ELS4CAlYIO\S

desembre'98 S A C U G A T gratuï t

LAMINES més de 4.000 imatges

EMMARCACIÓ més de 600 motllures

ART / REGAL centenars d'idees "vestides" d'art

"VINE A VEURE'NS"

ASSESSORAMENT

PROFESSIONAL

A DOMICILI

PER EMPRESES

I HOSTELERIA

Sant Cugat C I N T I I C O M E R C I A L

VlUre Nadal Divendres, 18 de desenbre de 1998

^/echos al calor del ^/ogar csa

sir* purnciuos

j}&£

NOCHtS

\J&Í*&

$U

1A95

..'OM

T T k>

iMcaiHitsram abierto domingo 3 y 10 de enero

l Y n i o s \ali<lo> hasta «-I 24 <lr <lieit'iul>re

PRYCA SANT CUGAT

ELS4CANTON5

^ ^ ^ * M El tema de la

hetmana Divendres, IS de desembre f/e I VOS 3

Les m i s s a t g e r i e s

A prop dels destins llunyans Sant Cugat té una empresa d'enviaments ràpids per cada 13.000 habitants L'efecte de globalització que s'està vivint últimament arreu del món es nota també a Sant Cugat. Un bon exem­ple d'això es troba en l'àmbit dels desplaçaments de mercaderies. Amb menys de mig dia un paquet pot tras­lladar-se des de la ciutat al sud de la península. Es trac­ta de posar trampes al temps. I a les distàncies.

GLÒRIA FRANCOLÍ'

- Sant Cugat -

A Sant Cugat hi ha tres missat­geries i una empresa dedicada al correu privat, és a dir una com­panyia de transport de paquets per cada 13.000 persones. Ks trac­ta d'empreses dedicades al tras­llat de mercader ies , sobres i cartes. Algunes d'aquestes com­panyies es mouen a partir d'unes xarxes de distribució, tot i que també n'hi ha que ofereixen ser­veis més específics, tant en temps com en espais.

Els paquets

Els missatgers mai no saben què és el que transporten, ja que els paquets que traslladen d'un lloc a l'altre sempre estan tancats i precintats, ' lot i amb això, i te­nint en compte a què es dedica cada una de les empreses usuà­

ries del servei, poden endevinar amb facilitat si es tracta d'un do­cument notarial, de factures, d'uns impresos o bé d 'un con­junt de peces o materials. Les formes ajuden. De totes mane­res hi ha també una llarga llista de materials que no són transporta­bles, com ara els líquids, els vi­dres, els embalatges de vidre i les obres d'art. Tampoc són trans­portables ni els animals ni les per­sones i només en cas que el client s'avingui a firmar una assegurança l'empresa acceptarà traslladar un objecte de valor. Sense assegu­rança, les empreses de missatge­ria tampoc poden transportar qua­dres i escultures. Amb tot, a Sant Cugat hi ha una

empresa que a més d'oferir el trasllat de documents i paquete-ria es dedica a materials perillo­sos, un cas que només pot donar-se quan la companyia disposa d'una llicència que l'autoritza a

iotes le\ n//*\t//zmc\ eltspii··tii tíuiui imitmianl flota de mutus i turg/metes. F.:X. I..

fer aquests trasllats.

Les hores de més feina

L'horari d'oficina són els mo­ments en què els usuaris del ser­vei de missatgeria treballen més a fons. I això vol dir que són tam­bé els moments en què les mis­

satgeries tenen més feina: "La major demanda la tenim entre les onze del matí i les dues del mig­dia i entre les cinc i les vuit de la tarda.", explica un missatger sant-cugatenc. Tot i amb això la feina continua durant tot el dia, sobre­tot per als missatgers que s'encar­reguen de les mercaderies que

tenen destins peninsulars o es­trangers. La majoria d'empreses només reben encàrrecs durant les hores d'oficina, però també n'hi ha que treballen a hores que nor­malment no són de feina, com ara a mitja nit o en dies festius.

Parlem de preus

"Actualment, els preus estan ex­plotats", assegura Conrad Esta-pé, director de City Express. Això implica que enviar un sobre o pa­quet a Madrid o a Barcelona pot costar des de 975 fins a unes 3.000 pessetes. Tot depèn de la urgèn­cia, de la destinació i del pes del que s'envia."L'explicació d'a­quests preus tan baixos -comen­ta Estapé- la trobem, per exem­p le , en el fet que hi ha una missatgeria nord-americana que té previst perdre 50.000 milions de pessetes a tot Europa per, més endavan t , poder guanyar els clients que els cediran les mis­satgeries que hauran tancat". I continua: "Aquest fet implica que ara el que més mira la gent és el servei. I això ens beneficia", con­clou el director de City Exprés.

4 Setmana ELS ÍCAIYTONS Divendres, 18 tie desembre de 1998

D e s t i n s

Un 8 0 % dels enviaments es fan a Barcelona ciutat

S'envia tambéa Espanya, Europa i la resta del món G. F.

L'última llei postal aprovada pel Congrés dels Diputats dicta que tots els enviaments interurbans de cartes de menys de 350 grams han de passar obligatòriament per Correus. Només en cas que es tracti d'enviaments urgents, co­brant 5 vegades el preu de Cor­reus, es permet a les empreses de missatgeria oferir el servei als seus clients. Les excepcions vé­nen donades per als impressos, documents tots iguals dirigits a un elevat nombre de persones. Malgrat aquesta llei. i tenint en compte (iiie la rapidesa sovint no té preu, "el 80 per cent dels en­viaments que es fan des de Sant Cugat són a Barcelona", explica Cristina Bedos, comercial de la missatgeria MRW. Cal també te­nir en compte que molts dels en­viaments superen el pes que fixa la llei i per tant ja no s'inclouen dins aquesta obligatorietat legal.

Rubí, Cerdanyola, Sabadell, Ter­rassa i la rodalia de Sant Cugat són t ambé des t inacions molt

L·s cartes interurbanes, per llei, només usuals encara que en menor pro­porció. Amb menys quantitat apa­reix Madrid, una altra destinació important que va seguit de la res­ta de capitals de província de l'Es­tat i de Portugal. El transport a l'estranger no deixa de ser anecdò­tic: "Molt poques empreses uti­litzen els nostres serveis per en-

poden enviar-st na < "">//• F.-.X.L. viar a l'estranger", expliquen els responsables de la pràctica tota­litat de missatgeries santeugaten-ques. Finalment, el moviment de paquets dins la ciutat és poc fre­qüent en les empreses de missat­geria. Per contra, aquí és precisa­ment on fan l'agost les empreses de correu privades.

Tipus de m i s s a t g e r i a

La diversificació de serveis resta competència entre les empreses

La ciutat té dues franquícies i dues empreses particulars

G. F.

Les missatgeries s i tuades a Sant Cugat ofereixen la possi­bilitat d'enviar qualsevol mer­cader ia e m p a q u e t a d a i a m b rapidesa arreu del món. Hi ha t res t ipus d ' e m p r e s e s ded i ­cades a la missatgeria. Cada un d 'aques ts t ipus ofereixen un servei diferent, fet que impli­ca que aquest no sigui un món massa competi t iu .

City Express, una missatgeria que es dedica al petit envia­m e n t i sobre to t a les urgèn­c ies , és una d e les ú l t i m e s a g è n c i e s d e m i s s a t g e s q u e s'han obert a la ciutat. El fet de ser una empresa petita ha fet que contactes amb altres missatgeries d 'arreu d 'Espa­nya. Segons paraules de Con-rad Estapé, director de la mis­satgeria, "tenim contactes amb Madrid, València, Sevilla i BiL bao per tal de poder oferir un millor servei i controlar més les despeses que suposen els trajectes". En aquesta empre­

sa hi treballen vuit persones. Una altra de les empreses és

Mailing Vallès, dedicada al re­part iment de correspondència i a les manipulacions (doblar, ensobrar les cartes i certificar­ies a m b t inta o amb segel l) . Aquesta empresa treballa so­bretot dins la ciutat repartint els documents que les empre-

Les missatgeries

envien mercaderies

amb rapidesa arreu

del món

ses o entitats locals necessiten fer arribar als seus treballadors, clients, amics... Compta amb vint treballadors. En tots dos casos es tracta d 'empreses fa­miliars, força especial i tzades en un tipus d'activitat concre­ta.

Del tot diferents són les al­tres dues empreses que cal es­

mentar: les franquícies Nacex i MRW. Una franquícia és una empresa que es val de l 'auto­rització donada per un fabri­cant, en aquest cas la persona que va fundar aquestes dues e m p r e s e s , p e r ta l d ' u s a r comercialment la seva patent o marca. Aquestes dues fran­quícies poden oferir el seu ser-. vei només dins un espai con­c r e t , d i n s la seva z o n a d'explotació.

En el cas de Nacex par lem d 'una xarxa nacional de 210 agències que poden servir tant en l 'àmbit nacional com l'in­ternacional . En aques ta ma­teixa situació es troba la com­panyia MRW, que també opera a Sant Cugat. Un total de 500 locals distribuïts per tot Cata­lunya, Península i les illes fa­ciliten la feina d 'aquesta im­portant empresa dedicada a la missatgeria ràpida.

Totes dues empreses , com a grans franquícies que són, ofe­reixen servei d'avui per demà, d'avui per avui o bé el missat­ge en poques hores.

R e c o r r e g u t

La urgència de la tramesa determina el preu del servei

G. F.

Els recorreguts de les merca­deries enviades, dels missatges que les empreses o particulars envien per missatger varien se­gons la pressa que es tingui per fer arribar el missatge a port. Els horaris solen ser els matei­xos que els d'oficina. Malgrat tot, al matí sempre hi ha molta més feina que no pas a la tarda. Els enviaments del matí nor­malment són missatges o do­cuments, i a la tarda es treballa sobretot amb paqueteria.

Embalar

De tota manera, sigui paquet o missatge, ràpid o lent, el primer que cal fer és embalar el que s'envia. Les missatgeries no ac­cepten cap encàrrec sense el seu corresponent embolcall.

La majoria de les empreses recullen els paquets al lloc de sortida. Tot i amb això també hi ha missatgeries que només reparteixen o envien el que el client els porta a l'oficina.

Classificar

Un cop el paquet és a la mis­satgeria cal saber la urgència que corre i el seu destí. Els en­viaments més urgents ja no pas­sen per cap altre procés que no sigui el recorregut del trajecte fins a la destinació. Els altres paquets es classifiquen per ca­rrers, barris, ciutats i països. En aquest moment poden passar dues coses. La primera és que la missatgeria hagi de passar la mercaderia per la seu central de l 'empresa. En aquest cas el missatger recull els documents i paquets que ha de transpor­tar, però abans d'arribar a des­

tinació passen primer pel con­trol de la mate ixa empre sa . Aquest pas serveix per comp­tabilitzar i distribuir millor les mercaderies amb què es treba­lla. Les missatgeries més peti­tes no tenen aquest control i l'únic que cal és que el missat­ger agafi l 'encàrrec i comenci el trajecte cap al lloc de desti­nació. Segons el que hagi pa­gat el client la mercaderia pot arribar amb mitja hora, amb dues o tres hores, del matí a la tarda o bé l 'endemà.

Lliurament

Un cop el missatger arriba al destí del paquet, sempre ha de lliurar la mercaderia al destina­tari. En aquest moment es fir­ma un document conforme la persona ha rebut el missatge o la mercaderia i a continuació el missatger continua amb la seva tasca fins que reparteix tots els paquets i documents de la zona.

També pot ser que el client expliciti que el missatger pot deixar el paquet al lloc sense que l'agafi ningú.

Tornada

Quan el, missatger ja ha repar­tit tots els paquets torna a la seu de la missatgeria. En aquest moment ha d'entregar els pa­pers de rebuda a administració, on constarà que el receptor ja d i s p o s a d e la seva cor­respondència, paque t o mer­cader i a . A c o n t i n u a c i ó , des d'administració es comptabi­litzarà l'encàrrec com a rebut, i així és com es tanca també a l'ordinador el procés de reco­llida i lliurament del material distribuït per missatgeria. Tot està llest perquè el procés tor­ni a començar.

Us missatgeries s'organitzen per aprofitarà/màxim eltemps i l'espai. F..X. L

Divendres, 18 de desembre de 1998 Vilire Nadal

C E N T R E

C U L T U R A L

S A N T C U G A T

TEATRE-AUDITORI

P R O G R A M A C I Ó n m a 9 9

TEATRE

Divendres 15 de gener i dissabte 16 de gener a les 10 del vespre

CRIATURES

T de Teatre

MUSICA

Direcció:

Divendres 19 de febrer

a les 10 del vespre

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS

Obres de R. Wagner. J. Rodrigo i A. Dvorak

Director: Salvador Brolons

r ^ l . , J U , l A l l J l h l l Sani Cugat

m_\

David Plana i T de Teatre

TEATRE

Divendres 22 de gener

a les 10 del vespre

LA CASA DE BERNARDA ALBA de Federico García Lorca (espectacle en castellà)

Direcció: Calixto Bieito

DANSA

Js, " ^ r«a *&

Dissabte 6 de març a les 10 del vespre

TERRA BAIXA d'Angel Guimerà

ESBART SANT CUGAT Amb l'Orquestra Nacional

de Cambra d'Andorra Adaptació, direcció i coreografia:

Joan Serra i Quim Serra

MUSICA OPERA

Dissabte 30 de gener

a les 10 del vespre

THE DUBLINERS

El grup irlandès per excel·lència que porta més de trenta-cinc anys emocionant públics per tot el món.

Dissabte 13 de març

a les 10 del vespre

L'ELISIR D'AMORE

de Ciaelano Donizetti

Director musical: Lluís Vila

CICLE ÒPERA A CATALUNYA

DANSA DANSA

Divendres 5 de febrer i

dissabte 6 de febrer

a les 10 del vespre " ^

COMPANIA NACIONAL DE DANZA

Coreografies de: J. Kiliàn. W. Forsythe i N. Duato Director artístic: Nacho Duato

Divendres 19 de març

a les 10 del vespre

ELS SUFÍS DE DAMASC

La bellesa dels cants i les danses rituals sufís acompanyades per

l'Ensemble Al-Kindi

DANSA TEATRE

»t« Dijous 11 de febrer i

divendres 12 de febrer

a les 10 del vespre

ROMEO Y JULIETA

COMPANIA NACIONAL DE DANZA

Direcció i coreografia: Nacho Duato

•'i': i

Ajuntament d e Sant Cugat del Vallès

Divendres 26 de març

a les 10 del vespre

RUMORS de Neil Simón

Direcció: Sergi Belbel

VENDA D'ABONAMENTS

A partir del dimarts 22 de desembre de 1998

VENDA DE LA TOTALITAT DE LES LOCALITATS

a partir del dimarts 29 de desembre de 1998

Nous descomptes i abonaments

Venda d'última hora (consulteu el programa)

Amb el patrocini de

^CATALANA X./*

M OCCIDENT V/VCRTIX

Amb la col·laboració de

M General tat de Catalunya Departament de Cultura

Diputació de Barcelona

V E N D A DE L O C A L I T A T S

De dimarts a divendres de 12 a 14 h i de 18.30 a 20.30 h. Dissabtes de 12 a 14 h.

A les oficines provisionals del Centre Cultural: C. de Francesc Moragas, 30. Sant Cugat del Vallès.

Dues hores abans de la funció a les taquil les del Tea t re -Audi tor i al tel. 93 589 02 90.

Informació i venda amb targeta de crèdit al telèfon 93 589 12 68.

Setmana ELS4GUVIO!>S Divendres,, 18 de desembre de 1998

L ' e n q u e s t a

Creu que és necessari a Sant Cugat el servei de missatgeria?

Cugat -

Avions, trens, camions, furgonetes, motos, bicicletes, carretons, vehicles que traslladen d'un lloc a l'altre tota mena de paquets i cartes. Són els missatgers, empreses especialitzades a portar tota mena de paquets i do­cuments, tant dins la pròpia ciutat com a qualsevol altra, sempre amb la res­ponsabilitat d'un lliurament ràpid i acurat del document o el paquet que se'ls ha confiat. Moltes persones, especialment empreses, s'estimen més utilit­

zar aquest servei de missatgeria que no pas el correu, per la garantia que ofereix quant a prestesa i cura davant els serveis una mica caòtics de Cor­reus; sobretot perquè són ràpids oferint dins de la ciutat un servei en po­ques hores, disminuint sobradament les 24 o 42 del correu normalitzat. Encara que hi ha empreses que usen com a servei alternatiu un taxi de confiança que els durà la tramesa en pocs minuts. / M. S.

CARMEN BRIIX

58 ANYS

COMERCIANT

"No els he fet servir mai, però crec que són molt útils, sobre­tot per portar correu urgent; i encara més durant aquestes da­tes, tan plenes per al servei de Correus."

AUROR\ Roc

22 ANYS

COMERCIANT

"No els utilitzo, però van bé per solucionar els ports de docu­mentació de manera ràpida."

Rl/BÉN CARPIO 22 ANYS

COMERCIANT

"Els utilitzo per portar algun paquet o document. És un ser­vei una mica més car, però molt més ràpid que Correus."

JOSEP GÓMEZ

35 ANYS

COMERCIANT

"Els faig servir per enviar so­bretot documents. Els utilitzo per Nadal; el servei de Correus va molt saturat i les factures i documents no arribarien a temps."

MARTA QUINTERO

22 ANYS

ESTUDIANT

"Per a paqueteria és un servei molt mes ràpid i pràctic que el de Correus ordinari."

ÀNGELAPEREARNAC

63 ANYS

JUBILADA

" No els he fet servir mai, però crec que són molt ràpids i fia­bles, encara que una mica cars."

SARA TALERO

25 ANYS

DEPENDENTA

"Els missatgers són un servei molt necessari en les grans àre­es urbanes, i Sant Cugat és una ciutat molt extensa en territori. Són útils i ràpids."

PEDRÓ QUINTANA

39 ANYS

HOSTALERIA

"Són necessaris per moltes co­ses i fan molt de servei, des d'a­nar a buscar medicaments d'urgència fins a portar-te el dia­ri i l'esmorzar o documents i pa­quets; són un bon servei."

DAVID CUENCA

18 ANYS

TRANSPORTISTA

"Jo tinc una feina molt relacio­nada amb aquests serveis, i és una feina una mica bèstia, però interessant i sobretot un servei necessari."

TONI TÀRREGA

26 ANYS

COMERCIANT

"Per al meu comerç són im­prescindibles i els faig servir molt. La rapidesa i la responsa­bilitat en els lliuraments els fan excel·lents per al treball."

S A N T

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 al costat de Mobil Center.

Divendres, 18 de desembre de 1998 Vture Nadal

A N N A F U S E T

C/ Santiago Rusinol, 45 08190 St. Cugat del Vallès Tels. 93 589 50 72 - 93 589 50 12

J O I E S Us desitja un 'Bon 'Hadali us convida agaudir de íes seves noves creacions.

'Esperant k vostra visita, us recordem que tindrem obert ets dies festius 20 de desembre i 3 de gener

P ^ j ^ ^ ^ r C E N T R E DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI

f U S ^ K r C/Sant Antoni 74 Baixos - Tel. 93 674 74 37 -- 08190 Sant Cugat del Vallès - Barcelona

, GIMNÀSTICA D'ESCOLIOSI I ALTRES DESVIACIONS DE COLUMNA

• CEL·LULITIS . TRAUMATISMES ESPORTIUS .

• TRACTAMENTS A DOMICILI . MAL D'ESQUENA . MASSATGE ANTIESTRES

. GIMNÀSTICA ESPECÍFICA EN LA MENOPAUSA 1 OSTEOPOROSI

. REEDUCACIÓ DE POSTURES INCORRECTES

• DRENATGE LIMFÀTIC

• INCONTINÈNCIA URINÀRIA

«TRÀFICS

CELLER

GJ < & & *

B O D E G A

C. Plana Hospital, 3-5

Tel. 93 674 01 69

SANT CUGAT DEL VALLÈS

riure Nadal Divendres, 18 de desenbre de 1998

ACTIVITATS DE MATI I TARDA AL 'NADAL A L'ENVELAT' Dimecres 23 de desembre Canya, animació i festa d'inaugu­ració amb Xirriquiteula i Marcel Gros. A les 18 h. Per a totes les edats.

Dijous 24 de desembre Matí. de 10.30 a 14 h. Tallers amb els monitors de l'En­velat, "Les estacions de l'any" Farda de TITELLES amb L'Es­piadimonis i l'obra Contes de pèl i ploma. Recomanat per a infants majors de 4 anys. Única actuació a les 18 h.

Dissabte 26 de desembre 'Farda de T I T E L L E S amb Ixo titelles i l'obra I.'A/è, en llop, la caputxeta i el llop? l'nica actuació a les 18 h. Col·labora: SOREA.

Diumenge 27 de desembre Matí, de 10.30 a 14 h. Tallers amb l'Esplai Pica-roca "L'estiu". 'Farda d'animació amb Si cal sidral i l'espectacle Jordi Tonietti i eia. Recomanat a partir de 4 anys. Primera actuació, a les 17.15 h.

Segona actuació, a les 18.30 h.

Dilluns 28 de desembre Matí. de 10.30 a 14 h. 'Pallers amb l'Agrupament Escolta Berenguer el Gran, "La primave­ra".

'Farda de TITELLES amb l'Es­taquirot i l'obra L·i rateta. Primera actuació, a les 17.15 h. Segona actuació, a les 18.30 h. Col·labora: PROMUSA.

Dimarts 19 de desembre Matí, de 10.30 a 12 h. Taller de bastons amb l'Esbart Sant Cugat. De 12 a 14 h. Taller de danses amb l'Esbart Sant Cugat. Farda de PALLASSOS amb la

Companyia La Tal i l'espectacle Tups. Recomanat per a infants a partir de 4 anys. Primera actuació, a les 17.15 h. Segona actuació, a les 18.30 h. Col·labora: Hewlett - Packard.

Dimecres 30 de desembre Matí, de 10.30 a 14 h 'Pallers amb l'Agrupament líscolta la Floresta, "L'hivern". 'Farda de CONTES amb Anna

Roca i l'espectacle Contes al terrat. Primera actuació, a les 17.15 h. Segona actuació, a les 18.30 h.

Dijous 31 de desembre Matí, de 10.30 a 14 h. Tallers amb l'Esplai Sarau del CMSC, "La tardor". 'Farda de CONTES amb Cesc Serrat i l'espectacle El senyor del nas vermell. Recomanat per a infants a partir de 4 anys. Única actuació a les 18 h. Col·labora: GALAXY PARC.

Divendres 1 de gener Farda de cançons amb la Camera-ta de cançó tradicional i l'especta­cle Fuga de cançons. Única actuació a les 18 h. Col·labora: INDUBRUC.

Dissabte 2 de gener Matí, de 10.30 a 12 h. 'Paller de bastons amb l'Esbart Sant Cugat. De 12 a 14 h. Taller de danses amb l'Esbart Sant Cugat. Tarda de TITELLES amb La Closca i l'obra La formiga Pipa Recomanat per a infants a partir

de 4 anys. Primera actuació a les 17.15 h. Segona actuació a les 18.30 h.

Diumenge 3 de gener Matí, de 10.30 a 14 h Taller de teatre amb Cia l'Excu­sa

Farda de TEATRE amb Teatre Mòbil i l'obra Mòbil Express. Primera actuació a les 17.15 h Segona actuació a les 18.30 h Col·labora: GIMNÀS SANT CUGAT.

Dilluns 4 de gener Matí. de 10.30 a 14 h. Ludoteca amb l'AM el Faristol Benvinguda als ambaixadors reials. A les 18 h, sortida de la Cercavila amb Xip-xap, des de la Casa de Cultura. A les 18.30 h, arribada dels ambaixadors a l'En­velat. Entrega de cartes i anima­ció a càrrec de Noè Ribas i La Portàtil FM. Col·labora: PRYCA.

Dimarts 5 de gener Matí, de 10.30 a 14 h. Jocs amb Guixot de 8.

Dijous 7 de gener Matí, de 10.30 a 14 h. Tallers amb l'Associació de Volun­taris pel Sàhara, "El Sàhara". Tarda d'animació amb Miqui Giménez i l'espectacle Danses i cançons. Recomanat per a infants de totes les edats. Única actuació a les 18 h.

Divendres 8 de gener Matí, de 10.30 a 14 h Tallers de dansa, música i teatre amb l'Escola Artisticomusical Montserrat Calduch. Tarda d'animació amb Àngel Davan i l'espectacle Animació per a la mainada. Recomanat per a infants de totes les edats. Única actuació a les 18 h.

Dissabte 9 de gener Matí, de 10.30 a 14 h Tallers de màgia Comiat de l'Envelat amb Xarop de canya i l'espectacle Uhome del sac. Recomanat per a infants de totes les edats. Única actuació a les 18 h. Col·labora: Hewlett -Packard.

Cl Monestir, 58 Tel. 93 674 66 00 - Fax: 93 674 66 54

SANT CUGAT DEL VALLÈS

• FORN LA CARRETERA Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE COLL FAVA Pg. Francesc. Macià, 57 • FORN L'AVINGUDA Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, 14 • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 • FLECA TORREBLANCA

Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL

Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII

Joan XXIII, 27 • FORN GABRIEL

Plaça del centre- (la Floresta) • FLECA EUNICE

Diputació, 31 -(la Floresta) • EL FORNET DEL DISTOP

Rbla. Can Mora, 3 El trobarà cada dia acabat de fer a les nostres fleques

Us desitja: Bon pa de Nadal

í bones festes

EL PA DE VALLÈS PA

Bones festes Obert totes les festes de Nadal

RESTAURANT CAN EDO

Cuina casolana Carns a la brasa Verdures a la brasa Zona d'aparcament Parc infantil Camp de bàsquet Local climatitzat

Lope de Vega, 5 • Tel. 93 580 66 60 Fax 9 3 692 24 24 . Beflaterra

Divendres, 18 de desembre de 1998 Viure Nadal

o o

HÍPIC "Botiga hípica J>

. T O T S O B R E EL CAVALL

. T O T S O B R E EL G E N E T

. SERVEI DE BASTER

. PÀRQUING PER ALS N O S T R E S C L I E N T S

OBERT DE IÓ A 14 I DE 17 A 2 0 ' 3 0 . D ILLUNS MATÍ, TANCAT

Sant Bonaventura, 24 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 589 22 11

els tres ras JOGUINES DE QUALITAT

,**° c t fM- t 6

W$$x.

D'OFERTES PER AQUES TS

Reserves i repartiment a domicili gratuït

* %

© Santiago Rusirïol (plaça del Reial Monestir)

Tel. 93 674 06 49

celler

c e n t r e

(D Rambla del Celler, 29 Locals 6-8

Tel. 93 675 25 25

SANT CUGAT DEL VALLÈS

BONES FESTES

Fundada el 1910

•ARTICLES DE VIATGE

• MARROQUINERIA

• BOSSES SENYORA

• MONEDERS

• CARTERES

• BAGULS

Els millors preus i les millors marques

RBI CARLTON V VAUGEBIA nONCATOI DELSEY

Rbla. Celler, 29 - Tda. 6 - Sant Cugat del Vallès - Tel. 93 589 58 40

Consolat del Mar, 27 al 31 - Barcelona - Tel. 93 310 43 91

XAVIER PUJOL E S T U D I I N T E R I O R S

Ctra. Barcelona, 133 C E R D A N Y O L A

Tel. 93 580 74 52 Fax 93 580 45 12

Pàrquing al darrere. A prop d'Uralita

Nadal Divendres. 18 de desembre de 1998

ALBERT PLA ACTUARÀ A L'ENVELAT EL 2 DE GENER Albert Pla és l'estrella de la programació de nit del "Nadal a l'Envelat". Pla actuarà a la carpa blan­ca dels Quatre Cantons el 2 de gener a dos quarts d'onze de la nit. A més, l'Envelat acollirà jazz, teatre i una gran nit de balls de saló.

L'Envelat també ofereix activitats per als adults. Foto: ARXll'

Enguany, l'Envelat es tansfor-marà de nou durant les nits. De fet, la programació nocturna del "Nadal a l'Envelat" està dirigida als joves i als adults de Sant Cugat que vulguin gaudir d'unes

La companyia santcugatenca de teatre Tetrateatre representarà un any mes una obra durant aquestes festes de Nadal. Enguany posaran en escena un espectacle dedicat a Eederico Gar­cía Lorca, en l'any del centenari del seu naixement. La companyia santcugatenca presenta l'obra Te mandaré mi corazón caliente A la Sala Capitular del claustre del Mones­tir. La ja tradicional funció d'a­questa companyia santcugatenca estarà dedicada enguany al poeta espanyol Eederico García Lorca, ja que aquest any que acaba s'ha celebrat el centenari del seu nai­xement (1898-1998).

Te mandaré mi rorazón caliente es un espectacle de poesia, músi­ca i dansa basat en l'obra poètica de Eederico García Lorca. L'es­pectacle serà representat quatre vegades des del dia de Nadal fins al dia 27: el dia 25 de desembre a les vuit del vespre, el dia 26 a les set del vespre i el dia 27 hi haurà doble funció, a les sis de la tarda i a les nou del vespre.

El preu que s'ha de pagar per veure l'obra és de 1.200 pessetes i hi ha venda anticipada d'entra­des a partir del 14 de desembre a la Casa de Cultura. També es poden adquirir els tiquets de

agradables vetllades amb els amics o familiars. Concerts de rock o jazz, teatre i balls de nit són les propostes d'enguany.

El cantant de rock Albert Pla és l'estrella de la vuitena edició

manera anticipada a partir de dues hores abans de cada repre­sentació al claustre del Monestir.

Els encarregats de posar en escena l'obra dedicada al cente­nari de Lorca són de nou els

del "Nadal a l'Envelat". El seu concert serà el 2 de gener, a dos quarts d'onze de la nit. El preu de les entrades és de 600 pessetes. Els tiquets per a aquest concert, com també per als altres especta­cles de nit, es podran adquirir a partir de demà passat a les 17 h. a la Casa de Cultura, o bé mitja hora abans del concert a l'estand del Tot Sant Cugat.

La programació nocturna de "Nadal a l'Envelat" també inclou altres actuacions. La primera serà una nit de jazz amb La locomoto­ra negra el dissabte 26 de desem­bre, a dos quarts d'onze de la nit. L'entrada per a aquest espectacle costarà 600' pessetes. Però qui prefereixi ballar un vals, un cha-cha-chà o un bolero, entre altres, ho podrà fer la nit del 30 de desembre. "Nadal a l'Envelat" ha organitzat una gran Nit de ball de Gala amb la música en directe de Solistes de la Costa. L'entrada valdrà 400 pessetes. De fet, per als tres dies anteriors del gran ball

membres de la companyia Tetrateatre. La direcció de l'es­pectacle corre a càrrec de Maria Dolors Vilarasau, que també fa la dramatúrgia. L'encarregat de la música original i el guitarrista

de gala, l'Envelat també organit­zarà un minicurs de balls de saló per a adults a partir de dos quarts de deu de la nit. Tothom qui esti­gui interessat a participar podrà inscriure's a l'estand del Tot Sant Cugat de la plaça dels Quatre Cantons.

Dues obres de teatre

L'Envelat també acollirà dues representacions teatrals. La pri­mera serà Despertares amb la Companyia de Teatre l'Excusa, que actuarà el 7 de gener. La segona representació anirà a càrrec del Grup de Teatre Espiral que portaran de nou a l'escenari La mujer sola i La Monyos, dues obres que van estrenar a Valldo­reix amb un gran èxit. El preu de les entrades per a cadascuna de les dues obres és de 400 pessetes. L'aforament per a tots els espec­tacles nocturns del "Nadal a l'Envelat" és limitat i amb dret d'admissió reservat. / R. B.

és Toni Xuclà; qui posa la veu cantant és Adolfo Osta, i el qui recita és Joan Berlanga. Aquest acte està organitzat un any més per l 'Ajuntament de Sant Cugat. / N. V.

Programació de nit al "Nadal a l'Envelat"

Dissabte 26 de desembre Nit de jazz amb La locomotora negra, 22.30 h., 600 ptes.

Dimecres 30 de desembre Nit de ball de gala amb Solistes de la Costa, 22.30 h, 400 ptes.

Divendres 2 de gener Nit de rock amb Albert Pla, 22.30 h„ 600 ptes.

Dijous 7 de gener Nit de teatre amb la Cia. de Teatre l'Excusa i l'obra Despertares, 22.30 h, 400 ptes.

Divendres 8 de gener Nit de teatre amb la Companyia de Teatre l'Espiral i les obres La mujer sola i La Monyos 22.30 h., 400 ptes.

NADALA L'ATENEU

Per a aquestes festes, l'Ateneu Santcugatenc, com també altres entitats de la ciutat, ha organitzat moltes activitats. En primer lloc. posarà un pessebre a la plaça Pep Ventura. Aquesta plaça, que estarà ornamentada amb llums de colors durant tot el Nadal, serà un agradable entorn per escoltar nadales catalanes o per trobar-se per cap d'any i celebrar el canvi d'any plegats. L'Ateneu Santcu­gatenc també organitzarà música a la seva seu i una Mostra d'Art de Petit Format anomenada "Obra d'Art de Petit Format", que estarà oberta fins al 24 de desembre.

A més, l'Ateneu organitzarà, com cada any, el tradicional con­curs o mostra de pessebres a casa que ja s'ha convertit en una acti­vitat clàssica del municipi.

Totes aquestes activitats servi­ran per dinamitzar el nucli antic de Sant Cugat, que està format per la zona delimitada pels eixos del Monestir, la Plaça d'Els Qua­tre Cantons, l'inici de l'Avinguda Alfonso Sala, la Creu Roja i el Centre d'Atenció Primària de Sant Cugat. L'encarregat de dur a terme aquestes accions és el Con­sell de Veïns i Comerciants del Nucli Antic de Sant Cugat. / R. B.

TETRATEATRE AMB F. G. LORCA

Divendres, 18 de desembre de 1998 Vilire NadaL

SANT CUGAT S'OMPLIRÀ DE CONCERTS DE MUSICA Seguint la tradició de cada any, un concert de música clàssica al Teatre-Auditorí i dues actuacions de corals santcugatenques formen la programació musical al municipi per a aquestes festes. Nada­les i cançons populars catalanes de tots els temps seran els seus repertoris.

El Teatre-Auditori celebra cada any un Concert de Nadal. Foto: ARXIU

Enguany, Sant Cugat es tornarà a omplir de música per a aquestes festes. En el primer concert actua­ran la Coral de La Unió Santcuga-tenca i la Coral del Club Munta­nyenc Sant Cugat que oferiran un ampli repertori de nadales i cançons catalanes de tots els temps. La trobada, organitzada per l'Associació de Veïns de Sant Joan de Mira-sol, serà demà passat a les vuit de la tar­da al Casal Cultu­ral de Mira-sol.

Els altres dos concerts de músi­ca a Sant Cugat estan programats per a la nit de Sant Esteve. En primer lloc, actuarà la Coral Serra d'Or que, com cada any, oferirà un concert a l'esglèsia del Reial Monestir de Sant Cugat. Aquesta actuació,

organitzada per la pròpia coral sant-cugatenca, serà a les nou de la nit i compta amb la col·laboració de l'A­juntament i la Parròquia de Sant Pere d'Octavià.

La tercera actuació serà el tradi­cional Concert de Nadal que cada any organitza el Centre Cultural al Teatre-Auditori. Enguany, els res­

ponsables d'om-

La prestigiosa Plir dc música

Orquestra Nacional teatre seran els

d'Ucraïna actuarà el membr"de. IOr; questra AacionaJ

26 i 27 de desembre al d'Umína. EI rri n T. • concert serà el 26

Teatre-Audtton de desembre ; començarà a les deu de la nit. Aquest mateix

concert es repetirà l'endemà a les set de la tarda. El preu de les entra­des, que ja estan a la venda a les taquilles del Centre Cultural, és de 3.000 pessetes. / R. B.

Concerts de Nadal

20 de desembre, a les 20 h, al Casal Cultural de Mira-sol. Actuaran la Coral dc La Unió Santcugatenca i la Coral del Club Muntanyenc Sant Cugat. Org.: Associació de Veïns de Sant Joan de Mira-sol.

26 de desembre, a les 21 h., a l'Església del Monestir. Actuarà la Coral Serra d'Or. Org.: Coral Serra d'Or. Col·l.: Ajuntament i Parròquia de Sant Pere d'Octavià.

26 de desembre a Ics ZZ h. i 27 ales 19 h. al Teatre-Auditori del Centre Cultural. A càrrec de l'Orques­tra Nacional d'Ucraïna. Preu: 3.000 ptes. Org. Centre Cultural.

•Tapisseria • Matalasseria • Cortines • Complements

per a la decoració

Lo botiga de p°7 l en O Valldoreix. 45-47 - Tel.: 93 674 53 35 - Fax: 93 674 51 04

08190 SANT CUGAT Dtt VAUCS

Restauración del mueble

Licenciado por la escuda de Bellas Artés en Florència - 1985

Barnizados a la antigua

Tratamiento de carcoma al vacío

Incrustación y restauración de marqueterías

Restauración de dorados

Compra - venta de muebles y cosas viejas y/o antiguas

C/ Margarit, 6 Tel: 93 590 61 22 At. Miguel

LA FLORESTA

©

Vilire Nadal Divendres, IS de desembre de 1998

HI VEURÀS M i l CLAR

Progressives a preu de B i foca ls :

des de 1 7 - 9 0 0 ptes. (la parella)

Opti Saldón

LO

o LO

ro en

<U

re Oi re

u «/i <u u c re

Divendres, 18 de desembre de 1998 Viure Nadal

FIXOl HS W &

Administració de comunitats propietaris Compra - venda i llogaters i lloguer de:

pisos, torres locals, terrenys apartaments

Eficàcia i serietat

c/ Francesc Macià, 69 - 71 (Coll Fava). Tel. 93 674 24 69

Els professionals de la Gestió de comunitat de propietaris

\iS

Agencia CENTRAL: c/ Hospital, 41. (PI. Monestir). Tel. 93 589 03 07

c A mr'- pr <

it^* ~&* - i . ItüS^r^ se* * k

Vkire Nadal Divendres, 18 de desembre de 1998

ELS PESSEBRES VIVENTS, UNA ACTIVITAT QUE NO POT FALTAR Un any més, els pessebres vivents que representen diferents entitats de Sant Cugat seran pre­sents a l'agenda d'activitats tradicionals d'aquestes festes. Aquest any el nostre municipi tindrà tres pessebres vivents organitzats pel Racó de l'Amistat, pel Grup de Joves de la Parròquia i per la Comissió de festes de Mira-sol, i s'escenificaran tot al llarg dels dies de Nadal.

Imatge del pessebre vivent que es va celebrar fa dos anys als Jardins del Monestir. Foto: X. LARROSA L·s Planes també organitza cada any un pessebre vivent. Foto: ARXIU

Els Pessebres Vivents són una d'aquelles activitats típi­ques que no podem deixar de veure durant aquestes festes de Nadal. Són, sens dubte , quelcom que no podem ignorar a la nostra agenda. Per tant, cal començar a prendre nota dels tres pessebres que s'escenifica­ran a Sant Cugat al llarg d'a­quests dies.

El primer d'ells el represen­taran els Avis del Racó de l'A­mistat, el dia 20 de desembre al Centre Cívic de les Planes. La posada en escena de les figures del pessebre es farà a les cinc en punt de la tarda. Aquesta serà l 'escenificació dels pastorets més matinera que podrem veure.

La segona, seguint la tradi­

ció, convertirà els Jardins del Monestir en l'escenari perfecte per representar els pastorets. Aquesta actuació es farà la vigí­lia de Nadal, és a dir, el 24 de desembre, de sis a vuit del ves­pre. Els organitzadors d'aquesta segona funció seran els santcu-gatencs del Grup de Joves de la Parròquia, que un any més s'en­carregaran de dur a terme

aquesta representació. El tercer i últim pessebre

vivent és el que es farà al Casal Cultural de Mira-sol. En aques­ta ocasió els santcugatencs encarregats de donar vida i interpretar els personatges de sant Josep, el nen Jesús, la Ver­ge Maria, els pastors, els Reis, el bou i la mula, els àngels i les altres figures del pessebre seran

els membres de la Comissió de Festes de Mira-sol.

El veïns de la plaça Barcelo­na tornaran a muntar enguany el pessebre que cada any instal·len davant l 'Ajuntament. Aquest pessebre també s'ha convertit en una tradició, ja que any rere any els veïns d'aquesta plaça fan el pessebre per a tots els ciutadans de Sant Cugat./ N. V.

ELS PASTORETS TORNEN ALS ESCENARIS F.ls Pastorets són també una

d'aquelles activitats que no pot faltar a la nostra agenda. De nou, alguns santcugatencs han prepa­rat l'obra per representar-la durant aquestes festes de Nadal.

Els primers pastorets d'a­quest any s'escenificaran el 19 de desembre a les 10 del vespre a la l 'nió Recre­ativa i d'Esports de la Floresta. La representa­ció d'Els pasto­rets de Folch i Torres l'organit­za la Comissió de Festes de la Floresta. La mateixa funció es tornarà a representar dues vegades des­prés del dia de Nadal, els dies 26 i 27 de desembre, en aquest cas a les 8 del vespre, millor horari per anar-hi acompanyats amb els nens.

El grup Mira-sol Teatre tam-

Tres grups diferents de Sant Cugat

representaran un total de set funcions //'Els Pastorets als districtes i al centre

del municipi

bé ens ha preparat la represen­tació d'aquesta tradicional obra de teatre. Els simpàtics pastors, en Lluquet i en Rovelló, i els dimonis entremaliats els podrem veure al Casal Cultural de Mira-sol en dues ocasions: el 21 i el 27 de desembre, en tots

dos casos a les set de la tarda, també una

bona hora per­què hi puguin assistir tots els públics.

Els pastorets a càrrec del grup de Joves de la Parròquia, que també han pre­parat un any més la repre­

sentació per als santcugatencs, no es podrà veure fins al 3 de gener a les sis de la tarda, quan tindrà lloc la primera funció, i el 8 a dos quarts de nou del ves­pre, quan faran la segona repre­sentació. / N. V. La Unió Santcugatenca també va acollir7'any passat una representació d'Eh Pastorets. Foto: ARXIU

Divendres, 18 de desembre de 1998 Vkire Nadal

Trullén és contrari a col·locar el caganer en el pessebre. Foto: XA VILARROSA Trullén ha fet el pessebre des dels catorze anys. Foto: XA VI LARROSA

el desert és fred. - Ha amagat el caganer en

algun Hoc del seu pessebre? - No, perquè és una necessitat

humana que no cal accentuar. El trobo una mica de mal gust.

- Des de quan fa ek pesse­bres aquí?

- Aquest és el tercer any que faig el pessebre aquí. Ja en fa quinze que visc a la Floresta, però aquest local no en fa tants que hi és.

- Voldria fer el pessebre més

gran? - Sí, voldria més espai. Alesho­

res es podrien fer més diorames. N'hi ha un que podria ser molt bonic: uns Reis a la ciutat de Jeru­salem pregunten a un centurió en una plaça plena de venedors on està el nen Jesús. Tots es queden sense saber què dir. També hi ha l'aparició de l'Angel a Maria, a qui diu que serà mare per obra de l'Es­perit Sant Hi ha molts temes. Als pessebres es poden fer fins a uns vint diorames. Ara el més essencial

és la cova, demanant hostatge i l'a-nunciata.

— Vostè fa un croquis del pes­sebre, abans de començar Vo-bra?

- Sí, em faig un dibuix previ. Ara, la idea és una cosa i fer-ho és una altra. Vas fent sobre la marxa.

— Suposo que cada any inten­ta superar el pessebre ante­rior...

- Sí, cada cop tinc més temps. Com que ja estic jubilat..., a vega­des ja ho penso, ja, que m'agradaria

fer les figures... - Se sent orgullós de la seva

feina? - Orgullós no; sempre penso

que hauria pogut fer-ho millor. A vegades en dono la culpa al temps perquè aquestes presses... t'hi passes l'estona i no te n'ado­nes que ja és migdia.

- Què més fa al seu temps lliure?

- M'agrada molt la pintura. Potser aquest any, si déu vol, ani­ré a les escoles de pintura a l'a­

quarel·la, perquè és molt diferent a la de l'oli. Jo tinc una filla que està a Alemanya, que és decora­dora, i que em va ensenyar a pin­tar a l'aquarel·la. Em va entusias­mar. Ja ho veurem. / R. B.

Pessebre d'Antoni Trullén exposat fins al 20 de gener de

1999

Horari de visita: 16 a 20 h. Lloc: Centre Social i Sanitari de la Floresta

S P R I N T Anglès Advanced i Proficiency

I D I O M E S Alemany Primer nivell

INFORMACIÓ: Francès

Italià

Segon nivell

Primer nivell

Francesc Moragas, 8. Tel. 93 589 22 64 • Santiago Rusinol, 2. Te\ 93 674 15 01 •Valldoreix, 56. Tel. 93 674 66 35

081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ÚÒJ ^ \ < C/Sant Antoni, 19 1/jAP^ lafJA 08190 Sant Cugat del Vallès

uft

um Tel. 674 00 97

©

VlUre Nadal Divendres. 18 de desenbre de 1998

LES ESCOLES DE SANT CUGAT CELEBREN EL NADAL Tres escoles de Sant Cugat ens han explicat com celebren el Nadal . A l'escola es viu amb molta intensitat aquest moment tan especial per als infants. Dels més petits als més grans fan tot tipus d'activitats vinculades a la simbologia nadalenca amb un sentit lúdic i educatiu.

El Nadal és un moment màgic per als infants. Al llarg de tot l'any esperen amb ànsia l'arriba­da d'aquestes dates durant les quals aparentment tot es trans­forma. És veritat que els nens associen el Nadal amb paraules com regals, vacances,... però tam­bé són dies especials a l'escola, on es fan diverses activitats amb les quals es pretén que els infants aprenguin més coses sobre aquestes festes.

L'escola, com a institució educativa que fa una tasca paral·lela a la de les famílies, és un espai ideal per compartir aquesta celebració amb els companys de classe i els mes­tres, amb qui es conviu la resta de l'any. El Nadal a l'escola és una vivència especial que tots recordem de la nostra infància i que els qui ara són més petits tam­bé recordaran d'aquí a uns anvs.

oberts; les parets, les finestres, les aules, tota l'escola està engalanada amb motius nada­lencs que han fet els nens al llarg d'aquest mes de desembre com a activitat de l'àrea de plàstica.

La directora del parvulari de Sant Cugat on hem estat ens explicava que "els nens encara no són conscients del que cele­bren, malgrat que perceben que passa alguna cosa". Per això fan activitats molt senzilles que ser­veixen per iniciar els infants en aquesta festa, entre elles la deco­ració de l'arbre nadalenc amb tre­balls seus.

També hem estat a dos cen­tres d'educació primària que tenen diferents maneres de fer

l ' amb ien t ac ió .

Les escoles canvien de En un delís els j , i \T i i infants de cicle

roba durant el Nadal inicial i mitjà fan

/' la rutina de tot l'any un, _ Pcsscbre

es veu alterada per aquesta festa

Activitats simbòliques

Les escoles de Sant Cugat també canvien de roba durant aquestes dates. L'activitat docent de tot l'any es veu alterada per l'arribada del Nadal, que tot i que els nens viuran a casa amb Ics seves famílies, també modifi­quen l'ambient de l'escola. Els nostres col·legis fan tot tipus d'activitats orientades a ensenyar als infants la sim­bologia d'aques­tes festes i la r e p e r c u s s i ó social que tenen.

No podem oblidar que el Nadal és una fes­ta d'origen catò­lic i. com a tal. q u a 1 s e v o 1 referència històrica té un rere-fons religiós que explica el per­què de moltes de les activitats.

Hem visitat tres escoles santeugatenques perquè ens expliquin quines són les activi­tats que fan durant aquests dies i hem constatat que són varia­des, per a tots els gustos i per a totes les edats. El primer que cal fer per notar la presència del Nadal a les escoles és pas­sejar-se pels seus passadissos i observar amb els ulls ben

amb figures que c o n s t r u e i x e n ells mateixos, i els responsables de vestir l'arbre són, en aquest

cas, els més grans. En una altra escola de primà­

ria s'obliden dels símbols més tradicionals i cada any es fa una manualitat diferent. Aquest any, a més de fer una rèplica de la rosassa del Monestir de Sant Cugat, els nens han fet un marc de fotografies guarnit amb dife­rents productes (pasta, llenties, sorra i tot allò que els suggereixi la imaginació) que serveix per

posar-hi una El ttÓ és Un atltk felicitació que

j i r\ • • cada alumne

costum del Principat; adreça a infants

es guardava un tronc d'altrcs indrets 1 del planeta.

per encendre l la La preparació nit de Nadal d d Nadal, fa

temps que s esta fent. Els alum­nes del parvulari

van fer una sortida a Collserola a mitjans de mes per trobar el tronc màgic que més endavant cagarà els regals, i durant dues setmanes l'han anat alimentant. "Caga Tió, caga torró ,

d"avellana i de to r ró"

El tió és un antic costum del Principat de Catalunya i de Mallorca. Se solia guardar un tronc per encendre'l la nit de Nadal i dies abans les criatures li portaven

Els nens realitzen moltes activitats a Vescola per celebrar el Nadal. Foto: CEDIDA

Molts nens i nenes de Sant Cugat també dinen a l'escola. Foto: CEDIDA

Mostra de pessebres realitzats pels nens a les manualitats de l'escola. Foto: CEDIDA

©

Divendres, 18 de desembre de 1998 Vilire Nadal

menjar. L'acte de "fer cagar el tió" consisteix a bastonejar fort el tronc mentre es canta alguna cançó com: "caga tió, caga torró, d'avellana i de pinyó". Els més menuts de les escoles santcugatenques fa temps que aprenen alguna cançó per aju­dar a cagar el tió.

Una cosa que mai falta i coinci­deix a tots els centres docents és el tradicional dinar de Nadal amb el mateix menú: escudella, carn d'olla, pollastre, torrons i neules. Les escoles solen aprofitar aquest dia per fer l'àpat tots junts.

Moment de reflexions

El director d'un dels col·legis de primària que vam visitar explicava que "el Nadal a l'esco­la ha de ser una festa lúdica per acomiadar l'any que acaba i donar la benvinguda al que comença". Per això s'intenta donar al Nadal el sentit històric que té, sense

més utilitzen i, així, petits i grans s'adonen que no sempre les més cares són les que més temps usa­ran els seus fills. El responsable d'aquest centre docent afirmava que aquesta mostra fa que més d'un s'endugui una sopresa.

A l'altra escola de primària també s'aprofita el Nadal per fer un exercici de reflexió. En aquest cas es dóna un significat especial al període d'advent. La simbologia que s'utilitza perquè els nens es facin càrrec de la cele­bració és una corona d'advent que llueix quatre espelmes que es van apagant a mesura que s'a­propa la festa. Cada divendres d'aquest període els alumnes es reuneixen al voltant de la corona per retre-li homenatge, es canta i es reciten dites populars i poe­mes. Paral·lelament es fa un tre­ball d'introspecció i d'anàlisi de

T, , , • j . L j la relació que

L últim dia abans de cada nen té amb les vacances es fan els els c o mP a ny s -

Com veiem,

actes de celebració ÇUe tots els centres prejudicis. S'a- s ó n la culmmac^ de aProfiten ^ prorita també per moment per ter fer reflexionar els tOt elQUeS^fia anat valoracions de nens i els pares les diferents rea-

sobre les jogui- preparant i j t a t s qUe afec. nes, tan de moda f^^y-W ' .• ••^:^f:^&S-u':f^0x t e n ' a v ' da de durant aquests cada un d'ells i dies. El que es fa és una exposi- per entendre que al món hi ha ció amb les joguines que els nens milions de nens que viuen en cir­

cumstàncies diferents.

La festa del darrer dia

El darrer dia d'esola abans de les vacances és el que escu­llen els centres docents per fer la celebració de Nadal. Aquest dia tothom s'oblida de les clas­ses i es culmina tot el que s'ha estat preparant les últimes set­manes. En alguns casos aquesta festa està oberta als pares, però no sempre és així.

Aquests dies és tradició fer representacions.Totes les escoles coincideixen a reconèixer que la més típica és Els Pastorets; potser per això aquest any no es repre­senta en cap d'aquestes escoles. La cantada'de nadales no falta a cap de les agendes; en algun moment o altre del dia els alum­nes es reuneixen per fer la tradi­cional cantada que han estat assa­jant a l'aula de música.

Una altra activitat és el que coneixem com "l'amic invisible" i que consisteix a fer, cada alum­ne, un regal a un altre que li ha estat assignat per atzar. Aquest detall ha de ser fet pel mateix nen i es demana als nens que no el comprin. "L'amic invisible" el fan sobretot els alumnes de cicle superior. / N. V.

Els nens alebren el Nadala Vescola segons dicta la tradició. Foto: CEDIDA

PRIMER CAMP PUBLIC DE GOLF A CATALUNYA

Finca Can Joan • Apt. Correus, 148 Tel. 93 675 30 50 • Fax 93 589 54 38

08191 RUBÍ (Barcelona)

BAR RESTAURANTE • BRASERÍA

LA PONDEROSA

Servicio diario de menú y carta

ESPECIALIDAD en carnes a la brasa El fin de semana disfrute del pescado fresco

Martes tarde, cerrado

C. Victòria, 18-20 - 08191 MIRA-SOL (Sant Cugat) - Tel. 93 589 25 71 -93 675 59 28

18 Societat ELS /CANTONS Divendres, 18 de desembre 1998

T r a d i c i o n s

Compradors i curiosos s'acosten a les Fires de Santa Llúcia de la ciutat Sant Cugat i la Floresta van viure el passat cap de setmana la ja tradicional fira de Santa Llúcia, el principal preludi nadalenc. Compradors i curiosos van passejar-hi per bus­car aquell detall imprescindible per aquests dies. Com és habitual, la Fira de Santa Llúcia ofereix tot aquell mate­rial necessària per decorar i tenir-ho tot a punt de cara a les festes de Nadal. Al mateix temps, divendres, es posaven en funcionament les més de 18.000 bombetes que il·lu­minen i donen l'ambient de festes a la ciutat.

J. M. M. del Carrer Major des de l'any - Sant Cugat - l c>%. Enguany la principal no­

vetat és que s'ha ampliat fins a la Plaça de Pere Sant.

El districte de la Floresta va acollir dissabte i d iumenge la tradicional tira de Santa Llúcia a la Plaça de l'estació, que tam­bé va omplir-se de paradetcs

amb els t radi ­cionals objectes

LapriMïpal //OVetat de nadalencs i d'ar-

t e sans locals i

la Fira de Santa Llúcia t\> ranies. A més,

però. la Flores-d e p a r a d e t e s CS qiie CS V(Ul instal·lar ta tam bé va ofe-a m b els t íp ics rir diverses acti-

productes nada- paradetes a Pere Sant vitats

Sant Cugat i la Floresta, tal i com marca la tradició, van cele­brar el passat cap de setmana la Fira de Santa Llúcia, dia en que­des ta anys es decora i s'enga­lana la ciutat amb motius nada­lencs. Fls carrers de l 'entorn del M o n e s t i r i de Pere Sant es van omplir el passat cap de setmana

lencs on s'hi po­dien trobar des de les tradicionals figures per fer el pessebre, els típics orna­ments nadalencs, els arbres i les garlandes. Moltes persones, en­tre curiosos i compradors, van acostar-s'hi per fer una ullada i adquirir aquell material que els fa falta per tenir-ho tot a punt durant aquests dies de festa. La fira de Santa Llúcia l'organitza l'Ajuntament de Sant Cugat en col·laboració dels comerciants

d'animaciópels més petits i una

xocolatada popular. La tarda del dissabte va ser el torn d'un so­par de germanor, que va acabar amb contes per als més petits i una degustació de rom cremat pels més grans.

La Fira de Santa Llúcia a la Floresta l 'organitzen conjun­t amen t l 'associació de veïns del districte, l 'Agrupament es­colta i l 'Associació de Moni­tors l 'Esclop.

La Fira de San tu Llúcia del carrer major va reps f rar dorça públic durant tot el cap de setmana. /-'.: 0. R.

Trutíén decora de nou el Casal d'Avis de la Floresta i cl Nadal i, com cada

fym gran pessebre decora ja eJfÇasítl d'Avis del Centre Soc^l·^anitari de la Floresta, El oéfcéof d'aquest ja tradi-c io i | | motiu nadalenc (ert-guàtíf-de tres metres de llarg per Sps i mig d'ample) ha tar-

imt un dels membres del : el senyor Antoni Ihiliéa, seut ara fa vuitanta-»»

any&àïf&eebna, però veí de la Florests<$(Bsd'en fa setze, *Ihi~ Itén iMM&i que sempre ha es­tat w§%Ç- «Èeb 'pessebres,

FgipSer d'ofici, però artista d'espSHtllísempre li hauria apia­dat s^stefcor) la seva traça

i treballs manuals es re» : eo els pessebres ,ífue t'é'sqmn Nadal li ba

:urarttel treballant el guix <ie

el que crea les «*_ q u e acolliran Ics fi-disset centímetre*

(la cova, Fanunciata CÍÓ d'hostatge só» q^c segons Ymm* faltar mai},

ï és que, per a Mn, *tot ha

no han de

i ía-petif - ' i f é g p ó & Ó ç » d e molts anys ' tmtpasefcres <pte alguna ve-gtéjfóÏM» $&mteXt b& ret I V M f < $ * 3$ podrà Admirar al .Oéàti^Tíh» al èht 4GS de fe­brer*/ A.B.M,

S o l i d a r i t a t

Vint corredors participen en

Pescalèxtric organitzat per PAEC Eentitat aconsegueix recaptar cent setanta mil pessetes

A.B.M.

La Hiajutia ilr paitu i punts eren vells aficionats a aquest hoblty. FOTO: O.B.

Més de nou hores van estar com­petint els vint corredors que van participar dissabte passat en l'es-calèxtric solidari que organitzava l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta (AEC) amb l'ob-

jectiu de recaptar fons per donar-los en favor dels damnificats per l'huracà Mite//.

"No va venir tanta gent com es­peràvem perquè hi havia una al­tra gran cursa a Barcelona que no havíem previst", reconeix Jaume Sarasa -president de l'associació florestana-, "però tot i això, estem

molt contents del resultat i agraïm a tothom la seva colaboració".

I és que mentre els equips feien les curses de resistència amb els cotxets magnètics tothom podia fer les aportacions que volgués. Donacions que van sumar més de cent setanta mil pessetes que l'AEC dóna a la Creu Roja.

CENTRE DE LA IMATGE NQU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10.

FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

ÍÈ ^KSKX OFERTA:

Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de

| en rodets de 135mm (el rodet tradicional)

o un r7*CTi3 en APS.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor labo­ratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el

més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es

PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS •Ïf

Divendres, 18 de desembre de 1998 VíUre Nadal

Serrei d'Ocupació Municipal

EMPRESARIS - COMERCIANTS

Per a la vostra campanya de Nadal tenim

persones treballadores i polivalents.

Truqueu-nos

Club d'Ocupació

Tel. 93 674 40 60

Fax: 93 674 66 55

I també al 010

Un servei gratuït per als

ciutadans i per als empresaris

<*tfr Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Li nanuem l'interès més alt

Les imposicions a termini de 2 anys més rendibles. ^

• /

* interès nominal de sortida, fix durant 3 mesos; djtpq

interès variable trimestral indexat amb el Mtbw

del dia 20 del mes anterior menys 0.50%. .

Exemple a 2 anys: Mibor dia 20/10/98 W j j j ^ ' t

T A E resultant 3 , 7 7 % .

Vingui a Caixa Penedès i informi-se'n. Caixa •wfènedès

ESPECIALISTES EM GENT GRAM

Teleassistència

Serveis d'Infermeria

Servei de Transport

Serveis Personals

Servei Ajuda a la Casa

Altres Serveis

• Central receptora -24 hores- , • Seguiment personalitza^;^ • Avís als familiars ": • Connexió amb els Serveis d'Urgèrteià;

• Controls de medjcacjó • Alimentació enteraf í parenteral • Rehabilitació i fisioteràpia • Cures, sondes, etc, a domicili.

• Transports amb cotxes adaptats • Sortides individuals i en grüpS

• Acompanyaments externs • Companyia en hores concretesototel dia • Vigilància a malalts allitats • Higiene personal • Podologia i perruqueria • «Cangurs» d'avis i nens

• Bugaderia • Neteja a la llar • Compres i elaboració de menjar • "Catering" • Bricolatge domèstic —

• Atenció psicològica • Assessoria social i legal INPROSS

SALUT I SERVEIS A DOMICILI (93) 389 39 « 7

Av. Torre Blanca, 2-B 3r A, despatx 11 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. 93 589 39 67 - Fax 93 589 35 18 - e-mail: inpross@cambrescat.e

CENTRE DE NEGOCIS CAN CASTANYER La millor inversió per la seva

empresa a Sant Cugat

OFICINES PER VENDRE I LLOGAR

PRESTACIONS

• A 3 0 0 mts de la futura estació del TGV • Façana de vidre i pedra de granit • Aire condicionat / Calefacció • Aïllament termicoacústic • Fals sostre tipus AMSTRONG • Terra registrable ACKERMAN • Lluminàries encastades antireflectants • Sistemes d'alarma i contra incendis • Pàrquing subterrani • Pàrquing exterior • Zones enjardinades • Equipaments per a minusvàlids

SUPERFÍCIES

De 300 m* i de 136 m*

\— —- I iüJ

[Sl^Va^lll m\ ^ " ^ jb/fci '-- "L^nr x

-t^Ksér"^ -%—

EL MILLOR NUS DE COMUNICACIÓ DE CATALUNYA

Ora. de Rubí s/n. Sant Cugat (al costat Pharmacia)

20 Societat ELS/CANTONS Diuen/ires, IS de desembre 1998

X e r r a d e s

Els problemes laborals

de les dones creen

expectació al 9Ateneu

A.B.M - Sant Cugat -

Prop d 'una c i n q u a n t e n a de persones van assistir dimecres passat a la con fe rènc i a "La Dona i el món del treball" que havia convocat cl ( i rup de Do­nes a l 'Ateneu Santcugatenc.

La ponència d'aquesta trobada de desembre va anar a càrrec de Pilar Carrasquer, professora de Sociologia de la Univers i t a t Autònoma de Barcelona (UAB) i autora de diverses publicacions sobre temes de la dona i la seva relació amb la incorporació al món del treball.

Un tema que va crear gran ex­

pectació i sobre el qual va sorgir un debat ampli abans de cloure Tacte.

Discriminació laboral

Carrasquer va fer una descrip­ció completa de l'actual situa­ció del món laboral des de la perspectiva femenina.

Segons la sociòloga, la presèn­cia femenina és alta en el sector dels serveis, però les taxes d'a­tur continuen sent més altes per a les dones que per als homes, de la mateixa manera que - a l'hora de fer una entrevista de feina- se la continua discrimi­nant pel seu estat civil.

Aquesta és la tercera \euada La ponent va ressaltar, però,

que això no vol dir que la dona no tingui una gran activitat la­boral, "perquè una de les ca­racterístiques de la generació de les dones que ara tenen tren­ta anys és la doble presència en­tre la llar i la feina".

Carrasquer va afirmar, però, que la jerarquització en el món

organitzada pel Grup de Dones de l'Ateneu. FOTO XA\ 11 \RROS \ laboral continua afavorint l'ho­me en detriment de les possi­bilitats femenines. Totes aquestes dades, entre al­

tres, van centrar una trobada q u e , des del Grup de Dones -en t i t a t organitzadora-, es va qualificar com a molt positiva, "perquè l'objectiu és aconseguir que tothom hi acabi participant".

La propera xerrada se centrarà en un t e m a de s a l u t . " L ' e m ­premta de l 'estrès en el cos" serà la conferència que Susanna Nicoletti farà el dia 20 de ge­ner.

Mentrestant, el Grup de Do­nes cont inua reunint-se cada quinze dies a l 'Ateneu Santcu­gatenc.

Ensenyament

Les escoles públiques de Sant Cugat

navegaran a partir del febrer El projecte Argo crea alguns dubtes a la ciutat

A.B.M. - Sant Cugat -

" D e s e n v o l u p a r en els t res propers cursos acadèmics un pla massiu d'integració de les noves tecnologies a l'educació" és l'objectiu que s'ha marcat la Generalitat de Catalunya amb el nou programa que tot just acaba de posar en marxa.

HI nom del projecte és Argo, i la primera fase,comença ara amb una inversió de 1.024 mi­lions de pessetes (que s'afegeix als 800 ja destinats)

Mi t j ançan t un c o n v e n i de col·laboració amb la Fundació La Caixa, Telefònica, IBM i la Univers i ta t Ober ta de Cata­lunya (UOC) el programa do­tarà els centres d 'ensenyament públic,no només dels equipa­ments necessaris, sinó que a més els permetrà conectar-se a la xarxa educativa per via in­ternet , amb la gratuïtat de la connexió durant dos anys i el manteniment dels ordinadors cobert durant tres anys

Tots els ren tres podran accedir a la

El projecte ha estat molt ben rebut per tots els directors i directores dels centres d 'edu­cació primària del municipi. Si bé el projecte els sembla molt interessant, així com tots tam­bé assenyalen que qualsevol innovac ió tecnològica en el món de l 'ensenyament és ben

xarxa.. FOTO: XAVÍ l.ARROSA rebuda, t ambé és cert que la posada en marxa de l'Argo ha creat alguns dubtes , sobretot en el camp econòmic. La gran incògnita per als C E I P santeu-gatencs és com s'encararà (amb uns pressupostos que qualifi­q u e n de "mol t l imi ta t s" ) el manteniment del sistema.

Aymerich torna de Cuba amb projectes

A.B.M.

Promoure campanyes de reco­llida de material per als ciutadans de la illa caribenya, o un primer contacte per a dur a terme un agermanament amb la ciutat de Regla (ciutat molt propera a La Habana) són alguns dels projec­tes amb els que l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va tornar del seu viatge a Cuba.

"He pogut conèixer les tres re­alitats socials de l'illa", afirma Ay­merich, "i em va sorprendre la il.lusió i les ganes que tenen de recuperar els anys de retard, i també la gran dedicació a aspec­tes com la sanitat o l'ensenya­ment, de la qual nosaltres en po­dríem aprendre molt".

La visita de l'alcalde responia a la invitació a la inauguració a les aules d'alguns clubs de joves cubans, per als quals els polítics santeugatencs hi van dur una par­tida d'ordinadors que l'Ajunta­ment ja no utilitzava.

Segons Aymerich, podrien es­tablir-se en un futur algun tipus de colaboracions entre empreses d'ambdós estats.

Cinc detinguts pel tiroteig al pub Snipper's

A.B.M. -SantCuoat-

La Policia Nacional ha donat per concloses les investigacions referents al cas del tiroteig del Pub Snipper's. Segons fonts po-licials, el resultat ha estat la de­tenció de cinc persones vincu­lades als fets (dos a Barberà del Vallès, un a Badia del Vallès, un a Rubí i un altre a Sant Cugat) i la intervenció al domicili d'un dels arrestats d'una partida de joies robades (fruit d 'un atra­cament a una joieria de Mont­cada i Reixach i valorades en més de quinze milions de pes­setes), d'armes de foc i d 'un-milió i mig de pessetes en efec­tiu.

La policia apunta que els cinc det inguts podrien estar rela­cionats per la pertanyença a al­guna xarxa de tràfic d 'estupe­faents. Pel que fa al detingut santcugatenc, el propietari del local on van succeir els fets, el càrrec que se li imputa és el de pressumpte delicte d'encobri­ment en l'ocultació de proves.

Tots cinc arrestats han passat a disposició judicial.

uj'njy^wnji^uiny^ '

Compra • venta de antigüedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros

Laftaesta :"JM aw

Miguel Tel. 93 590 61 22 La Floresta

i -c/Mar gart,6

Estación La Floresta

TORRE

»Ega mobles Cónovas del Castillo, 2, local 2

Tel./Fax 93 589 00 14 - 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

^Disseny Ordinador D I S S E N Y A S S I S T I T

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a rMCCnk . I \ / osamuomenec U O O t N / W.Won»7888

'— SANT CUGAT DEL VALLÈS Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

EIS4CANT0NS

O I I LI T A 1 Núm. 1 1

Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat

Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès

e-rnail: secretaria Fundació: secrstarlaO«tcugat.org organització Congrés: congresOstcugat.org

web: http://stcugat.0r9/

Units per la Pau Redacció

• Sant Cugat -

"Ajuntats per la Pau". Aquest és el lema de la proposta que Vicenç Fisas va fer com a conclusió de la seva exposició en la cin­quena sessió del Primer Congrés de la Ciu­tat, celebrada divendres passat al teatre de La Unió Santcugatenca. Segons el titular de la Càtedra Unesco per la Pau de la Univer­sitat Autònoma de Barcelona, els Ajunta­ments s'haurien d'unir, fent un pull, per do­nar una part dels seus fons al 0'7%, de manera que les Organitzacions No Gover­namentals (ONG) poguessin tirar endavant les seves campanyes "de manera seriosa i professional", amb una coordinació, publi­cació i difusió internacional d'aquestes.

Vicenç Fisas, veí de la Floresta i un dels fundadors de l'entitat Vallès sense Fronte­res, va afirmar que podria ser l'Ajuntament de Sant Cugat qui promocionés aquesta ini­

ciativa encarrilada a fer més efectiu un tre­ball per la Pau que encara no té una tradició arrelada entre la societat.

Una feina en la qual, segons Fisas, s'ha de treballar des dels valors i les capacitats, amb la informació, l'anàlisi i l'acció com a eines bàsiques d'una coordinació entre entitats que

Vicenç Fisas proposa un

'pull' d'Ajuntaments

que treballin per la

solidaritat

,,,', i%í'#'-,!-"'iw-&&*>"*' i - .

puguin desenvolupar una millora en les qua­tre branques primordials per viure en Pau: els Drets Humans, el desenvolupament dels pobles, el desarmament i la desmilitaritzacio, i la democratització.

La idea que la unió fa la força i l'objectiu de la cooperació entre entitats van estar pre­sents en el discurs de tots els ponents d'a­questa cinquena trobada, que es va centrar en la convivència, la tolerància i la solidaritat.

Així, Arcadi Oliveras -vicepresident de Jus­tícia i Pau-, va coincidir a assenyalar que, dins dels punts bàsics de com actuar per avançar en el camp de la solidaritat, el pri­mer que s'ha de fer és "pensar sempre a co­ordinar els esforços i sumar complicitats en­tre tot tipus d'organitzacions i en tots els àmbits". El ponent va apuntar altres temes a tractar, com el d'un desenvolupament de la fei­na d'abast mundial, i el de tenir sempre pre­sent que s'han de realitzar accions imagina­tives que compensin la manca de força i poder.

Oliveras, doctor en economia, havia expo­sat amb anterioritat la seva visió de la situa­ció actual de la societat mundial. Per al tam­bé vicepresident de la Fundació per la Pau, el fet que 60.000 pesones es morin de gana al món cada dia "és la violació més gran

d'un dret humà tan bàsic com és el dret a la vida".

Segons el professor d'economia mundial a la UAB, Maastrich té unes conseqüències socials negatives, i l'assoliment de l'Euro serà en detriment de l'Estat del Benestar".

Arcadi Oliveras va ser molt contundent en les seves afirmacions, argumentant que "la implantació de la moneda única comportarà dos fets negatius: la necessitat de retallar els pressupostos -amb la qual cosa el primer

Els ponents destaquen que

encara queda molt afer

perquè es respectin

els Drets Humans

que disminuirà serà l'assignació a la despe­sa social- i el constrenyiment salarial". Per a Oliveras, aquests fets no ajudaran gaire a millorar la solidaritat d'un món que encara té molts reptes a solventar, com el ja esmentat dels Drets Humans, l'atur i la precarització laboral, que aguditzen la pobresa del Quart Món, la situació cada cop més crítica del Tercer Món, i els problemes que crea la no acceptació de la immigració.

En aquest últim punt, Oliveras va coincidir amb Fàtima Ilyas -especialista en temes de la dona immigrant- i Fatiha Benhammou -mes­tra especialitzada en educació intercultural-que "la solidarirtat hauria de començar per un canvi radical en la llei d'estrangeria", re­gulació legal que, segons les ponents, mol­tes vegades dificulta molt més la integració dels immigrants en la societat d'acollida.

La visió sobre la solidaritat, la tolerància i la convivència va ser complementada per les aportacions que Dolors Renau -Cap de Co­operació de la Diputació de Barcelona- i An­toni Baldi -membre de la Coordinadora d'ONG de Sant Cugat- van fer sobre el tema de les donacions institucionals regulades pel 0'7%.

Aquestes entitats col·laboren amb el Primer Congrés de la Ciutat

I N M O B I L I A R I A

Colonial

•••» i * «*»

Fundació BancSabadell

INDUBRUC, S.A.

Mare Nadal Divendres, 18 de desenbre de 1998

Tortell Poltrona considera que s'ha de riure tres cops al dia. Foto: X. L.

personatge? - lots aquests personatges

ho són. Aquesta gent que té tant de poder...

- Necessitem una altra Lewinsky per solucionar el món?

- Si està calmadcta... Es veu que han fet un càsting i han quedat dues finalistes: una que efa molt trista i una

P triat la que plorava perquè ([ui no plora no mama...

- Potser les noves tec­nologies aju­daran a can­viar el món?

- Bé, no ho sé, però Pallassos sense Eronteres va néixer per internet. Em van venir a buscar uns nens de 12 anys d'una escola que havia fet un projec­te amb un ordinador i un mòdem per comunicar-se amb un insubmís. Els nois s'escri­vien i van decidir conèixer-se, veure's les cares en un face to face i em van demanar si hi podia anar. Em van pagar el viatge i em van fer creuar la

Yl "rra ,(;uc "A7 teatre infantil orava. Han J

és un invent per justificar els

espectacles de poc pressupost"

frontera. Així va començar tot... era el 23 de febrer de 1993.

- Et sembla que ha passat molt de temps?

- No, diu que el temps corre que se les pela, com els estruços... El temps és un gran mestre.

- Quan et vas adonar que eres un pailasso?

- Primer vaig estudiar electrò­nica i mecànica, després vaig

començar econo­mia política. A continuació, vam començar amb el tema de Pallas­sos sense Eron­teres perquè estàvem posats

en coses de contracultura. Ens semblava que el pallasso era prou provocador com per pro­vocar coses, i comences a jugar. Va coincidir amb un moment històric concret, la caiguda del franquisme i la transició, i vam fer moltes actuacions. Ens vam professionalitzar i va arribar un moment en què vam haver de deixar les feines que estàvem fent per poder dedicar-nos-hi exclusivament.

— Només us dirigiu als nens?

- A tots els animals verte­brats que se sentin intel·ligents. Per a mi, això del teatre infantil és un invent per justificar els espectacles de poc pressupost. Em sembla que no s'ha de ser racista i que s'ha d'acceptar els nens com a persones. Jo treballo per a les persones. Evidentment, m'en­tenc més amb els nens perquè són més intel·ligents, oi?

— Per què ho creus? - Per a mi el pallasso és un

nen des que aprèn a caminar i es comença a moure fins que sap dir mentides. Quan sap dir-ne i sap controlar el seu parasimpàtic, el seu món sen­sorial, comença a dir paraules adúlteres. Aleshores ja és un adult i controla les seves reac­cions. El pallasso ha d'exterio­ritzar els seus sentiments i els nens són els seus bons mestres fins que s'adulteren.

— Això vol dir que quan naixem tots som pallassos?

- Tots en som. Els professio­nals cobrem, però quan morim, tots som un nen i ens fem les mateixes preguntes que quan érem petits.

— Notes que els nens Ces-timen?

- Tenim una bona relació, però jo no els tracto com a nens, sinó com a individus, que és com m'agradaria que em tractessin a mi.

— Què és la teràpia del riure?

- Hi ha estudis científics que la certifiquen. És evident que qualsevol persona que vis­

qui amb aspectes positius té més possibilitats de curar-se que qui ho fa amb negatius. Moltes vegades, quan a un nen li diagnostiquen una malaltia, la família l'enterra abans que es mori. I el pobre nen es mor més per tristesa que per la mateixa malaltia. El que és segur es que les dones riuen quatre vegades més i viuen més anys. Riure és sa. És necessari, imprescindi­ble, tres vegades al dia com a mínim.

— Què t'agrada més, fer riure o riure amb la gent?

- A mi m'agraden les dues coses. Com a persona m'agrada més riure, i a la feina estic molt content perquè cada dia és fes­ta i puc fer somriure.

— Què fas per animar-te quan estàs trist?

- Intento relativitzar. A més, cada vegada tinc més conscièn­cia que les nostres tristors i les nostres neures són molt menu­des al costat de la majoria del món.

— Què fa Jaume Mateu durant el seu temps lliure?

- Doncs, no tinc temps lliu­re. A més, ara que tinc una nena petita encara menys. Ja no tinc temps ni per a la son. M'a­

grada llegir, escriure i m'agrar daria anar al cinema, però estic una mica lluny de les sales.

- Però a Sant Esteve de Palautordera esteu molt tranquils. Heu viscut sempre aquí?

- No, sóc de Sarrià. Però quan van començar les Olimpí­ades, me'n vaig anar perquè van començar a posar ciment al poble de Sarrià. És que Barce­lona està al mig

del camp, però no se n'adonen. Ells vénen els caps de setmana, nosaltres tenim el privilegi d'es­tar aquí. A més, és molt més pràctic, amb el - * . . ' .

circ i amb els camions.

- T'agradaria que els teus fills seguissin les teves pas­ses?

- En tinc un que és enginyer

què farà, després. M'aniria bé que la petita fos una bona comptable. No, que faci el que vulgui. Diu que les putades que tu fas al teu pare no te les pot tornar, però els teus fills sí.

- Es pot ensenyar a fer riure?

- Sí. És evident que no tot­hom n'està capacitat, però de fet hi ha una tècnica. Nosaltres intentem crear un circuit, perquè

crear una escola i no tenir sorti­des és com treure'ns el pa de la taula. Com en el circ, desa­fiar l'equilibri i la gravetat és molt important

^ perquè l'ésser

humà continuï. Tots depenem

d'això. - Així, el circ perdurarà? - Fins que l'home no es torni

tan burro com per passar d'ell

"El que és segur és que les dones

riuen quatre vegades més i

viuen més anys"

Segons Poltrona, el circ perdurarà fins que Phome no es torni burro. FotoX. L.

de so i que ara està treballant amb la Fura. L'altre fa cinc anys que se'n va anar a estudiar circ a França, on aquests estu­dis són una carrera università­ria. Acabarà l'any que ve i no sé

mateix, el circ perdurarà perquè qualsevol persona que desafia l'equilibri i la gravetat és capaç de sorprendre. És un llenguatge internacional que va molt lligat al sentit comú. / R. B.

EIS 4 CANTONS

Oberta Num. 11 D M O T H » dt 1M6

L antena

Temps d'espera El Congrés s'ha acomiadat fins

al 15 de gener, és a dir, fins a l'any vinent. Aleshores, de què se suposa que he d'escriure? No puc inventar converses con-gressuals inexistents i pel que fa a la darrera sessió, ja en vaig parlar, i a més aquests fulls ja n'informen a bastament. Podria intentar una reflexió sobre el que em sembla tot aquest mun­tatge, però ho considero preci­pitat, encara queden dues ses­sions. En tot cas, i des de l'escepticisme que em produeix l'organització de qualsevol de­bat destinat a parlar de la gestió de la cosa pública, he de re­conèixer que la cosa va força bé. Aconseguir aplegar cin-quanta-set comunicacions es­crites, amb la mandra que fa es­criure (començant per mi mateix), és tot un èxit. Me les estic llegint, ja que també me les han fet arribar, i he de con­fessar que cal posar-hi molta paciència i força de voluntat. Però. ben mirat, practicar la comprensió i la misericòrdia en una dates com aquestes està molt ben vist. Som-hi, doncs.

Oleguer Bardissa

Programa 6a sessió (15 de gener a

les 20.00 h.)

Conferència:

La ciutat, escenari

privilegiat de la praxi

democràtica

JOSEP MARIA BAL­CELLS, cap de premsa de l'A­juntament de Barcelona.

Taula rodona:

• L'associacionisme i les ins­

titucions IMMACASAJOANA. Geò­

loga. Membre del Grup de Na­tura del CMSC.

• El paper de l'oposició ÀNGEL CASAS. Portaveu

del grup municipal del PSC. Governar la ciutat Ponent a confirmar.

• La desconéentració admi­nistrativa JORDI BACHS. Membre de

la Junta de l'AV Sant Joan de Mira-sol.

• La integració civicopolíti-ca ANTONI SANTOS. Mem­

bre de la Junta de l'AV del Parc Central.

Moderador: JORDI CASAS. Historiador

L 'entre v i s t a

Fatiha Benhammou. Mestra especialitzada en educació intercultural

"La societat et recorda constantment que ets immigrant' .??

MARIA PILA

A la Fatiha la van portar els seus pares des de Tànger a les Planes quan tenia mesos. Ara té 27 anys, i encara viu amb permís de residència i tre­ball. "Vaig demanar la nacionalitat quan tenia 10 anys de residència legals i me la van denegar. Vull tomar a intentar-ho, per tenir relaxació de vida, per caminar pel carrer sense que la policia em pugui aturar". Va estudiar magisteri a la Uni­versitat Autònoma, perquè volia dedicar-se al treball entorn la immigració. El camí recorregut per aquesta berber musulmana, que parla un ca­talà impecable, li ha permès comprendre que in­tegració vol dir intercanvi.

- Deixar un país amb una llengua, una cul­tura, una organització social i política total­ment diferents del país d'arribada, és un rep­te? - És molt difícil. Tenim molts problemes i no

tan sols amb la població magrebí, que és el col·lec­tiu majoritari, sinó amb els llatinoamericans, els africans, amb tothom. D'entrada pateix el que s'anomena el dol de l'emigrant. Ell no ha deci­dit emigrar per voluntat pròpia. Els fills han vin­gut amb els pares, amb un projecte de futur, que després no coincideix amb la realitat. Els pares vénen pensant que acabaran tornant al país d'o­rigen i després no és així. Els fills ho viuen d'u­na manera angoixant. Els models vitals, de ma­nera de fer i de viure, i de veure el món, que li han donat des del naixement, entren en contradicció amb la cultura i la societat d'acollida. Això s'in­crementa quan arriben a l'adolescència, una edat de rebel·lia, de buscar el teu referent igualitari amb el qual identificar-te. Ens trobem amb casos de nens que volen renunciar a la seva identitat d'o­rigen. És molt important valorar-la, perquè vénen amb una identitat cultural pròpia, que els els do­nen els pares i a partir de la qual es pot refiexio-nar, construir i agafar coses que t'agradin de l'al-tra cultura. El problema és que l'identitat d'aquests nens mai serà com la dels seus pares, ni al seu grup d'iguals catalans a l'aula.

- Quina és la relació amb els pares quan veuen que els fills adquireixen pautes i actituds que no són pròpies de la seva cultura? - Els pares pensen en el retorn i temen que els

seus fills perdin la seva identitat. En el cas de les noies és molt més complicat en el col·lectiu ma­grebí, perquè el rol que els atorguen és molt di­ferent del rol que troben. En primer lloc, l'ado­lescència no existeix al nord del Magreb. Es passa de la infància a l'edat adulta. Als pares això els agafa sense saber quina resposta donar. I els fills, educats en una societat patriarcal, amb unes nor­mes respecte els adults, en un moment determi­nat, volen sortir, volen semblar-se als altres, per­què pensen que serà la manera que siguin acceptats. Crec que es demana una assimilació des de la societat d'acollida, no una adaptació, una in­tegració d'intercanvi mutu. - Com s'adapta el jove a la nova societat? - N'hi ha que neguen la cultura d'origen. M'he

trobat nenes que es canvien el nom, diuen jo em dic Anna. Hi ha molts nens amb problemes psi­cològics greus, perquè estan entre dues aigües. Se'ls demana que siguin com el pares i com els

Fatiha Benhammou. FOTOGRAFIA: XAVI LARROSA.

altres, i ells no poden fer-ho. Amb tot. no es pot parlar d'un grup homogeni. S'ha té de tenir en compte l'edat d'arribada, el sexe, la relació que l'individu tenia amb la tradició, la relació amb la seva família, si ve d'una zona rural o urbana, si els pares tenen instrucció o no, si el noi ha rebut formació en cl seu país d'origen. Cal remarcar el paper dels mitjans de comunicació. Quan la te­levisió parla de moros, una paraula superpejo-rativa. es troben sols. Un amic africà m'explica­va que quan el seu fill va veure les imatges de televisió de nens desnodrits i morts de gana, li va dir. jo no vull ser d'aquí, jo vull ser blanc, perquè tots s'estan morint. A l'escola aprenen una cul­tura estàndard en què ells no es troben. Mica a

perfil •;:.'• Harllta ífcctibimmoti neix all^nger |19SlP;í\(||iel£ rpateix any clslees pa-resf 'escabjfémçú:.a IcsPlanes. Estudia ríCiïi a f'elfdja. Mostra Seny«ni:;déÍ Ro-spf i l n s l "CfOf f a l'Arna» (:adel| Als 16.: anys::va s|r rtlositòra de mon jadoiRal Fer­ran t (;»lul. j|l Í993 acaba magisteri a la l ÍAB i entraal grup Valies ^uisc Fronte­res. lla estat responsable del programa Vallès sense Frànfe-ies a Ràdio Sant Cu-Sat i de V«us det Vfón a C.'()\ (-Ràdio. I fa

retintercànvisculruriils.iinhlíèlgfei. I Io­landa. 'Turquia,'Franca, oi Marroc i Ca-raltmya, Actualment ós membre de l'e-xeeutíVa;?;dc Reeursi^ d'Animació Intérctittuntl (RAlía Banclona,:ícyordi-nadorade Mur.Vtinproíct led'atericióals toves immigrants a (amat Vella.;

mica va desvalorant la seva cultura. S'han de trencar molts estereotips. El problema no són els pares, ni la societat d'acollida ni del propi indi­vidu; és una situació de la qual tots en som res­ponsables. - Com es pot integrar una persona sense que

perdi els seus orígens? - No hi ha fórmules meravelloses. És important

que el noi pugui valorar la seva cultura d'origen. I donar-li elements per conèixer la cultura d'a­collida. Ha de fer el procés a partir del coneixe­ment de les dues cultures, i de la resta de nois. Amb els altres nens també s'ha de treballar. S'hau­

ria de potenciar la figura del mediador, que sigui l'intèrpret entre la família i el fill. Crec que com a adolescents tenen característiques comunes, en canvi es plantegen les coses des de la diferència. - Com veus la Llei d'Estrangeria? - És més racista que una altra cosa. Tens la sen­

sació que et tracten com a ciutadà de segona ca­tegoria, sense dret a vot ni a implicar-te en la so­cietat. Fins i tot parlaria d'enderrocar aquesta llei. La immigració a Catalunya i a Espanya és un fet recent, però no es podrà aturar el fet que la gent continuï venint amb pasteres, que aquesta gent s'ubiqui aquí. A la llarga, la cultura catalana anirà canviant perquè és dinàmica. Em sorprèn que s'acceptin coses que vénen dels Estats Units, com els McDonald's, Yska, i ens costa acceptar coses d'altres països. La segona generació fa de pont. Em puc situar en la cultura àrab, i entendre el que em conta la meva mare, i em puc situar en la cultura catalana, entendre-la i conèixer-la. I puc arribar a tenir una visió més àmplia del món.

- Ets musulmana? - Sí. Sóc una practicant molt relaxada. - Vas optar tu per la religió musulmana o

vas seguir la tradició familiar? - Per tradició familiar. Evidentment, això t'arriba

a través de la família. - L'immigrant viu en constant contradicció? - Viu amb por. Finalment acaba trobant el seu

lloc. El problema ve quan aquest lloc implica conflicte intern. La societat t'ho recorda cons­tantment. Espero que arribi el dia en què ningú se sorprengui perquè em dic Fatiha. Ho espero. Quan estudiava em preguntaven si el meu pare era un xeic, perquè la meva imatge no concordava amb la que tenien. Donant una xerrada la gent de la taula va dir-me que era una privilegiada. Per què? Perquè estava en la mateixa situació que ells? La gent espera que vagis amb el mocador i la gel·lava. Algun cop he pensat que estaria bé anar vestida així i fer la mateixa xerrada. Quan vaig entrar a Vallès sense Fonteres vaig trobar gent que em deia que havia renunciat a la cultura ma­grebí. Probablement em sento més catalana, però és tan complicat. Penso que ens fixem en tonte-ries; en canvi, què està passant amb la gent que creua l'estret? Això és secundari- quan la gent s'està morint. Donem opcions de vida, que la gent esculli el que vol portar, i que el fet d'esco­llir no sigui millor ni pitjor que una altra cosa.

Viltre Nadal Divendres, 18 de desenbre de 1998

ELS4CANTONS Divendres, 18 de desembre de 1998 Societat 25

La r a d i o g r a f i a

SANT CUGAT PIPES CLUB

Hi ha pipes literàries i

mítiques molt conegudes, com la de Sherlock Holmes

Un club per gaudir de la pipa M. S.

El món de la pipa experimen­ta, tot i les campanyes antita-bac, un cert augment, ja que el món de la pipa no és només fu­mar; també és calma, compa­nyia, amistat , gaudir del mo­m e n t i r e t roba r - t e d ' a l g u n a manera en un món que amb les presses hem perdut , en gran par t . Q u a l s e v o l fumada co­mença en un dinar o sopar social i una conversa tranquil·la; des­prés, amb les postres, arriba el moment d'encendre les pipes, sovint compartint el tabac que un company o un altre ha portat per tastar, i les pipes comencen

a fumejar. Els fumadors, tot i centrar-se en la pipa perquè no s'apagui, fan petar la xerrada so­bre tots el temes possibles, sem­pre agradables i divertits. Com pot veure's, una activitat rela­xant i tranquil·la que els socis del Pipes Club procuren que si­gui, a més, poc nociva, fent les fumades a l'aire lliure o en llocs ben ventilats i sense molestar els no fumadors. Fins i tot hi ha components del club que no són fumadors, i només fumen la pipa en les fumades socials. Els socis també aprenen a fer pipes, tot i que confessen que les que es compren són millors en tots els aspectes; però ells es diver­teixen i valoren molt els seus

productes. El fumador de pipa acostuma a ser, també, una mica col·leccio­nista, ja que els agrada tenir di­ferents pipes, algunes de les quals es converteixen en favo­rites, segons la temporada i el caprici del propietari. També acostumen a provar totes les me­nes de pipes, encara que mol­tes no són pràctiques a causa de la seva fragilitat -com en el cas de les d'escuma de mur i cerà­mica- o bé per la seva llargada, que exigeix uns pulmons molt potents per aspirar cl fum.

Aquest any el Pipes Club de Sant Cugat celebra el seu desè aniversari. És una entitat prou carismàtica i coneguda a Sant

Cugat, tant pel seu bon humor com per la seva participació en diferents festes. I, a més, és un dels clubs de fumadors de pipa més actius de la Federació Ca­talana; tant, que l'any que ve or­ganitzarà a la nostra ciutat el Xè Campionat de Catalunya de fu­mada amb pipa, i per a l 'any 2004 volen organitzar el Cam­pionat Estatal. Entre els seus socis destaca la senyora Anna Navarro, que va proclamar-se campiona d'Espanya a Saragos­sa el \H d'octubre passat. Enguany, i des de fa pocs dies, l'entitat estrena nou president, el senyor Josep Balmanya, cosa que van celebrar amb un bon sopar cuinat pel mateix presi­

dent i amb una bona fumada amb pipa. Les diverses activitats del club estan sempre relacio­nades amb l'art de fumar amb pipa. Així, cada dos anys fan un concurs de mescles per escollir la barreja de tabac que durant un període de dos anys serà la bar­reja oficial del club. També or­ganitzen cursos per iniciar els qui vulguin fumar amb pipa amb tasts de diversos tabacs de pipa estrangers; en Ics categories de rossos, neixes (els de major ac­ceptació), afruitats i aromàtics.

Per a aquest Nadal han orga­nitzat el sorteig d'una original cistella amb diversos productes relacionats d i r ec tamen t o no amb el món del tabac.

26 Societat ELS / CAIYTO!>S Divendres, 18 de desembre de 1998

L A S E T M A N A EN IMATGES

GUARNIR AMB FLORS ÉS TOT UN ART Ara que s'acosta Nadal, moltes taules es guarneixen amb centres fets de flors i plantes.

Muntar aquestes petites composicions de vegetació, però, és tot un art pel qual, fins i tot, s'han creat escoles. Una mestra de l'escola d'Art Floral de Catalunya va ser la setmana passada al Carden Center Sant Cugat Jardí per demostrar

les múltiples possibilitats creatives que ofereix aquest art. Foto: XAVILARROSA

NIT D'ALTA VOIADA AL TEATRE-AUDITORI La número 1 delsfados, la cantant portuguesa Mísia, va

elevar divendres passat el nivell del Teatre-Auditori amb una espectacle que va reunir el públic més fidel de la música trista i

malenconiosa. Després de delectar el públic amb alguns dels seus mil/ors temes, Mísia va donar el toc final interpretant, amb un

català immaculat, una versió de La Gavina. Pàéna: 41. Foto: XAVI LARROSA

MÉS EQUIPAMENTS SANITARIS PER A LA CIUTAT

Aquesta setmana s'ha fet la festa oficial d'inauguració del centre de dia per a malalts d'Alzheimer, un centre que de fet ja va entrar en funcionament l'octubre

passat. Aquest centre, que s'ha inclòs dins el projecte XIOYallès del Consell Comarcal i que ha permès crear cinc llocs de treball, suposa un salt qualitatiu

pel que fa al tractament d'aquesta malaltia a la nostra ciutat. Foto: XAVI LARROSA

POSTALS DE NADAL A vegades e/s paisatges se'ns presenten tan bonics que

serien dignes de la millor postal de Nadal imaginable. Heus aquí una mostra d'un esguard nadalenc

robat a un paisatge ben santeugatenc. Foto.XAVUARROSA

Divendres, 18 de desembre de 1998 Viure Nadal

Mk. SANT CUGAT

4 CINES

PER VIURE UNES

CINE E T C O N V I D E M

ine a Cines Sant Cugat i posa una mica més de Fantasia a aquestes Festes. Informat i aconsegueix les entrades còmodament per telèfon, t'esperen les més emocionants estrenes i t o t un món d'avantatges i comoditats.

GRATIS Retalla aquesta butlleta i junt

amb la teva entrada rebràs un deliciós

Menú clàssic USIN SV*I 4 14 Al

- í h i : ' T P '*: fa 0« •**' àe- 5i#?S

Venda d'entradas les 24 hores

ServiCaixa ;K la ("aixa

Venda per tel. 902 33 32 31» 93 405 22 22

£/hrmtott/tf/WNERSAL COMPANY

SE S SE m. Pàrking

2íi. gratis Dia d»

fespectadD' Car-et Jove

Car-'üt ;í estudiant Vartda anticipada ac kical ta:=

Canut més grani de Banys

Vanda les 24 h. pes Serv;C3:xa

as Accessos

minusvàtids

Paganení arr* tarçjeta d* ':rèdrt

CINES SANT CUGAT. Centre cultural Sant Cugat • Pla del Vinyet s/n • Sant Cugat del Vallès • http: www.cinesa.es

ELS /CANTONS Divendres, 18 de desembre de 1998 Societat 27

L A S E T M A N A EN IMATGES

TOTS PELS DRETS HUMANS Me's de 4.000 santcugatencs han participat en el Dia Esportiu de

Catalunya pels Drets Humans que s'ha cellebrat enguany a la nostra ciutat. Enlairades de globus, curses, entrenaments i relleus van ser les

activitats triades pels centres educatius i entitats esportives per commemorar el 50è aniversari de la Declaració dels Drets Humans.

Actes ludicoesportius en favor de les llibertats de l'home i la dona. Pàzina: 19. Foto: XAVI LARROSA

UN NADAL DE PRIMERA L'A rea de Serveis Personals ha presentat aquesta setmana la trentena

d'activitats que enguany acollirà l'Envelat de Nadal. Un munt d'actuacions musicals, de teatre, infantils i d'animació en general que alegraran el Nadal als ciutadans. El plat fort del tendal s'anomena

Albert Pla i la novetat arriba de la mà del consistori que assumirà l'organització de la festa de Cap d'any.

Pàgina: 40. Foto: XA VI LA RROSA

SANT CUGAT DE TINTA I AQUAREL·LA Així és com el veu l'artista local Doris Leussler que des d'aquesta setmana

presenta a la Casa de Cultura 52 dibuixos fets amb aquarel·la i tinta xinesa. Les il·lustracions representen les masies, cases i alguns dels locals més

emblemàtics de la ciutat. La mostra permet endinsar-se en el Sant Cugat d'ahir i d'avui sota una perspectiva particular.

Pàgina: 46. Foto: XAVI LARROSA

RAONS CONTRA LA 'MILI' Per la seva condició de diputat i de membre de la comissió

de Defensa. Carles Campuza/io és un dels polítics que millor coneixen el procés de supressió del servei militar.

Dilluns va demostrar que la joventut és un grau a l'hora d'entendre la 'mili' com una pèrdua de temps.

Pàgina: 7. Foto: XAVI LARROSA

Vilire Nadal Divendres, 18 de desenbre de 1998

AUX VYD us desitja bones festes i un pròsper any nou

AUX VYD la més gran varietat en portes blindades

d'Alta Seguretat Av. Alfons Sala, 50. Tel. 589 17 99

Prestigi, Seguretat

i Servei A U X V Y D

S I S T E M E S DE S E G U R E T A T COMPLEMENTS DOMÒTICSI DE PROTECCIÓ

o

r--

LU

W (9 d

Tant si vostè és a casa com si no hi és . . . A l l í VYD

sf^ïÜt$ím r^'^'&x

continua vetllant per la seva

S I S T E A / t E S D E

S E G U R E T A T jéctuMZs

Prestigi, Seguretat i Servei

A U X V Y D S I S T E M E S DE S E G U R E T A T COMPLEMENTS DOMÒTICS I DE PROTECCIÓ

' ^ 1

iu

Av. Alfons Solo, 50-Tel. 93 589 17 99-Sant Cugat del Vallès

EIS 4 CANTON

28 L'Arnau

Divendres, 18 de desembre de 1998

U l l l« l i t l l l - «li-

H a b i t a n t s

Sant Cugat és la ciutat amb la població més jove de Catalunya

Actualment la ciutat ja sobrepassa els 50.000 habitants 1'. Ui "I I S / C . Sl·li \Sl l \ \

- Sant Cugat -

I ..i t nuat de S;III: ( lligat, que té ai|ncsta catcioiia des i|ue li tou ari n'L',ada pel ( !• -ii e'Il de Ministres el li' ile jnu\ de I >7\ Iia e\ olu-i ;• in.r de m.uici -i n pienenl. l'.l I 7 S 7 l·l j . . ! ' . , !.l I DUS l l . i l ü t . u H S I

el ISoOn.'hi li.:', u 1 MV \inb lleu-ueies disi ni niu ions al tombant de seule i després de la Guerra (li-\ il. duran! el deeurs del segle ae-t ual la població Ini solert una tendeiieia I' at;i j I augment de-IIIOL'I JI'K . ss .Ja en ui in part a la

n i u ii i LLI .i>. ÍI • I.! PÍIO !n iia\ ui J.1J0

lialm ants. neu ta-sis an\s després. la \ilra \ .i augmentaren .VÓ2.5. Kl l'í^Ula poblar io era de (>.lW2h., el l'Kilicra de 1 1.0*4 li., a la dècada dels 7(1 In havia TJO.íi'W h.. i cl da-ire; ecus de l'iSl en cumptabi-lit/a 51.1S-1. Viu. si'm SI.157 les persones que \ nien a Sant (lligat, produint-se un creixement anual de 1.4(10 habitants -o unes 450 fa­mílies. Aquesta xifra portarà molts beneficis al municipi. S'augmen­tarà la transferència econòmica de l'Kstat, l'Ajuntament rebrà sub­vencions per al transport urbà.

I JI pohhinú intimi;!': .\. •••'/ •'(' \'i>it (>o Sant (lugat te mes •, ,\ es de lla 15 anys (|tie la resta de (laialunva (18,449f davant el 15'- i. l'el que fa al percentatge referent a la po­blació més gran de 05 an\ s. és de 10.49?, i la mitjana catalana es d'un 169?. L'arribada de matrimonis jo­ves amb fills tia pm\ ueat aquesta distribució de la població. F.lssant-cugatencs més grans, els de tota la vida, han viscut tots els canvis que ha sofert el seu poble fins a con-

'H t's nua ik lc.< nit:s iiomhni.<ts ile (:/.',/rn:\t/.

verrir-se en ciutat. Totes les zo­nes del municipi han experimen­tat. i de fet estan experimentant. el creixement ile la població peni. sobretot, destaquen les no\cs ur­banitzacions com el l'arc (lentral (1.684 altes), doll ! ;a\a i. l.JSn), Mira-sol Can Gatxet P.VSi o Tor­re Blanca (8981.

No paren d'arribar nous residents ni d'edificar-se vivendes als afores; així com. en un període de temps

molt curt, s'han construït diver­sos centres comercials, supermer­cats, etc. (|tic amplien encara més la ciutat. 1 ,a nostra ciutat és també la ciutat catalana que rep més població mi­gratòria. Kl divendres 13 de no­vembre, es va celebrar la Tia sessió del Primer (longrés de la (liutat. LI debat va estar centrat en els anomenats "nouvingtits". i en cl problema d'identitat que provo­ca l'arribada d'aquesta població que s'ha instal·lat a Sant Cugat en els darrers anys. Kn el Congrés hi van estar presents diferents per­sonalitats. entre altres Xavier For­nells, exdircctor de RS( 1. opinà que "la manca d'una identitat ben definida (...)". ve donada per un problema que es donà en la uti­lització que fan els mitjans de co­municació d'alguns termes. D'al­tra banda. Xavier Laborda. professor tle I angüística de la l'H, denota que "no només els nou-vinguts no existeixen, sinó que la paraula té una connotació pejora­tiva. basada en una sèrie de tò­pics. que es tan servir de pantalla i amaguen la qüestió de la manca d'identitat".

L'Arnau Cadell escull el nou consell escolar

MAKCCJI i;\i:n()

- Sant Cugat -

l'.l 5 de desembre es van ter eleccions del (lonsell Lscolar a l'Arnau Cadell. S'hi van pre­sentar cinc candidats: Anna l)e-luca. Maria Domínguez., Gui-llem Ninerola, Pilar Lozano i Marta Sanmartí. Aquests can­didats van presentar la seva candidatura durant tres setma­nes, per poder aconseguir cl màxim de vots.

Aquell mateix dia es van sus­pendre les ducs últimes hores ric classe per poder fer Ics vo­tacions. Cada alumne podia No­tar fins a un màxim de tres can-d i d a t s d i f e r e n t s . Fe t cl recompte de vots, Guillem Ni­nerola va obtenir el nombre màxim amb 250 vots, seguit d'Anna Deluca amb 111 vots. Aquesta elecció els candidats han estat molt igualats, altres anys hi havia més diferència de vots entre cl primer i el segon candidat. Segons l'estadística. van votar el 739?' dels alumnes. i molts d 'aquests no sabien a qui votar perquè no coneixien els candidats; per això el 59? dels vots eren en blanc.

S a n i t a t

Els alumnes de l'Arnau prenen precaucions davant

la malaltia de la sida

AlAAROGlTIÉRREZ

Durant tres dimecres de no­vembre -l'I 1, el 18 i el 25-, els alumnes de primer de batxille­rat de l'IES Arnau Cadell van participar'en unes xerrades in­formatives sobre la sida i la seva prevenció.

La infermera Eulàlia Sancho i la ginecòloga Raquel Gonzàlez van conduir aquestes jornades incloses dins d'una campanya de prevenció anomenada "Ta­ller de sida" que organitza el CAP de Sant Cugat per a tots els alumnes de 2n de Bl'P i lr de batxillerat dels instituts de la ciutat.

Les sessions de dues hores co­mençaren amb una informació

bàsica sobre el virus i l'estat de la sida al món. A continuació, els alumnes van fer un joc i, des­prés de fer un petit treball en grups durant 10 o 15 minuts, es

. va passar a un torn obert de pre­guntes per aclarir qualsevol dubte sobre la malaltia.

Per finalitzar la sessió, els joves van aprendre la correcta utilit­zació del preservatiu."M'han dit tot el que ja sabia , per recor­dar-ho està bé però no m'ha ser­vit de res" o "Crec que és inte­ressant, hem vist que la sida no és una cosa tan llunyana, la te­nim més a prop del que ens pensem" van ser algunes de les diverses opinions dels alumnes que van valorar l'experiència com a força positiva i interes­sant.

C o o p e r a c i ó

La manca d'informació impedeix que Sant Cugat sigui prou solidària

Els ciutadans només col·laboren quan hi ha catàstrofes ALBA MONKDKRO

- Sant Cugat -

L'huracà Mitch ha generat un corrent de solidaritat estès a gran part del món i Espanya ha es­tat un dels països on els seus ciutadans han estat més altruis­tes. Sant Cugat, per sort, tam­bé ha col·laborat en l'ajuda als dammificats, però, som real­ment solidaris?

Aquest any es commemoren també els 50 anys de la Decla­ració dels Drets Humans i, tot i que es va fer una xerrada cl 18 de novembre a l'Auditori sobre aquest tema, la informació no acaba d'arribar a totes les famí­lies que viuen a la nostra'co­munitat, i aquest fet immobilit­za moltes de les ajudes que el

primer món podria arribar a do­nar. La problemàtica de Cen-treamèrica ha deixat de ser por­tada als mitjans de comunicació, però molts grups continuen aju­dant els pobres i marginats. Al­gunes d'aquestes associacions estan situades al nostre poble i treballen per objectius ben di­versos: les sucursals de Creu Roja o Mans Unides són exem­ples de grans ONG que tothom coneix; però altres nascudes a Sant Cugat també col·laboren des de la seva posició i la Plata­forma Cívica del 0'7 %, Sant Cu­gat pel poble sahrauí o Baula són alguns exemples . Altres grups es dediquen a fer ajudes socials al nostre poble, com ASDI, que dóna suport i ajuda a disminuïts psíquics. La llista

ens queda excessivament cur­ta; de totes formes, aquests no­més són uns exemples de la rea­litat en què vivim, però nosaltres ni tan sols sabem la quantitat d'ONG o, encara pitjor, la quan­titat d'injustícies que sense sor­tir cada dia a primera plana, con­t inuen exis t int . D e s d'aquí tenim moltes fonts d'informa­ció, el problema és que la gent no la rep, perquè ara sabem que les respostes serien semblants a les que han rebut a Centrea-mèrica. Els mitjans per ajudar són múltiples, des de donar di­ners, medicaments o menjar a les ONG, fins a ajudar com a voluntaris a disminuïts, per per­sones grans o per a nens margi­nats. Que, encara que no els veiem, existeixen.

Divendres, 18 de desembre de 1998 riure Nadal

L'AJUNTAMENT RECOLLIRÀ ELS AVETS DESPRÉS DE LES FESTES Els arbres de Nadal ens fan companyia durant les festes, però després la majoria de ciutadans se'n desprenen. Són avets de poca qualitat que és difícil que sobrevisquin a aquests dies de tancament a la llar. Per això l'ajuntament de Sant Cugat farà una recollida amb la contribució dels ciutadans

Comprar un avet per decorar la nostra llar durant els dies de Nadal és una pràctica més que tradicional. Gairebé tothom s'a­costa a un garden per endur-se un petit avet a casa que durant dues o tres setmanes il·luminarà les festes de Nadal. El vestirem per a l'ocasió, l 'encendrem, el decorarem, li farem regals i finalment l 'eliminarem de la nostra llar perquè el Nadal ja haurà passat.

Però què passa amb aquests milers d'arbres que es fiquen a casa nostra només per a uns dies? Cada vegada més els ajuntaments es fan càrrec de recollir els avets de Nadal i fer-ne una retirada al més ordenada possible.

Els arbres de Nadal solen ser avets cultivats expressament amb aquesta finalitat i, per tant, són de mala qualitat i tenen una vida molt curta. Aconseguir allargar la seva vida no és gens fàcil, però sí que podem seguir algunes recomanacions.

En primer lloc, els experts aconsellen comprar l'arbre al més tard possible perquè no estigui tants dies tancat en una casa. Són avets normalment cultivats al nord d'Europa que estan adaptats a les baixes

Els experts recomanen treure els avets al més aviat possible. Foto: ARXIU L'Ajuntament recollirà els avets que es deixin als contenidors. Foto: ARXIU

temperatures, i la calor de les llars els es per­judicial.

En tot cas, el que cal fer si es vol conser­var un d'a­quests avets és tenir-lo el mínim temps possible a l'interior; per tant, es recomana que després de les

festes es traslladi a un jardí o una terrassa. T ímbé és impor­tant tractar-lo amb les mateixes

atencions que es donen a qualse-

aconsellen comprar vo1 Planta- Cal

regar-lo amb / arbre al mes tara moderació, sen­

se deixar que

Els experts

possible perquè no estigui tants dies

tancat en una casa

s assequi però sense ofegar-lo.

Ara bé, si el que es vol és desfer-se de l'ar­bre tan bon punt acaba el Nadal,

on l 'hem de deixar i què en fan? L'Ajuntament de Sant

Cugat ha posat en marxa una campanya per fer-se càrrec de tots els avets de Nadal que es vulguin llençar. Per això es dis­posarà d'un servei especial de recollida d'avets que funcio­narà tot el mes de gener.

Deixar el avets als contenidors

Els ciutadans de Sant Cugat que tinguin un avet per llençar poden deixar-lo al costat de qualsevol contenidor de brossa perquè aquest servei especial passarà cada dia per endur-se'ls. La majoria dels avets, com que no es poden recupe­

rar, queden en mans del servei de Parcs i Jardins de l'Ajunta­ment i ells els porten a una planta de compostatge de poda on fan compost per a adob i per reciclar.

En el cas dels avets que es poden recuperar perquè conti­nuen vius, són portats al centre de recollida selectiva de la carretera de Rubí. L'ajuntament recomana que tots aquells ciuta­dans que tenen un arbre viu el

portin ells directament a aquest centre. També es recomana que aquesta acció es faci tan bon punt finalitzin les festes perquè,

com més dies

El servei especial de Passen'en P'cJ°r

... . . estat estan els

recollida d avets avets i és més

improbable que es puguin recu­perar. De totes maneres, cal destacar altra vegada que els arbres que

aguanten vius els dies de les festes de Nadal són un percen­tatge molt baix. / N. V.

funcionarà tot el mes de gener

Aquestes Festes reflectim tots els seus desitjós

ELECTROLLAR

<% 11; La Botiga d'electrodomèstics del carrer Santa M a r i

TOT EL QUE LA SEVA LLAR NECESSITA

Santa Maria, 40 Tel. 93 589 02 71 Sant Cugat del Vallès fàcil

US 4 CANTONS

Economia Divendres, 18 de desembre de 1998 29

C o r c

Els comerciants afronten el cap de setmana fort de les compres de Nadal El carrer de la Creu s'obre al trànsit rodat aquest divendres

Al.BKKT B.U.ANZÀ - Sant Cugat -

Immers en la campanya de ven­des de Nadal, en la qual ja s'han superat tres festius amb permís d'obertura, el comerç local ha vis­cut els últims set dies i per di­verses raons allò que es diu una setmana calenta. Aquest cap de setmana són els dies forts de ven­da de la campanya de Nadal, fet que coincidirà amb la reobertura al trànsit del carrer de la Creu.

Els comerciants de Sant Cugat confien en la recta final de la campanya perquè la venda sigui "igual o més bona" que l'any pas­sat. Així ho ha manifestat el pre­sident de Sant Cugat Comerç, Jaume Tubau, que ha assegurat que els tres primers festius amb permís d'obertura (els fi, 8 i 13 de desembre) s'han saldat de ma­nera satisfactòria.

La polèmica, però. s'ha viscut a darrere del Monestir, on els veïns i comerciants van anunciar cl cap de setmana mobilitzacions contra la "marginalitat i l'oblit en què han quedat aquests carrers" a

causa de les obres del vial de con­nexió. El motiu concret de la pro­testa va ser la construcció de vo­reres fixes, que impedirien el trànsit rodat pel carrer de la Creu cap a la carretera de Cerdanyola, i la manca d'una data d'obertura oficial, que estava anunciada per abans de Nadal.

Els comerços de la zona han pas­sat tres dies amb els aparadors i rè­tols dels establiments a les fos­ques, fins que dimarts el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, i el regidor de comerç, indústria i serveis, Manel Gabaldà, van visitar les obres i van anunciar el compromís que el pas quedaria obert avui al migdia.

La setmana, però, va començar tensa amb unes declaracions de l'alcalde en què rebutjava les acu­sacions de marginació del sector i criticava la decisió d'apagar llums fins al 7 de gener: "no es fan cap fa­vor a ells mateixos". El president dels comerciants, Jaume Tubau, ha indicat que hi ha hagut "des-coordinació i falta de diàleg" entre l'Arca d'Urbanisme, l'alcaldia i els ciutadans. "La resposta dels co-

I\es obres de darrera del' Monestir van ocasionarlesquci\< \ d'algum t-ein\ I' X l

merciants ha estat lògica en un any Va ser el portaveu de l'associa-difícil, però l'alcalde també ha es­tat el primer sorprès, en assaben­tar-se de com anaven les obres, i ha posat totes les mesures per tal de que s'obrís el pas de forma imme­diata", ha assegurat Tubau, alhora que ha assenyalat l'àrea com a prin­cipal responsable de l'ordre de construir Ics \oreres fixes: "L'or­dre va sortir d'l "rbanisme, que és qui hauria d'assumir responsabili­tats".

ció de comerciants del sector, Jau­me Valls, qui va anunciar el des-convocamen t de l ' apagada i d'altres accions que hi havia pre­parades per al ple municipal. "Kl que ens ha convençut és que es­tan trencant el que s'havia fet malament", va afirmar. Superat el conflicte, el sector tornarà a acollir aquest Nadal un pessebre al carrer, activitats infantils i tota la normalitat.

Via lliure per al Consell Tecnològic empresarial

A. B. - Sant Cugat-

Kl Ple del mes de gener de 1992 aprovava els estatuts de l'Organisme Autònom Munici­pal, conegut amb el nom de Consell Tecnològic de Sant Cu­gat del Vallès. Sis anys després, el consistori ha aprovat l'ober­tura de procediment per a la in­tegració d 'empreses i institu­cions en l'organisme.

Segons Joan Aymerich, alcal­de de Sant Cugat, el projecte es va haver de paralitzar en el seu moment, "però ara, amb el pro­jecte Sant Cugat Obert i el pro­jecte europeu LASPI, és obvia la necessitat d'implantar-lo".

El Consell Tecnològic és un dels dos programes, amb el dels Punts d'Informació, que l'A­juntament lidera dins del marc de la cooperació europea.

També conegut com a Centre d'Kmpreses, té com a objectiu impulsar la creació d'un fòrum que posi en comú les empreses ubicades a Sant Cugat amb em­preses de serveis i les institu­cions. Contempla també altres iniciatives per facilitar i impulsar l'àmbit empresarial de i a Sant Cugat.

BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria del Departament de Sanitat i Seguretat Social, de la segona Edició del Premi de recerca en la utilització racional del medicament de la Regió Sanitària Costa de Ponent. Sol·licituds: fins a l'1 de març de 1999, a la Regió Sanitària Costa de Ponent, Gran Via, núm. 8-10, 5.a planta, 08902 l'Hospitalet de Llobregat.

Convocatòria de la International Union Against Càncer, U1CC, de 15 Beques Yamagiwa - Yoshida Memorial International Càncer Study Granis. Sol·licituds: fins al 1 de abril de 1999, al núm. 3, Rue úu Consell - General CH-1205 Geneva Suïssa» Telèfon/Fax.: +41228091810.

Convocatòria del British Heart Foundation - Research Founds Manager, de Beques postdoctorals, predoctorals i d'Investigació en cardiologia. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1998, al 14 Fitzharding Street London W1H 4DH Gran Bretanya. Telèfon: 440719350185. Convocatòria del Woods Hole

Oceanogràfic Institution. The Fellowship Commitíe. Education Office. Clark Laboratory, MS#31, de Seques postdoctorals en oceanografia. Sol·licituds: fins al 15 de gener de 1999, ai 360 Woods Hole Road Woods Hole, Ma 02543 -1541 USA. Telèfon: +1.508.2892219. Fax:+6084572188.

Convocatòria de l'Institut Joan March d'Estudis i Investigacions. Centre d'Estudis Avançats en Ciències Socials, de Beques predoctorals de l'Institut Joan March pel Centre d'Estudis avançats en Ciències Socials, CEACS. Sol·licituds: fins al 28 de febrer de 1999, al carrer Castelló, núm. 77, 28006, Madrid. Telèfon: 91.435.42.40.

Convocatòria de l'Institut Universitari Europeu. Acadèmic Service, de Beques Jean Monet d'Investigació convocades per l'Instituí Universitari Europeu a Florència. Sol·licituds: fins al 31 de gener de 1999, a Badia Fiesotena, Via dei Roccettini, núm. 9, 50016 San Domenico, F1, Itàlia. Telèfon: +39.055.4685373 +39.055.4685173. FàX: +39.055.4685444.

Convocatòria del British Heart Foundation - Research Founds Manager, de Beques postdoctroals, predoctorals i d'investigacions en cardiologia. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1998, al 14 Fitzharding Street London W1H 4DH Gran Bretanya. Telèfon: 440719350185.

CONSTITUCIONS I CONVO­CATÒRIA DE JUNTES

Sant Cugat: Constitució de l'emfresa Symbolic Productlons, SL. Objecte social: la edició de revistes, llibres i qualsevof altre medi imprès, etc. (BORME núm. 228/30-11-98)

Rubí: Constitució de l'empresa Editores de Revistas Gratuitas, SL. Objecte social: edició de revistes i prestació de serveis de publicitat en general, creació i difusió d'anuncis, etc. (BORME núm. 228/30-11-98)

Cerdanyola: Constitució de l'emprà» Gil and Gnuttl S L . •:; Objecte social: estudi éagrabació d'àudio per qualsevol tfcus de suport. (80RME núm. 228/30-11*98)

Rubí: Constitució de l'empresa Tico & Cera Assessors, SL. Objecte social: prestació de tot tipus de serveis, estudis, assessorament i assistència de caràcter econòmic, fiscal, etc. (BORME núm. 228/30-11-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Microlan Sistemes Informàtics, SL. Objecte social: explotació de negocis de venda de productes d'informàtica, etc. (BORME núm. 231/3-12-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Sayos & Carrera Trading, SL. Objecte social: venda de productes de telecomunicacions i sistemes d'informació, etc. (BORME núm. 231/3-12-98)

Sant Cugat; Constitució de l'empresa Tecnoform 25, SL. Objecte social: compra - venda, gestió, administració, construcció, explotació de finques de totes classes, etc. (BORME núm. 231/3-12-98) Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Pulidos La Creu, SL. Objecte social: els treballs de polit i abrillantant de sòls, etc. (BORME núm. 231/3-12-98)

Selecció d Informació Oficial

VíUre Nadal Divendres, 18 de desenbre de 1998

UN RECORREGUT PER GINC COMERÇOS QUE FAN ANYS Aquests cinc comerços de Sant Cugat enguany estan de celebracions, però tots ells per diferents raons. Partim d'una botiga centenària i ens anem apropant a l'actualitat, 75 anys, unes noces d'or, unes de pla­ta, i un comerç nou que encara no ha fet l'any. Totes elles es disposen a afrontar de nou una bona èpo­ca per al comerç, les festes de Nadal. És un homenatge del Viure a Sant Cugat al comerç tradicional.

Pastisseria Alegret, 100 anys. La botiga més antiga de Sant

Cugat celebra el centenari

La pastisseria centenària de Sant Cugat ara també és granja-cafeteria.Foto: XA VILARROSA

Cansaladeria Juliana, més de 75 anys venent a Sant Cugat

La Cansaladeria Juliana ha sobrepassat ja els 75 anys de vida. Ks la segona botiga més antiga de Sant Cugat després de la Pastis­seria Alegret i recentment Anton Juliana ha rebut de Sant Cugat Comerç un premi per la seva tra­jectòria professional.

En aquest cas l'ofici ve de lluny. Conxita Juliana, la filla d'Anton Juliana, ens va explicar que els seus avantpassats ja es dedicaven a vendre carn; quatre generacions enrere hi havia un oncle seu que tenia una botiga a Barcelona; després la va tenir el seu avi, Joan Juliana, que va obrir l 'establiment de Sant Cugat. Les propietàries actuals

són Maria Teresa i Conxita Juliana, i aquesta segona és la que es fa càrrec que el negoci tiri endavant des de 1978; en finalitzar els seus estudis es va dedicar plenament a la botiga. La seva germana també es dedi­ca a l'ofici, té una botiga a Gra­nollers. Conxita Juliana opina que la clau de l'èxit ha estat la clientela, que els ha fet costat durant tants anys, i pensa que el comerç a Sant Cugat necessita un canvi. Per a ella cal potenciar el centre de la nostra ciutat fent una zona de vianants que es converteixi en una gran àrea comercial amb petits botiguers especialitzats. / N. V.

La Pastisseria Alegret cele­bra enguany el centenari. Ara fa 100 anys, Joan Alegret es deci­dia a crear una cansaladeria que poc imaginava que acabaria en pastisseria un segle més tard. Com qualsevol cosa, un comerç evoluciona, i això va fer que la cansaladeria es convertís en un forn de pa i després en una pas­tisseria. Actualment, també és granja-cafeteria, després de les reformes d'adequació que es van fer l'any passat.

El propietari actual, del mateix nom que el creador,

explica com ha canviat el petit comerç de Sant Cugat des d'a­quell 1898 en què el seu besavi va fundar la botiga: "ara hi ha molta més competència, hi ha de tot; abans, com que hi havia més manca de botigues, tre­ballàvem molt més".

La Pastisseria ha passat per les mans de quatre generacions Alegret que han dedicat tots els seus esforços a tirar el negoci endavant; el creador Joan Ale­gret, el seu fill, Josep Alegret, el nét, Joan Alegret i el besnét, també Joan Alegret. / N. V.

75M %) hé^'

- V-

L'ofici dels Juliana es transmet des de fa més de 75 anys de generació en generació. Foto: XA VI LARROSA

Campmany, 50 anys de recorregut pel món de la confecció

Maria Teresa Farrés va portar els primers jerseis a Sant Cugat ara fa .ii> anys. Foto: XA VI LARROSA

La botiga de roba Campmany celebra enguany les seves noces d'or amb el món de la confecció. Maria Teresa Farrés va fundar la botiga ara fa 50 -anys, el 1948, amb tan sols 3.000" pessetes de pressupost. Aleshores va començar a vendre perfums, més tard espardenyes, merceria, roba a metres, gènere de punt i finalment confecció, primer infantil i més tard d'home i dona. Ara també venen llenceria íntima.

La botiga Campmany ha can­viat tres vegades d'establiment i ha anat evolucionant, però la

seva creadora i la seva filla, Rosa Maria Campmany, sempre han estat fidels al negoci.

Per a elles la clau que una botiga d'aquestes característi­ques funcioni és el tracte perso­nal amb la clientela i pensen que el petit comerç té les de perdre davant els grans centres comercials. Per celebrar els cin­quanta anys de vida de la botiga han volgut fer-ho amb els clients, i per això han fet diver­ses promocions, que han estat molt ben rebudes. Van portar els primers jerseis a Sant Cugat i encara continuen fent-ho. / N. V.

Divendres, 18 de desembre de 1998 Vilire Nadal

El Dispensari Veterinari del Vallès fa 25 anys

El Centre Veterinari del Vallès va ser el primer de la comarca. Foto: XA VIL·ARROS. 1

El Dispensari Veterinari del Vallès celebra enguany cl seu 25è aniversari. Ara fa un quart de segle, Joan Pons va decidir obrir aquest centre d'atenció als ani­mals al carrer Sabadell que, com ell explica, estava al centre d'a­quell petit barri que aleshores era tot el poble.

Deu anys més tard es van tras­lladar i van començar a obrir veterinaris arreu de la comarca, ja que cada vegada eren més els clients que es desplaçaven des de diversos punts del Vallès en busca d'atenció per als seus ani­

mals. Actualment tenen més de 15 centres veterinaris a diverses poblacions.

El doctor Pons s'ha mantingut sempre fidel a Sant Cugat i espe­ra poder-se jubilar aquí. Ara, al Dispensari Veterinari del Vallès atenen un total de 15 animals diàriament, sobretot gossos i gats. Joan Pons explica que amb els anys ha canviat substancialment el tracte que els ciutadans tenen amb els animals domèstics; per exemple, recorda que abans quan algú els duia un gat ho feia dins d'una bossa de plàstic./N.V.

El comerç més jove, la Casa Antich La Casa Antich no fa ni un any

que va obrir la seva botiga de Sant Cugat. És el contrast dels quatre comerços que celebren el seu aniversari i la mostra que el petit comerç de Sant Cugat conti­nua viu i hi ha molts botiguers que aposten pel nostre municipi per instal·lar-s'hi.

La Casa Antich és una botiga de maletes i de tot tipus d'acces­soris de viatge que existeix a Bar­celona des de 1910. Ara hi ha a la ciutat comtal dues botigues. Al maig d'aquest any van decidir obrir un nou comerç i van escollir Sant Cugat per fer-ho ja que,

segons explica el seu propietari, Joan Antich, és un centre comer­cial amb futur perquè és un municipi que creix. Un dels motius que van dur aquesta boti­ga a Sant Cugat és el fet que no hi ha cap botiga d'aquest estil al centre del municipi. Ara afronta­ran les primeres festes de Nadal a Sant Cugat i esperen que amb el temps la gent els vagi coneixent.

Joan Antich també creu en les possibilitats del petit comerç i defensa el millor tracte i el millor preu que ofereixen res­pecte les grans superfícies comercials. / N. V. La Casa Antich acaba d'obrir una botiga a Sant Cugat fa menys d'un any. Foto: XA VILARROSA

. / - y *

ÍRMVW

*.'ï>j(

% tfW'* t^Spw^»"

v /p t e s V-/ptes | ptes

í&»<grs ít íUfim*

ptes ptes

Sembla increïble però és possible Els vins que compri aquest Nadal al nostre establiment li poden sortir molt bé de preu, gratis

o fins i tot hi pot guanyar diners, perquè per cada 2.500 pessetes de compra li regalem una

participació de la Rifa de Nadal (22-12-98) amb la qual podria treure fins a 250.000 pessetes

si és que ens toca la grossa.

- - •^V\ La millor elecció en Vins de Qualitat

Oferta vàlida per a les compres realitzades entre el 2 i el 21 de desembre de 1998 VINS

Av. Torre Blanca, 3 08190 Sant Cugat del Vallès TcV^569 V9&1) Fax 93 589 24 62

e-mail: noe@valles.com htrp://www. vinsnoe.com

Vllire Nadal Divendres, 18 de desenbre de 1998

UN PAISATGE, UN RESPIR, UNA COMARCA I UNA ACTIVITAT Oferim quatre propostes per fer una escapada al llarg d'aquestes vacances de Nadal . No es pot oblidar el món de l'esquí, l'activitat de Nadal per als amants de l'esport, però hi ha altres indrets de Catalunya que són interessants de visitar, encara que faci fred i no estiguem a l'estiu.

El Pallars Sobirà ofereix múltiples rutes i excursions. Foto: ARXIU

Un paisatge: la Vall d'Espot La Vall d'Espot, al Pallars Sobirà, és un

bon paratge per admirar durant aquesta època de l'any, l 'n del primers punts on ens podem aturar per fer la primera visita turística és la Pobla de Segur. També reco­manem visitar Salas de Pallars, vila que antigament estava emmurallada i on s'ha desenvolupat molt el turisme basat en esports nàutics, després de la creació del pantà de Talarn. És molt agradable fer una passejada pel seu nucli urbà medieval, totalment restaurat, amb portals, torres i una plaça porticada.

Fent via cap a la Vall d'Espot podem parar al petit poble muntanyenc de Rialb,

Llavorsí i la capital de la comarca, Sort. Després d'això podem seguir el nostre

camí fins a la destinació final, Espot, on ens allotgem. Aquest municipi és el punt de partida de múltiples excursions. Entre aquestes, hi ha la possibilitat d'agafar un jeep que condueix al Llac de Sant Maurici o de la Ratera, paratges naturals excepcio­nals que a l'hivern presenten un aspecte únic. El punt d'interès del poble d'Espot són la seva torre de guaita de Tèpoca medieval, el pont romànic sobre el riu Escrita i el centre del municipi. No massa lluny hi ha Esterri d'Aneu, a la Vall d'À-neu, amb un barri antic mil·lenari. / N. V.

Els balnearis catalans sempre estan envoltats de magnífics jardins i boscos. Foto: ARXIU

Un respir: un balneari La segona proposta és passar els dies de

vacances de Nadal en un balneari per recuperar forces. Presentem alguns balne­aris que no queden molt allunyats de Sant Cugat del Vallès i que són ideals per pas­sar-hi quatre dies de relax. Estar una set­mana a un balneari pot costar, amb pensió completa, entre 60.000 i 100.000 pessetes.

El balneari Termes Orión, situat a Santa Coloma de Farners, es troba a un tranquil indret separat de la població. L'hotel és un edifici senyorial modernis­ta totalment renovat. L'aigua brolla a 30° i és recomanable per a la circulació.

El balneari Prats està situat al centre

de Caldes de Malavella però gaudeix d'un agradable entorn enjardinat que l'envolta. És un balneari d'aigües termals que bro­llen a 34", de forma permanent tot l'any a la piscina exterior.

Ja per acabar proposem el balneari Blancafort, a la Garriga, on hi ha un enorme jardí, amb les seves zones de bosc incloses, i diverses piscines. Aquest és sens dubte el balneari més selecte de tots tres, amb un alt nivell de serveis i una cuina exquisida. És d'aigües hidro-termals que brollen a 60°, molt recoma­nable per a les persones que pateixen afeccions reumàtiques. / N. V.

Foto: ARXIU Els boscos de faig de la Garrotxa són únics

Una comarca: La Garrotxa La (iarrotxa és una de les comarques

amb més encants de Catalunya. Encara que no ofereixi res específic per a aques­ta època de l'any, sempre és un bon moment per apropar-se a aquests paratges feréstecs. El primer lloc on cal dirigir-se és a l'extraordinària fageda d'en Jordà, que va inspirar Joan Maragall.

Aquest bosc de faigs únic al món és cada estació de l'any un quadre diferent; a l'estiu, verdós, a la tardor, groguenc, a la primavera, blavós, i a l'hivern, marronós, però sempre espectacular. Per passejar-se per la fageda d'en Jordà hi ha uns recorre­guts molt ben senyalitzats. També és pos­

sible llogar els serveis d'uns carruatges que et duen a fer una volta pel bosc.

Lina altra visita obligada d'aquesta comarca són els seus volcans. N'hi ha dos que es poden visitar amb facilitat, el de Santa Margarida, del qual se'n pot visitar el cràter, i el Cruscat.

Per dormir i menjar d'allò més bé es pot anar a Olot, la capital de la comarca. Altres poblacions d'interès són Santa Pau, Besalú i Castellfollit de la Roca. La Garrotxa es manté encara amb pocs estiuejants, malgrat que cada vegada hi està arribant més Tactivitat turística, fet comprensible per la seva bellesa. / N. V.

La Cerdanya té una gran oferta d'estacions d'esquí. Foto: ARXIU

Una activitat: l'esquí A Catalunya hi ha molta oferta per a

l'esquí; diverses comarques queden ten­yides de blanc a l'època més freda de l'any i cada una presenta els seus avantat­ges.

La comarca de la Cerdanya és sempre una bona solució per als amants d'aquest esport d'hivern perquè en només una hora i mitja de cotxe s'hi pot arribar i To-ferta d'estacions d'esquí és molt àmplia. La contraprestació més gran és que els cost dels peatges és molt elevat i a més hi ha molt turisme. La capital d'aquesta comarca, Puigcerdà, és un bon lloc per allotjar-se, però hi ha altres possibilitats

com ara Bellver, Llívia i Alp. A més d'a­quests municipis on hi ha molta oferta hotelera es pot dormir a cases de pagès que fan turisme rural, una manera molt simpàtica de conèixer la gent deia comar­ca, i sempre més econòmica. En aquesta comarca es pot esquiar en diversos llocs, ja sigui al Pirineu català, al Pirineu francès o a Andorra, tot i que queda una mica més lluny.

L'altra comarca dels esquiadors per excel·lència és la Vall d'Aran, que tot i estar més lluny acostuma a tenir més neu i no hi ha tant de turisme. El pitjor és el preu del forfait, el més car de tots. / N. V.

Divendres, 18 de desembre de 1998 Vuire Nadal

s DES DE 1960

AQUEST NADAL

A Carnisseries Sagarra trobarà la millor qualitat en:

Cabrits, portats del sud d'Espanya.

Pollastres de pagès, de Sant Medir (Sant Cugat)

Vedella de Sant Cugat "Can Fatjó dels Aurons"

Xais de Terol

Gall dindis negres de Múrcia

Pulardes

Ànec mut de la Plana de Vic

Garrins

Pollastres farcits de llagostins i gambes

Tot el gènere és superfresc i totalment elaborat a les nostres carnisseries

BON NADAL

L'Endavallada, 22 Francesc Moragas, 13 Tel. 93 674 01 60 Tel. 93 675 37 77

Vilire Nadal Divendres, 18 de desembre de 1998

COMPRAR A SANT CUGAT ARTICLES DE TOT EL MÓN El comerç just i solidari és una bona alternativa per fer algunes de les compres d'aquest Nadal . Aquestes botigues ofereixen la possibilitat de comprar objectes dels cinc continents fets per arte­sans d'arreu del planeta, des de Sant Cugat fins a l'indret més llunyà.

El Nadal ens porta a tots a escurar la butxaca, a gastar i gas­tar amb regals per a tothom. El regal per al pare, per a la mare, per al fill, per al germà i per als companys, un cúmul d'idees que ens fan rodar el cap i esprémer el cervell. Les ofertes són moltes, els comerços de

resta del globus terraqüi. De l'Africa arriben instru­

ments del Camerun, roba de Costa d'Ivori, figures de fusta d'Uganda i Ghana i altres pro­ductes que provenen d'indrets tan llunyans com Nigèria i Etiòpia. L'Amèrica Central i la

del Sud també

Sant Cugat ens El comerç solidari €S són l'origen . v .• d'alguns dels

una manera practica, f , •« ' productes que

eficaç l fàcil d'ajudar Podem trobar

ofereixen diver­ses possibilitats, i entre elles n'hi ha una que de mica en mica es va estenent i cada vegada és més coneguda, el que s'anomena comerç just i solidari, que també podem trobar a Sant Cugat.

Però en què consisteix exacta­ment aquest comerç solidari: Amb qui ens solidaritzem quan comprem a les botigues de comerç just? I què podem com­prar en aquest tipus d'establi­ments? El comerç solidari és una manera pràctica, eficaç i fàcil d'ajudar cl desenvolupament del Tercer Món.

Aquestes botigues tenen productes fets per artesans de països del sud, però també per artesans d'aquí i per agrupa­cions de disminuïts físics i psí­quics que viuen del que fan amb les seves mans.

En aquestes botigues podem trobar tot tipus de productes per regalar. Els artesans de paï­sos de tot el món contacten amb els encarregats d'aquests establiments per fer-los arribar allò que fan i perquè ho ven­guin aquí, on la gent té molts mes recursos econòmics i es venen amb més facilitat.

Endinsar-se en una botiga de comerç just és com fer un viatge pels cinc continents, amb detalls, olors i colors que ambienten aquest espai sense fronteres que no té nacionalitat. 'Iot tipus de roba de llana i de cotó. productes d'alimentació com cafè o espècies, figures decoratives, jocs, material de papereria i instruments descone­guts són algunes de les coses que hi podem comprar.

Cada producte va acompanyat d'una etiqueta per satisfer la curiositat del consumidor que explica d'on ve allò tan curiós que ens endurem a casa. A Sant Cugat, a més de trobar coses fetes per artesans catalans, tam­bé podem trobar objectes de la

en , j i «-.i aquestes

el desenvolupament botigues, amb del Tercer Món coses del Perú,

l 'Uruguai i Xile. Els països que subminis­

tren material de l'Àsia són prin­cipalment Bangladesh, el Nepal i l'índia, i alguns països europeus, com ara Polònia, també col·laboren.

Les dones mapuche

I n grup-de dones artesanes de Xile, conegudes com dones mapuche, són l'origen d'una

A les botigues solidàries venen instruments desconeguts d'arreu del món. Foto: CEDIDA

gran quantitat de roba de llana que arriba a Occident per ser venuda. L'art d'aquests grups de dones indígenes en el tèxtil s'ha estès arreu del món.

La tradició tèxtil mapuche és molt antiga. L'activitat tèxtil estava en mans de les dones, que eren les encarregades de vestir el poble i abrigar la famí­lia. Ara, aquesta activitat es con­

tinua fent i és el que els dóna de menjar. Aquesta és la història resumida d'alguns dels objectes que podem trobar a les botigues de comerç solidari.

Un altre exemple ben dife­rent és el dels productes que fa LgS doneS mapUCOe dur els produc

de Xile viuen dels teixits de llana que filen i que venen al

món Occidental

un grup de dis minuïts psíquics i físics de Valèn­cia, que també els dóna de men­jar. Per tal d'esti­mular les disfun-cions, aquest - "/

grup de dismi­nuïts fabrica artesanalment joguines de fusta i material divers de papereria fet amb paper reciclat. Aquest és l'ori­gen d'uns altres objectes.

Els responsables d'aquests establiments paguen als arte­sans la quantitat suficient per­què puguin viure amb dignitat. Ara bé, el gran problema de les botigues de comerç just és que

els aranzels per

molt tes son alts. L'objectiu d'a­quests petits empresaris és més ambiciós, ja que també es pretén coope­rar per un canvi

de relacions comercials Nord-Sud, demostrant que aquest tipus de comerç és factible, encara que ells mateixos sote-nen que és difícil. / N. V.

Cada producte ve acompanyat d'una etiqueta explicativa. Foto: CEDIDA També venen joguines fetes a mà. Foto: CEDIDA

9

Divendres, 18 de desembre de I998 Viure Nadal

LA REVETLLA DE CAP D'ANY AL PAVELLÓ D'ESPORTS La nit especial del 31 de desembre a l'1 de gener, la nit de cap d'any, que donarà la benvinguda a l'any 1999 , es pot celebrar de nou al Pavelló d'Esports de Sant Cugat amb la gran revetlla per a tots els públics que organitza l'Ajuntament. Hi ha venda anticipada d'entrades a molts punts.

Els balls de saló estaran presents en un dels ambients de la festa de cap d'any. Foto: ARXIU La revetlla de final dany està pensada perquè tots els públics s'ho passin bé. Foto: ARXIU

Un any més menjarem raïm i ballarem per donar la benvin­guda a l'any 1999. Ara encara és d'hora per saber on passarem els darrers moments del 1998 i els primers del nou any, però cal començar a conèixer les diferents revetlles que hi haurà a Sant Cugat aquesta nit de cap d'any tan especial.

El Factor Jove de l'Ajunta­ment de Sant Cugat organitza un any més la tradicional revet­lla multitudinària al Pavelló Municipal d'Esports per aten­dre les diferents demandes. La festa que es farà al pavelló santcugatenc està pensada per a totes les edats i per a tots els gustos, amb cabuda per a tot­

hom. Al Pavelló Municipal d'Esports s'organitza una vega­da més la tradicional revetlla amb dos ambients, els Nois de la Mare i el de música disco.

On es compren les entrades?

Si es vol anar a ballar al pavelló es poden comprar entrades de

manera anticipada a molts punts de Sant Cugat: a l'Espai Jove-Casa de Cultura (Jardins del Monestir), a Ràdio Sant Cugat (carrer Sant Jordi, 5), a Compàs (carrer Santiago Rusinoi, 18-20), a Sant Cugat Digit (Centre Comercial Celler Centre), a Sant Cugat Esports (Rambla del Celler, 23 i plaça Quatre Can­

tons), a Tobella (carrer Santiago Rusinoi, 47-49), a l'Estudi Fotogràfic ENFOC (Centre Comercial Sant Cugat i Manel Farrés, 15), al Boccatta (Centre Comercial Sant Cugat) i al Musical Sant Cugat (avinguda Alfonso Sala, 18-20). A qualse­vol d'aquests llocs hi ha entra­des a la venda. / N. V.

LES CAVALCADES DELS REIS MAGS AL MUNICIPI

Els nens han de portar la carta per poder-la entregarals Reis personalment. Foto: ARXIU Els Reis d'Orient arriben cada any als diferents districtes de Sant Cugat. Foto: ARXIU

El Reis d'Orient tornaran a desfilar aquest any pels carrers del municipi. Com cada any Mel-cior, Gaspar i Baltasar arribaran a Sant Cugat la tarda del dia 5 de gener per recollir les cartes de tots els infants i els donaran la benvinguda amb caramels per a tothom. Tots aquells nens que vulguin donar la carta ho podran fer el mateix dia de la cavalcada, durant el seu transcurs o al final.

Els Reis Mags i els seus pat­ges desfilaran pel centre de Sant Cugat i pels dictrictes. Al centre, els carruatges reials es passeja­ran, com és habitual, pels carrers principals, tot i que variarà una mica el recorregut a causa de les obres.

A les Planes també arribaran els Reis Mags. En aquest cas Melcior, Gaspar i Baltasar sorti­ran de la Creu d'en Blau i també

recorreran els carrers principals per facilitar que tots els nens els puguin donar la tradicional carta. La desfilada acabarà a Ca l'Avi.

Els Reis Mags arribaran a la Floresta, després del llarg viatge des d'Orient, amb tren; per tant, el lloc on se'ls ha d'anar a donar la benvinguda és l'estació. Des­prés de passejar amb els seus carruatges per tot el municipi s'instal·laran al punt final del

recorregut, la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta (UREF). Allà rebran a tots els nens perquè els facin arribar la seva carta personalment.

Els altres dos districtes on hi haurà cavalcades de Reis són Mira-sol i Valldoreix. A Mira-sol els Reis d'Orient finalitzaran el recorregut al Casal Cultural, on es farà l'habitual pessebre vivent que sempre es representa aquest

dia tan especial per donar la ben­vinguda als Reis d'Orient. Les cavalcades estan organitzades per les Comissions de Veïns de cada districte.

Després de presenciar la des­filada del Reis d'Orient i d'ha­ver-los entregat la carta personal­ment, tots els infants cal que vagin a dormir ben d'hora men­tre esperen que els Reis passin per les llars. / N. V.

36 Esports E1S /CANTONS Divendres, 18 de desembre 1998

F u t b o l s a l a

Cinc victòries consecutives donen a l'Olímpyc el quart lloc

Elsflorestans sumen 19 punts, els mateixos que van assolir Tany passat Després d'imposar-se a la pista del Calvià,

l'Olímpyc de la Floresta ha passat a ocu­

par una privilegiada quarta posició, a set

punts del líder, el Benicarló. El jugador

A. I . . - Sant Cugat-

L'Olímpyc de la Floresta conti­nua en un excel·lent moment des­prés d'imposar-se a la pista del ("al\ ià per 1 gols a 3. Amb aques­ta nova victòria -la cinquena con­secutiva a la lliga-, el conjunt de la Floresta passa a ocupar la quar­ta posició a la taula amb 19 punts. Aquests són exactament el total de punts que l'Olímpyc va acon­seguir la temporada passada. El jugador florestà Sergio va donar, com ja ho va fer a (Castelló, a fal­ta de 11 segons, el triomfal seu equip. I )c fet. l'equip florestà per­dia per 1 gols a 0 i va acabar im­posant-se per 1 gols a 3 "en un dels pitjors partits que hem fet aquesta temporada", segons ha explicat Àngel Ruiz. Amb tot, Ruiz apunta que "l'Olímpyc és on es mereix ser a la classificació".

I ^'entrenador de l'Olímpyc de la Floresta espera que aquesta si­tuació no es tracti d'una "bona rat­xa", sinó d'una "bona línia" per­què "quan un equip està en ratxa arriba un dia que s'acaba, i això és el que hem d'evitar". Tot i que com ha explicat el tècnic "l'equip s'està mostrant sòlid", Ruiz té molt clar que "la derrota ha d'ar­ribar un dia o altre. Quan es pro-

florestà Sergio va donar el triomf al seu

equip després de marcar el gol de la \ncMi-

ria a manca de 2 2 segons. Els de la Flo­

resta, que demà reben el Manresa, enca­

ra podrien pujar més llocs a la taula abans

que acabi la primera volta, d'aquí a tres jor­

nades. Encara s'han d'enfrontar al Man­

resa, el C N Sabadell i el Llopart .

liMSta is la plantilla 4a l'Ilíaayt fe la Flsrasta a"aa.aitta tanparida. FOTI: XWI LAIIItt

dueixi hem d'estar preparats". És per aquest motiu que el tècnic del primer equip espera que "els ju­gadors, que ara mateix són molt segurs d'ells mateixos, no es con­fiïn en cap moment".

L'èxit que està assolint l'Olímpyc de la Floresta és degut, segons Àngel Ruiz, a "un bon grup que

hem aconseguit reunir després de molts anys de feina, il·lusió, i tam­bé deconfiar en la gent del plan­ter".

El Manresa ens visita

Demà a la tarda, al pavelló mu­nicipal de Sant Cugat, el conjunt

florestà rep el Manresa, setè a la classificació amb 17 punts-. Aques­ta serà la tercera vegada en tota la temporada -la primera va ser da­vant el Benicarló i la segona a Cal­vià- que el tècnic podrà comptar amb tots els jugadors de la plan­tilla. El partit començarà a un quart de sis de la tarda.

V o l e i b o l

El C V Sant Cugat confia a vèncer l 'Algar per

apropar-se a la part alta

- Sant Caajat-

El sènior femení del Club Vo­leibol Sant Cugat continua ocu­pant la sisena posició a la taula després d'imposar-se dissabte a Valldoreix al CV Esplugues per 3 setsa 1, amb parcials de 4-15,15-13, 16-14 i 15-8. Les dues victò­ries consecutives al campionat han possibilitat que l'equip sant-cugatenc continuï a la caça de les primeres posicions de la classifi­cació. El tècnic Zoran Nikolovs-ki ha afirmat que "aquestes dues victòries són molt importants per-què espero que ens haguem guanyat el respecte de la resta d'equips del campionat" i també ha matisat que "ara, les jugado­res tenen més confiança en elles mateixes. Després de perdre amb

el Ciutadella à casa, van reconèi­xer els seus errors d'actitud". En aquests moments, quan aquest cap de setmana s'ha de disputar l'última jornada de la primera vol­ta, el CV Sant Cugat és a tres punts de la segona plaça, que ocu­pa el CV Sant Martí, el darrer lloc que dóna accés a disputar la pro­moció d'ascens a Divisió d'Ho­nor. El sènior femení compta amb 16 punts, els mateixos, però, que l'Illa Jordi, l'Esplugues i el Quart, que estan per sobre dels santeu-gatencs a la taula classificatòria. Demà a la tarda, el CV Sant Cu­gat juga a Múrcia amb l'Algar Sur-menor, penúltim amb 11 punts, amb l'única baixa per lesió de Me-ritxell Jiménez. Nikolovski ad­verteix que "en aquesta lliga no hi ha equips dolents". /À.L.

F u t b o l

El Sant Cugat , vuitè, rep l 'equip revelació de la

ll iga, el Perelada

Un gol de la Gramenet "B" en temps de descompte va provo­car la segona derrota del Sant Cugat Esport al campionat fora de casa, fet que no succeïa des del passat 11 d'octubre. Aques­ta desfeta també ha suposat la segona consecutiva en compe­tició. Segons l'entrenador, Hans Schònhofer, aquest és un fet cir­cumstancial que no afectarà els seus jugadors perquè "l 'equip ja ha demostrat que és molt ma­dur mentalment". Amb tot, el conjunt vermell-i-negre conti­nua ocupant la vuitena posició amb 24 punts, a només cinc de la tercera posició que encapça­la el Masnou amb 29, en zona d'ascens a Tercera Divisió. L'en­

trenador, però, ha explicat que "per poder atrapar els equips capdavanters de la classificació hauríem d'encadenar un parell o tres de resultats positius".

El Sant Cugat rep al munici­pal diumenge al migdia el Pe­relada, quart a la taula amb 29 punts. Aquest conjunt és, sens dubte , l 'equip revelació de la temporada, després d'assolir l 'ascens de la Regional Pre­ferent. Amb un balanç a casa d'una victòria, tres empats i qua­tre derrotes, Schònhofer desitja "perseguir aquesta victòria a casa que tant se'ns resisteix". En aquesta avantpenúltima jor­nada de la primera volta, el cos tècnic recupera Bayo, sancionat, però no disposa encara de Pu­jol, lesionat. /À.L.

K à r t i n g

Campos recull el trofeu del Fórmula

À.L. - Sant Cugat -

EI pilot santeugatenc Oliver Cam­pos rebrà demà a la nit al restau­rant Can Coll de Lliçà de Vall el trofeu de campió en categoria ca­det del Campionat Fórmula Ca­talunya de Karts, del qual enguany s'ha celebrat la setena edició. Aquest acte constarà d'un sopar de clausura del campionat, amb el tradicional lliurament de pre­mis i trofeus als tres primers clas­sificats de cada categoria: 125 c.c, sènior, júnior i cadet. Campos tam­bé serà guardonat per haver acabat segon a la prova de resistència. El primer lloc al Campionat Fórmu­la Catalunya li ha suposat que l'or­ganització li faciliti, de forma gra­tuïta, un any de pista per rodar. Amb només 11 anys, aquest jove pilot ha assolit aquest triomfen la seva primera temporada com a pi­lot, a banda de participar també al Campionat d'Espanya. Els al­tres pilots santeugatencs que han pres part al Fórmula han estat Da­niel Campos, novè en categoria cadet, Jordi Monserrat, quart en júnior, i Xavier Illa, dotzè, i Sandra Bel, dinovena, en 125 c.c.

T a e - k w o n d o

Castaneda tornarà a competir

-SaartCuaat-

La tae-kwondista santeugaten-ca Eriça Castaneda no tomarà als entrenaments fins al maig, des­prés de passar pel quiròfan el pas­sat 3 de desembre. Les lesions que els metges van trobar al ge­noll dret de Castaneda han estat les següents: lligaments creuats, menisc, lligaments de la ròtula i un cartíleg a la tíbia. La recupe­ració s'allargarà fins a finals de ge­ner, quan començarà la rehabili­tació. Aquesta lesió, la més greu que ha patit Castaneda en la seva carrera esportiva des que fa cinc anys va iniciar-se en aquest món, ha provocat que ja s'hagi perdut el Campionat Internacional Ciu­tat de Barcelona, que va celebrar-se a finals de novembre. La sant-cugatenca tampoc podrà prendre part ni al Campionat de Cata­lunya ni a l'Estatal. Castaneda, de 18 anys, va lesionar-se al no­vembre en una sessió defoofing, en fer un mal gest. / À.L.

Vkire Nadal Divendres, 18 de desenbre de 1998

ELS/CANTONS Divendres, 18 de desembre de 1998 Esports 37

E s q u a i x

Aquests séri els venceders del Campionat Sicial l'e l'Etquaii. FOTO: E4C

M a r c Bieto suma el sisè títol absolut de l'Esquaix

Santi Grau i Raül Artigas participen en elMas fer Català

Al.KX LÓPF.7.

- Sant Cugat-

Per sisè any consecutiu, Marc Bieto va proclamar-se dissabte campió del Campionat Social Absolut de l'Esquaix Sant Cu­gat, que enguany ha arribat a la XVI edició. Bieto, que també ha estat anteriorment quatre vega­des campió d'aquest torneig en categoria sub-16, va derrotar a la final Santi Grau per 3 sets a 1. En la final d'aquesta categoria de consolació, Joan Serra va im­posar-se a Jesús Rueda per 3 sets a 2. En categoria masculina hi van participar un total de 23 ju­gadors. En veterans, el vence­dor va ser Dani Guerrero, que va guanyar Paco Rueda per 3 sets

a 0. Guerrero assolia així el seu primer títol en aquesta compe­tició. En consolació, va vèncer Carles Mallol, que va superar Joan Francesc Català per 3 sets a 0. En aquesta categoria, 13 van ser els jugadors que hi van pren­dre part. Finalment, en fèmines la vencedora va ser Anita An­nandale, que repetia el títol acon­seguit en la passada edició, men­tre que en sub-16 va vèncer Alex Annandale, que va guanyar per primera vegada el social a l'Es­quaix.

Grau i Artigas, al Master

Els jugadors de l'Esquaix Sant Cugat, Santi Grau i Raül Arti­gas, participen avui i demà en el

Master Català, que se celebrarà a l'Esquaix Rocafort de Barce­lona. En aquest campionat, que repartirà premis en metàl·lic, hi prendran part els vuit primers classificats al rànquing de Pri­mera Divisió, els quatre primers de segona i els quatre primers de Tercera. Santi Grau, de 21 anys, disputarà aquest torneig com a tercer classificat al ràn­quing de Segona i Raül Artigas, de 17, com a primer classificat de Tercera. Grau i Artigas s'han proclamat recentment campions de Catalunya absolut d'indivi­duals en les seves respectives ca­tegories, fet que ha ocasionat l'as­cens de tots dos de categoria.

Tots dos jugadors van partici­par al social absolut del seu club.

Futbol s a l a

BENITO

El Winterthur és a només cinc punts

del descens directe - Sant Ctiaat-

La derrota al pavelló municipal davant el nou líder del grup cin­què de Primera Nacional "A", el FC Barcelona "B", per 2 gols a 6, ha provocat que el conjunt sant-cugatenc passi a ocupar la desena posició a tan sols cinc punts del descens directe. En aquests mo­ments, els conjunts que perdrien la categoria són el Rubí, l'Amet­lla de Merola i el Talleres Corta­da, aquest últim amb 10 punts, cinc menys que els vermell-i-ne-gre. Tot i que a principi de tem­porada l'objectiu, segons el tèc­nic José Lu is Quinoà, era el retorn de l'equip a Divisió de Plata, ara mateix l'equip ha de lluitar per evitar el descens. Quinoà, però,

està convençut de no perdre la categoria. L'entrenador ha decla­rat que "no temo en absolut el descens".

Per segona setmana consecutiva quatre jugadors del juvenil sant-cugatenc van tornar a ser convo­cats amb el primer equip. De fet, Alberto, Xaloc, Juanma i Albert van formar el cinc inicial de la se­gona meitat i, en els sis minuts que van ser plegats a la pista, no van encaixar cap gol. Després del partit, Quinoà va declarar que "hi ha jugadors del primer equip que no estan motivats per jugar". El Winterthur visita demà la pista de l'Ametlla, penúltim, amb les bai­xes per lesió de Batet i Tono i de Dodó, sancionat. Jaume i Pinell tornen a l'equip. / À.L.

1 o Ri?ti-iu

Premis Esport en Marxa 1998 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

wn*m Caria Sariol 13 OLÍMPYO FLQ8ESTA Marta Garcia 9. Joan Reixach 11

SANT CUGAT ESPORT José Luis Sénehez 11 Javi Gonzalez 19 HOQUEI fffRSA Jordi Reixach 8 Christian Albors 11 XabJer Tantos 10 JÚNIOR MASCULÍ . MAS JANER FEMENÍ

Chrisiian Wein 16 Maite Gómez 14 PB SANT CUGAT Marc Solleveld 16 Paqui Sànchez 12 Laura Gallego 14 Joan Sallés 8 Irene Sanchez 11 Sara Montero 8 Laura Martín 9 JÚNIOR FEMENÍ

Eü Maragall 15 HANDBOL

HQQUEI PATIM5 Katery Maragall . 12 UE SANT CUGAT

Carai Afaad 11 Ignasi Solà 14 PATÍ HOQUEI . Armand Mora 11 Dani Antón 13 Javi Montilla 10 Toni Zaplana 11 Gonzalo Munoz 7 " WINTERTHUR SANT

Jaume Estrada CUGAT

14 VOLEIBOL

P.vrf HOQUEI FEM. OrioJ Serra 11 CV SANI- CUGAT FEM. Nerca López 15 Pep Pinell 6 Samanta Santamaría 10

Carlotaííantamaria 9 Bibi M&én 7

CV SANT C U G A T MASC.

Zoran Nikolovski 12 Sergio Manin 12 Marririà 12

BÀSOJtfl

U K S A N T C U G A T

ToníBalfart - 26 Nacho Atgento 14 BrauBoÀrgento 9

i /E S A N T C U G A T FF.M.

Núria Oliver 13 Marga Almagro 9 EUsabeth Baldridb 6

C a i x a d e T e r r a s s a

u s d e s i t j a

m o l t a f e l i c i t a t

CAIXA DE TERRASSA

38 Esports ELS4CAJVTCMNS Divendres, 18 de desembre de 1998

La propera (20 de desembre); t

Gramenet-Rubí; Valls-Girona; Masses* Granollers; Palafrugeíl-Prat; BwceteaBK ta-L'HospitalccJúpiter-Ripoflet; Igualada-Gufxols; Otot-Maoresa: Co*» nellà-Tremp; Sant Cugat-Perdad», "

Segona Regional < * , G R U P S ,

Lumen-Cao Orkil

Barberà-Merttngue»^

Juv. 25 Sept-Can RolL

Caldes M<mdSwa-Badia»..„...»«.JÏi4

Mu.lenari-Tíbkïabo,

La

Rómulo-La Planada....,™........^}'.!

Rubí-Maurina Egara „.-„64-

Sabadell-San Lorenzo. 4*1

M M #* |R Jfc.

ftttfo«fi ' 12 11 0 1 30 t t 33

U»i<JC5 l > » J i *« za & Wwttfsue* }3 * 2 3 í í 59 * ta>i<fabo 13 7 4 2 25, 57 Í S

Lumen 13 « 1 - * 33 » Í S

RiíSiufo u 7 3 3 í » » 24

C m Rull 13 fa « X 36 14 22

S j b ^ k » n s 3 5 U 21 1«

Mitttniíj 13 6 0 7 V 34 w UUlw 13 4 5 4 n 2S 1?

La Planada 1 * 4 2 7 22 n 14

MtlJçnjrí 13 4 i 7 13 37 14

ur* * . 13 2 7 4 2 4 2 4 I S

Juv 25 Sept l i 3 3 7 27 34 12

Btuila 13 2 5 A 19 23 I I

SmL·rfen^j n 3 2 K I * 31 I I

Rubf M » > 9 21 4 i 3

tijwiQnol U 1 2 9 11 37 S

<$«?:

La propera (20 de desembre):

Can Oríol-Sabadell; Los Merengues-

Lumen; Clan Rull-Barberà; Badta-Ja-

ftTib* í LJano-Mil.lemfi; La

: Waurina }$an, Lorenzc^Rubf.

Tercera Re&onal

G R U P 14

;-"

^**-*#%*»*^+*+' *»2»Í/>i-. i Fonte-....í.8^

XXIII-Mtra-sol ...„%S ; » ^ D e i ) o « Í « » . V « t ó e i u ^ ^ ^

Jan Pedro....,-.0^

*Morrtsemtt..««iï"5

iM^il^S^àor (noacahat)

iFatjó.. Í~.J3A

X!erdanyoÍa« ,« .4 - l i

Jfff **f Pí •flF .J&SMtattfct--

« 9 1 t 39 7 »

» « 2 13 t4 2?

IHrttMi l i 7 1 3 39 12 2 *

' 7 1 S 2* 1* 22

7 0 3 29 18 tt

i » Font» 11 6 3

H 6 1

va l * * * *» « t 4 4

9 B f t « * * U 4 1 6 23 26 I »

9 3 1 5 1* » ' l í

C·mF·qí tt 3 * ? .'1 32 10

Jtioh» 14 $ t 6 21 33 10

fiNf«!W> « 3 1 7 t> « 1 0

i * $ t o £ k ! « ' i £ 7 22 ï * 7

I I £ 1 li 1 ' « 7

!t ï D UI 14 5* 3

2 22 13 21 4 i\ 2Í n

2 24 U 1*

L a propera (20 de desembre): Cm Boada-UIIastrell; Les ronts-Çasafr-tsa;Mifa-5üí-Adesj-PB Sant Cugac; San F«ÍB>*Í8an XXïlh Montseffat-Poçbio f^(!^jaaíor-Nfetadq>eíenc;Cafi Faí^-L« F«g»; E.Cerd«nyok-Esptonceda.

BÀSQUET

ptj€«sai Vila&aíKí»; S«Ht MedirMa-

HOQUEI S0BR& HSRBA

>A|)Q«toiOrense„».t«$

J-2

La propera (20 de desembre):

apòstol Orense-JüníonCittb Egari-

-\yiès Dcportiu; ValdeJoz-Atlètic Te-

nassa; Safdinero^íDTeaTsssa;

jolaseu-R(^ Pok»; Atiétko SSan Se-

bast tàn-FC Barceioi».

Grup 3

lir.64-68

.107-82

...98-76

72-71

ïlipoíet-Goí)BHrt||^««..^ 62-éS Ribes-OntreCatolk·.. 74-81

ReiisDeporiíM^HatJordL...71-67

;C«ít«dldeíel8-M«r*gai 83-79

^ -! Ü , W «•« «• «• PCPW«»

fet»0epatj»12 10 2 919 « t 22

è.^%^f»BC» 12 9 3 1061 W it

CCJIOI Í I ; 12 *> 3 933 «57 21

RipotlCT 12 7 5 911 S79 t »

S»««)!aH 12 7 S ><75 9«S » '" 1

W 6 l t2 6 6 912 900 1*

l<£8t«i«M 14 6 6 911 * ? * 1»

. Sumíitediï 12 a ft <«» S80 li*

S»tJh«f i 12 '• •> M9 »>l! 18

OBKltdcfcl» 12 '. '. «27 «W I*

Coraeia 12 6 (t I B « } B

Ra>w , 1 2 3 J 922 944 tJ

Almed» 12 4 8 894 « $ 1*

Horta 12 < » S12 902 t*

Oaudr 12 4 )> >s<>i V29 !6

Getidj 12 1 II 9 i ; IO>5 t,l

i^a propera (20 de desembre}: Sant Jordi-<lastelkicfeK: Centre (Catòlic L'Hospitalet-Reus Deportin; (lomell-'i-

RC m(»A&é*Wxm*ii.....l-Í

Aíam-SardiaerB.™ . — ~ . . 0 - i

U. Sev^i-CpTerrassa 3-3 Víddeàat-ïïiekd Societat». .2-3

J B M f c j » B> . <K™JS6JB**L.

V*fcfta 9 " S

*HBW 9 S

, i í . 8« j | | * - 9 *

&ui»ft«e 9 3

ÇMitt««í»-» 3 Atíèïíc 9 2

BCPofe. # 6

Ai*« ï O

1 30 9 ÏS

1 48 IS »

2 23 10 tt

3 2 3 21 i )

2 , 1 * l* 1!

3 7 U 9 '

* t» 17 , 7

* 11 26 3

ft t ï 30 3

7 * 29 2

Lé ^ i B ^ e m í ? de febrer):

Uléveísidad Sevílla-Vakieluz; Aiara-

Cl> Ibrcassa; RC Polo-S'ardinero;

€3tó> de Campo-Atíètic '1 ertassa; Jú-

QtOt-Reaí Sociedad.

HANMKH.

Primera Nacional G R U P C

Sarrià de Ter-Telde ^9-27 La Roeu-Puerto Stigunto.32-24 OAR (iràcia-Míinyanet..21-35 Gavà-GEiEG 26-24 Gastelk>Sant Quir/e 23-22 B<»rdtts-Sant Esteve 26-23 Pordinyes-l JE Sant CJugaL21-31

Primera! GRUPS

tMftlÍS?**

Rubí-TaOeres Gtà&to^^J&t

La Murga-L' A S K ^ É I Í ^ U ^ W N »

W.StCt^at-PCf^s^ae^-ít Èp» GasinoFnit«s ÍÜar«R.^$ Maxott-Tàrrega,....«„„,„..^.^-5 Atfa 5-Indtístrias Garcia....,.4-S Vilassar Mar-Moïaïserrat..„4-7

F(:Saaek>»3l2 lí)

l-tuasMiutínU 9

ft{atCas»iK>12 7

Alfit5 )2

MoflKenw 1J

lnttó«t)« 12

tiswefts» 12

V I I Í Í ! I 3 Í M « 1 2

W . * Q l p i H 2

Mtofitt 12

JU Moçgi « 3

t ; O M < » * J2 3

tAawSI» 12 2

(SBM 12 (

1 1

3 4

3

ÏS 36 í l

69 40 30

31 24

3» 2l>

*7 21

4» la

4S 17

4J 1?

<3 3¥ l«

»» 4» t f

« 34

43

43

«1

42

2 7 m k

41

45 « .

í í »

7» H

« I »

i K>

Mm&n UAmct8a Mérbfe-Wineïb-

S8ifdçM»rv

PB5*w««frat

Primera NaeíottalA , G R U P 6

C N Gàlde8-Català-Rabarw,.24 Girona-L*Hospitafet....^.„.,.„4-3 Playas Caatea&i-EfeoMc^^i-© Cambr3s-Benicartó....^...,.^<fiMÍ Cglv^-Otenpyc FJoresfca..«^.2^3 Manresa-M«itsant..„....^..i.„6-4 . C N Sabad^-Lfopart 3-3

Ripollet.....—..............

*t»!r w « n w CF ce i (k·nit·jrln 1(1 íi 2 (I i? 14 26

f :,\ <iiliie<f 12 K 2 2 4(1 \\ 26

i < i r i » 9 5 0 2 47 U 21

<>lí»P»i- I I 3 3 2 *1 J 3 19

i ^ S i l u * l l l l í l j 46 37 «

ta Nacional fè*rj*nina \ G R U P B

€*néftt·8splugues....3-l 3-1

L^IHítíoròï-A^Surnlenor-.J-O

W K IV 0 W,8«<s#lo<wi ;» to

Í0 9

t« 6

t» 6

10 6

C ¥ 8 « a i £ · 4 * i t o 6

SaAatCoLjg» to s

tSaottlell» 10 4

Te<o| lo i

10 3

t 29

4

4

4

4

5

fa

7

7 AtgttSuímettor 10 1 9 0t*f 10 1

3 29

9 Í9

22 13 ifa

22 15 16

US 16 16

21 18 1«

17 19 15

H 23 M

14 22 13

10 23 13

9 28 l í

$ 28 t i

L&jprofttfft ( 1 9 d e desembre) Qïot-Saat Martfc Tcrol-Sasit fordt; 8w& Coisïna-Wiateirthar 8a«:ete-üaí EsplBgues-Cititai lei ia; Algar S«ftBe»t»vC¥ Sartt Cugat; Q««rt^

HOQUE! PATINS

G R U P S

iraversitaï't..... HATA

,4-5

10-12

1 1 4

<4.r»Z*ll

iwte™ : „ „ * * . »«. *P Mr * «e» **» duta -. 10 S 9 ï 97 » t «

$è&$teu*i9 8 S i 76 "29 » í ü a n ^ ^ ï » t f t 0 2 S 36 16

aH»e**r «c 7 1 2 5 * 4 3 1 *

tJwifea-ïftt», 16 i 0 5 m 34 18

ftfttÉiíftifròHf 1 ^ ' > S * » 5 9 10

íÜff l t ï f^VtO 4 e « 38 4 t # S W » * » * * » Sí t « % 73 í

í ^ „n i #- 7 3 6 44 6

3tmnBía«É I S i 0 7 4 t 72 6

9kftt|s«tt 1& • 3 « 7 46 7S 6

i M v í w i f w í {# 2 s 8 37 96 4

SteattfceWí-Stnt Feliu Códtaes;

S ftf» ?cípetu8>Sant Joa»; Santa

íüal>el»L«^l; Üniver$itari-PH Sant

€&gat "A"; Masquefa-Folgucfoles;

Caldes-Gerdanvola.

E L S í C A N T O N S Divendres, 18 de desembre de 1998 Esports 39

Ptimmfa Divisió fem. 1130 U» Janer-Sabadell (DitO Segona Div. **BM fem. 1730 Le i Maacs-MartofeJles (Dis.) 21.00 Gastelk«^oÍ-M»s Janer (Dis.) 12.30 MCSantCugat-Caldes (Diu.)

Juvenil 2a Divisió 1 1 3 0 W.Sant Cugat-Alella < Diu. >

17.00 Rüciíjg $*Olímpyc Floresta (D'n.)

Cadet t a Divisió 09 .00 Oífmpye Floresta-La C.'nínn t! )is.>

Cadet 2a Divisió 1030 W. SàfttCugat-Sant Andreu (Diu. i

Infantil 1S.0O Müïtet Uroó-OHmrrçc (I )is.)

0 9 3 0 W SwnCi^K-SantaOAwna iDiu.»

Alevl 10,00 Olímpyc Floresta-La Mannu (I fe.)

wmmmi l a Nacional fem. 18.00 Algar Sdrmenor-CA StCujyt iDis >

Segona Divisió masc. 12.30 (IV SantCugatAlai torel l >l )m •

Juvenil fem. C. Cat. Santa Eulàlia-CV Sant (Jugat

Cadet fem. Camp. Cat. (Jsnip Kscolar-(JY Sant Cug.it

efímera Catalana 1 2 . 0 0 Sant C«gat*Pei«ls<i* (Diu . )

1 1 3 0 La Ptanada»La Fatga <Díu.)

Tercera Regional ; Ï 2 J D 0 Mira-sol-PB SaaíCtigtó (Diu.)

16.00 Jïínior-MatíKJepereftc (Dis->

1 2 4 » Can Facj6-La F*rga (Diu.>

Veterans 16.00 Sant Csgat-lg«ala«Ía (Dis>>

1a Divisió juvenil 18 .00 Sant Cagat-Tcrrassa (Dis.)

2a Divisió juvenil 1 6 3 0 Fometes-]»3nK>r(Dis.)

10.00 1>B Sant Ctigat-Can Boada (D«i.)

17.30 Can Oriol-Sant Caga t (Dis.)

10.00 Mira-sol-KFO 87 (Diu.)

3a Divisió juvenil 18.00 Mercantil-CKF Sant Cugat (Dis.)

l a Divisió cadet 11.00 Jimior-Ccrdartvola (Diu.)

12.15 (JaxtdLr-Sant Cugat (Diu )

09.30 Can Oriol-CKF Sant Cugat < Diu.)

2a Divisió cadet 10.00 Sant (Jugat-Sabadelt (Diu.)

17.45 PB Sant Cugat-Ripollct (Dis.)

12.30 LT Sal»adcH-CEFStCugat(Dis.>

l a Divisió infantil 13.45 CF.I" Sant Cngat-Can Farj<)(Dk)

16.00 l'B Sant < aigat-jaliac (Di-.)

16.3(1 McKjntil-Jiïimir (DL.)

09.15 }u\. _'S Se pe-Sant (Jugat'1 )tvi

2a Divisió infantil 13.15 !.umcn-Mira-sol-\(lcvHl)K.í

09.1(1 Sant (Jugat-San Lorenzo iDis i

10 .00 l .cpanto-PB Sant Cugat (Dis )

l a Divisió alevf 15.00 Salesíarss-Sant (Jugat (1JH&.)

U . 1 S PB Sant Cujçat-C«o Fat j* (Dts.S

10.00 Dosa Terrassa-Mira-sol (Dis.)

2a Divisió alevf 1230 N.Tefrsssa-PB Sa»t Cugat (Dis.) 12.00 júftior-Ripoüet (Dis.) 1L15 Llano-Sant Cugat (Dis.)

10,00 PB Sant 12tf0 Sant Cugat "8*-^ J O P B S a n t O i ^ i ^ 1

Í2.00 Àg««-Ten*aa*D3*.;>

Prebenjami Adefube 1 3 . 0 0 Ripellet-Àgota (Dts.í

1 3 3 0 Aadalacia-PB Sant Cugat {Dts.)

1 4 . 0 0 €tadai*yoÍ3*Sat» Gxg&x {Dh.)

12.00smO)m"B''4>&&tm>.ï : .1230 A«datacia-PB SantCupc * B " (Dis.)

ffl — ÉMrt

Segona Catalana 19.00 U E Sant Cagat^ . t f la f ranca{Dk>

Segona Cat. fem» 1 2 4 » Jev. Lw0b«ts4JEStotCuB*«DSB.)

Sub 20 U E Sant (Jugat (Descansa)

Júnior 16.00 \ *E Sant (Jugat-Sant Oahriei (Dis.)

Júnior femení 10.45 Sattc Bonanoba-l IK StCttgat(Dm.)

Cadet 16\.00lJK,Sc(àigat<3aaacetdaay(dà(IJfe.)

Cadet femení l l i » Ripollct-l IF. SantCugat "A" (Dis.)

1730Cctiian^la-t*í-: SrCogai " B " (Dis.)

mmm SMM l a Nacional A 18.00 A m e d b Merola-W. St Cugat(Dts.)

17.15 Olímpvc Fl(«çstií*Maiift;sa (Dis.)

Primera Divisió 16.00 Chcss-EÍ Masno» {Dis.)

Divisió d*Honor masc. 00.00 Apòstol Ojrçase-jiítítor (Diu.)

l a Femení Camp, Cat. JS í teA&l lès Esportiu

Juvenil femení R C Pd«-Jan ior

Cadet masculí Jéfttof<i>oio 1897

Infantil masculí Adè^l952-Júniof •-júaütímC Polo

Infantil femení

Prebenjami **B"

mmmr 2a Catalana CR SantrCugKjfcHDf (Descansa}

Júni< K d e Terrassa

mmmi

Segona Divisió *A" l Í .450l íRï f^Ftof^ ta-Tor tc l te*<DLu.}

Segona Divisió **B" 17 .00 Mas laner-f tafGezalo (Dis.)

1a Nacional 12.30 \ '¥. SantCttjiar-S.iiii.i di Li 11 )m

3a Catalana Guattiioía-l '¥, Sant Cugat

Juvenil 20 .30 VE Sant Cugat-Agrarmmt (D>s.)

Cadet 19.00 UESa»tC«gat-ÈpícC«sino(Dfs.)

Cadet femení 1 5 3 0 Vibroajar-UE Sant Cugat (Dis.)

Alevf C D Tcrrassa-JúniOt

Matadepera 88-Júnior

Polo 1897-J ii nior

Benjamí EHe»jNte>r

júator-EHC:

Segona Catalana 19.1SïJm\ t-isitan-PÏ l StCugat "A" (Div)

1530J»« Sant (Ji i«at "IT-Cabelles (Dis.)

Fèmines 1 4 . 0 0 Í H Sani (àigat-Tordea(DLs.l

Júnior l ,H,S4»t(Ju i;.ii (Descansa)

Juvenil 21.00Vi<.-Pi I S.mt (Jugat ( D i O

Infantil l«.30\1ç-P!ISaNtC:ugat{D»s.)

Alevf "A" 173»18c-PH Sant Cugat (Dk )

AI«ví"B" 13.00j la Sant CJu^t-Cast^dtófdfefDis.)

2 1 3 0 Sant Cugat-Horicso-Vit; (I>i«)

mrnms m mmM Primera Provincial 11.001'K SantCugat-Subí Bodas (Diu.)

Tercera Provincial Monmmés-l 1JB & n t Cagat

Comarcal l 'K Sant Cugat (Descansa)

Infantil 11.00 V E St (JitRjt-Prcmià de Mar (Di u

PSIMiMCM

Benjamí 1 6 3 # % 4 > H SantCagatíïHs.)

Prebenjami "A" 1 5 3 $ Í É e - P H Sant Cugat (Dis.)

3a Divisió Sant (Jugat ( :P-Rïpid Bo,sco

4a Divisió fem. \ltra-!>ol (JP-Arraona-Mcrinals

5a Divisió Sailfeiiiicnsc-Attctic Sant (Jniyt

Sant l'i<uii.i'si'CP-Saritft-liu Duspital

Mira-sol CP-Incresa

5a Divisió fem. San t Francesc CP-.SantFeiiu Hospital

6a Divisió Catalunya Prat-Mira-se] C P

üní t í L*s Tbrres·Sam C«gat C P

Q u a t t e Batrcs-iSant F a n c e s c C P

At lè t ic S a « Ctíg««A{fao<ia Mer ioa l*

AGENDA

imm.

Alevf 09.00 Avenf-Saraa babeL _.{Dfe.)

11.00 f-erran Clua-Jam Maragall "B'.ítKs.)

10.00 líuropít-Pau (Jasal*. .,«.. 4D»>>

10.00 Rubí Nord-JoanMíKagaJl "A"...^*.}

Infantil 11.1W l 8K U s ÏHancs-CittitclInDu. (Dis.)

12.00 Leonardo Vínci-Av. Kt ftnaf..... <Pi* i

Cadet Alevf t Coïfcwt* "S^-Ctolue^M (Ui*}

(Fftrísft Ctea "A"-Vejd4eticf„ <Dw J

10,00 M*Kí»Èe»aii<)í.AveHç •*"„ (Ois.)

' l^jDO^wó-FetBmOMa "B" <™..„™_„(Dn.)

1 1 ^ 0 Avenç "A*-Calfaerdk "A"„™_..(Dis.)

I I Ü O fttu Omif·'l'eresa Altet (Dis f

Aleví l tON^Floresra-R«gi»g Cm*m.,.WÜ*.)

10.00l | tFaf tcm-Pías V^feí. .,(£«»,)

11.0$ ^©Jç-Sant Jordi mixíç~lTO.,.4Dfc.)

l L 0 0 à * a I«bei-J<»n ü^ísg·tL·^.^Dis.)

10.00 à§k»&mi Jordi «fi».

inín-Sirttírardi'A"

...„(D«.)

^Dis.)

13.09 %>K> "B-^we VSm "B" „.„„(««.)

'A^-Aw;^ "A'*..J(X3«Ï.)

«ra. „..m..(Dis.)

09^)0 a w

m0e&»Cr.s«5foat

Alevf 1 2 , 0 0 AvB!flç4 ic

COMARCAL

ltXKÏF<!<ia*att»^"-Ave«5; •%*„. ..(D5«.)

0 9 , 0 0 Oiuluas*.F<Hi!a»a« "A*.„....(a&l

10.00 A«wiç "A"-l«jan Ma«|(aJ|..„..„„.(D«*)

*"A"03wre Obert U)n.)

09 .60 Sant iotdi "B"-Avenç i [ ht.)

12.00 FcnanC^is "S^-FamBiOtta "A".(Dii i

11.00 VeKtagmB·-Pin'i Vatlès d)is i

10.00 Sant JeaSi "A'-Gstalum-a *B" {!)» i

FtiTBm 7

Prebenjami 11.00 'ftMtóscü-Agorj A" 4Db.)

F&ÏÏMIL f f

Cadet 0 9 . 0 0 Escola ..(Db.)

Polígon Industrial de Can Roqueta

C. Can Camps s/n5

08202 - Sabadell Tel. 93 726 68 48 Fax93 727 43 17

MN SIN FRONTERA;

EL MON DEL PA CONTRA LA FAM

EN EL MÓN 93-726 68 48 BA Cti lCC CDAUTCSCC

Vilire Nadal Divendres, 18 de desenbre de 1998

PUBL.REPORTATGE G E R V A L A P O S T A P E R L'ATENCIÓ A LA GENT GRAN Gerval, Geriatría del Vallès, té un equip de professionals especialitzats en l'atenció a la gent gran. Aques­ta empresa de Sant Cugat ja està totalment consolidada al municipi i amplia els seus serveis. Enguany, ha començat cursos de formació i de reciclatge sobre l'atenció a les persones grans.

seus treballadors. En aquest sentit, fa una setmana va acabar el primer curs sobre Atenció Domiciliària que Gerval ha impartit a 15 alum­nes en el seu centre de Sant Cugat, que es troba al carrer Àngel Gui­merà. El curs, de 3(X) hores, també ha inclòs la realització de pràctiques en centres vinculats a Gerval. "La formació és essencial per aconse­guir que la gent estigui ben prepa­rada i conegui els nostres objec­tius", afirma Carreres.

En la mateixa vessant de forma­ció, Gerval també ha organitzat cursos de reciclatge per a professio­nals o persones vinculades a l'aten­ció de la gent gran. El darrer curs va tractar sobre la malaltia d'Alz-heimer i va obtenir uns excel·lents resultats. Durant el proper mes, Gerval també té en projecte orga­nitzar unes sessions informatives adreçades a familiars de malalts en col·laboració amb Isfyes. Els parti­cipants aprendran a cuidar els seus parents i a ells mateixos dins del projecte nou, "Aula de Salut".

Dolors Carreres, gerent. Foto: X. L.

Gerval, Geriatria del Vallès, és un equip especialitzat en l'atenció a la Cient Gran. Donen tot tipus de serveis que puguin necessitar les persones grans. Gerval està espe­cialitzada a oferir serveis a domicili per assegurar el benestar de la per­sona, a donar assessorament per trobar les solucions més adequades a les necessitats i a tenir un servei d'infermeria qualificat i perma­nent.

Per millorar tots els seus serveis, la gerent de Gerval, Dolors Carre­res, aposta per incidir en la millor formació i en un bon reciclatge dels

Servei d'infermeria permanent

Gerval té un servei de consul­ta d'infermeria qualificat i per­manent per prevenir, educar i, sobretot, fer el seguiment en l'e­volució de la malaltia. El servei d'infermeria està adreçat a tota la població: gent gran, particulars i persones que estiguin assegura­des a diferents mútues, i ofereix les següents atencions, entre altres: administració d'injecta­bles. vacunes, preses de cons­tants vitals, drenatges, cura d'úl­ceres de pell, control i seguiment de malalties cròniques i cura de la higiene i l'alimentació.

El servei d'infermeria de Gerval atén persones de totes les edats. Foto.X. L.

Els alumnes del rurs de Gerval aprenen a traslladar un malalt d'una llitera a un llit. Foto: XA VILARROSA

Gerval ofereix atenció domiciliària i assessorament

L'objectiu principal de Gerval és assegurar el benestar de la persona gran en el propi domicili i poder adequar l'atenció al tipus de necessitat que es presenti: ajudar en espais de convalescència, suport i ajut en esta­des d'incapacitat eventuals o totals, recuperació i rehabilitació, estimula­ció i companyia, i suport i descans dels familiars. Per aquest motiu, aquest centre té un gran equip de professionals especialitzats en tots els serveis que una persona gran pot necessitar en un moment donat. Per tant, l'assessorament previ que ofereix Gerval és molt important, ja que serà aleshores quan els familiars o la persona gran decidiran, amb la informació que els donin els professionals de Gerval, quina és la solució més adequada per al seu problema. L'empresa també ofereix un ampli assessorament sobre les residències del municipi o rodalia, amb els quals treballa, per escollir el centre més adequat per acollir la persona gran. "Tots hem de contribuir al fet que la societat entengui que hem de com­plir uns mínims amb les persones grans i que ens hem de responsabilit­zar amb elles", assegura la gerent de Gerval, Dolors Carreres.

• Atenció domiciliària

• Assessorament de recursos

• Servei d'infermeria permanent

• Organització d'activitats

de lleure i salut

• Serveis de residències • Formació i reciclatge

de professionals

C/ Àngel Guimerà, 3.08190 Sant Cugat del Vallès • Tel. i Fax 93 674 08 04 •Mòbil 970 20 42 18

= © :

Divendres, 18 de desembre de 1998 Viure Nadal

PROPOSTES MUSICALS PER A UN NADAL ESPECIAL El Nadal és el moment que les grans discogràfiques aprofiten per llançar molts treballs musicals nous o recopilacions de les cançons que estan més de moda en aquest moment. Aquest és el cas dels nous discs de Mariah Carey, Rosana o The Corrs, o els çompilatoris Technics o Chasis.

Mariah Carey "The Best of Mariah Carey" 1998, Sony Music Disc rccopilatori d'èxits d'aquesta cantant. Inclou col·laboracions molt importants. Música tranquil·la.

The Corrs "Talk on còrners" 1997, Warner Segon treball d'aquesta banda de germans irlandesos. Influències celtes. Adequat per a tots els públics.

Rosana "Luna nueva" 1998. Universal Music Hispània Segon treball d'aquesta cantautora canària. L'èxit d'aquest darrer àlbum està assegurat. Regal imprescindible.

Whitney Houston "My love is your love" 1998, B.M.G. Últim treball d'aquesta supervendes. Val la pena, inclou duet amb Mariah Carey.

.AOIhh ix C 1 N I L E M F N

Joan Manel Serrat "Sombras de la China" 1998, B.M.G. Esperat últim disc de Joan Manel Serrat. Regal impres­cindible per al pare o el tiet.

George Michael "Ladies & Gentlemen" 1998, Sony Music Disc doble recopilatori d'èxits d'aquest ex Wham. Inclou temes nous.

S E R R A T

•«sÈMSsftifcBiífa*.

Lluís Llach "Nou" 1998, Picap Nou disc de Lluís Llach que inclou temes polèmics com ara "L'Estanislau anant a Palau", dedicada a Jordi Pujol.

Diversos "Technics" 1998, Vale Music Disc compilatori de les últimes tendències. Quatre discs compactes dividits en house, techno, progressive i dance.

Diversos "101 mejores canciones del Pop Espanol" 1998, Dro East West Cinc discs compactes on es recullen tots els grans èxits del pop espanyol. Inclou temes de les millors bandes.

Diversos "Chasis" 1998, Vale Music Disc doble amb la música més marxosa del moment. Per als més joves. Fotos i text cedits per Compàs

LflS/n/MEJQRES IUI CfWCttiES

pon ESPflfc. 5 CD's # 101 CANCIONES # 101 ARTISTAS ORIGINAI

©

42 Cultura ELS fCArYTONS Divendres, 18 de desembre de 1998

C o n c e r t s

El Cor Aulos estrena avui 6E1 llibre vermell' a

Montcada i Reixach

J.M.M. - Sant Cugat -

Ars Vctus, una branca del Cor Aulos dedicada exclusivament a la interpretació de música an­tiga, estrenarà aquesta nit El lli­bre vermell de Montserrat a l'es­glésia de Montcada i Reixach. La direcció musical de l'espec­tacle anirà a càrrec del mateix director del Cor Aulos, Jordi Pic-corelli, la direcció escènica s'en encarregarà Noelia Salido i pel que fa a la escenografia, el dis-' seny del vestuari i la il·lumina­ció anirà a càrrec de Carles Vi­c e n t e . En el c o n c e r t hi participaran gairebé una vinte­

na d'intèrprets que tindran l'a­companyament de cinc músics que utilitzaran els instruments típics de l'època. Jordi Piccorelli, que confia en

poder portar aquest concert a d'altres poblacions i si és possi­ble a Sant Cugat, destaca que es tracta d 'un "munta tge es­pectacular, amb alguna sorpresa pel públic".

Concer t de Santa Llúcia

El Cor Aulos també va actuar el passat cap de setmana al Cen­tre Cívic de les Planes en motiu de la inauguració de l'exposició sobre comerç just i consum res-

El Cor Aulos va oferir un (viuen en motiu de la Diada de Santa Llúcia. FOTO: ÓSCAR BENITO

ponsable, que s'hi pot veure fins el pròxim 24 de desembre. Tot i que inicialment aquest concert havia de fer-lo el Cor infantil de Sant Cugat, a última hora no va ser possible i va ser el Cor Au­los qui va subs t i tu i r - los . En aquesta improvitzada actuació

hi van intervenir al voltant d'uns deu intèrprets que van oferir un repertori variat que va incloure des d'espirituals negres, cançons de cant coral, del Renaixement i també alguna amb lletra del poeta granadí Federico García Lorca.

El Cor Aulos és una formació jove, que enguany ha celebrat el seu cinquè aniversari amb un seguit d 'actes que han portat intèrprets tan prestigiosos com Anna Richi, Jaume Arnella o el Cor Laber into de Fortuna de Madrid, entre d'altres.

Música

La Coral Sant Cugat actua demà al Conservatori Municipal Victòria dels Àngels La formació de cantaires oferirà el tradicional concert de Nadal

J. M. M. - Sant Cugat-

La Coral Sant Cugat del Club M u n t a n y e n c S a n t C u g a t ((1MSC) farà aquest dissabte a la nit al Conservatori Municipal Victòria dels Àngels el tradicio­nal concert de Nadal. Enguany la formació oferirà un repertori amb cançons de Catalunya i d'a­rreu del món. totes de tipus po­pular i interpretades en català. Al final del concert està previs­ta l'actuació del Cor Anselm Vio­la de Torroella de Montgrí. La Coral Sant Cugat té previst tor­nar a repetir aquest concert al Monestir amb motiu de la Mis­sa del Gall.

I AI formació de cant coral in­terpreta des de fa anys un con­cert amb motiu d'aquestes da­tes. En passades edicions ha ofert actuacions variades que han ana t des de la sa r sue la {Cançó d*amor i de guerra), la mú­sica sud-americana (Misa Crio­lla i Navidad Nuestra), una se­lecc ió n o r d - a m e r i c a n a

La formada repassarà alguns dels temes més tradicionals dels repertoris nadalencs. FOTO: E4C.

(Gershwin i espirituals negres) que ha actuat a diversos punts i al Festival de Getxo (Biscaia), obres corals i fins i tot música d'arreu del món. La formació medieval i de cinema. coral va actuar al festival d 'E-Aquest ha estat un any molt gea de los Caballeros, a Sara-

prolífic per a la coral del CMSC, gossa, en dues ocasions a Roma,

on va oferir el seu concert amb més assistència, ja que van pre­senciar-lo al voltant d'unes 2.000 persones.

La Coral de Cerdanyola actua a Mira-sol per Nadal

A. C. - Sant Cugat -

Molts col·lectius i entitats de la ciutat han decidit avançar-se a les cel · lebracions nadalen­ques i han planificat per aquest cap de setmana tot un seguit d'actuacions que recuperen el folclore típic d'aquestes dates. És el cas de la Coral de Cer­danyola que aquest cap de set­mana actuarà al Casal Cultural de Mira-sol en un concert or­gani tza t per l 'Associació de Veïns de Sant Joan de Mira-sol.

Per aquesta ocasió, el conjunt coral de Cerdanyola ha triat un repertori que combina els es­pirituals negres - com Every-body singfreedom- de la prime­ra part a m b les t radic ionals cançons n a d a l e n q u e s -Fum, fum, fum o Santa Nit- de la se­gona part.

La direcció del concert correrà a càrrec de Jordi Morral i Mar­ta Gil acompanyarà la formació des del piano. L'organització de l 'esdeveniment ha previst acabar la festa amb un ressopó que s'ferirà a tots els assistents.

4 Grif ul Oil, s. L. Servei Estació

Gel Gasoil Llenya ' H EL PAGAMENT DEL GASOIL "C

Premsa

Gelats

calefacció

Carbó

Butà i

^*.935d94655 SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h

Pa les 24 h

Gel

Premsa

Entrepans

Congelats

Gelats

Accessoris

Divendres, 18 de desembre de 1998 riure Nadal

INTRIGA, EMOCIÓ I AVENTURES PER A UNA TARDA DE CINEMA Una de les propostes per passar una agradable vetllada a casa amb la família o els amics és veure una pel·lícula de vídeo. Les opcions són moltes i n'hi ha per a tots els gustos. Terror, aventures, dibuixos ani­mats i personatges curiosos formen la llarga llista de novetats per a aquest Nadal.

EL INDOMABLE WILL HUNTING

És la història d'un noi jove que és molt apte per a l'estudi de les matemàtiques però molt rebel. El seu professor l'aju­da. Matt Damon encarna el jove superdotat i Robin Williams el professor en aquesta producció dirigida per Gus Van Sant. La pel·lícula va ser guardonada amb dos Oscars.

EL LABERINTO ROJO

Richard Gere torna als vídeos de les cases amb aquesta pel·lícula que explica les vivències d'un advocat nord-ame-ricà que visita la Xina per establir un acord de comunicació per satèl·lit. Allà és condemnat a pena de mort perquè apa­reix una dona morta a la seva habitació.

KUNDUN

La història comença l'any 1937, quan un nen tibetà és ele­git per un grup de monjos per representar el seu poble i esdevenir el catorzè Dalai Lama, que és la figura més alta del budisme en el Tibet. Aquesta pel·lícula de Martin Scor-sese explica l'atrafegada vida d'aquest nen.

LA ESPADÀ M À G I C A

Aquesta pel·lícula de dibuixos animats explica les peripècies que viu la jove Kayley per recuperar l'espada del rei Artús, que ha estat robada. Durant les seves aventures coneix Garret, que l'ajuda en la seva recerca, i un drag pecu­liar de dos caps, anomenat Devon i Cornwall.

LA SIRENITA

Després de set anys d'haver estat a les pantalles de cine­ma, ara podem gaudir a casa amb les aventures d'Aricl, la sireneta. La història ens farà retrobar de nou el cranc Sebas-tiàn i el peix Flounder, els amics de la sireneta que l'acom­panyaran-en les seves aventures sota el mar.

PERDIDOS EN EL ESPACIO

El professor John Robinson, la seva família i el major Don West s'enlairen a bord del Júpiter 2 cap a Alpha Pri-me, que és Paltre planeta habitable de la galàxia.

Informació i fotografies: Videoclub Sant Cugat

44 Cultura ÜLS/CAIYIXMNS Dizciiítns. IS í/r//isanbrr iti /VW

Música

Miguel Poveda i el seu flamenc omplen la Casa de Cultura

J. M. M. - Sant Cugat -

"Kspero (|ue tant a dalt eom .1 baix de l'escenari ens ho pas­sem bé. aquesta nit". D'aques­ta forma es presentava dissabte el cantaor Miquel Poveda da­vant una sala d'actes de la Casa de ( ailtura plena de gom a gom. I ho \a aconseguir. Kl seu fla­menc \a entusiasmar un públic entrenat que va assistir al segon concert de la Sit dels cantantors, que organitza de forma periò­dica l'Ajuntament. Durant prop d'una hora i mitja el jove can­tant \ a oferir un repertori di­vers però centrat en el flamenc més clàssic i ortodox, que va combinar bnlerias, mai tinetes, malaguenyes, alegries i cantepor W w . " M ' h o he passat molt bé amb un públic tan carinyós i ca­lorós. I sempre é,s millor quan notes que allò que fas agrada". va explicar Poveda després d'a­cabar l'actuació.

Kl cantaor, que defineix la seva música com a "flamenc clàssic amb la meva pròpia visió", as­segura que cada cop hi ha un

interès més gran entre el pú­blic pel flamenc i alhora una certa professionalització de tota aquella gent que es dedica a aquest gènere. "Kl futur del fla­menc està assegurat", va afir­mar Poveda. que Va parlar de renovació i de l'aparició de nous artistes com Maite Martín, que també va passar pel cicle de La Sit dels ran tan tors a la Casa de

Cultura. Kl jove cantautor va r~ _ _ _ ,

! Amb 'duende' ' * Miguel Poveda va aéixer a

Badalona ara fa vint any* i va I debutar el 1*W3 ai Festival na­cional de rantf de Las Mï»as ' de la Unión. A partir d'aquf

I va començar una carrera as-, cendent que el va porter % es­

cenaris de tot l'Estat i a festí-' I vals nacionals i interaaciofials. . L'empenta defirtiSíV* fi arri-

bar de U ma del direetOfdeci-nema Bigas Luna» q«é It va donar l'oportunitat ét païti-

' ctpar en la pel·lícula h#teüti ' la lluna. Poveda és c l que es

'. considera un artista àrttfe duen-deJl M M.

. Miguel Pineda va entusiasmar el públic di la Casa de Cultura. FOTO: 0. li.

reconèixer que "en poc temps he aconseguit molt" però tam­bé va dir que "al darrere hi ha un afany de superac ió molt gran".

Nou disc per al 1999

Migue l Poveda p r e s e n t a r à aquest 1999 el seu nou treball que ha titulat Suena a flamenca. Iís tracta d'un disc molt variat on s'hi podran trobar temes del flamenc més clàssic i altres de modern, que introdueixen ins­truments que no són habituals. Kn aquest mateix disc també

hi ha tres temes amb l'acom­panyament al piano de Joan Al­bert Amargós. Per a l'any vinent i per presentar aquest nou tre­ball, Miguel Poveda ja té pre­v i s tes a l g u n e s a c t u a c i o n s a Kinlàndia, Canadà, una gira per l'Estat espanyol i també a Ca­talunya.

Poveda és un cantant de fla­menc atípic, ja que és català i no andalús, i payo i no gitano. Aquest, però, no ha estat un im­pediment en el seu treball, ja que considera que "es tracta d'un fet innat, independent de la teva procedència".

Cecília Valls actua a la Casa de Cultura

A.C. - Sant Cugat -

La solista santeugatenca ( 'e-cília Valls actuarà aquest diu­menge a la Casa de Cultura juntament amb la pianista Laii Solà. Les dues intèrprets han preparar un concert d'una hora de durada que repassarà alguns temes de Schubert . Strauss. Donizetti, Cranados o Mom-pou, entre altres.

Aquesta és la tercera ocasió que Valls actua a Sant Cugat -anteriorment ho havia fet al Conservatori Municipal- tot i que la seva formació i perfec­cionament el segueix amb una mestra a Sabadell. Per a la so­lista, la interpretació de diu­menge "em servirà com un en­t r e n a m e n t i una m e n a de prova per veure com el públic acull el repertori que hem pre­parat". I és que la setmana vi­nent la santeugatenca marxa a Txèquia, on té previst actuar.

Els que vulguin valorar la ca­pacitat musical d'aquesta jove solista en tindran l'ocasió diu­menge, a les dotze del migdia a la Casa de Cultura.

P u b l i c a c i o n s

CAula Cultural del CMSC convida els directors de

Península i Descobrir Catalunya Al H\ C()ST\ - Sant Cugat -

Eduard Voltas i Dolors Con/.à-lez, directors de les revistes de viatges Descobrir Catalunya i Pe­nínsula, van presentar dimarts les ilues publicacions que diri­geixen en el marc del cicle Aula ( lultural que organitza el Club M u n t a n y e n c San t C u g a t <(.'.\ISC). Tot i (|iie ambdues publicacions funcionen des de fa dos anys i un, respect iva­ment. es van presentar a Sant Cugat "per donar-les a conèi­xer i demostrar que la nostra ciutat t ambé pot acollir pre­sentacions d'aquesta mena", va dir Joan Troyano, coordinador de la secc ió de c u l t u r a del C M S C . Trovano va lamentar

que Ics grans publicacions mi­més es presentin a les grans 1 m-tats com Barcelona o Sabadell i va anunciar la voluntat de tren­car amb aquesta tònica. Justa­ment per això, el CMSC ha es­t a b l e r t un c o n v e n i a m b la llibreria Paideia de la ciutat per promocionar activitats d'aquest tipus: "1 lem ofert la nostra sala perquè la Paideia hi faci les pre­sentacions literàries que acull a la seva llibreria", ha anunciat Trovano, "i, a més . e spe rem col·laborar en l'organització d'al­tres actes com el d'avui -per di­mar t s -d ins l'Aula Cultural del club".

La d'aquesta setmana, però, va ser una Aula Cultural amb so de paper maixé, aire de na­turalesa i evocació de paisatges,

l',\ula ( ultti'iil ^a aiomeguir omplu la \nlu del Muntanyenc. FOTO: X. /..

Plans defiitwper a VAidii CuÜural * Amb vista a la primavera de l'any vinent, l'àrea de cultura dei CMSC prepara noves ac­tivitats. Segons ha avançat Joan Troyano, responsable d'aquesta àrea, és, previst or­ganitzar fòrums de deu o dot­

ze persones, acondaïts jpti dues especialistes, per debastre temes específics. Arxí mateix es prepara un cicle de xerrades sobre art, que es farà-en coHar * boració amb l'Escola Munici­pal d'Art./A.C.

els tres grans pilars de totes dues publicacions. La directora de Pe­nínsula, Dolors Cion/.àlez, va ex­plicar que la seva revista es basa en la literatura de viatges i les imatges espectaculars: "Hem descobert que el nostre públic busca textos que li donin conei­xement, però que també l'entre­tinguin". Una tònica una mica di­ferent segueix Descobrir Catalunya, que té com a objectiu "facilitar l'autoconeixement del país des d'un punt de vista global del territori", va apuntar Eduard Voltas. La diferència entre amb­dues és que mentre que Desco­brir Catalunya té una vocació pràctica -esdevenir una guia de viatges pròxims per al lector-, Pe­nínsula aposta més "per l'evoca­ció dels paisatges i els indrets de l'Estat i Portugal". Com a primícia, els dos perio­

distes van avançar que Grup 62 ha comprat la capçalera d'Al-taïr, que sortirà de nou al mer­cat la primavera vinent "amb un projecte ambiciós molt di­ferent de l'actual".

CATALONIA • Ceràmica

V I S I T I • Sanitaris

LRAMIC EXPOSICIÓ • Mob,es deJ?vy • Banyeres d hidromassatge • Accessoris Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3

Tel. 93 580 15 00 OBERT DE DILLUNS A DISSABTE • Materials per a la construcció

Divendres, 18 de desembre de 1998 VíUre Nadal

CAMPANYA DE RECOLLIDA DE JOGUINES PER A TOTS ELS NENS Cada any Sant Cugat celebra una campanya de recollida de joguines amb el lema "Un nen, una joguina", perquè cap infant es quedi sense regal per a les festes. La campanya sol·licita la col·laboració de tots els ciutadans perquè donin les joguines que tenen a casa i que ja no utilitzen.

"Un nen, una joguina". Amb aquest nom es coneix la campanya que any rere any es fa a Sant Cugat perquè l'esperit de Nadal arribi a tots els ciutadans i a totes les llars. L'objectiu és que no hi hagi cap infant que es quedi sense un regal la nit màgica de Reis, i per això es demana a tots els ciutadans que tinguin joguines que no utilitzen que les portin a la Parrò­quia. Serviran per fer feliç algun altre nen que, si no, pot­ser es quedaria sense regals aquesta nit tan especial.

Es tracta d'una campanya de recollida de joguines que organitza el Grup de Joves de la Parròquia; per tant, qualsevol santcugatenc que vulgui fer alguna donació s'ha d'adreçar allà.

La Fira de Reis es muntarà a la plaça Octavià del 2 al 5 de gener amb parades

d'artesania

La iniciativa resta oberta del 22 de desembre fins al 4 de gener i pretén recollir joguines en bon estat o aportacions econòmiques.

També a l'entorn d'aquest dia tan especial per als infants s'orga­nitza un altre any la tradicional Fira de Reis.

En aquesta fira hi podrem trobar tot tipus d'articles d'artesania que ens poden servir per fer algun rega-let el dia de Reis.

El lloc on s'ins­tal·laran els arte­sans que vindran a Sant Cugat és la plaça Octavià. La

fira de Reis l'organitza en aquest cas l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Com que la fira està pensada amb vista a reis, els dies d'obertura seran del 2 al 5 de gener, tant al matí com a la tarda. / N.V.

La campanya "Un nen, una joguina" i la Fira de Reis són activitats habituals de Sant Cugat. Foto: ARXIU

PANXA CONTENTA Restaurante Pizzería

Codina internacional t Pasta fresca

La panxa contenta us desitja un bon Nadal i feliç any nou

Paseo Olabarria, 69 - Sant Cugat del Vallès • Telefono 93 589 06 07

§BOHEMA

CRISTALL DE BOHÈMIA TALLAT A MÀ IA MÀQUINA CRISTALLERIES CERRES CENTRES DE TAULA FICURETES DE CRISTALL A PARTIR DE 1.000 PTES. NÒRDICS DE LLIT DE PLOMA A PARTIR DE 6.000 PTES.

Valldoreix, 49 • 08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 93 589 72 02

Vkire Nadal Divendres, 18 de desenbre de 1998

DECORAR LES CASES AMB OBJECTES DE SAL I FARINA El Nadal és un dels millors moments per dedicar-se a confeccionar corones i garlandes. Amb una àmplia varietat de materials, com ara els llaços, la pasta de farina per modelar i les fulles d'heura, grèvol i altres plantes, es poden realitzar molts dissenys decoratius que poden ser molt pràctics.

aquesta és la corona de trenes en forma

Per a aquest Nadal proposem elaborar una corona de trenes en forma de cor amb pasta de farina i sal. El primer pas és fer la massa. En un bol, cal barrejar quatre tasses grans de farina tamisada, dues tasses grans de sal i entre una i tres quarts o dues tasses d'aigua tèbia. Si la pasta està massa espessa cal afegir més aigua i si està massa líquida cal posar més farina. Cal pastar bé la barreja per eliminar els grumolls i deixar-la reposar, tapada, uns deu minuts. De la pasta que obtinguem cal sepa­rar-ne dues porcions iguals, ja que una servirà per fer la base i l'altra per als guarniments.

A continuació, cal dividir una de les porcions en tres parts iguals i fer-ne amb cada una un" tub de 70 centímetres de longitud. Amb els tubs cal fer una trena i unir, amb molt de compte, els dos extrems per formar un anell trenat d'uns 28 centímetres de diàmetre.

Després, cal marcar les cor­bes de la part superior del cor i les de la part inferior en forma de punta. A continuació, cal col·locar el cor trenat en una

de cor que proposem elaborar per decorar la llar. Il·lustració: LÍDIA IZAOLA

safata, que prèviament hem fol- mides de les fruites del grèvol. rat amb paper vegetal, i l'intro­duïm al forn a 150 graus de tem­peratura. Deixeu reposar de nou el cor durant unes tres hores perquè s'assequi bé la pasta.

Mentrestant, cal extendre l'al­tra porció de la pasta per formar una làmina de dos o tres centí­metres de gruix. Tallar amb els motllos en la làmina unes setze fulles de grèvol i una quantitat

Cal col·locar les fulles a sobre del cor, tal com mostra el tercer dibuix, i fixar-les amb una massa de farina (barrejar pasta amb aigua freda fins a tenir un resultat cremós). Poseu de nou el cor al forn fins que s'assequi.

Pinteu la corona trenada amb aquarel·les, començant per la base de la trena i després les fulles de color verd i les fruites vermelles amb una peti-

Aquest cor pot ser ta marca b , a n c a · Q u a n ,la P i n t u -2 •* ra estigui seca, cal donar

Col·locat a qualsevol almenys dues capes de vernís, esperant que la primera s'asse­qui abans de posar la segona.

Per acabar de decorar el cor trenat es pot posar un llaç ela­borat amb una cinta de color vermell. Aquest cor pot ser col·locat a qualsevol part de la casa. De fet, es pot mantenir durant tot l'any.

A més, aquesta pasta pot servir perfectament per elaborar altres objectes decoratius de la llar, com ara boles, ninots, casetes per pen­jar, estrelles o altres elements. Només cal deixar fluir la imagina­ció per guarnir la casa per Nadal amb esplèndids resultats. / R. B.

part de la casa i es pot mantenir durant tot Pany

similar d'heura. En cas de no tenir els motllos de grèvol i d'heura corresponents, també es poden tallar aquestes figures fent un dibuix previ sobre d'una car­tolina, tallant la forma i utilitzant aquesta plantilla per tallar la pas­ta amb un ganivet. A més, cal fer dotze boletes rodones de les

Amb els tres tubs de pasta de sal cal fer una trena. Il·lustració: L. IZAOLA

Tallar amb motlles les fulles i l'heura per decorar el cor. Il·lustració: L. I.

Fixar les fulles i les boles amb una massa de farina. Il·lustració: L. I.

ELS/CANTONS Divendres, 18 de desembre de 1998 Cultura 47

El r e p o r t a t g e Un temps enrere, can Trabal quedava als afores de la po­blació, al final d'un camí i al mig del bosc. Ara s'urbanitza fins a allà mateix i les grues envolten la masia amb la seva torre, prop de la riera que es diu com la casa. El vell pi s'ha mort per la pena i els paràsits.

Can Trabal: per vivint a tots els avatars durant 7 0 0 anys

M A R I A N G E L A ROVIRA

- Sant Cugat -

Un matí assolellat i gèlid algú es passeja pe ls vo l t an t s de l golf, mirant l 'herba gebrada, blanc aclarint el verd. S'arriba a can Trabal i allà hi ha la gran alzina que dues persones pot­ser no abasten a abraçar, i el gran pi de soca plena de forats d'insectes que l'han matat. Les inicials de Bartomeu Trabal són gravades a la porta e n o r m e , prop d 'un bosquet de laurus nobilis o llorers.

La senyora Montserrat Amat m'explica una mica d'història de la casa, davant la llar de foc que escalfa unes hores tardo-rals d 'hivern. H e m passat un pati geomètric, una mica italià, amb dos sortidors i fileres de rosers plens de roses arrecera­des del fred.

- Guardem molts documents de la casa , el p r i m e r és de l 1327. La façana original devia ser aquella d'allà... Molts pa­pers s'han perdut perquè hi ha hagut moltes dones, a la famí­lia, i en casar-se marxaven i se'ls enduien . El meu besavi va tenir només filles, cinc; és el que va fer la remodelació.

El cognom ha canviat, Traball i Taraval, però la família és la mateixa. Comentem tot allò de

" l 'hereu gravat", una manera de passar l 'herència, i com un es casà amb una Amat de Bar­celona, un altre amb l 'Elisen­da Ribatallada.

- Vivíem a Barcelona, en una casa de pagès del carrer Còr­sega i veníem totes les festes i els est ius , i anàvem a escola més tard, al novembre, perquè fèiem la verema. Recordo com batíem aquí a l'era, just davant de la porta, amb els cavalls i els corrons. De trepitjar el raïm, encara ho van fer els meus fills.

S'han guardat dietaris, amb la c o n s t a t a c i ó de j o rna l s i in­cidències diverses. Famílies i famílies, en 671 anys que han passat, des d'aquell document del 1327. Trenta-tres genera­cions de Trabals. Montserrat Amat m'explica la remodela­ció feta l'any 82 per l 'arquitec­te Joaquim Ros, una restaura­ció respectuosa amb l'essència de la masia.

- El bosc no ens l 'han deixat tallar, des del 80. Abans deien que l 'humus facilitava les plu­ges, però ara ho fan diferent. Recordo el meu pare que ana­va a marcar els pins i els cubi-cava, demanava permís i talla­ven els grossos i deixaven els petits. D 'hectàrees n 'hi havia un centenar i ara, unes vint.

La gran alzina va ser trencada,

Can Trabal, abans allt/nvada, ara en part, per una nevada forta. Tots dos arbres, imponen t s , deuen tenir uns 300 anys. El pi ha mort vell, doncs. La mes­tressa de la casa comenta una fotografia de principis de segle on el pi ja s'hi veia quasi gran com ara.

EI Monestir , omnipresent

En la història de can Trabal i en els seus papers hi consta­ven conflictes amb el Mones­tir, alguns relatius a problemes amb l'aigua.

- El Mones t i r devia marcar molt; més que en conflictes, perquè s'havien de pagar im­postos, i altres coses.

rodejada. l·'OTO: XAVf l.ARROSA Dels cultius tradicionals que

s'havien fet - una mica de t o t -el darrer va ser la vinya. Ara no­més es planta l'hort. A l 'època de la fil·loxera, a finals del se­gle passat, la casa s'enriquí amb l'exportació a França. Després la fil·loxera i la crisi van arribar aquí. A la zona hi havia hagut molins i alguna de les moles abandonades ha anat a parar a la casa. Zona d'aigua abundant, aqualonga que va perdurar en el nom de Valldoreix. Rieres i humitat que augmentaven el fred i n t e n s q u e r e c o r d a la Montserrat Amat com una de les vivències de la seva infàn­cia.

Can Trabal al costat del bosc,

excepte les grues, accepta el ciment que costa defugir, om­nipresent. La modernitat d 'un carril bici. El pi mort i l'alzina viva, testimonis del devenir de sis o set segles... A la portalada de la casa, una pedra foradada per la sal del salpàs que feien i ja no fan, cer imònies d 'una religió mig perduda. Allà, els dos gossos toquen els vidres demanant d 'entrar , amb cara de pena. l 'n taronger arrambat a la paret s'ha fet molt alt, com un alvocater bord nascut d 'un pinyol que plantà un nen.

L'hospitalitat de la Montserrat ens acompanya al gran celler de l segle XIV, bodega an t i -quíssima, ancestral, amb algu­nes pedres perdudes d '"opus spicatum" que denotarien un origen encara més antic. Bótes, bocois, botells i tonells que fo­ren plens de bons vins i que ara només reposen ensenyant la història d'una casa que s'he­reta o et toca en sort.

Les parets del menjador són decorades amb unes pintures plenes d 'un encant antic, pot­ser de poc valor artístic però evocadores, amb cascades i vol­cans en erupció, que diuen una vida idealitzada. A l'exterior la riera limita el casal, vegetació espessa, herbes de rompsac i p lan tes senzi l les a m b noms complicats, hapter is i hapto-nemes . Un gran pollancre es va morir, cansat de les seque­res.

La casa sòlida, propera a la boscana, ha vist de tot, avui ge­lades i demà calors, sols i tem­pes tes . . . I allà pots mirar el bosc, i el cel q u e ens vet l la cada dia. Si som fets d 'hidro­gen, nitrogen, oxigen i carboni, ens assemblem més a l 'espai còsmic que a la terra. Com ja s'ha dit, som potser fills de la llum i pols d'estrelles.

C r í t i c a de c i n e

Contuberni sexe-criminal

Pel·lícula: "Juegos sahajes" Director: John MrNaughton Actors: Matt Dillon, Neve Campbell, Denise Ricluirds, Kevin Bacon Durada: 109 minuts

Hi ha pel· l ícules que no són més q u e telefi lms de sobre­taula més o menys maquillats per al seu passi a la pantalla gran. Ara bé , aques t maqu i ­llatge pot resultar un au tèn­tic t rac tament dermoes tè t ic i reparador. És el cas de Juegos salvajes, un thriller b en con-d imenta t amb una considera­ble dosi de morbositat . Sam (Matt Dillon), en el seu paper de tutor escolar, defi­neix des del començamen t el nus de la in t r iga : c r ims se ­xuals, escriu a la pissarra com a introducció a una conferèn­cia per als es tudiants .

ISABEL SÀEZ

Sobre aques tes dues colum­nes de sexe i crim, afegint-li la v e n j a n ç a c o m un t e r c e r pun t de suport , es construeix un in crescendo d ' e m b o l i c s i personatges tèrbols. Una acu­sació de violació a una a lum­na p o s a e n u n m a l p a s a Sam.Una acusació falsa, amb un mun ta tge ev iden t des del principi . L'acusació - b a s e de tants telefilms, com assenya­lava en c o m e n ç a r - només és el tret de sortida. La pel·lícu­la és un en t ramat de compli­cacions laber ín t iques , previ­s i b l e s u n e s , a l t r e s m e n y s de tec tab les .

Però , qu ina és la motivació? Encara q u e d a un qua r t e l e ­m e n t d e p e s c o n s i d e r a b l e que , en aques t cas, el deixa­rem a l 'ombra per no desvet ­llar més misteris del c o m p t e . McNaughton agafa un símbol

recurrent per simbolitzar els seus personatges: cl caimà. un dels animals característics dels p a n t a n s de Florida i t a m b é dels més mortífers. Amb pa­ciència característica, espera el seu m o m e n t per atacar la presa desp rev inguda . I com sempre , hi ha un caimà més llest que els altres. Uns personatges inquietants , ben incorporats per tot el re­par t iment en el qual t robem també The re sa Russell, amb una breu però po ten t in ter­pretació, i Bill Murray, com al curiós advocat de Sam. Hi ha situacions forçades (són

molts els girs d'acció, buscant la sorpresa i la diferència amb tants i tants thrillers). T a m b é ve iem algun personatge que queda despenjat , però en ge­neral un producte que no de ­cebrà els amants del gènere .

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALLl Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax: (93) 217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa TK "ta Caixa"

48 ELS4CANTQNS Divendres, 18 de desembre de 1998

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • I

Carrer de h Torre, 14

Tel. 93 674 12 85

•

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

•

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

t

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

ON BAR GLOPS

BAR MERMELADA

BARPICCOLO

BAR EL MONESTIR

BARBOKATA

BO I BÉ

CA L'EUGENI

CAN CABASSA CASTANO

CAN EDO

CAN BARATA

CAFE-BAR SOL

CELLER STA. MARIA

CASINET

CAN CASOLETA

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

ELMESON

ENTROIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

L'ALBA

LÀGRAhUA

LA PASTA BOIXA

LAMUSCLERA

MASIA MAS ROIG

MESOMENYS

PARADA I FONDA

SQUASH

ENJAR? Rosselló, 2 93 674 36 36 Cuina cassolana

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans

Valldoreix, 56 93 589 11 85

93 589 lT~96

93 589 54 92

Cuina cassolana

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans Valldoreix, 29 93 589 11 85

93 589 lT~96

93 589 54 92

Cuina cassolana

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans Plaça Augusta, 2

93 589 11 85

93 589 lT~96

93 589 54 92 Tapes casolanes Plana Hospital, 35-37 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans Rbla. Celler, 131 93 589 84 22 Marisqueria Alfons Sala, 9 93 589 19 01 Marisc, menú, cuina merc. PuigmaJ, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Lleó, XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113 93 674 67 21 Jazz Live Santa Maria, 17 93 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves Camí Can Ganxet. 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari _

Sant Bonaventura, 39 Baixos 93 675 10 33 Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari _

Plaça Pep Ventura, 5 93 674 94 84

Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari _

Sant Jordi. 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans Av. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Tapes i menú diari Raça Octavià. 5 93 674 10 47 Braseria t cuina de mercat Plana de l'Hospital, 7 93 674 58 60 Braseria

Rambla Can Mora. 24 93 589 50 11 Frankfurts Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari Avda. Catalunya, 15 93 589 81 97 Cafeteria i pastes Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

Sol, 25 93 674 08 10 Tapes i plats combinats Ctra. Cerdanyola, 13 93 675 35 80

93 675 52 46 Cafeteria, croissantena

Cuina casolana

Pizzeria, creperia

St. Antoni-plaça Barcelona

93 675 35 80

93 675 52 46 Cafeteria, croissantena

Cuina casolana

Pizzeria, creperia

':::::íí-

Alfons Sala, 24 93 675 15 03

Cafeteria, croissantena

Cuina casolana

Pizzeria, creperia : 1 Sant Bonaventura, 14 93 675 09 05 Entrepans variats Raça Mas Roig. 4 93 675 00 86

"93 589 38 23

Xai, entrecot a la brasa

Elies Rogent, 14

93 675 00 86

"93 589 38 23 Mexicà-menú català Rbla. Can Mora. s/n 93 589 26 97 Cuina catalana Sant Jordi, 33-35 93 589 14 96 Cafetena, pizzes, menú

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

•FORN "LACARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L 'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT

Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u Floresta)

• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

• • • • « • • # • # • • • • • • • • • • • • • • • • » # • •

Cent re Mèd ic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. I. Siih.it Bonich

Dr. /. Siilhit Santandrou Dr,]. A l Sàbat Santandrou

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Conveni amb les principals companyies d'assegurances

mèdiques.

PEDIATRIA Dr. I. Barraran Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. /. Sorra Catatau

D E R M A T O L O G I A Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr. \. Casanas Sintes Dr. \. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calati

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions pera armes Carnets de conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Ruslnol, 1, entsol 1a

TELS.

93 674 15 26 93 6 7 4 01 47

Centre de Rehabilitació • S U 8 A N A M C O L E T T I

Cirurgia • D R . F C R N A N O C Z LA-

Manca, 2-B, 2re À1. Sant Cugat.

Consult. Centre Mèdic « CENTRE M È D I C SÀBAT CertHtíaHB tte conduir i armes, Medteaa irtema. aapeeSsJltata. <sí Salisa** 'Watfàt, 2, entoi.

Dietètica-Nutricio

Watf olna j^tieral, tawinica. t>-Runs. dfcnMrat i dijous, h » « eottvtòud*». tí Eíidaiístlatia.

DHL Arn» R. Cerd* • Ora Ro-«arloSaa·rn··Dj». Duro Garcia ConsuSorie Edifici Torreblanca Av. íòffebtanea, 2-4, 2B planta.

Fisioteràpia • 8 0 « A f t O M A FERRÉ

< a l n M < VSfe j 9 . Sant Cugat « S 3 6 7 4 4 8 72

Geriatria " ^ R t A T R t A

i * 9 t e « S»it Cugat.

Atenc» íéòrSïpanytt a persones

grans. "CANGURS" SvtóliïS^S* control de maiarts, aijdo a ta B#, transtoms espadats. Saiut í aerviüiS a domiciSi. Av. lorraWa<t£íL·3§6i 3§£t*jP 11 > 12 Sant:jj^r|g|»:s|'

lif • " T i L È ' A i p l N p f i O S S 2 4 f ~ Servei d'ajudaa (àï:£«isn;B5 grans, malalts CtónreÉÏÓ SSnVà-leseents, a quatse^SSaifcl «a o la nit. SfstefrS» ««(Sjllfïíípíd. segur i de pociCDfit^^^^jrtp-blanca, 2-B. 3ar. A. OSlW Sant Cugal. int.::« &aS<»3ft f f?

LABORATORIS •LABORATORI É«£GHE-VARNE •:•

Metge capçalera

& J.R. E$Q|| ÍR<S| é A U S -

Geriatria, Aï. TòrreStanca, 2-8 ; Ass. sanS. Aat Mútua, Sàrttas,

IIUKf - ! itmm-wBOM.. •Urgí 2 * h , ÉtomtCÍÍ. . •DiMONTSSWATQARrUQA Metge de capçalera voto» a dont-crf-rrwtue*. Maror. 36, 2n. Sant !^ÍÍ|::8ÍÍÍ l | s l l l l l l

Mútues • y N K > N M U S E B A I B € * -V tCO Mútua d" accident* :<íe tfétaBinúm. 2?i. Bat " •- • 3? Sant O i g a t « 9 3 -Fra 93 67510 02

Odontologia 1» CLÍNICA PARC CENTRAL Dr. Thierry HascOTt. 0<lon$Difc est«maiolo^si:::8rÍiNÏ»IÏÍP Vwgm^Ba^.Ctrtodrjftcíaïiiti; Joan Miró. 16. SantGtfflatSiïiisi * 93 SBÓ » 4 * S : I I l l ï : f . . , Urg . 97? 27 ^ : | < J Í | | | ^ | | |

• CENTRE IÉ :ÜÉÍ I Í QUIRÚRGIC :-

' * QSaUÇa. 2t, haàcs. Sai*<SiiS«S * 93-869 00 00 •-.:ftaSas89.:oa,ia..,:.....,:::.™::! • C L Í N I C A DENTAL AU»

ïmm-i Odontotogia genera), imptantcto-

iï|íet:í»«e6is, rxtontopediaWa, M-ífixÉíieía, mútuesi Avi lótiSatór» :cat:SSii8v 2a. 11. Sant Cugatf

í * : « S 8 7 5 0 8 0 3 ;

Í ;ÏÍ3N«>A;0eíÍAll : ' DOCTOR BRANDT. «i:.; ïOrfódòcSaa ÍÒdoíiitolq^a f||- • ní»al. C> Santa K4ana 9 i ei. 2a SSaníCtígatíi:

mmsmwm »•» • CLft«CA QRTOOÒNCÍA t OJSFUNCtó TEMPORO-

4v-Tareaanca. 2-8.2n A. daspatx &. SÉpt'0Íígat:^::

• C L Í N I C A DENTAL MA­

PI. 1 ^ 1 - # i t Í ;^#N;; Íàf tó|

« 93 «7472-

• DRA. M. JAUME SAlffiA Celt»;sSfi<safí; t§éMi^4 S h:|. 1r>20h Pg Sant Magí. 22. b*-

: )^SÍ Í íCf f ls í ís Í : :

Oftalmologia • C E N T R Í D E S A L U T

Òftaímiologta. Conveni amb I » princjpat» ntóue» O San-

,. Í6RRANV1LÀ

atstentla sanltatia Medrliac.

MUW-Sàbat. Santiago

• 4 0 1 4 7

Pedagogia-Logopèdia • 8 6 Q O N A V I & A U . O N Q A

mes Sangaatgf í afjrBnantBtgB Wf W^miWM^Saà Cugat.

iylIÜIiiliÉ*;

Pediatria

• J O S E P M „ C O R O M I -NAS CASARAMONA Pldiatna, asma ÍMantit. Hoi'es tílfrvíngucte^sFlbia. Ríbatafiada. 28,1r 3a. Sant Cugat « 93 «74 72 16

• PILAR C A N O S A Ú B E ­DA' ;:. PKíatría - Medicina adóleaoabt i: Avj Tòfi-atjtàrica, 2 i 8i::8r |í|a,;: Sant Cugat.,':., « 9 3 674 57 9 8 «3:589 35:48::,

« D R A . A N N A PUJiBET I CALDES,' faeüatisa. ftalicto S ^ W a p | e i l llidaxíalladít 2 Í , téf pt|: S|n|i Çïig3tï. *93i'S8t:S»;;9SS :: f » l 93 em s» 79 ;•

Podologia • JOSEP M. FREWEDES

|^ .p(#(«^«i | .p| i l l^(^ aírurgía del peu. Hora» a con* :W9nfeï.

mmmmw m,mM | 2 * | i e : « 5 - Í S | |

• CENTRE DE PSICOLO-

Tra3torrtio"aprer»ntalgeJde:)E: i a r i i é w í í a i & l i f e e l s y É :*duíia. M GSiÉatMr^aï^íii.liif ISarSifeulàt Sí: • » M 674.36 73; j i

GOTÍR Í . • C E N T R E PIA DEL VA Psicologia, psiquiatria, logopè-a|!ïPi||a dtelGajfesIS. És. Ü. :Sà^ttCtiigat.;i::'.' > » . | 3 ^ I 4 > 5 | . . .;;;;

^ÍÉRÀÍ-PALERM::*; ;|> J I PstColorjía. ^sé^f&èra$Í:i'. diBCultà» r|S retaciéj: t*$tq!|ii a !%d^èscairtci, <^t5p|Írà^ii; H r^a jjonyíngüd^fi. | | : Fr||i-ceSc Mpragasí; 25;27jisin:|a. SàÉ Cugat; *93;: f t7*3«: :53:" !?•

9 | 4 l | . 4 8 ? 4 8 : : •;;;•

' • " ' I M S T J t U T : » P I * C Í Í -

WEDIC S A N T C Ü 6 A T F^orogía;<:IÍÍçÉi:Í depressions. atooh6tis«i«, tratt- : cóíTJàflia ias^i^:Éïa^ii* làí : : : : estrrrt, tabaquarna. ;A« Torp b la ÍKïa |3 -és^^ ; i j | | r^ÉI ; Í^ i í Sant # g a | í | f ? i

• M A R I A D O L O R 8 C A -RRERES BENNASAFtC*»-tre M K * C Ssbat, Sarvflaoo ftu-«noLÍÍ: anÜÍ>l ÜÉj í l | i l :S Í l : l i | 4 S ^ i ï ^ i : : # | s i : Í I Í l l l | i : mmMwmmMmm m mmmMrm: I I^ I I I

TcKoginerologia-Obstelrícia I

Ibooginecotógia HorasconMjn-:àíiüaa iíS mKmíiíWffi A« Cataiunya. 21, &tVtí:-$§j!c:]

mmmwmmmmm • DR. ENRIQUE CAYUE-

«a, esteiSiat. menopaMarSí-sions. Francesc Moragae 1-3. ^^ ïSSaf iB^BJP; - :^ ; * ' " * : ! ! ;

:« ;SO:i^iï»llíII l t i ; i l !

Traumatologia • M L . Q O Z Z I D E LA [m^.wtwimm;Mm Traumatologia. Columna i •» -Av. -Barrabtenca. 2-8 PoSottr*:. iSalí icí iàï 'W-

• J O S E P D O M I N G O

mm ii Traumatotogta. ortopèdia. Aa-sjstèncla saniUria_ Pravleea. Medy1*c. Ptíicttftt TorreljlBrica, i i ^ a a - i l S a n t O i o M » ••

;:|í9| :^ie;p||' f i • D R . F E R M I N A R A M -

ÉKJÍROI? ;Ciri0ia:lirtoí*<iii!a ^m^àm sjògttÍÈL M. Í:Í:,,;Í;Ï::;:ÍÍ:; íftofBB' corMr^udé&.:p::!^bSÍ;5:;

<2i, 1* 3«£Sa#«^iÉ«Íf : liiii: P 93 0 1 4 ' l í W l l l l I i i r iS^:SS0;S5:34:1ll·:ll:::llÍlIi

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència. servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,..

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Torre Blanca 2-8,3r A. desp. 11-12

Sant Cugat dei Vallès

ELS/CAIVIIONS Divendres, 18 de desembre de 1998 Cultura 49

II Mtsírn Bar Restaurant Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

Pl. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

Com si fos de tota la vida

la xocolata... ff^fh. •Is entrepans... f fwffv • I cafè... f f v f K las pastat... ffvffv al suís... ü%4fs.

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

II Pl. Barcelona !! Tel. 93 675 52 46

CINESA YEIIVSO

SaíitCygatl Yeirrto 1 " %

Por sempre {amés 16.45-19,25-22,00 S pnneipe de Egipte 16f0S* 18.15-20,30-22,50

SantCws*t2 ' Y&lmo2

0 U Màscara del Z « m ; 17,00-19,45-22,40 rtaGwfmmfS tnagtil, *ofuU"·To,io-iíaí,o*>-<!<;,3 0 U Màscara del Z « m ; 17,00-19,45-22,40

SantGugstS -.;. Yelrno 3

UrréscaradetZorro 1650-19,10-22,00 Porsiemprejamàs 17,00-19,45-22.50

SantCugat4 Yelmo 4

Bpríndpe de Egipte 16,00-18,10-20,25-22,35 Muian/Algo pasa con... 16,45-18,20-20,30/22,45

S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e

Yelrao5 S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e Tú a Londres..i^egosSah«Í8|[ 17,30 / 20,30-22,50

Sa ntGugati Yefmo6

PwsietnprejatBa» 90,3. 0 Si flilagro de R HtÉ» 16D&r 1S,1S - 20,30 -

22,50 Sant€ugat2

0 Si flilagro de R HtÉ» 16D&r 1S,1S - 20,30 -

22,50

Prétífosaafeiiteïaaafc ' 01,0) 3 Y&IRÍ0 7

SantCugata . . Vuelve a casa por Uavidad 16,15 -18,20-20,40- 22,45

Umà$caradeïZoffl> -/ 00/ x "mmd

^j^^tótò;ji Madetíne/GodzJfe , 16,08> 18,15-20,30/22,40

S«ÉÉÉIi#liyD«f' /&• - 00,< x VfeiraoS '' i

DIMiC«lSIIIAIlCL*ESI>ECrA80il MasaBédeloeSMBftoe * v l W - t 9 , 4 5 - 2 2 > 5 0

* DISSABTES VA^tKmAfWíí imiA SESSIÓ!!

í ' X i DERIVA EDITORIAL Carles Riba, 1-5 - Tel. 93 589 04 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès

efes V

El diari de casa. MDBMB1BMBB«MBBMMB1

Carrer Sant Antoni, 15, baixos

08190 Sant Cugat del Vallès

DEMANA UN Me MENÚ

<vk i

«>

?uanya fins a .000.000 de ptes.

Me Donald's Sant Cugat Centre Comercial

El» SI S/TNT C U G A T http://Mnww.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2a SETMANA 2a SETMANA ESTRENA ESTRENA GOLFA EN V.O.S.E.

SALA 1:16,45-19,25-22,00 APTA

SALA 2:16,00 -18,15 -20,35 -22,50 GOLFA: 01,00 APTA

SALA 3:16,20-19,10- 22,00 GOLFA: 00,45 APTA

SALA 4:16,00 -18,10- 20,25-22,35 GOLFA:00,45 APTA

SALA 1:00,30 13 ANYS

m Q CINESH </Wiar«i//UHVERSAL

Pàrking Dia de 2h. gratis l'espectador

Carnet Jove

1 S £2 « S B I B « S H S K MMHWHHBsSB ^BBsgmSS&.

Carnet d'estudiant universitari

Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos anticipada de 65 anys telèfon als ServiCaixa minusvàKds

Pagament amb Sessions V ? 2 & 2 e r

targeta de crèdit numerades O/MÍM 32 31

50 Cultura HLS ÍCATVTONS Divendres, 18 de desembre de 1998

y; L A R A D I O •: 9 mm. %-i. P. M ! De dilluns a divendres Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 7.00 h a 8.00 h • D e 13.00 h a 14.00 h FI despertador. amb Salva Yallvé Avant-matx • D e 8.00 h a 10.30 h • De 14.00 h a 15.00 h Prunera Plana, amb Geni Lozano i />//- Vallès sense fronteres (repetició) tenista, amb Jofre I.lombart • De 13.00 h a 17.00 h • De 10.30 h a 13.00 h Cotton Club, amb David Villena l.a revista, el nva«a/inc de Vanessa Raja • De 17.00 h a 18.30 h • De 13.00 a 13.30 h V. es trena Sant Citrat Avui: /'informatiu, editat per • De 18.30 h a 19.00 h Josep M. Miró FAxip, amb Xavi Montero • De 13.30 h a 14.00h • D e 19.00 h a 21.00 h Amb molt de gust. amb Pep Manes Prie d'assaig, amb Carles Roca • De 14.00 h a 18.00 h • D e 21.00 h a 22.00 h Voltle tarda, amb I. (iasas i Ksreve Llop 'Pop 91.5, amb David Villena • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Yallvé Diumenge • De 20.00 h a 20.35 h • De 8.00 h a 9.00 h l'esportiu FA dia del senyor • De 21.00 h a 22.00 h • De 9.00 h a 9.30 h I.'estri na (cl i 111 m s). Pasta Fullada (d i- FA rai ó <h • la poesia marts). Htm rotllo (dimecres). Puc d'assaig • D e 9.30 h a 10 h. (dijous). Jazz Cava (divendres). Esport en marxa 1"'edició • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) •De 10.00 h a 11.00 h FA'que //neda del dia, amb Joan Yallvé Nostra dansa • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) • D e 11.00 h a 12.00 h Mad tirrre, amb Núria Bonvehí. La sarsuela, amb J. Fàbregas i R Pallis­• De 23.00 h a 24.(K) h divendres) sa Vallès sense fronteres. • D e 12.00 h a 13.30 h • De 24.00 h a 24.33 h Roda d'amics l'esportiu (repetició) • D e 13.30 h a 14.00 h • De 24.33 h a 7.00 h Esport en marxa 2" edició Música al teu rostat • D e 14.00 h a 16.00 h

Tal com érem, amb J.M. Alvira

Dissabte • D e 16.00 h a 19.00 h • De 9.00 h a 10.00 h Bon rvtllo, presentat per Raquel Iniesta Es rap de setmana, amb Joan Yallvé • De 19.00 h a 21.00 h • D e 10.00 h a 12.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca Tiramilles, el eoneurs • D e 21.00 h a 22.0 h • De 12.00 h a 13.00 h Esport en marxa 3a. edició

L a p r o p o s t a

Començar a celetrar el Nadal uns dies abans

Els que no puguin esperar al 25 de desembre per celebrar el Nadal tenen aquest cap de setmana l'ocasió d'or per avançar-se a les primeres cele­bracions. Les diferents entitats i agrupacions de la ciutat s'han encarregat de preparar teatre, música i activitats tradicionals per començar a fer fes­ta. Entre totes elles predominen els concerts de Nadal, tots celebrats demà dissabte: el de la Coral Tardor a l'església de Nostra senyora de Montser­rat (20.00 h), el de la Coral Harmonia ala Parròquia de Sant Cebrià (21.00h) i el de la Coral Sant Cugat al Victòria dels Àngels (22.00h). A més, l'Es­plai Tekan i el Grup de Dones de les Planes han organitzat un caga-tió al barri, i a la UREF de la Floresta faran la primera representació d'Els Pas­torets de J. M. Folch i Torres. Tots els ingredients bàsics d'una celebra­ció de Nadal tradicional.

ACTtVnAS INFANTILS • Conta<8tf&peg»ïft&M$. Activitat per cèlebre* la ft^tarnestíe, Hi haurà berenar. A les 18 h. Al Centredvte

DIVENDRES

19 DISSABTE

20 DIUMENGE

DIMARTS

MÚSICA • Conceft de ifM&bes de l'Espai Jove. A les Zt h. A ísy^à^ d«.Calt»ra de Sant Cugat del Vallès.

CEJ-EBRACIONS DE NADAL •Qg» tióa-les Planes. Festa tradicional de Catakmya <pfcs$ fe al barri des de fa 3 anys. A les 17.30 h. Ai Centre Cívic de tes Planes. Org.; Esplai Tekan i Grup de Doéeg é& la Creu d'en Blau. Col,; Ajuntament. • Concert de la Coral Tardor. A les 20 h. Església parrotgaaï Ntra. Sra. de Montserrat • Conce*t de ï^daí àrab fa Coral I tarmoaía de Vatlióieist. À Jes 21 h. A ta parròquia de Sant Cebrià. Validorek • Coacef* dbl&daf a càrrec deia Oral. Sant C u p t Jfci k&2Z 6. Aula Magna del Victòria dels Àngels, « Escesi&K&tlc Pobra EtspastmvK, de Folch itifeilL f W . 300 ptes. A les 22 h. A la Unió Recreativa d'Esports delaFloGBMg. .-»> ENTTTATS • Reunió per crear una associació de mares. A les 11.00 h, Al* Ateneu Santcugatcnc.

EXCURSIONS • Passeig perC&Sserda, Sant Lloreny del Munt CarïSofà-El Casrell-Can Magí. A les h davant el CMSC.

• Concert de CeeBta Valls (cant) i Lafi J^tópiaaíoX Obres Se Schubert, Fauré, Ravel i Rakhmaninov. A les 12 k Casa de Cültatade Sant Carn. •" * *'f? TEATRE INFANTIL ^ • Ekcavatkr&àenasvermeil. Horari de taq^gÍ|a: dfoanenge de 10 h a 12 h. A les 12b. Teatre-Auditori de Sant Cagat Preu; 500 poe& CELEBRACIONS I •Escenificació <Éel Pessebre Vivent-per pa;rfíiels avis det Casal d'Avis del Racó de l'Amistat. A les 17 h. Al Centre Cívic de lesbianes, ,;/..-TEATRE • Homenatge als germans Quinten*» a«%iw<ÍB ílAgraçacsóTeattal ta Floresta. Ales 18.00 h. UREY.

ACnvITATS INFANTILS " ""*^ • L'escola Coltserola homenatja Federicaïwfeefa Lorca amb un espectacle teatral. A les 18.45 b. A la Casa de Cul­tura. • El CEIP Ferran i Clua homenatja Pau Casals amb una cantada multitudinària. A Ics 12.00 h. A les escoles públi­ques de Sant Cagat CONFERÈNCIES I XERRADES • Eís cam$$ ttmtrmitii, a càrrec d'Amks de Mathaussen. A les 18 h. Al'Espai Jove del ("entre Cívic de la Flores­ta. • ha tatikek Nadal a catrec de la Sra. Marta Olmos, dietista. A les 19 h. Casa de Cultura.

SALES MUNICIPALS

•Exposició de Nadales de ha­ms Varily. A la Casa de Cul­tura. Dies 19 i 20 de desem­bre.

*Exposició de dibuixos Dotis Leussler 1976-1998. A la Casa de Cultura. Del 14 de de­sembre al 10 de gener.

•Tres cavallets i un forn. Olis i aquarel·les. A la Casa de Cultura. Fins al 10 de gener.

SALKSPRIVADKS

* Petit format de grans firmes Obres de Dalí, Tapies, Grau-Garriga... Canals Ga-

\ leria d'Art. De l'ial 6 de ge­ner.

•• Sala Rusinol: Sarquella. Fins al 15 de desembre. Org.: Sala Rusinol. (C. San­tiago Rusinol, 52)

Centre Cultural

•L'Hèroe, de Santiago Ru­sinol. Dirigida per Ferran Madico. Divendres 18 de desembre, a les 22h.

•Concert de Nadal (Orques­tra Nacional d'Ucraïna). Obres de Bernstein, An-derson i J. Strauss. Dissabte 26 de desembre a les 22h. Diumenge 27 a les 19 h de­ia tarda.

ELS í C A N T O N S Divendres. IX de desembre de I9VX Cultura 51

TELÈFONS D'INTERÈS

Ijuntement tomn® Bombers BeBateira 9369?80P

Bombers Generalitat Ú. <P Bombers; Rubí- Sant Cugat 936998080

CAP 93589 « 2 2

CAP urgències 93589 44 55

CasadeCuaura 93 589 Í3 82

Centre Soria! í Sanitari IF 935697800

Casal Valldoreix 936744599

Catalana de Gas 937252944

Centre Cívic ta Floresta 93 589 6847'

Centra Civie fes Planes 9367551 05

Casal Cultural Míra-sol

Cinemes Sí. Cugat fteser.

935892018

935890941

Correus

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

936747096

93 67412 34

9367424 59

Dispensari La Floresta 93 674 76 15

•Ent. Municipal Descens* 93 674 2719

BJHERRubí 93 69918 92

FECSA (atenció al cSenÇ 900737373

FECSA (avaries) 900747474

Informació FGC 9328515:15

Funerària 935895552

Hisenda 935891155

Jutjat 936746696

Parròquia St. Pere Octava 93 67411 63

Parròquia Les Planes 93204 7503

Parròquia Validorerx 936740569

Piscina Municipaj Valldoreix 93 675 40 55

Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58

Urgències 091

Poücia Municipal i Prot. Civil 092

Pol. Municipal (Valldoreix) 90879 5125

Comissaria de PoHcia 93 874 7612

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

936740997

9358944 22

Repsol-8utà 936741580

Sant Cugat Comerç 936740322

SOREA 935890021

33674 i l í l ï

Swa* 93 874 33 7 *

À$ietU:ftoi*$t* mmwm #Pí>i!V¥iWí#oi .-> 1193674^11

SAVV V e # Cfme Mita-sol: 93 87410 E&

SAWSantJoaíMira-soi 93874 71031

SAPPiWVaWoreix 93674|1 9 f

|APP i W C: Mcmteerrat VaH.93 67+ 21 &>

AAPPWCat»Ma»Vall. 936745049

SA Prop,! i VÉns La Floresta 93 674 20 89

AAVVAjlualongaUBor. 936745129

Ass. CtoflsufFfdars 932684567

IDMpta prèvia) 93 589 30 80

Greenpeacft (91)5434704

H. General daCéalunya 935891212

RValltfHebron 93427 2000

H.Sant Joan de Déu 93 203 4000

Unitat Coronàna

Tel. de l'Esperança

93 2481040

93414 48 48

Informació Carreteres 93 204 22 47

Informació Aeroport 934785000

Informació RENFE 9349002 02

Informació Port. 93318 87 50

OMIC 93589 3188

Potidíntc Torreblanca 9358918 88

93 58917 32

93675 35 03

Arxu Gavin 93674 25 70

Casal d'Avts SC 935891638

Llar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

93 58905 98

9367453 98

Coral de la Unió' 936741006

Esbart Sant Cugat 936752652

Tot Sant Cugat 936748661

Gmp Sup. Immigrants 936749314

Ràdio Sant Cugat 936755959

Efe4 Cartons 935896282

IM ' : N::;M#1MÍ#111 D i v e n d r e s 1 8 • M a r e de D é u de l 'Esperança D i s s a b t e 1 9 • San tes Eva i Tea i san t N e m e s i D i u m e n g e 2 0 • San t D o m è n e c de S i l os D i l l u n s 2 1 • S a n t s Sever í , G l i ce r i i A n a s t a s i D i m a r t s 2 2 • San t Z e n ó i san ta F rancesca C a b r i n i D i m e c r e s 2 3 • San ta V i c tò r i a i san t J o a n de Ken ty D i j o u s 2 4 • S a n t Del f í i san ta I rmina • D i v e n d r e s 2 5 • N A D A L D E L N O S T R E S E N Y O R J E S U C R I S T

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

• Informació i inscripcions:

De dimarts a divendres, <f11a13h. ide l7a18h

Tel. i fax 93 589 62 69 (Casal de Cultura

de Valldoreix).

OBERTA LA INSCRIPCIÓ DELS CA­SALS D'ESPLAI DE NADAL AL CA­SAL DE CULTURA DE VALLDOREIX.

Dies: 24, 28, 29, 30, 31 i 4, 5, 7 i 8 de Gener 99'.

•Dissabte 19 de desembre CONCERT DE

NADAL. A les 21 h a la parròquia de Sant

Cebrià

• Dimarts 22 de desembre, A U D I C I Ó DE

N A D A L dels alumnes de l'Escola de

Música Andante. A les 19 h. Casal de Cul­

tura de Valldoreix.

•GIMJAZZPERA ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA

•JOIERIA ALA CERAPERDUDA •VITRALLS DECORATIUS •CANT CORAL •IOGA • ESTAMPACIÓ

ÉÓRÀRl AtlfOBUSOS

• LlNIA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.00h-07.00h-08.00h i a tes hores en punt firis à les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.G. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de ('Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les- 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut, Mas Janer, Estació Mira-sot, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mlra-sd, Mas Janer.

2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners, 1a sortida: 06.16h-06.46h í als 16 i 46 minuts dècada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida; 06.23h-06.53h i als 23 í 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça CoB, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec. ;, •

• UNIA 3. SANT CUCAT-LA FLORESTA-UES PLANES

Sortides des de F. Colom,

-Dies feiners. 1a sorttd&OíMSh del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.15h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de l'Estació.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.35h del mati i cada hora i mitja fins a tes 21.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins'a tes 21.35h.

Recorregut F. Colom, te Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Dies feiners. 1a sortida: 05.4fJh-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-65.40 i 06.10h i als lOrrànuts dècada hora fins a tes 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.l0h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Oiumenges i festws.1a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ELS4CANTONS Divendres, 18 de desembre de 1998

sz Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

M A R I A FALGUERA

- Sant Cagat -

Filla d 'un tortosí i d 'una ma­na, va néixer a Sant Cugat fa 21 anys. Quan va estudiar ad­ministratiu no s'hauria pensat mai arribar on està ara. Diu que pràct icament ha crescut amb el 010, perquè hi va començar a treballar fa quatre anys, quan aquest servei encara s'estava implantant. FI temps lliure li agrada dedicar-lo a devorar lli­b res de n o v e l · l a h i s t o r i c o -romàntica i veure tant teatre com pot. Es de caràcter obert i molt inquieta perquè, segons ens confessa, va pel carrer amb mil ulls, captant qualsevol de­tall que li pugui ser útil quan soni el telèfon.

— Us p r e g u n t e n de to t , oi? - Absolutament de tot: des de

la diferència horària amb un al­tre país, fins a consultes con­cretes de nens mentre fan deu­res q u e , enca ra q u e s e m b l i mentida, et truquen per si saps c a l c u l a r la s u p e r f í c i e d ' u n triangle. I no pots donar mai un "no" per resposta. Ara, una cosa la tenim molt clara, la nos­tra prioritat és Sant Cugat i tot el que té a veure amb el mu­nicipi. Si a mi em truca un sr. preguntant -me, per exemple , on es cria una certa raça de gos i no és al p o b l e , jo li p r e n c l'encàrrec, li esbrino i quan tinc un moment li truco per donar-li la informació.

— I com us ho feu pe r a r r i ­ba r a to t? - Amb volunta t de millorar

cada dia. Molta de la informa­ció que donem l 'esbrinem no­sal t res ma te ixe s , bé p e r q u è l 'hem hagut de buscar per a algú, bé perquè anem pel car­rer i veiem una botiga nova, bé perquè revisem la base de da­des... I després també seguim molt de prop els mitjans d'in­formació local.

— En aques tes da tes el 0 1 0 deu t r e u r e fum. . . - Sí, sobretot per demanar ho-

Mireia Fons. Coordinadora del 010 Sant Cugat

"Hi ha molts addictes al 010"

q u e d e s t o c a t . Tu t e n s la consciència tranquil·la d'haver fet la teva feina ben feta, però ja t ' endus el xàfec.

- S ' h a d e t e n i r m o l t a paciència pe r fer aquesta fei­na . . .

- Sí, i s'ha de tenir molta mà esquerra pe rquè s'ha d 'a ten­dre igual el s e t c i ènc ies q u e gaudeix humil iant- te , com el pesat de torn que truca per a tot, com el tímid a qui has d'es­tirar les paraules, com l'indecís que no sap què vol... Però tam­bé t 'he de dir que la majoria de les persones que util i tzen el servei són educades , asse­nyades i mín imament cultes.

- Es u n a feina e s t r e s san t? - H o m e , per a mi no ho és

p e r q u è m'agrada molt, però t a m b é t ' h e de dir q u e quan sona el telèfon a casa meva jo no l'agafo mai, i abans sempre contestava jo. - Et fa p o r c r e m a r - t e ? - N o . P e r q u è s e n t o m o l t

meva aquesta feina. El fet tan simple de poder donar un telè­fon a algú i que el pugui ajudar em satisfà. Si algun dia se 'm fa monòton i me 'n canso, bus­caré alguna altra cosa.

- R e c o r d e s u n dia especial ­men t m o g u d e t . . .

- Sí! Fa poc, per les pluges. Vam a tendre un cen tenar de trucades més de les habituals, que ja són entre 300 i 400. - Te n ' h a s a n a t a d o r m i r

mai a m b una t r u c a d a al cap? - Sí, el mateix dia de les plu­

ges ens va trucar una senyora plorant perquè tenia la planta baixa inundada i no sabia què fer. - Malgrat ser una e m p r e s a

concer tada per l 'Ajuntament, sou la imatge del cons is tor i . Us p e s a , a i x ò , q u a n t r e b a ­lleu?

- Home , no. Ho ten im pre­sent perquè quan responem el telèfon ho fem en nom de l'a­juntament , però faríem la fei­na de la mateixa manera si això no fos així.

La Mireia treballa ai 010 des que es va crear. FOTO: XAV1LARROSA

raris de l 'Envelat i d'altres ac­tes. L'any passat, per exemple, va aixecar molta expec tac ió l 'arribada dels Reis Mags en helicòpter i van trucar molts nens . I a l 'es t iu la palma se l 'enduen les activitats d'estiu.

- H i h a t o n g a d e s . . . - S í . I va

molt bé per­què et per­met fer una

"Quan les escoles encarreguen treballs sobre el municipi als

alumnes, tenim autèntiques allaus

de trucades" previsió. Però també ens t robem q u e q u a n les escoles enca r r eguen t re ­ba l l s s o b r e el m u n i c i p i als a lumnes , t en im a u t è n t i q u e s allaus de trucades no tan sols dels nens, sinó també dels pa­res! — En q u è consisteix el vos­

t r e servei?

- D'una banda, donem infor­mació de telèfons, adreces, ho­raris, requisits per treure's el DNI , el carnet de família nom­brosa, el de manipulador d'a­liments... i també facilitem trà­

mi ts , que això ha estat el boom perquè a la gent li ha anat molt bé poder pagar i m p o s t o s p e r telèfon.

— Ens m a l a ­cos tumem?

- Sí. I hi ha mol ts add i c t e s al 0 1 0 . A casa m e v a , pe r

exemple , en som. És que és tan còmode despenjar el telè­fon i que et diguin el que bus­ques.. . - T ' h a n r e c o r d a t mai q u e

amb els impostos et paguen el sou? - Sí, a lgunes vegades . I et

Notícies IORDI CASAS

Com és sabut, les notícies apa­regudes als mitjans locals de co­municació forneixen les meves columnes. No em cansaré mai d'observar com es fabrica la rea­litat (perdó, la informació) des dels mitjans. Després del que he llegit aquesta setmana, m'atre­veixo a proposar, de moment, tres tipus de notícia. "Notícia-absèn-cia": es tracta de treure la notícia d'allà on inicialment no existia. Exemple: el Molt Honorable Sr. visita el Centre Borja, acompa­nyat, com és lògic, de les perso­nes que en tenen cura. Doncs bé, la notícia la protagonitzen dues persones que no hi són (al­menys no les he sabut veure en cap de les fotografies publica­des): l'actual alcalde i, sobretot, l'alcaldable in pectore de la seva mateixa coalició. El que havia de ser una visita de cortesia es trans­forma en un tret d 'arrencada electoral. "Notícia-interpretació" o com agafar el rave per les fulles. Exemple: es pregunta sobre la sort d'un candidat aliè i, imme­diatament, allò que pot ser in­terpretat perfectament com a dis­creció o prudència envers els processos interns d'altri, es con­verteix en una pensada declara­ció d'estratègia política. Amb la paradoxa que només dos dels quatre partits que han contestat amb la mateixa elegància són sus­ceptibles de tenir estratègies dialècticament constrenyidores. "Notícia-megàfon": consisteix a amplificar l 'esdeveniment - e n color i tot (amb el que costa de trobar!)- més enllà del seu pes real. Exemple: un grup de joves ens etziben la següent afirmació, sense posar-se vermells, i els con­cedim el privilegi de ser imatge de la setmana: "Constitució es­panyola: Vint anys d'hipocresia i imposició". A mi, que acostumo a reivindicar-me molt poc, quan llegeixo bestieses com aquesta, la memòria em fa present la quota d'esforç personal (petita però real) que, com molts altres, vaig aportar perquè les coses algun dia fossin, més o menys, com són ara. Una cosa és haver d'omplir pàgines, i una altra molt diferent convertir en categoria política una anècdota mancada del més mínim rigor analític. Almenys, així m'ho sembla.

v a 1-1 è

Te^ft© baLo PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60

Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs