Divendres 10 de setembre de 1999 US 4 CANTONS

El "diari" de Sant Cugat

Nm. 301 Any VII

2 2 5

SUMARI Recoder es presenta

com a candidat a entrar a la llista de CiU per les

autonmiques Pgina 7

Tot gaireb a punt per inaugurar la

deixalleria de la ciutat aquest mes d'octubre

Pgina 15

Es convoca una vaga per l'acomiadament d'onze treballadors

de Sharp Pgina 29

Les entitats obren les inscripcions per als tallers de pintura,

art i teatre Pgina 38

1 2 . 0 0 0 nens i joves de Sant Cugat

es preparen per

tornar a les aules

Pgines 3 a 6

sap" Aquest nmero inclou

la segona fitxa del colleccionable:

"La llegenda del sant Crist de Llaceras"

El RACC far un estudi per millorar la situaci del trnsit a la ciutat

Pgines 19 a 21

El govern local celebrar la Diada amb una ofrena floral a Casanova Recoder diu que a FAjuntament onejaran les banderes que marca la llei

Ls senyeres i els actes organitzats a la plaa Barcelona marcaran la celebraci de la Diada Nacional de Catalunya

Pgina 8

Exposici i venda Oficines ixp

TEMPORADA DE TEATRE Desprs de les vacances iniciem una nova temporada en el Club del Subscriptor. Durant tot el mes de setembre i octubre podreu gaudir cada cap de setmana d'un rica oferta d'espectacles teatrals i musi-cals a Barcelona completament de franc. Noms cal que estigueu alerta a la programaci que sortir

anunciada a les pgines del Club. Per aconseguir les entrades gratutes noms cal que truqueu al nostre telfon i feu la reserva (de 2 a 4 entrades per espectacle segons l'obra).

Afanyeu-vos que s'acaben!

Truqueu i reserveu les vostres entrades!

Voldria tornar a visitar ciutats ja conegudes... i conixer llocs mai vistos. Descobrir racons mgics, catedrals i tasques. Ah! i hotels amb sabonets al lavabo. Amb tu. Seure a les terrasses de totes les

places i fer el vermut amb... Va nena, un dia s un dia! "Si us plau, unes huevas i unes gambetes sala-des... i unes olivetes... ah! i uns tacos de pernil del bo!". I xerrar, xerrar i xerrar. Encara tenim tantes

coses per dir-nos!

MONT PLANS

DISSABTE 18 DE SETEMBRE A LES 18 h TEATRE ARNAU

EIS4CAIYIWS

^ ^ ^ ^ M El tema de la

hetmana Divendres, 10 de setembre de 1999 m i n i c i del curs escolar

Comenar a estudiar Sant Cugat t enguany prop de 12.000 nens i joves en edat escolar

El padr municipal indica que Sant Cugat t enguany un total d'11.966 infants i joves en edat escolar, aix s, amb edats compreses entre els 0 i els 16 anys. Per a tots ells aquests dies signifiquen la tornada a l'escola o als insti-tuts, i en el cas dels ms menuts, la descoberta d'un nou mn que els dur pels camins educatius fins arribar a l'ado-lescncia. L'inici de l'escola coincideix aquest any amb la fi de la implantaci de l'ESO, i s que aquest curs 1999-2000 entra en funcionament el quart i darrer curs de l'Educaci Secundria Obligatria (ESO).

Ai'RA COSTA Sant Cugat -

Intentar parlar amb algun di-rector d'escola aquests dics es prcticament impossible. Les centraletes de la majoria de cen-tres educatius estan completa-ment saturades i s que aquests estan acabant d'assignar les da-rreres places lliures que hi ha a la ciutat. Els centres educatius pblics amb prou feines poden asssumir la demanda, ja que el nombre d'estudiants no para de crixer, ment re que el d ' ins-tallacions educatives es mant estable. El problema ms gran es troba en el cas dels ms me-nuts, i s que la ciutat est man-

cada d'escoles bressol. VAs qua-tre centres pblics d'educaci infantil fa molt temps que han quedat petits per absorbir els prop de 5.200 infants que ne-cessiten una plaa, de manera que Ics escoles privades conti-nuen fent l'agost al mes de se-tembre. A ['altre extrem gene-racional, la situaci no s gaire millor. Els 2.769 alumnes que enguany cursaran ESO cada ve-gada tenen ms dificultats per trobar un espai fsic des d'on poder seguir les classes. La si-tuaci s'ha agreujat per l'entra-da en funcionament del darrer curs de l ' E S O , el qua r t que s 'engega enguany. El cas de l'institut Angeleta Ferrer s dels

Els alumnes d'Educaci Primria comencen la setmana vinent el nou curs escolar FOTO: XA VILARROSA.

ms dramtics: als 4 barracons prefabricats on l'any passat ja s ' impar t ien classes, enguany s'hi han afegit altres cinc ms -quatre com a aules i un cinqu que far les funcions de vesti-

Els estudiants en xifres Homes Dones Total

Escola Bressol (0 a 3 anys) 1.547 1.375 2.922

Escola iPrimria (3 a 6 anys) 1.179 1.106 2.285

Eduac Primria (6 a 12 anys) 2.081 1.909 3.990

ESO (12 a 16 anys) 1.399 1.370 2.769

TOTAL 6.206 5.760 11.966

dor-, una situaci que la Coor-dinadora d'AMPA no es cansa de denunciar, mentre la cons-trucci del quart institut sembla avanar a pas de pua.

La franja d 'alumnes d'entre 6 i 12 anys s la ms beneficiada, ja que la ciutat disposa de 16 centres, pblics i

j u n t a m e n t estudia cont nua-ment noves mesures per evitar el collapse. En aquest sentit, la t inent d'alcalde de Serveis Personals, ngels Ponsa, ha as-segurat que el quart institut ser en breu una realitat i que, tal com es va prometre durant la

darrera campan-privats, que poden L!Administraci diu s* eie c t o r a l . sa t is fer a q u e s t a s 'ampliaran els demanda de ma- que tOS els COrds eS s e r v e i s d e les nera adequada. _ _ escoles bressol

compliran i que no pbliques. Un problema

pendent hi ha collapse El cas s q u e i'

S a n t C u g a t no para de crixer i els equ ipa-ments escolars cada vegada es q u e d e n ms p e t i t s . D e s de l'Administraci local, per, s'as-segura que la situaci est ms o menys controlada i que l'A-

Els pares i els m e s t r e s , per , no ho acaben de v e u r e c lar i arreu es dema-

na una actuaci decidida "de qui sigui" per evitar que trobar una plaa escolar a la ciutat no sigui un autntic calvari per a aquelles famlies que no poden o volen pagar un centre privat.

CATALONIA CONHXU*K>S, CERAMIC^IF

Ora . Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0 OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Cermica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcci

Setmana ELS/CANTONS Divendres, 10 de setembre de 1999

I n a u g u r a c i

El nou curs escolar s'inaugura presentant

les seves novetats A W A B O R A I

Divendres passat es va donar per inaugurat de manera oficial a Sant Cugat el nou curs escolar, que co-mena ara. I es va fer amb un acte per informar a totes les persones vinculades a l'ensenyament del mu-nicipi de les possibilitats, i algunes novetats, que s'ofe-reixen en aquest nou any acadmic. Inauguraci que va comptar amb la presncia de Llus Recoder -alcalde del municipi-. n-gels Ponsa -tinent d'alcalde de Serveis Personals i regidora d'Ensenyament-, Blai Gasol -ins-pector d'ensenyament de primria del Valls Occidental- i Eduard Gal-ceran -cap d'inspectors d'ensenya-ment del Valls Occidental.

Tots quatre membres de la taula van coincidir a assenyalar la im-portncia tant de Tacte com de les activitats que s'hi presentaven. Per-

Recoder confia que es complir el calendari establert pel mapa escolar

$

qu, un any ms, la inauguraci va permetre exposar de manera p-blica tant els trets ms caracters-tics del Pla municipal de dinamit-zaci educativa com els del Pla de formaci de zona.

L'un per a infants, Taltre per a adults, els dos plans s'apliquen a la ciutat des de fa molts cursos, i des de fa molts anys mantenen la lnia

dels objectius ini-cials incloent-hi sempre alguna no-vetat per actualit-zar-los i mantenir-los al dia de les noves necessitats.

Pel que fa al pri-mer, "un pla am-

* bicis que contri-bueix a fer que

l'ensenyament de Sant Cugat con-tinu destacant per la seva qualitat", segons les paraules de l'alcalde, les novetats ms importants, a part de l'augment d'activitats que s'oferei-xen als estudiants locals, sn els iti-neraris de visits a la ciutat (un pel passat medieval i l'altre pel moder-nista), aix com la possibilitat de fer

Recoder i Ponsa van fer la presentaci del visites als tallers d'artistes.

I el segon pla s el que s'ofereix cada any als professors perqu ac-tualitzin tcniques i coneixements pedaggics: cursos com El massatge infantil' a l'escola bressol o Processa-dors de textos i enes de presentaci sn exemples de l'ampli ventall que co-breixen, aquests cursos formatius;

nou curs escolar acompanyats pels inspectors en total, 26 activitats diferents per al professorat interessat.

L'acte va tenir tamb una altra no-vetat en un tema que preocupa a gran part del sector educatiu de la ciutat: l'alcalde va anunciar diven-dres passat que ja ha sortit publica-da de manera oficial la licitaci de les obres del centre d'ensenyament

d'ensenyament del KallS F. :J. GARCIA que s'ubicar a la zona del Pla del Vinyet. Una escola que permetr alliberar la saturaci dels darrers anys i aconseguir el perseguit quart ins-titut. Recoder va donar un missat-ge esperanador als presents i va re-conixer la seva creena que el calendari del mapa escolar s'acom-plir sense problemes.

Conferncia

La relaci entre societat i escola protagonitza la xerrada inaugural

Josep M. Terricabras diu que "s'han de formar ciutadans ms crtics" A. B. M.

La sala estava plena. Directors, professors i collaboradors de tots els centres educatius no es van moure de les cadires desprs de la presentaci oficial del nou curs escolar i van parar atenci a les pa-raules del conferenciant a qui en-guany va tocar fer els honors d'i-naugurar l'any acadmic en Tacte que va tenir lloc divendres passat a la Casa de Cultura. Josep Maria Terricabras, filsof

vinculat a la Universitat de Giro-na. va comptar, doncs, amb una audincia d'all ms atenta. I les seves paraules van anar en la ma-teixa direcci. Terricabras va ser contundent a l'hora de fer les se-ves exposicions, seguint un fil con-ductor que duia a una idea cen-tral: "L'escola mai no ha d'estar, ni ha de ser vista, com una cosa separada de la societat."

Les interrelacions entre centres d'ensenyament i les societats o poblacions en qu s'inscriuen han

'l'errirabrns va destacaren el seu discurs la necessitat que \iui la \otttttit la qui defineixi el tipus d'escola que vol F:X. L.

de ser. doncs, d'all ms estretes. Per al filsof, resulta evident que no s l'escola h que ha de canviar la societat ("provar de fer-ho seria absurd, vivint en democrcia"), sin que s precisament a l'inre-vs: "s la societat la que trans-forma l'escola, sn tots els ciuta-

dans els que han de definir el mo-del d'escola que volen." I s per aix que Josep Maria Terricabras, seguint la coherncia de l'argu-mentaci, va afirmar sense cap dubte que els centres escolars ne-cessiten la participaci activa de tothom en el procs educatiu, "del

poble, dels responsables poltics, dels pares, dels professors i tamb dels alumnes, perqu aquests l-tims tamb s'hi han d'implicar, participant, reflexionant i autocri-ticant".

En aquest sentit, el filsof de la Universitat de Girona va defen-

sar que els centres educatius "no sn una capsa tancada que de tant en tant es va buidant, perqu les escoles no serveixen de res si no-ms les fem servir per provar d'im-partir coneixements abstractes".

El conferenciant va voler fer veu-re als assistents que la societat ac-tual no es pot conformar a pensar que prepara per al futur "gent tc-nicament preparada, especialista en nombroses branques, per sen-se cultura, ni principis, ni uns va-lors arrelats", caracterstiques que per a Terricabras sn indispensa-bles en un "ciutad del futur segle XXI, que sigui crtic i no que vagi vivint de manera passiva". Per-qu, per a Terricabras, aquest tipus de ciutadans passius sn els afi-liats potencials de les sectes, i un altre exemple prou illustratiu, se-gons el filsof, s que "avui dia no hi ha cap hooligan que no hagi estat escolaritzat".

Aix, amb paraules clares i algun exemple molt visual, el filsof de la Universitat de Girona va ani-mar els assistents a fer tot el pos-sible per aconseguir el tipus de centres que la societat actual ne-cessita. "I em sembla", declarava Josep Maria Terricabras a ELS 4 CANTONS, "que l'esperit de la re-forma educativa s aquest, enca-ra que de vegades oblidem, amb el dia a dia i les nombroses feines diries, que els nostres objectius van molt ms enll."

ELS /CANTONS Divendres, 10 de setembre de 1999 Setmana

A c t i v i t a t s

El nov Pla de dinamitzaci inclou recorreguts per Sant Cugat

Els escolars coneixeran la ciutat modernista i la medieval Ben acollit des del seu naixement pels pro-fessionals de l'ensenyament de la localitat, el Pla municipal de dinamitzaci educativa arriba enguany a la seva novena edici. Se-gons els seus precursors, l'objectiu continua sent el mateix: donar suport a la tasca edu-cativa que es duu a terme en els centres de la localitat i fer possible a la vegada que els

ANNA BORAC - Sant Cugat -

escolars coneguin millor el seu entorn ms immediat. Enguany, el Pla mant el mateix es-perit i incorpora a les seves propostes no-ves activitats: entre elles, la possibilitat que els estudiants coneguin la part medieval i la modernista de la ciutat i que puguin en-trar en contacte directe amb els artistes que hi treballen.

Kl Pla municipal de dinamit-zaci educativa continua, un any mes (i ja en sn nou) present en-tre les propostes que l'ensenya-ment de Sant Cugat assumeix en cada nou curs escolar.

Definit pel mateix alcalde com un pla "ambicis", el projecte d'enguany mant la mateixa l-nia que en les edicions anteriors. El seu esperit, segons la tinent d'alcalde de Serveis Personals -ngels Ponsa- s donar suport a les tasques educatives que es duen a terme als centres. I n ob-jectiu principal en els seus in-cicis que, segons els seus pre-cu r so r s , c o n t i n u a s e n t el protagonista. Per arrodonir-ho,

El Pla vol donar suport a les tasques

educatives que es desenvolupen

hi ha una cinquantena de pro-postes que complementen l'en-senyament reglat general (de primria i de secundria), algu-nes d'elles ideades perqu els estudiants de la localitat puguin conixer millor el municipi on viuen.

En el primer apartat, activitats que tamb es desenvolupen en altres ciutats, com poden ser les de salut, educaci viria, educa-ci sexual, la prevenci contra les drogues, o fins i tot les me-diambientals. En el segon, ini-ciatives ja tradicionals, com la de conixer de prop alguns dels equipaments i serveis de la ciu-tat, aix com el seu entorn (ex-cursions a can Bell i can Gordi) i monuments ms emblemtics (com el monestir).

Per a aquest curs que comena la setmana vinent, per, s'hi han volgut afegir noves propostes: els estudiants de Sant Cugat po-dran conixer des d 'un altre punt de vista la histria del mu-nicipi. Es per aix que s'han or-ganitzat dos itineraris que reco-rreran la c iu ta t : un pel Sant

Ris estudiants podran conixer tamb els tallers dels artistes ROTO: X. /..

Un pla ben acollit * Ets responsables de! ca- Carme Pomes -directora de tres dVnsenyameat del mju- Pescola Ferran Clua, ja que meipi veuen aisb mt bons afirma qe Pla sempre re-th fapartaef qae any rere sulta "molt positiu''. any obtenen del Pla munici- Ei que destaquen les perso-pal de dinamitzaci educati- nes responsables efet centres, va. aix coiSf t&mb la regidora

"s mok bo que elsj^spu-, d'Ensenyament -ngels Pon-guin conke millor k ciutat, sa-, s el fet qe tot i que i eaiafc qae puguin fer acti- mant* la mateixa. lnia que en vitats reiaebtiaiH-se a la ve- els seas inicis, el Pla de dina-gada amb estudiants d'altres 'mitzad es ve actualitzat ames dei muateipi*, eatpi- cada any: es fa una valoraci ca la directora de l'escola La a fma! de curs i es tracta de Floresta Anna Fito. En el millorar per encarar el nou mateix sentit es manifesta principi/. B. ML

Cugat medieval, i un segon pel Sant Cugat modernista.

La segona gran novetat s l'a-propament directe dels infants al mn de l'art: els escolars po-dran visitar el taller d 'a lguns dels artistes locals i compartir de ben a prop les t cn iques , vivncies i visions del mn de l'art.

Malgrat petits canvis, algunes activitats que s'han incorporat o modificat, i algunes que s'han obviat, el Pla municipal de di-namitzaci educativa d'enguany continua en la mateixa lnia de sempre: programes educatius, d'activitats sobre els residus, mediambientals, tallers, visites i itineraris i tamb enguany es preveuen les exposicions edu-

catives que acull cada any la Casa de Cultura.

Si b fa dos cursos eren set les exposicions que van poder visi-tar els estudiants , en aquesta edici seran noms dues les pro-postes: Catalunya a l'era dels di-nosaures, i Els colors del blau (un viatge pel cicle de l'aigua).

Aquesta disminuci, per, no preocupa a la responsable del departament d 'Ensenyament . Per a Ponsa, "el que importa s la qualitat, i no la quantitat -que depenen t del curs, tampoc s tanta l'oferta". Tot plegat, un gran nombre

d'activitats que complementa-ran l'educaci que els joves es-tudiants santeugatencs rebran aquest any.

La v i s i dels p a r e s

Les AMPA esperen que el nou alcalde

sigui "ms receptiu'

De Vicente ser substitut a l'octubre per un nou coordinador ROTO: X. /..

Ai IRA COSTA - Sant Cugat -

Continuar lluitant per millorar l'oferta educativa de Sant Cu-gat. Aquesta s la principal fita que la Coordinadora d 'Asso-ciacions de Mares i Pa re s (AMPA) de Sant Cugat s'ha fi-xat per al curs escolar que co-mena la setmana vinent. Entre els objectius concrets, hi ha el control del calendari de cons-trucci dels nous centres educa-tius i la lluita perqu tots els es-tudiants d'institut disposin de locals en condicions - en lloc dels actuals barracons on reben les classes els estu-diants de l'An-ge le t a Fe r re r , per exemple. A ms llarg termi-ni hi hauria el treball per acon- president a l'octubre seguir que s'edi-fiqui un cinqu ^ B I l I l l l I l l l l l I l l H l institut, encara que el president de la coordina-dora, ngel de Vicente, ha reco-negut que aquest institut "no s tan urgent, encara que convin-dria que se li reservs un lloc dins l 'anomenat Eix Vertebra-dor". Per aconseguir definitivament

aquests dos objectius pels quals lluiten des de fa diversos anys, el collectiu utilitzar com a plata-forma la Festa de la Tardor, du-rant la qual editaran un butllet amb totes les seves demandes i

La coordinadora canviar de

preocupacions. A ms a ms, no descarten la possibilitat de fer una nova mostra d'ensenyament, "encara que amb un to molt di-ferent de la primera que vam fer", ha especificat de Vicente.

El toc final que els faria sentir que el seu treball no s en va, segons explica el president de les AMPA, seria l'entesa amb el nou alcalde de la ciutat. "Tot i que estem fora decebuts amb el nou equip de govern perqu hi ha massa cares conegudes de les quals no esperem gran cosa, s que esperem que Llus Reco-der es mostri ms receptiu i sen-sible a la problemtica que pateix

l'ensenyament", ha dit de Vicen-te. "L'Ajunta-ment hauria de ser el millor in-t e r l o c u t o r de l 'ensenyament pblic -afegeix-perqu s l'ad-ministraci ms

propera que tenim i, a ms, co-bren un sou per assumir tasques com aquesta."

La Coordinadora d'AMPA fa prop de 3 mesos que no es reu-neix i ha fixat la seva primera trobada per a la tercera setmana de s e t embre . Ser a leshores quan definiran els grups de tre-ball per al nou curs i les prioritats. A l 'octubre ser el torn de les eleccions internes i de Vicente deixar la presidncia d'aquest collectiu per donar pas a algun

GARRIGA Taller

Fafricaci prpia

OFIC l \ F S

Setmana ELSCANTONS Divendres, 10 de setembre dt 1999

v

ngels Ponsa. Tinent d'alcalde de Serveis Persona/s i regidora d'Ensenyament "La ciutat t un ensenyament de gran

qualitat, per hem de seguir millorant" ANNA BOR.M - Smt Cugat-

I Jany acadmic torna a comenar: amb nous projectes per estrenar i vells problemes que solucionar. n-gels Ponsa. tinent d'alcalde de Ser-veis Personals, encara el curs amb gran positivisme, convenuda que els problemes puntuals no poden enterbolir el fet que Sant Cugat tingui un ensenyament de quali-tat. l 'n nivell que encara vol mi-llorar. - Comena un nou curs escolar,

quins sn els objectius prioritaris que s'han predefinit?

- l 'n d'importantssim s desen-volupar el projecte educatiu de ciu-tat. l 'n projecte complex del qual ja s'ha aprovat al ple un avantpro-jecte: s Lina iniciativa de partici-paci ciutadana en qu l'educaci s l'eix principal, per entesa no tan sols en l'mbit escolar, ni de bon tros, sin en tot el que envol-ta la ciutat implicant tots els seus agents, perqu tot s educaci -tamb fora del marc de l'escola. - Aquest ser el primer any que

entra en vigor la reforma educa-tiva en la seva totalitat, qu su-posa? - Implica tenir la normalitat amb

el nou sistema educatiu: abans rem un dels municipis que enca-ra no tenem la plena instauraci de la reforma. Ens ha anat b haver-ho fet partint de l'experincia d'al-tres municipis en coses que hem pogut aprofitar. L'opci que vam triar -amb el Departament d'En-senyament de la Generalitat- de retardar-ho ha estat bona, perqu ens ha perms fer-ho ben fet. I ara ser tamb un dels objectius d'a-quest any, fer-ne una valoraci des-prs d'aquest primer curs. - Aix vol dir que Sant Cugat

est completament preparada per assumir el nou sistema? - Evidentment, preparada, jo crec

que s. Els problemes que tenim sn de manca de places escolars, que d'alguna manera tindrem igual. I aquest s un altre dels nos-tres objectius: el seguiment estric-te dels acords que s'han pres amb el Departament d'Ensenyament sobre el mapa escolar. - Com est actualment el de-

senvolupament del calendari? - De moment, sembla que aquest

seguiment dna els seus fruits i que es van concretant. El 2 d'agost va sortir publicada la licitaci del pro-jecte de la nova escola, que s el primer pas que permetr convertir el Pla Farreras en el 4rt institut Al gener del 2000 s'haurien d'acabar les obres de la nova lnia del Coll-serola i mentre no es t el nou ins-titut es preveu la possibilitat que l'actual edifici del Collserola (per-qu el nou ja estar acabat) es pu-gui fer servir com al que ser Pem-

ngels Ponsa pensa que s'acompliran les previsions en les construccions dels nous centres FOTO: XAVILARROSA

bri del quart institut, en cas de te-nir-ne la necessitat La previsi s que el 2002-2003 es pugui iniciar l'activitat a la nova escola del Pla del Vinyet - Per mentre s'aconsegueix tot

aix per a una necessitat actual, la ciutat contnua creixent...

- S, per parallelament al segui-ment estricte del mapa hi ha l'an-lisi de les necessitats de les noves estructures que encara no estaven planificades. En aix tamb hi es-tem treballant per tal que de se-guida que aquestes estiguin fetes ja

hi hagi una previsi d'altres: no s'a-caba aqu. - Ms centres de primria i se-

cundria... tamb s'ampliar el nombre d'escoles bressol? - No, ampliar les infraestructures no s de moment una previsi que tinguem. S que estem treballant, per, en nous programes d'atenci a la infncia, tant dins com fora de les escoles bressol. - L'Ajuntament hauria de tenir ms competncies per evitar sa-turacions futures amb les places? - Aix s el que tots els ajunta-

-, *?, -' *

Per dins i *"^ti!$te & ha dues cares

Pmtsymmt no s un t&rna apart. Per fora, el noti curs eseo^

tet ha tornat a evidenciar que Sant Cugat t encara moltes necessitats; per fora, perqu sobretot sBinfRs estructures el que saturaci afecta part els cencresufi ment secundari, i aquesrl^ que es reclama des d w

tsevaimpannd, llqueespo-

jardins.

ELS4C4NT0NS

Poltica Divendres, I'0 de setembre rie i'999

E l e c c i o n s a u t o n m i q u e s

Llus Recoder presenta la seva candidatura per integrar-se a la llista de CiU al Parlament

Si sorts escollit com a diputat renunciaria al seu esc a Madrid

L'alcalde de la ciutat, Llus Recoder, podria ser un dels nous diputats al Parlament de Ca-talunya si aquest cap de setmana progres-sa la seva candidatura per formar part de la llista electoral amb qu CiU concorrer als prxims comicis autonmics del 17 d'octu-

bre. En cas que la seva proposta fos ratifi-cada i que els resultats electorals li perme-tessin accedir al Parlament catal com a di-putat, Recoder ja ha anunciat que renunciaria a l'esc que actualment ocupa al Congrs de Madrid.

AURA COSTA

- Sant Cugat -

Durant la darrera campanya electoral, i un cop escollit ja com a alcalde, un dels primers desit js que Recoder va ex-pressar va ser el de poder tre-ballar per a Sant Cugat al m-xim nivell. I aix, segons va especificar al juny passat, in-cloa la voluntat d ' e sdeven i r interlocutor de la ciutat dins el Parlament de Catalunya -tal com va fer el seu predecessor, Joan Aymerich. Recoder va de-fensar aleshores que els alcal-des que a ms eren diputats al P a r l a m e n t p o d i e n t r eba l l a r ms eficament per la ciutat, ja que la proximitat amb l'Ad-ministraci catalana els dona-

va ms marge per i n t e n t a r aconseguir ms beneficis pel propi municipi. Just desprs de les vacances,

l 'alcalde ha in ten ta t fer dels seus desitjs una realitat i per aix ha presentat la seva can-didatura per en t rar a formar part de la llista electoral que CiU sotmetr als votants . Al t ancament d ' aques ta edici, per , encara no s 'havia pres cap decisi i Recoder va de-clarar a E L S 4 C A N TONS que estava pendent de la resoluci q u e el c o m i t e x e c u t i u del C o n s e l l N a c i o n a l a d o p t i aquest cap de se tmana. L'al-ca lde s 'ha mos t r a t ms que prudent i ha afirmat: "D e mo-ment, el meu no s ms que un nom e n t r e mo l t s a l t r e s .

Veurem qu es decideix."

I ncompa t ib i l i t a t de c r r e c s

El que s que ha deixat molt clar l'alcalde de la ciutat s que en cas que fos incls en la llis-ta i que els resultats electorals li permetessin ser escollit com a d i p u t a t al P a r l a m e n t , au-tomt i camen t renunciar ia al seu esc a Madr id . " E s clar que renunciar ia a l 'esc del C o n g r s d e l s D i p u t a t s , la meva preferncia seria pel go-vern catal." Si es fessin reali-tat aquestes conjectures, l'al-calde hauria de compatibilitzar la seva tasca al capdavant de l'executiu local amb la seva as-s is tncia se tmana l al Parla-ment catal.

A c o r d s

IC-V creu que l'aliana amb el PSC i Ciutadans pel Canvi posa nervis a CiU La comissi de poltica local fa un manifest sobre aix

RKDAC:C:[ - Sant Cugat -

La comissi de poltica local d ' IC -V ha fet una valoraci molt positiva de l'acord assolit per aquesta formaci amb el PSC i la plataforma Ciutadans pel Canvi per presentar-se con-jun t amen t a les circumscrip-cions de Girona, Lleida i Ta-r r agona e n les p r x i m e s eleccions autonmiques. Tant s aix, que IC-V ha fet pbli-ca aquesta setmana una reso-luci respecte a aquest afer que reprodum a continuaci:

"(...) Sens dubte , aquest acord millorar la rendibilitat del vot d 'esquerres i, a ms, tindr un efecte multiplicador. Les ex-pectatives de canvi que s'han ober t ex ige ixen acords com aquest. No debades a CiU ha augmentat el nerviosisme. Ner-viosisme que ja s'expressava en un seguit de grolleres manifes-tacions clarament preelectorals: a u g m e n t de les pens ions no contributives, concentraci de jubilats, disminuci del preu de les autopistes, instrumenta-litzaci de TV3. . ."

" Les expectat ives de canvi

sn una rea l i ta t i des d ' I C -Verds de Sant Cugat ens pre-parem per aportar, des de la nostra especificitat, el nostre esfor per fer-les realitat. La possibili tat d 'una majoria de progrs al futur Parlament de Catalunya s a tocar. I la ga-rantia que aquesta majoria tin-gui un clar contingut d 'esque-rres depn fonamentalment de la presncia significativa d ' IC-Verds. Davant la garantia de continutat que ofereixen els de sempre, nosaltres oferim la garan t ia de l canvi . S o m - h i , doncs."

PENEDS INDEX GUANYI si la borsa (NIKKEI 225*) puja i no perdi si baixa.

GARANTIM com a mnim el capital invertit ms un percentatge de la revaloraci mitjana

de l'ndex NIKKEI 225:

2 anys 100% 50% 5 anys opci-1 100% 100% 5 anys opci-2 110% 50%

GAUDINT d'una FISCALITAT molt favorable:

De 2 a 5 anys 30% De 5 a 8 anys 60% Ms de 8 anys 70%

(*) El NIKKEI 2 2 5 s u n ndex dels 225 principals valors de la Borsa de Tokio. (**) PENEDS NDEX s u n producte de CEP Vida de Segu-res y Reaseguros, S.A., creat en exclusiva per als clients de Caixa Peneds, ent i tat collaboradora de CEP Correduria de Seguros, S.A., segons la Llei 9 /1992 , del 30 d'abril, de Mediacln de Seguros Privados. Est inscrita en el Regis-tro de Corredores de Seguros, n m . J -853 , i t concer tada u n a assegurana de responsabil i tat civil i h a const i tu t garantia, segons l'article 155 d 'aquesta llei.

VINGUI A QUALSEVOL OFICINA DE:

Caixa tv Peneds

8 PoKca ELS4CANTON5 Divendres, 10 de setembre de 1999 I n i c i a t i v e s

ERC prepara dues mocions per canviar l'escut de la

ciutat i el nom d'un carrer

A. C. - Sant Cugat -

La secci local d 'KRC dur al ple d 'aquest mes ducs mo-cions a traves de les quals de-manar que es modifiqui l'ac-tual escut de la ciutat i que es canvi el nom del carrer Cno-vas del Castillo pel de Salvador Allende. Aix ho ha anunciat l'actual portaveu de la forma-ci, Eduard Pomar, qui ha in-dicat que el 1996 l 'aleshores alcalde Joan Aymerich ja els va prometre que adaptaria l'es-cut de la c iutat a l 'herldica catalana, "per tres anys des-prs aquesta promesa encara no s'ha complert". L'actual es-c u t de la c i u t a t e n c a r a s borbnic i s un dels pocs de Catalunya que no s'ha adaptat

a la normativa catalana actual, fet que E R C demana des de fa ja tres anys.

El n o m e n c l t o r

Un cop a c o n s e g u i t q u e es canvis el nom del carrer Al-fons Sala pel de Llus Com-panys , E R C ha dec id i t p re -s e n t a r una nova p e t i c i de canvi de nomencltor. Aques-ta vegada, la formaci republi-cana demanar que el carrer Cnovas del Castillo abandoni aquest nom i adopti el de Sal-vador Allende, "en honor del president xil que mor per les l l i be r t a t s nac iona l s de l seu pas", ha explicat Pomar. I s que, per al portaveu dels repu-blicans, el carrer de Sant Cu-gat no pot mantenir ms temps

Pomar i Bertran van apuntar alguns dels objectius per al curs poltic que es reprn desprs de les vacances FOTO: X. L. el nom de Cnovas del Castillo, "un home que va practicar una poltica central is ta especial -ment contrria al catalanisme poltic i repressiva del pensa-m e n t republ ic i dels movi-

ments obrers anarquistes". Eduard Pomar ha afirmat que

intentar que totes dues pro-postes entrin com a punts del ple de se tembre , encara que ha advertit que potser un d'ells

l 'han de retardar fins a l 'octu-bre perqu volen buscar el su-port de la resta de grups a l'o-posici. D e moment , el PSC ja ha mostrat la seva simpatia per les propostes republicanes.

f i de setembre

ERC commemorar la Diada reclamant la independncia

El PSC tamb far una ofrena individual a Casanova A. C.

- Sant Cugat -

ERC celebrar la Diada Na-cional de (Catalunya sota el lema /'('/ una Catalunya lliure de peat-ges: independncia. Aix ho ha avanat el president de la secci local del partit. Eduard Pomar, que ha indicat que per a la for-maci que ell representa aques-ta s una de Ics celebracions histriques nis importants. El poltic santeugatenc ha decla-rat: "Volem que la Diada tingui un carcter ms reivindicatiu perqu encara no s'han assumit totes les fites que C Catalunya t m a r c a d e s com a nac i . " En aquest sentit. Pomar ha assen-yalat la llei del cinema en ca-tal o la reforma de l 'Es ta tut d'Autonomia.

Pel que fa a Sant Cugat, el por-taveu d 'ERC ha valorat de ma-nera molt satisfactria el fet que l 'equip de govern hagi organit-zat una ofrena floral institucio-nal a Rafael Casanova "perqu el nostre grup feia molts anys que ho demanava, i, finalment, el nou alcalde ho ha recollit". Tot i aix, Pomar encara ha fet un prec ms: que la plaa on es troba el monument del poltic catal sigui dignificada.

Per la seva banda, la formaci socialista local s'ha sumat a da-

El monument al poltic catal tornar a omplir-se de flors. FOIX): X. L.

Reaccions

rrera hora a les ofrenes particu-lars al monumen t . Segons ha anunciat el seu portaveu, Jordi Menndez , a banda de partici-par en l'ofrena institucional que far tot el govern local, el PSC en far una altra a dos quarts d'onze del mat.

A l t r e s iniciat ives

A banda dels partits poltics, hi ha altres ent i tats i collec-tius de la ciutat que t amb se sumaran als actes de celebra-

ci de la Diada de Catalunya. s el cas del Cent ro Popular Andaluz (CPA), que ha orga-nitzat una jornada de celebra-ci amb parlaments i vi d'honor inclosos. El collectiu andals fa honor aix al sent iment d 'u-ni cultural entre andalusos i cata lans que t an te s vegades han expressat els seus compo-nents i en especial el seu pre-sident, Gabriel Ruiz. L'entitat, per, celebrar la Diada de Ca-talunya el d iumenge 12 de se-tembre .

EUiA es tornar a identificar a les autonmiques com a nica fora d'esquerres

A.C.

"Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) s la fora inequvoca-ment d'esquerres, l'nica que no mira cap al centre poltic perqu ja es troba cmoda en l'espai de l ' e sque r ra t r ans formadora . " Aquesta sentncia, mpliament difosa per EUiA durant les da-rreres eleccions municipals, tor-nar a ser l'argument clau de la formaci poltica per a les prxi-mes eleccions au-

per la igualtat de la dona, les me-sures que possibilitin als joves trobar feina i habitatge...".

El que fou cap de llista d'EUiA a les darreres eleccions, Jos Fer-nando Mota, ha declarat que ara per ara s'han constatat aquestes lnies ideolgiques "que creiem que ens identifiquen", per ha puntual i tzat que el programa concret que es presentar als e lec tors no ser aprovat fins aquest cap de setmana. De mo-ment, la formaci santeugaten-

ca ja ha eo-tonomiques i

a k La setmana vinent m e n a t a

seva p r e c e d e n t e l p a r t i t COmetlar t r e b a l l a r e n l a

campanya electo- * 4 * precampanya i,

' En un mani- a penjar els primers segons Mota. la ra cartells de la setmana vinent ja es penjaran a la

fest fet pb l i c aquesta setmana per la secci sant- campanya electoral c i u t a t e l s P r 'me r s c u g a t e n c a d 'a- " ' ' quest partit, es fa palesa la necessi- -, * ' , , tat que tots els vo-tants autntics d'esquerres es de-cantin per aquest partit, ja que, "desprs de la uni de candida-tures entre el PSC i IC-V en 3 de les 4 circumscripcions catala-nes, votar per aquestes forma-cions seria votar per unes polti-q u e s de c e n t r e l ibera l i tmidament progressistes". Aix, EUiA torna a identificar-se com la fora que "autnticament de-fensar els drets socials dels tre-balladors, les poltiques actives

cartells electorals. Pel que fa als ac-

' ^ ?* l * tes que es duran a terme durant la

campanya, Mota ha explicat que encara no s'han perfilat, per que, de moment, pretenen organitzar un acte en qu es passar una pellcula i, posteriorment, se'n far un debat.

La formaci poltica espera de-finir el calendari i les estrat-gies desprs d'aquest cap de set-m a n a , e n q u es faran les J o r n a d e s P r o g r a m t i q u e s d 'EUiA a les cotxeres de Sants de Barcelona.

&S/CANTONS Divendres, 10 de setembre de 1999 PoKtca

P a r t i t s

El PSC provar d'incidir en la poltica fiscal i territorial en el curs que s'inicia

Lentesa amb IC-V i ERC continua desprs de les vacances

Ai'RA COSTA - Sant Cugat -

Kl grup local del PSC ha reprs el nou curs poltic plantejant dos debats en profunditat sobre els quals treballar durant els darrers mesos de l'any. El pri-mer ta referncia a l'allament de Sant Cugat respecte a l'en-torn metropolit, una realitat que els grups de centre-esque-rra fa mesos que denuncien i intenten canviar. En el ple d'a-quest mes de setembre, els so-cialistes presentaran una moci reiterant la voluntat que Sant Cugat s'incorpori a la Manco-munitat Metropolitana de Mu-nicipis " p e r q u aix t indr ia efectes beneficiosos en termes econmics per a Sant Cugat i perqu facilitaria la gesti del municipi en matria de trans-ports o residus, per exemple", ha declarat el portaveu del grup municipal socialista Jordi Me-nndez.

Amb vista als segents mesos i un cop superada favorable-

Els caps de llista dels socialistes ja han comenat a treballar en els objectius poltics d'enguany FOTO: X. LARROSA

ment aquesta moci, el PSC lo-cal prepara tot un seguit de te-mes en matria de poltica fiscal pels quals vol lluitar activament. "Bsicament demanem tres co-

ses", ha dit Menndez, "la su-pressi de la taxa de saneja-ment, la revisi de l 'Impost de Bns Immobles (IBI) i la dels coeficients de l'Impost d'Acti-

vitats E c o n m i q u e s ( IAE) . " Tres pilars que els socialistes ja van dibuixar durant la darrera campanya electoral municipal i dels quals ara faran el seu prin-

cipal front de batalla poltica. El PSC, per, no bregar en so-litari per aquestes fites. El seu cap de llista ha anunciat que tal com es va veure en els darrers comicis, la formaci mant la cooperaci i coordinaci amb IC-V i amb ERC i la voluntat d'establir un govern a l'ombra si desprs de les e leccions au-tonmiques l'alcalde. Llus Re-coder. no dna estabilitat al go-vern santeugatenc.

Pere Soler i Salvador Causa coordinaran la

campanya del PSC a les autonmiques

Les a u t o n m i q u e s

Pel que fa al plantejament tic la campanya electoral per a les prximes eleccions autonmi-q u e s , el PSC n ' h a e sco l l i t aquesta setmana els dos res-ponsab les . Salvador Gausa i Pere Soler han estat les dues persones triades per assumir aquesta responsabilitat, tasca que, d'altra banda, ja havien de-senvolupat en els comicis mu-nicipals.

L'ONZE DE SETEMBRE La flor del desengany qued per sempre oberta des d'aquell dia arribat tan fatalment, per al fons ja hi era ben desperta la voluntat pel nou redreament. A les mans el pes de la desfeta i al cor aquella fe encara fervent. Per aix Catalunya ser la nostra malgrat l'egocentrisme de Ponent. Perqu venim de l'Onze de Setembre caminant amb la fe d'aquella gent.

ERC EnV

Amb mot iu de la Diada Nacional de Catalunya

us convidem a l'ofrena f loral que Esquerra Republicana de Catalunya

de Sant Cugat del Valls far davant del monument de Rafael Casanova(*) a les 10 h en record dels catalans que caigueren l'11 de setembre de 1714 i en defensa de les

llibertats nacionals i socials del nostre pas.

(*) Plaa Rafael Casanova (av. de Rius i Taulet)

EIS J CANTONS

10 Opini

^ ^ B J B Divendres, 10 de setembre de 1999

LS CAMIONS Setmanari independent de Sant Cugat del Valls

* Premsa Local ds Sirrt Cugat, S.L

Carrer Sani \ n t o n i , IS. baixos - 0X190 Sanr Cugat del Valls ' l 'c l . =>K 62 HI - l-'jx 5N9 >||o, Jordi Casas, Narcs (Castanyer,

ert De l ' ih lo . Pere Kstjuerda. Xa\ ler l-'ornells, K r i smn ol/hemicr, Kngch l*edr, Ramon l'ros, Llufs Puig, Emi l i Refi. Marta Subir. l'aco Soler, Josep A. Teixid, JOJI I lortosa. Josep M Sans Tra\c. Joan Trovano,

Jaume Tot.au, l lector Vall. Nria Zahala - \uu ( losr j (setrcr jr i .n

S u b s c r i p c i o n s 1 .aura \ lonrer

F o t o g r a f i a \ a \ i [.arrosj i Kd iu rd Tarinvcs

Disseny i maquetaci Marta (labroi Joan Fuertes

Correcci Montserrat Soto

Impressi Rocimprcs (972) 40.05.95

Distribuci Mai l ing Valls S.I.. Tel . SH9.23.71

Dipsit legal: GI - 05-9J

ni i in i cxprcivj lrm. jmcn i b cv opiniri ei\ cl rd i to tub. EU jmctn i i jpua ,n rop i i inn ic l i -ii* Jim>n iiiK- Kk 4< jru.ni!. no f i cva nccciarumcar.

PIIMK-JCI Uen t.

()ACPC ASSUCIICI C n i U n a de U Premsa Comarca l

E d i t o r i a l

C/*ntoMUIinl7 W.ta5l371

Distribuci d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Ordenar el trnsit

U n dels aspectes que, sens dubte, influei-xen a l'hora de valo-rar la qualitat de vida d'una ciutat s el seu parc de vehi-cles i, sobretot, la manera en qu aquests vehicles circu-len. Els embussos constants, el soroll ambiental i els fums que produeixen molts vehi-cles i la dificultat de mobili-tat per la ciutat sn aspectes que poden restar molts punts al nivell de vida d'una urbs. I aquest s un dels principals perills de Sant Cugat. La dispersi de la ciutat da-

munt el territori i l'augment

ERC ha estat el primer partit que ha fet saber que ha iniciat el nou curs poltic local i, gaireb al-hora, han fet el mateix IC-V, EUiA i PSC, a travs de co-municats o conferncies de premsa. El PP no ha fet cap de-claraci pblica. ERC i PSC ce-lebren que l'equip de govern hagi decidit que l'Ajuntament faci una ofrena floral institu-

constant de ciutadans i, per tant, de vehicles, han fet que en els darrers anys circular per determinats carrers del municipi i, en especial, del seu centre en hores punta si-gui un autntic desafiament a la pacincia. Nombrosos punts negres evidencien que cal prendre mesures urgents per resoldre una situaci que exaspera els ciutadans i per-judica la imatge de la ciutat.

Durant la darrera campanya electoral, l'actual alcalde, Llus Recoder, ja va saber apreciar que aquest era un punt feble que calia resoldre.

Dos mesos desprs d'haver assumit el crrec, ha co-menat a treballar i aquesta setmana hem vist com signa-va un acord amb la Fundaci RACC per estudiar a fons la situaci del trnsit i veure quines mesures es poden adoptar per millorar-la. s una iniciativa que cal aplau-dir, amb l'nica reserva del temps. S'ha signat un acord per un perode de cinc anys, per la situaci no pot espe-rar tant. Cal que es treballi rpid i, sobretot, que s'adop-tin mesures realment efica-ces perqu el ciutad perce-

Nou curs poltic cional al monument de Rafael Casanova. IC-V celebra el pac-te preelectoral en l'mbit na-cional entre Maragall i Rib. I EUiA encara ho celebra ms perqu amb aquest pacte diuen que noms ells resten a l'autn-tica esquerra.

L'equip de govern, configu-rat per 9 regidors de CiU i, per tant, encara en minoria, ha tor-nat de les vacances amb les pi-

les carregades i amb projectes d'inters per als santeugatencs: obres per fer ms accessible l'estaci dels FGC, conveni amb el RACC per millorar la mobilitat, redacci del projecte de la nova escola del Pla del Vinyet, prxima obertura de la planta de compostatge... i l'a-nunci, des de Barcelona, que Llus Recoder anir a les llis-tes de CiU pel Parlament i no

bi una millora real en aquest aspecte. Aquest problema, per, t ms d'una cara i se-gurament el mateix ciutad hi t molt a fer. Cal que tots els santeugatencs es cons-ciencin de la necessitat de reduir l's dels vehicles i uti-litzar-los noms en aquelles ocasions que realment ho re-quereixin. No es pot preten-dre tenir una ciutat neta, tran-quilla i sense problemes d'embussos sense renunciar a continuar utilitzant els vehi-cles de forma massiva i, com ha dit l'alcalde, en algunes ocasions, fins i tot irracional.

al Congrs, fet que, si sorts ele-git diputat, facilitaria la seva tas-ca com a alcalde per l'evident proximitat entre Sant Cugat i Barcelona. La cpula naciona-lista aposta, doncs, per la pro-jecci de Recoder en la vida poltica catalana i donant per finalitzat el continu s del pont aeri. Veurem com es trasllada tot aix per l'inters de la nos-tra ciutat.

El l e c t o r escriu

Els textos tramesos a aquesta secci no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podr signar amb inicials o pseudnim si ho sollicita, per l'original ha de venir signat i s imprescindible que hi figurin el domicili, el telfon i el

nmero de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CAN TONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oport.

Qu passa amb el nou aparcament del monestir?

J;i deu fer uns 3 mesos (just abans de les eleccions) que l'a-parcament soterrani de rambla del Celler / monestir i la rampa d'uni de la rambla del Celler amb el monestir van ser formal-ment inaugurats pel llavors al-calde Sr. Aymerich. Curiosament des d'aleshores l'aparcament no-ms ha estat en funcionament de proves una setmana i de for-ma gratuta (s d'agrair!). Qu passa amb aquesta obra?

Com es pot inaugurar alguna cosa que no est acabada ni de bon tros? Com s possible que a les acaballes del segle XX una obra nova tingui goteres pertot arreu? Alguna persona en t al-guna informaci? (els vens no en sabem res!).

Per arrodonir-ho, la rampa que puja de la rambla del Celler cap al monestir s'ha hagut de tallar, ja que un tros del puv iment est mig enfonsat. (Renoi, quina es-trena ms lluda!). Qui t la res-ponsabilitat de controlar la qua-litat de les obres que paguem entre tots? La sensaci que tenim alguns

vens de la zona s que s'estan invertint (o potser gastant...) molts cals i que ning no en t

cura. Potser noms s una sensaci i

estem totalment equivocats... Tant de bo! Per si alg ens ho pot explicar s possible que ho vegem ms clar... o no! / TON I MONTSERRAT (Sant Cugat)

Una soluci ja!

El cam de Mas Roig a Mas Fuster no s un carrer de mala mort, sin que t un cert pes, ja

que uneix uns quants nuclis im-portants de poblaci de Valldo-reix. Aquest carrer no rep, per, les atencions necessries per part de l 'Enti tat Municipal Descentralitzada. l's podria parlar de la illumi-

naci, antiga i escassa, per avui ho far de l'estat del terra per-qu em sembla ms urgent. Al cap de poca estona de sortir de Mas Roig, com que ha retroce-dit la lnia de cases, ens trobem

JUV, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S A *&

BELL& w"

Assessorament Fiscal i Comptable Planificaci Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificaci Laboral

Serveis Jurdics Rambla del Celler, 17'Tel. 93 674 17 84 Fax 93 674 16 15 08190 SANTCUGAT

des de fa ms d'un any amb dos pals d'electricitat al mig del ca-rrer. Ms endavant, poc abans de la crulla amb el carrer del Pont, ens trobem des de fa un mes amb un clot de grans pro-porcions. Finalment, quan arri-bem a Mas Fuster, ens trobem des de fa tres mesos amb unes veritables muntanyes russes al bell mig d'una corba tancada. L'estat d'aquest carrer s co-

negut per l'administraci local, ja que ens consta que hi pas-sen contnuament els seus tc-nics i els seus funcionaris. Per, malgrat aquesta circumstncia, i a pesar dels nostres avisos orals i les nostres peticions per es-crit, la cosa continua igual i el perill s cada vegada ms gran. / JAUME CAPELLADES (Vall-doreix)

HJS/CAJVTONS Divendres, 10 de setembre de 1999

l l o t j a

El debat sobre les pensions C O N S O L GONZLEZ

Opini 11

L'augment de les pensions no contributives ha estat, sens dubte, un dels prin-cipals animadors dels darrers me-sos i est encara avui d'actualitat pel ress meditic, poltic i social que se'n deriva. Al voltant de la decisi del citat augment, han es-tat moltes les veus i opinions que han palesat l'actualitat del tema i sovint la ignorncia i/o manipula-ci de la matria.

El sistema pblic espanyol de prestacions de la Seguretat Social s certament complex, per hem de separar inicialment dos tipus de prestacions: - Les contributives, que sn les

que perceben els ciutadans que durant la seva vida laboral han contribut al sistema, es a dir, han cotitzat. Aquestes pensions estan immerses dins la seguretat social i cl seu finanament est nodrit per les cotitzacions dels treballa-dors i els empresaris. Precisament aquesta cotitzaci, directament re-lacionada amb la basc reguladora i els anys cotitzats, determinar la quantia de la pensi. Disposen d'un sistema propi pressupostari i estan regides pel que s'anomena "caixa nica".

- Les no contributives sn les pensions que perceben determi-nats ciutadans que no han cotitzat durant la seva vida laboral o b ho han fet insuficientment. La quan-tia d'aquestes pensions es fixa anualment en les lleis pressu-postries i, per tant, no estan im-

merses dins els pressupostos de la Seguretat Social, sin que hi contribum tots mitjanant el sis-tema d'impostos general. Aques-tes sn unes pensions que refor-cen les prestacions de l'anomenat estat del benestar, ja que uns ciu-tadans que no tenen rendes sufi-cients per viure perceben un ajut econmic pblic. Amb aquest panorama s quan el

Tribunal Constitucional reconeix el dret de les comunitats autno-mes de poder millorar econmi-cament la quantia de les pensions no contributives. En aquest as-pecte hem de recordar que les re-lacions entre els governs autnoms i el central estan regides pel prin-cipi de competncia i no pel de jerarquia.

Posteriorment, i de manera im-mediata, el govern catal decideix apujar la quantia de les pensions no contributives, tota vegada que existeixi un diferencial en els n-dex d'inflaci respecte a Ics altres comunitats de l'Estat espanyol i. per tant, s'hagi generat un greuge comparatiu i una minva de poder adquisitiu precisament entre els sectors socials ms necessitats. Es ms, afegeix el govern catal que aix no ha de ser una decisi a-llada, sin que ha d'afrontar-se immediatament una millora de les pensions ms baixes i tamb les de viudetat dins el marge ge-neral del pacte de Toledo, el qual no hem d'oblidar que t el seu origen en una iniciativa parla-

mentria de CiU. Un pacte, el de Toledo, que s'ha convocat a par-tir de la petici de CiU davant la sorprenent i inexplicable inacci i passivitat del govern central.

El tema s certament complex per les realitats i pel propi sistema espanyol de pensions. Aix, en tot l'Estat existeixen 7,5 milions de pensions contributives amb una quantia mitjana econmica de 75.000 pessetes (per cal tenir pre-sent que 1,8 milions de pensions

Poder exercir una competncia prpia

s el millor d'aquesta mesura

contributives estan al voltant de les 45.000 pessetes/mes). 1 ms de 4(K).(KX) pensions no contribu-tives amb una mitjana mensual de 38.000 pessetes. A mes, cal re-cordar que el sistema espanyol es de repartiment, de manera que la relaci entre cotitzaries i pensio-nistes s fonamental. Precisament en aquesta relaci es fonamenten les crtiques al sistema de pen-sions. ja que s'argumenta que amb la proporci de cotitzants a l'Estat espanyol i de pensionistes, d'aqu uns 20 anys el sistema ser invia-ble econmicament. D'aqu que ja hagin sorgit opinions per tal d'a-

vanar cap a sistemes mixtos que tot garantint l'obligada solidaritat permetin introduir un sistema de capitalitzaci futur.

No obstant, existeix una altra vessant que per la seva importn-cia no pot oblidar-se: per primera vegada s'ha reconegut la com-petncia de les comunitats aut-nomes per tal d'entrar en el tema de les pensions i aix s sens dub-te fonamental. Precisament, una bona part de les crtiques han vin-gut per aquesta possibilitat, in-tentant confondre el ciutad amb el criteri de caixa nica, quan s ben conegut que no afecta les no contributives. Han estat i son cr-tiques fora perilloses, ja que qes-tionen un tema tan important com s la capacitat d'exercir les com-petncies prpies d'una comuni-tat autnoma, en aquest cas Ca-talunya.

Les crtiques a la decisi del go-vern catal han estat durssimes, oblidant a vegades que un dels trets ms importants de l'esmen-tada decisi est en ella mateixa, en la possibilitat d'exercir una competncia prpia com a govern autonmic, que no fa sin inten-tar palliar els efectes d'un greuge discriminatori en el poder adqui-sitiu dels ms necessitats, alhora que demana la convocatria del pacte de Toledo, on portar com a temes l'augment de les pensions ms baixes, contributives o no, per tal de seguir avanant en el manteniment de l'estat del be-

nestar. Ha estat qualificada de decisi

poltica. De segur que ho s si la poltica t com una de les seves finalitats garantir i avanar en el b e n e s t a r dels c iu t adans co-menant pels ms desvalguts. Ha estat titllada d'oportunista, quan cal tenir present que s'ha efectuat quan el tribunal constitucional ha reconegut la competncia. Ha es-tat tamb qualificada de discri-minatria respecte a la resta de l'Estat, quan no cal oblidar que Catalunya s una de les comuni-tats ms netament contributives a l'Estat i que aquest t un impor-tant deute generat pel sistema de finanament autonmic actual.

Davant de tot aix, la decisi cal emmarcar-la tamb en una legti-ma aspiraci en l'mbit laboral, la de disposar d'un sistema propi ca-tal de relacions laborals, on el go-vern catal en sigui administraci nica en tot el referent a aquesta matria i on el tema de les pen-sions, la seva millora i la seva dis-tribuci sigui regulat directament des del govern catal.

No s'acaben d'entendre deter-minades crtiques si no s que es qualifiquin d'oportunistes i so-bretot de nefastes per la voluntat de disposar d'unes quotes d'au-togovern prou importants i que ens portin a poder regir-nos tam-b en la matria laboral pel go-vern que els catalans escollim.

Consol Gonzlez s advocada

El S e v e r i en Tit

T

12 Opini ELS/CANTONS Divendres, t de setembre de 1999 El t e r r a t

Recordant un nord-afric MONTSERRAT R I M B A I :

A quest estiu, en el claus-tre. es va rememorar la mort del sant de la nos-tra ciutat , un cristi que se-gons la tradici va ser marti-ritzat i enterrat en aquest lloc, i ves per on, aquest sant que ha estat l 'origen del que som ara era un nord-afric, ironies del dest . All en el claustre senties pregries i cants, men-trestant s'anava fent fosc i els immensos xiprers que encara sobreviuen desprs de l 'lti-ma reforma s'anaven balance-jant s o l e m n e s i severs , a m b aquell verd tan fosc, i els veies retallats en un cel ennuvolat i a lguns co loms , e s t r a n y a t s dels cants i de la gent , vola-ven davant nostre tot buscant un lloc per refugiar-se. I all dins no podies deixar de pen-sar de quina manera s'ha trans-

format al llarg dels segles tot aquest espai. Com que segons la tradici all s'hi trobav a en-t e r r a t el n o s t r e s an t n o r d -afric, s'hi va construir una es-glsia, i de sp r s una altra, i desprs una altra, i ara en te-nim una mig romnica i mig gtica, una esglsia immensa que no et canses mai de mirar i on sempre t 'hi t robes b. I ben aviat, aquel l pr imer lloc de culte es va transformar en un monestir, un monestir que donava refugi i protecci als pagesos dels masos del vol-tant, i ms tard va sorgir ben a prop un peti t poble , que va viure durant segles sota l 'om-nipresent ombra de l'antic mo-nestir. I aquest poble s'ha anat transformant fins a convertir-se en la ciutat que ara tenim, men t re que el monest i r ja fa

t emps que ha deiat d 'exist ir com a tal.

I abans de la suposada tomba del sant existia en aquesta ma-teixa zona una fortalesa roma-na, de la qual no en s abem

No pots deixar de pensar de quina

manera s'ha transformat el

Monestir

gran cosa, i, abans, en aquest mateix lloc, potser havia exis-tit un culte pag; no en tenim, per , cap constncia , encara que podria ser, perqu moltes

esglsies cr is t ianes es cons-truren damunt d'antics llocs de cu l te que es podr ien re-muntar a poques ben remo-tes. I penses que potser aquest c laustre s tan especial per-qu s'hi conjuren un munt de forces ancestrals.

I a l l e n s t r o b v e m u n s q u a n t s r e u n i t s r e c o r d a n t aquell cristi que ves a saber on el van matar exac tament , per que la tradici l'ha vin-culat, des de sempre, a la nos-tra ciutat, un nord-afric que el van matar perqu defensa-va unes idees, com tants altres en aque l l t e m p s , he ro i smes q u e ens s e m b l e n es t r anys i l lunyans, com tamb trobar-e m l lunyana i es t ranya la fe d ' a q u e l l s p r imer s c r i s t i ans , una fe impregnada d 'un mis-satge hum i senzill, missatge

que amb el pas del temps s'ha fet complicat i enrevessa t , i t amb t robarem llunyana la unitat i solidaritat que existia e n t r e a q u e l l e s p r imeres co-munitats cristianes, perqu ara e x i s t e i x un i n d i v i d u a l i s m e aferrissat, caracterstica ben t-pica de la nostra societat.

I en a q u e l l c l a u s t r e , so ta l 'ombra dels xiprers podies re-viure el passat de la nostra ciu-t a t , un p a s s a t q u e m s o menys intueixes, per que mai no podrem arribar a conixer a fons; un passat , doncs , molt lluny, poblat de personatges estranys i vivncies que ens resulten ben incomprensibles; un passat, per, del qual, ens agradi o no, tots som hereus .

Montserrat Rumbau s historiadora

El s o t e r r a n i

Puntualitzaci a una agra polmica ja superada lOAN AULADELL

M esos enrere es va po-lemitzar llargament i agrament sobre si Al-fons Sala era personatge prou digne per figurar o no en el no-mencltor viari de la nostra ciu-tat, vidris assumpte que, ven-turosament, ja s'ha donat per resolt. Si ara em permeto de fi-car-hi cullerada no s pas amb ganes de revifar el tema, sin s implement d'aportar-hi unes consideracions, no al legades pels opinants, que considero es-sencials per a una justa apre-ciaci del dilema.

Els vells "santeugatencs de tota la vida" no hem pas oblidat les llastimoses mancances que sofria el poble fa una setante-na d'anys: sense local idoni per a l 'educaci dels infants - l e s

Escoles Nacionals vergonyosa-ment arrecerades en els claus-tres; la Casa de la Vila en un immoble de lloguer i de pro-pietat de l'exsecretari; e t c , etc. Va ser un consistori de l'poca de la dictadura de Primo de Ri-vera el que va afrontar amb va-lentia i encert el greu proble-ma: un e m p r s t i t q u e fes poss ible la cons t rucc i d ' u n grup escolar, d'una casa consis-torial i d'una nova avinguda que enllacs d i rec tament el nucli antic amb l'estaci.

El projecte -costa ara de creu-re-ho!- va ser rebutjat i com-batut per la naixent i inexperta oposici d 'Esquer ra , incapa d'assumir que fos hipotecada - a m b 400.000 pessetes!- la d-bil economia comunal. Els "sa-

listes" locals obt ingueren l'a-provaci superior grcies al su-port del seu "cacic" comarcal, el terrassenc Alfons Sala, i les obres del grup escolar foren ini-ciades a bon ritme.

El canvi de truita, la procla-maci de la Repblica, capgir els papers i pos els cabals i la con t i nuac i del p ro jec te en mans dels qui l'havien comba-tut i que finalment en serien els grans beneficiar is . L'avi, Francesc Maci, inaugur els Col legis Nous , actuals Joan Maragall; el primer ajuntament republic constru i estren la nova Casa de la Vila actual i no-ms es pogu encetar la pre-vista avinguda a causa de l'es-gotament del pressupost.

"Cal creure, doncs, que els qui

van enllestir i batejar aquest im-portant vial, ja en poca fran-quista, devien pretendre recor-dar i agrair el suport d 'aquell que ho va fer tot possible. La d e c i s i caus un ce r t "ma l d'ulls" a ms d 'un (al signant d 'aquest escrit, per exemple , potser per l'afegit de "conde d e Egara" d ' e v i d e n t r egus t franquista) fins a arribar a l'es-clat irat de les noves genera-cions ciutadanes, tan doctes i sensibles en poltica general com desconeixedores de la nos-tra problemtica ms recent .

L'aparici del nom d'Alfons Sala en els carrers de la vila no va ser, doncs, arbitrria ni obe del tot a capricis ideolgics o de partit , sin que tenia la seva prpia i lgica ra de ser: una

intervenci aparentment lleu i senzi l la pe r de gran t r ans -cendncia i repercussions cul-turals i cviques que posava fi, definitivament, a una llarga eta-pa de temptatives fracassades i d'illusions truncades.

N ing , per molt demcra ta p rogress i s t a q u e fos, havia, doncs, d'escandalitzar-se pel fet de trobar una avinguda de la nostra ciutat dedicada a la seva memria . Raons d ' e lementa l gratitud ho justificaven i ho ava-laven sobradament, si ms no des del punt de vista local, que s el que ara i ac realment in-teressa.

Joan Auladell Serraboguny s un santeugatenc de

"tota la vida"

COMENAT A FEt LA CASA NOVA.. S , EH AQUELL TEMENT PE

\ VALLMBEIX, TANT BONK I TttNQIL, \ QUE Et VAU VENSE - T, QUAN \ HNSES COMENA! LA TEVA P

Zk ESTA QUASI U ACA1AA~ LA FEM ENTtt C O U FAVA I EL f AftC CEKTtAU.

HO VEIES- QUE ETAVES U f fE SQtOLLS I QUE LA FAtlES kttW PE LA

MEVA AM OM 7AI9 BEU GtAtt P \

ft-fEB, COMQUETOTSELSSEtVEIS SEMBLA QE CONTINAIAN ESTANT KNS PE &AHT CUGAT, VABEM FEt NMEEOS AMB LA 90HA, SAFSP

.. .N0MS AMB EL QUE ESTALVIAIEM PE COTXE, V ANAB AMUNT I AVALL, fAOAKEM

EL t t i S T E C EL BANC-. I, A MS A MS, AMB ELS fASCt MtMiCmutS QUE TENM

AL VOLTANT VE CASA fOKM ESCINWt PE TEMI 3 A B t ~ UNA KSfESA MENYS I!

. EL QUE VOLS B-ME S QUE VHltE ALS MSTEICTES f S COM TENII UN FOBAT A LA BUTXACA H L S fANTALONS, 01 P

Jfe

ELS4CAIVF0NS Divendres, 10 de setembre de 1999 Opini 13

A g r a n s t r e t s

Octavi Galceran Tot un carcter

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafloga Eugnia Barrachina retraten la personalitat d'aquest santcuga-tenc que ha fet de l'aquarella la seva segona persona-litat. L'estudi que ve a continuaci ens revela e l s trets

ocults de la seva personalitat.

d't w *"&9rr^ "

j?fi Octavi Galceran s tot un carcter, amb majscu-la, i posaria la m al foc en dir que no passa desaperce-but all on s, on va o per on passa.

s difcil saber fcilment la seva edat, ja que a travs de la grafia de la seva signatura, es perceben un gran potencial enrgic, esperit de superaci i una intelligncia en qu domi-na el sentit prctic, totes elles caracterstiques aplicables a les persones joves. Ens pot semblar que la seva

forma de parlar, en alguna oca-si s impositiva, per la segure-tat i sovint la rotunditat amb qu defensa les seves idees, pensa-ments i teories. s tena, es mostra ferm en les seves opinions. s tamb molt

treballador. Per la seva lletra po-dem saber que, amb tota segu-retat, quan es planteja alguna cosa no hi ha qui el pugui fer canviar d'opini. S'arrapa a la veritat encara que sigui ferro ro-ent.

Convenut de la seva veritat, fidel al seus sentiments, Octavi Galceran pot ser un gran inter-locutor. Es mostra assertiu i amb una illimitada capacitat de res-posta, arribant en moltes oca-sions a desmuntar els argu-ments, igualment vlids, del seu interlocutor.

Amb la collaboraci:

CQCRJPT SELECCI -FORMACI

Arag, 208,3r 3a - 08011 Barcelona Tel.93451 0439* Fax93451 7396

Des del Tur de Can Matas

El fur i l'ou NGEL CASAS

Ara que el nou govern municipal (provisional per poc representatiu) haur d'elaborar les noves or-denances en qu proposar al ple municipal els impostos, les taxes i els preus pblics que hauran de regir per al proper any, t a les mans l'oporrunitat de corregir el fur i l'ou de la taxa de sanejament.

El fur a eliminar s el d'haver creat de nou la taxa (19%) quan la tenia inclosa dins l'IBI des de 1991. s a dir, el fur de la doble imposici. Cal noms que retorni a l'acord del 1991, per en aquest cas sense sumar a TI-BI l'ou de les 10.000 pessetes, perqu durant aquests nou anys ja hi han estat.

Hi ha molts motius perqu aquest govern provisional faci aix. No cal dir que el primer

s reconixer la incongruncia de la doble imposici, per se n'hi han afegit d'altres que crec que cal tenir tamb molt en compte. Els dir per ordre cro-nolgic per entendre millor el desencantament final de la seva imprescindible eliminaci. Arran de les discussions sobre

la creaci de la taxa, portades a terme pel nostre grup socialis-ta, sense que aconsegussim fer modificar la postura de l'equip de govern, el PSC va presentar un contencis administratiu, que encara est pendent de sentncia. Posteriorment, van ser alguns milers de ciutadans els que van presentar un recurs individual davant l'Ajuntament, sense aconseguir cap resultat. Tamb l'Associaci de Vens de la plaa d'en Coll-Monestir-Sant Francesc va presentar un recurs

al contencis administratiu, sen-se resoluci encara. Durant l'l-tim any hi va haver alguns vens que van rebre escrits munici-pals comminant-los a pagar amb amenaa d'embargament. Da-vant la reacci de les asso-

El nou govern t roportunitat de

corregir el fur de la taxa de sanejament

ciacions de vens, l'anterior al-calde va fer retirar aquelles amenaces.

Per acabar, hi afegir que tots els partits actualment a l'oposi-ci (espero que per poc temps),

en els programes electorals amb els quals es van comprometre, tant PSC, com PP, IC-V i ERC, sota les expressions de "su-pressi", "desaparici" i "eli-minaci", no podran acceptar de cap manera la presncia de la taxa de sanejament en les no-ves ordenances. Recordo que aquests partits representen el 61% dels vots. Voldria deixar clar que la pre-

ocupaci econmica pels recur-sos municipals no ha ni pot con-dicionar de cap manera la decisi de suprimir la taxa, ja que el nostre ajuntament, a cau-sa de l'elevat valor cadastral dels immobles del nostre municipi, en el rnquing de Catalunya est situat desprs de Barcelo-na i l'Hospitalet, prcticament empatat amb Sabadell (190.000 habitants) i ms amunt que tota

la resta de ciutats com Terrassa, Lleida, Tarragona, Girona, etc. Aix fa que l'IBI que es paga per famlia sigui el ms elevat de totes les poblacions de Ca-talunya. Per tant, dins l'elevat IBI que paguem, hi ha cabut de sobres la part equivalent als re-cursos necessaris per fer front al sanejament i el tractament dels residus. Espero de la capacitat i volun-

tat del nou alcalde, el senyor Re-coder, de corregir errors del pas-sat que en aquest cas tamb ho faci. A la vegada, li recordo la necessitat de format un govern de la ms mplia representaci perqu, com pot veure, els par-tits per raons numriques situats a l'oposici tamb volen el b dels ciutadans.

ngel Casas s exregidor del PSC

"El estado del malestar" En los albores del s. XXI se puede afirmar con rotundidad que el que no es feliz es porque es

idiota del todo. Asentada la democrcia en Occidente, el estado del bienestar luce con esplendor.

Automviles, motocicletas, tampax, compresas con alas, sin alas, internet, realidad virtual, pizzas, hamburguesas, metro, autopistas, parques temticos, multicines, palomitas, rebajas,

grandes reas comerciales, prkings, telfonos mviles, golf, paddie, mountain bike, congela-dos, incendios forestales, huelga de lluvia, huelga de inteligencia, footing, rayos UVA, Viagra,

peluqun, futbol, televisin, mas canales de televisin, zapping, paellador, Inserso, Mossos d'Esquadra, seguratas, porteros de discoteca, discoteca, vacaciones, jFeliz Navidad!,

jPrspero aro nuevo! Que prospero ano nuevo... Feliz siglo nuevo...

...Feliz segundo milenio: ;y bienvenidos al futuro!

...Sospecho que soy idiota del todo. Carles Flavi

DIUMENGE 19 A LES 20.30 h SALA MUNTANER

Prximament.... Jango Edwards

EIS4CAINTCH>S

Entorn Divendres, 10 de setembre de 1999 15

T r n s i t

El RACC far un estudi per resoldre els problemes de trnsit

La investigaci s fruit d'un conveni amb VAjuntament L'Ajuntament i la Fundaci RACC han signat un conve-ni de collaboraci, vigent per un perfode de 5 anys, amb l'objectiu de fer diversos estudis per descobrir com es poden millorar la funcionalitat i el servei de la xarxa vi-ria. La investigaci buscar solucions a la saturaci de vehicles que comena a produir-se a la ciutat, apostant clarament per l'expansi del transport pblic i l'eliminaci dels punts negres.

AURA COSTA - Sant Cugat -

El rpid creixement de la ciu-tat, el fet que Sant Cugat sigui un municipi molt dispers en el territori i el gran nombre de ciu-tadans que treballen fora del nu-cli urb fan que el paisatge de la nostra ciutat estigui cada vega-da ms ple de vehicles. Hi ha nombrosos punts de la ciutat que en hores punta estan com-pletament saturats i aix t una gran incidncia en la qualitat de vida de la ciutat. Vistes les cir-cumstncies, el nou equip de govern ha decidit encarregar un

estudi a la Fundaci RACC per veure quines solucions es po-den adoptar. El president d'a-questa fundaci, Sebasti Sal-vad, ha assenyalat que un dels objectius que de ben segur es marcaran ser "fomentar una cultura de la mobilitat racional, per tal que l's dels vehicles no generi problemes de convivn-cia". Mentre s'esperen els pri-mers resultats, Salvad ja ha pre-vist que per mantenir la qualitat de vida de Sant Cugat "ser b-sic disposar d'una bona xarxa de transport pblic", una afirmaci que l'alcalde, Llus Recoder, ha ratificat i ha indicat com a priori-tat.

Ahir al mat es va fer la signatura del conveni FOTO: X. L. A banda de millorar la xarxa

d'autobusos, Recoder tamb ha assenyalat la voluntat de fer un pla d'aparcaments "que com-pleti l'ambicis projecte de via-

nalitzaci del centre histric de la ciutat" i s'impulsi l's de la bicicleta com a mitj de trans-port. En qualsevol cas, i al mar-ge de les iniciatives que es du-

guin a terme, Recoder ha ad-vertit: "s necessari que la po-blaci es conscienci que els h-bits de mobilitat han d'anar canviant. La capacitat de la ciu-tat s la que s i no la podem sa-turar fent usos irracionals del vehicle."

Totes les opinions

La Fundaci RACC co-menar a treballar immedia-tament en l'estudi i anlisi de la situaci viria santcugatenca fent un seguiment de la qualitat dels diversos serveis viaris existents, aix com del transport pblic. Al mateix temps, es constituir una comissi mixta integrada per tcnics de l'Ajuntament i del RACC per veure quines mesu-res es poden anar adoptant per millorar la situaci abans no s'a-cabi l'estudi. L'alcalde ha afir-mat que la ciutadania notar "de forma bastant immediata" una millora de la situaci. Tot i que gran part dels tcnis

de l'Ajuntament treballaran en aquest projecte, l'equip de go-vern tamb ha volgut que els re-presentants ciutadans en tin-guessin coneixement. Aix, s'ha convidat presidents d'asso-ciacions de vens i representants dels comerciants perqu assis-tissin a la signatura del conveni i perqu posteriorment en pu-guin fer un seguiment.

Residu Mnim

La deixalleria de la ciutat s'inaugurar a principis d'octubre El CEPA ja prepara la campanya d'informaci ciutadana

A.C.

La segona fase de Residu Mnim est a punt de superar-se FOTO: X. L.

El calendari previst per a la cons-trucci i posada en marxa de la deixalleria de la ciutat s'est com-plint religiosament. Tal com s'havia fixat, les obres estan molt enllestides i es preveu que s'aca-bin a finals d'aquest mes. La inau-guraci formal de la deixalleria segurament es far a principis del mes d'octubre i suposar un im-portant pas pel que fa al tracta-ment i recollida de residus. Des del Centre d'Ecologia i Pro-

jectes Alternatius (CEPA), Imma Casajoana ha explicat que el se-guiment de la posada en marxa d'aquest nou equipament s el

principal repte per als prxims mesos. De fet, aquest s un dels projectes pels quals el CEPA ha treballat durant ms temps, com un esgla bsic de la campanya Residu Mnim. I s que un cop s'hagi obert la deixalleria, els ciu-tadans ja tindran un lloc on di-positar correctament els produc-tes txics -pintura, disolvents, material de bricolatge...- i altres materials, com ara roba, vidre o paper. Per tal que la ciutadania es cons-

cienci de la importncia d'aquest equipament i la necessitat de fer-ne un bon s, el CEPA prepara una campanya de difusi espec-fica. "Estem dissenyant les es-tratgies de comunicaci ms

adequades. Farem una gran cam-panya perqu tots els santeuga-tencs spiguen qu han de dur a la deixalleria i quins beneficis se'n desprendran", ha dit Casajoana. L'altre gran equipament que en-

trar en funcionament en breu s la planta de compostatge, situada a Can Calopa. Les obres tamb van a molt bon ritme i si no sor-geixen imprevistos estaran en-llestides al desembre. Desprs de la seva inauguraci es co-menar a aplicar pauVatinament la segona fase del Residu Mnim (recollida i tractament de la mat-ria orgnica), de manera que al gener del 2001 Sant Cugat ja trac-tar adequadament tots els seus residus.

16 Entorn ELS4CAIVro!NS Divendres, 10 de setembre de 1999

i CARRER DE SANT ANTONI:

c a r r s'SP

r s

< #

S a n t

C ti

aekiiea lona.

U^>t(H s una via. car-eparable de l'entramat

4 t f conformen duu-S^BBwrwMt; noms per

"Sant Jordi, Sol, Vi-pfk el carrer Valldoreix

f^ilaaee Moragas, passant per I cibeterstica plaa de Barce-,

.>'

sria i que erttaeg^

blaves, | |a faana) utes en qut,

devia ser una tn de tots els wmp* pot adi

t ies del ca-

HLS4CAPTOSS Divendres, 10 de setembre de 1999 Entorn 17

LA MEMRIA DE LES LLAMBORDES

Un emplaament de festa major

L~W na part important dels carrers de la ciutat i, en si especial dels que tenen ms histria, s'identifiquen amb celebracions o actes que s'hi han desenvolupat des de fa anys fins a esdevenir una tradici, de ma-nera que part de la importncia histrica del carrer la d e u e n a aquest fet. En el cas del carrer Sant Antoni aquesta tradici s la d'acollir la Botiga al Carrer que cada any es fa per la festa major del municipi.

Tot i que el nombre de comeros en aquesta via s ms aviat redut, des que es va organitzar per pri-mera vegada la mostra de botigues al carrer, la de Sant Antoni sempre ha estat una de les vies amfitrio-nes d'aquesta activitat. Quan arri-ba el dia de la celebraci, el carrer les llambordes observant all que Antoni desemboqui directament a ta t - ha ajudat al fet que activitats s'omple a vessar de vianants que els comerciants els mostren. Se- la plaa Barcelona -centre admi- de tota mena el tinguin com a re-recorren amb pas lent cada una de gurament, el fet que el carrer Sant nistratiu i caracterstic de la ciu- ferncia.

.5 s awpeeixen damunt (es llambordes de> i Carrer FOTO: XAV LARROSA,

a p u 111 EI ca r r e r de la premsa loeal i de i6Ia casa de les petxines"

una de tes facane F O r O : X . LARROSA.

n principi hi ha dues coses q u e ca rac te r i t zen en gran mesura el carrer de Sant An-

toni. La primera s la casa que duu el nmero 21 i que est situada just al mig d 'aquesta via. L'edifici s pro-pietat de la famlia Casas, encara que les famlies de tota la vida de Sant Cugat la coneixen com a cal Cisteller, la professi de la famlia que hi resi-deix. Podria ser un edifici com qualsevol

altre, per hi ha un aspecte que el fa destacar de la resta: la seva faana est completament recoberta de petxines de totes mides i formes. Pintada d 'un color blanquins, la casa desperta l'ad-miraci del vianant, que no pot evitar fixar-se en la multi tud de crustacis que li surten a la vista. De fet, s tan

coneguda per aquesta circumstncia que hom pot sentir referir-s'hi com a "la casa de les petxines", un caprici dels propietaris que ha aconseguit do-tar de certa solera la propietat d'a-questa famlia santeugatenca.

Hi ha, per, una altra referncia que s'identifica d i rec tament amb el ca-rrer de Sant An ton i : la p resnc ia d 'empreses de comunicaci. En els nmeros 15 i 42-44 s'hi troben els dos se tmanar i s d ' informaci local ms antics de la ciutat: E L S 4 C A N -T O N S i el Tot Sant Cugat. Aquest da-rrer, en especial , ha fet que molts ciutadans pensessin en el carrer de Sant Antoni com "el carrer on hi ha el Tot", esdevenint aix, aquesta em-presa , una re fe rnc ia u rbana pe r identificar aquesta via. / BCA.

I S

C

I* r

r

d

t

18 Entorn mSJCANTONS Divendres, 10 de setembre 1999

Si t'interessa saber qu passa a Sant Cugat

TRUCA AL 93 589 62 82

i et portarem tota la informaci a casa

HS4CANTON3 El "diari" de Sant Cugat

US 4 CANTON

Societat Divendres, 1 de setembre de 1999

"19

F e s t a m a j o r

Amb el seu espectacle, els gimnastes del Grup Acrobtic de Rombe/s de Rarreloua van impressionar el pblic i/ue diumenge al mat omplia la plata del Casal de Cultura del districte FOTO: F. FARLXYE: 'E.S

Valldoreix est de festa major Aquest cap de setmana, els valldoreixencs creuen Fequador de la seva festa gran

ALCIA. D. B rj

Valldoreix enceta dem el segon cap de setmana de festa major. Una festivitat que enguany am-plia el seu programa amb prop d'una quarantena d'activitats que s'estenen durant tres llargues set-manes. L'art, l'esport, el teatre, la msica i les tradicions dibuixen un men clssic per a tots els p-blics, amb nous suggeriments, com el d'aquest diumenge a la tarda: conixer el districte, des de l'aire, pujant en globus.

Fa tot just una setmana...

Divendres passat, el vernissatge de "la Mostra d'Art de Valldoreix", al local de l'Associaci de Propie-taris i Vens del districte, va do-nar el tret de sortida a la festa on enguany participen totes les en-titats i associacions del districte.

Dissabte, l'esport i els especta-cles infantils van ser els protago-nistes de la jornada. A la tarda, la plaa del Casal de Cultura de Vall-

doreix va omplir-se de canalla per assistir al teatre de titelles La ra-teta que eswmf)rava escakta, el pri-mer espectacle que organitza l'Esglsia Protestant de Valldo-reix per la festa major.

Diumenge, el programa va con-centrar el gruix de la seva activi-tat al mat. A les deu, els compo-nen t s de l ' A g r u p a m e n t de Defensa Forestal, amb la colla-boraci de l 'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, van installar una tirolina a la plaa del Casalet per on van tirar-se cen-tenars de nens de totes les edats.

Una hora desprs es va obrir al pblic la mostra del primer con-curs de fotografia sobre "L'en-torn ecolgic de Valldoreix" or-ganitzada per l'Associaci de Vens de Can Casulleres al Ca-sal Cultural del districte. Una ex-posici en qu les imatges del Valldoreix d'avui contrastaven amb les fotografies que illustra-ven les revistes de principis de segle, com Mundo Grdfico i Blan-co y tiegtv exposades al centre de la mateixa la sala.

A les dotze, les figures i cons-truccions humanes del Grup Acrobtic de Bombers de Barce-lona van posar el punt i final al programa d'activitats a l'escenari del Casal Cultural.

I diumenge... en globus

Dem el grup Els Marxosos del Valls del Casal d'Avis actuen a la plaa del Casal de Cultura. D iumenge , els ms matiners podran participar en la setena trobada de mountain bike, que enguany surt a les nou des de la plaa de l'estaci. A les sis de la tarda, la Caixa

de Terrassa, en collaboraci amb l 'EMD, ofereix la possibi-litat de pujar en globus a la Pis-ta Esportiva de Valldoreix. I a dos quarts de vuit, l'obra de te-atre Bla, bla, bla..., d'Ignasi Rie-ra, i n t e r p r e t a d a per T e a t r e Obert a l'escenari del Casal de Cultura de Valldoreix, baixar el tel de l'equador del progra-ma de la festa major de Valldo-reix 1999.

El districte en imatges Una de les principals no-vetats del ptt>$ra de festa major d'enguany Ja estat el primer concurs de fotografia sobre "Ltentors ecolgic de Valldoreix" oi$iutttesrper l'Associaci de \feftk de Can Casueres. U&tt novetat aplaudida des

d* i'EMD i molt ben acolli-da pels valldaresumcs. "s una iniciativa que ens faltava i una bona idea per part de l'Associaci perqu d*aque$ta maneta ertim n. recull dels arbres^'les plan-tat autctones'de Valido-1 rei*"* afirma ei j|B$i$ettt de VEJSiD, Miquef Faaaira. On total de quarat.-tres

fotografies, fetes per virnvl dos participants, pengen de* * ies parets'lr tesata de Ca-sal de C*!wtara.s HEjstetn mol satisfets j fany %

vinent tomarem a fer el cos-

curs perqu ser tingut molt d'atit", assegura satisfet Eduard Delgado, un dels or-ganitzadors. Segp&s- va explicar Delga-

do l'objecti d**qesr coa-ctius s consccneiar ta gent pWfc tingut cura del que realment spiresenta per a Valldoreix la seva vegetaci i el seu. caar.- "Aquests t-o m i aquests arbustos sem-pre han representat Fnlbt- t dssl .districte", diu

Jo,

dors, les feresde Carles Es* w>yej;.;N*cttl Salvador i Rosario j^vib, primer segon

.S*er premi respectiva^ P afticlp|nts t podri l i

Mf a'forrnar part e n un fa**,- d"o catlicf fologra--Jfe fobre h vqgeeaci de-Vall-dotx./.D,.B

20 Societat US/CAIYIONS Divendres, 10 de setembre de 1999

F e s t a major

/./> pa/tuipi/ii/s de In gimcana e/e cotxes es van disfr/issar. FOTO: F.FAR1XYES

Els Propietaris i Vens de Valldoreix

participen de la festa

A.D.B

l n setembre ms, els membres tic l'Associaci de Propietaris i Vens de Valldoreix han volgut participar de la seva festa gran or-ganitzant diverses activitats.

Amb un programa variat i obert a tothom, amb alguna novetat per fidel a la tradici, els com-ponents de l'Associaci s'han es-trenat aquest cap tic setmana amb una mostra d'art, la tercera gim-cana de cotxes i el primer con-curs de truites del districte.

"Sempre intentem fer alguna cosa nova, perqu quan fas coses molt gastades la gent es cansa. Aquest s el primer any d'aquest concurs de truites i ho intentem desprs de l'xit clamors que va tenir a la festa major de Sant Cu-gat", explica un dels membres de la Junta de l'Associaci de Pro-pietaris i Vens de Valldoreix.

Diumenge al migdia, tretze trui-tes es van presentar en la prime-ra edici d'aquest concurs gas-

tronmic en qu es valora tant el gust com la presentaci i l'origi-nalitat. Eva Garca, amb una trui-ta de mongeta tendra, va aconse-guir el primer premi.

A la tarda, el prquing de l'esta-ci dels Ferrocarrils de la Gene-ralitat es va convertir en punt de sortida i arribada de la tercera gim-cana de cotxes que se celebra en aquest districte.

Enguany, deu vehicles disfres-sats de hippies, pirates o de 'chi-cos martini', entre altres, van des-filar pels principals carrers de Valldoreix superant totes les pro-ves que supervisaven els vuit con-trols que arbitraven la competi-ci.

Aquest s l'any que menys per-sones han participat en la gimca-na perqu, segons explica Enric Arias, "hi ha un 50% de cases que no han rebut encara el programa de festa major".

Els guanyadors, el cotxe nm. 3 convertit en nau espacial, van aconseguir el primer premi: 30.000 pessetes en efectiu.

Tant si vost s a casa com si no hi s

SISTEIV*ES DE S E G U R E T A T AcLLMJU

SISTEMES DE SEGURETAT MIUIlEfflJIIOlifaSlliMKaO

Fart tamb va ser un dels protagonistes del primer rap de setmana de festa gran amb una mostra a l'AVP del districte FOTO.X.L

Desenes d'exemplars de revistes de principis de segle, com Mundo Grafico / Blanco y Negro, alCasalet FOTO: F..F

C o o p e r a c i

Els escoltes florestans tornen "encantats" del mes al Senegal

Elsjoves han ajudat a edificar un centre polivalent A. B. M.

-U l l

Dies de sol i dies de pluja. Mots en francs, paraules en angls i ex-pressions en catal. Alguns mo-ments difcils, molta feina i gran di-versi: en conjunt, un mes d'agost que deu joves florestans recorda-ran tota la vida.

Els components de l'Agrupament Escolta de la Floresta han tornat d'all ms "encantats" amb la seva estada a Niakhar (Senegal). Una vi-sita promoguda com a colof de deu anys de projecte dels Escoltes Ca-talans en aquesta poblaci africa-na.

Si b l'objectiu prioritari era cons-truir un centre polivalent en colla-

boraci amb altres escoltes de Reus i grups de treball autctons, el dia a dia va promoure que, a part de les obres que s'han dut a terme, els joves destaquin molt ms l'apre-nentatge en termes de relacions personals.

"El que ms em va agradar", ex-plica Rita Oller -una de les joves que hi va participar-, "s el tracte amb la gent." Afirmaci que refer-ma una de les monitores que va acompanyar l'expedici, Anna Se-bastian. A totes dues se'ls han pas-sat els trenta dies "volant", i s que, en paraules de Sebastian, "les re-lacions han estat tan intenses que quan ens hem comenat a adaptar i a gaudir-ne plenament gaireb era l'hora de tomar".

"Hi ha moltes coses que ens van xocar", explica un altre dels moni-tors, Isaac Oteros, "per l'adapta-ci, malgrat les dificultats de l'i-dioma, va ser molt bona en general", "i per a qui li costava ms", afegeix Sebastian, "all es-taven els senegalesos per prestar-li molta ms atenci que la que ja d'entrada ens van donar a tots".

Tres setmanes de treball amb in-tercanvi cultural i una de turisme (visitant Sant Luis, M'Boro, Rufis-que i Dakar), un perode que molts dels escoltes haurien ampliat a ulls clucs. De fet, mentre preparen ex-posicions i xerrades per donar a conixer la seva experincia, ja hi ha qui comena a preparar una altra escapada per d'aqu uns mesos.

ELS /CANTONS Divendres, 10de setembre de 1999 Societat 21

A c t i v i t a t s

Llus Recoder obre la festa major de les Planes com a pregoner

Les varietats de dissabte a la nit inclouran dos 'stripteases' integrals A. B. M.

- Les Planes -

La sorpresa que la Comissi de Festes guardava fins a l'l-tim moment ja ha estat revela-da: l ' a lca lde de Sant Cuga t , Llus Recoder, ser el pregoner d'enguany que donar el tret de sortida a una celebraci plena d'activitats.

I s que si ja el cap de setma-na passat va comenar la festa amb algunes competicions es-portives, avui es presenta el pri-mer dels tres dies que concen-traran el gruix de la programaci. Segu in t en la lnia d ' a l t res

anys, la comissi del districte ha organitzat diferents propos-tes destinades a tots els pblics, des de les activitats infantils fins a alguna cita ms "picant". Aquesta tarda, a part del pre-g, hi haur una cercavila que comptar amb la participaci de la banda de l 'Agrupaci Cultural i Musical de les Pla-nes i dels gegants de la Creu Roja. I tamb el ball de festa,

Els vens de les Planes ja estan amb l'actuaci de l 'Orquestra Placton "que hi participa per tercera vegada consecut iva" , r e c o n e i x B e g o n a P a r a r e d a - m e m b r e de la comissi orga-nitzadora-, "perqu sempre ens agrada molt a tots".

Dissabte i diumenge compta-ran tamb amb nombroses pos-

preparats per acollir els tres dies de festa sibilitats de gresca: ms cam-pionats esportius, altres torne-jos ms socials, concursos gas-tronmics, missa de campanya, festes de l'escuma, piscolabis... Tot un seguit d'activitats que els integrants de la comissi es-peren que tothom aprofiti i en gaudeixi. La participaci, doncs,

major FOTO: XAVILARROSA torna a ser el gran objectiu d'u-na celebraci a la qual enguany han apostat per donar un toc ms "picant": l 'espectacle de varietats inclour, a ms de les vedets, un transformista, un mag i un contorsionista, dos striptea-ses integrals, un de femen i un altre de mascul.

ivcjjir^uJiLi 20 h -Ceteavilaamb la ban-da de musica de fAgrupa-d Cultural i Maska i els Gegants de la Creu Ro|a 2U0bPteg 23.30 h-Balli IV Concurs de BaOs de Sad, amb t'Or-questra Placton

Dtesab^d%11

10 h - \mcp(km pot & k *m* de moyfttim bikes . :&39t3t Sortida Cass 11 -Cams^oaatsespoitaS i carn de-sam sense mat t$Mk -Concurs de paelles l? k - &Rfcftei iafati , 18.30 h-Futbol sala -

22 Societat L S if CANTONS Divendres. 10 de setembre de 1999

A c t i v i t a t s

El Centro Castellano-Manchego es vesteix de folklore i tradici

Uentitat celebra les XII Jornades Culturals A.D.B

Des del passat divendres 3 de se-tembre i fins al proper dia 19. Sant

- Cugat viu i participa de la msica. la gastronomia, l'art, la histria i la tradici de les jornades culturals que cada setembre organitza el Centro Castellano-Manchego i que enguany arriben a la 12a edi-ci. Una celebraci que en el seu primer cap de setmana ha degus-tat dos dels plats forts del seu men d'activitats: el preg, a crrec del regidor socialista de l'Ajunta-ment, Salvador Causa, i l'entrega dels tradicionals guardons "Kls manxecs de l'any", atorgats a la Caja de Castilla - La Mancha a

Barcelona com a entitat, i a l'in-vestigador Eugeni Vlez Troya com a personalitat destacada.

Una de les principals novetats del programa d'enguany ha es