ELS CANTONS Divendres, 10 de febrer de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 80 • Any III • 225 pessetes

I Punt i seguit La secció local d'ERC reclama sen­sibilitat social en la política cultural de l'Ajuntament. Plana 2

El cobriment de la riera, positiu però tard, segons els veïns. Plana 3

El projecte de Can Monmany, definit com un nou model de política ur­banística des de l'EMD, ha comportat un llarg procés que els veïns no acaben de veure clar. Plana 4

I Economia L'Ajuntament comença a cobrar l'im­post de circulació de 1995. Plana 8

I Cultura i espectacles L'actriu Rosa Gàmiz diu que el seu personatges a La corona d'espines és «un bombonet». Plana 10

L'Ajuntament, el Centre Cultural i Drac Màgic porten el cinema per a escolars a Sant Cugat. Plana 10

L'Escola Municipal d'Art ha iniciat una nova etapa a la casa Mònaco. Plana 13

El degà de la Facultat de periodisme de la UPF, Josep Maria Casasús, diu que Sant Cugat «té molta tradició periodística». Plana 14

I Esports El sabadellenc Albert Codina guanya la primera prova del circuit Prince a l'Esquaix Sant Cugat. Plana 17

L'esquiador del CMSC Aleix Pros guanya la Marxa Beret d'esquí de fons. Plana 18

La golfista Estefania Knuth guanya l'Open de Singapur. Plana 21

I Punt Divers El GALF elabora nous plànols més detallats de la Floresta. Plana 25

Els estudiants aprenen seguretat vià­ria en un circuit de karts. Plana 25

I Apunts Josep Barberà elabora el primer mapa excursionista del Vallès. Plana 27

La parròquia de Ca l'Avi de les Planes compleix 25 anys com a centre social del districte. Plana 29

I Transport públic L'ús del servei municipal d'autobusos va augmentar un 18% durant l'any 1994 gràcies als abonaments. Amb tot, continua sent deficitari perquè no rep subvencions. Plana 2

I Richter es retarda El pianista ucraïnès Sviatoslav Richter ajorna el concert al teatre auditori fins divendres que ve per motius de salut. Plana 11

Presència Amb aquesta edició us donaran un exemplar de la revista Presència

La Junta de Sant Cugat Comerç no se'n va, de moment Supedita la dimissió a la concessió de la llicència d'activitats a Kampió.

SPS ja té el permís d'obres i l'alcalde vol que la planta superior siguin oficines

• Sant Cugat.— Tot i que havia anunciat que seria irrevocable, la Junta de Sant Cugat Comerç no presentarà la dimissió fins que l'empresa promotora de la super­fície comercial de Sant Domènec-El Colo­

mer no tingui la llicència. Aquesta decisió es va prendre després de l'assemblea extraordinària de dilluns al vespre. Un cop Kampió tingui el permís, l'associació pre­sentarà recurs. Per la seva banda, l'alcalde

assegura que de fet la llicència d'obres ja està concedida i que s'intentarà negociar que les galeries comercials es converteixin en oficines per evitar una ampliació pos­terior del supermercat. Plana 9.

La Mitja Marató va sortir puntualment del Pla del Vinyet. Foto: MANÉ ESPINOSA.

La Mitja Marató es queda sense rècord La prova va aplegar diumenge més de

mil corredors • Sant Cugat.— Els atletes Ta-chad Hicham i Maria Surroca es van proclamar diumenge guanya­dors de la dotzena edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, en què van participar més de mil corredors procedents de tot Ca­talunya. Cap d'ells, però, va ser capaç de batre el rècord de la prova. Plana 16

Pujol i Aymerich van presidir la inauguració de la nova planta de fabricació d'impressores. Foto: MANÉ ESPINOSA

Hewlett Packard inverteix tres mil

milions a Sant Cugat • Sant Cugat.— La multi­nacional nord-americana Hewlett Packard, en què tre­ballen més de vuit-centes per­sones, construirà un nou edi­fici destinat a vendes i serveis en què invertirà 2.000 milions

de pessetes. La factoria d'im­pressores de Sant Cugat es completa amb la nova planta de producció que cl president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar divendres pas­sat. Plana 8

Diverses sensibilitats a l'inici del Concili al Centre Borja

B Sant C u g a t . — Més de dues-centes persones, entre laics i religiosos, van començar aquest cap de setmana al Centre Borja les sessions de treball del Concili Provincial Tarraconense, que ser­viran per redefinir el paper de

l'Església Catalana. El debat s'ha iniciat analitzant les causes de l'a­llunyament dels feligresos. El se­cretari del Concili, Carles Soler i Perdigó, reconeix que existeixen «sensibilitats diferents» però no especifica quines són. Plana 24.

HORARI: DE DUUNSA DIVENDRES Tarda: de 5 a 8 MATINS HORES CONVINGUDES

Cl WMíS, 39, If drata • 06190 SANT CÜCAT D£t VAUlS • IB- SW 55 49

VEÏNS DE LA RIERA

Fls que viuen i treballen a al rambla del Celler veuen amb satisfacció les obres de cobriment de la riera. Però esperen que no es quedi només en això i la rambla es converteixi en una nova /ona d'oci. Plana3

2 • Divendres. II) de febrer de W5 P R O J E C T E D E CAN M O N M A N Y

L'urbanització del barri de Can Monmany de Valldoreix, que contempla l'asfaltat de carrers i la instal·lació del serveis, s'ha iniciat després d'un llarg procés que ha aixecat els dubtes dels veïns. Plana4

La utilització del transport públic a Sant C u g a t al 1W4 va pujar un lfí rr en re lac ió a m b el l ' W , s egons d a d e s fac i l i tades pe r l ' à rea d e M O S M A . D e les t r e s l ínies ur­b a n e s , la m é s u t i l i tzada és la 1, q u e en l laça

TRANSPORTS

Mira-so l i Va l ldo re ix a m b el c e n t r e . Els ho ra r i s i el r e c o r r e g u t s 'han rac iona l i t za t p e r mi l lo ra r el servei d e les t res l ínies. Els a u t o b u s o s c i rculen m é s c o o r d i n a t s a m b el p a s de ls fe r rocar r i l s i d ' a l t r e s mit ­

j a n s de t r a n s p o r t q u e c o m u n i q u e n a m b B a r c e l o n a , Sabade l l o T e r r a s s a . Els n o u s a b o n a m e n t s t a m b é h a n con t r ibu ï t a aug­m e n t a r el t aqu i l l a tge i r end ib i l i t za r el ser­vei, q u e a ra c o m a ra és def ici tar i .

L'ús del transport públic al 1994 puja un 18%, però continua sent deficitari La línia que ha crescut més és la que

enllaça Mira-sol, Valldoreix i el centre L'Ajuntament no rep cap subvenció perquè el cens encara no arriba als 50.000 habitants

ANOl·l.Sl ASTl HRA • Sant C u g a t — Al llarg de tot el 1W4. 430.744 usuaris van fer servir qualsevol de les tres línies d'autobús que circulen per Sant Cugat. D'aquests viatgers, un 379r utilitzaven gratuïtament el servei. Cada línia té un vehicle més de suport i els recorreguts s'han mi­llorat amb trajectes alternatius que eviten les vies més conges­tionades. De Ics tres línies, la que mes ha incrementat cl passatge és la de Mira-sol-Valldorcix-Sant Cugat, que ha experimentat un augment de passatge del 3 5 , 4 4 ' Y . A l'octubre del P)'>4, per exemple. van usar aquesta línia 3.845 per­sones mes que en el mateix pe­ríode ilel l lW.\ cosa que significa un augment de gairebé un M%. bis mesos anteriors, que coinci­deixen amb l'estiu, la utilització d'aquesta línia es va incrementar molt. amb una mitjana de 2.50(1 persones per nies.

A banda dels factors generals que afavoreixen aquest augment dels viatgers a les tres línies, en el cas de la 1 hi ha una altra circumstància que contribueix a l'èxit del funcionament: l'enllaç amb el servei d'autobús de Vall­doreix. Els usuaris que viatgen en combinació amb el transport públic de l 'HMD van incrementar espectacularment al llarg de tot l'any IW4. HI mes de gener eren ll). El mes de desembre havien arribat als 201, i entremig hi ha mesos significatius, com el de se­tembre, en què es va assolir la màxima de 272 viatgers.

l.a mitjana de l 'augment entre totes les línies és del l(Scr. però també hi ha períodes en què se supera aquesta xifra. Els mesos de maig. juny. setembre i octubre presenten un augment global de les tres línies d 'aproximadament

Les línies s'han ivtnn;al ,mih un nou vehicle i s'han modificat els horaris i els recorreguts, loto: ELS 4 CANTONS.

un 25%.

Ús dels abonaments

Segons va explicar el tinent d'al­calde de Manteniment , Obres. Serveis i Medi .Ambient, Joan Re­casens, no hi ha dades definitives, perquè els nous abonaments aca­ben d'entrar en tuncionament. Pe­rò, segons les primeres estima­cions, «un 50'V vicis viatgers fan servir la targeta de 10 viatges». que s'utilitza des del novembre. La T-10 costa 700 pessetes i l'a­bonament mensual. 4.100. Aquest

sistema de pagament és vàlid del primer a l'últim dia del mes. Se­gons Recasens, «aquests dues for­mes d ' abonament contr ibuiran també a fer augmentar el taqui­llatge, i d'aquesta manera, es po­drà cobrir millor el dèficit que presenta aquest servei».

El manteniment de les línies de l 'autobús comporta una des­pesa anual per a l 'Ajuntament d'uns 40 milions de pessetes. En aquest sentit, l'alcalde va recordar que el municipi de Sant Cugat no rep cap subvenció del Ministeri

de Transports perquè el seu cens no arriba als 50.000 habitants.

Joan Aymerich va suggerir que els organismes competents hau­rien de ser més elàstics amb mu­nicipis com Sant Cugat a l'hora de donar ajudes: «Tenim gairebé 45.00(1 habitants, el terme muni­cipal ocupa 48,32 km2 , és un dels més grans de la comarca, i els districtes són lluny del centre. Les característiques són prou diferen­cials com perquè concedeixin aju­des a l 'Ajuntament per pagar el manteniment d'aquest servei.»

Xerrada sobre la diabetis a llarg termini M Sant Cugat.— Dijous vinent, Hi de febrer, tindrà lloc la cin­quena conferència del curs d'in­formació per a diabètics i els seus familiars, titulada La diabetis a llarg termini. La conferència, la portarà a terme la doctora Eli-sabeth Herrero , membre del cen­tre d'assistència primària de Sant Cugat, i és organitzada per l'As­sociació de Diabètics del Vallès (Adiva). Començarà a les set de la tarda, a la sala d'actes de la Casa de Cultura de Sant Cugat.

La doctora Herrero parlarà de la prevenció de les complicacions que la malaltia comporta a llarg termini, i del que s'ha de fer i com s'ha de fer per evitar que sorgeixin complicacions o que ho facin en un grau mínim. També es parlarà dels diversos problemes que una diabetis mal controlada pot provocar, relacionats amb ma­lalties com la retinopatia, la ne-fropatia o la renopatia.

L'Associació de Diabètics del Vallès uneix unes 200 persones afectades per la diabetis de la comarca i fa 10 anys que està en funcionament. Aquest cicle de conferències, que amb la del dia 16 arribarà a la meitat, és la pri­mera activitat d'Adiva a Sant Cu­gat, ja que fins ara centrava els seus actes bàsicament a l 'àrea de Sabadell, x.c.

Debat sobre Fus de la bicicleta a Sant Cugat H Sant Cugat.— 17 Associació per a la Defensa de la Natura realitza el dia 17 vinent, al Club Mun­tanyenc Sant Cugat, un debat so­bre l'ús de la bicicleta a Sant Cu­gat. L'acte començarà a dos quarts de nou, amb un àudio-visual que explicarà quin és l'ús que a Sa­badell es fa d'aquest mitjà de transport i lleure. El debat és obert al públic i serà moderat per un representant del Grup de Na­tura. Entre els participants hi ha un membre de la secció de bi­cicleta de l'Associació per a la Defensa de la Natura (Adenc). S'ha previst convidar un repre­sentant de l 'Ajuntament, tot i que la seva presència encara no ha estat confirmada.

Sant Cugat disposa de dos ca­rrils bici: un de situat entre el Pla del Vinyet i la carretera de Cerdanyola, i un altre al vial pe­rifèric de Mira-sol. x.c.

w.

omim^ A L U M I N I i V I D R E

EXPOSICIÓ

VENDA

c/ Valldoreix, 53 Tel. 675 29 02 Fax675 28 61

08190 SANT CUGAT

PARTITS

ERC troba a la política

faltar sensibilitat social en cultural de FAjuntament

V \ \ I CAVA

B Sant Cugat.— Esquerra Repu­blicana de Catalunya denuncia que l 'Ajuntament no té una visió social de la política cultural al municipi. Per al responsable de cultura d ' E R C . Jesús Pic. els exemples paradigmàtics són «l'au­ditori i la Biblioteca del Mil·lenari, que després d'un any de funcio­nament encara continuen sense tenir una funció social». Respecte a l'auditori, el responsable d 'ERC creu que l'accés a aquest equi­pament es força difícil per a per­sones amb poc poder adquisitiu. com jubilats, estudiants o aturats, a causa de l'elevat cosí de les

entrades. Esquerra Republicana «torna a proposar l 'establiment de preus especials per a aquests col·lectius. Es inconcebible que un jove de Sant Cugat no pugui co­nèixer per dintre un equipament com l'Auditori.» ERC ja va re­comanar aquesta idea fa uns me­sos i, segons Pic. no ha estat tin­guda en compte.

Pel que fa a la Biblioteca del Mil·lenari, el polític denuncia pro­blemes de funcionament com «in­suficiència dels horaris i dels es­pais de lectura, i una gran sa­turació vici seu ús». A més, el servei dv préstec encara no dis­posa d'un sistema de magnetit-

zació que permeti un flux con­tinuat d 'entrada i sortida de do­cuments. Tot plegat fa que la bi­blioteca no funcioni al nivell adient.

Ciutadans de segona

Pié també creu que els joves són un col·lectiu afectat per la manca d'actuació política de l'A­juntament i l'absència d'una po­lítica juvenil. En aquest sentit. creu que «sembla que els joves siguin considerats ciutadans de se­gona». El responsable de les J E R C a Sant Cugat, David Ba-jona. concreta les mancances en «la falta d'un casal de joves».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995 PUNT I SEGUIT 3

OBRES PUBLIQUES

20 anys, estudiant

• «Eren unes obra* oüga-des. Trot» qusés matnenb' bra fairabé pro etodoral. Han f« tes obres (W carrer Major, < ^ no tes troba gar* races-sèries per al pobte. Són m<* maques i queota net $éV paro nosaltres hem reMndfcat, re* cfemat, en* hem mogut 1 estri cartes vuft anys, i r» hem a-conssguiiBt»

34 anys, cambrera

• « laso tman iw j)eïquè respecte del gui mior, però caran altres_ 'exemple et frenarà Is dtB&h dó <run corrent o*aigua. Oa» del moment que taíes ua» vies que abans no es*»èt»# íjertes... Però s'evitaran lat olorsia·resmoteíaesqüe·l provocaven atevei»,»

JoMufn MontM 42 anys, «oent iure

P « A mi m'agrada que as comanda tes o&res, però també o ^ s'acabin, i que si-

mmmàm més breu 'jwMjdMtt-'fe' • dr, gua auan uiiiialri lai etoccioni: m nuo

p|^a*r«BTte)eo^S<kjV9l ^Ir^lMiíarrldesúefaanys P p p p » t » ftewfem dema-afa*»* . „ ,

FrandscoArrebola

26 anys, hostaleria

• «Han començat a ta jw perquè vénen unes etec* dons i volen sis vots <f a»; quest sector. Em sembla vergonyós el temps que han trigat a fer-ho. M'imagino que ho taparan, però., quan ho pensen posar maco? Quan enjardinaran? No vo­lem només que cobreixin la riera, volem una rambla»

conxm twniiMMNE 21 anys, administrathfa

• «Penso que està bé que tapin la riera. Nosalres vam tenir problemes perquè una vegada es va trencar una canonada i van aparèixer ra-

j les, que venien de ta riera. M gent podrà passejar per una rambla maca quan ho

i això animaré el co-

43 anys, dependenta

• «En aquesta zona no hem tingut problemes gaire graus, però els comerciants que H te al davant tenen ganes que es fad, perquè la gent no pot passar fàcilment. Quan els botiguers es van posar a la banda de Torreblanca, aques­ta va ser una de les coses de què es va parlar, que taparien i arranjarien la riera.»

35 anys, «alar de farmàcia

• «Em sembla molt bé, per­què no costa res ate contrf-buerte. És una subvenció de la Generaftat I si a més ho enjardinen, em sembla fan­tàstic. Això repercutirà en el comerç. La rambla quedarà molt més maca i la gent vindrà a passejar. B nou pas­seig serà com un enfaç entra una zona) rafeadel pobla.»

26 anys

: • «Quan va haver-hi la riua­da, ta uns anys, l'aigua va eraarinsa tes escates, però m#rtohemí^pfODlemes amb les rates, com altres vel». Quan ho enjanJnin, ta gent hi passejarà, tot estarà rrés arrimat, que ens tenen

KcarrJoRuií

34 anys, empresari

• «Quan jo vaig arribar ja es­tava tapada, però m'he fet una assegurança per si passa res. He vist unes maquetes que té l'Ajuntament per enjardkiar-la. Vénen veïns amb els seus gossos i queda tota la porque­ria. M'agradaria saber què és un requadre que hi ha al mig de la riera. Serà per posar-hi els contenidors?»

„, Jonathan Arans ,,

23 anys, dependent

P «Que ho oomencin ara p»-oteament, quan falten només « s mesos pera tes etecotons, noho trobo knportant Ahò, si as veritat que es fa per etecto-raisme, passa aquí i a tot ar­reu. Aquesta és la forma que ésfa servit. Si ni posen un jar-dtoet encara serà mior per ate

S«terços que depenen més ratera» dseda al púbic.»

4&

Gràfic: EL PUNT.

Els veïns de la riera veuen bé el cobriment, però creuen que arriba tard

Consideren que les obres resoldran el problema de les pudors i la brutícia ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Els veïns i comerciants de la rambla del Celler veuen amb alegria les obres per cobrir la riera, perquè els treballs d'arranjament eren una vella reivindicació de

la majoria. Les pudors i les molèsties són habituals a la zona, i els veïns s'havien queixat repetidament de la brutícia i les fortors. Tots els enquestats, que viuen o treballen tot just davant de la riera, creuen que les obres mi­

lloraran l'entorn de la zona. Alguns titllen l'actuació d'electoralista, i la majoria volen que les obres per convertir la riera en una rambla es facin realment quan acabi aquesta primera fase, però no hi confien gaire.

Els santcugatencs que viuen o treballen tot just davant de la rie­ra, que actualment és en obres per tapar-la del tot i definitiva­ment, viuen amb un xic d'escep­ticisme aquest període incòmode de sorolls i pudors. «Esperem que seran els últims, perquè com que ara estan removent la terra, s'han aixecat unes ferums que no són gens agradables», explica un veí. «Jo, tot allò que serveixi perquè la ciutat estigui més bonica, sem­pre ho miraré amb bons ulls», diu una noia que treballa en un dels bars de la Rambla.

En general, però, els veïns, so­bretot els que viuen a la banda on la riera encara està descoberta, consideren que aquests treballs arriben tard. «En una ciutat com Sant Cugat, que té 9.000 milions de pessetes de pressupost i que se situa entre les ciutats amb els recursos més elevats, no es pot consentir que es faci aquesta obra a hores d'ara i esperar que la Generalitat les subvencioni», ex­

plica un veí d'un dels blocs de la rambla.

Per a alguns dels habitants de la rambla del Celler, que fa set anys que reivindiquen que la riera es cobreixi i es dignifiqui, l'A­juntament ha actuat amb més ra­pidesa a altres zones de la ciutat, com ara l'avinguda de Gaudí o el centre, però no ha fet mai cas de les reclamacions que han fet els veïns. Se senten, en la majoria dels casos, abandonats. «L'alcalde s'ha preocupat molt de deixar ben condicionats altres indrets del mu­nicipi, i ens sembla molt bé. Però aquesta àrea és més antiga. Es van començar a moure quan van edificar a la Torreblanca.»

Precisament els nous inquilins d'aquest barri, que estan tot just davant de la riera, han estat rei­vindicant durant els últims anys que es millori la riera. La pro­pietària d'una de les botigues que hi ha al carrer de Ferran Romeu assegura que va remetre una carta acompanyada de 400 signatures

a l'alcalde per recordar-li el de­plorable estat de la zona. Com ella, molts altres veïns i comer­ciants de l'àrea han reclamat que es dignifiqui la riera.

La reivindicació dels veïns de la zona central és força urgent: exigien amb urgència que comen­cessin les obres que s'estan fent perquè la humitat provocava una olor difícilment suportable a l'hi­vern, i la calor feia el mateix a l'estiu. Aquesta urgència es va fer encara més evident quan es va començar a poblar la nova zona de Torreblanca i es va fer el mer­cat. Joan Aymerich mateix va re­conèixer que es va haver de tapar la part final de la riera per culpa d'una mala instal·lació dels col·lectors del mercat de Torre­blanca, que originiaven unes olors insuportables. «Aquesta actuació es va haver de fer de seguida, ja que havíem de solucionar un problema que era massa impor­tant com per deixar-lo durar», ex­plica Aymerich.

Alguns dels veïns d'aquesta part han demanat moltes vegades a l'alcalde que es repari el que ja està cobert, perquè, segons diuen, l'Ajuntament es va compormetre a condicionar la zona quan s'hi van instal·lar els nous comerços. L'alcalde diu que aquest compro­mís continua en ferm. «Si tot va bé, l'any que ve ja podrem fer el passeig que cobrirà tota la riera. Però també és lògic que, abans de començar Penjardinament per parts, tapem el tros central i fem les obres definitives d'arranjament després», assegura.

Segons el director de les obres, Xavier Latorre, aquests treballs podrien estar acabats al mes de juny. Si es compleix aquest ca­lendari, l'Ajuntament inclouria en el pressupost del 1996 les obres d'adequació de la nova rambla. El passeig s'urbanitzarà amb ar­bres, bancs i fonts, i fins i tot és previst construir-hi un llac que s'alimentaria de les aigües de la riera.

Xerrades sobre Arquitectura, Dret Econòmiques i Polítiques

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Miguel Usan-dizaga, cap d'estudis de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès -situada a Sant Cugat-, va ser l'encarregat, dimecres de la setmana passada, d'informar els joves sobre la carrera d'Arqui­tectura, en una de les xerrades d'orientació acadèmica i profes­sional que organitza l'Ajuntament a la Casa de Cultura. El professor Usandizaga va explicar que aquests estudis són duals, ja que «d'una banda són molt tècnics i tenen una gran transcendència so­cial i de l'altra, són uns estudis artístics». Aquest fet suposa que els arquitectes s'han de convertir «en persones amb formació tèc­nica, científica i humanística».

El professor d'economia apli­cada de la Facultat d'Econòmi­ques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jordi Rosell va parlar, dijous de la setmana passada, de les llicenciatures en Econòmiques i Gestió de l'Ad­ministració, i de la diplomaturà en Empresarials. Rosell va parlar sobre les diferències existents en­tre tots aquests estudis. Segons el conferenciant, la llicenciatura en Econòmiques «dóna uns co­neixements amplis en economia aplicada a la docència i a la in­vestigació». Pel que fa a la lli­cenciatura en Gestió de l'Admi­nistració, va dir que ofereix «eines suficients per gestionar adminis­tracions públiques i empreses pri­vades». Finalment, de la diplo­maturà en Empresarials va afir­mar que «és molt semblant a la carrera d'Econòmiques, però amb un nivell de coneixements infe­rior». El Dret, les Ciències Po­lítiques i la Sociologia van centrar l'interès de les xerrades ofertes, dimarts passat, per Maria Jesús Espuny, professora d'història del Dret de la UAB, i Josep Maria Sanahuja, professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la ma­teixa Universitat. El tret més des­tacat de les llicenciatures en So­ciologia i Polítiques és que han passat de ser carreres de només segon cicle a ser carreres com­pletes. Pel que fa al Dret, Espuny va afimar que el gran nombre d'advocats existents fa necessari «trobar altres sortides professio­nals alternatives a la carrera ju­dicial, com ara llocs en empreses o administracions que cerquen professionals ben formats».

43 empreses per construir els pisos de Promusa • Sant Cugat.— El consell d'ad­ministració de Promusa ha donat compte de les empreses construc­tores que s'han presentat per edi­ficar els pisos de la promoció del 1994. En total són 43, i n'hi ha 8 més que ho han fet per realitzar el control de qualitat de les obres.

En concret, 15 empreses han presentat la seva proposta per edi­ficar un dels projectes de Coll Fava, 13 s'han ofert per construir l'altra part de la promoció en aquesta zona, i 15 companyies més es presenten per a les obres de Torreblanca. La promoció del 1994 és de 163 habitatges i 179 places d'aparcament. També hi ha 900 metres quadrats que es de­dicaran a locals comercials. El pressupost de la licitació és de gairebé 1.100 milions de pessetes. Segons les previsions, l'adjudica­ció de les obres i el control de qualitat es podria fer a mitjan mes de març. Les obres podrien començar abans no acabi el pri­mer trimestre d'aquest any, i les cases es podrien lliurar als seus propietaris l'estiu del 19%./À.c

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

URBANISME

L'urbanització de can Monmany inicia una nova

política a TEM D Els veïns segueixen activament el procés

I Valldoreix. \AVI CAVA

urbanització integral del barri de Can Monmany es considera •un nou model- des de l'EMD, ja que a mes de l'asfaltatge, inclou cl proveïment o la renovació dels serveis d'aigua, llum. gas i telèfon per a un barri sencer. Les mobilitzacions dels veïns van obligar a modificar un projecte que inicialment pujava als 33(1 milions. i que es va rebaixar als 147 definitius.

Les obres al barri de can Mon­many van començar el S de juliol del llM)4, i es divideixen en tres fases, de les quals només s'ha en­llestit la primera, la renovació de la xarxa d'aigües. Per Carme Pé­rez. responsable d'Urbanisme de l'LMD. -can Monmanv es una experiència innovadora quant a les obres que ha posat en marxa l'entitat, i s'ha plantejat des d'una òptica globalitzadora». Ln presen­tar-se el projecte, es va considerar, a més de l'asfaltatge dels carrers. la renovació de serveis gairebé obsolets, com la xarxa d'aigües, i la creació d'altres de nous, com la instal·lació del gas a tot el barri. Però, com reconeix Antoni Fierro, arquitecte municipal de l'EMD, «la coordinació amb les diferents empreses subministradores ha es­tat complicada». Les dificultats han fet que les obres s'hagin re­tardat a causa, sobretot, de la ins­tal·lació de la xarxa del gas.

També amb el subministrament elèctric han sorgit problemes, ja que els veïns desitjaven que les línies de mitja i baixa tensió es soterressin. Segons Fierro «final­

ment no s'han soterrat les línies de baixa tensió perquè el cost era massa elevat, i Fecsa va optar per substituir la línia amb uns cables trenats, mes resistents als elements meterológics». Els dos antics transformadors, que es tro­baven en una situació de satu­ració. han estat substituïts per tres de nous.

Seguiment veïnal

El projecte de Can Monmany va topar amb una gran resistència dels veïns al començament. El pressupost aprovat en un principi era de prop de 33(1 milions, i va provocar la protesta dels veïns. Juanjo Cortés, president de l'as­sociació veïnal Amics de Valldo­reix, explica que «vam presentar un recurs contra un capítol del pressupost, referent a la renovació de la xarxa d'aigües, perquè con­sideràvem que lesionava els in­teressos dels veïns, no només de can Monmanv, sinó de tot Vall­doreix». El pressupost que final­ment va ser aprovat reduïa en uns 100 milions l'inicial, i pos­teriorment va tornar a ser re-

I r is|Ki_ti_ di ks obres que LS tx.iht/^n ,t can Monmanv I nin MWI tst'INosA

baixat. El moviment veïnal va acabar

prenent forma en una Associació de Contribuents de Contribucions Especials del barri de Monmany, de la qual és president Xavier Leeina. La creació d'aquesta as­sociació, segons Carme Pérez, «es va fomentar des de la mateixa EMD, per tal que els veïns apor­tessin idees i controlessin les obres». Segons els veïns, sembla que aquest control l'estan fent en comptes de la mateixa EMD. Xa­vier Leeina considera que «per part dels serveis municipals no

hi ha un seguiment estricte de la qualitat de l'obra sobre el terreny».

La qualitat pot perillar pel fet que «Proinosa, l'empresa encarre­gada de l'obra, la va agafar amb una rebaixa d'entre el 20 i el 30 per cent del preu, cosa que re­presenta un risc molt alt. Com que l'obra s'ha de realitzar en la totalitat, és possible que es bus­quin formes de reduir costos». De fet, l'associació ja ha detectat al­gunes irregularitats en la qualitat de l'asfalt en alguns carrers i a les voreres. Però per Carme Pérez

«algunes companyies privades aprofiten que ja tenen la maqui­nària en una determinada zona per licitar per les obres que es facin a prop, per tal de tenir menys costos de transport». Proinosa té contractades la major part de les obres públiques a Valldoreix. Pé­rez assegura que «Proinosa és l'empresa que fins ara ens ha do­nat la millor qualitat en funció del preu».

Tot i els problemes inherents a una obra d'envergadura, la ur­banització de Monmany ha d'estar acabada pel 8 de juliol d'enguany.

Castil lejos, 9 - Telèfon 589 64 55 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

El Ceylan és un d'aquells racons on es pot prendre una copa, menjar qualsevol cosa amb un veritable gust casolà, jugar a cartes, llegir una revista de moda o d'actualitat, jugar un parxís o fer petar la xerrada amb els amics de sempre o amb els que es facin dins el bar. Perquè l'encant d'aquest establiment, que està al carrer de Castillejos, és precisament que no hi ha temps per avorrir-se. Un hi entra sol, i potser trist, i en surt amb l'ànim pujat de to. Si no és algun altre client que l'engresca a parlar, seran els mateixos propietaris, la Mercè o l'Ari, els que s'encarregaran d'alegrar-li la tarda.

Perquè, tot i que el Ceylan és obert tot el dia, quan de veritat es converteix en un formiguer de gent de tot tipus és a partir de les sis. A la nit, l'ambient arriba al màxim. La clientela del Ceylan no es pot catalogar. No hi ha un públic determinat ni es pot dir que el bar tingui un ambient concret. Com explica la Mercè, que tant et prepara unes torrades amb embotits com et fa en un tres i no res un còctel com no en trobaràs cap més a les rodalies, «aquest bar vol ser una ampliació de la saleta de casa teva. No et sabria definir quins objectius ens vam marcar quan vam començar a reformar el local. Només sé que la nostra intenció és que la gent aquí es trobi ben a gust». Aquesta filosofia, tan senzilla en aparença però tan difícil d'aconseguir, exigeix alguns ingredients que l'Ari i la Mercè combinen extraordinàriament.

A banda la gastronomia i l'oferta del bar, la decoració és un altre factor que convida a passar-se una estona llarga en aquest local. L'estil és auster i acollidor, i recorda el de les antigues tavernes. El material més abundós és la fusta. Destaquen unes curioses làmpares realitzades per la mateixa Mercè, i de les parets pengen fotografies d'arreu del món que ha fet l'Ari. Les especialitats de la casa són els embotits gallecs i un vi tèrbol també de la terra que acompanya les torrades. La cuina és oberta a qualsevol hora de la nit, de manera que aquells que han hagut de córrer per entrar al cine o no fer tard al començament de la funció de teatre, ja saben que a la sortida poden trobar un local càlid amb un servei afabilíssim. Sigui l'hora que sigui, tant la Mercè com l'Ari es preocuparan de posar-te a taula allò que et vingui més de gust.

Tot i que no és un bar musical, l'Ari, un noi holandès que va aterrar a Sant Cugat després d'haver treballat en diferents locals de la costa, té molta cura de la música ambiental. La selecció és molt acurada i acompanya suaument la conversa, el joc, la lectura o la copa. Al Ceylan se serveixen tot tipus de cerveses, algunes d'importació, les begudes de nit habituals i uns còctels autèntics. Els reis de la coctelera són el bloody mary i la caipirinha. Tant se val si és per copiar els apunts, repassar les últimes lliçons, fer una partida de daus o discutir aferrissadament per mirar d'arreglar el món: al Ceylan hi ha el teu lloc.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995 PUNT DE VISTA 5

ELS Pi CANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

*y Premsa Local da Sant Cugat SL

Carrer Xerric, 5, lr - 08190 Sant Cugat del Vallès <© 589 62 82 -Fa* 589 20 91

Ramon Grau i Soldevila

Josep Riera i Font

Cèlia Canadas

Xavi Cava, Àngels Castuera, Núria de Mas (Pum i seguit),

. Catí Morell (Economia), Emma Ansola, Xavier Borràs, Jordi

Bordes, Pere Pich, Eduard Jener (Cultura i espectacles), Montse Sant

(Reportatges), Carme Reverte (Esports), Sílvia Barroso, Ramon Luque (Punt

divers), Josep Maria Vallès, Francesc Carbó, Sònia Genoher (Apunts), Nacho

Orovio (Comarca), Mané Espinosa i Josep Amoni Mula (Fotografia).

Gemina Bosch

Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé i Eva Planas

ImprasBio Rotimpres © ( 9 7 2 ) 4 0 0 5 9 5

Mailing-Vallès SL

Ehpòeii legal: GÏ-405-93

EMCaotateeïTjrHsaankamattUsewayiró

exposen l'opinió dels seus autors, que Eb * Cantons no fi seva necessàriament

Secretisme conciliar

D es de l'arquebisbe de Barce­lona i cardenal Ricard Maria Carles fins el rector de la pa­rròquia o els propis repre­

sentants dels laics (sempre escollits pels bisbat), el Concili Provincial Ta­rraconense vol tenir aparentment re­presentació de tots els sectors, des­prés d'haver consultat prèviament a més de 40.000 persones lligades d'una o altra manera a esglésies o parrò­quies per poder elaborar el seu pro­grama.

A partir d'aquí, el Concili s'ha po­sat a treballar aquest cap de setmana al Centre Borja de Sant Cugat. Però la discusió real es queda de portes endins. Si d'alguna manera alguns

participants del Concili qüestionen els motius perquè la cadena COPE dóna una visió deformada i mani­pulada de Catalunya, això només ho saben ells del cert. Si es qüestiona de forma profunda i seriosa perquè cada cop són més els fidels que s'a­llunyen de l'Esglèsia, tampoc tras-cendeix: la única explicació oficial que dóna el secretari del Concili, Carles Soler i Perdigó, és que la so­cietat s'ha deixat emportar pel con-sumisme i l'individualisme. I encara més: es reconeixen «sensibilitats di­ferents» en un exercici de «pluralitat» (a preguntes dels periodistes), però ningú no vol referir-se explícitament a dues corrents ben diferenciades,

que es resumeixen entorn de les fi­gures dels cardenals Ricard Maria Carles i Narcís Jubany: una visió mís­tica, conservadora i «anacionalista» enfront un plantejament social, pro­gressista i catalanista.

L'Esglèsia Catalana vol transmetre que el debat del Concili Provincial és l'ocasió esperada per adaptar-se als canvis que ha comportat la societat actual. Alguns dels seus portaveus reconeixen que si hi ha hagut un distanciament amb els feligresos, s'han de buscar les causes. Però s'han de buscar obertament. El que-es dis­cuteix al Centre Borja hauria de tras-cendir públicament i fer-ho extensiu a tota la comunitat.

Sant Cugat, un encert Sant Cugat, el Vallès, Catalunya.

Una ciutat, una comarca, un país que es prenen en consideració a Palo Alto (Califòrnia), seu de la multi­nacional Hewlett Packard. Les raons les van deixar clares el president de la Generalitat, el secretari d'Estat d'Indústria i l'alcalde de Sant Cugat en els seus discursos en l'acte d'i­nauguració de l'ampliació de la fac­toria nordamericana. La decisió d'ins­

tal·lar-se a Sant Cugat va ser un bon encert. Ho diuen els directius de la multinacional. Les facilitats adminis­tratives, les comunicacions, les in-fraestretures que envolten la zona i, sobretot, l'esperit de la gent del país són actius que pesen en les de­cisions que es prenen a milers de quilòmetres de distància. Hewlett Packard a Sant Cugat ha fet un creixe­ment espectacular. En cinc anys ha

passat de trenta treballadors a quasi nou-cents. La seva facturació d'im­pressores de gran format marca el rtime del mercat mundial. Una idea més a afegir. Les ampliacions de Sharp al setembre i aquesta de la Hewlett ara ens fan pensar que la crisi de la que parlen alguns no deu ser del tot certa. És clar que hi ha recuperació. Sant Cugat n'és un exemple.

E L L E C T O R E S C R I U

No és la Generalitat qui discrimina PHGC

B Em sorprèn profundament tro­bar-me amb un article publicat en l'edició del 3 de febrer del seu setmanari en què s'esmenta que la Generalitat discrimina l'Hospital General de Catalunya.

En cap moment no em vaig posar en boca la paraula «Ge­neralitat». Si es feia alguna re­ferència a la discriminació era per­què, en preguntar-me si érem o havíem estat una entitat elitista, vaig aclarir que des d'alguns sec­tors de la societat se'ns mirava «amb lupa», mentre que altres entitats públiques o privades no eren vistes així pels mateixos sec­tors.

Aquí rau la discriminació de què és víctima l'hospital, que en cap cas no és responsabilitat de la Generalitat, la qual fins ara, tal com hem fet palès nombroses vegades, ens ha ajudat en allò que ha pogut. Li estem molt agraïts tant pel que ha fet com pel que pugui fer amb ajut moral, polític i econòmic.

Prego, per tant, que aclareixi aquest punt, que creiem especial­ment important. Com que estem segurs de la seva professionalitat, els ho agraeixo per endavant. / PE­RE NARBONA. President de l'Hospital General de Catalunya

La desaparició de la Sala Res

• Li escric aquesta nota per tal de fer-li saber que el proppassat dia 7 de gener vàrem obrir la sala Res per darrera vegada.

Malgrat que l'escenari de la Sala Res havia aconseguit tenir unes perspectives envejables dins del món cultural d'alt nivell, ens ha estat impossible mantenir la infraestructura de tot l'espai, ja que el bar musical no ha estat capaç de facturar la quantitat ne­cessària per tal d'autofinançar-se i finançar alhora la part deficitària de l'escenari, que no es podia cobrir amb els ingressos de ta­quilla.

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. EL PUNT es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumiries quan ho consideri oportú.

No obstant això, crec que l'exis­tència de sales com la Res hauria de sensibilitzar-nos de la neces­sitat d'espais reduïts amb racio­nalitat pressupostària que, amb criteris innovadors, facin progra­macions de qualitat, apropant així la creació i l'execució dels espec­tacles allà on es gesten.

En un moment en què els tallers de creativitat i la participació s'han anat oblidant per tal de pro­moure l'art com a producte sus­ceptible de ser mesurat, és par­ticularment nefast que un projecte com la Sala Res no pugui anar endavant. Potser, tot plegat, és el resultat d'una inadequada va­

loració de les institucions, de l'au­diència i d'altres factors que des­conec: em sembla molt preocu­pant, però, el fet que, finalment, es pugui acabar decidint què s'ha de fer i què s'ha de programar des de la taula de despatx de qualsevol càrrec polític, lluny de criteris culturals, creatius i amb dinàmica pròpia. Dit d'una altra manera i traduint unes paraules de Pere Pons que em semblen especialment lúcides: «Les insti­tucions han invertit milers de mi­lions en luxosos aparadors de ci­ment, en lloc d'utilitzar els diners públics per recompondre el teixit cultural que s'han carregat. En

lloc de crear petits tallers, escoles de formació arreu i incentivar el fet que els ciutadans puguin ges­tionar les seves inquietuds i ac­tivitats culturals, l'administració pública s'ha dedicat a malbaratar els diners dels contribuents en enormes caixes de ciment pura­ment decoratives, amb programa­cions que acostumen a donar fun­dacions bancàries.»

Finalment, vull agrair la col·la­boració i el suport que ens han donat, imprescindibles per tirar endavant les programacions i la moral de tot l'equip, /JOSEP SE­RRA 1 FLORIT. Ex-propietari de la Sala Res

Policia motoritzada a la Mitja Marató

• Bon dia! Cansat, suat i indignat escric avui aquesta carta perquè no vull esperar que els meus ànims es calmin. Ja vaig adreçar-me a aquest setmanari per fer palesa la meva queixa pel resultat final del que alguns van anomenar «Ca­valcada de Reis de Sant Cugat».

Com a bon santeugatenc acos­tumo a participar i, a col·laborar i tot, en les festes, cavalcades, cercaviles i moviments socials. Aquest any, sí! Ha estat gloriós. Vam començar amb una caval­cada de Reis de gran contingut forà; 15 dies després la cercavila de Sant Antoni, el dels animals, va demostrar que la gent pot ser cada any més animal: la policia va brillar per la seva absència. Ah, no! Hi havia la guàrdia mun­tada de Barcelona però, òbvia­ment, no venia a regular el trànsit al centre; i algun amable con­ductor va demostrar que el Bon Diumenge dels BURROS és el millor dia per lluir els 80 cavalls del cotxe, afegint-se a la comitiva.

Per sort, fa només uns dies, la policia de Sant Cugat va redimir les seves penes amb una gran ac­tuació a la 12a Mitja Marató (no sabia que s'hi pogués participar amb cotxe). El desplegament po­licíac va ser prou efectiu perquè corredors i pilots de tota mena i condició poguessin participar-hi i fer el mateix recorregut, tots alhora. Sort que m'han arribat veus que l'any vinent el recorregut variarà i no caldrà molestar la policia el dia del Senyor. Així, tothom podrà treure el cotxe per anar a comprar el diari i el pa a la cantonada.

Per cert, santeugatencs, sabeu que no cal que us posin una multa perquè deixeu d'aparcar en els llocs clau quan us avisen que hi ha un acte d'aquest tipus? Encara que la grua no treballi el diu­menge, seria un acte de civisme que no ho féssiu. Els diumenges són per passejar, però a peu. / RA­FAEL BON AVISTA. Sant Cugat del Vallès

6 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

L A T R I B U N A > : Í * B « » Í ? :

Elogi de les coses petites JOAN TORTOSA

Irremissiblement estem immergits en un mon en què sembla que sols s'apreciï allò que adquireix valors de des­proporció en relació amb la quotidianitat i la normalitat. Es com si en tots els camps imperés l'cxemplaiïtzació d'uns models caracteritzats per la grandiloqüència, la desmesura. l'cspectacularitat o la densitat, com a normes socials establertes per mesu­rar qualsevol de les activitats. obres, comportaments i fins Ics mateixes sensacions col·lectives i personals.

[ n l'ordre social, s'ha in­cidit en l'exageració d'uns es­tímuls com es ara el com­petitiu- per podci sobresor­tir. en l'intent atcinssat de distingir-se per no romandre ignorats. Això comporta veu­re'ns empesos a una cursa que exigeix un esforç esgo­tador. Nobrcpassador de la re­sistència humana, causa de no poques seqüeles físiques i psíquiques.

Qui o que ens ha portat aquí'.' Actualment el hombar-de í g i ii co n t ro I a t d e l s massmeJiii va adreçat a con­vèncer de l'alt grau de be­nestar i poder que s'adqui­ririen amb l'us de qualsevol de les propostes que s'ofe-reixen. l'otsei tot plegat no ve tiara, ja que la història és plena de lloances als valors de les grans epopeies, la mi­tificació i la idealització de determinats personatges. reis. emperadors, imperis, en els quals sembla que cal em­mirallar-se. 1 de la mateixa manera com la literatura, el cinema i els còmics ens pre­senten herois i superhomes mes enllà d'alio que és racional. l'Església proposa tamhc l'exemple de sants, amb virtuts i sacrificis inabastables.

Són necessaris els estímuls de su­peració, ja que una actitud passiva pot

JOSEP DUIXANS

portar a un perpetu bany marià. Tot és qüestió de despertar la sensibilitat atrofiada, no estimulada ni a través dels mitjans d'informació ni en els propòsits d'una societat no ordenada i organit­zada per afavorir-ho. Es canviar a un

món de coses petites, prope­res, capaces de crear benestar amb sensacions completes i tan intenses com les de les entelèquies de moda. dels su­posats grans èxits, de les il·lu­sòries impressions, de la im­paciència i el delit per arri­bar... on?

Cadascú ha de decidir quins son els elements, els instants o les vivències que li son afins, no sols respecte a l'ordre extern sinó també a l'intern. Es aquest fons amb ric contingut, però inèdit per manca d'hahit. cl que costa de furgar per la pressió ex­terna. Is tot un esforç inicial.

Altres civilitzacions han après les formules culturals que introdueixen a aquest mi­crocosmos de les sensacions. Contemplar una pintura o uns dibuixos xinesos ens transpor­ta a aquest món d'escala pe­tita, però abastable. La mun­tanya, l'arbre, la casa. el riu. componen un paisatge de ma­nera mes sintètica, on s'eli­mina tot allò que és superflu i sols resta la cosa essencial.

Potser aquest estrany delit de cercar tot allò que és gran ha nascut de les excessives aglomeracions urbanes on cal subsistir contra tot. Per això caldrà que res no sigui mo­derat i que l'exageració pu­blicitària destaqui falsejant qualsevol realitat amb agres­sives laiques que causin im­pacte amb tota mena d'es­tratagemes en el nostre equi­libri. on lot s'hi val.

1 a dependència de l'adap­tació a uns mòduls i a unes premisses imposades ens van amotllant inevitablement a la

seva mesura. Aquest altre món de coses petites que se'ns escapen té prou con­trapès per contrarestar l'alienació a què som sotmesos, compensant-ho amb es­creix amb una de les sensacions més satisfactòries: sentir-se lliures.

L A G A L E R I A

Economia descatalanitzada

J.F. SAl.ES •

Uii estudi recent sobre la internacio­nalització de l'economia catalana, publicat a l'anuari de la Societat Catalana d'E-conomia. mostra el seu desequilibri res­pecte als mercats exteriors. Al revés del que passa a Europa, l'economia catalana es descatalanitza dins el procés de glo-balitzacio de l'economia mundial. Això sig­nifica la pèrdua de la pròpia cultura em­presària] per la dependència tecnològica torana i pels fluxos asimètrics de les in­versions de les empreses catalanes respecte a les estrangeres.

Pel que fa a la balança tecnològica ca­talana, el dèficit (les exportacions tecno­lògiques son un I9'y de les importacions) sembla normal, ja que el procés de re in­dustrialització dels darrers anys ha exigit una importació de tecnologia. No resulta. però, tan normal que s'hagin reduït els

seus irmressos tecno-

«Els catalans no

consideren els

mercats exteriors com

a propis. Això és un

perill: quan es vegin

desplaçats del mercat

espanyo! no tindran

una estratègia per ser

competitius a fora»

lògics. Els catalans no consideren els mercats exteriors com a propis, sinó com un recurs per quan l'economia es­panyola \a mala­ment. Això és un pe­rill: quan es vegin desplaçats del mer­cat espanyol, que consideren com a propi, es trobaran sense una estratègia per ser competitius als mercats exteriors.

Pel que fa a les inversions estrangeres a Catalunya, han estat espectaculars en els darrers anys i són el 26'í de totes les fetes a l'Estat Espanyol. En canvi, la capacitat inversora de Catalunya a l'exterior no correspon ni al seu nivell de renda ni al seu desenvolupament. Els catalans han perdut quotes de control de les seves empreses sense que es compensin amb ad­quisicions a l'exterior. L'economia catalana es desnacionalitza i això no passa a la resta d'Europa, on les inversions a l'es­tranger dupliquen les inversions que els altres fan en ells.

L'economia catalana es mou, per tant. en un marc molt limitat de competitivitat que cal superar mitjançant una estratègia d'internacionalització agressiva.

A C U D I T

HL^

®é%VcH.

L A F I N E S T R A

Perich, ninotaire i amb molta honra! JOSEP M. CABRERIZO

Ha estat un dels meus entreteniments preferits; de ben jove, somiava dedicar-m'hi seriosament. Eren els anys de La codomiz, «la revista mas audaz para el lector mas inteligente». Dels còmics de Cesc a les por­tades del Correo Catalàn i dels dibuixants de Bruguera. Fins i tot vaig arribar a portar a una editorial un grapat dels còmics que feia perquè me'ls publiquessin. Mai no van dir-me'n ben res: segur que eren molt do­lents. «Tu dibuixa i porta'n més. Pensa que és una feina que demana molta pa­ciència», em deien. També recordo d'a­quella època l'exposició de còmics en què vaig prendre part juntament amb Ramon Tubau i Joan Reverte. Segur que devia ser la primera exposició d'aquest tipus que es feia a Sant Cugat del Vallès: era l'any 1969 i la vam presentar a l'antiga seu del Club Muntanyenc Sant Cugat, situada a la plaça Octavià.

Per tot el que significa per a mi el còmic, he sentit la mort de Jaume Perich de manera molt especial, com si fos la pèrdua d'un estimat de la família. De sobte, ha estat com perdre un punt de referència en l'ho­ritzó: tenia el millor estil per dir les veritats més crues de la manera més directa. Feia amb el seu humor el millor periodisme, m'atreveixo a dir que fins i tot feia pe­riodisme del segle XXI.

A molts escriptors que omplen planes

de revistes i diaris, els aniria bé repassar la tasca de Perich; sobretot a aquests es­criptors carques, avorrits i endimoniada­ment castigadors que escriuen sense tenir en compte els lectors, que moltes vegades ja estan rendits a altres mitjans de co­municació, però ells continuen omplint i omplint planes a preu fet; avui en diuen «a tant la peça». Estan conveçuts que a esquena seva es comenta... «Renoi, que bé que escriu aquest!», quan de veritat moltes vegades el que es diu és «Collons, quin rotllo\ És evident que no han après de Jaume Perich. No han après a fer-ho senzill i comprensible. Són escriptors pe­riodistes o periodistes escriptors que no enganxen.

No era pas el cas de Jaume Perich, que tots l'enteníem. Deia tant dient tan poc! Cada dibuix seu era quasi sempre millor que l'editorial. No li feia falta omplir planes per dir més que alguns escriptors famosos tractats pels editors com a estrelles del periodisme. Perich era —més ben dit, és encara— el millor periodista que ha existit en els últims temps. La seva manera de fer de «notari de l'actualitat» era una altra cosa, segur que un cop mort. Com és ha­bitual, molts li reconeixeran la seva tasca, si bé continuaran posant cura a diferenciar que ell era un ninotaire i no un periodista. S'equivoquen.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995 PUNT DE VISTA 7

L A T R I B U N A

La manipulació dels joves VÍCTOR MORA

El Crist clavat a la creu d'aquesta fi de segle continua sent un jove que no ha complert trenta-tres anys.

L'altre dia vam po­der veure per la televisió el líder nacionalista txetxè, refu­giat al Daghestan. Somrient sota el seu bigoti de falangista dels anys trenta, acaparant ca­mera, prometia, ferreny, portar a les ciutats russes la desgràcia que els russos han portat a Txetxènia. I per cert, qui l'hi ha portat, aquesta desgràcia? En primer lloc, ell mateix, in­capaç per manca d'intel·ligèn­cia política d'adoptar una es­tratègia independentista —ja que es tractava d'això— a llarg termini i concebuda tenint en compte la correlació de forces; és a dir, en aquest cas, basada en una lluita no violenta i en la ne­gociació.

En segon lloc, l'hi ha portat, la des­gràcia, el centralista/imperialista Ieltsin, interessat pel petroli de Txetxènia i a fer que el cas constitueixi un exemple amb vista a les altres ex-repúbliques soviètiques; també, per demostrar que els que somien amb l'autodeterminació dels pobles, somien truites.

El resultat de l'estupidesa i la im­prudència d'un i de la brutalitat de l'altre tots sabem quin ha estat: eixam­plar «els grans cementiris sota la lluna», segons el títol del llibre de Georges Bernanos dedicat a la nostra guerra civil. En aquests cementiris —que per cert no han deixat d'eixamplar-se a l'ex-Unió Soviètica i als Balcans des que va caure el Mur en nom de la llibertat i dels drets humans i es va arraconar com una rampoina Yinterna-cionalisme— hi ha de tot, és clar; però hi ha sobretot joves, joves manipulats per uns i altres i convertits en carn de canó. Com deia Napoleó davant dels morts d'un camp de batalla, joves la majoria, és clar: «Amb una sola nit d'amor a París n'hi haurà prou per substituir-los.»

Cap a final d'aquest segle XX en

JOSEP

què, a part de la ciència i la tècnica, només han avançat la violència i el cinisme al servei dels germans siamesos del poder i els diners, la sinistra men­talitat que inspirà la reflexió napoleò­nica continua sent la mentalitat de molts grans homes.

El segle ja va començar amb el gran escorxador de 1914-18, en què van morir milions i milions de joves, liderats per un grapat de persones moltes de les quals, naturalment, van morir de velles. Les revolucions —provocades per la garreperia sense límits, la incapacitat d'aprendre les lliçons de la història i l'egoisme infinit de minories persua-dides de tenir més drets a la vida i a la felicitat que els altres— se'n van emportar molts milions més.

L'al tre gran escorxador, el de 1939-45, va devorar com un Moloc in-sadollable més i més tones de carn fresca... Després, la guerra de Corea i la guerra del Vietnam, amb el pretext d'aturar l'expansió comunista, van servir per fer guanyar bilions al complex mi-litar-industrial, molts representants del qual, amb els ideòlegs al seu servei, s'han anat morint de vells al sol dels seus ranxos; només al Vietnam, cin­quanta mil joves nord-americans i un

milió de vietnamites van donar la seva sang per fer-los rics.

I els joves que han mort a la guerra entre l'Iran i l'Iraq? I a la guerra del Golf? I a la guerra de...? Darrerament, ja ho veiem massa a l'Orient Mitjà, la branca d'allí de la internacional de vells fanàtics, transmissors d'essències nacio-nal-religioses al jovent, ha tor­nat a posar de moda —ja va passar quan els feixistes japo­nesos van inventar els kami­kaze— el jove que se suïcida per la causa. «Va, noi, aixeca't que t'espera el martiri i viuràs eternament a la memòria del teu poble!» El pare de la pàtria que li diu això sol ser un mi­serable respectadíssim que no viurà eternament en aquest

DUIXANS món, però no serà perquè no ho intenti i no faci servir d'escut

els joves que s'hi prestin.

Arreu del món s'estenen els cemen­tiris de joves sacrificats, generació rere generació... Alguna vegada, com a Nor-mandia els americans, per un motiu noble i per l'interès general. La majoria de vegades, per interessos minoritaris amagats sota símbols sagrats per a tot­hom. I així arribem al segle XXI, com si no hagués passat res!

Contra això, és clar, no hi ha més armes que les que hi ha hagut sempre. La cultura (plural, on càpiguen tots els enfocaments) i un ensenyament des-mitificador des del parvulari, tendent a desenvolupar el sentit crític i acon­seguir que el jove arribi a pensar per si mateix per combatre les rentades de cervell i exercir la desobediència civil —una de les fonts dels progrés social— quan sigui necessari.

Per cert, que el fet que ara se su­primeixin les humanitats de tants pro­grames d'ensenyament va exactament en el sentit contrari. Es tracta de produir competitius «robots somrients», com deia Wright Mills, que es limitin a fer el que els manen. I que ho facin en silenci fins a la mort, si convé.

Víctor Mora és escriptor

L A G A L E R I A —<»-iV'

Com nosaltres

JOSEP PUJOL i COLL •

A lgun model fúcsia de la reina Sofia m'havia fet dubtar, però en general estava convençut que el gust de la família reial mantenia la mateixa

alçada que els dels seus antecessors, aquells il·lustres monarques que havien contractat Goya i Velàzquez com a pintors de cort. No fa gaire, però, el príncep Felip, jun­tament amb les seves germanes i els cadells de l'aristocràcia europea, varen muntar una party privada i convidaren Chiquito de la Calzada com a plat fort. I hom se'ls imagina dient fistro i pecador i aquestes poca-sol-tades que es veu que fan tant de riure. A mi, però, se'm va emboirar el record del príncep olímpic, barbeta enlaire i ja­queta creuada, atleta entre els atletes.

Ara s'ha vist ben bé que són com no­saltres. No només tenen aixelles per con­trolar, que ja les hi havíem vist, sinó que

també escolten acu-T7i - c i- dits plebeus i tal ve-

«El príncep Felip, g a d a posen hule de amb les seves quadres damunt la

germanes i els cadells cao*,a: ° Quina imatge ens de l'aristocràcia volen vendre, de la europea, van muntar monarquia? D'una

, , banda, la jovial i pro-una party privada i pera, com si fossin convidaren Chiquito t o t s u n s ciutadans , , „ , , digníssims de Sant

de la Calzada com a N a r c í s s e n s e secrets plat fort» àe família. De l'altra, « , . . t r, però, institució into-•*' " cable i alçada per da­

munt del bé i del mal, que entoma de través qualsevol mena de crítica.

No trien obertament la via populista a Festil del president Pujol, que disfrutava mirant la Lloll i no se n'amagava, mentre la seva senyora es llançava en parapente amb un desconegut. Perquè cal que la mo­narquia conservi sempre un setè vel, sempre posat. Però tampoc no dubten a dessa-cralitzar-la quan convé, mostrant-ne els seus gustos petitburgesos, les seves debi­litats lleus, el riure que suposadament ens iguala.

Ja s'ho faran, però que sàpiguen que molta humanitat a la fi fa ferum. Qui sap si acabarem donant la raó a la Rahola, tot pagant-li drets d'autor per aquell eu­femisme tan tendre de ciutadà Joan Caries. E L T R í P T

T é la seva gràcia que, després que sa­béssim amb mesos d'antelació quin va­lencià guanyaria el Sant Jordi, ara els de l'editorial Tusquets se'ns despengin

amb la notícia que no faran públic el nom de la guanyadora de l'últim premi de novel·la eròtica La Sonrisa Vertical. Sempre són un misteri els que guanyen. Fa com l'enigma de saber per què el títol d'aquesta novel·la és Tu nombre escrito en el agua, havent-hi com hi ha tants de quaderns, ordinadors i pissarres a l'abast de qualsevol. A l'aigua no s'hi escriu cap nom: en tot cas, s'hi esborren noms i coses. Que ho preguntin sinó a la

Sempre són un misteri

• XAVIER CORTADELLAS

gent que vivia a Susqueda o als que ara han hagut de marxar de Tiurana. L'aigua ho des­trossa tot: records, cases, paisatge i pobles.

Acostumats però com estem que en això dels premis tot sigui possible, podem, si cal, acceptar aquell títol, de la mateixa manera que podem acceptar la història que ens han

explicat els de can Tusquets. Al capdavall, segons com es miri, tampoc no paguen tan bé perquè l'autora doni la cara només perquè guanya. I, a més, si és cert que viu a Roma, que és sud-americana i que vol continuar fent la mateixa vida de sempre, com més discreta millor. Que una cosa és escriure i una altra escriure llibres eròtics. Per a l'editorial, de fet, tot és propaganda. I, si algú se'ls empipa, sempre els queda el recurs de dir que ara estem en paus, que, com que els de Destino van voler premiar-ne dos d'una sola tongada, o faltaven premis o és que sobrava gent que en guanyava.

E IM S í S

S » « S 8 v l t L » T A

E L V E S P E R

Els boscos PACO SOLER

E ls dies s'allarguen altre cop, l'estiu s'apropa i el record dels incendis aviat tornarà a

ser present. Què s'ha fet per tal de millorar les condicions dels nostres boscos? Res de res. No s'ha mogut ni una fulla, els ta­llafocs són insuficients i el bosc està ofegat de matolls, deixalles i merda.

La cultura forestal ja existia, i els nostres pagesos en sabien un ou i part de l'altre. Però en l'afany d'imitar els nostres veïns més cultes vàrem considerar que això és una cosa d'Estat. Resultat: un patronat inoperant que només s'ha dedicat a posar cartellets que diuen «Gaudiu de la natura». Fan­tàstic! Sant Cugat sense Collserola i els pocs camps de conreu que queden no serien res més que una ciutat anònima, simple. La responsabilitat és nostra, del mu­nicipi, del nostre Ajuntament. S'han de trobar solucions per ne­tejar el bosc. Potser establint con­venis amb la Seguretat Social i els desocupats o aprofitant els ob­jectors de consciència, un dels col·lectius més coherents del país. Però no esperem que institucions estranyes ens treguin les castanyes del foc.

DIMISSIÓ CONDICIONADA 8 • Divendres, 10 de febrer de 1995 LLICÈNCIA CONCEDIDA

La junta directiva de Sant Cugat Comerç va arribar a l'acord de condicionar la seva dimissió a la concessió de la llicència de construcció de Kampió en l'assemblea de dilluns. Plana 9.

L'Ajuntament de Sant Cugat va concedir la llicència d'obres als promotors de Kampió el 30 de gener i concedirà la d'activitats durant el mes de febrer, segons va explicar Aymerich. Plana 9.

La multinacional nord-americana Hewlett Packard ha anunciat la construcció d'un edifici de 5.0(1(1 metres quadrats que es destinarà a oficines de vendes i a zona de serveis i esbarjo per als treballadors.

EMPRESES

Hewlett Packard ha celebrat el seu 10c I aniversari d'ençà que es va implantar a Barcelona. HI centre de producció de Sant , Cugat va inaugurar divendres la nova planta de producció d'impressores de gran

format, amb la presència honorífica de Jordi Pujol i la de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. HI nou edifici ha entrat en funcionament fa un mes, un any des­prés d'haver-se començat a construir.

Hewlett Packard construirà un nou edifici abans de final d'any

Jordi Pujol va ser un dels convidats La multinacional preveu incorporar dues d'honor a la inauguració de la nova planta impressores més a la línia de producció

( \ l I MOkl I I • Sant Cugat.— HI centre tic pro­ducció de Hewlett Packard li II') a Sant Cugat ampliarà les seves instal·lacions amb un edifici de 5.000 metres quadials que es des­tinarà a una /ona d'esbarjo per als treballadors, a mes d'una ofi­cina de vendes i altres serveis. HI nou edifici de Hewlett-Packard a Sant Cugat s'enllestirà al mes de novembre, segons les previ­sions. LI conseller delegat de HP Espanyola. Juan Soto. i el director general de HP Barcelona Divisió. Rich Kaimondi. van anunciar la construcció del nou edifici a l'acte de celebració del 10è aniversari de les instal·lacions, dia que es va aprofitar per inaugurar el nou centre de Recerca i Desenvolu­pament (R + D), màrqueting i fa­bricació. Actualment, la superfície construïda s'eleva a 24.535 metres quadrats. L'edifici recentment inaugurat, que ja esta en funcio­nament. ocupa 14.500 metres qua­drats i ha suposat una inversió de 2.000 milions de pessetes. L'es­tructura s'ha aixecat en poc mes d'un any i s'ha ocupat en tan sols un mes. HI disseny de l'espai po­livalent permet adequar-lo als canvis que requereixen les mo­dificacions en la fabricació.

Un projecte ben avalat

E! president de la companyia nord-americana, Lew Platt, va destacar la importància del paper que han tingut el govern central, la Cieneralitat i l'administració lo­cal de Sant Cugat, en el creixe­ment del centre vallesà. Platt va afirmar que «el que passa a Bar­celona és un exemple meravellós del que agrada fer a la companyia, ja que aquí tant la infrastructura com el govern i l'entorn pedagògic son execí lents".

X. ^Jjj

^ t t | 1 ffff-JBflMfr

^^^^EIÉÜ ni m

.si» ™ { |

53»r mmn W l

— - i

*»~"33wl

^mm**

à «

*#*f -#

La nova planta ha introduït la impressora d'injecció de tinta de gran format, HP DesignJet 220. Foto: M.ESPINOSA

Hewlett-Packard disposa d'una superfície de 28 hectàrees a Sant Cugat i es troba en una fase d'ex­pansió internacional. HI centre de Sant Cugat es, des del 1993. el responsable a escala mundial de la recerca, el desenvolupament, la fabricació, el màrqueting i la distribució d'impressores de gran format. «Durant l'últim any s'han introduït productes nous i es pre­

veu introduir-ne més —va dir Platt—, ja que en cap moment s'ha demostrat que això pugui ser contraproduent per a l'empresa, sinó al contrari».

Beneficis i guanys

Hewlett-Packard va obtenir uns beneficis nets mundials de 1.600 milions de dòlars durant l'últim exercici fiscal. Amb aquests be­

neficis se superen en un 36 per cent els guanys que va registrar la companyia nord-americana el 1993. Els ingressos nets van pujar a 25.000 milions de dòlars, 5.(HK) dòlars més que el 93. A Espanya els percentatges han estat molt superiors. La facturació de l'últim any va superar en un 87 per cent la del 93 —per sobre dels 106.000 milions de pessetes—.

« Que el futur sigui millor »

• l i president de la Generalitat, Jordi Pujol, va destacar la satis­facció que va sentir el govern au­tonòmic per l'elecció de la mul­tinacional nord-americana d'ins­tal·lar-se a Barcelona. «Vam veure com un país amb una estructura industrial antiga —no pas vella— era escollit per una empresa sig­nificativament prestigiosa en tot l'àmbit mundial», va afirmar Pu­jol. El President va confessar que «sentia una simpatia especial per aquella multinacional, que va néixer d'una aventura de dos nois que van inventar un producte tan­cats en un magatzem vell». Segons Pujol, es pot identificar la història que va succeir a Califòrnia amb la manera de treballar de la so­cietat catalana perquè, segons ell, «aquest esperit d'iniciativa i d'in-

novacio de Hewlett Packard és similar al dels catalans». Pujol va explicar que ell sempre intenta vendre Catalunya arreu del món «com els antics viatjants que pas­sejaven amb la maleta de mos­tres». La situació geogràfica de Catalunya, la important iniciativa en el món de la recerca i una indústria auxiliar de proveïdors prou bona, «són actius que han contribuït a aconseguir l'empla­çament d'un dels centres més im­portants de Hewlett Packard a Sant Cugat», segons va afirmar el president Pujol. Els catalans «intentem ser una societat d'a­colliment igual que la california­na, ja que ens han demostrat que són els més preparats per rebre sense problemes les innovacions» i aquesta és —segons Pujol— la millor manera d'anar endavant.

« Queda molt per aprendre »

CM. • Hewlett Packard va patir di­ficultats econòmiques a l'Estat Es­panyol entre el 1989 i el 1992, segons va explicar el vice-presi-dent general de la companyia. Rich E. Bellu//o, «a causa de l'esqui/ofrènia monetària del go­vern espanvol durant l'anterior le­gislatura». Actualment, «la pes­seta es troba en un nivell que permet competir amb qualsevol altre país del món» —va explicar Belluzzo— «i això s'ha d'apro­fitar», ja que, segons ell, els pro­blemes que es deriven de la va­riació de paritat de la pesseta sem­pre els paguen les empreses. Per Belluzzo, «és enormement peri­llós que, via internacional, variï la paritat perquè les empreses per­den poder i competitivitat en aquest àmbit». Però el vice-pre-

sident de Hewlett Packard va vo­ler deixar molt clar que «en aquests moments la paritat de la pesseta és l'adequada» per a la multinacional nord-americana.

Segons Belluzzo, una societat «es distingeix més per la qualitat de la demanda que no pas per la qualitat de l'oferta». «Doni'm qualitat de demanda i. sens dubte, podré oferir-li qualitat d'oferta», va afirmar Belluzzo. En aquest aspecte, encara falta molt per aprendre d'altres societats veïnes de l'espanyola, tot i que, segons el vice-president, «l'administració pública està fent molt per millorar aquesta situació tant en l'àmbit estatal com en l'autonòmic o en l'àmbit local», i s'ha de tenir en compte, segons ell, que «en ne­gocis, la situació econòmica depèn a vegades de la situació política».

L'Ajuntament ha obert el període de pagament de l'impost de vehicles

C M.

M Sant Cugat. L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha no­tificat per correu ordinari l'ober­tura del període de pagament de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica. Segons ha informat l'à­rea de Gestió Tributària de l'A­juntament, rebran la notificació durant els pròxims dies tots els contribuents amb vehicles donats d'alta a Sant Cugat del Vallès des del dia 1 de gener d'enguany. L'Ajuntament ha explicat que aquells que no rebin l'avís de pa­gament abans del dia 2 de març. poden passar per l'oficina d'in­formació de rendes a recollir una còpia del document, ja que el ter­mini de pagament no es tancarà fins al dia 15 de març.

Noves tarifes tributàries

Hls turismes de menys de 8 cavalls de potència hauran de pa­gar 3.340 pessetes, que és la quota mínima establerta. Hls turismes de més de 8 cavalls i fins a 12 pagaran una quota de 9.020 pes­setes. Els automòbils que tenen entre 12 i 16 cavalls de potència hauran de pagar una quota de 19.030 pessetes, i aquells que te­nen més de 16 cavalls han de pagar 23.710 pessetes. Amb un total de 18.909 turismes, l'Ajun­tament espera recaptar un total de 230.393.390 pessetes, en con­cepte d'impostos sobre turismes.

Els autobusos de 50 places pa­garan 31.385 pessetes i 39.235 pes­setes aquells que tenen 99 places. Els camions pagaran entre 11.190 i 39.235 pessetes, segons les tones de càrrega que correspongui a cada un. Actualment, l'Ajunta­ment té censats un total de 1.503. Igualment, en funció del tonatge, els remolcs —167 censats— pa­garan de 4.670 pessetes —els més petits— fins a 22.040 pessetes —a-quells que tenen una capacitat su­perior a les tres tones—. Les 3.911 motocicletes que hi censades a Sant Cugat pagaran entre 1.170 i 16.000 pessetes, segons el cu­bicatge de cada una, entre 1.170 i 16.000 pessetes —les motoci­cletes d'entre 250 i 500 ce pagaran 4.000 pessetes—. Els 115 tractors censats pagaran entre 4.670 i 22.040 pessetes en funció dels ca­valls de potència.

Previsions de recaptació

El total recaptat com a impost sobre vehicles és de 270.373.805 pessetes, segons les previsions que ha fet, de moment, l'àrea de Ges­tió Tributària de l'Ajuntament. Els càlculs es fan sobre els 24.664 vehicles censats fins al dia 1 de gener del 1995, el 76 per cent dels quals són turismes. Al 1990 hi havia censats un total de 17.205 vehicles a Sant Cugat. Al 1991 el nombre de vehicles censats va augmentar fins a 19.990. El creixe­ment del parc automobilístic ha estat molt important en els darrers anys. AJ 1992 hi havia un total de 20.499 vehicles. Al 1993,22.714 i a final del 1994 es registrava un total de 24.664 vehicles, només a Sant Cugat, on la població cen-sada arriba tot just a les 45.000 persones, cosa que significa gai­rebé un automòbil per cada dues persones.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995 ECONOMIA 9

COMERÇ

La junta de comerciants no dimitirà fins que no es doni la llicència d'ús a Kampio L'assemblea els dóna suport i l'Ajuntament afirma que Kampio ja té llicència d'obres

CATI MORELL H Sant Cugat.— La jiinta directiva de Sant Cugat Comerç, que presideix Jaume Roca, va decidir ajornar la seva dimissió fins que l'Ajuntament concedeixi la llicència del su-

El president de la junta de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, va explicar que es condiciona la di­missió de la junta directiva de l'associació a la concessió de la llicència, després de l'assemblea extraordinària que es va celebrar dilluns passat per presentar la di­missió irrevocable. Roca va afir­mar que «només s'ha retardat la dimissió perquè l'assemblea, que és l'òrgan executiu de l'associació, ho ha demanat». La decisió de l'assemblea de no acceptar la di­missió irrevocable de la junta va ser aprovada per 24 vots a favor i 5 abstencions, a les quals es van sumar els 8 membres que for­men la directiva. Durant l'assem­blea. Jaume Roca va explicar que «és lamentable el fet que qual­sevol decisió que prengui una jun­ta de comerciants no tingui cap tipus de vinculació envers l'ad­ministració». Per això, segons Ro­ca, la dimissió «hauria de ser con­siderada com una protesta per tot el procés que ha seguit {'afer Kam­pio des dels seus inicis i, sobretot, després de les manifestacions que va fer l'alcalde sobre el tema». El president de Sant Cugat Co­merç va voler destacar l'objectiu que havia portat la directiva actual a la presidència: «aturar la cons­trucció de la superfície comercial, independentment dels metres que ocupi». Segons Roca, «no cal ser economista —perquè amb una senzilla operació aritmètica n'hi ha prou— per saber que si ara les intencions de Kampio van en­caminades a la construcció de 1.700 metres quadrats de super­fície de venda, finalment ocuparà els 3.500 metres quadrats inicials, ja que ocuparà tot l'espai destinat a galeries comercials».

Es presentarà un recurs

La intenció de Sant Cugat Co­merç és presentar un recurs contra la llicència, tan bon punt sigui concedida. El vice-president, San­ti Garriga, va explicar que, «se­gons l'article 2.2 de la Llei d'e­quipaments comercials, els esta­bliments comercials col·lectius in­clouen petits establiments indivi-

permercat Kampio à la promotora barcelonina. Tot i que havia anunciat la dimissió irre­vocable, la junta va optar per aquesta via, a causa de les pressions de làssemblea per continuar endavant, ja que, segons alguns dels

seus membres, «són les persones que han viscut el procés les que l'han de dur fins al final». L'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay­merich, ha explicat que la llicència d'obres de Kampio es va donar el 30 de gener passat.

La junta que presideix Jaume Roca presentarà un recurs quan es concedeixi la llicència d'activitats Foto:M.ESPINOSA

duals dins d'un mateix edifici». Per tant, segons Roca, «l'establi­ment que es vol construir a la zona de Sant Domènech-el Co­lomer arribarà a completar el pro­jecte inicial per una via o altra». Davant de la situació amb què han topat els comerciants de Sant Cugat, Jaume Roca va afirmar que «en una associació on es prac­tica un cert passotisme és molt difícil tirar projectes com l'actual —parar la implantació de Kam­pio— endavant». Davant d'aques­ta afirmació, els representants del sector de l'alimentació es van sen­tir ofesos i alguns es van defensar, explicant que la junta directiva els representa «tant si a la di­rectiva hi ha algun membre del

sector com si no n'hi ha cap». Durant la reunió que es va ce­

lebrar dilluns, els membres de l'as­semblea van mostrar el seu de­sacord amb l'actitud «moderada» de la junta directiva.

Divergències a l'assemblea

Alguns dels membres de Sant Cugat Comerç van proposar dur a terme mesures més contudents i cridaneres que les que s'han pres fins ara, com la desertització de la tercera edició de la fira de mostres Sant Cugat Actiu o la possibilitat de tancar a partir de les 6 de la tarda tots els comerços de la ciutat, un dia convingut de la setmana. En tot moment, la junta directiva es va mostrar en

desacord amb aquestes idees, ja que, segons Roca, «sempre hem d'optar per no implicar la població en una guerra on mai no trobarem el seu suport, sinó més aviat el seu rebuig». Segons el mateix Ro­ca, «el que ha de quedar clar és que la mostra no és del govern municipal ni és de l'associació de comerciants, per tant, els comer­ciants han de mesurar fins a quin punt els convé formar part d'una fira de mostres o no». Roca es va manifestar partidari de la màxi­ma participació possible i que «el certamen resulti tan atractiu com es mereix», i va explicar que l'as­sociació ha fet una segona carta per als seus membres, demanant la participació a la fira.

De galeria comercial a locals d'oficines CM.

H Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va explicar dimecres passat que la intenció inicial de l'empresa SPS Barcelona s'ha convertit en his­tòria. El fet és que la promotora va presentar un nou projecte el 20 de gener —amb una planta de 1.720 metres quadrats desti­nada a venda—. i l'equip de go­vern va donar la llicència d'obres el dia 30, tal com ja havia anunciat Aymerich després de la reunió que va mantenir amb els comer­ciants el dia 1<S.

Segons Aymerich, la llicència d'obres inclou «3 plantes d'apar­caments. 39 habitatges, una planta de 1.72(1 metres quadrats destinats a alimentació i 1.500 metres qua­drats sense us». L'alcalde ha as­segurat que ha «reprès les gestions amb la promotora per reconver­tir-ho en una planta d'oficines».

Aymerich, va afirmar que «la lli­cència d'activitats es podria donar més endavant, però s'ha acordat concedir-la al febrer». Roca va dubtar posteriorment sobre la possibilitat de concedir la llicència d'obres sense la llicència d'acti­vitats.

L'alcalde va voler despolititzar el tema explicant que les eleccions no el condicionen. Segons Ayme­rich, «aquest tema es podria haver aparcat fins després de les elec­cions. però no seria ètic». El més important, pér l'alcalde de Sant Cugat, és que, «gràcies a les ne­gociacions que s'han dut a terme des de l'equip de govern, s'ha po­gut reduir la superfície inicial en un 41 per cent». L'alcalde de Sant Cugat es va reafirmar en la pos­tura d'únic negociador amb l'em­presa promotora dient: «que s'en-dugui els mèrits qui se'ls ha d'en­dur i les crítiques, també».Refe­

rint-se a la reducció dels metres destinats a venda d'aliments en el supermercat Kampio, va tornar a repetir que «s'ha arribat a una bona solució».

Aymerich va lamentar «la de­cisió de dimitir» presa per la junta, ja que considera Sant Cugat Co­merç com «l'interlocutor vàlid per a l'Administració». L'alcalde va destacar diversos projectes que en aquests moments es duen a terme en l'àmbit comercial, com ara la conversió en zones peatonals de carrers del centre de la ciutat, el directori comercial i la mostra Sant Cugat Actiu. En aquest sen­tit. va dir que la .tercera edició de la mostra «serà un èxit, com les dues anteriors», atès que ja hi ha vuitanta comerços i em­preses preinscrits. Finalment, va considerar que el treball de l'as­sociació «ha beneficiat el conjunt del comerç de la ciutat».

Juan Aymerich.Foto:ELS 4 CANTONS

La gent gran del Casal d'Avis critica el govern central

JOSEP M. VALLÈS • Sant Cugat.— Un debat intens va ser el que es va produir al Casal d'Avis Sant Cugat després que dos funcionaris de l'Institut Nacional de la Seguretat Social van explicar als avis les revalo-ritzacions de les pensions previstes per aquest any. Després d'escoltar totes les explicacions van comen­çar les queixes. Els avis van ma­nifestar de manera contundent les seves crítiques, que anaven diri­gides al Ministeri de Treball i, d'una manera més general, al go­vern central. «Amb el que cobrem a final de mes només ens queda morir», «menys gastar diners amb propaganda del govern per la te­levisió i així més en tindrem per repartir entre els pensionistes» o «segur que els ministres, quan es retirin, tindran una pensió molt millor que la nostra» van ser al­gunes de les frases que els dos funcionaris, que només venien a informar sobre les revaloritza-cions, van haver d'escoltar i dri-blar. Evelino Quevedo, un dels dos representants de l'Institut Na­cional de la Seguretat Social, va manifestar en acabar la xerrada informativa que «aquest tipus de queixes són normals. No és la primera vegada que em trobo amb aquesta situació. Però sí que ha estat la primera vegada que un jubilat enfadat ha abandonat la sala on fem la xerrada perquè un dia va tenir un problema amb l'Administració».

Revalorització del 0,9%

La majoria dels pensionistes rebran una paga compensatòria del 0,9% sobre la quantitat que rebien al desembre del 1993. La normativa diu que la rebran aquells que eren pensionistes al desembre del 93 i els que ho eren al 94, però percebien pensions mí­nimes. El percentatge del 0,9% s'obté de restar l'índex de preus al consum del 94, el 4,4%, de l'IPC del 93, el 3,5%.

Els comerciants de Rubí retiraran el recurs contra Pryca H Sant Cugat.— El president de l'Associació Comerciants de Rubí, Manel Martori, va afirmar dilluns passat a la Casa de Cultura que els comerciants de Rubí ja han desestimat totes les possibilitats d'èxit pel que fa al recurs que van presentar amb motiu de la implantació d'una gran superfície comercial de la cadena Pryca a la zona de la Guinardera. Martori va afirmar que «des del principi els comerciants ja sabien que tin­drien problemes per arribar lluny amb el recurs, ja que fins i tot l'advocat que porta el tema, Josep Maria Llauradó, va avisar del petit percentatge de possibilitats d'èxit «després de cobrar per endavant».

Actualment, «els comerciants de Rubí ja no volen invertir més diners en un recurs que no es pot guanyar», va afirmar Martori. «La participació dels comerciants no associats era fonamental per poder dur endavant tots els pro­jectes per parar la construcció del Pryca, i aquest suport no ha arri­bat mai». Aquest ha estat un dels fets que ha provocat el desencant de la resta de comerciants ru-binencs. adscrits a alguna de les cinc associacions de comerciants, segons va explicar Manel Martori. Per això, Martori va anunciar que la lluita dels rubinencs contra el Pryca de la Guinardera «ja sha acabat, després que s'han perdut més d'un milió i mig de pessetes». Martori va animar Sant Cugat Co­merç a continuar la seva tasca per intentar evitar la implantació de Kampio., CM.

RICHTER AJORNA EL CONCERT

El mític pianista ha hagut d'ajornar el concert de Madrid a causa d'una indisposició. Aquest fet ha provocat que l'última actuació de Richter a l'Estat Espanyol s'hagi traslladat al 17 de febrer. Plana 11.

1 0 . Divendres, 10 de febrer de 1995 N O V A ETAPA D E L'ESCOLA D ' A R T

Aquest curs escolar l'Escola Municipal d'Art ha inaugurat una nova seu, es prepara per a la reforma educativa i ofereix noves especialitats per realitzar una educació de qualitat. Plana 13.

TEATRE

Rosa Gàmiz és una de les cinc nenes de la Companyia T de Teatre que van estrenar el maig de 1991 Petits contes misògins, de Patrícia Highsmith. També va estrenar Homes!, però va

ser substituïda les dues vegades que aquesta companyia va actuar al Tea-tre-auditori del Centre Cultural. La causa van ser les feines que li van anar sortint simultàniament, com ac­

tuar a La filla del mar, Qui... compra maduixes? o La corona d'espines, totes representades al Centre Dramàtic de la Generalitat. Aquest diumenge in­terpretarà la Mariagneta del drama La

«

ROSA GAMIZ. Actriu i intèrpret de «La corona d'espines»

La Mariagneta és un bombonet»

corona d'espines, de Josep Maria de Sagarra, sota les ordres d'Ariel Garcia Valdés. La seva ètica personal ha fet que, de moment, hagi deixat la Com­panyia T de Teatre.

«La corona d'espines», de Sagarra, arriba al Teatre-auditori

PhPTL'OUES • Sani Cugat.— Àngel Guimerà. l'.mili Vilanova i Josep Maria de Sagarrra son autors que ha re­presentat fora de la companyia T de Teatre. (Juan feia teatre amateur a Badalona, havia fet tea­tre d 'autors clàssics'.'

- '«De fet, fèiem només teatre d'autor, i també teatre en castellà de tant en tant. A mes de fer cada any I:'Is pastoret-,.••

- A l.a corona d'espines vostè és la Mariagneta. una noia dolça, amb els sentiments molt a flor de pcll :

• l.s un personatge bombonet de l'obra, i dels macos, Es la noia pobra. 1."hereu. ITudakl . el volen casar amb la noia rica. Però estan molt enamorats i. encara que en principi te cl ioe perdut, penso que desprès etianva. I es cert que al llarg dels lics actes de l'obra se li acumulen molts sentiments i molt forts...

-La corona d'espines es un dra­ma i sempre es fràgil la línia que separa el drama del drama exa­gerat. com passa amb les tele-novcl·lcs i els ctdebrons.

- «Exacte. l's una línia finís-sima i delicada, i aquí és on juga un paper molt important el di­rector. I's un tirania i, a més, en vers, que encara complica més el fet que te'n puguis anar cap a l'altra banda, però el director ens ha sabut conduir molt bé.»

—Va ser complicat i difícil el procés d'assaig i de preparació del personatge?

—«En el treball del vers, vam tenir en Jaume Medina, un filòleg i especialista en vers. Ens guiava en la qüestió tècnica, ja que l'Ariel Garcia Valdés té una part fran­cesa. Lis dos monòlegs que tinc al final, els vam treballar exclu­sivament tota una setmana, jo so­la, i no em va deixar passar res, ni relaxar-me. És molt diciplinat i molt bon director d'actors. És d 'aquests que et treu tot el suc

Rosa Gàmiz. una Uc Ics actrius més guapes de l'escena catalana, al balcó de casa seva.Foto: j.A. MU1.A.

que tens.» —És diferent treballar en un

teatre públic, com cl Centre Dra­màtic, que fer-ho en una com­panyia privada'.'

—«Sí, i tant! .Mes que res, per­què en una companyia privada,

com T de Teatre, t'hi impliques molt més. no només en la feina d'actriu. També estàs pendent de la creació de l'espectacle i de tot el que representa. Al Centre Dra­màtic fas exclusivament el teu personatge.»

—I .'escenari de La corona d'es­pines se'ns presenta completament despullat, expressament. Per què?

— ( r e c que han estat l'esce­nògraf i l'Ariel, que van dir que no volien mobles. I això en un clàssic, que passa en una casa se-nyorial... Tothom s'imagina una masia rica amb taules, cadires i làmpares. Però no hi ha res d'això, sine) que fins i tot en un moment que beuen en una copa, aquesta es deixa al terra. I s'ha fet així perquè només hi hagi el joc dels actors.»

— l.a gimnàstica i la dansa són bones conegudes seves.

—<I -ïns i tot havia estudiat i fet classes de gimnàstica rítmica. Aquest fet m'ha ajudat a tro­bar-me niés còmoda damunt de l'escenari. També havia fet con­temporània. i això dóna una mag­nitud de l'espai, del moviment i del ritme que és bo també davant de la vida.»

— l.a companyia T de Teatre té la premissa que no has de ne­gar-te a fer cap treball que et surti fora de la companyia, sinó que l'has d'agafar perquè és una manera de renovar la sang i això repercuteix en bé de la companyia.

— "I tant! Lncara que he deixat I de Teatre fa uns mesos, després d'haver estrenat Homes!. Vaig preferir agafar coses de fora que no quedar-me a la companyia. Tot i que aquesta premissa existeix a la companyia, va arribar un punt que vaig preferir fer més la meva. i no cm va semblar ètic que, si no tenia res més, hi anés fins que em sortís una altra feina.»

-1 vostè no participarà en el tercer espectacle de la compa­nyia?

—«Hn principi, no, però no se sap mai. No hem trencat la relació i som molt bones amigues.»

—Aquest podria ser un dels secrets del vostre èxit?

—«Es pot dir que vam treballar molt a gust gràcies a l'amistat que ens unia a totes.»

EDUCACIÓ

Drac Màgic porta la seva Campanya de Cinema per a Escolars a Sant Cugat

-. .. : . . . . : ; i:. . . . i . I.. 1 , : . . < ; , , : . , C l . I ' J , „ . . .,1 ...„,i. „ . , , - . 1 . . , . . , , , , . i "> I , " , 1 , . I . .K , WVIl·.R BORRÀS

• Sant Cugat.— La companyia Drac Màgic, dedicada als espec­tacles de tipus didàctic per a in­fants. porta a Sant Cugat una edi­ció especial de la seva Campanya de ('inenia per a Escolars. activitat de divulgació de la cultura cine­matogràfica que Drac Màgic rea-lit/a des de l'any I->S1 a diferents localitats de Catalunya. Aquesta campanya te com a objectiu apro­fitar Ics possibilitats didàctiques de certs films, seleccionats amb un criteri cultural i formatiu, do­nar a conèixer cl cinema com a mitjà d'expressió artística i de co­

municació. utvulgaiit-ne la historia i les característiques, i proposar un treball d'educació cívica re­lacionat amb cl caire col·lectiu de l 'espectacle cinematogràfic. Com que aquest es l'any del cen­tenari del cinenialogral (el 2N de desembre farà cent anys que els germans l.umicre van icaht /ar a París la primera projecció publica del seu invent), tant Ics projec­cions com les activitats comple­mentàries es faran .ii·ib referència a l'efemèrides, encara que Ics ce­lebracions oficials es duran a ter­me al Ham de l'anv sceucnl. P>1»).

Els films seleccionats per als escolars de Sant Cugat són: per als de primer i segon d 'LGB. La Ventafocs, de Valav Vorlíeek (que es projectarà els dies 13 i 14 de febrer), i l'A bosc en perill, de Jan Cissbeig (24 i 25 d'abril); per als de tcicci i quart, Ilatsiltipitli. de Verieh Konig (15 i lli de fcbrerl. i La i apsu de tliners. de Noi en k e e h-Jacobscí; (2f> i 2~ d'abi Ml; pe i .ah de cinquè. La çlona del ir,< ;, pare. d'Yvcs Robert (1~ de Icb ien i /-.'/ inca antic \an tio^h. de Michael Ruhho (2N d'abril); i pel a sclc i vuitè d T ( 115. ( 'sumo d, Hci^crut . de Jeaii-Paul ' Rap-

peiiau (21 i 22 de febrer), i llcroc por accidenti', de Stephen ITears i. - i 4 de maig)

1 es sessions s'organitzen per les diferents escoles del terme mu­nicipal i estan previstes per a un màxim de 251) alumnes. Abans de la projecció es icalit /a una pre­sentació del 11 Ini i el tema amb què esta ulacional per al treball didàctic. I .es sessions es faran a Ics 1>:.M\ del mat!. aU ( Hicmes Sant < ugat. Aquesta activitat compta amb la col·lahoiacio del Centre ( 'ultural Sant ( 'ugat. Cinesa i el Se iv ei dTnscnyament de l'Ajun-I l'iient de Sant Cugat.

I-'MMA ANSOI.A • Ariel Garcia Valdés, director de la La corona d'espines, va es­collir l'obra perquè és una de les més emblemàtiques de Sagarra, dramaturg del qual es comme­morava el centenari del naixe­ment. Sagarra va convertir-se en un dels autors mes estimats del públic arran de l'estrena d'aquesta obra. Garcia explica: «Vaig ado­nar-me que aquesta peca en vers estava admirablement construïda A més, m'agrada el teatre dels poetes, el teatre dels que fan tre­ballar la llengua, el teatre on la llengua porta la història. Crec que tot teatre on no hi ha una llengua és pura anècdota.» Aquesta es una de les raons que han portal cl director a «confiar en el vers. res­pectant-lo totalment i de la ma­nera mes ortodoxa-. «He reduït al mínim estricte la banda sonora i la música perquè l'única música sigui la llengua i crec que encara es pot anar a buscar mes llum com dir aquest vers», afirma.

D'altra banda, l 'autor va dir res­pecte al seu text: «Abans de con­cretar aquesta comèdia, se'm va acudir el cas d'una maternitat fc-roçment ultratjada pel destí, El cas no era prou original: tot el truc consistia a presentar-lo d'una manera nova en el nostre teatre. Vaig pensar en l'època i el clima del meu tema. Influït no sé per què. vaig enamorar-me de l'època del terror, el 1793; això podia ser un element que compliqués les coses i donés lloc a presentar dues mentalitats: una d' immoralment reaccionària i una altra de no-blement progressista.»

Àngels Poch. Rosa Gàmiz . Mercè Comes, Àngels Bassas. Jo­sep M. Pou, Pere Arquillué, Jordi Dauder , Joel Joan, Artur Trias, Xavier Massé, Lluís Marco i Joan Serrats són els intèrprets de l'obra, que es representarà diumenge a les 7 de la tarda. Jordi Carrillo és l'ajudant de direcció i l'esce­nografia és a càrrec d'Antoni Tau-lé. Medina ha estat l'assessor en aspectes relacionats amb el vers.

La Jove Orquestra i Carme Talleda actuen al Vendrell

H Sant Cugat.— L'auditori Pau Casals del Vendrell serà l'escenari del concert que aquesta nit ofereix la Jove Orquestra Sant Cugat, di­rigida per Josep Ferré, i la pianista Carme Talleda. El programa in­clou l 'obertura de l'òpera F.sther de Carl Ditters von Dittersdorf. Música aquàtica de Haendel. Con­cert en re menor per a piano i orquestra BWV 1052 de Bach. Sa-rahanda und Minuet de Vinccnt d'indv i l'eer (Ivnl suite número 1 opus 4b d'Ldvard Gricg. Aquest mateix programa serà el que ofe­riran el proper dissabte IS de fe­brer. a les deu del vespre al Ic a-trc-auditon, amb la u i l · laborauó de l'Associació Urqucslia San! Cueat i de la ( 'ai\a de ( 'a;alnr,va

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 11

MUSICA I

Richter no actuarà al Teatre-auditori fins

divendres vinent Ha hagut d'ajornar el concert de Madrid

EMMA ANSOLA • Sant Cugat.— A causa d'una indisposició, el pianista ucraïnès Sviatoslav Richter ha ajornat el concert de Madrid per al 13 de febrer, data en què havia d'actuar al Teatre-auditori de Sant Cugat. Aquest fet ha provocat que l'últim dels concerts que el mític pianista oferia a l'Estat Espanyol hagi estat trasllat al divendres 17 de febrer a les deu del vespre. Tot i que encara no s'havien exhaurit les localitats per al concert, les ofi­cines del Centre Cultural ja han entrat en contacte amb els clients que ja les havien comprades, entre els quals es trobava gent provinent d'altres països d'Europa i, fins i tot, de Mèxic.

No obstant això, Richter ja ha escollit les composicions que in­terpretarà tant a Sant Cugat com a Madrid. La Sonata en re major número 56, de Joseph Haydn; Val-ses nobles et sentimentales i Miroirs, de Maurice Ravel, i la Sonata en re menor número 2, de Sergei Prokofiev, seran interpretades a l'estil tradicional de Richter, un dels pocs músics que encara actua davant la partitura i amb molt poca llum per no distreure l'a­tenció dels oïdors.

Josep M. Prats, director d'I-bercàmera i representat de Rich­ter a l'Estat Espanyol i Portugal, és l'única persona que entra en contacte amb el mestre, ja que

que el pianista no concedeix en­trevistes per tal de no barrejar la vida personal amb la música. Tal com Prats va afirmar, «Richter és una persona molt reservada, i sobretot molt humil, que no de­sitja ser conegut per res més que no sigui per la seva feina com a músic». Se sap, però, que entre les seves preferències dóna molta importància a ciutats petites que li siguin desconegudes. Aquesta ha estat una de les raons per les quals Richter ha consentit a actuar a Sant Cugat. Ibercàmera li va fer la proposta del Teatre-auditori per l'acústica de l'espai i «apro­fitant la bona disposició del seu director, Tomàs Seix, perquè Ca­talunya no es quedi sense l'ac­tuació d'un dels més grans músics actuals», va afegir-hi Prats.

Richter finalitzarà les actua­cions per l'Estat Espanyol a Sant Cugat, encara que, segons Prats, «té el desig de realitzar una au­dició gratuïta per a joves estu­diants de música, probablement a Sitges, però fins ara només és un desig». Prats, que es va mostrar molt impressionat per les actua­cions que fins ara ha realitzar el músic ucraïnès, va manifestar: «Malgrat la meva opinió, Richter sovint està descontent amb el que fa perquè és molt crític i exigent amb si mateix.» Després de Sant Cugat, el pianista actuarà a Mont-peller, al nord d'Itàlia i a Viena.

Josep Ferré va dirigir el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell. Foto: A. BOFILL.

£1 músic Josep Ferré dirigeix un recital pro Liceu al Saló dels Miralls

EMMA ANSOLA • Sant Cagat.— Un any després de l'incendi que va assolar el Gran Teatre del Liceu, el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell va trencar el silenci que fins aleshores havia regnat en aquest indret oferint-hi un recital dirigit pel músic sant-cugatenc Josep Ferré. Amb l'as­sistència de la soprano Montserrat Caballé i del director del Liceu,

Josep Caminal, es va realitzar el primer concert d'un conjunt de recitals que s'oferiran habitual­ment els últims dissabtes de cada mes. Aquests concerts són orga­nitzats per la Federació d'Asso­ciacions d'Amics de l'Òpera de Sabadell amb la finalitat de man­tenir la Coordinadora d'Entitats Pro-Liceu i reivindicar la recons­trucció del teatre per a l'any 1997.

Per Josep Ferré, director del cor d'òpera de l'associació Amics de l'Òpera de Sabadell, «durant el concert es van viure moments de gran emoció perquè era el primer cop, després de l'incendi, que s'ac­tuava al Liceu mateix i, sobretot, per l'acústica que té el Saló dels Miralls.» Els beneficis que s'ob­tinguin aniran destinats a la Fun­dació Liceu.

Restaurant Masia

Xercavins

La masia on hi ha el restaurant té dos segles i mig d'antiguitat

El «Xercavins» ofereix fins a quinze menús, variats i amb la millor qualitat, i els preus oscil·len entre les 4.000 i les 6.000 pessetes. A més, hi ha uns menús exclusivament pensats per als més petits a preus molt econòmics. Els preus són, doncs, molt competitius. Però això no és el més important. L'encant del «Xercavins» es troba en la diversió dels nens, que no oblidaran mai el dia de la seva primera comunió. Al «Xercavins» ho tenen tot a punt per aconseguir-ho. L'entorn del restaurant també contribueix a obtenir el millor ambient en les reunions familiars. La masia típicament catalana on hi ha instal·lat el «Xercavins» té dos segles i mig d'antiguitat. El local disposa al seu interior de sis menjadors climatitzats, noranta metres quadrats de cuina, quatre lavabos, una barra de bar i una sala de televisió. El «Xercavins» està emplaçat en una zona envejable pel seu paisatge i disposa de bones comunicacions.

ESPECIAL CALÇOTADES: Dos menús complets de calçots i carns. Menú número 1: Calçots, xai, botifarra amb mongetes, car­xofes i allioli, pa torrat, sorbet de llimona. Vins del Penedès en porró o ampolla, aigües, gaso­ses i cafès. 2.975 ptes. per per­sona. Menú número 2: Calçots, cabrit a la brasa (costelles, cuixa, es­patlla), mongetes, carxofes i allioli amb pa torrat, sorbet de llimona, vi del Penedès en porró o ampolla, aigües, gasoses i ca­fè. 3.875 ptes. per persona.

ESPECIAL COMUNIONS

«Xercavins» farà de la comunió del seu fill una festa inoblidable

El restaurant Xercavins, situat a la carretera de Cerdanyola, s'ha volgut especialitzar en banquets per a les famílies que celebren les primeres comunions dels seus fills. «Xercavins» fa tretze anys que treballa per proporcionar el millor servei als seus clients. En fa tres que prepara els banquets especials de primera comunió amb una festa dedicada especialment als més petits de la casa. Al restaurant «Xercavins» tenen un parc infantil on habitualment els nens es distreuen mentre esperen que arribin els àpats o havent dinat, però, a més, aquest parc infantil es converteix en un lloc d'absoluta diversió entre els mesos d'abril i de maig, quan arriba el temps de les primeres comunions. És en aquest parc exterior on es prepara la festa infantil. Els pallassos conviden tots els nens a participar-hi, i els apleguen al parc. Aquí, actuen els pallassos, els nens es passegen en una carrossa arrossegada per un poni, es fan curses de sacs i un concurs de bàsquet, on els més petits poden mostrar les seves habilitats sota la cistella. Un cop els nens s'han divertit d'allò més, arriba el número amb el qual els petits s'ho passen millor. És el moment més participatiu, en què el «cuc boig» treu per la boca, a gran velocitat, 250 globus de tots els colors que els nens han d'anar punxant amb un punxo. La diversió i el riure estan garantits entre els més petits. Tot això, sense que la festa suposi cap despesa extraordinària per als pares.

12 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS / Divendres. 10 de febrer de 1495

MUSICA/DANSA

Els pianistes Mosca i Camp omplen l'Aula Magna del Conservatori

R WION 1 l OI I

I Sant Cugat. l a parisenca. nacionalitzada italiana, l.udowca Mosca i cl niantc-.a Manel Camp van omplir dimecres passat l'Aula Magna del ( 'onscr\ aturi Munici­pal de Musica \ iclon.i dels Àn­gels, en un concert per a piano doble.

L'espectacle presentat pels pia­nistes rep cl nom de ( Hnlmst. perquè intenta ser una l'usio de conlraslos entre la musica barroca i el ja / /» . segons \a explicar Mos­ca. l)c l'et, (Oiiinist es una pro­posta que \ol superar les fronteres entre ducs formes d'interpretar. A la primera part del concert. I.udovica Mosca toca peces pet-tanvents a la gran musica barroca per a clavc del segle XVIII. com ara moviments de Kameau. Cou-perin i Scailatti. A la segona part. enlra en escena la improvisació de Manel ( anip, amb una peça de ( '. ( oiea. I 'entrada del pia­nista deixa pas a unes grans in­ici prelacions jazzistiqucs, compo­sades per < amp i Mosca, teles a duo.

1 n paí aules de Manel Camp, ••la musica barroca i el jazz tenen unes connotacions comunes quant al ritme i l 'harmonia: tant és així, que aplicant un falsejament del registre es poden arribar a com­binar-. Lis primers sorpresos de l'èxit que podia tenir la combi­nació van ser els músics mateixos, que es van adonar que els dos conceptes -es podien barrejar for­mant un espectacle d'evolució».

Els nombrosos assistents, que dimecres omplien l'Aula Magna del Conservatori, van dedicar una llarga ovació als músics. Aquest va ser el primer concert del cicle Una hora de música que organitza el Conservatori Victòria dels Àn­gels. Contrast de Mosca i Camps ha estat interpretat al llarg de gairebé tres anvs en diferents sales de concerts. Segons va anunciar la pianista italiana, «és possible que aviat s'interpreti al Teatre-au-ditori, perquè ja ens n 'han fet propostes».

Un pont d'esperança I «L'N PONT Dl MAR BLAVA»

Lectura en dansa de l'obra piietiv.ii i musical original de Miquel Marti i l'nl i I.luis l.lueh, interpretada per IT'sb.in Sant Cugat amb cniv.ogialia de Juan Serra Lloc: 1 eatre-.iuditori. Dia: 4 de lebrer.

I:IH AI - ÍDUNÍ R

E ra l'anv \iHl) quan Llins I.lacb va publicar Somnien, on deia: -Per això. que nin­gú no s'avergonveixi de dir,

que ningú no s'avergomeixi de cridar: somniem, sí. constantment. somniem sense límits en cK som­nis. somniem fins a l'inimagina­ble 1 ara. desprès de tant anys, el iniisic empordanès ens continua demanant noves rutes: • l 'odem fer del vell dolor un gran amor que ens uneixi en cl goig de viure. Jes del temps que hem conquerit fins al futur que entre tots hem de fer possible. •

Iota l'obra de l.lach es plena de futur, es plena de camins per arribar a llaça, i ara. sens cap mena de dubte, en un mon que sembla caminar cap a la globa-litzacio. cantar el dret a la di­ferencia i al plaer del mestissatge des del respecte a l'altri i, con­seqüentment, l 'amor a allò que és distint, és fer una aposta de pau, és construir un pont d'es­perança per a tots els humans.

L'Esbart Sant Cugat, per mitjà d'aquesta col·laboració, des de la seva identificació amb un trets culturals arrelats a la catalanitat, ha sabut evolucionar vers aquest àmbit més ampli i autèntic que és el Mediterrani, del nord i del sud, des de Grècia fins al Magrib i, com es diu a la cançó, des d'Al­cúdia a Amorgós.

A la primera part del programa, D'aire va, Joan Serra proposa un recull de danses que els balladors executen amb elegància i precisió, alhora que amb una alegria i con­vicció que arriba a l 'espectador amb força: La gala. de Camp­devànol; El contrapàs de cavallets, de Sant Feliu de Pallerols; Les corrandes, del Pallars; Els casca-vells, de Castellar de n 'Hug, i la Polka i Vals de les gitanes de Sant

L'esbart i Lluís Llach van fer omplir e'l Teatre-auditori en la representació d'Cu pon! de mar blava. I;o!o: MANI- HSPINOSA.

Celoni, són mostrades succesiva-ment amb un vestuari de gran vistositat i una escenografia re­marcable.

A la segona part, amb Un pont de mar blava es confirma que Llach és un extraordinari com­positor i un bon intèrpret de les seves creacions, i que. amb el temps, ha sabut reunir un conjunt de músics i de veus d'una ca­tegoria inqüestionable. El clima

que s'inicia amb l 'instrumental Ulisscs creix amb el cant àrab de Tanta llum de mar, es mostra serè al grec Lentament comença el cant, pren aire d'íntima enyorança a Marona i esclata finalment a Et deixo un pont de mar blava. En tot moment els membres de l'es­bart van acompanyar la música de Llach i el contingut del poemes de Martí Pol amb una conjunció equilibrada.

' c a i M e

NOU INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL AMB PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT

/ Tractaments facials i corporals

/ Depilació elèctrica i per sonda

/ Depilació personalitzada

/ Quiromassatge

/ Reflexoteràpia podal

/ Drenatge limfàtic

/ Tractament osmosphere +SEA

100

/ Píling corporal + Hidratació

- CONSULTA MÈDICA -

/ Tractament TUENDA

(Anti-Age)

/ Maquillatge

/ Maquillatge permanent

/ Tint i permanent pestanyes

/ Decobració

/ Manicura

/ Solàrium alta pressió: facial i

corporal

BENET SARSANEDAS D e l 2 a l 2 1 d e f e b r e r

SOCIS FONS D'ART

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

Sala Rusmol Santiago Rusihol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: mati de 9 a 2

tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

Llach anuncia al Centre Cultural un altre disc amb Miquel Martí i Pol

Sil VIA BARRI >s<) I Sant Cugat. l ' n treball "di­ferent»,del qual encara no es pol parlar per -.mantenir la llibertat a l'hora de compondre». Així de­fineix Lluís l.lach el nou disc que prepara amb Miquel Martí i l'oi després de l'èxit d'í •>; pont de mar blava. El cantautor va anunciar l'existència del projecte dissabte al Centre Cultural, després de hi penúltima representació de lia-llem un pont de mar blava amb l'esbart Sant Cugat, i va advertir que s'arriscaran que el públic els •'fumi la cavalleria per sobre» amb un producte totalment diferent. «Ja sé —\a dir Llach que molta gent pensarà que és un error deixar la línia del Pont. que ha funcionat tan bé. Però jo soc una mica àcrata, i m'agrada deixar-me dur a l'hora de compondre. No vull treballar amb una idea massa prefixada. I el que estic fent ara amb Martí i Pol m'agrada, perquè no sé en què acabarà.»

El que sí que s'ha acabat de moment són les representacions de l'espectacle conjunt amb l'es­bart Sant Cugat. Tot i que va confessar que li agradaria con­tinuar-lo, Llach va assegurar que «tot depèn de les contractacions Per fer-lo, cal que la geni conegui l'espectacle i n'assumeixi el pres­supost. Aquest món funciona així. Ara, si truquen al meu despatx i em diuen que demà mateix —va puntualitzar—, jo diré que sí de seguida, perquè és divertit i ener­gètic. I estèticament han fet una feina molt maca.»

Per a Llach, el treball de l'es­bart amb Ballem un pont de mar blava «demostra la possibilitat de fer un espectacle de dansa d'avui recuperant l'ahir. La conjunció de la tradició amb la modernitat és molt interessant, sobretot des d'un punt de vista intel·lectual i an­tropològic». I recuperant els pa­r a l · l e l i s m e s a m b s e n s a c i o n s sexuals que utilitza sovint per des­criure les seves impressions, va afegir que, amb tot, el millor de la col·laboració amb l'esbart havia estat «aconseguir que quaranta persones s'ho passin tan bé da­munt d'un escenari; jo, com que sóc del maig del 68 —va dir— en això dels orgasmes, com més hi sigui present, millor».

Després duna representació al Moll de la Fusta de Barcelona, a Expocultura, i una segona a Terrassa, les d'aquest cap de set­mana al teatre auditori del Centre Cultural de Sant Cugat han estat. també per a Llach, les millors: «Tothom qui ha vist les altres funcions m'ho ha dit. Deu ser perquè aquest espai és un luxe. Se sentia molt bé.»

Però aquesta no va ser l'única raó dels cinc minuts continuats d 'aplaudiments que el públic va fer després del bis, per l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich Segons ell, «Ballem un pont de mar blava és un d'aquells espec­tacles que fan poble. Veure l'es­bart a Sant Cugat i al costat d'un músic de la categoria de Lluís Llach és francament emocionant >

%Í^ykf Servei

*C(^y*Gratufl a

^ T B i * Domicili Mercot Pere San, 120 58914 48

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89 „ ! I Í J ; i : i „

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 13

I ART

L'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat té una llarga història: va començar la tasca educativa fa aproximadament 25 anys i ara es prepara per als canvis de la reforma educativa. L'escola ofereix l'especialitat d'il·lustració, que en un futur estarà dins de la família professional de la comunicació visual.

Nou local per a l'escola d'art El centre es prepara per a la reforma educativa i ofereix noves especialitats

PERE PICH H Sant Cugat.— Aquest curs l'Escola Municipal d'Art ha inau­gurat una nova seu. L'espai és situat a l'edifici conegut amb el nom de Casa Mònaco —antic ins­titut de batxillerat—, que ha estat rehabilitada amb vista a les noves necessitats de l'escola.

Concha Martínez, cap dels Ser­veis d'Ensenyament de l'Ajunta­ment de Sant Cugat, diu respecte a l'escola: «En aquests moments no tenim tota la informació sobre la implantació del mapa escolar, que afecta l'Escola Municipal d'Art, però es preveu que l'escola d'art i el conservatori oferiran es­pecialitats del batxillerat artístic.» En preguntar-li sobre el futur de l'escola, Concha Martínez diu: «Cal recordar que l'admistració local no té cap obligació de rea­litzar alguns dels serveis que fa actualment. Les escoles d'art, els conservatoris i les escoles bressol són serveis que l'Ajuntament de Sant Cugat realitza sense estar obligat a dur-los a terme. Actual­ment, l'Ajuntament té interès a mantenir i a potenciar alguns d'a­quests serveis i posem com a exemple la important despesa que hem realitzat en el nou local de l'escola d'art. En un futur tenim la intenció d'arribar a un acord amb la Generalitat per a la im­plantació de la reforma educativa a l'Escola Municipal d'Art.»

L'escola té actualment 250

alumnes, distribuïts per les tres plantes i les 12 aules de què dis­posa el centre. Els 13 professors que hi treballen fan les diferents assignatures, que estan dividides en estudis de caràcter lliure i es­tudis reglats o oficials.

Els primers, coneguts com a tallers lliures, es divideixen en un taller de pintura, un de ceràmica i un d'escultura, que s'ha posat en marxa recentment. Aquests ta­llers estan oberts a tots els ciu­tadans que tinguin inquietuts ar­tístiques. D'altra banda, l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat ofereix estudis reglats o de ca­ràcter oficial.

L'escola té dos nivells d'ense­nyament reglat: d'una banda, els cursos comuns, inscrits en els en­senyaments tradicionals de les es­coles d'art i oficis i, de l'altra, els estudis que es realitzen dins de la reforma educativa. Des de fa poc temps l'escola està aplicant una nova especialitat emmarcada en un pla experimental.

Per Concha Martínez-Reig, di­rectora de l'Escola d'Art, «la nova especialitat d'il·lustració és l'ofer­ta que fa l'escola per adaptar-se a les noves necessitats educati­ves». «L'escola ha de realitzar una educació de qualitat, oferint als alumnes estudis amb sortides pro­fessionals. L'escola s'ha de recon­vertir en una escola moderna i ha d'oferir un bon servei edu­catiu», conclou. A l'escola municipal es poden cursar estudis oficials i tallers lliures. Fotos: J.A. MULA.

Can Massana. Foto: ELS 4 CANTONS.

L'abstracció figurativa I Autora: Maria Girona. Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: mes de febrer. Obres: pintures.

PERE PICH

N ormalment , quan parlem d'art contem­porani fem referèn­cia a l'abstracció.

Molts dels corrents de l'escultura i la pintura con­temporànies han conreat

l'absència d'elements reco-neixibles. L'art contempora­ni —aquella creativitat que viu amb la seva època— va néixer i ha sobreviscut tam­bé gràcies a la representació figurativa personal i singu­lar.

Maria Girona és un clar exemple de la unió i de la convivència de la moderni­tat i la representació per­sonal de la realitat. Girona va ser deixebla del seu oncle Rafael Benet. Va començar

a realitzar exposicions amb el grup Els Vuit a Barcelona i Madrid.

Dels nombrosos articles publicats pels crítics, tots fan referència a la simplicitat aparent de la seva pintura, aconseguida per un procés complex d'abstracció.

La seva pintura és una veladura, una imatge que té mil lectures. Llegir-la és in­troduir-se en un llibre de pàgines netes, de text or­denat i de contingut subtil.

Tardor a la Salut. Foto: LLUÍS URENA.

Copsar el paisatge i el color I Autor Benet Sarsanedes. Galeria: Sala Rusinol. Dates: fins al 21 de febrer. Obres: olis.

PERE PICH

R eproduir en els escas­sos centímetres qua­drats de la tela les sensacions que pro­

dueix un paisatge pot re­sultar del tot impossible, si creiem que la pintura és al­guna cosa més que una tèc­

nica més o menys científica de reproduir la realitat. L'exposició de Benet Sar­sanedes ens demostra que pintar no és reproduir, sinó copsar fragments, és a dir, parts extretes d'un tot i que, gràcies a la màgia de l'ar­tista, tenen vida pròpia. La pintura de paisatge ben en­tesa i correctament realit­zada funciona independent­ment del model; el títol i el paisatge pintat es con­verteixen en un record, en

alguna cosa de la qual hem sentit parlar, però que re-descobrim per mitjà de l'ob­servació del quadre. La bona pintura de paisatge ens tras­llada, com en una guia ima­ginària, per un territori que només existeix en el món personal de l'artista. Les pintures són un espectacle que la realitat no pot crear; el pintor sap reorganitzar una nova realitat i donar to­tes les subtileses que ha de tenir un bon paisatge.

14 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 10 de febrer de 1995

J o s e p M a r i a C a s s a s ú s i G u r í és un san t -c u g a t e n c h i p e r a c t i u . L ' ac tua l d e g à d e la F a c u l t a t d e p e r i o d i s m e , de s egon cicle, de la U n i v e r s i t a t P o m p e u F a b r a ( U P F ) és c a t e d r à t i c en d r e t , d o c t o r e n c iènc ies

MON UNIVERSITARI

d e la in fo rmac ió , m e m b r e n u m e r a r i d e l ' Ins t i tu t d ' E s t u d i s C a t a l a n s , p r e s i d e n t de la S o c i e d a d E s p a n o l a de Per iod í s t i ca i ed i to r i a l i s t a i a r t icul is ta d e La Vanguardia. R e c e n t m e n t , han sor t i t al m e r c a t els seus

d o s d a r r e r s l l ibres: Artícidos que dejaron huella i Periodística Catalana Comparada. A m b a q u e s t e s d u e s o b r e s . J o s e p M . C a s ­sasús ha pub l ica t j a un to ta l d e d o t z e l l ibres .

«

J O S E P M A R I A C A S S A S Ú S . D e g à d e la_Facu!tat d e p e r i o d i s m e d e la U n i v e r s i t a t P o m p e u F a b r a

Sant Cugat té tradició periodística» RAMON LUQUE

• Sant Cugat. 1:1 fet de tre­ballar fora implica que només uti­litza Sant Cugat per dormir sense integrar-se a la vida social?

—«Jo participo de moltes coses a Sant Cugat. Sóc soci de la Sala Rusinol i acostumo a anar a totes les inauguracions d'exposicions que es fan a les diferents sales de la ciutat. A més. com a membre del Pipa Club Sant Cugat, també participo en tots els concursos de fumada lenta de pipa. El Centre Cultural també ha estat clau per­què dos cops a la setmana vagi als cinemes, a veure algun es­pectacle o a prendre alguna cosa per aquella zona. Jo diria que en els darrers tres anys m'he in­tegrat molt a la vida social.»

—Considera que el Centre Cul­tural ha estat clau per potenciar aquesta integració social?

— «Jo haig de dir que fins i tot té molts més avantatges que una ciutat gran. Quan vivia a Bar­celona. al barri de les Corts, havia de desplaçar-me fins al centre i era molt més problemàtic que anar als cinemes d'aquí. Per tant, m'he aficionat mes ai cinema des que sóc a Sant Cugat.»

—Periodísticament. també és aquesta una ciutat important?

—«Sant Cugat ha estat vincu­lada al món del periodisme. Les primeres classes de ciències de la informació de l 'Autònoma s'ha-vien donat a Sant Cugat, per tant, aquest és un lloc de tradició uni­versitària en el camp de les lletres i el periodisme. A part d'això, la presència de TVE i de pu­blicacions periòdiques, que daten fins i tot del segle passat, fan que aquesta sigui una ciutat molt periodística.»

Quin balanç, fa dels tres anys de periodisme a la Pompeu Fa­bra.'

«Molt positiu. Les notícies que tinc de la primera promoció.

Ca

que v molt s trobar quin t o mal

-sasus al seu despatx de la l'I'L. on fa funcions de degà de periodisme des que es va fundar la facultat, ara fa tres anys. l-'otu .1 A Ml 'I A

a acabar l'any passat, son atisfactories en l'aspecte de

feina, una altra cosa es ipus de feina i si està ben pagada. Pel que fa aK que

estan encara aquí, he de dir que l'aprofitament acadèmic de la se­gona i tercera promoció és molt alt. D'altra banda, la relació amb altres facultats i escoles d 'Europa

també és molt positiva, cada cop hi ha més projectes comuns.»

—La relació amb l 'Autònoma també és satisfactòria?

—«La meva relació personal com a catedràtic, i d'altres ca­tedràtics d'aquí, sempre han estat i són bones. Una altra qüestió és que en un moment determinat del mandat del professor Marín, com a degà de l 'Autònoma, hi hagi hagut algunes friccions im­portants i notables. Potser no han estat bones les relacions de po­lítica universitària, però estic se­gur que, amb el nou degà, el doc­tor Emili Prado. podrem mantenir unes relacions tal com nosaltres volem: fluides i cordials.»

—Però vostè va deixar l'Au­tònoma per problemes?

—«En cap moment es pot dir que jo vaig marxar d'allà per pro­blemes. Em va costar molt de­cidir -me i em va saber greu deixar-ho perquè a Bellaterra m'hi trobava molt bé.»

—Va ser quan va deixar de ser vice-degà de Bellaterra que va iniciar el projecte de segon cicle d'estudis de periodisme a la UPF. El projecte comença a ser respectat?

—«La polèmica inicial ja està superada. La prova és que a l'Au­tònoma ara també fan accés di­recte al segon cicle, igual que no­saltres però amb places molt li­mitades. A la resta de l'Estat tam­bé s'ha anat consolidant. De fet. a altres països ja ho estava abans.»

—Vostè, com a periodista de La Vanguardia, creu que aquest diari està notant la presència dels projectes existents de fer grans diaris nacionals en català alter­natius a VAvuP.

——La l'anguardia considera positiu que hi hagi un creixement de la premsa en llengua catalana local i comarcal. El model de La Vanguardia és compatible amb l'existència d'aquests altres.»

El rector de la UAB suspèn de funcions el catedràtic Tubau durant 15 dies

LMMAANSOLA

I Sant Cugat.— Carles Solà, rec­tor de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha rebaixat en dues setmanes la sanció de l'instructor de l'expedient obert al catedràtic Ivan Tubau per manca de con­sideració als alumnes. Tal com va informar el diari /•.'/ País a l'e­dició de divendres passat, el rector de la U A B considera «d'acord amb el dret» la proposta de l'ins­tructor, però creu que les al·le­gacions del catedràtic de perio­disme Ivan Tubau s'han de tenir en compte perquè en els fets hi va haver «manca d'intencionali­tat». Segons Solà, «la naturalesa dels perjudicis i la manca de rein­cidència» són fets que justifiquen la reducció en quinze dies de la proposta anterior.

Ivan Tubau té un termini de dos mesos per presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribu­nal Superior de Justícia de Ca­talunya. L'expedient acusa el ca­tedràtic d'haver vexat amb al·lu­sions sexuals una de les seves alumnes, i per manca de pun­tualitat i d'assistència a classe. Tu­bau, que no accepta la literalitat de les frases amb les quals els alumnes l'acusen de vexació, man­té el seu dret a la «llibertat de càtedra» i afirma que en cap mo­ment va tenir la voluntat de ferir els alumnes. Solà. però, considera que «la llibertat de càtedra no és un dret il·limitat, ja que el seu exercici es combina amb els altres drets fonamentals recollits a la Constitució». A més, Tubau creu que l 'obertura d'expedient respon a altres causes, com la seva relació amb l'ex-degà de la facultat, Enric Marín, i com el fet que molts dels alumnes que van presentar la denúncia son alumnes suspesos. Tubau va afegir a aquestes afirmacions una carta d'una de les alumnes a les quals suposadament va vexar, en què es compara amb Hillary Clinton. quan aquesta, durant l'afer del seu marit amb Jennifer Flowers. no entenia «com era possible que la gent es cregués amb el dret d'ofendre's per una qüestió que només l'afectava a ella i que. a més, ella ja havia perdonat i oblidat».

MUSICA

Els alumnes del curs de piano per a adults fan una audició

davant Ludovica Mosca Els alumnes improvisen a l'audició final

KlSl I' M A R I A V A l l . L S

• Sant Cugat. Per tercer any consecutiu, l'escola d'estudis Mu­sicals Montserrat Calduch de Sant Cugat ha organitzat el seminari de piano per a adults que dirigeix Ludovica Mosca. Aquesta pianis­ta. de nacionalitat italiana i nas­cuda a Pans, va ser l 'encarregada de donar les classes als alumnes que van participar en cl seminari cl cap de setmana passat. Ludo­vica Mosca ja de molt jove s'ha dedicat a la pedagogia. Ha estat cap del departament de piano i musica de cambra dels Conser­vatoris de Montblanc, Vila-scca i Manresa, així com professora de piano i tic pedagogia a l'Escola l.uthier de Barcelona. Durant aquests tres dies. ha volgut de­mostrar aK estudiants santeuga-lencs d'entre 2(1 i 4(1 anvs que l'edal no es cap impediment per començar a estudiar musica. Diu­menge passat, darrer dia del se­

minari. Ludovica Mosca va posar a prova eK alumne- i el resultat va ser molt salKtactori. Tots van haver d'oferir una composició i desprès fer una improv isacio. Gai­rebé tots els alumnes ho van acon­seguir i van superar pci tant un exercici que no havien tet mai. Montserrat Calduch va explicar que gran part de l'exit del seminari eia. Li pait 'eipacio mateixa de la pianista italiana, l'er la seva ban­da. I.udoviea Mosca va explicar que aquests cursos han evolucio­nat de manciu positiva i va des­tacar que eK seminaris organitzats per a escoles com la de Sant Cugat son fonamentals, perquè són di­fícils de trobar i poden estimular adults amb possibilitats. El curs anava dirigit a totes les persones adultes que estudien piano a nivell elemental, mitja o superior. Prin­cipalment es van tractar tres te­mes: «L'edat no és un factor ne­gatiu», «La música: gaudiment i

Imatge d'algunes alumnes de la pianista Ludovica Mosca.I\ ESPINOSA

teràpia» i «Les possibilitats pro­fessionals per als adults». La pos­sibilitat de convertir aquests es­tudis musicals tardans no només

en una via d expressió personal, sinó també en una prolessio va ser destacada per Mosca, que va recordar que l 'entrada en vigor

de la LOGSE tència d'un ha crementarà e de treball per

, que preveu l'exis-t.xillerat artístic, in-

nombre de llocs ils músics.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 15

LLETRES!

EL SEGON CAPÍTOL DE «LES NOIES DE LA COSTA BRAVA>

/ /

A la costa brava l'amor passa, no com un vent terral que tot ho crema, no com un contingut i amagat deliri que amb prou feines s'aboca a la finestreta dek uüs i al tremolor dek llavis. L'amor vora l'aigua té un gust picant d'escuma salada, té un punt de somriure de cosa lleugera i esborradissa. Aquí no hi te arrel la tragèdia ni ta passió brutal. Tot és refrescat i orejat pel sospir que ve de l'aigua, tot és ordenat i mesurat per la pedra humida, per la llenca platejada de l'oliverar, pek graons suaus de la vinya, per les parets emblanquinades i el ventre de fusta dels llaguts ajaçats al sol.

L'amor segueix aquest ritme inalterable del paisatge, i les noies de la costa brava el reben amb un tendre afalac, on hi té la seva estona la Uàgrima amb gust d'aigua marina i la rialla dionisíaca meravellosa com <4 sol que endolceix el vi de rost, vi espès de la color de la sang humana.

Passejar al llarg de la platja, anades i vingudes &è L· font, descans i converses de cara la mar variable, tendresa crepuscular, ombres i misteris de la nit, matinejar, feinejar i somniar. En cada cor la flama és diversa, malícia, indiferència, tristesa i felicitat...

Però tots ek cors junts fan un sé igual, un batre ritmat i homogeni, l'amor a la costa brava vela la seva tenacitat amb tots ek vek de la gràcia i la lleugeresa, duu ta cabellera rissada d'optimisme, i vigila i nodreix la perpetuació d'aquesta raça de trenes caragaiades, deturmeUs apretats iàgih, de galtes brunes on s'hi bada la malícia dtunes dents blanques que somriuen, i on s'hi encén la claror dedpt uüs blavencs com una faixa de mar o de dos uüs morenets itt&tmis com la fruita madura de les oliveres.

Aquest aire de llibertat i d'aüibétament, aquest aire d'audàcia sense violències i d'aventura sense perill que dóna el mòbil contacte de les aigües amb ta forma perdurable de fv costa és l'aire que agafa l'amor en %U uüi d'aquestes figures suaus que amb un prestigi mil·lenari aguanten éldoU ••

d'aigua damunt del cap, iaies nits desarrapen de la xarxa jmíssima Vagaüéïielpeix policolor, i de bon dematí cusen i recusen les negrenqvS* camises de Qana i les bruses ultramarines, i saben totes les múfyies del pobre pescador, i totes les joies d'una bar cada tmdtant sense immutar-se ni desesperar-se, aguantant el pe» de ï j | hores i el ganivet de les tramuntanes amb la llum poderosa deèt uüs i amb aqueUa flor vermeUenca del llavi que no es fit jiriàÉr mat per a desdüSuixar-se delicadament amb un i

Reproduïm sencer el segon capítol de Les noies de la Costa Brava, de Josep Maria de Sagarra, al costat d'un dels fulls originals del manuscrit.

El llibreter de vell Joan Martínez, de Granollers, ha donat a conèixer fa pocs dies l'existència del manuscrit inèdit Les noies de la Costa Brava, de Josep Maria de Sagarra. Les característiques d'aquest text en prosa —onze fulls, amb data del 1925—, ens remeten al to elegíac del poemari Cançons de rem i de la vela (1923) inspirat en la mateixa gent i el mateix paisatge. A la part superior d'aquesta pàgina, reproduïm el segon dels quatre breus capítols de què consta el manuscrit.

Sagarra i les noies de la Costa Brava El llibreter Joan Martínez ha localitzat un manuscrit inèdit del poeta, datat l'any 1925

PERE FUIG • El llibreter Joan Martínez s'empara en el secret professional per no revelar la identitat de la persona que el dimarts 24 de ge­ner li va fer a mans Les noies de la Costa Brava. Martínez és un personatge prou misteriós que té en el seu currículum descobertes tan substancioses com el Diari de Pau Casals, el pròleg inèdit del llibre Relacions i les cartes a una dona de Cadaqués de Josep Pla, l'arxiu Lluís Coll i Espadaler de Manlleu, o l'arxiu Josep Tomàs i Salvany —a dins del qual va trobar un manuscrit inèdit de Cas-telar—. En relació amb el do­cument autògraf de Sagarra, que donem a conèixer parcialment en aquesta pàgina, el llibreter només ha volgut explicar que l'antiga pro­pietària era una dona emporda­nesa d'edat avançada —«que a mi em consti, el document sempre l'ha tingut la mateixa persona», diu—, i que l'original, en bon estat de conservació, està relligat i porta una coberta de tela fosca, damunt la qual es pot llegir, imprès de manera casolana, el títol abans esmentat i aquesta frase: Manus­crit inèdit de Josep Maria de Sa­garra. Martínez ha taxat la troballa en un milió de pessetes.

Les noies de la Costa Bra­va fa la impressió de ser una obra sortida a raig de la ploma del poeta i dra­maturg —hi ha guixades i algunes vacil·lacions en l'ortografia—. Consta d'un total d'onze fulls de 15x20 cm, escrits per un sol costat i repartits en quatre capí­tols per l'autor, que ek en­capçala amb xifres roma­nes: el primer capítol co­rrespon a les pàgines 1-3, el segon, a les 4-6; el tercer, a les 7-9, i el quart, a les 10-11. A la part superior del primer full s'hi torna a llegir el títol, en lletra més grossa que la de la resta del llibret, i a la part inferior del darrer full, la signatura de Sagarra i la data de 1925.

L'amor a la Costa Brava

El text en prosa sorgeix de l'admiració i l'entusiasme gens dissimulats que la presència d'una noia determinada, que dansa, ins­pira en el poeta —«(...) la tro­bareu concretada d'una manera inimitable, en el cap d'aquella noia, en la boca i els ulls i el nas, i el coll i les trenes, i en

seus ulls a totes les noies de la Costa Brava i a les característiques del seu pai­satge: les noies i el paisatge s'expliquen mútuament. En els dos primers capítols, Sa­garra s'esplaia a recrear aquesta identificació entre la natura, mediterrània, or­denada i solar, i les noies de «rialla dionisíaca».

Al tercer capítol hi ha un elogi encès de la sar­dana, i el poeta recorda el plaer d'algunes tardes a Sant Feliu, Palamós, Cale­lla, Begur, l'Escala, Cada­qués i Port de la Selva en què a través del ball se li fa «vivent el somni del pas­tor i la sirena». El tema de la sardana el condueix novament a «la gràcia mo­vent-se» de les noies i a la figura de la noia concreta, que és com una veu que li arriba de segles enllà. El Autoretrat de Sagarra, propietat de Manuel Cuyas Duran.

present real i el present mític es aquell moviment de braços i en aquell turmell i aquelles cames nues on s'hi arrapaven com l'heu-ra del desig però completament inofensives les betes blanques d'u­na espardenya»—, les virtuts de la qual es fan extensibles en els

fusionen en el darrer capítol, ella es transforma en Nausica i ell en Ulisses: el «miracle» de les noies de la Costa Brava té la pro­pietat de guarir el viatger homèric contemporani. «De vegades amb l'aldarull i la inconstància i la con­

fusió de la nostra vida moderna, de la nostra biologia cansada i empeltada de tots els pessimismes anyorem l'afrodita primitiva, rosa del nostre mar i la nostra raça, estrella de la nostra navegació es­piritual. Anyorem la deessa i anyo­rem la criatura. Sentim el desig de veure Nausica, que sota el llen­çol podrà vestir el cos d'Ulisses brut d'algues i de tragèdies ma­rines.»

Nausica i Helena

L'alè d'aquesta evocació en prosa de Sagarra és present en altres escrits seus de la mateixa època. Sabem que, l'any 1921, Jo­sep Pla va ensenyar a l'escriptor —tot just arribat d'una temporada a Berlín—, la costa empordanesa pam a pam de Palamós fins al golf de Roses, i que aquest, des d'aleshores, en va ser un enamorat impenitent que estiuejava al Port de la Serva. «Vaig viure la cuina, la taverna, el cafè, la pesca i la conversa amb els mariners —co­menta al pròleg de l'Obra poètica publicat per l'editorial Selecta—. La tardor d'aquell mateix any vaig descobrir cap de Creus, Cadaqués i el Port de la Selva. D'aleshores ençà ja no vaig abandonar mai més la Costa Brava. (...) Del meu casament amb la Costa Brava en va néixer un llibre: Cançons de rem i de veL·.

Moltes altres obres seves s'im­pregnarien dels costums, de la gent i del paisatge empordanesos —la n o v e l · l a t i salobre, el drama El cafè de la marina, etc—, però és en aquest poemari de 1923 que cita el propi autor on el to elegíac del discurs s'adiu més amb el que domina en la narració inè­dita. Filant més prim, fins i tot hi trobem un entusiasme idèntic per la sardana i les noies que la ballen (poema XX): «(...) I elles, que ballen i ballaran, / elles, poc saben elles / que jo endevino els ulls que fan, / ajagut i de cara a les estrelles.»

També és de l'any 1923 un text encara més coincident amb l'a­nècdota que va fer néixer Les noies de la Costa Brava. Es tracta d'un article recollit a Cafè, copa ipuro, i dedicat a una noia de quinze anys, Magdalena, transformada per la imaginació de Sagarra en una altra figura homèrica: Helena. La jove, de la qual en fa una detallada descripció física, també balla amb una gràcia imponde­rable. «Moltes coses podrien dir-se del com i del què de les sardanes de Magdalena; un llibre i tot, si voleu, se'n podria escriure; per mandra, per avarícia, per im­potència, un hom es guarda en els ulls i el pensament la impressió de Magdalena movent-se dintre l'anella de la sardana. En aquest port i en aquestes platges, tot és tranquil·la serenor i joia tèbia; mancava l'espurna que arribés a l'ànima i cremés una mica; man­cava el trosset de carn humana que reflectís totes les gràcies d'a­quest trosset de natura.»

És aquesta Magdalena la ma­teixa persona que va inspirar Les noies de la Costa Braval. L'estiu de 1925, Sagarra s'hostatjava en un hotel del Port de la Serva i des d'allà recorria amb barca, acompanyat d'una colla d'amics, totes les platges i els ports em­pordanesos. Potser va tornar a veure Magdalena ballant, ara ja amb disset o divuits anys, i li va fer arribar per escrit el seu ho­menatge? O tal vegada va des­cobrir aleshores una altra Mag­dalena, en un altre indret, igual­ment encisadora? Una dona de l'Empordà ha guardat durant de­cennis, amb molta cura, el petit misteri d'aquests onze fulls escrits a mà. Ara el vetlla, immutable i hermètic en el seu secret pro­fessional, el llibreter de vell Joan Martínez, de Granollers.

PROS GUANYA LA MARXA BERET

L'esquiador del Club Muntanyenc Sant Cugat Aleix Pros s'ha adjudicat la tradicional Marxa a Beret. En dones, la santeugatenca Alba Caballé va ser tercera, i Maria Permanyer quarta. Plana 18.

1 6 . Divendres, 10 de febrer de 1995 ESQUAK ESTATAL A SANT CUGAT

Albert Codina va guanyar la primera prova del campionat de primera estatal, disputat a l'Esquaix Club Sant Cugat. El santeugatenc Marc Bieto es va imposar en la final de consolació. Plana 17.

IATLETISMEI

La dotzena edició de la Mitja Marató no va oferir novetats. Rachad Hicham i Maria Surroea van ser els guanyadors en les seves respectives categories. Hi­cham va completar el recorregut en

1 hora 7 minuts i 44 segons, i Surroea ho va fer en 1 hora 20 minuts i 44 segons. En cap cas els guanyadors van poder superar el rècord de la prova establert en 1 hora i 4 minuts en homes,

i en 1 hora i 14 minuts en dones. Quant a la participació local els gua­nyadors van ser Walter Pereira i Fran­ciscà Meléndez. Aquesta tradicional prova atlètica, inclosa en el calendari

de la copa catalana de fons, va comptar amb més de mil corredors, que van prendre puntualment la sortida al Pla del Vinyet i van arribar a la plaça del Monestir, com ja és habitual.

Franciscà Mclcnde/ i Walter Pereira van ser els millors santeugatencs de la dot/ena edició, que va comptar amb més de mil corredors. Fotos: MANÉ ESPINOSA.

Rachad Hicham guanya la Mitja Marató La dotzena edició d'aquesta tradicional prova atlètica va

aplegar més de mil corredors

Walter Pereira i Franciscà Meléndez van ser els millors

corredors locals

En l'edició d'enguany cap dels guanyadors va ser capaç de batre

el rècord de la prova

C ARMF RHVERTF • Sant Cugat— Per tercer any consecutiu un atleta marroquí es va proclamar guanyador de la Mit­ja Marató de Sant Cugat, una pro­va ja tradicional en el calendari de la copa catalana de fons. Ra­chad Hicham. que ja havia par­ticipat en altres edicions aconse­guint un dels primers llocs a la general, es va adjudicar la prova. El corredor del club les Domi­niques de Lleida va emprar 1 hora 7 minuts i 44 segons per cobrir el recorregut de poc més de 21 quilòmetres. El segon a travessar la línia d'arribada va ser Jordi Bello, del Futbol Club Barcelona. que va fer un temps d'l hora <S minuts i 10 segons. El tercer clas­sificat va ser un altre corredor marroquí. Benradoune Abderra-hime, del Santa Coloma.

En la categoria de dones la

guanyadora va ser Maria Surroea. que tornava a repetir triomf des­prés de conquerir l'edició de l'any passat. Surroea va travessar la línia de meta desprès d'l hora 20 mi­nuts i 44 segons. Marina Prat, que va guanvar la desena edició de la Mitja Marató, va ser segona amb un temps d'l hora 22 minuts i 24 segons. La tercera corredora que completava el podi va ser Laura Paradell. que va emprar 1 hora 24 minuts i 12 segons.

La participació local va tenir en Walter Pereira i Franciscà Me­léndez corn a millors corredors santeugatencs. Pereira va ser no­vament el millor corredor de Sant Cugat, però no va poder millorar el quart lloc de la general acon­seguit l'any passat. L'atleta sant­eugatenc va set cinquè amb 1 hora, 9 minuts i 52. Albert Garcia, un altre dels santcusralencs habituals

en aquesta prova atlètica, va ser onzè. Garcia va emprar I hora 13 minuts i 44 segons.

Més de mil corredors

Els més de mil participants van prendre puntualment la sortida des del Pla del Vinyet, després del tret que va donar, també aquest any, el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Figueres.

Els primers quilòmetres van transcórrer amb normalitat i ja en el punt quilomètric número 10 un grup de 4 corredors, entre els quals hi havia el guanyador. encapçalaven la cursa amb alguns minuts d'avantatge respecte del gruix de participants. A molt poca diferència del grup capdavanter anava el santeugatenc Walter Pe­reira, que justament en aquest mo­ment de la cursa va començar

a tenir molèsties en una cama. A quarts de dotze del matí un

nombrós públic era a la plaça del Monestir per presenciar l'arribada dels primers corredors. Tothom esperava impacient el primer co­rredor amb l'esperança de veure batut el rècord, establert en 1 hora i 4 minuts. Però aquesta circums­tància no es va produir. Rachad Hicham feia entrada tres minuts més tard de la millor marca.

L'n guanyador en ple ramadà

Hicham tenia la intenció de re­baixar la millor marca de la prova, però va explicar que «vaig arribar tard i no vaig tenir temps per escalfar, aleshores vaig optar per mantenir el ritme sense forçar per por a trencar-mc». Tot i així, re­coneixia que s'havia trobat bé «perquè el ritme no era gaire fort». El dia abans de la Mitja

Marató, Hicham va participar en el campionat de Catalunya de cros, però va haver d'abandonar ja que suposava un gran esforç en ple mes del ramadà, el mes de dejú dels musulmans. Però ell no va ser l'únic que va fer un petit esforç. Walter Pereira va arrossegar molèsties en una cama al llarg dels últims 11 quilòmetres. «En el quilòmetre 10 i en la baixa­da de l'Hospital General de Ca­talunya ha estat terrible, quasi he hagut de baixar a peu, tot i que ho hauria d'haver deixat perquè això em representarà una setmana sense entrenar», deia al final de la cursa. També la guanyadora, M. Surroea, va tenir petites mo­lèsties el dia de la cursa. «Amb els problemes d'estómac i en un peu sabia que no podia fer grans coses», referint-se al rècord es­tablert en la categoria de dones.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995 ESPORTS 17

ESQUAIX

£1 sabadellenc Albert Codina guanya la primera prova del circuit Prince

Marc Bieto, de l'Esquaix Club Sant Cugat, s'imposa en la final de consolació CARME REVERTE

• Sant Cugat.— Albert Codina, de l'Esquaix Malibú de Sabadell, va guanyar la primera prova del campionat de primera divisió estatal, disputada a les instal·lacions de l'Esquaix Club

La primera prova del campio­nat de primera estatal d'esquaix corresponent al circuit Prince es va disputar sense sorpreses. Els favorits van complir els pronòstics, i Albert Codina i Olga Puigdemón van guanyar el campionat.

El sabadellenc Albert Codina va eliminar en la final Víctor Montserrat, el seu etern rival i a partir d'ara nou company d'e­quip. El jugador de l'Esquaix Ma­libú va vèncer l'adversari per 3 sets a 1 en una final molt dis­putada. «Els resultats han estat molt justos i el partit ha tingut bastants alternatives, però venia mentalitzat perquè en Víctor Montserrat, últimament, juga molt bé; és un jugador jove que té molta il·lusió i calia fer un des­gast físic important per gua­nyar-lo», manifestava Codina des­prés d'haver guanyat la final.

En la final de consolació el sant-cugatenc Marc Bieto, de 18 anys, es va imposar a Miquel Gasulla, de l'Esquaix Marconi de Terrassa. per 3 sets a 1. Un altre sant-cugatenc, Santi Grau, va caure derrotat en les semifinals de con­solació contra Gasulla. En la ca­tegoria de dones, Olga Puigde­món, cap de sèrie número 1. va

Sant Cugat. El sabadellenc va vèncer en la final Víctor Montserrat, el seu màxim rival, per 3 sets a 1. En la final de consolació es va imposar el jove santcugatenc Marc Bieto, ja que va derrotar Miquel Gasulla, del Marconi

de Terrassa, per 3 a 1. El també santcugatenc Santi Grau va caure en les semifinals de con­solació contra el finalista. En la categoria de dones, la cap de sèrie número 1, Olga Puigdemón, va ser la guanyadora.

Els guanyadors i els finalistes, després del campionat.

guanyar Mònica Prunanosa en la final. EI president de la federació catalana, Octavi Sadó, i el pre­sident de la federació espanyola,

Àngel Manso, van ser els enca­rregats de lliurar els premis.

L'Esquaix Sant Cugat va ser el lloc on es va disputar aquesta

primera prova. La segona tindrà lloc el mes de març a València. Vigo, Barcelona, Guipúscoa i Mà­laga seran els pròxims escenaris.

El sènior A de la UESC fa el primer partit equilibrat de la segona volta dLfk UE Sant Cugat: Sevillano (4), O U García (7), Moreno (2), Riera (7), Romero (2), Argento (-), Fon­tanals (10), Albesa (10), García (-), Solano (2), Asensio (18). £LA Pineda de Mar? Marín (15), " * • Rodríguez (-), Dalmau (-), Cassola (3), Colomé (13), Cerezo (-), Monsalve (7), Llorens (3), Teruel (3), Aparicio (10), Alsina (10). Parcials: 02-12, 06-16, 16-20, 25-29; 35-41,39-48,51-55,60-64. Arbitres: Avilés i Sànchez. Públic: Unes 150 persones.

CATÍ MORELL

• Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat va sorprendre tota l'afició el cap de setmana passat, amb un partit que va aixe­car els ànims de la graderia local. Després de començar un partit amb un nivell de joc molt per sota de les possibilitats dels ju­gadors que entrena Marcel·lí Mas-safred, els jugadors de Sant Cugat van saber reaccionar a temps per poder igualar el marcador amb el seu rival, el Pineda de Mar. A partir del minut 10 de joc, i tot i el primer parcial de 02 punts a 12, els jugadors locals van poder arribar al final de la primera part amb només 4 punts de desavan­tatge sobre l'equip visitant. I pre­cisament van ser aquests 4 punts els que van donar la victòria final al Pineda, ja que el marcador va registrar un empat a 35 punts a la segona part. Els locals con­fiaven poder guanyar aquest par­tit, tal i com va manifestar el ju­gador santcugatenc Jordi Badosa, però amb un empat a 56 al mar­cador, a només 3 minuts pel final del partit, va arribar un recital de faltes i la victòria pel Pineda.

ESPORT ESCOLAR

Minihandbol.— L'equip B de l'escola Avenç està inclòs en el grup B del campionat de minihandbol aleví. Aquest equip, el formen Aleix Collado, Martí Melo. Roger Plana, Bernat Vaqué, Ferran Mestres, Eduard Suari, José Antonio Díaz, Guillem Cabré, Martí Ardanaz i Pau Lladó. Antonio Tortosa n'és el monitor. Actualment l'Avenç B és tercer en la

classificació amb 4 punts, després de 4 partits dis­putats, amb dues victòries i dues derrotes per cap empat. En l'última jornada l'Avenç va perdre per 0 a 4 contra l'equip B del Catalunya. L'altre resultat que completa la jornada és el 3 a 0 aconseguit pel Pins del Vallès contra l'equip femení del Ca­talunya. /c.R.

Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria

Tal ler , exposició i venda: PI. Pep Ventura (cant. carrer Sallés) Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 - Sant Cugat

CENTRI D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

MV CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

Sant Antoni, 74 • baixos Tel. 674 74 37 - 0819 Sant Cugat del Vallès

• Tractament del dolor de la columna vertebral. • Tractament de fibromiàlgies, osteoporosi,

artrosi i d'altres malalties reumàtiques. • Desviacions de la columna vertebral i

alteracions de la postura dels nens, adolescents i adults.

• Prevenció del dolor d'esquena i de les desviacions de columna.

Tècniques utilitzades:

• Electro-termoteràpia. • Massatge - Tècniques manuals passives. • Gimnàstica específica (Mètode de Schoth)

per al tractament de l'escoliosi i d'altres desviacions de columna.

• Gimnàstica de manteniment per a la 3a edat.

18 ESPORTS KFS 4 C A N T O N S Divendres. II) de febrer de 1W5

ESQUÍ DE FONS VOLEIBOL

I esquiador del Club Muntanyenc Aleix Pros guanya la Marxa Beret

l·ii dones. Alba Caballé es classifica tercera

• \ all i l ' \ r a i i l n -ai ik ' i igalc ik

la .1: ' n:|.. i i d . , > .ie la liadic'k ma'

1 . • • ! . ! ' ! : ! Il b MlLDl . l l l \ e lli

-.i : i .•.• i• ..:• t> • al'si >!ul de la i1.1

li u i. •: • \ . ' i i [ i|'. • '. a. puntuable ; 'i

I ' i • : r. :.. V i i\ I 'MIS \ . : i

•• a • i ! L I - . I d. la M . I I V .

I. ' •.:•: , ,. I . . . i l k . l . l l Llei

i .. \ l a r ' >• Sa a < anal c-

i j • .. : i i i- i i i i\ .iv.1i ii ub-olul

i.. |n i : " q i i i l o i nc rc -

i ) . 11 , : i n . i k ' . i . l'i i is \ a j . . i a

•.••• :• i i i.k - gi iaiduiis r u s na,

|; ii i i . ,a r de les compe lk i. n.-

d . ..: i l ' i i U •.'.'al'lhil eslalal !

I " ' i ! ' . " a i 'M

I i ; i i j k ia >i la de doncs. F-

.i a. ,: ' , ! . aqi c- \ |ba l aballc I

. . i e- \ all classi

qual la iespeeti\a- j

usa de do viiiiln

! ' . i

i l·ia

;•: 11 europeu de I ' L I ' M I de llargues distaneies d'escau

, ,.k il : de Ions. \ , . rp l . i r ainh la p.utieip.ieio d'uns FàlHI

K i e l j esquiadia- I u la categoria de eli'iic- les saiilcu-

k - ' . i ' g . i k n q k . . \ l l u Calialle i Mana l 'c imanvci van

- qui- ! v i k i c . - i i e|iiarla icspce Iiv anienl. I I l ' M S l va

ipioiial pa rl k i pa1. amb M) eoi ledols. ..al toies Ics e .ka'oi ie-.

El CV Sant Cugat s'imposa a PEsplugues per 3 a 0 en el partit més llarg

Valerià Bartra va ser la més resolutiva ( \ M. I ujiiit: B.n a Sa/.' \ k i . Sieiene/ i •iiuenl Mi-- . , Ral,

\ l . i ' i | ' | ' l . pai'Ut \ a se , i na.

temporada

FI teeme l S I k \

V k

fgTia MARXAB8?£

REA

I a ;•;. a.... punluablc per a! eani

pa ia! ui • ipL u de marxes de II.u

L'.US i l is l . i ik ies vl'esi|m vlc tons.

'.a . .n ' ip la: ami'l prop de 1 .àlMI

i si|ii..:v'.. ii s. I ( liih Muntanvenc

Sani ( aeal In va prendre part

u'ili i:r. 1. ilal de li I eoi redors de

l.ite-. Ics eda'.s icpart i ls en totes

li - . . i l i r i u les. Jes-aea I rave. de

I aa'.s. \ .i sci la representant —

s. ihkaealc ika mes jove i F\ a Sa

L'ales la de ilk"- edat.

I .. M.ii v i IV-rel. oi eaml / i i i a

p. i la I edeí aeio Catalana d l -

P' •• ' d l l i ' i . m . gaudeix de reco- d.-.

r. i v a i i i i i i inici nacional gidcics al In

••. i. a l a : aouilue vle partieipanls. d',

i n i a div uiteii.i edició. eelebia- di

0 ( V l-spliiiiiivs: liaaln a„, n i , .

Me Si" , lk •-. Cama. M.. :

i .i1 e.ai • j , , i | niiv. ml . \ i n M

uns / Me-. 'si>

Parcials: k d i k - k l,s-k

\ ihitrcs: I apai i (iarcia. ( nii ' i 'U,

l'ul·lic: l 'n- ss c-pcetiidiiis.

! tULto Kupn c- k '- i. " , , ai k V ! re l lk -u l l . ! ;••. I C' dl

i s s i ' V C S | i I ;a -' - a ,1 . a i • i! ' .1 ..

de la moneda ei a I i i.l 11 i •.•••'

II sidiiuues, .\le',..i ..!,' ' o s i.. •• lamcnta'i a d. ; ... ! a.

• -.'• . 111:11 •. 1 oi i uiv '. el te.

i a 11

l l i i;

\L i l'i •- ca el moment de l'arribada

ngc a la Val l d \ i . u i . Uilana, aragonesa i b.i-i a \ escala

•uiticipar rcp ic-cn lant - in1cnuiciun.il h i e i i i ' ; epie-entat-

l'I sia! b -panu i l . i v.m l'I.stat Francés. Itàlia, Suïssa i al­

ies ! epresentaeii ai- e.i- Ires països ee ni k i .nopei is.

i i-i. ai: . í i: ! n. i . que l'I -p lkek. -

U A , R eneaia 111.0-!, •: '• . k i ; . ' i-

• Valldoreix. FI Club Vole ibol l V I : l l a l a ^ ' d ascens

Sant Cugat es va imposar un altre l ) c l l > - i u - ' u t " 1 - " - v i ' kaeak

eop. aquesta lemporada, per , i sets M lK 's '•'•'I destaeai i l k a l u ü .ie

a li a l"l splumies. el seu màxim l a capitana. Valc i ia l i a i a a . qi.e

r i \a l en aquest grup. HI matx va v ; i c s l ; l 1 ' e'speeialnu ui ie-oh.lr . .

serde l -que lanaf ie io. H ivah t i ve r ^ ' n I L 'S k 'malade- \a - . - ' , mes

mes nervis i lels habi tuals als l'egulai en conj iml .

bancs, lligades torça espectaculars „ t r o h . | f , : | ( U . , | l k . j ; l k . M

i marcadors ajustats en els Ires sels. I/acarnissada lluita va que- | ; l ( V Sant Cugat i la I e.lei aeia

dar reflectida en els diferents par- Catalana preparen pei al d u Is

eials. Fls Ires sets van començar ll<-' lebrer la segona l iobad., .a

turca imialats, però un equip i vnlci alevi. 1 .a jornada, que coirp-

l'alt're \an dominar de forma al- l a l a d m b l a parlieipaeio d'cr.ire

ternadaenelmarcador 'e lcct runic . U l ' - " L-quips d arreu ele B.u

la i el primer set. el Sani Cugat e'clona i el Valies, melocni- l i i cF

\a ireneai la imialtal dels primers J c S a n l Vugat. eomeikaia, a ie-

minuts amb un parcial de l> a l , ( U I d ' - 1 m a t l ' c s piolongara 'a:s

(I. Fn el tercer va ser l ' i isplumies a l c s c m c L I C l a U n d a ' A l·'· Hobada qui \a començar dominant amb h i P<klran participar no i - i n.nes.

un a a 7. pcru les santeugatenques F alcalde de Sant Cugat, .loan , \ \ -

\an lornar a posar les coses al mcric. scra l'enearregat de ll iui ,u

seu lloc amb un altre parcial fa- c l s P'"'-'nds a tols els equip- p.u-

u i iab ic . aquest cop de fi a (I. Així ticipanls. Fa segona trobada de

dunes. i m derbi amb conslanl es- volci ale\ i t indrà l l ik al pavelló

l ira-i-. irtonsa, en que l'equip mes de voleibol de Sant ( ugat a \ al.-

rcikilai es va endur el t r iomf. 1.1 doreix.

JOIERS- TAI.l.KRS PROPIS

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT

LES MILLORS MARQUES

5 ANYS AL VOSTRE SERVEI

DRFTTLING íí)amiïton K R O N O S

MEGA m A ftJUNCHANS m o u*£ÍS ! r o i I

Santiago Kusihol, 40 Tel. 674 58 54 SANT CUGAT

Ideeu fien, <t ta, t&vi

OBJECTES DE REGAL

LLISTES DE NOCES

Carrer Santa Maria, 10 Tel. 674 Oi 54

08140 Sant Cugat del Vallès

- " — » — - » ' " "

' //Ss's///;/ f rff/////y/'/r/, /

,£/./;?/.;.'/-7/

, // / / / . / / . ///r/fs/. J

S/. //7/r./^j

34131'0203É

\r ^ J ^

ryy[ireia's Joieria Rellotgeria Alta bijuteria

Taller de joieria i rellotgeria propi

r.7 Valldoreix, .5 '> Te!. 674 04 (>Ü

rmmmr

p a d a DISSENY M KrtíS I JOniUA

Horari: de dilluns a divendres

Tardis de 5 a 8 h

Matins hores convingudes

iy'B«t!iíiM, 39, lr (i«'(a tel. S&r 55 4<l

Oít W) SANT CUCA! DÈt VAlíls

Enric Granados, 15, local 2 (Mercat Pere San)

Tel. 589 21 17 08190 SANT CUGAT D R VAILÈS

COMPLEMENTS PER ALA LLAR

ARTICLES DE RECtAL

rtisomt > • ?, r : •; x D § ía

emet M M, P 0» 190 Sant Pum

TRADICIÓ I DISSENY,

UN NOU ESTIL DE JOIERIA

A N N A F U S E T f?(

CJ S A N T I A G O RUSifiOL, 4S • T E L . 589 SO 7 2 - 589 SO 12

_ ~ ^ ^:V^C^:ÍL4:. .^:C:*^^ . •^^J&Ï^&IZXS^^^

20 ESPORTS HLS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

M i n i h a n d b o l . 1 equip A de l'Avenç juga la lliguetu correspo­nent al grup A de minihandbol aleví. Aquest equip el componen Nacho de Mena. Isaac Jordana, Roger Cervantes. (Oscar Fonro-dona, Joan Navarro, Albert Ba­llesta, Arnau Rodríguez i Gregori Gil. Tot ells s 'entrenen amb An-tonio Tortosa. La setmana pas­sada tots els equips del grup van fer jornada de descans. Després de 3 jornades disputades, l 'equip de l'Avenç és segon a la clas­sificació amb 4 punts i a un només del primer, cl Catalunya. L'Avenç ha guanyat dos partits i només n'ha perdut un. l*n el capítol de gols en compta amb SI a favor i només 35 en contra, fet que el converteix en l'equip menys go­lejat del grup. A l'últim partit es va imposar per 0 a 4 al Coli-scrola. •('.«.

Hls components de l'equip A de l'escola Avenç.

i I ï

7h~matí l·ààJL·àJl·JJL·àM 11 h nit

EL NOU HORARI DE LES NOSTRES INSTAL·LACIONS PER ESTAR MÉS EN FORMA

SQUASH

m C/Sant Jordi Club Sant Cugat Tel. 674 98 62

2 5 m e t r e s Oberta la pre-inscripció

limitada a 150 socis

Apunta't ja!!

. i .» < \

El W. Sant Cugat inicia la segona volta amb victòria a la pista del cuer 4 Albelda: Pablo. Marin, Juan. Ma-

rio. Roberto —cinc inicial—, Ala-sagasta. Raúl. Roberto II. Eduardo.

5 W. Sant Cugat: .losé Luis. Oriol. Pla, Juanito, Xavi López —cinc

inicial—, Pinol, Carles. Jaume. Mauri.

••%••

F» l'tr." p\t

Gols: 1-0 Mario (5). 2-0 Mario (12'). 2-1 Jaume (lh'). 2-2 Juanito (16'). 3-2 Roberto (l1)'), 4-2 Raúl (24'). 4-3 Pinol (25). 4-4 Pinol (30). 4-5 Pinol (37'). Àrbitre: Rodríguez i Cubero. Bé. Tar­getes a Roberto i Mauri. Públic: Uns 300 espectadors.

A.I... C.R • Iregua.— Kl Winter thur Sant Cugat inicia la segona volta del Campionat de Lliga amb una vic­tòria a la pista de l'últim clas­sificat, l 'Albelda d ' I regua. Hls santeugatencs van fer bons els pro­nòstics, tot i que cl cuer no els va posar les coses gens fàcils. Als 12 minuts del primer temps els locals van sorprendre el Sant Cu­gat avançant-se amb dos gols de Mario. Però la reacció dels homes de Carles Navarro arribava als 16 minuts de partit. Jaume i Jua­nito aconseguien lémpat i posaven les coses al seu lloc. Abans. però. d 'anar al descans, els de la Rioja encara van marcar un gol mes que va deixar desequilibrat el par­tit. A la represa l'Albelda va in­crementar en un gol mes cl seu avantatge, però a partir del 4 a 2 la resposta dels vermell-i-negres va ser immediata. David Pinol es convertia en el protagonista del matx, en fer tres gols pel Sant Cugat i capgirar el signe del partit. En 12 minuts el jugador santeu-gatenc va marcar tres gols que van donar els dos punts als de Sant Cugat.

Gràcies als dos punts aconse­guits el Winterthur Sant Cugat se situa cinquè a la classificació. amb 16 punts, i en aquests mo­ments entra a formar part de la lligueta d'ascens a divisió d'honor. Dissabte el Sant Cugat rep al pa­velló cl Gijón la Nuechi a partir de les sis de la tarda.

El Júnior neutralitza el gol del Club de Campo i salva un punt

1 Júnior: Bozal, Pau. Lelet. Jan\. Patllé. Negre, Joan. Baguna. Ca­

bestany, Romagossa. Serra —equip inicial—, Nogueras. Orsola.

I CIub de Campo: Ciancedo. Or­tega, Borja, Huarte. Del Carre.

Moreno, Castellanos, Saleedo. Cïoyar-da, Monsalve. García —equip ini­cial—, Quijano, Monsalve. Gols: ÏÏdDel Carro (12). 1-1 Ro­magossa (58'). Àrbitre: Dco i Ruiz. Regular. Públic: Uns 100 espectadors.

O.V./C.R • Sant Cugat.— L'equip masculí del Júnior només va poder em­patar a un contra el Club de Cam­po de Madrid. L'equip santeu-gatenc, encara amb les baixes de Cristian Clarassó i Marcos Hof-mann, va sortir poc organitzat en els primers minuts. La constant dels santeugatencs va ser una de­fensa pressionant i un atac sense resultats.

A conseqüència d'aquest joc poc definit del Júnior va arribar el gol dels madrilenys. Poc desprès el Júnior es va despertar i les ocasions d'un i altre equip es van succeir. La segona part va servir perquè els de David Pérez acon­seguissin l 'empat. A partir d'aqui el matx va prendre un ritme tre­pidant i els dos equips van podci desequilibrar el marcador. LI Jú­nior, pern. va disposar de Ics opor­tunitats mes clares per fer-ho.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 10 de febrer de 1995 ESPORTS 21

POLIESPORTIU

FUTBOL U l l a s t e l l , 4 - P B S t C u g a t , 0 Ullastrell: Puig I, Amat, Serra, Pa­lacín, Puig II, Solé, Serra II (Salarien 75'), Font, Vila (Vicenç 46'), Vila-jonana, Sellarés. PB St. Cugat: Edu, Carre, Luis (Carlos 62'), Tato (Marc 60'), Miguel, Isaac, Óscar, Javi, Raúl, Juanjo, Carrillo (Reverte 44'). Gols: 1-0 Serra II (12'), 2-0 Sellarés (52'), 3-0 Solé (58'), 4-0 Palacín (92'). Àrbitre: Romero. Correcte. Comentari: L'excessiva confiança va trair l'equip de la Penya, que va sortir derrotat justament del camp de l'U­llastrell. Durant els primers 30 minuts els blau-grana van dominar, però sense encert en la rematada a porteria. La segona meitat va ser força igualada, però amb un lleuger domini local. Tot i que l'Ullastrell va fer mèrits per endur-se els dos punts, dues erra­des de la Penya van fer que el resultat final fos molt ampli. Aquest cap de setmana els blau-grana reben a casa el Can Cortés en el que serà el tercer derbi local de la temporada. / C.R.

Roureda, 3 - Mira-sol, 4 Roureda: David, Domingo, Pedró, Matencio, Miguel, Àngel (Rcgino 43'), Alberto. José (La Rosa 53'), Sebas, José Antonio (Rubio 76'), Dani. Mira-sol: Antonio, José Carlos, En-rique, Luis, Naranjo, Juanjo (Manu 45"), Minguella, Manolín (Julio 50'), Carlos, Jaime, Tini. Gols: 1-0 Dani (12'), 2-0 Àngel (40'), 2-1 Carlos (42'), 2-2 Manolín (50'), 3-2 La Rosa (66'), 3-3 Carlos (85'), 3-4 Carlos (89'). Àrbitre: Marín. Regular. Targeta gro­ga a Luis. Comentari: El Mira-sol va aconseguir la victòria en els últims minuts d'un partit molt disputat. Tots dos conjunts van dominar de manera alternativa i van disposar de bones ocasions per marcar. Durant la primera part els locals van estar més encertats de cara a porteria, però els mira-solencs van saber reaccionar a temps. Amb l'em­pat a 3, que semblava que seria el resultat definitiu, Carlos va fer el gol del triomf dels visitants. Diumenge els mira-solencs rebran la visita del Serraparera. / C.R.

C Cortés, 2 - S t Josep CJ, 0 Can Cortés: Nàgel, López, Ruzafa, López II, Téllez (Segura), Gómez, Morilla, Lozano, Nàgel II, Martín, Gàlvez. St. Josep CJ: Gato, León, Amat (Jo-seàn), Neyla, Lorenzo, Vega, Ché, Je­sús, Nico, Xavi (López), Miguel Àngel. Gols: 1-0 Martín (29'), 2-0 Ruzafa (71'). Àrbitre: Cerro. Bé. Comentari: El Can Cortés va sorpren­dre un dels primers classificats. Des­prés d'una primera part de domini visitant, en què els terrassencs van desaprofitar moltes ocasions per mar­car, els locals van sentenciar el matx al segon temps. Després del gol de Martín a la primera part, el Can Cortés aconseguia mitjançant Ruzafa el gol que donaria definitivament el triomf al conjunt santeugatenc. Tot i aquesta victòria, el Can Cortés continua a la part baixa de la classificació. / C.R.

BÀSQUET

C l u b B i m , 7 0 U E S C B , 5 7 Club Bim: Dachs (10), Pinen (16), Valero (13), Ventura (-), Pascual (-), Sanmartín (-), Morago (2), Keller-mann (2), Pera (-), Fontova (22), Ca-nas (-), Roca (5). UE Sant Cugat B: Munera (10), Ma-chón (-), Soler (11), Crespi (7), Ar­gento (10), García (4), García (-). Osul (2), Junyent (4), Crespi (9), M <reno (")• Arbitres: Marín i Gallego-Vidal. Comentari: L'equip B de la UESC va encaixar una derrota clara contra el Club Bim, un equip que es troba

just per sobre dels santeugatencs en la classificació. Tot indicava que l'e­quip que entrenen Roque i Barbens guanyaria, però els jugadors es van desinflar un cop van ser sobre la pista del Bim. Amb aquesta derrota, els de Sant Cugat continuen en la pe­núltima posició de la taula classifi-catòria i s'allunyen una mica més del Club Bim, equip que els precedeix en la classificació. Aquest cap de set­mana l'equip de Sito Roque s'enfron­tarà a casa al CB Flix. /CM.

Pallejà, 77 Mira-sol, 62 Pallejà: Badia (-), Aguallo (15), Ro­dríguez (4), Guillén (6), Jiménez (-) —cinc inicial—, J.Puigventós (2), Gar­cia (-), Chales (23), A. Puigventós (27). Mira-sol: Miquel (13), Rafa (12), José (4), Óscar (18), Javi (2) —cinc ini­cial—, Miguel (-), David (1), Dani (12). Àrbitre: Ramírez. Bé. Comentari: Un Mira-sol de circum:-tàncies no va poder plantar cara a un rival amb dos homes que van mar­car les diferències. Els mira-solencs no van poder frenar l'home més alt del Pallejà, Puigventós, que va acon­seguir la majoria de rebots. Els vi­sitants van poder retallar les diferèn­cies a 8 punts per anar al descans, però l'efectivitat de Chales i Puig­ventós va mantenir el Mira-sol con­trolat tot el partit. El joc exterior dels locals, a la segona part, va con­tribuir al triomf del Pallejà. En la pròxima jornada els mira-solencs ju­garan a casa contra el Roquetes. / C.R.

R i p o l l , 5 - C H S t . C u g a t B , 6 Ripoll: Solà, Vilamala (2), Colomer (1), Penas, Ortega (2) —cinc inicial—, Vilamana, Carbonell, Illa. CH St. Cugat: Pasqui, Robert (1), Climent (3), Tato (1), Joan Marc —cinc inicial—, Marcos (1), Novella, Torrens. Evolució del marcador 1-0, 1-1, 1-2, 1-3, 2-3, 2-4, 3-4 3-5, 4-5, 4-6, 5-6. Àrbitre: Poli. Bé. Comentari: El sènior B del CH Sant Cugat va aconseguir trencar la ratxa de dues derrotes consecutives amb el triomf a la pista del Ripoll. Tot i la victòria, els santeugatencs no van aconseguir mai desempallegar-se del rival. Cada gol del CHSC era con­trarestat pels locals, que tot i així no van poder remuntar el matx. Fi­nalment, els de Sant Cugat es van endur els dos punts després d'haver mantingut fins al final un gol de di­ferència. Dissabte el conjunt santeu­gatenc rebrà a casa l'Olot. / I.S. / C.R.

AGENDA

HANDBOL

UESC, 25 Arrahona, 19 UESC: Juampe, Carles (2), Armand (4), Tomàs (7), Alfredo (3), Edu (8), Fisas —equip inicial—, Peli (1). Arrahona: Aleix, José (7), Parrondo (2), Jaume, Toni (4), Javi (2), Chus (3) —equip inicial—, Sobrepera, Car­les (1), Andrés. Arbitres: Valentín i Marc. Malament. Comentari: El conjunt santeugatenc va aconseguir derrotar per primera vegada aquesta temporada PArrahona en un dels partits més complets de la lliga. La pressió en defensa dels de Josep Ibanez va ser clau per man­tenir les distàncies amb un rival que potser va jugar massa confiat. La igual­tat dels primers minuts del partit es va convertir en una diferència favo­rable als locals, que van saber man­tenir-la fins al final. La pressió am­biental també va ajudar els santeu­gatencs a batre el segon classificat de la fase d'ascens. Aquest triomf manté la UESC entre el grup cap­davanter de la classificació. Dissabte els de Josep Ibanez visiten la pista del Sant Fost. / P.M. / C.R.

CREACIÓ I DISSENY

/#/£ OCW.VK) SARDA

JOIERS-TALLERS PROPIS

* Hamilton

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

3 R E I T L I N G KRONOS MEGA

«JUNCHANS dloufk» locrolx

^Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

FUÍBOL

1a catalana 12.00 Sant Cristòfol-Sant Cugat (Dium.)

Wk 3a regional 18.00 PB Sant Cugat-Can Cortès (Diss.I 11.45 Júnior-Can Colapí (Dium.) 12.00 Mirasol-Serraparera (Dium.) 16.00 Adesa-Alella (Diss.)

HSub-21 16.00 St. Vicenç H.-Sant Cugat (Diss.)

• Juvenil 17.00 Bonavista-Sant Cugat (Diss.) 16.00 Barberà-Sant Cugat (Diss.) 18.30 Sant Cugat-Sant Llorenç (Diss.) 16.00 Joan XXIII-Júnior (Diss.)

• Cadet 16.45 Sant Cugat-PB Sant Cugat (Diss.) 10.00 Júnior-Olimpiç (Dium.) 12.30 Castellar-Adesa (Diss.) 9.00 PB Sant Cugat-St. Cristòfol (Diss.) 10.00 Can Jofresa-Sant Cugat (Dium.)

• Infantil 16.20 Sant Cristòfol-PB Sant Cugat (Diss.) 11.00 Júnior-Olímpic (Diss.) 16.15 Sant Pere L.-Sam Cugat (Diss.) 15.15 Sant Cugat-Sant Llorenç (Diss.) 12.30 Adesa-Ullastrell (Diss.) 16.30 Ollmpic-PB Sant Cugat (Diss.)

H Aleví 9.45 Sant Cugat-Egara (Diss.) 12.45 PB Sant Cugat-Júnior (Diss.) 16.00 Juv. 25 set.-Sant Cugat (Diss.)

• 2a divisió estatal SÈNIOR

12.30 Gramenet-UESCAIDium.)

SUB-23 10.30 Gramenet-UESCB(Dium.)

JÚNIOR 17.30 UESC A-Manresa (Diss.)

ï 3a preferent SÈNIOR

12.00 UESC B-Flix (Dium.)

SUB-23 10.30 UESC B-Flix (Dium.)

JÚNIOR 10.00 UESCB-Artés (Diss.)

3a categoria A SÈNIOR

19.30 Mirasol-Roquetes (Diss.)

SUB-23 18.00 Mirasol-Roquetes (Diss.)

11 3a catalana femenina SÈNIOR

19.00 Parets-UESC (Diss.)

VOLEIBOL

1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ

20.00 Sabadell-Sant Cugat (Diss.)

JUVENIL FEMENÍ 18.30 Sant Cugat-Santa Coloma (Diss.)

• Campionat de Catalunya SÈNIOR MASCULÍ

20.00 Sant Cugat-Liceu Francès (Diss.)

HOQUEI-PATINS

h Campionat de Catalunya SÈNIOR

21.15 Sant Cugat A-Folgueroles (Diss.) 22.15 Sant Cugat B-Olot (Diss.) 12.30 Sant Cugat-S. de Palau (Dium.)

JÚNIOR 11.30 Prat-Sant Cugat (Dium.)

JUVENIL 16.45 Sant Cugat-St. Àngel (Diss.) 11.00 Sant Cugat-Sant Llorenç (Diss.)

INFANTIL 17.30 Sant Josep B-Sant Cugat (Diss.)

ALEVINS 18.00 Ripoltet-Sant Cugat (Diss.)

FUTBOL

£1 Sant Cugat continua sense haver marcat cap gol i empata a zero contra el Roda de Ter Moya, Escobar i Sergio debuten a casa

O Sant Cugat: Comellas (2), Óscar (2), Javi (3), Miguel Àngel (2),

Moya (2), Àngel (2), Marc Mateo (2), Bayo (3)(Sergio 59'), Casado (2)(Rafa 52'), Escobar (2), Roger (2).

O Roda de Ter. Manel, Torrens, Riera, Salat, València, Colomo,

Carbonés, Moisès, Oriol, Jordi Costa, David Costa. Àrbitre: Gil Bonet. Regular. Targetes grogues a Àngel, Rafa, Jordi, David (2) i Oscar, i vermella directa al tècnic local. Públic: Uns 175 espectadors.

CARME REVERTE • Sant Cugat.— El Sant Cugat Esport no va saber imposar-se contra un Roda de Ter fluix al Municipal, cosa que complica en­cara més la situació dels sant­e u g a t e n c s en la classif icació. L 'empat inicial a zero gols va evi­denciar el poc nivell d 'un partit entre dos conjunts que es troben a la zona baixa de la taula clas­sifica tòria.

Duran t la primera part els lo­cals van dur la iniciativa i van intentar entrar per les bandes, però no van crear gaire perill. El primer xut a porteria del Sant Cugat amb un cert perill no es va produir fins al minut 20 de partit. Les dues úniques ocasions que va tenir el conjunt santeu­gatenc en aquest període van arri­bar en els minuts 25 i 28. La primera la va crear el defensa Javi després d'haver tret una falta, i la segona la va protagonitzar el debutant Escobar, que no va

encertar la rematada final. El Roda de Ter, que encara

no ha guanyat cap partit, es va dedicar a defensar-se i a sortir al contracop molt t ímidament. El primer llançament a porteria dels visitants es va produir als 31 mi­nuts de partit .

A la segona part el tècnic Carles Munuera va introduir dos canvis en l 'equip, que van servir de ben poc perquè el Sant Cugat reac­cionés. El partit continuava essent avorrit i els gols no arribaven. El més rellevant del segon per íode va ser l'expulsió del defensa local Óscar, que va deixar el Sant Cugat amb 10 jugadors durant l'últim quart d 'hora. També l 'ent renador santeugatenc, Carles Munuera , va ser expulsat amb vermella directa per haver protagonitzat una pi­cabaralla amb un seguidor.

Quatre reforços

Per intentar posar remei a la situació preocupant de l 'equip, el club ha contractat els serveis de quatre nous jugadors, tres dels quals ja van debutar en el partit de la setmana passada. Els nous jugadors són Moya, lateral esque­rra que la temporada passada ja jugava en el Sant Cugat; Escobar, un home punta procedent del Ma­taró; Sergio, migeampista del Pu­billa Casas, i Hilario, un altre mig­eampista del Cerdanyola de Ma­taró. Després d'aquests 4 fitxat­ges, el club ha donat una nova baixa, Pagarolas, que ha deixat de ser jugador santeugatenc.

14.30 Sant Cugat-Corbera (Diss.)

BENJAMINS 16.30 Sant Josep B-Sant Cugat (Diss.)

PRE-BENJAMINS 15.30 Sant Josep B-Sant Cugat (Diss.)

HOQUEI-HER8A

W Divisió d'honor masc. 13.00 Aldeasa VakJeluz-Júnior (Dium.)

FUTBOL DE SALA

H Divisió de plata 18.00 Sant Cugat-Gijón (Diss.)

1 1 a divisió A 19.30 Olympic-Roca Xocolates (Diss.)

9 1a divisió B 18.30 Lliçè-PB Sant Cugat (Diss.)

fH Divisió d'honor cat. 12.00 Blanesport-Champion (Dium.)

11 2a divisió 17.00 Qlympic-Monistrol (Diss.)

U 3a divisió 17.00 Valldoreix-Coplasti (Diss.) 16.00 Chess-Vacarisses (Diss.) 17.00 Bokatas-M. Segura (Diss.)

U Juvenil 11.45 Olympic-Poveda (Dium.)

9 Cadet 11.45 Babar-Olympic (Dium.)

T i N N l S D E t A U L A

B Campionat de Barcelona 3a CATALANA. JUVENIL

18.30 Premià Mar-UESC (Diss.)

La jugadora de golf de Sant Cugat Estefania Knuth guanya rOpen de Singapur

C.R. • Singapur.— La jugadora de golf s a n t e u g a t e n c a E s t e f a n i a Knuth ha aconseguit el pr imer triomf com a professional, ja que ha guanyat l 'Open de Singapur, un torneig puntuable per al circuit asiàtic.

Estefania Knuth va aconseguir la victòria amb una targeta amb 208 cops, dos sota el límit. La coreana Huang Iu-Txen, amb 210 cops, va ser segona. La valenciana Laura Navarro va ocupar el lloc 45 de la classificació final i va fer un total de 226 cops.

Knuth, que compleix el segon any com a professional, no va començar gaire bé el torneig. El pr imer dia va presentar una tar­geta amb 76 cops, 4 sobre el límit. Després de la pr imera volta la jugadora santeugatenca se situava a 7 cops de les dues primeres, la japonesa Fukumoto i l 'ame­ricana Paulo. No obstant això, en les dues jornades següents la ju­gadora de Sant Cugat va superar aquesta diferència i va presentar dos resultats excel·lents. Els 67 i 66 cops del segon i el tercer dia li van proporcionar la victòria final.

Amb aquest triomf la santeu­gatenca es converteix en la segona jugadora de golf espanyola que guanya l 'Open de Singapur. La primera va ser la madrilenya Ta-nia Abitbol l'any 1992.

Estefania Knuth prepara el cir­cuit europeu d 'aquest any dispu­tant alguns tornejos corresponents al circuit asiàtic, ja que aquesta temporada no ha pogut aconse­guir la targeta per disputar el cir­cuit americà.

CLASSIFICATS

fi

0

T

i

i

X

à

ï

r

I ï

• A N I M A L S P E R R U Q U E ­

RIA C a r e r : ie id C > P I . 33.

loc.a1 2

t r 589 13 29 Ret v . ' j : •

• D I S P E N S A R I V E T E R I ­

N A R I DEL v ' A . i £•-. S i

J t q e n c i p s J4 t' C San. . -

deU, 23 Si C u y a l

TT 6 7 4 6 9 4 5 Te- u r q e n -

Ci»'S W(3 89 81 36

• LA F A U N A R.it t ' t l·i : l f l

C-Her. "15-3 7

IT 674 13 05

ALUMINI I VIDRS

EXPOSKIOI

V1\I)A

Wd[)í.)>ÍEI\ ">

ïnLER.OJÍIFM i-

Tíi.b7 i. 'í i

Sant Cbïj! i>.-l V; >'•<

L»l—il«;3'i'' i n'l

• C O P V G R À F I C C a n

M a t a s 8

H 675 36 53

r-e' r?"0tl

•tassa • D G . D A S S E G U R A N ­

C E S R a r i D i , , n o i • <•¥'•<

95

tT 675 42 03

Ret Ï W

sA\TC(. 'c ; . - \ r

CtSTIO. SA.

Servei

d'assessorament

administratiu. Asseurarrces

generals i

administració

.. de finques.

( / Santiago Russinyol. 32 lei. 6?517 02-67*66*9

Fax 589 27 74

• J . G . A S S O C I A T S PI

Ba rce lona 9 ba i xos

n 675 30 12

Rel -£20001

• M A P F R E P g T o r r e b l a n ­

ca

« S N 19 95 «ei i m í '

• N O G U E R A F R A N C I N O

F r a i c e s c M c a ç a s ' - 3

ent l I a

Tr 6 7 5 26 04

Ret i59o:e

•«ffiiH • C A S T E L L V Í S e r v e i s i

A d m l s Rius I Taulet , 4

•B 6 7 4 12 41

Rei u m 1

• G . C . I . C O N S U L T I N G

S a n i Bonav t í r t i . r 1 e Enl l

3a

n 675 49 05 Ret fe"l·'

• A U T O - E S C O L A C A ­

S A S Mar to re l l . 47

t r 6 7 4 14 97

• A U T O - R E C A M B I O S

V A L L È S C a m í üe .1 Cr-'-.j

24 T T 6 7 5 19 51

n*t r y f

• N I S S A N R O M A N M a r

•O'etl 41 t r 6 7 5 45 79

^ l*X'X'

• P A R Q U I N G T O R R E ­

B L A N C A A i ' ~ji'?bíanca

'<?•& local q a ' a l q e

t r 5 8 9 24 81

v •!:•:«:

• R E N A U L T A C E R S A

Ct ra C e r d a - t y c . i 7'-

tT 589 26 4 9

Ret - . m . -

• G R A N J A S A N T D O ­

M I N G O c R e u s . 2 5

38 <9C S a r t Cuga t

t r 6 7 4 13 25

I • B A R - C A F E T E R I E S Don

Bar c Rosse l l ó 2

t r 6 7 4 3 6 3 6

I Rs* XttOrit

• C E Y L A N C C i s t i l i e t - s

9 t r 589 64 55

• M E R M E L A D A E X P R É S

C Va l ldo re ix 56

t r 5 * 9 11 9 5 R» r o O I

• C U G A R T C T o r r e n l de

la B o m b a , 14

tT 6 7 4 4 3 9 0

-e - . : i >x«; t

• G R U P V I B E L L E S

A R T S Mon tse r ra t . 31

t r 6 7 5 2 0 01

Rei '3730C-

• C I C L E S C A R D O N A

Va l ldo re ix , 41

t r 6 7 4 15 0 9

Ret "9000'

nesfi-iK

• V I N S N O E S A B a i x a d a

Sant Sever 4

V 5 6 9 1 B B 3

=*« xOOC'

• P A P I O L V E N O A I N E ­

T E J A C à n o v a s de l Cas t l -

• (0 .4 « 6 7 4 85 0 0

<tar 510001

WOTS-ECTW

• C L . D E N T A L B A N A -

R E S F r a n c e s c M o r a g a s .

B 2 n

n « 7 4 1» 7 7

a» I600Q01

m'm&.wmmtiM • MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ FOAP. c Rua I Taulet. 27. tr *74 06 03 Sani Cugat R·srjotooi

• S U M I N I S T R O S V A L L ­

D O R E I X M o s s è n J a c i n l

V e r d a g u e r , 107

t r 6 7 4 1 4 9 0

Rel 390X1

• D O L C E T S A l f o n s Sa la .

20 t r 6 7 4 42 62

Ret 1570001

EEdMOCS

• M I L A R T O B E L L A S a n

t iago Rus ino l . 4 9

t t « 7 4 0 6 57

Re* 4500C'

• V I L A E L E C T R O L L A R

S A S a n l a M a n a . 4 0

Tt 5 6 9 0 2 7 1

• E N G L I S H C O N N E C -

T I O N E s c o l a d ' a n g l è s .

Sant D o m è n e c 7 i r 2 a .

Tf 675 21 06

CENTRE

AUTORITZAT

r MÈTODE . 2 = IRENEL

•O £ (jn„t;is(itl

• S P R I N T I D I O M E S C

F rancesc M o r a g a s 8

t r 589 22 64

• W A V - I N C G i rona 16

t r 6 7 4 06 93 Rius i Taulet

ELECTRICITAT

Instal·lacions

Reparacions

CALEFACCIÓ AIGUA ELECTRICITAT REGS AUTOMÀTICS PERA JARDINS

«v. (ostthl, 73

Tel. 589 61 25

U mòb.90» 9444 79

Wmmm • B L O C K C ; Rosse l ló ' 7

Sant C u g a t t r 589 53 48

Rel irjots

• C L A R A M U N T I N S T

V O G A Riera . ' 5 b a i x o ,

t r 6 7 4 21 0 3

Rol 1580001

• E S P O R T S T E R R A N E U

O Sant An ton i , 15 0 8 1 9 0

Sant C u g a t

t r 6 7 4 62 0 2

Rer I3005

• G I M N À S O L I M P O Av

A l fons Sa la . 2 9 B

t r « 7 5 3 7 0 7

W 630001

• S Q U A S H S A N T C U ­

G A T Sant Jo rd i 3 3 - ^ :

n 6 7 4 « 8 62

Rel 1550001

• E S T A N C M O N E S T I R

P laça Oc tav i a , 3

« 6 7 4 0 1 74

Rel 1510001

• I N S T I T U T D E B E L L E ­

S A R V B C / F r a n c e s c Mo­

r a g a s . 2 5 . S a n t Cuga t .

t r 6 7 5 5 8 5 5

• E L S A R C S . S A L Ó D E

T E P s T o r r e b l a n c a 1 7 -

19. local t r 6 7 4 5 4 0 0

Rel 888MC1

• A I F A C t ra . C e r d a n y o l a .

18 t r 6 7 4 43 0 4

Re* '«0001

• C O L H O R A P g T o r r

b l anca . 12-14

t r 675 35 56

Rel 990JÜC'

• F O T O V I O E O

R a m b l a de i Cel ler , 9 j

t r 6 7 4 79 68

Ret 473CC-

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A L S C : Ca r r . i d e la

C r e u . 14 b a i x o s 1a St

Cuga t t r 589 47 53

Rei i * * -

EL MAS ; VKRDlRKS

D I R M ' T K S M

PAÍ.KS

T e l . 675 16 37 servei a domic

Passiit: \ dlldureix. 150

• J . M I R E T \1e- ra1 Torre

b^ r - i r. r-+' ^<- 1-42

H 675 53 53

= 9" '-XI'"-11

Mercat Pere San Parada ' 2 3

i SERVEI GRATUÏT

;: A cor/·ciLi Tel. 5X9 44 81

• H I D R O F L O R >

Bor ràs 54 •.'.ti.·i. .

IT 6 7 4 75 98

• H Í P I C A S E V E R I N O Pg

:_di<t.j i u

TT 674 11 40

• O R D I N A S O F T R b l a .

Can Mü- r i , ij

•O 675 32 03

• V A L L E S T E C N O L Ò G Í C

S A P l · l l r l ÜPI3, 3

TT 589 33 00

UB • T A L L E D A R I C O M À C<

Hal rnes 11 Sant Cuga t .

t r 6 7 4 58 6 2

• J O G U I N E S M A R G A

Sa- i la Mar-a. 44

t r 6 7 4 15 32

nau • A N N A F U S E T J O I E S C

San t i ago Rusi r io l , 45 . Sant

Cugat

t r 589 50 72 5 8 9 5 0 12

• J O I E R I A W i r e i a s c

' . ' a l ü L i e ^ 33

t r 6 7 4 99 4 0

• J O I E R I A A U G E T c '

S a - i l a g u R u s i n o l , n ü m

t r 6 7 4 58 5 4 Sant Cuga t .

waoiooot

• J O I E R I A S P A D A o ' B a l -

m e s . 3 9 , 1 r d re ta .

t r 5 8 9 55 4 9 San t C u g a t

RetKOCKll

• J O I E R I A T O U S R b l a

R fca ta l l ada , 2 4 C .

V 6 7 5 5 2 5 2

Ret 5*3001

• S A N B E R - 5 A n s e l m Cla-

v é , 2 0

t r 6 7 4 45 71

Rei '420001

• M E S M A R C S t

Cïra- iados 'Ç Sao

t r 589 14 29

• A N T O N I C A M P O S

F 'anc ï " - ' t.'i i , i •.-- :7-

t r 6 7 4 06 82

Ret \ * . \ . . '

I

• A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M .

2 Major , 33 (junt mones t i r !

t r 6 7 4 01 7 4

Re- T5ÍCO0-

• A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1 Va l ldore ix 67 -A

t r 589 47 42

• A T E L I E P B L A U A.-

• M A R C S V A L L È S

Vaíles 23 Sant Cut : . i l

t r 675 4 9 43

• H N O S . M A R T Í N D E L

V A L L È S Slravmsl· i . S " c -

l igon Can J a i a i R u t

Rei ;::•> •

ENMAÜMOLES YOÍEAkrOS NATURA4ES

Tel. 699 38 9 8 ' Fax 588 24 53-

Clra. de Terrassa, 97 08191RUB

• S O L S O N A Rosse l io 2

t r 589 3 2 89

Re A?»]l

M06LESIDECORACB

TAPISSERIA

CORTINES

EDREDONSI COORDINATS

Fraixesí Worogas, 4

(Quofre Contons)

Tel. 674 38 92

CASAJIANA GAI.ERÍAS

SANT JORDI

Mobiliari

i Decoració.

Matalasseria

Articles per a nens petits.

Sorrhago Rusinol, 37

I Td. 589 22 32

\ Carreí Major, 6

Sait Cugat del Volés

• C A M P M A N V Va l ldore ix

16 t r 6 7 4 14 82

Rel '530CC1

• P R O M U S A A . T.,--.-•

Manca 2-8

; Tr 589 17 32

• C E N T R E Ò P T I C S A L -

D O N : F r a r - : e s i r . ' . i a

' l as . 4.

t r 675 07 54

• C A S T E L L V Í

Rosse l ló 15

t r 589 32 11

• P A M O B E S L S r

1- ' d t r 589 35 23

> V A L L È S N E T S.ir

non. 4 t r 674 69 18

• C O N S T R U C C I O N E S

H e t c r r - ? S * . r e s T,

• T A L L E R M E C À N I C P.

C A N A L S C. S a r t L l c e n ç

• F O R M A S Elías Pooe-r '

• b - A

t r 675 40 06

• P E R R U Q U E R I A A . SA­

L I N A S C Sant Joro i 25

t r 6 7 4 8 9 15

• P R E S E N Z A M a - n r e l l

20.

t r 589 46 51

-e- •ímr

• C O P E R S E

t r 6 7 4 62 39

P'I 4.X*-

oap?,!1

IBI Mi iílüf.1

• I N S T A L A C I O N E S Z A ­

M O R A M o s s è n C i n t j ver

dague r 18 Va l l do re <.

t r 589 26 38

Re' ixVJA"

V. A i - ^ i . . •. ;

,M<. , t .A| . .K t - l , ' . - " , - . .s

Línies M.T. iBI Transformadors Enllumenat públic

Dt!> Je Maig. 25 - Local -JA

TSIN h?5 5010

W8897S5()lmóvtll

Fas 675 50 58

'MliMCuaiddVde^

• M A N T S E R V , S A A .

Catalunya, '8

t r 6 7 4 60 58

l 'd. fiT.S 24 dl (ISlWISant í'utrat

dl'l Vallès

• L I N E A D I R E C T A E i

'JLe G r a r a d o s , 15 b e

t r 5 8 9 0 3 7 4

Rti ' ^X - : 1

• S O L • N E T P I c ' . f

o a n c a , 52

t r 674 41 49 Rr- IRX»:1

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Sant An ton '

t r 6 7 4 11 82

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T San t i ago Rus ino l .

V 674 11 83 =«l 1460X'

• TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Pibalal'a-da, 34 tr 675 22 28 =«' 'E4I»'J1

• TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala 21 tr 674 41 67

• L A B R A S E R f A P l d ç a

^ e r p 5 a n 6

Tt 589 52 4 0

• M A I L I N G V A L L È S , S L

S a n t D o m è n e c 10 - b a i -

M/7.W •VOMLDWfDff COURIEN

EMVIMENTS UR&ANS, NACIONALS I INTERNACIONALS

P a q u e t e r í a u rgent a tot Espanya

675 10 11 9 0 0 300 4 0 0

itf' l|--ii'.

l| l ,";"WÍ

• M E N J A R S P R E P A ­

R A T S T A S T A ' M

t r 589 29 29 589 35 35

• 5 U P E R M E R C A T V I ­

L A R Ó

t r 589 35 B2

• D A N V I L M O T O S , S L

•R-t.-.Je I, 32 B

Tr 675 16 06

• T A L L E R E L E C T R Ó -

S O L C Sol. n u m ' 9

t r 6 7 4 36 8 8 Sant Ci .nat

C U N I C A V T M I N M

S A N T CL G A T

= c/'V'inyoies '0

; l . v>i v w i

• À T I C D Ú P L E X Z o n a

M e r c a t N o u , 120 m-' - 20

T T l e r r a s s a , 4 * iab , sa lo

• n e r i a a c a m b x e r n e n e i a .

c j i i a « o t i i c e » . 1 b a n y . '

i ^ . a b c . ca le facc ió mar t j re

p a i q j e l . P V C i c l i m a h t

i ; a r q j i n g i I raster opc iona l

p rec iós

?? 0 0 0 0 0 0 -

TT 675 33 55 , 5 8 9 26 43 .'•'.^ ::•«•,.;- - n . t . ' í ' É , ' - É ' f . ï í

• Cl D R . M U R I L L O , 1 1 .

A:ic d j p l o x 200 m- - ?D

nv t e ' . ' a s s a . 5 d o r m . 2

banys * l avabo salo m e n -

j a d e c u i n a e q u i p a d a , ar-

t i a n s c a l e ' a t c i ó , p à r -

q u i n g , z o n a c o m u n i t à r i a .

p isc ina

45 000 000 . -

t r 6 7 4 5 7 16 • Fax 6 7 4 57

54

: xçàn Re* 'HOZXK' _ _ _ _

• P IS À T I C C A l tons Sa­

lt i , 4 hab , 1 Dany i l ava­

bo a m b du txa . 4 0 m1' de te-

r r a s s a , 1 p l a ç a d e p a r -

q j . p g

22 0O0.0O0.-

Tr 6 7 4 7 7 7 6

l'trxva SAI Ret 1600(2

• P R O P C R E U R O J A ,

àt ic d ú p l e x d ' u n s 100 m*.

a m b 3 l e r r a s s e s , 3 h a b .

I c l exter ior , asso le l la t , molt

t r anqu i l · l a ( s e n s e v e ï n s a

s o b r e i.

T 8 0 O 0 0 O 0 -

« (93] 6 7 4 6 7 15

ic-nijesSaca =t? *=S 'C-*2O0O6

• S O B R E À T Ï C en v e n d a

Dos dormi to r i s , amp l i m e n -

. a d o r - s a l ó . c u i n a , c a m b r a

de b a n y à m p l i e s t e r r a s ­

ses Moft sol i b e n or ien ta t .

15 0 0 0 . 0 0 0 -

tT 6 7 4 72 54

i'ircasGforeli) fet FG10080007

• S A N T C U G A T z o n a

G o l f , cl V e r g a r a , i n d i v i ­

d u a l c a t a l o g a d a , d e 7 0 0

nv d e t e r r e n y i 2 0 0 m 1

cons t ru ï t s , 6 h a b , g a r a t g e

per un pare l l de co txes .

5 0 0 0 0 0 0 0 -

V 6 7 4 0 8 9 7

l^ri-asSantCijytl M FSC I00400Q1

• P E R A L A D A 3 p l a n t e s ,

4 h a b . 2 b a n y s , l a v a b o .

g ran es tud i (35 m ! ) . t e r ras ­

sa de 25 r t r , ga ra tge 3 co t ­

xes i jardí . 16 5 0 0 . 0 0 0 -

tt (972) 5 0 28 6 2

l£<rwuesíwciJi. Ref =F8700Gl

• C A S A A D O S S A D A 2 4 0

•'i . a p rop es tac ió . 2 pàr-

q u n g s i c l en per fec te es-

UHt 4 3 . 0 0 0 OOO-

•O 675 4 3 24

; : X J è s 5 x a Re' ^"JffiOCU

• C A B A N E S c a s a p e r

•• ·,-..i·.i' 3 p :an tes , j a r d i

i:;:, t r pal ler i q u a d r e s

=i r-ÜL COC' -

TT 1 9 7 2 ( 5 0 28 62

l : xxi'V.z ^ -FS-'XCC

• S I U R A N A 2 p l a n t e s ,

- • •-, t A i, • a d a . « e m e n e i e s ,

g -an jardí , l e r r assa . a igua ,

lum, t e l è ' on

32 300 300.-

t t ( 9 7 2 ) 5 0 28 6 2

Firxjijeí Ferro; Ret F^gTOQU

múmi • L O C A L )7f : r r ' =.' Camí

C c i o m e r , 2 p o r t e s a l c a -

• rer , e n v e n c a o l l o g u e r

P r e u : 2 5 . 0 0 0 . 0 C 0 P l a o

160 00C P l a T i e s

TT 675 43 24

^inoueí Rjtà' M '--R ':'':Nó.:.0:.tl

• Z O N A T O R R E B L A N C A

p laces de gara tge des de

i 7 0 0 000 . -

1T 6 7 4 77 7 6

1--"^:=.=.*: M IÒOOI:

• A P A R T A M E N T S N O U S

a es l renar d'1 -2 do rm i lo r ' s ,

m e n j a d o r - s a l ó a m b c u i n a

a m e r i c a n a c a m b r a d e

b a n y complet i fe r r -assa

P r e u v e n d a - a p a r i n d e

8.400 0 0 0 Pta

V 6 7 4 72 54

freas Gityefa; Ref PG 'OSt-Xié

• P IS 80 m ; n o u a est re­

n a r , 3 h a b , 2 b a n y s , t o l

e x t e r i o r , p a r q u i n g o p c i o ­

nal

1 4 . 5 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 5 4 3 24

Fnqi«Rocai íle' " l.i060C'í

• P I S D E 3 d o r m i t o r i s

a m b a r m a r i s d e p a r e t ,

m e n j a d o r - s a l o c u i n a , sa-

l a t e i g , c a m b r a d e b a n y

comple t Exte r io r P laça de

p a r q u i n g i n c l o s a J u n t

à rea cul tura l

13 .650.000. -

TT 6 7 4 7 2 5 4

• P I S D E N O V A C O N S ­

T R U C C I Ó 6 0 m . a c a b a t s

de l a qua l t ta t , 2 d o r m i t o ­

ris 1 3 . 5 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 4 1 2 0 4 - 6 7 4 1 1 81

'S*«n;_H*_S;00000C'

• P I S R E S I D E N C I A L

p lan ta b a i x a 1 0 0 n r •* BC

nV ja rd i . 3 do rm . , 2 banys .

2 pa rqu .ngs i tre.ster Nou

a es t renar

26 .800 .000 . -

TT 675 43 24

l-TOjesRoca' ^al FB'0060C13

• S A N T C U G A T pis m a c c

u Cr i t -e lera úe Ce rdanyo la

amD flfi n1 ' 4 nab . bany

salo mi->n;t.c!or, cu ina , bal-

cc i Hscensor

11 3 0 0 0 0 0 -

TT 5 8 0 86 69 5 8 0 9 8 5 4

I : J I . : . Ï : ^ r jg - " , : ^ ' Qa- FPC KOX'

• S A N T C U G A T pis m a c o

de 90 m < 3 hab 2 b a n y s

c o m p l e t s sa lo m e n j a d e r .

c u T r j • o f f i : e ' · . 2 b a l c o n s ,

a s c e n s o r , c a l e ' a c c i o t c :

e x i c - t c p a r q u r n g o p c i o ­

nal asso le l la t

14 eoo ooo -TT 5B0 86 6 9 5 8 0 98 5 4

rttz PtfrjCo'MryM "e' -K 99!0'i-

• S A N T C U G A T pis d e 3

h a b . , b a n y s , c u i n a , s a l ó

m e n j a d o r , b a i c o , a s c e n ­

sor. ex ter ior i asso le l la t

1 2 . 7 0 0 . 0 0 0 -

TT 5 8 0 86 69 / 5 8 0 9 6 5 4

Tac Psc CeMafryoiai Rel *K MOTO

• C/ C A N O V A S C A S T I ­

L L O , 2 . O p o r t u n i t a t 130

n r , 4 d o r m , 2 b a n y s , saló

m e n a d o r c j ' n a , ca l e fac -

cic. p à r q j m g pintat.

21 00C.0QC -

TT 674 57 16 •

Fax 6 7 4 57 54

"TC-íéfi - . tr 'JJCKn^

• C/ D O C T O R M U R I L L O

' 30 n r 4 h a b . , 2 b a r y s .

sa lo m e n j a d o r . 35 n r . cu i ­

na " ü f f i c e · - . 2 p í a c e s de

p a - c u - n g Z c r a c o m u n i t à ­

r ia a m b l a ' d i i p i sc ina Ex-

le r io r

2B.500.000. -

TT 674 57 04 - 675 43 02

Itrdesai R# tX^jiJC»

• C/ F R A N C E S C M O R A ­

G A S , 4 8 . O p o r t u n i t a t 85

m*. 4 do rm , bany , lavabo,

sa lo men jador , cu ina , refr i ­

ge rac ió . ca le lacc io , terras­

sa p à ' q u i n g

17 50C OCO -

TT 6 7 4 57 16

Fax 6 7 4 5 7 5 4

: -cgari Pt1 N0;OX3

• Cf S A N T T O M À S . 9-*

m- 3 d o r m 2 banys , salo

men jado r , cu ina equ ipada ,

c a l e f a c c i ó , a r m a r i s , pa r ­

qu ing opc iona l , t a rdo r -95

15 .200.000. -

TT 6 7 4 57 1 6 . ' Fax 6 7 4 57

54

Ix.»- =s' ^C?:00*

674 674 61

PISOS EN VENDA Sant Cugat - Zona Monestir (PV 280), últims pisos de 65 m?, menjador, cuina equipada. dormitori, bany, calefacció, acabats de primera qualitat. Sant Cugat - Zona mercat Torreblanca (PV-220), últims pisos de 86 m;, menjador amb parquet i aire condicionat, cuina office equipada, 2 dormitoris, bany complet. safareig, parquing opcional. Sant Cugat - Zona Parc Central (PV-308}, pisos de 107 nV. menjador sala d'estar 27 nV, cuina office equipada, 3 dormitoris, 2 banys, 2 places parquing, traster. jardí privat, propers estació FF CC i accessos autopista. LOCALS EN VENDA Sant Cugat - Zona mercat Torreblanca, local de 700 rrf, apte per a qualsevol negoci, zona molt comercial. Sant Cugat - Zona Monestir, local 200 nr. sense columnes, àmplia façana, molt comercial. TORRES DE LLOGUER Sant Cugat - Zona estació FF CC (CL-321), torre adossada 230 m2, menjador sala d'estar, cuina office eqmp., 3 dormitoris (1 suite), estudi, 2 banys, servei, armaris de paret, zona safareig, alarma, garatge 2 cotxes, jardí privat. SENSE MOBLES. Sant Cugal - Zona Pla del Vinyet (CL-346), torre adossada 330 nV, menjador sala d'estar 35 m!, cuina office 14 m\ 4 dormitoris (1 suite), 2 banys, servei, traster, garatge, jardí privat i zona comunitària amb piscina. SENSE MOBLES. TORRES EN VENDA

Sant Cugat - Mira-sol (CV-888), terreny 345

m2, torre 185 m2, menjador sala d'estar 32 m',

4 dcmitons, cuina office, 2 banys, servei,

calefacció, garatge. NOVA PER ESTRENAR.

36 M.

Sant Cugat - Valldoreix (CV-971). terreny 950

m2, torre 180 m2. menjador sala d'estar, cuina

office equip., 4 dormitoris. 3 banys, garatge,

calefacció a gas. 42 M.

Sant Cugat - Valldoreix (CV-1003) terreny 700

m?, torre 220 m2, menjador sala d'estar 35 m :.

cuina office, 4 dormitoris [1 suite), 2 banys,

servei, estudi 45 m'. zona servei, zona planxa,

traster, garatge, caief a gas, jardí comunitari.

46 5 M.

Sant Cugat - Zona Pla del Vinyet (CV-962).

torre adossada de 310 m' + 35 m2 de terrassa,

menjador sala d'estar 50 m2, cuina office

equip . 4 dormitoris (1 suite) 2 banys, servei.

zona planxa i safareig, traster garatge, celler,

cal., jardí p'tvat i comunitari amb piscina. 65M.

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 10 de febrer de 1995 CLASSIFICATS 23

í

t

• PIS de 110 m'.av Altons Sala, 9, 1f 4a. 3 hab menjador, sala

d'estar amb Bar de toc. 1 bany, 1 lavabo. Lloguer. 90000 Pta *

comunitat

• PIS de 70 m'passeig Torreblanca, 35. 41 2a, 3 hab., menjador.

cuina, bany i terrassa. Lloguer 50.000 Pta + comunitat

• TORRE amb jardí, cl Montblanc 34 de Mirasd-Mis Janer, 3 hab

menjador amb llar óe toc. 1 bany. cuina. Renda al mes: 80.000 Pla

• FINCA de lloguer. 7 hab. 3 banys, menjador, sala d'estar amb llar

de foc, ptscina, frontó i molt de jardí. Lloguer 350 000 Pla/mes

• Av. Catalunya. 9, 3r, 2a. Pis de lloguer. 3 hab, meniador sala

d'estar, cuina, bany, rebost. Lloguer: 65.000 Pta • 2.000 comuni­

tat.

• TORRE. 7 hab.. 2 b.. menjador, sala d'estar, cuina, jardí. Lloguer

250.000 Pta/mes Alcalde Ramon Escayola (ValMoreoty

• C/ BALMES. 29. Pis de loguer. 3 hab.. menjador, cuina i bany

50 000 Pta/mes.

• RAMBLA DEL CELLER. 15. Àtic dúplex Renda 80000 Pla •

5.000 comunitat. 2 hab, 1 bany, 1 menjador, 1 cuina, placa de

garatge

LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT. f MINA.19. 80 m" Renda:

0000 Pta.

LOCAL cl CASTILLEJOS, 15 - 80 n i Renda: 75 000 Pta

PLACES aparcament a garatge c/ Virlotas, per a 4 motos. Uoguer

mensual per plaça: 4.000 Pta

PLAÇA 0E PARQUMG. CÍ Wftotas. 15.000 Pta/mes.

• R U B Í pas nou d e 7 4 rrrV

E n A v . E s t a t u t , 1 3 2 , 2

h a b . , b a n y , c u i n a e q u i p .

N o m é s dos veïns.

1 2 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 8 4017 /688 5 4 » (BnquneVJPnH. Bel FV2000t»

• RUBf Plaça Progrés. 100 m", 3 hab. (2 doble»), calefacció, pis exterior. 6.900.000-« 6 9 4 66 48 |lncusa| Bel 150002

• R U B Í z o n a la Josa , to­

cant mercat. 3 hab. , bany i

lavabo. Ext. 1 persianes d'alumini. Calefacció. Gas, cuina nova. 10.500.000.-0 588 4017 /588 54»» {finques Vanhonral) Set FV 4585

• FINCA EN VENDA. C/ Alps. 79. Oa 90.000.000 Pla.

• TORRE EN VENDA. Ora. de ta Floresta. Amb jardí 20.000000

Pta.

• LOCAL EN VENDA, a Sant Cujat, 01 Riu» i Taulat. 220 nf .25 m

detaçana.25mil.

• PLAÇA DE PARQUMG. en venda. 2500.000 Pla.

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

A V . A L F O N S S A L A , 2 2 Bxs. 2 A P A R T A T D E C O R R E U S n ú m . 1 2

S A N T C U G A T D E L V A L L È S

6 7 4 1 5 6 6 - 6 7 4 1 0 5 4

• RUBÍ Zona Les Torres. prop FF GG. Pisos des de 7 500.000 Pla. 3 hab. Ca­lefacció, gas, cuina, bany. D 588 40 17/586 54»»

• C/ SANTIAGO RU-SINOL 110 nT, 4 hab., 1 bany. 1 lavabo, salo-men-jadrx, cuina -orfice- nova, terrassa, plaça de pàr-quing. 24150 000-« 1 7 4 5 7 04 /67943 02 INtaoeal. M . IIM7W06

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló, cui­na, bany complet, lavabo, calefacció. Molt de sol, amb vistes a CoHserola. 20.000.000-« 674 72 54 iftci»c>CT««HMreWKC','.

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Vaies), seminou, 3 hab., 1 bany, plaça pàrquing, exterior. 13.650 000-I I (83| 174 «7 15 [Frtwee Saca) Bel FS10I200O7

• RUBÍ Av Estatut, Ed. nou. 65 mJ. 3 hab., bany I lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca. « 5 8 8 40 17/588 54 99 |Tr<»«»yaltior»at)RilFV44lt

• RUBf Av. L'Estatut. 75 nV. 3 hab.. molt de sol. 7 250.000.-« 6 9 9 65 48 tlncusa) Ref 150037

• R U B Í cl Duran i Bas. 9 0

m ! . 4 h a b . . c a m b r a b a n y

c o m p l e t a , sol d e m a t i n s ,

menjador 2 4 m' . places d e

pàrquing opcionals.

10 .500 .000 . -

« 699 65 48 lira/sal Ref 150X6

• RUBÍ c/ Historiador Jo­sep Sena, 95 m2, 4 hab. (3 dobles), bany i lavabo, ca-lelacció, exterior, 2 terras-ses. pàrquing. 14 800 000-0 699 65 48 Inua) Bel 150004

• RUBÍ cl Lluís Ribas, 4 hab. mes entresolat. Amb pàrquing. Acabats de qua­litat Pocs veïns. Llar de foc. 19.500.000-« 5 6 8 40 17/568 54 99 IRtiqaelvatMirat) Rel FV2H0010

• Z O N A c/ Altons Sala , d e

1 0 0 m", 4 hab. , armarte de

paret , saló menjador , cui­

n a , bany i 1 lavabo.

17 .000 .000 . -

« 6 7 4 0897 |Fi«a»Sarl'Oaaa).l*J'.FSC1ttieTa101

• RUBÍ c/Verge del Pilar, A la vora de Correus, 65 nV, 3 h a b . , cambra de bany. 6.450.000.-« 8 9 8 68 48 |mjM)«ai:»«K

• RUBf cl Zafiro. 70 m", 3 hab., cambra bany, exte­rior i assolellada. 6.400.000-S 699 66 46 (femUM IM00»

• RUBÍ Duplex per estre­nar de qualitat suprema. Poca veïns. 19.000.000.-t r 5 6 6 4 0 1 7 / 6 * 6 54 99 (Fmqaea Vslieiretl Rel. F» 80MI1

• RUBÍ Edifici Mercuri, 75 m1. 3 hab., cuina i cambra bany reformats, pàrquing. 10.500.000-S 699 65 48 Qrcusa) FW 150009

• RUBÍ local a Les Torres. 40 m \ bany, pati. 3.800.000.- 9 699 «5 48 (InojsalFW. 150010

• R U B Í pis c/ M a r g a r i d a

X i r g u , 4 h a b . , m e n j a d o r ,

cuina, gas, reformat, fuète-

ría ember i alumini. Ext.

9.500.000.-tr 588 40 17 / 5*9 54 99 IFfguesViltwifai) W.fV«»3

• RUBÍ pis nou de 61 m2, a Av. Estat ui, 132. Amb 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. Amb te­rrassa. Superf. 61 m1. 11.000.000.-9 588 4017 /588 54 99 (Firt^Vtfhmtl W FV2Q0009

WISA<A 4QPI Finqiie8

1 S

PISOS EN VENDA Prop Monestir, 98 m !, 4 hab.. 2 banys complets, parquet, calefacció, cuina gran i pi. pàrquing opcional. 15.750.000 pta. Prop estació, 108 nf, 4 hab., 1 bany i cuina noiies, exterior balcó, sol mati. 16 500.000 pta Zona col·legi Maragall, 75 m'. 3 hab., bany i cuina noves, parquet • galeria, sol al matí. 14.700.000 pta. Zona Mercat Nou, 90 m !, 4 hab.. 1 bany. 1 lavabo, calefacció + galeria, pi. pàrquing opcional. 12.500.000 pta. Prop estació, 72 nf. 3 hab., 1 bany, sense ascensor. 8.000 000 pta.

PISOS LLOGUER Zona eixample. 150 nv, terrassa, 4 hab., 2 banys, 1 lavabo, calefacció, cuina gran. 2 pi. de pàrquing. Zona estació. 75 m!. 2 hab, 1 bany i cuina nous, pis totalment reformat. 65.000 pta. inclosa comunitat. Prop estació. 75 nv. 3 hab, 1 bany terrassa, sense ascensor. 60.000 pta. inclosa comunitat, Apartament prop estació 40 m \ 1 hab., 1 bany. 46.500 pta.

Apartament moblat zona Mercat Nou. 50 m, 1 hab, 1 bany 65.000 pta. c/ Sta. Maria, 75 m !, 3 hab , 1 bany. 1 lavabo, calefacció. 70.000 pta.

33075/02028

• ZONA MERCAT NOU 90 nT. saló 32 irr- amb xe­meneia, 3 hab, cuina re­formada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, ad i vi8lee. 14.500.000-» 675 3 3 5 5 / 5 1 9 2 6 4 1 (KSA Gest» Metïaria). Xef. KS» I00SOO05

• ZONA M O N E S ™ , 90 rrf, mentador, cuina, bany reformat, 4 hab, tot exte­rior, perfecte eetaL 12.500.000-9 675 33 65 /669 26 43 (KSA GeetM ImobKana). M . KSA

• PIS DE LLOGUER des de 65.000 Pta al mes da­vant Estació. També torres de totes classes, encara que també més cares. « 674 06 87 (BemSaianaja lttFSCIOMOOll

• PISOS, apartaments, to­rres, locals i places de pàr­quing de lloguer. « 674 12 04 / 674 11 81 (Serte) IW. S10030005

• R A M B L A D E L C E L L E R

15 , àt ic duplex + comuni ­

tat Renda: 1 0 0 . 0 0 0 Pta. 3

h a b , 1 bany, 1 saló, 1 cui­

n a , plaça garatge.

tr 67415 66 KtwMCIOliOKH

• SANT CUGAT Zona cl Rceselto, té 100 rrf t cons­ta de 4 hab , menjador, cuèrtai 1 bany. 16.000.000-« 6 7 4 08 97 ( f a m Sant Cujat). Bat FSC 1004O3I7

• P E U G E O T 3 0 9 G T . A/A.

B-HX.

0 67415 03 iPe yot uay Balil Bel PMBizmrg

• SANT CUGAT Zona P Àngel Guimerà (esteció). consta de 3 habitacions, saló menjador, cuina i 1 banys. Una terrasseta. Pot ser amb o sense mobles. 70.000/mes.-« 6 7 4 06 97 IFenaSarl Canari But fSC IHHtro

• TORRE C< TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda: 70.000 Pla, 3 hab, 1 saló, 1 bany, 1 cuina, jardí. « 674 15 66 (Caaae). Ref C10130006

• LOCAL DAVANT C A P SANT Cugat, cl Mina, 19-80 m>. SO.OOu/mes-« 6 7 4 1 8 66 |t««i)M.CTO1X0OT

• ZONA PEATONAk 70 m1, menjador, cuina, 3 hab, 2 banys, calefacció, sol I vistes. 14.000.000-« 675 33 5 6 / 569 26 43 [KSA Gestió Immobiliària! Ref. KSA

10050004

• ZONA RESIDENCIAL 100 m*. saló amb xeme­neia, cuina «office», 3 hab, 2 banys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí kv lanlil. només 6 veïns, tot exterior. 26.000.000-V 676 33 66 /569 26 43 IKSA Oeux) Mmobiliaiia). Ral KSA 10050007

• ZONA TRANQUIL·LA 100 m* + 160 rrr* jardí pri­vat, saló-menjador 30 m1, 4 hab, 2 banys, calefac­ció, aire condicionat, 1 pàrquing + traster. 26.000.000-•B «75 33 55 / 589 26 43 {KSA Gestió immobiliària) Ref KSA IMMCOS

• ZONA URBANITZACIÓ Cuina i bany renovats. 2 hab més traster i hab. sa­fareig i planxa. 11.000.000.-•B 674 08 97 ifèxasSantCugan Rel FSC 103*0009

• L O C A L E N V E N D A o Noguer 112 m*. Preu ven­da: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mee. « 6 7 S 4 3 24

• A 7 MINUTS a peu de l'estadó de Valldoreix, 4 hab, exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 rrrf, tranquil, aigua i tum ja d'anà

85.000/mee.-9 (93) 67467 16 ffaaoaiaeSaaavRef.rairriartrlO

• A P A R T A M E N T e n llo­

g u e r . M o l t cènt r ic i 1ran-

q u i . Pàrquing opcional.

5 5 . 0 0 0 * n 4 » . -

« 6 7 5 43 24 ;Fw»eB« Roav Ref. m icoaooic

• TORRE OE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris. menjador-sala, cuina. banv. Solar de 500 m*. A Mirasol. Zona molt tran­quil·la. 90.000/mes-B 6 T 4 T 2 6 4 IFtta· Gf»»*; «al FC 10O9000Í

• RENAULT 11 GTL, B-GL. TT 674 15 03 •PMfft I M r H i l M I B 183006

• RENAULT 19 TSE, blanc, B-LX. 650.000.-« 5 6 8 55 35 lAubcentaO Rel A1010O3O5

• R E N A U L T 2 1 2 0, A.A.

B-IJ. 1 1 6 7 4 6 6 5 0 |Aulo Comarca del VaResI Ref. ACV

• RENAULT 21 TXE, blau, B-JJ, 650.0O0.-TT 586 55 35 lAuteemral) Rel AIOI0OOM

• RENAULT 5 GT turbo, negre, B-HT. 250.000.-n 588 55 35 lAutlcentral)- Bel. 41010O0O»

• RENAULT Qlo.RN-1.4. B-OO. •B 675 32 57 [Aura Esteban] Rel AE 10030007

• APARTAMENT en llo­guer cl Montserrat. 1 hab, bany, cuina americana. 50.000/mes.-« 675 43 24 (r^unRaaltW FRI0O8UCO9

• AV. ALFONS SALA, 22, 3r (e. la vora estació). Renda: 60.000 Pta. 3 hab, 1 bany. 1 saló, 1 cuina, 1 traster. tr 674 15 66 (Caaaa)Raf.C 10130003

ffiUOTSffiF

• MIRA-SOL 2 solars GOS i 650 m2. Pg. Camèlies. Magnífica vista. TT 674 57 04 / 675 43 02 • dBa).WiHi0700lC

• SANT CUGAT Zona Golf i estació de Valldo­reix, superfície: 600 m*. 25.000.000.-« 674 08 «7 (FixasSartCugil] fle* FSC 100*0018

• SOLAR residencial, 650 m3. Zona escola arquitec­tura. Edüicactó immediata. 29.000.000-t í 675 43 24 (Fnqu«Roea)BilFB 10060006

• C/ LAS PALMAS, 4. (A ia vora arxiu}. 226 n f habi­tatge. 5 0 0 m' solar. 4 dorm., bany, saló, cuina, pàrquing, jardí, per restau­rar. Zona urbanitzada. 29.000.000,-•B 674 57 16 Fax 674 57 54 imogg). Bel. WOgQ006

• a ALFONS SALA 110 nV. 4 hab.. 2 banys, saló menjador 20 m1, cuina i te­rrassa. Moblat. 90.000/mes-tr 674 57 04 / 675 43 02 IJmdMD-Rel.nroTOOOT

• C/POZOS, 10, 3r2a (a la vora estació). Renda: 50.000 Pla + comunitat, 3 hab., 1 bany, 1 saló. 1 cui­na. W 674 15 66 {CM»Ï W C W3M02

• CASA ADOSSADA c/ La Plana, 140 nV, 3 hab.. 2 banys, lavabo, saló-menjador, 30 m1, cuina -office», golfes, traster, te­rrassa 10 m',-jardí privat, 16 m* i plaça de pàrquing. 170.000/mes.-0-674 57 04/675 43 02

• C/ OCÉANO A T L A N T I -CO, 53. (FmaJ 95), 600 mJ

solar 294 nf habitatge. Zo­na Gotl. 5 dorm., 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi. Pàrquing Jardí. 60.000.000-V 674 57 16 Fax 674 57 54 llnogar) ReflNO 20005 .__

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jar-dí i piscina comunitària, 240 rrf. 6 m façana, garat­ge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, par­quet, marbre. 38.700.000.-tr 675 33 55 tr 569 26 43 IKSA Gestió ImmoMíani] Ral. KSA

• SANT CUGAT Zona Vinyet - c/ Sant Josep, consta en planta de saló menjador, cuina «oHice» i un lavabo. En la planta su­perior hi ha 4 habitacions (una és -surte*), ï 2 banys complets. A l'estudi, com que es gran, té un dormi­tori, saló i un bany. A més a més al soterrani hi ha un gran celler, 1 habitació de planxa i safareig i garatge pera 3 cotxes. 63.000.000.-« 6 7 4 08 67 (FntaaSamCuyQ. Re*. FSC 100*0016

• P. DE LA CRUZ 35. 3r 2a, 4 hab., 1 menjador-sa­la, 1 bany, 1 lavabo, 1 plaça pàrquing. Renda: 85.000 Pta. « 674 15 66 tCWK)flelClQí3000S

• PIS de 2 dorm., menja­dor, cuina, bany complet. terrassa. Pis moblat a Mi­rasol. 55.000Vmes-« 6 7 4 72 54 íFnasGromrfa) Ret FG 13060003

• PIS de 3 dormitoris, menjador-sato, cambra òe bany complet, cuina. Pis reformat, com nou En el centre de Sant Cugai Llo­guer al mes: 65.000 Pta, B 674 72 54 [FrtasGwMh). Ret FG 10080002

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló. cuina, sa­fareig, cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys Com nou. Plaça de pàrquing inclosa Junt nou mercat i atea cul­tural. 80.000/mes -t f 674 72 54 (ftOtGaTWHfe, R6. FG -0OBO0O4

• PLA DEL VINET 130 m', 4 hab. (1 «suite»), 2 banys, saló menjador, 35 nf, cuina -orflce». galeria, terrassa 30 m\ 2 places de pàrquing. Zona comu­nitària amb piscina 175.000/mes.-TT 674 57 04 / 675 43 02

• RBLA. RIBATALLADA 160 m3, 2 terrasses, 4 hab., 2 banys, 1 plaça pàr­quing, calefacció, assole­llat, exterior jardí + piscina comunitaris. 150.000Vmes.-9 (93 )674 67 15 (Fugues Saca). Ret. FS1Q120009

• SANT CUGAT Zona d Alfons Sala, consta de 4 habitacions, saló menja­dor, cuina. 1 bany com­plet, lavabo. Safareig, una petita terrasseta o balcó. 95.000 /mes.-« 674 06 97 (Fmcas Sut Cugat). Ref FSC IQCHOQgt

• RENAULT Cllo 1.2, 3 p., vermell, B-OM. 975.000-9 588 55 35 lAiAKsrBaf) Ral A10100002

• S E A T Ibiza, 1.5 ». 3 p.

B-OB.

TT 675 32 57 |AutoEsieDan,,QeUE 10030006

• S E A T Ibiza V 2 , n e g r e ,

B-JX

4 0 0 , 0 0 0 -

TT 5 8 8 55 3 5

(Autocentrall Re* * 10100007

S e r v i c i o s d e g e s t i ó n i n m o b l l i a r i a 8

• SEAT Ibiza 1.5, 5 p. B-KP « 6 7 5 32 57 líiito Eflabanl n«l A£10O3OCrj9

• S E A T T e r r a , b l a n c . B-

KT 3 5 0 . 0 0 0 . .

V 588 55 35 lALflocenBaf; Pal A10100009

• A L F A 3 3 16V, negre B-

LK.

6 0 0 . 0 0 0 . -

n 5 8 * 55 35 |*jaB0>rajal) ftef AIQ10OO10

• A L F A R o m e o 33 , B I T

4 7 5 . 0 0 0 . -

t l 58» 09 91 |He«.iJi w Fiocaro

• ALFA Romeo 75, i TvrtnSpark BIU O 0 7 5 3357 (iia» Eaaaber> Bel AEirmorjo?

• A U D 1 1 0 0 , B-IG

« 6 7 4 6 ( 5 0 (Aula Comerca del Vanes) nef tel

100)0002

• V O L K S W A G E N Golf 1 6

V. B-LM

•B 675 32 57 [AuloEsleoan) Ref AE1OO30OI0

• F O R D Escort rjièsel, B-

H W t r 674 15 03

IPeaçea Mot» Batei Hel PMB laOCM

• N I S S A N Palrol 6 cil. rjiè­

se l , curt. B-JV

« 675 32 57 lAuBEsteoani Ref AE 1003000*

• N I S S A N Vanette pràctic

dièsel. B -MS.

« 675 32 57 [AuBEslBOan Rer AE 13030005

• R E N A U L T Exprés, d is­

set, B-JZ

650.000.- n 589 09 91 (FHecar.511 Ref F 1.DO20OOB

• «4». ROBt, tom n a B t AwB, serrar»™ 1 «J rrf de menda,« » , I bany, 1la»al»,iar«*3K!rr·.0<a«»4 25500.000 I ^ I W . 1 f T .

TeLS8323S2.

• K * . f c » r O T S « l * i c Restauraran*^atttageiZOT

haratadons. Ocaaü par a tamia i negocis. 37.500.000 Pla flef.2/T. Tel. 5M 23 62.

• 1(41 R U l l Tom r c « r « estrenar, diialataloe té 340 rrf. rnfe

fia. Rel 1T Tal 588 23 62.

• K41 RUBÍ Tom zona Sart frax;. cau de 280 m1, 5 haJAadons mél esturi, ad I testa parnrarfla. jardí 4e 1.650 nf, uagaix vendre, norftee

27.000.000 Pal RaJ. 4/T. Tel S8B 23 62

• K41 l)Ul)l Tren al r^rare rM rxitile arnti tal» en rdam

lerra^6e120iit .OolBtSinrar«irteA2COJWjPuiBel.iT.Tel.5e823EÏ.

• K41 IWlA T m S M Mur I f W rn'rle lerreny K » rif de fxi« H

quaJaX t a n nai. U t r ^ vendre, romes H.000.000 PB.W.f ï I .Tel .5682362.

• K41 W t l T m eri oartre urtia. 200 nr e l l i r ^ |arr> 50 rrf

Tel. 586 n 62.

• K * F ^ T c m a r * 1 2 8 m d e l * M > V j e , 3 r « j * i c O T ; , I b a r f . s ^

• K41RIJBJ. T m d certa <W r « U , W m> arr« rxrj|e^

Pta Rel ItyT. Tet 5882362.

• K41 mi lk Torre zora Can Fitxo, jeirjl 200 rrr', casa rje 100 rrr', 3 h ^

Pla Rel 17/T. Tal 598 23 62.

< K 4 i IWBL Terres rrjn Sfri atií;, a^wflc» 1000 rrf, al i a f f i ^

• K 4 i R i m Terrerr, z n v a l t e T ^ a^a^irae 8r» rrf. arri i n s ^

• K4I. RIJBi Terreny zona Cafllir. surjetl^ 7W rr , arrè ca^eia de 70 m1.2 haNaciona s r a

8 500 JK Pta. Rel » / m Tel 586231»

• K4I. RUBÍ Terreny zona Can Mir a TA*. Pnjirapal, surjerficie de 628 nf. 19 m façana, zona urbanlladi amb tots efc> servM. Preu nirraloratie

només 4500 000 Pta. W . STR. Te), 988 23 62.

• 1141. RUS. Terreny z r « a t a i aseolelaria p e r e r * » 6 cas«,loW

• K4L RUBÍ P t zona Can Fat». 80 ni, pes a l i assdelat. 3 habtacOTObent.eatareejereOTta I ^ I O M O T

• K4114Un. K z m mairA «arjrn e a c e l M 73 m1.3 h a t a t ^ ^

• K41 RUBÍ % r J ú ^ par altrarar, 185 rr/, 130 r r r -u^ 50 nf ik I f m ^

opcional Oportritll 19«U)00 PH. Rel. 1/D. Tel 5862362.

• « 4 1 RUBÍ. Prs « t o par afamar, 150 nf edfcats, 115 nf (Us. 4 riat>taoCTO,2t««iys saa)35rrí,Uiaasolelat O r i r t i a l a l » * » ^

( W Ï D Tel, 388 23 62.

• K41 SANT CUGAT. Torre a la zona de Maaaxa. a 6 vora de coMegal,» nf * a s a 3 haMaox» I rawy (»r raf«Datai ftjeeíellal ani^aco;

|ardl 500 nf. Ocàs*. rorreSa. 120«!OM Pla. Rel. 1Í/M05. TeA 5882084.

• K41 SANT CtJI»T. Toni; a k z r n Ik • R d r e « Iard de N » rr/, r j a

Pla. Rel. l5O309Tel.5B92084.

• K41 SANT CUGAT. Torre a la zona de • » Planes de VaMrera. 1106 nf de terreny, casa de 60 nf, zona a b i asaoMark Oporturatat

1100000C Pta. Ref. 150010. Tat 58920 84.

• M L SANT CUGAT. Tom a la Ftoresta, solar de 836 nf, 200 nf de casa. 126 m'úfc M ï Iranrart i a i l a * Ocasil l i m o W P a Rel.

15*011 Tel. 5892084.

• K41. SANT OIGAT. T m a VaHaeÀ z^ra lenris, a 500 n

a h i amb vstes a Msercel Octari 18.9XÍM) PU. Ref. 25/1001. Tel. 5892084.

• IS4I. SArlT CUGAT. T o n a la fVaaatt iaidl rle 496 nf, r a n rx 2 %

Pta. Ref 2S/I0O2. Tel 5B920S4.

• K 4 1 SAI<r I^IGAT. Tom a M n a ^ Z m r d ler^ a 200 m

25.000 000 Pla Ref. 25/1003. Tal. 588 20 84.

• K * SANT CtJGAT. Toro a V a l r t a m J a r r j * 6 0 0 ^

en bon eslal Zrra ala i arrt vcke rwioarralajes.

• K * SANT CUGAT. Torre a Vatrjorw per rehataltar carrjetamem, 600 nf de jardí, cua d> 150 nf. 4 heMaars, zona al estarüng, entm

rrrratora* Preu: 23 500.000 Pla Ref. 25/1008 Tal 569 20 84.

• K4I . SANT CUGAT. Tom a Vaadomx. Zona alada, jardí de 600 nf, casa de 60 nf, 3 haMicw». I bany, posaeMtat ampeaco Preu

inrrÉtorable: 15.800 OODPta Ret. 25/1011 Tel 569 20 64.

• K41 SANT CUGAT. Torre i MraaoL Jardí de 200 nf, casa 80 irf. 3 rettaooiK 1 bany en i n tota raarex zora r x > l ^

eetaoóaTMm Preu: 1J.900.IW1 Ple.Rel25/1017 Tel.5892064.

• K41 SANT O A V T . T m a la RòreM jardí de 9!» nf, can de 180

desS ànec de 1960. Ocàs», o n a * 220*1.000 Pla. T « . 25/1020. Tel. 5692084

• K41 SANT CUGAT. Torre a bt Ronda; jardí 760 nf, casa 60 nf. en perfecte estat. 2 rarjtaaont, I bany, pceeMtat cTamptac* Preu

16 KD 000 pla. Rel 25/1022. Tel. 589 20 84.

• K « . SANT CWUT. Tom a V a U e n JM'447 rrf. casa 56 rrf, 3 l a « ^

de restaco. Ocasó: només 16600.000 Pta. Rel. 25/1026. Tel. 5892084

• M . SV\rlT CIJIàVIT. Torre a Valdrma. Jaiti 2130 rrf, usa «

et raa. Rel 1030. Tel. 599 20 84.

• 1(41 SANT CIX»T. T m a Valdoea Zon eetaix. jard de 78^

35/2001 Tel. 5892084.

> K41 SANT OIGAT. T m a ta RraaM a a s ailark sr

Preu 28.000 000 Pta. Ref. 342003 Tel 569 20 64.

• K41SANTClJGAT.TornaHraari.Aalawra dalscioller^ite

per retornar. Preu: 34.000.000 pta. Rel. 35/2TJ04Tel 599 20 84.

• K41SVUIT CUUT. Trare a la RrMata d*eei artla:. jardí de 1A52 tf^

ú r e a r » a J ^ t o k s P r o a 3 1 . 0 u r 3 . 0 r » F l a M 3 5 ? I K 3 T 9 l 5 9 9 2 0 8 4

• K « SANT CUGAT. Tom a Va ldow Jsjdí de 1.0» nf. ra

Re#. 3S2026 Tel. 58» 20 84.

• K41 SANT CIJGAT. Trm I Vatkrarx Jaa« rk 800 nf, casa de 225 nf, úk Ret 453001 Tel 589208*.

OfirJnaVaaViofeix r iM ia r t i r^^

• CITROEN AX. GT (ex­tres). B-JU « 675 32 57 lAubEatabaii). Ref Ai 1O030CO3

• C I T R O E N AX 1 1 , T R E ,

B-IM

3 5 0 . 0 0 0 -

« 5 8 9 09 91 i'Fiear.u.i Relf·waoci

• FIATTipo. 16v, A/A, B-LC. « 674 15 03 fPeupw* Motor Raly; Rel PMfl :20X7

• F I A T Uno 4 5 5 , B-16O0-

H U , ptatejal.

« 8 7 4 0910 [Suw«l).Bef.SlOli[oa

• F I A T U n o turbo, IE , B-

IK.

4 7 5 . 0 0 0 -

« 5 8 9 09 91 Feacar.sJ.) Ref P10O2OX3

• F O R D Escor t X R 3

KV. « 674 15 03 (PeugeotMot»Renyi Rel PMR<

B-

0)C5

• FORD Fiesta 1 1 . mel. B-JT. 300.000.-« 588 55 36 (Aidocarlral). Rel A10I3OOO3

• QOLF1.8.GL, B-JP « 6 7 4 88 50 lAuto Comarca de Vallès Rs'

10090004

• LADA Niva, B-NL 550 000-n 589 09 91 (Faacar. si | Ref F ICC2CO09

• OPEL Corsa, BIS. 475.000.-« 5 8 9 09 91 iFyacar.sJ,). Ref.F 1002000-

4C.

• O P E L Corsa G S I . B-LK.

« 6 7 4 68 50 lAuto Comarca fle. valies Rai

10090005

• OPELKadett i 3. 5 B-HY. 450.000 -n 589 09 91 'Faacar, sJ|. Ref e-0020304

ACV

P .

A RUBÍ • PISOS DE 2 • 3 • 4 HABITACIONS * 2 BANYS * TANCAMENTS EXT. ALUMINI * FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA «CALEFACCIÓ GAS * CUINA EQUIPADA * ACABATS DE QUALITAT

* I A MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU

WhNCNTh

DE 80 A 90 m2

ÚTILS

• OPEL Kadetl 1 8 GT blanc. B-JZ. 600.000.-« 5 8 8 SS 35 lAutocenearj-Ral Aic-oopos

• O P E L Vec l ra 1 6

B-MN « 875 32 57 lAuto Esteban) ftaf /t£ ooacooe

AA.

• PASSAT Variant 1 8. A.A. B-MQ. « 6 7 4 88 50 (Auto Comarca del Va'lèsi Re' A3V

10090006

• PEUGEOT 205 GTI AyA.B-JT. « 674 15 03 (Peugeot Motor Raa». Ref PMP 120003

INFORMACIÓ I VENDA: _ Passeig Francesc Macià, 80

' A l Tel. 588 13 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

Lleida)

• PEUGEOT 205 XL, B-HW n 674 15 03 (PeuoeotMoWRalyl Rel PMB120001

EDIFICI BARCELONA (c/ PREUS: 2 H., 8.300.000 3 H., DES DE 9.200.0001 4 H, DES DE 10.000.000

A 10.750.000 í A 11.600.000

EL GALF INICIA LA SEVA TASCA 2 4 . Divendres. 10 de febrer de 1995

El Grup d'Autoprotecció de la Floresta ((i A U ) està elaborant ja plànols detallats del districte destinats a facilitar la tasca dels bombers en cas d'incendis o altres catàstrofes naturals. Plana 25. TO DIUS

«KARTS» I SEGURETAT VIÀRIA

Alumnes d'escoles de Sant Cugat aprenen seguretat viària en un circuit dekarts instal·lat al camp municipal d'esports. L'activitat s'inclou al programa de prevenció de l'Ajuntament. Plana 25.

EL CONCILI PROVINCIAL AL CENTRE BORJA

Els cristians allunyats de l'Església i les fórmules possibles per recuperar-los van centrar les primeres sessions de treball del concili provincial tarraco­nense al Centre Borja. A través de

la lectura de la primera part de la ponència Anunciar l'evangeli a la nostra societat i amb més de 60 intervencions, es van indicar l'escola i els mitjans de comunicació com a vies per a una

nova evangelitzacio i ja van sorgir «sen­sibilitats diferents» entre els convocats, que. segons el bisbe secretari, Carles Soler i Perdigó, són un reflex de la societat i no una confrontació entre

dues posicions. El laïcat, però, matisa que les diferències, en paraules de Tica Font. membre de Justícia i Pau. par­teixen de «concepcions diferents de l'evangelització».

L'aula conciliar abans de començar una SLSMU I iK|ULlnshe de Barcelona. Ricard Maria ( arlc-, iinb un grup de jo\cs en un descans del debat I otos: MANÉ ESPINOSA i J.A. Ml I.A.

Soler i Perdigó reconeix que hi ha «sensibilitats diferents» al si del concili El bisbe secretari atribueix

l'allunyament dels fidels al procés de seculartizació de la societat

L'estudi de la cultura religiosa a l'escola es planteja com a fórmula possible per a recuperar feligresos

Els sectors progressistes demanen una evangelitzacio menys

institucionalitzada

Sil VIA BARROSO • Sant Cugat.— "Si hi ha hagut allunyament entre üsglcsia i so­cietat ha estat per totes dues parts. L'Església ha d'assumir la seva part de responsabilitat i posar-hi remei.» Amb aquestes paraules resumia Ramon Prat. el relator de la ponència Anunciar l'evangeli a la nostra societat, el tema central del debat de les primeres sessions de treball del concili català. Se­gons Prat, «queda clar que cal adreçar-se a la societat amb un llenguatge senzill, perquè l'objec-tiu és que la gent tingui accés a Crist». El mateix criteri és com­partit pel bisbe secretari del con­cili, Carles Soler i Perdigó, que va assegurar que «no es pot ser prop de Déu sense ser sensibles a les demandes dels homes».

La majoria de propostes pre­sentades en les intervencions feien referència també a la necessitat que l'Església sigui realment ser­vidora de la societat i, segons Prat, «estan en perfecta sintonia amb la mentalitat amb què s'ha re­dactat el document de treball». Això no ha impedit, però, que hagin sorgit allò que Soler i Per­digó admet com a «sensibilitats diferents». Segons el bisbe secre­tari, «la intenció del concili no és diluir els diversos punts de vista, perquè aleshores no reflectiria la

societat, però aquestes sensibili­tats diferents no signifiquen cap confrontació a dues bandes. •>

Les diferències, que de moment no s'han arribat a concretar en cap votació, es van esbossar, se­gons Tica Pont. representant al concili del col·lectiu cristià laic

Justícia i Pau. «en les fórmules que es busquen per a la nova evangelitzacio». <La mentalitat que traspassa el document de tre­ball implica una c\angelit/ació des del poder, amb la creació d'ins­titucions per adoctrinar. Per això proposen la incorporació d'una as­

signatura de cultura religiosa a les escoles públiques. En canvi, el sector més progressista demana una evangelitzacio més humil, més discreta. La que s'aconsegueix es­tant amb la gent i deixant que fernienti», va dir.

La creació d'una xarxa d'emis-

Impressions des de Faula conciliar

A ixò que diem a continuació no ho diu el concili. Ho diuen, de moment, només alguns membres, encara

que dins de l'aula conciliar. Són aportacions perquè el concili en parli, com a tal, quan arribi l'hora i amb les conclusions votades per tothom i aprovades pels bisbes. Tots els membres que han parlat ho han fet amb gran llibertat. Tot­hom diu allò que li sembla que ha de dir, sigui negatiu o positiu. però amb un gran respecte i sense gens d'agressivitat. Del que he sentit, i sense pretendre revelar cap secret irrevelable, en desta­caria els comentaris següents:

«L'Església hauria d'anar sem-davant del món, mai al darrere.»

«Cal acceptar el caràcter mar-

P1-.RI-. V I V O •

cadament secular de la societat d'avui, sense enyorar ni pretendre recuperar temps passats.»

«Admetem com a positiu el plu­ralisme a la societat i a l'Església.»

«Hem de voler una Església arrelada al país.»

«Cal estar contents del que l'Es­glésia ha aportat a Catalunya, que no és pas poc. Per exemple, en bona part, la salvació de la llen­gua. Però també cal reconèixer els errors i demanar-ne perdó.»

«Es donen actualment dues tendències molt fortes a l'Església: uns posen l'accent en la seguretat i els altres accentuen l'aventura de recerca de la fe. Uns corren el risc de convertir-se en un gueto; els altres s'arrisquen a perdre la pròpia identitat.»

«Sovint el que diu l'Església rellisca de la gent perquè l'Evan­geli és presentat com un catàleg de prohibicions, en lloc de ser la gran Bona Notícia de Jesús.»

«Els cristians ens trobem amb situacions noves i caldrà trobar camins nous per oferir l'Evangeli. No hi fa res que la gent sàpiga que el concili té els seus dubtes sobre com fer-ho.»

«Si no ens afanyem, l'Església estarà cada dia més descol·locada que mai, més estranya al món.»

«La nostra missió, més que ser­vir l'Església, és servir el món.»

«Qui són els allunyats? Qui s'ha allunyat de qui? El món de l'Es­glésia o l'Església del món?»

Pere Vivó és rector de Sant Cugat

sores de ràdio interdiocesana per a tot Catalunya va ser una altra de les propostes, derivada del punt Evangelitzacio del poble a iravés de la cultura popular i dels mitjans de comunicació social de la po­nència. La mesura també inclouria una productora de televisió i ví­deo, un mitjà escrit per a tota la Tarraconense i el reforçament dels gabinets d'informació de l'Es­glésia. Aquesta decisió demostra, segons Soler i Perdigó, «que l'Es­glésia es pren molt seriosament els mijans de comunicació i la connexió amb els seglars». Però la voluntat de contacte amb la societat no implica, des del seu punt de vista, que les sessions del concili s'hagin de fer a porta ober­ta perquè «aquesta és una reunió interna on només hi ha d'haver els convocats, de la mateixa ma­nera que l'Església no es fica en la intimitat de les cases particulars per molt que vulgui conèixer què senten les famílies».

Per a la pròxima reunió, els dies 17, 18 i 19 de febrer, l'ordre del dia preveu acabar la ronda d'intervencions sobre Evangelitza­cio i societat i iniciar el debat sobre la missió del laïcat i la funció de la família cristiana. En la sessió de diumenge es farà la primera votació orientativa sobre les pro­postes presentades.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995 PUNT DIVERS 25

CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS

£1 Grup d'Autoprotecció de la Floresta elabora nous plànols del districte

L'entitat inicia converses amb l'Ajuntament per afegir-se al pla municipal de prevenció XAVlCAVA

H Sant Cugat.— El Grup d'Autoprotecció de la Floresta, creat arran dels incendis que van afectar el districte a l'agost de l'any passat, està preparant una sèrie de plànols que de­

tallaran les principals rutes per arribar a cada carrer de la zona. Mentre es recull docu­mentació per establir una organització de­finitiva i es tracta de formar els voluntaris perquè puguin actuar en cas d'incendi, ja s'han

mantingut els primers contactes amb l'Ajun­tament, per tal d'integrar el Grup en el pla antiincendis que es redacta a nivell municipal. L'objectiu comú és donar una resposta efectiva i ràpida en cas de perill.

CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS

a d'Autoprotecció de la Floresta

nous plànols del districte ;rses amb l'Ajuntament per afegir-se al pla municipal de prevenció XAVlCAVA rotecció de lis que van any passat, ils que de­

tallaran les principals rutes per arribar a cada carrer de la zona. Mentre es recull docu­mentació per establir una organització de­finitiva i es tracta de formar els voluntaris perquè puguin actuar en cas d'incendi, ja s'han

mantingut els primers contactes amb l'Ajun­tament, per tal d'integrar el Grup en el pla antiincendis que es redacta a nivell municipal. L'objectiu comú és donar una resposta efectiva i ràpida en cas de perill.

Membres de l'assemblea constituent del Grup d'Autoprotecció de la Floresta Foto: MANE ESPINOSA

L'organització del Grup d'Au­toprotecció va començar després de l'incendi de l'li d'agost, tot i que segons Kim García, membre fundador del grup, «la idea ja era embrionària des de la pri­mavera». La primera tasca del GALF va ser recollir tota la in­formació disponible sobre els vo­luntaris i la manera convenient d'actuar davant de catàstrofes na­turals com els incendis. Els mem­bres del grup es van posar en contacte amb Protecció Civil, el Patronat de Collserola, els Bom­bers de la Generalitat i el mateix Ajuntament. «En general hem re­but una bona acollida en tots els estaments».

Tot i que bona part de les seves energies han estat dirigides a crear i dissenyar una organització que és pionera a Catalunya, el GALF ha pogut editar una sèrie de fulls . informatius on descriu les accions que s'han de dur a terme en cas d'incendi, inundació o grans ne­vades. A més, està fent un treball de revisió dels plànols de la Flo­resta, indicant els millors accessos per a cada zona i contrastant els noms dels carrers i dreceres.

Contactes amb l'Ajuntament

Recentment es va fer la primera reunió formal entre representants del Grup d'Autoprotecció i de l'A­juntament, que ambdues parts van qualificar de positiva. Segons Xa­vier Cortés, regidor de Medi Am­bient, «la creació del GALF és positiva com a exemple d'actuació de la societat civil davant una ca-

ÀNGELS CASTUERA B Sant Cugat.— Els alumnes de cinquè i sisè curs de totes les escoles públiques i una part de les privades de Sant Cugat estan fent pràctiques de circulació al circuit que s'ha instal·lat al costat del Camp Municipal d'Esports. Aquesta activitat forma part del programa de prevenció i educació viària que s'inclou al pla de di-namització de les escoles que ha fet l'àrea d'Ensenyament de l'A­juntament. El programa es porta a terme des de fa alguns cursos.

El circuit, cedit per la Direcció General de Trànsit a través de l'Institut de Seguretat Viària, es­tarà en funcionament fins a mitjan mes. Uns 500 nens passaran du­rant aquest temps per les instal·la­cions, a les quals podran conduir i posar en pràctica els coneixe­ments i les recomanacions que han rebut a classe. Segons va ex­plicar Àngels Ponsa, tècnica de l'àrea d'Ensenyament, cada nen té una mitjana d'un quart d'hora per recórrer el circuit. Àngels Ponsa creu que aquesta activitat agrada molt als alumnes. «Com­bina la part lúdica amb l'educació. Hi ha uns semàfors i altres senyals distribuïts estratègicament, que

tàstrofe com el foc», però «ha de quedar clar que el grup s'ha d'integrar, amb altres iniciatives semblants, en el pla municipal com a voluntari forestal munici­pal, i no com a grup independent».

Entre les actuacions que el Grup pot dur a terme, Kim García

els nens han de respectar. Surten contentíssims i sempre es queden amb ganes de repetir».

Amb els karts del circuit, els

destaca «la tasca de facilitar la circulació dels bombers per la zo­na, ja que nosaltres coneixem el terreny, un aspecte que és fona­mental». El suport als bombers que lluiten a primera línia contra el foc, el transport de queviures, i el coneixement de les circums-

nens posen en pràctica els co­neixements que un policia local els ha explicat a classe, pocs dies abans de fer l'exercici. Aquesta

tàncies socials de la Floresta són altres aspectes en què el grup pot ser efectiu. «Saber on hi ha per­sones grans o impedides, o si hi ha nens sols perquè els pares han sortit és fonamental, i només ho podem saber els que vivim a la Floresta mateix».

informació prèvia és molt impor­tant per fer bé l'activitat. «La Po­licia Municipal els recomana la velocitat a la qual han de córrer i els recorda tot allò que els han explicat a l'escola. És una condició indispensable per poder pujar a un cotxe que hagin fet la teoria», explica Ponsa.

Aquest programa va adreçat també als instituts de secundària de Sant Cugat. Tots els alumnes poden visitar l'exposició Joves i seguretat viària de la Generalitat que hi ha a la Casa de Cultura. En el cas dels alumnes de se­cundària, aquesta activitat s'ha pensat especialment per a ells. Un metge del Centre d'Atenció Primària visita també les aules i explica als joves com han d'actuar davant un accident de trànsit. L'objectiu fonamental d'aquest programa és conscienciar els alumnes més grans de la seva res­ponsabilitat a la carretera. Per això, les activitats incideixen en l'ús del casc i del cinturó de se­guretat, i en la moderació de la velocitat. Un altre dels aspectes que es tracten a les classes teò­riques és la prevenció del consum de fàrmacs, drogues i alcohol, que és molt perillós quan es condueix.

£1 parricidi de Granollers va ser denunciat a Sant Cugat

ELS 4 CANTONS • Sant Cugat.— L'assassinat del veí de Granollers José Torres Pe­na, descobert dilluns, va ser de­nunciat a la comissaria de la Po­licia Nacional de Sant Cugat per una de les filles de la víctima, que vivia a la ciutat amb la seva tia dénçà de la data del parricidi comès presumptament per la ma­re. La nit de Nadal la noia, de 17 anys, va presenciar el crim, juntament amb els seus tres ger­mans i es va barallar amb la mare. Com a conseqüència de la dis­cussió, la noia va venir a Sant Cugat a viure amb una tia i, fi­nalment, dilluns va decidir denun­ciar els fets a comissaria. El mateix dia es va detenir la mare, Rosa Guardia Reverte, de 37 anys, arran del fet que la policia va trobar el cadàver en un armari tapiat del domicili familiar, a Gra­nollers. La policia va detenir tam­bé els tres fills grans, de 20, 19 i 18 anys, per complicitat. Tot i que la mare els ha exculpat, la hipòtesi inicial és que tots tres van ajudar Rosa Guardia a ama­gar el cadàver en un armari que posteriorment van tapiar. El cos es va trobar descompost i, tot i que l'armari estava tapiat amb llambordes, la fortor era percep­tible per tot el pis. Segons la po­licia, la nit del crim, el matrimoni va tenir una discussió durant la qual la dona va matar el marit a ganivetades, en presència d'al­guns dels seus fills. Després, la mare va convèncer els fills perquè l'ajudessin a tapiar l'armari ame­naçant-los de fer-los fora si la denunciaven. En aquelles ma­teixes dates, Rosa Guardia va ser atesa a la Policlínica del Vallès d'una ferida d'arma blanca en un braç, que, segons la policia, es podria haver produït la nit del crim. Segons els veïns, les dis­cussions entre la parella eren ha­bituals i la víctima, que tenia pro­blemes d'alcoholisme i estava a l'atur, maltractava sovint la dona.

Investiguen l'agressió d'un santeugatenc en un local de SabadeU • Sant Cugat.— Membres de la comissaria de la Policia Nacional de Sabadell investiguen l'agressió que va patir dissabte passat un jove de Sant Cugat a la discoteca Concor de la capital vallesana. Segons el text de la denúncia, els porters del local el van colpejar amb un puny americà i li van fer dos traus al clatell i diverses contusions i ferides a la cara i al cap, per les quals va haver de ser atès a l'hospital del Parc Taulí de Sabadell. Segons fonts de la discoteca Concor, la discussió va començar en el moment en què els vigilants van fer fora el jove, perquè volia consumir cocaïna dins del local./S.B.

Quatre bombers de Rubí, ferits en un accident I Quatre bombers del cos de Ru­bí, al qual està adscrit Sant Cugat, van resultar ferits lleus dimecres quan el camió de sortides forestals va caure per un barranc des d'un camí de Rubí, a la zona de Can Solà. La dotació havia sortit per col·laborar amb bombers de Te­rrassa en l'extinció d'un petit in­cendi forestal i en un revolt el camió va caure daltabaix dúns 50 metres, fent 10 voltes de campana. Dos dels ferits van ser donats d'al­ta de l'hospital del Parc Taulí de Sabadell el mateix dimecres i els altres dos, lún amb la mandíbula fracturada i l'altre amb un cop molt fort a l'esquena, continuaven en observació. /s.B.

Els nens de les escoles fan practiques de conducció en un circuit de «karts»

L'activitat s'inclou al programa de prevenció de l'Ajuntament

SEGURETAT VIÀRIA

de les escoles fan pràc icció en un circuit de «1 it s'inclou al programa de prevenció de l'Ají

La policia local assessora els nens mentre condueixen, i els recorda que han de respectar els senyals Foto: J. A. MULA

CARME f<0>

Bosses • Cinturons • Paraigües Articles de viatge i regal

Dr. Murillo, 2 - Tel. 675 52 16

ON NJX

c/ Sant Jordi, 35 Tel. 675 17 99

ARTICLES D'ARTESANIA

BIJUTERIA EN PLATA I MINERAL

MINERALS

FÒSSILS CORALS

TRAHSPAREHT DISSENY EN

METACRILAT

OBJECTES DE

REGAL

FABRICACIÓ

PRÒPIA

c/Sant Jordi, 37 Tel. 675 08 76

lexidooptica Ò P T I C S D I P L O M A T S

• Muntures de moda

• Vidres de qualitat

• Lents de contacte

• Li graduem la visió

Sant Jordi, 30 Tel. 589 44 95

^Àfe LES MILLORS BOÏIGUES • LES MILLORS BOTIGUES• LES MILLORS BOTIGUEÍ

4 4*

Oli,;;.' I/,;,

CARME <pjf>

Hspccialit/a's en

complements de pell.

i a mes J i f osem d'un

ampli assortiment

d'artick> de \iatge i regals.

A\iat tindrem

les novetats

de prima\era i estiu.

Dr. Murillo. 2

tel. 675 52 16

SSBC

#* * * " 2

i * '.

M g W P ^ ^ tULU3H l

BHB^^^í

* :--fïfl¥tl

SALMS P E L U Q U E R O

Dona Home Nens

Estètica

Obert dissabtes tarda

Febrer Promoció de

venda en productes de

cosmètica

d Sant Jordi, 25 Tel. 674 89 15

Sant Cugat

c/ Santaló, 24 Tel. 200 33 84

1 08021 Barcelona

-i * Mi

C/l^JÍ

-**^-:

* * £

REBAIXES

AQUILINO ESTILISTA INTERNACIONAL

Mott aviat ai seu costat

d Sant Jordi, 18 Local Tel. 589 50 84

'Tenim tota

la moda

Tardor - íHivern

Sant Jordi, 24 Tel. 589 29 54

08190 Sant Cugat del Vallès

CA L'AVI D E LES PLANES 2 7 . Divendres, 10 de febrer de 1995 FESTA D E SANT BLAI

La parròquia del districte, que impulsa mossèn Pere Grau, cumpleix 25 anys de tasca social. Durant aquest temps, s'ha consolidat l'escola, la llar d'avis i el club de joves. Plana 29

El Centro CasteUano-Manchego organitza per aquest diumenge a la Floresta una festivitat gastronòmica, a base de «gachas», amb motiu del patró de molts pobles de la Manxa. Plana 28

LA VIDA SOCIAL Wfe.í

Vallès !jÇCUi$l©fw$W3 Vegueria excursionista del Vallès

Imatge d'una secció del mapa Vallès excursionista i de Josep Barberà, veguer excursionista det Vallès i impulsor del treball.Foto. ELS 4 CANTONS

Josep Barberà publica l'únic mapa excursionista comarcal de Catalunya Els consells comarcals del Vallès Occidental i Oriental han editat 5.000 exemplars del plànol «Vallès excursionista»

JOSEP MARIA VALLÈS • Sant Cugat.— La setmana vinent es presentarà el planòl Vallès excursionista, que han editat els consells comarcals del Vallès Occidental i Orien­tal. La idea de fer aquest treball va néixer fa

uns catorze anys, quan van nomenar el sant-cugatenc Josep Barberà veguer excursionista del Vallès. Barberà, juntament amb un geògraf, un dissenyador i un fotògraf, descriu amb detall els camins de gran i petit recorregut de la. co­

marca, els indrets més inversemblants, els parcs i els espais naturals, i hi inclou fotografies de les serralades vallesanes i pictogrames d'interès excursionista, entre d'altres. Fins ara, cap co­marca catalana no tenia un mapa d'aquest tipus.

Uns catorze anys enrere, Josep Barberà, veguer del Vallès i un dels fundadors del Club Muntanyenc Sant Cugat, va dibuixar un mapa on es podien localitzar totes les entitats excursionistes de la comarca. Fa uns mesos Barberà va proposar als con­sells comarcals del Vallès Occidental i Oriental que editessin aquest mapa i va obtenir un sí per resposta. L'excursionista santcuga-tenc es va posar en contacte amb el dissenyador A. Gar­cia de Granollers per co­mençar a elaborar el pro­jecte. Amb la col·laboració del terrassenc i especialista en senders J. Solbas, el geò­graf de Granollers F. Roma i el fotògraf M. Luis, el pro­jecte es va posar en marxa.

Característiques del mapa

El mapa Vallès excursio­nista indica amb pictogra­mes entitats excursionistes, biblioteques excursionistes. arxius documentals, museus. monuments històrics i pre­històrics. col·leccions parti­culars. oficines d'informa­ció, zones d 'acampada. fonts, aigües termals, zones d'esplai, punts d'informació

sobre parcs naturals, itine­raris naturals, arbres monu­mentals, estacions de tren, serveis d'autobusos, senders de gran i petit recorregut, i delimitacions dels parcs i dels espais naturals. Al cos­tat del mapa hi ha sis fo­tografies que mostren ColK

serola, Sant Llorenç del Munt, els cingles de Ber-tí-Gallifa, el Montseny, el Montnegre i Céllecs. Al dors del mapa hi ha un llistat de les entitats excursionistes del Vallès Occidental i Oriental amb una explicació dels serveis que ofereixen als

seus associats, com biblio­teques, cicles de conferèn­cies i àudio-visuals, cursets excursionistes per a infants i cursets d'escalada a càrrec de monitors qualificats. Se­gons dades de l'any 1993, al Vallès hi ha quaranta-tres en t i t a t s excurs ionis tes .

«Això pot ser el preludi d'un llibre» J.M.V.

• Sant Cugat.— Josep Bar­berà, que ha escrit diferents llibres relacionants amb l'ex­cursionisme català i que va fundar el museu Cavall Ber­nat, sempre té algun pro­jecte al cap, que probable­ment algun dia durà a terme. Mentre explica les caracte­rístiques del mapa Vallès ex­cursionista, es refereix als pictogrames que destaquen llocs i dades d'interès per als amants de les muntanyes i indica que «aquestes mun­tanyes podrien formar un lli­bre». «A Sant Cugat per exemple, hi ha monuments com el Monestir, el forn ibè­ric o l'ermita de Sant Ad-jutori. Només amb aquestes dades, que poden facilitar

les entitats excursionistes, ja es podria fer un llibre de la comarca», afirma. Josep Barberà, veguer excursionis­ta del Vallès, encapaçala el dors del mapa amb una ex­plicació sobre el Vallès ex­cursionista. El primer mo­viment excursionista que es coneix data de l'any 1889. Es tracta de l'anomenada Societat Incògnita Excursio­nista, de Granollers. Feien les excursions amb cavalle­ries guiades per mossos. L'excursionista sanfeuga-tenc recorda que les dife­rents entitats estan unides per tal d'organitzar en di­ferents anys la Festa de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana i per tal de participar-hi.

Carenejant Collserola

La descripció d'aquest sender, del Llobregat al Be­sòs, vol donar a conèixer aquesta ruta fronterera Bar­celonès-Vallès-Baix Llobre­gat. És una contribució dels socis del Club Muntanyenc Sant Cugat Josep Barberà i Jordi Roca a conèixer les muntanyes més properes. El sender comença al portal de la tanca de la casa de les Aigües de Barcelona, a la resclosa del Papiol, al riu Llobregat. La caminada és de 28 km. Aquest recorregut i d'altres formen part de les explicacions del mapa, que també descriu el medi físic, la vegetació, la fauna i les activitats dels parcs naturals.

Aquestes entitats estan for­mades per un total d'l 1.753 associats. El Centre Excur­sionista de Terrassa, la Unió Excursionista de Sabadell i el Club Muntanyenc Sant Cugat són les entitats que més destaquen pel seu alt nombre d'associats. Actual­ment, el CMSC té més de 2.000 socis. En aquesta part del mapa també s'especifi­quen els diferents senders de gran i petit recorregut. Aquests són els següents: de la Jonquera a Aiguafreda; de Lleida a Lleida; de Puig­cerdà a Montserrat; de Sit­ges a Canet de Mar; de Bar­celona a Montserrat; de Portbou a Ulldecona-la Sé­nia; de Sant Nicolau de Sa­badell a Sant Llorenç Savall; del camí dels Monjos de Sant Cugat, a Sant Llorenç del Munt; Camí Romeu a Montserrat; de la Garriga a la Garriga mateix; de Sa­badell al monestir de Sant Benet de Bages; Carenejant per la Serra de Collseróltí (de J. Barberà i J. Roca i editat pel CMSC en motiu del seu cinquantenari); de Grano­llers a Céllecs, i, finalment, el camí de Sant Jaume de Galícia.

Ràdio Sant Cugat organitza una matinal de cinema amb «Belle Époque» • Sant Cugat.— Aquest diumenge,12 de febrer, l'e­missora municipal de la ciu­tat ha organitzat una nova matinal de cinema gratuïta per als oients i el públic en general. La pel·lícula esco­llida per a aquesta ocasió és Belle Époque, una filma­ció que va ser dirigida per* Fernando Trueba i va gua­nyar un estatueta dels Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. La projecció es farà a les dotze del migdia però prèviament cal que els interessats a assisitir a la projecció recullin les loca­litats a les oficines de Ràdio Sant Cugat, al carrer Sant Jordi número 5, o a les ofi­cines del TOT Sant Cugat, al carrer Sant Antoni, 42-44. Aquesta convocatòria ha comptat amb el suport de la revista d'informació local TOT Sant Cugat i l'empresa CINESA./J.M.v.

El conseller d'Ensenyament parlarà de la política lingüística a El Mesón B Centre.— L'emblemàtic restaurant de la ciutat El Mesón continua organitzant actes per commemorar els seus primers trenta anys. Amb aquest motiu, la di­recció de l'establiment ha preparat un altre «Sopar amb convidat». Joan Maria Pujals i Vallvé, conseller d'Ensenyament de la Gene­ralitat, serà l'encarregat de presidir el sopar de dijous vinent, dia 16 de febrer, i parlarà després sobre la po­lítica lingüística en el món de l'Ensenyament. Després, com és habitual, els assis­tents al sopar podran obrir un debat tot opinant sobre aquest tema. El sopar és pre­vist que comenci a dos quarts de deu del ves­pre. /J.M.V.

Josep Maria Gavín explica el seu viatge a Alaska amb diapositives • Sant Cugat.— L'investi­gador santeugatenc, director de l'Arxiu Gavín i amant dels viatges, Josep Maria Gavín, va fer una xerrada el càp de setmana passat so­bre la seva estada a Alaska. Gavín va parlar del seu pai­satge, la-seva gent i els seus costums, i va explicar que existeixen dues Alaskes: la zona àrida coberta pel gel i un altre territori molt més fèrtil. Un paisatge, aquest segon, que va impressionar Gavín per la «bellesa i la quietud».En total una quin­zena de persones vàn assistir a la xerrada, que es va fer a la seu del Club Munta­nyenc Sant Cugat diumenge 5 de febrer. / J.M.V.

28 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres. 10 de febrer de 1995

LA VIDA SOCIAL

Els escoltes de la Floresta viuran un carnestoltes diferent Més de 100 persones es disfressaran els dies 25 i 26 en plena natura

I R A V I S< ( AKHO

• Sant Cugat. Viuen amb intensitat els valors del respecte a la natura i de la so­lidaritat. l·ls monitors i els integrants de l'Agrupament f>colta de la Floresta ca­minen amb entusiasme cap als lli anvs de

la seva fundació. Propostes diferents i crea­tives els fan aplegar cada dissabte al local que els deixa l'Associació de Veïns i Pro­pietaris de la Floresta. Properament, un carnestoltes en plena natura engrescarà els monitors i infants que integren l'entitat.

Faran deu arns el llWf>. tracta de celebrar-lo plegats I rchallcn amh intensitat i amb una excursió en plena in tenten inculcar els valors del respecte i de la sol ida­r i tat . a mes del coneixement de la na lu ia a la seva mai ­nada. que oscil· la entre els i) i els IS an\s. F F mon i to rs i les moni tores de l 'Aü ru -

"panicnt i scolta de la I lo-icsta trebal len pei dur a tet me ulls object ius que \ o l c l l compl i r mit jançant activ itats conerc tes. dul.u t iques i en-l l l s iasks

Proper amen setm.ina del -' bre>. •- inr.il) cl

,1 cap >• de U

II n c s t i i l k

Ie

i l k l'a i l l l e l e l ' l 1 s

natura on les disfresses i els balls serviran per celebrar el carnaval. Un mes desprès. organitzaran les primeres colònies de primavera, per Setmana Santa.

['ntre monitors, infants i toves son gairebé un cen­tenar. dividits en follets—de i) a S anvs—, llops —de lf

a I I - - . raiers—de 12 a 14 , pioners —de 15 a I fi- . i el clan —que son els mes grans de 17—. dots elN per­tanyen a Fscoltes ('.iialans, un moviment no conlessio-nal i arrelat al país.

1 es persones que vulguin participar i formar part d'a­questa entitat santeugatenca poden acostar-se al local del escoltes, u la plaça d'Aqua-llonga. al districte de la Flo­resta, els dissabtes, de 2/4 de 5 a les 7 de la tarda, dia en què es troben lots els grups.

.Ara per ara, l'Associació ric Propietaris i Veïns de la Floresta els deixa el local. si bé amb vista al futur tf es l.iii buscant un de nou o lïns i tot algun per arrcü'.u que pugui tenir mes r-, s i o i l s i s i g u i CXcl l l s i \ , :!. ' ' , li!

pe r als e sco l t e s .

l a sala Cuc sempre s'ha destacat per fomentar l'aficio al billar a Sant Cugat. I nt,>: I. V Ml I V

Sant Cugat ja té equip federat de billar VWïl·.R ItOKKAS

M Sant Cugat.— l 'n equip santeugatenc participa per primer cop en el Torneig de ('atalunva de billar ame­ricà per equips, que orga­

nitza la Federació Catalana. F'equip és format per Pau Mir, José Dustin. Marc Se­rres. Josep Minarro, David I lobel. lana Dorn. Quiet) Castelló i Pedró Tudela, i

l'ha organitzat la sala Cuc. un local dedicat a la pro­moció del billar a Sant Cu­gat. Ja htm jugat set jornades i estan empatats en cl seaon lloc amb on/e punts.

K [•; S 1 A I K A N T

1 a Nansa

:regidor.o-V1ar'saje'ia

W£KBE£ MEX-CAT

Especialitat Mexicà - Català

A : -.'-.f.lt '1r,is . '-! '>.mO~

i·l «,ii r-« ! f " ' ' ' " ^ > C < ' ' • '

RESTAURANT

CAN f^\ BARATA

Ora. de Rubia Sabadell km 15,200

Ie). 697 06 52

kl SI \1 R \ \ I i ' í / / l Rl \

PANXACONTENTA

I i l . ?H«> O i . O"

TL.:Í&ÏB!ÏB&'' " ^ . ?

O N MENJAR CEPDANVOLA DEL VALLÈS

MIRASOL

RUBÍ

Í V A L L D C R E I X .

If-iGUl A CC'»E XER ELS NOSTRES

UGGERlMtNTS CADA SETMANA j

XERCAVINS

RESTAURANT CAN OLIVÉ

REST EL VIEJOROBLE

MASJANER

LA PONDEROSA

LA NANSA

MACXIM

EL PORTALET

CAN AMETLLER

CHEZ PHILIPPE

CREP

REST. CANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

SNIPPER S

BOKATAS

GRANJA BAR EL MONESTIR

CA L AVIA

MESOMENYS

BAR REST. EL MOLÍ

CAN BARATA

LACARBONERIA

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXA CpMTENTA

PARADA 1 FONDA

BRASERIA LA BOLERA

BAR RESTAURANT EL MESÓN

BRASERIA DEL MERCAT VELL

BAR REST. CASABLANCA

CERVESERIA IL SICILIANO

CAPITAN COOK

RESTAURANT VALL D'OR

Ctra. Cerúanvoia 9 s i

Av Flor de maiç ' . . ;

cV Altamira 36

Guadalajara. 14

Victòria, 18-20

Ctra. Sabadell. 4 7

Guatlla. 20. els Avets

PI del Dr Guardrel. ' -

Cami can Ametller mr

Plaça Pep Ventu'a 5

Valldoreix, 68

cí Endavallada i ü

St. Antoni-Plaça Bai >>'.

Enric Granados 7

Plaça Hospital 35-Í7

Plaça Augusta, 2

cl Sant Antoni. 13

c/ Eltes Rogent. 14

Plaça^Pep Ventura, 3

Ctra. Rubí a Sabaoe I, k

Vila, 8

Plaça Moneslr. l

Alfons Sala, 9

Pg Olabarria, 69

ROIa. Can Mora. s/n

tí Baixada de l'Alba, 20

Plaça Octavià. 5

Plaça Pere San, 6

c/ Sabadell, 47

Plana Hosp'ta' b

pi Lluís M i l * ! 1

Rambla M Ja fn l '. pr:la

Cugat

• a

n i fi 200

J W , 185

580 3' 29

58C 88 39

69i 73 55

674 23 15

589 25 71

699 11 52

699 55 58

588 54 68

674 91 51

674 94 84

675 28 26

589 18 25

675 52 46

675 31 41

589 19 72

589 54 92

674 05 85

589 38 23

589 17 40

697 06 52

6751451

584 23 32

589 < 5 02

589 06 07

569 26 97

674 16 75

674 1C47

589 52 40

5''4 53 07

675 28 52

589 61 61

674 11 4 '

B'aseK, -os!! Dangue!

C u r a ce -nercat

Peix p-arisc

Cuina va-iada

Brasena

Paelles, mar se treg'C

Ment cegjstacic

Pizzena, cuina catalana

Cuina mercat

CuTa 1-arcesa,'meru dia-

Creps, er.fepans

Cuina i musica autentica

Cuina casolana

Brasena

Entrepans escecials

Esmorzars dinars, sopars

Cuma cataara rternac.

Mexica-cataía

Menú cian i proí) be'ic

Cargol launa/anòs reg-e

Tapes casolanes, torrades

Creps, amanides, menús

Marisc, meni. cuna r iem

Cu na de merca!

Cuma ca'n ana

La ncslra ésp és qualil.

Braser a ' cuina de merc

Calçotada

Brasena

Ce'vesa :.!' r üu-1ació i

Cj 'na co crial

Dies 'estius bufet II ure

Ot>ert tota la setmana

Tancat dimecres tarda

Tancat dimartsnitjdimecres __

Tancat diss. migdia i diumenge

Tancar dtumeng'e-dilíuns tarda-r

Tancat diumenges nit i dilluns

Tancai_diss_ miGd_taj dium

Tancat dimecres taraa

Diumenge i fest^obert a_parlir

Obert de 6 a 10 nit

Obert cada dia

Repartir a £artir de les ' 2 h

Obert tot ei dia

Dilfuns i/esp'e tancat

Tancat diumenges nit

Obert tot el dia

menjar basc

Obert tots els dies

PARADA

r Vingui) provar els nostres nenús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

K,imbl<i ( .in Mora. v'n ( I81WSANTCUGATDELVALI.ES

a,,ow,2«Tel. 589 26 97

a I I Jtesón

Tota una tradició PI. Octavià, 5. Tel. 6741047/589 2702

SANT CUGAT D a VALLÈS

LA bQ.VSraA

DU ML'LX'M VELL

PI. Pere San, 6-Te l 589 52 40 08190 SANT CUGAT

Horari de 7 a 24 h :wr5TO022O

F4 VINS NOE. S.A. Baixada San! Sever. 4 Tel. ÍSM l° S3 S':n: SS'i 14 r-.1

( ISN:ST. ( 'U ' :VI

Sriitaurauir t l ïfirv' Sehlp

CERDANYOLA

DEL

VALLÈS

Aitiniira

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995 APUNTS 29

LA VIDA SOCIAL

Ca l'Avi i Mossèn Pere: vint-i-cinc anys al servei de les Planes La parròquia és un important centre social

RAMON LUQUE B Les Planes.— Mossèn Pere Grau i Andreu, rector de la parròquia de Ca l'Avi de les Planes, va arribar fa 25 anys al barri amb la intenció de crear una comunitat integrada i agrupada socialment en un lloc on no hi havia ni arrelis ni tradicions. Desprès d'un quart de segle de treball ha aconseguit dotar a les Planes d'una escola, una llar d'avis i un club de joves, entre d'altres coses.

«Quan em van nomenar rector de les Planes vaig veu­re que havia de donar un cop de mà a la gent d'aquí. En aquells temps, difícils per la situació política existent que de vegades no ens per­metia fer segons quines co­ses, els veïns estaven aban­donats per dos municipis: el de Sant Cugat i el de Bar­celona.» La feina feta per Mossèn Pere Grau i Andreu ha estat plenament satisfac­tòria i positiva. El rector de les Planes pot dedicar-se, desprès de vint-i-cinc anys, a fer «una tasca de man­teniment dels projectes ini­ciats en el seu dia» i a pro­pagar «la fe catòlica pel ba­rri». Afortunadament, les administracions actuals són ben diferents a les de fa un quart de segle. Tot allò que Mossèn Pere va començar quan va arribar ara ho por­ten a terme els ajuntaments democràtics que es divi­deixen el districte de les Pla­nes. L'actual consistori sant-cugatenc ha creat, a la banda del nostre minicipi, espais per la gent gran, pels nens i pels joves. Infraestructures que el rector va haver d'a­frontar tot sol en èpoques passades. La parròquia de Ca l'Avi, centre neuràlgic de la tasca social feta per Mos­sèn Pere, va celebrar el pas­sat dos de febrer el 25 è ani­versari, un motiu per reco­nèixer l'esforç d'un home dedicat a treballar pels al­tres.

«Al arribar vaig mirar de donar respostes a les neces­sitats existents. El primor­dial en aquell moment eren els nens, que anaven com salvatges per la muntanya. Fins i tot, quan veien a un forester li llençaven pedres.» Mossèn Pere va donar cos a un projecte d'escola «i-niciat per unes companyes missioneres que havien creat una guarderia». Actual­ment, l'escola confessional creada pel religiós està le­galitzada pel Departament d'Ensenyament i compta amb 150 alumnes que es­tudien tots els cursos de l'EGB. A més dels nens del barri, rep nois i noies del centres d'acollida de Benes­tar Social de Barcelona, com ara magrebíns o gitanos, que tenen problemes d'integra­ció en altres escoles.

La joventut dels Beatles

Un cop solucionat el pro­blema dels nens «calia fer alguna cosa pels joves». El primer pas va ser muntar, en un racó de la casa par­ticular del Mossèn, un espai a n o m e n a t La Cobatxa. «D'això s'en recordaran molt alguns dels actuals membres del Consell de Dis­tricte i el Centre Civic que ara tenen uns 40 anys», ex­plica el rector amb la mirada perduda en el record. La Cobatxa va ser la base de El Nostre Club. Un club de joves, situat al sòtans de l'es­cola, que amb el temps es

A dalt alumnes de l'escola parroquial de les Planes i a baix Mossèn Pere. Fotos: J.A.MULA

va convertir «en una mena de discoteca» on la joventut de la dècada dels 70 de les Planes van viure la moguda del Beatles.

L'últim pas va ser crear un centre d'acollida pels més

grans. «Jo tinc molt marcada l'experiència de quan em vaig trobar mort al cambrer de l'antic cafè L'Elèctric de les Planes. Aquest veï del barri, d'origen argentí, va quedar arruinat i va morir

sol, sense ningú.» Aquella dura experiència va motivar a Mossèn Pere per construir la Parròquia de Ca l'Avi on té cinc habitacions per re­collir els avis de les Planes que no tenen on anar.

El Carnestoltes popular serà el 26 de febrer • Sant Cugat.— L'àrea de Cultura i Joventut de l'A­juntament de Sant Cugat té previst concentrar tots els actes del Carnestoltes, el diumenge 26 de febrer al matí.

A hores d'ara compten amb la presència ja confir­mada de diferents esplais del municipi, de la banda de l'A­grupació Cultural i Musical de les Planes, del Centro Castellano-manchego amb la seva xaranga, dels bas­toners de l'Esbart Sant Cu­gat i del grup de Teatre Mira-sol.

Es tracta d'aconseguir al màxim de participació no només dels infants sinó tam­bé dels adults. La cercavila que faran tots els grups comptarà amb un drac i una orquestra d'animació, al llarg del recorregut que es farà pel centre de Sant Cu­gat. Al final un ball popular a càrrec del grup de Pep López tancarà la diada del Carnestoltes.

La majoria d'escoles i ins­tituts del municipi, el diven­dres anterior celebraran els seus propis carnestoltes. /F.C.

Actuació del CPA a Sabadell • Sant Cugat.— La cantant Angeles Cruz, el guitarrista Pepín Gersol i el grup de ball del Centro Popular An-daluz (CPA) van actuar el cap de setmana passat a la festa flamenca organitzada a la seu de la Pena Verde y Blanca de Sabadell. Cruz va cantar fandangos, ale-grías, peteneras i bulerías, acompanyada a la guitarra per Pepín Gersol. El grup de ball va ballar diferents danses típiques andaluses. Aquest cap de setmana se celebraran, a la seu del CPA de Sant Cugat, les festes de disfresses per als adults, dis­sabte al vespre, i per als jo­ves, diumenge al matí. / R.L.

El Centro Castellano-manchego organitza la Festa de Sant Blai La trobada es farà aquest diumenge al Centre Cívic de la Floresta

FRANCESC CARBÓ U Sant Cugat.— Com ja és tradició en aquests darrers anys, el Centro Castella­no-manchego de la nostra població organitza per Sant Blai, patró de molts pobles de la Manxa, una diada que bàsicament serà gastronòmi­ca. Els socis d'aquesta en-i.tat van escollir celebrar la festa per Sant Blai perquè és el patró de Moral de Ca­latrava, d'on són originaris la majoria d'associats del centre.

Si bé la festa del sant s'es­cau el 3 de febrer, a Sant Cugat la diada se celebra aquest diumenge, dia 12, al Centre Cívic de la Floresta, situat a l'avinguda de Can Llobet d'aquest districte santcugatenc.

El centre vol organitzar un aplec en el qual espera que associats i tota la po­blació del municipi partici­pin. Paz Carrasco, membre

de la junta del centre, ha comentat: «Volem fer una diada oberta i que la gent s'ho vingui a passar bé, men­jant, dansant i estant amb els amics.» Esmorzar, ape­ritiu i dinar es barrejaran amb el so de la música en directe, en una diada en la qual el que vol la junta del Centro Castellano-manche­go es donar a conèixer una mica més aquesta entitat a tots els santcugatencs.

La cita, de bon matí, és a 2/4 d'onze, per prendre unes gachas, menjar que és semblant a les farinetes, amb vi. A 2/4 d'una es farà un aperitiu que les diferents fa­mílies s'han de portar de casa.

Al migdia, entre les dues i les tres, és previst l'àpat pròpiament dit. Per 900 pes­setes —els adults— i 400 pessetes —els infants de 5 a 11 anys— es pot prendre menjar cuinat per membres

del centre. El menú típic de terres manxegues consistirà en carn de bé, servida a la cassola, pa, vi, cafè i licors.

A la tarda, amb música en directe, hi ha previst fer un seguit de balls, entre els quals cal destacar el de la patata, que consisteix a dan­sar per parelles amb una pa­tata el cap sense que aquesta caigui. L'organització lliura­rà premis als qui aguantin més estona la patata al cap.

Al llarg de tot el dia hi haurà un servei de bar que la junta del centre té previst de muntar. A part es podran utilitzar els serveis sanitaris que hi ha al Centre Cívic de la Floresta.

Els amants de la gastro­nomia, de conèixer les tra­dicions d'altres terres de l'Estat, de viure la festa i de la bona companyia, tenen una cita aquest diumenge, dia 12, des de bon matí fins a la tarda, a la Floresta.

mmmmwm

ÍÉÍÍÉ WWS^^^B^<CM^ Rudy Ventura i el seu conjunt a l'actuació de dissabte Foto: ELS 4 CANTONS.

Rudy Ventura omple els balls de la Unió JOSEP M. VALLÈS

• Sant Cugat.— Dissabte passat, els afi­cionats als balls de saló que es fan al Teatre de la Unió Santcugatenca van omplir el recinte de gom a gom. Més de 300 persones van respondre a la convocatòria de la marxa

que ofereix el conegut trompetista català Rudy Ventura acompanyat de la seva es­posa, Montse Amor, entre d'altres. La pa­rella va ser molt ben rebuda a la Unió per un públic que va gaudir molt amb la seva música i que ja espera el seu retorn.

30 APUNTS ELS 4 CANTONS/ Divendres. 10 de febrer de 1W5

LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

Tot l 'equip que ha decorat el tren. Foto: JA. MU1.A.

Susanna, Eva, Mariola i Javier Decorar un vagó de ferrocarril ha estat la pràctica de fi d'estudis d'aquests quatre alumnes de l'escola d'art de Sant Cugat

MONTSESANT • Sant Cugat.— Són alum­nes de l'últim curs d'il·lus­tració. Tots quatre van ser seleccionats per l'escola per pintar el vagó de tren en­carregat a Sant Cugat. Van haver d'idear el projecte i van supervisar tot el procés. Ara tots se senten com els pares de la criatura i con­fessen que aquest tren és una mica com el seu fill.

—«Ens fa gràcia escoltar els comentaris de la gent: moltes vegades no ens po­dem estar de dir als viatgers que és el nostre tren, que nosaltres en som els deco­radors. Ens sentim molt co­fois i orgullosos del nostre vagó.»

—Quin va ser la vostra reacció en saber que la feina d'il·lustrar el vagó de Sant Cugat era vostra?

—«Al principi no ens semblava un projecte tan important, però, després, la responsabi­litat ens va espantar una mica. És el nostre pri­mer projecte de veritat. Vull dir que és el primer treball que fem fora de l'escola i que la gent pot veure. Allò que ens ha impressionat més és el pas de veure el pro­jecte sobre el paper a veure'l en la realitat.»

—l's van marcar nor­mes per pintar cl vagó'.'

— Si. I'ns van dir els colors que havíem de fer servir. A mes del blanc i cl negre, podíem utilit/ar quatre colors, que corresponen als de l'entitat que finança el

projecte. Havia de ser un dibuix abstracte, però no gaire, i força alegre i di­vertit.»

—En què consisteix el vostre dibuix?

—«Vam pensar que po­díem centrar-nos en un ele­ment que fos com un fil con­ductor per viatjar a través de les diferents localitats per on passa el tren. Volíem crear un personatge per re­flectir la vida dels usuaris del tren. Aprofitant la idea de la Via Blanca, vam di­buixar una via al llarg del vagó que va prenent formes diferents. El projecte pre­veia, de fet, molts altres di­buixos que, per qüestió d'es­pai, no vam poder posar-hi. Però hem volgut que la gent pugui veure'ls i, dintre del mateix vagó, hi ha una ex-

«Volem treballar d'il·lustradors» -Noms: Susanna Dicenta. Eva Cas­

tany. Mariola Gómez i Francisco Javier Martínez

—Lloc de naixement: a Sant Cugat, Barcelona i Barbastro.

—Edat: la més jove. 23 i el més gran. 34.

—Professió: il·lustradors. —Afícions: «Viatjar, la fotografia i la

música. •> —Un llibre: «Els llibres d'art i la no­

vel·la històrica.» —I na pel·lícula: -<l.a li.sta de Schind-

/er.» La música favorita: «La música clàs­sica i el jazz.» Màxima aspiració: «El reconeixe­ment de la il·lustració com a art.»

plicació del projecte i els diferents esbossos.»

—Quina ha estat la reac­ció de la gent davant aquesta decoració atípica d'un tren? L'entenen?

—«Hi ha diferentes opi­nions, però en general els agrada. Sobretot agrada als nens, que són els que en­tenen més la nostra idea: els fa molta gràcia agafar el 'tren pintat', però també els altres viatgers acostumen a tenir una opinió favorable d'aquesta iniciativa. És di­vertit veure les diferents ac­tituds davant d'aquest fet. L'altre dia una senyora em va preguntar si s'hi podia pujar o si era un tren es­pecial. És una decoració nova que sembla que fa el tren més alegre i més proper al viatger.»

—Penseu que aques­ta actuació es podria aplicar a altres vehi­cles?

—«Nosaltres creiem que sí. És alegre i di­vertit. Fa d'un mitjà de transport un lloc més humà i proper. No tots els trens, però seria bo pintar-ne uns quants més i també alguns au­tobusos i metros. Ima­gina't un poble on els autobusos i els trans­ports públics fossin pin­tats. Seria molt més ale­gre! Es podrien pintar també molts edificis nous i sovint massa se­riosos i les parets dels solars buits. Hi ha paï­sos que veuen aquests espais com a llocs in­dicats per decorar.»

GIRALT

H o r i t z o n t a l s : 1 . - C l a m s repe­tits. 2 . - Ani ran a una banda i a l ' a l t ra s e n s e a tu ra r - se . Ar t ic le f e m e n í . 3 . - Q u e n o té a c c e n t t òn i c . I t inerar i q u e es recor re en un v i a tge . S í m b o l q u í m i c del carboni . 4 . - S ímbol químic del fòsfor. Entranyes . Al iment . 5 . - Dit del l loc d e na ixença , al revés . Mitjà d 'ev i ta r un mal , al revés . 6 . - Mitja agul la a m a g a ­da al m i g de la palla. Personat­ge b íb l i c , inver t i t . Cas te l l i Plat ja del Ba ix E m p o r d à . 7.— E s s e r a n p r e s e n t s a mi s sa . Ex ­t ens ió con t ínua que con té tots e ls ob jec t e s s ens ib l e s i d ins la qual p o d e n canvia r de pos ic ió . 8 . - V i a t g e n s e m p r e en un v e ­h ic le de se rve i púb l i c . D i s m i ­n u ï u la super f í c ie l l iure d ' u n a ve la l l igant -ne una part . C i n c -c e n t s r o m a n s . 9 . - Voca l d e pes. Pot ser la pota d ' u n a cadi ­ra. P ronom personal femení in­vertit 1 0 . - Clorur de sodi . D e ­fugir el tracte d 'a lgú .

V e r t i c a l s : 1 . - D o n e s d i s b a u ­x a d e s . 2 . - C a d a s c u n a de les parts assor t ides en què es d ivi ­de ix un tot . La Pi la r d e c a s a nos t ra , de baix a dal t . P repos i ­c ió . 3 . - Redu i r a l ' obed i ènc i a . Cen t c i n q u a n t a r o m a n s . 4 . -

1

1 •

2

3t

6

7

8

9

10

_ .

2 3 4

l l í

5 6 7 8 9 10 11 1 " ' 1

1

i ï

Dèr ia , c e b a . Al ta r . 5 . - S í m b o l d e l ' a r g ó . Q u e e x c e l · l e i x , d e b a i x a da l t . 6 . - R iu q u e pas sa p e r la B i sba l . S ig la de l ' oes t . U n a fo rma d ' a n a r a la b i o r x a . 7 . - S u b s t à n c i a b l a n c a , s e m ­b l a n t al m i d ó (p lu ra l ) . U n r o m à . 8 . - S ig la del sud . Pun t cardinal , al revés . És de To ledo o d e M à l a g a , p e r ò n o d ' E i v i s ­sa. 9 . - Afanya a m b esforç. T o ­val lo la pet i ta . 1 0 . - P repos ic ió .

La.. . m u n i c i p i del Ba ix E m ­p o r d à . L i r ó m u t . 1 1 . - S e m ­blant al sucre .

JE1IA3 1VS -"01 311" E U J e3 3 "'6 O n^ssiy <is -•g iBdsg UBJIO - ' i ojy Mo? VTT -•9 asmsi NBpm -•$ BJ s|oiis; d - • ( • 3 Biny UOÍV - ' £ EU|1 UTUEpoy -•£ •sassipEurerj--! :s|ffiuoziuoq opn|Oç

SIS DIFERENCIES R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit sinònims de fidel.

E

R

Y

Q

Z

c K

A

D

V

U

N

S

E

C

T

A

R

1

J

T

S

A

E

T

O

E

D

A

M

C

M

H

M

A

C

L

Y

Ç

B

K

1

X

Ç

O

L

E

S

J

N

X

T

T

N

E

R

E

F

E

D

T

N

G

1

G

Q

A

N

A

H

X

1

A

E

U

P

O

T

O

Q

F

L

L

A

B

Y

D

1

Z

R

U

F

ç s E

1

P

L

X

M

ESCACS J. ESCUDER

Amb un ràpid cop d'ull ja es veu quin és el tema que li dóna el punt al blanc. Neinatz-Grabuzoca. Dresden, 94.

UipUl '1EJOUXBU3 +vsa 9 'via +D*a s'roí +vsa •» '&D asv e -viu *d*a z "d +d"*i1 •·<>pn|os

JEROGLÍFIC GIRALT

MUNICIPI DHL GIRONÈS L'església dedicada a sant Esteve és un temple d'estil gòtic tardà, construït

a la segona meitat del segle XVI.

VAIXELL

i 50 SUD is > ans nute i (v^v 'UIXIVA sntraon

:opn[0£

SOLUCIÓ DIFERENCIES

AUTORÀDIOS

ROViRA AUTORÀDIOS-TELEFONIA

MÒBIL-ALARMES

DISTRIBUÏDOR

OFICIAL

L/ne •.. I el. (,74 (Hi Mi

674 06 U \ 08190 SANT CUGAT

AUTO RECANVIS

VALLÈS E. JULIÀ, S.L.

Recanvis i accessoris

per a l'automòbil.

CECAUTO

Lucas

s Camí de la Creu, 24

Tel. 67519 51-Fax 67511 50

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

TREN DE RENTAT

SANTO DOMINGO

RiusiTaulet, 131 Tel. 675 58 13

SANT CUGAT DEL VALLÈS

RENAULT

AUTOCENTRAL Concessionari Oficial Renault

Ctra. Cerdanyola, 22 Tel . 589 26 49 - 589 32 53 S A N T C U G A T DEL V A L L È S

SERVEI OFICIAL

FILACAR, SL F I A T LANCIA

VENDA-TALLERS-RECANVIS

Ctra. de Cerdanyola, 8-10 Tel. 589 09 91

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Nou Seat Toledo GLX 1.8i Aire Condicionat, Direcció Assistida, Doble Airbag, Tecnologia Alemanya

Si es vol l'equipament més complet s'ha de pagar un preu I generalment art

Per sort per a vostè, també pot comprar un Toledo GLX 1.8

Amb tot l'equipament que ofereix qualsevol cotxe

de la seva categoria I a un preu que,

a més, ara mcou dobie airbag gratis o un descompte equivalent. Ja que no

necessita parlar amb ei seu cap, què b sembla si parla amb el conces­

sionari SEAT?

TINGUI L'ABSOLUTA SEGURETAT

r5* PER NOMÉS 2.195.000 Pta

Alfons Sala, 29 -35 - Tel. 6 7 4 6 8 5 0 - Fax 6 7 5 2 4 11 SAN CUGAT

^6i1 |TMG Reparació

Dirigit pel Sr. Manich

Exposició i Vendes: Alfons Sala, 36 Telèfon 675 56 53

Tallers: Camí Can Caldes, 1 Nau 1 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

TALLERS

ROMAN AGÈNCIA OFICIAL

NISSAN

Taller: c/Vic, 18

Tel. 674 00 86

Exposició i Vendes: c/ Martorell, 41 Tel. 675 45 79

SANT CUGAT DEL VALLÈS

\srmy/ MOTOR S.L.

CONCESSIONARI OFICIAL

c/ Rosselló, 15 Tel. (93) 589 32 11 - Fax (93) 589 32 11

08190 SANT C U G A T DEL VALLÈS (Barcelona)

CASAS i G. S.L rjA

Avinguda Alfons Sala, 22 Tel. 67414 91

M Tel. 674 14 97

Fax 589 40 09 Apartat de Correus 377

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

32 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

ELS SERVEIS

Cupó de rOnce S o r t e i g d e d i m e c r e s , 8 - 2 - 9 5

28663 N ú m e r o

2 8 6 6 3

8 6 6 3

6 6 3

63

3

Premis

2 .500 .000

50 .000

5.000

5 0 0

100

S o r t e i g N ú m . p r e m i a t

D i m a r t s , 7-2 95 4 4 0 8 5

D i l l u n s , 6 -2 -95 5 0 8 6 6

D i v e n d r e s . 3 -2 -95 7 3 3 5 4

Trio S o r t e i g de d i m e c r e s , 8 -2 -95

186 Sorteig

Dimarts. 7-2-95

Dilluns. 6-2-95

Núm. premiat

801

291

Súper 10 S o r t e i g de d i m e c r e s , 8 -2 -95

13- 14 -15-16-21 28-29-31 -34-37 4 1 - 4 3 - 4 4 - 4 6 - 4 9 5 4 - 5 5 - 5 6 - 5 8 - 6 4

Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 4-2-95

6 10 16 16

Encertants

2 de 6

6 de 5 + C

267 de 5

13 723 de 4

285 298 de 3

Sorteig de

7 14 18 39

Encertants

1 de 6

4 de 5 + C

476 de 5

24 868 de 4

433 066 de 3

38- 4a C-38 R-1.

Pessetes

217.966.033

8.148 949

366.245

10.095

1.028

dijous, 2-2-95

-43

Loto 6/49

• 47. C38 FM.

Pessetes

517 141.563

15.838.597

266.195

7.218

878

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 8 -2 -95

10-11 22-33

-17 -46

Complementari

6 ncertants

0 de 6

0 de 5+C

16 de 5

680 de 4

10 939 de 3

Pessetes

100.000.000

464.654

24.200

1.594

361

Bonoloto S o r t e i g de d i m e c r e s , 8 -2 -95

6 - 1 2 - 1 3 1 9 - 2 3 - 4 5

C o m p l e m e n t a r i R e i n t e g r a m e n t

47 S o r t e i g de d i m a r t s , 7 - 2 - 9 5

4 5 8 28 31 - 44. C-30 FV8.

Encer tan ts Pessetes

0 de 6

0 de 5 + C -

47 de 5 4 9 2 . 9 1 7

3.171 de 4 3 3 0 5

6 2 . 9 4 6 de 3 4 0 0

S o r t e i g d e d i l l u n s , 6 -2 -95

4 6 7 35 39 43. C-19 R 9

P e s s e t e s E n c e r t a n t s

(l d. . I

' IH' i : l . ' 4

EL TEMPS

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTETICA M i m s tarda akart

DESCOMPTIS Jo edat I cornet jove homes - dones i nens

* > so.

•l'm HMXA'S

é£ C u W W Í S

<S&>H

'*TO '

° I J M

ggfSH

f *D<U

= K ™ .

•—1 * - i •na.

=«**: 33S \J^Kf

r E t f p f s : *

^1» * u

= BC*M

V W R.JUC

tWTnooewr rt«r *oflr

l U f l P L U W

M W M n S & U U

MMÍJOi

MMfGASS*

MMGWSSA

Domini de les baixes pressions Les precipitacions es generalitzaran a mesura que avanci el dia

G l i M M A D O R C A

H Una depressió de 990 mil·libars creuarà el Princi­pat a mesura que avanci el dia i se situarà sobre les illes Balears. Els vents giraran a llevant i la inestabilitat aug­mentarà considerablement. A la tarda les precipitacions seran generals: a la franja litoral podrien ser modera­dament intenses i al Pirineu seran en forma de neu per sobre dels 1.000 metres. aproximadament. Les tem­peratures màximes minva­ran i les mínimes no expe­rimentaran canvis destaca-bles.

A les comarques gironi­nes el dia serà tapat i el risc de precipitacions aug­mentarà a mesura que avan­cin les hores. Els valors ter-momètrics minvaran. Sovin­tejaran les boires matinals. La visibilitat no serà gaire bona.

Al Meresme la inestabi­litat augmentarà progressi­vament a mesura que avanci el dia. A la tarda les pre­cipitacions seran generals i

moderadament intenses. La visibilitat es reduirà.

Al Barcelonès la nuvolo-sitat serà cada vegada més

important i a partir del mig dia cauran els primers ruixats. Les temperatures minvaran progressivament.

A H M K Sota, 23 , boixos

TeL 675 16 51 Sort Cagat

J'l"L

Surt 06,53 (solar) 07,53 (ofcnQ

Es pon

17,19 (sobri 18,19 íotaa/j

c Surt 12,54 (solar) 13,54 fofcia/;

Es pon 03,00 (solar) 04,00 (oücial)

11 Temperatures d'e Països Catalans

Alacant

Badalona

Barcelona

La Bisbal

Blanes

Castelló de la Plana

Eivissa

L'Estartit

Figueres

Fontcoberta

Fornells de la Selva

Girona

Lleida

Mataró

Palma de Mallorca

Mèx.

20

16

18

17

20

19

21

13

17

17

19

16

15

16

16

ihir Min.

11

8

7

3

6

10

8

6

4

5

4

3

1

9

3

P e r p i n y à

El P o r t d e la S e l v a

P u i g c e r d à

R ipo l l

R o s e s

S a n t A d r i à d e B e s ò s

S a n t C u g a t d e l Va l l ès

St . Fe l i u de G u i x o l s

16

16

14

18,5

15

15

_17

14

St . G e n i s d e Pa la fo l l s

St . P r i va t d ' e n Bas

St . Pau d e S e g u r i e s

Sta . C o l o m a d e F a r n e r s

S t a . C o l o m a d e G.

T a r r a g o n a

_1615

14

11

2 0

16

19

19

4 ,5

8,5

-1

-1,5

4

7

9

7

7,5

-1.5

-1

3

7

8

10

Estat Espanyo l

B i l b a o

La C o r u n y a

M à x M i n .

17 14

10

G r a n a d a

Al Vallès Occidental l'ambient serií inestable i el risc de ruixats, elevat. De matinada freqüentaran els bancs de boires i els núvols baixos.

Al País Valencià i a les illes Balears el matí serà en conjunt estable, però a la tarda la inestabilitat aug­mentarà considerablement. A la Catalunya Nord el dia serà plujós i bastant fred.

Els vents es reforçaran i giraran progressivament a llevant. La mar tendirà a alterar-se.

Demà, progressiva millora

Les zones de baixes pres­sions s'allunyaran cap a la Mediterrània. El temps ex­perimentarà una progressiva i ràpida millora. A la franja litoral i a les illes Balears els ruixats encara seran fre­qüents. Les comarques de ponent seran les que gau­diran d'un ambient més es­table. Les temperatures minvaran sensiblement. So­vintejaran els bancs de boi­res matinals.

M a d r i d

M ú r c i a

S a n t a n d e r

S a r a g o s s a

Sev i l l a

T e r o l

Toledo V a l l a d o l i d

15

l2

13

19

17

16

18

13

13

10

2

5

10

13

9

12

0

M ó n

Amsterdam

Atenes

Berlín

Bonn

Bratislava

Brussel·les

Ginebra

Lisboa

Londres

Mèxic

Miami

Moscou

Nova York

Paris

Praga

Pequin

Rabat

Rio de Janeiro

Roma

Santo Domingo

Tòquio

Varsòvia

Washington

6

16

9

10

8

12

6

17

10

20

21

0

-2

13

7

10

21

28

13

30

12

2

0

3

5

3

2

3

7

2

13

8

5

5

-7

-7

7

4

3

7

21

2

19

2

0

-9

494 213

122 3b4

3 182

4 0 0

S o r t e i g de d i v e n d r e s , 3 -2 -95

• À r i e s . 21 n i . i n , -1'1 a b t i .

— - T o r n a r à s a s o r p r c n d t c l o k v » a m i s ­

t a t s a m b l a t e v a i n v e n t i v a , i J , s o c u n u s

c o s e s q u e l ' c i i t i q u i r a n .

• Taure. 2; .ihnl-.ui nua: l ' c t i l c s d i s c u s s i o n s f a m i l i a r s s o b i c u i :

k ' i n a . j u c U .i v e u r e a m b la U

p r o t c s v . u : . u i ' p i p i u i u i u n a m i e a .

• B l 'Ssmls " "1 l'ï ;i |,n.;,

[ l l a -.1 m i l . l o s u i i i s p c i s p c c t u o e n e l

t c i r e i n ^ ' a n i u . m a l . e x p e i o c u l - u as

• C r a n c . 22 m u 22 m l i o l

- D i a d e m a d u r a c i ó . d i p i o | c c t o

n m t - s e e n l a l e v a m e n i : p e u • ,

;)KI c o n v c i ] u e i I S m e s a a.

• l . l e o . 2 à | u ! : . > l - 2 2 . i ; : o ;

E x c e l · l i u ! d i a p e r n i n u i ne

:t u n l l o c ' m g i í i a ! i e x ò t i c I '—..1

J ' e n a n i i r a i - l e

• \ t l ' U f . ' '• i. ' -> ' a l . r i 'h i .

l'i O C I u i i c . n ' c l l t u l a l l • Is I e n s , . . ; ' !

a p a r i l i d e in " o p e r i t a n a i - d

1 a ,.:,. -. s i. 111 a I.

• I t a l i a n a , ' . " - e i 22 o c t u b r e

\ i i o u n i l i u a p r o p i a t p e r f e r p r o j e c t e s

• l ' a i : ' k í n t i m , p e r ò s í p e r a p c i t r e ­

ia- • i m m e d i a t s ,

• K s c i n p i . 2 < i >cl -2 1 n n v y m b i c

Si ' t e u .i l i r a p r o p o s t a f a m i l i a r . o r i u i n a l

i l e e i i n e h c a c i a p e r a l s n c ç o c i s L | U C

I e n s c l u c m a n s .

• S a g i t a r i . 22 n o ' u a n ' u i

\ \ u i !u • i., i " - u i . . | ! I v p e l o i l i n u h u

e; q u . . ;, u l l i s o l u a l o l p e l i | u e l a

• C a p r i c o r n . 21 des . -19 gene r

— T ' a r r i b a r a n g r a t i f i c a c i o n s a la f e i n a

q u e e t s o l u c i o n a r a n f o r ça t la c r i s i e c o ­

n ò m i c a q u e t r a v e s s e s .

• Aquari. 2(1 gcncr-lN febnr — S e r à u n d i a f a n t à s t i c p e r a l s e n I O O

r a t s . t o t i l es p e t i t e s d i f i c u l t a t s . , i • i

t i n g u e u .

• P f Í M i s . i " K ' i ac ! : u ' í i a ie

A l t e u \ o l l . i n i h i h a u r à c a n i- a . •.

d o c s t . i b i l i l / u r a n d n c i s o ! ' . o . l o d .

la t o : p e i s o u a l i l . i l

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995 APUNTS 33

ELS CINEMES

«Acoso» Director Barry Levinson. Intèrprets: Michael Douglas, Demi Moore, Donald Sutherland i Caroline Goodall. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • La nova presidenta de l'em­presa on treballa Tom Sanders és Meredith Johnson, que havia mantingut relacions amb Tom deu anys enrere. Meredith s'in­sinua a Tom i aquest la refusa. L'endemà, Meredith es queixa a la direcció que ha estat ell que l'ha perseguida sexualment.

«El color de la noche» Director Richard Rush. Intèrprets: Bruce Willis, Jané March i Ruben Blades. Recomanada: R'l 8. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Un psicòleg novaiorquès, traumatitzat per la mort d'un pacient, viatja a Los Angeles per visitar un col·lega i amic seu. Quan aquest és assassinat. ell es fa càrrec del seu grup de teràpia esperant descobrir l'assassí, però ell mateix estarà a punt de convertir-se en la següent víctima.

«Frankenstein» Director Kenneth Branagh. Intèrprets: Kenneth Branagh, Robert DeNiro, Helena Bonham-Carter i Tom Hulce. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Nova adaptació de la novel·la Frankenstein, centrada en la vida del doctor Victor Fran­kenstein, un home enfrontat a la seva terrible creació.

«Los hombres siempre mienten» Director Antonio del Real. Intèrprets: Gabino Diego, Beatriz Rico, Anabel Alonso i Antonio Resines. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

T SANT CUGAT

Sant Cugat 1 Los hombres siempfa mienten 4.i

• SABADELL

,10.45

Sant Cugat 2 Acoso 5.00,7.40,

Sant Cugat 3 Un regalo para papa 4.15,625,3.36,10.45

Sant Cugat 4 Vetoddad lanateat 4.\&,smM,m

• RUBÍ

Rubí Palace 1 Un poeta entre redute»

Laborables: 6.15,8.30,10.45, Dissabtes i tastos: 4J00,6.15,8.30, 10.45

Rubí Palace 2 El perquè de totptegat

Laborables: 6.15,8.30,10.45 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Rubí Palace 3 VetockJad terminal

Laborables: 6.15,8.30,10.45 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Rubí Palace 4 El color de la noche

Laborables: 5.00,7.45,10.30 / Dissabtes i festius: 5.00,7.45,10.30

Rubi Palace 5 Aooso

Laborables: 6.15,8.30,10.451 Dissabtes i festkis:4.00,6.15,8.30,10.45

• SABADELL

Cineart 5 sates (*) Un regalo para papa 4.00,6.00,8.15,10.30

Frankenstein 4.00,6.00,8.15,10.30

Los hombres siempre mienten 4.00,6.00,8.15,10.30

Pufp Fiction 5.00,7.30,10.30

B perquè de tot oteg*

anearHrwf ) B color de la noche . .

Euterpe O Acoso

Montecarlo (*) Velocfdad terminal

PrJftcipeín Sirens

Rambla Veloctdad terminal ; k>

5.00,7.30,10.30

5.00,7.30,10.30

4.00,6.10,8^0,10.30

4.00,6.10,8.20,10.30

4.00,6.20,8.25,10.50

4.10,6.20,8.30,1050

(t OrVwx*»s, útóma sessió a tes fOsíÇ? dissabtes 110

C E R D A N Y O L A

Kursaal Magnapax: El gran CtÉfo

Magnapax: Niégara \

El color de la noche ;

PulpRctJon ?,•

El perquè de tot pteapf^

Los hombres stompnl|i»nten

Un poeta entre r e d u ^

Frankenstein 1

Rio salvaje * * *

4.05,10.05

7.00

5.00,7.40,10.30

4.30,7.30,10.30

450,6.50,8.50,10.50

4.35,6.35,8.35,10.35

5.20,7.45,10.35

4.30,6.15,8.30,10.45

4.15,6.25,8.40,10.55

La última pesadiBa de| | iCraven 4.25,6.40,8.55,11.10

Sirens ^

Acoso * ï

VeloócladtenTMial | j j |

Elreyteón J J |

4.40,6.40,8.40,10.40

4.05,6.30,8.50,11.05

4.45,7.50,10.50

4.30,6.15,8.30,10.46

I Martín és un noi que ingressa en una escola de lletres per for­mar-se com a escriptor, però aviat descobrirà que no serveix. Quan està a punt de ser expulsat de l'escola, descobreix que el seu veí és un novel·lista famós. Martín agafa unes planes de la futura novel·la del seu veí i les presenta al seu professor.

«La nueva pesadilla de Wes Craven» Director: Wes Craven. Intèrprets: Robert Englund, Heather Langenkamp i Miko Hughes. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• L'actriu que va protagonitzar la primera pel·lícula de la sèrie de Freddy continua la seva ca­rrera davant les cameres. La noia és perseguida per un per­sonatge anònim que li envia car­tes i li truca per telèfon per dir-li que ell és el veritable i únic Freddy Krueger.

«Un poeta entre reclutas» Directora: Penny Marshall. Intèrprets: Danny de Vito, Gregory Hines, James Remar iCliffRobertson. Recomanada: apta. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola. • Bill Rago és un redactor de textos publicitaris que ha perdut la feina. Desesperat i sense di­ners, Bill acaba acceptant un treball temporal que no l'en­tusiasma gaire: donar classes d'educació general bàsica a un grup de soldats inadaptats.

«El perquè de tot plegat» Director. Ventura Pons. Intèrprets: Rossy de Palma, Pere Arquillué, Abel Foli i Sergi Mateu. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

m Diverses històries, absoluta­ment independents, basades en relats de Quim Monzó i que ofereixen una visió divertida i cruel de l'home actual, les seves contradiccions, les seves frus­tracions, la seva incomunicació, la seva soledat i la seva de­sorientació.

«Pulp fiction» Director. Quentin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis, Urna Thurman i Harvey Keitel. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Vincent Vega i Jules Wing-field són dos assassins a sou que treballen per a Marsellus Wallace. Una nit Vincent ha d'acompanyar Mia, la xicota del seu cap, però abans es proveeix de droga. Butch Collidge és un boxador professional subornat per Wallace perquè perdi un combat.

«Un regalo para papà» Director: Richard Benjamin. Intèrprets: Melanie Grifftth, Ed Harris, Michael Patrick Carter, Malcolm mcDowell i Anne Heche. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat, i Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Frank és un nen de 12 anys que té ganes de descobrir la sexualitat. Acompanyat per dos amics, Frank va a un barri on treballen moltes prostitutes i en coneix una, V, que l'ajuda quan és víctima d'un atracament. Frank descobreix que V podria ser la companya ideal per al seu pare, que és vidu des de fa dos anys.

«El rey león» Directors: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: dibuixos animats. Recomanada: apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

Deixalles reciclades i cops d'efecte I «PULP FICTION» Títol original: Pulp Fiction. EUA 1994. Director. Quentin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Samuel L. Jackson, Urna Thurman, Harvey Keitel i Tim Roth.

Q van afí

ÀNGEL QUINTANA uentin Tarantino ha invocat les novel·les impreses amb paper de baixa qualitat que

ïfavorir el naixement del cinema negre per donar títol a una obra que recicla remotament alguns dels trets de les velles produc­cions de sèrie negra a través dels diferents llenguatges que han marcat la deixalla àudio-visual actual. El re­sultat és una obra, enaltida de manera absolutament desmesurada, on Tarantino, en nom de la postmoder-nitat, realitza un autèntic pot i -pot i de re ferènc ies —des de Hammet fins als reality show, passant pels films de sèrie Z dels video-clubs i les obres ultravio-lentes del cinema de Hong

Kong— que no té cap més objectiu que la banalitat. Si Reservoir dogs se situava dins la perspectiva del cinema de gènere i aconseguia resultats notables —gràcies sobretot a la intel·ligència del seu as­sessor, Monte Hellmana—, a Pulp Fiction la barreja se situa en un terreny més am­biciós i el film no arriba mai a una brillantor i el director es veu obligat a forçar-la.

Pulp Fiction és una pel·lí­cula llaminera, que enlluer­na fàcilment pel seu sofis­ticat embolcall. La seva es­tructura narrativa és circular i està formada per tres grans blocs que conflueixen en la mateixa escena dels inicis. Tarantino juga hàbilment amb l'estructura externa del film, però no domina en can­vi l'estructura interna de les escenes. La principal habi­litat de Tarantino és la cons­trucció d'escenes de llargs diàlegs, basats en jocs de paraules —insuportables en la versió doblada—, que condueixen moltes vegades a l'absurd. El ritme intern de cadascuna de les escenes està allargassat i Tarantino

presenta greus desequilibris de ritme, i el film cau moltes vegades en la monotonia —l'escena entre Bruce Wi­llis i Maria de Mederos, per exemple, està absolutament allargassada—-.. Allò que sal­va internament cadascuna de les escenes són els cops d'efecte —molts d'ells pas­sats de rosca—, que perme­ten enlluernar l'espectador i que fan que el film avanci. Alguns d'aquests cops d'e­fecte es resolen amb certa brillantor i altres —com ara l'escena de tortura sado-ma-soquista— cauen inevitable­ment en la vulgaritat. S'ha dit que Pulp Fiction és una pel·lícula pop perquè intenta col·locar en un primer pla elements provinents de di­verses subcultures contem­porànies i pel culte desme­surat que al llarg del film es dóna als objectes —com el rellotge al voltant del qual gira una de les escenes cen­trals—. La veritat, però, és que Pulp Fiction trivialitza el pop i se situa en una altra òptica, la de l'anomenada fitn culture americana. L'o­bra s'inscriu en un àmbit cui­

ni Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ànsies usurpadores del seu oncle. Tur­mentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili.

«Río salvaje» Director Curtis Hanson. Intèrprets: Meryl Streep, Joseph Mazzello, Stephanie Sawyer i Kevin Bacon. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Quan les seves relacions de parella són a punt de trencar-se, Gai] proposa passar uns dies de repòs amb la seva famflia, prop del riu que la va veure créixer.

«Sirenas» Director John Duigan. Intèrprets: Hugh Grant, Tara Fitzgerald, Sam Neill i Elle MacPherson. Recomanada: R/18. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. al La jerarquia eclesiàstica a Sydney està commoguda per una sèrie de pintures provoca­tives de l'artista australià Nor-man Lindsay, a començament de 1930. El bisbe demana al jove capellà anglicà Anthony Campion i a la seva esposa, Estella, que vagin a casa de Lindsay per persuadir-lo de re­tirar la pintura d'una propera exposició internacional.

«Velocidad terminal» Director Deran Sarafian. Intèrprets: Charlie Sheen, Nastassja Kinski, James Gandolfini i Christopher McDonald. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Montecarlo, de Sabadell; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Ditch és un instructor de pa­racaigudisme que es disposa a viure l'aventura més perites* de la seva vida. Una alumna seva mor perquè el seu pata-cajguda no s'obre. La federació d'aviació l'acusa injustament de la mort de la noia i tanca d seu centre d'instrucció. Duch decideix investigar la mort <RV falumna.

Una escena de PuSp Fiction en què apareixen Bruce Willis i Maria de Medeiros.

tural en què res no pot arri­bar a ser transcendent, ni res és important, l'única cosa

que importa és que tot acabi sent funny —divertit—. És la llei del «divertir-se fins

a morir», que permet que la violència sigui utilitzada només com a recurs per passar l'estona i que qualse­vol cop d'efecte pugui ser enaltit com a cop de genialitat. En el fons, Tarantino no in­venta res, només re­cicla i situa el cinema en una perspectiva pe­rillosa: les imatges deixen de tenir el món com a referent i el

substitueixen per una barre­ja de deixalles provinents de l'àudio-visual.

Antenex, S.L. Venda i reparació

d'antenes i parabòliques.

C/ ÀnoW Gwmrà, 2 (durat estadi). T«L5S922«7

SA*! CUGAT I

I ? Torreblanca Josep Puig i Cidifilch, s/n . T. 589 24 81

2 S O p u - v , | ( ) | \ I \ [Ni I

34 APUNTS E L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s , 10 d e f e b r e r d e 1995

L'AGENDA

• Radio Sant Cugat De dil luns a divendres - D e 7 A 'Mil h. /./ Call del

Monestir, la iiil 'urmadó amh Xavier loniL'lls i els Serveis Inlorniatms Je RSC. De l OU a H) h. Sant Cugat diu ü dia. amb X. Casanovas.

—De 10a l 2 J l l h . (:nuhabitació amb vistes, amh M. Arnal.

—De 12.30 a 13.30 h. Res a veure, presentat per M. Ri­balta i M. Cayuelas.

—De 13.3(1 a 14 h. Sant Cugat dia a dia (repetició).

- D e 14 a 17 h. I oi de tarda Presentat per A. Martín.

- D e 17 a lis h. Aquesta tarda parlem de.. . dilluns la realitat ilels immigrants a I alies sense fronteres: dimarts practiquem la solidaritat a I iure a la terra. amb X. Casanovas i M. Costa. Dimeeres entrem a /:/ ma­gatzem, amb M. Castillo ( Galindo i M. Carrascc Dl jous obrim el correu dels il tres a / 'estafem, amh I' 1 ir i T. Casares. Divendres I Abad i A. Honet presenten L'estrena.

— De IS a l<>h. Res a veure (repetició). De l l»a 21U..M lloro, novetats musicals amb S. Vallvé.

-A les 21.11) li. / esportiu, amb C. Reverte.

-De 21.1(1 a 23 h. Sons i estels. amb P Pallissa.

-De 23 a 24 h. Dilluns:iíMrt' a la terra: dimarts: /•.'/ ma­gatzem: dimecres: l.'estafeta: dijous: l. estrena, i divendres: l ulles sense fronteres.

-De 00 a 7 h. Mtisuu al teu costat Música non-stop

• Dissabtes De n a III h. /./ Cal! del Mo­nestir (edició dissabte).

-De HI a II h. /•./ magatzem (repetició).

— De 11 a 12 h. /. 'estrena (re­petició).

-De 12 a 13 h. l.'estafeta (re­petició).

—De 13 a 14 h. A\ant-maLx. C. Reverte i l 'equip d 'esports.

- D e 14 a 15 h. l'ullés sense fronteres (repetició).

- D e 15 a 16 h. Magual Mvstery l'our, amb J.M. Alvira.

-De 16 a 1(> h. Súper I)j. Mu­sica amb X. Montero.

—De ll> a 20 h. Riff-Raff. Mú­sica heuw. amb M. Picanyol.

- D e 20 a 22 h. Irack a Track. Rock..voi// i funky amb J. Marques. De 22 a S h. Musica al teu costat. Musica non-stop.

• Diumenges —De S a ll h. /•.'/ diu del Senyor.

[.missió de la missa de dis­sabte i informació de l'esglé­sia evangèlica [{ben Kzcr.

— De l< a l»30 h. Esport en marxa, la edició.

- D e ' '.30 a 14 h. Roda d'amics. Conduït per P. Pahissa. Poe­sia amh J.K Garcia, sardanes i sarsuela amb J. Fàbregas, i Les un pus per l'Esbart.

— De 14 a 15 h. Esports en marxa. 2a edició.

—De 15 a 16 h. Màgica! Mvstery lour.

—De 16 a 1<> h. Súper IV. —De l'í a 21 h. Track a Track. —De 21 a 22 h. Esports en

marxa. .ïa edició. ••-De 22 a 7 li. Música al teu

costal. Música non-stop. — I cada hora... Butlletins ho­

raris informatius. Connexió amb Catalunya Informació, informació local i comarcal. Serveis Informatius de RSC.

10 D I V E N D R E S

• Sants —Guillem i Jacint.

L A P R O P O S T A

• Cafè de Belgrado —A les 11.30 de la nit. country

en directe amb Country Joe and His Perfect Show.

11 D I S S A B T E

• Sants M ire de Deu de 1 urdes

• Centre Popular Andaluz —Pesta de Disfresses. Concurs

i ball amenitzat . Informació al telèfon: 584 16 74.

• C a f è de Belgrado —A les 11.30 de la nit, música

de ball en directe amb Joan Carles and The Carlettes.

12 D I U M E N G E

• Sants —Eulàlia.

• Centre Cul tural —A les 12 del migdia. Matinal

de Cinema: Belle Epoque. In­vitacions a R.Sant Cugat, ca­rrer Sant Jordi . 5. Telèfon: 675 59 59.

F.ls actors principals de Belle Epoi/uc.

Matinal de cinema

T o t s a q u e l l s qu i e s v a n p e r d r e la pe l · l í cu la Bcllc Epoque t e n e n l ' o p o r t u n i t a t d e v e u r e - l a

a q u e s t c a p d e s e t m a n a . D i u m e n g e , a les 12 de l m i g d i a , a ls c i n e m e s d e l C e n t r e C u l t u r a l . es fa rà u n a m a t i n a l d e c i n e m a en la q u a l es p a s s a r à la pe l · l í cu la g u a r d o n a d a a m h un O s c a r . L a inic ia t iva és d e C I N E S A i R à d i o S a n t C u g a t , i les i nv i t ac ions p e r ass is t i r -h i es p o d e n reco l l i r a l ' emi s so ra , ses.

• C e n t r e Cul tural A les 7 de la tarda. La Corona d'Espines, de J.M. de Sagarra. Dir.: A. García Valdés. Prod. del Centre Dramàtic de la Genera l i t a t de Cata lunya . Preu: 2.000 ptes. Tel.: 589 22 SS.

13 D I L L U N S

• Sants Benigne.

14 D I M A R T S

• Sants —Valentí i Ciril.

**»>t * ^ * í

• t entre Borja —A les 7.45. dins el cicle de

conferencies sobre cultura i societat: La mujer en la his­toria de los derechos humanos. amb Nazario Gonzàlez, ca­tedràtic d'història de la UAB. Tel.: 674 11 50 i 674 56 29.

• Casa de Cul tura —A les 8 del vespre dins les

xerrades d'orientació acadè­mica i professional 94-95: Ciències de l'educació: psico-pedagogiu i educació social. a càrrec de Ferran Ferrer . coordinador de la Facultat de Ciències i Pedagogia de la U A B i Psicologia, a càrrec d 'Antoni Castelló, professor i vicc-dcuà de la Facultat de Psicologia de la U A B .

—A les 10 de la nit. dins el cicle de conferències i àu-dio-visuals Viatgem amb en Cavin: La Xina i el Tibet, amb Josep Maria Gavín.

15 D I M E C R E S

• Sants —Faust í i Jovita.

• C a s a de Cul tura —A les 8 del vespre dins les

xerrades d'orientació acadè­mica i professional 94-95: Educació física tlNt'.F), a cà­rrec de Ferran Domínguez, llicenciat en INEF i cap de serveis de l 'Area d'Esports de l 'Ajuntament i Teatre i dansa, a càrrec d'Agustí Hu-met, sots-director de l'Institut del Tea t re .

16 D I J 0 U S

• Sants — Juliana

• Casa de Cul tura —A les 8 del vespre. Estudis

de la Universitat Nacional Es­panyola a Distància, a càrrec de Josep Fontdevila, gerent del centre a Terrassa.

—A les 7 de la tarda dins el curs d'informació per a dia­bètics i familiars: Complica­cions i la seva prevenció. A càrrec de la doctora E. He­rrero del CAP Sant Cugat.

• El Mesón —A les 9.30 del vespre, amb

motiu del .30 aniversari d'El Mesón, Sopar amb Convidat: J o a n M. Pujals, consel ler d 'Ensenyament de la Gene­ralitat de Catalunya parlarà de La Política Lingüística en el món de Tlïnsenvament.

• Cafè de Belgrado —A les 11.30 de la nit, blues

en directe.

• Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complemen­taris. Tel.: 675 32 23.

• Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica , ludoteca. piano,

guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i ins­cripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'in­formació: 589 08 47.

• Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura.

manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. In­formació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05.

• Casal Cul tura l de Mira-sol —Taller de teatre per a nens

i adults, manuali tats . boixets. esplai diari. Casal d'Avis i altres activitats. Taller de Na­tura Descobrint el nostre en­torn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 1(1 del matí a 1 del migdia. In­formació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78.

• A t e n e u Santcugatenc —2n Curset-taller de Manua­

litats: centres florals, policro­mia, porcellana russa, cuina i altres. Fins al mes de juny. Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro) .

—2n Curset-taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del profes­sor Adolf, tots els divendres feiners a la tarda, del mes de marc; a juliol. Informació feiners de 6 a 9 i al tel.: 674 15 66.

• Curs d'Esperanto —Org.: G r u p d 'Esperanto Jo-

zefo Anglès. Tel.: 674 61 80.

•C lub Muntanyenc —El dissabte 17 de febrer a

les 8.30 del vespre, vídeo-xe-

T LIMA 1 . SANT CUGAT-MIRA-fOt-iUS JANEB

Sortides d*» de Mas Janer. -Otos feiners, la sortida: 06.10h-O7.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festiu*, la sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

SortMM d M de PAvbtguda AHons Sala. -Otos femer». 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a Ies2l.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabte» I festius. 1a sortida: 07.50h-06.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finaltza el seu recorregut a l'estadó de F.G.C. de Sant Cugat.

«•corregut Mas Janer, Esfactó Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

• LÍNIA 2. NUCU URBÀ D l SANT CUGAT

Sortides dos de Sant Domènec -Otos feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i ais 16 i 48 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i testius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 18 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16h

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23153 minuts de cada hora fins a tes 22.23h. -Dissabtes I testius. 1 a sortida: 09.23h-O9.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a tes 22.23h.

Sortides dM de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a tes 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec, CAP. Sant Francesc, Placa Coft Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

• LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA rLORESTA-LES PLANES

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora I mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i m$a fins a les 21.30h.

Sortides d M de FEstacio. -Otes feinera. 1 a sortida: O7.20h del mati i cada hora i mitta fins a tes 22.20h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a tes 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, AHons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Cotom.

T A 3. SANT CUGAT-RUSÍ-TiRllASSA

-Otes feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11 S5h.(fejners)

• A 3. SANT CUGAT-SARCELONA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10h. -Diumenges I festius. 1a sortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

• A $. BARCELON A-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

A S S . R A D I O

T A X I S A N T CUGAT I VALLDOREIX

SERVEI DIA I NIT

Servei de grua

Cobrament amb

targetes de crèdit

i teletac

589 44 22 - 675 5151

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil)

Sant Cugat del Vallès

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten

pels seus drets.

Fes-te soci Creu Roji

ideB

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 10 de febrer de 1995 APUNTS 3*

L'AGENDA

rrada: Bicicletes a Sant Cugat. —El divendres 24 de febrer a

les 8.30 del vespre, vídeo-xe-rrada: Sant Cugat residual.

—El diumenge 26 de febrer, visita a l'abocador de Vaca­risses i la planta depuradora i deixalleria de Torrelles de Llobregat. Tel.: 674 53 96.

—Grup de muntanya per a nois i noies d'l 1 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infan­tils al club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda.

—Classes d'anglès, a nivell de conversació. Tel.: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Telèfon: 674 53 96.

• Centro Popular Andaluz —El dissabte 18 de febrer, Festa

de Carnaval, actuació dels grups de comparses i mur­gues del CPA. Ball amenitzat.

•-Balls de saló —Iniciació i perfeccionament.

Professora: Marta Planas, ti­tulada per la Royal Academy de Londres. Informació a la Casa de Cultura (589 13 82). Inici dels cursos: 14 de febrer.

• Seminari de piano —Seminari de piano per a

adults de qualsevol nivell. Es­cola d 'Es tudis Musicals Montserrat Calduch. Dirigit per Ludovica Mosca. Infor­mació al tel.: 675 1194.

TELÈFONS

SERVEIS

FARMÀCIES DE TORN

CARNESTOLTES

• Mira-sol —El dissabte 25 de febrer a

les 12 del migida, cercavila amb el grup Comsí-Comsà. A les 12.30, actuació del grup Comsí-Comsà al Casal. A les 6 de la tarda, aula oberta de teatre. A les 11 de la nit, ball de carnestoltes amb la Portàtil F.M.

•Sant Cugat —El diumenge 26 de febrer a

les 11.30, sortida de la cer­cavila des de la plaça Octavià. A les 12.30, Ball de Gitanes als Jardins del Monestir. A les 12.45, Crema del Carnes­toltes als Jardins del Mones­tir. A les 13.00, final de festa amb Pep López i Sopars de Duro i participació del grup d'animació Xip Xap, Diables de Sant Cugat, Bastoners, Enagos i Calçots de l'Esbart, Banda Musical de les Planes, Drac de Mira-sol. Grup de Danses de l'Esbart i Com­parsa del Centro Castellar» Manchego.

•Centre Borja —El dimarts 21 de febrer a les

7.45 del vespre: Por qué re­habilita la Iglesia a Galileo?, amb Manuel Garcia Doncel, catedràtic i director del se­minari d'Història de les cièn­cies de la UAB. Tel.: 674

Ajuntament

Ambulatori Les Planes

Bombers BeSatexra

Bombers Generalitat

Bombers Rubí

CAP

CAP urgències

Casa de Cultura

Casal VaMoreix

Catalana de Gas

Centre Cívic La Floresta

Centre Crvic Les Planes

Centre Cultural Mira-sol

Cinemes St. Cugat (Reser.)

Correus

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja VaSdorea

Dispensari La Floresta

Em. Municipal descentralrL

ENHER Rubí

FECSA (atendó al client)

FECSA (avaries)

FFCC

Funerària

G.Ctv» (Mira-sol)

Hisenda

Jutjat

Ofidrm Municipal La Floresta

Parròquia St. Pere Octavià

Parròquia Les Planes

Parròquia Valldoreix

Piscina Municipal VaMoreix

Cuerpo Nacional de Policia

Urgències

Pe tó Municipal i Pren. CM

Pol. Municipal (Valldoreix)

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

Repsof-Butà

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

5892288

6755105

6928080

085

6998080

5891122

589 44 55

5891382

674458*

7252944

5890847

6755105

5892018

589 08 41

6747098

6741234

67424»

674 7» IS

6742719

«891892

900313131

900232323

6741934

6740525

6742379

5891155

6746696

5890647

6741163

2047503

6740569

6754055

6747858

091

092

908795125

6747612

6740997

5894422

6741580

6740322

5890021

SERVEIS Dia / Poble Farmàcia (adreça)

1150. —El dimarts 28 de febrer a les

7.45 del vespre: Iran monu­mental, amb Josep Maria Ga-vín, investigador. Tel.: 674 11 50.

•Ateneu Santcugatenc —El dissabte 11 de febrer a

les 6.30 de la tarda a la Sala d'Actes, conferència-col·lo-qui sobre el Congrés Estatal, a càrrec del soci d'honor Pere Baltà i Llopart.

CONVOCATÒRIES

VaMoreix (parada)

Grua

Aigües La Floresta

AAPPIW Mira-sol

AAW Verge Carme Mira-sol

M W Sar« Joan Mira-sol

AAPPiWVaIWoretx

AAPPiWC. Montserrat Va l

AAPPWCanMajóVal.

MPtflftIVWw La Races*

AAWAJguaUongaLaFtor.

Ass. Consumidors

DM (Cla prèvia)

6741111

6743371

6742089

6742018

6741003

6747103

8742197

6742105

6745049

6742089

8745129

2684667

5693080

Greenpeace #1)5434704

H. General de Catslunva

H.VaÉtfHetmm

H.SantJoandsDéu

Unitat Coronària

Tel.derEsperança

Informació Carreteres

MonMciò Aeroport

iiImffMiciè RENFE

wormaao ron.

OMC

PoJdMcTortebbnca

PROMUSA

| ENTITATS ASCI

Arxiu Gavin

Casat (fAvte SC

UeríAvis Parròquia

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

EITot Sant Cugat

Grup Sup. Immigrants

RarJo Sant Cugat

TatoMi Sant Cugat

Ss 4 Cantons

5881212

4272000

2034000

2481040

4144848

2042247

4785000

4800202

3188750

5893188

5891732

5891732

6753503

6742570

5891638

5690598

6745396

6741006

6752652

6748661

6749314

6755959

5895366

5899282

•Premi Gausac

—II Premi de Recerca Gausac 1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cu­gat del Vallès per estimular la recerca sobre temes re­lacionats amb Sant Cugat o el Vallès Occidental. Dota­ció: 200.000 pessetes i diplo­ma. Termini: 28 de febrer de 1995. Tel.: 674 69 93. Ba­ses a l'Ajuntament, Casa de Cultura i Arxiu Municipal.

EXPOStóiONS

•Sales Municipals —Fins al 15 de febrer a la Casa

de Cultura: Joves i seguretat

B Sant Cugat

J Cerdanyola

. Rubí

Z Montcada

ï Papiol

• Sant Cugat

1 Cerdanyola

* Rubí

l Montcada

í Papiol

• Sant Cugat

' Cerdanyola

í Rubi

i Montcada

i Papiol

• Sant Cugat

i Cerdanyola

'i Rubí

" Montcada

• Papiol

• Sant Cugat

ï Cerdanyola

*• Rubi

: Montcada

• Papiol

1 Sant Cugat

t Cerdanyola

í Rubí

" Montcada

j Papiol

• Sant Cugat

: Cerdanyola

: Rubi

ï Montcada

| Papiol

| Sant Cugat

J Cerdanyola

'i Rubí

3 Montcada

ï Papiol

L Beringues (Wons Sala, 46)

Vals(av.C8lalUriya,17)

Torres (passeig I B Í Fonts, s/n)

i. Reto» fMajor,BB)

A.Vfe(Av.Geraraftat,35)

M. Moral (Sta. Teresa, 40)

Rivera (Sant Ramon, 182)

Ruiz (erm S a b a * * , 85)

Capclevía (Conca, 10)

• A.V1à(av.GeneralBt,35)

ML Domènech (p. Sant Magí, 50)

HSalgo (rota. de Cerdanyola, 1)

Vh(OonjuntRubi-2rjOO)

C4pdevia (Conca, 10)

4 | « l ( a v . Generalitat, 35)

$ | t i m n s (Sia. Maria, 27}

TtÉsrte (Diagonal, 34)

ftà* (av. Barcelona, 55)

VMttaumel,20) A.\«(av.Generaltat,35)

P.CUMP. Diputació, 6) Pis«ira<av. Catalunya, 51)

OÉH 058*0,28)

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

A.m{a» .Genera«at35)

Rtarap.MuriHo,1)

Uufe(A*mira,18)

Salori^Htà i Fontanals, 1)

Gubt (Major, 25)

A.\flà(Av. Generalitat, 35)

R.Satavat(Sarrtiaç£Ru3inol,38)

Sénchez (passatge Xops, 2)

PO«(MaeiR8meritrjl,7)

E Ratat (av. Catalunya, 65)

A.V»(av.Generaítat,35)

aTexkJó(rbladelCeter,97)

Ordis (av. Argentina, 17)

Garcia (Segòvia, 1)

6740483

6921130

-5841481

6683967

67S3344

6920876

6995012 -6683967

6743353

6922368

6991301

-6683967

6741531

5803904

6990953

5645904

6683967

6740364

5809700

6994396

6642139

668.39.67

6740430

692 47 08

6990388

5641645

6683967

6740645

6922184

6973456

-6663967

6747749

5807859

-F^Ferragut(C.Cuyàs.BI.0rquirJa,8) -

A Vi» (av. Generalitat 35) 6683967 ^ -— _-. *- ' (1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

viana. —Del 9 al 28 de febrer a la

Casa de Cultura, acrílics de Sara Riera.

—Fins al 2 d'abril al Museu de Valldoreix, exposició de trens en miniatura de la Col·lecció Oltra. Diumenges de 10 a 1.30.

•Sales Privades —Fins al 21 de febrer a la Sala

Rusinol, exposició de l'obra de Benet Sarsanedas. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d'li a 3. Telèfon: 675 47 51.

—Fins al 19 de febrer a la Ga­leria Canals, exposició d'o­

bres de Maria Girona. Tel.: 675 49 02. Hor.: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i a 2 i de 5 a 8. Festius d'11 a 2. Dilluns tancat.

—Fins al 3 de març a la Sala Associació d'Idees, pintures d'Antoni Amat: L'irracional principi de la recerca. De di­lluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50.

—Del 16 de gener al 28 de febrer a Febo Galeria d'Art, mostra dels olis del pintor Montesol. Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 2. Tel.: 674 19 55.

—Fins al 24 de febrer a la Sala

d'Art de l'Associació de P. i Veïns de Valldoreix, expo­sició d'Àngel Pérez-Vico: En Trànsit. Del 25 de març al 17 d'abril, exposició de Mi­quel A. Peris: El realisme com a opció.

—Exposició d'artesania típica d'Andalusia al Centro Popu­lar Andaluz. Telèfon d'infor­mació: 589 16 74.

—Del 25 de març al 2 d'abril a l'Ateneu Santcugatenc, l l a Exposició de Fotografia. Re­collida de fotografies fins al 17 de març els dijous i di­vendres de 6 a 9 del vespre.

—Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50.

—Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenge de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

MUSICA

•Centre Cultural —El divendres 17 de febrer a

les 10 de la nit, concert ex­traordinari en exclusiva a Ca­talunya: Sviatoslav Richter, piano. Informació i reserves al telèfon 589 22 88.

—El dissabte 18 de febrer a les 10 de la nit, concert a càrrec de la Jove Orquestra Sant Cugat. Dir.: Josep Ferré. Piano: Carme Talleda. Preu: 2.000 ptes. Tel.: 589 22 88.

TEATRE

•Centre Cultural —El dissabte 25 de febrer a

les 10 del vespre la Cia. Ollo-mol-Tranvía presenta Com-media, un juguete para Gol-doni, de Cario Goldoni. Adaptació i direcció: Càndi-do Pazó. Preu: 2.000 ptes. Telèfon: 589 22 88.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 del

migdia i de 4 a 8 del vespre. Tel.: 674 11 50.

•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca

pública. De dilluns a diven­dres de 4 de la tarda a 8.30 del vespre. Dimarts, d ' l i del matí a 2 del migdia. Dissab­tes, de 10 del matí a 2 del migdia. Tel.: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda

de 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2n.

Matins. Tel.: 674 69 93. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous,

divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon

d'informació: 589 13 82.

PERRUQUERIA

F0RMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA

ESTILISTA

COLOR I BRILLANTOR PER ALS TEUS CABELLS En aquesta època de l'any els cabells, igual que el temps, es tornen deslluïts i apagats,

necessiten un toc de llum. FORMAS t'aconsella moltíssimes possibilitats, que permeten jugar amb l'estètica total i potenciar els trets naturals.

FORMAS proposa per als cabells castanys i foscos reflexos o raigs de llum dos tons més

clars. Per a les més atrevides, vermellosos i caobes en tota la seva gamma.

Amb aquest toc de naturalitat aconseguirem lluentor i suavitzar els teus trets, et sentiràs molt més atractiva i juvenil.

Per a les més clares, reflexos molt rossos i coures, banys de color (no permanent), tot. això sense perdre naturalitat.

La millor ocasió per fer-ho són aquestes dates que s'aproximen.

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

36 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallès s;mt I 1114:11 citi Valk*,: ( \ . n . - ® -:- • ' -.

Divendres, lil de lebrer de I99S

L A M E M Ò R I A

Ermita de Sant Medir TOMÀSORAC I GARRIGA

•</:/ culte al sant. segons VArxiu de la Corona d'Aragó, on les informacions provenen del Monestir de Sant ('ugai, comença al segle XI»

:\ gual en

Acos tan t - se l 'aplec de Sant M e d i r , el ; de marc,, volem aprofitar per explicar un \ic la historia o llegenda.

A principi del segle IV, vivia en aques t indre t un pagès anomenat Medir que cul­tivava les terres d'aquest entorn. En a q u e l l t e m p s . l ' e m p e r a d o r roma D i o c le c i a d o n a ordre de perseguir tots els cr is t ians i sacrificar-los. ja que cultivaven un culte que no era el seu. Assabentat el bisbe de H a r c c l o n a . en Sevei. que el busca­ven. s'encamina tra­vessant la carena de ('oli>.erola pel vell canu que conduïa al Valks. Aquest pas­sava pel costat del cult iu d 'en Medi r aquell moment sembrava laves. I n passat en Scv ei li v a pi eiiun tai si aquell camí c. induïa al e.is-K 11 d ( )cl av i a . li va d o n a t a coneixci qui eia i li va explicar que la sokladesca lomana el per­seguia I n Medii' li contesta que veritablement aquell era el cami que conduïa al castell, però que anés amb compte, puix corria un gran perill. I n Sever li contestà no patis, que si la tropa que el perseguia preguntava per ell. tan sols ealia dir-los Li veritat, que hi passa quan ell sembrava faves. Demana a en Medir si li feia falta alguna cosa. i en Medir li va con­testar que si. que una font d'aigua fresca a prop. En Sever donà un cop amb les borles del seu hàbit a una roca, i de seguida hi brollà l'aigua. La font s 'anomena encara de Sant Sever.

Quan arriba la tropa que per­seguia en Sever, i preguntaren a en Medir si havia passat per allà, aquest contestà que sí. quan ell estava sembrant faves, però el miracle ja s'havia complert. Les faves ja eren crescudes i florides. I'ls soldats, creient que els havia mentit, l'agafaren lligat i el por­taren fins al castell d 'Octavia . Preguntaren qui era en Sever, i aquest contesta. «Sever soc jo-. T a n t Sever com M e d i r t o r e n saeiiticals per la sokladesca.

Altar de l'ermita a finals Llcl segle. S'hi veu l'orininaria Mare de Déu amb í T tulo TOT SANT' CUGAT

L A C O L U M N A

Els pelegrins que començaren a aeudir-hi donaren molta impor­tància a la terra santa on foren cultivades les faves, se n 'empor­taven mostres perquè eren part del miracle i les escampaven en els seus cultius.

El culte al Sant. segons l'Arxiu de la C o r o n a d ' A r a g o , on les informacions que tenen provenen vici M o n e s t i r de Sant C u g a t , comenc,a a la primeria del segle XI. L'ermita es troba a prop del torrent de la Vall de Gausac, per

on passava el vell camí d'anar del pla de Barcelona al Vallès. Es d'estructura rectangular i presen­ta diverses formes que s'hi han fet en el transcurs del temps. Es orientada de llevant a ponent, on té la portalada. Sobre la façana una espadanya sobreposada, on fins a inicis de segle hi havia una campana del segle X. Davant l'er­mita hi ha una placeta envoltada per un mur, que fins al segle pas­sat era al cementiri de la parrò­quia. A principis d'aquest segle,

l ' a l t a r ma jo r , a p a r t de Sant Medir. era presidit per la Verge Maria del Roser, que fou subs­tituïda per una altra d'alabastre de la Verge Maria amb el Fill als brac,os. Fou traslladada l'any 19(19 al Museu Parroquial del Mones­tir. a causa dels fets de la Set­mana Tràgica i l'any 1916 fou ingressada al Museu Arqueològic de Barcelona. L'any passat hi fou instaurada una replica seva. tam­bé en alabastre i cedida per una família de Mira-sol.

Méliès MAMTI.C 'CYAS

•

A lgú va escriure la història del cine espanyol amb cent paraules . La historia del cine a seques, o almenys

del cinc comercial, es pot escriure a m b mol tes menys: el cine va néixer en una barraca de fira i malgrat alguns intents de fer-lo passar als grans salons, cent anys després continua en una barraca de fira. Ja està.

Aquests dies, un músic català ofereix les antigues pel·lícules de Méliès amb acompanyament ins­trumental. Méliès, com sap tot­hom, va mig comprar l'invent als Lumière. Era un mag ambulant. va crear els primers trucs cine­matogràf ics i ofer ia a la seva clientela uns quants ensurts, unes nimfes vaporoses que circulaven entre uns boscos de cartró i uns viatges siderals que acabaven fent un ull de vellut a la Lluna. El públic de Méliès. ens ho podem imaginar per fec tament , e ia un p ú b l i c t a b a l o t q u e me n i a v a cacauets, que tirava les csclovies a l'escot de Ics nimfes, a la I luna i a les estrelles i que reia i cridava a l ' e s q u e n a d e l p o b r e m a g Aquest públic, el gran públic, no es va refinar mai. Es va refinar el que assistia a les estrenes en nits so l emnes pensant que les pel·lícules, pel fet de tenir un guio enraonat i algun mestre al Llane­ra, s'havien de veure amb unció i amb silenci. Aquestes pel·lícules. però, quan arribaven als cines de barri eren rebudes amb crits d'es­glai si feien por . amb plors si feien plorar, amb badalls per poc avorrides que fossin i amb una mica de tabola sempre. El públic sempre ha volgut mantenir cl cine a la barraca de Méliès.

1 com que el públic té rao. Hollywood, que és qui talla el bacallà, s'ha deixat de romanços. de guions, de mestres i de tot el que fa més savi que ric i ha tornat al cinema de viatges siderals, de nimfes de cartró eseotades i d'ulls de vellut que es pot veure men­jant crispetes ja des de la mateixa nit de l'estrena. El centenari del cinema no podia tenir una millor commemoració.

Aniré a veure les pel·lícules de M é l i è s m u s i c a d e s . Segur que estaran molt bé però segur també que entre els savis de museu que mirarem el programa no trobaré l'essència de Méliès ni l'essència de tot el que ha vingut al darrera.

TRADICIÓ I DISSENY, UN NOU ESTIL DE JOIERIA

A N N A F U S E T

c/ SANTIAGO RUSINOI.. 45 • TEL. 589 50 72 589 50 12