El'diari9 de Sant Cugat

22 de febrer del 2001

Destaquem

Aprovada T ampliació

del Club de Golf de San t Cuga t

Pàgina 13 FOTO: ARXIU E4C

El T S J G declara nul el projecte del vial de connexió

Pàgina 6

Darrere el Monestir es farà

habitatge públic de venda i de lloguer

Pàgina 13

ELS 4 CANTONS serà EL DIARI DE SANT CUGAT l'I de març

, Pàgina 19

Paola Postigo, de l'Esquaix, guanya el

campionat d'Espanya Pàgina 28

Els vehicles aniran per sota la plaça de Pestació Les obres, segons el projecte de l'Ajuntament, es podrien començar a executar aquest estiu, i preveuen obrir el carrer Safareigs, vianantitzar la totalitat de la plaça de Lluís Millet,

soterrar el trànsit de vehicles i construir un aparcament de 300 places Pàg. 12 FOTO-, E. GASALLA

Masies >aiit Cugat

Un recorregut

històric per

les nostres

masies

U S 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

Tomàs Grau

Aífuarelks

d'Octavi Galceran

Can

Bellet

M m » * « M m Uf * - t — IWH

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE

SERVEI

OBERT DE DILLUNS

A DISSABTE

HORARI: dl. adv. de 8 a 13 h

i de 15a20h ds. de 9 a 13 h i de 16a20h

• Banyeres d'hidromassatge

• Materials per a la construcció

EXPOVENDES: ICEWWD Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 594 89 00

Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46

• Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

\

RESERVES al tel. 93 674 11 40

v Jumping QUAD Sant Cugat

1 E X C U R S I Ó de 2 hores per a 2 persones.

• A la muntanya • Per fer amb els amics o la famí l ia

• En grup i a m b guia • Només cal teni r carnet B-1 o A1

• Caps de setmana i festius

Avinguda Cerdanyola, 67. Sant Cugat. Tel. 93 587 92 52

v .

f O

produeix: Tricicle i Dagoll Dagom, Tanttaka Teatroa i Albena Produccions

ENTRADES gratis per a l'obra

'Novecento. El pianista de l'oceà'

És la història del pianista Novecento, també del desarrelament, la immi­

gració i l'amistat. Però per damunt de tot, ésuna història sobre la música,

el seu significat i sobre allò que provoca a qui la toca i l'escolta.

Teatre Po l io rama La Rambla, 115. Barcelona. Tel. 93 318 81 8 1 .

RESERVES en el diari. C/Sant Antoni, 42-44. Tel. 93 589 62 82

II

W"

p i l

o

< *

produeix: 3xtr3s (Tricicle i Dagoll Dagom)

ENTRADES gratis per a l'obra

'Tot Lloll'

L'actriu, cantant i show-woman, Lloll Bertran, en una magnífica interpre­

tació de monòlegs, esquetxos, paròdies i temes musicals. Sempre en con­

tacte amb el públic i amb la col·laboració de personalitats conegudes.

Teatre Po l io rama La Rambla, 115. Barcelona. Tel. 93 318 81 8 1 .

RESERVES en el diari. C/Sant Antoni, 42-44. Tel. 93 589 62 82

;:;;;::;::;;|^;s:;;:;|i^Íi^;;:;:;

es ~c

G A L A X I X

/ Una altra galàxia. \

E N T R A D A gratuïta per a tots els nens subscriptors (fins a 12 anys) Carnestoltes amb Gran Concurs de Disfresses

Descomp te 2 0 % a tots els par t i c ipants . Entrega de premis a par t i r de les 2 0 . 3 0 h

Centre Comercial Sant Cugat, 29-D - Ctra. Rubí-Sant Cugat - Tel. 93 589 04 03

i *& ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 • de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

EIS 4 CANTONS

^ ^ ^ ^ M El tema de la

hetmana Dijous, 22 de febrer del 2001

u s ® u

El futur museu ja té temàtica En el projecte hi han participat persones i entitats culturals de la ciutat

Ualcalde Lluís Recoder i la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, van ser els encarregats de presentar el projecte del museu de Sant Cugat F: E. GASALLA

M ARGA ALMAGRO

- Sant Cugat -

Després de nombrosos debats, finalment s'ha arribat a un con­certs per a la temàtica del futur museu de Sant Cugat. En menys d'un any, el museu ha passat de ser una idea en el cap de moltes persones a ser un projecte amb cara i ulls, amb unes pautes a se­guir i amb uns objectius com a finalitat. Dijous passat, el claustre del Mo­nestir, espai que ha d'albergar el museu, va ser l'escenari en què es va presentar el projecte del mateix. L'alcalde Lluís Recoder va manifestar durant la presen­tació que "per fi podrem veure realitzat un vell i bell somni de la ciutat". Segons el mateix alcal­de, el museu ha de complir al­guns requisits importantíssims, "ha de ser un equipament cul­tural actiu, vinculat a la vida i pa­trimoni de la ciutat, i ha de ser un centre de projecció exterior que connecti de forma competi­

tiva amb les xarxes cultural i tu­rística catalanes, espanyoles i eu­ropees". Després d'haver realitzat reu­nions i debats, en què han parti­cipat persones enteses en el dis­curs museístic i entitats santcugatenques preocupades per la conservació del patrimoni de la ciutat, finalment s'ha arribat a un consens. El museu de Sant Cugat aco­llirà la història del Monestir i com la ciutat s'ha anat fent al seu voltant. Informarà als visi­tants de les fites i dades significatives del passat de Sant Cugat, per tal d'ajudar a en­tendre la història del Monestir i la de la vila que va néixer i créi­xer al seu voltant. A la vegada l'explicació d'aquesta història connectarà amb el conjunt del patrimoni santcugatenc. A més, el museu incorporarà sales d'ex­posicions temporals i una sala

El futur museu donarà a conèixer la història del Monestir i la de la vila que va néixer i créixer al seu

voltant

d'actes d'estil gòtic. Lluís Reco­der va destacar que "el Monestir serà el mateix museu i s'utilit­zarà la seva rehabilitació per con­vertir-lo en un lloc visitable que ensenyi la seva pròpia història i la de Sant Cugat". Aquest projecte de museu compleix alguns dels

requisits que des d'un principi plantejava l'Aju-tament, ja que és un projecte arre­lat i vinculat a la ciutat. Actual­ment encara fal­ta per veure si serà un projecte de qualitat i si estarà ben dotat

financerament, els altres dos re-quisists que planteja l'Ajunta­ment. El museu estarà instal·lat en di­ferents nivells del Monestir. Sota terra es recuperarà la sala gòtica que hi ha a l'extrem nord-est i es farà servir com a sala d'actes. A més, es recuperaran les es­tructures del segle VI-VII a les

ales nord i est del claustre i la muralla romana de la Sala Capi­tular (cal dir que totes aquestes estructures es podran visitar). També es rehabilitaran les torres de la muralla perquè es com­prengui la seva funció defensi­va. Finalment, el claustre serà el gran centre del museu, i s'hi tro­baran les sales d'exposicions per­manents i temporals, dos tallers per a treballs escolars vinculats amb el Monestir, les oficines del museu i l'hemeroteca del ma­teix. A partir d'ara falta acabar de con­cretar quina serà la manera de presentar la temàtica als visitants. L'alcalde Lluís Recoder va afir­mar que "a partir del concurs pú­blic en podrem encarregar l'exe­cució". Aquest concurs es podrà realitzar a partir del mes d'abril, data límit que tenerí els museò-legs per lliurar el projecte defi­nitiu del museu de Sant Cugat. Segons el mateix Ajuntament, l'objectiu es inaugurar-lo el 2002, coincidint amb el mil·lenari de la butlla del Papa Silvestre II.

Poc més d'un any per elaborar el projecte

La idea de realitzar un museu a Sant Cugat fa molts anys que està present en molts debats culturals i és el desig de mol­tes persones. Però la seva història es va iniciar el 26 de maig passat quan l'alcalde va convocar una reunió amb els representants d'entitats cul­turals i persones enteses amb temes museístics. Posterior­ment es va iniciar un debat a l'entorn del museu per tal que sorgissin propostes. Fruit d'a­quest treball és el museu de Sant Cugat que ja té definida la temàtica. Les persones enteses i enti­tats que han participat direc­tament en els debats i en l'e­laboració del document han estat: GEL, Ateneu Santcu­gatenc, APAC, Amics de la UNESCO, CMSC, Valldau-rex, Joan Albert Adell, Jordi Aguelo, Daniel Dengrà, Josep Maria Figueres, Domènech Miquel, Àngels Solé i Joan Tortosa. A més, van participar a les reunions dos tècnics mu­nicipals: el cap del Servei de Cultura i Joventut, Jordi Gon-zàlez, i la cap de l'Arxiu Mu­nicipal, Gemma Foj. El pas següent a l'elaboració del document va ser l'encàrrec del projecte museològic a Jor­di Aguelo, Marina Miquel i Imma Lorés. Paral·lelament, l'Ajuntament ha escollit un Consell Assessor Científic per donar suport a les tasques de redacció de l'esmentat pro­jecte. D'altra banda, l'Ajunta­ment també ha encarregat al Grup d'Estudis Locals de la realització de l'inventari de béns i mobles. El mes d'abril d'enguany el projecte museològic estarà en­llestit.

4 PubMcitat ELS^CAIYIÜNS Dijous, 22 de febrer del 2001

mHjgÈ^^m^^^^^^^^M' •. , -.,-:- ' mM

no ni nsi Ccip cuTcrcncici

El 'diari' de Sant Cugat

ld*ffkrer,Mmi EIS 4 CANTONS Destaquem

Entrevista a Emma Warasau, intèrpret

d"Un tramvia anomenat desig'

fàgiM 36 IV1V: É". VASAUA

1.000 immigrants van optar per viure a Sant Cugat el 2000

íí íí :-:¥fí fí fí S-í í :í :-í í: *: *f >f: *:'•>:•: *: *f í f >::f x . • • . . . • • • • • • • .; o f f f í í í f í f í í í í v í f

diari de Sant Cugat Setmanari ímfcpcmicni IIJ

m?8GVS8?&.

Emma Viiarasaa, intèrpret d*Uti tram via anomenat desig

PÀÚ. 5

1,000 immigrants van optar per viure

a Sant Cagat et 2000 PÀG. Í4

A partir de I' "Els 4 Cantons" serà:

el diari de Sant Cugat

ELS4CANT0NS Setmana

P i & Dür&ctor

Joan Albert Adell explica les obres que es realitzaran al Monestir

La sala gòtica serà un dels reclams més importants

M.A. - Sant Cugat -

La setamana passada va tenir lloc en una de les galeries del claustre del Monestir la presen­tació del seu Pla Director, que va anar a càrrec de Joan Albert Adell, arquitecte i coordinador del pro­jecte de rehabilitació del Mones­tir.

Adell va explicar que "el Mo­nestir és un monument amb mol­tes restauracions, però nosaltres no tenim com a objectiu restaurar les estructures i prou, volem des­tinar-lo a una activitat diferent a la que ha tingut fins ara". L'arqui­tecte santcugatenc va explicar als assistents a la presentació el pro­cediment que ha seguit el seu equip de treball, va destacar que "primer vam realitzar una foto­grafia del Monestir actual, des­prés vam investigar com ha estat el Monestir al llarg de la història i, finalment, a partir del que és avui i del que ha estat, hem realitzat un projecte perquè el Monestir sigui una peça per al seu propi

Un dels moments en qui Joan Albert Adell explicava el Pla Director K: E.G.

museu . Joan Albert Adell també va expli­

car que les obres començaran per les cobertes de l'església i el cim-bori, actualment en molt mal estat. Posteriorment, encara que no va des­tacar en quin l'ordre, es passarà a la reconstrucció de les muralles, l'a­

dequació de l'espai interior del re­cinte, es rehabilitarà una nova plan­ta subterrània a tot el sector nord-est del Monestir. En aquesta planta es recuperarà la sala gòtica, que avui es troba sota terra. A més, es duran a terme obres a tot el monument per tal d'adequar-lo al seu nou ús.

Pla D i r e c t o r

El Monestir es

convertirà en un centre turístic important

M.A. - Sant Cugat -

Una vegada finalitzades totes les obres que s'han de realitzar al Mo­nestir, aquest emblemàtic monu­ment podrà ser visitat per todiom que ho desitgi i es tornarà a con­vertir en el centre cultural de la ciutat.

El Monestir quedarà delimitat per les muralles que l'envoltaven al segle XVI-XVII i l'entrada a aquest recinte es farà per la torre del segle XIV, que es troba entre la plaça Augusta i la plaça Octavià. A més, el Monestir serà potenciat turísticament, per tal que gent d'a­rreu del món conegui l'existència d'un dels monestirs més impor­tants de Catalunya a Sant Cugat. L'alcalde Lluís Recoder va des­tacar, durant la presentació del Pla director la setmana passada, que "volem que el Monestir es con­verteixi en una excusa per visitar Sant Cugat". Per aconsguir-ho, l'Ajuntament està treballant,per què el Monestir s'inclogui dins dels mapes turístics.

Pressupost molt elevat

Pel que fa als diners per portar a terme el projecte del Pla director, Lluís Recoder va afirmar que "el pressupost arriba aproximadament a 1.080 milions de pessetes, són molts diners i nosaltres no els te­nim i, per tant, no ens els podem gastar".

Per dur a terme el Pla director, l'Ajuntament està treballant en diferents camps, per una banda, ha demanat subvencions a totes les administracions del seu abast, des de la Generalitat fins a la Unió Europea. Però amb aquests di­ners no n'hi haurà prou i, per aquest motiu, l'Ajuntament s'ha decantat per les subvencions pri­vades i d'empreses interessades en invertir una petita part del seu capital en obres culturals. L'alcal­de va recordar que "el claustre del Monestir es va poder rehabilitar gràcies a l'empresa instal·lada a Sant Cugat, Catalana Occident. Estem treballant en aquest camp i aviat podrem dir alguna cosa al respecte".

Què pensa del projecte del Pla Director del Monestir?

En moltes ocasions no apreciem allò que ens envolta i sembla com si el Monestir fos una d'aquestes co­ses que. com que la tenim a prop, no li donem im­portància. Dijous passat es va presentar el Pla Di­rector del Monestir, un projecte molt ambiciós que intentarà donar vida a la joia de la ciutat. Alguns dels implicats en aquest pla ens han explicat quina és ta seva opinió.

ÀNGELS SOLÉ

MlJSEISTA

"El projecte del Pla Director em sembla magnífic, crec que l'e­quip del doctor Adell ha fet un treball brillant, perquè fins ara teníem una visió molt fragmen­tada del Monestir i ara en tenim una visió global. Pel que fa al museu, volem explicar la histò­ria del Monestir amb la comple­xitat que comporta: la interacti-vitat i les noves tecnologies han d'estar al servei del projecte".

GEMMA FOJ

DIRECTORA ARXIU MUNICIPAL

"Com a persona que estic tre­ballant en el tema del museu des del principi, estic molt con­tenta del seu desenvolupament. El Pla Director també el trobo fantàstic, només per la recerca històrica que s'ha fet, fet que ajuda a entendre com es va construir aquest monument: ha valgut la pena. Tots estem in­tentant que els autors de l'es­tudi el publiquin en un llibre".

S Í M Í I

JORDI CASAS

GRUP D'ESTUDIS LOCALS

"És un projecte molt ambiciós i caldran molts esforços per dur-lo a terme. Jo crec que difícil­ment estigui acabat pel 2002. Pel que fa al museu, aquest ha de ser un centre d'atracció cul­tural i, alhora, el centre de ges­tió del patrimoni de Sant Cu­gat. Ha de combinar l'explicació de la història del Monestir i l'ex­plicació didàctica de la història de Sant Cugat".

PEPA SALA

ESBART SANT CUGAT

"Jo considero que és un projecte molt elaborat i molt bo per a Sant Cugat, perquè crec que el mo-nastir s'ho mereix. Respecte al museu, crec que és una iniciati­va lloable, però com va dir l'al­calde durant la presentació, en­cara s'està buscant finançament i fins que aquest no es trobi, crec que serà una mica difícil fer al­guna cosa de les coses que han explicat".

MOSSÈN BLAI BLANQUER

RECTOR DE ST. PERE OCTAVIÀ

"Tant el Pla Director en general com el museu en particular es troben encara en un inici de re­flexió. Considero molt positiu que es revaloritzi un monument històric com és el Monestir, però encara s'ha d'esperar a veure com es concretarà la idea. Ara tot just es comencen a estudiar els con­tinguts del museu i espero que el pla d'estudis fet fins ara es tiri endavant".

EIS4CAINTO]>ïS

Política Dijous, 22 defebrer del 2001

P a r t i t s

El TSJC dóna la raó al PSC per la denúncia sobre P'scalèxtric'

La sentència declara nul·la la construcció del vial i elpàrquing

EMILI BELLA

- Sant Cugat -

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fallat a fa­vor de la demanda presentada fa cinc anys pel Partit dels Socialistes de Sant Cugat, en relació amb la construcció de l'anomenat popu­larment scalèxtric i l'aparcament del Monestir. La sentència determina que aquestes dues actuacions ur­banístiques són nul·les perquè al seu moment l'Ajuntament va ob­viar licitacions i concursos públics, i va tramitar projectes d'iniciatives privades.

Davant d'això, el PSC vol crear una comissió tripartida entre l'e­quip de govern, l'Associació de Veïns de Coll Fava i el grup mu­nicipal, perquè s'apliqui la sentèn­cia. Segons el portaveu local del partit, Jordi Menéndez, aquesta execució de la sentència pot anar des de no fer res a la demolició de l'obra feta. Menéndez ha exigit també que Convergència i Unió doni explicacions a la ciutat. "El temps ens ha donat la raó fil per

Els regidors Pau Calsamiglia, Jordi Menéndez i el membre de la comissió executiva del.

Renfe, entre d'altres. La denún­cia va ser presentada pels exregi-dors Joan Gaya i Àngel Casas.

randa", ha dit el portaveu socialis­ta. La sentència anul·la també el conveni que va signar l'Ajunta­ment amb la junta de compensa­ció de Coll Fava, ja que les obres realitzades estan fora de l'àmbit d'actuació, mentre que d'altra ban­da, han quedat per realitzar una rotonda i un pont sobre la via de

Eix Vertebrador

Canviant de qüestió, igual com ha anat fent l'alcalde, els socialis­tes també s'han reunit amb diver-

"SC de Sant Cugat, Pere Soler t: E.G.

ses associacions i entitats de la ciu­tat per presentar el projecte de crei­xement de la ciutat. L'objectiu d'a­questes reunions és intercanviar punts de vista sobre el tema, de cara a formular al·legacions al pro­jecte. De moment, el PSC ja pen­sa en tres possibles esmenes. D'u­na banda, que s'ubiqui dins l'àmbit

de la nova centralitat al voltant de l'estació dels FGC a Mira-sol, un nou mercat municipal. Aquesta serà una de les primeres zones que veuran els efectes del nou creixe­ment a la ciutat, tal com va anun­ciar el mateix alcalde, Lluís Reco-der. D'altra banda, el grup municipal socialista també vol que es garanteixi que la connexió del parc Central amb el futur parc de 20 hectàrees del barri de Can Ma­tas es pugui fer per sobre d'un tú­nel, evitant així que la carretera de Vallvidrera faci de barrera. Una ter­cera al·legació passaria per concre-

Menéndez: "El temps ens ha donat la raó fil per

randa. Tenim tot el dret a exigir que CiU doni

explicacions a la ciutat"

tar les accions que es poden dur a terme per ajudar els nouvinguts a la ciutat que s'arrelin a Sant Cu­gat. Menéndez ha assegurat que abans de presentar al·legacions ho parlarà amb el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó.

Menéndez considera que "hi ha una mancança evident de meca­nismes de consulta d'iniciatives a la ciutadania". En aquest sentit, el portaveu socialista ha reiterat la seva demanda d'elaborar un pla estratègic "per posar en marxa un procés de consulta i debat ciutadà".

m e n c l a t & s r a

L'Ajuntament revisa els noms dels 9 8 5 carrers de la ciutat i en canvia 4 4

E.B. - Sant Cugat -

L'equip de govern de l'Ajunta­ment de Sant Cugat ha aprovat una actualització de la nomenclatura dels 985 carrers de la ciutat, elabo­rada per la comissió tècnica de no­menclàtor. En concret, s'han de­tectat 44 denominacions que canviaran de nom per criteris lin­güístics o històrics. En alguns casos se suprimeix el segon cognom, mentre que en d'altres, el primer.

En xifres, dels 985 carrers de Sant Cugat, 338 corresponen a deno­minacions referents a personalitats diverses, de les quals 121 són lo­cals. A banda, el nom de 209 vies està relacionat amb la geografia,

181 amb els topònims locals, 45 són denominacions amb origen en edi­ficacions properes, 109 són del món de la botànica, 37 del de la fauna i 34 estan dedicats a les dones, "nombre que esperem que prope­rament es vagi incrementant", va assegurar al ple el tinent d'alcalde de Presidència, Joan Recasens. "Això no és un document tancat, però la comissió de nomenclàtor va recomanar que es fessin els mí­nims canvis possibles per facilitar les coses a les persones que viuen en aquests carrers", va afegir.

Des d'Esquerra Republicana, la regidora Sara Bertran va exposar una llarga llista de consideracions en contra de la nova adequació. Bertran està en contra d'eliminar

Imatge del nom del carrer que ERC sempre ha vogut canviar. F.ARXIU E4C

els mots genèrics com 'rei' o 'pin­tor', però mantenir el dels doctors i alcaldes -sempre que siguin de Sant Cugat- Així, hi ha un carrer del "doctor Murillo", però no n'hi ha cap del "pintor Murillo". "Tot plegat, només empobreix la cultu­ra popular", assegura la regidora. "Nosaltres som republicans con­

vençuts i els únics reis que adme­tem són els del 6 de gener", deia en relació amb la plaça del Rei. "La resta són antigalles del passat que no s'adiuen amb la societat del se­gle XXI", va afegir. La proposta d'ERC és la de substituir "del rei" per "de la república catalana". Un dels motius que al·leguen és que la

plaça en qüestió va ser inaugurada en temps de la dictadura. Bertran també va criticar la duplicitat de molts noms de carrers. El cas més paradigmàtic, per la regidora, és el de mossèn Cinto Verdaguer, que té dedicat un passatge, un carrer, una rambla i una avinguda a la nos­tra ciutat. "Sóc una admiradora del poeta i de l'home, però crec que això és passar-se". Finalment, Ber­tran va recordar una moció del se­tembre del 1999 en què ERC de­manava canviar Cànovas del Castillo per Salvador Allende, que encara no s'ha fet. A més, va recla­mar la normalització de les plaques en castellà. Recasens va respondre que són prioritàries les plaques dels nous carrers.

El regidor Joan Balada (IC-V) va dir que ha mancat temps per estu­diar els canvis, i va proposar can­viar els noms de 'verge' pels de 'mare de Déu'. La regidora del PSC Maria Sansa considera "irra­cional" que se suprimeixin els se­gons cognoms, ja que es tracta del cognom matern. Tot i això, IC-V i PSC van votar sí a l'adequació.

E1S4CAIYIONS Dijous, 22 de febrerdel'2001 Publicitat

DECLARACIÓ PÚBLICA D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA EN CONTRA DE LA PROPOSTA D'URBANITZACIÓ PARCIAL DELS RODALS DE LA TORRE NEGRA

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, partit que va impulsar des de l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Cugat la Modificació del Pla Ge­neral Metropolità per tal de protegir integralment Torre Negra i únic partit de la nostra ciutat que s'ha personat judicialment i ha defensat els inte­ressos municipals en el recurs presentat per Núhez i Navarro en contra dels acords municipals, expressa:

• LA NOSTRA PREOCUPACIÓ envers les declaracions fetes el proppassat 1 de febrer al diari Els 4 Cantons, per Lluís Llerena (membre del Grup de Natura i de la Plataforma Cívica en Defensa de Torre Negra) relatives a la urbanització parcial de Torre Negra.

• LA NOSTRA PERPLEXITAT pel fet que un membre de la Plataforma Cívica en Defensa de Torre Negra posi sobre la taula, ni que sigui "a títol personal" una proposta sobre un tema tan greu que no s'ha plantejat al si de la Plataforma, coincidint amb les propostes urbanit-zadores que pretenen impulsar CiU-PP des de l'equip de govern, alguns propietaris del sector i Núfiez i Navarro.

• LA NOSTRA INDIGNACIÓ, perquè posar sobre la taula la possible urbanització parcial de Torre Negra és retornar a la mateixa alter­nativa que al seu moment va fer Núfiez i Navarro i que va ser rebutjada per la ciutadania i pels acords en el ple municipal.

• ERC CONSIDERA MOLT GREU QUE UN MEMBRE DE LA PLATAFORMA PREVEGI LA POSSIBILITAT DE MERCADEJAR AMB LA URBANITZACIÓ PARCIAL DE TORRE NEGRA, ja que obre una perillosa via a la progressiva pèrdua d'espais naturals de Sant Cu­gat del Vallès de la mà del govern municipal de CiU-PR

• ERC CONSIDERA INTOLERABLE CEDIR AL XANTATGE que representa urbanitzar parcialment Torre Negra a canvi (suposadament) de no urbanitzar altres sectors de l'anomenada Queixalada, que han de ser igualment protegits perquè la ciutat ja no pot cedir més es­pais lliures a l'especulació del sòl i al creixement urbà a què ens està abocant l'actual govern municipal de CiU-PR

• ERC EXPRESSA EL COMPROMÍS AMB ELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DE TREBALLAR PERQUÈ NO S'URBANITZIN MÉS ESPAIS LLIURES DEL MUNICIPI i perquè s'engegui un programa per fer efectiva la protecció dels espais adjacents als rodals de Torre Negra segons els acords adoptats unànimement a l'inici del procés de protecció.

ERC MANIFESTEM DE NOU LA NOSTRA FERMA ACTITUD EN LA PROTECCIÓ INTEGRAL DELS RODALS DE TORRE NEGRA I LA NOSTRA DECIDIDA OPOSICIÓ A AQUELLS PROJECTES QUE COMPROMETEN SERIOSAMENT EL FUTUR DE L'EQUILI­BRI MEDIAMBIENTAL I ECOLÒGIC DE SANT CUGAT DEL VALLÈS (PEDRERA BERTA, TÚNEL D'HORTA, DIVÈRSIA, EIX VER-TEBRADOR, URBANITZACIÓ DE CAN BUSQUETS, ETC.) A QUÈ ENS ESTÀ ABOCANT EL GOVERN MUNICIPAL DE CiU-PP AL NOSTRE AJUNTAMENT.

Sant Cugat del Vallès, 8 de febrer del 2001 ERC

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom .................. Cognoms Ciutat.................. Carrer..,,....,,...,,.. Codi postal......... NIF o DNI ............

....... Telèfon Fax......

El diari de casa. DADES DE LA SUBSCRIPCldt

Data d'alta ...J^E Adreça d'entrega

ISÍombre de Subscripcions

FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina ........................................................................... EntitatLXDDoficinaDDDDdcni] núm compteDDDDDDDDL Titular

Q Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès,................ de.....

SIGNATURA

del 2001

Enviar-la per fax al 93 674 20 24 o portar-la al C. Sant Antoni, 42 - 44

US 4 CANTONS

8 UllO

Dijous, 22 de febrer del 2001

Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès

• . P R E M S A ^ L O C A L

Carrer Sant Antoni,42-44, 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 62 82 - Fax 93 674 20 24

Adreça electrònica: els4cantons@totsantcugat.com

Director Josep Maria Vallés

Edita Premsa Local Sant Cugat S.L.

Consell Editorial Ramon Grau (president), Víctor Alexandre, Francesc

Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert de Pablo, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Emili Refíé, Montserrat Rumbau, Paco Soler, Josep A. Teixidó,

Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé, Joan Troyano, Núria Zabala, Manel Pardo i Pepa Martín

Gerent Anna Cornellà

Redacció Portada/Opinió: J.M.V;

Política/Entorn: Emili Bella; Societat: Ester Castanyer i Magda Méndez;

Esports/Contraportada: Alex López; Cultura: Marga Almagro

Economia/Comarca: Micol Sabaté Correcc ió

Blanca Pi i Jofre García

Directora comercial Clara Espasa

Subscripcions Sinda Gómez

Fotografia E. F. Gasalla i Enric Fabre

Disseny i maquetació Susanna Dicenta i Marta Cabroí

Impressió Rotimpres Tel. 972 40 05 95

Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 589 23 71

Dipòsit legal: GI-405-93

Els 4 Cantons expressa únicament la seva opinió en els editorials. Ets articles signats expressen l'opinió dels seus autors,

que E/s 4 Cantons no fa seva necessàriament.

Publicació adherida a:

( i )ACPC Associació C a t a l a n a de la Premsa C o m a r c a ]

i f & t í a

En funció de qui parla, un tema es veu d'una manera o d'una altra. Això no significa que ningú es tro­

bi amb la veritat absoluta sobre allò que pensa, és simplement una opinió. Aques- ' ta setmana, a través del ple municipal, hem conegut diversos projectes de l'Ajuntament, però n'hi ha quatre que destacaven per da­munt dels altres: la vianantització total de la plaça de l'estació i l'obertura al trànsit del carrer Safareigs, la construcció de noves piscines municipals al Parc Central (a la rambla del Celler se'n farà una de coberta), la promoció d'habitatge públic de venda i

La masia de Torre Blanca està a punt de celebrar dos anys d V kupació, justament quan s'ha fet

públic que el Jutjat de Rubí n'ha orde­nat novament el desallotjament, que es pot executar en breu. Una ordre que res­pon a la denúncia interposada per l'A­juntament de Sant Cugat contra els oku­pes mesos enrere.

És a dir, hi ha una ferma intenció del consistori presidit per Recoder de recu­perar la masia de Torre Blanca per tirar endavant algun projecte municipal que, ara per ara, mai no s'ha fet públic. Les ra-

Prioritats lloguer darrere del Monestir i l'ampliació de tres forats del Club de Golf Sant Cugat.

No podem valorar cadascun dels projec­tes esmentats perquè desconeixem com i quan es realitzaran, és a dir, si tant el pro­cés de construcció com la seva execució definitiva i la seva posada en marxa defi­nitiva serà l'òptima. Però sí que podem dir que són bons projectes perquè pretenen donar un millor servei a la ciutat. El més dis­cutible, des del punt de vista mediam-biental, seria l'ampliació del golf, però és que estem parlant justament d'això, d'una ampliació, i no de la construcció d'un nou

golf. L'equipament ja el tenim i cal re­conèixer que Sant Cugat també és cone­gut arreu per la pràctica d'aquest esport, i que amb aquesta ampliació ho serà més i re­percutirà positivament a la ciutat.

Evidentment, però, les entitats i associa­cions més sensibles amb l'afer de Torre Negra estaran i estarem més amatents per evitar la construcció en aquest sector, tot i que hi ha qui apunta que la seva urbanit­zació és qüestió de temps, com opina el propietari de la masia de Torre Negra a l'entrevista d'aquesta edició d'ELS 4 CAN­TONS.

'Preokupació\ ons del desallotjament que l'Ajuntament sempre ha esgrimit han estat la perillo-sitat de viure sota el sostre de Torre Blan­ca, tal com va quedar palès a l'informe efectuat pels bombers després dels in­cendis produïts a l'edifici.

La voluntat municipal de desallotjar la masia, però, ha estat acompanyada da­rrerament per una escenificació d'un dià­leg amb els okupes que mai no s'ha con­cretat en cap tipus d'acord. L'Ajuntament, durant el procés de diàleg, mai no ha retirat la denúncia.

En definitiva, una història llarga i com­

plexa i, sobretot, curiosa. No oblidem que l'estiu passat els ocupes vari frustrar per pilotes un intent de desallotjament policial.

El perill, entenem, continua vigent, però els okupes segueixen a la masia.

Durant els propers dies es podria des­vetllar quin és el final d'aquesta histò­ria, probablement quan les forces de se­guretat es presentin davant la masia, en ple hivern, època de l'any en què el més perillós és despullar-se al carrer. I Sant Cugat tornarà a ser notícia arreu del país pels nostres okupes a la masia de tots.

t i e s 9 ï&& » (È? S*. % 9Jf S >5&

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el

telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Es confirma el racisme insti­tucional

Després d'haver llegit la resposta del senyor Campuzano a la nostra car­ta del 3 de febrer passat, volem ma­nifestar la nostra preocupació al veu­re com no ens aclareix res i no veiem cap resposta concreta a les demandes o preocupacions formulades pel nos­tre col·lectiu. Per tant, creiem que els responsables polítics de CiU inten­ten justificar el recolzament al PP so­bre la nova llei d'estrangeria mit­jançant la retòrica, sense donar cap resposta als problemes que se'n deri­ven, a les inquietuds i l'estat d'il·le­galitat en què es troben milers de per­sones. Imaginem que no els queda cap més opció després d'haver-hi do­nat suport. La rèplica d'en Campu­zano es limita a reproduir el discurs oficial (podria perfectament ser la cò­pia de les declaracions del ministre

Piqué o del mateix Aznar), el qual es basa en legitimar una llei i alhora, in­tenta desprestigiar la feina dels mo­viments socials, els quals, amb la seva feina diària i el seu contacte directe amb els immigrants s'adonen de la veritable situació en què es troben actualment; desemparament davant de les institucions, angoixa constant quan se surt al carrer, perill de caure en mans d'explotadors laborals, mà­fies... Suposem que és difícil detectar aquestes situacions quan s'està pres-sionant per la dinàmica dels suports parlamentaris.

Per tot això, creiem que es confirma la nostra hipòtesi de l'existència del ra­cisme institucional, difícil de re­conèixer públicament i políticament incorrecte, però els fets són prou cla­rificadors per molt que es vulguin dis­fressar amb l'ús de l'oratòria política. Aprofitaríem l'ocasió per recordar qui­na és la manera de treballar del Sr.

Campuzano en el Congrés, quan fa poc votà en contra de la despenalit-zació de la insubmissió.

Amb tot, considerant que la crítica d'en Campuzano constitueix un afa­lac per tota aquella gent que donem suport als sense papers, aprofitem l'a­vinentesa per convidar-lo que ens ex­pliqui si CiU té alguna política alter­nativa a la del govern espanyol i de passada pugui conèixer la realitat de la immigració i les seves demandes.

Xavier Llana, Sant Cugat Per a Tothom

Ombres acústiques

Vaig anar a veure Un tramvia ano­menat desig. Podria tornar-la a veure demà mateix, però no al Teatre-Au-ditori de Sant Cugat. No és una sala adient per transmetre els detalls, les

Ei S e w e r I é m T l f o

• ' ' *•• £

FOfcftT ??

~^élxi.-20!H

E L S 4 C A N T W 6 Dijous, 22 de febrer del 2001 Opinió

idees, els suggeriments que fan els actors i les actrius, els seus tons de veu, els gestos, sobretot sentir el ma­tisos del desequilibri de la Blanche. Impossible multiplicar els sentits des de tan lluny. És una sala excessiva­ment gran i amb importants defi­ciències en el so-ombres acústiques, diuen-. A mi ja m'ha passat en dues ocasions: l'altra va ser amb Elldzaro de Tormes interpretada per El Brujo; amb una localitat de platea i l'altra d'amfi­teatre. Malaguanyades ocasions.

Els minúsculs espais de les sales al­ternatives obren una proliferació d'es­pais que ens han donat vetllades me­morables pel teatre, amb majúscula, precisament per la complicitat que s/estableix amb l'espectador, que viu i pateix amb l'actor i l'actriu, el seu treball i tota la gamma de possibili­tats que té un espectacle.

Quina llàstima!

M. Carme Pomes i Llorach

Busquem solucions

Fa dotze anys que vivim a Sant Cu­gat i encara que els nostres fills grans han patit algun o altre ensurt, no ha­víem tingut mai la sensació d'insegu­retat, por i patiment que tenim ara; i no tan sols pels nostres fills sinó tam­bé per nosaltres, ja que hi ha llocs a Sant Cugat pels que no pots passar a causa de les noves tribus urbanes i una d'elles en concret, l'anomenada per tots els joves "los rapaos".

Ens referim als últims fets ocorre­guts el passat 9 de febrer a les quatre de la tarda davant els cinemes de la nostra ciutat.

Aquesta tribu i, en concret tres o quatre nois d'aquesta, van agredir un noi, aparentment sense motiu. Primer va rebre un cop de puny, i més tard, quan ja era a terra va ser trepitjat.

Aquest noi va ser traslladat al Poli-clínic on va rebre les primeres cures i més tard va ser conduït amb una am­bulància a la Mútua de Terrassa. Ha estat ingressat fins el dilluns 12, però era el dia 16 i encara no sabíem molt bé quin era el seu diagnòstic.

Suposem que l'Ajuntament té co­neixement d'aquests fets i d'altres que s'han produït a la nostra ciutat. La Guàrdia Urbana, així com d'altres en­titats saben molt bé qui són els agres­sors, ja que no és la primera vegada que porten problemes.

Podem deixar anar els nostres fills al cinema, a patinar, a fer una compra pel poble?

Demanem més vigilància perquè a part dels nostres fills, que en realitat són el més importants, les persones grans també ens sentim desprotegi-des davant d'aquesta gent a la que no pots ni saludar, ja que de ben segur si dius "bon dia" ho hauràs fet amb al­guna mala intenció i tens dret a rebre algun o altre cop de puny.

Família A.N.

Agraïment

La família Julià i Fàbregas agraeix el suport de tots els que ens han acompanyat en aquests moments de condol.

Família Julià i Fàbregas

Universitat Eugenio d'Ors?

No seria més adequat que l'ano­menada Universitat Pompeu Fabra passés a dir-se Universitat Eugenio d'Ors? Així, almenys, no hauríem de suportar l'escamiment continu que representa el fet que una institució on el català és relegat a llengua de ter­cera i on la seva utilització ha estat, en determinats casos, reiteradament prohibida, dugui el nom de qui en va ser el principal ordenador i depura­dor per a un ús científic i modern. De segur que si el mateix Fabra pogués veure com des de la institució que porta el seu nom -ja té conya la cosa!-es rifen de la llengua a la qual dedicà tants esforços, restaria de pedra -i en­cara més de pedra si sabés que ha es­tat promoguda des d'una Generalitat restaurada, encara que això ja serien figues d'un altre paner...

No hi ha dubte que el nom d'un personatge com Eugenio d'Ors per a aquesta universitat és força adequat i s'adiu amb la filosofia que hi impera. D'Ors fou més o menys contemporani de Fabra i, com ell, arribà a la direc­ció de l'Institut d'Estudis Catalans i disfrutà, a l'època, d'un pretigi sem­blant, bé que en distints camps; amb la gran diferència, però, que Fabra es mantingué fidel a la seva llengua i al seu poble -el que li valgué morir a l'exili-, mentre que don Eugenio re­nuncià a l'ús de la llengua i, quan arribà el moment, s'alineà clarament amb els vencedors de l'època, l'es­perit dels quals, per cert, encara ro­man, -no cal dir llocs, oi?- a través de bastants dels seus néts.

/ . Torrent

La necessitat del consell de mobilitat

Carta oberta a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

El Grup de Territori del Fòrum Ciu­tadà per a l'Agenda 21 local es va cons­tituir l'octubre de 1999. Va decidir de començar a estudiar la mobilitat, do­nat que a la ciutat aquest és un tema viu, aixeca grans passions i sobretot perquè defineix el model de ciutat.

De la feina feta fins al dia d'avui des­taca que ha elaborat, entre d'altres, el document de treball Principis generals per a l'aplicació d'un pla sostenible de mobilitat a Sant Cugat del Vallès, que ha sol·licitat en múltiples ocasions que es convoqui el consell de mobilitat, que ha reclamat que es faci pública la recollida de dades duta a terme per la Fundació Racc. Dades que finalment es poden consultar des del mes d'agost del 2000 als locals de Policia Local, en un horari restringit però no com . seria d'esperar, des de la web de l'A­juntament, i que s'ha reunit en dues

es d e l s # e c f o r ocasions amb el director d'àmbit de la Via Pública, Medi Ambient i Mo­bilitat per informar-se de quins són els projectes de l'Ajuntament.

Els membres del Fòrum conside­ren que els ciutadans són alguna cosa més que els emissors d'un vot cada quatre anys. Volen expressar les se­ves opinions sobre tot allò que els afecta i reclamen el dret a ser escoltats. Els programes electorals són docu­ments tancats del compliment del qual no donen comptes i que sem­bla, en moltes ocasions, que ni els ma­teixos candidats s'han llegit. Tenen en compte que el sistema electoral no possibilita que el ciutadà pugui penalitzar el polític que al seu enten­dre no assoleixi els objectius, ja que les llistes són tancades i són raons, ben allunyades de la cosa pública, les que determinen que una persona formi part o no, i en quina posició, de les llistes electorals.

Per tot això sol·liciten que es con­voqui el consell de mobilitat. Fins ara s'ha convocat una sola vegada (juny del 2000) i insisteixen en que es con­voqui amb urgència perquè la ciuta­dania ha de tenir l'oportunitat de de­batre i influir en la definició del seu entorn i del seu futur. I és per tot això que també reclamen que sigui vin­culant i que es canviï la metodologia emprada en la primera convocatòria. L'Ajuntament hauria de passar a tots els membres integrants la documen­tació pertinent sobre allò que pre­senta, de manera que es pugui esta­blir un diàleg fonamentat i presentar lesalegacions documentades. Cal que els integrants puguin introduir en l'or­dre del dia aquelles qüestions que considerin d'interès i, sobretot, cal que l'Ajuntament es mentalitzi que els membres del consell són mem­bres, no públic o convidats de pedra, i per tant creuen que la sala de plens de l'Ajuntament no és l'espai idoni, sinó que cal fer la reunió en un espai on tots els membres estiguin asseguts en les mateixes condicions al voltant d'una única taula.

Grup de Territori del Fòrum Ciutadà pera l'Agenda 21 local

Carta a l'alcalde Lluís Récoder

Ai Lluís! Això sembla un drama grec d'aquells en què els personatges, més enllà de la seva subjectivitat, s'aca­ben cenyint als designis del destí, im-mersos en la fatalitat d'una trama pre­determinada. Tu has donat el vist-i-plau a l'ordre de desallotjament de Torre Blanca que tard o d'hora, des del poder que representes, ha­vies de donar. A Torre Blanca, aquest olimp nascut de les vostres ruïnes que

ni has conegut ni has entès, ens estem preparant per afrontar social-política-jurídica-mediàtica-físicament la vos­tra amenaça de desallotjament... el destí fatal de Yokupació.

Algun dia, quan tinguis perspecti­va, t'adonaràs que la teva actitud és la mateixa dels poderosos i instal·lats de totes les èpoques: mà dura, pre­potència, menyspreu per les mino­ries contestatàries, manca d'empatia i, finalment, si la plebs força el dià­leg: comunicació condicionada, pa­raules que no arriben als papers, visió del món des de la perspectiva d'allò culturalment dominant (amb l'actual varietat electoralista) i sobretot prag­matisme abans que principis; no cal ni dir que si en lloc d'un col·lectiu de joves fóssim una massa de botiguers, les nostres propostes haurien prospe­rat bastant més ràpidament. L'actitud del que utilitza la força quan no troba una solució en el diàleg és l'actitud que finalment condueix al feixisme, el mateix que devies combatre quan pintaves estelades a les parets.

Al ple Municipal del dilluns 19 de febrer vas avergonyir els pocs que sa­bíem la realitat de tot plegat. Argu­mentant les vostres raons per acabar amb el diàleg amb els oL·pes i per tant per acabar amb Torre Blanca a cops de porra vas arribar a dir unes quantes coses que almenys mereixen un con­trapunt.

- No és cert que no ens presentem a les reunions. La teva estratègia de re­forçar prejudicis -els okupes són deixats i per això se'ls crema la casa, els oku­pes són antisocials i per això no van a les reunions, els okupes són intolerants i per això no firmem res- és lamen­table, perquè utilitzes els tòpics per gi­rar la truita i dir que som nosaltres els que no volem arribar a un acord ni volem dialogar. 'Sap algú que els vos­tres convenis escrits per legalitzar To­rre Blanca mai s'han ajustat al que ens dèieu de paraula? ^Sabeu què signi­fica per a una casa okupada la legalit­zació? 'Deu ser aquesta capacitat de cedir en quelcom tan fonamental el que l'alcalde anomena "intolerància"?

Però de totes maneres, Recasens es­tava més que avisat de quins motius teníem per no anar a la famosa reunió, i no us hauria costat res fer almenys una trucada per aportar el vostre punt de vista. (Tu creus que es pot conti­nuar un diàleg llastat per la descon­fiança mútua si no sou capaços de re­tornar els objectes del dipòsit?

Us ha anat perfecta, la nostra deci­sió! Així podeu tancar en fals un dià­leg on no pensàveu cedir res més, i aquest és el fons de la qüestió. D'al­tra banda, ja fa un mes que Recasens sabia que estàvem preparant un do­cument per continuar el diàleg... no el vas rebre l'altre dia, "no podríem par­lar sobre això? jNo hi som a temps? i I

W*e*r-j i i i l—lllH

BELL^JMXJATS /

*3\<S>\ * :

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

per què? iQuè hi ha que no sabem? - La jutgessa ha dit amb totes les

lletres que l'Ajuntament és l'unic res­ponsable per les coses del dipòsit i que no té res a veure amb ella -i amb l'advocat de l'Ajuntament davant-. Ara, a més a més, ho ha escrit, ja us ho portarem aquesta setmana. Està clar que Hortal és un advocat molt hàbil, llàstima que no inclogui cap criteri moral o ètic en la seva feina. I també està clar que ell ha dissenyat aquesta estratègia de l'Ajuntament, que pre­tén fer-nos fora abans d'arribar al ju­dici. No sé fins a quin punt us ha men­tit, però pots estar ben segur que ho ha fet (i ja us ha anat bé), almenys en el tema del dipòsit. De totes maneres, fins i tot si necessitàveu un paper de la jutgessa -que no és el cas-, ja saps que amb voluntat política això té di­verses solucions. Que no n'hagueu activat cap, és sospitós. ,;Penses que això del dipòsit era una excusa nostra per no dialogar? No, en primer lloc, era una mesura de força perquè realment tenim molta necessitat de recuperar el que hi ha al dipòsit I en segon lloc, era una prova de la vostra voluntat real de dialogar, i ja s'ha vist. De totes ma­neres, mai hem parat de discutir sobre la legalització, i ja saps que el docu­ment que us acabem d'entregar no s'improvisa en quatre dies.

- Que voleu fer un centre per a tots els joves de Sant Cugat -i no quatre arreplegats sospitosos de kale borro-ka-A No em facis riure, els joves de Sant Cugat amb ganes d'exercir de joves, amb iniciativa, amb ganes de fer alguna cosa pel poble i per al po­ble, amb un mínim esperit crític i amb certa autonomia som nosaltres i tres-cents joves més de Sant Cugat, una bona part dels quals ha participat al­gun cop a Torre Blanca. d'Creus que els altres vindran corrent després de l'experiència de l'Espai Jove? ^Creus que als altres els importa alguna cosa col·lectiva que no sigui un bar o un xat cibernètic? ,;Creus que pot fun­cionar un espai per a joves dissenyat per adults? ,;Creus que us quedareu la masia i tan tranquils?

^Aquests són els joves que voleu? Els de "vota, consumeix i calla"? Està clar que l'esperit solidari us encanta quan és per als projectes de coopera­ció al Senegal, però quan el conflicte social arriba a casa vostra, només hi ha pals, prejudicis i por. Ets la per­fecta encarnació de l'esperit burgès català, és a dir, "tot es pot parlar... si hi ha alguna cosa a guanyar".

En fi, molt trist tot plegat, quan tro­bis un grup de joves disposat a recu­perar un espai durant dos anys sense cobrar un duro i dedicant-hi quasi tota la seva il·lusió, temps i creativitat, m'a­vises, potser aleshores em replante­jaré el distanciament creixent que to­tes aquí sentim cap al vostre sistema paternalista i infantilitzador. Torre Blanca està més bonica que

mai, l'altre dia vam inaugurar una al­tra sala. Hi seguirem treballant, pro­vocant els "danys i perjucidis" que tants milions us estalviarien si algun dia marxem de la masia i, aleshores sí, podeu recuperar-la per a algun dels vostres projectes faraònics.

Arnau, un "ignorado okupante''

10 Opinió ELS4CA1YIONS Dijous, 22 de febrer del 2001

Ei c e l l e r

Estüs de vida i salut MARÍ P. GONZÀLEZ I ANNA NOVELL

L 'any 1946, la Organització Mundial de la Sa­lut definia el concepte de salut com: "Un estat complet de benestar físic, mental i so­

cial i no només l'absència de malaltia o dolència". (OMS, 1946).

Més tard però, a l'any 1976, va aparèixer una nova definició de salut que incorporava altres termes i conceptes que fins llavors no es contemplaven:

Una manera de viure que és autònoma solidària i joiosa. És una condició d'harmonia, d'equilibri fun­cional, físic i psíquic, de l'individu dinàmicament integrat en el seu medi natural i social. (X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana).

Els estils de vida o la manera que tenim de viure es basen en la interacció entre les condicions socials i ambientals en què viu l'individu i les pautes indivi­duals de conducta.

L'estil de vida que portem condiciona la nostra qua­litat de vida: temps de lleure, temps per estar amb la nostra família, i també condiciona la nostra salut: els accidents de trànsit, les malalties cardiovasculars, te­nen molt a veure amb el nostre comportament, els nostres hàbits i el nostre estil de viure.

Però, quins hàbits, actituds i conductes formen part de l'estil de vida d'una persona?

Podríem parlar-ne de molts i moltes, però bàsica­ment el nostre estil de vida estarà configurat pels

nostres hàbits alimentaris, el temps que dediquem al lleure, l'oci o a nosaltres mateixos, l'activitat física, si consumim alcohol, tabac i altres elements nocius, la manera com ens relacionem amb els altres, l'auto-estima, la capacitat de resoldre conflictes, el temps

"Els estils de vida es configuren durant la

infantesa i es transformen i consoliden en

radolescència, per això és important que

siguem conscients que Vestil de vida que utilitzem els adults serveix de model a

imitar per als infants"

que dediquem a la comunitat, als altres, l'estil de conducció, el ritme de vida, etc.

Els estils de vida es configuren durant la infantesa i es transformen i consoliden en l'adolescència, per això és important que siguem conscients que l'estil de vida que utilitzem els adults serveix de model a imitar per als infants.

Penseu que el que la gent fa és més important que el que la gent sap. És molt important ser coherents

entre el que diem i el que fem, ja que els infants imitaran sempre abans el que fem que rio pas el que diem.

Últimament han sortit molts articles a la premsa sobre els trastorns de la conducta alimentària, insis­tint precisament en què l'estil o manera que tenim els adults de fer els àpats té molt a veure amb l'estil que assumiran els nostres fills. Si a casa es menja de-pressa, no es fa un bon esmorzar, normalment es fan dietes hipocalòriques i la majoria dels aliments són lights estem ensenyant als nostres fills aquest estil d'alimentació,.per

D'altra banda , si fumem, bevem de forma abusiva, no fem esport i conduïm sense respectar les normes de trànsit, estem ensenyant als nostres fills un estil de vida, una manera de fer.

Per tant, els estils de vida són educables i si els en­senyem amb les nostres actituds i conductes a res­pectar els altres, a menjar de tot, a tenir temps de lleure, a escoltar els altres i a disfrutar i gaudir de la vida, els estarem ensenyant un estil de vida saluda­ble que els permetrà fruir i gaudir de la seva pròpia vida, i alhora, constituirà un element bàsic per poder evitar o afrontar amb eficàcia moltes de les situa­cions que comporten risc per a la salut.

Mari P. Gonzàlez i Anna Novell són de l'Institut de Benestar i Salut Comunitària

El s o t e r r a n i

Madrid i Sant Cugat ÏOSEP CANALS

No cal dir que la capital de l'Estat espanyol avui té molta im­portància per a la nostra ciutat,

no només per la presència contínua de molts polítics locals, empresaris, locutors i artistes de la faràndula, que setmanalment amb el pont aeri pugen i baixen d'una ciutat a l'al-tra, sinó pel que podem treure de bo per a la ciutat i la comarca del TGV, entre altres coses. Però el que ja no és tan normal és trobar tants santcugatencs passejant per un recinte firal, ple de ferros, taques i diferents estris que qualifiquem d'art.

I és que Madrid, el passat cap de setma­na es va omplir de santcugatencs, molts d'ells ciutadans anònims, d'altres artistes, ga­leristes, col·leccionistes, i d'altres simple­ment encuriosits per un important esde­veniment nascut a Barcelona fa més de vint

anys i que Madrid es va fer seu, davant les picabaralles dels professionals d'aquí, que se'l varen deixar escapar. M'estic referint a Arco, un esdeveniment que va més enllà del fet artístic i que fa trontollar durant uns dies una ciutat i un Estat, a més de tenir àm­plia repercussió internacional i mediàtica en tots els mitjans de comunicació tant na­cionals com internacionals.

Si existeix un moment en què la capital castellana s'omple de santcugatencs és pre­cisament durant el mes de febrer, data en què se celebra aquest certamen artístic. Però, què té Arco per fer que tants santcu­gatencs omplin enguany el recinte firal? Abans que res, té un important fet medià-tic i de promoció sense precedents a l'Es­tat i després molta modernitat, i ho dic en cur­siva perquè visitar aquesta fira d'art per a

molts és molt chic, tot i que en surten tal com hi han entrat, sense entendre res del que han vist, però això si, orgullosos de ser un dels milers de visitants que durant uns dies presumiran que han estat a Arco.

Per als professionals, aquest és un dels esdeveniments més importants sobre l'art d'avui que es desenvolupen en el món, i d'aquí ve l'interès que té per als galeristes santcugatencs poder estar en contacte amb l'art més emergent, juntament amb l'art ja consolidat. A la fira s'hi han vist obres per a tots els gustos, però sobretot, els tres ar­tistes santcugatencs que hi exposaven van fer un bon paper -Anzano, Carral, Tsuku-mo-, igual que els galeristes locals, que es van deixar notar, i què dir dels represen­tants de l'administració local que van poder veure in situ per on camina l'art del segle

XXI i prendre bona nota de les promocions que feien les diferents administracions de la seva aposta cultural.

Arco de Madrid no és Artexpo de Barce­lona, i això es posa de manifest amb tota la seva contundència, es vulgui o no. Avui és Madrid que es fa seva la Fira i a Barcelona, amb les picabaralles contínues, potser en­cara perdrem la fira provincial que avui te­nim. Perquè no estem parlant de línies de creació, estem parlant de crear mercat i in­terès social vers els esdeveniments de les arts visuals, tant emergents com consoli­dades. I si la ciutat de València també és capaç de fer-ho,i Per què Barcelona, amb tota una esplèndida àrea metropolitana, avui és tan provinciana en fires d'art ?

Josep Canals és galerista

ENS QÜE!XEM QUE NO PODEM ESTKIONAR ELS COTXES AL

CENTRE, QÜAH TENIM UN P XRQUINCI FET PER

V AJUNTAMENT TOCANT

AL MONESTIR, SEMPRE BUIT if /

... E U ENTESOS DiÜEN QUE ESTA BUIT PER MANCA DE RECURSOS PER DONAR- 10 A CONÈIXER... I VES PER ON»

ARA, I SENSE POSAR-HI UN DURO, Ei CONEIXERÀ TOTHOM

... GRÀCIES A LA PUBLICITAT QUE Li DONARK LA SENTÈNCIA QÜE ANUL.LA

ELS PACTES QUE VAN PERMETRE LA SEVA CONSTRUCCIÓ !í

... NO SE SI RIURE 0 PLORAR U

ELS4CANT01VS Dijous, 22 de febrer del 2001 Opinió 11

La l l a t í

Tant costa fer-ho bé? PERE SOLER ARTALEIO

E l problema del trànsit en el nostre municipi és una de les principals preocupacions dels

ciutadans, sobretot al centre neuràlgic de la nostra ciutat. Tothom es queixa de la falta de sensibilitat per part de l'Ajuntament. Els veïns que hi viuen, perquè estan farts dels clàxons i de de­nunciar-ho, i també perquè no poden accedir amb facilitat als seus domicilis i aparcaments; els conductors, perquè es veuen enmig d'un embús i moltes ve­gades, sense voler-ho, es veuen im-mersos en el caos a causa de la direcció dels carrers i no poden escapar-se'n. I els vianants, perquè han de suportar els fums, els sorolls, i a la vegada, esqui­var els vehicles que pacientment o im-pacientment fan caravana, i que mol­tes vegades, en el seu afany d'avançar uns centímetres, no respecten ni semà­fors ni passos de vianants.

Si analitzem els carrers conflictius, en són ben pocs, però de cabdal im­portància per a la mobilitat. ïQui no ha reflexionat i ha cregut que no té cap sentit que en el carrer Valldoreix hi de­

semboquin sis carrers abans de topar amb el carrer d'Àngel Guimerà, sense escapatòria possible? Des de l'Ajunta­ment ens diuen que hem de pensar en clau postvianantització d'aquest carrer, però, i mentre no ho sigui? I com es re­soldrà el pas del veïns? I quin cost tindrà per als co­

ma quan s'ha d'informar? S'han de bus­car solucions! Des del PSC de Sant Cu­gat s'han fet diverses propostes: per exemple, per alleugerir el trànsit de Lluís Companys, l'obertura del carrer Safareigs (assumida aquesta proposta només parcialment per l'Ajuntament,

malgrat

merços? Com .QUJ m na refiexionat j na cregut que no q u e f,nca™ es resoldrà el G"w J . . no s ha fi-

taii de la plaça té cap sentit que en el carrer Valldoreix hi xat una dels Quatre desemboquin sis carrers abans de topar d a t a p e r

Cantons quan v

amb el carrer d'Àngel Guimerà, sense comencin les obres de l'a­parcament? I la plaça Lluís Millet, final­ment, quedarà tal com està? Com es resoldrà la circu­lació dels voltants de la plaça Octavià quan sigui per a vianants juntament amb el carrer Santiago Rusinol? Podrí­em fer-nos moltes preguntes més i dub­to molt que a hores d'ara l'Ajuntament tingui respostes clares, i si les té, per què no les explica?.Per què no s'infor-

escapatòria possible?

executar-ho), també s'ha instat diverses vegades a fer públic l'informe,

tan esperat, del RACC sobre anàlisi i • mobilitat de la nostra ciutat, i s'ha sol·li­citat l'increment de Policia Local per fer front a una demanda generalitzada de la ciutadania per a la regulació de la circulació, o s'ha reclamat escoltar i fer partíceps els veïns i comerciants, però sobretot s'han demanat informació de

com es vol millorar la situació. Òbvia­ment, ens queden tres solucions: la pri­mera és la més dràstica, i a priori, crec que és el que es pretén des de l'Ajun­tament a base de cansament i avor­riment, i és deixar de passar-hi amb el vehicle; la segona és seguir fent pro­postes i tenir imaginació i amb sort, n'hi haurà alguna que encara podria ser as­sumida i realitzada.I la tercera és de­manar una planificació seriosa des del govern municipal, informar la ciutada­nia de què es pretén fer, escoltar les parts implicades i actuar amb con-tundència i celeritat. Ara més que mai hem d'exigir al govern de la nostra ciu­tat que no només es preocupi per la si­tuació sinó que actuï ja! Cercant els ele­ments necessaris, ajudes, es tudis , mitjans i persones que facin falta, però aquesta situació és ja insostenible. Crec que els ciutadans de Sant Cugat ens mereixem una solució per al trànsit, ja!

Pere Soler Artalejo és membre de la Comissió Executiva del PSC

de Sant Cugat del Vallès

La fimestra

^Terratrèmoh a casa nostra? MONTSERRAT RUMBAU

Aquests últims dies hem pogut veure com, per culpa d'uns terratrèmols, dos països han que­dat submergits en un caos terrible i les imatges

dels mitjans de comunicació ens han mostrat de ben a prop tot l'horror que poden arribar a desencadenar aquests moviments de terra, i de com, en tan sols uns segons, es passa de la total normalitat a la desolació més absoluta: tot queda derruït, milers de persones queden atrapades sota les runes, un munt de morts i els que sobreviuen no els queda res. No saps per què, però aquestes calamitats afecten sempre els països més po­bres, i costa d'entendre que la naturalesa pugui arribar a ser tan devastadora, perquè ens sembla que estem en uns moments en què ja ho podem dominar tot, fins i tot la naturalesa, però no és així i aquesta continua sent salvatge, incontrolable i temible.

Quan aquests dies hem sentit aquestes notícies tan dramàtiques, segur que molts de nosaltres ens hem tranquil·litzat tot pensant que sort que vivim en una zona que no es veu afectada per terratrèmols impor­tants. La memòria històrica, però, és feble i més ara que amb tantes notícies diàries acabes per rto recordar què és el que va passar abans d'ahir. I mirant el passat, veus que en el nostre país també n'hem patit, que van causar morts i també molta destrucció. Aquests ter­ratrèmols van tenir lloc al segle XV, els pitjors van ser al 1427 i sobretot al 1428, però n'hi hagueren d'altres al llarg d'aquest segle, les comarques més afectades va­

ren ser la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya. Les crò­niques de l'època ens diuen que s'enderrocà la vila d'Olot, la de Castellfollit, i que hi va morir molta gent, a Puigcerdà hi van morir 300 persones i el foc es va es­tendre per la població i la va destruir, perquè la majo­ria dels edificis eren de fusta. I diuen que aquest gran terratrèmol es deixà sentir tant a la terra com al mar i

"La memòria històrica, però, és feble i més

ara que amb tantes notícies diàries acabes per no recordar què és el que va passar

abans d'ahir. I mirant el passat, veus que en

el nostre país també n 'hem patit"

:ï:r-:-:>"l>-:::-]"|:r-l::"]:i:E"i-["":!=:-::E:]::"l:::F"::ï:r:::]"i:r:J:>:::"::J

amb uns efectes tan terribles que les grans naus eren ai­xecades per les aigües.

Barcelona també va resultar afectada pel sisme, era la festa de la Candela i la gent es trobava dins les eglésies. Quan es va sentir el moviment de terra, tothom va vo­ler sortir a fora, a l'església de Santa Maria del Mar van caure unes pedres de damunt del portal major i hi van morir més de 25 persones, uns per culpa de les pedres, d'altres asfixiades per la mateixa gent que volia sortir.

Els terratrèmols se succeïren i sabem que a Girona i Barcelona la gent tenia por d'estar-se a la ciutat i mar­xaven a fora, cap als camps i horts, on vivien en caba­nes que ells mateixos es construïen.

Si Barcelona quedà afectada, hem de suposar que Sant Cugat també se'n devia sentir. Va ser a causa d'aquests terratrèmols que quedà destruït el monestir de Ripoll i enderrocats els campanars de Sant Martí del Canigó i de Sant Miquel de Cuixa. Anys més tard, mossèn Cin-to Verdaguer va escriure el conegut poema en què els campanars d'un i altre monestir es lamentaven de tro­bar-se en aquell estat.

Avui en dia ja hem perdut totalment la memòria d'a­quests terratrèmols que al segle XV van sacsejar tan fortament al nostre país i que van suposar la destrucció de viles i pobles i la mort de tantes persones. Alguns d'a­quests sismes, com el de 1428, es diu que van arribar a tenir 8 graus d'intensitat. Des d'aleshores, han passat més de 500 anys, per nosaltres pot semblar que 500 anys són molts, però si ho mirem des del punt de vista del temps de la Terra, són ben poca cosa. No sabem si les entranyes de la nostra terra tornaran a tremolar de nou, esperem que no, i que no haguem de viure mai uns terratrèmols com els que van haver de patir els nostres avantpassats.

Montserrat Rumbau .és presidenta d'Amics de la UNESCO Valldoreix Sant Cugat

La qualitat en 1 hora

La seva tintoreria de conf iança Elies Rogent, 52 B Al costat del Mercat Torre Blanca

Tel. 93 675 27 06

US 4 CANTONS

Entorn TZ Dijous, 22 de febrer del 2001

Vianantització

1. Carrer dels Safareigs 2. Carrer de Villa 3. Carrer Àngel Guimerà 4. Carrer de Valldoreix 5. Avinguda de Lluís Companys 6. Estació FGC 7. Finca de Can Maristany 8. Futures promocions immobiliàries

ZHH2 Z o n a de vianants

'Foto finish' de la plaça de Lluís Millet completament vianantitzada on es farà el tercer pàrquing subterrani de Sant Cugat FOTO: CEDIDA

Aproven el tancament de la plaça de l'estació i l'obertura de Safareigs Carbó anuncia que la vianantització arribarà fins a la plaça d'en Coll

EMILI BELLA

- Sant Cugat -

L'Ajuntament ha fet un pas més cap a la vianantització total de la plaça de Lluís Millet i la millora del trànsit a la zona de l'estació. El ple de dilluns va aprovar per unanimitat la mo­dificació del Pla General Me­tropolità a l'illa de Can Maris­tany, que permetrà tancar la plaça de l'estació al trànsit mo­toritzat, i farà passar els cotxes per un pas subterrani. A banda, també es construirà el tercer pàrquing subterrani de l'eix Monestir-plaça dels Quatre Cantons-estació. El tinent d'al­

calde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va anunciar al ple que la conversió del centre en zona de vianants s'allargarà fins a la plaça d'en Coll, que en un prin­cipi no hi estava inclosa. Tot plegat forma part del Pla del Centre, que es presentarà pre­visiblement el proper mes de març.

Tercer aparcament

L'aparcament de l 'estació tindrà entre 200 i 300 places, segons si es pot fer de dues o tres plantes. De moment, l'A­juntament està a l'espera dels resultats dels estudis geotèc-nics. El pàrquing tindrà una do­

ble funció. D'una banda, ser­virà perquè els usuaris dels fer­rocarrils hi aparquin els vehi­cles; de l 'altra, també està destinat als santcugatencs en general. A més, es construirà un aparcament de superfície.

Amb tot això, l'equip de go­vern té la intenció de perllongar el carrer dels Safareigs fins al d'Àngel Guimerà per descon­gestionar el centre. Carbó va explicar que la seva intenció és la de traslladar els safareigs a algun altre punt de la ciutat per­què els santcugatencs els pu­guin visitar. Carbó va assegurar que no es descatalogaran.

El portaveu del Partit dels So­cialistes (PSC), Jordi Menén-

dez, va acusar l'equip de go­vern d'haver "convertit la plaça en un bunyol. Han començat la casa per la teulada". Menéndez va demanar que els taxis i els autobusos no passin per sobre de la plaça i es busquin solu­cions alternatives, com la de fer-los passar per l'altra banda de l'estació. Des d'Iniciativa per Catalunya-Verds, el regidor Joan Balada va demanar que no es déscatalogui una part de la tanca de Can Maristany. Per la seva part, el portaveu d'Es­querra Republicana (ERC), Eduard Pomar, també creu que la tanca de la masia no s'ha de descatalogar perquè "li dóna personalitat".

Can Maristany serà el Zurich de Sant Cugat

El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va comparar l'illa de Can Maris­tany amb el cafè Zurich de la plaça de Catalunya a Barce­lona, tenint en compte la cen-tralitat de la plaça i el fet que cada dia la trepitgen moltes persones. En aquest sentit, des de l'Ajuntament s'han plantejat la recuperació de la imatge ciutadana d'aquesta plaça com a centre d'arriba­da. Amb el cafè o restaurant que acollirà Can Maristany, la plaça de Lluís Millet comp­tarà amb un total de quatre bars. La vianantització afec­tarà una part de l'avinguda de Lluís Companys i del carrer d'Àngel Guimerà.

ELS4CANF0NS Dijous, 22 defebrer del2001 Entorn 13

H 'm. &». SA ™ . A ™ ^

Primera promoció

d'habitatge públic de lloguer de Promusa

EMILI BELLA

- Sant Cugat -

L'empresa municipal de pro­moció de l 'habitatge Promusa construirà la primera promoció de vivendes públiques de llo­guer a l ' en to rn nord-es t del Monestir de Sant Cugat. En to­tal seran 100 els habitatges que es faran a la zona, gràcies a l'a­provació provisional de la mo­dificació deLPla General Me­tropolità (PGM). Joan Carbó va defensar la promoció assegu­rant que l 'habitatge públic de lloguer "necessita una centra-litat urbana". La modificació del P G M permetrà t ambé l'­habilitació d'un aparcament de superfície, una estació d 'auto­busos i una futura ampliació de la Casa de Cultura.

Aquest canvi del P G M es va aprovar dilluns al ple munici­pal, gràcies als vots de l 'equip de govern, d'IC-V i d 'ERC. El grup municipal socialista es va a b s t e n i r : " N o h e m t i n g u t

t e m p s d 'es tudiar si això està afectat o no per la sentència desfavorable del Tribunal Su­perior de Justícia de Catalun­ya", va explicar el portaveu dels socialistes, Jordi Menéndez. El t inent d'alcalde de Ciutat Sos­tenible, Joan Carbó, va sortir al pas i va explicar que la sentèn­cia no té res a veure amb la fi­gura de p l a n e j a m e n t que es portava a aprovació.

L e s e x p r o p i a c i o n s q u e q u e d e n

Des d'IC-V, el regidor Joan Balada va instar l 'equip de go­vern a tenir cura de les perso­nes q u e v iuen als immobles que s'han d'expropiar per aca­bar de tancar l'eix viari, que es cone ix p o p u l a r m e n t a m b el nom d'scalèxtric. El portaveu republicà, Eduard Pomar, veu amb bons ulls la nova promo­ció, però va fer a lgun matís : "Voldríem que aquesta inicia­tiva s 'estengués a més àrees de la ciutat", deia Pomar.

La zona afectada, darrere el Monestir FOTO: ARXIU E4C

El PP assegura que la línia de Renfe s'obrirà a finals d'any

EMILI BELLA

El tram Martorell-Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de la futura línia de Rodalies de Renfe Papiol-Mollet estarà ober­ta per a passatgers l'últim trimes­tre d'enguany, segons ha explicat la diputada al Congrés, la santcu-gatenca Berta Rodríguez. La po­pular, membre de la comissió d'infraestructures de la cambra baixa, ha explicat que s'acaba d'o­brir el concurs per adjudicar les obres de remodelació i adequa­ció de l'estació d'aquesta futura línia de Rodalies no radial al bar­ri de Coll Fava, juntament amb la de Rubí. Rodríguez va ser l'en­carregada dijous passat de defen­sar una proposició no de llei dins la comissió per la conversió de la línia. La parada de Coll Fava tindrà una zona comercial, una cafeteria i un pàrquing de gairebé 400 places que es construirà en dues fases. En la primera es fa­ran 190 aparcaments, mentre que en la segona, la resta fins arribar als 390. A Rubí, se'n faran 200.

Llum v e r d a a l ' ampl iac ió de t r e s fora ts de l c a m p de golf d e Sant Cugat

E.B. - Sant Cugat -

L'equip de govern municipal (CiU i PP) va aprovar, dilluns al ple municipal ,1'ampliació de 21 a 24 forats el camp de golf de la nostra ciutat. El tinent d'àlcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va explicar que el golf "ha après a conviure amb la ciutat; és un golf urbà". Els tres partits de l'oposició van demanar que es deixés el punt sobre la taula per diversos motius. El portaveu del PSC, Jordi Me­néndez, va dir que el seu partit és partidari de l'ampliació si el club ho necessita, però va demanar que

s'estudiés conjuntament amb el futur de la resta d'espais de l'a­nomenada Queixalada. Per la seva banda, des d'IC-V, el regidor Joan" Balada considera que l'ampliació no és necessària, encara que va afirmar que no estan en contra "que hi hagi golfs urbans". Al seu torn, el portaveu d'ERC, Eduard Pomar, pensa que l'ampliació su­posarà "una nova agressió a la se­rra de Collserola", a més d 'un " m a l b a r a t a m e n t d ' u n recurs escàs", com és l'aigua.

Per altra part, els ecologistes van protagonitzar dimarts al matí un acte de protesta contra l'amplia­ció. Diversos membres de la Pla­taforma per la Defensa de Torre

Negra van tallar uns 20 metres de la tanca metàl·lica de la instal·lació, que entenen que estava col·loca­da de manera il·legal. Es tracta d'un tram que trepitja la riera de Sant Crist. Un dels portaveus dels ecologistes, Krístian Herbolzhei-mer, va assegurar que "el club de golf està actuant amb prepotèn­

cia, arrogància i contra la llei en alguns casos". Lecologista va afe­gir que "la convivència pacífica que feia esment ahir [al ple] el ti­nent d'alcalde de Ciutat Sosteni­ble entre el club de golf i la ciutat, entra en conflicte quan el club de golf fa actuacions polèmiques i al­gunes d'elles il·legals".

FOTO: E.GASALLA

El club de golf de Sant Cugat és el més antic d'Espanya, de l'any 1914, i va veure la inauguració de l'estació dels Ferrocarrils. L'am­pliació de tres forats afecta unes quatre hectàrees de terreny pri­vat A l'estiu, sobretot als mesos de juliol i agost, el golf podrà agafar ai­gua de la xarxa pública.

CENTRE DE "LA IMATGE Plaça del Or. Galtes, 9 - TeL 93 675 56 74 - Sant Cugat

£/ Santa Maria, U - Tet. 93 675 57 24 - Sant Cugat

e-mail: zoomcentre@infonegoào. com

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a Z00M et donem la màxima qualitat i el millor servei!

. : • : , : : • * : ; • • • • . i • ffldidtal point

Èl teu distribuïdor de cameres i material digital Kodak a Sant Cugat

14 Entorn ELS4CANIUNS Dijous, 22 de febrer del 2001

n t r e v i s t a r r B e g r ( V I I )

Va ser durant nou anys director de l'Espanya Industrial, a Sants. "La primera fàbrica d'Espanya de tèxtil", assegura. Ara té 8 1

anys. V a presentar el pla parcial del sector. Esteve Rabadà fa dures acusacions contra antics representants del món polític local

i membres de la plataforma ecologista.

Esteve Rabadà. Propietari de la masia de Torre Negra

"Als ecologistes els han fet servir de peons. Alguns cobrant i els altres no'

EMILI BELLA

- Sant Cugat -

- Vostè és el propietari de la masia de Torre Negra...

- ...i de tota la finca. Tinc més de 100 hectàrees encara. Jo vaig fer el pla parcial. Fa 10 anys, en vista que no hi havia manera que me la pro­gramessin, me'n vaig cansar. Fins i tot vam fer totes les reparcel·la-cions. Llavors em vaig vendre la major part dels terrenys a Núnez i Navarro. Me'n vaig cansar perquè l'Ajuntament m'estava dient que no, perquè buscava una altra cosa.

- Quines expectatives tenia vostè per als seus terrenys?

- Immediata construcció, amb el millor pla parcial que hi ha a Sant Cugat No n'hi ha cap com el meu. Amb zones verdes, un 60%. El té l'Ajuntament, està aprovat de l'any 76 i va quedar pendent de progra­mació per part de l'Ajuntament. L'any 88 s'acabava el termini per programar-ho i no ho va fer. Van desviar la cosa cap a altres llocs. Llavors es va promoure una cam­panya contra allò, que algú pagava. Tota sola no es fa, una campanya així. Espontàniament no es fan aquestes coses. Una campanya que ha durat anys i que ha aconseguit que l'Ajuntament ho parés del tot i proposés convertir-ho en zona ru­ral; una cosa completament ab­surda. És una cosa molt cara de mantenir. Tant se me'n dóna tot, ara. Jo hi tinc la casa i el dia que vulgui, es fa una fundació, i lles­tos.

- ^Només hi va els caps de set­mana, a la masia?

- Sí. Jo me l'estimo molt. M'hi he gastat molts diners. Em pre­gunto per què s'ha fet tota aques-

Rabadà a casa seva, amb un tapís al darrere FOTO: E. GAS ALLÀ

ta campanya. Aquesta campanya és política completament. Es va portar molt bé perquè durant aquests anys, mentre es parlava de Torre Negra, s'anava fent per al­tres llocs. S'han fet barbaritats. Tan malament com se sap. En canvi, això meu resulta que és meravellós i que no es pot tocar. Perquè ho han volgut així, i per què? No pot ser res més que una cosa interes­sada, primer, econòmicament, i després, políticament.

— Per què creu que s'ha de cons­truir a Torre Ne­gra?

- Construir-hi,

"Tothom ha discutit l'edificabilitat d'allà, però ningú no s'ha

cabilitat d'allà, però ningú no s'ha mirat el pla que hi ha aprovat. Ni el mateix alcalde, l'anterior.

— £Üa anat seguint l'evolució de les negociacions?

- Sí. Si l'Ajuntament creu que s'ha de fer [protegir], que ho com­pri i ja està. Que faci una oferta i ho compri. Els uns sí i els altres no. Era edificable abans i ara no. Per què? Jo vaig estar pagant sis anys contribució urbana de tot Que pa­gava un milió i mig de pessetes

cada any. Vaig ser el primer contri­buent de Sant Cu­gat d 'urbana, de molt I en un mo-

però bé. Una part m i r a t el pla que hi ha m f « d o n a t> ^ re" s ha de construir i sultà que no, per-bé. Estava projec- aprovat. Ni el mateix què uns senyors

tat coma zona re- alcalde, l'anterior" T*TT amb

11.000 firmes en-

• • " • ' • " ' : " • • " • ' : - -

sidencial. N o es pot comparar el que s'ha fet a Can Trabal. Molt millor. Amb grans avingudes... No té res a veure. A més, els plànols no se'ls ha mirat ningú. Tothom ha discutit l'edifi-

tre les quals volien posar-hi la meva.

Vaig passar per davant l'estand i em van dir: "Posi una firma". I jo vaig preguntar: "Per què?". I diu: "Perquè tot allò d'allà davant si­

gui zona verda". Però si és casa meva! No m'interessa. Tenir tants anys la cosa parada sense poder fer res, ,;és possible, això? Hi tenia 250 hectàrees. I totes immobilitzades. No puc fer-hi camins, no puc fer-hi res.

- ^Com es que Núnez i Navarro va comprar els terrenys si no podia fer-hi res?

- Aquest senyor els va comprar en el moment en què encara està­vem discutint amb l'Ajuntament.

- ^Creu que finalment s'hi aca­barà construint?

- I tant! Pots estar-ne segur. Jo no ho veuré, però segur que sí. Seguríssim. És un procés polític només. No hi ha tingut res a veu­re l'ecologia. Res a veure. Als eco­logistes els han fet servir de pe­ons. Els han pagat, o sense pagar. Alguns cobrant i els altres no. És així, en pots estar convençut Els ecologistes o qui sigui, les comis­sions aquestes. N'hi ha alguns que no, que són de molt bona fe i s'ho creuen. Però n'hi ha d'altres que no s'ho creuen. Va, home, va! Després dels xous que han mun­tat, el del pi d'en Xandri... Ja m'ex­plicaràs! Qui paga i qui ho orga­nitza, això? Desenganya't: això espontàniament no surt. Això no és possible. Els pobles no es ma­nifesten mai espontàniament . Mai. El poble ni sap on és la To­rre Negra. Ni saben què és ni de què es tracta.

- í P e r quina quantitat va ven­d r e e ls t e r r e n y s a N ú n e z i Navarro?

- Això sí que no t'ho diré. N'es­tic molt content. Ell no sé si està tan content d'haver-ho comprat. (Riu) Jo tenia a la vora de 70 anys i ja veia a venir que això s'allar­garia.

Sant Cugat recull 5 0 0 arbres de Nadal

E.B.

- Sant Cugat -

L'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat ha recollit un total de 500 arbres de Nadal en la campanya del 2000, un 25% més que l 'any anterior. El regidor de l'àrea, Jordi Ferrés, ha destacat que "és un motiu de satisfacció in­dicatiu de la conscienciació cí­vica". Enguany la campanya comptava amb un nombre su­perior de punts de recollida re­partits per la ciutat, arribant fins als 33. Una altra de les no­vetats era que l'Ajuntament va habilitar tanques de fusta per cada punt. Una part dels arbres recollits s'han replantat en jar­dins de la ciutat, mentre que la resta - la majoria- s'enviaran a la planta de compostatge de Can Calopa per convertir els arbres en adobs.

M e n v s a r b r e s a ls d is t r ic tes

En proporció, al centre de la ciutat s'han recollit més arbres que no pas als districtes. Fer­rés ho justifica tot expl icant que "la gent dels districtes té més jardí que la del centre i utilitza els seus propis arbres per guarnir-los". Segons el re­gidor, t a m b é hi ha una part dels santcugatencs que viuen als d i s t r ic tes q u e r e p l a n t e n poster iorment els avets a les seves finques particulars.

"El que no hem aconseguit és q u e la g e n t usi e spèc i e s d'arbres autòctones", assegu­ra Ferrés. Pel regidor, aquest fet dificulta la reintroducció d 'aquesta espècie al bosc. La campanya de recollida d'arbres de Nadal es va iniciar just des­prés de Reis i es va allargar fins a l 'I de febrer passat.

CiU i PP reprenen el pla especial

Heretat Miralles de la Floresta

La urbanització suposarà la construcció de 29 cases E.B.

- La Floresta -

L'Ajuntament va aprovar di­lluns una moció alternativa de l 'equip de govern, a la presen­tada al ple pels grups de l'opo­sició, sobre el pla director de la Floresta per la ordenació urba­

nística del districte. L'única di­ferència entre les dues mocions era la urbanització de la zona co­neguda com a Heretat Miralles, que PSC, IC-V i E R C demana­ven que es deixés sobre la tau­la, mentre que l'equip de govern vol tirar endavant De fet, en el mateix ple municipal es va donar

el vistiplau a l'aprovació provi­sional del Pla Especial d 'Orde­nació d 'aquest àmbit, amb els vots de CiU i PP. El t inent d'al­calde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va explicar que es tracta de la construcció de 29 habitat­ges que "no creiem que repre­senti un impacte ambienta l" .

Carbó també va dir que aquest pla gaudeix d'informes favora­bles del Departament de Medi Ambient de la Generalitat i del Consorci del Parc de Collsero-la. A més, va afegir que el nom­bre d'habitants de la Floresta ha augmenta t en 90 famílies del 1999 (1 .102) a l ' any pas sa t (1.190). Amb aquesta urbanitza­ció, l 'Ajuntament obtindrà sòl públic "que podrem protegir to­t a lmen t " , va dir Carbó . D 'a ­questa manera, el consistori es compromet a conservar el 70% de la massa boscosa del sector.

Els veïns del districte que van assistir al ple van demanar que es retornés a la construcció de vi-vendes unifamiliars, i no a les

aparellades. E n aquest sentit, Carbó va assegurar que s'ha re­duït l'edificabilitat d'Heretat Mi­ralles, que es farà de manera "molt més concentrada". A ban­da, t ambé s'ha obligat al pro­motor a fer la teula inclinada. Carbó va concloure dient que "molts veïns de la Floresta hi es­tan a favor". Tot i així, va la­mentar que n'hi ha que "no han entès encara què es el que no­saltres volem fer".

Des de l'oposició municipal es va reclamar que es postposi el projecte per tractar-lo dins la re­flexió del Pla director. Membres de diverses associacions de veïns de la Floresta van mostrar la seva disconformitat pel pla especial.

ELS4CAIYIWS Dijous, 22 de febrer del 2001 Entorn 15

Ocup&clò

Immobiliària Colonial podrà donar feina a 1.000 treballadors a Sant Cugat El consistori concedeix una llicència per construir 3 edificis d'oficines a Sant Joan

EMILI BELLA

- Sant Cugat -

L'empresa Immobiliària Co­lonial donarà feina a unes 1.000 persones, gràcies als tres edificis comunicats que ja ha començat a construir al polí­gon de Can Sant Joan de la nostra ciutat. El tinent d'al­calde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, ha donat llicèn­cia d'obres a la immobiliària perquè s'instal·li a la zona.

Els edificis estaran ubicats entre el carrer de Francesc Ferrer i Guàrdia, l'acabat d'i­naugurar Mercè Vilaret, la plaça de Xavier Cugat i el de Fedanci. És a dir, just davant de la delegció de Televisió Espanyola i l'escola Àgora. Se­guint el carrer Fedanci , es construirà un futur accés des de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Saba­dell.

Quatre plantes d'alçada

La nova construcció, que comptarà amb un pàrquing, tindrà quatre plantes, a banda de les dues de soterrani. El total de metres quadrats de l'edifici aïllat destinat a ús ter­ciari serà de gairebé 30.000. Carbó ha explicat que calcu­len que s'hi podran encabir un total de 1.000 treballadors. Els tres edificis, que ja s'han començat, estaran connectats a través d'una base d'una o dues plantes FOTO: CEDIDA

La recollida d'ampolles de cava supera les 2.000 el gener

E.B. -Sant Cugat -

La campanya de recollida d'am­polles de cava, impulsada per l'à­rea de Serveis Urbans de l'Ajun­tament, ha recollit un total de 2.320 botelles només en el mes de gener d'enguany a través dels 19 punts de recollida que hi ha repartits per la ciutat. L'any pas­sat se'n van recopilar 5.758. Su­permercats, botigues, granges i bars de la ciutat són alguns dels establiments on es podien retor­nar les ampolles de la campanya de Nadal. Concretament, al cen­tre de la ciutat hi havia instal·lats 15 punts, mentre que a Valldo­reix tres, i a la Floresta un. A la resta de districtes no n'hi havia.

La tinent d'alcalde de l'àrea, Berta Rodríguez (PP), ha valorat molt positivament la campanya de Nadal: "La gent ha respost molt bé". Les ampolles recolli­des es rentaran fins a 40 o 50 ve­gades i es desinfectaran per rein-troduir-les al mercat, i s'estalviaran així costos mediambientals i econòmics.

Per la teva

tranquilitat.

Prevenció,

seguretat

i la nostra

experiència.

A U X V Y D SISTEMES DE SEGURETAT COMPIEMENTS DOMOUCS l DE PSOIKOÓ

• l

a d

Av. Lluís Companys, 50 • Tet. 93 589 1 7 99 • Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

ELS4CANTONS

Societat 16 Dijous, 22 de febrer del 2001

El nou CAP de Valldoreix estarà enllestit l'estiu del 2 0 0 2

El president Jordi Pujol posarà la primera pedra aquest dissabte

Aquest dissabte es posarà la primera pedra del segon Centre d'As­sistència Primària (CAP) del municipi, que estarà ubicat a Valldo­reix. Aquest nou equipament se situarà en uns terrenys de més de 3.000 metres quadrats i oferirà serveis de medicina general, pe­diatria, ATS, llevadores, assistent social i algunes especialitats, a banda d'acollir el servei de rehabilitació que actualment s'està fent al CAP Sant Cugat i d'estar equipat per fer cirurgia menor am-bulatòria. Després de mesos d'insistents queixes sobre la sanitat a Sant Cugat, el CAP de Valldoreix comença a ser una realitat.

% l

Imatge de la roda de premsa F: E. GASALLA

MAGDA MÉNDEZ - Sant Cugat -

Maqueta del nou edifici del CAP que estarà ubicat a Valldoreix F: E. GASALLA

L'estiu del 2002 es preveu que el municipi compti amb un nou Centre d'Assistència Primària (CAP). Aquest dissabte, el pre­sident de la Generalitat, Jordi Pujol, serà l'encarregat de po­sar la primera pedra de l'edifici en un acte oficial que donarà el tret de sortida a les obres de l'anhelat centre, que descon­gestionarà el CAP de Sant Cu­gat.

El centre es construirà en un solar de 3.042 metres quadrats, delimitats pel passeig Olabarria, el de Valldoreix i el carrer Cer-vantes, molc propers a l'estació de Ferrocarrils de la Generali­tat del districte. L'edifici comp­tarà amb quatre plantes (d'uns 530 metres quadrats cadascuna, i una mica més gran la planta del soterrani) on es repartiran els serveis que s'oferiran.

El CAP de Valldoreix donarà servei a 30.000 persones i tindrà noves especialitats mèdiques,

com ginecologia, dermatologia, oftalmologia i rehabilitació (ser­vei que es traslladarà, ja que ac­tualment es porta a terme al CAP Sant Cugat). Per la tinent d'alcalde d'Igualtat, Polítiques Socials i Serveis Generals , Mercè Conçsa, aquesta oferta més àmplia i la . localització del En totals invertiran

seny mixt, és a dir, combinant zones verdes amb l'asfalt.

En aquest mateix sentit, les característiques de la construc­ció s'han establert a partir de la premissa que fos "un edifici in­tegrat en el seu entorn", segons assegurava Conesa. Així, el pro­

jecte del segon CAP es va elaborar

nou CAP "per- més de 400 milions de a m b r à r ea de Ciu" metran evitar . tat Sostenible per els desplaça- pessetes en la COnStrUCCIO ta\ d'establir el ti-

ments dels sant- j equipamentd'aquest pus d'edificació cugatencs per rebre l'assistèn­cia que els sigui necessària".

Així doncs, en el nou CAP de Valldoreix hi haurà un total de 33 consultoris: 16 de medicina general, 6 de pediatria, 6 per a especialitats, 2 per al Pla d'A tenció a la Dona i 3 més d'ús polivalent.

L'accés a l'edifici serà per la planta baixa, a través de la zona del parc. Més endavant s'hi vol construir un aparcament, de dis-

centre al districte de

Valldoreix

< !:;•:• Sí:-' '>:'•::; 'íí: : ï- i::;::::::::::::'::: i : : : : : : •:::::: : ; : - i - : : : • :•: •::: •: £ : • : £ : ; : : : • : : : : i ; : : : ; : ; :

que havia de ser i el material més convenient per uti­litzar. En el projecte també s'ha volgut

tenir molt en eompte les como­ditats per l'usuari, primant que a les zones que hi tindran des­tinades hi hagi força entrada de llum natural.

La inversió prevista per a aquest nou equipament supera els 400 milions de pessetes. Concretament es destinaran 366,5 milions de pessetes en la

construcció de l'edifici i 52 mi­lions més en l'equipament ne­cessari per donar els serveis es­tablerts. El conveni per a la construcció d'aquest nou CAP estableix que aquests costos ani­ran a càrrec de Mútua de Ter­rassa.

La presentació del projecte del CAP de Valldoreix també va ser­vir per fer balanç del funciona­ment del consultori provisional de Torre Blanca. "L'entrada en marxa d'aquest servei ha acostat molta gent a la sanitat pública", assegurava l'alcalde Lluís Re-coder, que va afegir que "tenim una molt bona assistència primà­ria. La pitjor opinió la tenen aquells qui no la utilitzen".

L'acte de posada de la prime­ra pedra del nou CAP serà dis­sabte a les 11 del matí i comp­tarà amb la presència del president de la Generalitat, Jor­di Pujol, el conseller de Sanitat, Eduard Rius, l'alcalde de la ciu­tat, Lluís Recoder i el president de Mútua de Terrassa, Baltasar Pineda.

L'Ajuntament considera tancat el brot de legionel·la

ESTER CASTANYER

- Sant Cugat -

La factoria Delphi de Sant Cugat va rebre el passat mes de gener un certificat ISO 14001 de medi am­bient que certifica que les seves to­rres de refrigeració estan actualment desinfecatdes i no contenten cap focus de risc. Aquest reconeixe­ment, confirmat per fonts munici­pal, arriba quan encara no es conei­xen els resultats de les anàlisis fetes per la Generalitat, amb l'objectiu de trobar el possible focus del brot de legionel·la que es va detectar a principis d'any a la nostra ciutat. De moment, des de l'Ajuntament han fet una crida a la tranquil·litat i s'as­segura que des de finals de gener no s'ha registrat cap nou cas de legio­nel·la a Sant Cugat. D'altra banda, la tinent d'alcalde de Serveis Ge­nerals, Mercè Conesa, ha explicat que l'Ajuntament i l'empresa So-rea han analitzat la xarxa pública de l'aigua i les fonts ornamentals de la ciutat, i que, tots els resultats han estat satisfactoris. Conesa també ha destacat que e'l consistori està fent un cens de les torres de refrigera­ció, en compliment d'una normati­va aprovada el novembre passat.

Jutgen un policia de Sant Cugat acusat de violació

La Fiscalia de Barcelona ha demanat una pena de 14 anys i 6 mesos de presó i una indem­nització de 4 milions de pesse­tes per un agent de. la Policia Nacional de Sant Cugat, a qui s'acusa d'haver violat una me­nor de Cerdanyola l'any 1998. L'acusació particular, per la seva banda, sol·licita 21 anys de pre­só i 5 milions d'indemnització.

Durant el judici, l'acusat, que ac­tualment es troba suspès de feina, va negar els fets, assegurant que en el moment dels fets es trobava al bar El Dragón Rojo de Cerdanto-la. La víctima, per la seva banda, va mantenir la seva versió dels fets.El cas ha quedat vist per a sentència. /E.C. (Sant Cugat-Cer-danyola)

ELS4CA1YIUN5 Dijous, 22 de febrer del 2001 Societat 17

A c t i v i t a t s

Miquel Garcia i Anna Maria Font guanyen el concurs de dibuix de la Marxa

En redició d'enguany, PI d'abril, es farà el marcatge de manera més ecològica

MAGDA MÉNDEZ

- Sant Cugat -

La 43a edició de la Marxa Infantil de Regularitat ja té dibuix per a la samarreta i el cartell. Són les crea­cions de Miquel Garcia (8 anys) i d'Anna M. Font (12 anys) respecti­vament, que han guanyat el concurs de dibuix de la Marxa. Enguany se celebrarà el dia 1 d'abril i, entre les novetats, destaquen un marcatge més ecològic i la possibilitat de fer les ins­cripcions per Internet o des de la ma­teixa escola.

Unes muntanyes que conformen la lletra M amb la combinació dels colors verds, marrons i grocs il·lus­traran la samarreta de la 43a edició de la Marxa. El dibuix és obra de Mi­quel Garcia, de l'escola Collserola, i el van triar per la seva "originalitat i el seu interès pictòric", segons ex­plicava un dels membres del jurat, Joan Tortosa. El cartell, que anun­ciarà la cursa d'aquest 2001, ens pre­senta un pi d'en Xandri (embenat, això sí) i el número 43, com una pa­rella participant de la Marxa. És el dibuix d'Anna Maria Font, de l'es-

La Marxa mantindrà el mateix recorregut que tenia previst per al 2000 i que no es va poder completar per la pluja F: E. G.

cola Arnau Cadell, que Tortosa con­sidera que "és molt apropiat per a un cartell". En aquesta ocasió també s'han donat dos accèssits, a Patrícia Gallego (13 anys, escola l'Avenç) i Eulàlia Claramonte (12 anys, Arnau Cadell). Pel que fa a les novetats d'a­questa edició, a banda de l'important

canvi de data que fa que "estiguem a l'expectativa de com funcionarà", segons afirmava el coordinador de la cursa, Joan Carles Alayo, destaca la possibilitat de fer les inscripcions per Internet (www.clubmuntanyenc.org) i també la col·laboració amb la coordi­nadora d'AMPA que han distribuït

fulls d'inscripció per les escoles. Les inscripcions són del 15 al 29 de març. A més, enguany es farà un marcatge "més ecològic" amb fletxes metàl·li­ques, "per reduir les marques pinta­des". També s'està potenciant el fet de regalar més copes que regals als primers classificats de cada grup.

Assaig casteller especial pel cinquè aniversari

M.M. - Sant Cugat -

Els Castellers de Sant Cu­gat celebraran demà el pri­mer acte del seu cinquè ani­versari. Aquest consistirà en un assaig molt especial en què es reviuran els inicis de la colla. L'acte es preveu que es faci a les pistes de l'escola Joan Maragall a les deu de la nit.

Fa cinc anys, un 23 de fe­brer, van néixer els Castellers de Sant Cugat. En una data tan peculiar com assenyala­da, la colla local vol recordar aquests inicis fent un assaig al primer espai on es van reu­nir: al Joan Maragall.

Per tant , l 'assaig no serà l'habitual. I és que, a més, els membres dels Castellers es vestiran amb la camisa verda que els caracteritza a les ac­tuacions. A més, per comme­morar aquesta data, l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, presenciarà aquest assaig.

Així doncs, aquest primer acte del cinquè aniversari serà demà a les deu de la nit.

L'accident es va produir al lateral de l'A-7 per la col·lisió frontal de dues furgonetes F: E.F.

1 mort i 2 ferits greus en un accident a la B - 3 0 Una persona morta i dues de

ferides greus és el balanç d'un accident de trànsit que es va produir dimecres passat a la B-30, a l'alçada de Sant Cugat. Els fets es van produir quan dues

furgonetes van xocar frontal­ment en aquesta via. Segons fonts policials, una de les dues furgonetes viatjava per l'A-7 en direcció Tarragona, va travessar la mitjana, i va envair la B-30.

El conductor d'un dels vehicles va quedar greument ferit i va ser traslladat en helicòpter a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, on va morir l'en­demà. /E.C (Sant Cugat)

%? sa «3 a «*? Sï1

L? Ajuntament de Sant Cugat participa en el Primer Congrés

de Joventuts i Municipalisme

E.C. -Sant Cugat-

L'Ajuntament de Sant Cugat va participar, el 10 de febrer passat, en una jornada que es va fer a la ciutat de Puigcerdà amb la finalitat de pre­parar el Congrés de Joventut i Mu­nicipalisme, que se celebrarà el dia 10 de març a Tordera. Aquesta iniciativa, organitzada per

la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster de València, té l'objec-tiu de crear un marc de debat i re­flexió al voltant de les polítiques de joventut que segueixen els ajunta­ments. Amb aquesta intenció, el congrés tomarà a reunir regidors de Joventut d'arreu dels Països Cata­

lans així com també les branques juvenils de les diverses formacions polítiques. Des de l'Ajuntament de Sant Cugat, la regidora de Serveis Personals Àngels Ponsa ha fet una valoració molt positiva d'aquesta primera trobada a Puigcerdà ja que, segons ha dit, "va aglutinar dife­rents regidors per tractar sobre el tema de les polítiques de joventut, i el resultat va ser molt enriquidor".

A banda d'aquest congrés, l'A­juntament de la nostra ciutat tam­bé participarà un any més en la tro­bada de regidors de Cultura, que enguany es farà a la ciutat d'Alcoi, i en el congrés de regidors de Medi Ambient, que en aquest cas serà a Palma de Mallorca.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat ~. ^n . ^ . A rtA PI Can Cadena,2 (3) 9 3 5 9 0 6 8 8 0 Valldoreix

Sant Just Bonavista 63-65 (D 93 480 36 00

18 Publicitat ELS-iCAiyro]>S Dijous, 22 de febrer del 2001

&£**& IMMM

fitxa!

• ' ' M l » .

^swsjJsgjagjÈijjjw

...

mMMPlP

OS 4 CANTONS £7 "diari" de Sant Cugat

FES-TE SUBSCRIPTOR I TE'L REGALAREM

93 589 62 82

E1S4CANTONS Dijous, 22 defebrer del 2001 Societat 19

C o WÏ e # ©

ELS 4 CANTONS es renova i passa a ser EL DIARI DE SANT CÜGAT

Tindrà un disseny més modern a partir de la setmana que ve

MAGDA MÉNDEZ

- Sant Cugat -

El proper dijous, aquesta pu­blicació haurà patit un canvi substancial. ELS 4 CANTONS can­via la capçalera i passa a ser E L DIARI DE SANT CUGAT. A més,

el setmanari també canvia de-disseny, es modernitza pel que fa a la tipografia i la distribució dels articles, i prioritza les foto­grafies en les obertures de les seccions.

El canvi més destacable és el de capçalera, malgrat que no es canvia de nom. Continua man­tenint el mateix: ELS 4 CAN­TONS, diari de Sant Cugat, però el nou disseny prioritza la sego­na part, per davant de l'actual. "D'aquesta manera, volem fer palesa la voluntat de la publica­ció de poder ser realment diària en un futur", explicava el direc­tor del setmanari, Josep Maria Vallès. "A més, d'aquesta mane­ra també esperem apropar-nos a més lectors, sobretot entre els nou vinguts a la ciutat", afegia.

A banda del canvi de capçale­ra, també hi haurà un nou dis­seny de la publicació. Aquest és "molt més modern", segons Vallès, i prioritza la imatge en al­gunes de les notícies publicades. Aquest fet repercutirà sobretot en les primeres imatges de ca­dascuna de les seccions del nou diari.

Una altra de les novetats a des-

Josep Maria Vallès és el director del renovat setmanari local F: ARXIU E4C

tacar és el canvi de tipografia, que passarà a ser la tipus Times, "molt més llegible que la que hi havia fins ara", explica el direc­tor del setmanari. Pel que fa a la utilització del color, es veu po­

tenciada en la portada i la con­traportada, a banda de la secció Setmana en imatges. Aquesta pas­sa a tenir cinc fotografies (en comptes de les set que s'hi po­den trobar en el disseny ante­rior) i una serà més gran que la resta.

En l'apartat de les seccions en què es dividirà el setmanari, tan sols hi haurà un canvi, ja que les actuals de Política i Entorn es fu­sionaran en una de sola. Pel que

fa als articles d'Opinió, aquells que siguin de col·laboradors ha­bituals hi incorporaran una foto­grafia de l'autor del text.

Aquest serà el quart canvi de disseny de la publicació en la seva història. Pel director del set­manari, Josep Maria Vallès, un dels punts bàsics que han permès portar a terme el canvi de disseny ha estat "la consoli­dació de l'equip de redacció d'ELS 4 CANTONS".

El nou disseny fa aproximada­ment un any que està en pro­jecte per part de l'empresa edi­tora, Premsa Local SL, i l'ha portat a terme l'empresa santcu-gatenca PiE Comunicació.

L'escut s'na adequat a la normativa heràldica actual de Catalunya F: Arxiu E4C

El nou escut heràldic municipal ja és una realitat

E.C. -Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat ja disposa d'un nou escut municipal, després que el ple de dilluns apro­vés per unanimitat la proposta d'a­provació definitiva de modificació de l'escut heràldic municipal.

La proposta de modificar l'actual escut es va presentar ja en el ple del mes de setembre passat, i des­prés d'un període d'al·legacions, finalment s'ha rebut l'informe fa­vorable tant del Departament de Governació de la Generalitat com de l'Institut d'Estudis Catalans. Així ho va explicar el tinent d'al­calde de Presidència, Joan Reca­sens, que va recordar que la mo­

dificació de l'escut es va fer se­guint uns criteris de l'Institut d'Es­tudis Catalans i del conseller heràl­dic de la Generalitat, Armand de Fluvià.

Tots els grups de l'oposició van votar a favor d'aquesta proposta, malgrat manifestar la disconfor­mitat amb alguns elements de dis­seny del nou escut. D'altra ban­da, el regidor d'ERC, Eduard Pomar, va recordar que el canvi d'escut és una demanda de la seva formació des de l'any 1996, ja que l'anterior escut no s'adequava a la normativa heràldica i contenia en­cara trets de l'època franquista. Po­mar va sol·licitar també que el can­vi d'escut és faci ara com més aviat millor.

S © # # f # a f

Sant Cugat va destinar Pany passat prop

de 21 milions a projectes de cooperació

En total es van engegar 9 projectes, alguns amb continuïtat E.C.

- Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat va destinar l'any passat 21 milions de pessetes a projectes de solidaritat. Aquesta partida es reparteix entre els projectes de cooperació engegats, i als quals es van dedicar més de 18

milions i la partida per emergències, que ascendia a dos milions i mig.

Així ho va explicar durant el ple municipal la regidora de Serveis Per­sonals, Àngels Ponsa, que va donar comptes dels diversos projectes en­gegats durant el passat 2000 i dels seus resultats. En aquest sentit, Pon­sa va destacar que hi ha algunes

campanyes que ja quasi han finalit­zat, com és el cas de la reconstrucció de l'escola de Kula Grad de Bòsnia, que va ser impulsada per la ONG Mestres per Bòsnia i que va rebre una dotació de quasi 4 milions de pessetes.

Ponsa també va explicar que del conjunt de projectes engegats du­

rant l'any passat, 9 en total, alguns encara es troben en la seva fase ini­cial. Un exemple és la campanya de sensibilització sobre el consum res­ponsable i el comerç just a Sant Cu­gat, que porta a terme el Grup Bau­la i que compta amb una subvenció de 350.000 pessetes, o el de la cons­trucció d'una granja-orfenat a la ciu­tat de Roman, a Romania, que im­pulsen des de l'Associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cu­gat i al qual s'hi va destinar una do­tació de 2.680.000 pessetes. Pel que fa a la partida d'emergències, aques­ta s'ha destinat a la repatriació del cos de la jove monitora saharauí que va morir aquest estiu o a ajudarà la població de El Salvador, després del

primer terratrèmol que va sacsejar el país, ara fa un mes.

Des de l'oposició van valorar posi-tivamnet la tasca duta a terme, però van demanar més dotació a projectes d'educació i sensibilització per a ciu­tadans de Sant Cugat. En aquest sentit, Àngels Ponsa, va destacar el Pla de Cooperació iniciat amb la dai-ra d'Argub, al Sàhara Occidental,i explicà que aquest projecte no vol només ajudar aquesta pobalció, la primera que s'agermana amb la nos­tra ciutat, sinó també "implicar els di­ferents sectors de la nostra ciutat".

D'altra banda, des del PSC van re­cordar també la seva voluntat que la partida solidària de l'Ajuntament de Sant Cugat arribés fins a l'l%.

&

ACABATS

Pfafonats Ien foam-eartré ploma)

Laminats ^ IMPRESSIÓ DE PÒSTERS

Amb injecció de tinta (des d l unitat) Fins a 135x200 cm

PROVES COLOR Cromalíii / Iris

GRAVACIÓ DE CD'S

l i iMTiJUi í

FILMACIÓ DE FOTOLITS

S O L U C I O N S GRÀFIQUES S a n t A n t o n i . 1 5 - T e l . 9 3 5 9 0 1 0 8 6 - 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t

20 Societat ELSíCANIONS Dijous, 22 de febrer del2001

Unes 130 persones van assistir divendres passat a la Casa de Cultura per debatre sbre el projecte del futur parc d'oci Divèrsia F: E. GASALLA

La plataforma contra Divèrsia reclama que s'aturi el projecte d'aquest complex lúdic

El col·lectiu ha enviat diverses cartes a radministració i està recollint signatures E.C.

La Plataforma Ciutadana contra Divèrsia ha enviat una carta al pre­sident de la Generalitat, Jordi Pujol, al conseller d'Obres Públiques i Po­lítica Territorial, Pere Macias, al Sín­dic de Greuges, Antoni Canyelles, i al Defensor del Pueblo, Enrique

Mugica, per manifestar-los la seva oposició al projecte de construcció del complex lúdic que la multina­cional THi vol construir a la zona de Sant Joan.

En aquestes cartes, els membres d'aquesta plataforma asseguren que actualment ja són prop de 550 les fa­mílies que s'oposen a la construcció d'aquest parc lúdic i que s'han re­

collit més de 2.000 signatures de veïns de la ciutat i 28 més de di­verses entitats.

L'objectiu d'aquestes cartes és que es continuï parlant d'aquest tema i no s'oblidi. Així ho ha asse­gurat el portaveu de la plataforma, Raül Ferrer, que ha destacat que, "des del nostre punt de vista ni l'e­quip de govern ni l'oposició no es­

tan fent res per resoldre el tema". En aquest sentit, Ferrer ha expli­cat que malgrat el suport manifes­tat pels grups d'esquerres, "no aca­bem de veure una intenció de resoldre el problema", i ha afegit que els veïns cada cop estan més preocupats perquè ja han començat

• a veure algunes intervencions en els terrenys.

La iniciativa d'enviar aquestes car­tes als representants del govern ca­talà, al Síndic de Greuges i al De­fensor de Pueblo, arriba pocs dies després que les entitats veïnals que integren la plataforma convoquessin una reunió a la Casa de Cultura, a la qual van assistir prop de 130 perso­nes. Durant aquesta trobada es van recollir més de 300 signatures i es va presentar un manifest on s'exposen els arguments en contra d'aquest projecte. Entre altres coses, el pre­sident de l'Associació de Veïns de Coll Fava, José Antonio Jorques, va reiterar que aquest complex "aca­barà amb la pau que tots hem vin­gut a buscar a Sant Cugat", i va afe­gir també que un equipament d'aquestes característiques serà un atemptat ambiental contra el tor­rent de Ferrussons i la serra de Ga­lliners. Els veïns també van lamen­tar que es plantegi fer un parc d'oei com aquest en uns terrenys molt propers a la Clínica Aspeyo o di­verses escoles del municipi, i van destacar també que suposarà un im­portant increment del trànsit a Sant Cugat. Segons les estimacions d'a­quest col·lectiu, el parc Divèrsia po­dria comportar que els caps de set­mana vinguin unes 50.000 persones a la nostra ciutat. En aquest sentit, erpresident de l'Associació de Veïns de Torre Blanca, Joan Rios, va as­segurar que "tot i que l'Ajuntament intenti tranquil·litzar-nos, no ho aconsegueix perquè aquest projec­te afectaria tota la ciutat".

Per aquests motius, la platafor­ma ha sol·licitat a l'Ajuntament i a la Generalitat que aturi aquest pro­jecte, i han anunciat que, en cas que no sigui així, existeix la possi­bilitat d'emprendre mesures legals.

La Plataforma contra Divèrsia compta amb el suport de diverses entitats com la FAV o els grups lo­cals del PSGIC-V i ERC, que es qüestionen si aquesta és una in-fraestructura necessària per a la ciu­tat.

S o l i d a r i t a t

L'Ajuntament seguirà empadronant

tots els immigrants de la ciutat

El ple va aprovar per unanimitat la moció sobre aquest tema MAGDA MÉNDEZ

El ple municipal celebrat dilluns va aprovar per unanimitat la moció presentada pels grups d'esquerra per tal que l'Ajuntament facilités l'em­padronament de tots els immigrants residents a la ciutat. El text, redac­tat per la secció local de Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC), va ser aprovat amb l'afegit de dues es­menes proposades per l'equip de govern.

En la moció es feia referència a la reforma de la llei d'estrangeria, i la qualificava d'injusta. El text també es plantejava la necessitat de fer una campanya dirigida als immigrants i de difondre valors com la solidari­

tat, el respecte als drets de les per­sones i la multiculturalitat. Per la seva banda, l'equip de govern va afe­gir dues esmenes en què se cir­cumscrivia la moció a la que ja es va aprovar en el ple del mes de no­vembre i, a partir de la qual s'està elaborant un protocol d'acollida d'im­migrants. Amb aquesta danera mo­ció es volia deixar palès que no se seguirien les indicacions recomana­des a les administracions locals fe­tes pel ministre Femàndez Miranda. La reforma de la llei d'estrangeria inclou els drets a la sanitat i a l'edu­cació de qualsevol persona, sigui quin sigui el seu estat en el país. Per poder accedir a aquests serveis és necessari estar empadronat.

La tinent d'alcalde d'Igualtat,

Mercè Conesa, va assegurar que el consistori santcugatenc sempre ha seguit aquesta política, ja que "és la que marca la llei, i que estableix que no és competència dels ajuntaments controlar la legalitat dels habitants del municipi". Per la seva banda, el portaveu d'ERC, Eduard Pomar, va assegurar que aquesta llei "és injus­ta i s'ha de fer alguna cosa més que només solidaritzar-se". Al seu torn, el regidor d'IC-V, Joan Balada, va as­segurar que amb aquesta moció "no es va en contra de res, sinó a favor de la mateixa legislació". D'altra ban­da, la regidora del PSC, Marta Sesé, va destacar la necessitat de fer una campanya informativa, ja que "la nova llei inhibeix l'immigrant de fer res que el pugui posar en perill".

I g u a l t a t

Dona Informació farà una mostra de dones artistes amb motiu del

Dia Internacional de la Dona

E.C. -Sant Cugat -

El servei Dona Informació de l'Ajuntament de Sant Cugat està preparant una exposició fotogrà­fica sobre les dones artistes de Sant Cugat. Aquesta mostra, que s'inaugurarà amb motiu del Dia Internacional de la Dona (el pro­per 8 de març), té com a objectiu posar de manifest el potencial ar­tístic de les dones de la nostra ciutat.

Amb aquesta finalitat, aquest servei municipal ha engegat una campanya de difusió per animar totes les dones que treballin en alguna disciplina artística perquè participin a la mostra. Segons ha

explicat una de les responsables d'aquest servei, Cristina Reca­sens, l'exposició consistirà en una fotografia de les diferents dones acompanyada del seu currículum. D'altra banda, i segons ha dit Re­casens, "aquestes dades serviran també per fer un cens municipal de les dones artistes de la nostra ciutat".

Per participar en aquesta mos­tra, només cal trucar al telèfon d'informació municipal 010 i dei­xar el nom i els cognoms, així com l'especialitat artística. De moment, i segons han informat des del servei Dona Informació, ja hi ha unes 80 dones inscrites per prendre part en aquesta ori­ginal iniciativa.

ELS4CA1YF0NS Dijous, 22 de febrer del 2001 Publicitat 21

SANT CUGAT

Organitzat per l'Escola de Balls de Saló Sant Cugat Direcció del Trofeu: Pepe Asensio i Jesús Curto

I I

LNSEIÍV! <UlAV£

Anselm Clavé, 14. Sant Cugat del Vallès

Tel. (93) 675 49 37 (de 16.30 a 22.30 h)

12 ANYS marcant el ritme a Sant Cugat Curs d'iniciació a partir del 5 de març

riï COl'lc3uOr3"

^rffGlG^

imokhin i Anna Bezikova

INÍCÍ: 10 k

-IORARÍ RECOMANAT: CJE ï 6 A 2 1 . M) h

Amb l'Exhibició (JEIS

sitbcAwpioNs <JEÍ IVIÓN (JE BAIIS OATÍÍNS

i JMiTlïV I I M O K H I N I ANNA r$F7IkOVA

gí Ajuntament de Uiï Sant Cugat del Vallès

22 Societat ELS^CANTONS Dijous, 22 de febrer del 2001

t í t

Més de 6 0 0 persones s'uneixen en la lluita contra el càncer

El sopar anual contra aqwsta malaltia va inauguraria masia Can Magí

El sopar va comptar amb la presència de diversos representants del govern municipal així com de la GeneralitatE: E. FABRE

E.C. - Sant Cugat -

Més de 600 persones van assistir dissabte al sopar anual que organit­za la junta local de l'Associació Con­tra el Càncer amb l'objectiu de re­collir diners per ajudar a les persones afectades per aquesta malaltia. L'ac-te també va servir enguany per inau­gurar la nova masia restaurada de Can Magí.

L'èxit de convocatòria d'aquesta edició va ser molt ben valorada pels organitzadors. La presidenta de la junta local de l'Associació Contra el Càncer, Marta Martí de Ferrés va destacar que "segons les dades, fins

ara mai un sopar d'aquests havia tin­gut un nivell tan alt d'asistència en tot l'Estat espanyol". Martí va afegir també que aquest èxit podria haver

vidats destacava la presència de la tinent d'alcalde de Sanitat, Mercè Conesa, en representació de l'alcal­de, el president a l'assemblea de la

estat motivat per di- Sedona: "Els ciutadans han de província de Bar-versos factors, com el fet d'inaugurar la Masia de Can Magí o que aquest any hagi estat declarat

ser conscients de la

importància de la malaltia

però també de l'alt índex de

Any Internacional supervivència i la importància s o s Sanitaris de la del Voluntariat. . Generalitat, Euge-

Com ja és habitual, de la seva prevenció" ni Sedona. Sedona

celona de l'Asso­ciació Contra el Càncer, José A. Díaz, i el director general de Recur-

el sopar anual contra el Càncer va comptar amb l'as­sistència de nombrosos represen­tants de l'àmbit polític, econòmic i social de Sant Cugat. Entre els con-

va manifestar la voluntat del govern català de donar suport a la tasca realitzada per aques­ta associació i per les persones que hi donen suport. En aquest sentit, Se­

dona va recordar que "en la lluita contra el càncer hi hem de col·labo­rar tots. Els ciutadans han de ser conscients de la importància d'a­questa malaltia, però també de l'e­levat nombre de supervivència i de la importància de la prevenció".

L'objectiu del sopar era el de re­collir fons per ajudar a les persones afectades per aquesta malaltia. Amb aquesta voluntat, el preu del sopar era de 8.000 pessetes per persona. D'altra banda, i tal com s'ha fet en les darreres edicions, Tacte va comptar també amb una tómbola i una sub­hasta benèfiques on es van repartir prop de 640 obsequis cedits per co­merciants locals i de Barcelona.

Poca participació dels pares als consells escolars

E.C. - Sant Cugat-

La participació de pares i mares a les eleccions dels consells escolars municipals no ha estat aquest any gaire satisfactòria. Segons les pri­meres dades facilitades a l'Ajunta­ment, en els centres de primària el nivell de participació va ser del 17% aproximadament, mentre que en les de secundària no va sobrepassar el 3% de mitjana. Aquestes xifres han estat valorades negativament des de l'Ajuntament i la coordina­dora d'AMPAS, ja que segons la re­gidora de Serveis Socials, Àngels Ponsa, "malgrat les diverses cam­panyes, els resultats no són gens representatius". Pel que fa a mes­tres, la participació ha estat de més de 90%, una xifra similar a la dels alumnes de segon cicle, amb una mitjana de quasi el 100 per 100.

400 joves passen pel cicle d'orientació acadèmica

E.C. - Sant Cugat-

Prop de 400 persones han partici-, pat aquest any a les xerrades d'O­rientació Acadèmica i Professional que organitza l'Ajuntament de Sant Cugat. Segons fonts municipals, aquesta xifra és similar a la de l'any passat.

Aquestes xerrades formen part d'un programa més ampli d'Orien­tació. Acadèmica i Professional i que compta amb dues propostes més: d'una banda, el Mini Saló de l'En­senyament, que es farà a la Casa de Cultura entre el 24 d'abril i el 7 de maig. De l'altra, també hi haurà en­trevistes personalitzades, que co­mençaran a partir del 7 de maig.

6 t l C I O A

La policia estatal deté tres menors per agredir

un jove de la ciutat

REDACCIÓ

- Sant Cugat -

Agents de la Policia Nacional de Sant Cugat van detenir la setma­na passada tres joves de la nostra ciutat menors d'edat, acusats d'a­gredir un altre noi, que va haver de ser ingressat en estat greu a l'fios-pital de la Mútua de Terrassa.

Els fets van tenir lloc el passat di­vendres dia 9, quan els joves van iniciar una discussió a la plaça del Centre Cultural. Després d'in­tercanviar uns quants insults, els tres acusats van començar a agre­dir la víctima amb cops de puny i puntades de peu. Com a conse­qüència, el jove va haver de ser ingressat víctima de fortes contu­

sions a la cara i una important le­sió en un ull.

La policia va detenir els tres jo­ves a principis de la setmana pas­sada i després de prendre'ls de­claració, va traslladar les diligències del cas a la Fiscalia de Menors del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Pel que fa a la víctima, va ser do­nada d'alta el dia 13, tot i que està en tractament d'oftalmatologia per les lesions patides en un ull.

D'altra banda, les mares de dos dels detinguts han manifestat en reiterades ocasions el seu interès i la seva preocupació per l'estat del noi, i s'han mantingut en con­tacte amb familiars i amics de la víctima.

La policia deté 2 persones acusades d'usar bitllets falsos

E.C. - Sant Cugat-

La Policia Nacional va dete­nir la setmana passada dues persones acusades d'utilitzar bitllets falsos.

Els dos implicats, ún home de 22 anys i una noia de 19, tots dos veïns de Mollet del

Vallès, van ser detinguts des­prés que la policia rebés un avís d'un establiment de la ciutat on s'havia detectat un bitllet fals de 10.000 pessetes.

Aquest fet va posar sobre avís els agents del cos estatal de policia de Sant Cugat, que finalment van localitzar els dos presumptes acusats, als quals se'ls hi van intervenir 5 bitllets falsos del mateix im­port. Segons l'informe poli-cial, els dos detinguts tenien la intenció de col·locar aquests bitllets en diversos comerços de la nostra ciutat.

Després de declarar a comi-saria, els dos acusats han pas­sat ja a disposició judicial.

ELS^CANIONS Societat 23

' O k u p & c i ó *

Els 'okupes' presenten un recurs contra la nova ordre de desallotjament La FAVha demanat entrar al procés com a tercera part implicada

MAGDA MÉNDEZ

- Sant Cugat -

L'assemblea okupa de Sant Cugat s'està preparant per afrontar el proper nou desa­llotjament, després de rebre una darrera ordre al respecte. El termini establert expirava dimarts i ara el procés indica que el jutjat els ha de notifi­car la data de llançament, és a dir, el dia en què es preveu que es faci el desallotjament, durant aquest cap de setma­na. De moment, els joves es­tan p reparan t accions per afrontar el desallotjament i han convocat una assemblea popular sobre Torre Blanca per demà a les vuit del ves­pre a la plaça de Barcelona.

El col·lectiu ha presentat un recurs contra aquesta nova or­dre de desallotjament, que han ampliat posteriorment afegint-hi les 5.000 signatu­res de suport que han recollit i unes factures que, segons ells, cobririen el milió de pes­setes que se'ls reclama a la de­manda. "Considerem que les obres de rehabilitació i el ma­terial que hem invertit à la masia cobreixen aquesta suma de diners que se'ns reclama", assegurava un dels represen­tants dels joves.

Els okupes també han al·le­gat indefensió en aquest pro­

cés ja que "se'ns condemna abans que hi hagi cap mena de judici".

Encara dins l'àmbit judicial, i segons fonts de l'assemblea okupa, la Federació d'Asso­ciacions de Veïns (FAV) ha de­manat poder entrar en aquest procés com a tercera part im­plicada.

D'a l t ra banda, els okupes també han començat les acti­vitats socials fent campanya demanant el suport de la po­blació i convocant la reunió popular. En aquest sentit, han fet arribar informació sobre el procés i el projecte de Torre Blanca a les bústies de gran part de les vivendes santcu-gatenques.

A més, .els joves estan pre­parant accions de resistència no violenta davant el proba­ble nou intent de desallotja­ment. "En aquesta ocasió no ens agafaran tan desprevin­guts i seran unes accions molt més imaginatives".

D'altra banda, des de l'as­semblea okupa també s'han desmentit les declaracions de l'alcalde sobre aquest procés, en què se'ls acusava d'haver trencat el diàleg, de no cedir en les negociacions i també s'assegurava que l'Ajuntament no podia fer res respecte als objectes requisats en el pri­mer intent de desallotjament. Els 'okupes' estan preparant accions de resistència pacífica E: ARXIU E4C

Màscares al SCCC F..E.G.

El SCCC inicia el primer taller de màscares de Carnestoltes

M.M. - Sant Cugat-

El Sant Cugat Centre Comer­cial (SCCC) celebra fins dissab­te el seu primer taller de màs­cares per celebrar la festa del Carnestoltes. Els joves santcu-gatencs d'entre 5 i 10 anys es poden apuntar a aquesta inicia­tiva, que els permetrà crear les caretes que tota la seva imagi­nació els permeti.

El material per realitzar aquest taller va a càrrec del mateix cen­tre comercial. A més, tots els par­ticipants rebran un estoig de pin­tures com a regal per la seva participació en el taller d'aquesta gran superfície.

P u b l i c i t a t

El Teatre-Auditori torna a convertir-se en plató

per a un espot de televisió

M.M. - Sant Cugat -

El vestíbul del Teatre-Audi­tori es va convertir dissabte en l'escenari d'un nou espot de televisió.-De cop i volta, l'am­pli espai va transformar-se en un luxós restaurant d'última

moda, on la parella protago­nista menjava alguna cosa, amb l'excusa d'anunciar una marca de tabac.

Així doncs, l'Auditori de la nostra ciutat es va tornar a om­plir de cameres, cables, focus i figurants, com si es tractés d'un plató. Un moment del de l'espot que va triar el vestíbul del Teatre-Auditori cóm a escenari E: ENRIC EABRE

Tortosa Puig advocat

o · o · Sant Bonaventura, 13 Tel. 93 675 34 54 p x p o s í c i ó : Av. Rius i Ibulet, 27. Tel.: 93 674 05 03

jjJMagotzem: Av. Corts Catalanes, s/n. Tel.: 93 589 31 21

moda * moda • moda • moda

raoda * moda ^ moda ® moda

mod aoda

ttiaàl TOT PUNT aoda

EEXodj iKXÍíi

XKxia SSKxfa * moda * n\od& * 3

iKXÍíi

XKxia

moda • moda * moda * moda moda • moda ®.moda • moda moda • moda • tiwsda • moda Sanf Antoni. 19 • Tel. 93 674 oo 97

L l a r d ' A v i s

La Floresta

Pearson, 36. LA FLORESTA

Tel. 93 589 78 00

Cf)Sf)jWf} noms • nmiAssem • micies

murns perns t nocturn peZMMÉSJMS

Santiago Rusinol, 37 Tel. 93 589 22 32

24 Societat ELS ICANIOÏSS Dijous, 22 de febrer del 2001

a f s

Més de 40 participants

al concurs de cartes

d'amor i desamor

E.C. - Sant Cugat -

Més de 40 persones han participat enguany en la setena edició del Concurs Epistolar de Cartes d'A­mor i Desamor, que ha organitzat el Centro Castellano Manchego (CCM) de Sant Cugat.

En total, s'hi van presentar 27 tex­tos per a la categoria de cartes d'a­mor, i 17 per a les de desamor. La valoració d'aquesta participació ha estat molt positiva ja que, segons ha explicat el president d'aquesta entitat, Juan Carrasco, "és la vega­da que s'hi ha presentat més gent".

Les cartes, que es presentaven sota pseudònim, van ser puntuades

aquest cap de semana per un jurat format per 4 membres de l'Asso­ciació Miguel de Cervates de Bar­celona, i finalment es van entregar 4 premis., dos per cada categoria.

En el cas de les cartes d'amor, el primer premi va ser per a la parella formada per Ana Rosa Ferrer i José Maria Ardebol, mentre que el se­gon lloc va ser per a Manuel Ló­pez. Pel que fa a les cartes de des­amor, els premiats van ser Josefina Díaz, en primer lloc, i Anastasio Ba-bero, en segon.

Com a premi, els guanyadors van rebre 15.000. pessetes i una placa commemorativa, en el cas dels pri­mers premis, i 8.000 pessetes i la mateixa placa, en el cas dels segons.

El concurs del CCM va entregar enguany 4premis entre les cartes d'amor i les de desamor E: E.F.

El col·loqui es va celebrarà l'Ateneu Santcugatenc E: E. GASALLA

Xerrada antiglobalització M.M.

- Sant Cugat -

Una vintena de persones van as­sistir dijous a la xerrada titulada Equilibri territorial i gestió del terri­

tori, organitzada per Maulets di­jous a l'Ateneu. L'acte també va servir per presentar el llibre Paï­sos Catalans, segle XXI. Identitat, Societat i Cultura i va anar càrrec d'Ermen Llobet i Jordi Morera.

Una conferència sobre Bòsnia omple l 'Ateneu

MAGDA MÉNDEZ

- Sant Cugat-

L'Ateneu Santcugatenc va acollir dimarts la conferència titulada La Bòsnia que estimem, que va anar a càrrec d'Enri-que de la Pezuela. Unes XXX persones van assistir a la xer­rada que s'inscriu dins el cicle Ateneu Obert.

El col·loqui tractava sobre la situació actual de Bòsnia, en là postguerra, i també va comp­tar amb un audiovisual, mú­sica i la projecció de diaposi­tives. Aquest estava organitzat per FONG Pont de Cultura.

La sala d'actes de l'Ateneu es va omplir per la xerrada F: E.G.

C ÍS f

El petó de l'any al SCCC

M. M. - Sant Cugat -

Un dels concursos més romàntics dels que es fan a Sant Cugat ja té guanyadors. Enguany és un jove matrimo-. ni format per la Roser Fabre i Ramon Bruguera, que amb el seu petó han estat els premiats en el concurs de Sant Valentí organitzat pel Sant Cugat Centre Comercial (SCCC).

La parella ha guanyat una nit inoblidable a l'Hotel Arts de

Barcelona, que inclou un sopar i l'allotjament de la mateixa nit.

Roser Fabre viu a Sant Cugat des de fa 10 anys, mentre que el seu marit, originari d'Arenys de Mar, hi viu des que es va casar, i d'això fa aproximada­ment un any. La parella es va fer la fotografia que ha resul­tat guanyadora el dissabte dia 10 de febrer. Aquesta era la segona edició

de la campanya del SCCC pel Dia dels Enamorats. Aquest és elpetó guanyador del'concurs F.:E. FABRE

HS4CVNTCB\S "41 diari de Sant Cugat"

!

§;•

u

ELS/CANTONS Dijous 22 de febrer del 2001 Societat 25

C à s f I « g * é ® R à d ï o S a n t Cugat

Mònica Huguet. Directora de 'La Revista' de TV3

Els primers anys de TV3 eren temps de molta trempera"

La coneguda periodista de TV3 es va presentar al Càsting el 15 de ge­ner passat, malgrat la important pluja que queia aquella nit a la ciutat. Va venir vestida molt senzilla, amb un gran jersei de llana, unes xiruques i una motxilla, fet que en un principi pot sorprendre. Però cal puntualitzar que es tracta tan sols d'un aspecte més que delata el seu sentit pràctic de la vida: si plou molt, va amb roba còmoda i impermeable, sense més ni més. Un altre fet a tenir en compte és la naturalitat amb què es va com­portar i la seva propensió a riure de manera extravertida, sense com­plexos. Diu que és feliç i que se li nota. Podem constatar que sí.

MAGDA MÉNDEZ

-Sant Cugat -

Em dic Mònica Huguet Esteras. Vaig néixer a Barcelona, el 3 d'agost del 1962, sóc Lleó. Estic casada i tinc 3 o 4 fills (ja ho explicaré). Sóc periodista.

- ^Ens pot explicar això de 3 o 4 fiüs? - Sí, a veure. Jo tinc tres fills, però com que el meu marit ja en tenia una altra i aquesta nena té mare, tampoc no me la vull apropiar, di­guéssim. Per això sempre dic que són 3 o 4, perquè, en realitat, el meu marit té 4 fills i jo 3; els meus fills són 4 germans, però jo no sóc la mare d'un d'ells... Per tant, és tan embo­licat, tot plegat, que dic 3 o 4 i així ens entenem tots.

- Vostè ha dit en alguna ocasió que li agradaria estudiar història. Per què? - Perquè considero que per tothom en general, però sobretot per als pe­riodistes, és molt important saber el seu passat. Precisament, encara es­tem vivint moltes conseqüències de coses que han passat anteriorment. Per exemple, la guerra de l'ex-Iu-goslàvia tenia uns precedents molt clars, no només en la Segona i Pri­mera Guerra Mundial, sinó també abans, des de la dominació turca. Totes aquestes coses crec que, si ets periodista i no les saps, no les pots analitzar prou bé. Per això sempre he pensat que m'agradaria estudiar història a fons.

- } \ això no ho diu perquè queda bé, per semblar entesa? - No, perquè vaig estar dubtant en­tre fer les dues carreres..., de fet en tenia tres, de carreres que m'agra­daven: periodisme, història i filolo­gia. Vaig optar per periodisme per­què sóc una persona molt pràctica i em va semblar que tindria més sor­tides. No m'agradava la docència i si feia les altres, el més probable era

que acabés així i no em venia de gust. A més, des de petita deia que volia ser periodista. Penso que fent periodisme aprens molta història, i, com que utilitzes molt el llenguat­ge, també fas d'alguna manera filo­logia. D'alguna manera quedava tot lligat.

- Es pija? -Jo?!Crecqueno. - Es que si ens centrem en els tò­pics, passa de viure a Sarrià a Sant Cugat... - Sí, però tinc bastanta urticària quan veig pijos. Sóc de Sarrià perquè la meva família ho és des de fa molts segles, de quan era un poble. I Sar­rià es va tornar pijo, m'imagino, als anys 60 o 70, perquè era un poble com ara Gràcia. A mi em venia de gust quedar-me al meu barri, el que passa és que em van treure els preus! No dec ser tan pija, perquè, al final, era impagable. Per això vam venir a Sant Cugat, que no era tan car com ara. I com que jo hi tenia família, ho coneixia i li tenia un cert carinyo. De fet, he guanyat en qualitat de vida. •

- Es una 'enxufada' a TV3? - No. Sempre he treballat molt per

Huguet treballa a TV3 des dels inicis de la televisió autonòmica FOTO: CEDIDA

fer les coses. Ni tan sols vaig acon­seguir entrar a TV3 per enxufe. Es­tava fent quart de carrera i busca­ven noies per presentar el T N i l'Alfons Quintà va demanar al degà de la facultat de comunicació d'a­quella època, que era en Miquel de Moragues, i a ràdios i a premsa, que li proposessin noies que creguessin que ho podrien fer bé. Jo vaig ser una de les que m'hi vaig presentar i em van triar. Però vaig passar les oposicions com tothom! - Realment va ser molta sort entrar quan encara no havia acabat la carrera i ni tan sols tenia cap ti­pus d'experiència... - Vaig tenir tota la sort d'aquest món. Jo crec que ara això ja no passa. Però es va donar el cas que en Quintà vo­

lia que qui hi entrés tingués poca experiència perquè tinguessin pocs vicis professionals.Volia gent jove i innovadora. I ho va aconseguir. Veu­re néixer una televisió és molt inte­ressant.

- Com recorda aquells primers anys? - Doncs eren uns temps de molta trempera. De treballar moltes ho­res, però sabíem que fèiem una cosa que la gent tenia moltes ganes de veure. Ens estimaven molt i ho notà­vem. Ens deixaven fer moltes co­ses noves. Hi havia un punt de bo­geria fantàstic.

- Vostè diu que és feliç actualment? - Sí, ara puc dirigir, fer reportatges i presentar amb La Revista. Fer pe­riodisme de base és el millor.

Les preguntes de La Veu ;,No és molt patètic que des­prés de tant de temps l'ha­gin relegat a un programa menor com 'La Revista'? Segons qui ho miri. Per mi no és gens patètic; per rai ha es­tat una sort. En aquests mo­ments prefereixo fer LaRevit-ta per davant de qualsevol programa. Per què la gent la veu com una persona agressiva? Ah, si? ^La gent em veu com una persona agressiva? Jo diria que no, però si em veuen com

una persona agressiva, el seu concepte està molt lluny del que sóc en realitat. ^S'ha queixat mai perquè el seu programa no surti ni a la pàgina web de TV3? És que tot aquest procés de fabricació de la web de TV3 està sent molt ient i va per pas­sos. Llavors, vara donar prio­ritat a treure el De Vacances per­q u è ens vam veure tan desbordats amb l'èxit de les rutes, que vam decidir que allò s'havia de treure ràpidament.

Les proves

JORDI RAMOS

- làl com se suposa que fa i La Re­vista per fer un reportatge, Huguet va haver de recórrer una zona ima­ginària de Catalunya i resoldre di­verses qüestions relacionades amb el nostre país. Totes les respostes van ser conectes. - Huguet va dir que havia rebutjat ofertes per treballar en ràdio. Per això li vam proposar que presentés un programa musical de llistes d'è­xit Podríem dir que ho va fer amb un estil

"Quan em miro al mirall veig la persona que m'agrada ser' .99

EMILI BELLA

- Sant Cugat -

- Comencem amb una sèrie de noms als quals haurà de posar un adjectiu: Mònica Huguet: Ai, no sé què dir de mi... Bona persona. Ràdio Sant Cugat: Necessària. Alfons Quintà: Genial. Lou Grant: (Riu) Per mi era un model de periodisme que vaig conèixer a tra­vés d'una sèrie de televisió. Miquel de Moragues i Spà: Un bon amic. Mati Pau Huguet: Companya. Salvador Alsius: En un moment de­terminat, un mestre. Raquel Sants: Molt amiga. - Per què són tan avorrits els 'Tele-tubbies'? - No ho són. Estan posats al nivell de nens de dos anys i els grans no els en­tenem. Són repetitius, que és el que agrada als nens. - Quina olor fa TV3? - Molt bona. De companyerisme. És un lloc on hi ha poques enveges i mol­ta amistat. - Qui veu quan es mira al mirall? - Veig la persona que m'agrada ser. - Com era l'Àngels Barceló a la fa­cultat? - Ens vam tractar poc, perquè anàvem al mateix curs però fèiem torns dife­rents. No érem amigues. - Li va agradar 'La flauta màgica' al Liceu? - L'escenografia, el vestuari i tot això em va agradar molt. A més, és d'un bon amic, però vaig trobar que en l'àmbit del cant hi havia molta desi­gualtat; uns de bons i uns altres de no tan bons. Però el que està clar és que al Liceu últimament de primeres fi­gures no en vénen. - ^S'ha venut bé el seu llibre d'ex­cursions? - M'han dit que sí però jo encara no ho he vist. - Quant fa que no va a missa? - Des que tenia 13 o 14 anys. No sóc creient. - Vengui 'La Revista' a qui ens es­colta. - És un programa de reportatges de quatre minuts molt variats en què s'in­tenta fer un servei a la gent, que co­negui coses interessants, que els pu­guin ser útils i de vegades simplement curioses. - Parla de sexe amb els seus fills? -Sí. - Quin programa no presentaria mai? - Un debat polític. En aquests mo­ments no m'interessa gaire.

L has de sentir TOTA LA INFORMACIÓ DE SANT CUGAT + LA MILLOR MÚSICA + ESPORTS RADIO SANI CUGAT

26 Societat ElS4CAlVrCBNS Dijous, 22 de febrer del 2001

m

TRES PROJECTES D'UN SOL COP

La setmana passada el claustre del Monestir va ser l'escenari escollit per presentar tres projectes diferents, però tots ells

relacionats amb el Monestir. El projecte més ambiciós és el del Pla Director, però també es va presentar la temàtica del futur museu i

la celebració del mil·lenari de la butlla papal de Silvestre II.

PÀgina: 3,5 i 36 FOTO: E.GASALLA

TOTS CONTRA EL CÀNCER

Més de 600 persones van assistir al sopar anual que organitza la junta local de l Associació contra el Càncer. En aquesta ocasió, els assistents van poder fruir de l'entorn de la masia de Can Magí, recentment restaurada. En aquest immillorable escenari, els convidats van gaudir del sopar i van fer els donatius per contribuir a l'ajuda de les persones afectades per aquesta

malaltia i també als seus familiars.

Pàgina: 22 FOTO: ENRIC FABRE

BRASIL A SANT CUGAT

LAteneu Santcugatenc continua programant activitats de tot tipus. Un exemple és aquest taller de capoeira, una dansa tradicional brasilera que parteix de les arts marcials que practicaven

els antics esclaus del país. Aquesta dansa, que es pot practicar des d'aquest trimestre a l'Ateneu, ja fa un temps que està de moda a la nostra ciutat, popularitzada pel col·lectiu «''okupes de la

masia de Torre Blanca.

Pàgina: 41 FOTO: E. GASALLA

UALTRA RECOLLIDA

El punt de recollida d'arbres de Nadal de la zona del Mercat de Torre Blanca ha estat tan productiu que fins i totes va treure

abans el punt de recollida que els arbres. El detall de l'.empresa concessionària dels punts de recollida va ser deixarà terra la placa informativa de l'Ajuntament. El que no sabia res de la campanya es va quedar bocabadat: recollida d'arbres a terra.

FOTO: ENRIC FABRE

ELS4CAiyraNS Dijous, 22 de febrerdel2001 Publicitat 27

SIGNANT CONTRA DIVÈRSIA

L'oposició al projecte del complex lúdic Divèrsia continua a la nostra ciutat. Divendres passat, la Plataforma Ciutadana contra aquest complex va celebrar un acte en què van llegir un

manifest de rebuig al projecte i van demanar la signatura dels més de 130 assistents. En total es van recollir, durant aquesta jornada, més de 300 signatures de particulars i gairebé una

trentena d'entitats de Sant Cugat.

Pàgina: 20 FOTO: E.GAS ALIA

TRÀGIC ACCIDENTA LA B-30

Un espectacular accident a la B-30 va acabar, dimecespassat, amb el tràgic balanç d'una persona morta i dues de ferides greus. Els fets es van produir quan dues furgonetes van xocar frontalment i es van incendiar. L'accident va ocasionar importants retencions de trànsit

durant més de dues hores.

Pàgina: 17 FOTO: ENRIC FABRE

PRIMERES IMATGES DEL SEGON CAP

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va presentar la setmana passada el projecte del nou CAP de Valldoreix. Aquest centre tindrà 4 plantes i acollirà serveis de medicina general i també especialitats. Després de veure la maqueta del projecte, dissabte se'n col·locarà la primera pedra, i així aquest projecte començarà a ser una realitat.

Pàgina: 16 FOTO: E.GAS ALLÀ

els mobles

corre éfo mobles Francesc Moragas, 33

Tel.93 674 09 95 SANT CUGAT DEL VALLÈS www.carremobles.com

ÜS4CANTONS

«w £fi # M

Paola Postigo, de PEsquaix, venç al Campionat d'Espanya

Aquestes el segon estatal que guanya la palista de 10 anys

ALEX L Ó P E Z

- Elda/ Sant Cugat -

La jugadora de l'Esquaix Sant Cugat Paola Postigo compta les seves participacions al Campionat d'Espanya per victòries. El cap de setmana passat, a l'Esquaix Club de Campo Elda (Alacant,) Posti­go va participar per segona vega­da en un estatal-i també en aques­ta ocasió se'n va endur el triomf. La palista santcugatenca va gua­nyar el Campionat d'Espanya en categoria sub-13, tot i que només té 10.anys.

Paola Postigo va desfer-se a la fi­nal de Lucia Rey, de l'Esquaix Santiago, de Santiago de Com-

postela, per un contundent 3 sets a 0, amb parcials de 9-0, 9-0 i 9-1. La palista local, però, va haver de jugar en semifinals una final anti­cipada contra Marta Galindo, de l'Esquaix Castelló, a qui va gua­nyar per 3 sets a 2.

La palista de l'Esquaix Sant Cu­gat ha explicat que "he jugat molt bé i, a més, he disfrutat". Paola Postigo mai s'havia enfrontat amb Marta Galindo, jugadora que ha­bitualment disputa partits en ca­tegoria sub-13 i sub-17. Postigo ha reconegut que "no sabia si po­dria vèncer contra Galindo, però vaig jugar un molt bon partit". La santcugatenca, que mai havia ju­gat davant Galindo, va destacar

de la seva rival "el seu nivell i força". En canvi, a la finalista Lu­cia Rey, Paola Postigo ja l'havia derrotat l'any passat al Campio­nat d'Espanya sub-11.

Una gran promesa

L'Esquaix Sant Cugat sempre ha estat un club que ha descobert joves promeses. Aquest és el cas de Paola Postigo, quan en el seu moment ho van ser els germans Annandale, Alex i Philip. L'any passat, la santcugatenca va assolir el Campionat de Catalunya i tam­bé el Campionat d'Espanya sub-11. Aquest últim, era la seva pri­mera ac tuac ió en un es ta ta l .

Paola Postigo, fotografiada dilluns a l'Esquaix Sant Cugat FOTO: E. GAS ALIA

Aquesta competició, a més, la va guanyar amb tan sols 9 anys. "Crec que té molt de mèrit guanyar en sub-11 i també en sub-13 amb 10 anys", ha apuntat la palista sant­cugatenca.

Paola Postigo ja es prepara per participar al Campionat d'Espa­

nya sub-11 i més tard al Campio­nat de Catalunya. L'estatal està previst que es jugui a Madrid del 16 al 18 de març. La jugadora que entrena Santi Altarriba, director tècnic de l'Esquaix Sant Cugat, ha assegurat que "lluitaré per re­validar l'estatal sub-11".

La UE Sant Cugat recupera el liderat al grup tercer

de Primera Catalana

A.L. - Sant Cugat -

El sènior A masculí de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat ha recuperat el liderat al grup tercer de Primera Catalana, després de la disputa de la dinovena jornada de lliga. Després de superar dis­sabte a domicili el Badaloní-AE Dosa, novè a la taula, per 79 punts a 83, el conjunt que dirigeix David Barbens és líder a la classificació, però empatat a 33 punts amb el Club Natació Sabadell. Malgrat tot, el CB Sant Adrià-Betsaida, que ara mateix és quart, té un partit menys que encara ha de jugar.

En aquesta última jornada de lli­

ga, van perdre el CB Argentona i el Club Natació Sabadell.

Amb aquest important triomf dels vermell-i-negres davant el ba-daloní-AE Dosa, el conjunt local desfà dues derrotes consecutives a la lliga. En els últims quatre partits havia perdut en tres ocasions.

Es decideix al final

La UE Sant Cugat no va acon­seguir la victòria fins al final del partit. El primer quart va finalit­zar amb 17 punts a 14, el segon 32 a 28 i el tercer 56 a 54.

Aquest cap de setmana, l'equip vermell-i-negre rep a la sala esco­lar el FC Badalona-Bufalà, vuitè a

El tècnic santcugatenc David Hart

la taula, amb un balanç negatiu de nou victòries i deu derrotes. Si no hi ha cap novetat d'última hora, David Barbens podrà comptar amb tots els seus jugadors.

- El principal objectiu del sènior A masculí és continuar millorant d joc de l'equip, que en les últimes jornades no és el que Barbens de-

vns, agenollat, en un partit de lliga a Primera Catalana FOTO: ENRIC FABRE

sitjana. En aquesta segona volta, l'equip

local haurà de rebre el CF Bada­lona-Bufalà, el Centre La Torras-sa-Nòrdica, el CB Sant Adrià-Bet­saida, el Bàsket Rubí, el Club Natació Terrassa, i l'AB Gràcia. Aquest enfrontament correspondrà a l'última jornada de lliga. En can­

vi, fora de Sant Cugat es des­plaçaran a les pistes de l'SE Sant Joan de Mata, l 'AAEET Masia Bou, la UB Sabadell B, l'AE Min-guella, i el CB Argentona.

En aquests moments, la UE Sant Cugat toma a tenir opcions per pu­jar directament o bé per jugar la promoció d'ascens.

CANTONS "el diari de Sant Cugat"

e s p o r t s @ t o t s a n t c u g a t . com illlli

ELS4CA1YIONS Dijous, 22 defebrer del'2001 Esports 29

í m s t m í ' l a c l o m s

Sant Cugat gaudirà d'un nou gran pavelló abans del desembre del 2 0 0 3 Jaume Tubauva presentarelnou projecteala plataformaesportiva

ÀLEX LÓPEZ

- Sant Cugat -

Sant Cugat també tindrà abans del desembre del 2003 un nou pa­velló esportiu* amb capacitat per unes 2.000 persones. Això és pre­cisament el que, avui fa tot just una setmana, va comunicar Jau­me Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives, a la Coordinadora d'Entitats Esportives. Aquesta nova instal·lació estarà ubicada a la zona esportiva de la rambla del Celler i es començarà a construir, com a molt tard, a principis del 2002, tal i com ha assegurat Jaume Tubau a ELS 4 CANTONS. Aques­ta enorme dependència possibili­tarà la pràctica de diferents ses­sions preparatòries de diversos esports alhora. Les disciplines que s'hi practicaran seran el futbol sala i l'handbol, tot i que també podria acollir partits de competició de vo­leibol i bàsquet. L'esport de rodes es concentraria en l'actual pave­lló municipal.

Jaume Tubau també va donar a conèixer a la plataforma esportiva la nova construcció, al Parc Cen­tral, d'una piscina d'estiu de 25 metres d'allargada. A l'hivern però, es cobrirà amb l'actual carpa de la piscina municipal de la rambla del Celler.

La cronologia que està previst que segueixi quant a les obres de les diferents noves instal·lacions que es construiran a la nostra ciu­tat és la següent: la primera prio-

mm

M lllïlp W0

Aquesta imatge recull una de les trobades entre Jaume Tubau i la Coordinadora d'Entitats Esportives FOTO: E. GAS ALLÀ

ritat és la d'enllestir el projecte es­portiu de Coll Fava. Jaume Tu­bau està convençut que "al se­tembre com a mínim, el primer equip de futbol del Sant Cugat Esport FC ja hi ha de celebrar els seus partits de lliga, tot i que és probable que no estigui acabat tot l'equipament esportiu al complet". La primera pedra d'aquestes ins­tal·lacions es col·locarà el dissabte 10 de març.

Encara més obres

Posteriorment, es començarien a bastir les dues noves piscines i la sala de fitness a la rambla del Celler, també podria ser que al mateix

temps s'iniciés la piscina d'estiu al Parc Central. L' última cons­trucció seria el nou pavelló.

Jaume Tubau també ha assegu­rat que seran remodelats l'actual pavelló municipal i la sala escolar. La primera dependència canviarà alguns aspectes de la seva fisono­mia. Per exemple, les grades on ara mateix estan ubicades les ban­quetes, seran eliminades, i un ma­terial transparent facilitarà una co­municació visual amb les piscines i la sala de fitness. També s'hi faran actuacions al sostre i al parquet, així com també es remodelaran els vestidors. La sala escolar també presentarà alguns canvis: el seu paviment serà substituït per un al-

& i ® I b 0 I

El CV Sant Cugat rep el CV Rubí

i espera classificar-se aviat per al 6play-ofP

El CV Almoradí fa saltar la sorpresa i venç elCVElx A.L.

- Sant Cugat -

El sènior femení del Club Vo­leibol Sant Cugat és cada cop més a prop de classificar-se matemà­ticament per disputar la promo­ció d'ascens a la Lliga FEV. Tot i que el cap de setmana passat li va

tocar descansar, continua líder del grup B de Primera Nacional, amb 28 punts i un balanç de tretze victòries i dues derrotes. D'a­questa última jornada, s'ha de des­tacar la derrota del CV Elx a la seva pròpia pista davant el CV Al­moradí, cinquè a la taula, per un clar 0 sets a 3. Amb tot, el CV Elx

és tercer, però amb dos partits menys, que en cas de guanyar-los, podria col·locar-se empatat ara ma­teix amb el CV Sant Cugat. El CV Esplugues, que ha de visitar Valldoreix, és tercer. Dissabte, l'e­quip santcugatenc rep èlpenúltim a la taula, el CV Rubí, que fins ara només ha guanyat dos partits.

tre de més qualitat. Per la seva banda, l'actual sala

de tennis de taula i la sala de fitness, soterrades al pavelló municipal, seran enderrocades. La secció de tennis de taula de la Unió Espor­tiva Sant Cugat disposarà d'una nova sala de joc, que s'alçarà da­munt de l'actual sala de material del pavelló municipal. D'altra ban­da, les pistes de petanca del Sant Cugat i el Sant Cugat Atlètic es faran al parc de la Pollancreda.

Per últim, dimarts es va fer pú­blic el nom de les dues empreses que s'han presentat al concurs pú­blic de l'Ajuntament, que són la UFEC i el Col·lectiu Fitness SL (UBAE).

$ c a

Sis gimnastes del Muntanyenc seran a la final de la Copa

A.L. - Girona / Sant Cugat -

v Després de la celebració de les

dues fases de la Copa Catalana d'individuals de gimnàstica rít­mica esportiva, un total de sis gimnastes en categoria juvenil i júnior del Club Muntanyenc Sant Cugat s'han classificat per dis­putar, el dissabte 17 de març, la fi­nal d'aquesta competició. Aques­tes gimnastes són les juvenils Ivette Climent i Georgina Mira­lles i les júniors'Carolina López, Elisabeth García, Anna Barba i Gemma Peris.

Dissabte, a les instal·lacions del GEiEG a Girona, cinc d'aquests sis gimnastes locals van pujar al podi en la segona fase de la Copa Catalana. Les juvenils de nivell IV, Ivette Climent i Georgina Mi­ralles, van finalitzar primera i ter­cera respectivament. Les júniors de nivell III, Carolina López i Elisabeth García, van cloure pri­mera i segona, mentre que les del nivell IV, Anna Barba i Gem­ma Peris, van acabar en tercer i cinquè lloc.

D'altra banda, aquest diumen­ge a Montgat, es jugarà la segona fase de la Copa Catalana en ca­tegories aleví i infantils, de.1 ni­vell I al IV. També les vuit mi­llors gimnastes que sumin millor classificació de les dues fases d'a­questa competició, accediran a la final d'aquest campionat.

EI CV Sant Cugat segurament jugarà el 'play-off d'ascens FOTO: ENRIC FABRE

GAS-Oli* \ ^ ^ \

Ports gratuït Contestador les 24 h

Tel. 93 580 77 62 ESPIÍ Distribuïdor oficial

30 Esports Q S 4 C A N I U V S Dijous, 22 de febrer del 2001

P e t a I Ï c a

El GP Mira-sol guanya el CP Alcudia èn la promoció i puja a la Quarta Divisió

Lequip masculí derrota els barcelonins en els dos partits de reliminatòria

ALEX LÓPEZ

El primer equip masculí del Club Petanca Mira-sol tornarà a jugar la pròxima temporada a la Quarta Divisió, la categoria més alta en qèe mai ha militat el club de Mira-sol. Aquest conjunt ja va integrar aquesta categoria durant la temporada 95/96, tot i que tan sols s'hi va mantenir una cam­panya.

El CP Mira-sol va classificar-se en segona posició a la fase regular del campionat de lliga al grup ca­torzè de la Cinquena Divisió, po­sició que li ha permès disputar la promoció per ascendir de catego­ria. Finalment, després de dos par­tits Acplay-off, l'equip mira-solenc ha superat amb molt bona nota aquesta promoció contra el CP Al­cudia de Barcelona, que al grup setè de la Quarta Divisió ha fina­litzat la lliga en la vuitena i ante­penúltima plaça. En el partit d'a­nada d'aquesta eliminatòria, el CP Mira-sol ja va imposar-se a domi­cili, l 'li de febrer, al CP Alcudia

per 7 partides a 9, mentre que diu­menge passat es van desfer una altra vegada del seu adversari, per 10 a 6. Aquest segon xoc es va dis­putar a les pistes del CP Mira-sol.

El conjunt mira-solenc va fina­litzar segon al campionat a tan sols tres punts del primer classificat, el Barberà del Vallès.

•'No. i ho esperàvem

Diego Rodríguez, secretari de l'entitat, ha afirmat que "hem ju­gat una promoció molt bona". Ro­dríguez també ha admès que "al principi de temporada ens vam fi­xar com a objectiu la permanència, a més, després de baixar la tem­porada passada de categoria, tot i que finalment vam quedar-nos a Cinquena Divisió". El secretari de l'entitat ha estat molt sincer i considera que "certament l'ascens ha estat una sorpresa. No ens ho esperàvem".

El conjunt femení del CP Mira-sol, que ha militat al grup quart de la Quarta Divisió, ha clos en l'antepenúltima posició a la clas-

Lajunta directiva del CP Mira-sol presentarà la dimissió FOTO: ARXIU E4C

sificació. Tots dos equips mira-solencs no

prendran part en cap prova orga­nitzada per la Federació Catala­na de Petanca, tot i que sí partici­paran en diversos tornejos. El seu tradicional torneig, l'Interclubs, l'organitzaran al mes de juliol.

La junta directiva del Club Pe­

tanca Mira-sol, encapçalada pel seu president, Josep Trassierra, presentarà la seva dimissió en una assemblea que tindrà lloc ben aviat. En aquesta assemblea, s'es­pera que surti escollit un nou pre­sident i el seu cos directiu, que es faran càrrec, a aquests efectes, del club.

F u t b o l

Jordi Corral és el nou entrenador del Mira-sol

ÀL.

Francisco Pardo ha deixat de ser el tècnic del pnmer equip de futbol de la Unión Deportiva Mira-sol Bacó, que milita al grup catorzè de Tercera Regional. El nou responsable és Jordi Corral, fins ara entrenador del conjunt juvenil mira-solenc. Francisco Pardo i la junta directiva del Mira-sol van pactar la marxa del tèc­nic. Pardo s'havia incorporat a l'e­quip de Mira-sol aquesta mateixa campanya.

L'últim enfrontament que va dirigir, el fins ara entrenador de la UD Mira-sol Bacó, va ser el 4 de febrer al terreny de joc del Can Boada.

Jordi Corral és un entrenador de la casa. Corral fa quatre tem­porades que és al Mira-sol en­trenant categories de base. Des que entrena l'equip, ha sumat dues victòries en dos partits, da­vant el Júnior FC i Les Fonts.

0 f a C I Ó

Melissa Caballero s'imposa en cine proves

del Campionat d'Espanya d'Hivern júnior

Aquest cap de setmana afronta el Campionatde Catalunya absolut AL.

- Barcelona / Sant Cugat -

Melissa Caballero continua en­caminant la seva preparació al Campionat d'Espanya absolut, que és el principal objectiu que s'ha fixat per aquesta temporada. Diumenge, després de quatre dies de competició, la nedadora sant-cugatenca va posar punt final a la seva participació al Campionat d'Espanya d'Hivern (25 metres) en categoria júnior, que s'ha des­envolupat a la piscina Folch i Tor­res, instal·lacions del Club Natació Barcelona.

La nedadora júnior va aconse­guir la primera posició fins a cinc vegades. En les proves d'indivi­duals, va cloure en primer lloc als 400 metres estils, als 800 crol i als 200 esquena. També va ocupar la segona plaça als 200 papallona. En les curses de relleus, va acabar pri­mera als 4x200 metres crol i als 4x100 estils, mentre que va fina­litzar en segon lloc als 4x100 crol.

En aquesta última competició, la nedadora santcugatenca, que

s'entrena al Club Natació Saba­dell ha tornat a demostrar que en la seva categoria és una de les mi­llors nedadores de l'Estat.

La propera prova que comptarà amb la presència de Melissa Ca­ballero serà aquest mateix cap de setmana. Les piscines Sant Jordi de Barcelona seran l'escenari del Campionat de Catalunya absolut (50 metres).

L'estatal és el punt de mira

El Campionat d'Espanya abso­lut, que se celebrarà a Saragossa del 5 al 8 d'abril, és on Caballero

' centra totes les seves il·lusions. La preparació i el treball que està fent fins al moment té com a principal fita aquesta prova.

Abans, però, la santcugatenca es desplaçarà a Lió (França) el 10 i 11 de març amb la selecció espanyo­la absoluta per prendre part a la Copa Vittel, una competició in­ternacional de seleccions.

Caballero també podria ser al Campionat d'Europa júnior, que es farà al juliol a Malta. La nedadora local vol fer un bon paper a l'estatal absolut FOTO: CEDIDA

«3? f 3 C f O

L'OMET munta el Campionat de Natació

- Sant Cugat -

L'OMET, l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom, organit­za dissabte a la piscina munici­pal de Sant Cugat el Campionat de Natació Escolar, prova classi-ficatòria per a la Final Comarcal. En aquesta competició hi haurà tres categories: prebenjamí (nas­cuts eí93 i 94), benjamí (91 i 92) i aleví (89 i 90). En prebenjamí i benjamí, la distància a recórrer serà de 25 metres en els estils de crol, braça i esquena. En canvi, en la categoria aleví, el recorre­gut serà de 50 metres, però els estils seran els mateixos.

L'horari de les diferents proves serà el següent: a les quatre de la tarda començarà la competició prebenjamí, a les cinc, en benja­mí i a les sis, en aleví.

Tot aquells nens i nenes que s'hi vulguin apuntar poden fer-ho o bé a les oficines de l'Ofici­na Municipal d'Esport per a Tot­hom a la Casa de Cultura o a la mateixa piscina municipal. La inscripció és gratuïta. /A.L.

U S I CANTONS Dijous, 22 defebrer del'2001 Esports 31

H o q u e i p a t i n s

Lluís Sànchez: "Podem trobar-nos en situació de poder ascendir"

Lequip local ha abandonat la zona de descens i és a tres punts del sisè

ALEX LÓPEZ

- Sant Cugat -

El sènior masculí del Patí Ho­quei Club Sant Cugat ja no és en zona de descens a Primera Cata­lana, després d'imposar-se diu­menge al pavelló municipal al CP Voltregà per 8 gols a 5. Aquest par­tit va correspondre a la segona jor­nada de la segona volta. En el par­tit d'anada, el resultat va ser d'empat a dos gols, la qual cosa significa també que elgoa/avera-ge és favorable als de Lluís Sàn­chez.

Amb aquest triomf, el PHC Sant Cugat abandona l'antepenúltima posició a la taula per situar-se onzè a la classificació, amb 14 punts i un balanç a la competició de qua­tre victòries, sis empats i set de­rrotes. A darrere té ara mateix cinc equips: el Mollet HC, el CE Noia-Freixenet, el CP Voltregà, el CE Arenys de Munt i el Vilassar Ho­quei.

En les últimes jornades del cam­pionat, el sènior masculí ha acon­seguit bons resultats que, poc a poc, l'allunyen de les darreres po­sicions a la taula. De fet, no ha per­dut cap enfrontament dels últims quatre disputats o, el que és el ma­teix, ha sumat sis dels vuit punts possibles. El conjunt santcugatenc ha assolit sis punts amb dues victò­ries i dos empats. L'entrenador del PHC Sant Cugat, Lluís Sànchez, que mai ha dubtat que el seu equip es mantindria a Primera Na-

Riki Benito controla la pilota davant d'un adversari FOTO: ENRIC FABRE

cional Catalana, ha explicat que "el cert és que els últims partits estem jugant millor, però encara podem fer-ho millor. El que està molt clar és que si seguim en aquesta línia segur que ens man­tindrem".

En les darreres jornades de com­petició s'estan produint resultats

sorpresa, fet que constata el tècnic local: "Estem veient que tothom guanya a tothom. Aquesta és una categoria molt complicada", cons­tata. Després de col·locar-se fora de la zona de descens, l'entrena­dor vermell-i-negre assegura que "l'objectiu és la permanència, és la primera fita i la més important".

Amb tot, però, Sànchez no des­carta que al final de la lliga esti­guin situats a la part alta de la clas­sificació. El màxim responsable del primer equip així ho matisa: "Entre nosaltres i la sisena plaça tan sols hi ha tres punts de di­ferència, que no és res. En algun moment podem arribar a trobar-nos en situació de poder lluitar per pujar de categoria".

Segons Lluís Sànchez, els cinc equips -en el cas que finalment baixi també el cinquè per la cua-que perdran la categoria al final de la campanya seran el Reus De-portiú, el CE Arenys de Munt, el Vilassar Hoquei, el CE Noia-Frei-xenet i el Mollet HC.

Matar els nervis

El PHC Sant Cugat és, des­prés del FD Cass'anenc amb set empats, el conjunt que més par­tits empata a la competició, amb un total de sis. Lluís Sànchez té molt clar quin és el motiu: els nervis. "Els partits que anem guanyant durant tota l'estona, al final ens empaten senzilla­ment per nervis, ha afirmat el tècnic. Sànchez, a més, assegu­ra que "el dia que aconseguim que a falta d'un minut i gua­nyant d'un gol estiguem tran­quils, no tindrem cap problema per guanyar. Els sis empats han estat així. Nosaltres no hem em­patat cap partit, ens els han em­patat sempre".

Ya&kw&ffido

Eriça Castaneda no pot pujar al podi al Campionat d'Espanya en la seva segona participació

- Pobla Mafumet / Sant Cugat -

Eriça Castaneda tampoc no ha tingut sort en la segona participa­ció al Campionat d'Espanya ab­solut de taekwondo, que s'ha ce­lebrat a la Pobla de Mafumet (Tarragona). La santcugatenca va repetir, el cap de setmana passat, el mateix resultat que va obtenir en l'edició de l'any passat, en què va caure a quarts de final. La ma­drilenya Sara Barbero va imposar-se per un ajustat 2 a 1. Barbero és qui va vèncer l'estatal en la da­rrera edició. La taekwondista sant­cugatenca va participar en aques­ta competició en la categoria de pes ploma com a membre de la selecció catalana.

D'aquesta manera, el sorteig del quadre ha impossibilitat Castane­da a obtar a una plaça de podi, ob­jectiu que s'havia fixat per aques­ta prova.

Ara, la taekwondista local prendrà part al Campionat de Catalunya Universitari, que es farà el dissab­te 3 de març a les dependències de la Universitat Politècnica de Cata­lunya (UPC) a Barcelona. Si acon­segueix una bona classificació en el que serà la seva tercera compe­tició oficial del 2001, assoliria el passi per disputar l'estatal univer­sitari.

Aquesta temporada, però, Eriça Castaneda ja s'ha proclamat cam­piona absoluta de Catalunya. /AL.

T e n n I s de t a u l a

Cinc palistes de la UE Sant Cugat es classifiquen per

disputar el campionat Top-10

- Barcelona / Sant Cugat -

Un total de cinc jugadors de la secció de tennis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat han aconseguit el passi per disputar el Top-10, després de classificar-se entre els deu millors palistes en les tres fases de l'Open Bar­celona.

L'aleví Assier Larrea va impo­sar-se el passat cap de setmana en la tercera i última fase de l'O­pen Barcelona, que es va jugar a les instal·lacions de la Federació Catalana de Tennis de Taula de Barcelona. Larrea ha aconseguit el passi al Top-10 després d'imposar-se en totes les tres fases.

En categoria infantil, els sant-

cugatencs que van obtenir el mi­llor resultat van ser Roger de las Cuevas i Assier Larrea -també va participar en aquesta categoria-, que van caure eliminats a quarts de final. Els seus companys de club Marc Penalver, Ferran Cozo, Enric Moreno i Ricardo Ospina van superar amb èxit el seu grup, però van ser eliminats en prime­ra ronda. D'aquesta manera,Roger de las Cuevas i Assier Larrea tam­bé jugaran el Top-10.

En juvenils, Alex Larrea va ser segon i també serà al Top-10. Fi­nalment, en la categoria absoluta A, tant Josep Anton, que va clou­re tercer, com Enric Bosch, que va finalitzar en la quarta posició, ju­garan el Top-10. /À.L.

Hoquei herba

El Júnior FC masculí és més líder encara de Primera

AL. - Sant Cugat -

L'equip masculí del Júnior FC no tan sols va col·locar-se líder fa dues jornades en derrotar a les seves instal·lacions el fins llavors líder, el Futbol Club Barcelona, sinó que ara mateix es consolida en la primera plaça amb dos punts més que el segon, que és el Barca. Això ha estat possible gràcies a la victòria del Júnior en­front el Club Egara per 4 gols a 0, i l'empat a dos gols del con­junt blaugrana al seu terreny de joc amb el Can Salas, quart clas­sificat. El Júnior, que és en zona de promoció d'ascens a Divisió d'Honor, haurà de jugar el proper partit de lliga al camp del Can Salas.

Per la seva banda, el Júnior FC femení continua en la segona po­sició a la taula per darrere de l'O-límpia en vèncer dissabte a casa el Club Egara per 4 gols a 1. D'a­quí a nou dies ha de visitar el ter­reny de joc del líder. /À.L.

Futbol

El Sant Cugat juga al camp del Poble-sec

- Sant Cugat -

El Sant Cugat Esport FC no podrà comptar, diumenge al camp del Poble-sec, amb el de­fensa Carlos Andrés, peça bàsica de l'esquema d'Enrique Fortes. Diumenge, al terreny de joc del líder, el Pomar, Andrés es va le­sionar. El jugador santcugatenc pateix una ruptura parcial dels lligaments en un genoll, fet que l'obligarà a descansar durant un mes i mig, com a mínim.

El capità Javi Gonzàlez serà el jugador escollit per l'entrenador vermell-i-negre per substituir la baixa de Carlos Andrés. El tèc­nic Enrique Fortes assegura que: "Javi Gonzàlez és el jugador de la pedrera que ha jugat amb el Sant Cugat amb més classe que he vist en els últims deu anys. Estic del tot convençut que ho farà molt bé, perquè té totes les condicions perquè així sigui".

Diurrienge, el Sant Cugat va perdre a fora amb el Pomar per 1 gol a 0 i és el primer equip en zona de salvació. /À.L.

32 Esports ELSÍCANTOiNS Dijous, 22 de febrer del 2001

E S P O R T F E U E R A T

1a Div. Cadet 12.00 St. Cugat B-CRR Tronchoni (dg)

17.30 Castellat-CO Sant Cugat (ds)

Preinfantil femení 12.15 CO Sant Cugat-Sant Ramon (ds)

2a Div. Infantil Gavà-Olimpye Floresta 10.45 W. Sant Cugat-Les Corts (dg)

Bilis

1a Catalana 16.00 UE Sant Cugat-Bufalà (ds)

3a Catalana masculí 17.30 UE Sant Cugat-Sant Ignasi (ds)

3a Catalana femení 12.15 Martorell-UE Sant Cugat (dg)

Campionat territorial 19.00 B. Sant Cugat-MIB (ds)

Júnior nivell A 16.00 UE Sant Cugat-Igualada (ds)

Cadet masculí 11.45 UE Sant Cugat A-Granollers (ds) 09.15 UE St. Cugat B-A. Montserrat (ds)

Cadet femení UE Sant Cugat A (descansa)

Infantil masculí 10.45 Sabadell-CO Sant Cugat (ds)

Preinfantil masculí

1a Nacional A 18.30 La Murga-Olimpyc Floresta (ds) W. Sant Cugat-Ripollet

1a Divisió masculí 16.00 Chess-Berga (ds)

1a Divisió femení 09.00 Mas Gener-Palau Arco Iris (dg)

2a Div. A masculí 15.30 Rodenc At-Champion F (ds) 19.00 Mampar Bruc-Olimpyc F. (ds)

2a Div. B femení 16.00 Martorelles-W. Sant Cugat (ds) • 16.00 Centelles-Mas Janer (ds)

3a Divisió masculí Hnos. Sànchez-Mas Gener

1a Div. Juvenil 13.15 W. Sant Cugat-Esparreguera (dg)

1a Div. Cadet 12.00 W. Sant Cugat-Maristes Sants (dg)

1a Catalana 10.45 UE Sant Cugat-Montcada (dg)

1a Cat. Juvenil masc. 12.00 Parets-UE Sant Cugat (dg)

2a Cat. Cadet masc. 17.30 Vilanova i Geltrú-UE St Cugat (ds)

3a Catalana masculí UE Sant Cugat (descansa)

LI. Cat. Juvenil masc. UE Sant Cugat (descansa)

LI. Cat. Juvenil fem. 19.00 Vilanova Camí-UE St. Cugat (ds)

LI. Cat. Cadet masc. 12-00 Maristes-UE Sant Cugat (ds)

LI. Cat. Cadet femení 11.00 UE Sant Cugat-Gavà (ds)

1a Nacional femení 18.00 CV Sant Cugat-Rubí (ds)

1a Catalana masculí CV Sant CugacVilassar de Mar

Camp. territorial fem. 19.30 CV Sant Cugat-Roquetes (ds)

Juvenil femení Boet Mataró-CV Sant Cugat

Cadet masculí CV Sant Cugat (descansa)

Cadet femení 16.00 Rubí-CV Sant Cugat (ds)

Infantil femení 09.00 CV Sant Cugat-Esplugues (ds)

1a Divisió masculí 15.00 Can Salas-Júnior (dg)

2a Div. masculí 10.30 Júnior-Terrassa 1910 (dg) 16.00 Polo-Júnior 1917 (dg)

3a Div. masculí 11.00 Atlètic 1952-Júnior 1917 (dg)

Juvenil masculí 09.00 Júnior-At. Terrassa (dg)

Juvenil femení 12.00 Júnior-At. Terrassa (dg)

Cadet masculí 10.00 Pedralbes-Júnior (ds)

Infantil masculí 11.30 Júnior-Barcelona (ds)

Infantil femení 12.00 Júnior Polo (ds) 13.30 Olimpia-Júnior (ds)

Aleví masculí 10.30 Júnior-Terrassa (ds)

3a Categoria Bonanova-CR Sant Cugat

*6 TAM LA l a Categoria 11.00 El Ciervo-UE Sant Cugat (dg)

2a Categoria 11.00 Sant Andreu-UE Sant Cugat (dg)

3a Categoria 11.00 UE Sant Cugat-El Ciervo (dg)

Regional Preferent Pomar-Sant Cugat 1-0

2a Regional La F'arga-La Planada 2-2

3a Regional Les Fonts-Mira-sol 0-2 Júnior-Rubí 1-2

Veterans Júnior-Alella 2-1

2a Div. Femení PB St. Cugat-Torreforta 10-0

Preferent Juvenil Terrassa-Sant Cugat .1-1

2a Div. Juvenil Júnior-Matadepera 9-0 . E. Sabadell-PB St. Cugat 1-1 Sant Cugat B-San Pedró ajornat

3a Div. Juvenil S. Sabadell-Mira-sol 0-6 Júnior descansa

1a Div. Cadet San Cristóbal-Sant Cugat A 4-1 Júnior-Badia 2-3 Sant Cugat B-Ca n'Anglada ajornat

2a Div. Cadet Ullastrell-PB Sant Cugat 2-2 Comerç Creu-Mira-sol 2-4

1a Div. Infantil E. Cerdanyola-St. Cugat A 0-8 St. Cugat B-CRR Tronchoni 1-4 PB St. Cugat-CN Terrassa 2-0

2a Div. Infantil Can Trias-Júnior 1-0 Mira-sol-E. Bonaire 5-1

1a Div. Aleví

JM Gené-Sant Cugat A 3-1 PB St. Cugat-CRR Tronchoni 3-5 Júnior-Terrassa 2-5 E. Cerdanyola-Sant Cugat B 4-5

Div. d'Honor Benjamí E. Blaugrana-Sant Cugat A 1-4 Sant Cugat B-At Madrid 9-0 PB Sant Cugat-Santa Perpètua 2-0

1a Div. Benjamí Terrassa-PB Sant Cugat 2-3

Pref. Prebenjamí Can Jofresa-Sant Cugat A 4-0 Sant Cugat B-Pajaril 2-1 Santa Perpètua-PB Sant Cugat 10-0

1a Catalana Badaloní-UE Sant Cugat 79-82

3a Catalana masculí DOSA B-UE Sant Cugat 80-54

3a Catalana femení UE Sant Cugat-Cornellà 74-57

Júnior nivell A Lloret-UE Sant Cugat 80-54

Cadet masculí UE Sant Cugat A descansa

Cadet femení UE Sant Cugat descansa

Infantil masculí UE Sant Cugat descansa

Preinfantil masculí UE Sant Cugat descansa

Preinfantil femení UE Sant Cugat descansa

1a Nacional A Olimpyc Floresta-Multigest 9-4 Manresa-W. Sant Cugat 4-6

1a Divisió masculí Sp. Caravaning-Chess 3-3

1a Divisió femení Las Palmeras-Mas Gener l-l

2a Div. A masculí Champion E-Mampar B 5-3 Olimpyc F.-Sant Just .1-4

2a Div. B femení Mas Janer-Olesa 6-0 W. Sant Cugat-Centelles 3-0

3a Divisió masculí Mas Gener-Borreda 1-6

1a Div. Juvenil Sant Esteve-W. Sant Cugat 2-6

l a Div. Cadet CN Caldes-W. Sant Cugat 5-3

2a Div. Infantil Olimpyc Floresta-Mollet 11-0 Sant Feliu-W. Sant Cugat 4-8

1a Catalana Santpedor-UE Sant Cugat 29-25

3a Catalana Horta-UE Sant Cugat 29-30

1a Cat. Juvenil masc. UE Sant Cugat-La Roca ajornat

2a Cat. Juvenil masc. UE Sant Cugat-Vilanova 30-24

LI. Cat. Juvenil fem. UE Sant Cugat-Gavà 8-19

LI. Cat. Cadet masculí J. Mataró-UE Sant Cugat 28-25

LI. Cat. Cadet femení Vilanova Camí-UE St. Cugat . .ajornat

2a Cat. Cadet masculí Sp. Terrassa-UE Sant Cugat B ...24-22

1a Divisió femení . Júnior-Club Egara 4-1

1a Divisió masculí Santa Coloma-CV Sant Cugat 3-0

Camp. territorial fem. Viladecans-CV Sant Cugat 0-3

Juvenil femení CVSantCugat-AESI 2-3

Cadet masculí CV Sant Cugat-Olot 0-3

Cadet femení CVSantCugat-AESI 0-3

Infantil femení SESE-CV Sant Cugat 0-3

1a Nac. Catalana PH St. Cugat-Voltregà 8-5

l a Fèmines Lloret-PH St. Cugat 5-5

Júnior Sants-PH Sant Cugat 5-0

Juvenil PH Sant Cugat A-Mollet 2-2 PH St. Cugat B-Premià b-4

Infantil PH Sant Cugat-Mollet 3-3

Aleví Bonanova-PH Sant Cugat A 2-12 PH St. Cugat B-Folgueroles 4-5

Benjamí PH Sant Cugat A-Barberà 5-3 S. Vilanova-PH Sant Cugat B 7-4 PH St. Cugat C-Capellades 3-4

Prebenjamí S. Vilanova-PH Sant Cugat A 2-10 PH Sant Cugat B-Barberà 1-1 St. Sadurní-PH St. Cugat C 13-0

1a Divisió masculí Júnior-Club Egara 4-1

2a Divisió masculí Vilanova-UE Sant Cugat 1-4

ELS4CANI10ÍNS Dijous, 22 de febrer del 2001 Esports 33

Regional Preferent

G R U P 1

Sant Quirze-Poble Sec 1-4 Cassà-Lloret 2-2 Sants-Marca l 'Ham 4-1 San Juliàn-San Cristóbal . . .1-1 Pomar-Sant Cugat 1-0 Berga-Torre Llobeta 4-1 F E Figueres-Cerdanyola . . .3-3 Barceloneta-Alzamora 1-1 Montanesa-Pals .1-1

Pomar 21 n 7 3

GF

49

GC Punts

22 40

Sants 21 12 3 6 42 25 39

S. Juliàn 22 11 6 5 37 24 39

Montanesa 22 11 5 6 31 24 38

Marca l'Ham 22 8 9 5 30 23 33

Cassà 21 10 3 8 38 27 33

Cerdanyola 21 9 5 7 31 34 32

Barceloneta 21 8 6 7 31 24 30

S. Cristóbal 22 8 6 8 24 30 30

Berga 21 7 8 6 28 23 29

Sant Quirze 22 7 8 7 32 30 29

Lloret 21 7 8 6 28 27 29

Poble Sec 21 6 7 8 25 22 25

Sant Cugat 21 7 4 10 25 28 25

FE Figueres 21 5 6 10 26 38 21

Alzamora 21 5 5 11 24 39 20

Pals 21 5 4 12 21 39 19

T. Llobeta 22 4 2 16 20 63 14

La propera: (25 de febrer) Poble Sec-Sant Cugat, (4 de març) Pals-Sant Quirze; Poble Sec-Cassà; Llo-ret-Sants; Marca de l'Ham-San Juliàn; San Cristóbal-Pomar; Sant Cugat-Berga; To­rre Llobeta-FE Figueres; Cerdanyola-Bar-celoneta; Alzamora-Montanyesa.

Segona Regional

G R U P 5

Tibidabo-P. Merengues . . . .2-1 Fontetes-Barberà 2-0 Llano-Cabrils 1-2 Sabadell-Badia 2-2 CRR Tronchoni-Ca n'Oriach .0-3 L a Farga-La Planada 2-2 Universitari-E. Cerdanyola .3-2 Andalucía- Vilafranca 4-0 Campoamor-Can Fatjó . . . .2-1

Equip PJ PG PE PP GF GC Punt»

Andalucía 21 16 2 3 57 25 50

Tibidabo 20 15 4 1 44 16 49

Cerdanyola 22 14 2 6 73 31 44

Sabadell 21 14 2 5 53 26 44

Fontetes 22 12 6 4 49 21 42

Universitari 22 13 2 7 41 27 41

Barberà 20 10 5 5 64 33 35

Llano 21 10 4 7 45 25 34

Cabrils 22 9 6 7 44 44 33

La Planada • 21 7 6 8 41 37 27

La Farga 22 8 3 11 45 60 27

Campoamor 21 7 2 12 34 50 23

CRR Tronchoni 20 5 5 10 30 35 20

P Merengues 20 4 6 10 23 38 18

Badia 21 5 2 14 22 39 17

Ca n'Oriach 19 3 6 10 27 41 15

Can Fatjó 21 3 2 16 19 104 11

Vilafranca 20 2 0 18 19 72 6

La propera (4 de març): Can Fatjó-Tibidabo; E Merengues-Fon-tetes; Barberà-Llano; Cabrils-Sabadell; Badia-GRR Tronchoni; Can'Oriach-La Farga; La Planada-Universitari; E. Cerda-nyola-Andalucía; Vilafranca-Campoamor.

Tercera Regional

G R U P 14

San Lorenzo-Castellar 7-1 Júnior-Rubí 1-2 Les Fonts-Mira-sol 0-2 Sant Quirze-San Pedró . . . .3-0 C a n Boada descansa Montserrat descansa P. N u e v o descansa Sp. Rubí descansa

Equip PJ PG PE ....PP .. GF . GC: PunU

Mira-eol 16 11 3 2 43 17 36

San Pedró 16 10 4 2 34 20 34

Rubí 15 10 1 4 34 15 31

San Lorenzo . 14 9 3 2 48 21 30

Sp. Rubí 15 8 2 5 42 28 26

Castellar 14 7 2 5 31 27 23

Sant Quirze 14 6 1 7 29 26 19

R Nuevo 14 4 1 9 28 60 13

Montserrat 14 2 4 8 23 37 10

Les Fonts 13 3 1 9 21 39 10

Júnior 14 2 2 10 24 43 8

Can Boada 13 1 2 10 16 40 5

La propera (4 de març): San Lorenzo (descansa); Castellar-Can Bo­ada; PB Sant Cugat-Júnior; Rubí-Les Fonts; Mira-sol-Montserraç R Nuevo (des­cansa); Sant Quirze (descansa); San Pe-dro-Sp. Rubí.

BÀSQUET

Primera Cata lana

G R U P 3

J A C Sants-Sabadell B . . .68-61 Sant Adrià-Rubí 99-81 Masia Bou-Minguella 65-81 La Torrassa-CN Terrassa 60-59 Sant Joan-Argentona . . . .78-77 Bufalà-Gràcia 76-70 Badaloní-UE Sant Cugat 79-82 C N Sabadell-Sta. Coloma .78-82 Sta. C o l o m a J A C Sants .73-69

Equip IM...!!ft~JPK.J?£---i?£-«J!S·ftf..

UE Sant Cugat 19 14 5 1592 1477 33

CN Sabadell 19 14 5 1555 1476 33

JAC Sants 19 13 6 1482 1428 32

Sant Adrià 18 14 4 1569 1374 32

Argenrona 19 13 6 1581 1419 32

Santa Coloma 18 11 7 1544 1479 29

Minguella 19 10 9 1545 1542 29

Bufalà 19 9 10 1500 1483 28

Badaloní 19 9 10 1558 1580 28

Gràcia 19 8 11 1391 1438 27

Rubí 19 7 12 1513 1556 26

CNTerrassa 18 7 11 1334 1304 25

Masia Bou 19 6 13 1284 1464 25

Sabadell B 18 6 12 1248 1334 24

Sant Joan 19 5 14 1388 1589 24

LaTorrassa 19 4 15 1470 1612 23

La propera (25 de febrer): CN Terrassa-Masia Bou; Minguella-Sant Adrià; Rubí-Sabadell B; Santa Coloma-Badaloní; UE Sant Cugat-Badalona; Grà-ca-Sant Joan; Argentona-La Torrassa; CN Sabadell-JAC Sants.

Primera Cata lana

Palautor der i-Sant Martí .22*31 L a Roca -Cardedeí

M--UE S t 1 .24-21

Santped< -Cardedeí M--UE S t Cugat .29-25

Terrassa-N. Pardinyes . .20-24 Sant Quirze -Banyoles . . .30-30 Montcada-Molins de Rei .23-18 Granollers-BGN S a n t s . . .27-24

P J PG PE PP GF GC Punta

Granollers 19 16 1 2 514 436 33

Pardinyes 19 13 2 4 501 446 28

Sant Quirze 19 13 1 5 523 453 27

Sant Martí 19 13 1 5 542 485 27

UESL Cugat 19 10 2 7 514 500 22

BCN Sants 19 10 2 7 471 462 22

Cardedeu 19 9 3 7 464 442 21

La Roca 19 7 3 9 480 482 17

Montcada 19 7 3 9 437 448 17

Molins de Rei 19 7 1 11 453 489 15

Terrassa 19 4 4 11 458 501 12

Banyoles 19 3 3 13 440 491 9

Palautordera 19 2 5 12 454 517 9

Santpedor 19 2 3 14 448 547 7

La propera (25 de febrer): Sant Martí-Sant Quirze; BCN Sants-Pa-lautordera; Molins de Rei-Granollers; Ba-yoles-Sp. Terrassa; Pardinyes-Cardedeu; Santpedor-La Roca; UE SantCugat-Mont-cada.

Primera N a c i o n a l

G R U P 5

Corbera-Almunia 5-0 L'Esclop-La Murga 7-4 Olimpyc Floresta-Multigest .9-4 San Miguel-T. Cortada ,.. .4-7 Canet-PB Montserrat 4-8 Colo Colo-Sicoris 1-10 P. Andorra-Vilassar Mar . .2-2

Equip. PJ PG PE PP Punta

T.Cortada 16 13 1 2 40

Sicoris 16 10 2 4 32

PBMonrserrat 16 10 1 5 31

Vilassar de Mar

Almúnia

Corbera

16 9

16 9

4 30

6 28

16 8 3 5 27

H Andorra 16

Caner 16

Olimpyc Floresta 16

L'Ksclop 16

Multigest 16

La Murga 16

San Miguel 16

Colo Colo 16

6 26

4 24

6 22

9 19

1 11 13

2 11 11

1 12 10

4 11 7

La propera (24 de febrer): Vilassar de Mar-Corbera; Almunia-LEs-clop; La Murga-Olimpyc Floresta; Multi-gest-San Miguel; T Cortada-Canet; PB Montserrat-Colo Colo; Sicoris-P. Andorra.

Primera N a c i o n a l

G R U P 6

La Unión-Inca 5-2 Montsant-Elect. Ciem 1-6 Olesa-CN Caldes 5-3 Manresa-W. Sant Cugat 4-6 Ripollet-CN Sabadell 5-1 Calvià-Barcelona 1-6 Gasifred-Coplasti 7-5

Equip PJ PG PE PP Punta

Olesa 16 12 1 3 37

Barcelona 16 11 2 3 35

ElecLCiem 16 11 1 4 34

Ripollet 16 11 1 4 34

LaUnión 15 10 0 5 30

W. Sant Cugat 16 7 2 7 23

Montsant 16 7 2 7 23

Manresa 16 7 2 7 23

CN Sabadell 16 7 1 8 22

Calvià 16 6 1 9 19

Gasifted 16 5 2 9 17

Coplasti 16 5 2 9 17

CN Caldes 15 2 0 13 6

Inca 16 1 1 14 4

La propera (24 de febrer): Coplasti-La Union; Inca-Montsant; Elèc. Ciem-Olesa; CN Caldes-Manresa; W. Sant Cugat-Ripollet; CN Sabadell-Calvià; Bar-celona-Gasifred.

Pr imera N a c i o n a l

Cata lana

Riudebidles-Vic 2-3 C N Reus-Noia 6-4 Barcelona-Arenys de Munt .2-3 C E S Jonquerenc 5-0 Taradell-Reus D e p 5-2 Mollet-Cassanenc 3-3 P H SantCugat-Voltregà . . .8-5 Manlleu-Vilassar ;l-4

Equip PJ PG PE. . . . .PP . .GFGC Punta

Barcelona 17 11 2 4 • 83 48 24

Manlleu 17 10 4 3 70 62 24

Vic 17 11 1 5 76 56 23

CES 17 9 3 . 5 65 54 21

Riudebitlles 17 9 1 7 74 67 19

Cassanenc 17 5 7 5 59 61 17

Jonquerenc 16 7 3 6 52 54 17

La propera (4 de març): Noia-Vic; Arenys de Munt-CN Reus; Jonquerenc-Barcelona; Reus Dep:-CES;-Cassanenc-Taradell; Voltregà-Molleç Vi-lassar-PH Sant Cugat; Manlleu-Riude-bitlles.

Primera F è m i n e s

Maçanet-Farners 5-7 Arenys de Mar-Mataró 4-4 Bigues i Riells-Voltregà . . . .6-2 Lloret-PH Sant Cugat 5-5 Arenys de Munt -Sa l t . . .ajornat Vi lanova-CN Igualada .ajornat

Equip PJ PG. PE.....PP....GF GÇ Punta

Bigues i Riells 17 16 0 1 132 22 32

Arenys Munt 16 14 1 1 61 17 29

Volrregà 17 12 0 5 100 61 24

CN Igualada 15 11 1 3 70 23 23

Mataró 17 10 2 5 59 33 22

Salt 15 3 7 5 37 64 13

PH SL Cugat 17 5 2 10 47 74 12

V.lanova 15 4 2 9 30 75 10

Arenys de Mar 16 3 4 9 49 81 10

Lloret 17 2 5 10 31 68 9

Farners 16 3 2 11 29 67 8

Maçanet 16 1 0 15 37 97 2

La propera (4 de març): Farners Salç Voltregà-Maçanet; CN Igua-lada-Bigues i Riells; Mataró-Vilanova; PH SantCugat-Arenys de Mar, Lloret-Arenys de Munt

VOLEIBOL

Primera N a c . F e m e n í

G R U P B

Ciutadella-Camp Escolar . .0-3 Rubí-Esplugues 1-3 Algaida-Camp Escolar 3-0 Elche-Almoradí 0-3 U . Alicante descansa Teruel descansa

Equip. PJ PG PP SF 8C Punta

CV Sant Cugat 15 13 2 40 12 28

Esplugues 15 10 5 36 23 25

Elche 13 11 2 34 18 24

Algaida 13 9 4 30 21 20

Almoradí 13 7 6 25 22 20

U. Alicante 14 6 8 26 28 20

Ciutadella 14 5 9 25 30 19

Camp Escolar 14 4 10 20 33 18

Rubí 14 2 12 12 39 16

Teruel 13 2 11 12 34 15

La propera (24 de febrer): Santa Coloma-Elche; Almoradí-Ciuta-della; Camp Escolar-Teruel; CV Sant Cu-gat-Rubí; Esplugues-U. Alicante; Algar-Algaida.

34 Esports ELS4CAIYIONS Dijous, 22 de febrer del 2001

Primera Divis ió

Mascul í

Atlètic 1952-Polo 1-1 Línia 2 2 - A D Rimas 2-2 R U S C - A t Terrassa 0-0 EHC-Honigvogel 0-0 F C Barcelona-Can Salas . .2-2 Júnior-Club Egara 4-0

Equip PJ P G P E P P G F GC Punt.

Júnior 16 11 4 1 47 25 26

Barcelona 16 10 4 2 46 23 24

At. Terrassa 16 9 5 2 46 22 23

Can Salas 16 9 3 4 32 27 21

AD Rimas 15 5 7 3 23 22 17

Honigvogel 16 6 4 6 24 21 16

Polo 15 5 5 5 25 25 15

Atlètic 1952 16 5 4 7 31 34 14

Club Egara 16 5 4 7 22 32 14

Línia 22 16 2 6 8 27 45 10

EHC 16 1 3 12 15 39 5

RUSC 16 1 3 12 12 37 5

La propera (24 de febrer): Club Egara-Atlètic 1952; Polo-Línia 22; AD Rimas-RUSC; At Terrassa-EHC; H o nigvogel-Barcelona; Can Salas-Júnior.

Primera Divis ió

F e m e n í

Júnior-Club Egara 4-1 Línia 2 2 - A t Terrassa s/r Atlètic 1952-CD Terrassa . .2-0 Polo-Olimpia 0-4

Equip PJ PG PE PP GF GC Punt»

Olimpia 9 9 0 0 63 2 18

Júnior 10 9 0 1 57 8 18

Polo 10 5 1 4 23 22 11

Línia 22 8 4 1 3 15 8 9

Club Egara 10 4 0 6 11 32 8

At. Terrassa 9 3 1 5 17 18 7

CD Terrassa 10 1 1 8 9 45 3

La propera (3 de març): Olimpia-Júnior; Club Egara-Línia 22; At. Terrassa-Atlètic 1952; CD Terrassa-Polo.

Segona N a c i o n a l

G R U Ç 5

Sants-L'Escala 2-4 Mediterrani-Olesa 1-4 Horta-el Ciervo 2-4 Vi lanova-UE Sant Cugat . .1-4 Sant Andreu-Vilafranca . . .0-4

Equip PJ PG PP PF PC Punt»

L'Escala 13 11 2 50 23 24

UE Sant Cugat 13 11 2 48 22 24

El Ciervo 13 10 3 42 26 23

Olesa 13 8 5 38 32 21

Mediterrani 13 6 7 35 39 19

Vilafranca 13 5 8 37 38 18

Sants 13 5 8 33 37 18

Horta 13 4 9 33 42 17

Sant Andreu 13 3 10 15 45 16

Vilanova 13 2 11 21 48 15

La propera (3-4 de març): Vilafranca-UE Sant Cugat; Mediterrani-Vilanova; El Ciervo-Sants; Olesa-Horta; L'Escala-Sant Andteu.

Cadet masculí 11.30 IES Torre Palau-Esc. Avenç (ds)

Infantil masc./fem. 10.45 Sabadell-CO St. Cugat (I-M) (ds) 17.30 Castellar-CO St. Cugat (Preí) (ds) 12.15 CO St. Cugat (F)-St. Ramon N. (ds)

Infantil masculí 11.30 D. Salesians-CO St. Cugat A (ds) 10.15 CO St. Cugat B-Escola Pia (ds)

Aleví masculí 13.00 Pins Vallès À-Esc. Avenç (ds) 09.00 Ferran Clua A-St. Jordi B (ds) 12.00 Pins V. B-CO St. Cugat A (ds) 10.00 Sant Jordi C-Catalunya A (ds) 13.00 Sant Jordi A-Santa Isabel (ds) 13.00 CO St. Cugat B-Ferran C. B (ds) 12.00 Regina Carmeli-Àgora (ds) Catalunya B (descansa)

Aleví femení 12.15 Sant Jordi-Escola Avenç (ds)

Benjamí masculí 11.00 Avenç A-Sant Jordi B (F) (ds)

10.00 Ferran Clua-Catalunya A (ds) 11.00 Àgora-Sant Jordi A (M) (ds) 11.00 Pins del V.-St. Jordi A (F) (ds) 11.00 Catalunya B-J. Maragall (ds) 12.00 Col. Europa-St. Jordi B (M) (ds)

-Avenç B (descansa) Santa Isabel (descansa)

Infantil 09.00 EE Foiró-Escola Pia (ds)

Aleví masculí 10.00 Avenç-Escola Pia B (ds) 10.00 La Farga-Escola Thau (ds) 11.00 M. Auxiliadora A-EE Foiró A (ds) 11.00 EE Foiró B-Avenç B (ds)

Femení 09.00 IES Terrassa-Júnior (ds) Àgora (descansa)

Benjamí masculí 12.00 M. Rubí-Santa Isabel (ds) 12.00 Mira-sol/Baco-EE Foiró (ds) 11.00 Rubí A-Escola Thau A (ds) 10.30 Júnior-Col. Europa (ds) 11.00 Liceo Polit.-La Farga A (ds) 12.0Q La Farga B-25 Setembre C (ds) 10.00 AV Can Mir-Esc. Thau B (ds)

Prebenjamí masculí 11.45 Can Fatjó A-Àgora A (ds) 11.00 Escola Thau-UE Rubí A (ds) 12.45 Col. Europa-Sp. Rubí A (ds) 10.30 Rubí FS-Júnior (ds) 11.45 Can Fatjó B-Àgora B (ds) 10.00 St. Cugat A-R. Llorens (ds) 12.00 M. Rubí-Sant Cugat B (ds)

Juvenil masculí 13.00 IES Bullidor-Angeleta Ferrer (ds) 12.00 D. Montblanc B-Leonardo da V. (ds)

Cadet masculí 12.00 Col El Cim-Àgora (ds)

Infantil masculí 09.00 Leonardo da V.-Arnau Cadell (ds) 11.00 EE Foiró-E. Montserrat (ds) 13.00 Balmes B-Col. Europa (ds) 12.00 Col. Avenç-Balmes A (ds) Maristes Rubí (descansa)

Aleví masculí 09.00 Sagrat Cor-Col. Europa (ds)

Infantil-Cadet fem. 11.00 Avenç A-Col. El Pinar (ds) 09.00 CV Rubí A-URE Les Planes (ds) 12.00 Angeleta Ferrer-Sagrat Cor (ds) Avenç B (descansa)

Infantil masculí 13.00 Col. Carme-Col. Viaró (ds)

12.00 Avenç-CO Sant Cugat (ds)

Aleví masculí 10.00 Pla Farreras-La Floresta (ds) 11.00 Collserola-Ferran Clua C (ds) 11.00 Verdaguer B-Torre de Llebre (ds) 09.00 Ferran Clua A-Agustí Bartra (ds) 11.00 Avenç B-Ferran Clua B (ds) 10.00 Ramon i Cajal B-Col. Carme A (ds) .13.00'Ramon i Cajal A-Avenç A (ds) 10.00 Liceo Egara-Pau Casals (ds) 09.00 Catalunya-Maristes Rubí (ds) 09.00 Verdaguer A-Col. Lumen (ds)

. 12.00 Joan Maragall-Ramon i Cajal C (ds) 10.00 Santa Isabel-Col. Carme B (ds)

Benjamí masculí 13.00 J. Maragall-Pla Farreras B (ds) 09.00 Catalunya-Pla Farreras A (ds) 09.00 Sta. Isabel-M. Montessori (ds) 11.00 Ramon i Cajal A-Catalunya (ds) 12.00 Ramon i Cajal C-Avenç B (ds) 11.00 Liceo Egara-Col. Lumen (ds) 12.00 J. Maragall-Ramon i Cajal B (ds) 13.00 Avenç A-Col. Came (ds) 10.00 Ferran Clua-Agustí Bartra (ds)

Cadet masculí Avenç-Col. Tecnos .38-80

Infantil masc./fem. CO Sant Cugat (I-M) descansa CO Sant Cugat (Prel-M) . . .descansa CO Sant Cugat (F) descansa

Infantil masculí CO St. Cugat A-Col. Carme A .29-39 CO Sant Cugat B descansa

Aleví masculí Pins Vallès A-Ferran Clua A . . .27-39 Pins Vallès B-Avenç 33-66 Sant Jordi C-Sant Jordi B 46-59 Catalunya A-CO St. Cugat A ..47-36 St. Jordi A-CO St. Cugat B 89-6 R. Carmeli-Santa Isabel 32-45 Catalunya B-CE Àgora 30-24 Ferran Clua B descansa

Aleví femení Esc. Avenç-Col. Sagrat Cor. . . .55-21

Benjamí masculí Avenç A-Ferran Clua 17-41 Avenç B-Sant Jordi B (F) 25-11 Àgora-Catalunya A 19-22 Pins del Vall.ès-Catalunya B 50-2 Sta. Isabel-St. Jordi A (F) 0-2 Col. Europa-Joan Maragall . . . . .2-51 Sant Jordi A (M) descansa Sant Jordi B (M) descansa

Infantil EE Foiró-Joan XXIII .3-14

Aleví masculí Col. El Cim-Avenç A 4-4 Escola Pia B-La Farga 3-4 Escola Pia A-Avenç B 2-0 EE Foiró B-M. Auxiliadora B . . .10-1

EE Foiró A descansa

Femení Júnior-AV Pinar 5-0 Àgora-Ramon Llorens 3-4

Benjamí masculí La Farga A-Col. Europa 1-1 Castellbisbal-Júnior 0-4

Prebenjamí masculí Sant Cugat A-M. Rubí 2-0 CEIP Pau Casals-Júnior 0-6

Cadet masculí CE Àgora-IES Blanxart 5-4

Infantil masculí M. Rubí-Arnau Cadell 1-3 Leonardo da V-E-Montserrat ..14-1 EE Foiró-Balmes A 0-2

Balmes B-Avenç ..3-11 Col Europa descansa

Aleví masculí La Floresta-URE Les Planes . . . .0-2 Cultura Pràctica-Paidòs A 1-2 Paidòs B-Ferran Clua .0-2 Joan Maragall-Avenç 2-0 Paidòs A-URE Les Planes 2-0 Ferran Clua-Cult. Pràctica . . . . . .2-0 Avenç-Paidòs B 1-2 Joan Maragall-La Floresta 2-0

Infantil-Cadet fem. Col. El Pinar-Avenç B 2-0 URE Les Planes-Avenç A 2-1 Col! Martí-Angeleta Ferrer 1-2

Infantil masculí CO Sant Cugat-Col. Carme . .20-29

Terrassa-Esc. Avenç 30-30 Col. Viaró-Rubí A 35-32

Aleví masculí Pla Farreras-Collserola 0-8 Verdaguer B-La Floresta 8-0 Torre Llebre-Ferran Clua C 0-8 Ferran Clua A-Avenç B 8-0 Ramon i Cajal B-Agustí Bartra . . .6-2 Col. Carme A-Ferran Clua B . . . .3-5 Ramon i Cajal A-Liceo Egara . . . .7-1 Catalunya-Avenç A 4-4 Maristes Rubí-Pau Casals 8-0 Verdaguer A-Joan Maragall 8-4 Santa Isabel-Col. Lumen 2-6 Col. Carme B-Ramon i Cajal C . .6-2

Benjamí masculí Joan Maragall-Catalunya A 0-8 Santa Isabel-Pla Farreras B 0-8 Montessori-Pla Farreras A 4-4 Liceo Egara-Catalunya 1-7 Col. Lumen-Avenç B 2-6 Joan Maragall-Avenç A 8-0 Ferran Clua-Ramon i Cajal B . . . .1-7 Agustí Bartra-Col: Carme 0-8

EIS 4 CANTONS / ^ g

^^^j Centre d'Alt Rendiment informa

CAR Secció d'Els 4 Cantons realitzada pels alumnes de l'Institut del Centre d'Alt Rendiment

EtSttrewÜ&tíBI

Pep Font forma part del Gabinet de Psicologia del Centre d'Alt Rendiment, un servei que ajuda els esportistes a millorar el seu rendiment esportiu.

Pep Font. Membre del Gabinet de Psicologia del CAR

"El servei de psicologia ajuda a millorar el rendiment esportiu"

JAVIER DÍAZ

CHRISTIAN RASQUÍ

DAVID RIBERO

- Sant Cugat -

- Quina és la funció del Ga­binet de Psicologia del CAR?

- Ajudar a l'esportista a acon­seguir el màxim de rendiment, treballar al 100%. Això comporta una dedicació intensa i moltes vegades una situació tensional que el Gabinet de Psicologia del CAR intenta apaivagar en bene­fici del rendiment esportiu.

- Quina és l 'actitud dels es­portistes quan van al psicòleg?

- Hi ha dues paraules que són bàsiques en el rendiment d'un esportista: compromís i objectiu. Molts esportistes del CAR ente­nen que per millorar s'han de te­nir objectius; altres esportistes pensen que pel fet que ja estan en el CAR són bons; i al tres creuen que seran bons perquè estan en el CAR, però si no tenen objectius, no arribaran enlloc.

J Pep Font amb el Gabinet de Psicologia del CAR FOTO: CEDIDA

- Quins són els requisits i els problemes actitudinals bàsics d'un esportista d'alt rendiment?

- Els problemes que condicio­nen el rendiment esportiu són els mateixos que poden condi­

cionar qualsevol altra activitat: problemes greus de personalitat, educació, salut, economia, etc. Les actituds són diverses: l'es­portista ha de voler fer aquell es­port i voler dir que s'han de tenir

objectius propis, tenir un com­promís; no fer-lo perquè els al­tres l'obliguin, sinó perquè ell vol fer-lo. S'ha de saber triar el millor moment, tant físic com psíquic, no n'hi ha prou amb el

domini tècnic de l'esport. Ha d'a­prendre a controlar i a conèixer les seves pròpies emocions: per exemple, si un esportista està nerviós abans d'una competició, primer ho ha d 'en tendre i ac­ceptar, i així podrà evitar aquests nervis i retornar amb serenitat a la competició i donar el màxim de si mateix. Alguns esportistes

"Hi ha una fórmula clau per fer que un esportista

tregui el màxim rendiment en els entrenaments i les competicions: comprometre's en

unofyectiu"

no compleixen aquests requisits i no poden arribar a tenir un alt rendiment, però molts altres es­portistes saben que en el CAR s'hi pot aprendre i això és mag­nífic.

- ^Hi ha algun esport que ne­cessiti més suport psicològic?

- Hi ha esports que per ser es­ports de moda o per la publicitat que se n'ha fet, sempre han uti­litzat psicòleg. En altres esports es fa menys entrenament físic perquè es pensen que tot és més psicològic, però no és així, tots els esports necessiten un cert su­port psicològic.

s e t

Les gimnastes no són anorèxiques

Estan molt controlades pels dietistes del CAR

N Ú R I A V E L A S C O

- Sant Cugat -

"Les g imnastes que practi­quen rítmica no són anorèxi­ques " com s'ha dit en moltes ocasions.

Les g imnas tes de la secció catalana que conviuen al Cen­tre d'Alt R e n d i m e n t esportiu es tan mol t con t ro lades pels dietistes que treballen al cen­tre i sempre estan a disposició de tots els esportistes. Aques­tes g i m n a s t e s no t e n e n cap problema d'alimentació, elles

m e n g e n de tot . Quan arriba un campionat , sí que es cui-den una mica, és a dir, men ­gen més verdura , més peix, més al iments a la planxa, etc.

El

El menjar d ' u n dia normal d 'aquestes gimnastes és el se­güent :

E s m o r z a r : u n bol d e l l e t amb cereals amb un parell de torrades. Desp rés del pr imer torn de classes, a les onze, si

t enen una mica de gana men­gen "una peça de fruita o un iogurt.

Dinar : plat de pasta.,o ver­dura, carn a la planxa, peix o truita i de postre , fruita i io­gurt. A la tarda, si tenen gana, mengen com al matí, o bé una fruita o un iogurt.

S o p a r : p l a t d e v e r d u r a o sopa, una truita o peix, i de postre un got de llet o fruita.

Aques t és un e x e m p l e de l q u e m e n g e n les g i m ­

nastes del C en t r e d'Alt Ren­d imen t Esport iu de Sant Cu­gat.

%H& $ C í X $Hr $&

Alumnes del cicle formatiu pugen al cim de La Mola FOTO: CEDIDA

Activitats dels cicles formatius Del 29 de gener al 22 de fe­

brer, s'han desenvolupat diver­ses activitats adreçades als alum­nes dels cicles formatius de grau mitjàd'Activitats fïsicoesporti-

ves al medi ambient.I del cicle formatiu de grau superior, d'A­nimador d'activitats fisicoespor-tives. /Professorat de Cicles For­matius (Sant Cugat)

EIS4CAOTONS

£ ^\ Espectacles

Cultura 36 Dijous, 22 de febrer del 2001

M i l · l e n a r i

El Monestir rememora la seva història Lany 2002 s'omplirà d'actes commemoratius per celebrar la butlla papal de Silvestre II

Un dels anys més importants per a la ciutat de Sant Cugat va ser el 1002, ja que va ser quan el Monestir es va reformar i a partir de llavors va anar creixent la vida al seu voltant. El proper any se celebra el mil·lenari de l'a­torgament de certs privilegis per part del Papa Silvestre II al Monestir. Per aquest motiu, l'Ajuntament vol organitzar activitats

MARGA ALMAGRO

- Sant Cugat -

per a tothom al voltant de l'emblemàtic mo­nument. Una de les activitats que ja estan programades per a l'any 2002 és el II Con­grés d'Arqueologia medieval catalana, que se centrarà en les excavacions arqueològi­ques que s'han realitzat en els darrers anys al Vallès Occidental i especialment a les de Sant Cugat.

El Monestir de Sant Cugat és un edifici emblemàtic per a tots els ciutadans, però molts de nos­altres no li dediquem el temps necessari ni ens preocupem per conèixer una mica més la seva història. L'Ajuntament vol que això canviï i per aquest motiu vol celebrar el fet que fa mil anys el Papa Silvestre II va concedir una butlla al Monestir de Sant Cu­gat on es confirmava la possessió de béns i la dependència direc­ta de Roma. Aquesta butlla es pot prendre com a punt de par­tida del ressorgiment de l'aba­dia i per tant, és a partir de llavors que el Monestir es va tornar a construir tal com avui el conei­xem nosaltres.

Segons l'alcalde Lluís Recoder, "la celebració del mil·lenari ha de servir per mobilitzar energies i perquè la ciutat visqui un any ple d'activitats al voltant del Mo­nestir". Per aconseguir que la ce-

El Monestir serà el gran protagonista de l'any 2002 a Sant Cugat F: E. G.

lebració del mil·lenari sigui tot un èxit, ja s'ha començat a tre­ballar. Segons explica el mateix alcalde "s'ha nomenat Ramon Sargatal comissari del mil·lenari i també s'han creat tres comis­sions: la ciutadana, la institucio­nal i la municipal", totes elles

assessoraran i col·laboraran en l'organització dels actes, que ani­ran enfocats a tres àmbits dife­renciats: l'escolar, el popular i l'universitari. Lluís Recoder va manifestar que "es tracta d'un projecte molt imaginatiu".

Possiblement una de les acti-

El Papa Silvestre II

Silvestre II va néixer aproxi­madament l'any 945. El seu nom real va ser Gerbert però l'any 999, quan va ser nomenat Papa va rebre el nom amb el que ha passat a la història, Papa Silvestre II.

L'any 967, el comte Borrell II de Barcelona va anar a cer­car-lo per tal que aprengués matemàtiques. A Barcelona va fer amistat amb, entre altres, Ató de Vic i amb Sunifred Llo­bet, qui traduïa textos de l'à­rab, cultura de la qual Gerbert va adoptar el zero i el va in­troduir a Europa. Posterior­ment, va viatjar a Roma amb Borrell, i el Papa Joan XIII, que ja en coneixia la fama, se'l quedà dos anys. L'any 983 va ser nomenat abat de Bobbio per Otó II, del qual va ser mes­tre i conseller i que el va fer arquebisbe de Ravenna l'any

989 i, l'any següent Papa, amb el nom de Silvestre II. Com a Papa va promoure l'evange-lització de Polònia i d'Hongria i es va esforçar en la restaura­ció de l'Imperi Romà en mans dels germànics. Això va fer que es guanyés l'enemistat de les famílies dels comtes de Tí-voli i dels poderosos Crescen-zí de Roma, que van provocar, l'any 1001, ia seva fuga de la ciutat juntament amb Ottó III. No es va oblidar pas dels ca­talans: va intervenir en, entre altres coses, la reforma del mo­nestir de Sant Benet de Bages i va atorgar privilegis al Mo­nestir de Sant Cugat l'any 1002, amb la concessió d'una budla en què es confirmava la possessió de béns i la de­pendència directa de Roma. Silvestre II va morir l'any se­güent a Roma.

vitats que iniciarà la celebració del mil·lenari serà en l'àmbit uni­versitari i es tracta del II Con­grés d'Arqueologia Medieval Ca­talana, que es durà a terme el mes d'abril de l'any 2002 i cen­trarà les seves ponències en les excavacions arqueològiques du­tes a terme darrerament al Vallès Occidental i, molt especialment,

a Sant Cugat. Un dels altres ac­tes que estan preparats per a l'any 2002 és la inauguració d'u­na estàtua de bronze de Fran­cesc Cabanas i Alibau, un dels pintors pioners a la nostra ciu­tat. Aquesta estàtua és una ini­ciativa ciutadana i es realitzarà amb donacions dels santcuga-tencs.

P r o j e c t e s

Grau Garriga lamenta que el projecte

de la Casa Aymat s'hagi relentit

Recentment han publicat un nou llibre sobre la seva obra MAGDA MÉNDEZ

- Sant Cugat -

L'artista santcugatenc Josep Grau Garriga lamenta que actualment el projecte de la Casa Aymat s'hagi ra-lentit, ja que des que es van posar les bases conceptuals no s'ha tornat a tractar el tema en profunditat. Per

Grau Garriga, aquest projecte és "molt interessant i no s'hauria de deixar perdre". D'altra banda, Edi-ciones Polígrafas, en col·laboració amb l'editorial Cercle d'Arts de Pa­rís, li acaba d'editar un nou llibre so­bre la seva obra arran de la darrera ex­posició de l'artista a Saint-Ló.

El prestigiós artista local conside­

ra que s'hauria de tornar a revifar el projecte de la Casa Aymat des de l'Ajuntament, ja que "jo no puc fer res més que animar-lo, però el pro­jecte és municipal". Grau Garriga assegura que té "la impressió que està molt aturat" i, en aquest sentit, creu que s'hauria d'intentar tornar-li a donar empenta abans que fina­

litzin les obres de rehabilitació de l'edifici. Una de les darreres pro­postes sobre el projecte ha estat la-possibilitat de crear un prepatronat que "faria de pont entre l'adminis­tració, jo mateix i els espònsors", ex­plicava Grau Garriga. Aquest pre­patronat serviria per buscar finançament i fer difusió de les acti­vitats de la Casa Aymat a tots nivells. "Han estat uns amics que s'han ofert: gent de Sant Cugat, de Barcelona i d'altres països d'arreu d'Europa", explicava l'artista. "No tinc cap in­terès personal a fer-lo, l'únic que m'agradaria és que es posés en mar­xa un tema com aquest perquè té molta demanda", afirmava l'artista, que també ha assegurat que "hi ha altres poblacions que m'han dit que

si no es pot fer a Sant Cugat, estarien disposades a acollir un centre de tre­ball del tapís sense cap problema".

Aquesta iniciativa va sorgir durant els darrers anys de mandat de l'an­terior equip de govern municipal. Grau Garriga faria la donació de part de la seva obra (valorada en 300 mi­lions de pessetes) a banda de fons bibliogràfic per a la Casa Aymat, i, a més, "volem que sigui una cosa viva", per això s'havia plantejat la possibilitat de fer cursets, conferèn­cies, exposicions, etc. L'artista s'ha reunit una vegada amb l'actual equip de govern, que considera que té "una actitud de bona fe", però que "potser caldria l'actuació d'un pre­patronat per tornar a revifar el pro­jecte".

ELS4CA1YIONS Dijous, 22 de febrer del 2001 Cultura 37

T e & i r &

4No és tan fàcil % o com deixar una relació de parella

Arriba al Centre Cultural l'obra de Paco Mir

Moment de la presentació de l'obra al Teatre-Auditori F: E.GASALLA

JOSEP M. CODINA

- Sant Cugat -

L'obra de teatre No és tan fà­cil del component del Tricicle Paco Mir, arriba al Centre Cul­tural el pròxim 2 de març a les 10 de la nit.

L'espectacle ha fet tempora­da durant cinc mesos al teatre Capítol i ja porta una cinquan­tena de funcions a tot Cata­lunya. Un dels èxits d'aquesta comèdia és, segons un dels ac­tors, Manel Sans, "que en l'o­bra es tracten temes íntims i universals. Coses que et penses que són personals però que

passa a molta gent". Així, l'es­cena transcorre en un bar on un home parla amb el cambrer sobre com deixar la dona que, malgrat que se l'estima molt, ja no n'està enamorat. A partir d'aquí, les situacions i les mil maneres imaginables de deixar la relació se succeeixen a un ritme vertiginós amb situacions molt còmiques que arranquen les rialles del públic. Malgrat que en alguns moments la si­tuació pugui semblar dramàti­ca, el tractament que se li dóna és en clau d'humor, i arriba a estirar les escenes fins al deli­ri i repetint gags previsibles de

molta eficàcia escènica. A Manel Sans l'acompanyen

Carlos Heredia, conegut ara pel programa Dinamita de TV3 i per Carme Pla, una de les com­ponents de la companyia T de Teatre, que recentment ha fet Criatures al Poliorama. Tos ells dirigits per Josep M. Mestres, que també ha estat responsa­ble, entre d'altres, de dirigir muntatges de les companyies Kràmpack, Teatre Ll iure , Zitzània Teatre o Tanttaka Te-atroa.

No és tan fàcil té més de 40 es­cenes en un sol acte i amb final sorprenent.

E s p e c t a c l e s

El cicle de petit format va emocionar el públic

del Teatre-Auditori

Pepa López viu en aquesta obra el rebuig de la societat cap a l'home que estima F: E.G.

ESTER CASTANYER

- Sant Cugat -

El públic del Teatre-Auditori va quedar captivat aquest cap de set­mana amb el cicle d'espectacles de petit format. Divendres, prop de 200 persones van emocionar-.se amb l'obra Por menjar-se ànima de Rainer Fassbiender. El muntatge, dirigit per Carme Portacelli i inter­pretat per Pepa López i Nacho Fresneda, va entendrir els espec­tadors amb la història d'amor entre una dona alemanya i un immigrant marroquí molt més jove que ella. El rebuig als estrangers i la xe­nofòbia portefi la relació d'aquesta

parella al fracàs. Amb aquesta temà­tica, Portacelli va portar al teatre santcugatenc un tema de molta ac­tualitat: la difícil sitijació de la po­blació immigrant. Precisament, per l'actriu Pepa López, "el fet de po­der explicar des d'un escenari el que pensa d'aquests temes és un dels privilegis d'aquesta obra". En aquest sentit, l'actriu va assegurar que el més important és que "men­tre estem dalt de l'escenari" obli­dem aquest sentiment de racisme que en el fons, crec que tots por­tem dins".

Ja dissabte, Miquel Comamala va fer gaudir el públic amb un reper­tori de temes de Jaques Brel.

J f í t ï C B <d B í ® 1$ ï f #

La invasió dels bàrbars EDUARD. JENER

Obre i: ror menjar-se anima de Rainer Werner Fassbindcr. Ver­sió catalana de Ramon Farrés i Theres Moser.

Direcció: Carme Portaceli. Intèrpretr. Pepa López, Nacho

Fresneda, Pep Armengol, Ga-briela Flores, Lluïsa Castell, Francesc Pujol i Laura Jou. Escenografia: Paco Azorín. Lloc i dia: Teatre-Auditori. 16

t de febrer.

Fassbinder, individu desme­surat, va morir als 37 anys, des­prés d'una vida plena d'exces­sos sexuals en totes les direccions, gastronòmica, etíli­ca, fumant excessivament, pre­nent somnífers i drogues i, per sobre de tot, convertint-se eh un addicte al treball, fins al punt que sembla gairebé impossible conciliar els seus 15 anys de vida professional amb una immensa

producció, on hi ha vídeo, obres de teatre, pel·lícules, novel·la i, encara, la seva participació com a actor en films d'amics.

Aquesta força, aquesta pressa, es noten en la tragèdia en pín­doles que vam veure el diven­dres, i que l'any 1973 havia fet també en cinema amb el títol de Tots ens diem Alt, potser una pis­ta més clara per a l'espectador en aquesta prèvia assumpció de la condició humana de qualse­vol, arribi d'on arribi, que l'ac­tual amb llenguatge tarzanesc en la traducció al català. La tragè­dia, doncs, que d'això es tracta, està servida en un nerviós entrar i sortir de personatges diversos que pretenen retratar l'ambient dels immigrants, dels que hi con­viuen sigui per negoci o treball i de ia població autòctona que re­acciona desfavorablement da­vant del comportament d'un dels

seus que, senzillament, actua amb el marroquí de torn, un home jove, fort i sol, com ho fa­ria amb qualsevol si, com li pas­sa a ella, una dona vídua, a h qual els fills no tracten gaire bé, tro­bés accidentalment algú que li ofereix tendresa i, -per què no?-, l'amor i l'atenció que, també a ella, la deslliurés de la soledat.

La caracterització de Pepa Ló­pez com a Emmi està plena de veritat i convenç, igual que l'A-lí de Nacho Fresneda, ple de tendresa i d'ingenuïtat. Els al­tres intèrprets fan un veritable totir de fotre per assolir els dife­rents personatges, en un verti­gen d'entrades i sortides, ne­cessàries, sens dubte, però que no deixen mai assentar les psi­cologies i els fets, i que, com a conseqüència, no aprofundeixen en la situació específica dels pro­tagonistes.

ROLLAN 'ENTORN A LA FIGURA FEMENINA'

- fins el 6 de març -

Esquena nua , oli sobre tela 65x54 cms.

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat Tel. 93 675 47 51

38 Cultura ELS4CANTOÍNS Dijous, 22de febrer del2001

Ei r e p o r t a t g e

Les obres al Palau Abacial no estan acabades ni tancades, calen diners per poder les continuar. La gran arcada descoberta al primer pis és la punta del fil que ha dut a reinterpretar l'antiga entrada principal, davant del pas cap al claustre. L'escut que s'hi veu de l'abat Llupià i la data, 1735, són posteriors al pati gòtic.

Palau Abacial (i II): un pati gòtic al palau, sí o no?

"Amb el passat ja mort..." (E Parcerisas) Simulacions per la reforma interior IL·L USTRACIONS: CEDIDES

MARIÀNGELA ROVIRA

- Sant Cugat -

Una segona visita a les obres del palau de l'abat aclareix una mica la complexitat de l'edifici i les re­formes. Toni Codina és l'arqui­tecte (de Codina, Prat i Valls) que me'n fa més de cinc cèntims. Mi­rem el plànol antic del segle XIX i l'actual projecte, complet i de­tallat, a més de l'obra.

- Hi ha hagut molts canvis, aquí. La llotgeta es va fer lloc de pas i entrada, abans això era tancat... Entres a l'edifici i no saps on has d'anar, hi falta un cor clar, amb la distribució de més a menys se­gons els usos. Calia racionalitzar, amb un model.

Parets de tàpia, amb còdols a ve­gades, que resisteixen -si no s'ha disgregat- per l'amplada de 60 centímetres a un metre.

- Hem trobat patologies molt greus, amb esquerdes per on pas­sava la mà. Ho hem consolidat amb plaques al sostre i reforços estructurals engraellats. En se­gles, hi ha hagut actuacions du­res sense criteris clars. Ara tot el

que trobem ho ensenyem i ho deixem a la vista.

La falta de consolidació, en se­gles, ha creat aquests problemes..., "s'esta de die en die deteriorant", es deia ja al 1669. Joan Auladell va estudiar els documents del Mo­nestir amb avatars i aventures.

- La dificultat ha sigut no poder tancar la casa, necessitem que el paleta vagi picant.. Aquí dalt, l'arc fa un espai repartidor cap a les tres parts essencials. Sí, va ser una bona sorpresa, obríem l'armari, fa uns dos mesos, i veiem el peu de pedra; ens adonem que continua, ens fa veure que l'espai que volí­em ja havia sigut, aquí hi havia el pati gòtic.

PER QUÈ LES EMPRESES NO PARLEN?

S'acaben els diners i falta molt per fer. Fan una crida a les em­preses importants d'aquí, es po­den donar a conèixer més amb una bona esponsorització. Poden fer reviure un pati gòtic!

- Vam anar. descalçant la pedra des de dalt i va venir la segona sorpresa, el capitell i la base de

columna que emmarquen la gran escala, amb l'altra columna que allà. Buscàvem quin model de pa­lau gòtic era i me'n vaig anar al Picasso. Jo no sóc historiador, pre­gunto als entesos, trobo aquesta base d'arcada i el capitell escapçat

Pilars que ja no hi són, la sego­na arcada, la galeria... Em diu que va fer picar baix però l'escala gò­tica ja no hi és, la destrossaren en fer la barroca. Estils i estils i estils. Aquest espai devia ser un badiu semblant, encara que més petit, al del Museu Picasso. Un pati que es podria deixar, traient part del sos­tre i recuperant l'entrada original. És un tema en discussió.

Parlen de fer un petit museu, aquí mateix, amb la història de l'edifici. Per conèixer i reviure aquelles entrades dels abats amb el carro al pati i pujar la gran escala. Lluny potser dels que treballa­ven.

- Si aquesta part posterior passa a ser frontal, com era, seria més fàcil la distribució. Segons si es recupera o no, cal veure com es lliga, coordinar els estils, no te­nim l'ànim de fer-los desaperèixer.

Si trobes coses encavalcades i ho has de desencaixar, s'ha de vigi­lar més.

Recorres el primer pis i vas veient les arcades i portals que estaven tapats i han aparegut, obertures amagades, usos variats al llarg dels segles. En comptem nou o deu, fa deu dies sortí aque­lla d'allà, una mènsula segada, fa tres dies aquest portal.

- Hem procurat que qualsevol actuació que fem no s'hagi de desfer. Hem buscat models, calia triar el sostre i el color... A la fi­nestra gòtica hi posarem alabastre.

Tons ocres i groc clar per uns espais i murs sadollats de veure històries de tots colors, policro­mies suaus per una casa dura que dura 600 anys en un monestir de 1.000, aires que s'han esvaït en­vaïts per altres que els succeïen... Mil anys i tres mil·lennis. Abats i reis... L'abat Busquets fortifica el recinte, Pere III ordena fer el pa­lau, Felip II hi dormí després que s'hi fessin obres.

L'abat Gayolà va fer destruir el vell arxiu i fer el nou, al XVIII. Al 1835 es cremen els convents, vuit

anys després l'Ajuntament de­mana la cessió a l'Església... Conflictes de propietat ara ador­mits. Els papers parlen de claus per la bóta de vi, habitació del campaner, descoberta de la fi­nestra gòtica de la façana... Es­cola nocturna gratuïta al 1901. Aquí s'hi ha fet de tot, també acords a les corts.

Aquella Camere Domini Abba-tis del Costumari rep ara els des-amparats que vénen a cercar ajut. L'Església petita fa la cari­tat que cal perquè la poderosa Església no busca la justícia que la faria innecessària. Opulència i luxe vaticans allunyats de la humilitat predicada al desert.

El cel deu veure el que passa. Llum i estels en un Univers ple de foscor, ara hi han detectat una galàxia fantasma (UGC10214) sense estels que la facin brillar. Potser el que més abunda és la matèria fosca, restes d'estrelles mortes, forats negres a dalt, fo­rats negres aquí baix, dolor i in­justícies de tanta gent que no­més té el consol de la lluentor insòlita dels astres.

Seguim amb la síntesi: les bo­nes relacions entre el Monestir i la nissaga dels Saltells venien de lluny, de molt abans del llegat del gran conflicte. Estan ben do­cumentades: donacions, càrrecs confiats pels abats a alguns dels seus membres, dret de sepultu-ra; nomenament de marmessor d'algun abat, monjos provinents de la família... Sembla que els vincles es fan encara més estrets amb Raimon i Jacma, pares de Berenguer, futur assassí de l'a­bat Un exemple: a l'arxiu mu­nicipal de Sabadell consta que, el 1339, Raimon de Saltells, insti­tueix: "A honra i glòria de Déu i del màrtir Sant Cugat, cremin sis ciris de cera blanca de sis lliu­res cadascun, cada dia a l'altar

Des de la història Un espai de Pe re Vivó i Gili

Uabat Biure, eh Saltells (II)

major, davant la imatge de Sant Cugat durant l'ofici, des de la consagració fins que el celebrant consumeixi el Cos preciós de Je-sucrits".

D'anys després del crim, del Llibre d'alienacions, Arxiu Coro­na d'Aragó: "En nom del Sen­yor, sia de tots conegut que, Nòs, Pere, per la gràcia de Déu rei d'Aragó... Que Raimon de Sal-tells,difunt, domiciliat a la parrò­quia de Sant Martí de Cerdan­yola, amb document públic de Sant Cugat del Vallès, a 6 de les calendes de maig de l'any del Senyor de 1348, donà i concedí al beat Cugat, al seu Monestir, abat i convent la seva casa, amb les edificades dins i fora, aparells, utensilis, tines, aviram i altres co­

ses allí existents i en cada una de les heretats, terrenys, vinyes i tots els drets de la dita casa..." Atenció: llegat compost, tot ell, de béns materials. Res de diners!

Però, dintre els diversos docu­ments, consta que a favor del fill -desaparegut i per si mai apare­gués— són deixats deu mil sous anyals de pensió, quantitat molt respectable i molt superior al dret de legítima. Peray, en un estudi comparatiu, conclou que no sols bastava per mantenir una perso­na, sinó tota una família. També es parla d'una pensió a favor de la vídua, Jacma.

Sense citar-ne la font, també Peray, en el treball que titula Jus­tícia!, diu que, ja d'anys abans, exista un "pacte entre vius", en­

tre Raimon i l'abat Galceran, an­tecessor de Biure. Amb tot, la donació notarial coincideix, molt en el temps, amb l'elecció del nou abat i l'acabament de les obres: ^donació molt motivada pel desig de col·laborar-hí, ate­sos els vincles entre família i Mo­nestir? Ben possiblement. Tam­bé es diu que, el matrimoni ja vivia retirat a l'hostatgeria monàs­tica. ïEn una de les cases del co­mençament del carrer de la Creu?

Sobre com era l'hereu, només una dada documental de la Can­celleria Reial, del 1356, "Siguin pagats al pintor Francesc Jordi, la quantitat de 375 sous, com a res­titució del robatori i les violències que, Berenguer de Saltells, as­

sassí de l'abat Biure, actualment desaparegut, cometé, fa uns anys, contra la seva persona. Que aquests diners siguin trets dels béns confiscats o retinguts per l'erari reial, provinents del patri­moni de la casa Saltels"...

Queda clar que, els béns con­fiscats passen a les arques reials. i També inclosa tota la donació a favor del Monestir? Semblaria que sí, més encara tenint en compte que, abans del fatal de­senllaç, hi hagué una sentència arbitral per la qual, pràcticament, el Monestir ja es quedava sense res...

ELS/CAIVIÜN5 Dijous, 22 de febrer del 2001 Cultura 39

xpos^cí&fis

L'Espai Lluís Ribas acull Pobra

de Laurentino Martí

%W w

Durant la inauguració es va sortejar una tela del pintor F: E. GASALLA

M.A. - Sant Cugat -

Laurentino Martí va exposar per tercera vegada al llarg de la seva carrera a l'Espai Lluís Ribas.

Fins al proper 11 de març es pot visitar a la galeria santcugatenca

una col·lecció d'aquarel·les en què la llum i els blancs marquen la qua­litat de les obres. Laurentino Mar­tí mostra en els seus quadres al­guns dels edificis modernistes més emblemàtics de Barcelona, així com també plasma amb gran estil temes florals i marítims.

C # O

Ramon Moscardó torna a La Galeria

La mostra es podrà visitar fins a mitjans d'abril

J.M.C. - Sant Cugat -

Ramon Moscardó torna a La Ga­leria, aquesta vegada amb la seva obra més recent. Es tracta de 35 peces en què l'artista mostra la seva particular visió de tot el paisatge de Cadaqués. A banda de les marines, a la mostra també hi podem trobar altres temàtiques com el reflex de diversos ambients i situacions. Mos­cardó plasma bé tant l'ambient d'al­gun bar de Barcelona com els in­teriors de París. També hi ha obres inspirades a Londres o al Japó. En aquesta exposició, Moscardó torna amb el seu personal estil fàcilment reconeixible pels tons vius dels seus colors que donen claredat i una llum especial als seus quadres. El pintor utilitza sobretot els blaus amb una àmplia gamma de mati­sos que poden derivar en liles, mo­rats o cendres. El domini del color li permet que cada obra tingui la seva personal lluminositat que va des de la intensitat del Mediterra-

L'artista amb una de les seves obres F: E.GASALLA

ni fins a la calidesa dels interiors. El format de les peces és de totes les mides amb una tendència a l'a­llargament dels quadres en pa­noràmica. L'expressivitat de la seva pintura també es pot apreciar en les obres en moviment, en què plas­ma des del tràfec d'una ciutat a un passeig despreocupat. Ramon Mos­

cardó ja es va presentar a La Gale­ria el desembre del 98 i ha partici­pat en diverses col·lectives de la sala, igual que el seu germà Josep del qual també podem trobar en aquesta mostra una escultura al·legòrica de la sardana. La mos­tra es podrà visitar fins a mitjans d'abril.

E x p o s i c i ó

Maria Dolors Felip mostra la seva evolució

al Club Muntanyenc

Puig amb una de les seves obres F: E.GAS ALLÀ

J.M.C. Cugat -

Maria Dolors Felip i Roca mostra 20 quadres de tècnica mixta en què es pot apreciar la seva trajectòria pictòrica. Les 12 escultures que tam­bé hi ha a la mostra tenen, en canvi,

una línia artística més unitària al trac­tar-se dels treballs més recents. A partir d'un objecte reciclat, Felip co­mença la creació. En els quadres juga amb el color que plasma de for­ma diferent en una mateixa imatge. Tot per mostrar-se a través del seu treball com més sincera millor.

Art

Els tapissos de la xinesa Hsiaoyu Liu s 'exposen

a P Espai Gorina

J.M.C. - Sant Cugat -

L'artista d'origen xinès Hsiaoyu Liu exposarà fins a finals de fe­brer els seus tapissos a l'Espai Go­rina. Liu troba en el tapís el seu mitjà d'expressió preferit i això ho

F: E. GASALLA

demostra amb la sàvia combina­ció dels colors bàsics i el domini del jute, el pita i el cotó amb què elabora les obres. En els tapissos veiem expressions conceptuals i figuratives fruit d'una tècnica dis­ciplinada i cerebral amb què Liu arriba a la maduresa artística.

L'Arquitecte Bassegoda omple PArxiu per parlar de Gaudí

J.M.C. -Sant Cugat -

"No es pot explicar la biografia de Gaudí com un arquitecte qual­sevol". Amb aquesta premissa, l'arquitecte Joan Bassegoda va om­plir dijous passat l'Arxiu Nacional d'incondicionals del conegut ar­quitecte modernista. Per Basse­goda, Gaudí va canviar la geome­tria que es coneixia fins aleshores i es va inspirar en la natura per construir les seves obres. Gaudí va estimar la naturalesa com a obra de Déu, i va donar així un sentit franciscà al seu treball. Bassego­da també va dir que malgrat l'ori­ginalitat de l'obra de Gaudí, no deixava de ser una còpia del seu entorn natural en el qual s'inspi­rava. Amb tot, l'arquitecte de Reus anava més enllà del que veien els seus ulls, i arribava a creacions que tots coneixem, com ara la Sagada Família o el parc Güell.

Aquesta conferència forma part d'un cicle dedicat a Gaudí i que avui es parlarà de la seva obra de la mà de l'artista Josep M. Subi-rachs.

40 Cultura ELS /CANTONS Dijous, 22 de febrerdel'2001

Exposició

La figura femenina de Rollàn pren la sala Rusinol

Uartista plasma Pambient que envolta les figures

J.M.C - Sant Cugat -

L'artista barceloní Jordi Rollàn exposa per primera vegada a San t C u g a t i ho fa a m b una col·lecció basada en la figura fe­menina. Segons l'artista, "el més important no és la figura en si mateixa, sinó saber plasmar tot l 'ambient que l 'envolta". Per això és molt important la com­posició dels quadres, que Rollàn domina a la perfecció. D'aques­ta manera, a través de la figura, l'artista ens introdueix a un pai­satge o ens mostra un bodegó que formen part important de l'escena.

La trentena de quadres que es

poden veure a la Sala Rusinol també tenen en comú els colors que són blaus i grisos pastel, que en conjunt adopten unes tona­litats molt suaus. Aquests colors aporten una sensació plàcida a l'espectador tant si la figura fe­menina està en calma o en mo­viment. Rollàn veu en la dona una manera per suggerir sensa­cions i expressar sentiments, i la mostra en actituds íntimes i in­trospectives que l'artista expressa amb gran sensibilitat. Alguns quadres, i com si es tractés d'un atreviment , t enen agosarades pinzellades de vius colors que criden l'atenció de l'espectador. • La pintura descriptiva de Ro­

llàn mostra dones sensuals amb aquells elements que les envol­ten. Els miralls, les flors, les tau­les i d'altres objectes ens des­criuen una figura que també ens explica el seu estat d'ànim.

Jordi Rollàn ha fet més de 50 exposicions a Madrid, Bilbao, València o Barcelona, però so­bretot la seva obra és molt co­neguda a Alemanya. També ha obtingut diversos premis com ara el del Saló de Maó, el Maria Vi-latella de Lleida o el del Reial Cercle Artístic de Sant Lluc, en­tre d'altres. Entorn a la figura fe­menina es podrà veure a la sala del carrer Rusinol fins al 6 de març. L'artista amb la seva obra F: E.GASALLA

Crònica d'una guerra perduda

Pel·lícula: 'Traffïc' Director. Steven Soderbergh Actors: Michael Douglas, Benicio

del Toro, Catherine Zeta-Jones Durada: 126 minuts

Traffïc presenta amb un to pràcti­cament de documental, en la línia de JFK o, la més propera El dilema, la guerra de la droga, situant-la als Estats Units i Mèxic.

Són tres punts de vista, amb dife­rents línies argumentals. Les activi­tats del flamant jutge general de la lluita antidroga interpretat per Mi­chael Douglas; els problemes de la muller d'un narcotraficant de Ca­lifòrnia (Catherine Zeta-Jones), quan empresonen el marit i ella ha de fer front a una situació completament inesperada; i la lluita diària, a la des­esperada, d'un parell de policies me­xicans, el protagonista interpretat

ISABEL SÀEZ

magistralment per Benicio del Toro en el personatge més matisat de tots.

Steven Soderbergh domina a la perfecció tota la narració, el creua-ment de les històries, amb una tèc­nica que les diferencia perfectament i ve a to amb els ambients en què es mou cadascuna. La fotografia en sèpia, gairebé com si fos cremada per una exposició excessiva al sol, que correspon a la història de l'altre costat de la frontera, a Mèxic; els co­lors freds, predominantment blaus i metal·litzats, dels polítics; i el color completament natural, lluminós fins i tot, de Califòrnia, on té lloc el trà­fic de drogues a alt nivell.

Cap de les tres històries és lineal sinó que inclouen altres fets: el con­sum de droga per part dels joves de la classe benestant en una carrera autodestructiva, la corrupció policia!, la falta de compromís dels polítics, les

denúncies interessades per aconse­guir més poder i desfer-se del rival... Un retrat que pràcticament no dei­xa res per dir.

Els moments en què Tmffic podria derivar a la clàssica pel·lícula de bons i dolents, Soderbergh els salva i pot­ser només se li pot retreure l'actitud final, massa fàcil, massa egoista, en­cara que posiblement comprensible, del jutge.

Tmffic no diu res de nou, res que no sapiguem, però és un testimoni fi­del d'un problema que afecta un vi-latge universal digne d'Un món feliç d'Aldous Huxley. EI missatge més colpidor és el del traficant interpre­tat per José Ferrer, que té clar quin serà el desenllaç final. Una guerra perduda. L'únic que queda per veu­re és quina elecció fa cadascú. Ca­dascú tria la seva posició i lliura la seva pròpia guerra.

El responsable de la sala amb l'obra d'Hidalgo F-.E.GASALLA

Olis sobre fusta d'Hidalgo J .M.C

- Sant Cugat -

Sota el títol Misteri i matèria arriba a la Sala Ariadna Robert l'obra de Joaquim Hidalgo. La peculiaritat d'aquest artista em­pordanès és que utilitza tintes,

olis i acrílics habitualment so­bre superfícies de fusta. Això dóna una especial rellevància als arlequins, figures i bodegons que pinta. Hidalgo és un pin­tor molt reconegut a tot el país i que ara arriba per primer cop a Sant Cugat.

Coral

El companyerisme presideix la primera cantada del Cor dels Antics Escolans

J.M.C

El companyerisme i el bon am­bient van presidir la primera can­tada per les ermites de Sant Cu­gat del Cor dels Antics Escolans del Monestir. La jornada es va iniciar al Monastir amb cants a la

Mare de Déu del Bosc per con­tinuar després per Sant Domè­nech, Santa Maria de Campanya i Sant Llorenç de Fontcausada. Unes 80 persones es van afegir a la vintena d'antics cantors que continuaran per Sant Medir el recorregut per 7 ermites més.

f/s Antics Escolans al Monestir F: ENRIC FABRE

E L S í G 4 N I O > B Dijous, 22defebrerdel2001 Cultura 41

Un moment de la mostra pública de 'capoeira' F: E.GASALLA

La 'capoeira' es converteix en el taller

de més èxit de P Ateneu J .M.C.

- Sant Cugat -

L'Ateneu Santcugatenc estudia fer una demostració pública de ca­poeira a finals de trimestre, a cau­sa de l'interès i l'èxit que ha tingut aquest taller. La capoeira és una dansa tradicional brasilera que imi­

ta les arts marcials dels antics es­claus del Brasil. La dansa es realitza amb músiques i instruments típics i es vesteix amb Kimonos. Dime­cres es va fer una sessió oberta pel gran l'interès que ha despertat. La dificultat de ser professor de ca­poeira fa que hi hagi pocs profes­sionals per impartir aquest curs.

X e r r

'Per què Catalunya perd pes cultural? % a debat

a Parlem d'Art

M.A. - Sant Cugat -

Espais d 'Art de Sant Cuga t ha o r g a n i t z a t u n a x e r r a d a -col·loqui per al dimarts 27 de f e b r e r al C a f è A u d i t o r i . A q u e s t a ac t iv i t a t c o m p t a r à amb la presència de Joan An­t o n • M a r a g a l l , d e s t a c a t in te l · l ec tua l , galer is ta d e la Sala Parés de Barcelona i p re ­s ident del Cerc le del L iceu . Precisament , Maragall ha es­tat notícia els úl t ims dies per haver aconseguit q u e la dona en t rés a formar part del Cer­cle del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, solució q u e ha

desper ta t una polèmica social c o n s i d e r a b l e . L a x e r r a d a -col·loqui, q u e s'inscriu d int re del cicle Par lem d'Art al qual han estat convidades diferents personali tats vinculades a m b l ' a r t i la c u l t u r a , g i rarà , e n aques t cas, e n t o r n del t e m a Perquè Catalunya perd pes cul­tural?

Maragal l exposarà els seus a r g u m e n t s i es d e b a t r a n les qües t ions que al voltant d'a­ques t t ema es vagin generant .

L'acte t indrà lloc a les 20.30 del vespre al Cafè Auditori del Cen t r e Cultural de Sant Cu­gat, i estarà obert a tothom que hi vulgui participar.

H i s t è r i a é e f c è m # c

Superherois (II). 'Batman' l ( ) k l > l i ; R i > M ( . \ S

COMIO «pi**! •&%

Batman va néixer per ser el competidor natu­ral de Superman, aparegut uns mesos abans. Per dur a terme la sèrie, la National Periodical Pu-blishers va pensar en Bob Kane, dibuixant for­mat a l'estudi de Will Eisner i amic seu des de petit, ja que havien anat junts a l'escola. Kane tre­ballava per a l'editorial des de feia un any di­buixant sèries com Rttsty a/u/ fíis Pals, (Yinger S/tap i Gtimshoe Gus, entre d'altres. L'aparició de Batman es va produir el maig del 1939 a través de les pàgines del principal Còmic Book de l'em­presa editora: Dctectivi Còmics, concretament en el seu número 27. No obstant, la història del per­sonatge i el seu origen va aparèixer en el núme­ro 33. En aquest, s'hi explica com 15 anys abans un nen presenciava l'assassinat dels seus pares, Thomas Wayne i la seva esposa, mentre passe­javen pel camí de casa seva a la sortida del ci­nema. 1 )ics després, cl noi. Bruce Wayne (traduït corn Bruno D/ai en els còmics dels països lla­tins), realitzava el jurament de "per l'esperit dels meus pares, venjar la seva mort dedicant la res­ta de la meva vida a lluitar contra tors els crimi­nals". A partir d'aquest moment, Bruce es va de­dicar a preparar-se per escometre aquest fi. Ya decidir utilitzar una disfressa per preservar la seva identitat, i com que la casualitat va fer que entrés un ratpenat per la finestra, així va néixer Batman (l 'home ratpenat).

Contràriament a Superman, Batman no dispo­sa de supcrpodeis. fet que contraresta amb tota una sèrie d'invents, creats per ell mateix i el seu majordom, Alfred, i amb una constitució atlèti­ca fora del comú. Poc després, es va afegir al grup Robin, jove ajudant, que ja intervenciria en quasi totes les aventures. Els malvats de la sèrie sÓn variats i tots amb qualitats excepcionals, Joc-ker, Acertijo, Pingüino, Dos Caras, etc. Ei co­missari Gordon sempre que sorgeix un problema que supera a la policia de Gotham City, ciutat on es desenvolupa l'acció, avisa Batman a través d'un potent reflector que il·lumina en el cel fïoC- . turn la imatge de la ratapinyada.

La sèrie va comptar des del començament amb els magnífics guions de Bül Finger, encara que els dibuixos de Bob Kane eren originàriament força barroers, ja que no es va distingir mai per ser un il·lustrador massa hàbil. La qualitat artís­tica va millorar considerablement amb la con­tractació, a finals dei 1939. de Jcrry Robinson,

qui a més de crear personatges fonamentals per a la sèrie, com Robin (abreviatura del seu propi cognom) i Joker. Caldria destacar la clara in­fluència que va tenir en l'estètica global de les imatges, sobretot observada en les deformacions físiques dels malvats, la sèrie Dick Tracy de Chcs-ter Gould, considerat per molts crítics com el creador del còmic policíac realista,

Batman va arribar als periòdics a través de la distribuïdora McClure Syndicate, sota els drets de DC Còmics. Durant sis dics, a partir del 25 d'octubre del 1943, es van difondre tires de pro­moció per donar a conèixer el personatge en la seva versió de tires diàries de premsa, i ja va aparèixer regularment l'I de novembre, mentre que les planxes dominicals a color ho van fer el dia 7 del mateix mes, amb un argument dife­rent. El productor de la sèrie va ser Jack Schiff, Bob Kane realitzava els dibuixos a llapis de les tires, mentre que Charles Paris s'encarregava de passar-lcs a tinta i aplicar-les a Ics trames. I ,es pà­gines dominicals quedar a càrrec de Jack Burn-ley, qui també va participar en l'execució de les tires diàries. I A sèrie va finalitzar provisional­ment el 27 d'octubre del 1946 - les tires dià­ries-, i el següent 2 de novembre, els dominicals. El 1966, amb l'aparició de Batman a la televisió, es va recuperar el personatge per als periòdics, des del 29 de maig, sent E. Nelson Bridwell el guionista principal i l'important il·lustrador, Car-minc Infantino, el seu dibuixant. Per la sèrie han desfilat altres grans artistes, com Neal Adams, David Ma/.zucchelli i, per descomptat, Frarik Miller, guionista i dibuixant de la mes impor­tant història de Batman dels últims anys, The Dark Knight Returns (publicada al nostre país com El Senor de la Node, on apareix un Batman se-xagenari que torna a Gotham City després d'u­na prolongada retirada per acabar amb la co­rrupció a què està sotmesa la ciutat. 1 .a narració i presentació estètica és futurista, i immillorable el tractament del personatge que passa a ser lle­genda.

Batman ha estat portat a la televisió i al cinema en nombroses ocasions, tant en dibuixos animats com amb actors diversos, no obstant això, va ser la pel·lícula dirigida l'any 1989 p e r T i m Robins Í protagonitzada per Jack Nicholson, Michel Ke-aton i Kim Basinger, la que va oferir el tracta­ment més seriós i profund del personatge.

LEÜSÏMflQmfiRÍ / història

Rius i Taulet, 13 Tel. 9 ] 589 IS 32

Rambla del Celler. 89 Tet 93 674 81 07

/

* del

còmic

42

EIS4CANTONS

Economia Dijous, 22defebnrdel2001

P r e s s u p o s t a

El pressupost d'inversions es presentarà en un ple al març 'Elpressupostplurianual definirà el marc d'actuació"

M I C O L SABATÉ.

- Sant Cugat -

El pressupost d'inversions serà presentat en un ple que ha de celebrar-se el proper mes de març, segons ha afirmat el ti­n e n t d ' a l ca lde de P romoc ió Economia i Hisenda de l'Ajun­tament, Martí Garcia, tot i que encara no se sap si serà presen­tat en un ple ordinari o extraor­dinari.

Segons Mar t í Garcia, s 'està acomplint amb el calendari pre­vist. En aquest sentit, el passat dijous 15 de febrer va tenir lloc un primer contacte entre els re­presentants de l 'Ajuntament i els partits polítics de l'oposició en què se' ls va presentar l'a­vantprojecte del pressupost d'in­versions elaborat per l'àrea d 'E­conomia de l 'Ajuntament.

En el transcurs d'aquesta set­mana, serà lliurada tota la do­cumentació sobre el pressupost d'inversions als partits de l'o­posició. El proper dijous 1 de

Martí Garcia FOTO: ARXIU E4C

març tindrà lloc una segona co­missió per acabar de consensuar el document.

Recordem que es tracta d 'un pressupost d'inversions pluria-nual, que abarca les inversions a realitzar des d'ara i fins al 2003, tot i que moltes de les actua­cions tenen efecte fins al 2004.

Tal i com ja s'apuntava al pro­

grama electoral, les principals inversions aniran destinades a la urbanització de districtes, el pro­cés de vianantització del centre de la ciutat i la construcció de noves instal·lacions esportives.

Segons Mart í Garcia, el Pla d'Inversions 2001-2003 defineix el pla cap a l'estabilitat que va tenir el seu inici en l'aprovació del pressupost ordinari el passat mes de desembre, abans de fi­nalitzar l'any 2000.

La planificació és, per tant, se­gons el tinent d'alcalde la prin­cipal diferència del pressupost d'inversions respecte l'any an­terior, ja que la realització d'un pressupost plurianual i la plani­ficació d'inversions a llarg ter­mini que comporta, permet de­finir un marc d'actuació que ha de beneficiar al municipi.

Per últim, afegir que el tinent d'alcalde va confirmar la parti­cipació dels representants dels districtes i altres entitats del mu­nicipi, amb aportacions i idees eh l'elaboració del pressupost d'inversions.

La nova cafeteria de l'estació dels FGC pertany a la cadena Cafè Cafè FOTO: E. GASALLA

El bar de l'estació, en funcionament

M . S . - Sant Cugat -

La passada setmana va entrar en funcionament la nova cafete­

ria de l'estació dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat (FGC).

La cafeteria, que es troba ubi­cada al costat del quiosc i de les màquines expenedores de bit­llets, està explotada per la cade­

na de cafeteries Cafè Cafè. Es tracta d'un petit local d'uns

25 metres quadrats, amb unes cinc taules petites, en què bàsi­cament s'hi serveixen cafès, pas­tes i entrepans.

C o m e r

El barri de darrere del Monestir pot

integrar-se al centre

M . S . - Sant Cugat -

El passat dia 14 de febrer, di­versos comerciants dels carrers de la Creu i l 'avinguda Cer­danyola es van reunir al local de l'Associació de Comerciants del carrer la Creu amb la presi­denta de Sant Cugat Comerç ( S C C ) , M. E u l à l i a E g e a , i membres de l'associació a fi de treballar conjuntament per tal d'integrar de la zona de darre­re del Monestir al procés de via­nantització.

En aquesta reunió es van trac­tar diversos problemes que té la zona, que han provocat que fins i tot alguns comerciants s'­hagin plantejat la possibilitat de tancar els seus negocis.

Per tal de resoldre aquesta problemàtica, un membre d'a­quest barri s'ha afegit a la co­missió de vianantització, ja que un dels principals problemes que es van comentar va ser la manca d ' aparcament , la via-

Sharp guanya 7 8 , 3 milions en Púltim exercici

M . S . - Sant Cugat -

Sharp Electrònica Espanya, fi­lial del grup japonès, va guanyar en l'últim exercici 78,3 milions de pessetes, gràcies als,ingres­sos extraordinaris de 1.106 mi­lions de pessetes obtinguts de la venda de terrenys i magatzems, entre els que es troba l'ubicat a la nostra localitat. Així doncs, la facturació del grup va créixer un 5% respecte a l'exercici anterior.

Sharp va exportar, des de la planta de Sant Cugat, el 73% de la producció, tot i que aquest per­centatge superarà el 80% en el present exercici.

nantització i zones de càrrega i descàrrega, entre altres.

Segons M. Eulàlia Egea, el principal problema és que "la plaça del Rei actua de frontera entre els comerços situats als centre de Sant Cugat, al carrer Santiago Rusinol, i els situats al carrer de la Creu i l'avinguda Cerdanyola, i per això, ja s'es­tan pensant propostes i idees per tal de fer-la més atractiva". Entre aquestes propostes, hi ha la de construir un parc infantil, un jardí semblant als del Mo­nestir o posar-hi peti tes boti­gues obertes, també els caps de setmana i festius, on es puguin trobar diaris, llibres, pa, etc.

Sant Cugat Comerç conside­ra que tots aquests canvis per­met r ien als vianants passejar des de Santiago Rusinol i tra­vessar una plaça del Rei atrac­tiva, per cont inuar caminant pels carrers situats a darrere del Monestir. SCC creu que seria la millor manera de treure pro­fit a aquesta plaça i a aquest barri.

L'equip de govern rebutja les al·legacions del PSC

M.S. - Sant Cugat -

L'equip de govern de Sant Cu­gat va rebutjar les al·legacions pre­sentades al pressupost municipal 2001 pel PSC. En un comunicat de premsa, els socialistes yan la­mentar l'actitud del govern mu­nicipal ja que entenen que "les al·legacions presentades millora­rien el pressupost i, per tant, l'a­tenció als ciutadans".

En el ple celebrat el passat di­lluns, també va ser rebutjada la proposta del PSC d'incloure una dotació de 100 milions de pesse­tes destinada a serveis de caràc­ter social.

ELS/CANTON'S Dijous, 22 de febrer del 2001 Economia 43

Empresa; CRU & MA CRU & MA és una empresa constituïda fa aproximadament un any que ofereix serveis immobiliaris per tal de vendre les seves promocions. Especialitzada en obra nova, ofereix un producte de qualitat adequat a cada zona, sense deixar de banda l'atenció personalitzada i el tracte familiar amb els clients.

Josep M. Cruxens. Gerent de rempresa de serveis immobiliaris CRU & MA

"No volem oferir al client allò que no ens agradaria trobar a nosaltres"

M. S. - Sant Cugat -

- Què és CRU & MA i com va sorgir la idea de crear aquesta empresa?

- CRU & MA és una societat constituïda per Josep M. Cru­xens fill, que sóc jo i Miquel Mal­donado. Nosaltres som els ad­ministradors de l'empresa i Núria Cruxens és la directora comer­cial.

L'empresa va sorgir fa aproxi­madament un any. El meu pare, Josep M. Cruxens, que té una experiència de més de 600 pisos d'obra nova, és qui fa les pro­mocions i les venem a través de CRU & MA.

M'agradaria deixar clar però, que tant el promotor com l'em­presa que representa aquesta promoció som empreses profes­sionals, expertes.Intentem enfo­car cada promoció, en funció de la zona en la que treballem, a tra­vés de la nostra experiència i sempre amb qualitat tant dels nostres serveis com en l'atenció que es mereixen els clients. A CRU & MA estem especialitzats en la venda de serveis immobi­liaris i principalment en promo­cions d'obra nova.

- A banda d'obra nova, com ens explica, ^gestionen algun altre tipus de promocions?

Josep M Cruxens pare i Josep M Cruxens fill, compten amb una àmplia experiència en el sector FOTO: E.GASALLA

- Sí, en un principi, com dic, CRU & MA està especilitzada en venda d'obra nova. No obs­tant, gràcies a la nostra àmplia experiència en el sector immo­biliari per part del meu pare, la meva germana i jo mateix, tam­bé gestionem la venda de pro­mocions de renda antiga i la ven­da d ' ed i f i c i s r e h a b i l i t a t s íntegrament.

- Quina promoció ofereixen actualment a Sant Cugat?

- Ara per ara estem fent una promoció de 4 pisos nous, situats a prop del Parc Central.

Es tracta d'una promoció de pi­sos de molt bona qualitat, amb uns alts acabats i unes presta­cions úniques. És un producte

molt elitista ja que, per exem­ple, disposaran d 'un ascensor amb entrada directa al rebedor de casa.

- I quines raons els van por­tar a triar Sant Cugat?

- És una zona que ens agrada molt i aquest solar en concret ens va cridar molt l'atenció. Vam veu­re que el Parc Central era una zona en expansió, una zona molt elitista i molt innovadora, per això vam decidir tirar endavant aquest projecte. Enlloc trobes zones ariíb tant de jardí i amb tants serveis.

- Quina és la seva filosofia d'empresa?

- La nostra política de treball és instal·lar una oficina a cada

promoció que fem, ja que pen­sem que el servei ha de ser in situ. D ' a q u e s t a manera , si el client té un dubte pot comprovar amb els seus propis ulls si allò és el que buscava o no.

No li podem dir al client que vingui al nostre despatx, seria la opció més còmode i nosaltres el que volem és donar les màxi fa­cilitats als nostres clients.

— I, en aquest sentit, quins di­ria que són els punts forts de la seva empresa?

- Principalment la qualitat del nostre producte.

Quant a servei, som una em­presa familiar i entenem que una promoció sense un bon servei no és res. N o ens agrada oferir al

nostre client allò que no ens agra­daria trobar a nosaltres, així que procurem sempre oferir un servei i una atenció molt personalitza­da amb un tracte molt familiar.

— Quant a la competència... - Personalment , crec que la

competència és bona per al sec­tor.

— I pel que fa a clients, a quin tipus de persones us dirigiu?

- Ens dirigim a qualsevol client que busqui comprar un pis, sen­tir-se còmode i vulgui sentir que realment ha fet una bona inver­sió.

"Vam veure que el Parc Central era una zona en expansió, molt elitista i molt innovadora i vam decidir tirar endavant

aquest projecte"

Nosaltres construïm immobles pensant en tot tipus de persones. A Cervelló, per exemple, estem portant a terme una promoció que inclou una piscina prepara­da per a minusvàlids.

- La xifra d'habitatge nou a Sant Cugat va caure un 3 3 % l'any 2 0 0 0 , quina és la seva opinió al respecte?

- Crec que les coses s'estan po­sant al seu lloc. Fins ara hi havia molta demanda i ara s'està anant cap a un equilibri. Per tant, no considero que aquestes xifres si­guin negatives.

- Per últim, quines són les vostres perspectives de futur?

- C R U & M A té un radi d'ac­tuació d 'uns 50 quilòmetres al voltant de Barcelona i això li dóna unes grans perspectives de futur a l'empresa. A Sant Cugat, per exemple, ja estem estudiant al­tres projectes.

Elpoh empresarial

E ls serveis immobiliaris i les noves tecnologies són els sectors que ge­

neren una activitat econòmica més dinàmica en el nostre mu­nicipi, sempre amb un respecte per part del sector de la restau­ració, amb un gran èxit a Sant Cugat.

En aquest sentit, aquesta quin­zena s'han constituït tres noves empreses dedicades al sector im­mobiliari.

En primer lloc hi trobem Valix 8 , S.L. (c/ Vila del Prat, 69) de­dicada a la compra de valors im­mobiliaris. Aquesta nova societat ha estat constituïda amb un ca­pital inicial de 2.800.350 euros i els seus administradors són Mi­quel Vinas Pich i Enric Vinas Pich.

En segon lloc hi trobem la nova empresa Bernado M O Inver-

, sions, S.L. (av. de l'Enllaç 11-A,

baixos 2). Aquesta societat està dedicada a la tinença de valors mobiliaris. El seu administrador és Manel Bernado Bou que ha inver t i t un capital inicial en aquest negoci de 4.000.000 de pessetes, és a dir, 24.040,48 eu­ros.

En tercer lloc i per últim, dins el sector immobiliari s'ha creat la nova empresa Can Marqués Rural, S.L. (c/Rovellat 51, 1-2) dedicada exactament a la cons­trucció i promoció de béns im­mobles. Aquesta empresa està constituïda amb un capital ini­cial de 3.006 euros, és a dir, unes 500.000 pessetes, uns 3005 eu­ros. Els administradors d'aques­ta empresa són j a u m e D u b e Cano i M. Lourdes Moncunill Baseda.

Pel que fa al món més t ec ­nològic, neix a la nostra localitat la nova societat T Nogués Mon-

tajes E lec trónicos , S.L. (c/ Vallès, 50) que estarà destinada específicament a la fabricació de material elèctric.L'empresa ha estat constituïda a partir d'un ca­pi ta l inicial de 8.420 eu ros (1.400.000 pessetes aproxima­dament). Teresa Nogués Vallès serà l'administradora de l 'em­presa.

Una altra e m p r e s a c r eada aquesta darrera quinzena i rela­cionada amb el món de les noves tecnologies és Comtrovcrsia, S.L. (av. Vall d'Or, 71 de Valldo­reix). Aquesta empresa dedicarà la seva raó social a la realització de programes d'animació per or­dinador. Marc Castelló Abril és l'administrador de Comtrover-sia, que neix amb un capital ini­cial de 3,009 euros, 500.655 pes­setes.

La fabricació i comerç d'equips d'automatització és l'activitat

econòmica que deenvoluparà la nova empresa Amiserru, S.L. (av. de Madrid, 122). Aquesta so­cietat s'ha constituït a partir del capital mínim, és a dir 500.000 pessetes i Miquel A. Iglesias Ba­llester en serà el seu administra­dor principal.

El sector de la restauració con­tinua creixent al nostre munici­pi. En aquesta ocasió, s'ha cons­tituït la nova societat Restaurant Sant Cugat, S.L. (erta. de Cer­danyola, 9) que es dedicarà a l'ex­plotació de restaurants i bars. L'empresa que ha estat consti­

tuïda amb un capital inicial de 3.060 euros (510.000 pessetes aproximadament), estarà gestio­nada per Gemma Alfonso Sol­sona, entre altres persones.

Per últim, dins el sector de l'a­limentació s'ha constituït a Sant Cugat Líquid Experiments, S.L. (c/ Comas Í Solà 18 A, 1-3), de­dicada al comerç de vins i begu­des de tot tipus. Aquesta em­presa compta a m b un capital inicial de 3.100 euros (515.800 pessetes aproximadament) i el seu administrador principal és Joan Sarabia Barrutia.

AfJU IMMOBILIÀRIA, S.L.

•Promocions •Compravenda

Avinguda Lluís Companys, 18-20 08190 Sant Cugat del Vallès

•Lloguers

•Solars...

Tel.93 674 31 41

EIS4CAI\TONS

Immobiliària 44 Dijous, 22 de febrer del 2001

A R E N A S A N A L Q U I L E R

• Las Lunas Club & Casa Vivienda con todos los servicios de un gran hotel, con un club con mas de 2.500 m2 y 4.500 m2 de jardines que lo rodean. Supefície construïda piso: 100 m2, 2 dorm. tipo suite, 2 banos con bafíera y ducha, cocina equipada con lavadora-secadora, lavavajillas, nevera, vitroceràmica y horno eléctrico, amplio salón-comedor con grandes ventanales y preciosa vista, parquet, aireacondirionado, persianas eléctricas, sistemas de seguridad, suministros contratados, pàrking y trastero. El Club dispone de restaurante, gimnasio, Servicio medico, salones estar, sala-lectura-biblioteca, sala de juegos, mesa, oratorio, habitación de invitados, piscina, puttint green, petanca, Servicio de transporte, etc.

95.000 125.000 Gastos comunitaríos

Sres. propietarios, nos URCEN todo tipo de viviendas en alquüer (incluso habitaaones), por gran demanda de clientes con referencias.

ALQUILER VENTA

• Sant Cugat. 4 hab., totalmente amueblado .100.000 0Br]^dgUEVA 2 9 7 5 0 M

• Sant Cugat. 135 m2, 4 hab. y terraza 30 m2120.000 Àticos dúpléx . . . . . . . . ! ! ! '.'.'.'.'.'.'.'.'.'desde 38,5 M • Sant Cugat-Coll Fava. 85 m2, 3 hab., terraza, pàrking, 2a MANO desde 14,8 M hasta 92 M

trastero y zona comunitària con piscina 130.000 CASAS desde 26 M hasta 210 M

YMUCHÍSIMOS MAS, ;;LLÀMAN0S YAÜ

C/Vati 93 18

A N P I S O S EN V E N T A • Z. P. Torreblanca. 80 m2, 3 dormitorios, bano, calefacción a gas, salón-comedor 16 m2, z. céntricaa, rodeada de

todos los servicios 24 M • Z. Arxiu Nacional. Pràcticamente nuevo a estrenar, 79 m2, 2 dormitorios, bano, aseo, trastero y zona

comunitària con piscina 33, 3M • Z. Carretera de Vallvidrera. Planta baja de 107 m2, 3 dormitorios, 2 bahos, calefacción a gas, trastero, amplias

terrrazas y zona comunitària con piscina 44,2 H

T O R R E S EN V E N T A • Bellaterra. Z. Ca n'Edo. Unifamiliar en perfecto estado. Sup. solar: 1.026 m2, 4 dorm., 2 bahos, aseo, amplio

garaje, amplio jardín y perfecto cuidado 74 M • Mia-sol. Z. Farmàcia. Unifamiliar. Sup. solar: 336 m2, 4 dormitorios, 2 bafios, aseo, garaje y jardín con riego

automàtico 63 M

li

F I N N E L L A ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y

calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 bafios comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado . . 100 .000 + gastos

V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,

vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc, lav., bano comp.

reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

F I N A N T V E N T A S • Jto. estadón. Piso 4 h., trza. y sol tdia. B. estado 20 M • Golf. Bajos seminuevo, 115 m2, 3 hab., 2 b., terraza 50

m2, jardín comunitatia, pàrking 2 c. + trastero . .49,5 M • Golf. Piso de lujo, 175 m2,5 h., saL-com. 45_m2, z. com./

pisdna, 2 pL pk + trast, parquet trza. y sol . .68,750 M • Eixample sud. Piso alto standing, 165 m2, 4 hab. dob. +

hab. servirio, 2 b. + aseo, terraza, soleado, jardín y pisdna comunitarios i 2 pL de pàrking 65 M

• Junto Monasterio. Local 250 m2 útiles y muy céntrico. Para cualquier negodo 450.000

• Golf. (Junto estac. Valldoreix). Torre ind.-semirústica, 235 m2,6 hab., salón, comedor, 4 banos, codna.-ofRce,

solar 600 m2, garaje para coches 97 M • Mira-sol. Torre indiv. seminueva, 270 m2, 4 hab.,

estudio, sal.-com. con chimenea, cocina-office, 2 banos +aseo,2 pk, trastero y jardín 200 m2 . . .63M

• Junto al Pinar. Casa individual 4 habitaciones, comedor, cocina y bano completo. Solar 685 m2. Zona alta y soleada 40 M

• P. Olabam'a. Bajos 130 m2, 4 hab. (2 db.), 2 b., trza., jardín, pisdna comunitària y pàrking . . 48 M

ALQUILER • La Floresta. Junto estadón, piso totalmente amueblado, 2

habitaaones y servidos de alta 75.000 • Junto estadón. Pàrkings 8.000

Doctor M u r i l l o , 1 4 « T e l . 9 3 6 7 4 0 8 97

F E T R I D I C L L O V E R A S DEPARTAMENT JURÍD IC

• Plans urbanístics

• Expedients de domini i interdictes

• Llicències urbanístiques

• Expropiació forçosa

• Projectes de reparcel • lació

• Trànsit: accidents-multes

DEPARTAMENT I M M O B I L I A R I

• Compra-venda de finques

• Arrendaments urbans

• Tràmits registrats i fiscals

• Comunitats de propietaris

Consulteu la nostra oferta de productes en el "TOT Sant Cugat"

BHÉ

P A S V E N T A S • Valldoreix-Club de Tennis. Torre de 200 m2

const, 4 hab., bonito jardín y piscina, orientación y vistas inmejorables, cerca estación FGC . .74 M

• Valldoreix. Obra nueva. 430 m2 const., parcela 604 m2, excel. acabados, perfecta orient, y b. vistas. Totalmente urbaniz, fachada obra vista, en­tomo tranquilo y natural y buenas comun. . 89 M

• St. Cugat. St. Domènech. Casa de 205 m2, jardín priv. y com., pisc, garaje 2 coches, 4 hab., 2 ba­hos, sala juegos, bodega, sal.-com., muebles a me-dida, rejas, impecable, mejor que nueva . .71,7 M

• Sant Cugat. A 2 min. de FGC, casa adosada, obra

vista, salón-comedor 28 m2, 3 hab., estudio, jardín privado, garaje 2 c , piscina com. 180 m2, 2 banos, aseo, orient, y si t inmejorable . . .52,9 M

• Mira-sol. Torre esquinera, 727 m2, solar 20 a/10, con torre de 150 m2 const, 4 hab., Salón con chimenea, garaje, calef. y bien situada . .64,6 M

• Valldoreix. Entomo natural, tranquilo, torre 235m2. 5 hab., parcela 408 m2, impecable, buenas distribuciones, muy acogedora y garaje . .69,5 M

• Sant Cugat. Can Picanyol. Excelente zona tranquila, casa adosada, buena orientación, a ac-tualizar, 4 hab. dobles, 2 banos, aseo, salón-con chimenea y garaje tipo box para 2 coches . .55 M

A v . Rius i T a u l e t , 3 3 » Te l - 9 3 5 8 9 7 1 7 1

L T I C A ' Sant Cugat. Situación irrepetible, precs, vistas al golf. Z. ajardinada, piso perf., 4 dorm., 2 b., a., coc. precs., acab. superlujo, 2 pk y trast. 62,5 M

1 Oportunidad. Magnifico piso 150 m2, vistas sobre St. Cugat, cerca FGC, 4 dorm. gd., sal. 2 niv., g. cocina nva., b., a., pk y trast. .40.5 M

• [Atención! - Z. Golf. 130 m2, 200 m2 jd . priv. (psb. pisc), coc-off., precs, sal./jard., 3 dorm., 2 b., pk y trast. Acab. lujo. Fca. nva. imp. 63 M

1 Coll Favà-Monasterio. Casi sin estrenar, g. salón/terraza, 3 dorm., 2 b., preciosas vistas, z. comunit./piscina y pàrking 45,5 M

• Vinyet-Golf. 124 m2, t. reform./clase, ext , sol,

4 dorm., 2 b., g. cocina. y z. com./pisc .46 M • Z. Monasterio. 3 dorm., 2 banos, coc.-off./lavad.,

calef., pàrking y reform en finca 8 ahos .34,7 M • Rubí. Casa 3 pl./jard. priv., 4 dorm., 2 b., coc-

off./lav., calef., bdga. y z. com. Td. serv. 37 M • Torreblanca. Apto. 55 m2, cocina-office, calef.,

a.a., pàrking y z. com. Fca. pocos vecinos .25,8 M • P. Central. PI. baja 100 m2, 3 dorm., 2 b., par­

quet., jd . priv. Fca. poc. ahos, en perf. est. 37 M • PI. del Coll. 70 m2, 3 dorm., coc/lav., sal.

ext., soleado y terraza 21 M • FGC. 100 ml, 3 d., 2 b., calef., pk. A reformar 26,5 M • FGC. Mag. 150 m2, 5 d., 2 b., sal. 40 m2, comnt.55 M

PISOS • C/ Joan X X I I I . 60 m2, 3 do rmi to r i s i

calefacció a gas 22 M • Av. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormi tor is i

calefacció a gas 24,5 M • C/ Cànovas del Castillo. 155 m2, 5 dorm. i 2

banys. Per reformar 30,5 M • C/ Amat. 100 m2, totalment reformat, 3 dorm.,

2 banys i parquet 38 M • Can Picanyol. 230 m2, 4 dormitoris, 3 banys i

pàrquing (2 c ) 69 M • Can Picanyol. 160 m2, 2-4 dorm., 3 banys i

pàrquing (2 c ) 75 M

<"':••

U N I F A M I L I A R S

' Mira-sol. (pg. Sevilla). Solar 405 m2 i casa 100 m2. A reformar 37 M

' La Floresta. Casa 250 m2, solar 900 m2, 6 dorm., piscina i barbacoa 38 M

• Valldoreix (Mas Fuster). 200 m2, solar .1.500 m2, 4 dorm., 2 banys i garatge 75 M

> Mira-sol (farmàcia) 490 m2, solar 780 m2, 6 dorm., 4 banys i garatge .128 M

' Valldoreix (estació). 450 m2, solar 22.000, 6 dorm., estudi 70 m2 i garatge 130 M

A S T E L L ALQUILERES • Merc. Torreblanca. Piso nuevo a estrenar, 85 m2, 2 hab.

ind., 1 suite, pk, traster, jardín y pisc. com. . .150.000 • Estadón Valldoreix. Piso 70 m2, 3 hab., calefacción a

gas natural y bano 90.000 • Pere San. Piso 110 m2, 1 hab. ind., 2 hab. db., bano,

aseo, caleacción, jardín privado y pàrking. . . 120.000 • Estadón. Local de 50 m2 60.000 • C/ E. Granados. Locales de 200 y 100 m2 . . .2.500/m2 • C/Estapé. Nueva prom. Piso 90 ml, 2 hab. ind., 1 hab.

db., b., a., com.-sal. 28 m2,jd. com., pis. y 2 pk 180.000 • C/ Estapé. Nueva prom. Atico 110 ml, 3 hab. ind., 1

hab. dob., b., a., solàrium, 2 pk, jd. y pisc. com. 250.000 • C/ Rius i Taulet. Locales oficinas. Oesde 40 m2 .46.000 • C/ E. Granados. Local nueva construc, 140 m2 220.000 • C/ Pep Ventura. Local de 100 m2 100.000 • C/ Abat Marcet. Local de 160 m2 .120.000 • Rubí. Local de 140 m2 170.000 • Rubí. Local de 168 m2 184.000 • Z. Col. Maragalt. Local 100 m2 160.000

T R A S P A S O S • Av. Cerdanyola. Bar-restaurante 15 M • C/ Santa Maria. 200 m2 . . . . ; 14 M • Mercat Pere San. Parada de carnicería con càmara. .3 M

V E N D A

' Apartament. 65 m2, cèntric i assolejat, 1 hab., armaris encastats, bany, cuina/electrodomèstics i saló espaiós. Perfecte estat 25 M

i Coll Fava. Pis 100 m2, 3 hab., 2 b., coc-off., safareig, saló-menjador, balcó gran, pàrquing, només 4 anys, bona or ientació, vistes a Collserola, jardí i piscina comunitària .43,5 M

' Torre a Valldoreix-Mira-sol. 300 m2 vivenda en 1.000 m2 parcela, orientació sud, molt sol. Saló-menjador 45 m2, cuina-office, hab. planxa

i safareig, hab. dob/armari encastat, bany, garatge 2 pi. i .2 trasters. Planta la : estudi 30 m2, 2 hab. dobles/armari encastat, 1 suite amb vestidor, bany i gran terrassa 106 M

L L O G U E R (despeses comunitàries incloses)

• Pis a Coll Fava. 3 habitacions, armaris encastats, menjador, balcó, 2 banys, jardí, piscina comunitària, plaça de pàrquing i traster 140.000

• Plaça de pàrquing. C/ Orient 7.000

I M M V E N D E S

• Z. Centre. 70 m2, menjador-estar, cuina, 3 dormitoris, bany i terrassa 20,5 M • Casa de poble. 150 m2, pati 60 m2, menjador-estar, cuina-office, 6 dorm. (1 suite) i 2 banys . . . .46 M • Bxos./jardí. P. Central. 100 m2, jardí 20 m2, 3 dorm. (1 suite), 2 banys, pk, trast, i z. com./pisc. .49,5 M • Z. Golf. 140 m2, reformat, 4/5 dorm., 2 banys, aseo, terrassa, parquet, calef., 2 pk, trast, i z. com. .63 M • Unif. Z. Estado. 400 m2, solar 1.000 m2. Impecable. Per entrar a viure. 6 dorm. (2 suites), estudi 100 m2

amb llar de foc, 4 terrasses, calefacdó i parquet 180 M

L L O G U E R S

• Pis Z. Centre. 95 m2, 3 dormitoris, 2 banys, pàrquing i terrassa 110.000 • Bxos. C/ Sta. Teresa. 125 m2, jardí privat 40 m2, 3 dorm., 2 pi. pàrquing, traster i z. com./pisc. 185.000

WMMM

H E R F I N Q U E S V E N T A S • Sant Cugat-Mira-sol.Torre 120 m2, terreno 300

m2, comedor 27 m2, 3 hab., cocina/ v i t roc, chimenea, trastero 14 m2 y garaje 3 c. . .36,5 M

• Dúplex en z. residencial.138 m2, comedor 26 m2, cocina-office, 2 b., terraza y balcón, 2 trast, a.a., calefacción, pàrking, acab. l a calidad. A 5 min. del golf Sant Cugat. . . . . . . . Infórmese s/precios

• Casas en z. residencial "Els Nius". 185 m2, comedor 26 m2, 3 hab. grandes, coc.-off., garaje 47 m2, bafio y 2 aseos, arm. empot., solàrium, bu-hardilla, acab. l a calidad...A partir de 36,393 M

1 Excep. dúplex. 120 m2, comedor 31 m2, 3 hab. dob., coc.-office, 2 b., aseo, patio 70 m2, "llar de foc", arm. emp. en todas hab., calef., a.a., parquet, pk 2 c. No deje pasar esta oportunidad. 31,5 M

1 Casas obra nueva en Ca n'Oriol. 150 m2, com. 24 m2, 4 hab., cocina 10 m2, b., aseo, 3 trzas., garaje 3 coches. Venga a ver los pianos . .29,9 M

1 Estup. àtico seminvo. en progreso. 87 m2, 3 hab. (2 dob.), coc.-off., baho imp., trza. 87 m2, ase, arm. emp. y pk incluido. ;;No lo deje escapar!! . .23,5 M

I M D E S A V E N T A S

• P. Central. Piso 100 m2, 3 hab. (1 suite), 2 bafios, salón-comedor 30 m2, cocina-office, terraza 8 m2, pàrking y trastero 39 M

• Coll Fava. Àtico MEJ0R QUE NUEV0, 18 meses antig., 100 m2, 3 hab., 2 b., sal.-com. 25 m2, coc.-off, 12 m2, lavadero, parquet, trza. 42 m2, pi. pàrking, trast, y jardín com./piscina. . 42 M

• Z. Torreblanca. PI. baja 112 m2, 3 hab. (1 suite), 2 b., sal.-com. 26 m2, coc.-off., trza. 18 m2, jd . priv. 40 m2. pk y jardín com./pisc 48,5 M

• P. Central. Piso 107 m2, 4 hab. (1 suite), 2

bafios, salón-comedor 27 m2, cocina, terraza 10 m2, pàrking, trastero i z. com./piscina .53,5 M

• Can Gatxet. Àtico dúp. 145 m2, 3 hab. (1 suite/vest), 2 b., sal.-com., coc.-amer. gde., bibtea., sala 27 m2/chim., trza. 26 m2 + trza. 73 m2 ajard., 2 pi. pàrking y z. com./pisc. . .55 M

• C/ S. Eduardo. Torre unif. 220 m2, 4 hab. (1 suite), 2 b., a., sal.-£om. 2 nv„'coc.-off., sal. juegos, trast, gde., jd. priv. 170 m2. Reformada 2 afios. . .82 M

• Bellaterra. Casa.singular, 315 m2, viv. 1 sola pi., 4 h. (1 suite/vest.) + hab. serv./bafio, 3 b., sal.-com. 45 m2, coc.-off., trza, garaje, bdga., jardin/pisc. Mag. vistas. Solar 1.700 m2 .110 M

V E N T A S • 0267. El Colomer. 85 m2, sal.-com., coc, 3 hab.

(1 suite), 2 b., ext, parquet, calefac, orient, sur, 2 pk., trast, y ant. 5 afios. solo 5 verinós . .38 M

• 0 1 9 7 . Rbla. de l Celler. Comedor, cocina reformada, 3 hab., b., todo ext., preciosas vistas a Collserola y muy soleado 30 M

• 0244. Estación. Comedor, cocina, 3 hab., bafio, calefacción, vistas y soleadó SOLO 19 M

• 0202. Can Gatxet. 80 m2, 2 hab., 2 b., a.a., vistas, piscina y comunidad 31,5 M

• 0229 Z. Centro. 92 m2, 4 hab., bafio, aseo, calefacción, exterior y soleado 25,750 M

• 0200. Estación. 80 m2, reformado, 3 hab. (2 dobles), bafio, terraza, calefacción y ase. 27,3 M

• 0208. Z. Centro. En construcrión, 106 m2, 3 hab., 2 b., pàrking, terraza 55 m2 y orient, sur . . 38 M

« 0233. Torre al Parc Central. 300 m2, sal.-com. 45 m2, coc.-office, 3 hab., 2 b., a., est. 40 m2, calef. a.a., jd . priv. con pisc. y fabub. vistas . . .76,5 M

• 0205. El Colomer. Adosada, 170 m2, 3 h. dobles, b., l a y a.a. Ocuparien inmediata 48 M

• 0264. St Domènec. Ados. 240 m2, 2 pk, trast., sal.-com., coc.-off., 3 hab., 2 b., 1 a., est, calef., aa., or. sur, pisc./com., perf. estado y ant. 7 afios . . .68,8 M

Av . L l u í C o m p a n y s 8 • T e l . 9 3 SS7 8 9 «O í.'i 5 8 9 ' 6 4 3

V E N D E S • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • St Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador; gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant, 3 h. + est, 2 b., saló-menj., cna.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-offïce, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

n

S A C A F I N [• P I S O S

• Moblat en z. Correus. 3 hab. dobles, menjador gran, bany nou, cuina reformada, parquet, calefacció,

exterior, plaça de pàrquing i mobles nous a estrenar 135.000

• Z. Torre Blanca. 3 hab., bany, exterior, en molt bon estat i subm. d'alta (c. inclosa) 82.000

• Z. Torre Blanca/ 2 habitacions, saleta. + menjador, bany, exterior, submistraments d'alta i pis en molt

bon estat (c. inclosa) 85.000

L O C A L S

• A prop estació. 240 m2, bany amb dutxa i façana 9 m2 175.000

I N M A V E N D E S • Apartament. Z. Monestir, 2 dormitoris, bany, pàrquing i traster 25 M • Pis cèntric. 3 dormitoris i bany. Falten reformes 23 M • Pis Rbla. del Celler. 4 dormitoris, 2 banys, ascensor, sol i vistes. Falten reformes 30 M • Pis Parc Central. 3 dormitoris dobles (1 suite), 2 banys, terrassa 60 m2 i 2 pi. pàrquing 49,5 M • Àtic dúplex Rubí. 3 dormitoris, 2 banys, lavabo, gran cuina y zona de rentat. Impecable 25 M • Adossada. Cantonera, 3 dormitoris, 2 banys, zona de rentat, 2 terrasses, 2 pi. pàrquing y traster 49 M • Adossada. Z. Estació. 4 dormitoris, 2 banys, lavabo, terrassa, ascensor privat, i 2 pi. pàrquing . . 65 M • Torre. Al costat de Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 30 M • Despatx cèntric. En z. Creu Roja, 100 m2, amb 5 divisions i molta llum 24 M • PISOS I PLACES DE PÀRQUING en diverses zones VENDA o LLOGUER

F I N V E N T A S

• PRÒXIMA CONSTRUCCIÓN EN CENTRO PUEBLO. Magnífica vivienda unifamiliar, 4 habitaciones, aseo, 2 bafios comp. (1 suite), cocina-office, amplio salón-comedor, acceso directo jardín, estudio abuhardillado, solàrium, 2 plazas de pàrking y trastero. Alto standing.

54.500.000

• PARC CENTRAL. Oportunidad 3 habitaciones (1 tipo suite), 2 bafios, cocina-

N T E

office, salón-comedor, calefacción, parquet, jardín 76 m2 y zona comunitària con piscina.

36.500.000

> COLL FAVA 2 habitaciones, 1 bafio, cocina, salón-comedor, terraza, suelo parquet, puertas de roble, carpinteria exterior de aluminio, calefacción, armarios empotrados, pàrking y zona comunitària con pisrinas. 33 M

R I V E R I M M O B . & S E R V I C E

V E N T A S • Piso Z. Torreblanca. 60 m2, 3 dorm., bafio comp., cocina-office, salón-comedor y tenaza 26,5 M • Àtico dúplex/buhardilla. Z. Monasterio, sup. const. 95 m2, 3 dorm., bafio y estudio/solàrium . .29,5 M • Z. Torreblanca. Sup. const. 110 m2, 3 dorm., 1 suitte, 2 bafios, coc.-offke/lav. y sal.-comedor.. .35 M • Z. Golf. 2 dorm., bafio completo, cocina, salón-comedor, z. comunitària/piscina i pi. pàrquing. Muy

soleado y con vistas a Collserola 36 M • Àtico dúplex. Sup. const. 132 m2, 3 dorm., 2 bafios, cocina-office, z. com./pisc. i pi. pàrking .48,9 M • Torre adosada. 240 m2 útiles, 3 dorm., 2 bafios comp., aseo, estudio 30 m2, terraza 20 m2, 3 pi.

pàrking, jardín 35 m2 y z. comunitària con piscina 69,8 M • Torre individual. 250 m2 construídos, 3 dormitorios dobles, 2 bafios completes, estudio, cocina, terraza

30 m2, 2 pi. pàrking y piscina. Soleada .85 M

- C A . L . L L O G U E R S

• Av. Lluís Companys 90 m2, 4 habitacions, cuina i bany complets, lavabo, llum, aigua, gas i telèfon. Molt a prop de l'estació 98.000

• C/ Castillejos Local de 70 m2 , 50.000

• C/ Enric Granados » Local (planta i pis) de 150 m2 150.000

• Camí Can Minguet Pis 50 m2, zona molt tranquila, ideat per a estudiants 36.000

T I L P I S O S EN V E N T A

• Z. Torreblanca. 78 m2, 4 hab. Reformado 23 M • Z. Cànovas del Castillo/Rbla. Ribatallada

5 habitaciones y 2 bafios 31 M

P I S O S EN A L Q U I L E R

• Planta baja. 3hab. + estudio y garaje 120.000

L O C A L E S • Almacén. 500 m2, céntrico .175.000

S O L A R E S • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fa-

chada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M • Para equipamientos en Valldoreix. Junto

ant iguo Hotel Rusif iol , 2.200 m2. Apto residència geriàtrica, clínica, colegio, etc.

P À R K I N G S • En venta y alquiler. Céntricos.

• Ref. 515. Valldoreix. Solar 2000 m2, edif. 300 m2, 6 hab., salón, com., coc. grande, 3 b-, a., calef., piscina y barbacoa. Para entrar a vivir . . .160 M

! Ref. 501. Coll Fava. Piso 3 hab., mejor que nuevo, pi. pàrking grande, soleado, vista ajardinada con .piscina interior, calefacción y aire acond. .39,5 M

• Ref. 477 St. Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 hab. + estudio, cocina, 3 bafios, pa­tio interior. Buena zona 67 M

• Ref. 479. Valldoreix. Nueva construcrión, 287 m2

edificados, solar 600 m2, pàrking 2 coches, 4 hab., 2 bafios, aseo y cocina completa . . . .76 M

• Ref. 506. La Floresta. Nueva const., solar 661 m2, edf. 118 m2, 4 h., 2 b., aeds. calidad . 38 M

• Ref. 511 Valldoreix. Solar 1500 m2, edf. 200 m2, 4 h., com. 50 ní2, calef., pk'6 c. i z. asfaltada 75 M

Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para

cubrir demanda de nuestros clientes.

M s . C i n t o V e r d a g u e r , 1 9 . V a l l d o r e i x • T e l . 9 3 5 9 0 0 3 7 9

L L O G U E R S

PISOS • Rbla. del Celler. Excelent situació. • Pisos a Coll Fava. Piscina, jardí comunitari i

places d'aparcament Des de 90.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer. • C/ Balmes. En venda.

LOCALS

• Al costat del Monestir. 200 m2. • Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal

per a negoci. • Molt cèntric. 32 m2. • Al costat pi. Pere San 65.000

- Empresa germano espanola de Serviaos Inmobffiarios -

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA jQué hacemos? Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selecrión cuida especialmente el buen estado de cocinas y bafios. iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos:

• Calidad • Rapidez • Eficàcia « Trato y seguimiento personalizado ^Dónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal, Sant Just,

SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes? Multinacionales, Entidades financieras y Consulados. jldiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano.

HEMOS ALOJADO A MAS DE 10Ü FAMÍLIAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT

A U G U S T A S E R V E I S V E N D E S • Z. estació. Pis 75 m2,3 h., b., cuina i trsa. 10 m225,2 H • Av. Cerdanyola. Pis 75 m2, 3 hab., bany i cuina

ref., parquet, aire cond. i assolejat . . .28,350 M • P. Torreblanca. Pis 83 m2 útils, 4 hab., 2 banys,

saló 21 m2 i pi. pàrquing. Molt cèntric 32,550 M • Z. Torreblanca. Pis seminou de 98 m2 útils, 4

hab., 2 banys, pk, traster i z. com./pisc. .44,1 M • Coll Fava. Àtic a estrenar, 115 m2, 3 hab., 2

banys, pàrquing, traster i z. com./piscina . .44 M • Z. Eixample. Casa ados. 215 m2, 4 h„ estudi 40

m2, 2 b., aseo, saló 25 m2 i garatge 2 c. .53,5 M

• Z. Eixample. Ados. 270 m2, 3 h., est. 40 m2, 3 b., a., sal. 35 m2, 2 pk., jd. priv. i z. cm./pisc. 81,9 M

L L O G U E R S • Z. Chic. Planta baixa a estrenar. 60 m2, 2

habitacions, bany, aseo, pàrquing, traster, jardí i z. comunitària amb piscina. . .125.000

• Eixample. 170 m2 útils, 4 hab., 2 banys, a-seo, terrassa, 2 pi. pàrquing, i zona comu­nitària amb piscina 230.000

• Av. Cerdanyola. Local nou de 170 m2, cèntric i amb pati de 25 m2 200.000

A d m i n i s t r e m comun i t a t s de p r o p i e t a r i s . Demani 'ns pressupost

ELS^CANTONS Dijous, 22 de febrer del 2001 Salut 47

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació SUSANA NICOLETTI Escoliosi. Mètode Schroth. Grups de relaxació. Incontinència urinària. Tractaments a domicili. Sant Antoni, 74, « 9 3 6 7 4 74 37

Geriatria

Cirurgia DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor de quists, berrugues, nevus, etc. Múrtues en general. Av. Torre Banca, 2-8,2n, A-1 « 9 3 589 47 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE M È D I C SÀBAT Certificats dé conduir i armes. Medicina interna, especialitats. SantiagoRusiffol, 2, entr. la . « 9 3 674 15 26

Dietetica-Nutricio DRA. M. D O M I N G O GALLART Medicina general, dietètica. Dilluns, dimecres i divendres, en hores convingudes, PI. Doctor Galtes, 5,1r 3a. t? 93 67463 29 9 9 3 5 8 9 6 4 8 3

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà -Dra, Rosario Sagarna - Dra. Llum García Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Bianea, 2-8,2a planta, desp. 12, « 93 589 4 3 57

G E R V A L , G E R I A T R I A D E L VALLÈS SL Atenció a persones grans al seu domi­cili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria Formació. C/ Àngel Guimerà, 3. « 9 3 6 7 4 0 8 0 4

INPROSS Atenció f companyia a persones grans, "CANGURS* avis i nens, control de ma-lalts, ajuda a ta llar, trastorns especials. Sa­lut I reserves a domicili. Av. Torre Blanca, 2-8,3r, desp. 11 i 12. « 9 3 589 3967

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, ma­lalts crònics o convalescents, a qualse­vol nora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A. « 93 589 39 67

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili. Mútues. Major, 36,2n. « 9 3 6 7 4 0 0 2 5

Odontologia

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 fibla, «batallaria, 20,1r 3a « 9 3 674 7 2 1 6

Laboratoris LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusiríol, 17, baixos. n 93 5 8 9 60 55

C E N T R E DENTAL I Q U I R Ú R ­GIC S A N T CUGAT Plaça Dr. Galtes, 5-1r 2a T 93 589 00 00

CL ÍN ICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, implantologia, pròte­sis, odontopediatría, ortodòncia. Mútues. Av. Torre Blanca, 2-8 - 2a pi. - desp. 11. c 93 675 08 03

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9,1r 2a. & 93 589 70 40

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DISJUN­CIÓ T E M P O R O MANDIBULAR Av. Torre Blanca, 2-8,2nA, despatx 6. . Ï T 93 589 03 96 O 9 3 6 7 5 2 2 1 2

CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Rícardo Pirieiro Lemoíne PI. Unió, 3,2n 1a. (LI. Companys/Colom) « 9 3 6 7 4 7 2 4 0

DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magi, 22, baixos « 9 3 6 7 4 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23 -25 . 1r3a « 9 3 6 7 5 64 77

Metge capçalera Fisioteràpia IMIJuLulÜff i^ j i l Oftalmologia

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Assistència Sanitària - Fiatc -C/Milà, 49. « 9 3 6 7 4 4 8 72

J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Bianea, 2-8 Assistència Sanitària - Agrupació Mú­tua - Sanitas - M.Fiatc - Previasa - Mú­tua HGC. Urg. 24 h, domicili. « 93 589 39 26 « 609 33 10 8 0

CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les prin­cipals mútues. Doctor Murillo, 21. « 9 3 589 51 06

el consell de la setmana:

Otorinolaringòleg DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sa­nitària - Medifíatc. Francesc Moragas, 48, entv 2a. « 93 675 48 53

Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma ínfantii. Hores convingudes. Rbla. FSbatallada, 20,1r 3a. « 9 3 674 7 2 1 6

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 9 3 589 35 4 8 « 6 4 9 93 5 9 37

DRA. ANNA PUJIBET IALDES PedBtría. Vitalicio Salud - Mapfre. Endavallada, 21,1r. « 93 589 29 95 « 93 674 20 79

Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles or­topèdiques, papitomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 5 8 9 6 3 1 3 « 6 2 9 16 95 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdra. Plaça Dr. Galtes, 5,2n 3a. « 93 589 40 51

DRA. PALERM Psicotogia. Ansietat, depressió, dificul­tats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 93 674 3 6 53 « 9 3 418 4 8 4 8

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres­sions, alcoholisme, toxicomania, tras­torns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11 i 12 « 9 3 5 8 9 3 7 8 7

M . D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. 1a. « 93 674 15 26 « 9 3 674 01 47

INSTITUT DE BENESTAR I SA­LUT COMUNITÀRIA (IBSC) Rambla Can Mora, 15 - 1 r 1 a « 9 3 587 91 87

Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes.

Av. Catalunya, 21, 2n 1a. « 93 589 48 0 8

« 93 674 74 09 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ ME­DINA I J .J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125,1r2a.

« 93 589 13 07

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Ass. Sanitària - Previasa - Medytec. Pol i cl inic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 93 589 18 88

DR. FERMIN ARAMBURO

Cirurgia ortopèdica traumatològica.

Hores convingudes.

Girona, 21,1r3a.

« 9 3 674 4 3 46 « 93 589 05 34

Ail*a CENTRE D'ATENCIÓ INTEGRAL AL N E N I ADOLESCENT

Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

Hi col·laboren: Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg

EVA M» DE LA PEÍJA: Logopeda infantil

SlLVIA LLUMÀ: Psicòloga infantojuvenil

Dr. OSCAR ASENSIO: Pneumologia i al·lèrgia pediàtrica

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

C E N T R O

D S A L U D

O C U L A R

D R . J . A R M E N T I A D R A . A. M A T H E U

O F T A L M O L O G I A

C/ D O C T O R M U R I L L O , 2 1

S A N T C U G A T D E L V A L L È S

T E L . 9 3 S 8 9 5 1 0 6

• Odontologia general

• Implantologia

• Pròtesis

• Odontopediatría

• Ortodòncia

• Mútues

Centre Dental

t Quirúrgic

Sant Cugat

í*bça Dr. Goltè$, 5 * Ir 2a Tel. 93 589 0 0 OO

Teràpia assistida per animals de companyia (i II)

Persones epilèptiques En els casos d'epilèpsia humana, on es donen una sèrie de reaccions prèvies a l'atac que són imperceptibles per a les persones, la intervenció dels gossos pot ser molt útil, ja que tenen sensiblement desenvolupat un sistema que els fa ca­paços de detectar certes reaccions quí­miques que es donen en el cos humà. D'aquesta manera l'animal pot antici­par-se a l'atac i prevenir l'epilèptic per­què prengui les mesures adequades. Aquesta facultat pot veure's encara més potenciada si se sotmet aquests animats a un ensinistrament específic.

En aplicar una teràpia assistida per ani­mals de companyia resulta molt difícil determinar objectivament la funcionali­tat i eficàcia que té per a un pacient, ja que s'interrelacionen diversos factors, i un dels més importants és el recolza­ment ofert per la família, la predisposi­ció dels amics i el reconeixement social.

Teràpia amb gossos És l'animal més utilitzat en les teràpies. Pel nen és l'amic fidel, el confident, el que consola, el que sempre està pre­sent. És el company de joc a qui se'l fa obeir (cosa molt temptadora per als és­

sers humans), és el còmplice, el que dó­na i rep carinyo en intercanvis afectius que s'escapen de la comprensió dels adults. Les relacions entre gossos i nens són ri­ques i fascinants, són capaços de crear entre ells un vincle d'unió, d'enteni­ment i d'atracció mútua de tal im­portància que ha fet que grups de cien­tífics estiguin dedicant notables es­forços en l'estudi, amb l'objectiu de treure'n el màxim profit per fins educa­tius i terapèutics.

Teràpia amb gats És difícil i controvertit avaluar els resul­tats d'aquest ajut a la teràpia, ja que no està clar fins on pot abarcar ni l'abast d'aquest tipus de suport als diferents tractaments.

Teràpia amb dofins Està demostrat a la pràctica que el con­tacte amb dofins pot ajudar als nens amb síndrome de Down, i es coneix com a mètode Lynwood. També està in­dicat per a infants amb elevada agressi­vitat, autisme, depressió, lesions cere­brals, trastorns psícomotrius o amb fò­bia a l'aigua. Per arribar al contacte amb el dofí, el

nen s'ha d'introduir en l'aigua i allà, in-teraectonar amb aquest animal tan dife­rent, desconegut, llis, humit i gran. Els sons que emeten els dofins ajuda molt, especialment els nens amb algun tipus de discapacitat pneuromotora, ja que els estimula el cervell amb la seva veu d'alta freqüència, i genera en ells un progrés en les seves habilitats de co­ordinació i moviment.

Teràpia amb cavalls. Els cavalls són es­collits per assistir a persones de motrici-tat reduïda, ja que el fet d'haver de sos-tenir-s'hi a sobre els fa potenciar l'equi­libri, i també els fa treballar una sèrie de músculs sense la necessitat d'estar dem­peus. També augmenta l'animositat de l'individu, ja que el cavall el fa sentir-se autosuficient tota vegada que li permet desplaçar-se d'un lloc a un altre, i !i can­via la perspectiva, ja que veu els altres des d'una certa alçada i no des de la ca­dira de rodes.

Teràpia amb primats En els casos més greus de paràlisi s'uti­litzen primats ensinistrats perquè ali­menti una persona, passi les pàgines d'un llibre o revista o canviï el canal del televisor.

Possibles inconvenients del TAAC De vegades passa que en les conclusions d'alguns treballs es confon una resposta emocional o lúdica positiva amb la veri­table finalitat terapèutica. En altres ca­sos, són els animals els qui no han estat a l'alçada de les expectatives perquè simplement no s'ha escollit acuradament l'animal adequat. Com que en aquest tipus de teràpies hi intervenen tres protagonistes {que són l'equip de terapeutes, els animals i els pacients), cadascú d'ells tant pot fer que el resultat sigui un èxit com un fracàs. També s'ha de tenir en compte la limita­da accessibilitat dels animals a la major part de centres públics, així com el fet que com a éssers vius que són, són sus­ceptibles d'emmalaltir o morir, per això convé que el pacient estigui preparat per entendre aquesta possibilitat. Si esteu interessats a obtenir més infor­mació sobre la teràpia amb animals de companyia, podeu posar-vos en contac­te amb l'Associació de Pares i Amics de Nens Diferents, al número de telèfon 916 81 55 11 o amb professionals, com els que signen aquest article.

AINA (Centre d'Atenció Integral al Nen i Adolescent)

48 Estètica ELS^CANITOB Dijous 22defebrer del'2001

Estètica i Bellesa

l'article: Taques a la pell (i II)

:íí?í::>ÍW?ío:-:S:ü

Seguint amb les taques més comunes de què parlàvem la setmana passada, trobem:

Pitiriasi alba. Es forma en zones de menys concentra­ció de melanina com a resultat d'una infecció anterior per fongs, encara que ja curada. La diferència de color se sua­vitza amb els successius bronzejats i !a normal renova­ció de la pell. Es pot prevenir usant un sabó de pH àcid, assecant molt bé la pell i no compartint les tovalloles.

TAQUES QUE NO HO SON Cuperosi És un capil·lar que es trenca quan es dóna una microcirculació cutània deficient en una pell molt sen­sible i apareix en forma de vermellors difuses sobre les galtes i les ales del nas. S'accentuen més amb els can­vis sobtats de temperatura, els banys de vapor, les ex­posicions al sol i els rajos uítraviolats. Tradicionalment es tractava aplicant fred a la zona amb neu carbònica perquè el capil·lar es contragués i desa­paregués. Es tracta del sistema anomenat crioteràpia. Però el procediment més nou i eficaç és el làser mèdic, que activa la microcirculació fins que el capil·lar trencat desapareix en una sola sessió.

Angiomes Són tumors benignes que tant poden ser plans com amb relleu. Sol tractar-se de malformacions vasculars congènites, però també poden deure's al pro­gressiu deteriorament dels vasos sanguinis que formen una abundant í visible xarxa de capil·lars. De vegades desapareixen d'una manera progressiva i espontània. Es pot tractar amb làser, que és el tractament més lleu i segur.

Varius o aranyes vasculars. Fa anys que s'intenten eli­minar les taques fosques de les cames que estan provo­cades per vessaments circulatoris, però així com abans es feia amb un procediment lent i dolorós, les noves tèc­niques de làser ho fan més suportable i eficaç, alhora que l'adapten a cada cas en particular.

Marques d'acne. Quan aquest no ha estat conve­nientment tractat, solen quedar a la pell petites cica­trius que poden eliminar-se gràcies al píling químic o el raig làser, seguint sempre les indicacions del dermatòleg i recordant els efectes als quals ens referíem la setmana passada.

Ombra fosca en el bigotis. És molt comuna entre les dones morenes i apareix per efecte dels rajos uítraviolats, que accentua la foscor que per si mateixa ja provoca la vellositat en la pell. Per evítar-la, aplíqueu-vostots els dies de l'any un protector que contingui un elevat filtre so­lar.

EVITAR LA REAPARICIÓ DE TAQUES A banda de seguir els remeis proposats, podeu evitar les taques: • Si incloeu en la vostra dieta aliments antíoxidants (frui­

ta, verdura fresca, etc), perquè retardaran l'envelli­ment de la pell í evitaran l'aparició de taques cutànies.

• Si sou constants amb el tractament escollit, sobretot si es tracta d'un procés una mica lent. Mentre aquest duri no us exposeu directament al sol, i si per algun motiu ho feu, protegiu la pell amb cremes que con­tinguin filtre solar.

ALTERNATIVES PER ELIMINAR LES TAQUES • Substàncies i productes blanquejadors. Algunes

substàncies aconsegueixen bloquejar la formació de melanina, però únicament hauria d'emprar-se després de consultar un especialista i tenint molta cura, perquè poden causar hiperpigmentació, irritacions.o altres molèsties. Aquest és el cas de la canya de sucre, la pell de salze i les fulles d'arboç, que si s'apliquen, es reco­mana fer-ho de nit perquè poden sortir taques per hi-persensibilitat al soi. També es comercialitzen unes cre­mes blanquejadores que unifiquen el to de la pell.

• Els pílings químics aconsegueixen eliminar les taques, marques i cicatrius de la pell i estan compostos princi­palment de l'àcid glicòlic i l'àcid trícloroacètic.

• Existeix un tractament llevataques revitalitzadòr que ma­tisa les taques cutànies, el productes del qual no alte­ren el pH de la pell. Són blanquejadors i despigmenta-dors de porcellana micronitzada extrets de conxes de crustaci, a la qual s'afegeix l'àcid kògic.

• El tractament Blue Blood, basat en els estudis del Dr. Charles de la Universitat de Moscou, és molt eficaç en els casos d'hiperpigmentació (pigues, cloasmes, marques d'acne, pell greixosa i porus dilatats). Actua a. l'interior de í'epidermís per dissoldre multitud de substàncies bioactives, estimular la circulació sanguínia i augmen­tar-ne la temperatura. D'aquesta manera, accelera el metabolisme, la formació de noves cèl·lules, augmen­ta la producció de fibres de col·lagen i elasttna i regu­la l'activitat de la glàndula sebàcia.

Remeis naturals • La llimona és un bon despigmentador. Es pot aplicar

com a loció corporal, al matí i a la nit. Alhora també tan­carà els porus.

• El iogurt atenua la intensitat de les taques i és un bon regenerador del cutis. També tracta qualsevol tipus d'infecció, tant si s'usa de manera interna com exter­na. Apliqueu-ho en forma de màscara hidratant, afe-gint-hí el rovell d'un ou i una mica de mel.

• El vinagre és un blanquejador natural però s'ha d'usar moderadament. Abans d'aplicar-lo sobre la pell s'ha de rebaixar amb aigua. Després es deixa actuar de 15 a 20 minuts i s'esbandeix amb aigua tèbia.

• La camamilla, el te verd, la cua de cavall, etc, també serveixen per rebaixar el to de les taques. La seva infusió freda s'aplica sobre el rostre amb petites esponges.

> L'aromateràpia també pot aclarir la pell. Per això s'ha de posar directament sobre la taca 2 gotes d'oli es­sencial de llimona, lavanda o gíngebre, però feu-ho només a la nit, ja que si s'exposa al sol, podria provo­car en algunes persones una proliferació de les taques.

« Loció de malaleuca alternifolia. Els seus resultats són excel·lents en ef tractament de les taques del rostre, coll, escot i esquena. Per a l'aplicació, amareu un tros de roba de mussolina amb aigua calenta i quan es re­fredi, repetiu l'operació. Després mescleu ofi dejojoba i 3 gotes d'oli essencial de malaleuca i l'apliqueu sobre el rostre amb els dits, tot fent un massatge perquè la circulació sanguínia arribi a la superfície cutània. Dei­xeu-lo actuar durant tota la nit.

> Loció d'hamamelts. Prepareu una infusió d'hamamelis i, un cop reposada, coleu-la i apliqueu-la amb un cotó sobre la zona en qüestió. Com a mínim s'ha de fer du­rant un mes seguit i recordeu usar el protector solar per sortir al carrer.

Dietètica

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 *• 93 674 0060

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 1*93 675 59

Instituts de Bellesa

RVB Francesc Moragas, 25 1*93 675 58 55

• » « « * « * « • « * * * * * » « - < «««««»>»»»»»»««

SILUET CONTROL Esperanto, 12 Interior baixos 1*935892343

Perruqueries

CARNEI BOSCH Francesc Moragas, 29 1*935896088

FORMA'S Elies Rogent, 18 A 1*936754006

JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 g 93 675 61 70

NOVETAT: EXTENSIONS Melena extrallarga en unes hores

100% cabells naturals

Tel. 93 589 46 51 JUANI Xerric, 28 •B 936746699

aet-Lonirol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 •*935895354

SANT CU ESPORTS

Rbla. del Celler, 23 • Tel. 93 674 72 15

PI. Quatre Cantons, s/n. • Tel. 93 674 30 81

centre d'estètica

Cl Francesc Moragas, 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

ELS4CAIVro!>S Dijous, 22 de febrer del 2001 Gastronomia 49

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 1972 Cafeteria i entrepans

EL CASINET Camí de Can Ganxet, 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans

LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

al Mercat Torreblanca (davant dels

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

LA JIJONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats i turrons artesans

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat

LA JIJONENCA Xerric, 30 93 67413 48 Gelats i turrons artesans

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 67402 67 Cuinà de mercat

EL PEROLET Pq. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

CAFÈ AUDITORI Pla del Vinyet, s/n. Centre Cultural Tel. 93 674 69 73 Cafeteria: de dm a dg - Bar musical: dv i ds

EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

LA JIJONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats i turrons artesans i serv. de cafeteria

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

CAFÈ SQUASH Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96 Menú diari i de festius.

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

CAN EDO Lleó XIII 93 692 2424 Carn a la brasa i calçots

GAUDÍ CAFÈ Mercat de Torreblanca (davant dels cinemes) Esmorzars, aperitius, menús ràpids i tapes

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 0086 Xai, entrecot a la brasa

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

93 67510 33 Peix i marisc fresc

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 67464 33 Menú diari

MASIA AMETLLER Camí Can Ametller, s/n Obert tots els dies de l'any Tel. 93 589 22 52 Salons per a banquets, convencions, etc.

PA I PA Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CABALLU PETIT Rius i Taulet, 19 Tel. 93 67410 05 Cerveseria

LA CANTONADA Plaça Doctor Galtes, 5 - local 8 93 589 23 32 Creps, amanides, menús

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Creps, amanides, menús

l a r e c e p t a d e M. Àngels Quadras Truita de Dijous Gras acompanyada de verdures

Ingredients:

TRUITA

- ous grans i frescos

- botifarra d'ou

- oli d'oliva

-sal

VERQURES

- bledes -col - pastanaga

- mongeta tendra

- patates

-sal

- 2 alls

Elaboració: Poseu a bullir les verdures amb una mica de sal i men­trestant feu la truita. Comenceu tallant la botifarra a daus petits i passeu-los per la paella, que ja tindrà oli calent; només volta i volta. En un plat gran bateu-hi molt bé els ous i quan estiguin, afegiu-hi la botifarra. Després d'unir-ho una mica i abo­queu-ho a una paella antiadherent, que contingui una mica d'oli acabat d'escalfar. Afegiu-hi un xic de sal. Un cop cuites les verdures, poseu-les a escórrer i men­trestant, talleu uns alls a rodanxetes i passeu-los per la paella on sofregireu després les hortalisses. Un cop daurats, retireu-los, poseu-hi la verdura, tot aixafant-la una mica i. a mig fer, torneu a posar-hi els alls i bar­regeu-ho.

Consell: Les verdures acompanyen molt bé aquest plat. I, re­cordeu-ho, als mercats municipals les trobareu ben fresques. També és una bona manera d'aprofitar la verdura que hagi pogut sobrar .del dia anterior.

PI. Pere San, 6

-» (Mercat Vell)

^ Tel. 93 589 72 74

ESPECIALITAT EN BRASA

Carns i ve rdures brasa Coques xapata

Cargols a la llauna

LA M A S I A

s « n t t u j o t

Cuina catalana i casolana

Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

EL CASINET RESTAURANT

Menú diari i entrepans

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

/ ^

Els ofereix el servei per a:

/ ^ Aniversaris Celebracions Recepcions Festes Etc.

Cafè Auditori s n a c k - b a r

Pla del Vinyet, s/n Centre Cultural

Aniversaris Celebracions Recepcions Festes Etc.

per carn de la bona

Carrer de la Torre, 14

Tel. 93 674 12 85

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 A7

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 6 0 Be l la te r ra

w Com si fos de tota la vida

la xocolata. . . .ffvfjk, els entrepans.. . ü^4f%.

el cafè... ff+4f%. les pastes... ü^fp^,

el suís... 4f%4f%

PI. Barcelona Tel. 93 675 52 46

MENÚ DISSABTE

1.150 PTS

MENÚ DIARI

C/ Sant Jordi, n° 33-35 Tel. 93 587 93 96

I I Jfltetón Bar Restaurant

Tota una tradició Pi. Octavià, 6

Tel. 9 3 6 7 4 I Ó 4 7

.Q.u..a.r..t.....d..e. ,...L.l.i..u.r.a M c R i b

M c R o v a l D e l u x e

M c N u q q e t s M c P o r k

B. Lg....M a c

M e P o l I a s t r e

Sant Cugat Centre Comercial

ELS-/CAlVrO>B Dijous, 22 de febrer del 2001 Agenda 51

'

AJUNTAMENT

Sant Cugat

Casa de Cultura

EMD Valldoreix

OMET" PROMUSA

93 565 7000

935891382

93 674 2719

93589 3188

93 5891732

AAPP i W Mira-SOi 93 674 2018

AAWSt.JoanMira-sol 936747103

AAW i Prop. Mas Gener 93 674 9943

Consumidors 93 268 45 67

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

CAP

CAP - Urgències

Ct. Soc. Sant. La Floresta

Ct Alzheimer St. Cugat

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari - La Floresta

General de Catalunya

Vall d'Hebron

Sant Joan de Déu

Telèfon de l'Esperança

93 5891122

93 589 44 55

93 5897800

936742383

93 674 1234

93 67424 59

BOMBERS

Bellaterra

Generalitat

Rubi - Sant Cugat

93 692 8080

085

93 6998080

93 6747615

93 5891212

93427 2000

93 2034000

93 414 4848

ASSOCIACIONS

AAPPWCanMajóVall. 93 6745049

AAPP i W Valldoreix 93 674 21 97

AAPP Montserrat Vall. 93 674 2105

AA Prop. i V. la Floresta 93 674 20 89

AAW AiguaHonga Floresta 93 674 51 29

ENTITATS

ASDI 93 675 3503

CPA 93 5891674

C.Castellano-Manchego 93 5897605

Germanor Cavis 93 5895798

Grup Suport Immigrants 93 674 9314

Sant Cugat Comerç 93 674 03 22

LLEURE

Arxiu Gavin 93 6742570

AfXiu Municipal 93 674 69 93

Arxiu Nac. Catalunya 93 589 77 88

Casai Cultural Mira-sol 93 589 2018

Casal d'Avis Sant Cugat 93 58916 38

Casaï Valldoreix 93 674 45991

Centre Cívic la Floresta 935890847

Ctre. Cívic tes Planes 936755105

Cines Cinesa (reserves)

Cines Yelmo (reserves)

Club Muntanyenc

93 5890941

902124134

~93~6745396™

Coral de fa,Unió 93 67410 06

Esbart Sant Cugat 93 675 26 52

Uar d'Avis Parròquia 93 5890598

Piscina Valldoreix 9367540 55

1«frjANS^MÜNÍCACÍü

Els 4 Cantons " 9 3 5 8 9 ¥ 8 T ~

Ràdio Sant Cugat 936755959

TOT Sant Cugat 93 674 8661

ORGANISMES OFICIALS

Hisenda

Jutjat

935891155

936746696~

PARRÒQUIA

Les Planes

Sant Pere Octavià

Valldoreix

93204 7503 „ _ _ _ „

1Í36740569~

POLICIA

Cuerpo Nacional 93 674 78 58

Municipal i Protecció Civit 092

Comissaria St. Cugat

DNI (Cita prèvia)

Urgències

93 674 7612

93 58930 80

091

SERVEIS

Aigües la Floresta 93674 2089

Catalana de Gas 93725 29 44

Correus 93674 7096

ENHER Rubí 936991892

FECSA (atenció client) 900 73 73 73

FECSA (avaries) 900 74 74 74

Funerària 93 589 55 52

Repsol-Butà

Recollida voluminosos

SOREA

93 67415 80

93589 2817

"~93589Q02T~

TRANSPORTS

Aeroport 93478 5000

Carreteres 93204 22 47

FGC

Grua

932051515

93674 33 71

RENFE 93490 02 02

Port 93 318 87 50

Ràdio Taxi 93 58944 22

Taxis (parada)

Valldoreix (parada)

93 674 09 97

9367411. l t ;

CINESA SANT CUGAT

Cinesa

102 Dalmatas

•i El gran marciano

Yelmo 3 CINESA SANT CUGAT

Cinesa

102 Dalmatas

•i El gran marciano

102 Dalmatas / Cadena de... 16.00-18.15-20.15/22.40

CINESA SANT CUGAT

Cinesa

102 Dalmatas

•i El gran marciano

16.00-18.05

20.10-22.25

Yelmo 4

Billy Elliot

Yefmo 5

Límite vertical

Yelmo 6

Y decirte alguna estupidez...

Casi famosos

16.00-18.15-20.30-22.50 f

17.00-19.45-22.15

16.00-18.00

20.00-22.20

Cinesa

16.00-18.05

20.10-22.25

Yelmo 4

Billy Elliot

Yefmo 5

Límite vertical

Yelmo 6

Y decirte alguna estupidez...

Casi famosos

16.00-18.15-20.30-22.50 f

17.00-19.45-22.15

16.00-18.00

20.00-22.20

Traffic

. Cinesa

16.00-18.50-21.45

16.00-18.50-21.45

Yelmo 4

Billy Elliot

Yefmo 5

Límite vertical

Yelmo 6

Y decirte alguna estupidez...

Casi famosos

16.00-18.15-20.30-22.50 f

17.00-19.45-22.15

16.00-18.00

20.00-22.20

Naufrago

16.00-18.50-21.45

16.00-18.50-21.45

Yelmo 4

Billy Elliot

Yefmo 5

Límite vertical

Yelmo 6

Y decirte alguna estupidez...

Casi famosos

16.00-18.15-20.30-22.50 f

17.00-19.45-22.15

16.00-18.00

20.00-22.20

Hannibal__

YELMO SANT CUGAT

16.00-18.50-21.45

16.00-18.50-21.45

Yelmo 4

Billy Elliot

Yefmo 5

Límite vertical

Yelmo 6

Y decirte alguna estupidez...

Casi famosos

16.00-18.15-20.30-22.50 f

17.00-19.45-22.15

16.00-18.00

20.00-22.20

Hannibal__

YELMO SANT CUGAT

16.15-19.05-22.00

SESSIÓ MATINAL 112.00 hi: diumenges i festius

Yelmo 7 i

La Jeyenda de Bagger Vance

Hannibal__

YELMO SANT CUGAT

16.15-19.05-22.00

SESSIÓ MATINAL 112.00 hi: diumenges i festius

Yelmo 7 i

La Jeyenda de Bagger Vance 17.00-19.45-22.15

l Yelmo 1 Yelmo 8

Algo que contar

Yelmo 9

Family Man

17.00-19.45-22.15

l Hannibal i - 16.45-19.30-22.15

17.30-20.00-22.30

Yelmo 8

Algo que contar

Yelmo 9

Family Man

16.15-18.20-20 30-22.45

Yelmo 2

Tigre i dragón

i - 16.45-19.30-22.15

17.30-20.00-22.30

Yelmo 8

Algo que contar

Yelmo 9

Family Man

16.15-18.20-20 30-22.45

Yelmo 2

Tigre i dragón

i - 16.45-19.30-22.15

17.30-20.00-22.30

Yelmo 8

Algo que contar

Yelmo 9

Family Man 17.15-19.45-22.40

iL· EMD

Valldoreix

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Informació i inscripcions De dimarts a divendres

De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

Sant Albert, 5

Tel. i fax 93 589 82 69

A G E N D A Febrer / M a r ç

Dissabte 24 VISITA comentada a Santa Maria del Mar (BCN) A càrrec del Dr. Joan Basse-goda i Nonell (arquitecte).

Horari: Ales 11.00h. Lloc: A la porta de l'església. Preu: 500 ptes. Socis: gratuït. Informació: Tel. 93 674 41 42. Org.: Valldaurex (Centre de

Estudis de Valldoreix). Col.: EMD de Valldoreix.

Diumenge 25 CARNESTOLTES Visca la festa, músiques i danses de Carnestoltes.

Horari: A les 11 h. Xocolatada. Lloc: Al Casal de Cultura de

Valldoreix. Org.: EMD de Valldoreix.

Dissabte 3 de març

Gran CONCERT de saxó. Amb Quatuor de Saxopho-nes (1r Premi del Conserva­tori de París.

Horari: Ales 18.30h. Lloc: Al Casal de Cultura de

Valldoreix. Org.: EDM de Valldoreix i Es

cola de Música Andan­te de Valldoreix.

ULTIMES PUCES

T A L L E R S (gener-febrer-març)

Org. EMD de Valldoreix

I M P A R T I T S AL

C A S A L D E

C U L T U R A D E

V A L L D O R E I X

Inscripcions: de dl a dv, de 9 a 13 h, al Casal de Cultu­ra d e Valldoreix

• I O G A G Y M (nou)

dl i de. de 13a 14 h. *

ESMALTS d j , d e 1 8 a 2 0 h

• DIBUIX i PINTURA

Per a joves i adults, dl, de 19 a 21 h

DIBUIX i PINTURA

Per a nens i joves, d l , de 17.30 a18.30 h

• ORFEBRERIA

dm, de i dj, de 18 a 20 h

ESTAMPACIÓ s/ roba, batik i seda de, de 10.15 a 11.45 h

• VITRALLS

DECORATIUS dc,de12a13.30h

IMPARTITS A L'ESCOLA FERRAN I CLUA

Inscripcions: d l i dv, de 9 a 13 h i dj .de 17.30 a 19 h al Casal de Cultura

de Valldoreix

G Y M A E R Ò B I C dl i de, de 18.30

a19.30h

T O N I F I C A C I Ó dl i de, de 20 a 21 h

\ M M I I ^B IMMK wmmJ « ^ i

SANT CUGAT El cinema de casa teva

3a SETMANA ESTRENA 3a SETMANA 5a SETMANA

SALA 2: 1 6 . 0 0 - 1 8 . 5 0 - 2 1 . 4 5 -GOLFA: 00.30.13 anys

SALA 4: 16 .15 -19 .05 -22 .00 GOLFA: 00.30.18anys

SALA 1: 16.00- 18.05. Gran Marciano: 20.20 -22.30. GOLFA: 00.35. Apta

SALA 3: 16 .00 -18 .50 -21 .45 GOLFA: 00.30. Apta

2 ti. gratis Csrnstiieswitaf»

ímiv'«rsiiaiï

mm Venja

anticipada

Psaaitar* aü* tercets wèdir

52 ELS4CAJNTONS

Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Dijous, 22de febrerdel2001

V I U R E S A N T C U G A T

Gabriel Ruiz. President delCentro Popular Andaluz

"Estem orgullosos d'haver estat part de l'engrandiment de la ciutat"

ALEX L Ó P E Z

- Sant Cagat -

- Què significa per a vostès el Dia d'Andalusia? - Catalunya ens va obrir els braços i no és la primera vegada ni serà l'última que tinguem el privilegi de dir en el Dia d'Andalusia que som andalusos santcugatencs. - Per primer cop, Jordi Pujol els visitarà dissabte, oi? -Així és. El president de'la Gene­ralitat de Catalunya i l'alcalde de la nostra ciutat, Lluís Recoder, presi­diran els actes del Dia d'Andalu­sia. Ens en sentim molt orgullosos. - Sempre diu que és andalús, però que se sent santcugatenc. - I mai més ben dit. Quan diem que som santcugatencs també vo­lem dir que ens sentim catalans. Ens sentim molt orgullosos d'ha­ver estat part de l'engrandiment d'aquesta població que avui ha aconseguit tenir una ciutat en la qual hi ha una gran qualitat de vida. N'hem estat, en som i en serem partíceps. Som una població que s'enorgulleix de si mateixa. - ^Sant Cugat és una ciutat aco­llidora? - 1 tant! Indubtablement. Sant Cu­gat no és solament acollidora sinó que és multicultural, que és im-portantíssim. A la ciutat hi ha enti­tats andaluses, castellanes, murcia­nes, catalanes i entre totes convivim a la perfecció. A més, hi ha una pro­va palpable: la Festa Major. És el punt de trobada cultural on aquí precisament es diu allò que una imatge val més que mil paraules. - Mantenen bones relacions amb tothom. - Així és. Miri, hi ha una cosa que està per davant de tot, que és prac­ticar el fet de ser persona. Les ide­es són totes molt respectables, si­guin del color que siguin, però per sobre de les idees, en aquest cas polítiques, hi ha les culturals i, per sobre d'aquestes, està ser persona, i partim d'una cosa molt senzilla: el respecte mutu. Aquesta és la grandesa de la població de Sant Cu­gat. - A Andalusia el coneixen com

Gabriel Ruiz se sent andalús i santcugatenc FOTO: E. GAS ALLÀ

"el president català". - Jo ja porto 33 anys de la meva vida vivint a Catalunya, quasi la meitat de la meva vida. Però mai m'ho han dit d'una forma despec­tiva-, perquè nosaltres seríem els primers de no acceptar que ens ofenguessin. Així és que sempre m'han anomenat així en broma. El poble andalús és un poble amb hu­mor, i el poble que té humor té molt de futur. Per mi, que m'anomenin "el president ca­talà" és tot un ho­nor. - Com va arribar a Sant Cugat? - En aquells anys hi havia certes inquietuds de futurisme i d'aven­tura, per què no, i vaig venir a Sant Cugat com podria haver anat a un altre poble. Aquí, però, ja teníem família i em vaig familiaritzar molt de pressa i li vaig agafar carinyo. He estat 25 anys treballant amb el que avui actualment és Delphi. Avui

"Sant Cugat no és tan sols una

ciutat acollidora, és també

multicultural"

sóc jubilat. - Vostè va dir un cop que els en­certs són sempre de la junta di­rectiva del CPA i les errades són del president. Expliqui'ns-ho. - Sí, sí. Això és una filosofia meva, que és molt particular. Actualment estic de baixa i tinc una junta que,

tots, absolutament tots, s'han bolcat en els preparatius de la Festa d'An­dalusia. Si alguna cosa falla dissabte, haurà estat un error meu que no he sabut coordi­nar. La junta són vertaderament el cor, el pulmó, l'o­

xigen i la vida de les entitats. El president és un coordinador, res més. - Quin ha estat l'objectiu més im­portant que ha assolit com a pre­sident i quina cosa li agradaria arribar a aconseguir? - Respecte a la segona pregunta que em fa, li diré que el que més em preocupa és la joventut. Aquest

és un problema generacional. La meva generació, els que hem es­tat persones que hem lluitat i sa­crificat per practicar una cultura en una regió que no era el nostre lloc de naixement. Avui en dia la jo­ventut té unes altres inquietuds, altres pensaments, una altra forma de contemplar el futur. D'altra ban­da, he aconseguit que el CPA avui sigui reconegut entre les quatre primeres entitats espanyoles. - Quin moment viu l'entitat? - Un molt bon moment. El CPA és portaveu de la Federació Anda­lusa de Comunitats, de la qual vam ser cofundadors. Les relacions amb tots els grups polítics són perfec­tes, des del moment que hem de-mostrat'que som apartidistes dins de l'entitat. Som persones obertes i practiquem una política de cava-llerositat, de lleialtat. - El 2 4 de juny del 2002 el CPA complirà el seu 25è aniversari. ^Pensen organitzar-ne una de ben grossa? - 1 tant, no ho dubti. Molt aviat ens agermanarem amb el poble de Montellano (Sevilla). Aquest serà un dels punts a tenir presents en la celebració d'aquest 25è aniversa­ri. També estem treballant en l'e­laboració d'un llibre que reculli aquests llargs 25 anys d'història. - EI 2 0 0 2 també se celebraran eleccions a la presidència del CPA. S'hi tornarà a presentar? - Els nostres estatuts diuen que el màxim que pot estar una pre­sidència són 9 anys i jo els com­pleixo precisament l'any vinent. Però jo sempre he dit que mentre jo faci falta a l'entitat, aquesta em tindrà al seu costat. Les legitimi­tats les donen les mateixes assem­blees generals, que legitimen i au­toritzen. Si l'assemblea és la que decideix i si ella creu que hauria de canviar, doncs ho faria i si no, doncs no passaria res, tampoc. - ^Diu que el CPA organitzarà la Feira d'Abril a Sant Cugat? - Així és. Ja hem entregat tot el projecte i la documentació ne­cessària a tots els organismes co­rresponents. Aquest és un fet que es farà realitat.

L ' E S T I R A B O T

Empadronar TORDI CASAS

Hom sap que l'empadronament és imprescindible per saber on una persona ha decidit, pels mo­tius que sigui, exercir el dret a la ciutadania. Sense empadronar-se, hom no existeix a efectes ad­ministratius. Aquells que no es­tan e m p a d r o n a t s no cons ten com a conciutadans nostres, en­cara que els veiem pel carrer o, sense veure ' ls , sapiguem que són entre nosaltres. I no estic parlant d 'un tema menor o in­transcendent. Només cal recor­dar, si s e ' m p e r m e t aques t a llicència simbòlica, que la ubi­cació geogràfica del naixement d ' un dels m o n o t e í s m e s més practicat té molt a veure amb l 'empadronament d 'un fuster i la seva muller. A casa nostra, però, el govern que més mana s'ha entestat a dificultar aquest tràmit tan elemental. Ho ha dei­xat anar als mitjans de comuni­cació, posant el punt de mira en direcció als a juntaments : res d 'empadronar als immigrants sense papers. Cosa que els obra la porta a l'exclusió social: sen­se papers no hi ha empadrona­ment, i sense aquest tràmit es dificulta l'accés a drets tan ele­mentals com la sanitat i l 'en­senyament . Tot plegat forma part d'una llei que els més as­senyats diuen que és inaplica­ble i que voreja la inconstitu-cionali tat . A més , es dóna la paradoxa, com t ambé ens re­corden veus assenyades i ben informades, que els necessitem. Això és el que indiquen totes les projeccions demogràfiques, econòmiques i laborals. A la qual cosa, cal afegir l 'element cultu­ral. Efectivament, estem con­demnats, si és que cal interpre­tar-ho com una condemna , a viure en un món de barreges.' L'ancorament en la identitat que ens ha tocat viure ja no el po­dem fer des de la puresa cultu­ral, sinó des de l'intent de forjar una ciutadania que ens faci a tots més iguals. Per tant, no hi cap la por o el recel envers el di­ferent. Tots som diferents. És per tot això que cal celebrar que el nostre Ajuntament, en el da­rrer ple ordinari, hagi manifestat la seva v o l u n t a t i nequ ívoca d'empadronar a tothom. Era un acord necessari . I a qui no li agradi, que si posi fulles.

GESTIÓ I CONFIANÇA

Comptabilitat - Gestoria - Assessoria fiscal i laboral - Administració de comunitats - Lloguers

León Tomàs Passatge del Celler, s/n (entre carrers Balmes i Sant medir) 2a planta, despatx 8-9 - Tel. 93 589 49 44 Fax 93 589 63 38 - Sant Cugat del Vallès