Diari de Sant Cugat 151

Divendres. 21 de juny de 1996 US 4 CANTONS

S e t m a n a r i independent de Sant Cugat del Vallès

Xúm. 151 Any IV

225 ptM

Gerard Claret serà el pregoner de la festa

pel seu "prestigi" i "vinculació" a la ciutat

Gerard Claret serà el pregoner de Infesta major

- Sant Cugat -

La cercavila i el pregó, a càrrec del violinista santeugatenc Gerard Claret, inauguraran dijous vinent la festa major, tres dies i mig frenètics que concentraran més de 150 espectacles. La comissió de festes, segons un dels membres, Jordi Gonzalez, ha elaborat un programa "equilibrat", amb actes per a totes les edats i en totes les franges horàries. Es mantenen les cites tradicionals d'èxit segur, com ara el ball del Paga-li Joan, el concurs d'arrossos i el de pintura ràpida. Com a novetat, es recupera la cita amb la cançó catalana i, per primera vegada, el barri de Coll Fava s'incorpora com a escenari de la festa. Els 4 Cantons distribuirà la setmana que ve 10 mil exemplars gratuïts d'un especial amb la programació. Plana 14

Per Sant Cugat passarà un tren cada sis minuts

Amb el "metro" del Vallès, que dimarts comença a funcionar, qued&n eliminats els semidirectes

-Sant Cugat-

Sant Cugat serà la ciutat més beneficiada per la posada en marxa de l'anomenat "metro" del Vallès, si es té en compte que sis estacions de la línia de Ferrocarrils de la Generali tat estan dintre del seu terme municipal. A partir de dimarts, per l'estació de Sant Cugat passarà un tren cada sis minuts i, a les hores punta, cada quatre. A més, a partir de dimarts desapareixen els trens semidirectes en direcció a

Barcelona, Sabadell i Terrassa. L'increment en la freqüència de

pas anirà acompanyada, doncs, d'una major connexió entre cl

centre i els districtes mitjançant el transport públic. El "metro" del Vallès ha suposat per part de Ferrocarrils de la Generalitat una inversió de quinze mil milions de pessetes. És, a més, el primer pas en el projecte de transport metropolità que permetrà coordinar tots els mitjans de comunicació mitjançant abonaments combinats de tren, metro i autobús. Així ho ha anunciat aquesta setmana el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Artur Mas. Plana 8

M e a m b i e n t

IM festa es va acabar amb ball a la plaça de l'estació. Foto: XAVIER LARROSA

Protesten contra la benzinera de Tabasa amb una festa a la Floresta

-La Floresta-

La festa que van organitzar el cap de setmana passat els membres del Grup d'Autoprotecció de la Floresta (GALF) es va convertir en un motiu de participació, sobretot després de la cercavila de diumenge. Segons va explicar Quim Garcia, un dels organitzadors, a l'hora de dinar es van reunir un centenar de persones "que sabien per què eren allà". La festa va acabar amb el ball, els protagonistes del qual van ser els membres del grup Natura. Plana 11

Tema de la setmana

• La campanya contra incendis

Ï estiu

-Després d'una primavera plujosa,

els boscos estan humits però amb

un excés de matolls de combustió

-L'Ajuntament encara el segon any d'aplicació del pla integral de prevenció i emergència.

-Es creen dos nous grups d'auto-protecció i es dissol l'equip operatiu de l'ADF. Pàmes3a5

Demanden la propietària de r edifici de Kampió per impagament

- Sant Cagat -

La constructora de l'edifici del supermercat Kampió ha presentat una demanda contra la propietària, Comercial SPS, per presumpte impagament de 222 milions de pessetes. Expofesa reclama el cobrament de factures corresponents a obres fetes entre el desembre i el febrer. Plana 14

Els partits aposten pel consens en l'aplicació de la reforma escolar

- Sant Cugat . Tots els partits van donar suport

dimarts a la moció sobre l'aplicació de la reforma educativa en què es demana a la Generalitat que revisi el Mapa Escolar per adaptar-lo al futur creixement de la ciutat. És el primer pas per superar les desavinences que han marcat l'aplicació de la reforma. Plana 7

U W H

5 GD

%

g

PROJECTEM LA SEVA VIVENDA CONTROLEM L'OBRA

PRESSUPOSTOS TANCATS i

tso S a 8®

«4Sa

| l s

O03

o> — oo 13 O H

1

2 Q S 4 C A I Y r o N S Divendres, 21 de juny de 1996

Sumari

Una nova línia Convoquen dels FGC podria una assemblea del unir Sant Cugat i C M S C per a P11 C e r d a n y o l a . Plana 10 d e j u l i o l . Plana 15

L'Ajuntament organitza dues revetlles per Sant J o a n . Plana 16

Vallès sense Fronteres recorda els seus cinc anys d ' h i s t ò r i a . Plana 18

Sergi Barnils exposa al claustre per primera vegada. Plana 33

Setmana 3 L'Ajuntament, els bombers i els voluntaris preparen la campanya contra incendis després d'una primavera plujosa que ha refrescat els boscos però ha fet créixer en excés els matolls de combustió ràpida. Planes 3 a 5

Política 7 Els grups municipals aproven, per unanimitat, una moció que reclama la revisió del Mapa Escolar de Sant Cugat. Plana 7 i editorial, plana 12

trictes, ja que desapareixeran els semidirectes. Plana 8

Els santeugatencs opinen sobre els avantatges del transport públic a partir de la incorporació del metro del Vallès a L'enquesta. Plana 9

Aymerich es mostra reticent a participar en l'ampliació de capital de Tabasa. Plana 10

Els veïns de la Floresta tanquen amb èxit la festa per fer pública la queixa contra la futura instal·lació de la benzinera de Tabasa. Plana 11

Entorn g Societat 14 Els FGC engeguen dimarts vinent el nou metro del Vallès que unirà Sant Cugat amb els dis-

El violinista andorrà Gerard Claret serà el pregoner de festa major per la seva vinculació a la ciu

tat des de fa anys. Plana 14

Vist per a sentència el cas de la família de Sant Cugat morta en accident. Plana 15

El 60% dels estudiants de COU de Sant Cugat s'han examinat de selectivitat al llarg d'aquesta setmana. Plana 19

Més de 300 pares d'alumnes es queixen de l'augment d'un 25% de les taxes del conservatori municipal. Plana 19

El col·lectiu antimilitarista de Sant Cugat proposa en el ple que l'Ajuntament demani l'absolució d'un insubmís. Plana 21

La radiografia recull la història de l'esplai Tekan. Planes 22 i 23

Economia 26 Demanden l'empresa promotora de l'edifici de Kampió per im-pagament de 222 milions de pessetes. Plana 26

El director de l'escola d'idiomes Way Inn, Reginald Else, diu a Les empreses que "és difícil convèncer els alumnes que l'anglès és fàcil". Plana 28

El Centre Comercial Sant Cugat ofereix 245 places de treball a través del Servei Català de Col·locació. Plana 29

Esports 30 La PB Sant Cugat absorbeix el Mira-sol de bàsquet per crear

el planter necessari per assegurar el futur dels primers equips del club del districte. Plana 30

L'Sportingde Mira-sol pensa en la possibilitat d'afiliar-se al Sant Cugat Esport, després d'aconseguir l'ascens a segona divisió regional. Plana 31

Cultura 33 Intel·lectuals i artistes santeugatencs recorden la seva relació amb José Maria Valverde en els onze anys que el catedràtic va viure a la ciutat. Plana 34

La novel·la 39 Continua la novel·la per capítols Misteris de Sant Cugat, d'Eduard Jener. Plana 39

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Subscriu-t'hi i demana

la targeta d"EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes.

per litre de benzina.

A la benzinera GrífuI, 4 ^

de la carretera de Cerdanyola.

• P0CT4 M M Z f » *

*

440 t*i* *

EIS 1 CANTONS

{ 1 — El tema de la

hetmana Divendres, 11 de juin de l'/')i>

3 B B B

Campanya c o n t r a i n c e n d i s ' 9 6

Normalitat preventiva dos anys després de la desfeta La població assumeix el pla integral contra incendis mentre s'allunya el record del foc de la Floresta

Fa dos anys, va ser el desastre. L'any passat , la mobi l i tzac ió . I aquest estiu, la normalitat previnguda. Un any i nou mesos després de l'11 d'agost de 1994 -en què van cremar 150 hectàrees de bosc

entre la Floresta i les Planes- comença la segona campanya d'aplicació del pla integral contra incendis de Sant Cugat, el que va ser el primer pla municipal elaborat amb les directrius marcades

per l'Infocat de la Generalitat. Ha desaparegut el nerviosisme de ferida recent que hi havia ara fa un any, i els més pessimistes -e ls bombers- apunten un cert relaxament que pot fer retornar la in

consciència de la població. L'Ajuntament, en canvi, aposta per la idea de retorn a la normalitat, i recorda que aquesta t e m p o r a d a s'han creat dos nous grups d'au-toprotecció al municipi.

SÍLVIA BARROSO les àrees de l 'Ajuntament im-

- Sant Cugat - plicades -Medi Ambient, Serveis Urbans. Descentralització i Seguretat Ciutadana- amb els bombers, l'agrupació de voluntaris de protecció civil i els grups d'autoprotecció sorgits en tots els barris amb zona forestal.

La consigna de Busquets, "un cop comprovada l'eficàcia dels grups d'autoprotecció territo-rialitzats", va ser no abaixar la guàrdia, continuar la vigilància

de prop i la sensi-

La consigna biii&ació de ia P„.

Ha plogut molt des de l'incendi de la Floresta i les Planes. sobretot durant els últims mesos. Però aquesta circumstància climatològica té una doble lectura: quan la campanya contra incendis d 'aques t any —que va c o m e n ç a r el 15 de març- entra en la fase central, el tinent d'alcalde de Medi Amb i e n t , J a u m e B u s q u e t s avisa que "els boscos e s t an més hu mits. però el sota-bosc ha c rescu t moltíssim i ha genera t una gran càrrega de combustió". La massa herbàcia, encara que sigui nova, s'assecarà ràpidament en el pic de l ' e s t iu i cons t i tuirà el principal per i l l d ' a q u e s t any.

A aquesta observació, que és vàlida per a tot Catalunya, Busquets hi afegeix les particularitats de Sant Cugat: les grans àrees poblades enmig de zones forestals i la freqüentació dels boscos del municipi, pròxims a Barcelona i molt utilitzats com a zona d'esbarjo. "Cal tenir en compte -recorda el t inent d'alcalde- que la majoria de conats d'incendi es produeixen els caps de setmana."

Aquesta situació de partida es va analitzar dilluns, en la reunió d'inici de campanya que , des que va entrar en funcionament el pla integral de prevenció i emergència, reuneix totes

d'enguany és no abaixar la guàrdia: les pluges han

refrescat el bosc però han fet

créixer matolls de combustió

ràpida

blació. Ha estat la mateixa premissa que s'ha marcat el m a t e i x Ajun ta ment. que ha rep a r t i t c a r t e l l s , tríptics i circulars recordant les mesures de prevenció i les prohibicions de fer foc en les àrees forestals i 500 metres a la rodona, marcades per la Llei Forestal de Catalunya, del 1988. L'àrea de Medi Ambient

insisteix aquest any en la funció de les ent i tats i associacions, q u e so l en o r g a n i t z a r à p a t s col·lectius i que "han de ser els pr imers a donar e x e m p l e no fent focs de llenya", adverteix Busquets. I és que, passat l'ensurt de l'incendi que fa dos anys va destruir 150 hec tàrees de bosc a la Floresta i les Planes, la normalitat fa témer cerra relaxació.

Segons el cap del parc de bombers de Rubí i Sant Cugat, Jordi Pallejà, els grans incendis del 1994, que van afectar tot Catalunya, "s'estan oblidant, i potser qui vulgui fer una paella la

Rllllllu ll'llllll dl li/W/li/liill il

I' Xjinitiiiinni, mul) i/. ii \/>ini<fi/dt i muniiiftiih. eh hmnhiis i <h zni/>' de vol uniu 111 1 IMI > . í . prohtlniwih de In tm ni I > zom • JülVslilh I ï i ' i ' lllitll N ll lli lodlillil. ijue II Suïn ( HÍ'I// é\ lot 11 niu in i/>i. excepte el i entre urbà Foto XWIhRl ARRÒS \

tornarà a fer". Pallejà veu també indicis de relaxació en el fet que hagi disminuït en un 20'< el nombre de voluntaris que han passat pels cursets que or-g a n i t / a I' Vjuntanient Bus-quests admet aquesta possibilitat, però es confessa "niés optimista" i recorda que "encara hi ha hagut seixanta persones que han assistit a la instrucció per primera vegada" i que s'han creat dos nous grups d'autoprotecció. a Valldoicix i a la Colònia Montserrat . "Jo crec - r e s u m e i x - que simplement hem tornat a la normalitat, i ara ens agafa ben previnguis".

LES PROHIBICIONS PER REDUIR EL RISC

Entre ei 1 5 d e març i e i 1 5 d'octubre es tà prohibit:

*&r cap tipus de foc, excepte en jardins particulars ben "Condicionats t eraprart barbacoes amb mataguspires o

fooooets de gas.

» Fer costellades o paeíes amb llenya per part de cap entitat. Només s'autoritzaran amb fogons de gas o barbacoes amb mataguspires, en àrees ben condicionades.

• r V fogueres de revetlla, excepte en places públiques i amb f»rmís de l'Ajuntament. No e s poden llançar coets ni focs d'artifici en zones boscoses o amb vegetació.

« f%r castells de focs que puguin afectar les masses boscoses durant les celebracions de festes majors.

* Gmmar rostolls i restes vegetals de qualsevol mena. Traqueu al servei de recollida d'esporga, al telèfon 589 28 17.

» Fer<|irses de vehicles, cotxes o motos en zones arbrades, a r b ^ v e s i herbàcies.

perrinoomplmer«pc)der.serde 100.000 a 5.000.000 de pessetes)

Setmana &S4CAIVroN3 Divendres, 21 de juny de 1996

Campanya c o n t r a i n c e n d i s ' 9 6

Un pla de prevenció i emergència basat en la coordinació

El mecanisme s'activa per fases L'antiga àrea de Manteniment, Obres i Serveis i Medi Ambient CMOSMA) va ser la creadora del pla integral contra incendis que es presentava el març de 1995. Es basava en la coordinació de l'Ajuntament amb els bombers, la policia local i els voluntaris, i s'estructurava en quatre eixos: prevenció, vigilància, emergència i autoutotecctó a les urbanitzacions. Amb el nou equip de govern, l'àrea de Medi Ambient fe les tasques de prevenció tot l'any, i Serveis Urbans, DescerrtraMzació i Seguretat Ciutadana entrarien en joc en cas d'acnvar-se el pla d'emergència.

SÍLVIA BARROSO

- Sant Casat -

Una trucada de qualsevol ciutadà als bombers , a la policia local o a l 'Ajuntament avisant d 'un possible incendi posaria en marxa un mecanisme previ al pla d 'emergència . Aquests tres estaments, sota la supervisió directa d'alcaldia i amb l'assessorament de l'àrea de Medi Ambient són els que han d'analitzar la situació i decidir si cal activar la fase següent : el pla d 'emergència.

D u r a n t to t l 'any, i a l ' es t iu amb reforços, l'àrea de Serveis Urbans ha d'estar preparada per entrar en acció: és la que ha de coordinar tot el suport tècnic i material als bombers en cas de sinistre. Per això, totes les empreses concessionàries de l'Ajuntament han d 'admetre en el plec de condicions per ser contractades que, en cas de foc forestal, posaran a disposició dels responsables municipals tots

e l s s e u s r e c u r s o s m a t e r i a l s (vehicles, cubes d'aigua, mànegues).

Per activar el pla d 'emergència cal arribar a un situació que, segons el t inent d 'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, "s 'ha de diagnosticar bàsicam e n t a m b el s e n t i t comú , i sempre pecant més per excés que per defecte". "Més val activar-lo i que després no hagi calgut, que no al revés", puntualitza. I el tinent d'alcalde de M e d i A m b i e n t , J a u m e Busque t s , s 'hi afegeix recordant que "tots els incendis, quan comencen, són petits. La qüestió és controlar-los a temps perquè no es conve r t e ix in en grans focs".

Però, abans d'arribar a aquesta fase, durant tot l'any s'aplica el pla de prevenció i, del 15 de març al 15 d 'octubre, el de vigilància, intensificada a l'estiu. Una de les actuacions permanents és la gestió forestal: el condicionament de la vegeta-

D I A G R A M A D ' A C T U A C I Ó EN C A S DE D E T E C C I Ó D ' U N I N C E N D I PER PART D ' U N C I U T A D À

PROTECCIÓ CIVIL GRUPS

DAÜTOPROIECCIÓ

BOMBERS 085

699 85 80

POLICIA LOCAL 092

589 22 88

ÀREA MEDI AMBIENT 589 22 88 Ext 2450

ftíÜNÜBKtk'

^•^tWalHatS

TRUCAflfi

TRUCAR SI ÉS NECESSARI

ACTIVACIÓ. SI S'ESCAU, M L PLA D EMERGÈNCIA

ció-nete jant els perímetres de les àrees habitades d'espècies piròfïles i esclarissant el sota-bosc— i l ' a r ran jament de camins, que consisteix a millorar l'accés dels camins forestals per als cotxes de bombers.

Paral·lelamement, aquest any s'ha reorganitzat el sistema de

vigilància. A més de les rutes que fan els bombers destinats al parc d 'es t iu de Can Ribes - q u e cobre ixen fonamenta l ment les Planes i la Floresta-, quatre objectors de consciència "que han demanat voluntàriament aquesta feina" patrullaran a peu la resta de les zones

forestals del municipi. Els caps de setmana, els grups d 'auto-protecció de cada zona els rellevaran. Tots els voluntaris faran les rutes amb un telèfon mòbil i un mapa actualitzat i amb coordenades que permetin comunicar la zona exacta d 'un inici d ' incendi.

Els més sofisticats

CKI. IA CKRNADAS

• La v ig i lànc ia , d e t e c c i ó i prevenció d ' incendis és una de les raons de ser del Patronat Metropoli tà del parc de Collserola, que destina anualment , segons xifres del mateix organisme, cent milions de pes se t e s a aques t e s tasques . Fa deu anys que el Patronat va dissenyar un complex sistema que serveix per tenir sota control una /ona de 35.000 hec tà rees forestals i un total de 29 municipis: des d'Alella fins a Castelldefels. A la sala de control del Pat ronat - o n hi ha hagut d ies que s'han detectat entre vuit i deu incendis- , un gran plànol reprodueix la zona vigilada i uns cercles ind iquen la situació de les torretes de vigilància: t r e tze en total , de

les quals sis són dins el parc de Col l se ro la . D*aques tes , tres miren cup al terme municipal de Sant Cuga t , una zona que el cap de l'àrea de Medi Natura l , Jordi Canas , qual i f ica "de màxim r isc" : una al Puigmadrona, a Valldoreix; una al turó del Fúmer, al dis t r ic te de In Floresta, i una t e r c e r a al p u i g d e la Guàrd ia , a Cerdanyo la . Els vigilants del Patronat estan connectats a través d'una fre-q ü è n c i a e s p e c i a l de ràd io amb la policia local de Sant Cugat i el grup operat iu de l 'ADF de Valldoreix -dissol t aquesta setmana per l'Ajunt a m e n t - per avisar-los quan es detect i un senyal de fum, ja sigui a través de les torretes de vigilància o de les cameres de televisió instal·lades a la torre de Collserola.

'' »V-v- '*• i •'>**

AU

El Patronat de Collserola destina cent milions anuals a la viplància i prevenció d'incendis. Foto: ELS 4 CANTONS

Per tant, la funció del Patronat s'acaba quan in tervenen els equips d'extinció; de fet, aques t organisme només té

dos cotxes patrulla dotats amb dipòsits de 400 litres d'aigua i mànegues per a casos d 'ext rema urgència. Aquest any,

però, es presenta " t ranqui l" , segons Canas. Des que va com e n ç a r l 'any, " n o m é s h e m tingut quatre incendis petits".

ïLS4CAIVroNS Dwmdrts, 21 de juny de 1996 Setmana 5

Campanya contra i n c e n d i s ' 9 6

Ciutadans contra el foc LAjuntament dissol el grup operatiu de ÍADF amb seu a Valldoreix, l'única agrupació

de voluntaris amb capacitat per extingir incendis

A Sant Cugat hi havia, fins fa pocs dies, tres tipus d'agrupacions que, de forma voluntària, participaven en la prevenció dels incendis forestals: els grups d'autoprotecció, protecció civil i el grup

CKI.IACKRNADAS

-Sant Cugat -

Alguns van decidir apuntar-s'hi quan encara els durava la impressió dels incendis que l'estiu del 94 van assolar els districtes de la Floresta i les Planes; altres tenen vint anys d'ofici. Tots, sense excepció, han seguit cursets i pretenen aportar de forma voluntària el seu gra de sorra a la prevenció dels incendis.

Aquest voluntarisme es canalitza de tres formes. Els grups d'autoprotecció, previstos en el pla ln-foeat, han fet furor entre els veïns dels districtes i les urbanitzacions situades a la serra de Collserola i és e! model que ha adoptat l'Ajuntament per "uniformitzar", segons el tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, els ciutadans que participen en el pla antiincendis. Els pioners van ser els de la Floresta. En el GALF estan apuntades, actualment, unes 140 persones: menys són, però, les que paguen la quota mensual de 300 pessetes i encara menys les que es comprometen a patrullar cada cap de setmana. "Tenim des d'àvies que volen poder explicar contes als seus néts fins a gent que vol ser-hi moralment", explica el president de GALF, J a u m e Ventura. L'estiu passat va ser el primer que van entrar en acció i van tenir algun . ^ , r

ensurt que després SUPor* a & fams

operatiu de l'Agrupació de Defensa Forestal CADF), l'únic que, segons el pla Infocat de la Generalitat, té capacitat per intervenir en l'extinció d'incendis, a banda dels Bombers. Aquesta ma

teixa setmana, l'Ajuntament ha decidit dissoldre el grup, que tenia la seu a Valldoreix, i potenciar la creació d'un grup d'autoprotecció que cobreixi, també voluntàriament, aquesta àrea.

El grup operatiu de l'ADF, que acusa l'Ajuntament d'haver-los "enganyat", no podrà tornar a extingir Incendis.

Més serveis dels bombers, però menys sinistralitat • La sensació de la població i l'avaluació dels bombers coincideixen en una mateixa idea: el 1995 va ser un any molt més tranquil que l'anterior i, almenys a Sant Cugat, no hi va haver cap gran incendi. Però la comparació de Ics dades dels dos Llins demostra que els bombers van fer. al 1995. nou serveis més que al 1994 per focs de vegetació (petits incendis de matolls que no afecten l'arbrat): 61 l'any passat. 52 l'anterior. En canvi, les intervencions per focs forestals van disminuir de 50 a 24. La diferència seria més gran si es comparessin les hectàrees cremades, però les dades sobre els serveis dels bombers ja fan arribar a dues conclusions: d'una banda, segons el cap del parc de Rub í , Jordi Pal le jà , " s ' ha aconseguit que els santeuga-tencs avisin més els bombers". Per això. i aquí s'arriba a l'altra explicació de les dades, probablement molts focs de vegetació no es van convertir en focs forestals. / S.B.

que es troba davant d'un foc se sent "acollonit".

Queda, finalment, el grup operatiu de l'ADF, el més polèmic.

Aques ta se tmana , l'Ajuntament els ha comunicat que ja poden oblidar-se d'intervenir en l'extinció de cap més incendi. Segons el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, la decisió s'ha pres per "evitar confus ions" en t r e els

va quedar en no-res. oficials d'eXtíttciÓ veïns, que podrien

pensar que es tracta

Els grups d'autoprotecció i ragrupació de voluntaris de

Protecció tenen com a missó bàsica donar

Falsa alarma

Un dia els van avisar esverats uns veïns que havien vist una columna de fum. Quan els membres del GALF van arribar-hi, es van trobar amb "uns vellets que havien decidit encendre la llar de foc en ple estiu perquè havia refrescat". En set ocasions, però, la seva intervenció va evitar desgràcies.

Més veterana és l'agrupació de voluntaris de Protecció Civil. Funciona des de fa cinc anys com a "suport de les diferents forces oficials. i\ Ics quals mai suplantem". afirma contundent el que fins aquesta setmana era cap operatiu del grup. Oscar Garcia. Són uns 25 membres en actiu i recorren el bosc els caps de setmana en un 4x4. Mai estan en primera línia. però Garcia reconeix que cada cop

de bombers. Fins ara, la secció operativa de l'ADF, que anteriorment es va constituir com a bombers voluntaris de Valldoreix, tenia la seu al local de l'Associació de Propietaris. Com a grup operatiu no estaven reconeguts legalment.

Incompliments

"Ha passat un any de promeses per part de l'Ajuntament i final

ment no s'ha complert res", denuncia el responsable del grup, Manel Gonzàlez. Les promeses, segons el grup, consistien a tramitar aquesta legalització i les assegurances. L'Ajuntament, diuen, els ha agafat de sorpresa i conclouen que els responsables municipals "mai han tingut clar què és un grup operatiu d'ADF, i quan ens hem posat a treballar seriosament, ens han vingut els problemes". Asseguren que, fins fa poc, "havíem tingut una bona relació arnb el parc de Bombers de Rubí i l'Ajuntament ens ha cridat sovint". L'any passat, el grup operatiu de l'ADF, l'únic voluntari que, segons l'Infocat, pot participar en extinció d'incendis, va intervenir en 45 focs forestals. Ramon Jolís, també membre del grup, adverteix que la decisió no agradarà, especialment entre els veïns de Valldoreix. "Es passa detenir un grup operatiu que funciona bé a no tenir res". Com a contrapartida, s'ha creat, promogut pel mateix Ajuntament, un grup d'autoprotecció del Valldoreix, el Cavall.

^r fMtaka^ RUBÍ

MÀRMOLES Y HUMAGRA RUBÍ

MÀRMOLES Y *<Mj* S*if < ilfmt. GRAMTOS S.L. SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE MÀRMOL, GRANITO Y SILESTONE

EXPOSICIÓN Y OFICINA: TALLER: Ctra. de terrassa, 97 bis 08191 RUBÍ (BCN) Tel./Fax 699 78 02

C/Polit, 15 - Pol.lnd. La Llana 08191 RUBl(BCN) Tel. 699 94 56

EL SER I EL PERQUÈ DE LA HISTÒRIA

La història és, possiblement, una de les disciplines acadèmiques més interessants i necessàries per completar la formació de la persona. S'entén per història, genèricament parlant, cadascun dels àmbits de la realitat, en general, i de les activitats humanes, en particular, en el seu constant esdevenir al llarg del temps. Cal, però, comprendre correctament el sentit del concepte per no caure en l'error d'identificar aquesta matèria amb l'estudi dels esdeveniments polítics i econòmics d'un país. És necessari, doncs, diferenciar el concepte formal d'«història» dels diferents continguts de la diversitat d'històries. Només així podrem comprendre des d'un tronc comú tot el ventall de branques, des de la història de la ciència a la de la religió, des de la història de la política a l'art, de la literatura, de la llengua. Gràcies a totes elles, l'instant fugaç, l'aquí i l'ara contingents s'eternitzen i van enriquint l'experiència d'aquest gran subjecte: la humanitat. Amb tot això no hem d'oblidar que el ser científic de la història no implica exactitud sinó que, pel fet d'estar subjecte a interpretacions, presenta sovint errors i deficiències. En ocasions l'historiador extrapola sense gaire cautela. Altrament, pot explicar els esdeveni

ments des d'una perspectiva personal i donar-los connotacions poc ajustades a la realitat. En conseqüència, tot estudiant ha de tenir present, considerar i madurar tota subjectivització. Això exclou, naturament, la possibilitat de degradar la història a una matèria purament memorística. En aquest camp, queda limitada a l'acumulació de dades com noms, dates, corrents, vocabulari específic, etc, en base als quals l'enteniment humà haurà de constatar, analitzar, comparar i assumir els diferents continguts des d'una postura crítica i objectiva en la mesura que sigui possible.

mmmmí i, Wmmpwm • Escola povixia, catalana. iurafata ix.íjla

> Treuateni <-i ;:<•- «ÏKIH-Ï, QitaU Qisteli i Anyles

» Aprenentatge d'hst'.iments musicals, » Escola esportiva. • Menjador • Zona de boscos 4 Ha - Autocar • Estació de FFCC a 100m (St Jcan)

INFORMACIÓ: Tel. 589 00 01

MATRÍCULA OBERTA

ELS QCANTQNS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

^MjftWïii'jiMii.yi.·iiuiAi.iutfa

Cinema de franc. \iiiii l;i lai.ucta del ('lnh podeu llucar per dc-in.ii,.11 una de Ics entrades de que disposem pur ,1 Ics sessions ·UII/,II'\ que es tan a l.i S.il.i ï del-. Cines Sant Cugat Aquesta suüu.ai.i podeu demanar los enliades per anal a veure la pcUicula W / l ' ï cl Sr. Arnaudin que es proiccla un versió oiiginal ui dissabte I ."* de llim. a 2/4 d' 1 du la nit.

Hípica Severino

,(0

Vols passar un dia fantàstic? Dons; Vine a la Muntanya Màgica de franc. Cada subscriptor, te dret a 1 entrada mensual per anar gratuïtament al Tibidabo. Només cal Trucar al 589 62 82 i demanar-la.

Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podrà gaudir del paisatge de Collserola a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

Posa't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic, taekvvon-do esquaix. hidromassatge Sauna i Piscina Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35). ade franc. I. horari per als subsuip tors us els migdies de di llims a divendres de 2/4 di 4 a 2/4 de X les tardes de di

lluns a dijous de I 7 a 22 li i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

PELUQUEROS

Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de ses

sions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc.

Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de

9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

Cursos Way-In

Amb la large'.a del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'angles, hances. alenianv a l'acadèmia WAY-IN. al u.uur Rius i l.a.lui. 2 l'ral. la. Totalment de franc.

l'ui olv.cnir els uns. cal trucar al telèfon del subscriptor:

5Sl> <r2 S2

OS4CANT0NS

Política Divendres. 21 de juny é 1 <>'>() J

mammmmmmwmmmmmmiMim • i IIIIWIIIIIIIIIIIIIIM E m s e m - y a m e n t

Consens institucional respecte a la reforma Els grups municipals aproven una moció que reclama la revisió del Mapa Escolar de Sant Cugat

L'Ajuntament de Sant Cuga t recla- colar previst per a Sant Cugat i que blics de primària i secundària". Aques- en el ple de dimarts amb el consens, marà al departament d'Ensenyament tingui així en compte la "tendència a ta és una de les peticions que es re- sense excepció, de tots els grups po-de la Generalitat que revisi el Mapa Es- l'alça de la demanda als centres pú- cullen en la moció que es va aprovar lítics que hi són representats.

El futur del nostre patrimoni natural DAVID BAIONA

ELS PUNTS DE LA MOCIÓ

1 . Donar *»(>ortaíwse«*Nm*í(wfaf'AjMnteme«tj>«r«ísdÉ· «te djjecâf J^»i»*i(*«êtCon8«iSi»îfÍ*Í f>te,OT«»p·«Ía}la«MW»«tóttóM8pa€w»ter»n<»íW©rBS8mblaGen#raia8t

SU D « i w t f i t i r a t a < ^ » i y ^ 8 n * i s ^ tesprayisioranlé

9m toftiirittidaï·gacfóieftit^d'f^ fcdwna»irt«ntósf>ropBr»e»tf8os

4> lrwto«f»etiwíte|K^«wrt

' h

ELS PUNTS DE LA MOCIÓ

1 . Dor»rsaportale»g»s«orisí|ueíarAjuntement per assolir ete objectiu* < l>lesOT«»p^Íalla«MWrtóÍQttóM8pa€w»ter»n<»rw©ras8mbbGen#raiat

8 . D«i ia«arata<â*BÏ tat8n* i^^ dwnawte^«n)^*p^Sc«^pr i ín i^8 is« imdè«a

la damanirt «n eís firoper» cursos

4> Ji»lwr«l**íii&«Í*íwrÍB^^

.«« ItaMrttfMiiftftfAitfMNa^^

manda als centres públics de primària i secundàr ia" . Per tant, s'apunta la possibilitat que les previsions de nous centres que ha fet la Genera-litat per a Sant Cugat es facin insuf ic ients a curt t e rmin i . També es dema-

Aymerich adverteix que, tot i el consens

que s'ha aconseguit

en la moció, "encara falta dur-la a la pràctica'

senyament prengui mesures per garantir que tots els a lumnes que demanin plaça el curs vinent a l'ensenyament públic en tinguin.

Tots contents

Més enllà del contingut de la moció, que comença reco-

na que el departament d'En- neixent 1'"esforç" que es fa

l futur del nostre patrií DAVID BAIONA

CÈLIA CKRNADAS - Sant Cugat -

Algunes de les peticions que l'Ajuntament es compromet a formular mitjançant aquesta moció coincideixen amb les que la coordinadora d'Associacions de Pares d'Alumnes (APA) inclouen en el document que van fer públic la setmana passada i pel qual estan recollint signatures de suport. Per exemple, la de reclamar al departament d'Ensenyament que prengui mesures perquè el curs 97-98 es pugui generalitzar el tercer curs d'ESO a tots els instituts del municipi, o que el Consell Escolar municipal elaborí un estudi sobre les necessitats laborals i professionals de Sant Cugat per concretar així l'oferta d'estudis de batxillerat, cicles formatius professionals i cursos de garantia social.

La petició que pot tenir més transcendència és la que fa referència a la revisió del Mapa Escolar: en la moció, es recorda que a partir de les dades de matriculació del curs vinent s'ha confirmat "una tendència a l'alça de la de-

E ls reptes de futur del nostre municipi es resumeixen en dues qüestions

cabdals: el creixement urbanístic i el demogràfic. Que Sant Cugat creixerà en gran manera des d'un punt de vista demogràfic els propers anys és evident, i també és evident que aquest fet comporta un creixement urbanístic. Aquest creixement, que ja es produeix des de fa uns quants anys, té com a punt de partida un municipi que s'ha estalviat alguns dels grans mals del desenvolupament sense control dels seixanta. Tot i haver-se estalviat torres de multitud de vivendes en pocs metres quadrats. indústries contaminants prop de nuclis habitats, etc, a Sant Cugat

també ha quedat l'empremta de l'urbanisme sense control del franquisme. Una empremta feble en comparació amb altres municipis de la nostra comarca, però empremta al cap i a la fi. Malgrat tot, el nostre municipi ha escapat, per sort, a les hipoteques de futur que per a molts municipis va significar allò que historiadors, geògrafs i economistes anomenen el desar-mtlismo dels seixanta. A Sant Cugat resten, doncs, es

pais naturals que envejarien molts municipis de la nostra pròpia comarca. Són espais que la situació geogràfica privilegiada de Sant Cugat fa esdevenir encara més importants. La importància d'aquests espais no rau només en el

seu propi valor ecològic i paisatgístic, sinó també en el fet que configuren l'entorn de Sant Cugat amb una mena de ànturóverd. Un cinturó verd que ha de ser compatible amb l'inevitable creixement urbanístic que experimentarà la ciutat. Potser a algú li semblarà que hi ha altres reptes en el futur de Sant Cugat molt més importants que ocupar-se de preservar alguns camps i boscos. És molt cert que el desenvolupament econòmic, la construcció d'infra-estructures importants, la viabilitat del comerç local, etc. són assumptes força importants i vitals. Però també hem de ser conscients que actuar per defensar el nostre patrimoni natural és la millor es-

des de l'Ajuntament de Sant Cugat en la concreció de la reforma, el que van destacar sense excepció tots els grups polítics en el ple de dimarts passat és que s'hagi aconseguit elaborar un document sobre la reforma que té el visti-plau de tots els grups. IC i el PSC van ser els impulsors d'una primera moció que finalment es va retirar de l'ordre del dia en el ple del mes passat amb la intenció de negociar-la i aconseguir el consens

tratègia perquè Sant Cugat conservi i millori la qualitat de vida dels seus ciutadans. Una ciutat en equilibri amb l'entorn natural i que facilita que els habitants en gaudeixin racionalment és una ciutat amb futur, perquè els seus habitants no se sentiran desarrelats i gaudiran d'una qualitat de vida evident

que es va materialitzar dimarts. A aquest aspecte va fer referència el portaveu d'IC-EV, Joan Balada: "Estic satisfet per aquest consens, malgrat els entrebancs que hi havia fa un mes". La intervenció del portaveu del PP, Ramon Gaspar de Valenzuela, anava en el mateix sentit -"estic satisfet que hagi desaparegut la crispació i que es doni resposta a les inquietuds que tots teníem fins ara"-, tot i que la seva valoració va ser sorprenent: "Aquesta moció la podrien aprovar tant Fidel Castro com Helms Bourton", el congressista republicà que dóna nom a la nova llei de bloqueig contra Cuba.

En nom del PSC, Francesc Serra va destacar la importància d'"aconseguir una declaració institucional conjunta que es t imul i a buscar solucions al que encara queda pendent". Per a l'alcalde de Sant Cu

gat, Joan Aymerich, "la polèmica -entre els partits polít i c s - ha queda t t ancada" , malgrat que, segons va recordar, "tot i que que la moció s'ha aprovat, encara queda dur-la a la pràctica".

Invertir en aquest capital natural no és només rendible, també és necessari. L'Ajuntament ha d'actuar en aquesta direcció i disposa de les eines per fer-ho, ja que té una àrea de Medi Ambient capaç d'afrontar aquest gran repte de futur amb la inestimable col·laboració de les altres àrees.

D.B. és secretari executiu d'ERC

A L U M I N I I V IDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

EK4C4NT0N5 Nova línia de tren La (iomissió d'l 'rbaniMiie de Barcelona ha aprovat una nioi.HfKai.ir> del IKiM (|iic permetria construir una nova línia de tren entre Barcelona. Sant Cugat i Cerdanyola. P/t/nu /<' Entorn

Reticències a l'ampliació L'alcalde de Sant Ornat, Joan Aymerich, s'ha mostrat reticent a l'ampliació de capital de Tabasa, concessionària dels túnels de Vallvidrcra, que suposaria una inversió de l'Ajuntament de 120 milions de pessetes. Plomi 10

8 Divendres, 21 de juny de 1996

C o m u n i c a c i o n s

S'engega el nou 66metro" del Vallès Connectarà els districtes i el centre, ja que desapareixen els trens semidirectes

A part i r de dimarts vinent els Fer- l 'empresa ha decidi t incrementar la rocar r i l s de la General i tat de Ca- freqüència de pas a les ciutats del talunya (FGC) es convert i ran pràc- Vallès. En alguns casos, com el tra-t i c a m e n t en un m e t r o , j a que jecte a Sabadell o Terrassa, els in-

C.\l'l MOKK.LI. - Sant Cugat -

I.a ciutat mes beneficiada del nou servei dels Ferrocarrils de la (ieneralitat de ('atalunya serà Sant Cugat, que, a partir de dimarts vinent, tindrà un ferrocarril cada sis minuts i cada quatre minuts a les hores punta. Això suposa que l'estació de Sant Cugat rebrà de deu a quin/.e combois cada hora. A més, també es redueix de manera destacada la freqüència de pas a les estacions de Sabadell i Terrassa. Les capitals del Vallès tindran cinc combois per hora, la qual cosa suposa una diferència de vint a d o t / e minu t s en t re cada un. Aquests són els primers avantatges del carn i de personalitat dels fi-Tocarrils, que des del dia 2r> de juny seran el nou metro del Vallès. La durada dels viatges també es reduirà. Així. els viatges entre Sant Cugat i Barcelona duraran 24 minuts en lloc dels 21 que duren ara. Igualment. es rellueixen els trajectes entre Barcelona i la Universitat Autònoma, que duraran 32 minuts, i entre Barcelona i Sabadell - d e 4.S a 41 minuts- i entre Barcelona i Terrassa - d e 44 a 41 minuts.

El projecte ha costat prop de 15.(KM) milions de pessetes, però els diners s'amortitzaran, segons van destacar en l'acte de presentació tant el pres ident de l'empresa com l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. "Una ciutat moderna necessita invertit en infraestructures de comunicació", va afirmar Maragall. I Artur Mas va recordar que "cada quilòmetre de ferrocarril costa entre 4.000 i 5.000 milions de pessetes".

C l a u per a S a n t C u g a t

L'alcalde de Sant Cugat creu que amb la posada en marxa del metro del Vallès es confirma la necessitat que hi ha actualment a Barcelona i al Vallès de tenir mitjans de comunicac ió d 'aquest tipus. En aquest sentit, l 'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va afirmar que "el

crements superen el 100% (106%) i es connecta el centre amb els dis-en el cas de Sant Cugat ós del 93%. trictes de forma contínua, ja que des-Sens dubte, Sant Cugat és la ciutat apareixen def in i t ivament els t rens més afavorida, ja que a part i r d'ara semidirectes.

A dalt, gràfif amb la freqüència de pas del metro del Vallès, la durada dels trajectes fins o des de Barcelona i el percentatge de noves places creades amb et servei que oferiran a partir del dia 25 els FGC. A baix, un dels moments de la inauguració de la remodelada estació de Muntaner i la presentació oficial del servei del metro i un dels nous models de combois que ha posat en funcionament l'empresa de la Generalitat. Fotos: XAVIER IARR0SA ÍJ.A.MULA Gràfic: ELS 4 CANTONS

metro del Vallès serà una via de comunicac ió del Vallès a m b Barcelona i de Barcelona amb

el Val lès" . Per a Aymer i ch , aquesta és una oportunitat clara per comprovar que el Vallès

no és lluny de Barcelona. Per això, segons l 'alcalde de Sant Cugat, "el metro és un mitjà de comunicació que afavorirà la comunicació també entre els districtes de Sant Cugat i el centre", ja que desapareixeran els t rens s emid i r ec t e s i to ts els t tens pararan a totes les estacions.

Això, segons Aymerich, "afavorirà notablement la comunicació de Sant Cugat amb els districtes i viceversa". De fet, tal com va explicar Joan Aymerich, "Sant Cugat és la ciutat que , després de Barcelona, té més parades - e n total sis- sense sortir del municipi".

El p r o j e c t e de l m e t r o de l Vallès s'inclou en un macropro-

jecte de transport públic metropolità que inclou les aspiracions de les administracions locals, comarcals i autonòmiques. Per això, Artur Mas, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, va apuntar que la posada en funcionament del metro del Vallès era una primera passa. El camí ofererirà als usuaris la possibilitat de gaudir de tarifes integrades per viatges o desplaçaments en diferents mitjans de transport públic metropolità, mitjançant abonaments combinats . De fet, segons va anunciar l 'empresa, pròximament, les estacions de ferrocarrils oferiran informació sobre altres mitjans de transport públic i possibles enllaços.

nioi.HfKai.ir

H S /CANTONS Divendres, 21 de juny de 1996 Plana 9

L ' e n q u e s t a

El< W t r o " del Vallès afavorirà Fus del transport públic?

- Sant Cugat -

Anar de Sant Cugat a Barcelona, Terrassa o Sabadell serà molt més fàcil a partir del dia 25. Els trens passaran per Sant Cugat cada quatre minuts en les hores punta i cada sis minuts en horari normal. No caldrà mirar el rellotge per veure quan passa el següent tren si es perd el que es volia agafar. Les places d'usuaris es dupliquen, gairebé, i de les més de 4.000 que

hi ha ara, els trens en tindran més de 7.000. Els santcugatencs que utilitzen els trens amb assiduïtat creuen que aquesta serà una bona solució per millorar el servei i afavorir la utilització dels transports públics, perquè, a més, les connexions entre les estacions del municipi de Sant Cugat seran molt més fàcils. La majoria de les persones que hem enquestat creuen que el metro del Vallès suposarà avantatges per a Sant Cugat. Hi ha. però, qui té por que aquesta ampliació susposi, a més, un augment en el preu del bitllet.

GRAHAM BUTLER

40 ANYS

PROFESSOR

"Jo crec que està molt bé que els estrenin ara, a l'estiu, perquè els trens vells no tenien aire condicionat i era horrible

EVA TORRENS

22 ANYS

VENEDORA

"A mi em sembla que qualsevol iniciativa que serveixi per millorar el transport públic és bona perquè s'utilitzi més. És bo per

MANUEL RUIZ

23 ANYS

ATURAT

"Jo penso que el servei està molt bé, però em fa por que ens ho carreguin a la butxaca quan haguem de pagar el bitllet."

ELISA ORIOL

50 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"No l'utilitzo gaire, el tren, però pel que veig, és molt convenient que s'ampliï el servei. Jo n'estic contenta, però no és el

SARA GÓMEZ

16 ANYS

ESTUDIANT

"Jo crec que aquesta proposta està molt bé, perquè així no hem d'esperar que passi el tren. Als estudiants ens va molt bé."

DAVID SÀNCHEZ

26 ANYS

BIÒLEG

"Jo sóc biòleg, havia estudiat a la UAB i crec que feia falta un servei com el metro del Vallès, perquè així arribem abans als llocs.".

JESÚS MARTÍNEZ

26 ANYS

ENGINYER INDUSTRIAL

"Jo trobo que aquest servei és perfecte. Sobretot per als usuaris que utilitzen sovint els trens, és important que s'hagin reforçat els combois i els horaris."

RUT IBARROLA

23 ANYS

COMERCIANT

"Jo si l'agafo, de vegades, és massa d'hora, i fa molta mandra esperar-se a primera hora del matí durant l'hivern. Crec que està molt bé."

ELISABET ZAMULLA

14 ANYS

ESTUDIANT

"Crec que està molt bé, perquè si no, has d'esperar una bona estona abans no passa el tren. Jo n'estic contenta."

A \ N A RlBIS

15 ANYS

E S T U D I A N T

"D'una banda està bé, perquè així no has d'esperar. Però, d'altra banda, jo veig que els trens, a segons quines hores, van buits. No sé si funcionarà."

io Entoni ÜLS-íCANTONS Divendres, 21 de juny de 1996


La Generalitat planifica una nova línia de tren entre Barcelona i el Vallès

Els alcaldes de Sant Cugat i Cerdanyola diuen que no coneixen el projecte

La Comissió d'Urbanisme de Barcelona ha aprovat un projecte per modificar el Pla General Metropolità (PGM) i reservar així espai per construir una nova línia de Ferrocarrils

CÍ-.LIA CKKWDAS

- Sant Cugat -

Kl projecte d 'ampliació del l'arc Tecnològic del Vallès, situat al terme municipal de Cerdanyola , és una idea que fa temps que discuteixen els representants de la direcció general d Trban isme . encapçalada per Joan Antoni Solans, i de l'Ajuntament de (Cerdanyola. I -a ('omissió d'l rhanisme de Barcelona ha aprovat ara la modificació del l'la General Metropolità (pic permetrà incrementar el parc en 200 hectàrees destinades a 2.S00 habitatges, noves empreses i /.ones verdes, l ' n projecte pensat a llarg termini —en principi, vint anys- al qual s'oposa parcialment el mateix ajuntament de Cerdanyola, que ha presentat un recurs a la Generalitat perquè el nombre de pisos es redueixi a mil. A més, l'ampliació del parc preveu una reserva d'espai per a la futura estació del TGV, si és que finalment s'emplaça entre Cerdanyola i Sant Cugat, i una segona per construir un sistema de transport ràpid, probablement un tramvia, entre aquestes dues ciutats i Rubí.

Fins aquí, ja era previsible. La

de la Generalitat que uniria Barcelona amb Cerdanyola, Sant Cugat i la Universitat Autònoma CUAB) a través del Tibidabo. Aquest projecte, del qual informava el diari El País

la setmana passada, està directament relacionat amb la futura ampliació del Parc Tecnològic del Vallès, on també s'ha reservat un espai per a la hipotètica estació del tren

de gran velocitat CTGV). Tant l'alcalde de Cerdanyola, Ce-lestino Sénchez, com el de Sant Cugat, Joan Aymerich, asseguren que no coneixen en detall el projecte.

L·i nova línia complementaria el projecte d'ampliació del Parc Tecnològic del Vallès. Foto: ELS 4 CANTONS

novetat ha estat la reserva d'espai que ha fet la comissió, dins aquesta modificació del PGM, per a la construcció d'una nova línia de Ferrocarrils de la Generalitat que enllaçaria la plaça Catalunya amb Sant Cugat, Cerdanyola, la UAB i, finalment, Sabadell. Aquest enllaç es faria, segons publicava El País, mitjançant un túnel que passaria per sota del Tibidabo travessant

la serra de Col lsero la . " E n s n 'hem assabentat per la premsa", assegura l'alcalde de Cerdanyola, "i per tant, fins que no estudiem el projecte i veiem de què es tracta, no puc opinar". Sànchez creu que s'ha publicat "un avenç perquè la gent opini i així iniciar-ne el debat". L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha advertit que un projecte d'aquestes característiques

"s'ha d'estudiar a fons", no només pel que implica urbanísticament, sinó perquè "ens podem trobar que al final tindrem tantes vies de comunicació que no n'hi haurà cap que sigui rendible". Aymerich confia a conèixer més a fons el projecte a partir de les sessions informatives que es faran abans que sigui aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

L'Ajuntament privatitza la gestió del cementiri

ce. - Sant Cugat -

L'Ajuntament ha decidit cedir a una empresa privada la gestió del cementiri, que fins ara ha estat responsabilitat municipal. Dimarts, el ple va aprovar amb els vots en contra d 'IC el plec de condicions per obrir un concurs d'adjudicació de la gestió cpie inclou un informe d e C C O O i l 'GT. Kls sindicats es mostren preocupats pel futur dels dos treballadors que fins ara s'encarregaven del cementiri. El preu de partida és d'un milió de pessetes: a partir d'aquí, l 'empresa guanyadora - q u e podrà explotar el cementiri durant un període de vint anys - serà la que ofereixi un preu més alt o. si no és el cas. la que garanteixi un nivell d'inversió.

El portaveu d 'IC-EV, Francesc Godàs, es va mostrar contrari al que considera una "opció ideològica": concessionar serveis municipals a empreses privades que , en aques t cas, poden convertir el servei en un negoci. Per la seva banda - to t i q u e pugui resul tar sorprenen t - , el portaveu del PP, Ramon Gaspar de Valenzuela, va reclamar que l'Ajuntament elabori un pla global de concessions de serveis perquè "estem b u i d a n t l ' A j u n t a m e n t de la seva feina". El tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, va assegurar que la decisió ha estat "molt meditada".


Aymerich es mostra reticent a prendre part en l9ampliació de capital de Tabasa

EAjuntament hi hauria d'invertir 120 milions SUMA BARROSO

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha advertit que "en el moment econòmic actual s'ha d'estudiar molt bé si l'Ajuntament ha de participar o no en l'ampliació de capital de Tabasa" proposada per la Generalitat. L'apor tac ió q u e hauria de fer l'Ajuntament, com a propietari de I' 1,10% de les accions de l'empresa pública que gestiona els túnels de Vallv idrera, és d'uns 120 milions, i Aymerich s'ha mostrat reticent a aquesta inversió.

De tota manera, l'equip de govern encara no ha pres cap decisió, i no serà fins al pròxim consell d'administració de Tabasa - a final de m e s - que farà pública la seva

Joan Aymerich

postura. Igualment, Aymerich ha recordat que la Generalitat està disposada a assumir la totalitat de l'ampliació de capital, d'11.500 milions de pessetes, "tal com es

recull en els pressupostos que ha proposat per a aquest any".

L'operació va ser anunciada la setmana passada pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Artur Mas, que també va fer pública la rebaixa "selectiva" dels peatges dels túnels, en les hores de menys trànsit, i la congelació de les tarifes en els dos anys vinents.

Per a Aymerich, aquests descomptes "són una bona notícia per als usuaris, però caldrà veure com afecten l 'endeutament de Tabasa", que és de 30.000 milions de pessetes, "sobretot tenint en compte la millora del servei dels Ferrocarrils de la Generalitat i la construcció prevista d'altres vies de comunicació al Vallès".

H a b i t a t g e

Un de cada onze habitatges de Sant Cugat està deshabitat

Es la vuitena ciutat de la comarca E L S 4 CAN TONS

-SantCuuat-

Gairebé un de cada onze hab i t a tges de San t C u g a t es tà deshabitat, segons palesen les darreres dades del padró publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya. Al municipi, hi ha 16.006 habitatges catalogats de familiars, la qual cosa significa que són habitatges destinats a ser habitats per una o diverses persones.

Però, en canvi, no en tots ells es compleixen aquests objectius. El 8,9% dels habitatges (1.431) de Sant Cugat estan buits - n o hi viu ningú-. Aquests habitatges estan catalogats com a vacants, ja que, sense trobar-se en estat ruïnós ni ser utilitzats com a re

sidència principal ni secundària, estan deshabitats.

Les xifres situen Sant Cugat dos "punts i mig per sota de la mitjana d'habitatges del conjunt comarcal, que és de l'I 1,4%. A més, Sant Cugat és la vuitena ciutat de la comarca amb el percentatge més baix d'habitatges bu i t s , al dar re re de Terrassa (12,6%), Castellar (13,8%), Barberà (15,9%) i Sabadell (11,4%). Les dades de l'Institut d'Esta

dística de Catalunya també constaten la presència a Sant Cugat de divuit establiments col·lectius, és a dir, aquells destinats a ser habitats per un conjunt de persones que no constitueixen una família. En aquest apartat s'inclouen des dels hotels fins a les casernes o els convents.

ELS4CANTONS Divendres, 21 de juny de 1996 Entorn n Medi a m b i e n t

La festa va començar dissabte a la tarda i va acabar diumenge amb el ball després del dinar, que va aplegar més de cent persones. Fotos: XA VIER LARROSA

Els veïns de la Floresta es queixen fent festa La jornada reivindicativa del cap de setmna va aplegar un centenar de persones

CATÍ M O R E L L

Cagat / La f l e r a f •

La festa que van organitzar els membres del Grup d'Autopro-tecció de la Floresta (GALF) per fer pública la queixa per la instal·lació de la benzinera de Can Borrull es va tancar amb

èxit. Quim Garcia, un dels org a n i t z a d o r s , e x p l i c a v a q u e "aquesta és una nova manera de fer palesa la queixa sense haver de fer-ho pagar a ningú". Segons Quim Garcia, les manifestacions, tallades de trànsit, recollides de signatures i altres maneres generalitzades de protesta sempre

comporten molèsties per a la resta de ciutadans. Per això, es va optar per una festa, sense manifest, sense entrebancs per a la resta de veïns. Garcia assegura que tots els que van anar a la festa "ja sabien per què hi eren". La festa va començar dissabte amb una gran concentració de

nens que van començar a pintar i acabar d'enllestir el drac que s'ha convertit en la mascota després que diumenge el bategessin amb el nom de "Collserola, perquè és una cosa que mola". A més, es va fer una representació de titelles i una xocolatada. La festa va continuar diumenge a

les 12 del migdia, amb la cercavila i el bateig del drac a l'escola pública de la Floresta. Després es va celebrar un dinar, al qual van assistir un centenar de persones, i es va tancar amb el ball de tarda, els protagonistes del qual van ser els membres del grup Natura.

SERVEI D'INFORMACIÓ: LA QUALITAT DE L'AIRE AL MUNICIPI DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

PRESENTACIÓ D'acord amb la Directiva de la Unió Europea 90/313, la informació de la qualitat de l'estat del medi ambient és un dret del ciutadà. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha iniciat l'elaboració de l'IQA (Index de Qualitat Ambiental) per a cada minicipi de Catalunya.

L'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès amb les dades obtingudes de l'estació de control de la contaminació del nostre municipi, oferirà quinzenalment l'evolució d'aquests index.

I Q A (índex de Qualitat de l'aire) L'IQA té en compte els 5 principals contaminants atmosfèrics per als quals l'actual normativa comunitària ha establert els nivells màxims permesos. D'aquesta manera, s'obté l'IQA per a cadascun dels contaminants. L'IQA més baix passa a ser l'IQA d'aquells dia.

Característiques generals dels contaminants atmosfèrics mesurats a l'estació de Sant Cugat del Vallès Categories de qualitat de l'aire ( IQA)

I .Qualitat de l'aire Bona (' qualitat IQA>50

'): Els valors d'immissió de tots els contaminants mesurats són els propis d'un aire de

2.Qualitat de l'aire Millorable (*** ,**) : Cap dels contaminant ha ultrapassat el seu valor limit.Tanmateix, almenys un està per damunt del seu valor guia, que es el nivell de referència per considerar un aire de qualitat, i per tant cal controlar la seva evolució. 0=<IQA<50

3.Qualitat de l'aire Pobra (*): Almenys un del 5 contaminant amb què es calcula l'IQA ha ultrapassat els valors límits fixats en la normativa vigent, nivells que podrien afectar aquelles persones especialment sensibles. IQA<0.

INDEX DE QUALITAT DE L'AIRE (IQA) DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès

Període 3/06/96 al 09/06/96

I Q A s e t m a n a l : * * *

Valoració de les dades:

La qualitat de l'aire al municipi de Sant Cugat del Vallès és habitualment

bona (****,*****) La setmana del 3 al 9 de juny l'índex de qualitat

ambiental ( IQA) del municipi és una mica inferior (***) degut a la

presència d 'Ozó (03), que en aquest període s'ha incrementat al

conjunt del t e r r i t o r i de Catalunya.

Consells p e r a la reducció de la c o n t a m i n a c i ó a tmosfèr ic :

Durant els períodes com el què ens t robem actualment, d'abundància

d'ozó, evitem uti l i tzar el cotxe en trajectes curts per tal de reduir els

contaminants que contribueixen a la formació de l'ozó.

dlUns 3 dimarts 4 dimecres 5 d jou» 6 divendres 7 dissabte 8 diumenge 9 4»

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

EIS4CANTWB

12 nuo Divendres, 21 de juny de 1996

E d i t o r i a l

ELS 4CANION5 Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès

W «• «MW Cugat. ».!_

C O H M I I d ' A d i n l - J s t r t o l ò Ramon (itau (president)

Josep \ 1 . Cahren/o. Xavier Fornells, Pere Esquerda

Directora Cèlia ('ernadas

R·d·cdò Sílvia Barroso, Catí Morell. Àngels Castuera, Francesc Carbó, Rafa Moreno, Alcx López.

Montse Sant, Pere Pich, Kduard Jener

Eq*tp comarela! Núria Olivé, K\a P"/o

Consol Editorial Ramon Crau (president)

Josep M. Cobren/o (v(ccprcsidcnc) Montserrat Rumbau (vitepresidental

l-'rancest Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer. l'ere Fsqucrda. Xavier Fornells. Knstian HcrboUhcimer,

Rogcli Pedró, Ramon Proa, Lluís Puig, Emil i Rcnc, Jaume Sàbat, Paco Soler, Josep A. Teixidó,

Joan Tortosa, Joan Troyano Cèlia Ccrnadas (secretaria)

SubMr ipdoM I Club <*•! Subscriptor Anna Rarncda

Fotografia Xavier Larrosa

ft·apon·afats da draaa«y I wwqytoclò Txcma Bunuczo

Rotimprcs (972) 40.05,95

Mail ing Vallès S.L. Tel . 589.23.71 Dipòsit legal: CI-W5-93

4 ( j n e x n C M wc iu umcantem I* iev» nfHmú en ct i edrtunaiv Eh «bcfei l i p u o cifHCMcn l'tifurnA deK teus >utiMv i|ue El» 4 Camina nu fa ie*a

ncvmina men t

Un nou marc d'actuació

E s important, per evitar confusions entre la comunitat educativa, que els partits polítics

optin per un acord institucional en lloc d'un enfrontament continu a l'hora de solucionar les tan repetides mancances en l'aplicació de la reforma educativa. La moció consensuada que es va aprovar dimarts és una declaració de bones intencions que, com va advertir Aymerich, encara s'han de dur a la pràctica. Com a mínim, però, estableix un marc d'actuació que en certa ma

nera pot evitar que els partits puguin aprofitar políticament un debat que aixeca tantes susceptibilitats. I suposa

. també un punt de trobada respecte a les exigències que plantejava la coordinadora d'Associacions de Pares d'Alumnes en el comunicat que es feia públic la setmana passada. Per exemple, la demanda que el tercer d 'ESO es generalitzi el curs 97-98 i que es revisin les previsions del Mapa Escolar tenint en compte el futur creixement de la població de Sant Cugat. Probable

ment els representants dels pares consideraran que la moció és insuficient, però els equilibris del consens obliguen a ser cauts i reconèixer, com es diu en la moció, la tasca que s'està fent des de l 'Ajuntament per buscar solucions. En tot cas, el que sí que ha quedat fora de lloc d e f i n i t i v a m e n t és aquell "inoportú" -com el va qualificar el mateix regidor socialista, Francesc Serra- comunicat del PSC que d u r a n t uns d ies va posar en per i l l aquest consens.

La festa de tothom

E s obligat , cada any, fer una crida a la participació i al civisme quan s'acosten les dates de la

festa major. Però, de fet, aquesta crida és pràcticament supèrflua, perquè les úl t imes edicions de la festa han demostrat que els actes principals es queden petits per a tots els que volen ser-hi. I que els incidents no passen de ser una pura anècdota. El problema de l'edició d 'enguany serà, preci

sament, poder escollir entre els 150 espectacles i activitats que ha programat la comissió de festes, que , com cada any, ha treballat voluntàriament durant mesos per aconseguir que tothom - n e n s , joves i adu l t s - trobi un forat en la programació. I no s'ha d 'oblidar que aquesta pretén ser la festa de tot el municipi, incloent-hi els districtes. A banda d 'uns dies de diversió que

posaran la ciutat potes enlaire, la festa major d 'enguany es convertirà en una cita important per al món associatiu. Dues entitats aprofitaran aquest marc per celebrar el seu aniversari , d 'una banda, i per presentar-se en societat, de l'altra. Són el Cor Infantil i Juvenil i els Castellers de Sant Cugat. La restricció pressupostària, però, fa que es trobi a faltar alguna actuació sonada amb noms i cognoms.

El l e c t o r e s c r i u

La desregulació social

Quan, dia rere dia, ens vam veure bombardejats amb expressions com "cal privatitzar, cul desregular el mercat laboral, cal suprimir prestacions socials", e t c , un informe esfereïdor de les Nacions Unides indica que concretament s'està produint un augment espectacular (en diversos països d'Àsia i Amèrica), del treball dels nens (amb jornades laborals de catorze i quinze hores diàries i salaris de fa cent anys). I això no és el pitjor del cas, ja que la majoria de l s qui fan servir aquesta mà d'obra infantil són Ics potents i serioses multinacionals occidentals (principalment nord-americanes) que d e s p r é s e x p o r t e n i v e n e n aquests productes (falsificant i/o manipulant el lloc de fabricació) als països europeus a preu d'or. A més, aquesta política genocida del capitalisme neoliberal actual és la gran culpable de l'alt índex d'atur a casa nostra (Europa), per la via del dumping social.

Així, es constaten Ics conseqüències nefastes de voler des-regular al 100% el món socio-

laboral. De tota manera, molts caps d'empreses gurus ultrali-berals i polítics conservadors del nostre país veurien amb molt bons ulls (amb l'excusa d'haver de reduir el dèficit públic) que aquí la mainada també substituís l 'ESO pel treball esclavista. / JOSEP MARIA LOSTE i ROMERO.

Temps de calor

Espero que, quan es publiqui aquesta carta, ja haurà arribat l'estiu. L'estiu astronòmic, és clar, perquè la calor ja és aquí fa dies, i estic fart de sentir els aires condicionats dels veïns. Pel soroll? No, per enveja. Imagini's posar-se a dormir amb la finestra oberta i amb un ventilador barat que més aviat no fa

més que moure la calor de lloc i sentir com es posa en marxa l'aparell climatitzador del veí del pis de dalt. Quan arribo a casa estic normalment molt cansat, i ben segur em podria quedar adormit amb calor, soroll de cotxes, contaminació o fins i tot una festa a l'apartament del costat. Però imaginar-me la parella que viu a sobre meu dormint amb el somriure a la boca, abraçats amorosament, escalfant-se els cossos, mentre la meva noia i jo ens apartem al màxim possible per no fer-nos calor, i ens emprenyem fins als crits d'odi quan un mil·límetre quadrat de les nostres epidermis entren en contacte... això em posa a cent. Demano justícia social, com a mínim una subvenció per com

prar aquests aparells, o, en últim cas, que es pugui deduir la q u a n t i t a t d e s e m b o r s a d a a l ' imprès de declaració de la renda. Proposo a tots aquells que es troben en la mateixa situació que jo escriguin a Els 4 Cantons cartes com aquesta, per així fer palès el clamor social que emana del poble planer. Acalorats del món, uniu-vos, però no massa... / J.F. Sant Cugat.

Un programa pobre

Parlar de festa major implica il·lusionar-se. No t indré vacances, però esperava passar-m'ho bé aquests dies - p o c s -de festa. Q u a n arr iba San t Pere, però, no puc evitar les

U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r l e s

v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de t o t a l l ò

q u e u s i n t e r e s s i i a f e c t i

5 8 9 62 82

HS4CANTONS

comparacions. Per exemple , encara no he arribat a entendre per què la festa major de Sant Cugat se celebra per les mateixes dates que la de Rubí i la de Terrassa. Però el problema bàsic no és aquest. A mi, m'agtadaria saber quin és el pressupost que dest ina l'Ajuntament de Sant Cugat a la festa major. He sentit a la ràdio que l'Ajuntament de Terrassa ha apostat per destinar un total de 35 milions de pessetes a aquesta data tan assenyalada. Jo no vull que Sant Cugat es gasti 35 milions en una festa que dura quatre dies, però crec que la competència és un mal que s'ha d'evitar. Sens dubte l'espectacle i la festa major, en majúscules, que oferirà Terrassa atrauran més d'un sant-cugatenc i això no s'hauria de permetre . Àngels Gonyalons amb Mònica Green, Maria del Monte i Els Pets, són alguns dels plats forts que es podran veure a Terrassa. Com podeu comprovar, l'oferta ven per a tots els públics. Però, com sempre a Sant Cugat, encara no he sentit cap nom que pugui ser un plat fort, a excepció del pregoner. / P.C. Sant Cugat.

ELS/CANTONS Divendres, 21 dejuny de 1996 Opinió 13

La llotja

Canal 38 TVSC

Aques t any, coincid in t amb la festa major, Televisió de Sant Cugat

complirà el desè aniversari. Deu anys han passat ja d'aquell primer dia en què una unitat mòbil, una DKW situada en un turó de l'Arrabassada, va emetre les primeres imatges de televisió local en el nostre municipi. Eren els anys de l'esclat de les televisions locals, i a Sant Cugat, com en altres poblacions, també naixia de l'empenta d'un grup d'afeccionats aquest nou vehicle de comunicació. L'ànima i fundador d'aquella iniciativa va ser Roman Ventura, encara avui al capdavant de l'emissora. Per primera vegada, molts santeugatencs van poder seguir a través dels aparells el ball del Paga-li Joan d'aquell 1986. Havia arribat la nova televisió, una televisió diferent d'aquella a què ens tenien acostumats fins aleshores. Era una altra manera de fer que provocava i trencava els esquemes freds dels guions i els horaris. Calenta i real, on la improvisació i l'espontaneïtat eren les estrelles protagonistes. Era un nou mitjà que volia però no podia, sobretot quan intentava assemblar-se als seus germans grans. I és que les televisions locals han nascut, des del principi, amb l'enterrament pagat.

Ho han fet fora de cap normativa ni legislació que les empa

rés. No han tingut cap marc legal que els permetés un desenvolupament digne; no són legals, sinó alegals. Ni tall ni peix. Això, durant molts anys, ha fet que el col·lectiu tingués moltes mancances, sobretot econòmiques i, de rebot, tècniques. Els inversors, sempre temerosos davant la incertesa, no han arribat mai a ser suficients i, lògicament, això ha incidit en cada una d'elles. Més programació i més cobertura és el que ha demanat sempre el ciutadà, com també moltes empreses comercials a les quals els resulta impossible anunciar-se en cadenes d'àmbit nacional. Però la por i el desig de tenir-ne el control per part dels diferents partits polítics ha provocat que, durant aquests anys, no s'hagi arribat a acords en la seva definitiva legalització. I, d'aquesta manera, les televisions locals, més de dues-centes a tot l'Estat, continuen sent l 'aneguet lleig dels mitjans de comunicació que coneixem fins ara.

El futur, però, sembla que està a punt de canviar. Al damunt de la taula de negociacions del Govern central es troba el projecte de llei que, un cop aprovat, ha de fer el pas definitiu per regularitzar cl marc d'actuació de les cadenes de televisió locals. La qual cosa permetrà que a q u e s t e s pugu in assolir les fites més desitjades

IOSEP MARIA CABRERIZO

en l 'àmbit local. Podríem dir que és molt probable que es converteixin, si és que encara no ho són, en plat cotitzat per molts... sobretot per a les formacions polítiques, que ja senten la flaire de la presa. Semblant a les emissores de ràdio locals. Per sort, aquesta vegada és

molt possible que pesin en les decisions finals els condicionaments de Maastricht: reducció, retallades, liberalització, priva-tització... o sigui, eliminar despeses. Aquesta premissa per complir el tractat fa suposar que es deixarà pas a la iniciativa privada, que, en definitiva, seria el més lògic en un mercat de lliure competència com el nostre. Amb les televisions locals, doncs, sembla força improbable que torni a repetir-se la burla històrica de les concessions de les emissores de ràdio locals; municipalitzar-les va ser tant com menysprear els possibles dèficits que aquestes han acabat provocant en els ajuntaments, i, a la vegada, també, permetre que poguessin ser controlades tot i ser ens públics... la majoria, avui, són dependents d'un partit o altre i es cou de mala manera. Espero que el futur de les televisions locals no sigui pas el mateix.

Tenir mitjans d'informació i comunicació local escrits, radiofònics o de televisió ens serà

FESTA MAJOR 1996

cada cop més necessari. Són els únics que poden omplir el buit que deixen els grans mitjans i que poden donar el servei que no és rendible per a les grans cadenes o rotatius. I per encarar el futur de Sant Cugat, i no perdre de passada part de la nos

tra identitat, hem de mentalit-zar-nos que cal donar suport a aquestes iniciatives. Per això, avui, després d'haver superat aquesta mena de travessia del desert , cal felicitar Televisió Sant Cuga t per aques ts primers deu anys de vida.

L 'Acudit

66

La finestra

In memoriam" IOSEP MARIA IAUMÀ

Se'ns ha mort José Maria Valverde. En Phomenatge del mes passat, ell ja sabia que li quedava poc temps de vida, però ni en l'acritud tan cordial ni en les paraules (que, com els clàssics, ensenyaven i divertien alhora) no va deixar traslluir gens ni mica de tristesa.

Per què aquest professor-poeta ha estat tan estimat? (De poetes i de professors n'hi ha a cabassos.) És difícil d'explicar, perquè Valverde no conreava-ni les idees ni els estils més à lapage. era catòlic fins al moll de l'os, feia versos (si podia ser, rimats, per guardar-los a la memòria), era més partidari de la correspondència a mà que del telèfon i no tenia ni cotxe.

Una amiga m'ho resumeix així: "Ens quedem sense un model d'intel·lectual compromès." Perquè Valverde, a més de conèixer millor que ningú la literatura, l'art, l'arquitectura i el pensament europeus, va ser capaç de prendre una postura política radical: es va

enfrontar sol -a la Universitat de Barcelona no el va seguir ningú-al franquisme dels anys seixanta (el tecnocràtic de l'Opus, ell que havia format part de l'intent renovador democratacristià de Ruiz-Giménez). El gest el va obligar a emigrar a Amèrica del Nord, i allí encara es va radicalitzar més: hi va veure sense disfresses la hipòcrita monstruositat del nostre món ric, avançat i modern. Des d'aleshores es va decantar totalment per la defensa dels pobres. No trencant amb el passat, ans al contrari: trobant més raó de ser en el seu cristianisme, en l'art i en el pensament. Els bons poetes canten les veritats que la societat (convertint-los en patums i posant-los medalles) intenta per tots els mitjans de trivialitzar.

Sentim-nos orgullosos d'haver viscut uns anys vora d'un home així. Proposo que posem una placa a la casa on vivia, fent-hi constar les obres que hi va escriure: les "nostres".

Sobre nyaps EDMON AMILL

-M'amoïna la proliferació dels nyaps i em sento molt incòmode davant la seva persistència. Fins ara, creia que vivíem sota la influència de la síndrome del nyap, nova i nefasta malaltia incipient. Però he descobert que la seva existència no és pas recent i que, contràriament al que pensava, està avalada per una llarga tradició. Per exemple, t'has fixat en aquest gran nyap rodó?

-Sí, naturalment. Però fa tan temps que és aquí que forma part de nosaltres. És l'evidència de la nostra lògica fal·libilitat i el temps s'encarrega de convertir els nostres actes erronis en justificables.

-El fet, però, és que el nyap continua sent un nyap, malgrat tot. -En aquest cas depèn de si te'l

mires des de fora o a la tarda des de dins. La seva condició de nyap és inversament proporcional a l'atracció que produeix. Creu-mc: el profit que ha proveït i proveirà l'admiració de la famosa rosassa gòtica en la façana romànica del monestir és prou concloent.

EIS4CANT0NS

La prova méa dura Més de 400 a lumnes s 'han examina t aquesta setmana a l'Autònoma per intentar superar una prova ijuu els permetrà estudiar o no a la l ' imersitat. Aquesta xifra suposa un M'ï dels estudiants que van començar ( ' () l .1 l'octubre. l'Imui /'> Societat 14 Diifndrrs. SI dt juny de 1<Mfi

m F e s t a Major 96

Gerard Claret serà el pregoner per la seva "vinculació" a la ciutat

El violinista obrirà dijous un programa frenètic integrat per més de 150 espectacles

El violinista santeugatenc Gerard Claret donarà dijous el toc de sortida a una festa major que concentrarà, durant tres dies i mig, més de 150 espectacles i activitats de tot tipus or-

CKUACKRNADAS

ganitzats en col·laboració amb la majoria d'entitats de la ciutat. El programa de la festa -que, segons l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, és cada cop "més participativa"- opta per una

fórmula segura: mantenir les cites tradicionals i consolidades -el ball del Paga-li Joan i el concurs d'arrossos, per exemple- i oferir activitats per a totes les edats, gustos i hores del dia.

Només quedava revelar la incògnita del pregoner, l'únic element de la festa major que sempre s'aconsegueix mantenir en secret fins a l'últim moment i "que em deixen triar a mi personalment", destacava dilluns l'alcalde, Joan Aymerich, en la roda de premsa tic presentació del programa de la festa. I ,a resta, pràcticament, va a càrrec tic la comissió de testes. li l \ iiilinista (ierard ( aaret respon als requisits que han reunit els pregoners dels últims anys i que resumeix: és un professional de "prestigi" en el seu àmbit, la música. fa cl pregó tic forma "desinteressada" i està "\ inculat" a Sant Cugat. Les mateixes condicions a que responien l'actriu línia \ i-larasau, el tennista Alex Corretja <> la periodista Susanna Griso, per citar-ne alguns. Cofundador de l'Orquestra Nacional d'Andorra, (ierard ( llaret fa disset anys que \ iu a Sant ( aigat. Durant aquest temps, ha tingut temps de fundar amb el seu germà, el també músic I -luís ( Üarct. cl concurs de música de cambra i instruments de corda que porta el seu nom. i que se celebra anualment a Sant ( lligat, i ha estat assessor i col·laborador de l'Ajuntament i altres entitats en esdeveniments musicals. l'.l v i o l i n i s t a i n a u g u r a r à , d o n c s , la

festa major que comença dijous vinent i que durant tres dies i mig -més curta que l'edició anterior— paralitzarà pràcticament la ciutat. líl gruix de l'oferta el formen les activitats que any rere any s'han anat consolidant i que, o han estat sempre tradició, o s'hi han convertit. És el cas del ball de Paga-li Joan, que es farà el dissabte 29 a la una del migdia als jardins del monestir; el concurs d'arrossos, que ja ha demostrat àmpliament que la plaça Barcelona és petita; el concurs de pintura ràpida, organitzat en homenatge a Francesc Cabanas i Alibau, la trobada ge-gantera, la tercera edició de La botiga al carrer o el castell de focs, que per primer cop es farà al nou barri de Coll Fava. "Això demos

tra que Sant Cugat s'ha fet gran i ara podem triar espais més oberts i amb menys veïns."

L a dificultat d'escollir

A banda d'aquests actes, que es converteixen en puntals de la programació de festa, cl programa s'omple amb més de 150 activitats organitzades en col·laboració amb les entitats i associacions que prometen tres dies frenètics. Jordi Gonzalez, cap de l'àrea de

cultura i joventut i membre deia comissió de festes, resumeix l'oferta com a "equilibrada". Hi ha poques novetats: potser una de destacada és la recuperació de la cita amb la cançó catalana a càrrec de Josep Tero, que homenatjarà l'escriptor Joan Salvat-Papasseit.

Com és habitual, estan previstes activitats esportives, espectacles infantils i sardanes cada dia, una fira d'artesania i la fira d'atraccions. Falta l'oferta noc

turna, per a la qual s'ha optat per les tradicionals orquestres al Pla del Vinyet i a Coll Fava que garan te ixen , segons Gonza lez , "gresca suficient" i un "bon nivell de qualitat". La festa major, finalment, serà escenari de dues cites importants per al món de les entitats: els Castellers de Sant Cugat passaran dels assa-jos a la presentació oficial en públic i el cor infantil i juvenil celebra el cinquè aniversari amb un concert.

Inaubmhos al pte Un grup de membres del CASC van demanar a la sessió del ple de dimarts que l 'Ajuntament doni suport a un insub-mís q u e jutjaran la setmana que ve a Terrassa. També volen que el consistori suprimeixi les places de l\SS. l·líinti 21

180 persones assagen el uPaga-li Joan'

À x i T . I . S C v S T r K R A

- S a n t Cugat -

Unes 92 parelles, entre adults i nens, estan fent els assajos per ballar la dansa santeugatenca per excel·lència, el Paga-li Joan, durant la festa major. (Cinquanta parelles d'adults i 42 de nens assagen des de la setmana passada el ball del vano i el ram. Segons Asensi Giménez, que els dirigeix, el Paga-li Joan s'ha recuperat a Sant Cugat "per fortuna, perquè havia pensat fins i tot que podria desaparèixer". Giménez està molt satisfet de veure com els santeugatencs es preocupen per recuperar aquesta dansa ancestral, de la qual es desconeix l'origen.

Els assajos fins ara s'han fet a Ics pistes poliesportives que hi ha davant de l'escola Joan Maragall. Però des de dimecres, l'escenari s'ha traslladat al mateix lloc on es farà el ball: la llotgeta del monestir. El Paga-li Joan es ballarà el dia 29, quan acabi la missa al monestir. És l'única ocasió en què Joan Aymerich treu la vara que l'acredita com a alcalde.

L'esbart presenta el grup Mediterrània

- S a n t C u g a t -

L'Esbart Sant Cugat presenta avui el grup Mediterrània, la nova secció de l'entitat creada perquè els nous balladors sortits de l'escola de dansa tinguin l'oportunitat de participar en els espectacles i per recuperar també les coreografies de les primeres èpoques. L'estrena oficial del grup es farà aquesta nit, a les deu del vespre, al parc Torre Blanca i amb l'acompanyament musical de la cobla La Principal de Llobregat. Entre altres danses, la secció dirigida per Oriol Canas ballarà Xarxes i rems, Catalònia, Faran-dota provençal \ V Espunyola. Amb aquest nou grup, l'esbart tomarà a portar als escenaris les creacions de Salvador Melo, el que havia estat el primer director artístic de l'entitat Segons Josep Barrafon, un dels balladors, "aquesta és la idea inicial, però no es descarta que més endavant es muntin noves coreografies en la mateixa línia". /S.B.

U X i( AYIX >NS Du, >K/I,,. 2! (l·imix f/r I'>'"> Societat 15

n t ï t

La junta del CMSC convoca assemblea de socis per a P11 de juliol

Slii debatrà exclusivament la constitució i funcions de la cooperativa La j u n t a d i r e c t i v a de l C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat ha decidi t convocar f ina lment l 'assemblea general de socis que li havia reclamat insistentment el sector crític de l'ent i tat per deba t re un únic punt: la const i tució i func ions de la c o o p e r a t i v a Pi d 'en

( j ' . i i \ ( : i . k \ \ [ n s

- Sant Cugat -

I ..i junta directiva ha cedit finalment a la petició del sector crític després que un total de 1 .SI signessin la sol·licitud que es va tel" arribar a la direcció demanant la cclcbiació d'una assemblea general. Segons ha explicat LI aquest setmanari el president de l'entitat, Ramon l'ros, "la junta assumeix la petició formal d'aquests socis i per tant convoca l'assemblea", que se celebrarà el dia 11 de juliol a dos quarts de deu del vespre a la ('asa de Cultura per debatre exclusivament la creació de la cooperativa. La intenció de la junta -i en aquest sentit s'han iniciat reunions amb representants del sector crític- és elaborar "un document de consens" per evitar, segons Pros, que l'assemblea es converteixi en un "guirigall". El president del club assegura que, entre els punts d'acord, hi haurà l'esmena dels

Ramon Pros

errors formals que s'han produït en el procés de constitució de la cooperativa i no avançar, temporalment, en la seva formalització. L'assemblea general de socis de

Xandr i i la seva vinculació amb l 'entitat . FI pres ident del c lub, Ramon Pros , ha conf i rmat a aquest setmanar i que l 'assemblea se celebrarà el dia 11 de jul io l . Tots els socis seran convoca ts a t ravés del but l let í in tern de l 'entitat .

Iiiliol serà prèv la LI I.I I cm:ió de la

i imita del mes de seieuibie, que

'* serv irà per convocai fm mal ment

les eleccions :i :.i |iini.i. \ partir

d'aquí, i un cop claborai el cens

cicctoi'Lil. s obrirà cl període de

presentació de candidatures tlns al

Ml de setembre.

Secció d'atletisme

l Valira banda, els socis que participen en les activ irats d'atletisme del club han decidit coiisrituir-sc en secció, amb un responsable tècnic. Israel Luque -que ja n'era l'entrenador-, un vocal, Josep Quintana, i cinc representants més. La decisió es va prendre en una reunió que es va fer la setmana passada, convocada després que hi haguessin diferències de criteri sobre la secció entre els dos entrenadors. Durant aquest any. unes noranta persones, entre nens i adults, han participat regularment en les activitats d'atletisme.

J u d i c i a l

Vist pe r a sentència el cas de la família mor ta en accident

Demà fien sis anys peralpresumpte culpable

L'acusació particular de la família santeugatenca Aznar-Vallès ha demanat sis anys de presó i deu anys de privació del carnet de conduir per a Juan Manuel Ron Villar, com a presumpte culpable de l'accident que va provocar la mort d'un matrimoni i dos dels fills. El fiscal demana, en canvi, trenta dies d'arrest major, una multa de 5 0 . 0 0 0 pessetes i una indemnització de 78 milions de pessetes per als familiars de les víctimes. El cas va quedar vist per a sentència dijous passat, al jutjat número 16 d'afers penals de Barcelona.

S.B.

- Sant Cugat/Barcelona -

El tels VLin passar al desembre del ln<>_\ al quilòmetre _'3 de l'autov in de l'Ametlla del Vallès. al Vallès ()nental. L'acusat conduïa en direcció a Barcelona quan va perdre el control del cotxe i va xocar frontalment amb un altre vehicle que anava en direcció contrària, en què viatjav a el matrimoni Aznar-Vallès. A conseqüència de la topada van morir la parella, dos dels fills i racompainanr de Ron.

El fiscal demana que l'únic fill supervivent sigui indemnitzat amb 3.400.000 pessetes per les seqüeles que pateix arran de l'accident i amb cinquanta milions més en concepte de pèrdua dels

sens progenitors. Sobre la causa de l'accident, els

perits Lisseguren que v LI ser eon-seqiiciK I.I de l'excés de v elocitat de l'ac tisLit. j;i que el rev olt on es v ;i produir "presenta problemes LI paí tir dels 120 quilòmetres per hora". L'LICUSLICÍÓ particular, se

guint aquesta indicació, va afirmar que "la carretera tenia Ics seves dificultats, però no hi hauria hagut cap problema si Ron hagués anat a cent quilòmetres per hora", i va demanar una pena per un delicte d'imprudència temerària. El fiscal va qualificar el fet de falta d'imprudència amb infracció dels reglaments. Finalment, l'advocat defensor va considerar que no quedava provat que la causa de l 'accident fos l'excés de velocitat.

QUITACIO A SANT CUGAT

ois*' ,Ï»GV $s

&*&*£&*> KV Ï^Z

'CUkSSeSÏW&RTIDrS

QUALIFICAT."

*kwm -i

I IP ï^íiWiWPBl m,f:

ÜÜL is ;< jn^HHHi ; r

AMB LA GARANTIA DE:

msm HÍPICA

SEVERINO

1 IDIOMES • TRADUCCIONS

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS A WAY-IN RIUS I TAULET, 2 Pral. la Tel.: (93) 674 82^5

16 Societat ELS4C4NIONS Divendres. 21 de juny de 1996

F e s t e s

La plaça del Coll i el Pla del Vinyet tindran revetlles per Sant Joan

Els avis del casal organitzen el segon concurs de coques

La nit de diumenge a dilluns serà la més llarga de l'any. El solstici d'estiu se celebra des del principi dels temps amb festes en què el foc és protagonista. A

ribada de l'estiu, la música, el cava i la coca acompanyen la celebració de la nK de Sant Joan moderna. A Sant Cugat, l'Ajuntament ha organitzat algunes

més de les espumes, que anuncien Car- revetlles perquè els santcugatencs pu

guin passar la nit més llarga al carrer. Les recomanacions en una festa on el foc té tant a veure són inevitables. La Generalitat ha editat un pòster amb el títol de Revetlles amb precaució.

ANGKI.S GASTI IKRA

Al centre de Sant Cugat, l'Ajuntament ha preparat dues revetlles, perquè tothom en tingui una més o menys a prop. La placa del (loll serà escenari d'una de les testes de Sant Joan. amb una discoteca mòbil que s'hi instal·larà perquè els veïns puguin ballar i fer gresca. La coca, de llardons o de fruita, i el cava, van a càrrec dels participants. La revetlla a la placa del C-oli començarà a les on/e de la nit.

Per a la revetlla que s'ha organitzat a l'avinguda Pla del Vinyet. en canvi, s'ha optat per la música en di rec te . Kls Nois de la Mare, un grup santeugatenc que ja és habitual en les festes populars que es fan al municipi, animarà la revetlla que s'hi farà. Kl parc de Torre Blanca, a més, s'ha convertit ja en un punt de trobada on l'Ajuntament acostuma a fer festes d'aquest tipus. És aquí on es fan molts concerts populars durant la festa major. La revetlla al Pla del Vinyet començarà a les dotze de la nit.

El col·lectiu de la gent gran de Mira-sol ha organitzat una revetlla al casal que començarà a les onze de la nit. Es repartirà coca a dojo. També a Mira-sol,

E1M Dibre Gegant, a la Casa de Cultura

\ M ; I J . S GASTI'KR.\

- Sant Casat -

El sisè Llibre Gegant de Sant Cugat, que es va crear en una festa en què van participar més de 2.000 persones al mes de maig, ja es pot veure a la (lasa de Cultura. L'exposició del Llibre Gegant es \ a inaugurar dimarts, en un acte que va presidir la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa.

En el llibre es recullen aproximadament unes 200 històries, acompanyades dels dibuixos que van fer diferents artistes santcugatencs, alguns d'ells alumnes de l'Escola Municipal d'Art. A més de les il·lustracions que hi ha al Llibre Gegant, al voltant s'hi han col·locat 25 dibuixos que

l'Associació de Veïns de Mas Ja-ner ha preparat una festa amb coca, que es repartirà de franc, i l'actuació de l'orquestra Coctelera. La revetlla es farà al restaurant Mas Janer.

A les Planes també s'ha muntat una revetlla popular a la plaça de Creu d 'en Blau. La festa començarà a dos quarts de dotze de la nit, i hi haurà un concurs de balls de saló, disco mòbil i es repartirà un còctel i cava entre els assistents.

No només s'ha d'aprofitar la nit de Sant Joan per tastar la coca. El Casal de la Cient (iran de Sant Cugat ha organitzat el II Concurs de Coques, que es farà el dia 26, tot just abans de la festa major. Les coques participants optaran a dos premis: la coca més bona i la més original. Segons les bases d'aquest peculiar concurs, que l'any passat ja es va fer amb força èxit, les coques no han de sobrepassar els dos quilos de pes, i s'han de presentar una hora abans del concurs, perquè el jurat pugui tastar-les. Els ingredients, la forma i la decoració dels dolços depenen dels creadors. El jurat dirà quines han estat les millors coques en cada categoria dimecres a les cinc de la tarda.

La direcció general de Pre-

La Generalitat recomana precaució quan es manipulin els petards. Foto: JA. MULA

venció i Extinció d'Incendis ha editat un pòster amb recomanacions per evitar disgustos durant les revetlles. Entre d'altres, el fullet aconsella no utilitzar els focs d'artifici a la vora de líquids inflamables, ni encendre ' l s a prop de la cara o el cos. També

recomana posar terra o sorra, com a mínim deu centímetres de gruix, abans d'encendre les fogueres. Així mateix, s'aconsella tractar amb molta cura els focs d'artifici quan s'hagin de manipular i comprovar que estan ben apagats.

E x p

La tinent d'alcalde de Serveis Persona/s, Àngels Ponsa. fulleja l'edició del Llibre Gegant del 1996. Foto: XAVIER LARROSA

es refereixen a la Eesta del I Jibre Gegant. A l'exposició hi ha, a més, un videoprojector perquè es puguin veure les diapositives que recullen imatges de la

festa. Els visitants de la mostra del Llibre (Jegant podran veure a més un audiovisual que explica cl procés d'elaboració i enquadernació del volum d'a

quest any. El Llibre Gegant es podrà veure fins al dia 7 de juliol, i durant la festa major, l'exposició quedarà oberta matí i tarda.

Els castellers es presenten oficialment

À.c. - Sant Casat -

La colla castel lera de Sant Cugat es presentarà demà oficialment com a associació en un acte que es farà a les set de la tarda, a la plaça de Barcelona. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, rebrà els representants de la nova entitat, i durant Pacte, Joan Aymerich els lliurarà els escuts que portaran a la camisa de l'uniforme els membres de la colla castellera de Sant Cugat. Els castellers faran un pilar de quatre amb anxaneta.

La presentació de la colla per a tot el poble es farà el dia 30 de juny, dins els actes de la festa major. Els castells s'aixecaran als jardins del monestir. La colla castellera va néixer a finals de l'any passat, i primer va utilitzar els locals del Club Mun tanyenc . Aviat, però va desvincular-se'n per constituir-se en entitat pròpia. Els seus membres van redactar els es-tatus de l'entitat i el mes passat van fer una assemblea. La intenció dels castellers és trobar socis pa t roc inadors que aportin diners per poder tirar endavant les activitats de la colla. A més, es reepaten diners amb la venda de samarretes i dels butlletins. Els assajos es fan a l ' ins t i tut d ' e s tud i s secundaris Angeleta Ferrer.

La carretera de Cerdanyola s'engalana

A.C.

Els establ iments i els veïns de la carretera de Cerdanyola han decidit convertir el carrer en un dels més macos del municipi durant la festa major. Per això, fan una crida perquè els veïns pengin tanta roba vella com trobin a casa a les façanes dels edificis. L'objectiu, segons expliquen els veïns en un comunicat, és tapar totes les parets exteriors del carrer i aconseguir guanyar un dels premis que concedeix l 'Ajuntament als carrers més guarnies. Els comerciants de la carretera de Cerdanyola han comprat mil metres de roba que penjaran a banda i banda del carrer. El dia 29 de juny, els veïns i comerciants de la carretera de Cerdanyola faran una revetlla popular al carrer, que es muntarà amb les aportacions de tots els veïns.

LA QUALITAT

Cava CARTA NEVAD.

semi o brut FREIXENET

Ginebra 3/4 GORDON'S

Coca de fruita i pinyons, cabell d'àngel, crema

o pinyons 500 g OPEN

BELL'S Whisky 75 cl

BELL'S

NO S OBLIDI!!! EL DISSABTE DIA 22 DE JUNY

GRAN XOCOLATADA I JOCS INFANTILS

ELS ESPEREM !!! OFERTA VÀLIDA FINS AL 25 DE JUNY DE 1996

18 Societat Ü S 4 C A 1 Y I W S Divendres, 21 de juny de 1996

I m m i g r a c i ó

In tintin rodona de divendres i els tallers de dissabte als jardins del monestir van ser els actes centrals de la celebració del cinquè aniversari de Vallès sense Fronteres. Fotos: XAVIER JA RROSA

Anècdotes i tradicions de Vallès sense Fronteres S Í I M A BARROSO

- Sant Cagat -

( n a vintena de persones de nacionalitats diferents associades a Vallès sense Fronteres van reconstruir la història de l'entitat en una taula rodona titulada Vallès sense Fronteres: cinc anys de convivència. Kn el col·loqui, que

es va fer divendres a la Casa de Cultura, els ponents van recordar en primera persona diverses anècdo tes dels inicis del grup de suport als immigrants sorgit ai 1991, a Ics Planes. Moderats per l 'impulsor de l'entitat, Vicenç Fisas, els magribins més antics del col·lectiu van explicar la visita al palau de la Ge

neralitat, on van ser rebuts per Jordi Pujol, i la carta amb què el príncep Fel ip es va disculpar per no poder acceptar una invitació per vistar les Planes. La resta de ponents -magribins , catalans i una f rancesa- van descriure Ics diferents activitats de cada secció de l'entitat, des del grup de dones fins a

l'assessoria jurídica, orientada amb la filosofia "d 'ajudar els immigrants perquè siguin ells mateixos els qui resolguin els seus tràmits legals", segons va explicar l'advocada Marisol Batalla. Aquest objectiu d 'es t i mular la participació activa en la societat d'acollida és també cl del grup de dones i ha es ta t

l'obsessió de Fisas, un cop superada l'època de la regularització i les dificultats legals més greus. La celebració del cinquè aniversari de Vallès sense Fronteres va continuar dissabte amb un partit de futbol, una mostra de cultura magribina i un concer t del grup de rai Las Es-trellas.

SQUASH

Cafeteria Restaurant

Agraeix l'èxit

d'acolhda que

ha tingut el

nostre menú

diari de:

950 Pts. Club Sant Cugat C/Sant Jordi Te l . « 7 4 8 8 6 2

N'ME aWHMi

la

•te

| | PI. Barcelona •• Tel. 675 52 46

Vine • ««adir de la terrassa d'estiu

BELLATERRA

CERDANYOLA DEL VALLÈS

LA FLORESTA

MIRASOL

SANT CUGAT DEL VALLÈS

RESTAURANT CAN EDO

RESTAURANT CAN OLIVÉ

REST. EL VIEJO ROBLE

REST. RANCHO EL PASO

MASJANER

LA PONOEROSA

BAR ENRIC

LA NANSA

EL PORTALET

HOSTAL DEL GALL

LA PALTA

CAN AMETLLER

CHEZPHILIPPE

CANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

SNJPPER'S

GRANJA BAH EL MONESTIR

C Lleó XIII

Av Flor de maig, 122

C' Altamira, 36

C' Pas Estació, !5

Z: Guadalajara, 14

C Victòria, 18-20

Pg. Baixador, 8

Ctra Sabadell, 47

PI. del Df. Guardiet, 14

Rambla Can Mora, 24

Camí can Ametller, s/n

Placa Pep Ventura, 5

O Endavallada, 10

O St Antoni-olaca Barcelona

C/ Enric Granados, 7

Placa Aiigusta, 2

t , : v J4 24

580 88 39

691 73 55

674 38 03

674 23 15

589 25 71

674 10 20

699 11 52

538 54 68

588 42 81

589 5011

674 91 51

674 94 84

589 18 25

675 52 46

Carn a la brasa i

Cuina de mercat

Peix i marisc

Cuina catalana, banquets

Cuina variada

Braseria

Entrepans i menús

Paelles, marisc, Iregid

Pizzeria, cuina catalana

Menú, carta i degustació

Frankfurts

Cuina mercat

Cuina francesa/menú diari

Cuina i música autèntica

Cuina casolana

alçots Dijous tancat excepte festius

Oberl tota ia setmana

Tancat dium, nit i dilí. no festius

Tancat dimecres tarda

Tancat diumenge

Tancat dimarts nrt i dimecres

Tancat diumenge-drlluns tarda-njr^

Tancat dissabtes excepte reserves

Obert tots els dies

Especialitzat en bacallà

Tancat diss. migdia i dium.

mexicana. Tancat dBuns

675 311 41

589 54 92

Braseria

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'ÀVIA

MESOMENVS

BAR REST. EL M O U

a Sani Antoni. 13

C/Eliei Rogent, 14

Plaça Pep Ventura, 3

674 05 85 Cuina catalarVmtemac Servei de bar

5893823 Mexcà-menú català

5891740 Menú diari i prod. bene

Obert «I migdia

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15200 6970652 Cargol llauna/arròsnenra

LACARBONEWA C/VML8 675 14 51 Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA Placa Monestir. 1 5842332 Creps. amarades, menú» Obert oedadw

EL TOST C/AHons Sala, 9 58915 02 Marisc, menú, cuina mero. Recer» a patir de les I Z h

REST. PANKA CONTENTA Pa. OUbartia, i 5890607 Cuina de mercat Obert lot el dia

PARADAI FONDA Rbta. Can Mora, a/n 589 26 97 Cuina catalana OHuns vespre tancat

C/6aix«daderAt>a,20 6741675 Lanoetraeep.es qual». Tancat diumenges n«

BAR RESTAURANT EL MESON

BRASERIA PEL taERCAT VELL

Placa Octavià, 5

Placa Pere San, 6

674 to 47 Braseria i cuina de mero.

5895240 Calçotada Obert tot el dia

LA PASTA BOTXA C/A*ansSala,24 8 7 5 1 5 0 3 Pitzerta. crapena TanoatdHuna

C/Indústria. 27 8751402 Creperia bretona Menú de dilunsa divendres

Mf·roiFBMj·MC CAPrTÀNCOOK

& Santa Engràcia, 15 58929 71 Can«ai»asa.awa PI.Uuls» J_ SW 6161 Cwlna colonial Obert let» el» dies

SQUASH C/Sant Jordi, 33-35 5 8 * 1 4 9 6 Caaste»ta.ptass,meBÚ Pasta aeeca

Camí Can Ganxet. 47 5 8 9 5 0 8 3 Menú dwai i entrepans ObeUtota la setmana

_f*: 9991026 Menje* caselem Wmiennaanoat

BtSTHOCAfÉ

ITALIANS 3

Rbla.dslCeser,87 67S5586 Àmpliaflama a"in>»»im Oejnsnas tanca

Sant Bonaventura, 6 674 64 33 Menú diari

EL80ESMAIS

LAMUSCLER»

Pica. Dr. Gents, 2 6741027 Tapes variades i cnnvtiets Tancat diumenge

Sant Bonaventura, 14 6750905 Entrepans Tancat diumenge

CELLER STA. MARIA

TERRA MAR

Santa Maria. 17 67528 97 Embat»» 1 9 » t é » I « r e a Tancat dimecres

PARADA

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

fi Untin

\d> / S

PI. OcMà, 5. W.f74W47«í27«

SfWTCUBffOaWLlfS

V CUINA OE MERCAT ESPEC EN BACALLÀ

C/ Xercavins, 8 Td. 69» 05 W • 588 42 81

08191 RUBÍ (Barcelona)

Lanoetraeep.es

ÏLS4CAYI10NS Divendres, 21 de junyde 1996 Societat 19

Ensenyament

¥160% dels estudiants de COU esperen els resultats de la selectivitat Una mitjana del 75% d'alumnes ha aprovat el curs als centres privats

Uns 640 alumnes de COU de tos els centres de secundària de Sant Cugat han passat des de dimecres una de les proves més dures de la vida estudiantil: la selectivitat. La prova d'accés a la universitat s'ha fet aquesta setmana a la Universitat Autòno-

ÀNÍÍKLS CASTUERA

- SaM Cugat -

Les diferències d'aprovats entre els instituts públics i els privats són força notables. Mentre que dels alumnes que han fet el COU aquest curs als instituts Angeleta Ferrer i Arnau Cadell, tot just la meitat han pogut fer les proves d'accés a la universitat el mes de juny, el percentatge als centres d'ensenyament privat augmenta considerablem e n t . Així, per e x e m p l e , al col·legi Viaró han aprovat el COU un 75% dels alumnes que van començar el curs al setembre. La mitjana d'aprovats de COU en els últims anys és del 80%, i d'aquest percentatge, un 90% aprova la selectivitat entre el juny i el setembre. A l'escola La Farga, per exemple , el percentatge és molt semblant. Ent re un 75% i un 80% dels alumnes han aprovat el COU al juny en els últims anys, i la xifra d'aprovats al Pinar ha estat d'un 75%.

Aquests números contrasten amb els dels cen t res públics d'ensenyament. A l'institut Arnau Cadell, només 76 alumnes d'un total de 167 han aprovat el COU abans de les dates de se-

ma de Bellaterra, i un 60% aproximadament dels alumnes que van començar el COU al setembre s'hi han pogut examinar perquè ho han aprovat tot al juny. Ara, esperen els resultats, que podran consultar als centres de secundària.

ELS QUE S'EXAMINEN

Centres Alumnes COU

Arnau Cadell 167

Angeleta Ferrer 122

Viaró 136

La Farga 74

Ei Pinar 70 Pureza de Maria 56

lectivitat del juny. A l'Angeleta Ferrer, aquest percentatge ha estat una mica més alt, del 50% aproximadament.

Segons els responsables dels cursos d'orientació universitària, aquesta xifra és més baixa al juny perquè hi ha una bona part dels estudiants que s'han d'esforçar per aprovar assignatures que no havien superat en els cursos de BUP. Així, centren els seus esforços en aquestes assignatures que han de repetir, i després, al setembre, afronten les que no han pogut aprovar del COU.

"Es més difícil aprovar cl C O l ' que la selectivitat," segons el cap d'estudis de l'escola La Farga. "L'examen d'accés a la universitat és més una prova per

Alumnes selectivitat

76

60

96

57

58

29

superar els nervis". Fls alumnes que hagin sabut controlar els nervis i els que no, coneixeran els resultats de la selectivitat a finals de mes. Kls alumnes podran consultar les llistes que es publicaran als centres de secundària. A més, se'ls enviaran els resultats dels exàmens per correu.

El primer examen va ser el de les assignatures obligatòries del COU: llengua, literatura, història i filosofia. Després, se n'han fet les optatives. A partir del dia 17 de juliol, els que estiguin interessats, poden saber la Universitat on han estat admesos a través del videotext que hi ha al Servei d'Informació Juvenil. Aquest servei de consulta funciona des de l'any passat.

I'.alcalde, el director de la Joan MànigaII i els arquitectes durant un moment de la visita.

El nou edifici de l'escola Joan MaragaQ no

s'inaugurarà fins Nadal ANCÍKLS CASTUKRA

L'edifici on hi haurà el menjador i el gimnàs de l'escola Joan Maragall no podrà quedar enllestit fins al novembre, i s'inaugurarà, segons les previsions, durant les vacances de Nadal. Els arquitectes de l'obra i el director de l'escola, Ismael Ixcina, van acompanyar l'alcalde, Joan Aymerich, i la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, durant la visita que van fer al centre. L'edifici, que es va començar a cons

truir l'agost de l'any passat, tindrà dues plantes. A la inferior, hi haurà el gimnàs, i a dalt, s'hi posarà el menjador. Segons va explicar el director del centre, Ismael Ixcina, les obres s'han endarrerit per tres motius. En primer lloc, l'estudi que s'havia fet del subsòl no era el correcte, i, en conseqüència, es va haver de refer el projecte. A més, els tràmits perquè FECSA soterrés un transformador es van endarrerir, i. per últim, les pluges que hi va haver a finals de l'estiu passat van impedir que es poguessin avançar Ics obres.

Més de 3 0 0 pares es queixen per les taxes

del conservatori La matrícula ha pujat d'un 25% respecte al curs passat

La v i d a s o c i a l

ANGKLS CASTUERA

Un grup de 300 membres de l'Associació de Pares d'Alumnes del conservatori Victòria dels Àngels ha adreçat una carta a la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, en la qual demana una explicació per l'increment dels preus de les matrícules per al curs vinent. L'augment dels preus de la matriculació supera el 25% respecte al de l'any passat a la majoria dels cursos.

En la carta que l'Associació de Pares farà arribar a la tinent d'alcalde Àngels Ponsa, els pares manifesten "la preocupació i la disconformitat amb les taxes que regiran l'escola el curs vinent".

Els pares argumenten que el proper curs s'introduirà el grau mitjà als ensenyaments del conservatori, i per això s'ha rebut una subvenció de la Generalitat Per això, no entenen l'augment dels preus, sobretot "si tenim en compte que el curs anterior l'increment ja va ser molt important". Els pares demanen a Àngels Ponsa que s'expliquin "en un termini al més curt possible -abans de finalitzar el curs acadèmic- quines han estat les raons que han portat el consistori a prendre una decisió tan difícil d'entendre per a molts de nosaltres". L'Ajuntament es gasta 60.000 pessetes l'any per cadascun dels alumnes que estudien al conservatori. Ara mateix, hi estudien 480 alumnes.

Una edat que val un sopar. Més de vuitanta persones van celebrar divendres a la nit un sopar ben especial: la trobada va servir per reunir els santeugatencs que van néixer el 1956 i que, per tant, compleixen 40 anys aquest 19%. La impulsora d'aquesta idea va ser Manoli Vergara, una santeugatenca que tenia ga

nes d'ajuntar-se amb el major nombre de coetanis possible. El sopar, que va acabar amb un gran pastís i ball, es va fer al restaurant Can Cabassa Casta-fto i va ser un èxit. Els quarentons ja estan pensant a trobar-se d'aquí a deu anys, quan en facin cinquanta. /À.C. Foto: XAVIER LARROSA

20 Societat ELS-íCArVIONS Dnendres, 21 de juny de 1996

C o n s u m Vida s o c i a l

Productes per als cabells. La nova botiga Cabells, situada a la baixada de Sant Sever, va obrir les portes fa unes setmanes per oferir als seus clients productes per als cabells amb la qualitat dels professionals, a

preus assequibles per a qualsevol butxaca. A Cabells es poden comprar xampús, suavit-z a n t s , v i t a m i n e s , l a q u e s i escumes, a més de productes d'estètica en general. Foto: XAVIER LARROSA

Molts nens van partir ipar cu la festa d'inici de vacances de l'Associació de Propietaris i Veïns. Foto: XAVIF.R LARROSA

Festa infantil d'inici de vacances a la Floresta RlITH Boi.UNíiKR

L'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta va tornar a celebrar diumenge passat la festa d'inici de vacances destinada principalment als més menuts del districte. Els nens van

gaudir d'un espectacle de titelles de la companyia Vergés, pallassos i animació amb cançons populars. Més de 200 persones, entre pa

res i criatures, van assistir a la festa. Tothom va rebre berenar i també es va celebrar un sorteig de joguines.

El president de l'Associació de Propietaris i Veïns, Jesús Martínez, va recordar que aquesta celebració "ja s'ha convertit en tota una tradició a la Floresta". El regidor de Descentralització Territorial, Xavier Cortés, també va assistir a Tacte i en va destacar la gran participació.

Cirurgia » OR. FERNANDEZ UOTOS Cfrw#a gamm, apwrs» « 9 » » * , ASS> Previsss-SstWító. Av TÏKMblaoea, 2-B. 2n,At Saní Cagat.» 5 8 9 4 7 0 6

Consull. Centre Mèdic • CENTRE MÈDIC SÀBAT CertfScstis d» «mdwr 1 atmes. MeoX*)» interna. Sasetterépí*. awnisa« Rt»iBt#, 2, antet. 1a Sant Cugat tir «74 1$ 2 6

Dietètica-Nutrició • MAFUARIUSSQtEB Acupuntura, nutrició, dietètica Stores càrt-

Francesc Morsgas, 25>i7, tr 2a. Saní Casal, « 8 8 9 1 3 07

• DRA. M. DQWNGO GAU.ART MfxSeina general, oarteSea. Ol*ms. tS-meotw i ditet, hoS* oJíwírtgodsB. BWÉF-vaftafe 21 . $« («* .ÇmtxgK. Vty4

Mtotm»* „„„„„„„„,. •CENTRE D-0»ESr»T i Mm-OMA ESTÈTICA »a . Anna R, C»Rtà * D», ftoswto &*.-gSnMi·Df». UafnOíircJ» C w * ) M » &m\ ! ! *< •« * *» . Av Hm*.

S a r t & ^ «S88 43 67-089 48 <»

Fisioteràpia • 8GFlAROiiAMSmé -fe»é»tr*S», A W i S N » «H8II&I* *%*»

& VDà.49 a»mCm«t -g 674 4872

• GRF-QAB»ffiT RECUPERACIÓ FUNCIONAL

fa, raasaatga latapèuhcposfotofB. G«we* ftien|JtSt$«W9*fl8&. Po««((iicT«nsW««» S*MCU9«t B 980 M M

Metge capçalero

ii8:wrT,«fcAy,Tijt«M«w«a-o,3t-ro«. SantCugaí,

»90B»t0«o'Uip»rtf24H

• Or. «CMITÇeftRAT «ARRKSA

Mútues

Odontologia * ADEVIUL CLÍNICA DENTAL DR. PESRO VILIALVAADESA* «ataaifattfea Cífranoastelute* I p m àwftCuffa. 1T8741HN

, 21, tt*ixt».S^:;Stt9*t

•<yNIC*t»NTAl.AtrTRAN

t«ôa>ijptwi|tti>ii|i(*wfti*jto.t Avf&ii«#i»M,3H>9»t « • StttteugHt «07»tr *"

icr. • ORA,UOC««)0 Ctiraca doni»» Mana. todèncta Francesc Mofssa», 5.«í«»sw!t; gat »6740Í«f8 . ^ / ' '

• DFU..M.JAB»e$A*l** Clínica dental Df a et* 9 -<3* t 1640 fe

« 674 2 * 05

Oftalmologia • CENTRE OE Oftatmotagià. C#w«l í

CV Santa. Mena, W- Oae* t r 58» s i 0 6

Ortodòncia Oforinolaringoleg

Pedagogia Logopèdia

«ttmm<Mtk|w*)fa#»> <S Sant» Mw* 8,

•CLÍWCA 0RTOOÒNCÍA 0 OS»

Or, Mmíto. 2S. 3H* Cagat » 589 45 86-675 28 <2

• DB.CARLOSROSSETTI Odaotofaffa nens 1 atíutts. «Mft, t««a> 8ada. 20,1í3a. Santi "

•ORA. EUGÈNIA F0È3M30UW PfcAPfc Pediatria. Sareta£,Cata Sated *gnip,MUT M E D I A T A * C**fHft)ff>, 32, IMa santCüga» « 8 8 0 3 1 tS

• MLAR CANOSA ÚSEDA Padiatna - Medicaria aUeltttwfrt. A* Te* «ablanca, 2 -S, 3rpts. SantCug*! 0 674 57 96-6893648

·CMA.ANNAPU,ê ifIÍC*L|)eS PetSstría V4aíi<*!3àttífMttpft».Hna»«-Batfe 21,1«rpfs 3s«C«a«, «SO» 39 OS-875 47 99

Podologia •«íOSEPM-fReiXEDES ü s ^ B « **t>«<*. o*WÍ». fltanW*» Of*

Hawwttwtwst*, â»4l75>900801ÏJ»

T

Psicologia • CENTRE OS. PÎCOLOSIA Ct ÍNlCA T«BB)ms<fa(MBrw«aí8e i de )e paria. Nens adotas»** i aduíttt, A». OSaittiyaíl 3r1a SattCag» V 674 36 73

• CARMELA CASTItXO

\ « a , S-7,1ï 2a Sant Cugat WS801S15

•<a»lTlïE jsSKfcTfftAI»!* O®. VAttES Psicologia, p*q«àtria. togooèíSa. Ptaçs Dr, 03845,5,2n, 3a, Sant Çygat. y 68» 4 0 61

« M . A N T < » a A E D M A R D O CARD O N A í>3ioottKtia cltnica, Rtito. Can Mút»,1 San* Cugat «5004344 .43006 as

•ORA.PAIER» ï»»fcdBç»». AneWat, dd^xîú, * ta*ats !te ralaoíó, ItBBtDíns a fadOlesóèrtCïl psleo-tanàpía.MDfascommgudes FrartcescMo-ragst. 25.27, in 1a. Sant Cugat « 0 7 4 0 8 03-418 4048

Pulmó i cor •Dr-JC^NVALiDEPeRASCOI*-BAS Puteíioof.ttajof 36,2n, Sant Cagat «67*00 25

Tocoginecologia -Obstetrícia

•Dt.JUANJOSéG<í«IKCAiaí-ZA Oftsíetrt*!* I #9«<wíog», r*»«» «<»»»«-gwdas. Prane«9c tópregas, 5^-Sï, tf 2a. SantCât t f S 8 0 1 3 0 7

• D r a , « ( t A M A R T Í Í Í g Z M E » N A OBatatnciïígirteCDtogía, «ofatconwngutíBB. F»í«BeeMt>tasps,È&·27, «3a , Sant Cu-^ t t S 8 > 1 8 0 7

A« <Sa«*)«ya, Í Í . 401a, Swtt Ctsa« -P SOB 4Q 08. Partioutar 674 74 00

• rmíNRJQUECAYUeUl FONT

y0|4 [ f8^t^J^«4» i m i

Av;ío«^*(f»^ft3t»,Sw«Ctj()«t - s>

*• l 'Ü ISP l . . •'; .«...:..',.. . 1 ^

Traumatologia • m> 4t>AH CASANOVA SA\»

TeaurtuMstoçía. ortoaéctta. ASC, Ptaviaas.

A* tOHÎfattUK*,»«, 8 a - m Saítt Cugat «9891» 80

««Tif^se »JC«EPDOMtNGOPECB Ttauçoatotogia, wtopédta. Asastímcíftïaí ttl«8», f*Wt»S9, «fc^tS<f f t S í ^ n i C ^ fw**in«>,2*,2s-t0 Sar tOjgst« 8 0 0 1 8 8 0 ^

« DR. FERMIN ARAMBURO Cswgü anopèdíca trg«w»^(te>. *K>*' HSS cotwiRgactes. C/ <^-«^>Jp, t f í ' Sant Cugat, » 674 43 í 34

CENTRE DE

REHABILITA

CIÓ

FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

C/ Sant Antoni, 74

Tel. 674 74 !7

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínu .t i Psiquiàtrica

Servei d'orientació i Tractament de les addiccions

Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA

Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat del Vallès

(Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax589 35 18

HS<Í CANTONS Divendres, 21 de juny de 1996 Societat 21

A n t i m i l i t a r i s m e

Un grup d'uns quinze insubmisos va desplegar unti pancarta reivindicativa en el ple de dimarts. Foto: S.lí.

El CASC vol que l'Ajuntament demani l'absolució d'un insubmís

Ivan Amorós serà jutjat dimecres que ve a Terrassa S.B.

Una quinzena de membres del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) van anar al ple dimarts per demanar a l'alcalde, Joan Aymerich, que l'Ajuntament faci efectiu el "suport als joves insubmisos del municipi" que s'oferia en una moció aprovada el 16 de gener. Dimecres que ve jutjaran per insubmissió a la prestació social substitutòria (PSS) el santcu-gatenc h a n Ambrós, i el CASC va exigir que l'equip de govern demani "per escrit al jutge l'abso

lució de Fencausat". Si finalment és condemnat, el CASC vol que es demani l'indult d'Ambrós. Aymerich va respondre a la peti

ció recordant que "l'Ajuntament no pot variar els mecanismes legals sobre l'objecció i la insubmissió". A les recriminacions per haver "denunciat" Ivan Ambrós quan no es va incorporar a la PSS, l'alcalde va contestar que "si no ho hagués comunicat" l'haurien jutjat a ell. També va puntualitzar que no s'eliminaran les places de PSS a l'Ajuntament per no vulnerar "els drets dels qui volen feriu". Amb tot, Aymerich va dir que

Ambrós té el seu "suport moral". De la resta dels grups munici

pals, només IC-Els Verds va recordar que havia votat en contra del que el CASC qualifica com a "moció descafeïnada". El PSC i el PP no van aprofitar el tom de paraula que se'ls va oferir.

Ivan Ambrós es presentarà a judici dimecres i rebutjarà "els dos codis penals", tot i que preveu que el jutge decidirà aplicar-li cl nou. El mateix dia, jutjaran també Fin-submís rubinenc Salva López. S'ha convocat una concentració, a partir de les 11 del matí, clavant els jutjats de Terrassa.

F.ls toves de les Planes van celebrar la inauguració del Local jtnr amb un piscolabis. Foto: XAXIF.R LARROSA

L'esplai Esclop obre el Local jove de les Planes l Tn assaig dels (Castellers de Sant ( àigar i un aperitiu van obrir dissabte l'activitat del I ,ocal jove de les Planes, a la placa de la (Creu d'en Blau. El nou espai està gestionat pel grup de monitors Esclop, que organitza el lleure per a totes les edats al centre cívic. La creació de nous grups de nois ha deixat el local

gramcs per als jo\es d'entre l.i i 20 anys, que es fan els dies laborables, al vespre. A més. l'espai estarà obert les tardes dels caps de setmana i servirà com a lloc de trobada espontània per als adolescenrs. Segons el president d'Esclop, Rafa Gómez, "les activitats per als joves són proritàries a les Planes, so-

C o o p e r a c i ó

El ple crea la comissió del 0,7% un any i mig després de proposar-la Uoposirió protesta perquè no hi és representada

Ha passat un any i mig des que el ple, el 13 de desembre de 1994. va aprovar per unanimitat la creació d'una comissió per administrar l'ajut al Tercer Món. Les eleccions, les vacances i altres circumstàncies han anat retardant la realització de la proposta. Finalment, dimarts es va sotmetre a votació la composició i el funcionament d'aquesta futura comissió. Tots els grups van votar-hi favorablement, tot i que l'oposició va protestar perquè no hi podrà participar.

Síl.\l\ H\RR()S() - Sant Cugat -

La comissió de cooperació de Sant Cugat estarà formada per l'alcalde, Joan Aymerich, la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, la regidora de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury, la cap d'àrea de Serveis Personals, Àngels Seix, i quatre representants de les ONG.

L'objectiu de l'organisme serà triar, d'entre les propostes del Fons Català de Cooperació, els projectes a què s'ha de destinar l'ajut de Sant Cugat al Tercer Món -extret del pressupost municipal i de donacions privades-. Així ho estableix la moció que dimarts es va aprovar per unanimitat al ple.

Malgrat que tots els grups polítics representats al consistori van votar favorablement el text. IC-Els Verds, el PSC i el PP van fer constar la seva disconformitat pel fet que no se'ls hagi inclòs en Fes-tructura de la comissió. Segons el portaveu del PSC. Àngel Casas, "ja s'ha fet en altres casos, com el de la Torre Negra, i s'ha demostrat que funciona".

L'acalde, Joan Aymerich, va contestar que "no es pot convertir una comissió de treball, que ha de ser operativa, en un moviment assembleati". En aquest sentit, Aymerich va recordar que la comissió ha de ser paritària, "és a dir, que si s'afegeixen tres representants polítics, se n'hi hauran de posar tres més de les ONG, i així aniríem multiplicant".

S o l i d a r i t a t

La Floresta recapta més de 2 0 0 . 0 0 0 pessetes per a Pato

Rin H BOLI.INCKR

- La Floresta -

Un total de 223.000 pessetes van ser recaptades durant el festival benèfic que es va celebrar el diumenge 9 de juny a la Floresta. Aquests diners es van recollir per a Pato. una noia de disset anys que té càncer limfàtic. Pato està en aquests moments en tractament i els diners ajuda

ran tota la família a passar aquest mal pas. Els diners es van recollir al llarg de tot el dia a les pistes poliesportives de la Floresta. on es va celebrar cl festival. Més de vint grups de música hi van participar de fornia gratuïta i es va muntar un servei de bar. També es van recollir diners amb el dinar que es va organitzar al migdia i al qual hi van assistir més de 2.Í0 persones.

petit, i el nou espai permetrà ampliar els tallers i pro- bretot per la situació geogràfica del barri". / S.B.

22 Societat ELS /OVNTONS Divendres, 21 de juny de 1996

La r a d i o g r a f i a

E S P L A I T E K A N

Snoopy, KJA i actualment Tekan són la successió de diferents esplais que han volgut atendre infants i joves en el món del lleure a Les Planes

Problemes de monitors i de falta de nens i locals no han permès donar continuïtat als diferents esplais del districte

L'esplai Tekan aglutina la història del Yoluntariat de les Planes des del 1984

FRANCESC CARBÓ

Data de fundació: el 1993 com a esplai Texan. Hi ha hagut esplais precursors des del 1984 Socis: 60

Quota: Ï.OÒÒ al mes (cobreix totes les activitats que es fan) Adreça: centre cfvic de les Planes, al carrer Molí

L'esplai Tekan té una llarga història de grups i de persones que han treballat pel lleure a les Planes. Des del 1984 fins al 1989, el nom de Snoopy va aglutinar el primer grup que va fer activitats per engrescar els infants en una èpoques en què no existien tantes ofertes lúdiques al barri. Mesos més tard i fins al 1993 el

KJA (Kol·lectiu de Joves d'Aquí)

emprenia una nova etapa en que diversos joves portaven el pes del lleure on era difícil destriar edats i fer activitats partides. Ja el 1993 i amb cl nom de Tekan s'engega un grup que amb una curta interrupció ha arribat fins a l'actualitat Un nom que es va escollir d'un monstre de la natura, un ninot alegre i simpàtic que un dels responsables de l'època va suggerir. Del 1993 al 1995 es va obrir a in

fants de 6 a 14 anys que es trobaven els dissabtes per fer activitats

diverses. Paral·lelament, la consolidació del grup de joves és un fet i els que són més grans es formen per esdevenir futurs monitors. Sorgeixen, però, problemes de monitors i de falta de mainada que marquen una nova pausa en les activitats de l'esplai Tekan. No obstant, a partir del gener d'enguany Eva Gonzalez, Núria García i Esther i Xavi Miró reprenen el fil de Tekan per projectar-lo cap al futur. Ja fa sis mesos que treballen amb un grup de

20 nens del barri. S'han adherit a l'Esplac (Col·lectiu d'Esplai de Catalunya) per rebre cursets i estar connectats amb totes les activitats que els diferents esplais catalans duguin a terme. Es troben al centre cívic de les Planes, on tenen un petit espai on guarden l'arxiu i el material bàsic. Les activitats les fan a l'exterior o aprofiten les sales més grans del centre. Aviat traslladaran la seu al local del Casal de Joves on guardaran la història dels protagonistes.

ELS4CANTOÍSS Divendres, 21 de juny de 1996 Societat 23

La r a d i o g r a f i a

E S P L A I T E K A N

Promoure la convivència, el respecte mutu, la creativitat, la participació activa, el desenvolupament i la personalitat del nen i el respecte a la natura són els objectius generals de l'esplai

Des del gener passat l'esplai ha iniciat activitats, fora del districte, amb mainada i vol consolidar el grup de joves

El grup vol donar una resposta de continuïtat a les necessitats de lleure al districte

F.C.

- L M

"No volem fer activitats que es facin a l'escola; són massa repetitives i cansen la mainada, que ef que necessita és sortir", ha comentat Xavi Mirú, un dels monitors de l'esplai. Per aquest motiu, els quatre responsables actuals van decidir que les activitats serien sortides de dia o de cap de setmana fora de les Planes i que

la programació la farien anual, ja que així els ho demana l'Ajuntament de Sant Cugat, del qual reben una col·laboració econòmica. Tekan pretén organitzar acti

vitats que tinguin profit per a la vida quotidiana dels infants. Es vol que el nen o nena ho passi al millor possible tot po-t enc ian t -ne l'autonomia i l'adquisició de la pròpia responsabilitat. Paral·lelament, intenten aconseguir la cohesió

del grup fent gimcanes o jocs grupals o treballant per la integració de nens amb síndrome de Down o deficiències motrius. Amb aquests objectius espe

cífics, i que es fan arribar a ta mainada de 6 a 14 anys, cal avançar cap al respecte i la creativitat, la participació activa i la convivència per donar solidesa al grup. Enguany van fer una trobada

conjunta amb esplais catalans

a Sabadell, on es va recuperar la Festa de la Cuca. Han sortit per Collserola i s'han desplaçat amb autobús de línia per participar en activitats que s'han fet al municipi, com la plantada d'arbres i l'espectacle Màgia i música que va tenir lloc a Mira-sol. Aquest cap de semana vinent

aniran a Vilada, i per Sant Jordi van ser convidats a conèixer l'ambient del CASC sant-cugatenc.

De cara a l'estiu seran els mateixos monitors que organitzaran casals d'estiu a les Planes. No seran com a continuïtat de l'esplai, ja que els que han vingut durant el curs s'ajunten amb els estiuejants. El grup de joves ja té més

història i està més consolidat. Des de 15 als 18 anys surten i fan múltiples activitats. Alguns dels que són més

grans ja es formen per esdevenir monitors.

ELS4CAINTO]>S

24 Classificats

/ ) / ' ; • I:I/KS, -'I dt juny f/f 1996

guia pràc tica

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 589 29 29,589 35 35

• SUPERMERCAT VILARÓ 539 .15 82

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. C: Sabadell, 23. Sant Cugat 674 69 45

Tel urgències

• LA FAUNA. Rambla del Celler, 35-37 674 13 05

•ANTENEX C/ Àngel Guimerà. 2

• COPY-GRAFIC C; Can Matas. 8 fi 75 36 53

• COPISTERIA THER C' Sant Antoni. 24. 533 74 42

•JORDI MERCADÉ C' Creu. 5-8. 2n 3a 5à'j 05 5' c 308 49 45 :3

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbla. Ribatallada 6-5 589 49 12

• DANIEL CALATA-YUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a 675 18 03

• SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg. Habana, 41 Mirasol 675 32 97

• MARTI FINET MIRA Rbla del Celler, 89 3r 3a 569 30 65

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 589 44 I I

• JOSEP M. CASAS MEDINA Av. Torreblanca. 2-8 despatx. 1F 675 11 61

• D G . D ASSEGURANCES Rambla del Celler. 95. 6754203-• DOMÈNEC AVALA

SANT C U G A T

GESTIÓ, S.A.

Servei d'assessorament

administrat iu.

Assegurances

generals i

administració

de finques.

(/ Sontiogo Sussinyol, 3? Tel. 58917 02 Fax: S89 27 74

C/ Carme, 31 674 71 42

• J.G. ASSOCIATS

PI. Barcelona. 9 - baixos 675 30 12

• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ C/ Montserrat. 37 5B3B366

•SAGARRA Ci Endavallada. 22 674 01 60

•TUBAU C; Latorre. 14 674 12 35

•AUTOESCOLA CASAS C/ Martorell. 47 674 14 97

• FILACAR Ctra Cerdanyola. 8 589 09 91

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra Cerdanyola, s/n 589 20 0O

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra Cerdanyola, 67-71 785 33 00 • PÀRQUING TORREBLANCA Av Torreblanca. 2-8 - local garatge 58924 81

A L U M I N I 1 VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAX 675 28 61

Sant Cugat del Vallès

• BAR GRANJA CANDIM C/La Mina. 19

• BAR MUSICAL Ka-raoke La Bohèmia Av. Catalunya. 14 675 24 03

•CEYLAN C/ Castillejos. 9 569 64 55

• GRANJA LA SORT C/ de la Sort. 3 67526 64

• MERMELADA EXPRÉS C/ Valldoreix, 56 589 II 85

•CABANAS O Santiago Rusinol. 54 674 06 43

•CUGART C/ Torrem de la Bomba, 14 K74 4.1 M

•CICLES CARDONA C/ Valldoreix, 41 674 15 09

• CELLER CAL CABALLU Nova ubicació: C/ Plana Hospital, 3-5 674.0169

• VINS NOÉ, S.A. Baixada Sant Sever. 4 589 13 83

• INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca. 9 50940 79

• J.P. PARRA C/ Enric Granados, 15- local 7 $830642

Mercat Torreblanca, pdes 1 6-1.7 575 JO 65

Mercat Torreblanca. pda 104 559 14 'í?

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5 575 13 89

• ARMAN'S Plaça Augusta 2

* \

• PAPIOL -VENDA I NETEJA C/ Cànovas del Castillo. 4 674 6500

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 674 50 48

• C L . DENTAL BANARES C/ Francesc Moragas. 8 - 2n 674 IS 77

• CUINES JAUME DÍAZ Rbla. del Celler, 17 674 74 49

• FOAP SA. BANYS Cl Rius i Taulet, 27 674 0SO3- 675 56 54

• SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del R ioc /1 núm. 61 Can Barata 5 3 6 0 2 4 3 . _ .

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91 67A2S02_

•T1EN21 C/ Valldoreix. 44 674 7(64

• TOBELLA Cl Santiago Rusinol. 49 674 06 57

• VILAR ELECTRO-LLAR, S.A. C; Santa Mana. 20 569 02 71

•COAP C/ Villa, 22 5 3 9 2 ! !5

• L ACADÈMIA C/ Balmes, 39 675 44 56

"HÍÍSCCl·W

Feirer i Guardia, a'n 'el 589 00 01 Fax 674 24 86

^619-: Sa-t Cugal òel VaUès davant TV2I

• MUSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica), piano i teclats electrònics. Harmonia i composició. 67521 81

• MÚSICA I DANSA FUSIÓ Cl Cànovas del

Castillo. 20 583 26 19

• WAY-IN C/Girona 16 C/Rius i Taulet 2, pral. Sant Cugat 67432 15 a 674 06 33

•NOVAULA Cl Valldoreix 22 Sant Cugat 674 038 /

• PATUFET C/ Sant Jordi, 22 674 12 39

• SPRINT IDIOMES C/ Francesc Moragas, 8 56922 64

• TRINITY Rbla. Can Mora 18 675 22 0)

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Camí Cnst Treballador s n 674 14 53

• ESPORTS TERRANEU C/ Sant Antoni, 15 674 62 02

•SQUASH SANT CUGAT C/ Sant Jordi, 33-35 67498 62

• GIMNÀS SANT CUGAT C/ Anselm Clavè 20 Baixos 675 03 51

•UESC C/ Cànovas del Castillo. 9 575 23 90

•SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça Quatre Cantons SN Tel 674 3C S1

• C A L C R I S P I N C/ Santiago Rusinol. 23 674 03 08

• ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3

• EUROPA C/ Alfons Sala. 24 6 Z 5 5 2 6 0

• EL PONT C/Girona. 3 6Z5Ú! 75

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 674 I j f l l - 675 1820

• FLORISTERIA SANT JORDI C/ Sant Jordi. 39 674 10 53

• ROSA M. SEGURA C/ Santa Maria, 8 589 64 75

•FLECA LA GARRIGA. Obert tot l'any Rambla del Celler, 15 "74 7KH<

• FLECA MARÍ Plaça Borràs, 1. Mira-sol

• LA LIONESA C/ Valldoreix, 79 674 07 7!

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler. 93 674.7263.

• J . LLAMAS Cl Valldoreix, 14 67413342

• ZOOM. Centre de la imatge C/Santa Mana. 14 675 56 74

• FUSTERIA EBENISTERIA. £99 67 48_-374 70 66

EBENISTERIA LS C/ Camí de la Creu, 14 - baixos 1a

"9 4 ' 5 3

• ANTONI CAMPOS C/ Francesc Moragas, 21 674 08 32 _

• J . MIRET Mercat de Torreblanca. parada 1-42 6 7 5 5 3 5 3 .

•GERD Plaça Pere San, 9 674 00 60

• SUPER-NATURAL G'AnseJn Clavé, 1. Obert també ofesaMe tarda 675 59 53

-;^ • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 674 75 98

• HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 569 00 45

•HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts CaBares-Frea La Pelaria 6746385

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 674 11 4fl

• FINQUES BACHS C/ Hospital, 41 589 03 07 -Fax 589 11 04

•FINQUES GIRONELLA Penada fHospM, 10

VICOMCA

COMUMTATS DE

PROPIETARIS

C7 Sant Antoni , 10

(Plaça Barcelona)

T 675 17 01 .

F I R O M E 6747?S4

• FINQUES SAKA C/ Valldoreix, 60

• RIVER IMMOBILIÀRIA» SERVICE PI. Octavià 589 54 54

•FINQUES SANT CUGAT C/Dr. Murillo. 14 674 0897

• FINQUES SERIN Plaça Augusta, 4 - baixos 6741ZH4 Fat 674 •< 81

• ÒRGAN Plaça Octavià. 7 674 32 08

•ARENASAN Especialitats en lloguers. Endavallada 21 bxs. TeL 589 45 66

• FUSTERIA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 569 33 00

• PROGRAM ACCÉS C Santiago Rusinol, 14 675 15 56

• VALLÈSTEC-NOLÒGIC Plaça Unió, 3 5833300

INSTRUMENTS DE MÚSICA MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

•TALLEDARICOMA C/ Balmes. 11 674 58 62

•GAROEN ROCAMORA C/Llaceres. 12 674-36-94

• EURASIA TOYS Plaça Coll. 9 674 47 04

• JOGUINES MARGA C/ Santa Mana. 44 674 15 32

•ANNAFUSET JOIES Cl Santiago Rusinol. 45 589 50 72 565 50 12

• JOIERIA AUGUET Cl Santiago Rusinol. 40 674 58 54

•JOIERIA MIREIA'S C/ Valldoreix. 33 674 9<l 40

• JOIERIA SPADA C/ Balmes. 39 -1 rd ta . 589-55-49-

• SANBER-5 Cl Anselm Clavé, 20 674457 .1

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 C/ Valldoreix, 67 A 589 4742

•ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 C/ Major, 33 (Junt Monestir) 674 01 74

' *4mmz • RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador. 47 - torre 674 4223

• MARMOLES I GRANITOS GUIMAR C/ Stravinski. 8. Pol. Can Jardí. Rubí 588 0501

• MARMOLES SANT CUGAT

iMARMOLESRUBIsi

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

Ctra. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

C ; Can Fatjó dels I Aurons - C/ Campoa-

mor, 12- Nau 3 675 51 08

' ATELIER BLAU Av Torreblanca, 2 589 13 3!

•MARCS VALLÈS C/ Vallès. 23 675 4S 43

• SOLSONA Cl Rosselló. 2 589 32 89

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FOAP C/ Rius i Taulet, 27 674 05.03.

• SUMINISTROS VALLDOREIX Cl Mossèn Jacint Verdaguer, 107 674 (4 90

• CARRE MOBLES Cl Francesc Moragas, 33 674 09 9 5 - 6 7 4 1550

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C/ Santiago Rusinol, 37 - C/ Major, 6 589 22 32

• EGA MOBLES C/ Cànovas del Castillo. 2 - local 2 5890014

• MAJIK Cl Sant Jordi, 29 - Rbla. Can Mora 5890266.

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 539QÍL2!

•ARWENBOUTIQUE C/ Elies Rogent, 52 5896163

• BLUE MOON C/Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 6Z5J267

•CAMPMANY C/ Valldoreix, 16 C/Martorell, 15 674 14-82

• ESTELA C/Santa Maria. 18 675 53 09

• PAPARAZZI PI. Dr. Galtes, 2 675 08 52

• TOT PUNT C/ Sant Antoni. 19 674 00 97

• VORAVIU Sant Antoni, 25-27 5898855

•CASTELLVÍ HONDA C/Rosselló, 15 5B932 11

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 5892649 . ._ .. .

•T.M.G. Taller* Cl Borrell 6 TgUEax.6743475

•T.M.G. Exposició I

Alfons Sala 36 Tal 675 5653

•RANGO10 C/Pous, 13-local 1 67&S7SS-

• VALLÈS NET Cl Sant Ramon, 4 674B9 1B

• MAVI objectes de regal i bijuteria C/Alfons Sala, 12 Botiga 3 675 04 54

• FIOTTO Cl Sant Jordi, 32 589 06 05

• THE CARTOON CENTER C Martorell, 1 - cant. C/ Santa Maria 589 7028

• LA FESTA Cl Santiago Rusinol, 8

• CONSTRUALPA

C/ Santa Mana, 9 - 1 r 1 a 589 0151

•CONSTRUCCIONES Reformes - Torres -Noves 6746108

•D4 CONSTRUCCIONS C/Valldoreix, 10 674 6598

• MARCOVE Cl Sant Esteve, 29 674 05 07

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 589 1732

•SERRALLERIATIE-RRAI COMAS C.B. C/ Mozart, 9. Barcelona 218 1996

•TEIXIDÓ ÒPTICA Cl Sant Jordi, 30 589 4 4 9

• FORMAS PERRUQUERIA Cl Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) 675 400E

• PERRUQUERIA A. SAUNAS C/ Sant Jordi, 25

•TABOADA. PERRUQUERIA MASCULINA Rbla. Can Mora. 10 5395Z35_ .

• PERRUQUERIA CARNÉI BOSCH Cl Francesc Moragas, 29 569 6088

• PERRUQUERIA DURDAN C/ Santiago Rusinol, 2 - entl. 2 675 2 3 5 3

• PERRUQUERIA PRESENZA C/ Martorell, 20 .5894651..

• PERRUQUERIA PATRÍCIA MARÍN C/Sta. Joaquima, 18 674 0655

• PERRUQUERIA ANNA Cl Major, 14 67441-63

• PERRUQUERIA NUEVAIMAGEN ANAY ENCARNA Decoraciones, Limpie-za, aromoterapia St. Llorenç, 7 6746288

•COPERSE C/ Sant Esteve. 11 674 62 39 -908 93 63.81.

I

•FERRON Jardins i Piscines a Rius i Taulet, 20 674 68 47

• PNEUMÀTICS SANT CUGAT Cl Anselm Clavé, 16-18 6752853, 907230401 MÒbi

• INSTALACIONES A. ZAMORA, S.L. C/ Mossèn Cintor Verdaguer. 18. Valldoreix 5892638

• MANTSERV, S.A. ! Av. Catalunya, 18

• MAILING VALLÈS, S.L. C/ Sant Domènec, 10 - baixos 589 23 71

RESTAURANTS

•LABRASERIA PI. Pere San, 6 58952 40

•CUCARRÓ C/ Santiago Rusinol, 30 674 5580

•PERYBEN C/ Valldoreix, 45-47 6 7 4 5 3 3 5 - 6 7 4 5 1 0 4

• REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Cl Francesc Moragas, 6 67532 74

• REPARACIONS DE CALÇAT I copies de claus C/ Sol, 16 674 Hi) 87

• REPARACIONS DE CALÇAT I còpies de claus C/Sol, Mercat de Torreblanca 674.0114......

•SABATERIA BOLONIA C/Sant Jordi, 24 •mapa**

•TATERS C/ Sant Antoni, 62 6755606. .

•AUX-VYD Cl Alfons Sala, 50 «M170Q

• TALLER ELEC-TROSOL C/Sol, 19 « 7 4 * i « l •TALLER MECÀNIC P. CANALS C/ Sant Llorenç, 27 fi 74 fi3 fi? .

•TALLERS TORNER Cl Plana de l'Hospital, 35 67469.50

•TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 674.5301

• ÜNEA DIRECTA Cl Enrique Granados, 15-local 8 5890374

•TINTORERIA SANT CUGAT C/ Sant Antoni, 1 K7411IO

•TINTORERIA SANT CUGAT D'Sanfego Rusinol, 35 674 11 <M

•TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatallada, 34 67SL2Z2B-

•TINTORERIA SANT CUGAT C/Alfons Sala, 2 624A1ÍZ

• ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 5SS 4422. --67A5L51

• VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca 563JU12S

• USSIA TOURS C/ Plana de l'Hospital, 10 5836150- £ajL5aaí2£S_

•CANSALADERIA JULIANA

C/ Francesc Moragas, 26 6740861

•ORNALLAR Cl Martorell, 59 -cant. Cl Alfons Sala 675 44 96

ÀTICS • ÀTIC DÚPLEX. Zona Mercat Nou. 120 m2 + 20 m2 terrassa, 4hab., saló menjador amb xemeneia. cuina «office», 1 bany. 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i climalit, pàrquing i traster opcional preciós. 22.000.000 675 33 55 - 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària).

• PIS ÀTIC. C/ Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m2 de terrassa. 1 plaça de pàrquing. 22.000.000 674 77 76 (Inmarba, S.A.)

• PROP MONESTIR. 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 6747254 . (Fincas Gironella)

ÀTICS NOUS • ÀTIC DÚPLEX-NOU. Zona C/ Solsona. Superi. const. 158,50 m2,3 hab., 2 banys, salo 30 m2, prems-tal.lació aire condicionat. parquet, armaris de paret, terrassa, etc. Piscina comunitària. 31.000.000 674 OS 97 (Fincas Sant Cugat)

• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Superi, const. 215 m2, 3 hab., estudi 100 m2. 2 banys, saló ampli, luxe. Preins-tal.lació aire condicionat, parquet. PVC, armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31.000.000 6Z4Q03Z (Fincas Sant Cugat)

•ZONA PARC CENTRAL Nou, 4 hab., amb armaris de paret, cuina «office», ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000 «74 7? «

ÀTICS OCASIÓ • A L A VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló, cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 K74 7H!it (Fincas Gironella)

• ÀTIC DÚPLEX de luxe. Zona C/ Àlvarez, 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 m2. Estudi en dúplex de 60 m2, terrassa. Barbacoa, tres places de pàrquing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000 6Z4J&3Z (Fincas Sant Cugat)

•ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab., menjador saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2. 23.000.000 6747254 (Fincas Gironella)

• ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 + 1 8 m2 terrassa. 4 hab., 2 banys, calefac, llar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat.

EIS^CAIVIWB Divendres, 21 de juny de 1996 Classificats 25 29.000.000 «746715 (Finques Saka)

•CASA EN VENDA Z.Can Cortés, 100 m2 + pàrquing, molt bon estat, terreny 500 m2.10.000.000 fiafiZü (Finques Saka)

• CASA A LA FLORESTA. 90 m2, 4 hab. + 1 hab. separada, jardí particular 200 m2, 17.000.000 R74 fí7 T.S (Finques Saka)

•FIROME Comunitats de propietaris r«w nm

• FIROME Venta pisos T fiTS 17 Hi

• CONJUNT RESJ-DENCIAL Set-Vall Valldoreix. A cinc minuts estació. Torre 235 m2,4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipada, 3 Banys, Estudi 30 m2, Garatge, Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i distribució al seu gust.42.500.000 Ptes

VICOMÇA-FIROME. T 675 17 01

• FIROME Comunitats de propietaris LÍ75 1701

•RROME COMPREM SOLARS zszsizm

•CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 IÍ754.1P4 (Finques Roca)

•SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas, to-talmente reformada, financiable, sin entrada. jAprovéchala! Trato directo. KMA7ni

•LOCAL 170 m2,C/ Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes ./mes. fizsnat (Finques Roca)

• ES VEN LOCAL de 500 m2.

• EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entrades a Sant Cugat, fàcil accés, càrrega i descàrrega fiZíüa.39 (Srta. Maribel)

•ZONA TORREBLANCA. Places de garatge

des de 1.700.000 674 7776

(Inmarba, S.A.)

ARENASAN

• PARC CENTRAL Pisos de 120 m2 ,4 hab., piscina comunitària i places de pàrquing. Preu a convenir. R74ÍWQ7 (Fincas Sant Cugat)

• PIS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional. 14.500.000 R7S43P4 (Finques Roca)

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 R74 1J fU • R74 11)11

(Serin)

• PIS PER ESTRENAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardi particular de 150 m2. Pàrquing i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000 674J2S4 ._ (Fincas Gironella)

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 + 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000. 6754324 (Finques Roca)

• PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 hab.. 2 banys complets, menjador saló, cuina «office»,

terrassa, calefacció...

«office», balcó, en-

(Fincas Gironella)

•SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000

(Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office», 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800.000


• SANT CUGAT preciós pis al d Alfons Sala, amb 3 hab., 110 m2, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'ember.19.000.000 wi ms K0 - wn wu (Foto Piso Cerdanyola)

•SANT CUGAT preciós pis de 120 m ! i 4 hab. A l'av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000


• SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m ! , 2 banys, cuina

calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000


• PARTICULAR, planta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habitacions, saló menjador, pati exterior. 2 trasters. Per entregar el 6/97.12.300.000 (de14a15'30h) ieLszísim

• APROP Cl Cànovas del Castillo. Té 160 ms, consta de 4 hab., saló menjador de 45 m', cuina «office», 2 banys complets, terrassa. Pàrquing. 32.000.000

(Fincas Sant Cugat)

• A PROP DE P. DE LA CREU. Pis de 150 m2, compost de 4 hab. dobles, cuina «office», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 nf\ Jardi de 120 m'. 37.000.000 674M3Z (Fincas Sant Cugat)

• FIROME Comunitats de propietaris T-675 1701

•FIROME Venta pisos 1-6751Z0Í

•C/.Mariné 130 m2. Menjador-Estar 35m2

3 Dormitoris (2 sui-te), 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safareig, Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 doble), Traster, Armaris en-castats, Calefacció, Fusteria exterior d'alumini, Jardí comunitari amb piscina. 33.000.000 Ptes. VICOMÇA-FIROME T. 675 17 01

• FIROME COMPREM SOLARS £4751701

• C/ DOCTOR MURILLO 130 m2, 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 nV, cuina «office», 2 places de pàrquing Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500 000 6Z4-57 04 • 1575 4.1 K>

(Imdesa)

• C/ RIUS I TAULET 160 m ;, 4 hab., 2 banys, saló-menja-dor, cuina «office», terrassa, plaça de pàrquing 27.500.000 674 57 04-675 4302 _ (Imdesa)

• a SANTIAGO RU-S I N O L U O n f , 4 hab., 1 bany. 1 lavabo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000 674 57 0» -675 4302 _.

(Imdesa)

• O VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 6Z4-OBSZ (Fincas Sant Cugat)

• OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4

hab., assoteUat, en casa amb jardí. seajàjíL

•P IS 110 m", 4 hab., 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 (J7.1 43 94

(Finques Roca)

• PIS DE 120 m», 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000 671J2J14 B74 11H1 (Serin)

• PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 m ! , menjador 20 m>, cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m*. ascensor, sol, tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000

(KSA Gestió Inmobh liaria)

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000 674 1204-674 11B1. (Senn)

• RUBÍ. Av. L'Estatut, edif. nou, 85 m2, 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3 000.000. Resta hipoteca. 5BB 40 17 -588 54 99 (Finques Val/honrat)

• RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 m', 3 hab.. molt de sol. 7 250 000

(Incusa)

• RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 m ! . De 4 a 5 hab., 2 i 3 banys, 2 terrasses Calefacció, gas, pocs veíns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous 14.200.000 580-40 17 -5M54 99 _

(Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. C/ Duran i Bas, 90 m ! , 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 m', places de pàrquing opcionals. 10.500.000

(Incusa)

• PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2, 3 hab., 1 bany, tot exterior. 11.500.000. B74 6ZJ5 (Finques Saka)

• PIS Z. CORREUS, 87 m ! , 3 hab., 1 bany, calefac, exterior, 2 pi. pàrquing. 18.000.000. BZÍ6Z.15 (Finques Saka)

• PIS Z. CORREUS, 90 m2, 3 hab., 1 bany, calefac, pk opcional. 14.500 000 BZÍ6715 (Finques Saka)

• jOCASIÓN! Directo propietario. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Financiación: 45.000 ptas./mes, sin entrada. A 14 min. de Barcelona.

• SANT CUGAT. Piso, part. apa r t , cerca estactón. jOportu-nidad! Diversas posi-bilidades de financiación, muy intere-

santes. Uamar al " ° ™ «1

•SANTCUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., balcón, exterior y soleado jOpor-tunidad! Uamar al 539 74 W

• SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. jOcasión! 5B9_8Z£1

•S'OFEREIX VIVEN-DA, nova,totalment equipada, per a compartir entre dues persones, a Castellar del Vallès (a 7 km de Sabadell i a 27 km de Barcelona). Trucar a les nits T 580 30 10

•BUSCO apartament de lloguer a St. Cugat. Màxkn45.000Ptes Teli. 588 61 02-908 94 99 54

ARENASAN Piso en Barcelona (Zona Gracia) C; Montseny, 5 Sup. 90 m2, 4 hab, bano completo, cocina nueva, Sal. com. parquet, terraza 40 m2, trastero, garage privació, 2 coches sumi-nistros cotr. recien pintado y reformado. Alquiler 115.000 ptas.

• PISO C/ Estapé. Sup. 70 m2, 3 hab., bano, cocina, galeria, sal-com., trza., tot ext., calefac gas, su-ministr. contr. Alq.65.000pts

• OUPLEX A ESTRENAR, C/ Santiago Rosiftol. Sup. 80 m2, 2 hab. dobles, bano, aseo, amplio sal-com., calefac.,acab., alto stand., Suministr. contr. Alq. SO.OOOpts

• TORRE AISLADA CON JARDÍN Y PISCINA. C/ Pere Mas (z.EI Pinar) Sup. const 100 m2, 3 hab, bariocomp., aseo, sal-com., con chim-hogar, cocina, lavad., garaje, trastero, barbacoa, suminist contr. Alq.135.000pts

OPORTUNIDAD • DESPACHO. C/ Sant Domènec ( jun-to mercado Pere San). Sup. 100 m2, con divisiones, total-mente iluminado, aire acondicionado, cale-lac , aseo, mobiliario, suminist. contrat., ideal para escuela. Alq. 75.000 pts

• PISO. a Abat d'Avinyo (Z. Monas-terio) Sup : 80 m2, 2 hab. dobles, bano compl. amplio sal-com. Cocina, lav. parquet, tot. ext.calf. gas. suministr. contr. Alquiler: 75.000 Pàrking opcional.

• LOCAL Plaza Pere San (De-lante Mercado). Sup. 82 m2. en 2 plantas, aseo, suministr. contr. Alquiler: 100.000-Ptas.

4 Economia iLS4G4lVrCKV(S Divendres, 21 de juny de 1996

La b e n z i n a

LA BENZINA TORNA A APUJAR-SE

Nou record del preu de la súper Syapuja fins a 119,6 pessetes per litre

El preu màxim de la benzina súper s'ha apujat deu cèntims i se situa en 119,6 pessetes, la qual cosa suposa un nou rècord de preus en el mercat. La benzina normal i la benzina sense plom es mantenen en el preu anterior —116,1 i 113,3 pessetes respectivament—. Els gasolis s'abarateixen una pesseta. El gasoli tipus A queda en 89,9 pessetes, e 54.4 i e preus i

Talí':. '=

Igualment, les benzines sense plom i normal es manr" perquè ença»-' aconsefi"'" mass ;

per utilitzada pel consum diari de l 'automòbil a l 'Estat Espanyol. El mercat regula els preus de la benzina en funció de l'oferta i la demanda del producte. Precisament per això, aquesta notícia afecta bona part del parc automobilístic espanyo'

.'': , v, ' '"" ARA TENEN UN DESCOMPTE DE 4 PESSETES PER LITRE

...MENYS PELS SUBSCRIPTORS DE ELS 4 CANTONS

FACI'S SUBSCRIPTOR ARA

I ACONSEGUIRÀ MOLTS AVANTATGES

Av**"* et €0*** cjxdbrt**

ELS i CANTONS Treballadors per Pryca I .' i enae ( i ine i . i 'i s.ni: ( I.L.;I li.

:.:'.! ulrr i de . ü ; " . « e - .'•• .',

e . ,!. • S . r . . , l r . . I , l ,| ..

M l I \ i; ' i. ' l e s , | , l Economia 26 Dlil'lllilK. >l ,

mmmm>,-*sK- ~s

/ I////I//W/1 \/>iil, <// IJIII /> /í/y/« ha interposat ht /iemtiiuL·i, za miisiiui' I' it/itiii di \i\ plantes de Rius i l'aiiL·l I >• nua //'elleshi ha tl suptnntKat kampió l·iito \ I

Demanden la propietària de l'edifici Kampió per no pagar 222 milions

La constructora Expofesa reclama a Comercial SPS factures d'una part de les obres

Quan el mes de desembre passat es va inaugurar el nou supermercat Kampió, semblava que definitivament havia quedat enrere un procés ple d'entrebancs que va començar amb la suspensió de les obres de construcció per falta de llicència i que va haver de reduir la superfície inicial prevista davant l'oposi

ció irreductible dels comerciants que s'instal·lés una superfície d'alimentació gran al centre de la ciutat. Els problemes, però, no han acabat per a l'empresa propietària de l'edifici, Comercial SPS. La constructora Expofesa ha interposat una demanda al jutjat de primera instància i instrucció número 6

per impagament de 222 milions de pessetes corresponents, segons el document de la demanda, a obres realitzades principalment entre els mesos de desembre i febrer d'enguany. L'apoderat de Comercial SPS, Enric Alegre, assegura que se li han presentat factures "escandaloses".

( :I:I i \ ( J . K \ \ i ) \ s

- Sant Cugat -

I os declarat uins d'uns i altres demostren i|iie les relueiuns entre Expofesa. constructora de l'c-dihci situat j I av inguda Rius i làulct, i Comercial SI'S, la pro

pietària, ta temps que es van complicar. I .a primera assegura que ha acabat interposant la demanda per impagament de 111 milions després d'"haver ofert una actitud dialogant i negociadora"; la segona no sembla estar gaire preocupada per la mesura que ha pres la constructora. "Ara tindrem pendent una cosa tan avorrida com és una demanda judicial", resumeix l'apoderat de ( omereial SPS, En-ric Alegre.

Expofesa i Comercial SPS van iniciar les seves relacions fa qua

si tres anvs. quan les ducs empreses van SIL;II.II un contracte per a la ( . i instr i ivi m d un cJ ï t ic i d e sis

p l a n t e s ,i l'.iv a i g u d a R i u s i Lm-

Ict q u e ." • u . i l m e n t es tan dest í na

d e s .i a p a r c a m e n t , s u p e i m c i c a t

-el q u e e x p l o t a la firma K a m p n >.

Comercial SPS assegura que

Expofesa li ha presentat factures

"escandaloses"

que ha llogat les instal·lacions- i galeries comercials. En aquest contracte, s'especificava que Comercial SPS pagaria 34.000 pes

setes per metre qtiadr it urbanitzat. Per aquesta reula de tres, l'obra sencera havia de o isi.n. al final, S6.i milions de pcsse:c~. > jiiantitat que Comercia! SI'S | . i •• satisfet. El que sembl av a r.-i •'•• •• l.ir es va complicar posieri• niu, ui. pomer, l'Ajuntament va atura- les obres perquè l 'empresa no tenia la llicència necessària. Mesos després, un espectacular esllavissament a l'avinguda Rius i 'laulet va tornar a paralitzar-les. Per aquest motiu, segons s'assegura en l'escrit de demanda, el contracte es va haver de modificar en diverses ocasions i els pressupostos es van ampliar. En el mateix escrit es denuncia que va arribar un moment que Comercial SPS "va deixar de pagar sistemàticament i va començar a discutir sense motiu o justificació totes les

factures". La majoria de les que consten en la demanda corresponen a obres realitzades entre els mcsi is de desembre i febrer d'en-guanv. quan el supermercat Kampió ja havia entrat en funcionament. ('omereial SPS ho nega en rotund. "No sé què pre tenen aconseguir", es pregunta l'apoderat de l'empresa. Alegre considera que Expofesa s'ha tret factures "de la màniga" per "dissimular davant els proveïdors a qui deu diners". El conflicte entre les dues empreses s'ha intentat resoldre els darrers mesos mitjançant cartes, trucades i avisos per conducte notarial que s'han intercanviat les dues parts; la resolució ara està en mans del jutjat, que ja ha admès a tràmit la demanda presentada pel bufet Piqué Vidal de Barcelona.

Noves galeries comercials Kampió h.i pnvii i dispi.Mi i<> dels m -mereianrs de Sant (.':m,;: . S locals de què disposa a la pi nu i ^ . .leiun de IV-difici del supcm.eu ,;i I )c :nninent. ja In ha assegurat i.'] U'i i i M, , . pcti'i ent .I-ra se n'han de I.IIH. es, l'iumi Jv

L'Ajuntament demana 155 milions per a inversions

c.c. - Sant Cugat -

I /'Ajuntament de S.mt ( lugat ha demanat un crèdit de 1-55 milions de pessetes a la Caixa de Sabadell destinat a una part dels .s(M) milions d'inversions municipals pre\ istos en el pressupost d'enguanv, segons \ a explicar dimarts, en el ple munic ipa l , el t i n e n t d ' a l c a l d e d 'Economia. Pasqual d'Osso. l 'n cop aprovar al ple, l'Ajuntament haurà de demanar el corresponent permís de la (Jc-neralitat.

1 /'oposició va adoptar postures diverses en aquest punt. 1C-EY va votar-hi a favor, tot i que va recordar que "s'està incrementant el percentatge d 'endeutament" mentre, paral·lelament, "no aconseguim crear estalvi ordinari". El PP es va abstenir i el PSC va votar en contra en consonància ami) el vot que va donar als pressupostos del W>.

El ple aprova un estudi d'activitat econòmica

- Sant Cugat -

El ple de l 'Ajuntament de Sant C u g a t va aprovar, per unanimitat, dimarts passat, la proposta d'aprovació i cl plec de bases administratives i tècniques particulars i la convocatòria de concurs públic per contractar la realització d 'un estudi tècnic sobre la caracterització de l 'activitat econòmica del municipi. L'estudi té-el suport de la Diputació de Barcelona, que destinarà una subvenció a tota una sèrie de projectes que es volen encetar al Vallès Occidental . El projecte pretén garantir que l'àrea de Comerç de l 'Ajuntament , amb col·laboració amb l'àrea d'Urbanisme, pugui oferir un servei d'atenció a aquelles persones que vulguin obrir un comerç a Sant Cugat. Segons va explicar el regidor de Comerç de Sant Cugat, Manel Gabaldà, "es vol evitar que els comerciants actuïn desorientats perquè així es millorarà la xarxa comercial de la ciutat". / C M .

HÚTUA 6:101 p t t * a l mes

La Vostra Clínica Particular

Aquesta és la vostra Clínica Particular, la Clínica Mútua de Terrassa.

La Clínica Mútua de Terrassa es troba a la plaça del Doctor Robert de Terrassa, cèntrica i ben comunicada, amb accés fàcil des de qualsevol àrea de Terrassa o des de qualsevol indret de fora de la població. I si us esteu preguntant, com hi podeu accedir? La resposta és Mútua Salut.

La Vostra Assegurança Mèdica Particular L'assistència sanitària privada és una opció personal per assegurar-nos, quan la necessitem, la qualitat assistencial que mereixem, nosaltres i la nostra família. Mútua Salut us ofereix una atenció sanitària integral, per a tota la família, amb les cobertures següents:

Medicina Preventiva"

Té per objectiu el seguiment mèdic, personalitzat i continu de cada assegurat i permet recomanar, en cada cas, les pautes preventives més adequades.

'Assegurança disponible en breu temps.

Atenció Primària de Salut

Amb Mútua Salut podreu escollir el vostre Metge de Família i el vostre Pediatre, que us atendran a la consulta particular.

Especialitats \ lediques

Quan necessiteu l'atenció d'un especialista, podreu escollir entre els més prestigiosos professionals de la medicina concertats per nosaltres, sense cap cost.

Intervenció Quirúrgica i Hospitalització

Mútua Salut ha seleccionat els millors professionals i la millor Clínica Privada, la Clínica Mútua de Terrassa, a prop del vostre domicili.

Assistència Sanitària arreu del món

La confiança que proporciona Mútua Salut us acompanya allà on aneu. Quan viatgeu, podreu tenir la seguretat de rebre atenció sanitària urgent o tractament mèdic allà on us trobeu, arreu del món.

Exemple pràctic

Aquestes un exemple pràctic d'una assegurança Mútua Salut per a tota la família amb les principals cobertures: Atenció Primària, Intervenció Quirúrgica i Hospitalització, Especialitats Mèdiques i Assistència en viatges.

6.937 ptes./mes .ftnra

TOTAL FAMÍLIA 19.975 ptes./mes

'« v»\ira '•nlm en tes millors nun

Tel. 900 331111 Truqueu-nos i us informar

Truqueu-nos i us donarem informació àmplia de tot el que pot oferir-vos Mútua

. Sahrt. Una assegurança feta a la vostra mida, pensada per a les vostres necessitats i les de la vostra família.

Truqueu-nos o aneu a la vostra oficina, i junts elaborarem una assegurança a la vostra mida, pensant en el present i en el futur.

M Ú T U A DE TERRASSA CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

28 Economia ELS íGUYroNS Dn.en/ins.21 dejunydel996

ÀNC;KI,S CASTUKRA

- Sant Cugat -

-Per què la gent té tanta por d'aprendre anglès? -"Kl cert és que no m'ho ex

plico, perquè és un dels idiomes més fàcils que hi ha al planeta. Però el que és difícil és convèncer l'alumne que això és així. L'anglès és un idioma simple, però molt diferent del castellà o cl català. D'altra banda, la idiosincràsia de l'alumne li fa te-nir la sensació que no està avançant en allò que estudia, quan de fet. aquí s'ensenya l'anglès com si estiguéssim jugant, o tafanejant. S'ensenya a parlar o a escriure a partir dels coneixements de cadascú." -La manera d'ensenyar un idio

ma és important? -"Jo penso que sí. Nosaltres

vam venir aquí des de Manresa, i no pensàvem que les coses ens poguessin anar tan bé al principi. Per això, com que vam anar creixent, vam haver de buscar gent que s'avingués amb la nostra filosofia, gent a qui per vocació li agradés ensenyar. El nostre lema és que l'alumne aprengui com més coses millor, en el mí-nim de temps possible. Evi-

L e s empreses. Way I n n , escola d'idiomes

Way Inn és una de les primeres escoles d ' idiomes que funcionen a Sant Cugat. Va néixer fa divui t anys per donar ocupació als estrangers que venien a Catalunya i havien de trobar feina per poder quedar-se a viure. Tots els professors que hi treballen són nadius, i tenen una f i losof ia comuna: els idiomes es poden aprendre mentre l 'alumne es diverteix. Amb aquesta fórmula pedagògica, Way Inn té ara 200 alumnes estudiant a les seves aules.

R E G I N A L D E L S E . Director de Way Inn

"Costa convèncer els alumnes que l'anglès és fàcil"

francès i alemany." -L'anglès és l'idioma del fu

tur? -"L'anglès és l'idioma dels ne

gocis. És un idioma comú, que cal conèixer, però no penso que acabi substituint els altres idiomes que es parlen al món. Jo veig que els alumnes que treballen en empreses multinacionals, alemanyes, per exemple, o franceses, canvien cada cop més l 'aprenentatge del francès o de l'alemany pel de l'anglès. Aquí havíem ensenyat fins i tot japonès. Però l'anglès és la llengua estrella. Tot i així, hi ha molts alumnes que trien l'alemany i el francès per aprendre' l , especialment la gent jove."

-Creus que l'anglès està destrossant les altres llengües? -"Jo crec que com més idio

mes es coneixen, més orgullós es pot sentir un de la seva llengua materna. Els idiomes no desapareixeran mai, són massa propers a la nostra vida familiar. Penso que, si la gent no parla bé la llengua pròpia, no és tant perquè l'anglès l'estigui embrutant com pel fet que es preocupa poc de cuidar-la. Llegim poc, i l'idioma es va empobrint."

Reginald E/se és el director de Way Inn. Foto: XAVIER LARROSA

dentment, el que han d'aprendre és el millor. Aquí no entenem les coses com en altres empreses, on com més temps duri el curs, més punts s'endu el professor. Podria semblar que correm el risc de perdre clients, perquè la nostra filosofia és completament contrària. Però quan ens arriben alumnes, això sembla un anunci de detergents. Tots ens diuen que han vingut perquè els ho ha dit la veïna."

-Es pot ensenyar sense llibres? -"En tenim molts, de llibres,

però per a la satisfacció de l'alumne o dels pares dels alumnes. Els tenim perquè es pugui din 'Avui hem passat una pàgina.' Però l'ensenyament no va per aquí. Al nostre departament d'anglès, que fins ara havia estat al carrer Girona, tenim un equip d'ordinadors, i els alumnes es posen cada dia un repte. No juguen a marcianets, sinó

que fan exercicis, s'entrenen a classe. La nostra satisfacció és que l'alumne es llanci a parlar l'idioma que ha volgut aprendre. Les aules aquí són petites, i parlar no suposa cap problema quan una classe només té vuit alumnes com a màxim. Així, tothom té oportunitat per parlar i per escoltar els altres. A més, els divendres fem tertúlies en anglès, i ens estan demanant urgentment que n'organitzem en

CREACIÓ 1 DISSEKY

/&/£ JOIERS-TALLERS PROPIS

BHEm.iNG jÇanolton

OCMMO SARDA

PtESSUrOSTOS

SENSE COMftOMiS

RELLOTGES D'ACnttUlÀT

DE LES MILLORS MARQUES

KRONQS MEGA

*JUNCHANS mouria locrafct

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDAMCOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, «te

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

Cl Balmes, 11 • Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

EL RACÓ DE LA POESIA Els diumenges les paraules encara són més protagonistes a la ràdio. Amb l'afany d'apropar-vos més a la poesia i al seu sentiment Joana Francesca Garcia us convida cada setmana al seu "Racó de la poesia". Un espai i un temps per a la poètica. Per conèixer els autors i escoltar les seves creacions.

"El racó de la poesia" Els diumenges de 9.30 a 10.00 h a Ràdio Sant Cugat, 91.5 FM

ELS/CANTONS Divendres, 21 de juny de 1996 Economia 29

C o m e r ç

Kampió vol obrir les noves galeries

comercials al setembre

Sant Cugat Comerç se n 'exclou C M .

Els locals que van quedar buits a sobre del supermercat Kampió, l'ús dels quals va quedar força indefinit un cop acabada la construcció de l'edifici, seran ocupats per comerciants que, segons els responsables de la gestió del supermercat, "haurien hagut de ser de Sant Cugat". De fet, tal com expliquen els responsables de Kampió, "els locals es van oferir a Sant Cugat Comerç", però la negociació no va tirar endavant. En total hi ha un grup de sis possibles locals comercials, un dels quals ja està ocupat, després que un comerciant de Sant Cugat ja hagi tancat la negociació amb l'empresa que s'encarrega de la gerència de l'àrea comercial Kampió. Segons els responsables del supermercat, l'interès inicial era que les places fossin ocupades per comerciants

de la ciutat, però el fet que les noves galeries comercials hagin d'obrir les portes al setembre ha fet accelerar el procés. Així, doncs, finalment l'empresa de Barcelona ha optat per buscar entre els comerciants de Sant Cugat que no estiguin associats a Sant Cugat Comerç, sense descartar els comerciants que siguin d'altres ciutats. La resposta de Sant Cugat Co

merç davant la proposta de Kampió no ha donat resultats positius, tot i que els responsables de l'associació de comerciants van donar suport des de l'inici a la proposta d'instal·lació dels comerços de Sant Cugat al Centre Comercial Sant Cugat que es construeix a la Guinar-dera i que obrirà les portes el pròxim mes d'octubre. Amb aquesta postura, els comerciants de l'associació confirmen la relació que hi ha hagut des del principi amb el centre comercial Kampió.

Laboral

El Centre Comercial Sant Cugat ofereix 2 4 5 places a través del SCC

LAjuntament també hi participa C M .

- S a a t Caga t -

El Centre Comercial Sant Cugat ofereix un total de 245 llocs de treball per cobrir les places necessàries perquè el centre obri les portes el mes d'octubre vinent. Els responsables del nou centre de la Guinardera demanen 130 tècnics de comerç sector serveis i 115 dependents de comerç al detall. Els responsables del centre van negociar amb la Generalitat la possibilitat d'evitar la llarga selecció. Per això, els interessats a presentar el currículum vitae o les dades per entrar en la llista de persones interessades ho han hagut de fer a través del Servi Caixa o les oficines del Servei Català de Col·locació -a la Casa de Cultura-. A més, l'àrea de promoció del treball també s'ha involucrat en el projecte. Segons va explicar Jordi Ferrés, tinent d'alcalde de Serveis Interns, "les selec

cions de personal que fan les grans empreses es fan a través del servei de col·locació de la Generalitat". Segons Ferrés, aquesta tendència s'estén a empreses que no tenen per què buscar una contractació massi-va. Ferrés diu que "abans de la incorporació als llocs de treball, els aspirants han de rebre una formació i això ho ha de fer la mateixa empresa". Aquest és un incentiu afegit per a la utilització d'aquest servei. Un dels avantatges de la utilització del Servei Català de Col·locació és que "permet una major flexibilitat a l'empresa", ja que la xarxa ofereix un gruix de dades important que assegura una selecció amb les màximes garanties de rapidesa i efectivitat". Ferrés va explicar que l'àrea de Promoció del Treball també té una base de dades sobre les persones de Sant Cugat que s'han adreçat a l'Ajuntament perquè no tenen feina.

ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ

IMP. RENTA/ PATRIMONIO 95

GABjNETE JURIDICO

FISCAL CONTABLE

IVA, IAE, IRPF MÓDULOS

ESTIMACIÓN OBJETIVA SOCIEDADES,

ESTUDIÓS FISCALES, ETC...

LABORAL

PENSIONES, DESPI-DOS, FINIQUITOS,

NÓMINAS, TC1.TC2, ALTAS/BA-

JAS

C/ MONSERRAT 37 bj. Telf. 589 83 66

08190 Sant Cugat del Vallès (BARCELONA)

GARSNrT R'ASStSSORAMrNT PlíOí 5 SSION&I

ASSESSORAMENT INTEGRAL A L'EMPRESA I AL PARTICULAR.

ARA, CONFIEU-NOS LES VOSTRES RENDES Av. Alfons Sala 29 Tel. (93) 589 72 08 Fax. (93) 589 83 30 08190 Sant Cugat del Vallès

Mallorca 274 3er. Tel. (93) 488 10 50 Fax (93) 215 62 37 08037 Barcelona

Lucas rep un diploma acreditatiu de qualitat

CATÍ MORELL

- Saat Cugat -

La planta de Sant Cugat de la multinacional Lucas Diesel Systems va rebre la setmana passada el diploma acreditatiu d'obtenció de qualificació A respecte a la Norma d'Assegurança de Qualitat de Proveïdors. Així mateix, en el lliurament de diplomes, Lucas va rebre una placa recordatori de l'esdeveniment. La qualificació A de la Nor

ma d'Assegurança de Qualitat de Proveïdors és de caràcter obligatori per als proveïdors de Renault i PSA (Peugeot-Citroèn).

Lucas Diesel Systems Barcelona és líder en la fabricació de sistemes d'injecció diè-sel per als principals fabricants d'automòbils dièsel europeus. L'empresa, situada a Sant Cugat, té una plantilla de 1.300 treballadors i va facturar 20.400 milions de pessetes en el tancament de l'exercici anterior.

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A.

« . -GESTIÓ i

ASSESSORAMENT

UBORAL

«-.-GESTIÓ

FISCAL COMPTABLE

«.-GABINET JURÍDIC

«.-AGENTS

D'ASSEGURANCES

«.-COMUNITATS

« . -ADM. FINQUES

C/ SANTIAGO RUSINOU 32

TELS. 58917 02 589 64 94 675 17 02

FAX. 589 27 74

EIS4C4NTONS

L'Sporting Mira-sol puja a 2a L'equip de futbol del districte de Mira-sol ha aconseguit aquesta temporada l'ascens a segona divisió catalana, després de molts anys d'intentur-ho. I ,'Sporting vol arribar a un acord amb el S.uit ( àigat Ksport per a la ccssi('i d'alguns jugadors. Plana 31

30

Gimnàstica rítmica a Gijón L'equip infantil de gimnàstica rítmica de la HE Sant Cugat s'ha classificat en 8a posició al Campionat d'Kspanya que es va celebrar el cap de setmana passat a Gijón. Irina Ruiz i Griselda Marfil es van quedar a les portes de la final. Plana 32

Divendres, 21 de juny de 1996

B à s q u e t

El Mira-sol i la Penya uneixen forçós per crear afició i planter

L'equip es dirà PB Sant Cugat i jugarà al pavelló municipal La secció de bàsquet de la PB Sant Cugat ha decidit acceptar la proposta del Mira-sol i fusionar-se en un sol equip. Els directius de tots dos clubs han declarat la seva intenció de po

tenciar els equips base. De fet, si el Mira-sol va trucar a la porta de la Penya va ser per la necessitat d'un planter que, en paraules de Guillermo de Miguel, un dels responsables de l'entitat,

"és imprescindible per a tot club que vulgui tenir continuïtat en el temps". La PB Sant Cugat, per la seva banda, aprofitarà el suport tècnic dels jugadors de l'equip sènior del Mira-sol.

RAI ,\ MORENO

- Sant Cu·at/MIra- · · l -

Kl bàsquet de Mira-sol té instint de supervivència. Segons un dels responsables del club del districte, Guillermo de Miguel, tots els membres de l'equip saben que "no n'hi ha prou de voler passar-s'ho bé jugant a bàsquet, és necessari també pensar en el futur". Segons ell, "l'equip no té la intenció de canviar la filosofia i segurià divertint-se fent esport, però tothom al club és conscient que cal crear afició i planter per sobreviure". De Miguel lamenta que sigui tan difícil fer afició a Mira-sol, però creu que és normal atès el poc nombre d'escoles que hi ha al districte. Per totes aquestes raons els directius del Mira-sol es van posar en contacte amb la l'B Sant Cugat, perquè coneixien la intenció del club santeugatenc de potenciar la secció de bàsquet i crear una estructura de basc sòlida, amb equips infantils i cadets. El Mira-sol va proposar a la PB Sant Cugat unir els esforços, ja que era clar que tots dos clubs tenien interessos confluents: el Mira-sol aportaria els jugadors de l'equip sènior i els juvenils, i la Penya, l'estructura d'equips base. Kls responsables de la PB

Sant Cugat van estudiar la proposta i la van considerar adequada als seus projectes. El club santeugatenc gaudirà de tota l'estructura tècnica dels equips de Mira-sol, que s'han compromès a dedicar els seus esforços a desenvolupar el planter. Segons Gómez, "els resultats d'aquesta tasca no es veuran fins d'aquí a set o vuit anys". L'estructura de l'equip, que es

dirà PB Sant Cugat i jugarà al pavelló municipal, la formaran dos equips sènior, un sub-23, un júnior, un cadet i un infantil. Els entrenadors els aportarà majoritàriament el Mira-sol, i la sec

ció tindrà un coordinador el nom del qual Gómez no ha volgut revelar de moment. Segons el responsable del club, "s'estudien tres noms, tots ells molt qualificats".

L'ascens no és prioritari

Els equips directius de tots dos clubs han volgut deixar clar que no tenen cap intenció de priorit-zar l'ascens de l'equip sènior a 3a catalana A. Tant Joan Gómez com Guillermo de Miguel han coincidit a insistir que l'objectiu ara per ara és només potenciar els equips base. Per a Gómez,

Aprendre dels errors • El responsable de la secció de bàsquet de la PB Sant Cugat, Joan Gómez, va ser un dels directius del desaparegut CB Sant Cugat. El club va jugar a la segona divisió estatal, fins que es va enfonsar en una crisi que el va portar a ser absorbit per la UE Sant Cugat. D'això fa ara tres anys. Gómez recorda que una de les causes principals de la desaparició del CB Sant Cugat va ser conseqüència de cui-dar més el primer equip que el planter. Gómez ha après que "només després d'aconseguir

augmentar el nivell dels equips base s'ha de pensar a millorar l'equip gran". Segons Gómez, "hi ha prou jugadors a Sant Cugat per fer un equip fins i tot de primera divisió catalana". L'actual directiu de la Penya lamenta que hi hagi més jugadors que viuen a Sant Cugat jugant en equips de fora que en clubs de la ciutat. La PB Sant Cugat organitzarà l'estiu del 97 un campus de bàsquet per atreure aquests jugadors, perquè ell creu que "són recuperables" i que "tenen bon nivell". / R.M.

"això no vol dir que des de la directiva no es vulgui animar els jugadors perquè lluitin per l'ascens, però si no ho aconsegueixen no passarà res". Gómez té molt clar que "és molt més important l'infantil que el sènior, i el club centrarà els esforços a motivar els nens en els jocs escolars".

En aquesta línia, el club santeugatenc no pensa ni de bon tros a fitxar cap jugador. Ben al contrari, Gómez vol preparar planter amb el nivell més alt possible. El directiu de la Penya creu que "per jugar a tercera catalana A no cal fitxar cap jugador de fora". Una altra qüestió, segons Gómez, "és que si el sènior va pujant divisions, en un moment determinat caldrà fer algun fitxatge, però de moment no és el fet". El Mira-sol ha acabat la temporada consolidat en el 5è lloc a la 3a catalana B, amb 44 punts. De fet, ha quedat a un sol punt de l'ascens a 3a A.

Campus'96

El club ha celebrat de dilluns a dimecres a la sala escolar un campus de bàsquet amb l'objectiu d'atreure nois i noies d'entre 12 i 17 anys pensant en la temporada que ve.

Pol i e s p o r t i u

La UE Sant Cugat acaba els actes del

aniversari

RAFA MORENO

La UE Sant Cugat clourà aquest cap de setmana els actes de celebració del desè aniversari del club. Avui a partir de les 6 de la tarda es jugarà al pavelló municipal un partit homenatge a l'excel·lent temporada que ha fet l'equip cadet masculí. El partit enfrontarà els nois de la UE Sant Cugat amb el Joventut de Badalona. A partir de les 8 del vespre es podran presenciar les exhibicions de gimnàstica rítmica dels equips benjamí, aleví i infantil. A les 9 del vespre, s'inaugurarà l'exposició del desè aniversari, que estarà formada per deu taulers informatius, un per cada any d'existència del club. Per acabar, es repartiran els premis de la temporada a les persones vinculades al club que més esforç hagin dedicat al seu desenvolupament. Després dels lliuraments, començarà la festa. Les IV Jornades de Minihandbol es disputaran dissabte de 9 del matí a 3 de la tarda al pavelló de Valldoreix, i hi assistiran equips de Barcelona, Terrassa i Sant Cugat. Els equips cadet, juvenil i sènior d'handbol de la UE Sant Cugat han estat convidats al Torneig d'Esparreguera, que aplegarà l'equip local, el P. Manyanet i el Sant Esteve Sesrovires. Josep Maria Cornet jugarà amb els colors santeuga-tencs, igual que el seu substitut la temporada que ve, Pere Antic. Les semifinals es disputaran dissabte a la tarda i la final diumenge al matí.

N O U p E u a O T

106 EL MILLOR QUE

ET POT P A S S A R , DE NOL DESCOBREIX-LO EN EL TEU CONCESSIONARI... TE L 'EMPORTARÀS VOLANT.

NOU DISSENY: -Oi ferent, atrevit, potent. NOU EÍUIPAMEMT: -doble Coixí de seguretat. -ABS. -Paddings d absorció d"impactes laterals. • Antiengegada codi ficada. -Aire condicionat... NOVA 6ENERACIÓ PE MOTORS: SASOLINA (1.1, 1.4, 1.Í) i DIESEL (1.5) PER A hÉS m F O M A C I Ó , TRUCA A

CERDANYOLA MOTOR C/ Sant Ramon f 83; Tel. 580 59 43 CERDANYOLA DEL VALLÈS 08290 EL SEU CONCESSIONARI PEUGEOT

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69, Tel. 674 15 03 SANT CUGAT DEL VALLÈS 08190 EL SEU AQEM PEUGEOT

PEUGEOT

ELS4CAINTONS Owendrts,21 dejunydel996 Esports 31

Futbol

L'Sporting Mira-sol puja a 2a divisió catalana després d'un quart de segle

Tots els jugadors continuaran la temporada que ve L'Sporting Mira-sol ha aconseguit pujar a segona divisió catalana amb un equip renovat sobretot amb ex-jugadors del juvenil del Sant Cugat Esport. L'equip entrenat per Francisco León ha fet una tem-

RAI A M O R E N O

- M i ra -so l /Sant Cugat -

El p r e s i d e n t de l ' Spo r t i ng Mira-sol , Anton io Na rbona , creu que l 'equip és capaç de pujar a la primera divisió regional. L'objectiu més raonable d priori, però. és mantenir l'equip a la categoria. L'entrenador del conjunt del districte, Francisco León, creu que "serà més fàcil mantenir-se a la segona divisió del que ha estat pu ja r -h i " . L e ó n té clar q u e "amb els mateixos jugadors, l'equip hauria quedat classificat en la primera meitat de la taula en segona regional". Segons l 'entrenador, ha estat molt difícil aconseguir l 'ascens, perquè a la tercera divisió regional - l 'úl t ima de to tes- "s'ha de córrer molt i jugar un tipus de futbol més agressiu i menys tècnic". La majoria dels jugadors de l Mira-sol d ' a q u e s t a temporada provenen dels juvenils del Sant Cugat Esport, equip que León ja havia aconseguit fer pujar a regional prefe ren t fa uns anys . Són, per tant, uns jugadors acostumats a categories més tècniques.

porada mott bona. tot i que per només dos punts no va aconseguir quedar campió del seu grup. Dels 22 grups que té la categoria pugen els deu millors segons, i l'equip de Mira-sol ha estat el se

gon. L'objectiu de la temporada que ve és mantenir-se a la categoria, tot i que, segons els directius, amb la col·laboració del Sant Cugat Esport es podria aconseguir l'ascens a primera regional.

L'equip que ha aconseguit l'ascens, al camp de Mira-sol. Foto: ELS 4 CAX'J O.XS

Tots els jugadors, si no hi ha sorpreses, seguiran a l 'equip la temporada que ve. L'entrenador, però, no té tan clara la seva continuïtat, per qüestions personals, tot i que ha declarat que molt probablement continuarà ent renant l 'Sporting. L 'equip busca ara un reforç per a la posició central, un jugador que podria arribar de les files del Sant Cugat Esport.

El suport del S a n t C u g a t

Per al delegat del c lub , Se-gundo Naranjo, l'ascens a primera divisió "és difícil, però es pot intentar". Naranjo lamenta que sigui tan complicat arribar a una entesa amb el Sant Cugat Esport per la cessió al Mira-sol d 'alguns jugadors que el club santeugatenc no aprofita. Fins i tot Naranjo ha parlat de convertir el Mira-sol en una mena d ' equ ip filial del Sant Cugat . El delegat, però, no vol que l'equip perdi el seu nom d'Spor-ting Mira-sol. El president del

Sant Cugat Esport , Francesc Ruiz, s'ha mostrat receptiu a la proposta, però ha declarat que abans de prendre una decisió primer ha de parlar amb la resta de l 'equip directiu.

M o l t s gols

L'Sporting Mira-sol ha aconseguit l 'ascens en ser el segon millor segon classificat dels 22 grups que integren la categoria. L'equip va ser el màxim go-lejador, amb 115 gols.

A e r ò b i c

Gàlvez rep el

primer premi

de la marató Mireia Gàlvez, Elena Bravo i

J. Antonio Arços es van convertir dissabte a la nit en les estrelles d'una festa que l'organització de la marató d'aeròbic, el gimnàs Sant Cugat, va fer a la discoteca Chic Sant Cugat. Els tres primers classificats van rebre els ma te ixos premis. F-n primer lloc, se'ls va obsequiar amb un curs Fead de monitor o entrenedor , reconegut per la Generalitat de C a t a l u n y a i va lo r a t e n t r e vuitanta i cent noranta mil pessetes. i un lot esportiu Nike , valorat en unes seixanta mil pessetes. Els clos segons classificats van rebre un lot esportiu Nike. Els vint classificats restants van rebre un lot esportiu valorat entre deu i quinze mil pessetes. F'n total, es van repartir 25 premis. / A.L.

Handbol

La FHC lliura els trofeus de la temporada

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat rebrà aquest vespre el trofeu corresponent al campió de la lliga de la divisió catalana. El lliurament es farà durant la X edició de la Festa de l'Handbol Català, que aquest any se celebra a les instal·lacions del complex esportiu de l'Hospitalet Nord. L'entrenador santeugatenc Joan Sancho i el capità Jordi Tomàs seran a l'acte. / R.M.

Solo la l ecno log ia Honda pod ia consegu i r l o : un coche de gaso l ina con el consumo de un Diese l . Però el Cívic 5 puertas no es solo sinónimo de bajo consumo, es un automóvil construido con la màxima exigència Honda y es el único coche de su categoria con 4 anos de garantia Venga a probarlo. Lo va a disfrutar. Hay un Honda Cívic 5 puertas 16V, 90cv a partir de 1.890.000 Pts.

T e c n o v a / f é S , S . A . Avda. Jaume I. 95-97. Tel. 73 164 82TERRASSA. Ctra.de Terrassa. 225. Tet. 726 3166. SABADELL. Ora. de Cerdanyola. 55. Tel. 675 36 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

H) HONDA

Ctra.de

32 Esports ELS-/CANTONS Divendres, 21 de juny de 1996

H o q u e i s o b r e herba

Barríentos coordinarà els equips base del Júnior la temporada que ve

El tècnic argentí continuarà entrenant el sènior masculí Andrés Barríentos ha assumit amb il·lu

sió i ganes la responsabilitat de coordi

nar els equips base d'hoquei herba del Jú

nior. El tècnic argentí té molta experiència

RAI \ M O R K N O

com a encarregat de desenvolupar es

tructures d'esport base. Va començar a

Buenos Aires l'any 1989 , i els 3 anys an

teriors al fitxatge pel Júnior va organit

zar els equips del FC Barcelona. Per a

Barríentos, l'important de la tasca que

farà a partir del setembre és aconseguir

que els nens "aprenguin i es diverteixin".

Andrés Barríentos afronta la temporada que ve amb il·lusió i i;anes. perquè el Júnior l'ha responsabilitzat del desenvolupament de l 'estructura d 'esport base del club. Kl tècnic argentí es va encarregar dels equ ips base del l'"(' Barcelona fa quatre an\s. i va obtenir un èxit que no \a passar desapercebut. De tet. l'equip juvenil del Barç.i és. després de l'actuació de Barrientos, cl millor equip de l'Hstat.

1 .'entrenador creu que la tema que firà en aquesta nina etapa es resumeix a "aconseguir que els nens es di\ erteixin al mateix temps que aprenen l'esport que practiquen". I na de Ics tasques principals que tindrà Barrientos serà prmeir els nens amb bons entrenadors, bons monitors, bones instal·lacions, material adequat i cot allò necessari perquè "aprenguin amb qualitat". De fet, la feina de coordinació que Barrientos haurà de fer implica des de tasques de logística fins a disseny, preparació i seguiment esportiu, psicològic i formatiu dels nens. El tècnic argentí creu que en l'esport base

Futbol sala

I'// mtimriit ilt I[irinn-r fiurt'it que vil dirigu

la competitivitat es necessària en la justa mesura. Per a ell, els nens han d'aprendre en "condicions competitives però amb un objectiu primordialment formatiu".

L'argentí substituirà Marcos Hoffman, que es dedicarà exclusivament a jugar amb el sè

nior, tot i que probablement entrenarà algun equip base.

D'altra banda , Andrés Barrientos continuarà entrenant el sèniot masculí. Per a ell, els objectius de la temporada que ve són "buscar et sisè lloc a la classificació, aconseguir superar la barrera dels catorze punts que

I \ UI I 1

fa quatre anys que el Júnior no aconsegueix i guanyar més de cinc partits". El tècnic santeu-gatenc no vol ser massa ambiciós, però té clar que els jugadors s'han de començar a entrenar la primera setmana de setembre. L'any que ve Chris-tian Wein jugarà amb el sènior.

Bar Plazza guanya les 12 hores de futbol sala

AI.F.X Lni'KZ

- Sant Cugat -

El Bar Pla/./.a es va proclamar campió de la tercera edició de les 12 hores de futbol sala que la PB Sant Cugat ha organitzat en els últims tres anys. L'equip del Bar Plazza es va imposar a la final a l'Sporting per un contundent 5 a l. El Bar Plazza va guanyar amb molta claredat i es va mostrar superior. Aquestes 12 hores organitzades per la PB Sant Cugat, que es van disputar al llarg de tot dissabte passat a les pistes de Sant Francesc, han arribat enguany a la tercera edició. En aquesta, al contrari que en la darrera, el guanyador es va imposar amb molta superioritat a l'adversari. En cap de les tres edicions que s'han disputat un equip l'ha guanvat dues vegades. Les semifinals de la competició les van protagonitzar, d'una banda, el Bar Plazza i l'Arroz Carolina, un partit que \a acabar amb victòria per .S gols a ! del Bar Plazza, i d'altra banda. l'Sporting i el Burchis. partit que va f inal i tzar a m b t r iomf de l'Sporting per 5 gols a 3.

La classificació final va ser la següent: Bat Plazza, Sporting, Arroz Carolina, Burchies. Boka-tas, La Fonda, Snipper's, Construccions Morral, Scotland, Bat Estella, Balompié La Flotesta, Plaça del Coll, Los 7 Magnífi-cos, Inter Ol ímpia, MRW i Drink Team.

La UE Sant Cugat frega la glòria • L'equip infantil femení de bàsquet de la UE Sant Cugat tanca una temporada excel·lent. Les noies van quedar primeres a la lliga escolar del sector Sant Cugat-Rubí, èxit que les va portar a jugar les fases del sector de Terrassa, que també van superar. El pas següent, també triomfant, va ser el

sector d'Igualada, on les noies de la l'E Sant Cugat van fer un paper de campiones, en vèncer el seu rival per 50 punts de diferència. D'Igualada van passar a Vilanova i la Geltrú, i d'aquí a jugar amb els equips campions de totes les comarques de Barcelona, competició en què van aconseguir el

tercer lloc. Les santeugatenques han estat a dues victòries del sector de Catalunya. L'entrenador de l'equip, Gerard Sòria, està molt satisfet del progrés tècnic de les jugadores, que, segons ell, han aconseguit "pel fet d'haver tingut l'opottunitat de jugar amb equips de més qualitat". / R.M.

G i m n à s t i c a r í t m i c a

La UE Sant Cugat es classifica vuitena en el Campionat d'Espanya

Ruiz i Marfil queden a un pas de la final ALKX LÓPEZ

L'equip infantil de la l'E Sant Cugat, integrat per les gimnastes Irina Ruiz i Griselda Marfil, de 12 anys, es va classificar vuitè dels 42 equips de tot l'Estat que es van presentar en el I Campionat d'F^spanya de Gimnàstica Rítmica de clubs i autonomies. La puntuació final del club santeugatenc va ser de 26 punts. Pel que fa a autonomies, Catalunya es va classificar en quart lloc entre disset amb una puntuació final de 76.250 punts. Aquest I Campionat d'Espanya, en categories júnior, juvenil, infantil i aleví, es va celebrar

al palau d'esports La Guia de Gijón. Les dues gimnastes santeugatenques no van poder accedir a la final infantil ja que cap de les dues no va aconseguit fer-se un lloc entre les vuit primeres classificades que tenien dret a lluitar per una medalla. Irina Ruiz, en l'exercici de corda, va puntuar amb un 6.40 i en el de pilota amb un 6.25. Griselda Marfil va ser novena i es va quedar a tan sols una posició d'accedir directament a la final. La coordinadora de gimnàstica rítmica de la UE Sant Cugat, Paqui Leplat, creu que "aquest Campionat d'Espanya ha demostrat que s'està treballant i que s'està fent un gran esforç".

EIS4CANT0NS El record de Valverde Intel·lectuals i attistes santcugatencs com Victòria Camps, Josep Maria Jaumà, Francisco Rico i Grau-Garriga recorden el seu tracte amb José Maria Valverde, el poeta i catedràtic mort recentment, que havia viscut a la ciutat. Plana 34

Espectacles

Divendres, 21 de juny de 1996

Actuacions a la masia Ametller Santi Arisa i el seu grup James Com-postela Band van obrir divendres passat el cicle d'actuacions en directe que es faran els caps de setmana, durant tot l'estiu, a la carpa La masia df nit de Can Ametller. Plana 34

33

A r t

Sergi Barnils exposa Pobra dels últims cinc anys al claustre del monestir

La mostra s'inaugurarà dimecres que ve i reunirà unes quaranta peces Tot i que no es tracta d'una retrospectiva i que només recull cinc anys del treball de l'artista, Ciclos dols jardins oblidats serà la primera oportunitat de veure a Sant Cugat una exposició àmplia del fill de l'alcalde

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cagat -

El claustre del monestir serà l'escenari des d'on els santcugatencs podran recórrer els "cicles" de Sergi Barnils a partir de dimecres que ve. El mercat cen t reu ropeu és el principal client de Barnils. En canvi, a la ciutat dels seus "avantpassats" i on ell viu des dels dos anys, l'obra de l'artista s'ha vist relativament poc, i l'Ajuntament ha decidit dedicar-li una exposició institucional on hi haurà una quarentena de les seves obres dels últims cinc anys. 'Iotes les peces que es veuran

a Cicles dels jardins oblidats pertanyen a alguna de les sèries temàtiques amb què Barnils estructura el seu treball des del 1991. Representen els diferents estadis que pot travessar l'ànima humana en la seva visió mística de la vida, que reconeix com a "pròxima a la de Klee o Kandinski".

L'itinerari de Barnils parteix de De les morades de la substància material, que representa "el m o m e n t de cap t ive r i d ' u n a dama, sinònim d'ànima, en un castell, sinònim de cos". Aquesta mateixa ànima passa després pels Papers de l'alegria de viure, els " m o m e n t s jo iosos de la

Barnils. Les formes geomètriques, els colors i els símbols, tot el misticisme de Sergi Barnils serà al claustre del monestir a partir de dimecres que ve, en una tria d'unes quaranta peces. Totes elles seran de les sis línies temà-

Sergi Barnils, al seu estudi, amb Signífer amb estructures dels espais de germinació, una de les peces de la mostra. Foto: XAVIER l.ARROSA

dama e n el seu e m p r e s o n a ment" . Són les peces amb més

color, on el traç esclata amb vitalitat La mesura torna amb Del

tiques que el pintor treballa simultàniament des del 1991 , els "cicles d'una dama, que és sinònim d'ànima, empresonada en un castell, sinònim de cos": ós el seu "humil homenatge al Creador".

prodigiós ordre còsmic, un "agraïment al Creador de l'univers on s'assaboreixen tots els elements que formen el cosmos amb ord r e , com a c o n t r a p o s i c i ó al caos".

Les Configuracions del camí del sojorn lluminós continuen amb formes geomètriques i gairebé arquitectòniques el camí de l'àn ima de Barn i l s , q u e passa "per llocs de descans". Aquesta línia s'acaba d'examinar en el cinquè cicle, Estudi de conformacions, q u e p resen ta les obres més simples formalment. La darrera sèrie, Dels jardins oblidats, tanca el r ecor regu t com a "conseqüència i represa de tots els anteriors, als quals dóna senti t" .

Barnils treballa les sis línies temàtiques simultàniament, en funció del seu estat anímic particular, i sovint té una desena de te les "mig e m b a s t a d e s " . Així, les obres es converteixen en peces que "formen part d'un tot" on poden conviure sense cap o rd re p r e d e t e r m i n a t . Aquesta flexibilitat permetrà a l'artista muntar l'exposició del claustre sobre el terreny i te nint en compte les interrelacions visuals que es creïn entre les pintures, sense la necessitat d'agrupar-les per cicles ni cronològicament.

Reminiscències del romànic a l'Ateneu

Una relectura amb ulls contemporanis del romànic, el gòtic i tot el món medieval és el que ofereix la jove pintora Maria Fa-bre, una estudiant de tercer de Belles Arts i membre de Firart, a la sala d'exposicions de l'Ateneu Santcugatene que l'associació d'artistes utilitza pera les seves mostres. Fls carabasses, els grocs i els blaus són els colors dominants en l'exposició, on els arcs de l'arquitectura medieval apareixen desdibuixats i són el punt de partida de cada pintura. Les peces, la majoria de grans dimensions, són acrílics sobre tela i estan treballades amb poc pinzell, amb força utilització de les esponges i l'estampaeió amb paper, que donen la textura personal de Fabre./S.B.

Gonzaga Viana exposa a Valldoreix

-VaMorolx-

CJonzaga Viana exposa a partir d'avui fins al 7 de juliol a l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, un espai on ja s'ha vist altres vegades l'obra de l'artista, que havia conreat sempre el paisatge realista Uns que, al 1994, es va matricular als tallers lliures de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat. Aleshores va iniciar-se en l'abstracció, combinada encara amb la figuració i amb elements de surrealisme. Aquestes obres més recents són les que es poden veure en la mostra que s'inaugura avui. / S.B.

PEUGEOT 40

2*800.000 ptas lo úan toúo. CERDANYOLA MOTOR a Sant Ramon 183. Tel. 580 59 43 CERDANYOLAOEL VALLÈS 00290 EL SEU CONCESSIONARI PEUGEOT

SU CONCESIONARIO PEUGEOT

YA NO TENDRA QUE ELEGIR ENTRE PLACER Y SEGURIDAD Por primera vez, tendra todo lo que usced buscaba, de sèrie. • Tren trasero multibrazo • Padding de dirusión de impaecos laterales • Airbag conductor. • Dirección asistida • Volante regulable en altura y profundidad • Faros antiniebla • Elevalunas eléctncos • Cierre centralizado con mando a distancia • Tapicería de terciopelo... Y ahora, ademàs, con Aire Acondkrlonado de regalo'. Disfrútelo ya y no emplece a pagarlo hasta septlembre

Para mayor información, Uame a Peugeot Directo 900 106 306. PVP reeomendado Península y Baleares, Peugeot 406 ST 1.8 16 v., 2.800 000 pis. lncluye: Impueitos. Ttampone. Promoción > Sobrevaloración àe\ usado. Hasta fin de mes para vehículos en s a traves de PSA Cmjtt

(") o ventafa equivalente.

<k. no atumulable t otras promonones Finamiauón

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69, Tel. 674 15 03 SANT CUGAT DEL VALLÈS 08190 ELSEU AfiEMI PEUGEOT

PEUGEOT

34 Cultura ELS4CANIOVS Divendres. J! de juny de 1996

L l e t r e s

Tots el recorden amb serenitat, amb el sentit de la mesura que ell mateix els va transmetre en algun moment de la seva vida, com a alumnes, com a deixebles o com a col·legues en la docència universitària. Per vies diferents, José Maria Valverde va exercir el seu mestratge en Josep Grau-Garriga, Victòria Camps, Josep Maria Jaumà i Francisco Rico. Són els santcugatencs que ara, dies després de la seva mort, miren enrere i descriuen els seus primers anys com a professor: el període entre el 1956 i el 1967, quan Valverde va viure al carrer Mozart de Sant Cugat, en una casa amb jardí que apareixia en la portada de la primera edició de Poesías reunidas, publicades el 1961 per Ediciones Giner.

La mort del professor

Intel·lectuals santcugatencs recorden íèpoca de José'Maria Valverde a la ciutat

SÍLVIA B\KI«).S<>

- Sant Cugat -

Tenia M) anys quan, al lM.Sfï. va obtenir la càtedra d'Estètica a Barcelona. Ks va instal·lar a Sant Cugat. en una easa del carrer Mozart. Així començava per a José Maria Valverde un període que. dos mesos abans de morir, en l'exposició d'homenatge que l'Ajuntament li va dedicar amb dibuixos de Grau-Garriga, encara descrivia com "el més feliç" de la seva vida.

A l'aula de Filosofia on va iniciar-se com a ensenyant universitari hi havia Josep Maria Jaumà. I va ser amb les visites que feia com a alumne a la casa del professor que Jaumà, ara també catedràtic i veí de Sant Cugat, va descobrir la ciutat. "Ell era diferent -recorda-; no dictava, sinó que conversava, ironitzava i barrejava la filosofia amb l'art, la literatura i les anècdotes" . Al principi "no l 'entenia gens" , però quan va descobrir el sentit del seu mestratge, Jaumà va assistir durant quatre anys com a o ien t a les ma te ixes classes d'Kstètiea.

La catedràtica d'Ètica Victòria Camps en té la mateixa imatge: un professor del departament de Filosofia que "s'apartava de l'escolàstica oficial, discretament, sense enquadrar-se en cap corrent". "Era únic i se n'ha tren

cat el motlle", sentencia Camps. Fora de l'aula. Valverde tenia

temps per traduir Shakespeare i Goethe, conversar amb els jesuïtes del Centre Borja i orientar els joves artistes locals. Va conèixer Josep Grau-Garriga perquè va reclamar que li presentessin l'autor de les pintures de l'ermita del Crist de Llaceres. "De seguida ens vam entendre - recorda l'artista- i vam descobrir que compartíem el cristianisme progressista que es troba en la seva obra". Per a Grau-Garriga, Valverde va ser "un savi que no volia donar lliçons però que, inevitablement, resultava alliçonador". Amb ell, va descobrir Paul Klee i tot l'art internacional que no arribava al país de l'època.

L'impacte del tracte amb Valverde va ser encara més fort per al catedràtic de Literatura Espanyola Francisco Rico, que el va conèixer quan tenia 15 o 16 anys. "Quan ets jove i coneixes una persona com Valverde -explica Rico- es converteix en tot el teu món de referència".

Després de deixar aquesta petjada, Valverde va marxar de Sant Cugat quan va renunciar a la seva càtedra -com a protesta pel cessament de Tierno Galvàn i Aranguren- i es va exiliar voluntàriament als Estats Units. Va ser l'únic gest radical d'un professor lliure i amb maneres de gentleman.

José Maria Valverde, el 1961, en la fotografia presa al jardí de casa seva a Sant Cugat que apareixia a Poesías reunidas. Foto: JERONI DE MORAGAS

A Vamic Valverde

Des de la llunyana calma del paisatge del Loira, sento la tristesa de la pèrdua d'un dels millors homes que he conegut, un bon amic. Tot i que ja era sabuda la seva

fi, en sento el buit, un espai que dintre el meu pensament només dóna pas a la memòria, als records rics d'ensenyança d'un company d'anys difícils, però que ell, amb la dolçor que dóna la solidesa interior, sabia encoratjar amb poques i justes paraules.

Recordo les tardes assolellades de Sant Cugat a l'ombra del jardí de la casa del carrer Mozart, parlant de tantes i tantes coses, sempre amb la seva observació del qui sap escoltar, intervenint per acla-

JOSEP GRAU-GARRIGA

rir o subratllar allò fonamental. Els comentaris oportuns de Pilar, la seva companya, que com en el seu poema La tnaüana donava una alegria com la que dóna únicament la bondat que desprèn la persona. Els fills petits, discrets però juganers. Una imatge de sana felicitat. Ells, però, no dubtaren de córrer el risc de perdre-la, adoptant un gest de coherent valentia en què sempre han cregut, marxant d'un país que oprimia per guanyar la llibertat És en aquells anys que m'acolliren en el seu exili del Canadà i, dintre la tristesa de l'enyorança, vaig trobar de nou el mestre d'humanisme i de rigor, d'un concepte de vida que

deixa les ambicions de notorietat en ridícul. Valverde i la seva família esta

ven sols, però amb la fe sòlida dels que han triat el camí de ser el més justos possible.

La normalitat, el seu retorn al país, fou una alegria que tots esperàvem. No ha estat ben bé el que volíem, però s'hi ha treballat, i persones com José Maria i Pilar ens ajuden a creure-hi.

Valverde creia en l'art i estimava els creadors. Creia en el rigor, l'humanisme, la sàvia experiència de l'obra arriscada però ben feta. Si, com diuen, l'art és, com l'ètica, una mena d'actitud, ell ha fet de la seva vida una obra d'art.

M ú s i c a

Santi Arisa obre el cicle d'actuacions d'estiu a la masia Ametller

S.B. - Sant Cugat -

La James Compostela Band i Santi Arisa van començar divendres el cicle d'actuacions en directe .i la carpa d'estiu de la masia Ametller. Sota el títol de I.// m/isiti í/r nit, el local ha preparat 26 actuacions, que es faran els caps de setmana de juny, juliol,

agost i la primera quin/ena de setembre. A mes del grup d'A-risa. que farà quatre actuacions més. tocaran també els Abbey Road, que interpreten cançons ilels Beatles; els Fuego. amb el seu reggae reforçat amb una veu femenina; Kena-up, que porta música funk, i F,stamos reunidas. Totes les actuacions començaran a dos quarts de dotze de la nit. Santi Arisa i la James Compostela Banda l'envelat de la masia Ametller. Foto: XAVIER LARROSA

KJ>;-<A\ÏK>\S /).: :\ • /< /''"'> Cultura 35

a t r e

Des de la perifèria amb amor limiti, l'ohnr.LA VFRBFNA Dl: FA l'A-

I O.IÍA. MKSÍÍII t/< Fumis Hretóa i lleira de

Riutitto de la Ye·t.o

Dir,nio tse,nieu: Calitxo Hielto

Dtreeeió musical: Miquel Roa

Miisoa: Jirir Ott/iiestra Stnil Cugat. Di

rector titnlar: Josep Ferré

Intèrprets principals: Marro Moncloa.

(•nilis Canut. Carme Sànchez. Rosa

Galindo, Maria Cuita Compta. Amèlia

Font. l'atriíia Stvilla

Dit'/n\ ilií/minació: Ignasi Morros

l·loi: liiitn -tiutíitori

Dur / s tle /ni/v

K l M A R O JKNKR

Fora naftalina! Lluny de nosa l t r e s cl t òp i c de l casticisme! Feu fugir els

recursos fàcils d 'un gènere genuí i autèntic! Poseu sang en aquest cas d 'un barri marginat del Madrid de final de segle! Doneu una força real als personatges! Feu -com diu Biei-t o - esclatat d 'emoció l 'escenari , i a l e sho res t i nd reu un p ú b l i c e n f e r v o r i t , s a t i s f e t , agraït de poder viure gairebé dues hores d 'espectacle viu i palpitant! Això, amb una concurrència

de diferents edats , és el que va passar al Teatre-auditori -on s'ha dissenyat i construït l 'escenografia de contundent realisme i plasticitat-, i amb una Jove Orquestra Sant Cugat que va demostrar que es consolida com una real i ta t de no tab le qualitat ( impecable l 'obertura!). Carles Canut va ser un Hila-

rión complet que va sorprendre a molts en el domini del cant. t 'l baríton Marco Mon-

S V *?"*# •-

l'n moment de L·i representació al Teatre-

cloa in te rpre ta un Jul iàn de veu neta i in terptetació convincent. Carme Sànchez, com a Susana, va mostrar unes bones condic ions vocals i físiques, molt ben acompanyada per Rosa Galinda, com a Casta. Amèlia Font , com a Sena Rita, va estar magnífica com a cantant i actriu, i Patrícia Sevilla, en el paper de la cantao-ra, va aconseguir enlairar els ànims amb una interpretació que no dubtem a qualificar de memorable.

I així haur íem de cont inuar fent menció de tots els intèrprets , pe rquè en aquesta representació la veritat, l'esforç i l ' e n t u s i a s m e són a flor d e pell, presents en tots i cada un dels m o m e n t s . Es a leshores

auditori. Foto: XAVIER l.ARROSA

quan hom sap que hi ha una direcció que ha aconseguit allò que tot conductor desitja que és, n o g e n s m e n y s , ag lu t ina r aquestes virtuts individuals en una unitat que transmet el verí dolç i desitjat de comunicació sublim de l'art.

La música de Tomàs Bretón, amb números especialment coneguts -Una morena y una rubia o Dónde vas con mantón de Manila-, va trobar una vibrant i correcta direcció de Miguel Roa, que no va tapar gairebé mai els cantants a qui -oh , mirac le ! - se ' ls entenia tot. Tenim, doncs, un espectacle d'una inqüestionable modernitat que confirma un gran director escènic de qui seguirem esperant més, molt més.

,„„„..,.< Lsquema blanc. Foto: CANALS GALERIA D'ART

Pintura ben solucionada Nom de I'allista: Gaixet

Llor: Canals Galeria d'art

Dates: fins al final de mes

P E R E P I C H

L 'obta del pintor Víctor Herrero Gaixet és un bon exponent del mo

ment artístic en què ens trobem. La seva pintura la podríem classificar com un resum ben entès d'històries començades.

Les seves teles són com una lliçó, en forma de xuletes d ' e xamen de COU, on el pintor demostra tenir tots els conei

xements que es demanen a un artista contemporani.

Gaixet sap combinar els recursos estètics de la cal·ligrafia j aponesa amb la força de la tensió del teixit, ja investigada pel pintor espanyol M a n u e l Millares (1926-72).

T a m b é són interessants les expectatives que l'artista sap crear amb els seus grafismes impossibles. Tota la seva pintura és una acumulació d 'e lements propers. Cal ressaltar la tècnica acurada i la sobreposi-ció de so luc ions g r à f i ques . Tota l'exposició està dins d 'una coherència de colors i missatges.

E x p o s i c i o n s

Un cicL·p de nou ulls Xom tti l'exposició: -Xou artistes, niïn untat

I.he: F.spai I.lla's Ril/as

Dates: fins al final de mes

PKRK PICH

Kn la sala d'exposicions Lluís Ribas trobem una mostra especialment interessant. La raó és que nou reconeguts artistes figuratius, alguns de Sant Cugat, exposen una selecció dels seus millors dibuixos. Per la qualitat i reconeixement dels artistes que exposen, la mostra s'ha convertit en una concentració de ciclops figuratius. Tots tenen

l'interès tic representar la realitat ilcs dels paràmetres carte-sians.

l'.K nou pintors són grans ciclops de capturar la realitat, però

Dibuix de l'artista Frtderir Cabtimis. Foto: XAVIER l..\RRI)\ I

realitat amb solucions diferents. Cal ressaltar, pel meu gust. els dibuixos de Frederic Cabanas.

' lambé resulten interessi is J s

esnossos il •\le|anur< r.\k dro ll.i ' i | i k

.1 la \cgada. cada un té un ull que soluciona d'una manera ma-diferenrdel dels seus congène- gistral uns espais mancats de res d'espècie, en representar la llum.

mostra indrets africans. Linis Ki-ba> presenta una SCICCCIM de di

buixos acurats que s emmarquen dins del seu estil.

VILLADELPRAT fins al 2 de juliol

SOCIS FONS D'ART

Servei taxació obres d'art

Sala RusfrTol Santiago Rusirïol, 52 • San) Cugat del Vallés

Horari: matí, de 9 a 2h

tarda, de 5 a 9h

Tel. 675 47 51

36 Cultura ELS ÍCANP0F6 Divendres, 21 de juny de 1996

LA RÀDIO

RÀDIO SANT CUGAT

• D e 7 a 7:30 h., El Despertador, amb Joan V'allvé. • D e 7:30 a 10 h., FI Gall del Monestir. Revista d'actualitat. De 7:30 a 9:30 h., repassa les principals notícies d'àmbit general i de 9:30 a 10 inclou la primera edició de l'informatiu. Sant Cugat Avui, amb totes les notícies d'àmbit local de la ciutat. Kl programa el diri-L;CI\ I present.I \ a \ i c r l'or-nells.

•De 10 a 12:43 h.. Dies de Ràdio, FI maga/ine. Fspais de di\'ulgació. entreteniment i participació. Presentat per Maribel ( la\ue-las.

• D e 12:45 a 13 h.. Amb Molt de (itist. Kspai de gastronomia amb l'ep Blanes. •De 13 a 13:30 li.. Sant (lligat A\ui. I,'Informatiu segona edició. Kditat i presen ta t pels s e r \ e i s informatius de Ràdio Sant Cugat.

•De 13:30 a 14 li., Entitats. Dirigit i presentat per Xa-\ ier Miralles. •De 14 a IS h.. Vol de Tarda. Música suau seleccionada per Josep Maria Noguera.

•De lKa 21 h.. Al Lloro. I In programa de Salva Vall-vé. Kls divendres de 20 a 21 h., inclou l'espai. Riff Raff. Música lieavy amb Marc Picanyol. • D e 21 a 21:20 h., L'Es-portiu. Dirigit i presentat per Patrícia Mota. •De 21:20 a U h„ Sons i Kstels. Presentat pet Pere Pahissa. •De 23 a 24:

Dilluns: Aquest Any, Sí!. I n programa de Salva V'allvé.

Dimarts: L'Estrena. L'espai de cinema de RSC.

Dimecres: Hores Kxtres. Amb Kduard Garcia i Rosa Maria Jané.

1 Dijous: (late Blue. I ,a nit temàtica, amb Oriol Costa.

Divendres: Vallès Sense Fronteres. Presentat per Fathia i I lamed Ben Ham-mou. •De 24 a 7 h.. Música al teu costat. • D e 7 a 24 li., cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels sen eis informatius de l'emissora municipal.

• D e X a 10h.. A Primera Hora. Música i informació per al cap de setmana. Amb

David Villena. •De 10a II h.. Hora Fxtta

(repetició).

• D ' l l a 12 h., Game Over. Programa dedicat al món informàtic. • D e 12 a 13 h„ El Magatzem, amb Oriol Costa i Amanda Sans. •De 13 a 14 h., Avant Matx. L'avanç de l'actualitat esportiva del cap de setmana.

•De 14 a 15 h., Vallès Sense Fronteres (repetició).-De 15 a 16 h., Aquells Meravellosos Anys. Amb Josep Maria Al vira. • \)c lo.i 20 h.. Súper DJ. l·i,(.i 1.1 música màquina

d'actualitat.

•De 2(la 21 h.. Hones Vibracions. Amb I )avid Villena. • D e 21 a 11 h.. Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Cerón.

•De 11 a S h„ Música al teu costat.

SANTS La proposta

C l

• D e S a 9 li.. El Dia del Senyor.

•De 9 a 9:30 h.. Esports en Marxa, primera edició. •De 9:30 a 10 h., El Racó de la Poesia. Amb Joana Francesca Garcia. • De 10 a 10:30 h.. Arrels. I n programa de Rogeli Pedró.

•De 10:30a 14:30 h., Roda d'Amics. Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas. •De 14:30 a 15 h., Esports en Marxa, segona edició. • D e 15 a 16 h., Aquells Meravellosos Anys. •De 16 a 20 h., Súper DJ. •De 20 a 21 h., Bones Vibracions.

•De 21 a 22 h., Esports en Marxa, tercera edició. •De 22 a 7 h., Música al teu costat.

•Dissabte i diumenge de 8 a 22 h., connexions amb Catalunya Informació i butlletins amb informació local i comarcal.

St. Lluís Gonçaga «SMkt·ZS

Paulí de Noia i 23

• Agripina M I M S 24

• Joan Baptista I 25

• Eva •Mnracres 28 • Pelai DIJOUS 27

• Ciril d'A. Divendres 28 • 1 re ne 11

21 DlM.NDRKS

C i n e m a •A Ics \ nit del vespre, al centre cívic de la Floresta, es projecta la pel·lícula Dos tontos muy tontos. F e s t a in fan t i l •A partir de dos quarts de nou del vespre, al centre cívic de la Floresta, representacions dels alumnes dels tallers de dansa i expressió corporal. F o l k l o r e

• A les deu del vespre, al Pla del Vinyet, presentació del grup Mediterrània de l 'Esbart Sant Cugat . C o n c e r t

• A les onze de la nit, al local de la UREF, concert de música catalana en direc te a m b el can tau to r Pere Salas.

DISSABTE

C a s t e l l s • A les cinc de la tarda, a l'institut Angeleta Ferrer, assaig públic dels Castellers de Sant Cugat.

HORARÈ AUTOBUSOS

•Torna la f es ta m a j o r d e Sant Cugat . Un any més, a finals de juny, toma la festa major de Sant Cugat. Des del divendres dia 27 a les vuit del vespre fins diumenge a la nit, hi haurà activitats per a tots els gustos. La programació no canvia gaire respecte a edicions anteriors. Els organitzadors han apostat per continuar amb aquelles activitats que ja van tenir èxit altres ays. La Botiga al Carrer es consolida, torna una fira amb cara i ulls i es mantenen els clàssics: el Paga-li Joan, l'arrossada popular del diumenge a la plaça de Barcelona, el concurs de pintura ràpida o els focs d'artifici. El músic Gerard Claret serà el pregoner aquest any.

Ball • A les deu del vespre, al Pla del Vinyet, actuació del grup juvenil de l'Esbart Sant Cugat, que farà una ballada.

23 DU "MKNCíK

M ú s i c a • A les set de la tarda, al bar Dada, festa africana amb el grup Sora. R e v e t l l e s d e S a n t J o a n

•A les onze de la nit, dis-c o m ò b i l a la plaça del Coll.

• A les dotze de la nit, revetlla amb Els Nois de la Mare al Pla del Vinvet.

• A les onze de la nit, ball i coca al casal de Mira-sol per als avis del districte. Actuació de l 'orquestra Cocte le ra al res taurant Mas Janer.

• A dos quarts de dotze de la n i t , r e v e t l l a a la Creu de 'n Blau. Concurs de ba l l s d e sa ló , d i s -comòbil, còctel i cava.

26 DIMECRES" "

C o n f e r è n c i a • A dos quarts de quatre de la tarda, al centre cívic de les Planes, xerrada sobre salut ginecològica i planificació familiar. La conferència la farà la doctora i l l evadora A n n a Campos.

Havane res • A les cinc de la tarda. cantada d'havaneres al casal d'avis. Cantarà la coral del casal. També hi haurà concurs de coques. E x p o s i c i ó

• A les vuit del vespre, al c l a u s t r e de l m o n e s t i r , inauguració de l 'exposició de Sergi Barnils Cicles dels jardins oblidats. M ú s i c a

•A les nou del vespre, al bar Dada de la Floresta, música en directe amb el grup 7 Muelles Duo. C i n e m a

• A un quart de deu del vespre, a l 'Espai Jove, es pro jec tarà la pe l · l ícu la Vacas, de Julio M e d e m . S'inclou dins el cicle de

T LÍNIA 1. SAHT CUGAT-MIRASOL-MAS JANER

-#«sí«wHi·tk*t8W*fe8?,!{!^^ L'últxn swvat flnatoa «t sau SKWwgut aFastoctód&P.G.C. *» Sant Cugat Bsrtidat d u d» Htatqpfcümtlr t fe ·r4)^Nn·rf.t«»wt*c^saveíS*f^S0i«É!i^^te<»daf»fa«(«afes2l.5(» l'ú«m servat SnaSta» «t seu Mcomgui a res»»ó%<S&C.d»SantCuBat -KswÈiaii HHWÍ. ía s&-*«5a: S7.50R-0&S3& i al*SS8**Ks#è6íl&iMrafinaates21J5ah. L'úlfim servet finaStzaat sou «coff»g«íara4feK*J#lí.tS.ade Sant Cugat. fteeemffitt UasJamr, Ssiaexí *ífcN»f, ftg» CSotSadena, estació SI. Cugat, Mocar

• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

Huiltllst dM d» ftftttt SoniWM^ -4M«l»te«r*.l8«Ji1ídkW6M*.4eMai^^ -DfftMMwtN·tt*. fcW·»K0Ma»·fflM8»S3tfc t6146ramite de cada hora Snsa tes 22.16(1

-Ote» feiner*. 1a sortida: O&aaM&Slh i at$ È3Í53 mmuis de «ada hora fins fttes22.È3h -Dissabte* i****, fa sodíte 0fc28H».53Mate23153 minufc <teeacteftümÉ»al8s;&23&.

Sortides dt* 4» r&b t t t t WMfc. -O^Wn«*.1asart*teQ6.05h^.35hía!s<Si35 -OtaaMas l fttífus. ta aoida: OS.QSfe·OMSi i ate 05 i 35 twtute de cada hora i » a tes 22.38». Rmxm&SxitOomérmCAHSxuFmcmïPkwC<>ii.mc#rm FGC, Cotema; &mf Domèf»c.

• LÍNIA 3. SANT CUQATLA FLORESTALES PLANES

Sortida* ds» d» F.e«4e«t* -©** tUoat*. ta eostida: ^Kettfttoife«tiu«j*f?rii&:

•Ww feiners. ta «mdasWJ&h d*f RtóJ«*fe$Bpi:

fía<vms^F,Cc^kmm^Pt^Cm^làèí^íím

T A 3. SANT CUGAT-RUBt-TERRASSA

-Dies feiner», 1a «^:''8!M8M}$(2$h 1 als 3$ tmM -OteseMe* t festiu». 1a sortida: de,2a»?af»Jffi -̂ Mxttt·saoVRciaiaM aferma*:

T A 3. SANT CUGATBARCELONA

-Dies feiner*. la sortkJa: O$.f$-OS„40fate 10 -DI*saMes.la sortida 05 15-0540106tOhl -Diumange* I festius. 1a sortida: 07.1Qh »ato 10 tttotà^wàBàfí)») -Sortides addicjonais a Cerdanyola: &.m m.m$&m)Mjm

• A 3. BARCILONA-SANT CUGAT

-Mas feiners. 1a sortida; 05„4S*«Ís IS 145 mbwts ite cada hwaft» a íestl.·**. -Dissabte*. 1 a sofida: 05.4$ laj$ 45'roímas de cada Ijorattnsa tes 25.43*. -Dfumeng·s r fe*8us.ta sortida: 06 45h i als45 miiuls dècada hoíafsíaa tes2i .4» -Sortides addíctoflate a Cardanyolat 22.15Í1 $Ém$>

ELS /CANTONS Divendres, 21 de juny de 1996 Cultura 37

cinema espanyol. TELÈFONS D'INTERÈS FARMÀCIES DE TORN

27 DIVENDRES

Festa major • A les vuit del vespre, a l'Ajuntament, pregó de festa major amb Gerard Claret.

28 DIVENDRES"

Espectacle • A les cinc de la tarda, al casal d'avis de Sant Cugat, actuació del show del casal amb un espectacle de varietats. Festa major • Al matí s'inaugura la Botiga al Carrer, que s'estarà tot el dia als carrers del centre. • A les deu del vespre, al claustre del monestir, Josep Tero interpretarà en directe les cançons del seu disc Lladre d'amor.

29 DISSABTE

Festa major • A dos quarts d'onze del matí, a la plaça de Pere San, pilar de quatre, homenatge a Francesc Vila i Trabal, amb els Castellers de Sant Cugat. • A tres quarts de dotze del matí, a la llotgeta del monestir, pilar de quatre, salutació a les autoritats. Amb els Castellers de Sant Cugat. • A la una del migdia, ball del Paga-li Joan a la creu del terme. • A les sis de la tarda, trobada gegantera: concentració i cercavila pels carrers de Sant Cugat. • A les deu del vespre, concert coral amb la Coral Sant Cugat al teatre Auditori.

30 DIl MENGE

• A les vuit del matí, inscripcions a la plaça de Barcelona pera l'arrossada popular que es farà al migdia. • A les vuit del matí, inscripcions per al IX Concurs de pintura ràpida Francesc Cabans Alibau. • A les sis de la tarda, a la llotgeta del monestir, 11 robada Castellera amb els Xics de Granollers, els Castellers de Barcelona i

els de Sant Cugat. • A les deu del vespre, cor-refoc pel centre de Sant Cugat amb els diables de Viladecans, el Carme, el Clot i Sant Cugat.

ALTRES ACTIVITATS

Cor lafantil

•Les activitats del cor, adreçades a nois i noies a partir de 4 anys, inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon: 589 13 82. Casa éte Cultura

•Balls de saló i tallers de manualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82. «sues. Santcuaateuc •Curs-taller de dibuix i pintura a càrrec del professor Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, curs de modelatge i escultura a càrrec d'E. Llopart i filatèlia i numismàtica tots els dijous. Inscripcions al local de l'Ateneu o als telèfons 674 60 28, 675 43 88 i 674 72 08.

Durant tot cl mes de juny. pels distric

tes i Valldoreix ohcrt j els diumenges i

festius de ') del m.uí i 9 de 1» nit l j

f.irmaua Isern del Passeig de la Fln-

resta. y telèfon Í.74 IS 61

• Activitats d'estiu de l'ateneu santeugatenc. II Certamen literari de Festa Major. Presentació d'obres fins el 30 de juny. Les bases del cooncurs es poden recollir a l'Ateneu, plaça Pep Ventura, 1. •Segona Marató Fotogràfica. Del 5 al 14 de juliol. • Jornades d'expressió plàstica del ' l al 12 de juliol. Informació al telèfon 675 47 76.

VALLDOREIX

Casal de cultura

•Cursos de balls de saló

per a persones majors de 16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674 45 99. •Tallers de dibuix, pintura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral. Informació al telèfon 674 27 19. • Concurs de cartells de la Festa Major de Valldoreix 1996. Fins el 15 de juliol. Bases, inscripcions i informació al 674 27 19. • Cursos de balls de saló. Per a persones majors de 16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674 45 99. • Taller d'informàtica a l'escola Ferran i Clua durant el mes de juliol. Per a nens i nenes de 12 a 15 anys. Més informació als telèfons 674 45 99 i 674 60 28.

LA FLORESTA

•Activitats d'estiu: laboratori de cuina, campionat de tennis taula, taller exhibició de malabars, curset de com buscar feina per a l'estiu, taller de jardineria, iniciació a la fotografia, taller de gra-fitti i cinema jove. Activitats gratuïtes. Informació i inscripcions al Centre Cívic de la Floresta. . Telèfon 589 08 47. Organització a càrrec de AEEA L'Esplai i l'Ajuntament.

U R E F

•Curs de balls de saló, ioga, karaoke i cafè literari de l'Ocell Radiant. Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33.

LES PLANES

Centre cMc • Activitats d'estiu: tallers de pintura i oli, balls de saló, iniciació al teatre, com buscar feina per a l'estiu i casals d'estiu. Informació de 17 a 20 hores. Telèfon: 675 51 05. Organitzen : AM l'Esclop i l'Ajuntament.

MlRA-SOL

Casal cultural

•Activitats d'estiu: casals d'estiu, tallers de dibuix i ceràmica per a infants i adults, còmic, flauta de bec i fantasia literària per

a nens. Informació i inscripcions al casal cultural de Mira-sol de 16 a 20 hores. Telèfon d'informació: 589 20 78. •Colònies d'estiu a les Preses (la Garrotxa). Informació i inscripcions: de 16 a 20 hores. Telèfon d'informació 589 20 78. • Concurs de fotografia organitzat per l'Associació de Veïns de Mas Janer. Les bases i la informació es poden demanar al telèfon 589 20 18.

TEATRE AUDITORI

• Divendres, 28 de juny, a les deu de la nit, la companyia Histriònic interpretarà La porta del temps, d'Alan Ayckbourn. Direcció: Josep M. Mestres. Amb Amparo Moreno i Pep Anton Munoz.

EXPOSICIONS

• Fins el 7 de juliol, exposició del VI Llibre Gegant de Sant Cugat a la Casa de Cultura. •Exposició de treballs dels alumnes de l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny. Fins el 28 de juny a la Casa de Cultura. •Mostra d'Art Contemporani Català al Claustre del Monestir. Fins el 23 de juny. • Exposició de Sergi Bar-nils al Claustre del Monestir titulada Cicles dels Jardins oblidats. •Exposició de l'obra inèdita de Miquel Cabanas a la Casa de Cultura.Fins el 21 de juliol. • Exposició d'olis de Dolors Villadelprat a la Sala Rusinol. Fins el 2 de juliol. • Exposició de Gaixet a Canals Galeria d'Art. Fins el 27 de juny. •Estudi Ferran Martí. Exposició permanent d'obres de Ferran Martí. •Espai d'Art Lluís Ribas. Exposició de nou artistes santeugatencs.

•Mercantic. Fira permanent d 'antiquaris i d'art. Obert tot el cap de setmana.•Firart. Exposició i venda d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià, als matins.

^ ^

Per informació:

CURSOS INTENSIUS DE

DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR

(nivell bàsic)

AUTOCAD

DISSENY GRÀFIC

FREE HAND-PAGE MAKER

AULA^DISSENY O St Cusat, 1-2n / Tel. 697 25 52

RUBÍ

EIS4CANTON3 Si vol a n u n c i a r - s e a Els 4 CANTONS,

t r u q u i ' n s

589 62 82

38 Cultura ELS ÍCANIUN5 Divendres. 21 de juny de 1996

S A N T C U C D t S A B A D E L L

Sant Cugat 1 Los amores de una impr.„ 4.10,^5,6^0,10.25

SantCugata Gooíy e hijo toe.w&eas.teos S8rtCugat3 A Wong Ftxj-Oraoas por todo 4.00,0.05.815.10»

Sant Cugat 4 Donseresxteefamor 4.30,7.15,10.00 S e s

Sant Cugat 1

s i o n s g o i 1 t: s d e

Los amores de una mujer...

d i s s a b t e

12.36

Sant Cugat 2 Doce monos {VO.) 12.15

Sant Cugat 3 A Wong Foc-Graeias por todo 12.36

Sant Cugat 4 Donderastóeelamor 12.30 -

RubíPttacel

R U B Í

Ctoraaones robados àJO.tm·JMft»

Rt*iPaJac*2 Dos per«) prec» d« una wmmm Rt*iPalace$ Condenada 4A&t,Mémms

Rt*IPBÍaC8 4 Pocahontas / Tres deseoe 41S,e^8l«60mi5

FfetoiPatetcaS Fowraoms 4&4ftV&«S, 10.30 S e s

Rubí Palace 1

s i o n s g o l f e s d e

Corazonesrobados

d i s s a b t e

12-38

Rabf Palace 2 Dosporelpreciodeuna 12.36* .-,

RBM Palace 3 Condenada 1236

Rubí Palace 4 Tres deseos 12.36 -

Rubí Palace 5 Four room3 12.36 -

Qftsart

S A B A D E L L

Magjaeneiagua 4.08, «05,8-15,10.30

Dos por el precio de una 4.«,6J*>, 8.15,10,30

A Wong Foo-Gractas por todo 4.00,6^,8.18,1050

Pnsíoneros deí aelo 5.45,8.11,1030

Las dos caras de fa verdad S.00,7.4&;1©>90

Cmeart-tres El cartero y Pablo Neruda 406,490,8.15.10.30

Euterpe Donde restde el amor 4.0ü,«.lO,8.26, 10.30

Principal Tres deseos 4.00, $50,885.1050

Rambla Corazones robados 4.10, $50,8.30.10.50

A WONG FOO, GRACIAS POR

TODO. JULIE NEWMAR

I ) i r c c to r : B c c b a n K l d r o n .

In tè rp re ts : Pat r ick S u a w e .

Weslev Snipes. Sales: Ruhí l'alaee. Cine-arr. I)es|irés de participar en Intèrprets: Sharon Stone, un concurs de bellesa, tres Rob Morrow.

nines pugen a un Cadillac espectacular i travessen el paí-., des de Nova York cap a I lollvwood.

CONDENADA

D i r e c t o r : B ruce B e r c s f o r d .

tm4*m. ynib68jafejtel8WKÍad

Principal

T E R R A S S A

una

Rambla

Sales: Rubí l'alaee. Sales: Eix Macià. I n jo\e advocat ha de de- l na escriptora americana manar clemència per a una a París, amb dif icul tats dona condemnada a mort. econòmiques, accepta po

sar nua per a un pintor. DELTA DE VENUS

I >irector: Z a l m a n K i n g . D I A R I O D E U N A M O R V I O L A D O

Intèrprets: Audie England, 1 )irector: Giacomo Battiato. Costas Mandylor. Intèrprets: Roberto Zibet-

ti. Isabella Ecri.in. Marisa Paredes. Sales: Ei \ Mauà. kursaal. I n noi inadaptat es con-\ertcix en un \iolador de les d o n e s q u e e l r e b u t g e n .

DONDE RESIDE EL AMOR

D i r e c t o r : J o c e k n M o o r -

house .

Intèrprets: W'inona Ryder, Anne Bancroft. Sales: Sant Cugat, Euterpe, Eix Macià i Kursaal. Una noia intenta decidir durant si accepta o no una proposta de matrimoni.

DOS AL PRECIO DE UNA

Director: Andy Tennant . Intèrprets: Kristie Alien, Steve Guttemberg. Sales: Rubí Palace. I na òferna trapella i una educada hereva es coneixen durant unes vacances.

FOURROOMS

Directors: Allison Anders, Alexandre Rockwell. Robert Rodríguez, Quentin Tarantino. Intèrprets: Antonio Ban-deras, Valerià Golino. Vla-donna. Tim Roth. Sales: Eix Macià. Kursaal, Rambla (Terrassa). El camàlic d'un hotel de I lollywood és testimoni de quatre històries particulars.

GOOFYE HIJO

Director: Kevin Lima. Dibuixos animats. Sales: Sant (lugat. Eix Macià, Rambla (Terrassa) . Kursaal. (ioofy organitza un viatge per acostar-se al seu fill.

LOS AMORES DE UNA MUJER

FRANCESA

Director: Régis Wargnier. Intèrprets : Emmanue l l e Bcart, Daniel Auteuil. Sales: Sant Cugat. Jeanne es casa amb un tinent d'infanteria que ha d'entrar en combat.

TRES DESEOS

Director: Martha (loolidge. Intèrprets: Patrick Swav/.e. Maria Elizabeth Mastran-tonio. Sales: Rubí Palace. Principal (Sabadell). Eix Macià. Kursaal. I na vidua amb fills que busca un pare per als nens coneix accidental met un-rodamon.

UN TESTICO EN SILENCIO

Director: Bruce Beresford. Intèrprets: Richard Drcv-fuss, Linda Hamilton. Sales: Kursaal. I Tn nen autista ha estat l'únic testimoni de l'assassinat lleis seus pares.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 8 1

- > ( ) p l i A I . \ N I T

A l l I I \ \ l ! i ) \ \ | S

S S£NT CUGAT ESTRENA ESTRENA

4 .00 - 6 .05 - 8 .05 - 10 .05 A P T A

4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 1 0 . 0 0 DISSABTE "GOLFA»: 00.30 APTA

Tots els dissabtes «

2a SETMANA

» 405 22 22

2a SETMANA

4 . 1 0 - 6 . 1 5 - 8 . 2 0 - 1 0 . 2 5 DISSABTE «GOLFA»: 00.30-13 ANYS

3 . 5 5 - 6 . 0 5 - 8 . 1 5 - 1 0 . 2 5 DISSABTE -GOLFA-: 00.30 - APTA

Dissabto dia 22 a los 00.1S «golfa»: 12 Monos en V.O. / Dissabte dia 29 «golfa»: La Ceromonla en V.O,

rjCINESR Al I · I - V I Í dt l'tiatctador Púrkmg

2 k. gratis

2Ü Cornet d'atvdumt

universitari

Carnet Jove PopS*ock UujeUxumMt

US 4 CANTON

La Novel·la C a p X i I I 39

- F.lMi.\RI)Jl·:\|·.R -

On la família Puig, amb l 'excepció lògica de la petita Núria, expressa diferents criteris en la qualificació dels amors, inclosos els "anormals"

Quan cl nom de la Torre Negra va sonar en el menjador de la família Puig, els dos amics es van mirar significativament. Aquella ma

leïda història semblava seguir la petjada d'Odó Taltavull i hi volia mantenir la vinculació fos com fos...

-Aquesta noia amiga teva, dius que toca el violoncel? -va preguntar el detectiu a la seva neboda postissa. Sense esperar cap resposta, va continuar-: Saps si, a més a més, toca la viola de gamba? -Sí, i molt bé. Jo la considero una intèr

pret de gran qualitat.

-I . . . , és molt amiga teva? -Sí, com ja he dit, som companyes a l'or

questra des de fa alguns anys i sortim plegades regularment a sopar, a prendre copes o a veure algun espectacle amb un grup d'amics, la majoria d'aquí, de Sant Cugat. Però, digues, per què t'interessa tant, la Núria? És que la coneixes?

-Una mica joveneta per a tu, no et sembla, cúrinyo -va intervenir Montserrat amb el seu to maliciós.

- N o , no hi ha cap mena d'interès personal. És... - E l seu oncle s'ha posat en contacte

amb nosaltres per a una possible feina -va intervenir amb autoritat en Jordi, per afegir tot seguit-: però no sé pas si acceptarem el cas...

- U n cas, papa? De què es tracta? -Ja saps que jo a casa no en parlo, de la

feina: plego i s'ha acabat, fins demà al matí no en sé res de res... -Sí , sí...-va fer Montserrat, amb la boca

mig closa. - Q u è vols dir, amb això? - E n Jordi co

mençava a perdre la paciència i el sentit de l 'humor que mai no havia tingut. -Doncs vull dir que no és veritat que

tu a casa t'oblidis de la feina, ans al contrari, sempre la portes posada, com una muda de roba interior. El que més em molesta és que , damunt, jo m'haig de fer càrrec de tots els problemes escoltant avui sí i demà també les incidències dels teus afers.

El marit feia cara de total incredulitat davant les paraules d'aquella esposa que, fins feia uns instants, era la imatge perfecta de la mestressa de casa catalano-europea passada pel Marie Clain en castellà. -Aquesta sí que és bona! - E n Jordi, re

alment, no se'n podia avenir, però la seva filla gran no va deixar que la polèmica es convertís, com sempre, en una discussió interminable. -Deixeu-ho estar, si us plau! - I es diri

gia a Odó- : Tu creus, com la meva amiga, que el que importa és el sentiment de l'amor i no l'objecte d'aquest impuls? -Dona , em sembla difícil dissociar una

cosa de l'altra. És veritat que la capacitat d'estimar és pròpia, però ben segur que si no es troba en qui abocar aquesta afectivitat, aquesta tendresa, difícilment es realitza la teva disposició i, consegüentment, és com si no la tinguessis...

- N o vull dir això, tiet Odó. -Semblava frisosa per fer-se entendre i va continuar mirant-lo als ul ls- . EUa, la Núria, creu que hi ha un miratge en la societat que consisteix a voler fer creure a la gent, i parlo en general , que existeix l 'amor romàntic... -E l romanticisme existeix. —La Montser

rat va entrar en la conversa per la força de la convicció existencial-. Jo no m'hauria casat amb el teu pare sense estar convençuda que era l 'home de la meva vida i el pare dels meus futurs fills!

-Ostres, mama! - E l tercer fill dels Puig, l'Oriol, semblava fastiguejat d'haver es

tat fruit d'una unió tan romàntica-. Això ja no funciona, estem en una altra època...

- I tu què saps? Només tens disset anys. Quan passi més temps ja m ' h o explicaràs... N o te 'n recordes, d'aquella noia danesa dels apartaments de Calella, ara fa dos estius?

-Llavors era un criol... Ara me l'hauria de trobar, la danesa! - I , dirigint-se a Odó, va afegir, somrient-: Mira, la Montse vol dir que la seva amiga pensa que les persones haurien d'estar sempre disponibles en l'amor, a punt per disfrutar-ne, sigui amb qui sigui... - P e r ò l 'amor no és només un gaudi ,

Oriol -va fer tot seriós en Jordi Puig, veient que la conversa prenia uns viaranys insospitats- L'amor també és responsabilitat: el que estima, respon. Una cosa són les relacions esporàdiques, superficials, entre les persones i una altra el

compromís que. de bona te. un home i

una dona prenen per tal de seguir el pro

cés de la vida...

-( 'ony, Jordi, em creia que anaves a dir que s'havia de seguir l'obra de Déu!

-Doncs sí, Odó, ho has encertat. Per ser instruments de l'obra de Déu, encara que no t'agradi la idea -va refermar en Jordi, que, definitivament, havia deixat el sentit de l 'humor en un racó-. Per què t'ha d 'emprenyar tant que hi hagi gent que pugui constituir la seva vida sota la idea ferma i lliurement acceptada que hi ha Déu, cel, infern i terra i que tot allò que fa, incloent-hi enamorar-se, forma part d 'un pla diví, d'una perfecta estructura conformada per una intel·ligència superior que vol, entre altres coses, que les relacions humanes siguin fonamentades en l'amor i la caritat?

Es va fer un silenci pesant. Odó pensava que, una vegada més des de feia molts anys, havia sorgit aquella controvèrsia insoluble.

- E l pas del temps fa canviar les coses, no? - E l segon fill dels Puig, en Jordi jr., que havia estat callat els últims minuts, va in tervenir de forma dis tesa- . Jo fa temps que em faig algunes preguntes. Per exemple: ens estimen les dones? Vull dir, est imen les dones als homes?

- T a m b é podries fer la pregunta a l'inrevés -va replicar la Montse. -Sí , és clar, també me l'he feta. Però se

gueixo amb la qüestió: surten amb nosaltres, mengen amb nosaltres, ens fan somiar en a lgunes ocasions, fins i tot a vegades ens diverteixen, fan l'amor amb nosaltres...

-Jordi, home, quines coses que dius!... - U n a altra vegada apareix la Montserrat marassa-. E m sembla que cal anar al llit, Nuri... Apa, maca, vés cap a dalt i posa't al llit, que la mare ara ve...

- E n s emprenyen i ens traeixen, se'n fo-ten i ens fan petons... però, ens estimen? Fa cinquanta, què dic, potser fa només trenta anys no hi hauria cap mena de dubte. Avui no és tan clar.

- É s tan clar com sempre. - L a Montserrat ho deia tranquil·la, però molt seriosa-. Les relacions entre els homes i les dones sempre han estat difícils, perquè els homes i les dones són diferents, però el món es mou precisament en la mesura que hi ha homes i dones. No s'ha descobert encara res que faci canviar això i, a

més a més, insisteixo, hi ha l'amor... - H i ha moltes classes d ' amor-va dir la

Montse , mirant profundament la seva mare- . N o cal pensar que és un mitjà per crear una família i tenir fills. La Núria ho té molt clar i m'hi ha fet pensar últimament: es pot estimar qualsevol ésser, al

marge del seu sexe.

dots ets personarges que aparekért ert aquesta hóveT,h sSn ficlicisT'

40 HS 4 CANTONS

S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

Divendres, 21 de juny de IWf,

AGUSTÍ GUTIÉRREZ Va començar a navegar després que un seguit de coincidències el portessin a fer el servei mil i tar a marina. La travessia més important que ha fet el va portar a emular el viatge de Colom en la celebració del cinquè aniversari del descobriment d 'Amèr ica.

"El mar té el poder de treure tot el que hi ha dins teu: el millor i el pitjor'

Cvn MORKI.I. - Sant Cagat -

- C o m vas descobrir la navegació?

-"Va ser per casual i ta t . N o havia navegat mai i no m'havia plantejat la possibilitat de fer res mes enllà de banyar-me. Però les c i r c u m s t à n c i e s em van portar a fer el servei militar a ma r ina i allà va ig co mençar a conèixer els vaixells i vaig comprar el pr imer vaixell que vaig tenir - d e 3,5 met r e s - , q u e a m b els anys ha crescut alguns metres ."

- K m pots construir una frase amb la paraula mar? - "Ah . . . D e i x a - m ' h o pensar

una miqueta ." -Qu ina és la mida ideal d 'un

\ aixell per navegar? - " L a mida ideal és dot/.e me

tres i mig. Amb un vaixell així ja pots navegar força bé pel" Mediterrani, i fins i tot per fer travessies més llargues."

-1.1 màxim objectiu és arribar a bon port? - "Kl màxim objectiu és es

tar al més segur possible i això implica tenir tot el que calgui pel que fa als nous descobriments i a les noves formes de navegació, però no deixar mai de banda allò que va regir durant molts anys la navegació antiga. Ks tota una qüest ió de supervivència. I això només es pot tenir assegurat si es controlen les situacions adverses."

-Pot ser claustrofòbic, el mar? - " L a situació pot arribar a ser

Agustí Cutiérrez eren que el mar pot unir i pot separar, però amb tut el i ompiira amb el rel. Foto: A. C.

claustrofòbica per a a lgunes persones, sobretot per a aquelles que pateixen aquesta malaltia, però d'altra banda, provoca una s e n s a c i ó de to ta l l l ibertat : només hi ha l 'aire, l ' a igua i tu . De fet , el més

i n t e r e s s a n t és navegar amb això: amb els e l ements que la •na tura t ' a p o r t a - c o r r e n t s , vent. . ." - P e r què sempre s'associa el

mar amb la llibertat? - " B é , perquè en el mar hi ha

molt poques repressions. No hi ha e m b u s s o s , no hi ha pol·lució, no hi ha senyals de t r àn s i t . El q u e sap g reu és veure que , a vegades , hi ha deixal les . . . El que sí que fa sensació de total l l ibertat és veure els animals: el dofins al Medi te r rani i to r tugues . Per exemple , en l 'úl t im viatge a les Balears vam veure una balena... Això són regals que et fa el mar."

-Per què substituiries la vela? - "Poss ib lemen t per la nave

gació per la terra." - d o n i naveguen per la vida

els navegants del mar? - " D ' u n a manera perillosa. Jo

crec que ho fem d'una manera molt similar a la navegació pel mar, perquè és molt similar a la vida. Tant l'un com l'al-tra et posen c o n s t a n t m e n t a prova. El mar pot ser inhòspit, com la vida, et fa lluitar contra les adversitats i et fa lluitar per sobreviure, per les relacions i la convivència. Les persones que se senten atretes pel mar acostumen a tenir un caràcter aven tu re r . Per això, sóc com e r c i a n t , q u e és una g ran aventura."

- Q u è és millor, marxar o tornar? - " J o diria que és millor mar

xar perquè ja has marxat i ja has gaudit... El procés de preparació t ambé és molt satisfactori." - Q u a n tornes , tot cont inua

igual. - "S í , sí... Quan marxes des

endolles dels problemes i canvien les teves prioritats. I quan tornes, tot és igual, però potser ho v e u s a m b uns a l t r e s ulls."

- N a v e g a r dóna molt t emps per pensar. - " S í , sí. To t hi co l · l abora .

Una persona em va dir una vegada que no s'imaginava que el cel a la nit pogués ser tan bonic com el que va veure una ni t a n a n t cap a les Balears . L ' a m b i e n t co l · l abora mol t . pràct icament et provoca perquè pensis. Jo crec que el mar és l ' a q u à r i u m més gran del món, però també és el planetari més gran del món i tot aques t seguit de factors afavoreixen que desconnectis de la vida diària i tinguis un altre t i p u s de p r i o r i t a t s : s o b r e viure."

- E l mar és blau perquè és cl reflex del cel o el cel és blau pe rquè és el reflex del mar? - " E l blau és un color que té

tants matisos que fins i tot pot arribar a semblar que té componen t s d 'a l t res colors: vermells, verds. A vegades, penso q u e el ce l d e u se r com navegar sense temporals. Clar que, si no hi hagués temporals no assaboriríem de la mateixa manera els bons moments de la calma. Crec que el cel és blau pe rquè és el reflex del mar. Es el q u e m ' ag rada r i a que fos."

- C o m es diu el teu vaixell? - "Azu les . " - N o és casualitat.

Diari de Sant Cugat 151

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 151