Divendres 23 de juliol de 1999 OS 4 CANTONS Núm. 298

Any Vil

El "diari" de Sant Cugat 225 ptM.

ܧ SÉ

activitats esportives i :: ;;v d'edïarjo per als que ',' passen l'estiu a la ciutet

fègiímïtté :

Lluís Recoder defineix el cartipàs municipal

vigent per als pròxims quatre anys

Pàgines 7 a 9

El pàrquing del monestir retarda la seva obertura per filtracions

d'aigua i humitat Pagina/5

El ram de l'oci nocturn creu que Sant Cugat ja disposa de prou oferta

per als joves Pàgina 20

José Luis Lopategui clou aquest cap de setmana el seminari de guitarra fet

al Centre Borja Pàgina 3é

Les vendes de

cotxes creixen un

8,53% respecte a

Vany passat

Vestiu dispara les comptes FOTO: E4C

Pàgina 24

Ventura Pons filma al parc Central

escenes de la seva darrera pel·lícula Actors i equip tècnic treballen una setmana a la ciutat

La pel·lícula de Ventura Pons 'Morir o no' és previst que s'estreni al gener de l'any 2000 FOTO: XAVl LARROSA

Pàgina 33

«*",J§js!iï-

Aquest número

p̂ ^̂ ^̂ ^̂ ^̂ ^̂ l inclou m^^SBm^'WQPdL·r ̂ y ÜdÉÉÜi^K el

tupiement

^HH^Sv>a^"5 B S S ^ S ^ W

i Wure

P a Wc^^Él^^^^H Sani Cugat

• CATALONIA C E R À M I C

vism LA MÉS GRAN

EXPOSICIÓ • Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris • Banyeres

d'hidromassatge • Materials per

a la construcció

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. fel. 93 5 8 0 1 5 0 0

ELS4CANF0NS

Juliol 99 S A N T C U G A T gratuït

Lte vatmuQSü ü büíii Cutis •à. ~ . » .

LAMINES més de 4.000 imatges

EMMARCACIO més de 600 motllures

ART / REGAL centenars d'idees "vestides" d'art

"VINE A VEURE'NS

ASSESSORAMENT

PROFESSIONAL

A DOMICILI

PER EMPRESES

I HOSTELERIA

Sant Cugat 4 É N T K Í Í Ò M i ï c T X T

Viure Vestiu Divendres, 23 de juliol de 1999

ih*4*

L A C A R Sant Cugat

P A

Sempre festa! w

> t^(

Les nits de moda per a la Se moda

de juliol: La Nit i la Lluna liversari de l'arribada

Red Bull ENCIGY D t I N K i

Instal· lacions del club de tennis SET-BALL Ctra. Sant Cugat - Cerdanyola Tel. 93 597 05 35 a Sant Cugat del Vallès

ELS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

• » +M-» * • * * * * * • * * * +M# * * • tM*ftA&44A*4ft<f%,t*

BARCELONA las Golondrinas® al PORT OLÍMPIC Sortides des del

portal de la Pau {al costat del monument a Colom), recorre ei PWÍ VerM i

el Port de Barcelona per sortir a mar obert i navegar

per 5 km def litoral de la ciutat: platges de

Sant Sebastià, Barceloneta, Port Olímpic, Bogatelt,

Mar Bella i tornada. Recorregut 1h 20"

9 ta taquilla de MMMS Í0% de descompte

T&

£A«0 i* PUOSOHA >ÍL MON

Cada més sortegem un val per a dues persones al restaurant Bacco.

La subscriptora guanyadora d'aquest més és: Blanca Alegret.

< / «-J*u*/ ferrin. 9?

•W. n 414 Í0 49 0V>0 VJ-* <u-j->* i+t -mi*!

Sessions golfes de franc F I.SFJ CANTONS Passa a buscar la teva entrada

gratis a la redacció!

Aquesta setmana...

Notting Hill, amb Julià Roberts i Hugh Grant

Regalem CD i cassets de Los Gabytosl

Els primers subscriptors que vinguin a la redacció podran escollir gratuïtament

entre un casset o un CD d'aquest grup, hereu de la més famosa saga de pallassos.

Los Gabytos, la vuitena generació de la família Aragón, està format per Rodrigo,

Gaby, Lara, Pepete, Gon i Bebè. Ara, Los Gabytos es presenten davant

el públic català. Adreça Internet: www. gabytos.com

El 14 d'agost vine a veure'ls a Roses.També actuaran a Sitges !

OS 4 CANTONS

^ ^ ^ " M El tema de la

hetmana Divendres. J.i í/e juliol de 1999

A c t i v i t a t s e s t i u e n q u e s

Un estiu carregat de propostes per a la canalla i per als més grans

Els infants són els principals beneficiaris de les activitats organitzades Falta poc més d'una setmana perquè arribi l'agost, el mes

més esperat per bona part de la població durant tot l'any per fer vacances. Hi ha ciutats que queden pràcticament bui­des durant els 31 dies que dura. Sant Cugat seria un bon exemple de municipi amb una marcada estacionalitat.

CARME NICOLÀS

A l'agost, l'activitat i el movi­ment que defineixen la nostra ciutat durant la resta de l'any que­den pràcticament aturats. Són pocs els que s'hi queden, i els que ho fan, ja sigui per obligació o per voluntat pròpia, passen pràc t icament desapercebu t s . Malgrat que l'oferta d'activitats per passar el temps de lleure es redueix en aquest temps, encara

hi ha un bon nombre d'opcions per no avorrir-se a la ciutat. Són precisament els santeuga-

tencs més petits i els de més edat els que poden triar entre un ventall de possibilitats més ampli. Les entitats organitzado­res els tenen més en compte per-q u è són els q u e t e n e n més temps lliure, i miren d'omplir-lo amb una oferta atractiva perquè el canvi de ritme que els supo­sa l'estiu respecte a l'activitat de­senvolupada durant tot l'any no Els més petits pol·len realitzar activitats d'allò me's refrescants FOTO: E. F.

sigui tan dràstic. Així, per exemple, la canalla pot

substituir els rígids horaris que els marca la quotidianitat escolar pels més flexibles que implan­ten els casals d'estiu, les colònies o els esplais.

La majoria d'avis, per contra, no ha de seguir uns horaris estrictes al llarg de l'any, però sí que són molts els que acostumen a prac­ticar algun esport, a fer manuali-tats, a anar a les excursions orga­nitzades específicament per a ells, etc. Amb l'estiu, moltes d'a­questes activitats se suspenen. Les diferents entitats prioritzen, doncs, els seus interessos perquè a penes notin el buit que provo­ca la temporada estival.

La franja d'edat intermèdia és potser la que menys opcions té per triar. Però n'hi ha una en es­pecial que es fa cada estiu i que té molts seguidors: els "Diven­dres de pel·lícula", a Valldoreix. Per cert, avui s'emet un dels da­rrers grans èxits del cinema es­panyol: Tomnte, el brazo tonto de la ley. La cita, gairebé obligada.

P r o p o s t e s a r t í s t i q u e s

Exposicions i tallers conformen

Poferta per als amants de Part La galeria Canals obre les portes a Vagost

Pou d'Art organitza aquest e\lui talle/'· ile iieatizital artwïua FOTO:X. /..

Vistaramb un guia el Monestir és una altra de les possibilitats. FOTO: X. L.

C. N. - Sant Cugat -

Els s a n t e u g a t e n c s a m b in­quietuds culturals, i que esti­guin interessats especialment en l'art, poden aprofitar les tar­des lliures per visitar l'exposi­ció que munta ("anals Caleria d'Art.

Es l'única sala que romandrà oberta a l'agost (la res­ta tornarà a obrir por­tes al setembre), i pre­sen ta , d ' u n a banda . pintures de Jordi La-borda i, de l'altra. una sèrie de quadres aglu­tinats sota el nom de "Sis grans artistes del segle XX".

La botiga que els es­pecialistes en fotografia "Zoom" tenen a la placa Doctor Caltés és també l'escenari de dues ex­posicions. La primera es podrà veure a partir de la setmana que ve i fins a mitjan agost, i és un recull de les fotografies que par­ticipen al concurs sobre la Fes­ta Major d'enguany.

A partir de la segona quinze­

na, es presentarà una altra mos­tra, formada per 25 fotografies artístiques extretes del fons de la botiga.

Però si en comptes de con­templar obres d'art, el que agra­da realment és executar-les, la galeria Pou d'Art organitza uns tallers de creació artística a par­tir del quinze d'agost. Infants i adults poden assistir als tallers

d'expressió plàs­tica i als de di­buix i p in tu ra , respectivament.

L 'ofer ta de cursos re lacio­nats amb l'art la c o m p l e t e n els organitzats per la Casa de Cultura, i abasten molts

camps, l ' n dels tallers tracta les t ècn iques fotogràfiques, una matèria que atreu molt els adolescents. Un altre, molt lli­gat, inicia el jovent a la realit­zació de cu r tme t ra tges . A la Casa de Cultura també intro­dueixen els joves en un tipus d'art molt modern: el disseny de pàgines web.

Fotografia i

disseny de pàgines

web a la Casa

de Cultura

Noms i adreces

• Canals Galert* ***** j Sala 1: exposic ió de Jordi

L« borda Sala 2: "íits g rans ar t i s tes

del segle XXW

• P e i i tf*Hrt Tal le r d ' express ió plàst ica Data: 16-27 d'agost Horari: de 10 a 13 h A càrrec de Maria F a b r e

Taller de dibuix i p in tura Data : 16-27 d'agost Horari: d e 10.30 a 13 h A càrrec d*Adolf

• Zoom Pins al 15 d'agost: Mostra d e les fotografies participants e» el concans sobre h Pesta Major.

A patir del í Sí BJ^OSJCM de:

,p. #,'3

Divendres, 2.1 de juliol de 1999 Mure Vestiu

UN MAR DE PROPOSTES PER GAUDIR DE L'ESTIU A LA CIUTAT Tot i que la majoria de santcugatencs aprofiten les vacances d'estiu per sortir de la ciutat i visitar els familiars o anar de viatge, els que decideixen quedar-se no s'avorriran pas. Tot al contrari . Per a aquest agost, hi ha programat un gran ventall de propostes, adreçades a petits i grans, que poden convertir aquestes vacances en unes de les més especials. / N.V. i R.B.

Tots els divendres a la nit, al cinema

Totes les projeccions són a l'aire lliure i l'entrada és gratuïta Foto: E.F.

Un any més es pot reviure tot el que passa a la gran pantalla amb el cicle de cinema a l'aire lliu­re Divendres de Pel·lícula. L'escenari és a Vall­doreix, a la plaça del Casal de Cultura, tots els divendres de juliol i agost a dos quarts d'onze de la nit. Després d'aquesta oferta no hi ha excusa per deixar d'anar al cinema: no tan sols és a la fresca, sinó que, a més a més, l'entrada és lliure.

Per als més despistats que encara no han estrenat aquest peculiar cinema digne de ser visitat, cal dir que no ha fet sinó començar i encara queda molt per veure. La propera cita, avui dia 23 de juliol, és amb el personatge més vist del cinema espanyol -sens dubte no el més estimat, encara hi ha qui té recel d'acceptar que existeixin éssers tat diabòlics. Es tracta de Torrente, el gran prototip de policia creat per Santiago Segura i que tan bé ha sabut vendre.

El divendres 30 d'aquest mes, s'emetrà el film Mensaje en una botella, dirigit per Luis Man-

doki. El primer divendres d'agost, Antonio Ban-deras es posarà La màscara delzorro, amb Martin Campbell com a director. Aquesta és una bona oportunitat per comprovar personalment les aptituds d'aquest preuat actor espanyol, que, si més no, ha aconseguit triomfar a Hollywood.

Una setmana més tard, el protagonisme serà per a The Faculty, un film dirigit per Robert Rodríguez, i el dia 20 d'agost la pantalla rebrà Algo pasa con Mary, amb la doble direcció de Peter i Bobby Farrelly. El cicle de cinema a la fresca es tancarà amb el que per a molts ha estat el film de la temporada: el genial Roberto Benigni, amb la doble tasca de director i prota­gonista -que li va fer guanyar l'Oscar al millor actor-, arriba a Valldoreix amb La vida és bella. La pel·lícula, que es podrà veure doblada al català, és el plat fort d'un cicle que combina els diferents gèneres i ofereix cinema per a tothom. /N.V.

Les estrenes de l'estiu a les grans pantalles

'La guerra de les galàxies' s'estrenarà el 20 d'agost Foto: CEDIDA

Les catorze sales de cinema que té Sant Cugat oferiran en sessió de tarda i nit les darreres estrenes cinematogràfiques. Segons les previsions, els dos cinemes de la ciutat estrenaran La guerra de les galàxies: Episodi I el 20 d'agost. Aquesta pel·lícula explica la història prèvia a la trilogia emesa anteriorment.

Per a aquest estiu, les altres estrenes programades a les 13 sales privades de cinema santcugatenques són: Unos peques geniales, Juego de campeones, La ira (Carrie II), Wild wild west, La novenapuerta, Tomàs Crown, Novios i Nivell 13. / R.B.

ELS4CANTONS El "Diari" de Sant Cugat

Sant Antoni, 15, baixos - Tel. 93 589 62 82

premsa gratuïta catalana

VIURE A SAST Cl GAT

Coordinació: Kutli Itnllin^fr Redacció: Núria \ i i la l i Kutïi Bollin^cr Comercial: Carnien Kvaralar Diwncny i niaqiietació: Jo rd i Pasqua l

C o r r e c c i ó : Montser ra t Soto

Premsa Local de Sant Cugat, S.L.

Fotografia: X. Larrosa i E. Farinye*

Di recc ió : Aura Costa

Consell <)'Administració:

R. Orau (president), J. M. Cahre r i zo .

\\ Esquerda . X. Fornells

Distribució: Ca ríos Rodríguez

CARBEN / D.L. : B-49.968-97

• CATALONIA C E R À M I C

Coneixeu-nos, estem al vostre servei Visiteu la nostra exposició per a la venda de ceràmica, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris i materials per a la construcció.

CATALONIA CERÀMIC, SA CENTRAL EXPOVENDES: Ctra. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès Tel. 93 580 15 00 - Fax 93 580 15 51 . EXPOVENDES: Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 EXPOVENDES: Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

Gran aparcament i fàcil accés Horari:

De dilluns a divendres, de 8 a 13 h i de 15 a 20 h Dissabtes, de 9 a 13 h i de 16 a 20 h

O

Setmana ELS ÍCANTOISS Divendres, 23 dejuliol de 1999

C a s a l s d ' e s t i u

Els esplais juvenils barregen la diversió amb Pensenyament

L!aigua és Pelement estrella de les activitats programades C. N.

- Sant Cugat -

Els casals dels diferents dis­trictes de Sant Cugat han pre­parat tot un seguit d'activitats d'allò més divertides per al jo­vent que hagi de passar l'estiu a la ciutat. La majoria de casals estiuencs i d'esplais progra­mats disposen d'un element estrella: l'aigua. Aigua a dojo i remullades contínues pet fer la calor més suportable. Però les visites a les piscines

i les ruixades amb la mànega no tenen tan sols per objectiu refrescar la canalla. Els moni­tors coneixen perfectament els gustos dels nanos i saben del

cert que una de les coses que més els agrada és poder jugar amb l'aigua. I satisfan de ple els seus desitjós. Tots els esplais barregen la

diversió amb l'educació, però no en el sentit acadèmic. L'ob-jectiu és que els nens s'ho pas­sin bé i que alhora aprenguin. Per assolir-ho, les activitats que proposen els casals (jocs en grup, teatre, manualitats, etc.) estan dissenyades pe­dagògicament.

Del que es tracta és, d'una banda, fomentar la vessant es­portista del nen i, de l'altra, potenciar aspectes com l'ha­bilitat manual, el treball en grup, la creativitat, la solida­

ritat o la conscienciació vers el medi ambient.

Els dissenyadors d'aquests programes són conscients que el joc és una part fonamental en el desenvolupament del caràcter dels nanos, i també que a través d'ell es poden po­tenciar trets i aptituds al ma­teix temps que es diverteixen. Els casats són una bona oportunitat per aprendre i divertir-se FOTO: X. L.

La majoria d'activitats són planificades per pedagogs. FOTO: X. L.

«MMHHWI

Dates:$946 de |elÍQÏ Osses: i$40 juliol - t %*fàà&$m*&bi» Horari: ^e-8.30 a 14 h-

BaMriçMfe* * 14 li àft JU0 a í7 * &ç 9 a 16M h <dtaar £res: 7.000 ptes./sefcmana

(«eaae dinar) ï*i««: 12.500 pte*. I&S90 frtWsfctroaaa (dinat

$2J$0$ píe». (dinar íaciè^ ,. JRCÍ&S) Orgaíjaaaí Casal Cukuraf de OrgaaïíSKt: Àssoeïació de Mo~ Mka-soï «iïers Paid&s Adreça; Victòria, s/a A d f e ^ l í i c » Barc*SíHia, 5* • " TettJtar 9$ &W Z018 Tel

• eampaineiits Alia Eém &# mys ffiÉlmfll· P*t«$: Í9-31 d« Jaïiol '£4ae Í6-Í 8 anys ffófafi: ú& V» t4h o de 9 a Batea: 1-15 d'agost

t-pse®. -el dia , P J ^ -sftr« 20.000 $•»»*. i

Música

Diversos tallers musicals ensenyen a

tocar la guitarra, la bateria o el baix

A i agost tindrà lloc íllè seminari de música de cambra C.N.

- Saat Ca«at -

Sobre gustos no hi ha res es­crit, per això a l'estiu hi ha qui prefereix anar a la platja i tam­bé qui vol emprar el seu temps realitzant activitats que no tenen res a veure amb les típiques de les vacances. A la Casa de Cultura saben

que hi ha molta gent que vol aprofitar les hores estiuenques per estudiar matèries, com la música, que durant la resta de l'any no pot fer per manca de temps. Per aquest motiu ha organit­

zat diversos tallers musicals, que s'imparteixen fins a finals

de mes. La guitarra, el baix, la bateria

i els bucs d'assaig són els ins­truments que els no iniciats poden aprendre a tocar. El preu dels cursos oscil·la entre les 2.000 pessetes, els de bucs d'assaig, fins a les 15.000 pes­setes, els de baix i bateria.

Música de cambra

Per als més avesats, l'Escola Artístico-musical Montserrat Calduch organitza l'onzè se­minari de tècnica i interpreta­ció Piano-Música de Cambra, del 22 al 28 d'agost. Durant els mateixos dies també s'im­partirà un curs d'iniciació a la

direcció d'orquestra, a càrrec d'Antoni Besses. El primer dia del seminari i del curs, el mes­tre oferirà un concert d'inau­guració a les 19.30 hores, en què s'interpretaran obres de Schubert, Brahms, Prokofíev i Turina. L'últim dia del curs, el 28 d'a­

gost, s'oferirà un altre concert, però en aquest cas anirà a càr­rec dels mateixos alumnes, que podran posar en pràctica el que han après.

L'horari del concert de clo­enda serà a les 17.30 hores. Tant aquest com el d'inau­guració t indran lloc a les instal·lacions de l'escola de música.

Una r e m u l l a d a

Les piscines, la millor alternativa a la platja i el lloc ideal per aprendre a nedar

C.N. - Sant Cagat -

Per a tots aquells que els fa mandra agafar el cotxe per anar a la platja o, simplement, no disposen de mitjà de trans­port per desplaçar-s 'hi, les dues piscines que hi ha al ter­me de Sant Cugat són la millor alternativa. Allà no tan sols es podrà fer

una remullada, torrar-se al sol, o prendre un gelat a peu de l'aigua. Es tingui l'edat que es tingui, es poden seguir els cursos que s'organitzen per aprendre a nedar. Tant a la piscina del centre

de la ciutat, situada a la ram­bla del Celler, com a la de Valldoreix, regida per l'EMD,

s'imparteixen classes durant els mesos de juliol i agost. Van adreçades fonamentalment a dos grups d'edat: als infants que, per la seva curta edat, a penes han t ingut contacte amb l'aigua; i als adults que, o bé no han tingut mai l'opor­tunitat d'aprendre a nedar, o bé els fa por l'aigua. Segons els responsables de

les dues piscines, com més avançada és l'edat de la per­sona, més re t icències té a l'hora d'aprendre una cosa tan necessària. Contràriament, la canalla és

més voluntariosa, tot i que si el nen és massa petit (acostu­men a venir amb tan sols 2 i 3 anys) és fàcil que s'espanti al començament.

Viure L estat Divendres. 23 de juliol He 1999

Tallers creatius

Eh nens podran seguir una nova edició del taller de plàstica Foto: X.L.

La majoria de les galeries d'art de la ciutat fan vacances aquest agost i hau­rem d'esperar al setembre, que serà quan presentaran noves exposicions. L'única galeria que mantindrà obert tot l'agost és Canals Galeria d'Art, que pre­senta a la sala 1 les pintures de Jordi Laborda i, a la sala 2. Sis grans artistes del segleXX. Del 5 al IS d'agost aquest espai d'art mantindrà les portes tancades, tot i que obrirà a tothom que truqui prèvia­ment.

D'altra banda, qui vulgui introduir-se en el món de l'art ho podrà fer als tallers de creació artística que organitza la gale­ria Pou d'Art la segona quinzena d'a­gost.

La galeria proposa dos tallers ben diferents. Els mes petits podran apun­tar-se al taller d'expressió plàstica que

impartirà l'artista Maria Fabre, de deu del matí a una del migdia, entre el 16 i el 27 d'agost. Per les mateixes dates, Pou d'Art també proposa participar en un taller de dibuix i pintura que està especialment adreçat a joves i adults que vulguin introduir-se en el món artístic. El taller anirà a càrrec del pintor Adolf i tindrà lloc cada dia des de dos quarts d'onze del matí a una del migdia.

Exposició fotogràfica

A banda d'aquestes activitats, Zoom, la botiga especialitzada en fotografia, pre­senta una exposició formada per unes 25 obres del seu fons d'art. Entre altres, podrem veure fotografies artístiques en blanc i negre o en color sobre temes molt variats. / R.B.

Actualitzar els coneixements

Les acadèmies de repàs i de reforç ajuden eh nens a preparar-se per al curs vinent Foto: X.L.

A l'agost, algunes acadèmies de Sant Cugat continuen les classes de repàs per als alumnes que han tingut problemes al llarg de l'hivern. Aquests centres ofereixen classes de repàs de les principals assignatures que acostu­men a ser més complicades, com ara les matemàtiques, la física, la química, la filosofia o altres matèries més pun­tuals.

Una altra opció són els cursos inten­sius o semiintensius d'idiomes, que permeten introduir-nos fàcilment en una altra llengua en poc temps, que

potser ens serà molt necessària el dia de demà. Sant Cugat també té moltes escoles d'informàtica, que organitzen cursos d'estiu per a petits i grans. Els que encara no coneixen aquest món poden seguir algun curs introductori al funcionament d 'un processador de textos o al sistema operatiu Windows, i els que ja en tenen nocions bàsiques poden aprendre a navegar per la inter­minable xarxa d'Internet. No cal obli­dar que qualsevol moment, també a l'estiu, és apropiat per ampliar els nos­tres coneixements. / R.B.

a la fresca No hi ha res millor que prendre un

cafè amb gel a la placa Barcelona, a la plaça Octavià o a la plaça Pep Ventura. Aquest estiu, la majoria de bars i res­taurants de la ciutat han tornat a sortir al carrer per muntar les terrasses a la fresca i animar les tardes i els vespres dels santeugatencs. Els caps de setma­na, a més, els més marxosos poden ballar fins a les sis de la matinada al rit­me de la música d'una de les tres dis­coteques que té la ciutat, dues de les quals són carpes a l'aire lliure. / R.B.

Visites al monestir

Les vacances també poden servir per descobrir la ciutat on vivim: Sant Cugat. Una bona proposta és partici­par en les visites guiades al claustre romànic i a l'església del monestir. Al llarg de més d'una hora, el guia expli­ca a tots els visitants els misteris d'a­questa construcció arquitectònica que forma part del patrimoni mundial. Les visites es poden fer tots els dis­sabtes, inclosos els d'agost, a les deu del matí, dos quarts de dotze i tres quarts d'una. Són gratuïtes. / R.B.

Altres activitats esportives Apuntar-se a muntar a cavall, anar

amb bicicleta, córrer a la fresca, sortir a passejar per la serra de Collserola o organitzar un dia a la natura amb la família i els amics són algunes de les mol tes activitats esport ives que podem practicar aquest estiu a Sant Cugat. I és que l 'entorn incompara­ble que envolta la nostra ciutat ens ho permet.

A banda de les piscines munici­pals, podem gaudir de les altres ins­tal·lacions esportives que té la ciutat i practicar algun esport en equip. Jugar a futbol, a bàsquet o a voleibol són algunes de les propostes més dirigides al jovent. Els més grans, en canvi, poder fer alguna partida de petanca a les pistes que hi ha reparti­des per la ciutat. / R.B.

De dia, refrescar-se a les pisicines

Les dues piscines municipals obren tots els dies d'agost Foto: X.L.

A part de la platja, un dels indrets més visitats a l'estiu són les piscines. El terme municipal de Sant Cugat del Vallès en té dues: una al centre de la ciutat, situada a la rambla del Celler, i una altra a Valldoreix, que està regida per l 'EMD.

Les dues piscines són molt visita­des pels santeugatencs, tot i que són molt diferents. La del centre de Sant Cugat es troba molt a prop de qualse­vol punt de la ciutat, però no té gespa al voltant. En canvi, la de Valldoreix sí que disposa d'un gran espai d'herba per estirar-se amb la tovallola, però no està tan ben comunicada amb la ciutat i per arribar-hi depenem del servei d'autobusos urbans o dels cotxes parti­culars. Tot i així, totes dues piscines ofereixen unes instal·lacions que estan

en perfectes condicions. Per tant, el fet de quedar-se a la ciutat no és una excusa per no bronzejar-se.

A més, les dues instal·lacions de les piscines municipals ofereixen un ser­vei de bar amb tot tipus de begudes fresques, gelats i entrepans variats. Així, podrem prendre un refresc o saciar la gana entre remullada i remu­llada. / R.B.

Horaris Piscina municipal de Sant Cugat Dilluns - divendres: 11 h - 1 8 h Caps de setmana i festius: 10 h - 20 h Piscina de l'EMD de Valldoreix Dilluns - divendres: 11 h - 1 9 h Caps de setmana i festius: 10 h -19 h

Divendres, 23 de juliol de 1999 Viure Vestiu

RESTAURANT CAN EDO

Calçotades Cuina casolana Carns a la brasa Verdures a la brasa Zona d'aparcament Parc infantil Camp de bàsquet Local climatitzat Àmplia terrassa d'estiu

Lope de Vega, 5 • Tel. 93 580 66 60 Fax 93 692 24 24 . Bellaterra

EISI P E C I A L I S T E S

EIVIT G R A I S I

Teleassistència

Serveis d'Infermeria

Servei de Transport

Serveis Personals

Servei Ajuda a la Casa

Altres Serveis

• Central receptora -24 hores-• Seguiment personalitzat • Avis als familiars • Connexió amb els Serveis d'Urgència

• Controls de medicació • Alimentació enteral i parenteral • Rehabilitació i fisioteràpia. • Cures, sondes, etc, a domicili.

• Transports amb cotxes adajjífets • Sortides individuals i en grúgs

• Acompanyaments externs • Companyia en hores concretes Otot el dia • Vigilància a malalts allitats • Higiene personal • Podologia i perruqueria • «Cangurs» d'avis i nens

• Bugaderia • Neteja a la llar • Compres i elaboració de menjar • "Catering" • Bricolatge domèstic

• Atenció psicològica • Assessoria social i legal INPROSS

SALUT I SERVEIS A DOMICILI (93 ) 5 8 9 3 9 6 7

Av. Torre Blanca, 2-B 3r A, despatx 11 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. 93 589 39 67 - Fax 93 589 35 18 - e-mail: inpross@cambrescat.e

Cl Monestir, 58 Tel. 93 674 66 00 - Fax: 93 674 66 54

SANT CUGAT DEL VALLÈS

• FORN LA CARRETERA Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE COLL FAVA Pg. Francesc. Macià, 57 • FORN L'AVINGUDA Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, 14 • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL

Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII

Joan XXIII, 27 • FORN GABRIEL

Plaça del centre- (la Floresta) • FLECA EUNICE

Diputació, 31-(la Floresta) • EL FORNET DEL DISTOP

Rbla. Can Mora, 3

w*> :H Fundada el 1910

R E B A I X E S • ARTICLES DE VIATGE

• MARROQUINERIA

• BOSSES SENYORA

• MONEDERS

• CARTERES

• BAGULS

Els millors preus i les millors marques

C A R L T O N

El trobarà cada dia acabat

IRlARONCATOt.... DELSEV

Rbla. Celler, 29 - Tda. 6 - Sant Cugat del Vallès - Tel. 93 589 58 40 Consolat del Mar, 27 al 31 - Barcelona - Tel. 93 310 43 91

HLS IC41YFOÍV5 Divendres, >3 de Juliolde 1999 Setmana

P r o p o s t e s e s p o r t i v e s

El tennis i la natació són els esports predominants en els cursos

La majoria de clubs i associacions no tanquen per vacances

l'oferta esportiva és molt completa, sobretot per als més menuts. FOTO: XAVl IARROSA

Adreces d'interès • Set ball Activitat: Gelòrues Edats: 4-15 anys Adreça: Cua. de- Cerdanyola, km 46

' e l'Esport P** a

iCS

Telèfon 93 674 28 >

Valldoreix Activirat: Natació i tennis •„ Edats: Peralscursos de natació*

I sense límit d'edat a partir dels 2 i anys. j Tennis: 4-18 anys

Horaris; Tennis d'l i .30 h a ! 12.301» : Natació: diferents horaris segons i l'edat i cl mes del CUP».

| Adreça: C/ Pintor Goya, s/n '.. Valldoreix I Telèfon: 93 674 11 17

Activitat: Campus esportiu (ten-í nis, natació, anglès, teatre, jocs j organitzats, piscina, excursió. j acampada) i Edats: 4-12 anys 1 Horaris: d e 8 . 4 5 h a IBh

de 8.45 a 13.45 h (sense dinar)

I • Club Natació Sant Cugat Activitat: Natació í tennis Horaris: Segons el grup

i Preu: Natació 6.500 pres. '. Tennis 10.500 ptes. I Adreça: Camí Crist Treballador ! Telèfon: 93 674 14 53

Edats: %14aays H © « à s & i e 9 h a 14 h Adreça: Casà d e Cultura de Sant Cugat Te l è fon 9$ 58913 82

• JéitiorFC Activitat: Casals» precasab, na­tació, hoquei herba, fufJboí, ten­nis, pàdeL rugbi Edats: eatte 3 i 15 anys, depe­nent del tipus d'esport Horaris: de 8.30 a 18.30 h Ptecasak- de 8.30 a 13.15 h Preu: Casals 20.000 pres./set-mana (no socis) Preeasals 11.500 ptes./sttmana (no socis) Adreça: Gtra. de Sant Cugat a Rubí, s/n Telèfon: 93 67413 59

• Patí Hoquei Sant Cugat Activitat: Hoquei Edats: f h s a 12 anys Horaris: d e 18a 21 h Preu: 35.000 ptes. Adreça: — Telèfon: 93 589 24 75

• Escola Hípica

Activitat: Campus (muntar a ca­

vall, piscina, sortides en bicicleta) Horaris de 9 a 13 h (sense dinar) de 9 a 17 h (dinar inclòs) Preu; 20,000 pres./quinzena (sense dinar) 30x000 r>tes./<jumzena (dinar inclòs) Adreça: Av, Gorts Catalanes s/n Telèfon: $3 674 83 85

• Escola Hi pica

Activitat: Classes- d'hípica Edats: totes les edats Horaris: a convenir Preu: 24.000 ptes./cuts de 12 hores Adreça: -Telèfon: 93 674 11 40

• Escola Hípica Collserola Activitat: Casals d'estiu Edats: 6-16 anys Horaris: de 9 a 17 h Preu: 30.000 ptes./setmana Adreça: — Telèfon; 93 589 89 89

• Club de golf Sant *f oan Activita K Colònies (natació, jocs, excursions) Edats: 7-14 anys Preu: 65.000 ptes. Adreça: Polígon de Can Graells s/n Telèfon: 93 675 30 50

C. N.

La nostra ciutat disposa d 'un gran nombre d'associacions i d ' en t i t a t s espor t ives q u e es caracteri tzen per desenvolu­par una gran activitat durant tot l'any.

L'estiu no fa tancar les portes de la majoria d'elles; ben al con­trari: els amants de l'esport te­nen l'oportunitat de continuar practicant el golf, el tennis o la natació, només per esmentar-ne uns quants.

Tennis i natació

Precisament, cl tennis i la na­tació són els esports que pre­dominen en els cursos que or­ganitzen diferents clubs per als més peti ts . Són molts els pares que trien activitats es­portives per omplir el t emps de vacances dels seus fills, per això l'oferta en aquest camp és molt àmplia.

Així, per exemple, el club de tennis Set Ball, el Club Espor­tiu Valldoreix i el Club Natació Sant Cugat imparteixen classes d'iniciació i de perfeccionament de tennis i de natació. Dividei­xen els nanos per edats i per grau de coneixement de l 'es­port, i així poden adaptar el ni­vell de la classe als alumnes.

L'Oficina Municipal de l 'Es­port per a Tothom ( O M E T ) ha muntat també unes Escoles Es­portives d'Estiu en què es pot practicar bàdminton i hoquei.

I per als interessats en el món del cavall, hi ha diverses esco­les h íp iques que organi tzen colònies per ensenyar tot el re­ferent a aquest animal: des de com muntar-lo fins a com nete­jar els estables.

Els avis poden ballar cada diumenge als casals

C. N. - Sant Cagat -

D e vegades , els més grans de casa se senten oblidats pels familiars a l'hora de gaudir del t emps d'esbarjo, normalment a causa de la d i f e rènc ia de gustos i d'interessos. Amb l'a­rribada de l 'estiu i de les va­c a n c e s , les d i f e r è n c i e s d e prioritats es poden accentuar encara més.

La dependència que els avis acostumen a tenir dels fills i n é t s ( e c o n ò m i c a , pe r d e s ­plaçar-se, etc.) els lliga molts cops de mans a l'hora de rea­litzar el que realment volen, i s 'han de sotmetre al que im­posen els altres.

Per aques t motiu, els dife­rents casals d'avis del nostre municipi organitzen tot un se­guit d 'activitats d issenyades específicament per a ells, te­nint en compte no tan sols els gustos, sinó la limitació a l'­hora de desplaçar-se.

I n t e r r u p c i ó d e l ' ac t iv i ta t n o r m a l

Les activitats que acostumen a rea l i t za r d u r a n t to t l ' any (manualitats, gimnàstica, cos­tura, etc.) són in te r rompudes des de l'inici de les vacances, i no les reprendran fins al se­tembre .

Però n'hi ha que es mante ­n e n d u r a n t a q u e s t s m e s o s . L'estrella de totes són els balls q u e s ' o rgan i t zen cada d i u ­m e n g e als casals i q u e con­cen t ren un bon nombre d'a­vis amb ganes de ballar i de fer petar la xerrada.

A més, es continuen organit­zant excursions. El casal d'a­vis de Valldoreix, per exem­ple, està muntant una sortida de 15 dies a la Costa Brava.

AI jv vYn ert portes de seguretat

SISTEMES DE SEGUIETAT

A&A$MffÍ&r3$ %&>**&&'&&

Setmana ELS ÍCAJVTONS Divendres, 23 de juliol de 1999

L ' e n q u e s t a

Considera suficient V oferta lúdica i cultural a Festiu?

- Sant Cugat -A l'estiu, tota cuca viu, que diuen. I els més joves tenen encara més

ganes que mai d'aprofitar cada segon de les vacances per realitzar activitats que no poder fer durant la resta de l'any. Potser per això la majoria dels enquestats més joves es queixen que l'oferta lúdica i cul­tural de la nostra ciutat en la temporada estival no es correspon amb les seves expectatives. La majoria reclama activitats més acostades als

seus gustos, com ara concerts. Però els resultats de l'enquesta ens en donen una de freda i una altra de calenta, perquè la gent de més edat es mostra encantada amb les activitats pensades per a ells. Eis balls dels diumenges que s'organitzen als diferents casals d'avis sembla que són esperats amb candeletes per tots. Cada edat té, doncs, les se­ves prioritats a l'hora de passar el temps de l leure. / C. N.

GKRARD RIUMBAU

23 ANYS TÈCNIC MANTENIMENT

ELÈCTRIC "En principi, l'oferta està bé. El

programa lúdic de la Festa Major està força bé, però a l'agost la cosa canvia i tot està massa aturat. Com que són vacances, no hi ha gaire gent per aquí."

ORIOL RIUMBAU

23 ANYS MECÀNIC

"El programa del cinema a l'aire lliure està molt bé, però l'oferta general considero que és pobra. Fan falta concerts, per exemple, i activitats diri­gides a un tipus de públic més ampli."

T E L L O ROCA DÍAZ

23 ANYS ATURAT

"Crec que es podrien organit­zar més activitats per a la gent jove, perquè ho tenim bastant magre si volem passar aquí l'es­tiu. Es podrien fer excursions en bicicleta de muntanya, més concerts, etc."

MARTA MARÍN

33 ANYS MESTRESSA DE CASA

"A l'estiu, es fan més activi­tats per a la gent gran que no pas per als nens petits. Amb la calor, els nens volen sortir de casa, i pràcticament no s'orga­nitza res per a ells. Volen pa­llassos, coses dins el poble."

RAMON SÀNCHEZ

50 ANYS

GUIXAIRE

"Jo estic d'acord amb el que hi ha, sóc una persona que es conforma amb poc i que s'em­motlla al que hi ha. Podem anar a la piscina, al cinema, que ara a l'estiu fan moltes estrenes, te­nim el casal de Mira-sol..."

PRESEN SOLANA

45 ANYS

PROFESSORA

"Jo crec que a Sant Cugat no m'ho podria passar bé, a l'estiu, perquè tot queda buit i fa mas­sa calor. A l'agost no hi queda ningú, i per això la vida cultural i lúdica queda bastant aturada."

ANNA MAS

14 ANYS

ESTUDIANT

"Sí que s'organitzen moltes ac­tivitats, el que passa és que no et donen la informació necessà­ria per saber el que es fa. De to­tes maneres, jo m'he quedat a l'agost i tot està tancat."

ANA MOLINA

69 ANYS

PENSIONISTA

"La gent de la meva edat se'n va al casal de la residèn­cia. Hi estem molt bé. Fem ball els diumenges, ens por­ten una orquestra i ens ho passem fantàsticament bé."

JOSEFA PALOMARES

76 ANYS

PENSIONISTA

"Per a nosaltres hi ha molta activitat durant tot l'any i tam­bé a l'estiu. Ballem els caps de setmana i fem dinars els diu­menges, que són molt barats i s'hi menja molt bé."

ADOLF

34 ANYS

ARTISTA PINTOR

"Trobo que l'oferta és escassa. S'hi poden fer tallers, però no hi ha concerts ni activitats gratuï­tes, tret del cinema a la fresca de Valldoreix. És molt avorrit que­dar-se tot l'estiu a Sant Cugat."

PREOCUPI'S NOMÉS DE FER LA MALETA ANGLATERRA-ESCÒCIA1999 (11 DIES DE VIATGE)

SURTI *EL 15 D'AGOST DES DE LA PLAÇA OCTAVIÀ-MONESTIR I GAUDEXI DE: STONEHENGE, BATH, ELS COTSWOLDS, CHESTER, LA REGIÓ DELS LLACS, GLASGOW, ELS TROSSACHS, EL LLAC NESS, L'ILLA DE SKYE, EL FESTIVAL TATTOO A EDIMBURG (OCASIÓ ÚNICA, 50 ANIVERSARI), YORK, LES CIUTATS UNIVERSITÀRIES DE CAMBRIDGE I OXFORD, LONDRES I PARÍS. Informació i reserves : USSIATOURS. Plana de l'Hospital, 10. Tel. 93 589 61 50

•Sortida del 2 d'agost completa! ' * > USSIA M TOURS

Viure Vestiu Divendres, 23 de juliol de 1999

A. REGADA: "TENIM PENDENT •>•> TOCAR A LA PLAÇA BARCELONA

Artur Regada, de 3 9 anys, en fa més de deu que viu a Sant Cugat, ja que considera que la ciutat és ide­al per als músics: permet assajar a totes hores. Des de la seva fundació, Regada toca el contrabaix a La Vella Dixieland, amb la qual ha recorregut el món. A part, també ha actuat amb altres grans músics del món del jazz i actualment acompanya regularment la Txell Sust i l'August Terrats.

Artur Regada viu a Sant Cugat des de fa més de deu anys Foto: EDUARD FARLYÏES

— Com es presenta aquest estiu?

- Aquest estiu té una caracte­rística especial que no tenen tots: la celebració d'unes elec­cions municipals. Aquesta és una de les moltíssimes variants que té la meva feina. Si hi va haver eleccions municipals al juny, vol dir que alguns ajunta­ments encara no estan consti­tuïts i, per tant. no han definit la programació de les festes majors o de les activitats culturals, sem­pre que no ho haguessin enlles­tit els de l'anterior govern. Els anys que hi ha eleccions, la feina

va molt boja, ja que et surt d'un dia per l'altre. De totes maneres, després de tants anys tens uns quants llocs on sempre vas a tocar i t'assegures un mínim de feines fixes. Afortunadament, de feina no en falta.

— Per tant, no sabeu on aca­bareu l'estiu?

- Espero que surtin més coses de les que tenim. Sobre tot al setembre, que és un mes que amb molta moguda. Potser per a nosaltres, els grups de jazz, és més bo sempre el setembre que l'agost, que està més dedi­cat als balls i a les festes.

- Paries de festes majors... Consideres que són un bon espai per tocar jazz?

- Evidentment . Qualsevol excusa és bona per fer un con­cert de música. Jo diria que, actualment, no es concep cap acte popular, festa al carrer o ani­versari sense una actuació musi­cal o un espectacle de qualsevol tipus. Moltes festes majors ja s'han habituat a fer un concert de jazz, un ball de tarda o, per què no, una sessió de ball amb La Vella Dixieland compartint cartell amb alguna altra orques­tra. De totes maneres, els músics

de jazz tenim la sort i la mala sort, entre cometes, que es pot fer música a tot arreu. Seria impensable que una orquestra de música clàssica actués al carrer amb quatre cadires de fus­ta i un equip de música sense saber qui el controla. En canvi, la música moderna la col·loquen a tot arreu, encara que passin els autobusos per darrere. Això té molts inconvenients, però tam­bé avantatges, perquè és molt funcional: acostes més la música a la gent. Però, de vegades, enyorem treballar en condicions més confortables, musicalment parlant.

— / què n'opines, de L·i Fes­ta Major de Sant Cugat, en la qual La VeUa Dixieland ja fa temps que no participa?

- Tenim molt bona relació amb Sant Cugat. Fa tres o qua­tre anys vam tocar al claustre amb una actuació molt maca i estava ple. Després recordo que vam tocar a l'Envelat per Nadal i fa dos anvs vam

- On t'agradaria tocar? - L'orquestra amb què he sor­

tit més a tot arreu - i això vol dir Europa, Estats Units i Japó- és La Vella Dixieland. M'agradaria que l'orquestra es divulgués més per l'Estat espanyol. Penso que és un tema pendent. De vega­des, hem anat a tocar a Madrid. Però una assignatura pendent de l'orquestra és poder participar més en els festivals i en els con­certs que s'organitzen, sobretot a l'estiu, a l'Estat espanyol. Es un mercat molt tancat.

- Des de fa uns anys, hi ha projectes que volen convertir Sant Cugat en una ciutat musi­cal. Què n'opines, de les series infraestructures?

- Com a músic, no vull donar la idea que sempre m'estic quei­xant, però no es tracta tan sols de Sant Cugat, sinó de tot arreu. La ciutat està creixent molt, s'han fet l'auditori i el conservatori, però no hi ha espais idonis per tocar. És com a tot arreu: ja fa

dos anys que fer un intent de "M'agradaria ÇUehi intento matricu­

l a r a la F e s t a hagués altres sales a lar el m e u fil1 al

Major que va ser ° conservatori i no molt divertit, Sant Cugat 011 tOCar ho he aconse-perquè vam , • j • >> guit. Això dona muntar i des muntar dues o tres vegades, però al final va ser impossible tocar perquè plo­via. Se'ns va mullar tot. Va ser tota una frustració. Després, també tenim pendent tocar a la plaça Barcelona, una fita que hem d'aconseguir.

música alternativa" una idea de la v i manca d'infra-

estructures que tenim. Hi ha un

parell d'escoles de música que funcionen molt bé, però també hi ha bufetades per entrar. M'a­gradaria que hi hagués altres sales a Sant Cugat on gent que

Continua a la pàgina 8

Ha tocat a Europa, Estats l'nits i Japó Foto: E.F. També va tocar a l'Em flat de Nadal Foto: E.F. Va ser un dels fundadors de La Vella Dixieland Foto: E.F.

O

ELS 4 CANTONS

Política Divendres, J.i de juliol de /»»»

Cartipàs municipal

Recoder perfQa els seus regidors El cap del govern, que només assumeix ralcaldia, crea tres àrees noves

Disset d ies ha t a r d a t l 'a lca lde Lluís R e c o d e r e n def in i r les c o m p e t è n c i e s de cada m e m b r e del seu e q u i p i per f i ­lar en qu ines à r e e s haurà d e t reba l la r c a d a un d u r a n t e ls pròx ims q u a t r e anys . D isset dies per reorgan i t za r inter­n a m e n t un consistor i avesa t a la d inàmica de 1 2 anys d e rut ina i q u e a ra vol e ixamplar -se cap a nous hor i tzons .

Ai'RA COSTA

- Sant Cugat -

La principal novetat del car­tipàs municipal implica la crea­ció de dues àrees noves: Promo­ció de la Ciutat i Comunicació, assumida per Marta Subirà, i Area de Presidència i Benestar Social, responsabilitat de Mercè Omesa. A més, hi ha altres de­partaments que s'han fusionat i passen a dependre d'una sola persona, com és el cas de l'Àrea de Serveis Interns i Seguretat Ciutadana, que supervisarà Jor­di Ferrés, o la de Ciutat Soste­nible, que englobarà Urbanisme

i Medi Ambient, i que tindrà com a màxim responsable Joan Carbó. Joan Recasens es troba en una situació similar, ja que a partir d'ara, a banda de Serveis Urbans, també s'encarregarà de l'àrea de Descentralització.

En el cartipàs també hi ha espai per a la continuïtat. Així, Àngels Ponsa continua com a tinent d'al­calde de Serveis Personals i Pas­qual d'Ossó com a tinent d'al­calde de Promoció Econòmica i Hisenda.

Per la seva banda, l 'alcalde, Lluís Recoder, ha decidit que s'ocuparà de dirigir l'executiu lo­cal, però sense assumir cap àrea. La setmana vinent cada regidor ocuparà la seva cadira definitiva a l'hemicicle FOTO; XAYI l.ARROSA.

ÀREA DE CIUTAT SOSTENIBLE (URBANISME I

MEDI AMBIENT):

Joan Carbó i Serinyana

• Joan Carbó i Serinyana és un dels ho­mes altament qualificats del nou equip de govern municipal. Arquitecte de pro­fessió, la seva havia de ser, sens dubte, la cartera d'Urbanisme, si jutgem per l'ex­periència i coneixements que l'avalen. La seva tasca, però, no es limitarà a l'ur­banisme, sinó que l'alcalde ha dissenyat per a ell una nova àrea anomenada "de Ciutat Sostenible", que inclou, a més, la cartera de Medi Ambient. Aquesta és potser la fusió de departaments muni­cipals més lògica de totes les que s'han produït i respon al més que demostrat in­terès de Recoder per aconseguir un crei­xement de la ciutat equilibrat, sostenible i respectuós amb l'entorn natural que tant caracteritza Sant Cugat.

La feina de Carbó al capdavant d'a­questa àrea no serà gens senzilla, ja que el tinent d'alcalde haurà de resoldre o ti­rar endavant alguns dels projectes i/o processos més importants que l'anterior equip de govern ha deixat pendents: la protecció de Torre Negra i la definició de l'eix vertebrador en són dos exemples prou representatius. /A. C.

AREA DE COMERÇ, CONSUM, INDÚSTRIA I

SERVEIS I ÀREA D'ESPORTS:

Jaume Tubau i Grau

Joan Carbó FOTO: XAVI LARROSA

• Jaume Tubau i Grau, l'únic inde­pendent de la llista de CiU, va defi­nir-se des del moment en què entrà a formar part de l ' equip convergent com a l 'home que es responsabilitza­ria dels temes relacionats amb el co­merç. El seu gran bagatge com a co­m e r c i a n t local - é s p rop i e t a r i de l'empresa Carnisseries Tubau- el con­vertien en el candidat ideal per me-diar entre l'Ajuntament i els botiguers i aconseguir que el comerç local pros­peri i continuï creixent i arrelant-se a la ciutat. El que en un principi semblà un clar indici, ha esdevingut realitat: durant els pròxims quatre anys, Tubau exercirà com a regidor de Comerç, Consum, Indústria i Serveis.

La definició de carteres, però, ha volgut carregar-lo encara amb més responsabilitats i Lluís Recoder li ha confiat també la cartera d 'Espor ts , una regidoria que dependrà de l'Àrea de Serveis Personals, responsabilitat d'Àngels Ponsa. Tubau s'estrenarà, doncs, en el món de la política amb una doble regidoria./ A. C. Jaume Tubau FOTO: XAVI LARROSA

Divendres, 23 de juliol de 1999 Viure Uestm

Tant si vostè és a casa com si no hi és... AUXVYD

*t*Ht·irT-.tS>1 .

vetlla per la seva llar

o ^

SISTEMES D'ALARMES PER CASES

SEGURETAT CONTRA INCENDIS u 55

i K

CONTROL D'ACCESSOS AMB TARGETA MAGNÈTICA

t CAIXES FORTES

m %

CIRCUIT TANCAT DE TV

PORTES DE SEGURETAT

<£>v

I n^it

(£s*

*rl2 &

PORTES AUTOMÀTIQUES r - - i i ' i ——r

"J=r. ]77WZZ

REIXAT AUTOMATIC

JBt mm

r—r"!-T— -l ' I \-T.

mm 2=$ ^ - w ,

TANCAMENTS PER A FINESTRES PORTES AUTOMÀTIQUES EN GENERAL

La solució més adequada en seguretat integral

S I S T E M E S D E

S E G U R E T A T jéctuMX,

Prestigi, Seguretat i Servei

A U X V Y D S I S T E M E S D E S E G U R E T A T COMPLEMENTS DOMÒTICSI DE PROTECCIÓ

o CT>

Cfí

d

Av. Alfons Sala, 50 - Tel. 93 589 17 99 - Sant Cugat del Vallès

Viure Vestm Divendres, 23 de juliol de 1999

. 1 /////• Regida toca el contrabaix per casualitat Voto: E.F.

fa música alternativa també pogués tocar.

- Per què vas decidir tocar el contrabaix?

- En el cas del contrabaix, sempre dius que no el tries mai, sinó que ell t'acaba triant a tu. Acabes tocant el contrabaix per­què es necessita que algú el toqui i te l'encolomen. Almenys aquest va ser el meu cas. Quan vaig entrar a La Vella Dixieland, fa més de vinc anys. jo tocava la guitarra. Aleshores era un grup com de rock, que en comptes de tocar rock fèiem jazz tradicional, jazz de garatge. El baixista, que estudiava per dentista va acabar la carrera i va plegar. Aleshores, em van dir que havia de tocar el contrabaix i me'n van deixar un. Vaig aprendre a fer-lo sonar per

forca i, quan vaig veure que no tenia més remei que tocar-lo, vaig començar a fer classes.

- Toques altres instruments? - Sí. Els músics sempre

estem grapejant, perquè el que ens agrada més del món és tocar.

- El teu fill et segueix eh passos i toca algun instrument?

- Els nens són molt receptius a la música, sigui de l'estil que sigui. També és veritat que rep molta influència perquè per casa passen molts músics, es parla molt de música i hi ha molts ins­truments. Ho ha viscut molt de prop.

- No t'importaria que es dediqués a la música?

- M'agradaria que fos bo i feliç. Si la música li ho permet, dons endavant i, si no, una altra

Artur Regada toca el contrabaix per casualitat Foto: E.F.

cosa. Però sobretot m'agradaria veure'l com ara, feliç.

- Què fa Artur Regada entre actuació i actuació?

- M'agrada molt llegir, estar amb la meva família i sóc bastant gandul. M'agrada estar sense fer res, cosa que em sorprèn a mi mateix, perquè no hi estic mai, sense fer res, no ho aconseguei­xo mai. També depèn de l'èpo­ca. Fa uns anys m'agradava sortir a la muntanya, ara m'agrada més estar amb la família, llegir i veu­re pel·lícules, si en tinc l'oportu­nitat.

- Quins llibres llegeixes? - Llegeixo el que em cau a les

mans. Vaig estar molt de temps enganxat a la ciència-ficció. Ara estic obert a noves experiències, més que res exploro els llibres de la meva dona. No sóc aficio­nat a anar darrere les novetats.

- També estudies? - Aquest any he fet segon

d'educació musical a la Universi­tat Autònoma de Barcelona i l'any que ve espero treure'm el tercer per fer una parada. Però estudiar no ho situaria dins el temps lliure (riu).

- Per què vas decidir tomar a la universitat?

- Aquesta carrera és una molt bona alternativa per als músics. Quan jo estudiava, no existia. A més, una de les coses que més enriqueix és envoltar-te de per­sones que tenen vint anys menys que tu. És com tirar-se de cap a una banyera plena d'ener­gia. Sempre m'havia quedat aquella coseta d'acabar els estu­dis, perquè quan vaig començar a fer música estudiava inferme­ria, però no ho vaig acabar.

- Després de vint anys, has trobat la universitat molt can­viada?

- Quan estudiava infermeria era molt diferent. Era una escola de nois i era just al contrari que ara: jo era un nen de 17 anys i tots els altres eren gent gran que s'havien de treure el títol per tenir les convalidacions i no per­dre la feina. L'Autònoma és una universitat bastant moderna que està molt bé. A més, la vida d'es­tudiant és collonuda. Només tenen el maldecap dels diners, però és l'únic que tenen. També et sorprèn fins a quin punt no tenen ni un duro realment. No

objectius és intentar nulsic" !K)drcm

J viure de la musi-

treballen i no

tenen diners, un dels meus però en canvi estan sempre

molt ocupats que la gent que vingui darrere meu ho tingui

més fàcil que jo"

vament que no pas en els ani­versaris.

— Quins objectius perseguei­xes?

- Penso que és important tenir clar què vols fer i lluitar per això. Aconseguir-ho o no, no depèn tan sols d'un mateix, sinó de moltes circumstàncies. En el meu cas, vull seguir dedicant-me a la música i, si puc. superar les fites que ja he aconseguit. També vull intentar que la gent que vingui darrere meu ho tin­gui més fàcil que jo i, per què

no, pensar que algun dia els

fent milions de coses. Són terri­bles, tenen mol ta força.

- Per què vas decidir anar a la universitat?

- En el meu cas, m'agradaria aprofitar el que sé i ensenyar-ho. Si m'he de posar a fer de mestre d'escola serà un ofici nou per a mi, l'hauria d'aprendre. El que sí que sabria seria ensenyar com es munta un grup, com es treba­lla un tema, com s'ha de portar la música des d'un aspecte més pràctic, entre altres.

-Aviatfaràs quaranta anys. Consideres que és un aniversa­ri important?

- La veritat és que no. Notes el pas del temps més progressi-

ca sense estar tan agobiats com ara.

— De què esteu agobiats?

- Es una feina que no et per­

met sentir-te segur, ja que et dóna totes les inseguretats del món. Si et poses malalt i no vas a un concert, no cobres. Et poses malalt dues setmanes i són dues setmanes que no ingresses ni un duro. Et suspe­nen un concert dos dies abans sense donar-te explicacions i si havies anul·lat altres coses et quedes sense res. L'ofici et dóna el plaer de treballar en allò que tu vols, però en no estar regulat - amb les baixes, altes, aturs i sindicalisme- encara estem molt al principi. / R.B.

*Ífc.É.*u5*fct·!f-

Artur Regada toca el contrabaix per casualitat Foto: E.F.

8 PoKÜca ELS/CAIVIONS Divendres, 23 de juliolde 1999

AREA DE SERVEIS URBANS I DESCENTRALITZACIÓ

TERRITORIAL:

Joan Recasens i Guinot

• M a n t e n i m e n t del m o b i ­

l iari urbà, serveis urbans en

general, paris, jardins i obres

púb l iques . Aquests són els

grans àmbi ts sobre els quals

Joan Recasens t indrà c o m ­

petències durant la pròx ima

legislatura. De fet, però, això

nu suposa cap novetat , per­

què el cap local d ' I D C ja va

ocupar durant la legislatura

anter ior la mateixa t inença

d'alcaldia de Serveis Urbans.

Kl que sí que és un fet nou

és que l 'alcalde hagi dec id i t

concedi r - l i encara més com­

p e t è n c i e s , de manera q u e

Recasens també assumirà la

cartera de descentra l i tzació

te r r i to r ia l , àrea que f ins ara

d i r ig ia Xavier Cor tés.

D'aquesta manera, UDC passa de tres a quatre de­partaments municipals -Ser­veis Interns, Serveis Urbans, Joan Recasens també assumirà l'Àrea de Descentralització FOTO: E4C. Descentralització i Segure­tat Ciutadana-i consolida la seva força dins l 'equip de govern local./A. C.

AREA DE SERVEIS INTERNS I

SEGURETAT CIUTADANA:

Jordi Ferrés i Valcarce

• Parlar de Jordi Ferrés és des de fa molts anys parlar de Serveis Interns, o el que és el mateix, del Servei Mu­nicipal d'Ocupació, de les re­lacions amb els sindicats, de les decisions sobre el perso­nal de l'Ajuntament... La seva tasca política sempre ha estat estretament lligada a l'ocupació i la gestió laboral i l'etapa que ara s'obre no serà una novetat. Recoder ha volgut que Ferrés continués desenvolupant la mateixa feina que en els darrers anys, de manera que seguirà com a màxim responsable de la tinença d'alcalde de Serveis In te rns . Les seves com­petències, però, es veuran ampliades cap a un nou àm­bit: el de la seguretat ciuta­dana. El fins ara regidor d'a­questa àrea, Enric Renau, serà substituït per Jordi Fer­rés, que serà el màxim rcs-

Jordi Ferrés repeteix com a cap de Serveis Interns FOTO: X. LARROSA

ponsable de les forces de protecció municipals./A. C.

Classes - Sortides Pupil·latge

Nova Direcció Tècnica Josep M. Zoilo

Telèfons 972 72 23 20-629 6714 80

MAS MARQUÈS -17860 Sant Joan de les Abadesses - Ripollès

ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

I HISENDA:

Pasqual d'Ossó i Matheu

Pasqual'd'Ossó continua al'capdavantd'Economia FO'I'O: X. IARRÒSA

• Pasqual d'Ossó és tot un clàssic de l'Ajuntament de Sant Cugat. És el regidor de més edat i el seu bagatge al capdavant de l'Àrea d'Eco­nomia -des d'on ha lluitat amb l'oposició cada any en la defensa dels pressupostos-li ha estat recompensat amb la renovació del càrrec. La seva àrea, però, passa a dir-se ara Promoció Econòmica i Hisenda i és que, segons han indicat fonts municipals, no

es tracta només de dur els comptes del consistori, sinó també de promoure econò­micament la ciutat i invertir esforços i energies per acon­seguir que el municipi pros­peri i esdevingui encara més ric i potent. Iniciatives no­ves, projectes empresarials, apostes tecnològiques... tot el que pugui suposar una in­jecció de capital per a la ciu­tat passarà per les mans d'Ossó. / A.C.

AREA DE SERVEIS PERSONALS I V

Àngels Ponsa i Roca

Àngels Ponsa manté les mateixes competències FOTO: ElS 4 CANTONS.

• Àngels Ponsa i Roca és l'altra tinent d'alcalde -jun­tament amb Pasqual d'Os­só- que manté les mateixes atribucions que en la dar­rera legislatura. Com a màxim responsable

de l'àrea de Serveis Perso­nals, estaran sota la seva responsabilitat la cultura, l'educació, el Patronat d'E­ducació i els esports. D'a­quests darrers, però, tot i

ser-ne la màxima responsa­ble, no en serà regidora di­recta, ja que aquesta res­ponsabi l i ta t ha es ta t delegada a Jaume Tubau. Pel que fa a les seves com­petències, encara hi ha una altra novetat, i és que Sani­tat i Serveis Socials deixen de d e p e n d r e de la seva tinència d'alcalde per pas­sar a constituir una àrea di­ferent./ A. C.

ELS /CAIV^ONS Divendres, 23 de juliol de 1999 Política

ÀREA DE PRESIDÈNCIA I BENESTAR SOCIAL:

Mercè Conesa i Pagès

• L'Arca tic Presidència i Benestar Social es una de Ics grans novetats del cartipàs municipal recentment definit, especialment per la prime­ra part del títol. Hn els pròxims 48 m e s o s e s t a r à r e p r e s e n t a d a per Mercè Conesa i Pagès, un dels nous fitxatges de Lluís Recodcr que. amb aquesta cartera, permet que la ti­nent d'alcalde entri a l 'Ajuntament per la porta gran.

Com a cap de Presidència, la tas­ca de Mercè Conesa consistirà a co­ordinar Ics diferents àrees munici­p a l s , i pe l q u e fa a la t i n e n ç a d'alcalde de Benestar Social, haurà de responsabilitzar-se de la sanitat i els serveis socials. A mes, però, l 'a lcalde ha es tab le r t q u e t a m b é s'encarregui de les polític]ues de fo­men t d ' igualtat de la dona en tots els àmbits i de l'acció cívica, un su-bapartat que s'ha creat de nou i que farà atenció a l 'educació cívica del ciutadà. / A. C. Mercè Conesa FOTO: XAV1LARROSA.

AREA DE PROMOCIÓ DE LA CIUTAT I COMUNICACIÓ:

Marta Subirà i Roca

• Marta Subirà és la nova cap de Comunicac ió de l 'Ajuntament de Sant Cugat, una regidoria que s'es­trena amb aquesta legislatura i que tindrà per objectiu vetllar per la cor­dialitat entre el consistori i els mit­jans de comunicació. Subirà, però, tindrà altres competències . Així, la seva regidoria s'ha anomenat Pro­moció de la Ciutat i Comunicació, un nom genèric que també pretén abastar els serveis d 'atenció al ciu­tadà i, sobretot, la promoció de Sant Cugat a l'exterior. Serà aquesta una de les carteres que duran més fei­na. i és que en l 'àmbit del turisme i la promoció de la ciutat està pràcti­cament tot per fer.

La tasca de la regidora més jove de l 'Ajuntament veurà els seus límits en la supervisió de l'Arxiu Munici­pal, que en l'anterior mandat pen­java d'alcaldia i ara passa a dependre directament d'aquesta nova regido­ria encapçalada per Subirà. / A.C. Marta Subirà FOTO: X. LARROSA

N o m e n c l a t u r a de c a r r e r

L'avinguda Alfons Sala ja es diu oficialment

avinguda Lluís Companys

Ai RA COSTA

- Sant Cugat -

Des del cap de setmana pas­sat, l 'avinguda Alfons Sala ha desaparegut de la nomeclatura de carrers de Sant Cugat. La via que fins dissabte passat duia aquest nom, s'anomena ara ofi­cialment avinguda Lluís Com­panys, tal com ho havia demanat la secció local d 'Esquerra Re­publicana de Catalunya (KRC).

En el ple del mes d 'octubre passat, el partit republicà va pro­posar el canvi de nom, iniciati­va a la qual tots els partits, a ex­cepció del PP, van donar suport. El canvi de nom s'havia de fer en un termini màxim de mig

any, període que es va acabar l'abril passat, però la modifica­ció no ha arribat fins ara. De fet, el nou bateig de l'avinguda ha estat una de les primeres accions ordenades pel nou alcalde, Lluís Recoder, que ja va anunciar di­vendres passat que "s'estudiarà •la possibilitat de canviar el nom d 'a l t res carrers p e r q u è hi ha moltes altres possibilitats".

Des d 'ERC, Eduard Pomar ha expressat la seva satisfacció per l'adopció del nou nom, tot in­dicant que "Sant Cugat tenia un deute històric amb Lluís Com­panys, com a representant de totes les persones que van llui­tar pels drets nacionals". El re­gidor republicà ha lamentat que

KRC està molt satisfeta pel canvi de nom perquè suposa un nou pas envers la catalanització de la ciutat. FOTO: X. L.

l'antic alcalde, Joan Aymerich, "no s'atrevís a fer el canvi quan tocava" i ha indicat que ERC espera que Recoder mostri més

sensibilitat pels temes nacionals. Pomar ha avançat que E R C

continuarà presentant propos­tes per catalanitzar Sant Cugat i

ha recordat que s'han de modi­ficar totes les plaques de carrers que encara estan escrites en cas­tellà.

MÀXIMA RENDIBILITAT GARANTIDA, I FINS AL 70% D' ESTALVI FISCAL Ara, els seus impostos es queda­ran enrera. Si inverteix els seus diners en Foncapital Garanti t s 'es ta lv iarà pagar f ins a un 7 0 % dels impostos sobre els rendiments generats. I encara hi ha més. Vostè pot constituir un capital a llarg termini, acumulant els rendiments al capital fins al seu res­cat. Amb total liquiditat, i una eleva­da rendibilitat. Garantit!

i i B o u R

FoncaptaJ Garantit és un producte de CEP VMa de Seguroe y Reaseguros, B A . Çabta Penedès és col·laboradora de CEP Correduria de Segures de la Cate de Ahom» del Penedès,SA, segons la Uel 9fl99B de Meotedò d'Assegurances Privades. CortrtHKjhecita en el registre de conedora tf una assegurança de responsabMat cMI i constituïda garantia d"aoort amb resmenta* Uel. h«p*««»« ix · tap ·nede · je · e-mal: cepOcabcaper

FONCAPITAL 0ARANTIT • ITALV1I ktt l I1TALVIANT IHFOITOI

Caixa «çrFènedès

Divendres, 23 de juliol de 1999 Viure Vesüu

CARNISSERIA

SAGMI RA DES DE 1960

A Carnisseries Segarra trobaràs la millor

qualitat al preu just.

Relació qualitat-preu

L'Endavallada, 22 Francesc Moragas, 13 Tel. 93 674 01 60 Tel. 93 675 37 77

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

·̂ -C/ Sant Antoni, 19

08190 Sant Cugat del Vallès Tel 93 674 00 97

Tot un regal

_ | Telèfon: 93 589 62 82

5 £ ? l p f e m S S Q r c t t U l t c l C c t t c l l c i n c l " ^ ^ ^ P ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ l ^ ^ internet: www.premsagratuita.com ASSOCIACIÓ CATALANA DK LA PREMSA GRATUÏTA = ^ = = ^ K ! ^ S ^ ^ r correu e: info@premsagratuita.com

Viure Vestiu Divendres, 23 r/e juliol de 1999

p EL FARISTOL CONTINUARÀ LES B CLASSES DE REFORÇ A L'AGOST L Professionalitzar les activitats de lleure a partir de la responsabilitat, el compromís i la continuïtat

és un dels objectius que El Faristol ha mantingut durant els més de deu anys de treball intens. I Actualment, l'empresa està especialitzada en organitzar serveis de menjadors per a escoles, activi­

tats extraescolars i de lleure i impartir classes de reforç en el seu centre del carrer Vinyoles.

Aquest estiu, El Faris-

Etol organit/.a classes de reforç per a tots aquells nens i nenes de Sant

P Cugat que necessiten un cop de mà a l'hora de repassar les matèries

M •* que han impartit durant ^ " ^ el curs passat i amb què

Rhan tingut més proble­mes, com ara les llen­gües, les matemàti-

T q u e s , la química o la física, entre altres. Els professors cspecialit-

^K zats del centre impar-m m teixen les classes de

Treforç per a tots els nivells, des de primària fins a batxillerat, durant el mes d'agost. I és que sempre va bé repassar les matèries que no hem acabat d'entendre durant cl curs per començar preparats el

proper mes. A més, abans de l'inici del

nou curs escolar. El Faristol també organitzarà casals d'estiu al setembre. Aquests casals, que estan oberts a tothom, es desen­voluparan en dues escoles, una de Valldoreix i una altra de Bcllatcrra, amb moltes activitats per distreure els nens que enca­ra gaudiran de Ics vacances, com ara sortides a la natura, remulla­des a la pisicina. jocs i tallers de manualitats, entre altres.

Un cop comenci el curs esco­lar 1999-2000, El Faristol tor-

G E

Professors especialitzats imparteixen classes de reforç al centre que El Faristol té al carrer Vinyoles de Sant Cugat Foto: X.L.

narà a oferir el servei de menja­dor per als centres educatius. L'empresa s'encarrega d'orga­nitzar, des de tots els punts de vista, l'hora de dinar a l'escola. Primer confecciona el menú, que varia cada mes, i procura mantenir un equilibri dietètic i combinar tots els productes

(carn, peix, verdures, pasta, fruita...), sense deixar de banda, però, els gustos dels nens. Abans de presentar els menús definitius als pares, El Faristol envia la seva proposta al Depar­tament de Salut Pública per obtenir-ne l'aprovació.

El Faristol també s'encarrega

h-s activitats esportives extraescolars són una de les demandes que te FI Faristol Foto: CEDIDA

de preparar el menjar. Si l'esco­la té les instal·lacions apropia­des, l'empresa contracta cuiners especialitzats. En cas contrari, encarrega els menús a una empresa de càtering. Un cop el menjar estigui a taula, un equip especialitzat de monitors de lleure vigila els nens i els educa sobre els diferents hàbits a l'ho­ra de menjar. Paral·lelament, El Faristol també prepara activitats c o m p l e m e n t à ­ries per als mig­dies, com ara biblioteca, ludo-teca i jocs, entre altres.

A les tardes, El Faristol tam­bé prepara un munt d'activi­tats extraesco­lars, que es desenvolupen als centres educatius, però sempre fora de l'horari lectiu. Entre altres, organitza classes d'in­formàtica i de repàs, i tot tipus d'activitats esportives.

A més, els alumnes que tenen més problemes per seguir algunes de les matèries poden apuntar-se a les classes de reforç que imparteixen professors lli­cenciats en cl centre d'estudis

que El Faristol té al carrer Vi­nyoles, número 6, de Sant Cugat. En grups de sis persones com a màxim, els alumnes segueixen les classes de reforç sobre les matèries que portin més fluixes o tenen un professor especialitzat que els ajuda a fer els deures de l'escola.

Des de fa més de deu anys, El Faristol organitza totes les activitats, tant lúdiques com

j ^ / r - , . , . e d u c a t i v e s ,

El Faristol organitza scgons uns cri.

serveis de menjador te r i s mo l t

estr ic tes de

per a les escoles des de professionaiitat basats en la res­ponsabilitat, el compromís i la c o n t i n u ï t a t . Aquestes direc­trius han estat

la clau perquè l 'empresa s'ha­gi consolidat a la ciutat amb uns resultats excel · lents i, actualment, ofereixi els seus serveis educatius i d'organit­zació d'activitats de lleure a centres de Sant Cugat, com també de la resta de pobla­cions de la comarca i Barcelo­na. Així, El Faristol s'ha con­vertit en un referent educatiu a la zona.

fa deu anys amb

resultats excel·lents

i

©

EISí CANTONS

10 Opinió ^ B L Divendres. J.1 de juliol de I <><></

EIS CAIVIWS Setmanari imlt-pcndcnt de Sant ( . I I ^ J I del \a l lès

<&l > P r t m u Local d * Sant Cugat, S.L

irrcr Sant A n f ^ m . 15. \ui\o\ - OMI9D SJIU Cugat del Vj l lès l'cl 5*9 í,J s : - l a x SS<; : ( I 4J

Kdic i r i c I cL t r íH i i i i httptj'/v il.i-Acb tum/sjntLURat K - n u d sjntcu^jiCo'% i l j w f h . f D i n

Cona*ll d'Administració Kaniirn í i ran I president)

Josep M. < j h ren /n . Pere Ksijiierda i Xavier Fornells {editor delegat)

D l r a c t o r a Anta Costa

Redacció Pulítim/Enlorn/Opinjó: Aura Costa;

Societat/ Economia: Anna Boran; Cu l tu ra : Ruth Casals; Reports: Alex l.npcv;

Sol idar i tat : Mònica Kctrubé;

C o m e r c i a l Carmen Kvaralar

Cofiaal·l Editorial Ramon ( irau (president) Josep M Cabrerizo (vicepresídent)

Víctor Alexandre,Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert l í c Pablo, Pere Ksqucrda, Xavier Fornells, Knstian

Hcrbol?.hcimcr, Rogcli Pedró, Ramon Pros, L luís Puig, Emi l i Rcfié, Mana Subirà, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M . Sans Travé, Joan Troyano,

Jaume Tubau, Hcctor Vall, Núria Zabala Aura Costa (secretària)

Subscripcions l,aura Monter

Xavi l.arrosa i Kduard Fannyes

Ptaaany I maqutacié Jordi Pasqual

C o r r a e c i ó Montserrat Soto

Rotimpres (972) 40.05.95

Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 589.23.71

Dipòsit legal: (Í1-W5-93

Kl»4< j n t o r u e i p r c i u únuamen [ I J * c w opiruA en e l* ciiicunalv EharactctM

expressen l'opinió dels í c in «utun. que K h -4 (-tiuom n

l'ubricaciA adherida Í :

(a)ACPC AtlOCUcid C a t i l a a a de la Preavu C o m i r c i l

E d i t o r i a l

/fafa&béKfa C/ferri U m f c l Inri 7

urmsnm Salu*

Distribució ó'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Començar a caminar

L'alcalde. Lluís Recoder, ha definit aquesta set­mana el nou cartipàs

municipal, un cartipàs ple de cares noves que comença a di­buixar un nou ajuntament. Els resultats electorals i la fragili­tat del nou govern han estat components que han fet molt difícil la feina de Recoder a l'­hora de distribuir carteres i res­ponsabilitats. Repartir tota la feina a fer entre només vuit re­gidors no és una feina fàcil i su­posem que a banda d'aquesta situació han calgut moltes ho­res de negociació amb UDC, que no vol perdre més quotes de poder de les que tenia en els governs anteriors, tot i que amb el nou panorama, ja ha perdut un regidor. Joan Reca­sens, que també assumeix l'à­rea de Descentralització, con­tinua al cap del departament de Serveis Urbans, un dels grans aparadors de l'Ajunta­ment que segueix, tal com va passar en els darrers anys, te­nint estructura i responsable polític propi i desconnectada d'urbanisme tot i les grans im­plicacions entre una i altra àrea. Suposem que el nou respon­sable d'aquesta darrera àrea i nou home fort de l'equip de

govern, Joan Carbó, voldrà dir la seva en totes les actuacions futures. De fet. Carbó assu­meix també l'àrea de Medi Ambient i demostra la voluntat que Recoder va manifestar en campanya electoral d'aconse­guir fer de Sant Cugat una ciu­tat sostenible. Ferrés, l'altre home fort d'U­

nió continua amb la seva àrea de Serveis Inters, però hi afe­geix una altra cartera de gran incidència en la ciutadania de Sant Cugat -Seguretat Ciuta­dana-, fins ara en mans de CDC. Això demostra que mal­grat la pèrdua d'un regidor-Xa­vier Cortés no ha aconseguit entrar a l'equip de govern- els democratacristians no tant sols han consolidat el seu pes mu­nicipal, sinó que l'ha augmen­tat.

Una altra àrea que tampoc va­ria gaire és la de Serveis Per­sonals, en què Àngels Ponsa seguirà responsabilitzant-se de Cultura, Educació, Esports i Joventut. L'única que deixa en mans d'una nova tinent d'al­calde és l'àrea de Serveis So­cials, que entra en una nova cartera, la de Presidència, al capdavant de la qual hi ha Mercè Conesa, una altra peça

destacada que Recoder ha in­corporat i que de moment amb aquesta àrea de nova creació encara no s'entreveu el pes po­lític que pot tenir en el futur govern. Pasqual d'Ossó consolida la

seva posició en una àrea econòmica que creix amb més pes, incorporant una regidoria delegada important, com és Comerç, amb un nou respon­sable, Jaume Tubau, un dels fitxatxes més destacats de Re­coder que estrena càrrec i a qui se li ha afegit el difícil paper de la cartera d'Esports. Tubau haurà de treballar amb dos sec­tors molt actius i amb grans dè­ficits, sobretot esportius. Com a bon coneixedor del tema, Tu­bau haurà d'exercir més que mai el seu paper de persona entusiasta i dialogant, haurà de donar resposta a demandes per­manents de la societat esporti­va local, que a banda de pa­raules espera fets.

Una altra novetat és la crea­ció de la regidoria de Promo­ció de la Ciutat i Comunicació, també encapçalada per una nova cara: Marta Subirà. Aques­ta és una part de l'acció de go­vern de la qual la ciutadania n'espera molt, especialment

pel que fa a la promoció del municipi. Els mitjans de co­municació locals esperem que amb Subirà, una persona for­mada a l'emissora local, ence­tarem una nova etapa en què una relació institucional molt més fluida i àgil faci que el ciu­tadà estigui plenament infor­mat i sense entrebancs. La fei­na dels polítics és fer i la dels mitjans, explicar-ho, i uns i al­tres hem de fer l'esforç que cal­gui amb l'objectiu de servir la ciutadania. Tothom ha de te­nir clars els seus papers.

Amb el nou cartipàs, Recoder no s'atribueix cap àrea especí­fica i assumeix un pes exclusi­vament polític, que li deixarà les mans lliures per consolidar la nova manera de governar que ha anunciat i a la qual l'o­bliga la situació de minoria ac­tual. De totes maneres, cal no oblidar que aquest panorama pot veure's alterat, sobretot arran dels pactes que hagi de fer Recoder amb les altres for­ces polítiques per tal de garan­tir-se un govern fort i estable.

Des d'avui, però, la ciutada­nia espera que es comenci a aplicar l'acció de govern que satisfaci les demandes de la ma­joria.

El l e c t o r e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, cl telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Prou provocació, prou impunitat

Després de les eleccions mu­nicipals del passat mes de juny cl nou equip de govern encara no ha fet explícit cap posicio-nament respecte el futur de Torreblanca. Tot i així, implíc-tament, ha demostrat les seves intencions (per activa o per passiva) iniciant una política de desgast cap al nostre pro­jecte. Una prova d'aquestes in­tencions són els fets del pas­sat divendres 16 quan una patrulla de la policia local va irrompre a Torre Blanca amb una actitut manifestament agressiva. En pocs minuts l'a­gent 21 va aconseguir generar una situació esperpèntica, ja que sense explicar-nos els mo­tius de la seva presència va in­sistir a entrar a la masia mentre gaudíem, en aquells moments,

d'un concert per recollir fons per a la reconstrucció d'una es­cola de primària a Cuba. I en aquells moments aquell sen­yor, que representa una insti­tució repressiva, va oblidar que els i les ciutadanes no acostu­mem a portar revòlver al cin­turó. És per això que ens vam sentir agredides en la nostra in­timitat. Sabem que cap tipus de po­

licia pot entrar a Torre Blanca si no és que porta una ordre ju­dicial de registre o de desa­

llotjament i que no ens pot obligar a identificar-nos dins de la casa. És per això que vam insistir en saber quin era el mo­tiu de la presència a la masia i al trobar que les seves respos­tes eren meres evasives i que les seves paraules prepotents ("yo entro dónde quiero") i provocadores només buscaven la crispació de la gent, cosa que gairebé aconsegueixen, només queda una conclusió: van ve­nir a provocar-nos. Però més enllà del pur lega-

lisme de si pot o no pot entrar un policia, com que la nostra lluita va més enllà, el que exi­gim és que les actituts dels agents 21 i 36 no es repeteixin i no tolerarem cap més agressió ni més provocacions. Ara bé, si hem d'entendre la visita de l'altre dia com un bord intent de comunicació per part de l'A­juntament és que hi ha un clar dèficit d'intel·ligència política en aquesta "societat democrà­tica". / LES MASOVERES I EN MISS1FÚ (Sant Cugat)

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A,

BELL&

• •w»* '

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17' • Tel. 93 6741784* Fax 93 674 1615• 08190 SANT CUGAT

Donem-li un marge

Des que Lluís Recoder va ser nomenat alcalde de la ciutat, la resta de partits polítics, els re­presentants d'entitats, els ciu­tadans en general... s'han afan­yat a advertir-lo que ho ha de fer molt bé, que no li toleraran errors, que cal que dugui la ciu­tat "pel bon camí", i jo em pre­gunto: És que no li podem dei­xar un marge de temps perquè s'adequi al nou entorn, calibri les possibilitats que té i co­menci a treballar? Crec que se­ria més adequat no pressionar-lo tant i esprar a veure com comença a aplicar la seva polí­tica. A tots ens agrada que quan comencem una nova feina, una relació, un repte... ens donguin un vot de confiança. Fem-ho doncs també per ell, al cap i a la fi és el nostre alcalde./ JO­SEP VALLS (Valldoreix)

ELS 4CANWNS Divendres, 23 de juliol de 1999 Opinió 11

La l l o t j a

Un baló d'oxigen per a Iniciativa per Catalunya

NARCÍS CASTANYER

E ls resultats electorals d'I­niciativa per Catalunya-Verds a Sant Cugat po­

den ser valorats com a positius, si tenim en compte el que ha passat arreu de Catalunya. A priori. Iniciativa acceptava con­servar els dos regidors que ja te­nia abans de les eleccions del 13 de juny. Tanmateix, en vista del que ha passat, i tenint en compte els sis-cents vots que va perdre per l'escissió d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), el resultat electoral va deixar en­tre els ecosocialistes un cert re­gust, una sensació d'oportuni­tat perduda. Iniciativa partia d'una hipòtesi equivocada i con­formista: si ens quedem com es­tem, ja podem estar contents. I s'han quedat com estaven, pràc­t icament amb el mateix per­centatge de vots i amb dos re­gidors, per bé que el consistori ha augmentat el nombre d'es­cons a vint-i-cinc. Iniciativa és la força política amb representació municipal a la qual ha sortit més cara l'obtenció d'un regidor. La pèrdua d'uns quants centenars de vots li ha costat el tercer re­gidor.

De fet, i vist cl panorama que hi ha a l'esquerra de l'espai so­cialista, l'escenari que es pinta­va en els darrers mesos, i que es

pinta per als propers, no és gai­re engrescador. En l'àmbit ca­talà, l 'escissió d 'EUiA no re­presenta numèricament res de l 'altre món, però qualitativa­ment és una pèrdua molt im­portant: per a IC-V representa quedar-se sense inter locutor qualificat a la resta de l'Estat i deixar pel camí un sector ide­ològicament definit a la seva es­querra, encara q u e per si sol EUiA no té gaire futur. En de­finitiva, IC-V7 es queda sense es­pai definit, i per més història que tingui al darrere, serà difícil que pugui consolidar la petita

El resultat electoral

va deixar als

ecosocialistes una

sensació d'oportunitat

perduda

parcel·la que té ara (entre el 5% i el 10% de l'electorat). A Cata­lunya, aquestes darreres elec­cions han suposat una pèrdua de poder municipal molt signi­ficativa per a Iniciativa per Ca­

talunya-Verds, amb Sabadell com a ciutat més emblemàtica, però també en llocs com Bada­lona, Sant Adrià, Molins de Rei o Sant Feliu de Llobregat, els ecosocialistes han quedat molt per sota de les seves expectati­ves.

No és el cas de Sant Cugat, re­petim-ho. Una lleugera dismi­nució percentual permet enca­ra dir que IC-V és la quarta força del municipi, amb poc més del 10% dels vots. Vist el panora­ma, és un resultat positiu, que és degut, probablement, a la llista electoral, a la campanya feta (en to d'unitat d'esquerres) i a la in­dubtable penetració de la seva militància en el teixit social de Sant Cugat i dels seus barris. Això ha permès a IC-V mante­nir el seu vot, que és un vot mi­litant i disciplinat com pocs. L'abstencionisme fa poc mal als partits com IC-V. A Sant Cugat, sumant IC-V i EUiA fan set-cents vots més que a les elec­cions de fa quatre anys. Atès l'increment d'habitants, això ex­plica que el vot és fidel.

El problema per a IC-V no és, doncs, a Sant Cugat, sinó que és un problema d'espai polític general. En efecte, cada quatre anys assistim a un progressiu re­trocés de l'espai ocupat pels eco­

socialistes (abans eurocomunis-tes), potser amb l'excepció de l'any 95, any en què IC-V va re-

Els bons resultats

d'IC-V es deuen,

segurament, a la llista

electoral i a la

campanya que van fer

collir fruits, encara que fos in­directament, de la crisi de cre­dibilitat socialista. D'altra banda, cada vegada li resultarà més di­fícil distingir-se ideològicament i programàticament dels socia­l i s tes . E n les s o c i e t a t s d e ­mocràtiques modernes no hi ca­ben més de quatre o cinc partits amb incidència electoral relle­vant.

Però més enllà de la quantitat, s'ha de tenir en compte la qua­litat de l'espai polític, i per tant les diferències programàtiques entre les diverses forces políti­ques. La qüestió és en què es diferencia avui l'espai socialis­ta o socialdemòcrata de l'espai ecosocialista. La sensibilitat po­lítica de la militància i de l'e­

lectorat d 'uns i altres és molt semblant. A Sant Cugat, PSC i IC-V van establir un acord pre-electoral, i sembla que la conti­nuïtat de la seva col·laboració està ben enfilada. Però en un futur pròxim (tenim les elec­cions al Parlament a la cantona­da) no són bones les perspecti­ves per a IC-V: en primer lloc, per la polarització previsible en­tre les opcions de Pujol i Mara-gall, i, en segon lloc, perquè les expectatives de creixement d'I­niciativa impliquen necessària­ment la pèrdua de vots dels so­cialistes. En aquests casos, la tendència inexorable de l'elec­torat és la del vot útil. Les pro­peres dues eleccions (catalanes i generals) seran decisives per a l'aclariment electoral de l'espai que queda a l'esquerra dels so­cialistes. Depèn de les dues for­ces (PSC i IC-V), però sobretot de la segona, adequar la seva es­tratègia a aquest calendari. Però si Iniciativa s'aferra a una es­tratègia de resistència en solita­ri, podem pronosticar una pro­gressiva desaparició en benefici de les altres forces de l'arc par­lamentari, i a la llarga, també la pèrdua del poder municipal que encara conserva.

Narcís Castanyer

El S e v e r i e rt T I t o E f p o r x o

Els "peruans 99

E l vergonyós assumpte de la banda anomenada els "pe ruans" és la pun ta

d'un gran iceberg que una vega­da més posa de manifest les con­tradiccions de la justícia en una societat democràtica. Com escriu José Martí Gómez a la revista de La Vanguardia del diumenge 18 de juliol, "el llamado Código Pe­nal de la Democràcia, en vigor desde mayo de 1996, ha mejora-do algunos aspectos del sistema judicial, però està plagado de de-fectos". Evidentment no es trac­ta aquí d'entrar a fons en aquest tema tant complex, sinó de pa­lesar -ne les con t r ad i cc ions . Aquests "peruans" actuen a les autopistes catalanes i, més con­cretament, molt a prop de casa nostra, preferentment entre Mar­torell i Granollers. P'an creure als conductors que tenen una ava­ria als seus cotxes i quan paren els roben, normalment sense violèn­cia. Son els típics "descuiders"

FOMCUBERTA

que provoquen ells mateixos els descuits. Un d'ells distreu la víc­tima i l'altre roba, igual que a qualsevol altra part de la ciutat. El progrés fa que els descuiders ara vagin motoritzats.

El problema legal és que fent les coses d'aquesta manera, el que fan no està penat, és un furt, no un robatori. L'única manera de posar-los a la presó, sembla que seria que els jutgessin i els declaressin membres d'una ban­da armada. La policia acostuma a detenir-los quasi sempre, fan bé la seva feina, però els han de deixar anar de seguida. En una ocasió, un jutge va determinar que no es podia provar que cons­tituïssin banda armada (encara que tothom sap que sí que la formen) i els va deixar una altra vegada al carrer. Immediatament van continuar "treballant" a les autopistes.

Aquest iceberg de la justícia té moltes més puntes que atempten

contra l'essència del que hauria de ser la llei i que justifica allò de "feta la llei, feta la trampa". Estafadors multibilionaris d'alt standing surten fàcilment de la presó o són condemnats a multes que mai no arriben a substituir el mal que han fet, arruinant per exemple petits estalviadors que així veuen destruïda la seva pos­sible pensió. D'altres estafadors i delinqüents habituals de do­mini públic (encara que la justí­cia no ho hagi pogut provar) es poden presentar a les eleccions polítiques i si tenen la sort de guanyar-les, els seus escó els dóna immunitat -ment re el te­nen. Petits delictes tenen penes desproporcionades. 1 en el cas dels "peruans", mentre la Ge­neralitat mana que cal tractar bé els turistes, veiem que només que posen els pneumàtics a Ca­talunya els desplumen en el pri­mer pàrquing de l'autopista. Si no fos dramàtic faria riure.

Divendres, 23 de juliol de 1999 Viure Vestiu

Tot un regal

^g premsa gratuïta catalana ASSOCIACIÓ CATALANA DL LA PREMSA CKATl'ÏTA

Telèfon: 93 589 62 82 internet: www.premsagratuita.com correu e: info@premsagratuita.com

Viure Uestm Divendres, J.f de juliolde 1999

Abans Ara

CATALUNYA, UN PAÍS QUE CREIX EN LLOCS DE TREBALL

De més de 4 0 0 . 0 0 0 persones a l'atur l'any 1985 hem

passat a tan sols 176.000.

Actualment a Catalunya hi ha 2 . 3 5 7 . 5 0 0 OCUpatS.

L'índex més a l t des de fa vint anys.

S'han creat 4 5 0 . 0 0 0 nOUS IIOCS, i el Servei Públic

d'Ocupació capta de l'ordre de 2 4 . 0 0 0 o f e r t e s

mensuals.

A més, l'any 1998 hem preparat mit jançant la

formació ocupacionai 137.000 alumnes.

Mantenint l'actual ritme de creixement econòmic, en

els propers anys podem reduir l'atur fins arribar a nivells

de plena ocupació.

Entre tots hem fet créixer els llocs de t r e b a l l .

Fent créixer la feina fem C r é i x e r el país.

Generalitat de Catalunya Catalunya,

un país que CreiX

12 Opinió ELS ÍCATYIW6 Divendres, 23 de juliol de 1999

El t e r r a t

La Universitat de la Pau: punt i a part

FREDERIC RODA

E nguany no es convoca la que seria la XVI edi­ció de la l diversitat In­

ternacional de la l'au de Sant Cugat del Vallès, creada l'any 1984 per l 'Ajuntament de la nostra \ ila a instància tic l 'Ins­titut Víctor Se i \ de Polemolo-gia.

Les raons, debatudes pel seu comitè de direcció, en data de 11 tic gener de 1999. són di­verses i no únicament, ni molt menys, per la decisió unilateral de l'Ajuntament tic deixar sen­se e fec t e la r e s p o n s a b i l i t a t econòmica que ha\ ia atès fins a l'any I99f>. Bona prova d'això es que sense aquesta aportació pressupostària s'han convocat i realitzat, amb lògiques limita­cions, els cursos dels dos dar­rers anys. Per aclarir d'una vegada per

totes aquesta qüestió, hem de repetir que la Universitat fou lloc d ' e n c o n t r e , d ' i n fo rma­cions, obertura de noves sen­sibilitats i constituïa, en bona m e s u r a , un fet s i ngu la r en l'àmbit de testimoni de reali­tats i de voluntats i de lliure in te rcanv i sobre la q ü e s t i ó , aleshores nova, d '" invest iga-ció de la pau".

En una segona etapa, t ingué lloc una estructuració acadè­mica dirigida per Areadi Oli­veras com a cap d 'estudis i in­tegrada per un seguit de tres cicles d'informació i de forma­ció. Es produí aleshores un fe­n o m e n t íp ic de les "convo­ca tòr ies d ' e s t i u " : la creació d'un interessant nucli d 'alum­nat fidel, pe rmanen t , " repe­t i t iu" . Això va de te rminar la substitució del sistema acadè­mic (Sociologia del conflicte, Economia de la defensa, Cul­tura de la Pau, No-violència, Ecumenisme, etc.) per una xar­xa de seminaris monogràfics

molt més especialitzats. Cal re­conèixer que l 'aprofundiment i, en bona mesura, la tecnifi-cació inevitable, van reduir la participació genèrica i, per dir-ho d'alguna manera, la "popu­laritat" de la Universi ta t . El tema estrella d 'Educació per la Pau va ser completat per Se­minaris de Resolució Alterna­tiva de Conflictes i Mediació, àmbit dins el qual la l 'niversi­tat fou de les primeres en fi­xar teoria i tècniques.

Les dues darreres convocatò­ries foren fetes, no específica­m e n t a a l u m n e s par t i cu la r s (que no en quedaren exclosos), sinó a entitats d ' interès simi­lar al de la nostra institució: a la invitació hi assistiren 2r> orga­nitzacions. Es troba en curs de redacció i posterior publicació la corresponent Memòria.

Arribats a aquest punt. es fe­ren evidents les limitacions de la LTniversitat, reduïda a una convocatòria d'estiu i l'afortu­nada concurrència d ' ins t i tu ­cions a Catalunya i a tot Es­p a n y a , a m b a c t i v i t a t permanent : algunes d 'aques­tes organitzacions havien bus-

La Universitat ha

evitat convertir-se en

un pur voluntarisme

anacrònic

cat, en els seus inicis, escalf i col · laboració efect iva d ' e l e ­ments de la Universitat de Sant Cugat.

Es va veu re c la rament q u e així com en els seus inicis els part icipants venien a la Uni­versitat, en convocatòries pos­teriors calia anar-los a buscar:

crida a la qual, cal dir-ho, cor­responien generosament. Ca­lia evitar que la l 'niversitat es­devingués objecte principal de si mateixa: defecte massa ha-

De la mateixa arrel

sorgiran iniciatives

que milloraran el

camí seguit

bitual en iniciatives socials. Semblava, doncs, prudent fer

un "punt i a part", bé sigui per tancar, en un nivell favorable. una acció positiva de servei i d 'ut i l i tat , bé sigui per noves formes internes i externes d'ac­tuació, bé sigui per integrar-se en forma cooperativa amb ini­ciatives compatibles.

En fer un balanç provisional, hem de reconèixer, en primer lloc, el valor de la iniciativa municipal en fer-se protago­nista d'allò que, potser en for­ma excess iva , a n o m e n à v e m "Sant Cugat , capital catalana de la Pau" i que podrà ser arro­don i t a m b a l t res in ic ia t ives meritòries, sorgides en l 'àmbit de la pròpia vila.

La qüestió, sempre present, que Sant Cugat sentís com a pròpia la Universitat va ser re­solta positivament en les pri­meres convocatòries, amb mar­xes nocturnes, teatre i música a la l lotgeta, expos ic ions si­m u l t à n i e s a les sa les d ' a r t , Paga-li-Joan específic i extra­ordinari, reunió d'alcaldes de diferents viles d 'Espanya, etc.

La posterior limitació de re­cursos i, sens dubte , la supe­rior especialització dels temes tractats, van limitar molt aques­ta p a r t i c i p a c i ó i p r e s è n c i a .

Constituïda, per iniciativa mu­nicipal, l'any 1988, la Funda­ció Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès, foren integrades en el seu Pa t rona t sis en t i t a t s de Sant Cugat, que s'uniren a les d 'àmbit més general que ja el formaven.

Cal tenir un record de gratitud molt profunda per a tots els professors que han fet possi­ble el funcionament: ens cal esmentar Pepo Delàs, fa poc traspassat, que va ser una de les ànimes del projecte.

La Universitat ha estat fidel a Sant Cugat: l'honor de dur el seu nom ha estat palès en totes les seves activitats i, ben es­pecialment, quan es realitza­ven col· lectivament o indivi­d u a l m e n t , fora de l n o s t r e t e rme municipal . Recordeu , anecdòt icament , la presenta­ció inaugural a Madrid, sota el mandat de Tierno Galvàn i en una altra ocasió a Barcelona, presidida pel conseller Coll i Alentorn.

En fer un primer balanç i dei­xant de banda personalismes anecdòtics, podem donar per relativament bona aquesta ini­ciativa santeugatenca, que ha t ingut dosis eficaces de con­vocatòria i d'imaginació i que s'ha mantingut en un accepta­ble nivell intel· lectual i que , en tot cas, ha evitat convertir-se en un pur v o l u n t a r i s m e anacrònic.

D'altra banda, es tem segurs que, en el futur, poden sorgir de la mateixa arrel i de Sant Cugat, iniciatives que millora­ran el camí seguit per la "seva" Universi tat que avui fa, amb esperança, un punt i a part.

Frederic Roda ha estat director de la Universitat

Internacional de la Pau

L ' e s p i t l I e r a

Esperança COORDINADORA D'ENTITATS

ESPORTIVES

Fa uns dos mesos, un grup d'en­titats vam constituir la Coordina­dora d'Entitats Esportives de Sant Cugat i, mirant cap enrere, fa l'e­fecte que l'esforç pot haver valgut la pena. Certament, va fer goig com. tot escoltant el debat per a l'elecció de l'alcalde de la nostra ciutat, pràc­ticament tots els portaveus dels di­ferents partits van esmentar la pro­blemàtica de l'esport com una de­ies qüestions a Ics quals caldrà fer front i donar resposta durant la nov a legislatura.

Es molt possible que algú que no conegui la problemàtica pugui pen­sar: "Sí que es satisfan amb poca cosa aquesta gent", però res niés lluny de la realitat. Sant Cugat pa­teix una gran manca d'infraestruc-tures esportives, tant des d'un punt de vista quantitatiu com qualitatiu. Durant els darrers anys. s'ha de­satès bona part de les necessitats del món de l'esport, de manera que la situació s'ha anat deteriorant ine­xorablement. Quan diem que ens ha fet goig escoltar el debat d'in­vestidura és perquè desitgem i es­perem que això signifiqui que tots els grups polítics són conscients que cal un canvi en la política esportiva de Sant Cugat I precisament és per aquesta voluntat pel que hem estat lluitant aquests darrers mesos des de la Coordinadora.

Ara ja tenim un nou alcalde, al qual felicitem per la seva elecció. Esperem que quan constitueixi el seu equip de govern i s'estableixin les tasques prioritàries per als pro­pers quatre anys, tingui plena consciència de la situació de l'es­port a Sant Cugat i sàpiga actuar en conseqüència. Que les bones paraules no se les endugui el vent, que l'esperança i confiança que ha despertat no s'esvaeixin i que puguem treballar tots plegats. No cal dir que des d'aquesta Coordi­nadora tindrà tota la col·laboració que li calgui. Coneixem com nin­gú on som i com estem, i podem i volem ajudar força en la tasca que cal dur a terme.

HAS V I S T WMHA etoBLEMkTicA OÜE TEHEM A TEUA&SA AMB E U IMMIGRANTS P

TU CtEÜS OÜE ELS SAHTCUGATEMCS SOM IACI8TE6 P

\ NO HO CREC !?

\

AIXÍ.. TU VEfJtlES fté QUE A LA TEVA ESCALA, ff i t EKEM?LE, «I VISQUÉS UHA FAMÍLIA V' IMMIGRANTS 9E RAÇA NEGRAP

...VOLS Plft ALS

YISOS DE SOTA, NOP

\

# x

<^*z3Í>.

I S I - EM LLOC D' UMA FAMIUA FOSSIN WJE6 P

...EH TOT EL RMttl P

\

<3&BSt)t.vZo

Divendres, 23 de juliol de 1999 viure Vestiu

PROPOSTES PER APROFITAR LES VACANCES PER LLEGIR Aprofi tem el Viure d'aquest mes per proposar alguns dels llibres que han arribat darrerament a les llibreries del nostre municipi. L'estiu és un bon moment per gaudir de la lectura, si alguna cosa no falta és el temps. Informació cedida per: Llibreria Paideia de Sant Cugat

Los anos con Laura Díaz El pont sobre el Drina Carlos Fuentes Ivo Andric

Alfaguara Novel·la

Fuentes fa un un recorregut per la vida íntima de Lau­ra Díaz, testimoni dels esdeveniments nacionals i interna­cionals. D'aquesta manera, l'autor narra la història del segle XX mexicà i acompanya la narració amb fets i persones que van determinar la conformació del Mèxic actual.

La fi dels temps Jean Claude Carrière, Jean

Delumeau, Umberto Eco, Stephan Jay Gould

Anagrama/Empúries Assaig

Quatre grans escriptors del nostre temps dialoguen sobre els diferents significats de la idea de la fi dels temps amb saviesa, humor i lucidesa i reflexionen sobre els desafiaments que ens planteja el nou mil·lenni.

Al romper el alba Ernest Hemingway

Planeta Novel·la

Hemingway ens delecta, l'any del centenari del seu nai­xement, amb una novel·la inèdita que té molt de diari per­sonal, en què els trets de l'escriptor es fan evidents. Unes pàgines d'acció, amistat, política, amor i alcohol en l'in­comparable marc de les proximitats del Kilimanjaro.

El testamento John Grisham

Ediciones B Novel·la

Una de les fortunes més grans del món busca hereu, el seu propietari està a les portes de la mort, i els beneficiaris sembla que seran les seves tres exesposes i els seus sis fills. Tots ells ignoren fins a quin punt el patriarca està disposat a dominar els seus destins més enllà de la mort.

La dieta del filosofo Richard Watson

Urano Assaig

Una innovadora fornia d'oferir dietes i mètodes per per­dre pes, escrit per un professor de filosofia d'una universi­tat dels EUA, que va més enllà de la reducció de calories i que combina el sentit comú amb la filosofia cartesiana. Un manual per aprimar-se i un discurs filosòfic.

Edicions 62 Novel·la

La crònica d'una petita ciutat, Kasaba de Visegrad, simbolitza a través dels seus personatges la història de Bòsnia, amb la seva diversitat d'ètnies i religions. Una novel·la que esdevé imprescindible per comprendre la guerra dels Balcans.

La gastritis de Plató Antonio Tabucchi

Edicions 62 Assaig

Tabucchi es pregunta quin és el paper dels intel·lectuals en la vida política a través d'una carta a Adriano Sofri. "El cas Sofri" esdevé el nus d'una realitat aparentment clara, però que és fosca i inquietant, i serveix de reclam perquè l'escriptor indagui allò que se'ns amaga de la realitat.

Enrenou al guaiaber Kiran Desai

Empúries Novel·la

L'últim boom de la narrativa angloíndia, fins i tot elo­giada pet Salman Rushdie, ens explica una meravellosa història que ens recorda que la vida és plena d'impre­vistos i que pot donar girs insòlits. I ho fa amb humor i sàtira, tal com descriu les debilitats humanes.

Aléxandros. Las arenas de Amón

Valerio Massimo Manfredi

Grijalbo Novel·la

Alejandro continua amb els seu afany de conquerir terri­toris. Ara és el moment d'Asia, i diuen que es la clau per dominar el món. Les tropes victorioses d'Alejandro derro­ten el rei dels perses i avancen fins a Egipte, on li és reve­lat el seu origen diví i el seu destí de glòria immortal.

El amor en internet Esther Gwinnell

Paidc

Després de Tieries un e-mai/, en què Meg Ryan i Tom Hanks viuen el primer romanç digital del cinema, aquest llibre reflexiona sobre un tipus de relacions que sembla que fan trontollar el flirteig i la persuasió tradicionals. Quina posició ocupa l'engany en les relacions electròniques?

El pont sobre el Drina

B

Kiran Desai Enrenou al guaiaber

iaiaiaiaiaiaiaiaEiiauiaiai313EjlaISTl

VAIERIO MASSIMO MAN-kH)l

AKXANDRM W O V f

LAS ARENAS Dt AMON

taEaaaiHfaiaTaTalalalabilalatnfcilal

f Esther Gwinnell

EI@mor enÉÉb^ Internet Intimar con desconocidos a través del ciberespacio • Por cuó hav Unta oente aue se enamori

i través de ia rei

• Còmo protegef se de tos enganos

• Cuàndo se empteza a perdé- ei control

•CofnuncactonesDOSítivasvretaciDíiesOesiruclivas I

E1S4CANTONS Divendres, 23 de juliol de 1999 Opinió 13

•-VÀ

A grans t r e t s

Jordi Franquesa

La fortalesa càlida

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest santcuga-tenc. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

ÓUct

•Se

Intel·lectualment, el senyor Jordi Franquesa és una per­sona molt lògica en les seves

deduccions. En valorar una si­tuació, sap conjugar els diver­sos elements que se li presen­ten per aconseguir ser tant objectiu com cal. La seva lletra també ens reve­

la que és una persona lineal i coherent, que no canvia fàcil­ment de criteri o actuacions, de manera que acaba sent força previsible. Aquelles persones que arriben a coneixer-lo en profunditat saben que, en aquest sentit, és una persona fi­del, tant als seus objectius com als seus criteris, o amics i això és un dels fets que més el lloa.

Encara que se'l pot definir com un home emotiu i impul­siu, té possibilitats de contro­lar-se. Us càlid en el tracte i res­

pectuós. No obstant això, ten­deix, amb habilitat, a aconse­guir que els seus punts de vis­ta prevalguin per damunt dels dels demés. Per a això, es mos­tra ssertiu al parlar i fins i tot arriba a ser seductor, quan ho creu necessari.

Físicament és una persona molt forta, capaç de desenvo­lupar una gran força de voluntat i de suportar un ritme laboral tens. Això sí, li agrada dirigir, ordenar i poder destacar en el grup.

Amb la col·laboració:

OZVPT SELECCIÓ - FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39* • Fax 93 451 73 96

£ ï p a t i

Aquest any Sant Jaume cau en diumenge, és per això que està considerat Any

Xacobeo. Si vas aquest any a San­tiago aconsegueixes un munt d'in­dulgències i no sé quantes coses més. Es curiós com ha revifat aquest antic camí de Santiago. Su­poso que té els ingredients neces­saris per assegurar l'èxit, èxit que s'ha estès arreu del món i sobretot entre la gent jove. El camí de San­tiago ofereix acció i aventura, poder reviure els antics mites medievals, caminar per terres poc concorre­gudes, poder fer amistat amb gent d'arreu del món, i permet la rea­lització d'un esforç personal molt important.

Un conegut autor brasiler ha aju­dat, amb l'obra El pelegrí de San­tiago - Diari d'un mag, a convertir aquest camí en una atractiva aven­tura. Al llibre podem trobar molta dosi d'esoterisme, de màgia, de cristianisme, passant per una re­cerca del propi jo, i acabant amb

El camí de Santiago, ara i abans

la culminació de l'encontre amb Déu. Tot aquest còctel ens l'ofereix l'autor fent servir la seva acurada tècnica de bon escriptor. El resul­tat és un llibre força sorprenent, t'hi enganxes de seguida i un cop començat ja no el pots deixar. Sem­bla que aquesta obra ha despertat l'interès de moltíssima gent, so­bretot brasilers, pel camí de San­tiago, segurament amb la intenció de retrobar el món màgic i esotè­ric que viu el protagonista de l'obra.

El camí de Santiago neix d'una llegenda, tot i que encara hi ha qui creu que allà s'hi troben les ver-daderes restes de l'apòstol Santia­go. Tant és, la qüestió és que va servir per estimular i engrescar els cristians en la lluita contra els mu­sulmans. Tot va ser obra d'un bis­be realment espavilat i clau en la conjuntura històrica tant del seu temps com posterior. El que és re­alment sorprenent és com va es­tendre per tot Europa el pelegri­natge cap a Sanriago, una zona que

MONTSERRAT RI'MBAI'

en aquell temps es considerava els confins de la terra, més enllà ja no existia res més, era l'últim racó del món conegut d'aquell moment. Els pelegrinatges es van estendre sobretot al llarg dels segles X al XV, podies anar a Terra Santa, a Roma o a Santiago, i la gent ho deixava tot, feia testament i marxava. Des de la nostra perspectiva actual, aquells viatges ens resulten ara in­creïbles, en aquell temps marxar de pelegrinatge significava molts mesos de viatge, a vegades anys, lluny de la teva terra, de la teva gent... molts eren conscients que ja no tomarien i per això feien el tes­tament abans de marxar. Arreu del camí, els pelegrins podien trobar monestirs o hospitals on els aco-llien i els donaven menjar, però no tot era hospitalitat, hi havia molts perills, podien ser fàcilment vícti­mes de robatoris o podien acabar assassinats.

Existeix una "guia" escrita per un francès,és del segle XII, cons­

ta com la primera "guia turística" europea. L'autor, Aymeric Picaud, havia fet el camí de Santiago i vo­lia deixar constància dels perills que es podien trobar els pelegrins que venien de França i entraven a l'altre cantó dels Pirineus. Quan llegeixes aquest escrit quedes es-fereït i penses si realment podia ser que la gent d'aquell temps fos tan bèstia com ens la descriu aquest tal Aymeric. Ens diu dels bascos que són "ferotges com és ferotge, rústica i bàrbara la matei­xa terra on viuen. Les seves cares ferotges, així com la mateixa fe­rotgia de la seva bàrbara llengua, fan agafar terror al que s'atreveix a mirar-los".

Segons aquest francès, el camí de Santiago d'aquell temps estava re­alment ple de perills, però així i tot la gent el feia, podien jugar-se la vida, podien perdre-ho tot, però no desistien. Què és el que real­ment impulsava aquella gent a fer aquests pelegrinatges? Fe? Su­

perstició? Desig d'aventura? Acon­seguir la salvació de l'ànima? No crec que ens sigui possible en-trendre la mentalitat d'aquella gent. Si amb prou feines podem entendre ara el comportament dels nostres conciutadans, i això que vi­vim en una mateixa època i en un mateix context històric, com po­dem entendre els motius que po­dia tenir un pelegrí del segle XII? Encara que potser entre els pele­grins d'aquests dos móns, el me­dieval i el d'ara, podríem trobar-hi alguna coincidència, potser hi tro­baríem la necessitat de disposar d'un espai ampli de temps en què qüestionar-se sobre un mateix, so­bre el fet transcendental o sobre la mateixa vida. El camí de San­tiago pot ser avui dia encara una aventura i, fins i tot, un repte per a un mateix, però serà, sens dubte, una aventura molt més controlada i menys perillosa que ho era en temps medieval. Montserrat Rumbau és historiadora

Viure Vestiu Divendres, 11 de juliol de 1V99

LES NOVETATS DE L'ESTIU ARRIBEN A LES LLIBRERIES En aquesta selecció de llibres s'ofereixen les novetats que més bona rebuda han tingut entre els lectors, tot i que també s'intenta que hi hagi varietat i que sigui heterogènia, amb diferents gène­res i autors de procedència diversa. Informació cedida per: Llibreria Paideia de Sant Cugat

Una dona difícil El paraíso de las damas John Irving Émile Zola

Tohn Irving Una dona difícil

Artluir Cïoklc Memòr ies cl'una ^eisli·i

l V t c r \ h i \ k -IVi·scjíiiini ("c/;miie

LÍÚÉ^

lorge Volpi En busca de Klingsor

Edicions 62 Novel·la

Ens trobem davant un tríptic de la vida de Ruth Cole, un personatge enigmàtic i contradictori, que ens ofereix una història, còmica i pertorbadora alhora, sobre els dimo­nis familiars i la necessitat de trobar una redempció perso­nal.

Memòries d'una geisha Arthur Golden

Edicions 62 Novel·la

Ciolden recrea magistralment cl Japó d'abans de la Segona Guerra Mundial a traves de la història de Nitta Sayuri, una filla pobra de pescadors que als nou anys és venuda com a esclava a una casa degeisAesde Kyoto. Lajçm-ha Sayuri rememora la seva vida des de la vellesa.

Perseguint Cézanne Peter Mayle

Edicions 62 Novel·la

Un fotògraf que treballa per a una agència de Nova York està fent un reportatge al sud de França quan és testimoni d'una estranya escena: dos homes carreguen misteriosa­ment un quadre de Cézanne en una furgoneta. L'instint el porta a indagar sobre el fet.

En busca de Klingsor Jorge Volpi

Editorial Seix Barral Novel·la

La relació entre la ciència i la salut és tractada en aques­ta novel·la a través d'una història de suspens que ens crea una intriga que va creixent a mesura que passem les pàgi­nes. Volpi no falla en la creació dels personatges, alguns d'històrics i alguns de ficció.

El collar del neandertal Juan Luis Arsuaga

Ediciones Temas de hoy Assaig

Els neandertals, membres d'una humanitat paral·lela que va evolucionar a Europa durant centenars d'anys, són un sorprenent mirall en què podem mirar-nos i conèixer-nos millor. Aquest relat de vida i mort té un tercer actor, la naturalesa.

Alba Editorial Novel·la

Denise arriba a París orfa i amb dues germanes disposa­da a treballar, però són temps difícils per al petit comerç i no té més remei que treballar a El Paraíso de las Damas, una botiga amb 403 treballadors propietat d'un dèspota monarca de la moda. D'aquí neix una història d'amor...

Visiones de fín de siglo Cdiversos)

Taurus Assaig

Un recorregut pel final dels segles XV al XX a Espanya de la mà dels màxims especialistes de cada període. Els canvis de segle proporcionen als historiadors un punt de vista privilegiat des del qual poden contemplar el panora­ma del passat en cada moment.

Amor bajo la lluvia Naguib Mahfuz

Ediciones Destino Novel·la

Divuit testimonis descriuen una realitat desesperant: són temps de guerra i amb ella es perceben els senyals ine­quívocs d'un món en procés de descomposició, però també és un moment de reflexió i diàleg. Junts aconsegueixen un efecte coral carregat d'una estranya bellesa poètica.

Mujeres que corren con los lobos

Clarissa Pinkola Estès

Ediciones B Relat

A l'interior de tota dona, fins i tot de la més reprimida, respira una vida secreta, una força poderosa plena de bons instints, creativitat apassionada i saviesa eterna. El llibre revela mites naturals, contes de fades i històries per ajudar les dones a recuperar la força i la salut.

Feina d'educar Josep M. Puig Rovira

Edicions 62 Assaig

Feina tfeduair pretén descriure la quotidianitat de l'edu­cació en valors en una classe de primària. El que presenta l'obra són els resultats d'un treball etnogràfic d'un any de duració. I en la manera de presentar-lo es barregen la des­cripció, la narració i la reflexió.

ELS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

SQUASH C L U B S A N T C U G A T

( V tn( |ordi 1 1-JS HI 'M h ^ 4 <IH hi

s \ N ! c UC.AI l ) H VAUÉS

Centre Comercial Sant Cugat. Carretera Sant Cugat-Rubí km 4

BAR RESTHU«»NT

L L L L

Mercat P,

5 0 % de descompte en

la matrícula

Menús amb descompte

ensenyant el

carnet

De dilluns a dijous 10% de dte en tots els

àpats de la carta.

MUSICAL SANT CUGAT

15% de dte. amb la compra d'un instrument de

percussió

i Dte. de 2 ptes.

per litre a la servei Estació benzinera de la

carretera Cerdanyola.

dis< OVJM

10% i 15% de dte. en tots els

serveis de perruqueria i

estètica.

espai

l, CLUB D'ART

Visita la sala i rebràs una

reproducció d'en Lluis Ribas

1/2 hora de jocs gratis C/ Xerric, 8

SCOOTY LÚDIC

Vals gratuïts per tots els dissabtes i

diumenges a les 17 h de la tarda.

HÍPICA SEVERINO

Tel. 93 674 11 40

Dues entrades gratuïtes per anar

a les coves de Montserrat.

LES COVES DEL SALNITRE A COLLBATÓ, km 576-A N-ll. DtNS EL MONTSERRAT

Els 5 primers subscriptors del

mes tindran consumicions

gratuïtes!

Cada mes un subscriptor i la seva parella podrà anar a dinar completament

de franc al restaurant de moda de Sant Cugat.

Regalem entrades

ENTROIDO RESTAURANT-BRASERIA

Especialitat: Vedella d'Àvila

Plana Hospital. Tel. 674 58 60

LEMUSEE IMAGINAIRE BARCELONA

Rambla ülaltifiya. 2-4 GrivtaiM ai 0M07 Barcelona (Esoata)

Cada mes un subscriptor i la seva parella podrà anar a dinar completament

de franc al restaurant italià més deliciós de

la nostra ciutat

M«0 íA FtlOSOFiA >Ei ÈSON

Manel Farrés, 97 93 674 30 69

V ® L '^^LlfAiL'&'wr^ ![*§'£> ríïP

í " . •

*&íÍ44f(

Divendres, 23 de juliol de 1999 Viure Vestiu

C/ MONESTIR, 44 - 08190 SI. CUGAT V T.630.90.74.69

e.mai l : apuer1a@mundtvla.es

i CUANDO SERÀ EL FIN DEL MUNDO ?

Muchos cristianos andan preocupados a causa de ciertos anuncios profanos acerca del fin del mundo. A los discípulos de Jesús también les pasaba lo mismo y le preguntaron ^cuando sucederà eso ? (Ev. S. Mateo 24 :3 )y Jesús les contesto " Mas en ordan al (May ala hora, nadie lo sabé, ni aun los ange/es de/ c/eto, sinó solo ml Padto". (Ev. S. Mateo 24 :36) Muchos se han levantado vaticinando este acontecbniento y todos han errado y continuaran errando ya que es el secreto mejor guardado. No obstante los cristianos seguimos errando porque ignoramos las escríturas y en ellas se nos dice que primero Crísto votverà en carne y hueso (Hechos 1 :11) y que los cielos y oerra actuales seran cambiados por cielo y tierra nuevos (Apoc 21 :1) asi que no habrà un fin del mundo en el sentido que el mundo le quiere dar. Por lo tanto si debemos intranquilizarnos, que sea por la salvación de nuestras almas, la cual solo podemos encontrar en Crísto.

Si desea hacer alguna pregunta acerca de las Sagradas Escrituras, escríbanos. Le obsequiaremos con un ejemplar del Nuevo Testamento y con un curso Bíblico por correspondència. No hacemos visitas.

También le ofrecemos nuestros servicios :

Estudiós Bíblicos. Asesoramiento a familiares de drogodependientes y alcoholismo. Asesoramiento y mediación en conflictos personales y familiares.

BAR • RESTAURANTE • BRASERÍA

LR PONDCROSn

SERVICIO DIARIO

DE MENÚ Y CARTA

ESPECIALIDAD

ENCARNES ALA BRASA

EL FIN DE SEMANA DISFRUTE DEL

PESCADO FRESCO

Gran terraza de verano

DisfrujKle nuestros servicios: MARTO TARDE, CERRADO

Para mas información y reservas:

r 93 589 25 71 C. Victòria, 18-20 - MIRA-SOL

F. PAPIOL DES DEL 1952

Passatge la Salut, 56, Sant Cugat Tel 9 3 6 7 4 17 2 3 • 9 3 6 7 5 5 4 51

/••7*

NETEJA DE CATIFES • UMPIEZA DE ALFOMBRAS ESPECIALISTES EN RESTAURACIÓ DE CATIFES ORIENTALS

NETEJA DE MOQUETES, SOFÀS, BUTAQUES... RECOLLIDA GRATUÏTA A DOMICILI

LA MÀGIA DE L'ESTIL

°* PERRUQUERIA

FORMAS PILAR HEREDIA

ESTILISTA

ASSESSORAMENT

D'IMATGE PERSONAL

EXCEL·LENT RELACIÓ

QUALITAT-PREU

NO TANQUEM AL MIGDIA

FÀCIL APARCAMENT

C/Elias Rogent, 18 A

Tel. 93 675 40 06

I ZT jï C. DE MONTSERRAT ~7\

JfiUUS

PASEO DE LA TORRE BLANCA

Ç ^ L T_ J .

ELS4CANTO1VS

Entorn Divendres, 23 de juliol lie 1999 15

I n v e r s i o n s

Els inversionistes comencen a adquirir terrenys a l'eix vertebrador El Banc de Sabadell compra 80.000 m1 de terrenys per construir habitatges

Quan encara no s'ha definit ni aprovat, via ple, com serà el futur eix vertebrador, el darrer espai urbanitza­ble de la ciutat, els inversors i les constructores ja han començat a fer els seus moviments de capital per que­dar-se amb un tros del suculent pastís pel qual molts co­mensals lluitaran.

Ai'RA COSTA

- Sant Cugat -

Una de les primeres entitats en invertir en aquest espai -al­menys que s'hagi fet públic- ha estat cl Banc de Sabadell, que ha comprat terrenys amb una extensió de 80.000 nv en la zona on l'empresa Dorn planificava construir el parc de negocis Au­gusta Business.

Segons ha publicat el diari El País, el Banc de Sabadell estaria planificant construir un complex de 600 habitatges en aquests ter­renys, tot i que l'entitat bancà­ria no ha confirmat aquest ex­

trem. L'operació s'hauria realit­zat ara fa mig any, però s'ha mantingut en secret fins ara, es­perant que passessin les elec­cions municipals.

El principal obstacle amb què pot topar aquest projecte és el de la qualificació urbanística. I és que segons l'actual pla urba­nístic, els terrenys que ha ad­quirit el Banc de Sabadell s'han de destinar a ús terciari o in­dustrial, mentre que l'entitat fi­nancera vol fer-ne un ús resi­dencial , això és , construir-hi habitatges. Perquè això fos pos­sible, el banc hauria de demanar a l'Ajuntament un canvi de qua-

l.'empresa Dorn va vendre els terrenys fa prop de 6 mesos FOTO: X. /..

lificació urbanística, fet sobre el que l'operació s'ha tancat amb qual, ara per ara, el consistori no un reemborsament per part del ha volgut pronunciar-se. Banc de Sabadell de 3.500 mi-

El que sí que ha transcendit és lions de pessetes.

E q u i p a m e n t s

El pàrquing del monestir retarda la seva obertura

per filtracions d'aigua

A. C. - Sant Cugat -

Diverses filtracions d'aigua i humitat han impedit que l'a­pa rcament del mones t i r po­gués obrir Ics portes al públic, tot i estar inaugurat des del pas sa t 2(i de ma ig . A lguns v e ï n s han a p u n t a t q u e Ics presses amb què es va cons­truir el pàrquing abans tic les eleccions veuen ara el resul­tat en forma de filtracions d'ai­gua. però fonts de l'àrea d ' I ' r -banisme de l 'Ajuntament han precisar que "sempre que es fan obres en soterranis es cor­re el risc que sorgeixin humi­tats". Amb tot, les fonts con­sultades asseguren que aquest "petit problema" no és gaire important i menys tenint en compte que "de seguida que

es va detectar s'hi va posar re­mei" .

D e s de fa u n e s s e t m a n e s , s'està treballant en la reparació dels pet i ts desperfec tes que han pogut causar les humitats i es calcula que a principis de la setmana vinent els treballs d 'adequació de l 'apracament ja s 'hauran enllesti t .

Amb tot, l ' informador muni­cipal ha indicat a Ei.s 4 C A N ­

TONS que l 'obertura definitiva

del pàrquing podria retardar-se fins a principis de se tem­bre, a causa del període de va­cances, que tot just s 'obre ara i que habi tualment suposa un descens considerable del tràn­sit rodat a la ciutat i, per tant, de la necessitat d'aparcaments de pagament.

El pàrquing del monestir té una capacitat per a 1 77 cotxes

l'aparcament del monestir es va inaugurar cl passat 26 de maia FOTO: X. I'..

Les zones blaves seran gratuïtes durant l'agost

A.C

De l'u al trenta-u d'agost, els ciutadans que vulguin aparcar en qualsevol zona de la ciutat catalogada com a blava no hau­ran de pagar. Segons s'ha de­cre ta t des de l 'A jun tamen t - com és habitual en aquesta època de l'any-, durant tot el mes d'agost les zones blaves quedaran lliures de pagament, de manera que s'hi podrà es­tacionar sense haver de treure tiquet.

Aquesta mesura, que s'apli­ca per tercer any consecutiu, ha estat possible gràcies al con­veni signat entre el consistori i Parbla, l'empresa que gestio­na les zones blaves del muni­cipi. La inicitiva suposarà un increment de prop de 500 pla­ces d 'aparcament extres, fet que es compensa per la dava­llada de vehicles que es regis­tra durant el per íode de va­cances.

Les tarifes habituals tornaran a aplicar-se a partir de l'I de setembre.

Es crea una àrea infantil al parc Central

- Sant Cugat -

El parc Central disposa des d'ahir d'una nova zona d'es­barjo per a infants, conforma­da per un gronxador i quatre jocs de molles instal·lats entre els carrers Vidal i Crancs i Isi­dre Nonell. L'espai s'ha ade­quat i s'hi han instal·lat bancs i papereres per respondre a la demanda veïnal. / A.C.

i 20 motocicletes. La seva po­sada en marxa ha estat conce­buda com un primer pas per a la vianalit/.ació del centre de la c iutat , per la qual caldria cons t ru i r dos o tres aparca­ments més que permetess in als ciutadans estacionar el cot­xe per desplaçar-se a peu pel nucli antic.

Generalitat de Catalunya Departament de Treball

Curs de disseny gràfic i autoedició digital Curs de Formació Ocupacional . . . - - :

Per a persones a l'atur 'ójó^?^--'''' menors i majors de 25 anys - - " " " Durada: de juliol a desembre (matins o tardes) RXD^kOMUNiCAQÓ Pre-inscripció oberta • Tel. 93 589 78 86 pis,.^ <>à,i<; ^ l i d ia t Els airsos són subvencionats per la D"ecc>ó Gene'al rJ'OcuDaoó flel •3eDala'rier· de Treball de la Generalitat de Catalunya i e> fons Social E r̂opei-

C/Sanl Domènec, 7 lr lo 08190 Sani Cugat del Vallèi

EIS 4 CANTONS

Societat 16 Divendres, 23 de juliol de 1999

Festa Major

Mira-sol participa de la seva Festa Aquesta nit, 'Rita o El marit apallissat', de Donizetti, tancarà la Festa Major

Després de mesos d'espera, 365 dies, 8.760 hores, 525.600 minuts, i 31.536.000 segons... a dos quarts de nou de divendres 16 de juliol, els veïns de Mira-sol inauguraven oficialment la seva Festa Gran, la Festa Major 1999. Han estat set dies de música,

pallassos, teatre, ball, esport, sopars de germanor i, sobretot, de moha tra­dició. Una setmana que, després de treure tots els ciutadans al carrer, s'a­comiada aquesta nit amb l'òpera RHa o El marit apallissat, de G. Donizetti, a l'escenari d'un dels punts neuràl­

gics de Mira-sol, el teatre del Casal Cultural. La Comissió de Festes ha di­buixat un programa participatiu, adreçat a tots els ciutadans, des dels més petits a la gent més gran. Con­servant els actes més clàssics, intro­duint algunes novetats... A partir d'a­

questa matinada, quan baixi el teló del teatre, arribaran el descans i les valoracions de la Festa Major 1999. Després, només quedarà començar de nou el compte enrere i esperar que soni el tret de sortida de la propera Festa Major, l'any 2000.

Vn any més, Mira-solTeatre va treure l'artde la interpretaria alcarrer h I I Divendres, la cercavila, animada pth Ctalleis de Sant ( ugat i eh Geganters delmuntapt, va inaugurat la festa l· h h

AI.ÍCIV D.Brj

Mira-sol acomiada aquesta nit la seva l'esta Major 1999. "Pot ser una de les Festes -en pa­raules de l'alcalde. Lluís Reco-der- en què ha participat més íícnt."

Tocades les deu de la nit, a l'es­cenari del Teatre del Casal Cul­tural del districte, l'òpera Rita o El marit apallissat, del composi­tor italià del vuitcents G. Doni­zetti. posarà la nota fina a la Fes­ta (iran de Mira-sol.

Tot just ara fa una setmana, les gralles dels Xafavins de Sant Cu­gat, i els Gegants del municipi, anunciaren a tots el veïns la inau­guració de la seva Festa Gran. Prop d'una cinquantena de per­

sones desfilaren amb la cercavila des de la plaça de l'estació, passant pel passeig Baixador fins arribar al Casal Cultural del districte.

Teatre a la fresca

En amagar-se el sol, els llums de l'entarimat instal·lat al pati del Ca­

sal il·luminaren la representació de l'obra de Goldoni, El criat de dos amos, a càrrec del grup Mira-sol Teatre. Catorze joves actors, d'edats

compreses entre els 11 i els 16 anys -amb Texcepció de dos adults-, van interpretar el text del comediògraf venecià sota l'atenta mirada de la seva directora, Rosa Sicart. Segons va explicar Sicart, tots els

actors són veïns de Mira-sol, que els agrada fer teatre i que d'algu­na manera ja han estat vinculats a Mira-sol Teatre escenificant els nadalencs Pastorets.

"Penso que és bo fomentar aquest planter perquè de Mira-sol Teatre surtin nous actors", as­segura la directora. Més de dues-centes persones

van assistir a la representació d'a­questa obra escrita per Goldoni al segle XVIII, i traduïda al català per Joan Oliver el 1962. El criat de dos amos és una di­

vertida història d'amor i embo­lics, de personatges vius i natu­rals, que procedeix de la Comèdia de l'Art, on la improvisació de text

Dissabte al ie\pn e\ tan cuinar nm-< entès botifarres al pati del Casal F.:E.F.

per part dels actors té un paper important. Des de 1986, és tradició que el

Grup Mira-sol faci teatre a la fres­ca per la Festa Major.

Els criteris del Grup a l'hora d'es­collir l'obra són sempre els ma­teixos. Segons afirma Sicart, "sem­pre procurem que siguin obres entretingudes, que puguin re­

presentar els nanos, al carrer, amb poca escenografia per poder ser muntada sobre una tarima". Després del teatre, ja de mati­

nada, el grup de rock Houston Tup va posar la nota musical del primer dia de Festa Gran, a l'es­cenari del carrer Victòria davant el Casal Cultural del districte de Mira-sol.

La primera botifarrada

El matí de dissabte, el programa de Festa Major va estar reservat per als més menuts, amb els pa­llassos, i la Festa de l'Escuma. animada pel grup 3/4 de 15.

Una de les novetats de la Fes­ta d'aquest any va ser la botifar­rada que es va celebrar a les nou del vespre al pati del Casal, l'n total de cinc-centes botifarres van cuinar-se sobre les brases que la Comissió de Festes havia instal·lat, acompanyades del clàs­sic pa amb tomàquet. Aquesta vegada, les botifarres

van substituir les tradicionals car­manyoles que els veïns de Mira-sol duien de casa per celebrar aquest sopar de germanor. Com a sobretaula, a mitjanit,

petits i grans van participar en el ball de Festa Major, amb l'or­questra Mandolina.

Durant tot dissabte, els es­ports, com el ping-pong, el do­minó, els escacs, el futbol sala o un concurs de tir, també van ser una part important de la Festa.

Viure Vestiu Divendres, 23 de juliol de 1999

A TOTS ELS DESTINS, TROBAREM SANTCUGATENCS A L'AGOST Aquests dies, tothom que vulgui fér un viatge per les vacances d'agost ja hauria de tenir decidit el destí i feta la reserva. Aquest mes, les agències de viatges han treballat més que mai per organitzar totes les sortides dels santcugatencs, ja que enguany han augmentat el nombre de reserves. Els santcugatencs han escollit tot tipus de destins, des de les illes Balears fins a les cascades Victòria, de Zimbawe.

Per descobrir el món només necessitem tres ingredients: temps disponible (o sigui, vacan­ces), diners per pagar el viatge i moltes ganes de fer-lo. Enguany, més santcugatencs que mai han ajuntat aquests tres factors i han decidit viatjar durant les seves vacances d'agost.

Sumant totes les tries dels santcugatencs, podem dir que aquest agost serà possible trobar molts santcugatencs arreu del món perquè han escollit gairebé tots els destins disponibles. Tot i així, les illes Balears han tornat a ser el destí més escollit, amb Menorca com a preferència, i l'han seguit tots els altres punts de la península Ibèrica, sobretot els pobles de platja. En canvi, la muntanya ja no ha estat tan esco­llida pels santcugatencs. El camí de Santiago també serà una ruta molt freqüentada, ja que molts volen fer-la dins la celebració del darrer Xacobeo del segle.

En segon lloc, els santcuga­tencs han optat per visitar alguna de les illes Canàries. Si és el pri­mer cop que hi volen, normal­ment van a Puerto de la Cruz de Tenerife, i si ja hi han estat opten per Lanzarote o alguna de les altres illes. De fet, aquests darrers dies de juliol és possible que sur­tin veritables ofertes pet volar a les illes Canàries, ja que les grans

Menorca: la més sol·licitada pels santcugatencs Les illes Balears han estat el destí més sol·lici­

tat pels santcugatencs per a aquest agost. Seguint la tendència dels darrers anys, la primera pre­ferència ha estat Menorca, perquè és una illa que ofereix molta tranquil·litat, però alhora sol i plat­ja per a tota la família. L'han seguida de molt a prop Formentera i Eivissa, per la calma d'una i la marxa nocturna de l'altra, sense perdre, però, el blanc de la cal i la sorra groga que són caracterís­tics de totes les illes Balears. En quart lloc, els santcugatencs que encara no han visitat Mallorca han decidit aprofitar aquest estiu per descobrir aquesta illa.

Fer una reserva per a les illes Balears ha estat més complicat que mai perquè molts grups de turistes esttangers, sobretot alemanys i anglesos, també les han escollit com a destí per a les seves vacances. Per aquest motiu, al mes de juliol ha estat gairebé impossible trobar una plaça lliure per passar uns dies a Menorca, Formentera, Eivissa o Mallorca. I és que les illes Balears ho tenen tot: parlen la nostra llengua, s'hi pot arribar en vaixell o avió i tenen un bon nivell de serveis turístics. Per tant, pot ser que molts veïns de Sant Cugat es trobin tot passejant pels pobles de plat­ja d'alguna de les illes.

operadores volen vendre els bit­llets comprats si encara queden places lliures.

Europa és un dels altres des­tins més sol·licitats pels santcuga­tencs. Enguany, la demanda ha baixat per anar a Portugal, mentre que ha augmentat per anar a Ità­lia i, sobretot, per visitar Ics altres illes del Mediterrani (Còrsega, Sardenya i Sicília), tot i que tenen preus molt elevats en comparació de les Balears.

A causa dels problemes interns, Turquia ha rebut moltes anul·lacions, com també els des­tins propers a Iugoslàvia. En can­vi, Praga i Budapest han tornat a ser les ciutats europees més sol·licitades i Alemanya ha rebut més demanda, seguint la tendèn­cia iniciada l'any passat. Els altres destins sol·licitats són Eurodis-ney, a París, Escandinàvia, Lon­dres i Escòcia.

Sortint d'Europa, els santcuga­tencs han optat per visitar el Marroc, Tunísia o Líbia (que és el primer cop que es ven com a atractiu turístic), Egipte, les cas­cades Victòria, de Zimbawe, Tailàndia, Xina, índia i Nepal. A part, molts també viatjaran a Estats Units i a les platges del Carib, i uns quants aniran fins a Nova Zelanda. / R.B.

Informació cedida per: Ussía Tours

NODRIR I CUIDAR EL NOSTRE CABELL La salut del cabell no acostuma a preocupar gaire, ni de bon tros com la de la pell o l'agulla de la bàscula. L'estiu és un perí­ode molt nociu per al cabell, ja que es ressent del sol i dels banys inevitables en aquesta època de l'any. Una bona ali­mentació ajuda a pal·liar-ne els efectes.

El cabell és de les parts més oblidades del nostre cos. La dèria per perdre pes, la cel·lulitis i l 'atenció que dedi­quem a la nostra pell ocupen gran part del temps dest inat al nostre físic. La salut del cabell t ambé requereix una atenció especial que no pot limitar-se a la cura externa, sinó que és necessària una ali­mentació equil ibrada que li proporcioni aigua i minerals.

L'estiu és l 'època de l'any que perjudica més els nostres cabells. La calor, les nombro­ses hores que estan exposats

al sol, el clor de Ics piscines i la sal del mar fan que les vacances no els sentin gaire bé. Per això és bo prendre precaucions p e r q u è el sol sigui el menys nociu possible per a la massa capil·lar.

Una bona al imentació

Tot això es pot pal·liar amb una bona a l imentac ió que proporcioni aigua al cabell i, per tant, en faciliti la hidrata-ció, un e l emen t bàsic per a la seva salut . L 'a l imentac ió equil ibrada també proporcio­

na coure, l ' e lement responsa­ble de la p igmen tac ió del cabell.

Alguns dels al iments que proporc ionen aques t s e le ­ments al nostre organisme són les verdures i hortalisses, els fruits secs, la carn, els crusta­cis i el fetge.

També cal tenir en compte el xampú que s'utilitza i la freqüència amb què ens ren­tem el cabell, i evitar els t ints artificials. Una a l imentac ió rica en vitamina A és positiva perquè el cabell creixi fort i sa. / N.V. La calor i el sol són els principals enemics del nostre cabell Foto.CEDIDA

o

ELS /CANTONS Divendres, >3 de juliol 1999 Societat 17

F e s f a Major

Més de 150 persones festegen el 10è aniversari de la bicieletada E/grup d'havaneres de FEscala acomiada la Festa

A.D.B - Mira-sol -

Els veïns de Mira-sol van sortir d iumenge al carrer per partici­par en dos dels actes més po­pulars i tradicionals de la seva Festa Major: el desè aniversa­ri de la bicieletada i, en caure el sol, la cantada d 'havaneres , a

càrrec del grup de l'Escala Les Veus dels Pescadors.

En tocar les onze del matí, a la plaça de l'estació de Mira-sol hi havia 161 ciclistes que, im­pacients, esperaven sentir el tret de sortida de la bicieletada.

Escortats per la policia muni­cipal, tots els participants van

pedalejar duran t prop d ' una hora pels principals carrers del distr icte fins arribar al Casal Cultural.

"Cada edició el recorregut va­ria. Enguany, a causa del crei­xement que està vivint Mira-sol , h e m v o l g u t q u e la bicieletada passi per totes aques-

. Més de tres-centes pers ones van assistir al tradicional concert d'havaneres F.E.F

\<jue\t any tot tl tetoriegut de la /ni nit fada M z a fer sobre asfalt, z i\itant els nous < atreu del distin te /• /• /•

tes noves urbanitzacions perquè la gent les conegu i" , explica Jordi Joé, membre de la Comis­sió de Festes del districte.

En arribar al Casal Cultural , tots els ciclistes, grans i petits, van participar en el sorteig d'u­na bicicleta valorada en cin­quanta mil pessetes, "per fes­tejar d'una manera especial el desè aniversari de la bicieleta­da popular", afirma Joé.

A la tarda, els més menuts es van convertir en els protago­nistes de la Festa Major en par­ticipar en la Gran Fira de Jocs Populars instal·lada al carrer Victòria: bitlles, jocs malabars, tres en ratlla... i berenar per a tots el nens al Casal.

Una hora més tard, els Caste­

llers de Sant Cugat, acompa­nyats pels Sagals d'Osona, van vestir de tradició i castells el pati del Casal del districte.

Havaneres i c r e m a t

En caure la nit, més de tres-centes persones van assistir a la clàssica cantada d'havaneres, amb Les Veus dels Pescadors, de l'Escala. l.a bella Lola, Quan jo tenia quatre anys o El meu avi van impregnar tots els assis­tents de la brisa de la Costa Bra­va i l'olor del rom, la canyella, el cafè i el sucre del tradicio­nal cremat, amb què tots els veïns van acomiadar l 'ú l t im diumenge de F'esta Major del mil·lenni.

Mira-sol, plaça de set

• D i u m e n g e a la tarda, i en el marc de la Festa Major de Mira-so l , els C a s t e l l e r s de Sant Cugat, acompanyats per la colla dels Sagals d 'Osona, van plantar castells de set a l'esplanada del Casal de Mira-sol.

La colla local va obrir plaça descarregant un 3 de 7, cas­tell que representa la pr ime­ra cons t rucc ió de set pisos que es planta al districte de Mira-sol. A cont inuació , els de la camisa verda van des­carregar un 4 de 7 i un 5 de 6. Tots tres, castells àmplia­ment consolidats per la colla, van ser aprofitats per realit­zar-hi diversos canvis, tant de tronc i de canalla com de pi­

nya, la qual va haver de tre­ballar de valent, sobretot en la descarregada del 4 de 7.

Per la seva banda, la colla dels Sagals d 'Osona va com­pletar la millor actuació de la seva història, descarregant el seu primer 4 de 7 amb l'agu­lla al mig, un 3 de 7 i un 2 de 6, després d'haver realitzat un intent del 5 de 7, que va ha­ver de ser d e s m u n t a t quan havia de passar l 'enxaneta, a causa dels problemes que pa­tia l 'estructura del castell.

L'actuació es va tancar amb dos pilars de cinc carregats pels Sagals d 'Osona, i un pi­lar de cinc descarregat per la colla local, on s 'estrenaven el terç i el quart.

Amb aquesta bona actuació, la nostra colla afronta amb en­tusiasme la que serà l 'última actuació d ' a q u e s t a pr imera mei ta t de la temporada cas-tellera. Diumenge vinent, la colla local actua en una de les ciutats amb més tradició cas-tellera, la ciutat de Tarrago­na, on actuaran acompanyats de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, una de les més importants del panorama cas­teller actual. Si els assaigs són bons, els de la camisa verda intentaran realitzar la millor a c t u a c i ó d e la seva c u r t a història, descarregant el 4 de 7 amb el pilar, el 5 de 7 i el di­fícil 3 de 7 aixecat per sota./ MARC MAYMÓ. Els castellers van tornar a demostrar les seves aptituts. FOTO: X,

Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

igital El teu distribuïdor de cameres point* i material digital Kodak a Sant Cugat

Ofertes recomanades

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!

U n a n e t e j a a n u a l g r a t u ï t a d u r a n t t r e s a n y s v a l o r a d e s en 1 5 . 0 0 0 p t e s . a l c o m p r a r a q u e s t e s c a m e r e s

Nikon Zoom 210

1 6 . 9 5 0 ptes. (iva Inclòs) Canon Prima Súper Zoom 135 4 1 . 1 0 0 ptes. (iva Inclòs)

Divendres, 23 de juliol de 1999 Viure Vestm

PUESTA EN MARCHA DE SU PISCINA PARA ESTA TEMPORADA

Cloro pastillas 5 KG 90%

SANT CUGAT

Cloro granulado 5 KG 90%

LIMPIAFONDOS AUTOMATICOS DESDE:

Cloro

3 acciones

Desinfección del vaso, limpieza y borada: piscina 8x4

Revisión y puesta en marcha depuradora. Cambio de silex Filtro 0 600 =

IVA

C. Enric Granados, 10 - C/ Manuel Farrés, 103 - 105, local 2B (Pròxima apertura)

93 589 84 92 • 93 589 25 29 SERVEI A DOMICILI

18 Societat U S /CAIYIXWVS Dkr//f/m. J.i de juliol 1W9

e s t a Major

La Floresta celebra la seva Festa Gran aquest cap de setmana

Dissabte passat, lapregonera Consol'Pagès va donar el tret de sortida

A.D.B

Tot just després d'un any, la Flo­resta torna a vestir-se de gala per sortir de Festa Major. Una Festa que, inaugurada dissabte passat a la tarda amb el tradicional pre­gó, a càrrec de la presidenta del Casal de la Gent Gran del dis­tricte, Consol Pagès, aquest cap de setmana concentra el gruix de la seva activitat amb un munt d'actes dirigits a grans i menuts.

La plaça Josep Playà es va con­vertir dissabte a la tarda en l'es­cenari del tradicional pregó de Festa Major. I n acte que any rere any protagonitza un dels perso­natges més significat ius, ca­rismàtics i estimats del districte. Enguany, la presidenta del Casal de la Cient Cïran de la Floresta: Consol Pagès.

"Ella ha fet i està fent una gran feina al districte i al Casal de la Gent Ciran. Es una persona molt dinàmica que sempre té aquest esperit de superació i diu el que pensa", afirma la regidora de CiU

Desenes de persones van assistir dissabte al pregó a la plaça Josep Playà E: E.F.

a l'Ajuntament, Àngels Ponsa. En el seu discurs, la pregonera

va destacar el que s'ha fet i no s'ha fet per millorar el districte, la feina i les activitats que des de fa quatre anys es realitzen al Ca­sal de la Gent Gran i la crida a la participació de la joventut en els actes de Festa Major.

"Crec que el jovent no s'integra

bé en la Festa i no participa en actes com la ballada de sardanes. Per culpa d'això les nostres arrels s'estan perdent no tan sols a la Floresta, sinó a tot Catalunya." Pagès, veïna de la Floresta des

de fa més de vint anys, és presi­denta del Col·lectiu de la Gent Gran des de fa quatre anys. Ree­legida en el seu mandat el mes

de maig passat per quatre anys més, també és una de les funda­dores de la Coral La Tardor, del Col·lectiu de la Gent Gran.

El primer recital de sarsuela

Una de les principals novetats del programa de Festa Major serà l'espectacle de sarsuela, a càrrec de la prestigiosa compan­yia Joan Maragall. Amb orques­tra, actors i actrius en directe, el grup interpretarà la popular sar­suela La delmanojo de rosas, a més d'una antologia lírica amb frag­ments de les millors obres del gènere. L'escenari serà dissabte a les deu del vespre a les pistes poliesportives del districte.

A més del les clàssiques or­questres de ball al vespre, i les populars competicions esporti­ves, la canalla també tindrà el seu racó dissabte i d i umenge amb inflables, escuma i jocs de rol. Les havaneres a càrrec del grup Port Vell, i el dolç cremat acomiadaran la Festa Major de la Floresta 1999.

T r a d i c i o n s

Una missa cerimonial i una processó fins al

claustre commemoraran el martiri de sant Cugat

L'himne de mossèn Pere Ribot, musicat pel pare Estrada, presidirà el seguici

A. B. M. - Sant Cugat -

l ;n any més, els membres de la parròquia de Sant Pere del monestir commemoraran amb una celebració especial el dia del sant q u e dóna nom a la ciutat.

Dimarts vinent, dia 11 de ju­liol, hi haurà una missa so­lemne en honor a sant Cugat . "Serà una missa de celebritat", explica el rector de la parrò­quia, Blai Blanquer , "i to t i que es tracta d 'un dia feiner esperem que hi assisteixi mol­ta gent ." Durant la cerimònia sonaran els cants dels cors de cambra i de missa major de la parròquia, i després es realit­zarà la processó fins al claustre. Aquest seguici anirà encapça­lat per les re l íquies del sant que es guarden a la parròquia, i du ran t la marxa es cantarà l ' h i m n e d e la c i u t a t , d e mossèn Pere Ribot i musicat pel pare Estrada.

"Es ja una tradició", afirma Dimarts vinent, la missa serà solemne en honor al sant degollat a la ciutat E: X. L.

Blanquer, "i de fet no tan sols en l 'àmbit local, sinó que sant Cugat és venera t a molts in­drets, en l'àmbit internacional."

Segons els es tud iosos , sant Cugat va arribar a Barcelona provinent de l'Africa pel seu esperi t de sacrifici. Hom diu que va venir acompanyat de Fel iu en assabentar-se de la persecució dels cristians cata­lans per part de Decià.

Després de predicar davant de molta gent, Decià va deci­dir que el càstig merescut ha­via de ser treure-li les entra­nyes, però Cugat va aconse­guir guarir-se, de la mateixa manera que ho va fer quan van provar de rostir-lo i de cremar-lo més tard a la foguera.

Va ser després d 'aques ts pri­mers martiris que l'africà va arribar al que després seria la ciutat que portaria el seu nom, i aquí va continuar predicant, convert int molta gent a la fe c r i s t i a n a . D e c i à , i r r i t a t , va convèncer Rufí perquè el de­gollessin i li llevessin el cap.

Programa de la Festa §$fqjor4e ísj^rmia

|||3|ln|>if nat Màgíe dl

• Dk3fifete_24 ';;:

Ï IMÍÍÍÍÉIL.II , I Í

«HI

•ÜHIIÍÍ llllUllliellls;;;; Mm i s i : ; ! l i | | i |s l l | | fbç;::a|n|> I

15,00 h - DÍÉ| | | | | | Í^ tat èe genÉÍ|ir|:";f

:í

ítau

laà càifec tíe la «pppanyia Joan

Í H Ü I U i

ÍW|IBlÍf:l< ÜiÜÍr : ikihporiat •'

i B ^ J i n l i · i s -amb; el |bj|,lapbe

itilllyonài.

viure Vestiu Divendres, 23 de juliol de 1999

p COPES I MUSICA A LA CARPA SANT CUGAT

ifcfi* , & ' < *

L A C A R P A Sant Cugat

Un local ideal per prendre les copes del darrer estiu del mil·lenni és la Carpa Sant Cugat, un lloc pensat per passar les caloroses nits d'estiu acompanyats d'un ambient agradable i hete­rogeni que acull tot tipus de públic. La diversió i la comoditat estan assegurades, n'hi ha prou amb un dia de prova per estar-ne segur! La diversió s'estén a tots els mesos de l'any.

• 1 Qui diu que per trobar carpes de les autènti-

E i ques hem d'anar a la Costa Brava? Les nits

— ^ d'estiu tenen un encant J · * especial; la calor ens

posa el cos a cent i ens

O demana marxa, ritme, terrasses, bona música i bon ambient. Hi ha qui

Eàr opta per agafar el cotxe i fer hores de cua per arri-

„__ bar a una Costa Brava I massificada; altres ho

tenen ben clar, la Carpa

A Sant Cugat ofereix tot això a tocar de casa, sen-se necessitat de fer

^ T quilòmetres i quilòme­tres. La gresca del darrer

G estiu del mil·lenni té nom propi: la Carpa Sant Cugat.

E L'encant d'aquest local rau també en la possibi­litat d'anar-hi tot l'hi­

vern, no tan sols serveix per refrescar les nits més caloroses de l'any, sinó que durant els

mesos mes freds és un bon lloc per anar a moure el cos i entrar ràpida­ment en calor.

Ja fa tres anys, des de 1996, que els santeugatencs gaudeixen d'un punt de trobada, un local que res­pon a les necessitats nocturnes on mai no hi falta res. La inauguració oficial es va fer el març de 19% i

La Carpa és la protagonista de

les nits de la ciutat, amb una oferta

diversa adient per a tots els públics

des d'aleshores el local s'ha anat ampliant fins a crear unes instal·lacions envejables obertes a la diversitat de la nostra ciutat.

Diferents ambients de música i diferents espais completen una oferta de qualitat que no deixa de mirar endavant i de posar-se al dia. La darrera innovació de la Carpa Sant Cugat és una barra, inaugurada l ' l i de juny, que està situada totalment a l'aire lliure, a la terrassa més propera a la pista de ball principal, i que permet fer una copa a la fresca.

A la nit es busca diversió, però a la vegada comoditat, i per això la Carpa continuarà estudiant noves millores sense oblidar mai aquestes dues premisses.

A més a més, aquest local noc­turn de Sant Cugat, que no necessita presentació perquè ja el coneix tothom, s'ha integrat per­fectament al dia a dia de la ciutat i està sempre a disposició dels habitants per col·laborar amb tot allò que es cou al municipi. Per

exemple, l'equip d'handbol va cele­brar el seu ascens de categoria aquí i també s'hi va orga­nitzar la nit del cotxe clàssic, amb un gran èxit de participació.

La música és sempre un ele­ment clau en aquestes nits fei­

xugues d'estiu en què la calor es fa insuportable i la fauna noctur­na surt al carrer. La combinació de temes clàssics i moderns fa

Les terrasses de la Carpa Sant Cugat són ideals per fer una copa a l'aire lliure Foto: cedida.

que aquest espai estigui en per­fecta consonància amb tots els assistents, que s'enganxen als diferents estils sense trobar cap tendència accentuada.

L'agenda de la Carpa Sant

Cugat durant els mesos d'estiu és atapeïda i no cessen de repe­tir-se festes pensades per a la diversió de tothom. El divendres 23 de juliol tindrà Hoc la darrera festa d'aquest mes, "La nit i la

lluna", en què es retrà homenat­ge al trentè aniversari de l'arriba­da de l'home a la lluna. Red Bull serà el protagonista d'aquesta festa, en què se sortejaran premis per a tothom.

La sala de ball de la carpa es converteix cada nit en una autèntica festa Foto: cedida El local organitza festes periòdicament, sempre amb molta afluència de públic Foto: cedida

Divendres, 23 de juliol de 1999 Viure Vestiu

Griful Oil, s. L. Estacions de servei

(93) 674 06 07 (93) 589 45 55

E.S. CENTRE al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

Botiga oberta 24 h els 365 dies de l'any

Pastes i pa calent en tot moment

Entrepans

Begudes, vins i licors. Gel

Autoservei, alimentació (+ de 2.000 articles)

Articles de regal, joguines

Premsa i revistes

Olis i accessoris automòbil

"Vending"

E.S. CAN SOLA a la Crtra. de Cerdanyola

• Botiga oberta de 6 a 22 h els 365 dies de l'any • Pastes i pa calent en tot moment • Entrepans - Begudes, vins i licors. Gel . Autoservei, alimentació (+ de 2.000 articles) • Articles de regal, joguines • Premsa i revistes • Olis i accessoris automòbil • "Vending" . Briquetes .CARBONS

'* i' ' ïr&'iiÜÉ. -*

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS

- Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS

A DOMICILI 93 589 45 55 A,B i C

ELS-f CAlVIOr© Divendres. 23 de juliol de 1999 19 nv.nmnmn^iijgiimn

X %. Jl *

•l'i' M

p e r r u q u e r s

•Home, dona, nens • Diagnòstic i tractaments

personalitzats

PROMOCIONS ESTIU '99 (PRODUCTES)

Solàrium UVA alta pressió

n o u h o r a r i : dimecres de 9h a 21 h.

di l luns i dissabte de 9h a 14h i dimarts, di jous i divendres de 9h a 19,30h

P e r r u q u e r i a • E s t è t i c a • S o l à r i u m

Francesc Moragas, 23 bis, 1 er Tel. 93 589 60 88

íiài·iSiSiSiU·ia

CENTRO DE ECOMEDICINA PRODUCTOS

mTURALES PARA IA BELLEZA Y EL B1EPIESTAR

MEDICINA NATURAL:

NATUROPATIA

KlNESIOLOGIA

REFLEXOLOGIA

IRIDOLOGIA

FLORES DE BACH

RESPIRACIÓN

PRODUCTOS AYURVÉDICOS

MASAJES:

DEPORTIVOS

TERAPÉUTICOS

DOLORES DE ESPALDA

CONTRACTURAS MUSCULARES

ANTIESTRÉS

ClRCULATORIO

AYUR Plaza del

Ayuntamiento Tel. 93 675 63 39

Tratamíentos faciales y acne Electrol i f t ing facial Depi lación (elèctrica) Micropigmentac ión Tratamiento post-parto

I ocío lo que te put-de ofrcc er nu es tro centro ae estéticu y s iempie n

tu d I can ce:

• Tratamiento anticelulíti co y reafirmante

• Quiromasaje • Drenaje l infàt ico • UVA (facial y corporal)

:o • Masaje circulatorio

Tratamíentos reductor y anticelulítico a tu medida, infórmate sin compromiso al telefono 93 675 58 55

F r a n c e s c M o r a g a s , 2 5 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t d e l V a l l è s

TRACTAMENTS FACIALS

TRACTAMENTS ANTIACNÉ

TRACTAMENTS CORPORALS

MASSATGE CORPORAL

MANICURA/PEDICURA

MAQUILLATGE

SOLÀRIUM ALTA PRESSIÓ

FISOTERÀPIA

DEPILACIONS (ELÈCTRICA)

THERMA

PRESSOTERÀPIA

BANYS DE FANG

MICROPIGMENTACIÓ

TATUATGES

REFLEXOTERÀPIA

ESTÈTICA MASCULINA

INDEPENDENT

C/ DEL SOL, 22 Tfno. 93 590 05 41 08190 -SANT CUGAT

dl$< ison E S T I L I S T E S H O M E - D O N A

C A B I N A D ' E S T È T I C A H O M E & D O N A

• üfting facial

• Presoterapia • U.V.A,

• Tractaments facials i corporals

TEL. RESERVA D'HORES 93 589 56 57

^ • • « K . » * -» ^ M H B U K v-

ilc" ^ ^ ^ ^ ^ H Ir *X1 :. . . - ^ # ^ ^ ^ ^ ^ H

•XÜS'H ïí< ": AS • .:. .. ^ ^ • ^ H ^1

& x £ l •B5, * Jm^iï^^^^^M mes»-- > W H « ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^

l^ ; í l |BH ^ ^ ^ ^ W S S B K S ' " ^^2I^^SP ,^o^̂ B

20 Societat ELS /CAlYrOPS Divendres, JJ rie juliol 1999

O c i

Els promotors afirmen que la ciutat té tota la marxa que cal

Reconeixen, però, que aniria bé poder obrir més bars Després de la gresca de la Festa Major, els sant-

cugatencs han tornat a adequar els seu temps

d'oci a l'oferta que proporciona normalment la

ciutat. I, a l'estiu, quan la nit és l'horari que apro­

fiten els joves per establir relacions amb la resta

de la societat, queda palès que Sant Cugat por­

ta el seu propi ritme. Els professionals del sector

afirmen que, en general, la ciutat té la marxa que

demana, tot i que sempre és mBorabie. No tothom,

però, comparteix aquesta opinió.

A. B. M. - Sant Cugat -

Divendres a la nit. Després d'u­na setmana marcada pel ritme laboral, la major part dels sant-cugatencs aprofiten que el sol s'amaga per sortir al carrer. Una actitud que també compartei­xen gran part d'estudiants, per­què aquí tothom coincideix; si la nit ha estat sempre gran com­panya de la festa, a l'estiu ho és encara molt més.

Després de la ressaca de la Fes­

ta Major, l'èxit d'acceptació de l'Espai Lúdic de Barraques (no­vetat d 'enguany) ha propiciat que siguin molts els que es plan­tegin si no caldria tenir un espai alternatiu on poder anar, un lloc on no hi hagués problemes de convivència amb els conciuta­dans que han escollit descansar, un espai on diferents locals (am­b ien t s i maneres de fer) po­guessin conviure creant la pos­sibilitat d'una oferta variada que no s'acabés a les tres de la mati­nada. Una idea que va ser reco-

Segons els seus responsables, la riutatja té bars d'ambients variats F: F. F.

Mida i insinuada per diferents candidats polítics durant la pas­sada campanya per a les elec­cions municipals que van tenir lloc al mes de juny.

Aquesta possible iniciativa. però, no és compartida per molts dels professionals de l'oci noc­turn de la ciutat. "Potser falta al­gun local musical de qualitat per poder començar la nit", explica Jordi Cererols - u n dels propie­taris de La Carpa- , "però de llocs on sortir de festa, per a la gent que hi ha, amb les discote­ques existents ja és suficient; i pel que fa als horaris, el ritme el marquen els mateixos clients: fins a les dues o així prenen la primera copa i després a ballar."

Aquesta idea és compart ida també per Manel Ferrer -direc­tor de Relacions Públiques de Chic i Les Carpes de Sant Cu­gat-, que va més enllà i afirma que "a l'estiu, el que més agra­da a la gent és poder passar l'es­tona a l'aire lliure, on poder com­binar la primera copa i la marxa de després; és més, amb el vo­lum de gent que hi ha a Sant Cugat, seria molt arriscat obrir una gran zona de locals, perquè segurament no funcionaria".

Segons Ferrer, "l'oferta a l'es­tiu és molt completa". Argument

Les terrasses són a Vestiu el primer lloc que s'apropa molt al defensat per Roger Rueda -gerent dels bars Filmoteca i Sant Sam-, qui afirma que "a Sant Cugat el con­cep te de nit sempre ha estat molt diferent". Per a Rueda, la ciutat ja disposa d 'espais que ofereixen varietat; "a part dels locals que hi ha pel centre, Sant Cugat també té dues zones de bars on poder començar la nit, i de fet, generalment i a diferèn­cia d'altres llocs, la gent que surt pe r a q u í és mol t més tranquil·la".

Diferents tipus de marxa

Totes les opinions, però, tenen . els seus matisos. "Per poder ex­plicar què té o què li falta a la marxa de Sant Cugat, primer cal­dria tenir molt clar què significa, i no tothom l'entèn de la matei­xa manera."

Amb aquestes paraules, Toto Serrano -copropietari del bar El P u n t - remarcava un dels aspec­tes que , segons explica, molta gent comparteix. Per a Serrano, no tothom té la mateixa idea a l'hora de sortir per Sant Cugat, i

detrobada. FOTO: XAVIIARROSA no tothom vol acabar "en una macroàrea plena de locals i guàr­dies de seguretat, no tan sols és això la marxa d'un poble, hau­rien de sorgir moltes més inicia­tives i hauria de ser una socie­tat molt més interactiva".

A l'igual que els seus col·le­gues, el propietari d'aquest lo­cal de l c e n t r e recone ix q u e "potser sí que faltaria algun lo­cal, només pel fet de donar l'o­portunitat d'escollir, però s'ha de tenir en compte que molta gent encara afirma que quan vol anar de marxa se'n va a Bar­celona i quan es queda.. . hi ha llocs on escollir, fins i tot dues z o n e s d i f e r e n c i a d e s : la de l mercat Torre Blanca i la que envolta Chic" .

Diferents versions d'una ma­teixa realitat, que convergeixen, això sí, en un mateix punt: els professionals d'aquest sector re­coneixen que a Sant Cugat és "molt difícil" poder obrir un lo­cal nou, i que molts companys seus acaben per desestimar-ho a causa de les "nombroses tra­ves que es posen per part de les institucions".

P r o g r a m e s

La model Martina Klein s'estrena

davant les cameres de televisió La santeugatenca col·labora amb Jordi Gonzdlez a TV3

A. B. M.

La nova etapa del programa Les 1000 i una té aquest estiu parti­cipació santeugatenca. La model Martina Klein s'ha incorporat al grup de col·laboradors de Jordi Gonzàlez, i serà l'encarregada de llegir i comentar amb el presen­tador els faxos que envien els es­pectadors, tots els dilluns, els di­mecres i els divendres.

"Sempre m'han atret molt els reptes", explica Klein a E L S 4 C A N T O N S "i quan em van pro­

posar si m'interessaria participar no vaig dubtar a provar-ho, vaig acceptar perquè vaig pensar que era una oportunitat que. a més,

podria resultar molt divertida". El primer contacte, de fet, va ser durant la temporada passada del conegut i exitós programa tele­visiu, quan la model va anar-hi com a convidada. "Ens va donar molt bon feeling quan va venir", afirma Jordi Gonzàlez, "ens cau molt bé i la volíem al programa i ella tenia moltes ganes d'experi­mentar altres terrenys a part de la moda, entre ells la televisió", conclou el presentador. Inquie­tuds que ha confirmat Klein, qui reconeix que sempre ha volgut "anar obrint noves portes".

I és que, a part de la passarel·la i les sessions fotogràfiques, la sant­eugatenca ha continuat formant-se en altres branques artístiques,

com per exemple l'art dramàtic. Dilluns, Martina Klein es va po­sar per primera vegada davant les cameres de televisió, i no per ser entrevistada. "Em vaig posar molt nerviosa abans de sortir", expli­ca, "però un cop al plató vaig es­tar molt tranquil·la, perquè entre tot l'equip i el públic hi havia molt bon ambient." Segons Klein, un factor que l'ajuda és saber que es tracta d'una secció en què pot ser bastant espontània, "fet que m'a­treu, tot i l'inconvenient que la meva llengua mare no sigui el ca­talà".

L'estrena televisiva no li im­pedirà, però, continuar amb els seus compromisos professionals com a model.

La televisió local emetrà les 24 hores

A. B. M.

A partir del setembre, l'emisso­ra de televisió local començarà una nova etapa: els santeugatencs tindran programació local a la pan­talla les 24 hores del dia. Segons ha confirmat el director

de Televisió Sant Cugat, Romà Ventura, les notícies informatives s'aniran repetint cada mitja hora, i gràcies als equips informàtics que han adquirit es podran anar renovant a mesura que es pro­dueixin coses noves. "L'objec-tiu", explica Ventura, "és que qualsevol santeugatenc pugui veure programació local, així com també que cada cop siguin més els ciutadans que ens miren de tant en cant." La fita, per a TVSC, és arribar a una audiència del 85%.

Els bombers fan una donació aunaONG

A. B. M.

La ciutat d'Ocotal, a Nicaragua, serà la destinació de les 105.000 pessetes que han donat els mem­bres del parc de bombers del parc local a l'ONG Rubí Solidari. "L'oportunitat va sorgir amb el can­vi de casc", explica el seu cap, Jordi Pallejà. I és que des de la direcció general es va plantejar la possibilitat que els bombers es quedessin amb el vell a canvi de 3.000 pessetes, que serien in­gressades en algun compte soli­dari.

"Tothom hi ha volgut participar, en total 35 cascs", afirma Pallejà "i es va lliurar a aquesta ONG per qüestió de proximitat, i també per­què i ja havíem tingut contacte amb el treball que desenvolupen".

Viure Vestiu Divendres, 23 de juliol de 1999

EL VII EL CAVA SON UN BON ANTÍDOT A LA SET DE L'ESTIU Els amants de l'art del bon beure aprofiten l'estiu per donar un gran plaer al seu paladar: degus­tar un vi jove per dinar o un bon cava a qualsevol hora del dia. I és que són dues bones alternati­ves a l'aigua que també serveixen per refrescar-nos aquests dies de calor.

L'estiu és un dels millors moments per gaudir d'un blanc de Rueda fresc o d'un rosat ben elaborat, que no necessària­ment ha de ser de Navarra. També podem optar per un vi

negre jove de La Rioja o per un cava brut. refredat expressa­ment per apagar la set provoca­da per la calor.

Els vins blancs per excel·lèn­cia vénen de Castella i Lleó. on tenen la denominació d'origen Rueda, que està formada per 29 cellers, gairebé tots a la província de Segòvia i Valladolid. La majo­ria de les 5.800 hectàrees de les vinyes, que estan repartides en 72 municipis, cultiven la varietat de raïm Verdejo. La influència climàtica del riu Duero ha esta­blert un perfecte equilibri de sucres i acidesa.

El punt òptim de consum d'un vi blanc de Rueda jove és de 8 graus i ha de pujar a 10 graus si es tracta d'un vi de criança o fermentat. En el cas dels vins joves, és recomanable consumir-los abans que passin dos anys de la collita del seu raïm per evitar que les aromes s'atenuïn i el vi perdi part de­ies seves virtuts. Ha de servir-se en una copa de cristall trans­parent, amb una capacitat apro-

Qualsevol hora és apropiada per prendre una copa de cava fresc Foto: XA VILARROSA

ximada d'uns 300 centilitres. Pel que fa als vins rosats, cal

desterrar la idea que són un comodí per a qualsevol àpat. Els rosats són ideals per refres­car-se a l'estiu i acompanyar una bona taula. A més, els del Penedès o de Navarra no són els únics vins bons de l'Estat espanyol, sinó que totes les

regions vinícoles produeixen bones ampolles.

Tampoc és correcte prendre un vi rosat molt fred perquè pot perdre part del gust. En el cas dels vins rosats més obscurs, és aconsellable no baixar dels 9-10 graus centígrads. En canvi, els més clars els podem refredar fins als 6-8 graus.

Una altra opció molt aconse­llable és un vi negre jove de La Rioja. Els alabesos aconseguei­xen un vi superior a molts d'al­tres: ple d'aroma, intens de matisos, com un adequat equi­libri d'àcid i alcohol a la boca, i una forta personalitat. Actual­ment, els vins joves han arrasat a Europa perquè tenen una

qualitat natural. Es prenen a temperatura ambient, a qualse­vol hora o com a acompanyants d'un bon àpat.

El cava també és una beguda refrescant molt apropiada per a l'estiu. Hem de tenir en comp­te que a l'Estat espanyol es pro­dueixen caves que arriben a ser superiors, fins i tot, a alguns xampanys francesos.

Per degustar el cava és acon­sellable utilitzar una glaçonera amb aigua i gel per guardar l'ampolla. Així, quan fa tanta calor i volem apagar la set, el més apropiat és servir-nos una una miqueta de cava. Petó mai no hem de caure en la tempta­ció de posar l'ampolla al conge­lador per refredar-la ràpida­ment, ja que li destruiríem les propietats sense adonar-nos-en. Tampoc és aconsellable tenir l 'ampolla a la nevera durant molt de temps, perquè les temperatures baixes durant molta estona perjudiquen el buquet.

El més aconsellable és posar una ampolla en una glaçonera uns 20 minuts abans de desta­par-la. Així, podrem prendre el cava a una temperatura d'uns 8 graus centígrads i gaudir de la seva frescor. / R. B.

REFRESCAR L'ESTIU AMB BEGUDES DE CASA Les begudes refrescants

prenen protagonisme a l'estiu quan tot s'hi val per lluitar contra Ics altes temperatures. l 'n refresc fred ve de gust a qualsevol hora i amb una mica d'imaginació es poden crear tot tipus de còctels, granissats i sorbets per a tots els gustos. La quanti tat d 'aquest tipus de begudes que es pot fer és immensa, i aquí els en propo­sem només una minúscula llista.

Quan el tast d 'aquests refrescos esdevé un plaer, inci­tem a indagar sobre noves mes­cles i remenar la infinitat de lli­bres que hi ha sobre el tema. Són begudes molt fàcils de fer i que amb pocs ingredients esdevenen refrescos originals. N'hi ha prou amb una petita fracció del nostre temps per convertir quatre ingredients en un refresc casolà. Són una bona solució per passar les caloroses nus d'estiu entre amics tastant una sucosa beguda.

Còctels G r a n i s s a t s i s o r b e t s

Daiquiri Ingredients: 42-56 g de rom blanc suc de lima o llimona Almívar (poca quantitat) 1 cullerada de xarop de sucre Preparació: Fem la barreja i la posem en una coctelera amb gel picat. La sac­segem vigorosament, colem el líquid i el servim molt fred en copes de còctel.

Margarita Ingredients: 28 a 55 g de tequila 28 g de Kahlúa 84 g de suc de pinya fred soda Preparació: Ho sacsegem molt bé amb gel triturat o amb una batedora. Ho colem en una copa de còctel o de cava amb el contorn untat de

Cuba libre Sorbet exòtic Ingredients: 1 lima o llimona 56 g de bacardi o rom blanc Coca-Cola o Pepsi-Cola Preparació: Posem tres glaçons en un got mesclador. Hi afegim el rom i el suc de lima i ho remenem amb una cullera. Ho colem per treure el gel i ho servim en un got llarg. que acabarem d'omplir amb la cola.

Ponx de llet Ingredients: 1/4 1 llet 1 copa de whisky o de convac 1 culleradeta de sucre nou moscada Preparació: Mesclem la llet i el licor i ho remenem bé. Després hi escam­pem al damunt la nou moscada i ja està llest pet servir.

Ingredients: 2 plàtans 2 taronges 1 aranja 1 clara d'ou 250 g de sucre

Preparació: Espremem les taronges i les aranges i aixafem els plàtans. Ho passem, juntament amb el sucre, per la batedora fins que tot estigui ben amalgamat.

Ho aboquem en una coctele­ra i ho deixem al congelador durant 2 hores.

Després ho traiem del conge­lador i ho remenem amb una forquilla. Muntem la clara a punt de neu i la barregem ben a poc a poc amb els sucs de fruita freds. Ho tomem a posar al con­gelador durant 2 hores.

Granissat de maduixa

Ingredients: 400 g de maduixa 2 llimones 200 g de nata 200 g de sucre 1/4 I d'aigua

Preparació: Netegem les maduixes, les batem i les colem en un colador fi.

Espremem les dues llimones. Fem bullir l'aigua i el sucre fins que aquest s'hagi dissolt.

Un cop fred, hi afegim el puré de maduixes i el suc de lli­mona i ho posem a la nevera.

Quan la mescla sigui una mica consistent, hi afegim la nata, remenem i ho deixem al congelador unes tres hores. remenant cada mitja hora.

Divendres, 23 de juliol de 1999 Mure Vestiu

Maria Dolors Camps

Rebaixes a la fresca... fins a exhaurir existències

Descompti 60%

unes Rebaixes que no has vist mai!

T'esperem a:

Francesc Moragas, 28 • Tel. 93 589 83 83 Àngel Guimerà, 19 • Tel. 93 674 69 52

->g- ""I

DADES DEL SUBSCRIPTOR

! Nom | Cognoms I Ciutat I Carrer Codi postal NIF o DNI

Telèfon Fax

El diari deessa, DADES DE lÀSVBSCmfÇfS l ^

- r f - ^ s — • ™ Data d'alta Jr.i. Nombre de Subscripcions. Adreça d'entrena..., :..!.... FULL DE SUBSCRIPCIÓ

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa... .... Adreça oficina.. Entitat DDDDoficinaDDDDdcDD núm compte[ Titular

• Comptat D Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès, ...de................. de 1999 SIGNATURA

L. Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15

ELS /CANTONS Divendres. J.1 de juliol 1999 Societat 21

Carles à. Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona

"Vull deixar una UAB molt més lliure que la

que jo vaig rebre" ANNA BORAU

Va arribar a Sant Cugat des de València fa més de vint anys, i ara en fa cinc que se'l coneix com a màxim responsable de la UAB. En aquest període, l'Autònoma ha es­tat notícia per múltiples raons i ha recollit guardons per diferents mè­rits, premis que Carles Solà no vol per a ell sol, mentre afirma que en­cara queda molt per fer...

- L'acaben de nomenar doctor honoris causa de la Universitat de Southampton, s'assimila bé?

- Molt bé, és un gran honor que jo interpreto que és més cap a l'Autò­noma que no pas cap a mi mateix. I estic molt agraït, a més vaig po­der viure a Southampton una ce­rimònia amb una parafernàlia molt considerable, molt allunyada de la cerimònia que fem aquí, amb més pompositat.

- 1 també membre del comitè de l'Associació Internacional de Rectors, quin serà el seu paper?

-Participar en l'organització de grups de treball i animar gent d'al­tres universitats espanyoles que hi participin. Significarà l'oportunitat d'integrar-se en una associació d'a­bast mundial, reconeguda per la Unesco, que té un objectiu molt important per a nosaltres: el treball per la pau.

- Un tema en què la UAB ja té força experiència... - Sí, hem estat implicats amb

Bòsnia, Nicaragua, Guatemala, ara amb Kosovo... Crec que nosaltres podem fer una contribució molt bona, partint de l'Escola de Pau que s'acaba de constituir, i de tot el que ha fet en Vicenç Fisas al campus.

-Cinc anys com a rector. Com definiria la seva tasca?

-Absorbent, exhaustiva, excessi­va... Tots els adjectius que vulguis, també apassionant. - Permet poder-hi aportar el seu

toc personal? - Jo sóc membre d'un equip de

treball. Nosaltres vam arribar al rec-

Solà vol tornar ei /ei investigació i la docència quan deixi de ser rector K: X.L.

torat com un col·lectiu que portà­vem una idea de treball per a l'Autònoma, va haver-hi una distri­bució de rols i a mi em va tocar aquest... Considero que és encara un grup i, per tant, crec que el nos­tre treball no és fruit de cap perso­na concreta, sinó d'aquest col·lec­tiu i de la sintonia que hem trobat dins la universitat.

-Com a rector, però, haurà d'es­tar implicat en tot el que succeeixi al campus... -Pràcticament sí; de fet, la insti­

tució universitària ho reclama. Som

un equip important de gent, però jo procuro estar assabentat de tot.

- I , darrerament, segons la prem­sa són molts els temes... - A la premsa, però, acostumen a

ser notícia les parts negatives, i pres-cindint de la passarel·la o de la càr­rega policial -en què l'Autònoma es va veure implicada de manera innecessària, però va mantenir la seva dignitat institucional-, també hem estat notícia per l'Escola de Pau o Ics visites de premis Nobel.

-Amb tanta feina, es pot ser un rector assequible als estudiants?

- M'agradaria scr-ho més. M'a­gradaria que no tinguessin la sen­sació de que el rector no es preo­cupa dels seus problemes. De fet, els estudiants són la meva primera preocupació.

- Així, ser rector és com ser l'al­calde del poble? -En aquest cas, déu n'hi do. Ges­

tionar aquesta ciutat universitària implica molts factors, des de segu­retat ciutadana fins al manteniment de les zones verdes. De fet, el cam­pus té un pressupost corrent de més de 700 milions de pessetes, que dediquem a totes aquestes co­ses.

-D'aquí a l'Ajuntament? -No, no... de rector a professor del

departament de química, a recu­perar la meva docència i la meva investigació, perquè no entenc la vida universitària sense aquesta dualitat d'educador i d'investiga­dor.

- I en aquest temps que queda, què falta per fer?

-Ara que s'apropen eleccions, per exemple, caldria que la qüestió uni­versitària hi fos molt més present. S'ha de potenciar com a una pro­ductora de cultura, com es fa en al­tres països... i també que els centres tinguessin més poder de decisió: m'agradaria poder traspassar el tes­timoni deixant una Autònoma molt més autònoma i lliure que la que jo vaig rebre.

Giiful (Ml. S.L Servei Estació

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

_ é . _ . E.S. CENTRE H S t a C I O n S ( t e S e r v e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C E.S. CAN SOLÀ

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

22 Societat H S 4 C A N I W B Divendres, 23 de juliol de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

MlRA-SOL SOBRE RODES El barri de Mira-sol va estar el cap de setmana passat de Festa Major.

Durant tot divendres, dissabte i diumenge es van fer tot tipus d'activitats per a petits i grans, però potser una de les més curioses fou la bicicletada

popular, on es va poder veure que la convivència generacional és ben possible. Els més petits, però, per si de cas, van voler assegurar-se i van

protegir-se amb un casc per si els grans perdien ,el control. Pàgines: 16 i 17. Foto: EDUARD FARINYES.

I AMÈRICA VA CANTAR El Cor de Nenes de Princeton va demostrar dimarts al

vespre que la música no entén d'idiomes ni de nacionalitats. Després de creuar el gran Atlàntic, les joves cantaires van delectar l'auditori amb cançons plenes de força i sentiment

que van agradar d'allò més. Pàgina: 35. Foto: XAVILARROSA.

AQUELL SO DE GUITARRES... L'instrument més identificatiu de la música espanyola va tornar a omplir de notes el claustre del monestir. En una

nova edició del curs de guitarra de José Luis Lopategui, els músics van tornar a entusiasmar el públic amb el so

magistral de les seves cordes. Aquest cap de setmana hi tornen. Pàgina: 36. Foto.EDUARD FARINYES.

SILENCI, ES RODA! Milers de vegades deu haver cridat aquesta frase el conegut director de cinema

Ventura Pons, que la setmana passada es trobava a Sant Cugat filmant diverses escenes de la pel·lícula Morir, o no. El parc Central va ser per uns dies un gran

plató de cinema en què actors, tècnics, director i curiosos van compartir moments de realitat i ficció.

Pàgina: 33. Foto: XAVI LARROSA.

Viure Vestm Divendres, 2.1 de juliol de 1999

RECEPTES D'ESTIU, FÀCILS I REFRESCANTS PER A TOTHOM Entrar a la cuina no ha de ser pas sempre una obligació, ans al contrari . Durant les vancances és quan disposem de més temps i no estem marcats pels horaris laborals. Aleshores és un bon moment per agafar els estris de la cuina, els productes naturals i posar-nos a la feina per prepa­rar, això sí, plats lleugers i frescos, com ara amanides, torrades o pasta freda.

Espirals d'estiu

Ingredients per a 4 persones: 500 g de pasta d'espirals 250 g de pèsols freseos o congelats 2 tomàquets madurs per a amanida 2 pebrots vermells 2 llimones 1/2 got d'oli d'oliva 1 culleradeta de salsa woreester (o de mostassa verda) 1 ramet d'alfàbrega o 2 fulletes de menta fresca sucre, sal i pebre Preparació del plat: Coem prèviament els pèsols en aigua bullent, amb una espurna de sal i de sucre. Socarrem els pebrots (només per treure'ls la pell) i els tallem en quadrats petits, elimi­nant-ne les llavors i els filaments. Fallem els tomàquets en quadra-dets i n'eliminem les llavors. Batem l'oli en un plat, amb una miqueta de sal i una espurna de pebre. Hi afegim el suc de llimona i la salsa woreester. Continuem batent fins a deixar la salseta ben emulsionada. Posem a coure la pasta amb molta aigua bullent, lleugerament salada i la removem, de tant en tant, durant la cocció. Quan estigui a punt (al dente), escorrem la pasta i la passem per aigua freda durant uns instants. Posem la pasta en una plata i la condimentem amb la salseta ja preparada. Hi afegim els pèsols, els pebrots i els tomàquets. Abans de servir, ho deixem refredar durant una mitja hora.

'fofes les receptes necessiten productes naturals del mercat Foto: EDUARD FARINYRS

Espaguet is f reds a m b

tony ina Ingredients per a 5 persones: 500 g d'espaguetis 200 g de tonyina en oli 1/2 got d'oli d'oliva 1 cullera de tàperes petites 1 llimona

sal, pebre i orenga Preparació del plat: Desmuntem la tonyina escorreguda i hi afegim unes espurnes d'orenga i de pebre. Ho barregem bé. A part, batem el suc de llimona amb l'oli i una mica de sal. Coem la pasta al dente en abundant aigua bullent, lleugerament salada. L'escorrem i la passem uns instants per aigua freda. Vessem la pasta en una plata i la condimentem amb la salseta d'oli i llimona. Hi afegim la tonyina i les tàperes. Ho barregem bé. Ser­vim els espaguetis freds.

Mousse de l l imona Ingredients per a 4 persones: 150 g de sucre 20 g de margarina 20 g de maizena 3 ous 2 llimones Preparació: En una cassola, barregem tres rovells d'ou, sucre, maizena i un got d'aigua. Ho batem tot bé i hi afegim suc de llimona i la ratlladura d'una de les llimones. A continuació, cal posar-ho a la cassola a foc lent i no parar de remenar fins que s'espesseixi. Quan comenci a bullir, ho retirem del foc i hi posem la margarina. Ho deixem refredar. Mentrestant, batem les clares a punt de neu i les barregem amb la crema freda, amb compte perquè les clares no s'abaixin. Finalment, deixem la mousse a la nevera fins a una hora abans de servir.

TORRADES FREDES PER SOPAR De cranc

Ingredients per a 4 persones: 8 llesques de pa de motlle 300 g carn de cranc en llauna 2 rodanxes de pinya de llauna 2 llimones 4 culleres de sopa de crema de llet de tabasco Preparació del plat: Amb la batedora elèctrica barre­gem bé la carn de cranc, la pin­ya, la crema de llet, el suc de lli­mona i unes gotes de tabasco. Untem les llesques de pa, prè­viament torrades, amb aquesta barreja. Hi posem a sobre una rodanxa molt fina de pinya.

De verdures rostides

Ingredients per a 4 persones: 4 llesques de pa de motlle 1 pebrot vermell rostit 1 albergínia rostida 2 tomàquets 16 filets d'anxoves 1 dent d'all i oli Preparació del plat: Ibrrem les llesques de pa i les untem amb all. Fem pa amb tomàquet. Pelem el pebrot i l'al­bergínia i els fem a tires. Kls repar­tim pet sobre del pa. Hi tirem oli. Finalment, posem 4 filets d'anxo­ves a sobre de cada torrada.

De formatge De tonyina i fresc albergínies

Ingredients per a 4 persones: 8 llestes de pa de motlle 200 gr de formatge fresc 2 ous durs fines herbes

Preparació del plat: Barregem el formatge fresc amb les fines herbes picades. Repartim la barreja per sobre de les llesques de pa, prèvia­ment torrades. Les adornem amb una rodanxa d'ou dur i les servim als convidats.

Ingredients per a 4 persones: 6 llesques de pa de motlle 2 albergínies 1 llauna de tonyina en oli 1 llimona, pimentó picant i sal Preparació del plat: Rostim les albergínies senceres i amb pell al forn. Traiem la pell. Amb una batedora o una forqui­lla, barregem bé la carn de les albergínies, la tonyina amb el seu oli, el suc de llimona, una mica de sal i una espurna de pimentó. Torrem les llesques de pa. Hi repartim per sobre la barreja.

D'alvocat

Ingredients per a 4 persones: 8 llesques de pa de motlle 2 alvocats 16 gambetes cuites i pelades 1 llimona sal, pebre i oli

Preparació del plat: Torrem les llesques de pa. Tallem els alvocats per la meitat i traiem el pinyol. A la carn de l'alvocat, hi afegim suc de llimona, una mica de sal i pebre. Posem la pasta de l'alvocat per sobre de les torrades i les decorem amb gambetes, prè­viament cuites.

Divendres, 23 de juliol de 1999 Viure Vestiu

Exposició. Plaça de l'Ajuntament

Nous sistemes

Verandes. Un nou ambient per a

la casa

Arribem a la més alta qualitat...

GARRIGA Exposició i venda: c/ XERRIC, 2- Tel. 93 675 29 02.

Al costat de l'Ajuntament

Oficines: Ctra. CERDANYOLA, 68-71 -Tel. 93 589 18 78 Sant Cugat del Vallès

Façanes de vidre; elegants i segures

Seguretat. Tenir el cel com a sostre

...i quantitat

BONES VACANCES

&S4G UYIUNS Divendres, 23 de juliol de 1999 Societat 23

L A S E T M A N A EN IMATGES

COMPLIR UN DEUTE HISTÒRIC Es el que ha fet el nou alcalde de la ciutat, Lluís Recoder,

en ordenar que es canviessin les plaques de l'avinguda d'Alfons Sala per unes de noves, que ara identifiquen

aquesta via com a avinguda de Lluís Companys. El canvi de nom ja està fet oficialment, ara caldrà veure si la

tradició popular l'accepta i l'aplica. Pàgina: 9. Foto: EDUARD FARINYES

UN MÓN DE CONTES La biblioteca del Centre Cultural va oferir dijous als santcugatencs un menú de paladar exquisit. Contes de tot el món, explicats per gent de tot el món, van ser escoltats per una

vuitantena de persones, que van parar atenció per no perdre's ni un detall.

Pàgines:34. Foto:XAVILARROSA.

UN GLOPETDE FESTA MAJOR Ser la pregonera d'una Festa Major no és tasca fàcil. Cal idear un bon discurs, memoritzar-lo

mínimament, posar-hi gràcia i valentia i encarar-se a tots els veïns per recitar-lo sense titubejar.

Una feinada després de la qual res millor que un bon glopet de vi. I si no pregunteu-ho a la

pregonera de la Festa Major de la Floresta! Pàgines: 18. Foto: EDUARD FARINYES

Effj^els mobles

corre mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Viure Vestiu Divendres. 23 de juliol de 1999

El primer centre dedicat als productes de fusta tractada per aliatdí

Al CENTRE BRUCKI trobarà productes pensats per anar a l'exterior. Productes de fusta que, un cop tractada, té una duració considerable a l'exterior. Des del refugi per guardar-hi els estris del jardí, fins a la caseta per utilitzar com a espai d'esbarjo. Passant per tota una varietat gamma de possibilitats en tanques, pannells, gelosies, jardineres i complements que l'ajudaran a mantenir un ambient d'allò més agradable al seu jardí. La fusta té moltes possibilitats. EL CENTRE BRUCKI està instal·lat a la carretera de Sant Cugat a Rubí, just a la rotonda del centre comercial, i és una exposició promoguda per INDUBRUC, empresa especialitzada en aquests materials des de fa quinze anys; de fet, | | | ser de les primeres al nostre país. BRUCKI està pensat per ser un espai obert on els productes estiguin"exposats en ambients naturals, on el client pugui veure i tocar allò que estigui interessat a comprar. La idea principal d'aquest nou centre és ensenyar al públic les utilitats tan àmplies que té la fusta i a la vegada informar-lo del seu ús a l'exterior. El visitant gaudeix també de la possibilitat de trobar i poder escollir entre un ventall molt àmplia de mobles per al jardí. Mobles fe||> de fusta en totes les seves variants; pi tractat o tropicals d'iroco, teca, meranti, etc. Com també altres elements en pèrgoles, cobertes exòtiques, casetes per a jocs infantils o murals. BRUCKI no és nomésfj§n centre d'exposició, sinó també un centre d'idees per als qui s'estimen la fusta i el jardí. J-\.

Carretera de Sant Cugat a Rubí - Rotonda Centre Comercial - Tel. 93 589 13 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Centre BRUCKI Carretera de Sant Cugat a Rubí - Rotonda Centre Comercial - Tel. 93 58913 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

EIS 4 CANTONS

Economia 24 Divendres, 23 de juliol'de /vw

Motor

Sant Cugat va sobre rodes Els concessionaris locals confirmen la bonança en el mercat automobilístic

Les xifres continuen augmentant. La venda de cotxes a la ciutat passa, segons confirmen els membres del sec­tor, per un dels millors moments: si durant el primer tri­mestre ja s'apuntava una mil lora, el mes de juny ha permès que les prediccions es consolidessin, les com­pres de turismes, tot i que no amb la mateixa mitjana que l'estatal, es qualifiquen, durant aquest any, de molt po­sitives.

ANNA BORAI:

-Sant Cugat -

Kls santcugatencs compren més cotxes que l'any passat. Almenys això és cl que es desprèn de les xifres de vendes que es plante­gen des del sector.

Kn aquests primers sis mesos de l 'any (des de gener fins a juny) les vendes han augmentat als concessionaris de la ciutat en un 8,53%. Concretament, si l'any passat es van matricular 1.054 vehicles, enguany durant el ma­teix període s'han inscrit 1.144 turismes.

"Aquest any està sent molt mi­llor que l'any passat", explica Rubén Morales -comercial d'Au-co Vallès- "i això que l'any pas­sat ja va ser molt bo." Aquesta és la impressió generalitzada: el

sector automobilístic a la ciutat està en un bon moment.

"És evident que està pujant", explica Miquel Negre -gerent de Renault a Sant Cugat-, "és un fet, hi ha molta més gent in­teressada i les compres augmen­ten." Les causes d'aquesta mi­llora cal busca r - l e s , s e g o n s expliquen, en la bonança econò­mica dels darrers mesos. "Hi ha bons tipus d'interès als crèdits, bones expectatives econòmiques i una certa seguretat en els llocs de treball", argumenta Josep Ma­ria Negre -gerent d'Opel a Sant Cugat- "i si el creixement a Sant Cugat és més petit que la mitja­na estatal és perquè la població sempre és molt més moderada, també quan baixa el mercat aquí es nota menys."

Pel q u e fa a les firmes més

Segons confirmen els comercials, les vendes descendeixen un xic durant el juliol, però tornen a pujar al *temfne l· V /

sol·licitades, durant el mes de juny ha estat Opel la que més ha venut, amb un 16,7% de pene­tració (augmentant un 88% res­pecte al mateix mes de l'any pas­sat), seguida de Volkswagen i Seat, que són els dos concessio­naris que continuen liderant el mercat a la ciutat. Durant aquest

mig any, Volkswagen ha matri­culat 163 vehicles, amb una pe­netració del 14,2%, Seat n'ha ve­nut 156 (penetració del 13,6%), i Opel, 146 peces (i una percen­tatge del 12,8%).

L'augment més espectacular en aquest període, respecte a l'any anterior, l'ha realitzat Volkswa­

gen, que ha augmentat les seves vendes un 79,12%.

L'increment en les vendes, se­gons l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Ca­mions (ANFAC), ha estat gene­ralitzat arreu de l'Estat, i també a Catalunya, on ha augmentat en més d'un 20%.

I n f r a e s t r u c t u r e s

El Partit Popular advoca també per la supressió del peatge de PA-7

Divendres va entraren vigoria rebaixa estipulada per a ÍA-18

A B. M.

I.ii li-.lí'cstà sempre col·lupsiidn en les hores piiiil·i. I-'OTO: X. I ARRÒS \

La supressió del peatge de l'A-7 que provoca els col·lapses de la B-30 a l'altura de Sant Cugat té un nou defensor. El Partit Popular es va sumar la setmana passada a aquesta causa, defensada des de fa mesos per altres formacions polí­tiques.

Dolors Montserrat, diputada del PP, ha estat l'encarregada d'argu­mentar la teoria del seu gnip en el si de la comissió de treball que es­tudia la reducció dels peatges. Montserrat va basar la seva argu­mentació en cl decret del govern central aprovat cl mes d'abril, que preveu Li reducció dels peatges de

l'Estat en un 7%. Per a la diputa­da, la gratuïtat de la bar- rera sant-cugatenca es podria aconseguir, sense cap càrrega afegida per a la concessionària, destinant-hi la part proporcional de la rebaixa que toca a Catalunya per sufragar-ho, una part que suposa el 30% de les au­topistes que hi ha a tot l'Estat.

Aquest rescat del peatge d'Acesa (Autopistas Concesionaria Espa-nola) ja va ser taxat pel grup socia­lista en 1.200 milions de pessetes, al mes d'abril, quan els diputats del PSC van argumentar que aquesta quantitat anual seria sufi­cient per proporcionar als usuaris de l'A-7 un accés gratuït. Des del punt de vista dels populars, apli­cant la seva teoria, seria cl govern

central qui es faria càrrec de la des­pesa. Una càrrega que el Ministe­ri de Foment ja va manifestar en el seu moment que no podia assumir, almenys així ho va afirmar el seu titular, Rafael Arias Salgado, du­rant la visita que va fer a la capital catalana a principis de març.

De moment, els usuaris santcu­gatencs només podran gaudir de la reducció per als dies feiners del 45% de la tarifa del peatge de l'A-18 (Sant Cugat - Terrassa - Manresa). Una rebaixa que va entrar en vigor divendres passat, amb quinze dies de retard, equi­parant el seu preu per quilòme­tre al de la mitjana de les auto­pistes estatals, que està situada en unes I 1 pessetes.

ELS /CANTONS Divendres. >3 de juliol de 1999 Economia 25

LES EMPRESES: ZENTAL JB**ajB» ̂ *r m« XWXW M w Ivvr 4bv^ vo**^w^ Jf M N 4*se 9 W JB flr « avet

Quan a l'estiu la gent va amb menys roba ós el moment de vestir la casa. Poxsar tendals, si encara no els tenim, i cortines que allunyin la calor. Unes peces que ja tenen molts segles de vida i que sembla que no moriran. Si pas­sejant pel carrer ens fixem en les finestres i les terrasses veurem arreu colors vius. Són el vestit d'estiu de les llars. Un vestit que, en cas que faci un mati d'hivern massa assolellat, també es llueix. A Zental en tenen de to­tes formes i de tots colors. A més d'altres coses...

Maria Lluïsa Hernàndez. Propietària de la botiga de tendals

"La cortina no es posa per caprici, és una necessitat"

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

- F a molt temps que tenen aquesta botiga? - Aquí fa dos anys que hi som.

Abans estàvem a un passatge de la ciutat i teniem només expo­sició de tendals i falsos sostres, que era la nostra activitat prin­cipal. Quan vam començar a fer cort ines vam adonar-nos que estàvem una miqueta amagats i ara ja estem aquí. Però, de fet, a Sant Cuga t hi e s t e m des de l'any 90.

—Abans ja tenien aquest ne­goci? - Sí, però orientat als falsos sos­

tres, que és l'activitat que ha fet sempre el meu home. -En què consisteix un falç sos­tre? - É s un sostre d'alumini, escai-loa o fibra de v i d r e q u e es col·loca per abaixar el forjat que hi ha a l'obra i per tapar a vega­des canonades, encastar llums al.logens...

-Això no ha afectat molt els sostres alts d'abans? -Gràcies a Deu, aquests habi­

tatges de sostres tan alts es pro­cura mantenir-los perquè són una "passada". Poden ser molt i molt bonics. Malauradament, a Ba rce lona va have r -h i uns

Maria Lluïsa Hernàndez també ven a la seva botiga de Rambla Ribatallada parquet i sofàs. FOTO: X. I.ARROSA

quan t s anys que van abaixar molt els sostres. Ara, com deia, els falsos sostres els hem deixat una mica i ens dediquem més a cortines, complements per a la llar i tendals. A l'estiu no pa­rem.

- Sembla que el tendal no si­gui una peça imprescindible... - No és imprescindible, mal­

grat que hi ha gent que sí, que el n e c e s s i t e n mo l t í s s im . És clar... a les cases orientades a po­nent els entra el sol de tarda i si tenen parquet, a la llarga el sol

s'ho menja tot... Aleshores, si tenen un bon tendal, això es mi­tiga moltíssim. Hi ha gent que sí que el necessita, i molt. Per una banda et dóna frescor i per l'ul­tra és útil en la conservació.

-Justifiqui'm la necessitat de posar cortines... - A veure, hi ha diverses coses. En primer lloc, la part decora­tiva de la casa. Després, la ne­cessitat de parar una mica el sol, que si és molt fort pot molestar. També és útil per a la preserva­ció de la intimitat. Si tens veïns

al davant i no tens cortines a la nit, amb la llum encesa, et veu­ran... Hi ha molts factors. Una casa vestida amb cortines, per altra banda, no té res a veurea amb una sense vestir. Canvia to­talment. La cortina no es posa per caprici, és per necessitat.

— Les cortines les posa mol-tíssima gent, suposo. . . - Sí, quan vagis pel carrer ,

veuràs que hi ha poques fines­tres sense cortines. Tothom té cortines a casa seva... un dia o altre les col·loquen.

—Vostès també es dediquen a la tapisseria? -Sí. Sobretot en sofàs. Es la ma­nera de recuperar una peça bona amb un bon entapissat. Queden nous.

-Els tapissos són teixits que es p o s e n s o b r e algun objec te , però, com són aquests teixits? -Normalment són molt gruix-

tus, amb molt cos, de cotó. Tam­bé poden ser acríclics, i després hi ha la barreja del 50% i 50% de poliester i cotó. Per entapis-sar hi ha de tot.

-Hi ha gent que entapissa pa­rets?

- N o gaire. Aquest tipus d 'en-tapissat és antihigiènic, recull molt la pols. La gent ara busca molt la practicitat. Hi ha un ti­pus de revest iments , morals, que nosaltres també toquem. Hi ha molts models i això s'utilitza sobretot en obres molt grans.

—En què consisteix? - É s un revestiment, com el pa­per pintat, però de més quali­tat. Fa metre trenta d'amplada, o sisgui que amb una peça co-breixes força. Hi ha l 'estocat, l'estocat venecià, hi ha amb aca­bats de roba, de cotó... Fa més acollidora la sala, no s'ha de pin­tar mai més i el manteniment és molt s imple. Es pot rentar amb llexiu. És un producte ho­landès.

—Durant aquest temps ha vist algun canvi important en la decoració, utilització de tei­xits.. . -Jo el que veig és que la gent es preocupa molt per la seva llar. La vol tenir ben decorada, cò­moda, pràctica... jo crec que això abans no era així. També es di­fon molt en termes de decoració, les revistes, els programes de te­levisió... Tot això influeix la per­sona i ens ajuda a nosaltres. A la gent cada cop li interessa més la decoració.

MITE: iLLE DE SANT CUGAT

ENDES

El proper col·leccionable d'ELS4CANTONS

17 fitxes i 1 CD enregistrat per conegudes veus santcugatenques

Faci's subscr ip to r i el rebrà g ra tu ï t amen t i en u n a sola ent rega

EISÍ CANTONS

Classificats guia pràctica

ADVOCATS • TORTOSA PUIG

St. Bonaventura, 13 93675 34 54

•GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r 2a 93 874 4164

• EULÀLIA PINYOL C/Manel Farrés, 15 a LocalD 93 674 44 89

AGENCIES DE

VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 5 8 9 6 1 5 0

ALUMINIS

• ALUMINIS GARRI­GA Orient, 65. baixos 93 67529 02

Anselm Ctavé, 14

93 675 49 37

•ANTENEX Àngel Guimerà, 2

935892247

ARQUITECTURA

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/La Mina, 17. L B 93 675 18 35

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8. 2n 3a 93 589 65 61 608 4945 19

• DANIEL CALATAYUD Rbla, Ribatallada, 31 B3 4r 1 a 93 6 7 5 * 8 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44 11

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet. 13 93 589 4147

• MARTl FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2-93 589 30 65

• M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r 2a 93589 30 65

• BIU ARQUITECTU­RA Pj. Bonfill, 3 93 6 7 4 1 7 2 9

• ARXIU OAVfN 9 3 6 7 4 2 5 70

• ARXIU MUMOPAL Rbla. Can Mora, s/h 9 3 5 8 9 0 7 1 2

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1,33 93589 7788

ASSEGURANCES

• J.Q. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9-B 9 3 6 7 5 3 0 1 2

ASSESSORIES

•DK3EST./ Manel Farrés, 15 D 9367444 69

AUTOMÒBILS

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 9 3 5 8 9 2 0 0 0

• L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Parada 125 9 3 5 8 9 3 8 0 6

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98

• BAR STOP Rius i Taulet, 56

93 589 12 99

• CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10

93 589 47 90

• CABALLU PETIT Cerveseria 93 589(4 56

BELLES ARTS

•CABANAS Santiago Rusinol, 54 93674 0 6 4 9 _

•CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 6744390

BICICLETES

•CARDONA Valldoreix, 41 9 3 6 7 4 1 5 0 9

• S U N B I K E Can Matas, 2 9 3 5 8 9 1 7 5 7

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93 674 1285

•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 3 0 6 5

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18

•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5747

•SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0 1 6 0

• PAPIOL Venda i neteja CanwasdelCasMo,4 93 674 6500

•CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93674 1903

• E L PUNT Copes I sopars 670 59 40 01

COPISTERIES

• A R P A U Valldoreix ,45 93 674 9602

•COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 93589 7442

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8 9 3 6 7 5 3 6 5 3

•OFINOVA Alfons Sala, 18

9967523 73

CONSTRUCCIONS

•BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 99 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 txfaconBdOnejro.es

• FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 93 674 13 98

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 6741398

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix. 44-46 93 674 71 64

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol. 49 93674 06 57

•VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 93 58902 71

CENTRE COMERCIAL M E N S ENYAMENT •PRYCA Carretera deIRubí Sant Cugat km 4 93 5654900

• TALLER GERONI MORAOAS Av. Viladelprat, 79 93 6745048

CERÀMIQUES

• V I C A T 3 Torreblanca, 28 9 3 5 8 9 5 4 4 3

• R O D Ó Rius i Taulet, 6 93689 8260

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat-Cerdan­yola. km 3 9 3 5 8 0 1 5 0 0

•FOAP Rius i Taulet, 27 9 3 6 7 4 0 5 0 3 9 3 5 8 9 3 1 2 1

• COAP Villa, 22 9 3 5 8 9 2 1 15

• PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674 12 39

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 9 3 5 8 9 2 2 6 4

• TTONITY Rbla. Can Mora, 18 9 3 6 7 5 2 2 0 1

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 9 3 5 9 9 8 1 0 8

% • CAIXA DE CATA­LUNYA Rius i Taulet, 33 9 3 6 7 5 1 9 0 4

• CAIXA DE SABA­DELL Barcelona, 8 93 589 75*12

•CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 936745396

• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crtst Treballa-dor, s/n

•CAIXA DE TER­RASSA Valldoreix, 32 9 3 6 7 5 3 1 0 0

• CAIXA D'ESTAL­VIS I PENSIONS Ribatallada, 20

935893852

Estapé, 57 93 58957 76

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 4 7 5 1

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93675 49 02 _

• POU D'ART Balmes ,35 93 5906086

GUIOONEMATOGRArTC

•TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1,3r pis (Barcelona) 934121939 936748435

• JOGUINES NINS Villa, 9 93674 1396

Hetados Lajijonenca

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 9 3 6 7 4 4 6 5 4

• G E R D DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 9 3 6 7 4 0 0 6 0

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 9 3 6 7 5 5 9 5 3 ... .

GIMNASOS E S P O R T S M HIDROCULTIUS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n 93 6 7 4 1 4 5 3

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 9 3 6 7 4 6 1 7 2

•GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20, baixos 93 59082 79

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93 674 3 0 8 1

• SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62

•UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 2 3 9 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93674 0308

FERRETERIES

•EL PONT Girona, 3 93 6750175

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 936741381 936751820

•FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93674 1053

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs, 1 9 3 6 7 4 1 5 4 6

• FOTO VÍDEO F.R. Rota. del Celler, 93 93674 7968

• J . Valldoreix, 14 93 674 03 93

• Z O O M Centre de to Sta. Maria, 14 93 675 S8 74

•FUSTERIA

9 3 6 8 8 6 7 4 8 93674 7068

•PEPEASENCIO • GALERIA LLUÍS RIBAS

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0882

GELATS ARTESANS • LAJUONENCA C/ Major, 29 93 6 7 5 2 5 8 6

• HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 93674 7596

Sí • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 9 8 8 7 4 1 1 4 0

IMMOBILIÀRIES

•Joan Flsas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Apare­llador. C/Villà, 7, 4t6a. 93 674 8285

•FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 6 7 4 0 8 9 7

•ARENASAN Endavallada. 21 , bxs. 93 58945 66

• FINQUES BACHS Hospital, 41 93589 0 3 0 7 Fax93 589 11 04

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 7254

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3 2 0

•SASI Plaça Octavià, 7 93674 32 08

•101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93589 3300

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 67515 56

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, enti. 9 3 5 8 9 2 3 1 3

•VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 3 3 0 0

INSTAL·LACIONS

•NSTALACIONESA. ZAMORA, SJ-MossènCinto Verda­guer. 18 9 3 5 8 9 2 6 3 8

•MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93 6 7 4 6 0 5 8

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 9 3 6 7 4 3 6 9 4

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 9 3 6 7 4 1 5 3 2

• MIREIA'S Valldoreix, 33 93 6 7 4 9 9 4 0

•ANFUSJOES Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9 3 6 7 4 4 5 71

•ADMINISTRACIÓ NUM.1 Valldoreix, 67 A 9 3 5 8 9 4 7 4 2

• ADMnUSTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 9 3 6 7 4 0 1 7 4

LUDOTEOUES •SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

9 3 5 9 0 6 1 8 9

LLARS D'AVIS •MRA-SOL Victòria, 48 9 3 5 8 9 2 0 1 8

•LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 7800

•LES PLANES

93 675 5105

MARBRES •MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoarnor, 12 - Nau 3 93 6 7 5 5 1 0 8

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 589 19 31

• MES MARCS Enric Granades. 15

93 589 14 29

MATALASSERIES

•SOLSONA Alfons Sala. 10

93 589 32 89

MAT, CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 67414 90

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4

935902680

MERCERIES

• L A PERLA Major, 3 9 3 8 7 4 0 1 3 8

WfflffiWlf • CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93674 0 9 9 6 9 3 6 7 4 1 5 50

•CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusütol, 37 -Major, 6 9 3 5 8 9 2 2 3 2

•EGA MOBLES Cànovas del Castio, 2 93589 00 14

•MAJIK Sant Jordi, 29

935890266

MOBLES JARDÍ •INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 9 3 5 8 9 0 0 2 3

,10DA CONFECCIÓ

•ARWENBOUnCIUE Elies Rogent, 52 93 589 6 1 6 3

• BENETTON Santa Maria, 21 9 3 6 7 4 8 5 0 2

•BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 9367502 67

•CAMPMANY Valdorejx, 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232

•TOT PUNT Sant Antoni, 19 9 3 6 7 4 0 0 9 7

•VORAVIU Sant Anloni, 25-27 9 3 5 8 9 8 8 5 5

•MUSCAL SANT CU­GAT. Rosseló,13 9 3 6 7 5 4 7 5 7

•RANGO10 Pous, 13-local 1 936755755

•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93674 8 9 1 6

OBJ, REGAL FESTA

•FKJTTO Sant Jordi, 32 9 3 5 8 9 0 6 0 5

•LA FESTA Santiago Rusfiot, 8 93 675 3304

•IONA Major, 18 93 675 5921

•MAVI Objectes de regal Alfons Sala, 12, Botiga 3

93 67504 54

OBRES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta Maria,9,1r 1a 93 599 0151

• D 4 CONSTRUC­CIONS VaDdoreix, 10 93 674 6598

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 1 7 3 2

•SERRALLERIA T E ­RRA I COMAS CA. Mozart, 9. (Barcelona) 9 3 2 1 8 1 9 9 8

BBffill •TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

9358944 86

•SÀBAT Santiago Ruslriol, 46 9 3 6 7 5 1 2 9 9

•LA LIONESA vaJrJoreix.79 9 3 6 7 4 0 7 7 1

•PAPELEPJALUFA C(ValrJoreix.23

93 6906119

PARAMENT DE LA LLAR

•GENEMEVELETHU V!à,6

93674 0316

PERRUQUER;ES

•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 80 88

•JEANLOUB DAVID Doctor Galtes, 5 936756170

•DfSONESTUSTES Martorel, 12 935895657

PESCA SALADA I

LLEGUMS

•SALUMS Sant Antoni, 50 936745752

•FERRON Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7

• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

835892529

POLLERIES

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5

9 3 6 7 5 1 3 8 9

REPARACIÓ

D AUTOMÒBILS

RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 935892649

•T.M.G. Tallers Borrell, 6 Tel I Fax 9367434 75

•T.M.G. Exposició I vendes

Alfons Sala, 36

936755653

REPARTIDORS

• MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8

9 3 5 8 9 2 3 71

RESIDÈNCIES

• RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVA­DOR Sant Salvador. 47

93 6744223

ROBA INFANTIL

•CUCARRÓ Safego Rusinol. 30 9 3 8 7 4 6 8 8 0

Endavatada.12

9 3 8 8 9 8 4 1 6

•FALGUERA V 8 M

9 3 6 7 8 2 4 0 1

CALÇATICOPE8DE CLAUS 88874 0 0 1 4

• R E P M U O Ó D H . CALÇATSABATA rïaneac MuuyaB, 6 8 8 8 7 8 8 8 7 4

• REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE

Sot, 16 8 8 8 7 4 9 0 8 7

• TATERS Sant Antoni, 62 9 8 8 7 8 5 8 0 8

TALLERS MECÀNICS

•TALLER ELECTRO-SOL

C/Sol, 19

93 6743688

•TALLER MECÀNIC P. CANALS

Sant Llorenç, 27

936746362

•TALLERS TORNER

Plana de l'Hospital. 35

93 674 69 50

•TALLERESMENA

Passeig Torreblanca, 13

93 67453 01

TELEFONIA

• A R TELECOM

Telefonia i

comunicacions

Carretera de

Cerdanyola, 49

93589 87 02

TINTORERIES

•TINTORERIA SANT CUGAT

Sant Antoni, 1

93 6741182

• TVrrORERIASANT CUGAT

Santiago RUSTOI 35

93 6741183

•TINTORERIA SANT CUGAT

Rbla RibataJada, 34

93 6752228

•TINTORERIA SANT CUGAT

Alfons Sala, 2

93 6744167

TRANSPORTS

•ASSOCIACIÓ

RÀDIO TAXI

9 3 5 8 9 4 4 2 2

93675 5 1 5 1

VETERINARIS •DISPENSARI

VETERINARI DEL VALLÈS, S.L.

Urgències 24 h

Sabadell, 23

Obert nit i festius

936746945

Tel. urgències

9 0 8 8 9 8 1 3 6

9 3 6 7 4 6 9 4 5

• L A FAUNA

Rbla. del Celler, 35-37

93674 1305

• VETERINOS

Rius i Taulet, 31

9 3 5 8 9 7141

Xon1c,28 836748889

•AUX-VYD Afores Sala, 50

9 3 5 8 9 1 7 9 9

XARCUTERIES

•CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas, 26

U S 4 CANTONS Classificats

A R E I M A S A I M

• Torre en venta en Valldoreix. Esplèndido Jardin 1.018 m2., piscina con vestuarios + 1 dormitorio, garage 16 m2. casa 90 m2, 3 hab. dobles, 1 bano, cocina electrod, sa-com. con chimenea hogar. Precio: 50 M. Tel. 93 589 45 66

• C/ Villa. Piso Nuevo. Sup.: 100 m2., 3 hab.(1 "suite" con vest idor), 2 banos, sal-comedor, cocina equip, ( lavadora, lavavaji l las, secadora) arm. empot., calef., tza., pk., trast., videoportero, z.comunitaria. Alquiler: 130.000 Tel. 935894566

• C/ Santiago Russinyol. Piso nuevo a estrenar. Zona centro. Sup: 85 m2., 3 hab., 1 bano, sal-com, cocina-office, patio interior, armarios y focos empotr., tot. exterior, calef., elèctrica, suministros contratados. Alquiler: 95.000 ptas. Tel. 93 589 45 66

' Z. Torreblanca. Piso nuevo. Sup: 90 m2. 3 hab. (1 suite), 2 banos, coc-office (fri., lavapl., microond., vitroceràmica), sal'on-comedor con aire acond., arm., y focos empot., lavadero (lavad., y secadora),2 terrazas, calef., gas, parquet, pk., trastero, suministr., contrat., z. comun. con piscina. Alquiler: 125.000ptas. Tel. 93 589 45 66

• Coll Fava. Sup.: 95 m2. 4 hab. (1 suite), 2 banos (con accesorios, espejo, halog. y armario), coc-off., lavadero, sal-com., tza, parquet, calefac, gas, pàrking y trastero, suministros contratados, z. comun. con piscina. Alquiler: 120.000 ptas/mes

• C/ Major (calle peatonal). Sup.: 75 m2., 3 hab., 1 bano, cocina, sal-co. Terraza. Alquiler: 55.000 ptas. Tel. 93 589 45 66

• Piso nuevo delante del colegio Europa. Sup. 115m2., 3 hab.(1 suite), 2 banos, coc-off., gran salón, comedor independ. con acceso cocina, arm., y focos empot., jardin priv. 60 m2., prquet, calef., gas antena parab., pk., trastero, suministr. contrat., z. comun. con piscina. Alquiler: 137.000 ptas. Tel. 935894566

F I N Q U E S B A C

V E N T A S •Cl ROSELLON: 70 M2 - Com. - Sal. , Coc., 2 Dorm., Bano - A s e , 18.000.000.

• P * V A L L D O R E I X : 80 m2 - Com Sal - Coc - 3 Dorm -Bano. Precio: 10.000.000

• C / VALLÈS: Sobre àtico totalmente reformado - 55 m2-Com-Sal - Cocina - Americana-2 Dorm - Bano - Terraza -75 m2 - Trastero. Precio: 18.500.000 ptas

• C / PAHISA: BAJOS C O N JARDÍN - 110 m2 -Com-Sal. con chim.hog. - Coc - 4 Dorm. - 2 Banos - Jardin - priv. y piscina comunitària

• COLL FAVA: Àtico dúplex - 110 m2 - Com. - Sal. Coc -2 Dorm - 2 Banos - Calef - Ase. - Terraza 15 m2 - Jard. y Piscina, com. Precio: 32.000.000 ptas

A L Q U I L E R E S

• C/ ORIENTE: 60 m2 - Com-Sal. - Coc. - 3 Dorm. Bafío. Alquiler: 55.000 ptas/mes

• C/ PLZA. BARCELONA: 60 m2 - Com-Sa l . - 3 Dorm. -Bano. Alquiler: 65. 000 ptas/mes

•C / P8 GAUDÍ: 60 m2 - Com. Sal.- 2 Dorm.- Bano - Calef. -Ase. - Jard y Pisc. comun. - Alquiler: 85.000 ptas

• COLL FAVA: 90 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - 3 Dorm. -Bano - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. - 1 Coch. -Jard. y Pisc. comun. Alquiler: 110.000 ptas/mes

TEL: 93 674 24 69

S A N T C U G A T

VENTAS

• Junto Estación Àtico dúplex de 100m2. Planta baja: Satón-com., coc. nueva, una hab.doble y bano. Planta piso: Salón estar o estudio y una "suite" (bano reformado). Terraza. Calefac. a gas. Pàrking opcional. Precio: 24 MM.

• Junto Golf y Estación. Piso de lujo. 160 m2, 4 hab. dobles, salón-com. de 37 m2, coc-office y 2 banos completes (nuevos). Zona com. con 2 piscinas y zona de juegos.PERFECTO ESTADO. Precio: 39,5 Mill. 93 674 0897

• Zona Monasterio Piso nuevo de 70 m2. 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bano completo.Balcón. Precio: 15,5 Mill. 93 93674 0897

• Parcela. Junto al Pinar. Superfície de 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto. Precio: 30 Mill. 93 674 08 97

• Avda. Pla del Vinyet Torre adosada de 280 m2. 4 hab. dobles (2 "suite"). hab. de servicio, salón-comedor 35 m2 con chimenea, ccdna-odffice, 3 banos completos, estudio + solàrium. Jardin privado y comunitario con piscina. Garage 2 coches. MUY BUEN ESTADO. Precio: 55 Mill. 936740897

• Zona Golf Adosada de 300 m2. 5 hab. (2"suites"), hab.de servicio, 4 banos completos y aseo, cocina-office. Salón-comedor dos niveles, estudio. Garage 2 coches. Jardin privado y comunitario con piscina. EXELENTE UBICACIÓN. Precio: 57 Mill. 936740897

• La Floresta Masia para reformar, con 45.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoràmicas. Precio: 37 Mill. 93 674 08 97

• Junto al Pinar Casa individual de 4 hab., comedor, cocina y bano completo. Solar de 685 m2. ZONA ALTA Y SOLEADA. Precio: 40 Mill. 93674 0897

ALQUILERES

• Z. Sant Domènech. Piso amueblado de 3 hab., salón-comedor de 35 m2, cocina-office y dos banos completos. Calefacción. Terraza amplia. Pàrking + trastero. Servivio de alta. Precio: 140.000 ptas/ mes.

jjGRAN OFERTA EN ALQUILERES !!

- Rambla del Celler: pisos 2 hab. desde 65.000 - Gran oferta en Coll Fava: piso nuevo 4 hab., 2 banos, sol, cocina office, z. com. y piscina, pàrking incluido: 110.000 ptas - Pisos, Ados., y Unif. de alto standing. - Golf: Apartamentos y pisos nuevos y amueblados, z. com. y piscina, pàrking, alto standing, desde 120.000

Estación: Apart, perfecto con sol t/dia. 16'7 Mill.

P9 Torreblanca: 100 m2 + 16 m2 tza., perfecto sol todo el dia, pk: 27 Mill.

La Floresta: unif. solar 620 m2 útiles, 3 hab., bano + aseo, tza., salón con hogar, sol todo el dia, totalmente reformada, puerta garage automàtica. Precio: 27 Mill.

Turó del Golf preciosa y magrmífica adosada de 370 m2 + jardin privado, sol t/día, vistas panoràmicas, zona privilegiada, z. com. piscina: 90 MiN.

Sant Cugat Valldoreix, Mirasol, La Floresta y Bellaten-a, gran CARTERA de Unif., y Ados. en venta y alquiler

(variedad de tamanos y precios)...CONSÚLTENOS!!

SRES. PROPIETARKDS NOS URGEN VIVIENDAS EN ALQUILER POR GRAN CARTERA DE CLIENTES

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

Tel. 93 589 73 74 Horario continuado de Ui. a Sao. de 9h. a 21 h.

Ò R G A N

P I S O S EN VENTA

• Z. Centro. 78 m2, 3 dor., 1b., calef., ase., sal-com. 25 m2 panoràmico a Collserola. Precio: 16.500 Mill . Tel. 93 674 32 08

• Z. Centro. Sup. 115 m2., 4 dor., 2 b., calef., a s e , 1pk., muy buen estado de conervación.

Precio: 26 Mill. Tel. 93 674 32 08

• Z. Golf. Estado impecable. No nec. Reformas. Sup. 105 m2, 3 dorm., 2., 2pzas. De pk+trastero. z. cominitaria sin piscina. Precio: 38 MIM. Tel. 93 674 32 08

• Z. Arrabasada. Planta baja con un jardin privado de 69 m2, 4 dorm., 2 banos, a s e , 2 pk + trastero, g. terraza, videoportero y z.comun. sin piscina. Precio: 40 Mill . Tel. 93 674 32 08

T O R R E S E N V E N T A

• Aiguafreda. Finca rústica en pleno Parc del Montseny, lindante por su derecha e izquierda con dos sendos ríos de montana. Superfície de 200 m2, en una parcla e 30.000 m2, 7 dor., 3 b., 1 aseo. Precio: 35 Mill . Tel. 93 674 32 08

• Cerdanyola del Vallès. Ados. Sup. 280 m2, jard. de 50 m2 y terraza de 30 m2, 4 dor., 2 b., 1 aseo, calef., amplia buhardilla. Precio: 45 Mill . Tel. 93 674 32 08

F I N Q U E S G I R O N E L L A

A L Q U I L E R

• PARC CENTRAL. NUEVA PROMOCIÓN A ESTRENAR. Plantas bajas, duplexs, pisos de 4 dorm. con arm. empotr. ampl. com-sal., coc-Office, 2 banos, ampl. terr. estud, jardin part., park y trast. Zona comun. con pisc. Acabados de calidad A partir de 150.000 ptas

• PARC CENTRAL. AMUEBLADO 3 dorm con arm. empot., com-sal. coc-off., 2 banos compl., terraza, pàrking. BUEN ESTADO! Alquiler: 128.000

• JUNTO FFCC. AMUEBLADO. 2 dorm con arm. empotr., com-sal. coc equip, bano compl., terr., todo exterior, mucho sol. BUEN ESTADO. Alquiler: 80.000 ptas

• ZONA CENTRO. AMUEBLADO. 4 dorm., com-sal, c o c lav, 2 banos, calef, terr. Alquiler: 75.000 ptas

• CÉNTRICO. 3 dorm., com-sal., cocina,2 banos, terraza, calefacción, Precio: 75.000 ptas.

V E N T A • ÀTICO DÚPLEX. 5 dorm., con arm. empotr., ampl com-sal con parq., coc-off., lavad. 2 banos, 1 aseo, 2 ampi terr, park y trast. MUCHO SOL Y EXCEL VISTAS. Precio: 42 Mill

• JUNTO MONASTERIO. ÀTICO DÚPLEX 3 dorm., amplio com-sal, coc-off, bano compl. terr 25 m2. Dúplex de 40 m2 con muchas posibilidades. Precio: 25 Mill.

• JUNTO FFCC. 4 dorm., ampl com-sal con parquet, coc-off de diseno, 2 banos compl., terraza. TODO REFORMADO MUY BUEN ESTADO. Precio: 25 Mill

• MIRASOL. Torre 3 dorm., com-salón, coc-off, bano compl., jardin y piscina. MUY BUEN ESTADO. Precio. 37 Mill

Tel. 93 674 72 54

MENORCA: Vacaciones en casa de TURISMO RURAL

(6 plazas màximo), quincenas julio 400.000 ptas. agosto 500.000 ptas.

Información y reservas Tel. 93 675 12 78 (13-15 h)

CLASSES PARTICULARS LLATÍ I ITALIÀ

TEL. 93 674 42 29

VENDO GOLF 1.6 100 cv sèrie III, B-SC, a.a., d.a., c.c, e.e.,

5 puertas, blanco, garaje, 49.000 Km. Precio: 1.570.000 ptas.

Tel. 93 570 92 70

PROF. D'ANGLES

fa classes de conversa i lectura. Tots els nivells

Tel. 93 674 97 79

PIS PER LLOGAR 3 habitacions. Zona comunitària.

En perfecte estat. Preu: 120.000 ptes/mes

Visiteu-lo! Tel.: 93 675 40 13 Matí: 8 a 8.30 h

Nit: de 20 a 24 h

NOU TERMOMIX. La revolució de la cuina.

Plats més ràpits i fàcils. Truqui i demani informació al tel. 93 674 2111.

Sra. Remei Torà

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES amb molta experiència

Genis. Tel. 93 674 9192

ES FAN JERSEIS A MA PER A NADONS

Sra. Rosa. Tel. 93 674 52 31

WmimmKMMmiwi JEAN LOUIS DAVID

precisa por ampliación de plantilla para salón en Sant Cugat (centro) Pza. Doctor Galtes.

1 PELUQUERO/A Contrato fijo + S.S + Retribución alta + comisio-

nes + incentivos

Tel. 93 675 61 73

FALTAN CAMIONES d e 3 . 5 0 0 a 8 . 0 0 0 Kg . P M A p a r a reporto.

T r a b a j o f i jo todo el a n o .

Tel. 93 674 88 38

SE PRECISA DEPENCMENTA DE 19 A 24 ANOS.

J o r n a d a d e lunes a s à b a d o en t ienda del Cen t ro

C o m e r c i a l Sant Cugat . Buena presencia .

Enviar C V + foto a l A p . Cor reos 2 1 0 2 6

0 8 0 8 0 Barcelona

EIS 4 CANTONS

28

Futbol

El Sant Cugat clou l'exercici amb un dèficit de més de dos milions Segons Alacid, Aymerich va comprometre's a trobar-los un espònsor

El Sant Cugat Esport ha tancati temporada amb un dèficit de 2.103.000 pessetes. Aixf ho va confirmar divendres la junta directiva de l'entitat en l'assem-

Al.KX LÓPEZ - Sant Cugat -

Kl Sant Cugat Ksport Futbol (lliib ha tancat el present exerci­ci amb un dèficit de més de dos milions de pesstes, concretament 2.103.000 pessetes. Així ho va fer públic la junta directiva del club santeugatenc en l'assemblea ge­neral ordinària que va tenir lloc divendres a la Casa de Cultura i que va comprar amb la presència de tan sols SO dels 350 socis que configuren el club santeugatenc. Al llarg de més de dues hores, el cos directiu del Sant Cugat va re­passar el que havia suposat la tem­porada. tant en l'àmbit econòmic com en l'esportiu, i va analitzar el que serà la propera. Els membres de la junta que van dirigir l'as­semblea van ser el president José Ramon Alacid, i Àlex Barberà, Jau­me Tubau, Anton Pou, Robert Herm, José Calderón, Miquel Garcia i Benet Creu.

L'assemblea va acabant aprovant, malgrat el dèficit, els comptes de la temporada 1998/1999. Els in­gressos han estat de 8.595.570 pes­setes, mentre que les despeses han estat superiors: 10.698.570 pessetes. Segons el màxim res­ponsable del Sant Cugat Esport, José Ramon Alacid, l'exalcalde del municipi, Joan Aymerich.es va comprometre a principis de temporada a trobar un patrocina­dor per a l'entitat vermell-i-negra per valor de 4.650.000 pessetes. Amb tot, el consistori va lliurar 1.000.000 de pessetes al Sant Cu­gat al juny. Finalment, d'aquests 3.650.000 pessetes, el club local s'ha encarregat de reduir la xifra fins a 2.000.000 de pessetes, que

biea general ordinària que es va celebrar a la Casa de Cultura. B cos directiu va passar balanç econòmic i esportiu a la present temporada. B president José Ra­

mon Alacid va explicar als socis que el ja exalcalde Joan Aymerich va comprome­tre's a trobar un patrocinador per valor de 4.650.000 pessetes.

CassMklM ét divendres passat va badar

ara espera rebre. De fet, la junta directiva ha fet arribar una carta al nou alcalde, Lluís Recoder, per tal de concertar una entrevista i solucionar aquest afer. José Ra­mon Alacid ha estat molt contun­dent: si no troba ajut de l'Ajunta­ment, "la junta directiva ha decidit presentar la dimissió en bloc".

L'Assemblea també va donar el vistiplau al pressupost global -e l del primer equip i el del futbol base- de la propera temporada. Aquest serà de 22.180.300 pesse­tes, repartit en 15.903.000 pesse­tes del primer equip i 7.399.300 pessetes del futbol base.

També va quedar aprovat l'aug­ment de quota de soci del futbol

base, que passa de 20.000 pesse­tes a 22.000 pessetes, i també el de la quota de soci del primer equip, que costava 12.000 pesse­tes i ara serà de 14.000 pessetes. Els socis també van dir sí a l'a­provació del nou règim social i econòmic, així com també del re­glament intern.

Bona temporada esportiva

El cos directiu també va passar balanç a l'excel·lent temporada esportiva dels equips de l'entitat. Sobretot, va destacar els ascensos de l'infantil "A" i el juvenil "A", i la primera posició a la lliga del prebenjamí "C", el primer lloc a

el Saat Cagat Feta: HWMB HUUNYB

la lliga i a la Copa del prebenjamí "A", i la primera posició a la lliga i segon lloc a la Copa del benjamí "B". D'altra banda, també es va confirmar el descens a Segona Di­visió del cadet "A". Una altra de­cisió important que va prendre l'assemblea és que se signarà un document en què mai cap presi­dent pugui desfer-se del futbol base.

José Ramon Alacid, que el 17 de juliol de 1998 va ser nomenat pre­sident del Sant Cugat Esport, ha fet un bon balanç del seu primer any com a president: "La tempo­rada en general ha estat molt bona. He de dir que en tot moment he estat recolzat per la junta."

Tennis

Corretja torna a les pistes a l'ATP Tour d'Stuttgart

À.L. - Stuttgart / Sant Cuejat -

Àlex Corretja va saldar dimecres amb una victòria el seu retorn a les pistes després d'haver-se retirat en l'últim Campionat d'Espan­ya, a Albacete, a causa d'una rup­tura fibril·lar i també, després, en la primera ronda de l 'ATP de Gstaad. El santeugatenc, cap de sèrie número cinc a l'ATP Tour d'Stuttgart, dotat amb més de 170 milions de pessetes en premis, va superar sense problemes per un doble 6-2 el tennista alemany Reiner Schuettler. Ara, el rival de Corretja serà Albert Costa.

f s cala da

Martín acaba setena a la Copa Espanya

- Luanca / Sant Cugat -

L'escaladora santeugatenca Ber­ta Martín va finalitzar diumenge passat en la setena posició d'un total de divuit participants, en la primera prova de la Copa Espa­nya, que es va celebrar a Luanco (Astúrias). Martín va competir en la categoria femenina i en la mo­dalitat de dificultat. La segona prova d'aquesta competició tindrà lloc el 21 d'agost a Sant Sebastià, i la tercera i última, a Corrales de Buelna (Santander), el 4 de se­tembre. Martín, de 22 anys, va ser l'única competidora catalana present en aquesta prova de la Copa Espanya. La propera ac­tuació de Martín serà aquest cap de setmana a França en una pro­va internacional.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes

LLOGUER D ' A U T O C A R S ^

SarbuS Tel 93 580 67 00 innovacions i el màxim confort.

A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

ELS /CANTONS Divendres, 23 de juliol de 1999 Esports 29

E n t i t a t s

L'oficialització de la coordinadora es farà realitat per fi al setembre Es donarà elvistiplau als estatuts, que seran lliurats a la Generalitat

Després que fa tres mesos es creés la

Coordinadora d'Entitats Esportives de

Sant Cugat, en la trobada de la platafor­

ma de dilluns a la seu de la Penya Blau-

ALEX LÓPKZ

grana de Sant Cugat es van redactar els

estatuts d'aquesta plataforma, que al se­

tembre serà oficicdilmda. En aquesta nova

reunió hi van ser presents onze clubs,

una xifra que només s'havia produït el 3 1

de maig. Ara , la coordinadora, que ja co­

neix el nou regidor d'Esports, Jaume Tu-

bau, espera reunir-se amb Lluís Recoder.

La Coordinadora d'Entitats Es­portives de Sant Cugat serà del tot oficial al s e t e m b r e quan aquesta plataforma doni el vis-tiplau a la redacció dels estatuts i els lliuri a la Generalitat de Ca­talunya. De fet, el contingut dels estatuts es va decidir en la tro­bada de dilluns passat a la seu de la Penya Blaugrana de Sant Cugat, lloc habitual de reunions de la coordinadora. La platafor­ma ha de decidir en un acte de constitució els càrrecs d'aquesta coordinadora, tot i que totes les entitats hi seran representades. A partir del dilluns 6 de setem­bre, data de la propera reunió, tots aquests afers quedaran so­lucionats.

La trobada de dilluns va ser la vuitena d'aquesta Coordinadora d'Entitats Esportives des que es va crear, el passat 3 de maig. Di­lluns, juntament amb la troba­da del passat 31 de maig, va ser la que va reunir més clubs. Les entitats presents van ser el ES Winterthur Sant Cugat, la PB Sant Cugat, PH Sant Cugat, ES Olimpyc de la Floresta, Funda­ció UE Sant Cugat, UE Sant Cu­gat, CV Sant Cugat, FS Mas Ja-

Oesprés de Ires mesos de treball intens, l i coordinadora estarà constituïda oficialment be* aviat FOTO: XAVILARROSA

ner, CR Sant Cugat, CP Sant Cugat i CM Sant Cugat.

La plataforma, a l 'espera

La coordinadora és en l'espera d'entrevistar-se amb l'alcalde Lluís Recoder: "Esperem que al setembre ens puguem entre­

vistar amb l'alcalde i també amb el nou regidor d'Esports. Per a nosaltres és fonamental. Com abans ens puguem reunir molt millor", ha detallat Antoni Pé­rez, membre de la plataforma. La plataforma ja coneix el nom del nou regidor d'Esports, que serà Jaume Tubau. també regi­

dor de Comerç.

Amb tot, Pérez ha insistit que "també volem establir un con­tacte directe amb l'oposició".

Segons la plataforma, ara el principal problema amb què es troben les entitats és el dels ho­raris d'entrenament i de partits dels diversos equips dels clubs.

E s t a d e s

El I Campus Esportiu clou avui amb 500 inscrits

À.L.

El primer Campus de Formació Esportiva finalitza avui a la zona esportiva de Valldoreix. Aquesta iniciativa ha comptat amb l'or­ganització de l'Oficina Munici­pal de l 'Esport per a Tothom (OMET). El campus de forma­ció esportiva ha tingut una par­ticipació d'uns 500 inscrits, re­partits en dos toms: el primer es va allargar del 28 de juny al 9 de juliol, i el segon del 12 al 23 de ju­liol. Aquest servei educatiu-es-portiu ha estat destinat a nens i nenes d'entre 3 i 12 anys, que s'han distribuït en diferents ca­tegories. Els nens i les nenes que han integrat les categories ben­jamí i alcví han pogut triar un dels següents quatre esports: fut-bol-7, bàsquet, handbol i volei­bol, mentre que els més menuts han prac t ica t ac t iv i t a t s po-liesportives.

Les activitats esportives s'han dut a terme a la zona esportiva de Valldoreix, que comprèn el pavelló de Sant Cugat a Valldo­reix, la pista poliesportiva anne­xa, el Ferran i Clua, la piscina municipal de Valldoreix i el camp municipal de futbol de Mira-sol.

Els dos directors d'aquest pri­mer Campus de Formació Es­portiva, Marcel·lí Massafred i Da­vid Lizano, han assegurat que després de l'èxit assolit enguany, l'estiu vinent tornarà a repetir-se aquesta experiència.

H a n d b o l

La UE Sant Cugat fa públic avui si dóna la baixa a cinc jugadors

Aquests l'han sol·licitat per fitxar per altres equips A L .

- Sant Cugat-

Després de la reunió que van mantenir dimarts a la nit la junta directiva de la Unió Esportiva Sant Cugat, encapçalada pel seu president, Enric Tomàs, i el cos tècnic del primer equip de la sec­ció d'handbol, que formen Joan Sancho i Jordi Tomàs, va decidir-se que aquesta tarda la junta di­rectiva de l'entitat santeugatenca es reunirà de forma individual amb els cinc jugadors del primer equip que han sol·licitat la baixa al club. Aquests són: Joan Marc Borrell, Jordi Espanyol, Oscar Palència, Edu Ayo i Esteban Ro­dríguez. Tots ells abandonen la UE Sant Cugat amb l'objectiu de

fitxar per un altre equip, ja sigui per jugar en un mateix equip de la mateixa categoria que els ver-mell-i-negre, en un d'inferior o, fins i tot, en un cas és per jugar a la Divisió d'Honor "B".

En la reunió de dimarts es va de­cidir en quins casos es donarà la baixa i en quins no. Tant la junta directiva del club com el cos tèc­nic de l 'equip d'handbol estan molestos per l'actitud d'alguns d'aquests jugadors, que han sol·li­citat la baixa per poder incorpo­rar-se a altres conjunts, tot i que en el seu moment ja s'havien com­promès amb la UE Sant Cugat.

Cal recordar que dels setze ju­gadors que van iniciar la tempo­rada passada amb el sènior mas­culí, tan sols han confirmat la seva

continuïtat cinc jugadors: el por­ter Pere Antieh, i els jugadors Joan Cinta, Armand Mora, Juan-jo Gonzàlez i Roger Antieh. A banda d'aquests cinc jugadors, n'hi ha hagut altres que deixen la pràctica activa d'aquest esport. Aquests són els porters Ignasi Solà i Xavi Sayós, i els jugadors Xavi Pizarro, Javi Montilla, Edu Ollé i Xavi Rovira.

Un calendari complicat

La UE Sant Cugat ja coneix el calendari de competició que haurà d'afrontar el què serà la segona temporada consecutiva a Primera Nacional. Jordi Tomàs, segon en­trenador de l'equip d'hanbol, ha fet la següent anàlisi: "El calendari

Jaaa Sancho, tècnic de rapip dlundbd de ta U N » Esportiva Sant Caaat FOTI: E4C

és molt complicat, tant pel seu ini­ci com pel seu final. És més, tenim un final de competició molt difí­cil, que si ens hem de jugar la per­manència en les últimes sis jor­nades patirem, serà molt dur." Els vermell-i-negre debutaran a la lli­ga al grup "C" el 3 d'octubre a la pista del Manyanet, equip que enguany ha renunciat a pujar a

Divisió d'Honor, i finalitzarà el 16 d'abril visitant el Bordils. A la pri­mera volta rebran el Tenerife, el Cardedeu, Comercia) de Lami-nados, el València, el Castelló, el Sarrià de Ter i el Bordils, mentre que es desplaçarà a les pistes del Manyanet , el Sant Es teve , el Gavà, el La Roca, el Sant Quirze i el GEiEG.

30 Esports ELS4CANTCÏNS Divendres, 23 de juliol 1999

K à r t i n g

Monserrat guanya la cinquena prova i s'apropa al Fórmula

El pilot local és tercer a la general, i Campos i Cebrian són segons Jordi Monserrat va guanyar dissabte, en

categoria sònior, a Lliçà de VaH, la cin­

quena prova del Campionat Fórmula Ca­

talunya de Karts, que es va dbputar al dr -

ALEX L Ó P E Z - LHçA de Vall / Sant Cinjat-

El pilot santeugatenc Jordi Mon­serrat va imposar-se dissabte, en categoria sènior, en la cinquena prova del (Campionat Eórmula Ca­talunya de Karts, que es va fer en horari nocturn al circuit Kartòdrom (Catalunya, de Lliçà de Vall. Mon­serrat va dominar amb autoritat les dues mànegues de la cursa i va vèncer amb total claredat. Així ha resumit cl pilot local la cinquena prova del Fórmula Ca­talunya: "I ,a valoració de la cur­sa només pot ser positiva. Va anar tot sobre rodes. No esperava vèncer amb tanta claredat." A més, Monserra t recorda que "aquesta \ ictòria ens permet re­tallar bastant les diferències amb els dos primers classificats". Aquest és el seu segon triomf d'enguany al Fórmula.

A la classificació general, el jove pilot santeugatenc continua en­capçalant la tercera posició a quin­ze punts del primer classificat, que és el pilot de Badalona Josep So­bre. I ,a cinquena cursa ha suposat el pas de l'equador del campio­nat. D'aquesta manera, quan fal­ten tan sols tres curses perquè fi­nalitzi aques ta compe t i c ió , Monserrat explica que "penso en

cuit Kartòdrom Catalunya. Aquesta pro­

va, que es va desenvolupar en horari noc­

turn, va privar, d'altra banda, que Oliver

Campos, en categoria cadet, i Marc Ce-

Janü M f i e i i a t » « vèncer dissabte, en categoria sanin; al Fènrala Catahwya FOTO: XAVILANWSA

la victòria final. Si tot va bé, tinc moltes possibilitats de guanyar el Fórmula. Sobretot, és important fer un bon paper al circuit de Sa­ragossa". Aquesta prova, que tindrà lloc a l'octubre, puntuarà més que la resta i quasi amb tota seguretat decidirà el pòdium de les cinc categories que consta el

Fórmula Catalunya de Karts. Després dels problemes mecà­

nics que va patir Monserrat en la quarta prova, sembla que el seu kart finalment ha superat aquests problemes. Jordi Monserrat reco­neix que "em va deixar molt plan­xat i ara em fa una mica de ràbia pensar en aquella cursa perquè

brian, en aleví, se situessin en la prime­ra posició a la general . Quan falten tres curses perquè acabi el Fórmula, tots dos pilots són segons.

podria està molt més amunt a la classificació general". Malgrat l'ad­versitat, el pilot santeugatenc de­talla que "aquesta victòria m'ha donat molta moral i ganes per afrontar amb força l'últim tram del campionat".

Aquest pilot local encara no ha decidit si el 9 i 10 d'octubre par­ticiparà en la segona prova del Campionat d'Espanya que s'ha de disputar a Móra d'Ebre.

Campos i Cebrian, segons

Tant Oliver Campos, en catego­ria cadet, com Marc Cebrian, en aleví, continuen segons a la ge­neral en no guanyar aquesta cin­quena cursa. Campos ha perdut el liderat, que ara sosté Alfredo Saldón, de Vallromanes. Aquest que va vèncer dissabte suma dos punts i mig més que Campos. Per la seva banda, Cebrian va acabar en segon lloc i ara és a nou punts i mig del barceloní Aitor Martí­nez, líder a la general. Martínez va guanyar la cursa.

Els també santeugatencs Daniel Campos, en cadet, i David Ce­brian, en aleví, ocupen la quarta i sisena posició a la general en ser tercer i quart a la cursa.

La propera prova del F"órmula serà el 19 de setembre a Lliçà.

H o q u e i h e r b a

estatal convoca Luci López per

disputar l'europeu a l'agost

La jugadora del primer equip fe­mení d'hoquei herba del Júnior, Luci López, ha estat convocada pel seleccionador estatal Marc Lammers per prendre part a l'a­gost en la cinquena edició de la Copa d ' E u r o p a de Nac ions . Aquesta competició tindrà lloc a Colònia (Alemanya) del IS al 29 d'agost. D'aquesta manera, Ló­pez integra una de Ics divuit pla­ces que configuren la llista ja definitiva amb vista a disputar l 'europeu.

Pel que fa a l'equip masculí, el fins ara jugador del primer equip Christian Wein ja ha fet públic que la temporada vinent no for­marà part del Júnior. Wein ha de­cidit fitxar pel Reial ( auh de Polo

de Barcelona la propera tempora­da. Kl fet que el Júnior hagi per­dut la categoria de Divisió d'Ho­nor i hagi de jugar la temporada 1999/2000 a Primera Divisió ha influït miilr en la seva decisió final. Wein, que es jugador internacional amb la selecció d'Alemanya, ha de jugar en algun conjunt de la màxima categoria per tal de po­der defensar la samarreta del seu país. L'exjugador santeugatenc podria tornar al Júnior si finalment aquest equip aconsegueix l'ascens de categoria.

D'altra banda, el imu responsa­ble tècnic del primer equip mas­culí del Júnior, Marcos Palau-Ri-bes, continua treballant en la confecció de la plantilla per a la propera temporada, que podria tancar-se aviat. / A.L. Christian Wein ha fet públic que no continua al Júnior i que fitxa n.! RC Ps,. , " • ! . » !

Hoquei patins

El Patí Hoquei militarà al grup "A" de Primera

A.L .

- Sant Cugat -

El sènior del Patí Hoquei Club Sant Cugat, que la propera tem­porada debutarà a Primera Cata­lana, ha estat enquadrat al grup "A" d 'aques ta categoria. Els equips que configuraran aquest grup són els següents: CH June­da, CP Vilanova, Hospitalet CH. CP Pla Santa Maria, CP Calafell. Casal l'Espluga, CE Vendrell, CH Mollerussa, CH Vila-Seca, UE Sant Andreu, CP Vilafranca, CE Cornellà, CP Monjos, Reus De­portin, HC Sant Just i Patí Ho­quei Club Sant Cugat.

Finalment, la junta directiva de l'entitat santeugatenca ha decidit no formar un segon equip sènior que hagués jugat a Segona Cata­lana. Amb tot, tan sols dos juga­dors que la temporada anterior van militar al sènior "A" han es­tat inclosos al conjunt que diri­geix Lluís Sànche/.. Aquests han estat Dani Antón i Ricard Benito. El PH Sant Cugat iniciarà la pre-temporada la primera setmana de setembre.

Tennis de taula

Avui clou amb èxit l'Escola d'Estiu

- Sant Cugat -

Un total de 24 inscrits han par­ticipat en una nova edició de l'Escola d'F'stiu de tennis taula, organitzada per la secció de ten­nis taula de la l "nio Esportiva Sant Cugat. Aquests cursos, que van iniciar-se el 5 de juliol i fi­nalitzen avui, tenen com a prin­cipal objectiu l'ensenyament d'a­quest esport als més petits que fins ara el desconeixien. Les clas­ses han estat impartides al pave­lló municipal de Sant Cugat per dos jugadors que integren el pri­mer equip de la secció que juga a la categoria de preferent: Enric Bosch i Josep Antón. Les clas­ses s'han fet tots els dies labora­bles. Segons el nivell dels ins­crits, han estat enquadrats en dos grups diferents. A l'Hlscola d'Es­tiu hi han pres part joves juga­dors d'entre 7 i 15 anys.

Aquest cap de setmana, nou ju­gadors de la secció participen a Sant Andreu en el VI Torneig Obert de Tennis de Faula, me­morial Enric Minguillón. Aquest campionat està organitzat pel Ca­sal Catòlic de Sant Andreu. /A.L.

ELS/CANTONS Divendres, _>? de juliolde 1999 31

i

f) * ** f 9*Ç

í *

f fa 1*5

* > i a

K l i

) , I.

Plaça Dr. Galtes, 2 Tel. 93 590 10 24 Sant Cugat del Vallès

\ # í "

>S!

H

í&rcauins alçats i articles de pell

#€rcauins C. Major, I 2

Tel. 93 674 01 09

C. Santa Mana, 18

Tel. 93 589 31 93

Jiome - LDona Celler Centre

Rambla del Celler. 99. local3 0&190 (Sant Cugat Jel Vallès

% 93 590 62 31

ju l io l queda't a Sant Cugat.

Serà on trobaràs els millors preus i el millor tracte.

c E N T P E u

. N í P fc Li • •

C. Major , i n

Tel . 93 6 75 59 OH

P« V REBAIXES TALLES QRANS

Models exclusius, roba dinàmica i còmoda,cotilleria,

|L banyadors a partir de la talla 46

VALLDOREIX, 28 • Tel. 93 589 72 32

\ # ' < « * ,

Especial ju l io l 30% d te.

Campmany ( Vf<,ir1 xeix 16 - [ >,' 9 Í 6 1 r ,<

w.*N/

32 Esports ELS /CAIVrONS Divendres, 23 de juliol 1999

Futbol

El La Farga debutarà a la lliga al camp del Maurina Egara Isidre Jarque: "Uobjectiu serà mantenir-se a Segona Regional"

ALEX LÓPEZ

El Club Esportiu La Farga de­butarà el 12 de setembre al cam­pionat de lliga del grup cinquè de Segona Regional al camp del Maurina Egara en la que serà la se­tena temporada consecutiva del conjunt santcugatenc a Segona Regional. La temporada passada, el Maurina Egara va finalitzar la seva actuació a la competició ocu­pant la quinzena posició d'un to­tal de divuit equips. Per la seva banda, el La Farga acabarà la com­petició el 28 de maig al camp del Castellar.

Respecte a la temporada ante­rior, el segon conjunt local sènior

que ocupa la categoria més alta de futbol després del Sant Cugat Esport, de Primera Catalana, s'haurà d'enfrontar a cinc nous equips: L'Escola de Futbol Cer­danyola, el Ripollet, el Castellar, el La Romànica i el Joan XXIII.

En la primera volta, el La Farga rebrà al camp municipal de Mira-sol els següents equips: EF Cer­danyola, La Planada, Tibidabo, Joan XXIII, Mil·lenari, La Romà­nica, Barberà, Caldes de Montbui i Castellar. Per contra, s'haurà de desplaçar als terrenys de joc dels següents conjunts: Maurina Ega­ra, Llano de Sabadell, Joventut 25 de Setembre, Ripollet, San Pe­dró Lumen, Sabadell, Badia i Can Rull Rómulo. Així, el Club Es­

portiu La Farga haurà de com­pletar un total de 34 jornades de joc. Isidre Jarque, vicepresident del La Farga, ha declarat que, al seu entendre, "el nivell de com­petició de Segona Regional al Vallès és el més fort de totes les segones regionals de la comarca de Barcelona". Respecte als equips que competiran contra el conjunt que dirigeix Antoni Ba-rrachina, director del conjunt per vintiuena temporada consecuti­va, Jarque detalla que "la dificul­tat del calendari és la mateixa que en la temporada anterior". Se­gons Isidre Jarque, els equips fa­vorits per lluitar per l'ascens són el Barberà, el Castellar, el Joan XXIII, el Sabadell, el Caldes de

Montbui i el Can Rull Rómulo. L'objectiu del La Farga amb vis­

ta a la propera temporada és el de "mantenir la categoria", tot i que reconeix que l'equip serà "més jove i més competitiu". L'equip local iniciarà la pretemporada l'úl­tima setmana d'agost amb la in­corporació d'un nou jugador que ja havia jugat a les seves files. Es tracta de Joel Puig. D'altra ban­da, al setembre es podria incor­porar algun altre jugador, mentre que tampoc no es descarta que hi hagi baixes. Aquest conjunt no té la intenció de jugar cap partit amis­tós abans de començar la lliga. La temporada passada va finalitzar la lliga en vuitè lloc d'un total de di­vuit equips.

A t l e t i s m e

La Carn i» teta Majar va aalagar 71

L'atleta Josué Gutiérrez s'imposa en la Cursa de

Festa Major de la Floresta

L'atleta Josué Gutiérrez va re­validar diumenge el títol assolit en la darrera edició en imposar-se en la XII Cursa de Festa Ma­jor, emmarcada dins el programa de la Festa Major de la Floresta. Gutiérrez va completar el recor­regut de quatre quilòmetres i mig en un temps de 14 minuts i 24 se­gons. La resta de guanyadors de les diverses categories establertes van ser els següents: aleví mas­culí, Israel Espejo; aleví femení, Alba Corredera; infantil masculí, Bernat Navarro; juvenil masculí, Pere Franquet; sènior masculí, Brígido Aranda; sènior femení, Mercè Pérez; veterans masculí, José Miguel Canovas; i sènior fe­mení, Bibiana Pedemonte. El ju­venil Pere Franquet va arribar en segona posició per darrere de Jo­

sué Gutiérrez i va marcar un re­gistre de 14 minuts i 28 segons. La primera dona que va creuar la línia d'arribada va ser Mercè Pé­rez, amb una marca de 17 minuts i 38 segons. El primer atleta lo­cal va ser Carles Gorgas, que va ser cinquè a la general, amb un temps de 14 minuts i 46 segons. Respecte a l'última edició, els atletes que han repetit títol en­guany han estat Brígido Aranda, Bibiana Pedemonte i José Mi­guel Cinovas.

En aquesta prova hi van partici­par 79 atletes, xifra que supera la de l'any passat. La cursa va des­envolupar-se pels principals car­rers de la Floresta. L'organització va lliurar trofeus al guanyador ab­solut, als tres primers classificats de cada categoria, al primer cor­redor local i als dos adetes més jo­ves de la cursa. /À.L.

Tennis

Us M1Ï Ham de tomb M Sal M l vaa aplaiar 72 FITO:

L'equip capitanejat per Salvador J iménez guanya les 12 Hores del Se t Ball

L'equip vermell, capitanejat per Salvador Jiménez, va proclamar-se diumenge vencedor de la tercera edició de les 12 hores de tennis ininterrompudes que va organit­zar el Set Ball Tennis a les seves instal·lacions. Aquest conjunt va imposar-se als altres tres grups, amb un total de 259 punts. El se­gon classificat va ser l'equip blau, amb 233 punts; tercer, el negre, amb 230, i, finalment, quan, el verd, amb 229. A banda de la com­petició en dobles de tennis, aques­ta prova també puntuava dues ac­tivitats més: dominó i una gimcana muntada al club. Aques­ta jornada, que va començar dis­sabte a les vuit del vespre i va fi­nalitzar diumenge a les vuit del matí amb el lliurament de premis als guanyadors, va reunir 72 par­

ticipants. Cada equip estava in­tegrat per divuit jugadors. Els components del conjunt

campió d'aquesta edició han estat els següents: Jordi Gratti - Miquel Àngel Rovira; Andrés Nafria -Luís Fernàndez; Manuel Linares - Salva Jiménez, Alex Silva -Felip Rivera; Santi Costa - Josep Miró; José Luis Ruiz - Laudi Macià; Olga Díaz - Sílvia Díaz; Carolina la Valle - Isaac Pellicer; i Alfoso Rodríguez - Neil Howroyd. Aquests divuit guanyadors van endur-se un trofeu que els va lliu­rar l'organització.

D'altra banda, les instal·lacions del Set Ball Tennis acullen des de diumenge i fins a l'I d'agost una prova del Circuit Català Ju­venil de Tennis, en categoria ale­ví masculí i femení i infantil mas­culí i femení. Hi participaran un total de 228 tennistes. /À.L.

Futbol sala

El Winterthur es queda sense els dos porters

À.L.

Els fins ara dos porters del Fut­bol Sala Winterthur Sant Cugat, José Luis López i Josep Zapater, han fet públic aquesta setmana que no continuen vinculats a l'en­titat D'aquesta manera, aquests dos jugadors s'afegeixen a la llis­ta de baixes del Winterthur que en el seu moment ja van en­capçalar Eduard Mayral "Dodó", TonoCadevall i Pep Pinell. Des­prés de la marxa de López i Za­pater, ara l'entrenador-jugador del Winterthur, Jaume Estrada, tre­balla en la incorporació de com a mínim un porter. El tècnic ja ha mantingut converes amb un, i fa un parell de setmanes que un por­ter del FS Ripollet està a prova al conjunt vermell-i-negre.

D'altra banda, només queda per concretar la continuïtat de Sergi Martínez i Xavi Batet. Martínez encara no ha decidit, per motius professionals, si podrà seguir al primer equip, mentre que Batet iniciarà la pretemporada amb el Winterthur, malgrat que Jaume Estrada ja li ha comunicat que en principi no compta amb ell per a la propera temporada. En un prin­cipi, Estrada tancarà la plantilla amb la incorporació d'un o dos porters. Els entrenaments van fi­nalitzar ahir. La pretemporada co­mençarà la primera setmana de setembre.

La junta directiva del FS Sant Cugat s'ha de reunir aviat amb Estrada per decidir diversos afers, com ara qui serà el nou entrena­dor de l'equip juvenil i el segon tècnic del primer equip.

Futbol sala

Demà arrenca el torneig del FS Mas Janer

El FS Mas Janer organitza aquest cap de setmana les IV 24 Hores de Futbol Sala Masculí, que tindran lloc a la pista muni­cipal de Mas Janer. El torneig co­mençarà dissabte a les sis de la tarda i finalitzarà diumenge a les cinc de la tarda, moment en què es jugarà la final. Al torneig hi par­ticipen deu equips, dels quals vuit són equips locals. Aquests són: Písala, Los Mandrake, Miraka, Granja La Sort, UD Mira-sol, De-portivo La Floresta, El Informal i CD Mas Janer. /À.L.

ELS4CANTONS

Espectacles

Divendres, 23 de juliol tie 1999 33

Cinema

IM màgia del cinema no seria possible sense l'esforç de molta geni anònima que treballa tot el dia FOTO: X. IARRÒSA Ventura Pons ja havia rodat anys enrere a Sant Cugat FOTO: XAVILARROSA.

Cinema a tot parc Ventura Pons filma la seva propera pel·lícula al parc Central de Sant Cugat

De nit, però sense traïdoria, el di­rector Ventura Pons ha estat filmant part de la seva nova pel·lícula, Mo­rir o no, al parc Central de Sant Cu­gat. El que per a la majoria de la po­blació ha estat un secret, per als

veïns del barri ha estat el millor pro­grama de televisió de tota la setma­na. En la fresca de la nit, equip de fil­mació i veïns han conviscut amb l'únic intercanvi del crit de "Silen­ci", abans de rodar. A Sant Cugat hi

han filmat un accident de trànsit, amb mort inclosa, i alguna escena d'intriga policíaca. Darrere la cla-queta i convertida en agent de la llei, l'actriu Mercè Pons era l'objectiu de totes les mirades del públic. Men­

trestant, tot eren canvis d'elements, noves posicions de llum, collar i des-collar cargols i comunicacions de walkfe-talkie per posar-ho tot a punt. Aleshores, en el segon pis, un home es treia la jaqueta...

RUTH CASALS

- Sant Cugat -

Una família veia com un des­conegut entrava al seu jardí, n'encenia els llums, obria la porta de casa amb les claus i després de pujar al segon pis i encendre el llum, es treia la jaqueta. I ho veia des del car­rer, situada darrere el llarg micròfon pelut que seguia aquest personatge anònim de Morir o tio, la pel·lícula dirigi­da per Ventura Pons. Com aquesta, altres escenes

van tenir Sant Cugat, i més concretament els carrers del parc Centra l , com a plató.

"Aquí filmem quan els poli­cies passen per davant d'una casa i veuen alguna cosa sos­pitosa. La policia protagonis­ta és Mercè Pons, que és una d'aquestes persones que els agrada ser policies i tenen ga­nes de capturar dolents i sos­pitosos que veuen per tot arreu", va dir a E L S 4 CAN­TONS Ventura Pons. Morir o no estarà dividida en

dues parts. "En la primera part hi ha set accions separades que van enrere en el temps i en què cadascun dels perso­natges acaba morint. En la se­gona, es tracta la segona opor­tunitat que el destí pot donar

a la vida. Comença amb l'últi­ma història de l'altra part i se­gueix endavant per les altres set, però ningú no es mor i tots

Ventura Pons: "Vaig dir, anem a Sant

Cugat, que segur que hi trobarem el que

busquem "

acaben tenint alguna relació entre ells", explicava Pons, que ha realitzat el guió de la pel·lícula a partir de l'obra de

teatre de Sergi Belbel Morir un instant abans de morir. Morir o no és una producció

d'Els Films de la Rambla S.A. (Ventura Pons) que, segons el pla de treball, s'estrenarà al gener de l'any 2000. "Podria ser la primera pel·lícula cata­lana del segle", comentava el director. En la part de la pel·lícula que

s'ha filmat a Sant Cugat hi han participat els actors Mercè Pons, Francesc Albiol i Roger Coma. A la resta de capítols de Morir o no, hi intervenen Lluís Homar, Carme Elías, Marc Martínez, Anna Azcona, Viqui Pena, Amparo Moreno,

Mingo Ràfols, Anna Lizaran, Francesc Orella i Sergi López, com a protagonistes.

"Vaig triar aquesta avinguda perquè m'anava molt bé per filmar. A més, és molt maco i sempre m'he senti t molt a gust fent coses a Sant Cugat, ja que a Barcelona es fan molts rodatges i la gent ja n 'està t ipa" , va apuntar Ventura Pons. "Vaig dir, 'anem a Sant Cugat, que allà segur que tro­bem el que busquem'. I fins i tot ha estat millor, perquè jo recordava uns altres carrers, però quan vaig veure el parc Central vaig pensar que era ideal."

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas wmiv Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a , d e C e r d a n y o l a , s / n - Q 8 1 9 Q Sant C u g a t d e l Val lés - (Barcelona)

34 Cultura ELS í CAIYTONS Divendres, 23 de juliol de 1999

T e l e v i s i ó

Emma Vilarasau i Ramon Madaula a la primera sèrie policíaca de TV3 Al setembre es rodarà 'Crims", que s'emetrà Pany 2000

Yilara\íiu feiei do\ anys que coneixia el projecte. FOTO: FAS 4 CANTONS

R U T H CASALS

- Saat Cagat -

El proper mes de se t embre començarà el rodatge de la pri­mera sèrie d'intriga policíaca produïda per TV3 , Crims. Set­manalment , els actors santcu-gatencs E m m a Vilarasau i Ra­mon Madaula apareixeran a la petita pantalla per resoldre un in t r igan t cr im com a Olga i Cesc, detect ius privats. Fran­cesc Garr ido, Albert Pé rez i Juli Mira comple ten l ' equ ip de personatges principals.

Crims s 'estrenarà al mes de gener de l'any 2000 i s 'emetrà un cop a la setmana, amb una

estructura tancada de : assas­sinat, investigació i cas resolt. De moment, s'ha escrit el guió per a tretze capítols. El direc-

Els santcugatencs Ramon Madaula i Emma Vilarasau seran Olga i Cesc,

dos detectius privats

tor de la p roducc ió és Jordi Frades, que treballa sobre el guió original de Jaume Cabré i Manel Bonany.

"Serà una sèrie de nit, bàsi­cament" , ha explicat Vilarasau a ELS 4 CANTONS. "No té una factura mol t real is ta , no re­p r e s e n t a cap c i u t a t ni c a p temps concret, tot i que està rodada en la Barcelona dels nostres dies."

El pro jec te de Crims corria per T V 3 des de feia dos anys, però és una producció cara i completa que no ha pogut fer-se realitat fins ara. "Costa molt fer u n a s è r i e d ' i n t r i g a . E n aquesta, els casos són bastant espectaculars. És una cosa es­pecial i diferent i em fa molta il·lusió", assegura l'actriu sant­cugatenca.

L i t e r a t u r a

Sant Cugat demostra que els contes, a la fresca, són

més bons

R.C.Z. - Sant Cugat -

Servits a la fresca, si us plau. I al pati de la biblioteca del Cen­tre Cultural. Això és el que van demanar prop de vuitanta sant­cugatencs i santeugatenques di­jous passat a les nou del vespre. F.ren els components del públic ilels "Contes a la fresca", orga­nitzats per la biblioteca, en què es van poder degus tar molts contes exòtics.

" l ' n conte és un món narratiu petit, però intens, a través del qual descobrim allò que algú ha anomenat el cordial batec de l'au­tor. És un instant vital, un tros de vida...", deia Isidor Cònsul

des del programa de l'activitat. I precisament es relataren tros­sos de vides de personatges molt diferents: d'un rei àrab, del sol, de la nit, de La Potroca. de gi­tanos, d'un pintor i un príncep xinès.

"Ha quedat molt rodó", va dir la responsable de l 'activitat, Pepa Forn, bibliotecària del cen­tre. "Hem superat les expecta­tives i ha estat tot un èxit. És evident que hi ha un públic re­ceptiu amb ganes que se li ofe­reixin coses", va afegir.

Marina i Dinora van obrir el foc i van escalfar l'ambient amb un conte eròtic sobre les aven­tures d'un rei àrab per mante­nir la passió de les relacions amb

Al jardí de la biblioteca es van sentir contes de procedència molt diversa. FOTO: XAVl LARROSA

la seva dona. A continuació, la Ho va explicar un conte veneçolà colombiana Adriana Albarracín, sobre la creació de la nit i un de totalment caracteritzada com a típic canari titulat La Potroca,

amb Villablanca com a perso­natge. Sebastià Porras i el guitar­rista Manuel Cortés van ser la fes-

inca peruana, va explicar una llegenda sobre la creació de plu­ja. En tercer lloc, Matilde Coe-

ta major del vespre, amb veritats i mentides de la cultura gitana. Per acabar, la santcugatenca Car­me Serret va brodar l'acte amb un filosòfica història xinesa de final alliçonador.

Fincas „ Sant Cugat*

Administración de fincas A.PJ.

COMPRAS VENTAS ALQUILERES VALORACKDNES ASESORAMIENTO

Doctor Murillo, 14 Tel. 93 674 08 97

C r í t i c a de c i n e

Notting Hill Pel·lícula: Notting Hill Actors: Julià Roberts i Hugh Orant Director: Roger Michelt Durada: 121 minuts

Llarga i avorrida. Aquesta és la va­loració concisa de Notting Hill, una comèdia que, més que un conte de fades de príncep/princesa blau/va, en aquest cas el somni de conèixer la teva estrella preferida i poder te­nir un cara a cara amb ella, sembla el deliri romàntic d'una adolescent. Com a Quatre bodes i un funeral, una galeria de personatges secundaris

apareixen per vestir una trama mí­nima de "noi coneix noia - noi perd noia - noi troba noia". Com a Qua­tre bodes i un funeral, el protagonista, William Thackcr (Hugh Grant), té una germana pèl-roja, lletja i simpà­tica. També hi ha l'amic solitari i desmanyotat. Ara bé, el paral·lelis­me provoca una comparació en què Notting Hill perd per un marge am­pli; personatges, actors i diàlegs te­nen els seus bons moments, però queden lluny de la força i excel·lèn­cia dels seus precedents. En el cas dels personatges-actors de Quatre

bodes i un funeral, aquests robaven als protagonistes molts dels millors mo­ments de la funció. Notting Hill es fa realment lenta

quan se centra en la relació entre Anna Scott Qulia Roberts) i William, i l'interès decau en diversos passat­ges. Part del problema és que el di­rector, Michell, ha exagerat la quan­titat de plans i angles dedicats a mimar la Roberts -i alguns Hugh Grant, però sense exagerar tant-; per altra banda, els esdeveniments realment importants són pocs. Hi ha uns 30 minuts bons al comença­ment, després dels crèdits, amb una menció especial a la seqüència de la roda de premsa que ofereix Anna Scott i a la qual és convidat William. Aquest és l'únic moment en què es

crea una situació amb una dinàmi­ca de comèdia irreprotxable. Ben avançada la segona meitat, la pel·lí­cula fe una remuntada, amb una cor­recta seqüència, tècnicament sobre­tot, en el parc.

Unes quantes retallades generals, més vivacitat i una reducció de la història de "pobre nena famosa", que sembla una reivindicació personal de la Roberts, haurien afavorit Not­ting Hill. Per més que el problema central és que s'han cuidat més les imatges dels protagonistes que no pas el guió, per a satisfacció dels fans dels actors i decepció de la res­ta de mortals, que volen alguna cosa més en una comèdia romàntica que una col·lecció de fotogrames més propis d'una revista del cor.

E L S ÍQVIVIX^© Divendres, 23 de juliol de 1999 Cultura 35

C a n t

El Cor de Nenes de Princeton (EUA) omple el claustre

R.C.Z. - Sant Cugat -

Un quantitat inquieta de més de quaranta adolescents amb pantalons curts i un polo a con­junt formiguejaven dimarts al vespre entre les arcades del claustre del mo­nestir. Amb el vermell del sol a la cara, cuetes, trenes, monyos i majoritàriament rosses, les inte­grants del Cor de Nenes de Prin­ceton (New Jer- . sey) van realitzar a Sant Cugat el seu penúltim concert europeu.

El recital va començar amb el clàssic de Purcell Sound the trum-pet i va continuar amb la peça catalana que ja van cantar diu­menge passat al Festival Inter-

El cor ha cantat en altres viatges a

Europa, a Gran Bretanya i al Vaticà

de Roma

nacional de Cant Coral a Can-tonigròs, NigraSum, de Pau Ca­sals. En tercer lloc, va arribar la cançó hongaresa Vi//o, que tam­bé va formar part del repertori de les corals infantils a Canto-nigròs.

En una de les ales del claustre del monestir, mentre el sol de la tarda ja bai­xava la intensi­tat sobre el campanar, les veus de les ado­lescents nord-americanes van delectar les prop de dues-

centes persones que van assistir com a públic al concert. Alguns, pares devots, filmaren el recital per completar el vídeo que han nodrit durant dotze dies de con­certs al vell continent. Dotze dies, per cert, no exempts d'in-

El Cor de Nenes de Princeton va néixer fa deu anys gràcies a Janet Westrici FOTO: XAVILARROSA

cidències, com una passa de va­ricel·la entre algunes de les noies, durant l'estada a França. El concert es va repartir en

dues parts. En la primera, a part de les peces clàssiques, les noies van entonar cançons de tot el món, com una polca francesa, una cançó japonesa i una tona­

da popular mexicana. A la se­gona part, la terra de naixença va prendre protagonisme i el cor va cantar alguns espirituals ne­gres, temes de música folk nord-americans i d'altres clàssics con­temporanis, com Route 66, Can 't Help loving that Man o And so it goes, de Billy Joel.

L'endemà van cantar a Santa Maria del Pi, a Barcelona, dar­rer concert de la seva gira d'a­quest estiu. "Ara ja, diríem que la meitat estan enyorades i volen tor­nar a casa i a l'altra meitat els agra­daria quedar-se encara uns dies més", va explicar la directora i cre­adora del cor, Janet Westrick.

Cant

El Cor Infantil es

classifica en el Festival

de Cantonigròs R.C.Z.

El Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat va quedar classificat aquest diumenge en la quarta posició de la categoria infantil del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs. En el certamen, només els qua­tre grups més votats pel jurat obtenen premi. Per davant dels de Sant Cugat, _

van quedar ciassi- El jet de serfinalistes a ficats, en primer Cantonigròs ha animat

el Cor Infantil a

"Estem entusiasmats. Ara ens reconeixen el valor en l'àmbit na­cional, perquè, de fet, em penso que ens coneixen més a Noruega que aquf\ deia el director de la coral, Martí Marí, després del con­curs.

El Fesdval Internacional de Mú­sica Coral de Cantonigròs (Oso­na) se celebra des de fa disset anys en aquest espai de la localitat de l'Esquirol. Enguany, hi van par­

ticipar 2.800

lloc, el Cor de Rà­dio i Televisió de Sant Petersburg; prepamr.Se fier repetir en segon lloc, una .,

I any vinent coral de Moldàvia i, en tercera posi­ció, un cor d'Hon­gria.

El grup de Sant Cugat va parti­cipar en aquesta trobada interna­cional amb 52 dels seus més de seixanta membres, la majoria nenes d'entre deu i setze anys. Molt emocionats, els components del Cor Infantil van rebre la pla­ca commemorativa i la felicitació de diversos directors d'altres cors participants.

cantants de to­tes les edats i països de tot el món. Paral·lela­ment al concurs de cant, se cele­bra un festival de danses folklòriques.

"El millor d'a­quest festival és l'atractiu humà. Els residents s'obren al certa­men. Nosaltres vam assajar, abans de cantar, en una cansa­laderia", explica Marí. L'èxit d'aquesta experiència

ha animat els de Sant Cugat, que ja pensen en el gran con­curs de Tolosa, al novembre de l'any 2000.

L i r i c

Mira-sol es vestirà d'òpera aquesta

nit amb 'Rita (o el marit apallissat)9

La protagonitza la presidenta de FAssociació de Veïns

R.C.Z.

El Casal Cultural de Mira-sol oferirà l'art del bel canto aques­ta nit a tots els santcugatencs. Amb Rita (o el marit apallissat), de Gaetano Donizetti, la presi­denta de l'Associació de Veïns, Marta Muiïoz, debutarà davant els companys de barri.

La representació començarà a les deu, i en paraules de Mu­iïoz "tenim molt d'interès que vinguin nens i nenes, ja que és una bona ocasió perquè pu­guin tenir accés a la música". Aquesta versió de Rita, una òpera bufa, dura poc més d'u­na hora i s'ha representat so­bre l'escenari de La Casa dels Músics de Gràcia durant els mesos de juny i juliol, on ha tingut molt d'èxit.

El director escènic de l'obra és el televisiu Roger Alier, i els intèrprets són, a més de Marta Munoz en el paper de Rita, Ricard Alonso, Alex San-martí i Enric Martínez, amb l'acompanyament al piano de Lluís d'Arquer.

Lòpera ha estafa La Casa dels Músics durant els mesos de juny i juliol E: CEDIDA

) s [ ( i o i \ i \ | ) \

Li 11 vi Fafric acio pròpia

36 Cultura ELS /CAIVroi>S Divendres, .'3 de juliol de 1M9

Música

Els alumnes de Lopategui clouen demà el 28è Curs de Guitarra Un estiu més, el claustre del Reial Monestir de Sant Cugat s'ha

convertit en l'escenari dels concerts d'inauguració i cloenda del 28è Curs Internacional de Guitarra José Uns Lopategui. Un marc in­comparable amb acústica de luxe, per a actuacions de gran nivell i qualitat artística com la que dissabte a la nit van oferir el duo de guitarres Acroama. Demà, després d'una setmana de classes, els quinze alumnes del Curs tocaran l'última nota sota l'atenta mira­da del seu mestre, José Luis Lopategui.

AI. ÍCIA.D.BI j

- Sant Cugat -Kls quin/e participants del 28è

Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopategui seran demà els protagonistes del concert de cloenda que se ce­lebrarà demà a Ics deu de la nit al claustre del mones­tir.

D u r a n t una set­mana , els q u i n z e a l u m n e s v i n g u t s d 'a lgunes provín­cies de la Penínsu­la i de tots els ra­cons del m ó n , des de la mediterrània, Grècia, al Mèxic de l'altre costat de l'Atlàntic, han rebut els ensenyaments pràctics i teòrics, individuals i en grup,

del mestre de la guiarra clàssica José Luis Lopategui.

"Estic impressionat per l'alt ni­vell dels alumnes", exclamava el pare del curs dissabte passat en el concert inaugural.

Segons va ex­plicar Lopa­tegui , molts dels part ici­p a n t s d ' e n ­g u a n y són concertistes i repetidors d 'a l t res edi­cions del seu Curs Interna­

cional de Guitarra. Les parets del Centre Borja s'­

han convertit durant una set­mana en els silenciosos testi­monis de les instruccions que

EI duet de Lleó Acroama va ser l'encarregat de donar la nota de sortida a aquest 28è curs de guitarra F: E. FA RIN) 'ES

El duo Acroama va inaugurar el Curs dissabte amb un

programa insòlit per a dues guitarres

Lopategui donava als seus gui­tarristes.

"Encara que les classes són in­dividuals, sempre assisteixen tots els participants per apren­dre del treball dels seus com­panys", afirma Lopategui.

A més de les classes particu­lars, els alumnes també han par­ticipat als vespres en treballs de grup de música de cambra fora de l'horari normal de les classes.

Un bon exemple de compene­tració i bona comunicació entre guitarristes és el que van rebre

dissabte de mans del duo de gui­tarres Acroama en el concert d'i-

José Luis Lopategui: "Estic impressionat

per l'alt nivell dels alumnes

d'aquest curs"

nauguracio. En la seva primera visita a Bar­

celona, els l leonesos Danie l Sanz i Sergio Meneghcllo van interpretar peces d'autors com Manuel Castillo, Federico Mo­reno Torroba, Joaquin Turina o Carles Guinovart , "en un re­pertori magnífic, insòlit i poc usual del que normalment to­quen els duets de guitarra", as­segura Lopategui.

Més d'una cinquantena de per­sones van gaudir d'aquest reci­tal, première del que serà el pro­per C D d ' a q u e s t g r u p , q u e sortirà a la venda per Nadal.

Música

Els santeugatencs Kaos Syndrome editen el seu primer disc compacte

El membres del grup voldrien poder actuar més a la ciutat

ANNA BORAU

Cinc cançons en anglès, castellà i català. Mil còpies i un preu molt assequible amb un so que quali­fiquen com "d'estil propi, me/a/ però sempre obert a altres in­fluències".

Així defineixen el seu primer disc compacte els membres del grup santeugatenc Kaos Syndro­me, format pels germans Joan Pere, Oriol i Txesc Planells i Fran­cesc Muno/..

"Ens vam decidir a enregistrar-lo", explica Txesc, "perquè quan vas a parlar amb algú per concer­tar una actuació et fan més cas que si vas només amb la maqueta." I és que, després de molts anys to­cant junts, i havent realitzat molts concerts, els Kaos Syndrome van decidir dedicar-s'hi de ple. "Som conscients", argumenta Oriol, "que és molt difícil, per això vo­lem anar de mica en mica", "de moment", continua Joan Pere, "som com formigues que van avançant i ho tenim com un hobby,

C r í t i c a d ' a r t

El comiat

TATIANA BLANOIIÉ

E/s KÍIOS Syndrome asseguren quee/CD els ha suposat un gran canvi F: CEDIDA

ara molt més seriós." Inscrits a les borses de grups de

Sant Cugat (a l'Espai Jove) i de Barcelona (Iterrock), els joves mú­sics (tots quatre amb edats com­preses entre els 19 i els 23 anys) es lamenten que l'aspecte musical a la ciutat no sigui "molt més ac­tiu". "De fet", expliquen, "tenim

més possibilitats de tocar a sales de Barcelona que aquí. "

De moment, després d'un any editant aquest primer treball (amb la col·laboració tècnica de Xavi Navarro, Quim Benavent i Agus­tí Mas), els Kaos Syndrome es­peraran al mes de setembre per començar la seva promoció.

Bé, un cop més m'he d'a­comiadar de tots vosaltres, ha arribat l 'època de l'any en què podem gaudir de les diferents opcions culturals que ens ofereix la ciutat de Barcelona. Penso que és in­teressant que ens enriquim al m à x i m pe r p o d e r co ­mençar a reforçar els nos­t res f o n a m e n t s a r t í s t i c s , amb vista a la t emporada que ve, que segur que serà encara millor que la que ja ha passat.

Cal reforçar cl que es tem adquir in t , gràcies al cada vegada més ampli ventall artístic de la nostra ciutat, Sant Cugat.

T a m b é m'agradar ia q u e per a l'any vinent, totes les galeries i espais cul turals de Sant Cugat es posessin d'acord per aconseguir fer una explosió de creativitat, que tots els galeristes sor­tissin al carrer, deixant de banda les diferents tendèn­cies de cada una d'elles, i s 'organitzés un espectacle

cultural màxim. M'agradar ia q u e s 'orga­

nitzessin més taules rodo­nes en què els artistes i es­p e c t a d o r s i n t e r e s s a t s p o g u e s s i n p r e n d r e par t , m'agradaria que a tots vo­saltres us agradés la meva proposta, tot i que sé que aquestes coses sempre són una mica complexes, m'a­gradaria que es doness in més ajuts, per no dir que se 'n donés algun, als pin­tors santeugatencs amb ga­nes de fer coses, m'agrada­ria fer-vos a tots partícips de la meva esperança, m'a­gradaria que mant ingués­siu a q u e s t a ac t i tud d ' in ­quietud per voler conèixer.

En definitiva, voldria que us agradés tant com em pot agradar a mi, que hi gau­díssiu tant com hi gaudeixo jo. Aprofiteu l 'estiu i ama-reu-vos de tot allò que us agradi, que la vostra sensi­bilitat no deixi passar la bar­rera a ningú que no us agra­di.

ELS /CANTONS Divendres, 23 de juliol de 1999 Cultura 37

E s p e c t a c l e s

Les 'músiques del món' obriran la temporada

del Teatre-Auditori

La tardor començarà al Teatre-Auditori de Sant Cugat amb aires musicals d'altres països. Dins el cicle Músiques del Món, pel qual el Centre Cultural ha apostat amb força les darreres temporades, estrenaran t r imestre un septet de Cuba i un grup de Portugal. Sense la programació definit i­va a les mans, el Centre Cultural ja ha revelat algunes in­trigues: vindrà la soprano basca Ainoha Arteta, l'òpera serà Maria Estuarda i, en teatre. El sopar dels idiotes i Hamlet.

R I T U CASALS

- Sant Cugat -

El divendres 17 de setembre començarà la darrera progra­mació del segle del Teatre-Au­ditori . I ho farà amb un cop d'aire de l'Atlàntic: un septet de ritmes populars cubans i un grup de música portuguesa, no pas fado, dels quals el Centre Cultural encara no ha revelat el nom. Hi haurà un concert di­vendres i un altre dissabte. Tots dos seran de format petit per­què el públic els gaudeixi de molt a prop.

Fins al mes de desembre , al Teatre-Auditori es podran veu­re tretze espectacles, que aca­baran amb el tradicional con­cert de Nadal de l 'Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Hi haurà cinc espectacles de mú­sica, quatre de teatre, tres de dansa i l'òpera de rigor, que serà Maria Estuarda, de Donizetti .

Ainoha Arteta farà gaudir de valent tots els amants de la lí­rica, amb un repertori de lluï­men t personal en companyia d ' u n p i a n i s t a . La s o p r a n o vindrà a Sant Cugat dins una

gira per tot l 'Estat produïda per la Red Nacional de Teatros i que la durà a Santander, Còr­dova. Oviedo i La Corunya, en­tre d'altres. I continuant amb la música, espectacle majorita­ri d'aquest primer trimestre del curs, ja sabem que el santeu-gatenc G-erard Claret dirigirà la seva formació, l 'Orquestra de Cambra Nacional d 'Andorra abans d'acabar l'any i per al pú- Elpúblic de teatre creix en els títols programats pel Teatre-Auditori FOTO: X. L.

Fent valoració + ^màmh$mii8^.ite$ésés$ ta». "Nosaïtte*» al& qye wo* jpe metà %mm em fe» *m~ fiïeseft \timt&de merv, no la fimxà, ̂ ^^fimétth^ mx mtmf, a&gekSek per il·l«s-jmmmi^Mrlf&frm esüeà» mx qm M&tmr a imç el pú* ^éàíim&k^W^èé^éícmím b3iccc»é«fíuasefltSdet "Però Íwcfems<%#eo«^<to4K#, tttf&'&'tilitàiHxié*. É» : <&* dl úk<^^t^m:0& mdsk<Mjïètóimpef*tiosal- \ md,TàmL·S^çmi^véé' tí^%eéato el directiu. El dar- • íac^Cftcaramadtíifiítítivadek fsrcruaisstfedel curs sempre :

«C»ig»9C8é*9&99; pwd*ti*f«e%tt«;*ipe«ld*eo- • £tií»0JBrtf, els trés aèaesaçs tm*************

Mm&hmmgomimtttmtir Ite^q^dn^teixtràtiestrede ímié&p^M&MméTemè- ¥mfpmt&' i&xMím, *%3àwmés bo» saàíe A)xf mateix, Sek ha assegurat 'àé ttztm?, dia Befa. 11 Haig tri» et bon Jtock>«ai»e»tde lesen-mmm. qwt «br« tes «empo»» traéss & rtmtst de'preu en eb des» de setembre a desembre, darrers nantas^per acostaria pro­sempre recau ete milíors resul­ gramació a la gent jove./ R. C.

blic santeugatenc. En teatre, dos muntatges tre­

pitjaran l'escenari local. El so­par del idiotes, obra dirigida per Paco Mir (d'El Tricicle) a par­tir del text de Francis Veber, i que ha estat en cartell al Teatre Condal de Barcelona amb gran èxit de públic. I Hamlet, la dar­rera producció de Lluís Homar i Ariel García Valdés.

El Teatre-Auditori ha progra­mat tres espectacles de dansa per a aquests quatre mesos. Un de procedència internacional, "una companyia grossa", en pa­raules del director del Cen t re Cul tural , Tomàs Seix, de re­pertori entre clàssic i neoclàssic, i dues companyies catalanes.

Durant la temporada passada,

la direcció del Centre Cultural ha observat l 'augment de pú­blic que va als espectacles de teatre. "Al principi hi havia més gent per a la música que per al teatre. Ara el teatre s'ha anat consolidant i creixent, mentre q u e la música s 'ha e s t a n c a t l leugerament", afirma Tomàs Seix. "Es un procés que s'ha vist a tot l 'Estat . Molta gent que no havia anat mai al teatre, ara en parla. Però no castiga­rem la programació de música en benef ic i del t e a t r e " , diu Seix. El director del C e n t r e Cultural explica, però, que els concerts dins el cicle Músiques del Món sempre fan el ple i te­nen més èxit que qua lsevol obra de teatre.

•>g-DADES DEL SUBSCRIPTOR

\ N o m | C o g n o m s ..... i C iu ta t

Car re r C o d i pos ta l Telèfon N I F o DNI

DADES DE tA

F a x

Data d 'a l ta A d r e ç a d'en\&éc&

.-*vS v. AÍ

c ions . i ^ ^JSVf í «"ÇSVSSVx.jí·S

^525-

El diari de casa.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

B a n c / C a i x a ....... A d r e ç a o f i c ina •• — — •" - - : • • ••••• Ent i tat D O I O o f i c i n a n i Z E X J d c D O n ú m c o m p t e a Z C T T T T T T T Ti tu lar

C U C o m p t a t CZD R e b u t domic i l i a t

Sant Cugat del Vallès, d e de 1999 S I G N A T U R A

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C . Sant Antoni, 15

38 Cultura ELS-Í CANTONS Divendres. >3 de juliol de 1999

F o t o g r a f i a

Kim Manresa torna a BangLadesh amb les dones desfigurades per l'àcid

El fotògraf farà a Sant Cugat una exposició sobre Àfrica la primavera del 2000

R U T H CASALS

Les va rebre amb el seu ob­jectiu subjectiu i ara les acom­panyarà fins a les seves llars, per veure com els va. Kim Manresa ha marxat aquesta setmana cap a Bangladesh amb les sis dones d'aquell país que, després de ser atacades amb àcid, han pas­sat vuit mesos a València per sot­metre's a la reconstrucció clíni­ca i p làs t ica d e g a l t e s , u l l s , orelles i altres parts del cos i la cara.

Fotògraf social

De Bangladesh, Manresa viat­jarà a l'índia, Paquistan, Brasil, Estats l'nits, Rurkina Easo, Zim-babwe, Marroc, Egipte i Papua... aquest fotògraf resident a la Flo­resta des de fa molts anys, també en fa molts que va decidir con­vertir-se en narrador gràfic de la injustícia humana. Fos on fos. Per aquest motiu, un dels seus tre­balls més reconeguts arreu del

(Juiw Mtiiiir.ui ml·lalmra habitualment món és la història de Kadi, una nena d'un país subsaharià. que ell va acompanyar en el dia que va patir l'ablució delclítoris. De l'ex­periència n'ha sortit un llibre, que ja estat traduït a cinc llengües, que demostra la crueltat d'aquesta tra­dició ancestral i amb el qual ha guanyat 7 premis internacionals.

amb la Unesco FOTO.X. LARROSA "Jo vaig créixer a Barcelona, en

un barri obrer durant la transició, i em va marcar molt veure la po­licia pegant la gent al carrer, quan jo sortia d'escola", explica Man­resa. "Els meus pares em van re­galar una camera i vaig començar a retratar manifestacions". Als 16 anys, Kim Manresa ja treballava

al diari Tele Exprés. Dos anys després de conèixer

Kadi, Manresa va tomar al seu país el mes de març passat per buscar-la i saber com vivia. La va trobar i l 'ha apadrinat . "He guanyat molts premis gràcies a Kadi i vaig pensar que el mínim que podia fer era destinar aquests diners a la seva educació", explica el sant-cugatenc.

Històries d'Àfrica

Fotògraf habitual del diari La Vanguardia, col·laborador de la Unesco i d'altres mitjans, com l'agència francesa Vu, ara Manre­sa prepara una exposició amb l'a-fricanista David Serra, per a la pri­mavera fotografia de l'any 2000 a Sant Cugat. Es dirà Histories d'À­frica i posteriorment es convertirà en un llibre de mil fotografies.

"Penso que als temes socials no els donen tot el protagonisme que haurien de tenir. Són temes una mica tabús. Trobo a faltar més diaris independents" , diu Manresa.

Contes per a tothom

*E»»e les moltes activitats Jpb|pfcfe que realitza Kím M^íèsa, ara n'afegirà uaa mék fe d'escriptor graüc. El

fànts que» en comptes de ét~ buixos, duran fotografies. Cada llibre tractarà sobre un

gas o vistos, els infants pu­gi»» "descobrir el mdn en què viuen"» en paraules de Manresa» Hi haurà contes so­bre l'aigua, ei riure, les jo­guines, les cases, la família i i altres temes encara per de­terminar, que mostraran ais mes petits les múltiples for­mes que aquests aspectes prenen arreu del món. Les fotografies, les anirà fent Manresa en les seves esta­des als cinc continents. Una altra novetat de la

coMeectó serà que et text també estarà escrit en braüe, j j , per tant, es tradueixi a la j llengua que es tradueixi i <basc, castellà, gallec o ca-tt$& podrà donar accés ais '. iuvidents a tot un món de i cultures i pluralitats./ R. C. i

A r q u i t e c t u r a

Inaugurat el monestir de Sant Pere de Rodes, restaurat per Joan Albert Adell

El santeugatenc inaugura també Sant Pere de Casserres

4

R.C.Z.

Aquesta setmana, l'arquitecte sant­eugatenc Joan Albert Adell ha vist complerts dos dels seus somnis pro­fessionals més grans: la fi del procés de restauració del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà) i la del monestir de Sant Pere de Cas­serres (Osona).

La restauració del monestir de Sant Pere de Roda va ser inaugura­da aquest dimecres pel Príncep d'Astúries i Girona, Felip de Bor-bó, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, el conseller de cultura, Joan Maria Pujals, i el president de Caja Madrid, Miguel Blesa. El pro­cés de restauració ha durat quasi vuit anys i ha costat 336 milions de pessetes, dels quals 150 els ha apor­tat l'entitat madrilenya, i la resta, el govern autonòmic català. Joan Al­bert Adell ha participat en la res­tauració com a arquitecte col·labo­rador del Servei de Patrimoni de la Generalitat.

En aquests set anys, les sorpreses no han estat poques. En el segon

any d'excavacions, es va trobar el primer claustre del monestir, que és del segle X i principis de l'XI, el més antic d'Europa. "Entre 1150 i 1180, van decidir que aquest claus­tre era massa petit i massa fosc. Li van treure la teulada i el van colgar de terra per construir un altre claus­tre al damunt", explica Adell. "No

Adell és el responsable d'arquitectura religiosa de la

col·lecció 'Catalunya Romànica'

va ser una casualitat. De fet, anà­vem a trobar-lo, sabíem que hi era per l'evidència arquitectònica de la resta de l'edifici. El que ens va sor­prendre va ser el bon estat de con­servació." Durant el procés de res­tauració, també es va descobrir la cripta original del monestir, i es va confirmar que la capçalera de Sant Pere de Rodes era el mausoleu dels

comtes d'Empúries, on s'han con­servat les pintures murals del segle X descobertes en aquests treballs. "Restaurant el campanar, vam tro­bar que els fonaments ens tapaven la porta del primer monestir del se­gle X", diu Adell. "En aquests mo­ments, tu pots entrar al monestir, passejar-te per l'església del segle X, sortir al claustre del segle X, anar al menjador del segle X, tot un re­corregut preromànic, i sortir al claus­tre del segle XII i visitar l'església romànica."

I l'endemà...

Un dia després, l'equip de Joan Albert Adell inaugurava el procés de moblament postrestauració del monestir de Sant Pere de Casse­rres (Osona), on l'arquitecte ha tre­ballat des de 1974. "Aquest és un monestir que va fracassar i, per tant, avui esta exactament igual que es­tava al 1410", indica Adell. La de­cadència consecutiva del mones­tir es reflecteix al llarg dels segles: al segle XIV es converteix en llar d'avis. Dos segles després, és aban-

Adell està treballant en la restauració de castells catalans R: X.LARROSA

donat pels monjos i passa a ser una masia dels jesuïtes de Betlem de Barcelona. A finals del segle XVIII, els jesuïtes venen la finca a una gran casa del Pla de Roda i no és fins a la dècada dels setanta que el Consell Comarcal d'Osona adqui­reix la propietat. "L'hem restaurat amb peces originals que van anar sortint durant l'excavació. Hi ha

el celler, la cuina, el menjador, el dormitori, la sala capitular, l'es-criptòrium, l'església i el claus­tre. I amb el patrocini de la Cai­xa de Manlleu l'hem moblat, a partir de documents originals, fabricant-nos els mobles. El vi­sitant pot recrear perfectament com era la vida en un monestir del segle XI", assegura Adell.

FLS4CANIUNS Divendres, 23 de juliolde 1999 Cultura 39

El r e p o r t a t g e

Potser eren 300 les fonts que hi havia a la serra de Collserota Ca un segle. La majoria estaven amagades i enterrades, en quedaven poques d'útils. Els darrers anys s'ha fet una tasca de re­cobrament i catalogació i ja n'hi ha unes 200 de fotografiades. És la recuperació del líquid vital i del patrimoni.

Les fonts de la serra: un tresor oblidat i ara ressorgit

"Se'ns escurça el temps de caminar..." (J. M. Espinàs)

MARIÀNGKLA ROVIRA

El nostre poble i tota la serra de Gollserola tenien moltíssimes fonts i la seva utilització popular era un patrimoni que s'ha per­dut força. Darrerament s'han re­cuperat nombrosos brolladors i les ganes de caminar i conèixer la muntanya que tenim a tocar i Ics seves sorpreses.

Tomàs Grau, de la Penya Re­galèssia, recorda que han restau­rat la Font Groga, la del Manyo, de can Gordi, de can Ribes... - Les de Sant Medir i de l'Er-metà són les que ens van ocupar més temps.. . És un patrimoni que hem trobat i no es pot deixar perdre. El cantó de la Floresta no l 'hem tocat.

La Penya fa unes restauracions acurades i boniques, ens ho co­menta Miquel Tormos, que és un enamorat de la naturalesa i les fonts i mines d'aigua. A l'Ar-xiu Històric de Roquetes - Nou Barris han aconseguit reunir una documentació important -pot­ser la més completa- d'aquest tema. Ell és un gran restaurador de fonts. Una mica com aquells descobridors llegendaris que ana­ven a la recerca de l'origen dels rius africans, busca les fontanes que tenim a la vora sepultades per les pluges, la terra i la vege­tació. Són properes, però cal fer la recerca amb il·lusió i passió.

- Fa vint anys que corria per Gollserola, tenia set i no trobava fonts, només en coneixia dues o tres. Agafo un plànol de l'Alpi­na i veig que està ple de fonts i vaig dir: les he de trobar. Primer tot sol i, després, enredava algú que també feia fúting.

Mirem fotografies que ense­nyen tot el procés de cada font redescoberta: un tros de bosc on només es veuen fulles, un petit fil d'aigua, un toll que es va om­plint al sot ca%at... el miracle del líquid elemental que ve a nosal­tres perquè hem fet l'esforç de buscar-lo.

La font de la rata

- De la que estic més satisfet és de la font de la Rata, és l'úni­ca que el Patronat no tenia do­cumentada. En Sebastià de can Bo- rrell me'n parlava, em deia que era "per allà" i vaig estar dos o tres mesos rastrejant torrents. Quan finalment vaig trobar la hu­

mitat, l'aigua, hi tornem amb els amics de la colla i fem un forat, però s'entollava i ho deixarem. Després de descobrir la de Sant Pau hi vam tornar.

M'explica com van localitzar i desenterrar el dipòsit de maons que havia donat nom, antiga­ment, a la font: "Sembla el cul d'una rata." Volia aconseguir gent

La utilització popular de les fonts

era un patrimoni que, amb el pas dels anys,

s'ha perdut força

que l'ajudés i van ser els volun­taris forestals, que s'afegiren a la tasca de fer del racó de bosc un espai de repòs i trobada amb un banc per seure-hi. La pissarra va servir per donar un aire pirinenc al brollador.

La font de Sant Pau és prope­ra a can Coll, la restauració del Patronat l'ha deixada ben maca. Però feia anys i panys que no se'n sabia res.

- Havia llegit que era al fons d'un barranc a l'oest del sanato­ri, prop d'uns plàtans. Ni el ma­sover, que caçava pels voltants, no sabia per on podia ser. Em va costar molt, primer t 'has de si­tuar i començar a buscar torrents. Quan vaig trobar els plàtans, hi veig unes pedres i m'imagino que deu ser allí. Per accedir-hi has d'anar tallant la malesa.

La zona de Torre Baró sembla que és la més oblidada. Del Pa­tronat deien al Miquel que ja en tenien cinc, de fonts. Doncs ell, vint, i al cap d'un any, seixanta. Els materials humils i rebutjats són per fer brocs i canaleres, com

La muntanya guarda de tot,

també coses estranyes que veiem

a les fotografies

aquell tub d'aspirador que enca­ra s'aguanta traient l'aigua al mig del bosc. La colla Farigola i la dels Dimarts l'ajuden en la tasca. - La de l'Estrangulador la vaig

fer tota jo... L'antiga mina de Sant

Medir era perduda i inaccessible fins a l'any 87.

La placa d'allà a l'Estrangula­dor duu la data de sant Miquel pel seu nom. Aquella colla inno-minada agafà el nom de farigola en un dinar a Sant Medir. acom­panyat tot plegat d'un cava re­frescat a la font. A viure, que són quatre dies... Carpe diem.

La descoberta i l'arranjament de fonts que fa el Miquel s'a­companyen del control per me­surar el cabal , pet i ta ciència pragmàtica.

- Marco un met re , mesuro l'amplada i l'altura, hi poso un suro i cronometro el temps que tarda. A vegades el tap se m'en­calla i vinga a repetir... Parlant amb un grup que estudia les mi­nes a Sant Just em diuen que ells ho fan amb confeti, és un gran invent.

La muntanya guarda de tot, també coses estranyes que veiem a les fotografies, aquelar- res i tot, amb pobres animals sacrificats i un colom blanc que no volava. Els amants de la naturalesa fan també la tasca de preservar-la.

- Em diuen com és que vaig sol a la muntanya, però jo no hi es­tic mai sol. Si saps mirar... Sí, les teranyines són una meravella i si vas amb una lupa, encara més.

La galeria de les meravelles

Galeries de maons amb pous de sortida, obra d'enginyeria pe­tita i perfecta, veig coses que no havia vist mai. Que ningú no veu, amagades sota terra, fetes fa un segle per captar i aconduir l'ai­gua, un tresor de saviesa popular. Veig túnels per on només es pas­sa ajupit, uns plens d'ar- rels, i altres, de formes calcàries, esta-lactites i estalagmites. Fotos de les coves precioses de Barcelo­na ignorades de tothom.

- Ara em dedico a això, és emo­cionant i engrescador, encara que continuo fent xerrades i sessions de diaposi t ives de les fonts. Aquesta és la de Santa Eulàlia, que no rajava; les arrels xuclen l'aigua, s'hauria d'anar netejant. Aquesta gent feia molt bé aques­tes mines, cada vint o trenta me­tres hi ha un pou. Aquesta gale­ria d'estalactites té 62 metres.

Les voltes o tapes del pou són una joia inadvertida a la gent que hi camina per damunt , culta, oculta, com un òcul rodó. Ara, un vell jardiner reciclat a poucr nc-

j ._ recerca d'aigua. FOTO: MAR/ÀNGELA ROVIRA.

teja, durant mesos, aquella gale­ria que pot fer arribar l'aigua que faltava a un convent dels afores de la capital. Ajupits i acotxats la­boren per recuperar, encara que sigui una mica, aquests tresors.

-E l s tresors de Collserola: co­ves, castells, galeries d'aigua, po­blats ibers, ermites, masies, flors, animals, fonts...

Fonts que no han format mai compostos amb noms de perso­na, com diu Coromines, perquè sempre han estat un patrimoni de tothom. Del llatí fonts fontis, fontana ja és usat al segle IV, i després per Llull. Com font del paradís, deia el poeta. Tirant ana­va a la font fresca a parar les tau­

les i Blanquerna hi feia cap a l'hora calenta. La primera font canalitzada a la plaça de Sant Just barcelonina la trobà el conseller en cap Fivaller, al XV, caçant. Havia anat a Corts a Sant Cugat i ha esdevingut símbol munici­pal.

Ara que el futur ens atrapa, vo­len dur l'aigua del riu d'enllà dels Pirineus, mentre els d'aquí mo­ren al mar i les canonades del país perden la tercera part de l'ai­gua. Tanmateix, es pot anar a la muntanya, aquesta Collserola que és com una esponja, a mirar i escoltar, a veure i beure de la saviesa de les fonts i retornar, una mica transformats, a casa.

COL·LECTIVA ESTIU'99 Fins el 31 de juliol

'Festa a la Prada". M. CAPDEVILA (Barcelona 1910)

í^\ Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 ^Wusífiol

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès Tel. 93 675 47 51

40 Gastronomia ELS / GVIYIX3NS Divendres, J.i de juliol tie 1999

AMBÍJ.TEU SUPÏRHEIC D'ESTIU

REGALSCGUR.

Sant Cugat Centre Comercial

Sabadell , 41 Tel.: 670 55 40 01

On BAR REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant BARBOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BACCO BAR MELMELADA BARPICCOLO

Manel Farrés, 97 Valldoreix, 56

93 674 30 69 93 589 11 85

Menú diari i pizzes BACCO BAR MELMELADA BARPICCOLO

Manel Farrés, 97 Valldoreix, 56

93 674 30 69 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

BACCO BAR MELMELADA BARPICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO CAN BARATA CAN CASOLETA CABALLU PETTT

Lleó XIII Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 692 24 24 93 697 06 52 93 675 10 33 93 589 14 56

Carn a la brasa i calçots CAN EDO CAN BARATA CAN CASOLETA CABALLU PETTT

Lleó XIII Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 692 24 24 93 697 06 52 93 675 10 33 93 589 14 56

Cargol llauna/ i arròs negre CAN EDO CAN BARATA CAN CASOLETA CABALLU PETTT

Sant Bonaventura, 39, baixos Sant Jordi, 33

93 692 24 24 93 697 06 52 93 675 10 33 93 589 14 56

Peix i marisc fresc

CAN EDO CAN BARATA CAN CASOLETA CABALLU PETTT

Sant Bonaventura, 39, baixos Sant Jordi, 33

93 692 24 24 93 697 06 52 93 675 10 33 93 589 14 56 Cerveseria

CUE SANT CUGAT EL JORDI'S ELMESON EL PUNT

Sant Marti, 10 Sant Jordi, 39 Plaça Octavià, 6 Sabadell, 41

93 589 47 90 93 674 11 18 93 674 10 47 670594001

Bar musical CUE SANT CUGAT EL JORDI'S ELMESON EL PUNT

Sant Marti, 10 Sant Jordi, 39 Plaça Octavià, 6 Sabadell, 41

93 589 47 90 93 674 11 18 93 674 10 47 670594001

Amanides i entrepans CUE SANT CUGAT EL JORDI'S ELMESON EL PUNT

Sant Marti, 10 Sant Jordi, 39 Plaça Octavià, 6 Sabadell, 41

93 589 47 90 93 674 11 18 93 674 10 47 670594001

Braseria i cuina de mercat

CUE SANT CUGAT EL JORDI'S ELMESON EL PUNT

Sant Marti, 10 Sant Jordi, 39 Plaça Octavià, 6 Sabadell, 41

93 589 47 90 93 674 11 18 93 674 10 47 670594001 Copes i sopars

ENTROIDO Plana de l'Hospital, 7 93 674 58 60 Braseria FRANKFURT LA PALTA GRANJA AUGUSTA ITALIANS

Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts FRANKFURT LA PALTA GRANJA AUGUSTA ITALIANS

Plaça Augusta, 4 Sant Bonaventura, 6

93 589 88 90 93 674 64 33

Cafeteria FRANKFURT LA PALTA GRANJA AUGUSTA ITALIANS

Plaça Augusta, 4 Sant Bonaventura, 6

93 589 88 90 93 674 64 33 Menú diari

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana LA JUONENCA LA JUONENCA

Major, 29 Xerric, 30

93 675 25 86 93 674 13 48

Gelats artesans i cafeteria LA JUONENCA LA JUONENCA

Major, 29 Xerric, 30

93 675 25 86 93 674 13 48 Gelats artesans

LA JUONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria. creperia MASROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa NAKHALA Sabadell. 9 93 674 58 71 Cuina marroquí i pizzes PAIPA Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes SOUASH Sant Jordi, 33-34 93 589 14 96 Cafeteria, pizzes, menú

l TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

L™™~™™™™™~™~~~ .......v... v.w ~s « W A V W ^ V ^ « « w m n ^ w w M » » ^ ~w~»v~ -. w ~ v w ~ w -

Hetados La Jijonenca

C. Major, 29 • Tel. 93 674 25 86

C. Xerric, 30 • Tel. 93 674 13 48

C. Villa, local 4 • Tel. 93 675 3402

SANT CUGAT DEL VALLÈS

I I Mtsón Bar Restaurant

Tota una t r ad i c i ó

PI. Octav i à . 6 Tel. 9 3 6 7 4 10 47

Carrer de h lòrre, 14

Tel. 93 674 12 85

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18

#

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

RESTAURANT CAN EDO Tot a la brasa. Dj. tancat Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 BeHaterra

ue i <^6tfe^M^NUVWfl^WV^AV4^

PATATES AMB PEBROTS A LA MURCIANA Especial Festa Major de la Floresta. Amb la col·laboració de M. Àngels

Quadras i Juan Reverte

Ingredients: - patates ( una per persona) - pebrots verds (un per persona) - oli d'oliva -ous - sal i aigua - un pebrot vermell picant

Elaboració: Coem els pebrots i els tapem perquè siguin fàcils de pelar (comp­te, que cremen molt!). En una paella preparem un sofregit de tomà­quet i ceba, també hi afegim el pebrot vermell i sal. Omplim una olla amb una mica d'aigua i la posem al foc. Rentem les patates i les tallem a rodanxes. Quan l'aigua comenci a bullir hi afegim les patates, el sofregit, els pebrots i sal al gust de cadascú. Quan estigui al punt hi afegim un ou cru per persona.

Comentari:

Si aquest plat no ens agrada, és que no som del "plante hondo" i els americans ens

han menjat el "coco".

~mf

CANSALADERIA JULIANA

C/ Francesc Moragas, 26 Tel. 93 674 08 811

I A M A S I A

i 1 1 1 ( i i i t

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

H&CS>

NO ANPSS &VS£.ANf?0 Lo «íyÇ NO

HAS PEfcPïpo.

ÜfV. 9^ 61*t -ÏO 69

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Pa. Francesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Av. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT

Mercat Torreblanca, (exterípr) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 • FLECA TORREBLANCA

Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

•FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

•ELSF0RNETS"DIST0P" Colom, 30, i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (la Floresta)

• FLECA EUNICE Diputac ió , 31 - (la Floresta)

ENTROIDO RESTAURANT - BRASERIA

Especialitat: Vedella d'Àvila

Piana<fel'HospHd,7

W. 93 674 58 60 08190 Sant Cugat

ELS /CAIYIWS Dwendres, 23 de juliolde 1999 Cultura 41

Centre Mèdic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr.). Sàbat Bonich

Dr. ]. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

PEDIATRIA Dr. ) . Barragàn Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. j. Serra Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servit/e Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr. J. Casanas Sintes Dr. } . C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions p e r a armes Carnets oe conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Rusinol, 2, entsol. 1a TELS.

9 3 6 7 4 1 5 2 6

9 3 6 7 4 0 1 4 7

triiia Mèdic a Centre de Rehabilitació *SUSAMA»iCOUSm

" 'íflOP*

Cirurgia

. A*. £ $ « « Cugat

Consult. Centre Mèdic • C E N T R E MÈWC SÀBAT Cadificats da conduir i armca. Medicina Menut, «speciafflats. e? Santiago ftaaiftal, í, anfcla.

£36741$ 2$

Dietètica-Nutrició tXJMJNQO

f<iiitt>miéiwti. itKi'iiii i

nj*oor»ingfl<»». Ptace Doctgr

Or* Attra R. Satdft » D». Bw* (íoS^8ama»t)ra.lJumQan;(8 Coaauttorís EWfeí TorreWaitea. Av. Torreblanca, 2-8,2a planta, do». Í-6.8WSG Sant Cugat.

Fisioteràpia • SORA ROMA FERRÉ fiBJoteripk Assistència wnitB-tia Bato Àsfe».^ ViHà, 49, Sa* Cugat ttW6744672

Geriatria • QeRVAL.QERlATfllA DELVALLÈSSL Atentíd a paraanea grans en et seu dbmícai. Aaaessoraroent » (lurs famiHar|.9sattS da fle-sk$èfKaasttf«Bres wcorao». In­fermeria. formtcïò. Ct Àngel tufmara, 3 08190 Sant Cugat,

•93874080*

• I U P R O S S . Aetmctt i tBwtpewtsa persona* granty *C*í1tBlW* avis i nens, comtat d» «wtoB», ajuda*la «ar, ttsstan^aspaifckSaWisawiisa dr*!**. Ai 'axréWanca, 2-S." « « M i r " " •

• TSU6 MkMSÍTtMCIA 4N-Ï T Ï M B R JCW TlOraE&» $uv«l d'ajuda a !«& p*n»>»fi gnns. ffofttít» creaíet o eonve-&*C*&^{|l«i»*«p})ro<&«?a afej&èfttttNissnig.raptd, Se-

3 L * * V 3rA fi*190 Sant Cugat

LABORATORIS

Metge capçalera

<a«iatrÍ*À*fi>«*tewa,2<* Ast, SSftit A0K MtSua, Sànftwt * k f late»»*. Mut M0O «93 5*939». yig,?4ft((ÍQtttl(íffi,

•l%ahwif HRS9VW wflWMPiiA Mftgs da EaMMkx». Msteaa den*. tilNnútue». líB**, 3(1, 2tt Sant

6740026

Mútues * UKIÒM MUSEBA BES-VrCO Mútua d'acCiaenfE de tratwa n*n. 271. Plaça Aagasta, S.SantCuoat «wèTllooa •Fax 93 07910 OS

Odontologia

?MR8 OEH,M ' 99

íl.tteíwiB, 9a* Cugat "OflO

0313

• CLÍNICA DENTAL AU-T8AN CWaotdogía geoena), inptantc*>-

gla,pr4ti& -̂Odont0P6dtaa1a, or-todòrtúía, mútues. Av. Tareblan-W. ï -A jk l l . Sent Cugat « 9 3 « 3 0 8 03

• CliNfCAOEHTAL DQCtORaftAUDT. OitocfOnd»̂ oaontotogta ge-nertJ. C/Santa Mur». 9,1r2a.-

« j » « i 70 40

• Clft«CA ORTQDÒMCW t « S f í ^ C í O TEMPORO-

AtÏ3«t*fK!a,2-e,anA,dwpíBx

« S a i O f l » - 6 7 5 2 2 1 2

«CliMHBA DENTAL MA-JOft PH*SS.3v2rt1a,(Atfor>sSaJa

w « í « ^ 7 8 4 0 0

•ORA, l i . JWUME SAURA C**>«*t«**,Ot.a<ív.9.13hi 19^0h>: £?$»« Uaol, 22, bai-

Oftalmologia DE SALUT

Oftatmategfe. Cotivanj amb la* principi*» mútua*, a &m~ ta. Maria, 10. Sant Cugat

Otorinolaringòleg • O R mSM FERRAN VHÀ Wi#««(«r - Praviaaa - As-sJstíncía sanitària MedlJiao. FranoejcMoragas, 4&, arrtr, 2a Sant Cugat n93«7S48S3

Pedagogia-Logopèdia • BEOOfiAVlríALLONGA PadBSO »̂, tagopèdJa. Proble­mes ttanguatga l aprenentatge C/ VBfít $>7, tr 2a. Sant Cugat. »93f lB91215

Pediatria

• JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma intantfl, Hote* convíngudas, Rbta fflbatatiada, 20, ir 3a, Sant Cugat • 9 3 6 7 4 7216

• PILAR CANOSA ÍSmk Pacfiatna - Medicina adotaant. Av, Tarfebtanca, 2-6,3rjfe. Sant Cugat tr 93 674 57 98 93 589 35 48 • DRA. ANNA PLWWff J CALDES Pediatria Vitalicio Salut Maptr*. Endavallada, 21,1r pí». Satft Cugat, « 9 3 589 2995 93 674 20 79

Podologia • JOSEP M.FREKHJ66 Malsfttes del peu, ortastt, ptaFN tines ortc^>èdiq<í«fc papiíixM^ drurgia dst peu Hores aognw* mr. « 9 3 589«313 « « 2 9 1 6 9536

Psicologia-Psiquiatria • CENTRE DE PSICOLO­GIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge t da li parla. Nens, adoJe*c«ot* i adults. Av. Catalunya, 21,3r **. Sant Cugat « 9 3 674 3673

• CENTRE PSICOTERÀ­PIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopè­dia Plaça Dr Galtes, 5, 2n 3a, Sant Cugat. « 9 3 5894051

• DRA. PALERM Psicologia Ansietat, dapresstó, dificultats de lalacío, trastorns* l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes C/ fnwiH

cesc Moragas, 25-27, 2ft t», Sant Cugat « 93 674 36 53

93 418 48 48

PSICO-* INSTITUT tri^ote SANT CUGAT Psieoiogia clínica, psiquiatria. depressions, alcoholisme, toxl* cornatiia, trastorn» d'ansíetat. estrès, tabaquisme, AV. Torre-Wanca, 2-6.3r A dasp. 11 i 12 «»/>! Cugat. « 93 S » 37 87

• MARIA DOLORS CAR­RERES BENNASAR Centre líèdio Sàbat. Santiago Rusi-(ot, 2, entr. ta. Sant Cugat « 9 3 6 7 4 1526 « 9 9 6 7 4 0 1 4 7

Tacignaaogb-Ctotetríaa

ÍOR.J5SUSFERNANOE2 «MECAN lOoogínecologia. Hores con-

• • • e # • • • • • • • • • * • • • • « • • • • • • • • • • • « « « # • « » » « » a * * *

tu. Catalunya, 21, 4t la. Sant

« 9 3 9 8 9 4 8 0 8 JP*rticui»r:93e74 74 09

• O R A . M ILAQROS ÜARTÍNEZ MÉDtNA t J J . GÓMEZ CABEZA CY Francesc Moragas 125,1r2a. * 9 3 « 8 8 1 3 07

Traumatologia

•JOSEP DOMINGO PECH traumatologia, ortopèdia. A*-««tènoia sanrtàrta Pnsvfaaa, Medytsc Policllnic Tornatrtan-«S, 2-8,2S-10 Sant Cugat. « 9 3 5891888

«DR. FERMIN ARAMBU-ftO Cirurgia ortopèdica trauma-totàgfca. (Horas convingudes. Cl fiiro-na, 21,1r3a. Sant Cugat « 9387443 46 «9 589 05 34

* • • • • « «r

INPROSS

ASSISTÈNCIA A DOMICILI •Teleassistència,

servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

• Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

• Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

] Av Torre Blanca, 2-8,3r A, desp 11-12

SANT CUGAT DEL VALLÉS

OTft! tlff'WlïW :JIMIilÍiI^ mmUM |lBll|;t;Í|.|A %M.mttiB

Sant Cugat 1

La mòmia

Sant Cugat 2

Unos peques gentetes

Sant Cugat 0

Bescuadron oculto

Sant Cugat 4

Í6.20-19.05 -22.15

16,10 ~ía,2e-20,30-22.40

16.00^ 18.10-2a2S-22.40

YELMO

\5eimo1

NottingHifl

Yeimo2

l a mòmia

VBfmoa

VíHffipSWl

Vslrno 4

17.15

17.15-

17.30-

lOraMoosparaquejarte

YelmoS

10.00-18.15 «2030-22.60 Sant Cugat 1

La mòmia

Sant Cugat 2

Unos peques gentetes

Sant Cugat 0

Bescuadron oculto

Sant Cugat 4

Í6.20-19.05 -22.15

16,10 ~ía,2e-20,30-22.40

16.00^ 18.10-2a2S-22.40

YELMO

\5eimo1

NottingHifl

Yeimo2

l a mòmia

VBfmoa

VíHffipSWl

Vslrno 4

17.15

17.15-

17.30-

20.00-22,45 Juegodecampeor>es 16.00-18.15-20.30-22.50

Sant Cugat 1

La mòmia

Sant Cugat 2

Unos peques gentetes

Sant Cugat 0

Bescuadron oculto

Sant Cugat 4

Í6.20-19.05 -22.15

16,10 ~ía,2e-20,30-22.40

16.00^ 18.10-2a2S-22.40

YELMO

\5eimo1

NottingHifl

Yeimo2

l a mòmia

VBfmoa

VíHffipSWl

Vslrno 4

17.15

17.15-

17.30-

Yelrno?

Sant Cugat 1

La mòmia

Sant Cugat 2

Unos peques gentetes

Sant Cugat 0

Bescuadron oculto

Sant Cugat 4

Í6.20-19.05 -22.15

16,10 ~ía,2e-20,30-22.40

16.00^ 18.10-2a2S-22.40

YELMO

\5eimo1

NottingHifl

Yeimo2

l a mòmia

VBfmoa

VíHffipSWl

Vslrno 4

17.15

17.15-

17.30-

20.00-22.45 LosRugraís/Fulmorrtis 18.15 -18J0 / 20.30 -22.50

Sant Cugat 1

La mòmia

Sant Cugat 2

Unos peques gentetes

Sant Cugat 0

Bescuadron oculto

Sant Cugat 4

Í6.20-19.05 -22.15

16,10 ~ía,2e-20,30-22.40

16.00^ 18.10-2a2S-22.40

YELMO

\5eimo1

NottingHifl

Yeimo2

l a mòmia

VBfmoa

VíHffipSWl

Vslrno 4

17.15

17.15-

17.30-

Yetmo8

Sant Cugat 1

La mòmia

Sant Cugat 2

Unos peques gentetes

Sant Cugat 0

Bescuadron oculto

Sant Cugat 4

Í6.20-19.05 -22.15

16,10 ~ía,2e-20,30-22.40

16.00^ 18.10-2a2S-22.40

YELMO

\5eimo1

NottingHifl

Yeimo2

l a mòmia

VBfmoa

VíHffipSWl

Vslrno 4

17.15

17.15-

17.30-•19.45-22.50 WmgommafKíer 16.00 -18,18- 2030 *2245

Sant Cugat 1

La mòmia

Sant Cugat 2

Unos peques gentetes

Sant Cugat 0

Bescuadron oculto

Sant Cugat 4

Í6.20-19.05 -22.15

16,10 ~ía,2e-20,30-22.40

16.00^ 18.10-2a2S-22.40

YELMO

\5eimo1

NottingHifl

Yeimo2

l a mòmia

VBfmoa

VíHffipSWl

Vslrno 4

17.15

17.15-

17.30-

Y^rrtoS

NottingHAt ta20-19.05 -22,15 Unos peques geníates

VsimoÇ

16.00- 18.15-22.50 TheMa«x/Cosasque^ 1730-10.45/22.45 NottingHAt ta20-19.05 -22,15 Unos peques geníates

VsimoÇ

16.00-

Aajuests pjograrrtacíó és fa rnateixa cíetei setmana anterior

mw 1 S/TNT CUGAT http:/Awww.cine sa.es

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENO ESTRENO 2a SETMANA 4a SETMANA 3a SETMANA i t r j>Wíír Uoycf

SALA 2:16.10-18.20-20.30-22.40 GOLFA: 00 .50 APTA

SALA 3:16.00-18.10-20.25-22.40 GOLFA: 00.50 13 ANYS

SALA 4:16.20-19.05-22.15 G O L F A : 0 0 . 4 5 A P T A

SALA 1:16 .20-19 .05-22 .15 G O L F A : 00 .55 7 A N Y S

S A L A 1 : G O L F A : 0 0 . 5 5 18 A N Y S

CINE5H C/hmmam/ílMiBISAi.

hnnnnn ,

Pàrking Ofa de 2h. grans l'espectador

Carnet d'estudiant universitari

•«••••:••*"•>:•: • & mmmk mymmM ^ÜÜSSff suamwwiaiaiafc 'mvmttmk Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament amb Sessions V?IjfiLE8r

anticipada de 65 anys telèfon als ServiCaixa minusvàlids targeta de crèdit numerades teleton 902-33 32 31

42 Cultura ELS4CAIVIÜNS Dwendres, 23 tiejultolrie 1999

t-i.

f L A R A D 1 O 9 1 , J F M j

On IMHMII u l l hnii Tira mi lles, el concurs • De 7.00 h a H.00 h • D e 12.00 h a 13.00 h El despertador, amb Salva Vallvé Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • D e 8.00 h a 10.30 h • D e 13.00 h a 14.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'en­ Avant-matx trevista • D e 14.00 h a 15.00 h • D e 10.30 h a 13.00 h Vallès sense Eronterrs (repetició) La revista, el magazín de Vanessa Raja • D e 15.00 h a 17.00 h • D e 13.00 a 13.30 h CottonClub, amb David Villena Sant Cugat Avui: rinformatiu, editat per • D e 17.00 h a 18.30 h Josep M. Miró l'estrena • De 13.30 h a 13.50 h • D e 18.30 h a 19.00 h l'.entircista (repetició) Elxip, amb Xavi Montero • De 13.50 h a 14.00 h • D e 19.00 h a 21.00 h Amb molt de gust, amb Pep Blanes Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 14.00 h a 18.00 h • D e 21.00 h a 22.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop Top 91.5, amb David Villena • De 18.00 ha 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé

Diumenge • De 18.00 ha 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.00 h a 20.35 h El dia del sen \or l'esportiu • De 9.00 h a 9.30 h • D e 20.35 h a 21.00 h El racó de la poesia El millor del magazín • D e 9.30 h a 10.00 h • De 21.00 h a 22.00 h Esport en mana la edició l'estrena (dilluns), Interiors (dimarts), Bon •De 10.00 h a ll.OOh rotllo (dimecres). Buc d'assaig (dijous), Nostra dansa Jazz Cava (divendres). • D e 11.00 h a 12.00 h • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) LM sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa EJ que queda del dia, amb Joan Vallvé • D e 12.00 h a 13.30 h • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Roda d'amics Madtime, amb Núria Bonvehí. • D e 13.30 ha 14.00 h • De 23.00 h a 24.(X) h divendres) Esport en marxa 2a edició Vallès sense Eronterrs. • D e 14.00 ha 16.00 h • De 24.00 h a 24.35 h Tal com érem, amb J. M. Alvira /'esportiu (repetició) • D e 16.00 h a 19.00 h • De 24.3.5 h a 7.00 h Música al teu costat Bon rvtllo, presentat per Raquel Iniesta Dissabte • D e 19.00 h a 21.00 h • D e 8.00 h a ll.OOh Buc d'assaig, amb Carles Roca Es rap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 21.00 h a 22.00 h • D e 10.00 ha 12.00h Esport en marxa Ja edició

La p r o p o s t a

La Floresta celebra la seva Festa Gran

Si el cap de setmana passat va ser el torn de Mira-sol, aquest és el de la Flo­resta. Les festes grans del barri arriben aquests dies al districte amb un munt d'activitats per a tots els públics i per a tots els gustos. Entre els clàs­sics hi ha la trobada de paellers, que enguany arriba a la 7a edició, o la ba­llada de sardanes i la cantada d'havaneres de diumenge, ingredient inevitable de tota Festa Major. Entre les novetats destaca l'espectacle líric que es farà dissabte a la tarda. La del manojo de rosas és l'obra que s'ha triat per ani­mar els florestans, una representació que de ben segur atraurà l'atenció de molts ciutadans. Els nens i els joves, però, també tindran la seva parcel·la de diversió, ja que s'han preparat diversos espectacles juvenils, així com un concurs de puzzles i un concert amb Muten Roshi.

DIVENDRES

ttME LA FLORESTA

<• Csmpiomtmkpc de cartes. A partir de les l7hiümék$ZÍ L· Centre Cívic deia Floresta. Org.

24 DISSABTE

• Grani Baíl de Festa Major amb l'Orquestra Màgia Néf|ra» ffit haurà servei de bar amb enttepafts» vei de taules a caraec de l'Agrupament Escoha ía Fbmmii A fes 23 h. Pistes Poliesportives de h • Buentsmosoritdad, d'Alfonso Paso. El 30 de juliol * Xm&OD h

FESTA HUMOR PE MIRA SOL

• Òpera ^rü»i de Gaetano Doni/erti. A les 22 t t Casal Cultural de Mira-sol. Preu: 1000 pies. Org,í À&W, $rag»iet*ra de M ira-sol

MÚSICA • Concert final del XXVïïí Curs I nternacional de Guitarra José Lopateguí, A k s 21 h. Ceatre Borja. de Musica 7

FESTA H í U O f l DE LA FLORESTA

* Joc» dC fèf. Farcides obertes a tothom. De* de les 18 &m a les 21 h. A les Pistes poíiespQjttvesí * Ir ÇJOGÇUÍS de puzzles. Des de les 11 h üm * b&~l& h* A partir de 7 anys. Pistes Doliesporúves * 'fact^mk ia mainada. Des de te» 11 fia» eles í$é*Verúa preparats! * Yll$B®|»da de PaeUers. A !çs 14 h. Pistes polícsportíves de la Floresta * 0HÉMf de germanor. A les 15 h. Pistes poliesportives de la Floresta. Pistes poliesportives dc Ía * Ballaraca de sobretaula. M úsica en viu. A les 16J&h. Pistes poliesportives de la Floresta * Espectacle líric. La del manojo de roms iatttekgta Km& Sarsuela a càrrec de la prestigiosa wmçmyh, ragalt A les 22 h. Pistes poliesportives de la Floresta * Vmittres. A les 23.30 h. Local de la UREÍ? * Musica amb MlrTEN ROSHf. A la 1.30de ía matinada. Comissió de Festes de la Floresta

• Cofteertfinal del XXVIII Curs Internacional de Guitarra José Lopategui. A les 22 h. At claustre \

DlU&fÉNGg

rs&iAiMjMQft vm Í A FLORESTA *Jocs infantils. Des de les 17,30 fins a les 19.30 fet. Piscea

* Balladfllf sardanes. Cobla Principal de la Bisbal. À

•'CaaSdtt^awaiieres. Amb el grup Port Vell i el i

|ioliesportives de ia Floresta

Pistes poliesportives de la Floresta

A fes 22.30 L· Pistes poïíesj

• XII EXPOSICIÓ D'OBRES PARTICIPANTS AL CON­CURS DE PINTURA RÀPI­DA "FRANCESC CABANAS I ALIBAU". Casa de Cultura. Fins al 26 de juliol

• Exposició d'aquarel·les de Santiago Wachter Fins al 24 de juliol. Espai Jove de la Casa de Cultura

• Exposició Teresa Farrés Pintora i pedagoga. Fins al 25 de juliol. Sala Capi­tular del claustre del monestir

SALES PRIVADES

• Recull fotogràfic de la Festa Major de la Floresta. Al Bar Vallès (camí de la Creu, 21)

• Exposició de quadres en re­lleu de Montserrat Garriga. A partir del 16 de juny Espai Gorina

• L'Estiu. Exposició col·lectiva. La Galeria (Sant Jordi, 14). Fins al 15 de setembre

• Paco Salas, talles de fusta Galeria d'Art La Rosassa. Fins al 30 de juliol

ELS / C A N T O N S Dnenr/res. 2.1 f/e juliol r/e 1990 Cultura 43

Ajuntament 935892288

Bombers BeKatetra 936928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubt-Sant CugsS 936998080

CAP 93 5891122

CAP urgències 93 5894455

Casa de Cultura 93 5891382

Valldoreix (parada)

Grua

,„E£1?..1JL 93674 3371

Aigües la Floresta 93674 2089

AAPPiWMíra-sol 93674 2018

AAW Verge Carme Mira-sol 93 67410103

AAW Sant Joaajjljra-sol 9 3 g * 2 1 g 3

AAPP f W VaSrJoreix 93 674 21 97

CentreSociali SanitariLf•935897800 W* ' ^ ^ ^ ' V 3 1 1 ; 9 3 6 7 4 2 1 ^

Casal Valldoreix 936744599 M P P W Can Majo Vall. 936745049

Catalana de Gas 93 7252944 AAProp. í Veïns la Floresta 93674208

Centre Cívic la Rorestà 93 5890847

Centre Cívic les Planes 936755105

Casa) Cultural Mlra-sol 935892018

Cinemes St Cugat (reser.) 93 589 09 41

Correus 93 674 7096

Creu Roja Sant Cugat 936741234

Creu Roja Valldoreix 93 67424 59

Dispensari la Floresta 93 674 7615

Ert. Municipal Descentrant. 93 674 2719

ENHER Rubí 93 6991892

FECSA (atenció al clianti 900 73 73 73

FECSA (avaries! 900 74 74 74

Informació FGC

Funerària

Hisenda

Jutjat

93 2051515

93 589 55 5£

93 5891155

93 674 6696

Parròquia St. Pere Octawà 93 674 11 63

Parròquia les Planes 93 204 75 03

Parròquia Valldoreix 93 674 05 69

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55

Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58

Urgències 091

Policia Municipal i Prat. Civil 092

Pol. Municipal (Valldoreix) 908 795125

Comissaria de Policia 93 674 76 12

Taxis (parada) 93 6740997

Ràdio Taxi 93 58944 22

Repsol-Butà 93 6741580

Sant Cugat Comerç 93 674 0322

SOREA 93 5890021

AAWAJBuallongalaFlor. 936745129

Asfc Consumidors 93 26845 67

ONtfOta prèvia) 935893080

Centre AbheinwrSt. Cugat 93674 23 83

Germanor Cavis 93 58957 98

Hosp. General de Catalunya 93 5891212

Hosp.Valld*Hebfon 934272000

Hosp. Sant Joan de Déu 932034000

Tel. de l'Esperança

Informació Carreteres

Informació Aeroport

Informació RENFE

Informació Port

OM1C

Policlfnic Torreblanca

PROMUSA

ASDI

9341448 48

93 204 22 47

93 4785000

9349002 02

93 318 87 50

93 589 31 88

93 589 18 88

93 58917 32

9367535 03

Arxiu Cavin

Casal d'Avis SC

Llar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

93674 25 70

9358916 38

9358905 98

93674 53 96

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

Tot Sant Cugat

Grup Sup. Immigrants

Ràdio Sant Cugat

Els 4 Cantons

93 674 10 06

9367526 52

9367486 61

J 3 674 9314

9367559 59

93589 62 82

D i v e n d r e s 2 3 . • San ta Br íg ida D i s s a b t e 2 4 • San ta C r i s t i na D i u m e n g e 2 5 • San t J a u m e D i l l u n s 2 6 • Sant Joaqu im i Santa Anna D i m a r t s 2 7 • S a n t Pan ta leó D i m e c r e s 2 8 • S a n t Nazar i D i j o u s 2 9 • San ta M a r t a D i v e n d r e s 3 0 • S a n t A b e l

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

• Informació i tnscripcions:

De dimarts a divendres,

d '11a13hide17a18h

Tel. i fax 93 589 82 69

CICLE DE CINEMA A L'AIRE LLIURE

Tots els divendres de juliol i agost.

Entrada gratuïta.

Divendres 23 de juliol:

Torrente

CASALS D'ESPLAI D'ESTIU

(JOCS, PISCINA, SORTIDES...) INSCRIPCIONS: CASAL DE CULTURA

DE VALLDOREIX, D'l I A I 3 h. ORG.: EMD VALLDOREIX -

DINAMITZA: LA CUA

• GIMJ AZZ PER A ADULTS

• DIBUIX I PINTURA JOVES I

ADULTS

•JOIERIA ALA CERA

PERDUDA

• JAZZ JUVENIL

•TEATRE PERA NENS I

NENES

• ORFEBRERIA

• VrTRALLS

• ESCOLA DE MÚSICA

"ANDANTE"

• ESTAMPACIÓ

•IOGA

• "PUNT' TALLER DE

PLÀSTICA

' » * -ï

• - * • * * « * ? • . M.TiTn-.iiml

*J&

Sortides des de Mas Janer -Dies feiners. 1 a sortida: 06.00 h-07.00 h-08.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h-09.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00h

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, estació Mira-sol, plaça Can Cadena, estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sata, Can Cadena, estació Mira-sol, Mas Janer

*»

Sortides des de F. Colom -Dies feiners. 1a sortida: 05.45 h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15 h

-Dissabtes i festius, lasortida: 07.15 h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15 h Sortides des de l'estació

-Dies feiners. 1a sortida: 06.35 h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05 h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h

Recorregut. F. Colom, la Floresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Colom

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40 h-06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25 h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)

Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1a sortida: 06.23 h-06.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23 h-09.53 h i als 23 í 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h

Sortides des de l'estació FOC -Dies feiners. 1a sortida: 06.05 h-06.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05 h-09.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h

Recorregut. Sant Domènec, ÇAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, estació

FGC, Colomer, Sant Domènec

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i ats 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10 ti isrfslO minuts de cada hora fins ales 22.10 h -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h (dissabtes i festius)

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 mtnuts de cada hora fins a les 21.45 h -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins ales 21.45 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

HS4CAOT01NS Divendres, 23 dejuliolde 1999

44 de SAMT CHCKT VEL VALLÍS

Pilar López. Membre de Sant Cugat amb el poble Sahrauí

"La gent s'excusa dient que no pot fer res pel Sàhara"

R U T H CASALS

- Sant Cagat -

Fa dos anys. Pilar López va acollir el Mohamed a casa seva. Mohamed és un dels 160 mil re­fugiats sahrauís (un 60% menors d'edat) que viuen en 300 quilò­metres quadrats del desert de la Hamada, prop de T indur f (Algèria). Enguany. Sant Cugat ha acollit dotze dels deu mil nens sahrauís que han vingut a passar dos mesos a l'Estat, i Pi­lar López n'ha coordinat l'esta­da.

- Què saben del país aquests nens i nenes quan arriben? - Hi ha nens que vénen per

primera vegada i no coneixen absolutament res, que és el que ens va passar fa dos anys. Van venir sis nens d'entre 7 i 9 anys, que no havien vist mai una ciu­tat ni una casa, no sabien baixar les escales, tot era nou per a ells. Kn canvi, aquest any, han vingut nens més grans i la majoria ja havien estat en altres països, en altres ciutats de l'Estat, i és molt diferent.

- Què és el més positiu de la seva vinguda?

- Kls nanos vénen a passar dos mesos en unes condicions de vida molt millors que les que tenen allà, a més se'ls fan revi­sions mèd iques i aquells que necessiten un tractament més llarg, doncs intentem que es pu­guin quedar el període neces­sari per rebre'l. Se'n van amb ulleres, se'ls tracten otitis, se'ls opera del que necessitin.. . hi surten guanyant, tant en el sen­tit mèdic com en el sentit humà.

- Quin és l'objectiu d'aques­ta iniciativa? - Que puguin sortir del seu

medi coincidint amb els dos me­sos més calorosos de l'any, que coneguin formes diferents de viure, perquè ells han nascut en els camps de refugiats i no han

lApez recorda sovint i om. Mohamed gaudia banyant-se a la piscina FOTO: XI,.

vist res més. Ks creen uns vin­cles emocionals molt forts. Hi ha moltes famílies que després van als campaments. Klls saben que aquí t indran una família que els dóna suport i que entén que no és justa la seva situació. Estan vivint des de fa més de vint anys en camps de refugiats, com els q u e ara hem vist a Kosovo, a la Hamada al-

trem en contacte amb la seva realitat. — No és una mica incongruent

que el govern estatal enviï sol­dats a Kosovo i no posi fi a aquesta situació? - Espanya, com que té molts

interessos comercials i polítics al Marroc, no es "mul la" en

aquest tema i, si

"Espanya, com que té ho fa, molt em temo que ho faci molts interessos en el sentit con-

geriana, un comercials i polítlCS Cll t r a r L A i x ò f u n ' :---: * SOCÍal-ternton

desèrtic que Marroc, no es 'mulla' en aquest tema" ningú no vol

i que en llen­guatge popu­lar s'utilitza com ara nosaltres diríem "on Déu va perdre l'espardenya". - I nosaltres, què en sabem

d'ells? - El problema principal és el

desconeixement, la gent no sap on són. De moment, ells són els millors ambaixadors de la seva terra, perquè gràcies a ells en-

ciona ment , és la població que ho fa possible. - A més de les famílies, qui?

— Els ajuntaments i les organit­zacions humanitàries, en el nos­tre cas Sant Cugat amb el po­ble Sahrauí (SCAPS). Penso que Recoder és una persona molt sensibilitzada amb els sahrauís, perquè ha estat als campaments i pel seu càrrec a Madrid, co­neix de prop la situació.

- Però ells tenen passaport algerià, ja que és el país on es­tan situats els campaments? - No. Vénen aquí amb certs

permisos temporals i quan arri­ben aquí se'ls facilita la cober­tura de la Seguretat Social que necessitin. De fet, si els volem dur de viatge no els podem treu­re del país, perquè no tenen do­cumentació i si un nano neces­sita quedar-se aquí per seguir un tractament ens costa molt aconseguir-ho per la falta de do­cuments identificatius.

- Se'ls fa molt difícil a l'ho­ra de marxar? - Se'n van molt contents. No

hem d'oblidar que ells tenen un entorn familiar molt bo. Viuen amb les seves famílies i són es­timats. Tenen mancances, per­què v iuen de l 'ajut in te rna ­cional, i els donen el menjar racionat cada dia, i la roba i tot el que tenen és perquè els ho han donat. Però viuen amb la família, pares, germans, avis i tiets. I ells han nascut allà, en no conèixer res més no poden voler coses que no coneixen. Per als seus pares és diferent, van marxar de la seva terra i aquest sacrifici que fan quedant-se allà, és per poder tornar, si no, segu­rament s'haurien integrat en al­guna societat. Jo els admiro.

- Mirant enrere , què és el que més recorda de Moha­med? - El recordo a ell, hi penso

molt i la resta de la família tam­bé. Va anar molt bé. I després de viure la situació a través d'ell et neix el desig que tot s'acabi i puguin tornar a la seva terra, perquè no hi ha dret, mereixen un tracte digne i no pas estar in­documentats en campaments d'un altre país. Jo penso que molta gent s'excusa dient que no hi podem fer res, però això és l'única cosa que podem fer per ajudar-los.

Acompanyats ÏORDI CASAS

Des de fa uns dies em sento ne­guitós. Em palpo el cos per veu­re si el motiu té causes físiques i m'adono que no. A mesura que hi reflexiono, vaig comprenent que em posseeix una sensació d'orfenesa mediàtica. Efectiva­ment, vivia (vivíem) fins fa poc en una realitat mediàtica en la qual em sentia (ens semtíem) pro­fundament acompanyats. La mà­xima autoritat local ens recorda­va, avui sí i demà també, que era permanentment amb nosaltres i vetllava des de les pàgines dels mitjans locals perquè no ens sen­tíssim sols. Però tot això sembla que s'ha acabat. El ple del dia 13 ja ens va donar un senyal inequí­voc, l'exmàxima autoritat no hi va aparèixer, ü n detall lleig, molt lleig. Però l'autoritat que l'ha re­llevat tampoc no el va recordar, un cop assegurat el seu relleu, en l'ampli recorregut històric amb el qual ens va obsequiar als presents i als absents (aquests segons, via ràdio i setmanari). Va aportar mol­tes dades i referències, però no va dir res del seu antecessor. De de­sagraïts, n'està l'infern ple. Allò ja no feia presagiar res de bo, la qual cosa s'ha confirmat en llegir les notícies de la darrera setmana. Llegeixo que un dels partits de la coalició governant ha fet una entrega de plaques a exregidors i altres excàrrecs i no hi veig cap menció expressa a l'exmàxima au­toritat, ni tan sols se'ns diu si va anar a recollir-la. Mentre refle­xiono sobre aquests fets, repasso com un obsés les pàgines dels mit­jans de les tres darreres setmanes i comprovo que, efectivament, la meva memòria no m'enganya: l'exmàxima autoritat no hi apa­reix. Això em fa tranquil·litzar, no deixa de ser una explicació racio­nal del neguit que em corsecava. No obstant això, una veu (els co-lumnistes sempre hem de tenir veus informants) em diu que en­cara no s'ha acabat del tot. Em diu que els propers dies els usua­ris del Centre Cultural comença­rem a rebre una memòria de les seves activitats del període 1993-99.1, com les altres dues, de luxós format. I, no podia ser d'altra ma­nera, amb una fotografia a la pri­mera pagina de l'exmàxima auto­ritat Tranquil·litat, doncs, encara estem acompanyats.