Divendres, 6 de setembre de 1996 EIS 4 CANTONS Núm. 157

Any TV

S e t m a n a r i independent de Sant Cugat del Vallès 225

Correus de Sant Cugat

Sacho Duato

• *

Nova programació a Vauditori amb Duato d'estreUa

El ballarí Nacho Duato i la Compartia Nacional de Danza, de la qual és director, són un dels plats forts de la nova tem­porada del Teatre-auditori. No hi faltarà l'òpera, amb el Cicle d'Òpera a Catalunya, la músi­ca clàssica i el teatre: la comè­dia Pel davant i pel darrere i una versió de Macbeth, de l'escrip­tor anglès William Shakes-peare, conformen també cl programa. El clàssic d'Ibsen Casa de nines forma part de la programació. En aquest últim trimestre de l'any i primer de la temporada, podrem també sentir la veu de Maria del Mar Bonet. Així mateix, es farà el tradicional concert de Nadal. Planes 3, 4 i 5.

admet deficiències greus en el repartiment

- Sant Cugat - q U e n o ofereixen el servei que es mereixen els ciutadans, però asseguren Els últims mesos el servei de Correus a Sant Cugat no ha funcionat gens q u e e s t a n fent e ] s possibles per millorar-lo. Els dies vinents, s'incorpora-

bé, i les anomalies s'han agreujat durant aquest estiu. Saludar els amics o r a n t r e s carters a l'oficina, però els ususaris, que són els que en pateixen familiars amb una targeta postal es converteix en una veritable odissea. i e s conseqüències, no creuen que això sigui suficient per pal·liar els Els responsables de l'oficina de Correus de Sant Cugat han reconegut retards de fins a tres setmanes en el repartiment. Plana 16

El tram de l'avinguda Francesc Marià que s'està allargant va des del raner Salvador Rspriu fins al carrer de la Creu. Foto: XAVIER I.ARROSA

Les obres de l'avinguda Francesc Macià alteraran el trànsit fins Nadal una nova alternativa per al trànsit que vulgui sortir o entrar a Sant

- Sant Cugat - Cugat des de Cerdanyola i Rubí. Les obres, que suposen la culmina-El desembre és el termini que s'ha marcat l 'Ajuntament per enlles- CJÓ del pla parcial del nou barri, han fet necessari alterar el trànsit al

tir les obres d'allargament de l'avinguda Francesc Macià, un nou vial voltant de la zona. A més, per sorpresa dels responsables municipals, que uneix Coll Fava i la Ronda Nord amb la zona de darrera del han quedat al descobert restes d'ossos humans procedents de l'antic monestir i, per tant, amb el centre de la ciutat. A més, l'avinguda és cementiri municipal. Plana II

ESPORTS Corretja fa història a POpen EUA Plana 32

Valldoreix i les Planes, de festa major a partir d'avui

- Valldoreix / Les Planes -

Els dos únics districtes del muni­cipi que encara no havien celebrat la festa major ho faran des d'aquest cap de setmana. Les Planes con­centrarà els actes en tres dics. men­tre que Valldoreix els repartirà en dos caps de setmana. Montserrat Rumbau en serà la pregonera. Plana J5

Castanyer, can­didat al CMSC amb el suport de Troyano

- Sant Cugat -

Narcís Castanyer i Joan Tro­yano, dos membres de l'actual junta en funcions del Club Muntanyenc, han decidit pre­sentar-se junts en una mateixa llista per a les eleccions del 26 d'octubre. Ni Ramon Pros ni el sector crític saben si es presenta­ran. Plana 21

Can Gatxet o f i c i n e s

' •É^aHP'-^Y ^T^BBBBBBF ' ' J I B B H 1 (L • U B «r

Entrega Immediata -Oficina de 68 m* -Bany complet -Termoinstal.lacio Elèctrica - Doble vidre - Porter automàtic -Antena TV /AM -Tancaments d'alumini

^ PROMUSA

"-''-"-!§£ ^Sí'°°:-' • V Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 58917 32 Sant Cugat del Vallés P tes /mes 1

Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 58917 32 Sant Cugat del Vallés

Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 58917 32 Sant Cugat del Vallés

ELS /CANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996

Sumari

Tradicions i reivindicació es barregen l'Onze de Setembre. Plana 7

Dos alumnes de l'Arnau Cadell, premiats per una r e v i s t a . Plana 20

Un Pryca a punt d'obrir prepara els futurs treballa­dors. Plana 30

El Sant Cugat Esport es presenta davant la seva a f í c i Ó . Plana 32

Dos grups santcu­gatencs participen en la Fira del Teatre de Tàrrega. Plana 39

Setmana La Companía Nacional de Dan/.a de Natho Duato serà l'estrella indiscutible de la pro­gramació que el 11 de setem­bre inicia la quarta temporada del Teatre-auditori Planes 3, 4 i 5

Política

El Partit Popular de Sant Cu­gat no es pronunciarà sobre el futur d'Aleix Vidal Quadras. Plana 8

Entorn 10 Quan falten deu dies per a l'i­nici del curs escolar, tres centres

que enguany acolliran l'ESO encara estan en obres. Plana 10

Coll Fava completa la urba­nització amb l'allargament de l'avinguda Francesc Macià. Plana 11

Societat 16

Correus reconeix que els re­partiments de cartes a Sant Cu­gat van amb un retard consi­derable. Plana 16

Els taxistes que treballen al municipi acullen amb accep­tació i desconeixença la nor­mativa que els obliga a portar publicitat. Plana 17

Lenquesta pregunta als santcu­gatencs si creuen que les va­

cances escolars són excessiva­ment llargues. Plana IS

Narcís Castanyer i Joan Troya-no han estat els primers a mos­trar-se disposats a presentar una candidatura per presidir el Club Muntanyenc. Plana 21

Les Planes i Valldoreix s'abo­quen aquest cap de setmana a la festa major. Els altres dis­trictes ho han fet al llarg de l'estiu. Plana 25

La radiografia recull la història del Club Natació Sant Cugat. Planes 26 i 27

Economia 30 Vint-i-dos santcugatencs que estaven a l'atur treballaran fent

obres per a l'Ajuntament. Pla­na 30

El gerent de l'agència de viat­ges UssíaTours, Ramon líssía, és el protagonista de l'entre­vista de Les empreses de Sant Cugat. Plana 31

Esports 32

Alex Corretja arriba més lluny que mai a Flushing Meadows, a l'Open EUA de tennis. Pla­na 32

El búlgar Kiril Metodiev subs­titueix Víctor Hugo Rupil, a França, com a entrenador del Voleibol Sant Cugat. Plana 33

Presentació dels equips de la Penya Blau-grana. Plana 34

CURS SUBVENCIONAT SANT CUGAT DEL VALLÉS

TÈCNIC EN GERONTOLOGIA

REQUISITS: • Graduat escolar o FP 1er. grau o equivalent • Curs dirigit a treballadors en situació d'atur

* Persones majors de 25 anys

DATA D'INICI: 30 de setembre 1996

Interessats per concertar entrevista de selecció:

Telèfon 589 37 87

Avinguda Torreblanca, 2-8 3er. A, núm. 12 08190 Sant Cugat del Vallés

INPROSS INTERVENCIÓ I PROJECTES SOCIO-SANITAKIS S.L.

Cultura 35 La cambra soterrada del Cen­tre de Restauració estarà aca­bada a finals d'any tal com es­tava previst. Plana 35

Les sales d'exposicions obren la temporada. Plana 35

La Porta dels Països Catalans és una vella aspiració dels ca­talans d'una banda i l'altra dels Pirineus. Un dels seus impulsors, Josep Arqué, és santeugatenc. Plana 38

La novel·la 43

Continua la novel·la per capí­tols Misteris de Sant Cugat, d' E-duard Jener. Plana 43

E K 4 C A N T W 6 CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Subscriu-t'hi i demana

la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

per litre de benzina.

de la carretera de Cerdanyola.

4«I0** #

• M M «•«•*

Cal presentar el D.N.I. i realitzaré! pagament en metàl·lic

MS4C4NT0ÏNS

£ 1 — El tema de la

Setmana Divendres, 6 de setembre de 1996

La nova p r o g r a m a c i ó del C e n t r e C u l t u r a l

Un as a la màniga El Teatre-auditori inicia la quarta temporada amb la visita de la companyia que dirigeix Nacho Duato

Els detalls no es coneixeran fins al dia 17, quan el Centre Cultural convidarà els protagonistes dels espectacles que in­tegren la nova programació del Teatre-auditori del Centre Cultural perquè par­lin dels seus muntatges. Com a mínim,

CÈLIA CERNADAS

però, ja es pot avançar un esquema del secret que ei seu director, Tomàs Seix, guarda sempre zelosament fins a l'últim moment. El trimestre que inaugura la quarta temporada del Teatre-auditori ofe­rirà una estrella indiscutible: la Compa­

ri ía Nacional de Danza, que dirigeix des de fa sis anys el ballarí i coreògraf Nacho Duato. Seran les dues úniques funcions que es dedicaran a la dansa contem­porània aquest trimestre, durant el qual, a més, el centre presenta dues noves co­

produccions de teatre. S'escenificaran clàssics de la literatura, s'escoltarà mú­sica clàssica amb una formació de qua­litat i tornarà a actuar a Sant Cugat la cantant mallorquina Maria del Mar Bo­net.

Sempre és difícil trobar el fil conductor de la programació que presenta cada trimestre el Teatre-auditori, tenint en compte que la diversitat de gèneres s'ha con­vertit en la targeta d'identificació del centre que dirigeix Tomàs Seix des de la seva inauguració, ara fa tres anys. En l'inici d'a­questa quarta temporada, es tor­na a apostar per presentar, bar­rejats , èxi ts de comprovada solvència en festivals i escenaris barcelonins, espectacles d'estre­na coproduïts pel centre i grans figures de l'espectacle, ja sigui la música, la dansa o el teatre. Sens dubte, l'ham de la nova pro­gramació - i també la gran sor­presa- pot ser l'actuació de la Compartia Nacional de Danza, que dirigeix el ballarí i coreògraf Nacho Duato. Sorpresa perquè Seix havia afirmat fins ara en di­verses ocasions que per a un te­atre amb la capacitat del de Sant Cugat -prop de 800 localitats-és quasi impossible portar una companyia amb un cost tan alt i rendibilitzar la inversió. A més, el programa està per confirmar i és una incògnita si Duato ballarà. En tot cas, queda demostrada novament l'aposta que fa el Cen­tre Cultural per la dansa con­temporània, que en aquesta oca­sió es concent ra en una sola companyia i en dues funcions que es faran el 21 i el ZZ de de­sembre.

L e s n ines i P a c o Mir

I n apartat important en la pro­gramació tornen a ser les copro­duccions del ( 'entre Cultural,

El Centre Cultural torna a repetir la fórmula de combinar gèneres, però amb algunes sorpreses. Foto: MA.VE ESPINOSA

munta tges que s estrenaran a Sant Cugat i es portaran després a altres escenaris. La primera po­sarà en escena el famós text de Henrik Ibsen Casa de nines adap­tat i versionat per Feliu Formo­sa. Cent anys després de la seva estrena, l'obra es presenta nova­ment sota la direcció de Juny Dahr i a càrrec de la Companyia Teatre Bis. La segona coproduc­ció que presenta el Teatre-audi­tori serveix per portar als esce­naris catalans un vodevil anglès, Foret de servei (Out oforder), diri­git per Paco Mir, un dels inte­grants del trio El Tricicle. Deu actors intervindran en aquesta peça còmica amb un argument típic del conegut com humor anglès: un ministre del govern està decidit a viure una nit des­

enfrenada amb una diputada de l'oposició.

Clàss ics de sempre

Més coses: no faltarà una obra que s'ha mantingut amb èxit a les cartelleres de Barcelona, en concret als teatres Goya i Victò­ria. Es tracta de Pel r/aui/iit... i pel darrere, un muntatge inscrit en el gènere de la comèdia en el qual intervenen, entre d'altres, Mercè Comes, Joan Crosas i Abel Folk. Ni tampoc representació de textos considerats r/àssirs de la literatura universal: és cl cas de Matbeth, de Shakespeare -Romeu iJulieta va ser l'aposta de l'ante­rior trimestre- i tres peces cur­tes (Entremeses) escrites per (ler-vantes a càrrec de la companyia

Teatro de la Abadia. Ni, tampoc, la música clàssica a m b l 'Or­questra Simfònica de Barcelo­na i Nacional de Catalunya. Fi­nalment, la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet - q u e ja va actuar a Sant Cugat fa cinc anys-posa la guinda a una programa­ció que s'inicia el 27 de setem­bre vinent, després que cl tea­tre hagi estat tancat al públic tres mesos.

Eines d9estalvi per a addictes

c.c. • Aquesta setmana, els espec­tadors que es van abonar l'últim trimestre al Centre Cultural co­mençaran a rebre la nova pro­gramació a casa seva. Qui torni a optar per aquesta modalitat podrà comprar les entrades a partir del dia 12 de setembre. Hi ha dos tipus d'abonaments: per a cinc espectacles, que es poden triar respecte al total d'onze que conformen la par-rilla, o per a tot el trimestre. En tots dos casos, el Centre Cul-tutal aplica una reducció sobre el preu general de les entrades - q u e oscil·la entre les dues mil i les sis mil pessetes-, que, en el cas dels abonaments trimes­trals, suposa més d'un 30%. El trimestre passat, un total de 200 espectadors van optar per una de les dues fórmules i, de fet, el Centre Cultural aposta per aquesta via com una manera de garantir-se un coixí estable de públic. A partir del dia 19 de setembre es vendran les entra­des per als espectadors que op­tin per no abonar-se.

ÍUMAGRA / M M 9 > 5 * 4 c <kf*t

RUBÍ MÀRM0LESY GRANIT0S S.L.

SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE

EXPOSICIÓNY OFICINA: Ctra. de terrassa, 97 bis 08191 RUBÍ(BCN) Tel./Fax 699 78 02

MÀRMOL. GRANITO Y SILESTONE

TALLER: C/Polit, 15 - Pol.lnd. La Llana 08191 RUBÍ(BCN) Tel. 699 94 56

Sist*n)e$'$e«tròflfc*<te Seguretat

Extintora

P&rtet Blndaéu

I

M*>,* " "4 i | í ' t * B s S a l a , SO T e I

& CONTROLS VIA RADIO

PORTES AUTOMÀTIQUES

5 8 9 I 7 9 9 S a n t C u g * - * «

Automatització

defiwtes

de Garatge*

j- I Penem*»

» I U i

4 Setmana ELS /CANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996

p r o g r a m a c i ó del C e n t r e C u l t u r a l per t r i m e s v i n e n t

> ^

Concert música clàssica OBC i CORAL CARMINA Divendres 27 de setembre 22 h 2.500 pessetes

Macbeth Direcció: TAMZIN TOWNSEND Divendres 4 d'octubre 22 h 2.000 pessetes

Recital de Música Mediterrània M. DEL MAR BONET Divendres 18 d'octubre 22 h 2.000 pessetes

Le Nozze di Figaró Cicle ÒPERA A CATALUNYA Dissabte 23 de novembre 22 h 6.000 pessetes

Entremeses Cía. T E A T R O DE LA ABADÍA Divendres 8 de novembre 22 h 2.000 pessetes

Pel davant i pel darrere Direcció: ALEXANDER HEROLD Divendres 25 d'octubre 22 h 2.500 pessetes

Casa de nines Cia. TEATRE BIS Divendres 30 de novembre 22 h 2.000 pessetes

Fora de servei Direcció: PACO MIR Divendres 13 de desembre 22 h 2.000 pessetes

Cía. Nacional de Danza Direcció: NACHO DUATO Dies 21 i 22 de desembre 22 h 3.000 pessetes

Concert COBLA MEDITERRÀNIA i ALBERT GUINOVART Divendres 15 de novembre 22 h 2.000 pessetes

Concert de Nadal ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS Dies 27 i 28 de desembre 22 h 2.500 pessetes

DE TENNIS INFANTIL I Temporada tpét-^'Z

TENIS

CURSOS TRIMESTRALS D'INICIACIÓ I PERFECCIONAMENT IN ICI Ter CURS: 2 3 SETEMBRE 1 9 9 6

F» R FZ l_ J LZ> l l l L J Fi. A L - ^^r^M- -ZZS. O O

C t r a . C e r d a n y o l a a S a n t C u g a t k m . 4 , 6

ELSíCArYIWS Divendres, 12 de juliol de 1996 Setmana 5

La nova p r o g r a m a c i ó del C e n t r e C u l t u r a l

No falla mai: les representacions d'òpera a càrrec dels Amics de l'òpera de Sabadell (en la foto, La Traviata, escenificada el mes de març) omplen sistemàticament el teatre-auditori. Foto: ELS 4 CANTONS

SQUASH

$ $ $

Cafeteria Restaurant

Agraeix l'èxit

d'acollida que

ha tingut el

nostre menú

diari de:

950 Pts.

Club Sant Cugat

C/Sant Jordi

Tel. 674 98 62

El gimnàs ESCOLA S A N T CUGAT al c / Elisenda, 11 inaugura, aquest curs 96 -97 , una nova sala per fer

FUNK - H I P H O P - BALLS DE S A L Ó Amb una franja d'horaris més extensa tots els matins,

les tardes i vespres.. . Us esperem ....

Tradicions

c.c.

Kls responsables ilel 'l'catre-auditori no renuncien al que els últims trimestres ha garantit, sense excepció, un local ple de públic. Abans del mes de de­sembre tornarà a haver-hi una actuació d'òpera, i en aquesta ocasió serà un dels títols més populars: 1 ,r Nozzeí/i l-i^i/u, de Mo/.art. Kls Amics de l'Opera de Sabadell, dirigits per l'exti-tular de l'Orquestra Simfònica del Vallès Albert Argudo. tor­nen als escenaris de Sant (àisiat

dins el cicle que els portarà per tot el país. La segona tradició quasi obligatòria és el concert de Nadal tic \alsos i polques a càrrec de l'Orquestra Simfònica del \alies. Aquest concert, pel qual sistemàticament s'esgoten les entrades setmanes abans, s'ha programat per primer cop dues nits (el 27 i el ZK de de­sembre). Kn aquesta ocasió, serà Salvador Brotons -i no el titular de l'orquestra. Jordi Mora- qui dirigirà els músics amb obres de Strauss Jr., Chopin i Txaikovs-ki, entre altres compositors.

CURSOS de Disseny infogràfic. Autoedició,

Còmic i Aerografia. FreeHand, PageMaker, Quark, PhotoShop, AutoCad, 3D Studio També cursos subvencionats pel Departament de Treball G.C.

AU LAT\ DISSENY APRENENTATGE DE DISSENY I N F O G R À F I C

C/Sant Domènec, 7 - 1 r 1 a - Tel. 589 78 86 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

CENTRE DE REHABILITACIÓ

FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

• Cursos destinats a corregir els mals hàbits de

postura en nens i adolescents per prevenir les al­

teracions de columna i el mal d'esquena

•Tractament de la pèrdua involuntària d'orina

(incontinència urinària femenina)

•Tractament fisioterapèutic de cel·lulitis i toni-

ficació muscular de la cara, abdomen i cuixes

•Gimnàstica en la menopausa i osteoporosi

Sant Antoni. 74 - baixos Tel. 674 74 37 0819 Sant Cugat del Vallès

HIQUIROSI

• Tractaments facials i corporals personalitzats

• Quiromassatge • Drenatge limfàtic • Depilacions: freda, calenta,

elèctrica • Solàrium • Presoteràpia • Gimnàstica passiva

Col·laboració mèdica Reservi hora al tel. 5 8 9 0 7 0 6

C/ Valldoreix, 76 bis. Sant Cugat

•VAL 6 SESSIONS

SOLÀRIUM

•1 CREMA SOLAR

DE REGAL

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

ÀNGELS SAYOL Tractaments corporals: drenatge limfàtic, circulatori, tractaments anticel.lulítics.

Massatge psicofisiològic (stress) lumbalgies (ciàtica), reflexoteràpia podal Depilació higiènica.

Tractaments per a la salud

Dos de Maig, 9 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 589 44 80

'O&X'M&L

» %> J^lil

Jt° >> & *

(Depilacions -Cera - Tüctrica

Tractaments facials 9{eteja de cutis Massatge faciaí i corporal

- Quiromassatge - Drenatge

Maquillatge Manicura i pedicura

'Hores Convingudes <R§(a. del Celler, 87, 2°, 2"

08190 Sant Cugat del VaCCès

M L ASE ROSARA LA SEVA BELLESA

• Tractaments corporals antíceLlulítícs i per aprimar

• Massatge circulatori i de relax • Tractament per als pits • Tractaments facials regeneradors • Tractament de l'acné • Rehidratació-Cathiodermis • Depilació a la cera, defínitiva i elèctrica • Neteja de cutis • Sol artificial • Sauna finlandesa

Dos de Maig, 22, 2n 2a Tel. 674 43 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS

PERRUQUERIA

FORMAS H O M E D O N A

P I L A R H E R E D I A

E S T I L I S T A

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca)

Tel. 675 40 06 Sant Cugat del Vallès

EIS4C4INT0NS

Política Divendres, 6 de setembre de I V/6 7

Diada N a c i o n a l de C a t a l u n y a

L·i ballaria de sardanes es farà enguany a la tarda amb la robla La Principal del Llobregat, IJI senyera continuarà recordant les reivindicacions pròpies de la jornada. Foto: XAVIER LA RROSA

Diada sense sorpreses programades Els castellers debuten Vil de setembre mentre el monument a Casanova simbolitza la reivindicació política Hi ha pocs canvis en una programació per a l'Onze de Setembre que els últims anys s'ha consolidat entorn de dos eixos: la plaça Barcelona com a escenari i la parti­

cipació de les entitats de la ciutat. Els cas­tellers són enguany el plat fort en la com­memoració de la Diada Nacional de Cata­lunya, al costat de l'Esbart, els gegants i les

corals. Paral·lelament, el monument a Ra­fael Casanova serà l'altre punt central en la festivitat de dimecres vinent com a sím­bol de la reivindicació política que, segons

els tres partits nacionalistes (ERC, CDC, UDC), ha d'anar encaminada cap a l'in­crement de l'autogovern de Catalunya. El PP reclama "tranquil·litat".

CÈLIA CERNADAS

No faltarà el ball de ta flama de la llengua catalana que l'Esbart Sant Cugat va estrenar fa més de tres anys a Montserrat. Tam­poc la balada dels gegants, l'ac­tuació dels bastoners ni el Cant dels segadors orquestrat per totes les corals del municipi. Els Cas­tellers Sant Cugat s'incorporen per primer cop a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, com a símbol de les tradicions amb més arrelament al país. L'escenari de la commemoració de la desfeta de 1714 serà la plaça Barcelona i, com és habi­tual, els representants dels par­tits polítics locals en seran els espectadors de primera fila. Perquè, precisament, la majo­

ria de formacions no renuncien -ans al contrari-, a mantenir el to reivindicatiu de la jornada.

La secció local d'Esquerra Re­publicana de Catalunya -el par­tit ha mobilitzat les bases en la diada amb el lema Catalunya, Es­tat a"Europa- repeteix l'ofrena floral al monu­ment de la plaça Rafael Casanova, el que va ser el darrer conseller en cap de Barce­lona i destacat defensor de la ciutat en la bata­lla contra les tro­pes de Felip V. ,

EI seu monu- de la jornada ment, instal·lat a la plaça que por­ta el mateix nom, s'ha convertit en el punt tradicional de pele­grinatge cada Onze de Setem­bre; aquest any, s'afegeixen a aquesta ofrena els mateixos cas­tellers, que ho fan, matisen, "a tí­tol personal"! Fins i tot, tant la secció local d'ERC com la d'U-

E Is partits nacionalistes

recorden el caràcter

reivindicatiu

nió Democràtica de Catalunya, que presideix Joan Recasens, fa temps que insisteixen en la ne­cessitat de dignificar el monu­ment, i es va arribar a pensar a

fer una recollida col·lec­tiva de fons per dur-ho a terme. De moment, el projecte està paralit­zat, "però el continuem tenint a la ment", asse­gura Recasens.

Vint anys de reclamacions

ERC serà l'únic partit que farà un acte públic; els dos socis de la coa­

lició de CiU, però, s'afegeixen a les declaracions en favor d'una major sobirania per a Catalunya. El president local del partit re­

publicà, Eduard Pomar, recorda que enguany es commemora el vintè aniversari de la primera Diada que es va celebrar des­

prés de la mort de Franco. I, per tant, encara més, l'Onze de Se­tembre ha de ser una diada "rei­vindicativa, i no festiva, tal com la venen alguns partits". El pre­sident de CDC, Joan Aymerich, recorda que continuem com­memorant "un fet desastrós", que la Diada pren un sentit es­pecial "després d'un estiu tan calent de declaracions estúpides per part d'algú" i que cal conti­nuar reclamant "més autogo­vern" per a Catalunya. Per la seva banda, el president

d'UDC, Joan Recasens, insis­teix a recordar que Catalunya

"no té ni de bon tros sobirania plena", definida, segons Reca­sens, com "el desig del seu po­ble". Per al PP, segons el seu por­

taveu, Jaume Tarragó, el més important és que la Diada sigui "de germanor i entesa" i que, sobretot, prevalgui la reivindi­cació "no violenta" i la tran­quil·litat "que havíem tingut sempre fins l'any passat". Ta­rragó recorda així l'atac amb còctel molotov que uns desco­neguts van fer contra la seu dels populars a la rambla Ri-batallada.

8 Política ELS /CANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996

El PP de Sant Cugat no es pronuncia sobre la continuïtat de Vidal Quadras

La secció local del partit demana "peus de plom " a l'hora de prendre qualsevol decisió Arran de les dures crítiques que aquest estiu

ha fet Aleix Vidal Quadras a Santander sobre

els nacionalismes, el president del Partit Po­

pular a Catalunya podria abandonar el càrrec

si el congrés que s'ha de celebrar el dia 28 de

setembre decideix elegir un nou màxim diri­

gent. Poques seus locals, com la de Rubí, són

les que s'han decantat per donar suport a Vï-

Jol'RK Ll.OMBART - Sant Cugat -

"Rl Partit Popular de Sant Cugat és seguidor de Vidal Quadras fins que hi hagi un altre president, del qual tam­bé serem seguidors." Amb aquest to de disciplina res­pecte de la direcció estatal del partit, el portaveu del PP a l'Ajuntament, Jaume Tarragó, mostra la postura de la secció local sobre el futur de l'actual president del partit a Cata­lunya.

Formalment no s'ha pres cap postura, però tant Tarragó com el president local, Francesc

Llatjós, admeten que "totes les persones són reemplaça-bles encara que hagin fet una gran tasca i hagin portat el par­tit on és ara". La decisió final la tenen els compromissaris que el dia 28 hauran d'esco­llir un nou president o reele­gir-lo si Vidal Quadras es de­clina finalment per tornar-se a presentar. De Sant Cugat sortiran vuit

delegats (dos d'ells de les No­ves Generacions) que han de sortir de les votacions que es faran dilluns. El sentit de vot de la secció santcugatenca en­cara no és clar, si bé, assegu­ra Tarragó, "hi pot haver dis- Francesc Llatjós. Foto: X. L.

dal Quadras. La de Sant Cugat tampoc vol

expressar el seu parer sobre l'afer i es limita

a donar suport el president sortint, sigui quin

sigui el seu nom.

paritat entre els vuit mili­tants".

Llatjós demana prudència

La tempesta d'estiu que les declaracions de Vidal Quadras han provocat en el panorama polític ha precipitat la situació d'incertesa al capdavant del PP català. Davant d'això i de la possible substitució de l'actual mandatari, el president del partit a Sant Cugat assegura que "cal anar amb peus de plom, i més encara quan el partit està al govern", raó per la qual recomana "assentir el que dicti la direcció estatal".

Bar - Cafè

El nou punt de trobada a Valldoreix,

nou i diferent

Mossèn Ctnto Verdaguer n s 113

VALLDOREIX

NOTA INFORMATIVA RELATIVA A LES OBRES D'URBANITZACIÓ DEL TRAM DEL PLA PARCIAL COLL FAVÀ-CARRER DE LA CREU, 1Q FASE

Des de final del mes d'agost s'han iniciat les obres d'allargament de l'Avinguda Francesc Macià, entre el Carrer de la creu i el Carrer Salvador Espriu, amb les connexions amb els carrers existents de l'entorn del Monestir i les zones de Sant Francesc i de la Plaça del Coll.

Les obres d'allargament de l'Av. Francesc Macià suposen la finalització de l'urbanització viària de Coll Fava. Aquesta avinguda representa una gran via d'entrada i sortida de la ciutat, enllaçant el Centre Històric amb la Ronda Nord que comunica amb totes les direccions: Rubí, Cerdanyola, carretera de Vallvidrera, l 'Arrabassada i les autopistes.

El projecte d'aquestes obres fou ap rova t pel p lenar i de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en data de 21 de novembre de 1995.

La durada de la realització de les obres s'estima en quatre mesos, en que la circulació viària es veurà alterada en la forma aue es descriu en el p làno l ad junt .

Relació de carrers afectats per les obres:

-Zona Monestir: Castellví, Sant Esteve, Abad Armengol, de la Torre.

-Zona Plaça del Coll: Carrer de la Creu, Sant Esteve, Abad A r m e n g o l , A b a d d ' A v i n y ó .

-Zona Sant Francesc: Camí de la Creu, Pau VI i Santa Rosa.

L'itinerari d'accès a les zones de Plaça del Coll i Sant Francesc pels carrers Abad Armengol i Abad d'Avinyó restarà tallat i s'haurà de substituir pels carrers salvador Espriu i Joan XXIII. També l'accès a Sant Francesc pel Camí de la Creu restarà tallat mentre durin les obres i s'haurà de fer per Joan XXIII.

Les obres afectaran petites zones arbrades. Aquelles espècies arbòries més significatives es trasplantaran a d'altres zones enjardinades de la zona.

PREGUEM DISCULPIN LES MOLÈSTIES

Sant Cugat del Vallès | fl> | Ajuntament de

r ^ - " 1 / CARRERS TANCATS A l TRÀNSIT

NOMÉS ACCÉS VEÏNS

TANCAMENT

SENTIT CIRCULACIÓ

SUAVITZANT 4 LITRES ABRIL

PAPER HIGIÈNIC * 1 4 ROTLLES

MARPOGAR

OFERTA VALIDA FINS AL 14 DE SETEMBRE DE 1996

OS4C4NTON5

Entoni 10 Divendres, 6 de setembre de 1996

Ensenyament

El Leonardo no tindrà les aules de pràctiques

fins Nadal Ni l' institut Leonardo da Vinci ni l'escola Joan Maragall tindran a punt les obres que s'estan fent per començar el curs. En el cas de l'escola Maragall, com ja era pre­vist, l 'edifici on hi haurà el menjador i el gimnàs no es­tarà acabat per quan s'iniciïn les classes. L'institut, on aquest any es faran classes d'ESO, tampoc no podrà es­trenar les noves dependències fins a Nadal.

A\(;KI.SC.\STUKRA

Kl Leonardo da Vinci i l'edifici on lli haurà cl menjador i el gim­nàs a la Maragall són Ics obres de més envergadura pendents per a aquest curs. Les primeres formen part de l'adequació que exigeix l'aplicació de l'ESO, i afecten qua­tre àrees de l'institut: primer, la cuina, de la qual el centre no dis­posava, i que és necessària per po­der atendre el menjador dels nens que faran primer d'KSO. Tots els centres de secundària incorporen aquest nivell d'ensenyament aquest curs.

I ,a tanca de seguretat que vore­ja tot el perímetre del centre s'està canviant per una de més gran. Aquesta és una mesura que s'ha fet també pensant en els nens de dot/e anys que estudiaran a l'ins­titut. L'adequació més important des del punt de vista educatiu és la de l'edifici on hi haurà els ta­llers. Fins al juny, en aquest espai s'havien fet les pràctiques d'auto-moció, però ara aquesta especiali­tat s'ha traslladat a Rubí.

Tot i el retard en les obres d'a­quest edifici, el director de l'insti­

tut. Ramon Casals, assegura que el curs començarà amb normali­tat, i que les noves instal·lacions, on es faran les pràctiques, s'estrenaran per Nadal. Casals ha agraït especialment l'es­

forç que ha fet el consistori per re­ordenar i urbanitzar l'entorn del centre i l'enllaç amb la carretera de Rubí. Ac] uesta és una reclama­ció que han fet sovint els pares dels alumnes.

L'edifici on hi haurà el menjador i el gimnàs de l'escola Joan Mara­gall és també una vella aspiració de la comunitat escolar del centre, que haurà d'esperar més del que estava previst per inaugurar la construcció. L'edifici no estarà en­llestit fins al novembre, i durant les vacances de Nadal s'equiparà per estrenar-lo a principis del 1997. Si l'edifici no ha estat acabat a

temps, ha estat, segons els res­ponsables del projecte, perquè l'estudi del subsòl no s'havia fet bé i es va haver de remodelar. A més, es va endarrerir un tràmit amb la companyia FECSA per­què soterrés un transformador. La pluja de la darrera tardor va contribuir al retard en la cons­trucció de l'edifici. A dalt, l'edifici de l'escola Joan Maragall. A baix, les obres que es fan al Leonardo da Vinci. Fotos: X. LARROSA

Energia

El Centre d'Alt Rendiment aposta

per les fonts alternatives d'energia AURA COSTA

El Centre d'Alt Rendiment Es­portiu ha adoptat la llum solar com a font d'energia complementària per al funcionament de les seves instal·lacions. L'adopció d'aques­ta font energètica suposarà un im­portant estalvi per al centre, a l'hora que reduirà les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera.

El CAR utilitzarà l'energia solar per a produir aigua calenta, ne­cessària per proveir les instal·la­cions. El sistema implantat pre-escalfa el circuit primari, que proporciona i assegura el submi­nistrament d'aigua calenta per a tots els equipaments de la zona de residència del centre.

Els 190 metres quadrats de pla­ques solars instal·lats permetran recuperar 118.000 quilovats d'e­

nergia per any, xifra que suposarà un estalvi de 20.000 litres de ga-soil. A nivell econòmic, el canvi es traduirà en la reducció d'un mi­lió de pessetes anuals en despeses. Per al director de serveis generals del CAR, Josep Garrell, l'adopció d'energies alternatives és molt im­portant "perquè permet mante­nir l'equilibri ecològic i el respec­te al medi ambient que ja caracteritza l'entorn del CAR".

Medi ambient

La planta de compostatge de Can Calopa permetrà

recuperar el 80% dels residus

Els membres del Centre d'Es­tudis i Projectes Alternatius (CEPA) van presentar dilluns passat al Consell de Districte de Mira-sol el projecte de cons­trucció i funcionament de la fu­tura planta de compostatge de la zona de Can Calopa de Valldo­reix. La planta disposarà, a més

de l'àrea de compostatge, d'una cinta de triatge i d'una deixa-lleria. L'objectiu del projecte és recuperar el 80 per cent dels re­sidus que generin els santeuga-tencs. El ple municipal del mes de setembre servirà per propo­sar l'aprovació de la construcció de la planta, que podria funcio­nar, aproximadament, d'aquí a un any.

a S /CANTONS Divendres, 6 de stembrt de 1996 Entorn 11 Obres públiques

L« restes òssies, poc nombroses, es van trobar escampades i soterrades al costat del que va ser l'antic cementiri, on actualment el Centre Popular A ndalús instal·la cada any la seva caseta durant la festa major. Foto: XAVIER I ARRÒSA

L'allargament de Francesc Macià conclou la urbanització de Coll Fava

Les obres deixen al descobert restes òssies procedents de Fantic cementiri

Només faltava construir l'allargament de l'avinguda Francesc Macià, que con­necta Coll Fava i la Ronda Nord amb la zona de darrere del monestir i per tant amb el centre de la ciutat, per enlles­tir la urbanització del nou barri. Les

C È L I A CERNADAS

- Sant Cugat -

obres han començat a finals d'aquest mes d'agost i, tot i que es considerarà, de moment, que la connexió entre les dues zones de la ciutat està resolta, falta decidir com se soluciona el pro­blema de les dinou propietats afectades

L 'acabamen t de l ' av inguda Francesc Macià era el punt pen­d e n t del pla parcial de Coll Fava, un nou barri on viuran en el futur entre 1.000 i 1.500 fa­mílies i on encara falta per cons­truir una part important dels blocs d 'hab i t a tges previstos. Aquesta nova avinguda, de la qual fins ara ja funcionava un tram, connecta el barri amb l'en­creuament entre la carretera de Cerdanyola i el carrer de la Tor­re. És a dir, tot just darrera del monestir i, per tant, amb accés directe al centre de la ciutat. "Es el primer pas cap a la conversió del centre de la ciutat en zona de v i anan t s " , remarca insis­tentment l'alcalde de Sant Cu­gat i responsable de l'àrea d'Ur­banisme, Joan Aymerich. De fet, aquest procés de vianalització, que començaria pel carrer San­tiago Rusinol, no es podrà ini­ciar fins que no es construeixi el famós vial que connectarà precisament el final d'aquesta nova avinguda Francesc Macià amb la rambla del Celler. No­més així serà possible desviar la circulació que vol accedir al cen-

Les obres alteraran el trànsit del voltant del monestir fins al mes de desembre. Foto.X.L

tre. La nova via compleix, doncs,

una funció prioritària d'unió en­tre dues parts de la ciutat, però, a més, dóna servei als cotxes que entren a Sant Cugat per la Ron­da Nord o que volen sortir del centre cap a Rubí, Cerdanyola o els districtes. De moment, però, Francesc Macià no tindrà l'am­plada prevista (dos carrils per a m b d u e s di reccions a m b un passeig al mig), mentre no s'a­

cabi de definir la situació dels propietaris de les cases dels ca­rrers de la Creu, Orient i Sant Llorenç afectats pel Pla Gene­ral Metropol i tà del 76 i pen­dents d'expropiació. L'espai que ocupen actualment aquestes fin­ques és necessari per comple­tar l'amplada de l'avinguda i ha­bili tar una zona verda en t r e Francesc Macià i l'inici del bar­ri de Sant Francesc.

Les obres, que duraran apro-

pel Pla General Metropolità perquè la nova avinguda Francesc Macià tingui l'amplada prevista. Un incident ha sorpròs l'Ajuntament: les excavadores han deixat al descobert restes d'ossos procedents de l'antic cementiri.

ximadament quatre mesos, han provocat dos entrebancs: en pri­mer lloc, l 'Ajuntament s'ha vist obligat a tallar al trànsit en di­versos carrers -la Mina, Sant Es­teve, Abat Armengol, Castellví i Camí de la Creu- , la majoria dels quals van a parar a la nova avinguda. Per evitar protestes, es va adreçar una circular infor­mativa als veïns afectats dies després de l'inici de les obres. Però el més sorprenent ha estat la localització de restes d'ossos humans-alguns fèmurs i tíbies i una calavera- a la zona on an­t igament estava situat el ce ­mentiri, traslladat als anys se­tanta a Can Sant Joan. Segons l'àrea d 'Urbanisme, les restes estaven situades fora del perí­metre del cementiri i podrien co r r e spondre a pe r sones no identificades que en el seu dia no es va considerar oportú en­terrar segons els ritus catòlics. Les restes, en bosses, ja han es­tat traslladades a l 'actual ce­mentiri. Tot i que des de l'A­jun tamen t s'ha volgut t reure importància a l'incident, durant aquesta setmana els curiosos no han deixat d'acostar-se a la zona, i, fins i tot, s'han vist nens ju­gant amb les descobertes.

Aquest estiu el foc no castiga Sant Cugat

MÒNICA BERNABÉ

- Sant Cugat -

L'estiu d'aquest any ha estat un dels estius de l'última dèca­da en què s'han cremat menys hectàrees de bosc al terme mu­nicipal de Sant Cugat, ja que només es van enregistrar dos incendis de poca importància al mes de juliol, segons ha infor­mat Jaume Busquets , t inen t d'alcalde de Medi Ambient. En total, es van cremar dues hectà­rees i 250 metres quadrats de vegetació (p r inc ipa lment pi blanc i matoll), que contrasten amb Ics 15 hectàrees devasta­des pel foc l'any passat, i les 81 de 1994. L'incendi més impor­tant, que es va declarar a la Pe­drera Berta, podria haver estat intencionat, ja que els Bombers van trobar restes de llaunes de gasoil, mentre que es desco­neixen les causes de l'altre foc que va cremar al camí de Torre Cendrera a Can Borrull. Bus­quets considera que les abun­dants pluges caigudes aquest estiu han evitat la declaració de més incendis. Malgrat això, la s i tuac ió d 'a ler ta màx ima es mantindrà fins al 15 de setem­bre amb 29 bombers, 21 volun­taris i sis auxiliars forestals.

La bassa dels Alous entra a la segona fase

ÀNGELS CASTUERA

- Sant Cugat -

La segona fase de reconversió de la bassa dels Alous, un petit estany natural que hi ha entre Sant Cugat i Rubí, començarà d'aquí a quinze dies. La primera etapa de les actuacions de l'A­juntament ja ha acabat, i ara s'i­nicia el projecte per poder con­ve r t i r la zona en un i n d r e t d'interès "pera tot Catalunya", segons el t i nen t a lca lde de Medi Ambien t , J a u m e Bus­quets. Moltes aus fan escala en aquesta bassa abans de conti­nuar el seu camí.

Durant la primera fase de re­conversió de la bassa, alumnes de les escoles de Sant Cugat i Rubí han visitat aquesta zona humida recuperada i han fet classes pràctiques de ciències naturals. L'objectiu que té l'àrea de Medi Ambient és construir un centre d'acollida i investi­gació. En la primera fase, d'a­dequació, l 'Ajuntament hi va invertir cinc milions de pesse­tes. Ara, s'estan buscant recur­sos per tirar endavant la segona etapa del projecte.

EIS 4 CANTONS

12 nuo Divendres, 6 de setembre de 1996

E d i t o r i a l

ELS C4JYTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Valle

# f lm\ Pn i í i Lacat ^W «• Sani Cugat. S.L

Con**!! d'Administració Ramon ( i ran (president)

J<isep M. Cabrc.ri«>, Xavier Fornells, Pere Esquerda

r Editorial Francesc Carbó

Coordinadora Interna L J I I ( i j l i a n j

Coordinador Redacció Jofre Llombart

Redacció Àngels t Castuera, ( Ic lu Cernadas. Mònica Bernjbc.

Kut l i Rollinger, Aura Costa. hiena Cjstcl larnau. Ce ni Lo/a no, Raf'a Moreno. À l e \ López, l'e re Piuli. Kduard Jener

C o o r d i n a d o r a s e r v e i s - c o m a r c l a l Anna Barneda

Equip comercial Niiria Olivé. Kvj l'n/o

Consell Editorial Ramon C r j u (president)

jnsep M. Cahren/oiv iceprcsKteni) Montserrat Rumbaii I v nep ies idenu)

I- rantesi < iarlui. Jordi < i.is.is. V i r u s I \ i sun \c r , l'erc Ks<|uenia. Xa\ ier l·'urnull·. kns run Merbol/heimer.

l i . . -e l i IVdnV. Kainon Pr..s, Lluís l 'niu, l·iinli Rcrïc. Jaume Sibai . l'ae<i Soler. Josep \ . ' l 'eivid...

loan L-irosa. Joan lro\an<. lot're Ltoinbarr (secretari)

Subscripcions I Ctub del Subscriptor Anna Barneda

Fotografia \ . n ier Larrusa

Responsable de disseny i maquetació Romà Viué. r . i i iunt Marín

I m p r e s s i ó Roumptes |<*7Jl 4D0S »/5

D i s t r i b u c i ó Mai l ing Vallès S L . l c l . 589.Z3.71

Dipòsit legal: CI-WS-9.1

c Eli4( ull. Fli JBKICI ticni»

Inici de curs S'ha tornat de vacances. Uns dies

de descans per recarregar piles i agafar forces per encarar el munt

de problemes o de tasques que se'ns presentaran al llarg de l'any. Juliol i agost són períodes excepcionals en què des­connectem del treball i dels compro­misos que cadascun de nosaltres hem adquirit amb el treball i en molts casos amb el poble. De bell nou, la ferma pro­mesa d'oblidar els malentesos i de tre­ballar en la tolerància i el diàleg haurà estat una nova aposta de futur. Cal que sigui així i que des de la més petita en­titat de la vila fins a la institució muni­cipal, tots els que tenen tasques de res­ponsabilitat comencin el nou curs dialogant i solucionant els problemes que a curt i llarg termini es plantejaran.

El repte de la reforma educativa i el manteniment d'un bon nivell d'ense­nyament al municipi cal esperar que ti­rin endavant en un curs escolar que es preveu difícil, si més no amb moltes no­vetats, en molts centres educatius de primària i secundària santeugatencs. Les escoles Europa i Thau comencen a funcionar aquest mateix setembre.

El futur del comerç local i de la seva qualitat de servei haurà de fer front a la implantació de la gran àrea comercial de la Guinardera, però també a super­fícies mitjanes com ara el Celler Coo­peratiu i la que s'instal·larà en un futur

a Coll Fava. Els santeugatencs ens hem trobat, tor­

nant de vacances, amb un grapat de car­rers tancats darrere del monestir. Són les obres de finalització de la gran avin­guda Francesc Macià. Però la qüestió urbanística ha de tenir, abans que aca­bi l'any, un dels moments clau pel que fa a la consolidació del centre històric: les obres de connexió de

tretinguts amb els diversos congressos que les formacions catalanes celebren aquesta tardor. La delimitació d'espais a protegir a

Torre Negra i voltants en una vila que no ha de sobrepassar la xifra de 70.000 habitants ha de seguir sent la pauta de compromís de creixement del municipi. De totes maneres, els ecologistes han

perdut la batalla de la

a zona del monestir Cal que des de la gasolinera de Tabasa

més petita entitat fins a la institució

Fava cal assenyalar la municipal, tOtS eh cindible que s'aportin falta de tacte dels res- , opinions i pro ponsables davant la tro- ÇUe tenen taSÇUeS de t a d a n e s i d

amb la rambla del Ce ller i Torre Blanca. Per cert, sobre el tema de les obres del vial de Co

El debat que cal en­gegar sobre el futur mu­seu és un dels temes pels quals serà impres-

bada d'algunes restes òs­sies a l'antic cementiri municipal. Aquestes obres i d'al­

tres, així com l'aprova­ció de noves propostes -la implantació de la se­gona fase de Residu Mí­nim-, seran temes prio-ritaris en el pressupost municipal del 97. L'equip de govern municipal haurà de tornar a batallar perquè la despesa ordinària no es dispari. És possible que aquest trimestre torni a brotar la guerra de Yecotaxa. S'haurà de veure. De totes maneres, tindrem els polítics locals en-

responsabilitat comencin el nou curs dialogant i

buscant solucions

opinions i propostes ciu-ent i ta t s .

Unes entitats que també començaran el curs amb un seguit de propostes obertes als socis i al po­ble. Per a moltes - les més importants-, solu­cionar situacions de ges­tió i de consolidació de juntes serà un repte im­

portant. Temes i més temes que aquest setembre esperen que s'engeguin o es continuïn amb la voluntat de tenir-los solucionats el juny o avançats i amb bona projecció de futur per tornar a un estiu que molts ja anhelem. I és que les vacances sempre són benvingudes.

El l e c t o r e s c r i u

Sobre la taxa de sanejament i tractament de residus i algunes coses més

Fa unes setmanes, vaig trobar a la bústia un avís de Correus per anar a recollir un certificat Com que el dia que m'és més adient per fer aquestes gestions és el dissabte, i com que el primer dissabte era fes­ta major, no ho vaig recollir fins el dissabte 6/7/%. Un cop a Coneus i després d'un quart d'hora llarg, comentant amb els veïns de la cua l'extraordinària eficàcia del servei de Correus, em donen, amb la sig­natura i l'anotament de la data a l'a-cusament de recepció previs, una carta de l'Ajuntament. L'obro allí mateix i la meva sorpresa és ma­júscula quan veig que es tracta d'un impost. Pregunto quina és la tarifa que ha pagat l'Ajuntament i em diuen que és la normal, és a dir, 149 ptes. del certificat més 50 ptes. de l'acusament de recepció, contra les 19 ptes. de la tarifa de tramesa normal. Em diuen, a més, que se n'han tramès 20.000, potser com a justificació del col·lapse del servei. A més, al revers de l'imprès, sota l'epígraf Terminis de pagament

es llegeix "fins al divendres 5 de juliol de 19%, inclusivament", és a dir, el dia abans. Davant d'aquests fets, em pre­

gunto: -Es pot considerar una bona ges­

tió la tramesa d'una taxa per co­rreu certificat i amb acusament de recepció? -Es pot considerar una bona ges­tió la tramesa d'una taxa fora del termini de pagament? -Té dret l'Ajuntament a disposar del temps dels ciutadans?

I /d meva resposta a les tres qües­tions és absolutament negativa. I no puc estar-me de fer-vos-en una altra: -Com són d'eficients les gestions de l'Ajuntament en l'administra­ció dels recursos dels casos que no

coneixem? Ho deixo per contestar, que cadascú pensi el que cregui convenient i actuï en conseqüèn­cia. Ara vull comentar unes infor­macions pel que fa al cas: -Els serveis jurídics de l'Ajunta­ment desestimen recursos contra la taxa de sanejament. L'opinió d'aquests serveis pot ser tan vàli­da com la de qualsevol altre ex­pert. I també pot ser una opinió esbiaixada (EI Jefe siempre tiene ra-zón. En caso de no tenerta aplíquese el articulo primero). -En contra de l'opinió del Sr. Ossó, crec que un 5,26% de recursos no és un percentatge testimonial. Diré fins i tot que el nostre de­fectuós sistema electoral posa el percentatge límit per assolir re­presentació a un nivell considera­

blement més baix que aquest 5,26. O que perquè es destini el 0,7% del PIB (que és un percentatge francament més petit) a l'ajuda a països menys desenvolupats, ca­len força pressions. Però el que és intolerable és l'expressió del mateix Sr. Ossó "...engalipa...". És ofensiu, perquè atribueix mala fe a aquesta persona. I com que en­tre aquestes persones n'hi veig al­guna/es que respecto profunda­ment, exigeixo, no una explicació, sinó un retractament públic i ofi­cial. I recordaré la dita castellana "Cnee el ladrón que todos són de su condición".

-A propòsit de la planta d'esteri­lització de residus, el Sr. Aymerich recorda que deien "que havia de provocar malalties infeccioses" i

U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r l e s

v o s t r e s pro « p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s

q u e us i n t e r e s s i i a f e c t i

589 62 82

DLS4CALNTONS

de t o t a l l ò

diu "i, evidentment, no ha passat res". D'una banda, em pregunto si va entendre bé les argumentacions crítiques. I de l'altra, que la seva afirmació em sembla superficial i temerària. Penso que igualment la podria haver fet la Sra. Margaret Tatcher a propòsit de l'encefalo-patia bovina espongiforme (BSE) quan ara fa uns deu anys es va co­mençar a detectar aquest proble­ma Ara, però, els nostres ramaders ja han començat a pagar les con­seqüències de la brillant actuació d'aquella senyora i probablement serem tots els europeus els qui acabarem pagant els plats trencats. I estarem de sort si només és això i la presumpta relació entre la BSE i la malaltia humana de Creutz-feld-Jacob és només una falsa alar­ma. S'ha de ser més seriós. I obli­dar-se d'aquest "evidentment, no ha passat res", en el moment de les restriccions pressupostàries. Crec que la demagògia no solu­

ciona res de forma permanent. I que, a més, no és bona. Fonamen­talment perquè és antipedagògica. És, a més, una eina de dos talls (aquestes ratlles en són una de­mostració). / Narcís Planas (Sant Cugat)

ELS/CANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996 Opinió 13

La f i n e s t r a

Petits plaers estiuencs E S T E V E R O D O

Aques tes vacances hem p o g u t d e v o r a r t r a n ­quil·lament el diari; quin

plaer que cada dia sigui diu­menge sense cap necessitat de llegir-lo furtivament en el mos­trador d 'una cafeteria o per so­bre de l'espatlla de l'afortunat que l'ha agafat abans.

A l'estiu, no hi ha res que doni tant plaer com fu­

res sense rellotge, poder dis-frutar de tots dos. Això sí, a banda del culebrón vidalquadrià, el primer que feia en el cas de La Vanguardïa era llegir-me la contraportada, on algú va tenir l 'encert de dedicar una sèrie a les històries de vacances dels nostres personatges domèstics. Per cert, allà vaig descobrir-hi

q u e en Maragall

llejar el diari lenta- "No hi ha r€S QU6 de petit passava m e n t , a p r o f i t a n t » • . j les seves a San t fins a l'última can- " 0 m tant plaer C u g a t s o m n i a n t

com fullejar el amb la &™, ar' / J celona. D "El Punt

diari lentament, em cridava ia -r j~ tenció, també de

aprofitantfins a rúltima canto-

t o n a d a de pape r , fins i tot les colum­nes d ' o p i n i ó d 'a ­quells a qui mai no pares la més míni­ma atenció.

Un servidor és as­sidu lector de dos nada de paper" diaris ben diferents tant de forma com de fons , La Van-guardia i El'Punt, l'un em dóna una visió del món ciutadana, se­riosa, adulta, sense sortir de to ni amb possibilitat de sorpren­dre, tot ordenat, ja saps on tro­bar les coses, com una botiga de barri regentada per un per­feccionista. L'altre és més fresc, més murri, més de poble, més proper, et pot sorprendre amb un titular en portada com Ro­ben cent vedells a Cruïlles o bé el de fa pocs dies El regidor d'o­bres de Calonge fa obres sense per­mís. Són dues maneres de con­c e b r e la p r e m s a i pe r a ixò m'agraden aquests dies, d 'ho­

la contra, la sèrie q u e s o b r e e ls grups d ' havane ­res hi ha a casa nostra - p e r cert, un bon fu t imé- ; un dia fins i tot hi

va aparèixer el nostre grup lo­cal Tardor. El que menys em cridava l 'atenció eren les pla­nes de política, d 'economia , e t c , tot allò que se'm fa feixuc sobretot de vacances, i és que els nostres polítics cada dia són menys el rovell de l'ou a què els hem acostumat. Per cert, de Vidal Quadras us en penso parlar la propera setmana, i ara que finalment som de cap de setmana, a la meva lectura ha­bitual hi podré tornar a afegir el nost re se tmanar i local Els 4 Cantons, que ja trobava a faltar. Benvingut.

La l l o t j a

Sobre VOnze de Setembre

B envolgut amic:

Després d'aquell sopar en què vam coincidir i de la discussió que hi va haver sobre l'Onze de Se­tembre, t'envio aquestes reflexions tal com et vaig prometre.

La idea més generalitzada era que la Diada no significa gran cosa, que només és un reducte que per­met manifestar-se a quatre histò­rics i grups extraparlamentaris: que no té res a veure amb la moderni­tat, cap influència mediàtica, e tc , etc. Jo crec que aquesta idea és una distorsió si més no intencio­nada de la realitat. La Diada en si mateixa -amb festa o sense fes­ta-, és un recordatori de la lluita popular. ^'Serà necessari repetir que popular no és obligatòriament sinònim de gorres i vestits blaus, d'espardenyes de betes i dones amb mocador al cap? Popular, del poble, de la majoria. De la majo­ria que surt al carrer a defensar allò que és seu, pacíficament però fer­mament: amb pancartes, crits, fes­ta. Perquè, què és allò que defen­sa el poble? Bàsicament el dret de ser, de decidir, d'administrar. 1, en conseqüència, defensa la llibertat d'expressió, els llocs de treball, la justícia distributiva, la igualtat d'o­portunitats. Defensa tot allò que és el pa de cada dia, amb un gran sen­tit de la realitat; totes aquelles co­ses que en el nostre país i també en qualsevol racó del món es veuen per la televisió o als titulars dels diaris però que no penetren

M O N T S E R R A T O B I O L S

als panxacontents, als insolidaris, als il·lustrats: "Què volen aquesta gent?" , "que no es tem bé en aquest país?", "qui no troba feina és perquè no vol"...

Una altra idea que trobo molt in­teressada és que poca gent cele­bra realment la Diada. Seria molt

"Seria molt llarg de

fer una llista dels

pobles on la

celebració és

massivament

compartida, de la

gent que puja als

cims del país per

dur-hi la senyera "

llarg de fer una llista dels pobles i poblets on la celebració és massi­vament compartida, de la gent que puja als cims del país per dur-hi la senyera. S'està opinant des d'un provincianisme urbà, de la gran urbs, des d'una influència de cor­rents que van i vénen i no des d'un arrelament quotidià. I encara que la Diada fos o no fos celebrada massivament, quina importància tindria això? Estem parlant d'un sentiment de país, d'una idea de país, d'un anhel de llibertat i res­

ponsabilitat. No estem parlant de publicitat, de moviment de mas­ses, sinó d'individus que s'agru­pen per anar manifestant les seves inquietuds, alegries i neguits. I aquests individus que s'agrupen no han d'anar dirigits, manipulats, i no hi van o hi van cada cop menys. No cauré en la temptació de generalitzar sobre els polítics i de dir allò de tots són iguals quan arriben a dalt, e tc ; ens ha costat massa de tenir un sistema de re­presentació i de poder votar. Però sí que diré i repetiré sobre la vali­desa i imprescindibilitat de l'as­sociacionisme, i del perill d'obeir consignes generals. Els polítics a administrar i els ciutadans del po­ble, agrupats segons interessos i de tant en tant com per la Diada, a marcar la pauta: què és priorita-ri, què es vol per als propis fills.

Benvolgut amic, en aquestes rat­lles ja veus que no faig una de­fensa aferrissada de l'Onze de Se­tembre en tant que festa laboral, sinó en tant que celebració-com­memoració. memòria-d'un sentit de poble i d'allò que és popular. Aquestes paraules que em sem­blen rabiosament modernes en la situació actual de la societat en què ens ha tocat viure: on tenim pendent resoldre espectacles sobre els drets més elementals dels po­bles. El dret a ser del nostre de poble ha d'anar agafat de la mà amb els drets dels altres pobles que també commemoren, recla­men o festegen. De fet, l'Onze de Setembre pot ser un bon dia.

L ' A c u d i t

i- í .^2 ,

- r ^ : smi'taft QUE seuefc...

^ g 6 C O L L l N T MONEOeSj

~ P E l o o

PER COWfRAR

AL *TOT A W ?

NO TITO |

SÓN f » e R

f * G A « Les Rece íTÉS

i* -

A Oriol Martorell

M O N T S E R R A T G I L

Poca cosa es pot afegir a tot el que s'ha dit i escrit del mestre Oriol Martorell. Fins i tot les mà­ximes autoritats del nostre país han reconegut els mèrits pro­fessionals del mestre i la seva gran q u a l i t a t h u m a n a . Així doncs, el meu comentari és un més en la llarga llista d'expres­sions de condol i t ambé - p e r què n o - d'agraïment.

Recordo quan li vaig demanar que honorés amb la seva presèn­cia el concert que l'any passat, amb motiu del centenar i del mestre i director Eduard Toldrà, la Coral Sant Cugat va oferir al Teatre-auditori d 'aquesta po­blació. En aquesta ocasió va ve­nir acompanyat de la seva espo­sa i de la filla del compositor, la senyora Narcisa Toldrà, que va ser, com era lògic, la invitada d'honor.

Tanmateix, no podia ser d 'una altra manera atesos els lligams

d'amistat i de col·laboració en el treball musical que durant anys el va unir al compositor. La seva bona disposició malgrat no tenir espai lliure a la seva agenda farà que sempre recordi amb afecte la seva gentilesa i bonhomia pel fet de desplaçar-se de nit a Sant Cugat, tot i que la seva salut era delicada.

Per això, quan vam sentir dir a un dels celebrants de la missa funeral que es va oferir per la seva ànima a l'església dels Ca­putxins de Sarrià: "L'Oriol Mar­torell va tenir dues grans fideli­tats a la seva vida: D é u i els homes", vaig pensar que la co­herència dels seus -actes reflec­tia aquestes dues fidelitats.

Generós fins a la fi, va fer do­nació del seu cos a la ciència com a testimoni del seu amor al proisme.

Que descans i e n la pau del Senyor.

14 Opinió ELS /CAIVrra>S Divendres. 6 de setembre de 1996

La l l o t j a

Quin estiu més instructiu H A M I D BENHAMOU

A m e s u r a q u e avança iquest ambiciós projecte inomenat UE s'observa

a escala europea una certa po­sada en comú sobre diversos temes,com ara la pròxima ober­tura de l'Kuropol, el pla econò­mic, la lliure circulació de mer­caderies per Europa...

I n d'aquests temes és el de la immigració, en què, pel que s'ha vist aquest estiu, en l'àmbit eu­ropeu, s'han adoptat uns parà­metres d'actuació conjunts; se­gons sembla, certs ministeris d'Interior europeus tenen ben apresa la lliçó dels seus caps.

A Kspanya, és clar, el FF ha es­tat un dels pioners a demostrar com es tracta, segons els mana-m e n t s de la l ' E , una cir­cumstància concreta d 'aquest fenomen tan antic com la vida mateixa i que el govern espa­nyol titlla de problema, la im­migració.

A Ceuta, durant aquest estiu, el PP ens va ensenyar la millor ma­nera de portar un tema d'aquest tipus. Hi havia un nombre con­cret d'immigrants que pretenien regularitzar la seva situació a Eu­ropa, i és que ara som europeus

amb totes les de la llei des que es va signar aciuell famós acord de lliure circulació de ciutadans i residents legals d'Europa, però, és clar, amb la trampa d'un en­duriment radical de les opcions d'accedir a nous permisos de re­sidència i treball pera immigrants. Així d o n c s ,

a q u e s t s i m m i ­grants van decidir manifestar-se per provar d 'aconse­guir un valuosís-

de calor que els va sorprendre al tercer món que tant s'ha aju­dat a construir des del Vell Con­tinent. La cosa es va arribar a qualificar d'anticonstitucional, però al cap d'una setmana ni la població ni els mitjans de co-

ííT , , . , municació

La política envers la c n v a n cor. immigració s'ha endurit, nar a parlar;

, . . el ràpid oblit

/ molt. Aquest estatus de de la història

l'immigrant econòmic dcl (iual ">ts „ . , som culpa-

creatper Occident b,es

sim permís, però s'allunya cada vegada més Pcrò n<) cot

suposo que tots , . " , v . , acaba aquí . recordeu el final * « «€ ClUtada:preSSIO A q u e s t e s t i u

d'aquesta història, policiül, malübarismeS hi ha hagut Va tenir un final . . . . un parell de

molt adient per impossibles per renovar dcmostra. ais interessos de els papers i inestabilitat, t i ( ) n s més

, , com aques-

ja que en qualsevol ta Els nos. moment pots caure tres veïns de

en la il·legalitat"

la l ' E : el govern central va decidir fer una bona de­mostració de força que va agradar i molt a la resta de g o v e r n s - i , pe r descomptat, a l'espanyol-, i mit­jançant una operació de subter­fugi que ni els americans, van fer fora els immigrants, una nit

França han après bé la lliçó, potser enca ra mi ­

llor. I és que a França van de­mostrar, a més, que un govern no té per què tenir en compte l'opinió de la població, i, enca­

ra més, que la violència és una bona forma de posar fi a aques­ta situació. L'esperit de supera­ció dels governants francesos va fer que ordenessin el desallot­jament d'una església on mal­vivien 300 immigrants per fer pressió i rebre els seus papers, amb una violència contundent, com vam poder v e u r e en el mitjà televisiu. Els policies van entrar a l'església i van apallissar literalment els immigrants i la gent solidària que estava amb ells (homes, dones i nens) i els van expulsar pos te r io rment , però van haver de fer-ho amb un avió militar.

A França, almenys la pressió del poble va fer més enrenou, i és que a Espanya fem manifes­tacions perquè el nostre equip de futbol no perdi la categoria o circumstàncies similars. A París es va fer una manifestació on hi havia fins i tot (i no és que si­guin més importants que la res­ta de participants) líders polítics i sindicals, per descomptat d'es­querra. D'altra banda, l'expul­sió es va haver de fer amb un avió militar, ja que cap com­panyia civil va voler llogar-los

cap avió comercial, quina llàsti­ma! Tot i així, el govern francès no va tenir cap problema a aca­tar els cànons de la VE.

Evidentment, tot això té un re-refons, i és que l'estatus de l'in-migrant s'ha denigrat encara més, amb l'entrada d'aquest fa­mós acord, respecte a la dels ciu­tadans, i, com es dedueix de les actuacions d'Europa, la violació dels drets individuals dels im­migrants queda explícita en la seva política. Se'ls agredeix sen­se cap motiu aparent, i se'ls ex­pulsa a ells i als seus fills, fills que ja són nadius del país d'a-terrada, i no d'acollida.

La política envers la immigra­ció s'ha endurit, i molt. Aquest estatus de l'immigrant econòmic creat per Occ iden t s 'al lunya cada vegada més del de ciutadà: pressió policial, malabarismes impossibles per renovar els pa­pers i inestabilitat en tots els sentits, ja que en qualsevol mo­ment pots caure en la il·legali­tat i ser expulsat. La raó de tot és aspirar a ser un més, un igual, en un país en què hi ets, la ma­joria de vegades , per proble­mes econòmics.

L 'Acudit

m

1 *\

^ta^BMriHftMàtaH

Si encara falten 4 mesos per Reis..

Sí, perd ja saps com funciona Correus a Sant Cugat...! (

I encara dubto que arribi la carta a temps I

l • lU'H U" "V M I M I

La f i n e s t r a

Desconcertats IOSEP MARIA IAUMÀ

A l 'hora de sant tornem-hi, p e r m e t i n - m e girar els ulls enrere , només

uns m o m e n t s . C a d a vegada q u e t o r n e s a San t C u g a t e t s emb la t robar-hi t an ta g e n t nova que potser cal explicar-los - i , de passada, recordar-nos a nosaltres mateixos—que no fa gaire t en íem cada estiu un cicle de concerts al claus­tre que era una de les coses més meravelloses que oferia la vila: el claustre il·luminat, la remor dels arbres (quan hi ha­via arbres; ara, només dels tres xiprers), el brollar constant de la font, aquella pau dolça de les ni ts d ' e s t i u i, és clar, la música. Com ha pogut desa­parèixer, una cosa així? Aquest juliol, és cert, encara

n 'hi ha hagut dos: l ' inaugural del curset de guitarra del mes­tre Lopategui , per ell mateix, i el concert final, a càrrec dels seus a lumnes . Això ha es ta t tot , i, encara , al segon , po-quíssim públic. C o m s ' e n t é n ? N o som e n

una vila rica (i cara), amb una e s c o l a d e m ú s i c a a m b 500

a lumnes i una universitat a la vora q u e , p r e c i s a m e n t e n ­guany, inaugura la carrera de Musicologia? D e què servei­xen classes, cursos, títols, pro­fessors i a lumnes si, a l 'hora d e la ve r i t a t , d e s a p a r e i x e n precisament aquells concerts més emblemà t i c s i de llarga t r a d i c i ó ? C o m a m í n i m , jo m 'he quedat desconcertat. De v e g a d e s e m fa pensa r si no fem servir les escoles com a substi tut de la vida, en lloc de com a reforç - c o m que ja hi ha L'hora musical mensua l . . . ( i n i c i a t i v a m a g n í f i c a , p e r c e r t ) - . N o hauria, una cosa, de contribuir a potenciar l'al-tra?

M' imagino la resposta (que serveix per a tot): "No hi ha diners ." Però, no es tem par­lant del xocolata del lloro? I, després de tot, el marc que he descrit no requereix pas grans concer t is tes : la marca de fà­brica era, sobretot , l ' ambient únic; i t inc el convenc imen t que els músics santeugatencs hi col·laborarien molt de gust. O no? Ells t enen la paraula.

CENTRE D'ESTUDIS EMPRESARIALS CAIXA DE TERRASSA

Programes Empresarials 96 / 97 La Gerència de Negocis OBJECTIUS:

Aquest programa està dissenyat per a donar resposta a les qüestions següents:

• Com hem d'actuar per mantenir una estratègia empresarial que ens permeti afrontar futures situacions recessives amb una estructura de costos que faciliti la supervivència de l'empresa?

• Què podem fer per a trobar noves fonts de negoci i noves oportunitats?

• Quina estratègia hem de dissenyar per aconseguir un creixement efectiu? Com podem consolidar-lo i encarar els reptes de futur amb possibilitats d'èxit?

• Com simplificar i agilitzar el nostre sistema organitzatiu actual?

• Com dissenyar una política comercial competitiva i amb projecció internacional?

• Considerant els costos i la importància dels RR.HH., com podem optimitzar el seu rendiment i alhora dissenyar una política retributiva impulsora de qualitat de treball?

Durada: 120 hores.

15 sessions quinzenals de 8 hores i 2 sessions amb panell d'empreses.

Curs Superior de Tècniques Financeres OBJECTIUS:

Els aspectes que tractarà aquest Programa pretenen resoldre les qüestions següents:

• Com definir les relacions entre la funció financera i les altres àrees funcionals de l'empresa des d'una òptica de control i gestió?

• Quines són les diferències entre un problema financer i un problema econòmic i com s'estableixen les causes i els efectes que produeixen en l'empresa?

• Quines són les tècniques d'anàlisi economicofinancer, enfocades a donar informació per al control i la gestió de cada àrea funcional de l'empresa?

• Quines són les tècniques de gestió de l'actiu circulant i com es calcula el capital de treball necessari per a poder mantenir l'empresa en equilibri financer?

• Quins són els mètodes de planificació econòmica i financera integrats en la planificació general de l'empresa?

• Com dissenyar i posar en pràctica una estratègia financera a curt termini que tingui en compte la rendibilitat, el risc i la liquiditat de l'empresa?

Durada: 100 hores.

25 sessions setmanals de 4 hores.

Curs de Direcció de Recursos Humans i RR.LL. (Desenvolupament en col·laboració amb la Fundació Politècnica de Catalunya)

OBJECTIUS: El Programa pretén resoldre les següents qüestions:

• Quines són les perspectives de la legislació laboral cara al futur? Com ens hi hem de preparar?

• Quins són els elements d'anàlisi per a determinar la plantiHa òptima que ens permeti afrontar les variacions de demanda del mercat i les situacions recessives?

• Com es poden establir unes relacions de treball basades en l'eficàcia i la qualitat de treball?

• Quins són els recursos de gestió i administració de personal per a aconseguir el màxim rendiment de l'equip humà?

• Com hem de prevenir i resoldre els conflictes laborals?

Durada: 124 hores.

31 sessions setmanals de 4 hores.

Curs Superior de Màrqueting i Vendes OBJECTIUS:

Programa enfocat a resoldre els aspectes següents:

• Com mantenir una adequada posició competitiva en productes?

• Quins són els nostres punts forts i febles en la gestió comercial? Què hem de millorar? Com fer-ho?

• Quina és ta metodologia més adequada de previsió de la demanda?

• Com fer un seguiment econòmic dels costos i la rendibilitat de les accions comercials?

• Com hem d'administrar els recursos de publicitat, promocions i RR.PR per potenciar la nostra presència en el mercat?

• Com definir una estratègia de captació i optimització de clients?

Durada: 120 hores.

10 sessions quinzenals de 8 hores a més de les sessions de supervisió del projecte.

INFORMACIÓ i INSCRIPCIONS: Centre d'Estudis Empresarials (Tels. 733 19 20 - 780 41 44) i a totes les oficines de la Caixa de Terrassa.

EIS4CAIVra>B

Societat 16 Divendres, 6 de setembre de 1996

Serveis

Correus reconeix retards en el repartiment de cartes al municipi

L'entitat postal, que ha ampliat la plantilla aquest mes, busca un local més gran Una car ta d e Barce lona a San t Cugat

pot t r igar t res se tmanes . Així ho afir­

m e n a l g u n s s a n t c u g a t e n c s , q u e e s

queixen q u e la cor respondènc ia sem­

pre arriba amb retard. Per la seva ban­

da , Cor reus ha reconegut que el ser-

M ( ) M C \ Bl-'.RNAHK - Sant Cugat -

Correus ha reconegut que no ofereix un servei de qualitat a Sant Cu^at. Kls veïns del mu­nicipi són encara més explícits i afirmen que aquí Correus és un d e s a s t r e , p e r q u è la cor­respondència es reparteix "amb deu o quinze dies de retard". Mari Carme, una veïna de Vall­doreix, assegura que aquesta setmana ha rebut una carta de Barcelona tïanquejada a finals d e j u l i o l , q u a n la c o r r e s ­pondència entre les dues ciu­tats tan sols hauria de trigar dos dies. De la mateixa manera, Ser-gio Gonzalez, un brasiler que viu al municipi, explica que les cartes de Sant Cugat al Brasil arriben en deu dies, mentre que les que rep del seu país en tri­guen vint.

El retard en el repartiment de la correspondència al municipi ha fet que els santcugatencs que treballen a Barcelona demanin que els enviïn el correu a la fei­na, i que la majoria de bancs, clubs esportius i empreses de Sant Cugat hagin contractat el servei d'una agència privada per a la distribució de les cartes.

Actualment, Correus de Sant Cugat disposa de disset carters a peu i disset en moto, i, aquest mes, tres persones més s'han incorporat a la plantilla. Segons Vicenç Ibàfiez, responsable de

v e i q u e o f e r e i x a l m u n i c i p i ós d e f i ­

c ient , però assegura q u e està t reba­

l lant per mi l lorar- lo . Per a r a . C o r r e u s

de Sant Cugat ja ha augmentat la plan­

t i l la de c a r t e r s , i t a m b ó pre tén t ras­

l ladar l 'of ic ina a un local mós g r a n .

Segons l 'entitat posta l , a ixò permetrà

ag i l i ta r la c lass i f i cac ió i e n t r e g a d e

les cartes, però els santcugatencs que

v i u e n m é s a l l u n y a t s d e l nuc l i u r b à

cont inuaran sense rebre la correspon­

dència a casa.

;

K.mto$^*Jk Èiyi*

ytyfÈNlm -vrtfiïm > " * •/' tMM

L'oficina de Correus de Sant Cugat es traslladarà a un local més gran.

relacions externes de Correus de Barcelona, els nous empleats ajudaran a agilitar el repartiment de la correspondència i donarà estabilitat a la plantilla, ja que abans Correus contractava car­ters de forma temporal que ana­va canviant.

Carters de ba ixa

Això, però, no solucionarà l'a­cumulació de cartes que es pro­dueix quan un carter es troba de baixa, ja que Correus només busca un suplent quan un em­pleat no pot treballar duran t més de quatre dies. Ibàfiez as­segura que, en aquests casos, la feina del carter de baixa es re­parteix entre diferents emple­ats, però, segons alguns santcu­

gatencs, això no es fa així per­què, quan un carter està malalt, no reben correspondència. Fins i tot, Mònica, una veïna del ba­rri de l'Escorxador, declara que, al seu barri, "el carter només passa un cop per setmana, di­jous o divendres".

Correus de Sant Cugat també pretén traslladar la seva oficina a un local més gran i, de fet, a l'agost va anunciar a la premsa la convocatòria d 'un concurs públic per a la compra d'un es­tabliment. Segons Ibàfiez, un cop que es disposi del nou local, s'estudiarà la forma de millorar el servei al municipi. Fins i tot, Coneus diu que, tot i que és di­fícil, es podria considerar la pos­sibilitat que la correspondència es reparteixi casa per casa als

Foto. NWIhR LARROSA

barris de Sant Cugat on actual­ment no es fa.

Precisament, els veïns del bar­ri Colònia Montserrat de Vall­doreix han iniciat una recollida de s i g n a t u r e s per demanar aquest servei, ja que les bústies es troben al casal del barri i s'­han de desplaçar fins allà per recollir el correu. A més , ac­tualment hi ha més veïns que bústies i això fa que el carter deixi "les cartes per terra", se­gons denunc ia L lo renç Bru, p r e s i d e n t de l 'associació de veïns del barri. Davant aquestes crítiques, Correus afirma que Sant Cugat és un municipi com­plicat, perquè és molt extens i rep un gran volum de cartes (se'n reparteixen 30.000 diària­ment).

Detinguts dos joves per robar cotxes

- Sant Cugat -

La policia local de Sant Cugat ha detingut dos delinqüents com a p r e s u m p t e s au tors de dos robatoris de cotxes, dos més a l'interior de vehicles i per un de­licte d'atracament en un esta­bliment comercial.

A Francis Javier M.G., de 29 anys, i Sergio M.C., de la matei­xa edat, els van detenir quan una parella de la policia municipal patrullava pel carrer Villa de la ciutat. Un dels detinguts va des­pertar les sospites dels agents perquè estava fent moviments estranys dins un cotxe. Les sos­pites es van confirmar quan va aparèixer el seu company, que va ser reconegut per la policia com un delinqüent buscat per les autoritats.

Els dos detinguts, a més, vi­vien en una casa d'un altre lladre a la Floresta. Un cop investigat l'interior del cotxe, els policies van decidir detenir-los per por­tar-los a la comissaria de la poli­cia estatal. Aquestes detencions han permès aclarir un total de quatre delictes relacionats amb robatoris a vehicles i un cinquè d'atracament en una perfume­ria. / E L S 4 C A N T O N S

Crema uii cotxe a la B-30

Un Seat Ibiza va cremar dime­cres al migdia al pont de la B-30 entre Sant Cugat i Bellaterra per causes no determinades. El cotxe, conduït per Eulàlia F. R, veïna de Sant Cugat, va quedar carbonitzat en un 75%. La policia local de Sant Cugat i els Bombers de Be-Uatena i de Rubí van intervenir en l'extinció del foc. / À.C.

S a n i t a t

L'Ajuntament fixa un període extraordinari per vacunar els gossos contra la ràbia

Rl l'li BOM.INCKR

La vacunació antiràbica dels gossos de Sant C u g a t per a aquest any s'ha allargat en un pe­ríode extraordinari del 27 de se­tembre al 6 d'octubre. Per tant, tots els gossos que no es van va­

cunar durant la primera fase de la campanya al mes de juny ho po­dran fer ara.

La vacunació es farà en dife­rents centres del municipi dis­tribuïts també per tots els dis­trictes. El centre corresponent al casc urbà estarà situat davant de l'escorxador municipal i l'horari

d'atenció al públic serà de 9 a 12 hores. "Seria convenient que tots els gossos es vacunessin contra la ràbia per prevenir-la", explica el veterinari municipal, Joan Vi­lanova. El metge afegeix que a Espanya no es coneix cap cas d'a­questa malaltia, mentre que als Pirineus hi ha ràbia salvatge. Qui no ha vacunat el seu gos ho pot fer fins al 6 d'octubre. Foto: EL·S 4 CANTONS

ELS4CANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996 Societat 17

S a n i t a t

Els últims fitxatges del Barca ja han pa^at per la mútua \sepeyo per fer-se les revisions. Foto: X. LARROSA

El Rei inaugurarà el centre polivalent d'Asepeyo a Sant Cugat

La mútua de treball més important de VEstat atén pacients des del mes de juny El rei Joan Caries I presidirà Tacte ofi­cial d'inauguració de les instal·lacions que la mútua d'accidents Asepeyo té a Sant Cugat, i que ja van començar a funcionar el mes de juny. Els respon­

sables del centre sanitari van esperar que la Casa Reial els proposes el dia en què el monarca podia visitar la clínica: el dia 18 de setembre, a dos quarts d'una del migdia, s'ha fixat la data. A

més del Rei, el ministre de Treball, Ja-vier Arenas, el president de la Gene­ralitat, Jordi Pujol, i el conseller d'E­conomia, Macià Alavedra, assistiran a la inauguració.

À N G E L S CASTUERA

- Sant Cugat -El centre sanitari, que ocupa

20.833 metres quadrats en ter­renys paral·lels a l'autopista A-7, ja està a ple rendiment des­prés que el mes de juny se 'n comencessin a utilitzar algunes instal·lacions. Només faltava sa­ber quan podria venir el Rei per presidir l'acte d'inauguració. Les autoritats convidades a la inau­guració faran una visita restrin­gida al centre, acompanyats pels

directius i responsables de la mútua Asepeyo. Després, el rei Joan Carles tallarà la banda inau­gural i es faran els parlaments de rigor. A continuació, hi haurà una àpat per als assistents.

La direcció de la mútua Ase­peyo està molt satisfeta perquè el Rei ha volgut venir a presidir aquesta inauguració. La com­panyia ha invertit gairebé 5.800 milions de pessetes en totes les instal·lacions, que centralitzen les oficines, l 'hospital, la sala

d'actes i un departament dedi­cat exclusivament a la investi­gació i la prevenció d'accidents laborals. Un 10% de les instal·la­cions d'aquest nou equipament, que funciona des del dia 17 de juny, es dest inaran a tasques d'assessorament, orientació i di­vulgació d'activitats que servei­xen per disminuir els riscos d'ac­cidents laborals i les malalties relacionades amb determinades professions.

La mútua Asepeyo és pionera

en la prevenció d 'accidents , i amb les instal·lacions que hi ha al nou hospital aquesta feina es podrà millorar. L'hospital, que disposa de les instal·lacions tec­nològiques més avançades, té 124 habitacions que ja estan a ple rendiment i per on han pas­sat ja, entre d'altres, alguns ju­gadors del Barca. El club de fut­bol és un dels clients destacats de les 170.401 empreses que atén Asepeyo a tot l 'Estat es­panyol.

Transports

amb

la normativa que els obligarà a portar publicitat AURA COSTA

- Sant Cugat -

Els taxis de Sant Cugat es con­vertiran en anuncis sobre rodes a principis de l'any vinent. L'En­titat Metropolitana del Trans­port (EMT) ha aprovat una re­solució que obliga els taxistes a portar publicitat als vehicles per tal de finançar la reconversió del sector. A Sant Cugat, la notícia

s'ha acollit favorablement, per bé que molts dels taxistes enca­ra la desconeixen.

L ' E M T té una flota d ' u n s 11.000 taxis que patrullen per Barcelona i la seva àrea d ' in­fluència. Aquesta saturació del sector ha obligat l'entitat a fer una eliminació de llicències, que en la primera fase representarà una reducció de 1.215 taxis . Aquesta reconversió suposa a

l 'EMT un cost de gairebé 8.000 milions de pessetes, que són els que pensa finançar mitjançant la publicitat als vehicles. En ge­neral, els taxistes de Sant Cu­gat es mostren totalment d'a­cord a m b a q u e s t a m e s u r a , perquè creuen que "cal que es faci qualsevol cosa per reduir llicències". Un dels cinquanta taxis tes de Sant Cugat , José Herrera, es lamenta que "l'excés

de llicències obliga els taxistes a treballar des de les 5 del matí fins a les 10 del vespre per acon­seguir un sou suficient".

D'altra banda, els taxistes sant-cugatencs es queixen de la poca informació que reben: "Sempre que hi ha una vaga o qualsevol mobilització del sector ens n'as­sabentem el mateix dia", asse­gura Luis Prado, taxista des de fa dos anys.

L'Església baptista, a debat al Borja

G E N I LOZANO

- sant Cugat -

Esbrinar si la religió cristiana i el màrqueting són compatibles i debatre sobre la multitud de problemes que ha d'afrontar una família en moments de cri­si econòmica, són els dos grans temes que van omplir el debat al Centre Borja durant l'última setmana d'agost. Sota el títol de L'Església davant el repte del segle XXI, el centre santcugatenc va acollir un cicle de reunions i conferències encapçalades per l'Associació Baptista Evangèli­ca Europea . Un cen t ena r de membres d'aquesta associació, provinents de diversos punts del continent, com ara França, Bèlgica o Anglaterra, van parti­cipar en les jornades.

Per al coordinador general d'a­collida del Centre Borja, Car­les Noguera, l'objectiu princi­pal de les trobades era "arribar a un major consens entre tots els seguidors de l 'associació baptista", per poder conciliar la religió amb els canvis del món actual. A més dels debats i les conferències, la reunió va rea­litzar també activitats de tipus turístic, com ara una excursió a la mun tanya de Montse r ra t , que, segons Noguera, "és una fita imprescindible per a tot aquell que ve de fora".

Accident de quatre socis del CMSC

/Sant Cugat -

Una cordada de muntanyencs del CMSC, en què participaven Quim Sicília i Narcís Castanyer, tots dos membres de la junta di­rectiva del club, i els dos fills de Castanyer, va tenir un accident al massís del Mont Blanc, als Alps.

Una gran tempesta elèctrica va descarregar un llamp sobre la cor­dada mentre els muntanyencs co­brien el recorregut que hi ha en­tre l'Aiguille de Midi i el Col du Midi, a uns 3.800 metres d'alti­tud. Un llamp va fer caure els qua­tre integrants de la cordada uns quants metres avall del vessant occidental de l'Aiguille du Midi. El llamp es va precipitar just al costat de Castanyer, que tenia cre­mades de primer i segon grau i es va fer un esquinç al turmell en caure. El seu fill Oriol també es va cremar i va patir una contusió cra­nial. El fill menor del directiu del CMSC, Joan, va resultar il·lès. L'altre company adult de cordada, Quim Sicília, va tenir una fissura de tíbia. Després de la caiguda, encara va caure un altre llamp al costat dels accidentats. / À.C.

18 Societat H S 4 C A N I Ü N S Divendres, 6 de setembre de 1996

L ' e n q u e s t a

Creu que són massa llargues les vacances esc oi ars?

Després de poc més de dos mesos i mig de vacances, és hora que els nens tornin a l 'escola. El 16 de setembre els estudiants s'hauran d'acostumar de nou als horar is i al r i tme de trebal l que se' ls imposa. Aquesta setmana hem preguntat als santcugatencs si creuen que aquest perfode vacacional

és massa llarg. En quasi tots els casos, els ciutadans opinen que les vacances són necessàries i suf icients per agafar forces abans de tornar a iniciar el curs. Algunes persones més creatives, però, idearien un nou sistema per­què les vacances quedessin més repart ides durant tot l'any. Sigui com si­gu i , ningú no renuncia a un relaxat temps de vacances. / E.C.

MONTSERRAT Cl.KMKVI'K

40 ANYS

PROFESSORA

"Les vacances escolars per als alumnes són necessàries i per al col·lectiu tic professors tam­bé. Podrien estar distribuïdes en el temps d'una manera més racional, però el temps no és ex­cessiu."

OSCAR MARTÍN K/.

36 ANYS

T R A D U C T O R

"Les vacances estan bé. No són ni massa llargues ni massa cur­tes. Tres mesos són suficients i necessaris per descansar."

JORDI VALENZUELA

33 ANYS OPERARI

"No, perquè és el temps que els nens poden estar més amb els seus pares."

GKMMA SAI-ON r

20 ANYS

E S T U D I A N T

"("rec que estan bé, perquè des­prés de tot l'any ja van bé uns mesos de vacances."

ISAAC DA SILVA

17 ANY s ESTUDIANT

"Sí que són una mica llargues, però l'estiu es perd bastant. Es podrien reduir els cursos una mica i distribuir les vacances, i així estaríem menys temps es­tudiant."

CRISTINA

17 ANYS

ESTUDIANT

"Totes les vacances sempre són curtes, sobretot si has d'estu­diar per als exàmens de les as­signatures que t'han quedat per al mes de setembre."

MARTA RAMS

17 ANYS

ESTUDIANT

"Estan bé, les vacances, però el que es podria fer es repartir-les durant l'any i així el curs no es faria tan pesat".

ELISENDA LLORENS

9 ANYS

ESTUDIANT

"Les vacances estan bé. No són massa llargues, però si no mar­xo fora de vegades m'avorrei-xo.

ORIOL CASAS

17 ANYS

ESTUDIANT

"Al principi semblen curtes, però al final acaben semblant bastant llargues."

BERNAT CORBERA

21 ANYS

D E P E N D E N T

"Trobo que fer un parell de me­sos de vacances ja està bé. El juliol i l'agost són els mesos que fa més calor. Crec que són sufi­cients."

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de què dispo­sem per a les sessions golfes que es tan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta set­mana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula Sospechosos habitua-les que es projecta en versió original el dis­sabte 7 de setembre, a 2/4 d" 1 de la nit. Hípica Severino

Sortides a cavall cada dissabte i diu­menge on podrà gaudir del paisatge de CoUserola a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

Demana la targeta

Aquesta campanya va començar el 15 d'a­bril i és restringida a tots els subscriptors que tinguin la targeta. Cal portar-la a la benzinera Gríful de la Ctra. de Cerdan­yola. la targeta és gratuïta, la podeu dema­nar al 589 62 82 i, una vegada codificada, ja la podeu utilitzar. Presentant la targeta i el D.N.l. tindreu un important descompte sobre el litre de benzina, descompte que inicialment serà de 4 ptes. Amb la targeta d'El Club tindràs molts avantatges, informa-te'n al 589 62 82.

PAGAR EN MATÀL.LIC

-tsW^ds PELÜQÜEROS

Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de sessions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

Posa't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir du­rant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwon-do esquaix, hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), ade franc. L'horari per als subscrip­tors és els migdies de di­lluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dis sabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

589 62 82

UI1YAM " * f - F ' IDIOMES TRADUCCIONS

Cursos Way-In

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral.la. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

|hlí>jr!rïïaeió matins: 9 a 10 li. (Srta. Anna)

20 Societat Ü L S 4 C A N T O N S Divendres, 6 de setembre de 1996

E n s e n y a m e n t

Dos alumnes de l'Arnau Cadell, premiats per un treball de mitologia

Sergi Sagues i Pol Brasó reben el guardó de la revista 'Auriga' Els guanyadors són dos estudiants

de tercer de BUP de l'institut Arnau

Cadell que un dia, sense pensar-s'ho

gaire, van triar l'EATP de mitologia.

Ara, han rebut el Premi Núria Tude-

(il-.M L ( > / \ \ ( )

- Sant Cugat -

1 ol/iM tim/i He/vies es cl títol del

treball que , en principi, només els

has ia d'ajudar a superar l'assigna­

tura. Però cl professor de mi to­

logia de l ' inst i tut Arnau Cadel l ,

J a u m e Almira l l , \ a a n i m a r e l s

a l u m n e s a en l l e s t i r el t rebal l a

t e m p s per presentar-lo a concurs.

I ) 'aqucs:a manera, sense gairebé

adonar-sc 'n , el Premi Núria Tu­

dela Penya, q u e concedeix la re­

vista .\i/nyi anua lment , va anar a

parar a les m a n s dels dos a lum­

nes.

Kl treball és un recor regut fo­

togràfic pels m o n u m e n t s més sig­

nificatius de Barcelona relacionats

a m b la cultura antiga. L'originali­

tat d e l 'estudi, però, rau en el fet

q u e el lector fa aquest passeig pel

món clàssic d e la mà del déu Her-

mes, missatger dels déus , i de l 'E­

la Penya, que cada any atorga la re­

vista Auriga al millor treball de divul­

gació del món clàssic. De fet, la pu­

blicació ja va reconèixer l'any passat

amb aquest guardó l'Arnau Cadell .

Amb aquest premi els dos estudiants

han demostrat que els nostres clàs­

sics, i la nostra història, continuen

vius fins i tot en la memòria dels més

joves.

Sergi Sagues, un dels alumnes guanyadors del premi de la revista Auriga.

va, una noia q u e estudia tercer d e

BUP, c o m els m a t e i x o s au to r s .

D ' aques t a manera , el treball reu­

neix tant e l e m e n t s d e la cultura

grecoromana com aspectes de la

vida quot idiana d ' u n adolescent

dels nostres dies.

L ' i n s t i t u t A r n a u C a d e l l ja va

guanyar aques t p remi l 'any pas­

sat. Per al professor J a u m e Almi­

rall, participar-hi "és una manera

d e demostrar q u e els joves es tan

interessats en la matèria i que , per

tant , la cultura clàssica n o s 'està

morint" .

Els gegants de Sant Cugat meravellen els suecs

À N G E L S C A S T U E R A

- Saat Cuaat/Gavle -

Una exped ic ió dels Gegan te r s

d e Sant C u g a t ha viatjat aques t

estiu a l 'estranger per primera ve­

gada. La colla gegantera va a m e ­

nitzar, a m b altres grups, la festa

d e celebració del .550 aniversari

d e la fundació de la ciutat sueca

d e G a v l e . Pe r c o m m e m o r a r la

data, les autoritats van organitzar

activitats d e d i c a d e s a d i ferents

ciutats i regions europees q u e van

comença r a la primavera. La co­

munitat catalana de Gàvie va pre­

parar els actes a l 'última setmana,

en t re el 16 i el 21 d e juliol.

E n total, 21 persones van viatjar

a Suèc ia , e n t r e gegan te r s i tra­

bucaires. El grup sortia cada dia

al carrer e n una cercavila q u e va

ser molt aplaudida pels habitants

d e Gavle. Els gegants van aixecar

molta expectació i curiositat, per­

q u è mai no n 'hav ien vist, i fins i

tot hi va haver qui es va atrevir a

carregar-los. L'alcalde d e Gav le

va r e b r e l ' e x p e d i c i ó s a n t e u g a -

tenca, q u e a més va aparèixer en

diverses ocasions a la ràdio i la te ­

levisió.

Cirurgia • Df l . F E R N À N 0 E 2 LAYOS Cirurgia general, apareB digestiu A3C-Previasa-Sanitas Àv Torreblanca, 2-8, 2n, At Sant Cugat, tt 589 47 0 0

Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes, Mediona interna, lasarteràpia. Santiago Rufiftol. 2,enW la San»Cugat V 6 7 4 1 SSW

Dietètica-Nutrició • MARIA RIUS SOLER Acupuntura nutrició dWitiea Hores con-vmgudss Franca» Monge*, 25-27, ir 2a. Sant Cugat tt 58» 13 87

• ORA. tt. DOMINGO GALLART Madiqfcw genctal, dtetèMoa. Difons, <ft-rosenw I dfcH*, twflw cwwngwí»* Erv davautó», E l , t«* pi». S * M Cugat. W 6 7 4 6 3 2 9 / 8 6 8 8 8 »

• CENTRE OXNKBStTKr I 1*8» . CWA ESTÈTIC* Ona. Anna R. CwdB * Dia. Hòtano Sa* g·me·Bra.UuBtQarcl» CoMutoria fidMtoi DmvttMMMk» líft •ífcwa· wMttMRf ***>*^ aa>^pM^Mfe l

f-uactofiAiL

• J.RE5aUt*QtCAUSSA Capçatera, geoatría. A3C,A(3BUP.Myi; MRACT, etc Av. 1«iobtanca2-«, 3r 10*. Sant Cugat. «5693926. g 909 33 tO 90 Ur^rtf g4h • Df. M O N T S E W W G A R R I G A Metge de capçalera. VfcSet a dBmofantesc. Majw 9ft-2B. 9«t*Ca9at tr $74 00 86

Mútues •UNKjmWSeBAWESVICO. Mu-tuatfaooid·rtsdatiïfcatt núm. 271. Plaça Auautía, 3. Sant Cugat « «7« 1002 í to $761002

Odontologia • A O E V 8 0 . C U N J C A DENTAL OR. P C D R O VS.LALVA A D K S A Maíns i tarda». C/Francesc Momgas, 23.

Sani Cugat, t t 674 0 1 4 6

•cenwDiKiu.)ci|Ró«aiBi.

• DRA.LUZONDO Clínica dental WanS, ©*****<»«> t or­todòncia ftaroesc Moraga», S, atttrwot. SantCa-9 a t i r 6 7 4 0 5 06 ^ ^ , m

« D H A . M . JAUME S A U R A Clínica dental Dl a «X, a- ï^b f 1 * * f h Pg Sant Magí, 42, baixo*. $ * » Cagat « 8 T 4 S » » •>•>*•• * * » • » *

•••'< i iniM>1tj.lnXn.M'Mmi'HftM"

Oftalmoloqici • CtNTReDtiii^èrCUtAB Oftalmokigl·y OoiMhKfc tos prarK* pate mútua» C/Santa, SSrtta, ta. Sant Cugai •aw9»t0f

Ortodòncia Oioiinolaringòleg

A M

•eUNtt*tt&*I*£ Ojcntciqgie generat

m.

> m B | reaagogia-Logopeaia WftAttOWJA

Piotterne* Iten-:VBSi,6-7,1r2a.

ttorttif ftwftw fltwwfc ftttftttfn wirii nvtítt- ttmnnt

A*ft*J

• DftA ANNA PUJfBERT I CALDES Pediatria Vita&cioSalutMaprre Endava-Radaíl. 1 arpis SanSCugat « 5 8 9 2 9 9 6 - 8 7 5 4? 89

Podologia » JOSEP M . F R H X E D E S Malalties del pau, ortesis, plantilles or-topedtques. paptomes. <»un}ta dat peu. Hototacowww « 3 2 6 4 1 7 5 - 9 0 6 6 9 1 1 2 8

Psicologia • C E N T R E D E P S I C O L O G I A CLfr i t t A Trastçme (Japreneníatga i d* la paria Nens, adotaacanis > aausa. Av Catalunya 21, 3ï ta. Sant Cugat. P 674 36 73

• CAfWílELAGASTJLLO Psicdogia. pHjttatsea d'aprenentatge vsa,5-7,lr2a SantCugst. P S 8 9 1 2 1 5

«OENETRE PaCOTERAPIA DEL VALLÈS PsBcotogia, pslquiaicla, toecpatfa Plaça Dt.Oaltés, 5,2n, 3a. Sant Cugat « S 6 9 4 S S 1

• M . ANTÒNIA RDUAROO CAR­D O N A Psicologia cttotca RWs. Can Mor», i Sant Cugat » 6 a 9 4 a | 4 4 · 4 3 0 9 6 i ! &

• DRA.W»W Pskstagla, Anjtam dapreató, dtaAM» d» rataod, tnwwo» a radolaecanoa, paloo-twftpwti HOHW <wnirtnQ)yjtw FnmcwcMo-«gas. 35-37,3» 1a, San» Cugat, « • 7 4 6 6 8 3 - 4 » « 1 4 0

Tocoginecologin-ObstetticiG

• Dr. JUAN JO«t QOMií.apg. ZA Obstetrícia tginaíiOfcigto. Hotae oomfe-gudea. Frai>oei<tMoB«ga»,2S-27, tr2a, S a n t C u g a t t a l B f f i l g

Obs«a«eja)gine«*)gi«. rfetaaeomlngaa»*, f*ar»»s(>«<)nlB»ïí29^,1r2a,SS·fl{a». | 5

«DHJ««te: TdOggfrwatogia. Horaa A« Catalunya, Í1 .4r tra .3»«! tr_S6» 48 08 . ParticuSr

•OR.cmnouE« nmnrúloQ. ctoMdlrtcito <oçtftrtt^f

CENTRE DE REHABILITA­

CIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

Institut Psicomèdic

Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

Servei d'orientació i Tractament de les addiccions

Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA Av.Ton*Blanca, 2 - 8, 3rB 08190 Sant Cugat del Vallès

(Barcelona)

fel. 589 37 87 Fax589 35 18

ELS4CANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996 Societat 21 E l e c c i o n s al Club Muntanyenc

Castanyer i Troyano, candidatura conjunta Els dos membres de la junta dissenyen una llista mentre ni Pros ni el sector crític encara no tenen res decidit

La partida d'escacs en quò s'ha transformat el procés electoral del Club Muntanyenc ja té un nou mo­viment. Es tracta de la promulgació de la candidatura, encara en un es­tat molt embrionari , que han co­

mençat a dissenyar dos membres de l'actual junta directiva del CMSC, ara en funcions: Narcís Castanyer i Joan Troyano, que han decidit fer un pas endavant i iniciar contactes amb altres membres del club per tal

que s'integrin a la seva proposta. Un dels dos optarà à la presidència, per bé que si troben una altra persona afí al seu projecte, li cediran l'opció de presentar-se a les eleccions del 26 d'octubre. Mentrestant, continua la

incertesa sobre dos grans interro­gants: saber si Ramon Pros es pre­sentarà a la reelecció i conèixer qui encapçalarà la candidatura del sec­tor crític, del qual encara s'ignora si s'hi presentarà algú.

JOKRK LLOMBART - Saat Casat -

Insisteixen a dir que tot està en un "estat molt embrionari", però el cert és que tant Narcís Castanyer com Joan Troyano tenen molt ben definit com se­ria la junta del C lub Munta ­nyenc si la seva candida tura guanyés les eleccions. Un or­ganigrama amb càrrecs de cer­ta responsabilitat, amb l'objec-tiu de "descar regar pes a la figura del president", i als quals ara com ara falta col·locar-hi noms, raó per la que encara no es poden aventurar més en la confecció definitiva de l'òrgan executiu. El que sí que podem avançar són els càrrecs i algu­nes de les persones que han do­nat el sí al nou projecte: pre­s idència (al qual optar ia , en principi, Castanyer), vice-pre-sidència i responsable de cul­tura (dos càrrecs que aglutina­ria Troyano), responsable de l'àrea econòmica (Xavier Cas­tells), responsable de comuni­cació, responsable de secreta­ria, responsable de relacions interiors i responsable de rela­cions laborals. A aquestes car­teres se n'hi poden afegir d'al­tres perquè ara tot just s 'han iniciat contactes amb les per­sones que podrien ocupar-les i perquè "la candidatura", sub­ratlla Troyano, "està oberta a molta gent, sobretot joves, i po­den aportar noves idees".

A la declaració de principis q u e suposa posar d a m u n t la taula aquesta iniciativa, el pro­jec te Castanyer-Troyano dis­posa d'un "programa electoral" molt primari i que es basa en tres grans eixos: elaboració d'un projecte propi "que tindrà molt en compte els errors comesos", revisió del model de club (un dels requer iments que va fer l 'assemblea el mes de juliol) i un s i s t ema de t r eba l l fona­mentat en les comissions. So­bre aquest darrer punt, Troya­no explica que "es crearà una comissió per a cada àrea, fet que permet rà obrir el c lub a més socis amb cone ixements específics".

L a c o o p e r a t i v a , a d e b a t

Respecte a la polèmica creació de la cooperativa, es vol man­tenir l'essència del projecte de Ramon Pros, però també es vol

apostar per una millora de l s p r o c e d i m e n t s . "E l s pr imers mesos en què la cooperativa va funcionar -ara està congelada-hi va haver aspectes molt pro-fitosos per al c l u b " ; tal com exemplifica Troyano, "aquest ha estat un dels pitjors mesos d'agost per al refugi del Cap de Rec, just quan la cooperativa estava aturada".

P r o s i Alayo, indecisos

El p res ident del C M S C , en funcions des de dimecres igual que la resta de la junta, no ha fet pública encara cap decisió sobre el seu futur dins el club. "Hi ha diverses opcions sobre la qüest ió" , assegura Pros, però "el que més em preocupa ara és engegar el curs i sobretot preparar les inscripcions que comencen la segona quinzena de setembre, a més de tornar a muntar l'Aula Cultural". Per a

Pros, "encara hi ha temps" (Ics candidatures s'han de presentar abans de les dot /c de la nit del 30 de setembre), raó per la qual el màxim mandatari del club ha anunciat una decisió definitiva per a finals de nies.

Finalment, cl denominat sector crític també té previst presentar alguna candidatura. El nom que sona més és el de Joan (larles Ala­yo, màxim responsable de la sec­ció de muntanya i un home que ja sap què és presidir el club. Con­sultat sobre les intencions de pre-sentar-s'hi, Alayo respon amb un "és prematur", malgrat que reco­neix que "és possible que per part d'aquest col·lectiu surti alguna llis­ta". Aquest setmanari ha pogut esbrinar que al llarg de l'estiu, membres del sector crític van in­tentar una candidatura de consens en què l'historiador Domènec Mi­quel fos el presidenciable i Narcís Castanyer el segon. Tots dos van rebutjar la proposta.

El 26 d'octubre, una jornada electoral inèdita

• E n 52 anys d 'h is tòr ia , el Club Muntanyenc Sant Cu­gat viurà una cita electoral amb característiques ben es­pecials i sobretot mai vistes a la veterana entitat de la plaça Barcelona. Per primera vega­da es destinarà una jornada sencera a les votacions i du­rant tot el dissabte 26 d'oc­tubre els socis majors de 18 anys podran exercir en una urna el dret a vot.

El procés electoral, malgrat que els comicis es van anun­ciar el mes de maig, va co­mençar formalment dimecres amb la dissolució de la junta i la convocatòria oficial de les eleccions pel darrer dissabte d 'octubre (la Marxa Infantil es farà el d iumenge abans). El calendari electoral conti­nua amb la data del 30 de se­tembre, dia en què finalitza el termini per presentar can­didatures. Fins al dia de les eleccions, el c lub viurà una campanya electoral. La junta ac tua l ha p r o m o g u t e i n e s d'explicació dels diversos pro­jectes, i és per això que molt probablement durant aquest pe r íode se ce lebraran reu-

fefeï-

nions en què cada candidat plantejarà els seus punts de vista sobre el futur de l'enti­tat. A banda, la secretaria po­sarà a disposició dels candi­dats proclamats els mitjans possibles per fer arribar els programes als socis.

N o es descarta tampoc la ce­lebració d'un debat electoral públic. A aquesta propopsta ja s'hi han adherit Castanyer i Troyano, així com el mateix Ramon Pros, que considera "molt positiu per al club i per a Sant Cugat que obertament cadascú digui el que pensa".

El dia de la contesa electo­ral, la seu del club obrirà tot el dia i a l'urna que s'hi ins­tal·larà hi podran dipositar la seva papere ta aquells socis que estiguin al cens electoral que s'ha fet per a la ocasió. Això és el mateix que dir so­cis majors d'edat inserits a les llistes del C M S C abans del 30 d'agost.

Per vetllar per un bon fun­cionament del procés electo­ral, la junta ha nomenat una junta electoral formada per tres socis que tindran tres su­plents. / J . L .

De dalt a baix, Narcís Castanyer, Joan Troyano (els dos membres que es presenten en una mateixa candidatura) i el president en funcions del Club

Muntanyenc Sant Cugat, Ramon Pros. Fotos: ELS 4 CANTONS

BOMBES D'INJECCIO DIESEL PELS VEHICLES DE TOT EL M Ó N

Lucas

'fARlTV Lucas Diesel Systems Ctra. de Cerdanyola s/n9

08190 Sant Cugat del Vallès Barcelona

S.A

Dr. Ricardo Píneiro

Odontologia en general

Ortodòncia

Implantologia CLÍNICA DENTAL MAYOR

Major, 23-25 I r i a 08190 St.Cyggt del Vallès

lel 67472 40

Uf &?flltl f iffflJWMr»' i m JE

fÉAOUCCIONS

Anglès, Alemany, Francès i Rus. Nens a partir dels quatre anys

Rius i tauler, 2 Pral. l g - Tel. (93) 674 82 15 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcel ona)

CENTRE DE LA IMATGE Retoc fotogràfic electrònic

II Reproduccions sense negatiu juj&là^ " Eliminació de fons 'JUt/v**^ *^^ Substitució de fons Í4A ^ ^ Introduir noms i logos Restauració de imatges • Digitalització d'imatges Substituir persones ilogos • Fotos a CD FOTO Composició de vàries fotos • Fotos a CD-ROM

Com sempre les seves fotos i diapositives en UNA HORA Taller de reparació propi (tot tipus de material fotogràfic) Venda de tot tipus de material fotogràfic, en estoc o per comanda _ .

Reportatges de CASAMENTS, RAFEJOS, CELEBRACIONS

C/Santa Maria, U fe/. 675 56 74-Fax 675 57 24

3**8f 11 de se Diada Naciona] Participem en

i pos

A les 12 h:

AJeè 12.30 h:

D E C D E L l i D E S E T r

Actuació dels Bastoners de l'Esbart Sant Cugat ; eis Grailers .. Si-fa-sol.

Ball Pic i Corre^dc de <a Flama 2Je la Llengua Catalana a càrrec de l'Esbart Saní C a c *

A tes 12.45 Actuació deis Sant Cugat

síeilers ae

EIS C

AUTO RÀDIOS

ROVIRA Gra. Cerdanyola, 47 Telf. 34.3.674 06 66 Fax 34.3.589 82 18

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

• BLAUPUNKT

'£ I MtlfM.Í l i

KS. NWXX»

S O N V

| ) ! M H I U Í I D U H O i I i ! A !

N E C * * M O I O S C M J

Sil·MFN'v

IMOKIA *

txmmm n BOSCH

ra als baécons . r " , Si

...*£S3w

í i \

MATRICULA OBERTA

Cànovas del Castillo, 20

08190 Sant Cugat del Vallès

Tintoreria Ràpida

La Qual i tat en una Hora

Elies Rogent, 52 b (Al costat del Mercat Torreblanca)

Tel. 675 27 06 08190 Sant Cu»at del Vallès

I. M. ARTÉS GRAFICAS

Tot tipus d'impresos comercials i particulars. Entregues ràpides, preus molt competitius i

màxima qualitat. Consulteu-nos

Rambla Mn. J. Verdaguer, 35-A Tel. 674 27 58 Fax 589 14 72 08190 VALLDOREIX (BARCELONA)

AUTOESCOHA CASTELLVÍ

Ens hem traslladat Nova adreça: C /San ta M a r i a , 38 1 r. 1 a.

Sant Cugat Tel. 6 7 4 6 8 0 3

Rius i Tàulet,27 Tel. 674 05 03 - Fax 675 58 54 Magatzem: Gran Via de les Corts

Catalanes, s/n. Tel. 589 31 2t-Fax 589 39 20 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

RVfl> MATERIALS CONSTRUCCIÓ

*» U i ï *-- •***•* > í ï

1 í

, - ' , P A &•;.'•

PASTISSERIA Moneriir, 58 Tol. 674 66 00 Fax 674 66 54

08 i 9 0 SANT O i G A r OF, •.".-.•• ? -.

24 Societat ELS/CANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996

C a s a l s c o l ò n i e s

Les colònies i els esplais d'estiu tanquen amb èxit de participació

Molts dels tallers continuen aquesta primera quinzena de setembre nalitzat l'estiu, els nens no volien tor­nar a casa i els organitzadors, satis­fets, continuen en activitat aquesta primera quinzena de setembre i as­seguren que tornaran a repetir l'ex­

periència l'any que ve. Colònies de lleure i natura, d'idiomes, de música, casals d'esplai i manualitats eren al­gunes de les propostes per a aquest estiu.

Centenars de nens i joves santcuga-tencs han marxat aquest estiu de colònies o bé han participat en els diferents tallers organitzats per mol­tes entitats del municipi. Un cop fi-

F.I.KNA CASTKU.ARNAl' /

Rl 1 II Boi.l . lN'ÍI.K

- Sant Cugat -

"S ' IKIII tec moltc-i activitats

li'kliques, ilc coneixement de l 'entorn i actix itats manuals. \ o han faltat els jocs ni les sor­tides al bosc", segons afirma Dolors Alcaraz, una ile les sò­cies tl'KI Faristol. Aquesta és una de les entitats que aquest estiu han organitzat un casal d'esplai i colònies per als nens de Sant Cugat. També el Club Muntanyenc Sant Cugat (amb una gran acollida de les sortides de l'escola d 'excursionisme), l'F.scola Montserrat Calduch i Sprint, entre d'altres, han ofert activitats relacionades amb la

, ; . i ; , , . Un zrutt di••/inifs ni un moment de les tolomc- ih I f-ciln d'tyun··iiiin·.mi dil( \l\( al \la\ CollToit I ofo ( \IS( seva especialitat. * '

La d i rec tora de l 'escola de gran quanti tat d'activitats per ganitzat casals d'estiu on es po- muntant tallers, durant aquests música, Montserrat Calduch, fer, no podien dedicar-se ple- dia fer cuina, teatre i restaura- dies, fins que comenci l'esco-afirnia que "els nens fins i tot nament a la música". ció. El Faristol, el casal cultural la. Llavors s'acomiadaran, com es van queixar perquè, amb la També els districtes han or- de Valldoreix i Fusió continuen la resta, fins l'any que ve.

Dilluns s'obre la matrícula de PEsbart

JOFRK Ll.OMBART

Aquells alumnes que aquest curs vulguin assistir a l'escola de dan­sa de l'Esbart ho hauran de fer entre dilluns i divendres de la set­mana que ve. Els alumnes que siguin socis de l'entitat, o bé que siguin germans d'algun d'ells, hauran de passar per la secretaria dilluns i dimarts a partir de dos quarts de sis. Els alumnes nous ho hauran de fer dijous i diven­dres. Fel que fa als preus, els nens i nenes d'entre .i i l) anys paga­ran 12.(XX) pessetes, els de 10 i 11, 13.(XX), mentre que els mes grans, entre \Z i 15 anys, en pa­garan 14.000. Les classes co­mençaran el mes d'octubre.

Asak organitza la 9a setmana de jocs de rol

- Sant Cugat -El col·lectiu de rol Asak comen­

çarà dilluns unes jornades per ju­gar a rol a la Casa de Cultura. Hi participaran directors de joc d'ar­reu de la comarca, i el cap de set­mana es farà un joc de vampirs en viu al carrer. / À.C.

SQUASH

$ $ $ cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit

d'acollida que

ha tingut el

nostre menú

diari de:

950 pts. Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tel. 674 98 62

Com si fos^ r to ta la vida

la xocolata... ti-^H-.

• f i antrapaiu... +y*4t*.

•«cafè... * * k * H

Ics pastos... *>v*** .

el suis... * K f f %

| | PI. Barcelona I I Tel. 675 52 46

Vint a gaudir de ia tarrassa d'astlu

BELLATERRA

CERDANYOLA DEL VALLÈS

LAFLORESTA

MIRASOL

SANT CUGAT DEL VALLÈS

VALLDOREIX

REST. EL VIEJO ROBLE & Altamira. 36 691 73 55 Peix i marisc Obert toia la setmana

REST. RANCHO EL PASO MASJANER LAPONDEROSA

BAR ENRIC LA NANSA ELPORTALET

Cl Pas Estació. 15 C/ Guadalajara, 14 a Victòria. 18-20 _ Pg. Baixador, 8 Ctra. Sabadell. 47 PI. del Dt. Guardiel, 14

674 38 03 Cuina catalana, banquets Tancat diürn, nit i di». no festius 674 2315 Cuina variada Tancat dimecres tarda

925 71 Braseria 67410 24 Entrepans i menús Tancat diumenge 69911 52 Paelles, marisc, freqid. Tancat dimarts nit i rjmecres 588 546 Pizzeria. cuina catalana Tancat diumenoe-diHuns tardamit

HOSTAL DEL GALL Rambla Can Mora. 24

58842 81 Menú. carta i deaust scio Tancat dissabtes exceote reserves

LA PALTA Rambla Can Mora. 24 5895011 Frankfurts Obert tots els dies CAN AMETLLER Camí can Ametller, s/n 674 91 51 Cuina mercat Especialitzat en bacate

CHEZPWÜPPE CANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

SNIPPER'S

Placa Pep Ventura. 5 C/Endavallada. 10 C/ Si. Antoni-plaça Barcelona C/ Enric Granados, 7 _

674 94 84 Cuina francesa/menú diari Tancat drss. migdia i drum. 5891825 Cuina i musica autèntica mexicana. Tancat rjiluns 675 52 46 Cuina casolana 675 31 41 Braseria

GRANJA BAR EL MONESTIR RESTAURANT CA L'AVIA

MESOMBffS BARHBT.B.MOU

CMJABSB

Placa Augusta, 2 C/Sant Antoni. 13 g ENes Rogent. 14 Plaça Pep Ventura, 3

5B9.54J EamoizarsAapes casolanes Obert de 8 a 10 ral _674 05 85 Cuina catalarvlntamac. Servei os bar

589 38 23 Menca-menú catata Obert al migdia 5891740 Menúraariipnxtrbènc

Clra Rubí a Sabadell, km 15 200 697 06 52 Cargol launa/arroe neore

UtCAMONEBIA a v>a.e 67514 51 Tapes casolanes, torrades LACAWTOUADA B.TMT BEST. PANXA CONTENTA PARADA I FONDA BRASERIA LA BOLERA BAR RESTAURANT EL MESÓN BRASERIA DEL MERCAT VELL LA PASTA BOIXA TY-BIHAN

MINrGOLF BAR MGSC CAPITAN COOK SQUASH CASJNET BARALCAZAR

BISTRO CAFÈ ITALIANS 3 ELS DESMAIS LA MUSCLERA CELLER STA: MARIA TERRA MAR

RESTAURANT VALL D'OR RESTAURANT MAS ROIG CAFÈ-BAR SOL

Placa Monestir, 1 a Alfons Sala, 9 . Po^OJabarrüeg Rbla. Can Mora, s/n Ç/ Baixada de l'Alba, 20

Plaça Octavià, 5 Plaça Pere San, 6 C/ Alfons Sala, 24 .

^/Jndústria, 27 C/ Santa Engràcia, 15

PI. Lluís Mulat, 1 C/ Sant Jordi, 33-35

Camí Can Ganxet, 47 Pge. Musellas, 3 Rbla. del Celler, 87 Sant Bonaventura, 6

_ PJçaJ)r Gatlès Sant Bonaventura, 14

Santa Maria, 17 Vic, 28 Rambla M. Jacint Verdaguer, J 85 Plaça Mas Roig, 4 Rbla. M. Jacint Verdaguer, 113

5842332 Creps. amanides, menús Obert cada dte 5891502 Marisc, menú, cuina merc. Repartir a parar ge les 12 h 589 06 07 Cuina de mercat Obert tot el dia 589 26 97 Cuina catalana 674 16 75 674 10 47.

Dauro veaore tancat La nostra esp. és oualit Tancat diumenges nit Braseria i cuina de merc.

589 52 40 Calçotada Pizzeria. creperia

Obert tot el dia 675 15 03

Calçotada Pizzeria. creperia Tancat dilluns

675 14 02 Creperia bretona Menú de dilluns a divendres Carn a la brasa, tapes Cuina colonial Cafeteria, pizzes. menú

Obert tots els dies Pasta fresca

. 589 29 71 _589 61 61 _58? 14 96

589 50 83 Menú diari i entrepans Obert tota la setmana _589 10 26 j>75 55 66_ .67464 33. 674 10 27

Menjars casolans Àmplia gama d'entrepans Menú diari.

Diumenge tancat Diumenge tancat Diumenge mall tancat

Tapes variades i conyinats Tancat rjumenoe 675 09 05 Entrpans variats Tancat diumenge

.675 28 97 _ 589 77 23 674 11 41

_ 675 00 86 674 67 21

^mtot te iJ32(Lyjns i caves Tancat dimecres Menjars econòmics Caps de setmana fins a les tres Dies festius bufet lliure Xai, entrecot a la brasa Tancat diumenge nil Jazz L w Obert tots els dies

T RABADÀ i

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

10 JWm

s PI. Octavià, 5.

Tel. 6741047/5892702 SANT CUGAT M . VALIES

V 4?teateifjnanf

ÍMLik\U* t**-*i tm

CUINA DE MERCAT ESPEC. EN BACALLÀ

C/ Xercavins, 8 Tel. 699 05 60 • 588 42 81

08191 RUBÍ (Barcelona)

ELS/CANTONS Divendres, 6 desetembre de 1996 Societat 25

Festes majors

Montserrat Rumbau obre demà la festa major de Valldoreix

Els Castellers de Sant Cugat són la principal novetat d'enguany Valldoreix es vesteix de festa major aquests primers dies de setembre, coin­cidint amb la Diada de Catalunya, per oferir sardinades, concerts, curses i

castells a tot aquell que s'M vulgui apun­tar. Només cal parocipar-hl i tenir ganes de passar-s'ho bé. De la resta Ja s'en­carreguen la comissió de festes i les

diferents entitats i associacions que, gràcies a la seva col·laboració, fan pos­sible que l'extraradi de Sant Cugat tam­bé pugui tenir una festa gran.

Festa major a les Planes

E L E N A CASTELLARNAU

ELENA CASTELLARNAU

Tot està a punt perquè demà arrenqui sobre rodes la festa ma­jor de Valldoreix, que acabarà el dia 16. Aquest cap de setmana co­mença la festa amb una trobada de patinadors, una cursa popular i amb cinema a l'aire lliure. Des­prés d'un parell de dies d'anima­ció, però, els actes s'aparcaran fins a la nit de la Diada, per oferir els concerts dels grups santeugatencs Camerata di Phonasci i Cor Aulos. Els actes bàsicament s'han pro­gramat per als dos caps de set­mana que conformen la festa ma­jor d ' enguany , ja q u e "així facilitem la feina a totes les enti­tats col·laboradores", segons afir­ma la vocal de Serveis Personals de l 'EMD, Mercè Calafell. Per a Calafell, l'objectiu de la festa "és buscar la participació ciutadana

per gaudir plegats de les festes tradicionals". Per aquesta raó, tot i que la festa major comença demà, el tradicional pregó no es farà fins divendres a la nit, mo­ment en què la historiadora, es­criptora i sobretot veïna de Vall­doreix M o n t s e r r a t R u m b a u donarà pas als actes centrals de la festa grossa.

La gran novetat aquest any la porten els Castellers de Sant Cu­gat, que provaran d'aixecar el tres i el quatre de sis juntament amb els Castellers de Cornellà. Els nens també tindran la seva festa: El pallasso Tortell Poltrona traurà rialles i Pa Sucat oferirà diversos espectacles infantils. La música per ballar la portaran Quintet Lis­boa i Color de Cuba, i de les ha­vaneres se n'encarregaràPeix Fre­git. No podien faltar tampoc la paellada ni la sardinada, previstes per al darrer cap de setmana. Cantada d'havaneres l'any passat a la festa major de Valldoreix.

Foto: ELS4CANT0NS

Les Planes comença avui la festa major, que se celebrarà fins a I'l 1 de se tembre , amb mot iu de la Diada de Ca ta ­lunya. A la festa hi seran pre­sents els dracs i els capgrossos, que aquest any completaran la tradicional cercavila fins avui tan sols formada per La Banda de les Planes. La cercavila i la botifarrada que es farà dissab­te "són els actes més repre­sentatius d'una festa major", segons opina la membre de la comissió de festes Begonya Pa-rareda. Tampoc hi faltaran la música, els concerts, els balls, ni els esports , que e n g u a n y sens dubte predominen en el programa. Segons Parareda, les activitats esportives agraden molt "potser perquè les Pla­nes està situada a la mun ta ­nya". A més de la marató de d i u m e n g e , hi haurà campio­nats de petanca, de ping-pong, d'escacs, partits de futbol sala i s o r t i d e s a m b b ic i c l e t a d e muntanya. La festa major de les Planes s'acomiadarà d ime­cres vinent a la plaça Creu d'en Blau amb el bon gust d 'un pis­colabis popular.

t/s nens que van participar en el concurs de dibuix infantil de la Colònia Montserrat, en el moment de lliurament dels premis, i els castellers de Sant Cugat a la Floresta en el moment de carregar el quatre de sis; era el27 de juliol. FOTO: XA I IF.R LA RROSA i MONTSE MATEO

Els districtes van aprofitar Festiu per celebrar la seva pròpia festa

• Aquest estiu s'han celebrat mol­tes festes majors al municipi. La Floresta, la urbanització Sol-i-aire i la Colònia Montserrat de Vall­doreix van organitzar moltes acti­vitats per a tothom durant aquests dies d'estiu i van tenir un gran èxit

de participació. A finals de juliol es va celebrar

la festa major de la Floresta, on els Castellers de Sant Cugat van carregar i descarregar per fi dos castells de sis: un quatre i un tres de sis. Dues construccions que ja van intentar amb menys sort du­

rant la festa major de Sant Cugat. La urbanització Sol-i-aire també

va organitzar durant l'últim cap de setmana moltes activitats, en­tre les quals podem destacar el pregó d'inici de festa a càrrec de Josep Castillo, que va ser el pre­sident de l'Associació de Propie­

taris i Veïns durant 23 anys. La festa va continuar a la urbanització amb activitats infantils, un sopar de germanor, un ball amb l'or­questra Eslabón i una disco mòbil.

Finalment, la Colònia Montser­rat de Valldoreix també ha estat de festa aquest estiu. Al llarg de tot

el mes d'agost s'V\av\ organitzat moltes activitats per a tothom. Una de molt especial va ser la cer­cavila que va recórrer els princi­pals carrers del districte amb la participació de gegants i el grup de la Creu Roja, que van animar el recorregut. / R.B.

26 Societat ELS/CANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996

La r a d i o g r a f i a

C L U B N A T A C I Ó S A N T C U G A T

A partir dels cinc anys, 200 nens i nenes assisteixen a l'escola de formació de tennis, que ha mantingut una línia ascendent des de la seva creació el 1970

Al costat del tennis, frontó, gimnàstica, futbol sala, bàsquet, voleibol i petanca complementen una oferta esportiva equilibrada

Entitat: Club Natació Sant Cugat Any de fundació: el 28 de desem­bre de 1966 Local: Camí del Crist Treballador, s/n. Tel: 674 14 53 Socis: 670 famílies Quota: 8.400 pessetes

Com a amateur, el club ha participat en totes les competicions de tennis

FRANCESC CARBÓ

A finals del 1966, un grup de santcugatencs es van reunir al res­taurant El Mesón de la nostra vila "per promoure un club polies-portiu que la ciutat no tenia, amb piscines, pistes de tennis, fronpí, casa club, bàsquet...", segons consta en la primera acta que guarda l'arxiu de l'entitat. D'a­quelles primeres famílies, ac­tualment s'ha passat a 670, amb la possibilitat d'augmentar, ja que, com ha comentat Sun Rius, membre de la junta, "el club està obert a tothom que s'hi vulgui inscriure i trobar-hi un veritable caliu associatiu".

Inicialment, el club va adquirir 100.000 pams quadrats on es van emplaçar dues pistes de tennis, un frontó, una piscina, vestuaris i el local social. Després de gai­rebé trenta anys, el Natació dis­posa d'un valuós patrimoni que arriba al milió de pams quadrats (35.670 metres), amb onze pistes de terra batuda, dues de green-set, un frontó reglamentari i un d'entrenament de tennis, una piscina de 25 metres i una d'in­fantil, una pista poliesportiva, una sala per a actes socials, un minigolf, pistes de petanca i una casa club que amb el temps s'ha anat adaptant a les necessitats dels associats.

El nom de l'entitat és Club Na­

tació, si bé és ei tennis el que hi aglutina la majoria s'esportistes. Això és degut al fet que en l'è­poca fundacional hi va haver la possibilitat de rebre una subven­ció que la Federació Catalana de Natació donava a les entitats de nova creació. Diverses vegades s'ha intentat canviar-ne el nom, però aspectes principalment bu­rocràtics ho han impedit. El 1970, amb la incorporació de Jordi Es­padà al club, es va crear l'escola de tennis, que ha funcionat fins a l'actualitat. Des dels cinc anys fins a la joventut, fora d'horari es­colar, gairebé 200 alumnes són entrenats per dotze monitors que tenen la preparació que dóna la Federació Catalana de Tennis. Al

1970 eren trenta alumnes i no­més un monitor. Gràcies a aques­ta escola, juntament amb l'interès de socis més grans, s'ha compe­tit regularment en totes les cate­gories tots els anys i en totes les edats. Al llarg de l'any, fora i dins de l'entitat, diversos campionats permeten marcar un reeixit rit­me competitiu que vol ser a la vegada de veritable fairplay en­tre els jugadors. Una fita important va ser l'orga­

nització del Memorial Manuel Alonso a escala estatal, i darrera­ment, cada any, els campionats en categoria de veterans de Ca­talunya. Reptes de participació i d'organització que el Club ha pro­curat superar sempre.

ELS-ÍCANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996 Societat 27

La r a d i o g r a f i a

CLUB N A T A C I Ó S A N T C U G A T

Teatre, jocs de taula, festes tradicionals, estades d'estiu, sortides o excursions i una completa Setmana del Club aconsegueixen, al costat de l'activitat esportiva, que el soci es trobi com a casa

El 1991, amb motiu dels seus 25 anys i per la rellevant tasca duta a terme a la ciutat, el club va ser escol l i t entitat esportiva de l'any

Una àmplia oferta esportiva i cultural per rear caliu associatiu i aglutinar 7 0 0 famílies FRANCESC CARBÓ

Al costat del vessant estricta­ment tennístic, el CNSC ofe­reix un ampli ventall d'activi­tats esportives i culturals que pretenen acontentar l'ampli es­pectre d'edats que comprenen totes les famílies vinculades al Club Natació.

Des de principis dels setanta, la Setmana del Club ha marcat el retorn de les vacances i una vida d'entitat que ja farà trenta

anys que totes les juntes que l'han portat han intentat dina-mitzar. Les tradicionals 24 ho­res de tennis (abans eren dot­ze), els partits de solters contra casats, el campionat tennístic dels avis, la gimcana, els jocs populars, el tornejos de frontó o ping-pong i els balls mai han faltat. Amb el temps, concursos de fotografia, futbol sala, olim­píades i trobades gastronòmi­ques com monumentals paelles o la truita de germanor han do­nat més vida a una entitat que

vol ser lloc de trobada de mol­tes famílies. Des de sempre, el ritme de les festes populars, Na-dals, Carnestoltes, revetlles o la castanyada han marcat balls o activitats culturals que des de fa menys anys tenen com un dels aspectes principals les obres de teatre, dues a l'any, que socis de l'entitat fan amb molt interès i amb una gràcia i perfecció que sempre aconse­gueixen omplir la sala del club. S'ha treballat per la vinculació

al club de la mainada a través

d'excursions lúdiques i activi­tats, entre les quals cal desta­car les estades d'estiu que amb més de cent inscrits i amb un notable èxit esportiu i cultural coordina Imma Garriga.

"Volem cuidar el planter, els més menuts, perquè quan arri­bin a joves sentin el club com a seu i s'hi vinculin", ha comen­tat Sun Rius. En aquest sentit, hi ha inicia­

tives per fer-los participar en festes tradicionals o que, a més del tennis, els cursets de nata­

ció o altres activitats siguin mo­tiu de saber i voler oferir una oferta diversificada, no només per a la mainada sinó per a tot­hom, com comenta J.A. Goitia, actual president del CNSC. Fins i tot, a vegades es fan ac­tivitats obertes al poble o en co­ordinació organitzativa amb al­tres entitats, com és la Mitja Marató amb el Club Munta­nyenc. Sant Cugat va reconèixer la tasca feta pel CNSC i el va nomenar entitat esportiva de l'any 1991.

EIS1CANTWS

Oassíficats 28 Divendres, li de setembre de 1996

guia pràctica

•MENJARS PREPARATS TASTA'M 5632929

•SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 82

•AUTOESCOLA MO-NESTR C/Vallès 171r. 2a. St Cugat 6243120 AUTOESCOLA CAS­

TELLVÍ C/Sta. Maria, 381 M a Sant Cugat 674 6803 •AUTOESCOLA CA­SAS C/Martorel,47 fiZijtaz

• DISPENSARI VETE­RINARI DEL VALLÈS. S.L Urgències 24 h. a Sabadell. 23. Sant Cugat 6746945. Tel urgències 908898135 • LA FAUNA. Rambla del Celler, 35-37. 674 13 05

•ANTENEX O Àngel Guimerà. 2 5B92247

•COPY-GRARC O Can Matas, 8. 675J653 _ •COPISTERIATHER C/Sant Antoni. 24 58974 42

•JORDI MERCADÉ Cl Creu, 6-8,2n 3a 589656!

• BONAVENTURA" ARAN CORBELLA Rbla. Ribatallada 6-5 539 43 l i •DANIEL CALAT A-YUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r1a fi71 IfilM •SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg. Habana. 41 Mirasol 6753297 . _. • MARTÍ F1NETM.RA Rbla. del Celler. 89 3r3a

•GALERIA ARQUI­TECTURA Rbla. del Celler. 87 seaan • JOSEP M. CASAS MEDINA Av. Torreblanca, 2-8 despatx. 1F 6 7 5 ( 1 6 ! . JORDI CUFÍ BO­

RRELL Av. Vall d'or 2 6742ÉQ1

•MEDIF1ACT Rambla del Ceter, 25. 589JM52 •D.G. D'ASSEG RANCES Rambla del Celler, 95. 6754203 • DOMÈNEC AYALA C/ Carme, 31 674 71 42 • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-baixos 67530 12

•ASESOMA JURÍDI­CA GÓMEZ Cl Montserrat, 37 5898366

Servei

SANT C U G A T

GESTIÓ, S.A.

d'assessorament

administrat iu.

Assegurances

generals i

administració

de f inques.

[/ Sortiogo Rusòiyol. 32. 161.5891702 Fax: S89 27 74

• ARMANS Plaça Augusta 2 ^Mfieiin

•UESC O Cànovas del Castillo, 9 6752330 •SANT CUGAT ESPORTS S.L PçaQu3ÉeCanCnsSM ra. 6743061

•FILACAR Ctra. Cerdanyola, 8 saaaiaí •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, srn 5SS2EO! • MOTO RALLY PEU­GEOT Ctra Cerdanyola, 67-71 78533111

•TALLER GERONI MORAGAS Av. VNadelprat. 79

• C L DENTAL BANARES C/ Francesc Moragas, 8 -2n

A L U M I N I I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDORÍIX, 53

TALLER: ORIENT, M

TEL 675 W 02

FAX675 28M

Sant Cupt del V * s

• CUMES JAUME

Rbla. del Celler, 17

•SUBMNSTRA-MENTSPERALA CONSTRUCCIÓ DelRioc/1 núm.6l Can Barata SSH124B •FOAPS.A. BANYS C/«us i Taulet 27 enjeja^easss4

•NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla del Celler, 91

•TIEN21 O Valldoreix, 44 «74 71 K4 __ •TOBELLA aSmlappFajsinol,49 gztmsz. •VLARELECTRO-LLAaSJL a Santa Maria, 20

•PÀROUMQ TORREBLANCA Av. Torreblanca. 2-8 -local garatge SBÍ2i_ai

•BAR GRANJA CAN D M C/La Mina, 19 •GRANJA LA SORT C/de la Sort, 3 6752884 •MERMELADA EXPRÉS a Valdoreix, 56 5S91ÍJS „ _

Petrer i Guàrida. s/n Tel 589 GO 01 Fil 674 24 B6

08I90 Sant Cugat (davant de TV21

• COAP C/Via, 22

«fi is

•CABANAS aSar*eoFURi l ,54 «zutua •CUGART C/Torrent de la Bom­ba. 14 KTíin<m

•CCLESCAROONA O Valldoreix, 41 K7* i*na

•CELLER CALCABALLU Nova ubicació: a Plana Hospital, 3-5 R74otfia •VINSNOE.&A. Baixada Sant Sever. 4 5 8 9 1 3 8 3

•L'ACADÈMIA C/Balmes, 39

•MUSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica), piano i teclats elec. Harmonia i composició. « 2 i 2 i a i •PATUFET <V Sant Jordi, 22 awtfae . • FRANCÉS per nens (JOcs i cançons). Con­versació per adults

•MUSICA I DANSA FUSIÓ O Cànovas del CastMo, 20

•aNSTALLACtONS TETE Plge. Torreblanca, 9 5890(3 79 •J.P. PARRA O Enric Granados. 15 -local 7 5890642

is •SAGARRA O Endavallada, 22 ffftmfín

•TUBAU C/ Latorre, 14 674 1285

Mercat Torreblanca, pdes. 1.6-1.7 6Z5JQ£5 Mercat Torreblanca, pda.104 58aJ±I8

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5 675 uaa

•ARENASAN Especialitats en llo­guers. Endavallada 21 bxs. TBL5B3JÍSB

• CAL CRISPIN C/ Santiago Rusinol, 23 fí74mnft • ESTANC MONESTR Placa Octavià, 3

•EUROPA C/Alfons Sala, 24 6 7 5 5 2 Í 0 •EL PONT C/ Girona, 3 67501Z5

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 674 l . n l . m i M d • FLORISTERIA SANT JORDI O Sant Jordi, 39 674 10 53 • ROSA M. SEGURA C; Santa Maria, 8 5 6 9 6 4 7 5

•FLECA LA GARRIGA Obert tot rany Rambla del Celler, 15 674 7641 • FLECA MARÍ Plaça Borràs, 1. Mira-soJ •LA LIONESA C/ Valldoreix, 79

•FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler, 93 674Z2fl8 •J . LLAMAS O Valldoreix, 14 674(2333. •ZOOM. Centre de la Imatge Cl Santa Mana, 14 675 5674

•FUSTERIA EBENISTERIA. g»fi74f) 6742088-•FUSTERIA EBENISTERIA LS C/Camí de la Creu, 14 -baixos la 5834753

•ANTONI CAMPOS Cl Francesc Moragas. 21 6740882-• J . MIRET Mercat de Torreblan­ca, parada 1-42 67S53J53_

•GERD Plaça Pere San, 9 674JQJ0 i • SUPER-NATURAL G'/VisernCJ*é,1.Cb3t tantrèdfesarjtoairJa 6 7 5 5 9 5 3 -

• HIDROFLOR Av Joan Borràs, 54. Valldoreix 674 75 38

• WAV-IN Cl Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 674 82 15 •NOVAULA C/ Valldoreix 22 Sant Cugat 67AA38] •SPRINT IDIOMES C/Francesc Moragas,8 589 22 64 • TRINITY Rbla. Can Mora 18 fíyjppm

•CLUBNATAC SANT CUGAT C/CamíCrist Treballador, s/n « « « « 1 •ESPORTS TERRANEU C/ Sant Antoni, 15 K74R9 07 . _ __ •GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT C/Elisenda, 11 K74fí1 7? •SOUASH SANT CUGAT a Sant Jordi, 33-35 sztmez— •GIMNÀS SANT CUGAT C/ Anselm Clavè, 20 Baixos «7*1*151

•HPRA CAN CALDES Masia Can Caldes, sAi

' 0045. •HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pellena

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado. 12 674 11 40

• FINQUES BACHS C/ Hospital, 41 5B3Q307.-£axSaaiiat •FINQUES GIRONELLA FtnufeHxri·.lO 6 7 4 2 2 5 4 -• FINQUES SAKA a Valldoreix, 60 674 6715-5893386 • RIVER IMMOBILIÀ­RIA» SERVICE PI. Octavià 5895454 • FINQUES SANT CUGAT C/Dr. Murillo, 14 674 0837 • FINQUES SERIN Plaça Augusta. 4-baixos 67A1204 _. EM.624-11M •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 6743208

IUUD1NG SANT CUGAT S.L

Asesoria inmobiliaria

Administración de fincas

COMUNITATS DE

PROPIETARIS

C/St. Antoni. 10 (Plaça Barcelona)

Tel. 675 17 01

F l R O M íi

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3

•PROGRAM ACCÉS C/Santiago Rusinol, 14 SZZIStt •VALLÈSTEC-NOLOGIC Plaça Unió, 3

•TALLEDARICOMA C/Balmes,li

JOOMS • EURASIA TOYS Plaça Coll, 9 6744704 • JOGUINES MARGA C/ Santa Maria, 44

•ANNAFUSET JOIES C/ Santiago Rusinol, 45 5 8 3 5 0 2 2 / 5 8 9 5 0 12 • JOIERIA AUGUET C/Santiago Rusinol, 40 <t74 . • « • • *

•JOIERIA MIREIA S C/ Valldoreix, 33 674.3940 • JOIERIA SPADA C/Balmes, 39 -1rdta. 5895549 • SANBER-5 C/ Anselm Clavé, 20 67445 71

•ADMINISTRACIÓ NUM.1 Cl Valldoreix, 67 A 589 4742 •ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Cl Major. 33 (Junt Monestir) 674 01 74

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat Cl Sant Salvador, 47-torre 674 4223.

MIUÉd.

Tel. 6 9 9 38 98 Fox 588 24 53

Ctra. de ÜBrrassg, 97 08191 RUBÍ

• MARMOLES I GRAMTOSGUIMAR C/ Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí W f f i f H •MARMOLES SANT CUGAT C/ Can Fatjó dels Au-rons - C/ Campoamor, 12-Nau 3 fí7Hfiirw

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 «ra 1,9 ?i •MARCS VALLÈS C/Vasès,23

•SOLSONA C/Rosselló, 2 5813283

•MATEMALSDELA CONSTRUCCIÓ, FO-AP C/Rius i Taulet, 27 s z t í K i n •SUMMISTROS VALLDOREIX Cl Mossèn Jacint Ver­daguer, 107 674 14 90

•CASAJUANA. Galetlea SantJorti. C Santiago Rusinol, 37-C/Major,6 vnx>x>

•EGA MOBLES C/Cànovas del Casb-»o,2-local 2

•CARRÉ MOBLES C/Francesc Moragas, 33 674 ItllK miSSO

•INDUBRUC Av. Ragull, 9-19

•ARWENBOUTKIUE C/ Elies Rogent, 52 sasfiïsa •BLUEMOON C/Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 67502fiZ •CAMPMANY Cl Valldoreix, 16 C/ Martorell, 15 fí74 14 HJ •ESTELA C/ Santa Maria, 18 sissma •PAPARAZZI H.Dr. Galtes, 2 67513852 •TOTPUNT C/Sant Antoni, 19 6740037-•VORAVIU Sant Antoni, 25-27 5898855

•CASTELLVÍ HONDA Cl Rosselló, 15 58932 11 •RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 .5832643 •TMG.Taten) C/Borrell6

•TJKIG. ExpoeWó I

•MAVIotXedendere-gal I UMerta C/Alfons Sala, 12 Boti-ga3 gzsnm_ •PIOTTO O Sant Jordi, 32 <^ori6^ •THECARTOON CENTER C/Martorel, 1 - cantC/ Santa Maria ••MQTnJB

•LA FESTA aSarÉagoRusrtol.8 firsnru

•CONSTRUALPA C/Santa Maria. 9-1r1a otomar

•COr4STRLCCIONES Reformes torres noves 6Z4mm •D4 CONSTRUC­CIONS O Valldoreix. 10 674 65 38 •MARCO VE O Sant Esteve, 29 6741W07

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 'VM17V •SERRALLERIATIE-RRAICOMASCB. C/Mozart,9. Barcelona ?1fí1QQfí

•TEDÒbÓC C/SantJorrJ,30 5S941SS

. !

Alfons Sala 36 Tal 6755653

•RANGO10 a Pous, 13 -local 1 6255Z55^ •VALLÈS NET C/Sant Ramon, 4 674 29 18

•MAJUNG VALLÈS, SJ_ O Sant Domènec, 10-baixos 5 S S 2 3 Z 1 -

•LABRASERIA PI. Pere San, 6 5895240

•AQUHJNO De9a19h. NOcerra-mosporvacaciones. St Jordi, 18 5835084 _ •FORMAS PERRU­QUERIA Cl Efes Rogent 18 A(a tocar mercat Torreblan­ca) 67540OS •TABOADA. PERRUQUERIA MAS-CUUNA Rbta. Can Mora. 10 •MQ t71W •PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH C/Francesc Moragas, 29 4ao *n of\ •PERRUQUERIA DURDAN O Santjago Rusinol, 2 -entl.2

•PERRUQUERIA PRESENZA C/Martore.,20 5834651

• PERRUQUERIA PA-TnCIAMARM CStaJoac«jma. 18 fí74ÍK9i •PERRUQUERIA AN­NA a Major, 14 K74MK1 •PERRUQUERA NUEVAMAGENANA YENCARNA Deccraciones, Lirnpie-za, arornoterapia SlLkxBnç,7 fí74K>m •PELUQUERIAANA Camí de la Creu 14 Baixos. H. convenidas

• PELLKXJERIA LOURDES O Mones» 33, entresol 4 6744O20

•VIRGMAPAiS St. Jordi 19

•COPERSE O Sant Esteve, 11 «74«>.·«.grw«')g»n

•FERRON Jardns i Piscines ORiusi Taulet,20 67ím42_

•INSTALACIONESA ZAMORA, S L C/ Mossèn Cintor Ver­daguer, 18. Valdoreix 5832fiJ6._

•CUCARRÓ C/Santiago Rusinol, 30 6ztaao_

DONATETOTPER LA LLAR CrMARTORELL49 6Z4D023 •PERYBEN O Valdoreix, 45-47 6745335 6745104

•REPARACIONS DE CALÇAT i copies de daus C / S o l ,

Mercat* Torreblanca tmmiA •SABATERIA BOLONA a Sant Jordi 24 5292354 •

•TATERS CV Sant Antoni, 62 ÍÍ7KKK(K ^ • REPARACIÓ DEL CALCATSABATA C/Francesc Moragas, 6 fiZ532-Zl

•REPARACIONS DE CALÇAT I copies « a Sol, 16 KTdana7

• AUX-VYD CAJtoneSalaSO S8BJZM

•TALLER ELECTRO-SOL a sa, 19 6Z4J6a3 • TALLER MECANC P. CANALS a s a r t Llorenç, 27 6Z4_63fl2 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 6743950 •TALLERESMENA

Torreblanca, 13 eas3m

>ÜNEAD«s5CTA Cl Enrlque Granados, 15-localB

•TtfTORERWSANT CUGAT Cl Sant Antoni, 1 K!411X> •TMTORERIASANT CUGAT aSanfc*joRusPd,35 fí74 u in

•TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Rtataíada, 34 SÏ&222& •TINTORERIA SANT CUGAT O Alfons Sala, 2 «7441 «7

•ASSOCIACIÓ RA­DIO TAXI 589.4422 67X5151

• VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca 589 1025 •USSIATOURS O' Plana de l'Hospital 10 •WQfíí SO F a i 5 8 ! 5 9 £ 5

•PNEUMÀTICS SANT CUGAT O Anselm Clavé, 16-18 fiZ52851__ _ 2?'23ü4fJlAtt4

4TICS •ÀTCDUPLEXZona Mercat Nou. 120 m2 + 20 m2 te­rrassa, 4 hab., saló menjador amb xeme­neia, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, cale­facció, marbre, par-quet, PVC i dhiaJit, pàrquing i traster op­cional preciós. 22.000.000

(KSA Gestió Immobl· liària).

•PIS ÀTIC. C/AKonsSala,4hab.. 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m2 de te­rrassa, 1 ptaça de pàr­quing. 22.000.000 erdrrm (rrtmarba, S.A.)

•PROP MONESTIR. 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues te­rrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 SU2ZM (Fincas Gironella)

ÀTICS NOUS •ÀTKDUPLEXNOU. Zona C/Solsona. Su­peri. const 158,50 m2, 3 hab., 2 banys, saló 30m2,prelnstalJació aire condbjonat, par-quet, armaris de paret, terrassa, etc. Pfedna comunttàrta. 31.000.000 STtmso. (Fincas Sant Cugat)

•ÀTIC DUPLEX NOU. Zona Parc Central. Su­peri, const 215 m2,3 hab. estudi 100 m2,2 banys, saló ampllu-xe.Preinstalladóafe oontfctonaL parquet PVC, armaris de paret

L Sol. Piscines comunitàries. 31.000.000 6Z4JB37 (Fincas Sant Cugat)

•ZONA PARC CEN­TRAL. Nou, 4 hab., amb ar­maris de paret, cuina •office», ampi menja­dor saló, 2 banys, lava­bo, terrassa, dues pia-ces de pàrquing, pis amb excel·lents aca­bats, tot exterior, sol tot eicia. Zona comunità­ria 46.000.000 aziTZSà

ÀTICS OCASIÓ * LA VORA PLAÇA MONESTR. Aüc de 2 hab, menja­dor sató, cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 SW2M (Ftnoas Gtnjneta)

• À T K DUPLEX de ium. Zona C/ÀJvarez, 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló men­jador amb xemeneia, 40 m2. Estudi en dú-ptex de 80 m2, terras­sa. Barbacoa, tres pta-cesdepercMng.Jardi i piscina comunitaris. 49.000.000 S » O » « T

(Fincas Sant Cugat;

•ZONA CENTRE. Àticde4hBb., menja-dor saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2.23.000.000 EIÍJZM (FncasGkonela)

• ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 + 18m2 te­rrassa, 4 hab., 2 banys, catefac, lar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat 29.000.000

CANSALADERIA JULIANA Cl Francesc Moragas, 26 6740881

•ORNALLAR C/ Martorell. 59 -cant Cl Alfons Sala ZÏ7S44.qfi

•CASA ALA FLO­RESTA. 90 m2,4 hab. +1 hab. separada, jardí particu­lar 200 m2,17.000.000 G746ZJ5-(Finques Saka)

•FIROME Comunitats de propie­taris TR7S 1701

•CONJUNT RESI­DENCIAL Set-VaH Valldoreix. A cinc mi­nuts estació. Torre 235 m2,4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipada, 3 Banys, Estudi 30 m2, Garatge, Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i distribució al seu gust.42£00.0rj0 Ptos. VICÒMÇA-F1ROME. Tfí7K17m •FIROME Comunitats de propie­taris r.675 1701

•MANTSERV.SJL Av .Catalunya, 18

(FiriqussSata;

•CASA EN VENDA ZCan Cortes, 100 m2 4- pàrquing, molt bon estat terreny 500 rn2. 10.000.000 6USZJS (Finques Saka)

•FROME Venta pisos

COMPREM SOLARS TRTsnm

•CASA ADOSSADA 240 m2, a prop esta­ció, 2 pàrquing, tot en perfecte estat 43.000.000 6Z54324

(Finques Roca)

•SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas.,total-marila lefuiíiada, fi-nanciable, sin entrada. jAprovéchalal Trato di-recto. SBSJZÜI -TORRE urtHarnlHar 90nv 18 mill def 0012 Bu*Sng St. Cugat ^74 X P.1

•TORRE • 200m228mill.def 0040 Bukíng St Cugat SZL2ZZ1

•LOCAL 170 m2,C/ Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptesJmes. SZZ412Í (Finques Roca)

•ES VEN LOCAL de 500 m2. S20J2SS • EMPRESA NECES­SITA LLOGAR MA­GATZEM, de 200a 500 m2. Zona entra­des a Sant Cugat fàd accés, càrrega i descàrrega. atztüsje fSrta Maribet)

•ZONA TORREBLAN­CA. Places ds garatge desdel .7V0O00 67477711 (tnrnarba,SA ~

•PARC CENTRAL. Pisos de 120 m2,4 hab., piscina comunità­ria i places de pàr­quing. Preu a convenir. ezíDaaz (FiTcasSan(Cugaí)

• PIS 80 m2, nou a es­trenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing coctonal.14.500.000 6ZS4L24 (Finques Roca)

•PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 6ZÍ12JH 674J1Í1 (Serin)

• PIS PER ESTRE­NAR de 3 hab, cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jar­dí particular de 150 m2. Pàrking i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat 29.000.000 SZÍZZSt (Fincas Gironella)

•PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2

80 m2 jardí, 3 dorm., 2

ELS4C4IYroNS Divendres, 6 de setembre de 1996 Classificats 29 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estre­nar. 26.800.000. 67543.24. (Finques Roca)

• PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de St. Cugat. Pisos de 2. a 5 hab., 2 banys com­plets, menjador saló, cuina «office», terras­sa, calefacció... 674-2254 _ . _ ... (Fincas Gironella)

•SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cui­na, saló menjador, bal­có, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000

ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, fi­nestres d'alumini. 26.500.000

5609854 (FobPísoCeitànyoÉ)

•SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m', 2 banys, cuina «Of­fice», balcó, entreso-lats, ascensor, calefac­ció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000

•FIROME Venta pisos T.6?5 1701 •PISO 85m2 9,5 mill. def 0020 BuikJing St. Cugat S.L 6742523 _ . _ •PISO 210m? 70 mill. def 0022 Buikfing St. Cugat S.L. 67A2523

5323854 .

(FobPBoCaúryte)

CftfcffeCardarjo^l

•SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys com­plets, saló menjador, cuina «office», 2 bal­cons, ascen. calefac­ció, tot exterior, pàr­quing op. assolellat. 14.800.000 5aD8669-S80aR54 (FcbPIsoCaóanycÉi)

•SANT CUGAT pre­ciós pis al d Alfons Sa­la, amb3hab., 110 m2, bany complet re­format. lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terras­sa de 25 m2, ascen­sor, calefacció, exte­rior. finestres d'alumini i portes d'em-ber, 19.000.000 580 8663 5803851 (FoDFtsoCavànicla)

•SANT CUGAT pre­ciós pis de 120rrïi4 hab. A l'av. Alfons Sa­la, 2 banys, saló men­jador, cuina equipada,

• PARTICULAR, plan­ta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habita­cions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters. Per entregar el 6/97. 12:300.000 (de14a15'30h) IeL£7A5UÜ _

•APROP C/ Cànovas del Casti­llo. Té 160 m2, consta de 4 hab., salo menja­dor de 45 m2, cuina «office», 2 banys com­plets, terrassa. Pàr­quing. 32.000.000 6740897 (Fincas Sani Cugat)

•A PROP DE P. DE LA CREU. Pis de 150 m2, com­post de 4 hab. dobles, cuina «office», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 nr. Jardí de 120 m\ 37.000.000 674 OS 97

(Fincas Sant Cugat)

• FIROME Comunitats de propie­taris T.675 1701

•CAMariné130m2. Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safa­reig, Terrassa, 2 Pla­ces d'aparcament (1 doble), Traster, Arma­ris encastats, Calefac­ció, Fusteria exterior d'alumini. Jardí comu­nitari amb piscina. 33 000.000 Res. VI-COMÇA-FIHOME 675!Z01_ • HROME COMPREM SOLAPS fí7S17M

• C/ DOCTOR MURI­LLO 130 m2,4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 nf, cuina «office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 6745704.. 6754302 _ (Imdesa)

•C/RftJSITAULET 160rtí,4hab.,2 banys, salo-menjador, cuina «office», terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000 674SLD4 67543H2 '. (Imdesa)

• C/SANTIAGO RU-SINOL110rrf,4hab., 1 bany, 1 lavabo, salo-menjador, cuina «offi-oe» nova, terrassa, placa de pàrquing. 24.150.000 6745TSM 675 42C2

(Imdesa)

• O VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 6ZUH97

(fíncas Sant Cugat) •OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab, assotelat, en ca­sa amb jardí. 58974 10 .

• PB nom", 4 hab.. 2 banys, parquet, arma­ris, pàrquing, alt, exte­rior, cèntric, finca nova 3 anys. 25.000.000 6754324 (fínques Roca)

• PIS DE m m 1 , 4 dor­mitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000

(Serin)

•PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 m*, menjador 20 rrí, cuina, 3 hab., 1 bany, safa­reig, terrassa 4 nf, as­censor, sol, tardes, vis­tes a Montserrat, per­fecte estat. 11.600.000 675J35& 5392643

(KSA Gestió famottia-na)

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment reno­vat, piscina, pàrquing. 38.000.000 874 1204 674 11 Bl (Serin)

• RUBLAv. L'Estatut, 75 rrí, 3 hab., molt de sol. 7250.000 saaasja (Incusa)

•RUBLAv. L'Estatut edrf. nou, 85m2, 3 hab, bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entra­

da 3.000.000. Resta hi­poteca. « " i "

« " •"<*> (Finques Valhonrat)

• RUBÍ. C/Casp. Per estrenar. Dúptex de 118i135rrr\De4a5 hab.,2i3banys. 2te-rrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Aca­bats de quaJtat Pàr­quing opcional. RFA Nous 14200.000 S8640J7

(Finques VaKhorvat)

• RUBÍ. C/ Duran i Bas, 90 rrí, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 nf, places de pàrquing opcionals. 10.500.000 609.6546 _ _ (Incusa)

• PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2,3 hab., 1 bany, tot exterior. 11.500.000. 6TÍBZJS (Friques Saka)

• PIS Z. CORREUS, 87 nf, 3 hab., 1 bany, calefac., exterior, 2 pi. pàrqung. 18.000.000. R74K715

(Finques Saka)

• PIS 2. CORREUS, 90 nf, 3 hab., 1 bany, calefac., pk opcional. 14.500.000. 6746715 (Finques Saka)

• (OCASIONI Directe

finandadón, muy inte-resantes. Uamaral ™» 74 m •SANTCUGAT. Sn gtos. de contrato, piso 4 hab., baJcón, exterior y soteado. jOcoitunidad! Uamaral 5S274J0

•SANTCUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directa. jOcasión! 5895701- _

•S'OFEREIX VIVEN-DA, nova,totalment equipada, per a com­partir entre dues perso­nes, a Castellar del Vallès (a 7 km de Sa­badell i a 27 km de Bar­celona). Trucar a les nits saojojn •BUSCO apartament de noguer aSt. Cugat. Màxim 45.000Ples 5816102^901949954

•LOCAL Plaza Pere San (Detante Mercacb).Sup.82m2. en 2 ptantas, aseo, sumi-rüstr. cor*. Alquier 100.000-Ras.

ALQUILO DESPA-C H O 1 1 0 m 2

Junto estación. Valor muebles 6754352

Uccties418068l

Terrano 1.409 m 2 Vall­

doreix 28 mul def 0033

LSJ_

ARENASAN

TORRE UNFAMlUAR ADOSADA.Zgot Sup. constr. 450 m2, jar-din priv. 200111? y com. con piscina 1500m2 4 hab. tjpo sute (1 con vestidor), 2 aseos, cec-off, gran sakxxn con chhi. buhard. 70m2, arm.emp.ytza.ento- dashab.garage3c.+ trastero, calef. gas, alar­ma, sumhstr. contr. Al-quüer330.000ptas.

6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Friandación: 45.000 ptas.Anes, sin entrada.A14min.de Barcelona. SBtatm •SANT CUGAT. Piso, part. a part, cerca esta­ción. iOportunidad! Di-versas posfcildades de

• PISO NUEVOA ES­TRENAR CAffllà(Z GolOSup. 120m2,3 hab. (1 sute con vesti­dor), 2 bancs cocina etectrod. salórvcomedor, arm. empat terraza, ca-fef. racial, trastero. pk. vi-deoportero, jard.com AlquJer: 120.000.-,4/Bnasar? 589 45 66

•Estudiant s'ofereix

per a donar classes

d'EGB i cangurs fíTfinnin

Regalo gat moníssim i molt juganer. Es diu Jofre 5636282

Busco pis sense moblar, de dues ha bitacions, a Sant Cu gat. No cèntric. Preu econòmic 67454 13

Us faria il·lusió tenir un gos? Truqueu i parlem-ne. Atenció... Compromís formal v*> •m ni

Regalo gat moníss » i molt juganer. Esdm Jofre 5896282

Us faria il·lusió tenir un gos? Truqueu i parlem-ne. Atenció... Compromís formal 589 50 31

4 Economia ÏLS ÍCWYTONS Divendres, 28 de juny de 1996

La b 0 n z i n

LA BENZINA TORNA A APUJAR-SE

Nou record del preu de la súper S'apuja fins a 119,6 pessetes perlitre

El preu màxim de la benzina súper s'ha apujat deu cèntims i se situa en 119,6 pessetes, la qual cosa suposa un nou rècord de preus en el mercat. La benzina normal i la benzina sense plom es mantenen en el preu anterior —116,1 i 113,3 pessetes respectivament—. Els gasolis s'abarateixen una pesseta. El gasoli tipus A queda en 89,9 pessetes, el gasnü --:-54,4 i e preus ; l'alça s'

Igualment, les benzines sense plom i normal es mante n

perquè aconseguí ' massr

per

encara

utilitzada pel consum diari de l 'automòbil a l 'Estat Espanyol. El mercat regula els preus de la benzina en funció de l'oferta i la demanda del producte. Precisament per això, aquesta notícia afecta bona part del parc automobilístic espanyo1

Igualment es pot compr

; "• '" ARA TENEN UN DESCOMPTE DE 4 PESSETES PER LITRE

SUr* ...MENYS PELS SUBSCRIPTORS DE ELS 4 CANTONS

P3«r

FACI'S SUBSCRIPTOR ARA

I ACONSEGUIRÀ MOUS AVANTATGES

™Sm*mt y Zé, Cà***^

OS 4 CANTONS

Economia 30 Divendres, 6 de setembre de 1996

Comerç

114 r

El tinent d'tdnile/e. Joidi l·irrés, elrrgidot de comerç, Manel iiotaldu i I'ntntels\piigtiol, dimtoi de Pryca, u l'tnti dt pmentaao del·iiivt I •>t·> ELSS CANTONS

Setanta santcugatencs aspiren a treballar al Pryca de Sant Cugat

El nou hipermercat s'obrirà a principis d'octubre Setanta joves santcugatencs són candidats gost han afrontat, a més, l'anomenat curs de a treballar al nou Pryca Sant Cugat, que té previst obrir les portes a principis del mes d'octubre. Els aspirants han passat ja per dues proves de selecció i els darrere dies d'a-

formació ocupacional, un curset formatiu que ajudarà l'empresa a fer la tria definitiva. A més dels candidats del municipi, 210 joves més del Vallès Occidental han arribat fins a

la preselecció. El nou Pryca estarà emplaçat dins el Centre Comercial Sant Cugat, junta­ment amb 120 botigues més. La construcció de l'hipermercat ha suposat una inversió d'11.000 milions de pessetes.

GKNI LOZANO

Dels 280 candidats, procedents de municipis tan diversos com Sa­badell, Terrassa o Cerdanyola a més de Sant Cugat, se'n farà una selecció final de 250, que seran els primers treballadors de Pryca Sant Cugat. Els aspirants actuals ja han passat abans per dues pro­

ves prèvies, a les quals es van pre­sentar inicialment 800 persones. La presentació del curset de for­mació ocupacional va servir per­què el director de l'hipermercat, Patrice Lespagnol, anunciés que cl Pryca s'obrirà durant la prime­ra quinzena d'octubre. El nou Pryca estarà situat dins

cl Centre Comercial Sant Cugat, un complex amb una superfície

de 48.000 metres quadrats, repar­tits en un total de 120 botigues. L'hipermercat ocuparà una quar­ta part de l'espai i constarà de dues plantes. El pis de dalt es destinarà a aliments, mentre que el de sota oferirà altres productes. A més, el nou edifici disposa també d'un aparcament per als clients amb ca­pacitat per a 2.200 vehicles. A Pacte de presentació del curset

hi van assistir, a més de Lespagnol i altres responsables de Pryca, el ti­nent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Ferrés, i el regidor de co­merç, Manel Gavaldà, que, con­sultat sobre les conseqüències que pot comportar el nou Pryca per al petit comerç, va dir que "la cons­ciència que hi ha un hipermercat farà que el comerç de Sant Cugat es mogui".

Santcugatencs a l 'atur treballen per al municipi

MÒNICA BKRNABÉ

- Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat ha contractat 11 persones del municipi que feia més d'un any que estaven a l'atur per­què treballin en l'adequació d'accessos als districtes perifè­rics, i també en l'eliminació de barreres arquitectòniques a la via pública i edificis munici­pals. El consistori pagarà els treballadors amb els diners d'u­na subvenció de divuit milions de pessetes que el departa­ment de Treball de la Genera­litat va atorgar a l'Ajuntament al mes de juny per a la realit­zació d'aquests projectes de promoció ocupacional. L'A­juntament, per la seva banda, finançarà el cost del material necessari per a la realització de les obres, que es van iniciar la segona quinzena d'agost i està previst que s'acabin cap a mit­jans de desembre. Els 22 sant­cugatencs que participen en aquest pla d'inserció laboral (un aparellador, setze peons, quatre oficials i un capatàs de construcció) també hauran d'assistir un cop per setmana a classes de formació general, que donen dues educadores que també estaven a l'atur des de feia més de dotze mesos. Segons Jordi Ferrés, tinent d'alcalde de Serveis Interns i Promoció del Treball, el fet que els projectes ocupacionals presentats per l'Ajuntament in­cloguessin classes de formació va ser decisiu perquè la Gene­ralitat decidís atorgar la sub­venció al consistori.

E m p r e s e s

Gestetner ven copiadores a una

important entitat financera andalusa MÒNICA BF.RNABÉ

L'empresa britànica de pro­ductes ofimàtics i informàtics Gestetner, situada al terme mu­nicipal de Sant Cugat, renovarà totes les fotocopiadores de l'en­titat financera Caja San Fernan­do de Sevilla, i s'encarregarà del seu manteniment. En total, l'en­titat ha comprat 230 màquines

copiadores d'un valor que supe­ra els quaranta milions de pes­setes. David Manchon, director general de Gestetner, ha afirmat que el contracte subscrit amb Caja San Fernando és "un pas decisiu" per a la consolidació de l'empresa dins el mercat de les institucions financeres. De fet, Gestetner ja disposava

de clients tan importants a l'Es­tat espanyol com "la Caixa", a

més d'encarregar-se del servei tècnic de més de 20.000 equips d'oficina. L'empresa, per la qual treballen 240 persones al con­junt de l'Estat, està situada a Sant Cugat des de 1991, però també té seus a 135 països i és un dels líders mundials en la co­mercialització de productes ofimàtics i informàtics. L'any passat la seva facturació va ser de 231.000 milions de pessetes.

Subvencions

Sant Cugat rep més de nou milions per reduir l'atur

M.B.

L'Ajuntament de Sant Cugat rebrà 9.162.000 pessetes de la Di­putació de Barcelona, que s'in­clouen dins el Fons Social Euro­peu, per tirar endavant projectes de lluita contra l'atur. A més de Sant Cugat, nou municipis més del Vallès Occidental es benefi­ciaran d'aquestes ajudes, que en total pugen a 210.840.000 pesse­tes. Les localitats que també re­

bran les subvencions són Barberà, Castellar, Cerdanyola, Montcada i Reixac, Polinyà, Rubí, Sabadell, Santa Perpètua i Terrassa.

Els ajuts europeus, que la Di­putació concedirà a través del gabinet d'Integració Europea i Solidaritat i l'àrea de Promoció Econòmica, es destinaran al fi­nançament de cursos i seminaris de formació ocupacional, a l'as­sessorament i orientació dels des­ocupats i a la realització d'estudis sobre el mercat laboral.

ELSíCAIYroNS Divendres, 6 de setembre de 1996 Economia 31

Les e m p r e s e s U s s í a T o u r s a g è n c i a de v i a t g e s

LALI GALIANA

- Sant Cugat -

-Com va sorgir la idea de cre­ar Ussía Tour? -"Abans d'obrir l'agència jo

havia treballat durant disset anys amb un tour operator, un majorista de viatges. Va ser to­talment accidental; jo estava es­tudiant arquitectura i la meva germana, que treballava en una agència de viatges, em va pro­posar treballar-hi els estius per guanyar uns diners. Vaig estar en tots els departaments, i crec que això ha estat la millor es­cola. L'any passat vaig decidir provar sort pel meu compte i, juntament amb la meva germa­na, vam obrir aquesta empresa familiar."

-Quin tipus de viatges oferei­xen? -"Som una agència minorista.

Això vol dir que podem oferir qualsevol producte dels majo­ristes i, en canvi, el nostre pro­pi només el podem vendre nos­altres. A Sant Cugat, som l'única agència que fa i ven els seus propis productes, sense ser una sucursal. L'agència de viatges que es dedica exclusivament a ser una expenedora de viatges no té futur, perquè no venem un objecte sinó un servei. L'art de l'agent consisteix a introduir-se dins del viatger potencial i viure amb ell el viatge, des del primer moment fins al final."

-Aquesta voluntat de servei és la que els ha portat a orga­nitzar viatges per a discapaci-tats físics? -"Desgrac iadament és un

El maig de 1905, a la Plana de l'Hospital, els germans Ramon i Lídia Ussía inauguraven l'agència de viat­ges Ussía Tours, ara per ara l'única agència de Sant Cugat que crea i ven directament el seu propi pro­ducte. Per a ells, el món dels viatges és quelcom sagrat, perquè suposa la culminació de tot un seguit d'il·lusions i, per això, el seu lema és "serietat i responsabilitat". La seva voluntat de servei els ha por­tat a organitzar viatges per a persones amb discapacitats físiques.

RAMON USSÍA. Gerent d'Ussía Tours

UL?agència que només es dedica a expendre viatges no té cap futur"

"Serietat i responsabilitat" és el lema de Ramon Ussía. Foto: X. LARROSA

tema que hem viscut molt de prop i ens hem adonat que hi ha molta gent afectada per le­sions d'aquest tipus i que po­díem aportar-hi quelcom. Ho fem de més a més, no com a ne­goci, sinó com a servei social, perquè els discapacitats físics tenen els mateixos sentiments i les mateixes ganes de viatjar que la resta de la gent. Ussía Tours ha estat la primera agèn­cia de Catalunya a tenir un lo­

cal totalment adaptat per a per­sones amb minusvalideses físi­ques." -Sant Cugat té actualment

onze agències de viatges. Hi ha realment tanta demanda? -"Sincerament, penso que ara

hi ha massa agències. De fet, les previsions de creixement de població són importants... però crec que l'agència que no tingui una especialització molt con­creta, que no cuidi els seus

clients i que sigui una simple venedora de fullets ho té di­fícil." -Què és el més important per

a la seva empresa? -"Com a agència de viatges,

el més important és que el client gaudeixi de les seves va­cances. Per a nosaltres, el tema del viatge és sagrat, perquè és la culminació d'un seguit d'il·lu­sions. Jo miro de posar-me a la pell del viatger i sóc feliç si veig que s'ho passa bé. Per això cal ser molt seriós i responsable." -Quina ha estat l'evolució

d'Ussía Tours durant aquest any i mig? -"Estem molt contents per­

què vam començar de zero i, ara, no només tenim clients de Sant Cugat sinó també d'altres llocs com Sabadell o Barcelona. Crec que això és degut a la línia que portem. El balanç que fem és totalment positiu." -Quines són les destinacions

que prefereixen els santcuga-tencs? -"De llarga distància, els Estats

Units, el Canadà i el Carib. A distància mitjana, Turquia i Pra­ga i, a curta, se segueix viatjant molt a les illes Balears, aquest any especialment a Formentera, a le<i Canàr i e s i a Parfc "

Com viatjar segur i sense sorpreses

Arribar a la destinació i no tenir reserves a l'hotel, ofer­tes meravelloses i especta­culars que resulten ser pu­blicitat enganyosa, viatgers sense assegurances que no poden fer reclamacions... Són problemes que es po­den evitar si es recorre a agències de viatges acredi­tades com a tals.

Ramon Ussía explica que totes les agències estan obli­gades a exhibir, en lloc vi­sible, les sigles GC (Gene­ralitat de Catalunya). Això significa que l'agència té el permís de llicència i activi­tats, i és una garantia que l'establiment acompleix tots els requeriments de l'admi­nistració. Durant els viatges es poden produir factors im­ponderables, però si al dar­rere hi ha uns professionals amb una voluntat de servei en qui pots confiar, no hi ha sorpreses desagradables.

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, efc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

GRIFUL Ara, el pa i la bolleria que compris al "súper" de la benzinera GRIFUL té descompte de

50 ptes. Retalla la butlleta!

Compra Miperiora5()()ptes

EIS4CANTONS

Metodiev substituirà Rupil L'exentrenador del (!V Sant Cu­gat Víctor Hugo Rupil explica c|ue els motius principals de la seva marxa a França són de tipus professional. Planti JJ

32

Temporada de consolidació La Penya Blaugrana Sant Cugat presenta els equips de bàsquet i futbol. Els directius i entrenadors volen una temporada de consoli­dació. Planti 34

Divendres, 6 de setembre de 1996

Futbol

Un renovat Sant Cugat Esport debuta a la lliga a Cassà de la Selva

Josep Alonso qualifica l'adversari d'"incògnita" El Sant Cugat Esport disputarà aquest diumenge a la tarda contra el Cassà de la Selva el primer partit de la tempora­da. S'estrenarà jugant fora de casa i contra un equip que acaba de pujar de la primera regional. Per al tècnic Josep

Àl.KX LÚPKZ - Sant Cugat -

HI Sant Cugat Ksport es tras­llada diumenge a la tarda al camp del Cassà de la Selva, equip que ha ascendit recent­ment de la primera regional, en el que ha de ser el primer partit de lliga d'aquesta temporada 96-97. L'entrenador santeugatenc. Josep Alonso. poilrà disposar de tots eN jugadors del planter de cara a aquest partit davant un aihersari que el mateix tècnic \ ermell-i-negre ha qualificat d'"incògnita". L'únic jugador que TIO serà a disposició d'A­lonso és el capirà Javi Gonzàlez. que en el partit de pretempora-da en què el Sant (Jugat es va afrontar al Meridiana Torre Baró va patir un trencament del sep-te nasal en una jugada fortuïta. L'entrenador del primer equip del Sant Cugat, Josep Alonso, ha aprofitat aquest estiu per des­plaçar-se a Cassà i extreure les seves pròpies conclusions sobre l'adversari del Sant Cugat. Per a Alonso, "el Cassà té quatre ju­gadors molt bons i penso que la regional preferent és una cate­goria petita per a ells". El con­junt vermell-i-negre, que va co­mençar la pretemporada el 12 d'agost, debutarà a la lliga amb un planter del tot renovat. Fins

Alonso, no serà un partit gens fàcil, i confia en el seu equip perquè els tres punts viatgin a Sant Cugat. El conjunt santeugatenc es desplaçarà amb les nou últimes adquisicions, uns fitxatges que l'aftció santeugatenca ja ha pogut aplau­

dir després dels partits de pretempora­da i la presentació oficial de l'equip, que es va fer el 27 d'agost passat al camp municipal d'esports. Malgrat la derrota davant el Rubí per 0 gols a 1, el conjunt va demostrar tenir ofici.

o S i ^ ^

B primr equip M Smt Cnjtf Espot ai li »S7,tlfefcbpmatfactf·AcUMKXWnUMMU

a nou són les noves incorpora­cions del conjunt santeugatenc, que es va presentar oficialment davant l'afició el 27 d'agost pas­sat en un partit que va disputar al camp municipal d'esports da­vant el Rubí i que va perdre per 0 gols a 1. El president de l'en­titat santeugatenca, Francesc Ruiz, va deixar ben clar que "l'objectiu d'aquesta tempora­da és que l'equip es mantingui a la part alta de la taula, i si es pot es lluitarà per l'ascens".

Francesc Ruiz també va cons­tatar que l'empresa immobilià­ria Vèrtix, la patrocinadora de l'equip, ja ha facilitat la prime­ra part dels diners que es va comprometre a pagar. Aquesta temporada 96-97, el planter del primer equip del Sant Cugat Es­port estarà format per: Lorente (Can Vidalet), Gerard (Sub 21), Jacobo, Miquel, Climent, Javi Gonzàlez, Israel, Junqué (Sant Quirze), Jou (juvenil), Jansà, Bayo, Hervàs (Ginestar), Juan

Carlos (Castelldefels), Barrio (Horta), Cota (Sub 21), Jené (Rubí), Rubio (Sants), Morales (Rubí) i Francis (Gironella).

D'altra banda, Josep Alonso també comptarà amb els juve­nils Vaquero, Joan, Javi Méndez i Nando. Els jugadors que han deixat el lloc vacant han estat Comelles, Gómez, Escobar, Dani Gonzàlez, Roger, Paqui-to, De Mena, Castillo, Pàmies, Monné i Bou.

T e n n i s

Santana convoca Corretja per a l'equip de la Copa Davis

A/ex fa un paper històric a TUS Open

ALKX LÓPEZ

El tennista santeugatenc Àlex Corretja va entrar la setmana pas­sada en la llista de convocats de l'equip espanyol de Copa Davis que va facilitar el seu capità, Ma-nolo Santana. L'equip espanyol es jugarà l'ascens al grup mundial davant Dinamarca els dies 20,21

i 22 de setembre vinents a Tarra­gona. La convocatòria està for­mada per Tomàs Carbonell, Al­bert Costa, Carles Moya i Àlex Corretja. D'altra banda, a l'hora de tancament d'aquest setmana­ri, Corretja disputava el torneig de Flushing Meadows, en què s'havia classificat per als quarts de final. En vuitens de final, Corret­ja havia derrotat Guy Forget per 6-4,6-3 i 7-6.

Poliesportiu

Esports a la festa major de Valldoreix i les Planes

ÀLEX LÓPEZ

Aquest dissabte s'inicia la festa major de Valldoreix, mentre que la de les Planes ja va començar ahir al vespre. La primera acti­vitat esportiva de la festa major de Valldoreix tindrà lloc dissab­te a dos quarts de dotze, quan se celebrarà la II Trobada de Patins, organitzada per l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. La sortida es farà en el mateix local. Diumenge a dos quarts d'onze del matí es disputarà una cursa popular, en categoria in­fantil i adults, organitzada per l'Associació de Veïns de Can Majó. Pel que fa a la festa major de les Planes, les activitats es­portives començaran dissabte a dos quarts d'onze del matí amb una sortida de bicicleta de mun­tanya per a nois de niés de 14 anys. La sortida serà a la plaça Maria Antònia. A les onze del matí es farà un campionat de pe-tanca i ping-pong a la Unió Es­portiva Recreativa i a Can Bor-rull-Casal del Pi. També a partir de les onze es farà un campionat de guinote a Can Borrull. A les cinc, tindrà lloc a la pista polies-portiva un campionat de futbol sala. A les sis de la tarda, a la Unió Esportiva Recreativa i Can Bo­rrull, tindran lloc uns campionats de dominó i escacs. Diumenge a dos quarts de deu del matí es do­narà la sortida de la marató. A les onze del matí, continuaran els campionats de petanca, ping-pong i guinote. A les cinc de la tarda, es reprendrà el campionat de futbol sala i es farà un trial in-door, que començarà a la plaça Creu d'en Blau. A les sis de la tarda, continuaran els campio­nats de dominó i escacs. Dilluns a les onze del matí, es continua­ran celebrant els campionats de petanca i píhg-pong. A les sis de la tarda, es continuaran dispu­tant d eampionat de futbol sala i els de dominó i escacs. Dimarts al matí, es faran els campionats de petanca i ping-pong i a les sis de la tarda es disputaran el cam­pionat de futbol sala i els de do­minó i oscacs. Dimecres a les deu del matf es jugaran totes les finals dels campionats de petanca, ping-pong, dominó, escacs \gui- Sote. A les sis de la tarda sé cele­brarà el lliurament de premis de tots els campionats a ia plaça Creu d'en Blau.

ELS í CANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996 Esports 33

V o l e i b o l

RAFA MORENO

-Per què has marxat de Sant Cu­gat? -"A mitjans de juliol vaig rebre

una trucada d'un club d'Ais-de-Provença, l'Aix University Club, que em va oferir el lloc de direc­tor tècnic dels seus equips de vo­leibol. I vaig decidir acceptar. El Sant Cugat ja sabia que jo tenia altres propostes, però tot el mes de juliol vaig treballar amb Car­les Castro en la confecció de l'e­quip de la temporada 96-97." -Per què et vas decidir per l'Aix? -"Els termes econòmics i de se­

guretat del contracte amb l'Aix eren molt millors que els que m'o-ferien a Sant Cugat. Jo sóc un pro­fessional del voleibol, visc d'a­quest esport, per a mi no és una afició. M'he de guanyar la vida, i el cert és que la lliga francesa per­met donar més garanties als es­portistes i entrenadors que l'es­panyola." -Com va reaccionar el president

del Sant Cugat, Carles Castro? -"Molt bé. Ell va comprendre

perfectament que el voleibol és la meva professió, i que el meu objectiu és progressar-hi, que és normal que no vulgui assumir un risc si no és necessari. En defini­tiva, ell va entendre que l'opor­tunitat que m'oferien era bona, i que l'havia d'acceptar." -Va influir, doncs, en la teva de­

cisió la situació econòmica del club? -"És clar que sí. En el moment

que m'havia de decidir, encara el patrocinador no era del tot segur, i el futur econòmic del club, tot i

Víctor Hugo Rupil va arribar al CV Sant Cugat un any després que el club va néixer, i va aconseguir que les jugadores sant-cugatenques del sènior femení assolissin la divisió d'honor de la Lliga Acevol. La greu crisi econòmica que va tenir el club l'any passat i que el va fer estar a punt de renunciar a la màxima categoria va provocar que l'entrenador santcugatenc no s'ho penses gaire a l'hora dlacceptar l'oferta del club francès Aix University Club. Rupil no pot actuar per emocions perquè el vo­leibol és la seva feina. Ha hagut d'abandonar Sant Cugat, però no tanca cap porta. De fet, ni tan sols s'ha venut la casa...

VÍCTOR HUGO RUPIL. Exentrenador del Club Voleibol Sant Cugat

"No em puc prendre el voleibol com una afició, perquè en visc"

que millorava, no era clar com­pletament. No em podia arriscar. Pel que fa a l'aspecte esportiu, tot feia preveure que la temporada 96-97 seria de transició." -T'ha dolgut deixar Sant Cugat? -"És clar que sí. Jo pràcticament

vaig començar amb l'equip, i hi estava molt a gust De fet, no m'he venut la casa que tinc a Sant Cu­gat. Recordeu que el meu con­tracte amb l'Aix és per un any, i qui sap... El que més greu em va saber va ser no poder-me acomia­dar de les jugadores adequada­ment" -La teva dona, Cecília del Risco,

t'ha acompanyat a Aix, no? -"Sí. De fet, una de les condi­

cions que vaig posar tant a Sant Cugat com a Ais-de-Provença va ser que no es trenqués el grup fa­miliar. Si jo em quedava a Sant Cugat, la meva dona i la meva fi­lla havien de jugar al club. El ma­teix vaig plantejar als directius de l'Aix, que van acceptar." -El teu nou club, com és? -"El club ha pujat recentment

a divisió d'honor; és un club que s'està formant La meva missió és marcar una línia de treball que el consolidi a la màxima categoria, així com fer pujar els altres equips de divisions inferiors cap amunt" -Com vas deixar el Sant Cugat? -"Jo hi veig un equip amb mol­

tes possibilitats. És un conjunt

I ^^aWel m I^M^K r^WZ ànMIE ESfn·veaM

que combina experiència i gent jove. Crec que és una bona fór­mula, i que les jugadores i el nou entrenador han de treballar per mantenir-se a la divisió a mitja tau­la, cosa que poden aconseguir." -Et reserven el lloc? -"Carles Castro m'ha dit que sí.

Fins i tot m'ha parlat de la possi­bilitat que, d'aquí a uns anys, tin­gui un treball a més llarg termini, però naturalment no li puc exigir res. Si les condicions són iguals, jo prefereixo Sant Cugat, que és on he deixat les meves coses. Però les circumstàncies del voleibol a l'Estat espanyol no permeten tre­ballar pensant gaire en el futur. És una pena..."

• Instint de supervivència i de millora Malgrat lamentar molt la deci­

sió de Rupil, Carles Castro, el president del CV Sant Cugat, creu que l'entrenador ha fet el que havia de fer en acceptar l'o­ferta del club francès. Tots hem de sobreviure i millorar. Però ara Castro vol pensar en la super­vivència i en el futur del CV Sant Cugat. Per a ell, aconseguir que l'equip sènior femení es consolidi a la categoria és fonamental, i per això ha fet tornar la búlgara Eka-terina Atanasova. De fet, la rebrà al mateix temps que al nou en trenador, el també búlgar Kiril Metodiev, i a una compatriota -Irena Liobomirova- que ocu parà el lloc de la central Cecília del Risco, esposa de Rupil que també ha marxat a França. A les estrangeres s'uniran Laura Cas-tané i Mar Falcó, que ja jugaven l'any passat, algunes jugadores de la residència BIume, algunes de l'equip júnior de la selecció estatal i algunes jugadores sènior de diferents equips. L'equip co­mençarà la lliga el 28 de setem­bre vinent a Vitòria, amb un en­frontament contra POskarbi.

D'altra banda, Castro creu que l'equip juvenil té prou qualitat per disputar les finals del Cam­pionat d'Espanya. És un dels seus projectes per a aquest any. El president no oblida la base, i vol que tothom que hagi nascut abans del 83 i vulgui jugar a vo­leibol es posi en contacte amb el club. Instint de conservació.

LVIAT FINS A 415.000 PTES. GASÓLÏNA A t V I B A I R E C O N D I C I O N A T O E F* R A N C "

P e u g e o t 3 0 6 T a r K t f a - A m b t o t l ' e q u i p d e s è r i e D i r e c c i ó A s s i s t i d a . T a n c a m e n t c e n t r a l i t z a t . A l ç a v l d r e i

e l è c t r i c a . C o l x f d e s e g u r e t a t c o n d u c t o r . E q u i p d ' à u d i o E n g e g a d a c o d i f i c a d a . P i n t u r a m e t a l . l H x a d a * '

v i s o r s exter iors» 1 agafadors» d e l e s p o r t e s d e l la c a r r o s s e r i a . 3 I S p o r t e s I S e d a n . G a s o l i n a o dl<

2.060.000 (*) o avantatge equrvalent. (**) «n motors 1 6 i 1.9 TD. PV.P. recomana: a Península i Balears. Pougeol 306 Tanfla 1 4 3p : 2.060.000 Pte». Inclou impostos, deepetes d t rruMricutació, transport i promoció. V à U par • vehicles «n estoc no acumuéabie a altres pramocianc «n wtQor.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. 674 15 03 Sant Cugat del Vall s 08190

EL SEU CONCESSIONARI PEUGEOT

CERDANYOLA MOTOR C/Sant Ramon, 183 Tel. 580 59 43 Cerdanyola del Vall s 08290

PEUGEOT

34 Esports ELS4CANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996

Poi i e s p o r t i u

La PB Sant Cugat comença una temporada de consolidació Pujar de categoria no és Fobjectiu dels sèniors de futbol i bàsquet

Tant els responsables de la secció de fut­bol com els de la de bàsquet de la Penya Blaugrana Sant Cugat es plantegen la temporada que comença com un any en

RAIA MORKNO

què i'objectiu principal és la consolida­ció. Pel que fa al futbol, el seu president, Josep M . Félez, es conformaria a m b una cinquena posició a la lliga. D'altra ban­

da, Joan Gómez, el responsable de la sec­ció de bàsquet -que comença a funcio­nar aquest any- creu que "el més impor­tant ara és la base, no el sènior".

Segons Antoni Hosta, entrena­dor de l'equip de futbol de la PB Sant ( aigat, l'equip necessita ad­quirir més experiència, jaqué "l'e­dat mitjana és de només dinou anys". Per a ell. aquesta tempo­rada serv irà de preparació "per as­pirar a pujar de categoria l'any que ve". L'entrenador santeugatenc comprarà per a aquesta tasca amb Franco Aversano, de 32 anys, ex-jugador del segon equip del Nà­pols, que ha jugat diversos partits a la segona divisió de la lliga ita­liana.

L'entrenador santeugatenc dei­xa clar que a partir de diumenge que ve -l 'equip comença la lliga a casa de l'Espronceda- sortiran a guanyar cada partit, i que si acon­segueixen l'ascens, "benvingut si­gui, però no és I'objectiu principal del club aquest any". De fet, Jo­sep Maria Félez, president del club, i l'entrenador coincideixen a dir que amb una cinquena posició a la taula estarien contents. A més, predir la plaça que s'ocuparà al fi­nal de la temporada és molt difí­cil en la tercera divisió regional -la més baixa-, ja que la qualitat dels equips que hi participen és força imprevisible. Aquest fet s'ha

r *• M M *) b Pt tat CBJ* d » fajMt amat * r a t la tnt

demostrat clarament durant la pre-temporada, quan la Penya ha acon­seguit vèncer per cinc gols de di­ferència el Guinardó, equip que milita a la segona divisió regional.

Bàsquet d'estrena

La secció de bàsquet de la PB Sant Cugat arrenca aquesta tem­

porada amb una estructura de set equips de categories infantil, ca­det, júnior, sub-22 i sènior. Segons Joan Gómez, coordinador de la secció de bàsquet de la Penya, I'objectiu no és que el sènior pugi de categoria. "Ara el que importa és la base. Si el sènior puja, mi­llor, però no és I'objectiu". Tot i això, Gómez creu que l'equip, que

•feM.MKlUmiUUWM

prové del conjunt de bàsquet de Mira-sol amb què la PB Sant Cu­gat es va fusionar abans de l'es­tiu, "és prou competitiu per estar a dalt a la classificació".

Els equips de la Penya es pre­sentaran el 14 de setembre en el marc del que s'anomenarà la I Diada de Bàsquet de la PB Sant Cugat.

Pot i e s p o r t i u Francesc de Puig, director del C A R (Centre d'Alt Rendiment) de Sant Cugat ho té molt clar a l 'hora d e di ferenciar els Jocs d 'At lanta dels de Barcelona. Per D e Puig , "la d i ferència és molt bàsica. A Barcelona es va part ir de la humilitat i es va arr ibar a l'èxit, mentre que a At lanta han part i t de l 'orgull i s 'han quedat en la mediocri tat" . Ell va estar a At lanta i va v iure els Jocs molt de prop. Af i rma que els Jocs d 'At lanta l 'han "decebut una mica" .

FRANCESC DE PUIG. Director del CAR de Sant Cugat

"Els Jocs de Barcelona van ser els millors ••

Ai.EX LÓPEZ

-Quina valoració personal fa vostè dels Jocs Olímpics d'At­lanta? -"Jo penso que els Jocs d'At­

lanta ens han decebut una mica. La meva tornada d'Atlanta ha estat un pèl desil·lusionada." -Què destacaria vostè d'Atlan­

ta? -"L'afluència de gent a les ins­

tal·lacions va ser molt impor­tant." -I què no en destacaria? -"El transport públic i la infor­

mació." -Quin balanç fa del nivell es­

portiu espanyol? -"Si el balanç el fem pels re­

sultats, penso que la represen­tació de l'Estat espanyol ha es­tat positiva." -Quants esportistes que han

passat pel CAR han estat als Jocs d'Atlanta? -"Jo diria que un 60%. L'e­

xemple més representatiu és el de Valentí Massana, que és un esportista resident al CAR." -Quins dels esportistes habi­

tuals del CAR han aconseguit medalla olímpica? -"Valentí Massana en atletis­

me i Theresa Zabell i Begona Via-Dufrese en vela. Són espor­tistes que han fet tota la prepa­

ració amb nosaltres." -Quin ha estat per a vostè l'e­

quip espanyol que mereix una especial atenció en els Jocs d'At­lanta? -"El waterpolo." -El CAR ha estat una eina fo­

namental perquè els esportistes espanyols hagin demostrat el ni­vell actual del país. -"D'això n'estic convençut. Si

no existís el CAR de Barcelona i Madrid, molts resultats no s'ob­tindrien." -Quina diferència creu que es

pot establir entre els Jocs de Bar­celona i els d'Atlanta? -"La diferència és molt bàsica.

A Barcelona es va partir de la hu­

militat i es va arribar a l'èxit, i a Atlanta han partit de l'orgull i s'han quedat en la mediocritat." -A nivell general, quins Jocs

Olímpics creu que van ser mi­llors: els de Barcelona o els d'At­lanta? -"Els de Barcelona van ser mi­

llors. A Barcelona es va posar un país al servei d'uns Jocs i a Atlan­ta no ha estat així." -Podríem considerar els Jocs

Olímpics de Barcelona com els millors Jocs de la història? -"Si recullo la informació de la

gent que ha estat als Jocs des de Los Angeles, tothom té molt clar que els millors han estat els de Barcelona."

Motociclisme

Xaus, 13è a la general del trofeu de Thunderbikes

RAKA MORENO

- Sant Cugat -

El dia 15 de setembre vinent, el santeugatenc Rubén Xaus participarà en el circuit de Montmeló a l'última prova del trofeu mundial de Thunder­bikes. Actualment Xaus ocupa el 14è lloc de la classificació general, posició molt digna te­nint en compte que Xaus es va perdre quatre proves i a més ha tingut molts proble­mes amb la moto. Al circuit de Birmingham el corredor va quedar 5è, tot i haver de des­accelerar quan el motor es va escalfar. El mes d'agost pas­sat, a Salzburg (Àustria), Xaus va tenir problemes amb els pneumàtics , i tot i això va quedar 13è classificat. El sant­eugatenc creu que pot acon­seguir un lloc entre els deu primers. L'important, segons el corredor santeugatenc, és "agafar experiència per a la Copa del Món de 600 ce. l'any que ve". Mentre arriba aquest moment, a partir del 16 de se­tembre Xaus correrà el Cam­pionat absolut italià. Xaus for­ma part de l'equip italià Rumi.

B à s q u e t

Derrota del júnior de la UE Sant Cugat

- Saat Cugat -

L'equip júnior -Fins ara no­menat juvenil- de bàsquet de la UE Sant Cugat no ha pogut assolir la categoria preferent A. L'equip de Carles Fortes va perdre els dos partits que va disputar el cap de setmana passat contra la UE Horta i el CB Sants. Tot i les derrotes, els jugadors santeugatencs van fer un paper molt digne, te­nint en compte la superior ex­periència dels equips rivals. Els vérméH-i-negres són ju­venils de primer any, i es van trobar al davant jugadors més guerrers j amb més calma per afront» les situacions extre­mes. De fet, durant la majo-

, ria de temps dels dos partits els equips anaven alternant l'avantatge en el marcador, però àl final la sort no va som­riure als santeugatencs, que es van mostrar molt desil·lusio­nats. De tota manera, els ju­gadors es prendran la desfeta com a experiència de cara a la temporada que ara comença. / ELS 4 CANTONS

EIS 4 CANTONS

Espectacles

Divendres, 6 de setembre de 1996 35 P a t r i m o n i

Les obres del soterrani del Centre de Restauració ja estan pràcticament enllestides. Foto: X. LARROSA

La cambra soterrada del Centre de Restauració s'acabarà a finals d'any

Lyestructura de Vedifici ja està a punt i ara se n 'adequa Vinterior Malgrat la tanca continua al voltant de l'obra, qualsevol ja pot endevinar quò hi ha a l'interior: es veu la ram­pa d'accés al subterrani del Centre de Restauració de Béns Mobles del departament de Cultura de la Gene­ralitat de Catalunya, on s'han d'ins­

tal·lar algunes dependències que ne­cessitaven una adequació especial. Les obres de construcció van co­mençar fa poc més d'un any, i l'exe-cutiu català hi ha invertit una des­pesa que puja, aproximadament, a uns cent milions de pessetes.

Ara, l'edifici ja està aixecat, i les fei­nes que s'estan fent actualment són per condicionar-lo, de manera que s'hi pugui treballar aviat. Segons el calendari inicialment previst, el so­terrani ha d'estar enllestit a finals d'any.

ÀNGELS CASTUERA

- Saat Cagat -

L'angle nord-oest exterior del monestir ja no serà el que era. La construcció de l'edi­fici soterrani que ha d'acollir dependències especials del Cen t r e de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya ja està pràctica­ment enllestit. L'edifici s'ha impermeabilitzat i abans de les vacances d'estiu ja se n'­havia construït la teulada, que ara està acabada. Les divisions de cadascuna

de les dependències estan ja fetes d'obra, tot i que falta en­guixar i pintar les parets de l'interior.

Però les obres de construc­ció del soterrani continuen sense interrupcions i segons les previsions que s'havien fet. Quan van començar les obres, els treballadors i els tècnics de la direcció general de Patrimoni Arquitectònic van tenir alguns problemes per mantenir l'estructura fixa: el fang s'havia barrejat amb el ferro de les bigues i convenia reforçar les bases per evitar que les parets caiguessin. Un cop es va solucionar

aquest problema, i les condi­cions climatològiques van mi­llorar, el procés ha continuat sense en t rebancs . De mo­ment, a la Generalitat li ha costat una inversió de cent

milions de pessetes. Ara que ja està feta l'estruc­

tura, s'han de continuar les adequacions, que són les fei­nes que s'estan fent ara: s'hi ha instal·lat un muntacàrre-gues que serà molt necessari per traslladar algunes de les peces, especialment pesants o delicades, de les dues plan­tes que hi ha al monestir fins al soterrani. Els operadors tre­ballen també aquests dies per instal·lar-hi la xarxa elèctrica i l'aire condicionat. Ara s'està fent també l 'adequació de l'entorn de la rampa per ac­cedir a l'interior de les depen­dències.

Al soterrani del Centre de Restauració hi haurà alguns

equipaments especials que no es podien instal·lar, per mo­tius de seguretat, al mateix monestir. La sala de rajos X és una cambra de formigó amb un recobriment especial de to­tes les parets, fins i tot el te­rra, amb plom. Així ho esta­bleix la llei.

Per tant, si s'ha decidit la construcció d'un edifici que ara està pràcticament acabat és per una qüestió de segure­tat, més que d'espai. Les al­tres divisions del soterrani acolliran el laboratori fotogrà­fic i la sala de desinfecció, en­tre altres equipaments. Si les obres continuen al mateix rit­me, l'edifici estarà a punt a fi­nals d'any.

Les sales d'exposicions reinicien l'activitat

ÀNGELS CASTUERA

La sala Rusinol de Sant Cugat començarà la nova temporada d'exposicions pictòriques el dia 19 de setembre, amb una mostra de les obres de l'aquarel·lista Ja-vier Sanagustín. L'artista d'Osca presentarà els seus quadres per iniciar la temporada en aquesta galeria. La sala Rusinol havia ex­posat per última vegada al juliol un recull de les millors obres dels artistes que hi van presentar la seva obra durant el curs.

Les sales d'exposició permanent de Lluís Ribas i Ferran Martí no han tancat les portes durant l'es­tiu, i presentaran també expo­sicions especials a la nova tem­porada. La Casa de Cultura, Mercantic i Firart són altres es­pais que permeten habitualment als artistes donar a conèixer les seves obres, i que també estan a punt per començar el curs.

La coral Sant Cugat cantarà a París

Els membres de la coral Sant Cugat del Club Muntanyenc ofe­riran un concert doble la setmana vinent a París. Els cantaires viat­jaran a la capital francesa per tor­nar la visita que la coral de l'est de París Jean Cocteau va fer a Sant Cugat a la primavera. En el pro­grama de la coral Sant Cugat hi ha una part de cançó catalana. Els intèrprets faran, a més, un ho­menatge al compositor català Eduard Toldrà.

L'actuació dels cantaires sant-cugatencs es completarà amb una versió musicada del text del poe­ta andalús Federico García Lorca Nocturnos de la ventana. A més d'a­questa invitació a París, la coral Sant Cugat també va actuar diu­menge a la festa major de Gra­nollers. L'escenari d'aquesta ac­tuació va ser l'antic hospital de Sant Domènec, un magnífic edi­fici del segle XIV. La coral, dirigida per Joan Ca-

sajuana, busca nous cantaires per preparar els concerts de Nadal i de festa major. Els interessats es po­den adreçar al Club Muntanyenc, on es fan els assajos. / À.C.

Plaça Mas Roig, 4 Tel. 675 00 86

Valldoreix

Perruqueria

Montserrat

Església, 6 Tel. 674 11 471674 82 57

Valldoreix

PUNT DE SERVEI Rbla. M. Cinto Verdaguer, 18

Tel. - Fax 589 26 38 Valldoreix

00 INSTAL·LACIONS

Gra. de la Floresta Tel. - Fax 674 22 91

Ap. Correus, 50 Valldoreix

Autoservei

© MASROIG Dlaça Mas-Roig - 08190 Valldoreb

. XARCUTERIA • FORMATGERIA •

POLLERIA • • CARNISSERIA •

. FRUITA • • ALIMENTACIÓ •

• BODEGA • • POLLASTRES A L'AST •

PEIX DE PLATJA.

Tel. 674 35 34 Fax 675 04 58

PÀRKING PELS CLIENTS SERVEI A DOMICILI

COAAANDES PER FAX

PROGRAMA DE FESTA MAJOR DE VALLDOREIX 1996

Dissabte 7

11.30 h II Trobada de Patins

Sortida del local de l'A. de P.V.

Org.: Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.

22.30 h Cinema. "Braveheart", de Mel Gibson. 18 anys.

Amb la col·laboració de Caixa d'Estalvis de Terrassa i Aurtoservei Mas Roig

Agraïment: PAPERERIA EL PATI I AQUALONGA, S.A.

Diumenge 8

10-19 h Fira d'Artesania i d'Art

PI. Casal de Cultura

10.30 h Cursa Popular

Inscripcions: a partir 9 h al Pavelló Esportiu de Valldoreix

Org.: Associació de Veïns de Can Majó

Infantils: 1.700 m. Sortida a les 10.30 h

Adults: 5.500 m. Sortida a les 11 h

Dimecres 11

21.30 h Concert de Festa Major «Camerata di Phonasci» i «Cor Aulos»

Parròquia de Sant Cebrià

Org.: Associació de Veïns de Can Majó

ALTRES ACTIV ITATS

Del 6 al 16 Mostra d'artistes de Valldoreix

Dia 6, inauguració, a les 20 h. De dilluns a dissabte, de 10 a 12 h i de 18 a 20 h

Diumenge, de 12 a 14 h. Local de l'Associació

Org.: Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix

Del 9 al 13 Curs d'Història de Valldoreix

Inscripcions dia 9 al Casal de Cultura, a les 18 h. Dia 9, a les 19 h. Dies 10, 12 i

13, a les 19 h. Dia 14, a les 17 h. Excursió a l'Alzinar

Org.: Museu de Valldoreix

Del 9 al 13 Monogràfic de la Guerra Civil

«La Guerra Civil 60 anys després, mai més»

Org.: Museu de Valldoreix

Dissabte 21 III Torneig d'Hoquei Patins

De 17 a 21 h. Pista Esportiva

Org.: Club Hoquei Patins de Valldoreix

rp 4 L * ENTITAT MUNICIPAL

DESCENTRALITZADA DE VALLDOREIX

%jA

Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 185

08190 Valldoreix Tels. 674 2719-674 28 12

Fax 589 18 23

Bar - Cafè

El nou punfdb rrobada a Valldoreix,

nou i diferent

SUBMINISTRES PER A LA CONSTRUCCIÓ VALLDOREIX, SL

Materials per a la construcció i decoració. Eines, maquinària, canonades, revestiments, ceràmica i sanitaris

FERRETERIA — — — —

Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 107 Tel. 674 14 90 08190 VALLDOREIX

Aos5«n Cinto Verdaguer r»f 113

VALLDOREIX

37 Cultura ÏLS/CANTONS Divendres, 6 desetembre de 1996

P a t r i m o n i

Quin museu per a Sant Cugat?

Fa unes setmanes, amb mo­tiu de la presentació als mitjans de comunicació de

les obres de contenció fetes a la masia Torre Blanca, l'alcalde va plantejar la necessitat de fer un debat sobre el futur d'aquesta ma­sia, lligant-lo de bon principi a la constitució d'un museu local. Cal dir que des del Grup d'Estudis Locals (GEL) i, més tard, des de la comissió de patrimoni del Con­sell de Cultura, hem anat dema­nant aquest debat. De fet, aques­tes reflexions, encara que tenen un caràcter personal, parteixen del que es diu en un document presentat pel GEL a l'Ajunta­ment el juliol de l'any passat.

El primer que cal dilucidar és si la ubicació d'un futur museu a l'esmentada masia és el més adient, especialment tenint en compte que aquesta restaura­ció/adequació ens costaria molts diners, a causa de les característi­ques i l'estat de l'edifici. Per tant, és imprescindible definir quin ti­pus de museu volem. O, en al­tres paraules, definir què vol dir fer un museu avui. Un cop tin­guem això clar, podrem saber si la masia Torre Blanca és el lloc més adient (o almenys adient) per em­plaçar-lo. D'antuvi hem d'express»r les

nostres reserves envers una con­cepció ediftci-museu. A més, ara com ara, les idees que s'han fet arribar als mitjans de comunicació des de la casa gran no són preci­sament tranquil·litzants. S'han anat juxtaposant idees sense cap fil conductor i mancades d'una proposta global. S'ha parlat dels vessants agrícola i constructor, de la presència de la pastisseria, de l'emplaçament d'obres d'artistes locals i, l'última aportació, de la necessitat d'un museu etnològic (és que els santcugatencs som potser una ètnia?). Hem de defugir de dos possibles

plantejaments inicials: el museu no pot ser ni una arreplega d'ob­jectes, per significatius que siguin,

ni un mer intent d'explicar la història santcugatenca, per allò de conèixer les nostres arrels o re­forçar la nostra identitat. Sobre el primer aspecte, considerem que no cal aprofundir-hi. Avui ningú (o quasi ningú) ja no defensa un museu entès com un magatzem d'objectes interessants, més o menys ben contextualitzats (la llei de museus de 1990, per exemple, els atribueix un paper decisiu com a "potenciadors de la dinàmica cultural del seu territori"). I, pel que fa al segon, ni la nostra histò­ria té una especificitat que justifi-

TORDI CASAS i IOAN TROYANQ

dia del patrimoni històric santcu-gatenc? O, en altres paraules, la constitució d'un museu no pot re­duir dràsticament tot allò que ens cal custodiar? I, d'altra banda, quins són aquests serveis que van més enllà de la "simple custò­dia"?

Ens cal, en primer lloc, definir una política sobre el nostre patri­moni cultural i, més en concret, sobre el patrimoni moble i im­moble. Una política integral que inclogui tota la seva diversitat i complexitat. Un cop fet això, cal definir el paper que hi pot fer el,

diu més amb el que considerem que ha de ser la preservació i pro­jecció del nostre patrimoni.

No es tracta, repetim, de mos­trar-ben conservats, arrenglerats i contextualitzats- un conjunt de béns mobles, sinó de donar a conèixer -fins a quin punt en l'es­tat actual és quelcom que cal dis­cutir- un conjunt de béns immo­bles i mobles que formen part d'un mateix projecte històric. I aquest conjunt cal mostrar-lo en el seu context actual, és a dir, en per­manent diàleg (és una forma d'ex­pressar-ho) amb la realitat que ens

La masia Tom Blanca. Foto: ELS 4 CANTONS

qui la seva museüzació, ni la iden­titat d'un municipi pot dependre d'alguna cosa, d'un museu. Sens dubte, hi ha altres factors molt més importants. Una altra cosa és parlar d'un museu temàtic, però si n'hem de fer algun a Sant Cugat, per raons força òbvies hauria de girar entorn del tapís (i, potser, al­gun altre tema), i per això tenim un edifici més adequat (i un pèl menys deteriorat). La llei abans esmentada defi­

neix el museu com la institució responsable del patrimoni histò­ric, artístic, arqueològic, tècnic i científic i que s'encarrega de cus­todiar-lo. I afegeix que aquestes funcions el configuren com "un centre de servei cultural ne­cessàriament obert i relacionat amb la societat que l'envolta, la qual té dret a rebre'n unes pres­tacions culturals que vagin més enllà de la simple custòdia". Es pot encabir en un edifici la custò-

diguem-ne de moment, ediftci-museu. De què parlem? De les masies, ermites, construccions ci­vils significatives (celler coopera­tiu, pont de Can Vernet, forn ibè­ric...), restes arqueològiques, edificis d'interès arquitectònic (neoclàssic, modernista...), edifi­cis industrials (tapissos Aymat, pe-lleria...), de béns mobles de và­lua històrica (municipals, o, avui, de propietat particular) i, òbvia­ment, del monestir i el seu en­torn. I encara hi podríem afegir més coses. Tot aquest text patri­monial s'hauria de convertir en un, o diversos, itinerari/s històric/s museístic/s. Paral·lelament, hau­ria de definir-se un pla -a curt, mitjà i llarg termini- de conser­vació i /o restauració. Natural­ment, estem definint una pro­posta menys atractiva a curt i mitjà termini i més cara a llarg termini que la construcció i inauguració d'un museu local, però que s'a-

ha tocat viure. Posaré un parell d'exemples perquè s'entengui el que volem dir. Mostrar les masies convertides en restaurant, hípica o en procés d'abandonament, ens sembla molt més il·lustratiu que reduir l'evolució agrícola a un pa­rell de vitrines o sales plenes d'instruments del camp. O, per posar un exemple encara més punyent, mostrar l'ermita de Sant Domènec en el seu estat actual -després de l'arranjament previ de l'entorn- il·lustra millor l'in­terès mostrat pel nostre patrimoni (almenys fins avui) que un plafó on se n'expliquin les característi­ques i significat (o la tan repetida batalla contra el francès). Natu­ralment, una cosa no exclou forço­sament l'altra.

En aquest context, quin paper pot fer un ediftci-museut Més aviat sembla que hauríem de parlar d'un centre de gestió del patri­moni que encabís un organisme

encarregat d'aquesta gestió, sala de conferències, bibiloteca i he­meroteca especialitzades i un cen­tre d'estudis locals i, òbviament, que fos el centre informatiu de l'itinerari (o itineraris) històric santcugatenc, fornint el ciutadà de les dades necessàries: pros­pectes, esquemes, bancs de da­des, contextualització històrica... I aquí, com a element comple­mentari, és on pot fer un paper important l'existència d'una o di­verses sales destinades a la custò­dia i difusió d'un seguit de béns mobles, fugint de la idea d'una exposició permanent i impulsant l'exposició temàtica. És a dir, es tracta de constituir un centre cul­tural que, tot incorporant el ma­terial de l'arxiu històric i integrant els museus (públics i particulars) ja existents, potenciï la recerca i la informació pedagògica sobre el nostre patrimoni, sense limitar-se al moble o immoble, sinó incor­porant el concepte de patrimoni cultural que defineix la llei 9/1993.

Es la masia Torre Blanca l'edifi­ci adient o en necessitem un de nova planta? La resposta no és senzilla, cal fer un estudi tècnic acurat. Amb tot cas, cal tenir en compte dues qüestions: a) la seva sola existència és un actiu que no es pot menysprear, tot i saber que des d'un punt de vista agrícola no va ser de les més significatives i que arquitectònicament no té un interès excessiu; i b) està situada en una zona d'indubtable pro­jecció cultural (Centre Cultural, cinemes, biblioteca...). En tot cas i si s'arriba a la conclusió que pot encabir-sense que ens costi més el farciment que el gall- un equi­pament cultural, aquest no pot reduir-se a un mer ediftci-museu, sinó que cal fer-hi un complex d'àmplia projecció cultural.

Jordi Casas i Joan Troyano. Historiadors i membres del GEL i de la comissió de patrimoni del Consell Municipal de Cultura

A r t

Canals Galeria d'Art commemora el desè aniversari de la seva fundació

LALI GALIANA

Canals Galeria d'Art de Sant Cugat celebra aquest dimarts el desè aniversari de la seva fun­dació. El 10 de setembre de 1986, la galeria obria per prime­ra vegada les portes al públic per esdevenir un actiu espai d'art,

que ha acollit obres d'importants artistes i ha donat a conèixer els valors plàstics més nous de la nostra comarca.

El galerista Josep Canals, que fa trenta anys que es dedica a la promoció cultural, ha organitzat innovadores propostes plàsti­ques, com la biennal Mostra d'Art Contemporani Català, que

enguany celebra la desena edició. Durant els deu anys d'existèn­

cia, la tasca essencial d'aquest espai d'art ha estat promoure i difondre, des de tots els vessants possibles, l'art d'aquest final de segle i fer de Sant Cugat un punt de referència en el món de la plàstica i la cultura. Coincidint amb la celebració

del desè aniversari, Canals Ga­leria d'Art presenta l'exposició commemorativa Artistes per un nou segle, 5, que presenta l'obra de deu joves artistes: Àngels Ale­gre, Antoni Cabello, M. Josep Carrasco, Oriol Clapés, Mia Llauder, Esther Orta, Gabriel Pérez, Jaume Sendiu, Anna So­ler i Montserrat Vilaplana.

E n t i t a t s

Demà se sabrà qui és el Man­xec de l'any

-Saat Cagat-

El Centro Castellano-Man-chego anunciarà demà en un di­nar el nomenament oficial dels Manxecs de l'any. La celebració es fa dins les jornades culturals que organitza cada any l'entitat. El centre farà un sopar d'ho­menatge als distingits en un res­taurant de la Floresta. / A.C.

E1S I CANTONS Dkendrts. 6 de setrmbrr de 1996 Cultura 38

I d e n t i t a t

Catalans d'una banda i l'altra dels Pirineus han reunit esforços per construir a Salses un monument que recordi a qualsevol per­sona que hi passi que en aquell punt comencen els Països Ca­talans. L'administració del Principat s'ha compromès a posar-hi diners, i forca entitats col·laboren en aquest projecte. Des de Sant Cugat, l'impuls que es dóna a la iniciativa és molt impor­tant, perquè el secretari de l'Associació Porta dels Països Ca­talans viu aquí, i des d'aquí promou la idea d'edificar un mo­nument que representi el sentiment català.

"La Porta dels Països Catalans ha de salvar la

barrera dels Pirineus" A\(;i·'.l.sC.VSTl'KRA

-Sant Cugat -

-Què es la Porta dels Països Ca­talans? - "Es un monument que es vol

construir a Salses, al Rosselló, el poble més septentrional de Cata­lunya. Serà una manera de donar a conèixer a totes les persones que travessen la /.ona que allà comen­cen les terres catalanes. Volem que es converteixi en un senyal d'i­dentitat. Al principi es volia fer a la Jonquera, però els catalans del nord van protestaren assabentar-se'n. i es van afegir a la iniciativa. Així, es va crear, l'any 1984, l'As­sociació Porta dels Països Cata­lans. L'Ajuntament de Salses ens va vendre un terreny a un preu simbòlic: un franc, i ara estem re­captant diners amb una subscrip­ció pública. Els interessats poden comprar una pedra per al monu­ment per HM) francs o per 2.(KX) pessetes. L'associació té delega­cions en diferents punts dels Paï­sos Catalans, i totes promouen la Porta a Mallorca, al Maresme, al Tarragonès, al Berguedà, al País Valencià, a Lleida, a la Selva i, evi­dentment, a la Catalunya Nord."

-Qui dóna suport a la Porta dels Països Catalans?

-"Estem pendents del finança­ment del monument, que ha sig­nat la Generalitat de Catalunya. També hi ha uns acords signats

amb altres persones i entitats que reivindiquen defensar el català de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó. El projecte del monument pujaria a uns 75 milions de pesse­tes, i el pagaria la Generalitat de Catalunya. Aleshores, nosaltres miraríem d'enjardinar l'entorn, en col·laboració amb el Consell Ge­neral dels Pirineus Orientals. De fet, amb la venda de les pedres encara no hem aconseguit gaires diners; hi ha uns sis milions de pessetes recollits. I s'han de fer més campanyes. Per exemple, ara hauria de reprendre les converses amb l'Ajuntament de Sant Cu­gat."

-La gent col·labora amb una cau­sa com aquesta?

-"Els que són amics teus cada any aporten diners, però amb això no n'hi ha prou. No sé quants so­cis hi poden haver, però el que s'ha de fer és vendre com més pe­dres millor. El màxim que podrà aconseguir l'entitat per ella ma­teixa són deu milions, o potser dot­ze. També és cert que quan les coses tenen èxit, aleshores tothom s'hi apunta. Fins i tot moltes ve­

gades convé políticament donar suport al projecte de la Porta." -Qui està més per la feina, els

catalans d'aquí o els d'allà? -"Seria més lògic que els 75 mi­

lions els pagués la gent d'aquí, la Generalitat, i de fet està molt in­teressada a mantenir aquest caliu de la catalanitat. Si la Generalitat acomplís l'acord que es va signar al 93 i pagués el monument, el projecte es materialitzaria ràpida­ment. Jo penso que si això s'allar­gués gaire, hi hauria el perill que no es fes, és a dir, no s'hauria d'es­perar."

.4 dalt. lloc anomenat Mal Pas, a Salses, on s'ha de construiria Porta, amb dos membres de rAssociació. A l'esquerra. Josep Arqué, secretari de Pentitat ai Principat. Fotos: Joan

Ribera, i Josep Arqui.

-Però al terreny on es construirà la porta ja hi ha una mostra del que serà el monument.

-"Sí, un dels socis rossellonesos hi ha instal·lat nou bidons, pintats de vermell i groc, que simulen la bandera catalana. Tot i que és una idea simple, el cert és que els bi­dons es veuen pertot arreu: des de l'autopista, per la via del tren i per la carretera. L'objectiu és que també el monument definitiu es pugui veure tant o més."

-La Porta dels Països Catalans contribuirà a acostar els catalans d'una banda i l'altra dels Pirineus? -"S'estan obrint algunes oficines

comercials d'empresaris del Ros­selló a Catalunya. Al sud de França hi ha problemes per trobar feina, i el fet de conèixer el català es con­sidera com una opció per venir aquí. Són gent molt preparada, i les relacions professionals i co­mercials serien bones entre totes

dues bandes. La Porta dels Paï­sos Catalans podria facilitar aques­tes relacions. Ells tenen la mirada posada més a Barcelona que a Pa­rís, Marsella, Montpeller o Tolo­sa."

-Es difícil engrescar la gent, per­què no tothom comparteix els ma­teixos sentiments envers Cata­lunya, fins i tot els mateixos catalans.

-"Certament, a Catalunya hi ha una profusió de coses massa tes­timonials, potser hi ha una exa­geració. Però jo crec que aquesta no ho és: hi ha uns objectius, hi ha un patrimoni, amb un terreny de 34.000 metres quadrats, hi ha una maqueta... Hem d'intentar que la gent del Principat vehicu-litzi les relacions amb la Catalun­ya Nord. Hi ha catalans del sud que van al Rosselló i no tenen la sensació de ser a Catalunya. Amb la Porta dels Països Catalans vo­lem, entre altres coses, evitar això. La catalanitat no és només una qüestió de llengua. No és que els rossellonesos tinguin coses en comú amb nosaltres circumstan­cialment; és que són catalans."

C i n e m a

Gran èxit de participació en el cinema a la fresca de Valldoreix

A cada projecció hi ha assistit una mitjana de 500 persones RlITH BOLLINGER

Anar al cinema a la fresca a Valldoreix ha estat una de les activi tats d ' aques t es t iu per qui no se n 'ha anat de vacan­ces fora de Sant Cugat . Una gran varietat de pel·lícules ac­tuals i molt comercials s'han projectat tots els divendres de juliol i agost al pati del casal cultural del districte. Aquest c a p d e s e t m a n a es c l o u r à aques t cicle de c inema 1996

coincidint a m b les activi tats de la festa major de Valldo­reix. Avui es projectarà French Kiss, de Lawrence Kasdan, a dos quarts d 'onze de la nit, i demà es tornarà a passar Bra-veheart.

Entrevista con el vampiro, Ju-manji, Two Much i moltes al­t res són les pe l · l í cu l e s q u e s'han projectat al llarg de l'es­tiu amb una gran pantal la a l'aire lliure. El públic ha os­ci l · lat e n t r e u n e s 500 i 600 persones per sessió.

"La valoració del cicle de ci­nema és molt positiva perquè hi ha hagu t un gran èxi t de participació i totes les pel·lí­cu les han agradat mol t " , ha des tacat Mercè Calafell, vo­cal de l ' E n t i t a t M u n i c i p a l Descentra l i tzada. El progra­ma es va establir per a un pú­blic de totes les edats , i així, avis, pares i fills han gaudi t d 'un ampli ventall de propos­t e s . Braveheart ha e s t a t la pel·lícula que ha creat més ex­pectació entre el públic.

M ú s i c a

Els alumnes del seminari de piano de P escola Calduch destaquen per la seva qualitat

E L S 4 C A N T O N S

El catedràtic de música Antoni Besses va destacar l'alta qualitat dels alumnes participants en el vuitè Seminari de Tècnica i In­terpretació Pianística de l'Esco­la d'Estudis Musicals Montser­rat Calduch, que es va celebrar durant la darrera setmana del mes d 'agost . Segons Besses , mestre del seminari, en aquesta vuitena edició s'ha trobat amb alumnes "d'una alta qualitat tèc­nica, superior a la d'altres edi­cions". El seminari va finalitzar

el 31 d'agost amb un concert a la sala d'actes de la Casa de Cul­tura a càrrec dels alumnes. Una trentena de persones van assistir a aquest concert de clausura, en què els alumnes van interpretar peces de reconeguts composi­tors, com Bach, Mozart, Chopin, Schumann o Beethoven. L'orga­nitzadora del seminari, Montser­rat Caldulch, va fer un balanç molt positiu sobre el desenvolu­pament del seminari. En total, a l'edició d'enguany hi han parti­cipat disset alumnes d'arreu de Catalunya i d 'altres punts de l'Estat espanyol.

39 Cultura ELS /CANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996

E s p e c t a c l e s

4Clowns' i teatre infantil representen Sant Cugat

a la fira de Tàrrega

Comença la setzena edició del certamen Sant Cugat no s'ha quedat al marge de la setzena edició de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, que va començar ahir a la ciutat lleidatana i que concentrarà, fins diumenge, de­senes d'espectacles de teatre de sala, al carrer, circ i dan­sa. Dos grups de Valldoreix i la Floresta, respectivament, re­presentaran una part -encara que minsa- de la vitalitat cultural de Sant Cugat: la companyia Marceline i Sylvestre presenta per segona vegada en el mateix marc el muntatge Rapsòdia in clown, mentre que Teatre Arca s'ha inclinat per versionar la famosa història de L'illa del tresor.

CÈLIA CERNADAS - Sant Cugat/Lleida -

Fa tretze anys que la france­sa Marceline Kahn i el català Josep Ventura batal len en el difícil món de l 'espectacle - e n companyia d 'un tercer ac tor-amb el nom artístic de Marce­line i Sylvestre. Des de llavors, han creat i apadrinat un total de deu espectacles, l'últim dels quals, Rapsòdia in clown, ja es va presentar fa dos anys en el mateix marc que ho faran ara: la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. El muntatge, definit

per fonts de la companyia com una "comèdia visual sobre l'ab­surditat de les situacions", s'ha anat perfilat durant aquest pe­ríode i, a m b el l , Marce l ine i Sylvestre han recorregut els principals festivals estrangers; entre d'altres, els d 'Ed imburg i el Canadà. Aquest any tornen a repetir a Tàrrega, segons les mateixes fonts, "per petició ex­pressa del director de la fira i perquè l ' espectacle s 'ha vist mol t poc a C a t a l u n y a " . Pe r tant, la seva participació en l'a­parador de l 'espectacle per ex­cel·lència del país és una for-

Marceline i Sylvestre, de Valldoreix, presenten per segona vegada a Tàrrega el seu muntatge Rapsòdia in clown. Foto: SÓN IA BALCELLS

ma d'entrar en els circuits de programació catalans. Amb una durada de 70 minuts, Rapsòdia in clown es representarà demà dissabte a dos quarts de dot /x de la nit i d iumenge a les nou del vespre . E n t r e els perso­natges que circularan a l 'esce­nari per comunicar-se mitja-naçant el gest, i no la paraula, figuren una diva d'òpera histè­

rica o un nostàlgic cantant tra­dicional.

B u s c a n t el t r esor

Més antiga que Marceline i Sylvestre - e s va fundar l 'any 7 9 - és la c o m p a n y i a T e a t r e Arca, el director de la qual, Je­sús Roche, viu a la Floresta. En aquesta ocasió, s'opta per

l ' e s p e c t a c l e a d r e ç a t a n e n s a m b la versió d ' Ignas i Roda de la novel·la de Robert Louis Stevenson L'illa del tresor. La participació a Tàrrega perse­g u e i x t a m b é l ' o b e r t u r a d e mercats a Catalunya i l 'Estat espanyol , encara que , de mo­ment , la companyia ja té con­tractada una gira per diferents escoles.

Actes institucionals de celebració de M 1 de setembre de 1996 Diada Nacional de Catalunya

Actes del matí Lloc: Plaça Barcelona

12h. Actuació dels BASTONERS de l'Esbart Sant Cugat 12.30h. Dansa de la FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA a càrrec de l'Esbart Sant Cugat 12.45h. Actuació dels CASTELLERS de Sant Cugat 13h. Ballada dels Gegants de Sant Cugat 13.30h. Actuació dels CASTELLERS de Sant Cugat 14h. EL CANT DELS SEGADORS a càrrec de les Corals santcugatenques i el públic assistent

Actes de la tarda Lloc: Plaça Octavià

19h. Ballada de sardanes amb la Cobla Principal del Llobregat

ORGANITZA:

w Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

40 Cultura ELS í CANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996

RÀDIO SAVI C I Í Í A I '

De dilluns a divendres: •De 7:0(1 a K:(M) h.. Sota la Dutxa, el despertador de l'estiu amb música i infor­mació de ser\eis. •De<S:(K)a 10:(í()h.. KKiall del Monestir. Rc\ ista d'ac­tualitat. A(|uest programa repassa les principals notí­cies d'àmbit general i totes Ics notícies d'àmbit local de la ciutat. Kl programa cl di­rigeix i presenta \ a \ icr For-nells.

•De 10:00 a l.rlK) h.. Dies de Ràdio. Kl ma^a/ine. Ks-pais de di\ ul^ació. entre­teniment i participació. Pre­sentat per Mike Ribalta. • D e 1.V00 a 15:00 h., A(|uell t emps , aquel les cançons . Kspai musical amb els èxits d'altres anys. Amb Alex Bartual al juliol i David Villena a l'agost. •De 15:00 a 19:00, Vol de Tarda. Música suau per a

les tardes d'estiu, seleccio­nada per Sandra Bameda al juliol i Albert Martín a l'a­gost.

• D e 19:00 a 21:00 h., Ra­dioteràpia. Novetats musi­cals. Amb Alex Blàzquez al juliol i Xavier Montero i Salva Vallvé a l'agost. Kls divendres, el programa in­clou l'espai Versió Alter­nativa de 20:30 a 21:00 h. • D e 21:00 a 7:00..Música al teu costat tota la nit. •De7:00 a 21:00 h., cada hora. connexions amb Ca­talunya Informació i but­lletins amb notícies de Sant Cugat i el Vallès dels ser­veis informatius de l'emis­sora municipal.

•DcS:(K)a 15:00 h.. Roda d'Amics de l'estiu. Progra­ma (|ue ofereix música i la participació dels oients. Amb Pere Pallissa. •De 15:00 a ln:(K) h„ La Ri-proposta. Programa dedeat a la música folk. . •De 16:00 a 19:00 h., Sú­per DJ. 'Iota la música dan-cc del moment, amb la par­ticipació dels oients. •De 19:00 a 21:00 h.. Bo­nes Vibracions. Musica suau per als vespres d'es­tiu, amb David Villena. •De 21:00a 7:00.. Música al teu costat. I.a millor músi­ca per escoltar tota la nit.

•De <S:00a 15:00 h„ Roda d'Amics de l'Estiu. Músi­ca i participació dels oients. amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas. •De 15:<K)a 16:00 h.Jardí Tancat. Kl programa repas­sa les millors balades en es­pais monogràfics.

•Del6:00a 19:00 h.. Súper DJ. El programa ofereix la música dance més actual i la llista dels principals èxits. •De 19:(K)a 21:00h.. Bones Vibracions. Música suau per als vespres d'estiu, amb Davd Villena. •De 19:00 a 21:00 h.. Mú­sica al teu costat. •Dissabte i diumenge de 8 a 21 h.. connexions amb Catalunya Informació i but­lletins amb informació lo­cal i comarcal. Aquests but­lletins no es faran al mes d'agost.

BPIÜ

Divendres 6

• Zacaries i Kleuteri Dissabte 7 • Judit i Regina

• M. de Déu de Núria DMms 9 • Rufi i Pere Claver Dimarts ÍO • N ico lau de To lent i

Dimecres 11

• Emi l ià i Teodora

Dijous12

• Dolç nom de Maria

Dhr·ndr·s 13

• Joan Crisòstom

ACTIVITATS

DlVKNORKS Festa major de Les Planes • A les vuit del vespre, Cercavila amb Drac de La Floresta. Drac de Mira-sol, Capgrossos de Les Planes i Banda Les Pla­nes. Sortida de Can Bo-rrull.

• A les dotze de la nit, la pista poliesportiva, actua­ció musical amb el grup "Kls Nois de la Mare".

IX Jornades culturals del Centro Castella-

no-Manchego •A les sis de la tarda, aper-tura de les jornades amb la inauguració de'exposi-cions de fotografia, treball manuals, forja... •A les v uit del vespre , Pregó a càrrec del Sr. Jor­di Menéndez. •A les nou de la nit, Vi d'l Iornor. C i n e m a

• A dos quarts d'onze de­ia nit, al pati del casal de cultura de Valldoreix, es projec tarà la pel · l ícula Fraiih À'/'w, dirigida per Lawrence Kasdan. Organitza: Kntitat Muni­cipal Descentralitzada.

DISSABTE

Festa major de Les Planes • A les deu del matí, ins­cripcions de la cursa de Mountain-Bike a la Plaça M. Antònia. A partir dels 14 anys.

• A dos quarts d'onze, sor­tida de la cursa de Moun­tain-Bike.

• A les o n z e de l m a t í , Campionat de Petanca i de Ping-Pong a la Unió Esportiva Recreativa i a Can Borrull. • A les onze, també a Can Borrull, Campiona t de Guinote. •A les dues del migdia, Butifarrada popular a la Plaça M.Antònia. •A les cinc de la tarda, Futbol Sala a la Pista Po­liesportiva.

• A les sis de la tarda , Campionats de Dominó i d'Escacs a la Unió Espor­tiva Recreat iva i a Can Borrull.

• A les vuit del vespre, Sopar d'Avis al Centre Cí­vic. •A dos quarts d'onze de

llimRííftüTOBUSiil

La p r o p o s i s

«Celebraria de la Diada Nacional de Catalunya. Per conmemorar l'on ze de setembre, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha organitzat un seguit d'ac­tes que comptaran amb la participació de diverses entitats de la nostra ciutat. A la Plaça Barcelona, a partir de les dotze del migdia, actuarà l'Esbart Sant Cugat, els Graells "S'hi-fa-sol'ï els Castellers de Sant Cugat. També hi haurà una Ba­llada dels nostres Gegants i una cantada de les Corals Santcugatenques. A la Plaça Octavià, a partir de la set de la tarda, tindrà lloc una Ballada de Sardanes a cà­rrec de la Cobla Principal del Llobregat.

la nit, actuació musical de "Postres de Músic" a la Plaça ("reu de'n Blau. •A dos quarts d'una Nit Musical a la Plaça de la Creu de'n Blau.

Festa major de Vall­doreix • A dos quarts de dotze del matí, II Trobada de Pat ins , organitzada per l'Associació de Propietaris i Veïns. • A dos quarts d'onze de la nit. Cinema a la Plaça del Casal de Cultura, amb la película Brtiveheart, di­rigida i protagonitzada per Mel Gibson.

IXJornades culturals del Centro Castella-

no-Manchego • A la una del migdia, Re­cepció d'autoritats i mit­jans de comunicació. • A les d u e s de l m i g ­d i a , N o m e n a m e n t de l "Manchego del Ano". •A les quatre, Cercavila amb l'agrupació Musical "La Lira" de Moral de Calatrava.

• A les vuit del vespre, concert a càrrec de l'A­g r u p a c i ó M u s i c a l " L a Lira"a la Plaça Pep Ven­tura.

8 DIUMENGE

Festa major de Les Planes •A les d e u de l m a t í ,

inserpeions de la Marató al Bar Miguel. • A dos quar ts d 'onze . sortida de la Marató. •A les o n z e de l m a t í , Misa de Festa Major amb la Coral Grifolls, al San­tuari Mare de Deu de la Salut.

• A les onze del ma t í . Campiona t de Petanca. Ping Pong i Guinote a la Unió Esportiva Recreati­va i a Can Borrull. • A les dotze del migdia. inauguració al Centre Cí­vic de la Mostra de Ta­llers, amb la visita de l'Al­calde.

• A les dotze del migdia. Exposició itinerant de fo­tografia, pintura lliure i cartells de la Festa Ma-

• IJ*$ f i É I M Sortides des de MM Janer. -Dtos feiners. 1a sortida: 06I0h-07.i0h i als 10 mmuts de cada hora finsa fes 22 20fi. L'úRim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de SantCugal -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora lins a les 22l0h. L'úRim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C, de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h í als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'úRim servei finalitza el seu reconegut a l'estactóde F.G-.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i ats 50 minuts de cada hora fins a es 21 50h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat Mercat Torreblanca. CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mtm-soi, Mas Janer.

WmmM imwmíjmmmM£& PLANES Sortides des de F. Colom. - « e s fetrw*. U sortida: 06.30h del ffiane^ -Dissabtes I f««tk«, l a sortida: O««»d*mai l : ïc j i ^ l^a* f f l i ja8 t»a le«2 i .30h.

Sortides des de rEstarió. -Dies feiners. 1a sortida: 07.20h def rr«ítcadiír««».in^8»tsaies2250h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.50h del mal i cada hora i mitja fins a les 22.20h. Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça CermetmKat G*PÀ AfansSals, Esfaad, Centre La Floresta, F. Colom.

USBeMMOAMOMOGMl

Sortida* des de Sant Domènec. -Die* feiners. 1a sortida: O6.l6h-06.46h i als 16146 minats de cada hora fins a les 22.i6h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46ti i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a tes 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiner». 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05135 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i testjue. 1a sortida: O9.05h-O9.35h i als 05135 minuts de cada hora fins a tes 22.35h.

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça CoS, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FOC, Colomer, Sant Domènec.

ÍÍ3»SJUírCUQínviHf«-T^RfíASSA

-Dies feinera, 1a sortida: 05.40h-06.2Sh i als3& -Dissabtes i festh». 1a sortida. 06.25h tafs Wi -Sortides addicionals a Terrassa: 06.551»,

ales22.25h. cadahora fins a les 22.25h

inHP<f cm/mmmm^-. -Dies feiners, la sorfeda: 05.15-05.40 i ats 40J»i8ats de cada horaSnsa tes 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 rrinutídecada nota fina a tes 22.10*. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10mmuts dècada hora fins a tes 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23-OOr» (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

• A 3. BARCSLONA-SAMT CUGAT

-Oiesfeiner*. 1a sortida: 05.45 i ala t S t 4 8 f t t $ j u § & i ! a d f t * 0 t t 1 ^ * & 21.4». -Oiasabtes. la sortida: 05.45 i als 45minuts dècada hora fins ales 31.4Sh. -Diumenge» I festius.1 a sortida: 06.48h i als 46 mtouts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22ví5h (feiners).

ELS4CANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996 Cultura 41

jor, al Lokal dels Joves. •A dos quarts de dues, Súper Festa a la Pista Po-liesportiva. • A les cinc de la tarda, Futbol Sala a la Pista Po-liesportiva. • A les cinc de la tarda, Trial Indoor a la Plaça Creu d'en Blau. • A les sis de la tarda, Campionat de Dominó i d'Escacs a la Unió Es­portiva Recreativa i a Can Borrull. •A les deu de la nit, Ci­nema a la Fresca a la Pis­ta Poliesportiva.

Festa major de Vall­doreix • De les deu del matí a les set de la tarda, Fira d'artesania i d'art a la Plaça del Casal de Cultu­ra. • A dos quarts d'onze del matí, Cursa Popular. Ins­cripcions al Pavelló a par­tir de les set del matí.

IX Jo rnades Cu l tu ­rals del Centro Cas-tel lano Manchego • A les onze del matí, Re­cepció a l'Ajuntament, amenitzat per l'Agrupa­ció Musical La Lira. • A les dotze del migdia, Cercavila a càrrec de l'A­grupació Musical La Lira.

DILLUNS

Festa major de Les Planes

• A les onze del matí, Campionats de Petanca i de Ping-pong a la UER i a Can Borrull. • A les cinc de la tarda, jocs per a nens a la Plaça Creu d'en Blau. • A les sis de la tarde, Futbol Sala a la Pista Po­liesportiva. •A les sis de la tarda, Campionats de Dominó i Escacs, a la UER i a Can Borrull. • A les deu de la nit, Ci­nema a la fresca a la Pis­ta Poliesportiva.

10 DIMARTS

Actes de celebració de I'11 de setembre •A les deu de la nit, Can­tada d'havaneras "Les

TELÈFONS D'INTERES

SERVEIS FARMÀCIES DE TORN

AròuttKitfls Planes 6*5511»

Bombera BçBgBrra (828080

Bombers GweraStet 065

BofnboniR&bi 6998080

CAP 589 f 122

CAPurgfciote 5894455

Casa* Cultura 5*91382

Casat VSrtfeteet 674 « 9 8

OatstoMl·dtfft* 725 2* 44,

Centre CnfeUFfcrtStt 589084?

Centre Cfvfelse Pistes KSSfOS

CwtwCutewfMtfiHO! mm\i CtoamaíSt Cugat {Basar.} mm*\ C < « « B mn* Cou ftoj» Sant Ousst ?74J23«

CtBUftQJ&Vbl&HNK «74Ü4S»

fJbpanaait^Bafa^i . &m® mttw

S8H6fifltíií -m&m FÉCS*{st6BC(4«<«ít^ «6313131

fl&$AfóÍfa| 90023232$

m» «Kl*3*

FtinràÉt «74ÍRS29

&tfcitp*MÇ «74S?9

Hisenda S89H55

Ju^t «74«96

Of ianal te** t fU!%»B* 588064?

P«flòqtSa9tP«80elaiià $7*fl63

Ptnàqsia las Planas Ü047503

PaftòqasVMdowa 5740569

t % t m MttrteipgVMfcierflÉt fTSíSffi

Cuapc&ekxiatasfttela «74W5S

Urgències 091

mfeMwfctailfeotOivf OMS

mmiapa^motm 906799126

ComfesansuitePoteia «747612

Tajisíparad»} $74898?

fMaWi Í«B84422

RS(SSi*8uft P U S 86

Sa«CB(pt€5Bwç Í74.0322

SWfifjtifides) 4990021

1 SERVEIS

VaadCM&&an&ï #*#* '

Qtaa «warn

veus dels pescadors" a la Llotgeta del Claustre, or­ganitzat per CDC Sant Cugat del Vallès. Festa major d e Les

Planes • A les onze del matí, Campionat de Petanca i Ping-pong a la UER i a Can Borrull. • A les cinc de la tarda, Animació infantil i Xoco­latada amb "XCap i Tom­ba", a la Plaça Creu d'en Blau. •A les sis de la tarda Fut­bol sala a la Pista Polies­portiva.

5892288 MPPiWWtaxtt $?*a>« Ratat

AAWVgt CanmMira-seit 6741303 0 a c t o r M u f i 0 · 1

674.0430 AAWSaíJoanWra-sot «747103

AAPPiWWdordx 6742197

AAPPtWC. Montserrat Val. 674 21 OS

MPfWCaBMajéVaB. 8745049 3 , ^ , 3 ^ j g

MPmpjmmltnmm 9742039 g?4064S

AS6,C0!WS*R&}tXS 26845*7

DWpapftSl) Ra*rtódel€elMr9?

a&mdtoGmkm ' m&n 8 » 77 49

CiunsS

#404:83

WHHUDKIV vcmmnRr

felotfft>ci6AwtJ|t^tí ^ „**$»«?«

. l l l lVl l l nfll<llWlVfllll1|

Santa Teresa, 40

•i inii i i i irnnnmjin nnnmnnu i n

PefctWcliBWfcWiea ^ u .

S»»«g SraetswH

6891732 ftüTtóS

yfr1

ENTITATS S?40512

AS£» 676 3S 03

A»*íSs«*1 «Ni&ÍO

CasjUttróSC 589»»

Uaf*As«SPtwò(p« 6890596

&&Muntanytnfr £74 5$ 98

Coral dafeUrft 67410 06

BfcurtSartt Cugat 6752452

B TotSMt Cugat 8748861

Grup Ssp. towíyitfms 074» 14

Rà*oSffl*C«eat 6755S59

ïetewaàSaflJ Cugat 589 53 66

SMCatÉX» 9890212

$%wn

ffe&Httfegj.5G

#5-3353

13

Uomrts

Santa Marià, 27

6741531

• A les sis de la tarda, Campionat de Dominó i Escacs, a la UER i a Can Borrull. •A les deu del vespre, Cantada d'Havaneres i Rom Cremat amb el "Grup Tardor" a la Plaça Creu d'en Blau. •A dos quarts de dotze, Concurs balls de saló, ka-raoke i Disco Mòbil a la Plaça Creu d'en Blau. Conferènc ies • A les deu del vespre, a la Casa de Cultura, II Ci­cle de conferències i au-diovisuals amb "Mèxic-

I)ur .nu cl IIK^ ilc setembre Li farmj-

11.1 <|iic est.ir.i oherta als i l istnucs i a

\alldorei\eK diumenges i festius de V

del IIKUI a <> de 11 nit es la A Isern, al

passeig de li Horesra. M Tel f>74 186*

D.F. i El Yucatan", a cà­rrec de Josep M. Gavin.

11 DIMECRES

A c t e s d e ce lebració de 1*11 de se tembre • A les dotze del migdia, actuació dels Bastoners de l'Esbart Sant Cugat a la Plaça Barcelona. •A dos quarts d'una, Dansa de la Flama de la Llengua Catalana a càrrec de l'Esbart. •A tres quarts d'una, actuació dels Castellers de Sant Cugat a la Plaça

Barcelona. •A la una del migdia, Ballada dels Gegants de Sant Cugat, a la Plaça Barcelona. • A dos quarts de dues,. nova actuació dels Castellers. • A les dues del migdia, El Cant dels Segadors a càrrec de les Corals sancugatenques i el públic, a la Plaça Barcelona. • A les set de la tarda, a la Plaça Octavià, Ballada de Sardanes amb la Cobla Principal del llobregat.

Festa major de Les Planes •A les deu del matí, Fi­nals dels campionats de Petanca, Ping-pong, Do­minó i Escacs, a la UER. •A les deu del matí, fgi-nal del campionat de Gui-note a Can Borull. •A les dotze del migdia, enfarinada popular a la Plaça Creu d'en Blau. •A les cinc de la tarda, cer-cavila Fi de Festa amb Capgrossos i La Bnada de Les Planes. Sortida de la Plaça Creu d'en Blau. •A les sis de la tarda, lliu­rament de premis a la Plaça Creu d'en Blau. •A les vuit del vespre, Sorteig Viatge Avis i a "Port Aventura".

• A dos quarts de nou, Pis­colabis Popular i Fi de Festa a la Plaça Creu d'en Blau. Festa major de Vall­doreix •A dos quarts de deu de la nit, Concert de Festa Major: actuació de "Ca-merata di Phonasci" i "Cor Aulus", a la parrò­quia de Sant Cebrià. IX Jornades culturals del Centro Castel la-no Manchego • A les sis de la tarda, con­curs de truita espanyola, dolços de "sarten" i pos­tres, i Vi d'honor. La Floresta • Dinar de germanos al Col·lectiu d'Avis de La Floresta.

13 DIVENDRES

Festa major d e Valldoreix •A dos quarts d'onze del

matí, visita comentada a l'Arxiu Gavin. •A les sis de la tarda, Festa infantil amb Tortell Poltrona a la Plaça del Casal. •A les deu de la nit, Pregó de Festa Major a la Plaça de l'Estació. • A dos quarts d'onze de la nit, Havaneras amb "Peix Fregit" a la Plaça de l'Estació. • A un quart de dotze de la nit, Gran Cremat a la Plaça de l'Estació. • A dos quarts d'una de la nit, Ball amb l'Orquestra "Color de Cuba" a la Pista Esportiva. IX Jornades culturals del Centro Castellano-Manchego.

• A les set de la tarda, con­ferencia "Como ser mujer moderna" a càrrec de la psicòloga Marisol Riquel-me. IX Jornades internacionals folklòriques de Catalunya • A les deu de la nit, a la Plaça Barcelona.cançons i balls folklòrics de Roma­nia amb "Doina Bucures-tiului" i la participació de L'Esbart Sant Cugat.

ALTRES ACTIVITATS

Centres cívics • Cursets de ceràmica, costura, manualitats, teatre, música, activitats per a joves, als Centres Cívics de La Floresta, Les Planes i al Casal Cultural de Mirasol, pel curs 1996/97. Matriculacions a partir del 16 de setembre a Centre Cívic La Floresta (5890847), Centre Cívic de Les Planes (6755105) i al Casal de Cultura de Mirasol

EXPOSICIONS

•Exposició a la galeria Ca­nals Artistes per a un nou segle 5 fins al 30 de setem­bre. •Estudi Ferran Martí. Ex­posició permanent. •Espai d'Art Lluís Ribas. Exposiciópermanent.

HS4CATNTONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns

5 8 9 6 2 8 2

42 Cultura ELSÍCANTONS Divendres, 6 de setembre de 1996

S A N T C U G A T S A I * D I U

SantCagatt Eraser

SantCugata tn8n»yp<aonal

Sani Cugat 3 Sttfptoase

Sant Cugat 4 TwfeBw

S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e

Sant Cugat t J ü l J É É É i B ^ ^ H I M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ K

Sant Cua» 2 SeraeaaMgaaf >^i^i5^KKi!i!ii:í:™ S a M C a p S $WB8«PÍCTW

SancCagau SenseeoBftmaf i^TWïfl" » o » t

feftlftiacftt DaredȈti*

BuKPafaa>2 toirwy»tcwwi

iPatacea Era»? jÉ fMHMJ&t fc»

fyjiPsteco* lUefsr

RubiPalaaS La Roca m>7Jto,Wto S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e

Rubí Palace í EkifDdunwtar

RahfPateçe? Wmoyprwntf

ftuW Palace à Eraser

ftuhí Palace 4 Twister

ftübí Palace 5 La Roca 00.30

Cineart

S A B A

Intimo y Persona

D E L L

f,fc15,10.30

La Roca 5.00,7.46,10.30

Duro da Matar 4.00,6.00,8.1$, 10.30

Hola, í, Estos sota? 4.00,6.00,8.15,10.30

Espia comopuedas 4.00,6.00,8.15,10.30

CSnearl-tres Eraser 4.00,6.00,8.15.10.30

Euterpe Twister 4.00,6-00, 15,10^0

Principal Camino sin retorno 4.10, &20,&2S,10.50

Rambla Striptease 4.10, a a . s j » , 10.50

M I M O V PERSONAL

Director: Jon Avnet. Intèrprets: Robert Redtord. Michelle Prèitrèr. Sales: Rubí I'alaee. Sant ( ai-iii.it, Kursaal. Principal, Ki\ Macià, Cineart.

I ,a dona del temps d'un pe­tit poble aconsegueix pre­

sentar l'informatiu de més audiència als E E l ' l ; , gràcies a l'ajud d'un famós presen­tador.

Director: Andrew Bergman. Intèrprets: Demi Moorc, Buit Reynolds, Armand As-

fcytfc&·se&siacíè Hp^fesensedeteoïaBíitf

fraset

Laítoe»

Twsfcr

DiaWÉsas

m&m* --MmfPmsmà

£teft de matar -

ki^oft&npoí^e

Elsusfituto

Kursaal

C E R D A N Y O L A

Twister 4.25.8.«J>8JS, 11.10

UFtoca ., m,tM,nm Duro d» matar $M>7M,m.iW

Bto&sto , 4M,*sMite,nm

Diabófcas , 4.30, aaS, 8.40,10.45

MtsiortwipoeltSft 435,6,35, 8.40,10.45

MÍCGtegaDartstoo 4.45,6.36,8^0.10.35

Eapfeoomopusííae 4^5.55i7mft06,«i40.

Mtmy persona) ' 4.50.7.20,18.40

stripítóse 4.15,6.30,8.45,10.55

Eraser 4.10,6.25,8.40,10.55

Principal

T E R R A S S A

Intimo y personal Horaris sense determinar

La Boca

Rambla Stóptease Horaris sense detearmar

Eraser

Duro de matar

sante. Sales: Sant Cugat. Kursaal, Rambla (Sabadell), Ram-bla(Terrassa), Kix Macià.

I na ex-funcionaria del FBI es veu obligada a treballar com a ballarina en un local d'actuacions top-less per tal

de la seva filla.

Director: Charles Russell. Intèrprets: Arnold Schvvarze-negger, James Caan, Vanes-sa Williams.

Sales: Rambla (Terrassa), Ci-.le poder obtenir la custòdia neart tres, Eix-Macià, Kur­

saal, Sant Cugat. I na dona descobreix acci­

dentalment un pla per a su-ministrar una súper arma, el poder de la qual pot alterar l'equilibri mundial.

Director Michael Bay. Intèrprets: Sean Connery, Nicolas Cage, Ed Harris. Sales:Rubí Palace, Kursaal, Eix Macià, Principal (Te­rrassa), Cineart.

Un alt càrrec militar, Fran-eis Hummel, lidera un co­mando d'èlit per tal d'obli­gar al govern a reconèixer la seva heroicitat

Director Stanley Tong. Intèrprets: Jackie Chan, Ani-ta Mui, Bill Tung. Sales: Rubí Palace, Kursaal, Eix-Macià, Cineart, Rambla (Terrassa).

Un policia xinès viatja a Nova York per assistir a la boda del seu oncle, que s'a­caba de retirar després de traspasarel seu supermercat a una bella jove.

Director: Jan de Bont. Intèrprets: Helen Munt. Bill Paxton, Clary Elvves. Sales: Sant Cugat. Eix Ma­cià, Euterpe,Rubí Palace.

Un jove matrimoni d'O­klahoma que està a punt de divorciar-se, es veuen obli­gats a unir-se novament a causa d'un tornado.

Director Jeremiah Chechik. Intèrprets: Sharon Stone, Isa-belle Adjani, Chazz Palmin-teri. Sales: Eix Macià, Kursaal.

Una dona molt sexy i segu­ra de si mateixa, s'enamora d'un home casat. Molt aviat descubrirà que té una perso­nalitat despòtica.

Director Brian de Palma. Intèrprets: Tom Cruise, Jon Voight, Emmanuelle Béart. Sales: Eix Macià, Kursaal.

Releetura trepidant de tres capítols de la popular sèrie televisiva dels anys 6(), amb el segell de De Palma.

ELSUSIIIUIO

Director: Robert Mandel. Intèrprets: Tom Berenguer, E.Hudson. Sales: Kursaal, Eix Macià.

En un institut d'un barri marginal, els alumnes estan més al corrent de les drogues que no dels llibres. La pro­fessora Jané es atacada i sos­pita que un dels seus alum­nes és el culpable.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

\ I \ N I T

SSIIISJtftT CUGAT Tots els dissabtes

SESSIONS «GOLFES» \g&ïïl ESTRENA ESTRENA 2a SETMANA 3a SETMANA

4.35 - 7.10- 10.20 DISSABTE «GOLFA»: 1.00-13 ANYS

4 . 1 5 - 7 . 1 5 - 1 0 . 1 5 DISSABTE «GOLFA»: 1.00 -APTA

4 . 2 5 - 7 . 2 5 - 1 0 . 3 0 DISSABTE «GOLFA»: 1.00 - 7 ANYS

4 . 0 5 - 7 . 0 5 - 1 0 . 1 5 18 ANYS

Dissabte dia 7 «golfa»: Sospechosos habituales en V.O. /Dissabte dia 14 «golfa»: Cosas que nunca te dlje V.O.

ICINESR Q Al tarvti di l'ttpectidor Pàrking

2 h. gratis SE 3s m m as ss Carnet d'estudiant universitari

Carnet mes grans 65 anys

Accessos nàlids

Carnet Jove

Venda anticipada

Reserva per telèfon SS90941

PopSnack

ÜS4CAINTONS

Divendres, 6 de setembre de IW6 La Novel·la La sobtada irrupció del germanastre

de la pèl-roja Núria semblava mo­lestar-la i així li ho va fer saber:

-Tens la curiosa virtut d'aparèixer en els pit­jors moments. Esfuma't, maco!

-Estàs segura que aquest senyor tan agra­dable està d'acord amb tu, germaneta? -Se me'n fot si li sembla bé o no, et dic

que t'obris i no vull parlar-ne més. M'en­tens? - I tant! -L'andrògin acostà la cara a Odó per

parlar-li a cau d'orella-. No estic vacil·lant, pots creure'm si et dic que és molt millor que deixis aquesta investigació. Hi ha un paio que és un boig i pot donar-te un en­surt quan menys t'ho esperis.

-Ah, sí? -Odó s'alçà per agafar pel braç el jove que havia iniciat la retirada- Què vols dir amb això que aquesta vegada el vostre oncle ha anat molt lluny?

-Deixa'm estar, tio! - I féu una estrebada per lliurar-se'n sense arribar a aconseguir-ho-. Que em deixis, et dic!

-Home, no siguis així i contesta la meva pregunta. -La pressió de la mà d'Odó era for­ta i la cara de l'efebus ho manifestava amb una ganyota de dolor- Parlo seriosament, no te n'adones? -Oblida't de mi, vols? No ets ningú per

obligar-me a dir res. Ara mateix me les piro i tu millor que recordis el meu consell i no siguis un cap de cony.

- N o et deixaré anar mentre no em diguis el significat de les teves paraules: on és el teu oncle?

La gent de les taules properes començava a mirar-los perquè el to de les veus havia anat pujant per sobre del soroll de les con­verses i del típic repertori del pianista, que tocava envoltat d'uns quants habituals, si­tuats amb les seves begudes en el mostra­dor circular.

- N o em toquis més les pilotes o et foto un makoki. -Prova-ho, home, prova-ho! Ara l'estrebada va ser prou forta per lliurar-

se'n i el noi va fer un gest d'amenaça abans de sortir del bar del Teatre-auditori. -Ens tornarem a trobar! -Deixa'l anar, fes-me el favor. -Abans que

Odó fes el gest de cercar-lo, la Núria s'havia aixecat, pregant-li i afegint-: és un imbècil que tot ho malmet! -Però m'agradaria saber què volia dir... La

veritat és que tot plegat és una mica estrany. - N o és més estrany que de costum -con­

tinuà la Núria, que seguia dreta al costat del detectiu- Tal com t'he dit, és absolutament normal que el meu oncle faci aquesta mena de sortides sense avisar. En aquests casos només es comunica amb la meva dida, i sempre sense explicar res. L'odio!

Mentalment, Odó va anotar a la seva agen-

C a p XIX

- ElMARI) |KM.R

On Odó descobreix noves dades derivades del cas

que l'ocupa i que la realitat li comença a ser aliena

perquè pertany més a les noves generacions

da que calia parlar amb aquest nou perso­natge: la dida. Mentrestant, les dues ami­gues de la noia havien acabat per aixecar-se i decidiren deixar el lloc on la situació s'ha­via tomat desagradable per fer cap a un lo­cal anomenat Casablanca, on, segons va dir l'Esther, podrien menjar alguna cosa enca­ra que eren passades la una de la matinada. Estaven, doncs, en plena degustació d'u­nes torrades amb anxoves i escalivada quan Odó va dir

- É s força agradable, aquest local. Sempre que sento el nom de Casablanca me'n re­cordo... -...de la pel·li de Bogart i Ingrid Bergman!

- H o havien cantat les tres dones gairebé a l'uníson i, després, reien incontrolables-. És que, ...ha, ha, ha, és que la vostra gene­ració, amb aquesta pel-li o el maig del 68 us heu passat una mica, no? -Suposo que cada generació té els seus mi­

tes, allò que resulta recurrent i fa que et tro­bis entre els teus, no ho sé... Tampoc és que jo tingui gaire predisposició a integrar-me en cap grup, més aviat tendeixo a ser bastant escèptic, amb això. -Odó féu una pausa en­tre glop i glop de cervesa-. Bé, puc dir que l'escepticisme és una actitud vital en mi, sí, indiscutiblement...

-Ets un element curiós. -L'estupenda fun-

43

cionària se'l mirava especialment diverti­da- Mai havia conegut un detectiu, però probablement ets la imatge més allunyada del prototipus que podria considerar com a normal.

-Es clar. -La Montse, que coneixia la pro­fessió. li ho aclaria-: ells no es dediquen ha­bitualment a casos criminals com passa a les pel·lis americanes, ni van de Bogart o Paul Newman. -Ah, no? Aleshores què feu... -s'interessà

l'Esther. -Coses variades: vigilància de persones

amb aportació de proves, investigacions la­borals, confeccionar informes abans d'una contractació d'alts càrrecs, absentismes in­justificats, competències deslleials. Espio­natges industrials o sabotatges en processos de fabricació. Control de subarrendaments no consentits, duplicitat de domicilis. Des­aparició de persones...

-Com Qu'ténsabédónde, ha, ha, ha... -Exacte! El lema de l'empresa és: "Una

bona investigació avui evita un problema demà". És el cas del teu oncle, una desa­parició que cal esbrinar. -Però això no és així. Ell no ha desapare­

gut. Per què aquesta mania?... D'on surt aquesta idea?

-Tinc raons per suposar que l'absència del Sr. Castells no és ara producte d'un viatge d'aquests que dius que fa habitualment - N o serà pas per les ximpleries que diu el

meu germanastre; l'Oriol és un torracollons reconegut i no n'has de fer ni cas. -Jo no n'estaria tan segur. Sigui com sigui,

m'agradaria saber si la darrera setmana el teu oncle va fer qualsevol cosa que no fos ha­bitual en ell, o si va rebre alguna mena de vi­sita, telefonada o comunicació especial. Ne­cessito saber, en definitiva, si hi ha algun indici que pugui fer pensar que, en aques­ta ocasió, la marxa del Sr. Castells no ha es­tat normal, sinó precipitada o involuntària.

- N o deus pas creure que es tracta d'un se­grest? -preguntà l'EstJier. - I per què no? -respongué Odó-. Sabeu

que hi ha llocs on existeixen veritables em­preses dedicades a aquest negoci extraor­dinàriament lucratiu?, i companyies d'asse­gurances que cobreixen aquesta mena üamdenfi Una societat de consultors ano­menada Control Risk Group, especialista en temes de seguretat, ha publicatuna llis­ta de 2.645 segrestos només en els anys 90, 91 i 92...

-Ilsignore té tota la raó. Al meu país, per exemple, això ho tenim solucionat i els resultats acostumen a ser definitius: o pa­guen o...

El mafiós Anselmi somreia sardònic des de la barra propera a la taula fent un clar gest de tallar la gargamella amb una navalla!

CTots ets personatges que apareixen en aquesta novel·la són ficticis)

44 ELS4CANT0INS Divendres,

h de setembre e/e W6

S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

SALVADOR BARBERÀ

Ai R.\ COSTA

- Sant Cugat -

-Allò de ciències o lletres, vos­tè ho devia tenir molt clar...

-"Sí . lot i així, fa trenta anys els que triàvem l'economia ho fèiem perquè crèiem que amb ella podríem canviar el món." - C o m viu un s an t cuga t enc

amb un currículum tan inter­nacional?

- " B é , Sant Cugat està molt a prop de la UAB, que és una de les universitats més internacio­nals que hi ha. A més, jo crec que Sant Cugat és una ciutat molt internacional, acostumada a acollir molta gent de fora."

- C o m veu el món un econo­mista?

-"Ser economista sempre et fa veure que no es pot arribar a tot, però en aquest sentit l'econo­mia no m'influeix gaire perquè sóc optimista i penso que sem­pre es pot arribar més lluny." - A m b la situació econòmica

actual i Maastricht a l'horitzó, cal un pla d 'emergència o és una emergència que es man­tingui l'actual pla?

-"A mi les retallades i els plans d'emergència no em preocupen gaire. Naturalment , per acon­seguir els objectius de Maas­tricht s'han de fer alguns sacri­ficis que potser valen la pena. però el que em preocupa és com s'administrarà el que ens

Doctor en Economia per la Northwestern dels EUA guanyador del Premi Rei Joan Carles d'economia

"La solució a l'atur juvenil és el canvi de mentalitat"

1.11 "nin passió de Salvador Romà és el seu treballa la Universitat Autònoma de liairelomi, i el seu desig, ser feliç. Foto: XAVIER I ARRÒSA

quedi després dels sacrificis." - I quina seria l'administració

ideal? - " E l que s'ha de procurar és

que s'aprofitin millor els recur­sos que es tenen, en lloc de re­baixar la qualitat dels serveis. De vegades és positiu que es vagi curt de pressupost, perquè així la gent s'hi fixa més."

-Ks planteja cl desmantella-

men t de l 'Estat del benestar com una cosa i n o irable. S'ha arribat ja al límit?

—"No, hi ha molts països que gaudeixen de més prestacions socials que aquest. En tot cas. del que es tracta és que les pres­tacions que es donen siguin -vi-tisfactòries, no de si s'ha arribat al límit."

- I a Sant Cugat, quin nivell de

benestar hi ha? - "Sant Cugat és un municipi

ric, d'això no n'hi ha dubte, tot i que suposo qiie hi ha perso­nes més benestants que altres. Pel que fa als serveis, jo n'estic molt content. Aquí, a Sant Cu­gat, s'hi viu molt bé ."

- U n a part important dels lec­tors de diaris passen per alt la secció d'economia. L'economia no agrada o no s'entén?

- " B é , no ho havia confessat mai, però jo de vegades també me la salto. Tinc la impressió que els diaris només reflectei­xen la part més global de l'eco­nomia, aquella en què el ciu­tadà hi té menys a dir. Perquè, q u è pot fer un c i u t a d à si li diuen que la inflació ha pujat, o que el dèficit ha crescut?"

-Rec lami la informació que l'interessa. - "Sabe r d 'on surten els 150

milions per subvencionar l'a­vellana o conèixer més detalls sobre la p resa d e d e c i s i o n s econòmiques d'impacte global. Aquest tipus d'informació seria més viva, no?" - E n una frase, què opina dels

nous impostos sobre el tabac i l'alcohol? - " E s un lloc tan clàssic on els

governs aprofiten per treure di­ners que no em sorprèn."

- D e la retallada o l'eliminació de les pensions?

-" 'Em sembla horrorós. Les

pens ions s 'han de manteni r , però sobretot el govern ha de respectar els compromisos que va adquirir."

- D e la congelació dels sous dels funcionaris? -"L 'argument típic és que te­

nim el sou assegurat i, per tant, potser no és tan injust com sem­blava. Però ha de ser una cosa molt transitòria."

- D e la privatització de les ins­titucions públiques? —"Es una de les solucions pos­

sibles, però no l 'única. Hi ha institucions que podrien fun­cionar millor sense necessitat de privatitzar-les." - Q u i n és el problema social

que més el preocupa i com el resoldria? -"L 'a tur juvenil, però no goso

fer cap pla econòmic per solu­cionar-lo. Tot i així, em sembla que la clau està en un canvi de societat." -1 el gran tema p e n d e n t de

l'economia catalana? - " D e temes pendents sempre

n'hi haurà perquè, en econo­mia, quan se soluciona un pro­blema de seguida n'apareix un altre. A més, si es resolguessin tots, què faríem els economis­tes?"

-Vostè somnia en xifres? - " U n dia vaig somniar que

dormia sota una arrel quadrada. Però no rma lmen t no, dormo molt tranquil."

Aquesttestiu... La mar de ràdio

Ràdio Sant Cugat 91.5 FM J (Ai,

MDIOSMflCUOÀT