Diari de Sant Cugat 132

ELS E CAMTOS Divendres, 9 de febrer de 1996 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL 1 DEMOCRÀTIC Núm. 132»Any IV • 225 pessetes

I Punt i seguit La Plataforma de Defensa de Torre Negra crea una comissió d'experts per assessorar-se. Plana 3

El director de l'escola Europa critica el sistema educatiu i diu que cal «di-namitar la Universitat». Plana 4

ERC de Sant Cugat i Rubí demanen que es revoqui la llicència de la part del camp de golf que s'ha de construir en terreny rubinenc. Plana 5

Una entitat que es constituirà legalment vol el suport de l'Ajuntament per aconseguir que es faci un refugi d'animals a Sant Cugat. Plana 7

Els santcugatencs diuen a L'enquesta si són partidaris de celebrar Sant Valentí. Plana 8

Kampió ha reduït la plantilla després de les festes de Nadal. Plana 9

Una estudiant de magisteri santcu-gatenca decideix fer les pràctiques al Sàhara. Plana 10

El director del Policlínic Torreblanca, Àngel Jiménez, diu a Les empreses que l'entitat espera «créixer amb Sant Cugat». Plana 12

Asdi ha començat a fer els moviments de terres en la parcel·la on ha de construir la nova seu. Plana 13

L'Ajuntament diu que el cap interí de la Policia Local no tenia intenció d'usurpar funcions. Plana 15

El britànic Andrew Parrott dirigirà el Rèquiem de Fauré, demà al Tea-tre-auditori. Plana 16

Rosa Artís, vídua de Pere Calders, recorda els anys passats a Sant Cugat amb el seu marit. Plana 17

I Joaquim Nadal El president del grup del PSC al Parlament català i alcalde de Girona, Joaquim Nadal, va assegurar en una xerrada a la Casa de Cultura que «a Catalunya hi ha una majoria social natural situada al

centresquerra» de l'espectre polític. Segons Nadal, CiU s'allunya d'aquesta majoria perquè s'ha «esbiaixat massa cap a la dreta». Nadal va obrir un cicle de xerrades organitzades pel PSC de Sant Cugat. Plana 7

• Apunts El 75% de les entrades per al festival pro Llar d'Avis estan venudes una setmana abans que es faci. Plana 27

El Centro Castellano-Manchego celebrarà la festa de Sant Blas diumenge, a la Floresta. Plana 28

L'Esbart organitza cursos artístics per treballar el cos. Plana 28

La radiografia recull la història de la comissió organitzadora de la festa de Sant Antoni. Planes 30 i 31

Presència Amb aquesta edició us donaran un

La Mútua de l'Hospital General ampliarà Foferta amb nous centres • S'ha decidit després del fracàs de • Actualment, els seus 40.000 afiliats

l'acord de fusió amb l'Agrupació Mútua només poden rebre assistència a l'HGC • Sant Cugat.— Els 40.000 afiliats que té actualment la Mútua de l'Hospital General de Catalunya podran visitar-se a altres centres mèdics si l'assamblea de socis aprova la proposta de la direcció: desfer la relació

d'exclusivitat que es manté amb l'HGC i ampliar la cartera de serveis amb nous metges i noves entitats sanitàries. Aquesta ha estat la reacció de la Mútua després que s'hagi trencat el preacord de fusió que

s'havia signat el mes de setembre amb l'Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria. Segons aquest acord, l'Agrupació absorbia els afiliats de la Mútua i aquesta desapareixia. Plana 3 i Editorial, plana 18.

ATLETISME

Moment de la sortida de la cursa, que va concentrar prop d'un miler de persones a Pla del Vinyet. Foto: J.A. MULA.

£1 canvi del traçat de la Mitja Marató no assoleix l'objectiu de batre el rècord • Sant Cugat.— La 13a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat va registrar un important descens de participació respecte a anys passats. La nota destacada va ser la manca de corredors internacionals i els

problemes d'organització que van retardar l'inici de la cursa. El guanyador, Daniel Morano (1 hora, 10 minuts), no va aconseguir batre el rècord que està situat en 1 hora, 6 minuts des de fa anys, però

va aconseguir el premi de 30.000 pessetes per al corredor que arribés a la línia de meta abans d'l hora i 14 minuts. L'absència més comentada va ser la del santcugatenc Walter Pereira. Plana 23.

Yoya diu al jutjat que Wang li havia deixat els diners

• Sant Cugat.— Glòria Calvo, propietària del bar Yoya, denunciada per els amos del restaurant xinès Da Jiang Jin per presumpta estafa, assegura que la família Wang li va deixar els diners. Calvo

ha negat l'acusació d'estafa i afirma que el seu company, el policia Antonio Morillo, no estava al corrent del «préstec». La versió de Calvo contradiu la que dóna Wang a la denúncia. Plana 9.

Creix Pus de l'autopista Sant Cugat-Manresa rTun 7%

• Sant Cugat.— La segona autopista que ha incrementat més el nombre d'usuaris a Catalunya durant el 95 ha estat l'eix Sant Cugat-Manresa. La companyia concessionària

creu que l'augment d'usuaris (7%) és el resultat de la campanya de descomptes. Els túnels de Vallvidrera, en canvi, han baixat d'un 0,13%. Plana 15 i Editorial, plana 16.

RETOC FOTOGRÀFIC ELECTRÒNIC

'Reproduccions sense negatiu 'Eliminació de fons 'Substitució de fons 'Introducció de noms i logos 'Restauració d'imatges 'Substituir persones i logos

'Composició de diverses fotos •Digiralització d'imatges 'Fotos a CD FOTO (7 dies) 'Fotos a CD ROM (7 dies)

E 'Com sempre, les seves fotos i diapositives en una HORA | Taller de reparació propi (tot tipus de material fotogràfic) 3 'Venda de tot tipus de material fotogràfic, en estoc, o per * comanda

PER LA COMPRA DUNA CAMERA COMPACTA AMB ZOOM O D'UNA CAMERA REFLEX ET REGALEM UN MAGNÍFIC KIT OE NETEJA

Santa Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax: 675 57 24 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aques ta s e t m a n a podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «The Player», que es projecta en versió original el dissabte 10 de febrer a 2/4 d ' l de la nit.

Posa 't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi. 33-35), totalment de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

Una proposta per divertir-se \ amb la meteorologia

Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar el joc Quin temps fa?, al preu especial per als subscriptors de 3.800 ptes. Quin temps fa? us proposa fer un recorregut lúdic i d i d à c t i c pels f enòmens atmosfèrics de trenta ciutats d'Europa a través del qual els jugadors es veuen obligats a a p r e n d r e 1 indispensables d'«home del temps». El joc p o r t a incorporada una edició especial del l l i b r e Qui temps fa? d m e t e o r ò l Alfred Rodríguez j j Picó. ""*

Demana la targeta

Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir d'una gran varietat de serveis.

' Hípica Severino '

Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

589 62 82 SÉAi

lació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMIS! Si desitja més informació truqui al 589 62 82

3 * Divendres, 9 de febrer de 1996

PUNT I SEGUIT SANITAT

Els 40.000 socis de la Mútua de l'Hospital General podran visitar-se en altres centres Es vol ampliar les prestacions després que s'hagi trencat l'acord de fusió amb l'Agrupació Mútua

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— La Mútua de l'Hospital General de Catalunya ha hagut de replantejar-se el seu futur després que l'Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria (AMCI) hagi decidit

Tot i que fonts de l'Hospital General de Catalunya asseguren que les negociacions continuen, les dues entitats mutualistes han confirmat que el preacord de fusió que es va signar el passat mes de setembre s'ha trencat. Aquest preacord establia que l'Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria absorbiria els prop de 40.000 afiliats que té actualment la Mútua de l'Hospital General, la qual, un cop formalitzada l'operació, hauria desaparegut. La notícia ha sorprès perquè la fusió s'havia donat per segura, un extrem que han desmentit fonts de l'Agrupació Mútua. «Nosaltres mai no havíem volgut parlar-ne fins que fos una operació tancada, per no crear així falses expectatives». L'Agrupació al·lega dos motius que justifiquen el trencament de l'absorció. El primer, que el preacord marcava el 31 de desembre com a data límit per materialitzar-la. La data ha passat i la fusió no ha rebut encara el vistiplau de l'Administració central, un requisit imprescindible. Aquestes traves legals s'haurien pogut solucionar, assenyalen les mateixes fonts, si no hagués existit un segon motiu de dubte: la complicada situació jurídica de l'HGC. L'entitat continua pendent de la decisió del jutjat número 2 de Rubí, que ha de decidir si aixeca o no la suspensió de pagaments, una decisió que s'havia anunciat en principi pel mes de desembre.

L'alternativa

Desfeta la fusió, la Mútua s'ha vist obligada a replantejar-se el futur. Continuarà existint i, a més, «descartem un acord de fusió amb qualsevol altra entitat», afirma contundent el seu director, Bartomeu Vicenç. «L'Agrupació era molt afí a nosaltres quant a cultura empresarial; és una entitat catalana, de classe mitjana i amb molta tradició», resumeix Vicenç. En l'assemblea de socis que s'ha convocat pel 28 de febrer, els responsables de la Mútua proposaran

trencar el preacord de fusió a què havien arribat les dues entitats, un acord segons el qual la primera cedia la seva cartera d'afiliats a la segona i després desapareixia. En resposta a la nova situació, la Mútua ha iniciat ne

gociacions amb altres centres perquè els seus 40.000 socis, que ara només poden anar a l'HGC, tinguin la possibilitat d'escollir. Aquesta obertura s'ha de ratificar en una assemblea que es farà a final de mes.

La situació jurídica de l'HGC és un dels motius que al·lega l'Agrupació Mútua per trencar el preacord de fusió. Foto: ME

ampliar la cartera de l'entitat amb nous metges i nous centres sanitaris. D'aquesta manera, els afiliats —que actualment mantenen una relació exclusiva amb l'Hospital General— podran escollir on volen rebre atenció sanitària.

El director de la Mútua reconeix que la fusió era «una operació estratègica a llarg termini». Els quaranta mil socis de la Mútua s'haurien sumat als poc més de trenta mil que té l'Agrupació en el seu apartat de previsió social. El resultat hauria estat «una entitat molt forta i un millor servei als mutualistes». Desfeta l'operació, la Mútua es proposa, segons Vicenç, «modificar les prestacions i oferir un producte molt més competitiu».

Entrellats vitalicis c.c.

H Si la mútua dóna la possibilitat als seus afiliats d'escollir el centre on volen rebre assistència, l'hospital pot perdre part d'un grup de clients que tenia assegurat. Però, per contra, l'entitat sanitària s'ha obert també a altres mútues i, des del mes de gener —segons el diari La Vanguardia—, atén pacients procedents de L'Aliança, Fiatc i Aegon. Aquesta obertura, que té com a objectiu augmentar l'ocupació de l'hospital, ja havia estat reiteradament anunciada pel seu president, Pere Narbona. Fins ara no s'havien pogut saber noms concrets «perquè no s'havia aixe

cat la suspensió de pagaments», segons van dir a aquest setmanari fonts de l'entitat fa quinze dies.

L'hospital, però, té pendent el futur del grup de socis vitalicis que, constituïts en una associació de 1.200 membres, reclamen el dret a rebre assistència sanitària gratuïta tota la vida. La resta, van acceptar convertir-se en mutualistes, i en molts casos és el mateix hospital qui els paga la quota. Per tant, tot i que la Mútua i l'Hospital General són entitats jurídiques diferenciades, les relacions s'encreuen. L'agrupació creu que aquesta interrelació podria haver provocat «confusions».

MEDI AMBIENT

La Plataforma en Defensa de la Torrenegra tria especialistes que els assessorin

ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— La Plataforma Cívica en Defensa de la Torrenegra ha buscat l'assessorament d'un grup d'especialistes per preparar millor les seves actuacions. «Les seves aportacions seran molt interessants no només quan haurem de fer alguna cosa per a la comissió de seguiment, perquè necessitem donar alguna resposta, sinó més aviat a l'inrevés: nosaltres volem impulsar el ritme de la comissió», explica Kristian Her-bolzheimer, membre de la Plataforma.

Els membres d'aquest grup as

sessor aniran preparant temes relacionats amb els diferents àmbits que afecten la Torrenegra i la seva qualificació. Rafa Bellido, membre de Cerdanyola Debat, és l'advocat que elaborarà els documents necessaris per dominar els tràmits que requereix la re-qualificació. «A l'hora de definir els aspectes que s'hauran de tenir en compte un cop s'hagi requa-lificat el terreny. Perquè pot tenir moltes definicions diferents». En aquest sentit, altres membres del grup de consellers es dedicaran a buscar quines són les millors opcions per utilitzar la Torrenegra

si és que es requalifica. Miquel Baldi, cap del depar

tament d'agricultura de l'Oficina Comarcal, hi aportarà els seus coneixements en temes agrícoles. Domènec Miquel, professor d'història a la Universitat Autònoma, intervindrà per definir el possible patrimoni cultural que hi hagi a la zona de la Torrenegra. Marc Gràcia, enginyer de forest i professor a l'escola de Lleida, podrà aportar els seus coneixements per establir quines utilitzacions es podran fer de l'àrea de la Torrenegra. «La qüestió és que, segons com s'utilitzarà l'espai, s'haurà de

determinar la nova requalifica-ció», assenyala Herbolzheimer. En una segona etapa, es redactarà un pla d'usos i gestió de la Torrenegra, amb un estudi detallat de les activitats que s'hi poden fer i que són més recomanables.

L'objectiu de la Plataforma en buscar aquest assessorament és di-namitzar l'activitat de la Comissió sobre la Torrenegra i «avançar-se als problemes i tràmits que puguin sorgir», diu Kristian Herbolzheimer. La comissió hauria de reunir-se d'aquí a tres setmanes, quan hagi acabat el termini de tres mesos que fixa el calendari.

El grup del 0,7% reclamarà que hi hagi tots els partits en la comissió

S.B. • Sant Cugat.— El grup del 0,7% insistirà perquè tots els grups polítics del consistori estiguin representats a la comissió de seguiment que s'ha de constituir. L'alcalde, Joan Aymerich, els va proposar que l'equip que ha de decidir com s'inverteix l'ajut municipal al Tercer Món es limités a 4 representants de l'Ajuntament i 4 de la plataforma solidària. El motiu al·legat per Aymerich per modificar, en aquest sentit, la proposta del grup del 0,7% va ser la necessitat que la comissió sigui «o-perativa». Però després de la reunió amb l'alcalde, els representants del col·lectiu van comunicar la petició a la resta del grup i, assembleàriament, es va decidir que demanaran a Aymerich que es busqui un mecanisme per facilitar la participació de l'oposició. Malgrat tot, Josep Iglesias, membre del col·lectiu, ha assegurat que «no es portarà la petició fins a l'extrem de trencar les negociacions» perquè l'objectiu és «començar a treballar des de la comissió per aconseguir que Sant Cugat produeixi projectes de cooperació propis i que els ciutadans s'hi impliquin». Els representants del grup esperen ara que Aymerich fixi una data per a la pròxima reunió, en què la comissió hauria de quedar definida. Segons Iglesias, proposaran a l'alcalde que els representants del PSC, el PP i IC-Els Verds puguin assistir «almenys a les dues reunions generals que s'ha de fer cada sis mesos», encara que no participin en l'equip de treball format per Aymerich, la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa; la regidora de Serveis Socials, Sílvia Flury; el director d'Àrea, Santi Siqué, i els representants de la plataforma del 0,7%. Mentre continuen les negociacions, Siqué i el col·lectiu estan estudiant a quin dels projectes del Fons Català de Cooperac ió es des t inen els 3.700.000 pessetes del pressupost del 1995 que quedaven per assignar.

Narcís Serra soparà amb militants i simpatitzants de Sant Cugat H Sant Cugat.— El cap de llista del PSC-PSOE per Barcelona a les properes eleccions generals del 3 de març, Narcís Serra, serà el convidat central del sopar de pre-campanya que l'agrupació local socialista ha organitzat per al proper dimecres dia 14 de febrer. El sopar, convocat al restaurant Can Cabassa Castano, és obert a militants i simpatitzants de Sant Cugat. Com és normal, al final del sopar, l'exvicepresident del govern central farà un míting de campanya, tot i que aquesta no comenci oficialment dos dies després. El preu del tiquet per assistir a l'acte, que començarà dimecres a les nou del vespre, és de 2.000 pessetes. / c.c.

Extintors

Sant Cugat del Vallès. •& 589 17 99

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

ENSENYAMENT

Els pedagogs asseguren que, com més petit és un nen, més facilitat té per aprendre coses noves. Dominar els idiomes és una necessitat cada cop més gran a la nostra societat, però aquesta demanda no està ben resolta, segons el director de l'escola Europa, Eladi Herranz.

Aquest psicòleg, que té una àmplia experiència en l'àmbit de l'ensenyament, considera que el mètode que s'impartirà a partir del mes de setembre en aquest centre permetrà superar aquest problema. Els nens aprendran anglès de ben petits, i després, francès i alemany.

E L A D I H E R R A N Z . Director de l'escola Europa.

«La Universitat s'ha de dinamitzar i dinamitar»

ANCiEt.S CASTUERA • Sant Cugat.— Quins objectius té aquesta escola?

—«La meta educativa d'aquest projecte és que quan aquests nois acabin l'escolaritat bàsica puguin matricular-se a qualsevol universitat europea o americana. Per això, dominaran l'anglès, el francès i l'alemany, a banda del català i el castellà. El nivell de coneixement de totes les llengües serà el mateix. Un dels mètodes que farem servir és anar mesurant el nivell d'aprenentatge de l'alumne i, d'acord amb les seves necessitats, reforçar la seva formació. L'objectiu és que qualsevol alumne es pugui matricular en una universitat estrangera, perquè els centres universitaris del país s'han de dinamitzar i dinamitar. No responen a la demanda de la societat.»

—I per què el col·legi s'especialitza en l'ensenyament d'idiomes?

—«Si ara no sabem bé els idiomes és perquè els comencem a estudiar tard, fem servir un mètode incorrecte, el professorat no

està ben preparat i fem els intercanvis molt malament. Jo vull capgirar tot això, vaig a intentar donar resposta a uns pares perquè tinguin una escola que. pel preu normal d'un centre privat, els proporcioni aquests serveis. El col·legi Europa és més econòmic que cap altre.»

—Com s'aconsegueix aprendre cinc idiomes?

—«Per etapes. Nosaltres admetem els nens a partir dels quatre mesos a l'escola de desenvolupament infantil. Perquè no tenim guarderies, els nens no es guarden. S'eduquen. El centre reuneix totes les característiques per al millor desenvolupament fisicopsí-quic del nen. Nosaltres treballarem amb el mètode de desenvolupament precoç Brendon Domman, un mètode que ja està experimentat en nens en estat de coma a la Universitat de Filadèlfia. Els resultats van ser tan bons que es van aplicar en la pedagogia general. Aquest mètode fa jugar el nen i li dóna allò que el nen demana, mentre l'educa.»

—En què consisteix? —«Entre els quatre mesos i els

dos anys, es respecta la llengua materna, perquè no hi ha aprenentatge si no hi ha un punt de referència. Amb l'estimulació precoç, un nen de dos anys és capaç d'adquirir 300 paraules en un any. En aquest nivell ja els comencem a introduir paraules en anglès, tot i que el punt de referència és el seu propi idioma. Entenem que a la societat ja s'està fent la immersió en català i en castellà. Per això, quan arriben als tres anys, de les quaranta hores que els nens estan al col·legi, 32 aprendran en anglès.»

—«Als quatre anys, el nen aprèn la lectura mecànica en anglès, i aquest procés li serveix per a les altres llengües. Als sis anys, ja començarà a fer la lectura comprensiva. A partir d'aquí, les assignatures s'impartiran en qualsevol de les tres llengües. El francès s'incorpora als vuit anys, perquè considerem que és el millor moment, i l'alemany, als dotze. L'ideal seria ensenyar també aquestes dues llengües en immer-

Eladi Herranz, director de l'escola Europa, creu que és molt important ensenyar idiomes als nens quan són petits.Foto: ESCOLA EUROPA.

sió, però és massa difícil.» —Els alumnes també sortiran

a l'estranger? —«Tenim convenis amb una es

cola a Oxford i una de Lyon, per fer intercanvis. Durant un

mes, un grup de nens amb el seu tutor hi viatjaran i faran classe allà. Al mateix temps, grups de nens estrangers vindran aquí i estaran acollits per famílies de l'escola, on estudiaran.»

POLÍTICA

Sant Cugat, on vas? JORDI MENENDEZ

J osep M. Cabrerizo ens esperona, als polítics locals, a explicar-nos. Que els de l'oposició expliquem les nostres

crítiques i els nostres projectes alternatius. Que la coalició governant a l'Ajuntament expliqui la seva actuació i els seus propòsits. En el seu article del 12 de gener, tan suggerent com els anteriors, insisteix que el debat públic entre els responsables locals de les diverses opcions polítiques és, en si mateix, positiu i necessari. 1 té tota la raó.

I el debat ha de girar, entre altres coses, al voltant de la nostra ciutat. Com creix, com viu. cap on va Sant Cugat? Estem fent una ciutat més cohesionada, més equilibrada, més justa? On els seus ciutadans, sense exclusions, es beneficiïn d'un major benestar? Estem aprofitant les oportunitats i els avantatges de viure en una gran àrea metropolitana?

Aquestes preguntes no tenen resposta fàcil. O, si més no, no tenen una única resposta. Joan Recasens, tinent d'alcalde de Serveis Urbans, n'ha parlat en un article publicat també a Els 4 Cantons. Ell té per a aquestes preguntes una resposta positiva. No hi ha clarobscurs. Únicament au-tocomplaença. Sant Cugat és atractiu perquè des de fa vuit anys governa CiU. I, al seu entendre, l'oposició no és capaç de copsar aquesta atracció i critica pel simple fet de fer-ho.

Sant Cugat és atractiu. Sí que ho és. Ho és per la feina de l'actual equip de govern. I pel que van fer els consistoris presidits pels

El primer secretari de l'agrupació del PSC creu que no s'està sent capaç d'integrar els nouvinguts i buscar solucions per als que es veuen obligats a marxar. Defensa, abans

de tot, que una ciutat és la seva gent i accepta que endeutar-se no és dolent per definició però sí que és preocupant quan impedeix fer les inversions més imprescindibles.

alcaldes socialistes Angcl Casas i Oriol Nicolau. 1 per la que fan els ciutadans, i les seves associacions, i els empresaris, i els comerciants, i les escoles, i Ics entitats de tot tipus. Però no n'hi ha prou amb aquesta afirmació tan retòrica, tan bonica, tan dolça.

La nostra ciutat creix de manera preocupant. I no em refereixo al nombre d'habitants potencials. El govern municipal de CiU, com abans van fer els alcaldes socialistes, ha minorat el creixement d'habitants previst al pla general metropolità. No, el problema no és només quantitatiu, sinó també qualitatiu. El creixement de la ciutat, tal com està sent conduït per l'equip de govern, ens porta a una ciutat desarrelada i residencial. Això sí, d'alt estànding. Això no ho resol un centre cultural ni uns quants equipaments culturals. El municipi s'ha de relligar. Cal promoure vida pròpia —cultural, associativa, comercial— als barris i als nous centres de creixement urbà. Cal evitar que els ciutadans d'aquests barris deixin de passejar, de comprar i de gaudir del centre del poble per la impossibilitat material de fer-ho. I, per posar un exemple, que acabin preferint comprar a la gran superfície comercial que amb la inestimable col·laboració municipal s'està

construint als afores de la ciutat. I cal fer-ho aviat si no volem que sigui irresoluble.

Això és el que planteja el portaveu socialista i candidat a l'alcaldia, Àngel Casas, quan posa objeccions al projecte d'urbanització de l'entorn del Monestir. El que en aquest projecte es discuteix és com s'articula la connexió del centre del poble amb la part de darrere del Monestir. amb Coll Fava i amb la /ona del pla del Vinyet i l'Eixample Sud. I com resoldrem la viabilitat d'un centre que ha de garantir els serveis. el comerç o l'aparcament als nous ciutadans que a curt termini han d'omplir Coll Fava, Torreblanca, Can Ganxet o Mira-sol. A mi em sembla que quan Angcl Casas diu que aquesta qüestió mereix un debat ciutadà no està equivocat. Allò que es faci en aquest àmbit urbanístic condicionarà el futur de la nostra ciutat. Quan els socialistes ens oposem al projecte de l'equip de govern, no ho fem per vici, ens hi oposem perquè es tracta d'un projecte parcial, que no planteja la vertebració del centre i la seva adequada connexió amb la perifèria de la ciutat.

I la nostra ciutat creix d'una manera excloent. Això no és un tòpic ni un invent malèvol dels socialistes per fer demagògia. És un fet que els fills dels sectors

modestos de la ciutat han de marxar del municipi perquè no troben habitatge per a les seves possibilitats. És cert que s'han fet actuacions importants des de Pro-musa. I felicitem per això l'equip de govern, tot i que també creiem que convé incrementar l'esforç i promoure oferta de lloguer. Però aquest no és el veritable problema: el problema és el model de ciutat, residencial i d'alt estànding que promou CiU.

La gent, abans de tot

La ciutat és la seva gent. Molt més que les cases i les avingudes i els parcs. Molt més que els equipaments i fins i tot els serveis. I si el model de ciutat ens porta a marginar els fills dels santeu-gatencs més febles econòmicament i alhora no integrem els nouvinguts per raons estructurals, podrem obtenir un premi FAD d'urbanisme, però no farem el Sant Cugat cohesionat i viu que jo desitjo.

Tampoc no critiquem per vici quan ens referim a les finances municipals. Estem preocupats. És veritat que endeutar-se no és dolent per definició. No hi ha dubte que finançar uns equipaments amb els diners d'avui i els de demà té una certa lògica. I que, en abstracte, l'existència d'un cert endeutament no és ni escandalós

ni irreconduïble. Però si aquest endeutament és tan elevat com per impedir fer les coses imprescindibles, aleshores la cosa canvia. No és aquesta la causa de la minva extraordinària de les inversions als districtes? Com s'explica si no és per aquesta raó, i per posar exemples, que no s'hagi acabat la construcció de la voravia del vial perifèric de Mira-sol, ni la cobertura de la riera de Sant Cugat, ni s'iniciï el reasfaltatge de carrers com ara Alfons Sala, ni es tingui cura per la conservació dels nous equipaments públics? D'altra banda. l'any 87, CiU va considerar «escandalós» el dèficit de 300 milions que «va deixar» l'alcalde socialista Oriol Nicolau. Actualment, el dèficit oficial reconegut és d'uns 1.300 milions de pessetes i nosaltres creiem que, si es depuren les dades, el dèficit real pot arribar als 4.000 milions. I bé, quin gra d'escandalera ens han de produir aquestes dades? La salut financera de l'Ajuntament no es resoldrà imposant taxes abusives, com la de la recollida selectiva d'escombraries. Es resoldrà si, entre tots, som capaços de fer un diagnòstic comú de la malaltia i acordar, també entre tots, la teràpia més adequada. Però per això cal diàleg del govern amb l'oposició. I ja se sap que qui governa és qui ha de prendre la iniciativa.

En tot cas, si de la tasca d'oposició —i de crítica constructiva— que ha desenvolupat Àngel Casas i la resta de regidors socialistes en surt un debat col·lectiu sobre el desenvolupament de Sant Cugat, benvingut sigui.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 5

MEDI AMBIENT

E R C de Rubí, amb el suport de la secció de Sant Cugat, demana que es revoqui la llicència de la part del camp de golf de Can Sant Joan que afecta el municipi veí perquè a Rubí li fan falta espais verds públics. La demanda planteja el debat sobre l'impacte ambiental i ecològic que tenen aquests equipaments, lligat amb el seu creixement en nombre.

Espais verds sense pilotes ERC de Rubí demana la revocació de la llicència del camp de golf de Can Sant Joan

CÈLIA CERNADAS / CLARA RIBAS • Sant Cugat /Rubí.— Fa dies que la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya de Rubí concentra la seva atenció en un únic tema: el camp de golf públic de Can Sant Joan, dissenyat a cavall (nou forats a cada banda) entre els termes municipals de Sant Cugat i Rubí. L'únic regidor que els republicans tenen a l'Ajuntament veí, Francesc Sutrias, va presentar la setmana passada una moció al ple municipal on demanava que s'aprovés la revocació de la llicència de la part del camp de golf que afecta Rubí, perquè considera que té repercussions mediambientals. ERC anava més enllà i proposava que la idea se sotmetés a referèndum popular. En poques paraules, l'argument és que la ciutat té pocs espais verds i que, per tant, els terrenys que es destinen al golf podrien tenir una utilitat social més àmplia. Sutrias es va quedar sol i, a més, va sortir del ple

amb acusacions de «demagog» i «oportunista». Dies després, la secció d'ERC a Sant Cugat, encapçalada pel tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, es reunien per prendre una postura. «Després de converses en profunditat, compartim les preocupacions de tipus ecològic que han portat al partit a presentar aquesta moció a Rubí». I res més.

Més enllà d'una proposta que provocaria molts entrebancs jurídics, la demanda dels republicans està directament relacionada amb un debat de caire social i mediambiental. Primer, si el gran nombre de camps de golf que s'estan construint és proporcional al nombre de federats. Segon, si, sota l'apariencia d'espais verds, són equipaments amb un impacte mediambiental important. Fa tres anys, l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura de Sabadell, l'ADENC, va proposar l'elaboració d'una llei reguladora de camps de golf mitjançant la qual s'o-

Del camp de golf de Can Sant Joan només s'han construït els nou primers forats. Foto: ELS 4 CANTONS.

bligués als seus promotors a presentar un estudi d'impacte a l'hora de demanar la llicència. El president de l'ADENC, Manel Cunill, recorda que els camps de golf afecten l'entorn en dos aspectes principals: el consum exagerat d'aigua —equivalent, aproximadament, al de vuit mil famílies— i la contaminació del sòl que suposa la utilització continuada de productes agroquímics per la conservació de la gespa. En aquest sentit, posats a comparar, un parc enjardinat destinat a utilització social «és menys contaminant perquè no exigeix aquesta cura en

MEDI AMBIENT

Els arbres talats eren a l'avinguda Rius i Taulet, entre els carrers Santiago Rusinol i Anselm Clavé. Foto: J.A.M.

La tala urgent de 5 oms a Rius i Taulet provoca les protestes del Club Muntanyenc Recasens diu que era necessària i que no hi havia temps d'avisar

SÍLVIA BARROSO H Sant Cugat.— La tala urgent de 5 oms que l'Ajuntament va fer dissabte a l'avinguda Rius i Taulet, entre els carrers Santiago Rusinol i Anselm Clavé, ha provocat les protestes del Club Muntanyenc, que considera precipitada l'actuació i critica que s'hagi

fet sense haver-ne informat a la població. El president de l'entitat, Ramon Pros, va adreçar diumenge al vespre un fax de queixa als tinents d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, i de Medi Ambient, Jaume Busquets. La resposta de Recasens ha estat assegurar que la tala era «urgent»,

perquè les arrels dels arbres havien foradat una gruta subterrània d'un bloc de pisos i la cavitat s'havia inundat, «amb el perill que això implicava». Pros ha afirmat que «el motiu no sembla suficient per haver de tallar tots els arbres d'una travessia», sobretot si es tracta d'exemplars tan antics.

el manteniment». Per la seva banda, Christian

Herbolzheimer, membre del Grup Natura del CMSC, coincideix amb l'ADENC a l'hora d'afirmar que el del camp de golf «és un verd artificial, un verd que la gent pot gaudir a distància, però que no pot trepitjar». Tot i això, marca distàncies entre el camp de golf de Can Sant Joan i la resta. «EI d'aquí és públic, i per tant, s'hi afegeix un valor social». A més d'aquest camp (del qual només estan construïts els nou primers forats), a la comarca del Vallès Occidental n'hi ha dos més, el

privat de Sant Cugat i el de Matadepera, i dos projectes aturats: el de Can Bon Vila de Terrassa i el de Cerdanyola.

34139'06064

S E G U R E T A T

Seguretat

Electrònica

Sant Cugat del Vallès, -B 58917 99

m Bi

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI

Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 37 - 0819 Sant Cugat del Vallès

• Tractament del dolor de la columna

vertebral.

•Tractament de fibromiàlgies, osteoporosi, ar

trosi i d'altres malalties reumàtiques.

•Desviacions de la columna vertebral i alte

racions de la postura dels nens, adolescents i

adults.

•Prevenció del dolor d'esquena i de les

desviacions de columna.

Tècniques utilitzades:

•Electro-termoteràpia.

•Massatge - Tècniques manuals passives.

•Gimnàstica específica (Mètode de Schoth)

per al tractament de l'escoliosi i d'altres

desviacions de columna.

•Gimnàstica de manteniment per a la 3a edat. 34 05 2.2373 7C

p a d a M M N T M K M H I

Horari: de dilluns a divendres

Tardes de 5 a 8 h

Matins hores convingudes

3413^02036

(yyijreia's Joieria Rellotgeria Alta bijuteria

Taller de joieria i rellotgeria propi

d Valldoreix, 33 - Tel. 674 99 40

JOTN MIErs Joiers d Sant Cugai </< \ilc 1947

14 febrer Sant Valentí.

Per un regal amb amor.

Avda. Catalunya, 1 • Tel. 674 00 26

SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

TALLERES PR0PI0S

Salamanca JOYEROS En SALAMANCA JOYEROS encontrara

sus preciós de enamorados. ( /.Allonso Sala. 28 Tel. Í93) 675 33 06 SANT CUGAT DEL VALLÈS. (BARCELO\Ai

" J O ^ j í í » . m i K u w . L O T U S VtQEPOí' """"SÜS"" BREtTL.«u

la w * casona eren jQurmrxn

El millor regal per a tu

Xerric 25, Telf 674 09 90

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT LES MILLORS MARQUES

6 ANYS AL VOSTRE SERVEI

BREITLINO jçantuton KRONQS

I MEGA m JH l «rJUNCHANS ""oujMjaroi,

Santiago Rusifiol, 40 Tel. 674 58 54 SANT CUGAT


POLÍTICA

«A Catalunya hi ha una majoria social natural situada al centreesquerra»

Joaquim Nadal acusa CiU d'haver-se «esbiaixat excessivament cap a la dreta» CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El president del grup parlamentari socialista, Joaquim Nadal, està convençut que a Catalunya existeix una «majoria social natural» situada al centreesquerra i que,

CiU ha guanyat fins ara les eleccions perquè, durant molt temps, «hi ha hagut un gruix de vot prestat que es decantava cap a on no li tocava.» Però aquesta situació, segons Nadal, es modificarà quan els espais polítics es recomponguin i es reconstrueixi «un nou espai hegemònic que es decantarà inevitablement cap a l'esquerra.» I serà el PSC qui li-derarà aquest espai, on hi haurà cabuda, segons Nadal, per a socialistes, comunistes no dogmàtics, cristians i catalanistes progressistes. En aquesta mateixa línia, va acusar els nacionalistes catalans d'haver-se «esbiaixat excessivament cap a la dreta» i d'haver establert un «parentiu perillós amb el PP», al qual va acusar de ser una força «negativa i perjudicial» per a Catalunya.

Aquest és un dels missatges que el president del grup parlamentari del PSC va transmetre durant la xerrada que va organitzar dimecres a la nit a la Casa de Cultura l'agrupació local socialista. La xerrada de Nadal, a la qual van assistir unes quaranta persones, s'emmarca dins un cicle que, sota el nom genèric de Debats oberts, pretén presentar xerrades sobre política amb personatges de primera fila. Bona part de la conferència de Nadal va servir per presentar el que podria anomenar-se el decàleg socialista: un resum de les propostes que fa el PSC per al que Nadal va definir com «una Catalunya sense exclusions ni exclusivismes.» La primera, aconseguir més nivell d'autogovern i configurar una realitat nacional allunyada del «plantejament nostàlgic d'una realitat perduda que cal recuperar.» I va recordar que Catalunya no ha estat una nació des de sempre: «Les nacions es fan i es desfan cada

a poc a poc, hi haurà una recomposició dels espais polítics que «desintegrarà alguns dels blocs hegemònics que han funcionat fins ara». En una conferència organitzada dimecres al vespre per l'agrupació local del PSC, el també

alcalde de Girona va resumir les propostes del seu partit pel que va definir com a una Catalunya «sense exclusions ni exclusivitats» i va recordar que «les nacions, es fan i es desfan cada dia.»

Joaquim Nadal durant la conferència de dimecres a la Casa de Cultura. Foto: J.A. MULA

dia.» La segona proposta, implicar Catalunya al màxim en l'aprofundiment i consolidació de l'Espanya democràtica. Tercera proposta: tenir en compte la vocació europea de Catalunya com «una fita fonamental.» El programa socialista, segons va enumerar Nadal, es completa, entre d'altres, amb la millora de les relacions entre Generalitat i ajuntaments i la recuperació de l'equilibri territorial.

Aquestes propostes són més assumibles per part del PSOE que per part «de qualsevol partit ca

talà amb soci espanyol», va dir el dirigent del PSC. I aquest mateix decàleg no és una llista de les condicions que el PSC plantejaria a CiU en cas que es negociés un possible pacte de govern. «De pactes no en parlarem fins al 3 de març; el que posarem damunt de la taula llavors seran altres coses.» Quines? «Depèn del resultat electoral i de l'actitud que tinguin llavors els partits.»

Més oxigen

Finalment, el dirigent socialista

va assegurar que «a Catalunya li falta oxigenació, que s'obrin portes i finestres perquè entri aire fresc en les relacions socials.» Segons Nadal, n'hi ha alguns que fan una «interpretació esbiaixada i monolítica sobre la cultura i la història catalanes.» Aquesta afirmació enllaça amb una segona idea: «Ningú no s'ha d'erigir en intèrpret parcial de la realitat que hem fet entre tots.» El dirigent del PSC va reclamar una Catalunya «més oberta, més cosmopolita i més convivencial.»

SERVEIS SOCIALS

Una associació vol fer l'intent definitiu perquè es creï un refugi d'animals a Sant Cugat

L'entitat El Cau Amic prepara els estatuts per constituir-se legalment SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Un grup d'unes 50 persones, amb el suport de tres consultes de veterinaris, ha decidit crear una associació legalment constituïda per aconseguir que l'Ajuntament els cedeixi la insfraestructura necessària per crear un centre d'acollida provisional per a animals. Després que l'any passat un altre grup va intentar això mateix, els impulsors d'El Cau Amic han optat per presentar-se com a entitat regulada pels estatuts que requereix la Generalitat i dotada d'una junta directiva. Segons Montserrat Vilaret, una de les integrants del grup, «d'aquesta manera la petició tindrà un caire més seriós i l'Ajuntament l'haurà d'escoltar per força».

Vilaret ocuparà un dels càrrecs de la junta directiva, igual que Rosa Mari Marquès, la propietària de la botiga de queviures

Víctor, de Valldoreix. Les dues dirigeixen des del novembre la preparació dels estatuts en reunions quinzenals. Segons Marquès, «una cinquantena de persones està vinculada al projecte i, en cada trobada, hi ha gent que s'hi incorpora». Els càrrecs de la junta s'acabaran de definir la setmana que ve, i els estatuts se sotmetran aleshores a l'aprovació de la Generalitat. El pas següent serà sol·licitar una entrevista amb l'alcalde, Joan Aymerich, per demanar el suport municipal.

Oficina d'adopció

El que El Cau Amic espera de l'Ajuntament és «un terreny als afores i la infraestructura mínima» per fer funcionar un refugi temporal, «com els que hi ha a Rubí, Terrassa, Sabadell i Sant Quirze». Amb els animals acollits, es crearia una borsa d'adopcions

perquè l'estada al centre durés «el mínim possible». Marquès assegura que ja compten amb el voluntaritat necessari per atendre el centre, però adverteix que caldria també «un treballador municipal que hi fes una jornada laboral, per coordinar la feina». Insisteix que, contra el que en ocasions ha al·legat l'àrea de Sanitat i Serveis Socials, aquest projecte és «perfectament realitzable». Segons Marquès, la prova que hi ha demanda social d'aquest equipament són els «centenars de signatures» que han recollit i el fet que «el refugi de Rubí estigui col·lapsat per culpa dels animals que els arriben de Sant Cugat».

Una de les vetarinàries que donen suport a El Cau Amic, Neus Roque, assegura també que el centre és imprescindible. «Jo sempre m'he trobat que em porten animals abandonats a la consulta

—explica—, fins i tot la policia municipal, que no sap què fer-ne si en recull algun.» Roque està convençuda que les dificultats que pot trobar l'Ajuntament en la creació del centre són «purament monetàries». «Ei problema sanitari es provoca tenint animals abandonats al carrer, no instal·lant un refugi, sempre que es posi als afores», sentencia.

Continuen les xerrades d'orientació acadèmica

À.C. • Sant Cugat.— Conxa Martínez, directora de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat, va explicar les possibilitats d'estudiar les carrers de Belles Arts i les sortides professinals que comporten dins el cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que organitza l'àrea de Serveis Personals de l'Ajuntament amb el Servei d'Informació Juvenil (SIJ).

La directora de l'escola d'Arts va assenyalar que aquest centre ofereix ara més especialitzacions amb possibilitats professionals. Segons Conxa Martínez, els canvis que s'han introduit amb la reforma i els mòduls professionals, són una bona iniciativa en teo-ria,sobre el paper,però s'haurà de veure com es ressolen quan comencin a funcionar plenament.

L'escola d'Art Municipal és una de les primeres a Catanunya a la qual s'han introduit de forma experimental els estudis de la reforma, amb les titulacions d'arts gràfiques i il·lustració.

Una altra de les carreres amb futur és la de ciències mediam-bientals, que es van tractar a la conferència de dimarts. A banda dels aspectes estrictament científics de la disciplina, que estan enllaçats amb la biologia i la geologia, altres coneixements que també s'imparteixen en aquesta carrera tenen a veure amb la gestió i el tractament de residus.

La carrera de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma va ser la primera a impartir-se a l'Estat Espanyol. Aquesta setmana també s'han explicat les característiques i sortides professionals de la carrera de Veterinària.

Europa per Bòsnia demana ajuda per reconstruir el pais HSant Cugat.— Joan Aran, membre de l'associació Europa per Bòsnia, va demanar als santeu-gatencs que ajudin a reconstruir la república balcànica ara que s'han signat els acords per a la pacificació.

Joan Aran va oferir una xerrada dins el cicle Aula Cultural del Club Muntanyenc, i va explicar com s'organitzen els corredors d'ajuda humanitària que s'envien a Bòsnia a causa de la guerra. Segons va explicar el membre d'Europa per Bòsnia, aquesta associació es disoldrà el proper dia 13 perquè ara que no hi ha guerra ha perdut el sentit. Tot i així, va recordar que els bosnians necessiten ara més que mai l'ajuda d'Europa. /À.C.

34139/06062 34139/06062 A U X V Y D S .A . |

34139/06062

SEGURETAT

Portes J~l Blindades

tr Sant Cugat del Vallès, o 589 17 99

M.

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61


L' E N Q U E S T A • Sant Valentí

És partidari de celebrar el dia de Sant Valentí, o prefereix Sant Jordi? sy·r»»iïpw.'<y1 ?*» : a f f;̂

Julià Jiménez

59 anys Mestressa de casa

• «Sí, perquè m'agrada molt. Jo ho celebro, sense grans festes, però amb alguna cosa.»

deia Fuente 31 anys

Secretària

• «Jo crec que Sant Jordi és una festa més autèntica. Sant Valentí no em cfiu res, però cadascú és lliure per celebrar el que vulgui.»

H$fij!*

22 anys Estudiant

• «Cadascú que faci el que vulgui, però jo no soc partidari de celebrar-ho. Jo prefereixo celebrar la diada de Sant Jordi.»

Sant Valentí és la diada dels enamorats a f tp j ísos anglosaxons, que es va importar. A la resta de l'Estat Espanyol,

aquest costum va arrelar ràpidarnent, però, a Catalunya, la tradició te Sajrt Jorri ta estet s e ^

amb aquesta festa. La majoria dels santeugatencs quehanesteterrçu^statesonpartklarisdecel

festes. Una gran part diuen que mai no s'ha de deixar de celebrar una festa d'aquestes, tot i que pensen que Sant

Jordi és una festa amb més tradició.

Lol

23 anys Perruquera

• «Jo crec que s'han de celebrar les dues festes. Per què hem de deixar de cete-brar Sant Vatentf?... No, no. Las dues osses.

L'enquesta ha estat tota par Ca* Morell a les 12 del migdia al carrer Major de Sant Cugat.

?-**> ssarwBHSü- '-Y.*»£ÀftW*iír·-:. -?5sji>»VWH»,iMíà2*»*?:* !>i , í

Montse Anés

33 anys Cangur

• «Sí, a mi m'agrada. Trobo que és un dia bonic i que s'hauria de celebrar.»

E?

Eva Cota

23 anys Cambrera

• «Per què no? Cadascú que celebri el que vulgui. L'únic que importa és que faci il·lusió, però a mi m'agrada més la festa de Sant Jordi.»

FenoHar

84 anys Jubilat

• «Ami em van bé les dues coses. Sant Jordi és només d'aquí, mentre que sant Valent! és universal. Per això m'agraden les dues festes.»

José Manuel López

21 anys Estudiant

• «Jo crec que s'han de celebrar les dues festes. Una ara i l'altra més endavant, tot i que siguin celebracions amb motius similars.»

Mariona

43 anys Psicòloga

42 anys Admriistrativa

• «No, jo no soc partidària ! p *» «Jo sóc partidària de ce-de celebrar Sant Valentí. Sempra s'ha celebrat Sant Jordi i això de Sant Valentí ésurairnpertàció.»

febrar |BS dues coses. Cada ^ una al seu numeri, encara • que sJguJrt festes similars.» ;'

• * " * • • * * # . • ' •*%?>•

Ai

í rA*t SW

Putfvet

38 anys Pediatra

• «Cadascú que faci el que vulgui. Jo no ho celebro perquè a mi m'agrada més celebrar Sant Jordi... És una data que s'utilitza amb finalitats comercials.»

Jordi Jwna MMani Codina Calvo Morales 35 anys En atur

52 anys Modista i mestressa de casa

16 anys Estudiant

• «Jo prefereixo celebrar Sant Jordi. És com si fos el patró d'aquí i Sant Valentí no m'agrada tant.»

• «Si, és clar. Jo celebro Sant Vatentf i Sant Jordi. Home, jo crec que s'hauria de celebrar tot perquè jo sempre que puc m'apunto a totes les festes.»

• «Jo crec que, en realitat, és la mateixa festa, però sóc partidària de celebrar-les totes dues.»

25 anys Comercial

• «Jo sóc partidari de celebrar SartVatentí sempre que hi hagi una bona causa pel mig. Prou pena hi ha at min per deixar da celebrar festes tan peculiars com i no?»

„ • » *

•^ «Jo crec que s'ha de celebrar Sant Jordi. Home! Sart Valentí és una xorrada, en canvi Sant JOR* és una tradoó, mentre que Sant Valentí s'ha convertit en una festa comercial i artificial.»


JUDICIAL

La propietària del bar Yoya diu que la família Wang li va deixar els diners

Nega l'acusació d'estafa i desvincula del cas el seu company, el policia Antonio Morillo SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— Glòria Calvo, la propietària del bar Yoya denunciada per una presumpta estafa, nega que hagi enganyat Zhouhua Wang, del restaurant xinès de la rambla Can Mora.

Calvo i Morillo asseguren en les seves declaracions a la comissaria i al jutjat número 2 de Rubí que estan en tràmits de separació des de principi d'any. Tant un com l'altre han mantingut que, per això, Morillo desconeixia els tractes de Calvo amb Wang, que, en tot cas, es limitaven a un «acord de préstec». El policia ha dit també que la seva intervenció en el cas va començar quan Calvo va ser detinguda. Aleshores es va oferir a reconèixer el deute «davant d'un notari» i a retornar una part dels diners immediatament.

Amb aquesta versió dels fets, els dos denunciats desvinculen el policia del que Wang considera una «estafa». Morillo ha arribat a declarar que, en cas d'haver estat informat del conflicte provocat pel «préstec», n'hauria informat els seus superiors de la Policia Nacional.

Pagar xm deute

El que sí ha admès Calvo és que va utilitzar una part dels diners «prestats» per Wang per pagar el deute que tenia amb Ra-mona Castellví, la propietària del local on és el bar Yoya. Castellví havia demandat Calvo perquè li devia el Uoger de mesos, i el jutjat de Rubí havia dictat sentència perquè fos desnonada el dia 10 de gener. Però el dia abans de la data fixada, i segons ha declarat l'advocat de Castellví, Juan Sàn-chez, Calvo li va lliurar un xec d'1.500.000 pessetes «a compte del deute perquè el desnonament s'aturés». El taló arribava a les mans de Sànchez hores després que Calvo hagués acompanyat la propietària del restaurant xinès al banc per retirar les 3.500.000 pessetes del compte de Wang, uns diners que després va «guardar» la denunciada. Calvo sosté que

Segons ha declarat Calvo al jutjat número 2 de Rubí, Wang li va deixar les 3.500.000 pessetes que li reclama i no es va establir el termini per retornar els diners. Calvo assegura també que el seu company sentimental,

el policia Antonio Morillo, no estava al corrent del «préstec». Aquesta afirmació contradiu la versió recollida a la denúncia de Wang, que es considera estafada per tots dos i sosté que Morillo va prendre part activa en l'engany.

El bar Yoya i cl restaurant xinès Da Jiang Jin són al carrer del Sol-rambla Can Mora. Foto: J.A. MULA.

tot es va fer a petició de Wang i que, després, va demanar el préstec i Wang «va accedir-hi».

Segons Calvo, la raó per què Wang li proposés la custòdia dels diners era que, el dia abans, «dos homes que anaven en un Fiat Uno blanc i que es van identificar com a policies amb una placa» van visitar el restaurant xinès. Calvo assegura que els suposats policies van anunciar a Wang «una inspecció i una revisió de comptes», perquè estaven investigant Miau,

el fill gran de la família xinesa, que des de principi d'any és al seu país d'origen. Fins ara, no hi ha cap constància que aquest escorcoll s'arribés a fer, i els Wang neguen Texistència del Fiat i la visita: la seva versió és que els mateixos Calvo i Morillo els van advertir que els investigaven, els van aconsellar que retiressin els diners del banc i es van oferir per guardar-los. En no haver recuperat els diners al cap d'uns dies, els Wang van denunciar el

policia i la seva companya. Però Morillo no va ser detingut

per presumpta estafa, sinó per «dipòsit de munició». La raó és que, en un escorcoll al domicili del policia i Calvo, es van trobar més de 500 cartutxos de diferents tipus i carregadors, dos dels quals porten la paraula JIANG gravada. Morillo assegura que no sabia que la munició estigués a casa seva. Segons Calvo, el material pertany als Wang, que també li haurien demanat que els hi guardés.

COMERÇ

Kampió redueix la plantilla perquè «després de les festes de Nadal no cal tant de personal»

CM. M Sant Cugat.— La cadena de supermercats Kampió, que va obrir les seves portes a Sant Cugat el mes de desembre passat, ha fet el que alguns treballadors han anomenat «una reestructuració de plantilla». Els responsables del supermercat van agafar una plantilla de 65 persones de Sant Cugat per ocupar els llocs del supermercat. El nombre de treballadors ha minvat considerablement des de llavors, perquè l'empresa va

fer contractes de curt termini per poder obrir les portes i inaugurar el supermercat amb comoditat. Però els responsables neguen que la plantilla actual sigui la que hi hagi d'haver sempre, o que la reducció de plantilla fos premeditada. L'empresa assegura que, amb vista a les festes de Nadal i de la feina que comporta obrir les portes d'un supermercat al públic, ja van crear una plantilla amb més personal del que es podia preveure necessari. Per això, des

del primer moment es va optar per fer contractes de curt termini. Segons expliquen ells mateixos, els responsables de personal van pensar que era més lògic tenir més personal disponible del necessari i reduir la plantilla quan convingués. De la mateixa manera. no es descarta la possibilitat d'incrementar el nombre de treballadors quan arribin moments que ho requereixin. Els treballadors que han abandonat els seus llocs a causa de la finalització del

contracte no pensen el mateix i, mentre alguns asseguren que «quan s'acaba el contracte una de les possibilitats és quedar-se al carrer», altres afirmen que no pensaven que «aquesta feina fos per tan poc temps.» El supermercat Kampió va obrir les portes la primera setmana de desembre amb 65 treballadors de Sant Cugat perquè els responsables de personal diuen que «el rendiment dels treballadors millora quan no han de fer trasllats.»

L'empresa Boèhringer confirma que iniciarà les obres a la primavera H Sant Cugat.— L'empresa multinacional alemanya Boèhringer Ingelheim ha confirmat la intenció de començar els moviments de terres a la primavera. L'empresa alemanya vol instal·lar una nova planta a Sant Cugat i pretén fer-hi una inversió de 12.000 milions de pessetes. La nova fàbrica es construirà en uns terrenys de 96.195 metres quadrats, amb una superfície urbanitzable de 43.287 metres quadrats, on es construirà la planta i les noves oficines.

La multinacional farmacèutica va anunciar la intenció de construir la planta a Sant Cugat a principi de setembre passat i fa uns dies ha donat llum verda al projecte, després de revisar els terrenys i el projecte durant els darrers mesos. Si tot va tal com l'empresa ha anunciat, la nova planta fabricarà ampolles per a injectables, sobres per a granulats i liofilitzats que s'exportaran a més de 60 països. De fet, la planta de Sant Cugat serà l'única d'Europa que es dedicarà a fabricar aquest tipus de substàncies.

La planta de Sant Cugat acollirà els treballadors de la planta de Sant Joan Despí, planta que tancarà les seves portes quan s'inauguri el centre a Sant Cugat. El tancament de la fàbrica de Sant Joan Despí, però, no afectarà, segons els responsables, la plantilla que treballa actualment a Malgrat de Mar, tot i que hi podria haver alguns transvasaments de treballadors d'un lloc a l'altre./CM.

Un incendi en una fusteria crema part del sostre i de la maquinària I Sant Cugat.— Una part del sostre, d'uns 50 metres quadrats, i sis màquines d'una fusteria van quedar afectats per l'incendi que hi va haver dilluns a la matinada a l'establiment, situat al número 57 de la rambla del Celler. Dos vehicles del Parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat, un del de Sabadell i un de Cerdanyola van haver d'intervenir en l'extinció del foc, que va durar poc més d'una hora i mitja. A més de les bigues i la maquinària, també es va cremar i va caure un sostre d'uralita. Segons els bombers, la causa de l'origen de l'incendi no s'ha pogut determinar, però sí que han assegurat que la progressió de l'incendi va ser ràpida per la gran quantitat de serradures i restes de fusta que hi havia al local. Amb tot, i malgrat l'alarma que el so de les sirenes va provocar entre els veïns, no hi va haver danys personals, perquè el foc va començar cap a les sis del matí i no hi havia ningú a la fusteria. /S.B.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, is 589 17 99

LI ABONEM EL SEU TALLAGESPES VELL!!! F J É f t H Q N JARDINS t MÇINEs

PER LA COMPRA D'UN MODEL NOU, LI ABONEMLA SEVA ANTIGA MÀQUINA, ENCARA É S t l i P QUE NO FUNCIONI. A MÉS LI OFERIM 3 ANYS DE GARANTIA.

d i s s a b t e t a r d a d e 5 h a 8 , 3 0 h


COOPERACIÓ

Karin Herbolzheimer començarà dilluns les seves pràctiques del segon curs de magisteri. Però ella no farà classes en una escola habitual. Dilluns marxarà cap a Tinduf, al Sàhara, per treballar amb els nens i nenes que viuen als camps de refugiats. Segons la Karin, ella i els seus companys van a ensenyar als nens, però també aprendran moltes coses.

Ensenyar al desert Una estudiant de magisteri de Sant Cugat va al Sàhara per fer les pràctiques

ÀNGELS CASTUERA

B Sant Cugat.— Els nens amb qui treballaran els quatre estudiants de magisteri de l'Autònoma que viatgen en aquest;; expedició es diran, probablement, Abdulà, Leyla. Fàtima o Haled. Són nens que van a escola com la majoria, aprenen a llegir i a escriure, els ensenyen geografia i matemàtiques, i quan tornen a casa tenen una haima per sostre. Viuen enmig del desert, i tenen moltes hores per avorrir-se. perquè les condicions d'aquests nens no són les habituals. Casa seva és terra de ningú des de fa vint anys.

«La idea de viatjar a Tinduf va sorgir un dia que vaig sentir una entrevista amb Vicki Sherpa, una mestra que va muntar una escola al Nepal, fa dos o tres anys. Aleshores em vaig posar en contacte amb ella perquè hi volia anar, però necessitaven gent que ja estigues formada i jo encara no havia començat magisteri.» Així explica Karin Herbolzheimer com va començar el projecte d'en

senyar a nens saharians. «Vaig estar a punt d'anar tres mesos amb la Vicki, però no va poder ser. Vaig buscar més, i em va sortir això de Món-3», afegeix. Aquesta organització no governamental col·labora amb els 160.000 refugiats que viuen al desert de Tinduf, al nord d'Algèria, des que el govern espanyol va deixar abandonada l'antiga colònia.

Els quatre estudiants que hi aniran es volen especialitzar en música, i aquest serà l'àmbit que treballaran més. «Ens han dit que els caps de setmana fan una mena de campaments escoltes, i nosaltres presentarem algunes propostes de jocs musicals i danses, coses que estem aprenent a la facultat.»

La Universitat Autònoma els paga el viatge, que començaran dilluns que ve. Els professors els han demanat que facin una memòria sobre el nivell de castellà que parlen els nens i sobre la metodologia que es fa servir per ensenyar. Els nens estan tota la

Alguns alumnes de l'escola 72 de octubre, una de les que funcionen a Tinduf. Foto: XAVIER CASANOv W

setmana internats a l'escola. «Portarem instruments bàsics per desenvolupar el sentit del ritme, i els ensenyarem danses senzilles. Però també esperem aprendre moltes coses del seu folklore.»

Aquesta és la primera vegada que l'escola de Magisteri subvenciona una iniciativa d'aquest tipus perquè «abans ningú no ho havia demanat, tot i que hi ha una partida pressupostària destinada a aquestes coses», afirma la Karin. La seva empenta ha animat d'altres companys de facultat, que ja han sol·licitat diners per a projectes en altres cursos.

POLÍTICA

Progressistes «versus» conservadors JOAN RECASENS i GUINOT

Recasens rebutja la distinció tradicional que alguns partits etiquetadors fan entre conservadors i progressistes i recorda que les forces democratacristianes com U D C s'han format històricament al marge dels totalitarismes.

D arrerament, probablement des que no saben on són per l'enderrocament dels seus referents més sòlids,

alguna força política mal autoa-nomenada d'esquerres i progressista té la temptació d'etiquetar algunes forces polítiques com a conservadores.

La primera pregunta que ens podríem fer és què és ser progressista, o bé què és ser conservador. Probablement, els etiquetadors tindrien els mateixos problemes que la resta de mortals per respondre a aquests interrogants, i no tindrien, com tenim altres, la possibilitat d'aclarir aquesta qüestió amb exemples concrets.

Si ser conservador és sinònim de parentiu amb els que han construït la Unió Europea, amb els que han construït l'occident d'Europa, som conservadors.

Si ser progressista és sinònim de parentiu amb els que han construït l'Europa de l'Est, no som progressistes.

Si ser conservador és defensar les llibertats individuals, sacrificant si és necessari vides, som progressistes.

Si per governar per les persones i no per les col·lectivitats, si perquè el nostre referent en l'acció de govern és la persona, si per això ens diuen conservadors, serem conservadors.

Si per defensar les llibertats de Catalunya, per lluitar per arribar a les quotes màximes d'autogovern, ens diuen progressistes, serem progressistes.

En definitiva, aquells que etiqueten els adversaris, aquells que s'autoqualifiquen de conservadors o de progressistes, que meditin sobre els seus complexos, sobre la falta de referents, o sobre la seva arrogància.

En política, com en qualsevol activitat dinàmica, ni tot és immutable ni s'ha de modificar tot per sistema. Conservar el que és bo i modificar el que és millorable, és aquí per on ens hem de procurar moure. En la democràcia, no solament és necessari el pluralisme social, sinó també el pluralisme ideològic; i així ho entenen els democratacristians. Cal la lliure expressió de distintes idees perquè la societat esculli les que consideri millors: arribar a una solució òptima vol dir la confrontació dels diferents punts de vista. Per descomptat, dins els límits compatibles amb la convivència i l'ordre social. La democràcia cristiana sempre s'ha format en les files de l'oposició als règims totalitaristes, tant de dreta com d'esquerra, en els pobles on aquests s'han imposat i allà on encara prevalen.

Els partits democratacristians no són partits de conjuntura ni

agrupacions sorgides d'una situació política determinada. Els partits democratacristians són partits amb ideari: tenen una ideologia sempre present per tal de decidir en cada moment, d'acord amb ella, sobre les circumstàncies polítiques concretes. Ben al contrari de la concepció de l'estat policia del vell liberalisme econòmic, la democràcia cristiana reconeix a l'Estat la capacitat i la responsabilitat de promoure la justícia i el bé de la comunitat que governa. Ni podem ser conservadors i acceptar la política democràtica que, pal·liant més o menys el sistema, va continuant els mètodes exclusivament capitalistes, ni podem admetre la reacció marxista que, partint d'una concepció materialista i unitarista, nega la llibertat a les persones i les converteixen en un objecte a mans de l'Estat.

Entre el capitalisme i el marxisme, que han lluitat per dominar el món, la democràcia cristiana va aparèixer en una situació de centre. Però no hi és en esperit: no és una posició de còmode equilibri entre dos extrems. La idea social i política de la democràcia cristiana avança entre aquests dos esculls, els depassa i els deixa enrere.

Joan Recasens és president de la secció local d'Unió Democràtica de Catalunya

«Vull recordar que existeixen» À.C.

H «M'agradaria poder explicar més sobre els saharians quan torni, perquè desconeixia completament la seva realitat. Estaria bé que tothom sabés com viuen els refugiats i per què. Són un grup de gent que tenen l'esperança que algun dia podran venir aquí, però els hem oblidat.» A banda de la pròpia experiència personal, Karin Herbolzheimer vol donar a conèixer la manera de viure del poble saharià. «La il·lusió no ens

manca, i va creixent com més a prop estem de la data de sortida.»

El grup d'estudiants ha variat el nombre considerablement d'ençà que es va perfilar la iniciativa. Primer s'hi van interessar fins a deu alumnes. Fa un mes, només s'havien decidit a anar-hi dos. Segons la Karin, els feia por patir de manca de seguretat. «Molts pares van rebutjar del tot la idea quan van saber que havíem de passar una nit sencera a Algèria. però tot va quedar aquí.»

L A C R Ò N I C A

Joan, 1-Franquesa, 0 JORDI CASAS I ROCA

M % agafa per sorpresa, però no em sorprèn, la dimissió del que ha estat tinent d'alcalde

d'Urbanisme durant més de quatre anys. He compartit amb ell quatre anys de consistori, durant els quals —i no crec que traeixi la seva opinió— considero que hem arribat a congeniar. He de reconèixer que el meu escepticisme inicial (per dir-ho d'alguna manera) envers la seva persona, motivat per l'esgarrifor que em produïa veure a les mans d'una persona força jove una responsabilitat tan àmplia, feixuga i cobejada, es va anar convertint en estima i reconeixement. Reconeixement que no amaga les discrepàncies que hem tingut i continuem tenint, les quals —com ja he indicat— no han impossibilitat establir llaços d'amistat que, amb molt bon criteri, hem sabut fer durar més enllà de les quatre parets de l'Ajuntament. És conegut, mai no ho hem amagat, que un grup de regidors, entre els quals en Joan Franquesa i jo —que manteníem un dels millors percentatges d'assistència— solíem anar a sopar —no sempre, malauradament—, després dels plens.

Ha plegat, diu, «bàsicament» per motius familiars i professionals. No seré pas jo, malgrat que el fet de situar-nos només a vuit mesos de les eleccions doni per a tot tipus d'especulacions, el que forci el sentit de les seves paraules. Però no puc amagar que, en produir-se aquest fet, sento que quel

com s'esquerda a l'Ajuntament dels nostres pecats. Érem molts, els que vèiem, no fa pas gaires mesos, en Joan com a «successor natural» de l'altre Joan. No debades els anys no perdonen i un dia o altre s'ha de produir el relleu. La seva joventut, la importància del seu paper al si de l'Ajuntament i, per què no dir-ho, la seva predisposició al diàleg, ho indicaven. No ha estat així. Sens dubte, el seu Àngel (politicour-banístic) de la guarda no li ha estat favorable.

Sigui com sigui, he de reconèixer que el seu ha estat un acte de valentia que l'honora. No és gens fàcil, malgrat els motius «bàsicament» familiars i professionals, deixar un càrrec polític quan hi ha la voluntat de servei públic i, especialment, quan s'han exercit tasques d'envergadura i s'està convençut que hom té coses a dir i a fer. Heus aquí l'explicació de l'encapçalament d'aquest article: el Joan ciutadà s'ha imposat al Franquesa (el cognom sempre queda més formal) polític. Ho dic per si algú —hi ha molts malpensats— intenta treure'n alguna lectura de caràcter més polític. Res més lluny de les meves intencions.

En tot cas, com que he d'acabar perquè les quaranta-vuit línies que em concedeixen s'estan exhaurint, deixo a les mans d'en Joan l'explicació de la lletra menuda de l'afer. És a dir, un dia d'aquests ens truquem, ens veiem, sopem i me'n fas cinc cèntims. I, potser, torno a escriure al respecte d'això.

pvntdecre*> T>itun, * A» teva lOvt u*t toc ftetAo*u*í euttí ei "Punt cU &uu.

*? 'eKiemftm- i dóu$i*n la. teva- Ow«n..

Sí 676 OX 06 ^ W % « /

PROMO o

ROBA DESCAMPS A PREU DE FÀBRICA

Rosselló, 12 - Tel. 674 32 OO - 08190 Sant Cugat

interiorismo decoración

RETALES

Y

DESCUENTOS

• PROYECTOS Y REALIZACIÓN DE TRABAJOS DE INTERIORISMO • Cortinas. colchas, edredones,

etc. • Papeles pintados • Moquetas • Revestimientos • Elementos decorativos • Ebamstería • Pintura

Valldoreix, 45 Tel. 674 43 00

Sant Cugat del Vallès

DDMILAR TOBELLA

Santiago Rusino!. 49

Tei.6740657-6747909 SANT CUGAT DEL VALLÈS

la botiga de /

porten

Tapisseria, matalasseria,

cortines i complements

per a la decoració

Valldoreix, 45-47 Tel. 674 53 35 Fax 674 51 04

08190 Sant Cugat del Vallès

ifil •L icmoLiAn s A

HI-FI VÍDEO TELEVISIÓ ELECTRODOMÈSTICS AIRE CONDICIONAT SERVEI GARANTIT

Santa Maria. 40 • Tel. 589 02 71 08190 Sant Cugat del Vallès

TRAHSPAREHT DISSENY EN METACRILAT OBJECTES DE REGAL FABRICACIÓ PRÒPIA

C/ Sant Jordi, 37 Tel. 675 08 76

BLAN

Febrer MES DE LES

OFERTES

<D OLOR

Major, 10 - Tel. i fax 674 51 72 - 08190 SANT CUGAT

Cortines Persianes Edredons

Tendals Papers pintats

Pintures Suro

Parquets Guies

i complements per a la decoració


L E S E M P R E S E S » Policlínic Torreblanca

Àngel Jiménez és un metge emprenedor que fa tres anys va impulsar el Policlínic Torreblanca, un centre d'assistència sanitària ambulatòria. Aquest centre va néixer amb vocació de donar l'atenció a l'usuari que mancaven al municipi. El doctor Jiménez està convençut que Sant Cugat té un futur molt pròsper i assegura que el personal que treballa al Policlínic continuarà donant la mateixa atenció al client. En tres anys, l 'equipament s'ha consolidat i els seus responsables ja pensen a construir un altre centre.

À N G E L J I M É N E Z . Director del Policlínic

« El Policlínic Torreblanca vol \\(,\ I S l 'VSÏULRA

• Sant Cugat.-- Quin és el balanç després de 3 anys de funcionament a Sant Cugat'.'

•<Es molt bo. perquè hem donat servei a molts col·legis, molts treballadors i moltes empreses de Sant ('ugal. Tot cl que és medicina protegida, ho atenem. Estem en un nivell d'urgències on atenem entre dl)(l i 711(1 urgències mensuals. i passem de Ics 3.0(10 visites cada mes. Una cosa que fa tres anvs que va començar i que té aquests resultats és una cosa bona. Al principi, érem 35 bojos, com jo dic. que ens hi vam posar, [-'altre dia vaig llegir al diari que cada dia que passa hi ha cinc habitants més a Sant Cugat, i esperen que no es pari fins al 2005. Tindrem molta més gent. i hem d'eslar preparats per donar més serveis.»

—Per què es van aventurar a muntar aquest centre a Sant Cugat'.'

-«Sant Cugat era un poblet. fa 25 anys. amb quatre pagesos que es coneixien tots. Molts hem vingut de fora; el cens indica que som més de 47.000. Aquesta gent ha vingut d'una manera espontània. i la ciutat o tenia centres mèdics o de serveis. El policlínic respon a una necessitat que tenia una població de 50.000 habitants. No hi havia un centre polivalent que fos adequat. L'habitant de Sani Cugat és de classe mitjana i mitjana alta. i necessitava un centre d'atenció acurat i amb qualitat humana, que això no existia. Crec que podem presumir d'haver estat els primers en això.»

I esperen ser els únics? - —T's difícil arribar a aquesta

dimensió, perquè s'ha d'estar una mica boig. S'ha donat una constel·lació de bojos, dit en el sentit mes afectuós de la paraula, que han volgut muntar això.»

--•A vostè, no li feia por pensar que potser se li desmuntaria tot plegat'.'

••Aquest és el tercer centre que munto, i els altres havien funcional. el que passa és que eren mes petits. Aquest edifici té un potencial de creixement molt gran, perquè ara ocupem uns mil metres quadrats, però a dalt podem incorporar-hi els despatxos d'altres metges que ja hi són. Ara tenim unes coses, però si la gent ho demana, podrem anar-nos dotant de nous serveis i tecnologies. Això és difícil, perquè, en aquest país. el negoci de la medicina està sociològicament mal vist. i políticament encara més. Si hem hagut de demanar un crèdit, cap banc no ens ha fet un tracte especial, i no l'hem pogut demanar a cap ajuntament ni administració perquè, paradoxalment, en una obra social com és aquest centre sanitari, si no és públic i no passa pel règim de cuurtvl de la Seguretat Social, no pots arrambar-te a ningú.»

— Els principis segur que no van ser gens afalagadors.

—«Hem fet un gran esforç per fer aquest centre. Devem molts diners, però això no ens espanta.

anar creixent amb Sant Cugat» 1:1 doctor Jiménez. impulsor del Policlínic. amb el gerent. Albert Obradors, davant de l'edifici Torreblanca. Foto: J.A. MULA.

Un pediatre que defensa el dret del malalt a escollir

Àngel Jiménez defensa aferrissadament la llibertat que té l'usuari per decidir allà on vol que l'atenguin quan es tracta de millorar la seva salut. No comparteix el criteri d'aquells que discuteixen si és millor la medicina pública o la privada. «Només n'hi ha una. de medicina, la que es fa bé». i aquesta és la que ell ha practicat durant els 25 anys que fa que exerceix la professió. Ha passat per la Seguretat Social i per moltes mútues, i va penjar tots dos sectors per fer «la medicina que volia fer». Des d'aleshores ha marcat el seu estil i ha deixat la seva empremta en els quatre centres assistencials que ha dirigit. «Hem de separar el dret social que té qualsevol persona de la salut del camí que segueix per ser atès. El que és ideal és que quan una persona està malalta pugui triar allà on vol anar. Els metges són metges i els malalts són malalts. Si es trenca la confiança entre els dos. la medicina ja no és medicina.» Àngel Jiménez, un pediatre especialista en al·lèrgies, creu que el metge ho és per vocació, i quan un s'hi dedica, no pensa en pa-perams, corredisses, burocràcies ni planificacions. «La medicina pública necessàriament s'ha de derivar cap a l'atenció ben gestionada, per grups que assumeixen la responsabilitat, i a la conselleria de Sanitat li surt més a compte deixar la gestió a d'altres.» ; À.C.

Hem hagut de demanar crèdits i encara no hem pogut pagar uns 150 milions de pessetes. Ens hi_ hem atrevit perquè creiem que Sant Cugat s'ho mereixia, i la satisfacció és que. tres anys després, ja podem afrontar el crèdit nosaltres sols. Aquí hi ha més de trenta professionals que hi treballen. i tol el personal auxiliar. Hem creat llocs de treball, i això és per estar molt content.»

—Quines perspectives té el centre?

—«Creiem que la població de Sant Cugat generarà una mitjana de creixement del 10' i. o sigui que és probable que l'anv que ve arribem a prop de cinc mil visites. Nosaltres som cada cop més coneguts entre la població. i la gent. com que se'n va contenta. en parla, i aquesta és la millor publicitat que ens poden fer. la

del mètode boca-orella. Nosaltres tenim un pla expansiu de policlínic perquè a final d'aquest any o principi del que ve podrem obrir un altre centre. Volem que ens faci la competència.»

—Com es pot entendre aquesta expansió amb la situació econòmica d'aquest policlínic?

—«l·ln farem un altre perquè Sant Cugat ho necessita, i perquè. a més a niés. els diners, en la nostra professió, és un tema molt secundari. Ja ens hem demostrat a nosaltres mateixos que en tres anys podíem equilihrar la situació econòmica, i sabem que en els pròxims cinc o sis anys podrem resoldre el deute. Ara ens adonem que Sani Cugat s'està fent moll gran i ens sap greu que hi hagi persones que s'hagin de desplaçar potser dos quilòmetres per venir aquí. Tenim un parell de possibles

emplaçaments, i si hem demostrat que aquí les coses no han anat malament, allà tampoc no poden sortir malament.»

—Es necessita una inversió molt important.

—«Hi ha poca gent que sigui capaç d'assumir una cosa així. Si busquen fer negoci, és un mal negoci. La tecnologia que oferim al policlínic requereix uns 350 milions de pessetes de sortida. Fa falta molta convicció i entusiasme. Nosaltres tenim un avantatge, i és que ja ho hem fet. Tenim una mostra; fer-ne un altre no serà tan difícil.»

Sant Cugat té una infraes-tructura sanitària variada. Els fa por la competència?

—<No. L'Hospital General o cl que està construint Asepeyo no són la nostra competència. Nosaltres volem ser la primera línia

d'assistència, volem ser la trinxera. El policlínic vol ser el punt de trobada. La majoria dels santeu-gatencs saben, que passi el que passi, aquí sempre trobaran qui els atengui. Aquesta és la nostra preocupació, per això estem contínuament innovant els serveis, millorant la tecnologia.»

—Aquest és el camí del futur.' —«El nostre futur és el d'anar creixent amb Sant Cugat. Creixerem en la mesura de les nostres possibilitats, però sempre d'acord amb Sant Cugat. Un cop ens hem consolidat aquí, ara voldríem ampliar el servei als usuaris que ja tenim a les poblacions confron-tants: Rubí, Cerdanyola i altres. El que tenim molt clar és que el creixement no serà mai com a centre clínic, dotat amb llits. Creiem que la medicina ambulatòria té un gran futur.»


SERVEIS SOCIALS

El terreny de Valldoreix, ja aplanat, on s'ha de construir la nova seu d'Asdi. A la dreta, la maqueta del projecte complet dissenyat per l'arquitecte Martí Finet. Fotos: JA. MULA.

moviments La primera pedra de l'edifici on s'ha d'instal·lar l'esplai es col·locarà el dia 24

SÍLVIA BARROSO I Valldoreix.— L'associació de disminuïts Asdi ha començat aquesta setmana els moviments de terres a la parcel·la de Valldoreix on s'ha de construir la nova seu. El terreny, de 4.500 metres quadrats i situat al carrer Mestre Casasnoves, prop de l'estació, ja ha estat aplanat. Els responsables de l'entitat esperen ara que s'acabi

de tramitar el permís d'obres per iniciar la construcció de l'esplai, que és la primera fase del projecte.

La col·locació de la primera pedra de l'edifici està prevista per al dia 24, en un acte al qual assistirà el conseller de Benestar Social de la Generalitat, Antoni Comas. A partir d'aquesta data és quan s'ha de començar a construir l'esplai, que l'associació vol

inaugurar a principi del curs que ve, coincidint amb el quinzè aniversari de la fundació de l'entitat.

Un projecte per fases

Després de l'edifici, on es faran les activitats de lleure, i més a llarg termini, es continuarà la construcció del complex dissenyat per l'arquitecte Martí Finet: un centre de dia on els disminuïts

associats podran completar la seva formació després de l'escola especial, una piscina, una residència per a 24 persones i una escola bressol són la resta d'equipaments previstos.

El projecte s'ha planificat per etapes per tal de poder-lo executar «a mesura que es vagin aconseguint els fons necessaris», segons la presidenta de l'associació,

Enriqueta Guarch. Fins ara, l'entitat ha aconseguit el finançament per cobrir la meitat del pressupost de l'esplai, una quantitat que Guarch no ha volgut fer pública encara. La resta dels diners per a aquesta primera fase s'obtindran, probablement, per mitjà d'una via de finançament «que s'està es tudiant , amb possibi l i ta ts d'èxit», ha explicat Guarch.

tural Fundació Privada

JNova üscola 1HAU a 5* Edupació basada en els prind|lj§ae

Catalanitat - Pedagogia activa Hunn^sme cristià

, ï>ata d'obertura curs 199644? W . P< PSiò. 4 1 5 anys)

- - ^ Primària (de 6 u 12 anys) ,*,'; Secundària (de 12 a 16 anys)

- -éfàb aplicació ée fa reforma eéuo

de construcció de l'escoto

Ee«òlé : ' ; í ; à jé^^fe iv-a :^è t ' «t|# pare

Fer à mé$ Ifci^cté —aíeti|p indílÉfealtada-

589 81 08 Düïuns i dijous de 9 del matí a 8 4é

Dimarts i dimecres, <te 9 del matí a 5 d^fiftatda * * ; Divendres, de 9 del matí a 2 de ía A"^

<ft IJTMC BtfWttt

ESPECIALITZATS EN

BMW

Dirigit pel Sr. Manich

Exposició i vendes: Alfons Sala. 36 Telèfon 675 56 53

Tallers: Borrell, 6 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

FILACAR, SL SERVEI OFICIAL

anaa • LANCIA

Vehicles amb un màxim de 6 mesos, pocs Kms. i garantia de fàbrica.

Seat Marbella 3p 12.656

Seat Toledo 35.586

Seat Ibiza 26.462

Seat Còrdova 36.701

Opel Corsa 33.710

Opel Corsa Swing 25.196 Fiat Punto 24.920

FiatCoupe 71.202

Lancia Y 10 21.835

Preus per mes / sense entrada

VENDA-TALLERS-RECANVIS

Ctra. de Cerdanyola, 8-10

Tel. 589 09 91 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

(BARCELONA)


COMUNICACIONS

L'eix Sant Cugat-Teirassa-Manresa és una de les vies de peatge que creix més el 95

Els túnels de Vallvidrera, en canvi, han experimentat un descens d'ús del 0,13% ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— L'autopista que uneix Sant Cugat amb Manresa, passant per Terrassa, és la segona via que va incrementar més la seva utilització l'any 95 a Catalunya. En nú-

L'autopista Sant Cugat-Terras-sa-Manresa ha estat l'any 1995 la segona via de peatge que més ha crescut en utilització, amb un increment global del 1%. Els responsables de la companyia Au-tema, que explota aquesta autopista, expliquen aquest increment de circulació assegurant que s'ha reactivat l'economia, després d'un temps de sequera, i això ha provocat un flux de vehicles més intens. Segons Manuel Gutiérrez San Miguel, director d'explotació d'Autema, aquest increment es justifica, sobretot, perquè s'han introduït descomptes als peatges que resulten molt interessants per als conductors.

Als usuaris que utilitzen el tram d'autopista entre Sant Cugat i Terrassa més de 30 vegades se'ls redueix el preu del peatge un 50%. Així, l'abonament costa vint duros en lloc de les 200 pessetes que val el peatge. «Aquest és un benefici que volem donar als clients habituals de l'autopista, i que ells han agraït utilitzant cada cop més aquesta via», assenyala Gutiérrez San Miguel.

Una via ràpida

«Hi ha hagut augment fins i tot tenint en compte que a l'autopista A-18 s'ha obert un tercer carril sense peatge. Però els conductors s'estimen més venir per aquesta via perquè és més ràpida, està demostrat. Entre els túnels i l'autopista, pots anar de Bar-

meros absoluts, però, està encara molt per sota de la resta de vies de pagament. La companyia Autema, encarregada de l'autopista Sant Cugat-Manresa, atribueix aquest augment, que s'ha fixat en un 7%, a la incentivació

Els catalans han viatjat més en autopista al 95, i això s'ha notat sobretot a l'autopista Sant Cugat-Terrassa. Foto: ELS QUATRE CANTONS

celona a Terrassa pràcticament en deu minuts», afirma.

Segons dades de Gutiérrez, la circulació ha crescut al tram Sant Cugat-Terrassa un 8,79%, i el percentatge d'utilització durant els dies feiners és d'un 11,03%.

Aquest augment s'ha notat menys al segon tram de l'autopista, el que va de Terrassa a Manresa. L'increment en l'utilització en aquest fragment és del 6,31%, i també hi augmenta el trànsit de vehicles durant els caps de set-

de descomptes per als usuaris, una opció que Tabasa, concessionària dels túnels de Vallvidrera, està estudiant per poder aplicar-la al seu peatge. La circulació als túnels va baixar l'any passat d'un 0,13^ respecte el 94.

mana. La bona acollida que han tingut els descomptes que s'han aplicat al tram Sant Cugat-Terrassa ha fet pensar la companyia a introduir també aquest descompte a la segona part de l'autopista. De moment, els usuaris només gaudeixen d'una reducció en el preu si fan més de 50 viatges, però aviat s'igualarà aquesta xifra als 30 viatges, per afavorir encara més la utilització.

Els responsables de la companyia Tabasa. que explota els túnels de Vallvidrera, ja fa temps que persegueixen una fórmula que els permeti també reduir el preu del peatge, un dels més cars de Catalunya. Els túnels de Vallvidrera tenen un recorregut d'aproximadament uns 10 quilòmetres i el peatge costa 430 pessetes. La lleugera evolució negativa que ha experimentat aquesta via és d'un 0,13% respecte a l'any 1994.

Fonts de Tabasa han assenyalat que aquesta diferència és pràcticament imperceptible, tot i que reconeixen que la via ràpida està infrautilitzada. La companyia pública està estudiant diferents fórmules. Aquesta iniciativa respon a l'anunci que ha fet la Conselleria d'Obres Públiques en diverses ocasions d'abaratir els peatges.

Una possibilitat que s'està mirant seria la de subrogar una part del deute que generen els túnels de Vallvidrera per poder afrontar un peatge més econòmic, o alguna forma d'abonament.

TRANSPORTS

Un 40% dels usuaris dels autobusos munieipals són jubilats i no paguen Quasi 500.000 viatgers van utilitzar el servei l'any passat

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— Poc més d'un quaranta per cent dels usuaris de les tres línies municipals d'autobús són jubilats i utilitzen el servei gratuïtament, segons el balanç anual que ha fet l'àrea de Serveis Urbans de l'Ajuntament de Sant Cugat. Durant l'any 1995, es van expendre més de 180.000 bitllets de franc a totes les línies, uns trenta mil més que l'any anterior. Una altra dada significativa: pràcticament cap dels usuaris utilitza la modalitat de pagament del T-Mes, un abonament mensual que, per 4.100 pessetes, permet fer tots els viatges que es vulguin sense cap límit. La targeta T-10, vàlida per a deu bitllets al preu de 700 pessetes, la utilitzen un quaranta per cent dels usuaris. La resta opten pel bitllet senzill, que actualment costa 100 pessetes.

Més viatgers

El balanç anual dóna xifres positives quant a l'increment de viatgers: unes 460.000 persones van utilitzar els autobusos municipals l'any 1995, trenta mil més que l'any anterior. L'augment no és espectacular, però «mentre el nombre de viatgers s'incrementi, estem tranquils», assegura el tinent d'alcalde de Serveis Urbans,

USUARIS DELS AUTOBUSOS MUNICIPALS

191.468 167.604

147.441 , 1 5 5 - 9 5 7 ,

E2ZJ1994 I I 1995

121.547 121.623

LÍNIA 1 (Valldoreix i Mira-sol)

LÍNIA 2 (Centre ciutat)

f E U LÍNIA 3 (La Floresta i

les Planes)

Joan Recasens. Això no treu, però, que «ens preocupem de detectar anomalies per fer correccions sobre la marxa».

Actualment, el servei, concedit a l'empresa Sarbus, disposa de tres línies (una que arriba fins a Mira-sol, la segona que recorre el centre de la ciutat i una tercera per als districtes de la Floresta i les Planes) i cinc vehicles, tres que funcionen habitualment i dos de reserva. Cap dels dos aspectes s'ampliaran, de la mateixa manera que es mantindrà la freqüència de pas: mitja hora pel centre, una hora i quart en la línia 1 de Mira-sol i una hora i mitja en el

Gràfic: EL PUNT

cas de la línia 3. Queda també pendent de solució la creació d'una línia única que uneixi Valldoreix amb el centre: durant l'any 1995, 3.500 persones van fer sevir el bitllet combinat entre les dues línies. El tinent d'alcalde de Serveis Urbans reconeix que, per exemple, la freqüència de pas dels autobusos no és ni molt menys la idònia, però adverteix: «No s'ha d'oblidar que els transports públics municipals són més que res un servei social i que no rebem cap subvenció.» De fet, el transport municipal provoca un dèficit anual aproximat d'entre 35 i 40 milions de pessetes.

Els membres de les meses electorals per al proper dia 3 de març ja s'han triat

ÀNGELS CASTUERA H Sant Cugat.— L'Ajuntament va aprovar la llista de membres que hauran d'actuar com a presidents i vocals de les meses electorals en la jornada de les eleccions generals del proper 3 de març. La llista es va aprovar en un ple insaculatori que es va celebrar dimarts.

El procediment per triar aquestes persones és un programa informàtic que tria, entre els ciutadans inclosos al cens, aquells que hauran de complir el deure democràtic d'integrar una mesa. Aquest sorteig es fa entre les persones més grans de 18 anys i menors de 65. Per ser vocal es demana el requisit d'estar alfabetitzat, i per assumir la responsabilitat de president, cal que les persones tinguin com a mínim el títol de batxillerat o de formació professional.

Les persones afectades rebran una notificació de la Junta Provincial de Zona d'aquí a uns dies, i des del moment de rebre-la podran presentar les al·legacions que els eximeixin d'aquestes responsabilitats.

El cens amb les persones que podran votar el dia 3 ha quedat exposat al vestíbul de l'ajuntament i a les oficines municipals descentralitzades. L'instituto Nacional de Estadística ha de trametre a tots els electors unes targetes informatives en les quals indica a cada persona les dades que consten al cens i el col·legi on li correspon votar. La Junta Provincial de Zona ha decidit canviar els col·legis electorals a Mira-sol, i els veïns del districte hauran de votar a l'Associació de Propietaris i Veïns de Mira-Sol i al Casal de Cultura del districte. La sol·licitud per votar per correu es pot fer fins al 22 de febrer, i els documents s'han de trametre abans del dia 29.

POLICIAL

L'Ajuntament diu que el cap interí de la Policia Local no

tenia intenció d'usurpar funcions La confusió es rectificarà a impremta

c.c. B Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha emès un comunicat on assegura que el cap interí de la Policia Local, Àngel Pastor, va signar com a inspector en cap en la revista que, editada pel mateix Ajuntament, presenta el balanç de la gestió policial de l'any 94 «sense cap ànim d'usurpar cap tipus de funció que no tingués encomanada». El comunicat respon a les acusacions de «presumpta falsedat i usurpació de funcions» que la setmana passada va fer contra Pastor el gabinet jurídic de l'Associació Catalana de Caps de Policia per haver signat la Memòria amb un càrrec que no li correspon. L'associació recordava, a més, que les actuacions que es recullen a la revista, distribuïda entre entitats i organismes de la ciutat, corresponen a una etapa durant la qual l'inspector en cap Moisès Simón —que va marxar el mes de març passat a Tortosa en comissió de serveis— encara treballava a Sant Cugat. Tot i la seva marxa, Simón continua sent formalment el cap del cos municipal de policia perquè té la plaça en propietat, i Pastor, amb la categoria de sergent, ocupa el càrrec de manera

provisional. L'Ajuntament recorda que, en absència de Simón, aquestes funcions es van atribuir a Pastor el mes de juliol passat «per motius de màxima urgència i interinament».

Les memòries de gestió, «com tothom pot entendre», es publiquen «una vegada han estat avaluades totes les dades que s'han de reflectir». Per tant, en aquest cas, la memòria que recollia les actuacions i intervencions de l'any 94 no es va poder publicar fins l'any 95, quan Simón ja havia marxat. Per aquest motiu, destaca l'Ajuntament, és el cap en funcions qui signa la introducció de la revista, «assumint tota la gestió realitzada amb anterioritat al seu nomenament». Tot i que Pastor apareixia com a inspector en cap de la policia, no hi havia intenció «d'usurpar cap tipus de funció que no tingués encomanada».

La setmana passada, el gabinet jurídic de l'associació va advertir que emprendria accions judicials si no es feia una rectificació pública. De moment, l'Ajuntament ha demanat a la impremta que faci una fe d'errades que es repartirà entre totes les persones i entitats que van rebre la Memòria de la policia.


MUSICA

Andrew Parrott dirigeix el Rèquiem» de Fauré amb l'orquestració original

«

Gerard Claret torna al Teatre-auditori

SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— LI cor de cambra del Palau de la Música i l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra interpretaran demà al Teatre-auditori el Rèquiem de Fauré. Sota la batuta del musicòleg i director britànic Andrew Parrott. la peça es podrà escoltar amb l'orquestració original per primera vegada a Catalunya. Abans, Gerard Claret dirigirà l'orquestra en una primera part dedicada a Pergolesi i Toldrà.

El director i musicòleg d'Oxford Andrew Parrott ha estat convidat pel Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana per fer tres concerts en què reconciliarà el Rèquiem de Gabriel Fauré amb l'orquestració escrita pel compositor postromàntic. Segons el director del cor, Jordi Casas, l'obra s'ha interpretat majoritàriment amb orquestracions fetes per altres músics i adaptades per a formacions simfòniques. «Fauré era organista de l'església de la Madeleine de París i va pensar el seu Rèquiem per a pocs instruments», explica Casas. L'ambient de la Madeleine va marcar també la peça de Fauré com a rèquiem atípic. Casas el descriu com una obra «tendra, lírica, molt eufò-nica, que remet més a una mort que porta al paradís, i no al purgatori, com altres rèquiems.»

La interpretació de la peça requereix una coordinació perfecta del cor. segons Casas, perquè «no hi ha grans contrapunts, sinó que hi domina una gran melodia.» Parrott haurà d'aconseguir que la formació coral «entengui l'esperit

d'aquest Rèquiem, que vegi el color de la Madeleine». Dimecres, després del primer assaig, Casas ja assegurava que Parrott s'havia entès perfectament amb els cantaires. I Parrott, britànic, ho ratificava amb poques paraules: «Al primer contacte, ja han cantat.» I en un esforç per ser més explícit, afegia que el cor és «absolutament flexible i està molt ben preparat» i que havia «entès perfectament» el seu sentit de l'humor i el seu llenguatge.

Amb aquesta sèrie de concerts —que comença demà a Sant Cugat i continua diumenge, al Palau de la Música, i dimarts, al Monumental de Mataró— el Cor de Cambra del Palau compleix un dels seus criteris de funcionament, que és treballar, dos o tres cops cada any, amb directors convidats que «enriqueixen la formació i el públic amb repertoris especialitzats.» Casas defineix així l'estada a Catalunya de Parrott, amb qui ja havien intentat treballar l'any passat, per commemorar el tercer centenari de la mort de Henry Purcell, un dels músics que

Imatge isolada de la platja de Sant Adrià. Foto: JAUME CENDRA.

Imatges isolades I JAUME CENDRA Galeria: Unió Esportiva i Recreativa de la Floresta. Dates: Tot el mes de febrer. Obres: Fotografies.

PERE PICH

E l fotògraf de la Floresta Jaume Cendra presenta una col·lecció de 13 fotografies a la UERF. La mos

tra s'inclou dins dels actes que organitza l'Ocell Radiant, col·lectiu d'artistes plàstics, de músics i de poetes que es troben el primer diumenge de cada mes.

Actualment, la fotografia està assolint el reconeixement que calia i els nous fotògrafs estan aconseguint el prestigi artístic. El que detectem primer de les imatges de Jaume Cendra és la sensació d'aïllament. Totes les fotografies són extretes de fàbriques enderrocades, platges isolades i paisatges solitaris. Les tonalitats monocromes de totes les fotografies són un bon component expressiu de les instantànies. Jaume Cendra utilitza els recursos fotogràfics amb precisió i el resultat són imatges correctes, estèticament i tècnicament.

Parrott dirigirà l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

millor coneix el director, especialitzat en música antiga. Purcell és, precisament, un dels compositors que més han treballat en els nombrosos enregistraments discogràfics que s'han fet sobre peces de músics com Monteverdi, Purcell, Bach i Handel.

La identitat de l'orquestra

Aquesta especialitat d'Andrew Parrott és, per Gerard Claret, di-rector-concertino de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, «un element interessant», que provoca «certa curiositat». Claret

espera amb expectació les actuacions per veure com treballa Parrott amb un compositor de final del segle XIX i amb una orquestra que ell coneix bé i que «pot aprendre molt de l'experiència.»

Andorrà i instal·lat a Sant Cugat, Claret ha preparat la primera part del concert —que dirigirà ell— amb la intenció que «la formació no perdi la seva identitat.» L'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, que arriba aquest any al tercer aniversari, treballa habitualment amb directors convidats, un sistema de «col·labora

ció» que Claret defensa, mentre puguin treballar també pel seu compte. Per això, en funció del treball que està fent ara la formació de Claret, s'ha triat la segona peça del concert: el Quartet en do menor 'Per l'Art' d'Eduard Toldrà, una obra que l'orquestra ha d'enregistrar a final de mes per a la discogràfica Nimbus, a l'Auditori Nacional d'Andorra. El Primer concertino en sol major, de Giovanni Batista Pergolesi. obrirà la primera part del concert amb l'única peça de la nit escrita abans del segle XIX.

La substància de la realitat I AMFITRIÓ, de Molière. Traducció de Miquel Desclot. Direcció: Calixto Bieito. Intèrprets: Àngels Bassas, Eduard Fernàndez, Àurea Màrquez, Pep Planas, Xavier Ripoll i David Selvas. Escenografia i vestuari: Mònica Quintana. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 2 de febrer.

EDUARDJENER

M ercuri parla displicent amb els amos de la Nit perquè facilitin la juguesca del seu senyor Júpiter,

que, enamorat de la reina Alc-mena, pren l'aparença del seu marit Amfitrió, absent i victoriós en l'última guerra, per suplantar-lo en el joc de l'amor abans que el veritable espòs arribi. Alhora Mercuri pren la figura de Sòsia, el criat del rei, per crear la confusió. I això que podria ser una divertida joguina escènica, Molière, com tots els grans, ho transfigura, introduint un cuc en forma de subversió que els déus huma-nitzats baixen —del cel?— als pobres mortals per podrir la falsa seguretat del triomfador Amfitrió, confirmar la vella i coneguda olor del perdedor Sòsia, descobrir que existeix una mena d'amor diferent a Alcmena i confirmar a Cleantis que ella, per ser qui és, no pot tenir més d'allò que té.

Els intèrprets disfruten a l'escenari i l'espectador ho nota, gaudint d'un fenomen que fa el fet teatral insubstituïble: les paraules i els cossos entren per la pell com una realitat inqüestionable.

Xavier Ripoll (Mercuri) resulta atractivament odiós. David Selvas (Júpiter) juga a l'Actor's Studio

Un moment de la representació de XAmfitrió, dirigit per Calixto Bieito, al Teatre-auditori, divendres passat. Foto: JA. MULA.

amb seguretat. Pep Planas (Amfitrió) resulta tan convincent en la facècia com en el descobriment de la seva feblesa oculta. Àurea Màrquez (Alcmena) és tendra i atractiva després de l'amor i dura en el seu clar desengany enfront del marit redescobert. Àngels Bassas (Cleantis) pot ser la perfecta espectadora secundària i passar a protagonista quan aspira al déu de l'amor entrellucat. Eduard Fer

nàndez (Sòsia) fa una interpretació genial del criat que res no pot perdre, veu de seguida per on van els trets o a qui cal donar la raó exteriorment per poder continuar vivint. La joventut de Calixto Bieito i de tots els components de la companyia fa pensar que això que avui viu el teatre a Catalunya és un boom amb perspectives extraordinàries, i si no, que baixi Júpiter i ho vegi!


LLETRES

Darrerament, abans de la mort d'ell, es van anar convertint en un dels matrimonis més poulars del país. Eren els protagonistes d'una història d'amor de 51 anys, l'inici de la qual es descobreix en les Cartes d'amor que acaba de publicar Edicions 62. Després d'un nuviatge complicat, la seva vida en comú va ser sempre «molt divertida». I els tres primers anys després del retorn de l'exili a Mèxic, Pere Calders i Rosa Artís els van passar a Sant Cugat, amb els seus tres fills.

El pas de l'ombra d'atzavara Rosa Artís recorda els anys que va viure amb Pere Calders i els seus fills a Alfons Sala

SÍLVIA BARROSO I Sant Cugat.— Quan la ironia fa gràcia al mateix ironitzat, quan les conviccions clares canvien l'exaltació física per l'excitació literària i una ment en constant ebullició combina humor i fantasia per crear un univers fet a mida, apareix Pere Calders. Amb la força i amb la serenitat d'una ombra d'atzavara, la planta mexicana que dóna títol a una de les seves obres. Així, aferrat a la seva discreció, va passar els primers tres anys del retorn a Catalunya després de dues dècades d'exili, i els va viure al número 13 de l'avinguda Alfons Sala.

Tot i que el seu pare era fill de la masia de can Calders, ell havia nascut i crescut a Barcelona, però les dificultats per trobar pis a la capital van fer que s'instal·lés a Sant Cugat el novembre del 1962, quan va tornar de Mèxic. Venien amb ell Rosa Artís, la seva segona dona. i els tres fills, Raimon, Glòria i Tessa. Amb tots els ingredients del caràcter Artís, Rosa va ser qui va establir les relacions socials de la família al poble: a més d'«esvalotar» habitualment la clientela de l'Spar de la plaça de Pere San, la germana de Tísner recorda que xerrava a les botigues i corregia el català que utilitzaven els santeugatencs, perquè «tot i haver estat 20 anys fora parlava un català molt més correcte que els que vivien aquí.» Igualment, reivindicava oberta-ment la seva identitat nacional.

Entre els destinataris dels seus discursos hi havia, amb l'espant del seu marit, els veïns del pis de sota: un membre de la Guàrdia Civil, la seva dona i els fills, acabats d'arribar a Catalunya. «El Pere —riu—, que si no patia no estava tranquil, em deia que no digués aquestes coses, però jo sóc de la ceba.» Tanmateix, no només no hi va haver mai cap incident, sinó que les dues famílies van establir uns llaços afectius que encara es mantenen. La filla gran de Vicente Àvila i Adela Rodríguez, Marí, recorda divertida la situació: «Eren molt catalanistes, i el meu pare era militar, però sempre van respectar les idees un de l'altre. I ells, que no anaven mai a cap enterrament, van assistir al de la meva mare.»

Pere Calders, amb els seus fills Glòria i Raimon, al balcó del pis d'Alfons Sala on va viure tres anys i mig.

Les dues dones, Rosa i Adela, i les seves filles petites, Tessa i Adelita, van acabar de consolidar la relació entre les dues famílies. El cafè d'Adela —que Rosa s'au-toconvidava a prendre perquè ella «el feia molt dolent»— i les escapades a l'antic cinema eren les activitats que compartien més sovint, mentre els fiUs Calders eren a l'escola Tagore de Bellaterra, «on es feia tot en català, d'amagat.» Pere Calders, mentrestant, es llevava cada dia a les 5 del matí per poder escriure abans d'anar a treballar a Barcelona. En aquella època, Rosa Artís el recorda treballant a estones robades en la novel·la L'ombra de l'atzavara, amb què va guanyar el premi Sant Jordi 1965. El concurs havia provocat expectació a casa dels Àvila, i Calders va regalar un exemplar dedicat de l'obra guardonada a Vicente, el guàrdia civil que havia descobert Catalunya dos anys enrere.

Un llegat per a la UAB S.B.

• Les exigències de la vida familiar van fer que, el 1966, la família Calders-Artís deixés l'avinguda Alfons Sala per tornar a viure a Barcelona. Rosa assegura que van marxar per acabar amb l'ànsia de Pere provocada per les anades i vingudes dels fills a Barcelona, quan van començar a fer-se grans. «Es passava la vida a l'estació —recorda la vídua— perquè sempre li semblava que el Raimon o la Glòria trigaven massa. Era un patir i no podia ser.» Però marxar de Sant Cugat va ser un altre dilema: «Aleshores —continua Rosa— li sabia greu fer marxar els nois del poble, sobretot la Tessa, que s'havia fet molt amiga de l'Adelita.»

Finalment, però, quan van trobar el pis del carrer Comte de Borrell de Barcelona on van viure

fins a la mort de l'escriptor, van acomiadar-se de la vila on havien recuperat «la neu i la missa del gall», on havien retrobat el seu país. Però la relació de Calders amb aquesta àrea del Vallès no es va acabar aquí: el 1992 era investit doctor honoris causa per la Univeristat Autònoma de Barcelona, i això el va fer decidir a dipositar el seu llegat literari i documental a la universitat.

Un grup de professors de la Facultat de Lletres interessats en la seva obra està estudiant el material i prepara un congrés sobre Calders adreçat a especialistes d'arreu del món. Paral·lelament, s'organitzarà una exposició divul-gativa que reunirà fotografies, manuscrits, pel·lícules inèdites rodades per ell, pintures i objectes, amb la intenció de reflectir el seu món, l'univers Pere Calders.

Cromatisme d'una ciutat I JOSEP POMES ABELLA Galeria: Sala Rusinol. Dates: Fins al 13 de febrer. Obres: Pintures.

PERE PICH

E l pintor Josep Pomes Abella (1940) mostra una extensa exposició de pintures a la Sala Rusinol. En la mostra

trobem diferents temes, com són alguns paisatges rurals de la Cerdanya, diversos racons de París i una imatge de l'estació de trens de Tarragona. Però el que mostra millor la qualitat de l'artista és la col·lecció de pintures sobre Barcelona. Josep Pomes Abella pinta els punts estratègics de la ciutat com la Rambla, el passeig de Gràcia i la mateixa plaça Catalunya.

Paral·lelament a aquesta ciutat de catàleg, el pintor mostra el conjunt portuari de la ciutat Comtal, la dels vaixells de càrrega, la dels amples remolcadors i la dels dics reparadors. És aquí, en aquesta ciutat de treball dur i allunyada de la dolçor de l'interior, on el pintor aconsegueix el millor de la seva obra pictòrica. Destaquem de l'exposició la llum, combinació sàvia d'una grisor blavosa. Aquest color és la suma de la claror que aporta el nostre mar, amb la llum filtrada que crea les grans concentracions humanes. El color és acotat per un dibuix precís i ordenador dels volums que submergeix la totalitat de la seva obra. Aconsellem apropar-nos a les pintures per apreciar millor el subtil traç modelador.

Guitart diu al director de l'Arxiu de la Corona que «acati ordres» I Sant Cugat.— El conseller de Cultura, Joan Guitart, ha recordat al director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Pedró López que els funcionaris han d'«obeir» i «complir les instruccions dels seus superiors», en referència a les declaracions que havia fet López per la poca conveniència de que els documents de l'Arxiu de Salamanca tornin a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb seu a Sant Cugat. Guitart va assenyalar que s'havia pres una decisió al Consell de Ministres que respon «a una realitat explicada i reclamada».

El nou director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que fa un mes que exerceix el seu càrrec, es va manifestar en contra del trasllat dels documents de Salamanca a Sant Cugat, i va qualificar que la intenció de la Generalitat de tenir els exemplars originals eren fruit d'una concepció «fetitxista».

Segons Pedró López, el que seria ideal és digitalitzar i catalogar exhaustivament els documents, però deixar-los a Salamanca.

El trasllat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb seu a Sant Cugat, dels documents que Franco va confiscar durant la guerra civil, es va aprovar en un Consell de Ministres el dia 17 de març, però encara no s'ha portat a terme. Els documents es conserven a l'Arxiu Històric Nacional de Salamanca, a la secció que l'arxiu dedica a guardar tots els textos relatius a la guerra civil. À.c

Seix, en un congrés sobre teatres públics organitzat pel Ministeri • Sant Cugat.— El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, ha presentat aquesta setmana una ponència titulada Teatrospúblicos: problemàticas comunes, a unes jornades sobre sales públiques organitzades pel Ministeri de Cultura. El congrés s'ha fet per posar en contacte durant tres dies els responsables tècnics i polítics dels membres de la Red de Teatros de Titularidad Pública de Espana, una institució creada el 1992 i amb poca activitat fins ara. Seix, que hi va assistir acompanyat de l'alcalde, Joan Aymerich, va proposar com a model de gestió d'un teatre públic el que ha utilitzat a Sant Cugat: basat en «l'exercici de buscar l'equilibri entre el cost i el benefici». Segons ell, així s'ha aconseguit que el Teatre-auditori sigui «rendible al 100%, si no fos que ha d'assumir també les despeses del conservatori i la biblioteca, que també formen part del Centre Cultural». /s.B.

£1 grup Espiral torna a representar «Revolta de bruixes» I Valldoreix.— El grup de teatre Espiral de Valldoreix torna a representar demà Revolta de bruixes, un text de Josep Maria Benet i Jornet que la companyia va muntar i estrenar a l'última mostra que va organitzar. Dirigit per Trini Escrihuela, el muntatge es podrà tornar a veure al Casa] de Cultura de Valldoreix, a dos quarats d'onze de la nit, dins de la programació mensual del centre. /s.B.

El remolcador, títol d'una pintura de la sèrie sobre el port. Foto: ELS 4 CANTONS.

34,3voeoes

Extintors

Sant Cugat del VaBèa. w 5 8 9 1 7 99

18 P U N T D E V I S T A ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

ELS «CANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

<®> Prem»» Local d* Sant Cugat SL

Canti Xemc, 5, lr - 0819O Sant Cugat del Vallès « 5 8 9 62 82-fiu 589 20 91

EdHor Ramon Grau i Soldevila

Directora en fundon* Cèlia Cemadas

Redacció Àngels Castuera, Catí Morell, Eduard Jener,

Pere Pich, Montse Sant, Sílvia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó

Cap comercial Gemma Bosch

Equip comercial Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé

Impressió Rotimpres <ü (972) 40 05 95

Distribució Mailing-Vallès SL

Dipòsit legal: GW05-93

3s 4 Cantons expressa wkameot la scvi opinió oi eh editoriab. Os aftkks finnas

exposes l'opinió dels seus autorc, que Els 4 Cantons no fa seva utuflàiimiaL

In sotrac en el camí

E l mes de gener havia de ser un mes fonamental per a l'Hospital General de Catalunya. Segons les previsions, el jutjat

número 2 de Rubí hauria d'haver anunciat ja si aixecava o no la suspensió de pagaments. Un cop complert aquest pas fonamental, estaria en disposició de fer públics els noms de les mútues amb les quals l'HGC pot fer tractes i arreplegar així més pacients. Però, per sort o per desgràcia, les previsions no es compleixen sempre al peu de la lletra. Estem a meitats de febrer, i el jutjat, de moment, no obre la boca. Fins ara havia estat impossible saber realment si l'HGC havia iniciat aquest

procés d'obertura que el permetria —previ conveni— donar assistència a pacients d'altres mútues que no són la seva pròpia. Segons informa La Vanguardia, sembla que sí, i des d'aquest mes de gener l'Aliança, Fiatc i Aegon envien els socis que ho volen a l'HGC. No hi hagut, però, cap confirmació en aquest sentit.

Un tercer element: el trencament de l'acord de fusió entre l'Agrupació Mútua i la Mútua de l'HGC és un petit sotrac en aquest camí cap a la consolidació d'una entitat més sanejada. Amb l'acord desfet, ara s'hi vol treure importància. Fins i tot, l'HGC diu que no s'ha trencat i que les negociacions continuen. I és que,

tot i que volen mantenir una postura discreta, els de l'Agrupació reconeixen que la situació jurídica densa i complicada de l'HGC els ha influït a l'hora de deixar córrer l'absorció. No és només la suspensió de pagaments que pesa encara sobre l'Hospital. És, per exemple, el futur dels socis yitalicis que no han renunciat als seus drets. O el tracte que han de rebre els que són al mateix temps socis de la Mútua i del mateix HGC. Podria arribar un moment, diu l'Agrupació, que demanessin privilegis. Els 40.000 socis de la Mútua de l'HGC no tenen perquè preocupar-se: tindran, potser fins i tot, millors prestacions. Però, i l'Hospital?

Peatge a la mobilització del país

L a proporció de peatges que ens trobem a les carreteres catalanes respecte a les espanyoles és de 5 a 1, tot i la substancial

diferència de territori. Tanmateix, l'utilització de les vies ràpides de pagament a Catalunya ha crescut l'any 95 més que a la resta de l'estat (d'un 4,1% respecte d'un 3% que s'ha registrat fora de Catalunya). És una evidència que la millora de la xarxa

viària de la Catalunya costanera cap al rerapaís és una peça clau per intentar polítiques de reequilibri econòmic i, per tant, demogràfic. Però, per avançar, cal pagar peatge. I no només peatge, també l'IVA que Madrid redistribueix per fer autopistes lliures de peatge en altres zones de l'estat. És una mostra més de la solidaritat catalana que des dels partits estatals, d'esquerra a dreta, es con

sidera inexistent. Ans al contrari, se'ns presenta so

vint com a insolidaris. Sembla, a curt i mig termini, que l'eliminació dels peatges és impossible, però sí s'han de buscar fórmules per abaratir-lo. La reducció de l'IVA seria un pas molt important, per exemple, perquè els túnels de Vallvidrera o l'autopista Sant Cugat-Manresa deixin de ser vies infrautilitzades.

E L L E C T O R E S C R I U

Nota aclaridora sobre el cap en funcions de la Policia Local

• En relació amb la notícia publicada a la pàgina 4 de l'edició d'Els 4 Cantons corresponent al 2 de febrer, relativa al cap de la Policia Local d'aquest municipi, es considera necessari efectuar les següents puntualitzacions per deixar establerta l'exacta realitat de la situació:

—Les funcions de comandament de la Policia Local fins al 30 de març de 1995 van ser encomanades a l'intendent en cap, Moisès Simón, data en la qual va passar a desenvolupar en comissió de serveis el comandament de la Policia Local de l'Ajuntament de Tortosa a petició pròpia. En data 1 de juliol del mateix any, les funcions de cap de la Policia Local del nostre municipi van ser assignades per motiu de màxima urgència i interinament al senyor Àngel Pastor i Albuger, que és funcionari de carrera d'aquest Ajuntament amb la categoria de sergent.

—Les memòries de gestió, com tothom pot entendre, es realitzen i publiquen una vegada han estat avaluades totes les dades que s'hi han de reflectir, i això coincideix sempre amb l'any següent al de la meritació.

—La publicació de la memòria corresponent a l'any 94 (últim any de comandament del senyor Simón) es va realitzar en el període durant el qual qui tenia encomanat el comandament del Cos de la Policia Local era el senyor Pastor, per la qual cosa, i tenint en compte que en aquell moment era el màxima responsable de la Policia Local, signa la introducció o presentació, assumint tota la gestió realitzada amb anterioritat al seu nomenament i, per descomptat, sense cap ànim d'usurpar cap tipus de funció que no tingués encomanada.

—S'han cursat les instruccions oportunes a la impremta per tal que sigui editada i publicada amb

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

la major brevetat la pertinent fe d'errades i distribuïts els corresponents fulls substitutius a totes les persones i entitats receptores de la memòria de gestió tramesa. / Ajuntament de Sant Cugat.

VAjuntament i la insubmissió • En relació amb la moció de suport del municipi de Sant Cugat als drets d'objecció de consciència i insubmissió al servei militar obligatori presentada per CiU i ERC, i com que ens hem sentit directament afectats com a Col·lectiu

Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), ens agradaria fer algunes observacions:

1. Els insubmisos també som objectors. És una equivocació que provoca confusions, pensar el contrari.

2. En la moció no es fa referència als dos insubmisos sant-cugatencs que van ser denunciats per l'Ajuntament quan es van negar a realitzar la prestació social substitutòria (PSS), que, curiosament, havien de fer a l'Ajuntament. Ens sembla una manera prou estranya de donar suport als insubmisos (suposem que no es

va tocar el tema a causa d'un oblit involuntari).

3. Creiem que la PSS és un càstig en ella mateixa, una alternativa bastant hipòcrita d'aconseguir, d'una manera o altra, la submissió dels joves. També creiem que és una manera de prendre llocs de treball a la gent que és a l'atur. Per acabar, en relació amb la insolidaritat (un dels adjectius preferits dels partidaris de la PSS envers els insubmisos), ens agradaria dir que els joves ja hem demostrat que podem canalitzar les nostres inquietuds socials sense que ningú

L A P U N X A D ' E N J A P

/ 1 c- ^^ ^ f>' Ü

(3R íS • ^ ^SNv j ^ 9[ v\ ^

^w

ens digui ni en quin moment ni on (0,7%, Solidaritat amb Bòs-nia...). Per tots aquests motius, som contraris a la PSS com a les entitats que s'hi presten (l'Ajuntament, el Centre Borja, la Creu Roja, el Club Muntanyenc, I.B. Angeleta Ferrer, Asdi...).

4. En la moció es diuen moltes paraules boniques de suport als insubmisos. Ens agradaria que l'Ajuntament concretés l'ajut que es compromet a donar (tant a nivell informatiu com jurídic). Les bones paraules no són suficients per als centenars de joves que en aquests moments són a la presó per insubmissió.

5. Com a moviment anitmili-tarista solidari, ens sembla bastant trist l'argument de CiU i ERC de tractar la insubmissió com un problema dels joves catalans enfront d'un exèrcit espanyol. Nosaltres lluitem per la insubmissió en un sentit més ampli (tant a Catalunya com a Madrid, com a Andalusia). Tampoc no ens queda clar què és el que faria l'Ajuntament en el cas de tenir competències en aquest àmbit: Potser es faria una mili nacional o pròpia de Catalunya?

Per acabar aquestes observacions, ens agradaria dir que ens sembla molt positiu que es comenci a tractar del tema de la insubmissió als plens de l'Ajuntament. (Sembla que el nostre alcalde s'ha adonat que els insubmisos som joves de Sant Cugat i no com va dir en el passat pregó: «Aquests joves no són ni representen Sant Cugat.») Sembla que es comencen a adonar de la importància del tema (esperem que no sigui una arma electoral). / NA-CHO PÉREZ. Membre del CASC.

F E D ' E R R A D E S

B La foto situada a l'esquerra de la notícia «Tapen provisionalment els forats d'Alfons Sala», publicada en l'edició del 2 de febrer, havia de mostrar l'avinguda amb els forats sense tapar.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996 PUNT DE VISTA 19

L A T R I B U N A

No tot s'acaba al Monestir DOMÈNEC MIQUEL

F a uns dies, vaig trobar un amic arqueòleg que em va explicar que estava treballant en una

excavació a Cerdanyola . Abans de construir en un terreny, fins fa ben poc camp de conreu, l'Ajuntament els va encarregar l'estudi dels vestigis que hi havia. És ben curiós que les troballes siguin relativament abundants en els termes municipals veïns, mentre que en el nostre constitueixen un fet rar i escadusser. Si donem una ullada a la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, que és el plànol on estan marcats tots els jaciments de l'àrea, podem observar la baixa densitat que mostra Sant Cugat. Aquest és un fet sorprenent. Ja sabem que no som el llombrígol del món, però bé cal creure que en l'època neolítica algú feia de pagès per les nostres contrades i en algun lloc devien viure els qui van ser enterrats a la Cova de Torre Negra. Resulta força increïble que els ibers s'instal·lessin a Cerdanyola, a Bellaterra i a Rubí, i gairebé no deixessin rastre del seu pas per aquest terme. I si pensem en la romanització, la cosa esdevé encara més incomprensible. S'ha repetit quantitat de vegades que el monestir s'alça sobre un encreuament de vies de comunicació i per les seves vores no apareixen les villae dedicades a les explotacions rurals, com succeeix en altres indrets. Tot això ens porta a preguntar-nos si el mític Castrum Octavianum no va ser bastit al mig d'un desert, per a refugi i protecció d'agosarats aventurers i soferts viatgers.

La veritable arrel del problema és la manca de coneixement que tenim del propi territori. Mentre que en les poblacions veïnes ha existit un interès

que ve de lluny i grups d'afeccionats han realitzat una pacient tasca de recopilació informativa, nosaltres ens hem obsessionat excessivament amb el mo

nestir i ens hem oblidat d'altres realitats pretèrites. Això és greu, ja que la ignorància i el desinterès han facilitat la destrucció de testimonis del nostre passat col·lectiu, especialment en aquests darrers anys en els quals s'han urbanitzat, i s'urbanitzen, els espais agrícoles del voltant. En algunes ocasions, la rapidesa amb què actuen les grans màquines excavadores impedeix detectar petites estructures, com ara una tomba, que pot ser destruïda en un tres i no res. En altres, els mateixos encarregats de l'obra prefereixen fer l'orni i evitar-se petits endarreriments en l'execució de l'obra. El resultat és el mateix, la desaparició del vestigi històric i la formació d'una nova llacuna en el nostre coneixement potencial. El fet és prou greu per dedicar-hi uns moments d'atenció. Tan sols recordar allò que cantava Raimon: «Qui perd els orígens, perd identitat.»

La necessitat de disposar d'una Carta Arqueològica del terme, el més exacta possible, s'imposa. Necessitem recollir sobre un document únic tota la informació de què disposem fins al moment. Les dades que, ara per ara, consten en els arxius de la Generalitat, són parcials i incompletes i és urgent la seva actualització. Disposar d'aquest instrument, permetria preveure actuacions de salvaguarda, prèvies a les obligades destruccions per creixement urbanístic i noves edificacions. Alhora, cal potenciar una tasca de prospecció i recerca que ens faci conèixer nous jaci-

ens ajudi a una millor com-de quin ha estat el devenir

de la zona i, en definitiva, de tot el país.

JOAN LÓPEZ

ments prensió

L A G A L E R I A

Josep Altet: homenatge i reflexió

m JOAN TROYANO

•

D es d'aquestes línies vull dedicar el meu homenantge particular i la meva reflexió sobre la tasca d'homes que, com el recentment desaparegut

Josep Altet, deixen la seva petjada en el difícil camí de la recerca històrica.

La meva relació amb Josep Altet, encara que puntual, va ser per a mi força profitosa. Em va proporcionar l'oportunitat de fer el meu primer treball fora de la universitat, quan encara no era llicenciat en Història. Es tractava de prologar i introduir el llibre explicatiu del seu Mapa històric del terme civil de Sant Cugat, Rubí (part oriental) i Canals i el Mapa parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix, Sant Pere Octavià, Sant Medir i Santa Maria de Campanya.

Em vaig adonar que la seva petició era producte de la consciència que necessitava ajut acadèmic per poder estructurar les

dades que havia re-

«Els professionals de la investigació necessiten l'experiència dels estudiosos, i ells necessiten la metodologia dels investigadors professionals.»

collit i dotar-les d'un marc general explicatiu.

Aquest fet em va portar a unes reflexions que avui encara són més vigents. Em refereixo al paper que juguen els estudiosos locals dins la recerca històrica i les seves relacions amb els investigadors professionals, relacions que encara són de desconf iança ,

quan no de menyspreu. Per tal de superar aquestes incompren

sions, cal establir marcs de complementació entre estudiosos i professionals de la investigació. Aquests darrers necessiten l'experiència i l'immens cabal de dades que acumulen i tracten d'oferir a la llum pública els estudiosos. Recíprocament, els estudiosos necessiten la metodologia i la concepció global dels investigadors professionals.

Cal que l'esforç de Josep Altet per sumar esforços i demanar l'ajut necessari serveixi d'exemple per poder sistematitzar a la nostra ciutat una manera de coordinar els esforços per la recerca històrica que estan fent professionals i estudiosos.

Joan Troyano és historiador.

A C U I T L A F I N E S T R A

Voblit del Sàhara XAVIER CASANOVAS

L a iniciativa d'un grup d'estudiants de la facultat de Magisteri de la UAB, entre ells la santcugatenca Karin Her-bolzheimer, de marxar un mes als

campaments de refugiats saharians per fer-hi les pràctiques de fi de curs, obre una porta a l'esperança d'aquest poble oblidat des de fa més de vint anys. Més enllà del treball concret del programa acadèmic, pioner a l'Estat Espanyol, la iniciativa indica un canvi en l'actitud de les administracions cap als més de 160.000 refugiats que sobreviuen al desert de Tinduf, al nord-est d'Algèria, i que fins ara només havien rebut sobretot la solidaritat d'algunes ONG i entitats ciutadanes. Per ordres de l'agònic dictador, el govern espanyol va abandonar els saharians el 1975 a la sort de Hassan II, que fins avui ha mantingut l'annexió del territori del Sàhara al Marroc, gràcies a la repressió militar i les violacions dels drets humans denunciades per Amnistia Internacional. Els milers de saharians que fa vint anys —un aniversari tan trist com silenciat— van haver d'abandonar el seu poble continuen a l'hostil desert algerià, en espera d'un retorn que el temps va fent impossible. Als ulls dels shuus, els savis de les comunitats saharianes, i del Front Polisario, el govern espanyol s'ha rentat les mans en e\ conflicte. Ha oblidat les seves responsabilitats, que per antigues no

deixen de ser vigents, i ha alimentat el conflicte proporcionant armes a l'exèrcit marroquí, per valor de 100.000 milions de pessetes. Un país on teòricament, segons els acords de la Unió Europea, no està permesa la venda davant d'altres prioritats en l'àmbit social i sanitari, abans que reforçar el parament militar. L'Estat Espanyol està establint relacions de bon veïnatge amb el monarca marroquí, però això no ens pot fer oblidar la justa reivindicació nacional dels saharians. Un poble que depèn de l'ajut internacional i d'iniciatives com les de la UAB que poden fer-nos mes present l'assignatura pendent del nord d'Àfrica.

Aquest gener s'ha tornat a prorrogar el referèndum per a l'autodeterminació del Sàhara que l'ONU ha intentat celebrar des de 1991 i el Marroc ha anat obstaculitzant. Per tot això, no és estrany que el grup 0,7% de Sant Cugat es plantegi a llarg termini fer un agermanament cultural del nostre municipi amb el poble saharià. Ni que la Diputació de Barcelona hagi incrementat la cooperació amb els campaments de refugiats. Una cooperació que aconseguirà fer menys dura al desert l'esperança del retorn, però que no posarà fi al conflicte fins que no arribi una solució política. I que la classe política vulgui escoltar les demandes dels saharians que continuen ofegades en el temps.

20 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 19%

L A T R I B U N A

*-»f^4à··~

Les galeries d'art i la intromissió JOStIP CANALS

Apoc a poc, en el món professional de l'art ens estem organitzant per estar al mateix nivell que els altres països de la

Unió Europea. Els professionals faríem un mal favor a la història de l'art si permetéssim que les galeries estrangeres continuïn portant el pes del nostre art. Seria una falta de responsabilitat no moure'ns per donar a conèixer la nostra problemàtica en la difusió i el comerç de l'art.

En els últims anys. la manca de col·leccionisme del país ha costat massa diners als fons públics; recordem la compra-prés-tec de la col·lecció Tysscn, o el Miró que la Generalitat va comprar a una galeria americana per a I". Un Mim. o les contínues compres que s'han de fer en subhastes internacionals per recuperar el nostre patrimoni plàstic. Potser seria més fàcil estimular cl col·leccionisme i l'adquisició d'obres d'art d'avui, evitant situacions que cu un futur no s'haurien de repetir.

Actualment, a punt de tenir una fira d'art a Barcelona i quan la fira Arco es continua consolidant a nivell internacional, cl món galerístic es comença a organitzar. HI Llibre blanc ha estat un bon punt de reflexió per tal de conèixer la realitat d'aquest sector a tot l'Estat Espanyol. Un dels principals problemes detectats és la intromissió professional de sales gestionades per administracions públiques i entitats d'estalvi, que venen de sotamà les obres exposades. Aquesta és una de les conclusions que extreu el Llibre blanc, que ha estat presentat pel Ministeri de Cultura, en un moment en què l'Estat Espanyol està perdent influència artística a nivell internacional.

Aquest fet surt ara a la llum perquè la important davallada que ha sofert el sector ens ha fet organitzar i intentar posar mesures a la problemàtica per defensar els nostres interessos, com qualsevol altre col·lectiu social.

RAMON

El Llibre blanc, primer estudi d'aquest tipus realitzat a Espanya sobre les galeries d'art, permet conèixer la realitat d'un sector d'enorme prestigi internacional, però que només mou 10.000 milions de pessetes anuals en tot l'Estat. El document s'ha fet per encàrrec de la Unió d'Associacions de Galeries d'Art d'Espanya, amb la col·laboració del Ministeri de Cultura. Al capdavant dels redactors de l'estudi hi havia persones del prestigi d'Antoni La-porte i Ferran Mascarell. Per primera vegada, es fa una aproximació detallada de l'actual situació de les galeries d'art d'Espanya i de les possibilitats de redreçar la situació. El món galerístic expressa un desencant important que va des de l'escassa formació que ofereix el sistema educatiu, passant per la crisi econòmica, i fins a la pèrdua de pes per a promocionar els nostres artistes a l'exterior, davant de la competència d'altres països no tan creatius però amb un mercat més estructurat i amb una millor entesa amb les institucions que estan fent baixar la demanda d'obra d'artistes joves de l'Estat Espanyol.

L'informe diu que hi ha, a tot l'Estat, 600 galeries d'art i que la majoria són empreses familiars, amb una o dues

persones contractades. També adverteix que realitzem una tasca cultural important, que ha de ser reconeguda. Queda constància que som el principal intermediari entre l'artista i el públic, amb una mitjana de 5.000 exposicions obertes gratuïtament al públic, repartides pels nuclis culturals de l'Estat.

En el punt sobre les sales no comercials, el llibre diu clarament: «Malgrat que aquestes sales no disposen de llicència fiscal per al comerç, les exposicions que s'hi desenvolupen donen peu a un comerç disfressat, que tant pot tenir lloc a la mateixa sala com ajornar-se per un contacte posterior al taller de l'artista. Fonamentalment, són sales que

BUCH depenen de les entitats financeres i de les administracions

locals.» I en l'apartat d'intromissió, diu: «Com a agents que practiquen la intromissió en cl mercat de l'art, despunten els intermediaris no professionals i, fonamentalment, algunes entitats financeres que juguen amb la ingenuïtat del públic i amb la imatge de creativitat, garantia i seguretat de l'entitat bancària o d'estalvis.»

En aquests moments, el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, igual que els altres gremis existents a diferents comunitats de l'Estat, ha demanat a tots els associats informació de les entitats de crèdit (bancs i caixes), els locals socials (ateneus i casals de barri) i els bars i restaurants on es constati que, sense disposar de la corresponent llicència fiscal, organitzen exposicions amb resultats de venda.

Els socis de la Unió d'Associacions de Galeries d'Art d'Espanya esperem que, gràcies al Llibre blanc i a les mesures que s'estan prenent i es prendran, la situació millorarà en un parell d'anys per poder afrontar amb noves perspectives el futur, creant una estructura de nivell europeu que fomenti el col·leccionisme i el comerç de l'art a tot l'Estat.

Josep Canals és galerísta.

L A G A L E R

Valldoreig? O Valldoreix?

JUANJO CORTES *

F a uns dies vaig agafar a la plaça Catalunya, per primera vegada, un dels nous trens dels Ferrocarrils de la Generalitat de l'anomenat Metro

del Vallès. És un tren ultramodern, poc sorollós, amb seients més amplis i sobretot amb la voluntat de convertir-se en el ferrocarril metropolità, emulant el de Barcelona. En aquest sentit, l'han fet més tecnològic: un cartell anuncia la temperatura exterior i una veu enregistrada, un cop el tren avança, et diu quina és la pròxima estació. La veu diu: «Pròxima estació, Valldoreig». No em va sorprendre, no és la primera vegada que aquesta companyia afusella el topònim Valldoreix. Fa uns anys, eh un rètol de l'estació van posar Valdoreix, però uns dies després el van canviar.

A la documentació del segle XVIII trobem escrit Valldoreig; potser la veu ha volgut

fer un revival o. més , . , probablement , ha

«Algunspensen que el £ r o n u n c i a t e l n o m

topònim ve d"oreig' com el pronuncien la

(vent suau), però no ho han pogut demostrar. Només tenen dos arguments: 'la veu' i uns quants milers de valldoreixencs»

major part dels valldoreixencs.

,/a fa un temps, el malaguanyat Josep Altet va impulsar, junt amb altres persones del Museu Històr ic , una pe t i ta croada per la bona p ronunc iac ió del nostre topònim. Caldria agrair, en aquest sentit, l'esforç que

van fer i que encara fan els locutors de Ràdio Sant Cugat, amb una correcta pronunciació. Per als que no ho saben, el topònim Valldoreix es pronuncia com les paraules creix o peix. La causa és que l'origen del topònim és Vall Aurex, que significa vall daurada, i apareix per primera vegada al segle X. Llavors, per què costa tant pronunciar Valldoreix?

Alguns pensen que el topònim ve d'oreig, vent suau, però no ho han pogut demostrar. Només tenen dos arguments: la veu i uns quants milers de valldoreixencs. Els continuarem donant arguments? O potser d'aquí a un temps ja no bufarà l'oreig a Valldoreix?

Juanjo Cortés és director del Museu Històric de Valldoreix

E L T R Í P T I C

U na idea recurrent en les anàlisis d'aquesta època és que hi ha un ressorgiment dels nacionalismes. Com si l'existència, en el si d'estructures polítiques

més grans, de comunitats nacionals diferents i enfrontades fos una moda. No solament no és cap moda, sinó que si ho volem veure com una represa no hi entendrem res. Els nacionalismes no ressorgeixen sinó que hi ha moments que, potser a falta d'una altra cosa, s'hi para atenció. Els txetxens també existien, encara que no per nosaltres, quan Stalin els deportava en massa a Sibèria, i, com els antics jueus a Babilònia, ploraven d'enyorança del país i maleïen els qui

Un model clàssic que no es perd

MANUEL CASTANO

els n'havien desterrat. Se n'hagués parlat o no, sempre hi ha hagut arreu proscripcions, deportacions i esclavatge, i n'haguéssim fet cas o no, els conflictes originats per pobles que es resisteixen a sotmetre's no han cessat des del temps de Caín i Abel. És una constant històrica: tots els imperis s'han construït fent passar per l'a

dreçador les comunitats que anaven trobant al seu camí. Dels txetxens, potser ara se'n parlarà una temporada, però ja hi eren quan la guerra d'Algèria dividia els francesos i quan el Vietnam sacsejava la consciència dels americans. Els nacionalismes no ressorgeixen ara; som nosaltres, l'Europa tranquil·la, que hem gosat mirar pel forat del pany la complexitat del món. Ens agradaria que la diversitat fos compatible amb la construcció de grans empreses col·lectives, però més enllà d'aquesta Europa que no fa ni mig segle es dessagnava, persisteix el vell estil de construir imperis. I com venia a dir Hit-ler, la culpa sempre la tenen els que perden.

E L T E I X Ó

E L V E S P E R

La voravia JOSEP RICEROT

U n munt de ciutadans interessats en la qüestió ens ho han demanat. Molt gustosos,

per tant, vam decidir examinar aquestes plataformes que tot sovint voregen la calçada.

No ens vam parar a estudiar l'origen, que tothom ja deu conèixer, de tal estructura. Ans el nostre designi, més aviat, ens va menar a explorar la topologia d'aquelles superfícies. Cosa que vam perpetrar un cop vam decidir sortir de casa.

Arribats al carrer no ens vam estranyar gaire de trobar a banda i banda, tot just allà on s'acaba el llindar, un replà molt més ample que el que havíem deixat enrera. Ja tenim a mà la voravia!

Vam sortir proveïts d'un bon calçat i ens vam conduir amb molt remirament per tal de no malmetre aquell reguitzell d'obra meritòria que amb tanta cura afai-çonen els nostres quissois. Vam observar astorats com vianants amb traça pefuntòria trepoUaven, desdenyosos, escampant pel paviment, amb sapiència informa-lista, aquella matèria conceptuo-sa. Nosaltres vam fer vores. Francament, la voravia ens va tocar el voraviu.

CLASSIFICATS GUIA PRACTICA

m-mm • D I S P E N S A R I V E T E R I

N A R I D E L V A L L È S . S L

U r g è n c i e s 2 4 h. C / S a b a

de l l , 2 3 S I . C u g a t

t r 6 7 4 6 9 4 5 T e l . u r g è n

c ies 908 8 9 81 36

Rel. 250001

• L A F A U N A R a m b l a de l

Cel ler . 3 5 - 3 7 .

TT 6 7 4 13 0 5

Ref 43000I

• C O P I S T E R I A T H E R , cl

San t An ton i , 24 .

V 5 * 9 7 4 42

Ral 10X0

• C O P Y - G R A F I C C a n

M a t a s . 8 .

« 6 7 5 3 6 5 3

Rel 820001

• D . G . D A S S E G U R A N

C E S R a m b l a d e l c e l l e r .

95 .

« 6 7 5 4 2 0 3

Rel '250MI

• D O M È N E C A Y A L A , cl

C a r m e . 3 1 . San t C u g a t de l

Va l lès .

B 674 71 42 Rel 5OO0C3

• J . G . A S S O C I A T S PI

Ba rce lona , 9 ba i xos

t r 675 30 12

-e- 122000-

iSSSHB-cera®

• C A S T E L L V Í S e r v e i s

A d m t s . Rius i Tau le t . 4.

J I 6 7 4 12 4 1

Rel 13500C1

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A.

Servei

d'assessorament

administratiu.

Assegurances

generals i

administració

,. de finques.

[ / Sontiogo Rossinyol, 32.

Tel. 67517 02-674 66 69 Fox:589 27 74

• A U T O - E S C O L A C A

S A S Mar to re l l . 4 7 .

l t 6 7 4 14 9 7

Rel 1170001

• N I S S A N R O M A N Mar -

tore l l . 41

TT 675 45 79 Ref. I40C001

• P À R Q U I N G T O R R E

B L A N C A Av . T o r r e b l a n c a ,

2 -8 , local ga ra tge .

n 5 8 9 2 4 8 1

Ha 110001

• R E N A U L T - A C E R S A

C t ra . C e r d a n y o l a , 5 5 .

t t 5 8 » 2 6 4 9

Rel. 1290001

'ÜM • A U T O S E R V I C I O R U

B I O , S C . C / V i l la . 1 . loca l

5. San t C u g a t de l Va l lès

n 6 7 4 6 2 9 9

Ret. «OM

• M E N J A R S P R E P A

R A T S T A S T A ' M

V 5 8 9 2 9 2 9 / 5 8 9 3 5 3 5

W.58M0I

• S U P E R M E R C A T V I

L A R Ó

« 5 8 9 3 5 8 2

Rel 1360001

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 33

TALLER: ORIENT, 68

TEL 675 29 02

FAX675 2861

Sant Cuea* del Vallès

• B A R - C A F E T E R I E S D o n

Bar . cl Rosse l l ó . 2 .

•B 6 7 4 3 6 3 6

RetMXMn

• B A R G R A N J A C A N

D I M . C/ L a m i n a , 19 S a n t

C u g a t de l Va l lès

Ref temo

• B A R M U S I C A L K a r a o -

k e L a B o h è m i a , av C a t a

l u n y a , 14.

t r 6 7 5 24 03

Rel 2100002

• C E Y L A N C." Cas t i l l e |os ,

« 5 8 9 64 55 Rel 690001

• C U G A T C A F È e d i f i c i

T o r r e b l a n c a , d a v a n t m e r -

« 5 8 9 10 98 Rel 1*1001

• G R A N J A L A S O R T c

d e la Sor t , 3 . S a n i C u g a l

de l Va l lès .

« 6 7 5 2 8 6 4

Rel 534JC0Ü'

• M E R M E L A D A E X P R É S

C / Va l ldo re ix , 5 6 .

« 5 8 9 11 85

Rel 11WC2

BUBUS

• C U G A R T C/ T o r r e n ! d e

la B o m b a , 14 .

W 6 7 4 4 3 9 0

Ret 2100001

• G R U P V I B E L L E S

A R T S Mon tse r ra t . 31

t r 675 20 0 1

Ret 1370001

HflflfP

• C I C L E S C A R D O N A

Va l ldore ix , 4 1 .

« 6 7 4 15 0 9

Re» ' 190001

BOOESfS-WS

• C E L L E R C A L C A B A -

L L U . N o v a u b i c a c i ó . C /

P lana Hosp i ta l , 3-5

« 6 7 4 01 6 9

Rel 3333300*

• V I N S N O E S A B a i x a d a

S a n i Sever , 4 .

« 5 8 9 1 9 8 3

Rel 500001

mm • I N S T A L · L A C I O N S T E -

T E p a s s a t g e T o r r e b l a n c a ,

9. « 5 8 9 0 0 7 9

U12S00O2

• J . P . P A R R A cl E n r i c

G r a n a d o s , 15, local 7.

« 5 8 9 0 6 4 2

Del.KOOOS

• P A P I O L - V E N D A I N E

T E J A C à n o v a s de l C a s t i

l lo. 4 .

« 6 7 4 6 5 0 0

M 510001

• C L . D E N T A L B A N A -

R E S F r a n c e s c M o r a g a s ,

8 . 2 n .

« 6 7 4 18 7 7

RX.ISWOI

• M A T E R I A L S D E L A

C O N S T R U C C I Ó . F O A P ,

cl R i u s i T a u l e t 2 7 .

« 8 7 4 0 5 0 3 San t C u g a t

FM 500ODO1

• S U M I N I S T R O S V A L L

D O R E I X M o s s è n J a c i n t

V e r d a g u e r , 107 .

« 6 7 4 1 4 9 0

Rel 390001

I D O L C E T S A l f o n s Sa la .

«6744282 W 1570001

• V I L A E L E C T R O L L A R

S A S a n t a M a n a . 4 0 .

« 5 8 9 0 2 71

RH 168X01

• N O V A E L È C T R I C A

S A N T C U G A T r a m b l a C e

ller. 9 1 .

« 6 7 5 2 5 0 2

Rel 140007

• E N G L I S H C O N N E C -

T I O N E s c o l a d ' a n g l è s

S a n t D o m è n e c , 7, 1r 2 a .

« 6 7 5 21 0 6

Rel 1310001

w»E£scomn • i

Ferrer i Guàrdia, s^n

Tel. 589 00 01

Fax674 24 86

6190 Sani Cugat del Vallès

(davant TV2)

• M U S I C A c lasses de g u i -

t a n a (e lèc t r i ca i c l à s s i c a !

p i a n o i t ec la t s e lec t ròn i cs

H a r m o n i a i compos i c i ó .

« 675 21 61

W250C003

• M U S I C A I D A N S A F U

S I Ó cl C à n o v a s de l Cas l i -

l lo. 2 0 . « 5 8 9 26 19

Ret imos

• S P R I N T I D I O M E S C

F r a n c e s c M o r a g a s . 8

« 5 8 9 2 2 6 4

Rel 2013001

• W A Y - I N C/ G i rona , 16

« 6 7 4 0 6 9 3 R ius i Tau le t

Ref. 10004

ENR«

• B L O C K Cl Rosse l ló . 17

San t C u g a t « 589 53 4 8

Ref 10302

• E S P O R T S T E R R A N E U

Cl San t An ton i , 15. 0 8 1 9 0

San t C u g a l . « 6 7 4 62 02

Rel 10005

• S O U A S H S A N T C U

G A T San t J o r d i , 33 -35 .

« 6 7 4 9 8 6 2

Rei.'550C01

• E S T A N C M O N E S T I R

P laça Oc tav ià 3.

« 6 7 4 01 74

Ret 15-0001

MCA • C E N T R E D ' E S T È T I C A

Q U I R O S c/ V a l l d o r e i x , 76

B « 5 8 9 0 7 0 6

Rel. 231000"!

• I N S T I T U T D E B E L L E

S A R V B Cl F r a n c e s c M o

ragas , 25 . Sant Cuga t .

« 6 7 5 5 8 55

Ref. l l«*3

• M E L O D Y . C t ra C e r d a n

yo la . 2 4 « 5 8 9 3 5 53

Ref 230002

• R O S A M . S E G U R A cl

San ta M a n a , 6 .

« 6 8 9 6 4 7 5

Ret. 140093

mm • F L E C A L A G A R R I G A .

O b e r t tpí l 'any. R a m b l a de l

Cel ler , :1S San t C u g a t .

« 8 7 4 7 8 8 1

fW 33330P01

• F L E C A M A R Í p l a ç a

B o r r à s , L M i r a s o l .

W2SO0K

J8 ) f t8 )BBdMKKÉHA ÉÉBfcfMk).

• A I F A C t r a . C e r d a n y o l a ,

18 .

« 8 7 4 4 3 0 4

H i . 1440001

• F O T O V Í D E O F . R .

R a m b l a de l Cel ler , 93 .

« 6 7 4 79 6 8

Ref 470031

• Z O O M . C e n t r e d e l a

ima tge .

C / S a n t a M a r i a . 14

San t C u g a t de l Va l lès .

« 675 56 74 Ref 2550X1

• F U S T E R I A E B E N I S T E

R I A le ines per encà r rec .

« 6 9 9 6 7 4 8

« 6 7 4 7 0 6 8

Ret 100C7

• F U S T E R I A E B E N I S T E

R I A L S C C a m í d e l a

C r e u . 1 4 . b a i x o s 1 a . S t .

C u g a t .

« 5 8 9 4 7 5 3

Rel 24X01

flUIR

• A N T O N I C A M P O S

F r a n c e s c M o r a g a s , 2 1 .

t r 6 7 4 0 8 82

Ret. 1560001

• J . M I R E T Merca t T o r r e

b lanca . p a r a d a 1-42.

t r 675 53 53

Bef 530001

ffiflXJUS-DElTTW

• S U P E R - N A T U H A L . C /

A n s e l m C lavé . 1 . San t C u

gat . Ober t t a m b é d i ssab te

ta rda .

t r 675 5 9 53

Ref 33330003

rnarn

• H I D R O F L O R A v . J o a n

Bo r ràs , 5 4 . Va l ldore ix .

t r 6 7 4 7 5 9 8

Ret i46ü«r

wm • H Í P I C A C A N C A L D E S

m a s i a C a n C a l d e s , s/n.

« 589 00 45

?%' 250004

• H Í P I C A S E V E R I N O P g

C a l a d o . 12.

tt 6 7 4 11 40

«el f'-OOCI

wmm • H O U S E M A C H I N E p g

C à n o v a s de l C a s t i l l o , 3 4 .

San t C u g a t de l Va l lès

« 6 7 5 0 6 0 9 i lax

Ret 140X6

• V A L L E S T E C N O L Ò G I C

S A P laça Un ió , 3.

« 5 8 9 33 0 0

Rel 150000!

• T A L L E D A R I C O M À C.

B a l m e s , 11 Sant Cuga t .

« 6 7 4 58 62

• J O G U I N E S M A R G A

San ta M a n a , 44 .

w 6 7 4 15 32

Pe! l 'cOXl

• A N N A F U S E T J O I E S C/

San t i ago Rus ino l . 45 Sant

C u g a l .

« 5 8 9 5 0 7 2 / 5 8 9 5 0 12

Ref 1750X1

• J O I E R I A M i r e i a s c ;

Va l ldore ix , 3 3 .

« 6 7 4 9 9 4 0

Rel 3010001

• J O I E R I A A U G E T cl

S a n t i a g o R u s i n o l , n ú m

« 6 7 4 58 5 4 San t C u g a t .

FUI. 8010001

• J O I E R I A S P A D A c / B a l

m e s , 3 9 , 1 r d re ta .

« 5 8 9 5 5 4 9 San t C u g a t .

RefaOOOOOi

• J O I E R I A T O U S R b l a .

R fca ta l l ada , 2 4 C .

« 875 52 52 / 58» 02 29 (HI54W301

• S A N B E R - 5 A n s e l m C l a -

v é , 2 0 « 8 7 4 4 5 71

Ref.l42M0i

• A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M .

2 Ma jo r , 3 3 ( junt mones t i r ) .

« 6 7 4 0 1 7 4

FW. I520O01

• A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1 Va l ldo re ix . 67 -A

« 5 8 9 4 7 4 2

R o n X D I

mm • R E S I D È N C I A S A N T

S A L V A D O R 3 a e d a t C

S a n t S a l v a d o r , 4 7 . t o r r e .

San t C u g a t de l Va l lès .

« 6 7 4 42 23

Rel 50X02

• P A P E R E R I A G R A U av

A l f ons Sa la , 38.

« 6 7 5 1 2 1 5

Ref 2540000!

mmrA • H N O S . M A R T Í N D E L

V A L L È S St rav insk i . 8 Po

l ígon C a n Jardí . R u b i

« 5 8 8 0 5 0 1

Rel 2200OI

• M A R M O L E S S A N T C U

G A T C a n Fa t j ó d e l s H u -

rons C a m p o a m o r , 12, n a u

3 S a n t C u g a l de l Va l l ès

« 6 7 5 51 0 8

Ref 140002

MARMOLES RÜBI s.1 I O Ó N

Tel, 699 38 98

Fax 588 24 53

Ctra. de Terrassq, 97 08191 RUBI

m • A T E L I E R B L A U Av . To

r reb lanca . 2

« 5 8 9 1 9 31

Rel l i ' W '

• M A R C S V A L L È S C

Va l lès . 23 Sant C u g a l

« 6 7 5 4 9 4 3

Rel 213u»i

• M E S M A R C S C/ En r i c

G r a n a d o s , 15 Sant C u g a l

« 5 8 9 1 4 2 9

Rel 2(30001

wmm • S O L S O N A Rosse l ló , 2

« 5 8 9 32 6 9

Rel4900Ci

vm-mm • C A R R E M O B L E S cl

F r a n c e s c M o r a g a s , 3 3 ,

San t C u g a t de l Va l l ès .

« 6 7 4 0 9 9 5 / 6 7 4 1 5 5 0

Pel 1301'

• C A S A J U A N A . G A L E

R I E S S A N T J O R D I . C

S a n t i a g o R u s i n o l , 3 7 . C /

Major , 6 S a n i Cuga t .

« 5 8 9 22 32

Re' 33330005

• E G A M O B L E S cl C à n o

vas de l Cast i l lo . 2 . loca l 2.

« 5 8 9 00 14

Re! 23000!

IÜCJÍ© >na

• Papers p intats

• Pintures

• Parquets

• Moquetes

• Cort ines

• Coordinats

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons)

Tel. 674 38 92

Kul·CtWMü

• A R W E N B O U T I O U E . C

EUes R o g e n t , 5 2 .

« 5 8 9 8 1 8 3

W 230003

• B L U E M O O N . a Ma jor ,

16. Hora r i de 9 .30 a 13.30

i d e 16 .30 a 20 .30 h.

« 675 02 6 7

Re' 333XXB2

• C A M P M A N Y Val ldore ix .

« 6 7 4 14 62

3e' 153COÚ1

• E L R O D E T cl A n s e l m

C l a v é . 14 San t Cuga t de l

Va l lès

V !*XC!

• C A S T E L L V Í H O N D A

Rosse l ló 15

« 589 32 11

=e» I260X''

• P A M O B E S L So r t , 3 2 ,

1r 1a.

W 569 35 23 Re1 1450X'

• R A N G O - 1 0 Cl P o u s . 3 ,

l o c a l 1 S a n t C u g a t d e l

Va l lès .

« 675 57 55 Re! 254'CCC'l

• V A L L È S N E T S a n i R a

m o n , 4.

« 6 7 4 69 16

Re* 1640001

• F I O T T O c/ S a n i J o r d i

32. Sant C u g a l .

« 589 06 05

Re* ?4X"XC!

• T H E C A R T O O N C E N -

T E R c/ Mar to re l l . 1 , can to

n a d a V a l l d o r e i x - S a n t a

Mar ia

« 5 8 9 7 0 2 8

Ref S8130CI

• C O N S T R U C C I O N E S

R e l o r m e s - T o r r e s - N o

ves

n 6 7 4 63 08

Re' 5700C!

• P R O M U S A A v T o r r e

b lanca , 2 -8

« 5 8 9 17 32

Re! :-7K-J1

• S E R R A L L E R I A T I E

R R A I C O M A S C .B . M o -

zart , 9. B a r c e l o n a .

« 2 1 8 1 9 9 6

RefülOOS

• C E N T R E Ò P T I C S A L -

D O N cl F r a n c e s c M o r a -

gas 4

« 675 07 54 Rel 2?&MC'

• T E X I D O Ò P T I C A c /

S a n i J o r d i . 3 0 . S a n t C u -

« 589 44 95 Rel 2Í6X-:;

• A S S U M P C I Ó Mones t i r ,

« 6 7 4 36 51

Re' U'OX"

• F O R M A S P E R R U Q U E

R I A c E l i es R o g e n t , 1 Í A

(a tocar merca t T o r r e b l a n

ca) S a n i C u g a t

« 675 4 0 0 6

Re' 2500&31 • i . . .

• P E R R U Q U E R I A A. 9à

L I N A S C/ San t Jo rd i , ' 25 :

« 6 7 4 8 9 1 5

Ref 270031 •' ' •

• P R E S E N Z A M a r t a f O l t

2 0

« 5 8 9 4 6 51

Rel 1650001

• F E R R O N ja rd ins I p i s c i

n e s . C / R i u s i T a u l a t , 2 0 .

Sant C u g a t de l Va l l ès .

« 6 7 4 6 8 4 7

Ref250M02

• P N E U M À T I C S S A N T

C U G A T . C/ A n s e l m C l a v é .

16 -18 .

« 675 28 53 / 907-23 0 4 01 Mòb i l

Rel 333300O5

• I N S T A L A C I O N E S Z A

M O R A M o s s è n C m l o Ver

dague r , 18.

Va l ldo re ix .

« 5 8 9 2 8 3 8

Ref 5*0001

• M A N T S E R V , S A A v

C a l a l u n y a . 18.

« 6 7 4 60 5 8

Re* 60003'

EFJWS

• L A B R A S E R I A P l a ç a

Pere S a n . 6.

« 5 8 9 52 4 0

Re! 630032

• M A I L I N G V A L L È S , S L

S a n i D o m è n e c , 10 - b a i

x o s

« 5 8 9 23 71

Ref 55000'

• R E P A R A C I Ó D E

C A L Ç A T S A B A T A cl

F r a n c e s c M o r a g a s , 6,

« 6 7 5 32 7 4

Rel 140003

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i c ò p i e s d e

c laus . C / d e l S o l , 16.

« 6 7 4 9 0 9 7

Rel 293002

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i c ò p i e s d e

c l a u s . S o l - M e r c a t T o r r e

b l a n c a .

« 6 7 4 0 0 1 4

Rel 250003

• T A T E R S S a n t A n t o n i ,

«675 55 06 Rel 1330MI

wmwm • T A L L E R E L E C T R O -

S O L cl So l , n ú m . 19

« 6 7 4 3 6 88 Sant C u g a t

Pel 3020X1

• T A L L E R M E C À N I C P.

C A N A L S C/ Sant L lo renç

n 6 7 4 83 6 2

Rel 1320001

• T A L L E R E S M E N A Pas

s e i g To r reb lanca 13

« 6 7 4 53 01

Rel 1200001

• L Í N E A D I R E C T A Enr ,

q u e G r a n a d o s . 15 l o c a l

« 589 03 74 Re! !34fXrji

• S O L - N E T P. T o r r e

b lanca . 5 2

W 6 7 4 41 4 9

Pe' 760001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T San t An ton i . 1.

« 6 7 4 11 8 2

Rel 147C-X'


C U G A T S a n t i a g o Rue ino l .

3 5

« 6 7 4 11 8 3

Ref 146*: '


C U G A T R a m b l a Riba la l le -

da , 34

« 675 22 2 8

Ref '54*31

• TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 21. TT674 41 67 Rel T69C«X'

ra ,v..1-

• U S S I A T O U R S p l a n a d e

l 'Hosp i ta l . 10.

» 5 8 9 6 1 5 0 /

F a x 5 8 9 5 9 6 5

FW. 810002

MrOTB

• C A N S A L A D E R I A J U

L I A N A F r a n c e s c M o r a g a s ,

2 6

« 6 7 4 0 8 8 1

FW 490001

ATKS

• À T I C D Ú P L E X Z o n a

M e r c a t N o u , 1 2 0 nY + 2 0

m* t e r r a s s a , 4 h a b . , s a l ó

m e n j a d o r a m b x e m e n e i a .

c u i n a « o t f i c e » , 1 b a n y , 1

l avabo , ca le facc ió , m a r b r e ,

p a r q u e t . P V C i c l i m a í i l ,

p à r q u i n g i t ras le r opc iona l

p rec iós .

2 2 0 0 0 . 0 0 0 . -

t r 6 7 5 3 3 55

TT 589 26 43 :"<S* Gestió nmatuliaria' Ref. <SA

'005CO1

• P I S À T I C C/ A l f ons S a

la, 4 hab . . 1 b a n y , 1 lava

bo a rnb d u t x a ; 4 0 rrV de te

r r a s s a , 1 p l a ç a d e p à r

q u i n g .

22 0 0 0 0 0 0 -

TT 6 7 4 7 7 7 6

;nmart)9 SA) Ret I60OX

• P R O P C R E U R O J A ,

àt ic d ú p l e x d ' uns 1 0 0 m-,

a m b 3 t e r r a s s e s . 3 h a b . ,

tot ex ter ior , asso le l la t , mott

t r a n q u i l · l a ( s e n s e v e ï n s a

sob re ) .

18 0 0 0 . 0 0 0 -

•B (93) 674 67 15 i-iooL-esSaíai Ref FE 13I20O36

• P R O P M O N E S T I R 2

h a b . m e n j a d o r s a l ó , c u i

n a , b a n y , d u e s t e r r a s s e s

Poss ib i l i ta t d e p à r q u i n g

11 0 0 0 . 0 0 0 . -

t r 6 7 4 7 2 5 4

ÍTICSfOUS

• Z O N A P A R C C E N

T R A L n o u , 4 hab . a m b ar

m a r i s d e pa re t , cu ina «off i -

c e » . a m p l i m e n j a d o r s a l ó ,

2 b a n y s , l a v a b o , t e r r assa ,

d u e s p l a c e s d e p à r q u i n g ,

p i s a m b e x c e l · l e n t s a c a

ba t s , tot ex ter ior , sol l o l el

d ia .

Z o n a c o m u n i t à r i a

4 6 . 0 0 0 0 0 0 -

t r 6 7 4 7 2 5 4

i'fncas Gnnete Ref ^ 10060022

mm) • A L A V O R A P L A Ç A

M O N E S T I R À t i c d e 2

h a b . . m e n j a d o r s a l ó , c u i

na . bany n o u i t e r r assa .

11 .000 .000 . -

t r 6 7 4 7 2 5 4

(FixasGroneíia . =ïef FG 10090036

• Z O N A C E N T R E . À l i c d e

4 h a b , m e n j a d o r sa tó . cu i

n a , b a n y , l a v a b o , t e r r assa

de 30 nv .

2 3 . 0 0 0 . 0 0 0 -

V 6 7 4 7 2 5 4

(Finas Gironella; Ret FG 10060035

• U R B A N I T Z A C I Ó S a n t

F r a n c e s c , c a n t o n e r a . s e -

rn inova ; aJ d a v a n t h i t é u n

ja rd í púb l i c , 3 h a b . + es tud i

+ 2 t ras to rs . P à r q u i n g m o l t

e s p a i ó s , j a r d í p r i va t d ' u n s

7 0 nr* c a l e f a c c i ó .

34 0 0 0 0 0 0 . -

t í (93) 6 7 4 6 7 15

(FtnquM Sagí. Ret FS 10120008

• C A S A A D O S S A D A 2 4 0

m*, a p r o p e s t a c i ó , 2 pà r -

q m n g s , tot e n pe r f ec te e s

tat

43 .000 0 0 0 -

« 6 7 S 4 3 2 4

• L O C A L 1 7 0 r r f . c / C a m í

C o l o m e r , 2 p o r t e s a l c a

r r e r , e n v e n d a o l l o g u e r .

P r e u : 2 5 . 0 0 0 . 0 0 0 P t a o

1 6 0 . 0 0 0 P t a / m e s

« 0 7 5 4 3 2 4

(ptqMfíoai.Wm)(a0OX

sncfc'·-

tmm • Z O N A T O R R E B L A N C A

p laces de ga ra tge des de

1.700.000.-

•tt 674 77 76 (•nmaita SA) flet .600'0

• P A R C C E N T R A L P isos

de 120 m : , 4 hab . , p i sc ina

c o m u n i t à r i a i p l a c e s d e

pà rqu ing . Preu a conven i r

t r 6 7 4 08 9 7

focas SantCjgat, atf FSC 10040041

• P I S 80 m-, nou a es t re

na r 3 h a b 2 b a n y s , to t

e x t e r i o r , p à r q u i n g o p c i o

na l

14 5 0 0 0 0 0 . -

V 675 43 24

iFmguas Roca; Rd Ffi 10060C2

• P I S D E N O V A C O N S

T R U C C I Ó 6 0 nv . a c a b a t s

d e 1a qua l i ta t . 2 d o r m i t o

r is.

1 3 5 0 0 . 0 0 0 . -

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1

iSenri, Ret S10000001

• P I S P E R E S T R E N A R

d e 3 hab . , cu ina e q u i p a d a ,

men jado r sa ló. bany , lava

bo , j a r d í par t icu lar d e 150

n f P à r q u i n g i t ras te r T o l

exter ior A c a b a t s d e qua l i

tat

29 .000 0 0 0 -

t í 6 7 4 72 54

(FixasGifoneüa; Ret FG'0080032

• P I S R E S I D E N C I A L

p lan ta ba i xa 100 m- + 8 0

m*' jardí , 3 do rm . , 2 b a n y s ,

2 pàrqu ings i t ras te r . N o u

a estrenar.

26 800.000.-tt 675 43 24 iFinquesRocai Re* F^ 1*»600i3

• P I S O S N O U S P E R E S

T R E N A R . En d i v e r s e s zo

nes de Sant C u g a l P i sos

d e 2 a 5 h a b , 2 b a n y s

c o m p l e t s , m e n j a d o r s a l o .

c u i n a « o f l i c e - , l e r r a s s a .

ca lefacc ió. . .

V 6 7 4 72 54

lÉincasíironelai Re' =G1XSX'31

• S A N T C U G A T p.s de 3

h a b , b a n y s , c u i n a , s a l o

m e n j a d o r , b a l c ó , a s c e n

sor, exterior i asso le l l a l .

12 .700 0 0 0 -

1T 5 8 0 86 6 9 ' 5 8 0 9 8 5 4

;FQJ; P-K ^a rya ia Ref FPC 590002

• S A N T C U G A T p is m a c o

de 90 nV i 3 hab . . 2 b a n y s

c o m p l e t s , sa lo m e n j a d o r .

cu ina «of f i ce». 2 b a l c o n s .

a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó , t o t

e x t e r i o r , p à r q u i n g o p c i o

nal . assolel lat

14 .800 000.-

t r 5 8 0 86 69 ' 5 8 0 9 8 54

iF3i:35cC&r3aryQtai Rel.C0C 990005

• S A N T C U G A T p r e c i ó s

p is al O A l fons Sa la . a m b

3 hab . , 110 m ' . bany c o m

plet reformat , l a v a b o , sa ló

men jado r de 35 m- c u i n a

e q u i p a d a , t e r r a s s a d e 2 5

r r r . a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó ,

exter ior , f ines l res d 'a lumin i

i por les d 'ember

1 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

t r 580 86 6 9 / 5 8 0 98 54

;FQ{-: P K Q·fc'·yra' Rel FPC 39000»

• S A N T C U G A T p r e c i ó s

p i s de 120 r t r i 4 h a b . a

("Av. A l fons Sala . 2 banys .

sa lo men jador , cu ina equ i

p a d a , a s c e n s o r , c a l e f a c

c ió , pà rqu ing , assole l la t , f i

nes t res d a lumin i

2 6 5 0 0 0 0 0 -

t r 5 8 0 86 69 ' 5 8 0 9 8 5 4

l^oPsoCerJanyaffli Ref. FPC 990006

• S A N T C U G A T P s g C à

n o v a s p is de 4 hab (3 do

b l e s ) 1 2 0 m , 2 b a n y s

c u i n a " O l f i c e - , b a l c ó , e n

I r e s o l a t s , a s c e n s o r , ca le

f a c c i ó . ex te r io r , p à r q u i n g

asso le l la t .

2 1 . 5 0 0 . 0 0 0 -

t r 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 98 54

iFaoPisoCergaryolal M FPC990005

• A P R O P cl C à n o v a s de l

Cast i l lo . T é 160 m 1 , c o n s t a

d e 4 h a b . , sa ló m e n j a d o r

d e 4 5 m3 , cu ina " o H i c e - , 2

b a n y s c o m p l e t s , t e r r a s s a

Pàrqu ing .

3 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

t r 6 7 4 0 8 97

iFincasSOTCugall.Rrt FSC 10040043

• A P R O P P G . D E L A

C R E U . P i s d e 1 5 0 m ' ,

c o m p o s t de 4 hab. d o b l e s .

cu ina - o f f t c e - , dos b a n y s i

u n l a v a b o , sa ló m e n j a d o r

d e 45 rrr\ Ja rd í d e 120 nf. 3 7 . 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 674 08 97 jFreas Sam Cugat) M FSC 10040045

• À T I C D Ú P L E X d e l u x e ,

z o n a c/ À l v a r e z , 1 9 0 nV,

c o n s t a d e 4 h a b . , h a b .

p l a n x a , s a l ó m e n j a d o r

a m b x e m e n e i a , 4 0 rrf. Es -

l u d i e n d ú p l e x d e 6 0 m*,

l e r r a s s a . B a r b a c o a , t r e s

p l a c e s d e p à r q u i n g . Ja rd í i

p i sc ina comun i ta r i s .

4 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

V 6 7 4 0 6 9 7

(RncMS-rtCug-tf] Rel FSC 1(0400*4

• C / D O C T O R M U R I L L O

1 3 0 m \ 4 h a b , 2 b a n y s ,

sa ló m e n j a d o r , 3 5 m ' , c u i

n a - o f f i c e - , 2 p l a c e s d e

p à r q u i n g . Z o n a c o m u n i t à

ria a m b ja rd í i p i sc ina . Ex

ter ior .

2 8 . 5 0 0 . 0 0 0 -

t r 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

ilTKtesa; Ref 110070005

• C / R I U S I T A U L E T 1 6 0

nV, 4 hab . , 2 b a n y s , sa ló -

m e n j a d o r , c u i n a « o f f t c e - ,

t e r r a s s a , p l a ç a d e p à r

q u i n g .

2 7 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

O 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

lnTidesa) Rel 11QC700Q4

• Cl S A N T I A G O R U

S I N O L 1 1 0 m ; . 4 h a b . . 1

b a n y , 1 l a v a b o , s a l ó - m e n -

jador , c u i n a " o f f t c e - n o v a ,

t e r r a s s a , p l a ç a d e p à r

q u i n g .

2 4 . 1 5 0 . 0 0 0 -

n 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

i'T-desa) Rel I1007Q006

• Cl V I L L A . O p o r t u n i t a t .

A p a r t a m e n t e s t u d i e s t i l

a m e r i c à , b a n y c o m p l e t i

t e r rassa .

6 . 5 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 4 0 8 97

•Fficas SantÇjga» Rel. FSC 10040042

• M O L T A P R O P e s t a c i ó

Sant C u g a t , 3 hab . , t e r ras

sa d e 12 m ! , g a i r e b é to t

exter ior , asso le l la t .

1 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

TT (93) 6 7 4 6 7 15

frtquesSaca} Ref F510120005

• M O L T A P R O P E S T A

C I Ó San t C u g a t . 5 è p i s , 4

hab . , v is ta mort m a c a , b a l

c ó amp l i . 1 bany + 1 lava

b o Sol de ta rda .

1 5 0 0 0 . 0 0 0 -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

(Finques S*ai Ref FSiQi2O0O4

• P I S 1 1 0 m- , 4 h a b . , 2

b a n y s , p a r q u e t , a r m a r i s ,

p à r q u i n g , alt, ex te r io r , c è n

tr ic, f inca n o v a : 3 anys .

2 5 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 5 4 3 2 4

| :fiqjes fixa-. Ref PB -0060011

• P I S D E 120 rrr , 4 d o r m i

t o r i s , 2 b a n y s , m o f i b o n a

v is ta , pà rqu ing .

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

V 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 8 1

jSerin; «e1 S10000002

• P I S O S O C A S I Ó Z o n a

Mones t i r . 7 5 m ? . m e n j a d o r

2 0 n v , c u i n a , 3 h a b . , 1

b a n y , s a f a r e i g , t e r r a s s a 4

m-. a s c e n s o r , so l t a r d e s ,

v i s t e s a M o n l s e r r a t , p e r

fec te est a l .

1 1 . 6 0 0 . 0 0 0 -

V 675 3 3 5 5 ' 5 8 9 2 6 4 3

iKSA Gestió imnobi'iaiiaj Rel KSA

IX-WC*?

• P L A N T A B A I X A a m b

ja rd í a 2ona r e s i d e n c i a l , 4

do rm i to r i s , 2 b a n y s , c u i n a ,

t o t a l m e n l renova t , p i sc i na ,

pà rqu ing .

3 8 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

;Serm; Rel S 10000003

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 h a b . 2 b a n y s .

ca le facc ió , p laça p à r q u i n g

asso le l la t , exter ior .

2 8 . 0 0 0 0 0 0 -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

i Finques Saca- Re» FS *0'2O0O3

• P R O P H O S P I T A L G E

N E R A L d e C a t a l u n y a . P is

pet i t , 3 hab . , molt t ranqu i l ,

asso le l la t , c lar

6 . 3 0 0 0 0 0 -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

jFfxijes Saca) Ral FS 1:120002

• P R O P M E R C A T N O U

( P g . T o r r e b l a n c a I Va l l ès ) .

s e m i n o u , 3 h a b , 1 b a n y ,

p laça p à r q u i n g e x t e r i o r

1 3 . 6 5 0 . 0 0 0 -

« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15

iFmquesSacai Rel. ̂ 5 0̂120007

• R U B Í A v . E s t a t u t , E d .

n o u , 8 5 nV, 3 hab . , bany i

l a v a b o C a l e f a c c i ó . E l e c .

E n t r a d a 3 . 0 0 0 0 0 0 P t a .

Res ta h i p o t e c a

W 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

[FnjjesVaimatj.Ref FV 4416

• R U B I A v . L E s t a l u t , 7 5

m ; , 3 hab . , mott de so l .

7 .250 .000 . -

« 6 9 9 6 5 4 8

frcusa) Ref. 150007

• R U B Í cl C a s p , Pe r e s

t r e n a r D ú p l e x d e 1 1 8 i

135 m1 . De 4 a 5 h a b . 2 i

3 b a n y s , 2 t e r rasses . C a l e

f a c c i ó . G a s . P o c s v e ï n s .

A c a b a t s d e q u a l i t a t . Pà r

q u i n g o p c i o n a l . R F A .

N o u s .

14 .200 .000 . -

« 5 6 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(Fnqutt Vtfionrit) Rel. FV 200003

• R U B Í c/ D u r a n i Bas . 90

m', 4 h a b . , c a m b r a b a n y

c o m p l e t a , so l d e m a t i n s ,

m e n j a d o r 2 4 n f , p l a c e s d e

p à r q u i n g o p c i o n a l s .

1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

« 8 9 9 6 5 4 8

í-mjK] FW I5C006

• R U B Í d H i s t o r i a d o r J o

s e p Ser ra , 9 5 r r f , 4 h a b . (3

d o b l e s ) , b a n y i l a v a b o , c a

le facc ió , ex ter ior , 2 t e r ras

s e s , p à r q u i n g .

1 4 . 8 0 0 . 0 0 0 -

« 6 9 9 6 5 4 6

(lrpJM)Bal.l50OO4

CLASSIFICATS ELS 4 CANTONS/ Divendres, 9 de íebrer de 1996

• R U B I c L lurs R i b a s -i

hab fr.es enlres'.- 'at A m u

pà rqu ing A u a b a l s de q u d

l i tat P o c s v e i n b L L I - ' l i -

loc

19 500 OOC -H 588 40 17 5 8 8 54 99

• R U B Í C M o n t u n c - l 1

hdb 89 m R e f c m n l lus-

ler ia e m b e r Po r ta D lmdd-

da Ext a lumin i Mi l lcr r.Le

n o u

8 300 0 0 0

1 T 5 8 8 40 1 7 . 5 8 8 54 99

•Finques i-a.'honra"! flél ï« MJ5

• R U B Í c P a u C l a n s . A la

v o r a A jun tamen t 8 0 nr'. 3

hab , ben conse rva t e * te

nor

8 000 .000 . -

TT 699 65 48

Jncusai fel i WCÜJ

• R U B Í o Sabade l l , impe

c a b l e . 4 h a b i 3 d o b l e s ) ,

c u i n a e q u i p a d a i r e f o rma

da (cu ' r ïd i n t e g r a d a f o r n .

e t c ) . so l d e m a t i n s

9 0 0 0 0 0 0 - i

TT 699 65 48 í

! TCiSa. atr' I K O I ,

• R U B Í c Ve rge de l Pilar ,

A la v o r a d e C ^ r r e j s 6S

m 3 b a b r . í i m b r a d e

bany

6 450 000 -V 699 65 48 'naui :V -".r-Xt

• R U B Í c. Zaf i -c 70 m 3

h a b c a m b r a b a n y ex te

rior i asso le l lada

6 400 OOC 9 699 65 48

hr-ja. fel ly-Té

• R U B Í D u p l e x pe - es t re

n a ' de q u a l i t a t s u p r e m a

Pocs ve ïns

19 000 000 -t r 588 40 17 588 54 9 9

:cfXJues'.'3líïif:r:t =•'' : V .!""•'''

• R U B I Edif ic i W e r r u n 75

nr 3 hab , cu ina • i -ambra

bany r e t o r m a l s , pa rqvu rq

10 5 0 0 0 0 0 •

V 6 9 9 6 5 48

Ircusai fel M W

• R U B Í p i s C M a r g a r i d a

X i r g u 4 h a b . m e n j a d o r ,

cu ina gas re fo rmat fuste

ria e m b e r • a lumin i Ext

9 500 000 -V 588 40 17 588 54 9 9

;Fnque5Vi·xw*at - * ' •':#'}

• R U B Í pis n o u de 6^ m

a Av Es la l u l . 1 3 2 A m b 2

h a b . b a n y c u i n a e q u i p

N o m é s dos verns A m b te

r rassa S u p e d 6 ! m

11 0 0 0 0 0 0 -

9 5 8 8 40 17 588 54 9 9

• Finques VallTCíva:: fel F'< >:0C09

• R U B Í pis n o u de 74 m-'

E n A v E s l a t u t 1 3 2 2

h a b . . b a n y , c u i n a e q u i p

N o m é s d o s v e ï n s

12 0 0 0 0 0 0 -

t r 5 8 8 4 0 17

9 5 8 8 54 99

Jrques VatTwal V "V aioxa

• R U B Í P l a ç a P r o g r é s

100 m \ 3 hab 12 dob les ) .

ca le facc ió p is exter ior

8 9 0 0 0 0 0 -

9 6 9 9 6 5 4 8

tmcu»- «et 500C2

• R U B Í i o n a la J o s a . to

can t m e r c a t 3 hab . bany i

l a v a b o E x l i p e r s i a n e s

d 'a lummi C a l e f a c c i ó G a s .

cu ina n o v a

10 5 0 0 0 0 0 -

9 588 40 17 5 8 8 5 4 9 9

Fíiques Vatwat l FW FV *59S

• R U B I Zcra Les To r res .

Ï<L\: F c G G Pisos des de

" SUC 0 0 0 Pta 3 hab. Ca -

M r u c t o , gas cu ina , bany.

9 588 40 17 5 8 8 5 4 9 9

.- TK;jt-s naltma'. =*' ^ 200005

• R U B I c c a i a Les To r res .

4 i . ••; bany pat i

:• KXI 000 -•n 699 65 48 • ' . . . Í J . 3è1 W i ;

• Z O N A M E R C A T N O U

'"*0 rr s<vc 32 m* a m b xe -

-nene ia 3 hab c u i n a re*

' o r m a d a ' bany i l avabo

a m b du txa , so l i v is les

14 5 0 0 . 0 0 0 -

9 675 33 55 - 589 26 43

«líA 3 4 ; ! : HTïtMàra fel KSA

• ' • :x0« _ _ _ _ _ _ _

• Z O N A P E A T O N A L 7 0

m , m e n i a d o r , c u i n a , 3

h a t 2 b a n y s c a l e f a c c i ó .

soi i v istes

14 3O0 OOC -

9 675 33 55 589 26 43 ",ÍA _ s i . iTT..: i r 3\ a»-' KSA

- i ïM

• Z O N A R E S I D E N C I A L

100 rr s a l o a m b x e m e

n e i a c u i n a - c f f i c e » , 3

h a b 2 b a n y s ' pà rqu ing ,

t rdster . ca le facc ió , jardí in

fan t i l . n o m é s 6 v e ï n s t o l

ex tpno r

26 0 0 0 0 0 0 -

9 675 33 55

9 5 8 9 2 6 43

r.SA j « t : - i — : Ü N Í =t̂ f "(SA

• Z O N A R E S I D E N C I A L .

P i s a e 13C m . 3 h a b ,

n i r r i i ^ d o ' sa 'c a m b ter ras

sa , c u i n a i c t a i m e n t e q u i

p a d a , 2 banys comp le t s . 2

p a r q u m g s t r a s l e r a i r e

c c n d ' C i c n a ! r a i e l a c c i ó

M a l e n a l s de 1a qual i tat

38 0 0 0 0 0 0 -

9 6 7 4 72 54

"...-.b iifvi6.,d ín- -G !X8C03

• Z O N A R t U S I T A U L E T .

4 hab . men jado r sa ló , cu i

na - o t l i c e - b a n y , l a v a b o .

te r rassa , pà rqu ing i I ras ler

30 0 0 0 0 0 0

9 6 7 4 7 2 54

i><ncas3i3r««a' fel Fü y&CH _

• Z O N A T R A N Q U I L L A

100 m- - 160 m jard i p n -

vat . s a l o - m e n j a d o r 30 nv

4 h a b , 2 b a n y s c a l e f a c

c i ó , a i r e c o n d i c i o n a l . 1

p a r q u m g + t raster

26 0 0 0 . 0 0 0 -

9 675 33 55

9 589 26 43

«S» 3esK IT-TCS iia'iai Rei tSA

•yvxxf

SOURSPBBffCU)

• B E L L I N D R E T . 500 nr

15 000 000 -9 674 08 97 FreasSafCuqati fel -3C 13040048

• Cl E S P A R V E R , 1 0 0 0

<7V

15000 000-9 674 06 97 ^ r a s àanC^ t i Re t ^ ' 00 *00 *7

• G O L F - E L P I N A R . C '

E n n q u e Lan f ranco S u p e r i .

600 nr' 21 0 0 0 0 0 0 -

9 674 08 97 igficas Sam _gar «al FSC'00400*6

• L A F L O R E S T A 1 0 0 0

m J a l C D a l m a u

9 0 0 0 0 0 0

9 6 7 4 08 97

Fficas San Ç-jgat. fe' - X 13CH004S

• M I R A - S O L 2 - -\.y, 605

i 6 5 0 m- P g C . n ^ e l i e s

Magn i f i ca v is ta

9 6 7 4 57 04 6 7 5 43 0 2

l'Txtesai fe' i > ' " " "

• S O L A R res idenc ia l . 65C

m J . Z o n a e s c o l a a rqu i t ec

tura. Ed i f icac ió immed ia i a

29 0 0 0 . 0 0 0 -

9 675 4 3 2 4

iFfXjuiaRocai Re* «10060006

• A V . P L A D E L V I N Y E T .

A d o s s a d a d e l uxe . 5 h a b .

es tud i Jardí pnva t i c o m u

nitari a m b p isc ina N o m é s

45 .000 .000 -

9 6 7 4 08 97

IFreasSanCjoa-i fel FSC • CíOO*;

• C / G R A N O L L E R S

a d o s s a d a a m b a s c e n s o r

2 2 0 m 1 . j a r d í p r i v a t , 5

d o r m . ( 2 - s u i l e s - ) , 3

b a n y s , 1 l avabo , sa ló m e n

j a d o r 4 0 nV, g a r a t g e t r as

ter

4 8 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

9 6 7 4 7 7 7 6

ÍI-TOUSA) Rel. 160009

• M I R A S O L prop es tac ió i

co l · leg is . 4 h a b . m e n j a d o r

sa ló , cu ina , bany comp le t .

t r a s t e r , m e n j a d o r d ' e s t i u .

so lar d e 4 0 0 m- a m b pet i ta

p i s c i n a h o r l P o s s i b i l i t a t

d amp l i ac ió .

24 0 0 0 0 0 0 -

9 6 7 4 72 5 4

lcreasGmr_i; Ral FG ''JO80C9

• M I R A S O L lo r re 3 5 0 m-,

s o l a r 6 0 0 n r . 6 h a b 2

b a n y s , sa lo m e n j a d o r . 6 0

m J , cu ina - o r f i c e ' sa la 60

nr'. ga ra tge 2 co txes

65 000 000 -9 674 57 04 , 675 43 02 • irrOesa; Rel I -CíriJOCÍ

• N O V A P R O M O C I Ó 10

tor res a d o s s a d e s a m b (ar-

d i • p i s c i n a c o m u n i t à r i a ,

240 m 6 m façana , garat

ge 4 c o i x e s . 4 hab . es tud i .

2 b a n y s , i l avabo , parque t

, m a r b r e

38 70C COC' •

9 675 33 55 5 8 9 2 6 4 3

<5A Ge$'c iT·nrtil·a'a' fel KS*

'1X60009

• P R O P E S T A C I Ó M I R A

S O L . T o r r e d e 4 h a b

m e n j a d o r s a l o c u . n a

b a n y , m e n j a d o r d ' e s b u

t raster Te r reny de 4 0 0 m

a m b p o u , hort i a rb res fruí

t e rs . Poss ib i l i t a l d ' a m p l i a

c ió 2 2 0 0 0 0 0 0 -

9 6 7 4 7 2 54

i^mcasinj'Wtai fe* =G '0O8CO39

• S A N T C U G A T z o n a

mol t cènt r ica i t ranqui l - la . 4

h a b . , m e n j a d o r sa ló a m b

x e m e n e i a , c u i n a - o t l i c e - ,

2 b a n y s c o m p l e t s , g r a n s

g o l f e s , à m p l i a l e r r a s s a ,

g a r a t g e , c e l l e r , s a l a d e

jocs Parce l la d e 6 0 0 m2 .

4 8 0 0 0 0 0 0 -

9 6 7 4 7 2 5 4

Froa&ronehl Raf FG 10080016

• S A N T C U G A T z o n a pg

VatWore ix -Gol t . T o r r e Indi

v i d u a l q u e c o n s t a d e 5

hab . . h a b í t a d ó es tud i , sa ló

m e n j a d o r , c u i n a - o t l i c e - ,

3 b a n y s c o m p l e t s i un la

v a b o a m b d u t x a . G a r a t g e

per a dos c o t x e s . D o s t ras-

l e r s , c a m b r a f r i g o r í f i c a .

etc. El solar é s de 5 0 0 nV

60 .000 .000 . -

9 6 7 4 08 97

|Fra»SaniCuyfl. Raf. FSC 10040036

• S A N T C U G A T z o n a

V i n y e t - C ' ' S a n t J o s e p

C o n s t a a m b p l a n t a , sa lo

m e n j a d o r , cu ina - o f f i c e " i

un lavabo . A la p lan ta su

per ior hi ha 4 hab . (una es

• • s u i t e » ) i 2 b a n y s c o m

p i l i s A ! e s t u d i , c o m a u e

es y r a n . te 1 h a b . sa lo i

un bany A m e s al so te r ra

n i hi ha un g r a n ce l le r 1

hab de p lanxa i sa fa re ig i

ga ra tqe pe r a 3 co txes

63 0 0 0 0 0 0 -

9 6 7 4 0 8 9 7

.-\rcis àanMjga: Ret FSC "COWKS

• S A N T C U G A T - C O L O -

M E R a d o s s a d a d e 4 hab . ,

es l ud i a m b x e m e n e i a . G a -

r a l g e p e ' a d o s c o t x e s

Ja rd í p n v a l etc Es r e g a

ien tots els m o b l e s

3 5 . 0 0 0 . 0 0 0

9 674 08 97 .-•tas Sa-n Cugal fe' -SC 'OCCOÓ"'

• S T . C U G A T o ' Sta T e

resa , a d o s s a d a 3 2 0 rrv. 4

h a b . , 2 banys , l avabo , sa

lo- m e n j a d o r , 3 5 n r . cu ina

«orf ice» go l fes , sala d'es

ta r , t e r r a s s a , h a b m à q u i

nes . ga ra tge 3 co t xes jar

dí p r i v a l 100 m- i p i s c i n a

c o m u n i t à r i a

57 5 0 0 0 0 0 -

9 6 7 4 57 0 4 , 6 7 5 43 02

; TvfeMl Ret i *-MTJ003

• T O R R E A B E L L A T E -

R R A 2 5 0 m-, 9 0 0 n r d e

j a rd í , u n a a n l i g u e t a t d e 4

a n y s 4 d o r m i t o r i s 2

b a n y s 1 l a v a b o , g a r a t g e ,

es l ud i go l fes .

6 0 0 0 0 0 0 0 -

9 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

Senry Pel S 1000000*

• T O R R E A B E L L A T E -

R R A uni lamüiar 180 m 4

hab . . 2 banys , sa ló men ja

d o r 3 5 m \ c u i n a 2C m

parcel- la 4 0 0 m-

3 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 6 7 4 77 76

Tnnwt». 5A; FW I aUI-JE

• T O R R E A D O S S A D A C

B e r g a r a , 2 « s u i t e s " 2

d o r m . d o b l e s , 3 b a n y s . 1

l a v a b o , sa lc m e n j a d o r 35

m \ 2 p l a c e s de g a r a t g e i

t raster g ran

4 7 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 6 7 4 7 7 7 6

ilrerairtH. SA fe' 600C:

• T O R R E A D O S S A D A A

R U B Í per es t renar , 223 n r

+ 1 0 4 de j a r d í 4 h a b . 2

b a n y s . 3 p l a c e s de garat

g e , fus ter ia inter ior de rou

re i ex te r i o r d e P V C a m b

vidre d o b l e

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 6 7 4 77 76

;inmaiba. SA; Ral 150004

• T O R R E A D O S S A D A

C A M T O N E R A mo l t c è n l r -

ca , a m b p isc ina c o m u m t a -

n a . 3 d o r m . 2 b a n y s , bo -

hard i l la . sa la d e m a q u i n e s

i hab . p lanxa 2 p laces de

ga ra tge , A .A

3 2 0 0 0 0 0 0 - 9 6 7 4 77 76

|inma/oa £A( Be' 6Ú0O3

• T O R R E S Z o n a

t r anqu i l la, a d o s s a d a c a n -

t o n e r a 150 n r , g a r a t g e 2

c o i x e s , z o n a r e n t a t , t r a s

te r , sa lo e s t a r e n d o s n i

v e l l s c u i n a - o l f i c e » , 1

b a n y . ' l a v a b o , 3 h a b , (1

" s u i t e - ' l , es t u d i , j a r d i p r i

vat 40 n r , cd le lacc tó .

2B 5 0 0 0 0 0 -

9 675 33 55 5 8 9 26 4 3

;KSA jas'C iTTL t l · i ' a i Rel KSA

•0050C13

• V A L L D O R E I X Tor re So

la, parce l · la 6 0 0 m , c o n s -

I r u ï t s 2 2 0 m- 4 d o r m . , 2

b a n y s 1 l avabo , m e n j a d o r

sa ló 35 n r , sa la d e b i l la r ,

x e m e n e i a l l a r . b a r b a c o a .

gara tge

46 5 0 0 0 0 0 -

9 6 7 4 7 7 7 6

lifimiroa SA. fe' 60008

• Z O N A M O N E S T I R tor re

a d o s s a d a 140 m-, 5 h a b ,

2 b a n y s ga ra tge i jardí 60

r r f

33 0 0 0 . 0 0 0 -

9 674 77 76 IrmarU SA} Ref 160005

• P I S O S a p a r t a m e n t s to

r res . loca ls i p l aces d e pàr

qu ing de l loguer .

9 6 7 4 12 0 4

9 6 7 4 11 81

Senri Rd SIDOOOOOS

mmsmtAï.L • A P A R T A M E N T S e n di

ve rses zones dr- San i C u -

ga l 1 hab. . men jado r sa ló,

c u i n a bany c o m p l e t i t e

r rassa A part ir de

45 OOO.'mes.-

9 6 7 4 72 5 4

i- -CU Gironella, Fw FG 10090026

• P R O P M O N E S T I R 3

hab . . men jador sa ló . cu ina ,

bany . ba lcó . À t i c a m b m o l

ta l l um i v is tes T i b i d a b o

70 .000/nr tes-

9 6 7 4 7 2 5 4

(FfKasGiionela) FW.FG 10060017

«BSiSKJISÓ

• L O C A L D A V A N T C A P

S A N T C u g a t , a M i n a , 19

8 0 nV.

8 0 0 0 0 / m e s . -

9 6 7 4 15 6 6

iCasasj FW C 1Q13O0C7

• L O C A L E N V E N D A o

l l oguer 112 m P*eu v e n

d a 1 0 m i l i o n s L l o g u e r .

6 0 . 0 0 0 P ta /mes

9 6 7 5 43 24

F.r.^íRcca! Ret FR tfX)6O0l5

• L O C A L P E R A O F I C I

N A o c o n s u l t o r i , l loc I r a n -

q u i i . c è n t r i c , a p a r c a m e n t

f a c i ! , l l o g u e r 6 5 . 0 0 0

p tes . /mes

O p c i ó v e n d a .

9 6 7 4 7 2 0 6 / 6 7 4 7 2 5 4

Ftef 254O001

ifloisaws • Z O N A Q U A T R E C A N

T O N S . P l a n t a d e 5 0 m '

m é s 2 5 rrf d*entresolat i 2 0

n r d e t e r rassa . Z o n a mol t

c o m e r c i a l i cèn t r i ca .

100 .000 /mes . -

9 6 7 4 7 2 5 4

IFreas Gaonalll. FW. FQ 10060037

• C O L L F A V A . P i s p e r

es l r ena r . d e 3 hab . . m e n

jador sa ló c u i n a « o l f i c e » ,

2 b a n y s c o m p l e t s , t e r r a s

sa, ca le facc ió . A c a b a t s de

qua l i t a t : p a r q u e t , m a r b r e ,

a n t e n a p a r a b ò l i c a . Z o n a

c o m u n i t à r i a a m b j a r d i i

p i sc ina

100 OÒO/mes -

9 6 7 4 72 5 4

F·oasGi'One·ai Rel FG 1006002*

• P I S S E M I N O U d e 3

h a b . , g r a n m e n j a d o r sa ló ,

àmp l i a cu ina , b a n y , l a v a b o

a m b du txa , a rmar i s de pa

ret i t e r r a s s a A c a b a t s d e

qual i ta t

8 0 . 0 0 0 / m e s -

9 6 7 4 72 5 4

(Freas Gironefta: «el FG '0Ü80C2Í

• A 7 M I N U T S a p e u de

l ' e s t a c i ó de V a l l d o r e i x , 4

h a b . . ex te r io r asso le l l a t ,

a m b p a t p r i v a t d ' uns 4 0

n r , t n n q j ' l , a igua i l lum ja

d alta

*5 DOO.'mes -

9 1 9 3 ) 6 7 4 67 15

FrêsSaca.. Rei. "S 3O013

• A L A V O R A D E L A

P L A Ç A M O N E S T I R Pis

de 3 h a b m e n j a d o r sa ló

c u i n a , b a n y c o m p l e t , b a l

c ó . P is tot exter ior

6 0 . 0 0 0 / m e s . -

9 6 7 4 72 5 4

Icincas Gowila' qe' FG * X * c r

• A P A R T A M E N T en l l o

g u e r M o l l c è n t r i c i t r a n

qui l Pàrqu ing opc iona l .

55 OOQ.'mes •

9 6 7 5 43 24

• A P A R T A M E N T en l l o

guer C'' M o n t s e r ' a l , 1 hab . ,

bany cu ina amer i cana .

50 0 0 0 mes -

9 675 43 24

F.nqi* Rcv-: Rç( - V/.M®

• A P A R T A M E N T m o b l a t

a la z o n a coi- legi Maraga l l .

Cons ta de 3 hab . , pa l i i t e

r r a s s a d e 30 nr ' M o l l d e

so l 6 0 OOO-mes.-

9 6 7 4 08 97

:- r^SartÇjga'l Ret CSC 100*0054

• À R E A C U L T U R A L 1

h a b a m b a r m a r i s d e p a

re ! m e n j a d o r s a l ó , c u i n a ,

bany c o m p l e t . A p a r t a m e n t

m o b l a t , t o t e x t e r i o r , a m b

p laça de p à r q u i n g .

7 5 0 0 0 A n e s -

« 6 7 4 7 2 5 4

(Fncas Gtroneta). Rel. FG 100600̂ 3

• C / A L F O N S S A L A 1 1 0

rrr*, 4 h a b . , 2 b a n y s sa ló

m e n j a d o r 2 0 m ! cu ina i te

r rassa . Mob la t

9 0 . 0 0 0 / m e s -

9 6 7 4 57 04 / 675 43 02

[imdesil. Rel . IXTOCO1

• Cl P L A N A H O S P I T A L .

p r o p Mones t i r , pis 2 h a b

m e n j a d o r s a l ó de 3 0 m \

c u i n a , pa t i , bany c o m p l e l i

t e r rassa

6 5 OOOVmes - 9 6 7 4 72 5 4

lF.xas >->-*.« êi FG 1008002S

• Cl V I L L A . O p o r t u n i t a t .

A p a r t a m e n t e s t u d i e s t i l

a m e r i c à , b a n y c o m p l e t i

te r rassa 4 5 . 0 0 0 / m e s . -

9 6 7 4 0 8 9 7

freas Sam Cugat =ie« FSC '00*0055

• C A S A A D O S S A D A c

La P l a n a , 140 m , 3 h a b .

2 b a n y s , l a v a b o , s a l ó -

m e n j a d o r , 3 0 n r . c u i n a

«oHice». go l fes , t raster . l e

r r a s s a 10 n r . j a r d i p r i va t

1B m- i p laça de pà rqu ing .

1 7 0 . 0 0 0 / m e s -

9 6 7 4 57 0 4 / 675 43 02

;TKJKSI Re' IX'·OD»

• C O S T A T E S T A C I Ó

T R E N I Z O N A G O L F pis

m o b l a t , 3 h a b . . m e n j a d o r

s a l o . b a n y , l a v a b o , cu -na

e q u i p a d a , t e r r a s s a , c a l e

facc ió

9 0 0 0 0 / m e s -

9 6 7 4 7 2 5 4

FincasGircnebi. Rei ^ 100600*

• P L A D E L V I N E T 1 3 0

n r . 4 h a b . (1 « s u i t e » } . 2

b a n y s , sa ló men jado r , 35

nv , cu ina -o f f i ce» . ga ler ia ,

t e r r a s s a 3 0 rrr . 2 p l a c e s

de p a r q u m g Z o n a c o m u

ni tàr ia a m b p isc ina

175 0 0 0 / m e s -

9 674 57 04 .' 6 7 5 43 02

irnoeW' Re1 ''X7r.>jt

• R B L A . R I B A T A L L A D A

1 6 0 m 2 l e r r a s s e s . 4

hab , 2 b a n y s , 1 p laça pàr

q u i n g c a l e f a c c i ó , a s s o l e

llat exter ior jardí + p isc ina

comun i ta r i s .

150 0 0 0 ' m e s . -

9 1931674 6 7 15

i-,rKJes saca Qe' FS '0120009

• Z O N A C E N T R E 2 - 3

h a b . m e n j a d o r s a l ó . cu i

na . bany . àmp l i a te r rassa

5 3 0 0 0 / m e s -

9 6 7 4 7 2 54

F-cas Gícnetai Re' =GrXi&0C'É

• Z O N A M O N E S T I R 2

h a b a m b a r m a r i s de p a

r e t , m e n j a d o r s a l ó a m b

p a r q u e t , c u i n a , ba lcó To t

ex ter ior .

65 0 0 0 / m e s . -

9 6 7 4 72 54

fncaïGirjnçfca; FÀet Fj'r«'i&X'*i

• Z O N A T O R R E B L A N

C A . p is d e 2 hab a m b ar

m a r i s de p a r e l , m e n j a d o r

sa ló amp l i , cu ina , sa fare ig

b a n y , c a l e f a c c i ó i p a r

q u i n g .

75 0 0 0 / m e s . -

9 6 7 4 72 5 4

iFincasGircnrta. Rf' rG'X3C"23

R90SU06UTS

• Z O N A E S T A C I Ó . Pis 3

h a b , m e n j a d o r sa to . cu i

na . bany comp le t 2 ter ras

ses

6 0 . 0 0 0 / m e s -

1T 6 7 4 72 5 4

{Fncas Gironella:' êl FG lOüatjCX

• Z O N A T O R R E B L A N

C A . Pis 3 h a b , m e n j a d o r

s a l ó , c u i n a p a l i , b a n y

c c m p l e t l a v a b o a m b dut

xa . c a l e f a c c i ó p à r q u i n g i

t raster

9 0 0 0 0 , ' m e s -

n 6 7 4 72 5 4

[FncasGuDneia, ae'.FG IJ080029

• a R I U S I T A U L E T . Mo

b l a d a d e 4 h a b . . e s t u d i

Ja rd í pr ivat

150 .000 /mes •

•a 6 7 4 08 97

Trcai jaHiCjf f t l Bet. FSC I0O4OO52

• C O S T A T E S T A C I Ó

T R E N V A L L D O R E I X , mo

b l a d a . 4 h a b . m e n j a d o r

saló a m b x e m e n e i a , cu ina

« o t l i c e » , 2 b a n y s , l a v a b o ,

c a l e f a c c i ó , po r>o . d e s p a t x

i j a r d i . E n pe r fec te estat

2 0 0 0 0 0 / m e s -

•B 6 7 4 7 2 54

F'XasGrrxiela =>e'=Gl JOdJttK1

• P L A D E L V I N Y E T . 5

hab . es tud i . A d o s s a d a de

luxe a m b j a r a i pr iva t i co

mun i ta r i a m b p isc ina .

2 0 0 0 0 0 / m e s -

•B 6 7 4 0 8 97

F ^ s S a i t C . * : "el FSO0W0053

• P R O P C O L L F A V A . T o -

r r e a d o s s a d a d e 3 h a b .

m e s g r a n es tud i , m e n j a d o r

sa ló a m b x e m e n e i a , cu ina

- o l f i c e - , 2 b a n y s c o m -

p'ets, l e r r assa . ce l ler i jardí

p a d i c u l a r d e 100 rrv

1 5 0 . 0 0 0 ' m e s . -

t r 6 7 4 72 5 4

Fr>ca>G,y«ita| Rel FG 10C*B3f

• S A N T C U G A T . T e n i m

to ta m e n a d e to r res de llo

guer a part i r de

90 000/mes.-TT 674 06 97 pjncas SantCugatJ Rel FSC i w y i M

• A L F A 33 16V. n e g r e , B-

LK

6 0 0 0 0 0 -

n 588 55 35

Aitccerarai) Rei A 101(0010

• A L F A R o m e o 33 , B-IT.

475 000 . -

H 589 0 9 91

I F t o i s ; Rel F1002000!

• A L F A R o m e o 7 5 , 2 0

T w i n Spark . B- IU.

•B 6 7 5 32 5 7

'.AutoEatebaril fltf *£ IQQXOir

• A U D I C o u p é Q u a t l r o

2 .8 . «full e q u i p » .

3 .300 .000. -

S 5 8 9 4 O 0 2

(Motorgxjet) Rel MCWOOOCOi

• C I T R O E N A X , G T (ex

t res) . F3-JU

t l 675 32 5 7

lAoBEa-Mn) Rel »£ 10030003

• C I T R O E N A X 1 1 . T R E .

B- IM

350 0 0 0 - » 589 09 91 iria^r.sJ l. Ref F10020005

• F I A T T i p o . 16v . A /A, B-

LC í r 6 7 4 15 0 3

;Peugeol MotyRalyl Rel PWfll3O0C7

• F I A T U n o 4 S 5 B-1600

H U . p la te ja l

t r 6 7 4 0 9 10

:SL;WJ; Rel S10110003

• F I A T U n o t u r b o , IE , B-

IK

475 .000 . -

t r 5 8 9 09 91

Irèacar.sllFeJf F10O2OM3

• R E N A U L T 19

b lanc , B-LX

6 5 0 0 0 0 . .

t r 5 8 8 55 35

A^xenra! Ret A'^KIOCS

• F O R D E s c o r t X B 3 , B

KV

V 674 15 03 (Peugeot Mofcy Raiy Rei PMRJ>_Xí

• F O R D F i e s l a 1,1 gr is

met . B-JT,

3 0 0 . 0 0 0 -

- 1 5 8 8 55 3 5

iijtKsoraii »ef A'üiX-X3

• G O L F 1 8. G L , B-JP

t r 6 7 4 68 50

lAilo Comarca oei vares, Rel ACV

10090004

• L A D A N iva . B - N L

550 0 0 0 -

t r 589 09 91

r ^ ra i 5 ' Rel F1XW009

• L A N C I A De l ta . H F , tur

bo , 8 - K Y

7 9 0 0 0 0 -

t r 5 8 9 0 9 91

jFiacai f Re' - 'íü^-x:

• L A N C I A P r i s m a , T D S ,

O-AK,

7 5 0 . 0 0 0 . .

t T 5 8 9 0 9 91

|Fiacar,sti Ret. ='0C2O113

• L A N C I A Y - 1 0 . B - H D

325 0 0 0 -

t r 5 8 9 0 9 9 1

(FÉacar, si I Rei F irxeoooe

• M E R C E D E S B E N Z 190

2.3 16 v, - f u l l e q u i p - , any

87 .

1 .700.000.-

t r 5 8 9 4 0 02

fMotocugti Rel MC343O30OQ1

• O P E L C o r s a . B-IS

4 7 5 . 0 0 0 . -

V 5 8 9 0 9 9 1

[Filacar s i) Rel F ICO200CI

• O P E L C o r s a G S I . B - L K .

t r 6 7 4 6 8 5 0

1AJ0 Comaica oei Vallés; Rel ACV

I0090005

• O P E L Kadet t . 1.3, 5 p

B-HY.

450 .000 . -

« 5 8 9 0 9 91

(FÉMI.S.II Ret F10020004

• O P E L K a d e t t . 1 8 G T

b lanc . B-JZ.

6 0 0 . 0 0 0 . -

0 5 8 8 55 3 5

iAuExantarj Ref A 101(0306

• O P E L Vec t ra 1.6 I A .A .

B - M N .

tr 675 32 57 i.Auto Estecari Rel AE 13030006

• P A S S A T V a r i a n t 1 .6 ,

A A. B - M G

t r 6 7 4 6 8 5 0

1AU0 Coma'ca del Vallésl Re- ACV

13030006

• P E U G E O T 2 0 5 G T I ,

A /A. B-JT

tr 674 15 03 iPeu-eot Motor Ral), Rel »MR 120003

• P E U G E O T 2 0 5 X L . B-

H W .

» 6 7 4 1 5 03

[Peugeot Motor Rafr)J Ret FVR120001

• P E U G E O T 309 G T . A/A,

B-HX,

«67415 03 (Peugeol Motor Ratyl Rel PMR120D02

• R E N A U L T 11 G T L , B-

G L .

t r 6 7 4 15 0 3

iPeogeot Motor Ra%) Ret PMR 120006

• R E N A U L T 21 2 . 0 , A .A

B-IJ

tr 674 68 50 . l i ' ; - C . : T Ï - : S :e Valies; - e ' ACV

' ' X ' » :CT ; ,

• R E N A U L T 2 1 2 . 0 , a i re

cond i c i ona t , any 87

475 0O0 -

I I 5 8 9 4 0 0 2

IMotorcogai' Rei MC 3A3O0OQC3

• R E N A U L T 2 1 T X E

b l a u . B-JJ ,

6 5 0 . 0 0 0 -

t r 5 8 8 55 35

Aut-ja»ltrai Rel A 13103004

• R E N A U L T 5 G T t u r b o .

n e g r e , B -HT

2 5 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 8 5 5 35

lAutocertrali Ref A13DXC8

• R E N A U L T CI10. R N - 1 . 4 .

B - O D

» 675 32 57

tAtttoEsteber.j. Ret AE 10O30007

• R E N A U L T Cl io 1 2 . 3 p .

v e r m e l l . B - O M

975.0O0. -

« 5 8 8 55 35

lAutocentrell Ret At3IK(C2

• S E A T Ib i za , 1 5 1. 3 p,,

B O B

« 675 32 57 lAutoEsjBOar- Fe' AS'XXXOE

• S E A T Ib iza 1.2, n e g r e ,

B-JX.

400 .000 . -

« 5 6 6 55 35 lAjfxeritral' Ret A'C'OOX''

• S E A T Ibiza 1 5, 5 p . B-

KP,

« 6 7 5 32 5 7

AjloFstecarl Re1 AE 1X330O9

• S E A T T e r r a , b l a n c . B-

KT

3 5 0 , 0 0 0 -

« 5 8 8 5 5 3 5

{Autocanlraii Rel «13130OX

• S U Z U K I S w i f l G T I . B-

1872- IP . b lanc

« 6 7 4 0 9 10

ÍSLTUW:. Ret S-0110002

• V O L K S W A G E N G o l l 16

V, B -LM.

« 675 32 57

lAutoEsteoani Ret AE 10C30010

• F O R D Escor t d i è s e l , B-

H W .

«674 15 03 (Peugeot Molar Ralyi Rel PMR 12000*

• N I S S A N Pat ro l 6 cïl d i è

s e l , c u r i . B-JV

« 6 7 5 32 57

(Auto Estjban) Rel AE '0330X4

• N I S S A N V a n e t t e pràct ic

d ièse l . B -MS .

w 6 7 8 32 57

[Auto Esteban) Ret AE '0030305

• R E N A U L T E x p r é s , d iè

s e l . B -JZ .

6 5 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 9 0 9 9 1

(Ftacaruj RafFIOCeOQCie

(li

• L A D A N i v a 1 .6 , - f u l l

e q u i p » , any 94 .

700 .000 . -

9 5 8 9 40 0 2

(Moteroaval). Bat. MC 5*3000004

1 ±2 tm «A

l t \ U Q U E U ARA M f t T E » *

El joc de la nació catalana

fr.es

2 3 . Divendres, 9 de febrer de 1996

ESPORTS I ATLETISME I

La 13a edició de la Mitja Mara tó de Sant Cugat s'ha convertit en una de les proves consolidades i va arribar a reunir atletes internacionals en anys passats. Enguany ha baixat el nombre de participants i alguns corredors, a l'arribada, es van mostrar decebuts per l'organització i pel nou recorregut, que no ha permès superar el rècord d ' l hora, 6 minuts.

Qui mou les cames... guanya curses Daniel Morano no va superar el rècord de la prova, situat en 1 hora 6 minuts

CATI MORELL • Sant Cugat.— Voluntaris i organitzadors van començar a preparar els punts d'avituallament a les 6 del matí perquè tot estigués a punt a les 10:30. El temps acompanyava perquè les amenaces de pluja s'esvaïen i el sol tampoc no amenaçava de fer insuportable el recorregut. Els corredors havien escalfat. Des de dues hores abans, atletes amb pantalons vistosos i samarretes lluentes donaven color als carrers de Sant Cugat lentament. La prova no va començar puntual —els cotxes de la policia no tenien gasolina—. Els atletes, nerviosos, van haver d'esperar durant un quart d'hora i a les 10:45 es va donar el senyal de sortida. Un cop més, i com marca la tradició, la massa de corredors es va desentendre del compte enrere i va donar via lliure a un nou esdeveniment esportiu. La primera i única sorpresa dels corredors durant la prova va ser al quilòmetre 5. Allà era previst el primer avituallament. Els voluntaris havien repartit l'aigua als punts assenyalats però els encarregats d'esperar els corredors al primer punt d'avituallament van errar el recorregut i van esperar durant hores al quilòmetre 5 del recorregut d'edicions anteriors, mentre els atletes anaven per altres carrers. Dolores Saavedra —primera dona que va travessar la línia de meta— va explicar a l'arribada que, per un moment, va pensar «que no donarien aigua en tot el recorregut», però es va tranquil·litzar quan —al quilòmetre 10— se'n va adonar que havia estat una mala suposició. Allà sí que n'hi havia, d'aigua. Els primers atletes que van passar pel quilòmtre 5 es van quedar sense beure, però més tard alguns del participants van trobar les ampolles que estaven preparades per ser repartides entre els corredors.

El corredor de la Joventut Atlètica de Sabadell Daniel Morano no va poder superar el rècord de la prova, que es manté en 1 hora i 6 minuts des de fa anys, però gairebé sense voler es va fer amb el primer lloc de la classificació. Morano, que no es va

inscriure a la prova fins a última hora i «gairebé per casualitat», va aconseguir arribar en primera posició després de fer el recorregut de 21 quilòmetres i 97 metres en 1 hora i 10 minuts —va aconseguir el premi de 30.000 pessetes pel corredor que fes la cursa en menys d'l hora 14 minuts—. Morano va sortir amb un ritme fort a Pla del Vinyet, punt de l'inici de la cursa, i va mantenir un bon ritme durant tota la prova. El corredor de Sabadell no esperava guanyar, però les coses li van sortir bé i es mostrava satisfet al final dels 21 quilòmetres. Morano va sortir destacat i quan els corredors van passar pel carrer de la Creu i la plaça d'Octavià per primera vegada, el públic comentava el ritme del corredor del pitrall 1.236. «Aquest no acabarà la cursa» deien alguns, mentre que d'altres s'admiraven que, en tan pocs quilòmetres, ja hagués abandonat el gruix de corredors. Per sorpresa de tots —fins i tot ell mateix— va acabar la cursa i la va acabar com a primer classificat.

El guanyador de la prova va insistir en la duresa del recorregut. Segons Morano, «el recorregut d'edicions passades era més lleuger, perquè el nou itinerari de la Mitja Marató es complica amb molts revolts i canvis de rasant». Els organitzadors asseguren que el nou recorregut és més pla que el d'edicions anteriors. El responsable de l'organització, Domingo de Pablos, insistia abans, durant i després de la cursa en la millora del recorregut respecte a anys anteriors. De Pablos assegura que ell mateix ha fet el recorregut per «comprovar que es tracta d'un traçat més pla i, per tant, més fàcil de fer». Domingo de Pablos afirmava que els comentaris que es van sentir després de finalitzada la prova confirmaven les intencions de l'organització i es mostrava satisfet de com havia transcorregut el matí.

El segon classificat de la cursa va ser Manuel Murillo, de la Unió Atlètica Rubí, que va arribar seguit de Toni Santiesteban (Club Gimnàstic Tarragona) i del sant-

cugatenc Albert García (Club Muntanyenc Sant Cugat), que va fer el recorregut en un temps d'l hora i 13 minuts. En categoria femenina, la primera classificada va ser Dolores Saavedra (1 hora 32 minuts). La 13a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat va lliurar premis als 10 primers corredors que van travessar la línia d'arribada i a les cinc primeres

corredores. De fet, la participació femenina de l'edició d'enguany va estar molt per sota d'edicions anteriors. Només van participar a la prova un total de 41 dones, dels 867 inscrits del total. La segona classificada va ser Lourdes Gurrera, que va fer els 21 quilòmetres en 1 hora i 33 minuts, seguida a 13 segons de diferència de Gabriela Olivera Núnez. La

A dalt, el gruix de corredors, a mig recorregut. A baix, Daniel Morano (Joventut Atlètica de Sabadell), guanyador de la 13a edició, al seu pas per un dels punts del centre. Morano es va inscriure diumenge al matí. Foto: J.A. MULA.

primera corredora del Club Muntanyenc Sant Cugat que va travessar la línia d'arribada va ser Merche López (1 hora i 47 minuts). La 13a edició de la Mitja Marató va repartir premis entre els primers classificats i, com és tradició en aquesta prova, també van ser premiats els primers sant-cugatencs.

Menys participants

Per primera vegada en molts anys, la Mitja Marató de Sant Cugat ha deixat de créixer en nombre de participants. L'edició passada registrava prop de 1.300 atletes, mentre que enguany el total de participants inscrits a la llista de l'organització amb prou feines arribava als 900. Xavier Figueras, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, creu que, tot i el petit percentatge de descens de la participació, la Mitja Marató de Sant Cugat s'està consolidant com una prova puntuable per la Copa Catalana de fons. Figueras creu que la manca de grans premis ha estat una de les causes que ha motivat l'absència d'alguns atletes internacionals. A més, segons el regidor d'Esports «el temps amenaçava pluja, i això hauria pogut significar l'ajornament de la prova». Figueras creu que aquest va ser un altre dels motius que va influir en el descens del percentatge de participació.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

24 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

CLASSIFICACIONS 1

VOLEIBOL DIVISIÓ D'HONOÍÍlÍ«ENtt*A FUTBOL DE SALA. DIVISIÓ DE PLATA

Punts J G E p GF GC

Tenerife 33 17 16 0 1 SO 6

Albacete 32 17 15 0 2 47 14

Benidorm 29 17 12 0 5 40 25

Caja Àvila 28 17 11 0 6 40 23

Sant Cugat 26 17 9 0 8 35 34

Caja Cantàbria 26 17 9 0 8 30 31

San-Gar 22 17 5 0 12 23 39

Oskarbi 21 17 4 0 13 16 42

Granada 20 17 3 0 14 19 42

Las Pal mas 18 17 1 0 16 5 49

San-Gar-Las Palmas 1 - 3 Tenerife-Granada 3 - 0 Caja Àvila-Sant Cugat 3 - 0 Albacete-Caja Cantàbria 3 - 0 Oskarbi-Benidorm 1 — 3

La propera (10 febr.) Las Palmas-Oskarbi Benidorm-Albacete Caja Cantabria-Caja Àvila Sant Cugat-Tenerife Granada-San-Gar

Punts J G E P GF GC Martorell-Terol 9 - 4 Xota 35 16 11 2 3 92 67 Candesa-Epic 4 - 6

Candesa 32 15 10 2 3 77 61 4 - 4

Sestao 25 15 7 4 4 80 67 W. Sant Cugat-Xota 8 - 6

Bilbo 23 16 6 5 5 61 52 Centelles-SIcoris 8 - 6

W. Sant Cugat 21 16 6 3 7 62 67 Slcoris 20 16 6 2 8 64 70 La propera (lOfebr.) L'altra (17 febr.)

Martorell 19 15 5 4 6 52 47 Epic-Terol Martorell-Epic

Centelles 19 16 6 1 9 64 74 Gavà-Candesa Terol-Gavà

Gavà 17 15 5 ? 8 49 60 Xota-Sestao Candesa-Bilbo

Èpic 16 15 5 1 9 70 87 Sicoris-W. Sant Cugat Sestao-Sícoris

Terol 14 15 4 2 9 61 80 Centelles-Martorell Sant Cugat-Centelles

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR! HOQUEI SOBRE HERBA DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA

Punts J G E P GF GC Taburiente-At. Terrassa suspès

At. Terrassa 13 7 6 1 0 30 7

Egara 13 7 6 1 0 28 5 Egara-C. Campo suspès

Polo 8 7 4 0 3 23 11 Polo 8 7 4 0 3 23 11

Jolaseta 8 7 3 2 2 13 10 1 - 2 Jolaseta 8 7 3 2 2 13 10

CE Terrassa 7 8 3 1 4 18 20 C. Campo 6 7 2 2 3 9 10 La propera (11 febr.) L'altra (18 febr.)

6 7 ? ? 3 13 19 Júnior-Taburiente Taburiente-At. Terrassa

5 7 ? 1 4 8 18 At. Terrassa-Jolaseta Jolaseta-Barcelona

4 8 1 ? fi 4 25 C. Campo-Polo Egara-C. Campo

Taburiente 2 7 1 0 6 7 28 Aldeasa-CE Terrassa Barcelona-Egara

Polo-Aldeasa

Punts J G E P GF GC Polo-Sevilla 4 - 0 21 13 9 3 1 24 10 Olimpia-San Vicente . 1 - 0

C. Campo

Aldeasa

CE Terrassa

Polo

20

18

17

13

13 12 14 14

9 9 7 5

2 0 3 3

2

3 4 6

24

32

23

19

6

14

14

17

C. Campo-Sardinero Aldeasa-R. Sociedad

1 - 1 1 - 2

C. Campo

Aldeasa

CE Terrassa

Polo

20

18

17

13

13 12 14 14

9 9 7 5

2 0 3 3

2

3 4 6

24

32

23

19

6

14

14

17

C. Campo-Sardinero Aldeasa-R. Sociedad

1 - 3

C. Campo

Aldeasa

CE Terrassa

Polo

20

18

17

13

13 12 14 14

9 9 7 5

2 0 3 3

2

3 4 6

24

32

23

19

6

14

14

17 Sardinero Olimpia Júnior Sevilla San Vicente

11

11 9

6 6

13 14 13 12 14

3 5 4 1 0

5 1 1 4 6

5 8 8 7 8

12 10 14 5 9

17 22 23 20 29

La propera (10 febr.) Júnior-C Campo CE Terrassa-Aldeasa Sardinero-Polo R. Sociedad-Olimpia

L'altra (11 febr.) CE Terrassa-C. Campo Júnior-Aldeasa R. Sociedad-Poio Sardinero-Olimpia Sevilla-San Vicente

Í J I B O L . REGIONAL PREFERINT ¥

Punts

el Masnou Roses Arbúcies

At. Vallès Ripollet Sant Cugat

Abadessenc Sant Celoni

Amer

Sils

Lloret

Canovelles

Centelles Farners

Roda de Ter Sant Quirze

Llançà Vidreres

44 40 38 35 35 33 30 30 27 25 24 23 23 21 19 17 17 15

TOTAL CASA FORA

J- G E P GF GC J- G E P GF GC J- G E P GF GC

20 13 5 2 45 26 10 8 1 1 27 14 10 5 4 1 18 12

20 13 1 6 41 29 10 9 0 1 26 13 10 4 1 5 15 16

19 12 2 5 43 21 11 7 2 2 25 13 8 5 0 3 18 8

20 9 8 3 44 22 9 7 0 2 27 7 11 2 8 1 17 15

20 10 5 5 34 24 11 6 3 2 21 14 9 4 2 3 13 10

20 10 3 7 42 28 10 7 1 2 22 11 10 3 2 5 20 17

20 8 6 6 38 29 9 7 2 0 25 7 11 1 4 6 13 22

20 9 3 8 37 37 9 5 3 1 22 12 11 4 0 7 15 25

20 7 6 7 27 33 11 5 3 3 19 18 9 2 3 4 8 15

20 6 7 7 36 36 10 3 4 3 18 18 10 3 3 4 18 18

20 7 3 10 20 28 10 5 0 5 10 12 10 2 3 5 10 16

20 6 5 9 24 31 11 4 5 2 11 8 9 2 0 7 13 23

19 6 5 8 32 43 8 4 2 2 18 18 11 2 3 6 14 25

20 6 3 11 16 29 9 4 2 3 7 6 11 2 1 8 9 23

20 5 4 11 15 29 9 4 2 3 12 9 11 1 2 8 3 20

20 4 5 11 25 37 11 1 3 7 13 20 9 3 2 4 12 17

20 3 8 9 25 43 11 2 6 3 16 23 9 1 2 6 9 20

20 4 3 13 23 42 10 2 2 6 9 16 10 2 1 7 14 26

Sant Quirze-Roses 1 — 2

Amer-Lloret 1 — 1

Llançà-Abadessenc 3 - 3

Arbúcies-At. Vallès 2 - 2

Canovelles-Centelles 1—0

Ripollet-Farners 3 — 0

Vidreres-Sant Celoni 2 — 1

el Masnou-Roda de Ter 1 — 0

Sant Cugat-Sils 2 - 1

La propera (11 febr.)

Sils-Sant Quirze Roses-Amer Lloret-Llançà Abadessenc-Arbúcies At. Vallès-Canovelles Centelles-Ripollet Farners-Vidreres Sant Celoni-el Masnou Roda de Ter-Sant Cugat

L'altra (25 febr.)

Amer-Sant Quirze

Llançà-Roses

Arbúcies-Lloret

Canovelles-Abadessenc

Ripollet-At. Vallès

Vidreres-Centelles

el Masnou-Farners

Sant Cugat Sant Celoni

Roda de Ter-Sils

BÀSQUET

2a catalana GRUP 2

CB Coll-St. Fruitós 9 1 - 9 0 Artés-F. Fraga 87 - 65 CBGavà-F. Castellana 9 0 - 8 0 Círcol-Laietà 74 - 57 UE Claret-Bufalà A 6 6 - 8 5 SManresa-Sant Cugat 9 4 - 6 2 Aracena-St. Nicolau 8 4 — 6 2 S. Condal-L. Francès 7 0 - 68

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Aracena 17 15 2 1238 1094 32 Artés 17 13 4 1290 1165 30 Circol 17 13 4 1348 1251 30 BufalàA 17 12 5 1350 1183 29 CBGava 17 11 6 1364 1225 28 F. Fraga 17 11 6 1275 1270 28 F. Castellana 16 9 7 1175 1039 25 St. Fruitós 17 7 10 1314 1274 24 L. Francès 17 7 10 1267 1310 24 St. Nicolau 17 6 11 1175 1257 23 UE Claret 17 6 11 1169 1325 23 S.Manresa 17 5 12 1242 1326 22 CBColl 17 5 12 1156 1317 22 Laietà 16 5 11 1058 1144 21 Sant Cugat 17 4 13 1235 1430 21 S. Condal 15 5 10 965 1011 20

La propera (11 febr.): Font Castellana-Artés; Finques Fraga-Sant Fruitós; Liceu Francès-A-racena l'Hospitalet; Sant Nicolau-Salle Manresa; UE Sant Cugat-Unió Esportiva Claret; Bufalà A-Circol Catòlic Badalona; Laietà-Club Bàsquet Gavà; Salle Condal-Club Bàsquet Coll.

3a catalana A GRUP 3

Palle|à-Mon)OS 61 — Prat B-Sta. Eulàlia 68 -Roses-St. Cugat B 54 -Bellsport-Cosmos 81 -Collblanc-St. Joan Despí 105 -R. Castro-Pardo 88 -St. Gabriel-Sant Just 64 -

Sama-Joventut 84 -

Equip PJPG PP PF PC P

1012

unts

Sant Just 17 15 2 1223

PC P

1012 32

St. Cugat B 17 12 5 1154 1051 29

Collblanc 17 11 6 1381 1125 28

PratB 17 11 6 1175 1073 28 Cosmos 17 11 6 1264 1308 28

Monjos 17 10 7 1130 1096 27

Sta. Eulàlia 17 10 7 1067 1033 27

Roses 17 8 9 1134 1093 25

Pallejà 17 8 9 1198 1162 25 Bellsport 17 8 9 1140 1146 25

Joventut 17 7 10 1316 1363 24

St. Gabriel 17 6 11 1240 1252 23

St. J. Despí 17 6 11 1162 1289 23

Pardo 17 5 12 1087 1182 22

R. Castro 17 5 12 1105 1276 22

Sarna 17 3 14 1012 1327 20

La propera (11 febr.): Sant Cugat B Prat B; Santa Eulàlia-Els Monjos; Joventut-Sant Gabriel; Sant Just-Rosalia de Castro; Pardo-Coll-blanc; Sant Joan Despí-Bellsport; Cos-mos-Roses; Sama-Pallejà.

11 3a catalana B G R U P 1

Mira-sol-Carmel 70 - 58 Castellet-Vilanova suspès Barberà-Clot 82 - 47 Abrera-Roquetes 78 - 74 Sagrat Cor-Cubelles 5 8 - 2 9 Montpedrós-Llor 73 — 71 Gramajove-P.Plegamans 5 9 - 4 3 Sta. Perpètua-Poble Sec 8 9 - 5 7


Barberà 15 15 0 1223 843 30 Sta. Perpètua 15 12 3 1215 921 27 Sagrat Cor 14 13 1 1000 745 27 Roquetes 14 10 4 1042 955 24 Abrera 15 8 7 1052 1031 23 Gramajove 14 9 5 824 835 23 Clot 14 8 6 854 851 22 Mira-sol 15 6 9 939 935 21 Llor 14 7 7 994 1015 21 Montpedrós 15 5 10 867 949 20 Vilanova 14 5 9 894 951 19 Carmel 14 5 9 816 889 19 Poble Sec 15 4 11 957 1067 19 Cubelles 15 1 14 812 1101 16 P.Plegamans 15 1 14 802 1203 16 Castellet 0 0 0 0 0 0

La propera (11 febr.): Poble Sec-Mira-sol; Carmel -Gramajove; Palau de Plega-mans-Montpedrós; Llor-Sagrat Cor; Cube-lles-Abrera; Roquetes-Barberà; Clot-Caste-llet; Vilanova-Santa Perpètua.

: 3a catalana fem. GRUP 3

Coll-Prat 37 - 25 B. Ribes-Sant Gabriel 40 - 61 Sant Cugat-B. Horta 6 0 - 3 4 L'Hospitalet-St Fruitós 5 4 - 47 Sant Feliu-S. Gràcia 31 - 1 1 0 AD Ronda-Manlleu 8 1 - 4 0 Sant Andreu-Sant Just 4 6 - 5 4


Sant Just 15 15 0 1069 598 30 Sant Gabriel 15 13 2 953 751 28 S. Gràcia 15 12 3 1047 645 27 Sant Cugat 14 11 3 856 665 25 L'Hospitalet 14 11 2 648 534 24 Sant Andreu 15 8 7 915 911 23 St. Fruitós 15 8 7 600 728 23 Coll 15 7 8 613 676 22 Prat 15 6 9 781 801 21 B. Horta 15 5 10 598 720 20 AD Ronda 15 5 10 796 888 20 CovesaFord 14 6 8 659 741 20 Manlleu 15 3 12 714 911 18 B. Ribes 15 1 14 492 918 16 Sant Feliu 15 0 15 453 907 15

La propera (11 febr.): Sant Just-Coll; Prat-AD Ronda; Covesa Ford-Sant Feliu; Salle Grà-cia-L'Hospitalet; Sant Fruitós-Sant Cugat; Bàsquet Horta-Bàsquet Ribes; Sant Gabriel-Sant Andreu.

II 1a divisió B GRUPI

Sicoris-Sant Vicenç 3 - 3 Sant Andreu-O. la Floresta 4 - 2 Prosperitat-Rubí 6 — 4 Sant Just-L'Esclop 8 - 2 T. Cortada-T-2 Gràcia 5 - 2 Barça-Maristes 5 — 3 Ligton-Ripollet 5 - 6

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Prosperitat 14 9 2 3 82 50 29 Sant Andreu 12 9 1 2 49 35 28 Ripollet 14 8 2 4 74 61 26 T. Cortada 13 8 1 4 80 51 25 O. la Floresta 13 7 3 3 63 51 24 T-2 Gràcia 13 7 2 4 56 45 23 Ligton 13 6 3 4 75 62 21 Maristes 12 4 2 6 55 61 14 Rubi 13 4 2 7 47 57 14 Sant Vicenç 13 3 4 6 52 54 13 L'Esclop 13 4 1 8 37 62 13 Sant Just 13 4 0 9 46 85 12 Sícoris 14 3 1 10 41 61 10 Barca 12 2 2 8 39 61 8

La propera (11 febr.): Ripollet-SIcoris; Sant Vicenç-Sant Andreu; Olímpyc la Flores-ta-Prosperitat; Rubl-Sant Just; L'Esclop-Ta-llers Cortada; T-2 Gràcia-Barça; Maristes-Lig-ton.

HANDBOL

I I 1a catalana GRUPASCENS

Sant Cugat-Esplugues 41 — 25 Pardinyes-Virolai 3 4 - 2 2 S. Montcada-Manyanet 20 - 25


Sant Cugat 2 2 0 0 73 45 7 Pardinyes 2 2 0 0 57 43 5 Manyanet 2 1 0 1 46 43 4 Esplugues 2 1 0 1 45 59 4 Montcada 2 0 0 2 38 45 3 Virolai 2 0 0 2 42 66 3

La propera (8 oct): Sant Fost Sant Cugat; Gavà-Esplugues; Amposta-Pardinyes; Parets-Viladecans.

HOQUEI SOBRE PATINS

ü 1a catalana GRUPA

Farners-Vilassar 1 — 7 Tordera-Voltregà 2 — 3 Caldes-Girona 2 - 2

GEiEG-Premià 1 - 4 SantFeliu-St.Cugat 6 - 0 Sentmenat-Mollet 1 - 2 Roda-SHUM 2 - 2 Horta-Arenys Mar 2 - 2


Voltregà 15 13 0 2 100 38 26 Tordera 15 10 2 3 82 55 22 Caldes 15 10 2 3 63 49 22 Girona 15 9 3 3 77 46 21 GEiEG 15 8 3 4 77 46 19 Vilassar 15 8 2 5 61 56 18 Mollet 15 9 0 6 48 50 18 Premià 15 6 3 6 56 56 15 Sentmenat 15 5 4 6 58 55 14 SHUM 15 6 2 7 47 55 14 Horta 15 4 4 7 54 61 12 Sant Feliu 15 5 1 9 65 75 11 Arenys Mar 15 4 2 9 51 62 10 Roda 15 3 3 9 66 72 9 Farners 15 3 1 11 42 101 7 St. Cugat 15 1 0 14 38 108 2

La propera (11 febr.): Roda-Horta; Sentme-nat-SHUM; Sant Feliu Codines-Mollet; GEiEG-St. Cugat; Caldes-Premià; Tordera-Gi-rona; Farners-Vortregà; Vilassar-Arenys Mar.

B 2a catalana G R U P I

La Garriga-Vic 5— 7 Maristes-Prat 8 - 2 Arenys Mar-St. Feliu Codines ... 6 — 0 St. Cugat JMJ 8 - 3 M. Voltregà-Corbera 1 2 - 4


Vic 12 9 2 1 76 31 20 Sta. Isabel 10 9 0 1 80 41 18 St. Feliu 12 8 2 2 91 56 18 Maristes 12 6 2 4 58 44 14 Arenys Mar 12 6 2 4 58 50 14 St. Cugat 12 5 1 6 49 56 11 La Garriga 11 5 0 6 59 55 10 Prat 12 4 1 7 60 77 9 M.Voltregà 12 4 0 8 62 77 8 Corbera 11 2 0 9 42 78 4 JMJ 12 1 0 11 50 118 2

La propera (11 febr.): Prat-Vic; Sant Feliu Codines-Maristes; JMJ-Arenys de Mar; Cor-bera-Sant Cugat; Santa Isabel-Maristes Voltregà.

GRUP 2

Bigues-Riells-Taradell 2 — 3 Mataró-Manlleu 6 - 6 St. Celoni-Sentmenat 7 - 3 Premià-Sta. Perpètua 3 - 8 Barberà-Canet 7 - 6


Taradell 13 13 0 0 116 29 26 Canet 13 9 1 3 89 48 19 Sta. Perpètua 12 8 2 2 76 64 18 Manlleu 13 7 1 5 77 56 15 St. Celoni 13 5 2 6 59 59 12 Tordera 12 5 1 6 83 73 11 Mataró 13 5 1 7 49 67 11 Premià 13 5 1 7 59 80 11 Bigues-Riells 12 5 0 7 66 79 10 Barberà 13 5 0 8 70 103 10 Arenys Munt 12 3 0 9 43 72 6 Sentmenat 13 1 1 11 43 95 3

La propera (11 febr.): Manlleu-Bigues-Riells; Sentmenat-Mataró; Santa Perpètua-Sant Celoni; Arenys de Munt-Premià de Mar; Bar-berà-Tordera.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996 ESPORTS 25

ESPORT ESCOLAR

Alguns partits del cap de setmana es van haver d'ajornar a causa del temps

CM. • Sant Cugat.— Alguns partits corresponents a la competició d'esport escolar es van haver d'ajornar el cap de setmana passat a causa de la pluja. Així, el partit de futbol de sala infantil del grup B que havia d'enfrontar l'escola Catalunya i l'Associació de Veïns Les Torres (de Rubí) se celebrarà el pròxim dia 17 de febrer. També va quedar ajornat el partit de bàsquet aleví entre l'equip de l'escola Verdaguer i PAvenç, però aquest encara no té data. EI partit d'handbol aleví entre l'Avenç i el Catalunya també es va ajornar. La participació de santcugatencs també es va fer notar diumenge passat a la cursa que es va celebrar al circuit del parc Catalunya, a Sabadell. Alguns dels atletes de Sant Cugat (Club Muntanyenc Sant Cugat i escola Avenç) van arribar a llocs destacats de la taula classificatòria general i per categories.

Resultats

Bàsquet benjamí: Joan Mara-gall-Sant Jordi, 14-17; Pins Vallès-Sant Jordi, 43-13. Bàsquet aleví: Torreblan-ca-Pins Vallès, 13-42: Santa Isa-bel-Sant Jordi, 35-40; Verdaguer-Joan Maragall. 22-14. Bàsquet infantil: Ca-talunya-Torreblanca, 5-50; Torre Lle-bre-Torreblanca, 37-12. Futbol de sala aleví: Pins Vallès-Avenç. 2-8. Futbol de sala infantil: Santa Isabel-Pins Vallès, 6-4; Liceu Politècnic- Pinar, 0-10; Santa lsabel-Ferran Clua, 3-9. Handbol benjamí: Avenç-Ferran Clua, 5-3; Santa lsabel-Ferran Clua, 2-6; Coll-serola-Santa Isabel, 0-8. Handbol aleví: Joan Maragall-Pins Vallès, 8-0; Avenç-Floresta, 8-0.

• L'AGENDA I

Regional preferent 16.25 Roda Ter-Sam Cugat (Diu.)

Sub-21 11.45 Sant Cugat-Sant Joan (Diu. 1 18.00 Catalònia-PB Sant Cugat (Pis.)

Juvenil 18.30 Sant Cugat-Amposta (Pis.) 11.30 PN Terrassa-Sam Cugat (Diu.) 10.00 PB Sant Cugat-Sant Pere (Diu.) 16.00 Ciutat Badia-Júnior (Dis.) 12.00 PB Sant Cugat-Barberà (Diu.)

Cadet 17.45 PB Sant Cugat-Can Boada (Pis.) 12.00 PB R. Llorenç-Sant Cugat (Diu.) 9.45 Júnior-PN Terrassa (Diu.) 17.45 PB Sant Cugat-PB R. Llorenç (Pis.) 18.00 Jàbac-Sant Cugat (Dis.)

Infantil 12.30 Turó Peira-Sant Cugat (Pis.) 11.00 Júnior-PB R. Llorenç (Dis.) 15.00 Sant Cugat-Cerdanyola (Pis.) 16.00 PB Sant Cugat-Sant Pere (Dis.) 11.00 PB Sant Cugat-Terrassa (Pis.)

Aleví UM Can Parellada-PB Sant Cugat (Dis.) 9.30 Sant Cugat-Olímpvc Can Fatjó (Pis.) 10.45 Àdesa-Júnior (Dis.I rT00 Cerdanyoia-Sant Cugat ÍDisjT 10.130 R'ubi-PB Sant Cugat (Dis.)

^

2a . Catalana

19.15 SÈNIOR

UE Sant Cugat-ÜE Claret (DisJ

Ï7.30 SUB-23

UE Sant Cugat-UE Claret (Dis.)

JÚNIOR 16.00 UE SantCugat-ColIblanc (Dis.)

A dalt, l'equip de bàsquet benjamí de l'Avenç i, a la foto de baix, l'equip benjamí de l'escola Joan Maragall, amb els seus respectius monitors. Foto: ELS 4 CANTONS.

CADET 16.00 Aracena-UE Sant Cugat (Dis.) 10.30 Montsarrat-UE Sant Cugat (Pis.)

INFANTIL 12.00 Esparreguera-Sant Cugat (Dis.)

• 3a. Catalana A SÈNIOR

19.30 UE Sant Cugat-Prat (Dis.)

3a. Catalana 8 SÈNIOR

20.00 Poble Sec-Mira-sol (Dis.)

SUB-23 17.30 Sant Celoni-Mira-sol (Dis.)

i 3a. Catalana fem. SÈNIOR

10.30 Sant Fruitós-UE Sant Cugat (Diu.)

JÚNIOR 17.30 Voramar-UE Sant Cugat (Dis.)

VOLEIBOL

I I Lliga Acevol fem. 18.00 CV Sant Cugat-Tenerife (Dis.)

Campionat de Catalunya l a CATALANA

G E P E G - P H Sant Cugat (Dis.) 20.00 Igualada-CH Sant Cugat (Dis.)

2a CATALANA 13.00 Corbera-PH Sant Cugat (Diu.) 21.30 Tona-CH Sant Cugat (Dis.)

JÚNIOR 16.45 PH Sant Cugat-Andorra (Dis.)

JUVENIL 1]T00 Mol ins Rei-PH Sant Cugat (Dis.) 15.30 PH Sant Cugat-Amposta (Pis.)

INFANTIL 18.00 Sama-PH Sant Cugat (Dis.)

BENJAMINS 12.00 PH Sant Cugat-Vic (Dis.)

Kw^W»-

Divisió d'honor masculina 12.30 Júnior -Taburiente (Diu,]

Divisió d'honor fem. Júnior Júnior

-Club Campo (Dis.) -Aldeasa (Diu.)

Divisió de plata 18.30 Winterthur-Sicoris (Dis.)

1a divisió B 18.00 OlimpYC-Prosperitat (Pis.)

1a catalana 16 30 Arenys-PB Sant Cugat (Dis.)

Divisió d'honor Barcelona 18.00 L'Hospitalet-Winterthur (Pis.)

2a divisió 11.45 Qlimpyc-Sant Climent (Diu.I

Juvenil 10.45 Maristes Sabadell-Winterthur (Diu.)

1a catalana. Fase ascens

SÈNIOR MASCULÍ 12.30 UE Sant Cugat-Pardinyes (Diu.)

JUVENIL MASCULÍ 17.20 Súria-UE Sant Cugat (Dis.)

CADET MASCULÍ 13.00 UE Sant Cugat-Polinyà (Diu.)

Bàsquet BENJAMINS

Ï1 .00 Santa lsabel-Aven_ç~(Dis!")_ ~

10.00 Sant Jordi-Agora'(Dis.)""

12.00 Pins VaHès-Cataïunya ( D i s T

ALEVINS

11.00 CQTorreblanca-Sant Jo rd i (Dis.) 12.00 Pins Vallès-Avenç (Dls 'J - "~

13.00 Santa Isabel-Joan Maragal l (Dis.)

INFANTILS 10.00 Verdaguer-CO Torreblanca (Dis.) 9.00 Catalunya-CQ Torreblanca (Dis.)

Futbol de sala ALEVINS

VI .00^ Pau Casals-Escola Avenç (Dis.) 10.00 Pins Vallès-Joan Maraga l l iD isTT

INFANTILS ~ 11.00 "L. Politècnic-Pins Vallès (D is^ 9.ÒÓJ Zona Nord-Pinar (Dis.T 12.00 Catalunya-Ferran i Clua (Dis.) 12.00 Torre Llebre-Santa Isabel (D?s.)"

Kf Voleibol ALEVINS

10.00 P ina rA -P ina rB (D is ) 11.00 Ferran Clua-Montessori (DisJ ~~

12.00 Montessor i -Avenç (Dis.)

INFANTILS 9^30^ Joan Maragall-Pla Farreres (Dis.) 11.30 Joan Maragall-Pureza MariaJDis.) 10.30 Pla Farreres-CV Sant Cugat (DisT~

Handbol BENJAMINS"

12.00 Avenç-Ferran Clua (Dis.) 1!:°! 10.00

Ferran Clua-Santa Isabel (Pis.) Santa Isabel-Collserola (Dis.)

ALEVINS 11.00 Joan IVIaragall-Avenç (Dis.) 13.00 9.00

Catalunya A-Catalunya B (Dis.) Floresta-Pins Vallès (Dis.)

INFANTILS 12.00 13.00 11,00

Avenç-Voramar (Dis.)

UE SantCugat -S. Bonanova (Dis.) UE Sant Cugat-J. Balmes (Dis.)

HOQUEI SOBRE HERBA

El Júnior obté la primera victòria de la temporada a les Pedritxes

CM. I Sant Cugat.— L'equip masculí d'hoquei sobre herba del Júnior va aconseguir el cap de setmana passat la primera victòria de la temporada, en el seu desplaçament a les instal·lacions del Club Esportiu Terrassa. El conjunt ega-renc es va mostrar com a clar dominador durant la primera part, que es va acabar amb el marcador sense estrenar (0-0). A la segona part, el Júnior va aconseguir avançar-se al marcador i, tot i que ei conjunt local va aconseguir empatar, cl segon gol del Júnior, a pocs minuts pel final, va marcar ta diferencia i va ser la clau de la primera victòria de la temporada del conjunt santeugatenc.

Els jugadors d'Andrés Barrien-tos tenen una nova oportunitat aquest cap de setmana. Els santcugatencs reben el Taburiente, que es troba a l'última posició de la taula classificatòria amb un partit menys que el Júnior, i una victòria santeugatenca davant els canaris podria significar l'inici real de la remuntada del Júnior.

Els responsables del conjunt santeugatenc creuen que els partits de la segona volta poden afavorir un ascens a la taula classificatòria i no descarten la possibilitat d'eludir la promoció de descens si les coses surten com és previst. L'equip masculí d'hoquei sobre herba del Júnior ha passat per una primera volta que es podria qualificar com a «la pitjor» dels últims anys, vistos els resultats obtinguts en els partits disputats fins ara. El conjunt santeugatenc, però, confia que, després de la victòria del cap de setmana passat, la segona volta serà més positiva que la primera part del campionat.

ATLETISME

L'atleta Maria Mutola es concentra durant aquest mes al CAR B Sant Cugat.— L'atleta moçam-biquesa Maria Mutola romandrà al CAR de Sant Cugat fins al dia 23, amb el seu entrenador, Jeffrey Fund. Mutola, que va néixer el 27 d'octubre de 1972, va aconseguir una victòria absoluta al Grand Prix de l'IAAF l'any passat. Al 1993, Mutola va guanyar el campionat del Món d'Stut-gart i el campionat del món indoor de Toronto. Al 1995 va ser campiona del món indoor a Barcelona, després de mantenir-se im-batuda a la prova de 800 metres entre el 1992 i 1994, amb un total de 30 victòries. La moçambiquesa va arribar al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat el passat dia 5 i s'entrenarà aquí fins al pròxim dia 23. / CM.

ESQUÍ

El CMSC aconsegueix pujar al podi de la 19a Marxa Beret H Sant Cugat.— Els representants del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) Alba Caballé (sènior femení) i Aleix Pros (sènior masculí) van aconseguir classificar-se en tercera i quarta posició respectivament a la 19a edició de la Marxa Beret, que se celebra a l'estació de Vaqueira (Val d'Aran). Aquest cap de setmana, Pros i Caballé, juntament amb altres corredors d'esquí de fons del Club Muntanyenc, participaran en els Campionats d'Espanya, en què intentaran revalidar les seves posicions. /CM.

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU Braseria La Bolera

Especialitats: Carxofes a la brasa. Espàrrecs verds a la brasa, i ara fem peus de porc. Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75 08190 Sant Cugat del Vallès

B ar musical

Billars

professionals

Campionats

tot hny C/ Sant Martí, 12

Tel. 589 47 90 Sant Cugat del Vallès

ShcmçjríLa

Bar musical • Cocteleria • Billar

C/ Plaça Lluís Millet, 3 - Tel. 589 13 24 SANT CUGAT

2 7 . Divendres, 9 de febrer de 1996

APUNTS LA VIDA SOCIAL

El 75 per cent de les entrades del festival pro Llar d'Avis ja s'han venut Diverses entitats de la ciutat col·laboren en l'espectacle que es farà el 17 de febrer al Teatre-auditori

RAMON Í.UOUE

• Sant Cugat.— El primer festival pro Llar d'Avis de la Parròquia, que es farà cl dissabte 17 de febrer a les 10 de la nit al Teatre-auditori, serà un èxit. De moment, ja s'han venut el

Les entitats i els ciutadans de Sant Cugat s'han abocat al primer festival pro Llar d'Avis de la Parròquia que es farà el dissabte 17 de febrer a les 10 de la nit al Teatre-auditori. El 75 per cent de les entrades ja s'han venut i les previsions apunten que en els propers dies estaran totes venudes. De moment, a la zona de platea ja només queden localitats en la primera filera. De la part de l'amfiteatre s'han esgotat totes les localitats de les dues primeres fileres segons dades facilitades per l'organització dimarts passat. Pel que fa a l'espectacle. cinc entitats locals del món de la cultura han confirmat la seva participació. A la primera part es representarà un guió del polifacètic Pep Blanes sobre la llegenda de l'assassinat de l'abat Biure. Segons explica aquesta llegenda, en el moment de ser assassinat l'abat el gall del monestir va cantar la seva mort. En aquest muntatge de música, cant, dansa i teatre intervindran de manera desinteresada l'Esbart, la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc, el grup de teatre Espiral de Valldoreix i l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat. Precisament, l'orquestra també serà pro-

75 per cent de les entrades. Segons els organitzadors, en el propers dies és possible que estiguin totes venudes. L'espectacle, que serà un dels més importants fets per entitats locals al Teatre-auditori, es compon de dues parts.

A la primera es representarà un guió de Pep Blanes sobre la llegenda de l'assassinat de l'abat Biure. A la segona part, l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat oferirà un concert amb la col·laboració del violinista Lluís Claret.

El fons que es recapti es destinarà a fer obres d'adequació del local de la Llar d'Avis. Foto: ELS 4 CANTONS

tagonista de la segona part, en la qual oferirà un concert amb la col·laboració del prestigiós violinista local Lluís Claret. Segons Josep Maria Solà, president de la Llar d'Avis, aquest festival

«va començar com una idea menys ambiciosa però el suport que ens ha donat tothom ha fet que es converteixi en un gran espectacle.» Ferran Fernàndez, membre de la junta de la Llar d'Avis,

ha agraït la col·laboració de «totes les entitats, les empreses Catalana Occident i Tot Sant Cugat i l'Ajuntament, que no va posar cap entrebanc a oferir-nos el Teatre-auditori». L'alcalde

Joan Aymerich —que ha fet la presentació del programa— i el rector de la parròquia, mossèn Pere, hi han confirmat l'assistència. El bisbe auxiliar de la diòcesi també ha estat convidat.

Gavín defineix l'exposició sobre Perú com a «pedagògica» Petits escrits acompanyen les fotografies

RAMON LUQUE

• Valldoreix.— L'historiador i viatger valldoreixenc Josep Maria Gavín, va inaugurar divendres passat a la seu de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix una exposició de fotografies sobre el viatge que va fer l'estiu passat al Perú. Gavín va definir la mostra, composta per més de 200 fotografies de les aproximadament 2.000 que va fer, com a «pedagògica» perquè el que intenta és que els visitants «no tan sols vegin fotos boniques sinó que puguin llegir i documentar-se sobre el que fotografio.» Per aquest motiu totes les imatges van acompanyades de petits textos explicatius. El polifacètic valldoreixenc, reconegut entre d'altres amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i un dels premis Santcugatenc de l'Any 95, va afirmar que cada ve

gada més «penso no tan sols a fer xerrades sinó també a exposar i per aquest motiu faig més fotografies que abans.» El viatge al Perú va impactar Gavín. És per això que amb aquest s'està es-plaiant més que amb altres. A més de l'exposició ha elaborat una xerrada en tres parts que ja ha explicat als socis del Casal d'Avis de Valldoreix i que continua desenvolupant en el cicle Anem de Viatge que fa juntament amb Lluís Puig a la Casa de Cultura de Sant Cugat. Els propers projectes de Josep Maria Gavín són «fer un viatge per Setmana Santa per racons inèdits d'Espanya per preparar una xerrada i un altre viatge a l'Ecuador i les Illes Galàpagos que faré al mes d'agost.»

L'acte d'inauguració de divendres el va presidir la vocal de Serveis Personals de l'equip de govern de l'En-

Amics de Gavín i col·laboradors del seu arxiu personal van assistir a la inauguració. Foto: JA MULA.

titat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Mercè Calafell. «Tots coneixem en Gavín —va dir— i sabem

que es una persona entusiasta que sempre va a la recerca de coses inèdites i que no s'atura només en les

coses boniques sinó que busca la història que pugui haver-hi darrera de les fotos que fa.»

La colla castellera del CMSC intervé a Valls en un congrés català de cultura • Sant C u g a t / V a l l s — Membres de la colla castellera del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) van participar els dies 27 i 28 de gener en les sessions de l'àmbit casteller del II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana que es va celebrar a Valls, una de les ciutats catalanes amb més tradició castellera. En total, van participar-hi uns 500 congressistes, que van posar de manifest el gran creixement que cl món casteller té ara. En aquest any 9b, el nombre de les colles en activitat passarà de 38 a 46; entre les noves hi ha la colla de Sant Cugat. Dos grans temes van centrar l'interès del congrés. El primer va ser la voluntat dels castellers a mantenir aquesta activitat com amateur i voluntària. El segon va tractar de la relació dels castellers amb els mitjans de comunicació. Respecte a aquest segon tema, es va proposar la professionalització dels informadors per aconseguir unificar els criteris en el tractament informatiu de tots els aspectes del món castellet. EI congres va acabar amb la construcció de dos pilars de cinc, un per la colla vella i un altre per la nova de Valls. D'altra banda, cal dir que la colla del Club Muntanyenc continua assajant cada dimarts i divendres a les 9 del vespre a l'Escola Joan Maragall. Els que estiguin interessats a formar part de la colla, només cal que passin un dia per aquests assajos i expressin la seva voluntat. /R.L.

Més de 200 nens participen en el concurs de dibuix del Barri • Sant Cugat.— Més de 200 nens de 4 a 14 anys han participat en el primer concurs de dibuix organitzat per l'Associació el Barri en col·laboració amb l'empresa Construcciones Fa. El tema del concurs va ser Com veus casa teva o el teu barri. Nora, de l'Escola Collserola, ha guanyat en la categoria de 4 a 6 anys. Segon i tercer han estat Andrea i Albert, també de l'Escola Collserola. En la categoria de 7 a 10 anys, el guanyador ha estat Freya Quintana. Francesc Mallot i Taichi Tsuku-mo han estat segon i tercer. Finalment, en la categoria d'H a 14 anys, el primer premi l'ha guanyat Oriol Alegret, mentre que Adela Anglès i Ramon Argerich han aconseguit el segon i tercer premis. / R.L.

B a l l i f e s t a d e disfresses al CPA • Sant Cugat— El Centro Popular Andaluz inicia el carnestoltes demà a la nit amb una festa i un ball de disfresses amenitzat amb orquestra. Diumenge, la secció juvenil farà una altra festa, amb concurs inclòs. / R.L.

28 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

LA VIDA SOCIAL

El CCM celebra el dia de Sant Blas a la Floresta Un esmorzar, un dinar i un ball configuren les activitats de diumenge

RAMON LUQUE • La Floresta.— Els socis i simpatitzants del Centro Castellano Manchego (CCM) de Sant Cugat celebraran diumenge la diada de Sant Blas a les pistes poliesportives del Centre Cívic de la Floresta, amb diverses

activitats. La de la diada de Sant Blas és una de les tradicions més arrelades en gran part dels pobles de Castella-la Manxa, sobretot als de la província de Ciudad Real. Enguany, el CCM arriba a la desena edició d'aquesta celebració.

Va ser el 1986, quan el CCM de Sant Cugat va celebrar per primer cop la diada de Sant Blas. Des de llavors, no ha deixat d'organitzar diferents activitats per celebrar aquest significatiu dia per a molts pobles de Castella-la Manxa. Les activitats d'enguany, organitzades com és habitual a les pistes poliesportives del Centre Cívic de la Floresta, començaran diumenge a les 10 del matí, amb un esmorzar popular amb pa, vi i ga-chas de torrezno (cansalada fregida). A 2/4 d'l es farà un aperitiu de germanor en

el qual l'entitat posarà el vi i els participants hauran de portar els queviures. El plat fort del dia arribarà a 2/4 de 3, amb la gran pae-llada popular, que tots els assistents degustaran. A les 4 de la tarda i amb la panxa ben plena, s'iniciarà el ball amb orquestra de Sant Blas, en què se celebrarà el concurs de la patata. Les parelles participants hauran de seguir el ritme de la música amb una patata entre front i front. Les dues darreres parelles que aguantin la patata sense que hagi caigut guanyaran els premis. En to

tal, 150 socis ja han confirmat que hi assistiran. Els que hi estiguin interessats encara són a temps d'ins-criure-s'hi, fins demà, pagant 1.000 ptes. els adults i 500 els nens fins a l l anys. Segons el president de l'entitat, Juan Carrasco, la de Sant Blas «és una antiga tradició amb què se celebra la fi de la collita d'olives». Tot i que Tacte és per a socis de l'entitat, Carrasco ha dit que «si algú no soci s'hi vol apuntar també serà benvingut». Enguany també s'hi ha convidat altres associacions castellanomanxegues.

L'Esbart organitza cursos artístics per treballar el cos Un total de 13 programes diferents conformen l'oferta

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— L'Esbart Sant Cugat ha programat 13 cursos artístics de treball corporal per als mesos de febrer i març. El primer es va celebrar diumenge passat. Es tractava d'un programa d'un dia en què diferents mestres de l'Escola de Dansa Catalana de l'entitat van fer un taller de dansa adreçat als pares i mares dels alumnes d'aquesta escola, als socis de l'esbart i a persones interessades. La resta de l'oferta la formen cursos de dansa catalana en l'educació primària, dansa catalana i llenguatge del cos, harmonia del moviment conscient, dansa catalana en l'educació infantil, l'humor de la dansa, maquillatge d'escena, danses de Castelló,

esgrima de teatre, balls d'envelat, instruments tradicionals, tai-chi-chuan el somriure intern, i el curs de Mira'm —basat en l'observació i experimentació del procés d'un nou espectacle. Els encarregats de portar-los a terme són professors de l'esbart i diferents professionals de la didàctica artística. Segons Cesc Franquesa, professor de l'esbart i mestre d'alguns dels cursos, aquests «volen arribar a un públic diferent i per això n'hi ha que s'adrecen no només a ballarins sinó també a mestres i gent del carrer». La idea es va iniciar fa dos anys amb un altre seguit de cursos que va fer l'entitat. Els interessats s'han d'adreçar a l'esbart o bé trucar al 675 26 52 o al 589 01 88.

Darreres places per apuntar-se als tallers de la Floresta H La Floresta.— El grup L'Esplai, organitzador dels tallers del Centre Cívic de la Floresta, ofereix aquests dies les darreres places. Enguany, l'oferta es compon de set tallers. Marta Casas dirigeix el de ceràmica per a adults cada dimarts i dijous de 2/4 de 6 a 7 de la tarda. En el mateix horari es fa el taller de ceràmica infantil, amb Patrícia Rodríguez, que també s'encarrega els dilluns i dimecres de fer l'espai creatiu infantil. Carme Me-diavilla porta el taller de dansa jazz en diferents grups i horaris. Agustín Delgado fa el de piano els dilluns i dimecres en sessions de mitja hora i el de solfeig els dilluns de 2/4 de 7 a 2/4 de 8. Finalment, el de guitarra, el fan Lautaro Rosa els dimarts de 2/4 de 5 a 2/4 de 7 i Esteve Castanyer els dilluns de 7 a 8. Els interessats poden trucar de dilluns a divendres de 4 a 8 al 589 08 47.; R.L.

R E S T A U R A N T

La Nansa

: Fregidoria-Marisqueria

O a Sabadell, 47-08191 Rubí Telè'ons òQ 11 52

MENJAR

MINI-GOLF

U Santa Engràcia, 15 • Tel. 589 29 71

08190 Sant Cugat del Valies

RESTAURANT

CAN A P \ BARATA

Ora. de Rubí a Sabadell km 15,200

Tel. 697 06 52

RIS TAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA I'^HM; OUb.irrij. M • Sant C'uçal

1 el . 5 8 9 0 6 07

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

BELLATERRA

CERDANYOLA DEL VALLÈS

LA FLORESTA

MIRASOL

SANT CUGAT DEL VALLÈS

VALLDOREIX

RESTAURANT CAN EDO

XERCAVINS

RESTAURANT CAN OLIVÉ

REST. EL VIEJO ROBLE

REST. RANCHO EL PASO

MASJANER

LA PONDEROSA

LA NANSA

MACXIM

EL PORTALET

HOSTAL DEL GALL

LA PALTA

CAN AMETLLER . _

CHEZ PHILIPPE

CANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

SNIPPER'S

BOKATAS

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CA L'ÀVIA

MESOMENYS

BAR REST. EL MOLÍ

CAN BARATA

LA CARBONERIA

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXACONTENTA

PARADA IFONOA

BRASERIA LA BOLERA

BAR RESTAURANT EL MESÓN

BRASERIA DEL MERCAT VELL

LA PASTA BOIXA

TY-BIHAN . _

MINIGOLF BAR MGSC

ÇAWTÀNCOOK

SOUASH

ÇASINET

FILM 0 TECA

RESTAURANT VA ILD 'OR

RESTAURANT MAS ROIG

C/JJeó, XIII

Ctra. Cerdanyola, 9 San! Cjyat.

Av. Flor de maig, 122

Ç/Altamira, 36

C/J·a£Estació115

C; Guadalajara, 14

O Victòria, 18-20

Clia. Sabadell, 47

C/.GuaJlla^O - Els.Avets

PI. del Dr. Guardiet, 14

Rambla Can Mora. 24

Camí oan Ametller. s n

Plaça Pep Ventura, 5

Ç/Endavallada, 10

Ç/St. Antoni-piaça Barcelona

C/ Enric Granados, 7

Placa Hospital, 35-37

Pjaca_Augusta, 2

C/ Sant Antoni, 13

C/ Elies Rogent, 14

Plaça Pep Ventura, 3

Ctra, Rubi_a Sabadell, km 15.200

O V i l a , 8

Raça Monestir, 1

Ç/Alfons Sala, 9

Pg^Olabama, 69

Rbla. Can Mora, syn

C/ Baixada de l'Alba, 20

Plaça Octavià, 5

PlaçaPere San, 6

C/Alfons Sala, 24

ç ; Indúslna 27

_C/Santa Engràcia, 15

PI. Uuís Millet, 1

C.< Sant Jordi, 33-35

Cam> Can Ganxet, 47

Ay Torreblanca, 2-8. iocal 4

Rambla M Jacint Verdaguer, 185

Plaça Mas Roig._4 _ _ ^

692 24 24

580 31 29

580 88 39 _

691 73 55

674 38 03

674 23 15

589 25 71

699 11 52

699 55 58

588 54 68

588 42 81

589 50 11

674 91 51

674 94 84

589 18 25

675 52 46

675 31 41

589 19 72

589 54 92

674 05 85

589 38 23

589 17 40

697 06 52_

675 14 51

584 23 32

589 15 02

589 06 07

589 26 97

674 16 75

674 10 47

589 52 40

675 15 03

675 14 02,

589 29 71

589 61 61

539 14 96

589 50 83

67Ç 36 54

674 11 41

675 09 86

Carn a la brasa i calçols

Braseria, rostit, banquet

Çujna de mercat

Peix i marisc

Cuina catalana, banquets

Cuina variada

Brasena

Paelles^ marisc, fregid.

Menú, deguslació

Pizzena, cuina catalana

Menú, carta i degustació

Frankfurts

Cuina mercat

Dijous tancat excepte festius

Obert tota la setmana

Tancat dium. nit i dill. no festius

Tancat dimecres tarda

Tancat dimarts nit i dimecres

Tancat diumenge

Tancat diumenqe-dilluns tarda:nit._

Tancat dissabtes excepte reserves_

Obert totee Is djes

Especialitzat en bacallà

Cuina Irancesa'menu dian Tancat diss migdia i dium

Cuina i música autèntica mexicana Tancat dilluns

Cuina casolana

Brasena

Entrepans especials Diumenge i fest. obert a partir 18h

Esmorzars,'tapes casolanes Obert de 8_a 10 nit

Cuina catalan.internac

Mexicà-menú català

Menú dian i prod ibèric

Cargol llauna'arrus negre

Tapes casolanes, lorraaes

Creps, amanides, menús

Marisc, menú. curna merc.

Cuina de mercat

Cuina catalana

La nostra esp ós qualit

Braseria i cuina de merc

Calçotada

Pizzeria, creperia

Creperia brelor.a

Carn a la brasa tapes

Cuina colonial

Cafeteria, pizzes menú

Menú diari, entrepans

Menú diari

Dies festius bufet lliure

Xai. entrecot a 'a brasa

Servei de bar

Obert al migdia

Obert cada dia

Repartir a partir de les 12 h

Obert tot el dia

Dilluns vespre tancat

Tancat diumenges nit

Obert lot el dia

Tancat dilluns

Menú de dimarts a dijous

> PARADA FONDAïf

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

v,,n„n„„Tel. 589 26 97

UJbaón Tota una tradició

PI. Octavià, 5. Tel. 6741047/589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA BDA6ED1A DEL MERCAT VELI.

PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT

M . 7 M f f i 2 o H o r a r i d e 7 a 2 4 h

Obert lots ets dies

Pasta fresca

Obert tota la setmana

Karaoké

i l M.^?u.l^r^n^,.f?.l.,i,,

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996 APUNTS 29

LA VIDA SOCIAL

Els nens van desenvolupar idees a través del treball amb les mans. Foto: RAMON FERREIRA.

El centre cívic de les Planes acull un taller de ceràmica infantil

RAMON LUQUE H Les Planes.— Els artistes de la Floresta Ramon i Ro-berta Ferreira, en col·laboració amb Calen Caballero, van fer els dies 26 i 27 de gener un taller de ceràmica infantil al centre cívic de les Planes. En total hi van participar 10 nens d'entre 10 i 13 anys. Segons els germans Ferreira, el taller tenia com a objectiu «utilitzar

l'activitat manual com a mitjà per potenciar el desenvolupament de l'activitat mental». Sota el nom de La ceràmica: procés creatiu a través de l'activitat manual, aquest taller ha format part d'un projecte pedagògic de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb l'Ajuntament. Durant el primer dia els nens participants van

assistir a una sessió de diapositives i van fer una activitat manual dedicada a elaborar un mostrari d'eines de ceràmica. A la segona jornada es va fer una excursió a la serra de Coll-serola —prop de la zona de Can Fio— per recollir elements naturals i aconseguir idees que els nens van utilitzar en l'elaboració de treballs de fang.

La taula presidencial, amb Marta Martí de Farrés i Aymerich al centre. Foto: MANÉ ESPINOSA.

El sopar de l'associació contra el càncer deixa petit Can Rosàs

SÍLVIA BARROSO I Sant Cugat.— El restaurant de la masia Can Rosàs, a Valldoreix, va quedar petit dissabte, per a les 430 persones que van assistir al sopar anual de l'Associació Espanyola contra el Càncer. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va seure a la taula presidencial, al costat de la coordinadora de la secció local de l'associa

ció, Marta Martí de Farrés. Aymerich assisteix «cada dos o tres anys al sopar, perquè la causa mereix el suport social i institucional». També hi eren la tinent d'alcalde de Serveis Personal, Àngels Ponsa; el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Jaume Sanmartí, i el vocal d'Urbanisme, Miquel Paraira. Tampoc no hi van faltar el

portaveu del grup municipal del Partit Popular, Jaume Tarragó, i el vocal del PP a Valldoreix, Pantaleón de Miguel. Els comensals havien pagat 7.000 pessetes per cap només pel cobert, i el compte final podia variar segons l'aportació que cadascú decidís fer a l'associació mitjançant la subhasta d'obres d'art i objectes de regal, que es va fer després de l'àpat.

CLÍNICA DENTAL — Dr. Carlos R. Rosetti -

PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA

BLANQUEAMIENTO M U T U A L I D A D E S

Rblo. Ribotalloda, 20 - l r 3 a

Tel. 674 72 16 Sant Cugat 3314108903 Tumo por las tandes

uia èdica * » _ • • • 33200*00000

Gabinet mèdic-quirúrgic • Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica

Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bujosa

Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7

Tel. 58911 27 • 727 39 98 • St. Cugat

«

Mík.

GIMNÀS BLOCK

(7 Rosselló, 17 • HITMDA PE» ST. ANTONI, 78

Tel. 589 53 48

Cirurgia

Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font

Especialitzat

I en tractaments I

I de menopausa|

i d'esterilitat

F. Moragas. 1-3, 3r 2a Sant Cugat Tel. 674 6611

• DR. FERNÀNDEZ LAYOS

Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av TorTeblanca, 2-B, 2n. Al. Sani Cugat

V 589 47 00

Consult. Centre Mèdic

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserterapia Santiago Rusifiol, 2, entol. 1a. Sant Cugat V 674 15 26

Dietètica-Nutrició

• MARIA RIUS SOLER

Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27. 1r2a Sant Cugat.

•B 589 13 07

Fisioteràpia

• SORA ROMA FERRÉ

Fisioteràpia. Assistència sanitària Fíatc Asisa

C/ Villa, 49. Sant Cugat Tf 674 48 72

• GRF-GABINET RECUPERACIÓ F U N

CIONAL

Fisioteràpia, rehabilitació, auncutopuntura, massat

ge terapèutic, podoiogia. Conveni entitats sanitàries.

Policlfntc Torreblanca. Sant Cugat TT 580 01 50

Metge capçalera

• J.R. ESQUIROL CAUSSA

Capçalera, getiatria. ASC, AGRUP. MU MFIACT. etc.

Av. Torreblanca 2 8, 3r 10a Sant Cugat

V 589 39 26

•n 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA

Metge de capçalera. Visites a domicili-mútues.

Major, 36, 2n. Sant Cugat.

B- 674 00 25

Odontologia

• ADEVILL CLÍNICA DENTAL

DR. PEDRÓ VILLALVA ADESA

Matins i tardes.

C/ Francesc Moragas, 23, baixos. Sant Cugat

t r 674 01 46

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya. 21, baixos. Sant Cugat

o 589 00 00 Fax 589 03 13

• CLÍNICA DENTAL AUTRAN

Odontologia general, implantologia. pròtesis,

odontopediatria. ortodòncia, mútues. Av Torre

blanca, 2-8, 2a. 11. Sant Cugat

•B 675 08 03

• CLÍNICA DENTAL MAYOR

Odontologia en general Ortodòncia implantologia

Oe dilluns a divendres, de 10 h a 13 h i de 16 h a

20 h. Major, 23-25, 1 r, 3a Sant Cugat

9 674 72 40 ^ _

• DR. CARLOS ROSSETTI

Odontologia nens i adults

Rbla Ribatallada. 20, i r3a. Sant Cugat

tt 674 72 16

• ORA. LUZONDO

Cllntca dental infantil Exclusiu nens i ortodòncia

Francesc Moragas. 5, entresol. Sant Cugat

t r 674 05 06

• DRA. M. JAUME SAURA

Clínica dental. Dladv, 9-13 h i 16-20 h

Pg. Sani Magí, 22. baixos Sant Cugat

t r 674 23 35

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues

C/ Santa Mana, 10. Sant Cugat

TT 589 51 06

Pedagogia-Logopèdia

• BEGONA VINALLONGA

Pedaoooia loaooèdia Problemes flenauatae r

aprenentatge O Villa, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat

« 5 8 9 12 15

Pediatria

• JOSEP M. COROMINAS CASARA-MONA Pediatria, asma infantil Hores convingudes Rbia. Ribalallada, 20. 1 r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 72 16

• D R A . E U G È N I A F D E Z . - G O U L A PFAFF. Pediatria Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya. 22, 1 r 1a. Sant Cugat V 589 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria * Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - B, 3rpis Sant Cugat t t 674 57 98 - 589 35 48

Psicologia

• CENTRE DE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la paria. Nens. adolescents i adults Av. Catalunya 21, 3r la. Sant Cugat « 674 36 73

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenantatge Villa, 5-7, 1r 2a, Sant Cugat « 5 8 9 12 15

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psrcologia, psiquiatna. logopèdia Cl Can Mates, 2-4,1 r 2a. Sant Cugat •O 589 40 51

• M, ANTÒNIA EDUARDO CARDONA psicologia clínica

Rbla Can Mora. 1 Sant Cugat

V 589 43 44 - 430 96 25

Pulmó i cor

• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S C O M B A S

Pulmó i cor Major, 36. 2n. Sant Cugat, tr 674 00 25

Tocoginecologia-Obstetrícia

• Dr. JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA

Obstetrícia i ginecologia Hores convingudes.

Francesc Moragas. 25-27. Tr 2a

Sant Cugat,

TT 589 13 07

• Dra. MILÀ MARTÍNEZ MEDINA

Obstetrícia i ginecologia Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27, 1 r 2a

Sant Cugat.

V 589 13 07

• DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN

Tocoginecoiogia. Hores convingudes

Av Catalunya. 21. 4rt la. Sant Cugat

« 5 8 9 48 06

Particular 674 74 09

• DR. ENRIQUE CAYUELA FONT

Ginecòleg, obstetrícia-ecogralia. esterilitat, me

nopausa, revisions

Francesc Moragas 1-3, 3r 2a.

Sant Cugat

« 6 7 4 6611

Fax 589 11 45

• DR. ANTONI PÈSARRODONA

Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec

Av. Torreblanca, 8, 3r 8.

Sant Cugat

« 589 19 66

Traumatologia

• OR. JOAN CASANOVA SALLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC Previasa, Medytec Av Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 18 88

• ML. GOZZI OE LA TOUR ROYO Traumatologia Columna i esquena Av. Torreblanca. 2-8, PolKlintc Sant Cugat •O 675 57 56

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa. Medytec Policlinic Torreblanca, 2-6, 2a-to. Sant Cugat « 589 18 88

I

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

Institut Psico-Mèdic

Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

Servei d'orientació i Tractament de les

addiccions Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA

Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B

08190 Sant Cugat del Vallès

(Barcelona)

Tel. 5 8 9 3 7 87 Fax 589 35 18


L A R A D I O G R A F I A ! Comissió Sant Antoni Abat

Banderer i cordonistes, en el Tres Tombs del 1941. l'n carro guarnit en la diada de Sant Antoni del 1973. Benedicció per mossèn Juli el 1985 del carro que porta els 500 quilos de caramels que es reparteixen durant el recorregut. Fotos: FAMÍLIA JULIANA.

Fa poques setmanes encara mantenien un ritme trepidant organitzant la festa de Sant Antoni. Comencen a principi de desembre i durant dos mesos la Comissió de Sant Antoni prepara una festa que vol mantenir un dels signes d'identitat del nostre poble. Si bé amb el pas del temps ha perdut el caire marcadament agrícola que tenia anys enrera, els membres de la comissió i els santcugatencs que hi participen viuen la benedicció del pa, els Tres Tombs i el ball de l'envelat amb intensitat i molta gresca.

Una tradició centenària que no s'ha perdut La festa ha evolucionat amb el temps sense perdre el seu caire agrícola, festiu i participatiu

FRANCESC CARBÓ H Diu la llegenda que quan sant Antoni es disposava a tornar d'un viatge que havia fet a Barcelona, es va trobar una truja que portava a la boca un porquet esguerrat que no podia caminar. La truja el va deixar als peus del sant que, commogut, va fer un miracle i va guarir el porquet. Aquesta és la llegenda que ha identificat sant Antoni com a patró dels animals. Amb el pas de les dècades els pobles agrícoles

i ramaders han celebrat una festa que ha mantingut la identitat d'unes viles que han passat de ser pageses a industrials. Aquest és el cas de Sant Cugat i també de Vilanova i la Geltrú, Anglesola o de Rubí, que viuen Sant Antoni o els Tres Tombs amb passió i autenticitat.

Al nostre municipi les primeres referències que es tenen de la festa daten del 1888, en què segons ha explicat Antoni Juliana «el jut

ge de Sant Cugat va donar al meu avi una caixa-bagul on amb el temps s'hi ha guardat la bandera, els ciris i les atxes que es reservaven d'un any per l'altre. Aquest bagul s'ha conservat amb el pas dels anys, si bé la bandera inicial, que tenia els colors de l'espanyola, s'ha substituït per dues més. El 1941 es va fer la segona, de color granat, i enguany s'ha fet la tercera, a la qual s'ha incorporat l'escut del sant. Des de sempre la festa

de Sant Antoni s'havia celebrat el dia 17, quan s'escau la data del sant. El 1959 es va decidir canviar-la «ja que cada vegada hi participava menys gent», ha comentat Juliana, persona molt vinculada a la festa de Sant Antoni. Des d'aleshores, excepte la missa i la benedicció del pa, s'ha traslladat al diumenge següent.

L'estructura s'ha mantingut amb el temps. Escollir els banderers, fer la missa, beneir el pa, fer els Tres

Tombs i els balls no s'ha deixat de fer mai. Juliana recorda, però, que fins fa sis anys el banderer s'esco-llia per sorteig. Antigament per cap d'any a Can Tadeo o a la Unió es triava el banderer. El fet de triar-ne tres o sis era per si algun renunciava. La seva feina, a part de portar la bandera i triar els cordonistes, era de pagar els caramels, el vi i la coca. Anaven amb cavalls que portaven unes muntures precioses que pel preu de

1.450 pessetes es van comprar el 1951. Darrerament és difícil trobar-ne i ara la mateixa comissió escull una persona vinculada al poble. El pa que es beneïa, es repartia durant la cercavila, inicialment en trossos amb safates i després amb bos-setes. El carros es guarnien amb mates que s'anaven a buscar a Collserola i el recorregut sortia de casa el banderer i acabava al monestir. En aquella època ni el cavalls ni els carros tenien premis i els balls, un de tarda i un de nit, es feien fins al 1936 alternativament a la Unió i al Parc del monestir. Passada la guerra, en què no es va celebrar Sant Antoni, es van seguir a la Unió, a l'era de Can Pros, al pavelló i finalment, des d'inicis del 1980, a l'envelat. Una història que segons Juliana «cal recordar i una tradició que cal mantenir i passar-la de generació en generació».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996 APUNTS 31

LA R A D I O G R A F I A ! Comissió Sant Antoni Abat

Amb la benedicció del pa comença la festa que es clou amb el ball a l'envelat. Un carro als quatre cantons a finals dels cinquanta i una imatge curiosa de finals dels vuitanta. Dues entitats santcugatenques, l'Esbart i els Trabucaires i Geganters, participant en el concurs de carros guarnits. Fotos: FAMÍLIA JULIANA i 4 CANTONS.

Mantenir una tradició que marca la identitat santcugatenca F.C.

• Conxita Juliana, membre de la comissió organitzadora, parla com si hagués viscut la Festa de Sant Antoni tota la vida. Ella, en Quimet Bell i en Ramon Massó, són el nucli que permet mantenir una tradició que no volen que mai desaparegui a Sant Cugat. Amb el suport de l'Ajuntament, ja des del mes de desembre comencen a buscar els socis que aquell any mantindran part del

pressupost de la festa. Amb la quota que paguen tindran l'entrada a l'envelat i l'opció a participar en la rifa del porc. Per aquest motiu la Comissió considera que no es pot parlar d'entitat amb socis fixos, sinó que cada any es renoven, encara que molts repeteixen.

Conxita demana, però, gent jove que es vulgui incorporar a la Comissió, ja qua actualment són pocs el organitzadors, si bé el dia

assenyalat són molts els col·laboradors. La tradicional benedicció del pa es fa en la missa del mateix dia de Sant Antoni, el 17 de gener, a la missa de nou. A la sortida es reparteix el pa beneït, que anys enrera es venia durant el recorregut. El banderers, que trien els cordonistes, actualment són escollits pels membres de la Comissió. Busquen gent vinculada a la vila o a les juntes d'entitats que

celebren alguna diada important, com el 1994 van fer amb el cinquantenari del CMSC o, el 1982, amb el centenari de la Lira. Uns banderers i cordonistes que s'han de buscar l'elegància del vestit, convidar a coca i obrir un dels balls que es faran a l'envelat.

El que dóna més feina és organitzar els tres tombs que des del 1959 se celebren el diumenge següent. Buscar les dues bandes, animar que

entitats o particulars guar-nexin carros i fer entendre als cavallistes que cal anar arreglats. Des del 1980, que la Comissió actual se n'encarrega, es van instaurar premis pels diferents carros i se'n porten de càrrega de poblacions veïnes per fer una cercavila més animada. Ja els dos darrers anys també s'han introduït premis pels cavalls. Des de sempre, a tots els participants se'ls dóna un record de la diada.

A la tarda es fa el ball a l'envelat que molta gent espera . R e c o r d a r vells temps amb les llotges, el balls tradicionals, les rifes, i trobar un ambient autèntic de poble on tothom troba en la festa els pagesos d'abans i els amics i amigues de sempre. Una Comissió que manté el caliu i recorda que el poble viu les seves tradicions i vol recordar el seu passat i viure amb intensitat el present.


LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

Aquí estava la primera emissora de Ràdio Sant Cugat. Foto JA. MULA.

Rogeli Pedró Fontanet Rogeli va ser un pioner de Ràdio Sant Cugat, quan els locals estaven al carrer Sant Antoni i fer un programa era una aventura diària

MONTSE SANT I S a n t Cugat.— Eren un grup d'amics, però també uns bojos sublims, uns visionaris que van voler que Sant C u g a t t i ngués una emissora pròpia. Els dos germans Grau, Màrius Caralt, Rosa Díaz i el seu marit, Toni Gómez, Maribel Ca-yuelas, Jordi Capell i Rogeli Pedró. Era l'any 1982 i es van llançar a la gran aventura, desconeixent-ho quasi tot i volent-ho tot. Amb uns mitjans que ells mateixos qualifiquen de casolans, i amb molta il·lusió.

—«Érem un grup d'amics del poble. Tots teníem la necessitat de comunicar coses. A Sant Cugat no hi havia mitjans de comunicació, no hi havia cap setmanari, ni cap revista, i ens calia tenir un mitjà obert a tothom. D'aquesta idea va

—Aque l l s dos p r imer s anys van ser un boom. Quin era el secret?

—«Crec que l'aparició de la ràdio va crear una dimensió de poble viu en un moment en què tots teníem por de perdre les nostres arrels de poble per convertir-nos en una sucursal de Barcelona. Es parlava molt de Sant Cugat com a ciutat dormitori, i els que fèiem ràdio érem veïns, ens co-nexien. Era normal que et paressin pel carrer dient: 'a-vui has estat molt bé, m'ha agradat el que has dit'. Nosaltres intentàvem fer una ràdio per a tots: magazins i concursos, música romàntica, música actual. Després, la ràdio ha evolucionat molt, s'ha fet més professional, però en aquell moment va

(la

néixer la ràdio. Cal dir

que ens ho passàvem «M agrada practicar molt bé. Érem amics i companys, tots fèiem C S p O f t » una pinya. He de re-

—Nom: Rogeli Pedró Fontanet —Lloc de naixement: Ponts

Noguera). —Data de naixement: cS de febrer

de 1953. —Estat civil: Casat. —Professió: «Tècnic de cultura.» —Aficions: «Llegir, escriure, prac

ticar esports.» —Un llibre: «Joan Salvador Gavina,

de Richard Bach.» —Una pel·lícula: «Cromwell.» —Una música: «Les cançons de

Georges Mustaki, Joan Manuel Serrat o Phill Collins.»

—Màxima aspiració: «Viure en una societat justa amb igualtat d 'oportunitats per a tothom.»

conèixer que hi havia molta més il·lusió que no pas professionalitat, però . no se sap ben bé com, ens n'anàvem sortint amb més o menys gràcia, molta sort i bona voluntat, i també cal dir que alguns en sabien un niu, com Jordi Capell. tot un mag dels botons i els interruptors. Ara, Ràdio Sant Cugat és una escola, i n 'han sortit periodistes cap a altres mitjans més importats, com Catalunya Ràdio i fins i tot la televisió.»

ser una novetat feta amb molta voluntat, i a la gent li agradava prou.»

—Des del 1982 ha passat molt de temps, i ara tu treballes a l 'Ajuntament. Has oblidat aquelles arrels teves a la ràdio?

—«No! Mai! Encara faig un programa de ràdio el diumenge. Es diu Arrels, i parlo de les coses nostres, de les històries de Sant Cugat, de Ics tradicions i de les nostres arrels. De les nostres vivències i de la nostra gent, d'allò que ens fa sentir un poble. Poder trasmetre això m'om-ple. Val a dir que en aquesta tasca vaig tenir un mestre molt especial: Eugeni Ca-nas, que va saber aprendre de gent més gran, com el senyor Azqueta o el Bal. Gent que van vetllar perquè

el poble guardés els seus records i les seves tradicions. Ells cm parlaven de Roc i les seves xerrades mentre feia esp a r d e n y e s al c a r r e r Santa Maria, o de les xerrades a Cal Tadeo, l'única fonda del poble.»

— C r e u s q u e p o dríem definir-te com un trobador?

—«Sí que m'agrada pensar que transmeto una mica de vida. Sóc una persona a qui agrada investigar les tradicions i les arrels, més que la Història en majúscules. Aquesta petita història de tradicions i costums és la que manté la nostra identitat de poble.»

Horitzontals: 1.— Cediràs, transigiràs. 2 . - Entorn que fa ressaltar tota una figura esculpida o pintada. En aquest mateix moment. 3 . - Mal motí. Aspiro a un càrrec, un premi. Xifra romana equivalent a 50. 4.— Preposició. Atot. Nota musical, al revés. 5.— Fulla carnosa i gran de certes plantes. Lloc d'Atenes on Aristòtil tingué la seva escola. 6.— Acaben fent escudella. Òrgan de la visió, al revés. Un ram mal format. 7.— Fa un tracta a l'inrvés. Individu natural d 'Amèrica del Sud, però descendent d'europeus, femení. 8.— Sigla de societat limitada. Multitud d'abelles que surt d 'un rusc, amb una reina, per construir una nova colònia (plural i al revés). Sigla del nord. 9 . - Mil romans. Eructes al" inrevés. Ànec. 10.—Pare del pare o de la mare. Penjol d'avellanes, cireres, olives.

Vert icals: 1.— Dit d 'una persona carregada de xacres. 2 . - Híbrid de l'ase i l'euga, de potes enlaire. Mala llet. Cinc romans. 3.— Dona que té per ofici cantar, de baix a dalt. Afirmació. 4.— Una forma de criar a l 'inrvés. Tija de ferro

ENCREUATS GIRALT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2 Ü 3 , : • > * :

&

4 «?«.

5 'm 6 íf,3-

• 7 M.

8 üü mm

WSt 9

ÜÉtf ü 10 •

mm

I I #

punxeguda amb la qual es traspassat longitudinalment un animal o tros de carn per rostir-lo. 5 . - Nota musical. Acontenta, satisfà, de baix a dalt. 6.— El d'oli és un trull, al rvés. Litre. Altar. 7 . - Eixelebrat i frívol. Repetida arreu. 8.— Vocalitza el català.Yachl, a l 'orsa. Fer niu. 9 . - Facultat de raonar. Sèrie d'elements semblants que se succeeixen sense interrup

ció. 10.— Símbol químic de l'argó. Format d'aire. Existeix. 11.-Nom d* un producte de neteja fet amb àcid clorhídric.

•NTüJnj !AV -"01 'WW ÍJ°'S TV -'6 N H!™us

IS""8 çipui'dEW-·i uuy nu -en -•9 ïraon K5U3J -•£ JE ojuiaix V _'r 1 oidO IOWl -'£ r-'V K[03jnv - 7 •sejB^ipnc(3-*i :s|S]uoz|Lioq oionios

SIS DIFERÈNCIES R SOLER

SORA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit sinònims de preocupat.

L E L L T O N E 0 S

D N U B A T 1 D E M

S C N B R N N C S C

O A M T R A S A A 0

R B O L A M 1 P 1 N

A 0 1 S P O F M E S

S R E F A 1 G O R 1

N 1 C 0 C N N 1 A R

E A E A N A S X L 0

P T T E E T D Ç C S

punqniipsiu "SOJTTSUDÜ 'inmjdti.i 'ïBJJEífeoua 'sojisuon •xioiudTï.'i *ït?uunirc *jiïi-ioqn:HJ3 :opn|0$

ESCACS J. ESCUDER

Una impressionant jugada salva a les negres del mat a 7T i els dóna el punt. Stefanova-Peptan. Moscou 1994.

JEROGLÍFIC GIRALT

MUNICIPI DB LA SELVA Habitants: 1.193

Superfície: 26.53 Km:.

BARRELL NOTA

CAMÍ Q U I T R À

vHLino <i^) iwv.) 1<-1 VK >\ < nau) - raaa va VTWSVI ,\ i s n a i a =9P"|os

lire/CuenS HSd HZCJT '0%G I :9pn|OS

SOLUCIÓ DIFERENCIES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de febrer de 1996 APUNTS 33

ELS CINEMES

«Asalto al tren del dinero» Director: Joseph Ruben. Intèrprets: Wesley Snipes i Woody Harrelson. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Dos policies germanastres decideixen, malgrat la seva rivalitat crònica, unir-se per robar un tren de metro blindat en el qual es transporten els diners de la recaptació de totes les estacions de metro de la ciutat.

«Heat» Director: Michael Mann. Intèrprets: Al Pacino, Robert de Niro. Tom Sizemore i Val Kilmer. Recomanada: R'18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell: Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Neil McCauley és un delinqüent professional que ha passat molts anys a la presó i que no té intenció de tornar-hi. Ell i la seva banda estan realitzant una sèrie de robatoris ben planejats i a gran escala a Los Angeles, però durant un atracament a un furgó blindat moren tres guardes. El tinent Vin-cent Hanna s'ha d'encarregar del cas. Aviat, Vincent i els seus detectius i MacCauley i els seus homes s'hauran d'enfrontar.

«La isla de las cabezas cortadas» Director: Renny Harlin. Intèrprets: Geena Davis, Matthew Modine i Frank Langella. Recomanada: apta. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Morgan, filla d'un bucaner veterà, és la reina dels pirates. Durant una subhasta d'esclaus, Morgan compra un jove il·lustrat perquè l'ajudi a esbrinar el secret d'una fortuna enterrada en un lloc misteriós.

«Jade» Director William Friedkin. Intèrprets: David Caruso i Linda Fiorentino. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí.

• SANT CUGAT

Sant Cugat 1 Seven 4.15,7.00,10.00

Sani Cugat 2 Vuelve el padre de la novia 4.00,6.10,8.20,10.30

TSABADELL

Cineart 5 sales Muerte súbita 4.00,6.00,8.15,10.30

Dtyeodnwicfegaa8,<SteTOi projecte: 10.45. Sessió goto: 12.4S,

Sant Cugat 3 Sabrina 4.15,7.00,10.00

Sant Cugat 4 Heat 4.45,09.00

Sessions golfes de (Bssabte

Salat TheplayerfVO) 12.45

Sala 2 Vuelve el padre de la novia 12.45

Sala 3 Sabrina 12.45

Sala 4 Heat 12.15

Rubí Palace 1 Vuelve

Cineart-tres Heat 4.00,7.00,10.15

fímdne i dissabte, (Mm projecció: 10.45.

Euterpe Sabrina Laborables: 4.00,6.10,8.20,10.30

Festius: 3.55,6.05,8.20,10.30

Drvendms, última projecció: 10.45. Dissabte: 11.00.

Montecarlo H e a t ' 4.00,7.00,10.15

Divendres i (SsSabte, útúma projecció: 10,45.

Principal La isla de las cabezas cortadas 4.00,6.20,8.30,11.00

Rambla Seven 4.00,6.20,8.30,10.50

Rubí Palace 2 Sabrina 5.00,7.30,10.00 Kursaal 1

Rubí Palace 3 Showgiris 4.30,7.00,10.00

Rubí Palace 4 Mentes peHgrosas 4.40,6.40,8.40,10.30

Rubí Palace 5 Jade 4.30,6.30,8.30,10.30

Sessions golfes de divendres I vfgffies de festiu: 12.30

Showgiris / Mentes peigrosas

• SABADELL

Cineart 5 sales VuerVe el padre de ta novia

Mujeresbajolaluna

Showgiris

Mentes peHgrosas

4.00,6.00,8.15,10.30

4.00,6.05,8.15,10.30

5.00,7.30,10.30

4.00,6.00,8.15,10,30

• David Corelli és un ambiciós ajudant del fiscal de San Fran-cisco que investiga la mort d'un important milionari. La principal sospitosa del crim és una amiga seva, Trina Gavin.

«La letra escarlata» Director Roland Joffe. Intèrprets: Demi Moore, Gary Oldman i Robert Duvall. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Segle XVIII. Hester és una dona que, després d'haver traït el seu marit, ha de dur impresa a la roba la lletra A, que la identifica com a adúltera.

«Mentes peligrosas» Director: John N. Smith. Intèrprets: Michelle Pfeiffer i George Dzundza. Recomanada: apta. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

H Lou Anne Johnson és una exmarine que abandona el seu lloc d'oficial i una carrera militar de nou anys per realitzar el seu somni: convertir-se en professora d'anglès.

«Muerte súbita» Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme, Powers Boothe i Raymond J. Bany. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• La ciutat de Pittsburgh acull la final de la Stanley Cup d'hoquei sobre gel. Un grup de terroristes segresta el vicepresi-dent dels EUA i els seus acompanyants durant el partit, i amenaça la policia i el FBI de fer esclatar l'estadi amb tots els espectadors, si no compleixen les seves exigències. El temps límit és el final del partit.

Kursaal 2 Showgiris 4.00,6.20,8.40,11.00

Kursaal 3 Muerte súbita 4.10,6.15,8.30,10.35

Kursaal 4 La isla de las cabezaseortadas 4.50,7.15,10.50

Kursaal 5 Sabrina .'•'••'. 4.00,6.20,8.40,11.00

Kursaal 6 La letra escarlata 5.00,7.30.10.35

Kursaal 7 Mujeresbajolaluna 4.30,6.15,8.15,10.40

Kursal8 Asalto al tren del dinero 4.40,6.50,8.55,10.55

Kursaal 9 Mentes peligrosas 4.30,6.40,8.50,10.45

Kursaal 10 oeVBfl 4.50,7.15,10.40

Kursaal 11 Vuelve el padre de la novia 4.35,6.35,8.35,10.50

«Mujeres bajo la luna» Director David Anspaugh. Intèrprets: Elizabeth Perkins, Cathlecn Turner, Whoopi Goldberg i Gwyneth Patrolw. Recomanada: apta. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Lucy, Silvie i Alberta es proposen que Rebeca superi la tràgica mort del seu marit i l'enorme buit que sent. Però elles mateixes s'adonen que parlar no és suficient; és necessari plorar.

«Sabrina» Director Sydney Pollack. Intèrprets: Harrison Ford, Julià Ormond i Greg Kinnear. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Sabrina Fairchild, la filla del xofer de la família Larrabee, marxa a Paris per treballar a la redacció de la revista Vogue. Quan torna s'ha transformat en una sofisticada dona. Linus Larrabee és a punt de firmar un contracte milionari, però tot depèn del compromís de matrimoni del seu germà David i Elizabeth Tyson. Però David coneix Sabrina i s'enamora d'ella.

«Seven» Director David Fincher. Intèrprets: Brad Pitt, Morgan Freeman i Gwyneth Paltrow. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Dos detectius de la brigada d'homicidis han de resoldre una enigmàtica sèrie d'assassinats basats en els set pecats capitals.

«Showgiris» Director Paul Verhoeven. Intèrprets: Elizabeth Berkley i Kyle MacLachlan. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Una noia que vol convertir-se en l'estrella d'un important musicals, arriba a Las Ve-gas, on comença a treballar en espectacles eròtics.

«Vuelve el padre de la novia» Director Charles Shyer. Intèrprets: Steve Martin, Diane Keaton i Martin Short. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I George Banks se sent jove. Ell i la seva esposa, Nina, segueixen estan enamorats. La seva filla Annie i el seu gendre Bryan estan feliçment casats i són molt responsables i treballadors. El seu fill Matty és a punt de convertir-se en un home. George sent que la seva vida està encarrilada. De sobte, tot canvia. Annie i Bryan li anuncien que seran pares aviat, i Nina li confessa que ella també està embarassada.

R Torreblanca Josep P u i g i C a d a f a l c h , s/n . T. 589 24 81

2 S ( ) p t e s I C) 1 A I . A N i n

Ull S S/TOIT CUGAT Tots els dissabtes

SESSIONS «GOLFES» 405 22 22

ESTRENA ESTRENA 2a SETMANA 5a SETMANA

4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30 «GOLFA»: 00.45 - APTA

4.45 - 9.00 «GOLFA»: 00.15 - 18 ANYS

4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 1 0 . 0 0 «GOLFA»: 00.45 - APTA

4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 10.00 18 ANYS

Dissabte, 1 0 a les 00 .30h , «GOLFA»: T H E PLAYER (Juego mortal) e n V .O. / Dissabte dia 17 «GOLFA»: BLANCO e n V .O .

| z | l ull

<mà\--

DCINESn A! s t rvs t de l ' es j tec t idor Porting

2 h, gratis Dimecres (Ha

éeVe. Carnet d'estudiant

universitari

L.CARNETJ f JOVE *

Carnet Jove fíopStaek


L'AGENDA

• Ràdio Sant Cugat • De dilluns a divendres —de 7 a 7:3(1 b..EI despertador,

amb Joan Vallvé. —De 7: 30 a 10 h.f.7 gall del

monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a s1 h.,notícies d'àmbit general. De ° a 10 h., la lera edició de linformatiu Sani Cugat avui. Dirigit i presentat per Xavier Fornells.

—De 10 a 12:45 h.J)ies de ràdio. el magazine. Espais de divulgació, entreteniment i participació. Presentat per Ma-ribel Cayuelas.

—De 12:45 a 13 fi.. Amb molt de gust, espai de gastronomia amb Pep Blanes.

—De 13 a 13:30 h...S'UNÍ Cugat Avui. l'injormalitt.2onà edició. Edita i presenta Natàlia Linares.

—De 13:30 a 14 h.,Entitats. Dirigit i presentat per Xavier Casanovas.

—De 14 a 18 h..l'í>/ de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martín.

—De 18 a 21 h._-l/ lloro. Un programa de Salva Vallvé. Els divendres, de 20 a 21 h.Miff liaff. Musica heuvy amb Marc Picanyol.

—de 21 a 21:20 h../. 'esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte.

—De 21: 20 a 23 h...SV/«,v / estels. Presentat per Pere Pallissa

—de 23 a 24h: Dilluns:-lí/(í<'\/ anv. si.'. L'n pro

grama de Salva Vallvé. Dimarts: L'estrena, l'espai de

cinema de RSC. Dimecres: Hores extres. Amb

Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané.

Dijous: Viure a la terra. Programa de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa.

Divendres:! alies sense Fronteres. Presentat per Fatiha i Ha-med Ben Hammou.

—De 24 a 7 h.Música al teu eostat.

—De 7 a 24 h.xada hora. connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallés dels serveis informatius.

• Dissabte —De 8 a 9 h.,£7gall del monestir,

amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h.,Viure a la terra.

(Repetició). —De 10 a 11 h.JIores extres.

(Repetició). —D' 11 a 12 h.Xiame (her. Amb

Xavier Montero. —De 12 a 13 b.J7.! magatzem.

Amb Oriol Costa i Amanda Sans.

—De 13 a 14 h.Avant Maix. Amb Carme Reverte i la redacció d'esports.

—De 14 a 15 h..Vallès sense fronteres. (Repetició).

—De 15 a 16 h.. Aquells meravellosos u/iv.vAmb Josep Maria Alvíra.

—De ld a 20 h.,Super I)J. pre-senrat per Xavi Montero.

—De 20 a 21 h.Mones vibraeions Amb David Villena.

—De 21 a 22 U.,Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron.

—De 22 a 8 h., Música al teu costat.

• Diumenge —De 8 a 9 h.£l dia del Senyor. —De 9 a 9:30 h.£sport en

Marxa, lera edició. —De 9:30 a 10 h.MI racó de

la poesia. Amb Joana Francesca Garcia.

—De 10 a 10:30 h.ArreL·. Un programa de Rogeli Padró.

—De 10:30 a 14:30 h.. Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.

—De 14:30 a 15 h.Jïsports en murxa, 2ona edició.

—De 15 a Ifi h.Aquells meravellosos anys.

—De 16a20h...V«/»rD7. —De 20 a 21 h.Jiones Vibra

cions. —De 22 a 7 h„ Música al teu

costat. —Dissabte i diumenge, de 8 a

22 h.. connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

SANTS

•Divendres 9 —Apol.lònia.

• Dissabte 10 —Escolàstica.

• Diumenge 11 —Mare de Déu de Lorda

•Dilluns 12 —Eulàlia

•Dimarts 13 —Benigne.

• Dimecres 14 —Valentí

• Dijous 15 —Faustí.

9 D I V Í N O R E S

• Sant Cugat

•Casa de Cultura —A les 8 del vespre, xerra-

da-dissertació sobre El Càncer a càrrec de la Dra. Núria Vinolas, metgessa adjunta de l'Hospital Clínic de Barcelona.

10 D I S S A B T E

• Sant Cugat

•Teatre-auditori —A les 10 del vespre. Rèquiem

de Gabriel Fauré amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i l'Orquestra Nacional de cambra d'Andorra.

•Centre Popular andalús —A les 10 de la nit. festa de

Carnestoltes i concurs de disfresses amb ball amenitzat.

•Valldoreix

•Teatre —A les 10 del vespre, el Grup

de Teatre Espiral presenta La Revolta de Bruixes de Josep Maria Benet i Jornet. L'obra està dirigida per Trini Es-crihuela, al Casal Cultural.

• Rubí

•Col·legi Maristes —A 1/4 de 10, sopar de la fam

organitzat pel col·legi Maris-

p n o i>

Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra.

Andrew Parrot, al Teatre

A ndrew Parrott serà demà a les 10 del vespre al Teatre Auditori per dirigir l 'Orquestra

Nacional de Cambra d 'Andorra i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, que interpretaran el Rèquiem de Gabriel Fauré. Gerard Claret serà el director concertino de l 'orquestra i la direcció del cor anirà a càrrec de Jordi Casas. Anna Moreno i Xavier Co-morera són la soprano i cl baix., E.A.

•Ateneu —A les 6 de la tarda, Ciutadans

per la Pau organitza una con-ferència-eol·loqui sobre Els 9 mesos del nou. Ajuntament passem comptes. Intervindran els caps de llistes dels partits municipals: Lluís Ridao de C iU , F r a n c e s c S u t r i e s d'ERC. Eduard Pallejà dTC i Armand Oucrol del PP.

11 D I U M E N G E

• Sant Cugat

•Centre Popular Andalús —Festa de disfresses infantil i

juvenil a la seu de l'entitat

• La Floresta

• Música —A les 7 de la tarda, actuació

de Catharina Wiborgh Trio al Bar Dada de l'estació.

• Festividad de San Blas —A les 10 del matí, esmorzar

amb gachas con torreznos, pa i vi, al Centre Cívic.

—A les 4 de la tarda, ball de la patata.

• Rubí

• Col·legi Maristes —A les 10 del matí, inici de

la Marxa de la Solidaritat en cl col·legi dels Maristes

• La Sala —A 2/4 de 7 de la tarda, concert

a dos pianos interpretat per Baldomer Sans, professor de l'Escola Municipal de Música i David Casanovas.

12 D I L L U N S

• Sant Cugat

•Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Patrick

Zabalbeascoa, cap d'estudis de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF i Julià Alborch, director de Nova Aula, participaran en les xerrades d'orientació acadèmica.

13 D I M A R T S

•Sant Cugat

•Cultura i Societat —A les 7 de la tarda, Ramon

L'últim ple de l'equip de govern.

L'Ajuntament passa comptes

E ls caps de llista municipals participaran en un debat organitzat per Ciutadans per la

Pau aquest dissabte a l'Ateneu. Els polítics passaran comptes de les actuacions dels darrers 9 mesos per part del nou equip de govern i explicaran el programa electoral dels partits per a les eleccions generals. Un bon moment per establir contactes amb Querol, Pallejà, Su-trias, Ridao i Fernàndez. / E.A.

Martí, president de l'Associació Espanyola de Numismàtica, parlarà al Centre Borja sobre Encunyacions durant la guerra de la Independència (1X02-1X151

• Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, M. Jesús

Espuny, professora de la facultat de dret de la UAB. explicarà la carrera de Dret i Relacions Laborals i Josep Maria Sanahuja farà el mateix amb la carrera de Ciències polítiques i sociologia a la sala d'actes de la Casa de Cultura.

•Aula Cultural —A les 8 del vespre, confe

rència sobre El que sabem dels temps més llunyans a càrrec de Antonio Bardavio i Jordi Aguelo, al Club Mun-tanvec.

14 D I M E C R E $

• Sant Cugat

• Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Miguel

Usandizaga parlarà dels estudis d'Arquitectura i Joseba Ouevedo ho farà sobre In

dustrials i òptica a la Casa de Cultura.

• Centro Castellano Manchego —A les 7 de la tarda, lliurament

de premis dels concursos de Sant Valentín.

•Casa de Cultura —A les 10 de la nit, conferència

sobre El Pení: d'Ollantaytam-bo a Sipan a càrrec de Josep Maria Gavín.

• La Floresta

• Música —A les 9 del vespre, concert

de Màgic Blues i Arseni & Graham al bar Dada.

• Rubí

•Reunió de pares d'alumnes —A les 7 de la tarda, reunió

de pares i coordinadors de tutories de segon curs de l'Institut de Batxillerat Duc de Montblanc. La professora del centre, Carmen Núfiez, farà una xerrada informativa sobre orientació acadèmica i professional.

15 O U S

•Sant Cugat

HORARI AUTOBUSOS

• LÍNIA 1. SANTCUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

-Wi·»elim·.1asortkta:06.10h-07.10htaJlWfn^ L'úWm servei finalitza ef seu reowreguta restac$#r*&C. de Sant Cugat -Otseabtee I festius. 1a sortida: 07.10h-08.10t) i a i Krminuts de cada hora fins a les 22l0h. L'útím servei firtaliUa el seu recorregut a restadó de F.G.C. de Sant Cugat.

i (tes de l'Avinguda A N O M Seta. -Ol·tlí lfi ·r». 1a sortida: 06.5OMI7.5M^ L'úBm servei finaftoa el seu recorregut a l'estació de F.Q.C. de Sant Cugat -Ois·«bte·lr*stius.1asc<tkia:07.50rHO8.50hia^ L'úBm servei inalitea el seu reconegut a restació de F.G.C. de Sant Cugat fwforrsgut Mas Janer, Estació Mva-so/, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat. Mercat Torrebtonea, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mkasoi, Mas Janer.

T LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

Mdo Sant Domènec. -Dies feiners, la sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francosc. -Otos feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabte* i festius, la sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22 23b.

Sortides dss de l'Estació FOC. -Dtes feiner». 1a sortida: 06.051v06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-O9.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sani Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll. Mercat Torreblanca, Monestir. Estació FGC, Colomer. Sant Domènec.

V UNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de F. Colom. , '* . ^ -Dies feiners. 1a sortida: 06.30h del matí i cada hom I mljafins a las 21 àQh. -Dissabtes i festius. 1a sortida: OS.OOh del matí i cada borni rnüfa fJhs a les 21.30h.

Sortides des de l'Estació. -Ofès feiners. 1a sortkta: 07a)hdelmati'icao^fKnfr«|afnsaV22Í0h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.50h del mati i cada hora l o g í * è a | e 6 225Qh. Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, "(^.MfomSéi, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom. "**"-* %?ít* "#" -

• A 3. SANT CUGAT-RUBITERRASSA

-Dies feiners, la sortida: 05.40h-06.25h i als 25 r -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.251» i als 23 r -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07 J

i II i . i —jfa«i«<

t«tss22.2$h. lles 2 2 5 » .

• A 3. SANT CUOAT-BARCELONA

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 rr i trtugJfÍ Í | ipÍ lMl«1e8 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 08.10h i als t 0 m i n M « | ^ l i » 9 « m a l e s 2 2 . 1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de <ad£jiora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h 123.00H fl8jhera}.33.00h (dissabtes i festius).

• A 3 . BARCELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius. 1a sortida:06.45h i als 45 minuts de cada hora fins ales 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

07.10h-08.10t

06.16h-06.46h

06.051v06.35h

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de febrer de 1996 APUNTS 35

L'AGENDA

• Xerrades d'orientació acadèmica - -A les 8 del vespre, Agustí

Humet, sotsdirector de l'Institut de Teatre, parlarà sobre aquests estudis a la sala d'actes de la Casa de Cultura dins del cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional.

LA SALA

•Rubí —El dia 25 de febrer a 2/4 de

7 de la tarda, representació de l'obra de teatre Amfitrió a càrrec de la companyia del Teatre lliure dirigida per Ca-lixto Bieito.

—El dia 10 de març a 2/4 de 7 de la tarda, Concert amb l'Orquestra de Cambra de l'Institut de Bismarck (Alemanya).

—El dia 23 de març a les 10 del vespre i el dia 24 a 2/4 de 7 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Internacional amb Buffo de Howard Buten.

Tt^raE-AUOiTORI

•San t Cugat —Divendres 23 de febrer a les

10 del vespre, Què dius que què? de Toni Mira.

—Dissabte 2 de març a les 10 del vespre, òpera La Troviatta de Verdi a càrrec de POr-questar Simfònica de Catalunya. Hi participa el Cor d'amics de l'Òpera de Sabadell. Director del cor, Josep Ferré

—Divendres 8 de març a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Jordi Mora. Narrador del conte musical per a infants Sergi Mateu

—Divendres 15 de març a les 10 del vespre, espectacle de dansa El punt de la memòria de la companyia Trànsit.

—Divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Gatileo Galilei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.

îlillSAC^JVfitti • Sant Cugat

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris.

•Centre Cívic de la Floresta —Tallers de ceràmica, expressió

corporal, expressió plàstica, dans-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscrip-

FARMÀCIES DE TORN

Dia / Poble Farmàcia (adreça)

TELÈFONS

SERVEIS

1 Sant Cugat Fomós (Manel Farrés, 95) 6740512

SÍ Cerdanyola Fftwa (Sant Ramon, 182) 6920676

H Rubí Torres (Pg. de tes Torres srri) 6991072

l Montcada Pardo (Masia, 2) 5642139

i Papiol A.vlà(Av.GeneraStat,35) 6683967

• Sant Cugat Domènech (Pg. Sant Magí, 50) 6743353

n Cerdanyola Hidalgo (Ronda de Cerdanyola, 1) 6922368

l Rubí Ruiz (Cria Sabade», 95) 6995012

i Montcada Guix (Major, 25) 5641645

1 Papiol A.VK(Av.Generatar,35) 6683967

• Sant Cugat Llorens (Sta. Maria, 27) 6741531

fl Cerdanyola Torrents (C/ de la Diagonal, 34) 5803904

j Rubí Via (Conjunt rlutjtóuOO) 6991301

= Montcada Guix (Major, 2) 5641645

I Papiol A.VM(Av. Generalitat, 35) 6683967

• Sant Cugat CuW (Plge. Diputació, 6) 6740364

\ Cerdanyola Perelro(Av de Catalunya, 51) 5809700

: Rübi Roca (Av Barcelona) 6990953

: Montcada r\igFeiT6Xjut(Bloc(>ouyia) -• Papiol A.VIà(Av.Generaiaat35) 6683967

• Sant Cugat F6era(Dtor.Murio,1) 6740430

i Cerdanyola UufeÂttr ira,18) 6924708

s Rubf 0*10*0,28) 6994398

; Montcada J.fleiat<Major,89) 5641481

| Papiol A.V»(Av.Gerwaiat,35) 668.39.67

1 Sant Cugat S4àwt(S, Rúfol, 38) 6740645

t, Cerdanyola Sa«íw<PlBa.deisXops,2) 6823184

ï Rubí Ba*ri(M»klf:ortenalB,1) 698 03 88

~ Montcada au»flWfcttor*ada,37) 5751543

i Papw A.v»(te.Q8MRi«,35) 6683967

• Sani Cugat TeWdoíW*<ater,9?) 8747749

i Qentamala G * ( A V A J U * # » , 1 7 ) 5807859

• {Ui Poi*(MatfflBrftBnlol,7) 8990388

: Montcada Vtegamft SS45904

• Papiol A . V t t f / v . Genera**, 35) 8683967

1 Sant Cugat Be*»weMfcnsSate,48) 8740483

5 Cerdanyola SetrafíVdei Torrent, 12) 6918901

ï Rubí Garda (Segòvia, 1) -; Montcada Pardo (Masia, 2) 5642139

: Papiol A.V»(Av.Genera»at,35) 6683967

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. mati d'avui a les 10 de la nit (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de

(2) D'1/4 de 10 del 10 del matí de demà.

cions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música de banda,

de costura, manualitats, gimnàstica de manteniment i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Casal Cultural de Mira-sol —Tallers de teatre,, natura,

plàstica, ceràmica, costura, literatura, còmics i veu i interpretació. Sessions de contes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78.

•Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina.

Informació al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults.

•Rub í

Ajuntament 5892288

Ambulatori Les Planes 6755105

Bombers BeHalerra 6928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí 6998080

CAP 5891122

CAP urgències 5894455

Casa de Cultura 5891382

Casal Valldoreix 6744599

Catalana de Gas 72S2944

Centre Cívic La Floresta 5890847

Centre Cívic Les Planes ,• 8753105

Centre Cultural Mira-sol ' 5892018

OrerraStQjgattnetjiy. 5890941

Correus J j - 6747098

Creu Roja Sant Cugat ** «741234

Creu Roja Valldoreix , £ . ^2459 Dispensari La Floresta yï 8747615

Ent.Muntópaio^scentriJg: 6742719

ENHER Rubi t J 6991892

FECSA (atenció al cfcmÇ .900 313131

FECSA (avaries) , JI00232323

FFCC i ü - «741934

Funerària í | g «74 05 25

G. Civil (Mira-sol) JKffta» Hisenda fH»9»55 Jutjat . ; * • » * • Ofk^MîicipalUFIonj(Í||5B90847

Parròquia St PereOolis|g|«·741163

Parròquia Les Planes f Ü 2047503

ParròquiaVatüonjb; ' U 8740589

P isc inaMiw^VeMoi l l l 8754055

CuerpoNacionalfcWgfl «747858

Urgències Í Ü 091

P o ^ Municipal i Prot f i | 082

Pol. Municipal (VaMorei | | |«79 5125

Comissaria de PoWa ; { j | «747612

Taxis (parada) ^ 8 7 4 0 9 9 7

Ràdio Taxi '4M 5694422

Repsol-Butà * r f f 6741580

Sant Cugat Comerç , 6740322

SAUR (Aigües) , « 5 8 8 0 0 2 1

SERVEIS Valldoreix (parada) 6741111

•Activitats de Carnestoltes —Concurs de carroses, compar

ses i cotxes guarnits. Els grups han d'estar formats per un mínim de cinc persones, a excepció dels cotxes. Els guanyadors es decidiran durant la rua i el jurat emetrà el seu veredicte a l'intermedi del ball. Els guanyadors obtindran un lot de productes cedit pel Mercat Municipal. Inscripcions del 5 al 16 de febrer de 8 a 3 de la tarda de dilluns a divendres a l'Oficina d'Informació al Ciutadà de la plaça Pere Aguilera

o al serveis personals del carrer Justícia.

Grua 6743371

Aigües La Floresta 6742089

AAPP i W Mira-sol «742018

M W Verge Carme Mira-sol 6741003

AAW Sant Joan Mira-sol 6747103

AAPP i W Valldoreix 8742197

AAPP i W C.Montserrat Val. 6742105

AAPP W Can Majo Val «745049

AA Prop, i Veïns La Floresta 6742089

AAWAiguaSongaLaFlor. 6745129

Ais. Consumidors 2664567

DNI (Cita prèvia) 5993080

Greanpeace (91)5434704

a General de Catalunya •5891212

HVeJKfHebron 4272000

R Sant Joan de Déu 2034000

Ullat Coronària 2481040

Tel. de l'Esperança 4144848

Informació Carreteres 2042247

InfonnftQie Aeroport 4786000

Infern** BENFE 4800202

btttanfCaú f*ait 3186750

OMC 5893188

PoHttntavblme 5891732

PfiOMUSA 5881732

1 ENTITATS AS» 878 35 03

AÓki43MR «742570

Ces* If Avis SC 5881638

Ltetf /te Parròquia 5890598

(^MuManyenc 6745398

CmlélitHrj «741008

Esbart Sant Cugat 8752852

EITotSert Cugat 6748681

Grup Sap. tamigrants 6748314

Ràdfe Sant Cugat 6755959

TetevttS Sant Cugat 5895366

Ets 4 Cantons 5896282

EXPOSICIONS

•San t Cugat

•Casa de Cultura —Col·lectiva dels artistes sant-

cugatencs, Gonzaga Viana, Josep Vivet i Santiago Salido 'Tadín' del 19 de gener a 1'11 de febrer.

—Exposició de l'artista Carles Vergés fins el 12 de febrer.

•Fi rar t —Firart. Exposicions el lr i 3r

diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

•Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició

r e t r o p e c t i v a de J o s e p Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural. Grau-Garriga mostra obres del període 1985-1995.

• Sales privades

•Mercantic —Fira permanent d'art i an

tiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de setmana. Telèfon: 674 49 50.

•Sala Rusinol —Mostra de Josep Pomes del

1 al 13 de febrer.

•Canals Galeria d'Art —Exposició de Joaquim Budes-

ca del 1 al 29 de febrer.

•Espai Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres

de Lluís Ribas, al carrer Go-rina, 6.

•Col·legi Marístes-Rubí —Exposició sobre Igualtat en la

diferència del 29 de gener al 21 de febrer.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Boija de Sant Cugat —Universitària. Oberta de 9 del

matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50.

• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de

Propietaris i Veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89.

•Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat —Centre Cultural. Matins de

dimarts a divendres d'11 a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta de

5 de la tarda a 9 de la nit. Telèfon:674 53 96

•Arxiu Municipal de Sant Cugat —A l'Arxiu Nacional de Ca

talunya. Telèfon: 674 69 93.

• Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta

dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8 del vespre.

•Biblioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardívol. Horari:

feiners de 4 a 9. Dijous i dissabtes: de 10 a 2. Telèfon: 588 72 71.

(KI.ACIOIDISSIM

/9/J

JOIERS- TALLERS PROPIS

feainilton

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

B R E 1 T L I N G KRONOS MEGA

•frJUNCHANS fTlaurke lacrolx

\Santiago Rusinol. 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

-35SW5T3J9T

CENTRI D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RIC0MÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

Si creus en la

Humanitat,

ajuda aquells que l l l l í f o n Fes-te soci de • l i U l i e i l C r e u RojaâW

pels seus drets.

<$$¥(Servei

* ( P 4 T ) * Gratuït a Domicili '»vwi*

Mercat Pere Son, 120 5891448

Mertot Torreblanca, Porada 1-5 6751389

36 ELSH CANTONS titmtYMttàm i!

Sani Cug* <M Valtx O Xemc 5 » 589 62 82

Divendres, 9 de febrer de 1996

L ' E N T R E V I S T A

«

S A N T I A G O U R R I A L D E . Actor. Interpreta els personatges de «Rambo» i «El reportero total»

He de reconèixer que tinc força barra» Fa molts anys que és actor i que representa els personatges que ara l'han convertit en un fenomen de masses. Santiago Urrialde, madrileny de 29 anys, ha fet un salt a la fama, sense que ningú sàpiga per què, gràcies a Esta noche, cruzamos el Mississippi. Representava un Rambo força fidel al nivell intel·lectual del personatge original, i un agressiu i maleducat reportero total. De gran, assegura, vol ser actor i no imitador.

JORDI GRAU • —Quan comença a fer de Rambo!

—«El personatge va néixer el 1986, a El dia por delante de TVE, amb Pepe Navarro.»

—I com anys després arriba aquest èxit?

—«No entenc tota aquesta expectació. És al·lucinant, després de tants anys fent i dient les mateixes coses!»

—No se li fa difícil repetir sempre el mateix?

—«Doncs sí. «A/o siento las piernas», «esto es un infiemo» o «Tengo miedo» ho he dit sempre. És un personatge molt limitat.»

—I fent això, com entén que ara se'l disputin las teles?

—«No hi trobo cap explicació. M'ha passat com a Chiquito de la Calzada.»

—Rambo de llest no en té res. —«És l 'antítesi de l 'heroi.

Rambo és un cachas, però sempre s'està lamentant de tot.»

—La visió que vostè dóna de l'heroi és penosa.

—«Sí, però a Acorralada, després de fer el que fa i carregar-se mig poble, es posa a plorar.»

—Li agrada Acorraladol —«Sí. L'he vist nou vegades.» —I els altres Rambol —«Són pel·lícules molt dolen

tes. La primera part és bona, però la resta són penoses. I el mateix passa amb Rocky.»

—I del reportero què me'n diu? —«També és un personatge

antic. El feia a Estamos todos locos, a Antena 3.»

—L'audiència d'Esta noche... és molt alta?

Foto: NOVA PÈRGOLA.

«No entenc tota aquesta expectació. És al·lucinant, després de tants anys fent i dient les mateixes coses.

M'ha passat com a Chiquito de la Calzada»

—«Sí, però ara baixa i no perquè no hi surti jo. Potser és pels temes. Hi ha gent que m'ho diu: 'No ho puc deixar veure als nens', o 's'està passant'.»

—És pura provocació... —«Sí, es basa en això.» —No li feia mal de ventre anar

de reportero total? —«No.» —Doncs té molta cara. —«Sí, he de reconèixer que

tinc força barra. Li dic cabró a algú sense que se m'enfadi.»

—Però se li emprenya la gent? —«Força. Els que van acabar

sortint a la tele.» —S'ha trobat mai el personat

ge oriental al qual li va fer dir que era gai?

—«No, i em fa por trobar-lo. Realment era gai. Vaig quedar més fotut jo que ell.»

—Han estat a punt de tocar-li la cara?

—«No. Sempre trio els que fan cara de bona persona.»

—Quin dels dos personatges prefereix?

—«Rambo , sens d u b t e . El reportero és molt cansat.»

—Estava cansat de fer aquests personatges per televisió?

—«No, però tampoc volia que la gent se'n cansés. Ara esperen que tornin a sortir per la tele.»

—Per què ha tallat amb Pepe Navarro?

— « D i s c r e p à v e m sob re la manera de treballar, però no hi havia mal rotllo entre nosaltres.»

—La seva popularitat ha fet lluitar Tele 5 i Antena 3.

—«Sí. I el resultat és que abans treballava per a Pepe Navarro, i ara ho faig per a Tele 5.»

—Fent gales guanyarà més en un any que en els últims set?

—«Sí.» —I a més fa anuncis, és por

tada d'un mix... —«S'ha d'aprofitar. L'any pas

sat em conformava que a l'estiu em sortissin dues o tres actuacions bones i ja tenia assegurats uns mesos. Fent el mateix que ara.»

—I no l'han fet pensar les cartes al director de persones disminuïdes dient-li que ells tampoc noten les cames com Rambo, perquè no en tenen, i que troben insultant el que fa?

—«No, vaig una miqueta a la meva i no em paguen per pensar aquestes coses.»

—Demà actua a Catalunya, a Nova Pèrgola (Selva). Com van les actuacions?

—«Ple com un ou.» —Li ha canviat la vida? —«I tant. Ara entro a un pub

o una discoteca i ja hi som: 'Hala, hala! Al libre albedrío! Las piernas, las piernas...'»

—Que farà en el futur? —«Vull viure d'això tota la

vida, però fent cine, papers dramàtics, no xarlotades. Vull ser actor, no pas còmic ni imitador.»

L A C O L U M N A

Enveja EMMANUEL CUYAS

•

S i l'enveja fos tinya, sortiríem aquests dies als carrers i veuríem alguns regidors i alguns alcaldes i alguns jut

ges i alguns militants de partit coberts de brutícia i amb la pell caient-los a tires. Em refereixo als regidors, alcaldes i militants de partit que han denunciat que a alguns col·legues seus els va tocar la rifa de Nadal i als jutges que han perseguit els afortunats fins que no han renunciat al premi o no n'han donat l'import a alguna entitat benèfica. Quan a algú li toca la rifa, els envejosos li surten a dotzenes entre el veïnat, els familiars, els companys de feina, entre els amics més amics. L'enveja és tan miserable que els afectats pel seu mal groc arriben a l'extrem de no desitjar ni tan sols que el premi els hagués tocat a ells. Es donarien per satisfets que no hagués tocat al veí, al company de feina, al cunyat, a l'amic de tota la vida. Ni a tu ni a mi. Però si l'envejós corrent no pot fer res per alleugerir el seu mal i ha de conformar-se a donar voltes al llit sense poder dormir, l'envejós ficat en política ha trobat la manera de fer que els càrrecs públics no aconsegueixin una petita fortuna a base de denunciar-los en nom de l'ètica, de la famosa ètica, de la coartada ètica, de la hipocresia ètica. No ha estat només l'oposició política d'aquests càrrecs públics la que ha obligat a desviar els diners dels afortunats a la Creu Roja o a Caritas. Han estat, sobretot, els companys de partit i sindicat, els col·legues. Ni a tu ni a mi i l'ètica per davant de tot.

Els afortunats s'han precipitat a l'hora de trobar un destí per a l s s e u s d i n e r s . P o s a t s a haver-se'n de desprendre, haurien pogut trobar solucions més r e f i n a d e s . E n c o m p t e s de donar-los a la Creu Roja i fer que els envejosos puguin dormir pensant que encara han contribuït al bé comú, els haurien pogut donar a la mutualitat dels jutges, al partit, al sindicat. Potser no els haurien volgut però ens hauríem divertit veient els milions amunt i avall i tothom amb fingida cara de fàstic. O haurien pogut llençar el vil metall a la bassa en nom de l'ètica absoluta i del ni a tu ni a mi ni a ningú i de l'aneu a la porra, macos.

E L M A G A T Z E Cada Dissabte a les 12 des de "El Magatzem" et portem el magazine informatiu per als joves. Amb un recull de notícies i el repàs de l'agenda d'activitats joves; la música actual i amb premis per a la participació. Cada setmana amb la col·laboració dels alumnes dels Instituts de Sant Cugat, perquè "El Magatzem" és un programa pensat i fet pels joves. "El Magatzem" presentat per Oriol Costa i Amanda Sans. Amb la col·laboració del servei d'Informació Juvenil de Sant Cugat.

EL MAGATZEM: Els dissabtes de 12 a 13h. a:

RÀDIO SANT CUGAT 91.5 FM I

Diari de Sant Cugat 132

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 132