Diari de Sant Cugat 120

44
ELSHCANIONS Divendres, 17 de novembre de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 120»Any III» 225 pessetes I La llista dels quintos Els 4 Cantons pu- blica en l'edició d'avui la llista com- pleta de les desti- nacions dels mos- sos de Sant Cugat que s'incorporaran al servi militar l'any que ve. En el llistat hi figura el nom dels joves sortejats, la destinació i el contingent que els ha pertocat. Plana 36 I Punt i seguit La regidora de Sanitat i Serveis So- cials, Sílvia Flury, assegura a Casa de la vila que «l'administració no pot assumir sola tots els serveis socials necessaris». Plana 6 Els santcugatencs opinen sobre l'a- cord competencial entre l'Ajuntament i l'EMD de Valldoreix. Plana 8 El Grup de Natura del Club Mun- tanyenc programa 7 sortides per fer educació mediambiental. Plana 11 Entitats de Cerdanyola i Sant Cugat són reticents a l'ampliació del Parc Tecnològic. Plana 11 Els comerciants volen que els pàr- quigns siguin gratuïts durant una frac- ció de temps per Nadal. Plana 11 El relacions públiques de Cinesa, Ri- cardo Gil, diu a Les empreses que «poques ciuatats tenen el vessant cul- tural de Sant Cugat». Plana 12 Tortell Poltrona i altres artistes de circ porten La gran reptis al Centre Cultural. Plana 13 Reivindiquen la vigència de la cançó al I Festival Ovidi Montllor, organitzat per la Festa de Tardor. Plana 16 I Esports El jugador Marcos Hoffman diu que espera «recuperar la il·lusió pel joc» amb el seu retorn a l'equip d'hoquei sobre herba del Júnior. Plana 27 El Wintenthur està obligat a guanyar a Centelles. Plana 27 Massafred continua entrenant el sè- nior A de bàsquet a la UESC però posa condicions. Plana 29 I Colla castellers de Sant Cugat La primera colla castellers de Sant Cugat farà la seva presentació oficial durant la festa major. Plana 33 I Apunts El Club A Sak va participar amb èxit a la Gen Con. Plana 33 La radiografia repassa avui la història de l'entitat Voluntaris Sant Cugat. Planes 34 i 35 Una cinquantena de santcugatencs creen un club d'aficionats als trens a escala. Plana 37 S'accelera l'inici del pla de reforma global del centre L'Ajuntament atura les expropiacions de darrera del Monestir Vol enllestir l'avinguda Francesc Macià i urbanitzar els voltants El projecte per unir la plaça del Rei amb la rambla del Celler està quasi a punt L'avinguda Macià arribarà al carrer Mirador. Foto: ELS 4 CANTONS. Sant Cugat.— L'Ajuntament aturarà els tràmits d'expropiació de les finques situades al sector nord-est del Monestir per poder així acabar les obres de construc- ció de l'avinguda Francesc Macià, que connecta el barri de Coll Fava amb el carrer Mirador, i urbanitzar els seus voltants. Aquesta mesura permetrà, a més, que l'Incasol pugui negociar sen- se presses les condicions de l'ex- propiació amb els disset afectats. Un cop enllestida l'avinguda Francesc Macià, es podrà comen- çar a pensar a construir l'apar- cament de la plaça del Rei i la connexió del carrer Mirador amb la rambla del Celler. Aquest és un pas important per poder ence- tar el pla de reforma del centre i convertir-lo en zona de vianants. Plana 9 i Editorial, plana 18. Una festa per a totes les generacions. Foto: JA. MULA. Els santcugatencs revaliden l'èxit de la Festa de Tardor Sant Cugat. — El mal temps no va impedir repetir l'èxit de les últimes edicions de la Festa de Tardor. Una seixantena d'entitats i milers de santcugatencs van parti- cipar en la festa, que va con- centrar l'activitat en el cap de setmana, tot i que ja s'ha- vien celebrat alguns actes des del 3 de novembre. Plana 30 i L'àlbum, planes 31 i 32. Pujol, Colom, Ribó i Vidal-Quadras fan campanya per les eleccions de diumenge Sant Cugat.— Els candidats a la presidència de la Generalitat no han estalviat esforços i han anat a comarques a demanar el vot. Per Sant Cugat, aquesta set- mana, n'han passat quatre: Jordi Pujol (CiU), Àngel Colom (ERC), Rafael Ribó (IC) i Aleix Vi- dal-Quadras (PP). A la llista s'hi ha afegit el president estatal dels conservadors, José Maria Aznar. Tots van demanar el vot per a les seves formacions i tots van criticar els seus opositors. Les eleccions catalanes de diumenge mobilitzaran més de 250 persones, entre funcionaris i voluntaris. Se- gons el cens, 35.343 santcugatencs podran anar a votar. Planes 3, 4 i 5 i Editorial, plana 18. Grau-Garriga tornarà a exposar a Sant Cugat a mitjan desembre • Sant Cugat.— L'obra més re- cent de l'artista Josep Grau-Ga- rriga, inèdita a Sant Cugat, s'ex- posarà al claustre del Monestir i al Centre Cultural, probable- ment a mitjans de desembre. La mostra recollirà 76 peces repre- sentatives —tapissos i pintures— de l'última dècada. Part de l'obra de Grau-Garriga desprèn l'am- bient de la llum i la cultura fran- ceses, tal com ha reconegut l'ar- tista santcugatenc instal·lat a la regió d'Anjou. Grau-Garriga vol reprendre el contacte amb Sant Cugat —on va néixer al 1929— i per això comença per allà on ho va deixar al 1985. Plana 14. . CENTRE DE LA IMATGE y{nu serva -; 7^ RETOC FOTOGRÀFIC ELECTRÒNIC Reproduccions sense negatiu Fotocomposicions Restauracions Eliminació d'ulls vermells, etc. IMATGE DIGITAL rnftir I mwHniitnitift d·toimia·iMtf 2 DIES Mateixes condicions del CD FOTO 5 DIES 5 DIES Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

description

Diari de Sant Cugat nº120, 17 de novembre de 1995

Transcript of Diari de Sant Cugat 120

ELSHCANIONS Divendres, 17 de novembre de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 120»Any III»225 pessetes

I La llista dels quintos Els 4 Cantons pu­blica en l'edició d'avui la llista com­pleta de les desti­nacions dels mos­sos de Sant Cugat que s'incorporaran al servi militar l'any que ve. En el llistat hi figura el nom dels joves sortejats,

la destinació i el contingent que els ha pertocat. Plana 36

I Punt i seguit La regidora de Sanitat i Serveis So­cials, Sílvia Flury, assegura a Casa de la vila que «l'administració no pot assumir sola tots els serveis socials necessaris». Plana 6

Els santcugatencs opinen sobre l'a­cord competencial entre l'Ajuntament i l'EMD de Valldoreix. Plana 8

El Grup de Natura del Club Mun­tanyenc programa 7 sortides per fer educació mediambiental. Plana 11

Entitats de Cerdanyola i Sant Cugat són reticents a l'ampliació del Parc Tecnològic. Plana 11

Els comerciants volen que els pàr-quigns siguin gratuïts durant una frac­ció de temps per Nadal. Plana 11

El relacions públiques de Cinesa, Ri-cardo Gil, diu a Les empreses que «poques ciuatats tenen el vessant cul­tural de Sant Cugat». Plana 12

Tortell Poltrona i altres artistes de circ porten La gran reptis al Centre Cultural. Plana 13

Reivindiquen la vigència de la cançó al I Festival Ovidi Montllor, organitzat per la Festa de Tardor. Plana 16

I Esports El jugador Marcos Hoffman diu que espera «recuperar la il·lusió pel joc» amb el seu retorn a l'equip d'hoquei sobre herba del Júnior. Plana 27

El Wintenthur està obligat a guanyar a Centelles. Plana 27

Massafred continua entrenant el sè­nior A de bàsquet a la UESC però posa condicions. Plana 29

I Colla castellers de Sant Cugat La primera colla castellers de Sant Cugat farà la seva presentació oficial durant la festa major. Plana 33

I Apunts El Club A Sak va participar amb èxit a la Gen Con. Plana 33

La radiografia repassa avui la història de l'entitat Voluntaris Sant Cugat. Planes 34 i 35

Una cinquantena de santcugatencs creen un club d'aficionats als trens a escala. Plana 37

S'accelera l'inici del pla de reforma global del centre

L'Ajuntament atura les expropiacions de darrera del Monestir

Vol enllestir l'avinguda Francesc Macià i urbanitzar els voltants

El projecte per unir la plaça del Rei amb la rambla del Celler està quasi a punt

L'avinguda Macià arribarà al carrer Mirador. Foto: ELS 4 CANTONS.

• Sant Cugat.— L'Ajuntament aturarà els tràmits d'expropiació de les finques situades al sector nord-est del Monestir per poder així acabar les obres de construc­ció de l'avinguda Francesc Macià, que connecta el barri de Coll Fava amb el carrer Mirador, i urbani tzar els seus vol tants . Aquesta mesura permetrà, a més, que l'Incasol pugui negociar sen­se presses les condicions de l'ex­propiació amb els disset afectats. Un cop enllestida l 'avinguda Francesc Macià, es podrà comen­çar a pensar a construir l'apar­cament de la plaça del Rei i la connexió del carrer Mirador amb la rambla del Celler. Aquest és un pas important per poder ence­tar el pla de reforma del centre i convertir-lo en zona de vianants. Plana 9 i Editorial, plana 18.

Una festa per a totes les generacions. Foto: JA. MULA.

Els santcugatencs revaliden l'èxit de la Festa de Tardor • Sant Cugat.— El mal temps no va impedir repetir l'èxit de les últimes edicions de la Festa de Tardor. Una seixantena d'entitats i milers de santcugatencs van parti­

cipar en la festa, que va con­centrar l'activitat en el cap de setmana, tot i que ja s'ha­vien celebrat alguns actes des del 3 de novembre. Plana 30 i L'àlbum, planes 31 i 32.

Pujol, Colom, Ribó i Vidal-Quadras fan campanya per les eleccions de diumenge

• Sant Cugat.— Els candidats a la presidència de la Generalitat no han estalviat esforços i han anat a comarques a demanar el vot. Per Sant Cugat, aquesta set­mana, n'han passat quatre: Jordi Pujol (CiU), Àngel Colom (ERC), Rafael Ribó (IC) i Aleix Vi­dal-Quadras (PP). A la llista s'hi ha afegit el president estatal dels

conservadors, José Maria Aznar. Tots van demanar el vot per a les seves formacions i tots van criticar els seus opositors. Les eleccions catalanes de diumenge mobilitzaran més de 250 persones, entre funcionaris i voluntaris. Se­gons el cens, 35.343 santcugatencs podran anar a votar. Planes 3, 4 i 5 i Editorial, plana 18.

Grau-Garriga tornarà a exposar a Sant Cugat a mitjan desembre • Sant Cugat.— L'obra més re­cent de l'artista Josep Grau-Ga­rriga, inèdita a Sant Cugat, s'ex­posarà al claustre del Monestir i al Centre Cultural, probable­ment a mitjans de desembre. La mostra recollirà 76 peces repre­sentatives —tapissos i pintures— de l'última dècada. Part de l'obra

de Grau-Garriga desprèn l'am­bient de la llum i la cultura fran­ceses, tal com ha reconegut l'ar­tista santcugatenc instal·lat a la regió d'Anjou. Grau-Garriga vol reprendre el contacte amb Sant Cugat —on va néixer al 1929— i per això comença per allà on ho va deixar al 1985. Plana 14.

. CENTRE DE LA IMATGE y{nu serva -; 7 ^ —

RETOC FOTOGRÀFIC ELECTRÒNIC • Reproduccions sense negatiu • Fotocomposicions • Restauracions • Eliminació d'ulls vermells, etc.

IMATGE DIGITAL

rnftir I mwHniitnitift d·toimia·iMtf

2 DIES

Mateixes condicions del C D FOTO

5 DIES 5 DIES Santa Maria, 14

Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Entrades pel Barca - Albacete

Amb la tai gela del Club podeu trucar per

demanar una de les entrades de que* dispo­

sem per al parnt Bat\a - Albacete que es

dispul.i el dissabte IS de novembre. Les

entrades de que disposem son de seient la­

teral. leieeia ei.ide: u

V £ X

Posa't a punt.

Amb la targeta del Club. podeu assistir du­

rant aquest mes a classes de manteniment.

aeròbic, sticechiug, sieps. t'itness. lovv im-

pael. i Ici sessions de -iiuii.i al gimnàs

Squasb Sant ( ugal le/ Sant Jordi. .CV35),

loialnienl de franc l.'horari per als subs-

ci'iplors es els migdies de dilluns a diven­

dres de l'I de i a _.') de 5. les tardes de

dilluns ,i •.!i|oiis de i 7 a 22 li i els dissabtes

al mati de- Il la 1 2 li l'er obtenir els vals us

cal uiicai al telelou del subscriptor.

Entrades per al'Ski Show

Navegar per l'Ebre. l'n cup de seímana diferent.

Disposem de . aps de e'M,au.t ca barca

per a grups d 'un màxim de 8 persones

i han de ser .' parelles, amb un màxim de

2 nens. i que siguin titulars de 3 targetes

del Club), que vulguin compartir un cap

de setmana navegant pel riu Hbre. amb un

vaixell pilotat per ells mateixos, compar­

tim la cuina i serveis, bis vaixells estan

completament equipats i disposen de re­

vestiments de fusta i calefacció, lis poden

l'er 2 rutes: de Ribn-roja a Mcquiiiença i

I orlosa Delta de l'iíbre.

Diumenge 19 de novembre, a les 6 de la tarda

• a u • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

II h. iot iats a l 'esquí, amb la targeta del Club po­

di i niícar per demanar una entrada per anar a veure

I Mi Show. l 'espectacle d 'esquí , snnwboard i

patinaiec sobre gel que es l'a

al l 'aLu Sant Jordi el diu­

m e n g e I1) de n o v e m b r e a

part ir de Ics 6 de la tarda.

1 ,. pi sia. de neu pols. té una .

supe r f í c i e de 1.120 n r . 14 ^

mel ics d ' a m p l a d a i un reco­

n e g u i de K0 met res de llarg

amb molt bon desn ive l l , per

tal que els esquiadors i surtistes

guanvm velocitat i ofereixin el màxim espectael

Matí: de 9 a 2 902 22 ÍOIO Tarda: de 4 a 7

S'ATUKEN LES EXPROPIACIONS

L'Ajuntament de Sant Cugat ha anunciat l'aturada del procés d'expropiacions per poder accelerar l'acabament de l'avinguda Francesc Macià i encetar ja el projecte de reforma del centre.

3 • Divendres, 17 de novembre de 1995 GRAU-GARRIGA AL MONESTIR

L'artista santcugatenc Josep Grau-Garriga tornarà al Claustre del Monestir i al Centre Cultural amb una selecció de la seva obra recent, després de deu anys de la retrospectiva.

Eleccions^BB

Onze formacions de diferent signe polític es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebren aquest diu­menge, unes eleccions en les quals poden votar 35.343 veïns de Sant Cugat que

s'hagin empadronat al municipi abans del mes de juliol d'enguany. L'Ajuntament habilitarà un servei d'informació perma­nent durant tota la jornada, per mitjà del 010, per atendre qualsevol tipus de

consulta. En total, les eleccions mobi­litzaran més de 250 funcionaris i voluntaris repartits entre els divuit col·legis electorals que hi haurà al centre, a Valldoreix i als tres districtes.

35343 veïns de Sant Cugat poden votar diumenge en les eleccions catalanes

La convocatòria mobilitzarà més de 250 persones repartides als divuit col·legis

L'Ajuntament habilitarà un servei d'informació durant tota la jornada

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— Més de tren-ta-cinc mil santcugatencs de tots els districtes del municipi poden anar a votar el proper 19 de no­vembre per escollir el president de la Generalitat i decidir la com­posició que tindrà el Parlament de Catalunya durant els propers quatre anys. Les eleccions d'a­quest diumenge serviran per con­firmar o no la tendència de vot que es va registrar en les quatre convocatòries d'eleccions autonò­miques que s'han fet fins ara. Sen­se excepció, Convergència i Unió ha estat la força més votada en les quatre ocasions en què, des de l'inici de la democràcia, s'ha hagut d'escollir el president de la Generalitat i la composició del Parlament català. L'avantatge de la coalició nacionalista respecte a la segona força més votada en les quatre convocatòries, el Partit dels Socialistes de Catalunya, ha anat augmentant progressiva­ment. L'any 1980, CiU guanyava el PSC d'onze punts; en les últimes eleccions catalanes del 92, la di­ferència havia augmentat fins a 33 punts. Segons els resultats elec­torals facilitats per l'àrea de Ser­veis Interns de l'Ajuntament de Sant Cugat, la tercera força més votada a Sant Cugat ha oscil·lat entre IC, el Partit Popular i ERC, que va aconseguir aquest lloc en les últimes eleccions, del 92. Al­tres dades destacades: aquell ma­teix any, l'únic districte on no va guanyar CiU era a les Planes, on els socialistes van ser els més vo­tats. A Valldoreix, en canvi, el PSC cedia el segon lloc en favor

RESULTATS DE LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES A SANT CUGAT

mm* JB53É PartlclPac,6:66.28%

PSC 26,9%

49,8% ÉJ^^^L·

' ^SN.I

ERC 4,7%

PSUC ,11 ,42%

1 AP 7 M2%

• 0 2 2 1 Participació: 81,8%

::;S:«PS«iPi:i:

' ^ \

ERC

•••;' - f i í i i , . :

à í 10,13%

• à •' pp 2 ? 5,7%

M E B P a r t t e l p · c t 6 : 9 8 %

.m-lff jjjÉSJll''

52,24% É^^^È y

ERC 8,8%

\ \ 8£%

JA PP ^gj 6,3%

dels independentistes.

Mobilització

L'organització d'una jornada electoral comporta més trasbalsos del que aparentment sembla. En primer lloc, la mobilització de les 153 persones que assumiran les funcions de presidents i vocals de les cinquanta-una meses reparti­

des en els divuit col·legis elec­torals. Aquests col·legis s'habili­taran al centre, a Valldoreix i als districtes de Mira-sol, la Floresta i les Planes. En segon lloc, les hores extraordinàries dels funcio­naris que, des de l'Ajuntament i els col·legis, controlaran l'escru­tini dels vots a partir de les vuit del vespre i atendran consultes

Gràfic: EL PUNT.

dels electors respecte al cens o al col·legi al qual han d'adreçar-se. L'àrea de serveis interns posarà també en marxa el servei d'in­formació 010. Per votar a qual­sevol de les onze formacions que es presenten a aquestes eleccions, tots els electors que constin en el cens s'hauran d'identificar amb el DNI.

Rafael Ribó diu a Sant Cugat que no és «teloner» de ningú B Sant Cugat.— El candidat a la presidència de la Generalitat per Iniciativa-Els Verds, Rafael Ribó, creu que «Jordi Pujol està mal informat i no sap que quan ve Julio Anguita a Catalunya és ell el primer a parlar». Ribó, que va assistir al I Festival Ovidi Mont-Uor al teatre-auditori, va contestar a la sortida del concert a l'afir­mació de Pujol que el qualificava de teloner del coordinador d'iz-quierda Unida. Ribó va afegir que l'únic teloner que hi ha a Cata­lunya és el mateix Pujol, que «ha fet aquesta funció a gent tan tèr­bola com Javier de la Rosa, encara que ara se'n vulgui amagar». Ra­fael Ribó va anar al concert de la Festa de Tardor acompanyat del portaveu d'Iniciativa-Els Verds a l'Ajuntament de Sant Cu­gat, Francesc Godàs. / S.B.

Rafael Ribó, dissabte, a la sortida del I Festival Ovidi Montllor al teatre-auditori. Foto: J.A. MULA.

Xavier Bosch falta a un acte d'ERC perquè s'ha trencat la clavícula

ce. • Sant Cugat.— Un dels forts de les llistes per Barcelona d'Es­querra Republicana de Catalunya (ERC), Xavier Bosch, va haver d'anul·lar Tacte de campanya que tenia previst per aquest dilluns al vespre a la Casa de Cultura. El motiu oficial que ha donat el partit és que el dirigent republicà s'havia trencat la clavícula en ple­na campanya electoral. Aquest no és, però, l'únic acte que ERC ha preparat aquesta setmana per als seus militants. Diumenge, després de la Festa de Tardor, el partit va organitzar una botifarrada po­pular als jardins del Monestir acompanyada d'amanida i pa amb tomàquet. Al dinar van assistir, principalment, els militants de la secció local. El tinent d'alcalde de Medi Ambient per ERC, Jau­me Busquets, va destacar en el seu parlament la transcendència de les pròximes eleccions al Par­lament, que va qualificar de «cab­dals per al futur del país i per assolir la plena sobirania que per dret correspon a una nació com Catalunya». Busquets va destacar també «la necessitat que el futur de Catalunya sigui encapçalat per una força progressista com ERC, que situa la sensibilitat social com a nord de la seva política». Fi­nalment, va afegir que «a Cata­lunya cal una esquerra com la d'ERC, una esquerra no dogmà­tica, humana i sensible als pro­blemes reals dels ciutadans». Per la seva banda, el president local del partit, Eduard Pomar, va agrair la feina dels militants.

Amanida, carn i peix componen el menú per als membres de les meses • Sant Cugat.— Les 153 perso­nes que desenvoluparan les fun­cions de presidents i vocals de les meses electorals aquest diu­menge tenen reservat un menú variat per a cada moment del dia. Per esmorzar, es donarà a cada membre de les meses una barreta amb tomàquet i pernil del país i una aigua mineral. A l'hora de dinar, les possibilitats seran més variades. Es pot escollir entre es­calivada, amanida de favetes a la menta, palpitón a les fines herbes, calamarsons lionesa, delícies de pollastre arrebossat i, per postres, taronja amb sucre o pastís de ti-ramisú. Per berenar, poques hores abans que els col·legis tanquin les portes, a les vuit en punt del ves­pre, els presidents i vocals tenen reservat un sandvitx de botifarra blanca de Sant Cugat del Vallès i una aigua. /c.c.

Portes

Blindades 1° ra

Sant Cugat del Vallès, -n- 589 17 99

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de novembre de 1995

Eleccions H I I J I I U J T T

«Som nosaltres i no ERC els que no deixarem que el

PP pugi al pòdium i»

l\i|ol VVMH'.K.!.,! uiii persones al ( CÜÍK ( nllnral

i n ; < nuat i i

I l i

I"-'

. ! , J ove ( )i ,;i: -.ü • N .11 ( a-.lt u i U ' i p . l : IV . 1 ! 1.1 i • ; . i | i i e i . i • : i . I ' . :

Ik ui.i unida luei i.la ' m > -> ic-eollien imalgcs di principis c.c se ek Va sei l'home nalgc de < ' l al H'IIIL'II.III de! cinema. I V Inics maneres, l'acle ir.uluiucliíiai i que la coalició va oig.mit/ar dunecies al vespre al te .ilie -auditori tenia com a oh|cctiu inicial presentar davant els militants el programa cultiu al i educatiu. Es van citar. efectivament, algunes propostes: fer pressió perquè Calalunva es­tigui repicsentada a la Unesco, consolidar el nou sistema d'en-senvnment, crear el Conservatori Superior de Música de Catalunya o accelerar la inauguració dels grans equipaments culturals na­cionals. com son el museu i el teatre. I I candidat de C i l ' . Jordi Pujol, va fer també referència a la llengua, que va definir com el ••nervi de la nació catalana». i va apostar per l'acceleració de la •• difusió del sentiment nacio-

i pies'de ncia k c ! i seva fi i m

• iile el PI ' pi 1 I1 . ' Inca al p n 1

. . - . ' . c i v C t ' U l | I U

:i- n - idra loi

l M perot ic

i li I I M

oi u l ib

• n é i x e r

i. li mateix, calia • anal i gra- i. Ini.iliiieiit, l'acte. que \ a dinar una lio-a i mitja, es va convertir en el que acostumen a sei , is mítings d.eK últims dies de c.imrunva: una reivindicació dels avantatges de voiai al partit piopi > un atac a la resta.

Pujol va qüestionar el dret del candidat d 'ERC, Àngel Colom, a demanar el suport dels votants de CiC per evitar el creixement del PP. El líder de la coalició va qualificar aquesta petició de -patètica» i va recordat que -som nosaltres els que no hem deixat ni deixarem que el PP pugi al pòdium» i passi així a convertir-se en la tercera força política ca­talana. Tot i haver criticat les pa­raules de Colom. Pujol també va acabar apel·lant al vot dels que donen suport al PP, al PSC i a ERC «perquè sembla que aquesta pràctica s'ha posat de moda- .

L'n segon argument que va es­grimir Pujol per demanar el vot

quenes, saludant el miler de persones que van assistir al míting. Foto: J.A. MULA.

és la tan repetida necessitat que CiU aconsegueixi la majoria que la legitimi per poder negociar amb qui governi l'Estat. -Ouin pes te­nen a Madrid els diputats catalans del PSC i el PP'.' Els que ne­cessiten tenir-ne -on els nostres». Precisament, va recordar que, el 19-N, «la victòria del PP no serà quedar tercer o quart, sinó que

CiU no tingui la majoria absoluta» i que, per tant, «ells no es vegin condicionats a Madrid» si gua­nyen les eleccions generals.

Pujol no va estar sol en el míting de dimecres. Tenia el suport ex­plícit dels seus incondicionals. No van faltar, entre d'altres, ni la seva esposa. Marta Ferrussola, ni el secretari general de CDC, Mi­

quel Roca, ni el portaveu, Pere Esteve. L'equip de govern de Sant Cugat en ple acompanyava també l'alcalde i candidat a diputat, Joan Aymerich, que va presentar Pujol recordant que «som l'única força que ens presentem per guanyar». Al final, molts d'ells van pujar a l'escenari. Mentrestant , el públic aplaudia i onejava senyeres.

P a s s e i g d e l P P . — El Partit Popular no podia ser menys i també va convidar alguns dels seus dirigents a la paradeta que el partit havia muntat a la Festa de Tardor de diumenge. Els escollits van ser el número dos a les llistes del PP per Barcelona. Simó Pujol, i el dirigent del PP català Manuel Miliàn. Els dos polítics conservadors, que van fer una volta saludant periodistes i simpatitzants, es van trobar de cara amb el candidat d 'ERC, Àngel Colom. L'encontre, però, va ser aparentment cordial, c e i oto: J A MULA.

Joan Raventós ami president del Centro Castcllano Manchego. Foio. J.A. MULA.

El president del PSC dóna sortida a la bieieletada i degusta formatge manxec

C'.C./R.L. • Sant Cugat.— El president del Partit dels Socialistes de Catalu­nya, Joan Raventós, també va vi­sitar les paradetes que diumenge es van instal·lar als jardins del Monestir. Raventós, però, va pre­ferir dedicar-se a les activitats lú­diques i evitar fer excessiva cam­panya electoral. Convidat per la secció local del partit, va donar la sortida oficial a la bieieletada popular que cada any organitza el PSC per la Festa de Tardor . Abans, però, amb el president del

Cen t ro Cas te l l ano M a n c h e g o , Joan Carrasco, com a amfitrió, va provar alguns dels formatges manxecs que oferia la paradeta de l'entitat. «Estic agradablement sorprès de l'èxit que té una festa tan popular», assegurava Raven­tós després de fer un recorregut per les paradetes acompanyat, en­tre d'altres, pel primer secretari de l 'agrupació de Sant Cugat, Jor­di Menéndez, i del portaveu mu­nicipal, Àngel Casas.

També va fer alguna referència a la situació política. «L'Estatut

d 'autonomia marxa», va destacar el president del PSC. El que no va tan bé , segons Raventós, és la gestió que CiU ha fet aquests quinze anys. «La diferència bàsica entre un partit d 'esquerres i un de dretes està en les prioritats», va dir. Com a anècdota, Raventós va recordar una assemblea que el PSC va celebrar al Centre Borja en els primers anys de la demo­cràcia. No va poder recollir el seu cotxe fins dos dies després perquè la policia havia acordonat la zona on el tenia aparcat.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995 PUNT I SEGUIT 5

Eleccions • I 1 H I U I T T T »

José Maria Aznar va saludar els militants des del balcó de la seu del PP durant uns segons. Foto: J.A. ML'I.A

Aznar torna a Sant Cugat per inaugurar la seu rehabilitada del PP

En aquesta ocasió s'hi va entretenir per reclamar tolerància CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— La seu rehabilitada de la rambla Ribatallada va quedar petita per encabir militants i periodistes. La junta local del PP es va assabentar de la visita del president estatal del partit, José Maria Aznar, amb només dos dies d'antelació. Hi

va haver poc temps per organitzar-la. Aznar, que anava acompanyat del candidat a la presidència de la Generalitat, Aleix Vidal-Quadras, va arribar a les sis en punt, i en aquesta ocasió s'hi va entretenir una mica més per inaugurar oficialment la seu ja rehabilitada dels conservadors.

El president estatal del Partit Popular, José Maria Aznar, va aprofitar que divendres a la tarda tenia un míting multitudinari a Badalona per, unes hores abans, complir la promesa que havia fet als militants del seu partit el dia 12 de setembre. En aquella ocasió, Aznar es va acostar a Sant Cugat per comprovar, in situ, les des­trosses materials que havia pro­vocat al local del PP l'explosió d'una bomba incendiària aquella mateixa matinada. Dos mesos des­prés, la seu ja està rehabilitada. Les obres, segons el president local del partit, Francesc Llatjós, han costat un milió i mig de pessetes, que finançarà en la seva totalitat la direcció nacional del PP.

Tot i les reformes, la seu dels conservadors, situada a la rambla Ribatallada, queda petita en de­terminades ocasions. Va ser ne­cessari organitzar torns per pujar

a la seu. Un cop a dalt, va ser el torn dels discursos oficials.

Tolerància La inauguració de la seu re­

habilitada del PP local després de l'«atemptat bàrbar» de què va ser objecte, i el compliment del compromís que havia adquirit la direcció nacional del partit de fi­nançar les obres «són un motiu d'alegria per a tots», va dir —en castellà— el candidat dels popu­lars a la presidència de la Ge­neralitat, Aleix Vidal-Quadras. «Això demostra que el PP no s'a­coquina, no s'arruga, i que con­tinua treballant pel nostre gran projecte popular a Catalunya.» La lectura que feia Aznar de la inau­guració de la seu anava en el mateix sentit. Demostra, segons el president del PP, «que al final passi el que passi, la raó sempre s'acaba imposant a la desraó, la

veritat a les mentides i, sobretot, que la tolerància i la convivència sempre acaba guanyant la into­lerància i la violència». Aquest és, segons Aznar, «l'esperit del PP», un esperit que, segons ell, és el que han de representar totes les seus del partit, «i especialment aquesta de Sant Cugat».

La visita d'Aznar, com es podia esperar, va congregar nombrosos militants, periodistes i també una cinquantena de curiosos, que amb l'himne del partit sonant de fons no es van cansar de cridar LiPre-sidente!, iPresidenteP. Alguns nens —i altres no tan nens— se li van acostar per demanar-li autògrafs. A petició del secretari local del partit, Felipe Salvador, Aznar va accedir a sortir —només uns se­gons— al balcó, d'on, tot i que s'insistia que no era un acte elec­toral, penjava una pancarta en què es demanava el vot per al PP.

ndidat d'ERC. etnprovant-se el Joan davant del Monestir. Foto: J.A. MULA.

Colom adverteix que «la dreta catalana sempre s'ha aliat

històricament amb l'espanyola» Va visitar les parades de la Festa de Tardor

CÈLIA CERNADAS I Sant Cugat.— El missatge que el candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat, Àngel Colom, tenia preparat per diumenge al matí era insistent: ningú no ga­ranteix que CiU, si guanya, no acabi pactant amb el Partit Po­pular a Madrid. «La dreta ca­talana, històricament, sempre ha pactat amb la dreta espanyola quan li ha convingut, per mantenir els seus interessos de clan», va repetir contundent. El líder in­dependentista va dedicar poc més d'una hora de la seva agenda elec­toral a visitar els jardins del Mo­nestir, on les entitats de Sant Cu­gat celebraven la Festa de Tardor. Colom es va comportar, exacta­ment, com s'espera d'un candidat a la presidència. Va encaixar mans amb els dirigents locals de tots els partits, inclòs l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, amb qui va coincidir en el seu recorregut per la festa. Es va fotografiar amb l'equip infantil de rugbi, va donar petons als nens i, fins i tot —ja era la tercera vegada que ho feia—, va intentar, amb molts es­

forços, aixecar el gegant de Sant Cugat, el Joan. Minuts després, assegurava que el gegant pesa més que la campanya, que «porto molt bé», va dir.

Mèrits «Sense cap mena dubte —va

assegurar— ERC continua sent la tercera força de Catalunya.» En referència al PP, amb el qual, segons totes les enquestes, com­peteix ERC per aconseguir aquest tercer lloc, Colom va fer una crida a «tota aquella bona gent catalana que aspira que aquesta força cla-ríssimament anticatalana, enemi­ga de Catalunya, sigui derrotada». Aquest «mèrit», segons el can­didat, «ens correspondrà a no­saltres». Tot i els seus atacs al PP i a CiU, Colom reconeix que l'estratègia d'ERC ha estat dife­rent respecte als pactes que ha establert a molt municipis, entre ells Sant Cugat, on els republicans han pactat amb la coalició na­cionalista. «En la vida local, cada poble sap el que necessita i veu quina és la millor combinació per fer progressar la ciutat.»

Pujol inaugura la plaça Europa del Parc Tecnològic • Cerdanyola del Vallès.— En plena campanya electoral, el can­didat de CiU, Jordi Pujol, va inau­gurar dimecres l'anomenada plaça Europa, una rotonda remodelada recentment a iniciativa del Parc Tecnològic de Cerdanyola del Va­llès. A la rotonda, situada a la carretera Sant Cugat-Cerdanyola, el Parc Tecnològic ret homenatge a Europa plantant totes les ban­deres de la Unió Europea en uns pals de dotze metres d'altura. Pu­jol va acompanyar la inauguració de la plaça amb una conferència sobre Catalunya, Europa, l'empre­sa i la tecnologia que va pronunciar davant empresaris del Vallès, re­presentant europeus acreditats a Barcelona i professors de la Uni­versitat Autònoma. /c.c.

< $ T 7 & Servei )* Gratuït a

'ArM> D ° m i c i l 1

Mercat Pere San, 120 5891448

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389

Extintors

Sant Cugat del Vallès, « 58917 99

CREACIÓ I DISSENY

JOIERS- TALLERS PROPIS

OCIAVK» SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

_ Ét ® MEGA ^ * |BRE|TI.ING J^anulton KRONQS * J U N C H A N S mowtejocoi,

[Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

SALMS P E I U Q U E R O

Dona - Home - Nens - Estètica • Tall

• Modelat-voluminaclor

• Desrissador

• Reflexos-Metxes-Degradats

• Color

• Tractament del cabell

• Departament de perruques

I postissos.

• Tiquet Jove

• Rentar i eixugar equip júnior

• Cabina estètica

• Qulromassatgista

• Tractaments personalitzats

ASSISTÈNCIA MÈDICA A TOT TIPUS DE TRACTAMENTS

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Sanlaló, 24 - tr 200 33 84 - 200 41 91 • 08021 BARCELONA

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995

C A S A DE L A V I L A

Amb el nou organigrama municipal, Sílvia Flury ha quedat incorporada a la macroàrea de Serveis Personals com a regidora delegada de Sanitat i Serveis Socials i està convençuda que així augmentarà el rendiment de la seva tasca. Però. en els mandants anteriors Flury ha estat tinent d'alcalde de Sanitat i Serveis Socials i ha portat a la pràctica dues de les seves obsessions: que la gent gran tingui infraestructures per continuar una vida activa mes enllà de la jubilació, i que la societat civil entri en la gestió dels serveis socials.

S Í L V I A F L U R Y I L I E C H T I . Regidora delegada de Sanitat i Serveis Socials

«L'administració no pot assumir sola tots els serveis socials»

Sílvia Flury al casal d'avis situat al Centre Social i Sanitari de la Floresta, l'última gran infraestructura estrenada per la seva àrea. Foto: J.A. MULA.

C A S A DE L A V I L A

Amb el nou organigrama municipal, Sílvia Flury ha quedat incorporada a la macroàrea de Serveis Pers com a regidora delegada de Sanitat i Serveis Socials i està convençuda que així augmentarà el rendime: de la seva tasca. Però. en els mandants anteriors Flury ha estat tinent d'alcalde de Sanitat i Serveis Soc i ha portat a la pràctica dues de les seves obsessions: que la gent gran tingui infraestructures per contin una vida activa mes enllà de la jubilació, i que la societat civil entri en la gestió dels serveis socials.

S Í L V I A F L U R Y I L I E C H T I . Regidora delegada de Sanitat i S

«L'administració no pot ai sola tots els serveis social

Sílvia Flury al casal d'avis situat al Centre Social i Sanitari de la Floresta, l'última gran infraestructura estrenada per 1;

Perdre autonomia per guanyar eficàcia Ha passat de tinenta d'alcalde a regidora de­legada i la seva àrea ha quedat inclosa en el nou departament de Serveis Personals—dirigit per Àngels Ponsa—, però Sílvia Flury assegura que no ha perdut autonomia. Per a aquesta suïssa marcada per la cultura centreeuropea de la mo­deració, el més important és l'eficàcia, i assenyala que amb «la unió d'esforços» que representa la nova macroàrea «tothom hi surt guanyant». Així pensa continuar fent la política entesa com a servei que defineix la seva gestió, i així és com ha participat en el procés de «gran re­

novació» que ha observat al país des de l'any 1957. Nascuda i formada a Biel —«una ciutat suïssa bilingüe per antonomàsia»—, recorda que va viu­re a Catalunya «la segona revolució de l'elec­trònica domèstica», quan a la resta d'Europa ja s'havia fet. Va arribar a Catalunya el 1957 per completar els estudis d'intèrpret amb un any d'espanyol, i s'hi va quedar perquè va conèixer-hi el que ara és el seu marit. Ell i amics de Con­vergència Democràtica de Catalunya la van por­tar «accidentalment» a la política local./s.B.

C A S A DE L A V I L A

Amb el nou organigrama municipal, Sílvia Flury ha quedat incorporada a la macroàrea de Serveis Personals com a regidora delegada de Sanitat i Serveis Socials i està convençuda que així augmentarà el rendiment de la seva tasca. Però. en els mandants anteriors Flury ha estat tinent d'alcalde de Sanitat i Serveis Socials i ha portat a la pràctica dues de les seves obsessions: que la gent gran tingui infraestructures per continuar una vida activa mes enllà de la jubilació, i que la societat civil entri en la gestió dels serveis socials.

S Í L V I A F L U R Y I L I E C H T I . Regidora delegada de Sanitat i Serveis Socials

«L'administració no pot assumir sola tots els serveis socials»

Sílvia Flury al casal d'avis situat al Centre Social i Sanitari de la Floresta, l'última gran infraestructura estrenada per la seva àrea. Foto: J.A. MULA.

S i l \ I \ li \ K K i I S O

I Sant ( ugat Diuen vle vostè que es com una tormigucta. que ircball.i sempic de manera inien-eii inadamcnt dis<. icta

• No ni.-.ui .ula lei piopagan-'.l.i abans d'est.u seema de si un piogtama o un pioicctc luneio-n.'.l'a o nu Si e i .vs expectatives. ; i. etilie ii es n -1 I|I Jil icil So\ nu es tan .•. >lai ei 'li 'im .I'MIIS d'hora.

els imliaiv de i omumcacio hi i in ; • nu i ib.ni amb la dmamica i d ' . M T i i n , ! d a v u i d ia I m e t a n t

• . • • ' • • i ; i . i i.' ei a d a e i o , q u e

• . i - . • •• e '• • ; , ! . e s - 1 ; ' 1 1 •_ K •,

i 'Í '. que •- a n i b

,b la po-

• • : i ' • '•. ' ' ' • • • • • - I •••! ' l ' - q u e i ! . '

" e . e .; . que s',eui , , i a , . , • : • . i' a : d e I. H ' . s . I a i a p o -

C' a \ !,ie,:! de >. al' ce sense .. sbi !i"d ei: au l'elo es que la po­ll! iea i s idimnisti ai be. tenir les idees v iaies i sabetdes traduir en piugrames lealisies i adequats per a la població.-.

Amb aquest punt de \ista, Km centreuropeu, esta lent po­lítica en un país llatí que viu un moment de molta crispació.

"Això son malalties de nen petit que creix. Però també estic orgullosa d'haver participat en tot el procés de democratització del país. Ara. amb aquest clima de crispació, la gent ha oblidat el canvi que hi ha hagut en tot l'Estat en pocs anys. Quan jo vaig arribar de Suïssa, el 1957. sí que s'estava a uns nivells realment sorpre­nents. Crec que s'ha fet un gran esforç. La gent hauria de reflexio­nar i pensar què és el que tenien fa vint anys i el que tenen ara.»

—Vostè és de naixement i for­mació centreuropeus. Com con­necta una Suïssa amb la sensi­bilitat nacionalista de CiU?

—«La meva família, a Suïssa, sempre ha estat polititzada. I jo, a la vida universitària, també a Suïssa, ja formava part d'un col·lectiu d'estudiants polítics. A més, tinc amics fundadors de Con­vergència a Barcelona i és un par­tit amb un caràcter que s'aproxima amb el que jo militava a Suïssa. I, malgrat que no m'hi vaig afiliar fins al 1982, ja vaig col·laborar en la primera campanya, a Bar­celona. I el fet diferencial el vaig veure d'una manera molt clara sobretot a Madrid, quan hi vaig ser un any estudiant, el 1957. Però és que des de Suïssa s'entén per­fectament el nacionalisme. Allà cadascú també ha de respectar la identitat de l'altre i unes regles del joc.»

Dinamitzar la gent gran

—Una de les seves feines més visibles ha estat promoure infraes­tructures i programes per a la gent gran fins a constituir casals d'avis al centre i a tots els dis­trictes. Però sempre ha demanat que els usuaris, els mateixos avis, en siguin el motor.

—«Això sempre ho he vist clar

i cada vegada n'estic més con­vençuda. Tu has de ser el motor de la teva vida i, si desconnectes, et converteixes en un moble. I si nosaltres inculquem aquesta idea en la població, els estem mi­llorant la seva qualitat de vida. El sistema de la jubilació als 65 anys ha fet creure que l'activitat acaba allà, però hem de fer que la gent es convenci que, mentre viu, pertany a un col·lectiu i hi ha de aportar alguna cosa. no només rebre. Durant molts anys. l'administració ha fet una política totalment equivocada de dir: 'se­gui, i nosaltres ja farem'. Ha de ser la societat civil la que es mogui, i l'administració ha d'ajudar en tot el que sigui possible, dintre de la limitació de recursos que

té, però no donar-ho tot mas­tegat.»

—Precisament, la política do­minant de l'Ajuntament en Sa­nitat i Serveis Socials és el suport a entitats sorgides de la societat civil. És el cas de Cavis, Asdi, el taller Jeroni de Moragas o la cooperativa Estel. La tendència, però, és generalitzada en altres administracions.

—«Sí, ara tots els polítics parlen de la societat civil i de la necessitat que intervingui. Jo sempre ho he defensat, perquè jo mateixa pro-vinc del voluntariat. I el que està clar, és que no es poden doblar feines. Si hi ha una entitat que funciona, és millor optimitzar-la que crear un servei paral·lel. I en el cas dels ajuntaments, ni tan

sols els toca fer res més, tot i que tradicionalment han cobert necessitats socials determinades perquè són l'esglaó de l'adminis­tració més proper al ciutadà i el que rep les demandes.»

—Però quin és el paper que li ha de quedar a l'administració local en aquest plantejament?

—«La tasca principal és l'aten­ció primària. Pel que fa a la resta, els ajuntaments han de servir so­bretot per orientar i informar la gent, i també per trobar recursos. La resta sempre ha estat fora de les obligacions competencials, i d'aquí vénen ara les dificultats financeres per mantenir els serveis que s'han anat creant als muni­cipis. Els números no surten. Ara és el moment de redistribuir i

equilibrar el sistema.» —En aquest intent d'optimitzar

recursos, una de les actuacions de l'Ajuntament de Sant Cugat ha estat atorgar la gestió de l'am­bulatori, l'actual CAP, a la Mútua de Terrassa. Com s'afronten les reserves d'alguns sectors davant aquesta, en certa manera, priva-tització de la sanitat bàsica?

—«Aquestes decisions s'han de prendre perquè hem d'unir forces i no disgregar-les. S'estiren tots els fils possibles per integrar el màxim de gent a la xarxa pública, que si funcionés autònomament, ja fa temps que hauríem acabat els recursos. Per això nosaltres treballem també amb els volun­taris de la parròquia, els assistents socials de la residència i el per­sonal del CAP.»

—Però els recels no neixen de la col·laboració amb entitats sense ànim de lucre, sinó de l'entrada d'empreses privades en la salut pública.

—«Bé, en aquest sentit hi ha la nostra funció, la dels polítics, que sempre hem de vigilar que la gestió estigui ben feta. El nostre paper és dir quins aspectes estan mal resolts i vetllar perquè es co­breixin les necessitats de la po­blació. I la Generalitat té una normativa capdavantera dins de l'Estat Espanyol per supervisar aquestes qüestions.»

19 Eleccions al Parlament de Catalunya QUE RES NI NINGÚ ENS FACI

RENUNCIAR AL NOSTRE DRET A ESCOLLIR

Benvolguts ciutadans, Com tots sabeu, el proper 19 de novembre hi haurà unes

noves eleccions al Parlament de Catalunya, la institució més important del nostre país, on som representats el conjunt de catalans.

El nostre municipi ha donat sempre una lliçó de civisme i par­ticipació en les diferents conteses electorals, i de segur que ho tornarà a fer en aquesta nova convocatòria. Cal que contribuïm plegats a escollir aquells que ens han de representar i que, en els propers quatre anys, prendran decisions en nom nostre. L'abstenció, contràriament, és un dels grans perills de la democràcia, ja que suposa desentendre's del futur del país i eludir la responsabilitat que a tots ens pertoca com a ciutadans.

El fet de votar és un dret que tenim tots, però alhora és un deure irrenunciable si volem ser copartícips de la nostra pròpia història i pretenem exigir responsabilitats a qui ens governa.

En aquests gairebé 20 anys de democràcia, Catalunya ha anat avaçant en el seu autogovern, un autogovern que es va refermant, sobretot, a través de la manifestació de voluntat que fem els ciutadans en les successives eleccions al Parlament de Catalunya. És per això que és important que tots hi participem, que contribuïm amb el nostre vot a decidir quins seran els nos­tres governants i, conseqüentment, quin model de país volem.

Que res ni ningú ens faci renunciar al nostre dret a esco­llir, amb responsabilitat i amb serenitat, quin ha de ser el nostre futur.

Joan Aymerich i Aroca Alcalde de Sant Cugat del Vallès

( H i : CAL SABER PER VOTAR?

• És tnprewdbMHUe aparèixer Inscrit en el Cens Electoral. Enguany W Consten els espanyols que el 19 de novembre tfndran 18 any* o mes, I que s'han empadronat abans del 31 de Juliol d*l995.

« É t mdlapenaat^o ktentfflcar-se amb el DNI, el passaport o el permís dajàrtduir. • U s persoae£$ue no hagin rebut la targeta electoral informativa de l ' I f fcisti tut Nackmal d'Estadística) I que dubtin

de al consten* no en el Cens Electoral, poden consultar les llistes aÈpatíbul de la Caaa Consistorial, o trucant al 01 f i (t^**on municipal dlnformscló). * ,

• El dia da la vtftacló, treballadora municipals atendran les consultes defc ciutadans als Col·legia Electorals, a la Caaa Consistorial I al telèfon 010, de 9 a 20 hores.

• Ela col·legia etectorale romandran oberta de 9 a 20 hores. • Les Incidències de la Jornada electoral I els resultats a Sant Cugat, ela podreu conèixer sintonitzant RSC, 91.5 FM.

PARTITS POLÍTICS I COALICIONS Ql E IS PRESENTEN LIS ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA EL 19-N

1. Alternativa Ecologista de Catalunya (adherits a Els Verds Europeus) (AEC-EVE)

2. Convergència i Unió (CiU) 3. Partit del Socialistes de Catalunya (PSC) 4. Iniciativa per Catalunya - Els Verds (IC-EV) 5. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 6. Partit Popular (PP)

7. Coalició Plataforma Cívica - Nou Partit Socialista (NPS) 8. Plataforma Independent Ciutadana de Catalunya, Plataforma

de los Independentistas de Espana 9. Partit Obrer Revolucionari (POR) 10. Partit Ecologista de Catalunya (PEC) 11. Partit Revolucionari dels Treballadors (PRT)

COL·LEGIS ELECTORALS

COL·LEGI ELECTORAL ADREÇA Centre de Salut C/ del Mirador, s/n Centre de Salut C/ del Mirador, s/n Col·legi Joan Maragall Pg. de la Creu, 1 Col·legi Joan Maragall Pg. de la Creu, 1 Col·legi Joan Maragall Pg. de la Creu, 1 Col·legi Pla Farreras Av. de Ragull, s/n Col·legi Collserola Av. de Ragull, s/n Concessionària Volvo Ctra. Cerdanyola, 58 Zona Esportiva Municipal Rbla. Jaume Súbat, 1 Centre de Salut C/ del Mirador, s/n Concessionària Volvo Ctra Cerdanyola, 58 Zona Esportiva Municipal Rbla. Jaume Sàbat, 1 Escola Arquitectura del Vallès C/ Pere Serra, 1 Seat Autocomarca del Vallès Av. Alfons Sala, 33 Novaula Centre Estudis Sant Cugat C/Valldoreix, 18 Correus Rbla. Can Mora, 21 Seat Autocomarca del Vallès Av. Alfons Sala, 33 Correus Rbla. Can Mora, 21 Col·legi El Pinar (mesa geogràfica)* C/ Canal de la Mànega, 5 Novaula Centre Estudis Sant Cugat C/ Valldoreix, 18 Escola Arquitectura del Vallès C/ Pere Serra,1 Col·legi Jaume Ferran Clua C/ Brollador, s/n Casal Cultural de Valldoreix Rbla. M.J. Verdaguer, s/n Col·legi Jaume Ferran Clua C/ Brollador, s/n Casal Cultural de Valldoreix Rbla. M.J. Verdaguer, s/n Centre Cívic la Floresta C Can Llobet, s/n UREF Pg. la Floresta, s/n UREF Pg. la Floresta, s/n Escola Bressol E Niu C/ del Mercat, 2 Col·legi Catalunya Camí Sant Cugat al Papiol, s/n Centre Cívic Les Planes C/ Doctor Modrego, 6

(*) La mesa geogràfica del 2-6 correspon a la zona de Can Trabal, Oceà Atlàntic, etc.

DISTRIC.

2 2 2 2 2 2 2 2 2 3 3 3 3 4 4

4 5 5 6

SECCIÓ

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 6 7 8 1 2 3 4 1 2 3 1 2 1

NUCLI ^ Districte 1

MIRA-SOL Districte 5

N O M B K K i r i i i: I»I:K D I S T R K

DTE. NOM 1 Nucli 2 Nucli 3 Valldoreix 4 La Floresta 5 Mira-Sol 6 Les Planes

ELECTORS 15.717 9.992 3.716 2.312 2.798

808

VALLDOREIX Districte 3

LA FLORESTA Districte 4

TOTAL NUCLI

Districte 2

35.343

NES Districte 6

N O M B R I Í D ' K I . I X T O R S • l ' K R t O I -I.i:< . I S

COL·LEGI ELECTORAL ELECTORS Concessionària Volvo Casal de Cultura de Valldoreix Centre Cívic La Floresta Centre Cívic Les Planes Centre de Salut Col·legi Jaume Ferran Clua Col·legi Pla Farreras Col·legi Joan Maragall Col·legi El Pinar (mesa geogràfica) Col·legi Catalunya Col·legi Collserola Correus Escola Arquitectura del Vallès Escola Bressol El Niu Novaula Centre Estudis Sant Cugat Seat Autocomarca del Vallès UREF Zona Esportiva Municipal

TOTALS

2.542 2.175

784 808

3.549 1.541 1.924 3.856

359 1.422 1.524 2.241 2.772 1.376 2.187 2.433 1.528 2.322

35.343

w Ajuntament

de Sant Cugat del Vallès

8 PUNT I SEGUIT LS 4 CANTONS/ Divendres. 17 de novembre de 1995

L ' E N Q U E S T A B L'acord competència! entre l'Ajuntament i l'EMD

Creu que millorarà la gestió i el servei ara que hi ha més sintonia entre l'EMD de Valldoreix i l'Ajuntament?

Gemma Anguera

26 anys Ajudant de dentista

• «No. Si fins ara no s'ha fet, dubto que perquè ara s'hagin posat d'acord la gestió millori. Ja fa massa que estan enfron­tats uns i altres i és impossible que ara les coses es facin d'una altra manera.»

Marí Cruz Galan

28 anys Mestressa de casa

• «No conec el tema perquè només fa tres mesos que visc a Valldoreix. De tota manera, penso que una gestió directa de l'administració més propera ha de ser més seriosa i ha d'estar més a sobre del ciutadà.»

Marie Hemono

18 anys Professora d'idiomes

• «Que hi hagi entesa sem­pre està moft bé. De tota ma­nera, no puc opinar perquè fa poc que visc aquí i gairebé no hi sóc mai, perquè sem­pre estic a Barcelona.»

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el president de la junta de veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Jaume Santmartí, van signar el passat 8 de novembre un acord històric. Es tracta d'un document que estableix el marc competencial que ha d'assumir cada administració. D'aquesta manera se superaven uns anys de lluita en què les dues bandes no es posaven d'acord.

L'enquesta ha estat realitzada per Ramon Luque el dia 10 de novembre a les 11 del matí a la plaça Can Cadena de VaBdoreix.

Otívé

49 anys Criadora de gossos

• «Esperem que serveixi per rrikxar. Sempre han es­tat com el gat i el gos i això no ós humà. Tots ens neces­sitem i sembla que aquí esti­guem abandonats i sempre hi sortim perdent nosaltres.»

Carme Masferrer

49 anys Comercial

• «No tinc ni idea del que em parles. He sentit a dir que hi ha problemes, però no és una qüestió que segueixi i, per tant, no puc opinar.»

33 anys Florista

• «Jo espero que minori. Suposo que tindrem més ser­veis, que és el que ens fa falta, perquè aquí a Valldoreix estem molt abandonats.»

Pili Mitjans

36 anys Administrativa

• «Jo crec que és molt im­portant que hi hagi una bona entesa entre les dues admi­nistracions. Suposo que si l'Entitat Municipal Descentra­litzada disposa de diners su­ficients tot millorarà.»

Alfonso Beascoa

26 anys Llicenciat en Dret

• «Desconec els termes de l'acord a què s'ha arribat, però en principi segur que és positiu i serà la culminació d'un procés que ha durat anys.»

Joaquín Martínez

53 anys Industrial

• «Em sembla molt bé que hi hagi una bona entesa. De tota manera, no està mala­ment que existeixi una mica de polèmica i una certa pres­sió.»

Xavier Onate

18anys Estudiant universitari

• «L'entesa serà molt positi­va. De moment s'ha arreglat la vorera de l'Estació i s'està asfaltant el carrer Sant Fran­cesc. És bo que hagi guanyat CiU a tots dos llocs tes elec­cions.»

Santiago Barjal

50 anys Constructor

• «Home, crec que fentesa és el millor. Sempre serà més positiva una gestió que sigui de comú acord que qualsevol discussió.»

Frederic Oriol

40 anys Jardiner

• «Això és el que desitjo, que millori la gestió. Valldo­reix està una mica deixat. Jo estic aquí des de fa 30 anys i el meu carrer està exacta­ment igual que quan vaig arribar.»

Mallol

Estudiant de Psicologia

• «Valldoreix està mott més deixat que altres indrets del municipi com la Floresta o Mira-sol. Si estiguéssim al nivell d'aquests, ja estaríem molt millor. Si s'ho proposen, segur que troben una solució.»

Evans

44 anys Secretària

• «L'entesa segur que ser­virà per millorar. De tota ma­nera, no sé a quin tipus d'en­tesa han arribat i, per tant, no puc opinar gaire. A més, tam­poc sé què és el que feia abans cada administració.»

%

fi Ana

Florensa

19anys Estudiant

• «Jo crec que és bo que s'hagin posat d'acord perquè s'asfaltaran més carrers, es posarà més enllumenat i es millorarà el transport, que és moft car i funciona fatal.»

#

3*

Ramon

21 anys Estudant

• «És positiu que hi hagi bona entesa. Cal dir que aquest emboic fa moris dies que dura i ja era hora que s'arreglés.»

%

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995 PUNT I SEGUIT 9

URBANISME

L'Ajuntament atura les expropiacions i accelera Facabament de l'avinguda Francesc Macià

Vol negociar sense presses amb els propietaris de darrera del Monestir i encetar el projecte de reforma del centre CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— L'Ajuntament ha anunciat l'aturada dels tràmits que l'Institut Català del Sòl havia iniciat amb alguns dels disset propietaris de finques situades als carrers

Sant Llorenç, Orient i de la Creu, part de les quals estan construides sobre terrenys que el PGM qualifica com a zona verda. Amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament per­segueix tres objectius. Primer, negociar amb

aquests propietaris, sense presses, les con­dicions de l'expropiació. Segon, ja que no afectarà cap terreny privat, aprovar el pro­jecte d'urbanització que permetrà acabar l'avinguda Francesc Macià i adequar el

seu voltant. Així quedarà solucionada la connexió entre el nou barri de Coll Fava i el Monestir, pas imprescindible per atacar el tercer gran objectiu: l'inici del pla de reforma del centre de la ciutat.

A l'entorn del Monestir se su­perposen dues grans actuacions urbanístiques complementàries. D'una banda, el pla especial de condicionament de l'entorn del Monestir, dissenyat per la Gene­ralitat amb el vistiplau inicial de l'Ajuntament. Per dur-lo a terme, és imprescindible que s'expropiïn les disset finques situades en l'a­nomenat sector nord-est del Mo­nestir. La segona actuació és l'a­cabament de les obres de cons­trucció de l'avinguda Francesc Macià i la urbanització dels ca­rrers del voltant, com a pas també imprescindible per connectar el barri de Coll Fava amb el Mo­nestir i poder plantejar-se tant la conversió del centre en zona de vianants com la reordenació del trànsit.

L'Ajuntament «no renuncia», remarca l'alcalde, Joan Aymerich, a l'execució del pla de condicio­nament de l'entorn del Monestir, tot i que aturant l'expropiació de les finques el retarda momentà­niament. Una prova que no hi renuncia és que en el ple de la setmana que ve es presentarà un informe que recull els suggeri­ments que han presentat onze veïns i institucions afectats per aquest pla. Més encara: l'Ajun­tament defensa el pla com un projecte «absolutament necessari i cabdal per a tot el municipi», perquè representarà la rehabili­tació d'una zona ara considerada «informe i antiestètica», retornarà la centralitat del Monestir i «mi­llorarà els barris de l'entorn».

De moment, però, tot i que comporti aquest ajornament, l'A­juntament prefereix aturar els trà­mits d'expropiació que havia ini­ciat provisionalment l'Incasol amb alguns propietaris. Així «podem continuar tenint converses amb

PROJECTE D'URBANITZACIÓ DE L'ENTORN DE L'AVINGUDA FRANCESC MACIÀ

s * w Umits del pla especial de l'entorn de) monestir

^ ^ ^ Nova av. Francesc Macià i carrers del voltant que s'urbanitzaran Finques que s'havien d'expropiar per adequar la zona verda que preveu el POU. L'expropiació ha quedat paralitzada

"77*

els veïns i intentar pal·liar l'im­pacte econòmic o sentimental que té per a alguns», explica l'alcalde. De moment, els veïns han rebut la notícia amb prudència «fins que no tinguem la notificació oficial de l'Ajuntament», explica Llorenç

Mercader, llogater d'un taller me­cànic situat al carrer Sant Llorenç. Una comissió de quatre veïns, de la qual forma part Mercader, tenia previst reunir-se ahir amb l'alcal­de. A l'hora de tancar aquesta edició, encara no havia acabat la

Gràfic: EL PUNT.

reunió. Tot i aquesta prudència, Encarna Cano, propietària de la casa que ocupa el número 7 del mateix carrer, diu que «està en­cantada» si l'Ajuntament atura els tràmits d'expropiació, perquè, va assegurar: «Jo no marxaré de casa

meva així com així.» La seva pro* pietat no està construïda en zona verda, però l'Incasol, que proposa l'expropiació per poder cons­truir-hi i uniformitzar la façana d'aquesta part del barri, li va oferir deu milions per casa seva. «No venc si no m'ofereixen moltíssims diners», va explicar.

Connexió amb Coll Fava A més de permetre una ne­

gociació més pausada amb els veïns, amb l'aturada dels tràmits d'expropiació es podrà continuar la construcció de l'avinguda Fran­cesc Macià i l'habilitació de les zones verdes del voltant afectant només terrenys de propietat pú­blica. Així, el projecte d'urbanit­zació d'aquesta zona (marcada en fosc al gràfic adjunt) s'accelera: el projecte es presentarà la set­mana que ve al ple municipal per a la seva aprovació.

L'acabament de l'avinguda Francesc Macià, un gran vial que connecta Coll Fava amb el Mo­nestir, és el primer pas per encetar el pla de conversió del centre de la ciutat en zona de vianants. Un cop acabada, l'avinguda absorbirà tant els cotxes que vinguin d'aquest nou barri com els que entrin per la carretera de Cerdanyola. El se­güent pas serà la construcció d'un aparcament de 180 places a la plaça del Rei —a l'entrada de Sant Cugat— i d'un vial que unirà el carrer Mirador amb una remo-delada rambla del Celler. Aquest estudi tècnic s'està encara ultimant i no es presentarà al ple fins al desembre. De moment ja se'n co­neixen els plànols provisionals, que donen una idea aproximada d'un projecte que té un únic objectiu: desviar ek cotxes per poder re­formar el centre i convertir-lo en una illa per a vianants.

H i ha moments en què els fets s'acumulen en la nos­tra ment sense possibilitat de processar-los racional­

ment, entenent per això la vo­luntat de fer-los compatibles amb els paràmetres mentals normals. Com a mínim, aquesta és la meva impressió en llegir la premsa local de les dues darreres setmanes.

Comencem, i probablement també hi acabarem, per la política. El primer partit de l'oposició sant-cugatenca s'ha entestat a fer un casus belli de la presentació a des-temps dels comptes municipals. No hi ha cap dubte que això cons­titueix una irregularitat, i així ho ha reconegut l'alcalde mateix, però des de la meva modesta opi­nió (ho dic per cortesia, perquè de modesta no en té res), més valdria que ens centréssim en el que és realment important dels números de l'administració: quin compromís adquireix l'Ajunta­ment respecte als diners de tots (els dels contribuents si més no) i quin nivell de compliment del

LA C R Ò N I C A

Quin desori!! JORDI CASAS i ROCA

compromís s'assoleix. Ras i curt: el pressupost i la liquidació del pressupost. En aquest sentit, no és fútil dir que un estudi recent ha demostrat que durant el darrer mandat municipal el nivell de compliment s'ha situat entre el 54 i el 84%. Un resultat molt magre, sense cap mena de dubte.

Unes pàgines més enllà llegeixo que la Junta de Veïns de l'EMD de Valldoreix ha aprovat per una­nimitat la resolució de Governació del 16 de setembre de 1994 i, per reblar el clau, que s'ha signat el conveni competencial proposat per l'Ajuntament el 14 d'octubre. I rep el vot favorable dels que en aquells moments s'hi van opo­sar. En definitiva, un any perdut per a no res. I qui se'n respon­sabilitza? Ningú, òbviament. Aquí ningú no dóna compte de res.

I com que els desordres mentals no vénen mai sols, un parell de qüestions més, encara que aques­tes són d'ordre menor. Primera: batibull premsa/conselleria de Cultura/Patronat del Monestir so­

bre els metres quadrats d'un sos­tre annex als claustres i l'opor­tunitat o no de la seva caiguda. No sembla que la cosa sigui greu, si no fos perquè en aquest tema ja tenim la mosca darrera l'orella. Hom ja no sap, realment, què s'hi fa —a part de missa, lògi­cament— en aquest monument. I, per acabar, llegeixo que l'esposa del Molt Honorable presideix una xerrada sobre medicina i esport. Intento relacionar la il·lustre dama amb la matèria tractada i em resulta molt difícil, ja que no em consta que tingui estudis mè­dics (el seu espòs sí). Finalment, posats a trobar una explicació, arribo a la conclusió que els seus coneixements sobre el tema han estat motivats pels infarts (reals o hipotètics) que els directius del Barca tenien cada cop que un jugador aixecava un parell de pams quadrats de gespa en in­tentar desplaçar la pilota (parteixo de la base que no cal recordar el vessant herbaci de la persona en qüestió).

ENSENYAMENT

L'administració garanteix una plaça als instituts per a tots els alumnes que faran PESO

ÀNGELS CASTUERA HSant Cugat.— Els nens que ara estan fent sisè d'EGB i que l'any que ve hauran d'incorpo­rar-se als instituts per començar l'Ensenyament Secundari Obliga­tori tenen les places garantides, segons la tinent d'alcalde de Ser­veis Personals, Àngels Ponsa. També s'ha assegurat l'espai per als menjadors escolars. Aquestes són dues de les més grans preo­cupacions dels pares dels alumnes afectats, uns 300 a tot el municipi.

Àngels Ponsa i els inspectors territorials Blai Gassol i Josep Vallcorba, es va reunir amb la coordinadora de les associacions de pares per explicar-los en quin punt es troben aquests aspectes. La Generalitat estudia ara els cri­teris d'adscripció als instituts dels alumnes que ara són a les escoles. Els nens es podran distribuir se­gons l'escola on estudiïn o el barri on viuen. També s'està revisant com es gestionaran els menjadors.

El departament d'Ensenyament està fent un estudi per saber quants nens necessitaran un mitjà de transport per desplaçar-se. D'aquest servei se n'encarregarà el Consell Comarcal.

Les reunions entre represen­tants municipals, de la Generalitat i els pares continuaran a mesura que vagi augmentant la informa­ció. A més, es convocarà una tro­bada amb tots els pares dels nens que ara fan sisè al febrer del 1996.

Extintors

SEGURETAT

Cl Sant Cugat del Vallès, rr 58917 99

10 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995

Núria Fradera va explicar el decàleg de la Candidatura Barcelona 2(X)l.Foto: JA. MULA.

La candidatura Barcelona 2001 presenta 300 projectes d'entitats culturals

ANCil·L.S ( A S T l ' I R A H Sant Cugat.— El temps de la imaginació és la frase que resu­meix els objeetius que els impul­sors de la Candidatura Barcelona 2001 volen assolir amb el seu pro­jecte. Núria Fradera. subdirectora de la Candidatura perquè Bar­celona sigui la capital europea de la cultura l'any 2001, va explicar les característiques d'aquesta ini­ciativa dins el cicle Aula Cultural

que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat.

La candidatura de Barcelona es planteja des de tres premisses. En primer lloc, que Catalunya ha estat sempre un país ric en cultura, i que les associacions i entitats han estat els protagonistes de la producció cultural. Per això. les propostes de Barcelona 2001 ha­vien de venir d'aquestes entitats. Segons Fradera, n'han arribat més

de 300. Els organitzadors volen també que les iniciatives de Bar­celona 2001 siguin interessants per a tot Europa i que no sigui un projecte institucional, sinó dels ciutadans. La galeria Canals és, de moment, l'única representació santeugatenca que té aquest pro­jecte. Fradera va dir que Sant Cugat té un teixit cultural molt interessant, i espera que s'incor­porin més entitats.

CONSELL DE DISTRICTE

Talen els arbres de 28 hectàrees de bosc cremat

de la Floresta L'àrea de Medi Ambient supervisa Facció

i'. VvlON I J ' í X L • La Floresta. l·l t inent d'alcalde de M e d i Amb ien t de ! 'A jun tamen t , . laume Busquets, va con f i rmar als membres dei consell de distr icte de la Floresta reuni ts d i l luns en sessió o rd inà r ia , que actualment s'està fent la tala d 'arbres i neteja de 2N hectàrees de bosc de les 40 que es van cremar a l'estiu del '»4. E l consell de distr icte va escoll i r els seus representants en els organismes au tònoms munic ipa ls .

Tala r els arbres d'un bosc cre­mat no és una acció que millori ni empitjori el seu estat, però s'ha de fer pel perill que representa que aquests caiguin i fereixin al­guna persona». Aquest és el motiu que Jaume Busquets, tinent d'al­calde de Medi Ambient, va donar als membres del consell de dis­tricte de la Floresta per justificar la tala d'arbres que s'està fent en 28 de les 40 hectàrees de bosc cremat al barri durant l'incendi de l'estiu del 94. La zona que actualment s'està talant i netejant és de propietat privada. L'Ajun­tament. segons Busquets, ha donat «totes les facilitats de finançament al propietari perquè es porti a terme aquesta acció, que super-visen els tècnics de l'àrea de Medi Ambient i que es porta a terme seguint les directrius de la Ge­neralitat per a aquest tipus d'ac­tuacions». Els veïns representats al consell de districte van denun­ciar alguns problemes que pro­voquen els boscos cremats, com ara l'aparició de cucs. Busquets va prendre nota del problema per estudiar una solució, però va dir

que aquestes coses «són pròpies del ritme biològic de regeneració i són difícils de solucionar».

Durant la sessió del consell de districte, celebrada dilluns passat, es van escollir els representants en els organismes autònoms mu­nicipals. Joaquim Garcia conti­nuarà sent el representant dels veïns de la Floresta a l'organisme autònom municipal de Comuni­cació i Informació Ciutadana. El representant a l'organisme autò­nom municipal del Centre Cul­tural es ratificarà en la propera sessió del consell, ja que va ser proposat Jaume Sarasa, que no era present a la reunió de dilluns. Pel que fa a les comissions sec­torials, se'n va crear una de medi ambient, que fins ara estava in­tegrada a la d'urbanisme i serveis urbans. La de serveis personals tindrà reunions separades de cul­tura, esports i sanitat i serveis socials. Joan Franquesa, tinent d'alcalde d'Urbanisme, va asse­gurar: «Intentem trobar el finan­çament per enllestir l'accés al cen­tre sanitari i social del districte des de la parada de l'autobús.»

VIATGES PONT DE DESEMBRE (PURISSIMA) SORTIDES DE SJUIT CD6AT

6 al 10 (5 dies) VENETO DESCONEGUT (Venècia, Verona, Pàdua, Cremona) 49.400 ptes.

6 al 10 (5 dies) TOSCANA DESCONEGUDA (Florència, Siena, San Gimignano, Pisa) 49.400 ptes.

6 al 9 (4 dies) NAVARRA-LA RIOJA (Pamplona, Roncal, Roncesvalles, Aro) 36.800 ptes.

8 al 10 (3 dies) ROSSELLÓ INÈDIT (Ceret, Cuixa, Talteüll, Castellnou) 30.500 ptes.

VIATGES DES DE LA NOSTRA CIUTAT, ORGANITZATS PER:

TOURS G.C. 608

Informació i reserves a la plaça de l'Hospital, 10 (a 30 m plaça Octavià - Monestir) Tel. 589 6150

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995 PUNT I SEGUIT 11

MEDI AMBIENT

El Grup de Natura organitza un cicle de sortides per fer educació mediambiental

S'han programat 7 caminades i la primera es farà diumenge seguint el torrent del Llobet SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— El Grup de Natura del Club Muntanyenc ha rescatat una antiga idea que no va aconseguir mobilitzar els santcugatencs fa un parell de temporades i l'ha rellançat.

Seguint la pista del Llobet és l'itinerari amb què s'obrirà diu­menge el cicle programat pel Grup de Natura del Club Mun­tanyenc. La sortida serà a les nou del matí des de l'estació de Fe­rrocarrils de la Generalitat de la Floresta, i el recorregut seguirà el torrent del Llobet i passarà per la bòbila de Can Cussó, Can Montmany, Puig Madrona i la pis­ta forestal que va fins a la Colònia Montserrat, fins a tornar a l'es­tació de la Floresta.

La resta de sortides mensuals organitzades pel Grup de Natura examinaran també altres zones de la rodalia de Sant Cugat. Totes es faran a peu i seran d'entre 10 i 15 quilòmetres. El 14 de de­sembre, es visitarà la zona ano­menada queixalada, el terreny que ha de ser requalificat i protegit segons la Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra. Els voltants del Parc Tecnològic del Vallès o els límits amb Rubí són algunes de les altres zones pre­vistes dins del cicle, que ha estat programat fins al maig.

L'objectiu del Grup de Natura amb aquestes sortides és «fer edu­cació mediambiental a les rodalies

Es tracta d'un cicle de sortides divulgatives per donar a conèixer les rodalies «degradades» de la ciutat, segons ha explicat Miquel Vall-mitjana, un dels organitzadors. Tot i que en el primer intent no es va assolir el ressò

La masia de Torre Negra es visitarà en una de les sortides. Foto: ELS 4 CANTONS.

de Sant Cugat, però també acon­seguir que la població conegui més els membres i l'activitat de l'entitat», segons Miquel Vallmit-

jana, un dels organitzadors, jun­tament amb Kristian Herbolzhai-mer. El resultat ha de ser que els santcugatencs entenguin millor

esperat, el bon resultat de l'Aula de Muntanya dedicada a la natura que es va fer la temporada passada ha fet pensar els impulsors de la iniciativa que calia reprendre la idea del cicle per «obrir-se a la ciutat».

les reivindicacions del grup, que forma part de la Plataforma de Torre Negra. «Si veuen per ells mateixos la degradació a què estan sotmenes les rodalies de la ciutat —diu Vallmitjana— sabran per què cal preservar-les.» Aquesta és una de les raons que han portat el Grup de Natura a escollir les zones intermèdies, que encara no arriben al parc de Collserola, per fer les sortides: «Són terrenys es­pecialment interessants, per la seva riquesa i alhora perquè estan degradats pel pas de l'home», afe­geix l'organitzador.

Un dels elements que millor reuneixen aquestes dues caracte­rístiques i que es trobaran en la majoria de sortides, sóri les an­tigues bòbiles industrials abando­nades. La de Can Cussó es veurà ja aquest diumenge, però en la resta d'itineraris se'n visitaran d'altres que encara estan per de­terminar. «Les bòbiles solen estar abandonades i sense restaurar —explica Vallmitjana—, per això estan degradades, però alhora afa­voreixen els nius de les aus ra­pinyaires». Per participar en les caminades, només cal ser a l'hora de sortida al lloc fixat.

URBANISME

Entitats de Cerdanyola i Sant Cugat es mostren reticents a

l'ampliació del Parc Tecnològic Hi han presentat suggerències alternatives

CÈLIA CERNADAS

• Cerdanyola/Sant Cugat.— El grup Cerdanyola Debat, que agru­pa diverses entitats del municipi, ha elaborat un escrit on proposa suggerències i alternatives al pro­jecte d'ampliació dél Parc Tec­nològic del Vallès. El Grup Na­tura del Club Muntanyenc Sant Cugat, per la seva banda, subscriu «plenament» aquestes considera­cions. Segons aquest informe, que exposa arguments urbanístics i ecologistes en contra del projecte, la Generalitat parteix «d'una con­cepció de continu urbà metropo­lità en base a Barcelona i no té en compte l'equilibiri local ne­cessari per garantir uns nivells de qualitat de vida».

Protegir els espais lliures En el document, signat per l'ar­

quitecte Teresa Mira i l'advocat Rafael Bellido, s'argumenta que «la major part de la xarxa viària de la zona sud del Vallès està propera al col·lapse» i que «està desapareixent el feble teixit rural

que encara forma part del ca­racterístic paisatge vallesà».

Cerdanyola Debat i el Grup Natura aporten les dades que es deriven d'un estudi que va fer l'associació ecologista ADENC on es recorda que un 31,5% del Va­llès ja està urbanitzat i que una part considerable dels terrenys no edificiats estan classificats com a sòl urbanitzable. Per això, les dues entitats creuen que les actuacions en el sector previst per ampliar el Parc Tecnològic «haurien de ser de baixa ocupació, de pre­domini de parcs urbans i de sòl no urbanitzable». Cerdanyola De­bat i el Grup Natura creuen també que els usos empresarials i ter­ciaris que preveu el projecte s'hau-rien de vincular més a la Uni­versitat Autònoma i que els usos residencials haurien d'estar més lligats a Cerdanyola. Finalment, l'informe considera que la Co­missió d'Urbanisme de Barcelona, «ha infringit de forma clara les competències locals en matèria d'urbanisme».

COMERÇ

Els comerços proposen que una fracció dels aparcaments

sigui gratuïta per Nadal Demanaran que es revisi l'IAE

ÀNGELS CASTUERA I Sant Cugat.— Els comerciants de Sant Cugat preparen l'arribada del Nadal amb una campanya que van presentar dilluns en una as­semblea extraordinària als asso­ciats de Sant Cugat Comerç. Els comerciants proposaran a alguns aparcaments que durant els dies previs a les festes nadalenques cedeixin gratuïtament una part del temps que els usuaris utilitzin els pàrquings, per afavorir el consum a les botigues locals. La junta di­rectiva de l'associació va proposar una oferta per comprar arbres i engalanar-los de manera unifor­me, per zones.

Aquests dies de Nadal tampoc no faltaran les llums dels carrers i hi haurà el tradicional sorteig, amb una volta al món de 21 dies com a premi. Els comerciants re­partiran entre els seus clients uns números, i el guanyador del premi serà el que tingui el número que coincideixi amb el del sorteig del dia 5 de gener.

A la reunió de Sant Cugat Co­

merç es va decidir també l'horari dels dies de campanya. El dia 24 les botigues obriran tot el dia, i la setmana del 18 al 23 de de­sembre els comerços podran tan­car a 2/4 de 10 de la nit.

Sant Cugat Comerç proposarà als responsables municipals que revisin els coeficients de l'IAE que es refereixen a les categories dels carrers, per pal·liar l'augment que l'Estat ha aplicat a aquest impost aquest any. Els comerciants va­loren que l'Ajuntament cobri l'IAE fraccionadament, i confien que sigui sensible a aquesta pe­tició.

La junta directiva de Sant Cu­gat Comerç demanarà a l'empresa explotadora de les galeries comer­cials del centre que s'està fent a la Guinerdera alguns avantatges en la instal·lació. Els comerciants voldrien tenir preferència per triar els locals, obtenir preus especials als lloguers i retardar el pagament en els primers mesos. A més, es­peren tenir avantatges econòmics en el manteniment dels locals.

EVITE EL PELIGRO DE QUEMAR MALEZA; LA SOLUCIÓN ES:

EL COMPOSTAJE, LA OPCIÓN MÀS ECOLÒGICA Y ECONÒMICA

El consistori estudia el finançament del mur del vial de Mira-Sol • Sant Cugat.— L'Ajuntament està buscant com finançar la cons­trucció del mur que separarà els terrenys de l'escola privada La* Farga del vial perifèric de Mi-ra-Sol. Aquest és el punt en el qual es troben les negociacions entre la direcció del centre i l'A­juntament, després que ambdues parts hagin arribat a un acord perquè l'escola cedeixi al consis­tori el fragment de terreny que permetrà enllestir el vial. El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa, i el gerent de l'escola La Farga, Josep Maria Valentí, s'han reunit en les últimes set­manes per acordar les condicions de la cessió del terreny. Segons Valentí, les negociacions van per bona via. Valentí va assenyalar a més que la direcció del centre s'havia reunit amb el president de l'associació de veïns de Sant Joan de Mira-sol, Josep Maria Àngel, ja que els veïns han insistit que es fes l'expropiació per poder acabar el vial. Segons Franquesa, aixecar el mur de separació cos­tarà uns 40 milions de pessetes, i l'Ajuntament podria demanar una subvenció a algun organisme superior o optar per les contri­bucions dels veïns. / À.c.

Continuen les xerrades d'ADIVA per a diabètics i familiars B Sant Cugat.— El doctor Ga­briel Giménez, endocrinòleg del Policlínic Torreblanca, explicarà la conveniència de prendre pín­doles o injectar-se insulina, segons el tipus de diabetis que pateixi el malalt, dins el segon curs d'in­formació per a diabètics i els seus familiars que organitza l'Associa­ció de Diabètics del Vallès (A-DIVA). Les activitats d'ADIVA s'adrecen als diabètics, familiars i població en general per infor­mar-los sobre els problemes que envolten el diabètic. El doctor Ga­briel Giménez farà la seva xerrada sobre els tractaments de la dia­betis el proper dimecres, a la Casa de Cultura a les 7 de la tarda. /À.C.

Una bossa abandonada fa sospitar la policia H Sant Cugat.— Una maleta abandonada davant el col·legi Joan Maragall va fer sospitar di­mecres a la tarda que podia con­tenir un artefacte explosiu. El bi­dell de l'escola va avisar la policia, que va acordonar la zona fins que la Policia Nacional hi va fer arri­bar un equip amb un gos en­sinistrat per detectar explosius, que no va donar cap senyal de perill. Finalment, es va obrir la bossa i es va comprovar que no­més hi havia roba. / S.B.

Seguretat

Electrònica

S E G U R E T A T

Sant Cugat del Vallès, t r 58917 99

JARDINS (P' CINES'

LAS 8IOTRITURADORAS LE PROPORCIONAN COMODIDAD ANADIDA AL PODER ELIMINAR RAMAS, RESTOS DE PODA, RESTOS DE HUERTO, ETC., PROVOCANDO AL MISMO TTEMPO UN CICLÓ BIOLÓGICO QUE LE PERMITE INCORPORAR A LA TERRA DEL JARDÍN UN COMPOST RICO QUE LE FAVORECE LAS CARACTERÍSTICAS DE LA TIERRA.

- RESTOS DE LA PODA - R E S T O S D E L H U E R T O | Rius i Taulet, 20 - Tel. 674 68 47 - 08190 SANT CUGAT DEL V. [Barcelona]

- MALEZA, ETC. ••MWMWMMBBHHMIWWIIIIillllllllili Ulli III Ull.

Sàbados ta rde de 5 h a 8 , 3 0 h

12 P U N T I S E G U I T ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995

LES E M P R E S E S

Ricardo Gil era responsable del departament de màrqueting d'un establiment d'articles d'alta fidelitat, quan va canviar les platines i el disc compacte pel so en sensoround i la imatge tridimensional en la pantalla d'un cinema. No era un espectador especialment interessat, però la seva feina l'ha obligat a pensar quines són les necessitats del públic, per què la gent va al cinema i com li agrada mirar pel·lícules. Segons Ricardo Gil, el cinema és una indústria que té com a matèria primera un producte que alguns consideren art.

RICARDO GIL. Relacions públiques de Cinesa.

«Poques poblacions tenen la vessant cultural de Sant Cugat»

Ricardo Gil, al seu despatx de Cinesa. La companyia distribuïdora explota les quatre sales de cinema que hi ha a Sant Cugat.Foto: À.C.

Cinesa ensenya als nens com és Valira banda de la pantalla

La companyia distribuïdora Ci­nesa està fent una campanya en­tre els nens de les escoles pú­bliques i privades de Sant Cugat i l'àrea, en motiu del centenari del naixement del cinema. Els responsables de l'empresa cine­matogràfica van a buscar els nens a l'escola, els porten a les sales de cine, i els ensenyen com és un cinema per dins: les taquilles. les cabines i les sales. A més, els convidem a crispetes i co-ca-cola, perquè aquest és un dels ritus quan es mira una «pel·li» al cinema.

Els nens veuen un curtmetratge produït per la mateixa empresa, en el qual s'inclouen fragments dels primers autors dé cinema, com ara Lumière i Méliès. Un animador acompanya els nens i, en sortir, se'ls dóna un pòster que reprodueix un cinema per dins, un llibre amb la història del cinema i una entrada perquè tor­nin amb els pares. Aquesta campanya, que va co­mençar el mes de maig, ha portat 15.000 nens d'entre 10 i 14 anys al cine a tot Espanya. A Sant Cugat, la resposta ha estat força digna, segons el responsable de relacions públiques de Cinesa, i també han vingut escoles de Cer­danyola i Rubí. «Són visites di­dàctiques, perquè penso que la nostra feina és difondre què és el cine. Estic convençut que molts nens, quan surten de la visita, volen tornar amb els pares al ci­nema, que ja l'han fet seu.» / À.C.

ANdt l .S CASTUERA

M Sant Cugat.— Cora funcionen Ics 4 sales de cinema a Sant Cugat després de 3 anys?

-«La valoració es de prop de WO.000 espectadors en aquests tres anys. Si parléssim amb nú­meros quantitatius pot semblar poca cosa, perquè hi ha cinemes que fan mes d'un milió a l'any. però hem de ser qualitatius, i veu­re l'àrea nn estan posades les qua­tre sales. I Icm de tenir en compte la ciutat on estan situades, i els habitants que té la ciutat i l'atea. Jo podria dir que la resposta dels espectadors es satisfactòria, és l'a­dequada. Hem de comptar a mes que el cine té quatre sales, i no vuit, com d'altres.-

Com se celebrarà aquest ter­cer aniversari dels cinemes Sant Cugat?

"Estrenem sessions gal fet. A partir de denta, hi haurà una cin­quena sessió el dissabte a la nit. per poder oferir una tranja ho­rària mes als espectadors que vul-iiuin anai primer a sopar i després al cinema. No hem marcat un horari fix. perquè això depèn de ht Jurada de la pel·lícula. Man­tindrem tres dels films, els de més acceptació, mes la sessió en versió original que estem fent des del mes de ]unv.»

Aquesta ampliació respon a Ics exigències de la demanda'.'

• No, es una aventura. S'ha fet a molts altres llocs i funciona. Creiem que a Espanya, la gent. o sopa. o va al cine. i creiem que es perden molts espectadors per això. També ho fem per re­colzar les versions originals. Cada any ens agrada fer coses diferents per commemorar l'aniversari dels cines à Sant Cugat.»

-—Quina és la política que se segueix per programar les pel·lí­cules a Sant Cugat'.'

—«La política que seguim és, tal com ens vam comprometre, hi de procurar donar sempre es­trenes simultànies amb les que apareixen a la capital. Aquesta política es veu dificultada, a ve­gades, perquè hi ha vuit estrenes interessants i només 4 sales de cine a Sant Cugat. Fugim, en certa manera, d'estrenar les pel·lícules a Sant Cugat tres setmanes des­prés que s'hagin presentat a Bar­celona. Creiem que és més pun­tual i considerem que hem rea­litzat més la promesa de posar estrenes realment, que no posar una pel·lícula que s'hagi estrenat una o dues setmanes abans a Bar­celona. No sempre passa això. En algun cas, sobretot amb les pel·lí­cules espanyoles, les hem hagut de presentar a Sant Cugat més tard que a Barcelona perquè ens hi obliga la quota de pantalla."

-—El fet que a Sant Cugat no­més hi hagi quatre pantalles, no obliga a retirar les pel·lícules mas­sa d'hora?

—<Si tu programes una pel·lí­cula que la primera setmana t'ha let, per exemple, 100.000 pessetes, i la segona en fa 25.000, vol dir que aquell film no té vida en aquell lloc. Molta gent es pensa que és un caprici, això de canviar

la pel·lícula, i un film dura més només perquè, festiu rera festiu, està fent les mateixes xifres. Si la següent setmana la pel·lícula no s'ha aixecat, és perquè no ha provocat l'interès de l'espectador. Jo no vull entrar ara en si hi ha col·lectius més petits o més grans, però nosaltres estem al ser­vei de lot el públic, no d'un sector en particular.»

En relació amb l'interès del públic, per què creu que les ses­sions golfes en VO no han tingut la resposta esperada?

—«Aquest era un compromís que jo vaig adquirir personalment Em vaig trobar una mica en talla. De fet. aquestes sessions havien d'haver començat el mes de lebrer o al març. però és moll més com­plicat del que sembla fer una pro­gramació d'aquest tipus. Ui ha molts cines i poques còpies. La

visió del primer trimestre no ha estat gens afalagadora, no ha anat bé, sincerament. Els motius són diversos: el tipus de pel·lícules, el període estiuenc, no ho sé.»

—Però encara donarà un vot de confiança al públic santeuga-tenc.

—«Hem canviat el tipus de pro­gramació. Abans només eren pel·lícules d'exit, ara ja posem fins i lot films que es podrien con­siderar d'autor o d'art i assaig. Jo crec que funcionarà, perquè eslie convençut que Sant Cugat és una ciutat cultural. Per això m'estranya que no funcioni. Si parlem ara d'una població en fa­vor de la cultura, crec que n'hi ha molt poques que es puguin comparar amb Sant Cugat.»

-Alguns col·lectius van dema­nar que hi hagués sessions golfes al cine.

—«Se m'havia demanat, no personalment, però sí a través de cartes i en alguna entrevista oferta als mitjans de comunicació local, que es projectessin sessions golfes. Per això no acabo d'entendre la poca convocatòria que han tingut. Potser és que no n'hi ha per més. Aleshores, el plantejament serà un altre, perquè nosaltres som una empresa de serveis.»

—Quin tipus de films s'han pre­vist per a aquesta nova progra­mació?

—«Seran més propers, estrenes recents i pel·lícules d'un altre gè­nere, com ara Rolmn o Los chicos del Brom. S'ha fet la programació fins a final d'any.»

—Quines son les perspectives de futur dels cinemes a Sant Cugat'.'

—«Nosaltres hem perseguit sempre la qualitat, tot i que ad­

metem que cometem equivoca­cions. Crec que augmentar molt més els espectadors és la meta. És difícil, però si fem la divisió entre entrades venudes i habi­tants, el resultat és que els es­pectadors van deu vegades a l'any al cine. Això és superior no només a la mitjana espanyola, sinó a la plaça més gran de tot Espanya, que té 3,4 visites al cine a l'any per habitant. Tenim espectadors de Rubí, de Sabadell, de Cer­danyola, de Terrassa i de Bar­celona.»

—Què dóna Cinesa a aquests espectadors que no puguin trobar a les sales de les seves poblacions?

—«Sincerament, crec que són els més coquetons de tot el Vallès. Hem fet una bombonera. S'ha aconseguit una cosa molt impor­tant. que és instal·lar una pantalla grandiosa en una sala petita.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995 13

CIRC

El circ Crac s'instal·la al Teatrc-auditori per

estrenar «La Gran Reprís» Hi actua Tortell Poltrona, entre d'altres

EMMAANSOLA • Sant Cugat.— Diferents tècniques artístiques i una mateixa manera d'entendre la màgia del circ és la proposta escènica que presenta el nou projecte del Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), que aquesta nit presenta el seu primer espectacle, La Gran Reprís. Manel Trias dirigeix el muntatge, amb Tortell Poltrona, Los Los, Los Galindos i Boni i Caroli, amb l'objectiu de «fer emocionar el públic».

«Parlar d'una mateixa cosa a través de mirades diferents» és la definició del muntatge La Gran Reprís, segons el seu director, Ma­nel Trias. Les mirades són les de Tortell Poltrona, un personatge que repesca l'ànima humana mit­jançant la tendresa i l'emotivitat dels seus actes, o les de Los Los, que clamen l'esperit infantil i in­nocent per al pallasso desenga­nyat; també, a través dels trapezis i els malabars de Los Galindos i, finalment, la tècnica sorprenent de Boni i Caroli. Tot aquest teball es resumirà en una cosa: parlar de l'ésser humà mitjançant la iro­nia i «de les coses que en definitiva ens fan sentir vius», segons va explicar Poltrona. «Per això can­tem a la vida, a la tristesa, a la mort, a la tendresa, a l'amor...», hi va afegir.

«L'enllaç de totes aquestes par­cel·les el crea l'espectador d'a­questa obra», va explicar Trias. «És on se sumen totes les arts escèniques, que és en definitiva el concepte del circ», va afegir-hi Poltrona. Aquest projecte, portat pel Centre de Recerca de les Arts

Escèniques (CRAC), va començar ara fa 15 anys i no s'ha pogut portar a terme fins ara per qües­tions d'estructura. Tot i que el circ no va néixer en un teatre sinó en una plaça, la idea de La Gran Reprís parteix de la base del circ transhumant, que ocupa un lloc públic. El muntatge d'a­questa nit al Teatre-auditori vol involucrar el públic dins de l'at­mosfera del circ tradicional. «Fa­rem un entorn que sigui un circ clàssic on a més d'actuar viu la familia», va explicar Trias. L'es­pectacle, coproduït per CRAC i el Centre Cultural de Sant Cugat, té, a més, la música en directe d'una petita orquestra que acom­panya les actuacions dels artistes i que vénen avalats per un re­pertori de qualitat i d'èxit. Tota la companyia d'actors va estar d'a­cord en una cosa: «L'objectiu principal és fer passar una bona estona al públic, tant sigui infantil com adult.» A més de la repre­sentació d'avui a les 9 del vespre, l'especatcle La Gran Reprís es pot tornar a veure diumenge a la ma­teixa hora al Teatre-auditori.

PATRIMONI

Les campanes del Monestir han deixat d'anunciar, durant uns dies, les hores i els quarts a causa de la restauració del rellotge. Foto: J.A.MULA.

Obres de restauració al rellotge del Monestir

• Sant Cugat.— Les campanades horàries del Monestir han deixat de sonar durant un temps. El mo­tiu són les obres de restauració que s'estan duent a terme en el rellotge del campanar. Fins ara, el rellotge, situat al segon replà del campanar, només es podia

veure a través de l'espiell de la porta que tancava la dependència on està col·locat. Les obres que s'hi fan cobriran el rellotge amb uns vidres. Això permetrà que el públic pugui veure'l sense que aquest sigui malmès pels visitants o per factors externs. /R.L.

cl CRAC presenta el seu primer espectacle, La Gran Reprís. Foto JA MULA.

#11^5 f*1

>

E j : .!•

ft>

Bïí'T

í >

%"#*"<- , &H·*^frswQ

14 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de novembre de 1995

ART

Grau-Garriga torna al Monestir deu anys després de la restrospectiva

I /ar t is ta mostrarà una selecció de la seva obra recent al Claustre i al Centre Cultural

S i l \ | . \ li VKIO I M '•

I Sant Cugat LI color i els teixits. cN lapisso: i ics pintures, l'univers de Giau-Ga II ma. tornaran al seu origen a mitjan desembre. III anvs des [ires de la retrospectiva al Monestir.

Josep Grau-Garriga s'ha pro­posat tel una prolongació de la mostra retrospectiva que el ll'So va leunir al Claustre les obres mes simnlicativcs de la seva tra-leetona t'ins a aquell moment. Ara. vol icpiendie el contacte amb Sant ( ugat alia on el va deixar. i prepara una exposició amb ~h peces (]uc el portarà, novament. al Monestir i. excepcionalment. a la sala d'assajos del Centre ( 'ui Un al. on el bW/5 |a es va instal·lat la mostra De Rovo u Miro.

Probablement a partir del I 7

de desembre, es podran veure en els dos espais ad|udicals Ics obres que cl mateix artista considera ••més significatives» de l'ultima deeada. amb predomini de la pin­tura sobre el tapís i ds la producció dels l laners quatre anys sobre l'anterior, l.a selecció s'haura fet. seitons Grau-Garriga. «amb el cri­teri inevitablement subjectiu de l 'autor-, una subjectivitat que seia accentuada pel fet que la mostra es ta a Sant Cugat, la ciutat en que va néixer i on es va iniciar, en IT.scola C 'alalana de Tapisseria situada a la casa Aymat. Serà un viatge sentimental que també re­presentarà, però. una plataforma professional: la proximitat amb Barcelona convertirà l'exposició en un dels escassos contactes de l'artista amb la capital catalana.

l.a distribució de les peces la lata personalment Cirau-Ciarriga. utilit/ant, de l'et. tres àmbits, ja que al Monestir s'ocuparan les dues ales de la galeria superior que no estan ocupades pel Centre de Restauració i també la sala capitular. I ai aquesta petita cam­bra romànica s'exposarà la Sèrie Roïna, pensada expressament per al Temple Romà de Vic i que s'adapta perfectament a les di­mensions de l'habitació on an­tigament es prenien les decisions fonamentals de la vida monàstica. I s tracta d'una col·lecció de dibuix amb aquarel·la i teixits en collage que vol reflectir l'herència cultural de Roma. l'el que fa a la resta de les peces, tot i que encara no esta del tot decidida la col·lo­cació de cadascuna, el criteri fo­namental seran Ics dimensions de­ies obres, l e s pintures i els ta­pissos mes grans —n'hi ha que fan ll metres d'alçada per 4 d'am­plada. com Diàleg de llum— s'hau­ran d'exhibir necessàriament al Centre Cultural. A partir d'aquí i del corrent de relacions que lliga u n e s o b r e s a m b les a l t r e s . Grau-Garriga acabarà de distri­buir les peces «sense seguir un ordre estrictament cronològic».

La influència d'Anjou

Sigui quin sigui el recorregut establert «sobre planell» per l'ar­tista, l'exposició ha de permetre als qui ja coneixen la seva obra observar l'evolució dels últims deu anys. L·i convivència de Grau-Ga­rriga amb la cultura francesa, des que fa uns anys es va instal·lar a Anjou —la regió del Loira, en plena ruta dels castells—, ha mar­cat «subtilment i en el concepte general» la producció del pintor. «L'ambient que s'hi respira i aque­lla llum tan especial de la zona —explica— són coses que s'hi han de notar per força.»

Amb aquest plantejament arri-

I ' \junlainent ha òrgan reuneix ~fi peces repte-dècada de l'artista —na l'IcN i la portarà al Cultural amb la intluei

it/ai una mostra que •entatives de l'última sent a Sant Cugat cl Claustre i al Centre icia de la llum i la

cultura francesa rebuda pel pintor. Lli mateix reconeix que l'ambient que es respira a l'antiga regió d'Anjou. a la /ona dels castells que voregen cl Loira, travessa la seva obra «d'una manera subtil» des que s'hi va instal·lar.

barà Grau-Garriga a Sant Cugat, per fer-hi una mostra que supera àmpliament l 'envergadura de les que hi ha en la resta del calendari artístic de la ciutat. Haurà calgut instal·lar focus d'exposició a la sala d'assajos del Centre Cultural i a la sala capitular. I l'alcalde, Joan Aymerich, gairebé haurà co-missariat personalment els pre­

paratius per part de l 'Ajuntament: la signifaeió de Grau-Garriga per a la ciutat va fer que, quan l'artista preparava aquest estiu la mostra del Palau Mercader de Cornellà, Aymerich decidís que «una ex­posició similar havia de venir a Sant Cugat» i ocupar espais «tan emblemàtics» com el Monestir i el Centre Cultural.

Del temps passat, pintura amb collage del 1994 que es podrà veure a Sant Cugat a partir de mitjan desembre. A baix. Josep Grau-Garriga treballant al seu estudi en una de Ics peces de grans dimensions que sol treballar.I-'oios: ht.S 4 CANTONS.

Un viatge sentimental per la pintura i el tapís

• Un fragment del tapís De las tres culturas, teixit aquest any, il·lustrarà la coberta del catàleg de l'exposició. És una de les peces més recents però remet l'espec­tador a antics records de l 'autor, als anys en què va viure a Mèxic. Molt temps després, Grau-Garr i ­ga ha volgut dedicar la peça als estudiants que van morir al 1967 a la plaça De las Tres Culturas de Mèxic, durant una protesta que va acabar amb violència policial. Al mateix mecanisme creatiu res­pon F.sther mirant, una pintura del 1987 que recull un esguard de la seva filla de 34 anys quan era una nena i en tenia 4 o 5. «Hi ha coses que em queden a dins —intenta explicar l'artista— i em surten anys després.» L'ex­posició de Sant Cugat, la ciutat «de la infància, dels amics i de la família», ha activat especial­ment aquest ressort i ha provocat que la selecció de les obres que l'han de formar, feta conjunta­ment amb el seu fill Jordi, hagi estat marcada per aquests criteris, perquè «una mostra a Sant Cugat té uns elements sentimentals que no tenen la resta». /s.B.

Un professor de PEscola d'Arquitectura, a l'Aula Cultural del CMSC • Sant Cugat.— Lnric Batlle. professor de IT.scola Superior d 'Arquitectura del Vallès, és el convidat vici pròxim dimarts al cicle Aula < uliund de! Club Mun­tanyenc Sant Cugat. I'l paisatge del l'alies a Sun! C ugat i una in-tenenció ep.mera <; la plaçit tle Bar­celona és el títol de la xerrada de Batlle, que serà presentat pel president d'Amics de la l biesco Sant Cugat-Valldoreix i membre del Patronat del Monestir. Do­mènec Miquel. La idea de la con­ferencia s'emmarca en la col·la­boració global entre cl CMSC i IT.scola d'Arquitectura en què s'està preparant un projecte de remodelaoó de la plaça de l'a­juntament. La primera plasmació del treball que han començat els alumnes de l'escola superior serà I Actuació Indica i efímera dels usos paisatgístics de la plaça de Bar­celona, que esta prevista per al dia 25, a partir de les nou del matí. F.n aquesta actuació, que serà avançada per Batlle en la xerrada de dimarts, es pretén que els alumnes i professors de l'Es-cola d 'Arquitectura instal·lin a tota la plaça un muntatge que ha de representar la integració d'aquest espai urbà en el paisatge vallesà. L'acció es farà distribuint diversos materials i objectes a la plaça. Lnric Batlle es professor de l'Escola Superior d'Arquitec­tura del Vallès, situada a Sant Cugat, des del 1982. Amb els tre­balls realitzats al seu despatx pro­fessional amb Joan Roig, ha ob­tingut diversos premis, entre els quals destaca el Fad al cementiri metropolità de Roques Blanques, que va guanyar el 1985. S.B.

Miquel Petit clou la mostra sobre Mali amb una crítica als europeus B Sant Cugat.— El fotògraf Mi­quel Petit va criticar els projectes de cooperació a què es destina l'ajut al Tercer Món per la manca d'adequació que solen tenir. Petit va analitzar les intervencions de les O N G en la xerrada sobre Mali que dissabte tancava la seva mos­tra de fotografies fetes al país africà, l'exposició més visitada els últims mesos a la Casa de Cultura, segons el tècnic de l'àrea de Cul­tura Rogeli Pedró. En la xerrada. el fotògraf va fer una projecció de diapositives i va preparar un te tuareg. Al mateix temps. Petit anava explicant l'experiència dels seus més de 20 viatges al Sàhara. Basant-se en el que ha vist, va assegurar que els projectes de coo­peració «moltes vegades consis­teixen en instal·lacions que el país és incapaç de mantenir un cop acabat el projecte i que ràpida­ment queden en desús per la man­ca de peces de recanvi». s.B.

Aporten 400 fotografies més a l'exposició «Túnel del temps» • La Floresta.— Els veïns de la Floresta han completat la mostra Túnel del temps-Endevina qui és amb 400 fotografies més que han aportat espontàniament. Organit­zada per Maria Àngels Cuadras i amb més de 1.500 instantànies fetes dels anys 50 fins ara, la mos­tra s'ha pogut veure a la Unió Recreativa i Esportiva de la Flo­resta durant quinze dies i tindrà una segona part al desembre, en què s'inclouran les fotografies aportades pels veïns. Segons Cua­dras, la segona mostra serà «una petita història del Vallès vista des de la Floresta». Cuadras té la in­tenció de recollir, aquesta vegada, les imatges «casolanes» de la co­marca des de principi de segle fins a l'actualitat. / S.B.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995 PUNTISEGlíiT 15

LLETRES

L'actriu Emma Vilarasau i Ferran Rané són els protagonistes de Busco el senyor Ferran. Foto: J.A. MULA

Una recerca infructuosa I «BUSCO EL SENYOR FERRAN» de Jean-Claude Carrière, amb traducció de Sergi Belbel. Intèrprets:Ferran Rané i Emma Vilarasau Direcció:Pere Planella LlocrTeatre-auditori Dia: 10 de novembre

EDUARD JENER

E n la representació de di­vendres hi havia al·licients per als espectadors interes­sats pel teatre: un text de

Jean-Claude Carrière, autor amb una trajectòria prou suggestiva com a escriptor, autor teatral i guionista de cine (va ser el gran col·laborador de Bufiuel); una tra­ducció de Sergi Belbel, la gran esperança blanca del teatre català; Pere Planella, director fundador del teatre Lliure i professor de l'Institut del Teatre, i dos actors de reconeguda vàlua: Rané i Vi­larasau, que venien de dues con­cepcions diferents de l'art d'actuar i convergien en aquesta obra pre­sentada com una comèdia diver­tida que inclou una reflexió sobre l'amor i la convivència de la pa­rella. En aquest cas, s'hi afegia el fet que l'Emmma Vilarasau ac­tuava per primera vegada davant dels seus conciutadans.

De l'obra cal dir que, després de 100 minuts de llarga repre­sentació, encara busco el senyor Joan Carles (Rané) de qui, a part de la seva activitat laboral, el seu interès classificador dels ligues i

l'evolució soferta en el tracte amb les dones des que era adolescent fins ara, no en sabem res més. Però és que encara sabem menys de la Susanna (Vilarasau), la dona que entra en el seu apartament de forma inesperada buscant apa­rentment el senyor Ferran i que, amb la seva presència i actitud incoherent i fantàstica, posa en qüestió el món lineal, metòdic, ordenat, perfectament estable, de l'individu, i es converteix en l'e­lement desencadenant d'una re­flexió sobre la pròpia vida fins a canviar-la totalment, davant la sorpresa de la persona generadora d'aquesta reacció perquè —com diu el personatge— ell sempre es creu allò que li diuen. I és que probablement només es tracta d'això: partim d'una situació in­versemblant i qüestionem, cal que el públic faci les seves pròpies consideracions: bé, molt bé, però no calia tant de temps.

Ferran Rané està perfecte, mostra una evolució francament convincent i treu gran profit de la seva capacitat per modular la veu i reforçar l'efecte. Vilarasau està realment esplèndida, incisiva i còmplice en els gestos, les mi­rades, tota la utilització efectista del cos i una sàvia explotació de la seva veu, que sap matisar amb molta cura. El text estrenat l'any 69 a París sona ben actual en la traducció de Belbel i la direcció de Planella és consistent. Bona entrada de públic i llargs aplau­diments per als intèrprets, que van ser ben merescuts.

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

Els estudiosos reivindiquen l'actualitat de l'obra de Verdaguer

SÍLVIA BARROSO H Sant Cugat.— «Estimar mos­sèn Cinto és estimar Catalunya i cal fer-ho arribar a les noves generacions.» Aquesta va ser la conclusió de Toni Oliver, el ca­pellà de la Floresta, Bellaterra i Vallvidrera, en la xerrada sobre la figura i l'obra de Jacint Ver­daguer que es va fer dijous de la setmana passada a la Casa de Cultura. Organitzada per Amics de la Unesco Sant Cugat-Vall-doreix, en la xerrada van parti­cipar també Llorenç Soldevila, au­

tor dels Itineraris pedagògics de Verdaguer, i Ronald Puppo, pro­fessor californià de llengua an­glesa instal·lat a Sant Cugat.

La reivindicació de la vigència de Verdaguer va ser la idea que va centrar el discurs de tots els ponents. Toni Oliver va repassar la biografia de mossèn Cinto fo­namentalment des del punt de vista religiós i patriòtic i va as­segurar que «no s'entén la vida ni l'obra del poeta sense el sa-cerdoci». Soldevila i Puppo, en canvi, van preferir destacar-ne els

valors com a creador literari. Sol­devila, professor d'institut, és qui ha introduït l'estudi de l'obra de Verdaguer en l'ensenyament se­cundari. Amb aquest objectiu va elaborar els Itineraris pedagògics de Verdaguer, que volen ser un sistema per «aconseguir que l'o­bra del poeta, amb tot el que pot tenir d'actual, penetri en la joventut». Per la seva banda, Ro­nald Puppo, que està traduint Ca­nigó a l'anglès, va definir el poema èpic com «una novel·la històrica escrita en vers».

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

b la meteorologia»

çameat

<Uquftl(&jupdmttvfAaadHiptRi4(t«n-&» EIJtKpcvtiinccrpinajïiiniedidda-

saRixtngnexiPiQrt HpHnAideSQOOf*»

i abans del 24 de « • j N l l t a JKLW «vttri 4 900 pus r«servar el vcM»jae&|aG|H<Mrtf9(D42 IOlQ,e>di

U k»2 del mfedu. i de*^jBHWr|j»ly f^íjegffS,

16 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995

MUSICA

Murina Rossell, entre Pau Riba i Paco Iharïez. saludant al final del concert amb altres dels artistes que van participar-hi. A la dreta. Toti Soler durant la seva actuació. Foios: J.A. MULA.

£1 record del cantant d'Alcoi i la vigència de la cançó marquen el I Festival Ovidi Montllor

Toti Soler va defensar la validesa d'un gènere «que té públic» en veure el teatre-auditori ple de gom a gom SÍLVIA HARROSO

• Sant Cugat.— El teatre-auditori es va omplir de gom a gom dissabte a la nit. FI 1 festival Ovidi Montllor es presentava com un dels plats forts de la vintena edició

de la Festa de Tardor, i va arrossegar ciutadans, polítics i institucions. Entre els espectadors hi havia l'alcalde de Sant Cu­gat. Joan Aymerich; el conseller de Cultura, Joan Guitart; el candidat a la presidència

de la Generalitat per Iniciativa-Els Verds, Rafael Ribó, i l'equip de govern municipal complet. Tots ells. representants d'entitats i altres santeugatencs van escoltar cançons i poemes interpretats pels 16 artistes que

van participar en un concert en què no van faltar les referències al record d'Ovidi Montllor ni tampoc la defensa de la cançó d'autor, un gènere que Xavier Ribalta va definir com «la veu del poble».

l.a \ina dvporcellana va tornar a sortir a l'escenari amb un l'au Riba descalç i afònic i Núria Feliu va rescatar una vegada més cl Se'n va anar. Van ser les peces mes populars de la nit en un re­pertori que fugia del tòpic. Paco Ibahe/ va renunciar a les seves Pulabruspara Julià per tocar peces que l'acosten més a la seva relació amb Ovidi Montllor i Toti Soler va triar el Que el sembla Toti,

que li va escriure el cantant d'Al­coi. A la cerimònia, van ser-hi, recitats, poetes com Vicent An­drés Estellés i Gabriel Ferrater. I també Salvat-Papasseït. cantat per Xavier Ribalta amb Tot l'enyor de demà, després d'haver recordat que la cançó d'autor és «la veu del poble».

El de Ribalta, però. no va ser l'únic comentari reivindicatiu fet en el I Festival Ovidi Montllor.

Toti Soler va qualificar d'«espan-tós» el que «s'ha fel amb la can­çó», i va dir que la idea que la música reivindicativa ja no té sen­tit és «totalment errònia». Rafael Ribó es va afegir a la queixa per­què, segons ell, «és paradoxal que els joves catalans coneguin els ju­gadors de la NBA i no sàpiguen el nom dels nostre1- cantautors».

Eren reaccions després d'haver vist el teatre ple: una prova que

«la cançó té un públic», segons Ribó i Soler. El director escènic del recital, Ignasi Roda, compartia aquest punt de vista i va dir que el memorial estable és «possible si la Festa de Tardor i l'Associació de Cantants i Intèrprets troben el finançament». Per arribar-hi sense els caixets rebaixats dels ar­tistes i la cessió gratuïta del tea­tre-auditori, caldrà «dissenyar el festival que es pot fer, sense om­

plir-lo de figures», segons Roda. Però aquesta referència a les

condicions excepcionals de la pri­mera edició no es va fer públi­cament, i Joan Aymerich va trobar a faltar «l'agraïment a l'Ajunta­ment per haver cedit de franc el Centre Cultural». Tanmateix, la comissió de la Festa de Tardor ha difós després un comunicat de reconeixement al suport de l'A­juntament.

^ x\VB f * ' - , ^ - o ^

/Renova les teves cèl·lules:

Píling corporal + Hidratació

/ Elimino la cel-iulitis:

Tractament corporal

/ Referma el teu cos:

Quiromassatge

/ Dóna color o la pell:

Sdàrium alta pressió (facial i corporal)

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

CASADEMONT -Le vieux-Olis

fins al 28 de novembre

Sala RJusïlTol Santiago Rusinol, 52 • Sant Cugal del VJès

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

Antoni Ribas presenta la seva primera novel·la a la llibreria Paideia • Sant Cugat.— El director de cinema Antoni Ribas va presentar dissabte a Sant Cugat Els pecats del balneari, la seva primera no­vel·la. Escrita durant l'acampada que va fer a la plaça Sant Jaume de Barcelona per demanar una solució a la seva pel·lícula ina­cabada Terra de canons, l'obra és una novel·la d'iniciació que ex­plica dos anys de la vida d'un adolescent en la postguerra bar­celonina. Segons va explicar ell mateix durant Tacte a la llibreria Paideia, presentat per l'escriptor resident a Sant Cugat Josep Maria Perceval, «la novel·la ha tingut força èxit i se n'està preparant la segona edició». Això ha fet pen­sar a Ribas que és «més fàcil escriure i publicar llibres que fer pel·lícules, perquè cal menys in-fraestructura». En aquests mo­ments, el cineasta i ara novel·lista ja escriu el seu tercer llibre. De tota manera, Ribas assegura que l'acampada a la plaça Sant Jaume ha «contribuït a eliminar els ami-guismes i les injustícies a la Di­recció General de Cinematogra­fia» i aviat rebrà un crèdit de la Generalitat que, sumat al que li ha concedit el ministeri de Cul­tura, li permetran acabar Terra de canons. 'S.B

'•»-*•' i • >•-.-' -~t « r* ~,r t-,

18 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995

ELS FJ CANTONS Setmanari iti.lí|X'intt'iu, català, comarcal i democràtic

Carrer X

^ raic, 3.

C » )

R.i

Premsa Local de Sant Cugat SL

r 08 l'X) Sani Cugat !.: <: Ha i 581:0 9!

President miíira'.M Soidoll.!

Director .p«-|iku-nii Fum

Redactora en cap l eiu i '.-mj.las

ú>l Valies

Redacció Xa<-i ( j v a . -\nct'U C.iMan.1 V:r..i .1;' Mas > Fum i -.eg'-iii). ò n Morell

ifv.mi·tma!. F-mma -VisoU. Xavier fltirras, Jordi B.Tik-s, Pere Pi eh, Eduard

Ji'iit-f ít'tilmi.i i '.'-pt-iiack-M. MntiiH' Vint iRc-rrtinjigt^). Carme Rrverte

il·.sH-.rlM, Sílvia Ham<s*\ R.im.tn í in,'ie i Pur.l divcrsi, Jov>f> Mana Valies,

l·'niiei.M. CirUi. s-.ni.t í i-.-iio"rr i •\|i..i!lsi, Vi, ho On", i.i ' í ' .marca I. Mane

r.s;.iiK-v. i I rsi-pAnl.n-i M.JÜ 11" *ov.ra!iJi

Cap comercial

Equip comercial Rosa Mar.i (\ir-iv..- Nur.a' i!r.e : Kwi Planas

Impressió R.- t i r . ; ' " • • - t i r - ' 41' ilS • *

Distribució M,. : j 11 »_• V . I K S I

es firmat

-jílltTit

La transcendència d'apostar pel centre

N o es paralitzen indefinida­ment, però, com a mínim, hi haurà més temps per negociar amb els propietaris de les fin­

ques del sector nord-est del Monestir les condicions en què es duran a terme les expropiacions. L'Ajunta­ment, que quedi clar, no renuncia que s'executi el pla d'ordenació de l'entorn del Monestir que ha impulsat la Generalitat amb el vist-i-plau ini­cial de l'equip de govern. Però ha decidit anar al gra i matar així dos pardals d'un tret. D'una banda, no corre pressa tancar l'acord amb els propietaris perquè, amb el projecte provisional d'urbanització dels vol­tants de l'avinguda Francesc Macià

que ha elaborat l'àrea d'Urbanisme, els seus terrenys no són necessaris per dur a terme aquestes obres. Per tant, es disminueix la pressió que tant per als veïns com per a l'A­juntament pot suposar una mesura que implica tants costos econòmics i sentimentals. De l'altra, es desen­callen els inicis d'un projecte que, si es vol enllestir en aquest mandat, no pot trigar gaire a posar-se a la pràctica. Parlem, evidentment, del pla de reforma integral del centre de la ciutat, un projecte del qual fa anys que se'n parla i del qual també ara, per primer cop, es comencen a veure plànols més o menys definits i prio­ritats més o menys establertes, tot

i que encara queda molta feina. L'arranjament dels carrers princi­

pals del centre històric —inclòs San­tiago Rusinol, actualment pràctica­ment col·lapsat— i la reordenació que això suposarà de tot el trànsit intern és una aposta a cara o creu. Si el projecte tècnic és correcte i s'aconsegueixen els milions necessaris per finançar-lo, serà probablement l'herència més important que deixa­ran els anys de govern de CiU a Sant Cugat. Conscient de la trans­cendència d'encertar-la, l'alcalde, Joan Aymerich, ha estat sempre pru­dent a l'hora de desvetllar els detalls d'un projecte global que ara comença a prendre forma.

Vabstenció i la formació democratríca

L es eleccions de diumenge són els cinquens comicis als quals els catalans acudim per escollir els nostres representants i cl

nostre govern, des de la recuperació de Ics llibertats democràtiques. Al marge de Ics consideracions sobre el grau d'autogovern, aquest període de quin/e anys es el més prolongat règim d'autonomia que ha viscut Ca-talunva en l'època moderna, l·l pitjor

símptoma és. però, l'augment de l'abstenció. La lluita contra l'absten­ció és important tant per a la classe política, perquè totes les formacions saben que el valor de la seva re-presentativitat és més relatiu com més alta és l'abstenció, com per als ma­teixos ciutadans. Cal que es repeteixi ben fort i sempre que calgui que la renúncia a l'exercici del vot com­porta explícitament la renúncia a ma­

nifestar l'opinió individual i, indirec­tament, la supeditació de la voluntat pròpia a la d'altri, amb tot el que això suposa de concessions a les temp­tacions demagògiques i totalitàries. El vot universal és la legitimitat de la democràcia, i en un sistema polític regit per aquest principi, amb totes les seves imperfeccions, l'abstenció només pot ser raonada com una acció de rebuig al mateix sistema.

E L L E C T O R E S C R I U

!\o és un cas perdut • I ,n resposta a la carta publi­cada el passat dia 3 de novembre. sota el títol L'n cusperdut, signada per la Sra. Joana Ramon i 4l) veïns mes. en relació al servei que oferim l'empresa Fecsa a la població tic Sant Cugat del Vallès, permeti'm que no coincideixi amb el titular del seu escrit: es Li nostra obligació i en això estem, a mi­llorar constantment tant en l'a­tenció al client com en el nostre servei elèctric.

Tal i com vostè manifesta en el seu escrit, el passat 2ti d'octubre es va avariar el transformador que alimenta la zona de la Rambla del Celler, no és un fet habitual però pot passar ja que es tracta d'una màquina. Davant la impor­tància de l'avaria s'instal·la un grup electrogen que de manera provisional dóna servei a l'àrea afectada, produint-se una inte­rrupció de 5 hores entre la lo­calització de l'avaria i la connexió de l'esmentat grup.

LI canvi del transformador fi­nalitza a les Ü.33 hores del dia 27, incloent en aquest moment una interrupció d'una hora i 12 minuts per tornar a connectar el transformador i desconnectar el grup provisional.

Les interrupcions enregistrades durant l'any 1994 tenen una du­rada total de 5 hores i 6 minuts. Però d'elles, 1 hora i 34 minuts, a causa d'avaries en serveis aliens a la nostra xarxa.

En el decurs de l'any 1995, el temps d'interrupció total dels pri­mers 10 mesos és de 2 hores i 3 minuts.

Certament tot és millorable i en aquesta tasca quedem com sempre oberts a qualsevol acla­riment i sobretot a donar tot tipus d'informació relacionada amb la nostra activitat, tant en el camp comercial en relació a les apli­cacions com en el tècnic, referit al nivell d'inversions que tenim en disposició en la població de Sant Cugat del Vallès.

Entenem la seva preocupació i la que puguin tenir tots els veïns

l i s lextos tramesos a aquesta secció ni signar amb inicials o pseudònim si 1

,|uc hi tïiturin cl domicili. cl Ictcúin i LS icserva c! ciicl de publicar els te.

i ,:.• Ics ;;:• lalllcs mecaiioej.iti.! .1.1 l'original lla de vc'llií si_nn.il

I ) \ l .i passaport del seu autor i : .ket .]e resumir-los uaar. b

Ics. I "autor els podrà es imprescindible l·l.S-1 CANTONS

. cunsidcri (ipurlu.

de la població i per això no deixem de treballar en les nostres xarxes per tal de millorar contínuament el nostre servei, JOSLP ri uns i R A M O N . Cap de distribució .1.1 Valies.

Quina vergonya • El diumenge dia 12 es va ce­lebrar a Sant Cugat la tradicional Festa de Tardor. En ella hi van participar un munt d'entitats sant-cugatenques en un marc d'har­monia i d'actitud constructiva en­vejable.

Aquesta festa ha esdevingut tra­dicional després d'una història de

vint llargs anys i desitjo que es pugui celebrar molts més. ja que trobo molt important la partici­pació de la societat civil i llur teixit associatiu en el devenir de la col·lectivitat.

Els partits polítics, com a as­sociacions, també hi eren pre­sents, com sembla lògic i ve essent també tradicional Pràcticament tots es presentaven i oferien els seus fulletons i enganxines. Tots menys, el PSC-PSOF.

El PSC-PSOE va muntar, a més, un tauló amb planets i fotos de molt mal gust sobre el projecte d'ordenació de l'entorn del Mo-

LA P U N X A D E N J A P

nestir que la Generalitat té previst executar. És un projecte destinat a integrar els diferents sectors de la ciutat i a dignificar l'entorn del nostre estimat Monestir, és un projecte que ajudarà a fer un Sant Cugat encara millor per a tots els seus habitants.

Per tot això, em sembla una vergonya que els socialistes uti­litzin la demagògia, la desinfor-mació i una Festa de Tardor per fer política -basura. Em sembla una vergonya que pretenguin posar pals a les rodes a un projecte molt beneficiós per Sant Cugat pel simple fet que estan a l'o­

posició, i em sembla pitjor encara. fer-ho quan el lema de la festa era un altre.

El camí es fa caminant. Allà on vaig del municipi veig col·legis nous, universitats, cines, bibliote­ques, instal·lacions esportives. nous carrers, places i jardins. Ho veig des de fa vuit anys i vuit anys són precisament els que fa que no governen els socialistes. Curiositats de la vida o de la po­lítica. Potser seria millor que no els féssim massa cas a aquests senyors, ni als seus populistes ar­dits, i que encoratgem aquells que el seu caminar passa per dignificar el Monestir. / JOSEP ARTAL GIRO

NKLLA. Sant Cugat.

Agraïments

• Les entitats de Sant Cugat del Vallès hem volgut donar una re­llevància especial a la 20a Festa de Tardor amb el primer Festival Ovidi Montllor a l'entorn del lema reivindicatiu 20 anys de festa fent poble. Volem destacar que en la persona de l'Ovidi, tant humana com professional, sempre hem trobat aquella voluntat de fer po­ble, humil, sincera i de festa que tant s'apropa a l'esperit que les entitats de Sant Cugat volem transmetre als santeugatencs.

Les entitats i, especialment, la comissió organitzadora, volem agrair a tothom la seva col·la­boració en aquest esdeveniment i especialment a l'Ajuntament de Sant Cugat, el Centre Cultural, a l'Associació de Cantants i In­tèrprets professionals en llengua Catalana, Carré Mobles, Indubruc SA, Sprint, supermercat Vilaró, pastisseria Sàbat i els patrocina­dors anònims. / Comissió organitzadora de la festa de Tardor. Sant Cugat.

A C L A R I M E N T

H La informació que es va donar en l'àlbum sobre les masies de Sant Cugat es va extreure del llibre Masies i ermites de Sant Cugat de Joan Tortosa i Gemma Foj.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995 PUNT DE VISTA 19

L A T R I B U N A

Carta al ministre Borrell JOSEP MARIA CABRERIZO

T ens raó ministre quan fas esment que exis­teix una certa classe de noiets que els agra­da lluir fent política. O quan dius que, a

vegades, hi ha petits homenets que s'aprofiten de la política per tafanejar i posar cullerada. No cal que digui del que alguns són capaços de fer quan veuen la possibilitat de sortir a les fotos. Que t'ho preguntin a tu el que costa anar fent puntetes per tot arreu. I és que són...

Què seria d'aquest país sense gent com tu, amb aquesta grà­cia, amb aquesta sal que hi po­ses. Què seria de nosaltres, po­bres ciutadans, sense el toc d'humor a què tant ens tenia acostumats l'Alfonso; sí home, el Guerra. Per cert, com li va el retir espiritual? Amb perdó, ministre, hi ha vegades que la nostra classe política sembla ben bé la màxima expressió del cocido madrileno o de l'escu­della catalana, ja m'entens. Mi­ra, sense anar més lluny, el passat cap de setmana aquí a Sant Cugat... no saps d'on et parlo. Sí, home, on no hi vols l'estació de l'AVE, el TAV, el TGV. Vam celebrar el 20è ani­versari de la Festa de Tardor i vaig recordar-me dels teus acudits. Per cert, tu no hi vas venir... No pots imaginar-te el que et vas perdre. Vam tenir com a plat fort un festival de cançó catalana com els d'abans, amb la gent d'abans. Dalt i baix de l'escenari. Tot semblava com abans, però amb la canya i conya d'avui. Saps ministre, el temps ho ha canviat tot; els cantants, el públic, els escenaris i, fins i tot, a vosaltres, els polítics.

El festival va ser un homenatge a la figura del cantautor en general. Aquest home mig rodamón, mig notari del sentir i de la veu del poble. Aquest personatge que tant va fer en el seu moment, com vosaltres, per aconseguir la democratització del país i, en canvi,

CONCEPCIÓ VIVOLAS

avui es troba marginat. Ministre, amb sinceritat, no serà que ara els teniu por vosaltres, els polítics?

L'homenatge, inspirat en el desapa­regut Ovidi Montllor, va complir amb escreix totes les expectatives de la co­missió de la Festa de Tardor. Segur que t'hauria agradat ser-hi, en el marc del Centre Cultural, per cert, fabulós. El nostre Ajuntament... Sí, ja sé el que diràs. Que no és del color que més t'agradaria, però és cert. No hi va es­talviar esforços. Com tampoc molts ciu­tadans i empreses santcugatenques que es van sumar a la iniciativa. Ai, els

cantants! Ja me'ls deixava! Els cantants, un bon grapat de bons i vells amics de l'Ovidi ens van fer fruir d'emoció. Les veus i les cançons de Marina Rosell, Paco Ibànez, Labordeta, Núria Feliu, Xavier Ribalta, Toni Xu­clà, entre altres, van entusiamar el públic que omplia el Tea-tre-auditori. A la sortida, tot­hom, públic i crítics estaven d'acord que aquesta aposta ha de tenir continuïtat. Fins i tot els nostres fills ja veuen amb bons ulls deixar-nos sortir de casa un cop l'any... gràcies fills. Sincerament, el festival va ser un èxit total... bé, el que es diu total, total tampoc... hi va haver, com ja és costum, els que no van trobar-se a la foto

jÉ Jj i es van queixar. Precisament, llu* polítics. La seva ofuscació o, TÍ potser miopia, els va privar de

reconèixer de manera generosa l'esforç immens que va suposar a la comissió de la Festa de Tardor organitzar aquest fes­tival... una feinada, ministre, i a més de forma altruista. Ja se sap, són coses que passen i passen a tot arreu. Sobretot quan amb el temps —també va per tu— els polítics aneu degenerant de mica en mica en petits dictadors. Sovint con-foneu els favors i els esforços que feu en els càrrecs que ocu­peu, amb els deures que hi te­niu. Oblideu que les institu­

cions i la cosa pública la paguem els ciutadans i, per tant, allò que moltes vegades creieu que ens feu com a favor, deixar-nos disposar d'elles, no és una altra cosa que un dret que hi tenim. És clar que mirat d'una altra manera. si el temps tant us pot arribar a canviar. és fins i tot comprensible que pugueu arribar a considerar-ho una invasió de casa vostra... Això és una cosa que passa, oi ministre? Potser per allò que deies dels homes i homenets. Qui sap si un dia a l'escenari ens hi trobarem els ciutadans mentre a la platea els polítics ens aniran aplaudint emotivament.

L A G A L E R I A

Ràdio Estel

* JAUME FARRIOL

/

E s una emissora clerical —episcopal— catalana. No se sent a tot el territori i caldria posar-hi remei. Ha trobat una fórmula sàvia per a un món

frenètic: música moderna —Platters, Si-natra, Armstrong, Presley— i cançons i balades del dia, de ritme suau i assossegat. En moments d'emprenyament, nerviosisme o impaciència, Ràdio Estel injecta per via hertziana dosis mesurades de tranquil·litat. Cal felicitar l'inventor de la fórmula: ha trobat un mercat estable i potent format per carrosses estressats i joventut excitada que agraeix com un mannà celestial aquest complex vitamínic musical.

És l'altra cara de la COPE, un instrument despietat al servei d'una causa impia: l'en­frontament entre pobles, el cultiu diabòlic de l'odi fratern. La COPE és un vomitori deixat de la mà de Déu —i, vull suposar,

de la mà dels bis-«La COPE, un instrument despietat al servei d'una causa impia: l'enfrontament entre pobles, el cultiu diabòlic de l'odi fratern. La COPE és un vomitori deixat de la mà de Déu»

bes— que es dedica a excitar concupis­cències imperials i enyorances nacional-catòliques en un país convalescent de feri­des tancades en fals. La COPE ha furgat en els racons impius de Sefarad i ha cap­girat la lletra i l'es­perit d'uns versos oh Espriu invocava l'en­tesa i estimació de les raons i les parles diverses dels seus

fills. La COPE ha sembrat, obstinadament i impunement, la llavor de Caín. Si algun dia Déu —ocupat com està en trifulgues planetàries— s'adona del que fan els pastors de Sefarad, els castigarà amb penes terribles i enviarà afonies perpètues als borinots es­trella de la COPE i avaries generals i irre­parables als seus centres emissors.

En fi, queda ben clar que entre Ràdio Estel i la COPE hi ha un abisme d'estil i d'ideari que confirma, una vegada més, el fet diferencial. Fet que continuarà fins a l'altra vida, en un cel on els fills de Sefard hauran de suportar misses inaca­bables amb sermons d'Encarna Sànchez, mentre els catalans gaudirem a perpetuïtat del cant dels Beatles, Sinatra i Sau, pro­gramats magistralment per Ràdio Estel.

E L T R Í P T I C

E ns estem acostumant a viure enmig de conspiracions, a sentir-nos amenaçats per forces ocultes que poden desvirtuar qualsevol política, deshonrar les insti­

tucions i pervertir els representants públics. Com en aquell gravat del Renaixement en què un home aconsegueix travessar la cúpula celest empès per l'afany de conèixer els me­canismes de l'univers, al ciutadà ras li ha estat concedit el trist privilegi d'entrellucar el rerefons de la cosa pública. No són només els secrets d'estat que es porten a vendre als encants, és l'Estat sencer que estan di­lapidant. Han transcendit les maquinacions

Els enemics del poble

• MANUEL CASTANO

dels poderosos i els governants han deixat veure els ressorts del seu poder. El resultat és el desconcert, la inquietud i l'exabrupte. Però en els presumptes descobriments d'aquest temps, no hi ha veritable informació; hi ha divulgació de confidències, acusacions i in­terpretacions, totes interessades. No hi fa res

T E I X Ó

la part de veritat que hi hagi, perquè també es pot mentir dient la veritat: és tot el conjunt d'actituds que ara s'adopten que està al servei de la mentida. Podrà tornar a haver-hi mai un govern tranquil, que es limiti a imposar la seva política enfront de tal o tal altre sector social discordant, i no hagi de bregar amb prolífics complots? Qui tornarà a desar els cadàvers a l'armari i a amagar un altre cop la brutícia sota la catifa? Quan el ciutadà mira al seu entorn, ja pensa que no pot ascendir per cap escala social sense dosis cada cop més fortes de malícia. Qui en pot esperar innocència després de tanta exhibició?

« u i COCIUKA UlMPoWV*

te c « * cau

A «CUBE-S'i L'«RUA

VeHpctW

eososr \ /

JLCvL

^3fl ^ ÜAi c ( 7"W

/ ^

(' I 1^

^w^

r ^ \ r * ' •»" »»

Av CMK-VL· Gtm

BC^' ^VAÏ I

w* \

«iUESt» Kx&v

» fra. A(, CJ>fl

E L V E S P E R

Saro-Wiwa IMMA MERINO

N o sé el nom dels vuit com­panys ogoni del dramaturg Saro-Wiwa que també han

estat executats per la brutal —que no ho són totes, de fet?— dic­tadura que terroritza Nigèria amb la complicitat i al servei de mul­tinacionals occidentals, com ara la companyia petroliera Schell. No en sé els noms i em pregunto si l'assassinat d'aquestes vuit per­sones hauria ocupat el mateix es­pai als diaris occidentals si un dramaturg amb nom propi no ha­gués estat també una víctima. I també si el Commonwealth s'ha­gués sentit prou pressionat per expulsar-ne —temporalment— Nigèria. I si hi hagués hagut les reaccions —temporals— interna­cionals que primer han demanat clemència i ara exigeixen el boicot. La indignació se'm barreja amb l'escepticisme desolat. Hi ha mas­sa antecedents per no sospitar que la Schell continuarà contaminant el Níger amb la protecció dels dèspotes nigerians, que alhora es­taran dissimuladament protegits per règims i interessos occiden­tals. I potser, fins i tot, haurem oblidat el nom de Saro-Wiwa, l'o­bra del qual ni ens haurem preo­cupat de conèixer.

20 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS ; Divendres, 17 de novembre de 1995

L A T R I B U N A

Existeix la «xapussa»? (il l l i I RMO AYESA

I gual que es diu que la casualitat no existeix, la xapussa —parenta pobra de la casualitat— potser tampoc no existeix. Si això fos cert hauríem d'adme­

tre que aquest país es el més savi de tots! Qui ha sabut sem­pre vestir les seves més inten­cionades intencions amb la dis­fressa de la desgana, el despisti' 0 la deixadesa, i ha arribat a la quinta essència de saber fer Ics coses suficientment mala­ment perquè La Cosa rutlli :' com, en realitat (ara ho veiem), ha de rutllar...? :

Però no ens exultem encara ' i analitzem, analitzem:

El fet que fa molts, molts anys l'Ava Gardner va marxar desesperada del nostre país —be, de l'Estat Espanyi)! (que aleshores només es deia Es­panya)— i se n'anés a viure a Londres perquè, segons les seves mateixes paraules, havia arribat el moment que preferia que el seu telèfon funcionés, que els desguassos del seu luxós pis a Madrid absorbissin i no escopissin les aigües residuals... 1 in fi, que preferia coses així de senzilles als seus amors tò­rrids amb els nostres toreros. Potser va ser a causa d'una sàvia maniobra d'aquella Es­panya que. després de saber utilitzar la famosa estrella in­ternacional pels seus fins pro­pagandístics, va decidir que ja no podia continuar permetent aquella disbauxa, ja que era un mal exemple pel poble, i sàviament la va despatxar cap al país anglòfil de la manera més subtil i, per tant, /«censurable, amb l'excusa que la xapussa era quelcom inevitable en aquell temps, en aquell país.

Potser —ja més cap aquí— que el fel que el currículum de Roldan con­tingués dades falses (sembla ser que ni tenia tots aquells estudis ni lot aquell btu'kground) no es devia a la xapussa que els seus /V/e.\ no fossin prou es-

/

RAÜL t.OPEZ

pavilats com per comprovar una cosa tan senzilla com les dades d'un cu­rrículum, sinó que era una maniobra mes que sàvia per part d'aquests senyors per poder, per fi. qüestionar la uti­lització dels famosos fons reservats i el funcionament intern de determinats cossos de policia...

Potser —encara més a prop— que aquests somriures de satisfacció que llueixen certs banquers i homes de ne­

goci al moment de sortir dels jutjats on han declarat, no si­guin a causa d'un lapsus (que se'ls escapi un gest d'íntima sa­tisfacció per haver satisfet el seu afany de protagonisme), sinó que estiguin complint una de les condicions sine qua non que els han imposat els ma­teixos jutges per redimir-se: servir d'escarment en aparèixer davant el poble com uns de­saprensius sarcàtics o uns pre­potents... si és que no volen que els caiguin uns quants anys més en la sentència que... sens dubte... els arribarà... algun dia.

I molt, molt més cap aquí. segur que tampoc no és una xapussa el fet que al nostre poble mateix... «en tal hagi fet això» o «en tal altre, allò» per­què com tots sabem, estimats lectors, nosaltres sí que som /«capaços de fer una xapussa. Ni tan sols quan escrivim en

I un diari (aquests dubtes que

/ manifesto deuen ser provocats simplement per la inevitable in­genuïtat del periodista noven-çà), o disposem de qualsevol altre mitjà públic per expres­sar-nos i no gosem parlar de certes coses que passen al nos­tre entorn pel bé de la con­vivència, quan callem per por de la petita política local, fins i tot de la política de l'entitat on anem a passar una estona d'esbarjo, per por de represà­lies personals, de posar en perill el nostre benestar, per minso que sigui, per allò de quedar bé, per no caure en desgràcia...

Així doncs, arribo a aquesta con­clusió: Yd xapussa no existeix...!

Per tant, a partir d'aquest moment —i vull pensar que d'acord amb tots vosaltres— erradiquem d'una vegada aquesta paraula incòmoda, declarem-la obsoleta, desterrada, esborrem-la del nostre diccionari personal (de fet, ni apareix en el de la Llengua Catalana) perquè la trobem de molt mal gust i, francament... una castcllanada!

L A G A L E R I A

Vint tardors contra Phivern

JOSEP MARIA JALMA •

E l millor que es podria dir de la Festa de Tardor d'enguany seria simplement copiar la llista dels grups que hi han participat. Que n'hi hagi tants i que faci vint anys que donen la cara mirant d'a­

rrossegar-nos en les seves activitats, en les seves ganes de fer, de compartir, de gaudir obrint-se a la participació de tothom que vulgui afegir-s'hi és segurament el millor elogi que pugui fer-se d'un poble. Vol dir estar despert, viu, voler ser protagonista de la pròpia vida. En contra de la imatge de nosaltres mateixos que sovint tenim d'u­na gent tancada cadascú a casa seva. passius, adormits, teledirigits, la Festa de la Tardor proclama cada any, ben alt, que això no és cert, que hi ha les ganes i les possibilitats d'intervenir en les mil i una activitats que tota societat comporta. Recordo quan es

preparava la prime-

«Un amic anglès diu: 'Hi ha una innocència que al meu país no trobaríeu enlloc'. Procurem que l'hivern no ens la prengui... Que el Ball de Gitanes ens protegeixi fins al Paga-li Joan»

ra. De qui devia sor­tir la iniciativa? Cal­dria fer-li un monu­m e n t . Buscàvem idees per atraure la gent. Només se'ns acudien els tòpics de sempre: un fogó per torrar castanyes, un porró de moscatell... Qui podia preveure que s'inaugurava el camí al falafel i el te magribins, a les migas manxegues? Els escoltes sí van

trobar des del primer moment una fórmula tan perfecta que no ha calgut canviar-la: el mateix lloc, els mateixos arbres, les ma­teixes cordes (el tobogan, el pont de mico). les llargues cues per pujar-hi... Successives generacions de santeugatencs guardaran el mateix record. I l'ambient. Aquest passejar relaxat, encuriosit, admirat, saludant els coneguts. Es com si entre tots teixíssim els lligams que ens han de protegir contra tota mena de perills: el foc, les especu­lacions urbanístiques, l'agressivitat econò­mica... Un amic anglès em comenta: «Es nota una innocència que al meu país no trobaríeu enlloc». Procurem que l'hivern no ens la prengui mai. Que la música del Ball de Gitanes ens protegeixi com a mínim fins als compassos del Paga-li Joan.

L ' A C U D I T L A F I N E S T R A

Acudits de catalans LLUÍS FALGAS

A Madrid feia molts anys que no s'ha­vien sentit tants acudits sobre els catalans com durant aquests últims mesos. Sobretot arran del suport de

CiU al govern socialista, i les últimes set­manes amb motiu de les eleccions al Par­lament català. Eren més habituals els d'an­dalusos, els dels gallecs. Com aquell, que diu que es troba un gallec en una escala i no se sap mai si la puja o la baixa. Acudits més o menys suats dels tòpics de cada indret vistos des del centre de la Me-seta castellana.

Dins un gran repertori, el darrer que vaig escoltar deia: Un home desapareix una llarga temporada de Madrid i quan hi torna agafa un taxi i demana pel Paseo de la Castellana. El taxista li contesta que li han canviat el nom i que ara es diu passeig dels Països Catalans. «I la plaça de la Ci-beles?», pregunta l'home. El taxista li res­pon: «També ha canviat. Ara es diu plaça de Josep Lluís Núhez.» Segueixen el re­corregut i l'home demana per l'estació d'A-totxa. «No —diu el taxista—, ara és l'estació Pep Ventura.» A l'hora de pagar, l'home queda garratibat quan li demana al taxista quantes pessetes val el trajecte. El taxista li respon: «Quantes pessetes?, voldrà dir quantspujolets val.»

Aquest acudit en concret el vaig sentir de boca d'un diputat del PSOE del sector

guerrista, Pepe Acosta, encara que com­prensiu pel que fa al pacte amb els na­cionalistes catalans. Encara més que a Ca­talunya, a Madrid tothom dóna per fet que Pujol guanyarà per majoria absoluta les eleccions del pròxim diumenge, que els socialistes faran un paper de «tràmit», que els populars donaran la campanada i que els altres no existeixen, excepte per algun esglai de Pilar Rahola. Davant aquest pa­norama, en els sectors més o menys il·lus­trats políticament hi ha una sensació que Jordi Pujol és el virrei de Catalunya, tal com el va batejar el periodista Pepe Antich.

Fins i tot a Madrid, Pujol s'ha creat un estatus d'indispensable a la vida política espanyola. En els darrers temps, Pujol ha aconseguit una de les coses més difícils a què un polític pot aspirar: que no hi hagi anti, en aquest cas, antipujol. Encara hi ha «anticatalans» i sembla que aquest aspecte serà difícil de reconduir. Les elec­cions catalanes es viuen amb poca intensitat a Madrid, encara que el seu resultat és molt esperat, ja que el que puguin fer el PSC i el PP serà contemplat com una prèvia de les eleccions del mes de març de l'any que ve. Cap partit polític amb seu a Madrid no ha fet un especial esforç per desbancar Pujol. Tampoc no ho ha fet cap diari apos­tant clarament per un altre candidat. Pujol ja els està bé.

B í Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n Tel. 589 24 81

25() ptes. TOTA \^JS I'£ir<|iiiii£> C ' i i i e n i e s i A u d i t o r i

< >l>eit l e s 2-4 li I U I M I - I V K . i : - S ' A D M K T K N A K <

1NTIT

Tintoreria Ràpida

La Qualitat en una Hora Elies Rogent. 52 b (al costat del mercat Torreblanca)

Tel. (93) 675 27 06 - 08190 Sant Cugat del Vallès)

C/ Elies Rogent, 21 Tel. 589 5918 SANT CUGAT

o LLAMINADURES i ° FRUITES SEQUES

PAPERERIA

QflLfí QUIOSC

Mercat Torreblanca Local 2-15

08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 5 8 9 0 1 9 9

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LE

Elies Rogent, 52 " 589 61 63

SANT CUGAT

ARWEN - boutique -

via *P

BAR-RESTAURANT

CUINA EL CAP DE SETMANA

A BASE DE TAPES DURANT i TOT EL DIA

Pg. Torreblanca, 2 Tel. 589 15 37

St. Cugat del Vallès

ARWEN - boutique

Prèt-à-porter per a senyora i complements

Elies Rogent, 52 ^589 61 63

SANT CUGAT

•1 t Matí: 8 - 2lv<S8w*odíSKéfc

Tarda 5-Sfi<g»am Í ^eabte Drv«idras:8-20h{aí»rtlo*eí(íwí

POP90 wosnor, OMVT «CMB n s i

PROFESSIONALS AL

Par . ***> ,à£s» v ué'Àte-

TETE

INSTAL·LACIONS Calefacció Aire condicionat Ventilació Reparació i Manteniments

Psg. Torreblanca,9 Tel.- Fax 589 00 79 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SEGURETAT AMB AUX VYD

V S I S T E M E S I E Q U I P S D ' A L T A S E G U R E T A T

fem forta la seva casa.

sistemes de seguretat

central receptora

d'alarmes

Av. Alfons Sala, 50 - Tel. i fax 589 17 99 Apartat 301 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

,X. / ~"*

l teu Q

ns de Q

Q/vLoltes parelles a l'hora de fer el pas per construir o compra*

diners necessaris per a la nostra economia, però el més intel·ligent és

Marmoles y Granitos

^OnfiRFbiEs smrcuan-Manuel Hèlices

Magatzem - Fàbrica, Can Fatjó dels Hurons Campoamor, 12. Nau, 3 - Tel. 675 51 08

08190 Sant Cugat del Vallès

SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ VALLDOREIX,S.L.

Materials per a la construcció i decoració Eines, maquinària, canonades,

revestiments, ceràmica i sanitaris

Rbia. Mossèn Jacint Verdaguer, 107 Tel. 67414 90

08190 VALLDOREIX VWQ36.?«23Ü

EXCLUSIVITAT A M I»Hi:I MOLT ACURAT

mojiio • MOMUARI INFANTIL I JUVENIL • ARMARIS A LA SEVA MIRA • BUTAQUES I SOFÀS

Sant Jordi, 29 VÇ8190 Sant Cugat Tel.589 02 66 ^

FUSTERIA U g EBANISTERIA REPARACIONS • M A N T E N I M E N T S

SERVEIS U R G E N T S

L I A R R E G L A R E M les coses de fusta trencades o que no funcionen:

Mobles, portes, restauració de mobles antics, panys, persianes, finestres i d'altres.

Cl Camí de lo Creu, 14, baixos, la - Tel 589 47 53

omni en

Whd casa no saben"ò

afer

o. Comprar bé comporta estalviar aquests

que ens han de donar aquesta satisfacció.

1

LEICHT LA CUINA DEL PRESTIGI

J A U M E D Í A Z ESTUDI CUINES

25 ANYS DISSENYANT CUINES Rambla del Celler, 17 - Tel. 674 74 49 Francesc Moragas, 28 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

C/ Santa Maria. Plaça Doctor Galtes. Apartaments 1 - 2 habitacions

Pisos 3 - 4 habitacions Locals comercials

Places de pàrquing

ACABATS DE PRIMERA QUALITAT! a la Mateixa obra o d tol. 589 26 59 - 674 43 56

• Disseny i construcció de jardins i terrasses • Manteniment general de jardins

Rbla. M.Cinto Verdaguer, 130 • Tel. 674 94 36 08190 VALLDOREIX

AUX-VYD-MATIC

SISTEMES I E Q U I P S D 'ALTA S E G U R E T A T

Automatització de portes de garatge i persianes, connectades via radiosistemes:

C7 Alfons Sala, 50 Tel. i fax 589 17 99 apartat 301 SANT CUGAT DEL VALLÈS

' *

I © protected widely by | patents and patent applications

Antenex™

ANTENES PARABÒLIQUES TELEFONIA MÒBIL

AUTOALARMES AUTO-RÀDIO

Tel. (93) 589 22 47- Fax 589 50 29 Àngel Guimerà, 2

08190 SANT CUGAT (BARCELONA)

Parquet Sant Cugat

• Poliments i envemissaments de parquet • Parquet flotant, encolat i tarimes • Paviment PVC

A. LLANO S.C.P.

• Recobriments de sostres i parets de fusta. • Suros i moquetes

Sj2"

C/ Colom, 30 (davant plaça Unió) Telèfon 589 60 25

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

MflttjMW·-CLASSIFICATS

-•fi »*w«

^ E

«HULS-f f lBKWS

D I S P E N S A R I V E T t R I

N A P . I i: . -'•••: i

> 674 69 -15 '*•! ... ;t'i

JnTORQiJES·CÜPSMS

C O P t S T E R I A T H E R

589 74 42

C O P Y G R À F I C • i· i V . i

mwm D G D A S S E G U R A N

C E S H.:-nt la |. ,.> '(>r

D O M È N E C A Y A L A .

J G A S S O C I A T S

JS5ESS0I1ES-GEMES

C A S T Í f L L V I . . ,

674 1? 41

SANICUCAT

us no, S.A.

Servei

d'assessorament

admlnistrariu.

Assegurances

generals i

administració

de finques.

' / ^ f i r ogo Pussnyoí ]?

itl '. ' :. l v 3 ; 6 M H 6 9

WKESCOIB

A U T O - E S C O L A C A S A S

Mar to re l l . 47

y 6 7 4 14 9 7

minuets i N I S S A N R O M A N Mar to ­

rell <tí * 675 45 79

K-i • Í:> M . -

P A R Q U I N G T O R R E ­

B L A N C A Av To r reb lanca

2-8, l>.x:nt ga ra tge

J 589 24 B1

! R E N A U L T - A C E R S A

C I M Ce' r iHnyoi r t 55

•i 589 26 4 9

Ai 1 A i i M ! Vlf>RÍ

f\P()MflOI\ESDA:

UlLUORtlV i i

IMlER:OR|[ST,hS

IF t .h ' i JOIU

F-WS", iKi i I

Mntt inJldelUle· .

BIBMR

saofiís

DaCEFES

D O L C E T S Ü '

F L S T f c H I A r- B t N I S T E -

R i A • T . [ , r • i .:(-•! .

699 67 48 674 70 68

F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A L.S ;r- i !!:• 1,1

BKIMNEIES

V I L A E L E C T R O L L A R

SA <,!"( ,* M H I M 4; :

589 02 71 j

ELECim

N O V A E L È C T R I C A

S A N T C U G A T u - t i ' •"•

mm

m-mm B A R C A F E T E R I E S L'.

674 36 36

B A R G R A N J A C A N

D I M ."": L . Í I M " . ) " • ' · ;.·. ' ·

B A R M U S I C A L K . r . i nk i

C E Y L A N : •. ('.;• C,< •

. 589 64 55

C U G A T C A F È : ti '

• i - t ,H ; i I i .ar ' r .. r . . i '

589 10 98

G R A N J A l A S O R T

M E R M E L A D A E X P R É S

• v.ilkl'v.'u ' + 589 11 85 !

E N G L I S H C O N N E C -

T I O N E s c o l i •! -r- 4 •?•_,

Sant D o m è n e ; " I- / , i

•*. 6 7 5 21 06

=»• ••••'Xv'

M U S I C A I D A N S A F U

S I Ó i - Cancv . i - . . v i . , - t .

C U G A R T €•• ' o r e n . .H>

\.t R r rnhH M

, 6 7 4 43 90

G R U P V I B E L L E S

A R T S M · . n l s - . - t t · -.1

•' 675 20 0 '

S P R I N T I D I O M E S •

: 589 22 64

W A Y - I N : ' .

6 7 4 06 9 J

ESP0RT5-3HKAS0S

B L O C K . - . . v . - I /

589 53 48

E S P O R T S T E R R A N E U

; •:,)[ • " r / . •'-• ^ D S ' 9 0

S Q U A S H S A N T C U G A T

Sd'H.ordi 33-35 . 674 98 62

ESTANCS

C I C L E S C A R D O N A

AiUdore ix 41

. 6 7 4 15 09

«H8IBW6

V I N S N O E S A i

i E S T A N C M O N E S T I R

P laça Oc lav i a 3

i 6 7 4 01 74

M ' : 'X ' . l i

MM

CífFHCQO

AUBIÏK»

i A U T O S E R V I C I O R U ­

B I O . S C . O Vdla i oc al

h San i Cut ja l cif>l Va l ies

. 6 7 4 62 99

% ' ' i . ' »

G R A N J A S A N T D O M I N ­

G O ;:• H e u s , ?S 0 8 ' 9 0

Rí.' - i . - * . ! ; ! !

. MENJARS PREPA­RATS TASTA'M . 589 29 29 S89 35 35 ^ saooni

CENTRE D'ESTETICA Q U I R O S T C Val ldore ix . 76

B . 589 07 0 6

fl*-i . i}'·x·:i!

I N S T r T U T D E B E L L E S A

R V B C - r a n c e s c M o r a -

aas 25 S a n ! C u g a l

+ 675 58 55

I N S T A L L A C I O N S T E T E

p a s s a l g e T o n p N a n c a 4

1 5 8 9 0 0 79

-* i:tw)K

J . P . P A R R A c E P - . C

G r a n a d o s 15 'oca ' ,'

é 5 8 9 0 6 42

-e -4000:,

Pt-i

M E L O D V . C l ra C e r d a n -

, i i l a . 24 i 589 35 53

U1FES R O S A M. S E G U R A c

San ta M a n a , 8

i 589 64 75

P A P I O L - V E N D A I N E ­

T E J A C a n n v a b 1el C i s t i -

lk. 4

t , 6 7 4 6 5 00

F*t --cor'-

ras DEM

F L E C A M A R Í p l a ç a

V r - i S 1 U M S O 1

CL. DENTAL BANARES F O T M - W l íMarvesc M o r a 4.1£- •-• . ' i

í 6 7 4 18 77 A I F A C I M C e r d a n y o l a ,

~v ]**''*' 13 , 674 43 04

M I M S K a i i e M I O

M A T E R I A L S D E L A

C O N S T R U C C I Ó F O A P

o RtL,s > Tau le t ?7

F O T O V Í D E O F.R. Rai

Z O O M .

% 6 7 4 05 03 Sant C j g a l , i r r a l g e

1 S U M I N I S T R O S V A L L ­

D O R E I X M o s s è n . i a c m t

wm A N T O N I C A M P O S :

6^4 08 82

J M I R E T M , . , , : - T,

: i i i . i ; t ' - i .

675 5J 53

H I D R O F L O R Av

H Í P I C A C A N C A L D E S

i' c •• •" .'.--i Cd"1es, s.'n

589 00 45

H Í P I C A S E V E R I N O Pg

, i M l r •':• , 674 11 40

muniu H O U S E M A C H I N E [

a n o v a s ce l Cr i s l i i' ^

ant C j g a ; dei Val c-:.

675 0 6 0 9 i f-*x

KffX

V A L L E S T E C N O L O G I C

SA Plaça Jn..-. ;

í 589 33 00

MSienSDEMffi

T A L L E D A R I C O M A '

- ía l · i ic^ ' " Sant C U L ; . : '

• 6 7 4 58 62

mm J O G U I N E S M A R G A

Santa M a n a 4J

* 6 7 4 15 32

JOGiS-hELOIGElS

1 A N N A F U S E T J O I E S 0 '

San t i ago Fú.•-.•'.., - i ; , Sant

Cuga t

* 589 50 72 589 50 12

a*H '• ' .x- ' · '

J O I E R I A Mi >•

Oüreix 1 -

,. 6 7 4 99 40

Vail-

J O I E R I A A U G E T o S a n

• .-.i41 • R u ^ n c t . n u m 40 .

. 6 7 4 58 54 Sant C u g a l

J O I E R I A S P A D A o Ba l -

r\ Cuga t >. 589 55 49 •-w ÏO:O::I

: J O I E R I A T O U S f l t l a Ri

ba ta l l ada , 2- '•.

r. 675 52 52 589 02 29

Pit '-41 ••

. S A N B E R - 5 A n s e l m Cla

v é 20 % 6 7 4 45 71

°-et I420»'

LOIBB

. A D M I N I S T R A C I Ó N Ú H .

2 Major 33 (junt mones t i r )

% 6 7 4 01 7 4

A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1 Val lOoretx, 67-A

* 5 8 9 47 42

^er aexct

l R E S I D È N C I A S A N T

S A L V A D O R 3 a e d a t C

S a n t S a l v a d o r , 47 t o r r e

Sant C u g a t del Va l lès

» 6 7 4 42 23

S a n t a M a r i a

' 4 Sant C u g a t be l Va l ies

675 56 74

M-P£DWtfTOA[

H N O S . M A R T I N D E L

V A L L È S S l i av i nsk i 8 p o -

l iy ; ;n C a r J a i a R j n

t, 588 05 01

M À R M O L E S S A N T C U ­

G A T C a n F d l j o de l s H J -

rons . C a m p c a r P o r . / n a u , 3

S a n i C u g a t oe\ Va l ies

T, 675 51 08

Rel -«OC

I I

I T I

MAUlisJ, EUBOMO^I

N^ÚflAtià

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

G r a de Te-cisq, 57

E G A M O B L E S

589 00 M

1 A T É L I E R B L A U Av Tc-

t 589 19 31

M A R C S V A L L È S C

V . i i . s ' ' S^.-it C u g a l

675 49 43

M E S M A R C S C : E n r i c

' n . t i . n j - s . 15 Sant C u g a l

• 589 14 29

HAÏllJISSSfS

S O L S O N A Rosse l ló , 2

• 5S9 32 89

C A R R E M O B L E S c

' r a n c e s c M o r a g a s , 3 3

=anl C u g a t de l Va l lès

,, 6 7 4 0 9 9 5 / 6 7 4 1 5 5 0 ;- t ' X ' '

: Tapisseria

: Papers pintats

Pintures

:• Parquets

- Moquetes '

r. Cortines

i. Coordinats

t-rancesc Moragas, 4

D FALGUERA - Tapisseria - Decoració

cl Villa. I

Uva l 2

Tel . 6 7 5 24 III

08190 Sant CuSat

del Vallès

CASAJl'ANA (iAI.KRIKS

SANT JORDI

Mobiliari

i decoració

Matalasseria

Articles per a

nens petits

Santiago Rusinol, 37

1 Tet 589 22 32

1 Carrer Mapr, 6

Sant Cugat odValès

A R W E N B O U T I O U E . C-

5 8 t 6 1 63

C A V P M A N Y V a l l d ü i e i x ,

Ó74 14 82

E L R O D E T ; • A n s e l r r

Cla^c- ' 4 - -ar t C. mat de .

; R E P A R A C I Ó D E

| C A L Ç A T S A B A T A ••

' Francesc W o r a ^ a s t-

! 4, 675 32 74

'. 3fli 1+X*

R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i i •;•[! -?:, <:i-

c laus C' del Sr..l. 1b

i * 6 7 4 90 97

R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i • .:.(: P- ..io

c l a u s Se r/-:-r,i' T.in-r-

b l anca

* 674 00 14

«TOS

C A S T E L L V Í H O N D A

Posse . lo , 15

* 5B9 32 11

«TEffiS

P A M O B E S L S e t 32 1r

1a

T 589 35 23 Z-A 14x>X"

. R A N G O - 1 0 C ' P O J S , 3.

l o c a l * S a n t C u e j a t d e l

Val lés

'* 675 57 55 íet i Si i "iv '

i V A L L È S N E T Sant R a ­

m o n . 4

i 6 7 4 B9 1 B

KETESKflEGit

. F I O T T O i ^ a i - I J o r d i ,

32 Sant C JO. = '

% 5 8 9 0 6 05

Paf ;:*.«c>ii

, C O N S T R U C C I O N E S

R . ï ' ^ r t i · . • ' • res • N o ­

ves

1 6 7 4 63 OB

: P R O M U S A A „ - L ' - e -

b lanca .-'-H

». 5B9 17 32

fl*1 •"•> •

_ S E R R A L L E R I A T E R R A

I C O f V A S C H M-: /ar1 . 3

Ba rce lona

* 21B 19 96

Pa- F-IV.I-

l C E N T R E Ò P T I C S A L -

D O N c F· . - .n i -esr M o r a ­

gas , 4

i B75 07 54

Pi1 2Ó60CÍM

1 T E X I D O Ò P T I C A c- S a n i

J o r d i . 3C S a r t C u g a t

% 589 44 95

Ref ÏSfciX,

l A S S U M P C I Ó M o n e s t i r

33 4 6 7 4 36 51

; F O R M A S P E R R U Q U E ­

R I A Í- F I - - : Rogen t 18A

I'H \O:.,-J • • i " ; . - j t T c r r e b t a n -

1 P E R R U Q U E R I A A . S A ­

L I N A S C San i Jo rd i . 25 .

•) 6 7 4 B9 15

: P R E S E N Z A M a r t o r e l l .

2C r, 589 46 51

HTSSEOTSÍS*

I N S T A L A C I O N E S Z A ­

M O R A M j - s f n C in to Ver -

!.i:|in.'r ' é Val ldore ix

5B9 26 38

M A N T S E R V , S A Au Ca -

ta lunva IS

«, 674 60 58

mmm

T, 675 55 06 FM -Ï5CKX'

ÏIHPKCÜ(S

T A L L E R E L E C T R Ó

S O L CJ'Sol n u r ' S

'*. 6 7 4 36 88 ^ a r t O i . ça !

; T A L L E R M E C À N I C P,

C A N A L S C' San- L lorenç

27

% 6 7 4 63 62

^e1 -32CÍ01

1 T A L L E R E S M E N A Pas,

se ig To r reb lanca 13

t 6 7 4 53 01

Re' -20CHD01

. L l N E A D I R E C T A E r -

q u e G r a n a d o s 1 5 loc

% 5 8 9 0 3 74

Ret 1WXK1

IRRKBES

i S O L - N E T P T o ' r e b l a n

ca 52

i 674 41 49 Re- TBaC

! T I N T O R E R I A S A N T C U ­

G A T Sant An ton i , 1

, 6 7 4 1 1 8 2

fv -v-xa

. T I N T O R E R I A S A N T C U ­

G A T San t iagc Pus i r io l . 35

T, 6 7 4 11 83

P«t -iffiO:'

T I N T O R E R I A S A N T C U ­

G A T R a m b l a R iba ta l l ada .

34

'4 675 22 2 8

^ i ^ ï r

l T I N T O R E R I A S A N T C U ­

G A T A l fons Sa la , 21

i 6 7 4 41 67

Rei. 16900C1

WTC8

_ U S S I A T O U R S p lana de

l 'Hosp i ta l . 10

% 5 8 9 61 5 0 Fax 5B9 5

9 65

Rel e-iXXE

i CANSALADERIA JU­LIANA Francesc 26 % 674 08 81 Ret «COP'.

M o r a g a s

VENDES ÀTICS

L A B R A S E R I A P l a ç a

P-3'e San , 6

< 589 52 40

P R O P C R E U R O J A

d d 5 0í rr a I:

a ses h a t

s a p-

^u ^ e n

B 000

93 6 7 4 67 15

P R O P M O N E S T I R

du e e

mm Z O N A P A R C C E N T R A L

n a u 4 hab a m b a r m a r i s

d e p a r e t , c u i n a «o t t i ce - - ,

a r - p l m e n j a d o r s a ' o 2

ü a r i y s , l a v a b o , l e r - a s s a .

J u e s p l a c e s de p a r g u m g

p is a t r b e x c e l · l e n t s a c a ­

bats tot ex tenor . sol te l el

dia Z o n a comun i tà r ia

46 000 000 -

•í 6 7 4 7 2 54

FircaiG/ooetel Ret 3 '0GSOO2J

m U R B A N I T Z A C I Ó S a n t

F r a n c e s c , c a n l o n e r a , se -

m i n o v a al davant hi té un

|ard ' públ ic . 3 hab - es tud i

- 2 t ras ters Pa rqu ing mott

e s p a i o s , jardí pr iva t d uns

70 n r ca le facc ió

34 0 0 0 0 0 0 -

•4, ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

•F-·ÏjesSaca -e' PS ' C' 2000B

USES OOISIÓ

i C A S A A D O S S A D A 2 4 0

m . a p r o p es tac ió 2 par-

qu ings tot en p e d e c l e es ­

tat

4 J 0 0 0 0 0 0 -

, 675 43 24

; r > : j t í . = ^ a ? FR -rj06í>D14

L O C A L 170 rn- c Camí

C c l o m e r , 2 p o r t e s a i c a -

•rer. en v e n d a o H o g j e r .

P r e u 2 5 0 0 0 0 0 0 P l a o

t SO 0 0 0 P l a / m e s

1 675 4 3 2 4

_[ . r .^Roial Ret F ^ : 0 6 0 0 ? a . _ _

Z O N A T O R R E B L A N C A

p laces de ga ra tge des d e

i 7 0 0 0 0 0 -

% 6 7 4 7 7 7 6

i r,naoa SAi Re* 60010

mm i PARC CENTRAL. Pisos de 120 rtV. 4 hab., piscina comunitària i places de parquing. Preu a convenir. % 674 08 97 ;=ircas SantCjgatt Ret. F5C 10040M1

P I S 8 0 n r , n o u a e s t r e ­

n a r , 3 h a b . . 2 b a n y s , to t

e x t e r i o r , p a r q u i n g o p c i o ­

nal .

14 .500 .000 . -

% 6 7 5 4 3 2 4

iFmrjjes Prxai W CP t3060Ci;

C V L L A

580 86 6 ^ 580 98 54

S A N T C U G A T

t a

580 B6 69 580 98 54

S A N T C U G A T j

a *• f 3 u g

assole l la t 21 5UC 0 0 0 -

•i 5 8 0 8 6 6 9 5B0 98 54

PSÜSOCAS»

: A P R O P c C a n o v a s del

CasIUlo T e 160 rrr' cons ta

de 4 h a c sa lo m e n j a d o r

de 45 rr- cu ina - 'Off ice-. 2

b a n y s c o m p l e t s , t e r r assa p à r q u i p g

3 2 0 0 0 0 C 0 -

>, 674 08 97 l'inca; Sant:.ujap' «?l FSC -1X400*3

A P R O P P G . D E L A

C R E U - P i s d e 1 5 0 in -

c o m p o s t de 4 hab dob les

cu ina ^ot t ice-- . dos b a n y s i

un l a v a b o , sa lo m e n j a d o r

de 45 m Ja-d i de 120 n r

3 7 0 0 0 . 0 0 0 -

* 6 7 4 0 8 97

i F j r r a i ^ r C j g ^ R e ' -SC 13WÍ045

i À T I C D Ú P L E X a e l u«e ,

z o n a c A l v a r e z , 190 m r ,

c o n s t a He 4 h a O , h a b

p l a n x a , s a l o m e n j a r i o r

a m b x e m e n e i a , 40 n r Es­

tud i e r d u p l e x de 6 0 T V ,

t e r r a s s a B a r b a c o a t r e s

p laces de pa rqu ing Jardí i

p isc ina comun i ta r i s

4 9 0 0 0 . 0 0 0

% 6 7 4 0 8 97

- V J Í San Cij^l. na: F&C -X4I0U

. Cl D O C T O R M U R I L L O

13C m , 4 h a b 2 b a n y s .

salo men iado r , 35 m , cu i ­

na ' • o f í i c e - , 2 p l a c e s d e

p a r q u i n g Z o n a c o m u n i t à ­

ria a m b jardí i p isc ina . Ex­

terior

28 5 0 0 . 0 0 0 -

*, 6 7 4 57 04 - 675 43 02

l-ndesai Re' 100~XC5

: C / R I U S I T A U L E T 160

m ' 4 hab , 2 b a n y s , sa ló -

m e n j a d o r , c u i n a « o f f i c e " .

t e r r a s s a p l a ç a d e p a r ­

qu ing .

27 500 .000 . -

% 6 7 4 57 0 4 / 675 4 3 02

•Imoesa ne) I ''Ï700M

l C / S A N T I A G O R U ­

S I N O L 1 1 0 m , 4 h a b . . 1

bany , 1 lavabo , s a l ó - m e n -

jador , cu ina "o f l t cex n o v a ,

t e r r a s s a , p l a ç a d e p a r ­

qu ing . 2 4 . 1 5 0 0 0 0 -

% 6 7 4 57 0 4 / 675 4 3 0 2

M O L T A P R O P s t a c i o

i nab ter ras-

a d m q a be :o t

•= a

•7)3 300

93 6 7 4 67 15

M O L T A P R O P E S T A ­

C I Ó S ^ n qa - V pis 4

h b n n ma a, bal-

I T F b n lava-

h d da

S ü ü ü t

i 93 6 7 4 67 15

R r/K

P I S n 4 ab . 2

h a •/ f c, c a m a r i s

p à ' q u i n g , art, ex ler ior . c è n -

Tic. t inca nova 3 a n y s

25 0 0 0 0 0 0 -

* 675 4 3 24

F.n·l·ísBcci; Pat FR-r-Sfull-

. P IS D E 120 m , 4 d o r m i ­

t o r i s 2 b a n y s m o l t b o n a

v is ta, pa rqu ing

22 000 0 0 0 -

i 6 7 4 12 04 6 7 4 11 81

I P I S O S O C A S I Ó Z o n a

Mones t i r , 75 nr'. men jado r

2 0 m c u i n a . 3 h a b , 1

b a n y , s a f a r e i g , t e r r a s s a 4

n r . a s c e n s o r , so l l a r d e s .

v i s t e s a M o n t s e r r a t , pe r ­

fec te estat

' 1 6 0 0 0 0 0 -

% 675 33 55 . 5 8 9 2 6 4 3

l«S* Ges'iO 'T rc t i la -a i Pe1 f.S*

1X6ÚC-Í

: P L A N T A B A I X A a m b

jardí a z o n a res idenc ia l , 4

dormi to r i s , 2 banys , cu ina ,

t o ta lmen t renova t , p i sc ina .

p a r q u i n g .

3 8 . 0 0 0 . 0 0 0 -

% 674 12 04 .'674 11 81 -Se-rl Ret S1000QOC3

i P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 h a b . 2 b a n y s .

ca le lacc io , p laça p a r q u i n g .

asso le l la l , exter ior

28 .000 .000 . -

i (93)674 67 15 finques Sacaj Ret ^S 13120003

P R O P H O S P I T A L G E ­

N E R A L de C a t a l u n y a . Pis

pet i t , 3 hab . , mot t t ranqu i l ,

asso le l la t clar.

6 3 0 0 0 0 0 -

* 1,93)674 67 15

* FS'I ;-JX2

. P R O P M E R C A T N O U

(Pg . To r reb lanca <' Va l lès) .

s e m i n o u 3 h a b 1 b a n y .

p laça pa rqu ing , ex ter ior

13 6 5 0 . 0 0 0 -

% ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

Trgues Sacal Ret FS 101200CP

: R U B Í A v . E s l a l u l , E d

n o u , 85 n r , 3 hab . , bany i

l a v a b o . C a l e f a c c i ó E l e c

E n t r a d a 3 . 0 0 0 . 0 0 0 P t a

Resta h ipo teca

% 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

íFnquesVatwnrati Ftel FV441G

i R U B l A V L ' E s t a t u t . 75

m ' , 3 hab . , mott d e so l

7 .250 0 0 0 - % 6 9 9 8 5 4 8

: P I S D E N O V A C O N S ­

T R U C C I Ó 6 0 m ' , a c a b a t s

de 1a qua l i t a t , 2 d o r m i t o ­

ris

13.500 0 0 0 -% 6 7 4 12 04 / 6 7 4 11 81

{Sem. Rel S'OOOOOC1

. P IS R E S I D E N C I A L p lan­

t a b a i x a 1 0 0 m- + 8 0 m '

ja rd í . 3 d o r m . , 2 b a n y s , 2

p à r q u i n g s i t ras le r . Nou a

est renar .

2 6 . 8 0 0 . 0 0 0 -

t 6 7 5 4 3 24

Ftrgues Roca; Ret FR'0060013

i S A N T C U G A T p is d e 3

h a b , b a n y s , c u i n a , s a l ó

m e n j a d o r , b a l c ó , a s c e n ­

sor ex le r io r i asso le l la t

12 7 0 0 000 . -

* 5 8 0 86 6 9 , 5 8 0 98 54

i-3t:i=^CCTta·T,-3fa| flat FPC9900C2

A T 1 C D U P L E X Z o n a

M e r c a t N o u . 1 20 rrr t- 20

m t e r r a s s a . 4 h a b ba 'o

m e n | a d c r a m b x e m e n e a

cu na - c f t i c e - , ' b a n y 1 ! a v a b o , ca ie facc ic marb re ,

p a r q u e t , P V C I c l i r r a l i t ,

p í i r q u n j • " a s ; p [ opc iona l

i p rec iós

. M A I L I N G V A L L È S , S L 22 0 0 0 0 0 0

S a n i D o m è n e c , 10 - b a i - ' r, 675 33 55 .' 589 26 43

^os ' • K = A, G f = -, • rr,.,bi latié n6t K;A

% 589 23 71 i i : '»X

*?. *™1 P i s ÀT IC C'' A l fons Sala,

S A N T C U G A T p is m a c o

a ca ' r e te ra d e C e r d a n y o l a .

a m b 85 r r ' , 4 h a b b a n y ,

saic men |ador . cu ina , ba l -

;_:J .if.:":ení>or

• • soc ooo -, 580 86 69 5 8 0 98 54

:-^y. P - , I-r-Ga-.i-.4ai Hel ~K 9900C'

S A N T C U G A T pis m a c o

ae 90 r r i 3 hab . 2 b a n y s

c o m p l e t s s a l o m e n i a d o r .

ct- ina - o ' t i c p " 2 b a l c o n s .

a s : e n s c " c n l e ' a c c i o t o t

e x l e r i o r . p a r q u m g c p c i o -

na l , asso le l la t

1 4 8 0 0 0 0 0 -

% 5 8 0 8 6 6 9 5 8 0 9 8 54

• ^ o ^ C e m T y o i a i Ret FPC, 990003

. S A N T C U G A T p r e c i ó s

pis a! Ci A l t ons Sa la . a m b

CASAS JOSEP M CASAS EROLES PISOS T O R R E S - L O C A L S - T E R R E N Y S

uoouuts

FINCA de lloguer. 7 hat,. 3 banys, menjador, sala Jeslar

amb llar de foc piscina, frontó i molt be jardí Lloguer:

350 000 pies/mes,

TORRE 7 hab.. 2 banys, menjador, sala d'estar, cuina,

jardí Uoguer 250.000 ptesJmes. Alcalde Ramon Escayola

(Valldoreix).

LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT, ti MINA.19, 80 iïí.

Renda: 80.000 pies.

• PLACES aparcament a garatge d Vinolas pot a 4 motos

Uoguer mensual per plaça: 4.000 pies

' PLAÇA DE PARQUING. d Vinolas, 15 000 plesYmes.

V f N D C S

• LOCAL EN VENDA cl Martorell, 26, 70 n i 17.000,000

ptes

• LOCAL EN VENDA cl Martorell, 26, 70 rtf 17.000.000

ptes.

• FINCA EN VENDA, d Alps. 79. 90 000.000 ptes.

• TORRE EN VENDA Ctra. de la Floresta. Amb jardí,

20.000.000 pies.

• PLAÇA DE PARQUING en venda. 2.500.000 ptes.

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE

ASSESSORAMENT LABORAL

GABINET JURÍDIC

AGENTS D'ASSEGURANCES

AV A l FONS SALA, 22, harxos 2 APARTA! DE CORRELJS n ú m 12

S A N T C U G A T DEL V A L L È S

6 7 4 1 S 6 h - í>74 1 0 S4

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 17 de novembre de 1995 CLASSIFICATS 25 «nan). FM. I50007

M

' / •

i R U B f c/ C a s p , Per estre­nar. Dúp iex d e 118 i 1 3 5 m 1 . D e 4 a 5 h a b . 2 i 3 b a n y s , 2 te r rasses . C a l e ­facc ió . G a s . P o c s v e ï n s . A c a b a t s d e qual i ta t . Pàr­q u i n g o p c i o n a l . R F A . Nous .

14 .200 .000 . -

% 5 6 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9 [RnqjWV*CTrall·FW.FV2000ro

1 R U B f d D u r a n i Bas, 9 0

m 1 , 4 h a b . , c a m b r a b a n y

c o m p l e t a , sol d e m a t i n s ,

menjador 2 4 nV, places de

pàrquing opcionals.

1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 -

% 6 9 8 6 5 4 8

(Incuta). M . 150006

i R U B f d Histor iador Jo­sep Serra , 9 5 m*, 4 hab. (3 dobles), bany t lavabo, ca­lefacció, exterior, 2 terras­ses, pàrquing. 14 .800 .000 . -% 6 9 9 6 5 4 8 (Incuta). FM 150004

1 R U B f Cl L lu is R i b a s , 4

hab. m é s entresolat. A m b

pàrquing. Acabats de qua­

litat. P o c s v e ï n s . Llar d e

loc.

19 .500 .000 . -

% 5 M 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 M

(Fixa» Valhonrit). Rel. FV 200010

i R U B f d Monturíol. 3 hab,

8 9 m'. Re fo rmat , fuster ia

e m b e r . P o r t a b l i n d a d a . E x t . a l u m i n i . M i l l o r q u e

nou.

8 .500 .000 . -

% 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 8 9

(FrtyiVaT«ml).FW.FV4439

(lncusa)FM.I5000B

í R U B f local a Les Torres, 4 0 nV, bany, pati. 3 8 0 0 . 0 0 0 . - % 6 9 9 8 5 4 8

ftncuMj FM.I50010

1 R U B Í p is c / M a r g a r i d a

X i r g u , 4 h a b . , m e n j a d o r .

cuina, gas, reformat, fusie-

ria ember i alumini Ex l .

9.500.000-% 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9 [Ffxjjai v#maf ) W FV «13

. B E L L I N D R E T . 5 0 0 rrr 15.000.000-% 674 08 97 IRncasSantCogat) Rei FSC 1000046

i R U B f pis nou de 61 rrV. a

A v . Es ta tu t . 1 3 2 A m b 2

h a b . , b a n y , c u i n a e q u i p .

Només dos veïns. Amb te­

rrassa. Superí . 6 1 rrr*

11 .000 .000 -

% 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(FwpatViticrwf) Ral FV 200009

l R U B f pis nou de 7 4 m*.

E n A v E s t a t u t . 1 3 2 , 2 h a b . , b a n y , cu ina e q u i p .

Només dos veïns.

12.000.000.-% 5 6 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9 FwquwVaiOTrarj.Fwl FV 200006

i R U B Í Plaça Progrés, 1 0 0

m*. 3 hab. (2 dobles), cale­

facció, pis exterior.

8 9 0 0 0 0 0 - % 6 9 9 65 4 8

(Incwa). FW. 150002

1 R U B f z o n a la Josa , to­cant mercat. 3 hab., bany i l a v a b o . Ex t . i p e r s i a n e s d'alumini. Calefacció. Gas , cuina nova. 10 .500 .000 . -% 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9 pnquMV*aKrol).Rat FVA596

i R U B f d P a u Ctaris, A la

vora Ajuntament, 8 0 m», 3

hab. . ben conservat, exte­

rior.

8 . 0 0 0 . 0 0 0 -

% 6 9 9 8 5 4 8

(mcua)FW 150003

i R U B f d Sabadel l , impe­c a b l e , 4 h a b . (3 d o b l e s ) , cuina equ ipada i re forma­da (cuina in tegrada, forn, e t c ) , sol de matins. 9 . 0 0 0 . 0 0 0 . - % 6 9 9 6 6 4 8 i IncamW 150001

i R U B f d Ve rge del Pilar,

A la vora d e Cor reus , 6 5

m J , 3 h a b . , c a m b r a d e

bany. 8 . 4 5 0 . 0 0 0 -

% 6 9 9 6 5 4 8

llnam). Fat I500QS

l R U B Í tí Zafiro. 7 0 nf, 3

hab . , c a m b r a bany , e x t e ­

rior i assolellada.

6 . 4 0 0 . 0 0 0 - % 6 9 9 6 5 4 8

(tncua) FM 150008

1 R U B f Dúp lex per estre­nar d e qua l i ta t s u p r e m a . Pocs veïns. 19 .000 .000 . -% 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

{Finques VtfhonraQ. FM. FV 200011

l R U B J Edifici Mercur i , 7 5

m1 , 3 hab. , cuina i cambra

bany reformats, pàrquing.

10 .500 .000 . -

6 9 9 6 5 48

l R U B Í Z o n a Les Torres ,

prop F T G G . Pisos des de

7 . 5 0 0 . 0 0 0 Pta. 3 hab. C a ­

lefacció, gas , cuina, bany.

% 5 6 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

{FrqjwViixttit) Hai FV 2O0OQ5

l Z O N A M E R C A T N O U 90

n f , saló 3 2 nV a m b xeme­

n e i a , 3 h a b . . cu ina refor­

m a d a , 1 b a n y , 1 l a v a b o

a m b dutxa, sol i vistes.

14 .500 .000 . -

% 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

|KSA Gaatti ImmobüMM). Ral KSA

10050005

1 Z O N A P E A T O N A L 7 0

m J , m e n j a d o r , c u i n a , 3

hab . , 2 banys , calefacció,

sol i vistes. 1 4 . 0 0 0 . 0 0 0 -

% 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 43

(KSA Gasti* Intnobiliinal Ret KSA

100SOOM

l Z O N A R E S I D E N C I A L

1 0 0 m ' , sa ló a m b x e m e ­

n e i a , c u i n a « o f l i c e - , 3

hab. , 2 banys, 1 pàrquing,

traster, calefacció, jardí in­

fanti l , n o m é s 6 v e ï n s , tot

exterior. 2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

% 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

(KSAGaaiitwnotNlwl Ral. KSA 10050Q07

l Z O N A T R A N Q U I L · L A 1 0 0 m* + 1 6 0 m 1 jardí pri­

vat, sa ló-menjador 3 0 m*.

4 h a b . , 2 b a n y s , ca le fac­

c i ó , a i r e c o n d i c i o n a t , 1

pàrquing + traster.

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

% 6 7 5 3 3 5 6 / 5 8 9 2 6 4 3

(KSA Ges» Immobiliària). Rel KSA

1 C / E S P A R V E R , 1 . 0 0 0

nV.

1 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

% 6 7 4 0 8 9 7

(FreasSartCuDiq Rel FSC 100*0047

l G O L F - E L P I N A R . C / E n -

rique L a n f r a n c o . S u p e r í .

6 0 0 nV.

2 1 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

% 6 7 4 0 8 9 7

(Fncas Sani Cuyfí. FW. FSC 100*0046

1 L A F L O R E S T A 1.000 m* al c/ Da lmau . 9 .000 .000 . -% 6 7 4 0 8 9 7

(Ftncas Sant Cugat). Rel. FSC 10040049

1 M R A - S O L 2 solars 6 0 5 i

6 5 0 m ' . P g . C a m è l i e s .

Magnif ica vista.

% 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(Imbetaj FttllOCTOOtO

2 b a n y s , 1 l a v a b o , p a r ­quet. marbre. 3 8 . 7 0 0 . 0 0 0 -% 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

(KSA Gestió Immobiliària). Rel KSA 10050008

1 S A N T C U G A T zona molt

c è n t r i c a i t r a n q u i l · l a . 4

hab . , menjador saló a m b

x e m e n e i a , cuina «off ice»,

2 b a n y s c o m p l e t s , g r a n s

g o l f e s , à m p l i a t e r r a s s a ,

g a r a t g e , c e l l e r , s a l a d e

jocs. Parcel· la de 6 0 0 m2 .

4 8 . 0 0 0 . 0 0 0 -

% 8 7 4 72 5 4

(FrrasGi-onelia; Rel FG 1008X18

: S A N T C U G A T z o n a pg .

Valldoreix -Golf. Torre indi­

v i d u a l q u e c o n s t a d e 5

hab. , habitació estudi, saló

menjador , cuina « o f f i c e - ,

3 banys complets i un la­

vabo a m b dutxa. G a r a t g e

per a dos cotxes. D o s tras-

t e r s , c a m b r a f r i g o r í f i c a .

etc. El solar es de 5 0 0 m*.

6 0 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

% 6 7 4 0 8 9 7

[Fre» Sant Cugat). Rel. FSC 10040038

I S O L A R residencia l , 6 5 0

m*. Z o n a esco la arquitec­

tura. Edificació immediata .

2 9 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

% 6 7 5 4 3 2 4

(Finpues Roca). Raf.FR 10090006

1 A V . P L A D E L V 1 N Y E T .

Adossada de luxe, 5 hab. ,

estudi. Jardí privat i comu­

nitari a m b piscina. N o m é s

4 5 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

% 6 7 4 0 8 9 7

(Fnc» Sa* Cugat, FM FSC 10040040

1 C / G R A N O L L E R S ados­s a d a a m b a s c e n s o r 2 2 0 m*. jardí privat, 5 dorm. (2 •su f tes - ) , 3 banys, 1 lava­bo, saló m e n j a d o r 4 0 m 1 , g a r a t g e t r a s t e r .

4 8 . 0 0 0 . 0 0 0 . -% 6 7 4 7 7 7 6 (hmrt»,SA).FW.I60009

1 M R A S O L prop estació i

col·legis, 4 hab. , menjador

saló, cuina, bany complet,

t raster , m e n j a d o r d 'est iu ,

solar d e 4 0 0 m* a m b petita

p isc ina , hor t . Possibi l i tat

d'ampliació.

2 4 . 0 0 0 . 0 0 0 -

% 6 7 4 7 2 5 4

{Fncas Gronahl Ral FG 1008001 fl

1 M I R A S O L torre 3 5 0 nv\ s o l a r 6 0 0 m 1 , 6 h a b , 2 banys, saló men jador . 6 0 n f . cuina -off ioe», sala 6 0 m1 , garatge 2 cotxes. 6 5 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

% 6 7 4 5 7 0 4 / 8 7 5 4 3 0 2 jUndBM) FM. 110070002

1 N O V A P R O M O C I Ó 1 0

torres adossades a m b jar­

d í i p i sc ina c o m u n i t à r i a ,

2 4 0 m*. 6 m façana , garat­

ge 4 cotxes, 4 hab. . estudi.

l S A N T C U G A T zona Vin-

yet-c/ Sant Josep. Consta

a m b : p lanta , sa ló m e n j a ­

dor, cuina «off ice- i un la­

vabo. A la planta superior

hi ha 4 hab. (una es «sui-

te») I 2 banys complets. A

l'estudi, com que és gran,

té 1 hab., saló i un bany. A

mós a l soterrani hi h a un

gran ce ler , 1 hab. de plan­

xa i safareig i garatge per

a 3 cotxes.

6 3 . 0 0 0 . 0 0 0 -

% 8 7 4 0 8 9 7

(Fntaa SartCugaQ FM FSC 10040039

1 T O R R E A D O S S A D A C / B e r g a r a , 2 - s u i t e s - , 2 dorm dob les , 3 banys . 1 lavabo, saló men jador 3 5 m' , 2 p laces de gara tge i traster gran.

4 7 . 0 0 0 . 0 0 0 . -% 6 7 4 77 76 forot». SA) Ral 160007

1 T O R R E A D O S S A D A A

R U B f per estrenar, 2 2 3 m '

+ 104 de jardí , 4 hab . , 2

banys. 3 places de garat­

g e , fusteria interior de rou­

re i exterior de P V C a m b

vidre doble

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -

% 6 7 4 7 7 7 6

(Irmarba, SA) FW 160004

1 T O R R E A D O S S A D A C A N T O N E R A mort cèntri­ca , a m b piscina comunità­ria, 3 dorm. , 2 banys, bo-hardüla, sala de màquines i hab. planxa, 2 places de garatge, A.A 3 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -% 6 7 4 7 7 76 (lmwt)a.SA).Retlfl0003

h a b , m e n j a d o r sa ló , cui­na, bany. balcó. Àtic a m b morta llum i vistes Tibida­bo

7 0 . 0 0 0 / m e s -% 6 7 4 7 2 5 4 (Fncas OroneUai FW FG 130K)0'7

mtmwm 1 L O C A L D A V A N T C A P

S A N T Cugal . c/ Mina, 19-

8 0 m ; .

BO.OOO/mes-% 674 15 66 [Casas) flef C 10130007

1 S A N T C U Q A T - C O L O -

H E R adossada de 4 hab. .

estudi a m b xemeneia . G a ­

r a t g e p e r a d o s c o t x e s .

Jardí privat, etc. Es rega ­

len tots ets mobles.

3 5 . 0 0 0 0 0 0 -

% 6 7 4 0 8 9 7

(Freu Sant Cugat). Ret. FSC 10040037

1 S T . C U G A T tí S ia . Te re ­

s a , a d o s s a d a 3 2 0 m 1 , 4

hab. , 2 banys, lavabo, sa­

ló- menjador, 3 5 m1, cuina

«off ice- , golfes, sala d'es­

tar, terrassa, hab . m à q u i ­

nes, garatge 3 cotxes, jar­

d í privat 1 0 0 nV i p iscina

comunitària 5 7 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

% 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(ImowilFW I1M70003

1 T O R R E A B E L L A T E -

R R A 2 5 0 m 2 , 9 0 0 nV d e

jardí , una ant iguelat d e 4

a n y s , 4 d o r m i t o r i s , 2

banys, 1 lavabo, ga ra tge ,

estudi golfes. 6 0 . 0 0 0 . 0 0 0 -

% 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1

|Sam)Raf. S10000004

1 T O R R E A B E L L A T E -R R A unHamüiar 1 8 0 m*. 4

hab. , 2 banys, saló menja­

dor 3 5 m 1 , c u i n a 2 0 nV,

parcel· la 4 0 0 n f .

3 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

% 6 7 4 7 7 7 6

(lrrwt».SA)Rel.l6O0O6

1 T O R R E S Z o n a

tranquil· la, adossada can-tonera, 1 5 0 n f , garatge 2 cotxes , z o n a rentat , tras­ter, sa ló estar e n d o s ni­v e l l s , c u i n a « o f f i c e - , 1 bany, 1 lavabo, 3 hab. (1 «sui te») , estudi, jardí pri­vat 4 0 m*. calefacció. 2 8 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

% 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3 {KSAGeatiú immobiliària) Flat KSA 10050013

1 V A L L D O R E I X Torre So­

la, parcel· la 6 0 0 n f , cons­

truïts 2 2 0 m' . 4 d o r m . , 2

banys, 1 lavabo, menjador

saló 3 5 m*, sala de billar,

x e m e n e i a llar. b a r b a c o a .

garatge.

4 6 . 5 0 0 . 0 0 0 -

% 6 7 4 7 7 76

llrwmibaL SA). Rf I SOooe

1 Z O N A M O N E S T I R torre adossada 140 rrr, 5 hab. ,

2 banys, garatge i jardí 60 n f .

3 3 . 0 0 0 . 0 0 0 . -% 6 7 4 7 7 7 6 (Irmarta, SA) Rel 160005

l P t S O S , apartaments, to­rres, locals i places de pàr­quing de noguer % 6 7 4 12 0 4 % 6 7 4 1 1 8 1 (Serií). FM. S10000005

1 L O C A L E N V E N D A o

lloguer 112 nf. Preu ven­d a : 1 0 mi l ions L l o g u e r : 6 0 . 0 0 0 Pta/mes. % 6 7 5 4 3 2 4

anques Floca) Ret FR10060015

1 L O C A L P E R A O F I C M A

o consultori , lloc tranquil ,

cèntric, a p a r c a m e n t fàcil ,

l loguer 6 5 . 0 0 0 p tesVmes . Opció venda.

% 674 72 08/674 7254 FWIZ5400C'

dor. 30 m2 , cuina -off ice»,

golfes, traster, terrassa 10

m 1 , j a r d í p r i v a t , 1 8 rrr i

plaça d e pàrquing. 170.000/mes. -

% 674 57 04/675 43 02 (Imdesa) FM. 110070009

I À R E A C U L T U R A L 1

h a b . a m b armar is de p a ­

ret. menjador saló, cuina,

bany complet. Apartament

mobla t , tot exter ior , a m b

plaça de pàrquing.

7 5 . 0 0 0 / m e s -

% 6 7 4 7 2 5 4

ffincwGronela). Ral FG 10OB0C13

1 C O S T A T E S T A C I Ó T R E N I Z O N A G O L F . pis moblat , 3 hab. , men jador sa ló , bany, lavabo, cu ina e q u i p a d a , te r rassa , ca le ­facció.

9 0 . 0 0 0 / m e s . -% 6 7 4 7 2 5 4 (Fncas Gronala) FM. FG 10080014

' V *

i A 7 M I N U T S a p e u d e

I es tac ió d e Va l ldore ix , 4 hab . , exter ior , assolel lat , a m b pat i pr ivat d 'uns 4 0 nV, tranquil, a igua i Hum ja d alta

85 .000 /mes . -% ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15 (FnguesSacai. Ret. FS 10120010

: A P A R T A M E N T t>fi l lo­

guer Mol t cèntr ic I t ran­

quil. Pàrquing opcional.

55 OOO/mes-

% 6 7 5 4 3 2 4

anques Rocai M . FR IQOaOOH

i A P A R T A M E N T e n llo­guer a Montserrat, 1 hab., bany, cuina americana. 50 .000 /mes . -% 6 7 5 43 2 4 fiques Boca) Rel FR 10060009

i A P A R T A M E N T moblat a la z o n a col · legi Maraga l l . Consta de 3 hab. , pati i te­rrassa de 3 0 m' . MoN d e

sol. 60.000/mes-% 674 08 97 lEmcas Sani Cugat). Rat FSCHJ040Q64

. Cl A L F O N S S A L A 1 1 0

nV, 4 hab. , 2 banya, t a l ó menjador 2 0 rrr\ cuina i te­rrassa Moblat. 90 .000 /mes . -% 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2 (iroJesal Ret 110070007

l C / V I L L A . Opor tun i ta t .

A p a r t a m e n t e s t u d i es t i l a m e r i c à , b a n y c o m p l e t i terrassa.

4 5 . 0 0 0 / m e s -

% 6 7 4 0 8 9 7

íFreas San Cugat) Ref FSC 10040055

. C A S A A D O S S A D A d La

P l a n a , 1 4 0 m ' , 3 h a b . , 2

banys, lavabo, saió-menja-

l P L A D E L V T N E T 1 3 0 m ' .

4 h a b ( 1 - s u i t e - ) , 2

banys , saló menjador , 3 5

n f , cuina -of l ice», galeria,

t e r r a s s a 3 0 n f . 2 p l a c e s

d e pàrquing. Z o n a c o m u ­

nitària a m b piscina.

175 .000 /mes . -

% 6 7 4 5 7 0 4 / 8 7 5 4 3 0 2

(Imdaaa) FM 110070006

200.000/mes.-% 674 06 97 l Fires Sant Cugat). FM. FSC 10040053

: S A N T C U G A T . T e n i m

tota m e n a de t o n e s de llo­

guer a partir de

9 0 . 0 0 0 / m e s . -

% 6 7 4 0 8 9 7

lcircas Sant Cugat). Ret. FSC 10040050

1 R B L A . R I B A T A L L A D A

1 6 0 m \ 2 t e r r a s s e s , 4 hab. , 2 banys, 1 plaça pàr­quing. ca le facc ió , assole ­llat, exterior jardí + piscina comunitaris. 150 .000 /mes . -% { 9 3 ) 6 7 4 6 7 15 (Finquas Saca) Ret. FS 101200»

l Z O N A C E N T R E 2 - 3 h a b . , m e n j a d o r sa ló , cui­n a , bany. amplia terrassa. 5 3 0 0 0 / m e s -% 6 7 4 7 2 5 4

(Fincas Gronela). FM. FG 10060016

l Z O N A M O N E S T I R 2

h a b . a m b armar is d e p a ­re t , m e n j a d o r s a l ó a m b parquet , cuina, balcó. Tot exterior.

6 5 . 0 0 0 / m e s . -% 6 7 4 72 5 4 (Fiicas Gronala! Ral FG 10080015

l a R I U S I T A U L E T . Mo­

b l a d a d e 4 h a b . , e s t u d i .

Jardí privat. 150 .000 /mes. -

% 6 7 4 0 8 9 7

IFreas Sant Cugat) FM FSC 10040052

1 C O S T A T E S T A C I Ó T R E N V A L L D O R E I X , mo­b l a d a , 4 h a b . , m e n j a d o r saló a m b xemene ia , cuina «off ice». 2 banys, lavabo, calefacció, porxo, despatx i jardí. En perfecte estat. 2 0 0 . 0 0 0 / m e s -% 6 7 4 7 2 5 4 (FncasGvonefei FM FG 10090020

1 P L A D E L V I N Y E T . 5

h a b . estudi. Adossada de

luxe a m b jardí privat i co­

munitari a m b piscina.

'•MEHHÉ

mmmm

1 F I A T Uno turtoo, IE . B-IK. 4 7 5 0 0 0 - % 5 8 9 0 9 «1

(Fl*ai.Ui<MFI0O20CC3

1 F O R D E s c o r t X R 3 . B-KV % 6 7 4 15 0 3

(PwgBOt MCÉ» Wy) FM PVR1Z0COS

i F O R D Fiesta I I , gr is

met. B-JT.

300 .000 . -

% 568 55 3 5

(AJpcenM) FW.A101COU3

1 G O L F 1.8. G L . B - J P . % 6 7 4 6 ( 5 0

lAuto Comarca del VaUi) FW. ACV 1COMXM

l L A D A N i v a . B - N L

550 .000 . -

% 566 09 91 ffiacaf,SJ) FWFtMgox»

1 L A N C I A Del ta . H F . tur-

bo. F3-KY.

790 .000 . -

% 5 8 9 09 91

IFlaar.sl)FWF10rJ!OTO?

: L A N C I A Prisma. T D S , 0-AK.

7 5 0 000 . -

% 5 8 9 0 9 9 1

fFlacif, Uj . FW F lOOaOQIO

G L % 6 7 4 1 5 0 3

(PM)B0t Maor Finyi FM FVB l a r o

1 R E N A U L T 1 9 T S E . blanc. B-LX. 6 5 0 0 0 0 -% 5 8 8 5 5 3 5

lAtfecerffal) FM AI0100QOS

1 R E N A U L T 2 1 2 . 0 , A .A . B-IJ % 6 7 4 6 8 5 0

{Auto Comarca del VaMs) Raf. ACV

1 R E N A U L T 2 1 2 . 0 . a i re

condicionat, any 8 7 .

4 7 5 . 0 0 0 -

% 5 8 9 4 0 0 2

iMoPocaS %< MC M30<KCi

1 R E N A U L T 21 T X E , blau. B-JJ.

650.000.-% 5885535

FW - A10100004

1 R E N A U L T 5 G T turbo , negre , B-HT.

2 5 0 . 0 0 0 -

% 5 8 8 5 5 3 5 {Aurccemial) FM A10I0OX6

1 L A N C I A Y - 1 0 . B - H D . 3 2 5 . 0 0 0 -

% 5 8 9 0 9 91

IHaar.U). FM F10020006

1 M E R C E D E S B E N Z 1 9 0 2.3 16 v. -full e q u i p - . any 87 .

1.700.000.-

% 5894002 (Maorcuoja FM MC 343000001

1 A L F A 3 3 16V . negre, B-LK.

600.000-% 586 55 35 (Aufccmirttl FM A1010TJCIO

1 A L F A Ftomeo 33 . B-IT.

475000-% 5 8 9 0 9 9 1 (Faanr.UIFM. FIOOC0032

1 A L F A R o m e o 7 5 . 2 . 0 Twin Spark. B- IU. % 6 7 5 3 2 5 7

lAubEsMianl FM AE10030002

l A U D I C o u p é QuaNro 2 8. - ful l e q u i p . 3 . 3 0 0 . 0 0 0 -% 5 8 9 4 0 0 2

(««racWFWJUC 34300O0O2

1 C I T R O E N A X G T (i

tres). B-JU

% 6 7 5 3 2 5 7

lAmrjttenl Ral AE 10030003

1 C I T R O E N A X 1 1 , T R E B - I U

350.000.-% 5 8 9 0 9 9 1

|Fiicar.s.l.)FM F IO320005

I R A T T ipo . 16v, A/A, B-LC.

% 674 15 03 IPiagaoIMripFHIy) FM FW 120007

1 F I A T U n o 4 5 5 , B - 1 6 0 0 -

H U , plalejat.

% 6 7 4 0 9 1 0

(Sana) FM. S1011

I O P E L Corsa, B-IS 4 7 5 000 . -% 5 8 9 09 91

|FHc«.l.l|FM.F|rB20r)11

l O P E L Corsa G S I , B-LK. % 6 7 4 6 8 5 0

[Auto Comarca del Valléaj. Rel ACV 10O9OCDS

l O P E L Kadett, 1.3. 5 p. B-HY.

450.000 - % 589 09 91 {Fiacar.sl) FM F10020004

l O P E L K a d e t t . 1 8 G T , blanc, B-JZ. 6 0 0 . 0 0 0 % 586 55 35

lAiflocantni] FM AlOIOOXt

l O P E L Vectra 1.6 I A .A.

B -MN. % 675 3 2 5 7

lAJo EüBban; FM A£10O30O06

i P A S S A T V a r i a n l 1 8 .

A.A. B-MG.

% 6 7 4 6 8 5 0

(Auto Comarca del Valies) Rel ACV

1 P E U G E O T 205 G T I . A/A, B-JT.

% 6 7 4 1 5 03

IPeurjert Motor FMrl FM PMR12Q003

: P E U G E O T 2 0 5 X L , B-HW. % 674 15 0 3

IPawjeotMrtorRaa» Ret F>MR 12O301

1 P E U G E O T 3 0 9 G T . A/A, B-HX

% 6 7 4 15 0 3

IReugeotMoOrRaM FM FW 120032

l R E N A U L T Clio, R N - 1 . 4 . B-OD

% 6 7 5 3 2 5 7

lAuto EsMien) FM A£ 10030007

1 R E N A U L T Clio 1.2. 3 p., vermel l , B -OM.

9 7 5 . 0 0 0 . -% 5 8 8 5 5 3 5

lAutocartaf) FM A IO10OOO2

1 S E A T Ibiza. 1.5 i, 3 p.. B-O B .

% 6 7 5 3 2 5 7

jA*E«a^FM.A£100t«x™

1 S E A T Ib i za 1 2 , n e g r e , B-JX.

4 0 0 . 0 0 0 -

% 5 8 8 5 5 3 6

(Autocertral) FM. A10103007

l S E A T Ibiza 1.5, 5 p „ B-

KP % 6 7 5 3 2 5 7

lAutoJMaril FM AE 10030009

l S E A T T e r r a , b l a n c , B-KT . 3 6 0 . 0 0 0 . -% 5 8 8 5 5 3 5

lAurjoareal]. Ret A10100303

1 S U Z U K I S w i f t G T I , B-

1672 - IP . blanc.

% 6 7 4 0 9 1 0

{Stgura) FM S 10110002

1 V O L K S W A G E N Gol l 16 V, B-LM.

% 675 32 57 lAutj Estetan] Raf AE 10O3O0IO

: F O R D Escort d lese l , B-H W

% 674 15 03 IPeurjoa Motor Ratç). FM FW 120X1

l N I S S A N Palrol 6 a l dle­

sel. curt. B-JV.

% 6 7 5 32 57

(AiAO EateDan) Ret AE 10030304

l N I S S A N Vanet te pràctic

dièsel B-MS

% 6 7 5 32 57

(AutEstabanj FM AE 10030005

CLUB SPOfiTtUl CULTURAL

MIRfcSOL

/ ' J ^ S l ' / l / : / ( ' . S l ' P / 7 / i i , .V>.S

I cl. i >/•/(•)/ 76

iXiUMMIRASOL SanL Cugat del Vallès

« t

Ü(estaurant Mas Janer

C/ Guadalajara, 14-16 Mírasot • Sant Cugat • Barcelona

Tel. (93)674 2315

Accés per calçada lateral, sortida Valldoreix

Dimecres, toncot

SALONS INDEPENDENTS PERA BODES, BANQUETS, BATEJOS, ETC

Direcció: D. Hipólito Àhrarez

'Bar musical

'Billars professionals

• Campionats tot l'any

(7 Sani Marti, U UHI'K)

li'l. S89 -47 90

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU

Braseria

La Bolera

Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 !í, 7~, 08190 Sant Cugat del Vallès

Especialitats:

Carxofes a la brasa

Espàrrecs verds a la brasa

I ara fem peus de porc.

ShcmgriLa

Bar musical

Cocteleria

Billar

Plaça Lluís Millet, 3 Tel. 589 13 24 SANT CUGAT

:#' 4 Élii^ite*^f

•fcS

I BAR RESTAURANT

I BRASERIA

LA PONDEROSA

Cl Victòria, 18 - 20 Tel. 589 25 71 • 675 59 2 8

M I R A S O L

RESTAURANT

CAN J^< BARATA

^ *u ESPECIALITATS: PAELLES - CARNS A LA BRASA

Ora. de Rubí a Sabadell, tan. 15200 - Tel 69106 52 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

(fio TY - BIHAN CREPERIE BRETONNE

MENÚ DE

DILLUNS A

DIVENDRES

C/ Indústria, 27 Tel. 675 14 02

34244.-248UB

DIMISSIÓ DE MASSAFRED

El tècnic del sènior A de la UE Sant Cugat, Marcel·lí Massafred, va anunciar la seva dimissió diumenge passat, però tant els jugadors com la directiva insisteixen en la necessitat que no marxi.

27 • Divendres, 17 de novembre de 1995 VISITA INESPERADA El jugador blaugrana Arthuras Karnishovas va fer una visita privada a Sant Cugat i va ser l'espectador més celebrat de l'equip infantil de la UESC, que jugava al pavelló municipal.

Marcos Hoffman juga a hoquei sobre herba des que tenia 6 anys. Sempre ha jugat amb el club santcugatenc. En els 16 anys que ha defensat els colors del Júnior, ha tingut l'oportunitat de jugar

HOQUEI SOBRE HERBA

campionats europeus i de formar part de la selecció absoluta estatal. El 28 de novembre, Hoffman es reincorporarà a l'equip que va deixar després de la tem­porada passada perquè, segons ha ex­

plicat, li agrada «com s'està treballant des de la pretemporada». Hoffman creu que Andrés Barrientos està fent una feina molt important amb l'equip santcugatenc i que a la segona volta hi haurà resultats.

M A R C O S H O F F M A N . Jugador d'hoquei sobre herba del Júnior

«Espero recuperar la il·lusió pel joc »

CATI MORELL I Sant Cugat.— Quan va comen­çar a jugar?

—«Vaig començar quan només tenia 6 anys, perquè el meu pare jugava a hoquei sobre herba. Ell abans havia jugat a futbol amb el Júnior, però l'ambient del futbol no li agradava gaire, sobretot els trasllats a alguns camps, i això el va convèncer per començar a jugar a hoquei sobre herba. Em vaig ficar en el món de l'hoquei una mica per inèrcia, perquè de fet, els pocs amics que tenia al club jugaven a hoquei.»

—Sempre ha jugat en el Júnior? —«Sí, sí, sí... Sempre he de­

fensat els colors del Júnior, des de fa 16 anys. He passat per totes les categories, he anat als cam­pionats de Catalunya de totes les categories fins a la sub-21, i he jugat amb la selecció estatal de totes les categories fins a la sub-21. De fet, he jugat tot el que es pot jugar fins a la categoria sub-21, fins i tot la copa d'Europa i la copa del món sub-21.»

—Està satisfet? —«Sí. De l'etapa fins a sub-21

n'estic molt satisfet. No n'estic gai­re del mundial, perquè no vaig jugar gaire. L'entrenador no va voler assumir els riscos que com­porta que jo jugui... No sóc gaire bon defensor, però sí bon atacant. La seva idea era defensar molt i, sota la seva responsabilitat, no va voler que jo jugués. No passa res... No haguéssim quedat millor, si jo hagués jugat.»

—El fet que asseguri un bon joc ofensiu, ha provocat l'alegria dels seus companys del Júnior per­què torni a jugar?

—«No, no... Perquè precisa­ment hi ha jugadors que l'any pas­sat jugaven davant i asseguraven un altre tipus de joc. Però el que sí és cert és que el fet que jo jugui ajudarà molt tota la dispo­sició ofensiva de l'equip.»

—Ha vist bona part dels partits d'aquesta temporada?

—«Tots no, però bastants, sí.» —Veu un Júnior diferent d'al­

tres temporades? —«Jo veig un equip molt millor

del que reflecteix la taula clas-sificatòria, perquè estem en el de sempre. Ara ja no val l'excusa de dir que és un equip jove perquè hi ha jugadors que fa quatre o cinc anys que juguen a la divisió d'honor. Però és un equip sense gent de pes. No hi ha cap jugador de 30 anys amb 100 partits d'in-

ïíiÜ !!!." .' ;r M i l l i.-í.i * > * i

S i " > > t n

.....

< 1 1

iLiíÉim-iHm

Ui "l'I 1 ' » ., * • • ; «nu .';< 'í'ïf 11 ' l ( í J

m ,,, ^H 1 ! ^^H

91

t í : J 1 t

1 ( t ^ ^ À

>* 11

t i i

Ebfei

* ? i j

^JJ f<

^ ^ H u

•*^Tfef^

i ' ^ S P j í

* , *

S^É^J?

* *X «s

,** í

< { '

.'l

TSPÏS r *i?ilí5ff lt -í© fsdli l > 3- *fi1|l ; ^ "t» ?J| * ^ Sl!*$Ú

7 **-**Ü ,*•***** l l i

Ittï, *M

Marcos Hoffman, jugador de l'equip d'hoquei sobre herba del Júnior, a les instal·lacions del club santcugatenc. Foto: CM.

ternacional, quan gairebé tots els equips en tenen almenys un, de jugador d'aquestes característi­ques. I els jugadors que hem jugat partits internacionals no tenim l'experiència suficient per contra­restar aquests jugadors que con­tinuen al camp i que van ser els nostres ídols fa uns anys —com podria ser Nani Escudé—.»

—Començarà a entrenar-se el 28 de novembre. Què n'espera, d'aquesta temporada?

—«Personalment, espero recu­perar la il·lusió que, potser, havia perdut i que va ser una de les causes que em va convèncer per deixar-ho o per no començar la temporada. Intentaré jugar a l'e­

quip tant com pugui i intentaré reconsiderar la importància d'al­gunes coses bàsiques que, quan fa molts anys seguits que jugues, penses que ja tens superades —la companyonia, l'esforç—. Crec que he d'oblidar objectius espectacu-lars.»,

—És realment problemàtica la situació del Júnior a la taula classificatòria?

—«Ho és perquè la situació a la classificació provoca tensions innecessàries en els partits. Però si eens parem a pensar podem entendre que els resultats que ha fet el Júnior fins ara són normals. A partir del febrer, els resultats i els partits seran diferents.»

El Júnior intentarà aixecar el cap amb la reincorporació de Marcos Hoffman

CM. I L'actual situació de l'equip d'hoquei sobre herba masculí del Júnior no es gaire afavoridora, però l'entrenador santcugatenc Andrés Barrientos ha assegurat des del principi de la temporada que no espera aconseguir els re­sultats de manera immediata i que l'equip està treballant per obtenir els primers fruits a la segona volta. Barrientos creu que el Júnior és un equip «amb problemes en al­gunes zones del camp», però se­gons ell són problemes que es poden resoldre amb paciència. El director tècnic de la banqueta santcugatenca ha afirmat que el Júnior «és com una planta que s'ha de regar i esperar amb molta paciència que creixi i doni els pri­mers fruits». Barrientos assegura que continua sent optimista tot i que l'equip que dirigeix encara no hagi guanyat cap partit. A par­tir de la setmana que ve, es rein­corporarà al joc Marcos Hoffman, un dels jugadors veterans que que­den a la plantilla de l'equip sant­cugatenc. Hoffman va explicar a principi de temporada que no co­mençava la lliga amb l'equip a causa de problemes personals, però no va descartar la possibilitat d'afegir-se al gros de l'equip un cop començat el campionat de lliga.

Barrientos va anunciar que el pròxim 28 de novembre un nou jugador s'afegiria a l'equip. Mar­cos Hoffman és el segon reforç que rep el Júnior. De fet, fa aproximadament un mes es va afe­gir a la plantilla santcugatenca l'holandès Robert Cohen. Amb Cohen i Hoffman, el conjunt d'Andrés Barrientos intentarà aixecar el cap i escalar alguna posició en la taula classificatòria, perquè segons l'entrenador els re­sultats no són el mirall de la feina que es fa durant tota la setmana. Segons Barrientos, els jugadors del Júnior s'estan entrenant molt bé durant tota la setmana, però els caps de setmana topen amb equips que saben aprofitar millor les oportunitats de gol. De fet, el Júnior és un dels equips del grup de divisió d'honor estatal que més problemes ha tingut sempre davant la porteria contrària.

FUTBOL DE SALA

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT

El Winterthur, contra les cordes, visita una pista

a sorollosa forcí ÀLEX LÓPEZ

• Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat haurà de guanyar aquest cap de setmana a la pista del Centelles, cinquè classificat, si vol evitar enfonsar-se més en la classificació. La pista del Cen­telles és una de les més difícils quant a públic, ja que està més a sobre dels jugadors. Després de les primeres 7 jornades disputades fins ara, el conjunt santcugatenc és novè, amb 5 dels 21 punts en joc. El balanç a la lliga de l'equip vermell-i-negre és força preocu­pant. A casa ha guanyat l'Epic Casino, ha empatat amb el Can-desa Camargo i ha perdut contra el Bilbao i contra el Sícoris Por-tainé. Lluny de Sant Cugat, els resultats han estat encara més do­lents, ja que ha perdut contra el Gavà i el Diario de Noticias Xota i ha aconseguit empatar a la pista de l'Andorra de Terol. El conjunt entrenat per Carles Navarro tra­vessa un període de crisi. En les últimes quatre jornades no ha gua­nyat cap partit i, el que és més preocupant, el seu nivell de joc està molt per sota del que és ha­bitual. En el darrer partit del cam­pionat, l'equip santcugatenc va perdre injustament contra el Sí­coris Portainé. Tot i la derrota, va deixar ben clar que vol retrobar el seu estil particular de joc. Al Winterthur Sant Cugat, li urgeix la victòria, i més si tenim en comp­te que falten quatre jornades (tres pel Winterthur Sant Cugat, per­què descansa en la darrera) per­què acabi la primera volta i els santeugatencs han de recuperar posicions a la taula.

El Centelles estrena categoria, ja que l'any passat es va classificar segon del grup VI de la la A.

BÀSQUET

Arthuras Karnishovas visita Sant Cugat • Sant Cugat.— El jugador in­ternacional del Barca Arthuras Karnishovas va visitar el pavelló de Sant Cugat dissabte passat. El jugador va ser el convidat d'honor del partit que jugaven els infantils de la UESC. I després del partit va passar una estona del matí amb els jugadors. / CM.

Caixes | ^ Fortes

Sant Cugat del Vallès. «• 58917 99

PEUGEOT

28 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 19Ç)5

CLASSIFICACIONS I

Albace te

Tener i fe

B e n i d o r m

Caja Àv i la

San t C u g a t

C a i u C i n t a b -

G r a i w d a

San -C.Hr

Oskar ln

Las Pa-mas

DIVISIÓ DE PLATA

P u n t s

14

13

12

11

11

11

9

9

GF G C

21

20

17

14

15

15

Las Pal-nas B e n i d o r m 0 — 3

Os^adu-Ca ia Cantahr ia 3 - 1

A lbace te San t C u g a t 3 — 1

Caja Av i ia G r a " a d d 3 - 0

T e n e n f e - S a n - ü a r 3 - 0

La p r o p e r a {18 nov

Las Palmas San Ü J

Granada-Tener i f e

S a n t C u g a t Ca.a A*

L 'a l t ra (25 nov . )

Oskarb i -Las Palmas

A l b a c e t e - B e n t d o r m

Caja Àv i la -C Cantàbr ia

Ca|a Can taona A lba i ete T e n e n f e - S a n t C u g a t

Ben ido rn · -Os r .ü ib i San-Gar -Granada

Xota

Candesa

Sicoris

Bilbo

Centelles

Martorell

S:ístao

Teru!

W St. Cugat

Gavà

| E o ,

Punts

21

11

10

9

8

7

7

5

4

4

J

7

7

6

7

6

6

6

7

6

6

G

7

3

3

3

2

2

2

1

1

1

E

0

2

1

0

2

1

1

2

1

1

P

0

2

2

4

2

3

3

4

4

4

GF

41

29

18

17

19

31

23

20

?1

29

GC

21

23

28

12

26

15

30

28

27

25

39

Terol-Epic

Candesa-Gavà

W St. Cugat-Slcoris

Martorell-Centelles

La propera (18 nov.)

Epic-Manorell

Gavà-Terol

Bilbo-Candesa

Sícoris-Sestao

Centelles W St. Cugat

1 0 - 8

3 - 2

5 - 6

2 - 3

4 - 0

L'altra (25 nov.)

Epic-Gavà

Terol-Bilbo

Candesa-Xota

Sestao-Centelles

Martorell-W St. Cugat

K^'i"

At. Te'rassa

Eyara

CE Terrassa

Polo

Jr.'asetd

Barce ona

Akleasa

C Can-pn

T j b l i n e n t »

Júnior

Punts

11

11

7

6

5

5

4

3

2

2

J

6

6

6

6

5

6

5

5

5

6

G

5

5

3

3

2

2

1

1

0

E

1

1

1

0

1

1

2

1

0

2

P

0

0

2

3

2

3

2

3

4

4

GF

25

24

15

17

6

7

8

6

4

2

GC

5

5

13

11

9

16

12

8

17

18

T a b u r i e n T e P c i ü 0 - b

J d a s e t a - C E Terrassa 2 - 0

B a r c e ! o n a - J ú n i o r 1 0

At . Ter-rnssa-Egara 2 - 2

A ldeasa C C d r r p o 0 - 2

La p r o p e r a |19 nov . } L 'a l t ra (11 feb r }

C C a m p o Barce lona J ú n i o r - T a b u n e n t e

Eqara-A ldeasa At. Tp r rassa -Jo lase ta

Polo J ú n i o r C. Car>-p<J-Polo

CE Te r r JbSd At Ter rassaAlaeasa-CE Terrassa

„o lasHta ÍL ibur ien te Bar\> ' lo ' "d Eyara

At. Terrassa

Egara

CE Terrassa

Polo

Jolaseta

Barcelona

Aldeasa

C. Campo

Taburiente

Punts

11

11

7

6

5

5

4

3

2

2

J

6

6

6

6

5

6

5

5

5

6

G

5

5

3

3

2

2

1

1

1

n

E

1

1

1

0

1

1

2

1

0

2

P

0

0

2

3

2

3

2

3

4

GF

25

24

15

17

6

7

8

6

4

GC

5

5

13

11

9

16

12

8

17

18

Jolaseta-CE Terrassa

Barcelona-Júnior

At. Terrassa-Egara ....

Aldeasa-C. Campo ....

La propera (19 nov )

C. Campo-Barcelona

0 -

2 -

1 -

2 -

0 -

L'altra (11 febr.)

Júnior-Taburiente

Egara-Aldeasa At. Terrassa-Jolaseta

Polo-Júnior C. Campo-Polo

CE Terrassa-At. Terrassa Aldeasa-CE Terrassa

Jotaseta-Taburiente Barcelona-Egara

5

0

0

2

2

TOTAL CASA

ei M a s n o u

Art),K les

Roses

S a n ; Ce lon i

San t C u g a t

Cente l les

Sils

Ripol le t

At Val ies

A b a d e s s e n c

A m e r

Roda de Ter

Sant Qui rze

L lon ' t

Farners

Canove l l es

Llança

V id reres

Pun ts

23

22

22

19

17

17

16

16

14

14

12

12

10

10

9

7

6

5

2a catalana G R U P 2

La ie ta -CBCo l l

Bufala A-F Caste l lana

San t C u g a t - F Fraga

St N ico lau -S t . F 'u i tos

L. Francés Ar tés

S . C o n d a l - C B Ga^à .

A r a c e n a - C i r c o l

S Manresa -UE Claret

E q u i p

A r a c e n a

C i rco l

Bufala A

Ar tés

C B G a v a

St Fru i tós

t Caste l lana

F. Fraga

S. C o n d a l

L. Francès

UE Claret

Laietà

St. N i co lau

C B C o l l

S. M a n r e s a

S a n t C u g a t

PJ PG PP

8 7 1

8

PF

548

643

609

582

625

627

S38

629

506

599

578

513

540

519

596

610

G

7

7

7

6

5

5

r.

5

3

4

3

3

2

3

3

1

67

72

75

67

79

67

72

75

47

66

78

68

59

62

85

76

PC Punts

493 16

593

572

562

584

585

518

637

499

622

606

549

578

587

623

6 5 4

La p r o p e r a (19 n o v . ) : A r tés -Sa l le C o n d a l

San t F ru i t ós -L i ceu F rancès ; F inques Fra

ga-Sant N i c o l a u ; Fon t Cas te l l ana -Un ió Es­

p o r t i v a S a n t C u g a t ; La ie tà-Bufa là A ; Cer

c le-Sal le M a n r e s a ; C lub Bàsque t Gavà-Ara

cena ; C lub Bàsque t Co l l -Un ió Espo r t i va Cla

ret.

"''• 3a catalana A G R U P 3

Cosmos-Pa l l e jà 73 •

St. J o a n Desp í -S t . C u g a t B 6 0

Pardo-S ta . Eulàl ia 54

Sant J u s t - M o n j o s 78

Joven tu t -P ra t B 6 4

S a m a - R o s e s 53

St. Gabr ie l -Be l l spo r t 60

R. Cas t ro -Co l lb lanc 66

70

82

59

75

83

59

74

93

GF GC

25 13

18 6

26 16

20 15

22 M

15 14

19

14

12

13

21

15

15

13

19

17

24

19

23

14

20

14

17

9

12

6

8

9

11

10

G

5

3

5

3

4

3

2

3

3

4

3

0

1

2

1

1

0

GF GC

'8

8 3

14 6

10 7

15 b

9 6

9 8

9 9

13

11

12

7

E q u i p

C o s m o s

Col lbia"-c

Sant Jus t

P r a t B

Pallejà

St C u g a t B

Roses

St. Gabr ie l

Be l l spo r l

M o n j o s

Sta. Eulàl ia

St J . Despí

Pardo

J o v e n t u t

R. Castro

Sarna

PJ PG

8 8

8 6

8 6

8 5

8 5

8 5

8 5

8 4

8 4

8 4

8 3

8 3

8 2

8 2

PP

0

2

2

3

3

3

3

4

4

4

5

5

6

7

7

PF

625

698

559

555

588

521

546

611

552

511

448

485

488

601

486

466

PC P u n t s

552

527

483

480

528

489

519

580

530

512

490

553

557

676

626

638

La propera (19 n o v . ) : Bàsque t Prat B-Sama;

Bàsquet els M o n j o s - J o v e n t u t ; Santa Eulà-

l ia-Sant Jus t ; U n i ó E s p o r t i v a S a n t C u g a t B-E-

mi l ia Pardo Bazàn ; C o s m o s - S a n t Joan Desp í ;

Be l lspor t -Rosa l ia d e Cas t ro . Roses Sant Ga­

b r i e l ; Pa l le jà-Col lb lanc.

3a catalana B G R U P 1

Carmel -Cas te l le t s u s p è s

M i r a - s o l - B a r b e r à 26 - 90

G r a m a j o v e - A b r e r a 63 — 60

M o n t p e d r ó s - S a g r a t Cor 4 3 - 5 9

Cube l les -C lo t 32 - 49

L lo r -V i l anova 87 - 81

P.PIegamans-Sta . Perpè tua 4 0 - 9 9

Pob le Sec -Roque tes 6 0 - 6 7

E q u i p PJ PG PP PF PC P u n t »

Barberà 7 7 0 588 392 14

Sagra t Cor 7 7 0 532 353 14

Sta. Perpè tua 7 6 1 593 407 13

G r a m a j o v e 7 5 2 419 416 12

Abre ra 6 4 2 466 400 10

Clot 6 4 2 359 332 10

R o q u e t e s 6 4 2 443 445 10

M o n t p e d r ó s 7 3 4 397 405 10

Pob le Sec 7 2 5 414 466 9

Mira-sol 7 2 5 395 468 9

Llor 6 2 4 418 474 8

V i l anova 6 1 5 400 436 7

Ca rme l 5 1 4 274 334 6

J-

5

5

5

5

5

5

3

5

5

b

5

5

5

5

5

5

5

5

G

2

4

2

3

1

2

3

2

0

0

1

0

2

2

1

0

0

1

FORA E

2

0

1

0

1

1

0

1

5

1

1

1

2

1

0

0

2

0

P

1

1

2

2

3

2

2

2

0

4

3

4

1

2

4

5

3

4

GF

7

10

12

10

7

6

14

5

7

3

5

2

6

4

4

4

6

7

GC

6

3

10

8

9

8

11

5

7

10

11

12

5

4

13

15

11

12

Arbucies-Sils

Canovelles-Llançà

Ripollet-Amer

Sant Cugat-Lloret

Roda de Ter-Abadessenc

Sant Celoni-At. Vallès

La propera (19 nov.)

Arbúcies-Canovelles

Llançà-Ripollet

Amer-Vidreres

Sant Quirze-el Masnou

Roses-Sant Cugat

Lloret-Roda de Ter

Abadessenc-Sant Celoni

At. Vallès-Farners

Sils-Centelles

3 - 2

2 - 2

2 - 1

1 - 2

3 - 0

2 - 0

2 - 1

2 - 2

0 - 2

L'altra (26 nov.)

Canovelles-Sils

Ripollet-Arbúcies

Vidreres-Llançà

el Masnou-Amer

Sant Cugat Sant Quirze

Roda de Ter-Roses

Sant Celoni-Lloret

Farners-Abadessenc

Centelles-At. Vallès

Cube l les 6 0 6 330 458 6

P.P legamans 6 0 6 281 523 6

Caste l le t 0 0 0 0 0 0

La propera (19 nov. ) : Sag ra t C o r - P o b l e Sec ;

Bàsque t A b r e r a - M o n t p e d r ó s ; Barberà -Gra-

m a j o v e ; Santa Perpètua-EI C a r m e l ; V i lano-

va-Palau d e P l e g a m a n s ; C lo t -Bàsque t L lor ;

Roque tes -Cube l l es ; M i r a - s o l (descansa) .

3a catalana fem. G R U P 3

Prat-B. Ribes 77 - 20

Col i S a n t C u g a t 5 8 - 66

A D Ronda-L 'Hosp i ta le t 7 2 - 73

S. Gràc ia-B. Hor ta 8 0 - 30

Covesa Fo rd -San t Gabr ie l 45 - 59

Man l l eu -San t A n d r e u 58 - 76

Sant Jus t -S t Fru i tós 63 - 40

E q u i p PJ PG PP PF PC P u n t s

San t Gabr ie l 7 6 1 468 375 13

S a n t C u g a t 7 6 1 434 352 13

Sant J u s t 6 6 0 412 267 12

L 'Hosp i ta le t 7 5 1 295 256 11

Sant A n d r e u 6 4 2 363 398 10

St Fru i tós 7 3 4 348 333 10

S. Gràc ia 6 4 2 390 236 10

B. Prat 6 4 2 347 282 10

Covesa Ford 6 3 3 297 291 9

A D R o n d a 6 2 4 333 357 8

C B C o l l 6 2 4 256 279 8

M a n l l e u 6 2 4 268 330 8

B. Hor ta 7 1 6 255 361 8

B. Ribes 7 0 7 214 447 7

Sant Fel iu 6 0 E 191 307 6

La p r o p e r a (19 n o v . | : Sant Fe l iu-Sant Jus t ;

U n i ó E s p o r t i v a S a n t C u g a t - A D R o n d a ; Bàs­

q u e t R i b e s - C l u b B à s q u e t Co l l ; San t A n -

d reu -P ra t ; San t G a b r i e l - M a n l l e u ; B à s q u e t

B o s c o Hor ta -Covesa Fo rd ; Sant Fru i tós-Sal le

Gràc ia.

FUTBOL OE S A U

1a divisió B G R U P 1

P r o s p e r i t a t - R i p o l l e t 6 — 7

S a n t J u s t - S a n t A n d r e u 4 — 6

T . C o r t a d a - S í c o r i s 9 — 2

B a r ç a - S a n t V i c e n ç s u s p è s

L i g t o n - O . la F l o r e s t a 8 - 6

M a r i s t e s - R u b í 4 - 3

T - 2 G r a c i a - L ' E s c l o p 9 - 1

E q u i p PJ PG PE PP G F G C Pta.

T-2 Gràc ia 6 4 1 1 42 28 13

O. la F lo res ta 6 4 0 2 38 29 12

Sant A n d r e u 6 4 0 2 25 22 12

Prosper i ta t 6 3 2 1 30 21 11

L i g t o n 6 3 2 1 3 4 30 11

Ripo l le t 6 3 2 1 30 29 11

T . C o r t a d a 6 3 1 2 30 25 10

Rubí 6 2 1 3 26 25 7

Mar is tes 6 2 1 3 27 29 7

L 'Esclop 6 2 1 3 12 22 7

Sicor is 6 2 0 4 22 29 6

Sant Jus t 6 2 0 4 17 32 6

Barca 5 1 0 4 12 20 3

Sant V i cenç 5 0 1 4 18 22 1

La p r o p e r a (19 nov . ) : la Prosper i ta t F u t b o l

Sa la-Sant Jus t ; Sant And reu -Ta l l e r s Co r tada ;

S í c o r i s - F u t b o l C l u b B a r c e l o n a ; S a n t V i -

c e n ç - L i g t o n ; O l f m p y c la F l o r e s t a - M a r i s t e s ;

Rubi -T-2 Gràc ia ; R ipo l le t -L 'Esc lop .

$ 1a catalana S a n t C u g a t - M o n t s e r r a t 2 - 1 0

B l a n e s p o r t - E s p - 9 2 7 - 5

P u i g - r e i g - l a M a s s a n a 5 - 1

L ' E n d r o i t - E u r o p e e s 7 — 5

P o b l e - s e c - P a l a m ó s 4 — 5

S a b a d e l l e n c - B a r c e l o n e t a s u s p è s

S a n t J o a n - A l f a 5 4 — 6

G r à c i a - E p i c 2 — 7

E q u i p PJ P G P E P P G F G C Pt» .

M o n t s e r r a t 8 6 2 0 53 26 20

Èpic 7 6 0 1 45 20 18

Sabade l lenc 7 6 0 1 37 23 18

Pa lamós 8 6 0 2 38 25 18

A l ta 5 8 4 2 2 29 26 14

L 'Endro i t 7 4 1 2 41 37 13

E u r o p e e s 8 4 0 4 38 39 12

Puig- re ig 7 4 0 3 2 4 30 12

B lanespo r t 7 3 1 3 29 28 10

Gràcia 8 3 1 4 27 2 9 10

la Massana 7 2 1 4 23 3 0 7

Esp-92 7 1 1 5 28 38 4

S a n t C u g a t 7 0 1 6 12 36 1

Barce lone ta 0 0 0 0 0 0 0

Pob le-sec 5 0 0 5 9 25 0

Sant J o a n 7 0 0 7 24 45

La p r o p e r a (18 n o v . ) : S a n t C u g a t - B l a n e s p o r t ;

Esp -92 -Pu ig - re ig ; la Massana -L 'End ro i t ; Eu-

ropees -Pob le -sec ; Pa lamós-Cerc le Sabade ­

l lenc; Ba rce lone ta -San t J o a n ; Al fa 5-Gràc ia ;

Mon tse r ra t -Ep i c .

HANDBOL

v . 1a catalana G R U P 2

A m p o s t a - P a r e t s 2 5 - 2 4

G a v à - V i l a d e c a n s 1 8 - 18

S a n t F o s t - P a r d i n y e s 1 5 - 1 8

E s p l u g u e s - S a n t C u g a t 2 5 — 3 4

E q u i p PJ PG PE PP GF G C Pts .

S a n t C u g a t 7 7 0 0 201 137 14

Esp lugues 7 6 0 1 187 168 12

Pard inyes 7 4 1 2 162 137 9

V i l adecans 7 3 1 3 156 154 7

Gavà 7 1 2 4 153 156 4

Sant Fost 7 2 0 5 120 141 4

A m p o s t a 7 2 0 5 148 184 4

Parets 7 1 0 6 140 190 2

La p r o p e r a (19 nov . ) : San t Fos t -Esp lugues ;

Gavà H a n d b o l - P a r d i n y e s ; A m p o s t a - V i l a d e -

cans ; H a n d b o l P a r e t s - H a n d b o l U n i ó Espor ­

t i v a S a n t C u g a t .

HOQUEI SOBRE PATINS

• 1a catalana G R U P A

S a n t F e l i u - A r e n y s M a r 3 — 5

G E i E G - S e n t m e n a t 2 - 2

C a l d e s - R o d a 6 - 5

T o r d e r a - H o r t a 2 - 4

F a r n e r s - S H U M 1 - 9

V i l a s s a r - M o l l e t 3 - 4

V o l t r e g à - S t . C u g a t 1 2 - 0

G i r o n a - P r e m i à 3 - 3

E q u i p PJ PG PE PP GF G C Pts .

Vo l t r egà 6 5 0 1 53 18 10

GEiEG 6 4 2 0 35 16 10

S e n t m e n a t 6 4 2 0 26 16 10

Caldes 6 4 1 1 28 21 9

Vi lassar 6 4 0 2 27 21 8

M o l l e t 6 4 0 2 2 4 20 8

T o r d e r a 6 3 1 2 3 4 25 7

Roda 6 2 2 2 3 4 28 6

G i rona 6 2 2 2 24 22 6

H o r t a 6 2 2 2 3 0 29 6

S H U M 6 2 1 3 2 4 26 5

A r e n y s M a r 6 2 0 4 2 0 28 4

Farners 6 2 0 4 15 4 2 4

San t Fel iu 6 1 0 5 23 37 2

Premià 6 0 1 5 16 29 1

St. C u g a t 6 0 0 6 12 47 0

La propera (19 nov.) : San t Fe l iu -GEiEG; Sen t -

mena t -Ca ldes ; R o d a - T o r d e r a ; Ho r ta -Fa rne rs ;

SHUM-V i lassa r de Mar ; M o l l e t - V o l t r e g à ; S a n t

C u g a t - G i r o n a ; A r e n y s de M a r - P r e m i à de Mar .

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995 ESPORTS 29

I L'AGENDA I

FUTBOL

Regional preferent 16.00 Roses-Sant Cugat (Diu.)

Sub-21 11.45 Sant Cugat-Girona (Diu.) 12.00 Lepanto-PB Sant Cugat (Diu.)

i Juvenil 11.30 Sallent-Sant Cugat (Diu.) 18.30 Sant Cugat-Can Parellada (Pis.) 12.00 Jabac-PB Sant Cugat (Diu.) 9.45 Júnior-Sporting Mira-sol (Diu.) 12.00 Can Parellada-PB Sant Cugat (Diu.)

CADET 10.45 Vilanova-UE Sant Cugat (Pis.) 9.15 Roser-UE Sant Cugat (Pis.)

INFANTIL 11.00 Igualada-UE Sant Cugat (Pis.)

^. 3a. Catalana A

SÈNIOR 19.30 UE Sant Cugat-Pardo Bazàn (Pis.)

• 3a. Catalana B

SÈNIOR 19.00 Castellet-Mira-sol (Pis.)

Cadet 12.30 CN Terrassa-Sant Cugat (Diu.) 17.45 PB Sant Cugat-Jabac (Ois.) 15.30 Les Fonts-Júnior (Pis.) 16.00 Adesa-Sant Cugat (Diu.) 17.45 PB Sant Cugat-Jabac (Pis.)

• Infantil 18.00 Martinenc-Sant Cugat (Pis.) 11.00 Júnior-Jabac (Pis.) 15.00 Sant Cugat-PB Sant Cugat (Pis.) 11.00 PB Sant Cugat-OI. Can Fatjo (Pis.)

• Aleví 16.00 PB Sant Cugat-Sant Cristòfol (Pis.) 9.30 Sant Cugat-Jabac (Pis.) 9.30 Júnior-Ciutat Badia (Pis.) 10.00 Llano-Sant Cugat (Pis.) 10.45 Adesa-PB Sant Cugat (Pis.)

SUB-23 18.00 Castellet-Mira-sol (Pis.)

3a. Catalana fem.

_ _ _ SÈNIOR 18.00 UE Sant Cugat-AD Ronda (Pis.)

JÚNIOR 16.15 UE Sant Cugat-Santa Eulàlia (Pis.)

HOQUEM4ERBA

I I Divisió d'honor 12.30 Polo-Júnior (Diu.)

M Divisió d'honor fem. 16.00 Júnior-Uni. Sevilla (Pis.) 12.30 Júnior-San Vicente (Diu.)

VOLEIBOL

Lliga Acevol fem.

BÀSQUET

• 2a. Catalana

SÈNIOR 12.30 F. CasteHana-UE Sant Cugat (Diu.)

SUB-23 11.00 F. Caatellana-UE Sant Cugat (DlUT

JÚNIOR 9.15 Almeda-UE Sant Cugat (Piu.)

18.00 CV Sant Cugat-Caja Àvila (Pis.)

HOQUEI-PATIIMS

M Campionat de Catalunya

l a CATALANA 12.30 PH Sant Cugat-Girona (Diu.) 21.00 Vilafranca-CH Sant Cugat (Pis.)

JUVENIL 18.00 St. Josep-PH Sant Cugat (Pis.) 15.30 PH Sant Cugat B-Ribes (Pis.)

INFANTIL 19.00 Cerdanyola-PH Sant Cugat (Pis.)

ALEVÍ , 18.00 Riudebitlles-PH Sant Cugat (Pis.)

BENJAMÍ 15.30 Mataró-PH Sant Cugat (Pis.)

FUTBOL-SALA

11 Divisió de plata 18.30 Centelles-W.Sant Cugat (Pis.)

i i 1a divisió B 18.00 Olimpyc la Floresta-Maristes (Pis.)

l i la catalana 19.30 PB Sant Cugat-Blanesport (Pis.)

U Divisió d'honor Barcelona 19.30 W. Sant Cugat-Bellsport (Pis.)

I I 2a divisió 18.00 Sant Vicanç-OI. la Floresta (Pis.)

11 Juvenil 21.00 W. Sant Cugat-Montsenys (Pis.)

HANDBOL

l i 1a catalana

SÈNIOR MASCULÍ 19.00 Parets-UE Sant Cugat (Pis.)

JUVENIL MASCULÍ

CADET MASCULÍ 11.00 Barberà-UE Sant Cugat (Diu.)

PETÀNCA

BÀSQUET

Massafred accepta continuar al capdavant del sènior A, però posa condicions

El tècnic demana un compromís seriós per part dels jugadors CATÍ MORELL

• Sant Cugat.— Tant la junta directiva de la UE Sant Cugat com els jugadors del sènior A es neguen a acceptar la dimissió de Marcel·lí Massafred com a en­trenador del primer equip de bàs­quet del club santcugatenc. Mas­safred va presentar la dimissió després de la derrota de l'equip santcugatenc davant el Finques Fraga per 75 punts a 78. Mas­safred ja havia fet pública la seva intenció de dimitir quinze dies abans. El tècnic santcugatenc va amenaçar amb la seva dimissió com a entrenador de l'equip sè­nior A de la UE Sant Cugat «si es perdien dos partits més». I, efectivament, després de dues de­rrotes consecutives, va decidir anar per la via ràpida. Segons Massafred, l'equip necessita un revulsiu «i aquest revulsiu és l'en­trenador». Massafred assegura que es troba en una posició com­plicada perquè la directiva no li ha acceptat la petició i els jugadors l'han amenaçat de deixar de jugar si dimiteix definitivament. De fet, després del partit del cap de set­mana passat, la majoria de ju­gadors es van mostrar tímidament incrèduls davant l'anunci de les intencions del tècnic. I al llarg dels dos dies següents van reca-pacitar i van decidir demanar-li que continués com a entrenador de l'equip.

La situació ha fet recapacitar el tècnic santcugatenc i ha ac­ceptat continuar com a màxim res­ponsable de la banqueta del sènior A de la UE Sant Cugat. Però

Marcel·lí Massafred

això no ha impedit que Massafred posés les seves condicions. El més destacable és que Marcel·lí Mas­safred vol seriositat per part dels jugadors. Segons el tècnic sant­cugatenc «si els jugadors no com­pleixen els requisits necessaris per treure el millor profit, no es va enlloc». I ara per ara, tant els jugadors com la directiva neces­siten que l'equip gran del club estabilitzi la seva situació.

Massafred es va reunir amb la

junta gestora i els jugadors di­mecres a la nit i va arribar a un acord després que l'equip ac­ceptés fer una autocrítica cons­tructiva i acceptés els compromi­sos de treball necessaris per no arribar a una situació límit durant l'actual campionat de lliga. El sè­nior A de la UE Sant Cugat només ha aconseguit imposar-se en un partit de vuit des de principi de temporada. L'equip que té actual­ment la UE Sant Cugat podria estar situat de mitja taula cap amunt, segons asseguren els res­ponsables de l'equip, però les ca­sualitats i la inèrcia han portat l'equip santcugatenc a l'últim lloc de la taula classificatòria, a un punt del penúltim classificat, la Salle Manresa.

La directiva creu que aquesta temporada pot ser bona per a la UE Sant Cugat, després dels últims anys d'inestabilitat. De fet, segons el responsable de la secció de bàsquet, Enric Tomàs, l'únic equip que, de moment, trontolla és el sènior A de bàsquet i «això s'ha d'arreglar». De moment, no hi haurà canvis. Però Massafred haurà de continuar apartat de la banqueta santcugatenca durant quatre partits més, ja que com­pleix una sanció de sis partits que li va imposar el comitè de com­petició per haver insultat un àr­bitre. Així doncs, el segon en­trenador, Oriol Gómez, continua­rà conduint els partits, però Mas­safred assumeix encara la respon­sabilitat de dirigir el conjunt sant­cugatenc al llarg de tota la set­mana, en els entrenaments.

I I 3a divisió 9.00 Sant Cugat A-EI Vallès (Piu.)

H 5a divisió 9.00 At. Sant Cugat-Sant Cugat B (Piu.)

• 6a divisió 12.00 Sant Francesc-Can Pantiquet (Piu.) 13.00 Mira-sol B-12 (Piu.) 12.00 Alta Veu-At. Sant Cugat (Diu.)

[ ! H £ ESCOLARS

H Bàsquet ALEVINS

10.00 CO Torreblanca-Avenç (Dis.) 11.00 Joan Maragall-Pins Vallès (Dis.)

INFANTILS 12.00 Torreblanca (M)-Torreblanca (F)

H Handbol

INFANTILS 13.00 UE Sant Cugat-Voramar (Pis.) 10.15 Joan Fuster-Avenç (Ois.)

PRE-INFANTILS 11.15 Provençals-Avenç (Dis.)

ALEVINS 12.00 Catalunya A-Joan Maragall (Dis.) 10.00 Pins Vallèt-Avenç A(Dis.) 11.00 Catalunya B-Avenç B (Dis.) 9.00 La Floresta-Collserola (Dis.)

BENJAMINS 12.00 Avenç-Santa Isabel (Dis.) 11.00 Felva-Collserola (Dis.)

• Esports individuals

JUDO 9.00 Sant Cugat (Ois.)

ESCACS 9.00 Sant Cugat (Dis.)

CROS 9.00 Rubi (Dis.)

CLASSIFICACIONS

HOQUEI SOBRE PATINS

• 2a catalana GRUPI

St. Feliu-La Garriga 1 6 - 11 JMJ-Prat 1 0 - 1 3 Corbera-Vic 4 — 5 Sta. Isabel-Maristes 7 - 4 Vilanova-Arenys Mar suspès

Equip PJ PG PE PP GF GC Pt«.

Vic 6 4 2 0 36 18 10 Sta. Isabel 4 4 0 0 32 15 8 St. Feliu 6 3 2 1 47 32 8 St. Cugat 4 3 0 1 21 16 6 M.Voltregà 3 2 0 1 21 13 4 Maristes 5 1 2 2 20 23 4 Prat 5 2 0 3 31 39 4 La Garriga 3 1 0 2 19 22 2 Arenys Mar 4 1 0 3 17 27 2 Corbera 5 1 0 4 12 26 2 Vilanova 0 0 0 0 0 0 0 JMJ 5 0 0 5 27 52 0

La propera (19 nov.|: Sant Feliu Codi-nes-JMJ; Prat-Corbera; Vic-Santa Isabel; Ma­ristes-Vilanova; La Garriga-Maristes Voltregà.

GRUP 2 " "

Manlleu-Tordera 6 — 4 Sentmenat-Taradell 2 — 1 3 Arenys Munt-Bigues-Riells 6 - 4 Canet-Mataró 7 - 2 Barberà-St. Celoni 0 - 8

Equip PJ PG PE PP GF GC Pt«.

Taradell 5 6 0 0 52 10 10 Manlleu 5 4 0 1 26 17 8 Canet 4 3 1 0 36 15 7 St Celoni 6 3 1 2 29 22 7 Sta. Perpètua 4 3 1 0 28 21 7 Premià 4 2 1 1 31 27 5 Mataró 6 2 0 4 20 31 4 Arenys Munt 4 1 0 3 17 21 2 Bigues-Riells 5 1 0 4 23 39 2 Tordera 2 0 0 2 6 12 0 Barberà 3 0 0 3 10 36 0 Sentmenat 4 0 0 4 10 37 0

La propera (19 rtov.): Manlleu-Sentmenat; Taradell-Santa Perpètua; Bigues i Riells-Canet de Mar; Mataró-Barberà del Vallès; Torde-ra-Premià de Mar.

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI

Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 37 - 0819 Sant Cugat del Vallès

• Tractament del dolor de la columna

vertebral.

•Tractament de fibromiàlgies, osteoporosi, ar­

trosi i d'altres malalties reumàtiques.

•Desviacions de la columna vertebral i alte­

racions de la postura dels nens, adolescents i

adults.

•Prevenció del dolor d'esquena i de les desvia­

cions de columna.

Tècniques utilitzades:

•Electro-termoteràpia.

•Massatge - Tècniques manuals passives.

•Gimnàstica específica (Mètode de Schoth)

per al tractament de l'escoliosi i d'altres

desviacions de columna.

•Gimnàstica de manteniment per a la 3a edat.

l A C O M A Í A M I I I I RA

[ II L V n k ' I K U ' d e j V l MliU-s l i . i l l

t n i i n : i l i t / . i i I.-. ••• n x i i p e m a l a

a ï l l a i a s i c l l c t a •.!; i ( lnfi

V e r ' •;: M , • , ; I e n ! d e

30 . i ) 'Acnd;c-. i de novembic de I W s

is. .Hi 'UlCut la,

i i . k l> . !

A SAK P A R I I C I P \ KN LA G E N C O N

1:1 C l u b de l J o c A S a k ha p a r t i c i p a t

a m b èxit o n la se L'.e'iai e d i c i ó d e

i ( i e n C o n , la i n a ú e m p i e s e s

•eii icad.es a! s. eíi . i J e e e-i-s d e ro l .

* V i k va <e; c< ae. i>:. , ,.>, -.s

o r g a n i t z a d o r . •<• •:, o . i s t t a .

LA XX FESTA DE TARDOR

M.ilti.it que cl cel amenaçava amb pluja, cK santcugatencs \ an sortir massivatitctu pi i i: iiulir de la lira vi entitats 1 oto J \ ML I -v

Èxit de participació en la XX edició de la Festa de Tardor, tot i el mal temps L'alcalde Joan Aymerich demana que no hi siguin presents ek partits polítics per deixar tot el protagonisme a les entitats

RAMON UIQUfc I Sant Cugat. l 'na seixantena d'entitats i milers de santcugatencs van participar en la vintena edició de la I esta de Tardor. Tot i que les activitats de l'edició d'enguany van comenta r a celebrar-se

el dia 3 de novembre, el cap de setmana passat va ser el nucli central de la festa. Divendres es va celebrat una taula rodona amb e.vilcaldcs de la ciutat que va omplir mitja sala d'actes de la casa de cultura. Dissabte, centenars de

santcugatencs van participar en la cercavila i van omplir el Teatre Auditori amb el primer Festival de Cançó Memorial Ovidi Montllor. La fira d'en­titats de diumenge, tot i el mal temps, va aplegar milers de ciutadans al voltant del Monestir.

A les H en punt del matí passat va ser una de les que arribaven als jardins del Mo­nestir les primeres entitats per començar a numtar la parada. Una mica més tard, algunes d'elles van haver de guardar tot el que exposaven perquè el cel es va començar a ennuvolar i la pluja va fer acte de presència. Fi­nalment, tot i la constant a m e n a ç a dels núvols, el temps va ser benèvol i la fira d'entitats de diumenge

més participació ha registrat en els darrers anys. Milers de santcugatencs van omplir els voltants dels jardins del Monestir per gaudir d'una de les activitats més espe­rades de totes les edicions de la Festa de Tardor. L'e­dició d'enguany era especial. se celebrava el vintè aniver­sari d'una festa que va co­mençar l'any 76 per reivin­dicar la recuperació de les

institucions democràtiques. Precisament, l'alcalde Joan Aymerich va fer referència a aquest fet a l'hora de fer balanç. L'alcalde va dir que ara ja no tenen sentit «les reiv indicacions pol í t iques dels p r imers anys i per aquest motiu no és neces­sària la presència dels par­tits». Aymerich, president local de Convergència De­mocràtica de Catalunya, va recordar que «ara la política

es la a l 'Ajuntament i per Carme Talleda, membre de aquest motiu el meu partit la comissió organitzadora, ja ta anys que no munta la parada». «LI protagonisme de la testa —va continuar—. cal que el tinguim les en­titats.» Qüestions polítiques a part, l'alcalde va fer un balanç «molt positiu» de la festa perquè «les entitats es­tan contentes i perquè és important que la societat ci­vil participi en les activitats culturals de Sant Cugat».

també va fer un balanç po­sitiu. Talleda va dir que «ac­te per acte és molt difícil valorar, però en general la resposta del poble ha estat massiva i això és un motiu de satisfacció». La comissió va fer una reunió ahir amb les entitats per fer una va­loració conjunta. L'últim di­jous d'aquest mes es farà un sopar de germanor.

Polèmica entre les parades del PP i dels Maulets B Sani Cugat Lis mem­bres de la parada dels Mau­lets van generar la polèmica de la fira d'entitats de diu­menge en prendre la inicia­tiva d'organitzar un joc en el qual el protagonista era el candidat del Partit Po­pular a la presidència de la ( i e n e r a I i t a t. A l e i x V i -dal-Ouadres. E\ joc consistia que les persones que s'a­costaven fins a la parada dels Maulets podien fer punteria amb pilotes i boles de fang a un cartell electoral on apa­reixia la fotografia de Vi-da l -Quadres . LI portaveu municipal del PP a l'ajun­tament. Jaume Tarragó, va denunciar el fet públicament a través de Ràdio Sant Cu­gat. Tarragó es va confondre inicialment i va criticar la secció local d ' E R C per en­tendre que era a la parada d'aquests on s'estava fent el joc. Un cop assabentat de la seva errada va tornar a parlar públicament per la mateixa emissora i va de­manar disculpes a E R C per dirigir la crítica cap als Mau­lets. , R .L

Els joves intèrprets finalitzaran la festa B Sant Cugat.— La festa de tardor d'enguany encara no ha acabat les seves ac­tivitats. El Pòdium de Joves Intèrprets que organitza les Joventuts Musicals de Sant Cugat posaran punt i final a l'edició d'enguany amb el concert que oferiran demà a les 8 del vespre a la casa de cultura. En la primera part del programa previst participarà Carolina Martín, que interpretarà al piano pe­ces de Heller, Schumann i Kòhler. La també pianista Belen Cantacorps, interpre­tarà Chopin i Mompou. La primera part la tancarà Pao-la Romero , que igualment al piano, tocarà peces de Chopin i Halffter. A la se­gona part hi haurà un con­cert coral de les Joves Veus.

/ R.L.

Crítica als alcaldes en la rodona sobre la festa de

taula tardor

RAMON I l'Oi H B Sant Cugat. La crítica a la gestió dels quatre al­caldes que han dirigit la ciu­tat durant els darrers vint anys va centrar part de la taula rodona sobre Passat, present i futur tic la festa de tardor, celebrada divendres passat a la casa de cultura. A Tacte no hi va assistir l'ac­tual alcalde, Joan Avmerieh, que va adreçat una carta als membres de la taula en la qual excusava la seva pre­sencia perquè l'eia temps ha­via adquirit un compromís. amb l'actriu local Lmina Vi­lar, ísau. per assistir al debut d'aquesta al Teatre-.uiditori.

Aymerich va denunciar el fet que sortís el seu nom en cl programa, perquè ja feia temps que havia dit que no hi assistiria. La mode­radora. Carme Talleda. va dir que «els noms apareixien només com a convidats». J o r d i P e r m a n y e r . À lva r Roda i Montse Jané hi van participar com a represen­tants de les comissions or­ganitzadores de la festa. Du­rant l'acte. a Francesc Llat-jós se li va criticar que du­rant la primera festa de tai-dor envies la Guardia Civil per suspendre Ics activitats. Llatjòs va dir que les ordres «venien del govern civil i

nosaltres no vam poder fer res per evitar-ho». A Àngel Casas li van criticar el let de no portar a terme pro­jectes que s'havien reivin­dicat. com la construcció d'un auditori. Casas va as­segurar que «el projecte es­tava previst, però al final no es va poder realitzar». «Evidentment no hauríem let una catcdial com la que tenim ara- , va atcüir. El fet de no donat la subvenció perquè es "es la festa un anv en que ei lenta era po­lèmic. va set la crítica feta a Joan Avineneli. L'únic que no va rebre ei au pies directes va ser ()riol Nicolau.

is primets. 1 Jatjòs v assistit. Foto: J.A. ML·IvV

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995 APUNTS 31

L' A L B U M • La XX Festa de Tardor

t» cercavila de la vintena edició de la festa de tardor es va àsóar dissatóea 2 ^ 7 de k tarda ala plaça fOrtw».T)»if allà, «Is grallers, el grup de bastoners de l'Esbart, els ftajhw^iei^diaWes, els joves de la .Creffftepíl «te gegants de Sant Cugat —el Joan i la Marieta— van fer ana passejada pels carrers del centre. JSfe#$Í#* Gwn N a van representar els diferents temes'defe vint anys de festa. Aquest va ser el preludi a '%»nb &tòsajteqae portaria fins al Teatre-auditori eï primer Festival de Caíjjó Memorial Ovidi Montllor

:VI . . ' • . . 1 '

r ^ c e ^ a s e r h a b i t u a U ' ^

" d S ^ r t à a i » - f i d e U h tradició, l'Esbart vafereH^detegmaesdelV^ tradicional, H Cau vaaiMri-lardalt < f e H Z T ™ , I ^ c a ! f W · i J » <**«*« acostumaa ser

PEDALEJADA CICLISTA

.ala fira

_|ttacta ni det|sr de França ni de cap ! Í» de tardor <|De cada any organitza las Precutmmi, el pendent nacional d'aquesta

i dou^ dAMjaMflaça OctaviMa sortidadeb

32 APUNTS I·LS 4 CANTONS / DivendresJ7_de no^j^hr£jJeJJW5

L' A L B U M • / XX Festa de Tardor

MIGUES I VI MANXEC PER ESMORZAR

Els mitjans de comunicació locals van tenir el seu espai a la fira d'entitats. Gemma Bosch, Rosa Carrasco i Núria Olivé van ser les encarregades d'atendre les persones queV acostaven fins a la parada d'Els 4 Cantons per demanar informació sobre la manera de fer i els avantatges de fer-se subscriptor d'aquest setmanari. El Tot Sant Cugat, el Gran Sant Cugat, Televisió de Sant Cugat i Ràdio Sant Cugat també van instal·lar les seves parades. Precisament, l'emissora municipal va oferir entrevistes en direc­te durant tot el mati de diumenge.

Una de les parades més grans va ser la del Centro Castellano Mancbego de Sant Cugat. Els responsables d'aquesta entitat van fer una gran paella amb més de 100 quilos de migues perquè els santeugatencs poguessin fer un esmorzar diferent del que estan acostumats. Les migues van anar acompanyades de vi i formatge. A la parada també es va fer una exhibició de puntes de coixí.

ACTUACIÓ DEL COR INFANTIL I JUVENIL

i La Creu Roja de Sant Cugat-Rubí va fer demostracions durant tol el matí de com s'han de fer % els primers auxilis en cas d'accident. Uns ninots i una llitera \ an ser els elements utilitzats pels

voluntaris per ensenyar a la multitud de santeugatencs que es \ an acostar fins a la parada, les

*, coses que s'han de fer i les que no s'han de fer amb les persones accidentades.

EL NÚMERO 564 GUANYA EL RETRAT DE FIRART

L'actuació que el Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat va fer a la tarima central del Monestir va ser seguida per una multitud de persones. Per espai de mitja hora, els diver­sos grups d'aquest cor van interpretar diferents peces. Tot i que la sonoritat no era l'ade­quada. el públic va aplaudir força l'actuació dels joves cantors.

i L'associació d'artistes Firart va tenir la iniciativa de repartir paperetes entre els assistents per sortejar un retrat que farà el pintor i dibuixant Adolf. El número premiat dels 600 que es van repartir ha estat el 564. L'afortunat pot trucar al telèfon 674-60-28 per aconseguir el premi. Kraft va aprofitar la festa de tardor per exposar les obres dels artistes de l'associació.

L* Associació d'Amics de Ràdio Sant Cugat va instal·lar unar. l'emissora municipal per recollir vots per als premis Santcugara*.«t m*$~*. ,,__ „ s'hagi endarrerit la cerimònia de lliurament de premis va possibilitar q^$MsstAats a k festa de tardor poguessin dir-hi la seva sobre les persones que han de tnetèàaltfii|g&.'!tos:

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995 A P U N T S 33

LA VIDA SOCIAL

La colla castellera farà la seva presentació en la propera festa major Un centenar de persones ja han formalitzat la inscripció a aquesta iniciativa engegada pel Club Muntanyenc

RAMONLUQUE • Sant Cugat— La iniciativa q*e el Club Mun­tanyenc va començar ara fa unes setinanes per crear una coHa castellera a la ciutat ha tingut una resposta massiva per part dels ciutadans.

«Si el ritme dels assajos és bo, podrem fer una pri­mera actuació, amb el nivell assolit fins llavors, durant la propera festa major de Sant Cugat.» Amb aquest anunci, Ramon Pros, president del Club Muntanyenc, va ani­mar els interessats a formar part de la colla castellera de l'entitat, que es van reu­nir per rebre tota la infor­mació necessària. Carles Painé i Dani Matas, mem­bres de la comissió tècnica de la colla dels Minyons de Terrassa, van ser convidats a la reunió, feta dijous de la setmana passada a la sala d'actes del club, per donar els primers consells teòrics i parlar de la història i la tradició castellera a Cata­lunya. Matas i Painé van ex­plicar els inicis històrics dels castells i qüestions tècniques com ara la formació d'un castell, la identificació nu­mèrica d'aquests i les dife­rents modalitats existents. Segons Painé, «una colla de recent creació com la de Sant Cugat podria assolir el nivell per fer un castell de set en el termini d'un any i mig, però en vuit o nou mesos en podria fer d'altres més senzills». Painé va as­segurar que si les coses es fan bé «fer un castell no comporta cap perillositat». Segons el tècnic dels Mi­nyons de Terrassa, el fet que surtin noves colles casteíle-res «no representa cap pro­blema sempre que es ga­ranteixi el nommbre d'ac­tuacions per temporada que ara estem fent les colles exis­tents». Ramon Pros, presi­dent del Qub Muntanyenc, també va prendre la paraula per explicar quina és la idea de l'entitat i informar els assistents. Pros va anunciar que els assajos «començaran en breu en alguna instal·la­ció adequada i es faran els divendres al vespre a partir de les vuit». «Els nens més

Unes 150 persones ran assistir a la reunió de presa de contacte que es va celebrar dijous de la setmana passada a la sala d'actes de l'entitat. A hores d'ara, quan el termini per apuntar-se encara continua obert, ja s'han inscrit oficiahnent

La sala d'actes del Qub Muntanyenc va quedar petita per acollir els futurs castellers. Foto: JA. MULA.

petits avançaran l'hora dels assajos per acabar a una hora prudent», va afegir Pros. Tot i que la idea està prou consolidada, no deixa de ser un projecte embrio­nari en el qual encara que­

den moltes coses per lligar. Pel que fa al material, el Qub Muntanyenc s'ha com­promès a confeccionar i re­partir les samarretes «que portaran —va comentar Ra­mon Pros— els colors de

unes 100 persones interessades a crear aquesta colla. Els primers assajos començaran aviat i és previst que la colla pugui fer la seva presentació i la primera actuació durant la propera festa major, que tindrà lloc al juny del 96.

ciutat perquè puguin oferir tot el necessari». Tot i que la idea és que la colla sigui independent i s'autofïnanci i gestioni, el club està in­teressat que hi hagi un lli­gam i és per aquest motiu que es constituirà com una secció més. La idea és crear una comissió coordinadora, que gestionarà la colla, i una tècnica, que ensenyarà els membres a fer castells. Els integrants de la comissió tèc­nica són santcugatencs que des de fa temps participen com a castellers en altres colles del país. Aquests da­rrers perfeccionaran la seva tècnica, fent algunes classes particulars amb membres de la colla dels Minyons.

El nom és per decidir Inicialment la colla neix

amb el nom de Colla Cas­tellera del Qub Muntanyenc Sant Cugat. De tota manera, Ramon Pros ha anunciat: «Donarem total autonomia per escollir democràtica­ment un nom, ja que som conscients que aquest no és l'adequat per participar en el món casteller.» Un dels passos que ara cal seguir és formalitzar la colla inscri­vint-la en la federació que agrupa aquests col·lectius. En un principi, els inscrits hauran de pagar una quota de 1.000 pessetes per cobrir els costos que la iniciativa generarà fins a final d'any. Al 1996 és previst que els membres de la colla es facin socis del Club Muntanyenc per participar en aquesta ac­tivitat. Un cop els castellers siguin associats ja cobriran el cost de l'activitat amb la quota anual de soci. A més, això els permetrà gaudir dels avantatges de tot allò que realitzi l'entitat, així com de les iniciatives comercials que està duent a terme la coo­perativa Pi d'En Xandri, pertanyent al mateix Club Muntanyenc.

El Barrí intenta fer la pkyieta més « « i delí

la imatge coorporativa i l'es­cut de l'entitat». La resta de material, com la faixa i els pantalons, l'hauran de comprar els membres de la colla. Pros va dir que «s'as-sesorarà les botigues de la

• Sant Cagat. dirediptde l'a Baxrv'le la zona la calírtrra de i ró&As; està prepatttjas per tejfr leta més gran del ntoi^ aquesta,. «Is comempji£M. la zona intentaran iaiúiiiii l'associació en cl U&*e Guinntss dels ricéfïiï Aquesta acció de promoció és patrocinada per algunes de les firmes comercials de la zona, per l'elevat cost que comporta la producció de la piruleta. El mestre pas­tisser Antonio Gómez és el que està fent aquest gran dolç de caramel. Tot i que la junta directiva de l'asso­ciació ha estudiat diverses dates per presentar la pi­ruleta, encara no s'ha de­cidit, «per problemes tècnics i per falta de recursos», quin dia es mostrarà al pú­blic. / R.L.

Gavín explica el penúltim viatge • Sant Cugat.— L'historia­dor i Creu de Sant Jordi valldoreixenc Josep Maria Gavín va fer dimarts passat la penúltima xerrada del ci­cle Viatgem amb en Gavín, que està fent des de principi d'aquest any a la casa de cultura. Josep Maria Gavín va parlar i va mostrar dia­positives del viatge que va realitzar a l'Iran. El pas de la gran Pèrsia a l'actual zona de l'Iran va centrar part de la xerrada de l'historiador. Gavín acabarà el cicle de conferències el 12 de de­sembre amb la xerrada que farà sobre Kenya i la cultura massai. / R.L.

Concert de jazz a l'Espai Jove • Sant Cugat.— Eduard Jordan, Esteve Castanyer i Marc Warren Trio faran de­mà, a les 8 del vespre, un concert de jazz a l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Aquesta és una de les ac­tivitats obertes que els or­ganitzadors d'aquest espai preparen per a aquest darrer trimestre de l'any. A banda d'aquest concert, l'Espai Jove de la casa de cultura està realitzant passis de pel·lícules de vídeo de ma­nera periòdica. / R.L.

El Club A Sak participa amb gran èxit en la 2a edició de la Gen Con

RAMON LUQUE • Sant Cugat— El Club del Joc A Sak de Sant Cugat va participar en la segona edició de la Gen Con, que es va celebrar a les Dras­sanes de Barcelona del - 3 al 5 de novembre. La Gen Con és una fira en què es reuneixen les empreses més importants del sector dels jocs de rol per presentar els seus productes i les novetats. A banda de les empreses, són convidats, anualment, deu clubs de jocs de rol de tot l'Esfat Espanyol. En l'e­dició d'enguany un dels clubs convidats va ser A Sak.

Els membres del club sant-cugatenc van organitzar una partida en directe de Vam­pir, joc del qual són uns grans especialistes. L'èxit del joc organitzat per A Sak va ser tan important que ara han estat seleccionats per encarregar-se la Camarilla de Barcelona, l'òrgan oficial que porta tot el joc de taula i en directe de Vampir. Amb això", el club santeugatenc gestionarà tot el relacionat amb aquest joc a les comar­ques barcelonines i rodalia i estarà en contacte perma­nent amb la CamarilL· que gestiona el Vampir de la

zona de Madrid.

Jornades benèfiques Ara els membres d'A Sak

estan preparant unes jorna-• des de rol benèfiques, que se celebraran del 15 al 17 de desembre a la casa de cultura. A Sak cobrarà per primera vegada inscripció per participar-hi. Els inte­ressats hauran d'abonar 500 pessetes, que després ser­viran per comprar joguines per als nens necessitats i re-partir-les per Nadal. En les jornades col·laboraran totes les empreses del sector i clubs d'arreu de l'Estat.

Membres d'A Sak i participants del joc en directe del Vampir fet a la Gen Con. Foto: A SAK.

34 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995

L A R A D I O G R A F I A a Voluntaris Sant Cugat

(imp de Voluntaris a la sortida de la Marxa Olímpica per C'ollserola, al 1992. Parada de l'entitat a la Festa de Tardor i associats en plena col·laboració amb la Festa del Llibre Gegant a la plaça de Barcelona. Forns ARXIU VOLUNTARIS SANT CUGAT.

Va néixer paral·lelament als Jocs Olímpics que al 1(W2 es van celebrar a Barcelona. Des de Voluntaris Olímpics es va crear un grup mes arrelat al poble, disposat a tenir continuïtat i a obrir-se a totes Ics entitats del municipi. Un cop acabats el JO, ha col·laborat estretament en l'organització, entre moltes activitats, dels Jocs Escolars, de les Marxes Infantils o de la Festa Jel Llibre Gegant. Voluntaris Sant Cugat ha crescut de manera lenta però constant i vol fer una crida a fomentar l'esperit solidari.

Sempre a punt per col·laborar Voluntaris Sant Cugat treballa braç a braç amb entitats santcugatenques i comarcals en l'organització d'actes

l·RANCl·.SC CARBÓ

• Voluntaris Sant Cugat no té més de cinc anys de vida, però ja ha fet i s'ha vinculat a moltes activitats. És una associació integrada per per­sones de Sant Cugat que tre-halleii desinteressadament pel benefici de tota la co­munitat. Actualment són 54 associats que tenen més de 16 anys i que volen créixer per tal d'engrandir aquest col·lectiu nombrós i neces­sari del voluntariat que en els darrers temps ha des­

pertat forca interès entre la societat civil catalana. I a majoria d'ells són persones joves que estan en el mon universitari, si be lambe n hi ha de més grans que s'h.ui animat a parl icipai en aquest projecte solidari. l'ie-tenen i volen aconseguir, per mitjà del seu compromís cí­vic. unes bones condicions per a la millora de la qualitat associativa i de les activitats que ofereix el poble. Fs tro­ben gairebé cada dissabte a hi Casa de Cultura. Ho fan

de les 11 del matí a la 1 del migdia en un espai que els ha cedit l'Ajuntament de Sant Cugat. Parlen i discu­teixen els projectes per col·laborar i ajudar no no­més en l'àmbit estrictament -.anteugatente sinó que a ve gades s'acosten a comarques pi operes. És en èpoques d'examens que potser no hi son algun dissabte i que no poden atendre les demandes que hagin pogut sorgir d'al­guna entitat. Lis associats no paguen cap quota i no

cobren pels serveis que ofe­reixen. I'.s cert. però, que la necessitat de cobrar els serveis per tal de tenir un fons que serveixi per dina-mitzar l'entitat es un debat que tenen els socis de Vo­luntaris. si bé a la majoria no els agradaria perdre aquest caràcter totalment al­truista que tenen, ha explicat Toni Manresa, un dels mem­bres de l'organit/acio.

Ajudar les entitats

Un cop acabats el Jocs

Olímpics, el col·lectiu va col·laborar en l'edició de la Marxa Infantil del CMSC. Des del 1992 no hi han faltat per ajudar en la seguretat d'aquesta prova de regula­ritat. en què participen més de 2.500 infants. Es col·lo­quen en cruïlles que pre­senten dificultat o ajuden en controls que els pot mancar gent. Han estat en molts ac-les que s'han organitzat des de l'Oficina Municipal d'Es­ports per a Tothom, com la cursa de patins o els actes

finals dels Jocs Esportius Es­colars. També han estat aju­dant en campionats de di­ferents esports, com karate o natació. En una vessant no tan esportiva i més cul­tural, han estat ajudant en festes.i acompanyant avis del Casal, o enganxant cartells i difonent programes de la Festa de Tardor, on cada any, des de la seva creació, hi han posat un estand. Com a acte més especial, del qual Voluntaris se'n sent més or­gullós, van ser el 77 dies de Música per la Pau que, en la campanya de Sant Cu­gat ajuda a Bòsnia, van or­ganitzar conjuntament amb Ràdio Sant Cugat a la nostra població. Setze voluntaris de l'organització van estar cada dia durant 5 minuts al carrer Santa Maria per acompa­nyar els músics que es van adherir a aquesta iniciativa original i solidària que va tenir tan bona acollida a la vila.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995 APUNTS 35

LA R A P I O G R A F I A • Voluntaris Sant Cugat

Voluntaris en l'organització de campionats de karate i al Casal d'Avis de Sant Cugat. En plena activitat a Mollet per aconseguir el rècord Guinness d'inflada de globus. Enganxant cartells de la Festa de Tardor. A la Unió, amb actors del grup Quin Pal, i amb tot el col·lectiu de diferents poblacions que van crear la Federació Catalana de Voluntari Cívic. Fotos: ARXIU VOLUNTARIS

Dels Jocs a la Federació Catalana de Voluntari Cívic FC.

• Voluntaris Sant Cugat va néixer el 30 de desembre de 1991, mesos abans de ce­lebrar-se els JO de Barce­lona. Voluntaris Olímpics a la nostra població eren gai­rebé 300 que s'aglutinaven des de l'Ajuntament. Va ser aleshores que un grup, man­tenint-se com a Voluntaris Olímpics, va decidir crear l'associació santcugatenca per donar continuïtat al mo­viment i oferir un servei de

solidaritat al municipi. Avi­sats els 300 voluntaris olím­pics, van respondre a la crida una vintena, que com a reu­nió inicial es van trobar en un bar de la plaça de Bar­celona. Durant els primers 6 mesos, Voluntaris Sant Cugat va col·laborar a portar la torxa olímpica i va or­ganitzar una visita a les ins­tal·lacions olímpiques. Ja un cop passats els Jocs, van vo­ler donar un impuls a l'en­titat per tal d'aconseguir

més socis. Per aquest motiu, Voluntaris va organitzar una vetllada teatral a la Unió Santcugatenca, on va actuar el grup Quin Pal. «Va ser tot un èxit, i gairebé vam doblar el nombre de socis», explica Toni Manresa, mem­bre actiu de l'entitat.

Ja des dels inicis del 1993 l'associació ha volgut avan­çar cap a la creació de la Federació Catalana de Vo­luntari Cívic. Es tracta d'un grup estable de les agrupa­

cions creades a diferents po­blacions catalanes amb un objectiu comú, treballar per un món més just i solidari, compartint el mateix ideal voluntari de cooperació i ajut. Totes volen, com Vo­luntaris Sant Cugat, col·la­borar en la construcció cul­tural, social, esportiva, am­biental, cívica i lúdica del nostre país. La federació es va constituir el 19 de no­vembre de 1994 a Reus amb la presència de represen­

tants de voluntaris de Bar­celona, Igualada, Mollet, Mataró, Terrassa, Mollet, Sabadell, Cornellà i Vilade­cans. Més de 10.000 perso­nes formen part d'aquesta federació, si bé VcAvnrtaris 2000 de Barcelona n'aporta més de 8.000. Es manté una relació amb l'Incavol, que depèn de la Generalitat de Catalunya, que si recull ne­cessitats d'entitats les farà arribar a les diferents as­sociacions constituïdes.

D'altra banda, la federació també s'està plantejant dur a terme cursets de formació que inicialment inclouria un programa bàsic i més en­davant una formació més es­pecífica. Voluntaris Sant Cugat és conscient que a vegades no pot atendre totes les demandes i fa una crida a la societat santcugatenca perquè es faci voluntària. Els interessats us esperen dissabte al matí a la Casa de Cultura.

36 APUNTS EL PUNT / Divendres, 17 de novembre de 1995

QUINTOS 95

Els quintos de Sant Cugat i les seves destinacions Cent setanta-nou joves de la ciutat han estat sortejats aquest any i ja poden conèixer el lloc on faran el servei militar i l'activitat assignada

ELS 4 CANTONS • Sant Cugat del Vallès.-Els cent setanta-nou quin­tos de Sant Cugat que van entrar en el sorteig de desti­

nacions de 1995. celebrat ahir a Madrid, poden saber en la llista que publiquem a continuació en quin cos hauran de fer el servei mili­

tar -Terra (T), Armada (M) o Aire (A)- i la regió mili­tar a la qual han estat desti­nats. Els quintos al costat de la destinació dels quals

figura un número de cinc o sis xifres podran saber la destinació exacta i l'activi­tat consultant el llibre Des­tino para el xervicio mili­

tar. Ahir van ser sortejats 217.557 quintos a l'Estat Espanyol, la majoria dels quals realitzaran el servei militar obligatori. N'hi

haurà 1.350 que s'integra­ran al servei per a la forma­ció de quadres de comanda­ment per a la reserva del servei militar.

Cognoms, nom Aguilera i Garcia, J

Albella i Fnede. M

Alonso i Fibla, I

Alonso i Gras, D

Alonso i Guidu, J

Alorda i Derksen, A

Alvarez i Carreras, J

Andrés i Carrasco, C

Andrés i Frigots, A

Andreu i Rifa, R,

Anguera i De SOJO Pencas, J

Arquer i Tinlore, A.

Arrabal i Moreno, D

Asunción i Ramírez, A.

Barça i Gonzàlez, S

Barjau í Piqué, D.

Barnils i Galícia. D

Bellver i Cabello. J

Beltran i Muftoz, J

Benet i Cariellas, J

Beteta' Llamas, D

Bielsa i Mialet, P

Blanco i Viriallonga, 0

Bolafio i Delgado, 0

Borràs i Climent. J.

Brugue i Corbera. E

Busquets i Alted, F

Caballos i Àtvarez. A.

Cabanillas i Moreno,

Cabello i Femandez, I

Camarasa i Folguera. A,

Campabadal i Gili, F

Campabadal i Gili. J

Campos i Arroyo. H

Canal i Beeby, D.

Carrasco i Sende. P

Carreras i Del Cerro. A

Casadella i Pailicera, R

Casanova < ViJaró. D

Casas i Pexach,D

Castrc i Ruiz, J

Canameras i Retusta, J

César i Galobardes E.

CiaveU i R o s * X.

Coello i Maeslro, J

Corpas i Valero S

Codadellas i Baquer, I

Cortijo i Iglesias, F

Costa i Argelaguer, X.

Cuquerella i Llauradó, J

Desvalls i Canals, T

Díaz i Mulet, D

Díaz i Pila, M

Echevarna i Arévalo. J

Enlrena , Yague, J,

Escrica Pérez, C

Espero i RnsiQue, M

Espinosa i Díaz, J

Esteban i López. C

Esteve i Martínez. A,

Falcón i Barnes. J

Farré i Aicua E

Femandez i Belda. D

Femandez i Magrans, M

Femandez i Rodríguez, B

Femandez de i La Fuente

Ferrera i Herrnoso, J

Fuentes i Juan. C

Fuentes i Pardo. S.

Garcés i Ramon, A

Garcia i Martínez, J

Garcia i Pedrero. V

Garcia i Pérez, J

Garcia i Tamurejo. H

Garcia i Visiedo. I

Gamgai Barnet, J Gascó i PoTiero, J

Gn Barceiona A

Giner i Puga V

Ginbe! i Ordas, J

Gorrez i Martínez, D.

Cos

T

T

T

T

T

T

M

T

M

T

J T

T

T

T

T

A

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

M

T

T

T

T

T

T

M

T

T

T

T

T

T

A

T

T

T

Roató

Pir. Or.

Pir. Or.

Centre

Pir Or

Pir. Or

Canàries

Mediter

Centre

Cantàbric

Centre

Centre

Pir. Or.

Llevant

Centre

Pir. Or.

3a. Reg.

Pir Or.

Centre

Centre

Pir. Or.

Pir. Or.

Centre

Balears

Balears

Centre

Centre

Pir Or

Pir Or

Pir Or.

Pir Or.

Pir. Occ.

Pir Or.

Pir. Or

Cantàbric

Centre

Pir Or.

Ceuta

Centre

Pir. Or

Balears

Cantàbric

Ceuta

Melilla

Centre

Melilla

Pir Or

Canàries

3a Reg

Pir. Or.

Melilla

Pir Occ

DMt.

040031

030380

010750

330119

070123

040170

070214

Cant.

3

3

4

4

3

1

4

1

4

4

4

4

2

4

3

2

2

4

2

4

4

3

3

1

4

4

2

4

4

3

3

4

j

4

3

2

4

1

3

4

4

2

3

1

DESTINACIONS A L'EXERCIT DE TERRA

CEUTA (5)

MEULLA(12)

,.. ILLES CANÀWES &

DESTINACIONS A L'ARMADA

ZONA MARÍTIMA DEL CANTÀBRIC (13)

CoonofltSi nom

Jordàn i Martínez. X.

Junyent i Argimon, G.

Jurkíewícz i Gonzàlez, J

Lachouchi i Cot», A.

Lara i Velarde, J.

Uanos i López, C.

López i Corbacho, A.

López i Mengual, A.

López i Romero, V.

Lora i Gonzàlez, R.

Lorente i Sanmartí, A.

Luna i Ibanez, D.

Manich i Torné, J.

Mari i Rodriguez, S.

Marin i Del.val, 1.

Marín i Zoríta, D,

Martí i Bertran, D.

Martín i Àvila, A.

Martín i Burgos, A.

Martín i Díaz. J.

Martínez i Sànchez, F.

Meca i Valero, D

Meca i Vilar, J.

Mena i Casas, A.

Miguel i Duran. 1.

Moíano i Aparicio, J.

Molina i Pina, F.

Mortes i Hidalgo, F.

Monteys i Vilanova, F.

Mora i Bové, M.

Morales i Arredondo, D,

Monlk) i Vilches, S,

Naharro i García, F.

Navarro i Corominas, B.

Navarro i Uunell, C.

Navascues i Ramos, J.

Pahisa i Prades, C.

Palazón i Barriuso, A.

Pando i Payes, A.

Pardillo i Mula, J.

Parés i Dsop, O.

Pascuet i Casals, D.

Patricio i Ramos, M.

Pérez i Toro, A.

Pifarré i Rubbel, A.

Pitarch i Sales, S.

Porta i Cervera, J.

Prat i Asensio, F.

Puig i Magnna, M.

Quinten i Martínez, D.

Redondo i Navarro, A.

Reverté i Rodríguez, M.

Rifa i Ribatallada, F.

Rodriguez i Arias Pal, J.

Roldàn i Jiménez, D.

Rosell i Cisneros. J.

Ruiz i De Larramendi O., J.

Sànchez i Aranda, 1.

Sanchez i Asensio, A.

Sànchez i Gómez, S.

Sànchez i Pére2, J.

Sànchez i Torres, P.

Sarrias i Viladomíu, A.

Sena i Sales, F.

Serrano i Hernàndez, D.

Serrano i Jiménez, A,

Solano i Vàzquez. J.

Sonego i Diefer, H.

Soto i Gonzàlez, F.

Subira i Beuggert, E.

Tormo i Tena, A.

Torras i Ferrenbach, M.

Torrens i Roig, F.

Valdes i Casas, B.

València i Moreno, F.

Valls i Borràs, J.

Valls i Gil, R.

Vecino i Peiró, D.

Ventura i Lluch, J.

Vicente i Sànchez, J.

Zambrini i Gonzàlez, M.

Cos

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

M

T

T

M

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

M

A

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

M

T

T

T

T

T

T

T

T

T

T

A

A

T

T

T

T

T

T

T

A

T

T

M

T

T

T

T

Roc*

Centre

Melilla

Pir. Or.

Melilla

Pir. Or.

Pir. Or.

Pir. Occ.

Centre

Centre

Pir. Or.

Pir. Or.

Pir. Or.

Pir. Occ.

Centre

Pir. Or.

Mediter.

Centre

Pir. Or

Cantàbric

Balears

Pir. Or.

Centre

Pir. Or.

Centre

Pir. Or.

Centre

Pir. Or.

Pir. Occ.

Centre

Pir. Or.

Centre

Pir Or.

Pir. Or.

Pir. Or.

Centre

Pir. Or.

Melilla

Melilla

Pir. Or.

Pir. Or.

Cantàbric

Balears

Centre

Pir. Or.

Centre

Pir. Or.

Pir. Or.

Centre

Centre

Pir Occ.

Centre

Pir. Or.

Pir. Or.

Cantàbric

Melilla

Baiears

Pir. Or.

Canàries

Pir. Or.

Pir. Or.

Pir. Occ.

Centre

Pir. Or.

Pir. Or.

1a. Reg.

Balears

Pir. Or.

Centre

Pir. Or.

Centre

Pir Or.

Pir Occ.

Centre

3a. Reg

Centre

Pir. Or.

Cantàbric

Melilla

Centre

Centre

Melilla

Dest. Cort.

100043

040208

010403

010524

040224

040041

010425

040373

040528

040012

040454

070140

040450

310579

330023

4

3

2

1

4

3

2

4

4

2

4

2

4

2

4

4

4

1

4

1

4

1

4

2

3

4

1

3

3

4

2

6

4

3

4

4

1

4

4

4

4

2

3

3

2

2

1

1

4

4

3

3

3

4

3

4

1

2

4

4

2

4

1

4

4

2

Zapatel i Garcia, D Pir. Occ. 050411

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995 APUNTS 3 7

LA VIDA SOCIAL

Un grup de santcugatencs aficionats als trens en miniatura han començat a fer les primeres passes per crear un club. De moment , ja s'han fet dues reunions i s'està creant el que seran els estatuts. També s'han fet gestions per integrar-se a una important entitat cultural i artística de Sant Cugat.

Aficionats als trens a escala formen un club Una cinquantena de persones han respost a la crida per tirar endavant la iniciativa

molt de pressa. En RAMON LUQUE B Sant Cugat.— «La idea que tenim és reunir en un club d'aficionats els intere-sats en els trens en miniatura perquè entrin en contacte amb altres companys i tots puguem jugar junts i no ca­dascun sol a casa seva». D'a­questa manera explica OIry, un dels impulsors de la ini­ciativa, la filosofia del nou club d'aficionats als trens a escala que s'està formant a Sant Cugat. En la primera reunió de contacte, que es va celebrar el passat 6 d'oc­tubre al restaurant Panxa Contenta, una cinquantena de persones van mostrar el seu interès pel tema. La il·lu­sió és tan gran que les coses

van aquest moments, un advocat ja està elaborant els que se­ran els estatuts d'aquest nou club. A més, s'han fet les primeres gestions per ser acollits, com a col·lectiu, en una important entitat cul­tural i artística de Sant Cu­gat. De tota manera, OIry explica que si els contactes no fructifiquen «ja tenim al­gun local a la vista per tal de fer una seu social i crear una entitat diferenciada». El gran somni dels impulsors de la idea és «construir un circuit barrejant cinc escales diferents de trens, perquè això permetria a tots els afi­cionats venir a jugar amb nosaltres». Aquest circuit,

L'important col·leccionista Pere Fonolleda serà un dels consellers del club. Foto: ELS 4 CANTONS.

que ja s'està dissenyant, tin­drà una surperfície de 60 metres quadrats.

Fonolleda, el gran conseller

Les 50 persones que han respost a la crida dels ini­ciadors del projecte són tots de Sant Cugat, la qual cosa demost ra l ' in te rès que aquest tema suscita a la ciu­

tat. Per sobre de tots ells destaca la figura del veí de Mira-sol Pere Fonolleda. Aquest, que conserva una de les més impor tan t s col·leccions i maquetes de trens de l'Estat espanyol, serà el gran pare i conseller del club. «Fonolleda, tot i la seva edat avançada, és una persona molt important

per tirar endavant aquest projecte, perquè a banda de ser una gran persona, la seva experiència serà vital per a nosaltres», explica OIry. Tot i el que pugui semblar, el club no serà selectiu i ac­ceptarà, diu OIry, «totes aquelles persones que vul­guin jugar amb nosaltres en­cara que no disposin de

trens ni maquetes». La tra­dició de clubs d'aquests tipus arreu de Catalunya és im­portant, però a Sant Cugat ningú s'havia decidit a fer-ne un. Ara, OIry, Pere Fono­lleda i els seus companys treballen perquè la ciutat també sigui coneguda pel club d'aficionats al tren en miniatura.

CLÍNICA DENTAL — Dr. Carlos R. Rosetti -

PRÒTESIS FIJAYREMOV1BLE CIRUGÍA - ESTÈTICA

BLANQUEAMIENTO MUTUALIDADES

Rbía. Ribatallada, 2 0 - I r 3a Tel. 674 72 16 Sant Cugat

33141,08903 TuiDO p0f loS *0íO*S

uia ?&&&«

%

èdica Uf,

A 1 . . 33200000001

Gabinet mèdic-quirúrgic • Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica

Ora. M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bujosa

Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel. 58911 27 • 727 39 98 • St. Cugat

GIMNÀS BLOCK r/ Rsssaló, 17 • BffWM PH ST. ANTONI, 7»

Tel. 589 53 48

Cirurgia

Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font

Especialitzat I en tractaments I | de menopausa|

i d'esterilitat

• DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat « 589 47 00

Consulf. Centre Mèdic

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago RusiRol, 2, entol. 1a. Sant Cu­gat S 674 15 26

Dietètica-Nutrició

• MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat « 589 13 07

Fisioteràpia

• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc Asisa C/ Villa, 49. Sant Cugat « 674 48 72

Metge capçalera

• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, geriatria. ASC, AGRUP, MUT, MFIACT, etc.

Av. Torreblanca 2-8, 3r 10a. Sant Cugat D 589 39 26 « 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili-mútues. Major, 36, 2n. Sant Cugat. « 6 7 4 0025

Odontologia

• C E N T R E D E N T A L I QUIRÚR­GIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat « 589 00 00 F a x 5 8 9 0 3 1 3

• DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla. Ribatallada, 20, 1 r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 7 2 1 6

• DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i or­todòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cu-gat « 674 05 06

• DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 n Pg. Sant Magi, 22, baixos. Sant Cugat « 674 23 35

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa Maria, 10. Sant Cugat

tt 589 51 06

Pedagogia-Logopèdia

• BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llen­guatge i aprenentatge C/Villa, 5-7,1r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 2 1 5

Pediatria

• JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingu­des Rbla. Ribatallada, 20,1 r 3a. Sant Cugat « 674 72 16

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya. 22,1 r 1 a. Sant Cugat t r 589 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat t r 674 57 98 - 589 35 48

Psicologia

• C E N T R E DE P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21, 3r 1 a. Sant Cugat t r 674 36 73

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa, 5-7,1 r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 2 1 5

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates, 2 A 1 r 2a. Sant Cugat t r 589 40 51

• M. ANTÒNIA E D U A R D O CAR­DONA Psicologia dlnica Rbla. Can Mora, 1. Sant Cugat t r 589 43 44 - 430 96 25

Pulmó i cor

• Dr . J O A N V A L L D E P E R A S C O M B A S Pulmó i cor. Major, 36, in. Sant Cugat, t r 674 00 25

• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingu­des. Francesc Moragas, 25-27,1r2a. Sant Cugat. t r 589 13 07

• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27, 1 r 2a. Sant Cugat. « 589 13 07

• DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAI-Z A N Toco-ginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1a. Sant Cugat t r 589 48 08 Particular: 674 74 09

• DR. ENRIQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetrícia-ecografia, esterili­tat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1 -3, 3r 2a. Sant Cugat « 6 7 4 6 6 1 1 F a x 5 8 9 1 1 4 5

• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av. Torreblanca, B, 3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 66

Traumatologia

• DR. JOAN CASANOVA SALLA-RES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previa-sa, Medytec Av. Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 1 8 88

• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Potidinic. Sant Cu­gat « 675 57 56

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistènda sanitària. Previasa, Medytec Polidfnic Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 1 8 8 8

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR

3a edat

• Torre amb jardí f

• Ascensor 8

• Cuina pròpia

• Bugaderia

• Metge

• Infermera

• Fisioterapeuta

- Personal qualificat

> Capacitat 24 places

• Perruquera

Sant Salvador, <tr T«l. «74 4 f SANT cua

38 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres. 17 de novembre de 1995

LA VIDA SOCIAL

Exposició de Mans Unides.— Mans Unides Sant Cugat exposa des del passat dissabte els dibuixos del concurs de targetes de Nadal fetes pels alumnes de les escoles de la ciutat. Les targetes es posaran a la venda i amb el que es recapti s'iniciarà la campanya d'ajuda a la ciutat hindú de

Thanjavur, objectiu de Mans Unides per a aquest curs. La guanyadora d'aquest con­curs ha estat Alba Gómez, del col·legi públic Fins del Vallès. El segon lloc ha estat per a Anna Monsatell. de l'escola Avenç. Chris-tian Pardo, també del col·legi públic Pins del Vallès, ha estat el tercer classificat. ,'R.L.

Nova botiga de roba de disseny.— El centre de Sant Cugat ja té una nova botiga. Es tracta de Voraviu, un comerç dedicat al disseny de roba i pell on podran adquirir tot tipus de peces a molt bon preu combinant models exclusius en pell i dis­senys clàssics i moderns amb els colors d'ac­

tualitat. Si vostè vol canviar el vestuari ade­quant-lo a les darreres tendències en moda, només cal que passi pel carrer Sant Antoni i s'aturi a Voraviu. Allà trobarà la millor qualitat i un tracte personalitzat. Vostè no­més hi ha de posar el seu cos i la seva figura, Voraviu farà la resta. / ELS 4 CANTONS

R E S T A U R A N T

La Nansa

I Fregidoria-Mansqueria

Crta Sabadell .17-08'9i Rubí Telèfons 69 ] ' 52

MINI-GOLF

V Santa Engràcia, 1S • Tel. S89 29 71 08190 Sant Cugat del Vallès

Ctro de Rubí a Sabadell km 15,200

Tel. 697 06 52

Kl SI Al RANT l'IZ/l·.KIA

PANXACONTENTA l ' a w i u Olabarru. ht • S.ml l ' , ; ; ; : !

I el. 589 06 07 \

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

O N MENJAR BELLATERRA

CERDANYOLA DEL VALLÈS

LA FLORESTA

MIRASOL

SANT CUGAT DEL VALLÈS

! VALLDOREIX

RESTAURANT CAN EDO

XERCAVINS

RESTAURANT CAN OLIVÉ

REST. EL VIEJO ROBLE

REST. RANCHO EL PASO

MASJANER

LA PONDEROSA

LA NANSA

MACXIM

EL PORTALET

LA PALTA

CAN AMETLLER

CHEZ PHILIPPE

CREP REST./CANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

SNIPPERS

BOKATAS

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CA L'ÀVIA

MESOMENYS

BAR REST. EL MOLÍ

CAN BARATA

LA CARBONERIA

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXA CONTENTA

PARADA I FONDA

BRASERIA LABOLERA

BAR RESTAURANT EL MESQN

BRASERIA DEL MERCAT VELL

BAR REST. CASABLANCA

CERVESERIA IL SICILIANO

LA PASTA BOIXA

TY-BIHAN

MINIGOLF BAR MGSC

CAPITAN COOK

SOUASH

CASINET

CUGAT CAFÈ

RESTAURANT VALL D OR

RESTAURANT MAS ROIG

Cl Lleó, XIII

Ctra, Cerdanyola, 9 Sant Cugat

Av .Fkxdemaig . 122

C/ Altamira, 36

. Q Pas Estació, 15

Si Suadalaiara, 14

aVjQèriSL 18-20

O r a , Sabadell, 47

_Çf Systlla, 20 • Els Avets

Pl.deLDr. SuïKtet.14 Rambla Can Mora, 24 Camí can Ametller s/n Placa Pep Ventura, s <3 Vaüdorea, 68 Cí Endavallada. 10 Q Si. Antoni-plaça Barcelona C7 Enric Granados, 7

Plaça Hospital, 35-3 í

Plaça Augusta, 2

C/Sant Antoni. 13

Cl Elies Rogent, 14

Placa Pep Ventura, 3

Ctra Rubí aSasadell, >.H 15 200

Cl Vila, 8

Plaça Monestir,1

Cl Alfons Sala, 9

Pg. Olabarna, 69

Rbla Can Mora s/r

C/Baixada de I Alba. X

Plaça Octavià, 5

Plaça Pere Sar 6

Cl Sabadell, 47

Plana Hospital, 6

C/ Allons Sala. 24

C/ indústria 27

C Santa E i -g- r /n . '!•

PI. U . isMi le · <

C; Sar' Jor-.li .13-35

Can- Car Cuir <e: 41'

Aï lo-renaic. i, 2 8, tocal 4

Pa-iii.l i U Jacint Verdaguer, 185

FI;U,:H M:;S Ro-g. 4

692 24 24

580 31 29

580 88 39

691 73 55

674 36 03

674 2315

589 25 71

6991152

699 55 58

586 54 68

569 5011

674 91 51

674 94 84

675 28 26

58918 25

675 52 46

675 31 41

589 19 72

589 54 92

Cam a la brasa i calçots

Braseria, rosw, banquet

Cuina de mercat

Peix i marisc

Cuina catalana, banggets

Cuina variada

Braseria

Paelles, marisc, iregid

Menú, degustació

Pizjeria. cuina catalana

Frankfurt* Cuina mercat

Cuina francesa/menú diari

Creps, entrepans

Cuina i música autèntica

Cuina casolana

Brasena

Entrepans especials

Dijous tancat excepte festius

Obert tota ia_S9tmana

Tancat dium, nit i dill. no festius

Tancat dimecres tarda

Tancat dimarts nit i dimeaes

Tancat diumenge

Tancat diumenge-dilluns tarda-nit.

Obert tots els dies

Espedalteat en bacallà

TancaLdiss. migdia i dium

Diumenge i fest. obert a partir i 8h

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

674 05 85

589 38 23

589 17 40

697 06 52

67514 51

584 23 32

589 15 02

589 06 07

589 26 97

674 16 75

674 10 47

589 52 40

674 53 07

675 28 52

675 15 03

675 14 02

589 29 71

589 61 61

589 14 96

589 50 83

675 36 54

674 11 4*

675 00 86

Cuina catalan/tntemac,

Mexicà-menú català

Menú dian i proci ibèric

Cargol llauna/arròs negre

Tapes casolanes, torrades

Creps, amanides, menús

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina de mercat

Cuina catalana

La ncstra esp. és qualit.

Brasena i cuina de merc,

Calçotada

Braseria

Cervesa d'importació i

Pizzeria, creperia

Crepena bretona

Cam a la brasa, tapes

Cuina colonial

Cafeteria, p zzes, menú

MenJ diari i entrepans

Wen j (Jian

Diesíestits bufet lliure

Xa entrecot a ld rjrasc

Servei de bar

Obert al migdia

Obert cada dia

Repartir a partir de les 12 h

Obert tot el dia

Dilluns vespre tancat

Tancat diumenges nit

Obert tot el dia

menjar basc

Tancat dilluns

Menú de dimarts a dijous

Obert tots els dies

Pasta fresca

Obert tota la setmana

Karaoke

^PARADA/ FQNDAtt

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON P U T i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

, „™. , , . ,Te l . 589 26 97

[r

H Jksótt Tota una tradició

PI. Octavià, S. Tel. 67410 47/589 27 02 SAHT CUGAT DEL VALLÈS

LA ftDAóERlA

DE MERCAT VtIL PI. Pere San, 6-Tel. 589 52 40

08190 SANT CUGAT Horari de 7 a 24 h

3^075/00220

s Li ofereix degustar 1 un bon cafè, te, sucs ! naturals, vegetals.

Entrepans acabats de coure, pastes calentes.

I a la nostra botiga pot adquirir cafès d'origen

i complements.

Santiago Riisinol. 41

iiSl·'ü'-vWTCl'CAT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995 APUNTS 39

LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

Buscallà és un investigador de les arrels familiars. Foto: JA. MULA.

Pere Buscallà i Vilardell Des de petit, Pere Buscallà s'ha interessat per les contarelles del Sant Cugat pagès i ha reunit anècdotes que ja són part de la petita història

MONTSE SANT • Sant Cugat.— Quan Pere Buscallà era petit, a la masia de can Perebell, a l'hivern, quan es feia de nit aviat, l'àvia, asseguda a la vora del foc, explicava mil anècdotes i historietes de quan la masia era gran i la vida del pagès, molt diferent a la d'ara. En­curiosit per aquells relats, ha seguit la pista dels seus avantpassats, especialment de la seva mare, al llarg de més de dotze generacions.

—Des de quan tens afició a guardar i recopilar els do­cuments de la família?

—«En una casa tan gran i antiga com la masia de can Perebell es guarden molts papers, llibres i do­cuments que vam traslladar quan vam canviar de casa. Amb els anys vaig ado­nar-me del valor d'a-

A la part baixa, a la dreta, hi havia el celler, amb dues galledes, la premsa i rengles de bótes, i a l'altra banda, les dependències i una enor­me cuina menjador. Pujant l'escala, hi havia una gran sala central i al seu entorn, les habitacions, que es deien els quartos, la cambra del senyor per quan venia a co­brar els arrendaments i els censos, perquè a Sant Cugat hi havia moltes cases que pagaven cens.»

—Quan va desaparèixer la masia de can Perebell?

—«Fa una mica més de vint anys, l'any 1972, la van enderrocar, encara que ja no estava sencera perquè en temps de la dictadura de Pri-mo de Rivera, quan es va eixamplar i enquitranar la carretera de Barcelona a

quests documents i em vaig dedicar a classifi- ,

car-ios. La història do- «La neu es el m e u gran cumental de la família es remunta a més de e S p O f t » dos-cents cinquanta

—Nom: Pere Buscallà Vilardell. —Lloc de naixement: Sant Cugat. —Data de naixament: 8 d'octubre de

1950. —Estat civil: Casat. —Professió: Comerciant. —Aficions: «La muntanya i la neu.»* —Un llibre: «El Everest en solitario,

de Reinholt Messner.» —Una pel·lícula: «Els documentals de

natura.» —Una música: «Puente sobre el río

de aguas turbulentas, de Simón i Garfunkel.»

—Màxima aspiració: «Tot anar fent camí, tots plegats sentim sempre la companyia propera i invisible del nostre petit àngel, la Georgina.»

anys enrere, quan el se nyor Margenat, amo de la masia, es va casar amb una pubilla de Sa­rrià i va buscar uns ma­sovers perquè tingues­sin cura de las terres de Sant Cugat.»

—Com era la masia de Can Perebell?

—«La masia era com la majoria de les masies del poble, orientada al migdia, amb una gran era davant. Un portal rodó amb una gran en­trada on es venien els productes de la collita.

Manresa, ja la van escapçar per la banda esquerra i no­més en van deixar la meitat. Més tard, amb el creixement del poble i l'edificació de la Rambla del Celler, la ma­sia va quedar dintre del nucli urbà fins que va desapa­rèixer.»

—Quin és el document més antic que tens?

—«El més antic, que no és l'original sinó una còpia, data del 1692 i és una partida de naixement d'Andreu Vi­lardell, que va néixer a Sant Llorenç Savall i que es va desplaçar a Rubí. Al voltant del 1750 van venir a can Perebell contractats com a masovers.»

—Explica'm alguna de les anècdotes de la teva àvia.

—«Es veu que un dia l'hort de patates que teníem

davant l'ajuntament, on ara hi ha la Telefónica, va aparèixer ple d'unes petjades enormes que ningú no sabia de quina bèstia sortida de l'in­fern podien ser, fins que es van adonar que al poble hi havia un circ i que l'elefant se'ls ha­via escapat aquell ves­pre; va entrar a l'hort i va trinxar tot el que va trobar. Una altra ve­gada, a l'eixida, hi van muntar una vela, i quan els músics començaven la seva interpretació da­vant de tot el poble mu­dat, va entrar a la pista de ball tota la corrua d'ànecs de la masia, tot i l'astorament dels mú­sics i les rialles de to-hotn.»

H o r i t z o n t a l s : 1 . - Molestar en extrem. 2 . - Posaran oli, més del que cal. Temps suau. 3 . - Tall fet en alguna cosa com a senyal, al revés. Cant mal donat. Cinc romans. 4 . -Preposició. matinal, al revés. Nom de consonant. 5 . - Nom d'home. Troben per atzar. 6 . -Unitat de treball equivalent al fet per una força d 'una dina en recórrer 1 cm. Glaç, al re­vés. Indoeuropeu. 7 . - Farà el seu niu. Instruments manuals imprescindibles per fer totes les feines. 8 . - Símbol del tàn­tal. Ciutat d 'Ucraïna, impor­tant nus de comunicacions. Sigla del sud. 9 . - Fa que el mapa no sigui mut. Persona que la sap molt llarga. Noció general d'una cosa. 10 . - Cap cosa. Fas la pasta posat d 'es­quena.

ENCREUATS GIRALT

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Ver t ica l s : 1 . - Basar. 2 . -Órgan de vol dels ocells. Me­lodia per a una sola veu en l 'òpera. La vocal de sempre. 3 . - Instrument de vent dels antics grecs que hom confon amb la xeringa. Existeix. 4 . -Delicadesa. Llista de treballa­dors d'una empresa. 5.— Sím­bol de l'iridi. Cops d'ull . 6 . -

Ciutat de Bèlgica, capital de la Província de Flandes Orien­tal. Sigla de l 'est. Etilè. 7 . -Operacions d 'untar . La pri­mera de tot temps. 8 . - Vocal de temps. Propietari. Divini­tat egípcia. 9 . - Entreteniment que pot ésser de poques tau­les. Pasta cuita 1 forn amb ver­dura, peix o altres ingredients. lO.-Argó. Nom de baró. Ei! interjecció. 1 1 . - Nom de dife­

rents plantes, crucíferes, her­bàcies, flors de diferents co­lors, perjudicials per als sem­brats.

•<fBSPS

s H -'01 "3PI >3ia V -"6 S BSsapO ei --g samg ÇJBIN -•£ uy rp] íïyg -•9 uadox puej\ --j oj 'J\EWÍI V -"• A DV1N D"*" -'£ BJO UEJCIIO -Z jEfonSusej - - | :s|R)uoziuoq (>pn|CK;

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit sinònims d'educat

c E

T

D

V

A

T

E

J

P

S

T

ç A

1

S

L

R

C

T

E

C

T

u.

Y

B

T

U

L

A

0

E

E

N

A

N

L

S

O

G

R

R

G

1

E

T

E

L

H

E

C

R

C

H

1

T

1

S

T

R

T

O

T

V

R

C

A

L

N

A

S

C

A

O

R

R

U

C

N

E

E

T

C

E

J

C

O

L

T

M

T

V

C

E

N

E

S

N

Y

A

"sjqupos leSare 'ssaxa iBAupü -ajjno 'nXuasug :9P«|os

ESCACS J. ESCUDER

Amb una espectacular combinació les blanques donen mat en quatre jugades.

D9SD t>! +V*3 t'OlU +39K> Z ^0X5 Oi r j

JEROGLÍFIC GIRALT

COMARCA «L'any passat va començar a aixecar el cap després de la bleva que va

suposar la desaparicióde les duanesl'ude gener de 1993»

50' al mig

RECEL

e del

1/2

le vat lema MODA 0»P) vaOW Zl\ (*xT) TH33H

(HB) VWHT THO OIW TV (HWT) XVA3TH .05 VCPJOdWH 11V.T =9P«|0S

SOLUCIÓ DIFERENCIES

Un nou servei per celebrar el nostre 3er aniversari

Cinemes Sant Cugat ja ha complert 3 anys i el balanç no pot ser més positiu: 900.000 espectadors. En resposta a l'èxit de públic i coincidint amb el nostre aniversari, ampliem el nostre horari amb una sessió "golfa" per als amants de la nit i del cinema. Es el nostre regal d'aniversari.

El millor cinema i el millor servei

Les darreres estrenes mundials: El Rey León, Jurassic Park, Forrest Gump, La lista de Schindler ... Tots els serveis necessaris per convertir cada pel·lícula en tota una experiència: informació telefònica 24 ho­res, reserva d'entrades, pàrking, accessos per a

minusvàlids, descomptes ... En definitiva, un con­cepte de cinema avalat per 900.000 espectadors. 900.000 gràcies.

Vine a celebrar-ho. Et convidem a crispetes.

Gratis! Retalla aquest cupó i amb la teva entrada rebràs una bossa de "Pop Snack". Vàlid tots els dies de la setmana i en qualsevol

sessió fins al 15 de Desembre de 1995.

CINEMES SANT CEGAT

~l

J

Pàrking 2 h. gratis

l Reserva la teva entrada per (0 telèfon trucant al 589 09 41

sciNEsn Al s e r v e i de l ' e s p e c t a d o r

© S] S § S 'V

Dimecres dia Carnet d'estudiant Descomptes més Accessos de l'espectador universitari grans de 65 anys minusvàlids

Carnet Jove

Venda anticipada

3 Pop Snack

Pagament amb targeta de crèdit

405 22 22

Centre Cultural Sant Cugat - Avda. Plà del Vinyet s/n. Sant Cugat del Vallès

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de novembre de 1995 APUNTS 41

ELS CINEMES

«Asesino del mas allà» Director. Breu Leonard. Intèrprets: Jeff Goldblum i Christine Lahti. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat.

• Hatch Harrison, la seva es­posa. Lindsey, i la seva filla, Regina, pateixen un accident de cotxe i Hatch ingressa mort a l'hospital, però més d'una hora mos tard, ressuscita miraculo­sament. L'experiència l 'ha transformat i s'adona que ha tornat de la mort amb una unió psíquica amb un psicòpata ano­menat Vassago.

«Asesinos» Director: Richard Donncr. Intèrprets: Sylvcster Stallonc i Antonio Banderas. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Robert Rath practica un joc mortal que es desenvolupa en les ombres i en què, al final, els jugadors estan sentenciats a mort. Però Rath ho vol deixar. Miguel Bain és apassionat i am­biciós i està entrant en el joc, però sap que un home li im­pedeix realitzar el seu destí.

«Boca a boca» Director Manuel Gómez Pereira. Intèrprets: Javier Bardem i Josep Maria Flotats. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Víctor vol triomfar en el món del cinema però ha de treballar en una línia eròtica per poder sobreviure.

«Braveheart» Director: Mel Gibson. Intèrprets: Mel Gibson, Sophie Marceau i Patrick McGoohan. Recomanada: R/18. Sales: Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Segle XII, el rei escocès mor sense deixar hereu. Els anglesos reclamen el tron. Sir William Wallace, patriota escocès, lidera la rebel·lió contra els anglesos. El rei Eduard envia la seva nora, la princesa Isabel, perquè pacti una treva amb Wallace.

• SANT CUGAT

Sant Cugat 1 Les puenias de Madison

Sant Cugat 2 MÉníras drwnias

Sant Cugat 3 El asesino del màsaHà

Sant Cugat 4 Pocahontas

Sessions golfes de dissabte:

Salal Marea Roja (V.O.)

Sala 2 Míentras dormlas

Sala 3 B asesino del més allà

Sala 4 Pocahontas

Rubí Palace! Pocahontas

Rubí Palace 2 Los puentes de Madison

Rubí Palace 3 LalocuradelreyJorge

Rubí Palace 4 Asesinos

Rubí Palace 5 Mientras dormlas

ITSABADELL

Cineart 5 sales Los puentes de Madison

Jade

Asesinos

Boca aboca

4.15,7.15,10.05

4.00,6.10,8.15,10.30

4.00,6.10,850,10.30

4.15,6.05,7.55,9.45

01.00

12.55

01.00

12.30

4.30,6.30,8.30,10.15

4.30,7.30,10.30

4.15,6.25,8.35,10.45

5.00,8.00,10.30

4.15,6.15,8-tS, 10.15

m 5.00,7.30,10.30

4.00,6.00,8.15,10.30

4.W, 6.00,8.15,10.30

4.00, «4», 8.15,10.30

«El dia de la bèstia» Director Àlex de la Iglesia. Intèrprets: Àlex Angulo, Santiago Segura i Armando de Razza. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Un capellà, un heavy i un parapsicòleg van deixant un ras­tre de sang pels carrers de Ma­drid, convençuts del proper ad­veniment de Satanàs durant el Nadal.

«Hechizo en la ruta maya» Director Clare Peploe. Intèrprets: Bridget Fonda, Russell Crowe i Jim Broadbent. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• L'ajudant d'un il·lusionista descobreix la veritable màgia mentre l'envolten crims i sòr­dides intrigues polítiques.

«Homicidio en primer grado» Director Marc Rocco. Intèrprets: Christian Slater, Kevin Bacon i Gary Oldman. Recomanada: R/13. Sala: Principal, de Sabadell.

• Henri Youngt va ser tancat a la presó el març de 1938 i va passar-hi tres anys en una cel·la d'incomunicació de metre i mig d'altura, sol, despullat, sense llit i, gairebé, sense aire, alimentant-se de pa i aigua. El juny de 1941, poques hores des­prés de sortir d'aquesta cel·la va matar l'home que ell creia el culpable del seu patiment.

«Jade» Director William Friedkin. Intèrprets: David Caruso i Linda Fiorentino. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• SABADELL

Hechizo en la ruta maya Divendres i dissabte, última projecetó 10.45.

4.00,6.00,8.15,10.30 Sessió golfa: 12.45.

Cineart-tres Mientras dormías Divendres i dissabte, última projecció: 10.45.

4.00,6.00,8.15,10.30

Euterpe Pocahontas Laborables'. 4.30,8.20,8.10,10.30 / Festius: Divendres, ultima projecció: 10.45. Dissabte:

4.30,6.15,8.15,10.30 11.00.

Montecarlo Mientras dormías Divendres i oTssabtB, última projecció: 10.45.

Principal

4.00,6.00,8.15,10.30.

Rambla

Homicidio en primer grado

Braveheart

4.00,6.20,855,10.50

4.00,7.20,10.50

Kursaal 1

Kursaal 2

Kursaal 3

Kursaal 4

Kursaal 5

Kursaal 6

Kursaal 7

KursalS

Kursaal 9

Kursaal 10

fanal 11

Pocahontas

Species

Asesinos

TesSgomudo

Braveheart

Boca aboca

• * -

El hechizo de la ruta r i ^ i

Ei dia de la bèstia •ís. ts.:.. .

Los puentes de MacÉgn

Mientras dormías

Jade

L

V ;

4.25,6.00,7.35,9.10,10.40

4.30,6.35,8.40,10.40

5.00,7.30,10.30

4.40,6.50,9.00,10.55

4.00,7.15,10.30

4.20,6.25,8.30,10.35

4.30,6.45,8.45,10.45

4.10,6.20,8.40,10.50

5.10,7.40,10.35

4.50,6.50,850,10tS0

4.40,6.30,8.20,11.00

B David Corelli és un ambiciós ajudant del fiscal de San Fran-cisco que investiga la mort d'n important milionari. La princi­pal sospitosa del crim és una amiga seva, Trina Gavin.

«La locura del rey Jorge» Director Nicholas Hytner. Intèrprets: Nigel Hauthorne, Helen Mirren, Ian Holm i Rupert Everett. Sala: Rubí Palace 3, de Rubí.

B El rei Jordi III, que va ocupar el tron d'Anglaterra entre 1760 i 1820, estava feliçment casat amb la reina Carlota, amb la qual va tenir 15 fills. Es pot dir que aquesta va ser un de les poques parelles reials que s'han estimat de debò. Però al 1788 el Rei va començar a com­portar-se d'una forma extranya i ningú no sabia el perquè de la seva actitud.

«Marea roja» Director Tony Scott. Intèrprets: Denzel Washington, Gené Hackman i Matt Craven. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat.

B Un grup de nacionalistes rus­sos aconsegueixen el control d'una base de míssils nuclears. Això pot desencadenar una Ter­cera Guerra Mundial.

«Mientras dormías» Director Jon Turteltaub. Intèrprets: Sandra Bullock i Bill Pullman. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Lucy és una noia que viu sola i que treballa de taquillera al metro de Chicago. Un dia salva la vida d'un home que ha patit un atracament. Quan el va a visitar a l'hospital, ell està en coma i les infermeres la confonen per la seva xicota.

«Pocahontas» Directors: Mike Gabriel i Eric Goldberg. Intèrprets: dibuixos animats. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Aventura romàntica inspira­da en la llegenda dels amors entre una noia índia i el pioner anglès John Smith.

«Los puentes de Madison» Director Clint Eastwood. Intèrprets: Clint Eastwood, Meryl Streep i Annie Corley. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Robert Kincaid és un fotò­graf professional que ha arribat a Madison County per fotogra­fiar els dos ponts coberts Ro-seman i Holhwell. Robert Kin­caid viurà una romàntica his­tòria d'amor amb Francesca Johnson.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2 5 0 p t e s T O T A I ^ A I N 1 T

P l l ' l l I. A K i l . s \ I ) M I I I \ \U( ) \ A I S

5\ A

Çll S/TNT CUGAT Tots els dissabtes

SESSIONS «GOLFES» 405 22 22

ESTRENA ESTRENA 4a SETMANA 5a SETMANA

.-Pl.'KNTKSnt

MADISON

(4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30 «GOLFA»: 12.45 - 18 ANYS

4.15 - 6.05 - 7.55 - 9.45 «GOLFA»: 12.15 - APTA

4.00 - 6.10 - 8.15- 10.30 «GOLFA»: 12.55 - APTA

, 4 . 1 5 - 7 .15 - 10 .05 A P T A

Dissabte ,18 «GOLFA»: MAREA ROJA E N V . O . / Dissabte, 2 5 «GOLFA»: LA LOCURA DEL REY J O R G E e n V .O .

@CINESR Al itnrti dt l'tipicudor Parkuig

2 h, gratis

Qa i i a ^ M H B B N B R TBBBBJBnW ÍHHIHHIWS«SK 8&&HHBHH&&

DimecrtsSa Carmtfwstti&nt taúv€Fíitari

Cmnutmés pwu65myt

Accessos mmusvàlids

22 Ü2 antíripade TUlifo*

nt*4i P*pS*dt

42 APUNTS ELS 4 CANTONS/ Divendres, 17 de novembre de l 'W

L'AGENDA

* N

• Ràdio Sant Cugat • l)i' dilluns a divendres --de 7 ;i 7:311 h.Jj despertador.

amb Joan Vallvé. IX- 7: .1(1 a lli b.Ml gall del monestir. Revista d'aetualitat De 7:3(1 a c) h.,noticies d 'àm­bit general. De 9 a 1(1 Il­la lera edieió de l 'informatiu Sant Cugat avui. Dirigit i pre­sentat per Xavier Fornells.

—De 10 a 12:45 h.Jiiex de radio, el magazine. Espais de di-vulgaeió, en t re teniment i par-ticipaeió. Presentat per Ma-ribcl Cayuelas.

— D e 12:45 a 13 h„ Amb molt de gust, espai de gastronomia amb Pep Blanes.

—De 13 a 13:30 h..Sant Cugat Avui, l'informatiu,2ond edi­ció. Edita i presenta Natàlia Linares.

—De 13:30 a 14 h.Mntttats. Di­rigit i presentat per Xavier Casanovas.

—De 14 a 18 h.,lol de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martín.

—De IX a 21 h.Al lloro. Un programa de Salva Vallvé. Els divendres, de 20 a 21 b.Riff liaff. Música heuvv amb Marc Picanvol.

—de 21 a 21:2(1 'b.l. esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte.

De 21: 20 a 23 b..Sons i estels. Presentat per Pere Pahissa. tic J3 a 24h:

Dilluns: -It/iicst un\, si!. l ' n pro­grama de Salva Vallvé.

Dimarts: /. estrena. I ' e spa i de cinema de RSC.

Dimecres: Hores extres. Amb Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané.

Dijous: 1 iure u Ui lerru. Pro­grama de Xavier Casanovas, Natàl ia Linares i Mònica Costa.

Divendres:l'u//i' ,s «vi.se Fronte­res. Presentat per Eatiha i l la-med Ben l l ammou . De 24 a 7 b..Música al teu costat. De 7 a 24 h.,cada hora, con­nexions amb Catalunya In­formació i butlletins tle Sant Cugat i el Vallés dels serveis informatius.

• Dissabte 1 )e X a 4 h. Ml gall del monestir. amb Xavier Fornells.

— De l) a 10 h . l iure a la terra. (Repet ició) . De 10 a II b.Hores extres. (Repet ició) . D'l 1 a 12 b..(iamc(>\er. Amb Xaviei Montero . De 1 2 a 13 b.Ml magatzem. Amh ( )nol ('ost.i i Amanda Sans, De 13 a 14 h.Avant Matx. Amh ( a n n e Reverte i la re-i!;iu'K tl esports. De 14 a 15 h..lií//es seme fíi."ire.'-í,s. ( Repetició). Ik I- a In li.. -1,/NW/S me-

i,n < I'/I'SOS an\ s Amb Josep Mana \lvira. De Ui a 2ii b .Súper lli. pie-ciil.ii pel \ a v i Montero.

I ),- SI i ' | I, .Ji,„,es vibracions \ m i ' David Villena.

I )•. 71 a 22 b.,Salinaia. amb K^i^ \eu i le ia i Lídia C'eion. 1 )e 22 a S li.. Música al teu i OSltll

• Diumenge De S a 'I b.Ml dia del Senyor. De l» a 4:30 b.Msport en Mana. lera edició. De ');;,(! a 10 h.MI racó de­ia poesia. Amb Joana Fran­cesca Garcia. De 10 a 10:30 h.Arrels. L'n programa de Roueli Padró. De'111:30 a 14:30 h.. Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas. De 14,30 a 15 b.Msports en mana. 2ona edició. De 15 a lo b.Atiuells me-ravcllosos anys. De W' a 20 h.,Superlll. De 2n a 21 h .liones 1 ihia-ríi'iis

De 22 a 7 [i., Musica al teu ioslat Dissabte i diumenge, de S a 22 li . i ','iiiK v i ms horàries amb ( 'at.ilunsa Inlormaeio i bullis uns locals.

• Divendres 17 - I s a b e l .

• Dissabte 18 —Aureli, Romà d 'Antioquia.

• Diumenge 19 - F o s t

• Dilluns 20 —Octavi, Edmon.

• Dimarts 21 —Presentació.

• Dimecres 22 —Cecília Eugeni i Leopold.

• Djjous 23 —Climent.

17 D I V E N D R E S

• Sant Cugat

•Teatre-auditori —A les 9 de la nit, actuació

del Circ Crac amb la repre­sentació de l 'obra La Gran Reprís. dirigida per Manel Trias. Hi intervenen Tortell Poltrona, Los Los, Los Ga-lindos i Boni i Caroli. Les entrades es poden adquirir per avançat trucant al telèfon 584 22 88 o el mateix dia de l 'espectacle, fins a una hora abans de l'inici de la funció, a les taquilles del Tea­tre-auditori. El preu és de 2.000 pessetes, 1.300 per a menors de 14 anys i jubilats.

P R O S T A

18 D I S S A B T E

• Sant Cugat

•Teatre-auditori —A les 9 de la nit. actuació

del Circ Crac amb la repre­sentació de l'obra La Gran Reprís, dirigida per Manel Trias. Hi intervenen Tortell Poltrona. Los Los. Lsis Ga-lindos i Boni i Caroli. Les entrades es poden adquirir per avançat trucant al telèfon 589 22 88 o el mateix dia de l 'espectacle, fins a una hora abans de l'inici de la tuncio. a les taquilles del Tea­tre-auditori. El preu és de 2.000 pessetes. 1.500 per a menors de 14 anys i jubilats

• I- esta de tardur A les 8 de la tarda. acu. .u ie

El pallasso Tortell Poltrona.

El circ aterra al teatre

E l Circ Crac s'instal·la aquest cap de setmana al Teatre-auditori per estrenar el seu primer

muntatge, La Gran Reprís, amb l'actuació de Tortell Poltrona, Los Galindos, Los Los i Boni i Caroli. L'espectacle aposta per la qualitat de sorprendre, d'emocionar i de fer sentir al públic fent-lo partícip de la màgia del circ amb números de música, malabars, equilibristes i pallassos excèntrics. t.A.

dels alumnes de l'escola d'es­tudis humans i musicals Ta-lleda-Ricoma a la sala d'actes de la Casa de Cultura. En­trada lliure.

• I. 'Espai Jove

• Una estona de jazz —A les 8 de la tarda, actuació

d 'Eduard Jordan. Esteve Cas-tanver i Mare Warren Trio a l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Organitza: Ajunta­ment.

• Rubí

• Xerrada-col·loqui —A les 6 de la tarda, xerra­

da-col·loqui Guinea: 27 anys d'independència a càrrec de Bendje Mahua, a l 'Estació Vella. Organitza: Ciutadans per la pau.

• Teatre al Celler — A 2 4 d ' H de la nit, repre­

sentació de l'obra Biografia a càrrec de la companyia Dè­ria Tea t r e . S'escenificaran textos dels escriptors catalans Quim Monzó. Carme Riera i Pere Calders. El preu de l 'entrada és de 600 pessetes. ()rganitza: La Càmara Teatre sle Rubí

• I catre al Casal Popular A 2 4 de set de la tarda, re-picsentació de l'obra LI lonto es un sabio d 'Adriàn Ortega, a càrrec tic la companyia Tra-velling. al Casal Popular, Or­ganitza: Grups de Rubí.

19 D I U M E N G E

• La Floresta

• Música —A les b de la tarda, concert

amh Sergio Ocases. Julio Lo-bos i Xavi Bubu Prats al bar Dada. al costat de la plaça de l'Estació de la Floresta.

• Rubí

• Teatre al Celler A les 7 de la tarda, repre­sentació a càrrec de la com­panyia Dèria Teat re de l'obra Biografia, a m b t ex tos de Quim Monzó. Carme Riera i Pere Calders. Organitzat pel grup de teatre La Càmara .

21 D I M A R T S

• Sant Cugat

• Aula Cultural CMSC - A les X de la tarda, confe­

rencia 1:1 paisatge del l'ulles ,Ï Ai.iií Cugat i una intenencio . "."'.- ,'i/ u ht placa Barcelona. a s.ii icc d'Enric Batlle, pro-

Música clàssica a la Sala

Concert de Santa Cecília

E l tradicional Concert de Santa Cecília se celebra dimecres a les 8 de la tarda amb

l'actuació, a la Sala, dels mestres de l'Escola Municipal de Música de Rubí, que interpretaran obres de diversos compositors, totes elles des­criptives dels sons dels animals. L'espectacle Aventura en el reialme animal explica la història d'unes noies que entren dins del bosc i no troben el camí de retorn a casa. / E.A.

fessor i arquitecte de l'Escola d ' A r q u i t e c t u r a . G l o s s a r à l 'historiador D o m è n e c Mi­quel, president d'Amics d 'U-N E S C O a Sant Cugat.

• Conferències Cultura i Socie­tat al Centre Borja

—A 3/4 de 8 del vespre, con­ferència al Centre Borja ti­tulada: Introducció a l'òpera de Wagner: els seus precedents alemanys i els seus principals trets musicals i filosòfics, a cà­rrec d'Eusebi Colomer, doc­tor en Filosofia i membre de l'Institut d 'Estudis Catalans.

22 D I M E C R E S

• Sant Cugat

• II Cur s d'informació per a diabètics i familiars

—A les 7 de la tarda, l 'endo-cr inòleg Gabr ie l G i m é n e z parlarà sobre Pastilles o in­sulina. cada diabètic és dife­rent, a la Casa de Cultura. O r g a n i t z a : A s s o c i a c i ó de Diabètics del Valies.

• Associació O r q u e s t r a Sant Cugat

- La Jove Orques t ra Sant Cu­gat actuarà al Teatre de la Faràndula de Sabadell. Al teatre dels Jesuïtes de Bar­

celona, actuació del grup de vent de la Jove Orques t ra Te Deum de Carpentier .

• Rubí

• Concert de Santa Cecília —A les 8 de la tarda, actuació

dels mestres de l'Escola Mu­nicipal de Música, amb el conte musical Aventura en el reialme animal, amb textos de Laia Borràs, Montse Deu. Núria Serra. La direcció es­cènica és a càrrec de Frederic Miralda i els decorats són dels alumnes de plàstica de l'Es­cola Munic ipa l de Belles Arts. L'obra es representarà al tea t re municipal La Sala. El preu de l 'entrada és de 520 pessetes.

23 D I J O U S

• Sant Cugat

• XVI Aniversari de la llar d'A­vis de la Parròquia

— A 2,4 de sis, nomenament de la pubilla i del fadrí de l'any, amb fi de festa a la llar d'avis del carrer Valldoreix.

• Cinema —A les 10 de la nit. projecció

de la pel·lícula \ttnta iltgas mineu januís a la Casa de

J _ Vtttf" H fMMJMMri rlrttff ii&L. Sortides des de Mas Janer. -Oies feiners, fa sortida: 06 10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22 20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes l festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210H, L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sani Cuga:

Sortides dos de l'Avinguda Alton» Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu reconegut a l'estació de F.G.C. de San: Cugat

Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-soí Mas Janer.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida 06 30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida 08.00h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07 20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat CAP, AHons Sala, Esfacft), Plaça Centre, La Floresta, F. Colom

• A 3. SANT CUGAT

• LfMt*£litJeUtH»ADC

Sortides des de Sant Domènec. -Die» feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09,46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22 16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23153 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i ais 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'E«tació FGG. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 051 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05135 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Saní Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça CoH. Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC. Colomer. Sant Domènec.

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06 25h i als 25 minuts de cada hora fiïs a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

mm CUOAT.BAHCEl.ONA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05,15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i ais 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius)

CUGAT -Dies feiners, i a sortida. 05.451 als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius.la sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de novembre de 1995 APUNTS 43

L'AGENDA

Cultura.

TEATRE-AUD1TORI

• S a n t Cugat —El divendres 24 de novembre

a les 10 de la nit, represen­tació de l'òpera // barbiere di Siviglia. Entrades exhau­rides.

—El divendres 1 de desembre a les 10 de la nit, actuació d'Àngel Pavlovsky.

—El dijous 28 de desembre a les 10 de la nit, concert de nadal de l'Orquestra Simfò­nica del Vallès.

FARMÀCIES DE TORN

Dia/Poble I Farmàcia (adreça)

TELÈFONS

SERVEIS

SALA

• R u b í —El dimecres 22 de novembre

a les 9 de la nit, concert de Santa Cecília.

—El diumenge 26 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda, Pepe R u b i a n e s r e p r e s e n t a r à Ssscum!

—El diumenge 17 de desembre a 2/4 de 7 de la tarda, la companyia Focus representa­rà L'hostalera, amb Laura Co-nejero, Jordi Boixaderas, Marc Cartes i Imma Colo­mer, sota la direcció de Sergi Belbel.

—El dissabte 30 de desembre a les 10 de la nit, concert de valsos i polques a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès.

DANSA

• Primera mostra de dansa contemporània

—EI dimarts 12 de desembre a les 10 de la nit, Haz de luz amb la companyia Diez y Diez.

—El dijous 14 de desembre a les 10 de la nit, Jinete de peces sobre la ciudad amb la com­panyia Danat Dansa.

—El dissabte 16 de desembre a les 10 de la nit, Duérmete ya amb la companyia Metros. El tres espectacles es repre­sentaran al Teatre-auditori del Centre Cultural.

ALTRES ACTIVITATS

• Universitat Autònoma

• Exposició «Dies i treballs» sobre Joan Fuster

—Del 7 al 24 de novembre, la comunitat universitària de la UAB ha volgut reconèixer el mèrit investigador, erudit i la transcendència sociopo-lítica amb un conjunt d'ac­tivitats que van des d'expo­sicions fins a taules rodones i projeccions de pel·lícules en què l'escriptor valencià és protagonista. La propera tau­la rodona se celebrarà el 23 de novembre i versarà sobre Joan Fuster, un home i un

! Sant Cugat

' Cerdanyola

ï Rubí

5 Montcada

i Papiol

I Sant Cugat

H Cerdanyola

: Rubi

ï Montcada

i Papiol

1 Sant Cugat

4 Cerdanyola

Ü Rubi

: Montcada

i Papiol

• Sant Cugat

i Cerdanyola

= Rubí ! Montcada • Papiol

• Sant Cugat

i Cerdanyola

; Rubi

: Montcada

• Papiol

1 Sant Cugat

* Cerdanyola

ï Rubí

£ Montcada

i PSPW

• Sant Cugat

5 Cerdanyola

i Rubl

\ Montcada

• Papiol

S Sant Cugat

J Cerdanyola

: Rubí ? Montcada

i P a P w

Domènech (Ps. Sant Magi, 50)

Lufs(C/AI6mira,18)

Garcia (Segòvia, 1)

J. Relat (Major, 89)

A.V8à(Av. Generalitat 35)

Llorens (Sia. Maria, 27)

Sanchez(P.Xops,2)

Calsina (Ntra. Sra. de Lourdes, 35)

Capdevila (Conca, 10)

A.Vüà(Av. Generalitat, 35)

CuNI (Ptge. Diputació, 6)

Odis {Avda Argenina, 17)

Parrüta (Xercavins, 7)

Capdevila (Conca, 10)

A.Vüà(Av.GeneraStat,35)

Riera (Dtor. Murillo, 1)

Serva (Torrente, 12)

Batalé {Francesc Macià, 23)

Vila (Jaume 1,20)

A.Vià(Av.Genera«ai,3S)

Salavert(S. Rusinol,38)

Ahrarez (galeries LWcenrro)

Serra (Francesc Macè. 86)

Pardo (Masia, 2)

A. V ia (Av. Generalitat 35)

Teixidó (rbia. del Ceter, 97)

Bach (Ps. de les Cordeles, 67)

Torres (Ps. de les Torres, s/n)

Guix (Major, 25}

A.V1è(Av.Generait8t35)

Beringues (ASons SaJa, 46)

£ Relat (Av. Catalunya, 65)

Ruiz (Ctra. Saba**, 95)

r ^ Ferrar/* (C/BtocOrquiOla, 8)

A.Víà(Av.Generaltat35)

Moral (Sta. Teresa, 40)

Ribera (C/Sant Ramon, 182)

\fia(CoriurtfUbtó0OO)

Josep Relat (Q Major, 89)

A.V1É(Av.GeneraJtaL3S)

6743353

6924708

-5841461

6683967

6751531

6923184

6992099

-6683967

6740364

5807859

--8683967

6740430

6918901

6990430

S645904

6683967

6740845

6926721

6991343

5642139

668.39.67

6747749

. 6922367

6991072

5641645

6683967

€740483

-6995012

-6683967

6753344

6920676

6691301

5841461

6883967

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D"l/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

país. L'acte tindrà lloc a l'aula magna de la Facultat de Cièn­cies de la Comunicació. Du­rant tots els dies es pot visitar l'exposició de dibuixos, pin­tura i fotografia Dies i treballs a la sala de juntes de la Fa­cultat de Ciències de la Co­municació, d'l 1 a 7 de la tar­da. Les projeccions de vídeo es realitzen a l'aula 121 cada matí, d ' l i a 12 del migdia. i cada tarda, de 5 a 6 de la tarda.

• Sant Cugat

•Ajuda a Bòsnia

—Tots els dilluns a les 8 del vespre, concentració a la pla­ça de Barcelona en solidaritat amb el poble de Bòsnia i per­què s'aturi el conflicte bèl·lic.

• Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura. telèfon 589 13 82. U s ac­tivitats del cor inclouen con­certs, sortides de cap de set­mana i tallers complementa­ris. Organització: Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat. In­formació al 589 13 82.

• Centre Cívic de la Floresta

Ajuntament

Ambulatori Les Planes .

Bombers BeUaterra

Bombefs Generalitat

Bombers Rubi

CAP ;.,

CAP urgències

Casa de Cultura

Casal Valldoreix

Catalana de Gas

Centre CMc La Floresta

Centre Cívic Les Planes

Centre Cultural Mira-sol

Cinemes SL Cugat pesar.)

Correus

Creu Roja Sant CugS ,

Creu Roja VaMoreh

Dispensari La Floresta K

Ent Municipal descentrat^

ENHER Rubí

FECSA (atenció al cüert)

FECSA (avaries)

FFCC

Funerària

G. Civil (Mira-sol)

Hisenda

Jutjat

589 2288

6755105

6928080

085

699 80 80

5891122

589 44 55

5891382

6744599

,7252944 :f»0647

675(106

5892018

5890941

6747096

6741234

6742459

: 6747615

6742719

\ 8991892

B* 31 31

«232323

J741934

. . * * * » "#423 79

.,#16696

Oficina Municipal UFtorest» 1 9 0 6 4 7

Parròquia St Pere Octavià

Pamòquia Les Planes

Panequia Valldoreix

Píscíra MurridpaJ VaMoNfe

Cuerpo Nacional de Polida

Urgències

PoScia Municipal i PrctCMI

Pol Murtópal (Valldoreix)

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

Radio Taxi

Repsot-Butà

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

# 1 , « f » 7 5 0 3

JPM569

Ü47858

-L· <*& ..jt «

Wf95125

Ü7612

jJÉWW

w«* ÍP1580

. . * 0322

* • • »

SERVEIS

—Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i ins­cripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament.

• Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura.

manualitats. casal per a joves i adults, i altres activitats. In­formació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05. Organització: AM L'Es­clop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Casa l Cultural de Mira-sol

VaMowix (parada)

Grua

Aigües La Floresta

AAPP i W Mira-sol

AAW Verge Carme Mira-sol

AAW Sant Joan Mira-sol

AAPPIWVaUoreix

AAPP l W C . Montserrat Val.

AAPP W Can M#S Val.

AA Prop, i Vetos l i Ffcresta

AA W Aiguaflonga La Flor.

Ais. Consumidors

DNI (Cto prèvia)

6741111

6743371

6742089

6742018

8741003

6747103

6742197

8742105

6745049

6742089

6745129

2684567

589 30 80

Grsenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya

H.Vaíd'Hebron

H. Sant Joan de Déu

Untat Coronaria

Tel. de l'Esperança

Wonrado Carreteres

IrÉxmaòo Aeroport

Irtormaoio RENFE

Informació Port.

OMIC

PolicS* Torreblanca

PROMUSA

I ENTITATS ASOf

AnduGmi

Casal d 'A* SC

Uar t fA* Parròquia

Ckft Muntanyenc

Coral d a h U *

Esbart Sant Cugat

El Tot Sant Cugat

GrupSup.Smigtants

Radk) Sant Cugat

Tetafett Sant Cugat

Bs 4 Cantons

5891212

4272000

2034000

2481040

4144848

2042247

4785000

4800202

3188750

5893188

5891732

5891732

6753503

6742570

5891638

5890598

674 53 98

6741006

6752652

6748661

6749314

6755959

5895366

5898282

—Taller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'a­vis i altres activitats. Infor­mació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon d'informació i con­sulta: 589 20 78.

•Curse t de sardanes —L'Agrupació Sardanista de la

Floresta organitza un curset de sardanes els dissabtes de 5 a 2/4 de 7 de la tarda fins al 4 de novembre. Informació i inscripcions, a la seu de l'As­sociació o bé trucant al te­lèfon 674 67 26.

• Casa de Cultura

-Taller de manualitats i cuina. Informació i inscripcions, al telèfon 589 13 82. Organit­zació: escola d'adults.

iXPÒilCIONS

• S a n t Cugat

• Mercantic —Mercantic. Fira permanent

d'art i antiquaris. A l'avin­guda Rius i Taulet. Obert tots els caps de setmana. El te­lèfon d'informació: 674 49 50.

•F i r a r t —Firart. Exposicions el lr i 3r

diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça de) Monestir.

• Rubí —Fins al desembre, exposició

al restaurant Disbarats de Te­rrassa de l'artista rubinenc Pep Borràs.

—La galeria Soler-Casamada de Terrassa exposa Retrats de la posteritat de Miquel Mas.

CONfíïftiNaiES

• S a n t Cugat

•Viatgem amb en Gavín —El dia 12 de desembre, Kenya

i els massais.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat

—Universitària. De 9 a 1.30 i de 4 a 8. El telèfon d'in­formació i per a consultes és el 674 11 50.

• L a Floresta —Biblioteca de l'associació de

propietaris i veïns de la Flo­resta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. De dilluns a di­vendres de 10 a 1 del migdia. El telèfon: 674 20 89.

•Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat

—AI Centre Cultural, de dilluns a divendres, de 4 a 2/4 de 9 del vespre. Dimarts, d ' l i del matí a 2 del migdia. Dis­sabtes, de 10 a 2 de la tarda. Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat

—Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 a 9 del vespre.

•Arxiu Municipal de Sant Cu­gat

—Situat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, al carrer Rei Jau­me I, s/n.

• Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta

dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8 del vespre.

• Bilioteca Martí i Tauler de Rubí

—Edifici L'Escardívol. Oberta els feiners de 4 a 9 i dijous i dissabtes de 10 a 2.

Conferència Mediterrània Alternativa Barcelona del 24 al 28 de novembre de 1995

Conferencia Mediterrànea Alternativa Conférence Mediterranéene Alternative

Gran de Gràcia, 126-130, pral. 08012 Barceloní Tel. 93-217 95 27 - Fax 93-416 10 26

A ctuahnent. la Mediterrània desenvolupa un paper de «mur d'acer» entre el nord, aparentment L \ «desenvolupat» i dipositari de l'hegemonia mundial, i el sud, explotat per un comerç desigual i

# tespoliador del seus recursos naturals, aixi com l'est europeu-meditemmi, també maiginalitiat encara que per raons diferents. Per justificar aquest nou mur, s'ha identificat un aparent «nou enemic» (substitutori de l'anterior enemic comunista): els països musulmans, l'islam i, concre­tament, l'islamisme polític. Aquesta criminilització dels «potencials nous enemics» amaga el fracàs del model de desenvolupament i de les relacions internacionals proposat pel bloc hegemònic incapaç de preservar els limitats recursos naturals i d'un repartiment just de les riqueses. Amaga també el caràcter de les veritables intencions de les tradicionals potències colonials, les quals enfronten llurs interessos econòmics, polítics i militars a nivell mundial i concretament en l'àmbit de la Medi­terrània.

El que resulta d'aquesta situació és una Mediterrània que esdevé un marc clau de confrontació mundial entre els interessos de les superpotències i entre aquestes i els interessos dels diferents pobles de la zona, que tracten de viure dignament. És cert que la Mediterrània no és una zona geogràfica ejclosa de tensions i conflictes, però l'anàlisi ha de lenií er> ««nyic atees problemes derivats d'estructures econòmiques juntes, i la incapacitat del model occidental de resoldre els problemes socials i de preservar uns recursos naturals que ja estan mostrant els seu límits. El discurs oficial dels països del nord, vehiculats i través dels mitjans de comunicació, simplifica l'intent, per part dels països de la riba sud, de buscar solucions des de les seves arrels culturals i religioses. Aquest discurs identifica islamisme, fonamentalisme i terrorisme, generant aixi la visió d'un enemic en lloc de plantejar-se el necessari diàleg en igualtat de condicions davant la diversitat de respostes culturals. Alhora, no deixa de ser contradictori, ja que les potències europees no dubten a aliar-se amb els potencials i aparents enemics per Ull de desplaçar els seus competidors, com és el cas d'Aràbia.

44 CANTONS Divendres. 17 de novembre de 1995

Sant Cugat del Valle* Sani Cugat dd Vallès: C. Xcmc : * W f>2 ^.

L ' E N T R E V I S T A

O R I O L G R A U . Funcionari de Benestar Social en excedència i actor al «Sense títol» de TV3

«Amb en Buenafuente, va ser un 'fletxasso'» Té 32 anys, es actiu i funcionari en excedència i es gairebé un insult a la intel·ligència dels seguidors de! programa sense litiil d'en Buenafuente afegir que es de Tarragona. 1 encara que la seva mala relació televisiva es pol entendre perquè l'Andreu es de Reus. la veritat es que fa set un\s que treballen junts j que hi mania que li te l'cxcstressal piesenlador es eosa dels lonfos JeK uiiji Hiistes.

IORIH <iK,M • I )e ven ia l es funcionari ' . '

Si. pe i o t inc excedència i cspc io no lo i i iar- l i i mai nies.-

( an\ ia un ill el uuc ta del que teu a Benestar Social''

I loine. alia tot eren desgra­cies i penes. I pitjo! que liaetar amb !" Andreu es fer ho amb altruns cups di1 la ( ieneialitat, que els fui idijiii n i un saben ni escriu-le a maquina ••

I Vtïncixi la si\a relació amb Bucnalucnte

II i aig conèixer a Radio Reus i va ser un jlfi\ii\sc profes­sional Des de la set anys fem /•.'/ wiTul. ara a Radio Barcelona.»

Uuc es /•.'/ terrat'} -1 : n ecpiip amb un líder:

l'Andreu Buenafuente.» Oue te /•.'/ terrat de diferent'' •<l.s un programa boig, on

treballem amb llibertat jugant amb la fantasia de la gent.»

—lis dividirà l'audiència entre Buenafuente i vostè'.'

«No ho crec, tot i que hi ha gent que em diu: 'Tu sí que tens entitat per fer un programa'.»

-Fs veritat que es va presen­tar a les proves de selecció de Mar i ce/ i no el van voler?

— «•Sí que ho és.» —La gent pica amb els seus

enfrontaments amb l'Andreu? ••N'hi ha que sí, cosa que ens

satisfà perquè vol dir que ho fem creïble. Molta gent pensa que sóc tímid, reservat i desaprofitat.»

—l's esperàveu l'èxit? - .«Sabíem que l'Andreu tenia

C'Í/'UO. A partir d'aquí hem donat a conèixer tot l'equip.»

1 ara, a triomfar. • <Toqucm de peus a terra.

] nuí ANN \ i XKKI K \ S

«Els entrevistats són geni per la qual sentim una

sensació entre admiració i ganes de riure-te 'n. Raphael, per exemple, ens fascinava»

Som de comarques i tenim clar que no ens ho hem de creure. Currem moltes hores al dia i es l'única manera de fer camí.»

—Explica que son de comar­ques com si demanes perdó.

—«No. no. l'om que la majoria ho som. de comarques, ens fem

costat. Fardem de ser-ho.» —I com ho rep el públic?

—«Fora de Barcelona agrada que vinguem de poble i que surti allò de Murallas de Tarragona.»

—Com la va trobar'.' —«És d'en Bernardo Rios, un

cantant de Tarragona dels anys

bll. Tenia el disc a casa i de petit m'encantava. Ara l'hem convertit en un hit.»

—Si és de Tarragona, com es pot entendre amb un de Reus?

—«Mira. hi ha temes que no els toquem. Per exemple, jo pen­so que Gaudí va néixer a Riu­doms i ell defensa que és de Reus. Per no discutir, no en par­lem.»

—Cantant, va deixar favagirat en Raphael.

—«Sí, es va partir el cul amb la jota.»

—Lis entrevistats, els admiren o se'n foten?

—"Són gent per la qual sentim una sensació entre l'admiració i les ganes de riure-te'n. Raphael, per exemple, ens fascinava i vam pensar que quedaria bé entrevis­tar-lo. com així va ser.»

--Perquè, com en Gurruchaga. va decidir jugar.

—«Ls que l'Andreu parla molt amb els entrevistats perquè aga­fin confiança. I els passem vídeos perquè sàpiguen què els espera.»

—Ouan trobareu títol? —««Llis quedarem Sense títol.» — Ho tenen tot estudiat perquè

sembli que improvisen? —«Un 90rf del que surt està

molt pensat. Però també s'impro­visa, com per exemple amb el tan­go que es van marcar en Raphael i en Buenafuente.»

—Es massa llarg el programa? —«Sí. és clar.» —I no em pensa parlar mala­

ment d'en Buenafuente? —«Em té enveja i em vol fer

ombra perquè qui sap cantar i interpretar sóc jo. mentre que ell només llegeix el que li escriuen. Això, és clar. ho diu el personat­ge.»

—Ho fan tot bé? —«Hi ha coses que fluixegen.» —El què? —«Això no ho diré pas. De fet,

ja hem canviat moltes coses. Pot­ser, al final l'única cosa que no canviarà serà el títol.»

—És el millor del programa? —«No. el que més agrada és

La vidu pot ser diferent amb Andreu Buenafuent. I a més hi surto jo, que també m'agrada.»

—I no té enveja d'en Buena­fuente perquè xupa més camera?

—«No, al contrari. Ell es cre­marà abans.»

L A C O L U M N A

Sant Esteve JOAN BARRIL

E ls cronistes diuen que les coses, a Joaquim Nadal, no li acaben de sortir del tot bé. Nadal no era l'Armada

Invencible que va enviar Felip (I contra Anglaterra. Era presumi­blement vencible per la muralla de Pujol, però se'l va enviar a llui­tar contra Pujol i no pas contra els elements. Ara es veu la impor­tància dels elements. Sobretot de certs elements del seu partit que. en comptes de fer pinya al costat d'un candidat amb coratge, han decidit immolar-lo a l'altar de les necessitats partidàries. Quim Nadal ha de fer veure que s'en­fronta a Pujol, però alhora ha de vigilar —com els nobles medie­vals— que el vi que beu no estigui emmetzinat i que rere els eorti-natges no surti una daga que intenti el magnicidi. Cada dia que surt de campanya pot trobar una trampa d'incomprensió i de mal­fiança. Són bombes de rellotgeria que algú va deixar sembrades pel camí i que no ha sabut o no ha volgut— desactivar per quan passés el candidat envoltat d'un seguici de premsa àvida de noti­cies. En castellà, es diu que «<</c perdidos. al río»: quan les coses estan molt malament, val més el mal menor a costa del risc de deixar-hi la pell. La pell es la de Quim Nadal. I l'argumentació d'aquest sacrifici que fa el nucli dur i dominant del PSC no està exempta d 'una cer ta lògica. Vejam: vista la possibilitat d'un triomf del PP a les legislatives i d'un nou mandat de Pujol, és evi­dent que el partit socialista haurà de passar uns anys a la foscor. L'important en aquests temps de mals presagis no seria tant Nadal com 1 endemà. Al capdavall, des de l'òptica de l'aparell, entre sal­var el candidat i salvar el partit perquè pugui continuar funcio­nant entre la boira sempre és millor salvar el partit. Llàstima que aquests brillants estrategs no ens ho haguessin advertit abans. Llàstima que la subsistència immarcessible dels aparells de partit sigui més important que les il·lusions d'una part de la societat. Llàstima que en comptes de cele­brar Nadal amb mitja alegria el PSC sembli que opta per un Sant Esteve amb els torrons rancis i un bon candidat convertit en el tió que després es llença a la llar perquè uns quants s'escalfin.

El santeugatenc Pep Blanes, artista i reconegut gastrònom, col·la­bora diàriament a Ràdio Sant Cugat amb un espai gastronòmic. AMB MOLT DE GUST no és un programa de receptes de cuina, és un espai comentari, sobre els ingredients, la manera de cuinar-los, les qualitats dels aliments, l'actualitat que envolta el món gastronòmic, els vins i els caves. AMB MOLT DE GUST. Uns minuts a la cuina amb un amant de la gastronomia.

De dilluns a divendres de 12.45 a 13 h a:

RÀDIO SANT CUGAT 9 1 . 5 F M