ELS MiR9

m CANTONS

PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Diumenge, 14 de febrer de 1993 Any 1 .N5 3

Creix la polèmica sobre la posible segregació de Valldoreix EAymerich i Masanés cada cop més lluny de arribar a un acord, entre les dues entitats.

Obsequi de l'Editor

•Masanés pre­senta la seva dimissió de la Comissió Mixta Peritaria

Ng. 15

Lucas - Diesel enfronta k patronal i ek

Ng.Ü

IL'Escola d'Iniciació del Club de Golf de Sant Cugat és a ple rendiment

Pag-22

La Flama de la llengua catalana arribarà a la nostra ciutat CENTRE DE LA IMATGE

/ Fotos en color en 1 hora / Diapositives en 1 hora / Diapositives a paper en 2 hores / Venda de material fotogràfic nou i usat / Reparació de tot tipus de material fotogràfic

(taller propi a la mateixa botiga) / Servei públic de fax

Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24 - Sant Cugat Av. Catalunya, 72 - Tel. i Fax. 580 19 53 - Cerdanyola

persones llegiran Els 4 Cantons

2 ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIUMENGE, 14 F E B R E R 1 9 9 3

Farmàcies deTorn I 4 - 2 - 9 3 Skí 1 - 3 - 1 9 3

Diumenge Dilluns Dimarts Dimecres

14 15 16 17 Llorens

Sta. Maria, 27 Tel. 674 15 31

Salavert S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

Riera Dr. Murillo, 1

Tel. 674 04 30

Beringues Avda. Alfons Sala, 46

Tel. 674 04 83

Dijous Divendres Dissabte Diumenge

18 19 20 21 Llorens

Sta. Maria. 27 Tel. 674 15 31

Domènech P. Sant Magí, 50

Tel.674 35 53

Teixidó R. Celler. 97

Tel. 674 77 49

Cullell Pge. Diputació.1

Tel.674 03 64

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous

22 23 24 25 Llorens

Sia. Maria, 27 Tel. 67415 31

Domènech P. Sant Magí. 50

Tel.674 35 53

Teixidó R. Celler. 97

Tel. 674 77 49

Cullell Pge. Diputació,1

Tel.674 03 64

Divendres Dissabte Diumenge Dilluns

26 27 28 1 Beringues

Av. Alfons Sala, 46 Tel. 674 04 83

Riera Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

Salavert S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

Beringues Av. Alfons Sala, 46

Tel. 674 04 83

|~ Els dissabtes tot el dia i els diumenges al matí. ~j i També resten obertes i ' la Pinto de Valldoreix i la Serret de Mira-sol. '

Consells de Prevenció PROTECCIÓ CIVIL DE SANT CUGAT INFORMA DEL QUE. 'US CONVÉ SABER'

"EL FOC" L'incendi és el sinistre més antic que coneix l'home; no és tan antic com la inundació, però sí certament el més freqüent, i per aquest motiu hem d'estar preparats, tant per a prevenir-lo com per a combatre'l. És necessari saber la manera d'actuar amb rapidesa, posat que el primer minut, els primers instants, poden ser -de fet ho són- els més importants, ja que amb poc esforç podrem apagar-lo totalment, però. di pot assolir característiques que ni podrà sufocar.

Així doncs, resumint el que hem dit anteriorment, és evident la importància que té actuar amb RAPIDESA, amb la major SERE­NITAT POSSIBLE i, òbviament, SABENT EL QUE HEM DE FER.

PER QUÈ ES PRODUEIX EL FOC?

Precisament, per la confluència de tres ele­ments: - combustible - oxigen - calor Fixant-nos en la figura del triangle del foc, podem dir també que si FALTA algun d'aquests tres elements, el foc NO ES PRODUEIX. Deduim que quan tractem d'apagar un foc, el que intentem fer és eliminar també algun d'aquest tres ele­ments bàsics.

passat aquest temps, l'incen-el major parc de bombers

SERVEIS

Ajuntament 589 22 88

Bombers Bellaterra 692 80 80

CAP. 5891122

Catalana de (.as 725 2944

i Sabadell i

Correus 674 7096

CreuRojaiSt.Cugati67412 34

Creu Roja i Valldon 674 2459

• DispeiKin i Floresta 1674 76 15 • hm. l.oeal Menor 674 27 19

-ENHERCRubíi

- F.E.C.S.A.

- F.F.C.C

- Funerària

- Greenpeaee

- Grua

699 18 92 589 12 26 674 19 34 67405 25

(91154347 04 674 3371

-G.Cï\ih.Mir;i-«>li 674 23 79 - Jutjat 674 66 96 - Protecció Civil

- Policia Municipal 092

• Policia Nacional - Taxis

Ràdio Mòbil

Valldoreix

-SAUR (Aigües)

ÚTILS - H. Clínic - H. Sant Pati -H. Bellvitge - H. General de C.

6747612 67409 97 358 1111 6741111 674 12 43

454 6000 347 3133

335 70 11 589 12 12

H.Vall d'Hebron • H.Sant Joan de Déu • Unitat Coronaria • Alcohòlics Anònims • Tel. de l'Esperança • Inf. Carreteres • Inf. Aeroport - Inf. RENFE - Inf. Port • Ass. Consumidors - OMIC

427 2000 2034000 2481040 317 77 77 4144848 204 2247 47850 00 4900202 3188750 268 45 67 589 31 88

ENTITATS

ASDI 675 35 03

Casal d'Avis S.C. 6745215

Llar d'Avis Parroq. 58905 98

Club Muntanvenc 674 5396

Coral La Unió 6741006

Esbart S.C. 675 26 52 Grup Sup. Immigrants 674 9314 RADIO.S.C. 675 5959 TELEVISIÓ. S.C. 589 14 86 TOT 674 8661

ELS 4 CANTONS Tel. 58915 90 • Fax 674 38 71

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993 S O C I E T A T ELS 4 CANTONS 3

Què passa amb Valldoreix ....i els veïns, què?

Confort, un cavall desbocat

J.C.

Q uè passa amb Valldoreix?, es pre­gunten molts veïns.

s tant de rebombori per una segregació del muni­cipi? ('.Què dimonis passa que els polítics s'escalfen de mala manera? Els veïns que viuen a Valldoreix pensen que parlen d'un altre Valldoreix.

La majoria dels veïns de Valldoreix tenen clar que no reben els serveis que volen i necessiten, però també és cert que quan volen recla­mar-los, els esforços es per­den moltes vegades pels des­patxos plens de tanta burocràcia, i en aquest cas per partida doble. Com a veïns que som tots, penso que de Sant Cugat - o potser no, hom ja dubta fins i tot d'on és- tenim tot el dret de demanar als polítics més seny, més respecte per als que hem votat, i fer tota aquesta mena de comentaris no mereix cap consideració

que no sigui el més enèrgic rebuig. És improcedent parlar de segregació, si abans no es té tot el suport majoritari dels veïns en aquesta proposta. Aquests, difícilment es poden manifestar sense conèixer la viabilitat i pro­blemàtica que aquesta segre­gació pot representar, no solament per a la comunitat, sinó també per a tot el muni­cipi al qual pertanyen. Caldria veure si tota aquesta problemàtica no és motivada més per la duplicitat de ges­tió administrativa que no pas pel desig de segregació. Els veïns, el que volen en defini­tiva, és saber d'una forma clara, a qui adreçar les quei­xes i reivindicacions quan calgui fer-ho, ja que les man­cances que avui pateixen cal analitzar-les d'una forma clara i constructiva. Avui, parlar de segregació, i a Valldoreix, és quelcom més que parlar de segregació.

L'Hospital General de Catalunya, cerca una sortida als problemes econòmics

L 'Hospital General de Catalunya, després de presentar la suspensió de pagaments davant el Jutjat de Rubí, està en procés d'aconseguir una sortida viable perquè

aquest centre pugui afrontar el futur amb garanties. Jaume Suana, Director general de la Mútua de Terrassa, va desmentir que s'estigui en situació avançada de negociacions per portar serveis sanitaris a l'Hospital General de Catalunya. No obstant, i fent referència al diari EL PAÍS, sembla ser que el President en funcions de l'Hospital General de Catalunya sí que ha tingut contactes en aquest sentit. Sembla ser però, que l'Hospital, després de presentar Ja sus­pensió de pagaments cerca una sortida al problema econòmic amb més tranquil·litat. Els socis estan preocupats, doncs esperen que d'una manera oficial s'els expliqui la seva pro­blemàtica el més aviat possible, davant d'aquest fet preocu­pant, que pot fer canviar tota la filosofia que fins ara l'havia animat.

JOSEP CABRERIZO

L legint a la premsa la notícia que feia referència a la suspensió de pagaments de l 'empresa CON­

FORT, resto bocabadat davant del titular de la portada d'un dels més importants diaris de Barcelona. Aquest deia: "LA CRISIS DE LA VIVIENDA ARRASTRA A LA PRIMERA INMOBILIARIA CATALA­NA". Francament em vaig quedar sobtat, ja que això dóna idea del poc coneixement del tema. Aquesta manera de dir les coses, pot fomentar la creença que cada cop més els mitjans d'informació o són no per a infor­mar, sinó per a distreure el personal, i aquest és un cas prou clar. No és veritat que l'habitatge estigui en crisi, no en té, ni en tindrà de crisi, ja que les mancances són molt importants. En manquen molts d'habitatges, el mercat de l 'habitatge té moltes necessitats per a cobrir. LA CRISI NO ES EN L'HABI­TATGE, ES EN TOT ALLÒ QUE L'ENVOLTA, I QUE ES DIU ESPECU­LACIÓ. Aquest mercat sí que és en crisi, que és ben diferent. Parlar que si les vendes han sofert una davallada, que el mercat està saturat, que si l'administració, com és el cas de La Bonanova de Sant Cugat, és lenta en la legalització d'uns tràmits, o fer referència a 1' "ambiciós pla d'expansió de Confort", em sembla que tot porta al mateix indret,

tl.Vallès " La Bonenova de Sant Cugat'

distreure per distreure. Només cal que fem un petit repàs de la llis­ta dels creditors que l'empresa té, per ado­nar-nos ràpidament de qui són els que fan suport a aquests negocis tan productius. Ben segur que cap d'ells deixaran de cobrar, ja que les hipoteques prou procura­ran preservar els seus interessos, i si és necessari, exercitar el dret a cobrar. ...Podran els altres creditors fer el mateix? Cal doncs preguntar-se si l'empresa CON­FORT només és un cavall desbocat en la seva fugida. O és el resultat propi d'un excés de cobdícia que alguns mitjans en diuen "ambicioso plan de expansión". Plans moltes vegades massa ben vistos... i ja se sap que si es fan molts plans, es pot acabar com el conte de la lletera.

*S£T~

gràfiques celler, s.a.

Rbla. Celler, 91 - Tel. 674 01 66 Vic, 11 - Tel. 589 37 02 08190 Sant Cugat del Vallès

4 ELS 4 CANTONS S O C I E T A T DIUMENGE, 14 FEBRER 1993

" CAL BOLET " Botiguers des del 1943

Dos de que l'avi de \en un nucli bastant cen-

l 'Anüele ta trobà tralit/.at. amb clapes de un enorme bolet i vegetació que a\ançaven

el subhasta en els balls cap a les carreteres i amb populars.tan arrelats anys la bellesa de set poble. La abans , la cantonada del façana, mira tge d ' a l t r e c a r r e r San ta Mar ia ha t emps , es un petit racó esdevigut popular amb el que forma part de la prò-sob renom '"Cal Bolet" , pia llegenda històrica de bou la primera botiga que Sant Cugat. Cal esmentar començà a vendre els pri- que l ' A n g e l e t a fou mers m o b l e s de fusta recentment gua rdonada blanca com cuines i bra- pels anys en l'ofici i ser sers tots ornamentats amb actualment la veïna amb e s m a l t s i c i s t e l l s de més edat del carrer. Entre v ime t . A b a n s p e r ò , el tots els objectes , potser

1M 1 (), fou un petit taller quelcom encara recorda de fusteria on hi treballa- les famoses "canuts tur-va el pare i el fill de la cas", somiers l'ets de tei-l a m i l i a . el negoc i xit entrellaçat amb potes,

s'engrandí i ara la fusteria realitzats per un veí del es t roba a la part del carrer. l 'Antonio López. darrera en mans del nét. Avui el comerç el porta lots els familiars foren la neboda de l 'Angeleta, nascuts a la casa, han vist l'Àngels.i hi podeu trobar passar molta història sant- tot t ipus de c i s t e l l s de c u g a t e n c a i r e c o r d e n vímet i palma així com aque l l s d ies quan Sant joguines, estores i petits

Cugat estava poblat per objectes de fusta. petites cases que t'orma-

uarrer • anta Mana Sant (jugat del Valies

Sosejmk SERVEI GRATUÏT A DOMICILI

' , ' • ( i : A l M . i · l i : • '•! • L . M I '•!••! ( ' - ' - - ' ' . i ' A 1 2 3

'••• 5 8 9 4 4 8 1 ' • ' • " •

REGALS DValldoreix. 23. Tel. 674 93 35 , SANT CUGAT DEL VALLÈS .

Viatjar per un món de fantasia Tothom pot participar en aquest món d'aventures i encanteris

MONTSE SANT

L L £*\ om al portal i els dos grans ^ ^ k balents metàl·lics s'obren sols de W—J mica en mica". És fosc, i el grin­

yol de los portes de ferro, ominós i inquietant és l'únic soroll que se sent. Soni gent amb certa experiència, i rera meu. els companys alerten les armes i es preparen per atacar. Aixeco la meva vara i pronuncio una sola paraula "Shirak". l'n globus de llum apareix immediatament i ens descobreix els dos gòlems de pedra que awtncen cap a nosaltres"...

No és una novel· la ni l 'argument d 'una pel·lícula, és una situació típica d'un Joc de Rol.

Podem ser intel·ligents, forts, ràpids, lents. guerrers, monjos, lladres o savis, segons hom vulgui. Hi ha molts móns diferents, quasi tots basats en llibres de literatura fantàstica: HI Senyor dels anells. Dragonlace. Meliboné, Chultehu. Pendragon. etc. Es el triomf de la FANTASIA amb majúscu­les. Totohom pot participar en aquests móns d'aventures i encanteris. L'equip bàsic per a entrar-hi és: un joc de daus de diverses formes, un grup d'amics amb ganes de jugar, molta imaginació i un bon "Master" de grup per a guiar les passes dels avnturers. I qui és un "Master"'.'

Els Jocs de Rol són aventures màgiques vis­cudes en una taula. Una finestra oberta a la fantasia i la imaginació. Lis jugadors, guiats pel "Master". viuen en un món plagat de perills, màgia i aventures. Tu ets el protagonista i l'autor. Només tu pots fer que l'aventura sigui un èxit o un fracàs. De les teves decisions i de les teves habilitats depèn tot el joc. No és un joc d'atzar. És la teva inventiva la que fa avançar o descobrir quelcom. Aquest és l'encís dels Jocs de Rol.

Un fenomen que va sorgir l'a uns anys en els ambients universitaris de Nordamèrica i que ha envaït tot el món. És un joc on la fantasia i la rapidesa mental són fonamentals. Els protagonistes lluiten, es superen, adqui­reixen noves habilitats, es desenvolupen i també moren al llarg de moltes hores de par­tides diferents.

Bé, la resposta és senzilla: És el director del joc. aquell que sap qui és qui en el món que esteu jugant. El "Master" us guiarà pels mapes i els llocs. resoldrà els combats i us donarà informació. Per a ser un "Master" només cal experiència, un llibre de regles dels molts que hi ha a les llibreries, i sobretot imaginació, fantasia i una mica de mala llet.

-Ja vinc! ;Un moment! Parlava amb uns amics. perdoneu que us deixi, però els meus com­panys han derrotat els golems i em criden perquè, amb la meva llum màgica, il·lumini un cofre tancat que han trobat. Potser que per fi trobem la corona de ferro que ens ha encarregat de cercar el rei de Krvn.

LA BOMBETA, S.L. ELECTRICIDAD GARRELL

Av Catalunya, 3 - Tel. 674 00 24 08190 Sant Cucat del Valies

ELS 4 CANTONS, cada 15 dies.

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993 S O C I E T A T ELS 4 CANTONS 5

El Sindicat de Periodistes de Catalunya surt a la llum a Sant Cugat ... el darrer número de "ELS 4 CANTONS" es va exhau­rir i va ser àmpliament comentat per tots els nostres companys dels mitjans informatius d'arreu de Catalunya, arran de la publicació en portada de la crea­ció del Sindicat de Periodistes .

>% •i\

SlNnir*5ípAW DEÇATAU ÍA

REDACCIÓ

E l Sindical de Periodistes de Catalunya endegà el

proppassat dissabte, dia 6 de febrer, el seu període consti­tuent amb l'elecció de la gestora, que ha de dur a terme els treballs de prepa­ració dels estatuts i del pro­grama que seran refrendats en el Congrés Constituent aquesta primavera. A l'assemblea, celebrada al Centre Borja, van assistir-hi 170 periodistes i s'hi van adherir altres 300. represen­tatius de tots els sectors de

la professió i de tots els àmbits territorials de Catalunya. L'Assemblea va assumir l 'Estatut Marc de la Redacció i el Codi Deontològic i les conclu­sions del II Congrés de Periodistes de Catalunya. A més, va fer pública una declaració on manifesten el seu "rebuig a l'espectacle irracional i abusiu en què diversos mitjans de comuni­cació (i els televisius amb una repercussió social afegi­da) han convertit els fets luctuosos de les tres noies assassinades d'Alcàsser".

La nota acaba dient que "és voluntat del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) comptabilitzar les rei­vindicacions salarials i labo­rals del nostre col·lectiu amb les de caràcter professional i ètic, dues cares d'una mateixa moneda, que han de contribuir a dignificar la nostra tasca i augmentar la credibilitat davant l'opinió pública".

La comissió gestora del Sindicat de Periodistes de Catalunya, que representa les diferents branques de la professió i que fou elegida

M.Vallès. Reunió de periodistes al Centre Borja

mitjançant els vots dels assistents, està formada per Enric Bastardes (El País), Toni Piqué (La Vanguardia), Isabel Muntaner (Avui), Montse Melià (RNE), Griselda Pastor (SER), Josep Adolf Estradé (Catalunya Ràdio), Julià castelló (TVE), Ramon Espuny (TV3). Jaume ferra-

rons (TV3). Rafa Seguí (fotògraf), Dardo Gómez (col·laboradors), Jordi negre (gabinets d'informació) i altres tres representants de les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona. La celebració va significar un èxit rotund. El clima de treball es va veure afavorit en el si del Centre Borja.

Disfresses, Ous i Bacallà Carnestoltes ha de ser Màgic i fer-nos riure i divertir-nos. Aquest any serà l'any del Dràcula. MONTSE SANT

Pels volts del mes de febrer, arri­ba com cada any el Carnestoltes, i el Dijous Gras i

la Quaresma. Carnestoltes és una festa estesa a tot

arreu amb arrels molt antigues i fos­ques. Per a uns, és el record de les saturnà-lies romanes. Altres, troben arrels de les antigues festes dels boixos de l'Edat Mitjana. Tant l'hi fa! Carnestoltes és una festa d'equivoca­cions i de FANTASIA. Sí, així, amb majúscules; una festa on podem som­niar i tornar un xic a la infantesa. Tots podem jugar sense vergonya i ser allò que més ens plau. Viure per un dia les més amagades fantasies amb una disfressa. Sempre que sapi­guem cercar-ho amb una certa inge­nuïtat i tendresa per a no fer mal als altres. Recordo com. de petita, amb la meva

colla d'amics, ens escapolíem al regne màgic i prohibit de les golfes. per a poder remenar uns baguls gros­sos i polsosos que eren plens de dis­fresses de tota mena.

Hi havia casaques, mantells reials, vestits de pallasso o de xinesa, de domador i de zíngara. Era tot un món de viatges i somnis. Perquè això són les disfresses; una clau al regne dels somnis. Hi ha disfresses boniques, originals, clàssiques, noves, costoses o barates. N'hi ha de fetes a casa i de llogades. També hi ha modes per a les disfres­ses: Aquest any serà l'any del Dràcula. Grans i petits han descobert la figura romàntica i terrorífica del comte i segur que, qui més qui menys, ha somniat d'encarnar l'elegant i encisa­dor vampir xucla-sang, la dolça i romàntica Mina, o l'agosarada i dis­sortada Lucy. A Sant Cugat, carnestoltes, és més una festa d' infants i d'escola que no pas una festa de grans. Sí que es fan balls i festes, però, real­ment, és poca cosa, molt lluny de les grans festes d'altres llocs com Sitges o Vilanova i La Geltrú. No sempre ha estat així. Fa anys, al poble hi havia el gran ball de màscares i el ball de màscares i mascarons. Al ball de màscares només hi anaven

disfressades les dones joves, i al de màscares i mascarons homes i dones podien disfressar-se. Una pràctica molt divertida i estesa era la dels "asaltos": un grup de joves i també de gent més gran, però amb ganes de fer sarau, comunicaven per carta als amos d'una casa, normal­ment una de ben gran, que el dia tal i a tal hora serien assaltats. El dia i hora assenyalats, arribava a la casa el grup d'amics, tots ben disfres­sats, moltes vegades convinguts en un tema o una època, guiats per un que anava vestit amb un dòmino, el qual era l'únic que no es tapava la cara amb cap màscara, i que actuava com a responsable del grup d'assal-tants. Les festes dels "asaltos" solien ser una festa de senyors, de gent que pas­sava només els estius o els caps de setmana a Sant Cugat, i que per car­nestoltes, anaven primer als balls del Liceu de Barcelona, i després conti­nuaven la gresca a la torre. Aquestes festes acabaven sempre en dimarts, perquè el dimecres era el de cendra i s'anava a l'església perquè el rector posés la cendra als fronts: "pul-vis eris..."etc.

I quina gresca es feia amb això! Després a ca l'Alegret, a comprar els bunyols de quaresma amb força sucre i anís, i ben farcits per prendre per a postres amb una mica de vi dolç. •,Noü. la penitència bé, però amb sucre és més dolça. I el dijous gras? Tothom cap al camp a menjar les trui­tes de botifarra d'ou i les coques de llardons. Qui devia inventar-se la truita de botifarra d'ou? Segur que un "tio" amb molta imagi­nació! jMira que farcir una truita amb ous i que quedi tan bona! Aquesta menja, abans només es feia per aquest dia, i no podies trobar-la cap altre dia de l'any. Ara és possible trobar-la cada dia de l'any, i per això ha perdut gran part del seu encís. El dia de la "truita", era un dia que tothom esperava amb il.lusió. Grans i petits asseguts a la gespa menjaven amb molta fal.lera, I NINGÚ NO PARLAVA DEL COLESTEROL!, que després venien quaranta dies de verdura i bacallà salat, i com a molt extra, borraines arreobssades amb mel i bunyols de vent.

6 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIUMENGE, 14 FEBRER 1993

MADRID ENS HA DESCOBERT EL "LIFTING" DEL SR. AZNAR

JACINT l·LLIP

Ens han ben enxampat. ÜNtà clar que amb Madrid no s'hi pot

jugar. Allà hi ha la tlor i nata de la raça i no s'estan de res. iQuin pobre il.lús es va pen­sar que els enredaríem? Això mai. de eap de les maneres. j Ara sí que l'hem teta bona! A la Cort no es parla d'altra eosa. La notíeia va de boea en boea i eada un hi afageix alguna eosa de la seva colli­ta: "la culpa de la crisis la tienen los Juegos Olímpicos de Barce lona , que ahora ienemos que pagar todos lo.s espanoles". diu absoluta­ment ho r ro r i t / ada una veïna del carrer d'Alcalà a la se\a amiga del barri de Salamanca, tol apuiant la lassa d'herbes en una taula de marbre d'un bar de " m a r q u c s o n a s " . La idea no ha sortit de cap d'elles, però a partir d'ara només faran que escam­par el comentari , "...es que hav que \ er estos catalanes".

I a ri\ alilat ve de moll enllà, però l'enveja crea­da arran de la celebració tlels Joes Olímpics, i |" e\it obtingut, és una cosa que no ens la perdonaran així com així. A Madrid hi ha gent de tota mena. com a lot arreu, però sobreviuen unes espècies que per tanyen mes a l ' ant ic regim que a la societat moderna en la qual ens íihiv em. I ;ii d'aquests "oli-cis". si es que es pot du així. es cl de "conlertuliano" a les emissores de radio, des d on una sèrie d'indiv ulus teorit­zen sobre els mals de la "nacioii" amb respostes per a

eada situació. Amb elements com aquests, el nogoci de l'humor no pot fer fallida de eap de les maneres . La majoria d 'aquests programes tenen lloc a altes hores de la nit, una hora adient per a dir bes­tieses, amb l'atenuant d'un estat semi-ebri que els l'a dir i ens t'a escoltar les teories més agosarades sobre temes amb els quals no s'hi pot jugar. Aquesta frivolitat posa en perill la nostra convivència. La lleugeresa de certes afir­macions, en un mitjà com la ràdio, destinat a una classe de la societat molt específica,

ajuda a crear una opinió falsa i perillosa en aquestes capes que algun dia es pot escapar de les mans deK que creuen controlar aquesia fórmula esbojarrada d 'a r r ibar a la massa. No cal entrar en detalls per­què tots nosaltres ho sabem. però a Madrid s'Iia invertit en infrastructures la mateixa quantitat que a Barcelona al llarg del darrer LK>2 Les dades les ha facilitat el Ministerio de Transportes y Comunicac io i ics , i les ha

refrendat el mateix President del Govern Central, Felipe Gonzàlez, però els predica­dors de les ones no en parlen. A Madrid ni tan sols saben que varen ser la Capital Cultural Europea, perquè no hi hagué una programació específica que diferenciés aquest darrer d'altres anys culturals a la capital. Ningú no sap on són els diners, perquè heu sentit par­lar dels comptes auditats a l 'Expo i als Jocs Olímpics. però de la capital cultural. t',qui en farà l ' audi tor ia ' 1

Només fan re fe rere ne i a a Sevilla i a la Ciutat Comtal, i

tenen els nassos de fer raonaments com: "en Sevil la era necesar io orgam/ar la Expo para dar un impulso a Andalueía , però lo de Barcelona era un lujo del todo innecesario y los miles de millones gasta-dos los debemos pagar entre todos a lo largo del critico °3" . Pobra gent. Amb aquesta capacitat d 'anàlisi encara gosen anar a cobrar cada cap de

I# mes a la seva empresa i m ̂ aquesta els hi ho permet.

;N 'hi ha per llogar-hi cadires! Potser caldria ser més clars en tot així), i no anar amb mitges t intes. No es pot reclamar el 15 per cent de l ' IRPF perquè no es pot demanar el que és ben teu. Ara. quan em trobo amb algú de Madrid, he d'abaixar el cap i demanar-li perdó per la crisi a què els catalans hem sotmès el pròsper estal espanyol, i preparar-me per aguantar toia mena d'impro­peris. i és que ens han ben descobert.

• ,

MATERIAL ELECTRIC I IL·LUMINACIÓ Distribuïdor oficial de:

LAMP CEWS55 iGuzzini

Pg. Sant Magí, 26 • 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 674 30 48 • Fax. 589 46 09

JOSEP M. CABRER IXO

P refiero abrir las ventanas a levantar las alfombras; ser­

vir a los demàs que morir de éxito". Quan un polític diu que s'estima més obrir les finestres que no pas aixe­car les "alfombras". perdó. les catifes, encara que a mi m'agrada més dir "alfom­bras". pot estar segur que acaba de perdre la confiança de molts votants. Perquè no seria ben rebut que es comencés un nou. suposat mandat, que ja és molt supo­sar, i no es comencés per a ixecar totes les "alfom­bras".

HI Sr. Aznar hauria de saber que quan surt elegit un altre govern, el pr imer que li demanen és que faci justícia en contra de la corrupció que pugui estar amagada sota el poder precedent. Perquè la societat, eada cop més dece­buda. espera que l'arribada d'un nou govern li torni la confiança moltes vegades perduda al llarg dels anys de mandat del seu antecessor. No com a revenja, sinó com a un dret que té el ciutadà a exigir la bona administració dels interessos del país. i cas t igar la prevar icac ió i

corrupció. Però també vol estar segur

que quan el nou govern que acaba d'elegir hagi de passar comptes, els passi amb les "alfombras" ben netes.

La societat actual ja és prou madura, els anys de la "tran-sición" ja queden enrera, i demana a tots els polítics la responsabi l i ta t dels seus actes. Avui. la societat ja no es deixa prendre més el pèl, ja que cada cop li costa més diners mentenir els escons que ocupen els seus elegits; vol justícia per damunt de qualsevol pacte, per molt aire fresc que portin.

Si el que jo intueixo en les seves dec la rac ions , Sr. Aznar, s'arribés a confirmar. estic segur que acabaríem de merda fins la teulada. Sr. Aznar, no es pot anar

posant "alfombras" i tapant-se Puna a l'altra, si hom vol ésser honest amb els votants: caldrà fer una bona neteja cada cop que s'assoleixi el poder. Només així es tindrà cura de tenir sempre la "ba r raca" neta per quan l 'hagin de deixar... i si es vol. ja posats a fer neteja. obrin també les finestres. però sempre les "alfombras". primer.

-tsiem C W T O RÉMIteClO^

MECÀNICA Y ELECTRICIDAD DEL AUTOMÓVIL ALINEADOS DE DIRECCIÓN

Exposición y Venta Rambla del Celler, 39 - Tel. 675 32 57

Taller Rambla del Celler, 79 - Tel. 674 73 55

08190 Sant Cugat del Vallès SERVICIO OFICIAL

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 7

EDITORIAL

L 'any 1993 serà un any molt especial per a la nostra ciutat, perquè

alguns esdeveniments molt impor­tants es produiran al llarg dels propers mesos, i especialment molt relacionats amb el món de les arts i la cultura. Tots tenim com a punt de referència la pròxi­ma inauguració del nou Centre Cultural, que és prevista per el proper mes de juny, però primer serà la nova Biblioteca el mes d'abril i que juntament amb les sales de cinema i el nou Auditori de música, recentment inaugurat, farà que la nostra ciutat estigui especialment dotada per acollir tota mena d'actes que el ciutadà vulgui demanar. Però d'altres fets històrics afegi­ran més brillantor a aquest any-que per a Sant Cugat serà mític. Al llarg de tot l'any es commemo­

ra a Catalunya el centenari del naixement de tres grans homes que ha donat la nostra terra: Joan Miró, J.V. Fox, i Frederic Mompou. Aquesta coincidència en el temps també ho serà en la seva magni­ficència dins el món de l'art i la cultura. El meravellós món de colors de Miró, combinat amb la música de Mompou, esclatarà als santcuga-tencs com una màgia inspirada pels versos d'en Foix. L'escenari del nou Centre Cultural acollirà aquest esdeveniment amb tot l'esplendor que l'acte requerirà. Aquesta fita que Sant Cugat asso­lirà enguany mereix que per damunt de formes i posicions a tots ens moguin els mateixos ide­als: Sant Cugat.

A VOL D'OCELL SOBRE EL PERIODISME

Perquè quedi clar...

ANNA CABASSA

E ncara no fa mig any s'aprovava a

Barcelona el codi deontològic del periodisme al nostre país. Ara ens podria semblar que també fa mig any, la notícia central als informatius de certes cade­nes de televisió, i a les pla­nes d'algunes publicacions, ha estat irremeiablement la mateixa: el segrest, la viola­ció i assassinat de les tres nenes d'Alcàsser, la persecu­ció dels implicats, els plors dels afectats, les queixes i protestes dels ciutadans, impressionats per l'allau d'imatges i escrits sobre els fets.

Realment cal qües­tionar on trobar la trans­parència informativa, l'ètica professional, en el tracta­ment, i sobretot en el segui­ment de la notícia en qüestió. De sobte, ha desaparegut la crisi de l'economia, la crisi del govern, la corrupció de partits polítics i els desastres ecològics. I no és que no se'n parli, sinó que es coneix molt bé el camí que cal

empendre per crear una determinada opinió, o una determinada polèmica.

Tampoc cal atrinxe­rar-se, com els antics utò­pics, i creure que els mals sempre venen des de dalt. El periodisme ha deixat ja enrera l'època en què de forma arrogant es dirigia a un públic passiu que s'empassava tot el que li donaven. Avui teories dife­rents apunten cap a altres concepcions de les audièn­cies. Aquestes trien la infor­mació, i amb la seva deman­da influeixen considerable­ment en els temes que trac­ten els mitjans de comunica­ció.

Així doncs, en el cas del que parlava (jo també!), trobaríem elements d'amb­dues posicions. D'una banda, s'intenta amagar certes infor­macions, oferint-ne altres de manera reiterada i fins i tot exagerada. D' altra banda, el públic amb la seva efer­vescència demana que conti­nuem, dia rera dia, connec­tats amb el poble d'Alcàsser.

NÚRIA TERRIBAS I SALA Jutgesa de Pau de Sant Cugat del Vallès

Pel que sembla, segons la darre­ra informació que ha sortit a la llum als mitjans de comunica­

ció escrits de la nostra ciutat, la carta oberta que el Sr. Francesc Llatjós féu circular tot criticant la tasca de l'actual consistori i alhora reivindi­cant la que féu en el seu mandat, ha motivat una resposta airada de l'actual alcalde Sr. Joan Aymerich. Del contingut d'aquesta carta i també de la seva resposta, m'ha cridat l'atenció les dades que pel que fa al Jutjat de la nostra ciutat s'hi esmen­ten; com a persona directament vin­culada i alhora per tal de clarificar una mica aquesta informació una mica confosa, m'agradaria exposar "objectivament" i sense partidismes l'evolució del nostre Jutjat. A Sant Cugat només hi havia "Jutjat de Pau" fins que la Llei de Bases per a la Reforma de la Justícia Municipal de 19/7/1944 va disposar que les capitals de província i els municipis de més de 20.000 h. passarien a tenir "Jutjat de Districte" amb les com­

petències que se'ls atribuïen (més endavant ampliades per una Llei de 1952). Sant Cugat assolí aquesta xifra l'any 1970, però no fou fins l'any 1977 que es concedí a la nostra ciutat

el Jutjat de Districte atesa una favora­ble conjuntura política (transició a la democràcia després de la dictadura franquista) i alhora un interès patent de les autoritats locals. La promulgació de la Llei de Demarcació i Planta Judicial de 28/12/89, que anava a desenvoluopar el que ja disposà uns anys abans la Llei Orgànica del Poder Judicial de 1985, suposà la desaparició de l'ano­

menada "justícia municipal"; el que fins aleshores foren Jutjats de Districte passaven a ser o bé Jutjats de la. Instància i Instrucció, o bé Jutjats de Pau, segons l'organització territorial dels partits judicials. En el cas de la nostra ciutat, atès que el Cap de Partit Judicial passava a ser RUBÍ (i no Sabadell com errònia­ment s'ha dit), i atès també que no assolia ni assoleix avui encara la xifra de 50.000 -considerada segons l'esmentada llei com el mínim desit­jable per a la configuració d'un partit judicial-, cedí la seva categoria tor­nant a ser Jutjat de Paui alhora cre­ant-se tres jutjats nous a Rubí de la. Instància i Instrucció. Per tant, mal­grat els esforços reials (i dels quals hi ha constància documental) del consis­tori presidit pel Sr. Aymerich a nivell de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ministeri de Justícia, Congrés i Senat..., Sant Cugat va quedar com a Jutjat de Pau per disposició de l'esmentada Llei del 89.

Així doncs, ni el Jutjat de Districte aconseguit l'any 1977 ni la seva pèr­dua ocorreguda l'any 1990 han estat conseqüència o d'una "bona gestió"

del Sr. Llatjós a Madrid o d'una "dei­xadesa" pel que fa a la qüestió del Sr. Aymerich, sinó que un cop més hem patit els efectes d'una centralització en l'àmbit de l'Administració de Justícia -malgrat les petites conces­sions que Madrid fa a la Generalitat per tenir-nos "distrets"-. Quedi clar, doncs, que avui ja no existeixen els Jutjats de Districte, sinó que la planta judicial passa del Jutjat de Pau al seu immediat que és el Jutjat de la. Instància i Instrucció. Quedi clar també que el fet de recu­perar la categoria perduda -conver­tint-nos en la. Instància i Instrucció-depèn de Madrid (Ministeri de Justícia i Consell General del Poder Judicial), amb la possible influència favorable de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i que en tot cas s'obtindrà en la considera­ció de la importància del nostre muni­cipi a tots els nivells dins la comarca que forci un replantejament de la demarcació dins del partit judicial al qual pertanyem fins avui. Desitjaria, doncs, que aquest escrit hagués servit per a clarificar una qüestió indegudament utilitzada com argument polític per uns i altres.

8 E L S 4 C A N T O N S O P I N I Ó D I U M E N G E . 14 F E B R E R 1 9 9 3

CARTES DELS LECTORS

UNA ALTRA BADADA DE L'AJUNTAMENT

Darrera l'estació hi ha. des de ta molts anys. un carrer que Uns ara era conegut com '"Passatge del Carme" (per no confondre'l amb el carrer del Carme). Darrera del Monestir hi ha. des de fa molts anys. un carrer que era conegut com "Passatge (de la) Diputació" (per no confondre'l amb el Carrer Diputació de La Floresta). Independentment que jo trobi totalment desencertat que dins d'una mateixa població hi hagi \ies públi­ques amb nom repetit ( C Sant Antoni. Pge. Sant Antoni. PI. Sant Antoni; C de la Ceu.Passeig de la Creu. Camí de la Creu. PI. de la Creu. elc.i perquè és una font de malentesos i pèrdues de temps per a molta gent. ara resulta que si hem de donar crèdit a allò que consta a les plaques res­pectives aquells dos carrers han pujat de categoria: de passatge s'han transformat en passeig. Jo que. per raons de feina. em bellugo pràcticament per tots els carrers de Sant Cugat, dono fe que de pas­seig aquells dos carrer no en tenen absolutament res. No serií una altra badada de l'Ajuntament?

PERE PORTA I ROCA

SENSIBILITAT SOCIAL

Benestar Social cerca famí­lies per acollir un miler de nens que actualment estan interns en centres residen­cials de la Generalitat. La iniciativa proposa que infants d'entre 7 i 13 anys d'edat puguin gaudir tempo­ralment d'un entorn familiar normal, allunyats de la pro­blemàtica que envolta les seves respectives famílies naturals i dels centres resi­dencials, on tot i donant-los les millors atencions possi­bles, mai no son les matei­xes que poden rebre dins d'un ambient familiar adient.

Fins aquí la proposta em sembla d'allò més encerta­da. i crec que demostra, tot i algunes contradiccions, que a vegades em fan dubtar. que vivim en un país sensi­bilitzat amb problemàtiques d'una importància tan pun­yent com aquesta. LI que no acabo de veure clar és el terme temporal que definirà la relació entre el nen i la família que l'acull, ja que hem de saber diferenciar el que és l'acolliment temporal i la pre-adopció. La pre-adopció és el pas previ, en la majoria de casos, per arri­bar a una adopció definitiva. els pares adoptius hi tenen les mateixes responsabilitats i drets que tenen uns pares

naturals. En canvi, en un acolliment temporal, les decisions i les iniciatives que fan referència al nen han de ser preses en una participació més o menys conjunta, entre l'administra­ció, els pares biològics i els pares acollidors, i a més. és difícil que aquests últims aconsegueixin la custòdia definitiva.

A mi em sembla, i no dic que no vagi errat, que si l'ésser humà. l'animal racional, es diferencia de la resta d'animals, és per la seva capacitat emocional. Tenim sentiments (bons i/o dolents), i aquest estrany dot que adquirim al llarg dels anys és inviolable, no el podem foragitar segons les conveniències. I ara jo em pregunto, què passarà si el nen o els pares o tots dos s'arriben a estimar de veri­tat? (

:,Qui li dirà a aquell nen que ha de marxar? (,no hi hauria una alternativa més pausible?

FLRRAN BOSCH

Dos desmais a la Pça. Dr. Galtes

Avui he passat per la plaça del Dr. Galtes i he quedat decebut en veure la des­trossa dels dos desmais que hi ha (o "hi havia"). Us asseguro que han que­

dat ben desmaiats. Veïns, a la mateixa plaça, hi viuen ui ans uns quants pollancres, que ja potser han posat les barbes en remull. I tal vegada el monumental Salix Babylonica de la Rambla del Celler, estigui també en perill.

Per què es faran aquestes barbaritats?

A qui sigui observador, prego que des d'avui segueixi el desenvolupa­ment d'aquests Salixs. Dins d'un temps podreu testificar que aquells troncs que han quedat, mai més no tornaran a ser uns autèntics arbres en tot el seu esplendor. Si algú vol comprovar el resultat d'aquestes mutila­cions, pot observar uns altres arbres germans (Desmais), al carrer Domènech 6 i Àngel Guimerà 11. Uns arbres que podrien ésser precio­sos. estan totalment aca­bats, a causa d' aquestes inconcebibles rutines ple­nes i saturades de desco­neixements. Els arbres són éssers vius. i aquestes dràstiques "podes", són una autèntica agressió.

J. FEBRER

Escombraries al carrer

Me gustaria hacer un llama-miento cívico a las personas que utilizan los contenedores de basura, que coloca el Ayuntamiento como recogi-da de basuras domésticas. y que los llenan de todo menos de las basuras para las que estan destinados. Tengo la desgracia de tener en la puerta de casa un con-tenedor. como otras muchas personas, que algunos veci-nos utilizan para deposiíar en ellos todas las hierbas. restos de poda de las plantas de su jardín, y cuando depo-sitan las basuras domésticas. como estan los contenedores llenos, dejan las bolsas por el suelo. pasan los pe tros. las abren, y ya tenemos toda la acera Uena de porqueria y malos olores.

Luego nos toca a los pobres desgraciades que tenemos el contenedor, recoger las basuras de los demàs. Ya que pagamos todos los mismos impuestos. (-,por què tienen que ser siempre los mismos los que tengan el contenedor en la puerta de su casa? ^No podrían ir cam-biando de sitio, y así quizà el dia que a estos vecinos poco responsables les tocarà a ellos recoger las basuras. vigilarían mas de lo que tiran?

A. CARBONELL

STOP EL GALLINER

u. n carril de bici

que avisi del fet,

perillós, perquè queda tallat sense tap indicació T es parets pateixen la vena artística, llàstima que a vegades es

Ju, poden confondre amb les manifestacions dels brètols.

A * - fï*^a : * * * » " , .' • *r

* * * * * .- i "»» -

L * ^ 1 * ^w—«.

k*,** -.£A*.T -^JHii in min

A la p à g i n a on es feia

esment sobre la rèp l ica

d e l S r . A y m e r i c h , en

r e f e r ènc i a a m b la ca r t a

del Sr. L l a t j ó s , es diu

q u e e l s e u n o m é s

J a u m e , quan en rea l i ta t

é s F r a n c e s c de P a l a u

Llatjós G a r c i a .

Adreceu les vostres cartes a: PERIÒDIC

ELS 4 CANTONS Rambla del Celler, 91 08190 Sant Cugat.

DIUMENGE, 14 F E B R E R 1 9 9 3 L O C A L E L S 4 CANTONS 9

Mans Unides, unes mans sempre esteses vers els altres A Sant Cugat hi ha un grupet entusiasta de joves de totes les edats, que intenten portar a terme un determinat projecte cada any. MONTSE SANT

Us vull contar una història: Un home ric tenia un pou d'aigua fresca que sempre

era ben ple. Era l'unic pou del poble però, com que el propietari era un bon home, sempre compartia l'aigua amb els seus veïns sense demanar res a canvi. cada dia les dones anaven a casa seva i ell, amb amabilitat, els omplia les seves gerres i galledes. Era un home bo, però les dones del poble, tot i estar agraïdes per la seva amabilitat, sabien ben bé que depenien de la voluntat de l'home que era respectat i temut, ja que si s'enfadava, podia tancar el pou d'aigua, i el poble patiria set. Hi havia un altre poble on també hi havia un sol pou. Era d'un home ric. I també era un bon home. Quan va veure que les dones del poble hi havien d'anar a pidolar l'aigua, quan a ell li'n sobrava, tot preocupat va cridar els veïns, i després d'ensenyar-los com es podia fer un pou, els va donar les

eines necessàries i un carro, per portar-les al poble, i els va ajudar a cercar els millors llocs per a cavar. Així, en poc temps, totes les cases del poble tenien el seu pou, i ja no depenien de ningú.

Tots dos eren homes bons, però l'un donava caritat, i l'altre CARI­TAT. Això últim és el que fa Mans Unides, una organització no governamental d'ajut al desenvo­lupament del tercer món. Perquè aquesta organització creu en els objectius concrets i palpa­bles, i cada any engeguen dife­rents projectes ben documentats, i abans d'escollir-ne un, es docu­

menten seriosament vers la seva viabilitat, la seva necessitat, i vers les persones que els portaran a terme. Així. els resultats sempre són palpables. Podeu veure els resultats de la campanya de l'any passat al Monestir, on hi ha exposades la documentació, fotos i cartes. Enguany, la campanya és un xic ambiciosa: Es vol recollir cinc milions de pessetes per a construir una escola d'infermeres a Togo. Serà una escola portada pels Germans de Sant Joan de Déu, i perquè sigui realment efectiva, necessita unes instal·lacions adients i un petit internat per als alumnes.

Es una ambició molt bonica, i estic segura que entre tots podem aconseguir fer-la realitat. Ah, per cert, si voleu podeu ingressar els vostres diners a:

Compte núm. 465-02 MANS UNIDES

CAIXA DE CATALUNYA -Rius i Taulet 33

Sant Cugat del Vallès. I moltes gràcies!

"La Rateta" JESÚS FELIU

E ns han fotut un mirall al cel per a fer-nos "la rateta", i jo em pre­gunto: Què en diria el poeta?

Aquell que va dir més o menys que: "no ploris quan se'n va el sol, perquè les llà­grimes no et deixaran veure les estrelles". Si destruïm el més natural del món, com pot ser el dia i la nit, tinc por de trobar-me com aquells animals de granja que són engreixats de pressa, no deixant-los dormir i tenint llum les 24 hores del dia perquè així no deixen de menjar. Però el meu esperit animal de supervivèn­cia es nega a pensar que això serà així perquè l 'home es sacrifica i mor quan està prim. A vegades física i cada vegada més moralment. A partir d'avui intentarem que la rateta ens il·lumini aquells racons més presents i sòrdits de la nostra societat, i fugirem de "la rateta" molesta que ens fa ajupir el cap. I veig que la història diu que per a morir, abans s'ha de viure. Sapigeu que una persona sense dignitat està morta. Avui li demanarem a la rateta que escalfi els cors que estiguin freds per així recuperar aquest patrimoni no subjec­te a impostos, com és la capacitat d'esti­mar-nos i estimar tothom.

Ciutadans respetuosos o no? Què opina vostè? Es ètic això?

TALO

Persones del món de l'espec­tacle, l'esport, la cultura i d'altres professions enome-

nades VIPS, "persones molt impor­tants" d'aquest país i que guanyen molts milions, són els que ens estan orientant a la resta de ciutadans, sobre quin és el millor camí a seguir per a estalviar-se de pagar impostos. Tots hem sentit, vist o llegit recent­ment, a través dels mitjans de comunicació que "diverses perso­nalitats" s'han canviat la ciutadania espanyola per l 'andorrana o d'altres, segons els casos, per a evadir impostos al fisc estatal. ^Tan maltractats se senten? ^ Tants i tants diners necessiten per a viure?^ <,o simplement no volen pagar els impostos que els corresponen per

llur condició de VIPS? No estaria malament que fossin solidaris amb la resta de ciutadans, donant la cara en comptes de fugir, col·laborant amb llurs bons contac­tes i influències per a lluitar tots junts per una més justa recaptació d'impostos, , si consideren que les actuals lleis no són prou justes. Estem en un estat de dret. Diuen que tots tenim els mateixos drets i obligacions davant la llei, encara que sembla tot el contrari . Si aquesta via es dóna per sentada i acceptada, i una gran majoria de ciutadans fessin el mateix, què pas­saria? Què faria Hisenda? Aleshores, es prendrien mesures correctores?

Perquè això és la punta d'un ice­berg i pot repercutir en d'altres aspectes polítics i socials. Totes les autoritats de l 'Estat , autonòmiques, inclosa la Corona,

poden alternar i compartir amb aquestes persones, com si no passés res, la vida social, cultural i esporti­va, Com ho fan habitualment? El diner és poderós. Ho compra gairebé tot. Aquestes són les imatges que contí­nuament estem veient, sentint i lle­gint a través dels mitjans de comu­nicació. i Què ha de pensar qualse­vol ciutadà d'aquest país davant d'aquests fets? Seria catastròfic pensar que els interessos d'aquests VIPS els tinguéssim tots plegats. Augmentaria l'atur en aquest país. Tanmateix no hi ha mal que no vin­gui per a fi de bé, no estaria mala­ment que els governants es quedes­sin a l'atur i sense sou per manca de recaptacions d'impostos dels ciutadans i participessin d'aquesta trista experiència.

El que està clar és que allà on no n'hi ha no en raja.

Al ciutadà senzill no se'l pot pres-sionar més, com la gallina dels ous d'or. Això ja està portant greus conseqüències. Com que resulta tan vergonyós, cal denunciar-ho. No penso que calgui restringir la llibertat d'aquestes persones ni llurs moviments, però elles no són gens respectuoses, quan prenen aquestes decisions, envers la resta de ciutadans que paguem religiosa­ment els impostos que ens corres­ponen.

D'altra banda, cal creure que tenen prou mitjans i informació per a no caure en cap fet delictiu i que tot el que fan és amb el beneplàcit de les lleis vigents. <,Què és el que falla? Sembla que tots tenim els mateixos deures, però no les obligacions. Es confirma que sempre paguem els mateixos i que hi ha diferents camins per a evadir obligacions.

10 ELS 4 CANTONS L O C A L DIUMENGE. 14 FEBRER 1 9 9 3

XXIV Renovació de la Flama de la Llengua Catalana Sant Cugat agafa un cop més Ics regnes de la festa

]-MM \ WSOI A

E l NlLMll I K ,ll de I l'I K'L' s,i ilo Li fi.m:.I. -;in bol LIL' l.I \ 111 U 11 i :i t

t i ~ LI 11 poble per mantenir \ in f inMi'iinK'iil .inih que cxpi"L'N Ml L'U SL'II*. sCIHiniCIlls. p<>! ésser Ignorat pe I" molls UL' nosaltres. \!LLN. no es així per L'H Josep Barberà. qu: any rera an\ des de la desena edi L'm actua lanl organi l/.inl com assistint aK actes I mi L'M. qui ens explica la hisli'i ia i com ha organitzat enguany el progama. L'H L'I qual tots hi podeu participar. Historia Anvs enrera a la ( ataluny a Nord. eonere lament en el Castellet de Perpiny a. i a Mallorca des de! Monestir de Sani Llue s'eneenia un peti! lluïu símbol de la llengua catalana. Això però. no esta­va massa arrelat a la Cata lunya Sud fins que I excurs ion i sme català 1"introduí en el nostre territori ja fa \ in t - i -quatre any s. Aquests aetes es dedicaren a Pompeu Fabra. mestre de la llentilla catalana, que con­sagrà anys de la seva vida a unificar-la i normalitzar-la. Recordem que fou el creador del Diccionari General de la

llengua catalana

LI 1%S l'ou l'an> de la

l a . f l a m a e n c e s a a la

tomba de Pom peu Fabra

a P r a d a de C o n f l e n t ,

t e r r i t o r i q u e a c o l l í

i n t e l · l e c t u a l s c a t a l a n s

entre els quals es trobava

Pau Casa l s , qui ce lebrà

festivals de música amb

la in tenc ió d ' a c t u a r als

Pa ï sos C a t a l a n a s s e n s e

estar a l'Estat Espanyol.

Com molt be ens explicà Josep Barberà, la festa l'ou sonada, tol i que aquell any el règim franquista encara esta-\ a al poder. Les senyeres s'enlairaven i els crits emo­cionats dels catalans elcixa-ven bocabadats a més d' un personatge que s ' esverà davant tan apassionat festeja-ment.

Anaren passant els anys i aquest enarborament de ban­deres va anar minvant però el sentiment continua sent el mateix. Fou a la desena edi­ció en què la comarca excur­sionista del Vallès i en Josep Barberà com organitzador prepararen un nou festeig, i aquest cop la flama es portà fins Montserrat. Sense que la

feina els preocupés i per la importància que mereix el reconeixement d'una llengua tornaren a celebrar el dinovè acte de mans del grup Cavall Bernat, i ara repeieixen en la \ int-i-quatrena edició per a la renovació de la llengua. Cal dir però. que aquest any la celebració ha estat un xic problemàtica puix que la pro­pera edició seia I orca repre­sentativa i totes les entitats voldrien fiear-lu el cap. Hn Josep Barberà però. com a veguer excurs ionis ta del Vallès i amb la col·laboració d'altres entitats santeugaten-ques s'ha posat a la feina. Programa

Dissabte, dia 2() de Febrer. es sortirà en autocar des de Sant Cugat cap a Prada de Conflent on després d 'una ofrena floral s 'encendrà la flama a la tomba de Pompeu Fabra. Els alcaldes de Sant Cugat i Prada de Conflent. Joan Aymerich i Pau Blanc respectivament, faran breus parlaments reinvindicant les nacions minor i tàr ies del Consell Europeu.. Un cop acabat l 'acte. la flama arri­barà al monest i r de Sant Cugat on romandrà encesa fins dissabte 27 de Febrer. quan tornarà a sortir cap a

Josep Barberà, qui any rera any des de la desena edi­

ció actua tant organitzant com assistint als actes

Montserrat lent petits rece-rreguts per senders i de mans de diferents excursionistes.

SENDERISME Aquest any, el camí a seguir

està dedicat als diferents sen­ders que hi ha a Catalunya.

Els primers portadors seran santeugatencs i arribaran fins a Can Viver on passarà el torn a excursionistes rubine-necs. els quals un cop a les Fonts de Terrasa faran el

relleu cor responent . De Terrasa arribarà a Olesa de Montserrat seguint sempre el sender de Gran Recorregut. el GR6. Un cop a Olesa, els excursionistes sabadellencs aniren a Monistrol. La flama quedarà a l'Ajuntament, fins que de bon matí. diumenge 28, i portada per muntanyis-tes de Sant Feliu de Codines pujaran pel sender GR5 fins a la plaça de F Abat Òliba. abans plaça de la Font. En Sebastià Bardolet, Abat de Montserrat , rebrà la torxa por tada per figures de F excursionisme català. CLOENDA

El moment més emocionat serà l 'encesa del llum per part del Dr. Aiguadé. presi­dent dels senders i dues mans innocents enmig de la satis­facció de tots els presents. L 'a lca lde de Sant Cugai . Joan AymerichThistoriador, Josep M. Ainaud de Lasarte. aprofitant el Sis-cents aniver­sari dels Jocs Florals a Catalunya faran breus parla­ments. L'acte es tancarà amb actuacions de la Coral del Club Muntanyec . l 'Esbart Dansaire de Sant Cu«at i el

Fotos cedides per Josep Barberà del seu arxiu personal

Nota d'ultima hora L'Alcalde Joan Aymerich no podrà participar en els actes

que tindran lloc a l'Ajuntament de Perpinyà, amb motiu de la

Proclamació de la Flama de la Llengua Catalana.

CUANDO LA INGENIERIA ABRE EL FUTURO

Cuando la ingeniería avanza, el automóvil descubre nuevas perspectivas de futuro. Interpretando una nueva escala de valores, donde la ecologia, la seguridad y el uso racional de la energia se imponen. Catalizador de 3 vías, Sistema de Cinturones Activos, Estructura de Protección Lateral o la incorporación de plàsticos reciclables son algunas de las respuestas de Opel.

L E

Avances ya incorporados de sèrie, con el esfuerzo suplementario de no repercutir en el precio final. Logros que definen a un automóvil con proyección de futuro, donde las nuevas inquietudes y exigencias se funden con el placer de conducir, en el camino del futuro. El camino Opel.

P E R A M 0

/ Autocugat Ventas: Avda. Torreblanca, 2-8. Tel. 589 32 00 Taller: Camí de Can Caldes, 18. Tel. 589 45 20

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS CONCESIONARIOS OFICIALES OPEL, MEJORES POR EXPERIÈNCIA.

12 K1.S 4 CANTONS L O C A L DIUMENGE. 14 FEBRER 1 993

L'Alcalde de Sabadell, Antoni Farrés pren part en un debat a la Casa de Cultura •'Hem d'educar-nos en el respecte i la tolerància"

\ \ \ \ l Mi\NN A

A in!1 aquestes paraules -' j J - w \ i \ , . \ uu ai i barres. d i pu; al d ' 1:: ic: ai i \ a per

( 'atalunv a a! Pal lamcn: i alcalde Ac Sabadell. aL assjsicuis .1! dchul que lo\es amb Iniciativa \a organitzar el passat dia 5. a la Casa de Cultura de la nostra ciut.it. per a tractar un tema que comença a preocupar seriosa­ment a les institucions, cl racisme i la \enolobia.

Al llarg de 1" expos ic ió . Antoni barrés va explicat les dot/e propostes que la seva formació presentava el següent dia 10 al Parlament de Catalunya. 1 que bàsicament demana­ven ac tuacions per part de les Conselleries d'laiscnyament. Sanitat 1 Seguretat C iu tadana . Polí t ica Territorial i Benestar Social, per trac­tar de desairclai la llavor del racisme. que comença a germinat a molts punts de tol fairopa. Iniciativa. 1 la resta de partits polítics del Parlament, varen escoltar, en el si d'una comissió que estudia la situa­ció dels treballadors estrangers, les

descripcions que \a;en fer entitats i ' ustiiucio!'!--. relacionades amb els emigrants, tant del nostre país com de i'estranger, per passar posterior­ment a ni.11 car les línies d'actuació contra ei 1,1. isine 1 la xenofòbia. Antoni I aire- va dir que IC volia anai mes en!';, "per no quedar-nos en el capítol de les declaracions i passar a ac tuacions concre tes" . Segons Farrés. 1 en resposta a la pregunta d'una persona del públic que va quei­xar-se de la l.lei d'Fstrangeria. "és cert que hi ha causes profundes del problema, una d'elles aquesta llei que el nostre partit mai va aprovar. però cal cercar, des deel nostre àmbit els recursos viables per fer front a la problemàtica. La resta són altres llui­tes que no han d'obstaculitzar el que es pot fer des de Catalunya". Contra el racisme, educació De les dot/e propostes que va pre­sentar IC. el paquet més important feia referència a la qüestió de l'edu­cació entre els més j oves . L'na d'aquestes iniciatives demanava, pre­cisament. instituir com a matèria obligatòria del cicle primari Tensen-

•'olo: R.Fuentes /. 'Alcalde de Sabadell Antoni Farrés assistent a l'acte de St.Cugat a la Casa de Cultura

yament contra el racisme i vers la tolerància. barrés també va parlar d'impulsar la integració dels immigrants , mit­jançant programes d'aprenentatge de la llengua catalana, i de fomentar. entre la ciutadania, una dimensió multicultural i multiòtnica. L'alcalde de Sabadell, va reclamar mes solidaritat de la nostra societat, ja que segons va afirmar, "la manca de tolerància i solidaritat al nostre país. ja no des de l'aparell d'Estat, sinó des cie la pròpia societat, es veu ben clara en casos com el dels gita­nos o els marroquins". Per a Farrés aquesta problemàtica comença a ser

molt preocupant, perquè es barreja amb un moment de crisi econòmi­ca.Les altres propostes Filtre la resta d'iniciatives també es recollia una campanya de sensibilit­zació dels mitjans de comunicació. com prohibir la publicació d'escrits nazis, feixistes o racistes, facilitar l 'obtenció d'habitatge i rehabilitar molts habitacles socials de les ciutats amb un major nombre d'immigrants. Finalment, IC proposava que des del Parlament de Catalunya es l'és un seguiment acurat dels incidents rela­cionats amb el racisme, i que es pre­sentés anualment valorant l'evolució d'aquests incidents.

COMPLEMENTS DE FUSTA TRACTADA PER AL JARDÍ

ZONA INDUSTRIAL / S "CAN MAGÍ" I I

St. CUGAT DEL VALLÈS I I INDUBRUC Avda. Ragull s/n - Nau 19

Tel. 589 00 23

Fax. 674 38 71

DIUMENGE, 14 FEBRER 1 9 9 3 L O C A L ELS 4 CANTONS 1 3

Convenio colectivo - Lucas Diesel La dirección de la empresa y los trabajadores mantienen posturas

distantes en la negociación del convenio colectivo de este ano.

E l Comitè de Empresa de Lucas-DieseI, que actualmen-te esta en proceso de negocia­

ción de su convenio laboral, nos remi-te un comunicado para la divulgación de su postura ante las dificultades de llegar a un acuerdo entre la patronal i este colectivo. Àctualmente, la diferencia es de mas de cuatro puntos sobre la propuesta de la empresa. Este conflicto se pre­senta en nuestra ciudad como un pro­ceso difícil que puede crear un clima tenso para las mas de 1000 familias que economicamente dependen de esta empresa.

COMUNICADO DEL COMITÈ DE EMPRESA LUCAS-DIESEL DE SANT CUGAT

LUCAS-DIESEL. Empresa situada en Sant Cugat desde hace 30 anos, antigua CONDIESEL, fabricante de componen-tes del automóvil, concretamente bom-bas de inyección para motores DIESEL, sector que pese a la incertidumbre que en este momento presenta el mercado de la indústria del automóvil, està en un avance constante, en el àrea de la C E E, que es la que absorbe la produc-ción, hay un constante aumento en la venta de automóviles diesel, lo cual augura un futuro esperanzador para esta empresa.

De ser una empresa orientada a fabri­car equipos para el sector agrícola donde no primaba la calidad en su fabricación, se pasó a orientar la fabri-cación hacia el sector del automóvil, para lo cual había que mejorar la com-petitividad de la empresa en base a aumentar la producción y la calidad del producto, los trabajadores entendiendo que nuestro futuro tenia que ir en esta dirección, apostamos por ello y en los últimos cuatro anos hemos pasado a fabricar de 900 bombas al dia a 1800. LUCAS-DIESEL, en el ano 1992, ha obtenido el premio a la calidad de la GENERALITAT DE CATALUNYA;

esto ha hecho que la facturación y los beneficiós sean importantes, como así mismo lo ha sido la aportación de los trabajadores en los temas de productivi-dad y felxibilidad. En los últimos Convenios Colectivos, ante las peticiones de los trabajadores, la Dirección de la empresa entendía que una parte de los beneficiós debían revertir en los trabajadores como parte importante generadora de los mismos. En el ano 1993, la Dirección de la empresa varia los planteamientos de una política generadora de acuerdos que hasta ahora veníamos aplicando, y nos hace una oferta de Covenio del 2,5%, aplicando el discurso de la patronal sobre los altos costos laborales y la inflexibilidad en las empresas del Estado espanol.

Nuestras peticiones del 7% de aumento, mas otros puntos sociales, son posicio-nes de partida; los trabajadores modifi-camos posiciones razonablemente, para llegar a entendernos, cosa poco proba­ble si la Dirección sigue olvidando durante esta negociación su ultimo

mensaje a los trabajadores en la revista "INFORLUCAS", del mes de Diciembre de 1992, donde se hacía mención a los incrementos de produc­ción, facturación y beneficiós, haciendo un canto final a que el activo mas importante de la companía son sus tra­bajadores. Ante esta situación de bloqueo, y des-pués de 7 reuniones con la Dirección de la empresa, se estableció un calendario de huelga los días 4-10-12-17-19-24 y 26 de FEBRERO, aprobàndose en asamblea por el 100% de los trabajado­res ejercerla el dia 4, como así sucedió, y por el mismo procedimiento no ejer­cerla los días 10 y 12, estando previsto mantener reuniones con la Dirección martes y jueves de cada semana el lunes siguiente a la última reunión, y en asamblea nos replantearemos las accio­nes a desarrollar.

LUIS PRIETO TRISTAN Secretario del Comitè de Empresa de

LUCAS-DIESEL

ES RETARDA TRES MESOS LA RECO-LLIDA SELECTIVA D'ESCOMBRARIES. REDACCIÓ

A quest mes de febrer, és a punt de començar la

primera fase de recollida selectiva d'escombraries, especialment vidre, paper, cartró i piles.

Els contenidors quedaran situats en zones del muni­cipi i comerços de la loca­litat. E] responsable d'aquest programa,Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CEPA), ha manifestat que dels tres municipis que es troben dins d'aquest pro­jec te , Torrelles de Llobregat, Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès, aquest últim es troba en fase més tardana, per manca d'enquestes i infor­macions necessàries cara al públic.

L'Alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, afirmà que la població està sensibilit­zada amb el problema, malgrat que Sant Cugat, per les seves dimensions i complexitats requereix uns estudis més amplis i ajus­tats per a poder adequar posit ivament el pla de recollida.

L'Ajuntament no ha determinat encara l'emplaçament definitiu de les plantes residuals, però es pensa en uns terrenys propers a la riera de Rubí, per on passa un oleoducte de l 'empresa CAMPSA. Aquest projecte està finançat pel Departament del Medi Ambient.

Ikos\stan 2500. La diferencia esjyüiWe. Per comprar a Bang & Olufsen no cal anar a Dinamarca. Els seus excel·lents productes i el seu acurat servei ja els té a Sant Cugat.

Bang & Olufsen Center

TV - Hifi - Vídeo - Satèl·lit - Exposició, Venda i Servicenter

L'invitem a visitar-nos

BangSOlufeen

Audiocugat Av. Torre Blanca, 2-8, local 15 - Tel. 589 00 37

08190 Sant Cugat del Vallès

Noves col·leccions de primavera

Cornises, feroses i Complements

c/ Valldoreix, 29

Tel. 589 11 98

Sant Cugat del Vallès

14 ELS 4 CANTONS L O C A L DIUMENGE. 14 FEBRER 19 93

L'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT APROVA UN PRESSUPOST

CONTINUISTA PERÒ RESTRICTIU

l \ l A R C HI SI MIR

E l [noppassal dijous II àc Chiv i es \ a presentar el

l'iessiipost per a l"an\ <•>} en un ple ext raordinar i de l' Ajuniamenl de Sant Cugat. UI Pressupost (ieneral. que v's \ a api'i >\ ai" amb els dol/e \ots a la\or de CU . eme en eontra de PSC i K'. i les dues ahsieneions dels lepi'esen-tauls del ei'up popular. puja a un total a i m e l l a t de S.(o í.lX)f).24S pessetes. Pa siiuaeio eeononuea gene-tal. de erisi i reeessio, ha ateetat loitanient a aejuest Pressuposi que s 'ha \ i st reduït en uns 500 milions de pessetes respeete de Pany anterior. D'aquesta manera s 'han intentat ajustar al màxim les despeses sempre tenint en eompte les possi­bles eventualitats que es pre­sentin en el t ranseurs de l'any.

I:l regidor de l 'Àrea d" Peononua i Hisenda, el senvor Pnne Renau, va defi­nir aquest pressupost com a eontinuïsta de la política que ha anat seguint l 'equip de g o \ c r n de l 'Ajuntament , mentre que és un Pressupost restr ict iu atès el difícil moment que siu actualment l'economia del país. Algunes xifres que es desta­quen en el Pressupost són. per exemple, la de la inversió que realitzarà l'Ajuntament i que representa prop de 4000 milions de pessetes, és a dir un 50 per cent del total con­solidat. Cna altra quantitat que crida l'atenció són els 78 milions destinats a l'acaba­ment i el manteniment del Centre Cultural que s 'ha d ' inaugurar per les festes majors, al juny. Pel que fa a un tema d'actualitat, l'equip de tiovern ha introduït en els

pressupostos d'aquest any, els 27 milions que la sentèn­cia del Tribunal Superior de Just ícia ha obligat a l'Ajuntament a transferir a l ' P M D respecte del Pressupost del 1987. Pa xifra des t inada aquest any a l'HMD. representa uns I7ó milions idcscomptant els 2N milions dels serveis que presta Sant Cugat a l'HMD). Pel que ta a la participació dels grups polítics de l'opo­sició en el debat per a Papro­vació dels Pressupostos, cal remarcar que cap d'ells va volar a favor. Mentre els populars s'abstenien perquè "simplement no hi creiem". el partit socialista va \otaren contra per considerar-lo "ina­dequat. inoportú i incohe­rent". fil grup d 'Iniciat iva per Catalunya \a ser qui va argumentar més la seva opo­sició als Pressupos tos . Aquest grup pensa que hi ha un esgotament de la capacitat de generar ingressos per part de l'Ajuntament, i que es pot parlar d'estancament. Jordi Cases , membre d ' I C . va lamentar-se que no hi hagués cap partida destinada a res­taurar la Casa Aymat i l'edi­fici del parc de la Torreblanca.

En aquest Ple extraordinari també es van proposar quatre punts referents a l 'Àrea de Personal, Serveis Interns i Promoció del Treball. Es van aprovar les modificacions en l'organigrama de càrrecs de comandament i en la planti­lla de funcionaris i de perso­nal de l'Ajuntament de Sant Cugat. També es va votar a favor de l ' ap roxac ió de l'Oferta Pública d'Ocupació i de les bases Específiques que regiran per a la provisió d 'una plaça d 'agent de la Policia Local.

PRESENTACIÓ DEL PROPER A ^ t es farà cl* P™P™ *™ 6 > 7

de m a r ç a T a r r a t i o n a , on d o s d e l s

CONGRES D'UNIÓ DE JOVES REDACCIÓ

U NIÓ de J o v e s , o r g a n i t z a c i ó per­

t anyen t a U N I Ó D e m o c r à t i c a de

C a t a l u n y a , va p r e s e n t a r les da tes del

s e u p r o p e r C o n g r é s , a t r a v é s de

( ' e x e c u t i v a d ' U N I O de Joves de Sant

C u » a t .

m e m b r e s d e l ' e x e c u t i v a de S a n t

C u g a t p r e s e n t a r a n d u e s p o n è n c i e s :

una sobre l ' o b j e c c i ó de c o n s c i è n c i a .

i l"altra sobre l ' e n s e n y a m e n t .

En Car l e s B r u g a t o l a s , nou p res iden t

l o c a l , i en X a v i e r C o r t é s , s e r a n

t a m b é p r e s e n l s a 1' A s s e m b 1 e a

C o m a r c a l d ' U N I O de J o v e s , els pro­

pers d ies 13 i 14 de febrer.

BEEP CASH & CARRY A SANT CUGAT

A l'entrada de Sant Cugat, a la Ctra. de Cerdanyola, el grup DATA LÒGIC obre

les portes a una botiga d'informàtica-ofimàti-ca. Aquest grup de botigues CASH & CARRY es caracteritza amb els preus com­petitius. servei post-venda, i 3 anys de garantia en els seus productes.

La tenda s'ha obert al públic fa uns 2 mesos amb una amplia gamma dels seus produc­tes, disposant d'ordinadors, impressores, portàtils, fax, mobiliari per oficina i tot tipus de consumibles.

Primeres marques com MICROSOFT. COM­PAQ. TOSHIBA, EPSON i HEWLEET PAC­KARD hi han posat la seva confiança, i esperem que tots vosaltres, santeugatencs. poseu la vostra confiança en nosaltres.

cS>E

ORDINADORS * I ÍPRI550RIJ MOBILIARI • CONSUHIBLIS

PORTÀTILS • FAX

PRIMERES MARQUES ALS MILLORS PREUS

Li fem l'ordinador a la seva mida

Exemples de configuracions:

TAY 386SX/33Mhz MINI TORRE, RAM 2MB, DISC. DUR 80 Mb. FDD 3 1/2", MONITOR MONOCROMO, S.O. DR-DOS 6.0 119.900,- IVA inc.

TAY 486DX/33Mhz MINI TORRE, RAM 4 Mb. DISC DUR 105Mb. FDD 3 1/2", MONITOR COLOR 0.39, S.O. DR-DOS 6.0 159.900.- IVA inc.

TAY 486 DX/33 Mhz MINI TORRE, RAM 4 Mb, DISC DUR 105 Mb, FDD 3 1/2". FDD 5 1/4". SVGA 1 Mb, MONITOR COLOR 0.28, MS-DOS 5.0 + WINDOWS 3.1. MOUSE 249.435,- IVA inc.

IMRESSORES:

STAR LC-100 COLOR, 9 AGULLES 29.785,- IVA inc. EPSON LX-100, ALIM. PAPER, 9 AGULLES 34.385,- IVA inc. PANASONIC KX-P1123, 24 AGULLES 45.885,- IVA inc. HEWLEET PACKARD DESKJET 500 B/N 64.285,- IVA inc.

FAX RICOH 05 68.900,- IVA inc.

AMPLI ASSORTIT AMB CONSUMIBLES

Distribuïdors £WMWl EPSON ZKNITH HEWLETT TOSHIBA Mkwsofi mmm ANAYA PACKARD POLAROID LOGIG CONTROL NASHUA

Amb el suport del grup

i<mm< mmmwwam»

tnt.ti»'m*w,m.'·mm> •i

Ctra. Cerdanyola 65 -67 - Tel. 674 33 01

081%) Sant Cugat del Vallès

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993 L O C A L ELS 4 CANTONS 15

Masanés lamenta de la poca volun­tat de solucionar res per part de l'Ajuntament de Sant Cugat "Cap poble s'ha guanyat per la força; per la voluntat sí".

J.MARC DE SEMIR

L a primera setmana de febrer ha estat molt moguda i plena

d'esdeveniments en el si de l 'Ent i ta t Munie ipal

Descent ra l i tzada de Valldoreix. En el ple ordinari del 28 de gener es va propo­sar i aprovar, per la Junta Veïnal (amb els vots de CIU). la creació de la comis­sió especial per a l'estudi de la segregació de Valldoreix, com a municipi independent. D'altra banda, el Tribunal Superior de Justícia, va fer públiques les sentències que donen la raó a l'EMD i con­demnen l 'A jun tament de Sant Cugat a pagar les trans­ferències que es deuen dels

hagués tret les sentències, i a nivell polític interior hagues­sin pactat i les haguessin tret. Ara ja tenim els resultats de les sentències i ens donen la raó.

L'Alcalde de Sant Cugat no ha t ingut mai la voluntat d'arranjar res perquè potser pensava que, segurament, les guanyaria ell, i no hauria de supeditar-se a arrenjar res. P: Ara que s'ha solucionat

aquest contenciós judicial . no pot haver-hi una discussió amb l 'Ajuntament per a veure el que paga realment, sabent que l'Alcalde de Sant Cugat ja ha presentat unes quantitats molt inferiors al que vostè demanava?

R: Aquí es podrà veure la voluntat del senyor Alcalde,

pressupostos del 87 i del 91. Per tots aquests esdeveni­

ments, "Els 4 Cantons" ha cregut convenient parlar amb el President de l 'EMD, el senyor Miquel Masanés i Messeguer, per a conèixer el parer d'un dels protagonistes cabdals d'aquest dies.

P. El Tribunal de Justícia li ha donat la raó en el veredic­te de les sentències que con­demnen Sant Cugat a pagar. Aquesta petita victòria políti­ca li proporc iona ara una posició de força en les futu­res relacions?

R: No, no. Ja començo a estar fart del tema. L'acaba­ment d 'aquest contenciós judicial era un dels objectius que m'havia proposat en el programa electoral. Si jo no m ' h a g u é s presenta t , qui hagués vingut a l ' E M D

si vol arranjar el tema o no. És el moment d ' a p r o p a r posicions i de solucionar els problemes . Es clar que si comença a donar quantitats que són inacceptables al nostre favor, ara ja s'ho faran els jutges, jo no he d'entrar més en aquest tema.

P: Si hoi comprenc bé , vostè no està d isposa t a acceptar les quantitats propo­sades per l'Alcalde?

R: No, és clar que no. No puc ni considerar-les. No sóc jo qui ho ha de fer, sinó els tècnics, els experts i els jut­ges qui ho han de dir. Jo, l'únic que puc fer és portar-ho als jutges, i si les conside­ren correctes, jo les accepta­ré. Si és així. jo no m'explico com podrà justificar el seu pressupost a nivell de Sant Cugat. Com ha pogut recap­

tar tan poc? No sé com s'ho farà per a demostrar aquests números. Aquestes quantitats les ha de demostrar damunt la taula, no és suficient que ho digui ell. jo dubto molt d 'aquests números perquè voldrien dir que ha recaptat el 50 per cent del que s'havia pressupostat. També potser és que estigui intentant dila­tar el pagament d 'aques ts diners.

P: Com són les seves rela­cions amb l'Alcalde? R: Es fa difícil parlar amb

una persona que et tracta de "poc seriós". Em pregunto què hagués passat si les sentències li haguessin donat la raó? Es molt lamentable que hàgim hagut d'arribar a aques tes sen tènc ies . Han passat més de sis anys de discussió amb un partit que es vol democràtic, autono­mista. És trist que a casa nostra passi el mateix que estem cr i t icant a Madrid. Això no em cansaré de dir-ho.

Jo vaig entrar a l'EMD de la mà d'Aymerich, i potser pen­sava que faria amb mi el que voldria. Jo mai per això he accedit a fer el que ells volen. La primera cosa que em van demanar de fer fou treure les sentències. Jo m'hi vaig negar, els vaig dir, par­lem-ne, discutim-hc, a veure com es pot explicar el tema al poble. L'única resposta va ser dir-me que si no les reti­rava, no hi hauria discussió.

P: Passant a parlar d'un altre tema també d'actualitat i no menys espinós. Com valora una possible separació de la resta del municipi?

R: La situació s'està encres-pant de tal forma que, encara que jo sempre m'he declarat contrari a la segregació de Valldoreix, el que he fet i que s'ha interpretat malament, ha estat una comissió a nivell de saber si era viable o no. A mi l 'EMD ja m'està bé si està reconeguda i es respecta la seva autonomia, la seva des­centralització. L'EMD podria funcionar perfectament i podria ser un orgull per a tot el municipi de Sant Cugat.

P: L'Alcalde lamentava no estar present en aques ta comissió per a l'estudi de la viabilitat de la segregació?

R: Crec que hi han de parti­cipar les persones afectades pel tema. L'Alcalde es pot lamentar del que vulgui. A mi la gent surt a felicitar-me, a dir-me que aguanti i tingui paciència. Això és el que hauria de valorar un polític, a veure el que opina la gent i no el que opina ell i el seu grup.

P: Creu que la població de Valldoreix està consciencia-da amb aquest tema? R: Les posicions de força de l 'Alcalde és el que crea el sentiment de voler la segre­gació. Jo crec que cap poble s'ha guanyat per la força, per la voluntat sí. però la força crea més força. Si no hi hagués cap problema, la gent es desentendria totalment. Crec que no és el cas, i la gent cada cop està més consciencia-da amb la problemàtica.

MIQUEL MASANÉS, PRESIDENT DE L'EMD, ABANDONA LA COMISSIÓ MIXTA PARITARIA REDACCIÓ

E l passat dijous, dia 4 de febrer, el

President de l'Entitat Municipal descentralitza­da, Miquel Masanés, va fer pública la seva dimis­sió de la Comissió Mixta Paritària. Els motius d'aquest abandonament residei­xen en la seva disconfor­mitat amb la composició de la Comissió i en el seu funcionament que, segons paraules de Masanés, "no representa en absolut les convic­cions que sobre Valldoreix formen part del meu programa polític com a president de la Junta Veïnal d'aquesta població".

La dimissió es va fer mit­jançant una carta a

l'Alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que al mateix temps és el President de la Comissió Mixta Paritària, en la qual declara que "no crec que la resolució dels proble­mes de Valldoreix passi per uns plantejaments com els que en tres mesos ha manifestat la Comissió".

Amb aquesta decisió, el senyor Masanés acaba amb diversos mesos d'especulacions sobre la seva polèmica participa­ció en la Comissió, i torna a obrir les pro­blemàtiques relacions entre Ajuntament de Sant Cugat i Entitat M u n i c i p a l Descentralitzada.

16 EI.S 4 CANTONS LOCAL DIUMENGE. 14 FEBRER 1993

Valldoreix. L'opinió dels partits

PSC Maria Sansa

M aii,i S,niïs.i. del grup socialista de la nnsiia ciutat. \a explicar a "LK 4 can­tons" que es possitiu que es faci un

csitiili de la capacitat econòmica del municipi. pei que sense aquest '"les paraules són només paraules, no s'arriba enlloc, i és crea l'opinió entre la ciutadania que el problema pot solució nai se amb dos dies". Segons Maria Samsa. "es poc seriós parlar de segregació a Valldoreix sense abans \eure els resultats d aquest estudi de la \ iabilitat econòmica del procés". La representant del l'SC" va dir que la sentencia establerta la un an> pel Conseller Executiu cíe la ( ieneral i la t sobre Entitats Munic ipals Descentralitzades (com és el cas de Valldoreix) no va resoldre el problema, "que ja ve de llunv". i \;i deixar intactes les competències de les enti­tats. fel que ha pro\ocat moltes polèmiques, no només en el cas de Sant Cugat i Valldoreix, sinó en altres casos com es el de Ciutat Badia. ""\questa sentencia" \a declarar Samsa. "deixa enlaire massa temes i no té gens en compte la problemàtica específica de les entitats". Maria Samsa. per últim. v a dir que és ditícil arribar a un acord amb una sentencia ambigua sobre la taula de negociacions.

ERC David Sampere

ic Jordi Casas

L a línia que defensa ERC continua sent la mateixa que la uns mesos va portar-los a demanar la convocatòria d'una consulta

popular entre els veïns de Valldoreix per saber si volien la segregació de l'administració de Sant Cugat. David Sampere. va explicar que el seu partit creu que s'hauria de resoldre el problema mitjançant el diàleg, però que de moment no fun­ciona aquesta \ ia i s'ha demostrat amb els mals resultats de la Comissió Mixta Paritària. Sampere va declarar a aquest diari que "l'actitud que manté Aimerich és de prepotència i així no s'arriba enlloc, perquè la gent de Valldoreix ja està crema­da, i Massanes ha dit prou".

HRC va deixar tres mesos d'espera, que encara no han passat, per veure si s'obrien canals de diàleg entre els dos ajuntaments. David Sampere va dir que "s'està demostrant que no es troba solució viable i per tant .en vista de la rapidesa amb la avancen els fets haurem de prendre cartes en aquest problema i fer altre cop alguna proposta des de la nostra formació". Segons el líder a Sant Cugat del partit, la solució no es troba "perquè a Aimerich no li agrada no poder controlar l'Entitat Municipal Descentralitzada".

E l representant d'IC a la nostra ciutat, en declaracions a aquest diari, va afirmar que la solució al problema entre Sant

Cugat i Valldoreix, ha de passar irrevocablement pel marc legal, que és en aquest cas la Comissió Mixta Paritària. "La segregació". \a dir Jordi Cases, "no és possible segons la llei de Règim Local de Catalunya, i per tant cal establir el futur règim competencia l de l 'Ent i ta t Municipal Descentralitzada de Valldoreix des de la comissió. que és l'òrgan legítim per fer-ho". Sobre el tema del règim fiscal, Jordi Cases creu que la solució és. "un cop definit l'àmbit compe­tencial. establir un nou conveni fiscal que tingui en compte la participació de Valldoreix en el finançament de les prestacions, equipaments i infrastructures que es fan des de Sant Cugat".

ANNA CABASSA

PARTIT POPULAR REDACCIÓ j No ens ha estat possible disposar de les manifes­tacions que havia de fer el representant d'aquest partit a la nostra ciutat, a causa de la seva absència per a participar en l'últim Congrés Nacional del Partit Popular celebrat a Madrid.

/*a/*$r úée$ Marcos, Cuadros. Laminas.

c/. Vallès. 23. Tel. 675 49 43

08190 Sant Cugat del Vallès

Materials i articles Belles - Arts

Dibuix Tècnic Aerografia

Paper Nacionals i d Importació

c/ de la Creu, 1 Tel. 674 98 27

08190 Sant Cugat del Vallès.

y

DIUMENGE, 14 F E B R E R 1 9 9 3 LOCAL E L S 4 CANTONS 1 7

Roda de premsa de l'Alcalde de Sant Cugat sobre Valldoreix

El senyor Aymerich centra Tacte en aclarir les

sentències del Tribunal Superior de Justícia i el tema de la segregació

J. MARC DE SEMIR

L ' a lca lde de Sant Cugat, Joan Aymerich. va oferir una roda de

premsa als mitjans de comu­nicació locals i comarcals en una sala da Comissions de l'Ajuntament plena de gom a gom. La realització d'aquest acte fou. segons Aymerich. "un motiu obligat davant de les notícies desinformadores" sobre dos temes principals i d 'actualitat: les sentències del Tribunal Super ior de Justícia i la creació per part de l 'Ent i ta t Munic ipa l Descen- tral i tzada (EMD) d'una comissió especial per a l'estudi de la viabilitat de la segregació de Valldoreix de la resta del municipi. L'Alcalde va començar el seu discurs parlant de les sentèn­cies judicials que tanquen de forma definitiva el conten­ciós mantingut entre l 'EMD de Valldoreix i l'Ajuntament de Sant Cugat referent als Pressupostos del 87 i del 91. El Tribunal Super ior de

Justícia condemna l'Ajun -tament a pagar una certa quantitat de milions que pro­venen d'unes transferències que va deixar de fer Sant Cugat a Valldoreix. La llei dóna d'aquesta manera la raó al senyor Masanés, President de l'EMD. De seguida, Aymerich va centrar-se en l'explicació de la sentència del 91. Va expli­car que "la quantitat a trans­ferir no és de 140 milions, que seria el que es va pressu­postar . com demanava Masanés, sinó el que es va recaptar realment i que repre­senta uns 27 mil ions" . Va seguir dient que "ens poden condemnar a pagar 21 milions més, que serien els serveis que va prestar Sant Cugat a l 'EMD, cosa que fa riure perquè això ja va ser acceptat en el conveni del 82 per ambdues parts". Joan Aymerich va ironitzar sobre el fet que "Masanés diu que si paguem aquests 140 milions podran arreglar tot Valldoreix, que es tornarà

més verd, sortiran les flors, els carrers s'asfaltaran sols, i si no paguem Valldoreix tr igarà molts anys a tenir les coses fetes". "Amb els 27 milions que estem condemnats a pagar", va continuar argu­mentant l 'Alcalde, "òbvia­ment no s'arregla Valldoreix, ni el seu dèficit, i a més, no és lògic que aquests diners els hagi de pagar la resta del munic ip i , amb sectors de població menys afavorits, per privilegiar una classe social més alta".

Sobre la sentència del 87, l 'Alcalde va comentar sim­plement que era el mateix cas que al 91. i que l'Ajuntament de Sant Cugat havia de pagar una quantitat al voltant dels 27 milions de pessetes. La roda de premsa va servir també per aclarir certs punts del tema de la segregació, un tema "del qual n'estic fins als nassos" , segons paraules d 'Aymerich, que continuà dient que "sembla que

l 'EMD no tingui altra feina que la de criticar l'alcalde de Sant Cugat i responsabilitzar-lo de tots els problemes de Valldoreix". Aymerich, fart del tema. va senyalar que "no puc entretenir-me només amb els problemes de Valldoreix i en el que diu el senyor Masanés". Tot seguit. l'Alcalde va argu­mentar la idea de la inviabili­tat de la segregació, "amb la llei a la mà i els reglaments vigents", al·legant tres carac­ter ís t iques que hi haur ia d'haver perquè fos possible: que els dos nuclis estiguin territorialment diferenciats; que l 'EMD compti amb els recursos suf ic ients per al compliment de les competèn­cies municipals; i finalment, que la segregació no compor­ti una disminució en els ser­veis del municipi. Aymerich va insistir que "a

Catalunya s 'han de primar les fusions i no les segrega­cions perquè hi hagin menys administracions". L'Alcalde va dir així i tot. que en el Ple del mes de febrer es plan-tejarà la polèmica de la segregació, i que s'instaria a la Conselleria de Governació perquè apliqui les lleis. Va concloure la roda de premsa assenyalant que "si no és així, cas que la Conselleria no obligui a complir les obli­gacions que té com a admi­nis tració super ior en l'Ajuntament de Sant Cugat, llavors ens plantejaríem el fet que el consistori santeuga-tenc , cansat per la inco-henrència del tema, demanés la separació de Valldoreix de la resta del municipi".

18 ELS 4 CANTONS L O C A L DIUMENGE. 14 FEBRER 199 3

Per la ruta de les Amèriques L'aventura de quatre santcugatencs que

van reproduir el primer viatge de Colom.

XAVII-.K BORK YS

Q uan ets a un \ aixcll. a alia niar. la \ ula es mes a\ iat 11 u >iu >li MKI . l'i ils passar te dics I

dies sense lei' eap con tac t e \ isual amb eap altre \ aixell. s e n s e v cui c i es m e s ejue l ' inunensi ia l h l a \ a i la línia de l ln>i i i /n Iens temps per llegir. per escriure i per pen­sar. per pensar molt.

! .a li ipulacm de l 'A/ules es IIHI\ ia en un espai \ ilal torça redi ui. l'dl co iu l ic ums nor ma l s . hi pod ien hab i ta r sis p e r s o n e s , però a m b tota la prov isio de queviures que hi portaven, amb prou lemes hi eabien ells qua t re . Si no hi havia eap lema a I or. o si eap borrasca els obligava a mobi-h l / a r se. el normal e ia que un d ' e l l s mon ie s guard ià a coberta mentre els altres des­cansaven a la eabma.

I .I Joan l opez duia el eap afaitat : algú li \ a dir a I .as Palmas que aíailar-sc ed eap la primera vegada que traves­ses l 'Atlàntic es una tradició m a r i n e r a , eom posa r - se un anell a l 'orella el primer eop que creues el eap d ' l lo í nos o el de 1-5nena Lspcran/a .

No 1H> \ atg fer només per t rad ic ió . t ambé \ aig pensar que ser ia mes e o m o d e per rentar me durant la travessa. Al eapdav all no m' hav la de v eure nm;j.u .

1 lav ien de r en t a r - s e a m b aigua s;i| ;u!a. llençant- se els c u b e l l s per sobre d e s d c la i1'bei la esiaui I ora impossi­ble banv ai se. la veloeilal del v ai vell haui tu deixat emera ei bati v sia en MV'I MI s. He ! el .

q u a n e r en a e o h e r t a lent qualsevol feina, anaven lli gals amb una eorda. que rep el nom de " l ín ia de \ u l a" . agafada al eos amb un arnes. De no ser per la línia de \ ida. si a l g u n h o m e c a i g u é s a l 'aigua, per la impossibili tat de maniobrar i per la veloei­lal de la nau. l 'haguéssiu per­dut irremeiablement.

bis eabells era l 'únie que es r en t aven a m b a igua d o l ç a . S'els aclarien amb un esprai d 'a igua per treure'n la sal. l.a roba també la rentaven amb aigua salada, LI problema era que costava més d"assecar i que es quedava encaitronada. Per a i x ò van a c a b a r per llençar la roba bruta a la mar. un eop feta servil. Al eapda-vall. només eren samarre tes de cotó i pantalons eurts.

MALALTS A A L I A M A R

L ' A g u s t í Gu t i é r r ez va patir un atac de tlebi-tis que li va inflar la

cama i el va tenir immobilit­zat al llit q u a t r e d i e s . Per s o r t . hi h a v i a un m e t g e a bord. en Joan López, i aquest era un avantatge que no tots els p a r t i c i p a n t s t en i en . Un d i a . l ' o r g a n i t z a c i ó es va posar en contacte radiofònic per reclamar el seus serveis: un dels altres participants, el vaixell Vlandràgora. tenia un cas de disenteria a bord. I.a tripulació la eomposav en un matrimoni jove i la seva l'illa petita, i aquesta s 'havia posat m a l a l t a q u a n nav cgav en a l 'alçada de Cabo Yerde. Joan 1 ope / v a passar consulta pei radio, v a ev aluar els simpto

I'ls mariners fent la guàrdia

mes i recomanà els medica­m e n t s del b o t i q u í de bo rd mes a d e q u a t s . Va q u e d a r a l 'escolta uns quants dies. fins que li van informar de que un h e l i c ò p t e r hav ia recol l i t la nena i la seva mare. mentre el p a r e p o r t a v a el M a n d r à g o r a c a p a C a b o Yerde . Poc d e s p r é s es van a s saben t a r que l ' h e l i còp t e r hav ia ca igu t a l ' a i g u a . Per s o n . la dona i la nena van sort ir-ne i l . lesses. I a ixò va ser tot el que van saber del Vlandràgora .

Yída quotidiana a alta mar Hs pot dir que la vida al vai­xell g i r ava al vol tant de la ràdio i la cuina. Passaven la j o rnada esperant el moment en que l ' emiss ió diària d e ' n Saturnino Galdràn fes crepi­tar la senyal d 'avís a l 'aparell de ràdio. Passaven la jornada pensant què li dir ien avui a

en S a t u r n i n o , que e ls d i r ia ell... potser aquell dia algun familiar o algun amic havia pujat fins casa d 'en Saturnino i podrien parlar amb ell. A la nit feien contacte amb la roda de n a v e g a n t s . T a m b é v an te t i i r a l g u n c o n t a c t e a m b algun altre radioafeccionat de Sant C u g a t , e n c a r a que a ningú el rebien amb tanta ela relat eom a en Saturnino.

Cal dii que cap dels quatre tenia ll icencia de radioalec ciouat bmeiien amb el codi d ' u n que els hi va ced i. expressament per el v ia tge . l-n Saturnino els va alliçonar una mica sobre el lenguatge-codi que s 'ha tic fer servir quan parles per radio.

Pel que 'a al menjar, porta v en una bona p r o v i s i ó , en part regalada per una empre­sa productora de menjars die­tètics. que els va proporcio­nar pa integral, pasta eixuta liofililzada. cereals, xocolata de íructosa. llet en pols... no por taven cap frigorífic, per tal d ' e s t a lv i a r e lec t r ic i ta t , i per això no varen embarca r a l i m e n t s m é s c a d u c s , c o m carn. Ous sí en portaven, per­què si s'cl dona la volta de tant en tant. per evitar que el rovell s 'enganxi a la closca. p o d e n a g u a n t a r m o l t de t e m p s s e n s e fe r - se m a l b é . També portaven fruita i ver­dura . que van c o n s u m i r els primers dies. I disposaven de peix fresc: dorados i merlins, sob re to t . Lis p e s c a v e n el ls mateixos, amb canya, durant les guàrdies. Joan López, qui per ser el metge de bord tenia cura de l 'estat de salut de la t r i p u l a c i ó , els feia p r e n d r e complements vi lamínics i te de g i n s e n g , un te f o r ç a i m p o p u l a r : s e m p r e q u e podien bu idaven d i s s imula ­dament la tassa per la borda. quan en Joan no mirava.

L ' e s m o r z a r c o n s i s t i a en t o n a d e s a m b llet en po l s i

cereals. FI dinar, un plat únic que era. o bé a lgun recepte d 'arrós. o un plat de pasta, o p e i x . l 'n J a u m e S à n c h e z acostumava ser el cuiner. Per sopar, prenien una sopa.

1 ja té piou m e n t prendre Lina sopa cada dia. en un vai­xel l .. , - c o m c nta en J o a n López, recordant el eontinual s a c s e i g , que le ia que mes d ' u n a v e g a d a b u i d e s s i n la c u l l e r a s o b r e la fa lda del companv. en lloc de dins la pròpia boca.

I. aigua per c icnai la ireie:; d 'un dipòsit de I oi) l i res i-" arribar a les Bahames. . ;s hi v a sobrar mol la Per heure tenien 2(10 litres en ampolles. Iot i ser potable, l 'aigua de! dipòsit lema cert regust.

KI. TRIANGI I I)K I.LS H I R M l DI.S

E l seu destí era l'illa de San S a l v a d o r de las Bahamas. Per arribar-

hi van t r a v e s s a r el f a m ó s triangle de les Bermudes . A aquesta zona, ja dins la plata­forma con t inen ta l , el tràfec marítim és més intens, el que fa augmentar el perill de ser embest i ts per algun mercant despistat. Lis instruments de bo rd es van veure a fec ta t s pels es t ranys camps magnè­tics que hom pot percebre a la / o n a . FJs t r i p u l a n t s de l 'A /u les ironitzaven: segura­m e n t les d e s a p a r i c i o n s de q u e p a r l e n són per c u l p a d ' a l g u n m e r c a n t d e s p i s t a t pels camps magnètics. Però a la nit, mentre feien guardià . sentien veus humanes, indis­tingibles. xiuxieganl enmig la foscor. Tots quatre, per sepa­rat, les van sentir. Mai no van d e s c o b r i r d ' o n v e n i e n . T a m b é v e i e n l l u m e t e s . de v e g a d e s , p e r ò a ixò és m é s normal, si pensem en l ' intens t rà fec m a r í t i m i aeri de la zona. ( continuarà)

Jaume Súiuhez, Joan López durant la iravcssu

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993 ELS 4 CANTONS 19

Estem de promoció!! ara amb aquest ntmL 8.000 ... i més de 20.000 lectors !!

^:<~IIII -:i gratuïts

El nostre objetiu: La informació al ciutadà

i la promoció del comerç local

Subscrigui's per 2.200.- pts anuals, import de la tramesa

589 15 90 ^ 674 01 n t i t Subscripcions Publicitat

20 ELS 4 CANTONS C U L T U R A DIUMENGE, 14 FEBRER 1993

Carme Talleda ac tualment La Fada d'Enric Morera dins la comissió Joan Miró dirigida per Josep Ferré "Em considero l'única persona amb autoritat i competència per por­

tar a terme les activitats del mestre Frederic Gevers a Sant Cugat".

REDACCIÓ

I.MMA ANSOJ_,A_

C arme Talleda. pianista santeugatenca, finalitza L'K SOUS es tudis al Conservatori Municipal de Música de

Barce lona . Pos te r iorment , becada pel Ministeri d'Afers Estrangers Espanyol i el Ministeri ile Cultura Neerlandès, es trasllada a Bèlgica el P)K() per a treballar el piano sota el guiatge del prestigiós concertista i pedagog Frederic (ieveiv AL|UÍ comença la seva recerca i inquietud vers l'obra de .IS. Bach. que pren cos en la seva rc\isió del llibre d'Anna magdalena Bach. editat per Músic & Músic, el 1986. Canalit/a les seves aspiracions pedagògiques creant a Sant Cugat el '"Centre d 'Estudis Musicals i Humans Talleda-Ricomà". de qual n'és directora, i alterna l'ensenyament amb el mon del concert. A càrrec de Frederic deve r s , va crear el "Seminari Internacional de Piano" els anys 1940. 9 1 i «2. amb el patrocini de l'Ajuntament de Sant Cugat. Per tots aquests motius. Carme Talleda es considera l 'única persona amb autoritat i competència moral i prolesional per portar a terme les act ivi ta ts del mestre Frederic devers, a Sant Cugat del Vallès. Com a treballs recents, destaquem el seu enregistrament discogràfic "A través del temps... música catalana". Actualment, i com a membre de la Comissió de l'Any Min'), ha presentat un programa. concretament un recital de piano, on podrem escoltar, entre d'altres, les obres musicals que en Joan Miro estimava més. De tots aquests e sdeven imen t s . Carme Tallcila ens ilóna la seva opinió: l 'KEOEN IA: Com admiradora de Bach. explica'ns qui fou i L|IH és per a tu aquest músic'.'

RESPOSTA: Bach fou el músic més impor­tant de l'cpoca barroca quant a obra. Malgrat que la seva interpretació) és difícil, hem de pensar que la seva música fou escrita per a nus instruments característics de la seva època. Sola el meu punl tic vista es diferencia d'altres músics barrocs per a l'exploració de

la tonalitat. Bach porta als límits l'atonalilal, que demostra molt bé en "l'Art de la Euga". Fou una persona amb grans inquietuds reli­gioses; personalment crec que estigué molt a prop del buit moral, de les místiques hindús. P: Que et proporcionà l 'ensenyament del mestre Frederic devers? R: Durant gairebé3 anys, vàrem compartir moltes d'aquestes idees que he exposat abans. a més de donar-me totes les eines necessàries per a interpretar Bach. Dins l'ensenyament, intento adaptar el llenguatge de Bach en lli­bres dedicats als infants, per tal que llurs pro­blemes de íraseig quedin resolts en anys pos­teriors de carrera.

I P: Pel que fa a l'Any Miró. (-.quines són les activitats programades? R: Hem programat un recital de piano, home­natge a en Joan Miró. la primera part del qual està dedicat a la música que en Joan Miró estimava: concretament, sonaran obres d'en Eudwig Van Beethoven. A la segona part, farem un viatge per les estètiques que coexis­tien en Miró: comencem l'any 1900, i aca­bem l'any 1979. tram de la seva trajectòria més \ ital. Seran estètiques paral·leles a la seva com Falla. Halíter -contemporani d'en Miró-. Passarem per una obra d 'un composi tor català. Valls dorina, i acabarem amb l'obra "Cop de Poma", feta per J .M. Mestres Quadreny. composi tor , membre de la Fundació Joan Miró. i amic personal del pin­tor. Es una obra realitzada i pensada sobre temes pictòrics d'en Joan Miró. P: Quin és l'estat actual d'aquest projectes'.' R: Per a poder estar dins el programa oficial. hem de comptar amb una font econòmica, i amb Llades concretes. Personalment, m'agra­daria que fos durant la Festa Major de Sant Cugat. En principi. l 'Ajuntament de Sant Cugat veu amb molls bons ulls cl projecte. ara nonics ens manca la seva col·laboració* reial i electiva, i les tiades aproxinuklcs. Per paí"! de lots. Iii ha grans il·lusions i espe­rances de icalitzacio.

E l santeugatenc Josep Ferré, actual director

de l'Orquestra Sant Cugat, dirigeix la Simfònica del Vallès en la recuperada obra d 'Enric Morera. Fa Fada. Aquesta obra del músic català ha estat oblidada des de la seva estrena fa 95 anys. fs pot coiisiLlerai" doncs que es n acta d'una segona estre­na davant d'un públic amb un segle de diferència d'ai|iiell que \ a assistir a la primera representació). E'Ajuntament de Sitges, que té preparats tot un seguit d'actes per a commemorar les festes modernistes que Santiago Rusinol va organit­zar fa un segle, inclou dins dels actes. Fa Fada d'Enric Morera. Aquesta obra ha estat consi

derada pels experts, com una obra bàsica per arr ibar a conèixer la música catalana d'una època tic temps molt concret. Fa recerca i lot el material ha estat molt impor­tant, ja que gairebé no hi ha material editat, la qual LUM ha dificultat els treballs fins a límits insospitats. [ a Fada es podrà escoltar al teatre "El Prado" de Situes -Hoc per a on fou escrita . i també ens manifesta que par; del cor ilels Amics de l'Opera de Sabadell, que preneu part en la representació, es format per membres ile ili \ erses corals de Sant Cugat, LJUC

d'aquesta manera s'han afe­git als actes commemoratius del cinquantè aniversari de la mort d 'aquest compositor català.

I N V I T A C I Ó Dia 16 de Febrer a 2/4 de 9 del vespre

Sessió Informativa sobre:

CURS ESCOLAR A USA CURSOS A L'ESTRANGER COLÒNIES ANGLESES

Francesc Moragas, 8 - Tel. 589 22 64

IDCNNA C E N T R E D ' E S T È T I C A

Tractaments corporals i facials Solàrium Depilacions

C/ Major, 36- 1er. © 675 52 52

ELS 4 CANTONS, cada 15 dies.

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993 E S P O R T S ELS 4 CANTONS 21

LA MITJA MARATÓ CONTINUA ESSENT UN ÈXIT

ANNA BORAU

La desena edició de la Mitja Marató de Sant Cugat va tenir lloc el diu­menge passta dia 7 amb la partici­

pació de més de mil corredors. Tot i no arribar a les expectatives dels organitza­dors, els quals calculaven superar enguany les 1300 inscripcions, aquesta prova conti­nua considerant-se com un dels reptes de la seva categoria.

EL CIRCUIT I ELS RÈCORDS En aquesta Marató 93, a més de no superar el nombre de participants, tampoc es van poder superar els rècords de la prova: ni el masculí, que està en l :05\ ni el femení, de 1:14\ Segons declaracions fetes als 4 Cantons pels campions. Marina Prats i Khalid Khannouchi , així com per la major part dels corredors, això és per causa de la duresa del circuit, qualificat de trencaca-mes, que, tot i ser molt maco i tenir un bon terra, no és un recorregut favorable per als participants. Malgrat això, la Creu Roja va declarar no haver tingut cap problema. Així doncs, tot­hom es va endur un bon record, tant de

Sant Cugat com de la Comissió Atlètica de Curses, la qual -després de l'entrega de premis- va oferir tot un seguit de regals, rifant-los entre els esportistes inscrits.

Les classificacions van ser les següents: MASCULÍ

lr- Khalid Khannouchi (1:07*52") 2n- Benito Ojeda 3r- Tijani Rahmouni 4rt- Hichan Racnad 5è- Luís Sanchez

10è- WALTER PEREIRA (lr local) 14è- ALBERT GARCIA (2n local)

FEMENÍ la-Marina Prats (1:19'16") 2a- Maria Surruca 3a- Laura Paradell 4a- Joaquima Casas 5a- Elisenda Pucurull

En destaqueml'actuació dels corredors marro­quins que, com es pot observar, van emportar-se tres dels quatre primers llocs.

rCRRCTCRM

SUBMINISTRES INDUSTRIAL - MAQUINÀRIA ELECTRICITAT - BRICOLATGE - JARDINERIA

c/. FRANCESC MORAGAS, 44 • c/. GIRONA, 3 - Tel. 675 01 75 SANT CUGAT

LAURA MARTIN S'EMPORTA LA COPA "FEDERACIÓ CATALANA"

DE PATINATGE ARTÍSTIC

REDACCIÓ

La patinadora més des­tacada de l'Escola de Patinatge Sant Cugat,

Laura Martín, va vèncer en la darrera edició de la Copa que organitza la Federació Catalana després d'imposar-se a la resta de participants en els dos exercicis que con­figuren aquesta competició. La jove patinadora santcuga-tenca. amb 15 anys acabats de cumplir, va saber superar el handicap que significava no haver estat seleccionada en un primer moment per demostrar que la seva classi

ficació no era casual, aconse­guint arribar a la posició pri­vilegiada de la categoria júnior, per sobre de les quin­ze representants de les quatre províncies catalanes. Aquesta victòria és un clar reflexe de l'esperit competi­tiu dels esportistes de la nos­tra localitat i el cas de la Laura mostra evident que tot i no haver tingut temps d'efectuar la preparació ade­quada per l'ocasió, el nivell estava per sobre de qualsevol espectativa.

V_

Kodak

c/ Valldoreix, 64 - Tel. 674 45 45 ctra. Cerdanyola, 38 - Tel. 674 09 71

SAnt Cugat del Vallés

REPARACIONS INSTAL·LACIONS

Aigua - Gas - Electricitat Medir Gómez i Canals

INSTAL·LADOR AUTORITZAT

Camí de la Creu, 6 - Local 3

^ 674 35 58 08190 Sant Cugat del Vallès

J 1 I I

22 ELS 4 CANTONS E S P O R T S DIUMENGE. 14 EEBRER 1993

92 NENS PARTICIPEN EN L'ESCOLA DE GOLF DE SANT CUGAT REDACCIÓ

C om cada any por

aquestes dates de

curs. l 'escola d'inici-

ciacio per als mes joves del

('kih de (iol! Sani ('ugai es a

ple rendiment.

Lis 92 nens i nenes que In

participen des del passat mes

d'i vuihic . Iian i 'meut temps

pei lannliai il /;e -e amb iol L'I

que l'e-pi •; i del .^oi' c- 'üipor

la. I ei nando C "na\ i s . al cap

v!.i\ .nií il ei i . qmp en el qual

*ii pienen nan destacats pro-

! , • . n · l l . d s • . - I I ! I v k l M l d

M . a ' . I K / . ! . • ; ; ( ' a l v . e

es .'! ma \ ni' ' -as ais.ihi, de

i'oío: Rosscud l-'itcia Sens Í/Í- l'l·'.scohl· de! Club u't (iolf Sani Citgíil

II i ha" •'•.• ' iol' Sani í i.: a l ' e v -

• a '. '• i-. ••>• •• •. ••!•'• • i.' l'enador'1

-No. enca ra que es pot d i r que en

cis d a r r e r s q u a t r e anvs. els juga­dors de Sant ( n u a t ho han guan-vat pràcticament tot a ni\ell esta­tal. Els resultats assolits han estat excepcionals. II lut>0 els tres pri­mers classificats en el Campionat d'Espanya infantil van ser de Sant Cugat: Ramon Raventós, lvo Giner i Pablo Taché. També voldria fer esment molt especial de l'Estefania Knuth,

actual C a m p i o n a del Món. que ha estat un niu al! per a tota aquesta generació de .joves golfistes que ara esta pu jan t , i en aquest sentit Sant Cugat e •- c! millor Club d'Espanva.

bcrinmdo ( ha -. - esta satisfet dels

resultats que -'!:an assolit.

I.amenta que alguns pares, per dife­

rents motius, nu puguin encarar el

sacrifici

cjiie significa la pràctica del

golf: i que significa hores d'entrena­

ment. desplaçaments, portar-los, per­

dre caps de setmana, però no vol

ta.ik ai la •..\>•)'•• ei •••': -cnsc ->ei agraí't.

-\'u!l destacar que a l'acabament del curset hi ha trofeus per als millors regals per a tots. en una festa multitudinària dedicada a tots els nens i nenes que han estat venint cada cap de setmana i que són els pares mateixos els qui Ehan preparat com autèntic fi de curs. E'any vinent, abans que comenci el curset, ja us explicarem com hi podeu participar. Si voleu alguna informació anticipada, telefoneu al Club de Golf Sant Cugat i dema­neu pel Sergi.

L' SQUASH CLUB SANT CUGAT SEU DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS ANNA BORAC

D ivendres dia 12 c o m e n ç a \ a a

l 'SQUASH el Campiona t A b s o l u t de ( " a t a h m v a 1993. Durant ires dies el c l u b s a n t c u g a l e n c se ia l'amfitrió dels equips nies i m p o r t a n t s d' a q u e l l esport conc re t amen t hi participen di\ un equip--mascul ins i d o t / e temé nins. Els la\ ori is a pr e -n son cl (i. 'LA de Leh; ei: la e a l e g o i ia masc ui i na (equip que compta and: els dos millors jugadors. en a q u e s t m o m e n t , a n ive l l e s t a t a l i i e! Can Melic de Sant .liisl ca !;, femenina.

La compet ic ió segueis el model e l imina iòr ia i. fins a Is quarts de l'mai. els partits es disputen el m i l l o r de t res s e t s . L'encarregat de l'arbitra! ge serà en Ventura Coch. Les c o p e s per als c a m ­pions i sotseampions (tan absoluts com de consola­ció) seran lliurades el dia 14, un cop disputades les finals.

oc?

FEBRON mnur SA

PISCINAS - RIEGOS - JARDINERIA FERRON SANT CUGAT

Rius i Taulet, 20 •S 674 68 47

FERRON RUBÍ Avd. l'Estatut, 19

"ZT 697 12 12

FERRON SERVICIOS Àngel Guimerà, 16

U 697 46 55

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993 T 0 P D R I V E ELS 4 CANTONS 23

L'HANDBOL UESC A LA FASE D'ASCENS

A.B.

L 'equip de handbol de la UESC. parti­

cipant en el campionat sènior de la 2a. Divisió Nacional, està jugant en aquests moments la pri­mera part de la fase d ' ascens . En aquesta fase també hi participen el GEIEG de Girona, el Sant Esteve, el Bordils, el Gavà i La Roca.

Tot i haver perdut el primer partit contra el GEIEG, els homes d'en Ramon Grau encara tenen possibi l i ta ts d'aconseguir una de les dues places, les quals els portarien directa­ment a la següent fase: una segona lligueta on compet i ran per a l ' a scens en la l a . Divisió Nacional contra sis equips de l 'Es ta t espanyol.

IVO GINER: UN CAMPIÓ DE L'ESCOLA DEL CLUB DE GOLF SANT CUGAT JACINT FELIP

D es de casa seva. al carrer d'Àngel

Guimerà, veu el recorregut dels cinc primers forats del camp. Aquest jove santcugatenc de només setze anys. pensa en l'esport del golf les 24 hores. El seu pal­marès és brillant, tot i que no en presumeix. Als seus, parti­cularment a la seva mare, li agradaria que fos tan bon estudiant com jugant al golf, però tot no es pot tenir. L'Ivó Giner i Navarrete viu a Sant Cugat des que va arribar a aquest món i va començar a jugar al golf una mica per casualitat. - Havia fet tota mena d'esports, gimnàstica, nata­ció, tennis, judo... fins que als set anys el meu pare va voler provar què era això del golf. D'aquesta manera m'hi vaig introduir, entrenant-me primerament amb el Toni Calvo, després amb el Txomin Hospital, el Jesús Chaves i per últim el fernan-do Chaves, amb qui ja fa cinc anys que m'entreno. El golf em va enganxar molt ràpid, ja que és un esport molt com­petitiu. L'Ivó Giner té qualitats inna­tes per practicar aquest difíci-líssim esport. Només dos anys després d'haver tocat el primer pal, va guanyar el Campionat de Catalunya Aleví en el Club de Golf de Llavaneres. A aquest triomf li han seguit altres resultats no menys importants: campió de Catalunya en la categoria

de menors de 12 anys. segon en el Campionat d'Espanya infantil de 1990 en el Reial Clug de Golf d'El Prat. tercer el 1991 a Las Palmas. encara que aquest anys passat a Madrid no va anar tan bé. Un mal torneig el tenen només els bons, per això ben aviat va reemprendre el fil de l'èxit amb el sotseampionat d'espanya "boys" -per a jugadors fins a 18 anys- i en guanyar la Copa Cadet i que­dar campió de Catalunya 1992, va formar part de l 'equip de la Federació Catalana júnior quedant sots-campió d'Espanya. Això li va significar la seva entrada a l'equip espanyol amb el qual va disputar el Campionat d'Europa per equips a Gal.les i el Mundial a Japó, en els quals va quedar en cinquena posició.

- Reconec que viure davant del camp de golf ha facilitat la meva preparació. Actualment estudio Segon de BUP a l'Institut Casa Mònaco i el no tenir classe a la tarda em permet entrenar-me de manera més constant. Quan tinc una estona vinc a tirar boles. L'Ivó Giner un dia serà pro­fessional. Li agrada. És la seva meta. Ara es fa difícil compaginar golf i estudis, tal i com els passa a la majoria d'esportistes a aquesta edat quan entra en confrontació l'educació i la competició. Per aquest motiu ja ha tingut algun problema. - Vaig repetir Vuitè d'EGB. No em vaig presentar als

exàmens de setembre perquè coincidien amb la celebració del Campionat del Món Infantil a San Remo (Itàlia). Per aquest motiu vaig perdre un any. Els meus pares ho van entendre. M'ajuden molt a la seva manera, encara que si hi ha alguna cosa que em treu de pollaguera és que el meu pare em vingui a veure quan jugo i em digui alguna cosa sobre el meu joc. A l'Institut Casa Mònaco és l'únic que juga a golf. Els companys són els seus pri­mers incondicionals. - Els agrada que els expliqui coses sobre els campionats. La veritat és que em porto bé amb tothom, anem al cinema, a donar un tomb. No m'agra­da sortir de nit, ni fumar ni veure alcohol. El meu únic vici són els xiclets.

Abans que torni a tirar boles, a fer uns quants forats més, complicant-se un xic el reco­rregut per no caure en la ruti­na d'un camp que es coneix prou bé, l'Ivó Giner espera poder seguir compaginant els estudis amb la pràctica del golf. - Els professors m'ajuden bastant. Si tinc alguna com­petició important em canvien les dates de l 'exàmen. Aquest any vull intentar guanyar el Campionat d'Espanya "boys" a La Penaza (Saragossa). No té cura. Pensa en el golf a cada instant de la seva vida. Li agrada més el Ballesteros que el Faldó, per allò que si no és difícil no té gràcia.

TXOMIN HOSPITAL INACHO FELIU A L'OPEN DE TENERIFE REDACCIÓ

Q uan aquesta edició de "ELS QUA­TRE CANTONS" estigui a les vos­tres mans, amable lector, Txomin

1, l'únic jugador de golf català que disposa de la tarjeta que dóna dret a disputar el circuit europeu de la PGA, i Nacho Feliu estaran jugant l'Open de Tenerife, la quarta prova del calendari d'aquesta temporada i la primera que es disputa aquest any a l'estat espanyol. Txomin Hospital, que va debutar amb poca fortuna a l'Open de Madeira, on no va poder classificar-se, buscarà aconseguir el primer resultat de la temporada després de no haver pres part en el periple oriental dels "opens" de Dubai i de Singapur.Txomin Hospital ha treballat de valent aquestes darre­res tres setmanes la seva posta a punt i molt

aviat tindrem l'oportunitat de veure'l en acció en el decurs de l'Open Heineken Catalonia que es celebrarà en el camp del Muntanya els dies 22 i 25 d'abril. En aquest Open de Tenerife, tindrà si més no, la companyia de Nacho Feliu, que té una magnífica oportunitat en iniciar aquesta tem­porada prenent part en un torneig dels grans, i això després del meritori paper dut a terme a Pedrena amb motiu del campionat d'Espanya de professionals on va classificar-se en tercera posició. En la nostra propera edició podreu trobar tota la informació sobre l'actuació dels nostres representants, els dos únics jugadors catalans, presents en aquesta competició.

La Guia del Comerç i Serveis ADMINISTRACIÓ

01 DE FINQUES

09 ANIMALS i

VETERINARIS

AQUAL.ONGA VETERINÀRIA SANT CUGAT 675 C.5 I.

FINCAS LESI • ' : ,- D VETERINARI OEL VALLÈS .574 58 45

FINCAS SANT CUGAT • ' - -

' N c - M u - I . . 14

FINQUES GIRONELLA - "4 '.'

LA FAUNA 6 7 4 ' 3 7J5 FINCAS SANT CUGAT • ' - -

' N c - M u - I . . 14

FINQUES GIRONELLA - "4 '.' - MASKOTí 5?; y. 5?

INCUSA - . . v i -

M a - v " •'•

fMOESA > ' • • ' " •

f DIAGNÒSTIC 675 37 54 INCUSA - . . v i -

M a - v " •'•

fMOESA > ' • • ' " • . ?:-. •i.'.i.., H f

KM SERVICIOS -J •.' 10 ANTIGUITATS

KSA ANTIGUITATS 589 27 " i

ÒRGAN ••'! -7 MERCANTÍC 674 49 50

SAKA FINQUES .. :--

SERIN • i -.'•

•• t g , - l , l

ST1LO • ' : - ; -

t . ' .o ••••! : :

VICOMÇA r ••; "H

.... ARQUITECTES

APARELLADORS

SERIN • i -.'•

•• t g , - l , l

ST1LO • ' : - ; -

t . ' .o ••••! : :

VICOMÇA r ••; "H 4 ALBERT 674 30 75

0 2 ADVOCATS J BLANCO 674 4 7 54

AL BELZUZ •• - '. J CALOPA 674 13 42

F SORIANO MARTIN J CARBÓ 6 7 5C 7 7 3

R. VENTURA RECASENS • '1 -- J CUSSO 674 53 43

LUISCALSINA VALLÈS ' • J ESPANOL 674 5' 4-

SANMART1 MONCUNIL. • '• i- J LORAS 6 ' 4 - ' r -

4t [ i , ' n , .•' • -.i K i ' 'sàó '?

V CASTANEDA -.•: f

F-.,i F.H- « <•:

í R RIBES ?74 44 K

03 AGENCIES

DE VIATGE 12

ARTS

GRÀFIQUES

ASTER

4 1 [-• • ' : , i . i "

CASALS

ESTIBER .i-..-.r •;,!-

I3ERPLAN

ZOOM TRAVEL

COP IMATGE

R'.trií fel CH& 95

COPY GRÀFIC

: . i - Ua'as 6

GRAFICAS FORNIES

Sa-tagoR.,sro i18

GRÀFIQUES CELLER. S.A

, ' l

04

05

AIGUA

TRACTAMENTS

AIRE CONDICIONAT

CAL.LEFACCIÓ

13 ASSEGURANCES

BAL ASSEGURANCES

~ T'ere 5an: 4

CATALANA OCCIDENT

ia^lidoo Rjsirïo , 2

MAPFRE

4 tons Sala, 8

P. PORTA I ROCA

RUBICOM

I'-. 1.1 t.VI'<

TEVTO

NOGUERA FRANCINO 6

-•inçescMc-agas 1-3E'l la

OF GESTORA DE SEGUROS 5

1-mt-a Cel e' 95

' 4 D 7 • ; ,

'5 26 34

•; 42 C3

14 ASSESORIES

GESTORIES

06 ALUMINI

VIDRERIES

ALUPERCO 589 35 6"

:as:ileics 33

AUGUSTA 675 412'

Cas'e iv 25

CRISTALERIAS ARTE 6 7 4 - 3 : 3

r»:!ct Mu-no 3

DELOR-ROS 588 36 37

De a D e u 26

GARRIGA - ALUMINI I VIDRE 675 28 61

Vaírtíore > 53

J. CHUZ 675 25 89

Rbia Ceber 79

MOYANO S.L 675 43 7?

Avgda C a i a i r w '3

0 7 AMBULÀNCIES

CASASFARRERAS SL

Martorell 26

G.C.I Sani Bonaventura, 8, entl 3a

SANT CUGAT GEST», S.A,

'crrenlde la Bomba 14

SERVEIS PLENS

Santiago Rus ne; 2 l ' l a

FRANCESC IBANEZ

Safrt BcnaverLra 8 A 2r 3a

GESTORIA CASAS

Afonsc Sala. 22

15 ASTROLOGIA

SIROLAY

j i 'XS S,

675 41 97

16 ATS CREU ROJA

Sa-.t JJI 2

08 ANÀLISIS

LABORATORIS

MIGUEL DURAN BELLIDO - 7 ; =8 76

5 V I J-rrl 33 1- '.1

VIDAL-RIBAS ii'6>;6 53

5a-'a Mana 22 í -

CONXITA RUANO

Grona. 21 5e 2a

M. FRANCISCO

San Jordi, 301- 6a,

R. GARCIA

4v Ma; Janer 2' -Mía-snl-

MM JANER

Pg Sj ' i · t . 'a ; i . · :

17 AUTOESCOLES

AUTO-ESCOLA CASAS 574 K 97

AUTO-ESCOLA SANT CUGAT 674 42 30

EN MARXA 675 59 09

R'iS- I • / '

FUTUR 58914 55

VALLS-PERELLÓ 569 41 7-

P1 rjeh .

18 AUTOMÒBILS

AUTO ESTEBAN .675 32 57

; : , " : i -. y i C - l r 39

AUTO JULIÀ SA. .67545 3

Mai.ro ;• . - J Í

AUTOCOMARCA DEL VALLÈS 674 58 50

AUT0CUG4T0PEL 589 372 :«

JV ' I I I K I F H

SUZUKI 6 T 5 : 9 i 4

TALLERS AUTO-SPORT , 67513 ' !

20 BARS

CAFETERIES

24 BUGADERIES

TINTORERIES

BAOBAB

Va, Ï 18

BARQUEXALADA

BOKATAS

= a-a-3oscs ?5 7

BOWLING

Baxaoa i7c '-t~ j

CERVECERIA BABMAN S

ELS PORRONS

5aoace ' n

GOLF

GRANJA PARK

LA MEJILLONERA

San' Borav-:n'.i.i'í '4

LES VOLTES

Mapr 1

MOKA-BAR

PI Ba-.-ebui '.

PISCOLABIS SÀBAT

San; .jcai 37

FRANCESKA

Mal: re 1 17

SOL-NET p ; "."ic:-anca 52

TINTORERIES SANT CUGAT

= ' . " ' : , ínR_sra3

QUICK-SEC

D- IJU'I'. 2t

« 4 ' 6 6'

573 32 69

675 06 S'

674 56 C4

675 09 36

674 30 27

674 12 13

25 CARNISSERIES

POLLASTRERIES

TONI -74:) ' >:

l ' a . 1

L.S. 6-34T53

r - r r , -. •:•.>.. 14 I-.:!<.-,•, • -

SERRA 6 " : 36'75

INDEX DE SECCIONS 01 Ad. Finques 32 Drogueries 63 Marcs

02 Advocats 33 Electr. Alta Fidelitat 64 Matalasseries

03 Agència Viatges 34 Electró. Ràdio. Ant. 65 Menjars Preparats

04 Aigua i Tract. 35 Ensenyança 66 Metges

05 Aire Acond. 36 Esports. Gimnasos 67 Missatgers

06 Alumini - Vidres 37 Estancs 68 Mobles i Decoració

07 Ambulàncies 38 Estètica 69 Moda i Confecció

08 Anàlisis - Lab. 39 Farmàcies 70 Motos

09 Animals i Vet. 40 Ferreteries 71 Netejes

10 Antiguitats 41 Floristeries 72 Obres i Construcció

11 Arquitectes 42 Forn de Pa 73 Òptiques

12 Arts Gràfiques 43 Fotografia i Video 74 Pastisseries

13 Assegurances 44 Fluiteries 75 Peixateries

14 AssesoriesG. 45 Galeries d'Art 76 Pelleteries

15 Astrologia 46 Gas.Electricitat 77 Perfumeries

16A.T.S. 47 Gelateríes 78 Perruqueries

17 Autoescoles 48 Herbolaris 79 Pintors

18 Automòbils 49 Hidrocultius 80 Piscines

19 Alimentació 50 Hípiques 81 Pneumàtics

20 Bars Cafeter. 51 Hotels 82 Psicòlegs

21 Basar-Regals 52 Il·luminació 83 Queviures 22 Bicicletes 53 Informàtica 84 Ràdio Taxi

23 Bodegues. Vi 54 Jardineria 85 Restaurants

24 Bugaderies 55 Joguines 86 Sabateries

25 Carniceries I 56 Joieries i relotgeries 87 Seguretat

26 Catifes 57 Loteries 88 Tallers Mecànics

27 Clubs Esportius 58 Llars d1 Avis 89 Telefonia

28 Congelats 59 Llars de Foc 90 Tendals

29 C. Dispensaris 60 Llenceríes-Merceries 91 Transports

30 Cuines Ceràmics 61 Llibreries. Papereries 92 Tren Rentat.Cotxes

31 Dolceries 62 Marbles. P. Artificial — i

93 Xarcuteries

MOTORCUGAT MERCEDES 589 40 02

-., 7.r l ! [ i . 'Ua 85

NISSAN E8R0 675 45 79

VILARASAUCITROEN 6 T 4 ' 3 2 '

7-ancesc Moragas. 11 VOLVO SELLARES 674 12 37

Crra Cerdanyola, 58

SHANGRI·LA

PI Estaco. 3

JORDI

SanLiag Fui noi

INMA

Me-:.-:' ' 'nec-a- ía

21 BASARS

REGALS 26 CATIFES

19 AUTOSERVEIS

ALIMENTACIÓ

AUTOSERVEI DAU

Rambla Can Mora. 9

CLAVEU

Sant Domènec, 38

MARIONA DISTOP

Rambla Celler 15

MENGUALS.A

Francesc Vila. s'n Naus 5 i 6

RUBIO

Villa. 1 - locai 5

SUPERMERCADO UNICO

Aoat Viure

LOS MANOS

Fa R.n -w w, u..re,-

MAS-ROIG

p;a Mas Roig i " - V a b i o n

LA MONTANESA

4v ','a'ge rArtse"at. 7" . :

TODO TOOO

4/ Cdla^rt.a 10

VILARÓ

Torre. 4

42 C'1

39 52

ATHVPIC

Vailoo-ew 23

BIRBE

Valdcre*. 23

SAN BER - j

Ansel- Claif 2C

GARBÍ • REGALS

Major 5

RAVCONIC

C:ra Ce'ca"*oiQ 3

674 92 35

674 70 04

674 4-71

6^4:5 3:

675 36:»:

27 CLUBS

ESPORTIUS

2 2 BICICLETES

BICI ESPORT 6 7 ; : 7 69

t /o-esr 7

CICLES CARDONA 674 13 39

Vailoo'eií 4 '

2 3 BODEGUES-VINS

CELLER SANTA MARIA

Sa-laMa-a 17

VITI - VINÍCOLA

Pamela oe: Ce .e'

DEPORTO VALLDOREIXL

Val.dore >

GOLF SANT CUGAT

Vi la, 83

JÚNIOR

Clra SICuga'aRuO

CLUB MUNTANYENC

Pca. Ba-ce.TO 5

NATACIÓ SANT CUGAT

San: Cgat Vailes

PETANCA SANT FRANCESC

Camí ce la Creo, 2'

FLORESTA ESPORTIVA

Psy Seo.ilí 4 • 6 La Fces:a

SET BALL

C-i 3: 7ii;a·-CHdan.r.!= ".-

11 ' T

39 58

13:9

'• ^

28 CONGELATS

CONGEL74TS VIDAL

29 CONSULTORIS

DISPENSARIS

629 '1 í

589 13

C DENTAL INF. DRA. LUZ0NDO674 75 *

nia-oesc Moragas - -n '

C. SANITARI CAN MORA 589 43 44

: L r i .^as Je Cas: lo. 2

C DENTAL VALLDOREIX

PI Mas Fo g 3

CLÍNICA DEL DOLOR

=o=selo 9-'1 3r 1a

CUNICA DENTAL HATOR 674 7;

Ma or 23-25 i- 3a

DENTAL CUGAT 589 25

Vailooreu 73

I. COSMOBIOTICO 58312

4-semCave, 3:,s

POLICLINIC TORREBLANCA 589 18

4 i.rg.d,i~c::eba-c.a, 2-3 laoiama

PSICOMED 589 5-

Rosselló 42 i- 2a

30 CUINES CERÀMICA

i SANITARIS

FOAP -74 .5 02 1 RLS T:ue- 77

NOVACUINA 674 39 66

Sa-.Lagij RoS'oo 24

SANT CUGAT CERÀMICA 674 53 37

^'Vls -aco 54 i RODO 574 32 9~

RusTa.ie: 6

31 DOLCERIES

HAPPV

Sani Ai 'o- i 56

MONTSE

3an:a Va'ia 45

DOLCETS

A^o's Sa 3 2'2

589 06.3'

6 7 4 ' 2 53

674 42 82

3 2 DROGUERIES

CABANAS 674 C* 49

Sa-Í ago Rosroi, 54

PUZA DEL COLL 674 13 55

=. oei Col, 9

A.R. DROGUERIA CAN MORA 675 30 52

Ramc aCí- Mora, 9

33 ELECTRODOMÈSTICS

ALTA FIDELITAT

ALTA FIDELITAT 589 37 82

Rius Tauler. 3J3

ELECTRÓ VG S.A 675 44 54

Clra. Cerdanyola. 23

EUROBAZAR 675 44 03

Endavailada, 23

EXPERT 674 7164

Vailco-eix 44

GALERIES SANT JORW 67416 00

Mapr. 6

MILARTOBELU 6740657

Santiago Rusinol, 49

VILA ELECTROLLAR, S.A 589 02 71

Sarna Mana. 40

VISK3-6 675 2942

SArtiago Rusinol 7

34 ELECTRÒNICA

RÀDIO -ANTENES

MONTOSA

Sa't Jcre'·c, 31

PINO

P' Dono-Gales 1

VALLS

Malorel:. 5

.674 47 58

.274 1664

.674 64 12

36 ESPORTS

GIMNASOS

GIMNÀS SANT CUGAT 67S0351

AnseH Ciavé 20

SANT CUGAT ESPORTS

Rrmola Ce'.er. 23

CORRE CORRE

1- -.n-:eso Mcaaas 48

674 72 15

589 40 34

LA LLAR DE L'ESPORT 674 56 30

Sín: Domènec 8

LUCAS SPORTS 674 01 29

An^el" Cia*é 14

3 7 ESTANCS

JITÍBAGUERIA

ROSOMUNOZ I CASALS

Vi a 4

R.SAGALES

3 8 ESTÈTICA

ÀNGELS SAYOL 58-4

DONNA 675 5

'44,1:', }!,

MELODI 287 3

Crif i le-.: 1 .ínJ-n.o7.i 74

QU1ROS 76- 7.

YabO'On 76

SILVER-CONTROL 559 2

Pous. 3. " 'a

3 9 FARMÀCIES

Veure pàgina 2

4 0 FERRETERIES

EL PONT 57; l'i'

Fra-.cesLyrr.gas 44

FERRETERIA SABADELL f ' 4 5 6 .

Rassaig 7:iieL·lanca. 35

FRANCESC BEL SOLÉ r -4 ; h :

PI P e s i r t e

ROS 6743 7 i

77)0.5 ce Mag '2

41 FLORISTERIES

BATLLE 6~5

VaíOrj'e* 17

EUA 574

Rsmola :e Celei 27

FLORS I PLANTES DEL VALLES67.

R L S iTauie: 2

FLORS RIERA

Valdcex.59

175 33:

:"4 :6 I

4 2 FORNS DE PÀ

LA BAIXADA

Montserrat 22

TORRAS

Martorell 55

VALLÈS PA. S.A

Moresli' 58

VALLS

Maio-, 24

FLECA ESTACIÓ

ValKloreix. 70

GABRIEL

Pça. Centra. 3 La Ftoresta

PUJOL

Clra Cerdanyola 6

MARTÍNEZ

AR tscayola, ' 0 ' Vailao-ei

43 FOTOGRAFIA i

VIDEO

A.I.F.A 574 43C4

Ctra Cerdanyola, '6

CONTRALLUM 675'2 48

Fv Ocavià. 1

EDICIONS VIDEO VALLÉS 574 8' '4

can Matas. 7

FOTOHOBBY 583 37 33

Alfons Sala, 6

FR FOTO VIDEO 67479 68

Rambla Celler. 93

J. LLAMAS 674 03 93

Val'doreix, 14

MAPE 674 44 54

Ctra. Cerdanyola 38

VIDEOGOLF 675 2343

Villa. I

ZOOM 675 56 74

Sanla Mana. 14

4 4 FRUITERIES

ÀNGEL FORTES VILLEGAS

Pere San, 14

ANTONI CAMPOS

Francesc Moragas, 21

FRUTAS J. ANTON

P: M C C M

JOSÉ FRUITS

Mercat P&i San p 123

ELS4CANT0NS-© 5891590 45 GALERIES D'ART

ARTSENAL 589 00 97

Valldoreix. 56

CANALS-GALERIA D'ART 6754902

Camí <je la Creu, 16

EDOA'S PLACE 58912 93

Galeries Santa Maria

ERITART 5890092

Santa Maria. 38 3r. la.

FEBO 6741955

Rambla Ribalallada, 6

PLUS ART 5894903

Rambla Ribalallada, 26 A

SALA RUSINOL 67547 51

Santiago Rusinol. 52

46 GAS

ELECTRICITAT

DUASO LÓPEZ. S I 589 23 25

Alternis Sala, 18-20

ELÈCTRICA SANT CUGAT 589 39 49

Camí Colomer, 12 bis

LA BOMBETA, S.L 674 00 24

Avgda. Catakinya. 3

SAMAGAS.SA 6751304

Can Matas. 5

SERVICIO HOGAR 675 02 63

SEYDLS.L 6743048

Pg. Sant Magí, 26

TEYTO·WSTALLACtONS 5890079

Passeig Torreblanca, 9

TOMÀS 674 5392

47 GELATERES

LAJUONENCA 6752586

Ma|Of. 29

PROS 6745173

Santa Maria. 25

48 HERBOLARIS

SUPERNATURAL, SA 675 59 53

Anselm Clavé, 1

49 HIDROCULTIUS

HIDROFLOA 674 75 98

Av. Joan Borràs, 54 (Valldoreix)

50 HÍPIQUES

CAN CASTANYER 674 1628

Ctra Cerdanyola

HÍPICA SEVERINO 674 11 40

Ctra. Cerdanyola

«PICA SANT CUGAT 6748385

Ctra Cerdanyola

51 HOTELS

HOTEL PARC DEL VALLÈS 580 85 85

Artesans, 2-8 Cerdanyola

HOTEL ROSSINVOL 674 2300

Valldoreix

52 IL·LUMINACIÓ

GONU IUMINACION, S.L 589 44 46

Rambla del Celler 117-119

53 INFORMÀTICA

BEEPCASHÍCARRY 674 3301

Carretera CerOanyola, 65-67

C.P.I. Informàtica 675 3541

Pg Torreolanca. 29.2r 4a.

DATA-KEY 67525 03§

Sani Bonaventura 59

GRUP EME DE SERVEIS 589 2313

Francesc Moragas 3 ent!, 3a

54 JARDINERIA

C. JARDINERIA DEL VALLÈS 675 37 02

Cira SI Cjgal-Ri*. Km 4

C. JARDINERIA SANT CUGAT 675 42 05

CIra. St. CLgai-Ruci &n

ROCAMORA 67136 94

Laceres. 8 SANT CUGAT JARDÍ 675 58 53

Vi-à 92-34

COLLSEROSA JARDINERS 589 21 03

Escalet&s T-15

INDUBRUC 58900 23

4vda. Raçu'. SO

SANTIN 674 23 80

Sona 47 M'ra-Sol

55 JOGUINES

WOO.. 6745049

Vinyoles. 10 bis

a S TRES REIS 674 0949

Santiago RusM. 58-60

JOGUMESMARGA 6741532

Santa Mana. 44

NINS 6741396

Vila. 9

56 JOIERIES

RELLOTGERIES

AUGUET 6745854

Santiago RusM, 40

GEMMAN'S 6741236

Santa Maria, 4

SALAMANCA 675 33 06

Alfons Sala, 28

GABE 6744993

Pous, 10

ROC JOAN JOIERS 674 00 26

Avgda, Catalunya. 1

MREIA'S 674 04 60

Valldoreix, 33

SANBER5 674 4571

Anselm Clavé. 20

57 LOTERIA

AD«NBTHACION·2 674 0174

Mator. 33

58 LLARS D'AVIS

RES.SANT SALVADOR 674 42 23

Sant Salvador, 47

59 LLARS DE FOC

MAT1AS - ARTESAWA FORJA .674 11 90

Martorell 5

ORNALLAR 67544 96

Martorell, 59

60 LLENCERIES

MERCERIES

MARGA 6744256

Santiago Rusinol 41

MARY 6740139

Major 3

LA PERLA

Major, 3

MONTSERRAT PERICH 27405 24

PI. Pere San, 7

TÈNUE MODA INTIMA 674 5949

Av, Catalunya, 16

TREVILENCERIA 67529 52

Vila, 1

61 LLIBRERIES

PAPERERIES

JORDI, LUBRESI PAPERS,

Santiago Rusinol, 11

L'AMIC IMAGINARI

Rambla celler, 89

ARPALI

.58914 78

.674 01 07

.6749602

Valldoreix. 47

OFINOVA

Alfons Sala, 18-20

67523 73

fi9 MARBRES

PEDRA ARTIFICIAL

MARMOLES SANT CUGAT

Campoamof. 12 nau 3

6755108

63 MARCS

DALMAU MARCS

Avgda Catalunya 15

FEBO

5891984

589 14 29

Ennc Granados 15

MARCS VALLÉS 6754943

Valies. 23

MESMARCS 589H29

Enrt Granaoos 15

64 MATALASSERES

SWISSFLEX 5891276

Martorel 28

fi_ MENJARS b & PREPARATS

CAL BUSC ALLÀ

Menat Torreblanca, 2.4

LACREU

6740665

.675 13 22

Avda. Mas Fustef, 47. VaWoteix

SIBAR6 675 40 51

Doctor Munto, 18, baixos

TASTA'M

Sant Bonaventura, 51

TECA SÀBAT

589 29 29

.5891835

Rambla Rtataïada, 26

TECA SÀBAT

Santiago Rusinol, 36

674 1158

66 METGES

69 MODA i

CONFECCIÓ 72

OBRES i

CONSTRUCCIÓ

ANNA GIMÉNEZ ROCA 589 39 26

Av. Torreblanca, 2-8,3a. despatx 10

ANNA PUJBETI CALDES 5891956

Sana Maria, 9,1r 2a.

ANTONI PESARRODONAISERN58919 66

Av. Torreblanca, 2-8,3r. A

DH. FERRAN FERRAN VILA 67548 53

Santa Maria. 26-28,2n. 3a.

DR.J. SÀBAT 87415 26

Santiago Rusinol, 2, ent. la.

ORA. FATMA CORNÉLLANA. .675 56 03

Pg. Torreblanca, 29,1t. 1a

DRA M DOMMGO GALLART .674 46 B7

Santa Maria. 9,1r. 2a.

DRA. M. RIUS 5891307

Rosselló, 9-11,31 la.

BENETTON 6748502

Santiago Rusinol. 17

JOSEP 8ARGAUO 674 62 96

Ribatalada, 8-10

BUSTER BOSTON 675 2906

Martorell. 21

CAMPMAHY 674 14 82

Martorell, 15

CONFECCIONS MARIAN 589 4466

Enric granados, 15, local 1

CRIT BOUTXXIE 674 42 50

VBtà. 7

CUCARRO 674 5580

Santiago Rusinol, 30

CHAPELMODA 6747200

Pous, 10

CHAPITA 6751903

Pous, 8

DANELLA

Rambla Celler, sm

; DEULOFEU 5890331

Rambla Ribalallada, 22 A

ESTELA 675 53 09

Gorina,10

HAPPYMOOA

Ctra. Cerdanyola, 1

i «ARO-HOME 674 1242

Santa Maria, 12

LAMONDA 5893014

Avgda. Catalunya, 15

LA PERA 5891049

Rambla Fftatallada, 22 B

94137

CONSTRUCCIONES FA 6751715

Montserrat 28

J.MORALES 6745365

Montserrat. 3

KLEIN 5894401

NOU DISSENY 6744696

Sant Antoni, 52, baixos

73 ÒPTIQUES

ÒPTICA MBASOL 6745846

Endavaüada, 15

ÒPTICA RUStfOL 674 5117

Alfons Sala, 40

ÒPTIQUES SANT CUGAT 674 06 91

Valldoreix. 14

TEIXTOO OPTKA 589 44 75

Sant Jordi, 30

74 PASTISSERIES

ALEGRET 675 14 53

Santiago Rusinol, 6

CONFITERIA VAUESMIA, S.A.674 45 98

Monestir, 44

LA LIONESA 674 07 71

Valldoreix. 79

seu Comerç o la seva activitat! | professional ha d'estar a la Guia | • de Els 4 Cantons. • • Truquin's i l'inclourem. • |;; Estar-hi, és estar a les Empresas | • i a les Llars de Sant Cugat!! • M.UUISAGOZa 67548 53

Santa marià, 26-28,2n.

MONTSERRAT JORDÀ 674 74 37

Sant Antoni. 74

PAUBERNAOoiBOU 589 03 91

Sant Jordi, 30-32.1r fia.

67 MISSATGERS

M RW 6751011

SERVA .. ..589 36 85

fifl MOBLES W DECORAC fifl MOBLES W DECORAC 10

ARAMtS ...5892151

Xemc. 5

AROAHTRABE DISSENY ...589 42 26

Dos de Maig, 25. local 5

BLANCOLOR .674 5179

Major. 10

CARRE .. 674 0995

Francesc Moragas 33

CASAJUANA 589 22 32

Santiago Rusinol 37

DCCMO .674 38 92

francesc Moragas 4

DISCHMA 569 34 71

Santa Maria, 5

EXPOMOBI .6744117

Ctra. Cerdanyola, 51

FALGUERA ...675 24 01

Villa. 1

FERRO 1 FUSTA .589 4536

Santa Mana. 18

JORDI FLORENSA 67553 59

Alfons Sala. 23

KASSA .589 24 74

Rambla Celler, 43

MAJIK 58902 66

Sani Jordi, 29

MOBLES J. SOLEM ....674 4100

Rus i Taulet, 27-29

RÚSTIC ....674 65 48

Santiago Rusinol, 15

RÚSTIC MOBEL . . .675-61 '

LEVTSSTORE ..67516 53

Rambla Ceier, 15

LLUÏSA XERCA VINS

Castillejos. 17

MARLO-MODA JOVE .58912 75

Galeries Santamaría, botiga F

MIMOS ..58917 66

Pg. Torreblanca, 29

MBTER'S ,675 08 74

Rambla del Celler. 2

MUY PERSONAL .675 24 50

Ma/or, 23-25

NAT1- MODA JOVE .67552 08

Galeries Santa Maria, botiga G

PEP'S ...5891198

Valldoreix. 29

PRAT-YBALES ,.674 0522

Sant Domingo, 4

PRISMA DISSENY/MODA .67516 54

Santiago Rusinol, 29

RODIER ..675 45 53

canovas del castiüo, 2

ROTLLANA .674 94 01

Martorell. 57

TAURÓ .675 47 57

Alfons Sala. 18-20

TON DISSENY 675 48 01

TOPOLINO ...674 1711

Alfons Sab. 10

70 MOTOS

ROURA 6741352

Santa Maria, 11

MARTÍNEZ 674 26 32

A.R. Escayola. 101 VaHon»

MORA 67416 88

Pca. Sant Francesc 5

SÀBAT 674 79 47

Rambla Ribatatlada, 8

SÀBAT 674 01 79

Santiago Rusinol, 46

75 PEIXATERIES

MÚSIC 674 26 83

Ora. Cerdanyola, 11

PEPITA 674 06 34

Xerric, 28

ROSTIA 674 31 47

Psg. Rubí, 110 Valldoreix

76 PELLETERES

LA PELL DE BRAU 674 46 54

Santa Maria, 26-28

MEGHAN .589 04 71

Rambla Rtbatallada. 24 B

TUA'S PELL 58913 15

Santa Mana. 44

.58947 87 BERROCAL

Can Matas, 10

CASTELLVÍ HONDA 589 3211

Rosselló, 15

D.ALVAREZ 674 06 36

Sant Domènec, 28

MOTO 77 SANT CUGAT .6741759

Castellví. 27

MOTOTRAFK 6740773

Alfons Sala. 2

77 PERFUMERIES BIJUTERIES

71 NETEJA

Rius i Taulet 33

STUOK) GIORGIO FOUOUET. .675 08 91

Dos oe Maig 2£

TERTÚLIA 6743000

Girona 11

FITTER 5894723

Onem, 68

PAMOBES.L 589 35 23

Eisenda S'n

VALLESNET 6748918

Sani Ramon. 4

CASTILLA 58910 41

Avda Madnd 12 Muasoi

ORQUÍDIA .67413 42

Santa Mana, 41

CLIP 5894435

POJS. 10

PARIS .6745980

Santiago Rusinol 10

78 PERRUQUERIES

ANA 6740163

Mapr 14 1 DOLORS TARRIDA 589 09 01

Rosselló. 24

DUR-DAN 6752353

| Santago Rusinol, 2, ent. la

J. GARCIA .674 0077

Martorell, 16

LA PELUOUERIA DE CARMEN .675 33 01

Sant Jordi. 33

LOLA Y ROSA 6741672

Vallès. 46

MANOLO GUILLEN ...675 35 06

Pg. Torreblanca, 2

MERCEDES 674 7349

Pous, 14

TERESA MELLADO .6753554

Rambla Rfcalallada, 30

VIRGÍNIA PAIS 5893362

Sant Jordi, 19

79 PINTORS

ALFONSO ALCARAZ 675 31 19

PMUE 674 3247

RAMIRO 6753372

Teruel. 9

80 PISCINES

ABUA-VERD 5892529

81 PNEUMÀTICS

ALBERT LLUNELL 674 0908

Indústria. 16

NEUMÀTBOS SANT CUGAT 6752853

Anselm Clavé, 16-16

82 PSICÒLEGS

ARVI-GABHET 5891251

Rosseló.30.1r 2a.

C.P.V 58942 49

Can Matas, 2-4 I r 2a.

CEPS 674 3673

Avinguda Catalunya. 21

Ma. LLUÏSA GUILLEN I SANZ 675 19 97

PILAR MARCH VILA 5891307

Rosse·ó,9·11,3r. ta

83 QUEVIURES

FRANCESC SITGES PINA 674 0144

Martorell, 55

M CAMPANA

Psg. Torreblanca, 57

NÚRIA 674 1932

Sant Domènec, 20

84 RÀDIO TAXIS

RAMOTAXIS.CUGAT 6755151

85 RESTAURANTS

CA L'ÀVIA 674 0565

Sant Antoni, 13

CAUU DEL CELLER 674 0296

Rambla del Ceter, 93

CANCASOLETA 6751033

Sant Bonaventura, 39

CAN EDO 5806660

UeóXIII

CASABLANCA 674 5307

Sabadell. 47

CATALAN 6741126

Pt. del Centre, 3

COMPOSTELA 6741038

Camí de la Creu, 8

CRISTINA 674 56 50

Av. Alcalde Ramon Escayola. 65

CUGAT CAFÈ 675 36 54

Edifici Torreblanca

DAJIANGJW 5890360

Sol, 25-RNa. Can Mora. 10

DRAC 6753804

Canovas del Castillo, 46

aMESON 6741047

PI Octavià,5

EL MOU 5891740

PI. Pep Ventura, 3

EL TAST 5891502

Alfons Sala, 9

EL TOC 674 94 84

PI. Pep Ventura

FOCDE LLENYA 6744762

Orient. 27

GIULIS 5890128

Avrja Catalunya, 11

IL BOZZETTO 589 26 97

Rambla Can Mora. s/n

ITALIANS-3 674 64 33

Sant Bonaventura. 6

L'ART 674 4236

Rambla del Celler, 2

LA CANTONADA 589 23 32 Pi Monestir, 1

LA FONDA 6755426

Ennc Granados, 12

MASIA CAN BORRELL 692 97 23

PANXA CONTENTA .589 06 07

Pg Olabarria. 69

PEZA ITÀLIA 5892687

Rota. Can Mora, ̂ n

PIZZALOCA 5893781

Alfons Sala. 7

RANCHO EL PASO .674 38 03

P. Estació. 15

RESTAURANTS MAHGOTM 674 09 88

Vinyoles. 8

SET BALL 5890967

Ctra St Cugal-Cerdanvola

SQUASH 674 9862

Sant Jordi, 33-35

VAU D'OR 6741141

FWa Mn. Cinta Verdaguer. 185

VWPRE 5891680

Sant Bonaventura, 47

XAMFRÀ 6755157

Abal Armengol, 65-69

86 SABATERIES

BARTROU 674 62 93

Alfons Sala. 10

BEGO 674 5212

Girona, 11

CA VINS 6744804

Mapr, 9

CENTPEUS 6740109

Major, 10

LA TOSCANA 674 42 79

Major, 19

TATERS 675 5506

Sant antoni. 62

XERCAV*S,SÀ 5893193

Santa Maria. 18

87 SEGURETAT

ALW VYD, SA. 58917 99

Aliens Sala, 50

OFDECOR 674 7645

Alfons Sala. 29

NOU ESTUDI 674 52 38

Guineu, 85 Valldoreix

88 TALLERS

MECÀNICS

AUTOSWHG 67514 54 Monestir, 15

J.THABAL 674 6966

Rambla Celler, 27

PERE CANALS 674 63 62

Sant Uorenç, 27

TALLER XAMFRÀ 6746204

Sant Esteve, 4

TALLERES BOSCH 674 56 78

Caslelví, 25

TALLERES MONTSERRAT 675 31 01

Montserrat. 26

TALLERSFX .6745676

Camí de la Creu. 24

CRISANA 674 1929

Baixada Atsa, 12

89 TELEFONIA

UNEA DIRECTA SANT CUGAT .589 03 74

Critòfor Colom, 30

TRENC 5893000

PI. ien Coll, 2

90 TENDALS

TOLDOS MJRASOL 675 29 40

Sant Sebastià. 51 Mirasoi

TOLDOS TOUS 675 51 03

Castellví. 19

91 TRANSPORTS

HOMS 675 5402

Martorell. 9

JOAN TORRAS 6750514

Ctra. de Cerdanyola 54

RAFAEL TEJADA 6754825

Rius i Taulet, 16

92 TRENS DE RENTAT COTXES

SANTDOMNGO 674 5813 Ctra. sant Cugai-Rubí

SANT MAGÍ 6740302

Estaoé.2

93 XARCUTERIES

CODONES 5892292 Santiago Ruswal y i

FELIU GRIFUL 67556 63

PI. Pere San. 11

J.GRAU 6750354

Endevellada. 18

RAMONÀ AULADELL 674 0161

Major. 17

26 ELS 4 CANTONS N A T U R A DIL'MHNCiH. 14 F E B R E R 1993

DESCOBRIM COLLSEROLA (3) Hn els números anteriors us hem aproximat a indrets que estan a prop

del casc de Sant Guiat. Avui us convidem a descobrir-ne un altre.

I.A VAM. ])}•. CAN (JORDI-LA L O \ T Dh

SANT VICENÇ

Com anar-hi: hns situem a l'ermita del S;IIII (Vist de [.laceres. Agafem cl camí ample i sense asfaltar que va al Club Natació Sant Cugat. Aquesta entitat esportiva la deixem a l'esquerra, fins que arribem a un camí per­pendicular que ve de la carretera de Barcelona, hi travessem, i a 30 metres tro­bem un sender que puja fins la Rambla de can Bell. Quan tii arribem just davant i entre paK de telefònica i electricitat, trobem un corriol que baixa fins a la riera. Cal que seguiu els peus grocs i blancs. A partir de la riera tis endinsareu enmig de boscos de pins. al/mes i una vegetació espessa a la Vall de

Can (Jordi. Seguiu-la i a mitja hora trobareu un caminet a l'esquerra que pot estar tapat per vegetació. Hi ha un rètol indicador, hs per baixar (5 minuts) a la hont de Sant Vicenç, lis un cul de sac. Si retorneu podeu seguir la meravellosa Vall de Can (Jordi fins al final on gairebé no es troben restes de la masia que hi havia hagut.

Algunes dades d'interès: De Can (Jordi gairebé no hi ha informació. Enrunada abans de la guerra civil, era situada a la Val! del mateix nom, en un lloc de fron­dosa vegetació. La seva arquitectura era pobra malgrat l'antigor. D'estructura senzi­lla. tenia la teulada de doble vessant. Fou una de les masies més aïllades del terme de Sant Cimat.

LA PODA DELS ARBRES (II) E s necessària la poda dels No tots els arbres toleren la

arbres'.' poda: alguns la resisteixen, Si haguéssim de contestar altres no la suporten. Però amb un simple "Sí" o "No", insistim: dir íem ro tundament NO. - No a la poda sistemàtica i I, 'arbre no necessita poda. indiscriminada. L'arbre tolera la poda i única- - No a la poda generalitzada. ment en alguns casos con- - No a la poda de "tallar per crets. és útil i beneficiosa. tallar".

- No a la poda "d'escapçar per escapçar". Aquest tipus de poda, sols condueix a un envelliment prematur, i a una deformació i debilitació de l'arbre. Hem de tenir present que l'arbre és un ésser viu, encara que fix. immòbil i sense veu. Més... ;Ai si parlés! jQuins crits faria quan se l'amputa per tot arreu! CONEGlKM 1/ ARBRE Estudiant la morfologia i ana­tomia de l'arbre, observant les diferents funcions dels òrgans que el componen i els mecanismes biològics que el controlen, podrem entendre mil lor la necessi ta t o no necessitat de poda i els pro­blemes que aquesta pot oca­sionar. segons la intensitat i manera de fer-la. i també qui­nes precaucions hem de pren­dre per tal de fer una feina ben feta.

L'arbre és una formidable fabrica de matèria viva. que juntament amb la resta de plantes verdes, són el gran laboratori de la Natura, ja que transformen la matèria mine­ral en matèria orgànica i oxi­gen pur que els éssers vius necessitem per a respirar. Tot arbre està compost de tres parts pr incipals , cada una d'elles amb morfologia i fun­

cions diferents: - Les arrels. - El tronc, branques, i rames (o brancons). - Les fulles. LES ARRELS Són la ramificació soterrània que serveix d'ancoratge de l'arbre, i tenen la important missió d'absorbir l'aigua i els elements minerals, i també , acopiar reserves . El seu desenvolupament és propor­cional a la talla de l'arbre i depèn de la seva espècie i de la qualitat del sòl. La superfície de terreny explorada per les arrels és, en alguns casos i en sòls de qua­litat mit jana, fins a 2 o 3 vegades la projecció de la copa de l'arbre damunt el sòl. L'adient desenvolupament de les arrels, condiciona la futu­ra salut de l'arbre, i en conse­qüència. les futures despeses de manteniment que ocasio­narà la seva cura i conserva­ció.

El manteniment de l'equilibri entre els sistemes radicular i aeri. és una de les claus de conducció i salut dels arbres. Qualsevol intervenció impor­tant sobre una part, té reper-cusions damunt les altres. El deteriorament del sistema radicular, comportarà el debi­l i tament de la copa. i en aquest eas. serà necessària una poda severa. Però aques­ta conjuntura també hi és a la inversa: una poda important porta consegüentment a la mort d'una part de les arrels. Aquesta circumstància l'hem

de tenir molt present si volem mantenir la bona salut de l'arbre. EL TRONC I LES BRAN­QUES El conjunt del tronc i les b ranques cons t i tue ixen l 'armadura o estructura de l'arbre, encarregats de soste­nir i desenvolupar el captador solar format per la copa. La var iació en la forma de desenvolupament i orientació de les branques, determinaran la fesomia específ ica de l'arbre, d'acord amb la seva espècie: forma piramidal, de bola, ovoidal, erecta, desmai. etc.

En el moment de plantar un arbre en un j a rd í o en un espai limitat (proximitat d'un edifici, proximitat d 'altres arbres , voravies , e t c ) . és essencial tenir en compte el seu futur volum total en estat adult, i també en la forma natural de l 'arbre. Es anar contra natura recórrer a la poda per a mantenir l'arbre amb un port artificial i un volum contingut. Sempre és preferible i més econòmic escollir espècies o varietats que en la seva forma neutral siguin adequats a l'objectiu perseguit.

És una col·laboració de: FESOL

Tècnics en Fruticultura i Jardineria

DIUMENGE, 14 FEBRER 1 9 9 3 C U L T U R A ELS 4 CANTONS 27

AGENDA CULTURAL Diumenge 14 de febrer

EXCURSIÓ MATINAL AL CANAL DE LES AVELLANES (Montserrat)

Sortida; PL Octavià, a les 7 del matí Organitza.: C.M.S.C.

Dimar ts 16 de febre r CONFERENCIA: ACTUAUDAD DE LA CAPILLA SlXTINA,

a càrrec de José Antonio Roig A les 19.45 al Centre Borja • •

Org.: Centre Borja

CiCLE DE XERRADES D'ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL

"ARQUITECTURA TÈCNICA I SUPERIOR€N&iNY£RlA TÈCNICA I SUPERIOR

A càrrec de JAUME PAGÈS, Vice-rector d'Ordenació Acadèmica de la U.P.C.

A les 20 h a la Casa de Cultura Org.: Ajuntament

SALA RES: MUSICA - XAVIER BAZANI EL SEU GRUP A les 23 h. C/ Sant Domènec, 19. Tl. 6740539

Org.: Sala Res

D im&cr&s 17 d© f f t ò f c f CICLE DE XERRADES D'ORIENTACIÓ ACADÈMICA i

PROFESSIONAL "MÒDULS PROFESSIONALS", a càrrec de FERRAN CASTRILLO (tècnic de FP de la Direcció General

d'Ordenació i Innovació Educativa. Dept. d'Ensenyament de ia Generalitat de Catalunya)

A les 20 h a la Casa de Cultura Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Di jous , 18 de febrer CICLE DE XERRADES D'ORIENTACIÓ ACADÈMICA I

PROFESSIONAL "COM CERCAR FEINA I SEGUIR FORMANT-SE", a

càrrec de JOSEP ANTON CUESTA (Servei d'Informació i Promoció d'Activitats

Juvenils. SIPAJ) A les 20 h a la Casa de Cultura. Org.: Ajuntament de Sant Cugat

D i s s a b t e 20 de febrer CONFERENCIA SOBRE EL RAMADAN

A les 20 h a la Casa de CulturaOrg.: Grup de Suport als Immigrants

Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat

D i u m e n g e 21 de f e b r e r CARNAVAL INFANTIL 93

11.30 RUA. Sortida de la PI. del Monestir 13.00 BALL DÉ DISFRESSES als Jardins del Monestir

CREMA DEL CARNESTOLTES Org.: Ajuntament de Sant Cugat

D i m a r t s 23 de f e b r e r CONFERENCIA: HISTORIA DEL POBLE DE SANT CUGAT

DEL VALLÈS a càrrec d'Antoni Borràs

A les 19.45 h al Centre Borja Org.: Centre Borja

SALA RES: MUSICA - SON 5 A les 23 h. C/ Sant Domènec, 19. Tel. 675 05 39

Org.: Sala Res

D i u m e n g e 28 de f e b r e r EXCURSIÓ MATINAL AL CASTELL D'ERAMPRUNYA

Sortida: PI. Octavià a les 8 del matí Org.: C.M.S.C.

PROJECCIÓ DE DIAPOSITIVES: MÈXIC, lla Part, a càrrec de Josep Ma. Gavín

À les 19 h. al C.M.S.C. Org.: C.M.S.C.

D i m a r t s 2 de març CONFERENCIA: EL MODERNISME A BARCELONA, a

càrrec d'Antoni Borràs A les 19.45 h al Centre Borja

Org.: Centre Borja

SALA RES: MUSICA - JOVE ORQUESTRA DE L'ASSO-CiACIO ORQUESTRA SANT CUGAT

A les 23 h. C/ Sant Domènec, 19 Tl. 674 05 39 Org.: SALA RES

CLOENDA DE LA MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ A SABADELL

REDACCIÓ

SABADELL ha rebut la Mostra'92 amb tots els honors com a ciutat de cloenda. L'exposició s'ha pogut

veure a BARCELONA durant els Jocs Olímpics, MOLLET, BANYOLES, ENCAMP -Principat d'Andorra-, SANT CUGAT, CASTELLDEFELS, TARRA­GONA, i ara a SABADELL. Prop de deu mil persones han pogut contemplar aquesta exposició, durant el seu itinerari. La MOSTRA s'exhibirà fins el dia 7 de març al MUSEU D'ART DE SABA­DELL. La MOSTRA'92 és la manifesta­ció artística més nova de la plàstica cata­lana, constituint un fet únic dins de l'art europeu, ja que uneix en la seva organit­zació destacades personalitats del món de l'art, així com diferents organismes ofi­cials, que fan possible la seva vigència

durant vuit mesos, amb el seu recorregut itinerant, tant a Catalunya com al Principat d'Andorra. Avui, dins de l'Europa del 1993, SABA­DELL no vol sostreure's a la tasca de suport d'iniciatives que enriqueixen la vida cultura de la ciutat, i l'Ajuntament d'aquesta ciutat, juntament amb d'altres institucions catalanes, acull un cop més la MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ'92 en la seva vuitena edició. Aquest és un certamen artístic descentra­litzador, exponent de l'art més jove del nostre país, que el galerista Josep Canals està portant a terme, des de l'any 1977, malgrat les dificultats de coordinació i organització, que un projecte d'aquest tipus sempre comporta.

A N Y W-, * K O Í 9 ? 'í

tf/tfke d& tEaroòa cíe/e 90 _._...__ IIHMHi«ffl " — • " • • " • — ^ — '• -

Wtytygf

FRADOGO P i n t u r e s

" L e s 12 e s t r e l l e s d ' E u r o p a "

AVILÉS P i n t u r e s

ftÉÜfff*

M f »

D O M È N E C FITA P i n t u r e s

" A n i m a l o t s "

ABRIL CARLES GUITART P i n t u r e s

mmxiil?#>£iÜto<**<

nw^itA

ig M » ^ JOAN MIRO I L'ESCOLA ü3f( CATALANA DE TAPÍS

JUNY/JULIOL E U R O P A Art jove de la Comunitat Econòmica Europea

stitMBHfc 9iací CATALANA A JOAN MIRO ExP££iC.iXiHS Simultànies a tot Catalunya

THARRATS P e t i t F o r m a t

M$MMMM

i.i » » • wWQ^xrt jjrttwft-* .jw. i<ri ITHI in Ki i t^tH&iymimm

SERGI BARNILS P i n t u r e s

JOSEP ROYO " A J o a n M i r ó "

CARRER OE LA CREU, 16.08190 SANT CUGAT • Tel-6754902

Fax. 675 57 69

2 8 ELS 4 CANTONS A R T DIUMENGE. 14 F E B R E R 1 9 9 3

ARTSENAL GALERIA Valldoreix, 58. Tel.589 00 97

"JOSEP M. CODINA". olis. Fins al 22 de

febrer.

CANALS GALERIAD'ART de la Creu, 16. Tel.675 49 02

"AVILÉS", pintura. Fins al 28 de febrer.

FEBO GALERIA D'ART Rambla Ribatallada, 6.

Tel.674 19 55. "PINTORS ACTUALS",

col·lectiva .Martínez Lozano, J.M. Baques, Vayreda Canadell. etc.

Fins al 4 de març.

PLUS ART Rambla Ribatallada, 26.

Tel.589 49 03 Col·lectiva de pintura. Tot el mes de febrer.

SALA BARNILS RiusiTaulet. 120.

Tel.674 49 50 MERCANTIC, exposició

permanent. Dissabtes i diu­menges, de 10a20h.

SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52.

Tel. 675 47 51. "BENAVENTE SOLÍS", olis i tècnica mixta. Fins

al 24 de febrer.

CASA CULTURA " ÀFRICA MES APROP" del 22 de febrer al 14 de

març. Org.C.R.P. - Ajuntament

"HO HE FET PER DIVERTIR-ME"

del 22 de febrer al 14 de març.

Org. Ajuntament

"EL RACÓ DE L'ART" La Floresta

Telf. 675 20 53 Juan Martínez Mira ,Olis

Puri Moreno Escultures i Ceràmica del 5 de febrer al 5 de

març.

AQUESTA SETMANA COMENÇA L'ANY MIRO A SANT CUGAT

.M.iiISPl·RI S U / H I I V

J urament el dia l S de febrer comença a Sani Ciliat l'Any Miro.

català uimcrsal. una de Ics aspiracions del qual era la de reins ontar les coses quotidià I'Í. N .imli un toc de mugia. i q.ie deixa un ròssec de i,\ ords a rhscola de Tapis • le Sant Cugat. lel que consti­tueix un motiu detonant i especial per aplegar sota la bandera de la il.kisio i de l'esperit de participació un poble que li \ol expressar el seu reconeixement. Així. Sant ("nuat \ol reire homenatge al mestre amb una amplia oferta ludico-cul-tural, que va des d"una gas­tronomia dissein atia espe­cialment por a commemorar aquest lel. lins a dhersos actes rcllevants. HI conegut restaurant "HI Mesón" presenta una carta do plats típics catalans, un menú de cuina casolana, i el •"Cugat Calo" ofereix, prèvia­ment, una degustació de còc­

tels. que juguen amb la gamma de colors mironians, per a complementar i cele­brar l'oferta amb la presenta­ció del Bombó Miro -de xocolata i licor-, elaborat per la pastisseria Sàbat, de reco­negut prestigi. Aquesta nota aparentment frívola, tradueix la \oluntui de col·laboració de diferents àmbits del poblo, i ós una pin/ellaila alegre devers altres L|L- més intel·lectuals. Josep Kovo -col·laborador de Joan Miró-, una exposició del qual podrem veure mes endavant, s'hi ta partícip amb l'aportació de dos qua­dres creats especialment per a il·lustrar aquesta doble oferta de "HI Mesón" i del "Cugat-Cafè" -de recent mauguració-D'altra banda. Domènec Hita. artista gironí, que compta amb una llarga i audaç tra­jectòria artística, dedica a Miró l'exposició titulada "Animalots" (que es podrà veure a partir del mes de ompliran l'any, com exposi-març a la Galeria Canals, que dons. concerts, lectura de

quan correspongui comentaré més explícitament), junta­ment amb una interessant conferencia de com el clàssic gironí considera una de les figures cabdals de Tari del segle XX. Nombroses altres activitats

poemes, espectacles de dansa, tertúlies..., de les quals us mantindrem conve­nientment informats. Tot això la de Sant Cugat un focus cultural important del Vallès, obert a noves experiències i fites culturals, esforç que cal tenir present per a l'avenir.

G A L E R I E S BENAVENTE S0LIS JOSEP. M. CODINA

L a Sala Rusinol pre­sen ta . per t e rce ra vegada, una exposi­

ció de p i n t u r e s de B e n a v e n t e So l í s . So l í s , d 'origen extremeny, s ' ins­ta l · là a la p o b l a c i ó d 'Esp lugues de Llobregat l'any 1964. Va començar a dibuixar des de molt jove: c o m p t a v a deu anys . i \ a realitzar estudis de dibuix a la '"Escuda de Bellas Artés v Oficiós de Badajoz". HI pintor es considera, però. autodidacte, i ha realitzat

més de cent exposicions a Espanya i a l'estranger, tant co l · l ec t ives corn indivi ­d u a l s . D i v e r s o s m u s e u s d'art contemporani posseei­xen treballs de Benavente Solís, per exemple, els de B a d a j o z . M ú r c i a . Es ta t s Units i Itàlia, entre d'altres. La pintura de Solís conrea temes de marina, figura i retrat . 1 són l ' aquare l · l a . l 'oli, la tècnica mixta i el gravat . Ics tècniques més emprades en la seva pintu­ra.

A r tsenal Ga le r ia , presenta una expo­sició de pintures de

Josep M. Codina. El temps ha portat Codina a un desen­volupament de la tècnica que va guanyant cos i expressió. El seu llenguatge de comuni­cació és delicat . però alhora contundent, i ho aconseguiex sense deixar-se cap detall a la improvisació ni cap racó per omplir, tot i que l'espec­tador contempl i un buit .

aquest forma part del llen­guatge pictòric de Eautr. El missatge es presenta d 'una manera silenciosa i serena. El mate ix d i rec tor de la Galeria ha expressat que pot ésser el gest o l'ànima d'un home. el misteri d'un cargol de mar, o el tes t imoni mil·lenari de l 'abraçada, a vegades tímida, a vegades apassionada, dels elements a la vora del mar..

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993 E S P E C T A C L E S ELS 4 CANTONS

"QUE BUENOS SON... NOS LLEVAN DE EXCURSION

LA FINAVENKO ESTRENA "LA MISSIÓ"

AL CASAL DE MIRA-SOL JORDI BORDES

A vui és dia d'activitat cultural. Qui més qui menys haurà dei­xat la lliçó per estudiar. I lògi­

cament la professora no s'ha preparat el tema: avui hi ha teatre al Casal de Mira-sol. Algun company haurà deixat la carpeta a casa. El grup de teatre anomenat "Teatre Arca" comença massa d'hora per fer classe. Després, entre comentar l'obra i menjar l'esmorzar ja serà hora de dinar. L'autocar els espera puntualment per dur-los al Casal de Mira-sol. L'Ajuntament ha organitzat per a totes les escoles públiques una sortida al tea­tre. El trimestre passat, els va convidar amb música i el darrer trimestre la sorti­da serà per veure dansa. El "Teatre Arca" sap prou bé com manegar-se els alumnes, "els més grans que es posin al davant", diu un dels actors. En filera de dos els companys entren a la sala polivalent per veure "ESPERIT viatge al record". Els col·legues preguen que puguin seure un al costat de l'altre i, com no, també la parelleta de vuitè que ja deu fer una set­mana que surten.

La sala s'acoloreix en colors llampants d'anoracs, de xandalls amples on es combinen els dibuixos amb els cosits de teles diferents. Les cadires es mouen, per la impaciència dels alumnes. Perden ràpidament la seva linialitat. Mentre que la senyoreta demana silenci i tranquilitat, un xiclet cau a sobre l'escenari. "Ja està, l'animal de vuitè ha hagut de fer la gracieta", pensa algú. COMENÇA L'ESPECTACLE Finalment però, el llum es tanca. Matemàticament les veus dels nens es converteixen en una cridòria anònima. Cap professor sabrà qui és el que ha cri­dat en la foscor, no sempre es pot cridar

sense tenir por del càstig. Els focus de l'escenari s'engeguen, la penombra obliga a silenciar els alum­nes. La música d'entrada a tot volum supera el rebombori del públic. Aconsegueix que es calli. El "Teatre Arca" ràpidament es posa mans a l'obra. Primer, una mica de màgia, per absorbir el personal. I des­prés fer-los treballar, que hi participin. Un company de l'escola posa el nom al personatge. La mare d'aquest jove és camionera segons una noia de la segona fila. El pare, és escombriaire com asse­gura el germà d'en Joan. Més tard, els tocarà fer de pares, tenir el nen, ensenyar-li fer les primeres pas­ses... Tot perquè el jove que ha oblidat qui és tingui un passat.Encara sortiran més alumnes, una que farà de patidora, perquè en la vida s'ha de patir, un altre que tenia "poders màgics"... El xicot acabarà refusant la història que se li ha presentat com a passat seu, per decidir per ell mateix el què de la seva vida. La representació ha acabat massa d'hora. Per molt que s'aplaudís no hi hauria manera d'arribar a les dotze. Els nois s'amunteguen al passadís central. La filera de dos, pren forma d'embut. Sembla que els colors dels anoracs vagin caient, com un fluid a un reci­pient, per la porta de la sala. El Casal Mira-sol ha quedat amb les cadires desendreçades. Caldrà tornar-les a endreçar perquè aquesta tarda es repe­teix la representació. El dia després, encara n'hi haurà per als de primer cicle.

Entre els comentaris dels alumnes que desfilen cap a la porta, es barregen comentaris de l'obra, però també molts d'altres diversos, com ara si "has estu­diat el control de català? Jo em pensava que no el faríem".

Noves col·leccions de primavera

Camises, Bruses i Complements

c/ Valldoreix, 29 Tel. 589 11 98

Sant Cugat del Vallès

SE VENDE PISO EN LA ZONA MAS PRESTIGIO­

SA DE CERDANYOLA

108m2, 4 hab , bar ïo, aseo ,

c o m e d o r 21 m2 , t e r r a z a

10m2, TODO EXTERIOR. PER-

FECTO ESTADO. Muy So leado.

13 .850 m.

P A R T I C U L A R - 691 70 88

JORDI BORDES

E l grup de teatre santcugatenc, ha trobat finalment una solució per actuar al municipi. "La Missió" actuarà els pròxims 26, 27 i 28 de febrer.

La Junta de la Unió no va voler llogar l 'escenari a l'Ajuntament de Sant Cugat perquè pogués actuar la "Finavenko". La regidoria de cultura, després de considerar innegociable una solució amb La Unió, va oferir a "Finavenko" la sala polivalent del Casal de Mira-sol. Carles Guerra, membre del grup de teatre, ha declarat que "s'ha hagut d'adequar l'espectacle a l'escenari". Així la sala polivalent patirà una transformació important per a l'estrena de "La Missió". L'obra es representarà a peu pla, perquè l'escenografia no cabia a l'entarimat. En conseqüència, i per a permetre una bona visibilitat, el públic s'asseurà en grades, col·locades expressament per a l'espectacle. "Finavenko" ha hagut de resoldre problemes tècnics per a la il·luminació que necessita el muntatge. Malgrat aquestes dificultats, "Finavenko" estrenarà, final­ment, l'obra de teatre. Però Mira-sol només podrà acollir fins a 120 persones de públic, quan la Unió permetria 400 assis­tents. A més, com diu Carles Guerra, el Casal de Mira-sol no és tan cèntric ni tan conegut com el Teatre de la Unió. El grup santcugatenc va fer una pre-estrena de "La Missió" el 6 de novembre passat als locals de la Unió. A la pre-estrena, hi varen assistir més de 400 persones, convidades per Finavenko. "Finavenko" ha hagut d" endarrerir la seva estrena, i per tant, també se li ha complicat poder entrar en la programació de diversos teatres d'arreu. Les programacions de teatre es pro­gramen amb mesos d'antelació, i els membres de "Finavenko" tenen por que hagin arribat tard per a ser inclo­sos en les programacions. Carles Guerra, davant les dificultats que han tingut per estre­nar, opina que la Unió Santcugatenca "ha atemptat contra la meva obra i contra la cultura".

ELS H CANTONS Periòdic Independent d'Opinió Informació i Serveis de Sant Cugat del Vallès.

Editor Diari de Sant Cugat,S.L.

Director Josep M. Cabrerizo

Redacció Xavier Borràs, Emma Ansola, Rosa Cercós .Montse Sants,

Marc de Semir, Jordi Bordes, Arantxa Morlius, Anna Cabassa, Gonçal Paredes "Talo", Anna Borau.

Maquetació Romà Ventura

Departament Comercial

Carlos Borda Rosa Carrasco

Fotografia Rossend Fuentes

M. Vallès Imprimeix

Rotimpress (Girona)

Els 4 Cantons no comparteix necesàriamenf les opinions que es publiquen a les seves pagines.

d Rambla del Celler, 91 • 08190 Sant Cugat del Vallès Telf. 674 0166-58915 90 Fax.6743871

Cada 15 dies, ELS 4 CANTONS

ELS 4 CANTONS E S P E C T A C L E S DIUMENGE, 14 FEBRER 19 93

LA SALA RES PROPOSA SIS ESPECTACLES DE MUSICA FINS

A FINALS DE MARÇ

CINEMA

l'olo: ,11>nli ('ami

ANNALABASSA

R ec i t a l s . c o n c e r t s . espectacles i teatre han estat apartats .

en tiran mesura , de Sant ('ugat. sobretot com im íet quotidià. l a nostra ciutat ha esiat mancada, lins ILI poc. de locals on. a part de fer unes copes, es poques gau­dir de musica en directe, o d'un espectacle de teatre o dansa, l'oc a poc. però. Sant ('ugat \ a prenent un caire més cosmopolita i. així per exemple, ja hi ha al carrer Sant Domènec un d'aquests locals: la Sala Res. LI propietari. Josep Serra. \a decidir recuperar el local que ha\ la ocupat l'antic bar "Bc-bop J a / / " , i convertir-lo en un espai on. música. t ea t re , dansa i copes , omplissin les nits de Sant Cugat. I així \ a muntar el bar. com a suport d'un espai cpie. tot i reduï t , ocupen cada setmana músics, actors o ballarins, de renom o des­coneguts, de Sant Cugat o de l'ora. Rock i salsa

Les dues p ropos t e s més pròximes de la Sala Res. per aquest mes de febrer són. per una banda, una nit de rock (dimarts 16). amb Xa\ ier Ba/an i el seu grup: un j o \ e gu i t a r r i s t a que barreja elements mediterra­nis amb les notes del rock. D 'a l t ra banda, la darrera setmana del mes (dimarts 23 i. podrem gaudir d ' un estil torça diferent: la salsa. amb el grup "Són 5", que repeteix a la Sala, després

Interior Sala Wcv

d'una "calenta" actuació cl juliol passat.

I així. arr ibem al mes de març. al llarg del qual hi ha preparats quatre concer ts més. LI primer (dimarts 2 i. seia de música clàssica i local, protagonitzat per la Jo\e Orquestra de 1"associa­ció "Orquestra Sant Cugat". 1:1 següent dimarts (dia ° i . arribarà el torn del flamenc. amb May te Martín, aconi-p a i n a d a del seu g rup . Martín va actuar al costat de f igures m e m o r a b l e s del món del f lamenc, com el de sapa regu t C a m a r o n i Tomatito.

La segona q u i n / e n a c o m e n ç a r à amb b lues i dimarts 16) i el grup TC 2", nascut a Sant Cugat, i format per quatre músics que barregen en el seu estil el ja/ / , el rock. i ritmes lla­tins.

1 el blues deixarà pas a la darrera ac tuac ió de març (d imar t s 23) , amb Jordi Sabates. Un músic, aquest. que ha enregistrat discos. entre altres, amb Tot i Soler. Tete Montoliu i Santi Arisa. LI Res - sò d ' h i v e r n no acaba, però; Josep Serra. p rop ie ta r i de la Sala . va avançar que ja hi ha prepa­rats concerts com els dels grups "B-30" i "Lis Bruts", a ixí com del gu i t a r r i s t a mallorquí Damià Timoner. També per després de març. està pendent de confirmar un espectacle de dansa que de moment és el menys pre­sent en aquest p rog rama hivernal de la Sala Res.

"BLADE RUNNER" AL PIL-PIL

T ítol original: Acción Mutante. Director: Alex de la Iglesia. Guionistes: Alex de la Iglesia i

Jorge Cuerricaechevarria. Director de fotografia: Carlos Cusi. Director artís­tic: Juan Luis Arr izaba laga . Maquillatge i efectes especials: Hipólito Cantero . Música: Def Con Dos i Mariano Lozano. Producció: HI Deseo, S.A. Productor execut iu: Agost in Almodóvar. Intèrprets: Antonio Resines, Fréderique Feder, Alex Angulo. Juan Viadas, Saturnino García, Fernando Guillén, Quique San Francisco, Karra Flejalde, Jon Gabella, Alfonso Martínez.

gènere aquest amb molta tradició i accepta­ció a l'estat espanyol (recordeu Plàcido. recordeu La vaqui lla'.'). I un producte que dugui cl nom d'Almodóvar en algun lloc té assegurada, en principi, la benevolència del públic. Al manxego més universal des­près del Quixot el tenim moll consentit. tant la crítica com el públic. Amb tot. aquesta no és una pel·lícula d'Almodóvar. sinó i)'Alex de la Iglesia. Aquest jove rea­litzador basc ha cuinat un pastís emmetzi­nat ple de referències a la "telcvisión-hasura", als films de sèrie B com Las coli-nas tienen ojos, Mad Ma.x. Posesion Infernal o Alien, a Roger Corman i als

XAVIER BORRÀS

P er fi! Per fi puc escriure la crítica d'una pel·lícula espanyola! I és que. des que es van inaugurar els cine­

mes Sant Cugat, de films hispànics se'n han programat una bona colla, alguns de cert interès, com Belle Epoque o El beso del sueíïo. però tots han desaparesgut de la eartellera abans que hom s'adonés que hi eren. I. per no arriscar-me a publicar una crítica d'un film que ja no es projecta a Sant Cugat, sempre acabava per triar els valors segurs, les americanades comercials. I, francament, ja n'estava una mica tip. de sempre parlar d'americanades... Amb Acción Mutante no hi ha perill. Amb tanta expectació com ha creat, Lèxit de públic el té gairebé assegurat. I val a dir que la pel · l ícula se ' l mereix. Pedró Amodóvar s'ha arriscat de valent, en apa­drinar un projecte tan car i tan aliè a la tra­dició cinematogàfica espanyola. I Alex de la Iglesia i la seva colla de trinxeraires han pencat de valent per oferir-nos un producte que pot agradar o no. però que és digne. professional i ben treballat: un film de ciència ficció gore amb cara i ulls. i a més cent per cent europeu, per l 'est i l de Delicatessen però més mesetari. Encara que. tot s'ha de dir. el risc era rela­tiu. Ben mirat, la pel·lícula és ni més ni menys que una comèdia d'humor negre, un

còmics de Metal Hurlant. tot ben adobat amb rajolins de sang i fetge i referències (sub)culturals d'allò més castís. Ja em diran si no té conya veure un grup terrorista format per minusvàlids en guerra contra la "gente guapa" i els cossos Danone, que a una ciutat futurista a mig camí entre el Los Angeles de Blade Runner i el Bilbao d'ara mateix, segresten la filla del rei dels panets integrals i se l'emporten al planeta Asturias (una colònia minera que tant pot ser l'Austràlia de Mad Max com la comunitat autònoma que tots esteu pensant) en una nau interplanetària que es diu Virgen del Carmen. L'ambientació futurista és imaginativa i impecable, i els efectes especials són de primera divisió. Alex de la Iglesia demos­tra ser un director amb un excel·lent sentit del ritme i la composició del pla, i una habilitat per narrar amb imatges poc fre­qüent en un novell. Com a guionista és més limitat: l 'argument té alts i baixos. alterna segments molt ben resolts amb altres que no ho estan tant, i la cohesió glo­bal de la historia no s'acaba de veure, sem­bla que avanci a salts. Això treu lluentor a un film d'altra banda força interessant. audaç i, sobretot, divertit. I, per acabar, una recomanació: Llepafils, figues toves, lec­tors de l'Hola i delicats en general, abste-niu-vos-en. Aquesta pel.li no fa per vosal­tres.

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993 R A D I O i T E L E V I S I Ó ELS 4 CANTONS 31

L'Anna de la Tele "la televisió m'ha ajudat a conèixer i estimar més la meva ciutat"

J.C.

L *Anna, de ben segur que no passa desaper­cebuda per a molts

santcugatencs quan la veuen pel carrer. A uns els recorda algú. i no endevinen qui, però a molts la seva imatge els omple de satisfacció, per­què de seguida la identifi­quen amb Televisió Sant Cugat..."la de la tele, la de la tele". recorda que un cop un nen tot estirant la seva mare li cridava pel carrer. Avui. al fer-li aquesta entre­vista, em fa saber que dei­xarà de fer televisió durant un temps, perquè els estudis redueixen cada vegada més el temps que ella voldria dedicar-hi.

Davant d'aquesta pausa que ella farà en la seva tasca amb la televisió local, hem cregut just fer-li aquesta entrevista.

PREGUNTA- Fer televisió, ^haurà estat una experiència més, o tens intenció de repe­tir? RESPOSTA- Jo vull tornar a fer televisió, però amb una feina més concreta, no com ara, que havia de fer de tot, i això és molt pesat, ja que els estudis també em reclamen molta dedicació i a vegades em trobava que no podia compartir les dues coses. P. Què ha suposat per a tu fer televisió? R. El que més m'ha agradat és que m'ha ajudat a conèi­xer i estimar més la meva ciutat. Recordo quan anava a l'Institut, i tenia uns catorze anys, sempre pensava que viure a Sant Cugat seria molt avorrit; tenia Barcelona com idealitzada. El fet que avui pensi tot el contrari, és grà­cies a la "tele", que m'ha aju­dat a conèixer-la millor. P. El que tu hagis fet televisió no ha estat casualitat, sinó més aviat producte dels estu­dis que estàs fent de periodis­me. oi? R. La meva il.lusió seria arri­bar algun dia a ser correspon­sal o enviada a l'estranger d'una cadena de televisió, perquè m'agrada molt viat­jar i tot el que envolta els res-

Foto: Arxiu

portatges informatius. També conèixer altres cultures, altres persones, conèixer món m'apassionaria. P. Quin fet recordes especial­ment i que potser no obli­daràs mai? R. M'agrada que em facis aquesta pregunta, doncs pots estar ben segur que m'en recordaré sempre d'aquest. ...quan vaig començar a fer televisió, jo només feia un petit programa d'esports dins l'informatiu. Un dia, en Romà em diu: "Anna, has d'anar a Valldoreix, que fan una festa i has de fer una entrevista", jo no havia fet mai res de semblant. Quan érem a la festa, em diuen que l'entrevista és a en Jordi Pujol, em vaig quedar de glaç, doncs no sabia què pre­guntar-li. Recordo que li vaig fer una pregunta i com que li agrada enrotllar-se molt, gai­rebé no em va donar temps a fer-li cap més.

P. I la teva vegada que vas asseure't davant les cameres, com va ser? R. Terrorífica... recordo que aquell dia ho vaig passar fatal , perquè havíem convin­gut que hi aniria a parlar del que podia fer, i quan vaig arribar, em diuen..."au, seu, que presentes. Com que pre­sento?... Sí, sí que presentes Però com vols que presenti si no sé fer res de res d'això" els vaig respondre. I em

Anna Cabassa

diuen... "tu només has de mirar la camera i anar llegint a poc a poc; segueixes les nostres indicacions i no pas­sarà res". Jo no veia camera, ni sentia ningú, ni tan sols recordo el que vaig llegir, feien el programa en directe; de veritat que mai no havia passat tanta por com aquell dia. P. Tornaries a fer tot el que has fet, o canviaries alguna cosa? R. De fet tampoc és que hagi fet tantes coses, però sí que canviaria l'últim resum de Cap d'Any. Després d'estar gairebé dies mirant cintes de totes les gravacions de l'any, cintes que no havia fet jo, en muntar-ho, em vaig deixar d'incloure-hi actes prou importants, i això va moles­tar diverses persones. Em va suposar un disgust molt gran, perquè hi havia posat molt esforç i molta il.lusió. Veure l'Anna... l'Anna de la "tele", amb la camera al coll i cobrint els actes socials de la nos­tra ciutat, actes que després ella mateixa s'encarregava de mun­tar, i presentar per Televisió Sant Cugat, era tot un espectacle del més pur periodisme. De ben segur que quan ella asso­leixi el seu somni meravellós, recordarà aqueste televisió local, i tots els que avui l'encoratgem a continuar endavant, perquè estem convençuts que hi arri­barà.

RADIO SANT CUGAT ESTRENA AQUEST DISSABTE UN NOU PROGRAMA EN COL·LABORACIÓ AMB EL GRUP DE SUPORT ALS IMMIGRANTS. "Vallès sense fronteres", és el nom del nou programa que s'estrena aquest dissabte dia 13 a la nostra emissora. Cada setmana. Carme Reverte. conductora del nou progra­ma, convidarà els immi­grants marroquins que viuen al municipi a donar a conèi­xer la seva cultura, la seva música, i també les seves inquietuds. "Vallès sense fronteres" té com a objectiu principal apropar la comunitat àrab de Sant Cugat a la resta de la població i. a la vegada, fer una tasca d'integració dels

immigrants. Ràdio Sant Cugat ha recollit el suggeriment del Grup de Suport als Immigrants, "Vallès sense fronteres", d'iniciar aquest programa, coincidint amb cl mes del Ramadan. Bouchaib Zoubair, marroquí resident a Sant Cugat. col·laborarà en la presentació del programa, al costat de Carme Reverte. "Vallès sense fronteres" s'emetrà els dissabtes en directe, a les 12.30 del mig­dia.

">V CENTRE DfcSTUDIS MUSICALS I HUMANS

TAIXEDA-RICOMÀ PIANOS ORGUES ELECTRÒNICS

INSTRUMENTS MÚSICA

C/ Balmes, 11 í ? 674 58 62 08190 Sant Cugat del Vallès

Programació Programació TV Sant Cugat Ràdio Sant Cugat

21.00h L'Informatiu Dies feiners: 21.30h. Resum progra­ 7.30h.EI Gall del Monestir. mes 92. 9.00h. La Tertúlia del Gall. 22.30h. La Pel.licula. 9.30h.Sant Cugat dia a 24.00h. Fi d'emissió. dia.10.00h. Dies de Altres dies de la setmana, Radio. 12.00h. La radio­Records de Sant Cugat, grafia. 12.30h. A micròfon Cugart, "Qui es qui", obert. 13.00h. Sant Cugat Parlem amb Avui. L'informatiu. 13.30h.

Ni sí, ni no, ni vale, ni Durant al mes de bueno.14.00h. Good

Febrer TV Sant Cugat times. 19.00h. Al lloro.

prepara la nova 20.00h. L'Esportiu. programació 93. 21.00h. Música al teu cos­

d Anselm Oavé, 201 er.sa. tat. Telf 589 14 86 Fax 675 51 01

1

PROGRAMACIÓ CINEMES SANT CUGAT

Divendres 12 de febrer a divendres 19

SALA 1: "Alerta màxima" (majors 13 anys) Horaris: 16.20,18.25, 20.35, 22.45

SALA 2: "Porqué lo llaman amor cuando quieren decir sexo" (Majors 18 anys) Horaris: 16.25, 18.30,20.30,22.45.

SALA 3: "Seducción peligrosa" (Majors 18 anys) Horaris: 16.15,18.25, 20.20, 22.30

SALA 4: "Dobles parejas" (Majors 18 anys)

Horaris: 16.30, 18.35,20.30,22.45

Aquesta targeta us assegura

molts avantatges. La Caixa de Terrassa, amb els comerços de Sant Cugat, presenta la targeta que ho té tot, exclusiva per a la gent de Sant Cugat. Una targeta gratuïta per comprar de tot, a tots els comerços, tots els dies i sense necessitat de portar diners; i p o d e r pagar les c o m p r e s , sense cap recàr rec, a f inal demés. A la vegada, us permet treure i ingressar diners a tots els caixers del servei Tota-Hora de la Caixa de Terrassa, així com ut i l i tzar els més de 65.000 ca ixers d 'a r reu d 'Espanya i d'Europa. A més, incorpora gratuïtament una sèrie d'assegurances per a vós i les vostres compres. També part ic ipareu en un munt de sorteigs i promocions especials. Veniu a qualsevol oficina* de la Caixa de Terrassa, sigueu o no sigueu client, i us informarem personalment de tots i cadascun dels avantatges de la Targeta Sant Cugat Comerç. La targeta que ho té tot.

"Sant Cuga t : Rius i Tau le t , 23 - Cra. Ce rdanyo la . 13 -Valldoreix, 72-74 ( Oficina de propera obertura).

Valldoreix: Jacint Verdaguer, 3.

La Floresta: PI. Miquel Ros, s/num.

La targeta que ho té tot.