8/11/2019 Butllet 77

1/12

Temps d'incerteses. A totsnivells. Un panorama que noconvida precisament a la tran-quillitat. Bufen a Catalunyavents de confusi pel que fa altema de la independncia,vents de crisi de l'Estat aEspanya, i al mn, vents deguerra freda, de guerres calen-tes, de conflictes arreu, d'in-certesa i de pors.Pel que fa a Catalunya estemimmersos en un procs que nosabem com acabar; amb unaconsulta-referndum sobre laindependncia que difcilmentes realitzar, o es realitzarsense les suficients garantieslegals i jurdiques per conside-rar-la polticament inqestio-

nable. Per aix no far des-aparixer les reivindicacions

d'un sector molt ampli de ciu-tadans que exigeixen, amb totel dret, replantejar les rela-cions entre Catalunya iEspanya, i es faci o no la con-sulta el sentiment independen-tista romandr com a reivindi-caci poltica d'una partimportant de la poblaci a qui,ms aviat que tard, s'haur dedonar resposta. La responsabi-litat d'aquesta situaci s'had'adjudicar en gran part a lainaudita poltica anticatalanadesenvolupada a Espanya pelPP amb motiu del'Estatut i a lasentncia del TC.D'aquelles polti-ques i d'aquelles

sentncies va sor-gir un sentiment

independentista que no haparat de crixer. La gran mani-festaci del passat 11-S fa pale-sa aquesta realitat. Una realitatque no es pot ignorar de lamanera que ho fa el presidentRajoy. La multitud de ciuta-dans i ciutadanes que vanomplir les grans avingudes dela V expressaven pacficamentun sentiment i una propostapoltica que cal tenir en comp-te.

NOVA ETAPA Nm. 77 TERCER TRIMESTRE DEL 2014 DONATIU: 1

EditorialPANORAMA D'INCERTESES

(continuaci pg.3)

Editorial....................................................pg. 1 i 3 La rpida movilitzaci va tenir xit

Enric Pubill.....................................................pg. 4 Joves contra el racisme i el feixisme

Domnec Martnez.........................................pg. 5 Palestina: s un genocidi

Jaume Botey ................................................pg. 6-7 Alegra entre las Abuelas de la Plaza de Mayo

Eduardo Abreu................................................pg. 8 Argentina proclama el 14 dabril dia internacional .

de lexiliat espanyol

Antonia Moreno .............................................pg. 9 Hacer atencin al depositar un voto

Juan Sard ......................................................pg. 9 15 ptioritats per votar entre tots

Antoni Ferret..................................................pg.10 Uns instants per a la cultura... ....................pg. 10 Pgina guerrillera .........................................pg. 11 Homenatge a les brigades internacionals.... pg. 12

8/11/2019 Butllet 77

2/12

2

Gent del Masnou, nm. 322Mullba. Museu dHistria de Barcelona, nm. 30Le Patriote Rsistant, nm. 888-889

Jovent, nm.110Cercle catal de Marsella, nm. 7Mundo Obrero, nm.273-275Treball, nm. 207Carrer, nm. 133Die Glocke vom Ettersberg, nm. 214

Catalunya obrera, nm. 96Esquerra Nacional, nm.217-218Unio Resistentes Antifascistas Portugueses, nm. 141

PUBLICACIONS REBUDES

Nota:

El Consell de Redacci no es fa responsable del que s'expressa en

les collaboracions inserides en aquest butllet i que s'han de consi-

derar opinions personals dels sotasignats.

Jordi / David Vallejo 50

Mireia Unesma 20

Enric Cama(aportaci xerrada) 150

Ramn Codina 100

Juan Sard 20

TOTAL.....................................340 e

GRCIES A TOTS/ES PELS VOSTRES GENERO-SOS DONATIUS, SENSE TOTS ELLS AQUEST

BUTLLET NO SERIA POSSIBLE.

AJUTS AL BUTLLET

PLAF DEDICIAssociaci Catalana d'Expresos Poltics (Resistentsantifeixistes- membre de la FIR).

Butllet Interior nm. 77. Tercer trimestre de 2014.Coordinaci: Antnia MorenoConsell de redacci: E. Cama, Enric Pubill, AntniaMoreno (estem oberts a altres participacions).Muntatge: Sara BorrsIllustracions: JanImpressi: Imprenta INGRAFICDipsit legal: B-33.493-95Edita: Associaci Catalana d'Expresos poltics.c/ Via Laietana, 16 -08003 Barcelona.Tel. 934 812 853Correu electrnic: expres-pol@ccoo.catPg. web: www.conc.es/exprespol

Compte corrent a la caixa:2100/0429/64/0200175329

AVS

El proper 3, 4 i 5 doctubre tindran lloc les

XV jornadesEl Maquis en Santa Cruz de Moya

Crnica Rural de la Guerrilla

EspaolaDes de lAssociaci hi anirem els dies 4 i 5per poder participar dels actes. Tothom que

hi vulgui venir s benvingut.El preu de la sortida s de 150 .

Per qualsevol dubte o per inscriure-us tru-queu al telfon de lAssociaci o envieu un

correu electrnic.Us hi esperem!!

OBITUARI

LAssociaci Catalana dExpresos Poltics delfranquisme lamenta la prdua de la com-panya:

CARME CUNILL VALLSTransmetem el nostre ms sentit condol alsseus familiars.

8/11/2019 Butllet 77

3/12

3

(continuaci editorial)

A partir d'ara ja res ser igualen les relacions Catalunya-Espanya, i entrarem en unafase de gran complexitat en la

qual no hi cabran ni sentimen-talismes i infantilismes, nosigui que acabem com el 6d'octubre de 1934. I per evitar-ho cal avanar en un dilegseris, constructiu i senseapriorismes ni pors al resultatde la voluntat popular, lliure idemocrtica de la ciutadania.Cal plantejar camins que reco-neguin la condici poltica deCatalunya, la seva voluntat

d'autogovern i la seva resitua-ci en el marc institucional del'Estat espanyol.

Pel que fa a Espanya, l'immo-bilisme del govern en relaci ala qesti catalana contribueixa generar un grau d'incertesapreocupant. La seva negaci aavanar pels camins del dilegi negociaci colloquen eltema en un cam sense sortida.Malauradament l'Estat espan-

yol est immers en una crisiconseqncia de la fi de l'eta-

pa iniciada en la Transici,crisi de la qual noms se'n potsortir amb un procs de canviconstitucional que obri un

escenari de regeneraci. Canvique, ara per ara, no semblaestar en la perspectiva del PP.Per si a casa nostra la situacis d'alta complexitat al mnno s millor. Som davant d'unasituaci internacional que noes veia des de la implosi de laURSS i les guerres delsBalcans, i que amenaa en tor-nar a un mn amb fortes ten-sions i blocs enfrontats. La

guerra a Ucrana, provocadaper la decisi de l'OTAN d'im-pulsar un cop d'Estat a aquell

pas per incorporar-lo a l'rbitadels EEUU i de la UE, ha tornata portar la guerra al centred'Europa. Brusselles, aix comel Pentgon i la Casa Blanca,han pres decisions temerries ihan condut el procs contraRssia fins un lmit que t con-seqncies econmiques

negatives per la poblaci detots costats i fora una perillo-

sa escalada bllica.Cal mobilitzar-se per aturaraquesta escalada que pot con-duir Europa i el mn a una

situaci de guerres i inestabili-tat. L'increble acord, en unapoca de crisi econmica coml'actual, de demanar als pasosde l'Aliana Atlntica l'aug-ment dels pressupostos dedefensa fins el 2% del PIB suna senyal alarmant en aquestsentit. Els grans poders econ-mics que estan aconseguintliquidar els avenos socialsproducte de les lluites popu-

lars dels segles XIX i XX, araintenten imposar un dominimilitar a travs de l'OTAN queno pot portar sin a gransdesastres com s'ha vist desprsde les intervencions a Iraq, aLbia, a Sria, a Ucrana,etc. Sia aix hi sumem la polticavers el mn islmic on s'inten-ta acabar, amb l'excusa decombatre a l'EI, amb l'nicrgim laic de la zona; Sria,

formant una coalici en laqual, per cert, hi sn presentsrgims que recolzen el giha-disme; i l'intent d'allar la Xinamitjanant un cord poltic imilitar encapalat per Jap,etc. se'ns presenta un panora-ma decebedor pel que fa a lapau mundial.Per fer front a aquesta situacis necessari fer esforos per

aplegar als partidaris de la paui el progrs. Per molt que siguidifcil d'aconseguir, s arriba-da l'hora de crear alternativesglobals al que sn poltiquesorganitzades a nivell mundial.s hora d'evitar la dispersi enformacions poltiques que persi soles no tenen la fora sufi-cient per influir en els esdeve-niments. I aix cal fer-ho anivell internacional per

comenant urgentment percasa nostra.

8/11/2019 Butllet 77

4/12

4

LA RPIDA MOBILITZACI VA TENIR XIT

El passat mes de juliol la nos-tra Associaci va haver demobilitzar-se per evitar la ins-

tal

laci, per part del'Ajuntament deBarcelona, d'un monu-ment al Fossar de laPedrera en homenatgea tots els combatents dela Batalla de l'Ebre,franquistes inclosos. Lainiciativa, que no va sercomunicada prvia-ment ni als grups muni-cipals, ni a les entitatsmemorialistes, ni tan sols alMemorial Democrtic, va pro-vocar, en tenir-ne coneixe-ment, una rpida reacci del'Associaci que va emetre uncomunicat pblic de rebuig ala iniciativa i va posar-se encontacte amb altres entitats

memorialistes i amb grupsmunicipals per transmetre'ls-hila seva oposici. La rpida

mobilitzaci va aplegar en poctemps un ampli moviment queva pressionar perqu la ubica-ci fos modificada.En el comunicat, que tamb vaser subscrit per diverses enti-tats, manifestvem que la nos-tra desaprovaci no era a lacollocaci del monument,

sin a la seva installaci en unespai com el Memorial delFossar de la Pedrera, dedicat ales vctimes de la repressifranquista i considerat un delsespais emblemtics delMemorial Democrtic. ElFossar inclou un conjunt decolumnes amb noms de vcti-mes de la dictadura, diversos

monlits i esteles en homenat-ge a represaliats de diversesorganitzacions i collectiusantifranquistes, el mausoleudel President Companys,monuments a les BrigadesInternacionals, a vctimes delnazisme, l'escultura "Pietat,homenatge als immolats per lallibertat de Catalunya" en

record a tots els catalans exe-cutats pel franquisme desprs

de la guerra civil, etc. s unespai, doncs, dedicat a lamemria antifranquista en el

qual no hi corresponun monument dedi-cat, encara que siguiconjuntament, a lesforces feixistes (nazisalemanys i feixistesitalians inclosos). sun dels pocs espais entot Espanya dedicat enexclusiva a les vcti-mes del franquisme.La ferma posici de

l'Associaci va generar rpida-ment un moviment de rebuig ala iniciativa; un moviment queva aplegar grups municipals,entitats memorialistes, perso-nalitats ciutadanes, etc. i queva aconseguir que l'Ajunta-ment modifiqus la seva inten-ci inicial i desplacs la ubica-

ci del monument des delFossar de la Pedrera als Jardinsde la Mediterrnia, un espaisituat al cim del cementiri.Com reflectia LA VANGUAR-DIA el 25 de juliol: "Fontsmunicipals van admetre que lareacci furibunda de les enti-tats memorialistes va obligar adesplaar aquesta iniciativa".

Repeteixo que no estem, decap manera, en contra de lainstallaci de monuments,per si estem en contra de des-virtuar un espai tan emblem-tic i extraordinriament solem-ne con el Fossar de la Pedrera.Aquesta vegada, la rpidamobilitzaci de l'Associaciva tenir xit.

Enric Pubill

8/11/2019 Butllet 77

5/12

5

JOVES CONTRA EL RACISME I EL FEIXISME

Domnec Martnez

En el marc de la setmana con-tra el racisme i el feixismeorganitzada pel Servei Civil

Internacional de Catalunya,una delegaci de la nostraAssociaci va ser convidada aparticipar a la sessi del dis-sabte 13 de setembre, quetenia per objectiu rebre testi-monis de persones represalia-des durant el franquisme.Aquesta activitat es va realitzaramb el suport del CJD7, entitata qui volen agrair des d'aques-tes pgines la seva magnficacollaboraci.

En el decurs d'aquesta sessi,el company Eudard Amourouxva presentar la nostra

Associaci i els diferents parti-cipants, transmetent la saluta-ci del President Pubill. A con-tinuaci, el company EnricCama va explicar els fets msrellevants de la dictadura fran-quista: els protagonistes de lasublevaci contra laRepblica, el context interna-cional i el suport de Hitler i

Mussolini a Franco. Tamb vaparlar de la dimensi de la

derrota republicana, de l'exili,de la repressi i de la lluita perla llibertat. Tot l'acte va ser

precedit d'un documentalintroductori. En DomnecMartnez va explicar el com-proms de les noves genera-cions que als anys 60 s'incor-poraven a la lluita poltica i elque aix significava: No resig-naci davant d'un panoramagris per tamb assumint elque la conquesta de les lliber-tats comportava molt sovintque era el preu de la llibertat,expedients, acomiadaments,

repressi i tortures. El com-pany Carles Vallejo va explicarla importncia de les lluites

socials i, particularment, lalluita sindical i l'organitzacidel moviment obrer a la SEATque va tenir ress i projecci atot el pas. D'una manera par-ticular, va parlar tamb de l'o-cupaci de la fbrica i lesvagues dels anys 70.Posteriorment es va produir unampli debat on els nois i noies

participants, un veritable audi-tori internacionalista (italians,

alemanys, serbis, blgars,catalans, etc.), van interessar-se per diferents mbits com el

paper dels capellans i l'esgl-sia compromesa amb les aspi-racions socials i democrti-ques; el paper de les dones enla lluita antifranquista, fet queva permetre recordar les lleisms avanades de laRepblica; el contrast amb leslleis retrgrades del franquis-me i, tamb, de la importnciade perseverar en la memriahistrica davant les greus limi-tacions dels governs conserva-dors al nostre pas com unamanera ms d'entendre ladefensa de la llibertat i lademocrcia com a valors quecal defensar al nostre conti-nent de manera permanent.Per, com que dissortadamentho veiem cada dia amb els

nous neofeixismes que snconseqncia directa de lespoltiques antisocials (capita-lisme salvatge), res est garan-tit per sempre. Cal una actitudferma i activa amb vocacieuropea i aquesta modestasessi ens ha perms de com-partir-ho amb una generacimolt jove. Tot un signe d'espe-

rana en un context ple d'in-certeses, justament ara querecordem els 100 anys de l'ini-ci de la Primera GuerraMundial, on els nacionalismesassociats al militarisme i lesgrans corporacions capitalistesvan provocar la primera grantragdia humana del segle XX.

8/11/2019 Butllet 77

6/12

6

PALESTINA: S UN GENOCIDI

(Escrit del 25 de juliol de 2014)Des de fa tres setmanes, l'Estatd'Israel du a terme una nova

ofensiva militar sobre Gaza. sla quarta que realitza des del'any 2006 sobre aquest terri-tori, bloquejat, allat i contro-lat per les forces israelianes.Israel comet, un cop ms,crims de guerra i crims de lesahumanitat sobre una poblaciindefensa de Gaza. Gaza suna diminuta franja de terra de

350 km2 on viuen amuntega-des 1.700.000 persones, unade les zones ms densamentpoblades del mn. Catalunya,per exemple, amb 32.000 Km2

i 7,5 milions d'habitants, tuna densitat de 235 hab./km2.La de Gaza s de 4.200 habi-tants. No t refugis ni llocs onfugir a causa del bloqueig. En

definitiva s una ratera, comho fou pels nazis el gueto jueude Varsvia.La situaci humanitria s dra-mtica i el 80% de la poblacisobreviu per l'ajuda externa.Israel no ha perms l'entradade materials per reconstruir elsedificis i les infraestructuresd'aigua i electricitat destrudesen cada nova agressi. Desque Egipte va clausurar els

tnels fa un any, la situacihumanitria es va agreujar.Israel bombardeja aquesta

poblaci sense sortida i senserecursos. Ja sn ms de 1.000morts a Gaza, davant de 34d'Israel.Els Palestins han perdut laptria, les terres, l'aigua, la lli-bertat. Fins i tot el dret a elegirels seus governants. Quanvoten a qui Israel creu que nohan de votar sn castigats. La

desesperaci s qui crea elsterroristes. I sn aquests terro-ristes creats per Israel el pre-text mai acabat per nous bom-bardeigs que provoquen msdesesperaci i alimenten msterroristes. Mentrestant elscolons israelians segueixenenvaint ms territoris. Fanimpossible la creaci dels dos

estats i el compliment de laresoluci 242 de 1967 del'ONU, encara avui per avui,punt de partida de qualsevolnegociaci.En concret per justificar l'ofen-siva actual, Israel argumentaque "t dret a defensar-se" delscoets llanats des de Gaza perla resistncia palestina. Peraquesta afirmaci s falsa:1. La "provocaci" no va venir

de Gaza. Quan el 1r coet deHams va caure en territoriisraeli, feia un mes que Israel

feia una brutal operaci decstig collectiu a Cisjordnia,amb les conseqncies desempre de morts, ferits i terri-toris arrasats. El pretext va serels tres colons segrestats iassassinats (encara no se sapper qui); l'objectiu era destruirla seva base de suport de Ha-ms i trencar el flamant govern

d'unitat entre Hams i Fatah.2. Tant Hams com les altresorganitzacions poltiques(armades i no armades) snpart integral de la societatpalestina que resisteix unrgim d'ocupaci i colonitza-ci des de fa ja 66 anys.Aquesta resistncia est empa-rada en resolucions de lesNacions Unides que afirmenel dret legtim del poble pales-t a recuperar el seu territori iconstruir-hi el seu Estat, i eldret de tot poble sota domina-ci colonial i estrangera o sotaun rgim racista a lluitar per laseva autodeterminaci.Hams s noms l'ltim pre-text d'Israel. El veritable objec-tiu de sempre del sionisme ha

sigut expulsar de la seva terraal poble rab natiu i destruir elprojecte d'alliberament nacio-nal palest. Es tracta d'unacampanya de neteja tnicagradual que t per objectiufinal buidar el territori depoblaci palestina i ocupar-lototal i definitivament perpoblaci jueva portada d'arreu

del mn.

8/11/2019 Butllet 77

7/12

7

A Palestina no hi ha un "con-flicte" ni una "guerra", hi hauna ocupaci colonial encar-nada en l'Estat d'Israel quecompta amb el quart exrcitms poders del mn (incls

l'armament nuclear) i que repanualment d'EE UU 3.000milions de dlars noms enajut militar. Aquesta potnciaocupant aplica un rgim d'a-partheid i de terrorisme d'Estatsobre la poblaci palestina.Israel no ha complert ni una deles ms de cent resolucions del'ONU que l'obliguen a retirar-

se de Palestina ni cap dels trac-tats de Dret Internacional idels Drets Humans que garan-teixen els drets del poblepalest a viure a la seva terra ial retorn dels seus milions derefugiats.La hipocresia i inoperncia dela comunitat internacional haperms que aix continudurant set dcades i que peri-dicament Israel cometi crimsde guerra i de lesa humanitatamb total impunitat i amb lacomplicitat dels governs, i demanera molt palesa dels EstatsUnits i de la Uni europea.Davant d'aquesta complicitathipcrita, els pobles de tot elmn estan responent a la cridade la societat civil palestina i

sumant-se al moviment globalde Boicot, Desinversi iSancions a Israel per obligar arespectar el dret internacionali les nombroses resolucions deNacions Unides que est vio-lant.

oooOOOooo(Escrit del 12 d'agost de 2014)

"No s una guerra, s un geno-

cidi", diem en l'anterior escrit

sobre Gaza. s un genocidi,tornem a repetir ara desprsd'un mes de violncia i des-trucci. L'acarnissamentd'Israel contra Gaza poc had'envejar a l'extermini que van

fer els seus avantpassats en lesbbliques ciutats de Jeric id'Ai. La violncia practicadacontra Gaza ha deixat prop de2.000 persones mortes, lamajoria de poblaci civil de laqual una tercera part sn nensi nenes, i ms de 9.000 perso-nes ferides, moltes de gravetat,mig mili de desplaats i unes

5.000 vivendes arrasades.Israel, mentrestant, ha perdut64 militars i 3 civils.La massificaci en els refugisgestionats per l'ONU i l'es-trangulament dels serveisbsics estan complicant lestasques destinades a cobrir lesimperioses necessitats delshumans. Un mili i mig depersones no t accs a l'aiguai la falta d'electricitat est afec-tant als serveis de distribucid'aigua, sanejament i salut.Segons el parer de junyKunugi, representantd'UNICEF a Palestina, "el costhum i material -d'aquestaque Israel anomena OperaciMarge protector- no es potdescriure amb paraules".

Com a ssers humans enshumilia i indigna el cinisme deles grans potncies que, perinteressos geoestratgics, estandirectament o veladamentemparant aquest genocidid'Israel contra la poblaciindefensa reclosa a la franja deGaza. Vendre armes i estardemanant al mateix temps

ajuda humanitria s tica-

ment inacceptable; lliuraranualment 3.000 milions dedlars, com fa EUA amb elsilenci culpable de la UE perrecompensar la feina brutaque Israel est fent a la zona,

s vergonyant. No es pot enco-brir tanta desvergonya sota elpoltic recurs del "dret a defen-sar-se d'un pas agredit".Aquest no s el cas. Tampocho sn les altres agressionsque l'imperi ha portat o estduent a terme a l'Iraq, Sria,Ucrana i tants altres llocs delplaneta.

A ms del suport a les vctimesi condemnar sense palliatiusel genocidi, a ms d'exigir alsnostres governs el cessamentde l'enviament d'armes i elboicot als productes d'Israelmentre duri el conflicte -imantingui l'ocupaci del 78%de les terres palestines, elsassentaments i el mur-, ensqestionem el clamors silencide la major part dels governsdel mn davant d'una catstro-fe de tal magnitud.Una actuaci aix noms potser resultat de l'odi dels gover-nants i del loby militar contraels palestins. s l'odi del pode-rs, de Goliat contra el petitDavid que, malgrat el setge il'assassinat segueix viu, odi de

no haver pogut aniquilar-lo idel desig frustrat de fer-ho, unavegada rere l'altra.Caldr defensar el poble jueude l'odi que els seus gover-nants han sembrat. Sn jamilers a l'interior d'Israel queprotesten. Quin futur t elpoble jueu nascut i mantingut,per l'assassinat i la mort?

Jaume Botey

8/11/2019 Butllet 77

8/12

8

ALEGRA ENTRE LAS ABUELAS DE LA PLAZA DE MAYO

El nieto de la fundadora de laorganizacin Abuelas de Plazade Mayo, sustrado a su madre

prisionera durante la dictadurapoco despus de nacer, fueidentificado, inform el martesel to del joven.

"Este chico se present volun-tariamente porque tena dudasde su identidad. El anlisis desangre dio 99,9 por cientopositivo", dijo Guido Carlotto,hijo de Estela Barnes deCarlotto y secretario de dere-chos humanos de la provinciade Buenos Aires.

Carlotto dijo que el joven,cuya identidad no trascendi,"saba que no era hijo delmatrimonio con el que viva y

empez a hacer esta bsque-da".

Agreg que tras conocer quees nieto de De Carlotto, "lo hatomado muy bien" pero que

"tiene que tomar decisiones enalgunas cuestiones. Nos hapedido tiempo para preservar-se".Laura Carlotto fue detenida ennoviembre de 1977 cuandoestaba embarazada de pocassemanas junto con su compa-ero y padre del beb. Ambosfueron asesinados en agosto

de 1978 por orden de las auto-ridades militares. Dos mesesantes, Laura haba dado a luz aun varn.Guido, que es como Lauraquiso llamar a su hijo y as selo hizo saber a su madre a tra-vs de una intermediariamientras estaba detenida, tiene36 aos.Tal como pudo reconstruir DeCarlotto de los testimonios dedistintos detenidos, el beb fuearrebatado de los brazos de la

joven madre pocos das des-pus de nacer en un hospitalmilitar de Buenos Aires.Laura fue asesinada de un dis-paro en el crneo y otro en elvientre para intentar borrar lashuellas de su

emba razo .Su cuerpofue entrega-do a suspadres, algomuy inusualen la dicta-dura.Abuelas dePlaza de

Mayo buscadesde 1977

a los nios nacidos en cautive-rio y robados a sus padresdetenidos ilegalmente durante

el rgimen de facto de 1976 a1983. Hasta ahora han recupe-rados a ms de un centenar denietos.A raz de la muerte de su hijay el robo de su nieto DeCarlotto pas de ser una direc-tora de escuela con poco inte-rs en la poltica a una activis-ta empeada en encontrar a

los nios que fueron botn deguerra de los represores.Las Abuelas de Plaza de Mayoimpulsaron la creacin en ladcada de los ochenta de unbanco de datos genticos queha permitido que esos hoy

jvenes sustrados por los ase-sinos de sus padres recuperensu identidad. Gracias a su tra-bajo, represores acusados departicipar en un plan sistemti-co de robo de bebs han sidocondenados.Fuente de informacin:http://www.indicepr.com/noti-cias/2014/08/05/news/25467/alegria-entre-las-abuelas-de-la-plaza-de-mayo/

Estela de Carlotto

Ignacio Urban o Guido Carlotto

Eduardo Abreu

8/11/2019 Butllet 77

9/12

9

ARGENTINA PROCLAMA EL 14 D'ABRIL DIA NACIONAL DE L'EXILIATESPANYOL

La Cambra de Diputats argen-tina va aprovar el passat 6 d'a-gost la proposta presentada pel

diputat Jorge Rivas, de laConfederacin Socialista -inte-grada en el Frente para laVictoria-, que estableix el 14d'abril com a "Da Nacionaldel Exiliado Espaol". La pro-posta va ser aprovada per 200vots contra 2, en "homenaje atodos los espaoles que se vie-ron obligados a abandonar supatria despus del derroca-miento de la Repblica ydurante la dictadura deFrancisco Franco, y que llega-ron a nuestro pas en busca deun porvenir en libertad".Segons va expressar el diputatRivas, es va escollir la data del14 d'abril com "homenaje alnacimiento de la SegundaRepblica espaola, brutal-mente abatida por la derechareaccionaria, y tiene el prop-

sito de invitar a la reflexinsobre las terribles consecuen-

cias que conlleva la ruptura delos procesos democrticos porparte de las fuerzas que se

oponen al progreso social".La iniciativa de la proposta vasorgir de l'Agrupaci FedericoGarca Lorca, integrada perciutadans espanyols i argentinsdescendents d'exiliats republi-cans a aquell pas, que va tro-bar en el diputat Rivas -fill degallecs- el recolzamentimprescindible per portar-la ala Cambra. Tant el diputat coml'agrupaci recolzen tamb lainvestigaci dels crims delfranquisme que est portantendavant la jutge argentinaMara Servini, que ja ha viatjata Espanya per prendre declara-ci a algunes de les vctimespersonades en el procs oberta Buenos Aires.La nostra associaci saludaamb satisfacci la proclamacide la Cambra de Diputats

argentina i transmetem aldiputat Rivas i a l'Agrupaci

Federico Garca Lorca la nos-tra gratitud per una iniciativaque honora els republicans i

republicanes que van iniciar eldur cam de l'exili fugint delterror franquista. De la mateixamanera felicitem a la Cambrade Diputats argentina peraquesta valenta decisi, queve a sumar-se a l'acceptaci, al'Argentina, de la querellacontra els crims del franquis-me. Cal assenyalar que d'a-quell pas ens arriben impulsosimportants a l'hora de recupe-rar la memria histrica i defer justcia a vctimes i botxins.Quina diferncia pel que fa alnostre...

Antonia Moreno

HACER ATENCIN AL DEPOSITAR UN VOTO

El sistema "democrtico"actual de correlacin de fuer-zas en los parlamentos haceque la mayora de partidos

busquen la captacin de votosms que los propios interesesdel pas. As vemos como lospartidos de "derechas" alzan lavoz insinuando su desplaza-miento al centro, al igual quealgunos de izquierda que fin-gen una correlacin de objeti-vos con el fin de captar lamayora de ciudadanos que

descargan as su conciencia aldar su voto al centro. No es

necesario comentar el partidocatlico que siempre estsituado en la zona intermediaa la espera de por dnde gira-

r el viento.No podemos olvidar o nodeberamos olvidar que en losaos 30 (podis consultar lahistoria de Alemania en esteperiodo) en el parlamento ale-mn con una socialdemocra-cia situada al centro i una igle-sia en el lugar de siempre, die-ron soporte al partido nacio-

nal-socialista y Hitler sali ele-gido "democrticamente" can-

ciller de Reich alemn. Queno se vuelva a reproducir enningn lugar del mundo.Aunque el gobierno alemn no

pudo, mediante dos guerrassangrientas, anexionar los pa-ses que so para su nuevoimperio, en la actualidad porel sistema econmico busca elmismo objetivo.Cerremos el paso al nazismo.Le hemos de dar la batalla encualquier lugar y en cualquiermomento o lo lamentaremostodos, vuestros hijos y nuestrosnietos. Juan Sard

8/11/2019 Butllet 77

10/12

10

15 PRIORITATS PER VOTAR ENTRE TOTS

UNS INSTANTS PER A LA CULTURA... FEDERICO GARCA LORCA

Julio Anguita, el poltic mshonest que ha tingut Espanya,diu que tota l'esquerra s'hauria

d'agrupar entorn de 15 pro-postes principals, que definis-sin un programa rupturista pera les prximes eleccions legis-latives. Vull fer la meva aporta-ci a aquest programa de 15propostes, a veure si convenouna part de la gent.1) Auditoria del deute pblic,que qualifiqui quina part d'a-quest deute s'ha de considerar

justa i, per tant, s'ha de pagar.2) Augment substancial delsalari mnim i de les pensionsmnimes, al nivell de 1.000 .3) Gran reforma fiscal que facipagar molt ms a les rendesaltes, als patrimonis alts i a lesgrans fortunes.4) Derogaci de les reformeslaborals i retorn de la legisla-ci laboral al nivell de 2010.

5) Reformes fortes contra l'a-

tur, com ara la rebaixa de lajornada laboral a 35 hores.6 Renda garantida de ciutada-

nia per a totes les persones queno tinguin ingressos o els tin-guin molt baixos.7) Garantir el dret a l'habitat-ge, amb prohibici de desno-naments i parc pblic d'habi-tatges de lloguer social.8) Retorn de l'edat de jubilacials 65 anys.9) Reforma de la Constitucienvers un Estat federal, que

doni ms competncies a les 4nacions histriques d'Espanya:Castella, Catalunya, Euskadi iGalcia.10) Gran desenvolupament del'Estat del benestar, sobretot lasanitat pblica, l'ensenyamentpblic, ajuda a la dependn-cia, ajuda familiar...11) Derogaci de les lleis deQualitat de l'ensenyament, de

reforma de l'Administraci

local, de Seguretat ciutadana,de reforma del Codi penal.12) Derogaci o reforma de la

Llei d'estrangeria, supressidels CIE, legalitzaci de totsels estrangers sense papers.13) Prohibici radical de latortura i els maltractamentspolicials. Repressi estrictadels abusos en aquest sentit.14) Renovaci de tots elscomandaments de l'exrcit, lapolicia i la gurdia civil.15) Tendncia a disminuir el

pressupost militar, en la pers-pectiva de la futura desapari-ci de l'exrcit.

Antoni Ferret

El 18 d'agost de 1936, FEDE-RICO GARCIA LORCA va serafusellat a Espanya.Aquest any es compleix el 78

aniversari del seu assassinat amans del bndol franquista enla Guerra Civil Espanyola.

ROMANCE DE LA LUNA

La luna vino a la fraguacon su polisn de nardos.El nio la mira mira.El nio la est mirando.

En el aire conmovidomueve la luna sus brazosy ensea, lbrica y pura,sus senos de duro estao.

Huye luna, luna, luna.Si vinieran los gitanos,haran con tu corazncollares y anillos blancos.

Nio djame que baile.Cuando vengan los gitanos,te encontrarn sobre el yunquecon los ojillos cerrados.

Huye luna, luna, luna,que ya siento sus caballos.Nio djame, no pises,mi blancor almidonado.

El jinete se acercabatocando el tambor del llano.

Dentro de la fragua el nio,tiene los ojos cerrados.

Por el olivar venan,bronce y sueo, los gitanos.Las cabezas levantadasy los ojos entornados.

Cmo canta la zumaya,ay como canta en el rbol!Por el cielo va la lunacon el nio de la mano.

Dentro de la fragua lloran,dando gritos, los gitanos.El aire la vela, vela.el aire la est velando.

8/11/2019 Butllet 77

11/12

11

FRAGMENT DE LA INTERVENCI D'ENRIC PUBILL EN EL

PARLAMENT DE CATALUNYA, AMB MOTIU DE L'HOMENATGEA L'EXILI REPUBLIC (19 DE JUNY DE 2014)

En nom de l'Associaci Catalanad'Expresos Poltics del Franquis-me, que tinc l'honor de presidir,voldria primer de tot felicitar lainiciativa d'aquest Parlamentd'honorar al quasi mig mili depersones, entre les quals es calcu-la que 100.00 eren catalanes, que

fa 75 anys van passar la fronterafrancesa fugint del terror franquis-ta, en un dels exilis massius msimpressionants de la histria delsegle XX. Cal dir que aquesta sl'nica Cambra de tot l'Estatespanyol que ha organitzat unacte institucional d'aquestescaracterstiques.Aquell mes de febrer de 1939 lestropes feixistes van ocupar totCatalunya, la guerra estava prcti-cament perduda i la Repblica

derrotada. Comenava la negranit del franquisme i centenars demilers de republicans marxavenderrotats cap un futur incertfugint d'aquest terror. Es calculaque unes 460.000 persones, deles quals aproximadament100.000 eren catalanes, van pas-sar a Frana. Eren persones detota condici, una part moltimportant de l'estructura poltica,sindical, cultural, social, l'exili deles quals va deixar el pas conver-tit en un erm cultural. Les conse-qncies d'aquesta sangriahumana van ser incalculables.Com tots sabem, els integrants del'exili van ser rebuts a Frana ambsolidaritat per part del poble peramb gran duresa per part de lesautoritats. Van ser internats encamps de concentraci, els msimportants ubicats a les platges ienvoltats de filferrat, vigilats persenegalesos de l'exrcit colonial

francs. Els noms d'Argelers, SantCebri, Agde, Barcars,

Ribesaltes, Gurs, Setfons, etc. hanquedat a la memria no precisa-ment en un lloc d'honor.Per el feixisme que havia derro-tat la Repblica espanyola ambl'ajut d'Alemanya i d'Itlia, aviatdominar quasi tot Europa, i la IIGuerra Mundial i l'ocupaci de

Frana pels nazis comportar quemolts exiliats decideixin marxar aAmrica: a Xile, Santo Domingo,i especialment a Mxic.Quedaran gravats en la memriacollectiva, aquest cop amb bonrecord, els noms dels vaixellsFlandre, Sinaia, Ipanema,Winnipeg, Massalia, etc.El carcter antifeixista de la majo-ria dels exiliats va portar a moltsdels que es van quedar a Frana aincorporar-se a la Resistncia,

constituint, especialment en elsud del pas, una fora notableque aspirava, desprs de la derro-ta nazi, alliberar Espanya de ladictadura franquista. Molts d'a-quests van conixer els campsd'extermini nazis. A Mathausen,per exemple, van ser internatsms de 7.000 espanyols, delsquals ms de 4.000 hi van morir.Alguns exiliats van tornar clan-destinament a Espanya a lluitarcontra la dictadura pagant unpreu molt alt: la vida i la pres.Per la dictadura va acabar i vamrecuperar les llibertats i les insti-tucions. La majoria dels exiliatsque quedaven vius van anar tor-nant i el feixisme semblava quehavia passat a la histria.Malauradament les banderes fei-xistes tornen avui a onejar aEuropa, a Kiev, a Atenes, aBudapest, a Viena... i, fins i tot, aPars. El malestar de molts ciuta-

dans europeus per les poltiquesque fan saltar pels aires el nivell

de vida, els drets laborals, queliquiden conquestes socials quehan costat molts anys de lluita,unes poltiques que estan tren-cant la cohesi social i econmi-ca que havia estat bandera delprojecte europeista, conformenun malestar que alimenta altra

vegada la bestia del feixismedavant la qual cal estar moltamatents. I la millor garantia perno tornar a reviure els tempsnegres s no oblidar i tenir moltpresent que cap conquesta sirreversible. La veritat dels fetshistrics s'ha de protegir i res hade quedar al marge de l'oblit. Peraix no podem oblidar un delsmoments ms dramtics de lanostra histria com fou el granexili republic.

La histria continua, i les jovesgeneracions s'esforaran tamb,com ho hem intentat les ante-riors, per obrir nous camins perconstruir una societat ms justa.Una societat com aquella per laqual van lluitar els qui amb fred,gana i desesperaci per la derrotapassaven la frontera aquell febrerde 1939 i als quals avui aquestParlament justament honora.

Llus Mart i Bielsa desfilant a Pars el1944, a la caserna de Renly-Diderat

8/11/2019 Butllet 77

12/12

En aquest nmero 77 agram la collaboraci de: Enric Cama, Enric Pubill, Domnec Martnez,Jaume Botey, Eduard Abreu, Antonia Moreno, Juan Sard, Antoni Ferret, Llus Mart i Bielsa, Jan,

Ignasi Espinosa, Servei lingstic de CCOO de Catalunya, Sara Borrsi a tots els que feu possible aquest butllet.

HOMENATGE A LES BRIGADES INTERNACIONALS25 d'OCTUBRE DE 2014 a les 11 h

- Interpretaci musical- Salutaci de l'Associaci d'Amics de les BrigadesInternacionals- Interpretaci musical- Lectura de les paraules de la Pasionaria de comiat alsbrigadistes- Intervenci de la historiadora Paola Lo Cascio- Clausura de l'acte

Ofrena floral al monument a les Brigades InternacionalsA la boca nord del tnel de la Rovira

Rambla del CarmelMetro: L5 El Carmel (sortida plaa Pastrana)

Bus: 19, 39, 86, 87, V21