Butlletí 59

24
B U T L L E T Í 1 ÍNDEX Paraules del President (1) Casal Reunió del Consell (2) Aplec de Tardor 2002 (5) Notícies (6) Articles La nova catedral de Los Angeles (8) Epítom de la Guerra Civil (11) Entre uns i els altres (15) Square Dance (17) 2002 Any Verdaguer (18) Jugar i Aprendre (20) Fotografies (22) La veu del Joan Comellas (24) El Butlletí. Número 59. Edició de tardor. Desembre 2002 PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47 Email [email protected] - http://www.casalcalifornia.org Paraules del President Words of the President CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA The year 2003 is upon us, and we have a great opportunity to change things around and make them better. We now have a substantial number of “becaris,” who assist in various areas to make the job of running the Casal much better. This is due in great part to the effort of various members of the Casal in outlining various duties and specifying how such duties are to be ac- complished. I ask all members to thank the becaris for the effort that they put forth. This is seldom recognized because it’s not visible, but for the past several years, now, you have seen the “Butlletí” with many editorial pages, much news from here, there and everywhere, and, above all, coming out on time. This is no easy task and most of it is due to the effort of our secretary, Peter Garriga. Take the time to thank him for his great effort. Elections to various offices. It’s time to elect a new president, and there are many of you who are capable of taking this position and doing an excellent job, and you have new ideas. This Presi- dent has been doing this for 10 years now and there’s hardly anything new anymore, so please step forward and commit yourself to doing a better job, and I know it can be done better. News from here and there and everywhere. Let us hear about you; your family, your friends, where you come from, what have you done here and what you plan to do. We are all interested in knowing about you, your history, your back- ground, etc. Take the time to tell us about your- self. We’re coming close to the end of the year and I want to take this opportunity to wish every one of you a Happy Holiday Season and a Prosper- ous New Year. Thank you very much. Your President, Pete Balsells President del Casal dels Catalans de Califòrnia L’any 2003 és a tocar, i tenim una gran oportunitat de canviar coses del nostre voltant i fer-les millor. Ara tenim un bon nombre de becaris que assisteixen en varies feines per fer la tasca de tirar endavant el Casal molt millor. Això és degut en gran part a l’esforç de varis membres del Casal en definir diferents tasques i especificar com s’han de portar a terme. Demano a tots els socis d’agrair als becaris l’esforç que fan. Aquest esforç és poques vegades reconegut perquè no és visible, però en els últims anys, com ara, heu vist el Butlletí amb moltes pàgines d’edició, amb moltes notícies d’aquí, d’allà i de tot arreu, i, sobretot, arribant puntualment. Aquesta no és una tasca fàcil i en gran part és assolida gràcies a l’esforç del nostre secretari, en Pere Garriga. Preneu-vos un moment per agrair-li el seu gran esforç. Eleccions a varis càrrecs. És moment d’elegir un nou president, i hi ha molts de vosaltres que sou capaços d’assumir aquest càrrec i fer un treball excel.lent, i aportar idees noves. Ara fa 10 anys que aquest President ha estat fent aquesta tasca i ja no hi ha gaires coses noves a aportar, per tant us demano que feu un pas endavant i us comprometeu a fer una feina millor, i jo sé que es pot fer millor. Notícies d’aquí i d’allà i d’arreu. Deixeu-nos saber de vosaltres, de la vostra família, els vostres amics, d’on veniu, què heu fet aquí i què planegeu fer. Tots estem interessats en saber de vosaltres, la vostra història, els vostres antecedents, etc. Preneu-vos un temps per explicar-nos sobre vosaltres mateixos. Estem arribant al final de l’any i vull aprofitar aquesta oportunitat per desitjar-vos a tots un Feliç Nadal i un Pròsper Any Nou. A tots vosaltres moltes gràcies. El vostre President, Pete Balsells President del Casal dels Catalans de Califòrnia

description

Butlletí del Casal Català dels Catalans de California

Transcript of Butlletí 59

Page 1: Butlletí 59

BUTLLETÍ

1

ÍNDEXParaules del President (1)

Casal

Reunió del Consell (2)

Aplec de Tardor 2002 (5)

Notícies (6)

Articles

La nova catedral de Los Angeles (8)

Epítom de la Guerra Civil (11)

Entre uns i els altres (15)

Square Dance (17)

2002 Any Verdaguer (18)

Jugar i Aprendre (20)

Fotografies (22)

La veu del Joan Comellas (24)

El Butlletí. Número 59. Edició de tardor. Desembre 2002PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47

Email [email protected] - http://www.casalcalifornia.org

Paraules del President Words of the President

CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA

The year 2003 is upon us, and we have a greatopportunity to change things around and makethem better. We now have a substantial numberof “becaris,” who assist in various areas tomake the job of running the Casal much better.This is due in great part to the effort of variousmembers of the Casal in outlining various dutiesand specifying how such duties are to be ac-complished. I ask all members to thank thebecaris for the effort that they put forth. This isseldom recognized because it’s not visible, butfor the past several years, now, you have seenthe “Butlletí” with many editorial pages, muchnews from here, there and everywhere, and,above all, coming out on time. This is no easytask and most of it is due to the effort of oursecretary, Peter Garriga. Take the time to thankhim for his great effort.

Elections to various offices. It’s time to elect anew president, and there are many of you whoare capable of taking this position and doing anexcellent job, and you have new ideas. This Presi-dent has been doing this for 10 years now andthere’s hardly anything new anymore, so pleasestep forward and commit yourself to doing abetter job, and I know it can be done better.

News from here and there and everywhere. Letus hear about you; your family, your friends,where you come from, what have you done hereand what you plan to do. We are all interested inknowing about you, your history, your back-ground, etc. Take the time to tell us about your-self.

We’re coming close to the end of the year and Iwant to take this opportunity to wish every oneof you a Happy Holiday Season and a Prosper-ous New Year.

Thank you very much.

Your President,Pete Balsells

President del Casaldels Catalans de Califòrnia

L’any 2003 és a tocar, i tenim una gran oportunitatde canviar coses del nostre voltant i fer-les millor.Ara tenim un bon nombre de becaris queassisteixen en varies feines per fer la tasca de tirarendavant el Casal molt millor. Això és degut engran part a l’esforç de varis membres del Casal endefinir diferents tasques i especificar com s’hande portar a terme. Demano a tots els socis d’agrairals becaris l’esforç que fan. Aquest esforç éspoques vegades reconegut perquè no és visible,però en els últims anys, com ara, heu vist el Butlletíamb moltes pàgines d’edició, amb moltes notíciesd’aquí, d’allà i de tot arreu, i, sobretot, arribantpuntualment. Aquesta no és una tasca fàcil i engran part és assolida gràcies a l’esforç del nostresecretari, en Pere Garriga. Preneu-vos un momentper agrair-li el seu gran esforç.

Eleccions a varis càrrecs. És moment d’elegir unnou president, i hi ha molts de vosaltres que soucapaços d’assumir aquest càrrec i fer un treballexcel.lent, i aportar idees noves. Ara fa 10 anysque aquest President ha estat fent aquesta tasca ija no hi ha gaires coses noves a aportar, per tantus demano que feu un pas endavant i uscomprometeu a fer una feina millor, i jo sé que espot fer millor.

Notícies d’aquí i d’allà i d’arreu. Deixeu-nos saberde vosaltres, de la vostra família, els vostres amics,d’on veniu, què heu fet aquí i què planegeu fer.Tots estem interessats en saber de vosaltres, lavostra història, els vostres antecedents, etc.Preneu-vos un temps per explicar-nos sobrevosaltres mateixos.

Estem arribant al final de l’any i vull aprofitaraquesta oportunitat per desitjar-vos a tots un FeliçNadal i un Pròsper Any Nou.

A tots vosaltres moltes gràcies.

El vostre President,

Pete BalsellsPresident del Casal

dels Catalans de Califòrnia

Page 2: Butlletí 59

2

Des del Consell ...

Casal

Acta Reunió Consell

24 de novembre, 2002

Rancho Dominguez

El consell del Casal s’ha reunit al Rancho Dominguez aquestmatí a les 10:30 AM en sessió ordinària. Han assistit el presi-dent Pere Balsells, el vicepresident Joan Furné, el secretariPere Garriga, la tresorera Patricia Petherbridge, els vocalsAnselm Bossacoma, David Escandell, Norma Vargas, CarmeRoig i Teresa Wroblewski. També han assistit elscol.laboradors Nuri i Quimet Andreu, Marius Cucurny i AgustíGuardino i els becaris Marc Antonijuan, Alfred Grau i JavierAtero. El vocal Jan Bertran s’ha excusat.

El secretari ha llegit l’ordre del dia:

1. Acta/Correspondència

2. Subvencions

3. Exposició Gaudí 2002

4. Cau

5. Classes de Català

6. Butlletí/Projectes Becaris

7. Comissió Seu

8. Organització Festa de Nadal

9 Eleccions al consell

1. Acta/Correspondència

S’ha llegit i aprovat l’acta de la última reunió del consell del 8de setembre.

Entre la correspondència que s’ha llegit estaven les cartesdel president i secretari anunciant les seves voluntats de nopresentar-se novament als seus càrrecs a les pròximeseleccions al consell. Les cartes havien sigut prèviament

enviades als socis per correu. També, una carta de l’oficinad’assumptes laborals i socials de l’ambaixada d’Espanya aWashington informant que al Casal ha estat atorgada unasubvenció de 2200 euros per despeses d’actes culturalsdurant el 2002. Una altra carta és l’anunci de la reunió dejoves de Casals d’arreu del món aquest gener a Barcelona. Esfan dues tandes de joves, una al gener i l’altra al juliol. Totesles despeses d’estada van a càrrec de la Generalitat. El períodede subscripció per les de l’estiu és al mes d’abril. L’any passathi va anar la Marcela Vargas del nostre Casal. Els jovesinteressats que es posin en contacte amb el secretari.

2. Subvencions

El Casal ha rebut aquest any subvencions de la Generalitat il’Ambaixada en un total de $6600. Les activitats del Casal queseran subvencionades són el cau, butlletí, exposició Gaudí iclasses de català. La tresorera informa que fins ara durant el2002 el Casal ha tingut despeses subvencionables en un totalde $3700. Corresponen a despeses del butlletí i del cau. Abansde fi d’any aquestes dues activitats projecten $1800 endespeses addicionals. Els $900 addicionals seran per a la pro-paganda i muntatge de l’exposició Gaudí i les classes de català.

3. Exposició Gaudí 2002

El secretari ha informat que s’ha gestionat amb la Generalitatrebre l’exposició itinerant Gaudí 2002 durant els mesos dedesembre i gener. L’exposició ha sigut presentada aquestatardor a les sales de la casa Freixenet de Sonoma i al JuniorChamber of Commerce de Las Vegas. En Marius Cucurnyestà fent gestions perquè es presenti a la sala d’exposicionsde l’ajuntament de Huntington Beach a mitjans de desembre.

4. Cau

El secretari ha informat que ell i la directora del cau, CarmeRoig, han entrevistat a tres candidates a instructores del cau.Durant les entrevistes s’ha explicat a les candidates les basesde la seva col.laboració. El “Cau Instructor Agreement” hasigut escrit amb la col.laboració del secretari, president,tresorera i directora del cau. El secretari ha llegit al consell les

Page 3: Butlletí 59

3

bases entre les quals s’estipulen els honoraris per sessió i labonificació que es donarà als instructors si completen elperíode de instrucció acordat. El cau tindrà dos instructorscada sessió. La Carme Roig ha proposat que el Casal compriun VCR que pugui passar videos en PAL per fins didàcticsdel cau. També ha proposat llogar una van per a una excursióa UCI on els becaris farien una presentació als nens del cau.El consell ha aprovat les dues propostes. La Carme demanaràal Sergi Solé que la compri. S’ha suggerit que es llogui una“self storage” a la vora del lloc on s’ensenya el cau per aemmagatzemar-hi les coses. Seria més convenient pels in-structors.

5. Classes de Català

Per a classes de català hi havien vàries possibilitats. Unad’elles és donar-les al mateix lloc on es reuneix el cau (MarinePark de Santa Monica). Una de les candidates a instructoraentrevistada reunia les qualificacions per ser la professora.Una altra possiblitat que en Marius Cucurny gestiona esdonar les classes a un Community College de Orange Countyensenyat possiblement per professors d’intercanvi amb quiel Marius es relaciona. Una tercera possibilitat és l’ajuda del’Institut Raimon Llull per ensenyar els nens dels cau i elsadults. Aquesta tercera possibilitat la gestionarà la JosefinaVidal.

6. Butlletí/Projectes Becaris

El secretari ha informat que el Butlletí de Tardor es publicaràla pròxima setmana. Aquest any els editors becaris del Butlletísón la Sílvia Estévez i l’Albert Mercadé. Els becaris queassistien a la reunió s’han presentat i han explicat els projectesque fan pel Casal. Els projectes van ser assignats en unareunió que el secretari, acompanyat dels socis Norma Vargasi Marius Cucurny, van tenir a UCI el 4 d’octubre. En MarcAntonijuan es responsable de la pàgina web. Ha proposatpenjar-hi notícies d’una manera més dinàmica. Per fer aixòcaldria que uns quants socis tinguessin accés directe a lapàgina. Activitats com les del cau, exposicions, excursions,festes i classes es podrien mantenir al dia si els responsablesd’aquestes activitats poguessin accedir directament a lapàgina. També s’ha proposat fer-hi un “chat room”tot i quel’entrada incontrolada de visitants podria ocasionar

problemes. El Marc escriurà un memoràndum de les basesque s’hauria de seguir per cada una d’aquestes activitats.S’ha recomanat que s’adoptessin algunes de les seccionsque la pàgina dels Catalans del Nord de Califòrnia han fetamb la seva pàgina. Altres propostes per la pàgina és incloureels estatuts i un full de sol.licitut de soci, i el catàleg dellibres de la biblioteca del Casal. La pàgina web podria seruna manera de fer un servei de préstec dels llibres. El secretariels passarà al Marc. Alfred Grau i el Javier Atero s’ocuparande fer inventari de l’arxiu, i biblioteca del Casal.

7. Comissió Seu

El secretari ha informat sobre els compromisos o “pledges”anuals dels socis per a aconseguir una seu. En la cartaenviada als socis es fixava reunir compromisos d’un total de10 mil dòlars per a tirar el projecte endavant. De moments’han rebut pledges per a aproximadament 3 mil dòlars de 14socis dels quals tres s’han compromès amb 2 mil dòlars.S’han fet diferents noves propostes, entre elles la de comprarun local finançat per accions o bonus de socis. El problemade la ubicació de la seu complica força el projecte donada ladistesa demografia dels socis Casal. El president ha declaratque s’hauria de tenir en compte la col.laboració que elsbecaris podrien fer per la bona marxa d’aquesta seu i que ellestaria disposat a fer-hi una important inversió si es situés auna distància de menys de mig hora en cotxe de UCI. S’haacordat que la Comissió Seu establerta durant l’assembleadel mes de febrer, es tornés a reunir per a estudiar aquestespropostes i fer un pressupost més acurat del projecte a serpresentat a l’assemblea del mes de febrer.

8. Organització Festa de Nadal

S’ha repassat l’organització de la festa de Nadal. Un delsproblemes és que aquest mateix dia la Beneficiencia Españolade Montebello dóna una festa similar a la nostra. Caldria queels representats del FASEC fessin constar les dades de lesnostres festes perquè no es donessin aquests casos decoincidència. Això segurament disminuirà el numero depersones a la nostra festa. Es prepararan tres gall d’indiscuinats per la Nuri Andreu, la Carme Roig i la Norma Vargas.Segons com vagin les reserves el divendres abans de lafesta, la Teresa Wroblewski o la Pepita Martinez en cuinaria

Casal

Page 4: Butlletí 59

4

Casal

un de més. La Teresa i la Pepita preparen les altres guarnicionsdel menjar. Els que ajudaran a muntar la sala es reuniran al’església de Santa Teresa a les 3 de la tarda.

9 Eleccions al consell

Finalment s’ha passat a les eleccions. Al concloure el 2002tots els càrrecs del consell queden vacants donat que l’anypassat no es van fer eleccions. El període de servei del càrreces dos anys i, d’acord als estatuts, la meitat del consell esrenova cada any. Es va decidir que donat el retràs de leseleccions només es renovarien els càrrecs que s’havien derenovar el 2001, o sigui president, secretari, relacionspúbliques, i cultura. La resta de càrrecs es renovaran ambeleccions a finals del 2003. Després d’una estona de

deliberacions s’ha format la següent llista de candidats: presi-dent, Carme Roig; secretari, Pere Garriga; cultura, MariusCucurny; relacions públiques, Josefina Vidal (nominada). Elsecretari demanarà a la Josefina Vidal, que actualment es trobaa Catalunya, si vol acceptar la nominació. S’ha acordat tambéaplaçar l’elecció una setmana després de fer una última cridaa candidats. El recompte de vots tindrà lloc a l’assemblea delCasal del 9 de febrer del 2003. S’ha proposat fer les següentsesmenes als estatuts en l’assemblea del febrer:

1.El president no pugui servir per un període de més de sisanys consecutius,

2.S’estableixi noves vocalies de director del cau, vice-secretarii representant de becaris.

Sense més es va ajornar el consell a les 12:30 AM.

Pere GarrigaSecretari

Amics del casal fent cua per un plat de paella

Page 5: Butlletí 59

5

Casal

APLEC DE TARDOR 2002

Becaris Balsells i la Pepita cuinant les paelles

La Pepita supervisant la cocció

vi i disfrutar de bones converses amb amics. Els nens vanjugar diferents jocs i a la fi van trencar una olla plena dedolços . La Carme Roig va muntar una taula amb treballs delCau de la Mainada del Casal per engrescar als nens i als paresperquè s’hi apuntessin. Entre els treballs hi havia un parell decapgrossos de guix de bastanta gràcia que els nens van esculpiri pintar amb una mica d’ajuda de l’Oriol Viñas. En MariusCucurny va portar una altra taula postuladora per a interessara la gent en la nova iniciativa per a instal.lar una “Casa delsCatalans”. Sobre la taula havia muntat una casa de joguinaque realment cridava l’atenció. Es tracta de reunir en $10 mil al’any per a pagar els lloguers i les despeses del futur local. Demoment s’han compromès una dotzena de socis amb $2500.

El Marius, que és professor d’espanyol al Golden West Com-munity College, va portar una bona colla d’estudiants aveure el nostre ambient i disfrutar de la nostra cuina. Ensconsta que s’ho van passar molt bé. La filla de la LéridaMiguelarcaina ens va regalar unes capsetes molt artístiquesfetes per la seva filla per rifar. La Lérida és una senyora moltsimpàtica que porta el nom del poble on va néixer el seu pare.

Vam veure a l’aplec en Randy Grant que no havíem vist enbastants anys. En Randy que ara és mestre havia passat enels seus anys d’estudiant universitari una temporada aBarcelona i encara parla força be la nostra llengua. Era un delsque no faltava mai als primers aplecs del Casal dels anys 80.S’ha tornat a apuntar de soci i ens promet venir més sovint ales nostres trobades. Vàries noves mestres, recentmentarribades de Catalunya que ensenyen a nens de les escolesde Los Angeles i una estudiant catalana de Long Beachtambé es van apuntar de socis. Benvinguts a tots.

Els nous becaris de la beca Balsells, tot un exèrcit de potseruna dotzena de nois i noies ben eixerits, es van presentar aajudar-nos a muntar, netejar i decorar el recinte de l’aplec idesprés a ajudar a cuinar la paella. Van fer un treball esplèndidi a tots ells ens quedem molt agraïts

Pere Garriga

El catalans i amics de catalans del sud de Califòrnia es vanreunir pel tradicional Aplec de Tardor al Rancho Dominguezel 22 de setembre. Era precisament el primer dia de tardor i vafer un dia esplèndid. Vam ser un bon grup per disfrutar-lo.

Es van ballar sardanes, menjar una bona paella amb un got de

Page 6: Butlletí 59

6

Notícies

Doble Nacionalitat

Un dels temes que hem estat comentant últimament en elButlletí és el de reconeixement per part del govern espanyolde la doble nacionalitat. La Generalitat ens va informar acomençaments d’estiu que s’estava tramitant a les Corts deMadrid un projecte de llei sobre la recuperació de lanacionalitat espanyola pels immigrants que l’havien perdutdesprés d’adquirir la dels Estats Units. La qüestió és de interèsespecialment als emigrats als EUA que vulguin tornar a viurea Espanya després de la jubilació i rebre beneficis de laSeguretat Social.

Hem parlat amb el consulat d’Espanya a Los Angelesrecentment sobre aquesta qüestió. Ens informen que el 8d’octubre enguany es va aprovar la nova llei a Madrid, tot ique la versió final havia sofert vàries esmenes al projecte dellei que la Generalitat ens havia enviat. La nova llei entrarà envigor a partir del 9 de gener del 2003. Les persones que haventnascut a Espanya i ara són ciutadans dels EUA i vulguinrecuperar la nacionalitat espanyola (que automàticament vanperdre al rebre la nacionalitat dels EUA) ho podran fer anantal consulat i firmant un “Acta de Recuperació”. Amb això,recuperaran la nacionalitat espanyola sense haver derenunciar a la dels EUA, al menys de cara a les autoritatsespanyoles.

Els que són fills d’espanyols nascuts als EUA i ciutadansd’aquest país tenen dret a demanar la ciutadania espanyolaperò han de renunciar a l’americana. Es a dir, no tenen dret adisfrutar de la doble nacionalitat com en el cas dels emigratsnascuts a Espanya. El consulat diu que el cònsul escriurà unacarta explicant amb més detall la situació. El Casal la distribuiràals interessats tan aviat la rebi.

Premis Batista Roca

L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC)ha celebrat la XV edició del Premis Batista i Roca. L’IPECCatorga guardons a catalans i catalanòfils de tot el món quetreballen amb constància i dedicació en la projecció exteriorde la cultura catalana. 140 persones han sigut guardonades, 9d’elles residents del EUA i d’aquests quatre socis del nostreCasal: Pere Balsells, Joan Corominas, Pere Garriga , Josep G.Llauradó. Entre els guardonats aquest any n’hi un dels EstatsUnits: Francesc Vendrell de Nova York.

El premi porta el nom de Josep M. Batista i Roca (1895-1978),un etnòleg, historiador, polític i gran patriota català. Fou undels fundadors de l’Arxiu d’Antropologia i Folklore i delMinyons de Muntanya, organitzacions de formació del’esperit cívic i nacional de Catalunya. Exiliat amb la GuerraCivil, fou professor a Cambridge, fundador de l’Anglo CatalanSociety, participà en el Consell Nacional de Catalunya i impulsàla revista Vida Nova de l’exili. Va retornar a Catalunya en el1976.

Necrologia

Aquesta tardor el Casal ha lamentat la pèrdua de dos delsseus socis.

El Jordi Domingo ens comunica que la seva esposa Marielava morir el passat dissabte 2 de novembre a Encinitas,Califòrnia. La Mariela havia estat delicada de salut aquestsúltims anys. . El mes setembre va tenir una petita intervencióquirúrgica que es va anar complicant fins arribar al tristdesenllaç del dissabte.

Els fills i néts del Jordi han vingut de Barcelona i Dubai perfer costat al Jordi que ara torna a viure a la seva casa deEncinitas després d’haver passat els últims anys a SantaBarbara i Pasadena. La Mariela era una senyora que teniatots els encants. Expressem el nostre condol al Jordi i la sevafamília davant aquesta irreparable pèrdua.

La Teresa Wroblewski ens comunica que la Paquita Sambresva morir el 17 d’octubre a Apple Valley, Califòrnia, on residiade feia uns deu any amb el seu marit René. La Paquita i laseva germana Cinta, originalment de Barcelona, van emigrara Califòrnia amb els seus marits fa més de quaranta anys. Vanser matrimonis fundadors del Casal. Els dos matrimonissempre van viure a prop l’un de l’altra. Després de la GuerraCivil, la Cinta i el Josep Salvador, que ja estaven casats, esvan refugiar a França acompanyats de la Paquita. Allí elaPaquita es va enamorar del René, bon amic del Josep, i persempre més les vides dels dos matrimonis van seguir caminsparal.lels. Durant la primera època del Casal els dos matrimoniseren col.laboradors incondicionals. Al jubilar-se es vantraslladar a Apple Valley on vivien alguns dels fills i nets. EnJosep Salvador va morir fa uns anys. A més del René i laCinta, la Paquita deixa la seva filla Madalena, i tres nets.

Page 7: Butlletí 59

7

Notícies

Portada del nou llibre del Pare Ram-maR

Entre uns i altres

Entre rojos i blancs és el títol original de l’obra del Pare Ram-maR que va merèixer el Primer Premi en l’apartat de Prosa enels Jocs Florals de la Diàspora de la Fundació Paulí Bellet deWashington d’aquest any 2002. L’autor n’ha fet fer, pel seucompte, una curta edició a l’Editorial Claret de Barcelona ambel títol Entre uns i altres. El llibre explica d’una forma prouatractiva les aventures (algunes sorprenent i totes moltinteressants) de l’escolapi Ricard Manich durant la GuerraCivil del 1936-39. Sense exagerar es pot dir que hi ha momentsen que la realitat supera la fantasia per tot el que tenen dexocants les vivències del Pare Manich. En realitat, aquestllibre fou el primer llibre del Pare Ram-maR, publicat perl’Editorial Tibidabo dels Pares Salessians a Barcelona l’any1964 en castellà, que ara ell ha traduït, amb aquesta darrerapublicació, al català.

La nova versió i traducció s’enriqueix amb un llarg preludi onl’autor explica la seva pròpia vivència durant aquells moments– diu ell – “molt significats”. També tenen aquestes pàginesun interès per conèixer una mica la infantesa de l’autor i el seucamí per la vida fins a trobar-se amb el protagonista principal.

Com diu l’autor en la contraportada “A totes les històries elsqueda pàgines en blanc. Hi ha oblits interessats que acabensent, tard o d’hora, a més de comprensibles, imperdonables.Hi ha oblits involuntaris que de totes maneres sempre deixenun buit.” No és pas per cremar encens per fer fum d’unalloança ritualística… sinó que és dir la veritat si declarem queel llibre es fa llegir. Són 125 pàgines que hom se les empassaamb gust perquè tenen un llenguatge i estil ben agradables.

L’obra es pot comprar a Barcelona a la llibreria Claret. Aquí aCalifòrnia només la ven l’autor al preu de $10. Val a dir queRam-maR també ofereix un disc CD amb poemes de Nadal encastellà originals seus i recitats per ell mateix que acaba ambun “Villancico” original en lletra i música, ben agradables. ElCD costa també $10. Si algun lector està interessat en l’un oambdós pot trucar directament al Pare Ram-maR al seu cel.lular818 321 7481 o pot enviar-li un e-mail [email protected].

L’enhorabona més cordial al nostre Pare Ram-maR, qui va serel primer president del Casal i el creador del nostre Butlletí,per la seva bona feina literària que desitgem sinceramentsegueixi per a fruició dels seus lectors.

Campionat de Soccer a UCIEstem d’enhorabona perquè l’equip de soccer format pelsbecaris Balsells sota el nom de F.C.Barcelona i amb la senyeracom a bandera, ha guanyat el torneig Intramural 2002organitzat pel complex esportiu ARC de la Universitat deCalifòrnia, Irvine.

Equip de Becaris Balsells

Page 8: Butlletí 59

8

Articles

LA NOVA CATEDRAL DE

LOS ANGELES

El dilluns de Labor Day, dia 3 de setembre enguany, la novacatedral de la diòcessis de Los Angeles va ser dedicada a laMare de Déu dels Angels, la patrona del poble que porta elseu nom. L’antiga catedral de Santa Vibiana, acabada el 1876,havia sigut construïda pel bisbe català Mora. Però aquesttemple havia quedat malmès en el terratrèmol de Northridgedel 1994 i calia fer-hi importants i costoses reformes per arehabilitar-lo; a més, Santa Vibiana, construïda al peu de MainStreet un dels carrers principals en el passat de la ciutat, haviaquedat ensopida en un barri avui dia desprestigiat, freqüentatper pobres marginats, sensecasa, alcoholitzats i droga-adictes.

La decisió del Cardenal Mahoney d’abandonar l’antigacatedral a favor d’una molt millor situada, sobre un cim a lacruïlla de les autopistes del centre de la ciutat, no va ser poccontrovertida. Per una banda, el valor històric de l’antigacatedral era indiscutible. El Bisbe Mora havia pres com a modelde Santa Vibiana a l’església neoclassica de Sant Miquel de laBarceloneta de la capital de Catalunya. Santa Vibiana haviavist esdeveniments importants de bona part de la història del’Església de Califòrnia. Havia estat cap d’una diòcessis quehavia abarcat fins a 1922 gairebé tota la meitat sud de Califòrniades de Monterey fins a San Diego. Per altra banda, es donavala impressió que l’Església girava l’esquena als pobresdesamparats pels qui Jesús havia demanat la més altaapreciació.

A més, la nova catedral s’ha edificat en un barri que no ésresidencial. Es el barri del Music Center, dels tribunals mu-nicipals de la ciutat; una zona de teatres, museus, hotels ioficines, és dir, de gent de pas transitori. S’ha dit que algundia el carrer de la catedral serà una columna vertebral de cul-tural i vitalitat de Los Angeles. Un periodista del LA Timesl’anomenava la futura Rambla de Los Angeles. Però no és pasara un ambient popular.

La decisió del cardenal va ser doncs valenta. I el temps diràquant acertada. La catedral, feta a prova de terratrèmols, estàdissenyada per servir la comunitat de Los Angeles, enl’actualitat notablement depenent del transport en automòbil,per segles a venir. Per començar, un inmens parquing percotxes sota la catedral supleix les necessitats dels que arribenamb cotxe, cosa gairebé obligada per tothom.

Ningú pot dir ara com s’haurà transformat la ciutat i els seusentorns d’aquí dos cents anys. El cost de quasi 190 milionsde dòlars haurà sigut oblidat aleshores. Potser la catedralserà admirada i respectada com ara ho són les senzilles mis-sions de la primera època de Califòrnia. Esperem també que elmoviment per salvar l’església de Santa Vibiana i convertir-laen un centre cultural tingui èxit i que la nova i antiga catedralpuguin ser comparades per les generacions futures.

La catedral ha sigut dissenyada per l’arquitecte madrilenyMoneo. Dels 80 edificis que ha creat durant la seva carreraaquesta haurà sigut la primera església i la de més prestigi. Lacatedral ha sigut construïda en sis anys i sempre sota ladirecció del mateix arquitecte i cardenal. En aquest respectediscrepa de les antigues catedrals que invariablement portavengeneracions a ser completades i veien les influències dediferents arquitectes i estils. La Sagrada Família de Barcelonaque es va començar en el segle 19 i continua en construccióactiva és un exemple contemporani de la llarga durada de laconstrucció d’aquest tipus d’edificacions i dels efectes queels canvis de arquitectes i tecnologies comporten. El poc tempsen que s’ha construit la catedral de Los Angeles diu algunacosa dels compromisos i les diferències de les seves preten-sions amb altres catedrals.

La catedral ha estat aplaudida i criticada. Cadascú que la visitas’emporta les seves impressions. L’exterior no crida massal’atenció. Per alguns sembla una galeria comercial. Uncampanar senzill i discret explica que és un temple.

Santa Vibiana, la primera catedral de Los Angelesconstruïda el 1876 amb la façana neoclàssica còpiade la de Santa Miquel a la Barceloneta.

Page 9: Butlletí 59

9

Un gran finestral a la façana del davant en forma de creul’identifica com a església cristiana. L’interior és gran ambuna capacitat de 3 mil persones. Es en aquest ample interioron l’arquitecte s’ha proposat definir el seu espai sagrada.Aquí estava el repte: fer que aquest lloc sigui més que unasala de reunió o d’espectacles i pugui parlar-nos d’allò que éstranscendent i misteriós. I a més, aconseguir-ho en el contextde la nostra època, en aquesta ciutat de Los Angeles on poblesde tantes cultures i herències religioses es troben. I, si ha deser la catedral del futur, tenir la capacitat de trametre aquestsentiment sagrat a les generacions a venir.

Els efectes de llum de l’interior són on l’arquitecte ha volguttrobar la inspiració. Els que hem estat en les esglésies deCatalunya sabem el recolliment que trobem en les petites ifosques esglésies romàniques on escletxes de llum entren perpetites finestres d’alabastre de l’absis en derredor de l’altar.També coneixem els efectes gloriosos de les grans esglésiesgòtiques amb els seus llargs finestrals policromats querodegen la nau i permeten a tots moments del dia il.luminacionsmàgiques del recinte. En la nova catedral s’ha prescindit delvidre pintat. La llum il.lumina la nau indirectament per gransfinestres de alabastre espanyol.

Massius pilars fa que no es pugui veure normalment l’origende la llum. Sobre l’altar major, però, un gran finestral en creuun tant inclinat cap al cel, presideix, i dona la llum en directe.Com totes les esglésies cristianes l’altar està orientat cap al’est, i en el alguns matins, a la sortida del sol, els efectesdeuen ser sorprenents.

La porta d’entrada de la catedral està pel darrera i a la dreta del’altar major. Els visitant han de donar la volta per un ambulatorifosc i auster, a manera de claustre, com a preparació perl’entrada a la part posterior de la nau de l’església. Allà enstrobem amb un baptisteri de immersió amb un gran tapis defons mostrant a Jesús d’esquena sent batejat per un JoanBautista amb expressió de dolça satisfacció. La nau estàrecorreguda als dos costats per tapissos de grans dimen-sions mostrant una processó de sants i fidels cristians de totsel temps en direcció a l’altar, on no hi falten els grans santscatalans i alguns dels missioners catalans i mallorquins quefundaren les missions.

Pere Garriga

voluntat de Deu. Sota està la interessant gran porta de bronze.Sobre la seva cara s’han esculpit les imatges de la Mare deDeu en les seves diferents advocacions que han sigutvenerades per la congregació cristiana arribades d’altres terresque s’ha aplegat a Califòrnia a través del temps. Destacanaturalment la mare de Deu de Guadalupe entre elles. Al seucostat està la de Montserrat, recordant la presència delscatalans als orígens i desenvolupament de la primera èpocade l’església a Barcelona. Fa uns anys, quan la catedral estavaen vies de ser dissenyada, en Josep G Llauradó, passat presi-dent del Casal, va dirigir una carta al cardenal demanant quees tingués en compte la patrona de Catalunya a la novacatedral. No sabem si aquesta carta va tenir l’efecte que araveiem a la porta, però ens complau força veure la seva imatgeen aquest lloc privilegiat.

Articles

Porta Dreta de bronze. La Mare de Déu deMontserrat està sobre la "mà" obra de RobertGraham.

Tornant a l’entrada trobem una gran estàtua en bronze de lanova Mare de Déu dels Angels. Es una noia jove, de raçaindefinida, de peu, amb els ulls clucs i les mans al costatobertes, en actitud humil de pregària i d’acceptació de la

Page 10: Butlletí 59

10

Articles

La nova Mare de Déu dels Angels obra de Robert Graham.

Nau interior amb els finestrals d'alabastre i el tapiç de la processó dels sants.

Page 11: Butlletí 59

11

Articles

EPÍTOM DE LA GUERRA CIVILD’ESPANYA

XIII. CARNER-RIBALTA EN POLÍTICAI EN EXILI

PRIMERA VISITA A AMÈRICA: Quan Macià decideix anara Amèrica per a unificar les forces disperses del nacionalismecatalà i obtenir suport financer, en Carner-Ribalta salpa cap aCuba com a avançada. Esperant l’arribada de Macià i Gassola l’agost de 1928 en Carner-Ribalta publica un article sobre ellíder independista explicant la seva actitud en el movimentpatriòtic. A l’Havana té lloc una Assemblea Constituent delSeparatisme Català on en Carner-Ribalta proposa la “creaciód’una organització capaç de reunir les forces disperses delnacionalisme català”, que fou aprovada per l’Assemblea.

Complida aquesta tasca, els viatjants van a Nova York on esrelacionen amb la colònia catalanista. Després, Macià i Gassolretornaran a Europa, mentre que en Carner-Ribalta roman alsEUA posant-se a treballar a Hollywood com a escriptorcinematogràfic per als estudis Paramount. En aquell temps eldoblatge dels films parlats —quan el cinema sonor havia totjust començat— encara no era ben desenvolupat, de formaque els films nord-americans que s’havien de mostrat alspaïsos de parla castellana s’havien de filmar altre cop ambartistes del món hispànic. Àdhuc en Carner-Ribalta mateixaparegué com extra en algunes pel.lícules tal com El cuerpodel delito.

TORNADA A CATALUNYA: Tan aviat com la RepúblicaEspanyola es proclamada el 14 d’abril de 1931, en Carner-Ribalta, home de 33 anys, no dubta en tornar a Barcelona iaviat es fa membre d’Esquerra Republicana de Catalunya.Amb el que ha experimentat a Hollywood ve a Catalunya ambla idea d’establir uns estudis cinematogràfics a Barcelonacom un començament de la indústria del cinema a casa nostra.Primer es nomenat cap de premsa del Parlament Català i aviatpassa a la Conselleria de Cultura que era a càrrec de VenturaGassol. Aquest promou el setembre de 1932 un Comitè deCinema presidit pel mateix Gassol que incloïa entre altres AbdóGalí —famós pedagog—, Guillem Díaz-Plaja —qui“castellanitzat” willy-nilly després jo el tinguí com professorde “Lengua y literatura españolas” a l’Institut JaumeBalmes— i en Carner-Ribalta. El Comitè es subdividit enseccions i una d’aquestes etiquetada Serveis deCinematografia es posa a cura d’en Carner-Ribalta.

Com a representant d’aquest organisme, participa el 1934 enel I Congrés Internacional de Cinema Educatiu a Roma “enquè es va fer palès que Catalunya seguia el ritme de l’èpocai concebia el cinema escolar en els mateixos termes que lesprincipals nacions d’Europa”.

El mateix any 1934 en Carner-Ribera publica un llibret “Comes fa un film”, quasi certament el primer llibre sobrecinematografia escrit en català que mereix el 1988 la valuosaaprovació del Professor J.M. Caparrós Lara de l’Institut deCiències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Per ademostrar la practicalitat del llibre “Com es fa un film”, nomésreproduiré el què en Carner-Ribalta en diu els ingredients deles “fórmules químiques de l’èxit”:

“10% de plantejament,10% de conflicte,10% d’espectació[sic] , 10% d’humor, 10% de candorositat, 20% depresentació, 30% d’interès sexual, Total: 100, o sigui l’èxitdel film”.

Això reflecteix les mores dels anys 30. Si el llegidor em permetuna mostra de cinisme, en els moments presents de 90%d’exhibició sexual en la majoria de films, seria difícild’acordionar els altres ingredients en el romanent 10%!

Tots els esforços, emperò, foren paralitzats arran elsesdeveniments del 6 d’octubre de 1934. A principis del 1936es retorna a la normalitat institucional a Catalunya, però altrecop l’esforç és desgavellat per la revolta del 18 de juliol del 36.Cal remarcar que a la nit atziaca del 6 d’octubre en Carner-Ribalta es trobava al Palau de la Generalitat i, conseqüentment,fou detingut com els altres membres del govern català.Empresonat en el vaixell “Ciudad de Cádiz” i jutjat per untribunal militar és condemnat i passa uns quants mesosencarcerat a la Prisión Modelo de Barcelona.

Retornada una aparent normalitat, contreu noces amb EstherCadefau el 23 d’abril de 1936, de les que resulten dos fills Arielel 1937 i Jordi el 1942.

EN LA GUERRA CIVIL D’ESPANYA: Al començament de laguerra civil —juliol 1936— en Carner-Ribalta col.laboràactivament amb Gassol en tasques tan importants com el Plade Salvament del Tresor Artístic de Catalunya i és nomenatComissari d’Espectacles de la Generalitat quan

“la situació reclama la represa dels espectacles públics comun mitjà per [a] mantenir la moral a la rereguarda[republicana].”

Page 12: Butlletí 59

12

Articles

La orientació, naturalment forçada, en aquell temps és queels esquemes burgesos s’han d’abandonar per a seguir elnou ordre revolucionari. Acatant aquesta lògica hom comprènque en Carner-Ribalta faci un altre viatge a Moscou.

Ací cal explicar que el cinema soviètic en el sentit educatiu deles masses era el més avançat del món. Deixant de banda elsentit propagandista, cal, però, remarcar que la qualitatabsoluta d’alguns films era excepcional (recordeu El cuirassatPotemkin i Alexandre Nevski dirigits per Eisenstein on hi hametratge avui dia considerat del millor del cinema).

En Carner-Ribalta a la URSS visita els establiments de teatre icinema, s’entrevista amb els productors de pel.lícules iselecciona com a 80 títols de films per a compensar la mancad’estrenes que sofria Catalunya a causa de les restriccionsper part de les cases nord-americanes. He llegit en un lloc quea la fi els films soviètics no arribaren mai a Catalunya, peròaixò no n’és exactament la veritat ja que jo recordo haver vistTxapeyev, que descriu la història d’un guerriller roig del pobleque derrota les forces blanques tsaristes. A Hollywood elcinema era/és predominantment una indústria per a fer diners.Com a mostra només cal esmentar que cada setmana els ca-nals de la televisió a Los Angeles donen abundantmentquants milions de dòlars ha fet cada títol, i només moltescassament i selectiva informen sobre ço que els críticsopinen dels films.

A conseqüència de la revolució a la zona republicanasubseqüent a la revolta militar el sector del cinema/teatreestava controlat pel Sindicato Unico de Espectáculos de laFAI/CNT (Federación Anarquista Ibérica/ConfederaciónNacional del Trabajo) d’essència i actuació anarquistes. A satornada a Barcelona de Rússia en Carner-Ribalta en unaconferència pública

“exposarà l’eficàcia del model soviètic d’espectacles icriticarà durament l’estat i la qualitat dels espectacles aCatalunya en mans del Sindicat Únic. La duresa de lescrítiques de Carner provocarà que un grup de la FAI atempticontra la seva vida, per la qual cosa es veurà obligat aabandonar el país abans que s’acabi la guerra”.

La Generalitat decideix enviar-lo a París amb motiu d’unarepresentació catalana a l’Exposició de les Arts Decoratives.En Carner-Ribalta seguí el mateix camí que moltes altrespersonalitats catalanes com Ventura Gassol, Manuel CarrascoFormiguera, arquebisbe Vidal Barraquer, etc: haverd’abandonar la zona republicana amenaçats pels anarquistes

revolucionaris. Per als que vivírem en aquell temps, laprogressiva penetració i planificació comunistes en el gov-ern de la zona republicana (Dr. Juan Negrín, etc) duguerenuna semblança d’ordre i disciplina a la caòtica situació aCatalunya

des del 18 de juliol del 36 fins al maig del 37. Si hom volsimplificar la qüestió, un podria dir que els comunistesesdevingueren les “dretes” al bàndol republicà. Ací enquadrabé la sospita d’alguns que creien que en Carner-Ribalta eracomunista. Aquest aspecte ha estat analitzat particularmentper la professora universitària Eva Esteve que ha concluït queno és cert.

Josep Carner Ribalta

Page 13: Butlletí 59

13

Articles

SEGONA VISITA A AMÈRICA: De França en Carner-Ribaltase’n va a Mèxic i després als EUA. A Mèxic, demés de treballarexplicant les activitats del govern autònom de Catalunya alsmexicans, dirigeix el muntatge d’una obra teatral folklòricaescrita per autors nadius titulada Mexicana, que oficialmentpatrocinada pel govern mexicà és duta a Nova York i estrenadai mantinguda en cartell a Broadway per vàries setmanes ambressò inusual. Llavors en Carner-Ribalta es queda a NovaYork integrant-se amb els catalans residents allí i el CasalCatalà d’aquella metròpolis. El febrer de 1940 publica un mani-fest intitulat “Els Catalans de Nord-Amèrica i el redreçamentde Catalunya” demanant la unió dels catalans i la formaciód’un consell recolzat pels catalans a Amèrica i Europa. Tambéés co-fundador de la revista “Free Catalonia” difonent pelmón el problema català. Demés, presenta amb Joan Venturai Sureda i Josep Maria Fontanals una “Apel.lació a lesNacions Unides”, escrita enterament per en Carner-Ribaltadurant la Conferència Internacional de l’Organització de la talentitat celebrada a San Francisco l’abril de 1945. Malgrat queaquest presentació no obtingué resultats pràctics,

“fou com una taca que s’estengué arreu del món i que donàa conèixer no sols el fet català, sinó àdhuc llur [sic]problemàtica político-social i cultural-lingüística”.

També concorre als Jocs Florals de l’exili tot guanyant unadotzena de premis al llarg dels anys entre ells el Premi delCentre Català de l’Havana als Jocs Florals celebrats a Cubal’any 1944 (any LXXXVI de llur restauració) per l’obra “Elscatalans en la descoberta i colonització de Califòrnia” queen una tirada reduïda de 310 exemplars fou impresa a Mèxic el1947 i que ara a proposta de vàries entitats incloent-hi elCasal dels Catalans de Califòrnia es publicarà en castellà aMèxic.

Després en Carner-Ribalta s’establí a Califòrnia continuant laseva tasca de servei constant a Catalunya i la seva vocaciód’escriptor en obres d’una sorprenent varietat al llarg de savida: història, autobiografia, descriptiva, poesia, teatre, cin-ema, traduccions (del francès, anglès i rus), pròlegs, articles,entrevistes.

BREU RESUM DE L’ACTIVITAT ESCRIPTURAL: En laintroducció a “Els catalans en la descoberta i colonitzacióde Califòrnia” en Carner-Ribalta remarca que

“[e]ls historiadors catalans han dedicat ben poca atencióa la participació catalana en el descobriment i colonitzaciód’Amèrica”.

I jo afegiria que la majoria de catalans i habitants de la penínsulaibèrica tenen molt poca idea de com Califòrnia es colonitzà.

El 1767 dos esdeveniments importantíssims ocorregueren: elrei de “las Españas” Carlos III firmà un decret abolint l’ordedels jesuites dels seus regnes. Uns mesos després rebé novesde que exploradors russos havien descendit cap al Sud desd’Alaska i probablement intentaven establir una colònia a labadia de Monterey.

El “Virrey, Governador, y Capitan General de la NuevaEspaña…excelentissimo señor Marques de Croix” recomanaque les missions vacades pels jesuïtes a la Baja Califòrnia(Mèxic) siguin transferides als franciscans del Col.legi deSan Fernando de la Ciutat de Mèxic. El frare pare JuniperSerra (beatificat pel papa Joan-Pau II el 1988) és escollit pera dirigir aquesta operació que comença el 1er d’abril de 1768.Però tot just començada aquesta tasca, la corona espanyolaordenà que s’estableixin missions i “presidios”[=minicasernes] en l’Alta Califòrnia (actual Califòrnia delsEstats Units) des de la badia de San Diego a la de Montereya fi d’anticipar-se als intrusos russos.

Aquest territori era qualificat com “el darrer cantó de laterra”. Malgrat haver estat descobert, i la costaesquemàticament mapada amb noms, per navegants ibèricsdel segle XVI, l’Alta Califòrnia era considerada inaccessibleper terra (a causa de les Muntanyes Rocoses i dels deserts).Per tant, el 1769 l’expedició sota la direcció “del illustrissimoseñor D. Joseph de Galvez, Del Consejo, y Camara de S.M.en el Supremo de Indias, Intendente de Exercito, VisitadorGeneral de este Reyno” i executada “por la Tropa destinadaa dicho objeto al mando de Don Gaspar de Portolà, Capitande Dragones en el Regimiento de España, y Governador endicha Peninsula” fou preparada per fer-la via marítima[aquesta ortografia n’és copiada exactament de documentsde l’època. Només Portolà duu accent; malgrat que és greuaixò no vol dir que fos una concessió al seu origen català. Enaquell temps encara les normes ortogràfiques castellanes noeren ben fixades, per exemple noteu l’ús de la “x” per la “j”].

No és la meva missió ací el comentar els detalls de l’expedició;només vull indicar que quan els espanyols es trobaren ambels russos anys després, establiren inoficialment i pacíficacom a línia de demarcació el que avui dia roman com fitageogràfica el dit “Russian river” en el Nord de Califòrnia.

Page 14: Butlletí 59

14

Articles

El 1972 publicà una autobiografia “De Balaguer a Nova Yorkpassant per Moscou i Prats de Molló” que és lectura obligadaper a tota persona que vulgui saber la història político-catalanadel segle passat.

Conreà també la poesia i en el tomet titulat “L’alegre vianant”[1969] subtitulat “Geopoemes” ens ofereix amb encertadaoriginalitat una breu poesia “ad hoc” referent a una ciutat oregió del món: Montserrat, Almeria, Gibraltar, Amsterdam,Oxford, Paris, Veracruz, etc

En “Anecdotari de la Revolució”, inèdit fins que la professoraEva Esteve l’edità l’any 1999 ens detalla episodis de la GuerraCivil d’Espanya, destacant naturalment tot el que afavoreixiCatalunya i la República.

En “The Catalan nation and its people” [1995] ens presentauna finestra oberta al món per a que els pobles contemplin elscatalans al llarg de la història.

Féu també nombroses traduccions al català de poetes russosde la revolució, d’autors francesos com Valery i d’autorsanglesos com Yates, Marlowe, etc.

CLOENDA: Per a concloure vull relatar la substància d’unainterviu donada en l’etapa hivernal de sa vida al diari local deSimi Valley durant la qual en Carner-Ribalta rebutjà la nocióque el poble català hagi d’adoptar els violents mètodes delsbascos en la lluita per a l’autonomia o independència. Ellexplicà:

“com en el país basc, la situació és la mateixa [a Catalunya],però el temperament del poble català és diferent. ElsCatalans són molt pragmàtics. Ells pensen sobre quelcom illavors lluiten si n’és de necessari. No són tan atabalatscom els Bascos. Durant 40 anys, hi ha hagut un buit polític,i ara els joves Bascos diuen que és el moment de lluita, i elterrorisme comença. Però estan equivocats; aquesta no ésla manera de fer-ho”.

La manera d’en Carner-Ribalta és amb les seves paraules, elseu manifest fent una crida per al govern autònom deCatalunya:

“Si tu vols poder polític, cal que proclamis la tevaindependència. Potser, en aquest cas, independènciasignificarà interdependència. Nosaltres no volem destruirEspanya, però el que volem és ordenat, lògic i n’és digne.”

“Això és més fort que jo. Jo soc un ciutadà americà ara.Aquesta és la meva llar, i amo Amèrica i l’ensenya americanaés la meva ensenya, però dins meu estic cremant per quèEspanya m’ha estat matant.”

“Aquesta és l’ànima meva. No puc tornar allí [Espanya] sino hi ha llibertat. Em moriria. Així, nosaltres que vivim enels Estats Units hem creat l’art d’ésser bon Americans senseoblidar-nos d’ésser bons Catalans”.

És una lliçó per a tots nosaltres, catalans, que vivim a Nord-Amèrica i, en realitat, per a tots els catalans que viuen al’estranger.

BIBLIOGRAFIA SUCCINTA:

J Carner-Ribalta. Com es fa un film. Editorial Barcino. Barcelona1934. El llibret es reproduït enterament a JM Caparrós Lera, JCarner-Ribalta i B Delgado. El cinema educatiu i la sevaincidència a Catalunya: Dels orígens a 1939. Institut deCiències de l’Educació, Universitat de Barcelona. Barcelona1988.

Carner Ribalta (centre) amb Serra Moret davantla tomba de Roosevelt el 1947

Page 15: Butlletí 59

15

Articles

J Carner-Ribalta. Els catalans en la descoberta i colonitzacióde Califòrnia. Edicions de la “Biblioteca catalana”, B Costa-Amic , editor. Ciutat de Mèxic 1947 [edició especial de 310exemplars numerats].

J Carner-Ribalta. L’alegre vianant: geopoemes. Rafael Dalmau,editor. Barcelona 1969.

J Carner-Ribalta. De Balaguer a Nova-York passant perMoscou i Prats de Molló. Edicions Catalanes de París. París1972.

J Carner-Ribalta. El complot de Prats de Molló. Rafael Dalmau,editor. Baracelona 1987.

J Carner-Ribalta. The Catalan nation and its people. Ameri-can Institute for Catalan Studies. Houston TX 1995.

J Carner-Ribalta. Anecdotari de la Revolució. Edició d’EvaEsteve Latorre. Biblioteca literària de Ponent, Edicions de laUniversitat de Lleida. Lleida 1999.

E Esteve Latorre. De la política a la literatura passant pelcinema. Lectura, 3 de març 1998, pp 11-13.

E Esteve Latorre. Josep Carner Ribalta. L’aposta per cinemacatalà durant la Segona República. Revista de Catalunya No138, març 1999, pp 93-101.

J Romaguera i Ramió. Josep Carner Ribalta, escriptor inacionalista català. Revista de Catalunya No 23, octubre 1988,pp 121-129.

També vull expressar el meu reconeixement a Jordi Carner,fill del biografiat, a la professora universitària Eva Esteve Latorrei a Pere Garriga, secretari del Casal dels Catalans de Califòrnia,per a haver-me procurat materials biogràfics molt precisos pera redactar aquest epítom.

Josep G LLauradó

Entre uns i altres

El següent extracte és un fragment del llibre del Pare Ram-Mar“Entre uns i altres”. L’escriptor, en Ramon Marti, és un pareescolapi i un dels fundadors del Casal dels Catalans deCalifòrnia, del qual en va ser el primer president. Recentmentjubilat de la seva darrera feina com a sacerdot a l’hospital Cityof Hope ha publicat en català un llibre sobre la vida del PareRicard, llibre guanyador del Jocs Florals de la Fundacio PauliBallet, del que aquí publiquem el començament del primercapítol. En la secció Notícies comentem com es pot aconseguiraquest llibre.

SE’NS HA ESCAPAT !Els Pares Escolapis del Col.legi de Sant Anton de la RondaSant Pau de Barcelona, aquells mals dies d’aquell pitjor estiude l’any 1936, no van obrir les portes perquè tenien molta por.Por que els vinguessin a buscar per acabar essent executats.

Afortunadament, sota l’escala principal de l’entrada un senzillenvà separava del bon veí. Van obrir-hi un forat i un copdeixades les sotanes i totes les coses, vestits de seglars, vananar sortint a un altre carrer lateral per dispersar-se i buscarrefugi entre parents o amics.

Quan aquella onada de fúria anticlerical va trencar portes elcol.legi era buit de persones, però ben ple de totes les coses.Tothom d’aquella massa d’incontrolats va agafar el que vavoler o poder i l’edifici va quedar confiscat al servei del poble.(Com si abans, sigui dit entre parèntesis, no hi hagués estat,al servei del poble, o només haguessin tingut alumnesprivilegiats…)

El Pare Ricard tenia els seus pares a la mateixa Ronda de SantPau. Allí va anar a parar esperant que es calmés la tempesta.

El seu pare tota la vida havia estat empleat de la famosa llibreriaLa Formiga d’Or, que havia estat confiscada per la FederacióAnarquista Ibèrica. I allí continuava treballant, ara amb carnet,doncs, de la FAI.

Com cada dia, el pare se’n va anar a treballar. A casa vanquedar la mare i el fill escolapi. Estaven resant el sant rosariquan van sentir cridòria al carrer. Amb tota precaució vanmirar sense obrir massa els finestrals del balcó. I van veure la

Page 16: Butlletí 59

16

Articles

gran gentada a la porta mateix de la casa del seu pis. La cridòriaels va espantar. La turba buscava un capellà que sabienamagat a l’edifici.

Efectivament, uns milicians amb fusells en bandolera, pistolaal cint i el mocador vermell al coll, a més del braçal de la FAI,anaven escorcollant els pisos a la recerca del capellà. Lagentada esperava al carrer com un monstre famolenc de carnfresca o assedegat de sang calenta.

Mare i fill al pis del Manich van continuar amb el seu rosari, jaque no podien fer res millor que encomanar-se a la Mare deDéu. Mentre els llavis anaven mussitant avemaries elpensament corria a preguntar què passaria quan els miliciansarribessin allí.

No van trigar pas gaire. Encara no havien acabat el rosari quevan sonar uns cops forts a la porta simultàniament amb el ringdel timbre. La por va entrar primer que tot i abans d’obrir.Mare i fill van interrompre la seva oració, es van mirarsilenciosament i la mare ben espantada, va dir: -Ja són aquí.

Al fill no se li va ocórrer més que dir: -Tranquil.la mare. Joobriré.

Se’n va anar cap a la porta on insistien els cops i va obrir. Elsseus ulls van veure primer que tot els fusells en bandolera, lespistoles al cint, les gorres amb borla, el mocador vermell al colli les lletres al braçal: FAI. Eren com mitja dotzena de tipusmalcarats que semblaven creure’s els amos del món. Desprésde mirar-se cara a cara un d’ells va exigir: -Documentació!

El Pare Ricard, amb tota la naturalitat que va poder va contestar:

-Sí, senyor. Però passin, passin. –I va ben obrir la porta i ambun gest del braç va fer com una gentil invitació.

En van entrar un parell, mentre els altres esperaven al replà.Els va guiar cap al davant. Van arribar a la sala on era la mare.Ell va obrir el primer calaix del moble vitrina i va començar atreure papers i documents. Aquells terribles inquisidors…miraven I remiraven sense dir res.

La mare continuava resant en silenci, però més fervorosamentque mai, el seu rosari interromput. El fill pensava què estarienpensant aquell parell de milicians i què esperarien perpreguntar-li a ell: “I tu qui ets?”

Els segons passaven més a poc a poc que a pas de tortuga.Aquell silenci, el silenci que podia acabar tràgicament eraterriblement angoixós. No buscaven capellà amagat? Allí eltenien, davant per davant, cara a cara! Per què no lipreguntaven d’una bona vegada qui era i què feia allí unhome jove amb tot l’aire i flaire de sagristia? Tard o d’horame’l lligarien de mans a l’espatlla i satisfets me’l presentariena la turba que esperava al carrer. I qui sap si allí mateixs’abrandarien sobre ell com feres per no dir que se’l menjarienviu. Era l’hora dels odis desbocats. Es podia esperar qualsevoldisbarat d’una multitud enverinada i sense control. No seriael primer que matessin sense més ni més pel sol fet de sercapellà. No li feia por morir, ni morir jove. El que li feia por erala possible i probable tortura per la incomprensible raó dedivertir-se veient-lo patir.

Entre tots aquells pensaments i les avemaries secretes de lamare, un d’aquells milicians, deixant papers inútils, preguntade sobre:

-I es pot saber on és l’amo del pis?

El Pare Ricard contesta com si res:

-Està treballant.

-I on treballa? –insisteix l’inquisidor.

-A la llibreria de la FAI, la que abans era La Formiga d’Or.

En sentir que treballava a la llibreria de la FAI exclama:

-Oh, això vol dir que és un dels nostres. Perdoneu. Ens hemequivocat de pis.

I fent mitja volta emprengueren la retirada cap a la porta. Aldarrera els seguia el Pare Ricard, que no s’ho podia acabar decreure. A la porta encara sonà una altra vegada, “perdoneu”acabant amb un “salut”. I repenjant-se d’espatlla a la porta espassà la mà pel front com per eixugar-se la suor i esbufegàprofundament, com traient tota l’angoixa del cos i fins del’ànima.

A la sala l’esperava la mare amb els braços oberts i ambllàgrimes als ulls. [...]

Page 17: Butlletí 59

17

Articles

Square Dance

La majoria dels catalans que estem estudiant a UCI no havíemsentit parlar mai del square dance fins que el passat dia 27d’octubre hi va haver una demostració d’aquest balltradicional americà a la residència Balsells. Després de lademostració, el púbic va poder participar activament. Foullavors quan la majoria dels presents vàrem poder aprendrecom funciona aquest ball tan curiós.

El square dance té els seus orígens a Nova Anglaterra. Elsprimers immigrants van introduir a Amèrica del Nord els ballstradicionals dels seus països d’origen.

Es pot afirmar que el predecessor anglès fou el Morris dance.Es tractava d’una dansa d’exhibició ballada només per homes(les dones no podien participar-hi). S’organitzava en duesfiles de tres persones cadascuna.

Els francesos van adoptar i van modificar els balls anglesostradicionals i els anomenaren Contredanse Anglais. Tambévaren inventar un tipus de dansa anomenat Quadrille que vaevolucionar i s’ha convertit en un dels passos del squaredance actual. Posteriorment, els francesos varendesenvolupar una dansa anomenada Cotillon ques’organitzava en grups quadrats amb vuit ballarins.

Així doncs, no es pot trobar una arrel única al square dance,aquest ball és més aviat el resultat d’un “pot pourri” detradicions.

Els becaris Balsells volem agraïr al Pete i la Donna Balsellsl’oportunitat que ens van brindar de conèixer aquesta dansatradicional i la bona estona que vam passar ballant-la totsjunts.

Laia Pagès

Demostració d’un ball del Square Dance Grup dansaire i assistents ballant l’Square Dance

Page 18: Butlletí 59

18

Articles

2002 Any Verdaguer

Ara fa 100 anys de la mort de Jacint Verdaguer, popularmentconegut com Mossèn Cinto, el poeta més gran de laRenaixença i potser el que ha connectat més amb el poblecatalà. Gran nombre de les seves poesies són ja patrimoni dela nostra cultura popular: L’Atlàntida, Canigó, L’Emigrant,Pàtria, Llegenda de Montserrrat, Oda a Barcelona, ...

Aquest any 2002, en motiu del centenari de la seva mort, laGeneralitat de Catalunya ha declarat l’Any Verdaguer (http://www.anyverdaguer.com).

VIDA: Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles(Osona) el 17 de maig de 1845, en una família pagesa. Als deuanys ingressà al Seminari de Vic i l’any 1870 fou ordenat desacerdot.

A l’edat de 20 anys guanyà els primers premis als Jocs Florals.Passà dos anys fent el trajecte d’Espanya a Cuba, com acapellà de vaixell.

El 1877 entrà al servei del marquès de Comillas com a capellàde la família i durant més de quinze anys visqué al palau delsComillas, a la Rambla de Barcelona,

El 1886, de tornada d’un viatge a Terra Santa, sofrí una crisiespiritual que li provocà un desig de purificació i d’ascetisme.

A partir del 1889 entrà en contacte amb practicantsd’exorcismes, activitat prohibida pel bisbe de Barcelona. Elsegon marquès de Comillas decidí prescindir dels seus serveisi, amb els bisbes de Barcelona i de Vic, planejà el seu trasllat ala capital d’Osona, amb el pretext d’una cura de repòs.

Per l’abril del 1895, contravenint a les ordres del seu bisbe,abandonà el santuari marià de la Gleva i s’establí a Barcelona.El mes de juny publicà un comunicat a la premsa de Barcelonaen què es declarava víctima d’una persecució injusta. El bisbede Vic el privà de celebrar missa i d’exercir funcionssacerdotals.

L’enfrontament del capellà poeta amb el seu superioreclesiàstic, amb el marquès que l’havia acollit, i amb algunsdels seus amics íntims i familiars, adquirí gran ressò social.L’escàndol fou clamorós. El “cas Verdaguer” esdevingué elcentre d’interessos socials i polítics oposats.

A la fi del 1897, però, després d’un escrit de retractació deVerdaguer, li foren concedides novament les llicènciessacerdotals.

Visqué els darrers anys a Barcelona fins que, víctima de latuberculosi, morí el dia 10 de juny de 1902. Tres dies després,fou enterrat al cementiri de Montjuïc enmig de la manifestacióde dol més impressionant de la història de Catalunya.

Jacint Verdaguer

UNA MICA DE LA SEVA OBRA: Verdaguer manifestà, deben jove, una notable aptitud literària. El 1865 es donà aconèixer als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué un accèssiti un premi extraordinari.

Al cap de poc, començà a treballar en un projecte que li valdria,quasi deu anys després, el reconeixement literari dins i forade Catalunya: el poema èpic L’Atlàntida, premi extraordinarials Jocs Florals de Barcelona del 1877.

El 1880, amb motiu del mil·lenari montserratí, publicà Cançonsde Montserrat i Llegenda de Montserrat, que reféu i unificà,anys després, en el volum poètic Montserrat (1889).

El 1885 Verdaguer publicà Canigó, considerat el seu millorpoema èpic. Si L’Atlàntida és una epopeia de tall clàssic, ambuna visió hispànica de la descoberta del Nou Món, Canigócanta els orígens llegendaris de la Catalunya cristiana a través

Page 19: Butlletí 59

19

Articles

d’històries cavalleresques i d’encantaments demoníacs deprocedència folklòrica.

El 1889 publicà un llibre de viatges —Dietari d’un pelegrí aTerra Santa— que ha estat considerat la seva millor obra enprosa.

El 1894 presenta Roser de tot l’any, que conté una col·leccióde 365 pensaments poeticoreligiosos, un per a cada dia del’any.

Els darrers anys acceptà la direcció literària d’algunes revistescom L’Atlàntida, La Creu del Montseny i Lo PensamentCatalà.

Jacint Verdaguer fou l’escriptor català més destacat del segleXIX i el més representatiu de la Renaixença literària catalana.Autor d’obres cultes d’una gran ambició, tornà a la llenguacatalana el prestigi perdut d’un idioma de cultura.

L’EMIGRANT

Dolça Catalunya,pàtria del meu cor,quan de tu s’allunyad’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,blanc Pirineu,marges i rius, ermita al cel suspesa,per sempre adéu!Arpes del bosc, pinsans i caderneres,cantau, cantau,jo dic plorant a boscos i riberes:adéu-siau!

¿On trobaré tos sanitosos climes,ton cel daurat?mes ai, mes ai! ¿on trobaré tes cimes,bell Montserrat?Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,ta hermosa Seu,ni eixos turons, joiells de la coronaque et posà Déu.

Adéu, germans: adéu-siau, mon pare,no us veure més!Oh! si al fossar on jau ma dolça mare,jo el llit tingués!Oh mariners, lo vent que me’n desterraque em fa sofrir!estic malalt, mes ai! tornau-me a terra,que hi vull morir!

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer

Page 20: Butlletí 59

20

Jugar i aprendre

Montserrat, estel de terra al cel,

d’abril cap de la serra,

guieu-nos morena;

il·lumineu la Rosa catalana.

El Virolai

Jacint Verdaguer és l’autor de la lletra del Virolai a la Verge deMontserrat.

Us proposem un joc: es tracta d’ordenar la següent llista deparaules per formar la tornada del Virolai que va escriureMossèn Cinto:

Rosa d’abrìl, morena de la serra,de Montserrat estel,il·lumineu la catalana terra;guieu-nos cap al cel.

Resposta Correcta:

Disposem de dues tasses idèntiques, una plena de cafè i l’altraplena de llet. Disposem també d’una cullereta. Omplim lacullereta amb cafè de la tassa que conté el cafè i l’aboquem ala tassa que conté la llet. Seguidament, de l’última tassa, laque ara conté força llet i poc cafè, en prenem una cullereta il’aboquem a la tassa primera, que només conté cafè. Al finalde l’experiment, què hi haurà....

..... més cafè a la tassa que inicialment només tenia llet, o mésllet a la tassa que inicialment contenia només cafè?

Afinem l’enginy

Igual. Un dels raonaments que expliquen aquest resultat ésel següent: inicialment tenim el mateix volum a les duestasses. Un cop acabats els moviments el volum segueix essentel mateix i igual a les dues tasses. Per tant, no podem haverpassat més quantitat de cafè a la tassa de llet ni al contrari.Forçosament hem d’haver passat el mateix volum en totalentre les dues tasses.

Resposta Correcta:

Page 21: Butlletí 59

21

Sopa de Lletres

En la següent sopa de lletres hi ha amagades el nom de 8 ciutats catalanes i 8 de californianes. Prova de trobar-les!

Jugar i aprendre

Solució:

Fe d’Errades:

El passat Butlletí del setembre 2002corresponia al número 58 i no al 57 comindicava la capçalera.

Page 22: Butlletí 59

22

SI TENIU UNA FOTOGRAFIA INTERESSANT, ENVIEU-LA AL BUTLLETI AMB UNAPETITAEXPLICACIO I US LA PUBLICAREM

Fotografies

Equip format per becaris Balsells campió del torneig Intramural de UCI 2002

En Pete Balsells parlant amb els becaris

En Pere Garriga i en Marc preparant les senyeresper l’Aplec de Tardor

Page 23: Butlletí 59

23

Fotografies / La Veu

Fotografies enviades pel Joan Comellas

Page 24: Butlletí 59

24

El Butlletí som:Pere Garriga, editor en cap i redactor.Sílvia Estévez i Albert Mercadé, editors.

Les opinions expressades al Butlletí són les dels autors dels articles.

Aquest número ha comptat amb les col.laboracions de:

Pete Balsells, Josep Llauradó, el Pare Escolapi Ram-Mar, Laia Pagèsi Joan Comellas, qui ha fet sentir la seva veu.

La Veu del Joan Comellas

Volguts i recordats amics del Casal dels Catalans de Califòrnia:

Havent passat quatre mesos sense dir-vos res després de la meva marxa a Catalunya us escric aquestes breus paraules percontar-vos el que és de la meva vida a casa nostra.

Durant aquest petit espai de temps hem tingut la satisfacció de conviure a la nostra nova casa de Berga moments de moltaalegria al poder rebre a Pere Garriga, Teresa Wroblewski i Carme Roig que ens han visitat de Califòrnia. I també d’haver rebutles visites de Josefina i Harvey Gullickson i de la Rosa Maria Pfeiffer, que ara viuen a Catalunya.

Durant la meva vida sempre he tingut la idea d’organitzar ballets tradicionals catalans i sardanes. L’últim fou el Grup DansaireCatalunya de Califòrnia que sempre recordaré per les grans actuacions fetes a molts indrets de Califòrnia. Al principi del meuretorn a Berga semblava que em faltava quelcom, la vida era monòtona i molt diferent a la que havia disfrutat els últims setanys de convivència i gran amistat amb els que vam formar el Grup. Els tenia sempre a la memòria i no m’era pas fàcil oblidar.Sort tenim del temps que ens ajuda a tirar endavant, sense perdre compte del que hem viscut.

Espero mantenir correspondència amb vosaltres i també que em recordareu. He format un nou grup dansaire anomenatl’Esbart Queralt aquí. Us trameto unes fotos d’una actuació que vam tenir recentment ( pàg. 23) . Si algun dia el Casal estiguésdisposat a ajudar-nos amb les despeses del viatge estaríem encantats de fer-vos algunes actuacions juntament amb elscomponents del Grup Dansaire Catalunya.

Quedo a la vostra disposició per tot allò que us pugui ser útil, així mateix amb tot els que us pugui ajudar.

Salutacions afectuoses a tots els catalans de Califòrnia i fins una altra.

Joan ComellasSetembre del 2002

Email: [email protected]/Albéniz 12, 1r

08600 Berga, Barcelona

Les despeses de publicació dels butlletins del 2002 han sigut en part subvencionades encol.laboració amb la Direcció General de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya i elMinisterio de Trabajo y Asuntos Sociales.