Butlletí octubre

of 31 /31
Octubre 2013 La Veu de l’alumne No et perdis: La crítica de l’estada dels alumnes de 4t a Londres! El reportatge sobre el Quofi- cient Intel·lectual! La reflexió sobre el Sistema Educatiu a Espanya i França! L’actualitat de tots els cur- sos de la ESO i del Batxille- rat! La historieta en mode còmic! El problema d’escacs! L’espai crític i L’espai per aplaudir! La màgia de Christian Co- oker! L’entrevista a la sotsdirecto- ra de l’escola! Les novetats a nivell cultural!

Embed Size (px)

description

Primer número de la Revista digital de La Veu de l'alumne

Transcript of Butlletí octubre

  • Octubre 2013

    La Veu de

    lalumne

    No et perdis:

    La crtica de lestada dels

    alumnes de 4t a Londres!

    El reportatge sobre el Quofi-

    cient Intellectual!

    La reflexi sobre el Sistema

    Educatiu a Espanya i Frana!

    Lactualitat de tots els cur-

    sos de la ESO i del Batxille-

    rat!

    La historieta en mode cmic!

    El problema descacs!

    Lespai crtic i Lespai per

    aplaudir!

    La mgia de Christian Co-

    oker!

    Lentrevista a la sotsdirecto-

    ra de lescola!

    Les novetats a nivell cultural!

  • 1.Portada.

    2.ndex.

    3.Editorial.

    4.Actualitat 1r dESO.

    5.Actualitat 2n dESO.

    6.Actualitat 3r dESO.

    7.Actualitat 4t dESO.

    8.Actualitat Batxillerat.

    9.Una imatge val ms que mil paraules.

    10.Crtica sobre lestada a Londres.

    11.El reportatge.

    12.La reflexi.

    13.Espai crtic.

    14.Espai per aplaudir.

    15.La mgia de Christian Cooker.

    16.Novetats a nivell cultural.

    17.El problema descacs.

    18.Lentrevista.

    19.Contraportada.

    Pgina 2 La Veu de lalumne

    ndex

  • Benvolguts lectors,

    Us dono la benvinguda a aquest nou projecte que tots esperem que tiri endavant

    durant aquest curs i per qu no, ms endavant.

    La illusi amb que afrontem aquesta iniciativa s molt gran, i desprs de rumiar-

    ho molt, hem decidit posar-ho en marxa. Esperem que tots vosaltres ens ajudeu a

    tirar-ho endavant, doncs sense la vostra participaci aix no t cap mena de sen-

    tit.

    Aquest butllet, diari o revista, digueu-li com vulgueu, neix amb la idea de comen-

    ar un projecte molt com en molts instituts o universitats, sobretot americanes.

    Un projecte que esperem que duri i que agradi.

    El podreu llegir a primers de cada mes, sempre intentarem ser puntuals, i s que

    compaginar-ho amb la feina de lescola i daltres activitats es fa realment compli-

    cat. Malgrat tot, intentarem informar-vos de tot el que estigui al nostre abast

    mensualment.

    Per sort contem amb la nombrosa presncia de collaboradors, la majoria dells de

    4t dESO, degut a que jo tamb pertanyo a aquest curs.

    Hi hauran articles dedicats a lactualitat de cada curs de la ESO aix com tamb del

    Batxillerat, o tamb les crtiques i els elogis que es fan a aquesta nova temporada

    que es presenta. Tindrem una molt recomanable crtica sobre lestada de dinou

    alumnes de 4t a Londres, un reportatge tamb molt recomanable sobre la in-

    telligncia i com es coneix avui dia, aix com novetats a nivell cultural, la primera

    entrevista dedicada a la sotsdirectora de lescola, una comparaci dels sistemes

    educatius que tenim aqu i a Frana, un espai dedicat a la mgia de Christian Co-

    oker, historietes dibuixades per deixar de banda una mica tanta lletra i un proble-

    ma descacs (sempre present en els bons diaris).

    Tamb agrair a lescola tot el suport que ens ha donat per a poder tirar endavant

    aquest projecte i les facilitats que ens pugui oferir.

    Aix doncs, espero que gaudiu amb la lectura.

    Moltes grcies.

    Salutacions cordials.

    Vctor Collell.

    Pgina 3

    Editorial

  • Aquest curs hem comenat la secundria, s una nova etapa:

    amb nous professors, amb major dificultat, ms deures i amb

    ordinadors. Tota la classe est molt emocionada, treballar amb

    ordinadors, quina meravella! Ning sho hauria imaginat. Tam-

    b hi ha noves assignatures noves com les optatives i les assig-

    natures quadrimestrals.

    De moment els treballs no sn gaire complicats, per tothom

    est segur que durant letapa de la Secundria ens trobarem

    amb feines dures i difcils com el Treball de Sntesi o els ex-

    mens constants cada quinze dies.

    Per superar aquesta difcil etapa haurem de treballar durament

    per aconseguir notes semblants a les que hem aconseguit fins

    ara.

    Marc Castellana

    Pgina 4 La Veu de lalumne

    Actualitat 1r dESO.

  • La tornada a lescola, buff! Per a tothom un curs nou, potser per a alguns molt fcil (com

    passar de primer dESO a segon) o per a alguns molt difcil (com passar de sis a primer dE-

    SO), per per a tots nou. Jo acabo de comenar 2n dESO i tot i que no estigui igual de nervi-

    osa com quan vaig fer el canvi de sis a primer, continuo tenint aquell cangueli del nou

    curs! ;)

    Aquest any, he de dir que estic molt contenta amb

    la classe dangls i la iniciativa amb la que hem co-

    menat! Aprofitant que venia a Barcelona per fer la

    Moodle moot, vam fer una sortida i vam anar a la

    Universitat Pompeu Fabra a conixer el creador

    dun campus virtual, Moodle, Martin Dougiamas. Va

    ser una xerrada que va fer en angls (ell s austra-

    li) i que representava un repte per als alumnes de

    ladvanced. Per s un gran comunicador i la veritat

    s que va ser una conferncia molt interactiva i de

    la qual em sento orgullosa dhaver-hi assistit! A tots ens va encantar que el conferenciant

    ports amb ell un IPad que feia anar contnuament. Aix sol ja ho va fer semblar tot dife-

    rent! Passava les diapositives, ens ensenyava vdeos i passava a la pgina web de Moodle per

    ensenyar-la en directe. I, el millor de tot, s que quan una persona del pblic tenia la paraula

    i parlava amb el micrfon ell hi anava amb el seu IPad i lenfocava amb la cmera que estava

    connectada a la pantalla i tothom et veia! Aquest va ser el moment en que tothom va riure

    ms, no ho havem vist fer mai! Per mi va ser molt interessant veure com les seves circums-

    tncies personals, el fet de viure en una zona remota dAustrlia i de no haver pogut anar a

    lescola fins a cursos avanats, van despertar en ell el desig de fer una plataforma que per-

    mets lensenyament a distncia. De la infantesa, al futur pel cam de la innovaci!

    Tamb sapropen les convivncies per a les quals el meu curs estem molt emocionats, per-

    qu seran les nostres ltimes o sigui que les hem de gaudir al mxim! A la propera ja us ho

    explicar!

    I finalment, lltima cosa que mha agradat daquest comenament de curs ha estat aquesta

    iniciativa de crear un diari no oficial de lescola: La Veu de lAlumne! Fa molts anys que ho he

    pensat de quan ho veia a les pellcules americanes i finalment sha fet i estic encantadssima

    de poder formar part daquest projecte!

    B, aquestes han estat les coses que ms mhan cridat latenci daquest comenament de

    curs! Fins a la propera!

    Marta Botet

    Pgina 5

    Actualitat 2n dESO.

  • Comena un nou curs, amb nou reptes i molts canvis. 3r dESO suposa per a tots entrar en el se-

    gon i ltim cicle de la ESO, on lautonomia i la responsabilitat juguen ja un paper molt ms impor-

    tant. Noms comenar ja hem notat bastants canvis respecte al curs anterior: horaris, mestres,

    treballs cooperatius, tallers al migdia, noves eines informtiques, intercanvis, etc.

    El canvi que considerem ms fort per a tots s lhorari, hem aconseguit una

    tarda lliure per a canvi fem ms hores al mat i entrem abans. Creiem que la

    tarda lliure ser aprofitable, per primer, tot ser acostumar-se.

    Un altre dels aspectes a tenir en compte ha estat el canvi de mestres, ja que en algunes assigna-

    tures hem conegut professors que noms havem vist de passada. Considerem que aix ser po-

    sitiu per a nosaltres, ja que canviar daires de tant en tant sempre s bo. Tot i aix, tractant-se de

    mestres de cursos superiors, creiem que el grau dexigncia ser superior i per tant caldr esfor-

    ar-se ms; com s habitual a mida que vas avanant de curs.

    A lEscola sempre han fomentat el treball en grup, i pel

    que ja ens han anat comentant, aquest any tindran un

    paper principal. Treballar en equip s un factor impor-

    tant que cal millorar: respectar les idees dels altres,

    aportar-ne tu tamb, aprendre a cedir... Utilitzant les

    noves tecnologies podrem comunicar-nos amb els

    companys del grup de manera ms rpida i senzilla,

    sense quasi necessitat de quedar.

    Per tal dafavorir el voluntariat, durant els migdies, al llarg dun o dos trimestres (depenent de si

    el taller t una durada de mitja o una hora), participarem en diversos tallers. Hem tingut oportuni-

    tat descollir entre diferents tallers, entre els quals: Punt de Trobada Virolai, Solidaritat, Sostenibi-

    litat, Audincia Pblica i Dinamitzaci del Joc.

    A partir daquest curs, lescola ens dna loportunitat de

    poder anar a lestranger, per tal de millorar el nostre ni-

    vell en idiomes i aprendre sobre la cultura daltres llocs:

    coneixent altra gent i descobrint llocs nous. Aquesta, s

    una experincia que tots desitgem tenir, ja que s dife-

    rent a la rutina diria i ens fa sentir afortunats.

    Tot i que no suposi gran canvi, aquest curs, tenim preparades nombroses sortides. El que s que

    suposa un canvi s el fet de deixar-nos anar per lliure, quedant al lloc on comenar lactivitat i

    Pgina 6 La Veu de lalumne

    Actualitat 3r dESO.

  • Ja feia molts anys que esperaven que

    comencessin les obres del poliesportiu,

    ja que suposar una millora per lescola,

    de la qual segur que tots en gaudirem

    molt. De tornada a lescola desprs

    dun bon estiu, ens hem adonat tamb

    de que han fet reformes a la cuina i el

    pati de la zona est.

    Com cada any, durant els primers dies de curs, hem fet les proves de diagnstic,

    que consisteixen en un seguit de proves on en examinen lexpressi escrita, tant

    en llengua catalana com castellana i la comprensi, tamb en ambdues llenges.

    Unes altres proves programades per daqu poc, per comprovar el nostre nivell,

    comparant-lo amb la resta dalumnes de Catalunya, sn les proves de competnci-

    es bsiques.

    Amb tot a punt, esperem i desitgem que tothom gaudeixi dun bon curs! Sense

    cap dubte sobre aix, acabem el nostre primer article sobre lactualitat de 3r dE-

    SO. Esperem que us hagi agradat.

    Jlia Salvador i Aina Claps

    Pgina 7

  • Dia dotze de setembre del 2013, pugem les escales de lescola xerrant i explicant mil i una histri-

    es sobre lestiu a tots els companys de classe, amb el riure fluix i amb ganes dabraar, saltar, cri-

    dar i saludar a tothom. Entre les cares familiars en veiem de noves, i s que cada vegada en veiem

    menys dalumnes nous. Amb vergonya ens saludem i comencem les converses intranscendents.

    Tot i aix quart t un altre aire ms independent, ms ambicis.

    Lltim any de la ESO s com estar en la saleta despera abans de la visita al metge, has de saber

    qu tens, qu et passa, quins smptomes pateixes i com li explicars. En aquest curs agafem els

    llapis que ens serviran per anar dibuixant el nostre cam poc a poc. Un nou any amb moltssims

    canvis.

    De cop ens trobem davant unes assignatures ms exigents i denses, plenes de continguts i nous

    conceptes, shan de canviar mica en mica els hbits, per tamb es fomenten molts altres aspec-

    tes com el debat, largumentaci de les idees, la personalitat i lautocrtica, que a la fi sn els que

    ens fan persones.

    Els professors ens han comentat que hi hauran nombroses oportunitats de contacte amb el mn

    exterior, varis projectes i treballs cooperatius que aniran forjant el nostre futur triant el cam que

    decidim seguir.

    Aquest curs esperem, que nosaltres, els alumnes, el passem i el gaudim de la millor manera, amb

    la millor companyia per tirar endavant; grcies a lamistat, les ganes i la illusi, que sabem que

    sn els nostres fidels motors.

    Aina Maull Miquel

    Pgina 8 La Veu de lalumne

    Actualitat 4t dESO.

  • Pgina 9

    Actualitat Batxillerat

    Quan leducaci es torna opcional:

    Mica en mica es va oblidant, suposo que esperonat per la crisi sociopoltica que est vivint

    el mn, i ms intensament a casa nostra, que estudiar batxillerat s opcional.

    Comeno escrivint aquest primer article amb aquesta frase principalment perqu em sob-

    ten les reaccions dalguns alumnes que ara comencen el primer curs daquesta etapa

    (sense importar el centre on estudin) amb desgana i com arrossegats per una fora superi-

    or a ells/es mateixos. I em sobten encara ms quan els hi dic, amb un to ms humorstic que

    cap altre cosa, que si van a classe s perqu volen i que ning no els obliga a venir. Molt

    cops, lexpressi que sels hi queda al rostre parla per si sola, i aquesta em diu, amb gran

    sorpresa per part meva, que no shavien ni plantejat el motiu per el qual estaven cursant

    batxillerat, ja que ells creien que aquesta etapa venia per inrcia desprs de la ESO, com si

    seguissin el curs natural dun riu.

    s cert que cada cas s un mn i seria un error per part meva generalitzar i posar al mateix

    sac a tots els que es poden queixar destudiar o no vinguin a lescola amb la mateixa alegria

    que posa alg quan va a un parc datraccions -per posar un exemple-. Per tamb ho seria per part vostra si pensssiu que aquest s el missatge que us vull comunicar. La queixa, per

    dir-li dalguna forma, s la manca diniciativa, mobilitat i/o ganes dinformar-se sobre el seu futur que pot arribar a tenir un important sector del jovent que est estudiant a les nostres

    aules. Ara mateix hi ha una dria la qual considero fins i tot malsana darribar a la universi-

    tat per arribar-hi i tenir un ttol perqu toca tenir-lo, perqu s el que toca, no per estudiar alguna cosa que tagrada i pot ser til desprs pel seu futur. I molts cops, en aquests casos,

    el que acaba passant s que lalumne canvia quatre anys de la seva vida per un diploma que

    tot i est sec, es pot considerar paper mullat

    Aleshores podreu pensar que estic desanimant al jovent que cursi estudis superiors, per

    tampoc s aix. El que convido a fer, sobretot als lectors ms joves que encara no han aca-

    bat la ESO, a reflexionar sobre el que volen fer a la seva vida i que pensin que hi ha un mn

    dafluents en el riu de leducaci ms enll del batxillerat-universitat. I que el final de la ESO no significa canviar una aula per una altra sin el punt de partida de la teva vida a partir del

    qual tens la llibertat de triar la teva prpia ruta del cam a seguir, que no sempre s el ms

    visible, sin el que et far gaudir ms.

    Adri Hernndez

  • Mriam Rodergas

    Pgina 10 La Veu de lalumne

    Una imatge val ms que mil paraules.

  • Durant catorze dies dinou alumnes hem gaudit duna gran experincia grcies a lEscola Virolai i recol-

    zada econmicament per lAjuntament de Barcelona, que desprs de deliberar sobre la qualitat del

    projecte va decidir formar part daquest i aix fer-ho possible. Tot i aix sota el meu punt de vista hi

    ha hagut moments els quals no mhan agradat i amb aquest escrit els intentar exposar amb la mxi-

    ma objectivitat possible.

    Magradaria comenar amb la pssima distribuci de les habi-

    tacions dins de lhotel, cosa que va ser el que va provocar la

    majoria de problemes durant el viatge. Aix era degut al fet

    que les habitacions estaven molt separades i en diferents pi-

    sos, cosa que provocava molt ms soroll del que shagus oca-

    sionat si tots hagussim estat en un mateix bloc dhabitacions.

    Entre altres podria haver evitat enfrontaments amb una vena

    en particular, que amb falses acusacions quasi aconsegueix fer

    -nos fora de lhotel. Lgicament lhotel va fer arribar aquests

    fets a orelles de la Teresa i la Isabel, que no van voler escoltar

    una explicaci lgica per part nostre i van optar per donar-lhi

    tota la ra a aquell projecte de persona. Per sort es va desem-

    mascarar ella mateixa en acusar-nos dhaver fet enrenou un

    dia en el que estvem tots a les nostres respectives habitacions.

    Tot i aix, no va ser el que ms em va doldre del viatge. El que realment em va doldre va ser que visi-

    tes tant importants com el British Museum no van tenir el temps necessari per poder gaudir plena-

    ment del seu contingut. Puc entendre que lhorari s el que s, per deixar aquesta visita per lltim

    dia ho trobo realment estpid, i ms al pensar que museus que a cap de nosaltres ens interessaven

    van tindre el doble de temps. No obstant aix, la visita al British Museum no va deixar de ser des de la

    meva opini la visita ms interessant en els catorze dies de viatge.

    Un dels aspectes que personalment em preocupa-

    ven eren els menjars, ja que pensava que menjarem

    sandvitxos de cogombre mat i tarda, per per la

    meva sorpresa no va ser aix, van superar en molts

    aspectes les meves expectatives. Tot i que una mica

    repetitius, els llocs on menjvem sestava cmode i

    a ms la qualitat del menjar era realment bona.

    Tamb cal esmentar que no era una dieta gaire equi-

    librada per restaurants com el Garfunkels o lAn-

    gus van fer que mereixs la pena.

    Pgina 11 La Veu de lalumne

    Crtica sobre lestada a Londres.

  • Pgina 12

    Un altre dels aspectes positius que cal destacar era el ben situat que estava lhotel, cosa que va

    facilitar molt les coses a lhora de mourens per Londres o de buscar un bon restaurant a lhora

    danar a sopar.

    Lltim detall en el qual magradaria fer un incs s el fet que hagus estat b acabar el viatge

    abans de linici de lescola, i tot i que sc conscient de el difcil que va ser planificar-ho amb con-

    tratemps i altres, cal reiterar que ens hagus agradat estar un parell de dies menys per tal de

    poder comenar lescola al mateix temps que la resta dalumnes.

    Per acabar crec que parlo en nom de tots els alumnes que han participat en aquest projecte

    quan dic que ha estat una experincia realment satisfactria traient aquests petits detalls a po-

    lir. Dit aix, crec que s una experincia molt recomanable per tots aquells que optin a fer-la

    lany vinent i que per tant, crec que s quasi vital que se segueixi fent per ajudar a crixer als

    alumnes tant en lmbit acadmic com sobretot en el personal.

    Roger Vela

  • Prcticament tots els alumnes hem realitzat alguna vegada un

    test dintelligncia.

    Els tests dintelligncia, encarregats de mesurar el Quocient

    Intellectual (QI) sn molt coneguts i utilitzats. Es basen en una

    estimaci numrica de la capacitat intellectual dun individu i

    sobt a partir de diferents proves.

    Ara b, qu s la intelligncia? s una capacitat global o en sn

    diverses despecfiques? Sn tils aquests tests?

    Com gaireb totes les tcniques que serveixen per estudiar una cosa tan desconeguda i potent com

    les capacitats del cervell hum, les seves aplicacions tenen les seves llums i ombres. Aquests tests es

    segueixen utilitzant molt. Sn tils? Algunes veus diuen que s, altres els consideren una eina sobreva-

    lorada, especialment quan es consideren infallibles o shan de seguir al peu de la lletra.

    Per al psicleg Antonio Andrs, Catedrtic de la Universitat

    de Barcelona, el QI resumeix, de manera objectiva i fiable,

    el nivell que cada persona t dintelligncia, que s la princi-

    pal caracterstica psicolgica, tot i que no lnica, que per-

    met a les persones adaptar-se a les situacions complexes i

    innovadores de la vida i resoldre exitosament els nous pro-

    blemes als que ens hem denfrontar. El QI s imprescindible

    per identificar el nivell dintelligncia i sobretot quan sha de

    fer amb precisi.

    Pgina 13 La Veu de lalumne

    El reportatge

  • Pgina 14

    En un dels estudis sobre la histria i fiabilitat dels tests dintelligncia, linvestigador Paul Ba-

    llantyne explica: Actualment, les investigacions ms avanades insisteixen en que fa falta una

    mesura ms mplia de la intelligncia per fer ms estreta la distncia que hi ha entre els tests

    contemporanis i la cincia del passat.

    El primer test dintelligncia, concebut per A. Binet, buscava ser un complement i una ajuda til

    en levoluci acadmica de lalumne. Lamentablement aquests tests poden haver evolucionat

    fins a convertir-se, en molts casos, en simples instruments classificatoris dels alumnes.

    Intelligncies mltiples

    Actualment, doncs, el concepte dintelligncia es difumina ms que mai. A principis del segle

    passat es considerava una cosa mecnica, per avui en dia sabem que hi ha tipus dintelligncia

    i diferents maneres dentendre-la.

    Lany 2011, Howard Gardner va obtenir el premi Prncep

    dAstries de Cincies Socials per la teoria de les in-

    telligncies mltiples. Gardner proposa que els humans

    tenim vuit tipus dintelligncies diferents, un conjunt de

    capacitats diverses amb utilitats especfiques, i no una de

    sola com afirmen altres teories.

    Les vuit intelligncies definides sn: la intrapersonal, la interper-

    sonal, la naturalista, la musical, la visual-espacial, la cinsica-

    corporal, la lingstica i la logicomatemtica. Aquestes es relaci-

    onen entre elles. En nixer es disposa de totes les in-

    telligncies, per el ms habitual s que sen tinguin tres o qua-

    tre de ms desenvolupades.

  • Nmeros

    La mesura considerada normal (la gran majoria de la poblaci) dins els marges del QI se situa entre

    uns 90 i 110. El lmit considerat inferior a la normalitat s de 80, mentre que els superdotats tenen un

    QI superior a 140.

    Per fer-sen una idea, Albert Einstein tenia un QI de 160 i sestima que el QI de Descartes va ser dun

    185. Sestima que el QI de lactriu Sharon Stone s de 153, el del campi mundial descacs Bobby Fis-

    cher seria aproximadament de 167, 150 per Frank Lampard, 132 per Paris Hilton, 125 per a George

    Bush i la increble xifra de ms de 225 per William James Sidis, que s considerat com una de les per-

    sones ms intelligents que mai ha existit.

    El QI duna persona evoluciona fins ledat de 6-7 anys i prcticament no varia des daleshores.

    Lefecte Flynn

    Si als nens de 1997 els haguessin fet fer el test dintelligncia que saplicava el 1932, haurien tret una

    puntuaci de 120. I al revs, si els nens de 1932 haguessin pogut fer el test actual, la seva mesura ha-

    gus sigut de 80 i una quarta part hagus sigut considerada amb deficincia mental.

    Aix ho demostren les nombroses investigacions que estudien lanomenat efecte Flynn, que afirma

    que el quocient intellectual augmenta generacionalment any rere any.

    Richard Herrnstein i Charles Murray en el seu llibre The Bell Curve afirmen que cada dcada el QI aug-

    menta en 3 punts respecte l'anterior. Els experts expliquen aquest increment, entre altres factors,

    per la important estimulaci visual que tenen les generacions actuals i per la cultura tecnolgica, que

    ha proporcionat una altra manera de resoldre problemes.

    Pgina 15 La Veu de lalumne

  • Pgina 16

    Julio Prez Daz assegura que el QI reflecteix el que un aprn, no s res innat. Hi ha una gran

    flexibilitat de lsser hum i el seu cervell, en relaci amb el seu context natural i social.

    La intelligncia, sens dubte facilita els aprenentatges i la presa de decisions, per no podem no-

    ms confiar en aquesta intelligncia i donar per fet que si ss ms intelligent es tindr ms xit

    o que no es podran assolir fites si no sho s tant. Tan determinants com la intelligncia ho sn

    lesfor i el treball.

    La intelligncia anulla el dest. Mentre un home pensa, s lliure.

    Ralph W. Emerson

    Enllaos

    Howard Gardner, Premi Prncep dAstries, i les intelligncies mltiples

    http://www.youtube.com/watch?v=vR4cS4rtRy0

    Programa Redes, Els 12 pilars de la intelligncia

    http://www.rtve.es/television/20110127/redes-12-pilares-inteligencia/398689.shtml

    Cinta Gomis

  • A pocs quilmetres de casa (sempre relativament) mirant

    cap al nord trobem un pas que, sense ser educativament

    molt diferent a nosaltres, obt resultats impensables per a

    nosaltres a les proves PISA, t Universitats i escoles de re-

    nom escampades per tots els pasos (Lyces) i s un dels

    majors creadors de banquers, poltics i mega-empresaris a nivell mundial. Mirem a Frana amb lupa i plantegem-nos si cap la possibilitat de millorar el nostre ja caduc sistema edu-

    catiu aprenent dels nostres amics del nord.

    Per comenar hem dexaminar els orgens del sistema educatiu francs, que fou pioner en el sentit

    dun sistema educatiu pblic i controlat per lEstat. Aquest model descola, impulsat per Napole a

    lany 1803 (tot i que des de 1790 ja hi havia moviments descoles pbliques arreu, no hi havia un con-

    trol central per part de lestat) , garantia leducaci gratuta per als que no se la podien permetre, tot

    i que encara distava bastant del model que ara coneixem. Models educatius diferenciats per sexes,

    noms tres anys dobligatorietat i molta diferncia entre els alumnes rics i els de classes populars

    eren les bases de lescolaritat francesa. Tot i aix, aquest innovador model va servir per a que, amb el

    pas dels anys, noves lleis el polissin i el milloressin. Aix doncs, mentre que al 1857 a Espanya es dona-

    ven els primers passos en leducaci publica i gratuta (Llei Moyano), a Frana ja feia 50 anys que ro-

    dava. A ms, el sistema educatiu francs, creat poc desprs de la Revoluci Francesa, comptava amb

    els ideals daquesta (el punt ms important en aquest sentit era segurament la laicicitat de lEstat i

    leducaci), el que va fer que a diferncia daltres pasos, leducaci no estigus controlada per lEs-

    glsia ni directament ni indirectament.

    Pgina 17 La Veu de lalumne

    La reflexi

  • Pgina 18

    Per, deixant de banda la histria, qu fa que un sistema educatiu funcioni i un altre no, quan els

    pasos en qesti son tan propers geogrficament i polticament?

    Comencem pel principi.

    Les escoles franceses reben cada dia 15 milions dinfants que, quan acaben el cicle escolar obli-

    gatori, acostumen a trobar feina o a estudiar el que ells volen. A ms, grcies a un sistema edu-

    catiu que sense ser perfecte est per sobre de la mitjana mundial, s el tercer pas que ms estu-

    diants estrangers becats rep. Laltre dia em van explicar una histria que pot ajudar molt a ex-

    plicar el per qu les seves escoles funcionen.

    Un noi, de quinze anys, acaba la seva jornada escolar a Barcelona i sen va cap a casa, on far

    els deures de Llengua que la professora li ha encarregat. Quan obre la porta de casa, es troba als

    seus pares parlant amb un senyor amb americana negra i una maleta adornada amb la bandera

    francesa. Semblen contents, aix que el noi els saluda i sen va a la seva habitaci, on encn el

    porttil disposat a jugar una estona. Al cap de deu minuts, la porta de casa sobre un altre cop i

    el nano sent com els seus pares sacomiaden del convidat. Quan estan sopant a casa, els pares li

    donen una important notcia. El govern francs, concretament el Departament dEstudis, lha

    seleccionat per anar a estudiar a Frana degut a les seves aptituds en matemtiques. Estudiar

    en un sistema pblic de qualitat, far una carrera pagada pel govern francs i, quan acabi, es

    quedar a treballar a Frana, contribuint a la riquesa nacional. s lnica condici. Lgicament,

    accepta.

    Aix doncs, un potencial made in Catalonia es converteix en made in France. Aix es perd un

    talent.

  • Fins i tot en els horaris tenen una filosofia completament oposada a la nostra. Delegant la majoria del

    poder sobre els horaris al Director del centre, acostumen a entrar cada dia a les 8:00 i surten a les

    16:00, amb una pausa a les 12:00 per dinar i algun descans ms. A part, molts centres donen les tardes

    del dimecres i divendres lliures (alguns fins i tot tot el dimecres), per en canvi tenen classe els dis-

    sabtes al mat. Pot xocar dentrada, per tampoc sembla pas dolent.

    En el tema vacances, ms del mateix. Amb un pas amb climes tan variats com els de Normandia o la

    Costa Blava, s normal que no es posin totes les vacances a lestiu (com aqu). En canvi, tenen nom-

    brosos cicles duna o dues setmanes de vacances durant tot lany, fet que, lluny de distreure als alum-

    nes, els dna moments de rapir durant lany que normalment sn aprofitats per estudiar. Us imagi-

    neu alguna cosa aix aqu? Personalment, no.

    Aquestes diferncies, i moltes altres que shan quedat al tinter, sn les que fan que, per exemple a

    linforme PISA, en la secci de matemtiques, Frana obtingui un 497 i Espanya un 483. Dacord, Cata-

    lunya un 496, per en cincies Catalunya obt un 493 i Frana un 497. I en aquest tipus dinforme, un

    punt s molt.

    Exemples com aquest nhi ha ms. Molts ms. Per crec que realment no sn necessaris. Arribat

    aquest punt, el pensament final de si el seu sistema funciona millor s noms adjudicable al lector.

    Josep Mart

    Pgina 19 La Veu de lalumne

  • Pgina 20

    ltimament a l'Escola Virolai s'han donat casos de robatoris i no han sigut pas de poc valor.

    Ja fa un temps van haver-hi una srie de robatoris als vestuaris de l'Escola on si no recordo mala-

    ment es van emportar coses de valor com un porttil o diners directament. Una de les coses que

    ms rbia em fa s que all als vestuaris hi hagi una cmera collocada perfectament per poder

    visualitzar tot el que va ocrrer i que diguessin que no van reconixer als lladres.

    Van arribar a acusar alumnes del collegi sense cap precedent, noms pel fet de que els profes-

    sors els tenen vigilats, per per sort tothom s innocent fins que es demostra lo contrari. Per

    una altra part tamb s imperdonable que no truquessin a la policia i que finalment s'hagi arxi-

    vat el cas sense cap soluci, aix noms fem que mostrar smptomes de debilitat davant d'a-

    quests casos i crec que un collegi que ha estat catalogat com el nmero trenta-tres en el

    rnking de millors escoles d'Espanya aquest ltim curs 2012-2013, hauria de poder fer alguna co-

    sa ms davant d'aquestes situacions tot i que no tingui res a veure amb l'educaci dels alumnes.

    Noms comenar el curs, s'ha donat un altre cas al curs de 4t d'ESO, en aquesta ocasi no s'ha

    pogut fer gaire cosa ja que l'objecte va ser robat o amagat amb tothom a la classe i ning va

    adonar-sen, per va arribar un professor que va comenar amb la frase de "jo no soc partidari

    de registrar-vos", en un parell de minuts tots els alumnes estvem buidant les nostres butxaques

    i motxilles per veure si alg el tenia. Ara no estic criticant que l'escola no hagi fet res perqu re-

    alment no ha pogut, critico que alumnes d'una escola com el Virolai on la gent no ha de tenir

    moltes necessitats econmiques per poder permetres . Espero que no es tornin a donar casos

    de robatoris i, que en cas d'haver-hi, l'escola pugui fer alguna cosa ms.

    Espai crtic

  • Tot i que anteriorment mencionava algu-

    nes carncies de lescola, en aquesta oca-

    si cal dir que shan posat les piles en el

    projecte del poliesportiu que faran al

    collegi.

    Ja es va avisar el curs passat de que es

    faria aquesta obra, aix que no ens haur-

    em de queixar de que hagin tret la pista

    de futbol sala del pati de primria ni de

    que els ms petits shagin installat al nos-

    tre pati perqu al cap i a la fi s un projec-

    te de futur i estic segur que suposar un

    millor benestar per tothom.

    Francament, crec que ha sigut una gran inversi i per trobar-hi les avantatges he hagut de retrocedir

    uns quants anys, concretament tres, mhe agut de retrobar amb la meva antiga escola, el Torrent de

    Can Carabassa. Per entendre aix us he de dir que el Torrent tenia el seu gimns tapat i crec que s

    molt millor que no pas a laire lliure ja que comptes amb aire condicionat a lestiu, escalfor a lhivern i

    aixopluc en cas de pluja.

    Tamb haig de dir que no estic segur de si es far servir per fer Educaci Fsica o noms sutilitzar

    per fer el Campionat Intern que sorganitza any a any, daquesta manera es podrien jugar fins a tres

    partits alhora per tamb es necessitarien dos rbitres ms per poder controlar tots els partits.

    Espero que es finalment pugui ser utilitzat per el pati dels nens de primria, per fer Educaci Fsica i

    pel Campionat Intern, a veure si posant dos rbitres ms es fa que el preu del Campionat sigui ms

    lgic per aix millor ho deixem per un altre dia.

    Dani Torres

    Pgina 21 La Veu de lalumne

    Espai per aplaudir

  • Pgina 22

    La mgia de Christian Cooker

  • En aquest espai compartirem amb vosaltres les novetats de cultura i altres aspectes relacionats amb

    el mn del cinema, la literatura, la msica i les xarxes socials.

    Canons acabades destrenar:

    Jason Derulo, Tattoos.

    http://www.youtube.com/watch?v=pyJbmFIOIiM

    Miss Caffeina, De polvo y flores .

    http://www.youtube.com/watch?v=-0lPBvI0C64&list=PLZ-A7O6fYCBv0C9t-

    AzQ-UYh21vRvJ8Hj

    Chenoa, Otra direccin .

    http://www.youtube.com/watch?v=iYHH1W0DwY8

    Auryn, Anti-hroes.

    http://www.youtube.com/watch?v=GgDM5fhNyVA

    Pgina 23 La Veu de lalumne

    Novetats a nivell cultural

  • Pgina 24

    Fangoria, Cuatricroma.

    http://www.youtube.com/watch?v=ZIT1hj1mxO8&list=PLaIKNe5svRHr

    _zuDAMLDFLckKcZPgyvma

    Bon Jovi, What about now.

    http://www.youtube.com/watch?v=S-88lY2GlxE

    Aluna George, Body music.

    http://www.youtube.com/watch?v=CES4YudS-L4

    Andrs Calamaro, Bohemio .

    http://www.youtube.com/watch?v=zk0jjZoXo-8

  • Selena Gomez, Stars Dance.

    http://www.youtube.com/watch?v=59i4PAJtQhM

    Nena Daconte, Solo muerdo por ti.

    Canons ms escoltades aquest mes segons Spotify:

    DCS Si Te Vuelvo A Ver.

    Jay Santos Caliente - Radio Edit.

    Estilo Libre & DJ Valdi Macarena - Radio Edit.

    Jose De Rico Sintelo.

    Henry Mndez El Tiburn - The Shark.

    THE CLAN FAMILY La Reina del Mar - Radio Edit.

    J King y Maximan La Noche Est De Fiesta Aka Hoy Si Que Se Bebe Nikko.

    Calor/Randy Wallz Party Rock Remix.

    Danny Romero Motvate.

    Samy No Llores Ms.

    Pgina 25 La Veu de lalumne

  • Pgina 26

    Pellcules estrenades o per estrenar:

    JOBS noms es necessita una persona per comenar una revoluci.

    JOBS s la histria dSteve Jobs (Ashton Kutcher), loriginal i emprene-

    dor que no va deixar que res sinterposs en el seu cam cap a la grande-

    sa. Una fascinant representaci de la importncia de la persistncia que

    es necessita per aconseguir els somnis dun mateix.

    https://www.youtube.com/watch?v=FrvkCS0ZGPU

    Percy Jackson el passat divendres 13 de setembre va arribar a les pan-

    talles dEspanya la segona entrega de la saga de Percy Jackson. Una mo-

    derna histria que tensenyar lantiga mitologia grega. En Percy Jack-

    son (Logan Lerman) senfronta a una srie dadversitats en la seva mis-

    si daconseguir el vell dor per poder salvar el campament on sins-

    tallen cada estiu tots els semidus. Una pellcula per passar una bona

    estona i gaudir duns efectes increbles, per si el que realment vols s

    aprendre mitologia grega i conixer realment la histria daquest ado-

    lescent i els seus amics, has de llegir el llibre escrit per en Rick Riordan

    que ha inspirat aquesta novetat.

    https://www.youtube.com/watch?v=w6aYjbpBm-E

    Rush La pellcula es centra en la rivalitat que en el seu moment van

    mantenir els pilots de la Frmula1, James Hunt (Chris Hemsworth) i Niki

    Lauda (Daniel Brhl), sobretot durant lany en el que aquest ltim va pa-

    tir un accident que quasi acaba amb la seva vida.

    https://www.youtube.com/watch?v=m3OXwvQ5H1E

  • Asalto al poder Al policia del Capitoli, John Cale (Channing Tatum) li aca-

    ben de rebutjar el que sempre ha estat la seva feina somiada, dins del Servei

    Secret i protegint el President dels Estats Units, James Sawyer (Jamie Foxx).

    Com que no vol decebre a la seva filla, porta a la petita a visitar linterior de

    la Casa Blanca. En aquell moment un grup de paramilitars fortament armats

    assalten ledifici. Entremig daquell embolic, el temps esgotant-se i el Govern

    de la naci al costat de la davallada, Cale intentar salvar al President, a la

    seva filla i al pas.

    https://www.youtube.com/watch?v=MtetUae45FM

    La gran famlia espanyola La pellcula ms anunciada per la cadena de

    televisi espanyola Antena 3 i nominada per representar Espanya als scars

    promet. Una boda transcorre durant la final del mundial de futbol de Sudfri-

    ca. Aquest dia de catarsis collectiva, mentre que tota Espanya es paralitzava,

    una famlia composa per cinc germans amb noms bblics tamb senfronta-

    ran al partit ms important de la seva vida. A qui se li ocorre casar-se el dia

    de la final dun mundial en el que juga la teva selecci?

    https://www.youtube.com/watch?v=VIioUAXM_yg

    El llanero solitario s una adaptaci de les aventures de lheroi del seri-

    al radiofnic del mateix ttol. Un grup de Rangers de Texas pateix latac

    duna banda de bandits. Un indi anomenat Toro troba a lnic supervivent,

    el Llanero Solitari. Des daleshores, lheroi, el seu cavall Silver i el seu

    nou ajudant, Toro, recorren lestat per venjar-se dels bandits i fer triomfar

    la justcia. Una intrpida i llarga aventura molt semblant a una altra saga

    del mateix director i actor (Johnny Depp) anomenada Piratas del Caribe.

    "Aqu noms estan posant Piratas del Caribe sobre una sella de muntar i a

    veure si no ens en adonem (...) Peter Travers: Rolling Stone (Crtica sen-

    cera V.O.)

    https://www.youtube.com/watch?v=7lFs1W_usWI

    Paula Creus i Helena Armengol

    Pgina 27 La Veu de lalumne

  • Pgina 28

    Negres juguen i guanyen.

    Si no esteu acostumats a veure masses escacs, amb el concepte negres juguen i guanyen pen-

    sareu que les negres fan escac i mat. En aquest cas no s aix. Aquesta partida en que jo era ne-

    gres que vaig jugar la passada Setmana Santa al Campionat de Catalunya dedats (categoria sots

    -16) a Salou davant el jugador del Club descacs Platja dAro Ivan Volkov tenia una partida que se

    mhavia posat molt difcil. Tinc el que escaqusticament parlant es coneix com a qualitat de ms

    (tens una torre per un alfil, sempre superior) per en aquesta ocasi els seus dos peons del flanc

    de dama ms avanats compensen la desavantatge i fan que el blanc tingui una compensaci

    guanyadora. No obstant, en aquesta posici em trec una jugada de la mniga que fa que es cap-

    giri la posici i guanyo en comptades jugades. No vol dir que faci escac i mat, no, sin que veient

    la ubicaci de la seva dama, molt dolenta, aconsegueixo guanyar la partida, fent una doble ame-

    naa.

    Vctor Collell

    El problema descacs

  • Nom Mara Jos Miranda Pas

    Espanya Poblaci

    Barcelona Ocupaci Professora i sotsdirectora de lEscola Virolai Perfils del curs

    Investiga I+D+i, Espai Lego League, Biologia i Geologia en angls 4t d'ESO, Geologia en angls 3r d'ESO, Cincies Naturals1r d'ESO, Formaci TAC del professorat, Festa de l'arbre, Projecte de Recerca 4t d'ESO, Comissi Ambiental, Treball de Recerca, Tallers de 2n cicle d'ESO.

    Lentrevista

    Quants anys fa que treballa a lEscola Virolai?

    Aquest s lany 27.

    Ha canviat molt lescola des que va comenar fins ara?

    Molt, en molts sentits. Des de la part dinfraestructures, canvis de professorat... Tamb la societat,

    les necessitats i leducaci.

    Amb quina matria va comenar a treballar?

    Angls (a BUP), hores B (que eren de conversa) i Naturals de 7 dEGB.

    Recorda el seu primer dia de treball ? Com es va sentir ?

    Recordo les primeres persones, mhavia dentrevistar amb el coordinador (Professor Osorio), a la

    Adela i a la Carme Alsina.

    Creu que les noves tecnologies (ordinadors, projectors...) afecten positivament al rendiment dels

    alumnes?

    La eina s una excusa. s evident que hi ha aspectes positius i negatius. Actualment tothom treba-

    llem amb ordinadors i seria absurd no fer-ho. Per matries com cincies va millor per qu hi ha in-

    vestigaci constant. Per tamb hi ha alumnes que no les utilitzen correctament degut a falta de

    maduresa.

    Pgina 29 La Veu de lalumne

    Lentrevista

  • Pgina 30

    Podria definir la Escola Virolai amb una paraula?

    Comunitat.

    Est vost dacord amb la construcci del pavell ?

    Totalment, no es imprescindible per tot sempre s pot fer millor. Per com tot sha de valo-

    rar lesfor. Estem parlant dun obra de ms de 5 milions deuros. LEscola ha fet un gran esfor

    durant ms de 27 anys.

    Que creu vost, lescola fa els alumnes o els alumnes lescola?

    Jo crec que tot. Lescola sense alumnes no t sentit, per els alumnes de Virolai quan surten de

    lescola, sidentifiquen amb ella.

    Moltes grcies per la seva atenci i fins la aviat.

    Alex Martnez

  • Ms informaci a butlletivirolai.blogspot.com

    I al nostre Twitter.

    La Veu de lalumne

    https://twitter.com/butlletivirolai