BUTLLETÍ OFICIAL

TAUL A DE CONT INGUT

2. Tramitacions closes per rebuig, retirada, canvi o decament

2.01. Projectes i proposicions de llei i altres propostes de norma

2.01.02. Proposicions de llei

Proposici de llei sobre la conciliaci de la vida laboral i la familiar i la lluita contra la violncia de gnere i lassetjament laboral en les administracions pbliques de Catalunya202-00086/08Retirada 5

2.10. Procediments que es clouen amb ladopci de resolucions

2.10.25. Propostes de resoluci

Proposta de resoluci sobre les beques de menjador250-00098/11Retirada 5

Proposta de resoluci sobre la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia250-00103/11Rebuig 5

Proposta de resoluci sobre els serveis de menjadors escolars250-00107/11Retirada 5

3. Tramitacions en curs



Proposta de resoluci sobre el servei de pediatria als centres datenci primria de Rub250-00084/11Esmenes presentades 6

Proposta de resoluci sobre les urgncies peditriques a Rub250-00119/11Esmenes presentades 6

Proposta de resoluci sobre la prescripci infermera250-00120/11Esmenes presentades 6

Proposta de resoluci sobre lHospital de Blanes i el tancament del servei nocturn de centres datenci primria250-00123/11Esmenes presentades 7

Proposta de resoluci sobre el projecte darranjament de la carretera C-37 entre el Pont dArmentera i Querol250-00220/11Presentaci: GP CSP 8

Proposta de resoluci sobre loferta de serveis ferroviaris a la lnia 2 de rodalia entre Vilanova i la Geltr i Sant Vicen de Calders250-00221/11Presentaci: GP CSP 8

Proposta de resoluci sobre la reactivaci de la Junta de Seguretat de Catalunya250-00222/11Presentaci: GP CSP 10

BUTLLET OFICIALDEL PARLAMENT DE CATALUNYAXI legislatura segon perode nmero 83 dijous 17 de mar de 2016

BOPC 8317 de mar de 2016

Taula de contingut 2

Proposta de resoluci sobre la reactivaci de la Junta de Seguretat de Catalunya250-00223/11Presentaci: GP CSP 10

Proposta de resoluci sobre lassassinat de lactivista hondurenya Berta Cceres250-00224/11Presentaci: GP CSP 11

Proposta de resoluci sobre la sndrome alcohlica fetal250-00225/11Presentaci: Montserrat Candini i Puig, juntament amb una altra diputada del GP JS, Jorge Soler Gonzlez, del GP Cs, Assumpta Escarp Gibert, del GP SOC, Albano Dante Fachin Pozzi, del GP CSP, Santi Rodrguez i Serra, del GP PPC, Eullia Reguant i Cura, del GP CUP-CC 12

Proposta de resoluci sobre la carretera de Comiols250-00226/11Presentaci: GP SOC 14

Proposta de resoluci sobre lacord entre la Uni Europea i Turquia amb relaci als re-fugiats250-00227/11Presentaci: GP SOC 15

Proposta de resoluci sobre el manteniment de loferta educativa de P3 a Igualada250-00228/11Presentaci: GP CSP 16

Proposta de resoluci sobre el manteniment de la planta de lempresa Delphi a Sant Cugat del Valls250-00229/11Presentaci: GP JS, GP Cs, GP SOC, GP CSP, GP PPC, GP CUP-CC 16

Proposta de resoluci sobre el CAP Castellbisbal250-00230/11Presentaci: GP SOC 18

Proposta de resoluci sobre les obres de la xarxa de reg de la conca de Tremp250-00231/11Presentaci: GP SOC 19

Proposta de resoluci sobre els nous accessos al port de Premi de Mar250-00232/11Presentaci: GP CSP 19

3.30. Altres tramitacions

3.30.04. Procediments relatius als informes del Sndic de Greuges

Informe del Sndic de Greuges al Parlament corresponent al 2015360-00005/11Debat de lInforme en la Comissi 22

Informe del Sndic de Greuges titulat Les pistoles elctriques com a dotaci policial a Catalunya: elements per al debat360-00006/11Presentaci: sndic de Greuges 22

3.30.06. Procediments relatius a les corporacions locals i a altres informes o memries de la Sindicatura de Comptes

Procediment relatiu a lInforme de fiscalitzaci 2/2016, sobre el Consorci de Comunica-ci Local, corresponent al 2012258-00004/11Presentaci: sndic major, de la Sindicatura de Comptes de Catalunya 22Termini per a demanar la presentaci de linforme 23

3.40. Procediments amb relaci a les institucions de la Uni Europea

3.40.02. Procediments de participaci en laplicaci dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat per la Uni Europea

Control del principi de subsidiarietat amb relaci a la Proposta de reglament del Parla-ment Europeu i del Consell pel qual es modifica el Reglament (UE, Euratom) 883/2013 pel que fa a la secretaria del Comit de Vigilncia de lOficina Europea de Lluita contra el Frau295-00034/11Text presentat 23Tramesa a la Comissi 27Termini de formulaci dobservacions 27



4. Informaci

4.40. Acords, resolucions i comunicacions dels rgans del Parlament

Resoluci de la presidncia del Parlament per la qual es fa pblica la defunci de Mi-quel Asensio i Quionero, representant del Parlament al Consell Social de la Universitat Politcnica de CatalunyaComunicaci 28

4.45. Composici dels rgans del Parlament

4.45.10. Comissions especfiques creades pel Reglament o per lleis

Composici de la Comissi del Sndic de Greuges412-00004/11Substituci de diputats 28

4.45.12. Comissions especfiques de seguiment

Composici de la Comissi de la Infncia411-00003/11Substituci de diputats 28

4.48. Intergrups parlamentaris

Composici de lIntergrup per la Pau i la Llibertat al Shara413-00001/11Designaci de membres 29

Composici de lIntergrup de Poblaci, Desenvolupament i Salut Reproductiva413-00002/11Designaci de membres 29

Composici de lIntergrup del Poble Gitano413-00003/11Designaci de membres 29

4.50. Compliment de resolucions i de mocions

4.50.02. Compliment de mocions

Control del compliment de la Moci 2/XI, sobre la poltica sanitria390-00002/11Sollicitud de prrroga 30Prrroga del termini per a retre comptes 30

4.53. Sessions informatives i compareixences

4.53.03. Sollicituds de sessi informativa

Sollicitud de sessi informativa de la Comissi de la Infncia amb la consellera de Tre-ball, Afers Socials i Famlies sobre el grau de compliment del Pacte per a la infncia a Catalunya354-00031/11Retirada de la sollicitud 30

Sollicitud de sessi informativa de la Comissi dEnsenyament amb la consellera dEn-senyament sobre les mesures per a millorar la competncia lingstica en angls354-00049/11Acord sobre la sollicitud 30

4.53.05. Sollicituds de compareixena

Sollicitud de compareixena del director general dAtenci a la Infncia i lAdolescn-cia davant la Comissi de la Infncia perqu informi sobre el compliment de les mesu-res previstes en les dues darreres memries de lObservatori dels Drets de la Infncia356-00033/11Acord sobre la sollicitud 31

Sollicitud de compareixena duna representaci de Save The Children davant la Co-missi dEnsenyament perqu presenti els informes que ha fet sobre lequitat educativa, labandonament i el fracs escolars i lassetjament escolar356-00040/11Acord sobre la sollicitud 31

Sollicitud de compareixena del director general dAtenci a la Infncia i lAdolescn-cia davant la Comissi de la Infncia perqu expliqui les lnies dactuaci del Govern en el seu mbit356-00054/11Acord sobre la sollicitud 31



4.53.10. Sessions informatives i compareixences de membres del Govern

Sessi informativa de la Comissi dEnsenyament amb la consellera dEnsenyament so-bre les mesures per a millorar la competncia lingstica en angls355-00020/11Acord de tenir la sessi informativa 31

4.53.15. Sessions informatives i compareixences dautoritats, de funcionaris i daltres persones

Compareixena duna representaci de Save The Children davant la Comissi dEnse-nyament per a presentar els informes que ha fet sobre lequitat educativa, labandona-ment i el fracs escolars i lassetjament escolar357-00009/11Acord de tenir la sessi de compareixena 32

4.70. Comunicacions del president de la Generalitat i comunicacions del Govern i daltres rgans

4.70.05. Documentaci tramesa en compliment de lleis i altres normes

Memries dactivitats de lOficina de lExpresident Montilla i de lOficina de lExpresident Maragall corresponent al 2015334-00014/11 i 334-00015/11Presentaci: consellera, del Departament de la Presidncia 32

Informe sobre el Registre de Fitxers Estadstics corresponent al 2015334-00016/11Presentaci: vicepresident del Govern de la Generalitat i conseller dEconomia i Hisenda 32

Memria del Consell de lAudiovisual de Catalunya corresponent al 2015334-00017/11Presentaci: president del Consell de lAudiovisual de Catalunya 33

4.87. Procediments davant el Tribunal Constitucional

4.87.10. Recursos dinconstitucionalitat interposats contra lleis de Catalunya

Recurs dinconstitucionalitat 857/2016, interposat pel president del Govern de lEstat con-tra diversos articles de la Llei 7/2015, del 14 de maig, de modificaci de la Llei 3/2008, de lexercici de les professions de lesport381-00001/11Coneixement i acord de compareixena del Parlament 33

Aquesta publicaci s impresa en paper ecolgic (definici europea ECF), en compliment del que estableix la Resoluci 124/III del Parlament, sobre la utilitzaci del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 dabril de 1990.

Els documents publicats en el Butllet Oficial del Parlamentde Catalunya (BOPC) sn una reproducci fidel dels documents originals entrats al Registre.

La numeraci del BOPC no est necessriament vinculada a una sola data.

Imprs al Parlament

ISSN: 0213-7798 DL: B-20.066-1980

www.parlament.cat

www.parlament.cat


2.01.02. Proposicions de llei 5

2. Tramitacions closes per rebuig, retirada, canvi o decament

2.01. Projectes i proposicions de llei i altres propostes de norma

2.01.02. Proposicions de llei

Proposici de llei sobre la conciliaci de la vida laboral i la familiar i la lluita contra la violncia de gnere i lassetjament laboral en les administracions pbliques de Catalunya202-00086/08

RETIRADA

Retirada per Joan Maria Sents Lpez, Josep Gabriel Tinoco Ortiz, Montserrat Ros i Calsina i Jess Martnez Ortz, de la Comissi Promotora de lILP (reg. 13271).Admissi a trmit: Mesa del Parlament, 15.03.2016.



Proposta de resoluci sobre les beques de menjador250-00098/11

RETIRADA

Retirada en la sessi 4 de la Comissi dEnsenyament, tinguda el 15.03.2016, DSPC-C 60.

Proposta de resoluci sobre la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia250-00103/11

REBUIG

Rebutjada per la Comissi de la Infncia en la sessi 2, tinguda el 15.03.2016, DSPC-C 61.

Proposta de resoluci sobre els serveis de menjadors escolars250-00107/11

RETIRADA

Retirada en la sessi 4 de la Comissi dEnsenyament, tinguda el 15.03.2016, DSPC-C 60.


3.10.25. Propostes de resoluci 6

3. Tramitacions en curs



Proposta de resoluci sobre el servei de pediatria als centres datenci primria de Rub250-00084/11

ESMENES PRESENTADES

Reg. 13024 / Admissi a trmit: Mesa de la CS, 10.03.2016

ESMENES PRESENTADES PEL GP JS (REG. 13024)

Esmena 1, GP JS (1)

De modificaci del punt 1

1. Continuar acomplint els rtios als serveis de pediatria datenci primria de la ciutat de Rub durant lany 2016, vetllar per laccessibilitat dels serveis durgncies pe-ditriques dels hospitals de referncia de la ciutadania daquest municipi i estudiar la viabilitat de lampliaci dhoraris daquest servei a Rub, dacord amb la disponibilitat pressupostria que resulti del pressupost de la Generalitat de lany 2016.

Proposta de resoluci sobre les urgncies peditriques a Rub250-00119/11

ESMENES PRESENTADES



Esmena 1, GP JS (1)

De modificaci de tota la proposta

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a continuar acom-plint els rtios als serveis de pediatria datenci primria al municipi de Rub durant lany 2016, vetllar per laccessibilitat dels serveis durgncies peditriques dels hospitals de referncia de la ciutadania daquest municipi i estudiar la viabilitat de lampliaci dhoraris daquest servei a Rub, dacord amb la disponibilitat pressupostria que resul-ti del pressupost de la Generalitat de lany 2016.

Proposta de resoluci sobre la prescripci infermera250-00120/11

ESMENES PRESENTADES


ESMENES PRESENTADES PEL GP CS (REG. 13112)

Esmena 1, GP Cs (1)

De supressi i addici al punt 1

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat: 1. Adoptar en el termini duna setmana en breu les mesures necessries per tal que

el Reial Decret 954/2015, pel qual es regula la indicaci, s i autoritzaci de dispensa-ci de medicaments i productes sanitaris ds hum per part dels infermers, no inhabili-ti les infermeres i infermers en el desenvolupament de la seva professi.



Esmena 2, GP Cs (2)

Daddici al punt 2

2. Convocar el grup de treball per aconseguir acomplir en el termini dun mes amb el comproms contret l1 de juliol de 2015, amb lobjectiu delaborar el redactat del text normatiu pel desplegament de la prescripci infermera a Catalunya, que havia destar enllestit abans del 31 de juliol de 2015.

Esmena 3, GP Cs (3)

Daddici dun nou punt

5. Instar el Govern dEspanya per tal que derogui el Reial decret 954/2015, per les conseqncies que pot tenir laplicaci del mateix sobre latenci a la salut dels ciuta-dans.

Esmena 4, GP Cs (4)


6. Instar el Govern dEspanya a travs del Ministeri de Sanitat a que es reprenguin les negociacions amb els representants de la Professi Mdica i dInfermeria, ampliant els seus interlocutors a tots els actors del Sistema Sanitari Espanyol (Societats cientfi-ques, Facultats de Medicina i Infermeria, Sindicats, Organitzacions collegials, repre-sentants dalumnes, Comissions dEspecialitats, representants de les Forces Armades i Sanitat Militar, etc.), incloent tamb a les diferents associacions de pacients, per a lela-boraci dun nou text, i de forma que es respecti la normativa i satorgui coherncia a la resta del regulat en el citat Real Decret, amb lobjectiu de garantir i dotar de seguretat jurdica al treball diari del personal sanitari dinfermeria.

Esmena 5, GP Cs (5)


7. Instar el Govern dEspanya per tal que convoqui un Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut extraordinari i urgent amb la finalitat de restablir el consens trencat amb la modificaci unilateral del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials e Igualtat del vigent Real Decret.

Esmena 6, GP Cs (6)


8. Instar el Govern dEspanya per tal que publiqui les Instruccions sobre laplica-ci del Reial decret 954/2015, de 23 octubre, de manera clara i urgent.

Proposta de resoluci sobre lHospital de Blanes i el tancament del servei nocturn de centres datenci primria250-00123/11

ESMENES PRESENTADES



Esmena 1, GP JS (1)

De modificaci del punt 3

3. Recuperar el servei en horari nocturn dels CAP de Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar en cas que ho recomani la revisi del nivell dactivitat mnim anterior al tanca-ment, el nivell socioeconmic de la poblaci de referncia, la limitaci en latenci do-miciliria o les peculiaritats del territori, i dacord amb la disponibilitat pressupostria que resulti del pressupost de la Generalitat de lany 2016.



Proposta de resoluci sobre el projecte darranjament de la carretera C-37 entre el Pont dArmentera i Querol250-00220/11

PRESENTACI: GP CSP

Reg. 13252 / Admissi a trmit: Mesa del Parlament, 15.03.2016

A la Mesa del ParlamentJoan Coscubiela Conesa, portaveu, Hortnsia Grau Juan, diputada del Grup Parla-

mentari de Catalunya S que es Pot, dacord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resoluci segent sobre projecte darranjament de la C-37 entre el Pont dArmentera i Querol, per tal que sigui substan-ciada davant la Comissi de Territori.

Exposici de motiusLany 2010 el Departament dObres Pbliques presentava un projecte darranjament

de la C-37 entre el Pont dArmentera i Querol per un import de 2 milions deuros. El projecte programat pretenia la renovaci del ferm i la formaci de cunetes formigona-des transitables de ms dun metre damplada, que havien de permetre lencreuament de vehicles.

Els treballs van ser aturats arran de la contenci pressupostria de la Generalitat de Catalunya, Desprs daquests sis anys el paviment sha continuat degradant. El pas de camions, no continuo, per si freqent, que es desplacen de linterior de Catalunya cap al Camp de Tarragona i el pas de camions de gran tonatge que fan rutes internacio-nals amb navegadors que els duen per la C-37, no fa ms que incrementar el problema. A ms, si suma que les capades dels pins tanquen a poca alada alguns trams de la car-retera i desenes de pins tenen el tronc a menys dun metre de lasfalt.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Catalunya S que es Pot presenta la se-gent:

Proposta de resoluciEl Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a: 1) Realitzar de forma immediata les millores puntuals que garanteixin la seguretat.2) Reprendre durant lany 2016 el projecte darranjament de la C-37 entre el Pont

dArmentera i Querol.

Palau del Parlament, 8 de mar de 2016Joan Coscubiela Conesa, portaveu; Hortnsia Grau Juan, diputada, GP CSP

Proposta de resoluci sobre loferta de serveis ferroviaris a la lnia 2 de rodalia entre Vilanova i la Geltr i Sant Vicen de Calders250-00221/11

PRESENTACI: GP CSP



mentari de Catalunya S que es Pot, dacord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resoluci segent sobre sobre loferta de serveis ferroviaris a la lnia 2 de rodalies entre Vilanova i la Geltr i Sant Vi-cen de Calders, per tal que sigui substanciada davant la Comissi de Territori.

Exposici de motiusAts que la Comissi de Territori i Sostenibilitat, en la sessi tinguda el 13 de juliol

de 2011, va debatre el text de la Proposta de resoluci sobre laugment de loferta dels serveis ferroviaris a la lnia R2 entre les estacions de Cubelles, Cunit, Segur de Calafe-ll i Calafell presentada pel Grup Parlamentari Socialista, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari dIniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa el



Grup Parlamentari dEsquerra Republicana de Catalunya i pel Grup Parlamentari de Convergncia i Uni acordant-se finalment

a) Estudiar loferta de serveis ferroviaris actual entre Vilanova i la Geltr i Sant Vi-cen de Calders, a la lnia R2 de rodalia, en el tram que comunica aquestes estacions amb les de Cubelles, Cunit, Segur de Calafell i Calafell, i adequar-la a la demanda ac-tual en el termini de sis mesos.

b) Estudiar i negociar la integraci de lestaci de Cubelles dins la zona tarifria de Vilanova i la Geltr.

Ats qu la lnia R2 dna servei, entre daltres territoris de Catalunya, a la comarca del Garraf i entre ells als seus municipis costaners comunicant-los amb Barcelona i amb Tarragona.

En aquets moments loferta de serveis ferroviaris fins a Sant Vicen de Calders amb parada a Cubelles s dun total de 36 serveis diaris, en ambds sentits, en dies feiners i de 32 serveis en ambds sentits els dissabtes, diumenges i festius.

Cubelles amb ms de 13.000 habitants ha tingut un important creixement en els darrers anys el que tamb ha fet creixa la demanda de mobilitat, situant al tren com un important recurs a lhora de resoldre els problemes de transport. Caldria garantir la continutat dalguns daquests serveis dirns fins a lintercanviador de Sant Vicen de Calders, amb una major oferta als residents dels municipis afectats, usuaris de les esta-cions de Cubelles, Cunit, Segur de Calafell, Calafell i el mateix Sant Vicen de Calders.

s necessari dotar a aquesta lnia de ms serveis en la franja horria de la matinada i en la franja nocturna en direcci Barcelona i Tarragona.

Tanmateix cal recordar que el Baix Peneds, una de les comarques amb un dels ndex datur ms elevats de Catalunya, tamb ha assolit nivells histrics, superant les 12.000 persones parades per primera vegada. Concretament el mes de gener ha fina-litzat amb 12.028 aturats a la comarca, 318 ms que el mes anterior. El Vendrell conti-nua sent el municipi ms perjudicat, amb 4.751 persones sense feina, seguit de les altres dues localitats ms poblades: Calafell (2.776) i Cunit (1.278).


Proposta de resoluciEl Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a: 1. Estudiar loferta de serveis ferroviaris actual entre Vilanova i la Geltr i Sant Vi-

cen de Calders, a la lnia R2 de rodalia, en el tram que comunica aquestes estacions amb les de Cubelles, Cunit, Segur de Calafell i Calafell, i adequar-la a la demanda ac-tual en el termini de sis mesos.

2. Aplicar, abans de finalitzar lany 2016, un augment de loferta de serveis ferrovi-aris, entre Vilanova i La Geltr i Sant Vicen de Calders, a la lnia R2, en el tram que comunica aquestes estacions amb les de Cubelles, Cunit, Segur de Calafell i Calafell.

3. Incrementar, de forma urgent, els serveis ferroviaris nocturns entre Sant Vicen de Calders i Barcelona a partir de les 23 h, donant servei a les estacions de Calafell, Se-gur de Calafell, Cunit i Cubelles que, com a mnim, prevegi la prolongaci de lhorari del servei ferroviari cap a Barcelona una hora, i cap a Tarragona, que els darrers Roda-lies a Sant Vicen de Calders sobre les 23 h. tinguin connexi amb algun Regional cap a Tarragona/Reus o Tarragona/Cambrils.

4. La integraci de les estacions de Vilanova i la Geltr i Cubelles dins la zona ta-rifria de Sitges (3) i la integraci de la Comarca del Baix Peneds a la zona tarifria 4, donat les seves situacions de crisi econmica, limpacte de latur a les comarques del Garraf i del Baix Peneds.




Proposta de resoluci sobre la reactivaci de la Junta de Seguretat de Catalunya250-00222/11

PRESENTACI: GP CSP

Reg. 13391 i 13691 / Admissi a trmit: Mesa del Parlament, 15.03.2016

A la Mesa del ParlamentJoan Coscubiela Conesa, portaveu, Joan Josep Nuet i Pujals, diputat del Grup Parla-

mentari de Catalunya S que es Pot, dacord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resoluci per Reactivar la Junta de Seguretat de Catalunya, per tal que sigui substanciada davant la Comissi dInterior, amb el text segent:

Exposici de motiusLa Junta de Seguretat de Catalunya va ser creada mitjanant el Decret 306/2006, de

20 de juliol, pel qual es dna publicitat a la Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol, de re-forma de lEstatut dautonomia de Catalunya (DOGC, nm 4680) amb les funcions de coordinar les poltiques de seguretat de lEstat i de Catalunya, coordinar lactivitat dels cossos policacs de lEstat i de Catalunya, coordinar el bescanvi dinformaci en lm-bit internacional i en les relacions de collaboraci i auxili amb les autoritats policaques daltres pasos i assegurar la presncia de la Generalitat, dacord amb lEstat, en els grups de treball de collaboraci amb les policies daltres pasos en qu participi lEstat.

Mitjanant lacord de Govern 138/2015 del 25 dagost es designen els membres que han de formar part de la Junta de Seguretat de Catalunya en representaci de la Genera-litat (DOGC nm. 6944).

Malgrat tot aix la Junta de Seguretat de Catalunya no es reuneix des de 2009 ge-nerant un greuge en al coordinaci de les forces de seguretat i els recursos que shi de-diquen.


Proposta de resoluciEl Parlament de Catalunya insta el Govern a fer les gestions necessries davant el

Govern de lEstat per a convocar, amb la mxima celeritat, una reuni de la Junta de Seguretat de Catalunya.

Palau del Parlament, 8 de mar de 2016Joan Coscubiela Conesa, portaveu; Joan Josep Nuet i Pujals, diputat, GP CSP

Proposta de resoluci sobre la reactivaci de la Junta de Seguretat de Catalunya250-00223/11

PRESENTACI: GP CSP



mentari de Catalunya S que es Pot, dacord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resoluci per Reactivar la Junta de Seguretat de Catalunya, per tal que sigui substanciada davant el Ple del Parlament, amb el text segent:

Exposici de motiusLa Junta de Seguretat de Catalunya va ser creada mitjanant el Decret 306/2006, de

20 de juliol, pel qual es dna publicitat a la Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol, de re-forma de lEstatut dautonomia de Catalunya (DOGC, nm 4680) amb les funcions de coordinar les poltiques de seguretat de lEstat i de Catalunya, coordinar lactivitat dels



cossos policacs de lEstat i de Catalunya, coordinar el bescanvi dinformaci en lm-bit internacional i en les relacions de collaboraci i auxili amb les autoritats policaques daltres pasos i assegurar la presncia de la Generalitat, dacord amb lEstat, en els grups de treball de collaboraci amb les policies daltres pasos en qu participi lEstat.

Mitjanant lacord de Govern 138/2015 del 25 dagost es designen els membres que han de formar part de la Junta de Seguretat de Catalunya en representaci de la Genera-litat (DOGC nm. 6944).

Malgrat tot aix la Junta de Seguretat de Catalunya no es reuneix des de 2009 ge-nerant un greuge en al coordinaci de les forces de seguretat i els recursos que shi de-diquen.


Proposta de resoluciEl Parlament de Catalunya insta el Govern a fer les gestions necessries davant el

Govern de lEstat per a convocar, amb la mxima celeritat, una reuni de la Junta de Seguretat de Catalunya.


Proposta de resoluci sobre lassassinat de lactivista hondurenya Berta Cceres250-00224/11

PRESENTACI: GP CSP



mentari de Catalunya S que es Pot, dacord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resoluci en condemna de las-sassinat de lactivista hondurenya, Berta Cceres, per tal que sigui substanciada davant la Comissi dAcci Exterior i Cooperaci, Relacions Institucionals i Transparncia, amb el text segent:

Exposici de motiusEl passat dijous 3 de mar de 2016 fou assassinada al seu domicili del Departament

dIntibuc, Hondures, la lder indgena i defensora dels drets de la comunitat Lenca i dels moviments camperols, Berta Cceres. Segons alguns testimonis presencials, dos homes armats van arribar al seu domicili a la ciutat La Esperanza, cap a la 1 de la mati-nada i la van disparar. Berta Cceres tenia mesures cautelars de la Comissi Interameri-cana dels Drets Humans, degut a les amenaces de mort que havia rebut de poderosos terratinents locals i de companyies mineres i denergia.

La lder hondurenya, que havia denunciat els abusos dalgunes empreses transnacio-nals del seu pas, havia alertat en els ultimes setmanes sobre les amenaces que estava rebent. Malgrat les amenaces va continuar al capdavant de la coordinaci del Consejo Cvico de Organizaciones Populares e Indgenas de Honduras (COPINH). Cal desta-car el valor de les comunitats indgenes lencas, que viuen al occident dHondures, que lluiten per defensar el seu territori que est sent amenaat per projectes hidroelctrics i concessions mineres aprovades sense prvia consulta popular.

A labril de 2015 Berta Cceres va rebre el premi mediambiental Goldman, un dels ms prestigiosos del mn en temes ambientals, atorgat per la seva collaboraci en la defensa del territori Lenca amenaat per les conseqncies nefastes i la violncia en la construcci del Projecte Hidroelctric Agua Zarca, de la transnacional xinesa Sinohy-dro i lempresa hondurenya Desenvolupament Energtic Societat Annima (DESA). El poble Lenca portava anys denunciant la vulneraci del dret a laigua com a font de vida i de cultura enfront a les intimidacions de les empreses, paramilitars i govern.



Aquesta lluita li va comportar el premi Goldman a finals dabril de lany passat, conegut com el Novell de Medi Ambient. A ms a ms de les seves lluites mediambien-tals, Caceres tamb encapal protestes contra el cop dEstat al President Manuel Ze-laya a Hondures el 28 de juny del 2009, aix com a la installaci de bases militars dels Estats Units a territori lenca. Aquesta mort, demostra un cop ms que les amenaces de mort contra defensors i, especialment defensores, dels drets socials i el medi ambient es mantenen latents a Hondures. Aquest crim poltic constitueix una afronta no nomes per Hondures sin per tots els pobles del mn.

La persecuci lamenaa i la violncia contra les persones que defensen el medi am-bient es produeix a molts pasos on les empreses transnacionals extractives, hidroelc-triques o del sector agroindustial tenen importants interessos econmics, en ocasions amb al connivncia dels governs i del poder financer.

Organitzacions com Human Rights Watch o Front Line Defenders han acreditat en recents estudis la vinculaci de membres de la Policia i lExercit en casos dintimidaci, amenaces, xantatge i suposat assassinat de defensors i defensores del medi ambient, en alguns daquests pasos.

Lassassinat de la Berta Cceres s lltim duna llarga llista de persones que van donar la seva vida per defensar el medi ambient front els interessos de les grans corpo-racions transnacionals.


Proposta de resoluci1. El Parlament de Catalunya insta el Govern a fer les gestions necessries davant el

Govern de lEstat perqu en les seves relacions amb el Govern dHondures expressi la condemna i preocupaci per la mort de la lder lenca Berta Cceres, i daltres activistes socials del pas.

2. Sollicitar al govern dHondures una investigaci sobre aquest crim, aix com la identificaci dels autors materials i intellectuals que evitin la impunitat dels assassins de la Berta Cceres.

3. Establir mecanismes de cooperaci amb Hondures t i amb altres pasos centrea-mericans a travs de lAgencia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament per eradi-car els assassinats dactivistes socials i mediambientals.


Proposta de resoluci sobre la sndrome alcohlica fetal250-00225/11

PRESENTACI: MONTSERRAT CANDINI I PUIG, JUNTAMENT AMB UNA ALTRA DIPUTADA

DEL GP JS, JORGE SOLER GONZLEZ, DEL GP CS, ASSUMPTA ESCARP GIBERT, DEL GP

SOC, ALBANO DANTE FACHIN POZZI, DEL GP CSP, SANTI RODRGUEZ I SERRA, DEL GP

PPC, EULLIA REGUANT I CURA, DEL GP CUP-CC


A la Mesa del ParlamentMontserrat Candini i Puig, Alba Vergs i Bosch, Jorge Soler Gonzlez, Assumpta

Escarp Gibert, Albano Dante Fachin Pozzi, Santi Rodrguez i Serra, Eullia Reguant i Cura, dacord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resoluci segent sobre la sndrome alcohlica fetal, per tal que sigui substanciada davant la Comissi de Salut.

Exposici de motiusLEspectre de la sndrome alcohlica fetal (dara endavant, ESAF) sinclou dins les

anomenades sndromes dinfluncia prenatal. A diferncia de les sndromes gentiques, lESAF es produeix durant la gestaci de lembri i no ve determinat per un error en la codificaci gentica. La seva causa s la ingesta i abs dalcohol (etanol) per part de la



mare durant el perode de formaci del fetus. En aquest sentit, sha establert una cor-relaci de major a menor afectaci en funci de la quantitat, el tipus o el moment de la ingesta; i tamb la concurrncia daltres factors de risc.

A lextrem de major afectaci es troba lESAF que cursa amb smptomes ms se-vers: creixement deficient abans i desprs del naixement; disminuci del to muscular i mala coordinaci; trets fisonmics caracterstics (problemes amb la cara, com ara ulls petits amb plegaments epicntics grans, microceflia o maxillar superior petit); proble-mes orgnics (buf cardac, dficits visuals, auditius); coordinaci deficient del sistema locomotor o rigidesa en la motricitat fina, amb poca capacitat de coordinaci; entre dal-tres. Aquests smptomes, a nivell general, es complementen amb uns altres de carcter psicolgic, entre els quals cal destacar la presncia de simptomatologia TDAH (s a dir, hiperactivitat, dficit atencional i impulsivitat). Es tracta dinfants generalment molt moguts i amb poca capacitat datenci, reflexi i impulsivitat; la qual cosa provoca pro-blemes daprenentatge.

Com es pot suposar, aquestes caracterstiques generen tot un seguit de problemes dadaptaci familiar, escolar i social. Es tracta dinfants generalment tossuts, de dif-cil maneig. De vegades, ansiosos. Tamb poden aparixer conductes atpiques (aleteig, balancejos, crits o moviments repetitius), obsessions cap a certes conductes o objectes dinters, problemes de relaci amb els iguals, socialitzaci conflictiva, dificultat per mantenir el joc estructurat, manca dimaginaci o curiositat, dificultats daprenentatge (com ara disminuci de memria, incapacitat per a entendre conceptes abstractes com el temps i els diners, mala comprensi del llenguatge, o poca capacitat per resoldre pro-blemes). En general, hi ha una presncia de retard mental de tipus lleu a moderat, en la major part dels casos i avaluat segons proves baremades.

Es tracta, doncs, duna problemtica molt complexa. I que, a ms a ms, afecta un munt de famlies del nostre pas, bona part de les quals shan aplegat, des de fa alguns mesos, a lAssociaci de Famlies Afectades de SAF (AFASAF). Lexpansi daquesta sndrome sha incrementat de forma notable en els darrers anys, majoritriament asso-ciada a les adopcions internacionals, la qual cosa ha complicat extraordinriament la recerca dels antecedents familiars i el diagnstic. En qualsevol cas, es fa necessari que ladministraci de la Generalitat de Catalunya, i ms concretament els Departaments de Treball, Afers Socials i Famlies, de Salut i dEnsenyament, intervinguin de forma co-ordinada i decidida en aquesta qesti per tal de donar suport als infants afectats i a les seves famlies.

Per tots aquests motius, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generali-tat a abordar, des de lAdministraci, les principals necessitats dels afectats del SAF, de llurs famlies i dels facultatius implicats, per tal de donar-hi resposta sobre la base de les mesures i lnies dactuaci segents:

Proposta de resoluciPel que fa al diagnstic preco, el tractament i el seguiment, el Parlament insta el

Govern de la Generalitat a: 1. Promoure el reconeixement de la Sndrome Alcohlica Fetal (SAF) com una ma-

laltia crnica.2. Elaborar un protocol per al diagnstic, tractament i seguiment daquesta sndro-

me, tot establint una xarxa de centres de referncia on es puguin derivar els casos ms greus, amb lobjectiu de garantir laccs a les intervencions sanitries que necessiten els pacients afectats, tant pel que fa al diagnstic i al tractament com al seguiment de la malaltia, amb la inclusi de mesures de millora de la qualitat de vida.

3. Desenvolupar programes formatius per als professionals, adreats a millorar la identificaci preco del SAF i de les patologies derivades i les competncies relacionals en latenci amb els afectats i llurs famlies.

4. Fomentar la informaci i la formaci per als malalts i llurs famlies, amb lobjec-tiu de facilitar el coneixement dels recursos sanitaris i socials en cada cas i doptimitzar el tractament i el seguiment daquests malalts.

5. Potenciar la coordinaci entre els diversos nivells assistencials i afavorir la coope-raci entre tots els agents implicats.

6. Vetllar per la integraci escolar dels infants afectats.7. Fomentar la recerca especfica sobre la SAF.



8. Arbitrar els mecanismes per al seguiment i lavaluaci de les mesures i lnies dactuaci a qu fa referncia lapartat 1.

Palau del Parlament, 3 de mar de 2016Montserrat Candini i Puig, portaveu a la CS, Alba Vergs i Bosch, diputada, GP JS. Jor-ge Soler Gonzlez, GP Cs; Assumpta Escarp Gibert, GP SOC; Albano Dante Fachin Pozzi, GP CSP; Santi Rodrguez i Serra, GP PPC; Eullia Reguant i Cura, GP CUP-CC; portaveus a la CS

Proposta de resoluci sobre la carretera de Comiols250-00226/11

PRESENTACI: GP SOC


A la Mesa del ParlamentEva Granados Galiano, portaveu, Jordi Terrades i Santacreu, diputat, scar Ordeig i

Molist, diputat del Grup Parlamentari Socialista, dacord amb el que estableixen els ar-ticles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resoluci sobre la carretera de Comiols, per tal que sigui substanciada davant la Comissi de Territori, amb el text segent:

Exposici de motiusLa comunicaci ms directa entre el Pallars i lEix del Segre, i els principals acces-

sos a lrea metropolitana de Barcelona, es realitza a travs de les carreteres L-512 des dArtesa de Segre i C-1412b des de Ponts. Totes dues conflueixen a la poblaci del Fol-quer (Noguera) i entra al Pallars Juss a travs del Coll de Comiols, que daltra banda ha estat histricament la connexi del Pallars amb Barcelona.

Actualment, aquestes carreteres tenen un traat sinus i de difcil conducci en tra-vessar el pas del Coll de Comiols que t una alada de 1140 m. Aquest pas noms t una alternativa que s la construcci dun tnel, que uneixi les comarques del Pallars Juss amb la Noguera, i eviti aix el pas pel Coll de Comiols.

En un moment en qu els Pallars particularment, i el Pirineu en general, estan patint moltes dificultats degut a la falta dinfraestructures i de dinamisme econmic que pro-voca un procs de despoblaci, empobriment i envelliment preocupant s ms necessari que mai invertir en infraestructures estratgiques com aquesta.

Per aquest motiu, resulta vital poder disposar duna soluci a un dels trams ms pro-blemtics que resten, el del Coll de Comiols, com a un element indispensable per a afa-vorir el creixement econmic, industrial, turstic i social daquest territori.

Cal recordar que el Pla dInfraestructures del Transport de Catalunya aprovat pel Govern al 2006 sinclou el condicionament entre Artesa de Segre i Tremp per Comiols, realitzant diferents estudis tcnics durant els darrers anys, per sense que shagin fet ac-tuacions al respecte.

A ms, aquesta s una reivindicaci histrica de les diferents institucions pbliques del territori, i de les entitats i ciutadania en general, per tal de no condemnar a lalla-ment i abandonament les comarques amb ms dificultats en la seva accessibilitat.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la segent:

Proposta de resoluciEl Parlament de Catalunya insta el Govern a: 1. Reservar una partida pressupostria al proper projecte de llei de pressupostos de

la Generalitat de Catalunya per tal de fer una millora integral de laccessibilitat de la carretera que va dArtesa de Segre a Isona, sobretot pel seu pas pel Coll de Comiols.

2. Convocar les diferents administracions pbliques de les comarques de la Noguera i del Pallars Juss per tal dinformar-los sobre els detalls de les actuacions a emprendre.

Palau del Parlament, 9 de mar de 2016Eva Granados Galiano, portaveu; Jordi Terrades i Santacreu, scar Ordeig i Molist, di-putats, GP SOC



Proposta de resoluci sobre lacord entre la Uni Europea i Turquia amb relaci als refugiats250-00227/11

PRESENTACI: GP SOC


A la Mesa del ParlamentEva Granados Galiano, portaveu, Ferran Pedret i Santos, portaveu adjunt del Grup

Parlamentari Socialista, dacord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Regla-ment del Parlament, presenten la Proposta de resoluci sobre lacord UE-Turquia relatiu als refugiats, per tal que sigui substanciada davant la Comissi dAcci Exterior i Coo-peraci, Relacions Institucionals i Transparncia, amb el text segent:

Exposici de motiusEl passat dimarts 8 de mar de 2016, els i les Caps dEstat i de Govern de la Uni

Europea van assolir un principi dacord per posar en marxa un programa per deportar a Turquia a tots els migrants incloses les persones demandants dasil, sirians i de qual-sevulla altra nacionalitat, que arribin a la Uni Europea a travs daquest pas, a canvi de que els Estats de la Uni reubiquin a un nombre equivalent de persones refugiades sirianes assentades ja a Turquia, i daltres mesures econmiques i poltiques a favor de lEstat turc.

En cas que aquest pacte es confirms, la Uni Europea no estaria respectant els con-venis internacionals sobre dret internacional dasil. Estarem assistint, a ms, al procs de deconstrucci de la Unin Europea. s molt difcil reconixer-se en aquesta Europa. s molt difcil reconixer en aquest acord els principis i valors que es prediquen com a inspiradors de la Uni Europea. No es pot fer un acord dinteressos amb Turquia uti-litzant els drets de les persones refugiades i migrants com a moneda de canvi, s inad-missible.

Els i les Caps dEstat i de Govern de la Uni Europea, davant la crisi de refugiats ms greu que viu Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial, han signat un pre-acord immoral i de dubtosa legalitat, que, en cas de confirmar-se els termes que han transcendit fins al moment, contrav clarament el dret dasil i mltiples convenis inter-nacionals sobre drets humans.

Diverses organitzacions no governamentals, lAlto Comissionat de lOrganitzaci de les Nacions Unides per a les persones refugiades, i activistes pro drets humans han ex-pressat la seva denncia, rebuig i exigncia de retirada del preacord de la Uni Europea i Turquia per procedir a devolucions massives, aix com lexigncia dabordar amb ur-gncia la crisi de les persones refugiades defensant els drets humans, creant passatges segurs, humanitaris, acollint-les amb respecte i solidaritat, i fent-los possible lasil entre els membres de la Uni Europea.


Proposta de resoluciEl Parlament de Catalunya: 1. Mostra el seu ferm rebuig a lacord assolit entre els i les Caps dEstat i de Govern

de la Uni Europea amb Turquia que contempla la devoluci a Turquia de tots els mi-grants incloses les persones demandants dasil sirianes i de qualsevulla altra nacionali-tat, que arribin a la Uni Europea.

2. Reclama a la Uni Europea i als Estats membres que es doni una resposta hu-manitria urgent davant la greu situaci que viuen les persones refugiades, respectuosa amb el dret internacional dasil i els drets humans. En aquest sentit, insta al Govern de la Generalitat a fer totes les gestions amb el Govern dEspanya i a travs de les institu-cions europees a les que t representaci, per tal que la Uni Europea i els Estats mem-bres retirin qualsevol acord, pacte, conveni o proposta dacci que no respecti el dret in-ternacional dasil o els convenis internacionals sobre drets humans signats per la Unin Europea o els seus Estats membres.

3. Sadhereix al Manifest Passatge Segur, promogut i subscrit per multitud dorga-nitzacions socials, sindicats i partits poltics de tota Europa i, en aquest sentit, reclama a la UE i els seus Estats membres a que ordenin la creaci de passadissos humanitaris, i



que possibilitin, des del respecte, lasil daquestes persones entre els 28 Estats membres de la Unin Europea.

Palau del Parlament, 10 de mar de 2016Eva Granados Galiano, portaveu; Ferran Pedret i Santos, portaveu adjunt, GP SOC

Proposta de resoluci sobre el manteniment de loferta educativa de P3 a Igualada250-00228/11

PRESENTACI: GP CSP


A la Mesa del ParlamentJoan Coscubiela Conesa, portaveu, Jssica Albiach Satorres, diputada del Grup Par-

lamentari de Catalunya S que es Pot, dacord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resoluci sobre el manteni-ment de loferta educativa de P3 a Igualada, per tal que sigui substanciada davant la Co-missi dEnsenyament, amb el text segent:

Exposici de motiusA poques setmanes de linici del perode de preinscripcions per al prxim curs esco-

lar, el Departament dEnsenyament ha informat molts directors i directores dels centres escolars de Catalunya que, com a conseqncia de les dades de natalitat de qu disposa, no t previst oferir el mateix nombre de grups de P-3 a lescola pblica.

Alguns centres dIgualada (Anoia) han vist perillar algunes de les seves lnies per falta de demanda, donada la davallada demogrfica registrada en els ltims anys.

Davant daquest escenari de descens en la natalitat a Igualada i pensant en els pr-xim anys, considerem que s el moment dadequar les rtios alumnes/professor, oferint les aules de P-3 amb un mxim de vint alumnes per aula, reforant la qualitat de ledu-caci amb un tractament ms individualitzat dels nens i nenes i garantint la continutat dels llocs de treball existents associats, que es perdrien en cas de tancament de grups.


Proposta de resoluciEl Parlament de Catalunya insta el Govern a complir el comproms ja adquirit amb

lajuntament dIgualada de mantenir la totalitat de lactual oferta en la propera prema-triculaci per al curs 2016-2017 i que es faci extensiu als segents anys, optant per una readaptaci amb un rtio mxim de vint alumnes per aula abans que tancar cap lnia educativa de la ciutat.

Palau del Parlament, 10 de mar de 2016Joan Coscubiela Conesa, portaveu; Jssica Albiach Satorres, diputada, GP CSP

Proposta de resoluci sobre el manteniment de la planta de lempresa Delphi a Sant Cugat del Valls250-00229/11

PRESENTACI: GP JS, GP CS, GP SOC, GP CSP, GP PPC, GP CUP-CC


A la Mesa del ParlamentEls grups parlamentaris sotasignats, dacord amb el que estableixen els articles 164

i 165 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resoluci pel manteniment de la planta de lempresa Delphi a Sant Cugat, per tal que sigui substanciada davant la Comissi dEmpresa i Coneixement, amb el text segent:



Exposici de motiusEl passat 4 de febrer la companyia Delphi Diesel Systems SL anunciava unilateral-

ment la voluntat de cessar lactivitat productiva i tancar la planta de Sant Cugat traslla-dant-ne la producci a Romania aquest 2016, sense esperar a que lempresa especialit-zada MOA-BPI contractada en el seu dia per realitzar el procs de reindustrialitzaci daquesta planta, pugui finalitzar el seu treball.

El grup Delphi, amb anys dhistria industrial al territori fabrica components per autombils i recentment ha aconseguit la contractaci daquests components amb em-preses punteres del sector com Honda o Volkswagen, tot i extingir-se paulatinament la seva relaci amb Daimler-Benz.

El comit dempresa dun collectiu de ms de 540 persones amb contractaci direc-ta i gaireb 200 dindirecta, ha estat posant de relleu amb preocupaci com lempresa matriu, que s qui t la capacitat de decidir sobre la compra de components i les vendes del material fabricat, ha pogut decidir on ubicar els guanys i les prdues i ha indut un procs de prdua de beneficis en els darrers anys.

Aix mateix, lempresa matriu fa molt de temps que no assigna producte a la planta de Sant Cugat i, per tant, s objectivable que est procedint a una deslocalitzaci, aix com tamb ho s que hi ha, i que hi pot haver, prou crrega de treball per mantenir la producci industrial en aquesta planta, ja que els productes que actualment shi fabri-quen tenen continutat en el temps ms enll de 2016.

La voluntat dels treballadors i les treballadores, aix com la dels grups parlamenta-ris del Parlament de Catalunya s mantenir la producci industrial, sigui quin sigui el grup inversor que es faci crrec de la producci, tot respectant els llocs de treball i la seva qualitat, entenent que el pas no es pot permetre la prdua de teixit industrial si es vol recuperar leconomia.


Proposta de resoluci1. El Parlament de Catalunya dna suport al manteniment de la producci industrial

i dels llocs de treball de lempresa Delphi de Sant Cugat del Valls.2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a: a) Fer les gestions necessries davant lempresa Delphi per evitar linici immediat

dun expedient de regulaci mentre es troba una soluci dinversi industrial alternativa que eviti el tancament de la planta, i la destrucci de gaireb 700 llocs de treball i com a conseqncia la desaparici novament de teixit industrial al Valls Occidental i con-segentment a Catalunya.

b) Fer les gestions necessries per la recerca dalternatives dinversi que garantei-xin un pla industrial per la planta de Sant Cugat i el manteniment dels llocs de treball en les mateixes condicions de qualitat que els actuals.

c) Avanar en la implementaci de les poltiques industrials apuntades per la so-cietat civil (universitats, sindicats, patronals, collegis professionals, administracions lo-cals...) en mbits de consens com els pactes Ms Indstria i per la Segona Reindustria-litzaci del Valls.

d) En el marc de lEstratgia Industrial per a Catalunya impulsada pel Govern de la Generalitat de Catalunya que focalitza en el creixement de les empreses i la generaci dactivitat i llocs de treball qualificats, tenint especial cura de les empreses en situaci de risc, es continuar treballant per intentar garantir lactivitat industrial de Delphi, en-tenent la importncia que lactivitat de lempresa representa per al teixit empresarial catal.

Palau del Parlament, 22 de febrer de 2016Marta Rovira i Vergs, GP JS; Carlos Carrizosa Torres, GP Cs; Eva Granados Galiano, GP SOC; Joan Coscubiela Conesa, GP CSP; Josep Enric Millo i Rocher, GP PPC; por-taveus; Albert Botran i Pahissa, GP CUP-CC, portaveu adjunt



Proposta de resoluci sobre el CAP Castellbisbal250-00230/11

PRESENTACI: GP SOC


A la Mesa del ParlamentEva Granados Galiano, portaveu, Assumpta Escarp Gibert, diputada, Pol Gibert

Horcas, diputat del Grup Parlamentari Socialista, dacord amb el que estableixen els ar-ticles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resoluci sobre el centre datenci primria de Castellbisbal, per tal que sigui substanciada davant la Co-missi de Salut, amb el text segent:

Exposici de motiusEl municipi de Castellbisbal compta amb una poblaci propera als 12.400 habitants,

repartida en un terme municipal extens que comprn, a part del nucli urb, diverses zo-nes residencials i nuclis de poblaci allats. A aquestes caracterstiques shi sumen les dificultats que comporten infraestructures viries i ferroviries, que esdevenen impor-tants barreres per a la comunicaci interna en el municipi.

Castellbisbal va patir el 2011, com molts altres municipis catalans, limpacte de les retallades del Govern en matria sanitria. Els vens i venes de Castellbisbal van veure aquell any com el que havia de ser una reducci de lhorari del seu CAP purament es-tacional, esdevenia definitiva amb el tancament del Centre dAtenci Continuada. Des daquell moment, a Castellbisbal no hi ha atenci sanitria les 24 hores del dia, 365 dies de lany, i els seus vens i venes han dadrear-se fora de lhorari datenci al CAP M-tua Rub o al CUAP Sant Andreu de la Barca.

En el cas de Castellbisbal, a la retallada en lhorari datenci del CAP shi afegeix la manca de transport pblic que connecta el municipi amb lHospital de Terrassa amb freqncies suficients per tal que la gent que no disposa de cotxe shi pugui adrear, es-pecialment la gent gran, aix com una transport sanitari que resulta tamb insuficient.

A banda de la retallada horria, els usuaris i usuries del CAP de Castellbisbal han vist els darrers temps com latenci que reben sha anat degradant. Fa aproximadament un any, les llistes despera per visites al metge de famlia oscillaven entre els 5 i els 45 dies, depenent del facultatiu. Desprs de moltes reivindicacions, el CatSalut i el Consor-ci Sanitari de Terrassa, que s qui gestiona el CAP, van endegar el novembre de 2015 un pla de xoc per palliar les llistes despera, per aquest pla no noms no sha acabat dimplementar, sin que des de mitjans de gener daquest any shan tornat a detectar al-guns casos dusuaris que han desperar fins a tres setmanes per ser atesos pel seu metge de famlia.


Proposta de resoluciEl Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat restablir latenci conti-

nuada al CAP de Castellbisbal les 24 hores del dia els 365 dies de lany, abans que fina-litzi el primer semestre de 2016.

Palau del Parlament, 9 de mar de 2016Eva Granados Galiano, portaveu; Assumpta Escarp Gibert, Pol Gibert Horcas, diputats, GP SOC



Proposta de resoluci sobre les obres de la xarxa de reg de la conca de Tremp250-00231/11

PRESENTACI: GP SOC


A la Mesa del ParlamentEva Granados Galiano, portaveu, scar Ordeig i Molist, diputat del Grup Parla-

mentari Socialista, dacord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resoluci sobre les obres del reg de la Conca de Tremp, per tal que sigui substanciada davant la Comissi dAgricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci, amb el text segent:

Exposici de motiusEl conegut com a reg de la Conca de Tremp va ser licitat i adjudicat en una primera

fase fa ms de 7 anys per aproximadament 8.000.000 deuros. No obstant aix, noms shan executat dues subfases amb un import inferior a la meitat del contracte i encara de forma incompleta, donat que la fallida dun dels socis de la UTE adjudicatria ha signi-ficat labandonament de les obres des de mitjans de maig.

Aix, aquesta situaci dincompliments de calendari, fraccionament del projecte i alentiment progressiu duna obra llargament reivindicada pels sectors agropecuaris de la comarca del Pallars Juss, amb consens total de les institucions locals, poltiques i econmiques de la zona, est portant el desencs i la malfiana a un projecte volgut, an-helat i considerat estratgic pel desenvolupament econmic duna de les comarques ms endarrerides de Catalunya.

Cal retornar la tranquillitat i la confiana al sector i al conjunt de la comarca, m-xim tenint en comte que aquesta obra t unes derivades que afecten lempresa Endesa, la Confederaci Hidrogrfica de lEbre, i les relacions econmiques i de responsabilitat dels actuals regadius amb els usuaris dels mateixos.


Proposta de resoluciEl Parlament de Catalunya insta el Govern a: 1. Concretar i publicitar el calendari dacabament de les obres del reg de la Conca

de Tremp.2. Donar a conixer les previsions pressupostries i de licitaci de la part adjudicada

i no executada, aix com tamb els plans futurs respecte al total de lobra ats lelevat import de la mateixa (al voltant dels 80.000.000 deuros).

Palau del Parlament, 9 de mar de 2016Eva Granados Galiano, portaveu; scar Ordeig i Molist, diputat, GP SOC

Proposta de resoluci sobre els nous accessos al port de Premi de Mar250-00232/11

PRESENTACI: GP CSP



mentari de Catalunya S que es Pot, dacord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resoluci segent sobre sobre els nous accessos al Port de Premi de Mar derivats de la modificaci del Pla Especial 2010, per tal que sigui substanciada davant la Comissi de Territori.

Exposici de motiusPremi de Mar, s un dels municipis del Maresme que amb uns 2 km2 i aproxima-

dament 28.000 habitants t ms alta densitat de Catalunya, agreujada per les condicions



urbanstiques dun front martim completament construt i consolidat i les barreres que suposen les dues infraestructures dmbit supramunicipal que el travessen: la carretera nacional-II i el ferrocarril Barcelona-Matar.

El Port inicial de Premi de Mar construt per fases entre 1972 i 1975 pel Club Nu-tic Premi, es transfereix lany 1980 a la Generalitat de Catalunya (RD 2876/80) i des de llavors ha sofert diferents transformacions.

Lany 1991satorga al Club Nutic de Premi de Mar la concessi a 30 anys per Or-dre Ministerial 20/2/91 (fins 2021) per a locupaci del domini pblic martim terrestre per a la construcci de les obres dampliaci del Port. El 1999 el Club Nutic Premi va presentar un projecte de remodelaci de la zona de serveis del port esportiu.

El 1999 el Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya aprova el Projecte de remodelaci de la zona de serveis del port esportiu de Premi de Mar qu s una concreci a nivell executiu del que va presentar el 1998 Fo-mento de Construcciones y Contratas.

El juny de 2001 la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla Especial dOrdenaci dUsos, el desembre del mateix any el Ministerio de Medio Ambiente interposa recurs administratiu contra lesmentat Pla. Sinicien les obres dampliaci per queden a mig fer per les dificultats econmiques, obres que es tornen a reprendre el 2005 per part de Marina Premi SL, cessionria de drets i obligacions derivats de la concessi.

En aquell Pla aprovat el 2001 es proposava la millora de laccessibilitat al Port mit-janant una alternativa (informada favorablement pel Ministeri de Fomento el 2001) que guanyava un carril soterrat i una rotonda denlla a la Nacional-II.

La modificaci puntual del Pla general dordenaci de Premi de Mar pel que fa a lordenaci del litoral, aprovada el 2003 recull la proposta del 2001 pel que fa a la incor-poraci de la rotonda denlla a la N-II.

Tamb lany 2005 el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya declara nul i sense cap efecte el Pla Especial dOrdenaci dUsos.

Lany 2010 saprova el nou Pla Especial dordenaci de lmbit de terra del Port de Premi de Mar qu modifica el Pla dordenaci del litoral de Premi de Mar, del 2003 pel que fa als accessos dentrada i sortida del port i la implantaci duna rotonda a la N-II amb menor cost tot i que amb majors afectacions a la zona verda, al barri cons-trut i per tant a la mobilitat de la ciutadania que hi viu.

Es evident que el gran beneficiat daquest canvi del accessos s la Concesionaria del port, que haur de suportar una menor despesa com diu linforme de la Direcci Gene-ral de Carreteres del 2010.

Ats que a labril de 2010 quan es va fer laprovaci definitiva del POUM no hi figu-rava la proposta actual daccs al Port, que es va incloure al juliol de 2010 mitjanant un informe/proposta que emet la DG dUrbanisme i que lalcalde assumeix mitjanant la signatura dun Decret en el que sincorporen totes les prescripcions tcniques fetes per la DG dUrbanisme.

Ats que el 21 de juliol de 2010 el Ple de Premi de Mar aprova les modificacions, que sexpliquen de manera genrica, afirmant que sn prescripcions tcniques a instn-cia de la Generalitat i sense donar informaci als partits que conformen el Ple de lafec-taci als accessos del Port.

El 28/07/2010, arriba linforme de la DG de carreteres amb la proposta de la rotonda a la zona verda de Can Fit i lafectaci sobre els carrers Mart Cases, Terra Alta, Anoia i Can Pou i per sobre del torrent Amell.

Quan arriba aquest informe a lAjuntament no es fa cap exposici pblica, no es fa-cilita als regidors/es de la oposici, no sestudien les conseqncies pel que fa a inunda-cions i no sestudien els perjudicis per als vens/es.

Ats que tot el procs de modificaci dels accessos va ser poc transparent, doncs re-but el dia 28 de juliol de 2010 linforme de Carreteres amb els nous accessos es podia haver demanat un informe als serveis tcnics municipals per tal de veure com afectava aquest canvi dubicaci als vens/venes del barri, i a la mobilitat del Premi de Mar, lla-vors encara hi havia temps per demanar la derogaci de lacord de la Comissi dUrba-nisme del 22 de juliol per falta dinformaci i lequip de govern no ho va fer.

Donat que els nous accessos proposats es troben en zona inundable tal com indica lInforme Ambiental ems el mar de 2010 i aprovat per la Comissi Territorial dUrba-



nisme de Barcelona el 22 de juliol de 2010, i el que s pitjor, eleva els carrers per salvar els murs laterals de la riera amb el consegent perill que aix comporta pels vens i ve-nes ms propers, que ja han patit inundacions dels seus aparcaments algunes vegades con a conseqncia de les riades que pateix la comarca estacionalment.

La ubicaci dels nous accessos tamb dificulta el pas de la ciutadania que vol anar a peu o amb bicicleta pel litoral del municipi ats que una part molt important de la nova rotonda prevista est dins de la trama urbana, posant en perill una bona soluci pel bar-ri en cas de pacificaci de la N-II, una antiga reivindicaci de la comarca.

La ubicaci de la nova rotonda coincideix amb un carrer dentrada a una escola del barri, la qual cosa afecta directament a la mobilitat de les famlies quan porten la cana-lla a peu o en bicicleta a lescola.

Recordem que inicialment (2003) els accessos al Port, tal i com hem exposat, pre-veien un calaix nou per sota de les vies del tren i una rotonda ms allunyada dels habi-tatges i ara est previst una rotonda a tocar de les cases, tant a prop que es veu afectat el mur dun dels edificis, i una rampa que ha de passar per sobre el torrent Amell i que per tant queda 1,5 aprox. metres per sobre del nivell actual del carrer, amb les afectacions que aix provocar especialment quan hi hagi pluges torrencials.

Pels motius esmentats creiem que aquests accessos es van aprovar de manera poc clara i consensuada i que lesmentat informe ha quedat desfasat i no recull la situaci actual de la N-II ni tampoc la realitat del nou projecte del Port.

Tanmateix durant lany 2015 amb laprovaci de la Llei 3/2015 de mar de mesures fiscals, financeres i administratives es modific el Decret Llei 1/2009 dEquipaments Comercials, la qual cosa dona via lliure a la installaci de 2 mitjans establiments co-mercials (un alimentari i un no alimentari) al Port i reobre el debat tamb dels accessos.

En el marc de la modificaci del Pla Especial del Port i reobert el debat sobre la ins-tallaci dels equipaments comercials al Port i els seus accessos, ats que la proposta que es va incloure al POUM de 2010 va estar des del primer moment rebutjada per la ciutadania, es va fer un procs de participaci i dues propostes que es van adrear a la DG de Carreteres.


Proposta de resoluciEl Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a: 1. Anullar la proposta actual daccessos al Port provinent del POUM de 2010 per de-

fectes tcnics i ambientals (es va fer sobre una suposada ampliaci dels laterals de la de la C-32 que captaria el 60% dels 35.000 vehicles diaris que enregistra la N-II, inunda-bilitat, etc.) i per perjudicar els vens i venes del barri on es preveu installar la rotonda daccs.

2. Estudiar, analitzar i proposar a partir de la Proposta del Pla del Litoral (2003), de les noves informacions sobre mobilitat, inundabilitat, canvi climtic i els requeriments ambientals i tcnics pertinents una nova proposta daccessos al Port ms sostenible i fa-cilitadora de la mobilitat general dels vens i venes i que no hipotequi un futur desenvo-lupament de pacificaci del trnsit de la N-II.

3. Replantejar la modificaci del Pla especial de lmbit de terra del Port de Premi de Mar que preveu installar 2 mitjanes superfcies comercials de fins 1.300m2, mini-mitzant els problemes dels nous fluxos de mobilitat i els impactes que suposar sobre la poblaci i el comer consolidat.



3.30.04. Procediments relatius als informes del Sndic de Greuges 22

3.30. Altres tramitacions

3.30.04. Procediments relatius als informes del Sndic de Greuges

Informe del Sndic de Greuges al Parlament corresponent al 2015360-00005/11

DEBAT DE LINFORME EN LA COMISSI

La Comissi del Sndic de Greuges ha debatut lInforme en la sessi 2, tinguda el 14.03.2016, DSPC-C 59.

Informe del Sndic de Greuges titulat Les pistoles elctriques com a dotaci policial a Catalunya: elements per al debat360-00006/11

PRESENTACI: SNDIC DE GREUGES

Es pren nota de lInforme del Sndic de Greuges titulat Les pistoles elctriques com a dotaci policial a Catalunya: elements per al debat (reg. 14117).Acord: Mesa del Parlament, 15.03.2016.

A la presidenta del ParlamentBenvolguda presidenta,Em plau lliurar-vos linforme sobre les pistoles elctriques com a dotaci policial a

Catalunya: elements per al debat.Tot desitjant que la Cambra se senti motivada pel treball daquest informe, us saludo

atentament,Cordialment,

Barcelona, 11 de mar de 2016Rafael Rib, sndic

N. de la R.: La documentaci esmentada pot sser consultada a lArxiu del Parlament i en ledici electrnica daquest BOPC.

3.30.06. Procediments relatius a les corporacions locals i a altres informes o memries de la Sindicatura de Comptes

Procediment relatiu a lInforme de fiscalitzaci 2/2016, sobre el Consorci de Comunicaci Local, corresponent al 2012258-00004/11

PRESENTACI: SNDIC MAJOR, DE LA SINDICATURA DE COMPTES DE CATALUNYA

Reg. 13981 / Admissi a trmit i tramesa a la Comissi de la Sindicatura de Comptes: Mesa

del Parlament, 15.03.2016

A la presidenta del ParlamentMolt Honorable Presidenta,En compliment del que preveu la Llei 18/2010, del 7 de juny, de la Sindicatura de

Comptes, em complau trametre-us adjunt, en suport informtic, linforme de fiscalitza-ci nm. 2/2016, aprovat pel Ple de la Sindicatura, relatiu al Consorci de Comunicaci Local i ens dependents, exercici 2012.

Aprofito lavinentesa per a saludar-vos ben atentament.

Barcelona, 11 de mar de 2016Jaume Amat i Reyero, sndic major

N. de la r.: La documentaci esmentada pot sser consultada a lArxiu del Parlament i en ledici electrnica daquest BOPC.


3.40.02. Procediments de participaci en laplicaci dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat per la Uni Europea 23

TERMINI PER A DEMANAR LA PRESENTACI DE LINFORME

Termini: 15 dies hbils (del 18.03.2016 a l11.04.2016).Finiment del termini: 12.04.2016; 09:30 h.Acord: Mesa del Parlament, 15.03.2016.

3.40. Procediments amb relaci a les institucions de la Uni Europea

3.40.02. Procediments de participaci en laplicaci dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat per la Uni Europea

Control del principi de subsidiarietat amb relaci a la Proposta de reglament del Parlament Europeu i del Consell pel qual es modifica el Reglament (UE, Euratom) 883/2013 pel que fa a la secretaria del Comit de Vigilncia de lOficina Europea de Lluita contra el Frau295-00034/11

TEXT PRESENTAT

Tramesa de la Secretaria de la Comissi Mixta de la Uni Europea del 08.03.2016


Asunto:Propuesta de Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo por el que se modifica el Reglamento (UE, Euratom) n. 883/2013, en lo que se refiere a la secretara del Comit de Vigilancia de la Oficina Europea de Lucha contra el Fraude (OLAF) [COM(2016) 113 final] [2016/0064 (COD)]En aplicacin del artculo 6.1 de la Ley 8/1994, de 19 de mayo, la Comisin Mixta

para la Unin Europea remite a su Parlamento, por medio del presente correo electr-nico, la iniciativa legislativa de la Unin Europea que se acompaa, a efectos de su co-nocimiento y para que, en su caso, remita a las Cortes Generales un dictamen motivado que exponga las razones por las que considera que la referida iniciativa de la Unin Eu-ropea no se ajusta al principio de subsidiariedad.

Aprovecho la ocasin para recordarle que, de conformidad con el artculo 6.2 de la mencionada Ley 8/1994, el dictamen motivado que, en su caso, apruebe su Institucin debera ser recibido por las Cortes Generales en el plazo de cuatro semanas a partir de la remisin de la iniciativa legislativa europea.

Con el fin de agilizar la transmisin de los documentos en relacin con este proce-dimiento de control del principio de subsidiariedad, le informo de que se ha habilitado el siguiente correo electrnico de la Comisin Mixta para la Unin Europea: [email protected] de la Comisin Mixta para la Unin Europea

Bruselas, 4.3.2016, COM(2016) 113 final, 2016/0064 (COD)

Propuesta de Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo por el que se modifica el Reglamento (UE, Euratom) n. 883/2013, en lo que se refiere a la secretara del Comit de Vigilancia de la Oficina Europea de Lucha contra el Fraude (OLAF)

Exposicin de motivos

1. Contexto de la propuesta

Motivacin y objetivos de la propuestaEl Comit de Vigilancia de la Oficina Europea de Lucha contra el Fraude se cre

mediante el Reglamento n.1073/99, de 25 de mayo de 1999, relativo a las investigaci-ones efectuadas por la Oficina Europea de Lucha contra el Fraude (OLAF)1. El artcu-lo 15, apartado 1, del nuevo Reglamento de la OLAF 883/2013, de 11 de septiembre de

1. DO L 136 de 31.5.1999, p. 1.



20132, seala que sus tareas debern consistir en seguir regularmente el ejercicio por la Oficina de la funcin de investigacin, a fin de fortalecer la independencia de la Ofi-cina en el ejercicio adecuado de las competencias que le atribuye el presente Reglamen-to y, en particular, seguir la evolucin de la aplicacin de las garantas procedimen-tales y la duracin de las investigaciones a la vista de la informacin que proporcione el Director General [...].

En sus tareas, el Comit de Vigilancia cuenta con la asistencia de una secretara. En la actualidad, la OLAF asegura esta secretara, de conformidad con el artculo 15, apartado 8, del Reglamento de la OLAF que establece que la secretara del Comit de Vigilancia estar asegurada por la Oficina, en estrecha consulta con el Comit de Vi-gilancia. El artculo 18 del Reglamento consigna los crditos presupuestarios del Co-mit de Vigilancia y su secretara en la lnea presupuestaria de la Oficina y establece que la plantilla de personal de la Oficina incluya la del Comit de Vigilancia y la de su secretara.

Sin embargo, en los ltimos aos se ha puesto de manifiesto cierta inquietud sobre posibles conflictos de intereses y se han hecho llamamientos para que se refuerce la in-dependencia jurdica en lo que respecta a la gestin del presupuesto del Comit y la se-cretara. As, en sus informes anuales de actividad de 2013 y 20143, el Comit de Vigi-lancia destac la importancia de su funcionamiento independiente y eficaz lo que exige una secretara independiente y dotada del personal suficiente. Hizo hincapi en que el ejercicio de las competencias de la autoridad facultada para proceder a los nombrami-entos por el Director General de la OLAF, incluidas las decisiones sobre promociones y traslados, podra dar lugar a conflictos de intereses. Pidi que su presupuesto y el de su secretara se especificaran en una lnea separada del presupuesto de la OLAF.

El Parlamento Europeo inst varias veces a la Comisin a que tomara medidas para reforzar el funcionamiento independiente de la secretara del Comit de Vigilancia de la OLAF, como en su informe sobre la aprobacin de la gestin de 20134 o en su resolu-cin sobre el informe anual del Comit de Vigilancia de la OLAF de 20145.

Se ha abordado asimismo esta cuestin en el intercambio de opiniones con las insti-tuciones que establece el artculo 16 del Reglamento de la OLAF. Durante el intercam-bio de opiniones celebrado el 28 de septiembre de 2015, representantes del Parlamento Europeo volvieron a destacar la necesidad de reforzar el funcionamiento independiente de la secretara del Comit de Vigilancia.

El 18 de diciembre de 2015, la Comisin aprob una modificacin de la Decisin 1999/3526, con el fin de trasladar del Director General de la OLAF a la Comisin la res-ponsabilidad de la ejecucin de los crditos presupuestarios de los miembros. Posterior-mente, la Comisin deleg esta responsabilidad en el Director de su Oficina de Pagos (PMO). Esta decisin se aplic a partir del 1 de enero de 2016.

El objetivo de esa Decisin era evitar la impresin de que los miembros del Comit de Vigilancia pudieran no estar en condiciones de garantizar correctamente su manda-to. La Decisin no pudo, sin embargo, lograr la plena separacin jurdica de la secre-tara y el presupuesto del Comit de la Oficina. Con el fin de separar la gestin de la secretara del Comit de la de la Oficina y para evitar la impresin de que la OLAF pu-diera perturbar el funcionamiento de la ayuda a los miembros del Comit, es necesario modificar el Reglamento 883/2013 para prever que la Comisin asegurar directamente la secretara del Comit de Vigilancia. Esta modificacin no afectar a la independencia y el funcionamiento operativo del Comit de Vigilancia y su secretara, que seguirn

2. Reglamento (UE, Euratom) n.883/2013 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 11 de septiembre de 2013, relativo a las investigaciones efectuadas por la Oficina Europea de Lucha contra el Fraude (OLAF) y por el que se deroga el Reglamento (CE) n.1073/1999 del Parlamento Europeo y del Consejo y el Reglamento (Euratom) n.1074/1999 del Consejo, DO L 248 de 18.9.2013, p. 1.3. http://ec.europa.eu/anti_fraud/documents/reports-sup_comm/2013/scar_2013_supcom_en.pdf; http://ec.europa.eu/anti_fraud/documents/reports-sup_comm/2015/scar_2014_supcom_en.pdf.4. Decisin del Parlamento Europeo de 29 de abril de 2015 sobre la aprobacin de la gestin en la ejecucin del presu-puesto general de la Unin Europea correspondiente al ejercicio 2013, seccin III Comisin y agencias ejecutivas [2014/2075(DEC)]. http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=TA&language=EN&reference=P8-TA-2015-0118. 5. Resolucin, de 10 de junio de 2015, sobre el informe anual del Comit de Vigilancia de la OLAF 2014, http://www.euro-parl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+TA+P8-TA-2015-0226+0+DOC+XML+V0//EN.6. Decisin de la Comisin C(2015) 2418 por la que se modifica la Decisin 1999/352/CE, CECA, Euratom, por la que se crea la Oficina Europea de Lucha contra el Fraude (OLAF), DO C L333/148 de 19 de diciembre de 2015, p. 148.

http://ec.europa.eu/anti_fraud/documents/reports-sup_comm/2013/scar_2013_supcom_en.pdf



beneficindose de los mismos derechos y estarn sujetos a las mismas obligaciones que antes. En particular, el responsable de la proteccin de datos de la OLAF seguir cubri-endo el tratamiento de datos de la secretara y el personal de la secretara seguir es-tando sujeto a las mismas normas de confidencialidad. El artculo 19 del Reglamento 883/2013 establece que la Comisin presentar al Parlamento Europeo y al Consejo un informe de evaluacin sobre la aplicacin del Reglamento antes del 2 de octubre de 2017, que indicar asimismo si es necesario modificar el Reglamento. Habida cuenta de la importancia de un buen funcionamiento del Comit de Vigilancia y de la necesidad de evitar la impresin de que este funcionamiento puede verse afectado por su marco institucional, parece importante adaptar el Reglamento en este punto, y estrictamente en este punto, lo antes posible y, en todo caso, antes de que tenga lugar la evaluacin global del Reglamento.

Una vez que el Reglamento revisado entre en vigor, deber efectuarse otra modifica-cin tcnica en la Decisin de la OLAF para ponerla formalmente en consonancia con el nuevo marco jurdico.

Coherencia con las disposiciones vigentes en el mbito poltico en cuestinLa propuesta de Reglamento modifica el Reglamento 883/2013 que ya prev la inde-

pendencia del Comit de Vigilancia de la OLAF. En concreto, los apartados 2, 3 y 7 del artculo 15 garantizan la independencia del Comit estableciendo un procedimiento de nombramiento interinstitucional especial y condiciones especficas para el ejercicio de los mandatos de los miembros. La Decisin UE 2015 / 2418 de la Comisin ha precisa-do este marco transfiriendo la gestin de los crditos presupuestarios correspondientes al Comit de Vigilancia de la OLAF a la Comisin (PMO).

2. Base jurdica, subsidiariedad y proporcionalidad

Base jurdicaLa propuesta se basa en el artculo 325 del TFUE sobre la lucha contra el fraude,

que tambin constituye la base jurdica del Reglamento 883/2013.

Subsidiariedad y proporcionalidadLa presente propuesta no tiene ninguna incidencia sobre las competencias y respon-

sabilidades de los Estados miembros en la lucha contra el fraude que perjudique a los intereses financieros de la UE. Solo se refiere a la gestin del Comit de Vigilancia de la OLAF, cuyas normas establece actualmente un Reglamento de la UE. Adems, las citadas acciones se limitan a lo estrictamente necesario para alcanzar los objetivos per-seguidos, lo que es conforme con el principio de proporcionalidad.

Eleccin del instrumentoEl Reglamento 883/2013 debe modificarse a travs del mismo tipo de instrumento,

a saber, un Reglamento.

3. Repercusiones presupuestariasEl Reglamento propuesto no supondr nuevos recursos humanos o administrativos

ni tendr incidencia financiera. Solo transferir la gestin de los crditos presupuestari-os relativos a la secretara del Comit de Vigilancia de la OLAF dentro de la Comisin.

4. Otros elementos

Explicacin detallada de las disposiciones especficas de la propuestaEn el nuevo Reglamento propuesto, la Comisin asegurar la secretara del Comit

de Vigilancia en lugar de la OLAF (artculo 15, apartado 8).Los crditos presupuestarios para la secretara del Comit de Vigilancia se trans-

ferirn de la lnea presupuestaria y la plantilla de personal de la OLAF a las de la Co-misin (artculo 18).

Por ltimo, la propuesta modifica la redaccin de los apartados 4 y 5 del artculo 10, de modo que la competencia del responsable de la proteccin de datos de la OLAF seguir cubriendo el tratamiento de datos por parte de la secretara. Asimismo, el per-sonal de la secretara seguir estando sujeto a las mismas normas de confidencialidad que antes.



2016/0064 (cod)

Propuesta de Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo por el que se modifica el Reglamento (UE, Euratom) n.883/2013, en lo que se refiere a la secretara del Comit de Vigilancia de la Oficina Europea de Lucha contra el Fraude (OLAF)El Parlamento Europeo y el Consejo de la Unin Europea,Visto el Tratado de Funcionamiento de la Unin Europea, y en particular su artculo

325, Visto el Tratado constitutivo de la Comunidad Europea de la Energa Atmica, y en

particular su artculo 106 bis,Vista la propuesta de la Comisin Europea,Previa transmisin del proyecto de acto legislativo a los parlamentos nacionales,Visto el dictamen del Tribunal de Cuentas,De conformidad con el procedimiento legislativo ordinario,Considerando lo siguiente: (1) El Comit de Vigilancia de la Oficina Europea de Lucha contra el fraude (la

Oficina) se encarga de seguir regularmente el ejercicio por la Oficina de la funcin de investigacin, a fin de fortalecer la independencia de la Oficina.

(2) El marco para la aplicacin de los crditos presupuestarios relativos a los miem-bros del Comit de Vigilancia debe establecerse de forma que se evite cualquier im-presin de posible interferencia de la Oficina en sus funciones. El Reglamento (CE, Eu-ratom) n.883/2013 debe adaptarse a fin de prever dicho marco. La Comisin debe asegurar directamente la secretara del Comit de Vigilancia, con independencia de la Oficina. La Comisin debe abstenerse de interferir en las funciones del Comit de Vi-gilancia.

(3) Cuando la Oficina designe un responsable de la proteccin de datos de confor-midad con el artculo 10, apartado 4, del Reglamento (CE, Euratom) n.883/2013, dicho responsable debe seguir siendo competente para el tratamiento de datos por la secreta-ra del Comit de Vigilancia.

(4) Deben seguir aplicndose las obligaciones de confidencialidad del personal de la secretara del Comit de Vigilancia.

(5) Se ha consultado al Supervisor Europeo de Proteccin de Datos de conformidad con el artculo 28, apartado 2, del Reglamento (CE) n.45/2001, [el cual emiti un dic-tamen el...],

Han adoptado el presente reglamento:

Artculo 1El Reglamento (UE, Euratom) n.883/2013 queda modificado como sigue: 1) El artculo 10 queda modificado como sigue: a) en el apartado 4, se aade el prrafo siguiente: El responsable de la proteccin de datos ser competente para el tratamiento de da-

tos por la Oficina y la secretara del Comit de Vigilancia.; b) en el apartado 5, el prrafo segundo se sustituye por el texto siguiente: De conformidad con el Estatuto de los funcionarios, el personal de la Oficina y el

de la secretara del Comit de Vigilancia se abstendrn de toda divulgacin no autoriza-da de informacin recibida en el ejercicio de sus funciones, a no ser que la informacin ya se haya hecho pblica o sea accesible al pblico, y seguirn vinculados por esa obli-gacin despus de haber cesado en sus funciones..

2) En el artculo 15, apartado 8, la cuarta frase se sustituye por el texto siguiente: Su secretara estar asegurada por la Comisin, independientemente de la Oficina

y en estrecha consulta con el Comit de Vigilancia. La Comisin deber abstenerse de interferir en las funciones del Comit de Vigilancia.

3) El artculo 18 se sustituye por el texto siguiente: Artculo 18. FinanciacinLos crditos totales de la Oficina se consignarn en una lnea presupuestaria espec-

fica dentro de la Seccin del presupuesto general de la Unin Europea correspondiente a la Comisin y figurarn con todo detalle en un anexo de dicha Seccin. Los crditos



del Comit de Vigilancia y su secretara se consignarn en la Seccin del presupuesto general de la Unin Europea correspondiente a la Comisin.

La plantilla de personal de la Oficina se incluir como aneja a la plantilla de per-sonal de la Comisin. La plantilla de personal de la Comisin incluir la secretara del Comit de Vigilancia..

Artculo 2El presente Reglamento entrar en vigor [el primer da del mes] siguiente al de su

publicacin en el Diario Oficial de la Unin Europea. Ser aplicable a partir del 1 de enero de 2017.

El presente Reglamento ser obligatorio en todos sus elementos y directamente apli-cable en cada Estado miembro.

Hecho en Bruselas, elPor el Parlamento Europeo, el presidente; por el Consejo, el presidente

TRAMESA A LA COMISSI

Comissi competent: Comissi dAcci Exterior i Cooperaci, Relacions Institucionals i Transparncia.Acord: Mesa del Parlament, 15.03.2016.

TERMINI DE FORMULACI DOBSERVACIONS

Termini: 4 dies hbils (del 18.03.2016 al 23.03.2016).Finiment del termini: 24.03.2016; 09:30 h.Acord: Mesa del Parlament, 15.03.2016.


4.40. Acords, resolucions i comunicacions dels rgans del Parlament 28

4. Informaci

4.40. Acords, resolucions i comunicacions dels rgans del Parlament

Resoluci de la presidncia del Parlament per la qual es fa pblica la defunci de Miquel Asensio i Quionero, representant del Parlament al Consell Social de la Universitat Politcnica de Catalunya

COMUNICACI

Presidncia del ParlamentEs comunica la defunci de Miquel Asensio i Quionero, representant del Parla-

ment al Consell Social de la Universitat Politcnica de Catalunya, crrec per al qual ha-via estat nomenat pel Parlament, dacord amb els articles 81, 82 i 85 de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, duniversitats de Catalunya.

Palau del Parlament, 15 de mar de 2016La presidenta, Carme Forcadell i Llus,

4.45. Composici dels rgans del Parlament

4.45.10. Comissions especfiques creades pel Reglament o per lleis

Composici de la Comissi del Sndic de Greuges412-00004/11

SUBSTITUCI DE DIPUTATS

Reg. 13739 / Coneixement: Mesa del Parlament, 15.03.2016

A la Mesa del ParlamentMireia Boya e Busquet, presidenta del Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

Popular - Crida Constituent, dacord amb el que estableix el Reglament del Parlament, comunica els segents canvis dadscripcions de diputats a les comissions parlamentries:

Comissi: Comissi del Sndic de GreugesAlta: Pilar Castillejo MedinaBaixa: Mireia Vah Cantenys

Palau del Parlament, 9 de mar de 2016Mireia Boya e Busquet, presidenta GP CUP-CC

4.45.12. Comissions especfiques de seguiment

Composici de la Comissi de la Infncia411-00003/11

SUBSTITUCI DE DIPUTATS

Reg. 13940 / Coneixement: Mesa del Parlament, 15.03.2016

A la Mesa del ParlamentMarta Rovira i Vergs, portaveu del Grup Parlamentari de Junts pel S, dacord amb

el que estableix el Reglament del Parlament, comunica els segents canvis dadscripci-ons de diputats a les comissions parlamentries:

Comissi: Comissi de la InfnciaAlta: Irene Rigau i OliverBaixa: Maria Senserrich i Guitart

Palau del Parlament, 10 de mar de 2016Marta Rovira i Vergs, portaveu GP JS


4.48. Intergrups parlamentaris 29

4.48. Intergrups parlamentaris

Composici de lIntergrup per la Pau i la Llibertat al Shara413-00001/11

DESIGNACI DE MEMBRES

Reg. 13742 / Coneixem

BUTLLETÍ OFICIAL

Documents

Transcript of BUTLLETÍ OFICIAL

24 BUTLLETÍ OFICIAL BOLETÍN OFICIAL N.º 51 DE LA PROVÍNCIA ...€¦ · N.º 51 37 13-III-2020 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA BOLETÍN OFICIAL DE LA PROVINCIA

N.º 124 BUTLLETÍ OFICIAL BOLETIN OFICIAL DE LA PROVÍNCIA ...

100 BUTLLETÍ OFICIAL BOLETIN OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE …servicios.lasprovincias.es/documentos/jurado-valencia.pdf · 2016-10-20 · 100 N.º 201 18-X-2016 BUTLLETÍ OFICIAL DE

butlletí oficial de la província de barcelona

Núm. 2 Butlletí Oficial de l’Arquebisbat Febrer 2010 ESGLÉSIA DE TARRAGONA BUTLLETÍ OFICIAL DE L’ARQUEBISBAT 2 Tarragona, febrer de 2010 3a època. Núm. 440 Secció oficial

60 BUTLLETÍ OFICIAL BOLETÍN OFICIAL BOLETIN N.º 45 DE LA ...

Butlletí Oficial de la Província dÁlacant Boletín Oficial de la … · 2015-10-20 · Butlletí Oficial de la Província dÁlacant edita excma. diputació provincial dálacant

14 BUTLLETÍ OFICIAL BOLETIN OFICIAL N.º 109 DE LA …stics.intersindical.org/web/attachments/article/138... · 2017. 6. 9. · 8-VI-2017 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

BUTLLETÍ OFICIAL BOLETÍN OFICIAL BOLETIN 139 30-IV-2019 DE ...

8 BUTLLETÍ OFICIAL BOLETÍN OFICIAL N.º 142 DE LA PROVÍNCIA ...

BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

74 BUTLLETÍ OFICIAL BOLETÍN OFICIAL N.º 5 DE LA PROVÍNCIA ...

BUTLLETÍ OFICIAL del PARLAMENT de les ILLES BALEARS

Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - bisbattortosa.org

BUTLLETÍ OFICIAL BOLETÍN OFICIAL 221 22-V-2019 DE LA ...

BUTLLETÍ OFICIAL BOLETIN OFICIAL 43 7-VIII-2014 DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA DE LA … · 44 N.º 186 7-VIII-2014 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA BOLETIN OFICIAL

BUTLLETÍ OFICIAL BOLETÍN OFICIAL 35 16-III-2018 DE LA ......16-III-2018 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA BOLETÍN OFICIAL DE LA PROVINCIA DE VALENCIA BOLETIN subalterno

BUTLLETÍ OFICIAL BOLETÍN OFICIAL 167 28-XII-2018 DE LA ...

98 BUTLLETÍ OFICIAL BOLETÍN OFICIAL DE LA PROVÍNCIA …

Butlletí Oficial de la Província dÁlacant Boletín Oficial de la … · 2019-02-06 · Butlletí Oficial de la Província dÁlacant edita excma. diputació provincial dálacant