47 Com volem que siguinels carrers del barri?.Mrius Navazo

52 Presentaci delCor de GospelLa Carena de la UES.Merc Torras

54 El nou grup de teatreLa Tartera.Manel Bonafacia Roger

55 Biblioteca UES.Redacci

56 La Uni Excursionistade Sabadell celebralinici de curs.Redacci

4 Presentaci. Redacci 5 Editorial. Albert Gil 6 Arxiu Fotorfic de la

UES. Llus Fernndez

10 Retalls de butlletinsantics. Llus Fernndez

12 Guimer i la Vall delCorb (I). Antoni Aparicio

16 Avenc dels Esquirols.Manel Llenas

18 Secci dOrientaci.Ricard Masferrer

20 43 Campament devacances UES 2012.Jaume Planell

24 Marxa Nrdica.Anna Puig

140 any 2012Sumari

Salut, 14-16Apartat Correus, 42108202 SABADELLTel. 93 275 87 12Fax 93 725 05 90e-mail: info@ues.catweb: www.ues.cat

UNI EXCURSIONISTADE SABADELL

Comissi del Butllet

Redacci:Marina Antnez,Elisabet G. Bordas,Andreu Reig, Jordi Roca,Pep Su

Disseny i maquetaci:Jordi Roca

Correcci:Montse Carb i Hors

Maquetaci i Impressi:DPTIC, SLPassatge Teodor Llorente, 2208206 SabadellTel. 93 726 55 99

Dipsit Legal: B-46479-70

Publicaci adherida a laFederaci dEntitatsExcursionistes de Catalunya,Federaci Catalana dEsportsdHivern, Federaci CatalanadEspeleologia, FederaciEspanyola, Federaci CatalanadEntitats Corals i FederaciCatalana de Curses dOrientaci

Portada: Everest. Expedici delsoci de la UES Joan Clofent.Foto: Joan ClofentContraportades:Rocdrom de la UES,Bar de la UES, Escalada en bloc.Fotos: Marina Antnez

27 El tennis de taula,un esport olmpic.Carles Ricart

28 Nit mgica al cim delEverest. Joan Clofent

33 Els nostres minerals,roques i fssils. Redacci

34 A Alaska en cerca deMixers. Miquel Franch

38 Jordi Roca, artista.Montse Carb i Hors

42 La Benedicci del paa Sant Miquel deTurbians. Jordi Roca

45 Som energia.Elisenda Marcos

La Comissi del Butllet us presenta avui un nou format.La nostra intenci s que amb aquests canvis, formalsi de contingut, puguem fomentar encara ms laparticipaci i la collaboraci de tots els socis i scies.Daltra banda, la idea tamb s fer ms visual ientenedora aquesta publicaci que, des dara pretenemsigui ms que un portal on sinformi de les activitatsde la UES. Per aix, el butllet oferir uns textosseleccionats i curosament revisats, completats ambfotografies de qualitat i dinters grfic. Esperem queel naixement daquest nou Butllet us sigui til i que,a partir dara, us animi encara ms a ser-ne partcipsi, sovint, protagonistes.

Amb aquesta intenci, us comuniquem els requisitsnecessaris perqu els vostres articles puguin ser publicatsCal presentar els escrits amb una extensi mximaduns 5.600 carcters, amb lletra Arial 12 i en un catalcorrecte; les fotos que acompanyin el text han de teniruna resoluci ptima (300 punts aproximadament);cal enviar quatre o cinc imatges perqu la comissipugui seleccionar les ms adequades a la paginaci.Podeu enviar tot el material a uesbutlleti@gmail.com.Els textos han danar signats, i si cal, a la secci quepertanyen. Les fotografies s imprescindible el nomdel fotgraf i la descripci del lloc on pertanyen.

Esperem que aquesta nova etapa del Butllet siguiprofitosa per a tothom. Sens dubte, lesfor i la illusique hi posem els membres de la Comissi s molta,tota vegada que lobjectiu final daquesta publicacino s altra que la qualitat del seu contingut sobrepassilmbit social.

Comissi del Butllet

4

La darrera editorial, la del Butllet 139, deixava oberta unaincgnita de futur, tot anunciant un canvi que, de fet, tambpodrem definir com un cert retorn als orgens. Ara ja el teniua les mans.

D'entrada, sembla que es tracti de la versi a tot color d'aquellsbutlletins de fa anys: una mica all que, en altres mbits, en diuenvintage. Aparentment s, per en realitat s tota una nova manerad'entendre i pensar una publicaci, que ha de ser el reflex del'activitat de la nostra entitat, que ha de deixar constncia decom som i com actuem, de quines coses fem i opinem, i que hade permetre reflexionar i acostar-hi ms gent.

Totes aquestes coses, no s gens fcil posar-les juntes. Per tant,ha calgut la implicaci d'un grup de socis i scies que han posattota la illusi a donar format a un Equip de Redacci que, comsi es tracts d'una petita secci, s'encarrega de trobar les millorsfotografies, els millors articles i la composici grfica ms atractiva.

Actualment, al mercat hi ha moltes publicacions especialitzadesde gran qualitat, moltes d'autntica referncia, en l'mbit delsesports de muntanya; nosaltres no pretenem competir amb capd'aquestes, per s estar a l'alada, en format, esttica i atractiuvisual. Un Butllet com el nostre ha de reflectir-nos i explicar-nosavui i d'aqu 30 anys quan alg el rellegeixi; aquesta s la intenci!Esperem aconseguir-ho.

Segurament s un contrasentit en temps difcils, en momentsque conviden a l'austeritat i a no fer canvis precipitats, tenir lagosadia de fer un canvi tan radical. Per justament per aix hemjugat fort: ara s el moment de repensar-nos per a un futur quesegur que ser diferent! Ara s el moment de posar ms que maila ms emblemtica de les publicacions de l'entitat a l'alada deles possibilitats tcniques actuals. Ara teniu a les mans un relligaten paper, per tamb cal un format electrnic que aporti msvalor afegit, que sigui ms interactiu, que ens permeti arribarms lluny.

Desitgem molta vida a aquesta renovada manera d'entendre elButllet de la UES; significar que s una eina usada i aprofitadaper tothom i que l'esfor val la pena!

Albert GilPresident de la UES

5

Han estat moltes les imatges que haningressat a l'Arxiu Fotogrfic de la UESd'en de l'ltima relaci que vrempublicar en el butllet anterior fins avui.Com sempre, aprofitem aquestes pginesper agrair i donar a conixer les personesque ens les han proporcionat.

Famlia Monrs: set imatges que ens hanarribat a travs de Dolors Junoy. Sn d'esqui d'excursions.

Albert Roig: tres imatges d'excursionisme.Germandat de Sant Antoni Abat, Colla

Vella: noranta-una fotografies sobre lapassada de Sant Antoni.

Joan Cura: disset imatges de GasosesPulcra.

Joan Auladell: seixanta-set fotografiessobre diferents actes de la Coral de la UES.

Merc Lombarte: sis fotografies sobrediferents actes de la Coral de la UES.

Joan Real: dues imatges de la lpidasepulcral de Rafael Durancamps Folguera.

Miquel Sanahuja: vint-i-cinc imatges dela nevada de 1962 i el rodal de Sabadell.

Aleix Gonzlez Campaa: dissetfotografies de Can Feu.

Vicen Mayor: dues imatgescorresponents al lliurament de premis defotografia i campament.

Victria Torn: quatre fotografies(Victria Torn, Pare, Alcalde Moix i Escolade beneficncia).

Santi Grimau: dotze fotografies dediferents actes de la Coral de la UES.

Francesc Lpez: trenta-sis imatges deSenders, especialment del GR-97.

Miquel Arbs: vuit fotografies de la Taulad'orientaci de la Mola.

Esteve Calvet: cinc imatges d'unenterrament a la plaa de l'ngel.

ArxiuFotogrficde la UESLlus Fernndez

histria

6

Elisabet Busqu: trenta-vuit fotografiesd'espeleologia procedents de l'esps, LlusFranquesa.

7

Nria Gonfaus: cent set imatges diversesde Sabadell i rodal, especialment del riuRipoll.

Montserrat Bertran: una imatge desardanes durant l'Acte de comiat del campde la Creu Alta.

Teresa Morera: dotze fotografies fetes enexcursions diverses.

Josep Romaguera: esqu i esquiadorsanys 1940-1950.

Josep Fgols: seixanta-quatre imatges d'altamuntanya, escalada, pagesia de Sant Quirzei diverses.

Antoni Carbonell: sis fotografies sobreCorreus i espeleologia.

Maria Antnia Bux: una imatge de la Segona Marxa Excursionista Infantil deRegularitat.

Elsa Carn: una fotografia del pare,Pere Carn.

Teresa Arnau: cinc fotografies de disfres-ses a l'Agrupaci Excursionista Terra i Mar.

Carles Olivella: una imatge de teatre alCentre Excursionista Sabadell.

Francesca Ruiz Blay: dues fotografiesd'excursionisme a la costa.

Santi Ginest: cinc fotografies dels carrersdel Pont i Major de la Creu Alta.

Manel Segura: tres imatges de bateig ambmossn Josep Plandolit.

Jordi Sol: una fotografia de neu i esqu.Maria Calzada: set imatges de la Coral

La Industrial.Josep Galcia: dinou fotografies

d'escalada, especialment femenina.Un cop ms, reiterem el nostre

agrament a tots aquests donants. Lesfotografies han passat a formar part del'Arxiu i, per tant, al patrimoni de la UES.

Collaboradors nous a l'ArxiuA ms de Dolors Junoy, de la qual

parlvem ja a l'ltim butllet, s'haincorporat com a collaboradora TeresaMorera. Benvinguda.

Velles imatges amb noves tecnologiesUs imagineu poder veure el bosc de

Can Feu i altres indrets de Sabadell irodal, tal com eren els anys 1920, i entres dimensions? O l'exposici

8

Escaladors de l'Agrupaci Excursionista Terra i Maral cim de Castellsapera (Serra de l'Obac). Durant ladcada de 1950 a 1960 foren diverses lesescaladores que sorgiren en aquesta entitat. A laimatge, asseguda, Joaquima Gonzlez i, dreta, NatiPujol. Els companys sn Josep Alaix, el del fons, iJosep Galcia, el de la dreta. || Fotografia de JOSEPGALCIA MARCET, cedida per ell mateix a l'Arxiu.

Internacional de Barcelona del 29? O buna selecci d'indrets de Catalunya,tamb d'aquesta poca? Aix ja spossible grcies a la collaboraci de LlusDubreil, l'Arxiu Fotogrfic de la UES,Ferm Abad Ribera i les noves tecnologies.Properament ho donarem a conixer.

9

Al butllet anterior inicivem unasecci dedicada a reproduir articles inotcies singulars o interessants, des delnostre punt de vista, extrets de butlletinspublicats per la nostra entitat centenria.Aquest cop n'hem triat dos de curtets,d'indrets fora coneguts. L'un ens parlad'una destrucci i l'altre, d'unareconstrucci.

Adu al gorg d'en Barba (Riu Ripoll)Article sobre la desaparici de

l'espectacular engorjat de sobre del gorgd'en Barba, a tocar de Castellar del Valls,un lloc molt freqentat pels nostres avisi pares, del qual han quedat abundantsfotografies, pel fet de ser un lloc forasingular. Es tracta d' un escrit de JoanSaur, publicat al Portaveu del CentreExcursionista del Valls, nm. 12, d'abrilde 1965.

Retalls debutlletinsanticsLlus Fernndez

Un dels llocs ms recndits i bells del nostreriu Ripoll acaba d'sser desfigurat. Qui noconeixia el lloc o l'havia visitat acostant-se alseu reds pel llit del riu no sabr mai de labellesa ferstega del paratge. Aquell engorjatde roques que l'alters saltant d'aigua quecom gegantina cua de cavall blanc esprecipitava al fons del gorg, acaba de ser'urbanitzat' (?).

10

L'aigua continua precipitant-se al fons delgorg, per no obrint-se cam enmig de les bravesroques que li obstruen el pas, sin lliscantper la corba del mur recentment construt; ams, no intenteu acostar-vos-hi ja que un altrealters mur us impossibilitar de baixar al llitdel riu, convertint el lloc en un 'clan' de gaudiparticular del ve de m dreta. Des de dalt delmur podreu veure el pont vell, cosa que abansno era possible, car obstruen la vista les roquesde sobre el gorg i que la dinamita ha fet saltar.

L'nic consol que us restar ser beure unxic de l'aigua de la propera font de Can Plecs,a quin recer, asseguts en el pends a propsit,podreu filosofar sobre la beatitud d'aquellsanys de tranquillitat fraterna.

Joan Saur,Portaveu del Centre Excursionista del Valls

(nm. 12, abril de 1965)

El restaurador de Sant Lloren del MuntL'entranyable monument romnic del

cim de la Mola es va salvar grcies a unve de Castellar del Valls que el varestaurar. El Centre Excursionista delValls va fer diferents actes els anys 1920i 1964 per recordar-lo. De com es vapensar a restaurar aquest monument,ens en parla aquest articlet que hemextret del Full Informatiu del CentreExcursionista del Valls nm. 7 del juny-juliol de 1964, que el reprodueix de larevista Alba del desembre de 1957.

El ve poble de Castellar del Valls tinguun fill illustre. el Dr. Anton Vergs i Mirass,prev., que estim molt el seu poble i la mun-tanya de Sant Lloren del Munt. Ja de noi

l'havia captivat la brava bellesa de lamuntanya i les seves potiques llegendes.

Les notcies que li portaven els qui anavena la Mola, sobre l'estat runs de l'exmonestirbenedict de Sant Lloren, desprs de laprofanaci i el mal que hi feren les tropesfranceses en pujar-hi des de Castellar l'any1809, el contristaven fondament.

El zels sacerdot fou destinat el 1868 comecnom de la parrquia de Sant Lloren Savall,d'on estant, la vista se'n li anava sovint capa la muntanya.

A principis d'octubre de dit any, puj ambdos sacerdots amics al Munt, i mentre els seuscompanys esplaiaven la vista per la immensitatde les terres que el cim domina, ell estavaexaminant l'interior del temple, convertit encorral des de la guerra de la independncia.

I all es sent dominat per una forta veuinterior que li deia: tu has de restaurar aquesttemple i antiga casa d'oraci i retirament.

La veu misteriosa enferv ardorosament idon energies a Mn. Anton per a emprendrel'obra de restauraci i a costa de molts cabalspropis esmerats i de mil penalitats tingu elgoig de veure-la acabada el 1870.

Amb aix restava satisfet el seu piets anhel,i a la vegada havia salvat un venerable templede l'art romnic.

I encara feu ms per el que fou antiqussimmonestir, declarat anys ha, MonumentNacional: la publicaci de la seva MonografiaHistrica.

Full Informatiu delCentre Excursionista del Valls

(nm. 7, juny-juliol de 1964)

11

Guimer ila Vall del Corb (I)Antoni Aparicio

Guimer s una vila medieval situadaal sud-est de la comarca de l'Urgell,travessada pel riu Corb, i s un dels msde trenta pobles o llogarrets que formenla Vall del mateix nom. Fins a la reorde-naci comarcal feta per Pau Vila el 1938,Guimer formava part de la Baixa Segarrai, de fet, moltes de les seves caracters-tiques clima, paisatge, tipus de conreusn ms segarrenques que urgellenques.

La Vall del Corb pren el nom del riuque li ha donat forma. El riu Corb,parallel geogrfic que divideix Catalunyaper la meitat, s un petit riu que neix aRauric, un poble segarrenc situat a 762m d'altitud, al lmit de la Segarra amb laConca de Barber, molt a prop de SantaColoma de Queralt. El seu curs va d'esta oest, fins al Segre, prop de Vilanova dela Barca, al Segri. El seu cabal s moltmodest, sobretot en poques de sequera,tot i que al llarg de la histria hi haregistrades riuades molt importants.

Durant el seu recorregut, el riu passa,com hem dit, per tot un seguit de pobles:algun, el travessa pel mig, com el cas deGuimer; d'altres, els passa fregant, comVallfogona, i encara d'altres queden foraallunyats del Corb, encimbellats dalt dela carena, com l'Albi o Ciutadilla.

Una petita relaci dels pobles que elriu va trobant al seu pas des del seunaixement fins a la seva desaparici, propde Belianes, ens ajudar a conixer unamica aquest bonic rac del nostre pas.

Desprs de nixer a Rauric d'unamanera molt discreta, el Riu Corb giracap a ponent, deixa a la dreta el camque ens duria a La Cirera i, ms endavant,la carretera que ens portaria a Savalldel Comtat; desprs eixampla una micala vall i passa per Llorac, una petita perencantadora poblaci que, a mi, m'hasemblat sempre un poble de pessebre.

Deixem a la dreta una carretera queens portaria a l'Albi, des d'on gaudiremd'una bonica visi de la vall i, desprsd'uns retombs ms, ens anem acostant

al balneari de Vallfogona de Riucorb. Elconjunt del balneari, el formen l'edificiprincipal i tot de xalets, hotels i edificacionsque l'envolten i que, la majoria, forenconstruts durant el primer ter del segleXX. L'origen foren unes fonts d'aiguasulfurosa que induren un capell barcelona bastir-hi unes installacions termals a l'estilde les que estaven tant de moda per Europaen aquella poca.

Al cap de poc, el Corb passa perVallfogona, encara a la Conca de Barber,poble presidit per l'esglsia de SantaMaria, gtica amb portalada romnica,i conegut tant per la seva histria comper la que el lliga al seu fams rectorFrancesc Vicen Garcia (1579-1623),ms conegut com el Rector de Vallfogona,pseudnim amb qu signava la seva obrapotica. Passejant pels carrers de lapoblaci, es poden anar llegint fragmentsdels versos d'aquest important autor delbarroc catal. Fa poc temps, el 2009, seli va dedicar un interessant museu ocentre d'interpretaci dins de la mateixaesglsia, per donar a conixer ms a fonsla seva vida i la seva obra.

Uns quilmetres ms endavant trobemel Mol de la Cadena i un canvi depaisatge que, si als voltants del balneariera ple de bosc d'una verdor exuberant,aqu presenta ja, sobretot a la riba dreta,la caracterstica sequedat del paisatgesegarrenc o urgellenc, on no arriba elcanal, amb conreus de cereals, sobretotblat i ordi, oliveres, ametllers i vinya. ElMol de la Cadena s un dels ltimsmolins que ha estat en funcionament ala vall. Deixem a l'esquerra el torrent delSaniol i els camins o pistes que ens durienal Saladern o fins als pobles de Segura,el Fonoll restaurat i transformat fa unsanys en poble nudista i, ms allunyats,Conesa, Passanant o Fors. Passem elpetit pont per travessar aquest torrent ientrem a la comarca de l'Urgell i, totseguit, sobre un tur, veiem ja la siluetade Guimer.

13

El poble, construt a la falda de la vall,a la riba dreta si te'l mires frontalmentdes de l'altra riba sembla talment que lescases estiguin construdes unes sobreles teulades de les altres, s un magnficexemple del que arquitectnicaments'anomena urbanitzaci del coster.

Una visita, passejant pels seus carrerscosteruts, ens permetr gaudir de tot deracons plens d'inters tant des de lavessant histrica com arquitectnica ambles seves arcades, portals, voltes, porxos,portes, finestres i balconades.Construccions o llocs d'inters com laplaa Major, la capella de Sant Esteve delsegle XV, les Ascorones, els Aubalos, elMuseu, Cal Manseta (antic Hospitalrenaixentista)..., tot ens porta a endinsar-nos en un mn farcit de recordsimmemorials. Vila medieval, antigabaronia i comtat des de 1599, va ser

declarada conjunt historico-artsticel 1975.

Al capdamunt de tot, les restes del'antic castell amb la seva torre de guaita,restaurada, magnfic mirador sobre laVall de Corb, l'esglsia de Santa Maria,del segle XIV edificada sobre unaprimitiva esglsia romnica, amb el seuimpressionant retaule modernista, obrad'en Josep M. Jujol (collaborador d'enGaud) i d'una molt reeixida reproduccidel retaule gtic de Ramon de Mur,Mestre de Guimer (s. XV), l'originaldel qual s al Museu Episcopal de Vic.

Guimer va comenar a formar-se alsegle XI, al voltant d'una torre de guaitaque fou l'inici d'un recinte defensiu iposterior castell per controlar el pas i lescomunicacions de la vall. La vila medievalemmurallada va anar creixent de dalt abaix, amb carrers irregulars, estrets icosteruts, fins a trobar la frontera naturaldel riu. Ja en poca moderna, s'estengu

14

cap a ponent, pel portal de Trrega i,ms darrerament, s'ha eixamplat cap al'altra banda del riu i als costats de lacarretera de Vallfogona.

Deixem Guimer i, seguint el curs delriu, a uns tres quilmetres, ens trobem lesrunes de Vallsanta, monestir de mongesdel Cister fundat al segle XIII i extingit el1589 per l'abat de Poblet, del qual depenia,quan noms hi quedaven tres monges quevan ser traslladades al monestir delPedregal, prop de Trrega. Actualments'hi estan fent actuacions arqueolgiquesi obres de consolidaci i, aquest febrer, haestat protagonista d'un dels captols delprograma Sota Terra de TV3.

Seguim endavant i, al cap de poc,trobem una pista a la dreta que ens duriacap a Verd, el Mas de Bondia,Montorns, Montoliu i l'Ametlla de

Segarra..., per que abans ens portar alsantuari de la Bovera on es venera laVerge de la Bovera, patrona de Guimer,dalt d'un tur, un dels punts ms altsd'aquests voltants (589 m). Antiga abadiacistercenca femenina, conserva, rere lesparets renaixentistes, les restes d'unclaustre romnic de quan era un monestirfemen del Cister, fundat el 1195,probablement com a filial de Vallbonade les Monges, i que el 1237 va quedardespoblat quan la seva comunitat es vatraslladar al Monestir de Vallsanta,suposadament per motius de seguretat isupervivncia. Des de dalt es contemplenunes magnfiques panormiques tant dela Vall del Corb com dels plans de l'Urgelli, en dies de bona visibilitat, fins elMontsec o el Pirineu.

(segueix al proper butllet)

15

A principis de mar d'enguany, unsquants components de l'equip alev iinfantil de Tcniques de ProgressiVertical de l'Espeleoclub Sabadell, queentrenen al club Gimns Llenas, van ferun entrenament espeleolgic a l'avencdels Esquirols, aprofitant aquesta pocaen qu no hi ha competicions. Ambaquest descens, ja sn cinc les cavitatsverticals explorades per aquests joves ifuturs espelelegs que tenen entre 7 i 12anys. Des del primer descens a l'avencde la Falconera del masss de SantLloren del Munt i l'Obac, seguit pelsavencs de l'Emili Sabat, el Passant, elLlest i ara els Esquirols, la destresa ientusiasme d'aquests esportistes haaugmentat exponencialment, aix comel sentiment de companyonia.

Evidentment aix no seria possiblesense la implicaci dels pares, que desde fa anys porten els nens a entrenardos cops per setmana des de poblacionstan allunyades de Sabadell com Terrassa,Rub, Sant Cugat i fins i tot Castellvell iel Vilar.

Quan a finals del 2006, la Federaciva animar-me a muntar una installaciper a la prctica del TPV a les parets delClub Gimns Llenas amb la finalitatd'implicar infants en aquest esport pelb de l'espeleologia catalana, jodesconeixia la competici de TPV.D'entrada ho vaig trobar descabellat, jaque, desprs de tants anys de fer dedirector cursos d'iniciaci a l'espeleologia,

mai no se m'havia passat pel capd'ensenyar a alg aquestes tcniques ambl'objectiu d'assolir la mxima velocitat.

Vaig haver de posar-me a entrenar, pertal de notar aquesta sensaci i aixtransmetre-la als nois i noies. El tempsm'ha fet adonar de dos factors importantspels quals ara penso que la competicien TPV s positiva: d'una banda, no vacontra la filosofia de l'espeleologia, jaque, tret de la tcnica, no hi t res aveure (ni el medi, ni la vestimenta, ni elsobjectius); d'altra banda, s unentrenament extraordinari per fer entresetmana, fet que se'm va fer evident enles dures exploracions a -600 metres queestem portant a terme a la zonad'exploraci de Cantbria.

Fruit d'aquests anys de treball, enBernat Sust, un dels nois de la primerafornada del 2007, ja fa dos anys que vea explorar amb nosaltres a Cantbria, ifins i tot em dna un cop de m enl'entrenament dels ms petits. S que sveritat que molts dels nens plegarandurant l'adolescncia per, quantscursetistes d'iniciaci a l'espeleologiaacaben sent espelelegs?

Els infants que van participar enaquesta sortida a l'avenc dels Esquirolssn l'ngela Palls (7 anys), el PabloMorales i l'Eva Sanz (9 anys), la IrenePalls (10 anys) i la Mireia Flores i l'ArnauCalero (11 anys). L'objectiu era davallar

Avenc delsEsquirolsEls nens i nenes de Tcniques deProgressi vertical preparen lapretemporada de competicipracticant espeleologia al Garraf

Manel Llenas

tcniques deprogressi vertical

16

els dos primers pous per tal d'assolir lacota -35 metres. El que ms va sobtar alsnens i nenes en aquest avenc, a difernciadels altres que havien baixat fins llavors,va ser el pes de la corda a l'hora demuntar-se el davallador en la primeravertical de 25 metres.

s per aquest motiu que, durantl'entrenament del dia segent, vamtreballar aquesta sensaci a les paretsdel gimns, suplint la manca d'aladaamb una pes lligat a l'extrem de baixde la corda!

Aix els permetr afrontar senseproblemes el proper descens que tenimpensat realitzar a la Grallera delBoixaguer durant la primavera.

17

SeccidOrientaciRicard Masferrer

orientaci

WhatEn qu consisteixen les curses

d'orientaci?L'objectiu d'una cursa d'orientaci s

realitzar un recorregut en el qual s'hand'anar trobant unes fites concretes, ambl'nica ajuda d'un mapa i una brixola.El mapa es lliura a cada corredor en elmoment de la sortida i aquest ha dedecidir el millor recorregut possible pertal de passar per totes les fites en el mnimtemps possible. Les sortides s'acostumena donar un a un amb un interval detemps entre els diferents competidors.

Hi ha diferents modalitats de curses:

De velocitat o sprint: cursa curta amb

moltes fites on la rapidesa s el msimportant.

De mitja distncia: cursa amb pocadistncia entre les fites i on es necessitadominar molt la tcnica d'orientaci.

De llarga distncia: cursa amb msdistncia entre les fites i on la forma fsicadels competidors s molt important.

De relleu: cursa on els componentsdel mateix equip es donen el relleu uncop acabat el seu circuit, com a les cursesde relleu de l'atletisme.

De rogaine: cursa on es corre en equip,sense separar-se, amb un tempsdeterminat (de 6 a 24 hores) perlocalitzar el mxim de fites possible.En aquest tipus de curses, les fites tenenpuntuacions diferents i el treball enequip, l'estratgia i la resistncia sncabdals.

A part de les curses a peu, tamb hiha curses d'orientaci en BTT.

WhoQui les pot practicar? Hi ha lmit

d'edat?Les pot practicar tothom ja que, en

tota activitat o competici d'orientaci,s'habiliten circuits per a totes les edats inivells.

WherePer on es fan?Es fan arreu, fins i tot en entorns

urbans, malgrat que el ms habitual sl'entorn natural. A ms, en algunespoques de l'any s habitual fer cursesnocturnes, tant en parcs urbans com almig de l'entorn natural.

HowCom posar-se en contacte, dia de

reuni, material que es necessita... ?Habitualment la secci es reuneix al

local de la UES el darrer dimarts de cadames. Podeu trobar informaciactualitzada de les activitats que realitzema la pgina web de la secci. El materialbsic per fer curses d'orientaci s unabrixola. Tamb s til disposar d'unsportident en propietat, encara que, encas de no tenir-ne, es pot llogar a lamateixa cursa. En algunes curses tambs til portar la part inferior de les camesprotegida, per evitar esgarrinxades ambla vegetaci baixa dels boscos.

18

Permet a cadasc competir dins del seunivell. No hi ha mai cap cursa igual, jaque depenen molt del terreny, del mapai de la distncia. Cada cursa s un reptediferent que posa a prova la capacitat decadasc per trobar les fites sense cometreerrades (la qual cosa s gairebimpossible: fins i tot els orientadors msexperts, quan acaben la cursa, snconscients que han fet alguna errada).

WhenEn quina poca es fa ?En totes les poques de l'any.

WhyPer qu una activitat aix ?Els practicants de l'orientaci hi

arriben per diferents motius, per lamajoria sn persones a les quals elsagrada fer esport al mig de la natura.

19

43 Campamentde vacancesUES 2012Vall dAisa, 4-18 dagost

Jaume Planell

Desprs de tot un any de treballar enla preparaci del campament, semblamentida, per ja ha arribat el dia d'anara carregar el cami! Al magatzem delFrancesc ens reunim per endur-nos-hotot. Quina muni de caixes! Quinembalum! Per, amb la collaboracientusiasta de tothom, el que podriasemblar feixuc, ho enllestim en una hora.Dissabte hem quedat amb el camionerper fer la descrrega del cami, a lesdotze del migdia, al cmping Borda JuanRamn, situat a la capalera del riuEstarrn, a una vintena de quilmetresal nord-oest de Jaca, on aquest anyinstallarem el campament, que ensacollir amb una gespa cuidada,amplitud, paisatge i tranquillitat. Aixdoncs, el dissabte, ben d'hora, enfilemcap a la Jacetnia. Sn unes quatre horesfins a la capalera de la Vall d'Aisa, vallpoc explotada encara, amb poblets comLas Tiesas (Alta i Baja), Sinus o Esposa,que encara tenen un regust d'all mesautntic.

Arribem d'hora a la Borda Juan Ramni podem anar distribuint les tendes,remolcs i caravanes al terreny que ens

han assignat. Ep, el cami ja s aqu!Reclam general i comena el circ de cadaany. Entre tots, aviat el tenim buit: Lescaixes de fil agrupades all! Els tendalsal fons! La cuina, ves que pesa molt!Deixeu l'arc aqu amb la nevera!Havent dinat tornem a la gresca: uns ala cuina, altres als tendals, a la tenda desubministres, als rentadors... Tothoms'afanya per deixar-ho enllestit i podercomenar a trescar per aquests verals.Sortosament la pluja ens ha respectat i

campament21

per la seva via normal i per l'aresta delMurcilago, una escalada ms interessantdel que ens espervem. Al davant del'Aspe, cim que presideix l'estaci d'esqude Candanch, destaca la Muralla deBorau o Lecherin, ascensi llarga itreballada tamb per la colla; el monolticMallo Lechern, escalat tot buscant obrir-hi una via; el Riguelo, amb la sevatrencada aresta, que ens va quedarpendent d'assolir. A ponent del cercle,el castellot de la Punta alta de Napazal,la collada del Bozo i el pic de Napazaltamb van ser objecte de visita i,aprofitant els relleus suaus del carener,es va fer la travessa de la Cleta (punt msalt on es pot deixar el cotxe) a la colladade Bozo, Napazal, Petrito i Mesola, perbaixar per la carena del Mesola al refugide Saleras i, de nou, a la Cleta. No ensvam oblidar tampoc dels cims laterals: elmodest Cucuruzuelo es va deixar pujardes del campament mateix travessantuna esponerosa boscria on ens vamdelectar recollint maduixetes.

A l'altre vessant, el pic de la Madalenaens va fer gaudir dels seus prats i de lespanormiques del cercle. Vrem petjar

abans de sopar tenim el campamentgaireb tot muntat. Visca!

Anem a dormir ben cansats, persatisfets; dem ja podrem comenar aexplorar aquests cimals i aquestes vallspregones.

Dormirem, per, bressolats per unabona tempesta (ja em semblava que aixestava molt verd!!).

Tanmateix, hem estat molt de sort, jaque altres anys hem muntat sota la pluja.

Diumenge gaireb hem acabat lestasques comunes; alguns ja fan la sevaprimera sortida, d'altres acaben d'arreglarels desperfectes de la tempesta nocturna,d'altres tan sols gaudeixen de no fer res...Aquest migdia la Nria, la nova cuinera,s'estrena amb l'ajuda dels ajudants deldia.

La capalera de la vall queda tancadaper un alters cercle de muntanyes; deponent a llevant, el Llena de Bozo, elLlena de la Garganta i el ms conegut,l'Aspe, tots d'alades modestes per devessants enasprats i ben defensats. Elshem anat visitant tots: alguns, com l'Aspe,

22

gaireb tots els cims de la vall d'Aisa, pertamb el gegant Bisaurin; el refugi deLizara ens quedava prou avinent, aixcom el punxegut i esquerp Pico deAnayet per la llarga i verge Canal Roya,vall amenaada per l'expansi de lesproperes pistes d'esqu d'Astn.

Tanmateix, no tot van ser ascensions:tamb visitrem l'Ibon d'Estans, a l'altrabanda del tnel de Somport; el bonicpoble de Lescn, mirador del masss delBillare i portal de les agulles d'Ansabere;San Juan de la Pea, monestir romnicconstrut sota una balma, o la cova geladade Lecherines, amagada i ben plena deneu malgrat la calor d'aquest estiu.Canfranc, amb la seva estaciinternacional (en el seu moment, lasegona ms gran d'Europa), ens vacaptivar: Quanta histria a les seves parets!

Vam comenar amb pluja per, tot iaix, ja no ens vam mullar ms; tan solsuna tarda va fer un ruixat que es va agrair.De dia feia calor, per a les nits ens caliatapar-nos. D'altra banda, el jovent delcampament va fer ms d'una sortida a

les pozas, per tal de banyar-s'hi. I, sovint,en acabar les excursions, no ens podemresisitir a capbussar-nos en alguna gorga.Aquest any estrenvem cuinera, la Nria,i la veritat s que ens va cuidar molt b(ms d'un va tornar amb alguns quiletsde ms!!!) I, pel que fa a la Festa Major,va ser una jornada per gaudir tots, menutsi grans, jugant, ballant, menjant xocolatadesfeta, assaborint un dinar especial perllepar-se els dits i fent una bona becainadesprs.

El campament de vacances, el fem totsi som tots.

s la grcia que t anar superant lesdificultats que ens anem trobant, gaudintplegats de companyonia, amor i, ara,amb recana, ja estem cantant L'horadels adus mentre el cami, talment unvaixell eixint de port, toca la botzinaacomiadant-se.

Fins a l'any vinent.http://campamentues2012.wordpress.com/

23

El desembre de l'any passat vaig tenirl'ocasi d'anar a l'Alfs del Pi (Alacant)per fer un curs d'Instructor/a de marxanrdica (nordic walking) amb el BerndGoldschmidt, considerat, per molta gent,la persona que en sap ms de l'estatespanyol. Realment, va ser un plaer poderser una de les seves alumnes i vaigaprofitar per demanar-li una entrevistaper al Butllet de la UES, a la qual cosava accedir sense pensar-s'ho gaire.

Hola, Bernd, Com vas descobrir laMarxa Nrdica (Nordic Walking)?Hola. Com podeu veure pel meu nom,

sc alemany. Visc a Espanya des del 1995.El 2005 anrem a Bayiera (Alps), on,entre les activitats turstiques, hi haviaun curs bsic de nordic walking. M'hi vaigapuntar i en tres hores en vaig descobrirtant la histria com el rerefons, i sobretotvaig aprendre una tcnica interessant desdel punt de vista de la salut, que, al mateixtemps, era divertida i efectiva. Com aLlicenciat en Cincies de l'Esport enl'especialitat de salut i rehabilitaci,sempre estava buscant nous exercicisfsics per incorporar-los a la meva ofertad'activitats. Quan vaig descobrir la marxanordica, vaig veure l'enorme potencialque tenia aquest concepte per millorardiferents aspectes fsics. Per tant,immediatament vaig tenir la idea queaquesta activitat era ideal en l'ofertad'Activitat Fsica per millorar la salut.Desprs d'aquest primer curs bsic, vacomenar el meu projecte personal.Em vaig informar i em vaig formar coma instructor bsic en les internacionalsINWA i INFO. Desprs em vaig formarcom a instructor ALFA i vaig realitzaraltres cursos de formaci continuada.

Al final, em van acceptar per a la formacide Master Coach/Formador de la INFO,que em va portar al projecte d'introduirla marxa nrdica a Espanya per mitj dela fundaci d'una xarxa, la xarxa ANE,que actualment es coneix com la FENWA.

Qu valores ms de la marxa nrdica com a disciplina?Per mi, el nordic walking s, en primer

lloc, un concepte de moviment. Desprspot convertir-se en una forma d'entre-nament i, per ltim, pot ser una tcnicaesportiva. Per mai no en parlo com d'unesport.

De fet, el que ms en valoro s que sl'activitat fsica ideal per treballar imillorar la salut.

Ho he observat en moltes ocasions, enfamiliars, amics i alumnes, i tots els estudiscientfics que s'han fet fins avui hoconfirmen.

Qu t'ha aportat la prctica de la marxa nrdica?Personalment, moltssim. Quan vaig

descobrir la tcnica del nordic walking,m'hi vaig enganxar, i el ms importants que vaig comprovar-ne els resultats enel meu propi cos. Abans no m'agradavacaminar per les muntanyes, per llavorsaix va canviar radicalment. I el millorva ser que el meu rendiment fsic va

MarxaNrdicaAnna Puig

marxanrdica

24

millorar tant que fins i tot podiacombinar-ho perfectament amb una altraactivitat com crrer (i abans mai nohavia estat corredor). El nordic walkingm'ha proporcionat una prctica que pucfer ara i en el futur. M'agrada i em vamolt b; s fenomenal, tant a nivellcardiovascular, com de tonificaci,mobilitat i coordinaci.

Com s que vas introduir aquestaactivitat fsica a l'estat espanyol ino a Alemanya?Em vaig casar amb una madrilenya i,

per raons de feina, ens vam traslladar ala costa llevantina (en concret a L'Alfsdel Pi). Vam decidir que volem seguirvivint a Espanya i, per tant, vaig haverd'adaptar-me a aquesta situaci, sobretoten l'mbit laboral. A Alemanya, la situacilaboral d'un Instructor de nordic walkingest regulada i els cursos els paga laSeguretat Social. Per el fet s que quanvaig decidir quedar-me a Espanya l'any95, la meva nica intenci era lad'introduir la marxa nrdica en aquestpas. Llavors em va sorprendre foracomprovar que aqu no hi havia absolu-tament res de nordic walking, a part d'unesquantes tendes que en venien els bastonsper que no en sabien res de la tcnicani de les seves aplicacions i beneficis.

Quin any vas comenar a dedicar-tea fer cursos de marxa nrdica ?Al setembre del 2005 vaig organitzar

el primer curs bsic de tcnica ALFA,dins l'oferta d'activitats esportives del'Ajuntament de L'Alfs del Pi; s'hi vanapuntar deu persones (nou dones i unhome). Vuit mesos ms tard es va fer elprimer Curs de Formaci d'InstructorsBsics, en el qual participaren dotzealumnes. Durant els darrers set anys, elnordic walking no ha parat de crixer, sicomptem els cursos d'iniciaci, els cursosbsics, els avanats, els de formacid'Instructor Bsic (Nivell 1) i d'InstructorALFA (Nivell 2), els crdits de lliureelecci a la Universitat, les ponncies,els esdeveniments davant de collectius,les caminades, etc. No ha estat una tascafcil: ha estat un cam dur i, si et dic laveritat, penso que no el tornaria a fer.

Com veus el futur de la marxa nrdicaal nostre pas ?El veig com ara s a Alemanya, s a

dir, el procs a Alemanya va sis anys perdavant del d'Espanya. Fins ara, tot el que

25

ha passat a Alemanya est passant aqude la mateixa manera, noms que elnombre de participants s menor aqu.Desprs de cinc o sis anys, de mica enmica, la gent ho va coneixent, i sobretothi ha ms publicacions a internet. Igualque a Alemanya, la gent ara parla delnordic walking, per cadasc sembla queparli d'una cosa diferent: de tcniquescorrectes o incorrectes, que si aix sdolent i aix altre no, que si esthomologat o no... I el resultat s quel'alumnat, al final, es fa un embolic. Ams, molts cops els monitors o instructorstampoc no ho saben. I de sobte surtenun pila dels anomenats experts que hocompliquen tot cada cop ms. Segura-ment, ens trobarem encara en aquestasituaci durant dos o tres anys ms, finsque el temps ho posi tot al seu lloc.

Tens alguna recomanaci per aaquelles persones que tot just s'inicien en la prctica de la marxa nrdica,o per a aquelles que n'han sentit aparlar i no saben ben b qu els potaportar?S, en el cas que aquestes persones

hagin fet un curs d'Iniciaci al nordicwalking i que el monitor els hagi explicattotes les possibilitats i sobretot comaplicar-les, llavors recomano ques'informin b sobre la dosificaci, la

freqncia i la intensitat de l'exercici quecal portar a terme, aix com la manerade combinar la marxa nrdica amb altresexercicis, perqu l'adaptaci de la sevaforma fsica sigui la millor possible. s adir, no noms cal que alg els ensenyib la tcnica, sin que tamb els ensenyicom entrenar-se b.

Per a les persones que no han conegutfins ara el nordic walking, la millormanera s apuntar-se a un curs d'iniciaciamb els anomenats Instructors Bsics.

Sens dubte, recomano les personesformades per l'ANE-FENWA, que espoden localitzar a la pgina web d'aquestaassociaci, on tamb hi ha una mpliainformaci de la histria del nordicwalking, l'organitzaci, alguns estudiscientfics, etc. Tamb recomano a tothomel llibre d'Andreas Wilhelm Manualprctico de NW. I per descomptat, estic adisposici de qualsevol persona peraclarir dubtes i ajudar en temes de NWmitjanant el meu correunw_alfas@yahoo.es, al facebook(Bernd Goldschmidt)o al telfon 629.81.61.97

Moltes grcies i fins aviat.

26

destacat Albert Dueso, els germans Palsi d'altres; tots ells han sigut internacionalsdiverses vegades i han aconseguit guanyarpremis en campionats importants.

En el Jocs Olmpics del 1988, celebratsa Sel, ja va ser considerat esport olmpic;els xinesos van aconseguir la medallad'or en dobles i un core va guanyar lamedalla d'or individual. En els Jocscelebrats a Barcelona el 1992, tresjugadors xinesos van guanyar medallesd'or i l'alemany Waldner aconsegu l'orindividual mascul.

Aqu a la UES es pot practicar a lestaules que tenim en una part annexa ala sala d'actes. Anima't i vine a practicar-lo: fars esport i tamb trobars bonscompanys!

El tennis de taula, que tamb s'anomenaping-pong, s un esport relativamentmodern. Cap a l'any 1880 es va comenara practicar a Anglaterra, en cercles d'amicsde caire minoritari. Ms tard tamb hijugaren els nord-americans. A l'estatespanyol, Catalunya ha sigut pionera en laprctica d'aquest esport. s molt practicaten nacions com la Xina i en pasoseuropeus com Sucia, Frana, Alemanyao Gran Bretanya, on actualment hi ha elsmillors palistes o jugadors del mn.

Per practicar aquest esport no esrequereix gaire equipament: tan sols unespales, un joc de pilotes i ganes de jugar.Per a jugar-hi correctament noms caltenir agilitat i reflexos. Ara b, cal anarentrenant amb regularitat per aconseguirjugar partides entretingudes i ambpossibilitat de guanyar-les.

A Catalunya hi ha hagut grans jugadorsde ping-pong. Individualment, han

El tennis detaula, unesport olmpicCarles Ricart

27

Fotografia Video LaboratoriPasseig de la Plaa Major, 4 - 08202 SABADELL - Tel. 93 725 91 14

movifot@fotomonistrol.com - www.fotomonistrol.com

Nit mgicaal cim de lEverestJoan Clofent i Torrellas

19 de maig del 2012. Sn les 3:20de la matinada i sc dalt del cim delEverest, la mare de totes les muntanyesi el sostre del mn, on acabo de culminarel meu repte dels Set Cims. En aquestmoment sento tota la crrega sentimentali emotiva acumulada durant la meva lluitadels darrers cinc anys. En la llunyaniadel temps queden el Kilimanjaro,lAconcagua, lElbrus, la Pirmide deCarstensz, el Denali i el Mt. Vinson.

Hem sortit del C4, al Coll Sud, comquasi tothom, a les vuit del vespre deldia abans, ja completament fosc amblajut dels frontals i sota un vent glidque glaava el cor.

Com que no porto posades les ulleresde tempesta per tal de veure-hi millor denit, sem glacen les pestanyes i parpellesi haig danar traient-ne el gel com puc.

Vaig amb lAng Dorjee, un xerpaameric que lorganitzaci mhaassignat com a guia, i tamb amb el xerpaKami.

LAng Dorjee ja fa anys que viu itreballa de mecnic als EUA, a lestat deWashington, per cada any, com les ausmigratries, sent la crida de la deessaChomolungma -que s com els xerpesanomenen la muntanya ms alta de laTerra- abandona la seva feina i famlia(est casat all i t dos fills) i va a retreculte a la seva Muntanya Sagrada. Ambnoms 42 anys, lAng Dorjee est moltfort i ja ha assolit anteriorment quinzevegades lEverest. Per tant, aquesta serla seva setzena vegada.

La pujada de la Cara Triangular delEverest, una figura negra i ttrica quecal escalar desprs del Coll Sud, lhem

fet, crec, a molt bon pas, gaireb volant,diria. De fet, no ho s, perqu no menhe adonat. s com si ens haguessinsortit ales o, encara millor, com si unafora sobrenatural ens hagus xuclat capal cim.

Sols recordo que, de tant en tant, elmeu frontal ensopegava amb lesquenade lAng Dorjee i ell, a vegades, emcridava latenci per no guardar ladistncia. Deia, amb ra, que si ellrelliscava em podia fer mal amb els seusgrampons.

Tamb recordo que sovint es paravauns segons, feia unes inspiracions moltprofundes per recuperar lal i tornavaa continuar pujant. Jo pensava que potserno es devia trobar prou b.

Seguim pujant per la forta rampa degel i roques, algunes formant esglaons,fins que, sense adonar-nos-en, assolim elBalc, a 8550 m, on comena larestasud-est de lEverest i on, si fos clar,veurem la immensitat de la glaceraKangxung al vessant tibet. All lAngDorjee es comena a mirar el rellotge iem sembla notar a la seva cara (la pocaque li puc veure) un cert desconcert.

Continuem la forta pujada per laresta

Nit mgica alcim de lEverestEl meu darrer dels Set CimsJoan Clofent i Torrellas

30

sud-est a molt bon ritme, fins que arribemal Cim Sud, a 8.750 m. LAng Dorjee estorna a mirar el rellotge i la seva cara dedesconcert ara ja s impossible dedissimular.

Jo tamb em miro el rellotge, s pocms de mitja nit i li comento quearribarem al cim de nit. Em respon ambun gruny que jo entenc com a afirmatiu.

Baixem el Cim Sud per laltra banda.Tot el recorregut de lestreta aresta degel i limpressionant pati que hi ha acada banda s una visi fantasmagricai surrealista, magnificada per la llum delsfrontals que sols deixen veure claramentel fil prim i blanc de laresta i endevinar,per la foscor, la profunditat dels dosabismes que tenim a banda i banda.

Arribem al fams Esgla Hillary i allla soledat s total. Al temut coll dam-polla de lEverest no hi ha absolutamentning, estem completament sols. Sn lestres del mat.

Aquest any lEsgla Hillary est msdescarnat que altres anys, quasi senseneu o gla, i cal escalar la roca nua ambles botes rgides dexpedici i elsgrampons posats. Sort que s de nit i noes veu la timba.

En pocs minuts tornem a ser dalt dela cresta i al cap duna estona lAngDorjee esclata amb un fort crit: SOMDALT DEL CIM!

Miro el rellotge i em marca les 3 horesi 20 minuts de la matinada. Lemoci sincontenible. Ens abracem i ens felicitemmtuament.

LAng Dorjee em diu que no sap elque ha passat, per que ell, amb quinzeascensions anteriors a lEverest, mai nohavia arribat al cim a aquella hora. Hembatut el seu rcord. Hem estat 7 hores i20 minuts des del C4 al cim de lEverest.

Jo em sento com si fos al Parads.Tinc plena conscincia i lucidesa perno em fa mal res, no noto cap mena decansament, em sembla impossible estarall dalt amb aquelles condicions. Comhe pujat? Potser s que estic somniant?

I llavors t lloc una experincia mgicaque sempre ms recordar i que encaraara em trasbalsa. Fa una nit fosca, senselluna, tan sols illuminada per un celfarcit destels que lluen com gegantinsbrillants, sense que cap contaminacilumnica o gasosa els enterboleixi.

El vent gelat i gelador s intens. Jo hetret un moment la senyera de la motxillaper fer-la onejar i lhe hagut dagafaramb fora perqu el vent se la voliaemportar.

Mentre pujvem, moltes parts delnostre cos, la motxilla, els guants i fins itot la mscara doxigen, sanaven tornantblanques, cobertes duna capa de gebreformat per la congelaci del nostre bafi suor.

Jo no puc menjar ni beure res, tot iportar alguna barreta energtica i duescantimplores plenes dins de les butxaquesinteriors de la meva granota de plomaper evitar que es congelin, simplementperqu les cremalleres estan glaades,bloquejades pel gebre i no es podenobrir.

31

32

I en aquelles circumstncies extre-madament dures, els dos xerpes, talmentcom si es trobessin en un immenssantuari, comencen a murmurar unesparaules que, mig ofegades pel vent, jointerpreto que sn pregries budistes.

Llavors treuen de les motxilles diversesbosses de plstic que contenen arrs idiferents tipus de flors de color groc itaronja i, amb les mans nues malgrat elfred, les comencen a escampar per laireenmig de la foscor, com a ofrena aChomolungma, tot incrementant el tode les seves pregries.

Finalment lAng Dorjee treu un rosaride banderoles o pregries budistes i,agafant-lo per un extrem, deixa que elfort vent les tensi i les faci onejar mentreespeteguen fortament. Desprs obre elsdits i deixa que el vent semporti lespregries, com xuclades perChomolungma, i que desapareguin alinstant enmig de la negror de la nit.

Jo, testimoni involuntari daquellaestranya cerimnia, resto bocabadat enun silenci respectus, perprofundament commocionat per lamgia que es respira. En aquell momentlemoci s tan intensa que ni tan solsrecordo que acabo de fer lEverest i decompletar all els meus Set Cims.

No tinc cmera per fotografiarlescena per tampoc la necessito perquno hi ha cmera capa denregistrarlemoci daquell moment. De fet, nifalta que fa, perqu tota la meva vidarecordar aquella escena de la Nit Mgicaal cim de lEverest.

Nota de la Redacci:Lalpinista catal i soci de la UES Joan

Clofent i Torrellas va assolir el passat 19 de maigel cim de lEverest per la ruta de la glacera delKhumbu i Coll Sud, a ledat de 66 anys i 9mesos, i ha esdevingut el catal i tamblespanyol de ms edat a pujar-hi. Ha estat tambel primer soci de la UES a coronar lEverest.

Amb aquesta ascensi a lEverest, hacompletat el seu projecte dels Set Cims, assolitstots ells amb ms de 60 anys.

A les vitrines del passads de la UES hiha mostres de roques, minerals i fssilsrecollits en els ms de cent anysd'excursionisme sabadellenc. Avui volemencetar una descripci dels ms popularso importants, i comencem per dosminerals, la fluorita i la calcita.

FLUORITA

Com s?s un dels minerals que ms cridal'atenci a petits i grans. Presenta diversescoloracions que poden ser degudes aimpureses orgniques o minerals. Lesms freqents van del lila al violeta, pertamb poden ser blaves o verdes i d'altrescolors. El que realment sobta s que,sovint, quan s'illumina amb llumultraviolada, retorna una part de la llumamb tonalitats verdes, blaves... Aquestfenomen s degut a la seva composiciqumica, el fluorur de calci (CaF2).

Com la podem trobar?Est molt difosa a la natura. Es presentaformant bosses en forma de geodes odruses i ocupant esquerdes i buits. Laforma dels cristalls sol ser cbica ooctadrica. Se sol trobar en vetes pureso associada amb menes de plom, plata ozinc. s comuna en roques calcries i endolomites i, en algunes ocasions, es pottrobar en roques gnies, com lespegmatites.

On en podem trobar?A casa nostra sn fora coneguts elsexemplars octadrics de color verd moltluminiscents de la mina i pedrera Berta,a Sant Cugat (com un dels exemplars dequ disposem) aix com els cbics dediversos colors de Sant Maral delMontseny.

Per a qu serveix?L's principal de la fluorita ha estat laproducci d'cid fluorhdric, materialessencial en la fabricaci de criolitasinttica i de fluorur d'alumini per a laindstria de l'alumini, i en moltes altrescom ara en aplicacions de la indstriaqumica, en la indstria del ciment perincorporar altres materials al clnquer ien la fabricaci d'abrasius i articles desoldadura. T molta importncia en lafabricaci d'objectius d'aparells pticsd'alta qualitat, com lents apocromtiquesi telescopis. Tamb s'utilitza com a gemmaen joieria i en gemmaterpia i reiki.

Els nostresminerals,roques i fssilsRedacci

33

A Alaska en cercade MixersMiquel Franch

34

Un mixer s una persona quecondueix un trineu tibat per gossos,normalment damunt la neu. Actualmentel mixing es considera un esport, peren el pasos nrdics d'Europa i Amrica.encara s una manera de desplaar-seper damunt la neu. T moltes modalitatsi se'n fan competicions; la ms conegudaa casa nostra s la Pirena.

Alaska, des de l'any 1959, s el darrerestat incorporat a els USA, el 49. s peraix que els nord-americans li diuenl'ltima frontera. Est situat al nord-oestdel continent americ i separat de la restadels Estats Units pel Canad. Tot i seruna de les zones ms fredes de la Terra,els seus importants jaciments petrolfersfan que estigui habitat tot l'any. Si b lacapital s Juneau, la ciutat ms habitadai ms dinmica s Anchorage.

Cap all ens dirigim. Desprs de 20hores d'avi, arribem feliment aAnchorage, i ens installem, cansats, enel Western Lodge. A fora, una fina pluja

ens acompanya en aquest llarg dia. Comque hem anat cap a ponent tot seguintla ruta del totpoders astre rei, avui eldia se'ns fa molt llarg.

Al mat segent tenim cita al mateixhotel amb el mixer espanyol Jose LuisAlcina, mecnic d'avions de la companyiaAir Alaska. Ell ens informa de les diferentsrutes a seguir dins l'immens territori, tangran que ni que hi restssim un messeguit seria possible veure-ho tot. Alaskas un territori poc comunicat. Tan solsles parts central i sud tenen estructuresviries martimes i/o ferroviries. A lamajor part de l'estat, s'hi ha de viatjar enavi. s possible que l'estat d'Alaska tinguiel parc ms gran d'avionetes de tots elsestats americans. Noms a Anchorage,hi ha centenars d'avions particulars id'empreses.

La majoria dels sis Parcs Nacionals quehi ha estan distributs per les zones centrali sud del territori. Ats que s impossiblerecorre'ls tots en tan poc temps, vremmuntar un pla de viatge que enspermets, tamb, visitar algun mixer iels seus equips de gossos.

Visita a Willow

Willow s un importat poble on cadaany es dna la sortida oficial de la

Iditarod, una de les curses de mixingms dures del mn. A Willow, hi viu elnostre acompanyant Alcina i la famosamixer Dee Dee Jonrowe que comptaamb uns seixanta gossos. Amb ells haparticipat en diverses ocasions en laIditarod. Ens va explicar que, en algunaocasi, quan els seus gossos entraven enfort cansament, ella es lligava al passamdel trineu i els ajudava tot remant ambuns pals d'esqu. D'aquesta manera vacompletar fins al final les carreres en quva participar.

El Parc Nacional de Denali

Ens vam dirigir cap un petit aeroportamb quatre avions, on frem conversa ambels pilots que, per l'aspecte, ms semblavenboscaters amables i simptics. Ens varenconvidar a beure cervesa i tot seguit fremtractes per sobrevolar el Parc Denali iacostar-nos al McKinley, de 5500 m, ambuna de les seves avionetes Cessna.

Tanana s la porta del Parc. Des del'aire s impressionant per la sevamagnitud i la seva grandesa. Des d'allens aproprem a la Muntanya Polar, quegaireb tocrem amb la m. Va seremocionant per la percia i experinciadel pilot llenyataire, acostumat a pujari baixar constantment turistes amb elseu petit avi.

En entrar al Parc, una ranger amb el seubarret i mocador al coll ens va donar labenvinguda i, amb el seu millor somriure,ens va fer pujar en un bus escolar groc.Amb ell ens endinsem al National DenaliPark sota l'atenta mirada d'una altra rangerque ens acompanya constantment al llargtrajecte de tot un dia.

La zona s molt rica en fauna. Hi trobesdes de petits esquirols, perdius blanques,guiles de plomall blanc (bald-eagle), finsa moltes cabres salvatges (dall-sheep), entrealtres animals. Alguns caribs escampatspasturant ens van acompanyar en eltrajecte per l'immens i inabastable parc.En canvi, el llop s ms difcil de veureperqu sol actuar de nit, quan caa. Elgran s grizly, tan sols el veus de lluny, perel ms petit i negre s'acosta a les finestresdel bus buscant menjar.

A Alaska pots caar un grizly per6.000 , incls l'avi i el ranger quet'acompanya.

Ens sorprengu l'estat del parc, ambles seves rees de reps ben delimitadesi l'extremada vigilncia dels rangers.Suposo que hi deu haver gent que entrial parc per lliure, per el concepte derespecte a la natura i a la vida salvatge(wildlife), s una constant en el pobleameric, ben associat a la bandera.

35

Quan comprrem el tiquetd'embarcament al port de Sheward, novam donar cap identificaci i a la maletano hi deia res. Sembla ser que els Serveisd'Intellign-cia, mitjanant el codi debarres de l'adhesiu que portava la maleta,em varen identificar en poques hores.

De port en port, Homer i Valdez,arribem a Juneau, la capital oficial delgovern d'Alaska, desprs de tres dies denavegaci pel Prince Rupert, a la fronteradel Canad. La sorpresa va ser que, enarribant a Juneau, ja no hi havia tornada.Els ferris, a mitjan setembre, tanquen lesrutes turstiques. Aix doncs, a lafronterera Prince Rupert es va acabarl'excursi martima. A partir d'aqu,vrem haver de endinsar-nos en territoricanadenc per la poblaci de Hainan, laporta de les famoses mines de Klondike,a Skynway, per la ruta de Whitehorse, alCanad.

Viatgem amb dos vehicles, dels queen diuen diligncies shutel, que nomsfan el trajecte de Whitehorse a Fairbanksdues vegades per setmana si hi ha unmnim de gent per viatjar (si no, nosurten). Un et porta fins a la frontera il'altre segueix, creuant el Yukon finsFairbanks, a Alaska, novament.

Fairbanks

A Fairbanks ens allotgem a l'albergd'en Kevin Cristians, un tipus moltsimptic i golafre d'ascendncia noruega,a qui convidem a menjar. Ens porta ambel seu vell trastot, un Chevy del 70, pertota la ciutat, visitant els llocs mssignificatius i pintorescos, fora del circuitturstic convencional. En primer lloc,vrem visitar el fams Pipe-Line, queporta el petroli des de Punta Barrow alnord, fins als immensos dipsits deValdez, tot passat per Fairbanks. Quatreimmensos tubs d'acer, en els quals hi capsben dret.

Desprs varem visitar una casa d'em-penyoraments, molt tpica americana.Pots trobar-hi des d'un vell guillot daltuna peanya, sec, corcat i dissecat, al qual

The King Salmon

Mai a la meva vida no havia vist tantssalmons junts. s impressionant viure latemporada de la fresa o posta dels ous:centenars de salmons entren a la badiadel port de Sheward, a la vegada quemolts pescadors, amb llargues canyes,treuen sense parar esplndids exemplarsde king salmon, el ms gran de l'espcie.

Alaska s la terra del salm. Totes leslocalitats amb port es dediquen a la pescad'aquest peix tan apreciat. Aix propicial'arribada d'infinitat de pescadors delsud dalt dels seus enormes motorhomes.S'installen prop dels ports, amb les sevesbarbacoes i es passen diversos diespescant i pescant salmons, que escruspeixen immediatament, acabats detreure de l'aigua.

En vaixell

Ens embarquem al vell ferriMalaespina, (nom premonitori, maimillor emprada la paraula). Portempoques hores al vaixell i, tot d'una,l'altaveu deixa anar una veu d'alarma:Miguel Franch Gavarres, que es presentiimmediatament al Capit, al Pont decomandament. Hstia (perdoneul'expressi), per com em podenconixer en aquesta remota terra?,penso. Em presento al Capit, un homegran, barbut i amb una expressi a lacara de molt pocs amics. Amb to dereprimenda, militar i en castell, em diu:Vost s espanyol. Ja sap el que ha passata l'estaci d'Atocha de Madrid, ambl'atemptat terrorista?, i continua: Hemestat a punt de llenar la seva maleta al'aigua. Faci el favor de retirar-la de sotade l'escala i posar-la en el compartimentde maletes del vaixell. I que no torni apassar. A les seves ordres, capit, s lameva resposta. En realitat, s que vaigpel mn una mica despistat, aquesta sla veritat, tal com em recriminen llavorsels meus companys. Per, com s'hanassabentat del meu nom?

36

carreres. Per a la seva preparaci s'hafabricat una sofisticada snia, com la ques'empra en els entrenaments de cavalls,on pot lligar fins a catorze gossos i fer-los crrer a diferents velocitats. Fins al'any, no s perms fer crrer cap gos, isempre en carreres curtes, ens explicava.

En els diferents tancats, tenia els gossosdistributs per edats i de diferentsventrades, amb la possibilitat de comprarun gos de qualsevol edat, fins i tot ambdiferents inicis de nivell d'entrenament.

Ens va explicar que enviava gossos decarreres a tot arreu i a estats del sud senseneu. Va ser molt enriquidora, la visita acasa seva, i ens va atendre moltamablement, donant totes lesexplicacions dels seus entrenaments.

El lluny Oest

L'ambient dels pobles d'Alaska recordaels westerns americans de cowboys. En laversi d'Alaska, aquests sn els mixers.Una visita ineludible s la dels bars delspobles i de carretera. A Sheward, existeixun local pintoresc, el Yukon, amb el sostredecorat per centenars de bitllets de dlarenganxats. Una colt i un winchesteradornen la part posterior de la barra. Elscambrers, amb camisa blanca i una lliganegra femenina al bra, et serveixen labeguda nacional de tot Alaska, laBudweiser, tot amenitzat amb msica endirecte pel Rocky Billy de torn, que favibrar la seva guitarra elctrica. Un baterial'acompanya, fent ballar els habituals iaddictes parroquians del port. A aquestestabliment, hi van cada dia aemborratxar-se els trampers o huntersque baixen de les muntanyes desprs dela marxa dels turistes de l'agost.

Klondike

A finals de setembre vrem partird'Alaska, que ens va acomiadar amb unacopiosa i intensa nevada, preparant ja elterreny per a les grans carreres d'hivern.

urraco@live.com

li cau el pl, fins a un Winchester per caar,vells revlvers Colt de tambor, moltes pellsi abrics adobats.

Visitem l'alberg d'animals de Fair-banks, que est totalment subvencionatper l'Ajuntament. s un autntic refugi,amb unes installacions impecables:calefacci per als animals, serveiveterinari constant, amb una salasemblant a un quirfan i tot el materialquirrgic ats per un Servei de VeterinarisVoluntaris, sense inters econmic. Elmateix que a casa nostra!

El cementiri de cotxes no es pot deixarperdre: centenars de rampoines, cotxesamericans amuntegats els uns sobre elsaltres, pick-ups i algun avi estavellat. Totplegat, una muntanya de ferros i xapes.La visita turstica finalitza en unpromontori de la ruta del nord, ons'acaba l'asfalt i continua la pista de terra.All hi ha un restaurant per a camioners,on vrem menjar i beure molt b perpocs diners.

Nota: Si llogueu un vehicle a Alaska,les companyies d'assegurancesprohibeixen circular per les rutes delnord no asfaltades i no hi ha assegurana.Aquestes rutes es fan servir, a l'estiu, perbaixar, des de Barrow , el cru, en granscamions cisternes.

De tornada

Pel llarg cam del Yukon Territory esvan trobant moltes mines abandonades,que a la primera dcada de segle varenser la causa d'una incansabletranshumncia de cercadors, arribats detots els continents, per buscar-hi el metallms preuat, l'or. Innombrables documentsgrfics jalonen l'estaci de trens deSkinway amb les seves lletres d'or.

El mixer suec

Egill Ellis s un fams mixer suecinstallat a Willow. Podria ser un delsnous mixers importants. Fa molt bonagentica amb els seus gossos de carreres,i ha guanyat en repetides ocasions l'OpenAmrica del Nord. Dedica molt de tempsa entrenar els seus yerlings o gossos d'unany, per desprs incorporar-los a les

37

El Jordi m'ha citat al seu taller, al carrerTaul, a les onze del mat. En alar-se laporta metllica, entro en un bosc dequadres, marcs, papers i pinzells,disposats ordenadament en taules iprestatgeries al voltant d'un cavallet ondescansa el retrat gaireb acabat d'unacordionista conegut. Al darrere, un granmirall. El so que arriba de la rdiocombina la msica clssica amb lesexplicacions de la locutora. Seiem endues cadires senzilles de fustaamenitzades amb cmodes coixins.

T'he sentit a dir sovint que et sents sabadellenc, tot i que ho ets d'adopci, perqu vas nixer a Ripoll.Jo vaig nixer l'any 33 a Ripoll; per

tant, encara sc de l'poca de laRepblica, i d'aix me'n sento molt cofoi.De Ripoll, me'n queden els inicis, me'nqueda l'adolescncia, me'n queda haverfet de vaquer a la casa de les Tenes deSant Bernabeu de Tenes, i aix m'hadonat un bagatge per a tota la vida, pelque vaig aprendre de la naturalesa, delcamp, d'estar en una famlia meravellosa.A Ripoll, prcticament no hi tinc famlia,per la meva esposa Joana i jo cada anyhi fem una visita, a la tomba de Guifrel Pils, per carregar piles.

Com has dit, la teva primera feina vaser com a vaquer en un mas.Quina edat tenies?Dotze anys. A casa meva, rem una

famlia tan i tan pobra, que el pare i lamare no podien mantenir els fills i vandecidir treure'ns de l'escola i llogar-nosen una casa de pags. Qu cobrava? Res,senzillament em mantenia. En tinc unbon record, pel tracte amb aquella famliai pel que hi vaig aprendre.

Als 14 anys, t'inicies en l'ofici de pintor.Com va anar?Un bon dia es presenta el meu pare i

diu La setmana que ve ja no fars devaquer. T'he llogat perqu facis depintor. s a dir que el meu ofici no me'lvaig triar jo, me'l varen triar, me'l va triarel meu pare amb un gran disgust de lameva mare, perqu ella volia que jo fosebenista. Vaig anar a parar a un taller depintors important de Ripoll, on vaig caureel que se'n diu b. Tothom em tractavamolt b, vaig aprendre moltssim, tantque l'amo principal, que era un gandul,va dir Aquest noi, com que promet,potser que li ensenyem a rotular. I m'hifeia anar els diumenges al mat a rotular,i llavors em donava un duro, per rotular:guanyava ms els diumenges que la restade la setmana.

L'any 48 et trasllades a Sabadell ambla famlia. Quins sn els teus primersrecords de l'arribada a la que ara sla teva ciutat?Vrem arribar aqu el dia de Tots Sants,

i els dies abans havia plogut. I vrem anara parar a Campoamor, al mig d'undescampat! Ara costa d'imaginar perqutot sn cases, per llavors era com unfloronco que havia sortit a l'extrem deSabadell, i all vrem anar a pararnosaltres. La feina que va tenir el camia arribar! Perqu hi havia tant de fang,

Jordi Roca,artistaMonts Carb i Hors

entrevista

38

que uns paletes que treballaven per allhi van haver de posar uns taulons perquel cami no queds embarrancat.Aquesta s la primera impressi.

Aqu vas treballar com a pintor a lesempreses Morgui Cabal, La modernai Miquel Pons.Em varen llogar a cal Morgui Cabal

com a aprenent i de seguida em vainteressar trobar un mestre quem'ensenys a dibuixar. Desprs de moltsentrebancs vaig poder anar amb el ManelRallo, que va ser el meu mestre i n'esticmolt orgulls. Jo havia enfocat la mevavida a ser un bon pintor de parets, vaig

treballar en aquestes tres cases fins queun company meu de cal Miquel Pons emva introduir al PSUC, i tinc l'honord'haver format, amb el Ramon Rius, laprimera cllula comunista a Sabadell.Vrem construir la primera impremtaclandestina, on imprimem les butlletesi tamb dos o tres nmeros del butlletde les dones del PSUC de Barcelona.

L'any 59 vas anar a la pres. Parla'nsd'aquella experincia.Un dia arribo a casa al migdia i em

trobo la policia esperant-me amablement.Em va venir a detenir el mateix Creix, elsanguinari nmero 1 d'aquell moment;

39

se'm varen emportar cap a Barcelona, deBarcelona a Madrid, de Madrid aBarcelona. Al consell de guerrasumarssim, a mi em va sortir un any i almeu company, dos perqu era reincident.I aquest va ser el meu inici poltic. Semprem'he sentit a dir que tinc un tarannpoltic i penso que potser s, per genssectari, perqu crec que l'evoluci simportant i que no n'hem de ferescarafalls. Penso que aquells temps vanser importantssims.

Per fi, el 1961 vas comenar a treballarcom a dibuixant.S, tot just sortir de la pres, el Miquel

Pons em diu Jordi, et despedeixo. I quanjo li dic Carai! I ara qu far?, emcontesta No, no et despedeixo perqute'n vagis a treballar amb un altre pintor,sin perqu tu has de canviar de vida,t'has de dedicar a l'art. Vaig buscar feinaen una impremta, la Minerva, el Busquetsem va donar feina de seguida i al cap dedos anys ja no compartem les mateixescoses i vaig anar a parar a Solmak, laprimera empresa de publicitat que hihavia a Sabadell, on vaig ser directorartstic i vaig estar-hi nou anys, que emvan servir de bagatge. A partir de llavorsvaig formar l'empresa Grafic Set.Parallelament l'art ha estat sempre elcam ms important que he seguit a lameva vida.

A ms de l'obra pictrica, ets autord'escultures, com el monument aMozart i el monlit de la plaaCrusafont, i darrerament, t'estsdedicant amb fora a la poesia.S, escriure ha anat prenent cos en la

meva trajectria; no s per qu escric nisi sc un bon escriptor, i s que tincmoltssimes mancances, per tinc un filnarratiu que em sembla que tcoherncia i que, a mesura que passa eltemps, cada vegada va agafant ms entitat.Un dels temes que agafa ms entitat sel sentiment de pas. Jo crec en Catalunya,crec que un dia o altre tindrem la

independncia; probablement no hopodr veure, per s que faig tot el quepuc per consolidar aquest sentiment, iel fet d'unificar la part pictrica i lapotica en aquest context, penso que tcoherncia.

Els artistes sn fruit del seu temps i,com que sempre he pensat ms en eldem que en l'ahir, crec que lesaspiracions d'all que volem formen partde nosaltres mateixos i l'art ha de sercomproms i expressi d'aquest volerser.

En quins projectes ests treballantactualment?Tinc tres fronts oberts: un front dedicat

a la msica, un homenatge als nostrescompositors, els compositors catalans,motiu de tres o quatre exposicions ques'han fet fora de Sabadell, per que suna collecci que va en augment;parallelament, l'obra que dediconicament a Catalunya, que s prounombrosa i persistent com per dir que,en aquest sentit, sc una rara avis; i unacollecci de retrats de gent de Sabadelli de fora, fets de manera gensconvencional, que m'agradaria teniracabada per a la tardor de l'any vinent.

Ests vinculat des de fa anys a diversesentitats i associacions culturalssabadellenques (Joventuts Musicals,Agrupacions Professionals NarcsGiralt, Amics de l'pera, Acadmiade Belles Arts, Omnium, etc.), perparlem de la UES. Des de quan n'etssoci i quina vinculaci hi tens?Sc soci de la UES per desig de la meva

esposa, la Joana. M'hi sento b perqus una associaci ciutadana important,cada vegada ms. Per jo no scmuntanyenc, tot i que estimo la natura.Per fa molts anys que estic vinculat albutllet, perqu, a l'ombra, des de laimpremta, he intervingutprofessionalment en les dues renovacionsque s'hi han fet.

40

I ara formes part del consell deredacci del nou butllet. Presenta'ns-el des del teu punt de vista.S, un bon dia vnen a la impremta i

em diuen que volen renovar el butlletperqu tingui un aire ms modern, i joels proposo formar part de l'equipredactor, perqu un butllet no snsolament els articles, sin que hi had'haver una comuni entre tots elsaspectes. I desprs de diverses reunions,es va presentar a la junta directiva, queva aprovar el nou disseny. Esperem que,amb els canvis, la gent de la UES s'adonique t a les mans una eina de treball moltimportant i que, amb els escrits que s'hipubliquen, pot marcar una poca. Calpensar ms en el dem que en l'ahir ioferir la qualitat i els missatges que laUES es mereix. I crec que ens en sortirem.

En la teva opini, quins avantatges tel nou format?s un format una mica ms petit,

similar a altres publicacions d'aquest estilen aquest moment, i en el qual la imatget molta importncia. La paraula s moltimportant, per la imatge s msimpactant. El primer que fem quanfullegem un diari s mirar-nos els sants;desprs, ens entretenim amb els titulars.Per aix, cal que les persones quecollaboren amb articles els acompanyinamb imatges de qualitat. Si aconseguimaix, diria que tenim el temps a favornostre.

Sexe: homeEdat: 79 anysProfessi: artistaAficions: fer de pagsUn llibre: La vida sexual de Catherine M.,crtica dart francesa que es diuCatherine MilletUna pellcula: Dersu UzalaUna can: La tietaUn quadre: El sant sopar,de Leonardo da VinciUna ciutat: SabadellUn paisatge: Gisclareny,amb el Pedraforca al fonsUn pas: Catalunya

El perfil

41

Dins del terme de Gisclareny, l'ltimmunicipi de la provncia de Barcelona al'Alt Bergued, hi trobem l'ermita deSant Miquel de Turbians enclavada alcim d'un tur de 1281 m d'altitud,talment un petit far del Parc NaturalCad-Moixer.

Gisclareny, per la vesant nord, formapart de la serra del Cad, els pics msrellevants de la qual sn el Comabona iel coll de Tancalaporta, que oscillenentre els 2.000 i els 2.500 m d'altitud. Perla banda sud, una bona part de la serrade Gisclareny fa de parti d'aiges entreles conques de la riera de Saldes i del riu

Bastareny, que neix a prop de la cascadade l'Adou (salt d'aigua que captiva elssentits) i que, tot i tenir poc cabal i uncurt recorregut, pot presumir de riutruiter. Ambds corrents d'aiguadesemboquen al Llobregat.

El nom de Gisclareny apareix esmentatper primera vegada l'any 1050, pertanyenta la Baronia de Pins. El centre del pobleel trobem a reds de l'esglsia parroquialde la Mare de Du del Roser i est formatper l'ajuntament, el cementiri i l'antigarectoria, avui Casal del Roser, a ms d'unparell de cases recolzades al Cap de laGargallosa on, amb gran encert, s'hi ha

La Benedicci del paa Sant Miquel de TurbiansJordi Roca i Tubau

42

installat un mirador on tot l'any onejala senyera. Als venats de Berta, Vilella(antigament denominat el Parads),Turbians, Coll de la Bena i l'Hostalet, hipodem trobar les poques masies queresten dempeus de les llegendries tres-centes que hi havia en altres temps.

La major part del territori municipalest format per boscos on predomina elpi roig i per alguna roureda. Arreu homtroba vestigis de murs amb feixes de sec,conreades anys ha. Els topnims ensrecorden la presncia humana i la sevaprecria activitat. Les ms properes a lacarretera, principal via de comunicaci,s'han anat refent i serveixen de segonaresidncia a famlies que, cansades de laciutat, busquem la pau a reds d'unanaturalesa ms amable i d'un cel clar inet, orfe de contaminaci, on els estelsbrillen com cuques de llum tot l'any.

Pel que fa a l'ermita de sant Miquelde Turbians, Avui en dia ben poca cosaen resta del seu origen romnic.

L'esglsia, perfectament orientada,consta d'una nau fora mplia iactualment no t absis, ja que aquest esva perdre en alguna reforma posterior.

La part ms autntica s la portad'entrada: s adovellada i forma dos arcsde mig punt en degradaci rematatsexteriorment per una arquivolta. Elcampaner, de torre quadrada, situat aponent, presenta quatre finestres de migpunt fetes amb dovelles petites. La naus totalment reformada, coberta ambvolta de ma. Al s. XVIII hi fou afegidauna capella lateral. L'esglsia de SantMiquel de Turbians probablement potsser identificada amb Sant Miquel delParads, que ja surt esmentada en l'actade consagraci de la catedral de SantaMaria de la Seu d'Urgell, l'any 839 dinsdels dominis territorials de la Baroniade Pins a la zona histrica de la vall deBroc, zona que als inicis de la Catalunyamedieval formava part del Comptat deCerdanya.L'ermita resta molt ben

conservada: fa poc, l'ajuntament tingucura de refer-ne la teulada, netejar elscamins i, ensems, desbrossar l'entorn pertal que la malesa no ofegus el conjunt.

L'aplec de Sant Miquel de Turbiansse celebra en un diumenge del mes demaig, enguany (2012) el dia 13.

Tot i que aquell dia es llev amb el celennuvolat, no minv el peregrinatge versl'ermita. El Pedraforca, perpetu sentinellade la contrada, tot espolsant-se, de tanten tant, les boires dels pollegons, ensmostrava la seva imponent magnificncia.Els camins vorejats de pins, roures,boixos, molsa i violes, ens regalaven elpas amb flaires primaverals. En arribaral pla de l'ermita com cada any unsenzill altar presidit pel sant, guarnit ambrams de boix i flors boscanes, esperavaque mossn Miquel hi celebrs la missa.Els romeus amb capellines i motxilles decolors virolats donaven una nota de colora la grisor del dia. Mes de sobte, com solpassar en aquests paratges, Sant Pere obrl'aixeta en el precs moment de l'arribavadel capell. A cuita-corrents ensaixoplugrem dins l'esglsia. Crec queSant Miquel volia que, aquest any, tantla missa com el ms esperat, la Benediccidel pa, s'oficis dins el seu estatge. Acabatl'acte, el sol brill com si res no haguspassat. Festa grossa de tradiciimmemorial, i dic immemorial, perqu,per ms que he indagat a quina pocaes remunta aquesta tradici, la respostasempre ha estat la mateixa: aix s fades de sempre. Bonica tradici lad'emprendre el cam de tornada, ambun pa benet sota el bra.

Una part dels romeus aprofiten el diaper dinar amb la famlia o els amics sotal'ombra dels pins. Anys ha, era costumque els pagesos de Gisclareny rivalitzessinper dirimir quina era la casa que, aquellany, havia fet la llonganissa ms saborosa.Val a dir que, avui i ara, fer-ne un tast nos a l'abast de tothom: felios els convidatsa tastar-la i, entre mos i mos de pa benet

43

44

i trago de vi negre, rememorar la vidasenzilla. Malauradament, trobades comaquesta ja gaireb no en queden a casanostra. I no en queden perqu, de latradicional matana del porc, no enqueda ni rastre. Llstima! L'aspsia de lamodernitat ha capgirat de soca-rel lamanera de viure a pags.

Ah! A aquest parads no pensssiu pasarribar-hi amb cotxe: sn molt pocs elsque hi poden accedir per la pista forestalde Cal Ros.

Si b reitero que se m'ha resistitesbrinar des de quan es celebra laBenedicci del pa, serveixi aquesta estrofadels Goigs a la llaor de Sant Miquel deTurbians, del seu ermit mossn FrancescCima i Garrig, que canten els seus amicsi admiradors quan pugen a l'ermita sotal'atenta mirada del Pedraforca.

Amb olors d'hisop i mentael bon temps pica l'ullet,i reviu el pa i l'empentaa l'ermita del collet.No saps pas quina alegriaI quin zel ens ha engrescat:Feu que ens ruixi cada diael plugim de l'amistat.

Bibliografia: Opuscle, Caminada popular deBag a Gisclareny. Uni Excursionista deCatalunya de Bag i Goig de Sant Miquelde Turbians

Els recursos sn finits. El consum dels recursos energtics

ha de ser racional i sostenible. Les energies renovables probablement no sn suficients

per mantenir el consum energticactual.

Cal un canvi de model, d'hbitssocials i personals, i un canvi detecnologies.

s en aquest context que el desembredel 2010 neix a Girona Som Energia iactualment ja compta amb 2934 socis.Dins dels sistema elctric espanyol, SomEnergia forma part de lescomercialitzadores, amb la caractersticaprincipal que noms comercialitzaenergia verda certificada (amb 0.0kg deCO2/KWh i 0.0mg de residus radioactiusper KWh). Per Som Energia t un altreobjectiu: invertir en projectes locals degeneraci d'energia verda per aconseguirl'equilibri entre el que es genera i el quees consumeix dins de la cooperativa.

S que s veritat que alg podr dirque l'electricitat que ens arriba a casa suna barreja de l'electricitat generada perqualsevol dels sistemes actuals, per nos el mateix que els diners que nosaltres

Som energiaElisenda Marcos

Voleu consumir energia elctricaverda? Ara ja podeu! Som Energia s unacooperativa sense nim de lucre que tcom a principal objectiu comercialitzarenergia elctrica provinent el 100% defonts renovables (hidroelctrica, elica,fotovoltaica i biomassa).

Sn moltes les veus que ens avisen queel model socioeconmic actual basat enles energies no renovables (petroli, gas,carb i urani) t els dies comptats. Espreveu que en 30 anys s'esgotin lesreserves de petroli i gas, i en 60 anys, lesde carb i urani. Per tot i aquestes veus,veiem com els governs no sn capaosde liderar el canvi necessari, i veient comactuen, fins i tot podrem pensar que nosn plenament conscients del problema.Amb aquest panorama s prioritari cercarsolucions si volem mantenir un mnimdels avenos socials, culturals i tecnolgicsque hem aconseguit els darrers 200 anys.Probablement el cam cap al canvi hauriade sustentar-se en unes premissesbsiques:

45

paguem amb la factura elctrica acabinarribant a una empresa productorad'energia verda que a una empresaproductora d'energia bruta, ni tampocs el mateix que aquests diners acabinen una empresa multinacional que enuna empresa local.

Arribats a aquest punt us preguntareu:I com ho haig de fer perqu Som Energiasigui la meva comercialitzadorad'electricitat? Doncs primer cal que usfeu socis de la cooperativa, i aix vol dirpagar 100 al capital social, totalmentretornables, i, un cop ja formeu part dela cooperativa, heu de sollicitar el canvide comercialitzadora a Som Energia. Nous haureu de preocupar de donar-vos debaixa de la comercialitzadora actual, scom si fssus una portabilitat amb elmbil per amb la diferncia que potarribar a tardar dos mesos. En relaci alspreus, vosaltres mateixos podeucomprovar que no haureu de pagar msdel que esteu pagant ara al lloc webwww.comparador.cne.es.

Us animem que factureu amb l'energiasostenible i democrtica. Avui ms quemai, s necessari!

Si factureu amb SOM ENERGIApromoureu:

1. ECONOMIA LOCAL. Els diners esqueden a casa nostra; no marxen al'estranger.

2. TRANSPARNCIA. Sabreu en totmoment on van els diners que pagueuper la factura d'elctricitat i entre totsdecidim en qu invertim.

3. OCUPACI. Es promouen llocs detreball als mbits de les tecnologies dela producci, de l'eficincia i de l'estalvienergtic.

4. ECONOMIA DEMOCRTICA.Participareu en les decisions, els beneficis,i en definitiva, les poltiques econmiques.SOM ENERGIA s una cooperativa sensenim de lucre.

5. ECONOMIA TICA. Evitareu elsdestins poc tics dels imports de lesnostres factures i l'opacitat de les com-panyies tradicionals.

6. ACCI. A ms de ser crtics imanifestar-vos, tamb podreu actuar enconseqncia (banca tica, cooperativesde consum, Som Energia)

7. PROTECCI DEL TERRITORI IDEL MEDI. Protegireu el benestar deles persones, dels territoris i lluitareudirectament contra el canvi climtic.

8. SALUT. Reduireu les emissions delsgasos contaminants i dels riscos derivatsde la tecnologia nuclear.

I tot aix sense que us costi ms.Comproveu-ho(www.comparador.cne.es)Necessiteu ms motius?

Actueu ja !!!Salut, bona energia i cooperativisme!

Grup Local Som Energia Sabadellwww.somenergia.coopsabadell@somenergia.coophttps://www.facebook.com/somenergiahttps://www.twitter.com/somenergiahttp://twitter.com/#!/SOMenergiaSBD

46

poden jugar davant de casa? O tots aquellsque trobem a faltar espais d'esbarjo itrobada al carrer! I si resulta que existeixenmaneres de compatibilitzar l'activitateconmica d'una ciutat amb la necessitatque els carrers siguin acollidors?

s per aix que des de l'AssociaciVenal Centre-Creueta proposem realitzaruna mirada fresca dels nostres carrers.Amb ulls d'infant, d'avi, d'adolescent, demare o del que es vulgui! Aleshoressegurament comenarem a imaginar-losd'una manera ben diferent de l'aspecteque tenen avui. Ens atrevim, doncs, arepensar els nostres carrers?

Carrers-passads o carrers-habitaci?Tots sabem que, a qualsevol casa, els

passadissos sn espais fora desaprofitatsper imprescindibles per arribar a leshabitacions, que s on succeeixen lescoses. Per aquest motiu, malgrat lanecessitat que existeixin passadissos, elsarquitectes redueixen tant com podenla presncia d'aquests, per tal demaximitzar l'espai destinat a habitacions.

T'agraden els carrers de la nostraciutat? T'has imaginat mai que podrienser ben diferents? T'has adonat que sovintquan parlem dels carrers els pensembsicament com si fssim conductors,exigint que siguin per circular i aparcarfcilment? Fins i tot encara que ninosaltres mateixos siguem conductors ohaguem condut mai!

Entre uns i altres ens hem cregut quela ciutat i les seves empreses s'ofegaransi no destinem tots els carrers perqu elscotxes tinguin llibertat de moviment iaparcament. Per, i si no s aix? I si resultaque els ofegats sn els infants que no

Com volem que siguinels carrers del barri?Una proposta perals carrersSant Honorat i VaporMrius NavazoGegraf i membre delAssociaci Venal Centre-Creueta

47

En canvi, quan parlem de l'espaipblic, la situaci s exactament lacontrria: tenim molts passadissos (elscarrers d'avui, que semblen tubs o pistesd'aterratge) i molt poques habitacions(espais on la gent juga, es troba,contempla, passeja, etc.). El resultat,doncs, s una ciutat empobrida.

Enriquir la ciutat exigeix convertir elscarrers en quelcom ms similar a unahabitaci que a un passads; exigeixpossibilitar que all que avui hemconfinat exclusivament a places i parcspugui succeir tamb en molts dels nostrescarrers, davant de casa.

Per aix, el primer que cal modificars la possibilitat que qualsevol cotxe passiper qualsevol carrer. Contrriament, calaconseguir que, per la majoria de carrers,noms vulguin circular-hi els residents ipocs ms.

Aix no s'aconsegueix omplint la ciutatde pilones, sin simplement implantantsentits de circulaci que facin atractiucircular per uns quants carrers principals(els foscos del croquis) i que resultiabsurd circular per la resta perqu deseguida el sentit es torna contrari. Aix,noms els vens estaran interessats aentrar en aquests carrers venals (elsblancs del croquis).

48

En el cas concret del barri Centre-Creueta, segons el Pla de MobilitatUrbana de Sabadell, aprovat l'any 2010,els carrers principals sn Vilarrbias,Gran Via, Salut, Creueta, Convent i SantJoan. Tota la resta de carrers d'aquestentorn es defineixen com a venals.

Canviar les regles del joc sensecanviar el tauler

Per modificar l's de l'espai pblic nocal realitzar transformacions basades enobres econmicament molt costoses, sinque s possible canviar la cara als carrersa travs d'actuacions senzilles i assumibles

49

econmicament. Aix, all vertaderamentnecessari s canviar les regles del jocque regeixen els nostres carrers, i no pasels propis carrers, que seria molt car.

En aquest sentit, existeixen actuacionsamb pintura i mobiliari urb que, per simateixes, aconsegueixen els objectius deguanyar espais per al joc i la trobada,alhora que moderen les velocitats delscotxes.

Atrevim-nos a imaginar: Sant Honorati Vapor!

Si b el Pla de Mobilitat Urbana deSabadell defineix ambds carrers com avenals, resta clar que cal executar canvisper tal que ho siguin de manera efectiva.Fcilment s'estar d'acord que l'actualsituaci dista molt d'aquesta pretensidel propi pla, ats que fins i tot hi hahagut algun accident recentment. Pertant, s'imposa la necessitat de canvi id'aconseguir-ho a travs d'actuacions decost econmic mnim (per principi, noperqu estiguem en crisi).

Aix, primerament, cal impossibilitarque els cotxes realitzin dreceres peraquests vials, obligant-los a circular pelsvials principals (esmentats abans). s peraix que es proposa la creaci de tres

petites rees amb jardineres, i altreselements de mobiliari urb, que serienexclusives per a les persones, i que elscotxes no podrien travessar, en aqueststres espais:

1) Carrer Vapor, entre Manaut i Salut.2) Carrer Sant Honorat, gaireb davant

de la guarderia.3) Carrer Sant Honorat, entre Soledat

i Xercavins (noms la primera meitat deltram, tal i com es mostra a la figura).

50

Aquestes tres rees s'ubicarien demanera que permetessin l'accs a tots elsgaratges. Per el ms important s quetindrien la virtut d'aconseguir que aquestscarrers es convertissin en atzucacs onnoms els vens podrien entrar, demanera que ambds carrers adquiririenun carcter vertaderament venal, ambcotxes que circularien lentament i sensefer dreceres.

Vegeu un exemple de com podriendissenyar-se aquestes rees:

La proposta es completa amb altreselements com la reubicaci delscontenidors o la creaci d'unes reservesd'aparcament al carrer Soledat de mitjahora al mat i mitja a la tarda, per a sdels pares de la guarderia. En qualsevolcas, cal tenir present que la transformaciproposada segueix garantint l'accs delsvehicles d'emergncia (bombers,ambulncies i policia) a totes les finques.

Petici a l'AjuntamentEn definitiva, les propostes que aqu

s'han presentat no sn ms que aix:propostes. Idees que sorgeixen quan unt ganes d'imaginar. Per no pas des dela innocncia, sin des del coneixementque actuacions d'aquest estil sn factiblesi, tamb, necessries. Factibles perqusn econmicament assumibles itcnicament viables. Necessries perqumilloren la qualitat de vida del nostrebarri i de la nostra ciutat.

Segurament a ben pocs ens agradaviure en un barri de carrers buits degent. I quanta menys gent hi ha al carrer,menys gent vol ser-hi i ms corren elscotxes -que senten seus els carrers iconfien que ning sortir de darrered'una cantonada o perseguint una pilota.s un cercle vicis que noms pot invertir-se amb el cercle virtus invers: quantams gent hi ha als carrers, ms gentvolem ser-hi. I aix s, precisament, elque aquestes propostes pretenenaconseguir.

s per aquest motiu que volemsollicitar a l'Ajuntament que executi unaprova pilot amb les propostes que aqus'han presentat. Ats que aquest tipusd'actuacions sn reversibles i poden tenirun cost zero (reaprofitant mobiliari urbpropietat de l'Ajuntament,) creiem queuna prova pilot seria una molt bonamanera de comenar a repensar el barri.

A ms, a travs d'aquesta prova pilotel venat tindria l'oportunitatd'experimentar si els beneficis queaconseguim canviant el carrer perqusigui un espai de convivncia sn majorsque els desavantatges que ens comportila prdua d'alguns aspectes positius dela situaci actual. Com tot canvi, ni tots blanc ni tot s negre, sin que sqesti de decidir qu pesa ms a labalana! I aix, una vegada sospesat,comenar a decidir com volem que siguinels carrers del nostre barri.

51

El dia 19 d'abril d'enguany vremparticipar d'una nova iniciativa de laSecci Cultura de la UES: la presentacidel Cor de Gospel La Carena, que vaoferir el seu primer concert com a tastetdel que havien estat assajant des de laseva fundaci, l'octubre de l'any passat.L'auditori estava fora ple i es va veureclar que a tots ens feia molta illusiescoltar gospel per primera vegada a lanostra entitat. Crec expressar l'opini dela majoria dels assistents (ja que elsaplaudiments aix ho confirmaren), si usdic que vrem quedar molt gratamentsorpresos de com un grup tan reduttreia un so tan agradable dels seus cants.

La fundaci d'aquest cor s una de lesnoves activitats que va proposar el curspassat la secci Cultura; aix, el Cor degospel La Carena (nom que simbolitzael desig d'arribar molt amunt) vacomenar els assajos el passat mesd'octubre. El seu director s MarcAlguersuari, un msic actiu i dinmic,que amb molta illusi vol aconseguirque l'expressi corporal i el cant esconverteixin en una sola manifestaciartstica per poder-ne gaudir tots.

El programa d'aquest primer concerti