LLIBERADA FERRARONS

Butlletí informatiu sobre la

Causa de Beatificació i Canonització

de la Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves obreres.

OLOT — abril 1987 N.° 3

La memòria dels Sants ens aprofita a nosaltres Avui dia sembla que hagi decaigut la devoció als Sants. Possiblement és una reacció

natural a les possibles desviacions dels temps passats. Ara potser hem caigut a l'altre extrem, i els hem deixat de banda pensant que no els necessitem, que a Déu hi podem anar directament sense necessitat de mediacions. El que si podem dir és que els Sants no ens necessiten a nosaltres, però nosaltres si que necessitem d'ells. Sobre això escriu Sant Bernat: «Els Sants no necessiten els honors nostres, i la nostra devoció no els proporciona res; venerar la seva memòria ens aprofita a nosaltres, no a ells. Jo, ho confesso, sento com si un desig vehement m'abrusés quan penso en els Sants».

El Concili Vaticà II, parlant d'aquests possibles abusos en el culte dels Sants, ens diu que aquest no consisteix tant en exterioritats, sinó en la profunditat d'un amor conseqüent que ens fa cercar en els Sants per a major profit nostre i de l'Església «l'exemple de la seva vida, la participació de la seva intimitat i l'ajuda de la seva inter-cessió». I per altra part ens assegura que la nostra relació familiar amb els Sants, a la llum més plena de la fe, en comptes d'afeblir el culte degut al Pare, per Crist i en l'Esperit Sant, més bé el potencia i l'envigoreix.

A part de la seva amistat, de dues maneres principalment ens aprofiten a nosaltres els Sants: Amb el seu exemple i amb la seva intercessió. El seu exemple ens és un estímul en el camí de la virtut. Ells ens ensenyen que en tots els temps, en totes les circumstàncies i situacions es pot practicar la virtut. En la seva vida hi trobarem com ells la practicaren en circumstàncies difícils i adverses. D'aquí la heroïcitat de la seva virtut. Eren febles com nosaltres. Per això nosaltres podem dir: Si ells pogueren, també podem nosaltres.

També la intercessió dels Sants ens aprofita. Encara que l'únic mitjancer davant del Pare és nostre Senyor Jesucrist, però ell ha volgut unir els Sants a la seva obra salvadora. Per això quan preguem al Pare, per Crist, en l'Esperit Sant, disposem també la inter-cessió dels Sants. I que Déu s'hi complau n'és bona prova la pluja de gràcies que concedeix per la seva intercessió.

Aclarim que quan en aquestes pàgines usem les expressions santa, virtuts heroiques, miracles, etc., no els hi atribuïm altre valor que el purament humà o históric, sense voler anticipar-nos a les decisions de la Seu Apostòlica, a les quals ens sometem totalment

Història i situació actual de la Causa de Beatificació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS

L'apoteòsica celebració del centenari de la mort de la serventa de Déu, 21 de juny de 1942, donà l'última empenta a la incoació del procés de beatificació. Aquell dia com havia succeIt cent anys enrera, tot Olot es va commoure. Els organitzadors de la celebració no havien pas pogut somniar que aquells actes tinguessin aquella aco-llença i ressò popular. El Dr. Josep Cartarià, bisbe de Girona, que els presidí, en restà tan impressionat, que tot seguit es decantà a favor de la Causa. La mateixa Junta organitzadora de la celebració del Cente-nari, integrada per les entitats religioses més representatives de la ciutat, presidi-des pel senyor Arxiprest Antoni Butinà, el 26 de juny d'aquell mateix any 1942 de-manava oficialment la incoació del procés diocesà de Beatificació i Canonització, i al mes següent, el 16 de juliol, el Dr. Car-tar5à, desprès d'escoltar la informació del fiscal eclesiàstic, decretà la incoació del procés, com a causa històrica, a tenor de les Normes de la Sgda. Congregació de Ritus del 4 de gener de 1939. Seguidament nomenà la Comissió Històrica, sobre la que havia de recaure el treball i responsa-bilitat de recerca de la documentació que hauria de servir de base.

Pel fet de que la Serventa de Déu Lliberada havia estat Terciària Carmelita, s'encoma-nà la direcció de la Causa al Postulador General dels Carmelites, amb residència a Roma, que ho era el P. Eugeni Driessen. Aquest, al seu torn, nomenà Vice-postulador al P. Bartomeu Xiberta, aleshores resident a Olot. En absentar-se seria substituït pel Dr. Josep Calzada, que havia estat vicari d'Olot, i com a tal, fou un dels organitzadors de les festes del centenari.

La Comissió Històrica, presidida i dirigida pel Dr. Tomàs Noguer, i amb la col•laboració des d'Olot, primer pel Dr. Pere Llosas i després per Mn. Josep Girgas, treballà activament en la recerca de la documen-tació. El 24 de març de 1973 es pogué cloure a Girona el procés diocesà ordinari,

essent Administrador Apostòlic de la diòcesi el Cardenal Narcís Jubany, Arquebisbe de Barcelona, que personalment portà a Roma la Còpia autèntica del procés, amb tota la Documentació.

Oberta la Còpia Autèntica per la Sgda. Congregació i examinada tota la documen-tació del procés, se'n féu la Còpia Pública que fou passada a la Secció Històrica de la mateixa Congregació, a fi que el Relator General preparés oficialment la Positio super virtutibus i la fama de santedat de la serventa de Déu, que ha d'ésser la base de tot el procés. És el treball que s'està fent actualment i s'encomana a un col.la-borador extern, el qual el realitza sota la direcció del Relator.

Quan la Positio estigui a punt, s'haurà d'imprimir i serà distribuïda als consultors, els quals, sota la direcció del Promotor de la Fe, hauran de donar el seu vot o parer, i resoldre les dificultats, si es presenten. Després hi haurà dues reunions, de con-sultors i cardenals o bisbes, membres del Dicasteri, que decidirà la sort de la Causa, encara que el vot definitiu sempre és del Sant Pare.

Tot això per arribar a provar l'herdicitat de les virtuts, que certament és el pas més important i necessari. Després, o simultà-niament si es produeix, caldrà fer el procés d'almenys un miracle, ja que per la Beatifi-cació s'exigeix almenys un miracle proces-salment ben provat.

Aquesta és, en resum, la història i la situació de la Causa de Beatificació de la nostra Lliberada, causa que és mirada a Roma amb molta simpatia perquè no es tracta de cap monja o religiosa, sinó d'una persona laica; és més, d'una treballadora de fàbrica, pobre i humil, que amb la seva provada i constant paciència ens ensenya com hem de prendre cada dia la nostra creu i seguir Jesús; és una Causa, en fi, sentida per tot un poble que desitja veure-la aviat glorificada i poder-la venerar com a Santa.

Notes biogràfiques

de

LLIBERADA FERRARONS

11. LA FAMÍLIA FERRARONS-VIVÉS

Contràriament al que han afirmat els biògrafs Butirià i Balcells, la Lliberada no fou la primogènita del matrimoni Ferra- rons-Vivés; però sí era la més gran de les Capella de Sant Bernat i casa on visqué la Lliberada tres germanes que varen sobreviure. En total foren vuit els fills de Joan i Teresa: Gaspar, Fèlix, Felisa, Joan, LLIBERADA, Felisa, Agnès i Libori. Els tres primers visqueren només alguns mesos. Joan, nascut en 1800, tres anys abans que la Lliberada, morí als tretze anys, en 1813. Libori, l'últim, nasqué en 1812 i morí en 1820. Alguns dels testimonis afirmen haver conegut aquests últims germans o algun d'ells. Només sobrevisqueren Lliberada, Felisa i Agnès. La mortalitat infantil en aquell temps era molt elevada a Olot.

La tradició que hi ha a Olot és que la Lliberada nasqué al carrer de Sant Bernat, però un dels testimonis, Sebastià Saus, precisament el propietari de la casa, ens diu que hi anaren a viure quan la Lliberada tenia tres o quatre anys, i que havia nascut a prop d'ella (hi ha qui diu que al carrer de Sant Miquel). El que sí és cert és que en el carrer de Sant Bernat, en la casa encara avui coneguda com a tal i que portava fins fa poc el n.° 25, hi visqué la Lliberada quasi tota la seva vida, fora dels primers anys (si és cert el testimoni esmentat, cosa molt versemblant) i els tres últims, puix per causa de la guerra carlista, ja que el carrer de Sant Bernat estava situat fora del cèrcol amurallat de la vila d'Olot, fou traslladada, ja molt malalta, a un pis del carrer de la Mosca, on morí.

La família vivia més o menys pobrament del jornal del pare, Joan Ferrarons, que com hem dit, era mitjaire, art o ofici que li havia ensenyat quan ell tenia de 16 a 18 anys Albert Costa i Estorch, el qual testifica d'ell que era un home molt honrat i treballador, que es regia sempre i en tot per les màximes i regles d'un bon cristià; home pacífic i recollit, que no li agradava ficar-se en la gresca i diversió que l'art dels mitjaires proporcionà per alguns temps. Havia treballat en la fàbrica dels Estorch, segons testimoni de Marianna Estorch, Vda. de Morat. Últimament treballaria a casa dels pares de Jerònima Roure de Escubós, la qual ens revela un detall interessant de la nena Lliberada; diu que la va conèixer quan, petiteta, portava el menjar al seu pare, que treballava en la fàbrica dels seus pares, i que ja aleshores era molt silenciosa. La mateixa Jerònima ens diu també que després, ja més gran, la veia molt sovint en l'església del Carme, orant immòbil i molt devota davant de l'altar del Santíssim Sagrament, on hi passava llarg temps o algunes hores.

Segurament Butina no va llegir l'expressió més gran d'aquest testimoni i ens diu (i a ell segueix també Balcells) que de petiteta, quan tornava de portar el menjar al seu pare, entrava a l'església del Carme i passava llargues estones orant davant del Santíssim Sagrament, és a dir, lliga el dos fets en un sol temps.

El que sí afirmen unànimement els testimonis és la bona reputació de la família Ferrarons-Vivés, que si eren pobres en recursos materials, en canvi eren molt rics en virtuts. I en aquell ambient, on s'hi respirava pietat i s'hi veien bons exemples és on va començar la formació de la nena Lliberada, i que al seu temps donaria fruits abundosos a l'escalf de la gràcia celestial a la que ella generosament va correspondre sempre.

Gràcies rebudes per intercessió de la Serventa de Déu Recollim aquí un cas antic de curació, poc conegut, però que en el seu temps (20 d'agost

de 1882) tingué el seu ressò i per disposició del Vicari General de la diòcesi de Girona, Ramon Font, en prengué declaració, sota jurament, davant de testimonis el rector d'Amer. El cas succeí a Maria Riera i Oliveres, de la vila d'Amer, esposa de Miquel Brugué, el dia 19 de maig d'aquell any 1882. Feia un mes que no havia pogut tastar aliment sòlid, perquè no el retenia, i només s'alimentava amb aigua i líquids medicinals. S'havia agravat tant notablement, que els metges, els Drs. Joan Soler i Tomàs Franc, decidiren que se li administressin el Viàtic i la Unció, ja que es tractava d'un cas desesperat. Els familiars, havent sentit a dir que per intercessió de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons s'obtenien alguns efectes saludables, es procuraren una relíquia d'ella, un trosset de roba, per mitjà de les monges de l'Ave Maria de Girona, proporcionada pel Dr. Joaquim Masmitjà, canonge de la Catedral. Quan ja havia entrat, segons semblava, en un deliqui mortal, a les set del vespre, i després d'haver-li recitat les oracions dels agonitzants, li aplicaren a l'escapulari que portava l'expressada relíquia. A les tres de la mati-nada, a l'hora que servien algun aliment a les persones que la vetllaven, la malalta tornà en si i demanà que li servissin aquell aliment, recuperant amb sorpresa completament les facultats i prenent seguidament altres aliments amb una gana ben manifesta. Als pocs dies, i sense cap altra medicació, estava completament recuperada. (L'acta original, firmada pel rector d'Amer Miquel Misser, el seu coadjutor, que féu de secretari, Delfí Rocas i dos altres testimonis, es guarda a l'A.D.G., b, 179).

FAVORS REBUTS PER MEDIACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS

Un sacerdot de Vic, que tenia una petita llagueta en els llavis i desconfiant d'ésser cancerosa, invocà la Serventa de Déu, i després d'un minuciós anàlisi, constatà no ser cancerosa i quedant completament curada.

Un treballador de Lima (Perú), invocant la protecció de la serventa de Déu, va conseguir resoldre certes dificultats que tenia amb l'empresa que treballava.

Una Sra. de Cartagena (Múrcia), agraeix la ajuda, que per diverses vegades ha tingut de la Serventa de Déu.

Una mare dAlboraya (València), agraeix a la Serventa de Déu, per haver obtingut un bon lloc de treball, pel seu fill.

PREGARIA PER A DEMANAR ALGUNA GRACIA DE DÉU PER INTERCESSIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS I PER LA SEVA GLORIFICACIÓ

Oh Esperit Sant Diví!, consolador i santificador de les ànimes. Ja que adornàreu l'ànima de l'angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per la terra fent el bé, feu que, per la seva eficaç intercessió en favor de nosaltres pecadors i per mitjà dels prodigis de la vostra Serventa, experimentem quant suau i confortador és el vostre amor, Senyor. Amb aprovaelo eelesiastica Parenostre, avemaria, glòria.

Donatius per a la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS

Família Balsells, 1.000; Família Serra Corriols, 1.000; Anònims, 22.000; Àngela Torrent vda. Gou, 2.000; Família Castaner, 2.000; Família Deu, 1.000; Família Puig-Sala, 10.000; Madrid, Família Martínez, 3.000; Catalina Codina, 300; Magdalena Solé Font, 2.000; Catalina vda. Torrent, 5.000; Joan Pagès, 5.000; Família Dorca-Vilalta, 17.000; Família Casas, 1.000; Enriqueta Domènech, 5.000.

Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Beatificació i Canonització, els interessats es poden adreçar:

Vice-postulador: Jaume Llagostera, Pares Carmelites - Verge del Portal, 10 - Telèfon (972)26 05 93 -17800 OLOT (Girona)

Imp. BONET OLOT — Dipase Legal GE-874/86