b64 def-MABE:CEM 09/03/10 10:03 Pgina 1 el Butlletí · Josep i Aurora La redacció de "El...

l Entrevista

Teodor Mateo

l Senderisme

Pàgs. 12 a 14

l Polinèsia

Pàgs. 16 i 17

l CC de Resistència

Pàg. 22

l Gran Tuc de Colomers

Pàgs. 23 i 24

l Pic de la Mina

Pàgs. 25 i 26

i a més:

Molinet, Descoberta

Cultural, Forat del

Pany...

s u m a r i

Núm. 64Època II DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)

Revista Trimestral d'Informació Socialmarç - abril - maig de 2010

http://cem.molinsderei.net

[email protected]

Fundat l’any 1961

el Butlletíel Butlletídel centre excursionista

molins de rei

but64_def-MABE:CEM 09/03/10 10:03 Página 1

NÚMERO 64ÈPOCA IImarç, abril i maig de 2010

Edita:CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail: [email protected]

Direcció:Enric Solà

Disseny i maquetació:Oriol Solà

Publicitat:M. Lluïsa Domingo

Assessor lingüístic:Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

Impressió:

Hi col.laboren:

Enric SolàÀngel Beumala

Carme ValldoseraMarià Caimo

Jesús JiménezMaria PujolSebastià Pi

David PagèsJosep i Aurora

La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.

Fotos Portada:

Ibon Blanco(Vall del Lliterola)

Grup Pessebre(Conservant les tradicions)

Fira de la Candelera(Un dels torns)

EDITORIALMés de 30 activitats són les que hem programat per a aquesta primavera del2010. Totes les activitats són obertes a tothom, socis i no socis.Entre les activitats més mogudes, comencem amb la tradicional Caminada,que es farà el dia 9 de maig. Aquesta agradable passejada matinal enguanycelebrarà la seva 25a edició, té només 13 km, i es farà per un indret sorpre-sa de la serralada de Collserola. Un mes abans, però, el CEM organitzarà la III Edició biennal de la Traves-sada Molins de Rei - Vilafranca del Penedès. Aquesta marxa de resistènciaa peu té 45,1 km i classifica per a la XIII Copa Catalana de Caminades deResistència, de la Federació Catalana d'Alpinisme i Escalada. La participa-ció està limitada a 800 persones, i serà el diumenge 11 d'abril. Per a qui s'hovulgui prendre amb més calma hi ha previst un recorregut més curt, de 25km, des de l'Ordal. En l'apartat més tècnic i esportiu, hi ha les sortides mensuals programadesper les seccions de Senderisme, Alta muntanya i Escalada. Totes aquestessortides estan explicades detalladament en el fullet "Agenda Trimestral" queja deveu haver rebut a casa.En l'apartat cultural i mediambiental, hi ha previstes excursions fora deMolins de Rei aptes per a tothom. La Serralada de Marina des de Badalona;una excursió en autocar a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), perfer una visita guiada al call jueu, que controlava el mercat mediterrani delsafrà; la visita a una explotació agrària del Baix Llobregat per conèixer laflorida dels fruiters; una excursió en autocar a la Pobla de Claramunt per feruna visita guiada al seu castell (segle X), considerat el castell de fronteramés ben conservat de Catalunya; o la descoberta dels Aiguamolls d'Ivarsd'Urgell - Vilasana (Pla d'Urgell), amb una visita comentada per l'ornitòlegSergi Sales, són exemples de les propostes de lleure tranquil i de relaciósocial que planteja aquest trimestre el CEM.Pel que fa a actes que es realitzaran al nostre local, destaca la impressionantexposició museu que hi haurà del 15 de maig al 6 de juny. Es titula "El móndels lepidòpters: la màgia de les papallones", i es tracta d'una col· leccióprivada de més de 2.500 insectes de l'entomòleg Sr. Joan Condal. La pre-sentació i la inauguració es faran el dissabte 15 de maig, a les 7 de la tarda,amb una conferència didàctica sobre les peculiaritats de cada un dels insec-tes exposats. Com a activitat paral· lela, hi haurà una caminada guiada perla Serra de Collserola, el diumenge 6 de juny, per descobrir la importànciaecològica i mediambiental de les papallones. El món del llibre tampoc queda descuidat aquest trimestre, en el que s'esde-vé la diada de Sant Jordi. Serà, però, un mes abans: el dissabte 13 de març,a les 7 de la tarda, hi haurà un audiovisual xerrada titulat "Sant Salvador deles Espases: entre la llegenda i la història", a càrrec de l'Àngel MariaHernàndez Cardona, de l'Associació d'Amics de Sant Salvador de les Espa-ses. I s'aprofitarà l'acte per presentar dos llibres sobre aquesta ermita delBaix Llobregat: Ressons de Sant Salvador de les Espases, i Sant Salvadorde les Espases, una ermita singular. Adreçarà unes paraules el Regidor deCultura de la vila, Sr. Jordi Romeu i Nicolau.

Us hi esperem!

3


AGENDA

4

MARÇ

Del 15 de febrer al 4 de març. Exposició de pintures deRosa Vilà i Pujol. Al local del CEM.

Diumenge 7 de març. Grup de Marxes de Resistència:Participació a la 11ena Marxa dels Castells de la Segar-ra (51 km). Vocal: Sebastià Pi.

Dilluns 8 de març. Comencen les inscripcions per inter-net a la Travessada Molins de Rei - Vilafranca. A travésde la pàgina web de la FEEC (www.feec.cat), i paga-ment tot seguit amb tarja de crèdit a través de la pàgi-na web de la travessada: www.molins-vilafranca.net.

Dimecres 10 de març. Caminem entre setmana! Recor-regut a peu pels boscos de la Serra de Collserola. Sorti-da a les 9 hores de la plaça dels Països Catalans. Cadascús'ha de portar el seu esmorzar i beguda. No cal inscriure's.

Dissabte 13 de març, a les 19 hores, al local del CEM.Audiovisual i xerrada: Sant Salvador de les Espases:entre la llegenda i la història, a càrrec de l'Àngel MariaHernàndez Cardona, de l'Associació d'Amics de SantSalvador de les Espases. I després, presentacions dels lli-bres sobre aquesta ermita del Baix Llobregat: "Ressons deSant Salvador de les Espases", i "Sant Salvador de lesEspases, una ermita singular". Adreçarà unes paraules elRegidor de Cultura de la vila, Sr. Jordi Romeu i Nicolau.

Diumenge 14 de març. Secció de Senderisme: Montser-rat. Ruta curta: De Santa Cecília a Collbató. Rutallarga: De coll de Can Maçana a Collbató. Desplaça-ment amb autocar a les 8 hores. Inscripcions a Secretaria.Vocal: Jesús Jiménez.

Dilluns 15 de març. Comencen les inscripcions presen-cials per la Travessada Molins de Rei - Vilafranca. Allocal del CEM, de 19 a 21 hores, de dilluns a divendres.

Divendres 19 de març, a les 20 hores, al local del CEM.Conferència: "Tot caminant pel Montgrí", a càrrec delSr. Francesc Serracanta.

Dissabte i diumenge, 20 i 21 de març. Grup d'AltaMuntanya: Canal de l'Ordiguer-Canal de Cristall(Serra del Cadí). Organitzen: David Pagès, Àfrica Cano,Pedro Caballero i Xavi Armengol. Més informació:http://cem.molinsderei.net.

Diumenge 21 de març. Secció de Medi Ambient: Mati-nal pel Parc de la Serralada de Marina (Badalona). Itin-erari circular, suau, de 8 km, que passa per la Font del'Amigó, i el Turó dels Sacrificis. Amb bones vistes sobrealguns pobles del Maresme i la línia de mar. Inscripcions aSecretaria. Vocal: Marià Caimo.

Dissabte 27 de març, a les 19 hores, al local del CEM.Reunió de controls de la "Molins de Rei - Vilafranca".

Diumenge 28 de març. Sortides de Descoberta Cultur-al: darrera Sortida del cicle "Els Jueus Catalans".Excursió a Santa Coloma de Queralt (Conca de Bar-berà). Visita guiada al call jueu, que controlava el mercatmediterrani del safrà. Dinar de forquilla al Restaurant "ElPortalet". Sortida de tot el dia amb autocar. Inscripcions aSecretaria. Vocals: Joan Miró i Enric Solà.

ABRIL

Diumenge 11 d'abril. III Edició biennal de la Travessa-da Molins de Rei - Vilafranca del Penedès, de 45,1 kmi que classifica per a la XIIIa. Copa Catalana de Cam-inades de Resistència. Hi ha un segon recorregut des del'Ordal, de 25 km per a qui s'ho vulgui prendre amb méscalma. Inici de les inscripcions al CEM, del 15 de marçfins l'1 d'abril. Per Internet, del 8 de març fins l'1 d'abril.Limitat a 800 participants. Més informació: www.molins-vilafranca.net.

Dimecres 14 d'abril. Caminem entre setmana! Recor-regut a peu pels boscos de la Serra de Collserola. Sorti-da a les 9 hores de la plaça dels Països Catalans. Cadascús'ha de portar el seu esmorzar i beguda. No cal inscriure'sprèviament.

Dissabte i diumenge, 17 i 18 d'abril. Grup d'AltaMuntanya: Circular Coma d'Or (2.826 m) i Puigpedrósde Lanós (2.842 m). Organitzen: David Pagès, ÀfricaCano, Pedro Caballero i Xavi Armengol. Més informació:http://cem.molinsderei.net.


AGENDA

5

Diumenge 18 d'abril. Secció de Senderisme: Caminadacircular a Setials de Gegant: els altiplans d'Aiats iCabrera (Osona). Desplaçament amb autocar a les 7hores. Inscripcions a Secretaria. Vocal: Jesús Jiménez.

Diumenge 18 d'abril. Secció de Medi Ambient: Sortidamatinal: La florida dels fruiters al Parc Agrari. Itiner-ari pel camí del riu fins a l'explotació agrícola del nostreconsoci i pagès, el Sr. Pere Agramunt. Allà coneixerem deprimera mà com es fa el conreu de les fruites i les verduresseguint el mètode tradicional baixllobregatí. Esmorzarcampestre inclòs (3 €). Inscripcions a Secretaria. Vocal:Marià Caimo.

Diumenge 18 d'abril. Grup de Marxes de Resistència:Participació a la 9a Marxa "Pels camins dels matxos"(62 km). Organitzada pel Centre Excursionista Torelló(Osona). Vocal: Sebastià Pi.

Diumenge 25 d'abril. Sortides de Descoberta Cultural:La Pobla de Claramunt. Visita guiada al Castell deClaramunt (segle X), el castell de frontera més ben con-servat de Catalunya. Dinar de forquilla a l'"HotelRobert". Sortida de tot el dia amb autocar. Inscripcions aSecretaria. Vocals: Joan Miró i Enric Solà.

Diumenge 25 d'abril. Grup de Marxes de Resistència:Participació a la 8a Caminada de Resistència Riudoms-La Mola-Riudoms (53 km). Vocal: Sebastià Pi.

MAIG

Dilluns 3 de maig. Comencen les inscripcions per la25ena edició de la Caminada de Molins de Rei. De dil-luns a dissabte, al CEM, de 19 a 21 hores.

Diumenge 9 de maig. 25ena edició de la Caminada deMolins de Rei. Agradable passejada matinal, de només13 km, per la Serralada de Collserola (esmorzar de

botifarra inclòs). Inscripcions durant els quinze diesabans, de dilluns a divendres, de 19 a 21 hores, al local delCEM.

Dimecres 12 de maig. Caminem entre setmana! Recor-regut a peu pels boscos de la Serra de Collserola. Sorti-da a les 9 hores a la plaça dels Països Catalans. Cadascús'ha de portar el seu esmorzar i beguda. No cal inscriure's.

Del 15 de maig al 6 de juny. Exposició-museu: "El móndels lepidòpters: La màgia de les papallones". Col· lec-ció privada de més de 2.500 insectes de l'entomòleg Sr.Joan Condal. Presentació i inauguració el dissabte 15 demaig, a les 19 hores, amb la presència del Regidor de Cul-tura de la vila, Jordi Romeu i Nicolau. A continuació, con-ferència didàctica sobre les peculiaritats de cada un delsinsectes exposats. No us ho perdeu!

Activitats paral· leles: Caminada guiada per la Serrade Collserola, el diumenge 6 de juny, per descobrir laimportància ecològica i mediambiental de les papal-lones.

Dissabte i diumenge, 15 i 16 de maig. Grup d'AltaMuntanya: Pic de Guins de l'Ase (2.960m) i Pic de Sotl-lo (3.072m). Organitzen: David Pagès, Àfrica Cano, PedroCaballero i Xavi Armengol. Més informació:http://cem.molinsderei.net.

Diumenge 16 de maig. Secció de Senderisme: Travessa-da: Alpens - el Puig de Cornador - Ripoll (Lluçanès).Desplaçament amb autocar a les 7 hores. Inscripcions aSecretaria. Vocal: Jesús Jiménez.

Diumenge 16 de maig. Grup de Marxes de Resistència:Participació a la 35a Travessa del Montseny (46 km).Vocal: Sebastià Pi.

Diumenge 30 de maig. Sortida combinada: Secció deDescoberta Cultural - Medi Ambient: Els Aiguamollsd'Ivars d'Urgell - Vilasana (Pla d'Urgell). Visita guiadai comentada per l'ornitòleg Sergi Sales. Dinar de forquillaal restaurant "Cal Modest". Sortida de tot el dia amb auto-car. Inscripcions a Secretaria. Vocals: Joan Miró, EnricSolà, i Marià Caimo.

Diumenge 30 de maig. Grup de Marxes de Resistència:Participació a la 7a Marxa de Resistencia "7 cims"(57,8 km), organitzada pel Centre Excursionista delPenedès. Vocal: Sebastià Pi.


l passat diumenge 13 dedesembre de 2009, unhome avançava lentament

vers el cim del Puigmadrona. Uncop a dalt, es va asseure sobre unapedra respirant fatigosament.Mentrestant, aliens a l'escena, nensi nenes, joves i grans, cantavennadales al pessebre del CEM sotala direcció de la Teresa Cotelo.Aquell homepassava desaper-cebut entre laxerinola de laFesta d'Hiverndel CEM. Però jo, que mel'observava delluny, admiratper l'esforç queacabava de fer,m'hi vaig acostari li vaig pregun-tar l'edat. Em va contestarque tenia 78anys, i em vademanar per què ho volia saber. Joli vaig contestar: "Per felicitar-te,home, per felicitar-te!". I llavors, mentre continuava suanti recuperant l'alè, els seus llavisvan dibuixar un somriure murri.No us perdeu l'entrevista que lihem fet a l'entranyable TeodorMateo i Guiu.

Fes-nos una mica de ressenyabiogràfica, per si hi ha algú queno et conegui.

Vaig néixer el 1931 a Molins deRei. Estic casat amb la MontserratFont Gibernau. Tenim dos fills,l'Aleix i el Miquel, i quatre néts. Tinc una germana un any mésgran. Ara estic jubilat, però el meuofici és el de torner.

Explica’ns en què consisteix l’o-fici de torner…

Un torner és un mecànic que utilit-za un torn per donar la forma queconvingui a peces metàl· liques.Jo vaig començar als 14 anys alsTallers Monterde, quan estaven ala plaça de la Bàscula. Hi vaigentrar d'aprenent, que és el que es

feia abans. Entraves en un lloc ont'ensenyaven l'ofici, i al cap dequatre anys passaves a ser "opera-ri", i després "oficial". Allà feienmàquines per a fàbriques deciment, forns rotatius. Quan sor-tien els tubs del taller s'havia d'atu-rar el trànsit i tot. A Cal Monterdevaig treballar amb el JaumeGallart, també un dels primerssocis del CEM.

Quin perill…

Els dos érem molt de la broma.Ara te n'explicaré una del teu avi!Davant dels Tallers Monterde tení-em Cal Beumala, una botiga dequeviures de les d'abans. L'hometenia un Biscuter, un vehiclebiplaça, molt petit, amb un motor

de dos temps i tracció davantera.Els Biscuters eren molt famosos enaquella època. Era un cotxet tanpetit que el podies aixecar perdarrera i fer-lo girar 180 graus. Iaixò era el que li fèiem quan el dei-xava aparcat al carrer. Dia sí, diano, amb el Jaume Gallart li girà-vem el Biscuter i l'espiàvem delluny per veure la seva reacció.

L'home quansortia de casaseva es quedavamirant el cotxeuna bona estonaestranyat… inosaltres vinga afer-nos un tip deriure. Al finalens hi vam acos-tar i li vam dir:"Què us passaBeumala?", i ensva contestar:"Aquest cotxe,em sembla quealgú me'l

toca…". Llavors li vam dir queérem nosaltres i l'home per fi es vaquedar tranquil, perquè es pensavaque tenia visions!

On més vas treballar?

Després vam entrar junts amb elJaume a Cal Folch. En aquellstallers fabricaven maquinària per afàbriques de paper, sobretot fàbri-ques de fer paper de fumar, comara la casa Guarro, Capdevila,Smoking. La darrera fàbrica onvaig treballar va ser la Wander.Primer vaig entrar amb bata blancaal laboratori, on fèiem les barregesper fer medicaments per consti-pats; el més famós era un producteque es deia Formitrol. Allò era unafeina no qualificada. Només

6

ENTREVISTA

E

Ara som aquí. Soci núm. 6 al 2010.


7

ENTREVISTA

havies de posar les proporcionsque et deien, i ja està. Però llavorsel mecànic de l'empresa va plegar,i el director, el Sr. Joan Rius, elgermà del metge Gabriel Rius, emva dir que em posés de mecànic,que era el meu ofici. Llavors javaig fer la feina que dominava ifeia el manteniment mecànic de lesmàquines d'envasar i d'emplenar:"Mateo, la parafina es refreda!Mateo, aquesta màquina no va!"...

D'on eren els teus pares?

El pare i la mare eren de Casp, del'Aragó. El meu pare va trobarfeina a la FECSA de Molins deRei, i hi va estar 40 anys. Per aixòvaig néixer a Molins de Rei. Lameva germana, en canvi, va néixera Casp. Quan els pares es van jubi-lar van voler tornar a viure a Casp,i volien que jo també hi anés. Al

final va ser la meva germana quiva plegar de la fàbrica de Can Mal-vehi, per anar a Casp i tenir curad'ells.

Ets un dels primers socis delCEM; de fet, tens el carnet desoci número sis!

La colla que ens vam ajuntar està-vem eufòrics i volíem tenir un clubexcursionista. Érem el Jaume

Ferrer Riera, el Soriano, el JaumeGallart, Rafael Xancó, JaumeCosta, Anton Gómez, el BaldiriBurgès, Joan Pedrola, FrancescCastrocin... Però Franco no dona-va permisos, i vam haver de seruna filial de la UEC (Unió Excur-sionista de Catalunya). Va venir unpresident de fora, molt catalanista,que es deia Francesc Torres, i etpots imaginar com l'anomenàvem,

oi? …I és que la idea inicial era serun club independent. Fins i tot vanintentar que fóssim una secció dela Joventut Catòlica.

I què va passar?

Doncs que nosaltres estàvem enca-parrats a tenir un local propi i nohaver de dependre de ningú. I elproblema d'estar a la JoventutCatòlica era que no quedava béque anéssim d'excursió quan hihavia festes religioses. Era el pro-blema de l'excursionisme: quan espodia anar a la muntanya era per-què hi havia festa laboral, i llavorsresulta que per celebrar aquellafesta s'havia d'anar a missa. Alfinal li vam demanar al ClubFotogràfic que ens deixés fer ser-vir la seva sala principal. Era ellloc on feien les exposicions. Percert, allà em van donar la primeracopa per una fotografia de muntan-ya. Recordo que era del CastellCiuró. En aquesta sala principalvam fer les primeres obres de tea-tre, amb el Ramon Geis, l'AgustíTresserres… fèiem el Don JuanTenorio, i només sortíem homes!Actualment, no existeixen ni elClub Fotogràfic, ni la seva seu.

Quan vau canviar de local?

L'any 1969. El carrer Major abanses deia calle Alfonso II de Aragon.La casa que hi havia al número

Vocal de fotografia de la UEC, 1974.


109, la va llogar al propietari elSenyor Alcaraz, l'oncle del FerranMassana. I després ens la va rello-gar a nosaltres. Per sufragar-ho,vam dividir l'import entre els queérem, i ho vam posar tot de la nos-tra butxaca. Quan li vaig explicaral meu sogre, el Sr. Eloi Font,expresident del Foment Cultural iArtístic, no s'ho creia!

He vist fotos velles i l'any 1969això era una casa ruïnosa. Comho vau fer per adequar-la per serla seu d'un centre excursionista?

Ruïnosa és poc! Qui havia viscutaquí tenia un ase, i on ara hi ha laSecció d'Escalada, aquest ase hitenia l'estable, amb una menjadora.Feia totes les seves necessitats al'escala, no es netejava, i s'anavenacumulant. Només et diré que noes veien els graons, era com unarampa! Entre tots ho vam endreçar.També recordo que hi havia unpou d'aigua a l'entrar a l'esquerra.El vam tapar amb unes biguetes...Quan ja va estar tot encarrilat vancomençar a venir noies, amiguesnostres. I en aquella època, onhomes i dones sempre havien d'a-nar separats, el CEM fou pioner aser un espai mixt de joves.

Aquesta història em recordamolt la de l'edifici de l'Agrupa-ció Folklòrica de Molins deRei…

Sí, a "l'Agrupa" també va anarigual: l'edifici es va restaurar ambel treball voluntari dels socis elscaps de setmana. Per cert, jo sóc de"l'Agrupa" des del primer dia, i ja

tinc l'escut de cinquanta anys desoci! Pensa que jo també ballava al'anella de sardanes, però ho vaig

haver de deixar perquè hi arribavatard i cansat, després de les excur-sions. Un dia el director em va dir:"Mateo, t'has de decidir, o sarda-nes, o muntanya". I vaig triar mun-tanya. Pensa que la nostra colla es

va encarregar molts anys de "laMarxeta", que ara aquest any aniràper la 47a edició!

Què et ve al cap quan sents laparaula Sanarta?

Uns plans on vam fer càmping. Hivam anar el Castrocin, el Jaume, elJoan Pedrola... Érem quatre en uncotxe i allà fèiem el que volíem.Per a les dones en aquella època nohi havia les comoditats que hi haara, i no van venir. Només van sertres o quatre dies, però va ser ino-blidable. Allà érem lliures, al Fran-cesc Castrocin la dona no el deixa-va fumar per la salut, i allà aprofi-tava per fer-ho, i nosaltres li fèiemfotos d'amagat, per fer-li la punye-ta. Portava els cigarrets aplanats iamagats a la cartera. Teníem unplànol molt bàsic, i el que fèiemper no perdre'ns era pujar un camí,i després tornar-lo a baixar. Elsmapes Alpina d'aquella època erenpoc fiables. Després van arribar els

plànols militars i allò ja va ser unaaltra cosa.

Per què et deien Lolo?

És la paraula Teodoro, però mal

8

ENTREVISTA

Amb una mica més de calma, però sortint... Covadonga, 2005.

La neu, una altra temptació...1964 a Núria.


pronunciada per un nen. Vaig teniruns veïns, la Trini i l'Anton Pons,que tenien unes criatures petites.Es deien Josep, Jordi i Antonet. Elmés petit no sabia dir Teodoro, ideia alguna cosa semblant a Telo-lo, i llavors em van posar aquestmotiu. Mai m'he enfadat, però elmeu nom és Teodor Mateo. Si algúara em diu Lolo no em giro, perquèno és el meu nom!

Si alguna cosa et caracteritza ésque dius les coses tal com lessents, sense pèls a la llengua...

Sóc molt de la broma, m'agradenles coses alegres, però si veigcoses que no han de ser, doncsm'enfado. Sempre dic les coses ala cara, i si algú s'enfada que s'en-fadi, no li dec pas res.

Vius al carrer Josep Folqué i araamb el "plan ZP" te l'han deixatnou de trinca: plataforma única,plantes, bancs per seure...

Sí. Era un carrer de voreres moltestretes, i hi aparcaven cotxes a uncantó. Això t'obligava a caminarpel mig de la carretera, i haviesd'anar mirant enrere per anar encompte que no vingués un cotxe.A part, l'asfalt s'havia aixecat i elferm havia quedat boterut. Ara haquedat molt bé, encara que no hipuguin aparcar els cotxes. L'Ajun-tament ha fet bé d'arreglar-lo ara,

que hi havia els diners per fer-ho.

Creus que al CEM cal un espaireservat per socis veterans?

No, perquè no en quedem cap. Elstrobo tots molt a faltar: l'AntonLletja, el xicot que era fuster quevivia a sobre el Museu… ja emfalla la memòria. La mort del filldel Baldiri en un accident de bici-cleta va ser molt dura, la notíciaens va enganxar enmig d'una cos-tellada... [es queda pensatiu icallat].

Quines altres aficions tens a partde l'excursionisme?

M'agrada tenir cura d'un petit hortque tinc. L'altra afició és fer fotosd'edificis que sé que enderrocaranper fer-hi blocs de pisos. Els faigfotos per recordar-los, en tinc unacol· lecció. Pensa que abans acasa hi tenia un laboratori de reve-lar fotografies en blanc i negre!

Explica'ns com fas les tevesfamoses olives?

Bona pregunta! Les tinc tres diesamb aigua, canviant-la cada dia.Després aixafo les olives que emvull menjar més aviat, i les poso ensalmorra. La faig barrejant aigua isal, i hi llenço un ou cru. Quanveig que l'ou puja, i li falta un cen-tímetre per treure el nas, la salmo-rra ja està punt. Quan han estat ensalmorra uns quants dies, les nete-jo amb aigua, agafo herbes aromà-tiques, farigola, fonoll i sajolida i agrapats faig farcellets petits. Enaquests farcellets hi han d'estarmacerant vuit o quinze dies. Lla-vors ja estan a punt per menjar.

Vols afegir alguna cosa?

M'ha agradat molt que em feuaquesta entrevista, i aprofito perdonar records a tots els qui he ano-menat.

Moltes gràcies, Teodor!

9

ENTREVISTA

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS

Concessionari Oficial

Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:[email protected]

Inquietuts transmeses de generació en generació.


11

DESCOBERTA CULTURAL

i hem de fer un resum deles sortides realitzades finsa la data, haurem de dir que

la mateixa participació demostraque s'ha arribat al sostre de la Sec-

ció, des que vàrem començar elprojecte. Les temàtiques triades, primer "ElsTemplers" i ara "Els Jueus Cata-lans", han agradat prou com per-què el sistema funcioni fluida-ment, i a més tenint en compte queel clima de solidaritat, bon humor,comprensió i complicitat dels par-ticipants faciliten extraordinària-ment les sortides. Allò quecol· loquialment definim com"bon rotllo" és la característicamés destacable del desenvolupa-ment de les successives edicions.No podem oblidar la participaciómultitudinària de la Festa d'Hiverni Pujada del Pessebre al Puigma-drona, on el Grup de Senders i laSecció, en una simbiosi indefugi-ble, amb l'ajut de l'equip gastronò-

mic de l'expresident del CEM,Miquel Casanovas, amb aquell tocde solvència local que els caracte-ritza, donaven satisfacció als 225inscrits a l'activitat.

Girona, en la primera sortida i unaclimatologia més aviat freda, ens

va gratificar amb un guiatgeexcel· lent d'en Pere, que se'ns vafer curt.Barcelona ens va proporcionar, de

la mà de Dominique Tomasov, elcomplement de la informaciórebuda fins ara, sobre el tema delsjueus.El proper trimestre serà el tanca-ment del cicle dels Jueus Catalansi la varietat de temes com la histò-ria del Castell de Claramunt i unaspecte de Descoberta molt mésnaturalístic, amb combinació ambla Secció de Medi Ambient, com lapassejada pels aiguamolls d'Ivarsd'Urgell, ens duran a les portes del'estiu completant així una tempo-rada força engrescadora, gaudintde la vostra companyia que acostu-ma a ser el millor de totes les sor-tides.En Joan Miró i un servidor devosaltres us felicitem per la vostraconstància i participació i, natural-

ment, us agraïm la promoció quefeu de la nostra activitat.

Enric Solà

S

El grup al punt de trobada a Girona.

Forn de Pa

“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

Guiatge per Barcelona de la ma de Dominique.


els cingles de Vallcebre(18 d'octubre de 2009)

Si heu fet alguna excursió pel Ber-guedà o bé heu pujat a Saldes o aGósol, de ben segur que us deuhaver cridat l'atenció tota una cin-

glera que es veu des de forçaindrets. Són els cingles de Vallce-bre. Potser no heu tingut mai latemptació d'enfilar-vos-hi, però siho feu en un dia de tardor, net,quan la vegetació comença aadquirir aquelles tonalitats ocresque enamoren, segur que us pre-guntareu per què mai no se ushavia acudit d'anar-hi a fer untomb.El dia que hi vam anar a fer la ruta,vaig pensar que, a més de bolets, apeu de carretera també es podrienvendre pintures amb tot d'aquestsracons que fan tan goig de veure.Per això, en arribar a casa, em vaigdisposar a plasmar els records mésbells de la jornada. Per començar,l'ermita de Sta. Magdalena, delsegle XVII, petita, discreta, envol-tada de pins (lloc ideal per esmor-zar si no fos que hi ha molta ombrai hi fa un fred que pela). A conti-nuació, i ja des de dalt dels cingles,la vista del poble de Vallcebre, amb

el Cadí al fons. (Ens recuperemdesprés de pujar pel grau de laMola). Per la banda oposada, elpantà de la Baells fent giragonsesentre les serres berguedanes. Els penya-segats mereixen ocuparunes quantes obres: sols, com un

Montserrat en petit, o bé amb totala colla de senderistes agrupats. Ésqüestió d'anar traient el cap a lavora, per no perdre's cap detall.Més endavant, cal Menut, ambforça bestiar de tota mena i envol-tada de camps de patates (sobta

tanta activitat quan fa estona quepenses que aquí dalt no hi trobaràsningú). I uns quants arbres despu-llats, amb el Puigllançada i el Moi-xeró de fons. I uns altres amb fullesgrogoses, granatoses, marrono-

ses... (és una llàstima, però no en séel nom). I el Pedraforca, que s'alçacom un gegant de cartró pedra (nopot faltar en aquestes excursionsberguedanes). Per acabar, la Fora-dada, per on s'escolen les aigüesdel torrent de Vallcebre, mentrevan arrodonint les roques i formantpetits gorgs.El dinar també és un bon record,però no formarà part de la col· lec-ció de pintures perquè va ser unàpat de forquilla a cal Borni, enca-ra més amunt del poble de Vallce-bre, i les menges fan de mal pintar.Potser algun dia podreu veure unaexposició d'aquests paisatges i jaem sabreu dir si no n'és de bonic elBerguedà!

Mieres - Santa Maria de Fines-tres - Sant Aniol de Finestres (15de novembre de 2009)

Ja fa una bona estona que elsexcursionistes han arribat al turódel castell de Finestres i s'entrete-nen guaitant el paisatge i intentantendevinar quines són aquelles

muntanyes que han vist tantesvegades i que mai no arriben asaber ben bé quin nom tenen.Alguns reconeixen el Bassegoda,"és inconfusible", diuen. Al fons,la serralada pirinenca, des del

12

SENDERISME

P

Ermita de Santa Magdalena.

Cinglera part esquerra.


Puigmal fins a les Alberes. Incon-fusibles també els cingles d'Aiats,de Cabrera i el Far. D'altres estand'acord que no cal saber els nomsper poder gaudir de tot aquellescampall de cims, turons, valls,volcans, pobles... Des d'aquí dalt,el conjunt del santuari de Santa

Maria de Finestres es veu com unapinya suspesa de l'abisme.Hi ha un parell de senderistes quebusquen el castell i queden un pèldecebuts de saber que aquellesquatre pedres, restes d'alguns murs

i fonaments, és tot el que quedad'un castell que, durant la guerradels remences, al segle XV, va for-mar part de la línia de defensa mésferma de la pagesia revoltada i esva erigir com una fortalesa inex-

pugnable. Els que ja ho han vist totparlen del camí fet i treuenimportància a una pujada fermaque, de bon començament, es resis-tia a deixar-se dominar. "Sort -diuen- que després d'esmorzar elscorriols han estat més amables i lanatura ens ha regalat amb l'esplen-

dor tardoral de la fageda. Quin tipde fer fotos! Les càmeres treienfum. Això no té preu!"Els més mandrosos s'esperen mésavall, a tocar del santuari, a puntper la foto de grup. De l'època

romànica, només en queda la voltai l'absis, ja que el conjunt va quedarmolt malmès després dels terratrè-mols del segle XV. Tot i així, és unbon lloc per fer-hi una aturada o unaplec familiar com el que hi tro-

bem avui, a la placeta posterior.Comenten que l'any 1842, quan aOlot va morir la Lliberada Ferra-rons i Vives, la campana mitjana vatocar tota sola vint-i-set batalladesen tres tongades. Es veu que l'es-glésia de Girona espera ara unacuració mèdica no explicable cien-tíficament per poder seguir un pro-cés de beatificació d'aquesta obreraolotina que tenia el cor robat alsgarrotxins.Al llogarret de Sant Aniol deFinestres ja hi ha l'autocar. "La bai-xada entre alzinars ha estat curta",diuen alguns. "Llàstima que nohem pogut fer la migdiada desprésde dinar, amb aquell solet!", esqueixen uns altres. Des d'aquí baix, la vista de la serraés imposant. "Gairebé no em puccreure que vinguem de tan amunt",s'estranyen els més incrèduls. "Quefarem la cerveseta?", pregunta tot-hom.

Circular per Subirats 20 dedesembre de 2009

Ni el fred, ni la mandra, ni les com-pres nadalenques varen impedirque 14 senderistes voltessin pelterme de Subirats en un dia assole-llat. Cal dir, però, que a l'inici de lacaminada feia falta posar-se els

SENDERISME

13

Pantà de la Baells.

Foto de grup, al fons el Pedraforca.La foradada, entre les dues cingleres.


guants i alguna peça de roba mésper vèncer els menys dels 0º detemperatura que hi havia en el

moment de baixar de l'autocar aSant Pau d'Ordal. Temperaturacomprovada tot mirant una donaque va llançar una galleda d'aigua aterra i automàticament l'aigua esglaçava.

A mesura que el dia anavaavançant i nosaltres ens enfilàvemcap a la Creueta, punt més alt de lasortida de 453 metres d'altitud, latemperatura es feia més benigna.Un cop arribats a la Creueta, en unraconet assolellat, un xic allunyatsde les antenes de telefonia que hiha instal· lades, en bé de la comu-nicació pels habitants d'aquestescontrades, vàrem esmorzar i visitaruna petita cova. Amb la panxa

plena, continuem la ruta que, a par-tir d'ara, serà de baixada fins al seufinal, amb excepció de les pujades

i baixades que la topografia delterreny té estipulades. El paisatgede què anàvem gaudint: la serra deMontserrat, la serra del Pi de Mollóper on estàvem caminant, que con-trastava amb el ciment de les vies

de comunicació i els polígonsindustrials que vant omplint elBaix Penedès. Arribats al cim del castell i l'ermi-ta, ens aturem per visitar-ho i apro-fitar per fer-nos la foto de grup.Al cap de poca estona de reprendrela caminada, uns intrèpids caça-dors, dels quals un d'ells ometiauns sons molt estranys que se sen-tien de molt lluny, ens aturarenadvertint-nos que per aquest indret

s'estava fent una batuda al porcsenglar. Ens podíem haver barallatper discutir qui tenia prioritat de

pas. Però davant les armes no ensva tocar altre remei que tornarenrere i anar per la carretera, sensepoder gaudir d'uns 80 metres derecorregut que uns voluntaris desenderisme varen desbrossar la set-

mana anterior perquè poguéssimpassar i evitar la carretera; de totesmaneres, el nostre agraïment alsdesbrossadors. Passat l'incident, totcaminant novament entre vinyes, ados quart de tres ja estàvem nova-ment a Sant Pau d'Ordal on vàremdinar i celebrar el Nadal amb xam-pany i torrons.

14

SENDERISME

Maria Pujol i Jesús Jiménez

Pujada al Castell i al fons Santa Maria de Finestres.

Castell de Subirats i Sant Sadurní d'Anoia al fons.Mare de Déu de la Font Santa.

El grup a Santa Maria de Finestres.


15

s curiós que amb motiud'una assemblea haguemde comprovar que hi ha

una certa confusió pel que fa aquina és la dedicació diversa d'unaentitat com la nostra, arrelada a lavila des de fa gairebé 50 anys, for-mada per una varietat considerablede parers, i dedicada a l'esport i lacultura, base de la tradició excur-sionista catalana, amb un alt con-tingut de com-promís d'inte-gració dels ciu-tadans de la nos-tra gairebé ciu-tat; però sompersones, a mésd'esportistes. Ino oblidem queamb un conside-rable corrent d'o-pinió i sensibili-tat social: ni mésni menys que647 socis.El que no sembla que estigui tantclar a mesura que passa el temps,és la comprensió d'algun sectormal informat de com és casa nostraquant a la tradició cívica que sem-pre ha tingut el CEM, pel que fa ala lluita reivindicativa dels dretsciutadans: podríem posar com aexemples actuals les adhesions ales plataformes per defensar Coll-serola, la del "No al Vial de Corni-sa" que temporalment en va sersèu, com el que es va recollir en

aquesta casa, amb motiu del no a lacrema de residus a partir d'una Ini-ciativa Legislativa Popular, en laqual el CEM va presentar ponèn-cia, i el no a l'abocament de residusquímics al terral del Papiol, l'any1985, amb una participació activaen la Plataforma; i si anem mésendarrere, concretament l'any1976, la Junta es va pronunciar afavor, en la petició d'amnistia, que

promulgava el Consell General dela UEC. I l'any 1977, l'AssembleaGeneral aprovava, per majoria,l'adhesió als 4 punts de l'Assem-blea de Catalunya en uns momentsmolt més difícils que els actuals. Si ens remuntem més en el temps,aquesta casa va engegar cursosgairebé clandestins de català enuna època encara menys permissi-va. Això és política civil integradora,(però política a la fi). I és que la

catalanitat és un dels emblemespunters de l'entitat, com diuen elsestatuts, deixant a banda les con-signes religioses o de partit, i enaixò estem d'acord, sobretot quanl'entorn polític és irrespirable pertotes bandes. Cal que la societatcivil recuperi les regnes del seny ireclami el seu dret a decidir per simateix, com un dret fonamental iirrenunciable.

Tothom hi hapogut dir la seva,i ha tingut la lli-bertat de poder-ho manifestarsense pals a larodes, en el pit-jor dels casos, nie lucubracionsbenintenciona-des, i sobretot!"po l í t i camentcorrectes", vin-guin d'on vin-guin: exteriors o

interiors. El dret és per a tothom. I la nostraentitat després de l'AssembleaExtraordinària del dia 23 de generhaurà recollit la intenció dels seussocis, per majoria, d'adherir-se adefensar aquest dret, el dia 28 defebrer passat, com totes les entitatsde Molins de Rei que ja es vanpronunciar a favor de la consulta, il'organització del Molins Deci-deix, des de l'Ateneu Mulei. Queper molts anys.

EL MOLINET

E

Enric Solà

Cortines, Tendals, Persianes,...Sistemes de comandament

elèctrics i automàtics.

P E R S I A N E S

C A R M E N

L a p r o t e c c i ó s o l a r a l s e u a b a s tC/ Miquel Tort, 4 Telèfon 93 668 24 53 Molins de Rei

Un moment de l’Assemblea.


16

qualsevol enciclopèdiapodeu trobar que Oceaniaés un continent que

comprèn Austràlia, Nova Guinea,Nova Zelanda i les illes deMelanèsia, Polinèsia i Micronèsia.

La part més al sud de la Polinèsiaés un territori francès d'Ultramar.Està format per un centenar d'illesi illots, que es divideixen en dife-rents arxipèlags: illes de la Socie-tat, les illes Marqueses, les illesAustrals, les illes Tuamotu, lesilles Gambier i, finalment, les illesClipperton. La capital de la Polinèsia francesaés la ciutat de Papeete, a l'illa deTahití, la més "gran" amb 1.000km². Perquè us feu una idea de lesdimensions, Mallorca té més de3.000 km²! Al segle XVIII es creia que aques-tes illes del Pacífic eren la conti-nuïtat dels continents. El descobri-ment que aquesta continuïtat noexistia el devem als estudis sobrefauna i flora de Charles Darwin(1809-1882) i Alfred Wallace(1823-1913). Ells van demostrarque eren illes volcàniques sortidescom bolets del fons del mar. Enelles la vida va començar des dezero, és a dir, totes les criaturesvivents que s'hi troben, han arribat

allà pels seus propis mitjans o hihan estat transportades. El seu procés de formació és moltcuriós: a partir d'un punt calent delfons marí, una columna ascendentde magma produeix un volcà oceà-

nic. Si les forces eruptives sónprou fortes per arribar a la superfí-cie, tenim un volcà a l'exterior,

visible des de fora l'aigua. Molts d'aquests volcans acabenconvertint-se en atols pel movi-ment submarí de les plaques tectò-niques. Aquest moviment els faperdre l'estabilitat, el centre delvolcà s'ensorra sota l'aigua, inomés en queden les runes delcontorn. Llavors, sobre aquestesrunes, hi creixen colònies decoralls, organismes marins de clos-

ca calcària i petits tentacles. Enmorir els coralls, calcifiquen entreells i creen una base rocosa sobrela qual neixen nous coralls, i aixíes va formant una paret que final-ment emergeix de l'aigua. El resul-

tat és una anomenada barrera d'es-culls de corall, una anella circularque senyala el que havia estat el

perímetre del volcà. A dins hiqueda una llacuna calma color tur-quesa, una mena de piscina mari-na; a fora, l'oceà fosc amb onadesgegants. No cal dir que tot aquestfenomen triga milions d'anys aproduir-se, i a la Polinèsia és pos-sible veure tots els estadis d'aquestprocés: illes volcàniques (Tahití),illes que ja s'han començat a enso-rrar i tenen un anell de corall que

POLINÈSIA

A

Bora-Bora amb l’illa el lagon, el cinturó de corall i l’oceà Pacífic.

Excursió en piragua per un lagon o llacuna marina de la Polinèsia.


17

POLINÈSIA

crea un lagon, o llacuna marinainterior (Bora-Bora), i finalment,els atols, darrer estadi d'aquestprocés. La fragilitat d'aquestes petites illespolinèsies és immensa. Per una

banda, un senzill cop d'aire o"tifó", pot provocar la seva desapa-rició. Per l'altra, l'escassetat derecursos per la població que hi vacreixent, provoca que, tard o d'ho-ra, hi hagi habitants sobrants quees vegin forçats a emigrar. Quanaixò passava milers d'anys enrere,micronesis i polinesis havien denavegar amb piragües i rais a tra-vés de les immensitats del Pacífic.No sabien què trobarien ni on ani-rien, es guiaven només per lesestrelles i les constel· lacions,amb l'esperança de topar amb unailla on establir-se de nou. De fet,aquests viatges es podrien compa-rar als interplanetaris. Els anticspolinesis descobrien illes tansolitàries i allunyades les unes de

les altres com si fossin planetes delcosmos! L'any 1947, el noruec ThornHeyerdahl va demostrar que erapossible creuar grans distànciessobre el mar anant a la deriva

sobre un rai format per un conjuntde troncs subjectats en paral· lel.La seva expedició Kon-Tiki, for-

mada per sis persones, va aconse-guir arribar sana i sencera des de lacosta del Perú, fins a l'illa de

Raroia, a l'arxipèlag de les Tuamo-tu, en un viatge de 101 dies i 7.000km. La Polinèsia quedava moltapartada de la resta del món per-què la ruta comercial entre Àsia iAmèrica es feia des de Filipines,via l'illa de Guam, fins a l'actualCalifòrnia. No va ser fins al segleXVIII que se'n va tenir notícia grà-cies als viatges científics del nave-gant anglès James Cook, i elfrancès Bougainville. El segleXIX, escriptors i viatgers, com araRobert Louis Stevenson, ja van dirque tot el món original polinesiestava desapareixent per culpa delcontacte amb els europeus. Lanovel· la Rarahu, escrita per Pie-rre Loti l'any 1880, va causar unfort impacte a Europa, i va animarel pintor Paul Gauguin a viatjar-hi,i a quedar-s'hi per sempre. Al pro-per butlletí, aventures i desventu-

res de dos excursionistes a lesmars de les antípodes!

Àngel Beumala

Atol de Rangiroa 75 km d’est a oest i 25 km de nord a sud.

L’illa de Moorea no va tenir contacte amb europeus fins l’any 1767.

ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

C. Major, 58 - Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei

Tel. 93 668 04 41 - 93 668 72 53

http://www.bofillbassons.com - e-mail: [email protected]

BOFILL BASSONS


19

PEL FORAT DEL PANY

No és per pensar res de mal!...És un "airbag" hivernal.

No tinc pas els peus gens molls......I tinc la neu als genolls!

Guaiteu quina nevera...!...Em sento una "minera".

Un somriure "Profident"...?...No, el fred, concretament.

I si passem per aquí....?...Em seguireu tots a mi?

És un mèrit ben guanyat......Per poder sortir al "Forat"


n nou any comença ambforça, en què el grup demarxes de resistència torna

a posar-se les piles (unes de reca-rregables) per iniciar el calendari

de marxes. Però abans, un incísque obre l'any. Em refereixo al cir-cuit català de raquetes de neu. Quèés això? Doncs és un campionat decaire popular que organitzen diver-ses entitats excursionistes (vegeuwww.feec.org), i que posen a l'a-bast de tothom aquest tipus d'acti-vitats esportives hivernals.El calendari, però, no només éspopular sinó que també s'organitzaconjuntament amb la copa catalanade raquetes i la copa d'Europa,aquesta última amb un ressò mésimportant on la participació ésinternacional, valgui l'obvietat,però on els catalans hi fem unpaper molt important. Ambdues proves són puntuables ila diferència amb el circuit català

és que les proves puntuables escorren sense bastons i la dificultattècnica és sovint diferent. El cir-cuit català és un conjunt de provesmolt boniques, en què gent de totes

les edats i condicions es troba, gai-rebé com en família, per recórrer

entre sis i deu quilòmetres de reco-rregut, depenent dels organitza-dors, les pistes d'esquí nòrdic o lescondicions climatològiques i/o

ambientals. La copa catalana i lacopa d'Europa es diferencien ambl'anterior perquè requereixen d'u-nes condicions físiques molt acu-rades, ja que córrer per la neu ésforça tècnic. Els passats dies 10 i24 de gener, vaig participar al cir-cuit català del Port del Compte iTavascan respectivament.De moment no m'atreveixo a parti-cipar a la copa catalana o la d'Eu-ropa, ja que fa poc que practicoaquest esport i requereix d'unestècniques concretes que no tinc, nitemps per dur-les a terme ni pelesper entrenar a la neu cada cap desetmana. Per això, em quedo ambel circuit perquè també el faigcorrent, adquireixo tècnica i crecque em sento prou bé.Aquesta, doncs, és una bona mane-

ra de començar l'any, entrenant enpetites curses de raquetes i prepa-rar les marxes de resistència.Bona marxa!!

CAMINADES DE RESISTÈNCIA

20

U

Entorn inmillorable per la pràctica amb raquetes.

Baixant en una etapa del circuit català de raquetes de neu.

Sebastià Pi

PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898


21

iumenge 14 de febrer. ElQuart Cinturó de Barce-lona al seu pas pel Vallès.

Un cop superat l'equador de l’hi-vern ara ja es comença a intuir laprimavera. Malgrat el fred i les pluges quetant han sovintejat aquestes prime-

res setmanes de l'any, la naturalesas'entesta a complir els seus ciclesvitals (ara toca créixer i florir).Així ho hem comprovat en aques-ta sortida matinal pels espais natu-rals de la plana vallesana, mésconcretament pel llogaret deMarata, un veïnat de la població deles Franqueses del Vallès.La passejada ha estat curta, d'uns 6km, i hem comptat amb el guiatgede l'Èlia Montagut, membre actiude la Campanya Contra el QuartCinturó que, tot caminant pelscamins amples i voltats d'una ali-neació d'extensos camps de blat iordi que s'alternen amb algunesbosquines, ens argumenta les con-seqüències negatives per a aquestsespais naturals, agrícoles i urbansdel Vallès si es porta a terme elprojecte de l'autovia. Aquest vialés previst que uneixi les pobla-cions de Vilafranca del Penedès iSant Celoni passant per altres vilesi ciutats com Abrera, Viladeca-

valls, Terrassa, Sabadell, Canove-lles, Granollers, les Franqueses oCardedeu.L'Èlia ens comenta que són moltesles associacions i entitats que desde fa uns quinze anys denuncien illuiten contra aquest projecte devial que, si definitivament es porta

a terme, trencaria la bellesa de laplana vallesana. Totes aquestespersones i associacions creuen quesocialment i ambientalment éspossible un Vallès sense el Quart

Cinturó i defensen la conservaciódels seus espais agrícoles, unaxarxa de mobilitat que prioritzi eltransport públic (la millora decarreteres secundàries o l'amplia-ció de la xarxa ferroviària) i endefinitiva que cal consensuar un

model territorial que consolidi laconvivència entre els sistemesagrícoles i forestals, i els planteja-ments territorials amb visió barce-lonina de gran urbs.Mentre anem caminant per aques-ta suau orografia per camins bensenyalitzats, envoltats del verddels cereals que just ara despunta,i masies disperses que encaradesenvolupen una gran activitatagrícola i ramadera, costa d'enten-dre que puguem dipositar la nostraconfiança en polítics i tècnics quesembla que no estimin la natura ique menystinguin aquest llegat pera les generacions futures. La caminada, com que és circular,ens porta altra vegada al veïnat deMarata, que compta amb unaesglésia romànica, la qual visitemun cop acabat el concert de músicaque s'hi feia dins ofert per unaorquestra vinguda de la CatalunyaNord. Ha estat una matinal agrada-ble, de bona companyia i bells pai-satges, però que alhora deixa un

regust agredolç sabent que sobreaquests paratges naturals plana laconstrucció d'una gran autovia.

MEDI AMBIENT

D

Marià Caimo

Paisatges que algun dia poden deixar de ser-ho.

Veïnat de Marata.


22

ran Tuc de Colomers(2.933 m)Com alguns sabeu, en

Claudio era un muntanyenc moltentusiasta, un dels més motivatsque he conegut i, sens dubte, quiho estava més durant el temps quevam compartir al CEM.Ell participava activament al webde Pirineos 3000, especialment enl'elaboració de la seva revista digi-tal, i va aterrar al club amb la sevaparella, l'Àfrica, de la mà del nos-tre amic Pedro. Des del primermoment tots dos van connectarperfectament amb les dues sec-cions.Desgraciadament, com deveurecordar, una maleïda allau se'l vaendur baixant del Costabona elfebrer de 2009. Va ser un accidentfortuït amb molt mala sort. Tenia33 anys. Uns mesos després de la tragèdia,hi havia ganes de retre-li un home-natge, un darrer adéu envoltat del'ambient que li agradava: com-panys de muntanya, l'aroma delrefugi, el brunzit del vent, la clarordel cel net, l'aigua dels llacs, lesvistes des del cim, l'esforç de l'as-censió...Quan els companys de Pirineos3000 van organitzar una quedadaen memòria del Claudio, des delCEM no vam dubtar a apuntar-nos-hi. Volíem trobar-nos tots elsqui havíem compartit amb ell laseva gran afició a la muntanya icelebrar un petit acte d'homenatge.Volíem recordar-lo una vegadamés tots junts. La cita era el Gran Tuc de Colo-mers, majestuós cim que regna alcirc de Colomers, a cavall entre lavall de Boí i la Val d'Aran. Aquestcim és dins del Parc Nacional d'Ai-güestortes i Sant Maurici, un dels

espais més preservats del nostrepaís i l'únic que ha estat declaratcom a parc nacional. Aquest cimfrega els 3.000 m, no presenta gai-res dificultats tècniques i és undels més emblemàtics de la zona. La convocatòria començava diven-dres dia 4 de setembre per poderiniciar la caminada l'endemà a pri-mera hora. Alguns vam dormir a lafurgo del Lluís, d'altres al cotxe,

d'altres en algun hostal, i encaran'hi va haver que van matinar dedebò per arribar a l'hora. Un inici"a la carta" perquè la qüestió eraser-hi.A les 8 h vam agafar els taxis perenfilar la pista que ens dugué finsal planell de Sant Esperit, des d'onvam començar a caminar cap a les10 h. El camí és ample i pla, aixíque vam aprofitar per presentar-nos una mica. Després d'uns 45minuts vam arribar al refugi onhavíem de passar la nit i on vamdeixar uns quants trastos per seguirenfilant cap amunt per l'estanyLlong. Si he de destacar una característicadel Parc Nacional d'Aigüestortes iSt. Maurici és precisament l'a-

bundància d'aigua i d'estanys detotes les mides i formes, i un delsmés destacats és l'estany Llong,per la seva mida, la seva altitud ipel seu entorn.Al final d'aquesta massa d'aiguaespectacular vam deixar el camíque mena al Portarró d'Espot perassolir l'estany Redó. Des d'aquívam iniciar un ascens dur, per unpendent força pronunciat que per-

met arribar a l'estany del Bergús,des d'on s'escola un rierol avall perun pendent fortíssim i encaixat quedesemboca a l'anterior estany.Aquí vam fer una pausa per reco-brar-nos de l'esforç del darrer tram,molt costerut i pel qual vam haverd'agafar-nos de tant en tant, perpoder progressar, entre herbes opel torrent. És clar, el Lobo vapujar sense grimpar. De fet, a labaixada ens vam adonar que elcamí de debò és més planer i s'aga-fa des del Portarró, però, com solpassar, la drecera és més interes-sant, però més exigent.Des d'aquest punt vam seguiraquest camí que ve del Portarró ique s'enfila per unes plaques llises,però poc inclinades, al vessant dret

GRAN TUC DE COLOMERS

Gran Tuc de Colomers vessant sud.

G


GRAN TUC DE COLOMERS

del circ. Al llit de la vall, unamunió de blocs immensos dificul-taven la progressió i un ramat debestiar pasturava les poques her-botes que hi havia indiferents a lanostra presència, o això pensàvemfins que el pastor ens va escridas-sar. Després de travessar la base del'escarpada i rocallosa cara sud delcim vam arribar al collet i vam dei-

xar la gran fita que assenyala elcamí per enfilar-se cap al cim, totseguint un petit tram de carena. Hi vam arribar unes 3,30 h desprésde sortir del refugi. Des d'allà, lavista és espectacular miris onmiris: el massís de Maladeta iAneto, a l'oest; al sud-oest, elsBessiberri; al nord-oest, el Mon-tardo; cap a l'est, el Tuc de Ratera,i al sud-est, mig confosos amb elpaisatge del voltant, s'albiravenEls Encantats.Allà dalt sents que formes part unamica de tot aquell paisatge, reser-vat als qui fan l'esforç de pujar-hi,com si fos un tribut a les muntan-yes, perquè et permetin l'accés aaquest trosset de paradís on l'aire ila llum són diferents, on la imagi-

nació corre entre cims, ascensions,aventures, companyies i somnis.Una vegada ja tots dalt del cim, enMarc va dir unes paraules enrecord del Claudio i vam brindarper haver-lo conegut i haver pogutcompartir les seves il· lusions.Sense llàgrimes: ja les havíem ves-sat molts dies abans. Ara tocavamirar enrere i estar agraïts d'haver-lo conegut i haver pogut compartir

el seu somni.Abans de marxar vam deixar-hi unrecord: una samarreta dedicadasota una fita de pedres, com una deles moltes fites que ens guien perla muntanya, però aquesta serviràsempre per recordar-lo. Abans d'iniciar el descens, unacançó basca de record entre elsnostres silencis només trencats pelvent que ens obliga a arraulir-nospel fred, tot i el sol agradable queacaricia la cara.I apa, que la vida segueix i no s'a-tura per a ningú, i ell no hauria vol-gut que ens poséssim tristos; és adir que cap avall a sopar al refugi.Ens vam guanyar aquell menjartan bo després d'una jornada tanintensa.

Durant el sopar vam aprofitar perconèixer una mica més els com-panys de Pirineos 3000. Aquest ésel nom d'una pàgina web dedicadaa la muntanya, amb contingutsmolt interessants com ara fòrums ola revista (quan sortirà el propernúmero? L'estem esperant), però elque en destaca són les ressenyesque els seus membres escriuenamb molt de detall i entusiasme i

que serveixen a molta gent per pre-parar sortides per tot el Pirineu.Curiosament, gairebé ningú vapoder dormir bé, potser per l'esforçdel dia anterior, però, sigui comsigui, al matí vam tocar diana idesprés d'esmorzar ens vam aco-miadar. La Mireia i el Jordi vanintentar una via a les Agulles deDellui; uns quants vam resseguir lacresta i d'altres van optar per bai-xar xino-xano cap als cotxes. Un altre cim assolit, però aquest vaser especial i sempre el recorda-rem. Sempre et recordarem. Grà-cies pel teu entusiasme, Claudix.

23

David Pagès

Tot el grup al cim. La samarreta de l’homenatge.


eia temps que volíem feruna sortida amb la collad'alta muntanya del CEM.

Fins ara no havíem pogut, tot i queels coneixíem de fer sortides d'es-calada amb tots ells.

Finalment el cap de setmana del 22i 23 de gener podíem anar-hi! Aúltima hora i per culpa de la dolen-

ta meteorologia prevista peraquells dies, vàrem sortir divendresa la tarda en comptes de dissabte almatí, com en un principi estavaprevist. Sortim a les 19.30 h de Molinsdirecció Porté Puymorens, unalocalitat francesa al Pirineu Orien-

tal de l'Alta Cerdanya on hi ha unaestació d'esquí. Acampem a les22.30 h al Coll de Puymorens(1.920 m), uns entrepans ràpids i adormir, que fa fred! Ens llevem a les 5.30 h, recollim

tendes, esmorzem i a les 6.45 h jaestem tots llestos: "la circular"acaba de començar. Enfilem a un

molt bon ritme la pista d'esquí quesurt del mateix aparcament. Cami-nem seguint els remuntadors, a les8.00 h arribem a l'últim i allà s'aca-ba la pista. Continuem ja fora pis-tes cap al Pic de la Mina (2.683 m)-la pujada és exigent però agraïda-a les 9.15 h assolim el cim! Ens

fem la foto de rigor. Ens posem elsgrampons i agafem el piolet. Baixem del Pic de la Mina per lacarena que porta al Coll de l'Orri(el Xavi i el Pedro no es cansend'obrir traça, van forts!) Tenim sort

i ens està acompanyant el bontemps, les vistes són impressio-nants i ens fem a la idea de tot el

camí que resta per fer. Arribats alcoll a les 11.15 h, comencem apujar el Pic de la Punta Vinyola(2.752 m) i, tres quarts d'hora des-prés, fem el cim. Propera parada, el Pic de Valletes(2.793 m), que és el més alt delsque farem avui. L'afrontem amb

PIC DE LA MINA

24

Queda poc per la Punta de la Vinyola.

Un dia complet i espectacular.Deixant el Pic de la Mina.

F


ganes, tot i que les cames jacomencen a notar les 5 hores detravessa. Ens esperàvem més neuens aquests cims i la pujada al Picde Valletes la fem per un terrenyde neu i roca (el Xavi continua

obrint traça, aquest noi no es cansamai!) A les 13.00 h fem les darre-res rampes i arribem al cim, allà

aprofitem per fer una pausa unamica més llarga i dinar alguna cosaentre bromes i molt bon ambient.Després de 6 hores de travessa…ens adonem de com "pica" el sol,tothom treu les seves cremes isembla més un anunci del l'Orealque una jornada de muntanya, però

el guanyador a la crema més con-sistent i densa és sens dubte elDavid, amb un grau de protecció90!! -Nois, la crema s'ha de posaral principi! Quan no fa sol-.Distingim perfectament el Pic de

la Font Freda, que serà el darrercim de la jornada d'avui. Ens ado-nem (amb alegria i goig!) que el

camí que ens espera no sembla sertant trencacames com el recorregutfet fins ara, amb la qual cosa apar-tem el piolet. La pujada és mésdòcil i l'Àfrica i el Xavi s'avanceni esperen la resta del grup ajagutsen una pedra gegant prenent el sol.Reprenem la marxa i arribem al

Cim del Pic de la Font Freda(2.738 m) a les 14.15 h. Arribats en aquest punt ens resta labaixada, on haurem de vigilar moltperquè hi ha cornises. El David i elXavi inspeccionen les possiblesvies per baixar per la cara nord delFont Freda. El descens el fem ambmolta cura i vigilant on posem elspeus. Encadenem diversos corre-dors i alguna canal durant una horai mitja. L'ambient de grup continuasent animat i divertit. Un cop a la vall ens resta travessarun collet que ens durà a les pistesd'esquí de Porte-Puymorens. A les17.45 h arribem al bar de l'estaciód'esquí, on ens trobem la Sílvia il'Ester, companyes de muntanya, iamb elles celebrem la nostra fita iprenem unes begudes.Per acabar, només cal dir que lasortida ha estat genial i molt benplanificada, que repetirem de ben

segur, però que el millor de tot haestat la seva gent.

Gràcies Xavi, Pedro, Àfrica iDavid!!

25

PIC DE LA MINA

Cap al pic de les Valletes.

Ascendint cap al Pic de la Mina. Tots ben macos per la foto.

Josep i Aurora


MES DE DESEMBRE

ACTIVITAT: Exposició de manuali-tats i artesanies del Casal de la Donade Molins de Rei.DATA: del dimarts 1 al dimarts 15.

ACTIVITAT: Dinar de d'agraïment al'Escola Alfons XIII per els voluntarisde les activitats del CEM.DATA: dissabte 12.ASSISTENTS: 126 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: Festa d'Hivern - Pujadadel pessebre al cim del Puigmadrona340 m.DATA: diumenge 13.ASSISTENTS: 225 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Caminem entre set-mana! Recorregut a peu d´un dels 10"Itineraris a l´abast per Molins deRei".DATA: dimecres 9.ASSISTENTS: 13 persones.

ACTIVITAT: Itinerari circular per laSerra de Subirats.DATA: diumenge 20.ASSISTENTS: 14 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Circular al Pic duCanigou, 2.784 m.DATA: divendres 4, dissabte 5 i diu-menge 6.ASSISTENTS: Àfrica, David P., JuanCarlos i Xavi.

ACTIVITAT: Sortida als Estanys deCaporrells al Capcir.DATA: dissabte 19 i diumenge 20.ASSISTENTS: Pedro, Àfrica i Xavi.

ESCALADA

ACTIVITAT: Via Aresta Brucs a laSaca Gran - Montserrat.DATA: dimecres 2.ASSISTENTS: Adrien i Xavi.

ACTIVITAT: Cresta del Sol - Sol-sonès.DATA: dilluns 7.ASSISTENTS: Jordi G., Carme,Pedro, David, Àfrica i Xavi.

ACTIVITAT: Sortida a Vilanova deMeià.DATA: diumenge 13.ASSISTENTS: Jordi G., Aurora,Josep S. Jordi Z., David P. i Carme.

MES DE GENER

ACTIVITAT: Assemblea General iExtraordinaria.DATA: dissabte 23.ASSISTENTS: 44 persones.

ACTIVITAT: Projecció del audiovi-sual "Dones al Shisha Pagma 2001".DATA: divendres 29.ASSISTENTS: 42 persones.

ACTIVITAT: Inauguració de l'exposi-ció dels 12ens Premis CLIC deFotografia.DATA: dissabte 30.ASSISTENTS: 32 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: Recollida del pessebreal cim del Puigmadrona.DATA: diumenge 10.ASSISTENTS: 75 persones.

ACTIVITAT: Cicle "Els Jueus Cata-lans" - sortida a Girona.DATA: diumenge 31.ASSISTENTS: 58 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Matinal per Collserola"descobrint les fonts de la vessantbarcelonina"DATA: diumenge 24.ASSISTENTS: 19 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Travessada per LesGuilleries - Coll de Querós, SantBenet, Osor.DATA: diumenge 17.ASSISTENTS: 29 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Intent al Montorroio,2.861 mts.DATA: disabte 2 i diumenge 3.ASSISTENTS: Silvia i Xavi.

26

RESUM D’ACTIVITATS


27

RESUM D’ACTIVITATS

ACTIVITAT: Circular al Pic de laMina, 2.683 mts., Punta Vinyola,2.752 mts., Pic de les Valletes, 2.793mts, i Font Freda, 2.738 m.DATA: dissabte 22 i diumenge 23.ASSISTENTS: David P., Àfrica,Pedro, Aurora, Josep S. i Xavi.

ESCALADA

ACTIVITAT: Escalada en gel - CanalTorrent de Campelles - I/3 80 m.DATA: dissabte 16.ASSISTENTS: Jordi García i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: Escalada en gel - Canalde la Dorada a Bielsa - II/2+ 100 m.

DATA: diumenge 17.ASSISTENTS: Juanma i Ivan.

ACTIVITAT: Via Josep Mª Andrevi ala Agulla de Can Jorba V+ 100 m. -Montserrat.DATA: dissabte 30.ASSISTENTS: Juanma i Ivan.

MES DE FEBRER

ACTIVITAT: Estand del CEM d'en-trepans i begudes a la Fira de la Can-delera.

DATA: divendres 5, dissabte 6 i diu-menge 7.ASSISTENTS: Hi han col· laborat35 voluntaris del CEM.

ACTIVITAT: Exposició de pinturesde Rosa Vilà i Pujol.DATA: del dilluns 15 al dijous 4 demarç.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: Cicle "Els Jueus Cata-lans" - sortida a Barcelona.DATA: diumenge 28.ASSISTENTS: 55 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Itinerari per el futurprojecte del Quart Cinturó deBarcelona - Vallès.DATA: diumenge 14.ASSISTENTS: 16 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Caminem entre set-mana! Recorregut a peu d´un dels 10"Itineraris a l´abast per Molins deRei".DATA: dimecres 10.ASSISTENTS: 12 persones.

ACTIVITAT: Travessada des de l'Ar-boçà de Dalt fins a Castellet.DATA: diumenge 21.ASSISTENTS: 40 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Ascensió per la CanalEstreta al Gra de Fajor Petit, 2.563 m.DATA: diumenge 7.ASSISTENTS: Ivan, Juanma i JoseLuis.

ACTIVITAT: Curs de Nivologia iAllaus ACNA.DATA: dijous 25 i diumenge 28.ASSISTENTS: 13 persones.

ESCALADA

ACTIVITAT: Escalada en gel a Boi -Via Islandis amb sortida per Ban-quisa, III/4, 400 m.DATA: dissabte 13.ASSISTENTS: Carles Moyés i JordiGarcía.

ACTIVITAT: Via Ferrada "AgullesRodones" a Solius.DATA: diumenge 21.ASSISTENTS: Jordi G., David P.,Jordi Z., Carme, Manel i Nuria.


LA JUNTA INFORMA

l passat 23 de gener es vacelebrar a la nostra seu l'as-semblea ordinària anual,

juntament amb una d'extraordinà-ria per modificació d'estatuts. Caldestacar que, a hores d'ara, ja enshem adaptat al Decret 215/2008,de 4 de novembre, de la secretariaGeneral de l'Esport. A partir d'ara,les properes juntes directives delCEM podran estar formades per unmínim de 3 persones (president,secretari i tresorer), i la durada delsmandats serà de sis anys, renova-bles. També ens vam adaptar a lalegislació relacionada amb les enti-tats sense afany de lucre exemptesd'IVA, aprovant que els càrrecs dela junta directiva no poden rebrecap retribució. L'assemblea extra-ordinària va acabar votant a favorla proposta d'adhesió a la platafor-ma "Molins Decideix", per cele-brar una consulta popular sobre laindependència de Catalunya el 28de febrer de 2010, a Molins de Rei.

En aquesta mateixa assemblea desocis i sòcies del CEM, el diàlegentre tothom també ens va portarcap a votacions no previstes. Així,l'assemblea també va aprovaravançar el 100% dels 12.000 eurosper a la construcció del nou rocò-drom emparaulat amb l'Ajunta-ment. Com recordareu, s'haviaarribat a un acord amb l'alcaldiaper finançar-lo al 50%, però totestava aturat per la manca de pres-

supost municipal. Ara, amb l'apro-vació d'aquest avançament per partdel CEM dels diners que ha deposar l'Ajuntament, la Junta podràcontinuar fent pressió perquè,d'una vegada, compleixin la parau-la donada i permetin instal· lar unrocòdrom tipus boulder al pavellópoliesportiu municipal. Aquestainstal· lació tindrà totes les garan-ties i evitarà l'actual fuita de jovesde Molins de Rei, que se n'han d'a-nar a entrenar a altres pobles de larodalia.

Per acabar, fem constar en acta labrillant tasca de la nostra sòcia isecretària de l'entitat, Carme Vall-dosera. Gràcies a la seva eficiènciai al seu compromís amb el CEM, elnostre estand de venda d'entrepansdurant la Fira de la Candelera vaser un èxit. Cap equip va haver derepetir torn -excepte ella que hi vaser els tres dies- , i hi va haver unagran entesa i harmonia entre lagent de les diferents seccions quees van apuntar per cuinar elsinnombrables entrepans de botifa-rra, llom i cansalada, que vam ven-dre. Si no hi vau participar, l'anyque ve us toca! Entre tots ho hemde fer tot!

En el capítol de relacions institu-cionals, el nostre consoci SalvadorAyala va aconseguir que la Juntapogués fer una presa de contacteinformal amb el senyor Jaume

Font, sotsdirector de Turisme de laGeneralitat de Catalunya. Això vaser el dia 1 de febrer de 2010, i atots ens va quedar clara la predis-posició d'aquest departament a l'ússocial dels espais naturals. Aquestavisió topa amb el conservadorismedels parcs naturals de Catalunya,per això obre una gran via de pos-sibilitats per treure el màxim rendi-ment de l'espai fluvial del nostreterme, perquè no està dins el Parcde Collserola.

Finalment, fem esment que el pas-sat 30 de gener de 2010 es va pre-sentar un cartell amb les principalsmasies de Molins de Rei. Gràciesal treball de camp dels nostres con-socis Marià Caimo i Alonso Pallí, il'excel· lent feina del ninotaire idibuixant, Manel Ferrer, es mos-tren sobre un verd exuberant, 40elements patrimonials que es tro-ben dins el nostre terme, entremasies, ermites, restes de castells itorres defensives. Us n'hem enviatun exemplar amb el sobre de l'a-genda trimestral de març-abril-maig 2010.

Com sempre, trobareu la resta d'a-cords presos en la Junta Directivaal llibre d'actes de l'entitat.

E

29

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% descompte als socis del CEM

Major, 4Molins de Rei

Tfn. 93 680 22 [email protected] Ie r p tomoa nstér s N

Distribuïdor productes GPS

La Junta


30

SECRETARIA

Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 647

ALTES

MOVIMENT DE SOCIS

BAIXESSoci Cognoms i Nom d/m/a

1654 GUEDE GARCÍA, JOSE MANUEL 30/11/20091655 GONZALEZ SANCHEZ, JUAN ANTONIO 15/12/20091656 OCAÑA GÁLVEZ, SERGIO 15/12/20091657 BERMEJO DOMINGUEZ, AINHOA 18/12/20091658 NIÑEROLA JUNYENT, ERNEST 28/12/20091659 CAIMÓ HERNÁNDEZ, Mª PILAR 28/12/20091660 BOTA PIDALASERRA, MARTÍ 04/01/20101661 BARGALLÓ PERPIÑA, JORDI 05/01/20101662 SIERRA CATOT, AIDA 11/01/20101663 GONZALEZ HERNANDEZ, ROSER 11/01/20101664 GONZALEZ ESCUDERO, JUAN JOSÉ 11/01/20101665 SERRANO HINOJOSA, SERGIO 12/01/20101666 GRANADA COROLEU, HÉCTOR 14/01/20101667 DURÁN OLIVÉ, CARLES 15/01/20101668 RUBIO SOLIS, OSCAR 25/01/20101669 OLEA PASTOR, JUAN 25/01/2010

Soci Cognoms i Nom d/m/a

0360 CANALS GINEBREDA, MONTSE 31/12/20090744 BURGES MARTINEZ, MIQUEL 31/12/20091612 TRULLOLS VILADOMS, ROGER 31/12/20091514 SOUSA I ROCA, JORDI 07/01/20101348 COLOMER PUIGVENTOS, MARC 15/01/20101627 CANO DUARTES, RAFAEL 16/02/20101533 GUTIÉRREZ CABRERA, VANESA 23/02/2010

A la secció "resum d'activitats" de l'anterior número del butlletí (núm. 63 de desembre 2009), a les pàgines 26i 27, a l'apartat "Caminades de Resistència", en la participació a la 30ena. Marxa Matagalls-Montserrat, recti-fiquem el nom de l'Emili Santiago Cabeza (havíem posat "Santiago Cabeza"), i fem constar que també va feraquesta marxa la nostra consòcia Montserrat Almató Cutrina, que va sortir el 19 de setembre de Coll Formica les 18:34 hores i el dia 20 de setembre va arribar a Montserrat a les 13:25 hores, en un total de 18:50 hores."

FE D’ERRADES

DINAR DE CONTROLS D’ACTIVITATS DEL CEM


b64 def-MABE:CEM 09/03/10 10:03 Pgina 1 el Butlletí · Josep i Aurora La redacció de "El...

Documents

Transcript of b64 def-MABE:CEM 09/03/10 10:03 Pgina 1 el Butlletí · Josep i Aurora La redacció de "El...