el butlletíel butlletíNúmero 130 / Desembre 2002

AMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGESAMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGES

` El Retaule de l’Esperit Sant

` L’altra Toscana

` Sant Jaume de l’Erm de Vallhonesta

` El Retaule de l’Esperit Sant

` L’altra Toscana

` Sant Jaume de l’Erm de Vallhonesta

el butlletí

Amics de l’Art Romànic del Bages

Edició:AMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGESBaixada de la Seu, 308240 ManresaTelèfon: 938750455Fax: 938731606Correu-e: aarb@manresa.orgWEB: http://www.manresa.org/aarb

Coordinació:Carme TorrasFrancesc Villegas

Disseny i composició:Enric Castells

Consell Asessor:Joan Badia Josep M. BallongaJaume Moya Josep M. FontMercè Matas Baltasar CorronsAnna Orriols Roser ParcerisasPere Puig Jesús SaguésMarc Torras Francesc Gasol

Correcció:Gabriel Mora

Impressió:Impremta Bonavista

Dipòsit legal: B-35519-84Tiratge: 450 exemplars

Foto portada

Abadia de Sant’Antimo(Toscana/Itàlia)

Índex

Editorial ............................ 331

Articles

El Retaule del’Esperit Sant ...................... 332Montserrat Noguera

Sant Jaume de l’Ermde Vallhonesta ................... 340Jaume Capdevila

L’Altra Toscana ................... 343Jaume Moya

Crònica d’Activitats ........... 348

Activitats ........................... 354

Editorial

Quan fa quatre anys, per decisió de l’Assemblea General, vaigrebre l’encàrrec d’assumir la presidència d’Amics de l’ArtRomànic del Bages -que llavors ocupava en funcions-, no vaigtenir cap dubte que aquesta seria una tasca difícil. Es tractavade prendre el relleu en un moment que calia fer un canvi. Novescares, nous projectes i relleu generacional, just quan el llistóhavia quedat molt amunt i la imatge i prestigi de l’Entitat s’haviaguanyat el seu lloc a la comarca.

Hores d’ara, al termini del meu mandat i a les portes d’unesnoves eleccions que condicionaran el futur de l’Entitat, us hede dir que el treball al capdavant de l’actual equip directium’ha resultat apassionant. No hi ha dubte que hi ha hagut moltsreptes i algunes dificultats, i que sovint ha calgut prendredecisions complexes, que han esdevingut potser encertades oequivocades, però que sempre han comptat amb el suport d’unpotent equip directiu ha fet possible aquests quatre anys detransformació.

És clar que després de sembrar cal regar i veure créixer, i desprésrecollir; i és això el que ara ens agradaria fer. Hem estat durantquatre anys posant les bases d’una nova línia, amb la conviccióque és això el que vosaltres volíeu i calia fer, i amb l’experiènciad’unes activitats programades que han estat recolzadesmajoritàriament.

Vull agrair-vos sincerament el vostre suport en el nou projecteencetat, que heu demostrat amb la continuada assistència a lesactivitats organitzades per la Junta. M’agradaria comptar ambel vostre recolzament pels nous reptes que el futur ens prepara,és per això que sotmeto a la vostra decisió la meva candidaturaa la presidència pel període 2003-2007.

Enric Castells i RufasPresident

el b

utlle

tí

Som entre 1393 i 1394, un segle s’acaba per a la nostra Europa, un segle que ja hadut canvis prou importants, però encara no prou evidents… Mancat de consistència,el Sacre Imperi fluctua, mentre entre les boires del nord els antics regnes víkingssemblen més terres de fades que no pas reals, i el món eslau intenta afermar-seentre el bloc germànic i el bizantí, al mateix temps que l’embrió de la futuraRússia aparegut cent anys abans (els Principats Russos) és novament engolit pelSegon Imperi Mongol del turc Tamerlà (durant el Primer Imperi, al segle XIII,Ögödai, fill i hereu de Genghis Khan, els havia convertit en el Khanat de l’Hordad’Or).

EL RETAULEDE L’ESPERIT SANT (1)

EL RETAULE DE L’ESPERIT SANT

332

Montserrat Noguera i Algué

el b

utlle

tí

A França, la follia del dissortat CarlesVI propiciarà tota mena de conflictesinterns (entre altres, la guerra civil entreborgonyons i armanyacs) ques’agreujaran amb la represa de la SegonaGuerra dels Cent anys (contra unaAnglaterra que també cova unenfrontament civil: la rivalitat entre lacasa de York i la de Lancaster que donaràpeu a la Guerra de les Dues Roses).

Entretant, a la Península Ibèrica,Portugal assenta les bases de potènciamarítima oberta a l’oceà i a Castetellas’aferma el poder dels Trastàmara alhoraque se segueix empenyent l’Islam capal sud, el mateix Islam que, a través del’Àsia Menor i per obra dels turcsotomans, avança inexorable cap a unaConstantinoble cada cop més propera;a la Confederació Catalano-Aragonesa,en la recta final del Casal de Barcelona,Joan I negligeix les seves obligacions,però instaura els Jocs Florals. Enl’ebullició dels seus mil conflictes, aItàlia comencen a aparèixer els nomsque marcaran el segle venidor: elsSforza, els Este, els Mèdici… La Terras’agita inquieta en el seu somni infantil,però ho fa entre els límits marcats perles esferes celestes, abraçades perl’Empireu, des d’on la contempla,severa i benèvola a l’ensems, la Majestat

Divina. I el camí de l’Home quedamarcat per Déu amb el llenguatge delsastres.

Fa gairebé cinquanta anys que la ciutatde Manresa signà la “Concòrdia” queposava fi al conflicte de la Sèquia, quanla Llum de la raó brillà inexorable perdamunt de tots els pobres respecteshumans. La raó que permet el veritableprogrés humà trencant els límits delsesquemes prefabricats…

I és en aquest any de gràcia de 1393-1394 que, en el silenci del seu taller,Pere Serra pinta per a la Seu el retaulede l’Esperit Sant. Mirant-lo, veiem ambquanta complaença degué treballar elmestre en aquest encàrrec del gremi decuiraters, on tota la bellesa del seu móns’encarna sobre les taules acolorides idaurades que havien de plasmar tots icadascun dels moments en què la Bíbliaexplicita la intervenció directa del’Esperit Sant en la Història de laSalvació. No, no parlem de detallstècnics, ni de l’evident influènciaitaliana o del ja acurat sentit de laperspectiva, no ens entrentindrem enl’habitual Crucifixió coronant, des del’àtic, tota l’epopeia de la HistòriaSagrada, amb la imatge del pelicà alvèrtex1 ; ni en els quatre ángels portadors

EL RETAULE DE L’ESPERIT SANT

333

1 Hi havia la creença - que la ciència moderna revela errònia - que el pelicà alimentava les seves cries amb lapròpia sang. Per això la simbologia animal de l’edat mitjana considera el pelicà com una imatge de Crist, quealimenta amb la seva sang la Humanitat redimida. Hi ha una altra representació d’aquest símbol a la Seu deManresa, que es pot contemplar més d’a prop: és a la porta del sagrari de la Cripta.

el b

utlle

tí

de frases bíbliques que ens remeten ales primeres escenes dels carrers, ni enels patriarques, profetes, apòstols, santsi santes que, en l’estricta formaciócortesana dels entrecarrers, semblenassistir embadalits a la Coronació deMaria, amb la qual la Cort divina quedacompletada.

No ens deturarem en Adam rebent l’alède vida, ni en les dolces escenes del ciclenadalenc. Fins el Baptisme de Crist2 oel bell pantocràtor gòtic de laTransfiguració, així com el tendre gestdel mestre posant Maria com a testimonidirecte de la Resurrecció o la sorpresadels apòstols veient el Resuscitat alCenacle, ho contemplem en el conjuntque formen amb el bell símbol de lesAscensions medievals d’un Crist pujantal Cel després d’haver deixat profundespetjades a la Terra. I si ens aturem en lapredicació de Pere a casa de Corneli (Ac10, 1-48), és per fer notar en laindumentària de l’auditori que, al segleXIV, la consciència històrica encara nos’ha desvetllat; potser la mateixa raó faràque ens fixem en els escandalitzats jueusque escolten sant Esteve (Ac 7, 1-56) ien la devota família que oeix la missade Sant Martí, tot plegat des de lapredel·la, bo i flanquejant l’únic

testimoni que ens assegura que, un dia,Lluís Borrassà també pintà un retauleper a la Seu de Manresa.

Fig.1La Seu de Manresa. Retaule de l’Esperit Sant.

«Baptisme de Crist»

Foto: Ferran Prat

EL RETAULE DE L’ESPERIT SANT

334

2 Aprofitem per remarcar que la figura que apareix a la dreta de l’escena (fig. 1) no és gens peculiar: encara que hiha qui diu que el Baptisme només podia ser presenciat pels àngels - únics éssers dignes de contemplar la nuesa deCrist -, apareixen figures no angèliques en altres representacions, per exemple en els frescos del Giotto a laCapella dels Scrovegni (fig.2) i en els de Giusto dei Menabuoi al Baptisteri de la Catedral (fig.3), ambdós a Pàdua.

el b

utlle

tí

335

EL RETAULE DE L’ESPERIT SANT

3 No ens sembla gens fora d’òrbita començar a parlar de “noologia” en lloc de “filosofia” o “metafísica”. Bé queés un nom no registrat oficialment, es dedueix de la localització dels fenòmens que fa Pierre Teilhard de Chardinen cosmosfera (àmbit físic i químic), biosfera (la capa viva de la Terra, àmbit de la biologia) i noosfera (la capaPensant, l’àmbit de l’Home i tot el seu radi d’acció). Teilhard de Chardin parla també de cosmogènesi, biogènesii noogènesi per referir-se a les respectives evolucions. Així doncs, “noologia” seria el nom que definiria méspròpiament l’estudi de la “capa pensant”, de la Història de l’Home a través de la imatge que aquest té se si mateix,del Món i de Déu en cada punt de la funció espai/temps (es pot aplicar la fórmula e/t = v en aquesta disciplina siés té en compte que “v” és igual a “evolució”).

I és que tots aquests aspectesl’historiador de l’art i els especialistesen iconografia cristiana en poden parlarmolt millor, amb més coneixement decausa i amb gran profusió de detalls. Alnoòleg3 li interessen més aquellsaspectes que, des de la funciópedagògica del retaule (avui encaraplenament vigent, potser més vigent que

mai), el converteixen en el punt decontacte entre l’Home del passat ques’explica i l’Home del present a qui laperspectiva del Temps capacita perveure més i millor… Per exemple, elnoòleg es fixa en aquests daurats de fons(el cel que veiem “sota la capa -lluminosa - del sol”) que s’esquinça perdonar pas a les diverses manifestacions

Fig.2Padova. Capella degli Scrovegni. «Baptisme de Crist», de Giotto

Foto: Arxiu Storti

el b

utlle

tí

EL RETAULE DE L’ESPERIT SANT

336

de l’Esperit i deixa veure el “cel real”,el de l’éter, els planetes i les estrelles…o bé deixa treure el nas a l’estrella deNadal. I aquest detall tan simple enspermet contemplar el Món medieval desde la Terra que n’és el centre (centregeomètric i centre vital): el Mónsublunar de la generació i la corrupció,del moviment rectilini (amb principi ifi), dels quatre elements (foc, terra,aigua i aire),… des del qual, a través del’obertura que ens deixa la presència del’Esperit, tenim la visió humanamentlimitada del Món supralunar, el de

l’eternitat i el moviment circular (no téprincipi ni fi), el món de l’éter, on girenles set esferes planetàries envoltades perl’esfera última de les estrelles fixes, al’exterior de la qual se situa la Cortdivina presidida per la reialesa deCrist… El Món d’Aristòtil i Ptolomeu,tan bell, tan conegut, tan explícit… ique en el moment de ser pintat per PereSerra ningú no pot ni sospitar que té elsdies comptats!

Però tot seguit, els ulls del noòleg sesenten atrets per l’escena de la Creació,

Fig.3Padova. Battistero della Cattedrale. «Baptisme de Crist»

Foto: Concolatto - Padova

el b

utlle

tí

337

única, irrepetible: el Món“des de fora”, des de laperspectiva de Déu. Unaimatge geomètrica en tresdimensions, simple, la mésclara i distinta que l’arteuropeu ens dóna del’esfera còsmica medieval,de l’univers centrat per laTerra plana en unasemiesfera sublunar opacai consistent (més a prop dela “hora” platònica que nopas del traç aristotèlic)coronat el Cel transparentdel món supralunar… Ununivers nou de trinca,acabat de fer perl’Arquitecte Suprem quedóna l’últim gir de compàsmentre el cor dels àngels,admirat, sembla aplaudir-lo. Aquesta imatge tanpropera del Déu Creadorque aquí se’ns presenta no pas en lanebulosa de “l’Esperit que plana sobreles aigües primordials”, sinó en la figuradel Déu-Home que, en el punt propicide l’espai/temps, compartirà l’epopeiahumana; és la imatge que comença aclarificar-se i distingir-se en elpensament del Mestre Joan EscotEriúgena al segle IX i que es fa tanentenedora des de l’òptica delsconstructors de les catedrals a partir delsegle XII, després de concretar-se enl’Escola de Chartres…

EL RETAULE DE L’ESPERIT SANT

I és que ja no es tracta de l’esbós encaradesproporcinoat de la “Bíbliamoralitzada de Viena”, (fig. 4) ni de laminuciositat de Giusto dei Menabuoi(fig. 5) al sostre del Baptisteri de Pàdua,ni encara menys de la posteriorsofisticació d’El Bosco a “El Jardí deles Delícies”. Aquí es tracta d’una peçaúnica en la seva claredat, en la sevaharmonia, en la seva proporció: Déu i

Fig.4«Bíblia Moralitzada de Viena»

el b

utlle

tí

EL RETAULE DE L’ESPERIT SANT

338

el b

utlle

tí

339

4 El pretès “misteri” de la presència del Magníficat s’aclariria si penséssim que en el conjunt del retaule, on lapresència femenina és tan fecunda i important, hi manca una escena: aquella en què Elisabet “plena de l’EsperitSant” i sentint que el fill encara no nat - el Precursor - ha notat la presència del Crist en el si de Maria, la “beneeixentre totes del dones” (Lc 1, 41-45). Benedicció que inspira en Maria ni més ni menys que en Càntic del Magníficat.

el Món segons la imatge que en tél’Home del segle XIV. Més enllàdels intincats raonamentsescolàstics, heus ací la clau que enspermet comprendre, i és que altemps del gòtic, qui naixia filòsofes feia artista… I en aquest racóoblidat d’una catedral sense bisbe,on hem vist embadalir-se iemocionar-se fins a les llàgrimeshomes de ciència i gent senzilla,l’artista s’ha fet profeta. Vegem-hosi no en la imatge central del retaule,en aquesta gràcil Verge de laPentecosta presidint l’Esglésianaixent (fig. 6), aquesta Mare en laplenitud de la seva bellesa,prenyada de l’Home Nou, de lanova raça dels Fills de Déu…,entonant el Magníficat definitiu quesembla oferir-nos en el llibre caigutals seus peus4 . La febre creadoradel mestre crema encara en aquestaMaternitat mística. I Pere Serra nosabia, no podia saber de cap de lesmaneres, que al cap de tan sols dossegles la seva pintura transmetria unmissatge nou, una lliçó insòlita enla gran aventura del coneixement…Però això, és clar, ja forma partd’una altra història.

(continuarà)

EL RETAULE DE L’ESPERIT SANT

Fig.5 (pàgina anterior)«Creació del món» de Giusto dei Manauboi

Fig.6Taula Central. Retaule de l’Esperit Sant.

La Seu de Manresa

el b

utlle

tí

D’aquesta capella o esglesiola rural delsegle XIII, n’hem trobat referènciesdocumentals als arxius notarial imunicipal de Manresa, les qualspublicàrem al butlletí del C.E.C.B. núm.7, 3r. Trimestre del 2000, com també aldels Amics de l’Art Romànic del Bages

núm. 119, i que en el moment presentles ampliem amb noves i, personalmentcrec, definitives dades que corresponenal segle XIII.

L’interès d’aquesta ermita rau en el fetde trobar-se en el camí ral de Manresa

a Barcelona, camí que, de molts anys,em té captivat i no em cansa tornar-hisota qualsevol excusa, això sí, totpassant per la Vallhonesta. La lecturade la “Guia Monogràfica de Sant

Llorenç del Munt” (1935), reeditada enfacsímil el 1984, quan esmenta “...l’ermita de Sant Jaume de Vallhonesta,

remarcable construcció romànica ...”,m’esperonà en l’intent d’aprofundir enles seves arrels fins on em fos possible.

Per encaminar-nos-hi haurem de dirigirels nostres passos vers el camí ral que,sortint de Manresa, es dirigia cap a laCiutat Comtal, camí que, dit sia de

SANT JAUME DE L’ERMDE VALLHONESTA

Sant Vicenç de Castellet

Jaume Capdevila i Plans

passada, els manresans tingueren curade mantenir en condret fins al Coll deDaví, on finalitzava la Batllia Gran o laseva jurisdicció. Una sola referència alrespecte:

“20 de desembre 1441. Llibre Manual del

Concell: A Bartomeu Miralda, de popula

Sancti Jacobi de l’Hermo ..... 39 sous per

13 jornals quibus laborari ad ronem 3 sous

per dia per mans i material ..... per lo adob

que feu apud coll vocati COLL DE DAVY....”

Aquest camí en travessar el territori deVallhonesta per la carena d’antic dominisenyorial, i actualment formant part delterme de Sant Vicenç de Castellet, elnucli de població que aglutina l’antigaparroquial de Sant Pere de Vallhonesta,era anomenat ... pobla de Sancti Jacobi

de l’Hermo o de Salhermo, tot depenentde l’època escripturada i de la grafia ques’utilitzava en aquell moment.

Em resulta obvi que aquestadenominació passés a l’oblit, siconsiderem que Vallhonesta, comacabem d’esmentar, era de dominisenyorial i cohesionava tot el territoriincloent-hi el petit nucli de la poblacióde 1692, és dictaminat, per l’autoritateclesiàstica, el que segueix:

SANT JAUME DE L’ERM DE VALLHONESTA

340

el b

utlle

tí

SANT JAUME DE L’ERM DE VALLHONESTA

341

“..... manen al de Bernat Marset y els Senyors de la casa i mas Marset, que

la almoyna de pa cuyt que han acostumat donar en la dita capella de Sant

Jaume en lo dia dels Apostols, primer de maig, la distribuesquen de aquí al

davant, en la dita iglesia de SANT PERE DE VALLHONESTA, i los oficis de

difunts que la casa Marset ha acostumat fer celebrar per lo rector i vicari de

esta parroquia en la dita capella de SANT JAUME, en lo dia de dimars Sant

se celebran en lo mateix dia en la dita Iglesia de Sant Pere de Vallhonesta, y

lo cumplan axis sots pena a nostre arbitre.

Dat en aquesta capella de Sant Jaume als 12 de desembre del 1692”.

Resta ben clar, que aquest costum, anticcostum dels hereus de Sant Jaume, queencara avui se celebra, (amb moltaparticipació i èxit) sota el nom deFESTA DEL PANELLET, restava uncert protagonisme a la parroquial, itambé és possible, però, que la capellano reunís les condicions que el cultedeterminava, i fos del tot necessàriaaquella actuació.

El camí seguit per aquesta ermita al llargdel temps, es va veure rejovenit gràciesa l’hereu Francesc Marcet, quan l’any1479 redreçà l’ermita, i si bé capdocument no ens ho acredita, ja ho fa ladovella central que porta gravada coma testimoni, la data de 1479.

A partir d’aquesta data no en tenim altrareferència fins arribat l’any 1659, en lavisita pastoral. Les motivacionsepiscopals per prohibir els actes que s’hifeien, no les coneixem amb certesa, peròbé podien obeir, o al mal estat de la

capella, o al prestigi que calia donar ala parroquial, com també per la facilitatque donava aquesta, en trobar-se millorsituada al mig de la vall.

Gràcies a la darrera reparació que hiferen un grup de voluntaris ara fa unsquants anys, Sant Jaume de l’Erm de

Vallhonesta , que així l’hauríemd’anomenar, resta dempeus, tot i haverperdut en aquests vuit-cents anystranscorreguts de la seva existència,l’autèntica semblança “d’unaremarcable construcció romànica”segons afirmaren aquells excursionistesdel primer quart del segle XX que lavisitaren en les seves correries arreu delpaís.

Per últim, descrivim a continuacióTestaments que corresponen a lesacaballes del segle XIII, en què apareixl’església de Sant Jaume de l’Erm, senseque hi puguem afegir cap motiuespecial, a no ser algun brot de pesta.

3 idus jannuary 1293: Francisca Serra, facio meum ultimo testamento,

in quo eligo anumissores meos Jacobus Serra, filio meum ...

- Sancta Creu de Palou de Muredine VI diners

- Sancta Magdalena Pont de Vilomara VI diners

el b

utlle

tí

SANT JAUME DE L’ERM DE VALLHONESTA

342

- Sancta Maria de villa Ordiris (Manresa) XII diners

- Sancti Cristofori (Manresa) XII diners

- Sancti Jacobi de l’Hermo VI diners

3 calendes Març 1293: Elissenda uxor Berengariu Armenty qº. (difunt)

Lego Sancti Jacobo de l’Hermo VI diners

Dimito Berengario, filio naturali Jacobi Armenty, heredem ...

XII calendes Aprilis 1294: Franciscam uxor Berengarius de Corronibus, facio

meum testamentum, in quo eligo manumissores meos P. De Solerio de parrochia

de Castelleto, patrem meum ...

Lego parrochie de Vallhonesta XII denarios

Sancti Jacobi Salerm VI denarios

Nota: observem que la parròquia, com a església principal, li llega el doble que a la

capella de l’hostal.

VII idus Mady 1294: R. Armenty, filius Berengari Armenty qº ... meum

testamentum eligo manumissores ... jacobus Armenty, frate meo ....

Lego Sancti Jacobo de Hermo VI diners

VI idus de juny 1294:

Sancti Jacobo de Hermo XII dineres

Nota: el nom del donant és il·legible

III calendes January 1296

Ermessenda, filia A. Alberia, facio meum ultimo testamento ...

Dimito Sancti Jacobi de Hermo VII diners.

Ja dins el segle XVI, l’hereu JoannesMarcet, a les seves últimes voluntats deldia 31 d’agost de 1523, expressaaquestes, de la següent forma: “... jo,

Johannes Marcet, hostaler de Sant

Jaume de Salherm” ... deixa a l’altar deSant Jaume 12 sous, com també a SantaMaria de Matadars i a Santa Madalenadel Pont de Vilomara, a Sant Salvador

de les Spasas, Santa Maria deMontserrat i ...

Més endavant encara, Joan Marcet coma “heres mansi Sancti Jacobi de popula

de Salhermo ...” crea un censal, a fi decobrir urgents necessitats, amb enJacobo Sirarenchs, pagès del terme deCastellgalí.

el b

utlle

tí

343

L’ALTRA TOSCANA

L’ALTRA TOSCANA

Jaume Moya i Plana

Les grans vies de peregrinació són, enl’Edat Mitjana, camins de cultura i dereligió però també ho són d’ intercanvicomercial i de relacions de tota mena.Es força conegut el Camí de Santiagocom a entrada dels peregrins per visitarla tomba de l’Apòstol Sant Jaume iarribar al Finisterre. Hi ha però una altragran Ruta de pelegrinatge, existent desde molt abans que l’anterior, que lligaval’Europa del Nord amb la ciutat deRoma, objectiu de pelegrinatges i seudel Papat. Aquesta gran ruta és unaimportant via de tràfic comercial doncstravessa a més del territori francès, partde la península Itàlica, per les regionsseptentrionals, sempre més avançadeseconòmicament i cultural, passant propde regions tant importants com laLlombardia i la Toscana i de ciutats iviles com Pisa, Lucca, Pistoia, Firenze,Siena i d’ altres. Parlem doncs del’anomenada Via Francigena, la qualno permetia només els desplaçaments,sinó que creava nous nuclis de població,lligava els grans centres culturals del’època, desenvolupava l’arquitectura ivehiculava la cultura. Aquesta ViaFrancigena tenia també algunesvariants i branques com eren la ViaAurelia, més propera a la costamediterrània, seguint l’actual traçat de

l’autopista des de Pisa cap al Sud d’Itàlia, i la Via Cassia, que transcorriamés a l’interior, desviant-se des e Luccacap a Pistoia, Firenze, Arezzo per atornar a unir-se a la Francigena a propde la vil·la de Viterbo, i seguir així capal Sud fins a l’objectiu final, és a dir,Roma.

Encara es poden esmentar altres Ruteso Vies, molt més antigues, utilitzadesja en època romana, que travessaven laToscana centre i Sud com la Via Clodia,la Strada Pecorile (de les Ovelles),camí de transhumància que enllaçava lacosta de la Maremma amb la muntanyainterior, i el Camí Etrusc o Ruta deles Termes, en sentit transversal, anantaproximadament de Llevant a Ponent.

L’ABADIA DE SANT’ ANTIMO

Precisament en l’encreuament de la ViaClodia i del Camí Etrusc, i a pocadistància de la Via Francigena es trobauna meravellosa i singular obra del’arquitectura romànica: l’Abadia deSant’ Antimo.

L’accés actual es fa per una carreteraindicada com a «Cassia S.S.2» que

el b

utlle

tí

L’ALTRA TOSCANA

344

Abadia de Sant’Antimo. La Toscana, Itàlia

Foto: Achim Bednorz

el b

utlle

tí

L’ALTRA TOSCANA

345

comença a Siena i arriba fins a Roma,des de on agafant la desviació deTorrenieri per Montalcino, o bédirectament per la sortida de SantQuirico d’ Orcia, s’ arriba a una vall, albell mig d’ un paratge natural inesperat,on els monjos benedictins de l’Abadiade Sant Salvatore o segons la llegenda,els darrers llombards (760-770) hifunden una abadia. En l’emplaçamentpodia existir-hi ja una vila romana, peròés segur que prop d’ allà s’ hi trobava lapoblació de Castelnuovo dell’Abate,actualment encara existent i el castellde Mont Caprile, ja desaparegut.

Hi han testimonis documentals de queel fill de Carlemany, Ludovico Pio(Lluís el Pietós), fa donacions al’Abadia i li atorga el privilegi d’ AbadiaImperial. D’ altres mostres escrites i bendocumentades permeten seguir la sevahistòria i la seva evolució fins al segleXII en que Sant’ Antimo es troba en unasituació espiritual i material forçasatisfactòria (cap a l’any 1118) la qualli dona la potencia necessària per aconstruir la nova església. L’abatGuidone, amb importants contactes ambla gran abadia de Cluny, coneix lareputació dels arquitectes francesos i ensol·licita la seva intervenció per a fer elprojecte de la nova església; per a la sevaconstrucció compta amb prestigiososartistes de França, de la Llombardia, dePisa i d’ altres, que li permeten fer unaobra única en el seu estil.

El conjunt monumental actual es trobaen un bon estat de conservació, i fins itot, s’ hi ha restablert la vida monàstica,desprès de cinc cents anys d’ absència,per una petita però emprenedoraComunitat de canònics regulars. S’ hipot veure amb claredat la capellacarolíngia dels segles VIII i IX, petitedifici de nau única amb absissemicircular, situada a la dreta del’església principal, allà on comença eldeambulatori, sota de la qual, s’ hi trobauna petita cripta. La resta del conjuntpresenta una tipologia clàssica delsmonestirs benedictins, almenys en allòque es refereix a la seva planta dedistribució general:

L’església, orientada amb els absis alllevant, és de tres naus, la principal d’una gran alçada interior i coberta ambfusta, separada de les naus laterals perarcs formers recolzats en columnes ambcapitells, entre els quals hom hi pottrobar l’obra del nostre Mestre deCabestany, Les naus laterals, cobertesamb voltes d’ aresta i que acondueixenals fidels fins a la girola o deambulatoriseguint la capçalera amb tres absidiolesi girant al voltant d’ un presbiteri voltatde columnes monolítiques. A la sevaesquerra s’ hi ubica un magníficcampanar- torre de grans proporcions, ia la dreta l’església carolíngia,actualment amb funció de sagristia.Tota la façana de migdia dona a l’espaiocupat pel claustre, actualment

el b

utlle

tí

L’ALTRA TOSCANA

346

enderrocat, però on encaras’ hi veuen els fonaments,les mènsules derecolzament de les biguesde la teulada i en el centrede l’espai, la cisterna. Alvoltant d’ aquest claustre s’hi desenvolupen totes lesdemés dependènciesmonacals, com el refectori,la sala capitular, eldormitori, l’estudi, la cuina,els magatzems,l’hostatgeria, i la resta.

Si haguéssim de destacarquelcom en relació a la visióde conjunt del monestir, oen comparació a d’ altresmonestirs de l’època ésprecisament el seu interior,o millor dit, la qualitat delseu espai interior. A l’arribara Sant’ Antimo icontemplar el seu exterior,hom resta sorprès per la sevagrandiositat, sobretot per lainsòlita visió, entremig d’un camp d’ oliveres secularsi de majestuosos xiprers.

Però a l’entrar-hi se sent una fortaemoció: el silenci, la llum difosa ireflexa damunt mateix de les pedres, quetransmeten el missatge de l’església iconviden al recolliment i a lacontemplació. Aquí, els elements

Abadia de Sant’Antimo. Planta.

Foto: Arxiu

arquitectònics manifesten una fondavinculació amb la cultura artísticafrancesa: el deambulatori ens recorda lesgrans esglésies de pelegrinatge, així comles voltes per aresta de les naus lateralsi les proporcions de la nau central. En

el b

utlle

tí

L’ALTRA TOSCANA

347

canvi, la construcció és essencialmentllombarda, com ho manifesten lacoberta de fusta de la nau central o elritme alternat de columnes i de pilarsen forma de creu.

d’Orcia, molt properes a l’abadiaestudiada, l’abadia de Monte OlivetoMaggiore, també benedictina i amb unafloreixent Comunitat, i altres poblacionscarregades d’ història i de restes moltben conservades com poden ésser entrealtres, Buonconvento i Asciano.

Finalment, animar a aquelles gents d’esperit sensible i viatger, que s’ acostena la regió italiana de la Toscana, perquèno es limitin a fer les programadesvisites a les grans ciutats de Firenze,Siena, Volterra, San Gimignano o d’altres, i que passegin a ritme lent i pausatper aquestes petites carreteres situadesen les zones en que hi passaven les gransVies esmentades al principi. Que obrinben bé els seus ulls encuriosits i apreciïnla bellesa d’ aquells paisatges i relleussuaus, amb turons arrodonits a voltescoberts de boscos humanitzats, a voltesplantats de vinyes de les quals en surtenels famosos vins de Chianti, Brunello od’ altres, o amb formes quasi béfemenines, rodones i brunes, entre elsquals s’ hi troben posats per la mà mestredel pagès, esplèndides construccionsrurals i verticals xiprers que semblenvoler assenyalar-hi la presencia d’ unordre superior que ho coordina i que ensdemostra una vegada més, que éspossible la fusió harmònica i tel·lúricade l’home i la natura.

Per aquell viatger, que arrossegat per laseva admiració pel romànic, s’acosti aSant’ Antimo m’atreviria a suggerir-lique no s’ oblidi en el seu periple per lapart de la Toscana rural, al centre i sudde la mateixa, de visitar altres llocspropers d’ un interès històric i artísticforça rellevant. Citarem per exemple, lesvil·les de Montalcino i de Sant Quirico

Abadia de Sant’Antimo. Vista Interior.

Foto: Achim Bednorz

el b

utlle

tí

Redacció

CRÒNICA D’ACTIVITATS

348

CRÒNICA D’ACTIVITATS

Les Aules de Cultura hanestat organitzades perAmics de l’Art Romànic delBages i l’Ajuntament deManresa. S’hi han portat aterme un total de 14activitats: 11 conferències -totes relacionades amb lahistòria de Manresa des del’època medieval fins alsegle XX- i 4 visitesguiades a diversos indretsde la ciutat.

El balanç ha estat d’unexcel·lent èxit departicipació, tant en nombred’inscrits com per l’interèsamb que s’han seguit totesles classes. Cal destacar queels participants (la majoria)

AULA DE CULTURA D’HISTÒRIA DE MANRESA

procedien d’àmbitsdiferents als habituals,especialment gent jove,alguns dels quals hanconegut la nostra associació

gràcies a aquesta activitat is’han interessat per fer-sesocis. Que tots ells siguinbenvinguts.

Una altra activitat en queenguany hi hem participatels Amics de l’Art Romànicdel Bages és la construcciód’un pessebre monumental,composat als baixos del’edifici de Can Jorba deManresa.

Juntament amb el GrupPessebrístic de Manresa,

PESSEBRE MONUMENTAL A CAN JORBA

amb la organització de laBiblioteca del Casino ipatrocinat per l’Ajuntamentde Manresa, s’ha pogutmuntar aquest granpessebre, que juntamentamb sis diorames més, haestat exposat al públic desdel 10 de desembre fins el6 de gener.

Els dies previs a lainauguració foren d’unaintensa activitat per partd’una bona colla decol·laboradors de l’Entitat.També cal esmentarl’aportació per part de JordiPol, pessebrista deSabadell, que va fer donacióa l’Entitat del diorama delclaustre de Sant Benet de

el b

utlle

tí

349

Bages del qual n’és l’autor,i que hores d’ara ja éspropietat de l’Entitat.

A la inauguració hiassistiren les autoritatslocals, que en elsparlaments van destacar laimportància de mantenir lestradicions més autòctones ivaren agraïr a tots l’esforçper tal de portar-ho a terme.

El nombre de visitants foude més de 15.000 persones.

També el dia 20 dedesembre, a la sala d’actesde la Biblioteca del Casino,és va dur a terme unaconferència sobre“Pessebres i pessebristes aManresa”, a càrrec de

CONFERÈNCIA SOBRE PESSEBRISTES A LABIBLIOTECA DEL CASINO

Francesc Villegas. Encomençar la conferència, vaexplicar que la seva relacióamb els pessebres vedonada per la intensadedicació, el darrer any, enla recerca de dades per a la

publicació d’un llibre queestà en procés sobre aquestatemàtica, de gran tradició aManresa.

CRÒNICA D’ACTIVITATS

el b

utlle

tí

350

El Curs de CulturaMedieval, enguany s’hadedicat a Les Ciutats de laCatalunya Medieval.

Hi han intervingut elsmillors especialistes,exposant les principalscaracterístiques d’unasocietat medieval de tipusurbà, que fou plenamentdesenvolupada i benconsolidada en ciutats comBarcelona, Lleida, La Seud’Urgell, Tortosa i altres.Les conferències (5 en

total) s’han dut a terme eldivendres dels mesosd’octubre i novembre a laSala d’actes del Montepiode Conductors.

A tots els inscrits se’ls halliurat un dossier dels temestractats, una medallacommemorativa del curset,i el certificat d’assistència.

Per complementar leslliçons teòriques, el dia 24de novembre es féu unasortida per visitar la ciutat

Curs de Cultura 2002LES CIUTATS A LA CATALUNYA MEDIEVAL

de Lleida: La Seu Vella, LaSeu Nova, La Paeria,l’església de Sant Llorenç,El Museu Diocesà, foren lesfites principals delrecorregut per la Lleidamedieval.

Acompanyats pels guieslocals, les sevesexplicacions aconseguirenque aquell dia trist i plujósfos un dia ple de calorhumà, de bona companyiai ple de contingut cultural.

CRÒNICA D’ACTIVITATS

el b

utlle

tí

351

El dia 12 de desembre,Amics de l’Art Romànic delBages i l’Arxiu HistòricComarcal de Manresa,vàrem inaugurar unaexposició de fotografiesoriginals d’Ignasi Rubinart,a la sala de l’Arxiu Històric.

L’exposició, que està obertadurant tot el mes de gener,mostra un conjunt depanoràmiques de Manresa,recuperades algunes devells clixés del seu ric arxiu,captades quaranta anysenrera, i que pertanyen ja ala història urbana de laciutat. Altres, en nou formatdigital, permetencontemplar vistesciutadanes inèdites.

PANORÀMIQUES DE MANRESAExposició a l’Arxiu Històric Comarcal

L’acte d’inauguració elvaren presidir RamonFontdevila (regidor deCultura de l’Ajuntament deManresa), Jordi Torner(director de l’Arxiu) i EnricCastells (president d’Amics

de l’Art Romànic delBages), acompanyats delsrepresentants de la JuntaDirectiva i un bon nombrede socis i amics personalsde l’autor.

El dia 15 de desembrecelebrarem el tradicionalDinar del Soci, alRestaurant l’Hostal del’escola Joviat, a Manresa.El dinar se celebrà en unambient de francacompanyonia, i hiassistiren un centenar desocis i amics.

En el transcurs de l’acte ésva fer el lliurament delspremis “Capitell” i“Carreus” que enguanyforen atorgats a:

Premi “Capitell” a AlbertFàbrega, regidor de Culturade l’Ajuntament de Súria enreconeixement a la sevatasca de propulsor i ànimade la restauració delpatrimoni arquitectònic icultural del seu municipi.

Premis “Carreu” aDomènec Campobadal,Lluís Sainz, RoserParcerises, BaltasarCorrons i Francesc Gasol,en agraïment per la sevadesinteressada, constant

incondicional col·laboracióen les tasques de l’Entitat.

En acabar es féu el sorteigde regals, donats perdiverses entitats, particularsi cases comercials de laciutat. Agraïm a tots ells lesseves aportacions, comtambé l’esforç del nostrecompany Francesc Sanllehí,per la campanya que va dura terme per recollir aquestsobsequis.

DINAR DEL SOCI 2002

CRÒNICA D’ACTIVITATS

el b

utlle

tí

352

Albert Fàbrega

(Premi Capitell 2002)

Baltasar Corrons

(Premi Carreu)

Francesc Gasol

(Premi Carreu)

Roser Parcerisas

(Premi Carreu)

Domènec Campobadal

(Premi Carreu)Lluís Sainz

(Premi Carreu)

La «tòmbola» de regals, que

cada any és possible gràcies a

la col·laboració d’establiments i

particulars, i amb l’esforç del

soci Francesc Sanllehí.

CRÒNICA D’ACTIVITATS

el b

utlle

tí

353

Com a cloenda de l’any2002 celebràrem la Missadel Gall, quetradicionalment es fa deforma itinerant en unaesglésia romànica de lacomarca.

Enguany fou a l’església deSanta Maria de Cererols, almunicipi de Súria. Les mésde tres centes persones quehi assistiren van fer quel’edifici resultés insuficientper encabir tothom, i moltss’hagueren de quedar alporxo per seguir lacelebració.

Com és tradició, abans decomençar la celebració, enFrancesç Villegas va donarla benvinguda a tots elsassistents en nom del’Entitat i va donar algunesnotes històriques del’església. La missa fouoficiada per Mn. Freixenet,i acompanyada com sempreper l’animat grup decantaires i instrumentistes,que cada any fan la collamés gran. Des de lespàgines del Butlletí volemagraïr la seva animació,com també la d’en PascualPinyot en la direcció delcant. També el nostreagraïment al grup del

Centre Excursionista deMontserrat que també ensacompanya amb el seupessebre, que després debeneir-lo és portat l’endemàal “Padró dels quatrebatlles” (Port del Compte).

En acabar es féu una bonaxerinola, amb cants denadales, tot desitjant-nosbones festes amb coca i vibo, a redós d’una granfoguera.

MISSA DEL GALLSanta Maria de Cererols

CRÒNICA D’ACTIVITATS

354

el b

utlle

tí

ACTIVITATS

ACTIVITATS

el butlletí