Els resultats de les eleccions delpassat 25 de novembre han pro-vocat confusió en un sector delpaís per la clara derrota del pro-jecte de CiU, però a la vegadaclaredat pel que fa a l'expressiódels autèntics sentiments de laciutadania. Els votants, amb unnivell de participació altíssim (un70%), han reflectit una realitatdiversa lluny de la pretesa volun-tat uniforme que el president Masfeia seva i volia conduir. Una lec-tura errònia de la manifestació del11-S, un menyspreu de les conse-qüències de la seva política anti-social, el decantament cada copmés acusat cap un neoliberalismeradical i una aliança amb el PPhan provocat el daltabaix conver-gent, malgrat que ha estat la forçamés votada, i han col·locat al pre-sident Mas en una difícil situacióque no era precisament la previs-ta en dissoldre el Parlament alsdos anys de la seva constitució.Mas va convocar les eleccionsamb la intenció d'assegurar unamajoria absoluta sobre la qualimpulsar el seu projecte de crea-ció d'un Estat independentd'Espanya; semblava desitjar unplebiscit quasi personal (caliaveure la seva imatge en els car-tells electorals) que estava segurd'aconseguir i que fins i tot algu-nes enquestes governamentals l'hiapuntaven. Cal destacar queaquest plantejament centrat úni-

cament en la independència,encara que aquesta paraula no fosmai pronunciada, obviava la difí-cil situació econòmica i social enquè es troba la població. Els resultats electorals van posarde manifest que una majoria devotants rebutgen les retallades,l'austeritat salvatge que ofegal'activitat econòmica, els desno-naments, la reforma laboral quefomenta acomiadaments massius,el rescat de les entitats financeresa càrrec dels pressupostos del'Estat, la desfeta de l'estat delbenestar... tot el que va impulsarles mobilitzacionsentorn la vagageneral del 14-N ique es volia ama-gar darrera eldebat sobre laidentitat. Però elpoble ha parlat i lasorpresa dels resul-tats ha estat gran ila confusió a CiUmajúscula. Però nonomés a CiU: eltitular d'un articlede The Economistés significatiu:"Catalonian confu-sión", i diaris dife-rents de Nova York,Londres oBrussel·les dona-ven interpretacionscontraposades, uns

informant de la victòria dels sobi-ranistes mentre els altres parlavende la seva derrota. Però també a Madrid van inter-pretar erròniament els resultatsconfonent el fracàs de CiU amb elfracàs del sentiment sobiranista.L'èxit d'ERC i l'entrada de la CUPapunten al manteniment de laproposta independentista, i elcreixement d'ICV-EUiA, partidà-ria del dret a decidir, permet pen-sar que el conflicte de Catalunya

BUTLLETÕ INTERIOR DE L¥ASSOCIACI” CATALANA D¥EXPRESOS POLÕTICS(RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

NOVA ETAPA N˙m. 70 QUART TRIMESTRE DEL 2012 DONATIU: 1 ºº

EditorialENTRE LA CONFUSIÓ I LA CLAREDAT

(continuació pàg.3)

Editorial: Entre la confusió i la claredat.....pàg. 1 i 3

L’ESMA, la Megacausa, el patrimoni cultural

Manel Risques...........................................pàg. 4 i 5

Homenatge a Gervasio Puerta .......................pàg. 5

Què és el Federalisme?

Marc Carrillo...............................................pàg. 6-7

Homenatge a un gran activista polític i cultural

E. Cama..........................................................pàg. 7

La Junta d’Andalusia col·loca la placa als afusellats

de la Guerra Civil al cementiri de Granada ...pàg. 7

Uns instants per a la cultura

Josep Lluís Rueda i Enric Cama.................pàg. 8 i 9

74è aniversari del comiat de les Brigades...

Eduard Amouroux...........................................pàg.10

Pàgina guerrillera

Ll. Martí i Bielsa ...........................................pàg. 11

Comunicat de la Junta Directiva ..................pàg. 12

butllet 70.qxp 17/12/2012 12:13 PÆgina 1

2

Gent del Masnou, 302-303Memòria antifranquistaLe Patriote Résistant, núm. 868-869Jovent, núm. 102-103Catalunya obrera, núm.63Cercle català de marsella, núm. 9Mundo obrero, núm. 253-254Carrer, núm. 125Antics Militars de la República, núm. 107Die Glocke vom Ettersberg, núm. 207

PUBLICACIONS REBUDES

Nota:El Consell de Redacció no es fa responsable del que s'expressa enles col·laboracions inserides en aquest butlletí i que s'han de consi-derar opinions personals dels sotasignats.

L'Associació Catalana d'Expressos Polítics del fran-quisme lamenta la pèrdua de dos estimats com-panys i amics.

GERMAN ALONSO PÉREZLUCIO GIMÉNEZ NAVARRO

El nostre més sentit condol als seus familiars.

OBITUARI

PLAFÓ D´EDICIÓAssociació Catalana d'Expresos Polítics (Resistentsantifeixistes- membre de la FIR).Butlletí Interior Núm. 70. Quart trimestre de 2012.Coordinació: Antònia MorenoConsell de redacció: E. Cama, Enric Pubill, AntòniaMoreno (estem oberts a altres participacions).Muntatge: Sara BorràsIl·lustracions: SaraImpressió: Imprenta INGRAFICDipòsit legal: B-33.493-95Edita: Associació Catalana d'Expresos polítics.Via Laietana, 16 -08003 Barcelona. Tel./Fax 934 812 853Correu electrònic: expres-pol@ccoo.catPàg web: www.conc.es/exprespolCompte corrent a la caixa:

2100/0429/64/0200175329

AJUTS AL BUTLLETÍ

Jordi Vallejo Quiles 25David Vallejo Quiles 25La nena 50Marc Carrillo 40Carmen Polvillo 20Amadeo Vives 20Antonia Jover 50Senyor X 20Arcas i Mercè 10Los 4 Muleros 109

TOTAL ....................................369 ee

GRÀCIES A TOTS PELS VOSTRES DONATIUS,SENSE ELLS AQUEST BUTLLETÍ NO SERIA

POSSIBLE.

AVÍS

A TOTS ELS SOCIS I SÒCIES

El dissabte 22 de desembre a les 12h delmigdia celebrem, com ja és habitual, elcomiat de l’any 2012. L’acte tindrà lloc a la seu de l’Associassió.

Us hi esperem!!!

German Alonso Pérez Lucio Giménez Navarro

butllet 70.qxp 17/12/2012 12:13 PÆgina 2

3

(continuació editorial)

amb Espanya es mantindrà. Unconflicte que ha viscut moltesetapes al llarg de la història.L'etapa actual presenta unescaracterístiques pròpies que fanpreveure que no serà curta i queportarà a fortes tensions. Un con-flicte que no es resoldrà ni ambgrolleres amenaces (com les delministre Wert sobre el català) perun costat ni amb decisions unila-terals d'independència per l'altre,sinó amb grans dosis de capacitatnegociadora amb l'objectiu dereformar la Constitució i acabaramb l'estructura creada el 1978amb el propòsit de diluir, en migd'un mar d'autonomies artificials,les característiques nacionals deCatalunya i Euskadi. I si no s'a-consegueix la reforma de laConstitució caldrà un acord bila-teral que replantegi les relacionsd'acord amb l'opinió del poblecatalà expressada lliurament enuna consulta exercint el seu dreta decidir. Però sempre avançantamb realisme, assolint objectiustangibles, mantenint la cohesiósocial, evitant dividir la societatcatalana, fent certa la vella ditade la Transició: "Catalunya, un solpoble" i sobretot fugint delsperills de fer les coses de qualse-vol manera per arribar a la inde-pendència sense calcular-ne lesconseqüències.Malgrat les ombres de confusió,les eleccions han projectat unacerta claredat sobre el panoramapolític català. S'ha acabat amb elbipartidisme (CiU/PSC) que haviadominat la política catalana desde 1980; el Parlament s'ha fetmés plural reflectint millor elpensament de la població; unsector important dels ciutadansque no participava mai en elseleccions autonòmiques aquestcop ho ha fet esperonat per la

seva oposició al projecte inde-pendentista; els problemes eco-nòmics i socials han passat final-ment, i en gran part gràcies a lavaga general del 14-N, a primerpla; les formacions d'esquerreshan augmentat, globalment, ennombre de vots; el nou governhaurà de condicionar la sevapolítica a la nova situació parla-mentària, essent-li difícil conti-nuar pactant amb el PP; etc Tot i així els resultats deixen unasituació en la qual el marge demaniobra per governar és escàs,no només per la dificultat degenerar majories sòlides sinó perla dependència econòmica delgovern espanyol, i també -i prin-cipalment- per la dependència dela política imposada perAlemanya i la "troika". L'actualsituació financera de la

Generalitat i la previsió pel 2013és dramàtica, i les polítiques delfutur govern, amb aliança seguraamb ERC, difícilment seran moltdiferents a les practicades fins araamb les conseqüències de mésatur, més desnonaments, méssacrificis, més desmantellamentdels serveis públics, més sacrificispels pensionistes, etc. En aques-tes condicions d'extrema dificul-tat, el nou govern no hauria deperdre's en estratègies allunyadesde la crua realitat. Ara més quemai cal ser realista, defugir d'a-ventures i centrar-se en les difícilscondicions de vida i treball a quès'està sotmetent la població i can-viar de política. Aquesta és laprioritat i cal que la confusió pro-vocada pels resultats del 25 denovembre no faci perdre la clare-dat necessària per veure-ho.

butllet 70.qxp 17/12/2012 12:14 PÆgina 3

4

L’ESMA, LA MEGACAUSA, EL PATRIMONI CULTURAL

A principis de gener de 1998 elpresident Carlos Menem anunciàel trasllat de l'ESMA a PuertoBelgrano, l'enderroc dels edificisdel predi -llevat de l'Escola deGuerra-, la seva transformació enparc (unes 17 ha) i la construcciód'un monument com a símbol dela convivència democràtica i lavoluntat de conciliació delsargentins. El terreny remodelatserviria, a més, per a la recepcióde visitants il·lustres. Quatre diesdesprés dos familiars de detingutsdesapareguts van presentar unrecurs d'empara contra la demo-lició i els organismes de DDHcomençaren a mobilitzar-se en elmateix sentit, finalment, a l'octu-bre la Justícia Federal deixavasense efecte el decret. La resolu-

ció judicial establia que el testi-moni de determinats fets del pas-sat estaven preservats per laConstitució ja que formaven part"[...] de nuestro patrimonio cultu-ral, por cuyo motivo no puede serdestruido por los gobernantes deturno [...]" ni podia ser reempla-çat "[…] por un monumento cual-quiera [...]". A més tambés'al·legà el dret dels familiars i detota la comunitat a conèixer laveritat històrica, dret que la des-trucció de l'edifici podria concul-car. L'ESMA esdevenia PatrimoniCultural de la Nació.A partir d'aquí el recorregut del'ESMA tindria un segon momentdecisiu quan el president NéstorKirchner anuncià (2004) la des-ocupació del predi i la seva trans-

formació en espai memorial. El2007 es concretà l'abandona-ment total de l'ESMA per part dela Marina (no sense resistències) ise signà entre els governs de laNació i de la Ciutat el conveni decreació de l'ens públic "Espaciopara la Memoria y para la Promo-ción y la Defensa de los Dere-chos Humanos" dins del quals'instal·laren a l'any següentl'Arxiu Nacional de la Memòria,l'Espai Cultural Nuestros Hijos dela Fundació Madres de la Plazade Mayo i el Centre Cultural de laMemoria Haroldo Conti. El 2009s'hi instal·là l'Institut Espacio parala Memoria i hi vindrien d'altresentitats sense que s'hagin finalit-zat els projectes. El predi ha esde-vingut un veritable motor culturali memorial que genera coneixe-ment.Del conjunt cal destacar l'anticl'ex-Casino d'Oficials, l'edifici onvan ser traslladats clandestina-ment uns 5.000 detinguts delsquals 4.500 són detinguts des-apareguts i només uns 200 vansobreviure. La tortura per aconse-guir trencar i destrossar els detin-guts -que sovint eren traslladats,sedats, als avions que s'enlaira-ven per llençar-los al Río de LaPlata o al mar-, i el treball esclau-s'habilitaren dependències comlaboratoris de fotografia, de falsi-ficació de documents…- definienaquest espai de terror. Senseobviar que a les dues primeresplantes hi tenien les seves habita-cions i hi feien vida familiar ambtota normalitat els oficials, enclara representació del queHannah Arendt definí com labanalitat del mal en relació alsbotxins dels camps d'extermininazis.Ara, per primera vegada, 8 avia-

Haurem de seguir

lluitan

2013

butllet 70.qxp 17/12/2012 12:14 PÆgina 4

5

HOMENATGE A GERVASIO PUERTAdors navals acusats dels susditsvols de la mort seuen a la ban-queta, juntament amb altres 57militars i 3 civils (entre els qualsJuan Alemann, secretari d'Hisen-da i un dels responsables de lapolítica econòmica de la dictadu-ra, acusat de visitar l'espai i nodenunciar les tortures i elssegrests), i s'ha anomenat "Mega-causa" de l'ESMA pel nombred'imputats per crims de "lesahumanitat" contra 789 víctimes.És el tercer judici de l'ESMA: elsanteriors, l'any 2007 (l'únicimputat va aparèixer mort a lacel·la quan complia presó pre-ventiva a les dependències de laPrefectura Naval Argentina), i elque va acabar el 26 d'octubre de2011 en què foren condemnats16 dels 18 imputats pels casos de86 víctimes.És evident que, de prosperar lainiciativa de Menem, no s'haguésarribat a la celebració d'aquesta"Megacausa". La destrucció iocultació de la memòria del pas-sat i del patrimoni cultural en quèreposa (en aquest cas, l'ESMA)només beneficia una idea de falsareconciliació basada en la impu-nitat dels botxins. I el seu com-plement, la teoria dels "dos dimo-nis" que pretenia equiparar elterrorisme d'Estat amb el practi-cat per les organitzacions guerri-lleres, introduïa una deriva per-versa que ja fou denunciada perErnesto Sábato en el pròleg del'informe Nunca Más: "[...] a losdelitos de los terroristas, lasFuerzas Armadas respondieroncon un terrorismo infinitamentepeor que el combatido, porquedesde el 24 de marzo de 1976contaron con el poderío y laimpunidad del Estado absoluto,secuestrando, torturando y asesi-nando a miles de seres humanos[...]"

Manel Risques

El dia 22 d'octubre es va fer, al'Ateneu de Madrid, un home-natge al company GervasioPuerta.La nostra Associació va rebrela invitació i davant la impossi-bilitat d'estar presents a l'acte,per qüestions tant de salut comd'economia, vàrem decidirenviar una carta al tant estimatcompany.Estem assabentats que l'acte vaser tot un èxit d'aforament icontingut.

Copia de la carta:Gervasio: Amigo, camarada,hermano... Nuestra ilusión erala de sumarnos a todos pararendirte este homenaje y darte,físicamente, un fuerte abrazo.Los años y, aun que no tanimportante, la economía no lohan permitido.Cree, querido Gervasio que,aun que no nos haya sido posi-ble estar contigo ese día, nostendrás en todo momento, aligual que siempre, a tu lado,recordando tantas y tantasvicisitudes que nos ha tocadoafrontar y capear juntos.Guerra, exilio, clandestinidad,cárceles y lucha permanentepor la democracia. Todas estascosas y muchas más, hacenque nos sumemos, comodecía, a este justo y merecidohomenaje que se rinde en estedía.Un fuerte abrazo de tus ami-gos Pubill y Bielsa al que seadhiere la Junta Directiva de laAsociación en pleno.¡Salud y República!

butllet 70.qxp 17/12/2012 12:14 PÆgina 5

6

QUÈ ÉS EL FEDERALISME?

En la recent campanya per ales eleccions al Parlament deCatalunya ha aparegut demanera sobrevinguda, la pro-posta del federalisme com aforma d'organització territoriala Espanya. Però no hi ha hagutcap mena de debat sobre elsignificat institucional i políticd'aquesta forma de distribuciódel poder polític, que existeixen un bon grapat d'estats delmón.El referent històric més antic eltrobem en el cas dels EstatsUnits de Nord-amèrica, que apartir de la seva Constitució de1787, els estats que s'havienindependitzat de la metròpolianglesa, s'organitzaren sota laforma federal. Influïts peraquest model, algunes de lesantigues colònies espanyolesal continent americà, amb elpas del temps, també adopta-ren aquest model (Argentina,Mèxic, entre d'altres, tot i queel seu funcionament real ésmolt precari). Actualmenttambé ho són el Canadà i elBrasil. A Europa, el referentprincipal després de la darrerapostguerra mundial ésAlemanya, tot i que no s'had'oblidar que la divisió territo-rial, llevat del cas de Baviera,fou molt artificial, fruit de lavoluntat política de les potèn-cies d'ocupació (sobretot, elsEstats Units i l'antiga UnióSoviètica). Entre d'altres, sónestats federals, Àustria,Bèlgica, Suïssa (malgrat queformalment es denominiConfederació Helvètica). En elcontext europeu, Espanya iItàlia són estats regionalitzats.França es troba a les antípodes

de la resta, en tant que estatunitari i centralitat. També sónestats federals, Austràlia i , simés no formalment, la Índia,entre d'altres. Però què significa federalis-me?; què és un estat federal?.Doncs primer de tot, és unaforma de repartiment delpoder polític a partir d'un prin-cipi essencial: la sobiraniacorrespon únicament a laFederació, és a dir, que elsestats que la integren exercei-xen el seu poder d'acord ambles regles generals que esta-bleix la Constitució, senseque, per tant, els mateixos dis-posin de sobirania pròpia. Ésla Constitució de la Federacióla que de manera clara esta-bleix les competències que lipertanyen i allò que no apareixa la Constitució corresponautomàticament als estatsmembres. No obstant, en laplanificació general de l'eco-nomia, la capacitat d'interven-ció de la Federació acostuma aser intensa, a fi de salvaguar-dar el principi d'unitat econò-mica.Els estats federats disposend'una constitució que és apro-vada per ells mateixos senseintervenció del Parlament de laFederació -a diferència, perexemple, del cas espanyol-però la Constitució d'un estatmembre -Califòrnia als EstatsUnits o Baviera a Alemanya-no pot contradir la Constitucióde la Federació i els drets i lli-bertats que aquesta reconeixd'igual manera per tothom. LaConstitució pròpia els reco-neix capacitat para organitzarles seves institucions, com

també en el cas espanyol, peròamb la diferència que en lamajoria de les federacions, elsestats membres també dispo-sen d'un poder judicial propi,mentre que aquí, el PoderJudicial és únic per a totl'Estat. A més, els estats parti-cipen activament en la presade decisions sobre les lleis queels afecten, a través del Senat(el Bundesrät a Alemanya).Així mateix, en aquest país,com a membre que és de laUnió Europea, un representantdels estats (Länders) participaconjuntament amb el ministredel Govern Federal en lesdecisions que es prenen en elConsell Europeu de la Unió. Una altra característica delsestats federals afecta el funcio-nament, que s'articula a travésdel principi de col·laboracióque fa imprescindible l'esta-bliment de formes d'auxili od'ajuda, coordinació i coope-ració entre la Federació i elsestats membres, perquè òbvia-ment els estats federals nopoden funcionar com si lesparts que els integren fossinuna mena de compartimentsestancs. En aquest sentit unaltre principi que presideix laseva organització institucionalés lleialtat federal, que obligasempre a les parts (Federació iestats) a actuar amb un escru-polós respecte a les competèn-cies de l'altra. A l'últim, el federalisme, comqualsevol altre forma de reco-neixement de l'autonomia notindria sentit sense la degudaautonomia financera. Els estatsfederals s'organitzen a partirdel principi de connexió entre

butllet 70.qxp 17/12/2012 12:14 PÆgina 6

7

les competències que hanestat reconegudes a la sevaConstitució i les despeses quevan associades al seu exercici;del principi d'ordinalitat, pelqual la solidaritat financeraentre els estats, no pot alterar

la posició d'un estat respectedels altres en allò que es refe-reix a la seva capacitat finan-cera després del repartiment,és a dir, que l'aportació a lasolidaritat no és absoluta sinólimitada, a fi que qui aporta no

quedi en pitjors condicions deles que tenia abans de fer laseva contribució a la solidari-tat; i, finalment, el principi detransparència, que permetidentificar a l'autoritat públicarecaptadora.

Marc Carrillo

HOMENATGE A UN GRAN ACTIVISTAPOLÍTIC I CULTURAL

El passat 27 d'octubre unnombrós grup d'amics i fami-liars va organitzar una festa-sorpresa a l'amic Pere Campsamb motiu de la concessiódel Premi Nacional deCultura i la Medalla d'Honorde la ciutat de Barcelona. ElCasinet d'Hostafrancs es vaomplir de companyes i com-panys que van voler transme-tre al Pere, membre de lanostra associació, el caliu del'amistat i el reconeixement ala seva tasca de promociócultural, en la qual el FestivalBarnasants destaca amb llumpròpia. També va ser unreconeixement a la seva fide-litat a unes idees i a una per-manent disposició a la soli-daritat.En el transcurs de lafesta i entre els dife-rents parlaments iactuacions musicalsvan intervenir el nos-tre president EnricPubill i el membre del ' a s s o c i a c i óDomènec Martínez.Pubill va agrair-li laseva col·laboracióamb l'associació, es-pecialment en l'orga-

nització de l'Homenatge alsrepresaliats pel franquismecelebrat al Liceu deBarcelona, i Domènec Mar-tínez va recordar la militàn-cia de Pere Camps al llarg dela seva vida, des de laJoventut Comunista (de laqual Domènec va ser-neSecretari General) fins alcompromís actual passantper la seves activitats sindi-cals i el seu activisme alPSUC i al PCE. L'acte va seruna gran festa entorn un granamic i va comptar amb unanotable presència d'expresospolítics, representants d'unalluita de la qual Pere Campsva ser-ne també protagonista.

E. Cama

LA JUNTA D'ANDA-LUSIA COL·LOCA LAPLACA ALS AFUSE-LLATS DE LA GERRACIVIL AL CEMENTIRIDE GRANADA

Fins a cinc vegades s'hacol·locat una placa enmemòria dels 4.000 afuse-llats a la tàpia del cementiride Granada i cinc vegades lavaren arrancar, l'última l'al-calde del PP.El dia 5 d'octubre, el vice-president de la Juntad'Andalusia Diego Varela lava tornar a col·locar, aquestavegada amb el segell de laJunta.Des de la nostra Associacióvàrem enviar el nostre reco-neixement i la nostra felicita-ció per la seva perseverançaen la lluita a la AsociaciónGranadina por la Recupe-ración de la MemoriaHistórica.

butllet 70.qxp 17/12/2012 12:14 PÆgina 7

8

UNS INSTANTS PER A LA CULTURA...

UN D'ENTRE TANTS, MEMÒRIES D'UN HOME AMB SORT

El passat dimarts 6 de novembrea les 19h es va presentar per pri-mera vegada la biografia de LluísMartí Bielsa: Un d'entre tants,memòries d'un home amb sort. El lloc triat va ser la seu deCCOO de la Via Layetana, a lasala Plateria. La presentació vaser a càrrec de la periodistaMontse Armengou i del propiLluís Martí Bielsa (l'autor). Elsorganitzadors van ser laFundació Nous Horitzons il'ACIM i van tenir la col·labora-ció de la Fundació CiprianoGarcía i de l'Associació catalanad'Expresos polítics.La segona presentació del llibrees va fer el dilluns dia 3 de des-embre a l'Ateneu Sant Feliu deLlobregat. Mª Jesús Bono, JavierTebar, Jaume Boix i Enric Pubillamb Lluís Martí Bielsa varenpresentar el llibre amb un nodritgrup d'amics del Baix Llobregat.Lluís Martí Bielsa relata en el seullibre Un d'entre tants, memòries

d'un home amb sort trenta-nouanys de la seva vida, des de1921 fins a 1960. Ho fa deforma pedagògica, rigorosa, unanarració entenedora i creïble,

sense acritud ni ressentiment,fins i tot amb ironia elegant isàvia, tota una lliçó. Viu intensa-ment els canvis històrics com aprotagonista, la monarquiaconstitucional, la repúblicapopular i la dictadura militar i,en finalitzar la guerra, inicia l'iti-nerari de soldat derrotat com aexiliat republicà, resistent contrael nazisme a França i guerrillerespanyol pels camps de concen-tració de tota la geografia euro-pea, alemanya, francesa i espan-yola tot iniciant la dura expe-riència de la direcció de policiade Barcelona, la presó Model deBarcelona, fins al penal deBurgos; i em pregunto, és possi-ble el títol del llibre considerar-se "un d'entre tants"? I, per amés conya, memòries d'unhome amb sort? Que es conside-ri un home d'entre tants, és lloa-ble, fins i tot, comprensible,però, les memòries d'una perso-na amb sort, resulta difícil saber

com interpreta lasort. Per repensarla memòria. Potser una forma dedonar una visióhistòrica objecti-va de gran partdel segle XX? Hiha un gran treballpersonal i col·lec-tiu per arribar aaquestes conclu-sions. I com aafegitó, gairebé

durant tot el relat històric, ensdiu en les primeres pàgines, nosóc un historiador acadèmic, josóc un actor i creador de la his-tòria. Lingüísticament, disposa

d'un llenguatge culte i una cons-trucció gramatical molt lloable;el temps del relat és en primerapersona del plural -nosaltres hiérem-, Lluís Martí Bielsa narra lahistòria vista des de dins, ambun sentit autocrític com a prota-gonista. Cal rellegir les descrip-cions del malviure a les cel·lesde les presons, el maltractamenti les relacions humanes que esvan crear entre les persones; elscriteris de l'ocupació d'aquellsmetres quadrats responien amètodes cruels de la dictaduramilitar i, sovint, semblen esce-nes fílmiques inhumanes d'altresèpoques.Un d'entre tants és un llibre pertornar a escriure la memòria his-tòrica. Quan va tornar a la presóModel de Barcelona escriu "feiatemps que em voltava pel cap laidea de visitar la presó Model deBarcelona… havia de tornar enaquelles dependències, en tantque home lliure …".

joseplluísrueda

butllet 70.qxp 17/12/2012 12:14 PÆgina 8

Recentment s'ha publicat el llibreJueces pero parciales. La pervi-vencia del franquismo en elpoder judicial(*). És un llibreexcepcional que projecte llumsobre una de les zones més fos-ques de l'estructura constitucio-nal espanyola: la del poder judi-cial. Una llum que il·lumina elque de franquisme persisteix enla magistratura. Una magistraturaa la qual la transició de la dicta-dura a la democràcia va afectarnomés parcialment i que, a dife-rència d'altres estaments del paísque van anar adaptant-se a lanova situació, s'ha mantingut engran part ancorada en una cultu-ra autoritària hereva del règimanterior. El llibre explica com laconseqüència d'aquesta pervi-vència ha estat una democràciatolerant amb els residus del fran-quisme, com ho demostra, perexemple, que jutges i fiscals delTOP han continuat impartint jus-tícia fins i tot dels de les més altesinstàncies jurisdiccionals com lesPresidèn-cies de les AudiènciesProvincials i Sales del TribunalSuprem. Tot plegat s'ha traduït enuna cobertura judicial dels crimsdel franquisme, en una obstacu-

lització de les reivindicacionsdels represaliats i en una situacióen la qual, amb el fals argumentde la neutralitat, s'estableix unarelació d'igualtat entre el fran-quisme i les seves víctimes. Unaactitud que ha culminat amb l'o-fensiva del Tribunal Suprem con-tra el jutge Garzón per voler jutjarel franquisme, reivindicar les víc-times i recuperar les restes delsassassinats. Els autors del llibre,Carles Jiménez Villarejo i AntonioDoñate, són dos significats repre-sentats de la magistratura, d'im-pecable trajectòria democràtica ipunts de referència de la justíciaque voldríem pel nostre país. Ellsens permeten, malgrat tot, mante-nir l'esperança en una part, mino-ritària, de la judicatura, aquellaque lluita contra la pervivènciadels residus franquistes en elpoder judicial. L'anàlisi que alllarg del llibre fan els autors, ambel rigor que els caracteritza, ensmostra mitjançant textos -lamajoria oficials-, expedients,sumaris, decrets, etc els fona-ments autoritaris i antidemocrà-tics que continuen dominant elpoder judicial. La seva lecturaprovoca un sentiment d'horrordavant d'alguns dels casos histò-rics exposats, però també provo-ca una gran preocupació en rela-ció a l'actitud de la magistraturaenfront a les mobilitzacions con-tra la situació de retrocés polític,econòmic i social al qual s'estàsometent a la ciutadania. Enaquest sentit els autors, en lesconclusions, expressen la sevaopinió que la tendència, cadacop més evident, a criminalitzarla protesta mitjançant l'empreso-nament de manifestants, larepressió violenta de les mobilit-zacions o l'anunci del govern de

supressions futures de drets civilsdemocràtics, és també una con-seqüència d'aquesta pervivènciadel franquisme en l'aparell judi-cial. El llibre té un pròleg deJosep Fontana en el qual el cate-dràtic d'història fa una reflexiósobre la divisió de poders i el pro-blema que significa la preserva-ció de la independència delpoder judicial. En aquest sentitaborda l'experiència de laSegona república espanyola,quan les tímides reformes que vaintentar van trobar-se amb laresistència, en la seva interpreta-ció, d'una part important de l'a-parell judicial. A aquesta reflexiójo hi afegiria el cas paradigmàticde l'experiència xilena, quan leslleis impulsades pel governd'Allende i aprovades pelParlament eren anul·lades siste-màticament pels tribunals domi-nats totalment per jutges conser-vadors. És evident, doncs, que el llibre deCarlos Jiménez Villarejo i AntonioDoñate permet entendre les difi-cultats que tot procés de transicióha d'enfrontar si no es produeixuna transformació del poder judi-cial i de com, en aquest sentit, enmolts casos és irreal la separacióde poders que fonamenta el sis-tema democràtic. És un llibre im-prescindible per entendre la re-cent història d'Espanya, l'autènti-ca, la que transcorre lluny delstòpics i dels estereotips; cal agrairals autors aquesta contribució.Finalment destacar que en lesdedicatòries Jiménez Villarejo fauna menció especial a la memò-ria de Gregorio López Raimundoi a Miguel Núñez, dos grans llui-tadors antifranquistes que van sermembres de la nostra associació.

9

LLUM SOBRE EL PODER JUDICIAL

(*)Ediciones de Pasado y Presen-te, S.L.Barcelona, 2012. Enric Cama

butllet 70.qxp 17/12/2012 12:15 PÆgina 9

10

74è ANIVERSARI DEL COMIAT DE LES BRIGADES INTERNACIONALS A BARCELONA

Hasta pronto hermanos...El passat 27 d'octubre, alspeus del monument a les Bri-gades Internacionals, vàremescoltar completes les paraulesde comiat pronunciades perDolores Ibàrruri, La Pasionaria.Feia 74 anys que el poble deBarcelona havia sortit al carrerper victorejar-los i, amb elsulls plens de llàgrimes, deienadéu a aquells homes i donesque havien vingut a lluitar perla República i que, obligatspels pactes internacionals, aramarxaven. És cert que moltsd'ells es varen quedar incorpo-rats a unitats de l'exèrcit repu-blicà i molts d'altres ja s'ha-vien quedat per sempre a lestrinxeres d'arreu del nostrepaís. Un fet força desconegutés que a les BrigadesInternacio-nals hi havia moltsespanyols, un d'ells va ser eldoctor Moisès Broggi, que vatenir un paper destacat com acirurgià de les Brigades. Es vaincorporar a petició delConsell de Guerra de laGeneralitat, els primers dies demarç de 1937, al servei mèdica les posicions que ocupaven aAlbacete. Pocs dies més tardva ser destinat a la zona centrei es va traslladar a Madrid.Aquest any els organitzadorsde l'acte han volgut tenir unrecord especial per aquesthome singular. Com a cirurgiài amb l'objectiu de posar fre ala mortaldat que es produïa ala primera línia de foc entre elsferits abdominals per les fre-qüents infeccions causades peltemps perdut fins a arribar alshospitals, va decidir que calia

portar l'assistència dels ferits aprop del front i van posar enmarxa un equip mòbil queseguia els combatents a lesbatalles. Equipat amb quirò-fans, formes d'il·luminació,sistemes d'esterilització, ins-trumental, aparells de raigs X,etc, amb aquests mètodes esvan salvar moltes vides.Els assistents a la celebracióvan tenir l'oportunitat de rebreuna breu i esclaridora lliçód'història del catedràticAndreu Mayayo, que va posaren relleu el paper heroicimportantíssim de les BrigadesInternacionals en la nostraguerra civil, brigades formadesper persones vingudes de tot elmón, de llocs tan remots comAustràlia. El seu exemple que-darà per a la història de formainesborrable i el monument del'entrada al Túnel de la Roviradel Carmel en dóna fe. Aquestmonument és obra de l'escul-tor Roy Shiffrin, i va ser unadonació d'un nombrós grup denord-americans que volien ferun homenatge a la BrigadaLincoln, que integraven elsnord-americans que van venira lluitar a favor de la

República. L'Ajuntament deBarcelona va encarregar al'autor el disseny d'una estrellade tres puntes, símbol de lesBrigades sobre la qual estàsituat el conjunt escultural.Un nombrós grup de persones,en aquest dia ennuvolat d'oc-tubre, va acompanyar-nosmentre fèiem entrega d'unaplaca commemorativa dedica-da al Dr.Broggi, que va recollirel seu fill Josep que va llegirunes emocionades paraulesdictades per ell mateix. Flors icançons varen arrodonir l'ac-te.

Escoltar les cançons del grupmusical "Más Vale Tarde KeNunca", format per lesGermanes Altes, ens van trans-portar en el temps fent-nossentir la solemnitat de l'home-natge als nostres germans vin-guts d'arreu per donar la sevavida per la democràcia i laRepública.El proper any farà 75 anys delcomiat i la voluntat dels orga-nitzadors és fer-ne una degrossa. La nostra ciutat, el nos-tre país, estarà sens dubte al'alçada.

Eduard Amouroux

butllet 70.qxp 17/12/2012 12:15 PÆgina 10

11

D'això, de les pedres, parlavaen el seu discurs, al Fossar dela Pedrera, la nostra compan-ya, la Presidenta de la nostraAmical, Na Carme Casas, enl'acte d'inauguració delMonument erigit a la Memòriadels Guerrillers Morts aCatalunya i arreu, en la lluitacontra la dictadura Franquista. Per què, quan nosaltres nopuguem fer-ho, siguin lespedres les que parlin per nosal-tres. Avui ha arribat l'hora que, lespedres, prenguin la paraula iparlin. Les làpides de granit iles tombes de molts cementirisens parlen i ens diuen els nomsdels guerrillers i quan es pro-duí la seva mort. La nostraAmical ha dedicat el seu esforça la investigació i col·locaciód'aquestes plaques així com vafer bastir el monòlit del Fossarde la Pedrera que acull les cen-dres del nostre company gue-rriller, en Josep Font Mompleati que, en gran manera, va inter-venir en l'aixecament delMonument als Guerrillersmorts a casa nostra i arreu delmón en la lluita per la llibertat,a Santa Cruz de Moya.Els homes i les dones que com-ponen avui la nostra Amical,d'una mà, en sobren dits percontar-los i, els que queden jahan fet tots els miracles quepodien fer. És per això queparlo de les pedres perquè,d'ara en endavant, serveixinper fer conèixer la Història a

les noves i joves generacions.Per fer conèixer aquella part dela Història que, des de sempre,s'ha intentat ocultar i de la quea criteri d'alguns (els nostàlgicsdel franquisme que encara hisón), millor que no se'n parli. No a tots ha estat possiblerecuperar i donar-los unasepultura digna però s'hapogut establir una llarga llistaamb noms i cognoms que,estant gravats a la pedra, ensparlen a tothora de la sang ves-sada en sacrifici d'uns homes id'unes dones que lliuraren llurvida per aconseguir per alsseus fills un món millor onpoder viure.Tenim, per tant, pedres queparlen i ens substitueixen peròque, malauradament, són està-tiques, no es mouen ni espoden desplaçar, tot i així, lespodem anar a trobar en elscementiris d'Alós d'Isil,Maçanet de Cabrenys,Colungo, Morillo de Monclus,Capçanes, Castellnou deBages, Santa Maria de Meià,Sant Mateu de Bages, a SantaCruz de Moya al "CerroMoreno", a Barcelona al"Fossar de la Pedrera",Benifallet, Coscojuela deSobrarbe, Arnés... Allà troba-reu noms, alguns que us seranfamiliars per haver-los sentit:Manuel Nieto, Joan Panyella,Miquel Montane, AntonioAlfajarin, Joan Morell, RamonBosch, Gaspar López del grupode los feos, Francesc Serrat

"Cisquet", Numen Mestre,Angel Carrero i un llarg etc.Tots ells feien part de GrupsGuerrillers caiguts amb elsseus companys després d'unsostingut combat amb les for-ces repressives o afusellats des-prés d'un il·legal Consell deGuerra que els condemnà amort.És aquesta una Història que caltenir present per poder valorarles Llibertats aconseguides enDemocràcia, per poder valorarel seu cost i per defensar-les, sical, sortint al pas de lleis queles minimitzen i amb l'excusade la "crisi" porten al país,Catalunya, per poc que ensdescuidem, a haver de reviureel mal tràngol de cinquantaanys enrera.

Ll. Martí i Bielsa

QUAN LES PEDRES HAN DE COMENÇAR A PARLAR

butllet 70.qxp 17/12/2012 12:15 PÆgina 11

En aquest número 70 agraïm la col·laboració de: Eduard Amouroux, Enric Cama, Marc Carrillo, Antoni Ferret, Manel Risques, Josep Lluís Rueda, Lluís Martí i Bielsa, Sara Borràs

i a tots els que feu possible aquest butlletí.

COMUNICAT DE LA JUNTA DIRECTIVA

COMUNICAT de la Junta Directiva a tots els nostres associats/es, amics i amigues que rebenpuntualment CATALUNYA RESISTENT òrgan de la nostra Associació.

Ens ho hem estat rumiant molt durant aquests darrers mesos abans d'adreçar-nos als nostres asso-ciats, amics i amigues de la manera que ho estem fent avui. Companys/es, amics, amigues el que ens temíem ha arribat.Durant 18 anys, iniciats des de la "Primera Etapa", el nostre Butlletí ha estat el mitjà que ens hapermès d'estar informats i comunicats amb l'Associació.Companys/es , amics amigues: les "retallades" ens han afectat de ple.És lamentable, que associacions com la nostra que des de la seva fundació, encara amb la dic-tadura, han dedicat tot el seu esforç al manteniment, tan necessari, per construir el nostre futurcom a poble com és la Memòria Històrica, fossin tractades sense cap mena de consideraciósense deixar un marge, per mínim que fos, que assegurés la seva supervivència i la continuïtatd'una tasca que, malgrat la crisi és, i es fa, de tot punt molt necessària. En el 2013, Catalunya Resistent impresa perilla. La nostra capacitat econòmica ens fa difícilfinançar la seva publicació com hem fet fins ara a no ser que, partint d'aquest COMUNICAT iamb l'ajut econòmic solidari de tots nosaltres puguem fer front a la situació.

És per això que us recordem el núm. del compte d'ajuda al butlletí

2100/ 0429/ 64/ 0200175329

Gràcies a totes i tots vosaltres

butllet 70.qxp 17/12/2012 12:15 PÆgina 12