BUTLLETÍ

1

ÍNDEX

El Butlletí. Número 72. Maig 2006PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47 Email: pcgarriga@cs.com - http://www.casalcalifornia.org

Words of the President

CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA

Carme RoigPresidenta del Casal

dels Catalans de Califòrnia

Paraules de la Presidenta (1)

Des del Consell (2)(3)

Noticies (4-7)(14)

Casal (8)

ArticlesEl nostre número 16 (9)Epitom de la Guerra Civil d’Espanya.XXI. Repercussions filatèliques a l’estranger (11)La Belén fa les Amèriques (12)La pedra de fer sopes (15)Mona de Pasqua (15)Baja Califòrnia (16)Viatjant pel Cel (19)Esclat d’il·lusió (19)CatUci Guanya el 3er premi a l’Antearter Bite (20)El Patí de Vela Català (20)Per llepar-se els dits (23)

La contra (24)

Paraules de la Presidenta

Carme RoigPresident of the Casal

dels Catalans de Califòrnia

Ambaixadors de Catalunya a Califòrnia!

Durant la recent visita del President del Parlamentde Catalunya Ernest Benach i un grup deparlamentaris, el President es va dirigir al grup decatalans en una recepció que ens van oferir a l’hotelon ells s’allotjaven. El president va donar lesgràcies a tots el catalans per ser ambaixadors deCatalunya a l’exterior.

Segons el diccionari de la llengua catalana,ambaixador és qualsevol persona que s’encarregad’una missió. Quina és doncs, la nostra missió aCalifòrnia? La nostra missió és la de difondre lacultura i la llengua catalana al nostre paísd’acollida. Al mateix temps, de conservar lesnostres tradicions culturals i de continuar aprenenti enriquir-nos cada vegada més i més. Hem dedifondre la nostra llengua i cultura catalana atothom que demostri un interès i un respecte isobretot passar la tradició a la nostra família.

Molt sovint ens trobem amb persones que portenCatalunya molt dintre seu, persones que van néixera Catalunya però que fa molts anys que viuen fora,persones que han format la seva família aquí o enaltres indrets del món. Els convideu a les nostresfestes? Els feu participants de les activitats de lleurei culturals que ofereix el Casal? Festes, aplecs,diades tradicionals, castanyada, caga tió, SantJordi, etc... classes de català per adults i nens! Sino ho heu fet, feu! Aquesta és la nostra missió!.Convidar a tothom que participi a les activitatssocials i culturals així com donar la opinió i críticaconstructiva del que es fa bé i el que es podriamillorar. Només així és com farem que la nostramissió es converteixi en realitat.

Ambassadors of Catalonia to California!

During the recent visit of the President of theParliament of Catalonia Ernest Benach with agroup of parliamentarians, the President ad-dressed the Catalans that attended a receptionoffered at the hotel in which they were staying.The President thanked all of the Catalans for be-ing ambassadors of Catalonia abroad.

According to the Catalan dictionary, is anyoneresponsible to carry out a mission. What then isour mission in California? Our mission is tospread our culture and language in the countrythat has welcomed us. At the same time, to pre-serve our cultural traditions and continue learn-ing and enriching ourselves on and on. We haveto spread our language and culture to anyonewho shows an interest and an appreciation for itand above all to pass on our traditions to ourfamily.

Often we meet people who carry Cataloniawithin them, people who were born in Cataloniabut have left it many years ago and who haveformed a family here or in other locationsabroad. Do you invite them to our picnics? Doyou make them aware of the cultural activitiesof Casal? Parties, picnics, traditional holidays,castanyada, caga tió, Sant Jordi… etc, Catalanclasses for adults and children! If you don’t, youshould! This is our mission! Invite everyone toattend our social and cultural activities and alsoto give your opinion and your constructive criti-cism as to what we are doing well and what wecould do better. Doing so is the only way wewill make our mission become a reality.

24

El Butlletí:

Pere Garriga, editor en cap i redactor.butlleti@casalcalifornia.orgLes opinions expressades al Butlletí són les dels autors dels articles.

Aquest número ha comptat amb les col.laboracions de:

Pere Garriga, Josep G. Llauradó, Carma Roig, FIEC, MarcCarreras, Maria E. Eugenio, Francesc Galobardes, AndreuMorta, Pep Salvans, Meritxell Perulles, Xevi Casadevall,Anna Preston-Roig, Laia Vicens Fusté, Belen Vicens. MercèDalmau i Pere Margalef, editors.

Les despeses de publicació dels butlletins del 2005 han sigut en part subvencionades en col.laboracióamb la Secretaria de Cooperació Exterior de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajoy Asuntos Sociales.

La Contra

A B D

EF

G

H

I

J

K

LM

N

C

2

Des del Consell

Acta Consell

Reunió Ordinària del Consell12 de març 2006

El Consell del Casal es reuneix el diumenge 12 de març alRancho Domínguez a les 10 del matí amb l’assistència de lapresidenta Carme Roig, la vicepresidenta Teresa Wroblewski,el secretari Pere Garriga, els vocals Marius Cucurny, MontseJason, el representant de becaris Sergio López elscol.laboradors Nuri i Quimet Andreu i la representant delFASEC Pepita Martínez. S’excusen la tresorera PatriciaPetherbridge i els vocals Bertran, Llobet, Melero, Vallvé i larepresentant del FASEC Vargas.

L’ordre del dia és:

1. Informe del secretari2. Acta última reunió i correspondència3. Organització Aplec de Primavera4. Preparació per arribada de la becària5. Resultat d’enquesta6. Preparació per Assemblea Ordinària de socis,7. Festa de Sant Joan i de Nadal8. Cau, classes, projectes becaris UCI, etc.

Informe del Secretari:

Informa que es va celebrar una reunió extraordinària delconsell el 26 de febrer amb l’assistència de Carme Roig, PereGarriga, Marius Cucurny i Montse Jason al RanchoDomínguez. L’únic tema de la reunió fou la de la visita de ladelegació del Parlament de Catalunya. En aquesta reunió esva acordar acceptar la proposta de la coordinadora de la visitade part del Parlament de rebre la comunitat catalana el 8 demarç a l’hotel Ritz Carlton on s’allotjava la delegació. ElCasal s’oferirà a donar la veu i portar el compte de reservesa l’esdeveniment.Informa que la recepció del President va ser un bon èxitd’assistència de la comunitat catalana del sud de Califòrnia.Va assistir una representació del Casal de San Diego. El Casalva oferir uns obsequis de samarretes i un llibre alsparlamentaris. El soci Marc Durandeau va acabar l’acte ambun recital de cançons catalanes.Informa que a la festa de Nadal es va fer el recompte públicde les eleccions al Consell del 2005. S’han anunciat elsresultats en el Butlletí 71 del Casal del mes de gener. Elconsell queda constituït de la següent manera:

Presidenta: Carme Roig (2007)Vice Presidenta: Teresa Wroblewski (2006)

Secretari: Pere Garriga (2007)Tresorera: Patricia Petherbridge Hernández (2006)Relacions Públiques: Pere Balsells (2007)Cultura: Marius Cucurny (2007)Activitats Socials: Montse Jason (2006)Butlletí: Pere Garriga (*), Mercè Dalmau (2005/2006) (*) iPere Margalef( (2005/2006) (*)Vocals: Montse Llobet (2006), Naama Melero (2007) i QuimVallvé (2006), (+).Representant Becaris: Sergio López (2005/2006) (*)Representant Fasec: Pepita Martínez (*), Norma Lemoine(*)(*) Càrrecs no elegits aprovats pel Consell(+) Queda vacant per defunció la vocalia que portava JoanBertran (2006)

Reparteix entre els assistents còpies de:a) Les responsabilitats per l’organització de l’Aplec dePrimavera i l’esborrany de la propaganda,b) La llista de socis de l’estat de renovacions de quotes delssocis,c) La còpia dels Estatuts del Casal, en versió informàtica iamb les esmenes de l’Assemblea General del 16 de març del2003,d) La nova sol·licitud de Socie) L’esborrany del Pressupost del 2006 del Casal presentatper la tresorera,f) Un esborrany de contracte per la nova becària

Informa que s’ha tramès els fulls de renovació de quotesacompanyat d’una enquesta al socis. Les renovacions van aun ritme normal. Han renovat 67 socis. S’observa que lamajoria dels becaris no renoven després del primer any.Informa sobre la queixa de la professora del Cau, ClaudiaTomás, de no haver rebut el 1099 Form del sous que rebredel Casal durant el 2004. L’IRS ara li reclama la contribucióendarrerida d’aquest any. La tresorera ha fet la recerca dedocumentació tramesa a aquest respecte i ha trobat les còpiesdels 1099 que es van trametre a les dues professores del Casald’aquell any. S’ha enviat la còpia a la Claudia Tomás.Informa que s’ha llogat un magatzem més gran per a guardarles coses del Casal. Es en el mateix Mini Storage deInglewood Blvd vora el 405 Fwy. La sala és de 5x10 ft icosta uns $90 al mes. El secretari hi ha muntat 3 mobles deprestatges de metall. Se n’hauria de posar un més.Informa les noves sol·licituds de socis: Anna Batet i familiai Alexander Novatis que el consell aprova. Informa que hihaurà una reunió a Vancouver de la Xarxa de Casalsd’Amèrica del Nord entre el 26 i 28 de maig. S’ han apuntat

23

PER LLEPAR-SE’N ELS DITS!

El dia 19 de març, dia de Sant Josep i dia del pare, és una deles diades festives a Catalunya. I per aquesta diada, unespostres típiques són la crema cremada acompanyada demelindros. Aquí teniu la recepta pels més atrevits amb elsfogons!

Ingredients (per a 6 persones):

1 litre de lletun canó de canyellaun tros de pela d’una llimona5 tbsp de sucre4 tsp de midó6 rovells d’ou

Procediment:

Posarem al foc, la llet amb la canyella i la pela d’una llimonai deixarem que bulli. A part, barrejarem amb l’ajuda d’unabatedora els rovells d’ou amb el midó. Un cop bullida la llet,es deixa refredar i s’afegeix una part amb els rovells d’ou i elmidó per ajudar a dissoldre-ho bé. Tot seguit, es treu la pelade la llimona i s’afegeix el sucre. A continuació, es torna aposar la llet al foc (sense que bulli) i mentre es va remenant,s’afegeixen els rovells d’ou i el midó. Lentament, aniremremenant amb una espàtula de fusta fins que comenci aespessir.Un cop feta, es posa a les cassoletes i es deixa a la nevera. Iabans de servir, es tira una mica de sucre pel damunt i escrema amb una pala de ferro roent o amb un cremador degas.

Bon profit!Mercè Dalmau

Articles

3

Des del Consell

Consell Directiu 2005/2006per assistir la Carme Roig i el Pere Garriga i possiblement laPatricia Petherbridge.

Organització AplecEs fan comentaris i aclariments sobre l’esborrany del’organització de l’Aplec de Primavera:1. Neteja: Montse Jason avisarà a secretària del Rancho sobrel’assistència de José Reos per aquesta tasca.2. Propaganda: Garriga farà els següents canvis a l’anunci:Incloure la Carme Roig per rebre reserves, dibuixar un castell,incloure “Dia Internacional del Llibre” i “Castells dels Cali-fornia Kids”.3.Taula del Dia del Llibre: Marius Cucurny muntarà una taula.Es vendran llibres en català del Casal a $1. Còpies del llibrerecentment publicat sobre el Quixot del P. Corominas a $15.Garriga, Roig i Cucurny aportaran llibres per la taula.4. Cuina. Pepita Martínez farà el sofregit i dirigirà les trespaelles amb l’ajuda dels becaris.5. Subministres: Carme Roig farà inventari de les existències.Ho comunicarà a Quimet Andreu. Tere Wroblewski compraràpa d’acord a les reserves que Roig li comunicarà. Es llençarantotes les begudes amb dates caducades.6. Posar Barra: Quimet Andreu portarà el gel.7. Rifa: Es rifarà un dels llibres del Quixot.8. Decoracions: Quimet andreu portarà “stakes” per a posarels ròtols anunciant l’aplec. Cal pintar el ròtols. Garrigademanarà a Sergi Solé si les pot fer.

Preparació per a l’arribada de la becària

El secretari informa sobre el transport de la becària. El Casalhavia quedat amb la Secretaria de Cooperació Exteriord’ajudar a la becària en aquesta qüestió. Informa dels passosque ha fet. Ha localitzat un possible cotxe per ella i s’haassabentat del cost de l’assegurança. S’acorda:1. Es donarà a la becària l’opció d’elegir i comprar el cotxepel seu compte i enregistrar-lo al seu nom. El Casal li donaràper aquest fi fins a $2000. La responsabilitat de tots els riscsque comporta el cotxe seran de la becària. El cotxe quedaràenregistrat en el nom de la becària. Es demanarà que al’acabar el seu servei de becaria doni el cotxe com a donatiual Casal.2. La responsabilitat de l’assegurança del cotxe serà de labecària.3. El Casal donarà a la becaria $100 al mes per a despeses debenzina i manteniment.L’activitat principal de la becària serà l’ensenyament declasses de català a UCLA, que li proporciona el visat J1 coma visiting scholar. Donarà classes allí tres dies per setmana.Els dissabtes està prevista una classe a GWC. Es parlar

d’organitzar classes de perfeccionament de català per acatalanoparlants les tardes dels dissabtes a GWC amb vistesde presentar-se pel Certificat de Català del mes de maig. Calfer un anunci el més aviat possible. La Carme Roigs’encarregarà. També es demanaria a la becària ajuda endeterminades ocasions amb les activitats del Cau. El Mariusproposa també ajuda amb l’arxiu i biblioteca catalana a GWC.El secretari creu que la becària també el podrà ajudar endiferents tasques.

Resultat d’enquestaEl secretari presenta les respostes rebudes sobre l’enquestaque es va trametre als socis juntament amb la renovació dequotes. S’han rebut unes 20. La Laia Vicens les avaluarà i endonarà compte a la pròxima reunió. El secretari comenta quela majoria han fet crítiques positives del Casal, però tambén’hi ha hagut algunes de negatives, entre elles, una que acusael Casal d’estar en mans d’uns quants “propietaris” que usenel Casal per la seva conveniència.

Preparació per Assemblea

S’acorda que es farà la Assemblea del Casal del 2006 el 7 demaig a la sala de la Cotxeria del Rancho Domínguez de 10AM a 2PM. Es servirà un lunch. La Montse Jason farà lareserva.

Festa Sant Joan i NadalLa Carme Roig proposa que la festa de Sant Joan es celebrien un picnic al vespre en un lloc on es permeti fer focs. ElMarius Cucurny mirarà de les condicions de fer reserva peldissabte 24 de juny a la platja de Huntington Beach.La Carme Roig proposa que la festa de Nadal es faci en unrestaurant i que la celebració del Caga Tió i Santa Claus siguiuna activitat del Cau. Així s’acorda.

Projectes BecarisEs comenten millores que es podrien fer a la pàgina web delCasal. La Laia Vicens proposarà esmenes i es posarà encontacte amb els becaris webmasters de UCI. Es comentatambé que la pàgina havia estat capturada per un “hacker” isi s’havia resolt aquesta qüestió.Es comenta també la distribució del “tothom” i del “consell”ha tingut diversos problemes. El secretari informa que harebut dels becaris responsables un estudi del llistat comparatamb la base de dades. Li passarà la còpia del resultat a lapresidenta per a ajudar a resoldre les adreces conflictives.La Carme diu que quan ella envia el “tothom” no va a lesmateixes persones de quan el secretari ho fa.

Pere Garriga

22

Òbviament, el fet de no tenir ni orsa, ni botavara ni timórepresenta una sèrie de complicacions a la navegació que essupleixen amb l’habilitat i el dinamisme a bord del regatejat.Les regates de patí no són pas cap passeig, però aquestesdificultats a més a més d’estimular l’habilitat del navegantatorguen també seriosos avantatges, com rapidesa a la nau(no hi ha elements de fricció amb l’aigua “innecessaris”) illeugeresa i facilitat de manteniment (el patí reposa en sec ala platja, on pot ser traslladat per una sola persona, i esdiverteix amb cabrioles a mar).

L’actualitat:

Avui en dia el patí de vela és una nau que compta ambnombrosos seguidors sobretot a Catalunya, i també arreuEspanya. L’organisme que vetlla pels diversos reglamentsconstructius i esportius del món del patí de vela és l’ADIPAV,Associació Deportiva Internacional de Patí de Vela (http://www.pangea.org/adipav/adipav.htm), que controla al voltantde 3000 patins matriculats fins la data.

El patí també és conegut per alguns enamorats de la mar i lanavegació d’altres indrets d’Europa, com ara França, Bèlgica,Alemanya i Holanda, on també existeixen clubs ambregatistes que n’organitzen campionats. Una de lespersonalitats que més ha estimat i consolidat la navegacióamb patí en els nostres dies és el Sr. Guido Depoorter. Belgad’origen flamenc i resident a Sant Antoni “de Calonge” (o“de mar”, segons des d’on es miri, si des de Calonge o desde St. Antoni) en Guido va impulsar la navegació amb aquestanau fent del Club de Vela Sant Antoni el bressol dels millorsregatistes de patí dels últims anys, i ha col·laborat de formaromàntica amb diverses publicacions i una vida dedicada aaquesta nau a l’establiment del patí com a veler de competicióa les nostres costes.

Les noves possibilitats constructives també estan arribant almón del patí. La tradicional construcció de fusta està essentmotiu de debat avui en dia per l’aparició de nous fabricantsamb fibra que, emprant processos de termoconformat deplàstics, aconsegueixen reduir el pes total de l’embarcacióalhora que millorar-ne la resistència i la flotabilitat.

El preu d’un patí nou sol oscil·lar entre els • 6,000, però enel món dels aficionats a aquest esport és habitual adquirir-neel primer de 2à mà per preus més econòmics a algun conegut.

El patí és com el nostre poble, enginyós i antic, però alhora

modern i competitiu. És una nau que obre les portes a disfrutarde la mar de diverses maneres: d’una banda és una naulleugera de platja d’ús senzill i pràctic que permet fer passeigstranquils i accedir a punts amagats de la costa. De l’altra ésun veler de competició veloç que estimula la capacitat creativai física del regatista i que fa les delícies de navegants de casai d’arreu.

Si teniu interès en esbrinar-ne més coses, no dubteu en posar-vos en contacte amb mi (xcasa@yahoo.com). Miraré desatisfer la vostra curiositat tant bé com sàpiga.

Xavier Casadevall i Solvas.

Articles

4

Noticies

Mor Jordi DuranEns ha arribat la trista notícia de la mort del sacerdot JordiDuran, antic soci del Casal. Havia assisit a bastants delsnostres aplecs en els primers anys del Casal i venia sempreacompanyat de filigresos de la seva parròquia Santa Rosa deLima de Lynwood. Era un home senzill, d’un tracte amablei obert, sempre amb alguna anècdota interessant a explicar.Havia nascut a l’Empordà i s’havia ordenat sacerdot durantel Congrés Eucarístic de Barcelona del 1952, en un dels seusactes culminants i irrepetibles en el que es van ordenarcentenars de joves sacerdots alhora un matí a l’Estadi deMontjuïc. Ell pertanyia a una nova ordre religiosa anomenadaSacerdotes Misioneros de Burgos, amb la consigna depredicar l’Evangeli allà on fes falta. Primer va venir aCalifòrnia per tal de perfeccionar el seu anglès i preparar-seper a anar al Japó. Va treballar al Japó entre 1954 i 1967.Durant aquests 13 anys va estar destinat a diverses parròquiesdel país i va arribar a parlar amb fluïdesa la llengua d’aquestpaís i a integrar-se en molts aspectes de la seva cultura.

Va tornar després a Califòrnia on va actuar com a vicari endiverses parròquies del Sud de Califòrnia, entre elles, de 1969a 1973, la de Santa Teresa del Nen Jesús de Zonal Ave. deEast Los Angeles. Va ser precisament en el 1983 en aquestaparròquia on es van celebrar les primeres reunions i festesdel Casal. El 1975 però el Pare Duran va ser destinat com arector a l’església de Santa Rosa on romandria fins a la sevajubilació el 2002. En el 1995 va ser honorat pel bisbat ambel títol de monsenyor. El Grup Dansaire del Casal va actuara diferents celebracions de la seva parròquia, especialment ala molt lluïda festa de la seva jubilació, en la que es va ballaruna sardana al seu honor.

Lamentablement al poc temps de la seva jubilació va quedarafectat amb una dolència que el va obligar a internar-se enl’Asili Nazareth House de Los Angeles en el 2004. Allí vamorir el 4 de desembre del 2005.

Pere Garriga

Visita ParlamentàriaEl vespre del passat 8 de març una delegació del Parlamentde Catalunya va celebrar una recepció a Los Angeles per apoder saludar la comunitat catalana del Sud de Califòrnia.La delegació estava de visita a Califòrnia amb motiu del 20aniversari del conveni d’agermanament del Parlament deCatalunya i el Senat de Califòrnia.

La recepció va tenir lloc en un marc de primera categoria enuna de les sales del Ritz-Carlton que donava a la Marina delRey. Van assistir-hi unes quaranta persones de la comunitatcatalana del sud de Califòrnia, entre elles 5 del nou Casal deSan Diego.

La delegació parlamentària venia de Sacramento on s’haviareunit amb els seus homòlegs californians. El cap de ladelegació era el President Ernest Benach. En un moment dela recepció la Carme Roig, presidenta del Casal, va donar labenvinguda als parlamentaris en nom de la comunitat catalanai els va oferir un petit obsequi de record: entre elles una deles nostres samarretes “cat” a cadascú. El President Benachen una petita xerrada ens va explicar que durant aquests anysels dos grups es relacionen bastant. Va dir que tot i queCatalunya i Califòrnia són molt diferents en quant a riquesa,potencial econòmic, extensió, habitants, etc. els dos tenenen comú el sentit de lideratge. Va afegir que Catalunya voldriaveure els casals de les comunitats catalanes de l’exterior com“ambaixades” de Catalunya.

El President parlava des d’una tribuna i dempeus al seu costatestava l’Anna Miranda, la senadora de Lleida i cap de ladelegació per part de CiU. Per acabar un dels nostres socis,en Marc Durandeau, un cantant professional, va cantar quatrecançons, algunes d’elles de composició pròpia, que realmentvan agradar a tothom.

També acompanyaven a la delegació un parell de membresde l’Associació d’Amics de Gaspar de Portolà. El seufundador i primer president fou el científic català iinvestigador de la NASA, el Dr. Oró. El president actuald’aquesta associació és Sr. Carles de Montoliu, baró d’Albí,Vaig parlar amb ell i amb l’ex-alcalde Balaguer, Josep Borràssobre Gaspar de Portolà. Es proposen fer un rellançamentd’aquesta associació que té com a objectius es donar aconèixer millor a Catalunya i Califòrnia la figura històricade Portolà i promocionar les relacions amigables entre elsdos països.

21

Articles

competitives incomparables a l’època, i a l’hora permetial’usual passeig marítim als banyistes amb esperit de descobrirels racons íntims de la seva estimada costa. Una embarcaciósenzilla i econòmicament assolible, que no requeriapràcticament cap manteniment i no calia de més amarra quela sorra de la platja.

La navegació:

El patí és un catamerà petit, construït tradicionalment en fusta.Les seves dimensions queden destacades en la figura següent:

Eslora total 5,60 metresMànega 1,60 metresAlçada Màstil 6,80 metresSuperfície de la Vela 12,60 metres²Pes mínim 98 Kg.

Una cosa d’aquest disseny que sobtarà a la gent de mar ésque el patí de vela català és una nau sense orsa, sense botavarai sense…Timó!! El fet curiós que no tingui timó fa d’aquestaembarcació un luxe esportiu que ha captivat molts homes demar d’arreu que l’han descobert a les platges catalanes durantles seves estades estiuenques.Perquè és significatiu el fet que el patí sigui una nau sensetimó, es preguntaran alguns? El fet és explicable d’una maneraben simple i entenedora a través d’un senzill experiment:Preneu un bitllet d’$1 i plegueu-lo per la meitat del llarg (nodel través) ben plegat (amb un plec ben sec). Escolliu quinabanda del vostre bitllet plegat serà la proa (davant) i quinaserà la popa (darrera). Situeu aquest bitllet a sobre d’una taula,

amb el plec contra la superfície d’aquesta. Ajudeu-vos d’unllapis per fer pressió sobre el plec, situant-lo entre les duesvores o “veles”, de manera que pugueu mantenir el bitlletd’una forma mínimament vertical amb les “veles” enlaire.Situeu la pressió del llapis prop del que heu considerat laproa i bufeu fort contra la “vela” amb una direcció de 90ºamb respecte la vertical del bitllet. Comprovareu que latendència del bitllet serà posar-se “de cares” (amb la proadavant) a la direcció des de la qual esteu bufant. Si, per con-tra, situeu el llapis a la popa del bitllet i repetiu el mateixexperiment, veureu que el bitllet té tendència a posar-se“d’esquena” (amb la proa allunyada) a la direcció de la queheu bufat.Doncs bé, el patí es governa així: El bitllet representa el patíamb la seva vela, els vostres soferts esbufecs representen elvent (i si a més a més teniu tos, estareu fent una encertadarepresentació d’un dia de tramuntana), i finalment el llapisamb la seva pressió contra el bitllet, representa el vostre cos,amb el seu pes, a sobre del patí de vela. Si us situeu cap a laproa del vaixell, fareu que aquest s’encari al vent, i podreudur rumbs “tancats” (encarats al vent) amb un màxim d’uns45º contra el vent navegant de “cenyida”. Si us situeu a lapopa, “obrireu” el rumb, de manera que podeu arribar anavegar totalment contra el vent o d’empopada”.Aquest és precisament el fet pel qual el patí de vela enamoraals navegants: la seva dinamicitat sobre l’aigua, la complicitatentre el vostre cos i el govern de la nau, i l’extensa capacitatesportiva que tot això representa (us podeu imaginar com esfa per virar? La resposta la podeu trobar a: http://www.pangea.org/adipav/com.htm). Vegeu les fotos adjuntesper fer-vos una idea de com de divertida i competitiva és lanavegació amb patí. Qui pot estar-se quiet a sobre d’un trastoaixí? Veieu com s’escura (com navega sobre un sol casc) icom cal treure el cos fora de la nau per fer contrapès i evitarque bolqui (per cert, si bolca, la nau és tant lleugera que unsol tripulant pot desbolcar-la amb facilitat)!

5

Noticies

Molts dels antics socis del Casal recorden la primera visitade la delegació parlamentària a Los Angeles en el 1991. Enaquella ocasió la delegació estava presidida pel PresidentXicoy. El Casal els va rebre amb un dinar a un restaurantde Malibu i després en Norman Neuerburg, aleshoresmembre del consell del Casal i conseller històric del Getty,els va acompanyar a una visita guiada per ell d’aquestmuseu.

Pere Garriga

Casa de Espanya de San Diego començaconstrucció de la seva seu

El mes passat la Casa de Espanya de San Diego vaposar la primera pedra a la seva nova seu en el Balboa Parken un terreny cedit per l’ajuntament de la ciutat. És una zona‘internacional’ del parc on altres associacions formades perimmigrants d’arreu del món hi han bastit petites cases ambarquitectura i sales decorades representatives de les sevespàtries. És una fita important i envejable per aquestaassociació, i els donem l’enhorabona. Per a poder començarl’excavació van haver de dipositar en un Escrow Account$180.000 que han acumulat durant els últims tres anys ambmolts sacrificis i esperit comunitari demanant donatius, fentfestes i rifes i venent paelles els caps de setmana en el lloc ones construirà la casa. El primer president i soci fundador dela Casa de Espanya fou en Joan Bertran, passat presidenttambé del Casal, i construir aquesta seu a Balboa Park fou un

dels seus somnis. El Consell del Casal a la mort del Bertranel novembre passat va acordar fer un donatiu de $500 a laCasa de Espanya per aquesta construcció en memòria seva iuns quants socis del Casal hi van afegir $1000 més. La Casade Espanya ens ha informat que el Casal sempre hi tindrà enaquesta seu un lloc per a celebrar-hi reunions nostres.

Pere Garriga

Dia Internacional de la Catalunya Exterior

Amb l’objectiu de recordar els centenars de milers de catalansque viuen fora del país, aquest diumenge, 23 d’abril, se celebrael Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2006.

El Dia Internacional de la Catalunya Exterior és una iniciativade la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), queagrupa a la majoria de centres, casals i associacions catalanesde l’exterior. En la Trobada de Casals Catalans del Con Sudd’Amèrica celebrada el 1997 a la ciutat argentina de Mendoza,la FIEC (www.fiecweb.org) va presentar la proposta d’instituiraquesta Diada. La proposta fou aprovada majoritàriament, tantper les comunitats catalanes d’Amèrica com per les d’Europai la resta del món. El 1998 se celebrà per primera vegada elDia Internacional de la Catalunya Exterior.

El 4 de març de 1999, el Parlament de Catalunya va aprovaruna resolució que declarava oficial la Diada, amb el següenttext: “El Parlament de Catalunya insta al Govern a establiroficialment la celebració del Dia Internacional de la CatalunyaExterior per Sant Jordi, o el primer diumenge després de Sant

20

CatUCI guanya el 3er premi a l’Anteater Bite

El passat 25 de gener es va celebrar el concurs anual ‘Ant-eater Bite’ a UCI. Aquest esdeveniment és organitzat perl’associació d’estudiants de UCI (ASUCI), i hi participendiferents agrupacions culturals i associacions ètniques. Elconcurs premia principalment els tres millors plats, la majoriacuinats in situ. A part del gust, el jurat valora la presentaciótant del plat com de la paradeta que es munta per a preparari servir el menjar.

Com l’any anterior, l’Associació de Catalans a laUniversitat de Califòrnia, Irvine (CatUCI) hi va participar,preparant una paella. Tant la paella com el fogó van sercedits generosament per en Pere Balsells, en nom del Casalde Catalans de Califòrnia. La paella va tornar a ser un èxit iles vora setanta racions es van esgotar en menys d’una hora.A més, la preparació i venda de la paella va estar animadaper la presència de la colla castellera, els Califòrnia Kids,que van fer una sèrie de pilars que van deixar bocabadat amés d’un transeünt i als membres del jurat. Tots aquestsingredients van ajudar a assolir el tercer premi a l’AnteaterBite, dotat de $100. Els guanyadors d’aquest any van serl’associació d’estudiants libanesos, els quals van oferir unplat consistent en aperitius tradicionals del seu país, coml’hummus o el falafel. Aquests tipus d’esdevenimentspermeten mantenir contacte entre associacions culturals delcampus de UCI a través de la gastronomia, i CatUCI éscertament coneguda per la seva paella, que esperem repetiren futures edicions. Qui sap?! Potser aconseguim el tantdesitjat primer premi d’una vegada per totes!

Articles

El patí de vela català

L’inici:A principis del segle XX era comú trobar a les platges delBarcelonès i del Maresme petites embarcacionsrudimentàries, anomenades patins, que la gent emprava perabastar racons de la costa inaccessibles des de terra i proullunyans com per estalviar als soferts banyistes una bonanedada.Les dimensions dels patins i la seva fabricació eren molt vari-ables, però tots coincidien en el mateix disseny: unaembarcació de rem amb 2 cascs o flotadors units per diversesbancades, a l’estil del catamerà, però sense vela.

Alguns comenten que el salt qualitatiu que feu esvedeniraquella simple embarcació d’esbarjo l’embarcació modernai esportiva d’enguany fou degut a 2 raons ben simples: lapassió pel mar i la manca de temps per disfrutar-lo de 2 socisdel club natació Barcelona dels anys 20. Conten que a aquestssenyors, entossudits a aprofitar al màxim les poques horesde lleure de què disposaven, se’ls va o córrer adherir un màstili una vela a l’anomenat patí per així fer les seves expedicionsper la costa d’una forma més ràpida i eficaç, i poder tornar atemps a la feina havent satisfet el seu desig de mar.

A partir d’aquest moment, el patí de vela, pròpiament dit, vaguanyar adeptes, i òbviament, essent el fruit de la concepcióde gent esportista i competitiva, va començar a calar com anau de competició. El fet, però, és que el patí era encara unanau molt rudimentària, i per tant la cursa no es corria nomésa mar, si no també als clubs, on tothom semblava enfervitper provar de millorar l’estructura i la navegabilitat d’aquellacuriosa i interessant embarcació.

Tant era la passió que aixecava aquest nou bot de vela, queja l’any 32 tenim documentat a laVanguardia el 1r campionatde patí de vela de la història. Tot i això, la definició d’unestàndard constructiu no va veure la llum fins uns anys méstard. Va ser després de celebrar-ne una regata a Vilanova i laGeltrú amb l’objectiu de comprovar quin era el model depatí més competitiu, on la clara victòria del model delsgermans Mongé de Badalona va detonar-ne l’estandarditzacióde les dimensions l’any 43, i la posterior creació el 44 de lasecretaria d’aquesta classe a la Federació Espanyola de ClubsNàutics.

El patí de vela havia nascut com una nova forma d’entendrela mar per als catalans: un vaixell que aportava qualitats

6

Noticies

Jordi, si aquesta diada no s’escau en diumenge, i en el marcde les seves competències, a donar relleu públic a aquestacelebració”. En aquest sentit, el Govern de Catalunya, en laseva reunió del dia 6 d’abril del mateix any 1999, va adoptarl’acord de declaració oficial d’aquesta Diada.

Des de la creació del Dia Internacional de la Catalunya Ex-terior, la FIEC editada cada any un cartell commemoratiu.Enguany, el cartell és obra de l’artista Antoni Tàpies. En lesedicions anteriors, el cartell del Dia Internacional de laCatalunya Exterior ha estat elaborat pels artistes RàfolsCasamada (1998), Antoni Clavé (1999), Josep Guinovart(2000), Chantal Ripol (2001), Roser Capdevila (2002), SergiMas (2003), Maria Girona (2004) i Pilar Alférez Pinós (2005).

D’altra banda, enguany es compleixen deu anys de tres fetsmolt positius per a la Catalunya Exterior. En primer lloc,l’aprovació de la Llei 18/1996, de relacions amb lescomunitats catalanes de l’exterior, que reconeix per primeravegada jurídicament l’existència d’aquest ampli col.lectiu.També fa deu anys que s’iniciaren les emissionsinternacionals de Televisió de Catalunya. Fou també el 1996quan es constituí la FIEC.

Durant els darrers deu anys, la Catalunya Exterior i laCatalunya Interior s’han anat apropant, en benefici mutu.Han estat moltes les trobades regionals que les comunitatscatalanes de diverses parts del món han realitzat, ambassistència d’alts representants de les institucions de la nostranació, el que ha permès que hagin pogut veure i viure deprimera mà quina és la realitat dels catalans que, percircumstàncies molt diverses, viuen fora del país.

El 29 d’abril de 2004, la FIEC va fer una compareixençadavant de la ponència redactora de la proposta de reformade l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, del Parlament català,per a explicar les aportacions de la Catalunya Exterior, àmbitque agrupa a un col·lectiu xifrat en 400.000 persones, de lesquals més de cent mil estan inscrites al CERA (Censo Elec-toral de Residentes Ausentes) i, per tant, que poden votar enles eleccions.

Els grups polítics del Parlament van recollir moltpositivament les aportacions que la FIEC va fer i el text queva aprovar el Parlament de Catalunya, el dia 30 de setembrede 2005, va incloure una referència explícita als catalans queviuen fora del país, per primera vegada a la història.

La referència dels catalans de fora, en el text que el Congrésdels Diputats va aprovar el dia 30 de març d’enguany, no hapatit el ribot. Actualment, a l’espera del que faci el Senat,l’actual articulat del nou Estatut reconeix la condició políticade catalans (article 7.2) als qui viuen també a l’exterior delterritori. L’article 13 parla de les comunitats catalanes del’exterior. És un avanç històric, que en un Estatut s’incloguinels catalans que viuen fora de la nació.

Si, finalment, el text de l’actual proposta d’Estatut s’aprova,el següent pas que la Catalunya Exterior demana, des de faanys, és una circumscripció electoral pròpia, com tenen moltsaltres països del nostre entorn, l’últim dels quals Itàlia,circumscripció inaugurada en les recents eleccions d’aquestpaís.

Però avui, més enllà de propostes i reivindicacions, el quecal és recordar els connacionals que viuen lluny de la pàtria,perquè ells formen part, també, de la nació catalana.

Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC)

Enterrament de la sardina

El diumenge 26 de febrer, diumenge de Carnaval a Catalunya,vam anar a “enterrar la sardina!”. Avui ens hem de llevard’hora perquè anirem a la muntanya a enterrar la sardina!”va dir la meva mare. Jo no havia sentit mai això!. Mai a lameva vida havia sentit que hi hagués un dia que es digués“dia de la sardina”. Aquest dia doncs, un grupet de gent grani de petits, la Naama, el Joe, la família Batet, la Laia, la mevamare i jo vam anar cap a las muntanyes de Santa Mònica afer un “hike” per la muntanya. És clar, portàvem coses permenjar i beure, i sobretot la sardina!. La meva mare la posàdintre de dues bosses de plàstic perquè no fes pudor. Vampujar per un camí que es diu Temescal Canyon fins que ensvam cansar. Quan finalment vam arribar a la nostra destinació,vam seure i fer la parada. Vam menjar primer, tortell de reisi xocolata, galetes, fruits secs, fruita...Mentre encara estàvemmenjant, la Laia es va aixecar i va treure un llibre de la sevamotxilla que explicava què era el dia de la sardina i vacomençar a llegir.

19

Articles

VIATJANT PEL CEL

Heu provat mai d’estirar-vos a la gespa del jardí de casa i“perdre una mica el temps” mirant el Cel? Sovint es fa difícilmirar el Cel ja que és una d’aquelles coses que arrossega elpes de la Quotidianitat. Per tant algú es pot preguntar; peròcom l’he de mirar el Cel? Què hi he de buscar al Cel?

Aquestes són segurament unes d’aquelles preguntes lesrespostes a les quals no són úniques i encara menys clares.Segurament una bona manera de començar seria no intentarbuscar aquestes respostes sinó simplement observar. Enaquest sentit potser seria bo desprendre’s de l’actitud d’aquellqui només mira el Cel amb ull crític demanant-li amb urgènciael temps que farà demà. Això ens permetrà mirar-lo ambmenys pressa, i la Paciència és amiga del Diàleg.

Observar no és una tasca fàcil, i per tant és molt bo deixarobrir el camí a la Paciència i la Perseverança tot seguintgelosament els seus passos. No cal ser meteoròleg ni poetaper adonar-se que hi ha molts Cels diferents. Els factors sónmolts i diversos. Dos d’aquests són el nostre estat d’ànim ide les característiques geogràfiques del lloc des d’on miremel Cel.

No deu ser el mateix mirar el Cel des del mig de l’oceà quemirar-lo des del bell mig d’una gran ciutat. Ni deu ser elmateix mirar el Cel quan està fosc que mirar-lo quan orgullósobre camí el Sol. Podem descobrir coses diferents i moltinteressants mirant el Cel de dia i també de nit, a l’estiu o al’hivern. En un planeta com el nostre les condicions sónmoltíssimes.

D’altra banda, per saber què busquem al Cel i entendre comel veiem és important tenir també en compte el nostre estatd’ànim. No deu ser el mateix mirar el Cel quan estem plensd’alegria que mirar-lo quan ens sentim dominats per latristesa; els mateixos núvols i els mateixos colors prenen unaltre sentit.

Per tant, les persones podem emprendre el viatge de mirar elCel des de ports molt allunyats uns dels altres. Cada viatgeserà diferent; navegarem buscant illes diferents i el vent nobufarà mai de la mateixa manera les nostres veles. Malgrattot, el que és interessant és que cadascú de nosaltres deixijugar el Diàleg al seu jardí mentre fem aquest viatge de mirarel Cel.

Pep Salvans

ESCLAT D’IL·LUSIÓ

Eren les quatre i mitja de la tarda d’un divuit de gener quanla Clàudia va venir al món. Tot just acaba de fer un any. Maioblidaré aquell moment de felicitat que vaig tenir quan per fila vam veure i la vam poder tenir als braços. Realment, sónsentiments difícils d’explicar en paraules. Havien estat noumesos de gestació que en aquell moment se’ns van fer eterns,però que ara els recordo com si haguessin passat en un tres ino res.

Al principi, només tens dubtes, et preguntes si tot anirà bé,de si serà nen o nena, fins i tot et preguntes què prefereixes,com serà, a quin dels dos s’assemblarà, si en el moment delpart patiràs o no, si serà un moment com et diuen o et faràmal, part normal o cesària, quin nom li posaràs… en fi, noumesos en què veus com el cos et canvia fins a tenir una panxade dimensions considerables i notant com a dintre teu hi haalgú que de tant en tant et dóna una patada per dir-te: ei…que estic aquí! L’últim mes inclús jugues a endevinar si aquellbultet que veus sortir de sobte de la panxa ha estat un braç,un peu, un colze o vés a saber quina altra part del seu cos.I de sobte, arriba el dia en què aquella nena, en el nostre cas,que durant nou mesos havia estat aliena a tot això i que mesa mes s’havia dedicat a anar agafant forma, decideix sortir isaludar al món.Ja feia uns dies que havíem sortit de comptes, i tot veient quela cosa anava per a llarg, vam decidir agafar-nos-ho en calmai veure tota la saga de El Padrino. I va ser cap a la meitat dela segona part, tot just abans de la mort de Freddo (recordeulo de “You broke my heart”?), quan de sobte vaig trencaraigües i cap a l’hospital que havia arribat l’hora!Recordo que la Clàudia tenia els ulls ben oberts quan la vamveure, tota ella amb la pell rosada i amb el cabell ben negre.Quan ens la vam portar després d’observar que tot estava bé,embolicada en un farcellet perquè no tingués fred, tenia lesmans ben morades, quasi transparents i amb una careta quesemblava un angelet.I ara miro a la Clàudia i ja te catorze mesos, camina, començaa córrer, a dir les seves primeres paraules i quan té un llibre ales mans passa les pàgines. I és que el temps passa molt ràpid,massa fins i tot. Si d’aquí no res ens demanarà per sortir denit i jo em pregunto: ja estarem preparats per a això?En fi, per a mi el part va ser per una banda un esclat d’il·lusióal veure el teu fill i adonar-te’n de què la naturalesa és inex-plicable i per una altra banda, un gran descans després denou mesos d’incògnites i de pèrdua de graus de llibertat. La felicitat et desborda tant en el moment en què pots abraçaral teu fill que no crec que hi hagi res en aquesta vida quepugui ser comparable.

Meritxell Perulles

7

Noticies

“El dimecres de cendra ja ha acabat el Carnaval. Cal acomiadaren Carnestoltes fins a l’any següent, a preparar-se per laQuaresma. És per això que té lloc l’enterrament de la sardina.Abans s’acostumava a enterrar una espinada de porc,anomenada “sardina” en castellà, com a símbol de les “carnsllevades “. Diuen els entesos que, per ignorància, es confonguéel nom i passà a enterrar-se el peix. Allò cert és que avui sesimbolitza l’acabament de la gresca passejant una sardinapenjada d’una canya i enterrant-la després“.

(Festes Populars de Catalunya. Jaume Colomer. Edicións laXarxa, 1981)

Quan es va acabar “storytime” el Joe i la Laura van començar afer un forat per posar la sardina. Tothom que passava ens miravai es pensaven que estàvem bojos! Quan el forat va ser prougran, el Joe va treure la sardina de la bossa, la va ensenyar atothom i la va enterrar al forat. “Visca la sardina!” tots vamexclamar!. La Laura li va agradar això d’enterrar i volia enterraralguna cosa més, així que hi va enterrar uns quants “goldfish”.Va ser un dia molt interessant.

Anna Preston-RoigAtenció a tots els pares que passeu part

de l’estiu a Califòrnia!

Estaríeu interessats en que els vostres fillsparticipessin en unes colònies d’estiu, en

català de 3-5 dies?

Si us plau, contesteu les següents preguntesi envieu-ho tan aviat com sigui possible a la

Laia Vicens-Fusté alaiavicensfuste@hotmail.com :

- Mes de preferència (juny, juliol,agost o durant “Spring Break”)

- Llocs de preferència (Arrowhead, BigBear, etc)

- Duració de les colònies (2, 3, 4 o 5dies?)

- Edats i noms dels nens

18

Articles

parts de cap d’animal, cactus, patates amb xoriç, etc.) ensvan proposar de quedar-nos a dormir a la part de darrera delrestaurant on hi havia un gran terreny on plantar les tendes,i així no haver de buscar un càmping o una explanada en unaltre lloc. Nosaltres, encantats, vam acceptar l’ofertagratament, doncs el cansament dels dies anteriors escomençava a fer palès.

Al matí següent i per començar el dia amb energia no hi vahaver res com esmorzar uns bons ous amb xoriç, un platapte només per estómacs preparats. Seguidament, l’amo delrestaurant ens va proposar una excursió molt peculiar queens portaria per un camí polsegós al més pur estil París-Dakar,a un ranxo regentat per un familiar seu i on vam veure boscosde cactus gegants i una font natural al bell mig del desert, totenvoltat d’autèntiques “palapas” i decoració puramentmexicana. Apart de la grandesa del lloc, potser el que mésens va impressionar va ser l’amabilitat de la gent i el fet defer-te sentir una mica com a casa donant tot el que està al seuabast per aconseguir-ho.

Per no perdre el costum de fer kilòmetres, vam continuar elcamí fins a El Rosario, a menjar unes copes de marisc frescen un suc un xic especial en un carret de venda ambulantque ens havien recomanat al cantó de la carretera. Allí, vamagafar provisions per la resta del camí en algunes botiguesde la zona i direcció nord vam emprendre altra vegada elcamí.

Ja dilluns al vespre ens vam trobar amb interminables cuesal pas fronterer que s’allargaven fins al centre d’Ensedada.Sense massa opcions, vam esperar el nostre torn fins arribara les casetes d’immigració. Inimaginablement, alguna gentmexicana ha fet d’aquestes inacabables cues el seu modusvivendi, i se’ls pot veure amb uns petits carrets passant entreels cotxes intentant vendre objectes i refrigeris que de tan entant algú compra per matar l’avorriment. Amb més o menyscomplicacions vam travessar el control, i ja cansadíssims delviatge després de 4 dies de córrer com beneits i dormir encàmpings, vam poder arribar a casa on una dutxa i un llit vanser un bé molt preuat.

Per la nostra part, va ser una aventura impressionant, i onvam poder gaudir de la manera de fer i de l’amabilitat de lagent mexicana, i on vaig poder conèixer una mica més lagent que em rodeja durant la meva estància aquí a Califòrnia.Els participant d’aquest viatge van ser: Víctor Noguera, SoniaMaestre, Fèlix Casanoves, Anna Torrents, Albert Farré, MarcEsplugues, Caroline Schlenker, Pere Margalef, FrancescGalobardes i jo mateixa.

Maria E. Eugenio Martin i Francesc Galobardes Jornet

To all non-Catalanspeakers interested inlearning the language!

We will be offering classes for adults atGolden West College on Saturdays start-ing on April 8th. These classes will run for8 weeks from 9:00-12:00pm. For more

information please contact MariusCucurny at mcucurny@gwc.cccd.edu or go

to the following website to enroll:www.gwc.info/ (then go to class schedule

and once there look for SPAN 199 ADSection 5754)

8

Casal

Atenció a tots el catalanoparlants!!!!

Voleu aprendre a llegir i escriure el català?Volem organitzar classes de català per a catalanoparlants, o sigui,

gent que parla la llengua però que no la sap escriure o no la sap escriurecorrectament

Esteu interessats en classes de català per nens oactivitats de “CAU” (tradició i cultura) per nens?

Esteu interessats en presentar-vos a les proves decatalà organitzades per l’Institut Ramon Llull?

Si esteu interessats en algunes d’aquestes activitats, si us plau poseu-vosen contacte amb la Carme Roig (carma.roig@verizon.net) i contesteu

les següents preguntes:1- Nom dels Catalanoparlants interessats en aprendre a escriure i llegir

correctament el català i barri a on viviu.2- Nom dels Catalanoparlants interessats en presentar-se a les proves

de català de l’Institut Ramon Llull que tindran lloc al Golden WestCollege a Huntington Beach al maig i nivell al que us agradariapresentar-vos (Basic, Mitjà i Superior)

3- Edats dels nens interessats a participar en les classes de català pernens i barri a on viuen

4- Edats dels nens interessats a participar en activitats de CAU i barria on viuen

* Es molt important posar la vostra localitat ja que voldríemorganitzar classes a les zones on hi hagi més gent interessada.

17

Articles

nos saltat el dinar vam fer la primera parada en un mercat depeix fresc per ben atipar-nos de peixos exòtics i carnsdelicioses en un dels casolans restaurants que enfilaven lavora del mercat.

I no hi ha res com fer milles amb la panxa ben plena.Intentàvem mantenir el dipòsit de la furgoneta ple a tota horaa causa de la infreqüent accessibilitat a carburant, i fèiempassar els kilòmetres i kilòmetres de paisatge més aviat sectipus desèrtic tot fent petar la xerrada, cantant i explicanthistòries d’allò més extravagants...en definitiva matant eltemps per arribar al bell mig del no res, on s’hi troba la únicazona on és possible trobar un hotel i un càmping. Ja era negranit, així que ens vam plantar al bell mig del càmping amb unparell de tendes, vam avivar un foc que els últims campisteshavien ja apagat, i sens més preàmbuls vam adormir-nos,alguns dins de les tendes i d’altres fent bivac a la vora de lesbrases.

Una vegada desperts pel fort rugit de la munió d’RVs queens encerclaven com Indis i dels quals no havíem ni notatpresència la nit abans, vam continuar el camí cap a Bahía losAngeles, santuari de tortugues gegants i d’altres espèciesmarines que habiten al Mar de Cortez. Allí, el centre d’acollidad’aquests animals, res a veure amb al potser més quotidiàSea World, un parell de mexicans ens van explicar curiositatsd’aquests sers tan tranquils i aparentment inofensius (algunsdels espècimens s’han de mantenir separats, doncs es mengenels uns als altres). Signatures en el llibre de visites per donarconstància de la nostra presència i sense més preàmbuls vamprocedir a fer una inspecció del poble.

Tot intentant buscar una barca i alguns equips de busseig perpoder admirar els fons marins de les illes properes vam fer elnostre primer encontre amb la manera de fer mexicana: si noés extremadament necessari, ja es farà a una altra hora....Després de varis intents nuls, vam trobar una barca que enspodia portar a fer un tomb per entre les illes. Quina inesperadasorpresa ens vam emportar després d’haver estat una bonaestona veient els paisatges marins quan l’home ens vaproposar de pescar i menjar-nos el botí per sopar en un delsrestaurants de la zona. I així va ser, un per un vam anar passanttots per la canya de pescar i vam treure els nostres dos peixosque una vegada nets i filetejats ens menjaríem aquell vesprepreparats de la forma típica del poble: “Empanisados”. Espot demanar un peix més fresc que el que ens vam menjaraquella nit? Ben bé es pot dir que el dia ens havia sortit rodó:natura, mar, passeig, pesca i un sopar en tota regla.

Entre una cosa i altra, com sempre, la nit anava entrant iencara ens quedava un bon tros fins a arribar a GuerreroNegro. Carretera i manta, vam travessar la divisió estatal BajaCalifornia Nord/Sud, on vam ser “amonestats” amb $1 en elcontrol fitosanitari. L’objectiu següent era trobar el càmpingon ens allotjaríem aquella nit en el mateix Guerrero Negro.Després de preguntar pels voltants la única cosa que vamesbrinar és que havíem de trobar una “palapa”. Negra nit,manca d’enllumenat públic i l’incomprensible descripció deobjectiu final ens van obligar a que un cotxe ens acompanyésfins al mateix càmping. Més tard al dia següent descobriríemque una “palapa” és una mena de barraqueta feta amb fustesi sostre de canya, més aviat en estat precari. Tot i la referència,el càmping, encara en obres abans de la seva obertura oficial,va ser el perfecte lloc per acampar aquella nit.

L’endemà, esmorzar amb una bona truita, sucs i cafè, i correntcap a la furgoneta que teníem ja llogada i que ens portavafins al port on surten les motores que acosten els turistes ales balenes. Tots dins les armilles salvavides i en una llanxaper nosaltres sols, vam sortir tallant el vent cap al bell mig dela llacuna. I no un parell de balenes per aquí o per allà, sinóque hi havien en total uns 1200 exemplars aquella mateixasetmana, de forma que l’espectacle de salts, esbufecs i d’altresfrivolitats d’aquestes enormes criatures, quasi impossiblesde capturar en fotografies, ens van mantenir entretingutsdurant tot el matí.

Després de la gran experiència i malgrat no vam poderacostar-nos suficientment a les balenes com per tocar-les,vam fer un bon refrigeri amb una cervesa fresca i uneshamburgueses al pur estil mexicà en una petita terrasseta delcarrer principal, on s’hi respirava un ambient que recordacom són les coses a la nostra terra. Més tard, vam podercomprovar com Guerrero Negro ciutat no és precisament undestí turístic massa recomanable, doncs tots els punts d’interèsque ens havien recomanat no van ser massa encertats.

Sense voler perdre més temps intentant trobar coses per veurevam decidir que potser els paratges de més al nord de lapenínsula serien millors, i vam emprendre el camí de retornel més aviat possible. Al cap d’unes hores a la carretera i deno poder parar en àrees de descans a causa de noms tipus“salsipuedes”, vam parar a Rosarito (o potser alguna de lesmúltiples variants d’aquest nom) en el restaurant que ens vasemblar més confortable i on tots poguéssim seure. I en aquestcas vam tenir la gran sort de què els propietaris del local erenmés simpàtics del que ens podíem haver imaginar, i desprésd’un bon sopar amb plats verdaderament mexicans (vàries

9

Articles

El nostre número 16

La Carme Roig i jo tenim una missió aquí als EUA: “fer-nosfotografies amb tants Catalans famosos com puguem”. Demoment en tenim amb en Bigas Lunas, l’expresident de laGeneralitat- en Jordi Pujol, la Maria del Mar Bonet… Aixíque quan ens varem assabentar de què els Memphis Grizzliesvenien a jugar amb els Clippers i els Lakers, vam decidir queaquesta seria la nostra oportunitat per fotografiar-nos amben Pau Gasol.

Com ens hi podíem posar en contacte però? Vamdecidir enviar la següent carta als Memphis Grizzlies ambun sobre del Casal, i varem enviar la mateixa carta via correuelectrònic a l’adreça dels Memphis Grizzlies i a la d’en PauGasol.

A l’atenció d’en Pau Gasol

Benvolgut Pau,Em dic Laia Vicens-Fusté i sóc sòcia del Casal Català deCalifòrnia. Aquesta és una organització sense finalitatslucratives de gent dels Països Catalans, la missió de la qualés promoure la llengua i la cultura de Catalunya i dels PaïsosCatalans.Fa poc varem ser informats de què el teu equip, The Mem-phis Grizzlies, jugarà aquí a Los Angeles al 24 de febrer al’Staples Center. Alguns de nosaltres, especialment els nens,estem molt contents de què vinguis i planegem d’anar al partit;ja ens reconeixeràs per la bandera Catalana que onejarem ales grades.El veure que un jugador Català de “bàsquet” ha arribat fins al’ NBA, és un gran honor per nosaltres i ens agradaria saber,especialment als nens, si després del partit o potser l’endemàtinguessis un mica de temps per nosaltres. Sabem que la tevaestada serà breu i que segurament estaràs molt ocupat, aixíque estem disposats a jugar al voltant deu teu horari per poder-nos trobar.Fes-me saber, si us plau, si fos possible passar una estonetaamb tu per poder passar la informació a la resta dels socis,simpatitzants i a la junta directiva.En cas de què volguessis veure la nostra pàgina web, aquestaés l’adreça:www.casalcalifornia.orgAquesta és la meva informació per poder-me contactar:Laia Vicens-Fusté (323) 717-6029Laiavicensfuste@hotmail.com

AtentamentLaia Vicens-Fusté

Vam decidir anar-lo a veure jugar amb els Clippersja que hi hauria menys gent i més probabilitats de potserconèixer-lo.

Com us podeu imaginar, els dies després de què enPere Garriga s’encarregués de tirar la carta i enviar els “e-mails” portava el telèfon a tot arreu (fins i tot per anar alwàter) ja que no volia perdre la trucada d’en Pau. Cada copque el telèfon sonava em saltava el cor i després patia unsmoments de decepció quan veia que no era ell si no magermana des de Chicago preguntant-me “Què fas?” o laCarme parlant-me de detalls de coses del Casal. No és queno m’estimi a aquestes dues persones però, és que jo esperavaque en Pauet em truqués...De fet, ara que hi penso, no sé ni què hauria fet si en Paum’hagués trucat. Que li hagués dit? Com hauria reaccionat?- Hello, digui…(Així és com contesto el telèfon alsEUA)- Hola, sóc en Pau Gasol.- …..(parada cardíaca)- Hola?...Hola….- …ahhhhh.- Tit, tit, tit…(el telèfon es penja)En Pau no em va trucar…Mal home! Així que arribà l’horade passar al pla B. Si no podíem contactar amb ell abans deljoc, ho intentaríem durant el joc. La Naama i el seu nòvioJoe es varen apuntar a venir i s’encarregaren de comprar lesentrades.El dia del partit em trobava malament, tenia la regla i la únicacosa que volia fer era ficar-me dins del llit a clapar. Però nopodia decepcionar a en Pau. I si a mig partit l’home agafavaun micròfon i deia – Estic buscant a la Laia Vicens-Fusté. Siets aquí si us plau vine’m a veure als vestidors- No podiaperdre aquella oportunitat per quelcom que he estat aguantantdurant els últims 16 anys de la meva vida cada mes. Aixíque vaig anar a ca la Carme a on m’esperava amb sa fillal’Anna i una amigueta d’ella, la Whitney.- Bé doncs- Li vaig dir a la Carme- Ho tenim tot?Varem omplir una bossa amb totes les coses que es requerienper una nit tant important: “Snacks” pel camí- taronges, crack-ers, barretes de cereal, ametlles, aigua- samarretes del Casalper dur-les durant el partit, una de extra extra large per enPau per si de cas el coneixíem, la càmera de fer fotos, i, o itant, la senyera de la Carme. Necessitaríem un tamboret persi ens fèiem una foto amb en Pau? Vam decidir que com queno ens hi cabia a la bossa, hauries de fer una de dues coses: oen Pau s’hauria d’ajupir o nosaltres hauríem de trepar al seucos per poder sortir-hi tots.

16

Articles

Elaboració:Col·loqueu la farina en forma de cercle sobre la taula. Al migafegiu-hi el sucre, els ous, la sal, el llevat, la mantega i lesraspadures de llimona.Remeneu-ho amb la mà afegint-hi llet o aigua i barrejant lafarina de mica a mica, fins a formar una massa homogènia ique se’ns desenganxi de les mans.Tot seguit deixeu-la reposar una ½ hora, en una superfícieuntada amb oli i tapada amb un drap.Agafeu la quantitat que vulgueu per fer la peça, ja que se’nsolen fer de més grans o més petites.Feu una mena de pa i amb els dits feu al mig un forat, queanireu engrandint fins a formar una corona. Us untareu elsdits amb oli a fi d’evitar que la massa se’ns hi enganxi.Col·loqueu aquest tortell en una plata i unteu-la amb oli pertal que no faci crosta. Repartiu-hi per sobre, clavant-los, 3 04 ous durs amb clova. Fins i tot els podeu pintar amb outbatut. Empolseu-ho amb sucre. Poseu-ho al forn desprésd’haver deixat fermentar la massa, aproximadament al capd’uns 25 minuts. La seva cocció, a uns 175 graus,aproximadament durarà una 45 minuts.Nota: aquestes mones són les tradicionals. Han evolucionatmolt i avui en dia són ben diferents. Així que es fan de diversesformes, diferents gustos i amb una imaginació incalculable.Tot i que la formula purament tradicional es conserva a moltsindrets de Catalunya.

Sabieu que…… el nom de MONA ve de: segons es diu els pastissers enconfeccionar-lo li donaven la forma d’aquest animal, però elcert és el contrari. Els pastissers li donaven aquesta forma ohi posaven la figura d’aquest animal perquè el poblel’anomenava així.… segons disposicions dictades per l’església catòlica, el dia

de Pasqua s’ha de celebrar precisament, el primer diumengedesprés del pleniluni que seguirà al dia 20 de març, d’acordal moviment quaresmal.… La Pasqua “és una festa molt esperada per la mainada. Jaque reben el present de la tradicional “mona” amb què elspadrins obsequien els fillols, costum molt antic. L’obsequiconsisteix en LA MONA. És una pasta elaborada en formesdiverses on, com a complement si posen ous.… en altres temps, la mona portava tant ous com anys teniael fillol obsequiat pel padrí. L’obsequi de la mona es feia finsque el fillol o fillola arribaven a la pubertat.

Carme Roig

“BAJA CALIFORNIA”

Només arribar a terres americanes i encara acabant d’arreglarels papers per l’estança a la Universitat de California Irvine,ja s’havia preparat un viatge a Baja California, una granoportunitat per poder conèixer una petita part del país veí.

El pla consistia en llogar una furgoneta de nou places per ferel viatge tots plegats i gaudir més tranquil·lament del camíque ens portaria fins a Guerrero Negro a veure balenes. Aixòa la vegada ens brindaria la oportunitat, especialment a mi,recent arribada, de conèixer millor el grup.

La sortida estava programada per divendres 17 de febrer de2006 al matí, i aprofitaríem que el dilluns (Presidents’ DayHoliday) era festa per la tornada. Com mana la tradició, lasortida es va endarrerir per imprevists d’última hora(problemes amb l’assegurança de la furgoneta, passaportsque s’havien quedat a casa, reunions de laboratori i d’altres),però finalment varem fer cap a San Diego a recollir algunscompanys més i llavors cap a la frontera USA-Mèxic ambganes i il·lusió de començar l’aventura.

El primer que ens passa a tots pel cap només passar la fronteraés: tan poca distància i tanta diferència....”. I és que a l’altrabanda de la paret aixecada en el territori americà hi ha unsens fi de cases i barraques inacabades, carreteres poccuidades, i un reguitzell de cotxes desballestats i fumejantsen paral·lel amb d’altres cotxes luxosos amb matrícules deCalifòrnia. Havíem entrat a la terra dels tacos a $1. Dit i fet.A Ensenada, després d’unes hores de conducció i d’haver-

10

Articles

Així que ens vam posar en camí i ens trobàrem amb la Namai en Joe davant de l’estàtua d’en Magic Johnson (que percert no s’hi assembla pas) al davant del Staples Center. Varempatir una mica al principi ja que no enteníem a quina filahavíem d’anar, el partit estava a punt de començar i les nenestenien gana i volien un “hot dog”. Teniem 4 entrades juntesen un cantó de l’estadi i 2 a l’altre cantó. Així que la Naamai en Joe varen seure sols i jo, la Carme i les nenes ens vamquedar juntes.El partit va començar. Quina emoció! Veuria en Pau labandera Catalana? Li podríem donar la samarreta? Cada copque els Clippers marcaven un punt l’estadi s’aixecava i feiasorroll. Quan els Grizzlies marcaven jo i la Carme cridàvemi dèiem: “Vinga Pau!” “Fot-li noi de San Boi!” “Gasol!”“Torronet!” El noi que seia al meu costat ens mirava ambcara enigmàtica i les celles abaixades cada cop que cridàvem.Ja m’imagino que devia passar per el seu cap “What lan-guage are they screaming in? Why are they cheering for theopposite team? What is that blanket they are waiving?”. Vaarribar al punt en què no es va aguantar més i em va dir:- Who are you cheering for? Gasol?- Yes- Vaig contestar orgullosament.Malgrat els nostres crits (i creieu-me, vam cridar molt) enPau no ens va veure ja que a la primera mitja part marcavacap el cantó contrari del nostre, el de la Naama, i entre aixòi que estava concentrat, no va passar res en els dos primersquarts. La Naama també tenia una senyera però era tant petitaque segur que en Pau no la va veure.Arribà la mitja part i se’n varen anar als vestidors amb lamala jeia de què, clar el “passadís” per al que els del Mem-phis passaven era també a l’altre costat d’on érem. Jo ja haviaperdut l’esperança de què ens veiés.- No et preocupis- Em va dir la Carme- A la pròximamitja part marcaran cap al nostre cantó.Abans de començar la segona mitja part, els jugadors es vanposar a entrenar i com que els Grizzlies eren ara al nostrecantó i en Pau no requeria llavors un alt nivell de concentracióen aquest moments vaig pensar “Aquesta és la nostra”, i livaig dir a la Carme que comencéssim a fer onejar la bandera.I vinga, en Pau practica que practica, i jo, la Carme i devegades les nenes, crida que crida. I si, va arribar, el momentque tots esperàvem amb anhel, aquell moment que va ferque el temps es parés, que la nostre adrenalina corrés comboja per les nostres venes, aquell moment que ara encaravisualitzo a càmera lenta, el moment en què jo i la Carmequasi ens fem pipí a sobre de l’emoció i en el que, per unssegons, se me’n va anar el mal de panxa, el moment en quèen Pau Gasol, jugador Català de 2.17 m, de St. Boi de

Llobregat, fitxat per la NBA i jugador dels Memphis Grizzlis,va aixecar el cap, va veure la senyera, va alçar la mà i la vaonejar amb aquell moviment internacional tant distintiu quevol dir “Hola”. Si la Carme i jo havíem cridat fins a aquellmoment, ara estàvem a punt de treure les amígdales per laboca. Les nenes també estaven emocionadíssimes de que enPau hagués vist la nostra bandera i la gent del voltant ensmirava amb gelosia i amb una cara com dient “I aquestes dequè coneixen en Pau?” No cal dir que la segona part delpartit fou encara més emocionant ja que l’adrenalina del gestd’en Pau no se’ns baixava, ara marcaven al nostre costat, iera un partit molt igualat ja que els Grizzlies guanyaven total’estona per no més de 10 punts. Ara sí que cridàvemnosaltres, quan els Grizzlies marcaven, quan en Pau tenia lapilota, quan empenyien a un dels “nostres…”-Ah, quinaemoció, quin divertiment i quina Pepsi més dolenta amb gustde plàstic que em vaig comprar per $4.00 (un robo).La Naama em va trucar pel telèfon i li vaig explicar el gestd’en Pau. Em va dir que si volien podíem anar cap al“passadís” a on els jugadors van cap als vestuaris, però hovaig veure molt cru ja que hi havia molta seguretat i nodeixaven que la gent es mogués entre les grades. De fet, vaigcreure, que havíem aconseguit el màxim que podíem: que enPau hagués vist la senyera. Per mi, la meva fita ja s’haviacomplert. Havíem vist jugar a en Pau i li havíem deixat aentendre a ell, que la comunitat Catalana era allà amb ell.Que nosaltres també érem molt lluny de la nostra terra i queestàvem molt cofois de que un dels nostres hagués arribatfins a la NBA.Al final el partit va ser molt disputat i malgrat que elsGrizzilies van estar guanyant durant tot el partit, als últim 10minuts (que realment duren més que els tres primers quartsde joc junts) els Clippers van agafar més control de la bola iacabaren guanyat amb uns, si recordo bé, dos o tres punts dediferència.En acabar el partit, la Carme em va dir que mirés cap al’esquerra de l’estadi, i vaig veure que, a part de la nostrasenyera, i del “drapet” que oneja va la Naama, n’hi haviauna tercera. Varem començar a fer senyals amb la nostra iens van veure. Al cap d’una estona en Joe em va trucar dientque havia conegut un grupet de catalans i que ens trobéssima la sortida. Allà, ens vam trobar amb un grup d’uns 15 o 20becaris d’Irvine i ens en vam anar tots (nenes incloses) a unbar a prendre quelcom i a menjar pretzels que eren de franc,alguns no havíem dinat i pel preu de les begudes ja enshaguessin pogut donar entrepans de llonganissa.Encara no em trobava gaire bé aquella nit quan vaig arribar acasa i vaig dormir com un ós. I, la veritat és que no tinc

15

Articles

Laia Vicens-Fusté

per correu electrònic (7). Només 3 dels socis volen rebrecorrespondència a través de senyals de fum (ha, ha, ha!).

No varen haver-hi massa suggeriments generals, però und’ells fou la possible col·laboració amb altres Casals Espanyolscom el gallec i el basc.

Per tots aquells que no heu contestat el qüestionari,tindreu una segona oportunitat a l’Aplec de Primavera. Si us plau,ompliu-lo ja que volem les opinions de tothom.

La pedra de fer sopes

L’any havia estat dur, de sequera i collites minses. I el Nadalno es presentava gens galdós al petit poble de muntanya.Aquell matí, una dona va sentir un truc a la porta i, en obrir,la sorprengué un foraster vestit molt correctament i elegantque li demanava alguna cosa per menjar. “Em sap greu –vadir la dona- però som pobres i en aquest moment no tinc res,a casa, per oferir-vos”.

“No us preocupeu –digué afablement el foraster- jo tinc unespedres de sopes molt especials dins la cartera; si empermetéssiu de ficar-les dins d’una olla d’aigua bullent, usfaria les sopes més exquisides del món. Una olla ben gran, sius plau!”

La dona, encuriosida, va posar al foc l’olla més grossa quetenia i tot seguit se n’anà a explicar l’extraordinari secretde les pedres de sopes a les veïnes. Ni cal dir que quan l’aiguava arrencar el bull, tot el veïnat ja s’hi havia aplegat per tald’admirar el foraster i la seva meravellosa sopa de pedres.El foraster agafà les pedres, recità una invocació i les vadeixar caure solemnement dins l’aigua bullent. Al cap d’unaestona, va tastar una cullerada amb evident delectació iexclamà: “Delicioses! L’únic que necessitarien són unesquantes patates!”

“Jo en tinc, de patates!” va cridar joiosament una veïna, i sen’anà corrents. Al cap d’uns minuts tornava amb una granplata de patates ja pelades que anaren a parar directamentdins l’olla. El foraster tornà a tastar el beuratge:“Excel·lent!” digué satisfet; i afegí, tot pensarós: “És clarque si tinguéssim una mica de carn... podríem fer una carnd’olla que n’hi hauria per llepar-se els dits...!”

Ara fou una altra mestressa de casa qui se n’anà i va tornaramb un tall de vedella i dos pits de pollastre que el foraster,

bo i acceptant-los cortesament, introduí dins l’olla. Quantornà a tastar les sopes, va posar els ulls en blanc i digué:“Hmmm, que bones! Si tinguessin una mica de verdures jaserien perfectes, absolutament perfectes!”

Una veïna va afanyar-se a córrer cap a casa i en tornà amb uncistellet ple de cebes; una altra va portar un manyac depastanagues; i encara una altra va dur un bon grapat de cigronsi una col.

Després d’introduir curosament les verdures dins l’olla, elforaster va tastar novament el brou i, amb to autoritari,exclamà: “La sal!” “Aquí la teniu” digué alegrement lamestressa de la casa. A continuació, el foraster va donar unaordre final: “Plats per a tothom!”

La gent s’apressà a anar cadascú a casa seva a buscar plats.Alguns en tornaren portant fins i tot pa i fruita.

Tot seguit s’assegueren plegats a fruir de l’esplèndida menjadamentre el foraster repartia abundants racions de les sevesincreïbles sopes. Tots se sentien estranyament feliços ambl’àpat mentre reien, xerraven i compartien per primera vegadael seu menjar.

Enmig dels alegrois, el foraster es va escapolir silenciosament.Però darrera seu va deixar les miraculoses pedres de sopes,que ells podrien usar, d’ara endavant, sempre que volguessinfer i compartir les sopes més delicioses del món.

Andreu Morta

Mona de Pasqua

(del Gran Llibre de la Cuina Catalana de JosepLladonosa i Miró)

Ingredients:Farina ½ kgSucre 75 gMantega 50 gOus 3Sal 10 gRaspadura de llimonaLlet o aigua la que admetiLlevat premsat 50 g

11

Articles

Laia Vicens-Fusté

testimonis ja que m’acabo de mudar a un estudi tota sola,però crec que abans d’anar a dormir, amb un somriure alsllavis vaig dir “el nostre número 16…” i llavors vaig caurepresa al món dels somnis.

En Epítoms anteriors presentàrem segells emesos/usats a lazona republicana1 i a la zona franquista 2, anomenada“nacional”. Aquells segells en general n’eren més dedramàtics per llur contingut que artísticament o estilísticasatisfaents, ja que donades les precàries condicions dels dosbàndols —si bé als millors impressors de la PenínsulaIbèrica els hi tocà romandre en la zona republicana— no espodia esperar una qualitat artística elevada. En aquestEpítom tocarem les repercussions en la Filatèliainternacional de la Guerra Civil d’Espanya {GCE} que esmanifestà principalment en dues direccions: el record delbombardeig i destrucció de Gernika i les commemoracionsde les Brigades Internacionals {BBII}.Aquests segells foren emesos anys després de l’acabamentde la GCE i reflecteixen aspectes heroics/humanitaris mésque les característiques bèl·liques de la conquesta, igeneralment són de vàlua artística elevada. Com en lesanteriors ocasions vull clarificar que aquesta presentació ésfactible solament per l’amabilitat del Dr Víctor Marí iBalcells, cirurgià retirat a Barcelona, actualment historiadorde la Cirurgia a Catalunya, President de la Societat Catalanad’Història de la Medecina, que està a punt de publicar elllibre “Història de la Cirurgia Catalana al segle XX”, i queha posat al meu abast la conferència3 que donà a Barcelona.Quant a Gernika, l’antigua Txecoslovàquia [és a dir, abansque l’Eslovàquia es deslliurés de la unió política amb elstxecs] fou una emissora profusa d’aquesta impressió ambcommemoratius el 1966, 1976 i 1981. El segell [A] és de laimpressió del 1981 i conté, fora del marc, uns esbossos fetstambé per Picasso, quan se celebrava el centenari del seunaixement. La llegenda al peu de la il·lustració diu “45èaniversari de les Brigades Internacionals a Espanya”. En el

50è aniversari de la formació de les BBII Txecoslovàquiareproduí una pintura de Vladimir Sychra, que féu unaimpressionant i emotiva interpretació [B] de la GCE “enforma del rapte d’una fràgil i formosa donzella, ‘Espanya’,per una bèstia repugnant” ressemblant un brau [cal fer rodarla pàgina cap avall per a veure bé la donzella]. La part dedalt mostra víctimes de la guerra.Els “30-anys del començament de la guerra antifeixista dela nació espanyola” fou commemorat per la URSS amb elsegell [C] i pels polonesos amb el [D]. L’Alemanya de l’Est,oficialment República Democràtica d’Alemanya [abans dela reunificació], imprimí un segell [E] amb motiu del “20è aniversari del’alliberament del feixisme” i un altre [F] amb motiu del50è aniversari de la formació de les BBII.Un segell de la URSS ens recorda el 20è aniversari del’execució de Julián Grimau [G[. Aquest fou un políticcomunista castellà, que en acabada la GCE el 1939 es refugiàa França, però tornà més tard clandestinament a la PenínsulaIbèrica i el 1962 fou detingut a Madrid, sotmès a un Consellde Guerra per fets absolutament remots en el temps i afusellatel 1963, en mig d’una magna campanya internacional deprotesta de molts governs d’Europa incloent-hi el Papa[malgrat que aquest dugués poc pes, ja que en Pau VI erapoc amic del govern de Franco].França emetí un segell [H] el 1983 honorant un personatgefemení, membre de la Resistència, Danielle Casanova, quefou afusellada pels nazis durant l’ocupació de França. S’haverificat que ella tenia una oficina a París on s’establia elcontacte entre el reclutament de brigadistes i l’OrganitzacióExterior del Partit Comunista.L’Alemanya de l’Est emetí nombrosos segells commemoratiusdels seus herois de les BBII. Un d’ells [I] presenta HansBeimler, un serraller de Munic, comunista alemany, quearribà a Barcelona l’agost del 1936 encarregat d’abastar la“Columna Thälmann” [formada per comunistes alemanys,molts d’ells jueus]. Morí en el front de Madrid el desembredel 1936. Noteu la bandera republicana amb el trianglesòlid distintiu de les BBII als segells [E] i [I], assenyalantllurs 3 objectius de lluita contra la fam, contra la guerra icontra el feixisme; i també el rètol “NO PASARAN”, queesdevingué l’eslògan de la resistència a Madrid durant laGCE, i que ha passat a ésser part del patrimoni internacional.En la mateixa sèrie de segells als “Herois de la LluitaAntifeixista per a la Llibertat” n’hi ha un dedicat a HansKahle [J]. Aquest fou oficial a l’exèrcit alemany a la PrimeraGuerra Mundial, també coneguda com Guerra Europea.

EPÍTOM DE LA GUERRA CIVILD’ESPANYA

XXI.REPERCUSSIONS FILATÈLIQUES AL’ESTRANGER

14

Notícies

Avaluació de l’enquesta

Cap a finals del mes de Gener, la Carme i jo, la Laia, varem fer unaenquesta per enviar als socis ja que volem millorar el Casal i quinamillor manera de fer-ho que preguntant als socis directament laseva opinió i suggeriments? Volíem saber quines eren les coses delCasal que als socis els hi agradaven, quines no, quines coses espodien millorar, i quines idees tenien els socis per poder fer que elCasal fos una entitat que respongués a les necessitats i interessosde tothom qui n’és part.

Varem enviar enquestes a tots el socis i en rebérem només 15.Aprofito aquesta ocasió per donar les gràcies a tots aquells quehan respost el qüestionari i per demanar a aquells socis que nol’han respost, que per favor considerin omplir-lo i enviar-lo ja queens agradaria sentir les veus de tothom i avaluar totes les respostes,tant les positives com les negatives. El Casal és de tots els socis,posem-hi tots un gra de sorra.

De moment però els resultats són els següents:Primer de tot s’ha de dir que sembla ser que moltes de les

persones que varen contestar l’enquesta deuen ser socis actius alCasal ja que 6 de les persones havien assistit a la festa de Nadaldel 2005 com a última activitat. D’aquells que feia més d’un anyque no havien participat en una activitat del Casal, la majoriadeixaren la resposta en blanc. D’aquells que varen contestar, semblaser que les raons més populars per no estar més involucrats forenla distància i la manca de temps.

Sobre les activitats del Casal que més agraden a la gent,els aplecs varen guanyar per 13 vots, seguits per la festa de Nadal(6 vots). Les caminades, la festa de Sant Joan, i la castanyada varenquedar empatats per 5 vots cada un; seguits per les classes de catalàper adults que tingueren 4 vots. Les classes de català per a nens,les exposicions, i les activitats del cau tingueren tercer lloc amb unempat de 3 vots cada un.

Sis dels socis no varen completar la part relacionada ambles activitats de Casal que menys agraden als socis (recordeu quees bo saber el que no agrada o funciona al Casal per poder millorar-lo). D’aquells que la varen contestar, dos varen dir que la festa deSt. Joan és de les que menys els hi agrada (un dels socis va dir queno li trobava la gràcia). Hi va haver-hi un vot negatiu per la festade Nadal però fou degut a la distància i no a la qualitat de la festa.Un altre vot negatiu va anar cap a la Castanyada i un altre votnegatiu fou per les activitat del Cau i les classes de català per anens degut a la manca de nens. Un dels socis respongué sobre totesles activitats en general dient que no li agradaven les activitats queorganitzaven els “propietaris” del casal per a els seu propis“interessos”.

Sobre les coses que es podrien millorar en relació ambles activitats del Casal, una part important dels que van contestardigueren la participació i la organització. La manca de participaciófou un tema que sortí constantment durant el qüestionari i aprofitola ocasió per fer una crida a una participació més activa de tots elssocis. Entenem que tots tenim vides privades (feina, fills, estudis…)i que una de les barreres més importants pels socis sembla ser lamanca de temps i les distàncies (LA és tan gran!). Hem de recordar

però que la feina del Casal es compleix gràcies a accions devoluntariat dels socis i que són aquests l’energia vital sense laqual el Casal no pot funcionar. Així com el molí d’aigua no potfuncionar sense la força del corrent i es para quan hi ha sequera,el Casal no pot funcionar sense l’energia de tothom qui n’és soci.No deixem que el riu s’assequi!

Les respostes a les activitats del Casal que els socisestarien interessats que el Casal organitzés, les respostes foreninteressants:

- Cercles de cinema en Català- Exposicions- Xerrades de catalans- Tardes de vídeo- Excursions en autocar- Suport al Barça- Activitats culturals.- Treure més a la joventut i famílies noves- Notícies de Catalunya- Classes de Català tipus grup social per gent d’edat- Activitats que incloguessin la participació

d’organitzacions locals de Califòrnia

Molts del socis varen contestar que creuen que lesactivitats del Casal són adequades per a totes les edats (9 Sí, 2 Noi 5 sense resposta), tot i això, 6 de les respostes rebudes varen dirque no porten a amics, parents o familiars menors de 18 anys a lesactivitats del Casal. Uns altres, 6, no varen respondre la preguntai 4 digueren que si que en porten de menors. Dos de les respostesparlaren del problema de les distàncies com a raó per no portar-hialtre gent i un va dir que hi ha volgut portar gent americana peròque té por de què potser s’avorririen.

Sobre la missió del Casal, 11 de les respostes deien quecreuen que s’està complint , 4 no varen donar cap resposta, i und’ells va dir que les institucions de la Generalitat són ignorades ique tot es fa pels interessos dels “propietaris” del Casal.

Sobre la possible seu del Casal, la majoria dels que vancontestar van creure que és una tasca difícil de realitzar. Un vaproposar la idea de comprar 2 apartaments i llogar-ne un per poderfinançar la seu. Un altre soci va proposar una mica d’investigacióper veure si existeixen préstecs per a associacions sense ànim deelucre, potser a través de la Generalitat. Sobre la localitat de la seu7 dels enquestats no varen donar cap opinió i la resta de respostesforen variades: Long Beach, entre LA i San Diego, Centre de LA/Downtown…Altres respongueren: s’hauria de fer un estudi, a onfos accessible per a tothom, a un lloc cèntric pel president, al migdel “Valle Imperial” i a prop de UCI.

La majoria dels enquestats s’havien involucrat en algunaactivitat de voluntariat pel Casal i 6 d’ells varen contestar que enalgun moment han format part del consell (6 no ho havien fet maii 4 no varen respondre). Sobre l’experiència de formar part delconsell, 9 no varen respondre i la resta foren respostes positives.

Sembla ser que la majoria dels socis prefereixen rebrecorrespondència del Casal via correu tradicional (14), i unes altres

12

Articles

Acabada aquesta ingressà a l’Acadèmia Militar de Leningrad[avui altre cop Sankt Peterburg] d’on es graduà. Integrat ala Columna Thälmann intervingué en les batalles del Jarama,Guadalajara i l’Ebre. Morí a la República Democràticad’Alemanya. El segell és d’interès perquè conté la partiturade l’himne de la Columna Thälmann. La gorra militar mostrael rang de coronel on un pot veure els galonets a cada cantód’un emblema central, perquè l’Exèrcit Popular de laRepública, format durant la GCE, suprimí els estels indicatiusdels graus dels oficials militars i en comptes posà els galonets.Un altre segell es dedicat a Willi Bredel [K] que actuà com aComissari Polític a les BBII, sobrevisqué la GCE i a principisdel 1943 es trobà en el front de Stalingrad lluitant amb elsrussos. El juliol del mateix any començà a organitzarl’oficialitat del futur exèrcit de l’Alemanya de l’Est, on hihavia molts ex-brigadistes.Esment especial mereix Ernst Thälmann [L], al quil’Alemanya Oriental el distingí amb 13 referènciesfilatèliques. Nascut a Hamburg, fou polític, obrer i sindicalistaprocedent de la socialdemocràcia; fou diputat comunista[1924-33] i el primer, cronològicament, secretari del PartitComunista Alemany, però sempre seguint les directives deStalin s’apartà dels socialdemocrats. Aquesta escissió del’esquerra alemanya afavorí l’accessió delsnacionalsocialistes amb Hitler al poder el 1933. Stalin canviàde tàctica i a les eleccions posteriors francesa i espanyola[febrer 1936] ordenà que els comunistes s’aliessin amb elssocialistes de tota mena formant l’anomenat “Front Popu-lar” a cada país. Hitler empresonà Thälmann a Buchenwaldon fou executat el 1944, mesos abans de la fi de la SegonaGuerra Mundial. Un altre segell [M] commemorant el 20èaniversari de la desfeta hitleriana representa Thälmannempresonat mentre hi ha una manifestació a Berlín a finalsdel 1933 demanant la seva llibertat en varis idiomes. Aquestaescena té un gran valor històric, ja que aquesta fou la darreramanifestació no-nazi que tingué lloc a l’Alemanya finsdesprés de la II Guerra Mundial, perquè Hitler prohibí totesles manifestacions que no fossin del seu Partit.Un segell de Veneçuela porta el rostre del Dr August Pi iSunyer [N], Catedràtic de Fisiologia a la Facultat de Medicinade Barcelona, el qual no poguérem tenir com a Professor,perquè s’hagué d’exiliar cap aquella República on fou moltben acollit i on es beneficiaren dels seus ensenyaments iiniciatives.EPILOG:Amb motiu de l’odi desplegat envers Catalunya per certsgrups a la Península Ibèrica a la notícia del projectat NouEstatut, cal no oblidar la Guerra Civil d’Espanya: 1936-39 i

la llarguíssima i duríssima postguerra per a Catalunya —talcom els jueus contínuament retreuen l’Holocaust— , no pera contemplar cap venjança sinó per a què no torni a passaruna desfeta de Catalunya com la del 1939. Nogensmenys ésveritat que a Catalunya se li pot aplicar el lema de l’espirald’Arquímedes: ‘mutata resurgo’ [enfortida ressorgeixo].Josep G LLauradó

[1] LLauradó, J G. Epítom de la Guerra Civil d’Espanya:XVI. Filatèlia en el bàndol republicà. Butlletí del Casal delsCatalans de Califòrnia No. 66, Agost 2004: estiu, pp.14-15& 20.[2] LLauradó, J G. Epítom de la Guerra Civil d’Espanya:XIX. Filatèlia al bàndol nacional. Butlletí del Casal delsCatalans de Califòrnia No. 69, Juny 2005, pp. 9-10 & 16.[3] Marí i Balcells, V. La guerra civil espanyola i la filatèlia.Conferència lliurada al Casal Espriu de Barcelona el 12 demaig del 2004.

Nota: A la contraportada del Butlletí estan il·lustrats elssegells de l’article.

Josep. G. Llauradó

Bé, matisem, tant com ”les Amèriques...” potser no. Però,escolta, per algun llochem de començar, oi?

Allow me to introduce myself: em dic Belén Vicéns Sáiz isóc de Reus. Ep, però nascuda a Tarragona. ”Ganxeta” comem diuen a Catalunya, perquè vinc de Reus.Nice meeting you over this Butlletí.La meva història voldria que fos de viatges. Així quecomencem...

Als divuit me’n vaig anar de casa per estudiar traducció iinterpretació a Barcelona. En realitat, a Bellaterra, a laUniversitat Autònoma de Barcelona. Qualsevol excusa foubona per sortir del niu. Aviat es manifestà una de les mevespassions: l’estudi del món àrab.La tria dels idiomes a la carrera no fou gens fàcil. L’anglès,per veure món; l’àrab, perquè volia; i el portuguès, perquèem donava la gana.

Al cap d’un any, a mi que m’anomenen “cul inquiet”, se’m

La Belén fa les Amèriques... o de com vaigarribar aquí.

13

Articles

feia necessari anar-me’n a voltar món. A Manchester vaigpassar un anyet sencer, amb la fama d’”espanyolita” catxondaa les esquenes. Després vingueren el Marroc, Portugal,Tunísia, el Líban, Jordània, Palestina. I que no s’acabi la llista!I no us penseu pas que hi anava a fer turisme. La majoria devegades estudiava llengües, feia intercanvis, i darrerament,col.laborava amb ONGs.

Tanmateix, senyors i senyores, a Los Angeles em quedava.Almenys per un temps. Alguns us preguntareu per quèm’agrada aquesta megalòpolis que s’estén fins a l’infinitenvoltant-ho tot de fumeres de cotxe i cues inacabables. Laprimera vegada que vaig trepitjar els Estats Units fou elsetembre de 2004. Quin patiment! Al cap d’un parell de mesos,però, el malson es tornava somni. Aquí, a Los Angeles, jono em sento estrangera!Aprecio moltíssim com la gent et somriu pel carrer, alguns esparen i es posen a xerrar amb tu, s’interessen per saber d’onvéns, no pas per jutjar-te com a forani, sinó per simple i puracuriositat.

Aquest, el meu segon viatge a Los Angeles, ha començat ambbon peu. Aquest cop sóc becària de la Generalitat i com quela paraula “becària” no m’agrada, diré que sóc una menad’ambaixadora del fet català. La meva beca, ACC05, té perobjectiu: “dur a terme activitats culturals, participatives,associatives i de lleure, col·laborar en la dinamització delCasal, i promoure el coneixement de les universitats públiquesde Catalunya a les persones que resideixen a l’estranger.” Totjust per començar, el meu propòsit és acostar els estudiantsde català de UCLA i del GWC al món català. Revifar l’interèsque molts d’ells ja tenen per conèixer Catalunya i fer pos-sible que aquesta primera trobada amb el fet català no siguiun fet aïllat sinó que sigui, ni més ni menys, l’inici d’unallarga amistat...

Aconseguir que els altres estimin Catalunya com nosaltresho fem no és pas una tasca senzilla, tanmateix, és, sense capmena de dubte, una de les més gratificants.

Ben aviat tindrem l’ocasió de conèixer-nos tots plegats: elsmembres del Casal, els amics i companys que convidem, elsmeus estudiants i jo mateixa. Fins llavors, només dir-vosgràcies per llegir aquesta petita presentació i a reveure.

Belén Vicens.

12

Articles

Acabada aquesta ingressà a l’Acadèmia Militar de Leningrad[avui altre cop Sankt Peterburg] d’on es graduà. Integrat ala Columna Thälmann intervingué en les batalles del Jarama,Guadalajara i l’Ebre. Morí a la República Democràticad’Alemanya. El segell és d’interès perquè conté la partiturade l’himne de la Columna Thälmann. La gorra militar mostrael rang de coronel on un pot veure els galonets a cada cantód’un emblema central, perquè l’Exèrcit Popular de laRepública, format durant la GCE, suprimí els estels indicatiusdels graus dels oficials militars i en comptes posà els galonets.Un altre segell es dedicat a Willi Bredel [K] que actuà com aComissari Polític a les BBII, sobrevisqué la GCE i a principisdel 1943 es trobà en el front de Stalingrad lluitant amb elsrussos. El juliol del mateix any començà a organitzarl’oficialitat del futur exèrcit de l’Alemanya de l’Est, on hihavia molts ex-brigadistes.Esment especial mereix Ernst Thälmann [L], al quil’Alemanya Oriental el distingí amb 13 referènciesfilatèliques. Nascut a Hamburg, fou polític, obrer i sindicalistaprocedent de la socialdemocràcia; fou diputat comunista[1924-33] i el primer, cronològicament, secretari del PartitComunista Alemany, però sempre seguint les directives deStalin s’apartà dels socialdemocrats. Aquesta escissió del’esquerra alemanya afavorí l’accessió delsnacionalsocialistes amb Hitler al poder el 1933. Stalin canviàde tàctica i a les eleccions posteriors francesa i espanyola[febrer 1936] ordenà que els comunistes s’aliessin amb elssocialistes de tota mena formant l’anomenat “Front Popu-lar” a cada país. Hitler empresonà Thälmann a Buchenwaldon fou executat el 1944, mesos abans de la fi de la SegonaGuerra Mundial. Un altre segell [M] commemorant el 20èaniversari de la desfeta hitleriana representa Thälmannempresonat mentre hi ha una manifestació a Berlín a finalsdel 1933 demanant la seva llibertat en varis idiomes. Aquestaescena té un gran valor històric, ja que aquesta fou la darreramanifestació no-nazi que tingué lloc a l’Alemanya finsdesprés de la II Guerra Mundial, perquè Hitler prohibí totesles manifestacions que no fossin del seu Partit.Un segell de Veneçuela porta el rostre del Dr August Pi iSunyer [N], Catedràtic de Fisiologia a la Facultat de Medicinade Barcelona, el qual no poguérem tenir com a Professor,perquè s’hagué d’exiliar cap aquella República on fou moltben acollit i on es beneficiaren dels seus ensenyaments iiniciatives.EPILOG:Amb motiu de l’odi desplegat envers Catalunya per certsgrups a la Península Ibèrica a la notícia del projectat NouEstatut, cal no oblidar la Guerra Civil d’Espanya: 1936-39 i

la llarguíssima i duríssima postguerra per a Catalunya —talcom els jueus contínuament retreuen l’Holocaust— , no pera contemplar cap venjança sinó per a què no torni a passaruna desfeta de Catalunya com la del 1939. Nogensmenys ésveritat que a Catalunya se li pot aplicar el lema de l’espirald’Arquímedes: ‘mutata resurgo’ [enfortida ressorgeixo].Josep G LLauradó

[1] LLauradó, J G. Epítom de la Guerra Civil d’Espanya:XVI. Filatèlia en el bàndol republicà. Butlletí del Casal delsCatalans de Califòrnia No. 66, Agost 2004: estiu, pp.14-15& 20.[2] LLauradó, J G. Epítom de la Guerra Civil d’Espanya:XIX. Filatèlia al bàndol nacional. Butlletí del Casal delsCatalans de Califòrnia No. 69, Juny 2005, pp. 9-10 & 16.[3] Marí i Balcells, V. La guerra civil espanyola i la filatèlia.Conferència lliurada al Casal Espriu de Barcelona el 12 demaig del 2004.

Nota: A la contraportada del Butlletí estan il·lustrats elssegells de l’article.

Josep. G. Llauradó

Bé, matisem, tant com ”les Amèriques...” potser no. Però,escolta, per algun llochem de començar, oi?

Allow me to introduce myself: em dic Belén Vicéns Sáiz isóc de Reus. Ep, però nascuda a Tarragona. ”Ganxeta” comem diuen a Catalunya, perquè vinc de Reus.Nice meeting you over this Butlletí.La meva història voldria que fos de viatges. Així quecomencem...

Als divuit me’n vaig anar de casa per estudiar traducció iinterpretació a Barcelona. En realitat, a Bellaterra, a laUniversitat Autònoma de Barcelona. Qualsevol excusa foubona per sortir del niu. Aviat es manifestà una de les mevespassions: l’estudi del món àrab.La tria dels idiomes a la carrera no fou gens fàcil. L’anglès,per veure món; l’àrab, perquè volia; i el portuguès, perquèem donava la gana.

Al cap d’un any, a mi que m’anomenen “cul inquiet”, se’m

La Belén fa les Amèriques... o de com vaigarribar aquí.

13

Articles

feia necessari anar-me’n a voltar món. A Manchester vaigpassar un anyet sencer, amb la fama d’”espanyolita” catxondaa les esquenes. Després vingueren el Marroc, Portugal,Tunísia, el Líban, Jordània, Palestina. I que no s’acabi la llista!I no us penseu pas que hi anava a fer turisme. La majoria devegades estudiava llengües, feia intercanvis, i darrerament,col.laborava amb ONGs.

Tanmateix, senyors i senyores, a Los Angeles em quedava.Almenys per un temps. Alguns us preguntareu per quèm’agrada aquesta megalòpolis que s’estén fins a l’infinitenvoltant-ho tot de fumeres de cotxe i cues inacabables. Laprimera vegada que vaig trepitjar els Estats Units fou elsetembre de 2004. Quin patiment! Al cap d’un parell de mesos,però, el malson es tornava somni. Aquí, a Los Angeles, jono em sento estrangera!Aprecio moltíssim com la gent et somriu pel carrer, alguns esparen i es posen a xerrar amb tu, s’interessen per saber d’onvéns, no pas per jutjar-te com a forani, sinó per simple i puracuriositat.

Aquest, el meu segon viatge a Los Angeles, ha començat ambbon peu. Aquest cop sóc becària de la Generalitat i com quela paraula “becària” no m’agrada, diré que sóc una menad’ambaixadora del fet català. La meva beca, ACC05, té perobjectiu: “dur a terme activitats culturals, participatives,associatives i de lleure, col·laborar en la dinamització delCasal, i promoure el coneixement de les universitats públiquesde Catalunya a les persones que resideixen a l’estranger.” Totjust per començar, el meu propòsit és acostar els estudiantsde català de UCLA i del GWC al món català. Revifar l’interèsque molts d’ells ja tenen per conèixer Catalunya i fer pos-sible que aquesta primera trobada amb el fet català no siguiun fet aïllat sinó que sigui, ni més ni menys, l’inici d’unallarga amistat...

Aconseguir que els altres estimin Catalunya com nosaltresho fem no és pas una tasca senzilla, tanmateix, és, sense capmena de dubte, una de les més gratificants.

Ben aviat tindrem l’ocasió de conèixer-nos tots plegats: elsmembres del Casal, els amics i companys que convidem, elsmeus estudiants i jo mateixa. Fins llavors, només dir-vosgràcies per llegir aquesta petita presentació i a reveure.

Belén Vicens.

11

Articles

Laia Vicens-Fusté

testimonis ja que m’acabo de mudar a un estudi tota sola,però crec que abans d’anar a dormir, amb un somriure alsllavis vaig dir “el nostre número 16…” i llavors vaig caurepresa al món dels somnis.

En Epítoms anteriors presentàrem segells emesos/usats a lazona republicana1 i a la zona franquista 2, anomenada“nacional”. Aquells segells en general n’eren més dedramàtics per llur contingut que artísticament o estilísticasatisfaents, ja que donades les precàries condicions dels dosbàndols —si bé als millors impressors de la PenínsulaIbèrica els hi tocà romandre en la zona republicana— no espodia esperar una qualitat artística elevada. En aquestEpítom tocarem les repercussions en la Filatèliainternacional de la Guerra Civil d’Espanya {GCE} que esmanifestà principalment en dues direccions: el record delbombardeig i destrucció de Gernika i les commemoracionsde les Brigades Internacionals {BBII}.Aquests segells foren emesos anys després de l’acabamentde la GCE i reflecteixen aspectes heroics/humanitaris mésque les característiques bèl·liques de la conquesta, igeneralment són de vàlua artística elevada. Com en lesanteriors ocasions vull clarificar que aquesta presentació ésfactible solament per l’amabilitat del Dr Víctor Marí iBalcells, cirurgià retirat a Barcelona, actualment historiadorde la Cirurgia a Catalunya, President de la Societat Catalanad’Història de la Medecina, que està a punt de publicar elllibre “Història de la Cirurgia Catalana al segle XX”, i queha posat al meu abast la conferència3 que donà a Barcelona.Quant a Gernika, l’antigua Txecoslovàquia [és a dir, abansque l’Eslovàquia es deslliurés de la unió política amb elstxecs] fou una emissora profusa d’aquesta impressió ambcommemoratius el 1966, 1976 i 1981. El segell [A] és de laimpressió del 1981 i conté, fora del marc, uns esbossos fetstambé per Picasso, quan se celebrava el centenari del seunaixement. La llegenda al peu de la il·lustració diu “45èaniversari de les Brigades Internacionals a Espanya”. En el

50è aniversari de la formació de les BBII Txecoslovàquiareproduí una pintura de Vladimir Sychra, que féu unaimpressionant i emotiva interpretació [B] de la GCE “enforma del rapte d’una fràgil i formosa donzella, ‘Espanya’,per una bèstia repugnant” ressemblant un brau [cal fer rodarla pàgina cap avall per a veure bé la donzella]. La part dedalt mostra víctimes de la guerra.Els “30-anys del començament de la guerra antifeixista dela nació espanyola” fou commemorat per la URSS amb elsegell [C] i pels polonesos amb el [D]. L’Alemanya de l’Est,oficialment República Democràtica d’Alemanya [abans dela reunificació], imprimí un segell [E] amb motiu del “20è aniversari del’alliberament del feixisme” i un altre [F] amb motiu del50è aniversari de la formació de les BBII.Un segell de la URSS ens recorda el 20è aniversari del’execució de Julián Grimau [G[. Aquest fou un políticcomunista castellà, que en acabada la GCE el 1939 es refugiàa França, però tornà més tard clandestinament a la PenínsulaIbèrica i el 1962 fou detingut a Madrid, sotmès a un Consellde Guerra per fets absolutament remots en el temps i afusellatel 1963, en mig d’una magna campanya internacional deprotesta de molts governs d’Europa incloent-hi el Papa[malgrat que aquest dugués poc pes, ja que en Pau VI erapoc amic del govern de Franco].França emetí un segell [H] el 1983 honorant un personatgefemení, membre de la Resistència, Danielle Casanova, quefou afusellada pels nazis durant l’ocupació de França. S’haverificat que ella tenia una oficina a París on s’establia elcontacte entre el reclutament de brigadistes i l’OrganitzacióExterior del Partit Comunista.L’Alemanya de l’Est emetí nombrosos segells commemoratiusdels seus herois de les BBII. Un d’ells [I] presenta HansBeimler, un serraller de Munic, comunista alemany, quearribà a Barcelona l’agost del 1936 encarregat d’abastar la“Columna Thälmann” [formada per comunistes alemanys,molts d’ells jueus]. Morí en el front de Madrid el desembredel 1936. Noteu la bandera republicana amb el trianglesòlid distintiu de les BBII als segells [E] i [I], assenyalantllurs 3 objectius de lluita contra la fam, contra la guerra icontra el feixisme; i també el rètol “NO PASARAN”, queesdevingué l’eslògan de la resistència a Madrid durant laGCE, i que ha passat a ésser part del patrimoni internacional.En la mateixa sèrie de segells als “Herois de la LluitaAntifeixista per a la Llibertat” n’hi ha un dedicat a HansKahle [J]. Aquest fou oficial a l’exèrcit alemany a la PrimeraGuerra Mundial, també coneguda com Guerra Europea.

EPÍTOM DE LA GUERRA CIVILD’ESPANYA

XXI.REPERCUSSIONS FILATÈLIQUES AL’ESTRANGER

14

Notícies

Avaluació de l’enquesta

Cap a finals del mes de Gener, la Carme i jo, la Laia, varem fer unaenquesta per enviar als socis ja que volem millorar el Casal i quinamillor manera de fer-ho que preguntant als socis directament laseva opinió i suggeriments? Volíem saber quines eren les coses delCasal que als socis els hi agradaven, quines no, quines coses espodien millorar, i quines idees tenien els socis per poder fer que elCasal fos una entitat que respongués a les necessitats i interessosde tothom qui n’és part.

Varem enviar enquestes a tots el socis i en rebérem només 15.Aprofito aquesta ocasió per donar les gràcies a tots aquells quehan respost el qüestionari i per demanar a aquells socis que nol’han respost, que per favor considerin omplir-lo i enviar-lo ja queens agradaria sentir les veus de tothom i avaluar totes les respostes,tant les positives com les negatives. El Casal és de tots els socis,posem-hi tots un gra de sorra.

De moment però els resultats són els següents:Primer de tot s’ha de dir que sembla ser que moltes de les

persones que varen contestar l’enquesta deuen ser socis actius alCasal ja que 6 de les persones havien assistit a la festa de Nadaldel 2005 com a última activitat. D’aquells que feia més d’un anyque no havien participat en una activitat del Casal, la majoriadeixaren la resposta en blanc. D’aquells que varen contestar, semblaser que les raons més populars per no estar més involucrats forenla distància i la manca de temps.

Sobre les activitats del Casal que més agraden a la gent,els aplecs varen guanyar per 13 vots, seguits per la festa de Nadal(6 vots). Les caminades, la festa de Sant Joan, i la castanyada varenquedar empatats per 5 vots cada un; seguits per les classes de catalàper adults que tingueren 4 vots. Les classes de català per a nens,les exposicions, i les activitats del cau tingueren tercer lloc amb unempat de 3 vots cada un.

Sis dels socis no varen completar la part relacionada ambles activitats de Casal que menys agraden als socis (recordeu quees bo saber el que no agrada o funciona al Casal per poder millorar-lo). D’aquells que la varen contestar, dos varen dir que la festa deSt. Joan és de les que menys els hi agrada (un dels socis va dir queno li trobava la gràcia). Hi va haver-hi un vot negatiu per la festade Nadal però fou degut a la distància i no a la qualitat de la festa.Un altre vot negatiu va anar cap a la Castanyada i un altre votnegatiu fou per les activitat del Cau i les classes de català per anens degut a la manca de nens. Un dels socis respongué sobre totesles activitats en general dient que no li agradaven les activitats queorganitzaven els “propietaris” del casal per a els seu propis“interessos”.

Sobre les coses que es podrien millorar en relació ambles activitats del Casal, una part important dels que van contestardigueren la participació i la organització. La manca de participaciófou un tema que sortí constantment durant el qüestionari i aprofitola ocasió per fer una crida a una participació més activa de tots elssocis. Entenem que tots tenim vides privades (feina, fills, estudis…)i que una de les barreres més importants pels socis sembla ser lamanca de temps i les distàncies (LA és tan gran!). Hem de recordar

però que la feina del Casal es compleix gràcies a accions devoluntariat dels socis i que són aquests l’energia vital sense laqual el Casal no pot funcionar. Així com el molí d’aigua no potfuncionar sense la força del corrent i es para quan hi ha sequera,el Casal no pot funcionar sense l’energia de tothom qui n’és soci.No deixem que el riu s’assequi!

Les respostes a les activitats del Casal que els socisestarien interessats que el Casal organitzés, les respostes foreninteressants:

- Cercles de cinema en Català- Exposicions- Xerrades de catalans- Tardes de vídeo- Excursions en autocar- Suport al Barça- Activitats culturals.- Treure més a la joventut i famílies noves- Notícies de Catalunya- Classes de Català tipus grup social per gent d’edat- Activitats que incloguessin la participació

d’organitzacions locals de Califòrnia

Molts del socis varen contestar que creuen que lesactivitats del Casal són adequades per a totes les edats (9 Sí, 2 Noi 5 sense resposta), tot i això, 6 de les respostes rebudes varen dirque no porten a amics, parents o familiars menors de 18 anys a lesactivitats del Casal. Uns altres, 6, no varen respondre la preguntai 4 digueren que si que en porten de menors. Dos de les respostesparlaren del problema de les distàncies com a raó per no portar-hialtre gent i un va dir que hi ha volgut portar gent americana peròque té por de què potser s’avorririen.

Sobre la missió del Casal, 11 de les respostes deien quecreuen que s’està complint , 4 no varen donar cap resposta, i und’ells va dir que les institucions de la Generalitat són ignorades ique tot es fa pels interessos dels “propietaris” del Casal.

Sobre la possible seu del Casal, la majoria dels que vancontestar van creure que és una tasca difícil de realitzar. Un vaproposar la idea de comprar 2 apartaments i llogar-ne un per poderfinançar la seu. Un altre soci va proposar una mica d’investigacióper veure si existeixen préstecs per a associacions sense ànim deelucre, potser a través de la Generalitat. Sobre la localitat de la seu7 dels enquestats no varen donar cap opinió i la resta de respostesforen variades: Long Beach, entre LA i San Diego, Centre de LA/Downtown…Altres respongueren: s’hauria de fer un estudi, a onfos accessible per a tothom, a un lloc cèntric pel president, al migdel “Valle Imperial” i a prop de UCI.

La majoria dels enquestats s’havien involucrat en algunaactivitat de voluntariat pel Casal i 6 d’ells varen contestar que enalgun moment han format part del consell (6 no ho havien fet maii 4 no varen respondre). Sobre l’experiència de formar part delconsell, 9 no varen respondre i la resta foren respostes positives.

Sembla ser que la majoria dels socis prefereixen rebrecorrespondència del Casal via correu tradicional (14), i unes altres

10

Articles

Així que ens vam posar en camí i ens trobàrem amb la Namai en Joe davant de l’estàtua d’en Magic Johnson (que percert no s’hi assembla pas) al davant del Staples Center. Varempatir una mica al principi ja que no enteníem a quina filahavíem d’anar, el partit estava a punt de començar i les nenestenien gana i volien un “hot dog”. Teniem 4 entrades juntesen un cantó de l’estadi i 2 a l’altre cantó. Així que la Naamai en Joe varen seure sols i jo, la Carme i les nenes ens vamquedar juntes.El partit va començar. Quina emoció! Veuria en Pau labandera Catalana? Li podríem donar la samarreta? Cada copque els Clippers marcaven un punt l’estadi s’aixecava i feiasorroll. Quan els Grizzlies marcaven jo i la Carme cridàvemi dèiem: “Vinga Pau!” “Fot-li noi de San Boi!” “Gasol!”“Torronet!” El noi que seia al meu costat ens mirava ambcara enigmàtica i les celles abaixades cada cop que cridàvem.Ja m’imagino que devia passar per el seu cap “What lan-guage are they screaming in? Why are they cheering for theopposite team? What is that blanket they are waiving?”. Vaarribar al punt en què no es va aguantar més i em va dir:- Who are you cheering for? Gasol?- Yes- Vaig contestar orgullosament.Malgrat els nostres crits (i creieu-me, vam cridar molt) enPau no ens va veure ja que a la primera mitja part marcavacap el cantó contrari del nostre, el de la Naama, i entre aixòi que estava concentrat, no va passar res en els dos primersquarts. La Naama també tenia una senyera però era tant petitaque segur que en Pau no la va veure.Arribà la mitja part i se’n varen anar als vestidors amb lamala jeia de què, clar el “passadís” per al que els del Mem-phis passaven era també a l’altre costat d’on érem. Jo ja haviaperdut l’esperança de què ens veiés.- No et preocupis- Em va dir la Carme- A la pròximamitja part marcaran cap al nostre cantó.Abans de començar la segona mitja part, els jugadors es vanposar a entrenar i com que els Grizzlies eren ara al nostrecantó i en Pau no requeria llavors un alt nivell de concentracióen aquest moments vaig pensar “Aquesta és la nostra”, i livaig dir a la Carme que comencéssim a fer onejar la bandera.I vinga, en Pau practica que practica, i jo, la Carme i devegades les nenes, crida que crida. I si, va arribar, el momentque tots esperàvem amb anhel, aquell moment que va ferque el temps es parés, que la nostre adrenalina corrés comboja per les nostres venes, aquell moment que ara encaravisualitzo a càmera lenta, el moment en què jo i la Carmequasi ens fem pipí a sobre de l’emoció i en el que, per unssegons, se me’n va anar el mal de panxa, el moment en quèen Pau Gasol, jugador Català de 2.17 m, de St. Boi de

Llobregat, fitxat per la NBA i jugador dels Memphis Grizzlis,va aixecar el cap, va veure la senyera, va alçar la mà i la vaonejar amb aquell moviment internacional tant distintiu quevol dir “Hola”. Si la Carme i jo havíem cridat fins a aquellmoment, ara estàvem a punt de treure les amígdales per laboca. Les nenes també estaven emocionadíssimes de que enPau hagués vist la nostra bandera i la gent del voltant ensmirava amb gelosia i amb una cara com dient “I aquestes dequè coneixen en Pau?” No cal dir que la segona part delpartit fou encara més emocionant ja que l’adrenalina del gestd’en Pau no se’ns baixava, ara marcaven al nostre costat, iera un partit molt igualat ja que els Grizzlies guanyaven total’estona per no més de 10 punts. Ara sí que cridàvemnosaltres, quan els Grizzlies marcaven, quan en Pau tenia lapilota, quan empenyien a un dels “nostres…”-Ah, quinaemoció, quin divertiment i quina Pepsi més dolenta amb gustde plàstic que em vaig comprar per $4.00 (un robo).La Naama em va trucar pel telèfon i li vaig explicar el gestd’en Pau. Em va dir que si volien podíem anar cap al“passadís” a on els jugadors van cap als vestuaris, però hovaig veure molt cru ja que hi havia molta seguretat i nodeixaven que la gent es mogués entre les grades. De fet, vaigcreure, que havíem aconseguit el màxim que podíem: que enPau hagués vist la senyera. Per mi, la meva fita ja s’haviacomplert. Havíem vist jugar a en Pau i li havíem deixat aentendre a ell, que la comunitat Catalana era allà amb ell.Que nosaltres també érem molt lluny de la nostra terra i queestàvem molt cofois de que un dels nostres hagués arribatfins a la NBA.Al final el partit va ser molt disputat i malgrat que elsGrizzilies van estar guanyant durant tot el partit, als últim 10minuts (que realment duren més que els tres primers quartsde joc junts) els Clippers van agafar més control de la bola iacabaren guanyat amb uns, si recordo bé, dos o tres punts dediferència.En acabar el partit, la Carme em va dir que mirés cap al’esquerra de l’estadi, i vaig veure que, a part de la nostrasenyera, i del “drapet” que oneja va la Naama, n’hi haviauna tercera. Varem començar a fer senyals amb la nostra iens van veure. Al cap d’una estona en Joe em va trucar dientque havia conegut un grupet de catalans i que ens trobéssima la sortida. Allà, ens vam trobar amb un grup d’uns 15 o 20becaris d’Irvine i ens en vam anar tots (nenes incloses) a unbar a prendre quelcom i a menjar pretzels que eren de franc,alguns no havíem dinat i pel preu de les begudes ja enshaguessin pogut donar entrepans de llonganissa.Encara no em trobava gaire bé aquella nit quan vaig arribar acasa i vaig dormir com un ós. I, la veritat és que no tinc

15

Articles

Laia Vicens-Fusté

per correu electrònic (7). Només 3 dels socis volen rebrecorrespondència a través de senyals de fum (ha, ha, ha!).

No varen haver-hi massa suggeriments generals, però und’ells fou la possible col·laboració amb altres Casals Espanyolscom el gallec i el basc.

Per tots aquells que no heu contestat el qüestionari,tindreu una segona oportunitat a l’Aplec de Primavera. Si us plau,ompliu-lo ja que volem les opinions de tothom.

La pedra de fer sopes

L’any havia estat dur, de sequera i collites minses. I el Nadalno es presentava gens galdós al petit poble de muntanya.Aquell matí, una dona va sentir un truc a la porta i, en obrir,la sorprengué un foraster vestit molt correctament i elegantque li demanava alguna cosa per menjar. “Em sap greu –vadir la dona- però som pobres i en aquest moment no tinc res,a casa, per oferir-vos”.

“No us preocupeu –digué afablement el foraster- jo tinc unespedres de sopes molt especials dins la cartera; si empermetéssiu de ficar-les dins d’una olla d’aigua bullent, usfaria les sopes més exquisides del món. Una olla ben gran, sius plau!”

La dona, encuriosida, va posar al foc l’olla més grossa quetenia i tot seguit se n’anà a explicar l’extraordinari secretde les pedres de sopes a les veïnes. Ni cal dir que quan l’aiguava arrencar el bull, tot el veïnat ja s’hi havia aplegat per tald’admirar el foraster i la seva meravellosa sopa de pedres.El foraster agafà les pedres, recità una invocació i les vadeixar caure solemnement dins l’aigua bullent. Al cap d’unaestona, va tastar una cullerada amb evident delectació iexclamà: “Delicioses! L’únic que necessitarien són unesquantes patates!”

“Jo en tinc, de patates!” va cridar joiosament una veïna, i sen’anà corrents. Al cap d’uns minuts tornava amb una granplata de patates ja pelades que anaren a parar directamentdins l’olla. El foraster tornà a tastar el beuratge:“Excel·lent!” digué satisfet; i afegí, tot pensarós: “És clarque si tinguéssim una mica de carn... podríem fer una carnd’olla que n’hi hauria per llepar-se els dits...!”

Ara fou una altra mestressa de casa qui se n’anà i va tornaramb un tall de vedella i dos pits de pollastre que el foraster,

bo i acceptant-los cortesament, introduí dins l’olla. Quantornà a tastar les sopes, va posar els ulls en blanc i digué:“Hmmm, que bones! Si tinguessin una mica de verdures jaserien perfectes, absolutament perfectes!”

Una veïna va afanyar-se a córrer cap a casa i en tornà amb uncistellet ple de cebes; una altra va portar un manyac depastanagues; i encara una altra va dur un bon grapat de cigronsi una col.

Després d’introduir curosament les verdures dins l’olla, elforaster va tastar novament el brou i, amb to autoritari,exclamà: “La sal!” “Aquí la teniu” digué alegrement lamestressa de la casa. A continuació, el foraster va donar unaordre final: “Plats per a tothom!”

La gent s’apressà a anar cadascú a casa seva a buscar plats.Alguns en tornaren portant fins i tot pa i fruita.

Tot seguit s’assegueren plegats a fruir de l’esplèndida menjadamentre el foraster repartia abundants racions de les sevesincreïbles sopes. Tots se sentien estranyament feliços ambl’àpat mentre reien, xerraven i compartien per primera vegadael seu menjar.

Enmig dels alegrois, el foraster es va escapolir silenciosament.Però darrera seu va deixar les miraculoses pedres de sopes,que ells podrien usar, d’ara endavant, sempre que volguessinfer i compartir les sopes més delicioses del món.

Andreu Morta

Mona de Pasqua

(del Gran Llibre de la Cuina Catalana de JosepLladonosa i Miró)

Ingredients:Farina ½ kgSucre 75 gMantega 50 gOus 3Sal 10 gRaspadura de llimonaLlet o aigua la que admetiLlevat premsat 50 g

9

Articles

El nostre número 16

La Carme Roig i jo tenim una missió aquí als EUA: “fer-nosfotografies amb tants Catalans famosos com puguem”. Demoment en tenim amb en Bigas Lunas, l’expresident de laGeneralitat- en Jordi Pujol, la Maria del Mar Bonet… Aixíque quan ens varem assabentar de què els Memphis Grizzliesvenien a jugar amb els Clippers i els Lakers, vam decidir queaquesta seria la nostra oportunitat per fotografiar-nos amben Pau Gasol.

Com ens hi podíem posar en contacte però? Vamdecidir enviar la següent carta als Memphis Grizzlies ambun sobre del Casal, i varem enviar la mateixa carta via correuelectrònic a l’adreça dels Memphis Grizzlies i a la d’en PauGasol.

A l’atenció d’en Pau Gasol

Benvolgut Pau,Em dic Laia Vicens-Fusté i sóc sòcia del Casal Català deCalifòrnia. Aquesta és una organització sense finalitatslucratives de gent dels Països Catalans, la missió de la qualés promoure la llengua i la cultura de Catalunya i dels PaïsosCatalans.Fa poc varem ser informats de què el teu equip, The Mem-phis Grizzlies, jugarà aquí a Los Angeles al 24 de febrer al’Staples Center. Alguns de nosaltres, especialment els nens,estem molt contents de què vinguis i planegem d’anar al partit;ja ens reconeixeràs per la bandera Catalana que onejarem ales grades.El veure que un jugador Català de “bàsquet” ha arribat fins al’ NBA, és un gran honor per nosaltres i ens agradaria saber,especialment als nens, si després del partit o potser l’endemàtinguessis un mica de temps per nosaltres. Sabem que la tevaestada serà breu i que segurament estaràs molt ocupat, aixíque estem disposats a jugar al voltant deu teu horari per poder-nos trobar.Fes-me saber, si us plau, si fos possible passar una estonetaamb tu per poder passar la informació a la resta dels socis,simpatitzants i a la junta directiva.En cas de què volguessis veure la nostra pàgina web, aquestaés l’adreça:www.casalcalifornia.orgAquesta és la meva informació per poder-me contactar:Laia Vicens-Fusté (323) 717-6029Laiavicensfuste@hotmail.com

AtentamentLaia Vicens-Fusté

Vam decidir anar-lo a veure jugar amb els Clippersja que hi hauria menys gent i més probabilitats de potserconèixer-lo.

Com us podeu imaginar, els dies després de què enPere Garriga s’encarregués de tirar la carta i enviar els “e-mails” portava el telèfon a tot arreu (fins i tot per anar alwàter) ja que no volia perdre la trucada d’en Pau. Cada copque el telèfon sonava em saltava el cor i després patia unsmoments de decepció quan veia que no era ell si no magermana des de Chicago preguntant-me “Què fas?” o laCarme parlant-me de detalls de coses del Casal. No és queno m’estimi a aquestes dues persones però, és que jo esperavaque en Pauet em truqués...De fet, ara que hi penso, no sé ni què hauria fet si en Paum’hagués trucat. Que li hagués dit? Com hauria reaccionat?- Hello, digui…(Així és com contesto el telèfon alsEUA)- Hola, sóc en Pau Gasol.- …..(parada cardíaca)- Hola?...Hola….- …ahhhhh.- Tit, tit, tit…(el telèfon es penja)En Pau no em va trucar…Mal home! Així que arribà l’horade passar al pla B. Si no podíem contactar amb ell abans deljoc, ho intentaríem durant el joc. La Naama i el seu nòvioJoe es varen apuntar a venir i s’encarregaren de comprar lesentrades.El dia del partit em trobava malament, tenia la regla i la únicacosa que volia fer era ficar-me dins del llit a clapar. Però nopodia decepcionar a en Pau. I si a mig partit l’home agafavaun micròfon i deia – Estic buscant a la Laia Vicens-Fusté. Siets aquí si us plau vine’m a veure als vestidors- No podiaperdre aquella oportunitat per quelcom que he estat aguantantdurant els últims 16 anys de la meva vida cada mes. Aixíque vaig anar a ca la Carme a on m’esperava amb sa fillal’Anna i una amigueta d’ella, la Whitney.- Bé doncs- Li vaig dir a la Carme- Ho tenim tot?Varem omplir una bossa amb totes les coses que es requerienper una nit tant important: “Snacks” pel camí- taronges, crack-ers, barretes de cereal, ametlles, aigua- samarretes del Casalper dur-les durant el partit, una de extra extra large per enPau per si de cas el coneixíem, la càmera de fer fotos, i, o itant, la senyera de la Carme. Necessitaríem un tamboret persi ens fèiem una foto amb en Pau? Vam decidir que com queno ens hi cabia a la bossa, hauries de fer una de dues coses: oen Pau s’hauria d’ajupir o nosaltres hauríem de trepar al seucos per poder sortir-hi tots.

16

Articles

Elaboració:Col·loqueu la farina en forma de cercle sobre la taula. Al migafegiu-hi el sucre, els ous, la sal, el llevat, la mantega i lesraspadures de llimona.Remeneu-ho amb la mà afegint-hi llet o aigua i barrejant lafarina de mica a mica, fins a formar una massa homogènia ique se’ns desenganxi de les mans.Tot seguit deixeu-la reposar una ½ hora, en una superfícieuntada amb oli i tapada amb un drap.Agafeu la quantitat que vulgueu per fer la peça, ja que se’nsolen fer de més grans o més petites.Feu una mena de pa i amb els dits feu al mig un forat, queanireu engrandint fins a formar una corona. Us untareu elsdits amb oli a fi d’evitar que la massa se’ns hi enganxi.Col·loqueu aquest tortell en una plata i unteu-la amb oli pertal que no faci crosta. Repartiu-hi per sobre, clavant-los, 3 04 ous durs amb clova. Fins i tot els podeu pintar amb outbatut. Empolseu-ho amb sucre. Poseu-ho al forn desprésd’haver deixat fermentar la massa, aproximadament al capd’uns 25 minuts. La seva cocció, a uns 175 graus,aproximadament durarà una 45 minuts.Nota: aquestes mones són les tradicionals. Han evolucionatmolt i avui en dia són ben diferents. Així que es fan de diversesformes, diferents gustos i amb una imaginació incalculable.Tot i que la formula purament tradicional es conserva a moltsindrets de Catalunya.

Sabieu que…… el nom de MONA ve de: segons es diu els pastissers enconfeccionar-lo li donaven la forma d’aquest animal, però elcert és el contrari. Els pastissers li donaven aquesta forma ohi posaven la figura d’aquest animal perquè el poblel’anomenava així.… segons disposicions dictades per l’església catòlica, el dia

de Pasqua s’ha de celebrar precisament, el primer diumengedesprés del pleniluni que seguirà al dia 20 de març, d’acordal moviment quaresmal.… La Pasqua “és una festa molt esperada per la mainada. Jaque reben el present de la tradicional “mona” amb què elspadrins obsequien els fillols, costum molt antic. L’obsequiconsisteix en LA MONA. És una pasta elaborada en formesdiverses on, com a complement si posen ous.… en altres temps, la mona portava tant ous com anys teniael fillol obsequiat pel padrí. L’obsequi de la mona es feia finsque el fillol o fillola arribaven a la pubertat.

Carme Roig

“BAJA CALIFORNIA”

Només arribar a terres americanes i encara acabant d’arreglarels papers per l’estança a la Universitat de California Irvine,ja s’havia preparat un viatge a Baja California, una granoportunitat per poder conèixer una petita part del país veí.

El pla consistia en llogar una furgoneta de nou places per ferel viatge tots plegats i gaudir més tranquil·lament del camíque ens portaria fins a Guerrero Negro a veure balenes. Aixòa la vegada ens brindaria la oportunitat, especialment a mi,recent arribada, de conèixer millor el grup.

La sortida estava programada per divendres 17 de febrer de2006 al matí, i aprofitaríem que el dilluns (Presidents’ DayHoliday) era festa per la tornada. Com mana la tradició, lasortida es va endarrerir per imprevists d’última hora(problemes amb l’assegurança de la furgoneta, passaportsque s’havien quedat a casa, reunions de laboratori i d’altres),però finalment varem fer cap a San Diego a recollir algunscompanys més i llavors cap a la frontera USA-Mèxic ambganes i il·lusió de començar l’aventura.

El primer que ens passa a tots pel cap només passar la fronteraés: tan poca distància i tanta diferència....”. I és que a l’altrabanda de la paret aixecada en el territori americà hi ha unsens fi de cases i barraques inacabades, carreteres poccuidades, i un reguitzell de cotxes desballestats i fumejantsen paral·lel amb d’altres cotxes luxosos amb matrícules deCalifòrnia. Havíem entrat a la terra dels tacos a $1. Dit i fet.A Ensenada, després d’unes hores de conducció i d’haver-

8

Casal

Atenció a tots el catalanoparlants!!!!

Voleu aprendre a llegir i escriure el català?Volem organitzar classes de català per a catalanoparlants, o sigui,

gent que parla la llengua però que no la sap escriure o no la sap escriurecorrectament

Esteu interessats en classes de català per nens oactivitats de “CAU” (tradició i cultura) per nens?

Esteu interessats en presentar-vos a les proves decatalà organitzades per l’Institut Ramon Llull?

Si esteu interessats en algunes d’aquestes activitats, si us plau poseu-vosen contacte amb la Carme Roig (carma.roig@verizon.net) i contesteu

les següents preguntes:1- Nom dels Catalanoparlants interessats en aprendre a escriure i llegir

correctament el català i barri a on viviu.2- Nom dels Catalanoparlants interessats en presentar-se a les proves

de català de l’Institut Ramon Llull que tindran lloc al Golden WestCollege a Huntington Beach al maig i nivell al que us agradariapresentar-vos (Basic, Mitjà i Superior)

3- Edats dels nens interessats a participar en les classes de català pernens i barri a on viuen

4- Edats dels nens interessats a participar en activitats de CAU i barria on viuen

* Es molt important posar la vostra localitat ja que voldríemorganitzar classes a les zones on hi hagi més gent interessada.

17

Articles

nos saltat el dinar vam fer la primera parada en un mercat depeix fresc per ben atipar-nos de peixos exòtics i carnsdelicioses en un dels casolans restaurants que enfilaven lavora del mercat.

I no hi ha res com fer milles amb la panxa ben plena.Intentàvem mantenir el dipòsit de la furgoneta ple a tota horaa causa de la infreqüent accessibilitat a carburant, i fèiempassar els kilòmetres i kilòmetres de paisatge més aviat sectipus desèrtic tot fent petar la xerrada, cantant i explicanthistòries d’allò més extravagants...en definitiva matant eltemps per arribar al bell mig del no res, on s’hi troba la únicazona on és possible trobar un hotel i un càmping. Ja era negranit, així que ens vam plantar al bell mig del càmping amb unparell de tendes, vam avivar un foc que els últims campisteshavien ja apagat, i sens més preàmbuls vam adormir-nos,alguns dins de les tendes i d’altres fent bivac a la vora de lesbrases.

Una vegada desperts pel fort rugit de la munió d’RVs queens encerclaven com Indis i dels quals no havíem ni notatpresència la nit abans, vam continuar el camí cap a Bahía losAngeles, santuari de tortugues gegants i d’altres espèciesmarines que habiten al Mar de Cortez. Allí, el centre d’acollidad’aquests animals, res a veure amb al potser més quotidiàSea World, un parell de mexicans ens van explicar curiositatsd’aquests sers tan tranquils i aparentment inofensius (algunsdels espècimens s’han de mantenir separats, doncs es mengenels uns als altres). Signatures en el llibre de visites per donarconstància de la nostra presència i sense més preàmbuls vamprocedir a fer una inspecció del poble.

Tot intentant buscar una barca i alguns equips de busseig perpoder admirar els fons marins de les illes properes vam fer elnostre primer encontre amb la manera de fer mexicana: si noés extremadament necessari, ja es farà a una altra hora....Després de varis intents nuls, vam trobar una barca que enspodia portar a fer un tomb per entre les illes. Quina inesperadasorpresa ens vam emportar després d’haver estat una bonaestona veient els paisatges marins quan l’home ens vaproposar de pescar i menjar-nos el botí per sopar en un delsrestaurants de la zona. I així va ser, un per un vam anar passanttots per la canya de pescar i vam treure els nostres dos peixosque una vegada nets i filetejats ens menjaríem aquell vesprepreparats de la forma típica del poble: “Empanisados”. Espot demanar un peix més fresc que el que ens vam menjaraquella nit? Ben bé es pot dir que el dia ens havia sortit rodó:natura, mar, passeig, pesca i un sopar en tota regla.

Entre una cosa i altra, com sempre, la nit anava entrant iencara ens quedava un bon tros fins a arribar a GuerreroNegro. Carretera i manta, vam travessar la divisió estatal BajaCalifornia Nord/Sud, on vam ser “amonestats” amb $1 en elcontrol fitosanitari. L’objectiu següent era trobar el càmpingon ens allotjaríem aquella nit en el mateix Guerrero Negro.Després de preguntar pels voltants la única cosa que vamesbrinar és que havíem de trobar una “palapa”. Negra nit,manca d’enllumenat públic i l’incomprensible descripció deobjectiu final ens van obligar a que un cotxe ens acompanyésfins al mateix càmping. Més tard al dia següent descobriríemque una “palapa” és una mena de barraqueta feta amb fustesi sostre de canya, més aviat en estat precari. Tot i la referència,el càmping, encara en obres abans de la seva obertura oficial,va ser el perfecte lloc per acampar aquella nit.

L’endemà, esmorzar amb una bona truita, sucs i cafè, i correntcap a la furgoneta que teníem ja llogada i que ens portavafins al port on surten les motores que acosten els turistes ales balenes. Tots dins les armilles salvavides i en una llanxaper nosaltres sols, vam sortir tallant el vent cap al bell mig dela llacuna. I no un parell de balenes per aquí o per allà, sinóque hi havien en total uns 1200 exemplars aquella mateixasetmana, de forma que l’espectacle de salts, esbufecs i d’altresfrivolitats d’aquestes enormes criatures, quasi impossiblesde capturar en fotografies, ens van mantenir entretingutsdurant tot el matí.

Després de la gran experiència i malgrat no vam poderacostar-nos suficientment a les balenes com per tocar-les,vam fer un bon refrigeri amb una cervesa fresca i uneshamburgueses al pur estil mexicà en una petita terrasseta delcarrer principal, on s’hi respirava un ambient que recordacom són les coses a la nostra terra. Més tard, vam podercomprovar com Guerrero Negro ciutat no és precisament undestí turístic massa recomanable, doncs tots els punts d’interèsque ens havien recomanat no van ser massa encertats.

Sense voler perdre més temps intentant trobar coses per veurevam decidir que potser els paratges de més al nord de lapenínsula serien millors, i vam emprendre el camí de retornel més aviat possible. Al cap d’unes hores a la carretera i deno poder parar en àrees de descans a causa de noms tipus“salsipuedes”, vam parar a Rosarito (o potser alguna de lesmúltiples variants d’aquest nom) en el restaurant que ens vasemblar més confortable i on tots poguéssim seure. I en aquestcas vam tenir la gran sort de què els propietaris del local erenmés simpàtics del que ens podíem haver imaginar, i desprésd’un bon sopar amb plats verdaderament mexicans (vàries

7

Noticies

“El dimecres de cendra ja ha acabat el Carnaval. Cal acomiadaren Carnestoltes fins a l’any següent, a preparar-se per laQuaresma. És per això que té lloc l’enterrament de la sardina.Abans s’acostumava a enterrar una espinada de porc,anomenada “sardina” en castellà, com a símbol de les “carnsllevades “. Diuen els entesos que, per ignorància, es confonguéel nom i passà a enterrar-se el peix. Allò cert és que avui sesimbolitza l’acabament de la gresca passejant una sardinapenjada d’una canya i enterrant-la després“.

(Festes Populars de Catalunya. Jaume Colomer. Edicións laXarxa, 1981)

Quan es va acabar “storytime” el Joe i la Laura van començar afer un forat per posar la sardina. Tothom que passava ens miravai es pensaven que estàvem bojos! Quan el forat va ser prougran, el Joe va treure la sardina de la bossa, la va ensenyar atothom i la va enterrar al forat. “Visca la sardina!” tots vamexclamar!. La Laura li va agradar això d’enterrar i volia enterraralguna cosa més, així que hi va enterrar uns quants “goldfish”.Va ser un dia molt interessant.

Anna Preston-RoigAtenció a tots els pares que passeu part

de l’estiu a Califòrnia!

Estaríeu interessats en que els vostres fillsparticipessin en unes colònies d’estiu, en

català de 3-5 dies?

Si us plau, contesteu les següents preguntesi envieu-ho tan aviat com sigui possible a la

Laia Vicens-Fusté alaiavicensfuste@hotmail.com :

- Mes de preferència (juny, juliol,agost o durant “Spring Break”)

- Llocs de preferència (Arrowhead, BigBear, etc)

- Duració de les colònies (2, 3, 4 o 5dies?)

- Edats i noms dels nens

18

Articles

parts de cap d’animal, cactus, patates amb xoriç, etc.) ensvan proposar de quedar-nos a dormir a la part de darrera delrestaurant on hi havia un gran terreny on plantar les tendes,i així no haver de buscar un càmping o una explanada en unaltre lloc. Nosaltres, encantats, vam acceptar l’ofertagratament, doncs el cansament dels dies anteriors escomençava a fer palès.

Al matí següent i per començar el dia amb energia no hi vahaver res com esmorzar uns bons ous amb xoriç, un platapte només per estómacs preparats. Seguidament, l’amo delrestaurant ens va proposar una excursió molt peculiar queens portaria per un camí polsegós al més pur estil París-Dakar,a un ranxo regentat per un familiar seu i on vam veure boscosde cactus gegants i una font natural al bell mig del desert, totenvoltat d’autèntiques “palapas” i decoració puramentmexicana. Apart de la grandesa del lloc, potser el que mésens va impressionar va ser l’amabilitat de la gent i el fet defer-te sentir una mica com a casa donant tot el que està al seuabast per aconseguir-ho.

Per no perdre el costum de fer kilòmetres, vam continuar elcamí fins a El Rosario, a menjar unes copes de marisc frescen un suc un xic especial en un carret de venda ambulantque ens havien recomanat al cantó de la carretera. Allí, vamagafar provisions per la resta del camí en algunes botiguesde la zona i direcció nord vam emprendre altra vegada elcamí.

Ja dilluns al vespre ens vam trobar amb interminables cuesal pas fronterer que s’allargaven fins al centre d’Ensedada.Sense massa opcions, vam esperar el nostre torn fins arribara les casetes d’immigració. Inimaginablement, alguna gentmexicana ha fet d’aquestes inacabables cues el seu modusvivendi, i se’ls pot veure amb uns petits carrets passant entreels cotxes intentant vendre objectes i refrigeris que de tan entant algú compra per matar l’avorriment. Amb més o menyscomplicacions vam travessar el control, i ja cansadíssims delviatge després de 4 dies de córrer com beneits i dormir encàmpings, vam poder arribar a casa on una dutxa i un llit vanser un bé molt preuat.

Per la nostra part, va ser una aventura impressionant, i onvam poder gaudir de la manera de fer i de l’amabilitat de lagent mexicana, i on vaig poder conèixer una mica més lagent que em rodeja durant la meva estància aquí a Califòrnia.Els participant d’aquest viatge van ser: Víctor Noguera, SoniaMaestre, Fèlix Casanoves, Anna Torrents, Albert Farré, MarcEsplugues, Caroline Schlenker, Pere Margalef, FrancescGalobardes i jo mateixa.

Maria E. Eugenio Martin i Francesc Galobardes Jornet

To all non-Catalanspeakers interested inlearning the language!

We will be offering classes for adults atGolden West College on Saturdays start-ing on April 8th. These classes will run for8 weeks from 9:00-12:00pm. For more

information please contact MariusCucurny at mcucurny@gwc.cccd.edu or go

to the following website to enroll:www.gwc.info/ (then go to class schedule

and once there look for SPAN 199 ADSection 5754)

6

Noticies

Jordi, si aquesta diada no s’escau en diumenge, i en el marcde les seves competències, a donar relleu públic a aquestacelebració”. En aquest sentit, el Govern de Catalunya, en laseva reunió del dia 6 d’abril del mateix any 1999, va adoptarl’acord de declaració oficial d’aquesta Diada.

Des de la creació del Dia Internacional de la Catalunya Ex-terior, la FIEC editada cada any un cartell commemoratiu.Enguany, el cartell és obra de l’artista Antoni Tàpies. En lesedicions anteriors, el cartell del Dia Internacional de laCatalunya Exterior ha estat elaborat pels artistes RàfolsCasamada (1998), Antoni Clavé (1999), Josep Guinovart(2000), Chantal Ripol (2001), Roser Capdevila (2002), SergiMas (2003), Maria Girona (2004) i Pilar Alférez Pinós (2005).

D’altra banda, enguany es compleixen deu anys de tres fetsmolt positius per a la Catalunya Exterior. En primer lloc,l’aprovació de la Llei 18/1996, de relacions amb lescomunitats catalanes de l’exterior, que reconeix per primeravegada jurídicament l’existència d’aquest ampli col.lectiu.També fa deu anys que s’iniciaren les emissionsinternacionals de Televisió de Catalunya. Fou també el 1996quan es constituí la FIEC.

Durant els darrers deu anys, la Catalunya Exterior i laCatalunya Interior s’han anat apropant, en benefici mutu.Han estat moltes les trobades regionals que les comunitatscatalanes de diverses parts del món han realitzat, ambassistència d’alts representants de les institucions de la nostranació, el que ha permès que hagin pogut veure i viure deprimera mà quina és la realitat dels catalans que, percircumstàncies molt diverses, viuen fora del país.

El 29 d’abril de 2004, la FIEC va fer una compareixençadavant de la ponència redactora de la proposta de reformade l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, del Parlament català,per a explicar les aportacions de la Catalunya Exterior, àmbitque agrupa a un col·lectiu xifrat en 400.000 persones, de lesquals més de cent mil estan inscrites al CERA (Censo Elec-toral de Residentes Ausentes) i, per tant, que poden votar enles eleccions.

Els grups polítics del Parlament van recollir moltpositivament les aportacions que la FIEC va fer i el text queva aprovar el Parlament de Catalunya, el dia 30 de setembrede 2005, va incloure una referència explícita als catalans queviuen fora del país, per primera vegada a la història.

La referència dels catalans de fora, en el text que el Congrésdels Diputats va aprovar el dia 30 de març d’enguany, no hapatit el ribot. Actualment, a l’espera del que faci el Senat,l’actual articulat del nou Estatut reconeix la condició políticade catalans (article 7.2) als qui viuen també a l’exterior delterritori. L’article 13 parla de les comunitats catalanes del’exterior. És un avanç històric, que en un Estatut s’incloguinels catalans que viuen fora de la nació.

Si, finalment, el text de l’actual proposta d’Estatut s’aprova,el següent pas que la Catalunya Exterior demana, des de faanys, és una circumscripció electoral pròpia, com tenen moltsaltres països del nostre entorn, l’últim dels quals Itàlia,circumscripció inaugurada en les recents eleccions d’aquestpaís.

Però avui, més enllà de propostes i reivindicacions, el quecal és recordar els connacionals que viuen lluny de la pàtria,perquè ells formen part, també, de la nació catalana.

Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC)

Enterrament de la sardina

El diumenge 26 de febrer, diumenge de Carnaval a Catalunya,vam anar a “enterrar la sardina!”. Avui ens hem de llevard’hora perquè anirem a la muntanya a enterrar la sardina!”va dir la meva mare. Jo no havia sentit mai això!. Mai a lameva vida havia sentit que hi hagués un dia que es digués“dia de la sardina”. Aquest dia doncs, un grupet de gent grani de petits, la Naama, el Joe, la família Batet, la Laia, la mevamare i jo vam anar cap a las muntanyes de Santa Mònica afer un “hike” per la muntanya. És clar, portàvem coses permenjar i beure, i sobretot la sardina!. La meva mare la posàdintre de dues bosses de plàstic perquè no fes pudor. Vampujar per un camí que es diu Temescal Canyon fins que ensvam cansar. Quan finalment vam arribar a la nostra destinació,vam seure i fer la parada. Vam menjar primer, tortell de reisi xocolata, galetes, fruits secs, fruita...Mentre encara estàvemmenjant, la Laia es va aixecar i va treure un llibre de la sevamotxilla que explicava què era el dia de la sardina i vacomençar a llegir.

19

Articles

VIATJANT PEL CEL

Heu provat mai d’estirar-vos a la gespa del jardí de casa i“perdre una mica el temps” mirant el Cel? Sovint es fa difícilmirar el Cel ja que és una d’aquelles coses que arrossega elpes de la Quotidianitat. Per tant algú es pot preguntar; peròcom l’he de mirar el Cel? Què hi he de buscar al Cel?

Aquestes són segurament unes d’aquelles preguntes lesrespostes a les quals no són úniques i encara menys clares.Segurament una bona manera de començar seria no intentarbuscar aquestes respostes sinó simplement observar. Enaquest sentit potser seria bo desprendre’s de l’actitud d’aquellqui només mira el Cel amb ull crític demanant-li amb urgènciael temps que farà demà. Això ens permetrà mirar-lo ambmenys pressa, i la Paciència és amiga del Diàleg.

Observar no és una tasca fàcil, i per tant és molt bo deixarobrir el camí a la Paciència i la Perseverança tot seguintgelosament els seus passos. No cal ser meteoròleg ni poetaper adonar-se que hi ha molts Cels diferents. Els factors sónmolts i diversos. Dos d’aquests són el nostre estat d’ànim ide les característiques geogràfiques del lloc des d’on miremel Cel.

No deu ser el mateix mirar el Cel des del mig de l’oceà quemirar-lo des del bell mig d’una gran ciutat. Ni deu ser elmateix mirar el Cel quan està fosc que mirar-lo quan orgullósobre camí el Sol. Podem descobrir coses diferents i moltinteressants mirant el Cel de dia i també de nit, a l’estiu o al’hivern. En un planeta com el nostre les condicions sónmoltíssimes.

D’altra banda, per saber què busquem al Cel i entendre comel veiem és important tenir també en compte el nostre estatd’ànim. No deu ser el mateix mirar el Cel quan estem plensd’alegria que mirar-lo quan ens sentim dominats per latristesa; els mateixos núvols i els mateixos colors prenen unaltre sentit.

Per tant, les persones podem emprendre el viatge de mirar elCel des de ports molt allunyats uns dels altres. Cada viatgeserà diferent; navegarem buscant illes diferents i el vent nobufarà mai de la mateixa manera les nostres veles. Malgrattot, el que és interessant és que cadascú de nosaltres deixijugar el Diàleg al seu jardí mentre fem aquest viatge de mirarel Cel.

Pep Salvans

ESCLAT D’IL·LUSIÓ

Eren les quatre i mitja de la tarda d’un divuit de gener quanla Clàudia va venir al món. Tot just acaba de fer un any. Maioblidaré aquell moment de felicitat que vaig tenir quan per fila vam veure i la vam poder tenir als braços. Realment, sónsentiments difícils d’explicar en paraules. Havien estat noumesos de gestació que en aquell moment se’ns van fer eterns,però que ara els recordo com si haguessin passat en un tres ino res.

Al principi, només tens dubtes, et preguntes si tot anirà bé,de si serà nen o nena, fins i tot et preguntes què prefereixes,com serà, a quin dels dos s’assemblarà, si en el moment delpart patiràs o no, si serà un moment com et diuen o et faràmal, part normal o cesària, quin nom li posaràs… en fi, noumesos en què veus com el cos et canvia fins a tenir una panxade dimensions considerables i notant com a dintre teu hi haalgú que de tant en tant et dóna una patada per dir-te: ei…que estic aquí! L’últim mes inclús jugues a endevinar si aquellbultet que veus sortir de sobte de la panxa ha estat un braç,un peu, un colze o vés a saber quina altra part del seu cos.I de sobte, arriba el dia en què aquella nena, en el nostre cas,que durant nou mesos havia estat aliena a tot això i que mesa mes s’havia dedicat a anar agafant forma, decideix sortir isaludar al món.Ja feia uns dies que havíem sortit de comptes, i tot veient quela cosa anava per a llarg, vam decidir agafar-nos-ho en calmai veure tota la saga de El Padrino. I va ser cap a la meitat dela segona part, tot just abans de la mort de Freddo (recordeulo de “You broke my heart”?), quan de sobte vaig trencaraigües i cap a l’hospital que havia arribat l’hora!Recordo que la Clàudia tenia els ulls ben oberts quan la vamveure, tota ella amb la pell rosada i amb el cabell ben negre.Quan ens la vam portar després d’observar que tot estava bé,embolicada en un farcellet perquè no tingués fred, tenia lesmans ben morades, quasi transparents i amb una careta quesemblava un angelet.I ara miro a la Clàudia i ja te catorze mesos, camina, començaa córrer, a dir les seves primeres paraules i quan té un llibre ales mans passa les pàgines. I és que el temps passa molt ràpid,massa fins i tot. Si d’aquí no res ens demanarà per sortir denit i jo em pregunto: ja estarem preparats per a això?En fi, per a mi el part va ser per una banda un esclat d’il·lusióal veure el teu fill i adonar-te’n de què la naturalesa és inex-plicable i per una altra banda, un gran descans després denou mesos d’incògnites i de pèrdua de graus de llibertat. La felicitat et desborda tant en el moment en què pots abraçaral teu fill que no crec que hi hagi res en aquesta vida quepugui ser comparable.

Meritxell Perulles

5

Noticies

Molts dels antics socis del Casal recorden la primera visitade la delegació parlamentària a Los Angeles en el 1991. Enaquella ocasió la delegació estava presidida pel PresidentXicoy. El Casal els va rebre amb un dinar a un restaurantde Malibu i després en Norman Neuerburg, aleshoresmembre del consell del Casal i conseller històric del Getty,els va acompanyar a una visita guiada per ell d’aquestmuseu.

Pere Garriga

Casa de Espanya de San Diego començaconstrucció de la seva seu

El mes passat la Casa de Espanya de San Diego vaposar la primera pedra a la seva nova seu en el Balboa Parken un terreny cedit per l’ajuntament de la ciutat. És una zona‘internacional’ del parc on altres associacions formades perimmigrants d’arreu del món hi han bastit petites cases ambarquitectura i sales decorades representatives de les sevespàtries. És una fita important i envejable per aquestaassociació, i els donem l’enhorabona. Per a poder començarl’excavació van haver de dipositar en un Escrow Account$180.000 que han acumulat durant els últims tres anys ambmolts sacrificis i esperit comunitari demanant donatius, fentfestes i rifes i venent paelles els caps de setmana en el lloc ones construirà la casa. El primer president i soci fundador dela Casa de Espanya fou en Joan Bertran, passat presidenttambé del Casal, i construir aquesta seu a Balboa Park fou un

dels seus somnis. El Consell del Casal a la mort del Bertranel novembre passat va acordar fer un donatiu de $500 a laCasa de Espanya per aquesta construcció en memòria seva iuns quants socis del Casal hi van afegir $1000 més. La Casade Espanya ens ha informat que el Casal sempre hi tindrà enaquesta seu un lloc per a celebrar-hi reunions nostres.

Pere Garriga

Dia Internacional de la Catalunya Exterior

Amb l’objectiu de recordar els centenars de milers de catalansque viuen fora del país, aquest diumenge, 23 d’abril, se celebrael Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2006.

El Dia Internacional de la Catalunya Exterior és una iniciativade la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), queagrupa a la majoria de centres, casals i associacions catalanesde l’exterior. En la Trobada de Casals Catalans del Con Sudd’Amèrica celebrada el 1997 a la ciutat argentina de Mendoza,la FIEC (www.fiecweb.org) va presentar la proposta d’instituiraquesta Diada. La proposta fou aprovada majoritàriament, tantper les comunitats catalanes d’Amèrica com per les d’Europai la resta del món. El 1998 se celebrà per primera vegada elDia Internacional de la Catalunya Exterior.

El 4 de març de 1999, el Parlament de Catalunya va aprovaruna resolució que declarava oficial la Diada, amb el següenttext: “El Parlament de Catalunya insta al Govern a establiroficialment la celebració del Dia Internacional de la CatalunyaExterior per Sant Jordi, o el primer diumenge després de Sant

20

CatUCI guanya el 3er premi a l’Anteater Bite

El passat 25 de gener es va celebrar el concurs anual ‘Ant-eater Bite’ a UCI. Aquest esdeveniment és organitzat perl’associació d’estudiants de UCI (ASUCI), i hi participendiferents agrupacions culturals i associacions ètniques. Elconcurs premia principalment els tres millors plats, la majoriacuinats in situ. A part del gust, el jurat valora la presentaciótant del plat com de la paradeta que es munta per a preparari servir el menjar.

Com l’any anterior, l’Associació de Catalans a laUniversitat de Califòrnia, Irvine (CatUCI) hi va participar,preparant una paella. Tant la paella com el fogó van sercedits generosament per en Pere Balsells, en nom del Casalde Catalans de Califòrnia. La paella va tornar a ser un èxit iles vora setanta racions es van esgotar en menys d’una hora.A més, la preparació i venda de la paella va estar animadaper la presència de la colla castellera, els Califòrnia Kids,que van fer una sèrie de pilars que van deixar bocabadat amés d’un transeünt i als membres del jurat. Tots aquestsingredients van ajudar a assolir el tercer premi a l’AnteaterBite, dotat de $100. Els guanyadors d’aquest any van serl’associació d’estudiants libanesos, els quals van oferir unplat consistent en aperitius tradicionals del seu país, coml’hummus o el falafel. Aquests tipus d’esdevenimentspermeten mantenir contacte entre associacions culturals delcampus de UCI a través de la gastronomia, i CatUCI éscertament coneguda per la seva paella, que esperem repetiren futures edicions. Qui sap?! Potser aconseguim el tantdesitjat primer premi d’una vegada per totes!

Articles

El patí de vela català

L’inici:A principis del segle XX era comú trobar a les platges delBarcelonès i del Maresme petites embarcacionsrudimentàries, anomenades patins, que la gent emprava perabastar racons de la costa inaccessibles des de terra i proullunyans com per estalviar als soferts banyistes una bonanedada.Les dimensions dels patins i la seva fabricació eren molt vari-ables, però tots coincidien en el mateix disseny: unaembarcació de rem amb 2 cascs o flotadors units per diversesbancades, a l’estil del catamerà, però sense vela.

Alguns comenten que el salt qualitatiu que feu esvedeniraquella simple embarcació d’esbarjo l’embarcació modernai esportiva d’enguany fou degut a 2 raons ben simples: lapassió pel mar i la manca de temps per disfrutar-lo de 2 socisdel club natació Barcelona dels anys 20. Conten que a aquestssenyors, entossudits a aprofitar al màxim les poques horesde lleure de què disposaven, se’ls va o córrer adherir un màstili una vela a l’anomenat patí per així fer les seves expedicionsper la costa d’una forma més ràpida i eficaç, i poder tornar atemps a la feina havent satisfet el seu desig de mar.

A partir d’aquest moment, el patí de vela, pròpiament dit, vaguanyar adeptes, i òbviament, essent el fruit de la concepcióde gent esportista i competitiva, va començar a calar com anau de competició. El fet, però, és que el patí era encara unanau molt rudimentària, i per tant la cursa no es corria nomésa mar, si no també als clubs, on tothom semblava enfervitper provar de millorar l’estructura i la navegabilitat d’aquellacuriosa i interessant embarcació.

Tant era la passió que aixecava aquest nou bot de vela, queja l’any 32 tenim documentat a laVanguardia el 1r campionatde patí de vela de la història. Tot i això, la definició d’unestàndard constructiu no va veure la llum fins uns anys méstard. Va ser després de celebrar-ne una regata a Vilanova i laGeltrú amb l’objectiu de comprovar quin era el model depatí més competitiu, on la clara victòria del model delsgermans Mongé de Badalona va detonar-ne l’estandarditzacióde les dimensions l’any 43, i la posterior creació el 44 de lasecretaria d’aquesta classe a la Federació Espanyola de ClubsNàutics.

El patí de vela havia nascut com una nova forma d’entendrela mar per als catalans: un vaixell que aportava qualitats

4

Noticies

Mor Jordi DuranEns ha arribat la trista notícia de la mort del sacerdot JordiDuran, antic soci del Casal. Havia assisit a bastants delsnostres aplecs en els primers anys del Casal i venia sempreacompanyat de filigresos de la seva parròquia Santa Rosa deLima de Lynwood. Era un home senzill, d’un tracte amablei obert, sempre amb alguna anècdota interessant a explicar.Havia nascut a l’Empordà i s’havia ordenat sacerdot durantel Congrés Eucarístic de Barcelona del 1952, en un dels seusactes culminants i irrepetibles en el que es van ordenarcentenars de joves sacerdots alhora un matí a l’Estadi deMontjuïc. Ell pertanyia a una nova ordre religiosa anomenadaSacerdotes Misioneros de Burgos, amb la consigna depredicar l’Evangeli allà on fes falta. Primer va venir aCalifòrnia per tal de perfeccionar el seu anglès i preparar-seper a anar al Japó. Va treballar al Japó entre 1954 i 1967.Durant aquests 13 anys va estar destinat a diverses parròquiesdel país i va arribar a parlar amb fluïdesa la llengua d’aquestpaís i a integrar-se en molts aspectes de la seva cultura.

Va tornar després a Califòrnia on va actuar com a vicari endiverses parròquies del Sud de Califòrnia, entre elles, de 1969a 1973, la de Santa Teresa del Nen Jesús de Zonal Ave. deEast Los Angeles. Va ser precisament en el 1983 en aquestaparròquia on es van celebrar les primeres reunions i festesdel Casal. El 1975 però el Pare Duran va ser destinat com arector a l’església de Santa Rosa on romandria fins a la sevajubilació el 2002. En el 1995 va ser honorat pel bisbat ambel títol de monsenyor. El Grup Dansaire del Casal va actuara diferents celebracions de la seva parròquia, especialment ala molt lluïda festa de la seva jubilació, en la que es va ballaruna sardana al seu honor.

Lamentablement al poc temps de la seva jubilació va quedarafectat amb una dolència que el va obligar a internar-se enl’Asili Nazareth House de Los Angeles en el 2004. Allí vamorir el 4 de desembre del 2005.

Pere Garriga

Visita ParlamentàriaEl vespre del passat 8 de març una delegació del Parlamentde Catalunya va celebrar una recepció a Los Angeles per apoder saludar la comunitat catalana del Sud de Califòrnia.La delegació estava de visita a Califòrnia amb motiu del 20aniversari del conveni d’agermanament del Parlament deCatalunya i el Senat de Califòrnia.

La recepció va tenir lloc en un marc de primera categoria enuna de les sales del Ritz-Carlton que donava a la Marina delRey. Van assistir-hi unes quaranta persones de la comunitatcatalana del sud de Califòrnia, entre elles 5 del nou Casal deSan Diego.

La delegació parlamentària venia de Sacramento on s’haviareunit amb els seus homòlegs californians. El cap de ladelegació era el President Ernest Benach. En un moment dela recepció la Carme Roig, presidenta del Casal, va donar labenvinguda als parlamentaris en nom de la comunitat catalanai els va oferir un petit obsequi de record: entre elles una deles nostres samarretes “cat” a cadascú. El President Benachen una petita xerrada ens va explicar que durant aquests anysels dos grups es relacionen bastant. Va dir que tot i queCatalunya i Califòrnia són molt diferents en quant a riquesa,potencial econòmic, extensió, habitants, etc. els dos tenenen comú el sentit de lideratge. Va afegir que Catalunya voldriaveure els casals de les comunitats catalanes de l’exterior com“ambaixades” de Catalunya.

El President parlava des d’una tribuna i dempeus al seu costatestava l’Anna Miranda, la senadora de Lleida i cap de ladelegació per part de CiU. Per acabar un dels nostres socis,en Marc Durandeau, un cantant professional, va cantar quatrecançons, algunes d’elles de composició pròpia, que realmentvan agradar a tothom.

També acompanyaven a la delegació un parell de membresde l’Associació d’Amics de Gaspar de Portolà. El seufundador i primer president fou el científic català iinvestigador de la NASA, el Dr. Oró. El president actuald’aquesta associació és Sr. Carles de Montoliu, baró d’Albí,Vaig parlar amb ell i amb l’ex-alcalde Balaguer, Josep Borràssobre Gaspar de Portolà. Es proposen fer un rellançamentd’aquesta associació que té com a objectius es donar aconèixer millor a Catalunya i Califòrnia la figura històricade Portolà i promocionar les relacions amigables entre elsdos països.

21

Articles

competitives incomparables a l’època, i a l’hora permetial’usual passeig marítim als banyistes amb esperit de descobrirels racons íntims de la seva estimada costa. Una embarcaciósenzilla i econòmicament assolible, que no requeriapràcticament cap manteniment i no calia de més amarra quela sorra de la platja.

La navegació:

El patí és un catamerà petit, construït tradicionalment en fusta.Les seves dimensions queden destacades en la figura següent:

Eslora total 5,60 metresMànega 1,60 metresAlçada Màstil 6,80 metresSuperfície de la Vela 12,60 metres²Pes mínim 98 Kg.

Una cosa d’aquest disseny que sobtarà a la gent de mar ésque el patí de vela català és una nau sense orsa, sense botavarai sense…Timó!! El fet curiós que no tingui timó fa d’aquestaembarcació un luxe esportiu que ha captivat molts homes demar d’arreu que l’han descobert a les platges catalanes durantles seves estades estiuenques.Perquè és significatiu el fet que el patí sigui una nau sensetimó, es preguntaran alguns? El fet és explicable d’una maneraben simple i entenedora a través d’un senzill experiment:Preneu un bitllet d’$1 i plegueu-lo per la meitat del llarg (nodel través) ben plegat (amb un plec ben sec). Escolliu quinabanda del vostre bitllet plegat serà la proa (davant) i quinaserà la popa (darrera). Situeu aquest bitllet a sobre d’una taula,

amb el plec contra la superfície d’aquesta. Ajudeu-vos d’unllapis per fer pressió sobre el plec, situant-lo entre les duesvores o “veles”, de manera que pugueu mantenir el bitlletd’una forma mínimament vertical amb les “veles” enlaire.Situeu la pressió del llapis prop del que heu considerat laproa i bufeu fort contra la “vela” amb una direcció de 90ºamb respecte la vertical del bitllet. Comprovareu que latendència del bitllet serà posar-se “de cares” (amb la proadavant) a la direcció des de la qual esteu bufant. Si, per con-tra, situeu el llapis a la popa del bitllet i repetiu el mateixexperiment, veureu que el bitllet té tendència a posar-se“d’esquena” (amb la proa allunyada) a la direcció de la queheu bufat.Doncs bé, el patí es governa així: El bitllet representa el patíamb la seva vela, els vostres soferts esbufecs representen elvent (i si a més a més teniu tos, estareu fent una encertadarepresentació d’un dia de tramuntana), i finalment el llapisamb la seva pressió contra el bitllet, representa el vostre cos,amb el seu pes, a sobre del patí de vela. Si us situeu cap a laproa del vaixell, fareu que aquest s’encari al vent, i podreudur rumbs “tancats” (encarats al vent) amb un màxim d’uns45º contra el vent navegant de “cenyida”. Si us situeu a lapopa, “obrireu” el rumb, de manera que podeu arribar anavegar totalment contra el vent o d’empopada”.Aquest és precisament el fet pel qual el patí de vela enamoraals navegants: la seva dinamicitat sobre l’aigua, la complicitatentre el vostre cos i el govern de la nau, i l’extensa capacitatesportiva que tot això representa (us podeu imaginar com esfa per virar? La resposta la podeu trobar a: http://www.pangea.org/adipav/com.htm). Vegeu les fotos adjuntesper fer-vos una idea de com de divertida i competitiva és lanavegació amb patí. Qui pot estar-se quiet a sobre d’un trastoaixí? Veieu com s’escura (com navega sobre un sol casc) icom cal treure el cos fora de la nau per fer contrapès i evitarque bolqui (per cert, si bolca, la nau és tant lleugera que unsol tripulant pot desbolcar-la amb facilitat)!

3

Des del Consell

Consell Directiu 2005/2006per assistir la Carme Roig i el Pere Garriga i possiblement laPatricia Petherbridge.

Organització AplecEs fan comentaris i aclariments sobre l’esborrany del’organització de l’Aplec de Primavera:1. Neteja: Montse Jason avisarà a secretària del Rancho sobrel’assistència de José Reos per aquesta tasca.2. Propaganda: Garriga farà els següents canvis a l’anunci:Incloure la Carme Roig per rebre reserves, dibuixar un castell,incloure “Dia Internacional del Llibre” i “Castells dels Cali-fornia Kids”.3.Taula del Dia del Llibre: Marius Cucurny muntarà una taula.Es vendran llibres en català del Casal a $1. Còpies del llibrerecentment publicat sobre el Quixot del P. Corominas a $15.Garriga, Roig i Cucurny aportaran llibres per la taula.4. Cuina. Pepita Martínez farà el sofregit i dirigirà les trespaelles amb l’ajuda dels becaris.5. Subministres: Carme Roig farà inventari de les existències.Ho comunicarà a Quimet Andreu. Tere Wroblewski compraràpa d’acord a les reserves que Roig li comunicarà. Es llençarantotes les begudes amb dates caducades.6. Posar Barra: Quimet Andreu portarà el gel.7. Rifa: Es rifarà un dels llibres del Quixot.8. Decoracions: Quimet andreu portarà “stakes” per a posarels ròtols anunciant l’aplec. Cal pintar el ròtols. Garrigademanarà a Sergi Solé si les pot fer.

Preparació per a l’arribada de la becària

El secretari informa sobre el transport de la becària. El Casalhavia quedat amb la Secretaria de Cooperació Exteriord’ajudar a la becària en aquesta qüestió. Informa dels passosque ha fet. Ha localitzat un possible cotxe per ella i s’haassabentat del cost de l’assegurança. S’acorda:1. Es donarà a la becària l’opció d’elegir i comprar el cotxepel seu compte i enregistrar-lo al seu nom. El Casal li donaràper aquest fi fins a $2000. La responsabilitat de tots els riscsque comporta el cotxe seran de la becària. El cotxe quedaràenregistrat en el nom de la becària. Es demanarà que al’acabar el seu servei de becaria doni el cotxe com a donatiual Casal.2. La responsabilitat de l’assegurança del cotxe serà de labecària.3. El Casal donarà a la becaria $100 al mes per a despeses debenzina i manteniment.L’activitat principal de la becària serà l’ensenyament declasses de català a UCLA, que li proporciona el visat J1 coma visiting scholar. Donarà classes allí tres dies per setmana.Els dissabtes està prevista una classe a GWC. Es parlar

d’organitzar classes de perfeccionament de català per acatalanoparlants les tardes dels dissabtes a GWC amb vistesde presentar-se pel Certificat de Català del mes de maig. Calfer un anunci el més aviat possible. La Carme Roigs’encarregarà. També es demanaria a la becària ajuda endeterminades ocasions amb les activitats del Cau. El Mariusproposa també ajuda amb l’arxiu i biblioteca catalana a GWC.El secretari creu que la becària també el podrà ajudar endiferents tasques.

Resultat d’enquestaEl secretari presenta les respostes rebudes sobre l’enquestaque es va trametre als socis juntament amb la renovació dequotes. S’han rebut unes 20. La Laia Vicens les avaluarà i endonarà compte a la pròxima reunió. El secretari comenta quela majoria han fet crítiques positives del Casal, però tambén’hi ha hagut algunes de negatives, entre elles, una que acusael Casal d’estar en mans d’uns quants “propietaris” que usenel Casal per la seva conveniència.

Preparació per Assemblea

S’acorda que es farà la Assemblea del Casal del 2006 el 7 demaig a la sala de la Cotxeria del Rancho Domínguez de 10AM a 2PM. Es servirà un lunch. La Montse Jason farà lareserva.

Festa Sant Joan i NadalLa Carme Roig proposa que la festa de Sant Joan es celebrien un picnic al vespre en un lloc on es permeti fer focs. ElMarius Cucurny mirarà de les condicions de fer reserva peldissabte 24 de juny a la platja de Huntington Beach.La Carme Roig proposa que la festa de Nadal es faci en unrestaurant i que la celebració del Caga Tió i Santa Claus siguiuna activitat del Cau. Així s’acorda.

Projectes BecarisEs comenten millores que es podrien fer a la pàgina web delCasal. La Laia Vicens proposarà esmenes i es posarà encontacte amb els becaris webmasters de UCI. Es comentatambé que la pàgina havia estat capturada per un “hacker” isi s’havia resolt aquesta qüestió.Es comenta també la distribució del “tothom” i del “consell”ha tingut diversos problemes. El secretari informa que harebut dels becaris responsables un estudi del llistat comparatamb la base de dades. Li passarà la còpia del resultat a lapresidenta per a ajudar a resoldre les adreces conflictives.La Carme diu que quan ella envia el “tothom” no va a lesmateixes persones de quan el secretari ho fa.

Pere Garriga

22

Òbviament, el fet de no tenir ni orsa, ni botavara ni timórepresenta una sèrie de complicacions a la navegació que essupleixen amb l’habilitat i el dinamisme a bord del regatejat.Les regates de patí no són pas cap passeig, però aquestesdificultats a més a més d’estimular l’habilitat del navegantatorguen també seriosos avantatges, com rapidesa a la nau(no hi ha elements de fricció amb l’aigua “innecessaris”) illeugeresa i facilitat de manteniment (el patí reposa en sec ala platja, on pot ser traslladat per una sola persona, i esdiverteix amb cabrioles a mar).

L’actualitat:

Avui en dia el patí de vela és una nau que compta ambnombrosos seguidors sobretot a Catalunya, i també arreuEspanya. L’organisme que vetlla pels diversos reglamentsconstructius i esportius del món del patí de vela és l’ADIPAV,Associació Deportiva Internacional de Patí de Vela (http://www.pangea.org/adipav/adipav.htm), que controla al voltantde 3000 patins matriculats fins la data.

El patí també és conegut per alguns enamorats de la mar i lanavegació d’altres indrets d’Europa, com ara França, Bèlgica,Alemanya i Holanda, on també existeixen clubs ambregatistes que n’organitzen campionats. Una de lespersonalitats que més ha estimat i consolidat la navegacióamb patí en els nostres dies és el Sr. Guido Depoorter. Belgad’origen flamenc i resident a Sant Antoni “de Calonge” (o“de mar”, segons des d’on es miri, si des de Calonge o desde St. Antoni) en Guido va impulsar la navegació amb aquestanau fent del Club de Vela Sant Antoni el bressol dels millorsregatistes de patí dels últims anys, i ha col·laborat de formaromàntica amb diverses publicacions i una vida dedicada aaquesta nau a l’establiment del patí com a veler de competicióa les nostres costes.

Les noves possibilitats constructives també estan arribant almón del patí. La tradicional construcció de fusta està essentmotiu de debat avui en dia per l’aparició de nous fabricantsamb fibra que, emprant processos de termoconformat deplàstics, aconsegueixen reduir el pes total de l’embarcacióalhora que millorar-ne la resistència i la flotabilitat.

El preu d’un patí nou sol oscil·lar entre els • 6,000, però enel món dels aficionats a aquest esport és habitual adquirir-neel primer de 2à mà per preus més econòmics a algun conegut.

El patí és com el nostre poble, enginyós i antic, però alhora

modern i competitiu. És una nau que obre les portes a disfrutarde la mar de diverses maneres: d’una banda és una naulleugera de platja d’ús senzill i pràctic que permet fer passeigstranquils i accedir a punts amagats de la costa. De l’altra ésun veler de competició veloç que estimula la capacitat creativai física del regatista i que fa les delícies de navegants de casai d’arreu.

Si teniu interès en esbrinar-ne més coses, no dubteu en posar-vos en contacte amb mi (xcasa@yahoo.com). Miraré desatisfer la vostra curiositat tant bé com sàpiga.

Xavier Casadevall i Solvas.

Articles

2

Des del Consell

Acta Consell

Reunió Ordinària del Consell12 de març 2006

El Consell del Casal es reuneix el diumenge 12 de març alRancho Domínguez a les 10 del matí amb l’assistència de lapresidenta Carme Roig, la vicepresidenta Teresa Wroblewski,el secretari Pere Garriga, els vocals Marius Cucurny, MontseJason, el representant de becaris Sergio López elscol.laboradors Nuri i Quimet Andreu i la representant delFASEC Pepita Martínez. S’excusen la tresorera PatriciaPetherbridge i els vocals Bertran, Llobet, Melero, Vallvé i larepresentant del FASEC Vargas.

L’ordre del dia és:

1. Informe del secretari2. Acta última reunió i correspondència3. Organització Aplec de Primavera4. Preparació per arribada de la becària5. Resultat d’enquesta6. Preparació per Assemblea Ordinària de socis,7. Festa de Sant Joan i de Nadal8. Cau, classes, projectes becaris UCI, etc.

Informe del Secretari:

Informa que es va celebrar una reunió extraordinària delconsell el 26 de febrer amb l’assistència de Carme Roig, PereGarriga, Marius Cucurny i Montse Jason al RanchoDomínguez. L’únic tema de la reunió fou la de la visita de ladelegació del Parlament de Catalunya. En aquesta reunió esva acordar acceptar la proposta de la coordinadora de la visitade part del Parlament de rebre la comunitat catalana el 8 demarç a l’hotel Ritz Carlton on s’allotjava la delegació. ElCasal s’oferirà a donar la veu i portar el compte de reservesa l’esdeveniment.Informa que la recepció del President va ser un bon èxitd’assistència de la comunitat catalana del sud de Califòrnia.Va assistir una representació del Casal de San Diego. El Casalva oferir uns obsequis de samarretes i un llibre alsparlamentaris. El soci Marc Durandeau va acabar l’acte ambun recital de cançons catalanes.Informa que a la festa de Nadal es va fer el recompte públicde les eleccions al Consell del 2005. S’han anunciat elsresultats en el Butlletí 71 del Casal del mes de gener. Elconsell queda constituït de la següent manera:

Presidenta: Carme Roig (2007)Vice Presidenta: Teresa Wroblewski (2006)

Secretari: Pere Garriga (2007)Tresorera: Patricia Petherbridge Hernández (2006)Relacions Públiques: Pere Balsells (2007)Cultura: Marius Cucurny (2007)Activitats Socials: Montse Jason (2006)Butlletí: Pere Garriga (*), Mercè Dalmau (2005/2006) (*) iPere Margalef( (2005/2006) (*)Vocals: Montse Llobet (2006), Naama Melero (2007) i QuimVallvé (2006), (+).Representant Becaris: Sergio López (2005/2006) (*)Representant Fasec: Pepita Martínez (*), Norma Lemoine(*)(*) Càrrecs no elegits aprovats pel Consell(+) Queda vacant per defunció la vocalia que portava JoanBertran (2006)

Reparteix entre els assistents còpies de:a) Les responsabilitats per l’organització de l’Aplec dePrimavera i l’esborrany de la propaganda,b) La llista de socis de l’estat de renovacions de quotes delssocis,c) La còpia dels Estatuts del Casal, en versió informàtica iamb les esmenes de l’Assemblea General del 16 de març del2003,d) La nova sol·licitud de Socie) L’esborrany del Pressupost del 2006 del Casal presentatper la tresorera,f) Un esborrany de contracte per la nova becària

Informa que s’ha tramès els fulls de renovació de quotesacompanyat d’una enquesta al socis. Les renovacions van aun ritme normal. Han renovat 67 socis. S’observa que lamajoria dels becaris no renoven després del primer any.Informa sobre la queixa de la professora del Cau, ClaudiaTomás, de no haver rebut el 1099 Form del sous que rebredel Casal durant el 2004. L’IRS ara li reclama la contribucióendarrerida d’aquest any. La tresorera ha fet la recerca dedocumentació tramesa a aquest respecte i ha trobat les còpiesdels 1099 que es van trametre a les dues professores del Casald’aquell any. S’ha enviat la còpia a la Claudia Tomás.Informa que s’ha llogat un magatzem més gran per a guardarles coses del Casal. Es en el mateix Mini Storage deInglewood Blvd vora el 405 Fwy. La sala és de 5x10 ft icosta uns $90 al mes. El secretari hi ha muntat 3 mobles deprestatges de metall. Se n’hauria de posar un més.Informa les noves sol·licituds de socis: Anna Batet i familiai Alexander Novatis que el consell aprova. Informa que hihaurà una reunió a Vancouver de la Xarxa de Casalsd’Amèrica del Nord entre el 26 i 28 de maig. S’ han apuntat

23

PER LLEPAR-SE’N ELS DITS!

El dia 19 de març, dia de Sant Josep i dia del pare, és una deles diades festives a Catalunya. I per aquesta diada, unespostres típiques són la crema cremada acompanyada demelindros. Aquí teniu la recepta pels més atrevits amb elsfogons!

Ingredients (per a 6 persones):

1 litre de lletun canó de canyellaun tros de pela d’una llimona5 tbsp de sucre4 tsp de midó6 rovells d’ou

Procediment:

Posarem al foc, la llet amb la canyella i la pela d’una llimonai deixarem que bulli. A part, barrejarem amb l’ajuda d’unabatedora els rovells d’ou amb el midó. Un cop bullida la llet,es deixa refredar i s’afegeix una part amb els rovells d’ou i elmidó per ajudar a dissoldre-ho bé. Tot seguit, es treu la pelade la llimona i s’afegeix el sucre. A continuació, es torna aposar la llet al foc (sense que bulli) i mentre es va remenant,s’afegeixen els rovells d’ou i el midó. Lentament, aniremremenant amb una espàtula de fusta fins que comenci aespessir.Un cop feta, es posa a les cassoletes i es deixa a la nevera. Iabans de servir, es tira una mica de sucre pel damunt i escrema amb una pala de ferro roent o amb un cremador degas.

Bon profit!Mercè Dalmau

Articles

BUTLLETÍ

1

ÍNDEX

El Butlletí. Número 72. Maig 2006PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47 Email: pcgarriga@cs.com - http://www.casalcalifornia.org

Words of the President

CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA

Carme RoigPresidenta del Casal

dels Catalans de Califòrnia

Paraules de la Presidenta (1)

Des del Consell (2)(3)

Noticies (4-7)(14)

Casal (8)

ArticlesEl nostre número 16 (9)Epitom de la Guerra Civil d’Espanya.XXI. Repercussions filatèliques a l’estranger (11)La Belén fa les Amèriques (12)La pedra de fer sopes (15)Mona de Pasqua (15)Baja Califòrnia (16)Viatjant pel Cel (19)Esclat d’il·lusió (19)CatUci Guanya el 3er premi a l’Antearter Bite (20)El Patí de Vela Català (20)Per llepar-se els dits (23)

La contra (24)

Paraules de la Presidenta

Carme RoigPresident of the Casal

dels Catalans de Califòrnia

Ambaixadors de Catalunya a Califòrnia!

Durant la recent visita del President del Parlamentde Catalunya Ernest Benach i un grup deparlamentaris, el President es va dirigir al grup decatalans en una recepció que ens van oferir a l’hotelon ells s’allotjaven. El president va donar lesgràcies a tots el catalans per ser ambaixadors deCatalunya a l’exterior.

Segons el diccionari de la llengua catalana,ambaixador és qualsevol persona que s’encarregad’una missió. Quina és doncs, la nostra missió aCalifòrnia? La nostra missió és la de difondre lacultura i la llengua catalana al nostre paísd’acollida. Al mateix temps, de conservar lesnostres tradicions culturals i de continuar aprenenti enriquir-nos cada vegada més i més. Hem dedifondre la nostra llengua i cultura catalana atothom que demostri un interès i un respecte isobretot passar la tradició a la nostra família.

Molt sovint ens trobem amb persones que portenCatalunya molt dintre seu, persones que van néixera Catalunya però que fa molts anys que viuen fora,persones que han format la seva família aquí o enaltres indrets del món. Els convideu a les nostresfestes? Els feu participants de les activitats de lleurei culturals que ofereix el Casal? Festes, aplecs,diades tradicionals, castanyada, caga tió, SantJordi, etc... classes de català per adults i nens! Sino ho heu fet, feu! Aquesta és la nostra missió!.Convidar a tothom que participi a les activitatssocials i culturals així com donar la opinió i críticaconstructiva del que es fa bé i el que es podriamillorar. Només així és com farem que la nostramissió es converteixi en realitat.

Ambassadors of Catalonia to California!

During the recent visit of the President of theParliament of Catalonia Ernest Benach with agroup of parliamentarians, the President ad-dressed the Catalans that attended a receptionoffered at the hotel in which they were staying.The President thanked all of the Catalans for be-ing ambassadors of Catalonia abroad.

According to the Catalan dictionary, is anyoneresponsible to carry out a mission. What then isour mission in California? Our mission is tospread our culture and language in the countrythat has welcomed us. At the same time, to pre-serve our cultural traditions and continue learn-ing and enriching ourselves on and on. We haveto spread our language and culture to anyonewho shows an interest and an appreciation for itand above all to pass on our traditions to ourfamily.

Often we meet people who carry Cataloniawithin them, people who were born in Cataloniabut have left it many years ago and who haveformed a family here or in other locationsabroad. Do you invite them to our picnics? Doyou make them aware of the cultural activitiesof Casal? Parties, picnics, traditional holidays,castanyada, caga tió, Sant Jordi… etc, Catalanclasses for adults and children! If you don’t, youshould! This is our mission! Invite everyone toattend our social and cultural activities and alsoto give your opinion and your constructive criti-cism as to what we are doing well and what wecould do better. Doing so is the only way wewill make our mission become a reality.

24

El Butlletí:

Pere Garriga, editor en cap i redactor.butlleti@casalcalifornia.orgLes opinions expressades al Butlletí són les dels autors dels articles.

Aquest número ha comptat amb les col.laboracions de:

Pere Garriga, Josep G. Llauradó, Carma Roig, FIEC, MarcCarreras, Maria E. Eugenio, Francesc Galobardes, AndreuMorta, Pep Salvans, Meritxell Perulles, Xevi Casadevall,Anna Preston-Roig, Laia Vicens Fusté, Belen Vicens. MercèDalmau i Pere Margalef, editors.

Les despeses de publicació dels butlletins del 2005 han sigut en part subvencionades en col.laboracióamb la Secretaria de Cooperació Exterior de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajoy Asuntos Sociales.

La Contra

A B D

EF

G

H

I

J

K

LM

N

C