Butlletí 103

of 40 /40
INFORMACIÓ COMG. Nou llistat de pèrits OPINIÓ. Protegir la imatge a internet de metges i centres mèdics. Reputació online legal OPINIÓ. Un llibre entretingut LUMIÈRE. El fred, la crisi i el futbol THE HIPOCRATES TIMES. Secció d’humor Ja hem arribat a Carnestoltes! COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA 103 BUTLLETÍ FEBRER 2012

Embed Size (px)

description

publicació

Transcript of Butlletí 103

  • INFORMACI COMG. Nou llistat de prits OPINI. Protegir la imatge a internet de metges i centres mdics. Reputaci online legal OPINI. Un llibre entretingut LUMIRE. El fred, la crisi i el futbol THE HIPOCRATES TIMES. Secci dhumor

    Ja hem arribat a Carnestoltes!

    COLLEGI OFICIALDE METGES DE GIRONA

    103BUT L L E T FEBRER 2 012

  • COMG 3

    Sumari

    Publicaci InternaCOMG

    President: Dr. Benjam Pallars Oro

    Secretari: Dr. Pere de Manuel- Rimbau Muoz

    Redacci: Meritxell Bonet Costa

    Foto portada: Foto: Mart Artalejo.

    Realitzaci: NEXE IMPRESSIONS, SL

    Consell de redacci: Dr. Joaquim BarcelDr. Francisco BastidaDr. Jordi CostaDr. Joan Profits

    Collegi Oficial de Metges de Gironac/ Albereda 3-5 17004 GironaTelf: 972 20 88 00Fax: 972 20 88 08E-mail: [email protected] Web: www.comg.cat

    DIPSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593

    Edici: Febrer 2012

    Aquest butllet no sidentifica neces-sriament amb les opinions expres-sades pels seus collaboradors. La posici formal del Collegi de Metges de Girona queda reflectida en els tex-tos editorials. El Butllet resta obert a qualsevol text dopini, collaboraci, notcia o comentari dels collegiats, que es publicaran sempre en el marc duna revista collegial.

    [5] INFORMACI comgXerrada reputaci legal online

    [7] INFORMACI comgI Concurs Pitch and Putt COMG

    [8] INFORMACIEn record del Dr. Garriga

    [9] ENTREVISTADr. Ramon Brugada, deg de la facultat de medicina de Girona

    [16] FLAUTA DE PANLos Iogui

    [18] OPINICurs de prescripci dexercici fsic

    [22] OPINILa medicina orgonmica

    [24] COMG-AJUDAActivitats

    [27] JUBILATSLes activitats dels nostres jubilats

    [31] FRUM C. DASSEGURANCES SLUNou conveni de collaboraci: estades de formaci prctica

    [37] OPINIEls meus mestres a lInstitut

    La pasta utilitzada per a la fabricaci del paper daquest llibre sobt a partir de fusta darbres procedents de boscos de tala controlada i s blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLORINE FREE)

  • COMG4

    alitat. I qu millor que aixecar els nims amb la festa ms pintoresca daquestes dates.

    s possible que la festivitat de carnestoltes es converteixi en un mecanisme de defensa de la vida social davant els temps de crisi que vivim.Durant aquests dies, la societat oblida per uns moments la rutina i recupera limpuls perdut en els ltims anys.

    Necessitem distreurens i alegrar-nos per afron-tar el fred hivernal que patim i la nova llei laboral.

    Per aix ja ser un altre dia!

    Editorial e

    Hem acabat i tancat un any molt dur pel nostre sector, amb retallades, imatges i concentracions importants.

    Encetem un 2012 amb moltes incgnites i in-certeses que no auguren res millor del qu hem passat.

    Per hem arribat a Carnestoltes. I una festa s una festa. Mscares, maquillatge, vestuari, etc... acompanyat dhumor, balls i molta imaginaci.

    Per uns dies els carrers gironins sompliran de llums i disfresses intentant esborrar la crua re-

    Dibuix: Maria Escobet

    JA S CARNESTOLTES!

  • COMG 5

    Informaci COMG

    XERRADA REPUTACI LEGAL ONLINE

    El passat 18 de gener, a laula de formaci del COMG, es va impartir la xerrada sobre Repu-taci legal online, dirigida a metges i professi-onals de la salut, centres mdics, community managers i responsables de comunicaci o mrketing.

    La reputaci i bona imatge dels professionals de la salut, i la dels seus serveis, s un valus actiu que ha de protegir-se davant ingerncies exter-nes. Un comentari negatiu pot ser un motiu per

    no visitar-se o no anar a la consulta, ja que els possibles pacients busquen informaci per in-ternet. Saber identificar-ho i gestionar-ho s clau per a la protecci de la reputaci online.

    La xerrada va anar a crrec del Sr. Rafael Gi-meno-Bayn del Molino, advocat amb 10 anys dexercici, especialitzat en lmbit de les TIC. Assessoren en agressions online i en control de reputaci a professionals, poltics i empreses. www.uneon.es.

  • COMG6

    iDes del teu collegi, atenent lobjectiu de representativitat del collectiu i facilitar lexercici de la professi en tots els seus mbits possibles, sest elaborant un nou llistat de prits on sinclouran tots aquells metges i metgesses collegiades que confirmin el seu inters i aportin la documentaci per constar en aquest llistat. El llistat elaborat pel COMG senvia als diferents partits judicials que sn qui es posen en contacte directament amb els integrants de la llista. Cal fer esment que no presentar-se quan se sigui cridat pel Jutjat o Tribunal s motiu per quedar exclosos del llistat, per aix s convenient que si us criden del Jutjat, assistiu el dia i hora que shagi acordat. Requisits

    Per formar part del Llistat de Prits del COMG, shan de reunir els segents requisits:

    a) Estar collegiat al COMG com a exercent b) Estar al corrent de pagament de les quotes del COMG c) Acreditar una experincia mnima de cinc anys d) Estar donar dalta al Rgim Especial dels Treballadors Autnoms (RETA) o sistema alternatiu (MEL) e) Aportar els ttols de lespecialitat mdica per la que es vulgui exercir de prit (si ja estan en possessi del COMG, noms cal indicar- ho). Important: en el cas que lactivitat no sigui considerada una especialitat mdica, com pot ser la Valoraci del Dany Corporal: cal aportar els diplomes o documents que

    NOU LLISTAT DE PRITS

    acreditin els coneixements daquesta activitat mdica. En cas de no presentar ttol de lespecialitat mdica, constar al llistat com a metge general. f) Indicaci expressa dels partits judicials de la provncia de Girona als que es vol actuar Nota: en cas que no sindiquin, quedareu inclosos a tots els de la provncia de Girona g) Adrea postal, mail i telfons de contacte

    No es podr figurar al llistat de prits en cas de lincompliment de qualsevol daquests requisits. Procediment

    1. Cal presentar la sollicitud personalment o per mail amb signatura electrnica a [email protected], adjuntant la documentaci requerida (o b indicant que ja est en possessi del COMG) abans del 20 de febrer de 2012. 2. La Junta de Govern del COMG aprovar la petici de formar part del llistat de prits, un cop examinades les sollicituds i la documentaci adjunta. - En cas que falti alguna documentaci es requerir a linteressat per tal que pugui presentar-la en el pla de 10 dies. 3. Sinformar per mail a ladrea indicada per linteressat, la seva inclusi al llistat. Ms informaci

    Assessoria jurdica del COMG, Sr. Alfredo Rabanal [email protected] I 972208800 Us informem que properament sorganitzar un curs sobre Peritatges Mdics a la seu del COMG.

  • COMG 7

    I CONCURS PITCH AND PUTT COLLEGI DE METGES DE GIRONA

    Concurs tancat a metges, familiars i treballadors del COMG

    Modalitat: individual medal

    12 h aprox. entrega de premis i pica-pica

    Inscripcions:

    [email protected]

    Tel: 972 162 060

    Inscripci mnima: 20 jugadors

    Data: 19-05-2012

    Horari: 9:30h

    Lloc: Pitch and Putt Can Pascual

    Preu: 16 euros (pica -pica incls)

  • COMG8

    iEn record del Dr. GarrigaSARDANA HIMNE A LA MEDICINA

    En la terra catalanaque estimem amb tot el coruna professi agermanala caritat i lamor.

    Els metges de nostra terrasn com les tropes de xoc,allistades en la guerracontra dels mals i la mort.

    Cal esperit de sacrifici,pacincia i vocaciper minorar el suplicidel que sofreix un dolor.

    Per lluitat amb tant de zeli conscincia han lograt,ens guardi un lloc en el cella Verge de Montserrat.

    No ser mai prou lloadaen aquest mn de mortalsla cincia sacrificadaen pro dels germans malalts.

    Si com ballant la sardanaens unim amb cor i mans,no hi haur terra ms sanaque la nostra: catalans!

    Visca doncs la Medicinaque per grcies celestialsa nels metges illuminaper curar-nos tots els mals!

    Lletra: Dr. Torrent SacrestMsica: Dr. Garriga March

    Informaci

  • COMG 9

    Entrevista

    ENTREVISTA DR. RAMON BRUGADA, DEG DE LA FACULTAT DE MEDICINA DE GIRONA

    Comencem amb lactualitat. Com afecta la crisi a la facultat de medicina de Girona i als seus estudiants? B, la crisi afecta a la universitat en general. A medicina tamb ens hem destrnyer una mica el cintur. Nosaltres el qu hem de fer s, amb els recursos que hi hagin, mantenir al mxim la qualitat docent que ens vrem proposar per aquests estudis. Aix s el que pretenem fer. Cada any hi ha ms retallades. Ara per ara mantenim la qualitat i el mateix nivell de docncia i dhores.

    Com est el tema de la realitzaci de msters en matria de cincies de la salut a Girona?Hi ha el mster en promoci de la salut, portat des dinfermeria, i el mster en biomedicina i biologia, portat des de la facultat de cincies.Els msters oficials, com que s un nou procs, shan danar desenvolupant perqu la gent pugui especialitzar-se en altres rees. Ara b, els msters avui dia shan dentendre com a pas previ per fer el doctorat.

    Creu que el Pla Bolonya prepara millor als futurs metges que el pla convencional?El Pla de Bolonya s un pla que es va posar en marxa per homologar laprenentatge de totes les carreres, no noms de medicina, per tal que hi pogus haver mobilitat entre pasos, i que hi hagus una descripci dels crdits com a volum de feina per a lestudiant, tenint en compte que hauria de dedicar 40 hores a la setmana a la seva carrera. Per tant, sintenta homogenetzar la crrega de treball.

    El Pla Bolonya demana que es doni ms mfasi en laprenentatge auto dirigit, que lestudiant participi ms del seu propi aprenentatge, que es faci ms actiu. Comparat amb el sistema clssic,

    lenciclopedista, aprenentatge completament passiu, cal dir que aquest s molt millor. La realitat s que els temps han canviat. Anar a classe i que el professor et reciti un captol de llibre, en el segle XXI no t cap sentit, perqu la informaci est disponible per a tothom, fins i tot al mbil. Imaginis que hi ha 7.000 malalties rares; aix ve a ser 5 malalties per cada dia lectiu durant una carrera, per tant al final de la carrera es podrien haver fet totes, per no haurem tingut temps per fer les malalties comuns. Aquesta s la realitat de la medicina. Hi ha molta informaci. Hem de saber plantejar qu ha de saber un estudiant de medicina. La transmissi dinformaci, la memoritzaci no t cap sentit ara, cal sobretot la comprensi de la informaci. Recordar s important fins a cert punt, per ho

    El Dr. Ramon Brugada

  • COMG10

    s ms comprendre, saber interpretar les dades i actuar segons aquestes. Sha de donar temps als valors professionals, a ltica, a les actituds, al treball en equip. Per tant, si comparem amb el sistema clssic, nosaltres estem molt dacord amb el model que estem desenvolupant aqu perqu creiem que forma millor als metges.

    Respecte les facultats clssiques, a Girona hem primat la incorporaci de la medicina de famlia a la facultat. La medicina de famlia ha estat la gran oblidada a les facultats, pel fet que lensenyament de medicina ve dictat pels grans hospitals terciaris, a on la medicina de famlia no tenia cap paper, o un de mnim en un curs. En el fons, la medicina extrahospitalria s el 90% de la medicina que fem el metges. Per tant sha de donar un mfasi a aquesta medicina de famlia i comunitria.

    No hem inventat res, aquests conceptes, el de donar un paper ms important a la medicina extrahospitalria, a les actituds professionals, al treball en equip, ja es varen discutir a mitjans dels

    anys 80. Tothom hi estava dacord. Per costa trencar un ritme establert, disminuir les hores de classe expositiva, donar joc a la medicina de famlia, parlar de valors professionals. Ha costat molt, encara hi ha facultats que primen per sobre de tot donar informaci, recordar dades.

    Analogies i diferncies entre una universitat canadenca i una de catalana?Home... s difcil perqu ens estem plantejant com ser la universitat en temps de crisi, i a Canad de crisi no nhi ha. Aquesta s la primera premissa.

    s cert que les universitat canadenques, com les americanes, posen molt dmfasi en qu s lestudiant qui es fa responsable del seu aprenentatge: aprn discutint, no recordant llistes interminables.

    Un exemple. Fa 3 mesos es va publicar una enquesta sobre els hbits de salut dels estudiants de 4t de medicina. Girona no hi va participar perqu es va fer fa 4 anys. En aquesta enquesta es va demostrar que la meitat dels estudiants de medicina no va a classe. Jo he vist encara avui dia universitats amb comissions dapunts i els apunts penjats perqu els estudiants sels descarreguin. La classe del professor, les preguntes dexamen, passar un examen. Aquest s el plantejament de moltes universitats, passar els exmens. Jo els dic als meus estudiants que el 95% dells seran metges el dia de dem. Aix ja ho tenim assumit. s la rtio dxit de les facultats de medicina. No cal que ens escarrassem a discutir si aprovaran o no. Ja ho sabem que aprovaran. Ens hem descarrassar a estar segur que quan acabin siguin bons metges.

    Com i en quin punt est el campus de salut de la Universitat de Girona?Aturat, com est aturat el Trueta. En aquest moment nosaltres ja hem assumit que el campus de salut de la universitat de Girona s ledifici

    e

  • COMG 11

    dEmili Grahit. Nosaltres quan vam arribar aqu vam demanar que sens condicions ledifici conscients que hi romandrem durant molts anys. Jo ja no reclamo un edifici per la universitat de medicina, perqu sc conscient de la situaci en qu estem, i crec que actualment estem molt b en lactual edifici, compartint espais amb la facultat dinfermeria, i mica en mica compartint un projecte com en salut. Com li deia abans, posar mfasi en el treball en equip, no noms treballar en equip els metges, sin tamb els metges amb els infermers, que al cap i a la fi, ser la seva realitat quan surtin. Estic convenut que daquesta sinrgia en sortiran els millors professionals de salut.

    Seria molt bo tenir una facultat de medicina i un Trueta nou. Per tirem endavant amb el que tenim, posant els nostres esforos amb la qualitat docent.

    Com a deg, quins sn els seus objectius per aquest any?Els objectius actualment sn consolidar la plantilla de professorat i la metodologia docent.

    Intentar aconseguir que hi hagi ms gent que fa doctorats, que hi hagi ms tesis doctorals llegides i que hi hagi ms promoci de gent cap a places ms permanents a la universitat. Aconseguir consolidar el Trueta com a hospital Universitari de referncia, que els metges i tots els treballadors vegin els estudiants com part dels equips assistencials. Els dos primers anys amb estudiants, el Trueta ha sabut incorporar-los molt b. Han estat molt ben rebuts. No s aquest un detall banal, ha estat un esfor molt important per part del Trueta, per que ha donat uns resultats envejables pel que sabem daltres universitats.

    A nivell dinfraestructura docent, amb el centre dhabilitats clniques crec que hem aconseguit consolidar una infraestructura molt bona, de primera qualitat; segurament de les millors facultats que hi ha actualment.

    I, externalitzar la facultat, portar-la a lexterior. Aquest s un nou repte. Posar la facultat al servei del territori. Ho hem fet parcialment amb la donaci del cos a la cincia, amb la biblioteca

    Centre dhabilitats clniques

  • COMG12

    ede cincies de la salut i amb el centre dhabilitats clniques. Aquestes sn infraestructures que no estaven disponibles tot just fa 3 anys. I ara sn de primera qualitat, obertes a la societat. El que queda pendent, s poder utilitzar la facultat de medicina com a centre neurlgic de creaci duna xarxa de relaci entre tots els centre docents, hospitals i rees bsiques, per fomentar el treball en equip, la formaci via streaming, i la divulgaci de les experteses dels nostres professors, que sn moltes, a fora de la facultat en forma de cursos i congressos.

    Com veu actualment el futur de la facultat de medicina de Girona?Jo crec que sest fent una molt bona feina. Els estudiants estan contents i els professors tamb. Ara sha de veure com respon el pas, perqu cada dia s una sorpresa. Tenim garantida lentrada destudiants i tenim garantida la qualitat docent amb la infraestructura; per tant, hem de garantir que el finanament que tenim es mant. S que la facultat de medicina s una aposta clau de molts de nosaltres i crec que es consolidar sense cap problema. No mho plantejaria duna altra manera.

    I el futur dels estudiants desprs de les retallades? Sobraran metges?Aqu ens hem de plantejar qu sha fet durant els ltims 25 anys, ja que fa 5 anys faltaven metges i es portaven de tot arreu. Potser el sistema assistencial que ens hem plantejat a Catalunya no s el correcte. Potser tenir un hospital comarcal cada 20 km no era la manera. Potser hi hauria dhaver uns grans centres de referncia que absorbissin la complexitat clnica i uns centres de salut que absorbissin la urgncia immediata; i punt. Per tallar all que ja tens muntat s molt complicat, tot i que s obvi, ho veiem ara amb les rees bsiques: moltes tanquen a la nit, per un sha de plantejar si podem tenir de tot a tot arreu;

    sha de racionalitzar. Si jo fos malalt, i mhagus doperar alg, jo vull que moperi el millor, no el qu tinc al costat de casa; per tant, si mhe de desplaar a Barcelona o a Valncia per ser operat pel millor, ho faria sense cap dubte.

    Com afecta als estudiants de medicina? Racionalitzar vol dir retallar, i vol dir menys places, malauradament. Jo tinc lesperana que quan els estudiants hagin fet el MIR tornar a haver-hi places perqu hi haur molta gent que shaur retirat. Ara b, s obvi que molts estudiants hauran de marxar a lestranger. Per aix no s dolent, jo he estat 16 anys a lestranger.

    Personalment crec que el model sanitari que tenim, en temps de crisi, no ha aguantat b.

    Les retallades, eren necessries? Shan portat b?Home, no ens agrada que ens retallin el sou. Els metges estan molt mal pagats. s un problema que retallin el sou als metges, quan una gurdia de nit -salvant una vida- es paga a 23 euros lhora. Hi ha professions que cobren ms, no han hagut destudiar tants anys i no treballen de nit.

    Tothom sha destrnyer el cintur, per ning recorda lesfor que requereix arribar a ser treballador duna empresa pblica, feina per cert que est oberta a tothom que vulgui posar el coll a estudiar durant molts mesos o anys. Ning es va recordar dells durant les vaques grasses. Ara, sembla que no tinguem cap altra sortida de la crisi que retallar a la gent de lempresa pblica. Com ms et retallen, menys gastes i menys es reactiva leconomia. Em pregunto si ho estem fent b aix. Portugal ha fet els deures, i la seva situaci ha empitjorat.Les retallades sn necessries? s necessari una racionalitzaci, en aix estic dacord. Crec que hem estirat ms el bra que la mniga,

  • COMG 13

    noms cal veure les infraestructures municipals arreu. Per tornar enrere costa molt.

    Sha de fer un esfor per intentar tirar el pas endavant. Ens hem de plantejar qu puc fer jo pel sistema enlloc de qu pot fer el sistema per mi. Perqu el sistema est en fallida i no podem munyir ms aquesta mamella. Per per racionalitzar cal informaci, cal divulgaci. Per exemple, de les tancades dels CAPs: jo no puc discutir si sha de tancar o no, posam nmeros sobre la taula i decidim.

    Hi ha una pellcula que es diu Tots els germans eren valents. Com sexplica el fet de tots els germanes eren cardilegs?En Pere, el gran, va comenar; va fer cardiologia; quan tenia 27 anys sen va anar a Holanda a fer Electrofisiologia. En Josep llavors en tenia 22, va acabar medicina i va marxar a fer cardiologia a Frana. Quan ell va marxar, jo en tenia 20; i quan vaig acabar men vaig anar a fer cardiologia a EEUU.

    Crec que un va empnyer a laltre, per suposat que s. Casualitat, no. A casa ning ens va dir res, noms que jo havia de ser metge; la meva mare ho tenia molt clar. En ser metge no vaig poder escollir, tampoc mhauria atrevit mai a portar-li la contrria a la mare. Sabia sempre qu ens convenia.

    Quina seria lactitud del metge de capalera quan un dels seus pacients pateix una mort sobtada? El 80% de les morts sobtades estan causades per malalties coronries. Si s una malaltia coronria coneguda, en una persona gran, no sha de fer res. Si s una persona jove que sha mort de malaltia coronria sha dinvestigar la famlia per assegurar els factors de risc, perqu podria ser una malaltia gentica. Sha dassegurar que no hi hagi una patologia gentica. Estic parlant de proves clniques.

    Vost ha dit en alguna ocasi que ens cuidem ms i vivim ms anys, per els factors de risc cardiovascular augmenten. Com es pot prevenir?Estem veient que fumem ms que mai, tenim ms obesitat que mai degut a la manca activitat fsica i als malts hbits dalimentaci. Nosaltres vam fer un estudi a Canad que vam comprovar que la mort sobtada per malaltia coronria shavia avanat uns anys perqu hem incorporat pitjors hbits de salut. s una realitat que hem de tenir en compte. Vol dir que hem de posar molt mfasi amb la prevenci. La prevenci comena durant la infncia, per no atacant els nens. Hem dintentar canviar els pares; podem fer uns mens molt cardiosaludables i equilibrats a lescola, i sortiran de lescola i sels donar menjar poc saludable. Per tant, sha deducar als pares. Per tenim una barrera molt gran, que s la poca preocupaci de les famlies pels hbits de salut. Els pares entenen que shan de cuidar quan estan malalts, per abans no. Hem de treballar-hi molt. Estic convenut que lnica opci ser canviar les poltiques; per exemple, la sisena hora dedicar-la a lactivitat fsica.

    A Espanya moren unes 40.000 persones cada any per aquesta patologia, fet que suposa deu vegades ms que els accidents de trnsit. Com estan les investigacions del tema?El 80% es moren dun infart. Amb aquests sha de treballar a nivell de prevenci: hbits de salut, rehabilitaci cardaca, etc.

    La resta, el 20%, s degut a la mort sobtada en els joves, que pot ser potencialment gentica. La investigaci est avanant rpidament. Hi ha ms de 100 gens causants de la mort sobtada en els joves, una dotzena de malalties, i ja hi ha mtodes de diagnstic clnic. Anem avanant molt rpid, per hi ha 4-5 aspectes on sha dincidir molt a nivell de prevenci de la mort sobtada: els hbits de salut, lelectrocardiografia

  • COMG14

    ea 14 anys, la valoraci mdica dels esportistes constants crnics, la revisi mdica als qu comencen una activitat fsica als 35-45 anys i fa temps que estan aturats, la valoraci mdica dels familiars quan hi ha una mort sobtada inexplicada i un bon sistema de desfibrillaci pblica.

    En quin punt es troba el pla de collocar desfibrilladors en llocs pblics?Es va comenar amb 14 municipis per garantir que hi havia unes connexions informtiques i que les caixes mantenien la temperatura. Ja shavien donat els 150 desfibrilladors mbils: policia, bombers, etc. Ara ja shan implantat 190 dels 400. Per tant es creu que shauran acabat dimplantar tots a finals de mar. s el projecte ms gran dEuropa; s espectacular. Grcies a laposta que va fer Dipsalut, hi haur un abans i un desprs. Pretenem salvar un 20% de vides. Des de linici del pla nhem salvat dues.

    s un projecte que noms pot anar a millor. Noms pot salvar vides, no pot fer cap mal a ning. La desfibrillaci pblica ja s una batalla guanyada. Si no hi ha desfibrilladors en els camps de futbol o en un hotel, sels compraran.

    Un dels ltims reconeixements que ha obtingut ha estat al mar de 2011. Des de llavors ja s membre numerari de lAcadmia catalana (va ingressar a la Reial Acadmia de Medicina) Com ho va viure? Qu va sentir?Orgull, sobretot. s un reconeixement important a nivell de Catalunya. s interessant perqu veus all als meus professors i penses; jo els admirava i ara estic aqu. Alguna cosa haurem fet b. s un reconeixement per part de la societat mdica, per tant, vaig sentir orgull. Em va complaure molt que pensessin amb mi, que em proposessin i sorts escollit. Ara, sha de seguir treballant.

  • COMG 15

    A lany 2003, en el Butllet nmero 58, vaig publicar, amb pseudnim, larticle titulat Idees sobre sexualitat sana. Un compendi de pensaments sobre el tema i punt de partida duna recopilaci i estudi per a forjar una tesi sobre el tema; ms concretament sobre el significat del fenomen de lejaculaci preco, lencaix de les respostes dambds gneres i el frau en la comunicaci sexual.

    Servia tamb per preguntar aleshores, qu fiem o fem els metges de famlia i els metges en general davant del tema de les relacions de les persones que ens consulten; per aquests problemes directament o pels trastorns derivats del mal funcionament de la relaci.

    Ves per on, que entre les lectures que vaig fent per recollir informaci del tema, mhe topat amb una que de forma divertida, amena i fora ben referenciada e informada, ve a ser alguna cosa similar a la que pretenia, tot i no arribar a dilucidar encara el perqu del desencaix en les respostes de mascle i femella en lacoblament sexual; crec encara no hem interpretat del tot els designis de la naturalesa.

    UN LLIBRE ENTRETINGUT

    Con altas dosis de humor, Eslava Galn repasa los distintos estadios de una relacin a lo largo de la vida del ser humano y la evolucin del erotismo y del sexo a lo largo de la historia, desde la invencin de la teta por los bisabuelos de los hombres de Atapuerca, hasta la revolucin del Wonderbra y el calzoncillo bxer, pasando por la aparicin de la mujer cazadora y de la pldora liberadora, la mujer pantera, el descubrimiento del sexo recreativo, las tribulaciones del homo salidus, que conducen a la empanada mental del homo asustadus y mucho ms

    Amb aquestes i altres paraules es presentava el llibre publicat al mar de lany passat. Posat en contacte amb lautor, que mha expressat un furibund atac de les feminazis al seu llibre, anir fent un intercanvi didees amb ell i amb les seves fonts dinformaci i potser avanci molt ms rpid en entendre el desencaix.

    Dr. F. Xavier Carreras

    Opini

  • COMG16

    LOS IOGUI

    Arrugada com una pansa la vella camina amb un gos lligat amb un cordill i un sac a lesquena. Fuma. La seva boca s una xemeneia que deixa anar nvols negres que sesfilagarsen i es confonen en una atmosfera entelada per la boira ploranera. Recorre com cada dia els dos quilmetres que la separen de casa seva, a les afores de la ciutat, fins els contenidors duna zona residencial. s una casa de planta baixa de parets en un altre temps blanques i on campen en llibertat gallines escarransides, cabres tinyoses i una truja coberta dexcrements. Un cop de tos atura la marxa errtica. La vella sajup i escup. El gos ha perdut la costum de flairar els gargalls negres que una vegada tenen vida prpia. Deixa anar el gos davant el contenidor de roba usada. Es treu el fardell de lesquena i el desf. Un os de peluix, un retall duna revista que anuncia un ordinador porttil, uns calotets i uns mitjons, peles de patates, cloves dou, . Tot va parar on la gent hi llena la roba usada, per no tan usada com perqu els menesterosos no la puguin aprofitar.

    Les cames fan estisores. El ritme s frentic. Aviat es fatiguen. Durant uns segons es queden dretes i rgides. Es sacsegen espasmdiques i cauen flccides. A escassos metres hi ha un parc infantil. Les criatures salten, corren, es barallen o es gronxen com si la felicitat consists en saltar, crrer, barallar-se o gronxar-se. Un pare desenganxa els ulls dun diari esportiu i es fixa en les cames que pengen del contenidor de roba usada. Pobre noi, diu un dels sanitaris una vegada aconsegueixen treure el cos del malaguanyat contenidor i dipositar-lo a terra.

    Al seu pas deixa una estela de sentor secular. La seva pell negra forma, amb la roba, un conjunt de capes que han perdut identitat, un

    sol cos. Un cos que lluita per la supervivncia i que salimenta de foc de llenya, de nits a la intemprie, de parets de corts que regalimen aiges fecals, de suor presa, de solitud i de fam, de molta fam. Cada dos dies fa el mateix itinerari. Dun mas on conviuen amb harmonia gent pacfica amb emuladors dels ngels de linfern a la casa de parets en un altre temps blanques. No saluda a les persones que troba amb gossos juganers o que corren. Baixa el cap i els altres aguanten la respiraci. s un espectre que ha sortit de les profunditats atviques, de temps pretrits flagellats per la pesta bubnica, de terres on els salvatges es mengen a les seves vctimes i violen a les dones blanques. Al seu dest lespera en Jack, el noi de la casa. Aquest li agafa un paquet que el negre li dona sense dir-li res ni mirar-sel. El negre entra dins la casa on la vella gargallosa el fa seure vora el foc. Ella agafa un tros de pa sec i el parteix per la meitat. Una part el llena al gos i laltre la posa a la m

    Flauta de pan fDibuix: Maria Escobet

  • COMG 17

    del nouvingut. Desprs li dona un vas meitat llet meitat conyac perqu pugui estovar el pa.

    En Jack entra a la seva habitaci. T les parets empaperades amb fotografies gegants dels jugadors del Bara, den Pau Gasol amb la camiseta dels Lakers, de diversos llanaments de naus espacials des de cap Canyaveral i una de linterior duna estaci espacial on es mostren riallers astronautes russos i nord americans. Sobre la taula hi ha retallada la pgina duna revista que anuncia un ordinador porttil. El tra groc de retolador magnifica el preu. Al costat de la fotografia hi ha un foli amb diverses anotacions. Al costat de la data hi ha una xifra en euros. Lacompanya una altra xifra que coincideix amb el resultat de restar el preu de lordinador amb la quantitat deuros acumulats. En Jack obre el paquet i divideix la pols blanca en vuit parts que posa en unes paperines. Les paperines i tota lestratgia de venta sn obra dun paio que es fa dir el rata. Surt de casa corrents, abans dentrar a lescola ha de fer la ronda per diversos instituts.

    A qu es dediquen els teus pares Jack, pregunta el psicleg de lescola. Fan el mercat- I qu venen. Venen productes ecolgics. S, formatges, ous, enciams, tomates, . Els va b? Crec que no gaire. Sempre estan de mal humor. El pare diu que amb la crisi la gent prefereix comprar cncer abans que integritat. Integritat? Voldrs dir salut. No el pare parla dintegritat. Diu que les persones ntegres no es deixen comprar pels diners. Les persones ntegres sn les que lluiten per uns ideals nobles i no es deixen derrotar per les bufetades de la vida. Diu que el cncer s un cstig de la naturalesa per la prdua dintegritat. Jack, qu tagradaria ser quan siguis gran? Astronauta. Astronauta? Com s aix? No s com explicar-ho estar all dalt, contemplar la terra i amb la sensaci que la pots agafar com si fos una poma com diria el meu pare no es pot pagar amb tots els

    diners del mn. Thagus agradat que els teus pares shaguessin dedicat a una altra cosa? S, a vegades somio que el meu pare i la meva mare treballen en un despatx, que guanyen diners i que vivim en un pis amb calefacci. Per qu et vares barallar Jack? En Robert minsult, no em volia deixar el seu ordinador, em digu pags de mans vermelles. El psicleg mira les mans envermellides i esquitxades de perellons. Per qu tinsult en Robert? Aquell dia li tocava a ell deixar-me lordinador i no volia. No tens ordinador? No encara. Si tinc algun record feli? Quan em posava malalt. Venia el metge i deia que havia de fer llit fins que no em baixs la febre. Sota les mantes i abraat a en Iogui, el meu osset de peluix, i escoltant a la meva via que em llegia el conte de Julio Verne, Viatge a la Lluna, em sentia feli. No hagus sortit mai del llit. Ara no em puc posar malalt, no perqu no tingui en Iogui, encara em fa companyia a les nits, sin perqu la meva via no est b del cap. Parla sola, renega, fuma caldo i escup. En els ltims temps se li ha donat per llenar tot el que arreplega al contenidor de roba usada.

    En Jack agafa en Iogui del llit, amb el cap sobre el coix. Li fa un pet i se lemporta a la taula. Li dona la volta i li baixa una cremallera. Del seu interior treu un grapat de diners, bitllets i monedes que estan dins una bossa de plstic. Conte els diners i comprova que lligui amb el que t apuntat. Li falten cent euros per poder comprar el porttil. La setmana que b anir lescola amb el seu propi ordinador. Haur deixat de ser el pobre de la classe. Et podrs comprar els porttils que vulguis, li va dir el rata davant laparador de la tenda dinformtica quan el va conixer. El rata va pensar en el negre per fer-li arribar la mercaderia. El negre dormia al mas den rata en un sac de dormir a la vora dels dbermans. Put com un senglar, ning de la bfia gosar posar-li una m a sobre.

    Jordi Costa

  • COMG18

    oOpiniEl passat 26 de novembre, 3 i 10 de desembre es va realitzar el Curs de prescripci dexercici fsic: prevenci de malalties cardiovasculars i tractament de patologia crnica, dirigit a metges, personal dinfermeria, fisioterapeutes i llicenciats en educaci fsica.

    El curs va tenir lloc a lUFEC, Uni de Federacions Esportives de Catalunya de Salt, amb el seu president Llus Barba i impartit pel Dr. Jordi Ibez, Dr. Fabricio Frauzino, Llda. Estel Mallorgu, Marta Jimenez i el Dr. Ivan Ibez. El Dr. Ricard Serra Grima va realitzar una ponncia magistral on va aportar la seva gran experincia en el camp de la cardiologia.

    Es varen tractar temes molt interessants des dun punt de vista prctic pels assistents, els quals varen valorar amb molt bona nota els

    CURS DE PRESCRIPCI DEXERCICI FSIC

    coneixements adquirits durant el curs.

    Lalumnat provenia principalment de Girona i provncia, per tamb del Barcelons, Almeria, Tarragona i Bilbao, entre daltres localitats.

    Les novetats cientfiques de ms inters les varen aportar els Drs. Ibez en la millora del rendiment esportiu, medicina predictiva i preventiva mitjanant la hipoxiterapia intermitent, en el camp de la medicina regenerativa, els ltims avanos en les proves desfor cardio-respiratries i metabliques i en els estudis dels polimorfismes gentics.

    Dr. Ivan Ibez Especialista en Medicina Preventiva y

    Longevidad (Anti-Aging)

  • COMG 19

    Espai metge rural

    LA TOPOGRAFIA MDICA DE VILOB DONyAR

    Les topografies mdiques eren uns treballs que analitzaven un territori i la seva poblaci, des dun punt de vista mdic i higinic. Apareixen en un moment en qu sorgeixen noves idees sobre la importncia de les mesures higiniques i en el qu cada cop ms, es considera el medi ambient com el factor principal de laparici de malalties i patologies especials. Normalment eren treballs desenvolupats per metges rurals, que exercien en una poblaci o poblacions determinades i en feien lestudi des dun punt de vista mdic, higinic i tamb social.

    A finals del s.XVIII, la Reial Acadmia de la Medicina de Catalunya va instaurar un premi per distingir les millors topografies mdiques que rebia cada any. A partir de lanunci daquest Concurs de Topografies Mdiques, molts metges de Catalunya i tamb de la resta dEspanya, comenaren a fer els seus treballs sobre localitats ms o menys petites, per tamb sobre capitals de provncia, normalment estudiades pels metges residents. En el concurs de 1953 la R.A.M.C va premiar amb el Diploma de Medalla dOr i Ttol dAcadmic Corresponsal, el treball del Dr. ngel Latorre i Rios, sobre Vilob dOnyar.

    El Dr. Latorre exerc com a metge rural de les poblacions de Vilob dOnyar i Bescan (Girona) entre els anys 1939 i 1983. El 1952 redacta aquest treball, que es divideix en 13 captols que tracten temes com latmosfera, el clima, els habitants i llurs costums, les ermites i aplecs, la higiene o lepidemiologia, entre dantres. En ells, el Dr. Latorre hi anar intercalant textos, mapes i fotografies, per la qual cosa s un document que esdev una font histrica de gran valor per diferents camps de recerca.

    Bona part daquestes topografies es conserven al fons de lArxiu de la R.A.M.C i algunes les trobareu digitalitzades al web de lEspai del Metge i de la Salut Rural: www.metgerural.cat.

    La Topografia de Vilob que es conserva al fons de lEspai del Metge i de la Salut Rural, est mecanografiada i t el nmero de registre ALR0040.

    Portada i imatge dalgunes planes de la topografia mdica de Vilob dOnyar.

  • COMG20

    eANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONSAmb lobjectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mdic, lEspai del Metge i de la Salut Rural ofereix als collegiats i a les seves famlies la possibilitat de realitzar donacions dinstruments mdics i darxius professionals de documentaci personal o institucional. Des de lEMSR ens encarreguem de la gesti i avaluaci daquest material.

    Els interessats poden contactar trucant a lEMSR: 972821575 o b mitjanant el correu electrnic:[email protected]

    ACTIVITATS

    CICLE DE CONFERNCIES SALUT I SO-CIETAT

    Us avancem les conferncies programades per als propers mesos de mar i abril de 2012.2 de mar de 2012, a les 19.30h: Conferncia sobre Medicaments: cara i creu, a crrec de la Dra. Fina Cams (Cap del Servei de Farmcia dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empord).Lloc: Sala dActes del Monestir de Sant Feliu de Guxols (Pl. Monestir, s/n. 17220 Sant Feliu de Guxols).9 de mar de 2012, a les 16.00h: Conferncia sobre La deconstruccin de un mito: el caso de Las Hurdes, a crrec de Mercedes Granjel (Universidad de Salamanca).Lloc: Sala de lInstitut de Recerca Histrica de la Universitat de Girona (Facultat de Lletres, Pl. Ferrater Mora, 1, Girona).16 de mar de 2012, a les 19.30h: Conferncia sobre La fibromilgia, una de les mil cares del Dolor Crnic, a crrec del Dr. Cayetano Alegre de Miguel (Cap de Reumatologia del Institut Universitari Dexeus i Reumatleg del Hospital Universitari Vall dHebron).Lloc: Sala dActes del Monestir de Sant Feliu de Guxols (Pl. Monestir, s/n. 17220 Sant Feliu de Guxols).20 dabril de 2012, a les 19.30h: Conferncia sobre Cervell i Dolor. Visi neurobiolgica actual. A crrec de Jordi Montero Homs (Cap de Neurofisiologia. Servei de Neurologia. Hospital de Bellvitge).

    Lloc: Sala dActes del Monestir de Sant Feliu de Guxols (Pl. Monestir, s/n. 17220 Sant Feliu de Guxols).* Reconeixement de 0,5 crdits de lliure elecci, amb lassistncia a un 80% de les xerrades del cicle.Per ms informaci sobre les Activitats: www.metgerural.cat o www.udg.edu/salutrural

    NOTCIES

    RECUPEREM EL LLENGUATGE MDIC CATAL

    Un centenar de persones varen assistir a la xer-rada que el passat divendres 16 de desembre es va celebrar a la Sala Albert del Monestir, or-ganitzada dins el cicle Salut i Societat per lEspai del Metge i de la Salut Rural i la Ctedra Mar-t Casals de la UdG. Sota el ttol Del rogall al cap-rodo. Un llenguatge que no hem de deixar perdre, el Dr. Antoni Beltran va fer una primera sessi de recuperaci i recollida de mots i ex-pressions utilitzades popularment per referir-se a malalties o mals que ens afecten i que moltes, es troben en perill de desaparici o de ser subs-titudes per castellanismes. La segona sessi se celebrar a principis del curs 2012-2013.

  • COMG 21

    Salut i Banys de mar. Una prctica que propici larribada del primer turisme a la Costa BravaDonat que lEspai del Metge i de la Salut Rural est gestionat per una Comunitat de Municipis integrada per els tres municipis de la Vall dAro (Sant Feliu de Guxols, Santa Cristina dAro i Castell-Platja dAro-SAgar), aquest curs 2011-2012 shan comenat a impartir conferncies no noms a la seu de lEMSR, lEdifici del Monestir, sin tamb a la resta de poblacions de la Vall dAro, aix com tamb a la Universitat de Girona. En el marc daquesta nova oferta, el passat divendres 13 de gener de 2012, al Centre Avenir Fanalenc de Platja dAro, es va impartir la conferncia Salut i Banys de mar. Els orgens del turisme a la Costa Brava, a crrec de Slvia Alemany (Directora del Museu dHistria-Espai del Metge i de la Salut Rural) i Laura Francs (Tcnica de lEspai del Metge i de la Salut Rural). La presentaci la va fer Dolors Guirado, (Regidora de Rgim Interior i Recursos Humans de lAjuntament de Castell-Platja dAro-SAgar). Una xerrada que va oferir un recorregut histric pel qu va ser una realitat fins no fa tants anys: la prctica de la talassoterpia a les nostres platges, a travs del Balneari de Sant Feliu de Guxols i els Banys de Sant Pol i SAgar. Una prctica que sinici amb finalitats curatives i saludables i que cada vegada ms, anar agafant un caire ms ldic i social, que propici larribada del primer turisme a la nostra costa. Per aquells que no hi varen poder assistir o que estan interessats en la temtica, avanar que els propers 13, 14 i 15 de juliol de 2012 se celebrar a Sant Feliu de Guxols el IV Curs dEstiu de la Ctedra Mart Casals de la UdG, que tractar sobre Aigua, Salut i Balnearis.

    Crdits

    Coordinadora de la secci:Laura Francs, tcnica de lEspai del Metge i de la Salut Rural

    Entitats participants:Museu dHistria de Sant Feliu de GuxolsFundaci Pascual i PratsCollegi de Metges de GironaAjuntament de Sant Feliu de GuxolsAjuntament de Castell-Platja dAro-SAgarAjuntament de Sant Feliu de GuxolsGeneralitat de Catalunya. Departament de Salut.Ctedra Mart Casals de Medicina i Salut en lmbit Rural de la Universitat de Girona. Diputaci de Girona.

    Entitats collaboradores:Fundaci-Museu dHistria de la Medicina de Cata-lunya.Reial Acadmia de la Medicina de Catalunya.

    Direcci:Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu dHistria.Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guxols. Tel: 972821575. c/e: [email protected]

  • COMG22

    oOpiniLA MEDICINA ORGONMICA

    (Organitzaci dun grup de supervisi a Girona)

    GAG. Grup Anlisi de GironaDr. Carles Frigola

    Les problemtiques dels canvis economics i so-cials actuals, que prenen el carcter de turbu-lencia, on cada vegada augmenten ms els ni-vells de desordre, caos i crisi necesiten ser manejades per noves propostes dorganitzaci. La Fundaci Wilhelm Reich a travs del GAG (Grup Anlisi de Girona) proposa un Grup de Supervisi de Casos Clinics a Girona. La Medici-na Orgonmica amplia el concepte de la relaci metge-pacient i terapeuta-client. Aquestes son les propostes:

    1.- Si es produeixen algunes reaccions emo-cionals en el metge o en el terapeuta (estrss, cansament, ennuig, etc.) durant el tractament a un malalt, aquestes reaccions del metge i del terapeuta han dsser consideradas com a un simptoma ms de la malaltia del pacient, que

    ser el que les patir, per de cap de les maneras sha dactuar dacord amb

    aquestes reaccions.

    2.- El concepte que el malalt t de si mateix; com tractar el malalt al seu metge?, com trac-

    tar el metge al seu malalt? Tot aix interv inconscien-tment en la curaci, o no, de la malaltia.

    3.- El paper que juga la personalitat del metge o

    terapeuta. El medica-ment ms utilitzat

    en la prctica de la medecina o r g o n m i c a s el propi

    metge. Per aix, el metge o el terapeuta han dadquirir lhabilitat necessria per saber-se receptar a si mateixos.

    4.- En la medicina psicolgica, exactament com a la medicina fsica, tots el simptomes shan de pendre seriosament. A la medicina orgonmi-ca s tamb el metge que examina el smpto-ma, per conduint lexamen juntament amb el malalt, intentant que el malalt examini tamb els seus propis smptomes.

    5.- Capacitar als malalts a comprendres a si mateixos; creant una atmosfera convenient a la qual, el malalt, pugui descubrir all de s mateix que el fa patir per tal de qu pugui sser com-prs i tractat; mentre que es permet la curiosi-tat cientfica i emocional del metge o terapeuta.

    6.- El metge o el terapeuta han de sortir de la seva passivitat i han dintervenir emocionalment en lentrevista o en el tractament amb el pacient. Per hi ha moltes clases dintervencions que el metge o terapeuta haurian de conixer i que sagrupen sota el tema de la transferncia i la contra-transferncia. Molts xits i fracassos teraputics depenen daquestes intervencions.

    7.- En tot malalt tendeixen a enfrontar-se dos patiments en comptes dun. Mentre es fa la his-toria clnica, amb la seva forma dentrevistar i examinar al malalt, el metge o el terapeuta con-tribueixen amb tots els elements al seu abast (el tipus de consulta, els aparells, el setting, etc.) a crear una nova malaltia o enfermetat iatrgena del seu pacient. Cada metge emmalalteix in-conscienment avans o desprs curar-los als seus propis pacients.

  • COMG 23

    Carles Frigola s psiquiatre, psicoanalista. Premi Pascual i Prats del Collegi de Metges i de lAgrupaci Cincies Mdiques de Girona. Dip. Tavistock Clnic i Institute of Human Relations. Lon-dres. Director de la Fundaci Wilhelm Reich. Membre de lAmerican College of Orgonomy. Autor de diversos llibres. Treballa a la Clnica de Medicina Orgonmica de Creixell. Borrass. Tel. 972 50 62 91. www.wilhelm-reich.org i en el blog: compartir-wilhelmreich.blogspot.com

    8.- Les diferncies entre la medicina cientfica i la dhospital (en la seva forma ms o menys pura), i laltre clase de medicina que anomenen me-dicina orgonomica, sn cada cop ms grans. La medecina orgonmica t una clase diferent dobjectivitat que s la patologa de la persona total i que la medicina cientfica ha oms.

    9.- La medicina orgonmica que els metges anglosaxons consideren la ms important no s desenvolupa b dins de lambient fred i impersonal dels congressos, cursets, etc., sin dins de petits grups de supervisi que comparteixen lofici de la professi (Balint).

    10.- Objectius del grup de supervisi: Noms relacionant-se amb els altres collegues, s com hom pot conixer-se a si mateix (Foulkes). Les percepcions del metge o terapeuta es fan des dun punt de vista egocntric. En conseqncia, cada metge o terapeuta reacciona de forma di-ferent a una situaci, estmul o smptoma de-terminat.

    11.- Daquesta manera, comparant i contras-tant la seva propia cultura, conducta i expe-

    rincia professional com a metge o terapeuta amb la dels altres col.legues pot sser ms conscient de les prpies limitacions perso-nals i professionals, dels xits i fracassos i formes inconscients de pensar i treballar.

    12.- Estructura del grup de supervisi: En el grup de supervisi es traballar amb lestress emocional i mental que el treball amb pacients comporta i amb els aspectes inconscients

    del treball en equip. La seva tasca ser els te-mes de la collaboraci i cooperaci professio-nal, analitzant la competitivitat i lallament del treball i amb les rellacions humanes i els pa-cients, siguin nens, adults o gent gran.

    13.- Contingut del grup de supervisi: En aquest grup es comena a compartir en una atmosfera dempata, regularitat, disciplina i simpata (sense empata i simpata no pot ha-ver curaci) les experincies del nostre treball mdic o teraputic. I es fa amb els problemes professionals (privats i pblics) i personals. El grup creu en la necessitat de la supervisi dels nostres casos clnics, mitjanant la lliure cir-culaci didees, experincies profesionals acu-mulades i emocions humanes.

    Els metges o terapeutes interessats en partici-par en un Grup de Supervisi de Casos Clnics a Girona (GAG Grup Analisi de Girona entre 8 y 12 metges o terapeutes solament) poden posar-se en contacte amb el Dr. Carles Frigola a la Fundaci Wilhelm Reich. Tel. 972 50 62 91.

  • COMG24

    COMG - AJUDA aMS FORA AL COMG-AJUDA

    Com cada any Laboratoris Esteve a travs dATAAF (Associaci de Tcnics en Farmcia de Girona) ens va fer a mans, el dia 19 de desembre de 2011 a lHotel NH de Girona, les mil dosis de medicaments que des de fa uns quants anys ens est proporcionant duna manera altruista. De moment la meitat daquests medicaments (antibitics, antiinflamatoris, analgsics, etc) van a FLABOUGOULA (Mal) el proper mes de mar. Els mateixos malinesos expatriats a Salt, sn els que els portaran juntament amb material mdic cedit pel Dr. Velzquez de Lloret de Mar a qui li agram des del COMG-Ajuda la seva desinteressada collaboraci.

    Referent a Mal podem afegir que lajuntament Castell- Platja dAro ens ha concedit la quantitat de 5.000 pel projecte de lluita contra la MGF.

    Referent als projectes que tenim oberts a Guinea Conakry, enguany no els hem pogut acabar per problemes de salut de la presidenta de lassociaci de dones de Tlmel, que ha estat absent del seu pas durant la seva convalescncia. Sembla que daqu a pocs mesos podr tornar a Guinea. Esperem que la seva recuperaci sigui definitiva i que pugui continuar encapalant els projectes que tenim iniciats.

    Com ja sabeu, fa ms de 10 anys que el COMG va ser el pioner en la creaci duna secci de cooperaci sanitria, el COMG-Ajuda, que des del 2002 est estructurat com a consell de gesti dins la Fundaci Pascual i Prats. Aquesta, va ser creada per tal de poder oferir als metges gironins la possibilitat dentrar en el mn de la cooperaci. Recentment shan creat a la resta dels collegis de metges de Catalunya les seves

    prpies seccions dedicades a la cooperaci. I a partir de la iniciativa de la secci del COMB, ens estem posant en contacte per tal de collaborar.

    Finalment, el dissabte dia 11 de febrer el Collegi Oficial de Farmacutics de Girona, juntament amb el Banc Farmacutic de Barcelona, far una jornada de recollida de medicaments que esperem es pugui repetir cada any. Aquesta jornada consisteix en comprar medicaments destinats a les persones ateses en entitats assistencials sense nim de lucre de la nostra provncia. s una iniciativa italiana que sest implantant a Catalunya per ajudar a aquella gent que no pot obtenir la medicaci que precisa per falta de recursos econmics.

  • COMG 25

    PROTEGIR LA IMATGE A INTERNET DE METGES I CENTRES MDICS. REPUTACI ONLINE LEGALSha convertit en una prctica habitual la de buscar a persones o empreses a Google, i tamb en lmbit sanitari. En aquesta primera pgina del cercador, els 10 primers resultats sn claus per crear-nos una primera opini sobre el metge o centre.

    Aquesta imatge inicial s un element fonamental del qu coneixem per reputaci, que s lopini o consideraci d alg o alguna cosa.

    Vaig tenir la sorpresa quan buscava un metge en qu va aparixer aquest resultat en primera posici:

    Evidentment em vaig plantejar seriosament no anar, per altres estic segur que directament ni van trucar.

    Hi ha certes dades que poden fer entendre la importncia de la reputaci online. Segons la consultora Guidance, internet s la principal font dinformaci en lmbit del consum, amb independncia que la compra sacabi formalitzant a travs dinternet o no. A ms, safirma que el 88% dels consumidors busquen a la xarxa abans de comprar, el 67% dels consumidors miren altres opinions a internet, i, daquests, el 89% reconeix que se senten influenciats o molt influenciats per aquests comentaris a lhora de prendre una decisi.

    Doncs b, a la vista daquestes dades, res no impedeix negar que aquesta activitat pugui extrapolar-se a la recerca prvia de metges i clniques, amb la corresponent incidncia que aix pot tenir en la seva imatge a la xarxa.

    Opini

    Aix doncs, la reputaci online sest convertint en un actiu per als metges, de manera que la cura de la identitat digital ha de ser un dels objectius per a qualsevol professional, tant si desenvolupa la seva activitat online com si no. Aquest objectiu es pot assolir a travs de dues activitats: mitjanant el desenvolupament de la prpia identitat digital i monitoritzant els continguts que apareixen a la xarxa i que afecten el professional.

    Quant a la primera daquestes tasques, podem considerar la identitat digital com la gesti de la nostra presncia a la xarxa, en tant que una gran part de la nostra presncia a internet depn de cada un, a travs de continguts elaborats per nosaltres o amb la nostra participaci, que optem per compartir i fer pblics (per bloc, twitter, linkedin, entrevistes, etc ...).

    Evidentment, una altra part important de la nostra reputaci online es compon daquella informaci elaborada per tercers i que, per tant, escapa al nostre control. La reputaci online no noms depn de nosaltres, i, per tant, estem exposats a continguts molestos o perjudicials. Davant daquest risc, el monitoratge de continguts s un element essencial que ens permet conixer quin tipus de contingut accessible a internet ens afecta, i de quina manera. Aquests serveis de monitoritzaci constant sn oferts per empreses especialitzades, com la nostre, permetent-nos conixer en tot moment aquells continguts que afecten la nostra reputaci.

    A nivell molt ms senzill hi ha eines gratutes com GOOGLE ALERTS o b SOCIALMENTION, que poden ser un primer pas en aquesta matria.

  • COMG26

    oLgicament, un dels majors problemes davant dels quals ens podem enfrontar pel qu fa a aquest tema s de lexistncia a internet dun comentari negatiu per als nostres interessos. Segons la consultora Guidance, una reputaci online negativa pot suposar fins a un 23% de prdues en facturaci. El seu origen pot provenir dun pacient descontent o de la prpia competncia.

    Com reaccionar davant aquesta situaci?

    Al meu entendre sha de fer un estudi del contingut vexatori abans dabordar la seva gesti, el que requereix pacincia, immediatesa pel qu fa a la valoraci, coneixement i experincia en aquest tipus de successos.

    Desprs daix podr determinar quina s la millor acci a emprendre, ja que una reacci inadequada pot tenir com a conseqncia una reacci de major virulncia que la qu es tractava devitar, fet aquest que sha vingut coneixent com efecte Streisand.

    En el cas de trobar-nos davant duna determinada agressi, han de, aix mateix, valorar altres aspectes que incideixen en el concret supsit, com pot ser el grau de visibilitat, el grau dinfluncia i el grau de difusi daquest contingut, el que es veur afectat pel mitj emprat per a aix.

    Un cop valorats tots aquests aspectes, estem en posici de valorar aquelles alternatives que ens poden permetre gestionar una crisi reputacional de la millor manera possible.

    Entre aquestes opcions podem destacar, per exemple:

    1. Positivitzar continguts.2. Realitzar una estratgia a internet per aconseguir un millor posicionament dels continguts positius sobre els negatius. (Noms el 80% dels usuaris accedeix a la segona pgina de resultat en el cercador Google).3. Retirada legal dun contingut.

    Respecte a aquest tercer apartat, la legislaci no s aliena al medi internet, de manera que davant una situaci de crisi de reputaci online sha datendre a la normativa que protegeix la nostra imatge pblica, i que, en moltes ocasions, ens permetr donar una resposta rpida i efectiva a situacions que considerem perjudicials per als nostres interessos (insults, informaci no vera o intemporal, dades personals tractades sense autoritzaci, etc).

    Enfront de la llibertat dexpressi, per qu no defensar tamb la desindexaci de la informaci?

    En definitiva, en un sector en qu necessitem ser reconeguts, la reputaci online s un actiu molt important, el que exigeix mantenir una actitud preventiva, per estar preparats i reaccionar rpida i adequadament en cas de necessitat.

    Construm la nostre Identitat Digital, monitoritzem el qu es diu a la xarxa i gestionem, en el seu cas, la reputaci negativa.

    Ens Googlegem ja per buscar-nos?

    Rafael Gimeno-Bayn del Molno s advocat especialitzat en reputaci online, soci de

    Uneon www.uneon.es

  • COMG 27

    Jubilats

    LES ACTIVITATS DELS NOSTRES JUBILATS

    Com cada any venim fent per les festes de Nadal, ens reunim per felicitar-nos i desitjar-nos un bon Any Nou.

    El 15 de desembre ens varem citar a la Caixa Frum per fer una visita guiada a lexposici un altre Egipte, colleccions coptes del Museu del Louvre. Es tracta duna mostra molt interessant que contempla levoluci de la civilitzaci copte que neix a Egipte en lpoca romana i que arriba fins a mitjans del segle VII amb la invasi rab. La guia va fer una magnfica i amena dissertaci.

    Acabarem la jornada amb un sopar de germanor en el Restaurant lArgad i finalitzarem amb les neules i torrons tradicionals daquestes diades.

    El dia 20 de gener ens varem citar a la Casa de Cultura per gaudir de la conferncia del cronista oficial de Girona, Dr. Enric Mirambell i Belloc, titulada La Girona dels vint convents.Davant dun auditori de mes duna cinquantena dassistents, el Dr. Mirambell va exposar un estudi cronolgic dels monestirs i convents que ha tingut Girona, comenant pel monestir de Sant Pere de Galligans (segle X) i acabant amb el retorn dels dominics i jesutes el segle XX.

    El Dr. Mirambell ha tingut la gentilesa de fer-nos un resum de la seva conferncia que copiem a continuaci:En la pedra gris de les voltes de la Plaa del Vi, un dia encara ms gris de lany 1936, va aparixer una inscripci en pintura vermella que deia:

  • COMG28

    jGirona conserva encara lesperit dels trenta convents. La nostra ciutat no ha tingut mai tants convents, per s un nombre considerable com tamb un ambient molt clerical: franciscans, dominics, mercedaris, carmelites calats i descalos, agustins, caputxins, minims, jesutes, benedictines, clarisses, caputxines, bernardes i beates tingueres casa a Girona.Lany 1835 els religiosos es veieren obligats a abandonar els seus convents, i els seus edificis i propietats passaren a pertnyer a lEstat, en compliment dels decrets de Desamortitzaci. Alguns edificis es convertiren en oficines de lAdministraci pblica mentre que altres foren enderrocats permetent canvis substancials en determinades zones urbanes. La secular existncia daquelles comunitats religioses influ notablement en la vida gironina, en laspecte espiritual, per tamb en el cultural i social. A partir de la segona meitat del segle XIX altres instituts religiosos, de ms moderna fundaci, sinstallaren a Girona, dedicats especialment a lensenyament i a lassistncia sanitria i caritativa. Dels que anteriorment havien estat foragitats de la ciutat noms retornaren els jesutes i els dominics.

    La conferncia va resultar molt interessant seguida dun animat colloqui i fortament aplaudida.

  • COMG 29

    j

    CRISIS ECONMICA, DIAGNSTICO y TRATAMIENTO

    Despus de muchos (demasiado) aos mirando comportamientos incoherentes, me decid a escribir un libro sobre la Crisis Econmica, no porque tena ms la razn que antes, pero porque la mayor parte de los humanos, solo en caso de desgracia absoluta, se ponen a pensar.Cuando las cosas se ven llegar de lejos, se llama Prevencin. Cuando por falta de Educacin, de consciencia, y falta de respeto hacia todos los dems y tambin hacia s mismo, se dejan derivar las cosas tanto, se llama Necedad..Me dicen que hay que presentar el libro en una pgina para mis colegas y me alegra, pero me preocupa tener que explicar en unas lneas un libro de 270 pginas que propone soluciones

    Opini

    reales a la Crisis Econmica. Lo mejor sera que lo lean completo, y ya unos colegas lo estn haciendo, y solo espero que muchos otros lo harn.Que podemos decir en unas lneas? Que estoy subrayando que hemos llegado hasta aqu porque hay trastornos de organizacin de la sociedad (espaola, catalana, europea, mundial) que fabrican una Crisis imprescindiblemente. Que estoy demostrando cmo y por qu. Que estoy explicando que no hay de otra que actuar de forma diferente que lo propuesto a partir del captulo 19, pgina 126 hasta la pgina 274. Que ya tenemos un segundo libro escrito sobre el tema, precisando las soluciones. Que no hay otro libro que proponga soluciones

    Asunto: libro: CRISIS, DIAGNOSTICO y TRATAMIENTO, Autor: Emmanuel SKANTZ

    Tel.: 66 01 01 680, Ed. Punto Rojo Libros, sobre la Crisis Econmica, 274 pginas, 14 Euros

  • COMG30

    ointernacionales aplicables rpidamente En realidad, parece que nadie sabe de que se trata, pero est por todos lados: en los peridicos, en los Butlletins, en la televisin de la maana a la noche, en las noticias, en las series serias y cmicas, etctera: CrisisEs como una religin que se practica aunque no se conozca bien, no se conoce ni su contenido, pero todo el mundo cree en ella. Y de tanto creer que existe, como todo, existe ahora. Se han perdido empleos, todo el mundo miente, los ricos se callan, intentando esconder lo que tienen, creyendo que como los otros estn agotados, los van a apresurar ms como buitres para enriquecerse ms. Los pobres creen que no hay que buscar ms trabajo, y se quitan el futuro Todos se equivocan porque los billetes que no circulan van a crear problemas sociales tan grandes que se van a fabricar (y en realidad ya se fabrican) billetes sin valor para convencer el pueblo que alguien que gobierna gestiona algo. Lo que no es cierto Y los billetes ms numerosos van a perder entonces valorManejado as, todos van a perder con esta historia de CrisisPero si es solo el fin de crditos delirantes, para pagar algo que nadie puede comprar y el fin de esta incitacin a la avaricia y a la presuncin?:

    Es otra cosa!!!Es una oportunidad para re-estructurar la sociedad de forma ms sana, agradecer los que dan un servicio real a la comunidad, y evitar el suicidio, incluso de los listillos que han sacado algo hasta ahora. Porque si no, estamos fabricando aqu un Tercer Mundo, un Infierno Bis (ver captulo 9). Mal ambienteEstamos explicando porque hemos llegado hasta aqu, en una sociedad un poco mejor que la Edad Media. Estamos demostrando porque una cierta Moral (o tica) produce Economa, que hay que aplicar la Ley del camino Medio (la MAAT egipcia), que Derecha, Izquierda pelendose, los problemas se quedan sin arreglo en el medio del camino. Esta bipolaridad (maniaco depresiva?, diran los psiquiatras) est rebasada y no lleva a ningn sitioTenemos 50 captulos que proponen soluciones para dar otra vez coherencia a la sociedad, y Futuro, que, como dicho en el prologo, tiene que ser por delante, y no a la Derecha o a la Izquierda, porque si no, no es un Futuro. No hay Futuro.Y poco podemos decir de ms en una pginaEs un tema importante y grave que necesita al menos 274 pginas

  • COMG 31

    Corredoria

    NOU CONVENI DE COLLABORACI:ESTADES DE FORMACI PRCTICA

    Atesa la importncia que tenen, tant per a lalumnat com per a les empreses, les estades de formaci prctica en centre de treball (FPCT), la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, amb la collaboraci del Consell General de Cambres de Comer de Catalunya, va considerar oport posar en marxa el procs dhomologar empreses que puguin rebre alumnat on fer aquesta formaci prctica.

    Per tot aix, Frum C. dAssegurances SLU ha estat proposada a participar en el procs dhomologaci per considerar-la especialment adient per aquesta iniciativa, per aportar valors i coneixements a la formaci dels alumnes.

    Daquesta manera, us informem que aquest mes de febrer hem incorporat a la Corredoria dAssegurances a la Sra. Isabel Garcia Lpez, per donar suport i desenvolupar, en compliment del Pla dActivitats, les segents Activitats formatives:

    - Tractament de la correspondncia- Elaboraci de documents- Tractament de la informaci- Organitzaci de lagenda i dactivitats- Presentaci de documents- Manipulaci de mitjans informtics

    Les finalitats i objectius de la FPCT sn:- Facilitar als alumnes la possibilitat de trobar-se en un entorn laboral.- Facilitar la possibilitat a les empreses de conixer les aptituds i actituds dun possible futur treballador.- Facilitar la inserci i la qualificaci professional dins del mn del treball dels alumnes de formaci professional.- Desenvolupar estratgies que portin cap a un apropament entre la formaci acadmica i la laboral.

  • COMG32

    Lumire lEL FRED, LA CRISI I EL FUTBOL

    Portem uns inicis dany dall ms distret. I aix que gaireb, noms es parla de dues o tres coses: la cri-si, el fred sper polar i el futbol.

    He triat tres paraules de les que sutilitzen corrent-ment tant en la rdio com a la televisi que marquen la fi del 2011 i el comenament de 2012. Hat-trick, calabruix i rating.

    Rating. Les agncies de rating sn empreses que, per compte dun client, qualifiquen uns deter-minats productes financers o actius. Les seves no-tes valoren el risc dimpagament i el deteriorament de la solvncia de lemissor.

    Margin Call s la crnica de la vida de 8 treballa-dors dun banc dinversi poders les 24 hores abans de la crisi financera del 2008. s una pellcula estu-penda amb un gran repartiment i un excellent gui. Aquest repartiment fa, que les xerrades sobre finan-ces es converteixin en dilegs fora atractius. Fa una foto potent dels taurons financers tot explicant amb lucidesa i profunditat els seus comportaments, i en alguns moments et posa la por al cos amb el retrat tan creble que fa dels personatges. Lescena en la qu Kevin Spacey parla amb Jeremy Irons, al pis res-taurant del banc, sobre el qu cal fer, et deixa clavat.

    J.C. Chandon, amb la seva pera prima, ens arrosse-ga amb bon pols i una immillorable atmosfera, fins a un territori desconegut i vetat als simples mortals com nosaltres. Ens porta fins al core dun gegant financer de Wall Street on ltica i la moral es rendei-xen a legoisme i lavarcia.

    Calabruix. Precipitaci en forma de grans blancs i opacs, constituts per una barreja de gel i neu que es trenquen en tocar a terra (caure calabruix).

    Hi ha una cosa que crec que ens ha deixat a tots gla-ats. L inauguraci, fora sonada per cert, dun aero-port provincial, un aeroport privat, que no pot entrar en funcionament ats que no ha sollicitat encara el perms per a la navegaci aria. Per aix, no s un cas allat. Ni ha daltres. Tot un caos.Treballs dexperts com els economistes de la UB Germ Bel i Xavier Fageda, recomanen estudiar els casos dels aeroports fantasmes un per un per tal danalitzar les possibilitats de la infraestructura i determinar si sha de potenciar, privatitzar o clausu-rar tenint en compte una srie de parmetres com ara, el nombre de passatgers esperats, els vols, les mercaderies, etc. Hi ha experts que afirmen que la configuraci de la xarxa actual no t ni cap ni peus. Hi han aeroports que ni tenen volum de transit ni compleixen cap funci social. Estem apanyats. Aix no ho arreglen ni els homes i dones del temps. s de suposar que alg havia fet estudis de mercat abans de posar les primeres pedres. O..... s de suposar que no.

    Hat-Trick. Si b, hat es pot traduir generalment per barret i trick es tradueix com a broma, truc o engany; hat-trick segons el diccionari Collins vol indicar el fet que un mateix jugador ha marcat tres gols en un par-tit de futbol. Daix de langls no men sortir mai.

    I un hat-trick s el que ha fet David Cronenberg en els seus tres darrers films. Tres encerts: Una hist-ria de violncia (2005), Promeses de lest (2007) i ara Un mtode perills (2011).

  • COMG 33

    lA principis del segle XX, Zurich i Viena shan convertit en epicentres de la vida intellectual i cientfica dEu-ropa. En aquest marc, assistim a les relacions pro-fessionals i personals entre Carl Jung i el seu mentor Sigmund Freud aix com la dona que els separa i els uneix, Sabina Spielrein. Daix tracte Un mtode perills.

    Diu Cronenberg tenim la sort que moltes de les cartes que es varen intercanviar Freud, Jung i Sa-bina Spielrein shan conservat i formen la base del gui de la pellcula, i afegeix tenim a Jung que considera Freud com el seu mentor. Desprs est Sabina, una dona russa i jueva, pacient de Jung, amb qui va tenir relacions amoroses. s un estrany mnage a trois, en el qu hi va haver sexe entre Jung i Sabina, per en el qu es varen creuar tot tipus dafectes, devocions, tracions i rancnies.

    Tamb comenta Cronenberg que ha tingut molta sort amb els intrprets seleccionats. Keira Knightley, Michael Fassbender i Viggo Mortensen; sn tres per-fectes encarnacions dels homes i dones de principis de segle XX.

    KEIRA KNIGHTLEY. El seu accent britnic de noia de casa bona i la seva elegncia mes aviat clssica li do-nen tot un aire que a vegades es trenca quan lartista demostra que tampoc t cap problema en utilitzar diferents variants de la paraula fuck, una de les pa-raulotes ms populars de la nostra era.Keira als seus 26 anys i amb 40 ttols, entre cinema i televisi, i desprs dhaver estat nominada a lscar

    per Orgull i prejudici, haver saltat a la fama mundial amb la trilogia dels Pirates del Carib i obtenir el ttol de segona actriu ms ben pagada de Hollywood al 2008, busca encara noves experincies. Sentrega en cos i nima a Un mtode perills i comenta que la seva autoexigncia est per damunt de la por a perdre una gran oportunitat. Prefereix rebutjar projectes.

    Al parlar del text de Un mtode perills comen-ta: quan tenfrontes amb un text de Christopher Hampton (fams dramaturg britnic amb guions com Les amistats perilloses i Expiaci) saps que el text s perfecte. Aix que, si falla alguna cosa, s per culpa teva. El dileg s tan dens, complex i precs que pot aclaparar-te. Has de tro-bar el tempo i la vibraci correctes. A ms, com no sabia gaireb res de psicoanlisi vaig estar quatre mesos llegint texts de Freud, Jung i Ni-etzche.Ha estat meravells treballar amb David Cronen-berg, tot i que molt exigent. David s una persona molt amable, devota dels seus actors, per, al ma-teix temps, s un tipus complicat i obscurament intelligent. La seva ment sendinsa cap a territoris que estan vetats per a la majoria. I .... aix s just el que necessites quan tenfrontes a un personat-ge turmentat pels traumes i el desig sexual.

    Keira resol un doble desafiament: posar-se en la pell de la dona que va fascinar i enfrontar Freud i Jung, aix com treballar a les ordres de David Cronenberg.

    Enhorabona!

    Joan ProfitsHematleg

  • COMG34

    Maria Escobet

    CATALUNyA EMMUDEIXEl Parlament catal ha aprovat una llei que permet caar uns seixanta mil ocells cantaires. Desprs de lOrfe Catal, els refilades de cardines, pinsans i tota la pesca representaven la msica duna naci. Millet no aconsegu exterminar de gana lOrfe del Palau de la Msica. Aconseguir el conseller Pelegr, lHerodes docells, exterminar la msica dels nostres boscos? Leliminaci dels ocells forma part del pla de retallades. THT ha tingut accs a lesborrany dun decret que permetr que gats, gossos, hmsters... i canaris, pardals, lloros i cacatues puguin ser caades a trets pels carrers de les nostres ciutats per caadors amb llicncia per a matar.

    GUERRA DEL FRANCS El Canal + francs ha disparat un mssil al cor de la ptria espanyola - i per extensi de la catalana en fer stira dels nostres esportistes ms condecorats. Mentre la stira poltica s paradoxal: la ridiculitzaci del poltic real s per comparaci amb el poltic ninot, ms espavilat i eixerit que aquell. Ara b, fer befa, com ha fet el Canal +, dels nostres gladiadors, dels nostres herois, dels qui sn mirall per la mainada i satisfacci dels adults, dels qui rescaten la nostra vida de la melancolia, dels qui salven la nostra vida conjugal, dels qui fan hissar banderes i senyeres, s una altra cosa. s un sacrilegi. Contador es dopa? Nadal es dopa? Pau Gasol es dopa? On s la Legi? Per qu tenim els aguerrits carnissers, cabra inclosa, si quan fa falta que ens defensin no ho fan?

    NO ERA UNA POMADesprs de molts anys la poma ha estat rehabilitada. Per fi ha estat alliberada del pes de la culpa de la humanitat. La vegetaci de la Bblia s un llibre escrit per Jos Javier Nicols, traspassat lany passat, on diu que la prfida Eva no tempt el bo de lAdam amb una poma. Una fruita de superfcie de color grog com laura dels sants, o vermells com un cel crepuscular, i un interior blanc sense mcula com lnima dels justos o la camiseta del Madrid o el pa dngel, no podia haver expulsat la humanitat del parads i deixar-la enmig duna crisi de pare i senyor meu. Nicols postula com a culpables el codony, o el pomelo, o un prssec. S, el codony, la fruita dels llaminers o golafres, o el pomelo, la fruita dels qui busquen emocions fortes, o el prssec, la fruita per qui els agrada sentir la humida carnositat entre els llavis.

    Pomes anomenades gala, ginger gold, honeycrisp, mcintosh, red delicious, pink lady,... no podien ser culpables. Per una altra bada fruites com el prssec, el pomelo o el codony sn delatades pel seu nom.

    CUIDAR LA BUTXACAAbans, en lpoca preICS molts metges feien caritat pel mat en hospitals rnecs que feien olor a desinfectant i a cloroform. No sabien que eren treballadors dONGs. Per la tarda es dedicaven a la privada, la medicina per la qual shavien inflat el cervell. Ara, en lpoca de lICS torna aquella moda. Pels matins els metges fan caritat en el seu hospital, i per la tarda fan privada en el mateix hospital. Coses de la crisi. s veritat: no hi ha malalties sin malalts.

    CONSULTORI SEXOLGIC a crrec de la Dra. Olvia Miramar.Pregunta: Estimada Dra. El meu xicot era molt fogs fins que un dia va anar a una conferncia sobre macrobitica i vida sana. Des daleshores noms menja arrs integral amb soja i corre a trenc dalba. No seria greu si no fos perqu el volc en erupci que posava a prova les molles del llit sha apagat. Els vens de baix ja no es queixen i una servidora mestic posant mstia com una fulla de tardor. Qu est passant? El meu xicot ha estat abdut per alguna secta? Espero la seva resposta.

  • COMG 35

    Peridic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants. Senzillament diferent.

    Maria Escobet

    Resposta: Estimada Sra. El seu xicot pateix la sndrome del mirallet. La persona es mira al mirall i el que veu li agrada. Els nostres collegues de TheJapanTimes ens informen que en el pas nip sn cada vegada ms freqents els homes soushokukel que tradut vol dir home hervvor. Alimentaci ecolgica, cremes per la cara, exercici per cisellar la figura i un oblit de la parella. En aquestes circumstncies la dona sol ser una nikushokukelo, dona carnvora amb tots els apetits a flor de pell. Tamb es dona la situaci inversa. Conec a persones que practiquen ioga per poder autosatisfer-se. Molts arriben al nirvana. Dit aix, estimada Sra, noms cal esperar que el seu xicot se nadoni que el cam de la perfecci el portar a lavorriment absolut o al clot abans dhora. En cas de no produir-se cap canvi li presentar un amic. Seva Dra. O.M.

    SENTNCIES ANTIAJUDA La felicitat s la mscara que la desgrcia es posa per atraure els cndids.Un llibre dautoajuda noms resulta profits per una sola persona, pel seu autor. Sempre i quan hagi tingut xit. Parleu amb les dones o els homes dels autors dautoajuda, i segur que us faran cinc cntims sobre la rectitud dels seus estimats gurs. En la nova religi de lautoajuda la classe sacerdotal es coneix com a coaching. Sn mestres de la psicologia, de conflictes de parella, de clamar lansietat..., i sobretot excelleixen en guiar-nos pel cam del parads, de la felicitat. Com els clergues han estat ungits pel dit de la transcendncia i com ells i com tots els mortals els seus pets sn nauseabunds i els seus rots avinagrats.

    NOU DICCIONARI HIPOCRATES TIMESFLAGELLACI: La crisi ha tancat lltima fbrica de flagells. El jovent est per altres coses. Pels qui es prenen la vida com si fos un mster amb la confiana que un altre dia obtindran una ocupaci eterna, a la manera dels calvinistes, el treball, la famlia s motiu de resignaci, ascesi i martiri.

    FLIRTEJAR: Primer pas per a la procreaci. El segent seria el festeig. La modernitat ha alterat lordre. El PP, nostlgic dun temps en qu els senyor portaven

    barret i les senyores no desenganxaven els ulls de terra, instaurar lobligaci del festeig clibe durant deu anys com a pas previ al sagrament matrimonial.

    FOLLAR: Paraula que ha comptat amb la benedicci de la cultura popular per designar lacte de procrear per excellncia sense pretendre-ho. Sha imposat a altres dits vulgarismes com picar, cardar, xinar, fotre, tirar-se,.

    FONAMENTALISME: Doctrina que predica que noms hi ha una veritat que es pugui escriure amb majscula. Les altres, veritats adlteres, han de ser eliminades de la capa de la terra. El bon gust admet un sol fonamentalisme: el del futbol.

    FORENSE: Facultatiu que est convenut que hi ha vida desprs de la mort.

    FRANCMAONERIA: Instituci curiosssima que entre els seus mrits est haver estat perseguida per Franco. Predica la llibertat, la igualtat i la fraternitat, la qual cosa ens hauria de fer sospitar. Llegida la lletra menuda ens trobem davant dun sser suprem, duns juraments, dunes obedincies, i patatim i patatam, el conte de mai acabar.

    Jordi Costa

  • COMG36

    ACORDS JUNTA

    JEAN LUC H. SALOUM

    JOAN MANEL MARTNEZ MACIAS

    LOURDES REYES LEIVA

    SANTIAGO ARZUAGA CASADO

    SARA FRANCH PASCUAL

    YULEIDIS VELAZQUEZ ALFONSO

    NADIA MARTIN ALEMANY

    SORIN CRACAN

    ANTONI JUAN PASTOR

    ANA MARIA LARA ANERO

    NICOLE VICENTE REYES

    MONTSERRAT CARRERA AGUST

    FERNANDO BARRANCO PEA

    LAURA MARQUS MARTN

    MONTSERRAT NEGRE BUS

    ALTES COLLEGIALS

    23 DE NOVEMBRE DE 2011

    Sacorda aprovar la proposta de la Comissi Deontolgica de Ref.: 03/11.

    Sacorda aprovar la proposta de la Comissi Deontolgica de Ref.: 05/11.

    Sacorda aprovar la proposta de la Comissi Deontolgica de Ref.: 06/11.

    Sacorda aprovar la proposta de la Comissi Deontolgica de Ref.: 09/11.

    Sacorda aprovar la proposta de la Comissi Deontolgica de Ref.: 11/11.

    Sacorda dissoldre Frum Sanitari S.L.

    21 DE DECEMBRE DE 2011

    Saprova per unanimitat lacta del 23 de novem-bre de 2011.

    Sacorda adrear la queixa que una collegiada ha presentat a la bstia de la pgina web del COMG, on exposa un cas paticular que un pa-cient ha patit arrel de les retallades, a la Delega-ci de Salut de Girona.

    Saprova el calendari de reunions de la Junta de Govern per lany 2012.

    Sacorda respondre al mail que una collegiada va adrear al COMG en referncia a la campanya electoral del PP.

    Sacorda que satorguin 1.000 a lAcadmia de Cincies Mdiques pels premis accsit de les seves beques.

    Sacorda no crear cap quota per a metges a latur per s estudiar cada petici collegial en casos especials.

    Sacorda que es pengi al web del COMG la not-cia de poder inscriures al llistat de metges peri-cials i les condicions que es demanen per a ser-ho.

    Sacorda exposar la problemtica sobre Health-sign al Delegat de Salut de Girona Dr. Trias.

    Sacorda finanar el cost del projecte dels pneu-mlegs, ladaptaci del servidor del COMG per un import de 522 i proposar-los que ells es facin crrec del cost de ladsl.

    Sacorda que el Dr. Ayats sigui el representant del COMG en les reunions del Consell de la Re-gi Sanitria de Girona.

    cCollegi

  • COMG 37

    c OpiniQuan hom va fent anys, ms ganes t de mirar en-rere i descobrir aquelles fites importants en la vida de cadasc. Aquestes festes de Nadal he buscat re-cords sobre els mestres de lInstitut de Girona, el vell Institut del Carrer de la Fora, traslladat desprs a les Pedreres. I vull parlar de mestres i no de professors. Entenc que el ttol de professor s acadmic, que pot dependre dunes oposicions o un concurs de mrits. El ttol de mestre s el que noms pot donar lalumne quan reconeix un mestratge, una influncia positiva en la seva vida, a determinades persones.Dels qui foren, doncs, els meus mestres a lInstitut en vull recordar tres que, per mi, mereixeren aquest nom: el Sr. Sobrequs, el Sr. Bonnn, i la Senyoreta Marin.Del senyor Santiago Sobrequs, mestre en Histria, en vull escriure dues ancdotes que el de-fineixen.Juny del 65. En un vell despatx del vell institut del carrer de la Fora tenia lloc lexamen final dhistria de quart de batxillerat. Tenem 14 anys. El catedrtic, el senyor Santiago Sobrequs, havia decidit que lexa-men seria oral i en grups de quatre. All, ms que un examen, era una mena de colloqui entre el professor i els alumnes on ell tenia que avaluar el nostre grau de coneixement de la matria. Ens va sorprendre la no-vetat. Al nostre grup, el Sr. Sobrequs ens va propo-sar un colloqui sobre Egipte en la seva poca farani-ca i la influencia que havia tingut en el mn. Cadascun de nosaltres intentava demostrar un coneixement so-brat sobre la matria, tot rememorant faraons, impe-ris i obres cabdals de larquitectura egpcia. Tot duna, el Sr. Sobrequs ens va sorprendre de nou. Aquell catedrtic (quin respecte ens feia aquesta paraula tan solemne) es va interessar pels nostres coneixements sobre lEgipte contemporani. I ens va preguntar direc-tament si coneixem el nom del qui dirigia en aquells moments els destins dEgipte, el rais. Ai las! All que ens preguntava no era matria destudi... El Sr. Sobrequs ens va dir que no ho trobarem escrit al llibre dhistria, per que ho haurem llegit als diaris. I, mentre deia aix, el Sr. Sobrequs sanava acariciant el nas de manera ostensible... Era la pista. Nasser!, va dir un dels quatre (no puc recordar ara qui va ser). I, efectivament, el nom del rais egipci havia ocupat planes dels diaris en haver estat escollit com a tal el mes de mar daquell mateix any. Daquesta manera,

    ELS MEUS MESTRES A L INSTITUT

    el Sr. Sobrequs, amb una praxis sense precedents, ens deixava ben clar que lestudi de la histria del pas-sat no es podia entendre sense la mirada dels fets actuals, que sn els que donen perspectiva als fets de lantigor que, per un adolescent, poden semblar mancats de sentit. 15 de desembre de 1966. El dia anterior, 14 de de-sembre, shavia celebrat el Referndum per aprovar la Llei Orgnica de lEstat. Seria lltim referndum del franquisme i, com era desperar, la participaci fou absoluta i els resultats aclaparadorament favo-rables al rgim. Aquell dijous 15 de desembre, es va convocar una manifestaci dels joves. Lobjectiu era que tots aquells qui, per no tenir els anys reglamen-taris per votar i no havem pogut dir el nostre S a les urnes, expressssim al carrer el nostre suport a la llei votada i, sobretot, al seu legislador. Ho orga-nitzaven des de les estructures juvenils del Rgim i lInstitut ens havia de donar dues hores per acudir a aquesta manifestaci. Dues hores que corresponien a classe dHistria de sis de Batxillerat. El senyor Santiago Sobrequs, ens va explicar el nostre dret a acudir a la manifestaci i el seu propi dret a im-partir la classe prevista. Va donar loport perms per anar a la manifestaci, i afeg que ell es quedaria a laula i impartiria la lli del dia. Val a dir que la gran majoria baixarem cap a la Rambla. Ms aviat per la possibilitat de saltar-nos unes hores de classe, que

    El Sr. Sobrequs, director de lInstitut, em lliura un diploma. Era el 6 de mar de 1967 (actes de la festa de Sant Toms, patr dels estudiants)

  • COMG38

    opel coneixement que en podem tenir del qu shavia votat el dia anterior. Es quedaren a la classe un parell o tres dalumnes. Desprs de manifestar-nos orde-nadament, fer els parlaments i els crits de rigor des del balc de lAjuntament, i dissoldrens pacficament (com afirmava la premsa de lendem), tornarem a lInstitut. A la nostra aula el senyor Sobrequs seguia exposant el tema. I sense fer cap comentari, lende-m el va repetir per a tots els manifestants. Tampoc volia que ens perdssim la seva lli. He pensat so-vint sobre aquest fet. El professor dHistria, amb la seva actitud, ens havia fet viure el que s la tolern-cia democrtica.El Sr. Ignasi Bonnn era el mestre en llengua i literatu-ra castellanes. Imagino que no era fcil donar classes de llengua i literatura espanyoles a uns alumnes de batxillerat de cincies, delerosos per conixer les inti-mitats de ltom o els secrets de la cadena de lADN. Per, de sobte, ens vrem trobar amb un veritable mestre, amb un magisteri gens com. No ensenyava la matria. Ens transmetia les vivncies que li produ-a. I ens encomanava aquella capacitat per estimar i gaudir amb les obres literries que analitzvem. No va exercir de catedrtic: va exercir de mestre.Grcies al seu estmul em vaig llegir gaireb tota lobra dels autors de la generaci del 98, vaig gaudir (i gaudeixo encara) amb la poesia dAntonio Machado i de Miguel Hernndez, i puc dir, amb orgull, que tinc una cultura literria bastant completa. Tanmateix, amb el seu estmul, vaig comenar a escriure. Guardo com un tresor les seves targetes, escrites amb una lletra atapeda, en qu manima a continuar escrivint.El Sr. Bonnn ens va descobrir el teatre. rem vailets de setze anys. Poc ms. I, quin devia ser lengres-cament que ens contagiava, que ens apuntvem a invertir les sagrades hores de descans del dissabte a la tarda en anar a Barcelona, al Romea, per tal de in-troduir-nos, de puntetes, en el mn del teatre de qua-litat. Ens va descobrir Bertold Brecht, en plena dicta-dura, a travs de La bona persona de Sezuan, i de la magnfica interpretaci que en feia la Nria Espert. I amb la Ronda de mort a Sinera ens descobria els versos i la sensibilitat, tant arrelada a la vida i a la ter-ra catalana, dun encara desconegut Salvador Espriu.Les seves classes eren vives. Aix ho recordo. Res millor per comprendre el teatre espanyol de lpoca que la representaci en format de teatre llegit de la Historia de una escalera de Buero Vallejo. I res

    millor per copsar tot lesperit inconformista i rebel del mestre Azorin (aquell que, des de la desfeta de Cuba, mai va deixar de dur a la m un estrident pa-raigua vermell) que escoltar, el dia en qu va morir, alguns fragments de les seves obres, recitats de viva veu, en un gramfon que es va dur de casa (no crec que a linstitut tinguessin, en aquell temps, aquests recursos pedaggics).Per, a ms, el Sr. Bonnn ens va acompanyar al vi-atge destudis (all s que eren viatges destudis). Ja prviament ens ho va fer preparar amb tots els detalls, permetent, fins tot, lerror. Aquestes eren lli-ons de responsabilitat davant els companys. Aquell viatge ens va ensenyar a conviure, i ens va ensenyar a descobrir un mn que, per a molts de nosaltres, era desconegut. Queden avui, ferms, els records.I de la senyoreta Conxita Marin, mestra de biolo-gia, nhe de dir que, senzillament, fou qui va ende-vinar la meva vocaci cap a la medicina. Fou latzar qui volgu que la meva professora, tant a cinqu de batxiller com al preu, fos la senyoreta Concepci Marin?.De la senyoreta Marin en tinc ben present una qua-litat molt important per un docent: lentusiasme per la matria que ella explicava i la capacitat per trans-metre aquest apassionament. Aix, recordo ms els experiments amb roques i minerals que no pas la descripci dels eixos cristallogrfics. Per recordo, sobretot, les sessions de prctiques al laboratori de ledifici de Les Pedreres en aquell curs preuniver-sitari. All vaig aprendre a manejar el microscopi i a dibuixar tot el qu veia pel seu ocular. All va desper-tar la meva inquietud per les cincies de la natura, tot fent hores extraordinries com a alumne ajudant de laboratori. Quan un mat li vaig confessar el meu desig de seguir els estudis de biologia, la senyoreta Marin no va dubtar en aconsellar-me la carrera de medicina. Coneixia la meva manera de treballar i els meus neguits per conixer el funcionament intern del cos hum. No li calien proves psicotcniques.Tres mestres, dels de veritat, que van ser capaos de posar els fonaments de la inquietud intellectual. Avui calen mestres. Ms que professors acreditats, calen mestres amb capacitat de fer costat els joves i acom-panyar-los, sense imposicions, en la descoberta dels propis camins de futur, els de cadasc.

    Dr. Josep Cornell i Canals

  • o

  • AMB EL MUTUALISME TOTS GUANYEM

    Mutual Mdica s'ha consolidat com a referent dels metges en la seva previsi social. Ara tamb en la dels seus familiars i companys de professi, per aix oferim l' AASSSSEEGGUURRAANNAA DDEE JJUUBBIILLAACCII CCOOMMPPRROOMMSS, per a que tots es beneficin de pertnyer a la mutualitat de previsi social dels metges. Gaudeixi ara:

    Un 4,5% d'inters tcnic garantit* el primer any i un 2,5% a partir del segon any fins a la seva jubilaci. Augment del capital garantit per la participaci anual en beneficis a partir del segon any. Possibillitat de cobrar en forma de capital o renda, creixent anualment. I a ms , amb una desgravaci fiscal de fins al 100% en l'IRPF.

    **IInntteerrss ttccnniicc ggaarraannttiitt eell pprriimmeerr aannyy,, sseennssee ppaarrttiicciippaaccii eenn bbeenneeffiicciiss ii ffiinnss aa eessggoottaarr ll''eemmiissssii..