BUTLLET

1

NDEXParaules del President (1)Casal: Reuni del Consell (2) Aplec de Tardor (3) Homenatge a Joan Comellas (5) Cau de la Mainada (6)Notcies (6)Articles

L11 de Setembre (7) Eptom de la guerra civil (9) Gaspar de Portol (13) F. C. Barcelona USA (16) L. A. aprn a estalviar aigua (18)La veu de lAndreu Fargas (20)

El Butllet. Nmero 55. Edici de tardor. Novembre 2001PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47

Email 105333.325@compuserve.com - http://www.casalcalifornia.org

Paraules del President Words of the President

CASAL DELS CATALANS DE CALIFRNIA

Importncia de lonze de setembre del 2001. Per alsEstats Units i el mn, lonze de setembre serrecordat com el dia en el qual Amrica fou atacadapels terroristes, causant el major nombre de vctimesmortals per atemptat terrorista als Estats Units.

Pels Catalans, lonze de setembre passa a significarla prdua dels drets i identitat que han gaudit durantsegles. Pels Americans, lonze de setembre els hafet veure que el terrorisme s una enfermetatdalguns membres de la societat que utilitzenaquests mtodes per reflectir la seva irritaci, senseimportar qui resulta ferit. Aquests actes terroristesrarament donen resultats, especialment quan estracta duna societat que crea un front com i estdisposada a sacrificar-se per superar les adversitats,com s el cas de la societat americana. Pels catalans,lonze de setembre s un punt clau per mantenir laidentitat Catalana, la qual, tot i que ha estat reprimidadurant molts anys, ha sapigut crixer i prosperar enperodes en que la llibertat era permesa. Aix snoms possible quan la gent s persistent i aplicadaen mantenir els ideals, com s el cas del catalans.

Els esdeveniments que van tenir lloc a Nova York iWashington han de servir per portar un nou ordremundial, on aquells qui practiquin activitatssemblants contra gent innocent seran tractats deforma apropiada. Per altra banda, tractar ambpersones disposades a sacrificar les seves videsper una causa es extremadament difcil, i aquestcomportament no pot ser perms a la societatmoderna.

Fem que la justcia sigui el principi regidor per portarordre i prosperitat.

Pete BalsellsPresident del Casal

dels Catalans de Califrnia

Significance of September 11, 2001. For the U.S.and the world, September 11 will be rememberedas a day when terrorists attacked the U.S., whichcaused the greatest loss of life that this countryhas experienced from terrorists.

For Catalans, September 11 comes to signify theloss of rights and identify that they have en-joyed over the centuries. For Americans, theycame to realize that terrorism is a sickness bycertain elements of the society who choose thesemethods to reflect the anger, no matter who theyhurt. Terrorism of this kind seldom gets results,especially when your dealing with a society thatcloses ranks and is willing to make sacrifices toovercome such difficulties, as is the case in theUnited States. For Catalans, September 11 is arallying point to maintain the Catalan identityand although it has been subdued for manyyears, in periods where freedom is allowed, itthrives and it continues, but only when thepeople persevere and are dedicated to maintainsuch ideals, which is the case of the Catalans.

The events that occurred in New York and Wash-ington D.C. hopefully will bring a new world or-der where those that commit such acts againstinnocent people will be dealt with appropriately.It is, however, extremely difficult to deal withpeople that are willing to sacrifice their lives fora cause, which in modern society cannot be per-mitted.

Let the rule of law be the guiding principle toorder and prosperity.

Pete BalsellsPresident del Casal

dels Catalans de Califrnia

2Des del Consell ...

Casal

Casal dels Catalans de CaliforniaReuni Consell

16 de setembre del 2001

Es va obrir aquesta reuni ordinria del consell a les 11:15 delmat a la sala de reunions del Rancho Domnguez. Al comenarel president va demanar un minut de silenci pels morts en elsactes terroristes de l11 de setembre.

Van assistir a la reuni el president Balsells, el vicepresidentJoan Furn, el secretari Pere Garriga, la tresorera PatriciaPetherbridge, la vocal de relacions pbliques Carme Roig, ladactivitats socials Teresa Wroblewski. Es van excusar: elsvocals Joan Bertran, Cristina Vargas, Anselm Bossacoma.Carme Pons, que havia de tornar de la visita a Europa l11 desetembre, es trobava a Londres. Els becaris : Andreu Fargas,Jordi Amatller, Mari Cruz Villa i Jordi Ros Giralt van assistir.Els acompanyaven els nous becaris: Jasmina Casals de Berga,Natalia Galiana de Eivissa, Marc Carreras de Corbera deLlobregat , Cristian Casanova de Vinaros, i Laia Pages deBellaterra. El Miki Sainz i lAlba Perez es van excusar. El JoanComellas tamb va assistir.

El secretari va llegir lordre del dia:

Correspondncia,

Subvencions,

Calendari

Activitats

Tresoreria

Propostes.

Correspondncia.

Entre la correspondncia cap destacar:

- Del consulat dEspanya en la que es despedeix lantic con-sul Herminio Morales i es presenta el nou cnsul: Jos LuisDicenta Ballester.

- Es va renovar lasseguranca de responsabilitats de DriscolInsurance. Es va demanar a Balsells que demans a la

companyia si el Casal estava assegurada per les activitats delCau.

- Contracte de lorquestra per la festa de Nadal del 15 dedesembre. Garriga ha de confirmar que es correcta aquestadata.

- Del FIEC en que Josep Maria Sol ens ofereix un folletexplicatiu de la llei 18/96 pels catalans de California. Ens explicaque ens podem enviar 3461 noms dadreces de catalans resi-dents al EUA. Garriga ja sha posat en contacte amb el FIECper demanar el llistat.

Subvencions.

La Generalitat ens ha informat que shavia atorgat al Casal lasubvenci de 400 mil pessetes que la tresorera ha confirmathaver rebut al compte del Casal. El conseller laboral delambaixada dEspanya a Washington ens ha informat que laseva oficina havia recomenat una subvenci al Casal perque encara no havia estat confirmada a Madrid.

Calendari.

El calendari per lany 2001/02 ha quedat de la seguent manera:

Aplec de Tardor: 23 setembre, 2001

Reuni de Consell: 2 desembre, 2001

Assemblea: 10 febrer, 2002

Aplec de Primavera: 28 dabril, 2002

Festa Sant Joan: 22 de juny, 2002

Eleccions.

Les eleccions es convocaran desprs de lassemblea percorreu. Es far lescrutini de vots el dia de lAplec de Primavera.

Activitats.

Cau Mainada. Carme Roig va informar que el Cau esperareanudar les seves trobades els dissabtes a partir doctubredues vegades al mes. Els reptes del Cau ara sn: trobar unmestre, tenir un local fixe on guardar les coses. Garriga vaexplicar que shavia posat en contacte amb lagregat

3Casal

dEducaci del consulat sobre aquesta questi. Lagregat liva recomanar una professora catalana que viu a Los Angeles.Sest en vies de parlar amb ella. La subvenci es destinaria aajudar a pagar el sou de la mestre. Sha recomenat que CarmeRoig composi un job description de la tasca. Sobre el localPatricia Petherbridge sinformar de la disponibilitat de lescolaon ensenya a West LA pel Cau. Sha suggerit tamb que esbusqus entre les esglesies i parvularis de Santa Monica lapossibilitat de trobar un lloc. Carme Roig i Carme Pons hofaran.

Grup Dansaire. Joan Comellas, director del Grup Dansaire, vaanunciar que esta fent plans per a tornar a Berga desprs de lajubilaci de la seva esposa. Creu que tindr tota ladocumentaci en regla a principis de marc.

Butllet. Garriga va explicar la satisfacci que havia tingutaquest ltim any treballant amb lequip de editors del Butlleti dels quatre butlletins que ha publicat. Jordi Amatller hasigut el cap de coordinaci daquesta tasca. Els becarisnomenaran entre ells el nou coordinador del Butllet.

Pagina Web. Mari Cruz Villa, webmaster del Casal, ha fetmoltes millores a la nostra pgina web. Va indicar que nosaprofita prou. Hi falten explicacions de la histria i missidel Casal. Garriga va quedar encarregat descriure-la. Comellasva comentar que la nostra pgina no estava ben connectadaals buscadors. Sencarregara de donar a Mari Cruz els detalls.

Vilaweb LA. Andreu Fargas, que socupa de renovar aquestapagina, diu que sha de concretar el tipus de noticies quevolem posar-hi. Es per informar als catalans de fora o els deCatalunya del que es fa a California. Cal valorar si val la penacontinuar aquesta tasca. Fargas ens dira quants han consultatla pagina en lultim any.

Balsells va suggerir que voldria veure que els mitjans decomunicaci quedessin millor informats amb Press Releasesde les activitats del Casal.

Duet Habaneres. El secretari va parlar de lobjectiu de portaral grup Duet dHabaneres a Los Angeles. Aquesta activitates va acordar es suspendria aquest any per falta depressupost.

Cicle de Cinema Catala. El cicle de cinema catal que shaviacomencat lany passat es va acordar es suspendria per faltade pressupost.

Comentaris Revetlla Sant Joan. Teresa Wroblewski va informarque li havia quedat pots de menjar de la revetlla quesaprofitaran per la prxima ocasi.

Organitzaci Aplec de Tardor . Es va comentar la programacique el secretari havia preparat. Es convoca als becaris i elsque han dajudar a muntar les taules i decoracions per les 10del mat.

Propostes:

Federaci Internacional de Geganters. El secretari va informarsobre la invitaci daquesta federaci a que el Casal sajuntiamb ells per a fomentar la seva disseminaci. El Casal vaacordar no ajuntar-se al moviment geganter de moment peracollir la seva oferta dajudar al Cau amb la constucci dungegant.

Pere dAlbern. El secretari va informar sobre el prximbicentenari de la mort de lexplorador catal Pere dAlbernque tindr lloc el marc del 2002. El consell va acordar que elsecretari ajuds a buscar suggeriments de com concelebraraquesta data.

Sense ms coses a tractar la reuni es va tancar a la 1:30 de latarda.

Pere GarrigaSecretari

Aplec de TardorCom molts dentre vosaltres sabeu, el passat diumenge 23doctubre es va celebrar laplec de tardor al Ranxo Domnguez.El temps va ser magnfic i el sol ens va acompanyar tot el dia.Cap a les onze del mati varen arribar els primers voluntaris pera organitzar tot el que un aplec comporta.

Durant les dues segents hores es va viure una activitatfrentica als jardins del Ranxo. Tothom estava ocupat: nhihavia que netejaven les taules i les colocaven ordenadament,daltres decoraven lescenari amb senyeres i en ltim lloc,per potser el mes important, hi havia el grup de cuiners que,dirigits per la Pepita Martnez, preparaven la paella. Caldestacar en aquest punt laferrissada baralla que es visqu ala cuina amb les abelles.

4Casal

Montse Jason, Carlos Gonzalez i Pere Catal durant lapresentaci del Grup Dansaire

La paella va estar llesta fora dhora i es va tapar amb paperde plata per mantenir-la calenta fins que la majoria delsconvidats arribessin.

Es va comenar a servir el dinar cap a la una, per no vadeixar darribar gent. Malauradament, els ltims darribar esvan quedar sense paella. s molt important confirmarlassistncia als aplecs per a que no es tornin a repetirsituacions com aquesta.

Quan tothom va haver dinat i pres el caf, lesbart va fer unaactuaci de balls tpics catalans.

Seguidament el president dedic unes paraules a JoanComellas ja que t previst tornar a Berga lany vinent i, pertant, abandonar les seves tasques de direcci de lesbart.Sel va obsequiar amb una placa dagrament del Casal delsCatalans a Califrnia. Ms tard hi varen haver activitats perals ms menuts, com curses de sacs i jocs diversos. Els msgrans tamb es van entretenir jugant a futbol i a beisbol pelsjardins del Ranxo.

Desprs de ballar unes quantes sardanes i petar la xerrada,els convidats varen anar marxant.

El balan de laplec podrem dir que s molt positiu i esperemtornar-nos a retrobar per a laplec de primavera. Fins llavors!

Laia Pags

El Grup Dansaire amb Berta Catal

Teresa Wrobleski i Pepita Martnez repartint la paella

5Casal Homenatge a Joan Comellas

Moltes vegades no ens adonem del que tenim fins que hodeixem de tenir. El director del Grup Dansaire Catalunya durantmes de sis anys al sud de Califrnia, ha decidit tornar aCatalunya. En Joan Comellas , Bergued de soca-rel, homedinmic i jovial torna a Berga. Feia temps que deia que quan laseva muller, la Maria, es retires, tornarien a Berga, el poble onen Joan va nixer. Aquest moment ja quasi ha arribat. A finalsde desembre, La Maria es retirar desprs de treballar ms devint anys per American Airlines i tenen intencions de tornar aCatalunya el mes de mar o abril. Tot i que sempre sha valoratmolt el fet de tenir un Esbart Dansaire a Califrnia, s ara quande deb ens adonem del buit que quedar. Alguns membres iamics del Casal es pregunten, ...i que fareu ara?,continuareu...quina llstima....per la veritat s que ningsatreveix a continuar. La tasca den Joan com a director,coregraf, relacions pbliques, etc. lha portat a la sang detota la vida i no s pas fcil de continuar. En Comellas vanixer a Berga fa ms de setanta anys. All ja va ballar i dirigirun esbart dansaire, cap els vint anys ell i la seva famlia vanemigrar a Brasil on va viure durant vint anys ms. A Sao Paulova conixer a la seva muller, Maria, i va tenir dos fills lEmilioi lAlfons. Tamb va ser membre actiu del Casal a Sao Paulo idirector dun altre esbart dansaire. A mitjans dels anys setantaen Joan i la seva famlia van arribar a Estats Units, on resideixendes de llavors. A laplec de tardor passat, el director del Grup

Dansaire va anunciar que oficialment aquella ballada eralltima al Casal, tot i que si es presents locasi dalgunaactuaci abans que ell torns a Catalunya, i el grup hi estsdacord, ell no tenia cap inconvenient. Com a membre delgrup he de dir que no em puc imaginar els aplecs senselactuaci del Grup Dansaire. Sembla que els aplecs no seranel mateix i que hi faltar alguna cosa. No crec que es podromplir el buit que a lesbart deixar. Ara s quan ms ensadonem de la gran riquesa cultural que en Joan a aportatdurant tots aquests anys , tot i vivint fora de Catalunya. Latasca que en Joan i el grup ha fet ha sigut totalment voluntria,hores i hores dassaig i de pensar com es pot presentat aquesto un altre ball, qui el pot ballar, com formar les parelles, etc,etc... Per ms que busquem la manera de agrair tot el que enJoan ha fet pel Casal i per Catalunya, s impossible de trobar!.Es va decidir per, que de moment se li dediqus una placaque se li va entregar a laplec de tardor. En Joan molt emocionati amb llgrimes als ulls, no li sortien les paraules i finalment vadir: moltes grcies, moltes grcies.. Tots sabem que s im-possible de trobar alg que faci el que en Joan ha fet, per detot cor li desitgem molts anys de vida i felicitat a la terra que elva veure nixer i crixer. Grcies Joan, i des dara ja formespart no tan sols de la histria del Casal de Califrnia sin, coma catal que vivint fora de Catalunya has aportat una granriquesa cultural a travs del ball.

Carme Roig

El President Balsells lliurant la placa a en Joan Comellas, director del GrupDansaire.

6Casal/Notcies

CAU DE LA MAINADA

TROBADA DE NENS I NENES CATALANS A CALIFRNIA

APRENDRS CATAL TOT JUGANT I CANTANT!!!

JOCS CANCONS TEATRE I MOLTES COSES MES.....

VINE I VEURS QUE BE THO PASSARS!!!

LLOC: MARINE PARK, 1406 MARINE ST. SANTA MNICA TLFS. 310 374 49 52 310 399 31 94

QUAN? EL PRIMER I TERCER DISSABTE DE CADA MES

FEU CORRER LA VEU!!!

El Cau de la mainada es va tornar a trobar el mes doctubredesprs dunes llarges vacances destiu. El nens estaven moltcontents de tornar-se a veure i no cal dir que les mares i algunpare tamb. Tot i que vam comenar seguint el que fiemlany passat, llegint contes, treballs manuals o activitatsrelacionades amb el conte, jocs, i seguir les tradicionscatalanes, aquest any hi ha la intenci de polir-ho una micams. Ens agradaria incrementar la part acadmica on els nenscomencin a reconixer les lletres i els sons de lalfabet catal,per que aix mica a mica, puguin no tan sols llegir, sin escriureel catal correctament. Fins ara, el Cau ha sigut una tasca quehem preparat unes quantes mares, per creiem que seriafantstic de trobar alguna persona jove, activa, dinmica idedicada, que captivs latenci dels nens i nenes. Aquestany ens agradaria dafegir algunes activitats diferents on elsnens poguessin participar com a grup. Estem entusiasmatsen seguir unes propostes de fer capgrossos, gegants o undrac per la llegenda de Sant Jordi. Sabem que aix s de moltaenvergadura, sobretot perqu no tenim un lloc on podemdeixar tot el material, per amb bona voluntat i esfor sabemque podem arribar molt lluny. El Cau de la mainada volem quesigui un centre per el nens catalans a Califrnia. Ara el Cau elformen uns deu nens per ens agradaria que se nhi afegissinms. Sabem que les distncies sn grans per, si pensem elbenefici que els nostres nens en poden treure en el futur, valla pena de fer lesfor de portar-los dues vegades al mes alCau. Animeu-vos!!!

Carme Roig

La Montserrat Jason amb la seva nta Sophie.

Montserrat Jason, viaUs presentem a la nova nta de Montserrat Jason, scia delCasal. Es diu Sophia Rose Mancini i va nixer el dia 4 de maigdel 2001. Els afortunats pares per primer cop, son el Michael,el fiil petit de la Montserrat, i la seva esposa Kelly. La iaia i eliaio, el Rob Jason, estan molt satisfets.

Congrs Internacional d'Universitats iDesenvolupament Territorial en la Societatdel Coneixement

Organitzat per la Unesco i la Universitat Politcnica deCatalunya va tenir lloc del 12 al 14 de Novembre a Barcelona.El programa de Beques Balsells va ser presentat ,com a exemplede bona relacio entre les institucions universitries deCalifrnia i Catalunya, analitzant els resultats obtinguts durantels cinc anys dexistncia de la beca.

7Articles

AQUELL FATDIC DIMARTS DIA 11 DESETEMBRE...

... jo havia sortit de Los Angeles a les 7 del mat en un vol dela companyia Continental cap a Huston on havia de canviardavi per anar a Londres i dall continuar amb la British finsa Barcelona per passar-hi tres setmanes de vacances. I heusaqu que quan ms divertit estava jo amb les bestieses de lapel.lcula Doctor Dolittle simposa la veu del capit per fer-nos saber la gran animalada dun fnatics islmics enemicsdels Estats Units. Manaven aterrar inmediatament. I comsobrevolavem la capital dArizona, Phoenix, que allsinterromp el viatge. Els pobres empleats de la Continentales veien negres per trobar allotjament per tots els passatgers.Al cap duna bona estona dexercitar la pascincia em vandonar un doble tal per lhotel Days Inn: Un per allotjament ilaltre pel menjar.

En arribar a la meva habitaci la primera cosa que vaig fer vaser engegar la televisi. I no podia creure all que estavaveient. Em vaig passar la resta del dia veient les horriblesimatges i escoltant tota la informaci. Quan men vaig cansari era hora de dormir, tot i apagada la televisi i la llum i tancatsels ulls seguia veient aquella tragdia que marcaria lhistriade la humanitat. No vaig poder dormir. I em preguntava asoles que era molt fcil que qualsevol mal nascut robar uncotxe; per com era possible robar quatre avions el mateix diai quasi a la mateixa hora per la mateixa bogeria?...

Tot semblava mentida i era una terrible veritat. Les dos torresde Nova York, tot un smbol i orgulll del pas, senfonsarencom mantega desfeta perque les vigasses de lestructura, perlexplosi de limpacte i de tota la carga de combustible queva crear quasi instanttniament altssimes temperatures, esfonien com la cera.

Tots el aeroports de tot el pas van quedar paralitzats. El celdEstats Units, aquell dimcres dia 12 de septembre de 2001 eracom un cementiri blau. A les 50 estrelles blanques de la banderanacional unes mans ms que criminals satniques hi havienclavat un punyal i el pas sangrava.

El dijous 13 em va despertar el soroll davions. Men vaiganar de bon mat a laeroport. All era una estampa delabominable desolaci. No shi veia ning. Tots els taulellsbuits. Totes les botigues i restaurants tancats. Noms hiabundaven els policies. La bossa va passar pel seu tnel. Ami em van fer posar braos en creu, donar la volta i desprsduna inspecci electrnica, una inspecci manual de dalt abaix on poc va faltar per tocar-me on no cal dir... A la sala

despera corresponent es lnica que hi ha com una vintenade persones. Diuen que toca esperar fins a les 10 i mitja. A les12 unes empleades treuen del avi els desdejunis i ampollesdaigua. I una gaveta de gel. A tres quarts duna ens fan abordar.Amb dos hores exactes rem a Houston.La companyia ja nopaga per res ni per ning. Pregunto, prego, insisteixo i quasiquasi ploro perqu em posin on vulguin en el primer avi capa Londres per no hi ha res a fer: Tindr lloc si tot va b elprxim dilluns a les 5:30 de la tarda.

Doncs cap a un hotel falta gent. Un dia mapunto a una visitaal Centre Espacial. Em venen a buscar a les 9 del mat i emtornen a les 6 de la tarda. Val a dir que va ser el bo i millor detota la meva desgrcia. Sempre em preguntava jo a soles comsho feien els austronautes pel pipi i el desmenjar... I all thoensenyen i ho veus bocabadat. Hi destaquen tres cines undellls amb una pantalla spergegant on thi ensenyen com esfa un austronauta i com han fet lhotel de lespai on per aranoms hi poden anar els supermillonaris... Es passen unes 5 o6 hores ms que distretes i enlloc ms adecuadament dit quevolant.

El diumenge dia 16 assisteixo a la Missa de les 5 de la tarda enlesglsia ms propera de Santa Maria Magdalena. Un edificimodern molt maco, semicircular, amb una esplndida font bap-tismal a lentrada, amb 14 finestrals policromats que representenel Viacrucis i una capacitat de ms de 500 persones. Es va benomplir. Em va impresionar que comencs la celebraci amblentrada en silenci del Capell i acompanyants. I lhimnenacional a continuaci. Vam guardar agenollats un minut desilenci per pregar cadasc per les vctimes de la tragdia. Elserm va ser una carta dels Bisbes invitant al perd i a loraci.A lhora de la pregria dels fidels la resposta del poble fou:Deliver us from evil, Lord (deslliurans del dimoni Senyor).Tots els cants van ser patritics. En una fulla dinformacieconmica viag veure amb ulls esbatanats que cada diumengerecaptaven de les colectes uns 20 MIL dlars i automticamentvaig pensar en la meva humil esglsia de Santa Teresita- on elCasal hi va tenir al principi i per un temps la seva seu- que ni entot lany arribaven a fer una collita igual...

Al presentar-me a laeroport el dilluns al mat tinc la sorpresade que em reconeix i recorda el meu cognom lempleada a quepregava em poss on fos per sortir abans. Em passo el mat enlltim pis duna torre de lhotel Marryot on hi ha un restau-rant que dona voltes. All desdijuno i escric una mica sobretota la gran desventura. Les Musses em bufen i em surt encastell la que puc dir ltima producci potica que aqu posoper acabar:

8Articles

L11 de setembre......em vaig llevar com cada dia feiner a 3/4 de 7 i vaig pensarque si visqus a Catalunya, hagus sigut un dia de festa.Mentre pensava quines serien les activitats que es feien aCatalunya degut a la diada, vaig engegar un petit televisorque tinc a la cuina i vaig veure, crec que ja era en directe,latac de la segona torre i el collapse de les dues torres. Vaighaver de fer un esfor per creurem que el que estava veientera una realitat. Ben b semblava una pellcula!!!Immediatament vaig pensar amb uns amics que treballen alEmpire State i en uns altres que viuen a New Jersey pertreballen a Manhattan que per anar a treballar hi van en tren iel World Trade Center era la seva parada. Mica en mica vaigcomenar a sentir una angoixa, tristesa i rbia de pensar quealg (hum) hagus pogut planejar una cosa semblant. Vaiganar seguint les notcies (no feien altra cosa) i vaig quedarmeravellada de veure com de rpid van actuar. Amb dueshores mes o menys havem parat el trfic aeri a tot el mon!!!Increble!!! Els atacs de l11 de setembre van succeir a Estats

DELIRIO I QUIMERA11 de setiembre de 2001- Sonetillo con esperanza -

De mi patria en la banderaUnas manos criminalesLe han clavado tres pualesDe la forma ms artera.

Fue delirio y fue quimeraVer la imgenes talesQue por todos los canalesImpactaban a cualquiera.

Oh, Dios! Tanto horror espanta.Lucifer y compaaAndan sueltos por la tierra.

Mas mi pueblo se levanta.Y con alma y sangre fraAl terror declara guerra

RAM MAR

P. Ramon Mart, Escolapi

Units per van ser atacs a la humanitat. Desafortunadament,haur de passar molt de temps perqu tot torni a la normalitato per sentir la tranquillitat que sentem quan viatjvem ambavi i tamb que la gent torni a perdre la por. El qu emtranquillitza per s pensar que des de llavors hi hagi msvigilncia i control per la seguretat de tothom.

Carme Roig

11 de setembre 2001

Qu estava fent? Quines sn les mevesimpressions?

Lonze de setembre estava de cam a la feina mentre escoltavales notcies quan vaig sentir que un avi shavia estavellatcontra el World Trade Center a Nova York. En primer momentno li vaig donar gaire importncia perqu bastants anys enrereun avi havia xocat contra lEmpire State Building tamb aNova York. Em va saber molt greu perqu normalment elsaccidents aeris van acompanyats de prdues de vides, isempre s molt trist. Macostava a la feina quan el segon aviva xocar contra laltra torre i en aquell moment em vaig adonarque no es tractava duna coincidncia. s difcil entendreperqu alg utilitza mtodes tant diablics per exposar la sevacausa, fent que el que sembla impossible es torni realitat. Lameva impressi s que la justcia ha de ser el mitj per obtenirresultats contra el terrorisme, ja que s lnic mtode segur.Els fantics volen canviar les coses a expenses dels altres persatisfer les seves necessitats particulars, i aix rarament permetobtenir resultats definitius. Aquests sobtenen grcies a laperseverncia, treball dur, dedicaci i passi pels objectiusdesitjats. No obstant, hem de garantir que els objectius snpel benefici de la humanitat, i ser capaos de treballar en unfrum on totes les idees sn presentades, i respectar les deci-sions que shi prenen per concens. Tinc molta confianca enque una nova justcia sorgir daquest trgic esdeveniment ien el futur aquells qui sesforcin per repetir-ho sabran que nopodran tenir xit.

Pete Balsells

9Articles

DE BARCELONA A BURGOS: A la tornada de Cuba el 1902, elcapit Batet fou nomenat cap dels Sometents Armats deCatalunya, crrec que ocup fins el 1909. El mot sometent suna contracci de so metent [el verb obsolet metre = posar], osia posant remor/soroll. Aix descrivia al comenament eltoc dalarma i desprs alguns cossos o unitats de voluntariscivils cridats per aquell toc.

Quan el general Batet era el cap de la 4ta Divisi/Capitania aBarcelona del 1931 al 34, a conseqncia de lamistat de lameva mare amb la famlia Batet quan vivien a Tarragona, lameva famlia fou invitada a visitar els Batet a la Capitania.Llavors jo deuria tenir com 6 anys. La meva impressi delgeneral [i ara, veure un general era per a mi com veure undu!] fou la de un home seris, per no espantador, com decara quadrada i cabell tallat com crew-cut, que a Catalunyaen diem a la parisienne. Em dirig uns mots amables en catal.A la seva muller, Doa Elvira, la meva famlia li havia posat elrenom afectus de la de seco, lexpressi alludint als fetsque era una dona extremadament prima i que noms parlavacastell [era indgena basca]. Fou amable i em parl en castellque jo llavors no lentenia [ a casa parlvem el catal, notenem encara rdio, jo intentava llegir el diari per no anavaencara a lescola]. Em presentaren a llur filla Elvira i als netsdel general, Francisco i Maria-Jess. Retrospectivament, mhedonat compte de que a la Capitania hi devia haver una menade guarderia per als nens dels oficials de categoria, perqu emdugueren a una cambra plena de joguines, pilotes, trens,gronxadors, bicicletes, etc. Jo em pensava que all eraxauxafins que desprs dunes hores jo volia tornar a oneren els meus pares, per no em podia comunicar amb elsaltres nens ja que ells noms parlaven castell i jo nomsparlava/entenia catal. Amb intensa desesperaci vaig posar-me a plorar i aix s fou una senyal per a qu em retornessinals meus pares. s una de les vivncies fora de casa que haroms ms fixada a la meva ment. La meva mare i lElvira fillabescanviaven felicitacions per les onomstiques i Nadal/Capdany. Recordo tamb haver visitat dos o tres cops amb lameva mare lelegant pis que lElvira Batet casada ambFrancesc Carb tenien a la Diagonal. Amb la mort de la mevamare el 1949 cess tota comunicaci amb aquesta famlia.

Desprs del 6 doctubre augment a tota Espanya lodi enversCatalunya, impulsat per lextrema dreta de la Repblica que lapresentava com separatista al mateix temps que dirigia atacscontra la Repblica de centre. Recordeu que el malaurat JosCalvo Sotelo, assassinat per Guardias de Asalto el 13 de julioldel 1936 havia dit prefiero una Espaa roja a una Espaa

EPTOM DE LA GUERRA CIVIL DESPANYAX. EL GENERAL BATET, Part 2

rota. dhuc per molts anys el franquisme ha propagat latergiversaci de que el President de la Generalitat LlusCompanys proclam el 6 doctubre del 1934 lEstat Catalindependentista, quan en realitat el proclam dins la RepblicaFederal Ibrica. Strictu sensu fou culpable de intentar canviarla Constituci de lestablerta Repblica, per no deseparatisme. Un estat federal a Espanya s una legtima actitudi molt desitjable.

El general Batet havia estat nomenat el mar de 1935 Cap de laCasa Militar del President de la Repblica Niceto AlcalZamora, crrec que dur com un any fins que el President foudestitut i Manuel Azaa ocuparia aquest lloc. Llavors Batetpresent la seva dimissi i fou cessat el 18 de maig de 1936. El21 de desembre de 1935 havia mort la seva esposa Doa Elvira.

A les eleccions generals del 16 de febrer de 1936 els partitsesquerrans hi anrem ms units que mai formant el FrontPopular que cobria des de comunistes [dels que nhi haviapoqussims] passant pels socialistes de diversos graus finsels moderats republicans desquerra. Els anarquistes [FAI]tericament no votaven.

El 13 de juny de 1936 - com unes cinc setmanes abans delaixecament militar - Batet s nomenat Cap de la 6na DivisiOrgnica amb seu a Burgos, per estenent-se a Santander,Logroo, Palncia, Navarra i el Pas Basc.

Una brigada dinfanteria a Pamplona estava a les ordres delgeneral Emilio Mola Vidal, qui el Govern de la Repblica haviatransferit del comandament de les forces militars del Marroc.Aquest canvi, aix com les destinacions del general Franco ales illes Canries i de Goded a les Balears, foren motivades pera prevenir la rebelli, per en realitat lajudaren a ocrrer!.

EL CLIMA A BURGOS: s molt fred a lhivern i calors alestiu, per ac em refereixo al clima poltic: Burgos s im-penetrable, inescrutable en la seva fortalesa de tradici, escrivVilaplana. Paradoxalment, el febrer de 1936 mitjanant unaintensa campanya educativa i propagandstica sobre lesmasses, Burgos tradicionalment una provncia clerical ireaccionria, per primer cop don els seus vots a les esquerres.dhuc hi hagu el que un exaltat feixista qualific de desfilemonstruo dels socialistes a Burgos el 1er de maig del 1936en que por primera vez iban uniformados hombres y mujeres,alguna de stas airosa y guapa entre elles la que portava unabandera: una remarca curiosa com si una dona socialista ocomunista no pogus sser bonica!. Dos mesos desprs se li

10

Articles

rap el cabell a la guapa i son pare [el Zapaterito] fouassassinat.

Aquesta escapada cap a les esquerres provoc una ben fortareacci en elements militars, terratinents dels latifundis,funcionaris, comerciants, etc. Aix determin que Burgos alestiu de 1936 fos un brollador dinsurrecci no solamententre els militars sin tamb en la poblaci civil. El Governdesquerres de la Repblica havia encomanat al general Batetla missi de controlar els militars que agitaven la rebelli.

RELACI BATET/MOLA: Molt sha escrit sobre la relacientre Batet i el seu subordinat Mola. s revelador que Batetfou lnic general que havia defensat Mola quan era acusatlestiu del 1931 dexcessiva repressi davalots destudiantsa la Facultat de Medicina de Madrid a lacabament de laDictadura. Mola encara li reconeix a Batet el seu agrament encarta del 29 de juny de 1936 des de Pamplona, tres setmanesabans de laixecament. Malgrat aix, els esdevenimentshistrics havien desencadenat, si podem retrospectivamentaplicar aquest terme, una guerra freda entre Batet i Mola:lun vigilava laltre mitjanant subordinats.

Hi hagueren tres trobades personals entre ells durant lescinc setmanes abans del 18 de juliol. La darrera fou en elMonasterio de Irache, prop dEstella, durant la qual Batet lideman la seva paraula dhonor que no es rebellaria. Mola lidon com resposta: Le doy mi palabra de honor de que nome embarcar en ninguna aventura, el significat dlfic de laqual noms es pot entendre contemplant els esdevenimentsposteriors. Tot aix es ben sabut per uns apunts publicatscom a llibre pel secretari de Mola, un tal J M Iribarren;aquestes notes eren tant cndides que dhuc provocaren ladetenci temporal daquesta persona pels mateixos nacionalsi la confiscaci dels exemplars publicats a un any delcomenament de la revolta. Els panegiristes de Mola hantractat de assuaujar aquest manca de paraula dhonor de Moladient que el Glorioso Movimiento Nacional no era pas unaaventura!!

El mateix 18 de juliol un subordinat de Batet, el coronel dEstatMajor Fernando Moreno Caldern fent de mitjancer entre elsconspiradors i Batet, li digu a aquest que siniciava un copcontra el govern de Madrid. En Batet li respongu que alles una locura. Desprs, una de les ms greus acusacionscontra Batet en el seu procs fou haver qualificat de locurael Glorioso Movimiento Nacional. Moreno Caldern li proposque es poss al cap de la revolta en aquella Divisi militar. EnBatet shi opos enrgicament esmentant la disciplina i el seu

jurament a la Repblica, afirmant que qualsevol desviaciseria una taca sobre la creu de San Fernando que portava alpit.

A la matinada del 19 de juliol, Batet pogu parlar per telfonamb Mola qui li confirm que shavia aixecat assumint elcomandament de la 6na Divisi i, conseqentment, Batetromania destitut (!). Batet, abandonat pels caps i oficialsdels regiments de Burgos, tenia la intenci de morir defensantledifici de la Divisi amb uns pocs soldats de destinos,per un comandant trador li prengu la pistola i el detingu.

TERROR A BURGOS: El terror pels incontrolats a la zonarepublicana s ben conegut i ha estat explotat pel franquismedurant 40 anys. El que no se sabia gaire b s que a la zonanacional hi hagu atrocitats comeses per les autoritats contralders i molts afiliats de sindicats obrers, socis de partits re-publicans desquerra, subscriptors a peridics dorientaciesquerrana, persones que no anaven assduament a lesglsiao, simplement, per venjances personals. La perversitatdaquestes accions adquireix un to suprem quan un sen dnacompte que al costat de Franco les autoritats obtinguerencontrol absolut de lordre pblic. Els crims foren duts a termeper ordres de les autoritats o amb el suport explcit daquestes,mentre que a la zona republicana les autoritats eren impotentsper a frenar les atrocitats dels incontrolats, malgrat lesexhortacions a moderaci per rdio i diaris.

Una de les primeres fonts dinformaci que el mn tingusobre el terror blanc a la capital de la zona nacional foumitjanant el llibre de Antonio Ruiz Vilaplana publicat a Parsel 1937 quan cansat de la perversitat franquista pogu creuarla frontera cap a Frana. Vilaplana era Deg i President delCollegi de Comissaris de Justcia a Burgos. Un Comissari deJustcia, lloc obtingut per oposici, tenia lobligaci datestar[dar fe] que qualsevol fet o procediment judicial es feiadacord amb la llei, de la mateixa forma que un notari ho atestaper a procediments no judicials. Per aix havia destar presenta laixecament dels cadvers dels assassinats trobats pelscamins i camps de les rodalies de Burgosi havia dentrarcadascun als llibres com mort a mans de personesdesconegudes. Els parents del mort ni podien dir que elconeixien per por a que les autoritats franquistes nolemprenguessin contra ells. En el seu llibre estanexquisidament documentats els noms de persones, oficis/pro-fessions i llocs on es cometeren les atrocitats a Burgos.

El secretari Iribarren ens ha transms que Mola estavahorroritzat pel que ocorria a la reraguarda dels nacionals i

11

Articles

transcriv els mots de Mola: Toda guerra civil es espantosa,pero sta es de una violencia terrible. Nogensmenys shian acostumant ja que ms tard digu: Hace un ao hubiesetemblado de firmar un fusilamiento. No hubiera podido dormirde pesadumbre. Hoy le firmo tres o cuatro todos los das alauditor, y tan tranquilo!.

Una rarssima protesta pblica contra la prctica doccisionsfou una allocuci del bisbe de Pamplona, Marcelino Olaecheacriticant durament el costum que, quan duien a un poble,procedent del front, el cadver dun soldat mort al front,desprs de lenterrament mataven alg qualificat de rojillo.El 15 de novembre de 1936 el bisbe Olaechea predicava:Perdn, perdn!No ms sangre que la que quiere el Seorque se vierta, intercesora, en los campos de batalla. Quanarribi un jove mort del front que hi hagi una persona quedigui: Que a nadie se le toque por mi hijo!Ni una gota desangre de venganza. Ni cal dir que en lambient delsnacionals aix fou com vox clamantis in deserto.

PROCESSAMENT I JUDICI DEL GENERAL BATET: De laSala de Banderas de la caserna dinfanteria Batet fou traslladatal Penal de Burgos com un delinqent com. Aviat Mola el famoure a Pamplona, diuen que per a evitar que liquidessinBatet per passejada. Per a mitjans dagost Franco arriba aBurgos i el poder de Mola comena a declinar. El 1er desetembre sobra el procs contra Batet, i -cosa curiosa- nons un procs sumarssim com linstitut a altres militars aBurgos i altres llocs, sin un procs ordinari. El Jutge In-structor ordena que Batet sigui retornat a Burgos.

Durant el procs hi ha testimoniatge de molts militars i decivils, incloent-hi telefonistes i tcnics de la Telefnica qui,actuant com espies aficionats, li havien escoltat totes lesconferncies oficials i havien passat informaci als conjurats.

Necessiten un defensor, per ning gosa a defensar-lo! Untinent coronel, Ribas de Pina, mallorqu, accepta el crrec,per comet la relliscada inadmissible de sostenir que Batetno pot sser acusat del delicte de rebelli, perqu no va serell qui es va rebellar. Aix jurdicament s absolutamentcorrecte, per naturalment no ns dacceptable a la justciade Franco i, per tant, despatxen el defensor i en cerquen unms adient a la causa.

Una de les absurditats jurdiques del rgim de Franco fou elban general per la Junta de Defensa Nacional del 28 de juliolde 1936 en que es legalitzaven els delictes de rebelli comesospels militars mateixos mentre que es consideraven delictes

tots els actes dobedincia al govern legtimament constitutde la Repblica. Aix resultaven rebels els que no shavienvolgut o pogut rebellar-se. Aquesta disposici fou inclscriticada pel prominent franquista i jurista Serrano Ser a lesseves memries el 1977. Per quan era ministre de laGovernaci no sembl sentir cap escrpol en aplicar-la.

Del procs en resulten dos delictes: un de traci por entregarfuerza a sus rdenes para favorecer al enemigo [aix esrefereix a la detenci de 4 militars a Burgos ordenada pelgovernador civil o un ministre de Madrid poc abans de larebelli] i un delicte de rebelli militar. Lacusador demanadues penes de mort, una per a cada delicte. Sense passar peldefensor la causa passa a lauditor. El 26 de desembre de 1936un decret dna Batet baixa a lexrcit, assabentant-lo que elmotiu de Franco per aquesta decisi ha sido su desamor a laPatria demostrado en momentos transcendentales para la vidade ella, una allusi clara a lenfrontament dels dos generalsel 6 doctubre quan Franco havia volgut lassaltament de laGeneralitat a sang i foc.

El Consell General de Guerra t lloc el 8 de gener de 1937. Enla sentncia es diu que hi ha noms un sol delicte, i no derebelli, sin dadhesi a la rebelli, que dacord amb elCdigo de Justicia Militar, com que Batet era Cap de la Divisi,mereix la pena de mort. Ac cal aclarir que algunes publicacionsencara esmenten la sentncia de dues penes de mort: aix scert durant el procs de la causa, per no ns el resultat delconsell de guerra. La sentncia no fou comunicada oficialmenta lacusat fins lenterado de Franco. Noms trig com un mes.

A ms de la pena capital Batet era condemnat a una reparaciper danys civils [com si hagus causat incendis o saquejos!]que es fixaren a 5 milions de pessetes [una quantitat exorbi-tant en aquell temps, com $500,000]. Era un venjana no totjust contra el general sin contra la famlia, que perdria totesles possessions i romandria en deute per tota la vida. Acabadala guerra els fills del general obtingueren la reversi de lesresponsabilitats allegant que eren addictes al Movimiento,especialment pels mrits i sofriment del fill Domingo BatetMartnez.

Es paradoxal, per al mateix temps representatiu dels trasbalsosillgics daquella guerra, que mentre el general Batet sofria aBurgos com a roig, la famlia patia a Barcelona com ablancs. El fill Domingo, falangista, el juliol de 1936 an alpoble de la seva muller a Mrcia on pass la guerra amagat.Per a la filla Elvira, el seu marit Francesc Carb i els jovesFrancesc i Maria-Jess fou possible, mitjanant lamistat del

12

Articles

gendre Carb amb Josep Terradellas i el capit Guarner a laGeneralitat, posar-los en un avi cap a Toulouse deLlanguedoc i dall en tren cap a Pars.

Carb aconsegu anar a Burgos el novembre de 1936 i veureel seu sogre. Es pos en contacte amb el general Queipo deLlano, qui era amic de Batet; tamb amb el cardinal Gom,Primat dEspanya i conseller moral i gran entusiasta de Franco.Els dos demanaren clemncia per a Batet.

Lextracte de la causa pass a un Alto Tribunal de JusticiaMilitar per a que determins sobre la commutaci de la penade mort. Daquest organisme, creat per Franco, nera presi-dent el general Gmez Jordana, el mateix qui havia estat ambBatet a Cuba i havia estat condeixeble a lEscola Superior deGuerra. No hi hagu commutaci i el 15 de febrer de 1937Franco donava el seu enterado. El 17 sescriuen lesinstruccions per a lexecuci de la sentncia que shauria decomplir segons un ritual molt solemne.

EXECUCI DEL GENERAL BATET: Els darrers momentssn sabuts per documents del Pare jesuta Serapio Leturia[nacionalista basc pel qual motiu poc desprs fou desterrat aCanries]. Aquest sacerdot, conegut de la famlia de la mullerde Batet -recordeu que Doa Elvira era del Pas Basc- elvisitava tant sovint com podia i el dia 17 de febrer li comunica Batet la mala notcia. Una trucada al darrer moment delcardinal Gom a Franco no tingu succs malgrat lautoritatmoral del cardinal.

El 18 de Febrer a la matinada, el jutge, el defensor i el P. Leturiadesperten Batet i li diuen que dues hores ms tard serafusellat. Comparteix els moments finals amb lesmentatsacerdot, fa una confessi sacramental, oeix missa i repleucaristia. Desprs pren un caf i encn una cigarreta. Enautombil el portaren al Campo de Tiro anomenat Vista Alegre.Lexecuci fou duna aparatosa i espectacular solemnitat.Ms a ms del piquet propi dexecuci format per una secci[30 homes] del regiment dinfanteria de San Marcial hi haviauna secci, presidida per un oficial, de cadascun dels altresregiments de Burgos formant un quadre. Tot aix est dacordamb el codi de justcia militar llavors vigent [del 1890]. Lnicque somet fou que desprs de lafusellada tocarn marchatodas las bandas, desfilando las tropas delante del cadver.

Un diari report que hi havia com 500 persones alafusellament. Pogu assistir a lacte el Sr. Amadeu Roura,viatjant de lempresa de negocis del gendre Carb, qui tambsencarreg que el cadver fos depositat en un tat de caoba

i enterrat temporniament al cementiri de Burgos. El 13 dedesembre de 1957, desprs dels nombrosos corresponentspermisos foren inhumades les despulles del general Batetal pante familiar de Tarragona prop de les de la seva muller.

s curis i significatiu que Batet fou executat daquesta manerasolemne quan altres generals afusellats pels nacionals hoforen sense tanta aparatositat. Tamb s curis que per aBatet es segu una causa ordinria, no sumarssima, i quetampoc ocorregu la mort per passejada. Raguer creu quesegurament hi va haver una especial intenci dexemplaritatde cara a lexrcit, amb el propsit de deixar ben clar que no hihavia lloc per a les posicions moderades o intermdies entreels dos bndols en guerra que era la posici personificadapel general Batet.

REFLEXIONS SOBRE EL CAS BATET: Malgrat que moltsmilitars de tots els rangs detinguts al bndol nacional forenpassats per les armes, aix no era inexorable. Per exemple elgeneral Nicols Molero Lobo cap de la 7na Divisi (Valladolid)particip en una escaramussa en la que hi hagu alguns mortsi ferits, entre ells el mateix general Molero, en resistint elsmilitars aixecats. A desgrat que el seu rol havia estat ms forti violent que el de Batet no hi havia contra ell tantaanimositat. Al consell de guerra celebrat a la fi dagost de1937 fou condemnat a 3 anys i un dia de reclusi per undelicte de negligncia. Per lauditor dissent, i lAlto Tribu-nal de Justicia Militar anull la sentncia i el condemn a 30anys de reclusi per adhesi a la rebelli. El febrer de 1938Franco li commut la pena per la de 12 anys i el novembre de1940 se li conced llibertat condicional i tot seguit el generalMolero an a viure a Barcelona.

Un altre exemple, el mateix 18 de juliol arrib a Burgos elgeneral Julio Mena Zueco, militar de confiana del governque havia sigut Sots-secretari de Guerra, per a reemplaar elcap del regiment dinfanteria de San Marcial. Per tant aviatcom arrib a la caserna fou detingut pels caps i oficials delregiment. En judici sumarssim no li trobaren indiciosrazonables de culpabilidad i fou posat en llibertat el mar de1937, per sense modificar la seva baixa permanent a lexrcitel desembre de 1936. Sembla incongruent que un home delque tan emfticament es proclama la seva innocncia seltracti aix. Aix ns tpic dels embulls de la justicia deFranco.

En el cas del general Batet hi havia el desamor [per a usar elmateix mot que Franco quan don Batet baixa a lexrcit] deFranco envers ell que havia comenat a les campanyes

13

Articles

dfrica i que culmin el 6 doctubre.

El juny de l916 en una operaci a lfrica Franco fou ferit iintrig per a que se li obrs expedient per a atorgar-li la creuLaureada de San Fernando. Desprs de vries tentatives seli deneg, si b obtingu -amb lestranyesa general delscompanys militars- lascens a comandant [el ms jove aEspanya]. Latorgament de la Laureada a Batet el 1935 eldeuria irritar molt.

Un dels episodis ms expressius dels disbarats del franquismes lautopremiaci de la Laureada de San Fernando. El 19 demaig del Ao de la Victoria [1939] Franco abandon perunes hores les funcions de president del govern que forenexercides pel vice-president general Jordana, qui a propostadel ministre de Defensa, general Dvila, resolgu atorgar lacreu Laureada de San Fernando a Franco [com direm por lasbuenas], 23 anys desprs que li fora denegada per manca deproves. Una cosa semblant fou feta dcades desprs pel reiBaldu dels belgues quan abdic per un dia a fi de no haver defirmar una llei davortament. Per aix fou per un motiu altruistai de conscincia, no per autoservir-se.

En Raguer ha escrit: La intervenci de Franco en la sort deBatet s personal, directa i descarada. s possible que alprincipi la intenci de Mola era salvar-li la vida a Batet, perel paper de Mola en el Movimiento minv en favor de Francoa mida que passava el temps. Llavors ni els esforos delsgenerals Mola, Queipo de Llano, Cabanellas i del CardenalGom no serviren de res. Franco era un home molt rancunisque no soblidava de cap cosa passada; segurament sabiaque Batet a frica havia criticat les intrigues de Franco per aobtenir la Laureada [vegeu el proppassat Eptom IX].

Lenigma no s que matessin el general Batet, sin quetriguessin set mesos a fer-ho.

EPLOG: Raguer indica que al llarg de la seva vida resplendeixen Batet un coratge ser, una capacitat de sacrifici, un sentitdel deure i de la justcia i un estocisme temperament que snlheretatge que Roma ha deixat en molta gent de les comarquestarragonines.

Diversos historiadors, particularment els estrangers lhandescrit com a persona digna, cavallerosa, patritica. Era unmilitar com en els pasos avenats els volen: que no es fiquien poltica. La seva capacitat organitzadora era extraordinria.Les seves accions militars sempre foren prudents, eficaces iencarrilades a causar el mnim nombre de baixes tant a les

forces prpies com a ladversari. En aquest sentit era unavanament del nord-americ general Colin Powell.

Jo, amb pregona humilitat, em sento honorat dhaver conegutpersonalment i tractat, ni que sigui noms un cop, aquestadistingida persona.

BIBLIOGRAFIA SUCCINTA:C Blanco. La incompetencia militar de Franco. Alianza editorial.Madrid 2000.H Raguer. El general Batet. Publicacions de lAbadia deMontserrat. Barcelona 1995.A Ruiz Vilaplana. Burgos justice. Alfred A Knopf. New York 1938.Originalment publicat en castell amb el ttol Doy fe a Paris.

Josep G Llaurad

Searching for Evidence of Gaspar dePortols Birthplace in California

It seems pretty odd that evidence of the famous Catalanexplorers birthplace may exist somewhere in the United Statesdoesnt it. But, by some strange quirk of destiny that couldbe the case.

Gaspar de Portol led the first Spanish land expedition toCalifornia in the second half of the 18th Century. After longneglect, the Spanish Crown was anxious to firmly establishits claim to Alta California before other Europeans powerswould create outposts there. So in 1769 it set into motion anambitious project to build permanent settlements at San Di-ego and Monterey, its two known natural harbors. Despitethe well planned effort and the considerable resources de-voted to the undertaking, the expedition met with much hard-ship and was close to failure at one point. Portol, a seasonedofficer blessed with a capable staff, managed the crises welland returned to Mexico to receive the honors he was ac-corded for the most significant success of his career. He wassoon rewarded with the appointment of the governorship ofPuebla (1776), an important center of New Spain. He returnedto Spain in 1785 at 69, but died the following year in Lleida,close to his home town, holding the position of head of theroyal military forces stationed there.

After his death, Portols singular achievement faded frommemory and he remained through much of the 19th century a

14

Articles

footnote to Spains colonial history. However, as luck wouldhave it, Californias rise to world prominence with its annex-ation to the US and its successive great booms brought abouta growing curiosity by the American settlers of its colonialroots. By the end of the 19th century a number of first ratehistorians were busy rescuing Californias origins and reha-bilitating the figure of Gaspar de Portol. H. H. Bancroft hadsold his impressive collection of californiana to what was tobe the University of California at the beginning of the cen-tury. By 1910, San Francisco would promote its recoveryfrom the devastating 1904 earthquake with the celebration ofthe Portol Festival.

The birthplace of Portol has been assumed to be Balaguer, atown some 25 kilometers northeast of Lleida. Balaguer was,and continues to be, one of the most important agriculturalcenters of this region of occidental Catalonia. Balaguer iswhere the Portol family, with its many nobility titles, had itstown house and where Gaspar spent a good deal of his youth.Most historians hold Balaguer to be his birthplace. Portolsmilitary service record, a copy of which is in the Bancroftcollection, asserts:

El teniente Don Gaspar de Portol, de edad de 47 aos, natu-ral de Balaguer en Catalua, de salud robusta, de calidadnoble, soltero... (1).

The date of this document is July 1st 1764 and would makePortols year of birth 1717. No doubt the statement naturalde Balaguer comes from Portol himself. But there someambiguity when such a statement is used to define his exactlocation of birth. The fact is there is no record of Portols inthe baptismal registry of Balaguers church which dates backto before Portols time. The first mention of Portol inBalaguer is his confirmation in June of 1720.

The lack of a baptismal record of Portol is perplexing and hasgiven rise to a number of other locations within the extensivedomains of the Portol family to claim the honor of his birth:Arties, Ager, Castellnou de Montsec. There may be goodreasons why Portol was not born in Balaguer.

The period immediately preceding Portols birth was par-ticularly turbulent. 1714 had seen a long civil war, the War ofSuccession, come to an end. Catalonia had chosen the wrongside and with the fall of Barcelona the new Borbon king, PhilipV, abolished all of its autonomous rights and privileges.Portols father Francesc like many, but not all, of Catalonias

nobility, sympathized with the archduke Charles, theHapbsburg pretender to the throne. In 1713 Francesc had beenaccused of being involved in an intrigue to free the wife of aCatalan patriot imprisoned in Balaguer (2). On account of hissupposed complicity Francesc was imprisoned in Lleida wherehe remained until 1716 well after the end of the war. The ques-tion is whether Francesc returned to Balaguer immediatelyfollowing his incarceration. The military governor who hadjailed him and confiscated his estate still resided in this town.Francesc may have instead sought refuge in one of his moredistant estates.

El retrat de Gaspar de Portol de l'Hosteria Portol d'Arties

15

Articles

Castellnou de Montsec would have been a good choice. It islocated some 50 kilometers north of Balaguer in a remote anddifficult area to access. This is where the castle (a fortifiedfarmhouse) of the Portol family had been built by Gasparsgrandfather, also named Gaspar, and where the old gentlemanhad been buried in 1699 overlooking the foothills of thePyrenees. If Francesc moved to this location with his family,two of the Portol children were born in it: Gaspar in 1717 andhis brother Francesc in 1719.

The political situation meanwhile was evolving in a favorablemanner for the Portol cause. France which had been a staunchsupporter of the Borbon cause in the War of Succession wasnow upset at Philip V who had undertaken to recover theisles of Sardenia and Sicily by armed force. They had beenlost by the Treaties of Utrecht and Rastatt after the war. Inresponse, an allied army with combined French and Englishforces invaded northern Catalonia and threatened to unsettlethe entire region again. Philip backed down. Through theamnesty of 1719, ratified in Vienna in 1725, among other items,the estates and titles confiscated and abrogated during thewar were recovered. This allowed the Portol family to returnto Balaguer in 1720 to claim their home and properties (2).

If Gaspar de Portol was born in Castellnou he would havebeen baptized in the nearby parish church of Sant Esteve dela Sarga. A record of such an event would of course clear upthe matter of his birthplace. Unfortunately, this record doesnot exist as the parish archives of Sant Esteve perished in the1936 Spanish Civil War. There was however an oral traditionof its existence and a strange event that happened early in the20th century regarding it. The story was related by JesusCastells, a priest, in a sworn deposition in 1993. He testifiedthat his father Josep Castells, a well reputed school teacherwith family roots in the Sant Esteve countryside, was an ama-teur historian who wrote a column in a regional newspaperabout local history. He recalled seeing a letter that his fatherwrote to the parish priest of Sant Esteve, whom he knewpersonally, requesting he look up the birth date of Gaspar dePortol. On the back of this letter was written the answer ofthe parish priest excusing himself of having to search throughthe old baptismal record books because they had no index.He invited Josep Castells on his next visit to the town toinspect the books himself. Jesus Castells seemed to recall thedate of this letter to have been around 1906.

Jesus Castells continued the story. Some time later when hisfather was able to personally consult the record book he dis-covered that the page that would have had the Portol bap-

tism to have been cut. He found however on the followingpage the record of the baptism of Gaspars brother Francesc.When he told the parish priest about the missing page thepriest exclaimed: It must have been that English gentleman,so amiable and of kind disposition, who asked me if he couldconsult that book not long ago!

So, if this is true, the page with Portols baptism was notdestroyed during the Spanish Civil War after all. Who couldthis mysterious English gentleman have been? We now goback to Balaguer where Josep Maria Pou, a Franciscan priestlived. He was a lecturer in ecclesiastical history and had pre-sented his award winning Historia de la Ciutat de Balaguerto the 1912 Jocs Florals (3). In the appendix of this work,published in 1913, we find the following statement under theheading of Gaspar dePortol: Some time ago, the tireless Mr.Isaac Starr Richards of San Francisco came to this town. Hehad undertaken such a long journey with the express pur-pose to collect information to write the biography of the re-nown Gaspar de Portol, discoverer of the Gulf of California.To satisfy this gentleman I undertook an investigation andfound two persons with identical names belonging to thisfamily... Pou continues to explain that the first was the founderof the Gaspar de Portol dynasty who died in 1688 in Balaguer.Of the second however he says ...I found no informationneither in the book of baptisms nor in our municipal archives...

With some patience I have verified that a Mr. Richards indeedexisted and have fitted together pieces of his life. He wasborn in Pennsylvania in 1861 and died Redwood City, Califor-nia, in 1947. In 1902 we find him in Palo Alto and thevicepresident of a San Francisco food supply business. Hehad two stepdaughters (Irmagarde and Alice) the product ofhis wifes earlier marriage and one daughter (Dorothy). In1905 he lived in Pasadena. He retired from business in 1911and in August of that year he embarked westward on a triparound the world with his wife and two youngest daughters.In the summer of 1912 he searched for Portol information inSeville and Catalonia. Back in California he purchased a ranchin Calabasas and raises purebred cattle. In 1922 his youngestdaughter died at age 22 of tuberculosis. Dorothys daughter,the only grandchild of Mr. Richards, was adopted byIrmagarde. In 1926 he was back in Palo Alto living close to hiseldest daughter. In 1935, at 74, he moved to Daggett, a smalldesert town close to Barstow, California, where Alice lived. In1942 he moved back to Redwood City where five years laterhe died. His obituary states that he was an avid collector oflittle known biographical details of Portol. We have noindication that Mr. Richards ever published anything. His

16

two daughters however, both graduates from Stanford Uni-versity, had published works, but none make reference to hisfathers interest in Portol.

Though Mr. Richards may fit the English gentleman de-scription, no evidence has turned up that suggests Mr.Richards had the missing page of the baptismal registry. Butit is exciting to think that perhaps this important piece of ofthe biography of Californias first explorer may rest quietlysomewhere in our state!

References:(1) Boneu Companys, Fernando, Gaspar de Portol Descubridor yPrimer Gobernador de California, Diputaci de Lleida, 1983(2) Bar Triquell, Salvador, Llinatge dels Portol, Miscel.lniadEstudis, Quaderns de El Pregoner dUrgell, 13(3) Pou, Fra Josep Maria, Historia de la Ciutat de Balaguer,Impremta i Encuadernaci de Sant Josep, Manresa, 1913

Pere Garriga

Articles

Esttua de Gaspar de Portol a City of Pacifica, California

The California F.C. Barcelona SoccerFoundation

The California F.C. Barcelona Soccer Foundation, a non-profitpublic benefit corporation, is the result of two individuals,Cherif Zein and Paul Walker, who had a vision to create apremiere soccer club, and were persistent enough to followthrough with it.

The club is trained by Cherif Zein, who has over 28 years ofexperience coaching and training soccer players at variouscolleges and high schools throughout the L. A. County. Cherifis a strict disciplinarian who demands and brings out the bestin his players, not only on the field, but in the classrooms andin life. His extraordinary commitment to youth, prep and colle-giate athletes is only outdone by his players performance onthe field.

It all began in March of 1999 in a hotel room in San Bernardinowhile they were attending a soccer tournament. What tran-spired from that night on is truly amazing. Over the next fourmonths they were able to recruit and assemble four premieresoccer teams comprised of mostly underprivileged youth.While they were building the club, they also were in search ofa prominent identity which would be their namesake. Thisnamesake needed to be associated with Nike because of

Visit the Official Website: www.barcelonausa.org

17

Articles

Cherifs agreement with them, and it needed to be synony-mous with the sport of soccer throughout the world. Throughmany sleepless hours of research, phone calling and enter-taining, they were able to obtain permission to be the U. S.representative of one of the most well known ProfessionalSoccer Clubs in the world, F.C. Barcelona.

This year the club has over 130 youths and teenagers

In July of 1999 the club officially donned their new uniformsand namesake at one of the most prestigious Nike soccertournaments in the U.S. When it was all over they came awaywith a championship trophy and respect from the other note-worthy clubs in attendance. As representatives from Nike putit, We were all surprised when we learned of this club andhonored by the way they represented and played soccer.

Over the next seven months the club had a combined recordof 130 wins, 7 ties, and 12 losses. They won five tournaments,one League Cup title, and three State Cup titles. The latteraccomplishment had never occurred in the history of the CoastSoccer League. To win one State Cup title is a clubs dream,but to win three is unheard of, especially from a club in its firstyear of existence.

When the last whistle had blown and the dust had settled,Cherif and Paul waded through the throngs of people whowere celebrating the last of the three titles, and found eachother at midfield. As they embraced and the tears poured out,they reflected back to when it all began and could never intheir wildest dreams imagine that their vision could take themso far.

Paul WalkerPresident of F.C. Barcelona USA

The girls cellebrating a win Cherif Zein (right), current headcoach of F. C. BarcelonaUSA, with the F. C. Barcelona star Rivaldo.

18

Articles

Los Angeles aprn a estalviar aiguaDesprs de decennis de malbaratament, la ciutat ms pobladade loest nord-americ aprn a estalviar aigua: una bonaexperincia aplicable a Catalunya

Les canonades de color morat sestan estenent rpidamentpels carrers de Los Angeles (Califrnia) i la seva reametropolitana, on viuen en total uns 17 milions de persones.Les canonades morades transporten un lquid que al sud-oest dels Estats Units s gaireb tan preuat com el petroli:laigua. El color daquestes canonades, per, indica que estracta duna aigua especial. La seva qualitat fisicoqumica sprcticament igual que la del subministrament daigua po-table, per lorigen s diferent. La xarxa de canonades decolor morat, que abastar tota la regi de Los Angeles daqua 10-15 anys, distribueix aigua regenerada procedent de laxarxa de clavegueram; s a dir, aigua residual depurada.

El desenvolupament dels processos ms avanats del mnper a la regeneraci daigua i el seu s per a reg de jardineria,neteja i indstria (refrigeraci i producci de ciment, perexemple), sn alguns dels exemples ms evidents duna novapoltica de gesti de laigua que sest imposant al sud deCalifrnia. Desprs de decennis de malbaratament isobreexplotaci dels recursos, Los Angeles i moltes altresciutats de Califrnia es veuen obligades a augmentar ls detecnologies i sistemes destalvi i reutilitzaci de laigua.

Lincrement de la poblaci (220.000 habitants ms cada any aldistricte de Los Angeles) i la reducci dels recursos que espoden captar des del riu Colorado i del California Aqueduct(transvasament procedent de la badia de San Francisco) snels motius principals que han obligat a adoptar una polticade gesti ms eficient.

Els avenos aconseguits a lrea de Los Angeles en matriadestalvi i reutilitzaci de laigua van ocupar una partdestacada del Tour de laigua, organitzat la setmana passadaper la Universitat de Califrnia per a una comitiva deCatalunya, en qu participaven el conseller de Medi Ambient,Felip Puig, i la directora de lAgncia Catalana de lAigua,Marta Lacambra.

Abans de conixer els aspectes positius i negatius de la gestide laigua a lrea de Los Angeles, per, la delegaci catalanava constatar que, tamb en aquesta matria, els Estats Unitsestan molt lluny dEuropa. Aix, tot i tractar-se duna zonaamb una pluviometria insignificant i molt irregular, el sud de

Califrnia continua imitant els consums daigua de tot nord-amrica, unes tres vegades superior al consum mitj deCatalunya. Lexemple ms evident daquest malbaratament sque les aixetes de les dutxes de Califrnia no tenen reguladorde pressi. Si ms no als hotels, si sobre laixeta de la dutxalaigua surt sempre a tota pressi.

Per mantenir aquest altssim nivell de consum (que inclou elreg de centenars de camps de golf en una zona originalmentsemidesrtica), el sud de Califrnia, per, ha hagut daprendredels problemes causats per la sequera del 1989-92 i comenara buscar fonts alternatives de subministrament i estalvi. Peraquest motiu shan desenvolupat els sistemes ms modernsdel mn en regeneraci daigua; amb microfiltres, llumultraviolada i plantes dosmosi inversa que produeixen lquidprcticament pur.

Per al consum hum, el recurs ms important i ms ben cuidates troba sota terra. Un dels programes estrella consisteix arecarregar els aqfers amb aigua procedent dels rius i rierolsi dels aqueductes per incrementar la funci original del subslcom a magatzem daigua neta.

El Districte Metropolit del Sud-oest de Califrnia i el DistrictedAigua del Comtat dOrange han invertit molts anys de treballi milers de milions de dlars a mantenir els nivells i la qualitatde les aiges subterrnies. Per aconseguir aquest objectiu,per exemple, shan habilitat grans zones inundables i bassesque, en poques humides, acumulen laigua superficial perfacilitar la seva infiltraci (que desprs es recupera des delspous). Un robot valorat en 190 milions de pessetes sencarregade remoure el fons daquestes basses per evitar que el llot iles algues les facin impermeables.

Lincrement de ls de laigua regenerada (o depurada) i lsdels aqfers com a embassaments subterranis sn dos delsexemples que Catalunya pot estudiar i posar en prcticaaprenent de lexperincia californiana. Respecte al nivell deconsum daigua de Califrnia, val ms no deixar-se influir.

Joaquim ElcachoLOS ANGELES / BARCELONA

Extret del diari AVUI 2.6.01

19

Articles / Benvinguda

Recepta de cuina:

Patates al caliu amb gambes

Ingredients: 4 patates mitjanesMantega, llet i crema de llet16 gambes (mida 2)MaizenaBrandi litre de brou de peixSal i pebre blanc

Preparaci:

Renteu les patates, poseu-les al forn amb una mica de mantegai embolicades amb paper dalumini i deixeu-les fins que estiguintoves. Quan shagin refredat les buideu. Amb la part quenextraieu i la llet, la mantega, la sal i el pebre blanc feu unpur, amb el qual omplireu la patata. Rossegeu les gambespelades i colloqueu-les a sobre de les patates. Per fer la salsa,rossegeu els caps i les pells de les gambes amb mantega. Elsuc daix, el flamegeu amb brandi. Deixeu reduir i hi afegiu elbrou de peix i la nata lquida. Deixeu reduir de nou i tasteu desal i pebre. Ho espesseu amb maizena i colloqueu la salsa persobre de les patates desprs dhaver-les escalfat al forn.

Bon profit!

Nous i antics becaris Balsells despres del tradicional dinar a casa del Pete

Nous Becaris BalsellsJa tenim entre nosaltres als nous becaris Balsells. Van arribaral setembre, tot just dos dies abans de latemptat. Aquest anysn un total de set joves estudiants, un grup ben nombrsamb molta empenta i amb ganes dajudar. Ells sn:Joan Carmona, de Barcelona

Marc Carreras, de Corbera de Llobregat

Jasmina Casals, de Berga

Cristian Casanova, de Vinars

scar Gargallo, de Tarragona

Natlia Galiana, dEivissa

i Laia Pags, de Bellaterra

Benvinguts!!!

20

El Butllet som:Pere Garriga, editor en cap i redactor.Jordi Amatller, Marc Carreras, Joan Carmona i scar Gargallo,editors.

Les opinions expressades al Butllet sn les dels autors dels articles.

Aquest nmero ha comptat amb les col.laboracions de:

Pete Balsells, Carme Roig, Josep Llaurad, Montserrat Jason, elPare Escolapi Ram-Mar, Roger Rangel, Laia Pags, CristianCasanova, Jasmina Casals, Natlia Galiana, Daniel Gilden i AndreuFargas, qui ha fet sentir la seva Veu.

La Veu de lAndreu Fargas

B, aix dIrvine sha acabat. Ja tornem a estar a Catalunya, tornem al ritme tranquil i al menjar bo (i barat). Tot just far un mesque estic a casa, bon moment per fer un reps a les experincies de tretze mesos a les amriques.

La veritat s que sembla increble que desprs de tants anys de voler anar als Uniteds, ja hagi passat. Per la veritat s queen queda un gran record, sobretot dels amics (i enemics) que un deixa enrera. I s que un any dna per molt, encara que noho sembli!!! Noms cal veure la pila de fotos que tinc per classificar, el problema de sempre.

B, est clar que trobo a faltar coses com el Pub dels dijous, on et podies fer la cerveseta i parlar de les experincies de lasetmana mentre jugaves en aquell futbol horrible. Aix si, com a mnim guanyava. O els productius divendres amb la trobadade becaris seguida pel partidets de futbol... qui diria que jugaria ms a futbol als EEUU que a Catalunya!! Les festes catalanestamb estaven b, amb les grans cantades al so de la guitarra de la Mari Cruz (Miki, no cantem b, per si no ho sabies, perpitjor s el Roger). En aquestes festes, demostrant la nostra sapincia culinria, el Jordi (lAmatller, s clar, el meu alter ego)i jo sempre portvem el pa amb tomquet. Sens dubte lnica setmana on realment es pot dir que vam menjar b va ser quanvan venir els meus pares.

La veritat s que a Irvine no hi ha gaire gresca (aix s un avs, per si alg no se nhavia assabentat). Aix fa que el recullespiritual per a lestudi sigui ms adequat (veieu, si vull ser seris tamb en s). Tot i aix, els becaris, amb el seu deure div,han intentat incorporar a la vida americana costums catalanes com el sortir de festa tocades les onze i acabar cap a les quatredel mat. Aix ha suposat un esfor considerable, bsicament perqu la policia t la mala costum daparixer cap a la una i mitja(la mateixa hora a la que tanquen els locals de gresca). Aix no ha impedit bones festes, aix rpidament podria recordar la deHalloween, la de casa el Dan, la primera que vam organitzar nosaltres, la del meu comiat... Ves, al final sembla que noestudivem!!!

Ahh, i moblido de la festa ms carismtica, lAplec del Casal! En realitat aquesta t un carcter ms pacfic. La diversi bsicaper als becaris era fer mans i mnigues per produir una Paella que sembls i tingus gust de Paella. I dic era perqu en realitata mi noms me la van deixar fer un cop, i cal dir que va ser la millor de les tres a les que he assistit (i crec que tothom estdacord amb aquesta afirmaci). Ara ja noms ens deixen fer feines poc creatives, amb el que la festa ha perdut encant.

I b, ja mhe allargat prou. Noms acomiadar-me de tothom, especialment de Los Angeles, Yosemite, San Francisco, Secuoya,... Ah, i de la gent que he conegut i amb qui hem compartit bons moments: la fredolica de lAlba, el pirata del Miki, la patidorade la Mari Cruz i el rpid del Jordi. Evidentment, tamb records a la resta dels becaris. I al Pete Balsells i al Roger Rangel unamenci especial, doncs desprs de tot ells han ajudat a que tota aquesta histria fos veritat.

Andreu Fargas