Butlletí Anual

d’Indicadors Climàtics

Any 2016

Precipitació

Equip de Canvi Climàtic — Àrea de Climatologia — Servei Meteorològic de Catalunya

Pàgina 30 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016

La precipitació

mitjana anual a

Catalunya l’any 2016

va ser un 16 %

inferior a la mitjana

del període 1961-1990

gran variabilitat interanual en els darrers

anys (2010 i 2014, plujosos; 2011 i 2013,

normals; 2012, 2015 i 2016, secs), tot i que

durant l’inici del segle XXI hi ha hagut un

clar predomini d’anys secs.

Cal esmentar que en aquest apartat es

considera la precipitació mitjana en el

conjunt de Catalunya, però que aquesta

variable presenta, generalment, una gran

variabilitat espacial. Per tant, es qualifica

l’any 2016 com a sec en mitjana, malgrat

saber que hi ha hagut zones on s’ha recollit

una precipitació similar o lleugerament

superior a la mitjana climàtica (àrees

concretes del Pirineu i Prepirineu i zones de

ponent, de la depressió Central o del litoral i

prelitoral Sud).

Com en el cas de la temperatura, aquest

resultat coincideix força amb l’obtingut a

estudis similars a Espanya (Aemet, 2017) o a

escala global del planeta (WMO, 2017),

La disponibilitat d’un nombre de sèries de

precipitació prou ampli i amb una

acceptable cobertura temporal i

representativitat del mosaic de règims

climàtics de Catalunya, permet abordar

amb certa seguretat l’anàlisi de l’evolució

recent de la precipitació al conjunt del país.

A partir de la mitjana de les anomalies a

cadascuna de les setanta sèries analitzades i

mostrades a la figura 1, s’obté l’anomalia

anual expressada com a diferència en

percentatge respecte la mitjana climàtica

del període 1961-1990. Aquesta anàlisi

permet la contextualització ràpida de

cadascun dels anys amb els seus precedents

i la detecció de possibles cicles, i la figura 15

n’és el resultat.

A nivell del conjunt de Catalunya, l’any 2016

es pot qualificar de sec, ja que s’ha assolit

una diferència respecte de la mitjana

climàtica del -16 %, essent el 19è any més

sec des de 1950 (figura 15). Es manté la

Figura 15. Evolució de la precipitació anual per al conjunt de Catalunya, basant-se en 70 sèries i per al

període 1950-2016. Els valors s’expressen com a % respecte a la mitjana del període de referència 1961-1990,

i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres.

Precipitació mitjana anual i estacional de Catalunya l’any 2016

Pàgina 31 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016

2016 va ser clarament inferior a la mitjana

climàtica 1961-1990 (anomalies negatives),

mentre que la precipitació de primavera i

de tardor va ser molt similar al seu valor

mitjà. Es destaca l’anomalia de la

precipitació d’estiu de 2016 (-54 %, figura

16c), que implica que hagi estat el 2n més

sec dels darrers 67 anys, mentre que

l’hivern (amb una anomalia de -53 %, figura

16a) va ser l’11è més sec en el mateix

període. Com ja s’ha esmentat, la primavera

tenint en compte, però, que l’alta

variabilitat espacial de la precipitació fa

difícil la seva descripció a gran escala. Per

exemple, l’any 2016 ha estat plujós per al

conjunt d’Espanya, però sec a Catalunya

(Aemet, 2017).

La figura 16 mostra l’evolució de l’anomalia

de la precipitació estacional al conjunt de

Catalunya (a partir de les 70 sèries

analitzades) per al període 1950-2016. En

general, la precipitació d’hivern i d’estiu de

Figura 16. Evolució de la precipitació estacional per al conjunt de Catalunya (70 sèries) i per al període

1950-2016: (a) hivern, (b) primavera, (c) estiu, (d) tardor. Els valors s’expressen com a % respecte a la

mitjana del període de referència 1961-1990, i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres.

(a) (b)

(c) (d)

mes d’agost (-72 %) van ser molt secs

(l’agost de 2016 és el tercer més sec del

període 1950-2016, per darrera de 1988 i

2011). Els mesos més plujosos de 2016 van

ser abril (amb una anomalia de +46 %) i

novembre (+38 %).

(+6 %, figura 16b) i la tardor (-1 %, figura

16d) van ser similars als valors mitjans del

període 1961-1990.

No es mostra gràficament, però l’anàlisi de

la precipitació mensual del 2016 mostra que

el mes de gener (amb una anomalia

respecte al període 1961-1990 de -80 %) i el

L’anàlisi de tendències d’aquesta variable

requereix disposar d’una àmplia mostra de

registres que recullin l’elevada variabilitat

espacial i temporal de la precipitació al

nostre país. En aquest informe s’han

emprat 70 sèries de precipitació mensual

que cobreixen el període comú 1950-2016 i

amb una acceptable distribució geogràfica

(figura 1). Com en el cas de la temperatura,

totes les sèries han estat sotmeses a una

anàlisi de qualitat i d’homogeneïtat

relatives, per a la qual s’han emprat al

voltant de setanta punts addicionals als 70

ja esmentats. Per la pròpia naturalesa de la

precipitació, és important destacar que tant

la identificació de punts de ruptura com la

seva correcció esdevé menys precisa que

per a la temperatura, aspecte encara més

dramàtic en àmbits de geografia complexa

com els Pirineus. Malgrat tot, els resultats

es poden considerar més que acceptables.

La tendència mitjana de la precipitació

anual al conjunt de Catalunya (totes les 70

sèries) i per al període 1950-2016 presenta

un valor lleugerament negatiu (descens) de

-1,7 %/decenni, essent els límits inferior i

superior, per a un nivell de confiança del

95%, de -4,1 i +0,8 %/dec respectivament

(d’ara endavant, aquests límits apareixeran

entre claudàtors). Aquesta tendència

negativa, però, no té significació estadística

(es recorda que en aquest estudi s’utilitza el

test de Mann-Kendall per saber si se supera

o no, per a un nivell de confiança del 95%,

el llindar de significació estadística).

Observant l’evolució de l’anomalia de la

precipitació anual i estacional a Catalunya

durant el període 1950-2016 (figures 15 i

16), es pot veure que la tendència de la

precipitació no es manté constant al llarg

d’aquest període (el mateix que amb la

temperatura, com s’ha explicat al capítol

anterior). S’ha dividit tot el període estudiat

en dos trams amb un nombre similar d’anys

(1950-1980 i 1981-2016), i a la taula 7 es

mostren els resultats per a la precipitació

anual i estacional. El primer a destacar és

que només s’obté un valor estadísticament

significatiu (disminució de la precipitació

d’estiu per al període 1950-2016: -5,0 % per

decenni), mentre que la resta de valors no

presenten significació estadística. Un segon

comentari fa referència a la diferència que

presenten les tendències de tot el període i

Tendència de la precipitació anual i estacional de Catalunya per al

període 1950-2016

Pàgina 32 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016

La tendència de la

precipitació anual per al

conjunt de Catalunya, en

el període 1950-2016, és

d’un lleuger descens de

–1,7 %/decenni, però

sense superar el llindar

de significació

estadística

1950-1980 1981-2016 1950-2016

Precipitació anual +1,8 %/dec.

[-7,5 / +11,1]

-1,7 %/dec.

[-7,1 / +3,6]

-1,7 %/dec.

[-4,1 / +0,8]

Precipitació d’hivern +11,2 %/dec.

[-11,1 / +33,4]

-6,7 %/dec.

[-23,9 / +10,6]

-3,1 %/dec.

[-9,8 / +3,7]

Precipitació de primavera +7,4 %/dec.

[-9,6 / +24,4]

+5,2 %/dec.

[-5,7 / +16,2]

-0,1 %/dec.

[-4,8 / +4,7]

Precipitació d’estiu -2,4 %/dec.

[-16,9 / +12,1]

-4,2 %/dec.

[-14,8 / +6,4]

-5,0 %/dec. *

[-9,2 / -0,8]

Precipitació de tardor -5,4 %/dec.

[-22,4 / +11,6]

-1,9 %/dec.

[-12,9 / +9,1]

-0,2 %/dec.

[-4,8 / +4,5]

Taula 7. Tendència de la precipitació anual i estacional, expressades en %/decenni, per al conjunt de les 70

sèries climàtiques considerades, i per a diferents períodes temporals. L’asterisc al costat del valor numèric

indica que l’increment és estadísticament significatiu per a un nivell de significació del 95% (segons el test de

Mann-Kendall) i entre claudàtors, els límits superior i inferior per a un nivell de confiança del 95%.

Pàgina 33 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016

La precipitació anual a la

zona central del Pirineu i

Prepirineu (amb les

capçaleres d’alguns rius

principals de Catalunya) i a

punts de la depressió

Central disminueix amb una

tendència estadísticament

significativa entre -3 i -4 %

per decenni

de cada un dels trams considerats, fet que,

segurament, és conseqüència de la gran

variabilitat interanual de la precipitació. Per

exemple, la tendència de la precipitació

primaveral del tram 1950-1980 és +7,4 %

per decenni i la del tram 1981-2016 és

també positiva (+5,2 %/dec), per la

concentració d’anys plujosos al finals dels

dos respectius períodes. Malgrat tot, la

tendència de tot el període de 67 anys

(1950-2016) és -0,1 %/dec; és a dir, la

precipitació tendeix a un augment clar

(però no estadísticament significatiu) en

cada un dels trams per separat, però la seva

tendència és pràcticament nul·la quan es

considera tot el període. Un altre exemple

contrari a l’anterior és la precipitació de

tardor, amb tendències negatives per a

cada tram per separat, però pràcticament

nul·la (-0,2 %/dec) per a tot el període.

Finalment, destacar que la precipitació

anual al tram 1950-1980 tendeix a

l’augment (+1,8 %/dec) i al tram 1981-2016

a la disminució (-1,7 %/dec), però prenent

tot el període 1950-2016 la precipitació

anual tendeix a la disminució amb el mateix

valor que en el segon tram temporal

considerat (-1,7 %/dec). Ara bé, cal insistir

en que els valors d’aquestes tendències no

superen el llindar de significació estadística

per a un nivell de confiança del 95%, de

manera que és difícil extreure’n conclusions

robustes.

A la figura 17 es mostra la tendència de la

precipitació anual a les 70 sèries analitzades

per al període 1950-2016, expressada en %

per decenni de variació respecte al valor

mitjà del període 1961-1990. S’hi observa

que gairebé la totalitat de les sèries donen

una tendència amb signe negatiu (color

taronja), però només dotze de les 70 sèries

(un 17 %) presenten aquesta tendència

negativa amb significació estadística (cercle

taronja). A sis sèries (un 9 %) s’obté una

Figura 17. Tendència de la precipitació anual (període 1950-2016) a cada una de les 70 sèries,

expressada en %/decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per

decenni experimentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens). El cercle taronja

indica que la tendència és estadísticament significativa segons el test de Mann-Kendall (p < 0,05).

Els resultats

obtinguts estan en

consonància amb els

d’altres estudis

realitzats en àrees

geogràfiques

properes

Pàgina 34 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016

tendència positiva (color blau), però cap

d’elles és estadísticament significativa.

A partir d’aquesta figura 17 és possible

apreciar un cert patró espacial, obtenint

tendències lleugerament positives sense

significació estadística al litoral nord (a la

Costa Brava, amb valors inferiors a +2 % per

decenni) i al sud de la Conca de Barberà

(amb valors encara inferiors, entre 0 i +1 %

per decenni). En canvi, les tendències

negatives més marcades (entre -3 i -4 % per

decenni, i estadísticament significatives)

apareixen a zones del Pirineu i Prepirineu

(àrea important, atès que és on hi ha la

capçalera d’alguns dels principals rius del

país) i també en l’àrea a cavall de l’Anoia i el

Penedès i la comarca de l’Urgell. La majoria

de sèries de la resta del domini presenten

valors negatius sense significació estadística

entre -0,5 i -2,5 %/dec.

L’anàlisi de la distribució territorial de la

tendència de la precipitació a escala

estacional proporciona resultats diferents i

força regionalitzables. La figura 18 mostra la

tendència obtinguda a les 70 sèries de

precipitació hivernal, palesant que les

tendències positives (color blau) s’obtenen

a sèries situades al litoral i prelitoral Central

i Nord (sense significació estadística),

mentre que els valors negatius (color

taronja) més grans els presenten sèries de

la meitat occidental del país. Dues sèries

(Organyà i Puigcerdà) presenten una

tendència negativa amb significació

estadística (circumferència taronja), amb

valors propers a –9 %/dec. Per al conjunt

del domini, la tendència és negativa (sense

significació estadística), com es mostra a la

taula 7: -3,1 %/dec. [-9,8 / +3,7].

A partir de la figura 19 es pot explicar el

patró espacial de la tendència de la

precipitació de primavera durant el període

1950-2016, que no ha variat gaire respecte

a l’esmentat a la darrera edició del BAIC.

Malgrat no hi ha cap sèrie amb una

tendència estadísticament significativa, s’hi

observa que nombroses sèries del litoral i

prelitoral Central i Nord presenten una

tendència positiva (com a l’hivern). A més,

apareix una altra gran zona a la meitat sud

de Catalunya amb una acumulació de sèries

amb tendències positives (algunes amb

valors superiors a +4 %/dec), mentre que a

l’extrem nord-occidental del territori també

hi ha algun valor positiu. En canvi, la zona

central de la meitat nord de Catalunya és on

s’acumulen les sèries amb tendència

negativa, generalment amb valors entre -1 i

-3 %/dec. Al conjunt del país, i per al

període 1950-2016, la tendència de la

precipitació primaveral no és significativa

estadísticament i és lleugerament negativa:

-0,1 %/decenni [-4,8 / +4,7].

La precipitació estival (figura 20) és la que

mostra un patró més uniforme i un senyal

més evident, que es va repetint any rere

any amb molt petites diferències: tot el

territori presenta una tendència a la

disminució, i un 40 % d’aquests valors

negatius són estadísticament significatius

(28 de les 70 sèries estudiades). Les

tendències més marcades (amb significació

estadística i valors al voltant de -10 %/dec)

s’obtenen a zones de Ponent i del litoral i

prelitoral Central i Sud. La meitat nord del

país és la que presenta menys significació

estadística. Pel conjunt de Catalunya, la

precipitació de l’estiu ha disminuït entre

1950 i 2016 a un ritme de -5,0 % per

decenni [-9,2 / -0,8], valor estadísticament

significatiu.

Finalment, la precipitació de la tardor

(figura 21) no presenta tendències amb

significació estadística. El patró espacial

durant aquesta estació de l’any és similar al

de la primavera en algunes zones del país

(al litoral Nord o al sud de la depressió

Central, per exemple), però de signe

oposat: a la meitat sud del país (a la

primavera presenten valors positius i a la

tardor són valors negatius) i a la zona

central de la meitat nord (a l’inrevés que a

l’altra zona esmentada, els valors són

negatius a la primavera i positius a la

tardor). Considerant totes les sèries

Pàgina 35 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016

Figura 18. Tendència de la precipitació d’hivern per al període 1950-2016, expressada en % per

decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per decenni

experimentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens). El cercle taronja indica

que la tendència és estadísticament significativa segons el test de Mann-Kendall (p < 0,05).

Figura 19. Tendència de la precipitació de primavera per al període 1950-2016, expressada en

%/decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per decenni

experimentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens).

Pàgina 36 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016

La tendència de la

precipitació d’estiu és

negativa a gairebé tot

el país, i força sèries

presenten valors

estadísticament

significatius

Figura 21. Tendència de la precipitació de tardor per al període 1950-2016, expressada en % per

decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per decenni experi-

mentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens).

Figura 20. Tendència de la precipitació d’estiu per al període 1950-2016, expressada en % per

decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per decenni

experimentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens). El cercle taronja indica

que la tendència és estadísticament significativa segons el test de Mann-Kendall (p < 0,05).

Pàgina 37 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016

La tendència de la

precipitació anual des de

principis del segle XX es

manté gairebé nul·la o

lleugerament positiva als

Observatoris de l’Ebre i

Fabra, però sense

significació estadística

Tendència de la precipitació als Observatoris de l’Ebre

i Fabra des de principis del segle XX i anàlisi de l’any 2016

aspecte que també es dóna en estudis a

escala global. A les mateixes taules es

constata un comportament molt similar als

dos observatoris a nivell estacional:

tendència al lleuger descens de la

precipitació estival i al lleuger augment de

la precipitació a l’hivern i a la tardor; hi ha

un signe diferent en la tendència de la

precipitació de la primavera als dos

observatoris, però la disminució al Fabra és

molt propera al zero (es recorda, a més, que

no són valors amb significació estadística).

L’anàlisi de l’evolució de la pluviometria

anual i estacional a ambdós observatoris no

presenta cap tendència clara en els darrers

cent anys. El motiu és que el valor de la

tendència (augment o disminució) de la

pluviometria obtingut no és, en cap cas,

estadísticament significatiu, de manera que

no es pot arribar a una conclusió amb

confiança plena. Tenint en compte aquest

fet, la tendència de la precipitació anual

considerant les sèries centenàries a ambdós

observatoris presenta valors pràcticament

nuls o lleugerament positius (taules 8 i 9),

analitzades, la tendència de la precipitació

de tardor per al període 1950-2016 no és

estadísticament significativa i el seu valor és

lleugerament negativa: -0,2 % per decenni

[-4,8 / +4,5].

Finalment, només destacar que els resultats

de l’anàlisi de tendències de la precipitació

a Catalunya mostrats en aquest informe són

força coincidents amb els aportats per

d’altres estudis similars i per a àrees

properes (de Luís et al. 2009; González-

Hidalgo et al., 2009 i 2011; Esteban et al.,

2013), tant pel que fa al patró temporal i

espacial, com per la magnitud i signe de les

tendències.

Taula 9. Tendència de la precipitació anual i estacional a l’Observatori de l’Ebre (1905-2016) expressat

en %/decenni. Cap valor assoleix el nivell de significació estadística, en un 95% de confiança (p<0,05).

Entre claudàtors els valors superior i inferior per a un nivell de confiança del 95%.

Obs. Fabra Hivern Primavera Estiu Tardor Any

Precipitació

(%/decenni)

+0,7

[-3,2 / +4,6]

-0,2

[-3,2 / +2,8]

-1,7

[-5,1 / +1,7]

+0,4

[-2,6 / +3,4]

0,0

[-1,6 / +1,5]

Taula 8. Tendència de la precipitació anual i estacional a l’Observatori Fabra (1914-2016) expressat en

%/decenni. Cap valor assoleix el nivell de significació estadística, en un 95% de confiança (p<0,05). Entre

claudàtors els valors superior i inferior per a un nivell de confiança del 95%.

Obs. de l’Ebre Hivern Primavera Estiu Tardor Any

Precipitació

(%/decenni)

+0,4

[-3,0 / +3,9]

+1,1

[-2,5 / +4,7]

-1,8

[-5,9 / +2,3]

+0,8

[-2,4 / +3,9]

+0,3

[-1,5 / +2,1]

Pàgina 38 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016

Figura 22. Anomalia de la precipitació anual a l’Observatori de l’Ebre per al període 1905-2016

(superior) i a l’Observatori Fabra per al període 1914-2016 (inferior), expressada en % i en relació al

període 1961-1990. La corba negra contínua indica un filtre gaussià de 13 membres.

La figura 22 mostra l’evolució de l’anomalia

(en % respecte de la mitjana del període

1961-1990) de la precipitació anual als

observatoris de l’Ebre i Fabra des de

principis del segle XX. S’hi observa que l’any

2016 presenta una anomalia negativa als

dos llocs (lleugerament superior a l’Ebre

que al Fabra). Es manté el patró dels darrers

dos o tres decennis, amb una majoria

d’anys amb valors de precipitació anual per

sota de la mitjana climàtica i només algun

any amb un anomalia positiva.

La precipitació recollida a l’Observatori de

l’Ebre l’any 2016 va ser de 384,1 mm,

quantitat que suposa un 31 % menys de

precipitació respecte del valor mitjà del

període 1961-1990. Es pot considerar un

any sec, i és el 19è any amb menys pluja de

la seva sèrie de 112 anys. A la figura 23 es

mostra l’evolució de l’anomalia respecte del

valor mitjà del període 1961-1990 (en %) de

la precipitació estacional per a tota la sèrie

d’aquest observatori. En concret, parlant de

l’any 2016, es destaca l’escassa precipitació

d’estiu (12,3 mm, 4t estiu més sec de la

Pàgina 39 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016

sèrie), que suposa una anomalia de -86 %

respecte al valor mitjà de 1961-1990 (figura

23c), i l’escassa precipitació d’hivern (28,5

mm, 12è hivern més sec de la sèrie), amb

una anomalia igual a -75% (figura 23a). Els

mesos més secs van ser juny (2,4 mm, amb

una anomalia de -94%), octubre (-83%, amb

15,7 mm) i agost (-81 %, amb 6,9 mm),

mentre que el més plujós va ser novembre

(+88 %, amb 112,0 mm).

La precipitació a l’Observatori Fabra el 2016

ha estat de 480,2 mm. Aquesta quantitat és

un 25 % inferior a la precipitació mitjana del

període 1961-1990, de manera que es pot

considerar un any sec (el 17è any amb

menys pluja de la sèrie de 103 anys). A la

figura 24 es mostra l’evolució de l’anomalia

de la precipitació estacional per a tota la

sèrie d’aquest observatori, comprovant

que, per segon any consecutiu, la

precipitació a les quatre estacions de l’any

al Fabra va ser inferior al valor normal

(anomalia negativa). L’hivern va ser molt

sec, registrant 41,3 mm de precipitació, que

és un 70 % inferior al valor mitjà del període

1961-1990 (8è hivern més sec dels darrers

103 anys, figura 24a), i també va ser sec

l’estiu, amb una anomalia de -54 % (figura

24c). El mes més plujós va ser setembre

(95,7 mm, que equival a una anomalia de

+51 %), mentre que el gener va ser molt

sec, amb una anomalia de -98 % (1,1 mm, el

9è gener més sec de tota la sèrie), i l’agost

també va ser força sec (17,6 mm, un -68 %).

(a) (b)

(c) (d)

Figura 23. Evolució de la precipitació estacional a l’Observatori de l’Ebre per al període 1905-2016: (a) hivern,

(b) primavera, (c) estiu, (d) tardor. Els valors s’expressen com a % respecte a la mitjana del període de referència

1961-1990, i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres.

Pàgina 40 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016

Aemet (2017): Resumen anual climatológico 2016, Agencia Estatal de Meteorología,

Madrid, 10 pp.

DE LUÍS, M., GONZÁLEZ-HIDALGO, J.C., LONGARES, L.A. i ŠTEPÁNEK, P. (2009): Seasonal precipitation

trends in the Mediterranean Iberian Peninsula in second half of 20th century, International Journal

of Climatology, 29, 1312-1323 (DOI:10.1002/joc.1778).

ESTEBAN, P., PROHOM, M. i AGUILAR, E. (2013): Tendencias recientes e índices de cambio climático

de la temperatura y la precipitación en Andorra, Pirineos (1935-2008), Pirineos. Revista de ecología

de montaña, 167, 89-108 (DOI:10.3989/Pirineos.2012.167005).

GONZÁLEZ-HIDALGO, J.C., LÓPEZ-BUSTINS, J.A., ŠTEPÁNEK, P., MARTÍN-VIDE, J. i DE LUIS, M. (2009):

Monthly precipitation trends on the Mediterranean fringe of the Iberian Peninsula during the second

-half of the twentieth century (1951-2000), International Journal of Climatology, 29, 1415-1429

(DOI:10.1002/joc.1780).

GONZÁLEZ-HIDALGO, J.C., BRUNETTI, M. i DE LUIS, M. (2011): Precipitation trends in Spanish

hydrological divisions, 1946-2005. Climate Research, 43, 215-228 (DOI:10.3354/cr.00937).

WMO (2017): WMO Statement on the State of the Global Climate in 2016, WMO-No 1189, World

Meteorological Organization, Geneva, 28 pp.

Referències

(a) (b)

(c) (d)

Figura 24. Evolució de la precipitació estacional a l’Observatori Fabra per al període 1914-2016: (a) hivern,

(b) primavera, (c) estiu, (d) tardor. Els valors s’expressen com a % respecte a la mitjana del període de

referència 1961-1990, i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres.