“Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure... la pròpia història”

Paulo Freire, Pedagog brasiler. (1921 - 1997)

Source: http://www.sempre.cat (1)

(1) Web on trobareu els set consells assertius bàsics i respectuosos per mantenir el català en una conversa, al cinturó industrial de Barcelona i no haver de canviar automàticament el registre lingüístic com tots fem sempre.

Geografia Política ProtoespanyolaMarques de domini territorial als atlas i portolans

geopolítics peninsulars del segles XV al XVII. 8ª part

Jordi Grau i Bartomeu

El referent identitari de Isabel la Catòlica fa avançar a Castella cent anys en la història, i per això no concorda amb el mapes fins al 1600

Per tal de millorar la comprensió del fil argumental de l’article, podeu descarregar-vos els capítols setmanals al vostre ordinador, i obrint-los amb el Power Point accedir a

les diapositives i mapes.

”Tanto monta, monta tanto Isabel como Fernando”

  Això és el que ens han ensenyat i el que s’ensenya encara a les

escoles, instituts i facultats. Ensems amb d’altres referents històrics (Colón, Cervantes...) forma part de l’imaginari col·lectiu, patrimonial i emocional de milions de persones. Sedimentat i assimilat desprès de les successives onades de reconstrucció històrica fetes des de finals del S XVI-XVII (Felipe II, Felipe IV), del S XVIII (Felip V, Carlos III), i sobretot a mitjans del S XIX (durant la il·lustració liberal). Durant el franquisme, el lema és popularitzà a les escoles mitjançant la història i la formación del espíritu nacional (F.E.N)

Malgrat que vagin sortint proves historiogràfiques serioses que redefineixin, el paper de la reina Isabel -i per extensió de la Castella del S XV-, continuarà estan en primera línia de la historiografia espanyola atès que ha passat de ser un personatge històric a ser un símbol emocional i identitari, com la Jeanne d'Arc pels francesos

En Quintus Curtius Rufus fou un historiador romà que escriví, sota el regnat de l’emperador Claudius, del 41 al 54 dC. Només ens ha arribat una obra seva: la biografia d’Alexandre el Magne. A la Historiae Alexandri Magni ens relata que havent arribat Alexandre a un temple de Gordium al regne de Frígia, trobà un nus molt enrevessat amb la llegenda que qui el desfés: seria l’emperador d’Asia. Sense rumiar-s’ho dos cops, desembeinà l’espasa i el tallà, tot dient: tanto monta!, (transcripció llatina de: tant fà) tallar-lo com desfer-lo. Aquest lema fou adoptat per en Ferran II, reflexa aquesta mentalitat pragmàtica que descriuen Maquiavello i Gracián als seus escrits.

Quin paper jugaven les dones fossin reines o no al S XVI ?

Le pouvoir au féminin dans la Castille médiévale : une deuxième voie ?

Emmanuelle KLINKA

Si dans les anciens royaumes de Castille et Léon les femmes ont eu accès au pouvoir en l’absence d’héritier masculin ou en attente de la majorité de celui-ci, et s’il y a eu beaucoup de femmes de pouvoir, il est toutefois difficile, excepté pour celles qui sont montées sur le trône, de parler de pouvoir des femmes dans l’acception habituelle du terme « pouvoir », comme on parlerait de celui d’un grand seigneur (....) Le traitement généralement réservé aux femmes, qu’elles fussent reines, princesses, concubines ou même régentes, lesquelles se voient souvent reléguées à l’anecdote ou à la simple énumération généalogique ou chronologique

 Emmanuelle KLINKA, « Les enjeux du portrait dans l’Espagne médiévale » in : Images et mémoire(s), actes des 3e journées du GRIMH, Université Lumière-Lyon 2, 21-22-23 novembre 2002, Les Cahiers du GRIMH, 3, 2003, p. 353-362.

Ni sent reina, Isabel va jugar el paper que han creat els hagiògrafs. El poder era masculí i la traducció cartogràfica que anem veient és la figura solitària d’en Ferran II amb la llegenda “Re de Hispania, Rex ispanis...”.

Perquè Isabel la Catòlica és un referent sentimental tant important per l’Espanya de matriu castellana? Doncs perquè el seu regnat coincideix amb la unió dinàstica hispànica, amb la conquesta del regne de Granada i amb l’arribada a Amèrica, i els hi permet associar-la al gran paper, de primera potència, que diuen va jugar Castella al S XV i a principis del XVI com a dominadora d’Europa y descobridora d’Amèrica.

Als mapes això no ho visualitzarem fins a finals del XVI amb la segona i tercera generació dels Hasburg instal·lades al centre peninsular. La figura de la Reina, tot i que mig portuguesa, serveix per tapar el fet que el “Rex hispanis” (1), que inicià el Segle d’Or Espanyol sigui de nacionalitat no castellana, i permet situar Castella històricament un segle abans, just en el moment de la gènesi de l’imperi espanyol.

Tanmateix, el paper d’una figura femenina sola no té prou força, ni és prou versemblant al segle XV, per això sempre parlen de Reis Catòlics. Tot i axí, la invisibilitat en que, la historiografia espanyola actual, ha relegat la figura d’en Ferran II i la Confederació catalana, és total!

( 1) No fou el primer atès que Alfonso VII i alguns altre rei castellà es feien anomenar “emperadors

1485. Pedro Reinel. Archives Depertamentales de La Gironde

1565. Diogo Homem. Biblioteca Nacional Rusa

1504 - Pedro Reinel, Bavarian state library, Munich.

1563 - Lázaro Luís. Academia das Ciências de Lisboa senyeres quarterades a Sevilla amb pals i escuts daurats al igual que la de la ciutat d’Orà.

Mar Mediterrani

1537 - Gaspar Veigas.Biblioteca Riccardiana - Entenze. -

1519 Atles Miller. Bibliothèque nationale de France

1519 – Jorge Reinel Bayerische Staatsbibliothek, Munich, Alemanya. Desaparegut d’ençà 1945. -

1588 Bartolomeu Lasso. Bibliothèque Royale de Bèlgique, Bruxelles

1584 Sebastião Lopes. Museu da Marinha de Lisboa

1535. Jacobus Russus. Fundación March Severa

1550 - Lopo Homen. Biblioteca Nacional de Portugal, Lisboa.

1558. Diogo Homem. Biblioteca Británica

1502. Cantino. Biblioteca Estense de Módena, senyeres quarterades a Sevilla amb pals i lleons

1556. Bernat Panades. Universidad de Bolonia

Mai surt representat el matrimoni de Los Reixos Catòlics, sempre és la figura majestàtica d’en Ferran II amb la llegenda Rex de hispania, Re d’Ispanya...

1550-60 - Anònim Portuguès. senyeres quarterades a Sevilla amb pals i escuts daurats

1535 - Pedro Reinel. National Maritime Museum.

1540 Battista Agnese, The Huntington Library, University of California, Berkeley, Atlas de portolans. Incripcions de Gvascogna, Regnum Navarra, Ispania, Regnum Granati i Catalonia.

1560. Anònim. Bibliothèque nationale de France.

1550-60 - Anònim Portuguès. National Maritim Museum. Senyeres

quarterades a Sevilla amb pals i escuts daurats

1555. Sebastiao Lopes, Portolà, National Maritime Museum. Escut portugès a la Península. Banderí polibarrat a Tortosa. Pavellons daurats amb senyeres a Alger, la Goleta (Tunísia) i Trípoli.

1589. Domingo Villarroel. Museo Correr Venezia. Vinyetes a Marsella (flor de Lis), Barcelona (senyera tribarrada), València (Senyera romboïdal, curiosament és un model anterior a la coronada blava del Cerimoniós) , Granada, Sevilla i Orà amb la creu de borgonya (oscada per les barres dels comtes reis) de l’exèrcit imperial. Senyera a la Goleta, Tunísia. Bandera portuguesa a Lisbona i a El Jadida conquerida al 1502.

1600 Anònim francés. Ja estem amb la tercera generació dels Hasburg ( Felip II el Pietós, III de Castella) al centre Peninsular. I els castells ben consolidats a l’escut al 1600!!!

1570-80? Fernão Vaz Dourado. Tot i que és durant la segona generació dels Hasburg quan apareixeran les torres. Recordeu la Magna exposició que li van fer a Madrid dedicada a Felip I (II de Castella) el 1998 en commemoració del quart centenari de la seva mort el 1598 ? “A este lo debemos todo” devien pensar el comissaris de la exposició. La mateixa frase que, segons Gracián, deia Felip I d’en Ferran II cada cop que passava per davant del seu retrat, tot i fent una genuflexió de cortesia. Senyeres quaterades amb castells a la península i a la Goleta (Tunísia)

El 1535 la Goleta a 7 Km de la ciutat de Tunis fou conquerida per les tropes de Carles I que hi van construir una fortalesa coneguda com la Carraca que encara existeix. La ciutat fou evacuada 1574 davant l’avanç de l’imperi Otomà. Els turcs van engrandir aquesta fortalesa.

la Carraca

Isabel la católica, fundadora del poderio mundial de España. Wittlin, A. Buenos Aires.

La "incomparable" Isabel la Católica ISBN = 8474903149. Isabel “La Cruzada”. Buenos Aires, 1945 Walsh, William Thomas.Isabel I: reina de España y madre de América. Signatura = BG SM/3953

Ginecología y vida íntima de las reinas de España. De Isabel La Católica a la Casa de Borbón. ISBN = 8478800867.

Isabel la Católica : una reina vencedora, una mujer derrotada. ISBN = 8484601951

Isabel la Católica y su fama de santidad. ISBN = NA2982-1999.Isabel la Católica en Orihuela. Madrid: [s.n.], (Gráficas y talleres de Prensa popular). El testamento de Isabel la Católica y el problema de MarruecosM94/ROD/tes.La política indigenista de Isabel la Católica ISBN = BU268-1969.

Libro de Horas de Isabel la Católica. ISBN = 8471200171

Así llegó a reinar Isabel la Católica. Signatura = BG D/1052.Libros, tapices y cuadros que coleccionó Isabel La Católica. Signatura = FL O-16/2/10

Política internacional de Isabel la Católica. ISBN = BU26-1965.

Mujeres renacentistas en la corte de Isabel la Católica ISBN: 978-84-9740-173-9

Isabel La Católica y el arte hispano-flamenco. Signatura = FL Q-6/6/32.Las muertes de Isabel la Católica… ISBN 84-8183-115-8

La imagen de los Reyes Católicos en los siglos XVI y XVII presenta indudables rasgos de mitificación pero siguió inspirando a los soberanos de la Casa de Austria. Con la dinastía de los Borbones cambia el ordenamiento legado por Fernando e Isabel; tendencia al absolutismo y a la centralización sustituyen los principios anteriores.

Source: Cervantes Visual

Los ilustrados se apartan de los Austrias pero siguen fieles admiradores de los Reyes Católicos en los que ven la última dinastía verdaderamente nacional que ha tenido España. La biografía de la reina por Diego Clemencín inaugura una nueva etapa historiográfica al centrarse sobre la reina y relegar la figura de Don Fernando a un segundo plano. En el siglo XIX los liberales vieron en Isabel y en Castilla la raíz de la unidad nacional.

Talla Isabel La catòlica d’en Philippe Vigarny S XV

“La guerra del Reino de Granada impulsó el arte militar europeo bajo el mando de Isabel la Católica”,

“Europa miró atónita a una mujer ocuparse en la formación de planes de campaña, votar entre los viejos y experimentados capitanes, y presidir a los preparativos marciales con una inteligencia a que no habían llegado los guerreros de las edades anteriores”.

“la guerra de Granada va a abrir la escuela donde se estudie y adelante el arte militar, y se formen los grandes soldados que durante el siglo siguiente han de hacer respetar en todas partes las banderas españolas.”

Elogio de la Reina Católica Doña Isabel”, obra de Don Diego de Clemencín publicada 1821. Académico de la Historia y de la Lengua, y cervantista!

Sinopsis i idees claus que va introduir el llibre a la historiografia

“Nada se omitió de cuanto podía asegurar el suceso. Suiza nos envió su invicta infantería, Alemania sus diestros artilleros, Inglaterra, Portugal y Francia sus preciados campeones. Un cuerpo numeroso de pontoneros facilitaba los pasos necesarios sobre barrancos y ríos, mientras que millares de gastadores desmontaban las colinas, elevaban los valles y abrían caminos por sierras impracticables. Por ellos arrastraban dos mil carros las lombardas que debían derrocar las robustas torres de los alcázares moriscos.”

“El impulso que para las artes militares supuso en Europa la guerra de Granada y el carácter enérgico de mujer guerrera de la Reina Católica, constituyen este libro que con el título “Elogio de la Reina Católica Doña Isabel” fue publicado en 1821 por el escritor murciano, académico, ministro de ultramar y presidente de las Cortes del 1823, Don Diego Clemencín y Viñas”.

La reina va tenir 5 descendents: Isabel 1470, Joan 1478, Joana 1479, Maria 1482 i Catalina 1485. En aquests 15 anys va haver de compaginar aquestes 5 maternitats amb tota la frenètica activitat militar descrita al llibre.

“Nada se omitió de cuanto podía asegurar el suceso. Suiza nos envió su invicta infantería, Alemania sus diestros artilleros, Inglaterra, Portugal y Francia sus preciados campeones. Un cuerpo numeroso de pontoneros facilitaba los pasos necesarios sobre barrancos y ríos, mientras que millares de gastadores desmontaban las colinas, elevaban los valles y abrían caminos por sierras impracticables. Por ellos arrastraban dos mil carros las lombardas que debían derrocar las robustas torres de los alcázares moriscos.”

“El impulso que para las artes militares supuso en Europa la guerra de Granada y el carácter enérgico de mujer guerrera de la Reina Católica, constituyen este libro que con el título “Elogio de la Reina Católica Doña Isabel” fue publicado en 1821 por el escritor murciano, académico, ministro de ultramar y presidente de las Cortes del 1823, Don Diego Clemencín y Viñas”.

La reina va tenir 5 descendents: Isabel 1470, Joan 1478, Joana 1479, Maria 1482 i Catalina 1485. En aquests 15 anys va haver de compaginar aquestes 5 maternitats amb tota la frenètica activitat militar descrita al llibre.

Estos elogios a la sola reina Isabel son más bien excepcionales en la época. Por lo general, es don Fernando el que es presentado como el protagonista principal del reinado. Hay que señalar el temprano juicio de Maquiavelo, en El Príncipe el 1513 juzga al Rey Católico «más astuto y afortunado que sabio y prudente» y le atribuye «astucia y buena fortuna, más bien que saber y prudencia».

Estas frases han dado origen al tópico de un Fernando maquiavélico y calculador

Joseph Pérez, especialista en Isabel La Catòlica http://www.cervantesvirtual.com/portal/isabel_I/include/pisabel_biografia.jsp?nomportal=isabel

Capitell Ferran II Sant Jeroni de la Murtra a Badalona

contrapuesto a una Isabel que se movería siempre por motivos inspirados por la más alta rectitud moral. Nada en los textos y en los hechos permite corroborar tal contraposición. Lo cierto es que, hasta muy entrado el siglo XVII, Don Fernando, más que Doña Isabel, pasó por un modelo de soberano. De Felipe II refiere Gracián que se inclinaba reverentemente ante el retrato del rey Católico, con el siguiente comentario: «A este lo debemos todo». Olivares proponía a Felipe IV que siguiera los pasos de Don Fernando, «el rey de reyes».

1560. Anònim. Bibliothèque nationale de France

Joseph Pérez, especialista en Isabel La Catòlica http://www.cervantesvirtual.com/portal/isabel_I/include/pisabel_biografia.jsp?nomportal=isabel

Podriem pensar que Diego Clemencin va viure fa uns 200 anys i tenia una mentalitat molt diferent a l’actual,i que avui dia seria impensable una hagiografia d’aquesta índole. Cal tenir present però, que la figura de la reina ha passat de ser un personatge històric a ser un símbol identitari, amb tot el component emocional i de manca de racionalització que aixó comporta. Veiem-ne un exemple ben actual a continuació.

Luis Suárez, és membre de la Real Acadèmia de la Historia i Premi Nacional de Historia 2002 i és reconegut, internacionalment, com a especialista en Isabel la Catòlica. Veiem un extracte d’una entrevista a la redacción de Zenit: -El próximo 22 de abril participará en el homenaje para la Beatificación ¿Por qué Isabel la Católica es una figura histórica tan controvertida?

- Luis Suárez: Yo no lo sé, a mí me sorprende también que ocurra una cosa así. En otros países no habría la menor duda, pero a mí me da la impresión de que influyen dos cosas fundamentales: Isabel iza la unidad española y ya estamos viendo que hay personas a quienes esto molesta, desearían que España volviera otra vez a la prehistoria o a la época de los arévacos; la otra es que hizo del catolicismo la clave fundamental para el reconocimiento de los derechos humanos en España y en América, y hoy el catolicismo también es objeto de debate.

http://www.interrogantes.net/Luis-Suarez-La-beatificacion-de-Isabel-la-Catolica-y-los-judios-Zenit-30IV003.html

Tambien ha influido el hecho de que se expulsara a los judíos de España, yo diría mejor, se prohibiera la práctica del judaísmo (porque el judío que se convertía no se debía marchar) y se ha creado un ambiente negativo en torno a su persona, porque no se tiene en cuenta que esta medida fue una medida general en Europa, y que España en realidad fue la última en aplicarla, y lo hizo cuando ya no quedaba otro remedio, cuando las presiones desde fuera eran sumamente fuertes (...)

-¿No cree que también en torno al papel de la reina en la conquista de América existe esta controversia?

--Luis Suárez: Bueno, la conquista de América fue una de las cosas mejores que se pudieron hacer nunca. La reina no conquista América, la descubre, es la primera en muchos siglos que reconoce que los habitantes de América son hombres como los demás, que han sido redimidos por Cristo y tienen que ver reconocidos sus derechos humanos. Sin esta postura de Isabel la Católica no se habría llegado a la Constitución de los Estados Unidos, que repite prácticamente lo que ella dijo, que Dios nos ha hecho a todos libres, iguales y en búsqueda de la felicidad, y ése es su testamento.

http://www.interrogantes.net/Luis-Suarez-La-beatificacion-de-Isabel-la-Catolica-y-los-judios-Zenit-30IV003.html

-Luis Suárez: Luego, por razones políticas siempre hay gente que empieza a hablar de las atrocidades que se cometieron. América en el siglo XVII es un oasis de paz al lado de lo que es Europa (...)

- Como investigador y profundo conocedor de la reina ¿qué rasgo destacaría de su personalidad, a nivel de política, de madre y de reina?

-Luis Suárez: Yo creo que Isabel fue mujer mujer antes que reina. Y aplicó el sentido de la feminidad, la intuición, el afecto, la capacidad comprensiva, a todas sus empresas. Es verdad que tuvo la suerte de contar a su lado con un rey como Fernando (...) pero lo que establece de una manera clara Isabel es el derecho de la mujer a reinar. En España no se había producido como en Francia una negativa tan rotunda al reconocimiento de los derechos de las mujeres, pero estos derechos eran más para ser transmitidos a los hijos o a los maridos que para ser ejercidos por ellas mismas. Isabel establece el principio contrario: no hay diferencia en cuanto a la capacidad de gobierno entre hombre y mujer, y así educa a sus hijas en la igualdad.

http://www.interrogantes.net/Luis-Suarez-La-beatificacion-de-Isabel-la-Catolica-y-los-judios-Zenit-30IV003.html

Luego, Isabel fue muy consciente de una doctrina heredada de la Edad Media, según la cual toda la legislación tienen que someterse al orden moral (...), por ejemplo, hablábamos antes de cuando se toma la decisión de prohibir el judaísmo, hay una preocupación que no había habido en los otros reinos de Europa, hay una preocupación de que los judíos dispongan de un plazo para decidir, y además, tengan disponibilidad de todos sus bienes para que nadie pudiera decir que había un perjuicio material en lo que entonces se consideraba como un beneficio moral, que es la unidad religiosa.

(...) Es muy difícil decir muchas más cosas de éstas. Por ejemplo, ella se siente portuguesa e indudablemente habla portugués, su madre era portuguesa. Y en un momento en que las relaciones entre Portugal y Castilla desembocan hasta en una guerra, su empeño siempre es volver a restablecer esa amistad, y lo consigue claro, al final es como si Castilla y Portugal fuesen una misma y sola cosa.

http://www.interrogantes.net/Luis-Suarez-La-beatificacion-de-Isabel-la-Catolica-y-los-judios-Zenit-30IV003.html

Hay que ver lo que es el Tratado de Tordesillas, el mayor modelo de concordia que se puede establecer entre dos países, en un momento en que se estaba jugando el destino del mundo, y sin embargo se sienta en torno a una mesa para intentar compaginar los intereses de unos y otros a fin de que todos quedaran conformes, y eso se hace; eso no se había dado nunca y pocas veces se dará después; eso es un sueño que tienen los Estados. Del Tratado de Tordesillas nacen las bulas en relación con América diciendo «eso no es un imperio, eso no son colonias».

Es un error decir que España tuvo un imperio, un error gravísimo, a mí me indigna cada vez que alguien lo dice; España no tuvo colonias, tuvo reinos y tuvo ciudadanos al otro lado del mar. Para hacer trampa con esta situación, los grandes propietarios, siglos después, tuvieron que comprar negros ya esclavos en África para poder introducir allí esa servidumbre a la que aspiraban, porque las leyes de Castilla se lo impedían radicalmente: ningún indio podía ser esclavo.

http://www.interrogantes.net/Luis-Suarez-La-beatificacion-de-Isabel-la-Catolica-y-los-judios-Zenit-30IV003.html

Malgrat que no podem jutjar amb la nostra mentalitat actual a les persones que els hi va tocar viure fa cinc cents anys, ni les condicions de vida i sociosanitàries a que es van haver d’enfrontar, tenim dades epidemiològiques aproximades del que va suposar l’arribada dels europeus a Amèrica. Quan en Colom va arribar al continent, la població era d'uns 75-100 milions d’habitants. La majoria d'aquesta població es concentrava a les zones muntanyoses de l'Amèrica Central i del Sud. Pels volts del 1650, aquesta nombrosa població s'havia reduït dràsticament, com a conseqüència de la guerra, les malalties contagioses i els treballs forçats, i s’estima que només sobrevivia un 20% de la població inicial. Es considerada la catàstrofe ecològica i la tragèdia més important de tota la història de la humanitat.

La Orden de Isabel la Católica fue instituida por el Rey Fernando VII (1784-1833), el 14 de marzo de 1815, con la denominación de Real Orden Americana de Isabel la Católica, en memoria de la gran Reina a cuya política y auxilios se debió el descubrimiento de América, para premiar la lealtad acrisolada y los méritos contraídos en favor de la prosperidad de aquellos territorios.

http://www.mae.es/es/MenuPpal/Ministerio/Historia+y+Protocolo/Protocolo/Condecoraciones+Las+ordenes+dependientes+del+Ministerio/

Franco posant la medalla a Saddam Hussein a canvi de 70.000 tones de petroli que serien desembarcades a Cartagena.

La educació durant l’època preconciliar y nacionalcatòlica. Obra obligada pels escolars des de 1943 fins a 1966. Yo soy Español de Agustín Serrano de Haro, cap. (1ª ed. 1943; 19ª ed. 1958; 24ª ed. 1962, 26ª ed. 1966). Colección la biblioteca del párvulo Vol III. Llibre de text d’introducció a la història, adreçat a nens i nenes de 6 anys.

24ª edició de 1962

Al capítol 18 trobem aquesta perla!, adreçada a un nen de 6 anys!

Portada del llibre.

Ordre i edicte de l’expulsió dels jues, Granada, 31 de Març de 1492.

El tribunal del Sant ofici fou derogat per José Bonaparte el 1808, primer rei peninsular que al seu títol només hi posarà: “Rei d’Espanya”. Al anteriors hi havia tota la requesta de títols: Rei de Nàpols i dos Sicílies, rei de Castella, comte de Barcelona...

Amb l’arribada de Ferran VII torna el Sant Ofici el 1814. La supresió definitiva del tribunal de la Inquisició fou el 15 de juliol de 1834 !!!, per la regent María Cristina de Borbó (1)

(1) Francisco Rizi (1614-1685), Auto de fe en la Plaza Mayor de Madrid (Museo del Prado)

1570 Petrucci, Guilio Cesare, de Siena. National Maritime Museum of London Figures majestàtiques entronitzades de tots el reis europeus de l’època.

Figura entronitzada d’en Ferran II al Bell mig peninsular. Al nord d’Africa el rei de Tremetzem i el Rei del Marroc/Fes.

Mapa molt castigat per l’aigua “Much water damage” però anirem veiem que és un càstig selectiu. El rei més castigat, per l’aigua, de tot el mapa... Ferran II, of course! A la part superior del tron la llegenda: Rex ispanis

Vinyetes de Barcelona, València i Compostel·la en forma de gran ciutat emmurallada. Bandera valenciana vermella. Bandera sobre el tron a la amb l’asta mirant a Sevilla esborrada amb aigua. A l’escut reial malgrat apreciar-hi un lleó resta il·legible! Tropes a València i Barcelona!

Vinyeta de la Ciutat de Barcelona on hi podem apreciar la mal anomenada Torre d’en Martí l’humà, un tros de la muralla romana i la fortalesa sobre la muntanya de Montjuïc. Donant la volta a la vinyeta, mig esborrada amb aigua trobem una tropa de persones armades amb llances. Que arrossega amb una corda 3 captius i a sota la inscripció esborrada “..TEDIANI ...”

A la dreta del tron del rei la inscripció Rex hispanis. Tornem a trobar una altra vinyeta de tropa amb llances entre Tortosa i València. Quins fets esdevingueren dins el País Valencià o al Principat Catalunya que justifiquin aquestes vinyetes amb tropes?

A l'entrada del segle XII, el documents denoten la situació jurídica en que es trobaven els camperols. L’usatge "Praecipimus" del 1150 permetia vendre els masos amb totes les persones que l’habitaven. Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, o del terrós, no podien abandonar les terres sense haver-se redimit. La redempció o remença que havien de pagar al Senyor afectava també a la familia. L’usatge "Praecipimus" també regulava el que els pagesos suportaven com a mals usos: intestia o dret del senyor a quedar-se part dels béns del pagès quan moria intestat; exorquia quan moria sense descendència i cugucia en el cas d'adulteri.

Un altre que encenia molt els pagesos era el didatge, les dides del pagesos havien d’encarregar-se de la lactància dels fills del senyor...

La prepotència senyorial fou tan gran que el comte rei Pere el Catòlic a les Corts de Cervera de l'any 1202, hagué d’admetre de forma legal l’usatge Jus Maletractandi. Es declarava que el rei no intervingués quan els senyors maltractaven els seus pagesos. Aquest usatge no fou expressament derogat fins a la promulgació per Ferran II el Catòlic de la Sentència de Guadalupe del 1486. L’especialista nord-americà Paul H. Freeman assenyala que el conflicte remença va obtenir la primera abolició, coneguda a Europa, de servituds formulada en forma de llei.

Paradoxalment Ferran II reintroduirà el activíssim Sant Ofici castellà a la Corona d’Aragó i atiarà les neteges ètnicoreligioses de xuetes i moratons. De la reunió mantinguda entre els síndics

remences i el representats del Rei el 8 de novembre de 1485 al Monestir de Santa Maria a la vila d’Amer (Selva) sortí el compromís d'arbitratge de Guadalupe l’any següent.

Verntallat fou el cabdill camperol que lluità a favor d’en Joan II a la guerra Civil catalana 1462-1472. Acabada la guerra els remences esperaven que, per la seva contribució a la guerra, el rei suprimiria els mals usos. No fou així. La mort de Joan II, l’any 1478, deixa a Ferran II en una situació delicada.

Pere Joan Sala de Granollers cap de la segona revolta ataca les viles properes a Barcelona i posà en guàrdia a les autoritats, al Consell de Cent... La ciutat muntà un Sagramental i aixecà una host molt superior a l’exèrcit remença, que comptava amb un miler de pagesos mal armats. El 24 de març 1485 Sala fou completament derrotat a Llerona, fet presoner i executat al cap de quatre dies. L'exèrcit remença fou dispersat, amb més de 200 morts i 200 presoners.

Monument a en Francesc Verntallat a la Vall d’en Bas

Una Host era un exèrcit alçat segons el dret feudal per a lluitar en una campanya militar. La Host Reial estava integrada per les tropes de la casa del rei, les mainades dels senyors feudals, els veïns de les viles franques reials, les ordres militars i els cossos dels mercenaris almogàvers. La Host Reial era convocada a requeriment del Rei o del seu representat. L'usatge Princeps namque, reglamentat el 1368 per Pere III el cerimoniós , establia el servei militar obligatori de tot home útil en la host de defensa del país, en cas d’amenaça.La Host Senyorial convocada pel noble feudal era formada per la mainada del seu feu, fossin cavallers o serfs. Si la campanya era inferior a un dia rebia el nom de cavalcada. Si durava dies el senyor fornia els queviures dels serfs i els redimia si queien presoners, però no tenia l’obligació d’indemnitzar la família en cas de mort.

Font: wikipèdia catalana

La host veïnal anomenada Sagramental era la germandat, feta mitjançat un jurament sagrat, dels veïns de les viles franques, pobles i ciutats sota jurisdicció reial.

Agrupats en una host per a garantir llur pròpia seguretat eren convocats pel Veguer o pel Batlle.

El primer sagramental el tenim registrat el 1257 muntat pels pobles del Plà del Llobregat. El poble era cridat amb fogueres als cims, o metent so, fent soroll, cridat a “ so metent” amb brams de cor i repics de campanes” A partir del S XVI n’agafarà el nom que substituirà el mot Host . Quan el so era via fora, s’anava a guerrejar fora de la terra. D’aquí el crit: Via Fora! El Sometent existí fins a l’any 1978!

Font: wikipèdia catalana

Banderes de les places nord-africanes totes esborrades amb aigua, excepte les dos banderes portugueses que en conserven el dibuix però no els colors.

Fortificació emmurallada de Melilla en l’àrab dialectal marroqui o Darija s’anomena Mlilia: مليلة i en el dialècte amazic del nord, tarific o rifeny: Tamlil, que significa “la branca”

(Ponència presentada al 5è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica 2006. Text sencer: http://www.histocat.cat/pdf/5e_manel%20_capdevila.pdf)

en Jacme I ja feu servir pólvora a la conquesta de València. I la corona d’Aragó conquerí gràcies a la pólvora Múrcia, Almeria, Castell de Ferro, Roquetes, Màlaga... Pere d’Estopinyà fou el conqueridor de Melilla.

Segons en Manel Capdevila moltes de les places fortificades del sud peninsular i africanes foren conquerides gràcies a les armes portables i a la utilització de la pólvora. Sembla que

Estàtua d’en Pere d’Estopinyà

Castell d’Estopinyà a la Ribagorça dins la Franja, a la provincia d’Osca. (Estopiñan del castillo)

El 17 de Setembre de 1497 sota regnat d’en Ferran II les tropes d’en Pere d’Estopinyà i Viruès desembarquen a Melilla. La ciutat fou la frontera entre el regne de Tremetzen i de Fes.

Tamlil, Milia, Malailla o Melilla

Antiga bandera d’OràAntiga bandera de Melilla.

Bandera de la provincia marítima de Ceuta( España) Escut de Melilla. Fixeu-vos en la creu de

St Jordi de l’escut del cavaller del timbre i en el color de les paneretes.

A historia de Sebta

Ocupada sucessivamente por Fenícios, Cartagineses, Romanos, Vândalos, Bizantinos e por fim muçulmanos, Ceuta entra na história de Portugal quando D. João I a conquistou em 1415 munido de uma grande esquadra. A frota saiu de Lisboa em Julho de 1415. Fez escala em Lagos e chegou a Ceuta em Agosto, sendo conquistada no dia 21

A cidade foi conservada por ordem do rei e reconhecida como possessão portuguesa pelo Tratado de Alcáçovas (1479) e pelo Tratado de Tordesilhas (1494).

Em 1580 Ceuta manteve a administração portuguesa, como Tânger e Mazagão. Todavia, em 1640 não aclamou o Duque de Bragança como rei de Portugal, ficando sob domínio espanhol. A situação foi oficializada em 1668 com o Tratado de Lisboa, assinado entre os dois países e que pôs fim à guerra da Restauração, no entanto, a cidade decidiu manter a sua bandeira que é composta por gomos brancos e pretos, à semelhança da da cidade de Lisboa, ostentando ao centro o escudo real da época. Ceuta foi diocese em 1417 por bula do Papa Martinho V. A partir de 1645 a diocese de Ceuta deixa de pertencer a Portugal, e passa a ser cidade espanhola.

Bandera i escut de Ceuta