Tend¨ncies Enotur 3-4. Innovaci³ en enoturisme

download Tend¨ncies Enotur 3-4. Innovaci³ en enoturisme

of 12

  • date post

    22-Dec-2014
  • Category

    Business

  • view

    206
  • download

    2

Embed Size (px)

description

'Tendències Enotur', el butlletí monogràfic sobre enoturisme editat pel Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l'Oci des del PCT de Turisme i Oci (Vila-seca). Si el voleu rebre en el vostre mail o subscriure el vostre mail per rebre'l periòdicament, només ca que feu un correu a info@pct-turisme.cat

Transcript of Tend¨ncies Enotur 3-4. Innovaci³ en enoturisme

  • 1. SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 N3 i 4NDEX Un nou model de comunicaci en enoturisme2 Destinacions competidores: Cots du Rhne Segons lassociaci mundial Great Wine Capitals, sha produt un canvi en el model de comunicaci, passant del fins ara monologuisme al dileg entre agents.4 Aquesta teoria aplicada al sector enoturstic es tradueix de la forma segent. Fins La qualitat en ara el celler es comunicava primer amb els seus distribudors, els minoristes, i en enoturisme darrer cas amb el client final, sense que hi hagus un sistema que li permets conixer lopini del receptor del missatge (el que sanomena feedback). En canvi, en els darrers anys el celler ha establert un dileg, una comunicaci multidireccio- nal, no noms amb el client, sin tamb amb la resta dagents, establint-se una6 xarxa dinformaci entre tots ells i facilitant lobtenci de feedbacks. Les xarxes DO Conca de Barber socials han facilitat aquesta relaci entre agents. Segons Great Wine Capitals, sn les destinacions enoturstiques del nou mn les que estan aprofitant al mxim aquests sistemes, mentre que les ciutats del vell continent utilitzen canals de comunicaci i promoci tradicionals, com sn lassistncia a fires, ledici de fulletons o ls de webs 1.0, sistemes que no permeten aquesta interacci entre8 Diferncies entre agents. Tot i aquesta tendncia general, cada vegada ms les destinacions perfils enoturstics, europees estan maximitzant ls de les xarxes socials. Per exemple, si comparem per nacionalitats lactivitat a les xarxes socials de diferents cellers del nou i vell mn, es pot veure com, cellers de lEstat espanyol, Itlia i Frana obtenen resultats similars als nord-americans i millors que els argentins, segons lestudi de limpacte dInternet en el sector del vi, de Great Wine Capitals.10 Comparativa de la gesti enoturstica, En properes edicions tractarem amb ms deteniment les diferncies en sistemes per pasos de comunicaci entre destinacions del nou i vell mn. EL MS DESTACAT Lenoturisme a Ctes du Rhne: diversitat Similituds i diferncies del perfil de denominacions dorigen distribudes en enoturstic a lEstat espanyol, Itlia, tres regions (pg. 2) Frana, Canad i Arizona (pg. 8) Diferents sistemes per mesurar la qualitat Estratgies de planificaci i de gesti de loferta i el servei enoturstic (pg. 4) de lenoturisme, per pasos (pg.10) Els trets diferencials de la DO Conca de El Dia Europeu de lEnoturisme: Barber: el trepat, les Catedrals del Vi i participants, activitats i mbit loferta complementria (pg. 6) dactuaci (pg. 12)
  • 2. SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 N3 I 4 TENDNCIES ENOTUR 2DESTINACIONSCOMPETIDORES Ctes du Rhne Aquesta denominaci de vi francesa s una de les 7 que es troben a la Vall del Roine. A continuaci es tractaran els elements msMAPA1: Localitzaci de Ctes du diferencials daquesta regi vincolaRhne. Ctes du Rhne s una Appellation grcies a un estudi enoturstic2 de la dOrigine Contrle francesa (AOC), el regi del Roine-Alps. Aix, els 4 que equival a una Denominaci departaments concentren 280 cellers dOrigen espanyola. Es troba repartida on es poden realitzar visites. Tot i que a banda i banda del riu Roine, ocupant Roine s el departament amb major unes 60.000 hectrees1, en 6 nombre de cellers visitables, si es t departaments francesos diferents, en compte el percentatge respecte als entre Vienne i Aviny (MAPA 1). Aques- cellers oberts al pblic, Loira pren ta distribuci discontinua de nord a rellevncia (TAULA 1). Segons Inter sud, comporta diferncies climtiques Rhne (agrupaci de professionals notables, el que dna lloc a varietats vitivincoles de 7 AOC de la Vall del de ram diferents entre la zona nord Roine), per Ctes du Rhne (de Vienne a Valena) i la zona sud (de transcorren 5 rutes enoturstiques on Montelaimar a Aviny). La regi es troben cellers, allotjaments, res- enoturstica presenta una certa taurants i altra oferta doci. Una oferta complexitat, pel que fa a la seva destacada s el recent inaugurat Ruta enoturstica distribuci territorial i al fet de centre dinterpretaci dels vins de Extensi Ctes du Rhne compartir territoris de tres regions Ctes du Rhne, Maison des Vins, a diferents, com sn el Roine-Alps, el Droma, impulsat per Inter Rhne.Font: Elaboraci prpia. Llenguadoc-Rossell i la Provena- Alps-Costa Blava. A ms shauria de Perfil de lenoturista sumar 4 subdivisions com sn: Ctes du Rhne: s la De lestudi dInter Rhne3, shan extret denominaci genrica, els trets diferencials de lenoturista de concentrant la major superfcie i la Vall del Roine, on comparteixen ocupant 6 departaments i 171 territori 7 AOC diferents (entre elles comunes (municipis). Ctes du Rhne). El 69,0% dels Ctes du Rhne Village: es enoturistes de la vall sn homes, localitza a 4 departaments i percentatge lleugerament superior a concentra unes 95 la mitjana dels enoturistes a Frana TAULA 1: Oferta de cellers de 4 denominacions. (60,0%). Pel que fa a ledat hi ha departaments de Cots du Rhne. Ctes du Rhne amb el nom del presncia de tots els segments, tot i cellers municipi: agrupa unes 18 que cal destacar el pes del grup major cellers % visitables oberts visitable denominacions.