Tendències i Economia: Moda Hipster

Esp

ai pel tex

t del llo

m

Tendències i Economia: Moda Hipster

Ioana Bendris Elena Fernández Ortiz Paula Galindo Moyès Berta Llugany Costa Qianwen Wu

Treball Seminar paper 2n ADE/ECO, curs 2014-15 Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Universitat Pompeu Fabra

Tendències i Economia:

Moda Hipster


1

Índex

1. Introducció ...................................................................................................................................... 2

2. Història ............................................................................................................................................ 2

3. Els seus gustos ................................................................................................................................ 3

4. Barberies ......................................................................................................................................... 4

4.1 Barbes ........................................................................................................................................... 4

4.2 Barberies ...................................................................................................................................... 4

5. Vinils................................................................................................................................................ 9

5.1 “La Ruta del Vinilo” ...................................................................................................................... 9

5.2 Resultats ..................................................................................................................................... 10

5.3 Regressió .................................................................................................................................... 12

6. Bicicletes ....................................................................................................................................... 13

6.1 Fixies ........................................................................................................................................... 13

6.2 Anàlisi de la mostra .................................................................................................................... 14

7. Lost&Found................................................................................................................................... 16

8. Conclusió ....................................................................................................................................... 17

9. Bibliografia ....................................................................................................................................... 19

10. Annex ............................................................................................................................................. 21


2

1. Introducció

A l’hora de triar el tema del Seminar Paper vam decidir fer quelcom innovador, original i modern. És

per això que vam decidir explorar el món de les tendències, concretament l’estil hipster.

El següent estudi analitza l’efecte econòmic que la tendència hipster ha tingut en diferents botigues

i locals de Barcelona, típicament afins a aquesta moda.

La nostra hipòtesi és la següent:

“L’impacte de la tendència hipster és palpable i real en diferents sectors del mercat des d’un punt de

vista econòmic.”

Principalment estudiarem l’empremta que aquesta voga ha deixat en les barberies, les botigues de

vinils i de bicicletes de la nostra ciutat, Barcelona.

En els apartats següents, es desglossen els sectors mencionats anteriorment en detall donant una

imatge clara i concisa.

2. Història

Abans d’explicar pròpiament què és un hipster, és necessari introduir un altre concepte previ, el

“d’indie” (abreviatura d’independent). Indie fa referència a les creacions artístiques produïdes fora

dels auspicis dels conglomerats de mitjans, és a dir, fora dels corrents culturals predominants.

Aquestes creacions, es distribueixen en petita escala; a través de minoristes locals, pàgines webs,

algunes revistes, etc.

Justament el hipster és podria considerar una persona que segueix la tendència indie que va sorgir

cap als anys 40 als Estats Units. Inicialment, la paraula hip només s’utilitzava per a referir-se a la

cultura afroamericana, i els membres eren anomenats hepcats. Posteriorment van passar a ser

anomenats: hipsters. L’any 1957, Norman Mailer va escriure el famós assaig “The White Negroe” on

categoritzava a aquests nous ciutadans de raça negra amb un cert nivell adquisitiu com els “els nous

blancs”.

En els seus inicis, la tendència indie- hipster no va ser capaç de guanyar-li el terreny a altres estils com

el hippy, el punk... Als anys 70, la paraula només es feia servir per a referir-se a músics, artistes o

bohemis que vivien marginats de la resta de la societat. Entre la dècada dels 80-90 els hipsters no

eren gaire coneguts; per exemple, el New York Times només havia escrit 72 articles referents als

mateixos.


3

Durant la primera dècada del segle XXI, aquesta moda va començar a guanyar pes entre els joves i,

entre l’any 2003 i 2009, el New York Times ja havia escrit prop de 1.195 articles relacionats a amb

l’estil hipster.

Actualment, entenem els hipsters com una subcultura o moda, popular entre els homes i dones joves

de classe mitjana-alta. Aquests segueixen una línia alternativa i independent, apartada dels corrents

predominants.

3. Els seus gustos

Els hipsters, en línies generals,

segueixen un estil retro. Compren a

botigues de segona mà inspirades en la

moda dels 60 i 70 amb un toc

d’exclusivitat. Porten ulleres gruixudes

de pasta (independentment de si en

necessiten o no), bufandes i barrets

d’aparença artesanal i bosses en

bandolera.

Els nois vesteixen camises amb o sense

quadres, polos i jaquetes americanes i

ho complementen amb sabatilles esportives, corbates de llacet o tirants agafats dels pantalons.

Porten bigotis i barbes llargues i molt ben cuidades.

Els hipsters acostumen a escoltar indie rock, pop, folk i electropop. A més a més, assisteixen a festivals

de música com el Primavera Sound (Barcelona) o Coachella (Califòrnia). Escolten la ràdio i compren

vinils.

En general, els hipsters solen desplaçar-se amb vehicles sense fums, per tant prefereixen fer servir

les bicicletes clàssiques i els longboards (monopatí de llargues dimensions).

Sota una aparença malgirbada, el hipster té molta cura no només del seu aspecte, sinó que també de

la seva salut. Pel que fa el menjar, són molt exigents i normalment adquireixen productes orgànics i

vegetarians. Si demanen menjar ràpid, ha de ser de bona qualitat i s’ha de servir en locals d’ambient

còmode i distès. Llocs com McDonald’s o KFC no fan per a ells, prefereixen cafeteries on poder llegir

una novel·la tranquil·lament.


4

4. Barberies

4.1 Barbes

Les barbes tornen a ser tendència, cada cop més homes opten per deixar-se-les créixer. Però, aquest

fet ha guanyat major pes gràcies a la cultura hipster? Al llarg d’aquest apartat intentarem donar

resposta a aquesta pregunta.

Els hipsters són amants de la “no-moda”, en el cas dels homes, el descuit aparent que persegueix

aquest estil es completa amb una barba llarga i espessa.

No obstant això, no totes les barbes fan per a tothom, a l’hora de triar l’estil de l’afaitat s’ha de tenir

en compte un fet molt rellevant, la forma de la cara i del crani del client. Un cop això ha estat analitzat,

s’ha de tractar la barba tenint en compte el tipus de pèl: arrissat, llis... Hi ha molts productes diferents

tenint en compte aquests trets, no es fan servir els mateixos productes per a totes les barbes.

La barba perfecta es complementa amb una bona hidratació, a més, el coll ha d’estar ben perfilat i nét igual que les galtes.

Les noves barbes dels carrers de Barcelona

La Rasputin Full Beard Barba Rodona Bigoti vinatge

4.2 Barberies

Les barberies no han desaparegut mai però, fins fa ben poc, semblaven obsoletes i s’amagaven rere

l’ombra de les perruqueries unisex. Als carreres es tornen a veure els cilindres giratoris amb bandes

blaves, vermelles i blanques típics d’aquests establiments. Més enllà de les modes passatgeres, les

barberies tornen per a quedar-se.

De cop i volta, molts homes que tenen cura del seu aspecte han descobert el barber de tota la vida,

o bé hi han tornat per convertir-lo en una figura de referència quan es tracta de millorar la seva


5

imatge. L’estètica clàssica ha passat a ser cada cop més valorada entre la població masculina la causa

principal, el retorn de les barbes poblades i la moda hipster.

A Barcelona hi ha 943 establiments de bellesa. A tot Espanya, la facturació del sector al 2014 va caure

un 5,2% respecte al volum del 2013, a més a més, s’han tancat prop de 2.000 establiments.

El nostre estudi se centra en l’efecte que aquesta moda ha tingut únicament en les barberies de

Barcelona. La Classificació Catalana d'Activitats Econòmiques, CCAE-2009, en la seva màxima

desagregació (4 dígits), no permet separar l'activitat de "Barberia" de la resta d'activitats de la classe

96.02, "Perruqueria i altres tractaments de bellesa", per la qual cosa per a obtenir les dades

numèriques presentades en aquest treball s’ha procedit a una estimació dels valors.

Activitats de la classe 96.02, "Perruqueria i altres tractaments de bellesa. Font: Ubica’t

Nombre d’empreses1:

Disposició per districtes:

Sarrià- Sant Gervasi: 149 Horta Guinardó: 21 Gràcia: 70 Nou Barris: 33 Sant Andreu: 51 Sant Martí: 84 Eixample: 332 Les Corts: 74 Ciutat Vella: 56 Sants-Montjuïc: 73

1 En el mapa només apareixen els centres amb un volum de negoci igual o inferior a 300.000 € i els que tenen una plantilla formada d’un a cinc treballadors.


6

La població del nostre estudi està composta per un total de 76 barberies, del total, s’ha extret una

mostra aleatòria formada per 30 establiments.

Els resultats obtinguts es mostren a continuació:

La ciutat de Barcelona es troba dividida en 10 districtes diferents; Ciutat Vella, Eixample, Sants-

Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.

El gràfic de barres anterior presenta en termes absoluts el nombre de barberies per cada districte de

la ciutat. S’observa que gran part d’aquestes es troben situades al districte de l’Eixample.

L’Eixample comprèn un territori de 7,46 km2 on hi viuen prop de 270 mil habitants, fet que el

converteix en el districte més poblat de la ciutat i d’Espanya. Aquesta característica demogràfica

explicaria l’elevat nombre de barberies que s’hi troben concentrades.

Les dades obtingudes també reflecteixen que per a la resta de districtes, el nombre de barberies és

força similar. Sembla ser doncs, que el nombre de barberies és independent del districte estudiat.

Població

76 barberies

Mostra

30

barberies

0

1

2

3

4

5

6

7

8

CiutatVella

Eixample Gràcia HortaGuinardó

Les Corts NouBarris

SantAndreu

SantMartí

Sants-Montjuïc

Sarrià-Sant

Gervasi

Distribució per districtes


7

Anys de constitució

D’uns anys ençà, les barberies de tota la vida han ressorgit. La gran majoria d’aquests establiments

conserven una estètica vintage combinada alhora amb trets d’allò més moderns on el tracte al client

és el valor més important.

Com s’observa en el gràfic, la tendència hipster no ha fet que es creïn i sorgeixin noves barberies sinó

que al contrari, les ha potenciat, portant-les de nou a ser el centre d’atenció.

Evolució dels afaitats

Per tal de mesurar l’impacte que la moda hipster ha tingut en les barberies de la ciutat, vam

recol·lectar dades sobre l’evolució del nombre d’afaitats del 2010 al 2014.

A l’hora d’obtenir aquestes dades numèriques es va procedir a entrevistar a les 30 barberies que

componen la mostra.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

19

40

19

41

19

45

19

55

19

56

19

60

19

65

19

66

19

68

19

73

19

81

19

82

19

83

19

85

19

87

19

92

19

95

19

99

20

01

20

05

20

08

20

12

20

13 -

0

20

40

60

80

100

Bar

be

ria…

Mu

stac

he…

BC

N c

uts

…

Bar

be

ria

Àn

gel

Arg

iles

i So

là…

Saló

Bal

me

sEn

ric

Bar

ber

Vic

enç

Mo

retó

Solé

…

Har

per

P. M

ascu

lina…

Rie

ra

La B

arb

eria

Bar

be

ría…

Pra

ts

Mar

jo

Eh!

Cu

ida'

t!

P. P

aco

…

Le p

eti

t at

elie

r

Mig

ue

l…

Lyd

ia…

Pe

rru

qu

eria

…JM

Car

mo

na…

J. G

ran

ader

o…

Felip

e P

izar

ro…

Dan

iel…

Ro

del

a

Mu

nta

da

Alf

on

so…

B. R

osa

les…

Evolució afaitats

2010 2014


8

Gairebé totes les barberies objecte d’estudi han notat un augment més que significatiu en el nombre

de serveis a la setmana.

La mitjana de barbes afaitades a la setmana al 2010 va ser de 5 mentre que aquest valor al 2014 va

passar a ser de 27 a la setmana. L’increment ha estat doncs del 440%.

Però ha estat aquest increment realment causat per la moda

hipster? 17 de les barberies estudiades (57%) asseguren que

l’augment en el volum dels seus serveis sí ha estat causat per

aquesta tendència mentre que 13 d’elles (43%) no creuen que la

moda hipster hagi condicionat la seva activitat.

Llavors, què ha fet que les barberies de tota la vida reapareguin?

L’home actual es cuida cada cop més, ha passat del “de la dutxa i llest” a utilitzar tot tipus de

productes de bellesa i higiene personal. No obstant això, les dones segueixen dominant el mercat

dedicat a la bellesa.

Mentre que el 65% de la població masculina va regularment a centres d’estètica i perruqueries, les

dones ho fan en un 85%.

Les barberies han sabut potenciar aquest canvi i és per això que també ofereixen productes com olis

per a barbes, xampús, ceres per a barbes i bigotis... No només això, molts homes van a les barberies

en busca d’un tracte càlid i personal. La barberia s’ha convertit en un lloc on petar la xerrada, ampliar

contactes i desconnectar.

Podríem concloure aquesta secció dient que la moda hipster ha afectat de forma positiva al sector

de les barberies però que lògicament no ha estat el principal factor.


9

5. Vinils

Cada vegada més abunden titulars de notícies sobre vinils, alguns més esperançadors que d’altres,

però tots coincideixen en la mateixa idea: els vinils han tornat. A què es degut aquest retorn? És

l’interès per la qualitat del so que ha fet remuntar aquest format o és més aviat moda hipster?

Seguint amb la línia que hem anat adoptat fins ara, els següents apartats desglossaran l’estudi

elaborat sobre els discos de vinils amb la intenció d’esbrinar si la nostra hipòtesi que el ressorgiment

del vinils està relacionat amb el moviment hipster és certa o no.

5.1 “La Ruta del Vinilo”

Entre els “nostàlgics”, els vinils mai han passat

de moda però, fins fa pocs anys, aquest format

no estava tan buscat entre les grans masses. De

cop i volta grans magatzems com ara El Corte

Inglés, FNAC o Carrefour incorporen el vinil com

un format més per a la venda i esdeveniments

com Record Store Day o la Fira Internacional del

Disc de Barcelona tenen més i més ressò entre

la societat.

Per tal d’estudiar l’evolució dels vinils a

Barcelona i la possible relació entre l’augment

de l’interès pels vinils i la moda hipster vam

decidir seguir la “Ruta la Vinilo”2 i entrevistar

les botigues de discos de vinils de la ciutat.

Un dels resultats més rellevants de les entrevistes ha estat que el 100% dels entrevistats, durant els

últims cinc anys, ha notat un canvi important en el perfil dels seus clients, aquest canvi sent més

persones joves que busquen vinils.

Aquests “nous clients”, normalment, es troben entre els 20 i 30 anys i clarament no van viure el

sorgiment dels discos de vinils. Aquest resultat és clau perquè coincideix amb una de les

característiques més importants dels hipsters que és l’interès associat al vintage, l’alternatiu i

l’independent.

Per tal d’aprofundir i trobar dades numèriques a partir de les quals treballar, es va decidir ampliar la

“Ruta del Vinilo” i, d’una població de 30 botigues de discos de vinil, vam agafar una mostra aleatòria

2 “Ruta del Vinilo”. Mapa amb algunes de les botigues de discos de vinils més importants de Barcelona extret de www.vinilobcn.com


10

de 24 botigues a les quals se les va fer una enquesta. A continuació s’explicarà amb més detall els

resultats obtinguts.

5.2 Resultats

El primer gràfic ens mostra la

localització de les botigues en els

diferents districtes de Barcelona i

una categoria especial, anomenada

On line, que correspon a les

botigues de discos de vinils amb seu

a Barcelona però que únicament

venen per Internet.

Tal i com es pot observar, allà on

abunden més botigues de vinils són,

en primera posició, Ciutat Vella,

seguida per Gràcia i Eixample on el

nombre de botigues és bastant

similar. Aquesta localització correspon amb els barris o districtes catalogats com a més hipsters de

Barcelona: Gràcia i el barri del Born.

A continuació es mostra un

gràfic amb les botigues de

discos de vinils i els seus

respectius anys de fundació.

Aquesta dada reforça la nostra

hipòtesi sobre la relació entre

el ressorgiment del vinil i

l’aparició del moviment hipster.

Es pot apreciar que en només

15 anys el número

d’establiments dedicats a la

venda de discos de vinils s’ha

ampliat en 12. És una xifra

realment important que coincideix amb l’augment de les vendes de vinils i l’aparició del moviment

hipster a Espanya i a Barcelona concretament.


11

Una de les preguntes de gran interès que es va demanar a

les botigues de vinils ha estat si han experimentat un

increment en les vendes en els últims cinc anys

(aproximadament). El gràfic mostra que un 92% van

afirmar que sí, hi ha hagut un augment en les vendes, més

o menys important.

Finalment, per tal d’aprofundir en l’aspecte de les vendes

i si les botigues realment han notat un increment en l’interès per aquest nou format, se’ls va demanar

fer una comparació entre l’estoc de vinils disponible per la venda l’any 2010 i l’estoc disponible per

la venda ara, l’any 2015. La gràfica mostra aquestes dues xifres per cada botiga i l’increment general

de l’estoc de vinils.

El fet que més destaca de la gràfica és l’increment del 100% de l’estoc de Corte Inglés ja que el 2010

no disposava de cap vinil per la venda. Altres botigues de vinils que també destaquen pel seu

increment en l’estoc són Jazz Messengers, Discos100 i Domestica Records, aquesta última sent botiga

de venda de vinils únicament On line.

La resta d’establiments tenen un lleuger increment o simplement es mantenen però cap ha disminuït

l’estoc de vinils disponible per la venda. Cal remarcar, però, que l’increment d’algunes botigues sigui

moderat està influenciat també per la dimensió de la botiga: la gran majoria són establiments

relativament petits i la capacitat és limitada.

Han augmentat les vendes?

No

8%

Sí

92%

92


12

5.3 Regressió

La nostra última eina d’anàlisi ha estat una

regressió elaborada amb el programa

estadístic STATA.

La variable dependent triada és l’increment

de l’estoc de vinils (IncrEstoc) i la variable

independent és si hi ha hagut un increment

en les vendes o no (IncrVendes). Aquesta

última és una variable binària amb 0 si no hi

ha hagut increment en les vendes i 1 si és

que hi ha hagut. Tal i com es pot apreciar, el

fet d’haver experimentat un augment en les

vendes fa incrementar en 6.623 l’estoc de vinils.

𝐼𝑛𝑐𝑟𝐸𝑠𝑡𝑜𝑐 = 1.165 + 6.627𝐼𝑛𝑐𝑟𝑉𝑒𝑛𝑑𝑒𝑠 + 𝑢

Tal i com es pot observar, la 𝑅2 és molt baixa (0.008) i això significa que el fet d’haver experimentat

un increment en les vendes només explica un 0.8% de l’increment de l’estoc i això implica que el

nostre model explica molt poc. A més a més, sense haver de fer cap tipus de prova estadística, sabem

que l’increment de l’estoc de vinils es veu afectat per molts altres factors agrupats dins el terme u,

l’error, i que possiblement estan correlacionats amb el regressor IncrVendes i, per aquest motiu, la

importància del coeficient IncrVendes serà sobrevalorada o infravalorada.

Per aquests motius es va elaborar una

segona regressió afegint un altre regressor,

anys que porten dins el sector (AnysSect). El

fet d’afegir un altre regressor és equivalent a

treure un dels factors que està dins l’error

per tal que deixi d’afectar el valor del

coeficient IncrVendes pel fet de ser

correlacionats.

Amb aquesta modificació es pot observar

que la 𝑅2 ens ha augmentat a un 14,6%. A

més a més, el coeficient IncrVendes ha

disminuït, tal i com havíem predit, aquest

estava sobrevalorat: ha passat de ser 6,627 a ser 5,392. Pel que fa el nou regressor, AnysSect, cada

any de més dins el sector, l’estoc de vinils augmenta en 0,38.

𝐼𝑛𝑐𝑟𝑉𝑒𝑛𝑑𝑒𝑠 = −5.725 + 5.392𝐼𝑛𝑐𝑟𝐸𝑠𝑡𝑜𝑐 + 0.382𝐴𝑛𝑦𝑠𝑆𝑒𝑐𝑡 + 𝑢


13

6. Bicicletes

Des de fa temps, i cada cop més, els ciutadans utilitzen la bicicleta com a mètode de transport. Com a factor principal, la comoditat que aquesta aporta: es relativament barata de mantenir, lleugera i àgil per a desplaçar-se pel centre de les ciutats. A més a més, la mentalitat eco-friendly s’ha expandit en els últims anys, fet que ha afavorit l’ús de la bicicleta en detriment dels vehicles a motor.

Hi ha molts tipus diferents de bicicletes: de muntanya, urbanes, de passeig, plegables, i fins i tot elèctriques. Té sentit afirmar que la bicicleta més adient per a moure’s per la ciutat es la urbana: la seva forma permet una postura còmode, els plàstics protectors fan que no sigui necessari l’ús de roba específica de ciclisme (no hi ha perill d’enganxar-se amb la cadena), el seient de la bici acostuma a tenir suspensió... Un dels tipus de bicicleta urbana més utilitzat són les fixies, i es aquesta en la que ens centrarem bàsicament.

6.1 Fixies

El nom fixie o fixed, prové de l’anglès fixed gear. Això fa referència a les dues principals característiques d’aquesta bicicleta: d’una banda, el pinyó fixe (aquest gira alhora amb la cadena i, per tant, amb els pedals), i d’altre banda, una única marxa. A més a més, acostumen a no tenir frens. Les fixie deuen gran part de la popularitat als missatgers dels Estats Units. Aquests es decantaven per ella ja que s’adequaven a les seves necessitats, especialment perquè eren mecànicament molt senzilles i econòmiques. Tot i això, avui en dia trobem que els preus d’aquest tipus de bicicletes són bastant elevats, arribant a alguns models a 1.000€. Això fa que molts usuaris es decantin per restaurar en comptes de comprar, utilitzant quadres d’antigues bicicletes urbanes (molt sovint dels pares o avis) i “transformant-les” en fixies. Aquest aspecte ens relaciona la tendència hipster amb les fixies. Com ja hem anat veient al llarg de l’estudi, els seguidors d’aquesta moda acostumen a decantar-se per articles antics, o inspirats en dècades passades (retro). Per tant, una gran part d’ells han optat per restaurar antigues bicicletes i utilitzar-les com a mètode de transport. Això no obstant, podem trobar models més econòmics al mercat. L’oferta s’ha ajustat a la

demanda, i és possible trobar fixies més senzilles a partir dels 300€.


14

6.2 Anàlisi de la mostra

Per tal de veure l’efecte econòmic de tot plegat, hem seleccionat una mostra aleatòria de botigues de bicicletes situades a la ciutat de Barcelona, que es dediquen a vendre i reparar bicicletes urbanes, de segona mà o fixies. Distribució de les botigues per districtes En primer lloc, hem volgut veure com estaven distribuïdes les botigues de la mostra arreu de Barcelona. Al següent gràfic podem veure el percentatge de botigues situades a cadascun dels districtes.

Com es pot comprovar, la majoria dels negocis estan situats als districtes d’Eixample i Ciutat Vella, els quals comprenen un 31% del total cadascú. Aquestes zones es corresponen amb aquelles on podem trobar més seguidors de la tendència, així com també molt de turisme. Anys de constitució Tot i que les botigues de la mostra no tan sols venien bicicletes de l’estil que ens és d’interès, sinó que també es dedicaven a la venta de bicicletes plegables, de muntanya, etcètera, no és particularment important quin va ser el seu any de constitució. No obstant això, hem decidit incloure-ho ja que és bastant il·lustratiu poder veure els anys de constitució. Per tant, a la següent gràfica veiem un eix amb els anys en que es van crear les empreses enquestades. Tot i haver-n’hi algunes creades fa més de 30 o 40 anys, és cert que la majoria estan concentrades en els últims 10-12 anys, especialment a partir de la segona meitat de la primera dècada del segle XXI.


15

Canvi en la demanda D’altra banda, vam preguntar a les botigues seleccionades si havien notat un increment en la demanda, especialment en els últims cinc o sis anys. Un 94% dels enquestats van respondre que sí, mentre que només un 6% no havia notat cap canvi en aquesta.

Segons un estudi de l’AMBE, l’Associació de Marques i Bicicletes d’Espanya, les bicicletes urbanes estan en total creixement, en detriment de les bicicletes de muntanya, que representen tot i així una gran part del mercat.

Les urbanes han passat de representar una xifra molt petita (per sota de l’1%) a un 7% del total de bicicletes venudes al país. Per tant, és ben segur que la demanda haurà incrementat certament. Però, d’on prové aquest increment? Influència hipster Per tal d’aclarir l’anterior pregunta, vam demanar a les botigues enquestades a què creien que era degut aquest increment en la demanda de bicicletes urbanes/de segona mà/fixies. Van sorgir molts motius diversos, entre els quals destaquem: mentalitat “ecològica” o eco-friendly (a vegades incentivada per altres capitals d’Europa com ara Amsterdam, Berlín...), incentius per part de l’Ajuntament a utilitzar la bicicleta, relació preu-qualitat (lligat això al fet que amb una bicicleta relativament econòmica, evites robatoris no desitjats quan aparques a la ciutat), moda i tendència al vintage, influència hipster, etc.

Al gràfic de l’esquerra podem veure que realment només un 37% dels enquestats van incloure dins els motius de l’increment de la demanda la tendència hipster.


16

Influència hipster per districtes Aquesta informació la vam voler contrastar amb el següent gràfic, que ens mostra la influència hipster per districtes. És a dir, vam buscar la relació entre les botigues que ens havien dit que sí que hi havia influència de la tendència, i el districte en que es trobaven situades. Es fàcilment veure que una gran part de les botigues que ens van afirmar l’efecte hipster estan situades, de nou, a l’Eixample i Ciutat Vella primerament, seguits de Gràcia i Sant Andreu. Com ja hem vist anteriorment, dos districtes on podríem situar la major part dels seguidors de l’esmentada tendència. Això ens dona evidència de que podem explicar “l’efecte hipster” en les botigues de bicicletes segons el districte on es trobi situada la mateixa. Per a concloure aquesta secció, podem dir que tot i no ser l’únic factor explicatiu de l’increment de demanda en els últims anys, la tendència hipster l’ha influenciat en gran part, especialment a l’Eixample i Ciutat Vella, per ser zones on més concentració hi ha d’aquesta.

7. Lost&Found

Un cop realitzat el nostre estudi sobre les

barberies, les bicicletes i els vinils individualment,

hem volgut anar al punt on conflueixen tots: al

mercat Lost&Found

Què és el Lost&Found?

El Lost&Found és una fira ocasional celebrada a

Barcelona trimestralment que es caracteritza per

el seu caràcter vintage i alternatiu. Els dos

impulsors del projecte van ser Max Porta i Diego Albanell. Amb el primer vam poder organitzar una

entrevista per a que ens expliqués en què consistia el projecte.


17

Durant l’entrevista ens va explicar com havia sorgit la idea de crear el mercat. “Durant una conversa

davant la màquina de cafè” ens va comentar on parlaven d’altres països on havien vist aquest estil

de mercats de segona mà i vintage, que fugien del concepte tradicional de mercat. D’aquí va sortir

la idea de iniciar aquest fenomen.

La primera edició del Lost&Found va ser el 2007 i, després de diferents problemes de les primeres

edicions el mercat s’ha fet un lloc a Barcelona com un dels esdeveniments més “a la moda” del

moment.

“No es tracta només d’un lloc on anar a comprar, la idea és crear un ambient perquè la gent hi vulgui

venir a passar el dia”. Aquesta és la clau i un dels principals trets diferencials . És per això que a més

de les paradetes de roba, bicicletes, ulleres, barberies... també hi ha caravanes amb menjar i veure

(les van-van) i espectacles de música perquè la gent es distregui i vingui a passar-hi el dia.

El projecte, no cal dir-ho, ha estat un èxit. Quan van començar al 2007, el número de botigues

participants van ser 56 mentre que a l’última edició, es va haver d’organitzar un sorteig per poder

seleccionar les 350 botigues que en podrien formar part.

8. Conclusió A mesura que ha anat avançant el nostre estudi, hem observat que la tendència hipster no es pot

tractar com un fet aïllat i portat a terme per una minoria. Les tendències s’expandeixen per la societat

i, inclús no sent-ne seguidor, és segur que t’hi veus implicat d’una manera o altra.

Cap botiga no podria subsistir amb la única demanda de la moda hipster, com tampoc ho podria fer

amb la única demanda de qualsevol altra tendència, ja que sinó aquell negoci estaria encaminat

clarament al fracàs. El que sí que fan les botigues és adaptar-se. Varien els seus productes en funció

de l’evolució dels gustos dels consumidors que són constantment canviants.

Però, com observem que realment aquestes preferències han anat variant?

Nosaltres, a part d’estudiar l’efecte de les vendes, hem estudiat, en termes generals, les preferències

de la població a partir d’eines d’Internet; concretament, hem utilitzat Google Trends.

Aquesta, ens permet veure gràficament l’evolució del nombre de cerques de certs termes fetes al

buscador Google.


18

Visualitzant els gràfics podem veure una

clara tendència creixent del número de

cerques d’aquests tres productes. Fet

que ens indica un interès creixent per

part de la societat, que es pot reflectir

en un increment de demanda.

Finalment, com a cloenda del nostre

treball, hem extret la conclusió que la

moda hipster realment ha tingut un cert

efecte dins el mercat. Però, què passarà

quan “tot això passi de moda”? Que

passarà amb les noves botigues que

s’han creat? Què passarà amb tot

l’estoc demanat encaminat a aquest

estil de demanda determinada? El què

passarà dependrà sobretot de la seva

capacitat camaleònica de transformar-

se i adaptar-se als nous ambients.

I és que en un mercat tan gran i

competitiu com és la ciutat de Barcelona,

la clau és adaptar-se o morir.

VINILS

BARBERIES

FIXIES


19

9. Bibliografia

Llibres

James H. Stock, Mark M. Watson. Introduction to Econometrics. 3rd Edition. Essex, 2012

Articles de revista i diaris

PASTELLS, Josep; “L’edat d’or de les barberies”. Diari ARA. Disponible a:

http://www.ara.cat/premium/Ledat-dor-barberies_0_1328867179.html

GUTIÉRREZ, Sonia; “Els nous perruquers”. El Periódico, economia. Disponible a:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/els-nous-perruquers-4092138

BENVENUTY, Luis; “Barcelona, la Ciudad de las barbes”. La Vanguardia. Disponible a:

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20141006/54417657274/barcelona-ciudad-

barbas.html

ZEYNEP ARSEL CRAIG J. THOMPSON. “Demythologizing Consumption Practices: How

Consumers Protect Their Field-Dependent Identity Investments from Devaluing Marketplace

Myths”. Journal of consumer research, 2010, volumen 37. [Consulta: febrero 2011]. DOI:

10.1086/656389.

“El Carraspeo del Vinilo vuelve”. La Sexta. Disponible a:

http://www.lasexta.com/noticias/cultura/carraspeo-vinilo-vuelve-nuevos-grupos-apuestan-

resucitar-este-formato_2015041800073.html

“El frágil regreso del disco de vinilo”. El País. Disponible a:

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/08/09/madrid/1376079799_187255.html

Pàgines Web

Establiments per sector d’activitat, assalariats, condició jurídica i àmbits territorials. 2009-

2013: Departament d’estadística, Ajuntament de Barcelona. Anuari estadístic de la ciutat de

Barcelona. Barcelona 2014. Disponible a:

http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anuari/cap11/C1103020.htm

http://www.ara.cat/premium/Ledat-dor-barberies_0_1328867179.html

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/els-nous-perruquers-4092138

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20141006/54417657274/barcelona-ciudad-barbas.html

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20141006/54417657274/barcelona-ciudad-barbas.html

http://www.lasexta.com/noticias/cultura/carraspeo-vinilo-vuelve-nuevos-grupos-apuestan-resucitar-este-formato_2015041800073.html

http://www.lasexta.com/noticias/cultura/carraspeo-vinilo-vuelve-nuevos-grupos-apuestan-resucitar-este-formato_2015041800073.html

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/08/09/madrid/1376079799_187255.html



20

Empreses per sector d’activitat, assalariats, condició jurídica i àmbits territorials. 2009-2013:

Departament d’estadística, Ajuntament de Barcelona. Anuari estadístic de la ciutat de



Evolució dels treballadors del règim general per subsectors econòmics. 2009-2013:

Departament d’estadística, Ajuntament de Barcelona. Anuari estadístic de la ciutat de



9 barberías de Barcelona que son tendència. OiBarcelona. Barcelona 2014. Disponible a:

http://live-barcelona.oibarcelona.com/9-barberias-de-barcelona-que-son-tendencia/

Ubica’t, Geolocalitzador per fer negoci a Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Barcelona

2015. Disponible a: http://w141.bcn.cat/ubicat/

¿Qué es una fixie? [En línea], 03 abril 2012. [Consulta: abril 2015]. Disponible en:

www.ciclando.com

El fenómeno Fixie, entre el esnobismo y la pasión [En línea], 05 febrero 2011. [Consulta: abril

2015]. Disponible en: www.nosinmibici.com

Descubre las diez mejores tiendas de bicis en Barcelona [En línea], 25 noviembre 2013.

[Consulta: abril 2015]. Disponible en: www.ciudadano00.es

Amate, Roger. “Tiendas Fixed en Barcelona”. Fixed Rules Barcelona [blog], 23 febrero 2012.

[Consulta: abril 2015]. Disponible en: www.fixedrulesbarcelona.blogspot.com.es

Martin, Almudena. “La guía definitiva de las mejores tiendas jóvenes de bicis”. El País [en

línea], 04 enero 2013. [Consulta: abril 2015]. Disponible en: www.smoda.elpais.com

Tiendas de Bicicletas en Barcelona [En línea]. Consulta: abril 2015. www.paginasamarillas.es

Principals botigues de discos de vinils de Barcelona. Disponible a:

http://www.vinilobcn.es/

Informació sobre tendències de cerca de diversos termes d’interès. Disponible a:

https://www.google.es/trends/



http://live-barcelona.oibarcelona.com/9-barberias-de-barcelona-que-son-tendencia/

http://w141.bcn.cat/ubicat/

http://www.nosinmibici.com/

http://www.ciudadano00.es/

http://www.fixedrulesbarcelona.blogspot.com.es/

http://www.smoda.elpais.com/

http://www.paginasamarillas.es/

http://www.vinilobcn.es/

https://www.google.es/trends/


21

Annex


22

Entrevista botigues vinils

Nom del negoci:

Nom persona entrevistada:

Edat persona entrevistada:

Funció dins la botiga de la persona entrevistada:

1. Quants anys fa que tenen la botiga?

2. Què us va motivar obrir la botiga?

3. Veneu alguna cosa més a part de discos de vinils?

4. Quina franja de preus tenen els vostres vinils?

5. Heu notat canvis (augment/disminució) en el nombre de vendes de discos de vinils?

6. Com definiríeu els vostres clients? Quin perfil tenen? (classe mitjana-alta, estil, etc.)

7. Heu notat canvis en el perfil de les persones que busquen discos de vinils? (gent jove que van

viure el naixement del vinil)

8. Teniu un percentatge més elevat de clients estrangers o del país? (aproximadament)

9. Teniu coneixement de noves botigues de vinils que hagin anat sorgint els últims anys?

10. Sabeu si els clients compren discos de vinils per col·leccionar o per decoració?

11. Ara molts artistes han decidit treure al mercat la seva música en LP. Què en penseu?

12. Alguns creuen que l’auge de les vendes dels vinils està motivat per la moda hipster i, com

qualsevol moda, és passatgera. Què en penseu?


23

Entrevista barberies

● Nom del negoci:

● Any d’obertura:

● Entrevistat/ada:

1. Nom:

2. Edat

3. Càrrec:

4. **Si és el barber/barbera; com va obtenir la seva formació? (Estudis)

5. Anys dins de l’empresa:

6. Motivació a l’hora d’entrar a treballar a/crear la barberia:

Preguntes:

El negoci en sí

1. Al llarg dels anys com ha evolucionat el negoci? Fa uns anys les barberies estaven en franca

decadència però ara semblen haver ressorgit de nou…

2. S’ha contractat a més gent?

3. Quin és el servei que ofereixen que aporta una major facturació?

4. Com s’ha vist afectat el servei que ofereixen amb l’aparició de noves tendències? Ex: Ara es

porten barbers frondoses quan fa uns anys es duia bigoti o una barba més retallada…

5. Quan diria que van tornar a posar-se de moda les barbes? Per què creus que la barba torna a ser

tendència?

6. Quines característiques ha de tenir una barba perfecta?

7. Com s'ha de tenir cura de la barba per a que llueixi el millor possible?

8. Hi ha una barba per a cada tipus d'home? Quins criteris se segueixen?

9. Quins mètodes de tall es fan servir? Han variat al llarg dels anys?

10. En cas que la barberia conservés un estil Vintage: la teva barberia conserva la imatge dels

establiments antics. Per què et planteges muntar un negoci així?

11. Dins de la barberia s’ofereixen altres serveis apart del tallat i manteniment del cabell i barba?

(Venda de xampús, ceres, gomines, cremes/altres…)

12. Ofereixen formació a futurs barbers/barberes? (lligada amb la pregunta 10)

13. Quin és el dia amb més clientela?

14. La barberia compliria una funció social?

El client

15. Quin seria el perfil de la vostra clientela? Ha canviat al llarg dels anys? (Ex: País de procedència)

16. Segueixen un estil definit i homogeni?

17. Quina seria l’edat dels principals clients?


24

18. Per què el client busca anar a un barber? És realment complicat arreglar-se la barba a casa?

19. Què és el que més demana el client?

20. Quant es gasta de mitjana el client?

21. Quines eines s'utilitzen per a arreglar una barba?

El futur

22. Quin futur creus que li esperen a les barberies?

El repunt de les barberies ha estat ocasionat únicament per una moda passatjera, i com a tal, estan

destinades a l’extinció tan bon punt la moda passi?

Tendències i Economia: Moda Hipster

Documents

Transcript of Tendències i Economia: Moda Hipster