'Tend¨ncies' 6-7: tend¨ncies i innovaci³ tur­stica

download 'Tend¨ncies' 6-7: tend¨ncies i innovaci³ tur­stica

of 12

  • date post

    18-Dec-2014
  • Category

    Documents

  • view

    600
  • download

    2

Embed Size (px)

description

Número 6-7 del butlletí del PCT de Turisme i Oci 'Tendències', analitzant el turisme nàutic, el turisme creatiu, la destinació competidora: Croàcia, comparativa Monitur 2009 versus Monitur 2010, la gestió dels aeroports, les jornades gastronòmiques a la Costa Daurada, la dinamització de l'interior de les Terres de l'Ebre.

Transcript of 'Tend¨ncies' 6-7: tend¨ncies i innovaci³ tur­stica

  • 1. PROGRAMA THINK TANK TERCER I QUART TRIMESTRE 2011 N 6/72NDEX Rnquing dels principals4 El Turisme Nutic pasos emissors, segons lOMT La publicaci, per part de lOrganitzaci Mundial del Turisme (OMT) del rnquing6 dels cinquanta mercats emissors del 2010, segons la despesa generada en El Turisme Creatiu turisme internacional, permet constatar una vegada ms que els mercats BRIC (Brasil, Rssia, ndia i Xina) estan adquirint una major rellevncia. Xina va assolir el passat 2010 la tercera posici, desbancant al Regne Unit, mentre que la resta (Brasil, Rssia, ndia) se situen entre els 25 primers llocs de la taula. Brasil, tot i ocupar el 18 lloc s el pas que ha experimentat el creixement8 interanual ms fort (un 50,7% entre 2009 i 2010). Altres pasos, principalment La gesti dels asitics, tamb han seguit aquesta tendncia creixent: Filipines (38,7%), aeroports: una qesti Indonsia (20,9%) i Corea del Sud (17,5%). Per contra, els tradicionals pasos estratgica emissors, tot i que continuen al capdamunt de la taula, han tingut creixements molt baixos. Una anlisi dels darrers 5 anys (2005-2010) mostra com dels 10 pasos amb major creixement en despesa en turisme internacional, 7 sn10 asitics i 3 pertanyen als pasos BRIC. En el costat oposat trobem els principals Competidor: Crocia pasos europeus emissors, com el Regne Unit, lnic que ha perdut fora emissora, Alemanya, Espanya, Itlia i Frana. A Costa Daurada i Terres de lEbre el pes dels xinesos, brasilers i indis s insignificant. No podem afirmar el mateix del turisme rus. Una mostra de la Comparativa Monitur importncia que est adquirint s lassistncia i entrega del Premi Costa 2009 VS Monitur 2010 Daurada a lambaixador rus de lEstat espanyol durant la Nit del Turisme organitzada pel Patronat de Turisme de la Diputaci de Tarragona. EL MS DESTACAT Quin s el perfil de la demanda de Els recursos turstics amb segell de turisme nutic? (pg. 2) Patrimoni de la Humanitat: un valor afegit de Crocia (pg. 8) La necessitat de viure noves experincies obliga a les destinacions a Canvis en les primeres posicions en el innovar (pg. 4) rnquing de competitivitat turstica de Monitur (pg.10) La funci estratgica amagada darrera de les infraestructures aeroporturies Ladaptaci al sector, un dels eixos de la (pg. 6) carrera cap a la innovaci (pg. 11)
  • 2. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-N6/7 TENDNCIES 2 MERCATS El Turisme Nutic El perfil dels turistes potencials, el coneixement de les destinacions competidores o lopini dels tour operadorsTAULA 1: Ports esportius i amarratges especialitzats serviran al sector per prendre mesures i adaptar-seper CC.AA. respecte el total de lEstat a les noves tendncies daquesta modalitat tursticaespanyol (en %). Any 2011. % Ports % s una modalitat turstica amb concentrades principalment a les CC.AA. esportius amarratges potencial de creixement. En el cas costes mediterrnia i canria. Atenent 2011 2011 Catalunya 13,9 23,3 espanyol, mentre el nombre de als beneficis econmics i socials que Balears 15,3 16,9 matriculacions dembarcacions ha genera la infraestructura hi ha regions Comunitat 11,4 15,0 anat decreixent des del 2007, les dinterior que shan interessat per Valenciana Andalusia 14,2 14,9 matriculacions dembarcacions de impulsar estacions nutiques Galcia 14,4 9,2 lloguer shan incrementat un 29,6% dinterior aprofitant els llacs i Canries 11,9 6,2 entre 2010 i 20111. Les provncies embassaments. Segons lAssociaci sumatori 6 81,1 85,5 dAlacant, Balears i Barcelona Espanyola dEstacions Nutiques CC.AA. concentren el 55,0% de les matricula- (AEEN) el model a seguir s el francsFont: Elaboraci Think Tank, a partir de El sectornutico en Espaa: la Nutica Deportiva y de Recreo cions de 2011, destacant un elevat on ja existeixen dues estacions20111. creixement interanual, que en el cas dinterior (Llac Leman i Llac Bourget). I balear arriba al 177,8%1. La s que Frana s una destinaci de infraestructura bsica correspon als referncia amb 35 estacions, sumant ports esportius i al nombre les situades a la costa, aix com les damarraments. Aix, Catalunya, dinterior i les existents a Martinica i Balears, la Comunitat Valenciana i Guadalupe3. La iniciativa espanyola iTAULA 2: Nombre de practicantsdactivitats nutiques, per nacionalitats. Andalusia concentren el 54,8% dels francesa de crear la Federaci ports esportius de lEstat espanyol Europea dAssociacions Nacionals Regne Unit entre 5,2 i 7,7 milions (TAULA 1). Les Estacions Nutiques dEstacions Nutiques, mostra el grau Frana entre 3 i 4 milions shan originat com a entitats gestores de desenvolupament daquests dos Alemanya entre 6,9 i18 milions daquest sector, amb una funci pasos, tot i que la finalitat recau en similar a les estacions desqu, oferint qu esdevingui una associaci Blgica 500.000 una oferta organitzada i variada a europea integradora de les diferents Pasos Baixos 155.000 lentorn de les activitats nutiques associacions estatals. Pasos escandinaus 450.000 (allotjament, restauraci, oferta Espanya 120.000 comercial i activitats doci comple- Radiografia del turista mentries com la hpica o elFont: Elaboraci Think Tank, a partir de fontsdiverses1 i 4 . senderisme). Aquesta modalitat s un El mercat actual s leuropeu, sent la element de singularitzaci de la demanda interna prcticament destinaci, generant un cert impacte inexistent (TAULA 2). Aix, el Regne en la desestacionalitzaci, alhora que