Tend¨ncies Enotur, nm 2. Monogr fic sobre enoturisme

download Tend¨ncies Enotur, nm 2. Monogr fic sobre enoturisme

of 12

  • date post

    10-Jul-2015
  • Category

    Documents

  • view

    266
  • download

    3

Embed Size (px)

Transcript of Tend¨ncies Enotur, nm 2. Monogr fic sobre enoturisme

  • PRIMER QUADRIMESTRE 2012 N 2

    In t e rna t iona l Wine Touris m Confe re nce & Works hop Del 30 de gener a l 2 de febrer es van reunir a Perugia , It lia , 300 profes s iona ls del mn de lenoturis me de 40 pa s os diferents , per reflexionar s obre lenoturis me.

    Es va pa rla r de nou de la collaboraci entre tots els agents del s ector, tant de forma vert ica l, horitzonta l com trans vers a l, com una eina impres cindible per poder organitza r loferta i oferir a l vis itant un producte es t ructura t . Da lt ra banda , tot i que es va reconixer que Napa (EUA) havia implanta t un model pt im, obtenint uns res ulta ts increbles (lact ivitat genera uns 700 milions de dla rs anua ls , un 1% del que es genera a les regions europees ), aques t model no t perqu s er v lid en a lt res des t inacions . Ca l que cada des t inaci t robi el s eu model. Com no, es va torna r a remarca r la neces s ita t de vendre experincies , comentant que, tot i que els cellers ja apos ten per oferir moments nics (tan fcil com contempla r el pa is atge de vinyes amb una copa a les mans , pract ica r la vinoterpia o recrea r el procs product iu del vi), aques ta filos ofia encara no es reflecteix en el ma teria l promociona l, que cont inua s ent es tt ic i poc a t ract iu. La temat itzaci da llot jaments i res taurants , les vendes creuades (nou exemple de collaboraci t rans vers a l entre s ectors ) o actuacions de fidelitzaci, van s er t ractats com a poss ibles eixos de des envolupament innovadors . Da lt ra banda es van reconixer els punts dbils del s ector. El dficit en idiomes (en es pecia l langls ) s obretot en el cas de voler capta r el client internaciona l o lobliga torietat de t reba lla r en caps de s etmana s i rea lment es vol apos ta r per lenoturis me, van s er dos dels handicaps ms comentats .

    Aques ta nova publicaci editada en el marc del Pla de Reforament de la Compet it ivita t de lEnoturisme a les comarques de Tarragona (CENOTUR), amb el cofinanament del Feder Eix 1, t la volunta t des devenir un ins t rument de comunicaci de referncia en lmbit de lenoturis me, oferint informaci de ca rcter es t ratgic a ls agents del territori per recolza r la s eva pres a de decis ions i difondre els act ius enoturs t ics . Per aques t mot iu es publica r en ca ta l , cas tell i angls . Quadrimes tra lment , aques ta news let ter t racta r la informaci s obre les principa ls des t inacions enoturs t iques del mn, explica r exemples de bones prct iques del s ector, deta lla r informaci sobre les des t inacions inclos es en les 6 DO pres ents a la demarcaci de Tarragona i perfila r quines s n les ca racters t iques i tendncies del merca t a pa rt ir de lan lis i de fonts es tads t iques divers es . Per acabar t racta r de res umir tot el referent a la ges t i i la polt ica

    NDEX

    Les taciona litat de lenoturis me

    Des t inacions compet idores : Chiant i Es pecia litzaci en enoturis me: el Turis me de Reunions

    La polt ica enoturs t ica frances a : el cas de Bordeus

    tgia enoturs t ica europea

    EL MS DESTACAT Lofe rta enoturs t ica de l Chiant i i le s ent ita ts enoturs t iques de re fe rncia de la des t inaci italiana (pg. 2) Les pos s ibilita ts del turis me de reunions com a complement de l s ector enoturs t ic (pg. 4) Lenoturis me: e ina de des envolupament de la zona nord de la Terra Alta (pg. 6)

    An lis i de le s taciona lita t de lenoturis me a esca la e s ta ta l i regiona l (pg. 8) Lorganitzaci enoturs t ica de Bordeus : an lis i de le s dife rents ent ita ts te rritoria ls (pg.10) El poder de ls bloggers com a nous pres criptors enoturs t ics (pg. 12)

    8 2 4

    10 DO Terra Alta

    lita t empres a ria l incideix en la compra turs t ica

    6

  • Procedncia : na cional, ciuta ts pe t ites i mit janes del sud del pa s (34,0%) i de l nordes t (28,2%). Edat: entre 46 i 64 anys Durada: 1 dia a la des t ina ci

    (56,0%), cap de se tmana (26,5%) Orga nitzaci del via tge: 30% a

    Internet Despesa mit jana: 193 euros per

    persona i dia (increment 30% respecte 2003). 17% de la despesa correspon a la compra de vi

    Font: Wikipedia .

    Font: Informe del Osse rva torio sul Turismo del Vino3.

    s una de les regions enoturs t iques ms reconegudes dIt lia . Tot i d is pos a r duna oferta hote lera de levada qua lita t s orprn la fa lta de mecanis mes ins t ituciona ls per a la ges t i i promoci enoturs t ica

    inacions emerhgents . Es rea lit za una an lis i de loferta i de les inicia t ive s pbliques

    pa t int les cons eqncies de la cris i. Conixer e ls s eus nous hbits de compra i les s eves preferncies t urs t iques a juda r a les des t inacions a recupera r aques t s egment ropeus a lentorn dels 50 anys shan convertit en un target molt buscat per a destinacions, hotels i operadors turstics. El seu poder adquisitiu aix com una major disponibilitat de temps lliure sn algunes de les claus. LOrganitzaci Mundial del Turisme, ha organitzat, conjuntament amb altres entitats un seminari internacional on shan tractat les implicacions que pot generar en el turisme les noves tendncies demogrfiques a escala mundial Lenvelliment de la poblaci, la migraci, els nous models de familia i els singles sn les tendncies demogrfiques del futur que tindran una implicaci directe en el sector turstic, segons lOrganitzaci Mundial del Turisme (OMT) i la seva implicaci en lmbit turstic s la principal conclusi del

    Chiant i s un territori enoturs t ic, pertanyent a la Tos cana , macroregi vincola ita liana per excellncia . Amb 10.500 hect rees , aglut ina territoris de 6 de les 10 provncies tos canes (Arrezo, Florncia , Siena , Pis a , Pis toia i Pra to), entre les que es t roben t res nuclis turs t ics reconeguts pel s eu pa trimoni cultura l. La regi dna nom a dues DO, la Chiant i DOCG (Denominaci dOrigen Controlada i Garant ida ) i la Chiant i Cls s ic DOCG, regulades pel Cons orci del Chiant i.

    Ch ia n t i, m a rca e not u rs t ica ?

    Tot i es ta r s ituada a la Tos cana , ocupant el 58,4% de la regi i amb dues DOGC, aques t territori no s ha es t ructura t a pa rt ir de la creaci dun ens de foment enoturs t ic1. I s que exceptuant el Cons orci del Vi de Chiant i, ent ita t amb una ves s ant tota lment vincola , la res ta dent itats enoturs t iques fan referncia a una es ca la territoria l s uperior. s el cas del Movimiento Turis mo del Vino, que dis pos a duna delegaci a la Tos cana , que defens a els interess os enoturs t ics de la regi, implantant els projectes des envolupa ts per lent ita t es ta ta l. Entre les iniciat ives per potencia r lact ivita t enoturs t ica dels cellers t robem el Ca lici di Stele (tas t de vins aprofitant la nit de Sant Lloren) o la jornada de Portes Obertes dels cellers , on pa rt icipen, des de fa 19 anys , els 98 cellers de lent itat ita liana . El mateix web turs t ic de la Tos cana no dedica un aparta t diferencia l a lenoturis me, fins a lextrem de poder t robar ms informaci a l web ins t ituciona l (web oficia l de la regi tos cana), on es prioritzen, tot i a ix, a lt res productes

    turs t ics com el turis me de

    com el turis me de congress os , el de muntanya o el s os tenible. En lmbit provincia l es cons tata 2 un mnim pes de loferta enoturs t ica en les 6 provncies , s ent prct icament nul el concepte Chiant i. A ms , els recurs os enoturs t ics apareixen agrupa ts amb a lt res productes gas t ronmics s ota la marca de productes loca ls s ent inexis tent el concepte enoturs t ic. La divers ita t de productes gas t ronmics loca ls daques t territori pot ss er un dels mot ius que hagin porta t a les ins t itucions turs t iques a agrupar loferta gas t ronmica s ens e diferencia r el recurs enoturs t ic.

    Pel que fa a les fonts dinves t igaci del s ector, noms hi ha informaci dis ponible a es ca la es ta ta l. Aix, lAs s ociaci Naciona l de Ciuta ts del Vi (As s ociazone Naziona le Cit t del Vino) dis pos a dun obs erva tori enoturs t ic (Os s erva torio s ul Turis mo del Vino) que elabora informes peridics de lenoturis me a It lia . El mateix cas el t robem a lEs tat es panyol, amb ACEVIN i el Obs erva torio Turs t ico de la s Rutas del Vino de Es paa .

    En lmbit de la planificaci turs t ica , tenint en compte que la competncia en matria de turis me recau a les regions (equiva lents a les comunita ts autnomes es panyoles ), i des prs dana litza r el Pla Regiona l de Des en-volupament Econmic 2007-2012, es pot a firmar que lenoturis me no es cons idera un s egment econmic clau per a la Tos cana . Ca ldr veure s i el nou pla es t ra tgic que s es t elaborant , amb periodicita t 2012-2015, contempla un major pes daques ta moda litat turs t ica . Tot i la no existncia duna entitat enoturstica especfica del Chianti, ni dun portal turstic, el

    Chiant i

    MAPA1: Loca lit za c i de l Chia nt i a la re gi de la Tos ca na .

    TAULA 1: Pe rfil e noturis t a a It lia (2011).

    DESTINACIONS COMPETIDORES

    Fon t s cons u lt a de s : 1 Segons cons ulta rea litzada . 2 Shan ana litza t els webs t urs tics i ins tituciona ls de les provncies dArrezo, Florncia , Siena , Pisa , Pis toia i Pra to. Consulta rea litzada a labril. 3 Citt del Vino i Cens is Se rvizi Spa (2011). Osserva torio sul Turimo del Vino. 9 Rapporto Annua le. I Nuovi dinamismi di un turismo di Tendenza . It lia .

    PRIMER QUADRIME