'Tend¨ncies Enotur' 1 - butllet­ monogr fic d'enoturisme

download 'Tend¨ncies Enotur' 1 - butllet­ monogr fic d'enoturisme

of 12

  • date post

    24-Jan-2015
  • Category

    Documents

  • view

    552
  • download

    17

Embed Size (px)

description

El Consorci MCTUR edita el primer número del butlletí 'Tendències Enotur' en el marc del Pla de Reforçament de la Competitivitat de l'Enoturisme a les comarques de Tarragona, cofinançat pel FEDER Eix 1.

Transcript of 'Tend¨ncies Enotur' 1 - butllet­ monogr fic d'enoturisme

  • 1. TERCER QUADRIMESTRE 2011 N12NDEX Enotur: una nova eina4 Destinacions dinformaci enoturstica competidores: La RiojaAquesta nova publicaci editada en el marc del Pla de Reforament de laCompetitivitat de lEnoturisme a les comarques de Tarragona (CENOTUR), amb6el cofinanament del Feder Eix 1, t la voluntat desdevenir un instrument de Serveis enoturstics decomunicaci de referncia en lmbit de lenoturisme, oferint informaci de referncia carcter estratgic als agents del territori per recolzar la seva presa dedecisions i difondre els actius enoturstics. Per aquest motiu es publicar encatal, castell i angls.8 Lenoturisme a les Quadrimestralment, aquesta newsletter tractar la informaci sobre les comarques de principals destinacions enoturstiques del mn, explicar exemples de bones Tarragonaprctiques del sector, detallar informaci sobre les destinacions incloses enles 6 DO presents a la demarcaci de Tarragona i perfilar quines sn lescaracterstiques i tendncies del mercat a partir de lanlisi de fonts10estadstiques diverses. Per acabar tractar de resumir tot el referent a la gestii la poltica turstica que pugui afectar al sector i recomanar la lectura El perfil de lenoturistadinformes i estudis que puguin sser considerats rellevants.Per a la seva elaboraci es consulten diverses fonts: entitats enoturstiqueslocals, regionals, estatals i mundials, tant de caire empresarial cominstitucional o mixt, blogs dexperts en enoturisme, jornades i conferncies del LEstratgia sector, agncies de viatges i mitjans de comunicaci especialitzats i enoturstica europea observatoris i empreses destudis de mercat, entre daltres agents.EL MS DESTACAT Les caracterstiques duna de les Diversos estudis aporten informaci destinacions de referncia mundial: lasobre el nou perfil de lenoturista comunitat autnoma de La Rioja (pg. 2) (pg. 8) La diversitat de perfils de la demanda iLa visi estratgica de lenoturisme a lexperincia turstica, dos elements Europa (pg.10) clau per adaptar loferta (pg. 4) Principals conclusions de la Jornada Els trets diferencials de lenoturisme adEnoturisme de Vilafranca del Peneds les comarques de Tarragona (pg.6)(pg. 12)

2. TERCER QUADRIMESTRE 2011N1 TENDNCIES ENOTUR 2DESTINACIONSCOMPETIDORES La RiojaTAULA 1: Comparativa de les tres Est considerada la principal destinaci enoturstica de lEstatzones que integren la Denominaciespanyol i una de les referents en lmbit mundial1. Abasta territorisdOrigen Qualificada La Rioja. de la comunitat autnoma de La Rioja, per tamb dlaba i denm.municipis nm. hectrees nm. cellers Navarra. En aquest nmero es dna a conixer loferta i la polticaLa11842.247305turstica vinculada al mn del vi de la comunitat autnoma de La Rioja RiojaPart La Denominaci dOrigen Qualificada Altres accions dutes a terme en el 1813.143 280dlaba La Rioja (DOCa Rioja) no coincideix perode 2005-2010 han estat: plansPart deNavarra86.57015 exactament amb els lmits de la de dinamitzaci de clsters enoturs- comunitat autnoma de La Rioja, tics com Haro o Logroo, estudis de Total14461.960 600 abastant tamb municipis de lasatisfacci de la demanda, el Vinobus, provncia basca dlaba i de part deel Centro Sensorial del Vino de SanFont: Consell Regulador DOCa Rioja.Navarra. De fet, La Rioja Alabesa, tot iAsencio o les jornades de portes el poc volum dhectrees saproxima obertes de cellers. La poltica futura al nombre de cellers de la comunitatseguir aquests eixos. Aix ho autnoma, mostrant un alt graudeterminava el programa electoral de datomitzaci (TAULA 1). El Consell lactual govern, que establia Regulador ha determinat tres zonesconsolidar i mantenir la marca GRFIC 1: Distribuci de les places en funci de les sevesenoturstica especialment entre els hoteleres, per categories, de lacaracterstiques en quant al clima, lamercats estrangers, alhora que comunitat autnoma de La Rioja, composici del sl i la localitzaci: Laproposava el disseny de microproduc- 2010. Rioja Alta, La Rioja Baja i La Riojates com l enogastronmic, el culturalpensions hotelsAlavesa. Aquests factors hano el de natura. Altres projectes 5*10,5% 0,0%determinat la morfologia del conreu previstos a llarg termini sn larticula-hostals hotels de la vinya. Aquesta denominaci potci del Barco del Vino a Haro o la1 i 2*16,2%4* sser considerada la ms antiga candidatura del paisatge dels vins de24,8% dEspanya, ja que fou reconegudaLa Rioja com a Patrimoni de lahotels hotels 3* oficialment lany 1925, obtenintHumanitat per la UNESCO dintre la36,9% 1*el1991 el ttol de DO Qualificada.categoria de Paisatge Cultural. 5,1%hotels2*6,4% Poltica i governana Una altra mostra de laposta institucional per lenoturisme s El Font: Elaboraci prpia, a partir de les dades del Instituto de Estadstica de La Rioja. La poltica turstica de la comunitat Rioja y los 5 Sentidos, un programa autnoma de La Rioja, presentada acultural del govern autonmic que, continuaci, sha dirigit, des de fades de 1996, difon la cultura del vi des anys, a la potenciaci i consolidaci de diferents mbits (el paisatge, laMs informaci:de lenoturisme com a producteliteratura, les arts escniques, la turstic de referncia. Prova daix s gastronomia), a travs dactivitatsWeb oficial La Rioja Turismocom concerts, conferncies, obres de lelaboraci i posada en valor del Plan Consell Regulador DOCa Rioja Estratgico para el desarrollo delteatre o dansa. Aquesta iniciativa fou Projecte El Rioja y los 5 Sentidos Turismo del Vino en La Rioja. Aix, des premiada amb el Best of Wine deProjecte el Barco del Vinodel govern autonmic i des de Rioja Turisme Enolgic del passat 2006, Servei de VinobusTurismo, empresa pblica creada elatorgat per Great Wine Capital.Museo de la Cultura del Vino 2000, shan realitzat diverses Dinasta Vivancoactuacions de desenvolupament,Oferta turstica millora de la infraestructura, creaci Empreses de turisme actiuLoferta dallotjament de la comunitat denoturisme: Riojatrek i de producte i promoci. Esdevenir lescenari audiovisual de la srie de es concentra en places de cmpingEnoviajes televisi Gran Reserva o la campanya(45,7%) i dhotels, hostals i pensions Vinoterpia(46,5%). Loferta rural no s significa- La tierra con nombre de vino sn dues de les accions promocionals que han tiva (7,8%). La major part de les ajudat a posicionar la destinaci.places corresponen a hotels de 3 i 4 estrelles. (GRFIC 1). Fonts consultades: Cmara de Valencia (2010). El Enoturismo. 3. TERCER QUADRIMESTRE 2011N1 TENDNCIES ENOTUR3DESTINACIONSCOMPETIDORESUn dels seus trets diferencials s laEn els darrers anys el nombreseva especialitzaci en el productedempreses de turisme actiu shaenoturstic. La Rioja Turismo destacaincrementat, passant de 9 a 23 entreTAULA 2: Comparativa de lenoturismeentre la comunitat autnoma de Laaquells allotjaments (hotels i cases 2006 i 20103 .Tot i que no hi ha dadesRioja i la provncia de Tarragona.rurals) que disposen duna ofertams concretes seria lgic trobar-hidiferenciada, ja sigui per launa vinculaci amb el creixement de Comunitat Provncia autnoma delocalitzaci en un entorn vincola, perlenoturisme. A ms, la destinaciLa RiojaTarragona*larquitectura o pels seus serveis.disposa duns equipaments muses-5 DOAquesta oferta singular suma un 8,6% tics complementaris a la visitaprpies nm. de DO1i part de DOdel total. enoturstica: el Museo de la CulturaPeneds del Vino Dinastia Vivanco, el Centro nm. dhectrees42.247 25.277Pel que fa al recurs base, el celler,Sensorial del Vino o la collecci de nm. cellers 305 296sen troben de tres tipologies cermica popular riojana de Las nm. cellersdiferents2: els grans cellersBodegas Darien sn alguns exemples. visitables 26,128,0darquitectura tradicional de finals del sobre el total (%) nm. places4.664 60.255segle XIX, que estan prenent mesures Demanda de proximitat hoteleresper adaptar-se a la prctica nm. places turisme rural1.0672.334enoturstica; els familiars de petites Diferents fonts consultades2i4dimensions, on una part est coincideixen en afirmar que la nm. habitants 322.415808.420apostant per lenoturisme; i els nousdemanda a la comunitat autnoma de nm. km2 5.0456.303cellers amb una visi claramentLa Rioja s principalment domstica ienoturstica, caracteritzats per de proximitat, procedent principal-Font: Elaboraci prpia a partir de dades oficials delConsell Regulador DOC La Rioja, del Consell Reguladordissenys innovadors, a vegades ment de Madrid, Catalunya i el PasDO Peneds, del INCAVI i de lObservatori de Turisme de vinculats a arquitectes de referncia. Basc, corresponent a estades de capsCatalunya, entre daltres.*Nota: Les dades de la provncia de Tarragona Una mostra de laposta dels agents de setmana i ponts (1,75 dies decorresponen a la DO Tarragona, DO Conca de Barber,DOQ Priorat, DO Terra Alta, DO Montsant i la partper aquest nou enfocamentmitjana) (TAULA 3). Tot i aix, en elscorresponent a la DO Peneds. Les dades de places empresarial2 sn les inversions quedarrers anys (2006-2010) sha experi-dallotjament, nombre dhabitants i km2 fan referncia atota la provncia.estan realitzant dirigides a loferta de mentat un increment del nombrenous serveis i equipaments com sn ladestrangers, amb un increment dunpossibilitat de poder degustar mens 13,8%. Com a complement daquestesenoturstics en els restaurants dels dades ms concretes, cal subratllarpropis cellers.que lenoturista de La Rioja correspon al perfil de lenoturista de lEstatEn aquest territori hi ha altres espanyol: segment dedat adult, queTAULA 3: Distribuci del nombre derecursos vinculats al mn del vi que viatja en grups acompanyat deviatgers allotjats en hotels a la composen larquitectura popularfamiliars o amics, qui actuen moltescomunitat autnoma de La Rioja, riojana com els calados (cellers vegades com a fonts dinformaci. Elper CC.AA. de procedncia. Anyexcavats sota terra), els guardavias2010 (en %). grau de satisfacci s elevat i solen(edificacions rurals similars a lesrealitzar activitats complementries a Comunitat de Madrid 19,4 nostres barraques de pedra seca) o la visita. Catalunya 18,3 els lagares. Pas Basc 14,6La