SINTESIS ARTICLES COMPETÈNCIA ESCRITA

Assignatura: Planificació de la llengua i la literatura en educació infantil

Professor: Jeròni Mendez

Alumnes: Les artistes de la planificació:

Carol Bautista Eguren

Cristina Ferrando Sánchez

Laura Climent Ribes

Miriam Hipólito Romaguera

SINTESIS DEL ARTICLE: Competència escrita en la educació infantil

Les artistes de la planificació

2

PER A COMENÇAR...

Partint de la idea preconcebuda de que aprendre el sistema d’escriptura és fonamental per a

poder escriure textos, caiguem en un plantejament contradictori amb la concepció que els i les

infants de la nostra societat, abans d’anar a l’escola ja tenen coneixements previs ocasionats

de manera natural a causa del contacte amb el seu entorn proper.

Este coneixement del món de l’escrit es produeix dins d’un procés complex i gradual al llarg del

temps, per això, el professorat deu trobar la manera més adequada d’acompanyar a l’alumnat

en aquest procés, tenint en compte que l’escrit està conformat per dos aspectes: per una

banda l’ús dels textos o els gèneres discursius escrits i els sistema d’escriptura.

Una forma encertada de construir una metodologia adequada per a recolzar l’alumnat en

l’aprenentatge de l’escrit, pot partir dels diferents teories educatives impulsades per autors i

autores amb una influència més que demostrada a l’historia de l’escola. Destaquem ara

algunes d’aquestes teories:

Decroly: iniciació globalitzada del coneixement de la lectura i l’escriptura a partir de la

frase o el text.

Montessori: començar pel coneixement dels sons i les lletres.

Freinet: connexió entre la societat i l’escola mitjançant l’ús d’eines i recursos presents

en la vida social, com periòdics, correspondència, llibres, contes i altres textos.

Vigotski: ensenyar el llenguatge escrit d’una manera natural i en uns contextos amb

significat. Els i les infants haurien d’aprendre a llegir i escriure de la mateixa manera

que aprenen a parlar.

Una proposta que recull totes aquestes teories a l’aula d’Educació Infantil és la introducció,

des del principi, de la presència i ús de textos escrits i, de manera progressiva, el plantejament

d’activitats que servisquen per a l’aprenentatge del sistema d’escriptura.

Des que naix l’infant es troba immers en un món de comunicació. Molt prompte els xiquets i

les xiquetes comencen a comprendre les funcions particulars que la lectura i l’escriptura tenen

en el seu grup social. Poc a poc, van observant la seua utilitat i diversitat.

Tenint açò en compte i pensant en una classe ordinària d’educació infantil, apleguem a la

conclusió de que les experiències amb les funcions i les formes d’escriptura viscuda pels

infants en els primers anys de vida poden ser molt distintes, per tant és necessari fer de l’aula

un entorn ric, vincular a la societat i a la cultura a la qual pertany, amb l’objectiu que hi haja un


3

bon aprenentatge de lectura i l’escriptura per part de tot el nostre alumnat siguen quins

siguen els seus coneixement previs.

D’acord amb aquesta necessitat, hi ha diverses activitats que ens poden ajudar a aconseguir

aquest clima a l’aula incidint en l’aprenentatge del sistema d’escriptura en un marc significatiu,

és a dir, amb un plantejament comunicatiu.

a) Escoltar la lectura de llibres.

Quan llegim en veu alta contes escrits per a infants que encara no saben llegar i

escriure, bé a casa o a l’escola, els fem descobrir les característiques de l’ordre

escriptural.

b) Inici de la producció de textos escrits.

Està demostrat que abans de conèixer el sistema d’escriptura els infants són capaços

de diferenciar alguns gèneres, de tenir expectatives sobre què ha d’aparèixer per escrit

en funció del gènere, i fins i tot, produir textos incipients.

*PROPOSTA PER A DESENVOLUPAR AQUEST ASPECTE A L’AULA:

Producció de gèneres discursius escrits a partir de situacions de comunicació en que es

presente la necessitat d’escriure’ls.

c) Gèneres discursius com a instruments mediadors.

Vincle crucial entre els processos psicològics i el seus escenaris culturals, històrics i

institucionals. Els gèneres discursius son els instruments mediadors per a la

comunicació a través de textos.

CARACTERÍSTIQUES D’ALGUNS GÈNERES A MODE D’EXEMPLE

A continuació, explicarem les característiques d’alguns dels diferents gèneres que podem

utilitzar en un aula d’infantil.

♣ La llista

L’ús de la llista és molt usual en el dia a dia en tots els contextos i també, a l’escola. Algunes de

les característiques més importants de les llistes són:

Presenta ordenadament i amb una visualització clara els diferents elements.

Realitza una relació d’elements d’una mateixa categoria.

Ajuden a recordar i s’utilitzen molt en la vida quotidiana.


4

♣ La carta (variació: targeta postal)

Presenta diverses parts com lloc i data, salutació, contingut, acomiadament i signatura.

Pressuposa un destinatari i una intencionalitat concreta.

El llenguatge ha de tindre en compte el destinatari i el context.

Ha de tindre una presentació formal.

En la modalitat de carta justificada es demana a una persona la justificació d’alguna

cosa, l’aparició de verbs com per exemple demanar, necessitar o desitjar i de

connectors com per exemple perquè, ja que, com que, etc.

♣ La nota

Pressuposa un destinatari i una intencionalitat concreta.

El llenguatge ha de tindre en compte el destinatari i el context, però d’una manera

molt lliure i més senzilla.

Normalment, consta de salutació, contingut i signatura.

És breu.

♣ La recepta de cuina

L’estructura consta de títol, ingredients i instruccions per a la preparació.

La informació és objectiva, precisa i ordenada.

És útil l’ús d’ordinals i de cardinals i/o de connectors per tal d’assenyalar la seqüència.

El text pot acompanyar d’imatges per a afavorir la comprensió.

Hi apareix vocabulari referit a quantitats, ingredients...

La modalitat verbal pot ser imperativa.

♣ El menú

L’estructura és primer plat, segon plat, postres i, si es vol, la beguda.

La informació ha de ser objectiva, precisa i ordenada.

Normalment porta una indicació del dia per al que es prepara el menú.

♣ El relat de fets o d’experiències verbals

Consta d’una situació inicial, una successió de fets i un final que constitueix el

desenllaç.

Ha de referir-‐se las protagonistes, lloc, temps, fets i als motius de les accions.


5

Ha d’haver un ordre cronològic dels fets.

Verbs en passat utilitzats en primera persona.

Ús freqüent de preposicions, conjuncions, adverbis i connectors temporals en els quals

hem d’evitar la repetició.

Expressió de sensacions i sentiments.

Relleu del punt de vista i/o subjectivitat del narrador.

Ha de tindre un títol.

Acompanyament de il·∙lustracions o fotografies.

♣ Les notícies

És similar al relat.

Verbs utilitzats en tercera persona.

Aparició de titulars, fotografies, peus de foto...

Menor implicació de sentiments i sensacions.

♣ El conte

Organitzats en una estructura en la que hi ha diferents pars com el inici,

desenvolupament del conflicte, resolució d’aquest i situació final.

Verbs utilitzats en tercera persona i en passat.

Sol haver diàlegs en la narració.

Ha d’existir una coherència en l’ús dels temps verbals.

Aparició de frases fetes en el començament, durant i al final.

La portada amb el títol, el nom del/s autor/s(es) l’editorial i la il·∙lustració és molt

important.

Tenen una atenció literària.

♣ Els poemes i redolins

Es basen en la melodia i el ritme.

Tenen una intenció estètica.

La distribució del text sobre el paper ha de ser l’adequat.

Hi ha elements repetitius que solen ser interessants per als/les infants perquè ajuden a

recordar.

♣ Els textos explicatius


6

Sol tindre la seua iniciació en infantil en els llibres de consulta com diccionaris o

enciclopèdies.

El lèxic ha de ser precís i la sintaxi clara.

Ha d’haver ordre en l’exposició.

Sol haver apartats i subapartats.

Gran ús de connectors.

Pot emprar-‐se el subratllat, la negreta, etc.

Text acompanyat de il·∙lustracions o fotografies per a completar l’explicació.

És freqüent l’ús d’esquemes.

PROPOSTES D’ACTIVITATS PER A L’INICIACIÓ EN L’ESCRIPTURA

1) Identificar coses escrites dins del context del xiquet o xiqueta i a l’aula és parlarà de les

seues funcions i formes de presentació.

2) Que l’alumnat ens duga de casa “objectes portadors de textos escrits”, que no siguen

importants, ja que mes tard a l’aula, seràn utilitzats de maneres diverses.

3) Ordenar el material que tenim de casa, amb l’ordre que ells volen, per grandària de les

lletres, però on esta escrit o per a què serveix, açò farà que els xiquets i xiquetes

comencen a fer-‐se preguntes sobre el text escrit.

4) Ordenar els llibres de l’aula, al ser llibres molt diversos: contes, llibres de poemes,

d’animals, diccionaris, etc. L’alumnat tindrà que fixar-‐se, en indicis diversos, com el

format, les il·∙lustracions, la presentació del text, el contingut o la funció.

5) Llegir en veu alta escrits que puguen ser interessants per als menuts, que no siga

necessàriament un conte, potser, un e-‐mail, una felicitació d’aniversari, un programa

d’un espectacle, etc.

6) Seguir unes instruccions senzilles, com per exemple d’un joc o d’una recepta de cuina

senzilla, amb l’ajuda del ensenyant.


7

7) Que el mestre o mestra, escriga davant de la classe textos diversos que es necessiten a

l’aula com: El nom dels xiquets, invitacions per a les famílies o la data, per a que

l’alumnat s’adone del propòsit d’escriure, i col·∙labore en la tasca.

8) Progressivament animar als xiquets a que comencen a escriure algunes coses senzilles

com el seu nom per a deixar constància en els treballs fets, en el lloc que ocupen a

l’aula o en els seus objectes personals. Ajudant-‐se de que veuen el seu nom en

diferents llocs dins de l’aula i de que entenen que l’escriptura es important.

ACTIVITATS I RECURSOS PER A ESCRIURE

Les activitats que solen ser habituals a les aules dels i les infants són:

a) Escriptura espontània:

Els alumnes escriuen d’acord amb el seu nivell, aprofitant els coneixements que tenen sobre el

sistema d’escriptura alfabètic i d’acord amb les hipòtesis que manegen dins del seu procés

evolutiu. A més, l’infant manifesta el que sap en cada moment, és un mitjà idoni per a la

intervenció del mestre, el qual pot interactuar amb l’alumne mitjançant estratègies que

l’ajuden a avançar en l’aprenentatge del codi.

b) Dictat a l’adult:

Constitueix una ocasió excel·∙lent per a la producció de textos i reflexionar sobre el codi, per a

parlar sobre com s’ha d’escriure.

c) Construcció col·∙lectiva:

Consisteix en que els/les infants facen una producció escrita de paraules i altres expressions

amb la participació del grup. Mentre un xiquet/a és a la pissarra escrivint, els altres han

d’escriure individualment al seu paper. Aquest, recurs es pot emprar a l’inici de l’aprenentatge

gràcies a la cooperació en grup, sempre que les produccions escrites a la pissarra queden

correctes d’acord amb la norma.

d) Còpia:

La còpia avui dia és un mitja interessant per treballar l’escriptura, sempre que la còpia es faça

dins d’un context que la justifique i l’alumnat siga conscients de l’objectiu que es persegueix.


8

Per exemple, la llista dels noms dels xiquets/es de la classe ha d’estar a la vista, per a que els

xiquets/es alhora d’escriure el seu nom en una fitxa puguen observar i copiar el seu nom.

Aspectes a tindre en compte quan els infants s’inicien a l’escriptura:

1) L’observació de models

L’alumnat necessita tindre a l’abast produccions escrites que respecten la normativa. L’ús de

models, tant per a copiar-‐los com per a contrastar amb les produccions pròpies, seran

proporcionats pel docent quan considere que son emprats per produir l’aprenentatge.

2) Buscar els referents

Els infants fan el seus aprenentatges a partir del que ja saben, per això aprofiten les paraules i

els textos que ja coneixen com a referents. Aquests referents, l’alumnat els fa servir com a

models ja que les paraules i textos estan escrits d’acord amb la convenció.

3) La construcció del repertori propi de lletres

Cada xiquet/a elabora progressivament el seu repertori de lletres a partir d’allò que més

l’interessa, que sempre és el seu nom propi. Per això, les primeres lletres que aprenen solen

ser les del seu nom, sobretot la lletra inicial.

4) Cada alumne aprèn al seu ritme i sense un ordre predeterminat

Cada alumne aprèn d’acord amb les seus capacitats i el seu ritme evolutiu. Per això, la pràctica

permet que cada infant vaja captant les lletres i comprenga el funcionament del codi en el seu

conjunt. A més, s’ha de tindre en compte que al currículum oficial s’estableix que a l’Educació

Infantil no és obligatori aprendre el sistema d’escriptura sinó que s’ha de permetre

l’aproximació al text escrit.

5) El tipus de lletra en el primer aprenentatge

El tipus de lletra que els infants utilitzen quan s’inicien en l’escriptura, s’ha generalitzat que la

més emprada siga la majúscula anomenada “de pal”, formada pels traços més simples. Aquest

tipus de grafia és l’adequat per la seua senzillesa, ja que la realització de lletres minúscules

exigeix una major maduresa visomotora. N’és important que a l’aula hi haja un abecedari en

què aparega els tres tipus diferents de grafia (majúscula “de pal”, la minúscula enllaçada i la

minúscula d’impremta) per a que els infants puguen consultar les equivalències entre les

grafies.


9

6) Estratègies d’intervenció del docent

El mestre/a ha de ser un receptor que interpreta i comprèn els textos produïts pel alumnat i

que, si convé, els completa i enriqueix. En lloc de resoldre de manera ràpida els dubtes i els

errors, els farà sugerències a mode de pregunta. D’aquesta manera, es pretén provocar-‐los

“conflictes” que siguen capaços de resoldre individualment o amb l’ajuda dels companys/es.

Alguns dels exemples d’estratègies d’intervenció són:

Reforçar les produccions escrites dels alumnes i les hipòtesis utilitzades.

Llegir en veu alta el que ha escrit l’infant de manera literal.

Observar auditivament la producció oral de la seqüència dels sons d’una paraula.

Suggerir un esforç nou (per exemple, escriure sense mirar el model).

Induir a observar un referent o un model.

Proposar que contrasten la pròpia opinió amb la d’un company.

7) La interacció entre alumnes

L’aprenentatge de l’escriptura en els infants prové en bona part de les activitats compartides

que realitzen a l’aula, en les quals es mostren les produccions escrites, els models i els

procediments emprats, a través de la interacció amb els altres. A més, la conversa a l’aula té

efectes beneficiosos sobre les habilitats de comunicació i d’argumentació dels infants i sobre la

seua capacitat d’aprofundir en el significat de l’escriptura. Per això, és important recolzar el

treball cooperatiu com la reflexió autònoma, ja que aquestes han de coexistir amb la presència

de diferents nivells de conceptualització del sistema d’escriptura a l’aula.

8) L’autoavaluació i la consciència del que s’aprèn

Vigotsy, va teoritzar que en el desenvolupament individual, la regulació dels aprenentatges es

produeix primer de manera externa i després interna. Així bé, els infants inicialment

necessiten que un mestre/a els diga si és encertat o no l’aprenentatge en qüestió i que

controle els processos de l’aprenent. En una fase posterior, aquest és cada vegada més crític

amb la pròpia activitat. Per tant, la tasca del mestre/a és ajudar a l’alumnat perquè la regulació

externa passe a ser interna.

SINTESIS ARTICLES COMPETÈNCIA ESCRITA

Documents

Transcript of SINTESIS ARTICLES COMPETÈNCIA ESCRITA