Com l’avaluació PISA pot contribuir acanviar els procediments

d’ensenyament i els processosd’aprenentatge

LA COMPETÈNCIA LECTORA LA COMPETÈNCIA LECTORA

Roser Canals Roser Canals

Elvira Borrell Elvira Borrell

25 de març de 201125 de març de 2011

SUMARI SUMARI

1. INTRODUCCIÓ1. INTRODUCCIÓ

4. ESTRATÈGIES4. ESTRATÈGIESCOGNITIVES COGNITIVES

CONTRIBUCIÓ DE PISACONTRIBUCIÓ DE PISAALS PROCEDIMENTS ALS PROCEDIMENTS

D’ENSENYAMENTD’ENSENYAMENTI ALS PROCESSOSI ALS PROCESSOS

D’APRENENTATGED’APRENENTATGE

5. NIVELLS DE 5. NIVELLS DE RENDIMENTRENDIMENT

DE LA COMPETÈNCIA DE LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) LECTORA (PISA)

2. LA COMPETÈNCIA 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) LECTORA (PISA)

3. DISSENY DE 3. DISSENY DE LA PROVALA PROVA

6. ELEMENTS6. ELEMENTSDEDE CONT CONTEXTEXT

7. PROPOSTES PER7. PROPOSTES PERINCORPORARINCORPORAR

LA COMPETÈNCIALA COMPETÈNCIALECTORA LECTORA

ALUMNAT

a través del

LLENGUATGE

3. Comunica el coneixement

1. Coneix i es representa

MÓN / REALITAT

2. Reelabora el coneixement

1. Introducció 1. Introducció EL PAPER DE LA LLENGUA EN LA CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENTEL PAPER DE LA LLENGUA EN LA CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT

L’avaluació dels resultats d’aprenentatge pot tenir, en funció de l’ús que és faci dels resultats, impacte en els procediments d’ensenyament.

Punts forts de les proves PISA que poden ajudar a canviar procediments al professorat i processos a l’alumnat:

L’anàlisi i la reflexió del marc conceptual.

L’anàlisi i la reflexió dels ítems de les proves.

L’anàlisi i la reflexió dels elements de context.

AVALUACIÓ DE LA COMPETÈNCIA LECTORA A AVALUACIÓ DE LA COMPETÈNCIA LECTORA A PISA 2009PISA 2009

SUMARI SUMARI

1. INTRODUCCIÓ1. INTRODUCCIÓ

CONTRIBUCIÓ DE PISACONTRIBUCIÓ DE PISAALS PROCEDIMENTS ALS PROCEDIMENTS

D’ENSENYAMENTD’ENSENYAMENTI ALS PROCESSOSI ALS PROCESSOS

D’APRENENTATGED’APRENENTATGE

2. LA COMPETÈNCIA 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) LECTORA (PISA)

2. La competència lectora segons PISA2. La competència lectora segons PISA

La competència lectora consisteix a comprendre i utilitzar els textos escrits i a reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i potencial de cadascú i participar en la societat.

Els centres fomentaran la lectura en totes les matèries, com a factor bàsic per el desenvolupament de les competències bàsiques i per a l’adquisició dels objectius educatius de l’etapa.

Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat acadèmica, social i cultural valorant la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors

Desenvolupament progressiu de l’autonomia lectora i de la consideració de la lectura com a font de coneixement del món, de la naturalesahumana i de les relacions entre les persones, i pensar les pròpies vivències.

La lectura en el currículum de l’ESO La lectura en el currículum de l’ESO DECRET 143/2007

La lectura al currículum de les matèries no lingüístiquesLa lectura al currículum de les matèries no lingüístiquesDECRET 143/2007

• Lectura crítica de textos amb contingut científic obtinguts de fonts diverses.

• Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports, per localització i per caracteritzar els grans àmbits geopolítics i econòmics.

• Lectura i interpretació de dades estadístiques i de gràfics en suport convencional i digital

• Lectura i interpretació d’objectes artístics i d’imatges tot identificant i relacionant els aspectes formals, de contingut i contextuals.

• Lectura, interpretació i redacció d’informes i documents tècnics contribueix al coneixement i a la capacitat d’utilitzar textos de diferents tipologies

SUMARISUMARI

1. INTRODUCCIÓ1. INTRODUCCIÓ

CONTRIBUCIÓ DE PISACONTRIBUCIÓ DE PISAALS PROCEDIMENTS ALS PROCEDIMENTS

D’ENSENYAMENTD’ENSENYAMENTI ALS PROCESSOSI ALS PROCESSOS

D’APRENENTATGED’APRENENTATGE

2. LA COMPETÈNCIA 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) LECTORA (PISA)

3. DISSENY DE 3. DISSENY DE LA PROVALA PROVA

3. Disseny de la prova3. Disseny de la prova3.1 Exemple d’un estímul 3.1 Exemple d’un estímul

Alerta d’al·lèrgia als cacauetsGaletes farcides de xocolata

Data de l’alerta : 4 de febrerNom del fabricant: Fine Foods Ltd.

Informació sobre el producte: Galetes farcides de xocolata 125 grams.(Consumir preferentment abans del 18 de juny i consumir preferentmentabans de l’1 de juliol).

Detalls. Algunes galetes d’aquests lots poden contenir trossos de cacauetsque no estan inclosos a la llista d’ingredients.Les persones al·lèrgiques alscacauets no han de menjar aquestes galetes.

Actuació per part del consumidor. Si ha comprat aquestes galetes les potportar al lloc on les va comprar perquè li retornin els diners o trucar al 900 3233 34 per a més informació.

3.2 Textos electrònics3.2 Textos electrònics

La presentació de textos amb diferents formats.

3.3 Textos discontinus3.3 Textos discontinus

SUMARI SUMARI

1. INTRODUCCIÓ1. INTRODUCCIÓ

4. ESTRATÈGIES4. ESTRATÈGIESCOGNITIVES COGNITIVES

CONTRIBUCIÓ DE PISACONTRIBUCIÓ DE PISAALS PROCEDIMENTS ALS PROCEDIMENTS

D’ENSENYAMENTD’ENSENYAMENTI ALS PROCESSOSI ALS PROCESSOS

D’APRENENTATGED’APRENENTATGE

2. LA COMPETÈNCIA 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) LECTORA (PISA)

3. DISSENY DE 3. DISSENY DE LA PROVALA PROVA

4. Les estratègies cognitives4. Les estratègies cognitives

1. D’on es poden obtenir “cèl·lules” per identificar possibles culpables?

(accés i obtenció d’informació)

2. Com pot provar la policia qui ha estat a l’escenari del crim? (integració i interpretació de la informació)

3. Creus que les proves genètiques són infal·libles a l’hora de determinar la culpabilitat de l’assassí?

(reflexió i avaluació)

EINES CIENTÍFIQUES DE LA POLICIA

S’ha comès un assassinat, però el sospitós ho nega tot. Afirma no conèixer la víctima. Diu que mai no va estar a prop d’ella, que mai no la va tocar... La policia i el jutge estan convençuts que no diu la veritat. Però, com provar-ho? L’especialista en genètica agafa algunes cèl·lules de la base dels cabells trobats a la víctima o de la saliva deixada en una burilla. Les posa en un producte que elimina...

SUMARI SUMARI

1. INTRODUCCIÓ1. INTRODUCCIÓ

4. ESTRATÈGIES4. ESTRATÈGIESCOGNITIVES COGNITIVES

CONTRIBUCIÓ DE PISACONTRIBUCIÓ DE PISAALS PROCEDIMENTS ALS PROCEDIMENTS

D’ENSENYAMENTD’ENSENYAMENTI ALS PROCESSOSI ALS PROCESSOS

D’APRENENTATGED’APRENENTATGE

5. NIVELLS DE 5. NIVELLS DE RENDIMENTRENDIMENT

DE LA COMPETÈNCIA DE LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) LECTORA (PISA)

2. LA COMPETÈNCIA 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) LECTORA (PISA)

3. DISSENY DE 3. DISSENY DE LA PROVALA PROVA

Nivell I comprensió literal d’informació

Nivell II comprensió global d’un text

Nivell III comprensió en contextos familiars o quotidians

Nivell IV comprensió en contextos poc familiars

Nivell V comprensió en contextos desconeguts

Nivell VI comprensió d’un o més textos a partir d’elements de fora

del propi text

5. 5. NNivells de rendiment ivells de rendiment de la de la

COMPETÈNCIA LECTORACOMPETÈNCIA LECTORA PISA PISA

Nivell inicial de Competència

Avaluació inicial

+ simple

Avaluació final

AVALUACIÓ FORMATIVA

+ complex

Nivell d’assoliment Competèncial

Avaluació del procés d’aprenentatgeAvaluació del procés d’aprenentatge

SUMARI SUMARI

1. INTRODUCCIÓ1. INTRODUCCIÓ

4. ESTRATÈGIES4. ESTRATÈGIESCOGNITIVES COGNITIVES

CONTRIBUCIÓ DE PISACONTRIBUCIÓ DE PISAALS PROCEDIMENTS ALS PROCEDIMENTS

D’ENSENYAMENTD’ENSENYAMENTI ALS PROCESSOSI ALS PROCESSOS

D’APRENENTATGED’APRENENTATGE

5. NIVELLS DE 5. NIVELLS DE RENDIMENTRENDIMENT

DE LA COMPETÈNCIA DE LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) LECTORA (PISA)

2. LA COMPETÈNCIA 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) LECTORA (PISA)

3. DISSENY DE 3. DISSENY DE LA PROVALA PROVA

6. ELEMENTS6. ELEMENTSDE DE CONTCONTEXTEXT

Pregunta: Tasca de lectura: Has de comprendre i recordar la informació d’un text. Fins a quin punt consideres útils les següents estratègies per entendre i memoritzar el text?

Valora les possibles estratègies des de gens útils fins a molt útils: a) Em centro en les parts del text que són fàcils d’entendre.

b) Llegeixo el text ràpidament dues vegades. c) Després de llegir el text el comento amb altres persones.

d) Subratllo les parts importants del text.

e) Resumeixo el text amb les meves pròpies paraules.

f) Llegeixo el text en veu alta a una altra persona.

6. Elements de context6. Elements de contextExemple d’exercici metacognitiuExemple d’exercici metacognitiu

SUMARI SUMARI

1. INTRODUCCIÓ1. INTRODUCCIÓ

4. ESTRATÈGIES4. ESTRATÈGIESCOGNITIVES COGNITIVES

CONTRIBUCIÓ DE PISACONTRIBUCIÓ DE PISAALS PROCEDIMENTS ALS PROCEDIMENTS

D’ENSENYAMENTD’ENSENYAMENTI ALS PROCESSOSI ALS PROCESSOS

D’APRENENTATGED’APRENENTATGE

5. NIVELLS DE 5. NIVELLS DE RENDIMENTRENDIMENT

DE LA COMPETÈNCIA DE LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) LECTORA (PISA)

2. LA COMPETÈNCIA 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) LECTORA (PISA)

3. DISSENY DE 3. DISSENY DE LA PROVALA PROVA

6. ELEMENTS6. ELEMENTSDE DE CONTCONTEXTEXT

7. PROPOSTES PER7. PROPOSTES PERINCORPORARINCORPORAR

LA COMPETÈNCIALA COMPETÈNCIALECTORA LECTORA

Escola El Pi de Dosrius Curs 2010-11 Informació per a les famílies 

COM PODEM AJUDAR ELS NOSTRES FILLS I FILLES EN L’HÀBIT LECTOR?

Sabem que els nens lectors es fan més preguntes, mantenen punts de vista propis, milloren la capacitat de retenir i memoritzar i són més bons estudiants.

 Sabem que les bones lectures ens commouen i ens deixen empremta, desperten afeccions i interessos, ens posen en contacte amb altres llocs i gents, ens aporten

coneixements, ens ajuden a millorar l’expressió escrita i a desenvolupar la creativitat.   Com podem aconseguir que els nostres fills s’interessin per la lectura?  A partir del llibre “Guia pràctica per a fer fills lectors” de J.C.Girbés, de la Fundació Bromera, us fem arribar alguns consells que ens poden ajudar.

7. Propostes per incorporar la 7. Propostes per incorporar la competència lectora competència lectora

7.1 El pla lector7.1 El pla lector

Decàleg de la família compromesa amb la lectura     1. Valorem el fet de llegir      2. Expliquem-los contes i històries      3. Que ens vegin llegir      4. Fem del llibre un objecte quotidià      5. Parlem de llibres      6. Llegim amb ells     7. Fem de la lectura un costum saludable (millor en un lloc tranquil, ben il·luminat...)      8. Triem els llibres amb ells      9. Animem-los a escriure   10. Impliquem-los en el procés lector: anem al "bibliobús", a les

biblioteques, a exposicions...

 

Gratis per a nosaltres, cares per a la terra

Fa uns quants anys, per anar al mercat calia dur un cistell o un carretó per posar-hi tot allò que es comprava. Avui dia en qualsevol comerç ens donen tantes bosses de plàstic com vulguem. Però l’acumulació de totes de bosses plàstic i d’altres deixalles al medi suposa un greu problema al que cal començar a posar solució. L’ús abusiu de les bosses de plàstic és un problema no només per l’acumulació de residus que comporta.  Per començar, llegeix l’article publicat al diari que tracta del problema que suposa la quan quantitat de residus generats per un consum excessiu de bosses de plàstic.        

7.2 Treball de la competència lectora a 7.2 Treball de la competència lectora a les àrees que no són de llengua les àrees que no són de llengua

Àrea de Ciències NaturalsNivell: segon d’ESO

INSTITUT D’ARGENTONA

Professor:Miquel BadiaCurs 2010-11

La Vanguardia15.11.2007

Activitat 1

• Es planteja com a objectiu de l’activitat: identificar el problema

• S’inicia una conversa abans de la lectura per motivar l’alumnat - què us suggereix el títol?

- quines pràctiques són habituals a les vostres famílies?

• S’organitza una lectura cooperativa en grups de 4 alumnes.

• Cada alumne fa lectura individual en veu baixa, escriu el resum i l’explica als companys del grup.

• En acabar el professor reprén la conversa per fer aflorar els motius

pels quals és un problema l’ús abusiu de les bosses de plàstic.

Activitat de l’àrea de ciències naturals Activitat de l’àrea de ciències naturals (ESO)(ESO)

Les drogues i la comunicació entre les neurones

Al teu institut un grup d’alumnes de segon d’ESO estan fent un crèdit de síntesi sobre el consum de drogues. És per això que han entrevistat diversos testimonis. De cada entrevista n’han fet una fitxa.

Una amiga vostra forma part d’aquest grup i com que us interessa el tema, li demaneu que us en deixi veure algunes.

Aquestes són les fitxes que la vostra amiga us ha passat.

Àrea de Ciències NaturalsNivell: tercer d’ESO

INSTITUT D’ARGENTONA

Professor: Miquel BadiaCus 2010-11

Fitxa nº1

Fitxa nº1

Fitxa nº3

Fitxa nº4

Fitxa nº5

Activitat 1: Diferents drogues, diferents efectes.

El professor vol, que a partir de la lectura, l’alumne es plantegi que cal aprendre més coses per analitzar el problema i trobar respostes.

El context de l’activitat és molt proper i d’interès per l’alumnat adolescent.

S’inicia amb una lectura individual dels testimonis que les companyes de segon han recollit en les diverses fitxes. El professor vol que els quedi clar que les diferents drogues tenen diferents efectes sobre les persones.

Per comprovar-ho demana a l’alumnat que escriguin en un full preguntes a les que els agradaria trobar resposta.

Posteriorment, es posen en comú i són el punt de partida de la resta d’activitats.

7.3 Tipus de contextos: àmbit ocupacional7.3 Tipus de contextos: àmbit ocupacional

Resposta a un anunci

Quan s'escriu una carta en resposta a un anunci cal indicar, tant a la carta com al sobre, el codi de referència de l'anunci. És recomanable especificar el lloc de treball al qual es vol optar i la data i font d'on s'ha obtingut l'oferta. Així mateix, la carta ha de mostrar que les característiques pròpies s'adeqüen al perfil sol·licitat. Finalment, cal remarcar que l'objectiu de la carta és formar part de la selecció i deixar les dades per tal que l'empresa es pugui posar en contacte amb el/la candidat/a.

Quins són els passos que cal seguir per respondre a un anunci d’oferta de treball?

Elabora un esquema.

7.4 Eines per identificar les estratègies 7.4 Eines per identificar les estratègies cognitives a les activitatscognitives a les activitats

7.5 Instruments d’autoregulació: qüestionari 7.5 Instruments d’autoregulació: qüestionari per a l’autoreflexió i la milloraper a l’autoreflexió i la millora

Orientacions per a la millora de la comprensió lectora i l’expressió escrita http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=19http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=19

7.6 El disseny de proves internes per avaluar l’assoliment de les 7.6 El disseny de proves internes per avaluar l’assoliment de les competències bàsiquescompetències bàsiques

Nivell 1r ESO Matèria optativa: La competència social Contingut: El valor del civisme Activitat:

– Lectura col·lectiva de l’article. Es numeren els paràgrafs del text. – Per grups escriuen una definició de “civisme”– Cada grup llegeix l’article i resumeix la idea principal de cada paràgraf

amb una frase o títol. – S’identifiquen exemples de civisme en el contingut de l’article– Es posa en comú el resultat de cada grup i es compara la definició amb la

que proposa la professora.

INSTITUT BADIA DEL VALLÈS

Professora: Charo Tomás

Fer lectors competents és un requisit de la societat de la informació i del coneixement i és responsabilitat de l’escola.

A l’educació obligatòria s’han de posar els fonaments que seran clau en la vida dels nois i de les noies, tant pels que continuaran estudis, com pels que aniran directament al món laboral, amb l’objectiu d’assegurar el bàsic per a tots i el màxim per a cadascú.

Gràcies per la vostra atenció

Quan bufa el vent del canvi, hi ha qui construeix murs

i hi ha qui construeix molins de vent.

Proverbi xinès