COMPETÈNCIA LECTORA I BIBLIOTECA ESCOLAR: …Competència lectora i biblioteca escolar: una...

COMPETÈNCIA LECTORA

I BIBLIOTECA ESCOLAR:

UNA RELACIÓ NECESSÀRIA

ANNEXOS

Mercè Abeyà Lafontana

Curs 2008-2009

Supervisió de l’estudi:

Àngels Prat Pla

Competència lectora i biblioteca escolar:

una relació necessària

Memòria de la llicència d’estudis concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

per al curs 2008-2009 (DOGC núm. 5176 de 18-07-2008)

Supervisió de l’estudi:

Àngels Prat Pla, professora emèrita del Departament

de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona

Annex 3: Diaris de camp | 109 3.1 Diari de camp de la pràctica 1: La princesa i el pèsol | 111

3.2 Diari de camp de la pràctica 2: Les granotes | 132

Annex 4: Categories d’anàlisi: selecció de dades | 159 4.1 Categoria 1: El procés lector | 161

4.2 Categoria 2: La formació de l’hàbit lector | 166

4.3 Categoria 3: Les habilitats per informar-se | 173

4.4 Categoria 4: L’elaboració de coneixement de manera conjunta | 179

Annex 5: Materials utilitzats a les pràctiques lectores | 187 5.1 Materials utilitzats a la pràctica 1: La princesa i el pèsol | 189

5.1.1 Documentació | 189

5.1.2 Textos per fer lectures compartides | 191

5.1.3 Fulls de tasques | 194

5.2 Materials utilitzats a la pràctica 2: Les granotes | 197

5.2.1 Documentació | 197

5.2.2 Imatges i textos | 199

5.2.3 Fulls de treball | 203

5.2.4 Fulls de tasques | 205

COMPETÈNCIA LECTORA I BIBLIOTECA ESCOLAR: UNA RELACIÓ NECESSÀRIA

Mercè Abeyà Lafontana 5

Annex 1 | Resultats de les proves ACL


6 Mercè Abeyà Lafontana



1 Proves ACL1

1.1 Dades generals

QUADRE 1.1

Indicadors grup de 3r

Grup de 3r Indicadors

Prova ACL-2 Prova ACL-3

Nombre d’ítems 24 25

Alumnes examinats 20 20

Puntuació mitjana 11,05 12,7

Desviació estàndard 5,36 5,18

Puntuació mínima 4 4

Puntuació màxima 21 21

Mitjana decatipus 4,15 4,75

QUADRE 1.2

Indicadors grup de 4t

Grup de 4t Indicadors

Prova ACL-3 Prova ACL-4

Nombre d’ítems 25 28

Alumnes examinats 21 21

Puntuació mitjana 12,19 15,71

Desviació estàndard 3,50 5,56

Puntuació mínima 8 6

Puntuació màxima 19 25

Mitjana decatipus 4,43 4,86

1 Català, Glòria et al. (1996; 2001). Avaluació de la comprensió lectora. Vol.1. Proves ACL. Cicle

inicial de primària. Vol.2 Proves ACL. Cicle mitjà i superior de primària. Barcelona: Graó



1.2 Proves ACL aplicades al grup de 3r

1.2.1 Resultats obtinguts a la prova ACL-2 (octubre 2008)

Ítems ACL-2 Núm. Codi

alumnes 1.1 1.2 1.3 1.4 2.5 2.6 2.7 3.8 3.9 3.10 4.11 4.12 4.13 5.14 5.15 5.16 6.17 6.18 6.19 6.20 7.21 7.22 7.23 7.24 Puntuació Decatipus

1. AO 1 1 1 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 21 8 2. AP 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 1 3. BJ 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 1 1 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 6 2 4. CO 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 1 10 4 5. CR 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 1 1 1 1 9 3 6. CS 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 1 0 0 0 0 5 2 7. DB 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 0 21 8 8. JA 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 11 4 9. JJ 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 1 0 1 1 0 0 0 0 1 0 6 2

10. JM 1 0 1 0 0 1 1 1 0 0 1 0 0 1 0 1 1 1 1 0 1 1 1 0 14 5 11. MA 0 1 1 0 0 1 0 0 0 0 1 0 1 0 1 1 1 1 0 0 1 0 1 1 12 5 12. MG 1 0 1 0 0 0 1 0 1 1 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 1 0 1 1 15 6 13. MP 1 0 1 0 0 0 1 0 0 1 1 0 1 0 1 0 1 1 1 0 1 1 1 1 14 5 14. NA 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 0 1 0 0 1 0 1 1 14 5 15. PF 0 1 1 1 1 1 1 0 0 0 1 0 1 0 1 1 1 0 1 0 0 1 1 1 15 6 16. RG 1 0 1 0 0 0 0 0 1 0 1 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 7 3 17. RS 1 1 1 1 0 1 1 0 0 0 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 18 7 18. SN 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 1 0 0 0 0 1 0 0 1 0 1 1 7 3 19. TD 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 1 0 4 1 20. TR 0 0 0 1 0 0 1 0 0 1 1 0 1 1 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0 9 3 Total ítems 8 8 12 5 1 9 11 5 8 7 13 4 15 8 11 10 11 16 6 6 11 9 17 10 11,05 4,15



1.2.2 Resultats obtinguts a la prova ACL-3 (juny 2009)

Ítems ACL-3 Núm. Codi

alumnes 1.1 1.2 1.3 1.4 2.5 2.6 2.7 3.8 3.9 3.10 3.11 4.12 4.13 4.14 5.15 5.16 5.17 5.18 6.19 6.20 6.21 6.22 7.23 7.24 7.25 Puntuació Decatipus

1. AO 1 1 0 0 1 0 0 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0 0 0 0 1 1 0 1 1 15 6 2. AP 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 0 0 0 0 0 1 1 0 0 10 4 3. BJ 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 1 1 0 0 0 1 0 1 0 1 1 0 0 1 1 10 4 4. CO 1 0 1 1 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 1 0 0 0 1 9 3 5. CR 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 0 0 0 1 1 0 0 8 3 6. CS 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 0 0 6 2 7. DB 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 0 1 1 1 1 1 1 21 8 8. JA 0 0 0 1 1 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 1 1 11 4 9. JJ 1 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 4 1

10. JM 1 0 1 1 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 1 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 17 7 11. MA 1 1 1 0 1 0 1 1 1 0 1 0 0 1 1 1 0 1 0 0 1 1 1 1 1 17 7 12. MG 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 1 1 0 1 1 21 8 13. MP 0 1 1 1 1 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 1 1 1 1 12 4 14. NA 1 0 0 1 1 0 1 1 1 1 1 1 0 1 0 0 0 0 0 1 1 0 0 1 1 14 5 15. PF 1 0 1 0 1 0 0 1 1 0 1 1 0 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1 1 1 17 6 16. RG 0 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 1 0 1 0 1 11 4 17. RS 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 21 8 18. SN 1 1 0 1 0 0 0 0 0 1 1 0 0 1 1 1 1 0 0 1 1 1 0 1 1 14 5 19. TD 1 0 0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 5 2 20. TR 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 1 0 0 1 0 1 0 0 0 1 1 1 1 1 1 11 4 Total ítems 13 7 9 10 13 4 5 15 13 9 15 12 2 13 10 16 3 5 0 13 14 12 13 13 15 12,7 4,75



1.2.3 Comparació del resultats obtinguts per la classe de 3r (octubre/juny)

Prova ACL-2 (octubre 2008) Prova ACL-3 (juny 2009) Núm. Codi alumnes Puntuació

(0-24) Decatipus

(0-10) Nivell Puntuació

(0-25) Decatipus

(0-10) Nivell

Observacions

1. AO 21 8 Alt 15 6 Normal 2. AP 3 1 Molt baix 10 4 Normal 3. BJ 6 2 Molt baix 10 4 Normal 4. CO 10 4 Baix 9 3 Baix 5. CR 9 3 Molt baix 8 3 Baix 6. CS 5 2 Molt baix 6 2 Baix NEE 7. DB 21 8 Alt 21 8 Alt 8. JA 11 4 Baix 11 4 Normal 9. JJ 6 2 Molt baix 4 1 Molt baix NEE

10. JM 14 5 Normal 17 7 Alt 11. MA 12 5 Normal 17 7 Alt 12. MG 15 6 Normal 21 8 Alt 13. MP 14 5 Normal 12 4 Normal 14. NA 14 5 Normal 14 5 Normal 15. PF 15 6 Normal 16 6 Normal 16. RG 7 3 Molt baix 11 4 Normal 17. RS 18 7 Alt 21 8 Alt 18. SN 7 3 Molt baix 14 5 Normal 19. TD 4 1 Molt baix 5 2 Baix 20. TR 9 3 Molt baix 11 4 Normal Puntuació mitjana 11,05 4,15 12,7 4,75



1.2.4 Gràfic de distribució dels nivells (octubre/juny)

QUADRE 1.3

ACL-2 Decatipus Interpretació del nivell

Octubre 08 1-2-3 Molt baix 9 4 Baix 2 5-6 Normal 6 7-8-9 Nivell alt 3 10 Nivell molt alt 0

Total alumnes 20

QUADRE 1.4

ACL-3 Decatipus Interpretació del nivell Juny 09

1 Molt baix 1 2-3 Baix 5 4-5-6 Normal 9 7-8-9 Nivell alt 5 10 Nivell molt alt 0

Total alumnes 20

GRÀFIC 1.1

0 0

3

56

9

2

5

9

1

0

2

4

6

8

10

12

Molt alt Alt Normal Baix Molt baix

ACL-2: octubre 08ACL-3: juny 09



1.2.5 Taula de resultats del grup classe de 3r

Prova ACL-2: Octubre 2008 Prova ACL-3: Juny 2009

Decatipus Alumnes Prova

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Nivell Comparació

resultats ACL-2 Alt

AO ACL-3 Norm. ↓ ACL-2 MBaix

AP ACL-3 Norm. ↑ ACL-2 MBaix

BJ ACL-3 Norm. ↑ ACL-2 Baix

CO ACL-3 Baix = ACL-2 MBaix

CR ACL-3 Baix ↑ ACL-2 MBaix

CS ACL-3 Baix ↑ ACL-2 Alt

DB ACL-3 Alt = ACL-2 Baix

JA ACL-3 Norm. ↑ ACL-2 MBaix

JJ ACL-3 MBaix = ACL-2 Norm.

JM ACL-3 Alt ↑ ACL-2 Norm.

MA ACL-3 Alt ↑ ACL-2 Norm.

MG ACL-3 Alt ↑ ACL-2 Norm.

MP ACL-3 Norm. = ACL-2 Norm.

NA ACL-3 Norm. = ACL-2 Norm.

PF ACL-3 Norm. = ACL-2 MBaix

RG ACL-3 Norm. ↑ ACL-2 Alt

RS ACL-3 Alt = ACL-2 MBaix

SN ACL-3 Norm. ↑ ACL-2 MBaix

TD ACL-3 Baix ↑ ACL-2 MBaix

TR ACL-3 Norm. ↑



1.3 Proves ACL aplicades al grup de 4t

1.3.1 Resultats obtinguts a la prova ACL-3 (octubre 2008)

Ítems ACL-3 Núm. Codi alumnes

1.1 1.2 1.3 1.4 2.5 2.6 2.7 3.8 3.9 3.10 3.11 4.12 4.13 4.14 5.15 5.16 5.17 5.18 5.19 6.20 6.21 6.22 7.23 7.24 7.25 Puntuació Decatipus

1. AC 1 1 0 0 1 0 1 0 0 0 1 1 0 1 0 1 1 0 0 1 1 1 1 1 1 15 6 2. AV 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0 1 1 0 1 1 1 1 0 0 0 1 1 1 1 1 19 7 3. DM 1 1 1 1 1 0 1 0 1 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 1 1 0 1 0 1 14 5 4. DR 0 1 1 1 1 1 1 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 0 1 12 4 5. FA 1 0 0 0 1 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 1 9 3 6. FT 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 1 0 1 0 0 0 0 0 1 1 1 0 1 1 14 5 7. IB 1 1 1 0 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1 0 1 0 18 7 8. IR 0 0 1 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 12 4 9. JG 1 0 1 1 0 1 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 0 8 3

10. JS 0 0 0 1 1 1 0 0 0 0 1 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 8 3 11. LB 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 0 0 0 0 0 0 1 1 1 0 1 1 0 16 6 12. MP 0 1 1 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 0 1 0 0 0 1 0 1 1 0 9 3 13. MS 1 1 1 1 1 0 0 1 0 1 0 1 0 1 1 0 0 0 0 1 1 0 1 1 1 15 6 14. NM 0 1 0 0 1 1 1 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 12 4 15. NT 1 0 1 1 0 0 0 0 1 0 1 1 0 0 0 1 1 0 0 0 1 0 1 1 0 11 4 16. OG 0 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 0 9 3 17. RA 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 1 1 0 1 1 0 0 1 1 0 0 0 8 3 18. RM 1 0 1 1 1 1 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 9 3 19. RV 0 1 1 1 1 1 0 0 0 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 1 1 1 1 1 17 7 20. TA 1 1 1 1 0 1 1 1 0 0 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 12 4 21. TV 1 0 1 1 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 1 9 3 Total ítems 13 12 16 15 17 10 12 7 6 1 10 18 4 10 9 6 5 2 6 9 17 10 15 14 12 12,19 4,43



1.3.2 Resultats obtinguts a la prova ACL-4 (juny 2009)

Ítems ACL-4 N ú m. Codi

alumnes 1.1 1.2 1.3 1.4 2.5 2.6 2.7 2.8 3.9 3.10 3.11 4.12 4.13 4.14 5.15 5.16 5.17 5.18 6.19 6.20 6.21 7.22 7.23 7.24 7.25 8.26 8.27 8.28 Puntuació Decatipus

1. AC 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0 1 1 0 1 0 1 1 1 1 1 1 0 1 1 0 1 0 1 20 6 2. AV 1 1 0 1 1 1 1 1 1 0 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 25 8 3. DM 0 1 1 1 1 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 22 7 4. DR 0 0 0 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1 1 1 1 1 0 1 1 0 0 1 0 1 1 0 1 16 5 5. FA 1 1 0 1 1 1 1 0 0 0 1 1 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 21 7 6. FT 0 0 0 0 1 0 0 1 1 0 1 0 0 1 1 1 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 16 5 7. IB 1 1 0 1 1 0 0 1 1 0 1 1 0 0 1 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 18 6 8. IR 1 1 0 1 1 0 1 0 1 1 1 0 1 1 0 1 1 0 1 1 0 1 1 1 0 0 1 0 18 6 9. JG 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 7 2

10. JS 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 1 0 0 1 1 1 0 0 0 0 1 0 1 9 2 11. LB 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 25 8 12. MP 0 1 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 1 0 0 0 1 1 1 0 0 10 3 13. MS 0 1 0 1 1 1 1 1 1 0 1 1 0 0 1 1 1 1 1 1 1 0 1 0 0 1 1 1 20 6 14. NM 1 1 0 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 1 0 0 1 1 1 0 1 1 1 0 0 0 16 5 15. NT 1 1 0 1 1 0 1 0 0 0 1 0 0 0 1 1 0 0 1 1 1 0 1 1 1 1 0 0 15 5 16. OG 1 1 0 0 1 0 1 1 0 0 1 0 0 1 1 1 1 1 1 0 1 0 1 1 0 1 0 1 17 5 17. RA 0 0 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 0 1 1 1 0 0 0 1 0 0 0 1 0 1 0 1 13 4 18. RM 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 1 0 0 0 0 1 1 0 1 1 0 0 0 1 8 2 19. RV 0 0 0 1 1 0 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 0 1 1 0 1 0 0 1 0 1 1 0 16 5 20. TA 1 0 1 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 2 21. TV 1 0 0 1 1 0 1 1 0 1 1 0 0 0 0 1 0 0 1 1 1 0 0 0 0 1 0 0 12 3 Total ítems 11 12 3 17 18 5 14 11 11 5 18 8 6 10 18 17 9 8 18 17 15 7 14 16 10 16 6 10 15,71 4,86



1.3.3 Comparació del resultats obtinguts per la classe de 4t (octubre/juny)

Prova ACL-3 (octubre 2008) Prova ACL-4 (juny 2009) Núm. Codi alumnes Puntuació

(0-25) Decatipus

(0-10) Nivell Puntuació

(0-28) Decatipus

(0-10) Nivell

Observacions

1. AC 15 6 Normal 20 6 Normal NEE 2. AV 19 7 Alt 25 8 Alt 3. DM 14 5 Normal 22 7 Alt 4. DR 12 4 Normal 16 5 Normal 5. FA 9 3 Baix 21 7 Alt 6. FT 14 5 Normal 16 5 Normal 7. IB 18 7 Alt 18 6 Normal 8. IR 12 4 Normal 18 6 Normal 9. JG 8 3 Baix 7 2 Baix 10. JS 8 3 Baix 9 2 Baix 11. LB 16 6 Normal 25 8 Alt 12. MP 9 3 Baix 10 3 Baix NEE 13. MS 15 6 Normal 20 6 Normal 14. NM 12 4 Normal 16 5 Normal 15. NT 11 4 Normal 15 5 Normal 16. OG 9 3 Baix 17 5 Normal 17. RA 8 3 Baix 13 4 Normal 18. RM 9 3 Baix 8 2 Baix AA 19. RV 17 7 Alt 16 5 Normal 20. TA 12 4 Normal 6 2 Baix 21. TV 9 3 Baix 12 3 Baix Puntuació mitjana 12,19 4,43 15,71 4,86



1.3.4 Gràfic de distribució dels nivells (octubre/juny)

QUADRE 1.5

ACL-3 ACL-4 Decatipus Interpretació del nivell Octubre 08 Juny 09

1 Molt baix 0 0 2-3 Baix 8 6 4-5-6 Normal 10 11 7-8-9 Nivell alt 3 4 10 Nivell molt alt 0 0

Total alumnes 21 21

GRÀFIC 1.2

0 0

34

1011

8

6

0 00

2

4

6

8

10

12

Molt alt Alt Normal Baix Molt baix

ACL-3: octubre 08ACL-4: juny 09



1.3.5 Taula de resultats del grup classe de 4t

Prova ACL-3: Octubre 2008 Prova ACL-4: Juny 2009

Decatipus

Alumnes Prova 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Nivell Comparació

resultats ACL-3 Norm.

AC ACL-4 Norm. = ACL-3 Alt

AV ACL-4 Alt = ACL-3 Norm.

DM ACL-4 Alt ↑ ACL-3 Norm.

DR ACL-4 Norm. = ACL-3 Baix

FA ACL-4 Alt ↑ ACL-3 Norm.

FT ACL-4 Norm. = ACL-3 Alt

IB ACL-4 Norm. ↓ ACL-3 Norm.

IR ACL-4 Norm. = ACL-3 Baix

JG ACL-4 Baix = ACL-3 Baix

JS ACL-4 Baix = ACL-3 Norm.

LB ACL-4 Alt ↑ ACL-3 Baix

MP ACL-4 Baix = ACL-3 Norm.

MS ACL-4 Norm. = ACL-3 Norm.

NM ACL-4 Norm. = ACL-3 Norm.

NT ACL-4 Norm. = ACL-3 Baix

OG ACL-4 Norm. ↑ ACL-3 Baix

RA ACL-4 Norm. ↑ ACL-3 Baix

RM ACL-4 Baix = ACL-3 Alt

RV ACL-4 Norm. ↓ ACL-3 Norm.

TA ACL-4 Baix ↓ ACL-3 Baix

TV ACL-4 Baix =



1.4 Comparació dels resultats del text 3.3 (ACL-3) en el grup de 4t

Octubre 08 Maig 09 Núm. Codi alumnes 3.8 3.9 3.10 3.11 Total 3.8 3.9 3.10 3.11 Total

1. AC 0 0 0 1 1 1 1 1 1 4 2. AV 1 1 0 1 3 1 1 1 1 4 3. DM 0 1 0 1 2 0 1 1 0 2 4. DR 0 0 0 1 1 1 1 1 1 4 5. FA 0 0 0 0 0 1 1 0 1 3 6. FT 0 1 0 1 2 1 1 1 1 4 7. IB 1 0 0 1 2 1 1 1 1 4 8. IR 0 0 0 0 0 0 1 1 0 2 9. JG 0 0 0 0 0 1 1 0 0 2

10. JS 0 0 0 1 1 1 0 0 1 2 11. LB 1 1 0 1 3 1 1 1 1 4 12. ME 1 0 0 0 1 1 1 0 1 3 13. MS 1 0 1 0 2 1 1 1 0 3 14. NM 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 15. NT 0 1 0 1 2 1 0 1 0 2 16. OG 0 0 0 0 0 1 1 1 0 3 17. RA 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 18. RM 0 1 0 0 1 0 1 1 1 3 19. RV 0 0 0 1 1 1 1 0 0 2 20. TA 1 0 0 0 1 1 0 1 1 3 21. TV 1 0 0 0 1 1 1 1 0 3

Total ítems 7 6 1 10 1,14 18 16 14 11 2,81



QUADRE 1.6

Resultats correctes Text 3.3 Octubre 08 Juny 09

Ítem 3.8 7 18 Ítem 3.9 6 16 Ítem 3.10 1 14 Ítem 3.11 10 11

GRÀFIC 1.3

QUADRE 1.7

Resultats Respostes acertades per alumne Octubre 08 Juny 09

0 6 0 1 8 2 2 5 6 3 2 7 4 0 6 Total alumnes 21 21

GRÀFIC 1.4

02468

1012141618

Ítem 3.8 Ítem 3.9 Ítem 3.10 Ítem 3.11

Oct. 08

Maig 09

0

1

2

3

4

5

6

7

8

0 1 2 3 4

Oct. 08

Maig 09


20



Annex 2 | Entrevistes grupals semiestructurades



2 Entrevistes grupals semiestructurades

2.1 Símbols de transcripció

Tal com s’explica a l’apartat 3.4.2.3 de la memòria, per fer les transcripcions s’han utilitzat els símbols bàsics que proposa Mercer (2001)2 per indicar alguns aspectes no verbals que inclouen informació addicional sobre les pauses, el discurs simultani, la parla emfàtica i els elements gestuals:

REPRODUCCIÓ DEL QUADRE 3.6 (APARTAT 3.4.3.3 DE LA MEMÒRIA)

Símbols bàsics de transcripció

Símbol Indicador Exemple

...

Continuació després d’una interrupció

- IR: (.) El capgròs surt de l’ou i ja surt amb la cua i després li comencen a sortir les potes del davant, després les del darrere...

- DM: No, primer les del darrere. - IR: ... primer les del darrere, després les del davant i després se li

encongeix la cua i després ja s’està tornant en una granota i després li surten els pulmons.

[ Discurs simultani - MS: [Yo no leo en el autobús que sino me marejo. - FT: [Yo me paso la parada.

subratllat Parla emfàtica - RS: Sí perquè a casa meva tinc molts contes.

(...) Paraules o frases inaudibles

- AC: Bueno, un llibre de dinosaures (...) m’he quedat per les criatures prehistòriques.

- MP: Les granotes i les coses que hem treballat (...).

(parèntesi) Paraules poc clares - SN. La metamorfosi és quan li surten les potes del davant, les del darrere, se le encoge la cola i (.) (no me’n recordo).

(cursiva) Gestos i altres elements no verbals

- RS: Agafo un llibre així (fa el gest) i llavors me’n vaig al llit dels meus pares i com la meva mare s’està dutxant llegeixo en veu alta però si veig que vaig a poc a poc vaig i llegeixo per dintre.

(.) Pauses - IB: No, me’l van regalar pel meu aniversari (.) i un que és de la Tea

Stilton també me’l vull començar a llegir perquè diuen, una nena que s’ho ha llegit diu que és molt guai.

Les sigles per identificar cada un dels alumnes corresponen a la primera lletra del nom i del cognom.

Les intervencions de la mestra-investigadora s’identifiquen amb una M.

2 Mercer, Neil (2001). Palabras y mentes. Cómo usamos el lenguaje para pensar juntos.

Barcelona: Paidós, pp. 14-15



2.2 Primera entrevista

2.2.1 Grup d’alumnes de 3r

Data: 20 d’octubre de 2008

Entrevista realitzada amb vuit alumnes: BJ; CR; DB; JM; MG; PF; RS; SN

Sessió: 45 minuts (gravació 30:04 minuts)

Objectiu: Recollir la seva opinió sobre aspectes relacionats amb la lectura i l’ús de la biblioteca

Temes plantejats

1. Quins llibres recordeu de l’any passat?

2. Quin és el llibre que us ha agradat més de tots els que heu llegit?

3. Com els trieu, els llibres?

4. Quan feu biblioteca, què penseu?

5. Què hi aneu a fer a la biblioteca? I el curs passat, què hi fèieu?

6. Quants dies en fèieu l’any passat? I aquest?

7. Us agradaria fer-ne cada dia?

8. Com llegiu els llibres? Tot, mireu només els dibuixos...

9. Què feu quan no enteneu el que llegiu?

10. Com sabeu quins llibres són per a la vostra edat?

11. A casa teniu llibres? Quants? Llegiu?

12. Quins llibres us agradaria llegir? De què?




- M: Qui ho ha pensat ja (.) quins llibres recordeu que hàgiu llegit l’any passat?

- MG: Els tres porquets.

- M: I tu, SN?

- SN: Jo, la castanyera.

- MG: I la caputxeta vermella.

- M: Te’n recordes d’algun, CR?

- CR: No.

- M: I el BJ?

- BJ: Jo sí, un d’un dinosaure.

- M: Un conte d’un dinosaure? I la RS?

- RS: Un d’un peix que era aquest (l’assenyala).

- SN: Allà, allà (fa el gest).

- RS: Però allà, allà també està (fa el gest).

- M: I tu, te’n recordes d’alguns, DB?

- DB: Dels animals, un d’uns animals.

- M: I el JM?

- JM: El cos humà.

- BJ: Pero éste es de primero.

- JM: Un de una àguila.

- M: No et recordes com es deia?

- JM: No (.) que un nen anava a buscar un ou.

- MG: La caputxeta i el llop.

- SN: Sí, sí.

- CR: [No me acuerdo.

- MG: [El sant Jordi, sant Jordi.

- CR: Que no me recuerdo.


- M: Mireu i de tots els contes que heu llegit des que éreu petits i petites, n’hi ha algun que digueu «aquest llibre és el que m’ha agradat més de tots».

- DB: No, no.

- RS: Però un conte d’aquí?



- M: O de casa vostra...

- RS: O de casa nostra? O de...

- M: El que digueu «aquest llibre és el que m’ agrada més de tots!».

- RS: Vale.

- JM: El de la lupa que hay ahí (assenyala un prestatge).

- PF: Jo de la meva casa.

- M: Quin?

- PF: La Tina superbruixa de detectius.

- SN: Es verdad yo tengo uno.

- M: I el DB?

- DB: El de la lupa.

- M: El de la lupa, també? I tu, RS?

- RS: Un de l’aniversari de l’esquirol, és de casa meva.

- M: I el BJ?

- BJ: La Tina i la mòmia.

- M: I aquest d’on és?

- BJ: De la mateixa de la Tina de la PF pero uno de diferent.

- M: Però el tens a casa teva o és d’aquí, de l’escola?

- BJ: El tinc a casa.

- M: I tu, SN?

- SN: La meva mare, quan, bueno, un llibre que tinc a casa (.) però no me recordo.

- M: I tu, CR?

- CR: D’un misteri.

- MG: Yo tengo otro de un misteri en mi casa.

- M: I tu, MG, te’n recordes d’algun més?

- MG: No sé (.) pues uno de animales.

- M: On el tens, aquest d’animals?

- MG: A casa.

Observacions: Recorden molt vagament els títols, les nenes duen la veu cantant i els nens diuen alguna cosa després d’elles.



3. Com els trieu, els llibres quan veniu a la biblioteca?

- M: Quan heu de llegir un llibre, quan veniu aquí a la biblioteca, com el trieu?

- PF: El que té, el que tingui (.) pues mira els que vegis que el color (.) pues lo agafes i, i...

- M: Per quin color? Pel color de què?

- MG: Pel gomet que hi ha al, al (.) com això verd o blau, que el blau és el més gran o el més petit.

- PF: Jo agafo els blaus i els vermells.

- MG: Perquè són de tercer a primer.

- PF: I el blau de quart a sisè.

- M: JM, i tu com els tries?

- JM: Per la lletra, si és curta (.) i per el tamany que té.

- M: I tu, RS?

- RS: Pels dibuixos.

- M: I la SN?

- SN: Jo quan vull agafar un llibre, els dibuixos de la portada els miro i si m’agraden l’agafo i sinó no l’agafo.

- MG: Jo perquè, perquè jo ho llegeixo una mica per una pàgina i si és interessant m’agrada.

- M: I qui més vol dir una cosa? BJ, com els tries?

- BJ: Mirant els dibuixos.

- M: Pels dibuixos també? I el CR?

- CR: De totes maneres.


- M: A veure, abans quan us han dit que veníeu a la biblioteca us heu posat bé perquè tothom volia venir (.) quan us diuen «ara anireu a la biblioteca», què penseu?

- MG: Ens agrada molt la biblioteca.

- SN: Perquè ens agrada els llibres i ens agrada venir (...) sobretot quan fem feines.

- M: Quines feines feu?

- MG: Amb tu, un llibre.

- SN: O com ara.

- PF: I també ens agrada llegir.



- MG: Molt.

- SN: Ens agrada molt (...).

- M: I no n’hi ha cap de vosaltres que pensi «la biblioteca quin rotllo»...

- Tothom: No!

- M: O que pensi «m’agradaria més anar al pati»...

- Tothom: No!

- M: Si ho penseu, ho podeu dir, eh?, que jo m’ho apunto i ja està.

- MG: Ens agrada molt anar-hi.

- PF: A mi m’agrada molt llegir.

- DB: Mentres tenga llibres per llegir no m’aburro.

- M: Els llibres no us avorreixen?

- Tothom: No!

- PF: Tenen aventures, aventures, molt divertides.

- BJ: I si no les tenen divertides?

- M: Això BJ, explica’ns-ho, quan trobes un llibre que no és divertit què fas?

- BJ: El deixo.

- SN: Jo també el deixo si no m’agrada.

- MG: Si no t’agrada però després mires una pàgina i t’agrada, el pots agafar, només per la portada.

5. Què hi aneu a fer a la biblioteca? I el curs passat?

- M: Us recordeu quan veníeu a la biblioteca el curs passat, què fèieu?

- RS: L’any passat?

- M: Sí.

- RS: Anàvem amb la XXX i la XXX ens explicava contes.

- (...)

- M: No ha acabat la RS.

- RS: I això que tenia i quan tenia que seure’ns a les cadires o amb aquells seients, a les catifes.

- PF: També llegíem molt i ens deixaven agafar contes i la XXX algunes vegades ens llegia un conte i després ens feia preguntes del conte.

- M: JM de què més et recordes?

- JM: El conte el posàvem a la caixa.



- MG: Contra més grans ens fem ens agraden més els llibres perquè de petits a vegades alguns dèiem quin rotllo la biblioteca.

- M: Ah, veus com sí que ho dèieu...

- MG: Ah sí, una miqueta (.) però contra més grans ens agraden més els llibres.

- SN: Perquè quan érem petits ens deixaven un llibre per llegir.

- MG: Però a vegades dèiem quin rotllo.

- M: Això, quan? L’any passat?

- MG: No (.) a primer.

- SN: Quan anàvem a primer dèiem algunes miquetes: quin rotllo! Perquè...

- PF: Ara... perquè sabem llegir més.

- MG: I estàvem amb la XXX a més i era la XXX molt bona i llavors estàvem fent la feina sempre i anem a la biblioteca i (...) quin rotllo.

- PF: I també a primer agafàvem un conte, i després agafàvem un dibuix, ho dibuixàvem i després escrivíem la pàgina del conte.

- MG: Però en primer i segon mai hem fet una feina.

- M: Què vol dir que mai heu fet una feina?

- MG: A la biblioteca de primer i segon mai hem fet una feina.

- (...)

- MG: Nosaltres quan anàvem a la biblioteca només llegir no escrivíem ni res a la biblioteca.

- M: Només llegiu.

- JM: Però a la classe sí que fèiem feines.

- MG: Sí, que a la classe sí.

- JM: Però de llegir no.

- M: Ara, aquest curs, quan veniu a la biblioteca, feu alguna cosa que no féssiu l’any passat?

- BJ: Sí molta.

- M: A veure si el CR se’n recorda d’alguna cosa.

- CR: Ehhhh.

- M: I tu, JM?

- JM: Abans no fèiem feines i ara sí.

- M: Què feu?

- JM: Feines, abans no hi fèiem.

- M: Quines feines?



- JM: Aquí.

- BJ: Amb tu.

- DB: Lo del llibret.

- M. Què és això del llibret?

- DB: Haver d’encerclar les preguntes.

- MG: I això, que mai hem fet escriure.

- SN: Quan érem petits a segon agafàvem llibres d’allà per emportar-nos a casa, agafàvem d’allà, de la classe i ara els agafem d’aquí de la biblioteca (assenyala dos espais diferents).

- PF: I tampoc no teníem punt de llibre.

- M: Ara teniu un punt?

- Tothom: Sí!

- RS: Tenim dos punts, un per emportar-nos a casa i un altre per a l’escola.

- MG: Però no fèiem ninguna feina (...) lo d’encerclar mai no havíem fet a primer i a segon.

Observacions: Es refereixen a les proves ACL que van fer uns dies abans.

6. L’any passat, quants dies hi veníeu, a la biblioteca? I aquest?

- M: Una altra cosa que vull que m’expliqueu (.) l’any passat quants dies veníeu a la biblioteca?

- BJ: Els dilluns.

- SN: No, el dimecres.

- M: Ai que no us poseu d’acord (.) penseu-ho primer.

- BJ: Alguns anàvem el dilluns i els altres el dimecres.

- M: Però tu, per exemple, quants dies venies, el dilluns i el dimecres?

- BJ: No, només el dilluns.

- JM: No, el dilluns i el dijous.

- M: I aquest curs, RS?

- RS: Em penso que quan estàvem a la biblioteca, la (...) de català, estava preparant alguna feina per després fer-la.

- PF: Aquest any només anem a la biblioteca el dilluns per agafar el llibre que ens emportem a casa i per llegir una mica els llibres.

- M: Ara veniu a la biblioteca per agafar el llibre que us emporteu a casa...

- PF: Sí.



- M: ...i us esteu una estona llegint...

- Alguns: Sí.

- M: I què llegiu?

- PF: Llegim contes del prestatge.

- MG: Però una cosa, d’aquí no podem passar perquè això és el racó dels petits.

- DB: Aquell és el punt que tenim però en petit.

- SN: A tercer aquest any dilluns i dimarts però van el dilluns un grup i dimarts un altre.

- M: JM, tu quants dies vens a la biblioteca?

- JM: Jo dos.

- M: Dos?

- SN: Un!

- JM: Dos.

- DB: Porqué dices dos?

- JM: Quan anem amb tu i quan anem amb la XXX.


- M: Us agradaria fer-ne cada dia de biblioteca?

- Alguns: Sí.

- M: A tu també, DB?

- MG: A tots.

- M: Per què?

- DB: Perquè ens agrada.

- PF: Ens agrada llegir.

- M: I a tu, RS?

- RS: Perquè m’agrada llegir molt.

- MG: Perquè fem feines, llegim, els contes que volem els agafem.

- M: I a tu, JM, també t’agradaria venir cada dia?

- JM: A mi, mig, mig.

- PF: A mi m’agradaria perquè els contes tenen aventures i podem veure les aventures.



8. Com llegiu els llibres?

- M: A veure si algú sap explicar com llegeix els llibres?

- MG: Quina pregunta mare meva!

- M: És difícil aquesta pregunta, eh?

- Alguns: No.

- BJ: Jo llegeixo els llibres una mica ràpid.

- M: Tu llegeixes ràpid?

- JM: I jo.

- MG: I a vegades quan volem...

- RS: Que jo llegeixo a poc a poc per enterar-me de què va.

- SN: Jo igual que la RS.

- RS: I també per enterar-me de lo que hi ha en els dibuixos.

- M: BJ, saps que acaba de dir la RS? Torna’ns-ho a explicar RS.

- RS: Que jo llegeixo a poc a poc per enterar-me de la història i també enterar-me dels dibuixos.

- JM: No es llegeixen.

- RS: Però et pot imaginar-te com són.

- M: PF, digues...

- PF: Jo normal, perquè llegeixo normal.

- M: Què vol dir que llegeixes normal?

- PF: Llegeixo normal per enterar-me una mica de lo que hi ha, no?, I enterar-me de la història si és divertida o avorrida.

- M: I el JM?

- JM: Llegeixo ràpid però amb els ulls.

- M: Això que diu en JM és molt interessant. Què vol dir que llegeixes amb els ulls?

- JM: Per no molestar als altres.

- BJ: No es llegeix amb els ulls, es llegeix amb els llavis.

- MG: A vegades n’hi han llibres que no tenen lletra, només dibuixos i diem quin rotllo però aquests llibres els tenim que imaginar nosaltres, tenim que pensar que podríem escriure o que (...) bueno no escrivim però podem pensar mira aquest dibuix vol dir que el nen passa la pilota a un altre o anem de colònies...

- JM: I es llegeix amb els ulls, eh?, bueno també ho pots dir per dins, però amb els ulls, normalment amb els ulls.

- RS: Quan hi ha algun llibre que no té dibuixos, que té lletres, també et pots imaginar els dibuixos.



9. Quan no enteneu el que llegiu, què feu?

- M: Ara una altra pregunta difícil, quan no enteneu el que llegiu, què feu?

- JM: Jo tanco.

- (...)

- BJ: M’ho invento.

- M: I la SN?

- SN: Que jo lo que no entenc (...) si no entenc una paraula li dic a la profe.

- M: I el CR?

- CR: El tancaria.

- M: Tancaries el llibre, tu? I la MG?

- MG: Ho tornaria a llegir.

- (...)

- MG: Por ejemplo, pone SN, no?, no lo entiendo pues vuelvo a comenzar la paraula.

- DB: Y si no lo vuelves a entender?

- M: Què vols dir, CR?

- CR: Mirar el dibuix.

- SN: I si no hi ha dibuix?

- M: I el JM?

- JM: Llegeixo aquí, si no entiendo la pilota, ho passo, si no ho entenc ho passo.

- PF: Jo li preguntaria a la mare o algun gran.

- SN: Jo també li preguntaria.

- RS: Jo preguntaria, sempre li pregunto.

- M: A qui li preguntes?

- RS: A la meva mare (...) mama, mama!


- M: Com sabeu quins llibres són per a la vostra edat? Això ja ho heu explicat una mica abans (.) però en tornem a parlar. El DB que està molt callat.

- DB: Perquè, pels gomets.

- SN: N’hi ha gomets grocs, verds o vermells.

- DB: Que lista.



- M: Algú ho sap per alguna altra cosa?

- SN: Perquè els grocs i els vermells són de la nostra edat.

- DB: Ha dicho por otra cosa SN.

- PF:Una altra cosa.

- M: Per què PF?

- PF: Perquè si tenen una mica de lletra és per nosaltres, si tenen molta també si volen, si tenen poca pues ho deixem perquè no n’hi haurà molta aventura.

- M: Si tenen poca lletra no hi haurà molta aventura?

- PF: Sí.

- MG: A vegades hi ha nens que els agrada molt llegir i agafen els de més grans i després no el volen llegir, però (.) això de les lletres que (.) a veure a una pàgina hi ha una lletra, una lletra i una lletra i després un dibuix, una lletra, una lletra i una altra lletra i després n’hi ha un dibuix si llegeixes molt llegiràs molt ràpid i (.) no sé.

- M: Voleu dir més coses?

- PF: Que n’hi ha alguns, no d’aquí, eh, que agafen un llibre i sols miren el dibuix.

- MG: Però amb el dibuix també ho pots endevinar.


- M: A casa teniu llibres?

- JM: Sí, claro.

- M: Quants en tens?

- JM: Cinquanta, no sé.

- MG: Cinquanta?

- SN: Yo cuarenta y cinco.

- M: I llegeixes a casa teva?

- JM: No molt.

- M: I la PF?

- PF: Sí que tinc molts, sí que tinc molts.

- M: I llegeixes a casa teva?

- PF: Molt.

- M: I el DB?

- DB: No, yo sé cuantos tengo, yo tengo la colección del cuerpo humano y a saber cuántos.



- M: I la RS?

- RS: Molts.

- M: I llegeixes molt a casa teva?

- RS: Sí em quedo per una pàgina després a l’endemà llegeixo més.

- M: I el BJ?

- BJ: Jo molts, quaranta-tres.

- M: Quaranta-tres, en tens? I com ho saps que en són quaranta-tres?

- BJ: Perquè els he comptat i comptava malament.

- M: I la SN?

- SN: Yo noventa, m’agrada llegir.

- M: I el CR?

- CR: Pocs.

- BJ: Pocs?

- MG: Tiene que decir la verdad.

- M: I tu, MG?

- MG: Per lo menys cinquanta, perquè els tinc en un prestatge que m’havia fet el meu pare i llegeixo a la nit cada dia (.) llegeixo tres pàgines o quatre o per lo menys cinc.


- M: Ara us demano... quins llibres us agradaria tenir a la biblioteca que us agradaria llegir? Llibres nous que ara no hi son.

- SN: No ho sé.

- BJ: Jo sí.

- SN: D’animals, de bruixes.

- M: De quins animals?

- SN: De serps i de (.)

- MG: Yo el Hansel y Gretel.

- M: I al BJ?

- BJ: De galàxies.

- M: I a la RS?

- RS: De plantes i de flors.

- JM: Ella como siempre.

- M: I al DB?

- DB: Jo de taurons.



- PF: Jo de la Tina, de la Tina súper bruixa i també de un ós panda.

- M: I al JM?

- JM: De taràntules.

- M: De taràntules? Quines coses... I la MG?

- MG: De por y como llega (.) com arriba el hallowey, de taràntules, de bruixes, de por.

- M: De taràntules, de bruixes, de coses que fan por. I al CR?

- CR: De serps.

- M: Els llibres que us agraden més són els dels animals?

- Alguns: Sí!



2.2.2 Grup d’alumnes de 4t

Data: 20 d’octubre de 2008

Treball realitzat amb vuit alumnes: AC; DM; DR; FT; IB; IR; LB; MS


Objectiu: Recollir la seva opinió sobre aspectes relacionats amb la lectura i la biblioteca

Temes plantejats



3. Com els trieu, els llibres?


5. Què hi aneu a fer a la biblioteca? I el curs passat, què hi fèieu?

6. Quants dies en fèieu l’any passat? I aquest?


8. Com llegiu els llibres? Tot, mireu només els dibuixos...

9. Què feu quan no enteneu el que llegiu?







- M: Us recordeu quins llibres vau llegir l’any passat?

- DR: Sí, uns llibres d’endevinalles, d’animals...

- MS: Jo aquí a la biblioteca vaig llegir un de bruixes que es deia Potingues i encanteris (.) i era molt divertit

- M: I tu, AC?

- AC: Bueno, també l’any passat vaig llegir el (.) bueno un còmic de Mortadelo y Filemon.

- M: A tu t’agraden molts els còmics, oi?

- AC: Sí (...)

- M: I tu, IB, no hi eres el curs passat però te’n recordes d’algun llibre que llegissis?

- IB: No.

- M: I tu, FT?

- FT: Jo vaig agafar un per emportar-me’l a casa de La granota sabuda (...).

- M: I tu, LB?

- LB: Un de la botiga de la Pepa.

- M: I tu, DM?

- DM: Jo no me’n recordo.

- M: I la IB?

- IB: Me’n vaig agafar un per llegir-ho a casa que era El pintor del vent (...).


- M: I ara... de tots els llibres que heu llegit, quin és el llibre que us ha agradat més, què digueu «aquest és que m’encanta! ».

- LB: De casa pot ser?

- M: De casa, de quan éreu petits, d’aquí l’escola...

- IB: El Geronimo Stilton.

- DM: Jo un d’animals que vaig llegir a la biblioteca.

- M: A quina?

- DM: No sé a quina.

- M: Però a la de l’escola no, a una biblioteca gran?

- DM: Sí.

- LB: Jo un que es diu El vol de la Dolça Picarol.



- M: Quin nom més bonic, no?

- LB: Aquí n’hi ha un.

- M: I al FT?

- FT: A mi els còmics de Mortadelo y Filemón

- M: I la IB?

- IB: El Don Quijote de la Mancha.

- M: El Don Quijote?

- IB: Sí.

- M: I a l’AC?

- AC: Bueno és que m’agraden els contes de terror també.

- M: T’agraden els còmics i els contes de terror...

- AC: M’encanten, i de cases encantades, de fantasmes...

- M: I a la MS?

- MS: Als tres anys me vaig llegir un conte que se titulava El porquet Wibbly me va agradar molt i molt i me’l continuo llegint perquè encara el tinc, però és molt fàcil de llegir, té quatre paraules.

- M: I a tu, DR?

- DR: Els còmics de súper héroes.

- M: I quins són els súper héroes?

- DR: L’Spiderman, el Batman...

- AC: El Superman.

- DR: I els contes de (.) els contes que expliquen com són els monstres...

- AC: Como ése de ahí.

- DR: Como ése (n’assenyala un de la biblioteca).

3. Com els trieu, els llibres quan veniu a la biblioteca?

- M: Quan veniu aquí, a la biblioteca, com els trieu els llibres?

- LB: De fades.

- M: Però com, no de què, sinó com. En què et fixes per triar un llibre?

- LB: L’obro primer com és i després al (.) l’agafo per llegir.

- M: Primer l’obres i què mires?

- LB: Miro com és i després el llegeixo, si m’agrada.

- M: I tu, FT?

- FT: Miro el títols d’alguns contes i el que m’agrada més l’agafo.

- M: I la IB?



- IB: Miro com es titula el títol i l’obro com (.) i l’obro el llibre i miro com és.

- M: I l’AC?

- AC: Bueno (.) miro si és de por i llavors l’agafo (.) i si no hi ha la por (pues un altre).

- M: I tu, MS?

- MS: Miro la tapa i els dibuixos que siguin divertits i els colors que té.

- M: I els colors també? Quins colors t’agraden?

- MS: El rosa, el blau, el lila, aquests, sí.

- M: I tu, DR?

- DR: Jo miro les portades i si no hi ha un dibuix, si no és molt xulo l’agafo i el deixo.

- M: I la IB?

- IB: Jo miro la portada, miro el títol, i sí (.) miro la lletra i les pàgines que té perquè no llegeixo moltes pàgines (.) perquè em canso de seguida

- DM: A mi m’agraden els animals, alguns, i si té un animal que m’agrada l’agafo.

4. Quan us toca fer biblioteca, què penseu?

- M: Quan feu biblioteca, quan la XXX o la XXX, el curs passat, us diuen «ara us toca anar a la biblioteca», què penseu? Ara comença l’AC.

- AC: Bueno (.) que (.) tinc que agafar un conte per llegir-lo a casa.

- M: Però penses que bé, o ostres quin rotllo...?

- AC: Que millor anar al pati

- M: I tu, MS?

- MS: Pues que guai perquè alguns llibres m’encanten perquè un dia vaig vindre aquí i vaig llegir un de la Dolça Picarol i me va encantar.

- M: I tu, DR?

- DR: Jo miro algun dibuix d’aquí, l’agafo i també quan anem a agafar un llibre per llegir miro els dibuixos (.) i després quan acabo de llegir dibuixo el que he llegit, els protagonistes.

- M: Però tot això t’agrada fer-ho?

- DR: Sí.

- M: I tu, IB?

- IB: Que quan diuen irem tots els que ens toca anar a la biblioteca que ens portem bé, mig grup, jo dic que bé així em podré emportar un llibre



a casa perquè a casa tinc un però és que no m’agrada molt, tinc dos del Geronimo Stilton però el que m’estic llegint ara que és així (fa el gest per indicar el gruix) no m’agrada molt, té olors per olorar i tampoc m’agrada

- M: I tu, DM, què penses?

- DM: Quan agafo un llibre?

- M: No quan et diuen que has d’anar a la biblioteca...

- DM: Que guai!

- M: I tu, LB?

- LB: Que dic que guai perquè així puc agafar un llibre, me’l puc endur a casa i quan agafo el llibre llegeixo a la biblioteca.

- FT: A mi m’agrada perquè així puc llegir-me llibres a casa.

- M: I la IB?

- IB: Que és divertit perquè m’agrada llegir molt els llibres i també mirar els dibuixos.

5. Què hi aneu a fer a la biblioteca? I el curs passat?

- M: Escolteu, quan veniu a la biblioteca, què feu?

- DM: El primer que fem és agafar un llibre dels que podem agafar per llegir-lo a casa i després (.) agafem d’aquests (assenyala unes capses amb libres) , agafem llibres per llegir-los.

- MS: Si l’agafem ràpid i ens agrada tenim molt temps per llegir contes, són molt divertits alguns, m’agradaria tindre’ls a casa.

- M: T’agradaria tenir-los a casa?

- MS: Alguns sí.

- M: AC, hi ha més coses? Et recordes de més coses que féssiu el curs passat?

- AC: (...) bueno (.) piensa, piensa, piensa (.) va vindre un pallasso que no sé com es deia.

- M: A la biblioteca?

- DM: Ah! Sí.

- LB: El Ruscus Patruscus.

- AC: Eso el Ruscus Patruscus.

- M: I què us va explicar aquest pallasso?

- AC: Bueno, va fer màgia.

- DM: Perquè el Ruscus Patruscus va vindre i va fer coses de màgia.

- FT: Va disfressar l’AC de pirata.



- DM: Quan va vindre el Ruscus Patruscus també va agafar a l’AC i el va disfressar de pirata i va fer com un conte i va fer màgia amb un paper de diari, un gorro també amb un paper de diari.

- AC: I també un lloro.

- LB: Amb un globo.

- M: I us recordeu de més coses que féssiu a la biblioteca?

- FT: Ah, sí que l’any passat vam venir i la XXX ens llegia un conte i després ens donava un paper i teníem que apuntar un número.

- M: I quin número apuntàveu?

- IR: El primer número per exemple és (.) m’ha agradat, no m’ha agradat i així, així.

- IB: I vam llegir quatre contes i els quatre contes els teníem que votar, teníem que posar u, dos, tres, quatre o cinc...

- DM: Quatre.

- IB: ...eren cinc...

- M: És igual, és igual, quatre o cinc.

- IB: ...i després ens van donar el paper i li vam donar a la XXX quan ens vam llegir tots els llibres i ho va portar a una biblioteca o no me’n recordo on era...

- DR: A una biblioteca.

- IB: ...que feien un sorteig o així i després aquí, el conte que ens havia agradat més que era l’escriptora, com es deia? (.) no sé una escriptora, el va guanyar que era un conte que es deia...

- MS: El del circ.

- IB: ...no, no, el del circ no, era el de...

- M: Us van donar un premi?

- IB: ...no, a l’escriptora...

- FT: Un diploma.

- IB: ...i a nosaltres ens van donar també un diploma, no, a ells li van donar un (.) com si fos un óscar, pues així, li van donar, i a nosaltres nos van donar un diploma amb un punt i els llibres que ens vam llegir eren els Contes Puça...

- MS: El circ.

- IB: ...els Contes Puça (.) i tres més que no me’n recordo.

- IR: Al meu col�legi vam fer un concurs de tots a (.) mira, de, com es diu (.) de un col�le amb uns altres col�les, un concurs i llavorens va guanyar el XXX i ens van donar un llibre amb un disc.

Observacions: Es refereixen al premi de l’Atrapallibres.



6. L’any passat, quants dies hi veníeu, a la biblioteca? I aquest?

- M. Us demano una altra cosa, quants dies veníeu a la biblioteca, el curs passat?

- IB: Cada setmana.

- DM: Veníem aquí els dimecres.

- IB: Menys alguns dies que també veníem perquè la XXX ens expliqués el conte.

- M: I llavors veníeu un altre dia?

- IB: Veníem un altre dia, veníem el dimecres i el divendres o el dilluns (.) depèn del dia que ens anava bé.

- M: I aquest curs quants dies veniu?

- AC: Més o menys venim el dijous.

- Alguns: No.

- FT: Quan venim?

- M: Quan veniu?

- FT: Tres dies.

- Alguns: No.

- FT: Sí, el dimecres per agafar un conte i el (...) dilluns i el dijous amb tu.

Observacions: Es fan una mica d’embolic.


- M: Us agradaria venir cada dia?

- Tothom: Sí!

- M: Digueu la veritat, eh?

- DR: Sí, perquè podem llegir molts contes, mirar els contes a veure si trobem alguns divertits.

- M: I a tu, MS, també t’agradaria venir cada dia?

- MS: Sí, perquè és molt divertit.

- M: I a tu, AC?

- AC: Sí, perquè m’agrada llegir contes de por, de terror i còmics de Mortadelo i Súper Llopis.

- IR: (...) ens ho passem molt bé.

- MS: I podem compartir la lectura.

- M: A veure com ho has dit això?

- MS: Sí perquè podem llegir de dos en dos.



- IB: I també tenim un llibre que és de buscar coses que es diu que Què (.) veus i...

- IR: Que va amb una lupa.

- IB: ...un altre vermell i un amb una lupa.

- DM: [Ah! Pero el de la lupa nunca está.

- MS: [Lo cogen o la lupa no está.

- IB: La lupa si que está, la tiene la XXX.

Observacions: Quan es responen entre ells acostumen a parlar en castellà.

8. Com llegiu els llibres?

- M: Ho heu de pensar molt bé això que us demanaré ara, que és una mica difícil, com llegiu els llibres? Com ho feu per llegir?

- MS: A vegades els llegeixo en veu alta perquè me deixen o per dintre meu i la meva mare diu que tinc que llegir més per veu alta perquè per dintre sé que llegeixo molt bé però en veu alta la meva mare diu que llegeixo regular.

- M: I tu, com ho fas per llegir, AC?

- AC: Llegeixo per dins, també igual que (...) també regular.

- M: Però com ho fas per llegir per dins?

- AC: M’agrada llegir més per dins perquè així em mentalitzo.

- M: Dieu unes coses molt interessants, eh? Quines coses més interessants que expliqueu. IR, i tu?

- IR: També m’agrada llegir per dins.

- M: I a tu, FT, com t’agrada llegir?

- FT: Per dins, però la mare, la meva mare em diu que llegeixi els llibres que me’n porto en veu alta perquè (.) i es pensa que llegeixo malament perquè no vull llegir en veu alta.

- M: M’agrada molt tot això que m’esteu explicant.

- LB: A mi m’agrada llegir per dintre i per fora més, perquè així puc (.) llegeixo millor perquè ho entenc millor jo per fora.

- M: Tu ho entens millor per fora?

- LB: [Sí.

- AC: [Yo por dentro.

- M: I a tu, DM?

- DM: A mi m’agrada les dos coses, per fora perquè jo llegeixo bé i la meva mare diu que no llegeixo bé i li llegeixo i diu molt bé, i per dins perquè en les biblioteques quan entro no puc llegir en veu alta.



- M: I a la IB?

- IB: A mi no m’agrada llegir per, per (.) en veu alta i quan diu la meva mare que li llegeixi un conte al meu germà em fico a la seva habitació perquè em fa una mica de vergonya.

- M: Però si li llegeixes el conte al teu germà li has de llegir en veu alta, si no, el teu germà no el sentirà.

- IB: Per xòs, em fico a la seva habitació, tanco la porta i li llegeixo.

9. Quan no enteneu el que llegiu, què feu?

- M: Quan esteu llegint un llibre en veu alta o per dintre i una cosa no l’enteneu, què feu?

- FT: Jo llegir-la moltes vegades fins que l’entengui.

- M: I tu, LB?

- LB: Igual, llegir-la moltes vegades fins que l’entengui, però a vegades me fico nerviosa de tantes vegades.

- M: I tu, DM?

- DM: Lo que diu ell, que me la llegeixo una altra vegada.

- IB: (...) pregunto a la meva mare lo que deia.

- M: I tu, DR?

- DR: Cómo era la pregunta?

- M. Quan tu llegeixes i hi ha una cosa, una paraula o una frase que no entens, què fas?

- DR: Llegir-les moltes vegades i, o si no si el company del meu costat la té, li pregunto.

- M: Ah, molt bé, quina bona idea. I tu, MS?

- MS: Si l’estic llegint en veu baixa, bueno per dintre, ho llegeixo en veu alta i si no ho entenc, bueno ho busco al diccionari o ho pregunto al meu pare (...) me paso media hora pero bueno (.) i si no ho demano.

- M: A qui ho demanes?

- MS: Al meu pare o a la meva mare.

- M: Teniu més idees?

- IR: Llegeixo bastantes vegades i si no ho entenc li pregunto al meu germà.

- M: És més gran el teu germà?

- IR: Sí, sí que és més gran.

- M: I l’AC?



- AC: Bueno (.) quan no sé un paraula em poso una mica nerviós (.) i miro de (.) de mirar les lletres.

- M: I què fas llavors?

- AC: Ho miro moltes vegades (.) i a ver.


- M: Quan veniu aquí, a la biblioteca, com sabeu quins llibres són per a la vostra edat?

- LB: Per quanta lletra que té, si és de lletra lligada o lletra de pal.

- M: Si és de lletra lligada què vol dir?

- LB: Que és per una mica més grans perquè els més petits no l’entenen molt.

- M: I de pal? Per a més petits?

- LB: Sí, o per més grans però si té molta lletra, per grans.

- M: Qui es fixa en altres coses?

- MS: Perquè allà n’hi han capses i diu un, dos o així i crec que els més grans són els més gruixuts, aunque els nens sempre els barregen i algunes nenes també.

- M: Va per números, el número més gran és dels llibres més gruixuts?

- MS: [Sí, això crec jo.

- LB: [I lo barrejan molt.

- MS: Lo barrejan siempre.

- M: I tu, IB, amb què et fixes?

- IB: Quan vaig a comprar llibres que es posen a la Via Júlia també, que són de segona mà, miro per darrera i posa primers lectors, a partir de deu anys i ho miro així i el resum també ho miro per si és una mica difícil o així.

- MS: Diu la meva mare que si mirem al darrera no té gràcia perquè t’explica el final.

- M: I els llibres de la biblioteca no tenen alguna cosa que us fa saber si són de la vostra edat o no?

- AC: Bueno també pels dibuixos (.) si són infantils o per grans.

- IB: Aquí no n’hi han dibuixos.

- M: I per què més?

- AC: I per la lletra de pal i la inclinada.

- IR: Jo perquè a vegades hi han llibres que hi posen sols dos frases i (...) ja sé que són per nens petits.



- M: I aquests gomets que tenen els llibres, volen dir alguna cosa?

- MS: Sí que els gomets verds són d’algú (...) i els altres són d’una altra cosa però (...) els gomets són de petits o de grans

- LB: Perquè a la classe d’anglès si que n’hi han gomets i mirem si són de grans o de petits perquè ho entengui millor.

- IB: Els d’aquí crec que són de grans.


- M: Una altra cosa, a casa teniu llibres?

- Tothom: Sí!

- DM: [Jo cinquanta.

- IB: [Jo tinc vint.

- DR: Sí, cinc-cents.

- M: I els llegeixes, els de casa?

- DR: Alguns.

- M: I tu, MS?

- MS: Jo cent quaranta, els vaig comptar perquè el meu pare té tota una paret coberta de llibres que se’ls ha llegit perquè són molt de grans i en un raconet n’hi han quaranta perquè el del meu pare són cent i els meus quaranta (...).

- M: I tu, AC?

- AC: Bueno, molt pocs.

- IR: Jo, cent perquè també els he comptat perquè el meu germà té (.) una cosa que es posen tots els llibres...

- DR: Una estantería.

- IR: ...sí, i té molts llibres ell a la seva habitació i jo tinc en el meu armari també llibres.

- M: I els cent són teus i del teu germà?

- IR: No, de tots.

- FT: Jo (.) cent vint, por ahí (.) lo que més tinc són còmics de Mortadelo y Filemón.

- AC: Siempre los de Mortadelo tío, son divertidísimos.

- LB: Jo tinc cent quaranta.

- M: Que els heu comptat tots?

- LB: No però la meva mare i el meu pare tenen molts en una estanteria i la meva germana i jo també tenim molts

- DM: Jo tinc cent.



- M: I la IB?

- IB: Cent noranta, els he comptat tots perquè el meu pare a l’estudi (...) en mi habitación yo tenia veinte...

- MS: [Y yo en mi habitación tengo un montonazo.

- IB: ...perquè el meu pare a l’estudi té, al menjador té més...

- FT: I al lavabo també?

- IB: ...llibres de consulta, còmics gruixuts de Mortadelo y Filemón, de Tintín...

- M: Al teu pare també li agraden els còmics?

- IB: Sí.

- M: Hauràs de convidar a l’AC...

- IB: A la meva habitació tinc vint, a la del meu germà té (.) no sé quants té, els ha comptat tots però no me’n recordo i a l’habitació dels meus pares també tenim.

- MS: Una cosa que jo pensava que només era a una habitació és que jo tinc més llibres (...)


- M Què us agradaria llegir aquest curs? Què us agradaria que hi hagués a la biblioteca?

- IR: No sé.

- AC: Mortadelo y Filemón! I el Súper Llopis.

- M: El Súper López?

- AC: No, el Súper Llopis.

- MG: La Dolça Picarol i Geronimo Stilton que vaig a fer la col�lecció a ver si puc acabar la col�lecció.

- DR: Còmics de Súper...

- M: I a la IB?

- IB: De la Tina i de la Valeria Varita que la Valeria Varita és la Dolça Picarola però en castellà.

- MG: Picarola no, Picarol.

- M: I a tu LB?

- LB: De la Dolça Picarol i fades.

- DM: I també de bruixes.

- FT: Yo me gustaría que todo esto fuera del Mortadelo y Filemón.

- M: Que fos una biblioteca només del Mortadelo y Filemón?



- AC: Mortadelo, Mortadelo, Mortadelo y Filemón.

- M: I algun llibre per aprendre coses? De què us agradaria aprendre coses?

- IR: De matemàtiques.

- LB: De medi.

- AC: De cotxes.

- M: A tu de cotxes?

- AC: Sí, jo de cotxes.

- MG: De fades.

- M: A tu t’agradaria saber coses de les fades?

- MG: I de matemàtiques.

- IB: Jo de fades i princeses i bruixes.

- DR: Y Tom y Jerry (.) quiero saber más sobre el ratón.



2.3 Segona entrevista


Data: 18 de març de 2009

Treball realitzat amb 8 alumnes: BJ; CR; DB; JM; MG; PF; RS; SN


Objectiu: Recollir la seva opinió sobre aspectes relacionats amb les sessions de la primera pràctica dutes a terme

Temes plantejats

1. Què recordeu més de tot el que hem fet aquests dies? Per què?

2. Quines coses feu a la biblioteca aquest curs? Hi veniu a treballar? Què en penseu?

3. Us ha agradat fer les feines que havíeu de fer a la biblioteca?

4. I les de l’aula d’ordinadors?

5. Com es que la majoria sabíeu els contes que us he explicat?

6. Els contes, els heu explicat a algú? N’heu parlat?

7. Teniu més ganes de llegir que abans?

8. Els llibres que agafeu en préstec, us els llegiu? Com?

9. Tot el que hem fet aquest dies us han fet venir ganes de fer altres coses? Quines?

10. De quina manera us ha agradat més treballar, sols, en parella, tot el grup junt...

11. Quan jo us demanava: Què deu passar ara? Com deu continuar la història? Com deu acabar?... com us ho fèieu per contestar?

12. Us agraden els mateixos llibres que abans o n’hi ha algun que ara us agrada més?



1. Què recordeu més de tot el que hem fet aquests dies? Perquè?

- M.: De tot el que hem fet aquests dies, quan hem vingut a la biblioteca, què és el que recordeu més? Començarem pel DB.

- DB: De la princesa i el pèsol.

- M: Però de què de la princesa i el pèsol?

- DB: Dels contes.

- SN: A mi m’ha agradat tot, perquè era molt divertit, els contes, la pel�lícula i això.

- BJ: La pel�lícula.

- M: És del que te’n recordes més?

- BJ: Sí.

- M.: Per què?

- BJ: Perquè em va agradar.

- RS: A mi lo que més em va agradar va ser lo d’escoltar els contes a l’aula d’ordinadors i també em va agradar molt els contes i la pel�lícula.

- SN: Perquè ho feien amb les mans.

- M: Què feien amb les mans?

- RS: No, perquè els contes de l’ordinador tot ho feien amb les mans (.) feien com una pilota amb una sabateta petita, amb un (.) llençol.

- SN: Amb coses d’aquestes.

- CR: La pel�lícula.

- M: Per què?

- CR: Perquè la reina le manava al rei que busquessi una princesa.

- M: La reina li manava al rei que busqués una princesa? O li manava al príncep?

- MG: Al príncep!

- M: I tu, MG, que és el que recordes més de tot el que hem fet?

- MG: Todo.

- M: Per què?

- MG: És que a mi lo que més em fa gràcia és en Ton i la Guida i els ninots aquests i (.) quan vam fer això del pèsol, que havien a la bossa i la nina que era la princesa.

- M: Això és el que t’ha agradat més?

- MG.: Hace gracia. I quan vam agafar els papers per ponernos junts i a mi em va tocar amb tu i que teníem que fer una pregunta i (.) una pregunta i l’altre la tenia que respondre.



- JM: A mi lo primer que vam fer ho recordo més, no sé, teníem que llegir una part del full i després teníem que respondre les preguntes de A o B o C. (Es refereix a les proves de ACL que vam passar al mes d’octubre)

- M: Ui, però això és molt antic! Això és del que te’n recordes més?

- DB: És de l’any passat!

- JM: Ya lo sé.

- M: A veure PF (.) que recordes més de tot el que hem fet.

- PF: Lo de l’aula d’ordinadors.

- M: Per què?

- PF: Perquè m’agraden tots els contes quan sortien i també que (.) ho podíem veure tot.


- M: Ara a veure si m’expliqueu quines coses feu a la biblioteca aquest curs? Hi veniu a treballar?

- SN: Que a mi m’han agradat els contes (...).

- M: SN que no he preguntat això. Què us he preguntat ara?

- CR: Què fèiem ara a la biblioteca, si fèiem algun treball o alguna cosa.

- SN: Amb tu fem treballs.

- BJ: Vam buscar llibres de Hans Christian Andersen.

- M: Però no m’heu d’explicar només el que feu amb mi, m’heu d’explicar el que feu quan veniu a la biblioteca.

- BJ: Llegir llibres.

- RS: Però el que fem quan venim a la biblioteca amb la XXX també?

- M: Sí.

- RS: A sí, ens agafem un conte d’aquests ens ho llegim a casa i llavors el tenim que portar amb el punt de llibre el dilluns a la XXX, i llavors tenim que agafar un altre llibre ens el portem i llavors l’altre dilluns que ve, pues, el deixem i tornem a agafar un altre.

- CR: Que també quan agafem un llibre d’aquests (es refereix al préstec) ens posem a llegir llibres d’allí (assenyala les capses).

- MG: La XXX s’apunta a l’ordinador si hem portat el llibre o no (.) i si no l’hem portat no posa res i si l’hem portat posa la data, on està el nom del conte posa la data, i ja podem agafar un altre.



- JM: Que abans amb la XXX veníem i ens llegia un conte i després quan acabava de llegir-lo ens deixava llegir contes d’allà (assenyala els prestatges).

- M: I ara ja no us expliquen contes?

- Tothom.: No.

- MG: La XXX era molt bona contando contes.

- PF: Nosaltres aquest any a la biblioteca, la XXX agafa un grup venim a la biblioteca, agafem un llibre i algunes vegades ens deixa llegir llibres.

- M: I que en penseu del que feu a la biblioteca?.

- BJ: Que a mi m’agrada llegir contes (.) m’agrada llegir contes (.) m’agrada llegir-los.

- RS: Pues que a mi també m’agrada molt llegir i també agafem molts contes d’allà o d’allà (assenyala les capses i els prestatges) m’agraden més els d’allà que no els d’aquí.

- BJ: A mi també perquè són còmics.

- RS: I m’agraden molt també allà que hi ha poesies i també m’agrada l’Ot el bruixot, que em fa molta gràcia.

- M: CR, que en penses tu, de venir a la biblioteca?

- CR: Bé perquè llegim llibres.

- MG: Amb la XXX agafàvem una cosa rodona (els coixins) i un dia vam venir a la biblioteca i la XXX estava explicant als nens petits La princesa i el pèsol.

- M: Sí? La princesa i el pèsol?

- Tothom.: Sí!

- JM.: El dilluns quan vam venir amb la XXX.

- M: JM, i tu que en penses d’això de venir a la biblioteca?

- JM: Yo pienso (.) que és divertit venir aquí perquè a mi m’agrada molt llegir llibres, bueno els llargs no m’agraden molt perquè tardo molt en llegir-los i no em dóna temps (.) a mi m’agraden els contes que són fantàstics d’aquests que són molt divertits.

- PF: A mi sempre m’agrada anar a la biblioteca perquè a mi sempre m’agrada llegir molt els llibres i sobretot els llargs.

- M: A tu t’agraden els llargs?

- PF: Sí, primer els llegeixo una mica miro per la pàgina que estic i quan hem d’anar, pues me la recordo al cap i després venim una altra vegada i segueixo llegint.

- M: Molt bé, mira que bé que ho ha explicat la PF (.) i el DB que encara no ens ho ha explicat?

- DB: M’agraden molt els còmics i llegir dels normals (...).




- M: Totes aquestes feines que heu fet amb mi a la biblioteca, us ha agradat fer-les?

- Tothom: Sí!

- RS: A mi m’ha agradat molt, molt, molt.

- M Per què?

- RS: Perquè m’agrada molt llegir i quan llegim un conte que tu ens (.) com el de La princesa i el pèsol que ens l’havíem de llegir i tu ens feies preguntes i això m’ha agradat molt.

- CR: El que més m’ha agradat és quan havíem posat (.) allò que posava que A, B, o C.

- M: Allò, també?

- CR: Sí.

- MG: A mi em va agradar quan ens vas donar paraules i després enganxina blava i hi havia un cartell de la princesa i el pèsol i la teníem que enganxar.

- M: I per què et va agradar això?

- MG: No ho sé.

- JM: Perquè li agrada això que s’enganxa (...).

- M: I a tu, JM?

- JM: A mi m’ha agradat quan posaves la bossa i havien paperets i els teníem d’agafar i buscar el que tenia la frase.

- PF: A mi lo que m’ha agradat més és lo del Ton i la Guida.

- DB: A mi m’ha agradat tot.

- SN: A mi m’ha agradat tot perquè jo em diverteixo amb tu però amb la XXX sol agafem un llibre i mirem cinc minuts això i ja està.

- BJ: M’agrada buscar llibres, m’agraden els còmics i els llibres fantàstics.


- M: Escolteu (.) i les feines que heu fet a l’aula d’ordinadors, us han agradat més que les de la biblioteca, menys, igual...

- CR: Què?

- M.: Ai, que no m’escolteu! Que aquestes feines que heu hagut de fer a l’aula d’ordinadors, de mirar contes, de buscar coses sobre l’Andersen d’escoltar la conferència (.) totes aquestes feines us ha agradat fer-les? Us han agradat més que les de la biblioteca o menys?

- CR: M’ha agradat fer-les.



- M: Per què?

- CR: Perquè això de fer com arte i...

- M: Que vol dir com arte?

- BJ: Com art.

- PF: Com una cosa molt bonica.

- M: Ah, perquè els contes els feien com art.

- CR: I els feien amb plastilina i eren molt bonics perquè tots els feien amb paper o amb plastilina.

- MG: A mi em va agradar menys lo dels ordinadors perquè aquí fem això, fem un llibre, fem lo del Ton i la Guida, fem coses divertides, però a l’ordinador només vam fer una vegada.

- JM: A mi em va agradar l’aula d’ordinadors perquè m’agrada l’ordinador, a casa meva sempre estic a l’ordinador o jugant amb la Play Station.

- RS: Jo estic llegint llibres a vegades.

- SN: Yo juego cinco minutitos a la (...) y luego leo cuentos.

- M: I la PF, que ens explica de l’aula d’ordinadors?

- PF: Que a mi no m’ha agradat, bueno m’ha agradat una mica perquè podia escoltar els contes (...) però m’ha agrada més llegir.

- DB: A mi m’agraden molt els ordinadors.

- M: Per què?

- DB: Perquè m’agraden molt.

- SN: A mi m’ha agradat més estar amb tu perquè fem més coses aquí, bueno no tantes coses, però a mi m’ha agradat més estar amb tu.

- M: I el BJ?

- BJ: Que estem més estona a la biblioteca.

- M: Us agrada estar estona a la biblioteca?

- Tothom: Sí!

- SN: Así no hacemos tanta classe.

- M: I la RS?

- RS.: A mi m’ha agradat l’aula d’ordinadors perquè m’agrada com fan les coses i a casa meva jo també veig a la tele Una mà de contes i a l’ordinador quan estic amb la meva mare faig un conte, poso activitats o tallers i llavors pots posar pintar, retallar i no sé què més, vaig posar retallar i vaig fer una princesa i un rei i llavors el vaig enviar (.) però m’agrada més això de la biblioteca.




- M: I com és que els contes que us he explicat, La princesa i el pèsol i en Ton i la Guida, ja els sabieu?

- MG: És que el Ton i la Guida s’assembla molt al Hansel i Gretel.

- M: I el Hansel i Gretel perquè el sabíeu?

- MG: Perquè jo tinc la pel�lícula i el conte (.) i la de La princesa i el pèsol jo també tinc la pel�lícula i la XXX a primer ens el va explicar.

- M: JM, tu els sabies els contes?

- JM: Sí, perquè els he visto per la tele a Una mà de contes.

- PF: Jo els tinc a casa i casi cada dia els llegeixo.

- DB: Jo tinc Internet i em baixo totes les pel�lícules de dibuixos i les veig i les tinc.

- SN: Jo en Ton i la Guida el tinc en conte i La princesa i el pèsol, no però els veig a l’ordinador.

- BJ: Tinc la pel�li de Hansel i Gretel i també tinc el llibre.

- RS: Jo no coneixia el conte de Ton i Guida però quan l’estaves explicant s’assemblava una miqueta al de Hansel i Gretel i el de la princesa i el pèsol jo de petita el vaig veure amb les tres bessones i la meva cosina em va regalar un conte de les tres bessones i la princesa i el pèsol i encara el tinc.

- M: I el de Hansel i Gretel perquè el sabies?

- RS: Perquè em penso que el vaig veure per la tele.

- M: I tu, CR?

- CR: Yo no los sabía.

- DB: Porque vivía en otro país.

- M: On vivies abans?

- CR: En Equador.


- M: I aquests contes que heu escoltat aquí, els heu explicat a algú?

- JM: Yo sí a mi hermana.

- PF: Jo a la meva mare.

- M: I que t’ha dit la teva mare?

- PF: Que només sabia el de Hansel i Gretel.

- SN Yo como mi madre siempre está fregando los platos y mi hermana nunca está me lo cuento a mi misma.

- M: I tu, RS?



- RS: No, però algunes vegades em repasso el conte i el tinc al cap.

- M: Mireu això que ha explicat la RS (.) et repasses el conte...

- RS: ...i llavors després el tinc al cap, el tinc al cap i quan se m’oblida una altra vegada el torno a llegir fins que no me s’oblida mai.

- M: I la MG?

- MG: Jo al meu germà perquè la meva mare se va a comprar i diu que cuidi del meu germà i li explico un conte i un dia li vaig explicar el de Ton i Guida, bueno el de Hansel i Gretel i un altre dia li vaig explicar el de La princesa i el pèsol.


- M: Ara us sembla que teniu més ganes de llegir que abans?

- Alguns: Sí!

- PF: Abans llegia més a poc a poc i no tenia temps.

- M: I ara?

- PF: I ara llegeixo més ràpid.

- M: I per què llegeixes més ràpid?

- PF: Perquè practico a casa amb la meva mare.

- M: I tu, DB, tens més ganes de llegir que abans?

- DB: Sí.

- M: Per què?

- DB: Perquè m’agraden més els contes.

- M: I tu, SN?

- SN: A mi m’agrada llegir (.) y mi madre me hace leer porque así en el cole leo mas rápido porque leo muy lento.

- M: I tu, BJ? Tens més ganes de llegir que abans?

- BJ: Sí, perquè llegeixo més ràpid.

- M: I per què llegeixes més ràpid?

- BJ: No sé, perquè m’he fet més gran i tinc més anys (...).

- RS: A mi m’agrada més llegir perquè abans quan era petita llegia coses amb poca lletra i amb més dibuixos i ara com m’he fet més gran puc llegir més contes amb menys il�lustracions i més lletres.

- CR: M’agrada llegir però no llegeixo molts contes, llegeixo molts (.) diaris.

- M: Diaris, llegeixes? Quins diaris llegeixes?

- CR: El de las notícias.



- M: I tu, MG?

- MG: Quan vaig a dormir la meva mare em deixa una mica la llum encesa per llegir, és que quan jo vull llegir un conte el meu germà me’l treu (.) es que es pequeño pero hace lo que yo hago.

- M: I tu, JM? Tens més ganes de llegir que abans o no?

- JM: Jo tinc més ganes de llegir.

- M: Per què?

- JM: Perquè m’agrada.


- M: Quan veniu aquí, a la biblioteca, i agafeu un llibre en préstec, us el llegiu?

- DB: Sí

- SN: Sí.

- M: Tot?

- SN: Sí.

- BJ: Sí.

- RS: Jo sí, però la XXX diu que si estem cansats i llegim fins la meitat o més de la meitat que el portem.

- SN: Jo me’ls he llegit tots fins ara.

- M: I tu, CR?

- CR: Sí.

- MG: Jo pitxi, pitxi.

- M: Què vol dir pitxi, pitxi?

- MG: Com que el meu germà no me deixa llegir i me’l treu i no puc llegir.

- M: I llavors el tornes sense haver-lo acabat.

- MG: Sí.

- M: Em sembla que és l’única que ha dit la veritat.

- Alguns.: No!

- DB: Jo també quan no em dóna temps el deixo per la meitat.

- SN. Yo lo cogí en enero y lo traí en febrero.

- JM: Jo el vaig agafar el dia que vam començar a agafar els llibres i aún no l’he tornat.




- M: Tot el que hem aquests dies quan hem vingut a la biblioteca, us han fet venir ganes de fer altres coses? De llegir altres coses?

- SN: A mi sí.

- M: Què?

- SN: Pues no sé, no se me ocurre nada.

- RS A mi quan estava a l’aula d’ordinadors, quan em van dir que teníem que escribir em van venir ganes de llegir més.

- MG: A mi quan és una cosa una mica avorrida (.) em vénen ganes de fer algo.

- M: Això que hem fet aquí ha estat avorrit?

- MG: Per mi no, quan fem una cosa divertida sí, però quan expliques una miqueta el que tenim que fer em despisto.

- M: I a tu, JM, t’han fet venir ganes de fer altres coses, el que hem fet aquí?

- JM: Sí, que també podríem portar com unes titelles que tindríem a casa i fer un conte i explicar-lo als nens.

- M: Mira quina bona idea que acaba de tenir el JM.

- JM: No m’han escoltat.

- M: Mira quina bona idea (.) que podríeu portar titelles que tinguéssiu a casa i fer un conte per als altres nens.

- JM: Jo tinc set titelles.

- M: Doncs això ho proposeu a la XXX.

- (...)

- M: PF, i a tu t’han vingut ganes de fer altres coses?

- PF: Quan estava a la biblioteca amb la XXX estava mirant llibres a veure si eren del Christian Andersen i quan vaig veure tants contes em van donar ganes de llegir-los tots perquè semblava que eren divertits.


- M: De quina manera us ha agradat més treballar, sols, en parella o quan treballàvem tots junts?

- BJ: En parella.

- RS: A mi tots junts.

- CR: Tots con tots.



- MG: Amb tots.

- JM: Sol.

- PF: Tots.

- DB: Sol (...) perquè sinó hi ha gent que em despista.

- JM: I també et poden copiar en el treball amb grup.

11. Quan jo us demanava: Què deu passar ara? Com deu continuar la història? Com deu acabar? Com us ho fèieu per contestar?

- M: Quan explicàvem o llegíem un conte i jo us demanava què deu passar ara? O com deu continuar la història? O com deu acabar? Com us ho fèieu per contestar, per pensar això?

- RS: Pues (.) com ens ho fèiem per pensar?

- M: Com ho sabíeu com continuava o com acabava o què deuria passar?

- RS: No sé, jo vaig usar la meva imaginació i em vaig pensar una altra cosa, jo del Ton i Guida, jo pensava una altra cosa.

- MG: Què pensaves?

- RS: Jo pensava que trauria la mà però va treure el pal.

- M: I tu, CR? Com t’ho feies per contestar això?

- CR: Si no l’havia llegit, era la primera vez que lo leo.

- MG: Quan vas explicar el del Ton i la Guida jo sabia que era el del Hansel i Gretel.

- M: I tu, JM? Com t’ho feies per contestar?

- JM: Yo leyéndomelo primer.

- SN: Cómo era la pregunta?

- M: Jo en els contes us demanava què deu passar ara? I no us ho explicava, m’ho havíeu de dir. I com us ho fèieu per pensar-ho?

- PF: Jo pel mig del conte ja sabia que era un conte (...) i ja sabia com continuava i tot això.

- SN: A mi m’ha agradat perquè jo veig els dibuixos, poso la tele i de vegades veig el Ton i la Guida.

- RS: Una pregunta, de veritat que vas comprar la Blancaneus pensant que era una nena?

- M: Sí, t’ho asseguro que no ho sabia que aquella nena era la Blancaneus.

- DB: Tu veus contes o pel�lícules de dibuixos animats?

- M: Per la tele?

- DB: Sí. O te les compres?



- M: No, no em compro les pel�lícules, llegeixo els llibres de contes.

- SN: Els meus avis es traguen els dibuixos i diuen jo ja estic fart del Doraimon aquest, jo cada dia el veig (...).


- M: L’altra vegada em veu explicar els llibres que us agradaven. Us agraden els mateixos llibres que abans o ara n’hi ha algun, com que us heu fet més grans i llegiu més bé, que us agrada més?

- RS: De petita m’agradaven uns contes més i ara encara que els tinc, les il�lustracions ja no m’agraden, m’agraden més de grans.

- CR: M’agraden tots els llibres a mi.

- M: I la MG?

- MG: Abans tenia molts contes que m’agradaven, però ara no m’agraden.

- M: I ara que t’agrada?

- MG: Més de grans, perquè els de petits són de petits i els de grans són de grans i els de mitjans són de mitjans.

- M: I tu què ets petita, gran o mitjana?

- MG: Mitjana.

- M: I a tu, JM, t’agraden els mateixos llibres que abans o no?

- JM: No, jo un dia estava llegint un conte de grans que tenia quatre-cents pàgines i ja anava per la trenta i algo però era de estos gordos así, eh?

- PF: Jo quan era petita m’havia comprat un conte, a la primera vegada em va agradar, a la segona també, però quan ho llegia més ja em quedava el cap que estava una mica farta i vaig canviar de conte

- M: I al DB? T’agraden els mateixos llibres que abans o no?

- DB: No, d’acció, de monstres, de coses fantàstiques.

- SN: A mi ara ja no m’agraden els de petits perquè és com deia la RS que estic avorrida i que no té tanta lletra i els grans ara ja són més de lletra i no tenen tants dibuixos però a mi m’agraden els dibuixos.

- BJ: A mi que no siguin infantils.

- M: Però a tu t’agraden els mateixos llibres que abans? Quins t’agraden?

- BJ: Amb més lletra i menys dibuixos.

- RS: Tenia vuit anys però em penso que era l’any passat, el passat trimestre, el meu pare tenia un llibre que posava el clavo i jo entenia el calvo.



- M: I ara ja entens el clavo?

- RS: Sí però encara li dic el calvo (.) i també de petita també tenia uns llibres molt bufons de dibuixos que m’agraden molt.




Data: 18 de març de 2009

Treball realitzat amb vuit alumnes: AC; DM; DR; FT; IB; IR; LB; MS


Objectiu: Recollir la seva opinió sobre aspectes relacionats amb les sessions de la primera pràctica dutes a terme

Temes a plantejar

1. Què recordeu més de tot el que hem fet aquests dies? Per què?










11. Quan jo us demanava: Què deu passar ara? Com deu continuar la història? Com deu acabar?... com us ho fèieu per contestar?




1. Què recordeu més de tot el que hem fet aquests dies? Perquè?

- M: De tot el que hem fet aquests dies, què és el que recordeu més? Ara comença la MS.

- MS: De què parlàvem de la princesa i el pèsol.

- DM: El Ton i la Guida.

- M: Us va agradar aquest conte, eh? Per què?

- DM: Perquè quan estaven a (.) la casa de la bruixa (...) deien una mica de sucre, una mica de pa, una mica de xocolata...

- M.: Això us va agradar?

- Alguns: Sí!

- M: I tu, LB?

- LB: Que vam fer moltes coses de la princesa i el pèsol (.) i els contes que havia del Hans Christian Andersen.

- M: I la IR?

- IR: De l’ordinador.

- FT: El conte del Ton i la Guida.

- IB: A mi em va agradar la pel�lícula.

- M: Per què?

- IB: Era divertida.

- M: I tu, DR? De què te’n recordes més?

- DR: De buscar els contes (...) de la biblioteca.

- DM: Sí, de Hans Christian Andersen.

- MS: A mi també em va agradar el Ton i la Guida perquè m’agrada això que feien una mica de sucre, una mica de xocolata, una mica de pa, una mica de coca, era molt divertit.


- M: Una altra pregunta, quines coses feu a la biblioteca aquest curs? Hi veniu a treballar?

- Alguns: Sí.

- DM: Repite la pregunta.

- M: Quines coses feu a la biblioteca aquest curs? Si hi veniu a treballar...

- DM: Pues, busquem llibres i ens els llegim a casa

- LB: A vegades venim a agafar llibres de dinosaures perquè com fem coses volem saber més (.) i llibres de préstec per llegir a casa.



- IR: També quan la XXX ens deixa anem a buscar llibres per llegir-nos aquí, a la biblioteca, i també per buscar coses dels dinosaures.

- FT: Venim aquí els dimecres a agafar contes d’allà (assenyala una taula amb les capses amb llibres) i ens els podem emportar a casa i després ens deixen una estona per poder agafar llibres d’allà i llegir-los

- AC: Un dia vaig trobar per allà (assenyala un prestatge), em sembla que va ser als animals, per allà darrera, vaig trobar un llibre de dinosaures.

- M:T’agraden els dinosaures?

- AC: Sí, i amb esquemes i tot això.

- IR: A mi, quan venim aquí, quan vam començar a estudiar els dinosaures, doncs veníem aquí a agafar llibres, ho miràvem aquí i ens apuntàvem en un paper les coses més importants i després anàvem a la classe i ho dèiem a la XXX.

- MS: M’agrada vindre a la biblioteca perquè m’agrada llegir molt i perquè podem agafar llibres de dinosaurios (...) i són molt divertits.

- M: Digues, DR.

- DR: A mi m’agrada els llibres de cuina perquè de gran vull ser cuiner...

- AC: Esto graba?

- DR: ...i vinc a la biblioteca a buscar-los.


- M: Escolteu, les feines que us donava apuntades en aquells fulls i que havíeu de fer a la biblioteca, us han agradat?

- Alguns: Sí!

- Alguns: Molt.

- LB: Sí, a mi m’han agradat molt.

- M: Per què?

- LB: Perquè teníem que buscar coses i era molt divertit.

- IR: A mi també m’ha agradat molt perquè teníem de buscar moltes coses en els papers i respondre les preguntes.

- M: I al FT?

- FT: A mi em va agradar quan ens vas donar aquell paper i teníem que respondre les preguntes del paper (.) allà a informàtica.

- M: I a tu, IB?

- IB: A mi em va agradar quan ens vas donar el paper per lo de la conferència i que ho vam tenir que buscar a l’ordinador i les preguntes



les va escriure la XXX al Windows, no? per contestar-les en lloc del paper a l’ordinador.

- M: I a tu DR?

- DR: Buscar els contes de l’Andersen.

- MS: A mi em va agradar molt tot perquè era molt divertit i m’agrada buscar coses a la biblioteca.

- M: I l’altre DM?

- DM: Lo que ha dit la MS, a mi m’ha agradat tot.


- M: I totes les coses que vau fer a l’aula d’ordinadors, us van agradar?

- IR: Sí, també em va agradar molt el Tom Patracol perquè explicava les coses i després teníem de respondre les preguntes.

- FT: A mi sí, també em va agradar i la vaig escoltar una vegada i ja no me’n recordava de res i la vaig posar una altra vegada i vaig anar a escoltar-li i fer les preguntes.

- M: I l’AC? A tu et va agradar el que vas fer a l’aula d’ordinadors?

- AC: Una mica.

- M: Per què només una mica?

- Al: Bueno, perquè teníem de respondre preguntes i a vegades em costa una mica.

- M: Mira, l’AC és molt sincer quan contesta i això m’agrada molt perquè diu les coses realment com les pensa i això té molt mèrit perquè el que acaba de dir és molt interessant, diu que només li agradava una mica perquè havíeu de contestar les preguntes...

- AC: [I em costaven una mica, a vegades, unes una mica però les altres estaven força fàcils.

- M: ...heu de contestar el que realment penseu i l’AC diu sempre la veritat, eh que sí?

- IB: A mi (.) lo de la conferència me la vaig tenir que escoltar bastantes vegades perquè no trobava les respostes a la conferència.

- M: Però et va agradar o no?

- IB: Una mica.

- M: I tu, DR?

- DR: Les preguntes.

- M: Què vol dir les preguntes?

- DR: Perquè me les vaig escoltar una vegada i no em sortia el nom i vaig posar una altra vegada i em va sortir el nom a dalt.



- M: Quin nom?

- DR: El de l’Andersen.

- MS: A mi me va agradar tot però hi havia una cosa que em feia molta risa.

- M: Què era?

- MS: El bitxo me feia molta risa quan parlava.

- M: El Tom Patracol?

- MS: Sí, el bitxo, perquè parlava d’una manera molt rara.

- M: Digues DM.

- DM: A mi sí que em va agradar, jo estava escoltant el (.) vídeo este i estava la meva companya RM al meu costat i ens rèiem de la veu que tenia, casi ens quèiem de la cadira

- M: Apa, quasi caieu de la cadira?

- DM: Sí ens que ens feia molta gràcia.

- LB: A mi la conferència em va agradar i també els dibuixos però allò de la mà de contes el vaig mirar perquè m’agrada molt els contes que fan i vaig mirar el de la princesa i el pèsol i el del soldadet de plom i me va agradar molt.


- M: Com és que aquests dos contes que us he explicat, la princesa i el pèsol i en Ton i la Guida, la majoria de vosaltres ja els sabíeu?

- FT: Jo no coneixia el de la princesa i el pèsol però el del Ton i la Guida me’l sabia però no amb el títol aquest, no sabia el títol.

- M: I per què te’l sabies? Te l’havien explicat?

- FT: Sí, me’n recordo que me l’havien explicat, però no sabia com es deia.

- M: I qui te l’havia explicat?

- FT: Pues no sé (...).

- M: I tu, AC, els sabies?

- AC: El de la princesa i el pèsol tampoc, el del Ton i la Guida, sí.

- M: I per què els sabies?

- AC: Em sembla que ens ho van contar a primer o a P5, no ho sé.

- FT: Sí es verdad.

- IB: Jo el de la princesa i el pèsol sí que el sabia, però el del Ton i la Guida me’l sabia una mica perquè era com el (.) de Hansel i Gretel, es



semblava molt i em va resultar molt semblant el del Ton i la Guida amb el del Hansel i Gretel.

- M: I com és que el sabies, el de Hansel i Gretel?

- IB: Perquè me’l van explicar quan era petita.

- M: Qui?

- IB: El pare.

- M: I tu els sabies, DR?

- DR: Sí.

- M: Els dos?

- DR: Sí.

- M: Per què?

- DR: Porque estavan en un cacho libro así (.) perquè ho tinc en un llibre molt gros.

- M: I tu, MS?

- MS: Jo me’ls sabia els dos perquè la meva mare me’ls explicava quan era petita, el de la princesa i el pèsol però el canviava una mica perquè jo entengués millor deia i la princesa es deia MS i el del Ton i la Guida deia la MS i el Ton.

- M: Sempre hi posava el teu nom en els contes?

- MS: Sí.

- M: I a tu t’agradava això?

- MS: Sí, sempre deia explica’m un conte, explica’m un conte...

- MS: I tu et pensaves que totes les nenes i les princeses dels contes es deien MS.

- MS: Sí.

- M: I tu, DM?

- DM: Me’ls sabia els dos perquè al meu poble la meva àvia té una col�lecció de cinquanta llibres de nens i està el Ton i la Guida, la princesa i el pèsol i més contes i jo ja me’ls he llegit tots.

- M: I de quin poble ets?

- DM: De Santa Coloma de Queralt.

- M: I tu, LB?

- LB: Jo en sabia un una mica perquè en Ton i la Guida quan començava no pensava que era ells perquè tenien un altre nom i la princesa i el pèsol n’he sentit a parlar però mai me l’han explicat.

- IR: La meva germana que va a segon sempre el dimecres o el dijous agafa un llibre de la biblioteca de la seva classe i allà a la biblioteca hi



havia el llibre del Ton i la Guida i sempre que ella porta els llibres jo me’ls llegeixo perquè trobo més divertits els de la meva germana i vaig llegir el Ton i la Guida i també la princesa i el pèsol el vaig llegir de petita.


- M: I aquests contes, ara que ja els sabeu tots dos, els heu explicat a algú?

- AC: No.

- IB: No.

- DR: A la meva mare, al meu pare i als meus germans.

- M: Quants germans tens?

- DR: Dos.

- M: I tu, MS?

- MS: Jo els vaig explicar a la meva mare, al meu pare, a la meva germana i a la meva tia.

- M: I què et van dir?

- MS: Que m’alegro molt perquè t’hagin agradat i que nosaltres de petits també ens agradava molt llegir i la meva germana també.

- M: I tu, DM?

- DM: Jo se lo he explicat al meu germà que té quatre anys i va a la classe de la germana del DR i li he explicat el conte del Ton i Guida com li agrada molt el sucre, el xocolata, la coca i...

- Algú: [I el pa.

- DM: ...i el pa, se l’he explicat.

- M: I què t’ha dit?

- DM: Que li ha agradat molt.

- M: I tu, LB?

- LB: A mi m’agrada molt que nos expliquin i així m’adormo.

- M: I te n’expliquen?

- LB: Ara ja no (...).

- M: I tu, IR?

- IR: Jo sí, a la meva germana perquè jo llegeixo els seus contes però més endavant que ella i sempre dic MR mira que et llegeixo aquest conte que ja me l’he llegit i ja sap de què va, així l’altre dia que el llegeix ja sap de què va.

- M: I el FT?



- FT: Jo no, mai explico contes a ningú.

- M: Per què?

- FT: Perquè no.


- M: Teniu més ganes de llegir que abans?

- IB: Jo no.

- M: Per què?

- IB: És que em canso de seguida.

- DR: Yo nunca me canso de leer.

- M: I tens més ganes de llegir que abans o igual?

- DR: No, más (.) m’agrada més llegir que abans.

- M: Per què?

- DR: Perquè ya he comenzado a llegir llibres més grossos.

- M: I tu, MS?

- MS: A mi m’agrada més llegir ara perquè sé que els contes són molt interessants i alguna vegada se poden fer realitat (...).

- Algú: Que va!

- MS: Ara tinc moltes ganes de llegir perquè m’agrada molt llegir i perquè els contes són mot interessants i a lo millor algun conte es fa de veritat.

- M: Sí? El del Ton i la Guida?

- MS: Sí, ojalá.

- DM: A mi m’agrada llegir més que abans, però abans no llegia res i ara una mica, i m’agrada explicar contes, llegir no, explicar.

- M: Que te’ls expliquin o explicar-los tu?

- DM: Jo els explico, no llegint, explicant i llegint.

- LB: A mi m’agrada llegir més perquè quan era petita els llegia i no els entenia i em posava nerviosa i llavors el deixava i no l’acabava mai de llegir.

- M: I ara?

- LB: Ara sí perquè ara començo uns contes que m’agraden molt que són de fades i es diu Dolça Picarol i tinc molts i els dibuixo i els explico.

- M: I tu, IR?

- IR: Jo sí que m’agrada, abans també m’agradava però ara més perquè a mi m’agrada molt llegir (.) m’agrada molt llegir.

- M: I tu, FT?



- FT: A mi de petit sí que m’agradava molt llegir però no sabia llegir i jo em posava a llegir un conte i el meu pare em preguntava què fas i jo, llegir un conte, i el meu pare però si no saps, i jo, sí però miro els dibuixos, i sempre mirava els dibuixos però no entenia res.

- M: I ara?

- FT: Ara sí, si que m’agraden, me segueixen agradant.

- M: I tu, AC?

- AC: No m’agrada llegir mai.

- M: No t’agrada llegir a tu?

- AC: No mai.

- M: Per què?

- AC: Perquè ho trobo un avorriment, llegir.

- M: I no llegeixes...

- AC: No.

- M: I tots els llibres que hem llegit aquí, no t’han agradat?

- AC: Alguns no i els altres (.) una mica.

- M: I els que t’han agradat una mica, per què?

- AC: Perquè hi ha coses una mica interessants.


- M: Els llibres que agafeu en préstec, aquí a la biblioteca, us el llegiu?

- DR: Sí.

- M: Com?

- DR: A casa, una miqueta (.) llegeixo una miqueta cada dia.

- M: I els acabes?

- DR: Sí

- M: I tu, MS?

- MS: Jo no els acabo i me’ls quedo a casa i els torno el pròxim dimecres, com avui, ja l’he acabat.

- DM: Jo sí que me’ls llegeixo i mai els acabo el dimecres.

- M: Però els acabes?

- DM: Sí, en dos setmanes.

- M: I tu MS, també en dues setmanes?

- MS: Els llargs en dos setmanes, els curts, en una.

- M: I tu, LB?



- LB: Jo me’ls emporto però els començo a llegir i no m’agraden perquè em semblen avorrits i m’agraden més els que agafem aquí per llegir-los a la biblioteca.

- M: I llavors què fas?

- LB: El començo i el deixo.

- M: I tu, IR?

- IR: A mi m’agrada (.) què pregunta ahora?

- MS: Si te llegeixes els llibres llargs.

- IR: Jo quan agafo algun llibre (.) és que no miro el títol ni res perquè a casa me’l llegeixo però algunes vegades no me’l llegeixo i el torno aquí.

- M.: I tu, FT?

- FT: Els llargs en una setmana mai no els acabo però a vegades la XXX ens deixa fer el zombi que és anar pel passadís (.) llavors a vegades sí que me’ls llegeixo...

- M: [Això és diu fer el zombi?

- IR: ...sí, tens un llibre i vas anant pel passadís...

- M: [I te’l llegeixes així?

- FT: ...sí, a vegades, perquè unes altres vegades no.

- M: I tu, AC, n’agafes de llibres en préstec?

- AC: Sí, però no me’ls llegeixo.

- M: Cap?

- AC: No.

- M: I la IB?

- IB: Jo els agafo i me’ls deixo a la classe per quan faig el zombi o me’ls emporto a casa per llegir per la nit.


- M: Tot el que hem aquests dies aquí a la biblioteca, us han fet venir ganes de fer altres coses?

- MS: Llegir més i els llibres que m’agafo sempre dibuixo els personatges, l’altre dia que vam anar a la biblioteca vaig agafar el de la Dolça Picarol i vaig fer dibuixos.

- M: DM.

- DM: No me’n recordo de la pregunta.



- M: Totes les coses que hem fet aquests dies a la biblioteca, de la princesa i el pèsol, del Tom Patracol, d’una mà de contes... us han fet venir ganes de fer altres coses? Si és que no, és que no, eh?

- DM: Sí.

- M: Quines?

- DM: Cómo se llama...

- M: T’ho penses i mentrestant ens ho diu la LB.

- LB: A mi m’hagués agradat que tots aquest dies que hem vingut amb tu aquí, ens haguessis llegit un conte diferent i fer una fitxa diferent cada dia, d’un conte.

- M: I tu, IR?

- IR: A mi no, a mi tot el que hem fet a la biblioteca m’ha agradat però no...

- M: [No has tingut ganes de fer coses diferents?

- IR: ...no.

- FT: A mi tampoc.

- M: I l’ AC?

- AC: Una mica m’ha agradat, però...

- M: [Només una mica?

- AC: ...bueno (.) m’agraden algunes coses.

- M: I t’han fet venir ganes de fer altres coses?

- AC: Bueno, sí, llegir una mica.

- M: I la IB?

- IR: No.

- M: I el DR?

- DR: A mi m’ha entrat ganes de fer contes i d’’escriure contes.

- M: Mira, mira el DR, quina cosa tant interessant que acaba i la MS ni se n’ha adonat. Al DR de què li han vingut ganes?

- DR: D’escriure contes.

- M: Per què?

- DR: Perquè tants contes, tants contes, doncs puc inventar contes també.

- M: Ho sentiu? Tants contes, tants contes, i vosaltres també podeu inventar contes. Molt bé, DR! Ara us faig una altra pregunta...

- DM: I per què jo no?

- M: DM, digues, que tu no havies dit res.



- DM: Que cada dia ens expliquessis un conte diferent...

- IB: [Ja lo ha dicho la LB.

- DM: ...i que també (.) com aquell dia que vam fer que posàvem la pissarra aquí i repartíem paraules i havia enganxat el conte i havia una cosa blanca, la paraula aquella, i el nen que tenia aquella paraula aixecava la mà.

- (Canvio l’ordre de les preguntes i passo a la 11).

10. Quan jo us demanava: Què deu passar ara? Com deu continuar la història? Com deu acabar?... Com us ho fèieu per contestar?

- M: Escolteu i ara, com que el David acaba de dir això, quan jo us demanava, per exemple, a veure, i ara quina paraula deu anar aquí? O quan us explicava el conte i deia què deu passar ara? Com deu continuar la història? Com us ho fèieu per endevinar tot això, per contestar? Com ho feies, David?

- DM.: Jo em sabia una miqueta el conte.

- LB.: Jo també em sabia una miqueta el conte i llavors encaixava les paraules i després ho llegia i si quedava bé, doncs, ho feia.

- M: I tu, IR?

- IR: Jo del Ton i la Guida, jo sí que me’l sabia, llavorens sí que sabia el final però de la princesa i el pèsol (.) el final me’l vaig imaginar com seria.

- M: I com t’ho vas imaginar?

- IR: Pues, no me’n recordo (.) pensant.

- M: I tu, FT?

- FT: Com era la pregunta?

- M: Quan jo us demanava, per exemple: qui té la paraula que va aquí? O d’un conte, us deia: com acaba? Què ve ara? Com us ho fèieu per pensar això?

- FT: Jo quan vas posar això allà, jo me’n recordava de com ho havia (.) bueno, no, quan posava en una (.) em sembla espelmes i després teníem que posar bufar espelmes, no? perquè si posem per exemple (.) una altra cosa no quedaria bé.

- M: I tu, AC, com t’ho feies?

- AC: Mirava la pregunta i buscava la resposta (.) bueno, lo que deia la pregunta i després ho buscava.

- IB: Jo quan vas posar la pissarra la primera part (.) si és lo que ha dit el FT, si posava bufar i teníem que posar espelmes no podíem posar anys i tampoc podíem posar felicitats perquè no quedava bé.

- DR: A mi m’agradava més lo de posar les paraules allà.



- MS: A mi me va agradar tot, me va agradar tot perquè tot era divertit.

- M: Però com t’ho feies per pensar això, com acaba la història?

- MS: Perquè me sabia els contes.


- M: De quina manera us ha agradat més treballar, quan treballàveu tots sols, quan treballàveu de dos en dos, quan estàveu tots junts...

- LB: Quan treballàvem de dos en dos.

- M: Per què, LB?

- LB: Perquè podíem pensar cada un la opinió i després posar-nos d’acord i així treballàvem en grup.

- M: I tu, IR?

- IR: Jo perquè (.) perquè (.) què era la pregunta?

- M: Com us ha agradat més treballar?

- IR: Val, com m’ha agradat més treballar?

- M: Si tota sola, de dos en dos...

- IR: Algunes vegades de dos en dos i algunes vegades sola.

- M: Per què?

- IR: Perquè m’agrada treballar sola, així penso més.

- M: I tu, FT?

- FT: A mi sol, m’agrada més treballar sol perquè només estic jo per pensar i a mi m’agrada pensar.

- M: I tu, AC?

- AC: Quina era la pregunta?

- M: De totes les feines que hem fet si us ha agradat més treballar sols, en parella o tot el grup junt.

- AC: Bueno, en equip perquè ens ajudem entre tots.

- M: I a la IB?

- IB: En parella.

- M: Per què?

- IB: Perquè si teníem que pensar (.) si pensàvem dos teníem la possibilitat de que (.) si era una pregunta i la resposta no la trobava un i l’altre sí, algú dels dos tenia la possibilitat de que sigués la correcta.

- M: I a tu, DR?

- DR: A mi m’agrada més treballar sol.



- M: I a la MS?

- MS: De dos i en grup, de dos perquè si un no sap la resposta, l’altra a lo millor sí que la sap i en grup perquè m’agrada treballar en grup.

- M: I al DM?

- DM: Sol, perquè així penso més.


- M: L’altra vegada que us vaig demanar coses, us vaig demanar quins llibres us agradaven i ara us demano si us agraden els mateixos llibres que abans o ara us n’agraden uns altres?

- IR: Ara a mi m’agraden uns altres.

- M: Per què?

- IR: Perquè els trobo més divertits que els d’abans i també m’agraden els contes que llegia abans.

- M: I a tu, FT?

- FT: A mi tots m’agraden igual, els que m’agradaven em segueixen agradant i els que no m’agradaven tampoc m’agraden.

- M: I a l’AC?

- AC: A mi no m’agrada ningun conte.

- M: Només t’agrada el Mortadelo y Filemón.

- AC: Sí.

- M: I et segueix agradant el Mortadelo y Filemón.

- AC: Sí.

- M: I a la IB?

- IB: A mi em segueix agradant els contes de buscar coses i de Geronimo Stilton.

- M: Que són els mateixos que t’agradaven abans.

- IB: Sí.

- M: I al DR?

- DR: Contes de por.

- M: Com abans?

- DR: Sí.

- M: I a la MS?

- MS: A mi m’agraden els d’abans quan era petita que encara sé on són que es diu el porquet Wibbly i encara me’ls continuo llegint i ara m’agraden també uns altres.



- DM: A mi m’agraden els d’abans i els d’ara.

- LB: A mi m’agraden perquè quan jo era petita, el clàssic de la caputxeta vermella i tot i també m’agraden els llibres de quan era petita, petita, perquè ara me’ls puc llegir i sé els contes de quan jo me’ls llegia quan era petita.



2.4 Tercera entrevista


Data: 3 de juny 2008

Entrevista realitzada amb vuit alumnes: DB; JA; JM; MG; MP; PF; RS; SN


Objectiu: Recollir la seva opinió sobre aspectes relacionats amb les sessions de la segona pràctica dutes a terme

Temes a plantejar

1. Amb el que hem fet aquests dies passats per saber coses de les granotes, què hi heu après?

2. Hi ha alguna cosa que us hagi costat d’entendre?

3. Us ha interessat estudiar que hi ha animals que canvien molt, que quan neixen són molt diferents de quan seran grans? Per què?

4. De què us recordeu més fàcilment: del que heu llegit, del que heu mirat en un CD, del que heu buscat a Internet, del que us han explicat a la classe o de coses que us han explicat els companys...

5. I quan trobàveu una cosa interessant com ho fèieu per recordar-vos del que havíeu d’explicar als vostres companys?

6. Del conte que us vaig explicar de La promesa del capgròs, què us sembla que era mentida i què era veritat?

7. Què és el que us fa venir més ganes d'aprendre: el que feu a la biblioteca, a la classe, a l’aula d’ordinadors, les feines que us encarregava, els contes...

8. A on us agrada més buscar la informació: als llibres, a l’ordinador...?

9. Ara que ja sou més grans i llegiu tant, em sabríeu explicar com us ho feu per llegir?

10. I quan no enteneu el que llegiu què feu? El mateix que abans o feu coses noves?

11. De tots els llibres que heu llegit aquest curs quin és el que us ha agradat més? Per què?

12. Trobeu que aprendre és divertit? O us divertiu més fent altres coses?




- M: Mireu, de tot el que hem fet aquests dies, per saber coses de les granotes, penseu què és el que heu après. Començarà la MP, ho has de dir ben fort, sinó no es gravarà.

- MP: D’acord (.) hem après que les granotes fan la metamorfosis i també que les granotes no tenen dents...

- JA: No tenen, no.

- MP: ...i ja està.

- SN. La metamorfosi és quan li surten les potes del davant, les del darrere, se le encoge la cola i (.) (no me’n recordo).

- DB: Les brànquies.

- M: I tu, MG, què és el que has après aquests dies amb tot el que hem fet de les granotes?

- MG: Que (.) que (.) el que m’ha agradat és que (.)

- JM: Primer li surten les del darrere.

- MG: A mi m’ha agradat el conte que tu vas explicar.

- M: Però jo no us he demanat el que us ha agradat, us he demanat què heu après.

- MG: Ah! El que hem après (.) que quan els capgrossos són petits tenen brànquies i quan són grans...

- SN: Quan són grans no tenen...

- MG: ...quan són grans li surten els pulmons.

- M: Molt bé!

- MG: Primer li surten les potes del darrere, després les del davant, després se li fa el cap gros i (.).

- JM: Se li encongeix la cua.

- M: I tu, JA, has après alguna cosa?

- JA: Un montón de cosas.

- M: Digues, digues.

- JA: Que hacen la metamorfosis, que els capgrossos no respiren per pulmons quan són petits, que després les granotes ja respiren per pulmons, no?, i un montón de cosas más.

- M: I tu, PF?

- PF: Moltes coses i la primera cosa que havíem estudiat era la princesa i el pèsol (.) una cosa que vam fer era (.) ens vas donar un text a cada un i la frase que ens agradava més la llegíem.

- M: I això et va semblar interessant?



- PF: Sí.

- M: Per què?

- PF: Perquè també en el text posava coses que nosaltres no sabíem.

- M: Com què?

- PF: No sabíem la paraula que es transformava la granota, que és metamorfosi.

- M: I tu, RS?

- RS: He estudiat que les granotes es mengen insectes perquè tenen la llengua molt llarga.

- MG: Això és el que vaig preguntar jo, per què posen la llengua endintre?

- M: I això ja ho saps ara?

- MG: Perquè agafen els insectes (...) enrosquen la llengua ho posen aquí dintre (s’assenyala la boca), solten el mosquit o lo que sigui i se lo comen.

- RS: No he acabat (.) viuen en llacs i alguna vegada es posen en una fulla que es diu nenúfar.

- M: I que es posen en fulles de nenúfar d’on ho has après?

- RS: Algunes vegades a la tele surten documentals o dibuixos animats i sempre surten nenúfars (.) i hi ha un conte a la classe que el vam fer nosaltres.


- M: Us demano una altra cosa (.) de tot això que hem fet aquest dies sobre les granotes, hi ha alguna cosa que us hagi costat d’entendre? Qui vol començar?

- JM: Jo, que (.) com se li surten les potes.

- M: Això t’ha costat d’entendre?

- JM: Sí, perquè si el capgròs està amb el cap i la cua, les potes on les té? Así, encogidas en la cua? (Fa el gest). No lo sé eso.

- MG: Quan es posen a dalt dels nenúfars, quan salten d’un nenúfar a l’altre, no cauen a l’aigua?

- JA: Són como súper héroes.

- MG: Mira (.) això és un nenúfar i això un altre i aquí està la granota i salta, el nenúfar no s’hundeix cap a l’aigua? (Amb les mans fa tots els gestos).

- SN: Una miqueta.

- M: Tu què diries PF?



- PF: Que primer quan salta cau una miqueta però després es puja una altra vegada.

- JA: Que no, que se hunde (.) porque como lo aprieta.

- RS: No perquè és una bona saltadora.

- JA: Ah, sí que es una buena saltadora, es Spiderman.

- MP: I jo sé perquè és una bona saltadora perquè en els dits té una cosa aquí que s’enganxa i salta.

- MG: Membrana.

- M: Mireu la MG com sap el nom, com es diu?

- MG: Membrana.

- M: Molt bé, però jo us havia demanat si hi ha alguna cosa que us hagi costat d’entendre.

- PF: Res m’ha costat.

- M: I a tu, DM?

- DM: Tot, lo he entendido tot.

- M: I la RS?

- RS: Jo no he entès perquè les granotes algunes són de colors.

- M: Això no ho has entès.

- DB: Perquè avisen que són venenoses.

- RS: Algunes però les altres no.


- M: Us ha interessat estudiar això que hi ha animals que canvien molt, que quan neixen són molt diferents de quan seran grans?

- SN: A mi m’ha agradat.

- M: T’ha agradat.

- SN: Però no sé per què.

- MG: A mi m’ha agradat perquè hi ha un altre animal que també fa la metamorfosi que jo tinc a casa.

- M: Quin?

- MG: El cuc de seda.

- M: Tu tens cucs de seda a casa.

- MG: I ja s’han transformat en mariposa.

- M: I ja s’han transformat en...

- MG: Papallona.



- M: O sigui que el cuc de seda també fa...

- MG: La metamorfosi.

- M: Molt bé!

- MG: Ja tinc ous així de petitons.

- M: JA, i a tu t’ha interessat estudiar això?

- JA: Sí, todo.

- M: Per què?

- JA: Porque me gusta.

- M: I a la PF?

- PF: Sí perquè hi ha moltes coses que canvien i al conte també hi ha animals que també canvien, al conte fan una promesa (...).

- M: A tu et va agradar el conte?

- PF: Sí.

- M: I a la RS?

- RS: M’ha agradat, sí (.) perquè ha estat molt xulo.

- M: Ha estat molt xulo i què més?

- RS: I també m’ha agradat el conte (...).

- MP: A mi m’ha agradat molt perquè m’ha divertit molt encontrar un llibre de la granota, hem vist vídeos de la granota i també (.) jo m’ho he passat molt bé, ens has llegit un conte i també hem après que la granota, ja sabia que era (.) lo de les potes que es convertia en això, però no sabia la paraula i llavorens vaig arribar i vam començar a parlar d’això i vaig saber la paraula.

- JA: Què?

- MP: La de metamorfosis, però també hem après que els altres animals no fan la metamorfosis i que hi ha alguns animals que també fan la metamorfosis.

- M: Mira que ho ha explicat bé la MP.

- JA: Que yo fui el que lo dijo todo de la metamorfosi, que les papallones també.

- M: I el JM, que encara no ens ha explicat res.

- JM: A mi no m’ha agradat, sols el que m’ha agradat és el conte, perquè s’havien enamorat però com els dos feien la metamorfosi, com les granotes mengen insectes, quan ja s’havien transformat els dos, com el capgròs ja s’havia convertit en granota i el cuc de seda en papallona, per això com la granota menja insectes es va menjar la papallona.

- JA: La seva nòvia.

- Tothom: (Riuen).



- M: Quan voleu ho expliqueu molt bé, eh?


- M: La MP ha dit que li havia agradat perquè havíeu llegit llibres, havíeu mirat vídeos. De tot el que heu fet, per exemple, quan estudieu coses de les granotes, de què us recordeu més fàcilment? Del que heu llegit, del que heu buscat a l’ordinador, del que heu mirat en un CD.

- MG: Lo d’audiovisuals m’ha agradat molt i lo d’estar aquí a la biblioteca.

- M: I tu, JA?

- JA: Jo busqué informació a l’ordinador.

- M: Però de què et recordes més, del que has mirat als llibres, o del que has buscat a l’ordinador?

- JA: Lo que vi a l’ordinador fue lo de la metamorfosis y todo eso.

- M: I t’agrada més buscar coses a l’ordinador?

- JA: Sí.

- M: Per què?

- JA: No sé porque es más divertido.

- M: I tu, PF?

- PF: Me’n recordo més quan vaig mirar els llibres.

- RS: Jo dels contes que m’encanta llegir.

- RS: Tu et recordes més dels contes.

- RS: Sí perquè a casa meva tinc molts contes.

- MP: A mi m’ha agradat més buscar a l’ordinador i també als contes.

- M: Als llibres.

- MP: Sí, als llibres.

- JM: Jo tinc Internet i vaig posar contes de granotes i em van sortir molts contes i (...) el que jo vaig mirar es deia les granotes amb paraigües.

- Tothom: (Riuen).

- M: Les granotes amb paraigües i te’l vas llegir?

- JM: Sí.

- SN: A mi llegir contes (...) i lo dels ordenadors...

- JM: Cuento un trocito?

- M: Ara no. De què us recordeu més de les coses que s’expliquen a la classe o de les coses que expliquen els companys?



- JM: És que el paraigües era com (...) en vez (.) eran hojas, com no hi havia (...) van trobar fulles.

- M: De què us recordeu més?

- SN: Me lo he passat bé aquí.

- M: PF.

- PF: Quan la busco en un llibre perquè mires un llibre i el deixes en un racó i el llibre no canvia però a l’ordinador fiques una web i surt però después quan passa un quant temps igual la posen d’una altra manera i coses, i el llibre no canvia mai.

- M: PF, ho has explicat molt bé.

- JA: (Aplaudeix).

- M: Hi ha algú que vulgui explicar més coses?

- RS: Jo me’n recordo pels llibres i pels companys perquè els llibres expliquen també coses però els companys quan estem tot el grup ens ho passem millor.

- MP: És millor treballar en grup (...) i no ens enfadem tant, una miqueta sí (...) no parece, no pareix que ens comportem molt bé però aunque sembli que no ens comportem molt bé en el fondo ho estem passant molt bé i (.) ens agrada estar amb els companys i ens agrada estar amb la XXX.

- MG: A mi m’ha agradat quan tu t’expliques.

- M: Per què?

- JM: Perquè poses l’accent que quan llegeixes el conte que (.) fas com si fos una pregunta.

- M: I això us agrada?

- JM: Sí, fas (.) saps on està la papallona?


- M: Quan al llibre, a l’ordinador o al vídeo trobàveu una cosa interessant, com ho fèieu per recordar-vos del que havíeu d’explicar?

- JA: Me lo leí por lo menos dos o tres veces.

- M: Ho llegeixes dues o tres vegades [i tu, PF?

- JA: [Sí a l’ordinador.

- PF: Ho apunto en un paperet.

- M: I el DB?

- DB: De memòria.

- M: I tu, RS?



- RS: En el llibre.

- M: Però com ho fas per recordar-ho?

- RS: Pues m’ho llegeixo unes quantes vegades i al final me’n recordo perquè sinó m’ho llegeixo moltes vegades com que tinc memòria de peix se m’oblida.

- MP: Jo me’n recordo de vegades amb la memòria i a vegades m’ho apunto en un paper perquè sinó me’n descuido.

- M: I tu, SN?

- SN: Jo me’l llegeixo el conte però com que no l’entenc molt me lo vuelvo a leer.

- M: Fas com el JA, t’ho llegeixes més d’una vegada.

- SN: Sí, si no lo entiendo lo leo otra vez.

- JA: Yo como ella.

- MG: En el ordinador ho llegeixo unes quantes vegades i només llegeixo les preguntes que tu vas donar en un paperet (.) les llegeixo, llegeixo tot el text, no? però quan hi ha la resposta en una pregunta que hi ha al paperet (...) paro i l’escric.


- M: D’aquest conte que dieu que us va agradar tant de La promesa del capgròs, què us sembla que era mentida i què era veritat?

- PF: Lo veritat era que els dos canviaven, que tenen la metamorfosi, però lo mentida era que van fer la promesa de que no canviarien mai i van canviar.

- RS: Em penso que el conte va ser de veritat però la promesa que va fer, això és impossible, i també em va semblar mentida que parlessin perquè era mig (.) real i era mig fantàstic.

- M: Mira la RS que bé que ho ha explicat, era mig real i era mig fantàstic, què era real?

- RS: Era real que els animals com el cuc de seda i la granota fan metamorfosis però lo que és fantàstic és que si fan una promesa pues que no la poden complir i també que parlen.

- MG: Que jo (...) he pensat que és fantàstic perquè ens divertim molt amb els llibres (.) ho podem fer amb la memòria i amb la imaginació ens podem imaginar com és la granota, com és el cuc de seda, com fan la metamorfosis a dintre del cuc (.) i també és real que canvien i fer la metamorfosi i no és real que no van fer la promesa.

- JM: Quan vas explicar el conte, quan vas dir que el cuc de seda que no canviaria mai, que el cuc de seda no volia que canviessi mai el capgròs,



jo em vaig pensar que era un conte per petits perquè jo em vaig pensar que no canviaria el capgròs.

- M: Tu et vas pensar que el capgròs no canviaria mai, que sempre es quedaria capgròs?

- JM: I (...) seria del tot fantàstic si no canvia.

- SN: La meitat és fantàstic i la meitat no és fantàstic.

- MG: Lo de mentida és que també l’eruga és una mica “desaboria”.

- M: Què vol dir que és una mica “desaboria”?

- MG: Que el capgròs canviava però ella també canviava.


- M: Què és el que us fa venir més ganes d’aprendre: el que feu a la biblioteca, a la classe, a l’aula d’ordinadors?

- MG: El que fem a la biblioteca.

- M: Sí? El que feu a la biblioteca us fa venir ganes d’aprendre, per què?

- MG: Perquè (...).

- M: JA, i a tu, què és el que et fa venir més ganes d’aprendre?

- JA: L’ordenador, porque me gusta estar a l’ordenador.

- PF: A mi totes les coses perquè tot lo que expliquen (.) ja coneixem una mica lo que han dit i tenim ganes de venir per conèixer més.

- M: I al DB?

- DB: Els ordinadors.

- M: Per què?

- DB: Perquè m’agrada teclear.

- M: T’agrada teclejar, però si només tecleges què aprens?

- JM: Sí, aprens que pots escribir més ràpid si estàs tot el dia teclejant.

- RS: La meva mare amb l’ordinador va molt ràpid sense mirar les lletres.

- M: I a tu, RS, què és el que et fa venir més ganes d’aprendre?

- RS: La biblioteca, perquè m’agraden molts els contes i els llibres (...) i els meus companys.

- M: I a la MP?

- MP: La biblioteca perquè m’agraden els llibres (...) i estic amb tots els meus companys.

- JM: A mi els ordinadors perquè ens deixen (treballar) a nosotros solos.



- M: I a la SN?

- SN: Que a mi me gusta venir a la biblioteca (...) porque me gusta y no sé que más.


- M: On us agrada més buscar coses? Si voleu saber coses de (.) ara què esteu estudiant a la classe?

- Tothom: Orques.

- M: Si heu de buscar coses sobre les orques, on us agrada més buscar la informació?

- PF: Als llibres.

- DB: A l’ordinador que tinc més sort.

- M: Què vol dir que tens més sort?

- DB: Perquè a lo millor te vas a una biblioteca i no tenen llibres de orques.

- SN: Tienen de todo.

- M: I a l’ordinador sempre ho trobes?

- JA: Sí, yo pongo (...)

- M: I a la RS?

- RS: Jo als llibres de la biblioteca de Roquetes.

- M: Per què a la de Roquetes?

- RS: Perquè hi ha llibres que posen llibres d’animals de vuit a nou anys, per exemple, o de tres no sé, i després allà al final hi ha de primer d’ESO i hi ha llibres de ciències.

- JA: Mamífers aquàtics.

- M: I a la MP?

- MP: En els llibres perquè quan busques una informació també a l’ordinador (...) que en els llibres pot ser que trobem més informació que a l’ordinador, allavorens si tu busques una mica tindràs més informació i pot ser que coses que això que fan els escriptors ho fan per l’ordinador i té més mèrit fet pels llibres.

- JM. A mi m’agrada més l’ordinador perquè puc buscar tot el que vulgui.

- SN: A mi la biblioteca perquè hi ha molts llibres, molts diccionaris.

- M: I a la MG?

- MG: Els audiovisuals i l’ordinador.

- M: Digues RS?



- RS: Però quan un escriptor té que fer un llibre també el té que fer per l’ordinador per escriure les coses.

- SN: Pero lo puede hacer a mano como mi tío.


- M: Ara que ja s’està acabant el curs i ja sou més grans, em sabríeu explicar com us ho feu per llegir?

- JA: Aprendiendo.

- SN: No lo pillo yo.

- M: Ara llegiu molt perquè sou més grans i llegiu més que quan vau començar el curs, com us ho feu per llegir?

- DB: Leyendo? (.) Por dentro.

- RS: Agafo un llibre així (fa el gest) i llavors me’n vaig al llit dels meus pares i com la meva mare s’està dutxant llegeixo en veu alta però si veig que vaig a poc a poc vaig i llegeixo per dintre.

- M: MP.

- MP: Jo vaig aprendre a llegir amb l’abecedari perquè es molt important saber la a, la e (.) i si no saps l’abecedari no podràs llegir.

- M: Però ara com ho fas per llegir, ara que ja en saps?

- MP: Agafo un llibre i llegeixo amb (.) no sé com ho faig per llegir.

- JM: Jo (.) un dia tenia un llibre de tres-centes pàgines o més, bueno tres-centes i algo, i vaig llegir per la nit i quan ja anava per la trenta, la meva àvia m’ho va treure.

- SN: Per què t’ho va treure?

- JM: Perquè no sé si era de por.

- SN: Que això (.) de petita primer, jo aprendí les vocals, després l’abecedari, després ja llegia contes de grans.

- JA: A mi me enseñó mi padre porque me obligo.

- M: Però jo no us demano qui us en va ensenyar, sinó com us ho feu per llegir.

- JA: Primer llegia a, e, i, o, u, i després ja llegia havia una vegada.

- PF: Que jo vaig aprendre a llegir i després vaig estudiar l’abecedari i ara com ja sé molt, per aprendre’n més, cada dia a casa practico molt llegint llibres i així anem molt ràpid.

- JA: Yo leo como Fernando Alonso.

- RS: Que jo per llegir agafo els peluixos i llegeixo un conte als meus peluixos com si tingués un col�legi pues li llegeixo un conte.



- SN: Yo a los peluches no (...).

- JM: Jo vaig començar a llegir des dels tres anys.

- JA: Yo a los dos.

- SN: Yo a los cinco.


- M: I quan no enteneu el que llegiu què feu? Feu el mateix que fèieu abans o feu alguna cosa nova?

- JA: Jo me inventava la paraula.

- RS: Pregunto al meu pare i com el meu pare sap molt de català pues em diu alguna cosa però si és una cosa molt, molt difícil que jo no sé ni el meu pare ni la meva mare, ho busquem en un diccionari que tenim en català i en inglés.

- MP: Quan no entenc alguna cosa si vaig molt ràpida m’ho torno a llegir i si no ho entenc ho llegeixo una altra vegada i sinó ho pregunto a la meva mare i sinó ho busco jo soleta en el diccionari.

- M: I tu, JM, què fas quan no entens una cosa?

- JM: Ho pregunto a la mare i sinó als peluixos.

- M: I els peluixos et contesten?

- JM: Sí, lo cojo de la mano, que tengo uno, y hace (queque).


- M: De tots els llibres que heu llegit aquest curs, de tots, de tots, quin és el que us ha agradat més?

- MP: M’ha agradat el que vas llegir tu.

- M: Quin?

- MP: Aquell que vas llegir, aquell, ai (...).

- PF: La promesa del capgròs.

- MP: Sí, la promesa del capgròs.

- M: Però no només dels que hem llegit aquí, dels que heu llegit a la classe, a casa...

- MP: N’hi havia un que és deia (.) ara no me’n recordo del títol, que era d’unes granotes que un nen es va trobar tres granotes i (...) perquè volien anar a la moda i (...) el nen li va pintar la roba i ja està i ja estaven les tres granotes normals i tot va tornar a la normalitat.



- JM: A mi el de tota la vida quan jo vaig començar a llegir el primer que vaig agafar el del soldadet de plom i tota la vida m’ha agradat aquest conte.

- M: I a la SN?

- SN: A mi me ha gustado todo.

- M: I a la MG?

- MG: La rana italiana.

- M: És maco aquest de la rana italiana?

- MG: Sí.

- M: I al JA?

- JA: Còmics.

- PF: Jo el llibre de Geronimo Stilton, el misteriós lladre de formatges.

- DB: El soldadito de plomo també m’ha gustat molt.

- M: També t’agrada el soldadet de plom, i a tu RS?

- RS: Tea Stilton.

- M: També l’Stilton?

- RS: Sí però la Tea que és la seva germana.

- M: Com es diu?

- RS: Tea Stilton, que va d’una (...) que encara no me l’he llegit però vaig per la tercera pàgina (.) i també m’agraden les bruixes.

- MP: A mi també m’agraden els còmics d’Astèrix i Obèlix

- PF: També m’ha agradat a mi el primer del Geronimo Stilton que es diu el meu nom es Stilton, Geronimo Stilton, la seva germana es diu Tea Stilton, el seu cosí Benjamí i l’altre cosí Martin Gala.

12. Trobeu que aprendre és divertit? - M: L’última pregunta... trobeu que aprendre és divertit?

- Alguns: Molt!

- SN: Regular.

- PG: Molt, molt, molt.

- JA: A mi me gusta y ya está.

- MP: A mi m’ha agradat molt aprendre.

- M: Aprendre què?

- MP: Les granotes i les coses que hem treballat (...).

- M: Us divertiu més fent altres coses?



- MG: Sí, jo la piscina, aprendre a nedar.

- PF: Moltes coses més que són d’aprendre però fent esport.

- RG: Jo jugant amb els meus peluixos.

- DB: Con mi perro jugando.

- JM: Jo con aquelles titelles que hi ha en allà (assenyala uns titelles que hi ha en un prestatge), jugo amb elles.

- M. Per què trobeu que aprendre és divertit?

- MG: Perquè quan la meva mare té que anar a donar-li una cosa a la meva iaia que està una mica més cap allà de la meva casa em quedo amb el meu germà a posar-li sumes, restes, a jugar con los peluches, a mirar a la tele (...).

- PF: Aprenem coses que no sabem i després li diem al nostre pare i a la nostra mare i el que no ho sap li podem ensenyar una mica (...) i també li estic ensenyant al meu cosí a no sortir-se de la ratlla quan ha de pintar.

- M: Hi ha algú que vulgui dir alguna cosa més?

- JM: Que a mi m’agrada molt treballar i m’agraden molt les matemàtiques, la biblioteca, el català, tot.

- PF: Quan estem amb una professora ens agrada molt però, mira (.) quan ens fan una pregunta mira, per exemple (...) però igual n’hi ha una millor que no la podem dir perquè ja l’hem marcat.

- RS: A mi m’agrada ballar perquè un dia la meva mare estava en un lloc, a la plaça, i a dalt hi havia com un lloc que era de ballar i llavors vaig anar amb una amiga (...).




Data: 8 de juny 2008

Entrevista realitzada amb vuit alumnes: AC; DM; DR; FT; IB; IR; LB; MS


Objectiu: Recollir la seva opinió sobre aspectes relacionats amb les sessions de la segona pràctica dutes a terme

Temes a plantejar







7. Què és el que us fa venir més ganes d’aprendre: el que feu a la biblioteca, a la classe, a l’aula d’ordinadors, les feines que us encarregava, els contes...





12. Trobeu que aprendre és divertit? O us divertiu més fent altres coses?




- M: Amb tot el que hem fet aquests dies, per saber coses de les granotes, què és el que heu après?

- DM: Hem après que primer surten les potes del darrere, després les potes del davant i (.) que la cua se li envà.

- M: A qui?

- DM: A la granota.

- M: A la granota?

- DM: No, al capgròs.

- M: I per què li passa tot això?

- DM: Perquè té que fer la metamorfosi.

- IB: I té que convertir-se en granota.

- M: AC, i tu?

- AC: He descobert que la gelatina de l’ou és el primer aliment del capgròs.

- M: AC, molt bé.

- IB: I que també a la metamorfosi li surten els pulmons i ja pot respirar i ja pot viure dins i fora de l’aigua.

- MS: Que lo que ha dit l’AC està molt bé i l’ou (...) se la va menjant i menjant hasta que no queda i pot sortir (...) passen moltes setmanes, casi un mes, crec.

- M: El FT, que no ha dit res, què has après FT?

- FT: Lo de la metamorfosi i ja lo ha dit el DM que primer li surten les potes del davant, ai no, les del darrere, després les del davant, se li encongeix la cua i (.) i li surten pulmons.

- MS: En el conte que ens vas explicar li sortien les cames del darrere, les del davant i també li sortia la cua, no se li encongia.

- Alguns: No.

- MS: Pero primero era una cosa así (fa un gest amb els dits) era una perleta negra...

- DM: Sí le salía la cua.

- MS: ...y després cuando estaba haciendo la metamorfosi se le iba encongiendo poco a poco para (transformarse) en granota.

- IB: Por eso.

- MS: Ha dicho que le sale las potes del detrás, de delante y que se le encoge la cola pero ¿cuándo le ha salido?



- IB: Lo principal que ens ensenyen quan (...) és que a les granotes li surten (...) i primer li surten les potes del darrere, després les del davant i després se li encongeix la cua.

- MS: Però ¿cuándo le ha salido la cola? eso es lo que no sé.

- IB: Cuando sale del huevo, sale con la cola.

- DM: Pues jo no ho sabia.

- MS: Ni jo perquè (...).

- M: IB, encara no ens has explicat el que has après.

- IR: Com neixen els capgrossos.

- M: I com neixen?

- IR: (.) El capgròs surt de l’ou i ja surt amb la cua i després li comencen a sortir les potes del davant, després les del darrere...

- DM: No, primer les del darrere.

- IR: ... primer les del darrere, després les del davant i després se li encongeix la cua i després ja s’està tornant en una granota i després li surten els pulmons.


- M: I ara us demano una altra cosa, de tot això que heu estudiat aquests dies i que heu buscat informació, si hi ha alguna cosa que us hagi costat d’entendre, i em sembla que la MS en té una que li ha costat d’entendre.

- MS: Sí, lo que no entenc és si els capgrossos neixen amb la cua sí o no, primer al principi m’han dit que no i després ara que sí i m’estic fent tot un lio.

- M: Amb això de la cua t’estàs fent un embolic.

- MS: Sí.

- M: Qui li sap explicar això a la MS? (L’AC aixeca la mà) AC.

- AC: A veure, a l’ou, vale, se li fa un petit foradet (...) una petita esfera que està a dins, vale (...) que passa que la cua, vale, com que està en la gelatina sembla que sigui una perleta i bueno (...).

- DM: Neixen amb la cua.

- LB: La cua se’ls encongeix.

- M: Hi ha algú altra que vulgui explicar una cosa que no ha entès?

- MS: Jo.

- M: Digues, MS.

- MS: Com se formen els ous, primer són petits o ja són grans? L’ou és petit i va creixent (...) l’ou se té que fer gran, crec jo.



- DM: Abans quan era al principi que estàvem estudiant les granotes jo em creia que sortia de l’ou el capgròs i que estava amb la cua, no?, i que li sortien abans les potes del davant que les del darrere i ara ja sé que és que les darrere estan abans i després les del davant i se li encongeix la cua.

- MS: Pero ésto no me explica nada de lo que he dicho.

- M: La MS ha demanat si els ous creixen.

- IR: Yo creo que no.

- FT: Jo crec que l’ou no creix perquè el capgròs va creixent i l’ou segueix sent igual i quan (...) surt de l’ou.

- IB: A mi el meu pare quan li vaig fer la mateixa pregunta que ha fet la MS. em va dir que sí, que els ous creixen a medida (.) a medida en català com es diu?

- M: A mesura.

- IB: ... a mesura que el capgròs es va fent gran fins que un dia que no pot (...) i es menja la gelatina i surt.

- M: Hi ha alguna cosa més que us hagi costat d’entendre?

- Alguns: No.

- DM: Li puc contestar a la MS?

- M: Sí.

- DM: Jo crec que és lo que diu el FT que l’ou és petit i va creixent i quan el capgròs és de la mateixa mida que l’ou surt el capgròs i es menja la gelatina.

- MG: Jo vaig veure per Internet que l’ou creix (...) que els ous eren així de petitons (fa un senyal amb els dits) i el capgròs era a dins i anava creixent, va ficar el vídeo que anava creixent, fins que no podia més (...).


- M: Tot això que hem estudiat, que hi ha animals que canvien molt, que quan neixen són molt diferents de quan seran grans, tot això us ha interessat?

- Alguns: Sí.

- M: I sabeu explicar perquè?

- Alguns: No.

- LB: Perquè he après una cosa nova de les granotes.

- M: Què has après?



- LB: Que (.) lo de les potes que li creixen, primer les del darrere, després les del davant, després se li encongeix la cua, que (.) neixen amb ous i que poden viure a dins i a fora de l’aigua, les granotes, però els gripaus no, [solament les granotes.

- DM: [Els gripaus no, els capgrossos.

- M: I tots aquests canvis que has après i que t’han interessat, et recordes com es diuen?

- LB: Els canvis que fan de gripaus a granotes, ai, de capgrossos a granotes es diu metamorfosis.

- IB: A mi m’agrada molt lo que diu la LB perquè he après (coses així noves) abans quan era una mica més petita, no sé, a les colònies de segon o de primer que vam anar a una, a una (.)...

- FT: Una granja.

- IB: ...a una granja que hi havia capgrossos i granotes i peixos i que els agafàvem amb una (.)...

- FT: Amb una xarxa.

- IB: ...amb una xarxa que fèiem així (fa el gest) i ens tiràvem vint minuts per agafar un peix...

- DM: Un capgròs.

- IB: ...un capgròs o lo que sigui (.) perquè jo pensava que primer li sortien les del davant després les del darrera, lo de la cua sí que ho sabia, però que li sortien primer les potes del darrere i després les del davant, no, ho sabia al revés.

- M: Qui sap explicar més coses de per què us ha interessat?

- MS: Que el meu pare me va dir una cosa que les granotes, les que tenien els colors chillons era perquè eren verinoses i diguessin als seus depredadors que no les mengessin que sinó eren verinoses perquè els colors vius com el vermell, el groc...

- IR: El blau.

- DM: I el verd.

- MS: ... me va (...) i a l’estudiar aquí ara sé més coses.

- M: Ara saps més coses?

- MS: Ara sé més que el meu pare.

- M: Ara saps més que el teu pare?

- MS: Sí.

- M: Apa, que bé! Qui més vol explicar perquè li ha interessat estudiar això? AC per què t’ha interessat a tu?

- AC: Una mica sí, bueno, m’ha semblat interessant.

- M: Per què?



- AC: Lo de l’ou, la metamorfosis (.) re més.

- M: I el DR que no ens ha dit res (.) a tu t’ha semblat interessant?

- DR: No ho sé.

- IR: A mi m’ha agradat quan es desenvolupen els capgrossos perquè més o menys no sabia com es desenvolupaven.

- FT: A mi sí que m’ha agradat perquè he après més coses de les que sabia (.) jo no sabia que quan els capgrossos naixien no sabia que naixien amb una gelatina.

- AC: [Del huevo.

- MS: [Jo em pensava que naixien de una burbuja, eh?, de una burbuja.

- FT: I també m’ha agradat lo de la metamorfosi, els canvis que fan.

- IR: Yo me pensava que salían de un huevo (...) como los de los pájaros.

- M: D’un ou com els de les gallines?

- IR: Jo pensava eso.

- DM: Els ous de peixos, de peix, són els mateixos que els de les granotes?

- Alguns: No.

- AC: Sí, yo creo que sí (.) son parecidos.

- IB: El caviar...

- AC: El caviar?

- IB: ...el caviar son huevos de pez.

- DM: ¿Son de cáscara o de gelatina?

- MS: No tenen closca.


- M: De què us recordeu més fàcilment quan busqueu informació, per exemple, ara, tot això que heu buscat de les granotes, de què us recordeu més? Del que heu llegit, del que heu buscat a Internet, del que heu mirat en un CD, del que us expliquen els vostres companys, del que us expliquen a classe?

- IB: De la informació que he buscat també per l’ordinador, de lo que he llegit i de lo que han explicat els companys.

- M: De tot, però no hi ha una cosa que diguis: jo me’n recordo més...

- IB: No.



- M: ...i tu, AC?

- AC: Yo no sé.

- M: Què trobes més fàcil? Buscar les coses en els llibres, a Internet o que te les expliquin?

- AC: A Internet.

- M: Per què?

- AC: Perquè és més fàcil...

- IR: Para ti es más fácil pero para mi no.

- AC: ...perquè poses informació de (.)...

- IB: ...perquè poses al Google informació sobre granotes i ja està.

- DR: Y te sale un montonazo de cosas.

- M: I tu, FT, què diries?

- FT: També a Internet.

- M: Per què?

- FT: Poses informacions de granotes, sortien moltes(.) amb fotos també.

- M: I el DR?

- DR: Internet (...) poso vídeos.

- M: I perquè t’agrada més veure vídeos?

- DR: Perquè així no tinc que escriure.

- M: I tu, LB?

- LB: A mi (.) per l’ordinador i (llegint), però per l’ordinador quan he vist els vídeos que t’expliquen coses de granotes (.) és més fàcil.

- DM: Jo a l’ordinador a casa, jo vaig llegir que (.) quan les granotes eren d’un color per exemple groc, blau, vermell, que era per cridar l’atenció que eren verinoses.

- M: Però t’agrada més llegir-ho a l’ordinador que en un llibre?

- DM: Sí perquè és més fàcil.

- M: I tu, IB, què diries?

- IB: A mi m’agrada primer a l’ordinador no puc perquè tinc ordinador però no tinc Internet i algunes vegades baixo a baix al locutori (...) però a mi m’agrada el que més en els llibres perquè a mi m’agrada més llegir, a casa llegeixo molt i també tinc molts contes de granotes (.) algun dia per exemple el dissabte o el diumenge llegeixo un.

- M: I la MS?

- MS: A mi m’agrada l’ordinador i lo que diuen els companys (.) i llegir els llibres aunque tinc que anar a una biblioteca o demanar-s’ho a unes companyes meves perquè no tinc llibres de granotes per això casi mai



llegeixo llibres de granotes, sempre busco a Internet i un dia me va sortir una cosa de les granotes molt interessant.


- M: Mireu, per exemple, això que diu la MS, quan trobàveu una cosa interessant en un llibre o a Internet com ho fèieu per recordar-vos del que havíeu trobat i després poder-ho explicar als companys?

- MS: Jo llegia lo més interessant.

- M: Ho llegies?

- MS: Lo més interessant m’ho llegia moltes vegades i m’ho apuntava a la mà.

- IB: Jo també ho llegia moltes vegades o m’ho apuntava en un paper per després llegir-ho millor.

- M: I tu, AC?

- AC: Jo no he buscat informació.

- M: No has buscat informació cap dia?

- AC: No.

- M: I tot el que has explicat de les granotes ja ho sabies?

- AC: (...).

- M: I tu, FT, com ho feies?

- FT: Jo ho llegia però no m’ho apuntava.

- M: No ho apuntaves però te’n recordaves?

- FT: A vegades me n’enrecordava.

- M: I com ho feies per recordar-te’n?

- FT: Pues pensant amb el que havia llegit.

- M: I tu, LB?

- LB: M’ho llegia moltes vegades les coses i després per enrecordar-me, per exemple posava la paraula granota i llavors me recordava de tot el que havia llegit.

- M: I on posaves la paraula granota?

- LB: Me la posava al cap...

- DM: Apuntado aquí (es toca el cap).

- M: ...i quan deien granotes em recordava d’això.

- IR: La LB sempre s’apunta les paraules al cap.

- M: I tu, DM?



- DM: Te’n recordes de la RV?

- M: Sí.

- DM: Ens va dir que el conte aquell de la rana Gustavo que ja se l’ha llegit però té vergonya de contar-ho.

- M: Li fa vergonya explicar-lo?

- DM: Sí.

- IR: Es muy divertido la rana Gustavo.


- M: Ara que parleu de contes, d’aquest conte que us vaig explicar de La promesa del capgròs...

- MS: M’encanta!

- M: ...sí, t’encanta?, que us sembla...

- MS: Li vaig dir a la meva mare perquè me’l sabia de memòria i va dir que era molt (.) que li agradava molt.

- M: ...què us sembla que era mentida i què era veritat?

- DR: Lo de la rana.

- M: Però què de la granota?

- DR: (...) que la eruga le havia dicho al capgròs que no canviés (...).

- FT: Mentida és que una oruga no es pot casar amb una granota i veritat és que sí que pot passar que una granota es mengi una papallona.

- M: Ho has explicat molt bé FT.

- FT: I també els canvis.

- M: Els canvis eren mentida o veritat?

- FT: Veritat, li deia que no canviaria però té que canviar perquè ella vulgui o no, canvia.

- MS: És veritat que la (.) els capgrossos fan la metamorfosis i el capgròs lo que també era veritat la seva promesa però ell no va poder (...) era així, no sabia que li naixerien les potes del davant, les del darrere perquè sí (...) i diu ah, les potes del davant m’han crescut.

- M: Ell no ho sabia que li passarien aquest canvis?

- IB: Que no hubiera hecho la promesa.

- DM: Veritat era lo de (.) que una papallona, ai, una granota es podia menjar una papallona.

- LB: Lo que ha dit el DM és veritat, la mentida no ho sé.




- (No faig aquesta pregunta).


- M: A on us agrada més buscar la informació? Per exemple, a la classe què heu estat treballant aquest curs?

- Tothom: Dinosaures.

- M: Els dinosaures, doncs on us agradava buscar la informació sobre els dinosaures?

- Alguns: A l’ordinador.

- Alguns: Als llibres.

- DM: A l’Ímax.

- Alguns: A l’Ímax.

- M: A l’Ímax? Expliqueu-me això de l’Imax.

- DM: Que un dia que era desembre...

- FT: Febrero.

- DM: ...febrer...

- AC: El seis de febrero.

- DM: ...que vam anar als dinosaures de tres dimensions.

- M: Vau anar a veure dinosaures de tres dimensions?

- Algú: Els dinosaurios a l’Ímax.

- DM: Estoy explicando (.) i estàvem allà i estaven explicant de ossos i de dinosaures que eren (.) que un senyor va trobar ossos de dinosaure.

- LB: A mi me va agradar el Ímax i els contes que surten els dibuixos (...) i també el ’ordinador.

- M: I a tu, DR?

- MR: L’ordinador (.) i les pel�lis.

- Algú: Al Google.

- M: I al FT?

- FT: L’Internet, els llibres i el Ímax.

- M: I a l’AC?

- AC: Las tres cosas.

- M: Quines són les tres coses?



- AC: Internet, libros y el Ímax.

- IB: A mi a on em va agradar més buscar informació va ser a l’Ímax i on em va agradar menys va ser a l’ordinador perquè a l’ordinador jo no vaig trobar res.

- Algú: No?

- MS: Mi padre y yo (buscamos) a la Vanguardia muchas cosas (...) encontramos muchas cosas.


- M: Ara que ja sou més grans i llegiu molt més, molt més, molt més que quan va començar el curs, com us ho feu per llegir tant i tan bé?

- IB: Practicant a casa, llegint a casa en veu alta i també llegint per dintre i llegint llibres grans perquè jo tinc dos llibres de la Tea Stilton que...

- Algú: La quién?

- IB: ...la Tea Stilton...

- DR: Y quien es ésta?

- IB: Tu no sabes quien es Geronimo Stilton?

- DR: No.

- MS: Tilton no Stilton.

- IB: En el libro pone Stilton (.) pues, doncs, la Tea Stilton és la seva germana o cosina no sé i (.) m’agrada llegir-los molt perquè són uns llibres molt divertits perquè són (.) el primer era El còdigo del dragón, el segon era La (.) montaña parlante i el tercer La ciudad secreta.

- M: I te’ls has llegit tots?

- IB: No, encara no he començat perquè tinc molta (feina).

- M: I l’AC, com t’ho fas per llegir tant?

- AC: Pues practico.

- FT: Jo quan no tinc deures i tinc una estona lliure pues llegeixo contes i ara llegeixo molt més que abans.

- DR: Jo practico però no tant (.) no puc practicar tant perquè tinc deures i el dissabte i el diumenge no estic aquí (estic al càmping).

- M: I la LB?

- LB: Jo practico a casa amb els llibres (...) i també m’agrada (un de) la terra que la tenim que netejar perquè sinó es contamina.

- M: I el DM?



- DM: Jo (...) la meva mare i jo que cada dimarts tinc que llegir del llibre que estic llegint.

- MS: Jo no practico molt, llegeixo una mica i quan jugo a la Nintendo me donen les explicacions, me donen moltes i llegeixo.

- M: Tu practiques amb la Nintendo?

- MS: Sí, me la sé de memòria.

- (...)


- M: Això ja us ho vaig demanar fa temps, però com que ara sou més grans, us ho torno a demanar, quan no enteneu el que llegiu, què feu?, el mateix que abans o sabeu fer coses noves?

- AC: Jo que sé.

- M: FT, i tu?

- FT: Llegeixo, bueno si tinc més temps, llegeixo una altra vegada lo que no he entès.

- DR: Pues jo tinc un diccionari molt gros ho busco (.) tardo dos dies.

- M: Tardes dos dies a buscar-ho?

- DR: Sí.

- M: I la LB?

- LB: Jo pregunto a la meva mare (...) i si estic aquí als meus companys o (...).

- DM: Les preguntes que hem fet abans, la del fang aquell, no les entenia i he tornat a llegir el text de dalt (es refereix a un text de la prova ACL).

- M: I llavors ja ho has entès?

- DM: Sí.

- MS: Jo faig com el DR, busco al diccionari i així (.) i per buscar la paraula em passo una o dos hores però que m’ajuda a buscar la meva mare o la meva germana, el meu pare com de vegades no està (...) i la meva mare diu venga (...) i m’ajuda a buscar i ja està perquè sinó jo vaig llegint totes les paraules del diccionari, de la que comença la lletra.

- IB: Jo pregunto al meu pare o a la meva mare o llegeixo amb veu alta i ells m’ho corregeixen.




- M: De tots els llibres que heu llegit aquest curs, de tots eh?, dels que heu llegit a casa, dels que heu llegit a la biblioteca, dels que heu llegit a la classe, dels que heu llegit a l’autobús...

- MS: [Yo no leo en el autobús que sino me marejo.

- FT: [Yo me paso la parada.

- M: ...dels que heu llegit al metro, quin és el que us ha agradat més?

- Alguns: Todos.

- IB: A mi el que m’ha agradat més es diu (.) el que m’he acabat ara fa poc, un que és de l’Stilton que era El código del dragón i és molt guai.

- M: I aquest on l’has llegit?

- IB: A casa.

- M: I el vas agafar de la biblioteca?

- IB: No, me’l van regalar pel meu aniversari (.) i un que és de la Tea Stilton també me’l vull començar a llegir perquè diuen, una nena que s’ho ha llegit diu que és molt guai.

- M: I a la biblioteca n’hi han del Geronimo Stiton o de la Tea?

- Alguns: No.

- (...)

- M: I a tu AC, quin és el que t’ha agradat més?

- AC: ¿De qué, de libro?

- M: Sí, dels que has llegit aquest curs.

- AC: Bueno (.) ¿aquí?

- M: Aquí, a casa.

- AC: Bueno, un llibre de dinosaures (...) m’he quedat per les criatures prehistòriques.

- M: I aquest t’agrada?

- AC: Sí, lo que passa és que l’he perdut.

- IB: Que a lo millor la seva mare se lo ha amagat perquè faci els deures.

- AC: ¡Qué dices!

- M: I a tu, FT, quin és el llibre que t’agrada més?

- FT: Un que em vaig comprar per Sant Jordi que era el Super Llopis, em sembla que es diu...

- IB: Super Llopis.

- FT: ...que era molt divertit, em va agradar més que tots els que tinc de Mortadelo y Filemón.



- M: És un còmic, el Super Llopis?

- FT: Sí.

- M: I a la LB?

- LB: A mi un del Geronimo Stilton (...) es deia el viatge de no sé què...

- IB: El viaje al regreso (.) no, regreso al (.) no.

- LB: El regreso al reino de la fantasia (.) i un altre que el meu pare me va comprar que es deia Egipte i és del antiguo Egipto, és molt xulo.

- DM: En el meu aniversari la LB em va regalar un llibre de dinosaures.

- M: I aquest és el que t’ha agradat més de tots?

- DM: Sí.

- DR: Sí, porque lo trae cada dia en la mochila.

- M: I a tu, MS?

- MS: Un de l’escola, El zoo d’en Pitus que (.) el de l’escola m’agrada molt i tinc un altre que és El festival al barri d’en Pitus que és el segon i també m’agrada molt.

- M: El zoo d’en Pitus el llegiu tots junts?

- FT: [Els divendres.

- MS: [Sí i la meva mare me comprarà pel meu cumple un que és del Geronimo Stilton que és de xocolata...

- DM: Ui que bé!

- MS: ... i l’obres per una pàgina (...)

- LB: El fregues i fa molta pudor (...) i altres fan molt bona olor (...) el vaig olorar tot i es van quedar amb una cara.

- IR: La LB ho va portar i vam anar al lavabo i em va dir olora i vaig fer així (fa el gest) i era una cosa com un...

- Algú: Como un bocadillo gigante.

- LB: ...com un bocata que llevaba cebolla, llevaba (...) olía súper mal.

- M: De què feia pudor?

- IR: A ceba.

- LB: A ceba podrida amb pepinillos.

- M: Heu dit que feia pudor a ceba podrida amb pepinillos?

- Alguns: Sí.

- IB: I a mocos derritidos.

- IR: Olia súper mal.

- IB: Hi havia un altre que era de vainilla.



- LB: Però hi havia un altre que era de mocos derritidos (...) hi havia un altre que yo por poco me desmayo i després hi havia un altre que era les espines del peix i després hi havia un altre que eran lentejas podridas.

- Algú: No, lentejas no.

- LB: Pues havia algo que era podrido.

- (...)

- M: IR, què vols dir?

- IR: A mi el meu llibre preferit és el Don Quijote.

- M: Aquest ja ens el vas dir a començament de curs.

- IR: Sí, perquè a l’altre escola que anava jo, abans a tercer, fèiem un conte que era com un llibre, que era pàgines i teníem de fer (...) i dibuixos i jo sempre escrivia molt i feia molts dibuixos i des d’aquest dia m’ha agradat molt el Don Quijote.

12. Trobeu que aprendre és divertit? - M: L’última pregunta... trobeu que aprendre és divertit?

- AC: Bueno, sí, interesante.

- M: Interessant, per què?

- AC: Para hacer una tarea.

- FT: És interessant aprendre perquè aprens coses noves que no (.) sabies.

- M: I tu, DR?

- DR: Más o menos.

- LB: Jo sí perquè així després (...) li puc explicar als meus pares

- DM: A mi sí.

- M: Ho trobes divertit?

- DM: Menys les matemàtiques, tot.

- MS: A mi m’encanta aprendre coses noves (...) però la meva germana diu que no perquè li costa més les coses noves (...).

- IR: M’agrada aprendre perquè de gran tindré un bon treball.

- M: I tu, IB?

- IB: A mi sí m’agrada, menys les matemàtiques que les trobo una mica avorrides...

- LB: A mi el medi m’agrada molt.

- IB: ...perquè així de gran tindré un bon treball com ha dit la IR (...).



- M: Hi ha alguna cosa que digueu «a mi m’agrada més això que aprendre»?

- DM: A mi m’agrada més escriure que dibuixar.

- IB: A mi m’agrada més també jugar amb l’ordinador, connectar-me amb les meves amigues en el messenger i a vegades quan no sé que fer li dic a la meva mare si puc agafar diners de la guardiola i, i (.) anar a comprar una revista.

- IR: A mi m’agrada dibuixar en l’ordinador però quan la meva àvia va connectar l’ordinador i ho va posar tot, el meu germà va tocar moltes coses i va quitar el Windows, i sempre que jo volia pintar ell deia no, no, no, ara jo, jo, jo.

- M: MS, què vols dir?

- MS: A mi m’agrada aprendre molt, llegir i a l’ordinador tinc el Paint i m’agrada molt i agafo un dibuix i (...) amb molta paciència el fico a la pantalla i el començo a pintar amb els colors com apretes a un, apretes el lloc on el vols pintar i se pinta.



Annex 3 | Diaris de camp



3 Diaris de camp

3.1 Diari de camp de la pràctica 1: La princesa i el pèsol

1a sessió: 4 de febrer de 2009

Treball realitzat amb 41 alumnes:

Grup 1: 9 alumnes

Grup 2: 9 alumnes

Grup 3: 11 alumnes

Grup 4: 12 alumnes

1. Explicació del conte

Observacions

Agafo els alumnes de 3r i 4t en grups partits, que són de 9 a 12 alumnes. Les sessions són de 45 minuts.

Començo la sessió recordant l’objectiu del meu treball amb ells, objectiu que ja havia explicat a les sessions que vam dedicar a passar la prova ACL, que farem activitats de lectura a la biblioteca perquè he de fer un treball sobre com llegeixen els nens i nenes de 3r i 4t i sobre si els agrada anar a la biblioteca.

Després iniciem la primera activitat: els dic que els explicaré un conte però que primer n’han d’endevinar el títol. Per això els presento un titella que representa una princesa i de seguida identifiquen qui és, a continuació els ensenyo una bosseta que conté pèsols i n’extreuen unes quantes tavelles. Desgranem les tavelles, miren, toquen i ensumen els pèsols, però no saben el que és (d’entrada cap dels quatre grups ho identifica). Les respostes majoritàries són:

• Una cosa de menjar

• Una verdura

• Una cosa que no m’agrada

Quan els demano que em diguin quin nom té, la majoria diuen una mongeta, també surt una fava i fins i tot algú creu que és un pebrot. Però al final i després de donar alguna pista, entre tot el grup dedueixen que és un pèsol.

Els pèsols els posem en un petit munt que queda al mig de la taula. I ja tenim el títol del conte: La princesa i el pèsol.

Els nens i nenes de 3r recorden que el curs passat la mestra de la biblioteca els havia explicat aquest conte i n’hi ha tres que també han vist la pel�lícula de les tres bessones sobre aquest conte a la TV. Del grup de 4t només hi ha dues nenes que han vist la pel�lícula.

Explico el conte fent-los participar en algun moment per deduir o anticipar què vindrà després.



2. Presentació dels sis contes

Observacions

Presento els sis llibres de La princesa i el pèsol. Mentrestant fan comentaris dels dibuixos de la coberta:

• En aquest no hi surt la princesa

• Mira el cavall és marró

• Es veuen els matalassos

• Semblen rates

Col�lectivament llegeixen els títols, cinc coincideixen però el sisè dur per títol La princesa del pèsol.

Per parelles han de triar un dels llibres per mirar-lo i llegir-lo.

Les parelles es fan de forma aleatòria: cadascú treu d’una bossa un paperet on hi ha escrita mitja paraula referent al conte (pè-sol; prince-sa; prín-cep; mata-lassos; tem-pesta; pa-lau), amb les dues parts de la paraula han de formar la parella i triar un dels contes.

A tots els grups l’última parella surt per eliminació, a mesura que es formen les primeres, les últimes són més fàcils de resoldre.

3. Observació de les parts externes dels llibres (coberta i portada) i els diferents formats

Observacions

Per ordre com han resolt l’aparellament trien els llibres. A tots els grups el que demanen primer és el de Kimiko (el desplegable que té menys text) i el segon el de Lauren Child (l’àlbum més vistós però que té una lectura més complexa que la resta de llibres), tot i que en el grup hi hagi algun bon lector a l’hora de triar un llibre es fixen en la il�lustració i el format més atraient.

Els demano que observin la coberta i la portada del llibre i que llegeixin tots els noms que hi trobin.

Per grups van dient els noms que han trobat. Andersen és el que es repeteix.

En demanar qui creuen que és l’autor del conte, les opinions són diverses però algunes de les parelles es fixen que també hi diu il�lustrador o adaptador.

Demano quin és el nom que coincideix a la majoria dels llibres i explico qui és l’autor.

Els pregunto si haguessin d’ordenar aquests llibres a la biblioteca on els col�locarien. Tot i que la majoria creu que on hi ha els contes del gomet blau, en algun grup discuteixen si els posarien amb els del gomet blau o vermell perquè els dos colors són per a la seva edat (tres llibres no porten teixell i els



Observacions

altres tres no tenen cap identificació de color).

També tenen clar que a la secció de coneixements no els posarien perquè els llibres que hi ha allà són per als grans o per als mestres. (A cicle mitjà els llibres de consulta o de coneixements els utilitzen a l’aula, no a la biblioteca).

4. Per parelles llegeixen un dels contes

Observacions

Miren i/o llegeixen els contes per parelles. La lectura és molt diversa:

• Hi ha parelles que només llegeix un dels dos i l’altre mira o escolta

• Algun cas aïllat no s’acaben de posar d’acord en tota l’estona

• Alguna parella acaba de seguida i ja vol canviar el llibre

• Les parelles que s’organitzen bé llegeixen en silenci i fan comentaris

A algunes parelles l’estona se’ls fa curta i no acaben de llegir el llibre. Podran continuar quan vagin a la biblioteca.

5. Proposta de les tasques que han de realitzar durant la setmana

a) A la biblioteca podran seguir mirant els contes, el mateix que han deixat a mitges i algun dels altres, també s’hauran de fixar en unes qüestions (Full de tasques 1).

b) A la classe d’ordinadors escoltaran una conferència sobre qui era Andersen i mentre l’escoltin s’hauran de fixar en quatre qüestions (Full de tasques 2).

Observacions

Comentem les tasques que han de realitzar durant la setmana. Perquè se’n recordin, els dono cada una de les tasques explicada en una petita fitxa (A5) que han de llegir abans d’anar a la biblioteca o a l’aula d’ordinadors.

Sembla que tothom ho veu clar. Només demanen si han de contestar les preguntes que hi ha a les fitxes.

Els explico que no cal que contestin les preguntes, que s’han de fixar amb totes les coses que els demano i que si volen poden prendre apunts per recordar-se’n després.

El proper dia en parlarem...



2a sessió: 11 de febrer de 2009

Treball realitzat amb 39 alumnes:

Grup 1: 9 alumnes

Grup 2: 9 alumnes

Grup 3: 11 alumnes

Grup 4: 10 alumnes

1. Conversa entorn de la tasca sobre els llibres realitzada a la biblioteca

Observacions

Primer entre tot el grup anomenen les tasques que havien de fer, se’n recorden. Tothom diu que ho ha fet, menys 4 alumnes del 3r grup que no van anar a la biblioteca perquè estaven fent una altra feina.

En el primer grup una nena comenta que ha buscat contes d’Andersen per Internet però que no n’ha trobat.

La majoria només han mirat les imatges dels llibres, n’han mirat més d’un, la majoria dos o tres.

Només dos o tres alumnes de cada grup diuen que se n’han llegit algun.

En el segon grup una nena explica que a casa seva té un conte de La princesa i el pèsol i demana si el proper dia el pot portar.

Els llibres estan numerats:

• Llibre 1: Il�lustracions de Kimiko

• Llibre 2: Il�lustracions de Maria. Rius (s’ha retirat perquè s’ha estripat una pàgina)

• Llibre 3: Il�lustracions de Mercè Llimona

• Llibre 4: Il�lustracions de Pau Estrada

• Llibre 5: Il�lustracions de Francesc Rovira

• Llibre 6: Il�lustracions de Lauren Child

Llibre per llibre van enumerant les diferències que han trobat. Els contes més mirats són: El conte dibuixat per Kimiko (22) i el conte de Lauren Child (15) que són els dos llibres que a la sessió anterior ja van tenir més èxit.

Les pautes eren: referent al text, trobar diferències entre els llibres, referent a les imatges, trobar diferències entre els personatges.

Les observacions que fan són:

a) Sobre els llibres en general

b) Sobre els personatges



Observacions

c) Sobre altres elements de les imatges

d) Sobre aspectes formals del text

e) Sobre el contingut del text

A les observacions següents, indico entre parèntesi el llibre al qual fan referència.

a) Observacions sobre els llibres en general:

• A tots els contes el príncep és diferent

• Els dibuixos són molt diferents

• A cada conte hi ha un dibuixant diferent

• N’hi ha que tenen lletres al darrera (contracoberta) i n’hi ha que no

b) Observacions sobre un llibre en la seva totalitat:

• A quin país estan? (4)

• Passa en un país diferent, de l’Orient (4)

• Els dibuixos són estranys perquè són molt diferents (4)

• És més maco que els altres (5)

• És més per a nenes (6)

• Els dibuixos són raros (6)

• Hi ha molts dibuixos de la gent (6)

• Els dibuixos són més abstractes* (6)

• Els fons semblen de veritat (6)

Aquesta observació (*) la fa una nena de 4t, un nen li demana què vol dir abstracte i ella li contesta què s’assemblen als quadres de Picasso.

c) Observacions sobre els personatges:

• El príncep i la princesa:

- Són ratolins (1)

- La princesa és una rata i el príncep un ratolí (1)

- La princesa dur el vestit molt llarg (1)

- Porta corona (1)

- La princesa té els cabells molt llargs (1)

- La princesa té el cabell groc (3)

- Aquesta princesa té el cabell negre i les altres no (6)

- El cabell de la princesa és negre (6)

- La princesa és prima (6)



Observacions

- La princesa té la cara molt grunyona (6)

• Les altres princeses:

- Les princeses són de diferents països (4)

- Les princeses són molt lletges (5)

- Fan una festa de princeses (6)

• El rei i la reina:

- Són diferents, el rei és gordo i la reina flaca (4)

- No s’assemblen ni el rei ni la reina (4)

- El rei és molt diferent (5)

d) Observacions sobre altres elements de les imatges:

• El nombre de matalassos:

- No hi ha vint matalassos, crec quinze (1)

- N’hi ha deu (1)

- En aquest hi ha set matalassos (3)

- Sis matalassos (3)

- No hi ha vint matalassos, n’hi ha pocs (3)

- Només hi ha cinc matalassos (3)

- Sols hi ha divuit o dinou matalassos (4)

- Aquí n’hi ha vint-i-dos o vint-i-quatre, molts (5)

- A la portada només surten quatre matalassos (5)

- Tampoc hi ha tants matalassos (5)

• El pèsol:

- Van posar el pèsol en una capsa de vidre (4)

- El pèsol el posen entre dos matalassos (6)

• Lloc:

- El castell és marró i en un altre conte és negre (1)

- El castell té una torre molt alta (4)

• Altres elements:

- Hi ha pocs coixins (3)

- No hi ha escala, és un tamboret (3)

- El cavall és negre (4)

- Els vestits estan molt decorats (4)



Observacions

e) Observacions sobre aspectes formals del text:

• La llargada del text:

- És més curt (1)

- Té la lletra molt llarga (6)

• La grandària de les lletres:

- Les lletres són més petites (1)

- Té la lletra gran (4)

- La lletra és molt petitona (6)

- Les lletres són molt grans -és refereix a les caplletres- (6)

• El tipus de lletra:

- Hi ha dos tipus de lletra, lligada i quadrada (5)

f) Observacions sobre el contingut del text:

• Trobava totes les princeses molt lletges (4)

• El títol és diferent -del pèsol- (5)

2. Conversa entorn de la tasca realitzada a l’aula d’ordinadors

Observacions

Primer entre tot el grup repassem les tasques que havien de fer. Tothom ha fet la feina però de manera diferent:

• Els dos grups de tercer han realitzat l’activitat col�lectivament, tot el grup classe, a l’aula d’audiovisuals. La mestra els ha ajudat a cercar la informació.

• Els dos grups de quart han realitzat l’activitat individualment, a l’aula d’ordinadors, cadascú ha escoltat la conferència amb auriculars i ha cercat la informació. La mestra d’informàtica els ha fet respondre les preguntes per escrit.

Les observacions següents corresponen a les quatre preguntes. Entre tot el grup recorden moltes coses:

1. Qui va ser Andersen?

• Un autor de llibres

• Un escriptor

• Un novel�lista

• No va ser cantant, ni actor



Observacions

• És anglès o francès perquè Hans vol dir mans en anglès

• Va néixer a Dinamarca i hi havia una sirenita

• No tenia molts diners

2. Per què es va fer famós?

• Va fer molts llibres

• Va fer contes

• Es va dedicar a escriure contes per a nens petits

• Va ser escriptor

• Abans es dedicava a escriure contes per adults

• Va escriure 150 contes en 146 idiomes

• Va fer llibres en molts idiomes

3. Quants anys tindria si encara visqués?

• Els dos grups de tercer han fet el càlcul amb l’ajuda de la mestra i a cada grup hi ha uns quants nens i nenes que ho recorden bé (204).

• Demano com ho saben. Els dos grups ho expliquen igual: “Si l’any 2005 en va fer 200 com que han passat quatre anys, has de sumar 200 + 4”.

• Tot i així, d’altres no recorden la xifra exacta i en diuen una que s’hi aproxima: 205, 208...

• Els dos grups de quart han fet el càlcul individualment.

• Només un nen diu 204.

• Els altres diuen, la majoria, 270, perquè sumen les dues quantitats que cita el text (el 2005 va fer 200 anys i quan es va morir en tenia 70)

• Expliquen més coses que fan referència als anys

• El 25 d’abril és el seu aniversari.

4. Una cosa que els hagi agradat.

• Tot

• El monstre Patracol

• Com és el monstre

• La forma de parlar del monstre

• Els contes que van dir (recorden tota la llista)

• La foto de la pedra amb la sireneta

• Que fes més de 150 llibres



Observacions

Altres observacions:

• La llista de contes que surt a la conferència els agrada molt. Els títols els relacionen, sobretot, amb pel�lícules que han vist (en especial La sireneta de Walt Disney), no pas amb contes que els hagin explicat o llegit.

• Un nen comenta que li ha agradat molt saber que la pel�lícula de la sireneta té 200 anys (ho aclarim).

• En un dels grups surt que el que més els ha agradat és que escrivís els contes amb “la mà trencada” (han pres en sentit literal la frase “hi tenia la mà trencada”).

3. Lectura del text de la conferència (deducció de paraules pels indicis textuals)

Observacions

Cadascú té el text de la conferència però hi falten quinze paraules (9 noms; 3 verbs; 3 adjectius). Llegeixen el text individualment (8 minuts aproximadament).

A continuació pengem en una pissarra el text en mida gran i repartim a cada alumne una paraula.

Comencem una lectura col�lectiva i en veu alta, qui té la paraula que falta ha de col�locar-la, explicar perquè sap que és aquella la paraula que falta i continuar la lectura fins que en troba una altra que no hi és.

A cada grup la majoria saben on va la paraula que tenen, però 1 o 2 de cada grup necessita ajuda (els ho diu qui tenen al costat o ho encerten per eliminació).

Les estratègies que verbalitzen són:

1. Recorden el text oral:

• Perquè ho vaig sentir a la conferència (any, bufar, sabater, important)

• Perquè ho sé (aniversari, idiomes)

• Perquè ho va dir el monstre (important)

2. Fan una relació amb el context

• Per lògica (setanta, fortuna)

• Perquè diu felicitats (aniversari)

• Perquè primer treballa i després escriu (escriure)

• Perquè si deixa l’escola, s’ha de posar a treballar (treballar)



Observacions

3. Relacionen la paraula amb la llargada de l’espai:

• En un grup surt el dubte amb les paraules famós i important, on va cadascuna. Un nen ho aclareix per la llargada de l’espai que està ombrejat: la més llarga, important, ha d’anar a l’espai més llarg...

4. Relacionen la paraula amb l’anterior o la posterior

• Pel que diu a continuació (princesa)

• Perquè posa l’any (néixer)

• Perquè traduïts vol dir idiomes (idiomes)

• Després posa espelmes i no pot ser res més (bufar)

• Perquè posa moooolt (famós)


a) A la biblioteca podran acabar de llegir els contes i també hauran de buscar si n’hi ha algun altre d’Andersen (Full de tasques 3).

b) A la classe d’ordinadors consultaran el web Una mà de contes (Full de tasques 4).

Observacions

Comentem les tasques que han de realitzar durant la setmana. Perquè se’n recordin, els dono, com la setmana anterior, cada una de les tasques explicada en una petita fitxa (A5) que han de llegir abans d’anar a la biblioteca o a l’aula d’ordinadors.

A cada grup hi ha algun nen o nena (entre 1 i 4) que coneix Una mà de contes perquè també és un programa que fan a les tardes pel canal K3. Els agrada la proposta.

Una nena del quart grup, MS, demana si pot buscar contes d’Andersen quan vagi a la biblioteca del barri.

Aquesta vegada els demano que a la mateixa fitxa s’apuntin tot el que trobin perquè així ho recordaran millor el proper dia.



3a sessió: 18 i19 de febrer de 2009

Treball realitzat amb 41 alumnes

Grup 1: 10 alumnes

Grup 2: 9 alumnes

Grup 3: 12 alumnes

Grup 4: 10 alumnes

1. Conversa entorn de la tasca realitzada a la biblioteca

Observacions

A cada grup n’hi ha uns quants que no ho han fet, per diferents motius: no van anar a la biblioteca perquè tenien deures per acabar, no van tenir temps perquè només van anar a canviar el llibre que tenien en préstec...

A la biblioteca hi ha una col�lecció de contes troquelats que es diu Col�lecció Andersen, també n’hi ha uns quants dels contes populars de La Galera. Tots es troben en una caixa gran de contes populars.

A tots els grups la majoria de nens i nenes troben aquests que hi ha a la biblioteca. Diuen els títols, en recorden molts.

Quan els demano com els ha buscat m’expliquen que els han trobat remenant el calaix i buscant un per un si a la coberta o a la portada diu Andersen.

D’altres recorden els títols de l’activitat anterior (la conferència) i no els cal buscar l’autor.

Altres aportacions interessants:

- JM: També ho he buscat a Internet i n’he trobat cent cinquanta-sis.

- RS: A la biblioteca de Roquetes he trobat un conte molt gran d’Andersen amb molts contes.

- AO: A la biblioteca de Roquetes vaig trobar El soldadet de plom.

- JA: Vaig anar a una biblioteca de la Plaça d’Espanya i en vaig trobar molts, vint o quinze...

- NA: Vaig posar a la web Hans Christian Andersen i em van sortir quatre contes.

- PF: A la meva casa tinc un llibre de molts contes d’Andersen. El puc portar?



2. Presentació del llibre de contes d’Andersen

Observacions

Els presento el llibre de Contes3. Fan hipòtesis sobre quants contes hi deuen haver. Surten quantitats diverses.

Mirem el sumari i els llegeixo els títols que coincideixen amb els que han trobat.

El llibre es quedarà a la biblioteca per si el volen mirar durant aquesta setmana.

3. Conversa entorn de la tasca realitzada a l’aula d’ordinadors

Observacions

Els grups de la classe de tercer han fet la feina individualment amb auriculars.

Expliquen el procés com els van trobar:

• Sortia la cara d’uns homes

• Picàvem aquí

• I sortien els contes d’Andersen

• Quan picaves a qualsevol conte sortia el conte

Tots coincideixen en què n’han trobat sis.

La majoria n’han escoltat dos. Els ha agradat fer l’activitat i els contes també.

Alguns (3) han continuat a casa seva i n’han escoltat més.

Els grups de la classe de quart no han tingut classe d’ordinadors.

4. Lectura col�lectiva del text del conte amb elaboració d’hipòtesis de continuïtat

Observacions

Ho he proposat de dues maneres diferents. Amb els grups de tercer, cadascú tenia un fragment del conte de La princesa i el pèsol. La consigna ha estat que havia de començar a llegir qui li semblés que tenia el primer trosset i quan acabés de llegir havia de dir què li semblava que vindria a continuació.

Del primer grup, tres no formulen cap hipòtesi, la resta sí. Del segon grup, quatre no ho saben fer, la resta sí.

3 Andersen, Hans Christian (2005). Contes. Traducció d’Anna Gasol. Il�lustracions de Nikolaus

Heidelbach. Barcelona: Galàxia Gutenberg



Observacions

Algunes de les anticipacions que surten després de preguntar: - Què passarà a continuació?

• Que piquen a la porta

• Després va entrar la princesa

• Després vindria que la princesa va anar-se’n al llit i li feia mal l’esquena

• Que la reina li va dir que sí que era una princesa de debò

Llavors llegeix qui té el fragment que acaben de dir.

Als grups de quart els dono el text de tot el conte però plegat en ziga-zaga. La consigna ha estat que cadascú llegeixi un tros i pensi que hi deurà haver en el trosset següent. Algunes anticipacions són:

• Que va trobar moltes princeses però no li agradaven

• Que van trucar a la porta

• Que hi posa vint matalassos

• Ara ve la tempesta

Cada vegada, despleguen el paper i llegeixen el fragment següent. Comentem qui ho ha endevinat.

A tots els grups els costa formular les anticipacions.

5. Proposta de la tasca que han de realitzar durant la setmana

a) Veuran una pel�lícula, amb personatges reals, del mateix conte: La princesa i el pèsol (Full de tasques 5).

Observacions

Comentem en què s’han de fixar quan vegin la pel�lícula, com sempre els dono la fitxa amb cinc punts per observar.



4a sessió: 4 de març de 2009


Grup 1: 9 alumnes

Grup 2: 10 alumnes

Grup 3: 13 alumnes

Grup 4: 10 alumnes

1. Conversa entorn de la pel�lícula

Observacions

Els dos grups de 3r no han pogut fer aquesta activitat. Amb els dos grups de 4t fem la conversa. La pel�lícula els ha agradat molt i parlen de coses (de les escenes) que els han agradat:

- AC: Quan el pèsol el posen al museu.

- ME: La princesa tenia els cabells molt llargs.

- IB: Quan la noia se’n va a dormir.

- TA: Quan el príncep va amb cavall.

- FT: Quan van posar els vint matalassos.

- NM: Lo de les fotos.

I de les diferències que han trobat respecte als contes:

- IR: En el conte el príncep no va tenir un mal somni.

- AV: No era un pèsol, era un cigró.

- FA: Vaig veure que la mare tenia cara de mala.

- TA: Sempre és la mare la que vol manar al príncep.

- DR: Els personatges, els vestits i les escenes, tot era diferent.

- AV: La reina buscava les princeses a unes fotos (...) els vestits eren molt diferents.

- DM: El príncep no va donar la volta al món sencer.

- RV: El palau estava en un poble.



2. Parlem de l’activitat que els ha agradat més amb els grups de 3r

Observacions

Els grups de tercer (que encara no han vist la pel�lícula) es decanten majoritàriament per l’activitat que han fet a l’aula d’ordinadors sobre el web Una mà de contes, els ha agradat escoltar contes en general o bé algun en particular:

- DB: Anar a la classe d’ordinadors i veure El soldadet de plom perquè era amb figures de plastilina:

- RS: Els contes que vaig escoltar amb els cascos.

- TR: El que vam fer a l’aula d’ordinadors, escoltar contes.

- BJ: Em va agradar veure a l’ordinador els contes de Hans Christian Andersen.

- JA: La informàtica i El soldadet de plom perquè feien figures amb les mans.

- MP: L’aula d’informàtica, escoltar els contes de Hans Christian Andersen, tots.

- PF: L’aula d’informàtica i l’ordinador i el que em va agradar més és el de La princesa més fina.

Alguns, sense especificar que els ha agradat anar a l’aula d’ordinadors a escoltar contes, diuen títols de contes concrets:

- CO: A mi m’ha agradat El soldadet de plom perquè feien figures amb les mans.

- SN: Els contes de El petit avet i El vestit nou de l’emperador.

- AV: El soldadet de plom.

Hi ha quatre alumnes que es decanten pels contes amb suport llibre, els quatre, dos nens i dues nenes, són lectors poc hàbils:

- TR: Els llibres perquè com que són curts...

- CO: Els llibres de La princesa i el pèsol perquè són molt divertits.

- JJ: Els contes de La princesa i el pèsol que vaig mirar.

- TD: El conte que té ratolins.

Quatre més fan referència a algunes de les activitats específiques de lectura per raons diverses:

- JM: A mi m’ha agradat aquell dia que vam enganxar les paraules perquè m’agrada aquella pegatina (la boleta de blu-tack).

- AO: El conte de La princesa i el pèsol, el que vam llegir en parella.

- RG: El conte de La princesa i el pèsol, el que vam llegir aquí.

- MP: El conte de La princesa i el pèsol que vaig llegir amb la TD (en



Observacions

parella) perquè em va agradar la història.

Només una nena comenta que li ha agradat la narració del conte:

- MG: El conte amb el titella perquè també vam tocar un pèsol.

3. Parlem de l’activitat que els ha agradat més amb els grups de 4t

Observacions

Els grups de quart, que ja han vist la pel�lícula, es decanten majoritàriament per aquesta activitat perquè per veure una pel�lícula “no s’ha de fer res”. A l’hora d’explicar cadascú el per què, la majoria citen escenes concretes:

- IB: La pel�lícula perquè se’n van tots dos en el cavall.

- DR: La pel�lícula, quan el príncep explica coses que fan riure.

- ME: La pel�lícula, quan la noia se’n va a dormir.

- NT: La pel�lícula, al final de tot.

- AC: La pel�lícula perquè la pantalla és molt gran.

- TA: La pel�lícula, quan la princesa truca a la porta.

Quatre alumnes més, també parlen de la pel�lícula però sense aportar cap altre element.

Dels que es decanten per l’aula d’ordinadors, dos nens i una nena fan referència a la conferència del monstre Tom Patracol:

- JS: L’ordinador perquè sortien preguntes de Hans Christian Andersen.

- AV: L’ordinador, la conferència del monstre.

- IR: La conferència del Tom Patracol.

Només un nen fa referència a què li ha agradat escoltar contes a l’aula d’ordinadors:

- JG: Anar a la sala d’ordinadors i escoltar contes.

I només una nena fa referència als llibres:

- MS: Mirar llibres.

A quatre, en canvi els ha agradat la narració del conte:

- LB: Quan vas explicar el conte.

- TV: El dia que vas explicar el conte.

- FT: El conte explicat.

- RV: Explicar el conte, perquè el vas explicar amb titelles i amb el pèsol.



Observacions

En aquests grups de quart hi ha un nen que respon “tot” i un altre que respon “res”. I cap fa referència a activitats més específiques de lectura.

4. Per acabar la sessió, cadascú explica quin és el llibre que li ha agradat més i per què, dels cinc llibres de La princesa i el pèsol que han tingut ocasió de llegir

Observacions

Posem els cinc llibres al mig de la taula. Els llibres van numerats i en un full han d’escriure el número del llibre que més els ha agradat i per què.

Grup 1:

Majoritàriament els agrada el llibre (1) il�lustrat per Kimiko (desplegable amb poca lletra i amb ratolins com a protagonistes) perquè :

• Els protagonistes són animals

• Els agraden els dibuixos

• El troben divertit

Els que han triat un altre llibre, ho han fet per raons diferents:.

El llibre (4) il�lustrat per Pau Estrada:

• Perquè me’l vaig llegir i era molt bonic (referència a la lectura)

El llibre (5) il�lustrat per Francesc Rovira:

• Perquè la princesa era molt tímida (extret del text)

El llibre (6) il�lustrat per Lauren Child:

• Perquè la lletra és molt bonica i a la portada hi ha un pèsol

Grup 2:

Majoritàriament també els agrada més el llibre (1) il�lustrat per Kimiko perquè:


• El llibre es mou

• Està molt ben pintat

A continuació han triat el llibre (6) il�lustrat per Lauren Child perquè:

• Els agraden els dibuixos

I el llibre (5) il�lustrat per Francesc Rovira:

• Perquè la mare és molt pesadeta (extret de text)



Observacions

Grup 3:

A gairebé tot el grup (9 de 13) els han agradat dos llibres, el llibre (1) il�lustrat per Kimiko i el llibre (6) il�lustrat per Lauren Child:

El primer perquè:

• És diferent de tots


• Perquè sembla com un escenari

• És divertit

El segon perquè:

• Els dibuixos semblen de veritat

• Els dibuixos són molt bonics

• És divertit

Una nena els tria tots perquè cada conte és diferent.

Grup 4:

Majoritàriament torna a sortir que els agrada més el llibre (1) il�lustrat per Kimiko perquè:


• Els dibuixos són molt originals

• Està molt ben dibuixat i presentat

• Té uns dibuixos que en cap altre llibre hi ha

A continuació han triat el llibre (6) il�lustrat per Lauren Child perquè:

• És molt divertit

A una nena li ha agradat el llibre (3) il�lustrat per Mercè Llimona perquè:

• El títol és diferent

Dels altres llibres en diuen alguna cosa relacionada amb els personatges.

Del llibre (4) il�lustrat per Pau Estrada:

• Perquè la princesa tenia el cabell molt llarg

Del llibre (5) il�lustrat per Francesc Rovira:

• Li agrada el pèsol

• Perquè el noi va pertot el món (extret del text)



5a sessió: 11de març de 2009


Grup 1: 9 alumnes

Grup 2: 10 alumnes

Grup 3: 12 alumnes

Grup 4: 12 alumnes

1. Conversa entorn de la pel�lícula (només amb els nens i nenes de 3r)

Observacions

A alguns dels nens i nenes de 3r no els ha acabat d’agradar la pel�lícula per algunes raons que expliquen:

- BJ: Els personatges reals no m’agraden.

- JM: No m’ha agradat perquè movien la boca malament.

- RG: No m’ha agradat pel mateix del JM, perquè movien la boca malament.

- CO: M’ha agradat més el conte.

- MG: M’agraden més els contes.

- JA: Res perquè la mare és molt mandona.

- JJ: No em va agradar res.

- DB: Lo malo que tenia és que durava molt poc.

- CR: La princesa no pareixia princesa.

A d’altres els ha agradat per:

- AO: M’ha agradat molt perquè hi havia una princesa que feia així.

- RS: M’agraden les persones que sortien.

- PF: A mi em va agradar quan la princesa es va despertar.

- SN: Em va agradar tot.

2. Explicació del conte de Ton i Guida

Observacions

Primer els presento el llibre i els dos protagonistes, uns titelles de dit que són un nen i una nena. Els explico el conte, combinant l’explicació amb la lectura de fragments.



Observacions

A tots els grups de seguida hi ha algú que reconeix el conte, els comentaris giren entorn de què s’assembla a un conte que es diu Hansel i Gretel .

El coneixen majoritàriament perquè han vist la pel�lícula per la TV.

En arribar al desenllaç aturo la lectura i els demano que facin hipòtesis sobre com acaba.

3. Formulació d’hipòtesis sobre el final

Observacions

Com que a tots els grups hi ha algú que sap el conte, aquests són els primers a explicar com acaba el conte :

- MG: La nena fa la trabanqueta a la bruixa i cau al forn.

- CS: Van tornar a ser feliços.

- AO: El nen com que és molt llest va pensar que s’escaparia.

- JM: La nena amb l’escombra li dóna al cul de la bruixa.

- NA: La nena va agafar la clau i va obrir al nen:

- LB: La Guida està en un altre lloc i la bruixa intenta coure el Ton, la Guida espanta la bruixa.

- AV: La Guida agafarà la clau i alliberarà el seu germà.

- JS: Mentre la bruixa està mirant el forn la nena agafa la clau.

- FA: La bruixa mira si el forn està molt calent i la Guida li dóna una patada.

- IR: La Guida tira la bruixa al forn.

Si no saben el conte perquè ja els han explicat o perquè han vist la pel�lícula, els costa fer hipòtesis.

4. Lectura del final del conte i comprovació de les hipòtesis

Observacions

Cadascú llegeix el full on hi ha el final del conte. Després comenten si han encertat alguna cosa de les que passa:

- IR: Ves, jo ja sabia que passaria.

Els sobta molt que no hi hagi cap referència a una clau que agafa la Guida perquè els que han vist la pel�lícula estan segurs que això passa.



5. Preguntes sobre el text que han llegit

Observacions

Hi ha sis preguntes que han de contestar per parelles. En una bossa posem les sis preguntes (6x2) i cadascú n’ha d’agafar una. En els grups que són menys, eliminem una pregunta.

Els dos nens o nenes que tenen la mateixa pregunta s’han de posar a treballar junts per contestar-la i s’han de repartir els papers, quan acabin un llegirà la pregunta i l’altre llegirà la resposta a la resta del grup.

De les sis preguntes, quatre tenen la resposta en el text i dues són inferencials.

La majoria intenten buscar la resposta literal en el text, tot i que les preguntes estan redactades de manera que no poden copiar una frase exacta, alguns ho fan.



3.2 Diari de camp de la pràctica 2: Les granotes

1a sessió: 22 d’abril de 2009


Grup 1: 10 alumnes

Grup 2: 9 alumnes

Grup 3: 12 alumnes

Grup 4: 12 alumnes

1. Presentació de les imatges

Observacions

Començo la sessió explicant que, després d’uns dies de descans, tornarem a treballar a la biblioteca però que aquesta vegada farem un treball sobre un animal.

A cada grup els ensenyo primer la imatge del capgròs i els demano si saben què és.

Les respostes majoritàries són:

• Un capgròs (la majoria saben el nom en català)

• Un renacuajo

Només n’hi ha un que diu una altra cosa:

• Una sèpia

I dos o tres de cada grup que s’afegeixen a la majoria però que no saben el que és.

La segona imatge, d’entrada no l’ensenyo i els demano que facin hipòtesis sobre què serà.

Les respostes majoritàries són:

• Una granota

• Una rana

En el tercer grup, un nen diu:

• Un capgròs que ja li han sortit les potes

L’AV esperava que les imatges expliquessin tot el procés de la metamorfosi. Al llarg de la sessió aquest nen de 4t manifesta tenir molts més coneixements que la resta.



2. Observació de les dues imatges.

Observacions

Proposem fer aquesta activitat en parelles. Primer fem les parelles. Hi ha cinc o sis (segons el grup) jocs d’imatges. Posem les imatges de cap per avall i cadascú n’ha d’agafar una, després s’han d’aparellar qui té un capgròs amb qui té una granota.

A tres dels quatre grups hi ha algun problema abans no acabem de tenir les parelles formades, però al final es resol bé.

Els explico que s’han de mirar bé les imatges del capgròs i la granota, i pensar si s’assemblen en alguna cosa i en què són diferents i que després a l’hora d’explicar-ho, un explicarà la semblança i l’altre la diferència.

Costa molt fer l’activitat perquè la majoria de les parelles tiren pel dret i cadascú pensa el que li sembla sense preparar-s’ho amb l’altre company o companya. De seguida volen respondre.

A tots els grups les observacions són molt semblants i es concreten en:

a) Inferències de les imatges:

• La granota no té cua i el capgròs no té potes

• El capgròs té cua i la granota no

• La granota té papada, com un globus, i el capgròs no

• La granota té mans i el capgròs no té mans

• El capgròs no té mans ni cames

• Un té peus i l’altre no

• Cap dels dos té orelles

• La granota també té el cap gran

• El capgròs és de color marró i la granota de color verd

b) Coneixements personals:

• Tenen el mateix cos

• Els dos són lletjos i fan pudor

• El capgròs no pot sortir de l’aigua, ha d’estar en l’aigua sempre i la granota sí

• El capgròs no pot posar ous

• A vegades la granota canvia de color

A la conversa s’hi afegeixen algunes experiències personals, hi ha un nen que el seu pare té granotes en una bassa, algú ha tingut una granota...

I els de quart expliquen que a les colònies de segon van fer un treball sobre les granotes i els capgrossos. Aquest fet només el recorden uns quants (alguns



Observacions

potser perquè no van anar de colònies, altres perquè se n’han oblidat).

En aquest grups de quart surten explicacions més elaborades com:

• La granota està més desenvolupada

• La granota té pulmons i el capgròs brànquies

Al demanar sí creuen que és el mateix animal, la resposta generalitzada és que sí.

De cada grup, n’hi ha uns quants que saben explicar els canvis. Algunes explicacions dels grups de tercer són:

• Primer li surten les potes, quan passen alguns dies la cua se li va fent petita i després li surten les mans

• Primer, al cap d’uns quants dies, li surten les potes i després se li van encongint la cua i després es converteix en una granota

3. Lectura de frases i classificació segons expliquen una cosa de la granota o del capgròs

Observacions

Segueixen treballant per parelles, a cada grup els dono un sobre amb dotze frases, les han de llegir i classificar segons corresponguin al capgròs o a la granota, de les dotze, dues les han de posar de títol.

El capgròs La granota Té cua i encara no té potes. Té potes i no té cua. Viu sempre a dins de l’aigua. Viu a dintre i a fora de l’aigua. Neda com un peix. Neda i salta. Té el cap gros. Té els ulls grossos. Després serà una granota. Abans era un capgròs.

Tot i que el treball té un nivell de dificultat mínim, a cada grup hi ha alguna parella que no ho acaba de resoldre bé: les frases que els costen són les de “Neda com un peix” i “Neda i salta” i les de “Després serà una granota” i “Abans era un capgròs”.

Pel que fa al títol, tothom ho resol bé.

Com que les parelles s’han format aleatòriament, en alguna els dos alumnes tenen dificultats que es manifesten bàsicament en què no s’adonen que hi ha el mateix nombre de frases per a la granota i per al capgròs i per tant en posen més en un que a l’altre.

Només una parella de les vint que s’han format resol l’activitat fent correspondre les frases en el mateix ordre per a una i per a l’altra imatge (Té cua... / Té potes...; Viu sempre.../ Viu a dintre...).

Per acabar cada grup llegeix com ho ha resolt i es reparteixen el que llegiran,



Observacions

un llegeix les frases del capgròs, l’altre les de la granota. Ara no hi ha cap problema per repartir-se aquesta petita tasca i ho fan bé.

Tothom llegeix amb més o menys fluïdesa, però se l’entén bé.


a) A la biblioteca hauran de buscar llibres que parlin de granotes (Full de tasques 1).

b) A la classe d’ordinadors hauran de consultar el web La granota verda (Full de tasques 2).

Observacions

Comentem les tasques que han de realitzar durant la setmana. Perquè se’n recordin, els dono, com sempre, cada una de les tasques explicada en una petita fitxa.



2a sessió: 29 d’abril de 2009


Grup 1: 9 alumnes

Grup 2: 10 alumnes

Grup 3: 12 alumnes

Grup 4: 12 alumnes

1. Conversa sobre les tasques que han realitzat a la biblioteca i a l’aula d’ordinadors

Observacions

Els grups de tercer no han realitzat les tasques a la biblioteca, però sí que han buscat si hi havia algun llibre que parlés de les granotes a la biblioteca d’aula. Les tasques de l’aula d’ordinadors no les han pogut fer perquè no han tingut classe.

Dels nou alumnes del primer grup, quatre han buscat els llibres i n’han trobat dos:

• La rana lista4 (conte d’Antoni Cuadrench)

• La granota5 (llibre de coneixements)

Porten els dos llibres de l’aula a la biblioteca i els mirem. Demano què els sembla si explicaran les mateixes coses o no? Si s’assemblen o són diferents?

Surten comentaris sobre aspectes externs:

• Les portades són diferents

• Les granotes de la portada tenen colors diferents

També sobre la llengua del llibre:

• Un està escrit en català i l’altre en castellà

I sobre el contingut. De La rana lista comenten:

• La rana lista viu aventures i l’altra no

• Aquest és de fantasia

• És imaginari, és un conte d’aventures

I de La granota diuen:

• T’ajuda a saber lo de les granotes

• Diu coses de la vida de les granotes

4 Cuadrench, Antoni (2003). La rana lista. Il�lustr. de Carme Peris. Barcelona: La Galera (La

Sirena; 33) 5 Royston, Angela (1989). La granota. Il�lustr. de Maurice Pledger. Bilbao: FHER (La Vida dels Animals)



Observacions

Dos dels nens que han trobat els llibres es preparen un petit fragment de cada un, per llegir a la resta del grup, els altres dos n’ensenyen una imatge que els agrada.

A partir d’aquí sorgeix la següent conversa:

- AO: Per què les granotes tenen la llengua tan llarga?

- NA: Així poden caçar millor perquè quan agafen l’insecte encongeixen la llengua rodolant així (fa el gest).

- AO: Perquè primer l’agafen, després l’enrotllen i després se la traguen.

- RS: Sempre tenen la llengua encongida?

- JM: L’encongeixen perquè si la deixen allargada no els hi cabria a la boca.

Tot i que a l’aula d’ordinadors no han pogut consultar la pàgina web sobre La granota verda, un nen, JM, ha buscat la informació que es demanava en el full de tasques al llibre que hi havia a la biblioteca de la classe. Aquest nen explica a la resta del grup la informació que ha trobat sobre on viuen les granotes, què mengen i què els agrada fer.

Dels deu alumnes del segon grup, cinc diuen que han buscat llibres a la classe i a la biblioteca. Els que han trobat a la classe coincideixen amb els del grup anterior, els de la biblioteca no recorden quins són ni a on els han trobat.

Dels dos llibres que han trobat a la biblioteca de l’aula, els demano el mateix que al primer grup, si deuen explicar les mateixes coses o no? Si s’assemblen o són diferents?

El primer comentari ja parla directament d el contingut:

• Jo crec que la diferència és que aquest (La rana lista) és un conte i aquell (La granota) és l’explicació de les granotes

De La rana lista, a més, comenten:

• És una història divertida

• És un conte fantàstic

• És una història d’imaginació

I de La granota diuen:

• Parla sobre les granotes

• És natural

Els grups de quart han realitzat les tasques a la biblioteca amb l’ajuda de la mestra responsable de la biblioteca per buscar els llibres.

Les tasques de l’aula d’ordinadors no les han fet.

Del primer grup, nou comenten que han trobat set llibres, tres o quatre per “allà” (assenyalen el prestatge on hi ha els llibres de coneixements d’animals) i



Observacions

els altres per “allà” (assenyalen l’apartat d’imaginació). Només un alumne no ha fet la feina.

A partir d’aquí els demano perquè els sembla que en el prestatge que han assenyalat n’han trobat tants i contesten:

- FR: Perquè posa animals.

- AV: Zoologia, animals.

- M: Si posa “Zoologia. Animals”, què vol dir? Que hi trobareu...

- AC: Animals.

- M: Però hi trobareu un conte d’animals?

- LB: No, llibres que t’expliquen coses de les granotes perquè un conte és quan s’ho inventen.

- M: I on els trobeu els contes?

- LB: Aquí (assenyala l’apartat d’imaginació).

La majoria s’han apuntat en el full de tasques el títol del llibre que els agradaria consultar.

Tot i que no han consultat el web de La granota verda a l’hora d’informàtica, dues nenes i un nen han fet la feina pel seu compte, a casa. Han buscat la informació per Internet i han contestat les preguntes. També comenten que han trobat moltes fotos.

Demano si volen fer alguna pregunta i es genera la conversa següent:

- TA: Per què hi ha algunes granotes petites i unes altres grans?

- TV: Perquè unes mengen més i perquè alguns capgrossos són més petits i d’altres són més grans.

- TA: Això no vol dir que mengin més o menys, això no té res a veure.

- AV: Perquè hi ha diferents tipus de granotes, hi ha les reinetes que són petites i les granotes normals que són així (assenyala la grandària amb la mà).

- TV: I per què són de diferents colors?

- DR: Perquè els capgrossos són diferents.

- TA: (...) si tens fills poden sortir d’un color o d’un altre.

- NT: Les granotes perilloses són de colors més vius per cridar l’atenció.

- AV: Per poder advertir els altres animals.

Del segon grup, només han anat a la biblioteca la meitat, els altres s’han quedat a la classe a acabar feines.

Expliquen els llibres que han trobat i que els han trobat amb l’ajuda de la mestra responsable de la biblioteca.



Observacions

També els demano perquè els sembla que la majoria de llibres de granotes els han trobat en el prestatge que han assenyalat i contesten:

• Perquè són per a grans

• Perquè allà hi ha els d’animals

• Perquè expliquen com són les granotes, on viuen, que mengen... ho expliquen tot sobre elles

Hi ha dues aportacions més:

• Un nen explica que un dels llibres que han trobat explica com són les granotes de tot el món

• Una nena explica que s’està llegint, a casa, un llibre que es diu La rana Gustavo

Pel que fa a la segona tasca, la de l’aula d’ordinadors, només una nena d’aquest grup ha fet la feina pel seu compte, ha buscat la informació en un llibre i ho explica:

- MS: Les granotes mengen mosquits, rates, grills i abelles.

- RV: Una pregunta, que com les granotes mengen rates si les rates són més grans?

- M: MS, on has trobat aquesta informació?

- MS: Aquí (ensenya el llibre).

- RV: Vaig llegir en un llibre perquè les granotes tenen la llengua tan llarga, per agafar insectes.

- MS: Algunes granotes tenen colors vius perquè són verinoses, els colors fan que no s’hi apropin els depredadors.

- M: Què vol dir depredadors?

- MS: Qui se menja les granotes.

- RV: Perquè les granotes si t’escupen, et quedes calba?

- OG: Això, això... i un gripau també.

Buscaran més informació...



2. Proposta de les tasques que han de realitzar durant la setmana els grups de 3r

a) Els grups de 3r consultaran documents a la biblioteca (Full de tasques 3).

Observacions

Aquesta setmana proposo tasques diferents als grups de 3r i als grups de 4t. S’alternen dues activitats perquè així cada classe podrà disposar d’una setmana sencera per buscar la informació en els documents.

Aquests documents que poden consultar són els triats prèviament per fer l’activitat, en total set, sis libres i una revista que es detallen a la proposta.

Als dos grups de 3r es presenten els llibres, se n’ensenya la coberta i alguna de les pàgines, s’observa si cada pàgina comença amb un títol, si el llibre té índex o sumari i es presenta la revista, es consulta el sumari i veuen que un dels articles parla de les granotes.

Es fan grups de forma aleatòria, aquesta vegada es posa en una bossa sis cartronets que tenen la paraula granota escrita en diferent color i sis cartronets que tenen el nom del color i s’han d’aparellar pel color de la granota, formant, així, el grup de la granota verda, el de la granota blava, etc.

Un cop fets els grups, cada un tria què vol consultar. Sobren dos documents. A cap dels dos grups trien la revista El Tatano.

Es dóna el full de tasques i es comenten les activitats a fer per a la propera setmana.

3. Proposta de les tasques que han de realitzar durant la setmana els grups de 4t

b) Els grups de 4t miraran un vídeo sobre les granotes (Full de tasques 4).

Observacions

Els explico que a l’aula d’ordinadors han de veure un vídeo que es diu Les granotes que explica més coses sobre la vida d’aquests animals.

Es dóna el full de tasques i es comenten les activitats a fer.



3a sessió: 6 de maig de 2009


Grup 1: 7 alumnes

Grup 2: 10 alumnes

Grup 3: 10 alumnes

Grup 4: 12 alumnes

1. Conversa sobre les tasques realitzades amb els grups de 3r

Observacions

Els grups de tercer tenien pendent, de la sessió anterior, mirar la pàgina web de La granota verda a l’aula d’ordinadors, però tampoc ho han fet.

Del primer grup, una nena, la RS, ha fet les tasques a casa amb l’ajuda de la seva mare. . Ho du apuntat i ho explica a la resta del grup:

- M: RS, tu ho has fet?

- RS: Sí, a la meva casa.

- M: Tu has buscat la pàgina web de La granota verda a casa teva?

- RS: Sí.

- M: Tu sola?

- RS: Bueno, m’ha ajudat una miqueta la meva mare.

- M: I que has trobat de les granotes?

- RS: Viuen en basses naturals i rieres i en rius, caça petits insectes i li agrada amagar-se entre la vegetació o estar-se quieta entre les plantes aquàtiques.

- M: Molt bé, RS, et felicito!

- RS: (Segueix i llegeix l’altra pregunta). Hi ha alguna paraula que us costi de llegir? No.

- M: Ho has entès tot?

- RS: Sí.

- M: I t’has mirat les fotos?

- RS: Sí, eren molt maques.

Un altre nen, RG, comenta que ell també ho volia fer però que “no ha trobat la connexió”.

La feina que tenien durant la setmana, consultar el llibre que havien triat i buscar informació sobre com es transformen en granotes, l’han feta a l’aula. Per parelles expliquen què han fet, què han trobat i què els ha agradat.

La primera parella no ha trobat cap informació sobre els capgrossos però els



Observacions

ha cridat l’atenció una foto de “les granotes que van totes juntes”.

Les altres parelles sí que ha trobat la pàgina del llibre que han consultat, on hi ha l’explicació sobre com els capgrossos es transformen en granotes. Ensenyen les fotos i llegeixen un trosset del text.

Només una parella porta la informació apuntada en un full i llegeixen el que han escrit (ho han copiat exactament tal com ho diu al llibre).

Com que aquest grup és petit i hi ha documents per a cadascú, en trien un per buscar una cosa interessant que els agradi explicar als altres companys. Els temes que surten són:

• Una cigonya que es menja una granota.

• El “casament” de les granotes.

• S’amaguen sota la terra.

• Atrapen i mengen insectes.

• Les diferents classes de granotes.

• Les parts del cos de la granota.

El NA, mentre llegeix el paràgraf que ha triat troba la paraula “tolla” i diu que no l’entén:

- NA: Què és tolla?

- M: Està molt, bé perquè el NA ha trobat una paraula que no entén i ens ho ha dit. Ara la buscarem... on us sembla que la podem buscar.

- JM: Al diccionari. (Hem d’agafar el DGLC perquè a la biblioteca no n’hi ha cap més).

- M: Com que aquest diccionari és molt gros ja ho busco jo. I a quina lletra ho busco?

- RS: A la to.

El JM, llegeix la pàgina que li ha agradat i també troba una paraula que no entén:

- JM: Esta minúscula rana “arboricola” es pequeña como una uña.

- M: Ho has entès, JM?

- JM: L’únic que no he entès és “arboricola”.

- M: Arborícola.

- JM: Ah! Terrícola!

- M: No, arborícola!

- MG: Que se está en los árboles?

A tots els costa, però, explicar-ho i van directes a llegir el text.

Del segon grup, un nen, en JA, diu que ha mirat a casa seva el web de La



Observacions

granota verda, ho explica:

- M: Quina informació has trobat?

- JA: He trobat d’informació (...) les coses que mengen i coses de granotes, també.

- M: Què mengen?

- JA: Mosquits, mosques... mosquits i mosques.

- M: I quina altra informació has trobat?

- JA: És que han passat molts dies i no me’n recordo.

- SN: El JA no volia informació de com feien pipi i caca?

- JA: Sí.

- M: I aquesta informació no l’has trobat?

- JA.: No.

- M: Queda pendent, eh? A veure qui ho troba...

Pel que fa a la cerca d’informació sobre com els capgrossos es transformen en granota, només ho ha fet una parella. Cada parella agafen el llibre que havien triat i fan la feina. Després ho expliquen.

Comença la parella que ja ho havia fet, ho duen tot apuntat, amb dibuixos i tot, el text està copiat del llibre.

Una altra parella, on hi ha el mateix nen que ha buscat la informació per Internet, ho expliquen així:

- JA: (...) com es van transformant d’ous a capgrossos, de la metamorfosis de la granota.

- M: Mira quina paraula acaba de dir en JA que no havia sortit cap dia...

- JA: Metamorfosis.

- M: Què vol dir metamorfosi?

- JA: Que es van convertint a poc a poc i després ja són granotes.

- M: Us recordareu d’aquesta paraula?

- TD: Jo sé que vol dir el JA, que primer està el capgròs i després sale la granota.

- SN: Primer l’ou...

- M: I de l’ou surt...

- SN: De l’ou surt el capgròs i es va convertint en granota.

- M: De tot aquest procés, el JA ha trobat la paraula per explicar-lo.

- JA: És guapíssim de joven!



Observacions

Les altres parelles segueixen explicant el que han buscat. N’hi ha una que troba interessant la pàgina del final que hi ha el vocabulari.

De totes les parelles d’aquest grup de 3r només hi ha dos nens que no han fet a feina junts, cadascú ha mirat el que li ha semblat i no s’han posat d’acord.

2. Conversa sobre les tasques realitzades amb el grup de 4t

Observacions

Els grups de quart tenien pendent, de la sessió anterior, mirar la pàgina web de La granota verda a l’aula d’ordinadors, i no ho han fet. Com a tasca nova havien de mirar el vídeo de Les granotes, però tampoc ho han fet.

Proposo que la tasca que estava prevista per fer durant la setmana a la biblioteca, consultar documents i buscar informació sobre com els capgrossos es transformen en granotes, la facin durant aquesta sessió.

Els demano que apuntin les informacions a la fitxa de les preguntes.

Pel que fa al procés de com els capgrossos es transformen en granotes van apuntant els passos, tots ho troben ràpid i bé però a la majoria els costa resumir-ho i copien tal qual ho han trobat al llibre. Si que comenten les altres informacions que han trobat més interessants, per exemple:

• Les femelles ponen molts ous

• Les granotes verinoses són molt boniques

• Hi ha granotes de molts colors

• Tenen les orelles planes

• Com són els ulls de les granotes

• Les serps es mengen les granotes i els tritons es mengen els capgrossos

Sobre la quantitat d’ous que ponen, s’estableix la següent conversa:

- DR: La femella pon entre 700 i 1100 ous.

- M: Què us sembla que són pocs o molts?

- IB: Molts.

- AV: Pocs.

- M: En què quedem molts o pocs?

- AV: Pels que sobreviuen són pocs.

- M: Per què en sobreviuen pocs?



Observacions

- AV: Per què hi ha molts bitxos que se’ls mengen, com el tritó o un que és com una salamandra.

- JS: Què és un tritó?

- DR: És com un monstre...

És interessant veure que estant contents quan les informacions que van dient entre ells coincideixen.

3. Proposta de les tasques que han de realitzar durant la setmana els grups de 3r

Observacions

Els explico que a l’aula d’ordinadors han de veure un vídeo que es diu Les granotes que explica més coses sobre la vida d’aquests animals.

Es dóna el full de tasques (Full de tasques 4) i es comenten les activitats a fer.

4. Proposta de les tasques que han de realitzar durant la setmana els grups de 4t

Observacions

Tenen pendents les dues tasques de l’aula d’ordinadors:

• Consulta de la pàgina web La granota verda (Full de tasques 2).

• Visionat del vídeo Les granotes (Full de tasques 4).



4a sessió: 13 de maig de 2009


Grup 1: 9 alumnes

Grup 2: 9 alumnes

Grup 3: 12 alumnes

Grup 4: 12 alumnes

1. Conversa sobre les tasques realitzades durant la setmana

Observacions

Els grups de 3r han mirat el vídeo de Les granotes a l’aula d’audiovisuals, amb la mestra tutora.

Del primer grup, quatre ho duen tot apuntat a la fitxa que els vaig donar per fer les tasques, dos diuen que ho han fet però que s’ho han deixat i tres no ho han fet.

Del segon grup, quatre també ho duen tot apuntat, quatre diuen que ho han fet i que s’ho han deixat i només un diu que no ho ha fet.

El vídeo mostra la vida de les granotes i com es reprodueixen. Parla sobretot de la granota verda, però comenta algun detall de la reineta blava. S’observa la metamorfosi que els transforma de capgrossos en exemplars adults, com s’alimenten i quins són els seus enemics naturals. La serp d’aigua i l’agró roig surten com a exemples.

La conversa comença amb les coses del vídeo que els ha agradat, en els dos grups surten, bàsicament, dos temes:

• Com els capgrossos es transformen en granotes

• Quan la serp es menja la granota

Uns quants, tres del primer grup i sis del segon diuen “tot”.

Els animals que es mengen les granotes és el punt més recurrent, en els dos grups, de coses que no els han agradat:

• Quan la serp es menja la granota

• Quan l’agró roig es menja la granota

A classe han parlat de l’agró roig perquè no en coneixien el nom, han comentat que aquest ocell s’assembla a un flamenc però que no ho és i la mestra els ha ajudat a dir el nom correcte a partir de la informació que dóna el vídeo.

Les informacions que destaquen perquè ja les sabien, són diverses:

- AO: Com els capgrossos es comencen a fer grans.

- BG: Jo ja sabia que algun animal es menjava la granota



Observacions

- CO: Els capgrossos no surten de l’aigua

- CS: Que neixen molts capgrossos

- MG: Com es reprodueixen

- RG: Que la serp es menja la granota.

- PF: Com neixen.

- MA: Tot, jo ja ho sabia tot.

- DB: Com es reprodueixen.

La majoria saben explicar alguna cosa nova que han après:

- MG: Jo no sabia que els llangardaixos es mengen els capgrossos.

- CO: Que les granotes menjaven cargols.

- TR: Que els capgrossos corren molt.

- JM: Que les serps es menjaven les granotes.

- JA: Jo no sabia que els capgrossos tenien brànquies i respiraven com els peixos.

- RS: Jo no sabia que l’agró roig es menjava les granotes però és que era com (...) la granota era tan gorda que quan se la menjava se li notava la granota pel coll.

- MA: Que les serps mengen granotes i que l’agró roig també menja granotes.

Una nena ha fet un dibuix del conte que tenen a la classe de La rana lista i me’l regala.

Els dos grups de 4t tampoc han tingut classe d’ordinadors i no han pogut fer cap de les dues feines pendents, queden per a la setmana vinent.

2. Lectura del text sobre les granotes

Observacions

A cada grup els presento el text i els demano que facin una lectura silenciosa durant cinc minuts. Després cadascú pensa quina cosa del text li ha cridat l’atenció o l’ha trobat interessant i la vol comentar a la resta dels companys.

Amb alguns grups, si dóna temps, també els demano que es preparin un paràgraf per llegir-lo en veu alta.

Tots els grups entenen la proposta i ho fan bé.

El segon grup és el que ha plantejat més preguntes durant la conversa posterior a la lectura:



Observacions

- SN: Una pregunta, què és metamorfosi.

- JA: Jp ho sé. Quan un capgròs s’està convertint en granota.

- M.: Ho has entès SN?

- SN: Quan els capgrossos es transformen en granota?

- M.: Coneixeu algun altre animal que tingui tants canvis com les granotes?

- JA: Els cucs de seda.

- SN: Els peixos, no.

Una nena que llegeix amb moltes dificultats, llegeix el primer paràgraf i pregunta:

- TD: Què són basses?

- M: Qui sap què són basses?

- TD: Vasos?

- MA: Ah, jo lo sé, els bassals.

- JA: On es posa la granota.

- DB: Los charcos.

A l’arribar al quart paràgraf, SN troba una paraula que no entén:

- SN: Què és experimentar?

- JA: Jo sé, los científicos cuando estan mirando alguna cosa...

- PF: És com un experiment, experimentar.

- M: Però en aquesta frase que us sembla que vol dir? Els capgrossos (...) han d’experimentar molts canvis...

- MA: Ah! Que els han de sortir les potes del darrera, les del davant...

- MP: La metamorfosis!

En JA demana:

- JA: Un capgròs es pot tenir de mascota?

- M: Què passarà... sempre el tindràs de mascota?

- JA: No, una granota.

Els nens i nenes dels grups de quart expliquen que els ha interessat del text:

- IR: Que a mi m’ha agradat (ho llegeix) quan surten dels ous els capgrossos respiren per brànquies com els peixos, ho he trobat molt interessant.

- JG:A mi m’ha agradat el trosset que explica que (ho llegeix) el canvi de forma que experimenten els capgrossos per tornar-se granotes es diu



Observacions

metamorfosi.

- M: I per què t’ha agradat aquest trosset?

- JG: Perquè canvien molt les granotes, els capgrossos i les granotes.

- M: I aquesta paraula, metamorfosi, ja la sabies?

- JG: No.

- M: I l’has trobada fàcil o difícil?

- JG: Difícil, una mica.

L’OG llegeix el fragment que més li ha agradat:

- OG: Els capgrossos tenen un cap molt gros i una cua molt llarga i han d’experimentar molts canvis abans no es transformen en granotes.

- M: Per què t’ha agradat aquest trosset?

- OG: Perquè explica coses que no es poden veure només amb la imatge, també es poden veure amb les lletres, pots comprendre, i t’explica moltes més coses de les granotes.

3. Formulació de preguntes per fer a la resta de grup

Observacions

Es fa la següent proposta: preparar una pregunta per fer-la a la resta del grup. La pregunta que facin, l’han de saber explicar i primer l’han d’escriure.

Surten preguntes com:

a) La pregunta fa referència al text que acaben de llegir i la resposta hi és explícita:

• Als capgrossos, quines potes els surten abans, les del davant o les del darrere?

• Els capgrossos tenen el cap gros?

• Els capgrossos viuen dintre o fora de l’aigua?

• Com neixen els capgrossos?

• D’on surten els capgrossos?

• A les granotes, què els agrada?

• De quin color són les granotes?

• Les granotes fan rac-rac?

• On viuen les granotes?

• Com es diu quan es transformen de capgròs a granota?



Observacions

• Els capgrossos com es converteixen en granotes?

• Què és la metamorfosi?

b) La pregunta fa referència a informacions que han sortit durant les converses anteriors o que han trobat en els documents que han consultat, però que la resposta no es troba en el text que acaben de llegir:

• Els pelicans mengen granotes?

• Les granotes mengen cargols?

• Què mengen els capgrossos?

• Què mengen les granotes?

• Els capgrossos com tenen la cua?

• Els capgrossos quan surten es mengen la gelatina?

• Les granotes viuen en bassals, però en aigua calenta o freda?

• Hi ha granotes de color blau?

• Com s’aparellen les granotes?

• Quan s’aparellen les granotes?

• Per què ponen els ous a la primavera i no a l’hivern?

• Per on escolten les granotes?

• Com tenen els fills?

• Quants fills tenen les granotes?

c) Altres preguntes que sorgeixen i que no en saben la resposta:

• Com fan pipi i caca les granotes?

• Els capgrossos dormen?

• Les granotes poden escalar?

• Quants anys poden viure les granotes?

AV (4t) es prepara una pregunta que no entra en cap dels apartats anteriors, fa aquesta enganyifa que fa caure a la majoria en el parany:

- AV: Quan una granota surt de l’ou, quantes potes té?

- AC: Zero.

- DR: Dos.

- AV: No.

- AC: Jo he dit zero.

- TV: Zero.

- AV: No TV, dels ous surten capgrossos, no granotes!




Observacions

Els comento que al web d’Una mà de contes trobaran un conte que es diu La granota assedegada. La propera setmana els nens i les nenes que l’hagin escoltat, l’explicaran a la resta del grup i també explicaran com s’ho han fet per trobar-lo (Full de tasques 5).

5. Tasques pendents

Observacions

Els grups de 4t encara tenen pendents les dues tasques de l’aula d’ordinadors:

• Consulta de la pàgina web La granota verda

• Visionat del vídeo Les granotes



5a sessió: 20-5-2009


Grup 1: 9 alumnes

Grup 2: 9 alumnes

Grup 3: 11 alumnes

Grup 4: 11 alumnes

1. Full de treball (3r)

Observacions

Als grups de 3r els dono un full de treball en el qual han d’escriure ordenadament quatre canvis que fan els capgrossos per transformar-se en granota. En el full hi ha quatre espais numerats on han d’escriure el que recorden.

Els resultats són aquests:

a) Recorden quatre canvis i els ordenen bé(els surten les potes del darrere, els surten les potes del davant, se’ls encongeix la cua i canvien les brànquies per pulmons – o a la inversa –): DB; JM (2)

b) Recorden els tres canvis visibles i els ordenen bé (els surten les potes del darrere, els surten les potes del davant i se’ls encongeix la cua) i en el primer espai o en el quart expliquen una altra cosa que hi té relació (surt de l’ou, ja és una granota, pot sortir fora de l’aigua...): MP; JA; SN; PF; MA; BJ; MG; RG (8)

c) Recorden els tres canvis visibles i ordenen a la inversa com els surten les potes (els surten les potes del davant, els surten les potes de darrera i se’ls encongeix la cua) i en el primer espai o en el quart expliquen una altra cosa que hi té relació (surt de l’ou, ja és una granota, pot sortir fora de l’aigua...): AO; RS (2)

d) Recorden algun canvi (els surten potes, perd la cua...) entremig d’altres explicacions que, tot i que tenen a veure amb la granota, són d’altres aspectes: TD; CR; CS; CO; TR (5)

e) Escriuen coses desordenades que recorden: JJ (1)

2. Prova ACL-3.3

Observacions

Als grups de 4t els faig fer el text 3.3 de la prova de comprensió lectora que els vaig passar a l’inici de curs, per poder comparar els resultats després d’haver treballat el tema amb materials diversos.



Observacions

Aquest text parla de la metamorfosi de les granotes i té quatre preguntes a respondre.

Els resultats són aquests:

a) Responen bé les quatre preguntes: AC; AV; DR; FT; IB; LB (6)

b) En responen bé tres: FA; ME; MS; OG; TA; TV (6)

c) En responen bé dues: DM; IR; JS; NT; RV (5)

d) En responen bé una: AA; JG; NM; RA; SM (5)

e) No fan la prova: RM; JD (2)

Pel que fa a les respostes:

1. Què vol dir metamorfosi de la granota?:

• 18 responen correctament: El conjunt de canvis que fa el capgròs.

• 3 responen: Els canvis que li fan les brànquies.

• 1 respon: El canvi que li fan les potes.

2. Quin ordre segueixen els canvis que fan?

• 14 responen correctament: Sortir les potes del darrere – sortir les potes del davant – encongir-se la cua.

• 3 responen: Sortir les potes del davant – sortir les potes del darrere – encongir-se la cua.

• 3 responen: Encongir-se la cua – sortir les potes del davant – sortir les potes del darrere.

• 1 respon: Encongir-se la cua – sortir les potes del darrere – sortir les potes del davant.

• 1 respon: Sortir les brànquies – encongir-se la cua – sortir les potes del davant.

3. Per què la granota un cop transformada pot respirar a terra, fora de l’aigua?

• 14 responen correctament: Perquè ara ja té pulmons.

• 4 responen: Perquè té pulmons i brànquies.

• 2 responen: Perquè ja no té cua.

• 1 respon: Perquè ja té les quatre potes.

• 1 respon: Perquè ara ja té brànquies.

4. Quin títol posaries a aquest text?

• 11 responen correctament: La metamorfosi dels amfibis.

• 6 responen: Els canvis dels animals.

• 3 responen: La metamorfosi dels rèptils



Observacions

• 1 respon: Els animals d’aigua dolça.

• 1 respon: Les potes de les granotes.

Respecte a la puntuació obtinguda en aquest text a l’inici de curs, de 22 alumnes 19 han obtingut millor puntuació i 3 n’han obtingut la mateixa.

3. Conversa sobre les tasques realitzades durant la setmana

Observacions

En el primer grup de tercer hi ha dues nenes que han fet feina durant la setmana:

TR ha buscat informació a Internet i du tres fulls impresos del web http://www.damisela.com/. Ho explica així:

- TR: Vaig posar “la rana” i em va sortir això.

- M: On vas posar “la rana”?

- TR: Al Google.

- M: I t’ho has llegit?

- TR: Sí. Em va sortir com neixen però jo vaig escollir aquesta.

- M: I per què vas escollir aquesta pàgina?

- TR: Perquè tenia més bona pinta.

- M: Explica’ns alguna cosa de les que has llegit.

- TR: (Llegeix el primer paràgraf) Los sapos y las ranas...

- M: Explica’ns una cosa que t’hagi agradat, no cal que ho llegeixis.

- TR: (Ensenya les fotos) Que explica la diferència entre la granota i el sapo.

- M: Ah, mireu aquestes fotos, hi ha una granota i un gripau i la TR ens explica una diferència.

- TR: Que la granota és més prima i el gripau és més gruixut.

- M: El gripau és més gros i la granota és més prima. Molt bé TR!

RS ha escoltat el conte de La granota assedegada al web Una mà de contes. Porta dos fulls petits amb apunts de l’argument, primer explica com ha trobat el conte:

- M: Com ho has fet per trobar aquest conte?

- RS: He buscat Una mà de contes, llavors he buscat per “títol” i he baixat perquè hi havia



Observacions

molts títols, he baixat, he baixat i l’he trobat.

A continuació l’explica tot mirant els apunts que du, amb tots els animals que surten al conte. L’ha entès molt bé i l’explica molt bé.

En el segon grup de tercer hi ha un nen, en JA, que explica que a la classe ha trobat un altre llibre que parla de les granotes, el va a buscar i torna amb el llibre de text de coneixement del medi:

- M: Per què has portat aquest llibre?

- JA: Perquè era de capgrossos i granotes.

- M: Quin llibre és aquest?

- JA: De medi.

- M: I només parla de capgrossos i granotes?

- JA: No moltes coses, mamífers i bitxos...

- PF: En el coneixement del medi, el llibre del medi, tot lo que hi ha és de la natura.

- MP: Hi ha moltes coses més, jo he trobat aquesta pàgina i n’hi ha amfibis i coses més que viuen dabaix de l’aigua i també vaig trobar com feien la metamorfosi i vaig trobar més coses.

- JA: Puc llegir la metamorfosi?

- M: Llegeix...

En JA llegeix l’apartat del capítol que fa referència a la metamorfosi de les granotes i ensenya els dibuixos a la resta del grup.

Els grups de 4t, aquesta vegada tampoc han mirat el vídeo perquè no els va funcionar el so.

4. Explicació del conte de La promesa del capgròs6

Observacions

Abans de començar l’explicació del conte mirem quatre fotos, les del capgròs i la granota que ja havíem observat a la primera sessió i les de l’eruga i la papallona per tal de deduir que les papallones també passen per un procés de metamorfosi. Entendre això és imprescindible per entendre el conte.

La promesa del capgròs narra el cicle vital dels dos animals. Una eruga i un capgròs s’enamoren. Al llarg del conte l’eruga i el capgròs, que ha promès a l’eruga que no canviaria mai, van canviant d’aspecte però segueixen estimant-se fins que arriba el desenllaç...

6 Adaptació del text en castellà del conte La promesa del renacuajo de Jeanne Willis (2007). Il�lustraciones de Tony Ross. Barcelona: Serres/RBA



Observacions

Els comentaris són diversos, a uns els agrada, els altres el troben trist o que acaba malament.

Comentaris del 1r grup:

- MG: Jo sé que vol dir...

- M: Què vol dir?

- MG: Que les coses no són sempre iguals, els animals també poden canviar com els capgrossos i els cucs de seda.

- AO: El capgròs es va transformar en una granota i no era la seva culpa perquè tenia que transformar-se en la granota.

- RG: El capgròs es transforma en granota i la papallona no sap qui és.

- M: Per què la granota no va reconèixer l’eruga.

- JM: Perquè ella també fa la metamorfosi com el capgròs.

- M: I per què se la va menjar, la papallona?

- MG: Perquè és un insecte i les granotes mengen insectes.

- AO: I no sabia que era l’eruga...

Comentaris del 2n grup:

- M: Per què el capgròs no va complir la seva promesa?

- CR: Perquè s’estava fent una granota.

- PF: Perquè havia de canviar i havia de fer la metamorfosi.

- MA: (...) li va prometre el capgròs que no canviaria però va canviant, va canviant, i quan passa el temps l’eruga s’havia transformat en una papallona i se l’havia menjat.

- MP: L’eruga no sabia que també feia una metamorfosi i que se convertiria en papallona i (...) com la granota no veia que era l’erugueta se la va menjar.

- M: I per què se la va menjar?

- DB: Perquè menja bitxos.

- MA: I papallones.

- SN: Com la granota menja insectes com la papallona, se la va menjar.

Comentaris del 3r grup:

- TV: A mi el conte quan la granota es va menjar la papallona em va donar pena perquè era l’oruga.

- TA: Eruga.

- M: I com és que la granota no ha reconegut l’eruga?

- DR: Perquè estava en el capoll i feia temps que no la veia.



Observacions

- AV: Perquè ha fet la seva metamorfosi.

- M: I com és que la papallona no ha reconegut el capgròs?

- IB: Perquè ha fet la metamorfosi i ha canviat.

- ME: A mi lo que m’ha fet més pena, lo mateix que ha dit la TV que era quan s’ha menjat la papallona però lo que més m’ha donat pena era quan cada dia l’eruga li deia (...) cada dia que anava a veure-la havia canviat.

- M: I per què t’ha fet pena això?

- ME: Per què ell no volia canviar i cada dia estava canviant, li sortien les potes...

- TA: El capgròs va fer una promesa però no la pot complir perquè es converteix en granota.

Comentaris del 4t grup:

- AA: Acaba malament.

- M: Per què?

- AA: Perquè se come la papallona.

- OG: L’amor mata, ahí va una muestra.

- DM: Els dos van fer la metamorfosi.



Annex 4 | Categories d’anàlisi: selecció de dades



4 Categories d’anàlisi: selecció de dades

En aquest annex, hi consten els diàlegs que s’han extret de les entrevistes grupals semiestructurades i dels diaris de camp que es consideren d’interès per analitzar i que formen part dels resultats exposats a la memòria.

Les dades es donen agrupades segons les quatre categories utilitzades.

A la columna que fa referència a la subcategoria en la qual està inclòs el diàleg, la numeració correspon:

• Primer número: Categoria

• Segon número: Subcategoria

• Tercer número: Ordre en què apareix el diàleg dins de la subcategoria

A la columna de les observacions, hi consten les dades que fan referència a l’entrevista o el diari de camp del qual s’ha extret la informació.

4.1 Categoria 1: El procés lector

Núm. Subc. Converses Observacions

1 1.1.1 - MG: Quina pregunta mare meva! - M: És difícil aquesta pregunta, eh?

- Alguns: No.

- BJ: Jo llegeixo els llibres una mica ràpid. - M: Tu llegeixes ràpid?

- JM: I jo. - MG: I a vegades quan volem...

- RS: Que jo llegeixo a poc a poc per enterar-me de què va. - SN: Jo igual que la RS.

- RS: I també per enterar-me de lo que hi ha en els dibuixos.

Entrevista 1.

Pregunta 8

Grup 3r

2 1.1.2 - PF: Jo normal, perquè llegeixo normal. - M: Què vol dir que llegeixes normal?

- PF: Llegeixo normal per enterar-me una mica de lo que hi ha, no?, I enterar-me de la història si és divertida o avorrida.

Entrevista 1

Pregunta 8

Grup 3r

3 1.1.3 - PF: Abans llegia més a poc a poc i no tenia temps.

- M: I ara? - PF: I ara llegeixo més ràpid.

- M: I per què llegeixes més ràpid? - PF: Perquè practico a casa amb la meva mare.

Entrevista 2

Pregunta 6

Grup 3r

4 1.1.4 - IB: Practicant a casa, llegint a casa en veu alta i també llegint per dintre i llegint llibres grans perquè jo tinc dos llibres de la Tea Stilton que...

Entrevista 3

Pregunta 9

Grup 4t




5 1.1.5 - FT: Jo quan no tinc deures i tinc una estona lliure pues llegeixo contes i ara llegeixo molt més que abans.

- DR: Jo practico però no tant (.) no puc practicar tant perquè tinc deures i el dissabte i el diumenge no estic aquí (estic al càmping).

Entrevista 3

Pregunta 9

Grup 4t

6 1.1.6 - MP: Jo vaig aprendre a llegir amb l’abecedari perquè es molt important saber la a, la e (.) i si no saps l’abecedari no podràs llegir.

- M: Però ara com ho fas per llegir, ara que ja en saps?

- MP: Agafo un llibre i llegeixo amb (.) no sé com ho faig per llegir.

Entrevista 3

Pregunta.8

Grup 3r

7 1.1.7 - JA: Primer llegia a, e, i, o, u, i després ja llegia havia una vegada.

Entrevista 3

Pregunta 8

Grup 3r

8 1.1.8 - PF: Que jo vaig aprendre a llegir i després vaig estudiar l’abecedari i ara com ja sé molt, per aprendre’n més, cada dia a casa practico molt llegint llibres i així anem molt ràpid.

Entrevista 3

Pregunta 8

Grup3r

9 1.2.1 - JM: Llegeixo ràpid però amb els ulls. - M: Això que diu en JM és molt interessant. Què vol dir que

llegeixes amb els ulls?

- JM: Per no molestar als altres. - BJ: No es llegeix amb els ulls es llegeix amb els llavis.

Entrevista 1

Pregunta 8

Grup 3r

10 1.2.2 - JM: I es llegeix amb els ulls, eh?, bueno també ho pots dir per dins, però amb els ulls, normalment amb els ulls.

Entrevista 1

Pregunta 8

Grup 3r

11 1.2.3 - AC: M’agrada llegir més per dins perquè així em mentalitzo. - M: Dieu unes coses molt interessants, eh? Quines coses més

interessants que expliqueu. IR, i tu? - IR: També m’agrada llegir per dins.

- M: I a tu, FT, com t’agrada llegir? - FT: Per dins, però la mare, la meva mare em diu que llegeixi els

llibres que me’n porto en veu alta perquè (.) i es pensa que llegeixo malament perquè no vull llegir en veu alta.

Entrevista 1

Pregunta 8

Grup 4t

12 1.2.4 - LB: A mi m’agrada llegir per dintre i per fora més, perquè així puc (.) llegeixo millor perquè ho entenc millor jo per fora.

- M: Tu ho entens millor per fora? - LB: [Sí.

- AC: [Yo por dentro.

Entrevista 1

Pregunta 8

Grup 4t

13 1.2.5 - DM: A mi m’agrada les dos coses, per fora perquè jo llegeixo bé i la meva mare diu que no llegeixo bé i li llegeixo i diu molt bé, i per dins perquè en les biblioteques quan entro no puc llegir en veu alta.

Entrevista 1

Pregunta 8

Grup 4t

14 1.2.6 - MS: A vegades els llegeixo en veu alta perquè me deixen o per dintre meu i la meva mare diu que tinc que llegir més per veu alta perquè per dintre sé que llegeixo molt bé però en veu alta la meva mare diu que llegeixo regular.

Entrevista 1

Pregunta 7

Grup 4t




15 1.3.1 - MS: Jo no practico molt, llegeixo una mica i quan jugo a la Nintendo me donen les explicacions, me donen moltes i llegeixo.

- M: Tu practiques amb la Nintendo? - MS: Sí, me la sé de memòria.

Entrevists 3

Pregunta 9

Grup 4t

16 1.3.2 - CR: M’agrada llegir però no llegeixo molts contes, llegeixo molts (.) diaris.

- M: Diaris, llegeixes? Quins diaris llegeixes?

- CR: El de las notícias.

Entrevista 2

Pregunta 7

Grup 3r

17 1.4.1 - RS: A mi m’agrada més llegir perquè abans quan era petita llegia coses amb poca lletra i amb més dibuixos i ara com m’he fet més gran puc llegir més contes amb menys il�lustracions i més lletres.

Entrevista 2

Pregunta 7

Grup 3r

18 1.4.2 - FT: A mi de petit sí que m’agradava molt llegir però no sabia llegir i jo em posava a llegir un conte i el meu pare em preguntava què fas i jo, llegir un conte, i el meu pare però si no saps, i jo, sí però miro els dibuixos, i sempre mirava els dibuixos però no entenia res.

Entrevista 2

Pregunta 7

Grup 4t

19 1.4.3 - RS: Que jo llegeixo a poc a poc per enterar-me de la història i també enterar-me dels dibuixos.

- JM: No es llegeixen.

- RS: Però et pot imaginar-te com són.

Entrevista 1

Pregunta 8

Grup 3r

20 1.4.4 - MG: A vegades n’hi han llibres que no tenen lletra, només dibuixos i diem quin rotllo però aquests llibres els tenim que imaginar nosaltres, tenim que pensar que podríem escriure o que (...) bueno no escrivim però podem pensar mira aquest dibuix vol dir que el nen passa la pilota a un altre o anem de colònies...

- RS: Quan hi ha algun llibre que no té dibuixos, que té lletres, també et pots imaginar els dibuixos.

Entrevista 1

Pregunta 8

Grup 3r

21 1.5.1 - AC: Bueno (.) quan no sé un paraula em poso una mica nerviós (.) i miro de (.) de mirar les lletres.

- M: I què fas llavors? - AC: Ho miro moltes vegades (.) i a ver.

Entrevista 1

Pregunta 9

Grup 4t

22 1.5.2 - FT: Jo llegir-la moltes vegades fins que l’entengui.

- M: I tu LB? - LB: Igual, llegir-la moltes vegades fins que l’entengui, però a

vegades me fico nerviosa de tantes vegades.

Entrevista 1

Pregunta 9

Grup 4t




23 1.5.3 - JM: Jo tanco. - (...)

- BJ: M’ho invento. - M: I la SN?

- SN: Que jo lo que no entenc (...) si no entenc una paraula li dic a la profe.

- M: I el CR?

- CR: El tancaria. - M: Tancaries el llibre, tu? I la MG?

- MG: Ho tornaria a llegir.

Entrevista 1

Pregunta 9

Grup 3r

24 1.5.4 - MG: Por ejemplo, pone SN, no?, no lo entiendo pues vuelvo a comenzar la paraula.

- (...) - JM: Llegeixo aquí, si no entiendo la pilota, ho passo, si no ho

entenc ho passo.

Entrevista 1

Pregunta 9

Grup 3r

25 1.5.5 - PF: Jo li preguntaria a la mare o algun gran. - SN: Jo també li preguntaria.

- RS: Jo preguntaria, sempre li pregunto. - M: A qui li preguntes?

- RS: A la meva mare (...) mama, mama!

Entrevista 1

Pregunta 9

Grup 3r

26 1.5.6 - MS: Si l’estic llegint en veu baixa, bueno per dintre, ho llegeixo en veu alta i si no ho entenc, bueno ho busco al diccionari o ho pregunto al meu pare (...) me paso media hora pero bueno (.) i si no ho demano.

Entrevista 1

Pregunta 9

Grup 4t

27 1.5.7 - RS: Pregunto al meu pare i com el meu pare sap molt de em diu alguna cosa però si és una cosa molt, molt difícil que jo no sé ni el meu pare ni la meva mare, ho busquem en un diccionari que tenim en català i en inglés.

- MP: Quan no entenc alguna cosa si vaig molt ràpida m’ho torno a llegir i si no ho entenc ho llegeixo una altra vegada i sinó ho pregunto a la meva mare i sinó ho busco jo soleta en el diccionari català pues

Entrevista 3

Pregunta 9

Grup 3r

28 1.5.8 - MS: Jo faig com el DR, busco al diccionari i així (.) i per buscar la paraula em passo una o dos hores però que m’ajuda a buscar la meva mare o la meva germana, el meu pare com de vegades no està (...) i la meva mare diu venga (...) i m’ajuda a buscar i ja està perquè sinó jo vaig llegint totes les paraules del diccionari, de la que comença la lletra.

Entrevista 3

Pregunta10

Grup 4t

29 1.5.9 - JM: Esta minúscula rana “arboricola” es pequeña como una uña. - M: Ho has entès, JM?

- JM: L’únic que no he entès és “arboricola”.

- M: Arborícola. - JM: Ah! Terrícola!

- M: No, arborícola! - MG: ¿Que se está en los árboles?

Diari de camp

Pràctica 2

Sessió 3




30 1.6.1 - FT: Jo quan vas posar això allà, jo me’n recordava de com ho havia (.) bueno, no, quan posava en una (.) em sembla espelmes i després teníem que posar bufar espelmes, no? perquè si posem per exemple (.) una altra cosa no quedaria bé.

- IB: Jo quan vas posar la pissarra la primera part (.) si és lo que ha dit el FT, si posava bufar i teníem que posar espelmes no podíem posar anys i tampoc podíem posar felicitats perquè no quedava bé.

Entrevista 2

Pregunta 10

Grup 4t

31 1.6.2 - IR: Jo del Ton i la Guida, jo sí que me’l sabia, llavorens sí que sabia el final però de la princesa i el pèsol (.) el final me’l vaig imaginar com seria.

- M: I com t’ho vas imaginar?

- IR: Pues, no me’n recordo (.) pensant.

Entrevista 2

Pregunta 10

Grup 4t

32 1.6.3 - IR: Ves, jo ja sabia que passaria. Diari de camp

Pràctica 1

Sessió 5

33 1.6.4 - IB: Jo el de la princesa i el pèsol sí que el sabia, però el del Ton la Guida me’l sabia una mica perquè era com el (.) de Hansel i Gretel, es semblava molt i em va resultar molt semblant el del Ton i la Guida amb el del Hansel i Gretel.

- M: I com és que el sabies, el de Hansel i Gretel?

- IB: Perquè me’l van explicar quan era petita.

Entrevista 2

Pregunta 5

Grup 4t

34 1.6.5 - MG: És que el Ton i la Guida s’assembla molt al Hansel i Gretel. - M: I el Hansel i Gretel perquè el sabíeu?

- MG: Perquè jo tinc la pel�lícula i el conte (.) i la de La princesa i el pèsol jo també tinc la pel�lícula i la XXX a primer ens el va explicar.

Entrevista 2

Pregunta 5

Grup 3r

35 1.6.6 - RS: No sé, jo vaig usar la meva imaginació i em vaig pensar una altra cosa, jo del Ton i Guida, jo pensava una altra cosa.

- MG: Què pensaves?

- RS: Jo pensava que trauria la mà però va treure el pal.

Entrevista 2

Pregunta 11

Grup 3r

36 1.7.1 - PF: Jo pel mig del conte ja sabia que era un conte (...) i ja sabia com continuava i tot això.

Entrevista 2

Pregunta 11

Grup 3r




37 1.7.2 - M: ...què us sembla que era mentida i què era veritat? - DR: Lo de la rana.

- M: Però què de la granota? - DR: (...) que la eruga le havia dicho al capgròs que no canviés

(...).

- FT: Mentida és que una oruga no es pot casar amb una granota i veritat és que sí que pot passar que una granota es mengi una papallona.

- M: Ho has explicat molt bé FT.

- FT: I també els canvis. - M: Els canvis eren mentida o veritat?

- FT: Veritat, li deia que no canviaria però té que canviar perquè ella vulgui o no, canvia.

- MS: És veritat que la (.) els capgrossos fan la metamorfosis i el capgròs lo que també era veritat la seva promesa però ell no va poder (...) era així, no sabia que li naixerien les potes del davant, les del darrere perquè sí (...) i diu ah, les potes del davant m’han crescut.

Entrevista 3

Pregunta 6

Grup 4t

4.2 Categoria 2: La formació de l’hàbit lector


38 2.1.1 - MS: Als tres anys me vaig llegir un conte que se titulava El porquet Wibbly me va agradar molt i molt i me’l continuo llegint perquè encara el tinc, però és molt fàcil de llegir, té quatre paraules.

Entrevista 1

Pregunta 2

Grup 4t

39 2.1.2 - MS: Jo me’ls sabia els dos perquè la meva mare me’ls explicava quan era petita, el de la princesa i el pèsol però el canviava una mica perquè jo entengués millor deia i la princesa es deia MS i el del Ton i la Guida deia la MS i el Ton.

Entrevista 2

Pregunta 5

Grup 4t

40 2.1.3 - LB: A mi m’agraden perquè quan jo era petita, el clàssic de la caputxeta vermella i tot i també m’agraden els llibres de quan era petita, petita, perquè ara me’ls puc llegir i sé els contes de quan jo me’ls llegia quan era petita.

Entrevista 2

Pregunta 12

Grup 4t

41 2.1.4 - DM: Me’ls sabia els dos perquè al meu poble la meva àvia té una col�lecció de cinquanta llibres de nens i està el Ton i la Guida, la princesa i el pèsol i més contes i jo ja me’ls he llegit tots.

Entrevista 2

Pregunta 5 Grup 4t

42 2.1.5 - M: (.) quins llibres recordeu que hàgiu llegit l’any passat?

- MG: Els tres porquets.

- M: I tu, SN? - SN: Jo, la castanyera.

- MG: I la caputxeta vermella.

Entrevista 1

Pregunta 1

Grup 3r




43 2.1.6 - MG: La caputxeta i el llop. - SN: Sí, sí.

- CR: [No me acuerdo. - MG: [El sant Jordi, sant Jordi.

Entrevista 1

Pregunta 1

Grup 3r

44 2.2.1 - SN: A mi ara ja no m’agraden els de petits perquè és com deia la RS que estic avorrida i que no té tanta lletra i els grans ara ja són més de lletra i no tenen tants dibuixos però a mi m’agraden els dibuixos.

- BJ: Amb més lletra i menys dibuixos.

Entrevista 2

Pregunta 11

Grup 3r

45 2.2.2 - RS: De petita m’agradaven uns contes més i ara encara que els tinc, les il�lustracions ja no m’agraden, m’agraden més de grans.

- (...)

- MG: Abans tenia molts contes que m’agradaven, però ara no m’agraden.

- M: I ara que t’agrada?

- MG: Més de grans, perquè els de petits són de petits i els de grans són de grans i els de mitjans són de mitjans.

Entrevista 2

Pregunta 12

Grup 3r

46 2.2.3 - IR: Ara a mi m’agraden uns altres.

- M: Per què? - IR: Perquè els trobo més divertits que els d’abans i també

m’agraden els contes que llegia abans.

Entrevista 2

Pregunta 12

Grup 4t

47 2.2.4 - M Què us agradaria llegir aquest curs? Què us agradaria que hi hagués a la biblioteca?

- IR: No sé. - AC: Mortadelo y Filemón! I el Súper Llopis.

- M: El Súper López? - AC: No, el Súper Llopis.

- MG: La Dolça Picarol i Geronimo Stilton que vaig a fer la col�lecció a ver si puc acabar la col�lecció.

- DR: Còmics de Súper...

- M: I a la IB? - IB: De la Tina i de la Valeria Varita que la Valeria Varita és la

Dolça Picarola però en castellà.

- MG: Picarola no, Picarol.

Entrevista 1

Pregunta 12

Grup 4t

48 2.2.5 - IB: A mi el que m’ha agradat més es diu (.) el que m’he acabat ara fa poc, un que és de l’Stilton que era El código del dragón i és molt guai.

- M: I aquest on l’has llegit?

- IB: A casa. - M: I el vas agafar de la biblioteca?

- IB: No, me’l van regalar pel meu aniversari (.) i un que és de la Tea Stilton també me’l vull començar a llegir perquè diuen, una nena que s’ho ha llegit diu que és molt guai.

Entrevista 3

Pregunta 11

Grup 4t




49 2.2.6 - MS: [Sí i la meva mare me comprarà pel meu cumple un que és del Geronimo Stilton que és de xocolata...

- DM: Ui que bé! - MS: ... i l’obres per una pàgina (...)

- LB: El fregues i fa molta pudor (...) i altres fan molt bona olor (...) el vaig olorar tot i es van quedar amb una cara.

Entrevista 3

Pregunta 11

Grup 4t

50 2.2.7 - IR: La LB ho va portar i vam anar al lavabo i em va dir olora i vaig fer així (fa el gest) i era una cosa com un...

- Algú: Como un bocadillo gigante

- LB: ...com un bocata que llevava cebolla, llevava (...) olia súper mal

- M: De què feia pudor?

- IR: A ceba. - LB: A ceba podrida amb pepinillos.

- M: Heu dit que feia pudor a ceba podrida amb pepinillos?

- Alguns: Sí. - IB: I a mocos derritidos.

- IR: Olia súper mal.

Entrevista 3

Pregunta 11

Grup 4t

51 2.2.8 - AC: No m’agrada llegir mai.

- M: No t’agrada llegir a tu?

- AC: No mai. - M: Per què?

- AC: Perquè ho trobo un avorriment, llegir.

Entrevista 2

Pregunta 7

Grup 4t

52 2.2.9 - M: I tu, AC? - AC: Bueno, també l’any passat vaig llegir el (.) bueno un còmic

de Mortadelo y Filemon. - M: A tu t’agraden molts els còmics, oi?

- AC: Sí. - (...)

- AC: Bueno és que m’agraden els contes de terror també.

- M: T’agraden els còmics i els contes de terror... - AC: M’encanten, i de cases encantades, de fantasmes...

Entrevista 1

Pregunta 2

Grup 4t

53 2.3.1 - MG: Ens agrada molt la biblioteca.

- SN: Perquè ens agrada els llibres i ens agrada venir (...) sobretot quan fem feines.

- M: Quines feines feu? - MG: Amb tu, un llibre.

- SN: O com ara.

- PF: I també ens agrada llegir.

Entrevista 1

Pregunta 4

Grup 3r




54 2.3.2 - RS: Anàvem amb la XXX i la XXX ens explicava contes. - (...)

- M: No ha acabat la RS. - RS: I això que tenia i quan tenia que seure’ns a les cadires o

amb aquells seients, a les catifes.

- PF: També llegíem molt i ens deixaven agafar contes i la XXX algunes vegades ens llegia un conte i després ens feia preguntes del conte.

Entrevista 1

Pregunta 5

Grup 3r

55 2.3.3 - PF: I també a primer agafàvem un conte, i després agafàvem un dibuix, ho dibuixàvem i després escrivíem la pàgina del conte.

- MG: Però en primer i segon mai hem fet una feina. - M: Què vol dir que mai heu fet una feina?

- MG: A la biblioteca de primer i segon mai hem fet una feina.

Entrevista 1

Pregunta 5

Grup 3r

56 2.3.4 - M: I us recordeu de més coses que féssiu a la biblioteca? - FT: Ah, sí que l’any passat vam venir i la XXX ens llegia un conte

i després ens donava un paper i teníem que apuntar un número. - M: I quin número apuntàveu?

- IR: El primer número per exemple és (.) m’ha agradat, no m’ha agradat i així, així.

- IB: I vam llegir quatre contes i els quatre contes els teníem que votar, teníem que posar u, dos, tres, quatre o cinc...

Entrevista 1

Pregunta 5

Grup 4t

57 2.3.5 - IB: ...i després ens van donar el paper i li vam donar a la XXX quan ens vam llegir tots els llibres i ho va portar a una biblioteca o no me’n recordo on era...

- DR: A una biblioteca.

- IB: ...que feien un sorteig o així i després aquí, el conte que ens havia agradat més que era l’escriptora, com es deia? (.) no sé una escriptora, el va guanyar que era un conte que es deia...

- MS: El del circ.

Entrevista 1

Pregunta 5

Grup 4t

58 2.3.6 - AC: (...) bueno (.) piensa, piensa, piensa (.) va vindre un pallasso que no sé com es deia.

- M: A la biblioteca?

- DM: Ah! Sí.

- LB: El Ruscus Patruscus. - AC: Eso el Ruscus Patruscus.

- M: I què us va explicar aquest pallasso? - AC: Bueno, va fer màgia.

Entrevista 1

Pregunta 5

Grup 4t

59 2.3.7 - LB: A vegades venim a agafar llibres de dinosaures perquè com fem coses volem saber més (.) i llibres de préstec per llegir a casa.

- IR: També quan la XXX ens deixa anem a buscar llibres per llegir-nos aquí, a la biblioteca, i també per buscar coses dels dinosaures.

Entrevista 2

Pregunta 2

Grup 4t




60 2.3.8 - MS: Jo aquí a la biblioteca vaig llegir un de bruixes que es deia Potingues i encanteris (.) i era molt divertit

- FT: Jo vaig agafar un per emportar-me’l a casa de La granota sabuda

Entrevista 1

Pregunta 1

Grup 4t

61 2.4.1 - RS: A sí, ens agafem un conte d’aquests ens ho llegim a casa i llavors el tenim que portar amb el punt de llibre el dilluns a la XXX, i llavors tenim que agafar un altre llibre ens el portem i llavors l’altre dilluns que ve, pues, el deixem i tornem a agafar un altre.

- CR: Que també quan agafem un llibre d’aquests (es refereix al préstec) ens posem a llegir llibres d’allí (assenyala les capses).

- MG: La XXX s’apunta a l’ordinador si hem portat el llibre o no (.) i si no l’hem portat no posa res i si l’hem portat posa la data, on està el nom del conte posa la data, i ja podem agafar un altre.

Entrevista 2

Pregunta 2

Grup 3r

62 2.4.2 - DB: Mentres tenga llibres per llegir no m’aburro.

- M: Els llibres no us avorreixen? - Tothom: No!

- PF: Tenen aventures, aventures, molt divertides. - BJ: I si no les tenen divertides?

- M: Això BJ, explica’ns-ho, quan trobes un llibre que no és divertit què fas?

- BJ: El deixo.

- SN: Jo també el deixo si no m’agrada. - MG: Si no t’agrada però després mires una pàgina i t’agrada, el

pots agafar, només per la portada.

Entrevista 1

Pregunta 4

Grup 3r

63 2.4.3 - LB: Jo me’ls emporto però els començo a llegir i no m’agraden perquè em semblen avorrits i m’agraden més els que agafem aquí per llegir-los a la biblioteca.

- M: I llavors què fas?

- LB: El començo i el deixo.

- IR: Jo quan agafo algun llibre (.) és que no miro el títol ni res perquè a casa me’l llegeixo però algunes vegades no me’l llegeixo i el torno aquí.

Entrevista 2

Pregunta 8

Grup 4t

64 2.4.4 - MG: Com que el meu germà no me deixa llegir i me’l treu i no puc llegir.

- M: I llavors el tornes sense haver-lo acabat. - MG: Sí.

- M: Em sembla que és l’única que ha dit la veritat.

- Alguns.: No! - DB: Jo també quan no em dóna temps el deixo per la meitat.

- SN. Yo lo cogí en enero y lo traí en febrero. - JM: Jo el vaig agafar el dia que vam començar a agafar els

llibres i aún no l’he tornat.

Entrevista 2

Pregunta 8

Grup 3r




65 2.5.1 - LB: Per quanta lletra que té, si és de lletra lligada o lletra de pal. - M: Si és de lletra lligada què vol dir?

- LB: Que és per una mica més grans perquè els més petits no l’entenen molt.

- M: I de pal? Per a més petits?

- LB: Sí, o per més grans però si té molta lletra, per grans.

Entrevista 1

Pregunta 10

Grup 4t

66 2.5.2 - M: JM, i tu com els tries?

- JM: Per la lletra, si és curta (.) i per el tamany que té. - M: I tu, RS?

- RS: Pels dibuixos.

- M: I la SN? - SN: Jo quan vull agafar un llibre, els dibuixos de la portada els

miro i si m’agraden l’agafo i sinó no l’agafo. - MG:Jo perquè, perquè jo ho llegeixo una mica per una pàgina i

si és interessant m’agrada.

Entrevista 1

Pregunta 3

Grup 3r

67 2.5.3 - AC: Bueno (.) miro si és de por i llavors l’agafo (.) i si no hi ha la por (pues un altre).

- M: I tu, MS? - MS: Miro la tapa i els dibuixos que siguin divertits i els colors

que té.

- M: I els colors també? Quins colors t’agraden? - MS: El rosa, el blau, el lila, aquests, sí.

- M: I tu, DR? - DR: Jo miro les portades i si no hi ha un dibuix, si no és molt

xulo l’agafo i el deixo.

- M: I la IB? - IB: Jo miro la portada, miro el títol, i sí (.) miro la lletra i les

pàgines que té perquè no llegeixo moltes pàgines (.) perquè em canso de seguida.

Entrevista 1

Pregunta 3

Grup 4t

68 2.5.4 - PF: El que té, el que tingui (.) pues mira els que vegis que el color (.) pues lo agafes i, i...

- M: Per quin color? Pel color de què?

- MG: Pel gomet que hi ha al, al (.) com això verd o blau, que el blau és el més gran o el més petit.

- PF: Jo agafo els blaus i els vermells.

- MG: Perquè són de tercer a primer. - PF: I el blau de quart a sisè.

Entrevista 1

Pregunta 3

Grup 3r

69 2.5.5 - DM: A mi m’agraden els animals, alguns, i si té un animal que m’agrada l’agafo.

Entrevista 1

Pregunta 3

Grup 4t

70 2.5.6 - IB: Quan vaig a comprar llibres que es posen a la Via Júlia també, que són de segona mà, miro per darrera i posa primers lectors, a partir de deu anys i ho miro així i el resum també ho miro per si és una mica difícil o així.

- MS: Diu la meva mare que si mirem al darrera no té gràcia perquè t’explica el final.

Entrevista 1

Pregunta 10

Grup 4t




71 2.6.1 - JM: Cinquanta, no sé. - MG: Cinquanta?

- SN: Yo cuarenta y cinco.

Entrevista 1

Pregunta 11

Grup 3r

72 2.6.2 - BJ: Jo molts, quaranta-tres. - M: Quaranta-tres, en tens? I com ho saps que en són quaranta-

tres? - BJ: Perquè els he comptat i comptava malament.

- M: I la SN? - SN: Yo noventa, m’agrada llegir.

- M: I el CR?

- CR: Pocs. - BJ: Pocs?

- MG: Tiene que decir la verdad.

Entrevista 1

Pregunta 11

Grup 3r

73 2.6.3 - MS: Jo cent quaranta, els vaig comptar perquè el meu pare té tota una paret coberta de llibres que se’ls ha llegit perquè són molt de grans i en un raconet n’hi han quaranta perquè el del meu pare són cent i els meus quaranta (...).

- M: I tu, AC? - AC: Bueno, molt pocs.

- IR: Jo, cent perquè també els he comptat perquè el meu germà té (.) una cosa que es posen tots els llibres...

- DR: Una estantería.

- IR: ...sí, i té molts llibres ell a la seva habitació i jo tinc en el meu armari també llibres.

Entrevista 1

Pregunta 11

Grup 4t

74 2.6.4 - IB: Cent noranta, els he comptat tots perquè el meu pare a l’estudi (...) en mi habitación yo tenia veinte...

- MS: [Y yo en mi habitación tengo un montonazo.

- IB: ...perquè el meu pare a l’estudi té, al menjador té més... - FT: I al lavabo també?

- IB: ...llibres de consulta, còmics gruixuts de Mortadelo y Filemón, de Tintín...

Entrevista 1

Pregunta 11

Grup 4t

75 2.7.1 - DR: A mi m’ha entrat ganes de fer contes i d’’escriure contes.

- M: Mira, mira el DR, quina cosa tant interessant que acaba i la MS ni se n’ha adonat. Al DR de què li han vingut ganes?

- DR: D’escriure contes.

- M: Per què? - DR: Perquè tants contes, tants contes, doncs puc inventar

contes també.

Entrevista 2

Pregunta 8

Grup 4t

76 2.7.2 - JM: Sí, que també podríem portar com unes titelles que tindríem a casa i fer un conte i explicar-lo als nens.

- M: Mira quina bona idea que acaba de tenir el JM. - JM: No m’han escoltat.

- M: Mira quina bona idea (.) que podríeu portar titelles que tinguéssiu a casa i fer un conte per als altres nens.

- JM: Jo tinc set titelles.

Entrevista 2

Pregunta 8

Grup 3r




77 2.7.3 - PF: Quan estava a la biblioteca amb la XXX estava mirant llibres a veure si eren del Christian Andersen i quan vaig veure tants contes em van donar ganes de llegir-los tots perquè semblava que eren divertits.

Entrevista 2

Pregunta 8

Grup 3r

4.3 Categoria 3: Les habilitats per informar-se


78 3.1.1 - FR: Perquè posa animals. - AV: Zoologia, animals.

- M: Si posa “Zoologia. Animals”, què vol dir? Que hi trobareu...

- AC: Animals. - M: Però hi trobareu un conte d’animals?

- LB: No, llibres que t’expliquen coses de les granotes perquè un conte és quan s’ho inventen.

- M: I on els trobeu els contes?

- LB: Aquí (assenyala l’apartat d’imaginació).

Diari de camp

Pràctica 2

Sessió 2

79 3.1.2 - RS: Jo als llibres de la biblioteca de Roquetes.

- M: Per què a la de Roquetes? - RS: Perquè hi ha llibres que posen llibres d’animals de vuit a nou

anys, per exemple, o de tres no sé, i després allà al final hi ha de primer d’ESO i hi ha llibres de ciències.

Entrevista 3

Pregunta 8

Grup 3r

80 3.2.1 - IR: A mi també m’ha agradat molt perquè teníem de buscar moltes coses en els papers i respondre les preguntes.

- M: I al FT? - FT: A mi em va agradar quan ens vas donar aquell paper i

teníem que respondre les preguntes del paper (.) allà a informàtica.

- M: I a tu, IB? - IB: A mi em va agradar quan ens vas donar el paper per lo de la

conferència i que ho vam tenir que buscar a l’ordinador i les preguntes les va escriure la XXX al Windows, no? per contestar-les en lloc del paper a l’ordinador.

Entrevista 2

Pregunta 3

Grup 4t




81 3.2.2 - IR: Sí, també em va agradar molt el Tom Patracol perquè explicava les coses i després teníem de respondre les preguntes.

- FT: A mi sí, també em va agradar i la vaig escoltar una vegada i ja no me’n recordava de res i la vaig posar una altra vegada i vaig anar a escoltar-li i fer les preguntes.

- M: I l’AC? A tu et va agradar el que vas fer a l’aula d’ordinadors? - AC: Una mica.

- M: Per què només una mica? - Al: Bueno, perquè teníem de respondre preguntes i a vegades

em costa una mica. - M: Mira, l’AC és molt sincer quan contesta i això m’agrada molt

perquè diu les coses realment com les pensa i això té molt mèrit perquè el que acaba de dir és molt interessant, diu que només li agradava una mica perquè havíeu de contestar les preguntes...

- AC: [I em costaven una mica, a vegades, unes una mica però les altres estaven força fàcils.

- M: ...heu de contestar el que realment penseu i l’AC diu sempre la veritat, eh que sí?

- IB: A mi (.) lo de la conferència me la vaig tenir que escoltar bastantes vegades perquè no trobava les respostes a la conferència.

Entrevista 2

Pregunta 4

Grup 4t

82 3.3.1 - M: Si heu de buscar coses sobre les orques, on us agrada més buscar la informació?

- PF: Als llibres.

- DB: A l’ordinador que tinc més sort. - M: Què vol dir que tens més sort?

- DB: Perquè a lo millor te vas a una biblioteca i no tenen llibres de orques.

- SN: Tienen de todo.

- M: I a l’ordinador sempre ho trobes? - JA: Sí, yo pongo (...)

Entrevista 3

Pregunta 8

Grup 3r

83 3.3.2 - MS: A mi m’agrada l’ordinador i lo que diuen els companys (.) i llegir els llibres aunque tinc que anar a una biblioteca o demanar-s’ho a unes o demanar-s’ho a unes companyes meves perquè no tinc llibres de granotes per això casi mai llegeixo llibres de granotes, sempre busco a Internet i un dia me va sortir una cosa de les granotes molt interessant.

Entrevista 3

Pregunta 4

Grup 4t

84 3.3.3 - PF: Me’n recordo més quan vaig mirar els llibres. - RS: Jo dels contes que m’encanta llegir.

- RS: Tu et recordes més dels contes.

- RS: Sí perquè a casa meva tinc molts contes. - MP: A mi m’ha agradat més buscar a l’ordinador i també als

contes. - M: Als llibres.

- MP: Sí, als llibres.

Entrevista 3

Pregunta 4

Grup 3r




85 3.3.4 - JM. A mi m’agrada més l’ordinador perquè puc buscar tot el que vulgui.

- SN: A mi la biblioteca perquè hi ha molts llibres, molts diccionaris.

- M: I a la MG?

- MG: Els audiovisuals i l’ordinador.

Entrevista 3

Pregunta 7

Grup 8

86 3.3.5 - M: I tu, IB, què diries?

- IB: A mi m’agrada primer a l’ordinador no puc perquè tinc ordinador però no tinc Internet i algunes vegades baixo a baix al locutori (...) però a mi m’agrada el que més en els llibres perquè a mi m’agrada més llegir, a casa llegeixo molt i també tinc molts contes de granotes (.) algun dia per exemple el dissabte o el diumenge llegeixo un.

Entrevista 3

Pregunta 4

Grup 4t

87 3.4.1 - M: Què trobes més fàcil? Buscar les coses en els llibres, a Internet o que te les expliquin?

- AC: A Internet. - M: Per què?

- AC: Perquè és més fàcil... - IR: Para ti es más fácil pero para mi no.

- AC: ...perquè poses informació de (.)...

- IB: ...perquè poses al Google informació sobre granotes i ja està.

- DR: Y te sale un montonazo de cosas.

Entrevista 3

Pregunta 4

Grup 4t

88 3.4.2 - LB: A mi (.) per l’ordinador i (llegint), però per l’ordinador quan he vist els vídeos que t’expliquen coses de granotes (.) és més fàcil.

- DM: Jo a l’ordinador a casa, jo vaig llegir que (.) quan les granotes eren d’un color per exemple groc, blau, vermell, que era per cridar l’atenció que eren verinoses.

- M: Però t’agrada més llegir-ho a l’ordinador que en un llibre?

- DM: Sí perquè és més fàcil.

Entrevista 3

Pregunta 4

Grup 4t

89 3.4.3 - M: I tu, FT, què diries?

- FT: També a Internet.

- M: Per què? - FT: Poses informacions de granotes, sortien moltes(.) amb fotos

també. - M: I el DR?

- DR: Internet (...) poso vídeos.

- M: I perquè t’agrada més veure vídeos? - DR: Perquè així no tinc que escriure.

Entrevista 3

Pregunta 4

Grup 4t




90 3.4.4 - TR: Vaig posar “la rana” i em va sortir això. - M: On vas posar “la rana”?

- TR: Al Google. - M: I t’ho has llegit?

- TR: Sí. Em va sortir com neixen però jo vaig escollir aquesta.

- M: I per què vas escollir aquesta pàgina? - TR: Perquè tenia més bona pinta.

Diari de camp

Pràctica 2

Sessió 5

91 3.4.5 - JM: A mi em va agradar l’aula d’ordinadors perquè m’agrada l’ordinador, a casa meva sempre estic a l’ordinador o jugant amb la Play Station.

Entrevista 2

Pregunta 4

Grup 3r

92 3.4.6 - JA: Yo busqué informació a l’ordinador. - M: Però de què et recordes més, del que has mirat als llibres, o

del que has buscat a l’ordinador?

- JA: Lo que vi a l’ordinador fue lo de la metamorfosis y todo eso. - M: I t’agrada més buscar coses a l’ordinador?

- JA: Sí. - M: Per què?

- JA: No sé porque es más divertido.

Entrevista 3

Pregunta 4

Grup 3r

93 3.5.1 - PF: Quan la busco en un llibre perquè mires un llibre i el deixes en un racó i el llibre no canvia però a l’ordinador fiques una web i surt però después quan passa un quant temps igual la posen d’una altra manera i coses, i el llibre no canvia mai.

- M: PF, ho has explicat molt bé.

- JA: (Aplaudeix). - M: Hi ha algú que vulgui explicar més coses?

- RS: Jo me’n recordo pels llibres i pels companys perquè els llibres expliquen també coses però els companys quan estem tot el grup ens ho passem millor.

Entrevista 3

Pregunta 4

Grup 3r

94 3.5.2 - MP: En els llibres perquè quan busques una informació també a l’ordinador (...) que en els llibres pot ser que trobem més informació que a l’ordinador, allavorens si tu busques una mica tindràs més informació i pot ser que coses que això que fan els escriptors ho fan per l’ordinador i té més mèrit fet pels llibres.

Entrevista 3

Pregunta 8

Grup 3r

95 3.5.3 - M: I a tu RS, què és el que et fa venir més ganes d’aprendre? - RS: La biblioteca, perquè m’agraden molts els contes i els llibres

(...) i els meus companys.

- M: I a la MP? - MP: La biblioteca perquè m’agraden els llibres (...) i estic amb

tots els meus companys. - JM: A mi els ordinadors perquè ens deixen (treballar) a nosotros

solos.

Entrevista 3

Pregunta 7

Grup 3r




96 3.6.1 - M: Quan al llibre, a l’ordinador o al vídeo trobàveu una cosa interessant, com ho fèieu per recordar-vos del que havíeu d’explicar?

- JA: Me lo leí por lo menos dos o tres veces.

- M: Ho llegeixes dues o tres vegades [i tu PF?

- JA: [Sí a l’ordinador. - PF: Ho apunto en un paperet.

- M: I el DB? - DB: De memòria.

- M: I tu RS? - RS: En el llibre.

- M: Però com ho fas per recordar-ho?

- RS: Pues m’ho llegeixo unes quantes vegades i al final me’n recordo perquè sinó m’ho llegeixo moltes vegades com que tinc memòria de peix se m’oblida.

- MP: Jo me’n recordo de vegades amb la memòria i a vegades m’ho apunto en un paper perquè sinó me’n descuido.

Entrevista 3

Pregunta 5

Grup 3r

97 3.6.2 - MS: Lo més interessant m’ho llegia moltes vegades i m’ho apuntava a la mà.

- IB: Jo també ho llegia moltes vegades o m’ho apuntava en un paper per després llegir-ho millor.

Entrevista 3

Pregunta 5

Grup 4t

98 3.6.3 - FT: Jo ho llegia però no m’ho apuntava.

- M: No ho apuntaves però te’n recordaves? - FT: A vegades me n’enrecordava.

- M: I com ho feies per recordar-te’n?

- FT: Pues pensant amb el que havia llegit. - M: I tu, LB?

- LB: M’ho llegia moltes vegades les coses i després per enrecordar-me, per exemple posava la paraula granota i llavors me recordava de tot el que havia llegit.

- M: I on posaves la paraula granota?

- LB: Me la posava al cap...

- DM: Apuntado aquí (es toca el cap).

Entrevista 3

Pregunta 5

Grup 4t

99 3.6.4 - MG: En el ordinador ho llegeixo unes quantes vegades i només llegeixo les preguntes que tu vas donar en un paperet (.) les llegeixo, llegeixo tot el text, no? però quan hi ha la resposta en una pregunta que hi ha al paperet (...) paro i l’escric.

Entrevista 3

Pregunta 5

Grup 3r

100 3.6.5 - M: Com ho has fet per trobar aquest conte?

- RS: He buscat Una mà de contes, llavors he buscat per “títol” i he baixat perquè hi havia molts títols, he baixat, he baixat i l’he trobat.

Diari de camp

Pràctica 2

Sessió 5




101 3.7.1 - M: RS, tu ho has fet? - RS: Sí, a la meva casa.

- M: Tu has buscat la pàgina web de La granota verda a casa teva?

- RS: Sí.

- M: Tu sola? - RS: Bueno, m’ha ajudat una miqueta la meva mare.

- M: I que has trobat de les granotes? - RS: Viuen en basses naturals i rieres i en rius, caça petits

insectes i li agrada amagar-se entre la vegetació o estar-se quieta entre les plantes aquàtiques.

- M: Molt bé, RS, et felicito!

- RS: (Segueix i llegeix l’altra pregunta). Hi ha alguna paraula que us costi de llegir? No.

- M: Ho has entès tot? - RS: Sí.

- M: I t’has mirat les fotos?

- RS: Sí, eren molt maques.

Diari de camp

Pràctica 2

Sessió 3

102 3.7.2 - JM: També ho he buscat a Internet i n’he trobat cent cinquanta-sis.

- RS: A la biblioteca de Roquetes he trobat un conte molt gran d’Andersen amb molts contes.

- AO: A la biblioteca de Roquetes vaig trobar El soldadet de plom.

- JA: Vaig anar a una biblioteca de la Plaça d’Espanya i en vaig trobar molts, vint o quinze...

- NA: Vaig posar a la web Hans Christian Andersen i em van sortir quatre contes.

- PF: A la meva casa tinc un llibre de molts contes d’Andersen. El puc portar? Cerques i relació amb altres fonts

Diari de camp

Pràctica 1

Sessió 3



4.4 Categoria 4: L’elaboració de coneixement de manera conjunta


103 4.1.1 - M: Què has après?

- LB: Que (.) lo de les potes que li creixen, primer les del darrere, després les del davant, després se li encongeix la cua, que (.) neixen amb ous i que poden viure a dins i a fora de l’aigua, les granotes, però els gripaus no, [solament les granotes.

- DM: [Els gripaus no, els capgrossos.

- M: I tots aquests canvis que has après i que t’han interessat, et recordes com es diuen?

- LB: Els canvis que fan de gripaus a granotes, ai, de capgrossos a granotes es diu metamorfosis.

- IB: A mi m’agrada molt lo que diu la LB perquè he après (coses així noves) abans quan era una mica més petita, no sé, a les colònies de segon o de primer que vam anar a una, a una (.)...

- FT: Una granja. - IB: ...a una granja que hi havia capgrossos i granotes i peixos i

que els agafàvem amb una (.)...

- FT: Amb una xarxa. - IB: ...amb una xarxa que fèiem així (fa el gest) i ens tiràvem

vint minuts per agafar un peix... - DM: Un capgròs.

- IB: ...un capgròs o lo que sigui (.) perquè jo pensava que primer li sortien les del davant després les del darrera, lo de la cua sí que ho sabia, però que li sortien primer les potes del darrere i després les del davant, no, ho sabia al revés.

Entrevista 3

Pregunta 3

Grup 4t

104 4.1.2 - RS: He estudiat que les granotes es mengen insectes perquè tenen la llengua molt llarga.

- MG: Això és el que vaig preguntar jo, per què posen la llengua endintre?

- M: I això ja ho saps ara? - MG: Perquè agafen els insectes (...) enrosquen la llengua ho

posen aquí dintre (s’assenyala la boca), solten el mosquit o lo que sigui i se lo comen.

- RS: No he acabat (.) viuen en llacs i alguna vegada es posen en una fulla que es diu nenúfar.

- M: I que es posen en fulles de nenúfar d’on ho has après?

- RS: Algunes vegades a la tele surten documentals o dibuixos animats i sempre surten nenúfars (.) i hi ha un conte a la classe que el vam fer nosaltres.

Entrevista 3

Pregunta 1

Grup 3r




105 4.2.1 - JA: (...) com es van transformant d’ous a capgrossos, de la metamorfosis de la granota.

- M: Mira quina paraula acaba de dir en JA que no havia sortit cap dia...

- JA: Metamorfosis.

- M: Què vol dir metamorfosi? - JA: Que es van convertint a poc a poc i després ja són granotes.

- M: Us recordareu d’aquesta paraula? - TD: Jo sé que vol dir el JA, que primer està el capgròs i després

sale la granota. - SN: Primer l’ou...

- M: I de l’ou surt...

- SN: De l’ou surt el capgròs i es va convertint en granota. - M: De tot aquest procés, el JA ha trobat la paraula per explicar-

lo. - JA: És guapíssim de joven!

Diari de camp

Pràctica 2

Sessió 3

106 4.2.2 - IR: Que a mi m’ha agradat (ho llegeix) quan surten dels ous els capgrossos respiren per brànquies com els peixos, ho he trobat molt interessant.

- JG:A mi m’ha agradat el trosset que explica que (ho llegeix) el canvi de forma que experimenten els capgrossos per tornar-se granotes es diu metamorfosi.

- M: I per què t’ha agradat aquest trosset? - JG: Perquè canvien molt les granotes, els capgrossos i les

granotes. - M: I aquesta paraula, metamorfosi, ja la sabies?

- JG: No.

- M: I l’has trobada fàcil o difícil? - JG: Difícil, una mica.

Diari de camp

Pràctica 2

Sessió 4

107 4.2.3 - DM: Hem après que primer surten les potes del darrere, després les potes del davant i (.) que la cua se li envà.

- M: A qui?

- DM: A la granota. - M: A la granota?

- DM: No, al capgròs. - M: I per què li passa tot això?

- DM: Perquè té que fer la metamorfosi.

- IB: I té que convertir-se en granota.

Entrevista 3

Pregunta 1

Grup 4t




108 4.2.4 - MP: A mi m’ha agradat molt perquè m’ha divertit molt encontrar un llibre de la granota, hem vist vídeos de la granota i també (.) jo m’ho he passat molt bé, ens has llegit un conte i també hem après que la granota, ja sabia que era (.) lo de les potes que es convertia en això, però no sabia la paraula i llavorens vaig arribar i vam començar a parlar d’això i vaig saber la paraula.

- JA: Què?

- MP: La de metamorfosis, però també hem après que els altres animals no fan la metamorfosis i que hi ha alguns animals que també fan la metamorfosis.

- M: Mira que ho ha explicat bé la MP.

- JA: Que yo fui el que lo dijo todo de la metamorfosi, que les papallones també.

Entrevista 3

Pregunta 3

Grup 3r

109 4.3.1 - AO: Per què les granotes tenen la llengua tan llarga?

- NA: Així poden caçar millor perquè quan agafen l’insecte encongeixen la llengua rodolant així (fa el gest).

- AO: Perquè primer l’agafen, després l’enrotllen i després se la traguen.

- RS: Sempre tenen la llengua encongida?

- JM: L’encongeixen perquè si la deixen allargada no els hi cabria a la boca.

Diari de camp

Pràctica 2

Sessió 2

110 4.3.2 - SN: Una pregunta, què és metamorfosi.

- JA: Jo ho sé. Quan un capgròs s’està convertint en granota. - M.: Ho has entès SN?

- SN: Quan els capgrossos es transformen en granota?

- M.: Coneixeu algun altre animal que tingui tants canvis com les granotes?

- JA: Els cucs de seda. - SN: Els peixos, no.

Diari de camp

Pràctica 2

Sessió 4

111 4.3.3 - TA: Per què hi ha algunes granotes petites i unes altres grans?

- TV: Perquè unes mengen més i perquè alguns capgrossos són més petits i d’altres són més grans.

- TA: Això no vol dir que mengin més o menys, això no té res a veure.

- AV: Perquè hi ha diferents tipus de granotes, hi ha les reinetes que són petites i les granotes normals que són així (assenyala la grandària amb la mà).

Diari de camp

Pràctica 2

Sessió 2




112 4.4.1 - MS: Sí, lo que no entenc és si els capgrossos neixen amb la cua sí o no, primer al principi m’han dit que no i després ara que sí i m’estic fent tot un lio.

- M: Amb això de la cua t’estàs fent un embolic.

- MS: Sí.

- M: Qui li sap explicar això a la MS? (L’AC aixeca la mà) AC. - AC: A veure, a l’ou, vale, se li fa un petit foradet (...) una petita

esfera que està a dins, vale (...) que passa que la cua, vale, com que està en la gelatina sembla que sigui una perleta i bueno (...).

- DM: Neixen amb la cua.

- LB: La cua se’ls encongeix.

Entrevista 3

Pregunta 1

Grup 4t

113 4.4.2 - MS: Com se formen els ous, primer són petits o ja són grans? L’ou és petit i va creixent (...) l’ou se té que fer gran, crec jo.

- DM: Abans quan era al principi que estàvem estudiant les granotes jo em creia que sortia de l’ou el capgròs i que estava amb la cua, no?, i que li sortien abans les potes del davant que les del darrere i ara ja sé que és que les darrere estan abans i després les del davant i se li encongeix la cua.

- MS: Pero ésto no me explica nada de lo que he dicho. - M: La MS ha demanat si els ous creixen.

- IR: Yo creo que no.

- FT: Jo crec que l’ou no creix perquè el capgròs va creixent i l’ou segueix sent igual i quan (...) surt de l’ou.

- IB: A mi el meu pare quan li vaig fer la mateixa pregunta que ha fet la MS. em va dir que sí, que els ous creixen a medida (.) a medida en català com es diu?

- M: A mesura. - IB: ... a mesura que el capgròs es va fent gran fins que un dia

que no pot (...) i es menja la gelatina i surt.

Entrevista 3

Pregunta 1

Grup 4t

114 4.4.3 - DM: Li puc contestar a la MS?

- M: Sí.

- DM: Jo crec que és lo que diu el FT que l’ou és petit i va creixent i quan el capgròs és de la mateixa mida que l’ou surt el capgròs i es menja la gelatina.

- MG: Jo vaig veure per Internet que l’ou creix (...) que els ous eren així de petitons (fa un senyal amb els dits) i el capgròs era a dins i anava creixent, va ficar el vídeo que anava creixent, fins que no podia més (...).

Entrevista 3

Pregunta 2

Grup 4t

115 4.4.4 - AC: He descobert que la gelatina de l’ou és el primer aliment del capgròs.

- M: AC, molt bé.

- IB: I que també a la metamorfosi li surten els pulmons i ja pot respirar i ja pot viure dins i fora de l’aigua.

- MS: Que lo que ha dit l’AC està molt bé i l’ou (...) se la va menjant i menjant hasta que no queda i pot sortir (...) passen moltes setmanes, casi un mes, crec.

Entrevista 3

Pregunta 1

Grup 4t




116 4.4.5 - MS: ...y després cuando estaba haciendo la metamorfosi se le iba encongiendo poco a poco para (transformarse) en granota.

- IB: Por eso. - MS: Ha dicho que le sale las potes del detrás, de delante y que

se le encoge la cola pero ¿cuándo le ha salido?

- IB: Lo principal que ens ensenyen quan (...) és que a les granotes li surten (...) i primer li surten les potes del darrere, després les del davant i després se li encongeix la cua.

- MS: Però ¿cuándo le ha salido la cola? eso es lo que no sé.

- IB: Cuando sale del huevo, sale con la cola. - DM: Pues jo no ho sabia.

- MS: Ni jo perquè (...).

- M: IB, encara no ens has explicat el que has après. - IR: Com neixen els capgrossos.

- M: I com neixen? - IR: (.) El capgròs surt de l’ou i ja surt amb la cua i després li

comencen a sortir les potes del davant, després les del darrere...

- DM: No, primer les del darrere. - IR: ... primer les del darrere, després les del davant i després se

li encongeix la cua i després ja s’està tornant en una granota i després li surten els pulmons.

Entrevista 3

Pregunta 1

Grup 4t

117 4.5.1 - IR: (...) ens ho passem molt bé.

- MS: I podem compartir la lectura. - M: A veure com ho has dit això?

- MS: Sí perquè podem llegir de dos en dos.

Entrevista 1

Pregunta 7

Grup 4t

118 4.5.2 - LB: Quan treballàvem de dos en dos. - M: Per què, LB?

- LB: Perquè podíem pensar cada un la opinió i després posar-nos d’acord i així treballàvem en grup.

Entrevista 2

Pregunta10

Grup 4t

119 4.5.3 - M: (...) us ha agradat més treballar sols, en parella o tot el grup junt.

- AC: Bueno, en equip perquè ens ajudem entre tots.

- M: I a la IB? - IB: En parella.

- M: Per què?

- IB: Perquè si teníem que pensar (.) si pensàvem dos teníem la possibilitat de que (.) si era una pregunta i la resposta no la trobava un i l’altre sí, algú dels dos tenia la possibilitat de que sigués la correcta.

Entrevista 2

Pregunta 11

Grup 4t

120 4.5.4 - M: I a la MS?

- MS: De dos i en grup, de dos perquè si un no sap la resposta, l’altra a lo millor sí que la sap i en grup perquè m’agrada treballar en grup.

Entrevista 2

Pregunta10

Grup 4t

121 4.5.5 - DB: Sol (...) perquè sinó hi ha gent que em despista. - JM: I també et poden copiar en el treball amb grup.

Entrevista 2

Pregunta10

Grup 3r




122 4.5.6 - IR: Algunes vegades de dos en dos i algunes vegades sola. - M: Per què?

- IR: Perquè m’agrada treballar sola, així penso més. - M: I tu, FT?

- FT: A mi sol, m’agrada més treballar sol perquè només estic jo per pensar i a mi m’agrada pensar.

Entrevista 2

Pregunta10

Grup 4t

123 4.6.1 - IR: A mi m’ha agradat quan es desenvolupen els capgrossos perquè més o menys no sabia com es desenvolupaven.

- FT: A mi sí que m’ha agradat perquè he après més coses de les que sabia (.) jo no sabia que quan els capgrossos naixien no sabia que naixien amb una gelatina.

- AC: [Del huevo.

- MS: [Jo em pensava que naixien de una burbuja, eh?, de una burbuja.

- FT: I també m’ha agradat lo de la metamorfosi, els canvis que fan.

- IR: Yo me pensava que salían de un huevo (...) como los de los pájaros.

Entrevista 3

Pregunta 3

Grup 4t

124 4.6.3 - JM: Jo, que (.) com se li surten les potes.

- M: Això t’ha costat d’entendre?

- JM: Sí, perquè si el capgròs està amb el cap i la cua, les potes on les té? Así, encogidas en la cua? (Fa el gest). No lo sé eso.

- MG: Quan es posen a dalt dels nenúfars, quan salten d’un nenúfar a l’altre, no cauen a l’aigua?

- JA: Són como súper héroes.

- MG: Mira (.) això és un nenúfar i això un altre i aquí està la granota i salta, el nenúfar no s’hundeix cap a l’aigua? (Amb les mans fa tots els gestos).

- SN: Una miqueta.

Entrevista 3

Pregunta 2

Grup 3r

125 4.6.2 - MG: Jo no sabia que els llangardaixos es mengen els capgrossos.

- CO: Que les granotes menjaven cargols.

- TR: Que els capgrossos corren molt. - JM: Que les serps es menjaven les granotes.

- JA: Jo no sabia que els capgrossos tenien brànquies i respiraven com els peixos.

- RS: Jo no sabia que l’agró roig es menjava les granotes però és que era com (...) la granota era tan gorda que quan se la menjava se li notava la granota pel coll.

- MA: Que les serps mengen granotes i que l’agró roig també menja granotes.

Diari de camp

Pràctica 2

Sessió 4

126 4.6.4 - RS: Jo no he entès perquè les granotes algunes són de colors.

- M: Això no ho has entès. - DB: Perquè avisen que són venenoses.

- RS: Algunes però les altres no.

Entrevista 3

Pregunta 2

Grup 3r




127 4.7.1 - MS: Que el meu pare me va dir una cosa que les granotes, les que tenien els colors chillons era perquè eren verinoses i diguessin als seus depredadors que no les mengessin que sinó eren verinoses perquè els colors vius com el vermell, el groc...

- IR: El blau.

- DM: I el verd. - MS: ... me va (...) i a l’estudiar aquí ara sé més coses.

- M: Ara saps més coses? - MS: Ara sé més que el meu pare.

Entrevista 3

Pregunta 3

Grup 4t

128 4.7.2 - M: L’última pregunta... trobeu que aprendre és divertit?

- AC: Bueno, sí, interesante. - M: Interessant, per què?

- AC: Para hacer una tarea. - FT: És interessant aprendre perquè aprens coses noves que no

(.) sabies.

Entrevista 3

Pregunta 12

Grup 4t

129 4.7.3 - MS: A mi m’encanta aprendre coses noves (...) però la meva germana diu que no perquè li costa més les coses noves (...).

- IR: M’agrada aprendre perquè de gran tindré un bon treball.

Entrevista 3

Pregunta 12

Grup 4t

130 4.7.4 - MG: Perquè quan la meva mare té que anar a donar-li una cosa a la meva iaia que està una mica més cap allà de la meva casa em quedo amb el meu germà a posar-li sumes, restes, a jugar con los peluches, a mirar a la tele (...).

- PF: Aprenem coses que no sabem i després li diem al nostre pare i a la nostra mare i el que no ho sap li podem ensenyar una mica (...) i també li estic ensenyant al meu cosí a no sortir-se de la ratlla quan ha de pintar.

Entrevista 3

Pregunta 12

Grup 3r



Annex 5 | Materials utilitzats a les pràctiques lectores



5 Materials utilitzats a les pràctiques lectores

5.1 Materials utilitzats a la pràctica 1: La princesa i el pèsol

5.1.1 Documentació

Andersen. El rei dels contes. El món dels llibres. Les conferències del monstre Tom Patracol. (Biblioteca de Conferències) [en línia]. Disponible a:

<http://www.edu365.cat/vadellibres/mon-llibres/17/index.html>

Secció del web Va de llibres amb conferències narrades.

Andersen, Hans Christian. Contes. Traducció d’Anna Gasol. Il�lustracions de Nikolaus Heidelbach. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2005

Recull de quaranta-tres contes, entre els quals hi ha “La princesa i el pèsol”.

Andersen, Hans Christian. La princesa del pèsol. Adaptació i il�lustracions de Mercè Llimona. Barcelona: Hymsa, 1992 (Contes Clàssics)

Versió lliure, bastant diferent de les altres, que fa referència al príncep quan era petit.

Andersen, Hans Christian. La princesa i el pèsol. Adaptació de Francesc Boada. Il�lustracions de Maria Rius. Barcelona: La Galera, 1982 (Contes Populars; 42)

Versió clàssica amb lletra manuscrita.

Andersen, Hans Christian. La princesa i el pèsol. Adaptació de Francesc Boada. Il�lustracions de Pau Estrada. Barcelona: La Galera, 1994 (La Galera Popular; 8)

Nova edició de La Galera amb dibuixos diferents i lletra d’impremta.



Andersen, Hans Christian. La princesa i el pèsol. Il�lustracions de Francesc Rovira. Barcelona: Parramón, 1994 (Contes Màgics)

Conté dues versions del text: una amb lletra manuscrita, més reduïda, una altra més extensa, amb lletra d’impremta.

Andersen, Hans Christian; Kimiko. La princesa i el pèsol. Barcelona: Corimbo, 2003

Llibre desplegable de cartró, amb una escena en tres dimensions a cada doble pàgina i amb poc text.

Child, Lauren. La Princesa i el pèsol: en miniatura. Basat en el conte de Hans Christian Andersen. Fotografia de Polly Borland. Barcelona: Serres, 2005

Àlbum amb fotografies dels muntatges en miniatura que l’autora va realitzar de les escenes del conte.

Contes d’Andersen. La princesa i el pèsol i altres contes.Barcelona: Barcelona Multimèdia, 2008 (DVD) Versió cinematogràfica feta amb personatges i escenaris reals (paisatge, cambres de palau, princeses, donzelles, pobletans...)

Grimm, Jacob; Grimm, Wilhelm. Ton i Guida. Adaptació d’Elisabet Abeyà. Il�lustracions de Cristina Losantos. Barcelona: La Galera, 1995 (La Galera Popular; 21)

D’aquest conte només s’utilitza aquesta versió per ser explicat en l’última sessió.

Una mà de contes [en línia]. Disponible a: <http://www.unamadecontes.cat/>

Web interactiva en la qual es poden triar contes per escoltar i mirar. Una veu en off explica un conte mentre es veu com s’il�lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel�la, dibuix, collage... D’Andersen n’hi ha sis.



5.1.2 Textos per fer lectures compartides

a) Andersen, el rei dels contes7

Sabeu per què se’n parla tant, d’Andersen? Doncs perquè el 2 d’abril de 2005 va ser el seu aniversari: va fer dos-cents anys! Felicitats! Llàstima que ja sigui mort i enterrat, perquè sinó el convidaria a casa a bufar espelmes.

I per què és tan important aquest senyor? Va descobrir la sopa d’all? Va inventar l’espardenya ventilada? Noooo! Sembla que baixeu de l’hort, vosaltres! Hans Christian Andersen és l’autor de contes tan famosos com L’aneguet lleig, El soldadet de plom, El vestit nou de l’emperador, La sireneta, La venedora de llumins, La princesa i el pèsol, Les sabatilles vermelles El vell de casa tot ho fa bé, La Ditona, La reina de la neu...

Buf! I així fins més de 150 contes! Segur que en coneixeu més d’un i més de dos, oi?

Hans Christian Andersen va néixer l’any 1805 a Odense, Dinamarca. El seu pare era sabater i la seva mare treballava en una bugaderia, i no tenien gaires diners. Per això, quan encara era un nen, va haver de deixar l’escola per posar-se a treballar. Però ell tenia una cosa molt clara: volia triomfar!

Volia ser cantant! O actor! O novel�lista! I dit i fet, als catorze anys se’n va anar a Copenhaguen, la capital de Dinamarca a fer fortuna. La veritat és que, ni com a actor ni com a cantant, les coses no li van anar bé. Va escriure algunes obres de teatre que no van tenir èxit, algunes novel�les, llibres de viatges... Fins que se li va acudir escriure contes per a nens. I, ostres tu, hi tenia la mà trencada! Aleshores sí que va fer furor! Alguns dels seus contes han estat traduïts a 146 idiomes!

És a dir que, al final, Andersen va aconseguir fer-se moooolt famós. Gairebé tan com jo! Però, com tothom que és en aquest món, un mal dia es va morir, i ell ho va fer l’any 1875, a l’edat de setanta anys.

Ara ja coneixeu Hans Christian Andersen. I tot, com sempre, gràcies a mi! Ai, criatures dolcíssimes, què faríeu sense el vostre mestre? Apa-siau!

7 El món dels llibres. Les conferències del monstre Tom Patracol. (Biblioteca de Conferències)

[en línia]. Disponible a: <http://www.edu365.cat/vadellibres/mon-llibres/17/index.html>



b) La princesa i el pèsol8

Hi havia una vegada un príncep que es volia casar amb una princesa, però havia de ser una princesa de debò. El príncep va viatjar per tot el món per tal de trobar-ne una.

Tot i que de princeses n’hi havia a cabassos, sempre hi trobava alguna pega, perquè no era del tot clar que fossin princeses de debò. Per això va tornar a casa seva amoïnat: es moria de ganes de trobar una princesa autèntica.

Una nit que feia un temps horrible, amb llamps i trons, van trucar a la porta, i el vell rei va anar a obrir.

Fora hi havia una princesa, però quina fila que feia amb aquella pluja i la tempesta!

L’aigua se li esmunyia pels cabells i per la roba, li lliscava des del nas fins a la punta de les sabates i li sortia pels talons. Tot amb tot, assegurava que era una princesa de debò.

«Això cal comprovar-ho», va pensar la vella reina sense dir ni una sola paraula.

Va entrar al dormitori, va desfer el llit i va col�locar un pèsol damunt del somier de fusta. Després, va fer portar vint matalassos i els va posar sobre el pèsol.

Finalment, va col�locar vint edredons de plomes al capdamunt dels matalassos.

Aquella nit, la princesa hauria de dormir en aquest llit.

L’endemà al matí, van preguntar a la princesa com havia dormit.

-Molt malament! –va dir la noia-. Pràcticament, no he dormit. Qui sap què hi havia en aquell llit. Dessota hi havia quelcom molt dur, perquè tinc el cos tot ple de blaus. Horrorós!

D’aquesta manera, van poder comprovar que era una princesa de debò, perquè, tot i dormir damunt els vint matalassos i els vint edredons, havia notat el pèsol. No hi havia ningú tan sensible, llevat d’una princesa de debò.

El príncep s’hi va casar, perquè ara estava segur que era una princesa de debò.

I van posar el pèsol al museu de palau i, si no se l’ha endut ningú, allà està per tal que tothom el pugui contemplar.

Això sí que és una història de debò!

8 Anderser, Hans Christian (2005). Contes. Barcelona: Galàxia Gutenberg; Cercle de Lectors, pp. 86-87



c) Ton i Guida9

(...) Quan la vella va anar a mirar si el forn era prou calent per coure-hi en Ton, na Guida li va donar una empenta i la va tirar a dins.

Va tancar la porta del forn i va cridar:

- Ton, som lliures, la bruixa és morta!

Es dos germanets es van omplir les butxaques dels tresors de la bruixa i van caminar i caminar fins que van arribar a un gran llac.

No hi veien cap pont ni cap barca, però se’ls va acostar un ànec blanc i, ara l’un, ara l’altra, els va ajudar a passar a l’altra banda.

Van continuar fins que a la fi van arribar a casa seva.

La madrastra ja era morta, però el pare era allà i va estar content de tornar a veure els seus fills.

Amb els tresors de la bruixa, van poder comprar tot el que calia durant molt de temps.

I tots tres van viure feliços anys i més anys.

Preguntes sobre el text:

1. Què li va passar a la bruixa?

2. Què van fer els dos germans quan van veure que la bruixa era morta?

3. Com van passar en Ton i la Guida a l’altra banda del llac?

4. A qui van trobar quan van arribar a casa?

5. Per què us sembla que va estar content el pare quan va tornar a veure els seus fills?

6. Què deurien comprar, en Ton i la Guida, amb els tresors de la bruixa?

9 Grimm, Jacob; Grimm, Wilhelm (1995). Ton i Guida. Adaptació d’Elisabet Abeyà. Il�lustracions de Cristina Losantos. Barcelona: La Galera (La Galera Popular; 21), pp. 21-23



5.1.3 Fulls de tasques

a) Full de tasques 1

b) Full de tasques 2



c) Full de tasques 3

d) Full de tasques 4



e) Full de tasques 5



5.2 Materials utilitzats a la pràctica 2: Les granotes

5.2.1 Documentació

Bèsties clip. Les granotes [en línia]. Disponible a: <http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=29015>

Vídeo de 6 minuts de durada que explica com és la vida de les granotes i com es reprodueixen a les basses, als estanys i als rierols. També parla breument del procés de metamorfosi.

Chottin, Ariane (2006). La granota. Barcelona: Combel (I Tu, qui Ets?)

Conté fotografies molt vistoses a tota pàgina i textos de diferent complexitat, cada apartat acaba amb una pregunta.

Julivert, Maria Àngels (1993). Les granotes i els gripaus. Il�lustracions de Francesc Arredondo. Barcelona: Parramon (El Món Fascinador de...)

Conté un sumari, un glossari i un índex, les il�lustracions són fidedignes.

La Rana (2004). Barcelona: Edebé (Mira cómo Crezco)

Estructurat en deu capítols conté un índex, vocabulari i unes fotografies molt descriptives.

Lluna, Gonçal (2007). «Les granotes. Salta miralta!» Fotografies d’Iñaki Relanzón. A El Tatano núm. 17, pp. 18-21

Article que de forma molt senzilla explica les característiques de les granotes i els capgrossos.



Moonen, Ries; Hongeweg, Martin (1980). Cómo vive una rana. Madrid: Altea

Llibre amb il�lustracions molt realistes, té una part més narrativa i, al final, unes petites explicacions amb contingut més científic.

Plantes i animals del nostre entorn: La granota verda [En línia]. Disponible a:

<http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/amfibis/granota.htm>

Web personal de Ferran Turmo, mestre de l’Escola Feliu i Vegués de Badalona.

Royston, Angela (1993). Rana. Fotografies de Kim Taylor i Jane Burton. Barcelona: Ediciones B (Mira cómo Crecen; 3)

Cada doble pàgina correspon a un tema diferent que està indicat amb un títol en negreta.

Starosta, Paul (1991). La rana, una acróbata perfecta. Barcelona: Milan (Pata a Pata)

Combina les explicacions de contingut científic amb explicacions més narratives i fantàstiques. Els títols que encapçalen cada capítol són imaginatius.

Una mà de contes [en línia]. Disponible a: <http://www.unamadecontes.cat/>

Web interactiva en la qual es poden triar contes per escoltar i mirar. Una veu en off explica un conte mentre es veu com s’il�lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel�la, dibuix, collage... Hi ha el conte australià de “La granota assedegada”.

Willis, Jeanne (2007). La promesa del renacuajo. Il�lustraciones de Tony Ross. Barcelona: Serres/RBA,

Conte que explica la impossibilitat d’un capgròs de complir la promesa que fa a la seva enamorada: que no canviarà mai...



5.2.2 Imatges i textos

a) El capgròs i la granota

El capgròs La granota

Té cua i encara no té potes. Té potes i no té cua.

Viu sempre a dins de l’aigua. Viu a dintre i a fora de l’aigua

Neda com un peix. Neda i salta.

Té el cap gros. Té els ulls grossos.

Després serà una granota. Abans era un capgròs.



b) Granotes

Les granotes viuen a prop de l’aigua, a les basses, als estanys, als torrents o a les rieres.

La majoria de les granotes són de color verd o terrós amb taques fosques a la pell.

A l’inici de la primavera les granotes s’aparellen i les femelles ponen els ous. Dels ous neixen els capgrossos.

Els capgrossos tenen un cap molt gros i una cua molt llarga i han d’experimentar molts canvis abans no es transformin en granotes.

Primer els surten les potes del darrere, després els surten les potes del davant i al final se’ls encongeix la cua.

Quan surten dels ous, els capgrossos respiren per brànquies, com els peixos, i només poden viure dins de l’aigua.

A poc a poc perden les brànquies i els creixen els pulmons, llavors ja poden respirar fora de l’aigua.

El canvi de forma que experimenten els capgrossos per tornar-se granotes es diu metamorfosi.

A les granotes els agrada amagar-se entre les plantes, saltar i nedar dins de l’aigua. També els agrada cantar: rac-rac, rac-rac, rac-rac...



c) La promesa del capgròs10

Allà on el salze gairebé fa petons a l’aigua, un capgròs es va trobar amb una eruga. Es van mirar fixament als ullets... i es van enamorar.

El capgròs va trobar l’eruga tan bonica com un arc de sant Martí, i l’eruga va trobar el capgròs tan preciós com una perleta negra i brillant.

«M’encantes», va dir el capgròs.

«Tu també m’encantes», va respondre l’eruga. «Promet-me que no canviaràs mai».

«T’ho prometo», va dir el capgròs.

Però era tan clar com que el temps canvia que el capgròs no podria complir la seva promesa. Quan es van tornar a trobar, a ell li havien crescut potes.

«Has trencat la teva promesa», va dir l’eruga.

«Perdona’m», va contestar el capgròs. «No he pogut fer-hi res. Jo no volia que em sortissin potes... Només t’estimo a tu, arc de sant Martí».

«I jo només t’estimo a tu, perleta negra i brillant. Promet-me que no canviaràs mai més», va dir l’eruga.

«T’ho prometo», va dir el capgròs.

Però era tan clar com que les estacions canvien que el capgròs no podria complir la seva promesa. Quan es van tornar a trobar, a ell li havien sortit mans.

«Has trencat la teva promesa dues vegades», va dir l’eruga tot plorant.

«Perdona’m», va contestar el capgròs. «No he pogut fer-hi res. Jo no volia que em sortissin mans... Només t’estimo a tu, arc de sant Martí».

«I jo només t’estimo a tu, perleta negra i brillant. Et donaré una última oportunitat», va dir l’eruga.

Però era tan clar com que el món canvia que el capgròs no podria complir la seva promesa. Quan es van tornar a trobar... ell no tenia cua.

«Has trencat la teva promesa tres vegades i ara ja m’has fet enfadar», va gemegar l’eruga.

«Però tu ets el meu arc de sant Martí», va dir el capgròs.

«Sí, però ara ja no ets la meva perleta negra i brillant. Adéu».

I l’eruga, molt trista, es va enfilar salze amunt fins que es va adormir.

Una nit càlida, l’eruga es va despertar. El cel havia canviat, els arbres havien canviat, tot havia canviat... excepte l’amor que sentia pel capgròs. Encara que hagués trencat la seva promesa, va decidir perdonar-lo.

Va obrir les seves ales i es va posar a volar per anar-lo a buscar

10

Adaptació del text en castellà del conte La promesa del renacuajo de Jeanne Willis (2007). Il�lustracions de Tony Ross. Barcelona: Serres/RBA



Allà on el salze gairebé fa petons a l’aigua, hi havia una granota asseguda sobre una fulla de nenúfar.

«Perdoni», va dir la papallona. «Ha vist vostè una perle..? ».

Encara no havia acabat de dir perleta que la granota va fer un salt i se la va menjar en una bocada.

I es va quedar allà, sobre la fulla de nenúfar... no parava de pensar amb el seu estimat arc de sant Martí... i es preguntava on hauria anat que feia molts dies que no el veia.



5.2.3 Fulls de treball

a) Els canvis del capgròs per transformar-se en granota



b) Text 3.3 de la prova ACL-311

11

Català, Glòria et al.(1996).Op. cit. p. 93



5.2.4 Fulls de tasques

a) Full de tasques 1

b) Full de tasques 2



c) Full de tasques 3

d) Full de tasques 4



f) Full de tasques 5

Nota: Tots els enllaços a adreces web que s’inclouen als annexos es van comprovar el 15 de desembre de 2009.

COMPETÈNCIA LECTORA I BIBLIOTECA ESCOLAR: …Competència lectora i biblioteca escolar: una...

Documents

Transcript of COMPETÈNCIA LECTORA I BIBLIOTECA ESCOLAR: …Competència lectora i biblioteca escolar: una...