La competència científica

Neus SanmartíFebrer, 2009

Ajudant a desenvolupar la competència científica a l’escola

primària

PENSAR

EXPERIMENTAR COMUNICAR

Aprendre ciAprendre ciències, interrelacionar…ències, interrelacionar…

Manipular, observar, identificar, classificar...

Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes,

escriure...

Imaginar, comparar,relacionar, abstreure, regular...

PENSAR




escriure...


CEIP Bellaterra. 3º EP

La competència científica comporta saber utilitzar el coneixement per fonamentar l’actuació

La competència científica comporta saber utilitzar el coneixement per fonamentar l’actuació

Necessita: Contextualitzar l’aprenentatge

Necessita: Contextualitzar l’aprenentatge

√ Partir d’un problema socialment rellevant (EA, salut, pau, consum…), de l’anàlisi d’una situació real, i fer-se preguntes per arribar a…

√Abstreure idees globals junt amb maneres de fer i…

√ Saber-les aplicar a la interpretació de noves situacions o problemes.

No es transfereix del problema-exemple a d’altres problemes; cal passar per

l’abstracció

Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar què li havia ajudat a ser científic, respongué:

Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: “Què heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?” Christine Chin 2004

Un text com a punt de partida Un text com a punt de partida

SSón bones preguntes les que planteja ón bones preguntes les que planteja el llibre de text?el llibre de text?

Llibre de text de ciències de 5º EP

Quines serien unes bones preguntes?

Quines serien unes bones preguntes?

√ Quins estímuls reb la granota Daniel?

√ Quines respostes dóna?

√ Què passa en el seu cos entre rebre l’estímul i la resposta?

√ Què en penses d’ensinistrar els animals perquè facin allò que les persones volem?

√ Sovint, un tema de treball és aprendre sobre els arbres del bosc, del parc o del pati”. Si ens centrem només en preguntar-nos sobre els seus noms i les seves característiques, no és un saber que comporti aprendre a actuar.

Un altre exemple Un altre exemple

Per fonamentar com actuar Per fonamentar com actuar ens cal respondre preguntes ens cal respondre preguntes

com:com: D’on surten els arbres? QuD’on surten els arbres? Què è

necessita una llavor per necessita una llavor per germinar? Què passa dins de germinar? Què passa dins de

la llavor quan germina?…la llavor quan germina?…

Per fonamentar com actuar Per fonamentar com actuar ens cal respondre preguntes ens cal respondre preguntes

com:com: D’on surten els arbres? QuD’on surten els arbres? Què è

necessita una llavor per necessita una llavor per germinar? Què passa dins de germinar? Què passa dins de

la llavor quan germina?…la llavor quan germina?…

CEIP Bellaterra, 3r

Capten estímuls de l’exterior (impactes,

informació) i reaccionen. També hi ha estímuls

interns.

Agafen de l’exterior els materials (l’aliment) que

necessiten: sòlids. líquids i gasos. Els

animals els digereixen, i les plantes fabriquen els nutrients. Els reparteixen per tot el cos i obtenen

els materials que necessiten per créixer i

l’energia al respirar cremant-los. Al final

expulsen (excreten) el que no necessiten.

Surten d’altres éssers vius de les mateixes

característiques dels

avantpassats (progenitors).

ÉSSERS VIUS

Reproduir-se

Relacionar-se

Nodrir-se: per tenir energia i créixer

I arribar a abstreure: QUÈ FAN TOTS ELS ÉSSERS VIUS?

I aixI així sorgeixen les í sorgeixen les ““bones preguntes”. bones preguntes”.

Un alumne va Un alumne va preguntarpreguntar: : “Com ho “Com ho fa el tronc d’un arbre fa el tronc d’un arbre

per respirar?”per respirar?”

Un altre exemple: Els residus (o un tipus)

Un altre exemple: Els residus (o un tipus)

√Preguntes inicials: Com és que hem de separar els residus? Com és millor fer-ho i per què?

√ Què hem de saber per respondre a aquestes preguntes?

“Nosaltres tenim la clau”

En què hem de pensar quan ens preguntem sobre els materials? En què hem de pensar quan ens preguntem sobre els materials?

√ De què està fet? Quines propietats té que el fan útil? (estructura). Com és per dins? (escala)-

√ Com canvia amb l’energia (calor) i amb l’aire, amb l’aigua… (altres materials). Tarda molt temps?

√ D’on ve i on va (cicle)? Es necessita molta energia per obtenir-lo? Es contamina el medi?

√ Sabent tot això, com actuar?

Sistemamaterial

Espaiescala

Temps

Regulació interaccions

Canvis cicles

Estructurapropietats

matèria energia

En què hem de pensar sempre que ens plantegem com actuar en relació a l’ús dels materials?

Apliquem el coneixement Apliquem el coneixement

Un exemple:

1) Un nou material -paper de cel.lofana (embolcall d’un caramel), un DVD, un teixit…-, en el marc d’un problema: Què n’hem de fer?

2) En què hauriem de pensar per trobar la resposta?

3) Quines paraules-clau hauriem de posar a Internet per trobar la informació necessària per decidir-ho?

4) En funció d’aquests sabers, com actuar?

La informació la trobem a interner, però necessitem disposar de coneixements

per trobar-la i per avaluar-la

La informació la trobem a interner, però necessitem disposar de coneixements

per trobar-la i per avaluar-la

Un exemple a partir d’una pregunta PISA

Els astrònoms prediuen que, vist des de Neptú, hi haurà un trànsit de Saturn sobre la cara del Sol en algun moment d’aquest segle.

Quines tres de les paraules subratllades serien més útils per tal de buscar mitjançamt internet o en una biblioteca quan es donarà aquest trànsit?

Model “ésser viu”

Grans models científics a desenvolupar a l’escola

primària entorn:

Model sobre la Terra i els seus

canvis Model per interpretar

sistemes físics

Model sobre la matèria i els seus canvis

PENSAR




escriure...


L’experimentaciL’experimentació: Font d’evidènciesó: Font d’evidències

Posa la mongeta on creguis que germinarà millor

Argumenta la teva decisió

• Avui farem aquesta experiència que ens permetrà veure com… • Comprovarem que…• Anem a observar com…

Molt diferent de… Molt diferent de…

CEIP Bellaterra. 3º EP

Experimentem, o

bservem,

recollim dades, le

s representem,

ens fem preguntes, i

sobretot,

sobretot, en

parlem -c

onversem- i comparem

-conversem- i comparem

Per exemple, ens preguntem…Per exemple, ens preguntem…

Un alumne va preguntar:

“Per què la ratlla no ha sortit recta?”

Per què no totes les plantes creixen igual?Què passa si una flor no és pol.linitzada?

Quin tipus de sòl Quin tipus de sòl ““agrada” als agrada” als

cucs de terra?cucs de terra?

CEIP Escola BellaterraCEIP Escola Bellaterra

Quan sorgeix una pregunta…Quan sorgeix una pregunta…

SiSi posem el cuc al davant de diferents tipus de terra, posem el cuc al davant de diferents tipus de terra,

aleshoresaleshores observarem cap on va observarem cap on va


Plantejem hipPlantejem hipòtesis i busquem evidènciesòtesis i busquem evidències

Si posemSi posem el cuc de terra al davant d’un mateix el cuc de terra al davant d’un mateix

tipus de terra, però a diferent temperaturatipus de terra, però a diferent temperatura, , aleshores aleshores observarem cap on vaobservarem cap on va


Altres variables? La temperatura, humitat?Altres variables? La temperatura, humitat?

Sobre què parlar a l’experimentarSobre què parlar a l’experimentar(i així revisar la manera de “mirar”)?(i així revisar la manera de “mirar”)?

Què tenim?

Què fem?

Què creiem que passarà / què passa?

Per què passa?

Quines proves tenim d’aquest perquè?

MEDI NATURAL

Què creus que passa quan barregem el llevat i el sucre?

Què passarà amb cada ampolla?

Què ha passat amb el llevat que tenia sucre? (ampolla 1)

Què ha passat amb el llevat que no tenia sucre? (ampolla 2)

GuiGuió de treball ó de treball 1a versió (4t EP)1a versió (4t EP)

EL llevat és un ésser viu?

Què tenim a cada ampolla?

Què hem de fer? Què creiem passarà a cada ampolla?

Què ha passat a cada ampolla?

Per què hi ha diferències en allò que ha passat a les dues ampolles?

Aquesta experiència ens proporciona alguna prova (evidència) que el llevat és un ésser viu ? Quina? És suficient per afirmar-ho?

GuiGuió de treball ó de treball 2a versió (4t EP)2a versió (4t EP)

PENSAR




escriure...


La comunicació: Eix de tot aprenentatge La comunicació: Eix de tot aprenentatge

√ S’aprèn interactuant per contrastar punts de vista i revisar-los i, per tant, és fonamental:

√Conversar, escoltar, argumentar, negociar, pactar…

√Expressar les idees oralment, amb ajut de les TIC, del gest…,

√Escriure les idees, organitzant-les, connectant-les, justificant-les...

√Llegir críticament.

PARLEM D’UNA FLOR, PARLEM D’UNA FLOR, CIENTCIENTÍFICAMENTÍFICAMENT

Descriu una florDescriu una flor

Defineix quDefineix quèè éés una flors una flor

Argumenta si una Argumenta si una carxofa carxofa éés una flors una flor

Relacions entre la Relacions entre la descripció, la descripció, la definició i la definició i la argumentacióargumentació

Pensar en:

• A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta).

• Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals).

• En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir).

““Una flor és una part d’una planta que sempre Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol.len) i que té un pistil (òvuls) i/o estams (pol.len) i que serveix perquè la planta es pugui reproduir”.serveix perquè la planta es pugui reproduir”.

QUQUÈ HEM DE FER PERÈ HEM DE FER PER DEFINIR DEFINIR

Què és el que demanaven?

A qui volen fer les seves propostes?

Què hauriem d’aprendre per saber quines propostes

serien adequades?

Qui eren les persones que es van manifestar?

Lectura cooperativa d’una noticia

QuQuè proposariem si fossim veïns d’aquest poble?è proposariem si fossim veïns d’aquest poble?

Fem, conversem i escrivim al voltant d’una maqueta que va evolucionant

QuQuè necessiten è necessiten els éssers vius els éssers vius per viure? Per per viure? Per què ho què ho necessiten?necessiten?

On estan els On estan els éssers vius? Per éssers vius? Per què els trobem a què els trobem a aquests llocs?aquests llocs?

QuQuè hi ha al è hi ha al bosc bosc mediterrani?mediterrani?

Com actuenCom actuen els els éssers vius quan hi éssers vius quan hi ha un incendi? Com ha un incendi? Com és que ho fan així?és que ho fan així?

Com comença a Com comença a canviar el bosc canviar el bosc desprdesprés d’un és d’un incendi?incendi?

Com canvia si plou Com canvia si plou o si no plouo si no plou??

Amb plujaAmb pluja

Sense plujaSense pluja

Començariem dient

Les propostes que plantejariem són

Les raons que donariem són

Redactem una carta per als veïns

Acabariem dient

Comuniquem les nostres propostes Comuniquem les nostres propostes de gestió del boscde gestió del boscPlataforma CENDRA

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt08227 Sant Llorenç del MuntBarcelona

SenyorsSom alumnes de la classe de 5è. Pirineus , de l’escola “Coves d’en Cimany” que hem estat estudiant el tema dels “Éssers vius al seu medi “, i com sabem que aquest estiu es va cremar el bosc de Sant Llorenç i a classe hem estat parlant molt de tot el que va passar, us volem proposar unes quantes idees que podeu fer per intentar evitar que no tornin a produir-se més incendis.

El primer de tot seria que hauríeu de plantar alzines normals i alzines sureres perquè si es cremen rebroten i tenen protecció amb el suro.

Com a prevenció podríeu :- Retallar periòdicament la part superior de la capçada dels arbres que estiguin a prop de cables, perquè no les toquin amb les puntes de les fulles. -Organitzar la neteja de les branques que cauen dels arbres i aprofitar-les per a fer paper. - Posar més contenidors de reciclatge perquè la gent hi pogués llençar els vidres, lllaunes , plàstics, cigarrets i papers .-Distribuir rètols indicatius, al llarg del parc, per explicar a la gent el que pot i no pot fer. - Organitzar una recollida periòdica d’ escombriaires.

. Destinar més guardes forestals a les zones més concorregudes.

Esperant que les nostres idees us ajudin molt a mantenir bonic el parc, Us saludem els nens i les nenes de 5è. Pirineus.

En nom de la classe:

Aprenent sobre com es desenvolupa un fetus

Com s’alimenten els arbres?

CEIP Coves d’en Cimany, 5è

Cada grup representa què creu que passa dins d’un arbre quan es nodreix

Els membres del grup expliquen com ho han fet i per què.La resta de companys fan suggeriments de millora

Parlem per regular les nostres represetacions inicialsParlem per regular les nostres represetacions inicials

Barcelona Els é ssers vius al seu medi

LA NOSTRA MAQUETA * DAVID MESA * DANI RUEDAS * IVAN CALDERÓN * ÀNGEL PÉREZ

GRUP 1.

1.- QUÈ HEM FET? PER QUÈ ?

• Vam repassat el cont orn de l’arbre i després vam f er les f ulles.

• Hem posat palla perquè semblin les ar rels.

• Hem posat t ir es verdes que eren els nervis de l’arbre. Serveixen per

aliment ar - se.

• Hem posat plast il ina que represent a les cèl_lules. La plast ilina lila

signif ica cèl_lules dolent es.

• A les ar rels hem posat plast ilina com si f ossin llavors.

• El t ub vermell és la cir culació de la sang.

Després d’haver presentat la n ost ra maqueta i haver - ne parlat ent re

tots, i després d’haver - nos inf ormat amb llibres i d’alt res

materials. . .

2. - QUÈ MI LLORARÍ EM ?

El grup escriu qué milloraria i perquè

- Els arbres no tenen sang.- Les arrels són molt petites i no podrien sostenir l’arbre- Hem de posar tubs que baixin. Les arrels també necessiten aliments i els han d’arribar des de la fulla.-No hi ha cèl.lules bones o dolentes. En tot cas unes es moren.- …

“Desenvolupar la capacitat dels escolars per utilitzar el coneixement científic (els models) per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix” (PISA, 2000)

En resum: Quina és la finalitat de l’ensenyament de les ciències?

En resum: Quina és la finalitat de l’ensenyament de les ciències?

La competència científica

Education

Transcript of La competència científica