Fitxes fotocopiables

Bancs dexercicis

Estratgies per a un aprenentatge efica

Suggeriments didctics

100 propostes per a millorar la competncia en comunicacilingstica

Utilitzaci del llenguatge com a

instrument tant de comunicaci oral

i escrita com daprenentatge i de

regulaci de conductes i emocions.

194168 _ 0001-0120.indd 1194168 _ 0001-0120.indd 1 3/8/09 14:28:093/8/09 14:28:09

2009 by Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.C/ Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)

CP: 194168

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propi-etat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

El llibre 100 propostes per a millorar la competncia en comunicaci lingstica

forma part del projecte Competncies i s una obra collectiva concebuda, creada

i realitzada en el Departament de Primria dEdicions Voramar, S. A. / Santillana

Educacin, S. L. sota la direcci dEnric Juan Redal i Immaculada Gregori Soldevila.

En aquest projecte han collaborat els professors segents:

Casilda Brcena, Fernando J. Cortiguera, Malena Fuentes, Daniel Gabarr, Javier

Lpez, Juan Ignacio Medina, Elena OCallaghan, Maite Lpez-Sez, Inmaculada Daz,

Ana Mara Rodrguez, Adela Rodrguez i Martn Varela.

Programes especials:

Mtode dortografia PNL: Daniel Gabarr Berbegal

Mtode de resoluci de problemes: Javier Lpez Apestegua

I la collaboraci dels alumnes de 4t de primria del collegi Sant Cristfor Mrtir,

de Picassent.

Projecte: Jos Luis Alzu

Edici: Jos Luis Alzu i ngels Campos

Correcci: ngels Campos

Disseny i maquetaci: ARTI*MAGOS (Malena F. Alzu)

Illustraci: ARTI*MAGOS (Esther Prez-Cuadrado) i Esther Lecina

Confecci i muntatge: Josep Andrs

194168 _ 0001-0120.indd 2194168 _ 0001-0120.indd 2 5/8/09 16:19:515/8/09 16:19:51

3

Presentaci Les 100 propostes per a millorar la competncia en comunicaci lingstica

Aquest projecte presenta un conjunt de propostes, suggeriments i activitats orientats a millo-rar la competncia lingstica de lalumnat. Les propostes, que sinclouen en el procs den-senyament/aprenentatge, tenen una doble dimensi: sn complementries i alternatives.

Sn complementries perqu shan de treballar juntament amb les activitats que realitzeu habitualment a laula i amb els recursos que ofereixen el llibre de text i altres materials didc-tics. El tret ms distintiu de les propostes daquest quadern s que apliquen els coneixements a contextos i situacions de la vida quotidiana.

Sn alternatives perqu, tot i que tenen com a objectiu la consecuci dels objectius curri-culars, plantegen les activitats des dun altre punt de vista, de manera que obrin la porta a una forma diferent densenyar i daprendre.

El lloc de les 100 propostes en el procs didctic

El quadern 100 propostes per a millorar la competncia en comunicaci lingstica s un material per a tots els qui, com a mestres experimentats, coneixedors de lassignatura i de les caracterstiques dels vostres alumnes, voleu utilitzar un recurs diferent. B, perqu els alumnes ms endarrerits sacosten als objectius bsics; b, per a reforar laprenentatge amb activitats que connecten amb la vida diria; o tamb, per a comenar o acabar la classe amb una activitat breu per interessant, amb la qual el mestre i els alumnes tingueu la sensaci que lobjectiu sha assolit completament.

En qu consisteixen les propostes

100 propostes per a millorar la competncia en comunicaci lingstica comprn 100 fitxes independents, algunes de les quals sadrecen al mestre i, daltres, als alumnes. Els quatre models de fitxa sn els segents:

1. Proposta suggeriment (S). Presenta un conjunt didees prctiques perqu laprenentatge de lassignatura o dun programa concret daquesta siga efica. Per exemple, us ajudem a aconseguir que hi haja una autntica comunicaci oral a laula, o que lescriptura siga crea-tiva, divertida i til.

194168 _ 0001-0120.indd 3194168 _ 0001-0120.indd 3 3/8/09 14:28:103/8/09 14:28:10

42. Proposta model (M). Presenta una estratgia de treball o un truc que, tot i que t com a destinataris els alumnes, sofereix als mestres perqu lexpliqueu als alumnes.

3. Proposta banc dactivitats (B). s una fitxa dirigida al professorat en la qual es presenta una srie dactivitats monogrfiques que lliurareu o dictareu als alumnes quan ho considereu oport.

4. Proposta dexercicis per als alumnes (F). Es tracta de fitxes fotocopiables que es lliuren als alumnes perqu facen un exercici. En la capalera de cada fitxa sinforma del tipus de fitxa de qu es tracta. Les fitxes fotocopiables es reconeixen per tindre la banda vertical de color blanc.

De mestres a mestres

Les 100 propostes per a millorar la competncia en comunicaci lingstica han sigut redac-tades per mestres que fa molts anys que imparteixen classe a Primria. Hi han aplicat les seues estratgies i els seus trucs i nhan seleccionat els recursos que els han donat ms bons resultats.

Contingut i organitzaci de les propostes

Totes les propostes responen als continguts del currculum dels cicles segon i tercer dEdu-caci Primria. Al comenament de cada bloc i juntament amb el ttol, es presenta la compe-tncia bsica corresponent, redactada en els termes dels criteris davaluaci del currculum oficial. En aquesta redacci, les expressions destacades corresponen als objectius que el tercer cicle afig als expressats per al segon cicle. A continuaci, detallem lndex de pro-postes per a lassignatura de Llengua:

I. Comunicaci oral.

II. Comunicaci escrita. Lectura. Literatura

III. Comunicaci escrita. Escriptura.

IV. Estudi de la llengua. Gramtica i Vocabulari.

V. Estudi de la llengua. Ortografia.

VI. Competncies transversals.

Si b s cert que totes les propostes estan lligades al currculum, aquest material no pretn ser un llibre parallel, ni tan sols un quadern davaluaci. Shan seleccionat els continguts essencials de cada programa i shan destacat aquells aspectes instrumentals, que segons els mestres, sn els ms difcils de fer entendre a tots els alumnes.

194168 _ 0001-0120.indd 4194168 _ 0001-0120.indd 4 3/8/09 14:28:103/8/09 14:28:10

5

ndex

1. Parlem? (S). 2. Puc preguntar? (F). 3. Versos per a contar (B). 4. El monleg del superheroi (F). 5. Qu has volgut dir? (F). 6. Hui em sent... (F). 7. Gent xarradora (B). 8. Escoltam i no et perdrs (F). 9. Endivina de qu et parle (B). 10. Pareu atenci als detalls! (B). 11. Jocs de simulaci (M). 12. Tel torne a contar (M). 13. Te nhas de convncer! (B). 14. Com mho han contat tho conte (B). 15. Trucs per a memoritzar poemes (F). 16. Els millors acudits (B). 17. Instruccions per telfon (B). 18. Viatjar amb la imaginaci (F). 19. El telenotcies de la nit (F). 20. Un discurs de dos minuts! (B). 21. Aix s la meua terra (F). 22. SUPERTEST de comunicaci oral (F).

I. COMUNICACI ORALCompetncies bsiques

1. En acabar el procs daprenentatge, lalumne s capa de participar activament en situacions de comunicaci a laula, respectar les normes dintercanvi, guardar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar, mirar linterlocutor, mantindre el tema i entonar adequadament.

2. En acabar el procs daprenentatge, s capa dentendre el sentit global de textos orals ds habitual reconeixent-hi les idees principals i les secundries i distingint-hi idees, opinions i valors no explcits.

3. En acabar el procs daprenentatge, s capa dexpressar-se de forma oral per mitj de textos que presenten de manera organitzada i coherent, fets, vivncies i opinions.

194168 _ 0001-0120.indd 5194168 _ 0001-0120.indd 5 3/8/09 14:28:103/8/09 14:28:10

6Anotacions per a laplicaci de les propostes sobre comunicaci oral

DATA NM. DE FITXA OBSERVACIONS

194168 _ 0001-0120.indd 6194168 _ 0001-0120.indd 6 3/8/09 14:28:103/8/09 14:28:10

7

Crear un ambient estimulant per a lexpressi oral

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL Millorar la comunicaci oral

Ning dubta de la importncia que t acon-seguir una competncia acceptable en comuni-caci oral, en les dues habilitats: comprensi i expressi. Aquesta necessitat s molt ms evi-dent en el moment actual, en qu sadverteixen mancances importants en aquesta habilitat de la comunicaci interpersonal.

Estem convenuts que les destreses comuni-catives shan daprendre i desenvolupar a lau-la; encara que tamb som conscients que, en aquest camp, el treball sol ser intens per poc sistemtic i sense una clara definici i ordenaci dels objectius.

Per a aconseguir ms eficcia en la comuni-caci oral, s convenient comenar creant un mbit adequat i ric en possibilitats. A continua-ci, us en fem alguns suggeriments prctics.

Crear un ambient adequat

1. Dedicar un temps concret i especial dins de lhorari de lassignatura de Llengua.

2. Preparar la classe: organitzar les taules i les cadires de forma adequada perqu tots els alumnes puguen escoltar o participar en la comunicaci.

3. Establir, de manera democrtica, unes regles de comportament que se centren en el respecte envers la persona que parla i la que escolta.

4. Limitar el temps de la intervenci a uns minuts.

5. Procurar que la persona que parla reba immediatament algun tipus de gratificaci: aplaudiments, preguntes que mostren inters, correccions amables i positives

Graduar la dificultat de les intervencions

1. El programa de comunicaci ha de comen-ar amb la lectura en veu alta de textos senzills i variats, parant atenci a la persona que escolta, a la dicci, a la pronunciaci, a lentonaci, als temps... Es tracta de narracions breus, dilegs, embarbussaments, endevinalles, poemes, acu-dits...

2. Donar molta importncia a la comprensi de textos orals de la vida diria (situacions esco-lars, rdio, televisi, entrevistes...).

3. A poc a poc anar passant de lexpressi diri-gida a la no dirigida per a arribar a lexposici en grups reduts de companys.

4. Finalment, ens atrevim a exposicions en gran grup: als companys de la classe, a altres classes o als familiars ms directes.

Aprofitar totes les ocasions per a millorar lexpressi oral

Independentment dels recursos que hem comentat anteriorment, heu daprofitar totes les ocasions que es presenten en la convivncia escolar per a millorar la comprensi i lexpres-si oral: les preguntes i les respostes, els avisos, les explicacions, els dilegs entre companys Aquest s, sens dubte, el cam ms efica.

Parlem?1 S

194168 _ 0001-0120.indd 7194168 _ 0001-0120.indd 7 3/8/09 14:28:103/8/09 14:28:10

8Aquest text recull part de la gravaci duna conversa que dues persones mantenen al carrer. Intenta assabentar-te de qu parlen i desprs escriu cinc preguntes que, sobre el tema, podries fer a qui parla. Les tres primeres preguntes es correspondran amb el tema, la quarta ser sobre un tema relacionat i la cinquena ser una pregunta que no s pertinent. Utilitza una frmula de cortesia per a entrar en la conversa.

He escoltat per la rdio un programa molt interessant sobre el canvi climtic. Tot i que hi ha persones que no estan massa convenudes que el canvi siga una realitat, milers de cientfics de tot el mn afirmen que es tracta dun fet cert i que constitueix una autntica amenaa per a la vida al planeta.En el programa parlaven de les greus conseqncies que pot tindre el desgel dels casquets glacials, dels efectes desastrosos de la desaparici de les caracterstiques climatolgiques que diferencien les estacions, de les conseqncies en la composici de laire i de laigua

PREGUNTES PERTINENTS:

1a

2a

3a

PREGUNTA SOBRE UN TEMA RELACIONAT:

PREGUNTA INADEQUADA:

Intervindre en una conversa formulant preguntes pertinents

F Puc preguntar?2Nom:

Data:

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

194168 _ 0001-0120.indd 8194168 _ 0001-0120.indd 8 3/8/09 14:28:103/8/09 14:28:10

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

B3Valoraci

Cal tindre en compte la capacitat de recordar els versos i el ritme i lexpressivitat propis de la persona que explica coses interessants.

BANC

El poll i la pua

El poll i la puaes volen casar;com ens casaremsi no tenim pa?

Respon la formigades del formiguer:Caseu-vos, caseu-vos,que el pa, jo el dur!

De pa, ja en tenim.Vi? Com ho farem?Respon el mosquitdes del fons del celler:Caseu-vos, caseu-vos,que vi, jo en dur!

De vi, ja en tenim.Carn? Com ho farem?Respon la rabosades del galliner: Caseu-vos, caseu-vos,que carn, jo en dur!

De carn, ja en tenim.Per, qui tocar?Ja respon el grill,que s bon sonador:Caseu-vos, caseu-vos,que tocar jo.

De msic, ja en tenim.Per qui ballar?Respon el gripau,que s bon ballador: Caseu-vos, caseu-vos,que ballar jo.

De ballador, ja en tenim.Per amb qui ballar?Respon la granota,amb un gest valent:Caseu-vos, caseu-vos,que jo ballar.

El poll i la puaja es poden casari tots els amicsho estan celebrant.

POPULAR

Exercitar lexpressivitat en un poema narratiu

Versosper a contar

9

194168 _ 0001-0120.indd 9194168 _ 0001-0120.indd 9 3/8/09 14:28:103/8/09 14:28:10

10

Llig el text diverses vegades i preparan la lectura en pblic. Fes-hi marques per a saber on fars una pausa curta o una pausa llarga, quan mirars el pblic per provocar la seua resposta, on fars gestos i on pronunciars emfticament.

El superheroi

A mi magraden molt els superherois. En conec un munt: Batman, Spiderman, SupermanX

Per, us heu adonat que tots els herois sn americans?

He estat pensant i repensant i no he pogut trobar-ne cap de ms prxim.

Fins que, finalment, se mha ocorregut una soluci. Una soluci genial. X Propose que es reconega el ratol Prez com a autntic superheroi!

Perqu, vegem, qu tenen Batman, Superman o Spiderman que no

tinga el ratol Prez? Valentia? Poders? Vestit de superheroi? Identitat

secreta? Nvia?

Si no nesteu convenuts, comparem.

Si parlem de valentia, a Prez, no el guanya ning. Es cola a les

cases, senfila pels llits i busca davall dels coixins Tot aix sabent que,

en qualsevol moment, es pot emportar una bona granerada

I els seus poders? El ratol Prez veu en la foscor, daix no hi ha dubte.

Tamb deu tindre un radar mental. Perqu, com s que sassabenta que

tha caigut una dent?

I repassem el tema de la identitat secreta. Tots sabem que Superman

s periodista en el temps lliure, veritat? Doncs jo s de bona font que

el ratol Prez treballa durant el dia: s el secretari del flautista dHameln.

Veritat que no ho sabeu?

La qesti del vestit de superheroi s ms complicada. La veritat s que

el ratol no porta calces roges, ni capa, ni antifa, ni li fa cap falta. Ell no

necessita una disfressa com la que porten els superherois vulgars.

I ara, parlem de la nvia. El ratol tamb compleix aquest requisit. Jo vaig

llegir un conte en qu el ratol Prez es casa amb la rateta presumida!

Per s que, a ms, jo crec que el ratol Prez s ms llest que tots els

superherois junts. Ell s lnic que ha construt el seu propi castell! Un castell

de dents!

Aix s que ja ho sabeu: el ratol Prez mereix ser superheroi del mn

mundial per mrits propis. Alceu la m els qui estigueu dacord amb mi!

INMACULADA DAZ (Adaptaci)

Fer una lectura dramatitzada

F El monleg del superheroi4

Nom:

Data:

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

X- Amb suspens

X-Pausa

194168 _ 0001-0120.indd 10194168 _ 0001-0120.indd 10 3/8/09 14:28:103/8/09 14:28:10

11

Explicar el sentit figurat de frases fetes

1 Entre tots, descobriu el que diu lexpressi subratllada, el sentit literal. Desprs, penseu en el que, de veritat, vol dir. Escriviu-ne el resultat.

s un tema delicat, cal anar amb peus de plom.

Qu diu?: Els peus de plom sn molt pesats i cal molt desfor per a avanar.

Qu ha volgut dir?: Cal anar a poc a poc, analitzant b la situaci.

Com que tenia ganes de jugar, ha fet els deures en un rellamp.

Qu diu?:

Qu ha volgut dir?:

Les notes daquesta avaluaci mhan deixat de pedra.

Qu diu?:

Qu ha volgut dir?:

He eixit quan ms plovia i estic feta una sopa!

Qu diu?:

Qu ha volgut dir?:

Anna ha passat tot el dia al sof i ara t ganes destirar les cames.

Qu diu?:

Qu ha volgut dir?:

Qu has volgut dir?

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

FNom: Data: 5

194168 _ 0001-0120.indd 11194168 _ 0001-0120.indd 11 3/8/09 14:28:103/8/09 14:28:10

12

Llig amb atenci els estats dnim del quadre. Desprs, tria els ms adequats per a expressar les situacions que es descriuen en lactivitat 1.

Digues en veu alta com et sents en cada una de les situacions que proposem. Repeteix diverses vegades el que has dit per canviant la paraula de sentiment per una altra que siga adequada per a la situaci.

Marca en la llista de dalt la paraula que has utilitzat. Procura no repetir-ne cap fins que esgotes la llista.

1. Macaben de dir que la setmana que ve anirem dexcursi al parc datraccions.

Exemple: Que b! Hui estic content.Que b! Hui estic encantat.

2. Desprs dhaver pintat el dibuix, se mha tacat de Cola-Cao.

3. He estat tota la vesprada llegint els cmics que em deixares.

4. He estat tot el mat pensant que els meus pares vindrien a buscar-me a lescola, per no hi han vingut.

5. Em queda molt poc per a presentar el treball de Llengua. No vull que minterrompa ning. I si alg ho fa, lescridassar.

6. Quan he obert el paquet, he comprovat que era el regal que volia des de fa molt de temps.

1

Expressar sentiments

F C

OM

UN

IC

AC

I

O

RA

L

Hui emsent...6

Abandonat Content Enfurit Furis Nervis

Agrat Deprimit Entretingut Histric Pessimista

Agre Desanimat Entusiasmat Impacient Preocupat

Alegre Desesperat Espantat Inquiet Rabis

Alterat Desmoralitzat Eufric Insegur Relaxat

Antiptic Disgustat Fart Intranquil Satisfet

Aterrit Divertit Fastiguejat Irritat Solitari

Avergonyit Emocionat Feli Malhumorat Tens

Avorrit Encantat Fracassat Molest Tranquil

Cansat Enfadat Frustrat Neguits Trist

Nom:

Data:

194168 _ 0001-0120.indd 12194168 _ 0001-0120.indd 12 3/8/09 14:28:103/8/09 14:28:10

B7Aix com hi ha escriptors famosos, tamb hi ha

xarradors famosos. Sn moltes les persones que es guanyen la vida utilitzant el do de la paraula i sn models que cal imitar. Expliqueu als alum-nes algunes de les histries daquestes persones amb lobjectiu destimular-los a parlar cada dia millor. Inviteu alguna persona que parle b perqu faa una xarrada davant dels alumnes o b demaneu-los que ells posen exemples de persones que consideren que parlen molt b. Expliqueu-los aquestes histries breus i feu-los preguntes.

Els joglars i els romancers

Fa centenars danys ning sabia llegir. Els esdeveni-ments importants sexposa-ven en poemes senzills anomenats romanos.

Els joglars eren els encarregats de narrar-los pels carrers i camins. El narrador havia de tindre molt bona memria per a recordar els fets i la forma dels versos. Aquests romanos no sescri-vien, sin que es transmetien oralment.

Tatreveixes a inventar uns versos explicant alguns coses que fas durant el dia?

Els venedors ambulants i els xarraires de fira

Al segle passat, els venedors ambulants venien coses barates als mercadets de pobles i ciutats. parlaven sense parar pregonant les virtuts dels seus productes. Moltes vegades no deien la veri-tat, per eren tan convincents que aconseguien vendre tot el que es proposaven. Tenien una gran habilitat per a improvisar contnuament els arguments.

Podries inventar un argument per a convncer un company perqu et canvie el teu bolgraf gas-tat pel seu bolgraf nou?

El pregoner del poble

Fins fa uns quants anys el millor instrument de comunicaci dels ajuntaments dels pobles era el pregoner. Es tractava dun empleat de lajunta-ment que anava per les places i els carrers expli-cant els avisos que li transmetia lalcalde.

Es collocava al mig de les places, feia sonar un cornet i deia algun preg com aquest: per ordre del senyor alcalde es fa saber que a ledifici de lajuntament sha installat el veterinari per vacunar contra la rbia tots els gossos del poble. En acabar, tornava a fer sonar la corneta.

Hi ha pregoners a les ciutats? Com es transme-ten actualment els avisos als ciutadans?

Xarradors actuals

Toni Mestre, locutor. Va crear el programa De dalt a baix de RNE. Un locutor de rdio ha

de documentar-se b, parlar amb veu molt clara i

pausada, i ha de ser capa dimprovisar davant de

qualsevol imprevist.

Pots dir el nom dalgun locutor de rdio?

Carles Alberola, actor de teatre. Un actor de teatre senfronta cada dia a un pblic que lescol-

ta, laplaudeix o el rebutja. Els actors es preparen

molt b en escoles especials de dramatitzaci, han

de tindre bona veu i bona memria.

Has actuat en un teatre? Tagrada?

Lloren Gimnez, contacontes. s molt cone-gut com a contacontes per a grans i menuts. La

seua primera missi s captar

latenci de lauditori. Desprs,

ha de mantindre linters en

tot moment. A ms, ha devitar

lavorriment i la distracci.

Tagraden els contacontes?

Models de personatges amb una gran competncia en lexpressi oral

Gentxarradora

13

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

194168 _ 0001-0120.indd 13194168 _ 0001-0120.indd 13 3/8/09 14:28:103/8/09 14:28:10

14

FC

OM

UN

IC

AC

I

O

RA

L

8Nom:

Data:

Imagina que has anat a Alcoi a les festes de Moros i cristians i diversos turistes et fan preguntes. Llig les preguntes, desprs observa el plnol i contesta en veu alta o escriu les respostes en un paper. Noms pots utilitzar aquestes paraules: a la dreta, a lesquerra, recte, gire, de primer, desprs. Si et falten paraules, fes servir gestos.

Un turista de Castell: Com puc anar des de lAjuntament (1) al palau dAlbors (5)?

Un turista angls: I am in Llotja Sant Jordi (2). Where is Navalora tower (6)? (contesta en valenci)

Un turista de Tarragona: Estic a la casa del Pavo (4). Com puc arribar a lantic parc de bombers (3)?

Descriure correctament un itinerari

Escoltam i no et perdrs

vA . Pas Valenci

C/ Sa

nt Jo

sep

C/ Pintor Gisbert

C/ d

el C

arm

e

C/ El Tap

C/Santa Rita

C/Sant M

aurC/ R

oger

de

Lln

ia

Av. Sant Lloren

Av. S

ant N

icolau

Pl. deDins

C/ S

ant T

oms

C/ Gonal Barrachina

PO

NT

DE

SA

NT

JO

RD

I

Riu Riquer

1

2

3

4

5

6

194168 _ 0001-0120.indd 14194168 _ 0001-0120.indd 14 3/8/09 14:28:113/8/09 14:28:11

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

B9Utilitzar altres formes dexpressi per a transmetre un missatge

Per naturalesa, som capaos dexpressar-nos amb recursos no verbals. Per podem millorar aquesta capacitat realitzant activitats apropiades. Aquestes activitats potencien diferents criteris i habilitats dexpressi:

La valoraci de la comunicaci i de ls de la paraula.

La creativitat. La comprensi. Lexpressivitat.Poseu els alumnes en diverses situacions i feu

que sexpressen amb gestos fins que els com-panys endevinen de qu es tracta. Poden repre-sentar algunes de les situacions que proposem en aquest quadern o poden reproduir contes o pellcules. En qualsevol cas, deixeu que ells mateixos trien i plantegen la situaci.

s convenient que lactivitat tinga una dimen-si humorstica o competitiva per a aconseguir que tots els alumnes sesforcen per posar en joc les habilitats personals.

Valoreu tant la qualitat de lexpressi com lagudesa de la comprensi.

PRIMERA SITUACI

El terrissaire

El terrissaire treballa al seu taller. Agafa fang, el pasta, el maneja al torn, modela latuell, lagafa, el porta al forn, el dna a una altra persona, se li cau, es desespera davant de la situaci, agafa els trossos i intenta apegar-los per se li tornen a tren-car i els fa una puntellada.

SEGONA SITUACI

Lespia espiat

Lespia entra a casa per la finestra o for-ant una porta. Es posa els guants i encn la llanterna. Sassegura que no hi ha ning. Va regirant els calaixos, tirant coses i posant-ne daltres a la saca. De sobte, sent un soroll. Es troba amb lamo de la casa que entra per la porta i el tranquil-litza. Es lleva els guants i simula que fa alguna cosa a la casa.

TERCERA SITUACI

Lensinistrador

Eduard est ensinistrant el seu gos. Li dna instruccions, el felicita, li dna a olorar un pal i el tira lluny, el gos lil porta a les mans i Eduard el felicita. Desprs de molts exercicis, el gos desapareix all lluny. Eduard mira, busca i es queda abatut. Finalment, se sent, all lluny, un lladruc i, al poc de temps, apareix el gos.

Endevina de qu et parle

15

194168 _ 0001-0120.indd 15194168 _ 0001-0120.indd 15 3/8/09 14:28:113/8/09 14:28:11

La concentraci

s normal que els nostres alumnes durant la classe perden la concentraci o que en una acti-vitat determinada no presten atenci als detalls que proporciona una informaci. En aquestes circumstncies paga la pena interrompre lactivi-tat que es desenvolupa per a realitzar un exercici datenci i concentraci.

En aquest quadern proposem alguns exercicis datenci oral. Trieu el que ms us interesse i llegiu-lo en veu alta molt a poc a poc. Desprs, pregunteu pels detalls ms importants que afec-ten la comprensi global del text.

Text 1. Larmari de Robert

Robert va obrir larmari per decidir la roba que shavia de posar. En la part dreta, va vore dues camises, tres camisetes de mniga llarga i una sense mnigues, tres parells de calcetins blancs i dos de color, dos pantalons texans i un xandall blau. En la part esquerra, tenia un jersei taronja i quatre calotets dins duna capsa de cart, que estava en la part baixa de larmari. Es va adonar que dalgunes coses tenia molta varietat i daltres, molt poca. Al final, va escollir una camisa, un jersei, un xandall i calcetins de color.

Preguntes. Quantes camisetes tenia Robert a larmari?Tenia un impermeable?De quin color era el xandall que va triar?On guardava els calotets?On estava Robert? A quina habitaci?Com era el dia, fresc o calors?

Text 2. Els pirates

Els pirates sn el terror dels set mars i el mal-son de tots els navegants honrats. Mai et fies dun pirata. En un girar dulls thauran pispat el rellotge del canell i fins i tot labonament

de lautobs de la butxaca. Per, saps reco-nixer un pirata? Mira, un autntic pirata t un ganxo en lloc de m, un lloro sobre el muscle, un pegat negre sobre un ull, una pota de pal i un sabre al cintur. Com que els agrada cridar latenci, es vesteixen amb colors vius i adornaments de totes les classes. Els capitans fan servir un gran barret negre, adornat amb una calavera sobre dos grans ossos creuats, i una casaca amb butxaques enormes en les quals guarden les monedes, les bales de can i els mapes.

COLIN HAWKINS, Piratas. Alfaguara. (Adaptaci)

Preguntes.De quants mars sn el terror els pirates?Recordes cinc coses per a reconixer un pirata?Qu porten els capitans pirates a les butxaques?

Text 3. La casa

Jo tenia huit anys i vivia a Hernals. Hernals s un barri de Viena. Jo vivia en un edifici gris de dos pisos. Al baix. Lltima porta. Darrere de la casa, hi havia un pati amb poals de fem, una maa i una destral. I en la part de darrere del pati, al costat de les finestres dels lavabos, hi havia una prunera. Per mai tenia prunes.

Davall de la nostra casa hi havia un soter-rani. Era important tindre un soterrani per les bombes. Estvem en guerra. Una vegada vaig vore les bombes. Jo estava a casa de lvia, que tamb vivia en aquest edifici. Al baix, primera porta. Jo estava asseguda amb ella a la cuina. Lvia pelava crelles.

CHRISTINE NSTLINGER, Vola, borinot! Alfaguara/Grup Promotor (Adaptaci)

Preguntes. Quants pisos tenia ledifici?Qu hi havia al pati de darrere de la casa?On estava situada la prunera?A quina porta vivia lvia?

Atendre i discriminar auditivament diferents informacions

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

B Pareu atenci als detalls!10

16

194168 _ 0001-0120.indd 16194168 _ 0001-0120.indd 16 3/8/09 14:28:113/8/09 14:28:11

17

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

M11Utilitzar expressions de cortesia en els dilegs

Jocs desimulaci

17

Proposeu als alumnes algunes situacions de comunicaci oral. De primer, expliqueu largu-ment de cada situaci comunicativa. Escriviu a la pissarra el gui que us suggerim, en el qual sindi-quen els passos principals del desenvolupament. Desprs, demaneu als alumnes que verbalitzen la situaci. Vigileu sobretot els aspectes segents:

1. Les salutacions dinici i de comiat.2. La forma de fer les preguntes segons

el context.3. La forma de respondre.

Al final, plantegeu un colloqui sobre el compor-tament ms aconsellable: qui ha preguntat millor i qui ha contestat millor.

PRIMER CAS

Situaci. Una persona va a un hospital per-qu vol visitar un amic a qui han operat duna fractura que sha fet mentre esquiava. Sadrea a informaci, on pregunta per lhabitaci del malalt. Lencarregat dinformaci li diu que pre-gunte a recepci. A recepci, latn una infer-mera. Explica a la infermera com sanomena el malalt que busca i respon a les preguntes que li fa la infermera. Insistiu en la importncia dusar frmules de cortesia com bon dia o grcies.

Gui. Salutaci, dileg amb lencarregat dinfor-maci i dileg amb la infermera de recepci.

SEGON CAS

Situaci. Una persona va a buscar treball en una oficina. Ha de parlar amb el cap de personal, que es diu senyor Grau. Pregunta al recepcionista, que lenvia a parlar amb el secre-tari del senyor Grau. El secretari li pregunta si porta limprs emplenat. No sap de quin imprs es tracta, de manera que torna a recepci per demanar-lo i, desprs, puja novament a buscar el senyor Grau.

Gui. Salutaci, dileg amb el recepcionista, dileg amb el secretari, sollicitud de limprs a recepci, dileg final amb el secretari.

Situaci. Uns xiquets majors juguen en un parc infantil. Uns altres els demanen que deixen dusar les engronsadores. Els xiquets majors, per, shi resisteixen perqu diuen que ells tamb tenen dret a jugar. Cal buscar argu-ments per a convncer-los perqu sen vagen a un altre lloc.

Gui. Dileg amb els majors per a modificar la situaci sense provocar un conflicte.

El mateix alumne fa les preguntes i les respostes.

Els alumnes, per parelles, creen aquests dilegs.

GRAU

194168 _ 0001-0120.indd 17194168 _ 0001-0120.indd 17 3/8/09 14:28:113/8/09 14:28:11

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

M 12En aquesta activitat sexercita la capacitat de

reproduir els elements essencials dun conte, aportant-hi les modificacions o altres caracters-tiques que es consideren oportunes. Es llegir un conte en veu alta i els alumnes que trieu hauran de ser capaos de tornar-lo a contar amb coherncia, introduint-hi els canvis que es demanen.

1. Es valoraran les capacitats segents:a) Contar ordenadament, distingint amb cla-

redat els tres temps de la narraci: presentaci, nus i desenlla.

b) Descriure amb nitidesa acceptable les carac-terstiques dels protagonistes, de la situaci (pro-blema, causalitat, etc) del lloc i del temps.

c) Utilitzar amb propietat expressions conven-cionals per a comenar o acabar la narraci.

d) Ser expressius (en el vocabulari utilitzat, en la creaci dun clmax, en el parlar pausat i amb bona entonaci).

2. Lalumne podr utilitzar algunes daques-tes estratgies per a recordar i reformular el conte:

Dividir un full de quadern en 4 parts. Una per a escriure el ttol i les altres tres per a prendre notes sobre el plantejament, el nus i el desenlla, respectivament.

Escoltar la narraci del conte amb molta atenci. Escriure el ttol, caracterstiques dels protagonistes, el temps, lloc...

Eliminar, a mesura que sescolta, aquelles parts del text que no sn essencials.

Abans de contar el conte, fer un breu gui mental o sobre el paper, si es considera neces-sari.

MODEL DE CONTE BREU

La raboseta i el rabosotLa raboseta i el rabosot, tot i que no

sestimaven massa, no era estrany trobar-los junts. Un dia que anaven per lhorta cercant pastura, trobaren una alqueria molt ben emblanquinada i gran a la vora de la qual no veren ning.

Com que els dos tenien una gana que no shi veien, hi arribaren en dos bots. Sense que ning no els destorbara li pegaren la volta i, encara que ho miraren tot molt reb, no topa-ren ni una gallina solta ni un conill corrent. Finalment la raboseta va proposar:

Rabosot, arrimat a la paret, i com que ets tan regran, et pujar al llom i botar la paret.

El rabosot ho va fer i esperava fora impa-cient insistint:

Raboseta, trobes res?Al remat, la raboseta descobr un tros de

cansalada que devien haver deixat oblidat els llauradors. Tota contenta per la troballa, la tir fora i, recelosa de menjar com estava, salt la tpia de seguida. I pass el que ella hauria dhaver previst: el rabosot, desprs de fer-se amb el tros de cansalada, corria desesperat agarrant ben fort la carn entre les dents.

La raboseta el perseguia, per veia que corrent mai no latraparia. Per aix, crid:

Rabosot, don ets?DAlaqus va fer el rabosot.I en obrir la boca, li caigu la cansalada.

La raboseta lagarr i arranc a crrer. El rabosot gir cua i es pos a perseguir la raboseta, que anava molt lleugera. En vore que no latraparia, crid:

Raboseta, don ets?De Torrent, de Torrent! i cada vegada

que ho deia serrava ms les dents.

CRISTFOR MART ADELL, Contes de lHorta. Alfaguara/Voramar (Adaptaci)

Recontar amb precisi un conte breu

Tel tornea contar

18

194168 _ 0001-0120.indd 18194168 _ 0001-0120.indd 18 3/8/09 14:28:113/8/09 14:28:11

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

B13Donar arguments per a convncer una altra persona perqu actue duna forma determinada

Joc darguments

Plantegeu aquesta srie dactivitats com un joc. Es presenten situacions de la vida quotidiana en qu intervenen desitjos, suggeriments, ordres i shan dimprovisar arguments per a cada forma dactuar que es pretn.

Competiran dos alumnes en dues fases. En la primera un argumenta i un altre posa objeccions als raonaments i en la segona es canvien els papers. Quan el primer es queda sense argu-ments o est 30 segons parlant passa el torn al segon.

Una vegada plantejada la situaci, largumenta-dor va sumant raons perqu laltre conteste duna manera determinada. Quan sone un senyal, ha dargumentar per convncer-lo de tot el contrari. Per exemple:

s un dissabte assolellat de primavera. El jugador A comena intentant convncer el

jugador B que agafe els patins per a anar amb altres companys a patinar al parc. Largumentaci podria produir-se aix:

Albert, porta els patins i anem al parc que fa un dia fantstic i ens anir b fer unes carreres.

.......................................................No passa res: li pots demanar a Rosa, que no

pot vindre, que et deixe els patins........................................................Tothom sap patinar. Pots anar ms a poc a

poc i, aix, si caus, no et fars mal. El qui no sap patinar s com si no sabera caminar.

SONA LA CAMPANETA I CANVIA LARGUMENTACI

-No tentestes a vindre a patinar. Fa molta calor i suarem molt.

.......................................................No, no pagar la pena anar al parc perqu no

hi deu haver anat ning

Valoraci de lactivitat

Es tindran en compte aquestes capacitats:a) de comprensi de la situaci, que es

manifesta en ls del registre adequat (segons que siga un company de la mateixa edat, una persona major o una persona desconeguda).

b) de selecci de largument ms efica per a aquesta situaci.

c) descolta atenta de la resposta de laltra persona per a contraargumentar.

EXEMPLES DE SITUACIONS

1r. Maria vol convncer Ismael que la cartera que porta s incmoda, poc til i hauria de regalar-li-la per a desfer-sen.

2n. Llus est jugant una partida amb el videojoc i vull que sen vaja i em deixe jugar una estona.

3r. Els meus pares volen que em quede a casa tranquil llegint i jo vull anar a jugar una estona al parc amb els meus millors amics. He de convncer-los amb raons de pes.

Te nhas de convncer!

19

194168 _ 0001-0120.indd 19194168 _ 0001-0120.indd 19 3/8/09 14:28:113/8/09 14:28:11

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

B 14Objectiu

Contar amb fludesa i una certa grcia un fet extraordinari que ens han contat o hem escoltat en la rdio o en la televisi requereix habilitat i entrenament. A continuaci, se suggereixen diverses notcies que podeu proposar a un alumne. Aquest rebr la informaci i la transme-tr en veu baixa a un altre company, aquest a un altre i, aix, successivament fins a sis companys diferents. A lltim alumne que ha escoltat la notcia, li demanarem que lexplique en veu alta i compararem la versi ltima amb la primera.

Valoraci

Shi valoraran les capacitats segents: de reconeixement global de la notcia. de record dels detalls essencials. deliminaci de detalls de poca importncia. dexactitud i brevetat.

MODELS DE NOTCIES

1. Solidaritat amb gossos sense llar

(Adaptaci duna notcia de Levante-EMV, 27/04/2008)

La Societat Protectora dAnimals de Xtiva (Spax) i lAssociaci Defensa Ajuda Animals Abandonats (Adaana) van celebrar ahir, en un centre comercial, la Passarella de gossos sense llar. Per una catifa roja, com si foren models, la protectora va presentar 36 dels gossos abandonats que acull. Lentitat va repartir entre el pblic, ms de 100 perso-nes, lbums amb fotos dels gossos, per si alg volia adoptar-ne un. De fet, alguns assistents shi van interessar. Potser dac a uns dies els gossos ja tenen una casa i una famlia.

2. Un avi molt especial

(Adaptaci duna notcia dABC, 23/4/2008)

El rector duna esglsia brasilera va inici-ar fa uns quants dies un viatge molt espe-cial amb la intenci de recaudar fons per a edificar una capella per als camioners. Va ajuntar mil globus daniversari inflats amb heli i es va deixar portar per laire. El que ning esperava s que lintrpid astro-nauta ascendiria ms del que sesperava i, arrossegat pel vent, va desaparixer de la vista dels espectadors.

Les brigades de salvament, els bombers i el mateix exrcit han iniciat una recerca, fins ara, infructuosa. Han trobat uns cinquanta globus al mar, per la qual cosa sembla que est localitzable. Les autoritats tenen la seguretat que trobaran el rector sa i estalvi perqu portava aigua, aliments i un GPS per a orientar-se en aquest original viatge.

3. Una tigressa acollida per una gossa

(Adaptaci duna notcia de 20 Minutos, 20/06/2008).

A Moscou, una tigressa acabada de nixer anomenada May ha sigut acollida per una nova famlia desprs que sa mare la rebutjara. Els responsables del zoo van comenar a preocupar-se per la salut del cadell i li van buscar una nova famlia: una gossa, Juchka, i els seus cadells acabats de nixer. May sha adaptat perfectament a la famlia dacollida, i li encanta jugar amb els seus germans i germanes, diuen els res-ponsables del zoo.

Tot i que la gossa alleta May, la tigressa tamb salimenta duna mescla de llet de cabra i crema per a compensar la llet de tigre, que s de cinc a sis vegades ms grassa que la de gos.

Recordar les idees principals dun missatge oral

Com mho han contattho conte

20

194168 _ 0001-0120.indd 20194168 _ 0001-0120.indd 20 3/8/09 14:28:113/8/09 14:28:11

21

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

FNom: Data: 15Trucs per a memoritzar poemes

Papallona encisadora,escriptora i dibuixant,com que ets tan bona lectorapasses pgina volant.

Amb ta ploma enrotlladora,suques tinta en tantes flors.El teu llibre menamora,poetessa dels meus horts!

RICARD BONMAT, Bestiari.

Bruo

Unes persones tenen ms facilitat que daltres per a recordar poemes, acudits i altres textos. Per totes les persones han dutilitzar alguna classe de truc per a recordar millor.

Llig diversos trucs i utilitzals per a aprendre els poemes daquesta fitxa.

1. Llegir el text diverses vegades per a comprendre b el que diu.

2. Dividir el text i llegir tot duna parts del text que tinguen sentit complet.Per exemple: de punt a punt, una estrofa completa, un vers llarg

3. Recitar el poema llegint-lo en veu alta per exagerant-ne el ritme i la rima, com si sestiguera cantant.

4. Recitar el poema sense llegir. Si no es recorda una paraula, fer un so semblant al de la paraula oblidada i continuar endavant.

5. Recitar el poema com qui explica alguna cosa a una altra persona coneguda.

1

1

2

Corren les meues aigessempre muntanya avallbuscant desesperadestrobar-se amb les de la mar.

Comencen exaltades,i a bots i volantins,modelen les cascadesdel ms amunt del riu.

I aix les meues aiges,desprs dun llarg cam,es fonen amb les aigesdaquest mar infinit.

LLUSA MARCH, Poemes de sol i de lluna.

Alfaguara/Voramar

3

4

5

Al cim del tursaixeca lermita.T campanereti campana xica.

Tres cops de batallcada jorn repica:un, de bon mat;un altre, al migdia;laltre cap a tardquan el sol declina.

Al primer senyal,el bestiar savia;a laltre, el pagsdeixa el solc i dina;al darrer, a la llartothom sencamina

JOANA RASPALL, Degotall de poemes.

La Galera

7

8

6

Recitar poemes breus

194168 _ 0001-0120.indd 21194168 _ 0001-0120.indd 21 3/8/09 14:28:113/8/09 14:28:11

22

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

B 16Per qu proposem un concurs dacudits?

Aquestes propostes tenen un doble objectiu: duna banda, exerciten lexpressi oral i, dal-tra banda, exerciten la capacitat de compren-si, especialment en aquells textos en qu cal descobrir i interpretar dobles sentits o jocs de paraules.

Aix doncs, no s un simple exercici humors-tic per a descobrir qui s ms gracis i ni tan sols una manera de passar un temps agradable. Es tracta de posar en joc diferents capacitats lingstiques.

Qu valorem?

Per a aprofitar el carcter formatiu daquesta sessi ens fixarem especialment en aquests cri-teris de valoraci.

La comprensi expressada en lexplicaci del joc de paraules o un altre recurs utilitzat.

La fludesa en la narraci, la pronunciaci i lentonaci.

El clima i les pauses estratgiques per a sus-citar la bona reacci del pblic.

El respecte a totes les actuacions.

Recursos

Mostrar seguretat. Un no s menys llest o gracis que els altres.

Triar lacudit que vaja millor amb les capaci-tats que t cada un.

Contar amb naturalitat, sense escarafalls ni exageracions.

Memoritzar b el text per a evitar qualsevol titubeig que talle el ritme.

BANC DACUDITS PER A MEMORITZAR I CONTAR

Un gat persegueix dos ratolins. Un dels ratolins es para i crida: guau! guau! Llavors el gat fuig corrent. El ratol comen-ta al seu amic: Veus com dimportant que s saber idiomes?

Arriba el xiquet descola i la mare li pre-gunta.

Qu than dit del treball que escrigue-res anit?

Molt b, mare. La mestra sha emocio-nat amb la meua redacci

S? S, s, ha dit que era un treball que feia

pena!

Una senyora pregunta al fuster:Em podria fer una tauleta de nit?Impossible diu el fuster de nit no

treballe.

Dues dones parlen:He posat ulleres al meu fill.Quin nom ms lleig, no?

Un xiquet diu a sa mare:Mare! He fet aquest puzle en dues set-

manes i en la capsa diu de 5 a 10 anys!

Expressar oralment relats humorstics

Els millors acudits

22

HAHA

HA

HAHAHA

HA

194168 _ 0001-0120.indd 22194168 _ 0001-0120.indd 22 3/8/09 14:28:123/8/09 14:28:12

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

B17Donar instruccions orals amb ordre i precisi

Instruccionsper telfon

23

Objectiu

A vegades les instruccions sobre accions senzi-lles sn les ms difcils de contar: unes vegades falta vocabulari precs; daltres, no sexplica amb ordre, i daltres, lexplicaci s excessivament abstracta o poc concisa.

Proposeu als alumnes que intenten respondre per telfon i de forma molt precisa algunes peti-cions dinstruccions.

Una vegada dita la instrucci, el receptor pro-cura repetir-la ordenant els passos que cal seguir per a solucionar el problema.

Valoraci

Es valoraran especialment aquestes capacitats:a) saber dir per a qu sn les instruccions.b) enunciar de forma clara cada pas que sha

de donar.c) dir de forma ordenada els passos successius

per a realitzar la tasca amb eficcia.d) utilitzar el vocabulari adequat per a ser com-

prs, especialment el referit als termes que guien les accions (gira a la dreta, fes pressi, canvia).

PRIMER PROBLEMA

No sencn la bombeta de la llanterna. Qu he de fer perqu sencenga? Quins passos he de seguir?

Les instruccions hauran de contindre els elements segents:

Com saber si la bombeta est fosa. Com aconseguir una bombeta nova. Com traure la bombeta que no sencn. Com posar i ajustar la bombeta nova. Com comprovar que loperaci est ben feta. (Vocabulari: pila, bombeta, rosca, culot, inter-

ruptor)

SEGON PROBLEMA

Se mha rebentat el pneumtic de la roda davantera de la bicicleta.

Qu he de fer per a llevar la roda i arre-glar la rebentada?

Elements de la resposta. Comprovar que la roda est rebentada. Com traure la cmera del pneumtic. Com arreglar la rebentada. Com tornar a posar la roda al lloc corres-

ponent. Com comprovar que loperaci est ben feta. Si cal demanar ajuda, a qui?(Vocabulari: roda, pneumtic, sabates de fre,

cmera, pegat, rosca...)

TERCER PROBLEMA

Vull traure punta als meus llapis de color amb la maquineta de traure punta. Com he de fer-ho perqu no es trenque la mina?

Elements de la resposta: Comprovar que la maquineta de traure

punta est neta. Introduir el llapis en posici correcta. Aguantar la maquineta. Girar el llapis(Vocabulari: llapis, mina, fulleta, forat)

194168 _ 0001-0120.indd 23194168 _ 0001-0120.indd 23 3/8/09 14:28:123/8/09 14:28:12

24

F 18C

OM

UN

IC

AC

I

O

RA

LNom:

Data:

Pau envi a Laia diverses fotografies de llocs on pass les vacances amb la seua famlia. Desprs, per telfon, li ha contat coses sobre el paisatge que es veu en una de les fotografies.

Escolta amb atenci la narraci de Pau i pren ac les notes que tajuden a repetir desprs la informaci.

(Text oral en la pgina 116)

Ajuda Laia amb aquestes activitats.

Marca la fotografia a la qual es refereix Pau. Recorda en veu alta el que ha dit Pau, per solament el que es refereix

a la descripci del paisatge.

2

1

Reconixer els trets de la descripci dun paisatge

Viatjar amb la imaginaci

194168 _ 0001-0120.indd 24194168 _ 0001-0120.indd 24 3/8/09 14:28:123/8/09 14:28:12

25

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

F

Formeu els equips de redacci per a preparar i exposar el telenotcies. Heu de fer-ho al vostre estil. Us poden servir dajuda els suggeriments segents.

1. Estudi dun model. Poseu-vos dacord per a vore el mateix telenotcies dalguna cadena de televisi i preneu notes de les notcies que ms us han cridat latenci. Us mostrem lesquema dun telenotcies dun dia de mar de 2009.

1. Comentari general sobre el tema principal del dia (les xifres de latur).

2. Resultats de les eleccions al Pas Basc i a Galcia.

3. Declaracions del ministre de treball sobre locupaci i les noves mesures per a fomentar-la.

4. Protesta en contra de la construcci dun abocador al paratge de les Alcusses.

5. Inici dels preparatius fallers.

6. Notcies dels esports.

7. Vdeo sobre les fortes rfegues de vent a la Comunitat.

8. Publicitat i previsi del temps.

2. Recerca dinformaci. Porteu a classe dos diaris del dia anterior i seleccioneu les notcies de la primera pgina. Trieu les que voleu emetre i, desprs, completeu la informaci amb notcies de linterior del diari (esports, cinema, cultura).

3. Redacci de les notcies seleccionades. No ms de 10 lnies per cada una. Afegiu-hi dues o tres notcies locals o del centre escolar.

4. Locuci. Prepareu el plat: taula, cartell de fons, micrfons, pantalla amb fotos o dibuixos.

Seieu a la taula els locutors principals. Quan els corresponga, hi entraran els locutors desports, de notcies locals o daltres notcies

Nom:

Data:

El telenotciesde la nit19

Adequar la forma dexpressi a la situaci de comunicaci

ATENCI ESPECIAL

y Inters de la notcia.

y Brevetat.

y Bona pronunciaci.

y Bona presentaci.

194168 _ 0001-0120.indd 25194168 _ 0001-0120.indd 25 3/8/09 14:28:123/8/09 14:28:12

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

B 20Durant dos minuts, situarem els alumes davant

duna situaci improvisada que es pot produir en ms duna ocasi, a classe o en altres llocs.

Podeu plantejar aquesta improvisaci com una activitat de carcter progressiu que requereix diversos intents. Possiblement, en un primer intent, a un alumne se li ocorren poques parau-les. Els seus companys, de forma constructiva, li indicaran el que ha fet b, el que no ha dit, el que ha dit malament; en definitiva, tot all que lajude a millorar. De segur que el segon intent ser notablement millor. Per aix, el felicitareu i li fareu alguns suggeriments ms. A la fi, tots els alumnes confiaran en les prpies possibilitats i estaran ms preparats per a la improvisaci.

Aspectes dinters

La improvisaci ha de cenyir-se al tema que shi proposa i no derivar a altres continguts.

Un ha de parlar de si mateix amb tota natu-ralitat, convenut que tot el que dir ser respec-tat i, a ms, interessa.

La confiana en si mateix ha de portar lemissor a dirigir-se a totes les persones del pblic mirant-les a la cara.

SITUACIONS PER A LA IMPROVISACI

Llegiu la situaci als alumnes. Trieu-ne un per-qu faa la improvisaci davant de tots i durant dos minuts.

Agrament

1. s el dia del meu aniversari. Estan amb mi els meus millors amics de classe. Mhan portat diversos regals: un llibre, una capsa de pintures, una bossa, una pilota Els he convidat a berenar i, abans que sen vagen, els dirigisc unes paraules dagrament.

(Possibles idees: agrair la presncia, citar els regals, la felicitaci, lamistat...)

Comiat

2. Han traslladat el meu pare a treba-llar a una altra ciutat. Tota la famlia ens hem de mudar amb ell. Diuen que el lloc on anem s molt bonic, tot i que la nova escola s molt ms menuda que aquesta. Em pose davant dels companys per aco-miadar-me.

(Possibles idees: recordar els bons moments que hem passat, prometre escriure, fer hiptesis del nou lloc)

Petici

3. Mhan encarregat preparar un peri-dic de la classe que tinga quatre pgines. Ha de contindre alguna notcia, algun conte, fotografies dels companys de clas-se, acudits o jocs s molt de treball per a mi sol i necessite collaboracions de dife-rents classes.

(Possibles idees: demanar que cada un hi faa la seua aportaci, fixar una data de lliurament dels treballs, demanar idees per a resoldre la tasca)

Parlar en pblic dun mateix de manera improvisada

Un discurs de dos minuts!

26

194168 _ 0001-0120.indd 26194168 _ 0001-0120.indd 26 3/8/09 14:28:133/8/09 14:28:13

27

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

F

A travs dun programa dintercanvi escolar han vingut a la teua classe diversos xiquets de tres pasos: Frana, Itlia i Holanda. Els teus professors than encomanat que durant 10 minuts faces una exposici breu de les coses ms interessants del teu poble o ciutat a fi que ells les conten a lescola quan tornen al seu pas.

Abans de parlar has de preparar b el teu discurs.

1r. Informat sobre algun aspecte destacat de cada un dels pasos dorigen dels teus companys estrangers.

Frana

Itlia

Holanda

2n. Escriu alguns aspectes del teu poble o ciutat que tagradaria citar en el discurs (tipus de persones, comeros, entorn urb...).

3r. Escriu com pots obtindre informaci sobre els aspectes dels quals tagradaria parlar.

4t. Selecciona aquells aspectes de la teua ciutat que et semblen ms interessants.

5. Escriu lexposici i aprn-la de memria. No oblides les qestions segents:

a) Comenar amb una salutaci a lauditori. b) Fer una presentaci del que exposars. c) Contar ordenadament el que thas proposat contar. d) Utilitzar expressions que desperten linters o donen valor al que expliques.

Nom:

Data:

Aix s la meua terra 21

Preparar i exposar oralment un text

194168 _ 0001-0120.indd 27194168 _ 0001-0120.indd 27 3/8/09 14:28:133/8/09 14:28:13

28

Marca en cada cas la resposta correcta.

Un actor explica en pblic experincies personals i exposa opinions. Quin tipus de comunicaci fa? Marca la resposta correcta.

Una discussi Un monleg Un dileg

En una conversaci, has dusar aquestes paraules. Quines pronunciars amb essa sorda (passar) i quines pronunciars amb essa sonora (posar)?

triste a gri os gro a belle a mi i divertid im

Joan sha comprat un cmic. Qu sha comprat?

Un lbum dacudits. Un conte en imatges. Una novella.

Vols fer una pregunta a una persona major que no coneixes.Com li ho preguntars?

Disculpe, podria dir-me per on es va a?

Escolta, saps per on es va?

Escolte, vost t cara de saber-ho, vaig b a?

Un company tha dit: Vs-ten a pastar fang. Qu tha volgut dir?

Modela una figureta. Vs-ten al camp. No vull saber res de tu.

Quin dels verbs indica que has estat ms atent a les paraules del mestre?

Lhe sentit. Lhe escoltat. Lhe comprs. Lhe ats.

La mestra va dir a Anna: Escoltam!. Com hauria de reaccionar Anna?

Mirant per la finestra. Fent lullet a una companya. Mirant la mestra.

Qu hauries de fer per a recordar lexplicaci que than donat a classe?

Fixar-me en un company que atn per a preguntar-li desprs.

Prendre nota de les idees ms importants per a completar-les desprs.

Repetir en silenci les paraules que diu el mestre.

8

7

6

5

4

3

2

1

Test de competncia en la comunicaci oral

F SUPERTEST decomunicaci oral22

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

Nom:

Data:

194168 _ 0001-0120.indd 28194168 _ 0001-0120.indd 28 3/8/09 14:28:133/8/09 14:28:13

29

ndex 23. Animaci a la lectura efica (S). 24. Es pot millorar la competncia lectora (B). 25. Reconstrum un text (F). 26. Paraules esborrades (F). 27. Paraules desplaades (F). 28. Lectura rpida (F). 29. Qu llig? (F). 30. Paraules perdudes (F). 31. Quin text s? (F). 32. Les fotografies parlen! (F). 33. Fem una ullada als diaris (F). 34. Quin ttol hi posem? (F). 35. Errades en el text (F). 36. Llegim missatges SMS (F). 37. La resposta est en el text (F). 38. Sabem buscar la informaci? (F). 39. Aix s literatura? (F). 40. Llegim entre lnies (F). 41. El significat de les paraules (B). 42. Tardar molt lautobs? (F). 43. I tu, qu nopines? (F). 44. SUPERTEST sobre els hbits lectors (F).

II. COMUNICACI ESCRITA. LECTURA. LITERATURA

Competncies bsiques4. En acabar el procs daprenentatge, lalumne s capa de localitzar i recuperar infor-

maci explcita i fer inferncies directes en la lectura de textos i tamb determinar els propsits principals daquests i interpretar-ne el doble sentit.

5. En acabar el procs daprenentatge, s capa dinterpretar i integrar les idees prpies amb la informaci que contenen els textos ds escolar i social, i demostrar la comprensi del text a travs de la lectura en veu alta.

6. En acabar el procs daprenentatge, s capa de valorar i apreciar els textos literaris com a vehicle de comunicaci, font de coneixement daltres mons, temps i cultures, tenint en compte les convencions literries (gneres, figures) i la presncia de determinats temes i motius recurrents.

194168 _ 0001-0120.indd 29194168 _ 0001-0120.indd 29 3/8/09 14:28:133/8/09 14:28:13

30

Anotacions per a laplicaci de les propostes sobre comprensi lectora

DATA NM. DE FITXA OBSERVACIONS

194168 _ 0001-0120.indd 30194168 _ 0001-0120.indd 30 3/8/09 14:28:133/8/09 14:28:13

31

Plantejament de la lectura efica

Animaci a la lectura efica23

LE

CT

UR

A La lectura, centre de laprenentatge

s cert que la lectura no s lnic instrument de laprenentatge, per tamb s cert que s un mitj necessari per a arribar al coneixement. Tanmateix, de ser un instrument necessari a ser til i efica hi ha molta distncia. Constatem contnuament que el domini de la mecnica de la lectura s generalitzat, per aconseguir que la lectura constitusca un autntic instrument de coneixement, de plaer i de maduraci personal no est a labast de tots. Immersos en aques-ta conjuntura, hem de reconixer que lescola ocupa un lloc privilegiat per a fer aquest pas.

En aquesta proposta, apuntarem algunes acci-ons per a aconseguir que els alumnes milloren en laventura de la lectura, s a dir, accions que afavorisquen una lectura efica.

1. La importncia de llegir bons textos. La millor manera dintroduir els alumnes en la lec-tura efica sn els textos narratius: de primer, de carcter fantstic dacord amb la seua forma de reconstruir la realitat i, desprs, de carcter ms realista. Els textos han de ser sempre de qualitat i adequats a ledat dels alumnes. Altres mons, altres experincies, altres vides, els valors cobraran vida presentats en bones narracions i despertaran linters per continuar llegint.

2. Descobrir qui hi ha darrere dun text escrit. Procureu que el llibre de lectura que els alumnes tinguen entre mans siga admirable. Dediqueu un temps a presentar-los els autors i els illustradors. No oblideu reservar algunes de les activitats de comentari de la lectura a fer judicis i valorar aquesta dimensi del llibre de lectura.

Des daquest punt de vista, s interessant que, en acabar de llegir un llibre, escriguen una fitxa amb els aspectes ms significatius de lobra. Aix shaur de completar amb un registre acumulatiu, en el qual els alumnes anoten els llibres que van llegint durant lany.

3. Qu he aprs amb aquesta lectura? Per a aconseguir que els nous lectors prenguen conscincia del que ha significat la lectura per a ells, analitzeu la pertinena i linters de les activitats que segueixen la lectura dun text. Si veieu que, per la quantitat o dificultat, les perceben com un treball excessiu, eviteu-les i centreu-vos solament en el gaudi de la lectura. Desprs, recolliu all que els ha cridat latenci i procureu que esmenten sempre el que els ha agradat ms.

4. Ser model de lectors. Abans de donar ordres sobre qu fer, quan llegir i com llegir, cal donar lexemple de ser bons lectors. Aneu sovint amb un llibre de lectura de manera visible, per tal de provocar la curiositat dels alumnes: Profe, qu lliges?.

I sens dubte, el millor mitj perqu lalumne aconseguisca fer una lectura efica s la lectu-ra de ladult en veu alta. Aix s, la lectu-ra capa dencantar el xiquet i de fer-li sentir un plaer que en el seu desenvolupament com a lector encara no ha assolit.

5. La biblioteca, santuari de la lectu-ra. Hem de fer tot el que siga possible per-qu els alumnes es familiaritzen amb la biblioteca del cen-tre: que miren els llibres, que els toquen, que els briguen, encara que els tornen a deixar. Suggeriu-los que demanen ajuda als bibliote-caris. A ms, porteu els xiquets a una biblioteca pblica i animeu-los a fer-se el carnet de lector.

S

194168 _ 0001-0120.indd 31194168 _ 0001-0120.indd 31 3/8/09 14:28:133/8/09 14:28:13

LE

CT

UR

A

SPerfeccionar la tcnica lectora

Es pot millorar la competncia lectora24

Qu puc fer per a llegir millor?

Tot i que els alumnes de segon cicle de Primria encara no shan plantejat com llegir millor, si aug-menta el seu inters per la lectura, sho planteja-ran. Llegir s una habilitat que es va enriquint a poc a poc i que es pot millorar amb ls dalgunes tcniques. Intenteu que els alumnes en coneguen algunes i les posen en prctica.

Lectura en veu alta. s la primera forma de llegir quan estan aprenent. Ara ho fem com un exercici de perfeccionament. Una vegada hagen llegit un text en veu baixa, que el lligen en veu alta. Lentonaci, les pauses, la dramatitzaci quan siga necessari, evidenciaran que comprn el que llig. Millorar la conscincia gramatical de la separaci de sllabes i paraules. A ms, sentir les paraules lajudar a ampliar el vocabu-lari. Comproveu una bona lectura en el registre dobservaci:

LECTURA EN VEU ALTA Sillabeja? S NO Llig paraula per paraula? S NO Separa b les paraules? S NO Es para quan apareix una

paraula difcil o al final de lnia? S NO Entona b? S NO Canta quan llig? S NO

Lectura silenciosa. Suposa un grau ms ele-vat de domini lector. En un principi, el lector pronunciava mentalment les paraules. Ara ha dintentar no pronunciar-les i, aix, llegir ms rpid i aconseguir una millor comprensi glo-bal. Aix saconsegueix amb molts exercicis i procurant llegir, de primer, grups de paraules i desprs, lnies curtes senceres dun colp dull.

Comproveu que avana en aquesta habilitat observant els aspectes segents:

LECTURA SILENCIOSA Lletreja? S NO Mou els llavis amb les sllabes? S NO Desplaa la vista lentament

sobre cada lnia? S NO Fa regressions en cada lnia? S NO

Lectura velo. Llegir amb una velocitat deter-minada s cada vegada ms important perqu tenim molt a llegir i perqu facilita la com-prensi global dun text. Tanmateix, la velocitat lectora mai sha daconseguir en perjudici de la lectura comprensiva. Es millora la velocitat a cpia de llegir molt, de no lletrejar ni pronunciar interiorment les sllabes i les paraules i de no fer regressions en el text. I ja en un grau de perfec-cionament, fixant la vista en blocs de text. Aix se sol aconseguir tapant un text parcialment i deixant sense tapar el bloc de text que volem llegir dun colp de vista.

Comproveu si lalumne ha de millorar aquesta habilitat observant els aspectes segents:

No segueix els companys en el temps dedi-cat a una lectura normal.

El resultat del test de velocitat lectora s molt baix.

Llig de manera encadenada cada lnia del text.

Fa interrupcions en la lectura i regressions quan no hi ha cap dificultat que ho justifique.

Lectura intelligent. Es poden aplicar tcni-ques per a millorar la comprensi. Per exem-ple:

Fer hiptesis sobre el contingut de la lectura i mantindre aquesta previsi durant la lectura.

No avanar en el text sense conixer el significat de paraules o expressions del que es llig. Al principi, conv fer una pausa fins que se naclarisca el significat; ms tard, sempre que siga possible, paga la pena fer lesfor de descobrir el significat pel context.

32

194168 _ 0001-0120.indd 32194168 _ 0001-0120.indd 32 3/8/09 14:28:133/8/09 14:28:13

33

Fer prediccions en la lectura

LE

CT

UR

A

F

2

1

Nom:

Data:

Reconstrumun text25

Aix ser el desprestigi del mn grec! Noms aix el podrem manejar com voldrem. De segur que arriba sempre lltim en totes les proves. Ho sabran entendre i ens donaran la ra! Si declarem guanyadors els veritables vencedors,

sens dubte els far matar.

Albert ha copiat un text, per nha suprimit algunes oracions importants.Llig el text i colloca les oracions que shan suprimit en el lloc corresponent.

Els Jocs Olmpics

Aquella mateixa nit, i en secret, es van reunir els ancians

de la ciutat amb el Comit Olmpic:

Aquest Ner s un mediocre

S, per no podem oblidar que s molt perills.

Hem de ser intelligents.

S, hem de declarar-lo guanyador de totes les proves en

qu participe.

Per digueren els ancians els grecs mai no ens hem

comportat daquesta manera.

Aleshores parlarem amb tots els participants i els

explicarem el problema.

MERC VIANA, Els pirates van a Roma. Alfaguara/Voramar (Adaptaci)

Llig ara el text complet en veu alta i comparal amb el dels teus companys. Comenteu entre vosaltres per qu heu posat cada oraci en aquest espai i no en un altre.

194168 _ 0001-0120.indd 33194168 _ 0001-0120.indd 33 3/8/09 14:28:133/8/09 14:28:13

34

1 Una avaria en la impressora ha provocat que algunes paraules estiguen mig esborrades. Llig el text i esbrina, en cada cas, la paraula completa.

Un regal per a la mare

Franz portava uns quants dies pensant qu regalaria

a sa mare el Dia de la Mare. Tenia pocs diners.

Un sabonet? Un punt de llibre? Una espelma? Res

li semblava adequat. Sa mare tenia de tot!

Aquell dia, de nit, Franz i sa mare van estar

mirant fotos. Passant les pgines de llbum, van arribar

a les fotos de lvia i de la besvia de Franz.

La besvia portava un vestit llarg de color blanc

i un barret gegant al cap, dala ampla, amb unes

plomes molt llargues i una llaada molt gran

onejant al vent. I moltes roses.

La mare va mirar la foto, va sospirar i va dir:

Portaven uns barrets meravellosos! Quina

llstima que ja no es troben barrets com aquests!

Aquesta frase va ser decisiva per al regal que

Franz pensava fer-li.

Al dia segent, Franz va anar al traster a buscar

un gran barret de palla que la mare solia utilitzar

fa alguns estius. El convertiria en un magnfic barret

antic!

CHRSITINE NSTLINGER, Histries de Franz. S.M. (Adaptaci)

2 Llig el text complet en veu alta. Els companys et corregiran les errades

FL

EC

TU

RA

Nom:

Data:

Fer prediccions en la lectura

Paraulesesborrades26

194168 _ 0001-0120.indd 34194168 _ 0001-0120.indd 34 3/8/09 14:28:143/8/09 14:28:14

35

LE

CT

UR

A

FNom: Data:

Fer prediccions en la lectura

1 En cada una de las lnies del text, alguna de les paraules ha passat al marge. Indica amb una barra vertical el lloc on hauria de situar-se

Exemple: / / /A ms / / distret, en Mor era / tipus gens discret. un de

Una aventura a la mar

Finalment, el mag Mor va fer un fardell de que va penjar al muscle es roba

i va enfilar polsegosos camins daquell, cap a lestranger. Potser pels regne

obtindria la memria necessitava en indrets. altres que

La primera que va fer fou embarcar-se en un per viatjar ben lluny. vaixell cosa

Per la mala sort perseguia; uns pirates lassaltaren en el dia el primer

de travessia i la situaci va posar agra. ben es

Ara b, el moment que aquells bandits abordaven lembarcaci, terribles en

al mag li vingu pensament un conjur. Al mateix temps sent mena al una

denergia que infonia esperana. li interior

De colp i volta, malfactors quedaren convertits botifarres i en aquells

llonganisses. I en Mor va continuar viatge contentssim i la panxa amb el

plena un esmorzar. suculent d

MARC VICENT ADELL, Les aventures del mag distret i del prncep xiquet. Alfaguara/Voramar (Adaptaci)

2 Llig el text complet en veu alta i comparal amb el dels teus companys.

Paraulesdesplaades 27

194168 _ 0001-0120.indd 35194168 _ 0001-0120.indd 35 3/8/09 14:28:143/8/09 14:28:14

36

Paga la pena llegir ms rpid? En la lectura s ms important comprendre el que es llig que llegir a molta velocitat. Tanmateix, llegir a una velocitat adequada tamb facilita que es comprenga millor, que es reconeguen les idees principals del text i que es memoritze millor el que sha llegit. s evident que alguns textos poden llegir-se ms rpid que daltres, perqu no s igual llegir un poema en qu cada paraula t una gran importncia en el text que llegir una notcia en el diari on interessa sobretot trobar rpidament les dades principals.

Es pot guanyar en velocitat fent servir algunes tcniques. En aquesta fitxa nexercitars dues.

1 Tcnica de seguir amb el dit. Llig aquest text seguint amb el dit el que vas llegint sense tornar enrere fins que passes a la lnia segent.

El cobert del meu avi s el lloc on ms feli em sent. I tampoc s

que siga gran cosa: una cabanyeta, feta de taules de fusta, amb

teulada de xapa, en un rac del jard, on fa massa fred a lhivern

i massa calor a lestiu. Intente anar-hi tant com puc. Per construir

coses, perqu el meu avi em preste ferramentes o trossos de fusta, per vorel

treballar (en aquest moment est fent un moble a mida per a un restaurant), per

demanar-li consell o perqu s, perqu em ve de gust. Pel plaer danar a seure

a un lloc que est en sintonia amb mi. Abans us he parlat de lolor del collegi que

em feia ganes de vomitar, doncs b, ac em passa justament al contrari: quan entre

en aquesta habitaci plena de trastos, bric el nas de bat a bat per respirar lolor de la

felicitat. Lolor del greix de motor, del radiador elctric, del soldador, de la cola, del tabac

i de tot plegat. s deliciosa. Mhe proms a mi mateix que un dia aconseguir destillar

aquesta olor i far un perfum que es dir: Aigua del cobert. Per poder olorar-lo quan la

vida em faa patir.ANNA GAVALDA, 35 kilos de esperanza. Alfaguara (Adaptaci)

2 Tcnica de reserva de la finestra. Llig el text anterior utilitzant una cartolina amb una finestra per la qual es veu noms una part de la lnia. Fes lliscar la cartolina sobre el text de manera que la vista vaja fent bots llegint dun colp cada tros de lnia.

3 Repeteix diverses vegades els exercicis amb altres textos.

Llegir a una velocitat adequada

FL

EC

TU

RA

Lectura rpida28Nom:

Data:

194168 _ 0001-0120.indd 36194168 _ 0001-0120.indd 36 3/8/09 14:28:143/8/09 14:28:14

37

LE

CT

UR

A

FNom: Data:

Fer hiptesis sobre el tipus de text partint de la coberta del llibre

Volem comprar un llibre. A laparador de la llibreria, nhem vist destacats aquests quatre, de qu tractar cada un? Observa b les cobertes i contesta les preguntes.

1 Escriu la lletra que correspon al contingut del llibre.

Naturalesa Poesia

Terror Aventures

2 Escriu la lletra del llibre que pot contindre cada una daquestes expressions.

Els colors de les papallones poden servir per a camuflar-se.

Aterrits, van sentir una veu que eixia daquella aparici.

Cada vegada em referme ms en la meua teoria. De segur, que estem

clavats en un embolic mgic.

Qu llig?29

A B

C

D

194168 _ 0001-0120.indd 37194168 _ 0001-0120.indd 37 3/8/09 14:28:143/8/09 14:28:14

38

En cada una de las lnies del text han desaparegut algunes paraules. Llig el text i esbrina, en cada cas, la paraula que hi falta.

La casa encantada

Has sentit parlar de cases encantades?

Com? sestrany la xiqueta, per va reaccionar

rpidament i li que noms en tenia

notcia per alguna pellcula que havia vist.

Doncs, escolta b aquesta histria.

Acabaven darribar al poble. Procedien dun pas

i ac no tenien ni parents ni coneguts que els

donaren un colp de per comenar.

Una vena els parl duna casa als afores del ,

on no tindrien problemes despai. Era una casa amb moltes

habitacions, diversos salons amb ximeneres de pedra i un

gran jard. A canvi de conservar la propietat en ,

shi podien installar debades.

Noms hi havia un : la casa estava encantada. Totes les famlies

que havia volgut habitar-hi amb anterioritat nhavien eixit pels

fenmens tan estranys que hi tenien lloc, sobretot a les nits.

No cal dir que aquest fet es convert en objecte de xarrameca per tot el poble. Fins

i tot en alguns llocs es posaren en marxa juguesques. Hi havia qui

que no durarien ms duna , altres els en concedien dues o tres, per

ni els ms optimistes confiaven que shi estigueren una setmana .

MARIA DOLORS PELLICER, Cita amb la por. Alfaguara/Voramar (Adaptaci)

Contrasta el text que has fet amb el dels teus companys. Heu coincidit amb les mateixes paraules? Si no hi heu coincidit, t el mateix significat el text?

2

1

Fer prediccions en la lectura

F Paraulesperdudes30

Nom:

Data:

LE

CT

UR

A

194168 _ 0001-0120.indd 38194168 _ 0001-0120.indd 38 3/8/09 14:28:153/8/09 14:28:15

39

LE

CT

UR

A

FNom: Data:

Identificar diferents gneres textuals

Quin text s?31 Obrim un llibre que es titula NEU i veiem que cont diferents tipus de textos. Llig-los per damunt i digues quina classe de text s cada un. Desprs, subratlla en cada text lexpressi, frase o qualsevol altre detall que thaja ajudat a fer la classificaci.

1

1. La reina de les neus

Una nit, quan Kay estava a mig despullar-se, va pujar a la cadira que hi havia al costat de la finestra i tancant un ull va mirar per la finestreta redona; al carrer queien alguns flocs de neu; un dells, el ms gran, va que-dar a la vora dun test de flors i va comenar a crixer i crixer fins que es va convertir en una dona, vestida amb un meravells man-tell blanc que semblava fet de milions de flocs estrellats. El xiquet es va espantar de tal manera que va caure de la cadira.

H. C. ANDERSEN, La reina de les Neus

s

2. Hivern

El fred ve dun pas blanc

amb la pell tota glaada.

T al cor un ngel de neu

amb dos lliris de rosada.

El fred s un home trist

que no t lloc ni cadira,

que no pot trobar un llit

quan la soneta els ulls crida.

MARIA BENEYTO, Hivern

s

4. Un paisatge nevat

La capa fosca de la nit sesmicolava en flocs de neu que queien suaus sobre les terres altes de la Vall de Laguar. Un tel de baf cobria els vidres i a la cantonera es distingien els borrallons de neu acumulats. Les teulades cobertes competien amb la cal de les fronteres. Lempedrat havia desaparegut sota el mantell gelat. Finestres, bal-cons i portes oferien llindars difuminats per un rosari de perles, i la foscor, que sendevinava al seu darrere, contrastava amb el color que domi-nava pertot arreu, el blanc.

P.GUARDIOLA, Els collidors de neu.

Alfaguara/Voramar

s

3. Qu s la neu?

La neu s la precipitaci daigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu. A causa de la seva composici granu-lar, t una estructura suau i tova, si no s que est compactada a causa de la pressi. Generalment, la neu es forma per sublimaci del vapor daigua en les capes altes de latmos-fera, a una temperatura inferior als 0C. La caiguda de precipitaci en forma de neu sanomena nevada.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Neu (Adaptaci)

s

UN POEMA

UN CONTE

UNA EXPLICACI CIENTFICA

UNA DESCRIPCI LITERRIA

194168 _ 0001-0120.indd 39194168 _ 0001-0120.indd 39 3/8/09 14:28:153/8/09 14:28:15

40

Extraure informaci complementria de la illustraci i relacionar-la amb el text

F Les fotografies parlen!32

LE

CT

UR

A Irene i la seua famlia volen anar de vacances a un lloc de muntanya que siga tranquil, on puguen fer excursions, on hi haja arbres i les cases siguen boniques. Han consultat en Internet i han triat aquest anunci. El text no explica massa coses, obtindran ms informaci en les fotografies?

1 Llig lanunci. Desprs, comenta les fotografies amb els companys.

2 Escriu quatre coses que es vegen en les fotografies i que els agradaran a Irene i a la seua famlia.

3 Copia en el quadern el text de lanunci i, a partir de lobservaci de les fotografies, completal amb dades interessants per a la famlia dIrene.

Vols passar unes vacances inoblidables amb tota la famlia?

Ara pots!

194168 _ 0001-0120.indd 40194168 _ 0001-0120.indd 40 3/8/09 14:28:153/8/09 14:28:15

41

Fer prediccions duna notcia periodstica a partir del ttol

LE

CT

UR

A

F

Poca gent t temps de llegir un peridic complet. Sovint, llegint solament els ttols de les notcies, ens fem una idea del que shi explica.

Llig els titulars dalgunes informacions dels peridics. Desprs, escriu davall de cada una el que creus que explica. De primer, fes un esborrany en un full i, desprs, passal en net. Finalment, compara el teu text amb el dels teus companys.

1

Nom:

Data:

Fem una ullada als diaris33

Laigua s el b ms preat del mn(El Pas, 19/4/2008) (Adaptaci)

Han nascut dos linxsen captivitat(Agncia EFE, 8/4/2008) (Adaptaci)

Tones de fem a les platges del mn(Diario del viajero, 27/4/2008) (Adaptaci)

194168 _ 0001-0120.indd 41194168 _ 0001-0120.indd 41 3/8/09 14:28:163/8/09 14:28:16

42

Nom:

Data:

Aprendre a escriure ttols que sintetitzen un tema

F Quin ttol hi posem?34 L

EC

TU

RA

1 Llig els textos segents i escriu un ttol per a cada un. El ttol ha de constar de quatre paraules, ni ms ni menys. De primer, escriu-lo en un esborrany, milloral, consulta els companys i, finalment, escriu-lo en la fitxa.

Una mare i una filla menudeta xarren:Mare, per qu els rovellons creixen on plou molt?Tota la vida ha sigut aix.Amb ra tenen forma de paraigua!

LLOREN GIMNEZ

El teu gos ha de tindre el seu propi espai. En primer lloc, assigna-li un bon lloc i acostumal a dormir all. Pot ser dins o fora de la casa. Si s fora, el lloc ha destar protegit del fred i de la pluja.

Els accessoris per a alimentar-lo han de ser dalumini o de plstic, materials que es netegen amb facilitat.

Has de banyar el teu gos cada quatre setmanes, amb aigua tbia i sab neutre. Raspalla-li el pl un parell de vegades per setmana.

Acostuma el teu gos a eixir sempre amb collar i corretja. Porta sempre una bossa per a recollir els excrements.

Fauna (Adaptaci)

Quan alg es disfressa per a assistir a una festa o una desfilada de carnaval, ho fa per divertir-se o per sorprendre els amics. Tamb es disfressen els animals, per aquests ho fan per defendres o per acaar millor les preses. El gran mestre del camuflatge s el camale. Aquest rptil viu als arbres i agafa amb tanta rapidesa el color dall que lenvolta que s difcil saber on est. Els pigments de la pell es modifiquen i el seu color pot variar del verd al groc, al roig o, fins i tot, al negre. Altres animals que tamb modifiquen el color de la pell per no ser reconeguts pels enemics sn laranya cranc i la guineu rtica.

CELIA RUIZ, Animales que se disfrazan.

Altea (Adaptaci)

1. 2.

3. 4.

Una sirenaen lhoritzfa caressetesa un vell taur. I les gavines

que sn amiguesfan cabriolesseguint les notesduna can.

MARIA DOLORS PELLICER

194168 _ 0001-0120.indd 42194168 _ 0001-0120.indd 42 3/8/09 14:28:163/8/09 14:28:16

43

LE

CT

UR

A

FNom: Data:

Descobrir incoherncies en un text

La maquetadora del text tenia una mica de pressa i no va tindre temps de revisar-lo. Shi han colat deu paraules confoses que no hi havien daparixer.

1 Llig el text en veu alta i observa les deu paraules intruses. Digues quina paraula hauria danar en el seu lloc.

Exemple: La paella estava molt bona. De segon plat ens van donar un filet, per desprs daquella sopa , ja ning tenia gana. (en compte de sopa, paella)

Els llapis de colors

Aquest mat, abans danar a lescola, el carter

ha portat un paquet per a mi, un regal de

la iaia. Que simptic que s aquest fuster!

Al pare, que estava prenent el caf amb llet,

no li ha fet gens de grcia el regal de la tia i la mare

sha posat a cridar molt nerviosa perqu al pare

no li sembla res b. El pare li ha dit que no volia

discutir, sin que volia prendre el te tranquil,

perqu ja treballava com un elefant tot el dia.

Mentre el pare i la mare conversaven, he desembolicat el sobre,

i ha sigut increble: era una capsa enorme de llapis de colors!

Estava tant content que mhe posat a crrer, a saltar i a ballar

pel menjador amb la capsa i tots els bolgrafs han caigut.

La mare mha dit que arreplegara els llapis de colors per-

qu faria tard a lescola. Llavors mhe afanyat a ficar els

llapis dins la boca i he preguntat a la mare si mels podia

endur a lescola.

He arribat a escola just quan tocava el tambor per entrar

a classe. Estava tot content amb la meua capsa de llapis

i estava impacient per ensenyar-los als meus companys.

A classe sempre s Geoffroy qui porta coses que li compra

son pare, que s molt pobre, i ara jo volia demostrar-li que

a mi tamb em feien bons regals. Per els companys mhan trencat la capsa i he tornat a

casa molt alegre: hi havia llapis partits i em faltaven colors. Mhe posat a plorar i llavors he

sentit un soroll terrible: era el meu pare que havia posat el peu davall dun llapis i havia caigut.

SEMP/GOSCINI, El petit Nicolas i els companys. La Galera (Adaptaci)

Errades en el text35

194168 _ 0001-0120.indd 43194168 _ 0001-0120.indd 43 3/8/09 14:28:163/8/09 14:28:16

44

Nom:

Data:

Toni ha enviat aquesta setmana diversos missatges per telfon als seus amics. Est aprenent a estalviar-se lletres i aix li ix ms barat cada missatge.

Interpreta els missatges. Desprs, escriu el text amb totes les lletres i utilitzant els signes de puntuaci que hi falten.

Observa lexemple i escriu el significat de tres abreviatures que ha utilitzat Toni.

HL

= Hola B7

= X

= A+

=

El primer missatge es pot entendre de dues maneres diferents, per qu? 3

2

1

Comprendre textos de relaci social en situacions quotidianes

F Llegim missatges SMS36 L

EC

TU

RA

Hl Anna no

puc anar al

gimns dma

ho intntar

de 9. B7

Hl Laia com

stas hui n

puc voret

xk he danar

a ksa d ma

tia.

Hl wapa! Dissabt faig una fsta tscric x si pots vindre. A+ vnen Krles i Llus

Hola Anna!

No puc anar al gimns dem.

Ho intentar de nou.

Beset.

194168 _ 0001-0120.indd 44194168 _ 0001-0120.indd 44 3/8/09 14:28:163/8/09 14:28:16

45

LE

CT

UR

A

FNom: Data:

Localitzar informaci concreta en els textos

Feu una competici per a vore qui troba abans una informaci en un text i per a aprendre daltres companys trucs per a identificar-hi rpidament la informaci.

Un company o companya tria una pregunta i la llig en veu alta. La resta relligen rpidament el text per trobar-hi la resposta. Subratllen la resposta i alcen la m. Desprs, lligen la resposta i expliquen com han aconseguit trobar-la en el text.

On se situa lorigen de lhamburguesa?

Com es deia el bistec que es feia a Rssia?

Don procedeix el nom dhamburguesa?

Per qu la carn samania amb espcies?

Quan va comenar a menjar-se lhamburguesa a Anglaterra?

Lhamburguesa

De segur que et pensaves que lhamburguesa s un menjar modern. B, doncs

no s aix: lorigen de lhamburguesa es remunta a lantic Egipte, fa ms de quatre mil anys.

Ms tard, al segle XIII, els soldats de lemperador mongol Genguis Khan tamb

menjaven filets de carn picada i sembla que des dac es va estendre a Rssia,

on selabora el bistec trtar, carn picada amb moltes espcies que es menja crua.

Tanmateix, el nom hamburguesa procedeix de la ciutat alemanya dHamburg,

on es consumia de manera habitual al segle XIV. Lhamburguesa tenia ja en aquella

poca la forma que coneixem: un filet de carn picada entre

dues llesques de pa. Generalment, la carn no era

de bona qualitat, per la qual cosa solia amanir-se

amb espcies, que la feien ms saborosa.

Al segle XIX, lhamburguesa va comenar

a menjar-se a Anglaterra i, des dall, es va estendre

als Estats Units, on va tindre un gran xit. Actualment,

lhamburguesa s un dels plats ms populars de tot el mn.

Quadern Refor i ampliaci Coneixement del medi 4t. Santillana/Voramar.

La resposta est en el text37

5

4

3

2

1

194168 _ 0001-0120.indd 45194168 _ 0001-0120.indd 45 3/8/09 14:28:163/8/09 14:28:16

46

Nom:

Data:

Fes una ullada a les informacions segents. A continuaci, escolta amb atenci cada una de les preguntes que et faran oralment. Ala la m quan spies on trobar la informaci que set demana (text o dibuix) i escriu en el cercle el nmero de la pregunta a qu respon.

A. La installaci dun aquari de tortugues

Les tortugues daigua necessiten aigua abundanti un espai adequat. Per a construir el seu espai,necessitem un aquari de 60 litres daigua i una platjaen un rac, amb unes quantes pedres que sobresquende laigua. Aix, les tortugues poden eixir a eixugar-se detant en tant. La temperatura ideal de laiguas 25 graus.

B. Les tortugues a lhivern

La tortuga pot hibernar, s a dir, pot passar dormint els mesos dhivern.Ara b, si mantenim la temperatura de laigua en 25 graus i continuem alimentant-la,la tortuga no sadormir durant aquests mesos. Per aix, si volem que estiga3 o 4 setmanes de reps, fet molt beneficis per a la seua salut, haurem dabaixar la temperatura de laigua a 12 o 15 graus.

C. Lalimentaci de les tortugues

Les tortugues mengen de tot. Podem donar-los trossets de carn o de peix, insectes menuts, fulles dencisam Les tortugues menudes en tenen prou amb una o dues menjades per dia. Les tortugues adultes en tenen prou amb una menjada per dia.

D. La neteja de laigua

Conv canviar laigua de laquari