PPROGRAMACIÓ DE LA UNITAT 1 · • Tractament de la informació i competència digital. •...

Competències bàsiques

Objectius

• Coneixement i interacció amb el món físic.

• Competència en comunicació lingüística.

• Competència social i ciutadana.

• Competència per aprendre a aprendre.

1. Definir el moviment de rotació de la Terra i de la Lluna i conèixer-ne les con-seqüències.

2. Definir el moviment de translació terrestre i identificar-lo com a causa de lesestacions.

3. Reconèixer què és el calendari i valorar la informació que conté.

4. Conèixer les etapes de la vida d’una persona i els canvis que es produeixenen la vida d’altres éssers vius.

5. Conèixer i valorar canvis que s’han produït al llarg de la història de la huma-nitat i identificar-ne alguns dels avantatges i dels inconvenients.

6. Reconèixer els diferents estats de desenvolupament de les societats huma-nes i valorar els progressos tecnològics que contribueixen al nostre benestar.

Criteris d’avaluació

1.1. Descriu el moviment de rotació de la Terra i l’identifica com a causa de lasuccessió del dia i de la nit.

1.2. Identifica les fases de la Lluna.

2.1. Descriu el moviment de translació de la Terra i explica el pas de les esta-cions com a conseqüència d’aquest moviment.

2.2. Coneix l’equivalència en dies d’un any i explica què és l’any de traspàs.

3.1. Descriu l’organització del calendari.

4.1. Anomena i descriu característiques de les cinc etapes de la vida humana ialguns canvis en la vida dels éssers vius.

5.1. Anomena avantatges i inconvenients dels canvis socials.

6.1 Coneix l’existència de desigualtats en el desenvolupament de les societatshumanes i alguns descobriments que milloren la nostra vida.

Continguts temporalitzats

• El moviment de rotació, el dia i la nit i les fases de la Lluna.

• El moviment de translació, l’any, les estacions i el calendari.

• Canvis en la vida de les persones, en els éssers vius i en les societats.

• Identificació de les dates de començament i de finalització de les estacions ide les informacions que apareixen en el calendari.

• Interpretació de fotografies i dibuixos on es descriuen els moviments de laTerra, les fases de la Lluna i els canvis que es produeixen en les persones, enels éssers vius i en el medi social i natural.

• Respecte cap a les persones de qualsevol edat i cap a les diferències cultu-rals, i sensibilitat davant les desigualtats socials.

PPROGRAMACIÓ DE LA UNITAT 1

Setembre

Metodologia

Materials curriculars i altres recursos didàctics

• Partir dels coneixements previs sobre els moviments de la Terra per modificar-ne progressivament els esquemes de coneixement, reforçant la memòriacomprensiva amb la descripció i la interpretació d’imatges.

• Incrementar l’activitat mental resolent problemes de temps relacionats amb elcalendari, i comparant imatges a partir de les quals treure conclusions.

• Llibre de l’alumnat, quaderns d’activitats.

• CD-ROM de recursos didàctics.

Procediments i instruments d’avaluació

• Prova d’avaluació inicial adjunta.

• Prova d’avaluació corresponent a la unitat.

• Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.

Sistemes de qualificació

• En la prova d’avaluació adjunta: un punt per a cada activitat.

• Incorporar a la qualificació de la unitat la valoració que resulti de l’observacióressenyada en el registre d’avaluació.

Programa de recuperació

• Fitxa de reforç adjunta per a aquesta unitat.

Mesures d’atenció a la diversitat

• Per a tots els alumnes i les alumnes:

– Fitxa de reforç adjunta d’aquesta unitat.

– Fitxa d’ampliació adjunta d’aquesta unitat.

– Organitza el que ha après (mapa conceptual) d’aquesta unitat.

Activitats complementàries i extraescolars

• Exercici de l’activitat On és el nord?, inclosa en el projecte d’un taller de cièn-cies adjunt.

Foment de la lectura

• Lectura: Els dies passen.

• Lectures recomanades per a aquesta unitat en el projecte adjunt per fomen-tar la lectura.

Foment de les TIC

• Ús d’un CD-ROM que ofereix activitats interactives de reforç i d’ampliació delscontinguts de la unitat.

Educació en valors

• Desenvolupar hàbits i actituds de curiositat, respecte i participació amb lesaltres cultures de l’entorn.

• Els moviments de la Terra, les fases de la Lluna i les estacions.

• Els canvis en les diferents etapes de la vida.

Mínims exigibles


Objectius



• Tractament de la informació i competència digital.

• Competència cultural i artística.

• Autonomia, iniciativa personal i competència emocional.

1. Adquirir una idea de la composició de les capes de la Terra.

2. Definir el paisatge i identificar tipus de paisatges i les formes del relleu.

3. Adquirir una idea bàsica de plànol i de mapa, interpretar la informació quecontenen i manejar diferents tipus de mapes.

4. Conèixer la distribució de les terres emergents i localitzar els continents i elsterritoris espanyols en mapes i en globus terraqüis.

5. Desenvolupar la curiositat per localitzar llocs i per traçar rutes, utilitzant plà-nols i mapes de manera acurada.


1.1. Defineix hidrosfera, atmosfera, geosfera i biosfera.

1.2. Defineix les parts de la geosfera i en descriu la composició.

2.1. Defineix paisatge, caracteritza els tipus de paisatges i els identifica en larealitat i en dibuixos i fotografies.

2.2. Identifica formes del relleu en el seu entorn i en il·lustracions.

3.1. Distingeix plànol i mapa, i interpreta les llegendes que hi apareixen.

3.2. Elabora plànols d’objectes conservant-ne les proporcions.

3.3. Distingeix i utilitza mapes físics, polítics i temàtics d’Espanya i de les IllesBalears, i hi localitza llocs rellevants.

4.1. Localitza els continents, els oceans, els hemisferis, l’equador i els territorisespanyols.

5.1. Mostra interès per localitzar llocs i per establir rutes en mapes i globus.

5.2. Tracta acuradament els mapes i els globus que utilitza.


• Les capes de la Terra.

• El paisatge, els elements que té, els tipus de paisatge i les principals formesdel relleu.

• Els plànols i els mapes i els tipus de mapes més comuns.

• Confecció de murals i de models que mostrin les capes de la Terra.

• Utilització correcta de plànols i mapes en funció de la informació cercada.

• Identificació de formes del relleu i de tipus de paisatges.

• Elaboració de plànols senzills d’objectes poc complexos de l’entorn.

• Identificació dels pols, de l’equador, dels hemisferis, dels continents i delsterritoris espanyols en planisferis i en globus terraqüis.

• Interès per conèixer diferents tipus de paisatges i formes del relleu.

• Valoració de la importància dels plànols i dels mapes, curiositat per utilitzar-los.

PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT 2

Octubre

Metodologia • Fomentar la construcció d’aprenentatges de forma autònoma mitjançant elreconeixement de formes del relleu i els tipus de paisatges en imatges con-sultades en diferents fonts.

• Incrementar l’activitat manipulativa i la capacitat per tractar la informació ela-borant models terrestres i plànols, i consultant mapes.















• Exercici de l’activitat L’illa del tresor i El puzle dels continents incloses en elprojecte d’un taller de ciències adjunt.


• Lectura: El meu primer viatge amb avió.


Foment de les TIC


• Les capes de la Terra, les formes del relleu i els tipus de paisatges.

• L’ús de plànols del barri o de la localitat, i de mapes d’Espanya i de les IllesBalears.

Mínims exigibles

Educació en valors

• Desenvolupar la capacitat dels alumnes per regular el seu propi aprenentat-ge, per confiar en les seves aptituds i coneixements i per desenvolupar la cre-ativitat, la iniciativa personal i l’esperit emprenedor.


• Llibre de l’alumnat, atles, quaderns d’activitats.



Objectius



• Competència matemàtica.



1. Adquirir una idea de l’atmosfera i dels seus components.

2. Conèixer els principals fenòmens meteorològics i què els produeix.

3. Anomenar instruments per mesurar i estudiar els fenòmens meteorològics.

4. Conèixer els diferents tipus d’acumulacions d’aigua que componen la hidros-fera i adquirir els conceptes d’aigües dolces, salades, potables i no potables.

5. Conèixer les causes principals que produeixen la contaminació de l’atmosfe-ra i de la hidrosfera, proposar i assumir mesures per reduir-les i evitar-les.

6. Identificar els processos que realitzam en consumir aigua, i els costos quecomporten.


1.1. Posseeix una idea del gruix de l’atmosfera i dels gasos que la componen.

2.1. Identifica els núvols, el vent i les precipitacions com a fenòmens meteo-rològics, i sap què els causa.

3.1. Esmenta instruments meteorològics, els descriu i en coneix la utilitat.

4.1. Anomena els diferents tipus d’acumulacions d’aigua que hi ha en el planeta.

4.2. Defineix aigües dolces, salades, potables i no potables, i sap on es trobacadascuna.

5.1. Defineix contaminació i anomena activitats i substàncies que la causen.

5.2. Es mostra sensible davant la contaminació, i proposa mesures per evitar-la.

6.1. Descriu els processos que realitzam en consumir aigua.

6.2. Coneix el cost de la factura de l’aigua i proposa mesures per estalviar-ne.


• L’atmosfera i els fenòmens atmosfèrics.

• La hidrosfera i el consum de l’aigua.

• Enumeració dels components de l’atmosfera, descripció de la importància queté i identificació d’activitats humanes que contaminen.

• Descripció dels instruments de mesurament dels fenòmens atmosfèrics.

• Localització de masses i de cursos d’aigua en mapes i descripció dels proces-sos que realitzam amb l’aigua que consumim.

• Exposició de mesures per pal·liar la contaminació i estalviar aigua.

• Sensibilitat davant els problemes de la contaminació i de la distribucióirregular de les aigües dolces i presa de mesures en relació amb el seuestalvi.


Octubre

Metodologia • Assegurar l’adquisició d’aprenentatges significatius sobre l’atmosfera, lahidrosfera, la contaminació d’aquestes i l’ús de l’aigua tot relacionant la defi-nició dels conceptes i la descripció dels processos amb experiències quotidia-nes dels alumnes.

• Desenvolupar la competència social i ciutadana analitzant situacions que pro-dueixen la contaminació de l’aire i de l’aigua.















• Projecció del vídeo titulat La contaminació de les aigües i realització d’undebat entorn d’aquest.


• Lectura: Mesurant en el gel.


Foment de les TIC


• La composició de l’atmosfera i els fenòmens atmosfèrics.

• La distribució de les aigües del planeta, els usos de l’aigua i el procés d’ob-tenció, potabilització, distribució i depuració de les aigües.

• Aproximació als instruments meteorològics.

Mínims exigibles




Educació en valors

• Valorar els comportaments de cura de l’atmosfera i la hidrosfera i, en general,les actituds pròpies d’una cultura de desenvolupament sostenible.


Objectius






1. Conèixer les característiques de la Terra que hi fan possible la vida i els dife-rents medis que hi ha al planeta.

2. Descriure les tres funcions vitals com a característiques generals dels éssersvius i que els diferencien dels éssers inerts.

3. Anomenar diferents grups d’éssers vius i conèixer les característiques comu-nes que permeten que siguin classificats d’aquesta manera.

4. Valorar la biodiversitat, i conèixer l’existència d’éssers vius en perill d’extinciói les causes que han provocat aquesta situació.

5. Adquirir comportaments respectuosos amb els éssers vius de l’entorn.


1.1. Identifica les condicions de la Terra que hi fan possible la vida.

1.2. Coneix algunes característiques dels diferents medis i anomena éssersvius que hi són presents.

2.1. Anomena les funcions vitals, les descriu en animals i en plantes i identificadiferències.

3.1. Anomena cinc grups d’éssers vius, en descriu les característiques i esta-bleix comparacions entre els individus pertanyents als uns i als altres.

3.2. Classifica éssers vius del seu entorn a partir de les seves característiques.

4.1. Valora la importància de qualsevol ésser viu en la biosfera.

4.2. Anomena éssers vius en perill d’extinció, identifica les causes que els hanportat a aquesta situació i proposa accions per protegir-los.

5.1. Respecta els éssers vius.


• Característiques de la Terra que han permès l’existència de la biosfera i carac-terístiques dels medis aquàtics i terrestres.

• La funció de nutrició, de reproducció i de relació en animals i en plantes.

• Els regnes dels éssers vius i les característiques bàsiques de cadascun.

• Alguns éssers vius en perill d’extinció.

• Identificació de medis i d’éssers vius de regnes diferents en fotografies.

• Comparació de funcions entre animals i plantes.

• Classificació d’éssers vius del seu entorn.

• Valoració de la biodiversitat i identificació de causes que produeixen l’extinciód’éssers vius.

• Curiositat per protegir els éssers vius i l’entorn.


Novembre

Metodologia • Partir de l’interès pels éssers vius per modificar-ne progressivament elsesquemes de coneixement, reforçant la memòria comprensiva amb activitatsen què els identifiquin en fotografies i els categoritzin atenent a les funcionsvitals i a altres característiques «científiques».

• Incrementar la capacitat per aprendre i la iniciativa personal exposant les rela-cions causa-efecte en el deteriorament del medi ambient i prenent mesuresper protegir-lo.















• Exercici de l’activitat Això que creix sobre el pa inclosa en el projecte d’untaller de ciències adjunt.


• Lectura: El niu d’orenetes.


Foment de les TIC


• Factors que fan possible la vida en la Terra i els medis existents en aquesta.

• Les funcions vitals com a característiques que defineixen els éssers vius.

• Aproximació a conèixer l’existència de múltiples formes de vida.

Mínims exigibles




Educació en valors

• Respectar els éssers vius i el medi ambient, i valorar, en particular, els espaisforestals.


Objectius






1. Conèixer com són els vertebrats i els invertebrats i les característiques bàsi-ques de cadascun dels grups en què es classifiquen.

2. Identificar diferents tipus d’alimentació, de respiració i de reproducció en elsgrups de vertebrats i d’invertebrats.

3. Conèixer i aplicar un procediment general per estudiar animals.

4. Desenvolupar actituds de respecte cap als animals de l’entorn.


1.1. Defineix vertebrat i invertebrat, i identifica les característiques d’aquestsanimals en casos concrets.

1.2. Anomena els grups de vertebrats i d’invertebrats, i identifica les caracterís-tiques de cadascun.

1.3. Classifica vertebrats i invertebrats que reconeix en el seu entorn o en làmi-nes i fotografies, descrivint les característiques en què es basa.

2.1. Descriu diferents tipus d’alimentació, respiració i reproducció, i els associaa vertebrats o invertebrats concrets i al medi on viuen.

3.1. Segueix ordenadament les fases per estudiar un animal, integra il·lustra-cions i textos quan els estudia i valora els quaderns de camp.

4.1. Coneix la importància de no alterar les condicions en què viuen els animalsi de cuidar les mascotes.


• Característiques i classificació taxonòmica dels vertebrats.Tipus de vertebratssegons l’alimentació, la respiració i la reproducció.

• Característiques dels invertebrats i aproximació a una classificació senzilla.Tipus de vertebrats i d’invertebrats segons l’alimentació, la respiració i lareproducció.

• Procediments generals per estudiar animals. El quadern de camp.

• Descripció d’imatges d’animals vertebrats i invertebrats.

• Identificació, descripció i classificació, aplicant diferents criteris, dels verte-brats i dels invertebrats del seu entorn.

• Realització i valoració de murals i d’altres treballs que integren imatges i infor-mació escrita.

• Curiositat per estudiar els vertebrats i els invertebrats de les Illes Balears.

• Respecte cap a tots els animals i integració dels drets dels animals en les pau-tes de comportament amb ells.


Novembre

Metodologia • Partir dels coneixements previs sobre els animals per ampliar-los i generaruna nova estructura cognitiva, reforçant la memòria comprensiva amb activi-tats d’identificació i categorització d’exemplars reals o fotografiats.

• Fomentar la construcció autònoma d’aprenentatges amb l’estructuració d’unmètode d’estudi d’un animal i la posterior generalització a altres animals.

• Incrementar l’activitat manipulativa realitzant murals, quaderns de camp oaltres treballs que integren artísticament textos, dibuixos, fotografies, etc.















• Aplicar els procediments apresos en l’activitat Utilitza un processador de tex-

tos, inclosa en el projecte d’un taller de ciències adjunt, per realitzar un treballsobre un animal.


• Lectura: Una petita biòloga.


Foment de les TIC


• Característiques i classificació dels vertebrats i dels invertebrats.

• Procediments generals per estudiar animals. El quadern de camp.

• Interès per estudiar els animals utilitzant diferents mitjans.

Mínims exigibles




Educació en valors

• Respectar els éssers vius i el medi ambient i valorar, en particular, els espaisforestals.


Objectius



• Autonomia i iniciativa personal i competència emocional.



1. Conèixer les parts d’una planta i les funcions que realitza cadascuna.

2. Conèixer i descriure el procés de reproducció d’una planta amb flors.

3. Conèixer una classificació de les plantes per les tiges i les parts, i classificarplantes, especialment les del seu entorn.

4. Incorporar i aplicar una estratègia general per estudiar una planta.

5. Millorar la sensibilitat davant el problema dels incendis forestals.


1.1. Reconeix les parts d’una planta, les identifica en fotografies i en exemplarsreals, i descriu de manera senzilla les funcions que realitza cada part.

2.1. Descriu les parts d’una flor i el procés de formació de fruits i de llavors.

3.1. Identifica i classifica plantes per les tiges i les parts, a partir de fotografieso d’exemplars reals.

4.1. Descriu un mètode per estudiar una planta i el generalitza en estudiar-ned’altres.

4.2. Recull informació sobre plantes de manera ordenada i l’expressa amb cla-redat en els treballs escrits i en les descripcions orals.

5.1. Es mostra sensible davant el problema dels incendis forestals i descriu lescauses que els originen.

5.2. Descriu pautes de comportament per evitar els incendis forestals.


• Les parts d’una planta i les funcions de cada part.

• La flor i les seves parts. La reproducció d’una planta amb flors.

• Arbres, arbustos i herbes, i característiques de la vegetació de l’entorn.

• Procediments generals per estudiar plantes.

• Els incendis forestals, les causes i les accions per prevenir-los.

• Identificació de les parts d’una planta i d’una flor.

• Descripció ordenada del procés de reproducció de les plantes amb flors.

• Localització de plantes de l’entorn i classificació aplicant-hi diferents criteris.

• Gust per la realització clara i precisa de murals i de dibuixos amb estudis deta-llats de plantes o orientacions per evitar els incendis.

• Valoració de la importància de les plantes, curiositat per conèixer-les i incor-poració de normes per evitar els incendis forestals.


Desembre

Metodologia • Partir dels coneixements previs sobre les plantes per ampliar-ne els esque-mes de coneixement i fixar el que s’ha après descrivint les funcions i la clas-sificació d’exemplars reals o fotografiats.

• Fomentar la construcció autònoma d’aprenentatges amb l’estructuració d’unmètode d’estudi d’una planta i la posterior generalització a altres.

• Desenvolupar la competència social i ciutadana reconeixent la importància deles plantes i del problema que suposen els incendis forestals.















• Aplicar els procediments apresos en l’activitat Viatge per la xarxa, inclosa enel projecte d’un taller de ciències adjunt, per realitzar una visita virtual a unjardí botànic o consultar informació sobre plantes.


• Lectura: El viatge de la dent de lleó.


Foment de les TIC


• Les funcions vitals en les plantes. Classificació de les plantes en funció de latija.

• Procediments generals per estudiar les plantes.

• Interès per estudiar les plantes utilitzant mitjans diferents.

Mínims exigibles




Educació en valors

• Respectar els éssers vius i el medi ambient i valorar, en particular, els espaisforestals.



Objectius






1. Anomenar les parts externes del cos humà i descriure’n les funcions.

2. Conèixer les funcions de l’esquelet i de la musculatura.

3. Conèixer com funciona el cos humà.

4. Identificar les característiques de l’ésser humà.

5. Reconèixer manifestacions culturals relacionades amb la figura humana.

6. Aplicar procediments matemàtics per estudiar el creixement del cos.


1.1. Reconeix i anomena les parts del cos humà, i descriu les característiquesdels seus òrgans externs.

2.1. Defineix esquelet, musculatura i aparell locomotor, n’anomena les fun-cions i localitza els ossos i els músculs més importants.

3.1. Descriu les funcions dels aparells que intervenen en la funció de nutrició.

3.2. Esmenta diferències entre homes i dones i descriu la funció de reproduc-ció.

3.3. Identifica òrgans dels sentits i descriu la funció del sistema nerviós.

4.1. Identifica les característiques que permeten classificar l’ésser humà entreels vertebrats mamífers, i les que el fan diferent de la resta.

4.2. Descriu característiques dels primats i n’anomena alguns.

5.1. Coneix manifestacions artístiques amb la figura humana.

6.1. Realitza representacions gràfiques d’estatures i de pesos al llarg deldesenvolupament i n’extreu conclusions.


• Parts externes del cos humà i característiques sexuals externes.

• Els aparells implicats en les diferents funcions vitals i l’estudi detallat de l’apa-rell locomotor.

• Les característiques generals i diferenciadores de l’ésser humà.

• Localització de les parts externes del cos i d’òrgans de diferents aparells.

• Confecció i interpretació de gràfics de l’evolució de pesos i estatures.

• Respecte vers les diferències sexuals i vers la cura del propi cos.

• Valoració de les produccions artístiques humanes com a manifestacions d’unafunció de relació molt desenvolupada.

• Presa de consciència de les característiques que diferencien els éssershumans d’altres animals, i de la nostra responsabilitat en l’evolució del plane-ta.

Gener

Metodologia • Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius sobre l’ésser humà mit-jançant la identificació d’òrgans, aparells, habilitats, sentiments, etc., en elpropi cos o en experiències personals.

• Desenvolupar la competència social i ciutadana reconeixent les pròpiesdiferències i el respecte a les particularitats dels altres.















• Utilització dels programes interactius titulats L’esquelet, La musculatura iL’aparell locomotor en acció per reforçar i ampliar l’aprenentatge dels ossos idels músculs.


• Lectura: Caçadors de mamuts.


Foment de les TIC


• La morfologia externa del propi cos.

• Característiques i funcions de l’aparell locomotor.

• Identificació de les diferències sexuals i respecte cap a l’altre sexe.

• Reconeixement de les particularitats de l’espècie humana i de la responsabi-litat que tenim en l’evolució del planeta.

Mínims exigibles




Educació en valors

• Desenvolupar la igualtat de drets i d’oportunitats i fomentar la igualtat efecti-va entre homes i dones.



Objectius






1. Conèixer les funcions dels aliments, els tipus d’aliments, els nutrients quecontenen i anomenar aliments pertanyents a cada grup.

2. Conèixer les característiques de les dietes sanes i confeccionar-ne algunes.

3. Conèixer i descriure la importància d’algunes activitats humanes per la reper-cussió que tenen en l’estat de salut del cos i de la ment.

4. Incorporar estratègies per organitzar el temps d’oci i desenvolupar pautes dereflexió crítica en consumir aliments i objectes.


1.1. Anomena les funcions que realitzen els aliments en l’organisme.

1.2. Descriu els tipus d’aliments i les funcions dels seus nutrients.

2.1. Coneix les característiques de les dietes saludables i descriu pautes perconfeccionar-les.

2.2. Elabora dietes sanes amb aliments propis del seu entorn.

2.3. Posseeix hàbits alimentaris sans.

3.1. Descriu la importància de l’exercici físic, el descans, el son i l’oci creatiu,l’amistat, l’ajuda a altres persones i la resolució de problemes per al fun-cionament correcte de l’organisme.

4.1. Utilitza l’agenda escolar per organitzar el seu temps.

4.2. S’enfronta de manera reflexiva a la compra d’objectes.


• Tipus d’aliments i funcions de les substàncies que els componen.

• Les característiques d’una dieta sana i els hàbits alimentaris saludables.

• Activitats saludables i organització del temps de treball i d’oci.

• Identificació dels nutrients que contenen els aliments i classificació d’a-quests.

• Descripció de pautes per seleccionar aliments i confeccionar dietes sanes.

• Interpretació d’informacions nutricionals dels aliments.

• Descripció de diverses accions per tenir cura del cos i de la ment.

• Elaboració d’un pla de treball i d’oci.

• Actitud favorable per incorporar hàbits de salut i higiene.

• Disposició per incorporar pautes i elements que facilitin l’organització deltemps de treball i del d’oci, i el consum responsable.

Gener

Febrer

Metodologia • Assegurar l’aprenentatge amb activitats de descripció i de classificació i incre-mentar l’activitat mental traslladant a casos pràctics el que s’ha après elabo-rant receptes, dietes equilibrades i plans de distribució del temps.

• Analitzar missatges publicitaris i treure’n conclusions que generin actitudsfavorables al consum responsable i a un millor repartiment de la riquesa.















• Exercici de l’activitat La piràmide dels aliments inclosa en el projecte d’untaller de ciències adjunt.


• Lectura: De compres.


Foment de les TIC


• Els aliments i les funcions de les substàncies que els componen.

• Les característiques d’una dieta sana i els hàbits alimentaris saludables.

• Activitats saludables i organització del temps de treball i del lleure.

• Actitud favorable per incorporar hàbits de salut i d’higiene i de pautes que faci-litin l’organització del temps i el consum responsable.

Mínims exigibles




Educació en valors

• Crear hàbits d’higiene física i mental que permetin un desenvolupament sa,una estima del cos i del seu benestar, una millor qualitat de vida i unes rela-cions interpersonals basades en el desenvolupament de l’autoestima.



Objectius





1. Adquirir idees bàsiques de matèria i d’energia associades a la percepcióhumana.

2. Identificar qualitats de la matèria i de l’energia que percebem amb els sentits.

3. Conèixer les propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos, i l’aprofitamentque en fem a partir de les seves propietats.

4. Identificar formes d’energia i els fenòmens en què es manifesten.

5. Conèixer la «regla de les tres erres» i aplicar-la, tant com sigui possible, perestalviar materials i energia.


1.1. Defineix matèria i energia i anomena les característiques de la matèria.

1.2. Defineix, anomena i classifica materials naturals i artificials.

1.3. Anomena fenòmens en què és possible percebre l’energia.

2.1. Anomena els sentits i els seus òrgans i descriu què s’hi percep.

3.1. Anomena dues propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos.

3.2. Classifica els sòlids segons diferents propietats.

3.3. Anomena sòlids, líquids i gasos, i les propietats que els fan útils.

4.1. Descriu com es propaguen, on es produeixen i com aprofitam diferents for-mes d’energia.

5.1. Descriu «la regla de les tres erres» i anomena accions en què l’aplica.


• La matèria i l’energia. Materials naturals i materials artificials.

• Propietats i aprofitament humà dels sòlids, dels líquids i dels gasos.

• Formes en què apareix l’energia al voltant nostre.

• Activitats humanes en què es consumeix energia i estalvi energètic.

• Identificació i classificació de materials de l’entorn naturals i artificials.

• Realització d’experiències sensorials per detectar les qualitats dels materialsi de les formes de l’energia.

• Descripció de característiques de sòlids, de líquids i de gasos del seuentorn.

• Identificació de fenòmens en què es mostra l’energia en diferents formes.

• Posada en pràctica d’accions per reciclar, reduir i reutilitzar.

• Sensibilitat davant els problemes de contaminació i de despesa d’energia.

Febrer

Metodologia • Fomentar la construcció d’aprenentatges sobre la matèria i l’energia de formaautònoma realitzant experiències sensorials que evidenciïn les propietats delssòlids, dels líquids i dels gasos.

• Desenvolupar la competència social i ciutadana i la iniciativa personal amb laidentificació i la posada en pràctica de mesures que compleixin la «regla deles tres erres».















• Realització d’una exposició d’objectes útils o artístics realitzats per les alum-nes i els alumnes amb materials reciclats.


• Lectura: Un nadó explorador.


Foment de les TIC


• La matèria i l’energia. Materials naturals i materials artificials.

• Propietats i aprofitament humà dels sòlids, dels líquids i dels gasos.

• Identificació de fenòmens en què es mostra l’energia en diferents formes.

• Posada en pràctica d’accions per reciclar, reduir i reutilitzar.

Mínims exigibles




Educació en valors

• Valorar els comportaments d’estalvi d’energia i d’aigua i, en general, les acti-tuds pròpies d’una cultura de desenvolupament sostenible.



Objectius





1. Adquirir un procediment bàsic per estudiar fets i fenòmens naturals i millorarles estratègies per observar-los i registrar dades.

2. Conèixer experiències en què s’apreciïn canvis d’estat de l’aigua, aplicar unprocediment per estudiar-los i conèixer les causes que els produeixen.

3. Definir el cicle de l’aigua, descriure els processos que el constitueixen iconèixer les causes que els produeixen.

4. Adquirir hàbits de sistematització d’observacions i desenvolupar una actitudpositiva per conèixer fenòmens diversos i allò que els produeix.


1.1. Defineix experiment i anomena les etapes que cal seguir per estudiar fetsi fenòmens naturals.

1.2. Descriu la magnitud que mesurarà i anomena les fases que cal seguir permesurar-la i els instruments necessaris per realitzar el mesurament.

1.3. Anota el resultat de mesurar usant unitats correctes.

2.1. Reconeix els estats en què es mostra l’aigua, i associa correctament elsfluxos de calor amb els canvis d’estat i els reconeix en experiències sen-zilles.

3.1. Defineix el cicle de l’aigua i descriu els processos que el constitueixenexplicant què els produeix i en quina capa de la Terra tenen lloc.

4.1. Aplica estratègies d’observació i de registre de dades i usa correctamentels instruments en experimentar i mesurar.

4.2. Mostra interès per estudiar fenòmens i per conèixer què els produeix.


• Un mètode bàsic per conèixer la naturalesa i els seus canvis: l’observació i elregistre de dades, l’experimentació i la proposta de respostes.

• Els estats de l’aigua i els canvis d’estat. El cicle de l’aigua a la Terra.

• Realització d’experiències de mesurament i de canvis d’estat.

• Observació i descripció de fets i fenòmens en què es produeixen canvis d’es-tats de l’aigua.

• Identificació, en làmines, en fotografies i en la realitat, de fenòmens relacio-nats amb el cicle de l’aigua i valoració de la importància que té.

• Gust per la presentació clara i precisa de les observacions i mesures.

• Valoració del coneixement científic i de les persones que han dedicat la sevavida a la ciència, i curiositat per estudiar fenòmens naturals.

• Utilització acurada de materials i d’instruments en les experiències.

Febrer

Març

Metodologia • Partir de les possibilitats de raonament dels estudiants per assegurar unaprenentatge significatiu bàsic del mètode científic, i de la memoritzaciócomprensiva dels processos descrits mitjançant la recerca de relacionscausa-efecte.

• Desenvolupar la capacitat manipulativa i uns procediments bàsics en relacióamb el mètode científic estudiant alguns fenòmens experimentalment.















• Exercici de l’activitat El microscopi casolà inclosa en el projecte d’un taller deciències adjunt.


• Lectura: El laboratori del mag Merlí.


Foment de les TIC


• Un mètode bàsic per conèixer la naturalesa i els seus canvis: l’observació i elregistre de dades, l’experimentació i la proposta de respostes.

• Els estats de l’aigua i els canvis d’estat. El cicle de l’aigua a la Terra.

• Valoració de la ciència i de les persones que hi han dedicat la seva vida.

• Utilització acurada de materials i d’instruments en les experiències.

Mínims exigibles




Educació en valors

• Valorar l’aportació de la ciència i del treball dels científics al benestar de lahumanitat.



Objectius






1. Adquirir una idea bàsica del que és un producte natural i conèixer els pro-ductes naturals més importants per als éssers humans.

2. Definir agricultura, ramaderia, pesca, mineria i silvicultura, i conèixer-nealguns dels tipus i el que se n’obté.

3. Adquirir una idea bàsica del que són els productes elaborats i les activitatshumanes que els produeixen (artesanies i indústries).

4. Conèixer les activitats del sector dels serveis i adquirir idees bàsiques de tre-ball remunerat i no remunerat.


1.1. Defineix producte natural i posa exemples.

2.1. Defineix agricultura, ramaderia, pesca, mineria i silvicultura, en distingeixels tipus, i anomena productes que se n’obtenen.

2.2. Coneix les principals activitats econòmiques de la comunitat dedicades aobtenir productes naturals.

3.1. Defineix producte elaborat, en posa exemples, anomena tipus d’artesa-nies i d’indústries que els proporcionen i localitza les pròpies de les IllesBalears.

3.2. Descriu i anomena els procediments artesans i industrials per obtenir tei-xits i en valora els avantatges i els inconvenients.

4.1. Defineix treball en serveis, treball remunerat i treball no remunerat, i enposa exemples.

4.2. Valora el treball (remunerat o no) com una aportació social.


• Els productes naturals i els treballs per obtenir-los.

• Els productes elaborats i els treballs per obtenir-los.

• Els serveis: tipus de serveis i treballs que s’hi realitzen.

• Treballs remunerats i no remunerats.

• Identificació de productes naturals i elaborats i localització en mapes de lacomunitat de les zones en què es realitzen activitats per obtenir-los.

• Descripció de processos senzills que es realitzen amb productes naturals ique donen lloc a productes elaborats.

• Comparació entre productes elaborats en l’artesania i en la indústria.

• Identificació de treballs en serveis del seu entorn més pròxim.

• Valoració de la importància dels treballs remunerats i no remunerats.

Març

Metodologia • Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius i funcionals sobre elstipus de treballs i el que ens proporcionen organitzant els conceptes estudiatsen taules i esquemes conceptuals, i identificant els productes, treballs o pro-cessos descrits en fotografies o en l’entorn pròxim.

• Desenvolupar la competència cultural i artística, i la competència social i ciu-tadana amb activitats que fomentin la reflexió i la conscienciació entorn delvalor de l’artesania i dels treballs remunerats i no remunerats.















• Aplicar els procediments apresos en l’activitat Faig servir un processador de

textos, inclosa en el projecte d’un taller de ciències, per realitzar un treballsobre activitats econòmiques i productes propis de les Illes Balears.


• Lectura: El mercat ambulant medieval.


Foment de les TIC


• Els productes naturals i elaborats i els treballs per obtenir-los.

• Els serveis: tipus de serveis i treballs que s’hi realitzen.

• Treballs remunerats i no remunerats.

• Valoració de la importància dels treballs remunerats i no remunerats.

Mínims exigibles




Educació en valors

• Preparar per a l’exercici de la ciutadania i per a la participació activa en la vidaeconòmica, amb actitud crítica i responsable.


Objectius






1. Adquirir idees bàsiques d’eina, d’instrument i de màquina, i distingir màqui-nes senzilles i màquines complexes.

2. Conèixer màquines i eines utilitzades en diferents activitats i valorar-ne lesaportacions en el treball, en la millora de les relacions personals i en elbenestar humà, però també la necessitat d’usar-les racionalment.

3. Identificar els combustibles fòssils com a fonts d’energia principals i valorarels problemes derivats d’utilitzar-los.


1.1. Defineix eina, instrument i màquina, i anomena màquines senzilles imàquines complexes.

1.2. Identifica els elements d’una palanca i en coneix el funcionament.

2.1. Anomena una gran varietat de màquines i d’instruments que faciliten i fanpossibles les tasques de la llar i les agrupa en categories diferents.

2.2. Anomena màquines utilitzades en sectors econòmics diversos, en lacomunicació i en l’oci i en descriu les funcions.

2.3. Compara activitats abans i després de la invenció de certes màquines.

2.4. Incorpora pautes d’ús racional de les màquines del seu entorn.

3.1. Identifica els combustibles fòssils com a principals fonts d’energia, valoraels problemes derivats de la seva utilització i el seu esgotament, i anome-na fonts d’energia renovables substitutives.

3.2. Coneix els costs del consum d’electricitat de casa seva i d’alguns aparellselèctrics i proposa mesures per estalviar energia.


• Eines, instruments i màquines simples i complexes i l’ús a la llar per treballar,per a la comunicació i per a l’oci.

• El consum d’energia de les màquines (els combustibles fòssils i les fonts d’e-nergia alternatives) i l’estalvi energètic.

• Identificació i classificació de màquines i d’instruments i descripció de les tas-ques que s’hi realitzen.

• Valoració de la utilitat de les eines i de les màquines, de com han contribuït albenestar i de la importància que tenen per al progrés econòmic, científic,mèdic...

• Valoració de les conseqüències del gran consum d’energia i presa de cons-ciència de la importància d’usar fonts renovables d’energia.

• Disposició favorable per incorporar pautes d’ús racional de les màquines iaparells de l’entorn, i per estalviar energia.


Abril

Metodologia • Assegurar la construcció d’aprenentatges funcionals sobre l’impacte de lesmàquines partint dels coneixements previs dels escolars sobre la tecnologiaactual i de les seves experiències quotidianes, i comparant aquestes ambsituacions hipotètiques en què aquestes màquines no estiguin presents.

• Desenvolupar la competència social i ciutadana quantificant algunes despe-ses energètiques i elaborant un pla senzill que incorpori pautes d’ús racionalde les màquines.















• Aplicar els procediments apresos en l’activitat Viatge per la xarxa, inclosa enel projecte d’un taller de ciències, per ampliar informació sobre màquines quehan tingut gran importància en el desenvolupament de la humanitat.


• Lectura: Vaja un munt de cables!


Foment de les TIC


• Eines, instruments i màquines, i el seu ús en diferents activitats.

• Comparació d’activitats realitzades amb màquines i sense i valoració de lacontribució de les màquines al benestar i al progrés.

• Disposició a incorporar pautes d’ús racional de les màquines i dels aparellsdel seu entorn, i a estalviar energia.

Mínims exigibles




Educació en valors

• Proporcionar els instruments d’anàlisi i de crítica necessaris que els permetinconstruir una opinió i una actitud pròpies enfront de les ofertes de la societatde consum, i que els facin capaços de prendre consciència del consum deproductes innecessaris.



Objectius






1. Identificar les tasques domèstiques i participar-hi de manera activa i segu-ra.

2. Conèixer la composició del col·legi i les funcions de cada persona.

3. Conèixer i refermar els sentiments i les actituds en què s’assenta unabona convivència i desenvolupar actituds i estratègies per resoldre con-flictes.

4. Conèixer i integrar estratègies per millorar l’estudi i l’execució de tasques, iper participar de manera activa en el seu procés d’aprenentatge.


1.1. Anomena tasques domèstiques i proposa estratègies per repartir-les i perparticipar en les tasques de la casa, i identifica en quines no ho pot fer.

2.1. Defineix personal docent i no docent i descriu funcions de les personesque treballen en el col·legi.

3.1. Anomena els afectes i les actituds que fan possible una bona convivènciafamiliar, veïnal, d’amistat i escolar, i proposa accions per millorar-la.

3.2. Coneix el valor de la comunicació, del respecte i de l’expressió de pensa-ments i sentiments com a base de la convivència, i actua en conseqüèn-cia.

4.1. Anomena les condicions adequades per estudiar.

4.2. Realitza tasques de manera organitzada, correcta, autònoma i responsa-ble.


• Les relacions de convivència en l’entorn social més pròxim i el repartiment detasques domèstiques.

• Estructura i composició d’un col·legi, i funcions dels seus membres.

• Descripció de sentiments i d’actituds que fan possible la convivència.

• Identificació de les tasques familiars i valoració dels que les realitzen.

• Descripció de l’estructura i de les possibilitats educatives del col·legi i identifi-cació i valoració del personal i de les tasques que realitza.

• Identificació de pautes per millorar el rendiment en l’estudi.

• Valoració i respecte per les diferències d’origen, culturals i lingüístiques.

• Disposició favorable i no sexista per assumir tasques domèstiques.

• Actitud reflexiva i activa en analitzar conflictes i en realitzar propostes permillorar la convivència en l’entorn social més pròxim.

Abril

Maig

Metodologia • Refermar l’adquisició de destreses i d’actituds que afavoreixin la convivènciai l’anàlisi i la resolució de conflictes mitjançant intercanvis orals i l’elaboracióde plans senzills per repartir tasques domèstiques.

• Desenvolupar la competència per aprendre a aprendre posant en pràcticapautes i estratègies que milloren les tècniques d’estudi.















• Exercici de l’activitat Col·labores a casa? inclosa en el projecte d’un taller deciències adjunt.


• Lectura: El primer dia de classe de Naisma.


Foment de les TIC


• Les relacions de convivència i el repartiment de tasques domèstiques.

• Estructura i composició d’un col·legi, i funcions dels seus membres.

• Valoració i respecte per les diferències d’origen, culturals i lingüístiques.

• Disposició favorable i no sexista per assumir tasques domèstiques i actitudreflexiva en analitzar conflictes i en realitzar propostes per millorar la con-vivència i el rendiment en l’estudi.

Mínims exigibles




Educació en valors

• Estimular el diàleg com a principal via per resoldre conflictes entre personesi grups; facilitar la trobada entre persones els interessos de les quals necessà-riament no siguin coincidents, i desenvolupar actituds bàsiques per a la parti-cipació compromesa en la convivència, la llibertat, la democràcia i la solidari-tat.


Objectius





1. Adquirir les idees de localitat i de ciutadà, conèixer els diferents tipus de loca-litats i adquirir una idea de barri com l’entorn més pròxim de la localitat.

2. Identificar i anomenar els elements físics d’una localitat.

3. Conèixer l’organització d’una localitat i les seves estructures bàsiques.

4. Desenvolupar actituds de respecte cap als elements de la localitat i valorarla complexitat dels seus monuments i instal·lacions.

5. Conèixer i respectar els senyals de circulació i els monuments de la loca-litat.


1.1. Defineix localitat i ciutadà i descriu les característiques generals i diferen-cials dels pobles i les ciutats.

1.2. Descriu les característiques del seu barri i les compara amb les d’altres.

2.1. Identifica i descriu la funció dels elements de la localitat i anomena pautesde respecte i col·laboració per mantenir-los.

3.1. Descriu la composició i les funcions de l’ajuntament i els serveis de la loca-litat.

4.1. Descriu les infraestructures, les instal·lacions, etc. de la localitat.

4.2. Valora l’organització de la localitat i respecta els espais públics.

5.1. Identifica i anomena els elements que regulen el trànsit i els valora.

5.2. Reconeix monuments de la localitat i els valora.


• Pobles i ciutats. Els barris. Els ciutadans.

• Elements, organització i funcionament de les localitats.

• Comparació i identificació d’elements entre pobles i ciutats.

• Descripció de les característiques i les funcions dels elements de la seva loca-litat i del seu barri.

• Localització de l’ajuntament, dels serveis ciutadans i de les produccions artís-tiques i culturals de la localitat.

• Identificació dels principals senyals de circulació.

• Disposició favorable per assumir pautes i consells que millorin les condicionsfísiques de la localitat i la convivència entre els ciutadans.

• Respecte per les normes i pels senyals de circulació.

• Valoració de les produccions artístiques i culturals de la localitat.


Maig

Metodologia • Partir dels coneixements previs i de les experiències personals relatives a lapròpia localitat per estructurar un esquema de coneixement sobre les locali-tats i sobre com funcionen, i reforçar l’aprenentatge observant fotografies iesquemes que en reflecteixin les infraestructures, els serveis, etc.

• Desenvolupar la competència social i ciutadana i la competència cultural iartística identificant senyals de trànsit i monuments de la localitat.















• Aplicar els procediments apresos en l’activitat Viatge per la xarxa, inclosa enel projecte d’un taller de ciències adjunt, per consultar informació sobre lalocalitat o per realitzar (si n’hi hagués) una visita virtual a alguna de les sevesinstitucions.


• Lectura: El gos perdut.


Foment de les TIC


• Pobles i ciutats. Els barris. Els ciutadans.

• Elements, organització i funcionament de les localitats.

• Disposició favorable per assumir pautes i consells que millorin les condicionsfísiques de la localitat i la convivència entre els ciutadans.

• Respecte per les normes i pels senyals de circulació.

• Valoració de les produccions artístiques i culturals de la localitat.

Mínims exigibles




Educació en valors

• Conèixer i respectar les normes establides per organitzar millor la circulacióvial i per gaudir-ne.


Objectius





1. Refermar les idees de passat, de present i de futur, i d’història.

2. Conèixer unitats temporals per mesurar el temps en la història.

3. Adquirir una idea de font de la història i conèixer els diferents tipus de fontshistòriques.

4. Conèixer les edats de la història.

5. Representar en una línia del temps fets de la història personal.

6. Desenvolupar inquietuds per conèixer el passat.


1.1. Defineix passat, present, futur, història, història local i història personal.

2.1. Defineix lustre, dècada, segle i mil·lenni i realitza equivalències entre ells.

3.1. Defineix font històrica i n’anomena els tipus que existeixen.

3.2. Classifica fonts històriques a partir de noms i d’imatges.

4.1. Anomena les edats de la història en ordre cronològic.

4.2. Descriu i identifica formes de vida, construccions, tecnologia i manifesta-cions artístiques representatives de cada edat en una localitat.

5.1. Confecciona una línia del temps seguint instruccions prèviament fixades ihi localitza i hi representa successos de la seva història personal.

6.1. Mostra interès per conèixer fonts històriques i formes de vida passades.


• Passat, present i futur. La història, la història personal i la història local.

• La mesura del temps històric, de les fonts i de les edats de la història.

• Canvis en una localitat al llarg de la història.

• Identificació i classificació de fonts de la història i de successos segons eltipus d’història a què pertanyen.

• Representació de temps i de fets de la història personal.

• Resolució de problemes senzills amb equivalències de mesures de temps.

• Descripció d’imatges que mostrin elements representatius de la vida de lalocalitat en diferents edats de la història.

• Identificació de fonts locals de cada edat de la història.

• Curiositat per conèixer fets històrics de la família, de la localitat…

• Valoració de les fonts i dels estudis històrics.


Maig

Juny

Metodologia • Iniciar i refermar l’aprenentatge de l’ordenació cronològica representant i loca-litzant fets personals en una línia de temps i extrapolant aquest mètode a l’or-denació senzilla d’algunes fonts històriques.

• Fomentar la identificació de fonts històriques veient fotografies, pel·lícules,etc., i assignant-los sistemàticament l’edat a què pertanyen.

• Assegurar l’aprenentatge de les unitats de mesura del temps històric calcu-lant correspondències entre aquestes i altres exercicis matemàtics.



• Prova d’avaluació final adjunta.













• Exercici de l’activitat Escriure una biografia inclosa en el projecte d’un tallerde ciències adjunt.


• Lectura: Una història de fantasmes.


Foment de les TIC


• Passat, present i futur. La història, la història personal i la història local.

• La mesura del temps històric, de les fonts i de les edats de la història.

• Identificació de fonts de cada edat de la història.

• Curiositat per conèixer fets històrics de la família, de la localitat…

• Valoració de les fonts i dels estudis històrics.

Mínims exigibles




Educació en valors

• Promoure actituds que valorin adequadament el pes específic de l’educació ide totes les seves expressions culturals com a motor de desenvolupamentdels pobles.

PPROGRAMACIÓ DE LA UNITAT 1 · • Tractament de la informació i competència digital. •...

Documents

Transcript of PPROGRAMACIÓ DE LA UNITAT 1 · • Tractament de la informació i competència digital. •...