Índice · Web viewExposar els coneixements apresos sobre la poesia medieval per mitjà...

Llengua i Literatura IProgramació d’aula

grup edebé 1


1. Introducció

La programació de la matèria de Llengua i Literatura considera les competències específiques associades a la matèria, les competències generals, els objectius, els ensenyaments transversals, els continguts i els criteris d’avaluació de cada curs i els concreta i organitza en dimensions i unitats didàctiques.

En cadascuna d’aquestes dimensions i unitats didàctiques es desenvolupen les seqüències d’ensenyament i aprenentatge d’acord amb el ritme i nivell maduratiu de l’alumnat i segons els següents criteris de programació:

Adequació. Tot contingut d’aprenentatge està íntimament lligat als coneixements previs de l’alumne/a.

Continuïtat. Els continguts es van assumint al llarg d’un curs, cicle o etapa.

Progressió. L’estudi en forma helicoïdal d’un contingut facilita la progressió. Els continguts, un cop assimilats, són represos constantment al llarg del procés educatiu, perquè no siguin oblidats. Uns cops se’n canvia la tipologia (per exemple, si s’han estudiat com a procediments, es reprenen com a valors); altres cops es reprenen com a continguts interdisciplinaris en altres matèries.

Interdisciplinarietat. Això suposa que els continguts apresos en una matèria serveixin per a avançar en d’altres i que els continguts corresponents a un eix vertebrador d’una matèria serveixin per a aprendre els continguts d’altres eixos vertebradors de la mateixa matèria, és a dir, que permetin donar unitat a l’aprenentatge entre diverses matèries.

Priorització. Es parteix sempre d’un contingut que actua com a eix organitzador i, al voltant seu, s’hi van integrant altres continguts.

Integració i equilibri. Els continguts seleccionats han de cobrir totes les capacitats que s’enuncien en els objectius i en els criteris d’avaluació. Així mateix, es busquen l’harmonia i l’equilibri en el tractament de conceptes, procediments i valors. I, molt especialment, s’han de treballar els valors transversals.

Interrelació i globalització. A l’hora de programar, s’han tingut en compte els continguts que són comuns a dues o més matèries, de manera que, en ser abordats, se n’obtingui una visió completa. Així mateix, es presenten els continguts en el seu aspecte més general, per tal de poder analitzar els aspectes més concrets al llarg de les unitats didàctiques, fins a arribar a obtenir-ne una visió global.

Amb tots aquests criteris, la matèria s’estructura en dimensions, algunes de les quals estan fragmentades en unitats, i també se seqüencien els eixos vertebradors de la matèria, de manera que permetin un ensenyament integrat en ordre horitzontal, o bé possibilitin al professor/a el tractament d’un sol eix en ordre vertical.

grup edebé 2


2. Programació

Índex

— Dimensió estètica i literària:

Unitat 1. La llengua literària. Els gèneres literaris

— Dimensió comunicativa

— Dimensió de recerca


Context: L’Edat Mitjana

Unitat 2. La narrativa medieval

Unitat 3. La poesia medieval




Context: Els segles XVI, XVII i XVIII

Unitat 4. La literatura dels segles XVI a XVIII




Context: El segle XIX

Unitat 5. La literatura del segle XIX




Context: Del segle XX a l’actualitat

Unitat 6. La poesia del segle XX a l’actualitat

Unitat 7. La narrativa i l’assaig del segle XX a l’actualitat

Unitat 8. El teatre i altres llenguatges estètics

grup edebé 3




grup edebé 4


Dimensió estètica i literària

Unitat 1. La llengua literària. Els gèneres literaris

Temps aproximat: 6 hores.

Interdisciplinarietat: Filosofia i Ciutadania, Història de l’Art, Matemàtiques.

1.1. Competències

Competències específiques Competència estètica i literària. Entendre l’obra literària com la màxima expressió de les possibilitats d’una llengua. Conèixer i analitzar els diversos gèneres literaris i les seves característiques.

Competències generals Competència comunicativa. Llegir i comprendre textos de tipologia diversa. Fer servir la llengua com a eina per a la representació, interpretació i comprensió de la realitat.

1.2. Objectius Comparar textos literaris i no literaris amb la finalitat de caracteritzar la llengua literària i identificar els elements que intervenen en un acte de comunicació literària. Conèixer els temes i els tòpics de l’obra literària i els diversos recursos retòrics. Identificar els elements que formen part de l’obra literària: personatges, tema i tòpics, temps i espai. Reconèixer els diversos gèneres literaris. Definir la lírica, identificar els elements del vers, classificar els versos d’acord amb el nombre de síl·labes i reconèixer els diversos tipus d’estrofes i de figures retòriques. Establir les característiques de la narrativa i classificar els subgèneres narratius. Determinar els elements del teatre i classificar els subgèneres teatrals. Definir la didàctica i el periodisme i establir-ne els principals subgèneres. Identificar els trets i els subgèneres de l’oratòria i de la història. Conèixer els trets característics d’altres llenguatges estètics com la cançó, el cinema, la publicitat i el còmic. Valorar la literatura com una herència cultural viva, com un mitjà d’expressió personal i comunitari i d’interpretació de la realitat.

1.3. Ensenyaments transversals Educació per a la pau: acceptació i valoració de la diversitat lingüística rebutjant críticament qualsevol forma de discriminació. Educació cívica: participació en activitats grupals valorant les aportacions dels altres com un enriquiment personal.

grup edebé 5


1.4. Continguts

Conceptes La llengua literària. L’obra literària com a missatge. Els gèneres literaris. La lírica. La narrativa. El teatre. La didàctica. El periodisme. L’oratòria. La història. Altres llenguatges estètics: la cançó, el cinema, la publicitat i el còmic.

Procediments Reconeixement de les característiques de la llengua literària. Anàlisi del concepte d’obra literària com a missatge i distinció de la forma i el contingut. Identificació del concepte de tema i dels tòpics literaris. Reconeixement dels diversos recursos retòrics. Anàlisi i classificació dels gèneres literaris. Identificació de les característiques de la lírica. Reconeixement del vers, l’estrofa i el poema. Classificació dels versos i aplicació de l’esquema mètric en l’anàlisi dels poemes. Classificació dels diversos tipus d’estrofes. Identificació de les característiques de la lírica culta i distinció dels seus principals subgèneres. Anàlisi de les característiques de la lírica popular i distinció dels seus principals subgèneres. Reconeixement dels trets de la narrativa i classificació dels subgèneres narratius. Anàlisi de les característiques de la dramatúrgia i classificació dels subgèneres teatrals. Presentació de la didàctica i dels seus subgèneres. Classificació dels subgèneres periodístics. Definició de l’oratòria i classificació dels subgèneres d’acord amb la temàtica. Presentació de la història i dels seus subgèneres. Definició d’altres llenguatges estètics: la cançó, el cinema, la publicitat i el còmic, i anàlisi de les seves característiques.

Actituds Interès per conèixer els diversos gèneres literaris i llurs característiques. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.

grup edebé 6


1.5. Activitats Observació de la il·lustració de la pàgina inicial i de l’esquema de la unitat, lectura del text introductori i actualització dels coneixements previs. Observació de les característiques de la llengua literària a partir d’uns textos. Observació dels elements que intervenen en un acte de comunicació literària perquè els alumnes comprenguin millor el concepte d’obra literària. Lectura de la definició del concepte de tema d’una obra literària i dels tòpics literaris més importants. Lectura de les diverses perspectives d’interpretació d’un text literari. Resolució d’unes activitats per a consolidar els continguts apresos sobre la llengua literària. Lectura d’uns textos representatius dels diversos gèneres literaris i observació de les principals característiques. Observació d’un poema i lectura de les característiques de la lírica. Lectura dels elements del vers i la seva tipologia, i també dels diversos tipus d’estrofes. Resolució d’unes activitats per a refermar els continguts apresos. Lectura de les característiques de la lírica culta i observació dels seus subgèneres. Observació de la classificació dels subgèneres de la lírica popular i dels exemples respectius. Resolució d’unes activitats per a aplicar els continguts apresos en aquest apartat. Lectura d’un text narratiu i de les característiques de la narrativa. Observació dels elements narratius i lectura d’exemples per tal de classificar els subgèneres narratius. Resolució d’unes activitats per a refermar els continguts apresos en aquest apartat. Lectura d’un text teatral i de les seves característiques. Observació dels elements del teatre i de la classificació dels subgèneres teatrals. Observació de la classificació de les obres didàctiques i dels subgèneres del periodisme. Lectura de les característiques de l’oratòria i de la història i de llur classificació. Lectura de les característiques pròpies de la cançó, el cinema, la publicitat i el còmic. Explicació de com s’ha de comentar correctament un text literari a partir d’un fragment d’un conte de Pere Calders. Resolució d’uns exercicis per a aplicar els continguts apresos en la unitat.

1.6. Avaluació Identificació dels diversos gèneres literaris i les seves característiques. Lectura d’un text narratiu i identificació dels seus trets distintius.

grup edebé 7


Elaboració d’un text escrit amb finalitat estètica a partir de l’anàlisi d’un text narratiu de Carme Riera aportant-hi elements de la pròpia creativitat i de la visió personal i col·lectiva de la realitat.

grup edebé 8


Dimensió comunicativa


Interdisciplinarietat: Filosofia i Ciutadania, Història d’Espanya.

1.1. Competències

Competències específiques Competència comunicativa. Construir textos tenint en compte la cohesió textual.

Competències generals Competència comunicativa. Utilitzar el llenguatge oral i escrit com a mitjà d’expressió de sentiments, idees i experiències que permetin la construcció del propi pensament.

1.2. Objectius Comprendre i reflexionar sobre un text acadèmic. Identificació del tipus de conversa i dels elements no verbals que hi intervenen. Redacció de textos tenint en compte la cohesió textual. Resolució d’activitats sobre competència lingüística.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: ús del diàleg en les relacions interpersonals i en la resolució de conflictes. Educació cívica: participació en activitats de grup amb actitud solidària i tolerant.

1.4. Continguts

Conceptes La conversa. La cohesió textual (I).

Procediments Comprensió i reflexió sobre el contingut i la forma d’un text acadèmic. Identificació del tipus de conversa. Redacció de textos tenint en compte la cohesió textual. Repàs de diferents continguts de competència lingüística.

Actituds Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements a través de la conversa. Valoració de la cohesió tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits.

1.5. Activitats

grup edebé 9


Elaboració d’un esquema de les idees d’un text. Identificació dels connectors d’un text. Redacció d’un text argumentatiu. Anàlisi lingüística d’un text. Lectura de les característiques dels tipus de conversa i resolució d’una activitat per tal de consolidar els continguts apresos en l’apartat Expressió oral. Lectura d’un text i dels diversos mecanismes que cohesionen el text. Lectura de la definició d’anàfora i dels mecanismes de repetició per tal d’evitar que un text es faci reiteratiu. Observació de l’aplicació dels signes de puntuació en l’escriptura. Resolució d’unes activitats per tal de refermar els continguts apresos en l’apartat Anàlisi de textos. Resolució de diverses activitats de competència lingüística.

grup edebé 10


Dimensió de recerca i tractament de la informació

Temps aproximat: 1 hora.

Interdisciplinarietat: Filosofia i Ciutadania, Història d’Espanya, Història de la Filosofia.

1.1. Competències

Competències específiques Competència en la recerca i el tractament de la informació. Determinar el tema en un treball de recerca i establir una hipòtesi de treball.

Competències generals Competència en la gestió i el tractament de la informació. Tenir en compte l’objectiu per tal de decidir quina informació caldrà cercar o definir en un problema per a indagar la solució.

1.2. Objectius Triar el tema en el procés d’elaboració d’un projecte de recerca. Formular una hipòtesi de treball.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: desenvolupament d’un projecte personal dissenyat d’acord amb valors i principis per tal d’impulsar una personalitat conscient de la pròpia identitat, autònoma i coherent amb els propis criteris. Educació cívica: relació amb altres persones i participació en activitats en grup, valorant com a enriquidores les diferències entre les persones.

1.4. Continguts

Conceptes Elecció del tema. Formulació de la hipòtesi.

Procediments Concreció del tema en el procés d’elaboració d’un projecte de recerca. Procés de formulació d’una hipòtesi de treball.

Actituds Predisposició per a la recerca d’informació mitjançant diverses fonts. Valoració de la concreció a l’hora de triar el tema d’un treball de recerca.

1.5. Activitats Observació de l’esquema corresponent al procés d’elaboració d’un treball de recerca. Lectura dels diversos passos que cal seguir per tal de concretar el tema d’un projecte de recerca.

grup edebé 11


Lectura de les claus que cal seguir per tal de formular una hipòtesi de treball.

1.6. Avaluació Resolució de les activitats proposades per tal de consolidar els coneixements adquirits.

grup edebé 12



Context: L’Edat Mitjana


1.1. Competències

Competències específiques Competència estètica i literària. Analitzar la realitat social en què es va desenvolupar la literatura medieval.

Competències generals Competència en el coneixement i interacció amb el món. Conèixer i entendre la dimensió temporal dels processos d’evolució de les societats i els seus productes culturals.

1.2. Objectius Conèixer les característiques de la societat feudal. Entendre el context polític, econòmic, social i cultural de la societat feudal. Conèixer els canvis polítics, econòmics i socials dels segles XIII i XIV. Comprendre el context en què es va desenvolupar l’Humanisme. Conèixer el context polític, econòmic, social i cultural de la Corona d’Aragó en el segle XV.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: anàlisi dels mecanismes i valors que regeixen el funcionament de la societat a partir de l’anàlisi de la realitat social, i adopció d’una actitud crítica d’acord amb principis i normes ètiques. Educació cívica: coneixement de les creences, actituds i valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural.

1.4. Continguts

Conceptes La societat feudal. Els segles XIII i XIV, una època de canvis. La Corona d’Aragó en el segle XV.

Procediments Comprensió de les característiques de la societat feudal i del context polític, econòmic i social que l’envolta. Identificació del context cultural en què es desenvolupa aquesta societat feudal. Coneixement de les característiques pròpies de l’Humanisme i del context polític, econòmic i social que l’envolta. Comprensió del context polític, econòmic, social i cultural de la Corona d’Aragó.

grup edebé 13


Actituds Valoració dels elements positius d’altres patrons culturals. Valoració de la importància de conèixer el context que envolta un moviment literari.

1.5. Activitats Lectura dels diversos apartats per tal d’extreure’n les idees importants, i còpia d’apunts. Observació de les imatges relacionades amb el contingut del context. Posada en comú dels coneixements previs sobre aquesta època històrica.

grup edebé 14



Unitat 2. La narrativa medieval


Interdisciplinarietat: Filosofia i Ciutadania, Història de l’Art, Història d’Espanya.

1.1. Competències

Competències específiques Competència comunicativa. Exposar les característiques de la narrativa medieval dels segles XIII a XV. Competència estètica i literària. Valorar la tasca literària dels autors d’aquest període com a instauradors de les bases de la literatura en llengua catalana.

Competències generals Competència comunicativa. Treballar de forma eficaç cooperativament per tal de cercar, gestionar, interpretar i plasmar informació aportant pensaments propis. Competència personal i interpersonal. Disposar d’habilitats socials per a cooperar i treballar en equip.

1.2. Objectius Conèixer les característiques de l’obra narrativa, didàctica i lírica de Ramon Llull. Comentar un text de prosa didàctica de Ramon Llull a partir de criteris objectivables, segons uns esquemes i tècniques predeterminats, i redactar el comentari de manera coherent. Mostrar interès per l’obra de Ramon Llull i valorar-ne l’aportació a la creació de la llengua literària. Identificar els trets principals de les quatre grans cròniques. Conèixer les característiques de la literatura religiosa i moralitzant del segle XIV. Llegir significativament la Crònica de Ramon Muntaner, tot valorant-ne l’enriquiment personal aportat. Establir els trets de l’Humanisme i interessar-se per la prosa de Bernat Metge tot comentant un fragment de Lo Somni. Valorar la importància i l’originalitat de la novel·la cavalleresca catalana. Analitzar el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, mitjançant una lectura guiada.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: elaboració del judici moral propi tenint com a referència els principis generals de valor admesos per tothom. Educació cívica: participació en activitats grupals valorant les aportacions dels altres com a enriquiment personal.

grup edebé 15


1.4. Continguts

Conceptes Ramon Llull. Les cròniques. La literatura religiosa i moralitzant del segle XIV. L’Humanisme. La novel·la cavalleresca.

Procediments Reconeixement dels trets de l’obra narrativa, didàctica i lírica de Ramon Llull. Comentari d’un text en prosa de Ramon Llull. Classificació de les formes d’historiografia. Identificació de les característiques de les quatre grans cròniques. Aplicació del mètode del comentari de text per tal d’analitzar un fragment del Llibre de l’orde de cavalleria, de Ramon Llull. Lectura guiada de la Crònica de Ramon Muntaner. Anàlisi de l’obra de Francesc Eiximenis, sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena i Anselm Turmeda com a màxims representants de la literatura religiosa i moralitzant dels segles XIV i XV. Reconeixement dels trets de l’Humanisme. Anàlisi del procés de consolidació de la llengua catalana i de la prosa humanista. Aplicació del mètode del comentari de text en un fragment de Lo Somni, de Bernat Metge. Anàlisi i comentari de la novel·la cavalleresca i els seus antecedents. Lectura guiada de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

Actituds Sensibilització per l’obra de Ramon Llull. Interès per conèixer les quatre grans cròniques. Valoració de l’Humanisme i la literatura religiosa i moralitzant. Valoració de l’elaboració de treballs en grup per tal d’establir i millorar la relació amb els altres.

1.5. Activitats Lectura d’un text i resposta a un qüestionari per tal d’abordar coneixements previs necessaris per a iniciar l’estudi de la unitat. Lectura de la vida de Ramon Llull i dels trets de la seva obra des del punt de vista sintàctic. Lectura de les característiques de la narrativa de Llull i de dues obres narratives lul·lianes: Llibre d’Evast e Blanquerna i Fèlix o Llibre de meravelles. Lectura d’uns textos corresponents a totes dues obres i observació del vocabulari difícil. Observació de les característiques de l’obra didàctica de Llull i lectura d’uns fragments del Llibre de contemplació i del Llibre de l’orde de cavalleria.

grup edebé 16


Redacció del comentari d’un text en prosa de Ramon Llull. Observació de les característiques de la poesia de Ramon Llull. Lectura dels trets de la lírica en prosa i la lírica en vers de Ramon Llull, amb els textos corresponents a tall d’exemple. Resolució d’unes activitats per afermar els continguts apresos sobre Ramon Llull. Resolució d’un comentari de text del Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull. Lectura de l’explicació dels orígens de la historiografia medieval i de les característiques de la historiografia catalana. Observació dels fets històrics narrats en cançons de gesta prosificades. Lectura de les característiques de les quatre grans cròniques. Resolució d’unes activitats per tal d’aplicar els continguts apresos sobre les cròniques. Resolució d’una lectura guiada de la Crònica de Ramon Muntaner. Lectura de les característiques de l’obra de Francesc Eiximenis, sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena i Anselm Turmeda com a màxims representants de la literatura religiosa i moralitzant dels segles XIV i XV. Lectura de la definició d’Humanisme i de l’explicació de la influència de la Cancelleria Reial en la consolidació de la llengua catalana. Observació de les característiques de Lo Somni, de Bernat Metge, exemple de diàleg filosòfic com a recurs literari, amb la qual cosa es facilita als alumnes el comentari de text posterior. Resolució del comentari de text d’un fragment de Lo Somni, de Bernat Metge. Lectura d’un fragment de l’obra El cavaller de la carreta, de Chrétien de Troyes. Lectura dels trets principals dels llibres de cavalleria. Observació de les principals característiques de Curial e Güelfa i de Tirant lo Blanc. Resolució d’una lectura guiada de Tirant lo Blanc. Resolució d’unes activitats per tal d’aplicar els continguts apresos en la unitat.

— Activitats TIC: Consulta a internet d’una adreça sobre les obres més importants de

Ramon Llull. Consulta a internet d’una adreça sobre l’obra El llibre de les bèsties

com a guia per a treballar aquesta obra. Consulta a internet d’una adreça sobre la Crònica de Ramon Muntaner.

1.6. Avaluació Llegir, analitzar, comprendre i comentar els aspectes contextuals, referencials i vivencials d’obres escrites de reconeguda vàlua literària. Lectura d’un fragment sobre l’obra Tirant lo Blanc. Distinció entre la novel·la de cavalleries i la novel·la cavalleresca. Explicació de la diferència entre les cròniques històriques en llengua catalana i la novel·la cavalleresca.

grup edebé 17


Justificació del motiu pel qual Tirant lo Blanc és considerada una obra fonamental en la literatura catalana del segle XV.

grup edebé 18



Unitat 3. La poesia medieval



1.1. Competències

Competències específiques Competència comunicativa. Exposar els coneixements apresos sobre la poesia medieval per mitjà d’activitats i comentaris de text. Competència en la recerca i el tractament de la informació. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a informar-se i reflexionar sobre diversos autors i obres de la poesia medieval.

Competències generals Competència comunicativa. Utilitzar el llenguatge oral i escrit com a mitjà d’expressió de sentiments, idees i pensaments. Competència en el coneixement i interacció amb el món. Conèixer i entendre la dimensió temporal dels processos d’evolució de les societats i els seus productes culturals. Posar les bases de la literatura catalana.

1.2. Objectius Definir la poesia trobadoresca i l’amor cortès i identificar-ne les característiques. Valorar el paper dels joglars en la transmissió de la literatura medieval. Interessar-se pels trobadors catalans i llur obra. Valorar la importància de la poesia trobadoresca en el naixement de la lírica culta catalana. Identificar les característiques de la literatura de tradició trobadoresca. Comentar un poema de Jordi de Sant Jordi a partir de criteris objectivables, segons uns esquemes i tècniques predeterminats, i redactar el comentari de manera coherent. Mostrar interès per la poesia prerenaixentista de Joan Roís de Corella. Establir les característiques de l’Espill, de Jaume Roig. Aplicar el mètode del comentari de text en l’anàlisi d’un poema d’Ausiàs Marc.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: elaboració del judici moral propi tenint com a referència els principis generals de valor admesos per tothom. Educació cívica: participació en activitats grupals valorant les aportacions dels altres com a enriquiment personal.

1.4. Continguts

Conceptes

grup edebé 19


La poesia trobadoresca. La lírica catalana entre els trobadors i Ausiàs Marc. La literatura catalana del segle XV.

Procediments Anàlisi de les característiques que diferencien la lírica culta i la lírica popular. Anàlisi de la relació entre la poesia dels trobadors i la societat feudal occitana. Reconeixement de les característiques de l’amor cortès i de la poesia trobadoresca. Identificació i comentari dels principals trobadors catalans. Identificació de les característiques de la literatura de tradició trobadoresca. Aplicació del mètode del comentari de text per tal d’analitzar un poema de Jordi de Sant Jordi. Identificació de les característiques de la poesia d’Ausiàs Marc i de Joan Roís de Corella. Anàlisi i interpretació de l’Espill, de Jaume Roig. Aplicació del mètode del comentari de text en un poema d’Ausiàs Marc.

Actituds Valoració de la importància que va tenir la poesia trobadoresca en el naixement i el desenvolupament de la lírica culta catalana. Valoració de la lírica catalana del segle XV. Rebuig de les discriminacions per raó de sexe en la societat actual.

1.5. Activitats Lectura d’un text i resposta a un qüestionari per tal d’abordar coneixements previs necessaris per a iniciar l’estudi de la unitat. Observació de les causes de la importància de l’occità com a llengua de cultura. Observació d’un mapa polític de la Corona d’Aragó i Occitània en l’època dels trobadors. Lectura de les característiques generals de la poesia trobadoresca. Observació dels paral·lelismes entre el vassallatge feudal i l’amor cortès. Lectura de les definicions de trobadors i joglars i observació de les seves característiques. Observació dels elements formals de la poesia trobadoresca. Lectura de les definicions dels subgèneres de la poesia trobadoresca segons la temàtica, així com dels exemples corresponents. Observació dels principals trobadors catalans i de les seves característiques. Lectura de la vida i l’obra de Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú i Cerverí de Girona amb els textos corresponents. Aplicació del mètode del comentari de text per tal d’analitzar un text de Guillem de Berguedà. Resolució d’unes activitats per tal d’aplicar els continguts apresos.

grup edebé 20


Lectura de les característiques i els autors més importants de la lírica de tradició trobadoresca del segle XIV i de començament del XV. Observació de l’aplicació del mètode de comentari de text a un fragment d’un poema de Jordi de Sant Jordi. Resolució d’uns exercicis per a refermar els continguts apresos. Lectura de les característiques de la poesia d’Ausiàs Marc. Resolució d’una activitat per tal de refermar els continguts apresos sobre Ausiàs Marc. Lectura dels trets de la poesia de Joan Roís de Corella i Jaume Roig. Resolució d’una activitat per tal de consolidar els continguts apresos sobre Jaume Roig. Aplicació del mètode del comentari de text per analitzar un text del poema Lo jorn ha por, d’Ausiàs Marc. Resolució d’uns exercicis.

— Activitats TIC: Consulta a internet d’una adreça on s’accedeix a un joc de rol occità:

Lo temps dels trobadors. Consulta a internet d’una adreça sobre l’estudi dels trobadors catalans. Recerca a internet de la versió musicada del poema Veles e vents,

d’Ausiàs Marc. Recerca a internet de la versió musicada del poema Balada de la garsa

i l’esmerla, de Joan Roís de Corella.

1.6. Avaluació Llegir, analitzar, comprendre i comentar els aspectes contextuals, referencials i vivencials d’obres escrites de reconeguda vàlua literària. Lectura de dos poemes, l’un de Ramon Vidal de Besalú i l’altre d’Ausiàs Marc. Relació del poema de Ramon Vidal de Besalú amb les característiques de la lírica trobadoresca. Comentari de les característiques del poema d’Ausiàs Marc. Comparació entre les característiques dels dos poemes pel que fa al tractament de la dama.

grup edebé 21





1.1. Competències

Competències específiques Competència comunicativa. Construir textos tenint en compte la cohesió textual.


1.2. Objectius Comprendre i reflexionar sobre un text acadèmic. Participar en tertúlies, debats i taules rodones respectant les normes de cada situació comunicativa. Identificar altres elements que cohesionen un text: la connexió, les relacions temporals i els sinònims. Resolució d’activitats sobre competència lingüística.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: ús del diàleg en les relacions interpersonals i en la resolució de conflictes. Educació cívica: participació en activitats de grup amb actitud solidària i tolerant.

1.4. Continguts

Conceptes La tertúlia, el debat i la taula rodona. La cohesió textual (II).

Procediments Comprensió i reflexió sobre el contingut i la forma d’un text acadèmic. Producció de textos orals (tertúlia, debat i taula rodona) en la varietat estàndard. Redacció de textos tenint en compte la cohesió textual. Repàs de diversos continguts de competència lingüística.

Actituds Respecte per les normes de la tertúlia, el debat i la taula rodona a l’hora de participar-hi.

grup edebé 22


Valoració de la cohesió tant en la recepció com en la producció de textos escrits.

1.5. Activitats Resposta a preguntes de comprensió d’un text acadèmic. Redacció d’un text seguint les pautes d’un text acadèmic proposat. Anàlisi lingüística a partir d’un text proposat. Lectura de les característiques de la tertúlia, el debat i la taula rodona i resolució d’unes activitats per tal d’aplicar els continguts apresos en l’apartat Expressió oral. Lectura d’un text i observació dels connectors que el cohesionen. Lectura d’uns textos i de les relacions temporals que els cohesionen. Resolució d’unes activitats per tal de refermar els continguts apresos en l’apartat Anàlisi de textos. Resolució de diverses activitats de competència lingüística.

grup edebé 23





1.1. Competències

Competències específiques Competència en la recerca i el tractament de la informació. Dissenyar els trets fonamentals d’un projecte de recerca.

Competències generals Competència en la gestió i el tractament de la informació. Tenir en compte l’objectiu per tal de decidir l’ordre en què es disposarà la informació en un treball.

1.2. Objectius Dissenyar el treball en el procés d’elaboració d’un projecte de recerca. Cercar informació mitjançant fonts escrites, fonts electròniques i cerca experimental.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: desenvolupament d’un projecte personal dissenyat d’acord amb valors i principis per tal d’impulsar una personalitat conscient de la pròpia identitat, autònoma i coherent amb els propis criteris. Educació cívica: relació amb altres persones i participació en activitats en grup, valorant com a enriquidores les diferències entre les persones.

1.4. Continguts

Conceptes Disseny del treball. Recerca d’informació.

Procediments Disseny de l’estructura d’un treball en el procés d’elaboració d’un projecte de recerca. Cerca d’informació mitjançant diverses fonts.

Actituds Valoració de l’organització d’idees a l’hora de dissenyar el guió d’un treball de recerca. Predisposició per a la recerca d’informació mitjançant diverses fonts.

1.5. Activitats Observació d’un esquema de guió proposat. Lectura dels diversos passos que cal seguir per tal de confeccionar l’índex provisional del treball.

grup edebé 24


Lectura de les claus que cal seguir per tal de cercar informació mitjançant fonts escrites, fonts electròniques o fent una cerca experimental.


grup edebé 25



Context: Els segles XVI, XVII i XVIII


1.1. Competències

Competències específiques Competència estètica i literària. Analitzar la realitat social en què es va desenvolupar la literatura catalana en els segles XVI, XVII i XVIII.

Competències generals Competència en el coneixement i interacció amb el món. Conèixer i entendre la dimensió temporal dels processos d’evolució de les societats i els seus productes culturals.

1.2. Objectius Comprendre el context polític i social en la decadència de la Corona d’Aragó. Entendre el context cultural i lingüístic en què es produí l’afebliment de la literatura catalana culta. Conèixer els factors que van contribuir a l’afebliment de la llengua catalana.


1.4. Continguts

Conceptes La decadència de la Corona d’Aragó.

Procediments Comprensió dels factors polítics i socials que van envoltar la decadència de la Corona d’Aragó. Coneixement del context cultural i lingüístic en la decadència de la Corona d’Aragó. Coneixement dels factors que van contribuir a l’afebliment de la llengua catalana.

Actituds Valoració dels elements positius d’altres patrons culturals. Valoració de la importància de conèixer el context que envolta un moviment literari.

grup edebé 26


1.5. Activitats Lectura dels diversos apartats per tal d’extreure’n les idees importants, i còpia d’apunts. Observació de les imatges relacionades amb el contingut del context. Posada en comú dels coneixements previs sobre aquesta època històrica.

grup edebé 27



Unitat 4. La literatura dels segles XVI a XVIII



1.1. Competències

Competències específiques Competència estètica i literària. Identificar i contextualitzar diferents obres en l’estructura dels diversos gèneres literaris, tal com van aparèixer en el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració. Competència plurilingüe i intercultural. Utilitzar el coneixement del castellà com a bagatge que facilita l’accés a la comprensió de textos literaris en aquesta llengua produïts en els segles XVI, XVII i XVIII.

Competències generals Competència comunicativa. Fer servir la llengua com a eina per a la construcció de coneixements i la representació i comprensió de la realitat. Competència en la gestió i el tractament de la informació. Identificar i localitzar la informació, seleccionar la més rellevant i avaluar la quantitat, qualitat i fiabilitat de les fonts.

1.2. Objectius Conèixer les característiques de la prosa dels segles XVI al XVIII i analitzar els trets distintius del diàleg filosòfic, la prosa didàctica, el dietari i la narrativa popular. Analitzar i comentar la temàtica i la forma d’un fragment de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, obra didàctica renaixentista de Cristòfor Despuig. Identificar les característiques de la poesia renaixentista i barroca i aplicar-les en l’anàlisi d’un fragment de Lo desengany, de Francesc Fontanella, i d’un sonet d’aquest mateix autor. Conèixer els diversos subgèneres de poesia popular. Identificar les característiques dels diversos subgèneres del teatre barroc. Establir els trets del Neoclassicisme i de la Il·lustració. Valorar la literatura popular i elaborar el comentari de text d’una llegenda.

1.3. Ensenyaments transversals Educació per a la pau: ser capaç de superar prejudicis tant en les actuacions individuals com en les col·lectives. Educació cívica: relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup.

1.4. Continguts

grup edebé 28


Conceptes El diàleg filosòfic o doctrinal, l’assaig, el dietari i la narrativa popular. La poesia renaixentista, barroca i popular. El teatre barroc, la tragèdia neoclàssica i el teatre popular.

Procediments Identificació de les característiques de la literatura didàctica, l’assaig, el dietari i la narrativa popular. Anàlisi de la poesia renaixentista i del Barroc a Catalunya. Identificació dels diversos subgèneres de la poesia popular. Reconeixement dels trets de la comèdia mitològica barroca i la tragèdia neoclàssica. Anàlisi de les formes teatrals populars. Comentari de la llegenda Lo salt de la reina mora.

Actituds Valoració de les obres literàries del Renaixement, el Barroc, el Neoclassicisme i la Il·lustració. Sensibilització per la literatura popular. Valoració de l’ús de les noves tecnologies en la producció de treballs escrits i en l’estudi de la literatura popular.

1.5. Activitats Lectura d’un text i resposta a un qüestionari per tal d’abordar coneixements previs necessaris per a iniciar l’estudi de la unitat. Lectura de les característiques de la literatura didàctica. Lectura de l’anàlisi i el comentari de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Lectura de les característiques del dietari i de l’obra Calaix de sastre, del baró de Maldà. Observació de les formes narratives populars de l’època i de les característiques més importants. Aplicació del mètode del comentari de text per analitzar una llegenda. Observació de l’anàlisi de la poesia renaixentista i del Barroc a Catalunya tot classificant-ne els temes i les formes. Lectura de l’anàlisi i el comentari d’un exemple de literatura barroca: un sonet de to amorós de Francesc Fontanella. Resolució d’una activitat per tal d’aplicar els continguts apresos en aquests apartats. Lectura de les característiques de la poesia popular. Observació de les característiques del teatre barroc i de la tragèdia neoclàssica tot analitzant un fragment de Lucrècia, de Joan Ramis. Resolució d’una activitat per tal de refermar els continguts apresos sobre Joan Ramis i la tragèdia neoclàssica. Lectura de les característiques del teatre religiós. Resolució d’unes activitats per tal d’aplicar els continguts apresos.

— Activitats TIC:

grup edebé 29


Consulta a internet d’una adreça sobre l’estudi del Renaixement i de Pere Serafí.

Consulta a internet d’una adreça sobre el Barroc. Consulta a internet d’una adreça sobre l’obra del rector de Vallfogona. Consulta a internet d’una adreça sobre el Neoclassicisme i la

Il·lustració.

1.6. Avaluació Llegir, analitzar, comprendre i comentar els aspectes contextuals, referencials i vivencials d’obres escrites de reconeguda vàlua literària. Lectura i anàlisi d’una rondalla popular. Esment d’un altre subgènere de narrativa popular i distinció respecte de la rondalla. Comentari de les característiques de la prosa culta d’aquesta època i exemplificació dels principals autors i obres. Comparació entre la literatura culta i la popular dels segles XVI a XVIII.

grup edebé 30





1.1. Competències

Competències específiques Competència comunicativa. Construir textos tenint en compte la coherència textual.


1.2. Objectius Comprendre i reflexionar sobre un text acadèmic. Analitzar les característiques de l’entrevista i classificar-la segons el tema que s’hi tracta. Identificar els paràgrafs com a elements que aporten coherència al text. Resolució d’activitats sobre competència lingüística.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: refermar la seguretat en un mateix per tal d’afrontar amb autonomia qualsevol situació. Educació cívica: participació en activitats de grup amb actitud solidària i tolerant.

1.4. Continguts

Conceptes L’entrevista. La coherència textual (I).

Procediments Comprensió i reflexió sobre el contingut i la forma d’un text acadèmic. Anàlisi de les característiques de l’entrevista. Anàlisi de textos tenint-ne en compte la coherència textual. Repàs de diversos continguts de competència lingüística.

Actituds Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements per mitjà de l’entrevista. Valoració de la coherència textual tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits.

1.5. Activitats

grup edebé 31


Resposta a preguntes de comprensió d’un text acadèmic. Redacció d’un text seguint les pautes d’un text acadèmic proposat. Anàlisi lingüística a partir d’un text proposat. Lectura de les característiques de l’entrevista i resolució d’una activitat per tal de consolidar els continguts apresos en l’apartat Expressió oral. Lectura d’uns textos i dels elements que donen coherència al text. Resolució d’unes activitats per tal de refermar els continguts apresos en l’apartat Anàlisi de textos. Resolució de diverses activitats de competència lingüística.

grup edebé 32





1.1. Competències

Competències específiques Competència en la recerca i el tractament de la informació. Tractar i ordenar la informació en un projecte de recerca.

Competències generals Competència en la gestió i el tractament de la informació. Identificar i localitzar la informació, seleccionar la més rellevant per tal de resoldre la demanda, avaluant la quantitat, qualitat i fiabilitat de les fonts.

1.2. Objectius Processar la informació en el procés d’elaboració d’un projecte de recerca. Ordenar la informació mitjançant diverses eines.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: desenvolupament d’un projecte personal dissenyat d’acord amb valors i principis per a impulsar una personalitat conscient de la pròpia identitat, autònoma i coherent amb els propis criteris. Educació cívica: relació amb altres persones i participació en activitats en grup, valorant com a enriquidores les diferències entre les persones.

1.4. Continguts

Conceptes Mètodes de processament. Ordenació del material.

Procediments Disposició de la informació de manera ordenada mitjançant diversos mètodes de processament. Ordenació del material mitjançant diverses eines.

Actituds Valoració de l’ordre de la informació en el procés d’elaboració d’un treball de recerca.

1.5. Activitats Lectura dels diversos apartats que ha de tenir una fitxa en paper o electrònica. Lectura de la informació que ha de recollir una fitxa.

grup edebé 33


Lectura de la manera com s’ha de classificar una fitxa tant en format paper com electrònica.


grup edebé 34



Context: El segle XIX


1.1. Competències

Competències específiques Competència estètica i literària. Analitzar la realitat social i cultural en què es va desenvolupar la literatura catalana en el segle XIX.

Competències generals Competència comunicativa. Gaudir amb la comunicació, sigui escoltant, observant, llegint o expressant-se mitjançant recursos lingüístics i no lingüístics.

1.2. Objectius Conèixer les característiques de la Renaixença. Comprendre el context històric i cultural en què es va desenvolupar el Romanticisme. Conèixer les característiques generals del Romanticisme i la importància que va tenir a Catalunya. Entendre el context històric i cultural en què es van desenvolupar el Realisme i el Naturalisme a Catalunya. Conèixer els trets generals del Realisme i el Naturalisme.


1.4. Continguts

Conceptes La Renaixença. El Romanticisme. El Realisme i el Naturalisme.

Procediments Coneixement de les característiques i els objectius de la Renaixença. Coneixement del context històric i cultural en què es va desenvolupar el Romanticisme. Coneixement dels trets generals del Romanticisme i com es van desenvolupar a Catalunya.

Actituds

grup edebé 35


Valoració dels elements positius d’altres patrons culturals. Valoració de la importància de conèixer el context que envolta un moviment literari.

1.5. Activitats Lectura dels diversos apartats per tal d’extreure’n les idees importants i còpia d’apunts. Observació de les imatges relacionades amb el contingut del context. Posada en comú dels coneixements previs sobre aquesta època històrica i sobre els moviments culturals que s’estudien.

— Activitats TIC: Consulta a internet de la pàgina web del Museu d’Història de

Catalunya, en què es proposa un recorregut virtual per la història de Catalunya.

grup edebé 36


Dimensió estètica i literària:

Unitat 5. La literatura del segle XIX



1.1. Competències

Competències específiques Competència comunicativa. Argumentar sobre la relació entre societat, història i literatura i la seva plasmació en la producció de cada època. Competència estètica i literària. Identificar els recursos expressius i estètics dels autors catalans del segle XIX i valorar-ne la qualitat literària. Competència en la recerca i el tractament de la informació. Utilitzar les TIC com a eina per a obtenir informació sobre els diferents autors literaris.

Competències generals Competència comunicativa. Treballar de forma eficaç cooperativament per tal de cercar, gestionar, interpretar i plasmar informació aportant-hi pensaments propis. Competència personal i interpersonal. Disposar d’habilitats socials per a cooperar i treballar en equip.

1.2. Objectius Conèixer la temàtica, els subgèneres i els principals poetes de la poesia del segle XIX. Identificar les característiques del drama romàntic i realista, i de l’obra d’Àngel Guimerà. Conèixer els problemes de la narrativa catalana durant aquest període. Identificar els principals subgèneres narratius del Romanticisme. Conèixer els principals trets de la narrativa costumista i realista. Establir els trets de la novel·la realista-naturalista i conèixer les característiques de l’obra de Narcís Oller.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: valorar i assimilar elements positius d’altres patrons culturals en un procés d’enriquiment personal i social. Educació cívica: relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup.

1.4. Continguts

Conceptes La poesia de la Renaixença. El teatre de la Renaixença. La narrativa de la Renaixença.

grup edebé 37


Procediments Identificació de la temàtica, els subgèneres i el principals poetes de la poesia de la Renaixença. Identificació de les característiques del drama romàntic i realista, i de l’obra d’Àngel Guimerà. Coneixement dels problemes de la narrativa catalana durant aquest període. Identificació dels principals subgèneres narratius del Romanticisme. Coneixement dels principals trets de la narrativa costumista i realista. Establiment dels trets de la novel·la realista-naturalista i coneixement de les característiques de l’obra de Narcís Oller.

Actituds Valoració de les obres literàries de la Renaixença. Sensibilització per la literatura romàntica. Valoració de l’ús de les noves tecnologies en la producció de treballs escrits i en l’estudi de la literatura popular.

1.5. Activitats Lectura d’un text i resposta a un qüestionari per tal d’abordar coneixements previs necessaris per a iniciar l’estudi de la unitat. Lectura de la temàtica i els principals subgèneres poètics de la Renaixença. Activitats per a refermar els continguts apresos. Lectura dels trets principals de l’obra de Jacint Verdaguer i, en concret, del poema Canigó. Aplicació del mètode del comentari de text del poema Canigó, de Jacint Verdaguer. Lectura de les característiques del drama romàntic i de l’obra d’Àngel Guimerà. Resolució d’activitats que recullen els continguts apresos. Lectura dels problemes de la narrativa catalana durant la Renaixença. Lectura dels principals subgèneres narratius de la narrativa del Romanticisme. Lectura dels principals trets de la novel·la de costums i de tendència realista. Observació dels trets principals de la novel·la realista-naturalista i de l’obra de Narcís Oller. Resolució d’una guia de lectura sobre l’obra La bogeria, de Narcís Oller. Aplicació del mètode del comentari de text a un fragment de la novel·la L’Escanyapobres, de Narcís Oller. Resolució d’activitats que recullen els continguts apresos.

— Activitats TIC: Consulta a internet d’una adreça sobre la vida i l’obra de Narcís Oller.

1.6. Avaluació

grup edebé 38


Lectura i comprensió d’un fragment de la novel·la L’Escanyapobres, de Narcís Oller. Relació del fragment de L’Escanyapobres amb el Naturalisme. Escriptura d’un text expositiu sobre les característiques del Realisme i del Naturalisme en la novel·la L’Escanyapobres, de Narcís Oller.

grup edebé 39





1.1. Competències



1.2. Objectius Comprendre i reflexionar sobre un text acadèmic. Diferenciar l’assemblea de la negociació tot reconeixent les característiques de tots dos tipus de textos orals. Distingir les dues unitats bàsiques en la progressió informativa dels textos: el tema i el rema. Resolució d’activitats sobre competència lingüística.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: refermar la seguretat en un mateix per tal d’enfrontar-se amb autonomia a qualsevol situació. Educació cívica: participació en activitats de grup amb actitud solidària i tolerant.

1.4. Continguts

Conceptes L’assemblea i la negociació. La coherència textual (II).

Procediments Comprensió i reflexió sobre el contingut i la forma d’un text acadèmic. Anàlisi de les característiques pròpies de l’assemblea i la negociació. Anàlisi de textos tenint-ne en compte la coherència textual. Repàs de diversos continguts de competència lingüística.

Actituds Valoració de la coherència textual tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits. Respecte envers les normes de l’assemblea i la negociació a l’hora de participar-hi.

grup edebé 40


1.5. Activitats Resposta a preguntes de comprensió d’un text acadèmic. Identificació de l’estructura d’un text proposat. Redacció d’un text seguint les pautes d’un text acadèmic proposat. Anàlisi lingüística a partir d’un text proposat. Lectura de les característiques de l’assemblea i la negociació i resolució d’una activitat per tal de consolidar els continguts apresos en l’apartat Expressió oral. Lectura d’un text i observació de la seva estructura tenint en compte la progressió de la informació. Resolució d’unes activitats per tal de refermar els continguts apresos en l’apartat Anàlisi de textos. Resolució de diversos activitats de competència lingüística.

grup edebé 41





1.1. Competències

Competències específiques Competència en la recerca i el tractament de la informació. Redactar i corregir un projecte de recerca.

Competències generals Competència en la gestió i el tractament de la informació. Sintetitzar, utilitzar i comunicar els resultats obtinguts valorant de forma reflexiva el procés, per mitjans convencionals i per les TIC.

1.2. Objectius Conèixer les parts en què s’ha d’estructurar un treball. Redactar correctament un treball.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: desenvolupament d’un projecte personal dissenyat d’acord amb valors i principis per tal d’impulsar una personalitat conscient de la pròpia identitat, autònoma i coherent amb el propis criteris. Educació cívica: relació amb altres persones i participació en activitats en grup, valorant com a enriquidores les diferències entre les persones.

1.4. Continguts

Conceptes Les parts d’un treball. La correcció expressiva.

Procediments Disposició de les parts en què s’ha d’estructurar un treball. Redacció i revisió del contingut d’un treball.

Actituds Valoració de la correcció en el procés d’elaboració d’un treball de recerca.

1.5. Activitats Lectura de les parts que ha de tenir un treball. Lectura de la manera com cal escriure una citació textual. Lectura de la manera com s’ha de redactar i corregir un treball abans de presentar-lo.

1.6. Avaluació

grup edebé 42


Resolució de les activitats proposades per tal de consolidar els coneixements adquirits.

grup edebé 43



Context: Del segle XX a l’actualitat


1.1. Competències

Competències específiques Competència estètica i literària. Analitzar la realitat social i cultural en què es va desenvolupar la literatura catalana del segle XX a l’actualitat.

Competències generals Competència comunicativa. Gaudir amb la comunicació, sigui escoltant, observant, llegint o expressant-se mitjançant recursos lingüístics i no lingüístics.

1.2. Objectius Comprendre el context històric, cultural i lingüístic en què es va desenvolupar el Modernisme. Conèixer els trets generals del Modernisme. Entendre el context històric, cultural i lingüístic en què es va desenvolupar el Noucentisme. Conèixer els trets generals del Noucentisme. Conèixer les característiques de les avantguardes. Entendre el context històric, cultural i lingüístic en què es va desenvolupar la literatura catalana fins als anys quaranta. Conèixer el context i les característiques de la literatura catalana de postguerra. Entendre el context històric, cultural i lingüístic de la literatura contemporània.


1.4. Continguts

Conceptes El Modernisme. El Noucentisme. Les avantguardes. La literatura fins als anys quaranta. La literatura de postguerra. La literatura contemporània.

grup edebé 44


Procediments Coneixement de les característiques i el context del Modernisme. Coneixement del context històric i cultural en què es va desenvolupar el Noucentisme i dels trets que el caracteritzen. Coneixement dels trets generals de les avantguardes. Comprensió del context que envolta la literatura catalana fins als anys quaranta. Comprensió del context que envolta la literatura catalana de postguerra. Coneixement del context en què s’emmarca la literatura catalana contemporània.

Actituds Valoració dels elements positius d’altres patrons culturals. Valoració de la importància de conèixer el context que envolta una època i un moviment literari.

1.5. Activitats Lectura dels diversos apartats per tal d’extreure’n les idees importants i còpia d’apunts. Observació de les imatges relacionades amb el contingut del context. Posada en comú dels coneixements previs sobre aquesta època històrica i sobre els moviments culturals que s’estudien.

— Activitats TIC: Consulta a internet de la pàgina web de la Secretaria de Política

Lingüística de la Generalitat.

grup edebé 45



Unitat 6. La poesia del segle XX a l’actualitat



1.1. Competències

Competències específiques Competència comunicativa. Utilitzar textos poètics com a mostra de reflexió sobre la pròpia experiència humana i per a l’expressió dels propis sentiments. Competència estètica i literària. Gaudir i mostrar sensibilitat amb la lectura de poemes d’autors representatius de la literatura catalana del segle XX. Competència en la recerca i el tractament de la informació. Comentar textos literaris utilitzant les pautes establertes de tractament de la informació.

Competències generals Competència en recerca. Treballar de forma autònoma en la recerca d’informació. Competència en el coneixement i interacció amb el món. Comprendre els punts de vista dels altres i practicar el diàleg intercultural.

1.2. Objectius Conèixer les característiques i els principals autors de la poesia modernista. Conèixer les característiques i els principals autors de la poesia noucentista. Conèixer els trets característics de l’avantguarda catalana i els autors més representatius. Comprendre les característiques de la poesia dels anys trenta fins a la postguerra. Conèixer les principals tendències i autors de la poesia contemporània.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: valorar i assimilar elements positius d’altres patrons culturals en un procés d’enriquiment personal i social. Educació cívica: relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup.

1.4. Continguts

Conceptes La poesia modernista. La poesia noucentista.

grup edebé 46


Les avantguardes. La poesia dels anys trenta fins a la postguerra. La poesia contemporània.

Procediments Identificació de les etapes, els corrents estètics, la temàtica i els principals autors de la poesia modernista. Identificació de les característiques, els temes i els principals autors de la poesia noucentista. Coneixement de les característiques temàtiques i tècniques i els principals autors de la poesia d’avantguarda. Identificació dels principals trets de la poesia de tradició simbolista i de la poesia de postguerra. Coneixement dels principals trets i autors de la poesia contemporània.

Actituds Valoració de les obres literàries durant el Modernisme i el Noucentisme. Sensibilització per la poesia. Valoració de l’ús de les noves tecnologies en la producció de treballs escrits i en l’estudi de la poesia.

1.5. Activitats Lectura d’un text i resposta a un qüestionari per tal d’abordar coneixements previs necessaris per a iniciar l’estudi de la unitat. Lectura de les etapes i els corrents estètics de la poesia modernista. Lectura de les característiques de l’obra de Joan Maragall. Resolució d’una guia de lectura de l’obra Visions i cants, de Joan Maragall. Lectura dels trets principals de l’Escola Mallorquina i dels seus màxims representants. Resolució d’activitats que recullen els continguts apresos. Lectura de les característiques i els temes de la poesia noucentista. Lectura de les característiques de l’obra de Josep Carner i anàlisi d’alguns dels seus poemes. Lectura de les característiques de l’obra de Guerau de Liost i anàlisi d’alguns dels seus poemes. Aplicació del mètode del comentari de text al poema Els raïms immortals, de Josep Carner. Resolució d’activitats que recullen els continguts apresos. Lectura de les característiques, els temes i les tècniques de la poesia d’avantguarda. Observació dels trets principals de la vida i l’obra de Joan Salvat-Papasseit i anàlisi de la seva obra. Resolució d’una guia de lectura sobre l’obra El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit. Aplicació del mètode del comentari de text a un poema de Joan Salvat- Papasseit. Lectura de les característiques de la poesia de tradició simbolista i de l’obra de Carles Riba i Josep Vicenç Foix.

grup edebé 47


Anàlisi dels corrents més importants de la poesia de postguerra i de l’obra de Pere Quart i Salvador Espriu. Lectura de les principals tendències de la poesia contemporània i de l’obra de Miquel Martí i Pol i Gabriel Ferrater. Aplicació del mètode del comentari de text al poema El progrés, diuen, de Miquel Martí i Pol. Resolució d’activitats que recullen els continguts apresos.

— Activitats TIC: Consulta a internet d’una adreça sobre l’obra Els fruits saborosos de

Josep Carner.

1.6. Avaluació Lectura i comprensió de tres poemes de Josep Carner, Carles Riba i Joan Salvat-Papasseit, respectivament. Relació de cada poema amb el moviment al qual s’adscriu. Establiment de paral·lelismes entre els tres poemes.

grup edebé 48






1.1. Competències

Competències específiques Competència comunicativa. Exposar les característiques de la narrativa i l’assaig en cadascun dels moviments literaris del segle XX. Competència estètica i literària. Descobrir els valors literaris de la narrativa i l’assaig i utilitzar-los per a la reflexió sobre les possibilitats de la llengua. Competència plurilingüe i intercultural. Mostrar empatia envers els autors literaris d’una determinada època per tal de comprendre les dificultats viscudes i valorar la seva aportació.

Competències generals Competència comunicativa. Fer servir la llengua com a eina per a la construcció de coneixements i la representació, interpretació i comprensió de la realitat. Competència digital. Utilitzar eines telemàtiques per a treballar de forma autònoma i en grup, com a instrument de col·laboració i de desenvolupament de projectes de treball cooperatius.

1.2. Objectius Conèixer les característiques i els principals autors de la narrativa modernista. Conèixer les característiques i els principals autors de la narrativa fins als anys quaranta. Conèixer els trets característics i els principals autors de la narrativa de postguerra. Comprendre les diverses tendències i autors més destacats de la narrativa contemporània. Analitzar els trets distintius i els autors i obres destacats de l’assaig i el memorialisme catalans.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de la societat a partir de l’anàlisi de la realitat social, i adopció d’una actitud crítica d’acord amb principis i normes ètiques. Educació cívica: participar en activitats de grup com a actituds solidàries i tolerants.

1.4. Continguts

grup edebé 49


Conceptes La narrativa modernista. La narrativa fins als anys quaranta. La narrativa de postguerra. La narrativa contemporània. Assaig i memorialisme.

Procediments Identificació dels tipus de narrativa i els principals autors de la narrativa modernista. Identificació dels tipus de novel·la i els principals autors de la narrativa fins als anys quaranta. Coneixement dels diversos corrents novel·lístics i els principals autors de la narrativa de postguerra. Identificació dels principals trets de la novel·la i el conte, i dels autors més destacats de la narrativa contemporània. Coneixement dels principals trets i autors de l’assaig i el memorialisme.

Actituds Sensibilització per la literatura escrita durant els diferents períodes del segle XX. Valoració de l’ús de les noves tecnologies en la producció de treballs escrits i en l’estudi de la narrativa.

1.5. Activitats Lectura d’un text i resposta a un qüestionari per tal d’abordar coneixements previs necessaris per a iniciar l’estudi de la unitat. Lectura de les característiques de la narrativa breu modernista. Lectura de les característiques dels diversos subgèneres de la novel·la modernista. Observació de les característiques pròpies de l’obra de Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana i Víctor Català com a principals representants de la narrativa modernista. Aplicació del mètode del comentari de text a un fragment de la novel·la La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès. Resolució d’activitats que recullen els continguts apresos. Lectura de les característiques de les tendències de la narrativa fins als anys quaranta. Estudi dels trets característics de l’obra de Miquel Llor i Salvador Espriu. Aplicació del mètode del comentari de text a un fragment de la novel·la Laura a la ciutat del sants, de Miquel Llor. Resolució d’activitats que recullen els continguts apresos. Lectura dels principals corrents i autors de la narrativa de postguerra. Observació dels trets principals de la vida i l’obra de Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda i Manuel de Pedrolo. Anàlisi de l’obra de Pere Calders. Aplicació del mètode del comentari de text a un fragment de l’obra Aquí descansa Nevares, de Pere Calders.

grup edebé 50


Lectura de les característiques de les diverses tendències narratives que es donen en la narrativa contemporània. Anàlisi de l’obra de Quim Monzó com a autor representatiu del conte contemporani. Lectura dels trets distintius de l’assaig i el memorialisme i anàlisi de l’obra d’Eugeni d’Ors, Josep Pla i Joan Fuster. Resolució d’activitats que recullen els continguts apresos.

— Activitats TIC: Consulta a internet d’una adreça sobre la vida i l’obra de Mercè

Rodoreda. Consulta a internet d’una adreça sobre la vida i l’obra d’Eugeni d’Ors.

1.6. Avaluació Lectura i comprensió d’un fragment de la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Relació d’aquesta novel·la amb el corrent novel·lístic al qual s’adscriu. Creació d’un text sobre el simbolisme de La plaça del Diamant. Enumeració dels autors que comparteixen generació amb Mercè Rodoreda, així com de les seves obres més representatives.

grup edebé 51






1.1. Competències

Competències específiques Competència comunicativa. Adquirir recursos expressius orals procedents de la creació teatral o cinematogràfica en diversos contextos quotidians. Competència estètica i literària. Opinar amb propietat i aplicant pautes sistemàtiques d’anàlisi sobre una determinada obra teatral. Competència en la recerca i el tractament de la informació. Contrastar la informació de diverses fonts a l’hora d’analitzar autors, gèneres o corrents literaris.

Competències generals Competència comunicativa. Utilitzar el llenguatge oral i escrit com a mitjà d’expressió de sentiments, idees i experiències que permetin la construcció del propi pensament. Competència personal i interpersonal. Comprendre el punt de vista dels altres i manifestar amb correcció les opinions pròpies.

1.2. Objectius Conèixer les característiques i els principals autors de la narrativa modernista. Conèixer les característiques i els principals autors de la narrativa fins als anys quaranta. Conèixer els trets característics i els principals autors de la narrativa de postguerra. Comprendre les diverses tendències i els autors més destacats de la narrativa contemporània. Analitzar els trets distintius i els autors i obres destacats de l’assaig i el memorialisme catalans.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: elaboració del propi judici moral tenint com a referència els principis generals de valor admesos per tothom. Educació cívica: participació en activitats grupals valorant les aportacions dels altres com a enriquiment personal.

1.4. Continguts

Conceptes El teatre modernista.

grup edebé 52


El teatre fins als anys quaranta. El teatre de postguerra. El teatre contemporani. El cinema. La cançó.

Procediments Identificació de les tendències teatrals modernistes i els autors més representatius. Identificació dels corrents teatrals més representatius del teatre fins als anys quaranta i anàlisi de l’obra de Josep Maria de Sagarra. Coneixement dels diversos corrents teatrals i els principals autors del teatre de postguerra. Identificació dels principals trets de la renovació teatral que es produeix en el teatre contemporani i coneixement dels principals autors i companyies. Coneixement de la història del cinema català i de la relació del cinema amb la literatura catalana. Coneixement de la història de la cançó catalana contemporània i classificació dels temes i intèrprets més representatius.

Actituds Interès per conèixer el panorama teatral del moment. Sensibilització per conèixer la història i els intèrprets més representatius de la cançó catalana.

1.5. Activitats Lectura d’un text i resposta a un qüestionari per tal d’abordar coneixements previs necessaris per a iniciar l’estudi de la unitat. Lectura de les característiques del teatre modernista i dels autors més representatius. Realització de la guia de lectura de l’obra L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol. Observació dels corrents teatrals que es van donar fins als anys quaranta. Anàlisi de les característiques de l’obra de Josep Maria de Sagarra. Lectura de les característiques dels corrents i els autors teatrals durant el període de postguerra. Estudi dels trets característics de l’obra de Joan Oliver. Anàlisi del nou concepte de teatre que sorgeix a partir dels anys seixanta. Observació dels trets principals de l’obra de Joan Brossa. Estudi de les característiques del teatre de text i de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet. Realització de la guia de lectura de l’obra Revolta de bruixes, de Josep Maria Benet i Jornet. Lectura de la història del cinema català i de la seva relació amb la literatura catalana. Resolució d’activitats que recullen els continguts apresos.

grup edebé 53


1.6. Avaluació Lectura i comprensió d’un fragment de l’obra teatral La fam, de Joan Oliver. Explicació de les diverses etapes de la dramatúrgia de Joan Oliver.

grup edebé 54





1.1. Competències



1.2. Objectius Comprendre i reflexionar sobre un text acadèmic. Reconèixer els elements que donen coherència a un text i les parts en què es pot estructurar. Identificar i analitzar les diverses etapes d’una enquesta i identificar els diversos tipus d’enquesta. Resolució d’activitats sobre competència lingüística.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: refermar la seguretat en un mateix per tal d’afrontar amb autonomia qualsevol situació. Educació cívica: participació en activitats de grup amb actitud solidària i tolerant.

1.4. Continguts

Conceptes L’enquesta. La coherència textual (III).

Procediments Comprensió i reflexió sobre el contingut i la forma d’un text acadèmic. Comprensió i anàlisi de l’estructura d’un text construït amb coherència. Identificació de les característiques de l’enquesta i de la seva tipologia. Repàs de diversos continguts de competència lingüística.

Actituds Valoració de la coherència textual tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits. Interès pel coneixement de l’enquesta com a mitjà per a obtenir informació sobre un determinat aspecte que afecta un segment important de la població.

grup edebé 55


1.5. Activitats Resposta a preguntes de comprensió d’un text acadèmic. Identificació de la tipologia textual d’un text proposat. Redacció d’un text seguint les pautes d’un text acadèmic proposat. Anàlisi lingüística a partir d’un text proposat. Lectura de la definició d’enquesta, de les seves característiques i de la seva tipologia. Resolució d’una activitat per tal de consolidar els continguts apresos en l’apartat Expressió oral. Lectura d’un text i observació de l’estructura que li dóna coherència. Resolució d’unes activitats per tal de refermar els continguts apresos en l’apartat Anàlisi de textos. Resolució de diverses activitats de competència lingüística.

grup edebé 56





1.1. Competències

Competències específiques Competència en la recerca i el tractament de la informació. Comunicació pertinent del producte final i de les conclusions, a partir del coneixement dels canals de difusió.

Competències generals Competència en la gestió i el tractament de la informació. Conèixer i utilitzar els canals per a difondre i compartir informació.

1.2. Objectius La presentació del treball.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral: presentació d’un projecte personal dissenyat d’acord amb valors i principis per tal d’impulsar una personalitat conscient de la pròpia identitat, autònoma i coherent amb els propis criteris. Educació cívica: relació amb altres persones i participació en activitats en grup, valorant com a enriquidores les diferències entre les persones.

1.4. Continguts

Conceptes La presentació oral. La presentació audiovisual.

Procediments Disposició del guió previ a l’exposició oral i claus del llenguatge corporal adient per a la presentació. Presentació audiovisual mitjançant el programa PowerPoint.

Actituds Valoració d’una bona presentació en el procés d’elaboració d’un projecte de recerca.

1.5. Activitats Lectura de les parts que ha de tenir un guió previ a la presentació oral. Lectura del llenguatge corporal més adient en el moment de la presentació oral. Lectura de la manera com s’utilitza l’aplicació PowerPoint com a suport audiovisual en una presentació.

grup edebé 57



grup edebé 58

Índice · Web viewExposar els coneixements apresos sobre la poesia medieval per mitjà...

Documents

Transcript of Índice · Web viewExposar els coneixements apresos sobre la poesia medieval per mitjà...