Competència científica

120
Fitxes fotocopiables Banc d’activitats Estratègies per a un aprenentatge eficaç Suggeriments didàctics 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els que genera l’acció humana, de manera que faciliti la comprensió d’esdeveniments, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i la preservació de les condicions de la pròpia vida i de la resta dels éssers vius.

description

 

Transcript of Competència científica

Page 1: Competència científica

Fitxes fotocopiables

Banc d’activitats

Estratègies per a un aprenentatge eficaç

Suggeriments didàctics

100propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.Habilitat per interactuar amb el món físic,

tant en els aspectes naturals com en els

que genera l’acció humana, de manera

que faciliti la comprensió d’esdeveniments,

la predicció de conseqüències i l’activitat

dirigida a la millora i la preservació de les

condicions de la pròpia vida i de la resta

dels éssers vius.

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 1

Page 2: Competència científica

El llibre 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció

amb el món físic forma part del projecte Competències i és una obra col·lectiva concebuda,

creada i realitzada pel Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana,

sota la direcció d’Enric Juan Redal i M. Àngels Andrés Casamiquela.

En aquest projecte hi han col·laborat els professors:

Casilda Bárcena, Fernando J. Cortiguera, Malena Fuentes, Daniel Gabarró, Javier López, Juan Ignacio Medina,

Elena O’Callaghan, Maite López-Sáez, Inmaculada Díaz, Ana María Rodríguez, Adela Rodríguez i Martín Varela.

Programes especials:

Mètode d’ortografia NLP: Daniel Gabarró Berbegal

Mètode de resolució de problemes: Javier López Apesteguía

I la col·laboració dels nens Lola de Marcos i Pedro de Marcos i dels alumnes de 3r curs

d’Educació primària de l’escola San José, de Sevilla.

Projecte i edició: José Luis Alzu

Disseny i maquetació: ARTI*MAGOS (Malena F. Alzu) i Fotoletra, SL

Il·lustració: ARTI*MAGOS (Esther Pérez-Cuadrado) i Esther Lecina

Correcció: Fotoletra

Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas

Fotografia: A. Brandi; GARCÍA-PELAYO/Juancho; J. C. Muñoz; J. M. Borrero; Michele di Piccione;

O. Boé; P. Esgueva; P. López; R. Manent; S. Cid; S. Padura; DIGITALVISION; EFE;

EFE/KEYSTONE PRESS AGENCY LTD/Schulz; FOAT; LOBO PRODUCCIONES / C. Sanz;

MUSEUM ICONOGRAFÍA/J. Martin; OBAC ARXIU FOTOGRÀFIC; PAISAJES ESPAÑOLES;

INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA; KUNSTHISTORISCHES MUSEUM, VIENA;

MATTON-BILD; MUSEU DEL TRANSPORT, NÜREMBERG; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD;

ARXIU SANTILLANA

Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de reproducció, dis-tribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense l’autorització delstitulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituirun delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270 i següents del Codi penal).

© 2008 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica). 08005 BarcelonaImprès per

CP: 942583Dipòsit legal:

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 2

Page 3: Competència científica

PresentacióLes 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Aquest projecte reuneix una sèrie de suggeriments, propostes i activitats dirigides a millorarla competència en el coneixement del món físic. Les propostes, inserides en el procés d’ense-nyament/aprenentatge, tenen una doble dimensió, ja que són complementàries i alternatives.

Són complementàries perquè, aplicades juntament a l’activitat habitual que realitza el pro-fessor i als recursos que ofereixen els llibres de text i altres materials didàctics, suposen unanova aproximació als objectius escolars del cicle: estan enfocades cap a l’aplicació dels conei-xements a contextos i situacions de la vida quotidiana.

Són alternatives perquè el conjunt de propostes, tot i que estan orientades a la consecuciódels objectius curriculars, plantegen l’activitat des d’un altre punt de vista, de manera queobren la porta a una manera diferent d’ensenyar i aprendre.

El lloc de les 100 propostes dins del procés didàctic

Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic se situen enl’àmbit en el qual el professor experimentat, coneixedor de l’àrea i de les característiques delsalumnes, desitja utilitzar un recurs diferent. A vegades, per tal que els alumnes més endarre-rits s’apropin als objectius bàsics; altres, per reforçar l’aprenentatge amb activitats que enlla-cen amb la vida diària, i d’altres, perquè desitja començar la classe o acabar-la amb una acti-vitat breu però plena d’interès, en què ell i els alumnes tinguin la sensació que han aconse-guit l’objectiu en totes les dimensions.

En què consisteixen les propostes

Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic es presentencom 100 fitxes independents. Cada una respon a un dels quatre tipus de fitxes que hem dis-senyat per a aquest quadern: tres destinades al professorat i una per als alumnes. Aquests sónels tipus de propostes:

1. Proposta suggeriment (S). Es tracta d’un conjunt d’idees pràctiques que permeten al pro-fessorat enfocar la matèria o un programa concret de manera que l’aprenentatge sigui eficaç.Proposarem tècniques per estimular la curiositat científica, per conèixer els éssers vius i clas-sificar-los, estratègies per despertar l’interès cap a diferents facetes de l’entorn o trucs perreconèixer la dimensió històrica de les nostres vides.

3

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 3

Page 4: Competència científica

2. Proposta model (M). Es tracta d’una estratègia de treball o d’un truc que, tot i que técom a destinataris finals els alumnes, s’ofereix al professorat perquè ho transmeti mitjançantles explicacions.

3. Proposta banc d’activitats (B). És una fitxa dirigida al professorat en què es presentenuna sèrie d’activitats monogràfiques que el mestre o la mestra lliurarà o dictarà als alumnesen el moment que ho consideri oportú.

4. Proposta d’activitats per als alumnes (F). Són fitxes fotocopiables que es lliuraran alsalumnes perquè resolguin un problema, un exercici o una activitat. Aquestes fitxes estan iden-tificades per la banda vertical amb fons blanc i per la lletra F situada al costat del número dela fitxa.

De professor a professorLes 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic han estat

redactades per professionals de l’educació que porten molts anys fent classe a Cicle mitjàd’Educació primària. Han aplicat les estratègies i els trucs i han seleccionat els que els handonat millors resultats.

Contingut i organització de les propostesTotes les propostes fan referència a continguts del currículum corresponent a Cicle mitjà

d’Educació primària. Estan organitzades per blocs seguint el programa oficial. Al principi decada bloc, juntament amb el títol, es presenta la competència bàsica corresponent redactadaen termes dels criteris d’avaluació curricular. A continuació, detallem l’índex de propostes pera aquest bloc i s’identifica el tipus de fitxa. En aquesta disciplina hi ha els blocs següents:

L’entorn i la seva conservació.El món dels éssers vius.Les persones i la salut.Persones, cultures i societats.Canvis i continuïtats en el temps.Matèria i energia.Entorn, tecnologia i societat.Connexions amb altres àrees.

Si bé és veritat que totes les propostes van lligades al currículum, aquest material no pre-tén ser un llibre paral·lel ni un quadern d’avaluació. S’han seleccionat els continguts essen-cials de cada programa i s’ha donat més importància a aquells aspectes instrumentals en quèels professors coincideixen que és més difícil arribar a tots els alumnes. Per això en aquestquadern, que fa referència a la competència en el coneixement de l’entorn, es dóna mésimportància a l’orientació en l’espai, a la classificació dels éssers vius o a la introducció a lahistòria, i s’hi ofereixen més propostes.

4

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 4

Page 5: Competència científica

5

Índex

1. Coneixem l’espai on vivim? (S)

2. Senyals d’identitat. (F)

3. On era en Tro? (F)

4. Tens un mapa a mà? (F)

5. Em moc pel meu barri. (F)

6. On viuen els teus amics? (F)

7. Observem el nostre sòl. (M)

8. Trucs per fer un croquis i interpretar-lo. (F)

9. Notícies sobre l’aigua. (B)

10. Plou molt o plou poc? (M)

11. Destinació: la platja! (F)

12. Això es pot millorar. (F)

13. Quin temps fa? (F)

14. On és el nord? (M)

15. Una manera senzilla d’entendre el relleu. (F)

16. Estudiar geografia en les fotografies. (F)

17. Un paisatge interessant. (F)

18. Història d’un paisatge. (F)

19. On ho puc veure? (F)

20. Supertest sobre l’entorn. (F)

1. L’ENTORN I LA SEVA CONSERVACIÓ

Competències bàsiques

1. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç de reconèi-xer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, lesrelacions entre alguns factors del medi físic (relleu, sòl, clima,vegetació ...) i les formes de vida i actuacions de les perso-nes, valorant l’adopció d’actituds de respecte per l’equilibriecològic.

942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 5

Page 6: Competència científica

6

Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement de l’entorn.

DATA NÚM DE FITXA OBSERVACIONS

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 6

Page 7: Competència científica

Orientacions per a l’estudi del medi

L’

EN

TO

RN

S

L’estudi del medi en aquesta àrea recull un grannombre de conceptes, definicions, procedimentsi treballs de recollida de dades. L’observació delsòl on desenvolupem la nostra vida, l’orientacióen l’espai, els conceptes geogràfics sobre for-mes del relleu, hidrografia, clima, qualitat delsrecursos naturals, aire i aigua... són contingutsdeterminats per objectius sistematitzadors junta-ment amb l’observació i la reflexió pel que fa a l’acció de les persones –positiva o negativa–sobre la natura.

Sens dubte, en el Cicle mitjà, cicle de consoli-dar coneixements i descobrir-ne de nous i denoves formes d’aprenentatge, els objectius curri-culars plantegen la construcció d’una base im-prescindible on se sostenen nous aprenentatges.

En el procés d’ensenyament/aprenentatge d’a-quest bloc de continguts cal procurar no caureen dos errors: un és la dispersió d’idees motiva-da pel gran nombre de temes que s’hi tracten, il’altre, l’excessiva atenció als aspectes concep-tuals en detriment dels procediments (compren-sió dels textos, tècniques d’orientació, lecturad’imatges, lectura de mapes, interpretació degràfics, tècniques de recollida de dades...). I en-cara seria més greu oblidar-se que estem estu-diant quelcom que ens implica directament: ésel nostre sòl, és el nostre aire, és el nostre clima.Aquesta apreciació ens porta a seleccionar con-tinguts, a jerarquitzar-los, a integrar-los amb ins-truments d’aprenentatge que posin els alumnesen contacte amb la realitat.

Utilització dels mitjans de comunicació

En el nostre temps és estrany un dia en què noaparegui a la premsa, la ràdio o la televisió algu-na notícia sobre les actuacions de les personesen l’entorn i en el medi ambient. Seleccioneu lesnotícies que poden interessar els alumnes i dedi-queu uns minuts a la setmana per presentar lainformació i orientar-ne les opinions.

Les imatges de viatges i excursions

Aprofitem les imatges d’un viatge familiar queportin els alumnes per fer comentaris sobre elpaisatge, el clima, els canvis...

En aquest cicle, els alumnes han d’acabar ambuna idea, molt senzilla però clara, de l’entorn onviuen. Quan sigui oportú, amb el quadern a lamà, hem de conduir els nens a conèixer les prin-cipals característiques dels carrers i els edificis,del barri, la població, el paisatge o els canvisatmosfèrics relacionats amb el clima del lloc.

Els descobriments personals

Procureu que els alumnes interioritzin la ideaque en aquests temes sobre el medi ambient ensaben molt, tant del que és a prop com del mésallunyat. No es tracta d’una assignatura abstrac-ta i estranya. I, també, que poden descobrir mol-tes coses que abans no coneixien. Ajudeu-los afer petits treballs d’investigació en què hagind’utilitzar algun document o alguna font.

7

Coneixem l’espai on vivim? 1

942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 7

Page 8: Competència científica

8

Recurs per identificar les característiques mediambientals de l’entorn

F Nom:

Data:

L’

EN

TO

RN

Senyals d’identitat2

Pensa com és el lloc on vius i marca la resposta correcta. Després, completa la teva fitxa de l’escola.

• La meva escola es diu

• És al carrer

• A la població de

• De la comarca de

1

És en un poble.

És en una ciutat.

Hi passa un riu a prop.

No hi passa cap riu.

La meva casa és alta.

La meva casa és baixa.

És en un barri gran.

És en un barri petit.

Hi ha molts arbres.

Gairebé no hi ha arbres.

L’escola és gran.

L’escola és petita.

És en un lloc pla.

És en un lloc amb pendents.

El terra és d’asfalt.

El terra no està asfaltat.

L’escola té arbres.

L’escola no té arbres.

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 8

Page 9: Competència científica

Estratègies per recordar l’orientació en l’espai

L’

EN

TO

RN

F

Aquest cap de setmana vaig anar amb la Mercè i en Pau a la granja dels seus avis. Vaig ajudar a portar aigua als cavalls i a fer altres coses. Vaig intentar fixar-me bé en tot per poder explicar-ho a casa.

Observa atentament el croquis de la granja. Situa’t al costat del personatgedel mig i observa tot el que veus i on està situat.

Tapa el dibuix amb un paper i respon oralment aquestes preguntes i les que et facin els companys.

a) Què es podia veure a la granja?

b) En quina direcció era el cavall Tro?

c) En quina direcció s’havia d’anar per anar a buscar aigua a la font?

d) En quina direcció hi havia el cobert per a les màquines?

e) Què hi havia darrere teu?

2

1

9

Nom:

Data:

On era en Tro? 3

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 9

Page 10: Competència científica

serra Gran l’Espluga

Santa Creu

Sant Pere

QuatreCamins

la Figuera

Can Tomàs

Sant Bernat

la Clota

Vistabella

la Torredel Comte

17

229

7

3

12

10

8

9

CL 501

N-502

N-502

CL 501

CL 501

AV-910

10

L’Ismael té curiositat per conèixer la rodalia de la seva població.Ha agafat aquest mapa de la biblioteca. Quina informació en podrà obtenir?

Observa el mapa i respon les preguntes.

a) Quina classe de mapa és?

d’indrets turístics de carreteres de rius i muntanyes

b) Quines dues coses es poden conèixer per mitjà d’aquest mapa?

Per on passen les carreteres.

Les distàncies entre poblacions.

Els passos de vianants.

c) Per quines poblacions passa la carretera N-502?

d) Quants quilòmetres hi ha entre Sant Bernat i Quatre Camins?

e) Encercla en vermell el tram en què hi ha més revolts. Per què creus que n’hi ha?

Perquè puja una muntanya.

Per fer més curt el trajecte.

Perquè sigui més amè.

1

Estratègies per comprendre la representació de l’espai en un mapa

Nom:

Data:F

L’

EN

TO

RN

Tens un mapa a mà?4

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 10

Page 11: Competència científica

Interpretar els termes de l’orientació en el plànol

Observa el plànol del barri on visc. A veure si encertes on hi ha algunescoses...

1

11

Nom:

Data:

L’

EN

TO

RN

FEm moc pelmeu barri 5

a) El parc és davant de la porta principal de l’ajuntament.

• Pinta de verd l’espai que ocupa el parc.

b) El garatge de casa meva té l’entrada en l’angle que formen el carrer

de Sant Cristòfol i el carrer dels Pintors.

• Pinta el garatge de vermell.

c) El forn de pa és en l’angle oposat a l’entrada del garatge.

• Marca el forn de pa amb una creu.

Aquest és el camí que faig per anar de l’escola a casa meva.Ressegueix-lo amb una línia de color blau.

Surto de l’escola i agafo el carrer dels Fusters. Giro a l’esquerra i després a la dreta.Entro a la plaça de la Font i hi passo per la dreta. Després, giro a l’esquerra i passo davant de la porta del mercat. A continuació giro a la dreta i entro a l’esquerra a l’edifici situat en el centre de l’illa de cases.

2

carrer de Sant Cristòfol

passeig de les Muralles

carrer de l’illa de Mallorca

carr

er

dels

Ferr

ers

carr

er

dels

Pin

tors

carr

er

dels

Fuste

rs

passeig

de P

au C

asals

AJUNTAMENT ESCOLA

MERCAT

MUSEUpla

çade la Fo

nt

942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 11

Page 12: Competència científica

12

L’Òscar va fer una llista amb les adreces dels seus amics. Com que no sabia on era cadacarrer, va consultar una guia de carrers i va obtenir aquest resultat.

1. Joan Vives: carrer de Bolaño, 43. E-2 3. Gemma Ortiz: carrer dels Tarongers, 25. B-3

2. Susanna Olivera: plaça de la Constitució, 6. F-5 4. Emili Siñériz: carrer de Góngora, 8. C-4

Estudia el mapa de la ciutat i escriu el nombre de cada amic en el lloc on és casa seva.

1

Utilitzar les coordenades per trobar un carrer i una casa

F Nom:

Data:

L’

EN

TO

RN

On viuen els teus amics?6

N

S

E0

plaça de la Constitució

carrer de Bolaño

carrer dels Tarongers

carrer de Góngora

avinguda dels Escriptors

carrer Sonet A

morós

carrer del Poema

carrer de les Muses

carrer dels Castanyers

carrer de l’Oblit

carrer Abril

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 12

Page 13: Competència científica

Conèixer les característiques del sòl

L’

EN

TO

RN

M

El sòl de l’entorn

És interessant fixar l’atenció en el sòl o «terra»que trepitgem, i a més a més és un objectiu d’es-tudi de les ciències en el Cicle mitjà d’Educacióprimària. El sòl, considerat d’aquesta manera, ésl’espai en què es desenvolupa la nostra vida, lade molts animals i de totes les plantes silvestres.

Encarregarem als nostres alumnes que iniciïnuna observació del sòl de l’entorn on viuen ianotin què hi veuen en una secció del quadernde camp.

El quadern de camp

Es tracta d’un quadern senzill, de mida petita iamb fulles de quadrícula. Els alumnes hi anota-ran les diverses coses que observen en el seuentorn, faran dibuixos senzills o croquis desituació, hi enganxaran fulles o flors seques ialtres restes que recullin del sòl.

Observació del sòl

Encarregueu a cada grup d’alumnes que selec-cioni un tros de sòl de l’entorn no superior a 4 m2 i que a sobre hi facin les observacions i for-mulin diverses hipòtesis:

Observacions

Dicteu als alumnes les preguntes de la llista se-güent que us semblin més apropiades.

On és el tros de sòl que observaràs? Com és i dequè està format?

• És tou i està format per sorra fosca?• És dur i està format per sorra clara?• És molt dur i està format per pedres?• És molt dur i està recobert de ciment?• Normalment està humit o sec?

Si en aquest sòl creixen algunes plantes.

• Són silvestres o conreades?• Quina forma i quin color tenen?

Si en el sòl viuen alguns petits animals.

• Cucs de terra, formigues, altres invertebrats...?• Què passa en el sòl quan plou? I quan el sol

escalfa molt?

Hipòtesis

• Què passarà si cavem en el sòl? Què hipodrem trobar?

• Si el sòl sempre està embassat, hi hauràanimals o plantes?

• Quina planta podríem cultivar en aquest sòl:un arbre, una herba, un arbust? Què hauríem defer per tal que creixi bé?

• Com serà un formiguer per dins?

13

Observem el nostre sòl 7

942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 13

Page 14: Competència científica

14

La representació de l’espai

Trucs per fer un croquis i interpretar-lo

F Nom:

Data:

L’

EN

TO

RN

8Observa el croquis que ha dibuixat la Irene sobre un lloc per jugar. Després, respon les preguntes.

a) Quin lloc dibuixa com a més important?

b) Quin és el lloc més allunyat del més important?

c) A quina distància hi ha l’arbre sec de la font?

d) Inventa’t algun detall i dibuixa’l en el croquis.

Dibuixa un croquis per mostrar als teus companys el lloc on jugues a casa teva.

2

1

20 passes

15 passes25

pass

es

8 passes

TRESOR

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 14

Page 15: Competència científica

Reflexions sobre l’aigua a partir de notícies

L’

EN

TO

RN

B

L’aigua sempre és notícia

Amb certa regularitat sentim notícies o rebeminformacions sobre l’aigua potable. Gairebésempre es tracta de notícies dignes de tenir encompte i de vegades són notícies de caràcteralarmant. No obstant això, estem tan acostumatsa comptar fàcilment amb aquest bé escàs queens costa fer els canvis de costums que aquestesinformacions ens haurien de suscitar.

Els alumnes han realitzat estudis sobre l’aigua,la necessitat que en tenim, procedència, escasse-tat, risc de contaminació, etc., i no sempre inte-rioritzen les raons últimes de la seva valoració.Utilitzem les informacions següents per fer quepensin ells mateixos, debatin i arribin a conclu-sions raonades sobre aquest tema.

Algunes xifres

• El cos humà, en situacions normals, necessi-ta diàriament uns 2 litres d’aigua. La rep princi-palment per mitjà de la beguda i també d’altresaliments que contenen una quantitat notabled’aigua.

• Es considera que en el món hi ha més de1.000 milions de persones que no disposen d’ai-gua potable.

• Segons les últimes estadístiques, cada anyaugmenta un 12 % el consum d’aigua embotella-da. En alguns països, com per exemple els EstatsUnits, la meitat de la població només beu l’aiguaembotellada.

• L’escassetat d’aigua origina desnutrició i mol-tes malalties mortals a països on no hi ha aiguao està mal distribuïda. Centenars de milers denens moren cada any a causa de l’aigua.

Problemes i solucions

El gener del 2008 s’informa que l’escassetat depluja crea problemes greus en algunes comar-ques de Catalunya. Els pantans tenen poca aiguai s’intenta resoldre el problema ja sigui traientaigua amb vaixells cisterna des de fàbriques queconverteixen en aigua potable l’aigua del mar obé fent un gran transvasament des de França.

Debats

A partir d’aquestes informacions feu que elsalumnes, en petits grups, facin alguns debatsbasats en aquestes preguntes:

Per què es construeixen embassaments? Ambquina aigua s’omplen els embassaments? On val’aigua dels embassaments? Què passa quan elsembassaments es queden buits? Què es pot ferperquè els embassaments no es buidin? Quèdiuen els diaris de com estan ara els embassa-ments de Catalunya: molt plens, a mitges,buits...? Com es pot aconseguir que regions delnostre país amb escassetat d’aigua puguin tenirla que necessiten?

Quina diferència hi ha entre l’aigua de l’aixetai l’aigua embotellada? Amb quina aigua s’omplenles ampolles d’aigua? Quan és millor beure aiguaembotellada? Quan és millor beure aigua de l’ai-xeta? Què passa amb les ampolles de plàstic del’aigua?

Hi ha jardins en què hi ha un cartell que diu:REG AMB AIGUA RECICLADA. NO POTABLE. Què vol dir?L’aigua reciclada es pot beure? Quines aigües espoden reciclar? Quin ús es pot fer de l’aiguareciclada?

15

Notícies sobre l’aigua 9

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 15

Page 16: Competència científica

16

És important saber quanta aiguaha caigut en un dia de pluja?

Construir un pluviòmetre, prendre dades deles precipitacions i anotar-les en un registre sónactivitats que criden l’atenció als alumnes deCicle mitjà. Hem d’aprofitar aquesta motivacióespontània per aprofundir una mica en el sentitde l’activitat: conèixer la utilitat del mesurament,reflexionar sobre la unitat de mesura i exercitar-se en el mètode científic de predicció i explica-ció de fenòmens i formes de vida.

Mai plou a gust de tothom

Posem els nostres alumnes en situació. Elsdiem: un dia de maig en què el cel està total-ment clar, un grup de persones fa preguntes ialguns comentaris. Podries respondre les sevespreguntes i explicar els comentaris?

1. Avui plourà?2. Si no plou més, no s’ompliran els pantans i

no tindrem aigua per beure.3. Deu haver plogut aquest any més que l’any

passat? Com ho podem saber?4. Com sabem que una regió és molt plujosa?5. Els agricultors diuen que ha de ploure més

perquè no es faci malbé la collita.6. En el telenotícies han dit que a França ha

plogut molt: 60 litres per metre quadrat.

Construïm un aparell per mesurar la quantitat d’aigua de la pluja

Amb material reciclat ajudem els nostres alum-nes a construir un pluviòmetre.

Registrem les dades

En una setmana plujosa col·loquem el pluviò-metre al pati, lluny de l’edifici, i cada dia ajudemels nostres alumnes a prendre i registrar lesdades en una cartolina preparada.

Interpretem les dades

Observem aquesta escala per interpretar lesdades sobre la quantitat d’aigua que ha caigut.

• Entre 0 i 5 mil·límetres: poca.• Entre 5 i 30 mil·límetres: regular.• Entre 30 i 100 mil·límetres: abundant.

Utilitzar instruments d’observació i mesura i plantejar experiències amb esperit científic

L’

EN

TO

RN

M Plou molt o plou poc?10

Setmana de ... a ... del mes de ...

dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. Total

ampollatransparent

1 metre quadrat

10 cm

embut

goma

regle enmil·límetres

10 cm

Cada mil·límetred’aigua en l’ampolla,representa 1 litred’aigua en el terreny.

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 16

Page 17: Competència científica

Reconèixer un ecosistema costaner

17

L’

EN

TO

RN

FDestinació: la platja!11

Nom:

Data:

Observa el dibuix d’una platja. Pinta de blau els éssers vius i de groc els éssersno vius. Pinta la resta dels colors que vulguis.

1

Respon aquestes preguntes:

a) Quina classe de paisatge és una platja?

un paisatge de plana un paisatge costaner un paisatge de muntanya

b) Què pot perjudicar als animals i a les plantes que viuen a la platja i als voltants?

c) Com es pot mantenir o millorar la naturalesa a la platja?

2

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 17

Page 18: Competència científica

18

Conservar i millorar el medi

Això es potmillorar12F Nom:

Data:

L’

EN

TO

RN El curs passat en Joan i els seus companys de curs van

anar d’excursió a la riba del riu Ter. Anaven amb els seusprofessors amb la intenció d’observar la naturalesa del’indret. Van prendre nota dels arbres, les herbes, les florsi els petits insectes que voletejaven per allà. Però tambévan observar com havia quedat el terra, ple de residus,després del passat cap de setmana. Van pensar que totallò podia millorar-se i van decidir dibuixar en el seuquadern els tipus de residus que van trobar a terra.

Pinta els dibuixos del quadern així: de verd, els vidres; de groc, els plàstics i les llaunes; de blau, els papers i els cartrons; de taronja, les restes de menjar.

Explica als teus companys el mal que fa cada classe de deixalla al mediambient.

Escriu en cada contenidor de deixalles el nombre del residu que li correspon.

Juntament amb alguns companys escriu una carta als responsables de tenircura de l’indret i demaneu-los que protegeixin el medi ambient.

4

3

2

1

12 3

4

56

7

8

9 10

11

12 1314

15

16

17

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 18

Page 19: Competència científica

Establir relacions entre el clima d’un lloc i les formes de vida

19

Quin temps fa?13

L’

EN

TO

RN

FNom:

Data:

Uneix cada dibuix amb el cartell que li correspon.

Escriu el nom de la festa més important de la teva població i la data en què se celebra:

DATA:

Encercla la mena de temps que acostuma a fer en aquelles dates.3

2

1

8º sota zeroNEU

18º FRESC

40º a l’ombraMOLT SEC

25º PLUJA

a)a)

b)

c)

d)

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 19

Page 20: Competència científica

20

Construïu amb els alumnes una senzilla brúixola flotant

a) Davant dels alumnes magnetitzeu una agu-lla fregant-la sobre un imant.

b) Travesseu la part superior d’un tap de suroamb l’agulla imantada.

c) Col·loqueu un clau en la part inferior deltap.

d) Col·loqueu el tap de suro flotant en un bold’aigua. Poseu una gota de detergent líquid sobrela superfície de l’aigua.

e) Marqueu a les vores del bol el nord i els al-tres punts cardinals.

Feu preguntes perquè expliquin el funcionament de la brúixola

Per què la punta de l’agulla assenyala el nord?

Clau: Perquè la Terra gira entorn d’uneix que la travessa des del pol nord fins alpol sud. La punta imantada de l’agulla s’orienta sempre cap al nord.

Col·loqueu l’imant flotant a l’aula o al pati i feu preguntes

a) Quins objectes es veuen en la direcció nord?I en la direcció sud?

b) Si les parets de la classe fossin de vidre, perquina banda començaria a il·luminar el sol almatí? Per on desapareixeria a la tarda?

c) Col·loqueu l’imant flotant en el centre i a uncostat un llapis en posició vertical. Senyaleudiverses posicions de l’ombra a les 10 del matí ipregunteu als alumnes quina és la correcta.

Descobrir el funcionament de la brúixola

L’

EN

TO

RN

M On és el nord?14

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 20

Page 21: Competència científica

Recurs per identificar les característiques geogràfiques dels paisatges

21

Observa els dibuixos i el símbol que els pot representar. Acoloreix-ho.

Copia aquest text substituint les paraules destacades pel símbol corresponent.

Catalunya té un relleu molt variat.Al nord del país hi ha les serralades del Pirineu, on es troben les muntanyes

més altes, i del Prepirineu. En aquesta zona neixen molts rius, que baixen per les vallscap als terrenys de les planes i desemboquen en altres rius o arriben fins al mar.

Al centre de Catalunya, terra endins, hi ha planes extenses, molt adequades per al conreu, muntanyes baixes, altiplans i turons.

Catalunya també té una costa força llarga, amb platges, penya-segats, cales, badies i golfs. Una zona particular és la Garrotxa, on s’alcen volcans apagats des de fa molt temps.

2

1

Nom:

Data:

Una manera senzillad’entendre el relleu 15

2. SERRA

3. SERRALADA

5. VALL

RIU

6. VOLCÀ

8. ALTIPLÀ1. MUNTANYA

7. PLANA

4. TURÓ

1. muntanya 2. serra 3. serralada 4. turó

5. vall 6. volcà 7. plana 8. altiplà

L’

EN

TO

RN

F

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 21

Page 22: Competència científica

22

Acaba de dibuixar sobre les fotografies les línies més importants de les formesgeogràfiques (muntanya, poble, riu, carreteres...). Després, calca aquesteslínies sobre un full. Millora les línies i acoloreix els dibuixos. Finalment,selecciona de la llista els elements geogràfics que has vist en les fotografies i descriu els paisatges oralment.

1

Reconèixer i utilitzar correctament el vocabulari utilitzat en la descripció del paisatge

F Estudiar geografia en les fotografies16

Nom:

Data:

L’

EN

TO

RN

muntanyavall

serraladaserraturócim

vessantriuriba

afluentmeandre

desembocadurallac

pantàplanaaltiplàpobleciutat

carreteraponttúnelboscarbrat

depressiópenya-segat

platjailla

penínsulabadiacap

istme

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 22

Page 23: Competència científica

23

Classificar els paisatges segons diversos criteris

a) És un paisatge de plana o de muntanya? Per què ho has sabut?

b) És un paisatge humit o molt sec? Per què ho has sabut?

c) És un paisatge natural o molt transformat? Per què ho has sabut?

d) Explica en deu línies que veus en la fotografia.

Demostra els teus coneixements de geografia reconstruint la imatge d’aquestpuzle. Primerament cal que tallis les peces, les desordenis i després les enganxis correctament en un full. Al final, respon les preguntes.

1

Nom:

Data: 17

L’

EN

TO

RN

FUn paisatge interessant

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 23

Page 24: Competència científica

24

Observa els quatre dibuixos del paisatge i ordena’ls escrivint en cada unl’any que correspon. Després, respon les preguntes en un full.

• 1350 • 1828 • 1940 • 2005

1

Reconèixer les modificacions d’un paisatge

F Història d’un paisatge18

Nom:

Data:

L’

EN

TO

RN

a) Quins aspectes del paisatge s’han mantingut amb el pas del temps?

b) Quins aspectes del paisatge han anat canviant amb el pas del temps?

c) Quins canvis han permès que millori la vida de les persones?

d) Creus que algun canvi ha fet malbé el paisatge? Com es podria solucionar?

e) En quin dels quatre paisatges t’agradaria passar unes vacances?

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 24

Page 25: Competència científica

Descriure un paisatge de manera elemental

Escoltaràs la descripció de quatre paisatges. Segons què escoltis en la descripció, has de descobrir la fotografia d’aquell paisatge i el lloc del mapa on es troba. En ambdós casos escriu el nombre que hi correspon.

1

25

On ho pucveure?19

Nom:

Data:

L’

EN

TO

RN

F

942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 25

Page 26: Competència científica

26

Avaluació de la percepció de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat humana

F SUPERTESTsobre l’entorn20

Nom:

Data:

L’

EN

TO

RN Llegeix les preguntes i marca la resposta correcta.

A quina època de l’any els dies són més curts?

a la primavera per vacances a l’hivern

Es diu que el clima d’un lloc és un clima plujós quan...

hi plou sempre hi plou sovint hi plou a bots i barrals

En els mapes es dibuixen les muntanyes, les carreteres i les ciutats a una mida...

més gran que més petita que igual que en la realitat en la realitat en la realitat

Al cim de les muntanyes molt altes...

hi ha grans boscos gairebé no hi ha arbres no hi ha cap arbre

La paraula penya-segat, què et recorda?

una fàbrica una forma de la costa un paisatge pla

Què seria el més greu si desaparegués l’aigua del mar?

que hi hauria més terreny per construir

que deixarien de formar-se núvols i pluja

que no hi hauria platges

On és millor construir un port de mar?

en una badia en un cap en una platja

Quina classe d’animal no veuràs al desert africà?

un camell un pingüí un estruç

A qui correspon evitar la contaminació de l’aire?

als pilots d’aviació

a tothom

al personal de neteja

9

8

7

6

5

4

3

2

1

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 26

Page 27: Competència científica

27

Índex

21. Les classes de Ciències naturals. (S)

22. Els éssers vius de l’entorn. (M)

23. Plantes per a tot. (F)

24. Animals en perill. (F)

25. Experiències a la granja. (F)

26. Saps classificar-los? (F)

27. Cadenes alimentàries. (F)

28. Classifiquem les fulles de les plantes. (F)

29. Un fòssil molt antic. (F)

30. Un problema a la sabana. (F)

31. Practica l’observació. (F)

32. Ens comportem amb les plantes. (F)

33. Un animal especial. (F)

34. Qui viu més? (F)

35. Un dibuix científic. (F)

36. Supertest sobre els animals. (F)

2. EL MÓN DELS ÉSSERS VIUS

Competències bàsiques

2. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’identificar i classi-ficar animals, plantes i roques, segons criteris científics.

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 27

Page 28: Competència científica

28

Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement dels éssers vius.

DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 28

Page 29: Competència científica

L’eficàcia en l’estudi de les Ciències naturals

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

S

Per què estudiem els éssers vius?

Una de les paraules clau del final del mil·lenniva ser biodiversitat i un concepte noticiable, labiodiversitat està amenaçada. La biodiversitat ésun valor que cal conservar, però per fer-ho demanera eficient cal conèixer-lo.

Un cop traslladat aquest pensament a l’àmbitescolar de primària hem de reconèixer que estu-diar els éssers vius interessa:

• Es tracta de coneixements concrets, enllaçatsamb multitud de coneixements previs.

• Són coneixements que satisfan una curiositatinfinita, pròpia de l’edat.

• Són coneixements que comporten i suscitenuna bona dosi emocional.

Hem d’aprofitar aquestes oportunitats i serconscients que en aquesta etapa evolutiva estu-diar els éssers vius pot ser una introducció ama-ble a postulats del mètode científic. Cal que pro-curem no quedar-nos en la visió anecdòtica delséssers vius.

Un ambient carregat d’estímuls

Per començar, mirarem d’omplir l’aula amb lapresència d’animals, amb l’objectiu principal d’es-timular la curiositat col·lectiva: cartells d’animals,fotografies de revistes, notícies d’última hora. I apoc a poc, enriquirem aquest panorama amb di-buixos i murals elaborats pels alumnes.

És interessant portar animals domèstics a clas-se perquè els alumnes es responsabilitzin de te-nir-ne cura o per observar-ne la morfologia i elscostums.

Què fem amb les plantes?

Les plantes també són éssers vius, però nosemblen tan atractives com els animals. Tot iaixí, quan ens apropem a les plantes amb interèsinvestigador tot canvia. Si provoquem la germi-nació d’una mongeta o seguim el desenvolupa-ment de bulbs de tulipa fins que surtin flors i enmesurem el creixement; quan mirem una plantaamb lupa i dibuixem allò que veiem o quanobservem ampliacions fotogràfiques, començauna nova posició.

El treball de camp

Val la pena completar aquestes activitats ambtreballs de camp: sortides al pati de l’escola(existeix un gran món d’invertebrats –formigues,cucs, mosques, papallones– que s’hi poden tro-bar), al jardí més proper o al parc, on trobaremels éssers vius en el seu ambient. Cada alumneha de dur una llibreta en què pugui fer-se pre-guntes, prendre notes, descriure ambients, regis-trar els canvis.

Si som constants en aquestes activitats, no ensserà difícil formar un club d’amics de la natura,en què els alumnes més entusiasmats amb l’àreapuguin compartir informació i fotografies d’és-sers vius.

I els llibres de text?

Podem combinar aquesta aproximació a lanatura amb l’estudi sistemàtic dels continguts del’àrea, per aconseguir els objectius curriculars.Amb els llibres i les explicacions s’aprèn aexpressar, a seguir un ordre, a definir, a recordarallò que és essencial... Una tasca que no està re-nyida amb activitats atractives, jocs i concursos.

29

Les classes de Ciènciesnaturals 21

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 29

Page 30: Competència científica

La curiositat sobre l’entorn

Fomenteu entre els alumnes la curiositat sobretot allò relacionat amb els éssers vius de l’entorn:

• Primerament, fixaran l’atenció sobre quelcomque els hagi cridat l’atenció.

• Recolliran dades i les registraran.• Es faran preguntes i buscaran les respostes

per tots els mitjans que tinguin a l’abast.• Anotaran en el quadern de camp totes les da-

des que reflecteixin el seu interès pels animals iel resultat de la cerca.

Posem diversos exemples d’accions que fanreferència a la recollida de dades d’algunes plan-tes i animals de l’entorn immediat.

Dades sobre plantes

El contorn d’una fulla.Cal col·locar-la sobre unpaper en blanc i dibui-xar-la amb llapis o color.

L’empremta de la fulla.Cal col·locar la fulla so-bre un cartró i a sobreposar-hi un full en blanc.Cal passar-hi per sobreamb moviments ràpidsun color de cera.

L’empremta de l’escor-ça d’un arbre. S’envoltael tronc amb un paperllarg i es fixa amb unacorda. Després s’hi passauna pintura de cera fentuna pressió regular.

Calcular l’altura aproximada d’un arbre del parc

Cap al tard, col·loca’t en l’extrem de l’ombrade l’arbre, marca en el terra on acaba l’ombra del’arbre (B), la teva posició (C) i on acaba la teva

ombra (D). Per calcular l’altura de l’arbre has deconèixer la teva alçada (EC) i fer aquestes ope-racions:

(AB x CE) : CD = AF

Dades dels animals

Les papallones. Mira de fixar-te en els colorsde les papallones que veus volar i dibuixa-lesen el quadern. També pots anotar els movi-ments del seu vol.

Les petjades. Després d’un dia de pluja fixa’ten les petjades d’animals que han quedat marca-des en el fang.

Si interpretes les petjades, pots calcular la midade l’animal, la ruta que ha seguit, la rapidesa delsseus moviments.

A B

30

Observar éssers vius directament

Els éssers viusde l’entorn22

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

SM

gos gat pardal

colom altres

F

E

C D

942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 30

Page 31: Competència científica

Reconèixer la utilitat de les plantes

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

F

Sabem que les plantes són éssers vius i que, a més a més, ens són de gran utilitat: per l’oxigenque envien a l’aire, perquè ens serveixen d’aliment i perquè són part del medi ambient en quèvivim. Però, a més a més, tenen altres utilitats que ens permeten viure millor.

Observa els dibuixos i acoloreix els exemples de coses fetes amb plantes.

Imagina que desapareixen les plantes que s’utilitzen en dos dels exemples quehas marcat. Escriu quines altres substàncies es podrien utilitzar per substituiraquestes plantes.

Exemple: Cas 1. En la construcció, en lloc de fusta es pot utilitzar ferro.

2.

3.

2

1

31

Nom:

Data:

Plantes per a tot23

1 2 3

4 5 6

7 8 9

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 31

Page 32: Competència científica

32

Buscant a Internet animals en perill d’extinció hem trobat aquest textpreocupant. Llegeix-lo en veu alta i feu les activitats entre tots.

El linx ibèric és el felí més amenaçat del món. Per això Espanya i Portugal són els principals responsables mundials de conservar-lo. La població de linx ibèric s’ha vistdràsticament reduïda en els últims 15 anys; la seva població, d’aproximadamemt 1.200 individus que hi havia a primers dels anys 90 del segle XX, ha quedat reduïda a un nombre entre 84 i 143 individus adults. Les causes d’aquest retrocés són:

• La contínua mort de linxs en llaços i ceps, per tirs de caçadors i atropellats en carreteres.

• La destrucció del seu hàbitat per la construcció de carreteres o embassaments,repoblacions forestals, la construcció d’urbanitzacions, etc.

• La reducció de les poblacions de conill, la seva principal presa.

Si desapareix aquest felí salvatge, a la Terra ja no viuran trenta-set espècies de gats, sinó trenta-sis.

Adaptat de http://ca.wikipedia.org/wiki/Linx_ibèric

Quin d’aquests animals pot ser el linx ibèric? Encercla’l.

a) Per què diu el text que si desapareixen els linxs ja només hi haurà trenta-sis espèciesde gats?

b) Els linxs s’alimenten gairebé exclusivament de conills. La sequera i la caça han fetque disminueixin els conills al camp. Què té a veure això amb la desaparició dels linxs?

c) Tant de bo no desapareguin els linxs, però si desapareixen en algun lloc, com els recordaríem?

Eren uns animals

1

Enumerar accions per observar els animals i tenir-ne cura

F Animals en perill24

Nom:

Data:

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

A B C

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 32

Page 33: Competència científica

Descriure a grans trets la feina d’una granja

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

F

La Núria, l’Alba i els seus companys de curs han anat a la granja escola. Hi han après moltes coses, però han tornat amb una sèrie de preguntes que no han tingut temps de demanar als monitors d’allà.

Llegeix cada una de les preguntes i amb el teu company o companya intentaescriure una resposta amb tot el que saps. Quan acabi la classe compareu les diferents respostes.

1. L’Alba diu:–M’ha espantat molt veure com ferraven un cavall.

–Per què fan això a un cavall i a altres animals no?

–Li fan mal, al cavall?–Què passaria si no ferressin els cavalls?

2. L’Hèctor diu:–He observat que les vaques sembla que sempre estiguin mastegant xiclet. I el que és estrany és que no es veu que tinguin menjar davant.

–Què masteguen?–Per què estan tanta estona mastegant?–Per què altres animals, com, per exemple, els gossos, no fan el mateix?

3. En Sénen diu:–Al matí anàvem al galliner a collir els ous de les gallines i a la tarda acompanyàvem el granger que munyia les vaques per obtenir la llet.

–Per què uns animals ponen ous i uns altres no?–Per què uns animals tenen llet i uns altres no?–Quins altres animals fora de la granja ponen ous?

4. La Núria diu:–Els porcs, les vaques, els cavalls, tenen un racó cobert de palla on poden dormir.

–Com dormen les gallines?

1

33

Nom:

Data:

Experiències a la granja25

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 33

Page 34: Competència científica

A la Diana li agrada molt observar animals. Durant un estiu al poble va veure alguns animals que no havia vist mai i es va informar sobre els seus costums. En quin grup els podria classificar?

Escriu a sota de cada animal si és un mamífer, un ocell, un rèptil, un insecte,un amfibi o un peix.

Subratlla en cada text la paraula o les paraules que t’han permès identificarl’animal.

2

1

Descobrir criteris de classificació

Saps classificar-los?26

Les meves plomes són de molts colors.

Amb el bec forado els troncs i ponc els

ous en un niu recobert de fusta.

a) PIGOT ›

c) GRANOTA ›

Em passo la vida sotal’aigua i també hi ponc els ous. Tinc aletes

i escates.

e) TRUITA DE RIU ›

b) RATAPINYADA ›

Estic orgullosa de la mevallarga cua, encara que

no puc presumir de potesllargues. La meva sangfreda m’obliga a buscarllocs assolellats. Tinc elcos cobert d’escames.

d) SARGANTANA ›

f) PORC SENGLAR ›

M’agrada volar de nit,tot i que no sóc un ocell.

Protagonitzo molteshistòries i tinc el cos

cobert de pèl.

Vaig per boscos i jardins. Els meusfills, tan bon punt

surt el sol, ja nedena les basses.

Visc al bosc. Cada any porto

al món entre 3 i 8garrins que alletodurant tres mesos.

34

F Nom:

Data:

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 34

Page 35: Competència científica

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

F

35

Nom:

Data:

Descobrir cadenes alimentàries

En el medi tenen lloc relacions alimentàries entre els animals i els vegetals que hi viuen.

Observa el dibuix d’un racó de bosc i acoloreix-lo. Després, fes les activitats.

Expressa en veu alta les relacions alimentàries que observes en el dibuix.

Per exemple: el cargol menja les fulles de les plantes. L’escarabat menja els cargols.

Escriu tres cadenes alimentàries i després explica-les als teus companys.

Explica què passaria si en aquest lloc no hi hagués cap planta.3

2

1

Cadenes alimentàries27

942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 35

Page 36: Competència científica

36

En el món existeixen milions de classes de plantes diferents. I cada classe té unes fulles diferents en la forma, la mida o el color, de les fulles d’altres classes de plantes. Les persones amigues de les plantes saben distingir les diferents fulles i classificar-les.

Observa aquestes fulles i mira de fer quatre grups tenint en compte la forma de les fulles.

Inventa per a cada grup un nom que expressi la forma de les fulles que hi pertanyen. Fes la classificació en un full.

2

1

Classificar les plantes per la forma de les fulles

F Classifiquem les fullesde les plantes28

Nom:

Data:

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

M’he fixat en

1

M’he fixat en

2

M’he fixat en

3

M’he fixat en

4

roser olivera pi gerani

figuera narcís prunera om

roure blat menta acàcia

plataner pollancre alzina castanyer

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 36

Page 37: Competència científica

En Martí i els seus amics han anat a un museu deCiències naturals. Hi han anat amb els seus quadernsper prendre nota del més important. Principalmentestaven interessats a veure els fòssils. Han tingut sort i han vist la imatge del fòssil d’ocell més antic que es coneix. Té l’estrany nom d’archeopteryxi es considera que va viure fa 150 milions d’anys.

Observa’l amb atenció.

Respon.

• Què és un fòssil?

Uneix els fòssils següents amb l’ésser viu corresponent.3

2

1

Reconèixer l’antiguitat d’animals i plantes

37

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

FNom:

Data:

Un fòssil molt antic29

A

C

B

a

c

b

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 37

Page 38: Competència científica

38

Observa atentament la làmina i llegeix la informació.

Dibuixa una fletxa entre dos éssers vius amb el significat de: ... se’l menja ...

Treballa amb un company per respondre aquestes preguntes:

Segons sembla a causa de la sequera prolongada les acàcies estan reduint la seva presència en aquest territori. Què passarà a altres éssers vius si desapareixen? Com podria solucionar-se aquesta situació?

Què passaria si desapareguessin els tèrmits?3

2

1

Reflexionar sobre l’equilibri ecològic

F Un problema a la sabana30

Nom:

Data:

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

lleopard

girafa

acàcia

porc formiguer

tèrmits

antílop

En aquest espai de l’estepaafricana el clima és calorós i molt sec. Només hi creixenpetites herbes i acàcies i hi viuen diferents classesd’animals, com:

• Girafes. S’alimenten d’arrels i de fulles de les acàcies.

• Tèrmits. Són formigues queviuen en galeries subterrànies.S’alimenten de la fusta de lesacàcies mortes. Busquen aiguaen la profunditat del sòl i,d’aquesta manera, creen espaisde terra humida on l’herba potgerminar. Airegen el sòl,afavorint que les acàciesestenguin les arrels.

• Porc formiguer. Animalnocturn que s’alimenta de tèrmits.

• Lleopard. Animal carnívor que s’alimenta dels porcsformiguers i els antílops.

• Antílops. S’alimenten d’herbesque creixen al costat delstermiters. També s’alimentendels fruits de les acàcies,n’escampen les llavors i col·laboren en la reproducció.

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 38

Page 39: Competència científica

Observar directament els éssers vius

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

F

LA MOSCA DOMÈSTICA

Les mosques són insectes que gairebé sempre estan presents en l’ambient en què ens trobem. Les veiem sovint, però si ens pregunten com són, amb prou feines som capaços de dir-ne unes generalitats.

Observem algunes parts del cos d’una mosca utilitzant comparacions.

Encercla en cada cas el dibuix del membre que correspon a la mosca.1

39

Nom:

Data:

Practica l’observació31

Completa en un full aquesta descripció de la mosca.

La mosca és un . El seu cos està dividit en tres parts: cap,

i .

Té ulls, formats per milers d’ulls petits, les ales són ; té

potes que són ; i les antenes són .

2

2. ales

3. ulls

4. potes1. antenes

captòrax

abdomen

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 39

Page 40: Competència científica

40

Cada vegada hi ha més respecte per les plantes. Però molta gent no encerta la conducta més adequada. Llegeix en veu alta aquests casos i respon la preguntaplantejada per a cadascun seguint el guió.

Enumerar accions que es poden fer en la conservació de les plantes

F Ens comportem amb les plantes32

Nom:

Data:

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

GUIÓ

• Us sembla una conducta adequada?• Expliqueu la vostra resposta comentant

què heu après sobre aquesta situació.• En cas de no ser una conducta

adequada, què diríeu a cadascú?

1. L’Alfred mima les seves plantes.Té moltes plantes i les cuida amb molta atenció. A la nit les guarda a la seva habitació al voltant del seu llit perquè no passin fred. Què et sembla?

2. L’Àngels multiplica els seus testos.Fa uns anys li van regalar un gerani gros i preciós. Com que vol tenir més geraniscom aquell, li ha tallat algunes tigespetites i les ha col·locat en testos en terrahumida. És possible plantar geranis sense llavors?

3. El col·leccionista esforçat.El senyor Font col·lecciona plantes rares. Ahir vapujar dalt de la muntanya on va trobar unes plantesprecioses que només creixen allà. Va tallar totes les que va poder i les va assecar en el seu herbari.Què et sembla?

4. Un llenguatge molt personal.En Robert i els seus amics van estar explorant pel boscen l’excursió de final de curs. Es van separar i percomunicar-se van escriure missatges i diferents senyalsamb les navalles a l’escorça dels arbres. Faries el mateix?

5. L’Aurora vol ser jardinera.Sap que les plantes absorbeixen l’aiguaper les arrels. Per això ha descobert i hadeixat a l’aire totes les arrels dels arbustosdel seu jardí perquè quan les reguiabsorbeixin més aigua. Ha fet bé?

942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 40

Page 41: Competència científica

Observar els éssers vius directament

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

F

Llegeix el text i acoloreix l’animal dibuixat.

Durant les vacances d’estiu vaig veure un estrany animal amagat en uns matolls. Es movia molt lentament i ho mirava tot amb grans ulls. Un jardiner d’aquell indret em va dir que era un animal molt especial que és capaç de canviar el color de la sevapell segons el lloc on es troba per poder passar desapercebut. Té una llengua molt llargaque llança com un llamp per capturar els insectes dels quals s’alimenta.

• A quin grup d’animals pertany: vertebrats o invertebrats?

• Com cobreix el seu cos: amb pèl, escates, plomes...?

• Quantes potes té: sis, quatre, dues...?

• S’assembla a una sargantana però no ho és. Digues una diferència:

• Quina classe d’animal és: peix, amfibi, rèptil...?

• Busca informació i respon: quin animal és?

1

41

Nom:

Data:

Un animal especial33

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 41

Page 42: Competència científica

42

L’Andreu i els seus companys han investigat per saber quant temps acostumen a viure alguns éssers vius que coneixem. Han obtingut dades i les han anotat en aquest quadre.

Completa el dibuix de la línia del temps i situa cada ésser viu en el seu llocsegons els anys de vida.

1

Classificar animals pels anys que acostumen a viure

F Qui viu més?34

Nom:

Data:

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

Animals Anys

Pelicà

Tortuga

Ésser humà

Granota

Ovella

Foca

Gat

Elefant

Rata

30

116

80

5

10

15

13

40

3

0 5 15 60

rata

anys

anys anys

anys anys

anys anys anys anys

120

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 42

Page 43: Competència científica

Descobreix l’estructura d’éssers vius per mitjà de dibuixos

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

F

La Mercè està fent un treball sobre animals mamífers. El text ha d’anar acompanyat de dibuixos. Aquests dibuixos, per tal que siguin científics, a banda de bonics han de mostrar clarament allò sobre el que volen informar. Per això necessita tenir en compte el següent:

• La forma de l’animal i les parts del cos que vol descriure.• Que tot el que dibuixi estigui proporcionat, és a dir, que eviti que una part sigui

més grossa i una altra massa petita.• La manera de retolar tot el que vol destacar.

Així ha dibuixat un colom:

Observa la fotografia de l’insecte, fes un pla per al dibuix i dibuixa’l:

• Per a què el dibuixo?

• Quina classe d’animal és?

• Quines parts del cos vull destacar? (cap, tòrax, abdomen, antenes, ales, potes, trompa, antenes...):

1

43

Nom:

Data:

Un dibuix científic35

cap

bec

cua potes

ull

ala

plomes

942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 43

Page 44: Competència científica

44

Utilitzeu aquesta fitxa per comprovar la rapidesa de resposta dels alumnes. Aprofiteu l’ocasió perquèels alumnes col·laborin i comentin aspectes que dominen referents als animals. Per tant, no cal donarun caràcter avaluable a aquesta activitat.

Quin és l’animal més gros que existeix?

a) l’elefant b) la balena blava c) el calamar gegant

Quin d’aquests animals no existeix realment?

a) el cérvol volador b) el calamar gegant c) l’aranya lleó

I quin sí que existeix de veritat?

a) el cavallet de mar b) el tauró assassí c) el falcó combatiu

Què és un ós formiguer? Un animal que...

a) s’alimenta de formigues b) s’alimenta de fruita c) no té columna vertebral

Què és un animal invertebrat? Un animal que...

a) no té potes b) s’alimenta d’altres animals c) no té columna vertebral

Quin d’aquests animals és herbívor?

a) el panda b) la gavina c) la sargantana

Quin animal és un mamífer?

a) el cocodril b) el dofí c) l’estruç

Quin animal fabrica cera?

a) el cuc de seda b) l’abella c) l’ocell de cera

Quin animal és un insecte?

a) la papallona b) la taràntula c) el centpeus

Quin animal és més perillós per a les persones?

a) el llangardaix verd b) el mosquit c) el gripau

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Avaluació de coneixements generals sobre animals

F SUPERTEST sobre els animals36

Nom:

Data:

EL

S

ÉS

SE

RS

V

IU

S

942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 44

Page 45: Competència científica

45

Índex

37. La salut primer de tot! (S)

38. Especialistes mèdics. (F)

39. Per què ens passa...? (B)

40. Com creixem! (F)

41. La bona digestió. (F)

42. L’informe mèdic. (F)

43. Iguals i diferents. (F)

44. Infants en el món que ens necessiten. (B)

45. Dents de llet i dents definitives. (F)

46. Atles del cos. (F)

47. Llocs saludables. (F)

48. Es pot evitar. (B)

49. La dieta mediterrània. (F)

50. Supertest sobre la salut. (F)

3. LES PERSONES I LA SALUT

Competències bàsiques

3. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’identificar i expli-car les conseqüències per a la salut i el desenvolupament personal dedeterminats hàbits d’alimentació, higiene, exercici físic i descans.

942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 45

Page 46: Competència científica

46

Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement del cos humà.

DATA NÚM DE FITXA OBSERVACIONS

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 46

Page 47: Competència científica

37

LA

S

AL

UT

S

L’estudi del cos humà a Cicle mitjà

En el Cicle mitjà d’Educació primària ens tro-bem davant uns nens impulsats freqüentmentper la curiositat. Aquesta curiositat s’estén demanera intensa a totes les manifestacions de lanaturalesa i en especial al descobriment del coshumà, del seu propi cos.

En aquest context de la curiositat i l’afany peldescobriment es desenvolupa l’àmbit del tercerbloc de l’àrea titulat: Les persones i la salut. L’àreatracta continguts d’anatomia, de fisiologia i decomportaments responsables respecte a la salut.Per aconseguir l’eficàcia desitjada cal integraraquestes dimensions i situar en els seus límits elnivell dels continguts d’àrea.

• El punt de partida. Sens dubte el punt departida per assolir la competència en aquestàmbit es troba en les pròpies experiències i enl’observació de la vida en l’entorn. Molts delsaspectes passats per alt en l’organització sis-temàtica de l’àrea es constitueixen en eixos d’a-prenentatge: el que l’alumnat de 8 i 9 anys expe-rimenta en el creixement del cos, l’observació deles diferències corporals, les dades obtingudesen el procés de curació d’una petita malaltia, lesnotícies que arriben des dels mitjans de comuni-cació sobre la salut, etc.

Com també fem en l’ensenyament d’altres con-tinguts, aprofitem la seva curiositat, els animemperquè formulin preguntes i busquem respostesen les nocions pròpies del currículum d’aquestnivell.

• El nivell dels continguts. És propi d’aquestaetapa dirigir l’atenció sobre els aspectes mésexterns del propi cos establint les relacions per-tinents amb els òrgans interns. Aspectes com lalocalització, la morfologia i l’estructura són fàcil-ment tractables amb l’ajuda d’imatges, croquis iesquemes. Però no ens oblidem de contextualit-zar aquests coneixements amb experièncieshabituals o amb fets quotidians. La competènciaen aquest àmbit és molt més que l’habilitat amemoritzar una llista d’òrgans, característiques iorganització.

• La responsabilitat en la cura de la salut.Aquest objectiu dóna sentit a l’estudi que propo-sem del cos humà. No importa tant el funciona-ment sinó el millor funcionament i això està ínti-mament relacionat amb la salut, des del punt devista del millor coneixement d’un mateix i de lainteriorització d’actituds de prevenció.

• L’acceptació del propi cos i de les diferèn-cies corporals. L’estudi dels grans conceptes i deles generalitzacions referides al cos humà i lasalut no han de dur-nos a passar per alt les sin-gularitats, les diferències, les minusvalideses oles malalties. Ans al contrari, estimulem l’obser-vació i acceptació d’aquestes realitats que for-men part de les dimensions de la naturalesahumana.

• Ambientació de l’aula. Durant el temps quedediquem a l’estudi del cos i la salut, tenim pre-sents a l’aula cartells, esquemes, dibuixos i foto-grafies del cos humà. Però a més a més inclou-rem altres documents gràfics sobre llocs i com-portaments saludables.

La salut primer de tot!

Una classe participativa per estudiar el cos humà

47

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 47

Page 48: Competència científica

48

Amb l’arribada de la primavera, la Laura ha començat a notaralgunes molèsties, com picor d’ulls i coll, llagrimeig, augmentde la mucositat...La seva mare l’ha portat al pediatre de sempre, que li ha recomanat que vagi al centre d’especialitats perquè un al·lergòleg li faci algunes proves.El pediatre ha hagut d’explicar a la Laura quina és la tasca de l’al·lergòleg i les proves que li farà. Però quan ha arribat al centre d’especialitats ha trobat a la sala d’espera moltspacients amb símptomes diferents. Ajuda la Laura a descobrira quina consulta ha d’anar cadascun dels pacients.

Uneix cada pacient amb l’especialista.1

Relacionar el cos humà amb la cura de la salut

F Especialistes mèdics38

Nom:

Data:

LA

S

AL

UT

Té el braçenguixat

Vol seguir unmètode peraprimar-se

Està embarassada

Té problemes amb la vista

Li han sortituns grans a la cara

OFTALMOLOGIA TRAUMATOLOGIAGINECOLOGIA

DERMATOLOGIA

ENDOCRINOLOGIA

A

B

C D

E

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 48

Page 49: Competència científica

Formuleu aquestes preguntes als alumnes iprocureu que individualment o per grups esllancin a respondre. No oblideu que hem devalorar qualsevol resposta sempre que sigui rao-nada, encara que no sigui la correcta. Es tractad’explicar la causa de fenòmens que tots solemobservar.

1. Per què badallem?

Clau. Perquè quan estem cansats o avor-rits respirem d’una manera més lenta i super-ficial. El badall ens serveix per inspirar ambmés força i obtenir més quantitat d’oxigen almateix temps que expulsem més quantitatde diòxid de carboni.

2. Per què tenim set?

Clau. Perquè el nostre cos ha de conteniruna gran quantitat d’aigua. Quan els nivellsd’aigua es redueixen, el cervell rep un senyalque s’encarrega d’activar la sensació de set queno desapareix fins que bevem prou aigua.

3. Per què suem?

Clau. Perquè és una forma de refrigerarl’organisme de manera que, encara que facimolta calor, pugui mantenir estable la tem-peratura corporal. La suor, quan s’evaporaper la calor, refreda la pell. A més, amb lasuor s’eliminen substàncies nocives que s’a-cumulen en el nostre cos.

4. Per què ens posem morens quan prenem molt el sol?

Clau. El color morè és una defensanatural de la pell a causa de l’exposiciócontinuada a uns raigs que formen partde la llum solar, els raigs ultraviolats. La pellactiva la producció d’un colorant anome-nat melanina, que la torna més fosca.

5. Per què tenim singlot?

Clau. El singlot consisteix en movimentsinvoluntaris del diafragma, òrgan que regu-la la respiració. Es repeteix diverses vegadesper minut i, en general, desapareix aviat.Gairebé sempre es produeix per una irrita-ció del diafragma motivada per menjarmassa o massa de pressa o per estar nervióso irritat.

Aprofiteu aquest joc de preguntes i respostesper actualitzar el coneixement de termes i con-ceptes que es van posant en joc, com inspira-ció/expiració, cervell, pell, etc.

Els alumnes han de manifestar el seu domini al’hora d’expressar i explicar els significats.

39Preguntes per estimular l’interès i la indagació col·lectiva sobre fenòmens normals

LA

S

AL

UT

B

49

Per què ens passa...?

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 49

Page 50: Competència científica

170

160

150

140

130

120

110

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

50

Aquest gràfic representa com creixen els nens i les nenes de mitjana des que neixen fins als 18 anys.Observa’l amb atenció i respon les preguntes en un full.

1

Identificar les etapes de creixement

F Com creixem!40

Nom:

Data:

LA

S

AL

UT

a) Uneix els punts de creixement de nens i nenes utilitzant dos colors diferents.

b) A quina edat aproximada l’alçada d’un nen és el doble de la que tenia quan

va néixer?

c) A quina edat l’alçada d’un adolescent és el triple de la d’un nadó?

d) Comenta amb els companys les diferències entre el creixement dels nens i les nenes

en els diferents anys de desenvolupament.R. TAVERNIER. Bordas (Adaptació)

Edat Nens Nenes

02468

1012141618

51 cm85 cm

101 cm113 cm123 cm133 cm144 cm152 cm162 cm168 cm

50 cm83 cm99 cm

112 cm122 cm131 cm145 cm153 cm159 cm161 cm

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

alçada

edat

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 50

Page 51: Competència científica

Anomenar accions que fan referència a la cura de l’aparell digestiu, i valorar-les

LA

S

AL

UT

F

Observa aquest esquema mèdic i explica als teus companys de què es tracta.

Abans de parlar en públic fes aquestes activitats:

1. Escriu el nom de la part del cos representada en el dibuix:

2. Pinta amb colors diferents cadascuna de les parts de l’aparell representat.

3. Escriu en les línies de punts el nom de cada part: BOCA, ESÒFAG, ESTÓMAC, INTESTÍ PRIM, INTESTÍ GROS, ANUS.

4. Pinta de vermell el camí que segueixen els aliments des de la boca fins a l’anus.

5. Explica com hem de comportar-nos perquè a cada part de l’aparell digestiu (boca, esòfag, estómac, intestins...) tot funcioni bé i tinguem una bona digestió:

Exemple:

A la boca: elegir aliments sans i nutritius, rentar-los

i cuinar-los apropiadament. Mastegar-los bé i no

empassar-se’ls fins que els hàgim desfet i barrejat

amb la saliva...

1

51

Nom:

Data:

La bona digestió41

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 51

Page 52: Competència científica

52

Llegeix atentament l’informe que ha rebut en Lluís i respon les preguntes.

Encercla el dibuix en què s’assenyala correctament la zona lesionada.

Quin òrgan del cos està afectat per la lesió? Marca la resposta.

un os una articulació un múscul

A quins tres aparells de l’organisme fa referència el tractament? Encercla’ls:

aparell circulatori aparell excretor aparell locomotor aparell digestiu

Quines parts del cos tracta un metge traumatòleg?5

4

3

2

1

Comprendre i explicar l’informe d’un traumatòleg

F L’informe mèdic42

Nom:

Data:

LA

S

AL

UT

Dr. Ramis PeláezClínica: trXclíniques

Pacient: Lluís Riera Garcia

Diagnòstic: Luxació de l’espatlla esquerra a causa d’una caiguda.Tractament: Embenar fort l’espatlla i el braç fins al colze. Subjectar el braç

en cabestrell amb la mà cap amunt per afavorir la circulació de la sang. No moure el braç durant set dies. Prendre cada vuit hores un medicament antiinflamatori i un protectorestomacal.Al cap de vint dies, tornar a fer una revisió mèdica.

a) b) c)

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 52

Page 53: Competència científica

Comparar els cossos de diferents persones

53

LA

S

AL

UT

F

Observa aquests autoretrats que han dibuixat dues nenes per presentar-se a classe. Després, respon breument les preguntes.

1

Nom:

Data:

Iguals idiferents43

• Escriu quatre coses en què aquestes dues nenes són iguals.

• Escriu quatre coses en què aquestes dues nenes són diferents.

• Tria una de les dues figures i fes-ne una descripció, esmentant només aspectes físics

que la caracteritzen: alçada, forma de la cara, cabell, nas, ulls, barbeta...

Em dic Teresa,vaig néixer a

Jamaica. M’agrada el

bàsquet i llegirhistòries.

Em dic Irene, vaignéixer a Grècia.

No surto gaire perquèencara tinc poques

amigues.

942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 53

Page 54: Competència científica

54

Qüestió de solidaritat

En aquestes setmanes del curs estem estudianttot allò referent al nostre propi cos, el desenvo-lupament, la salut i l’acceptació de la nostra sin-gularitat.

Dins del camp de les actituds no podem des-cuidar que els nostres alumnes, a banda d’obser-var-se a si mateixos i estudiar allò que coneixemcom a «normalitat» morfològica o funcional, obrinels ulls a altres realitats, les coneguin i siguin soli-daris amb infants de la seva edat que pateixen enaltres parts del món.

L’objectiu d’aquesta proposta és aconseguirque els nostres alumnes acceptin com una causaseva certs problemes que discriminen un nom-bre molt gran de nens del món i els tenen sot-mesos en el patiment, la discapacitat, la fam o lamanca d’afecte. No es tracta de despertar senti-ments fugaços basats en tòpics o en casosespectaculars. Es tracta, més aviat, de dedicaruns minuts a aspectes concrets, prenent cons-ciència de les causes i les conseqüències i conei-xent la resposta de diferents organitzacions queesperen el nostre suport.

El punt de partida

El punt de partida per a aquesta reflexió i for-mació d’opinió es troba en el coneixement. Elsalumnes escoltaran històries, notícies o anècdo-tes, les analitzaran amb la capacitat que tinguinen aquell moment, però és important que, a mésa més, ells mateixos busquin la informació: espreguntin, preguntin a casa, localitzin llocs crí-tics en determinades situacions i també proposinaccions de futur que, encara que siguin idealis-tes, limitades o poc coherents, van educant en lasolidaritat.

Sistema de treballAmb l’objectiu d’evitar la identificació fàcil

amb l’anècdota o el tòpic, és interessant queagrupem en sectors l’acostament als problemesque pateix la població infantil en alguns llocsdel món. Podem fer coincidir l’anàlisi de cadasector amb el temps en què s’estudien nocionsrelacionades. Per exemple, reflexionarem sobrela fam que pateixen els nens quan estudiem lanutrició i la dieta. Aquests són alguns dels campsen què podem aprofundir.

• L’alimentació. Segons la UNICEF, més de 8milions de nens a l’any moren de fam.

• El desenvolupament corporal. Estudis d’UNI-CEF també afirmen que de cada sis nens de l’Àfrica subsahariana un no arriba als cinc anys.

• Les malalties. Segons l’Organització Mun-dial de la Salut, encara existeixen moltes malal-ties infantils sense eradicar, com, per exemple,la malària, les febres per la desnutrició, el ra-quitisme... En molts països falten metges i me-decines.

• El desarrelament afectiu. Motivat, fonamen-talment, per les guerres i també per la mort delspares, molts nens creixen sense família o els handut a països que no són els seus, lluny de l’am-bient familiar.

• L’explotació. En alguns llocs del món, obli-guen nens de la mateixa edat que els nostresalumnes a fer treballs propis d’adults, durantmoltes hores i sense cap protecció.

• La manca d’escolarització. Altres infants nopoden desenvolupar-se integralment perquè enel lloc on viuen no hi ha escoles ni mitjans d’a-prenentatge o no se’ls permet anar a l’escolaperquè han de treballar o pidolar pels carrers.

Distingir estats de salut i de malaltia, i valorar-los

LA

S

AL

UT

B Infants en el món que ens necessiten44

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 54

Page 55: Competència científica

55

Anomenar i localitzar les parts principals de l’aparell digestiu

Nom:

Data:

Observa els dibuixos i fes les activitats proposades.

Acoloreix: les dents incisives de verd, els ullals de vermell i les molars de groc.

Juntament amb els teus companys pensa quantes dents tenen les personessegüents, suposant que no n’han perdut cap. Escriu el resultat:

a) Un nen de 5 anys › b) Un nen de 14 anys ›c) Una dona de 25 anys › d) Un nadó de 18 mesos ›

Aquest dibuix representa la dentadura de l’Olga.

L’Olga és una nena o una dona?

3

2

1

És una radiografia de la partesquerra de la cara de l’Olga.Acoloreix les dents de llet ambblau i les definitives amb groc.

4

DENTS DE LLET DENTS DEFINITIVES

Surten a l’edat de...

6 mesos

8 mesos

12 a 18 mesos

8 a 10 mesos

18 a 21 mesos

Surten a l’edat de...

6 a 8 anys

7 a 9 anys

10 a 11 anys

9 a 11 anys

11 a 12 anys

6 a 7 anys

12 a 13 anys

17 a 21 anys

Cauen a l’edat de...

6 a 7 anys

7 a 8 anys

10 a 12 anys

9 a 11 anys

10 a 12 anys

LA

S

AL

UT

FDents de llet idents definitives45

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 55

Page 56: Competència científica

56

En Carles està preparant un treballsobre l’aparell respiratori. Ha dibuixat tres esquemes, peròen dos ha comès alguns errors i només un està ben dibuixat.

Marca l’esquema correcte i escriuon corresponguin els nomssegüents:

NAS LARINGE TRÀQUEAPULMONS BOCA FARINGE

Explica als teus companys per què has triat aquest dibuix i no els altres.

2

1

Enumerar i localitzar els òrgans principals de l’aparell respiratori

F Atles del cos46

Nom:

Data:

LA

S

AL

UT

A

B C

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 56

Page 57: Competència científica

57

Actitud crítica vers situacions que perjudiquen la salut

LA

S

AL

UT

F

L’ésser humà és l’ésser viu amb més poder d’adaptació al medi. Hi haéssers humans vivint a qualsevol part del món: als deserts secs, els polsglaçats, les selves humides o a dalt de les muntanyes. Quan el cos no potcanviar per adaptar-se al medi difícil, és la intel·ligència que treballa per inventar quelcom que els protegeixi.

Nom:

Data:

Llocs saludables47

Observa cada un d’aquests ambients. Després, escriu quin perill representen per a la salut i com ens en podem defensar.

1

En col·laboració amb els companys fes una llista de llocs poc saludables.2

Perills per a la salut:

Protecció:

a) Fa moltíssima calor i no hi ha aigua abundant.

Perills per a la salut:

Protecció:

c) Hi ha molta circulació.L’aire està molt contaminat.

Perills per a la salut:

Protecció:

b) Fa moltíssim fred. El sòl està cobert de neu.

Perills per a la salut:

Protecció:

d) Plou molt. Hi ha aigua per tot arreu.

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 57

Page 58: Competència científica

Competència en el coneixementdel cos i la salut

La competència en aquest àmbit no pot reduir-se a un coneixement teòric i en abstracte del coshumà i el seu funcionament, sinó que inclou uncomportament responsable que tingui en comp-te les pròpies possibilitats i limitacions i els ris-cos que poden causar certes accions nostres pera la nostra salut i la dels altres.

No cal dir que qualsevol reflexió sobre la pre-venció davant dels riscos per a la salut suposaun coneixement bàsic dels diferents òrgans delcos i el seu funcionament. En aquesta ocasiófarem les aplicacions enllaçant el coneixementteòric amb experiències quotidianes i que exi-geixen prendre consciència de la pròpia respon-sabilitat en la cura de la salut.

Les situacions

En aquesta proposta presentarem a tall d’e-xemple diverses situacions quotidianes perquèsiguin analitzades de manera individual o en pe-tit grup. Davant de cada situació és necessari feraquestes activitats:

1r. Comprendre la situació.2n. Valorar l’acció i allò que representa per a

qui la realitza.3r. Observar quines parts del cos humà es

veuen afectades per l’activitat i com funcionen.4t. Ser conscient de quina classe de risc exis-

teix en l’acció en cas que hi hagi algun risc.5è. Veure quin tipus de cures i previsions cal

tenir en compte per minimitzar el risc.6è. Decidir què cal fer en cas d’accident lleu.

Exemples

Torrar-se al solA en Jordi no el convenç el color pàl·lid

de la seva pell. Per això quan va de vacan-ces a la platja sempre està al sol: jugant, lle-gint, descansant...

En aquest cas, a quina part del cos liafecta el sol? Per què la pell canvia decolor? Existeix algun risc en l’exposicióexagerada al sol? Com es pot prevenir elrisc? En cas de veure’s afectat què es potfer?

Les manualitatsL’Andreu i els seus companys estan fent

unes caixes amb cartró i cartolina. Tallenamb tisores i utilitzen goma d’enganxar.L’Andreu s’ocupa de les tisores i quan estàtallant diu: «ara no em distraieu».

Quan utilitza les tisores, quina part delcos està en perill? Per què diu «no em dis-traieu»? Quines precaucions cal tenir?Per què quan un es fa una petita punxa-da a qualsevol banda de la pell surtsang? Com es pot curar una petita pun-xada en un dit?

Altres casosTanmateix, el fet més oportú és que

entre tots busquin accions interessants ique puguin causar algun risc per a la salutper fer una anàlisi semblant a les anteriors.

LA

S

AL

UT

B Es pot evitar48

58

Prevenció davant situacions de risc per a la salut

942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 58

Page 59: Competència científica

La dieta mediterrània, patrimoni de la humanitat

Descriure una dieta equilibrada

LA

S

AL

UT

F

Llegeix aquesta notícia i després fes els exercicis.

59

Nom:

Data:

La dieta mediterrània49

Per quines qualitats és estimada la dieta mediterrània?

Observa els productes que formen part de la dieta mediterrània. Després, prepara un menú al teu gust i discuteix-lo amb els companys.

2

1

ESMORZAR DINAR BERENAR SOPAR

07/07/2007. El Govern espanyol, amb el suport de la Generalitat de

Catalunya, ha sol·licitat a la UNESCO, organisme cultural de les

Nacions Unides, que la dieta mediterrània sigui considerada

Patrimoni Cultural de la Humanitat. La dieta mediterrània, que es

caracteritza per un alt consum de verdures, llegums, fruites, peix, i

sobretot oli d’oliva, és valorada molt positivament per la seva antigui-

tat, per ser una alimentació completa i variada, perquè defensa de

moltes malalties i perquè evita l’obesitat.

60%Cereals: pa,

pastes, arròs.

PatatesLlegums: llenties,

cigrons, mongetes seques.

15%

Verdura fresca: enciam, coliflor, bledes,

espinacs, mongetes...

Fruita fresca: taronges, pomes, plàtans...

15%Peix, sobretot blau:sardines, tonyina...

Carn: aus i poca carn

vermella.

Ous

10%Greixos vegetals:olives, oli.

Greixos animals:llet i derivats.

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 59

Page 60: Competència científica

60

Avaluació de coneixements sobre el cos i la salut

F SUPERTEST sobre la salut50

Nom:

Data:

LA

S

AL

UT Llegeix les preguntes i marca la resposta correcta.

On trobarem aire més sa per a la nostra salut?

entre el trànsit en una habitació sense finestres en un parc

Fins als 12 anys el nostre esquelet...

no creix gens creix lentament creix molt ràpid

M’he fet mal en un dit i em surt sang, què és el primer que faig?

tapar la ferida netejar-lo amb alcohol netejar-lo amb aigua oxigenada

Vull estar fort per les vacances, per això...

menjo molta carn

menjo carn, pasta i verdura

bec un litre de llet al dia

Van dir: «li ha canviat la veu i ha fet una estirada». En quina edat estava?

en la vellesa en l’adolescència en la joventut

Es passa el cap de setmana mirant la televisió, què li dius...?

què has vist? jugar a l’aire lliure és bo cuida’t l’esquena!

Tot nedant es va refredar i va agafar una faringitis. Quina part del cos li feia mal?

el genoll l’estómac la gola

Quants ossos té el cos humà?

26 208 2.600

Com se soluciona millor un conflicte amb una altra persona?

cridant més

amenaçant-la perquè ens respecti

parlant amb sinceritat

9

8

7

6

5

4

3

2

1

942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 60

Page 61: Competència científica

61

Índex

51. La societat en què vivim. (S)

52. Reconèixer el territori. (F)

53. Postals d’Europa. (F)

54. On és Àfrica? (F)

55. D’on venim? (F)

56. Consumidors responsables. (B)

57. La nota de premsa de l’ajuntament. (F)

58. Característiques democràtiques a l’aula. (B)

59. El viatge dels aliments. (F)

60. Catalunya, comarques i límits. (F)

61. Detectius del consum a casa. (F)

62. Supertest sobre la vida en societat. (F)

4. PERSONES, CULTURES I SOCIETATS

Competències bàsiques

4. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’assenyalar algu-nes funcions de les administracions i de les diverses organitzacions, ila seva contribució al funcionament de la societat, valorant laimportància de la participació personal en les responsabilitats col·lec-tives.

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 61

Page 62: Competència científica

62

Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement de l’organització social.

DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 62

Page 63: Competència científica

Despertar l’interès sobre la vida en societat

63

OR

GA

NI

TZ

AC

S

OC

IA

L

S

El món dels alumnes de Ciclemitjà

L’àmbit d’aquesta àrea, que engloba els con-ceptes i les actituds que corresponen al reconei-xement de la societat en què estem immersos, ésun dels més extensos i més complexos. Accep-tada la complexitat, el seu estudi pot convertir-se en quelcom proper i estimulant o en quelcomabstracte que no té res a veure amb la realitatque es viu. Sense cap mena de dubte, els objec-tes d’estudi són propers a les vivències i expe-riències dels alumnes i, per tant, se’ns exigeixtrobar estratègies en què participin amb els seusconeixements i afectes en el descobriment de lescaracterístiques de la societat, en allò que apor-ta i és millorable.

La terminologia dels estudissocials

Correspon a aquest cicle el coneixement detota una terminologia i uns procediments utilit-zats en els estudis socials. Termes com territori,estat, comunitat autònoma, serveis públics,ajuntament, població, comarca, emigració,democràcia, solidaritat, tolerància, manifesta-cions culturals, costums, tradicions, símbols,comerç, turisme, etc., han de manipular-se ambuna certa desimboltura, tot i que no es puguiaprofundir en tot el seu contingut conceptual. Iper respectar el grau de desenvolupamentintel·lectual dels nostres alumnes associarem l’úsd’aquests termes a situacions pròximes, concre-tes, observables i noticiables.

Començar pel més pròxim

Quan analitzem la societat en què vivim hemde partir sempre d’allò més proper i més fami-liar. Els canvis poblacionals en una societat, lesrelacions democràtiques de tolerància, respecte icol·laboració, les festes, les arrels, l’economia, eltreball... necessiten d’una base que podem tro-bar en les relacions familiars, d’amistat, de com-panyonia a l’escola o en el veïnat. A vegades esconsideren temes exhaurits a ensenyament infan-til o a Cicle inicial i, tanmateix, són temes de granpotència en el cicle que estem.

La integració amb altres experiències i coneixements

Per la seva pròpia naturalesa, els estudis d’a-questa dimensió apareixen relacionats amb elsd’altres disciplines i experiències: la llengua (laparla, els gentilicis, la interpretació de tradi-cions...), les matemàtiques (el valor dels nom-bres, l’elaboració i la interpretació de gràfics...),l’educació artística (la cultura, els monuments,el sentit creatiu...), les ciències naturals, la for-mació ètica, les excursions, les festes escolars,etc.

L’aula

Evidentment, per a la motivació o per donarsentit a aquesta part de l’àrea s’ha de tenir encompte l’ambientació de l’aula: murals referits alterritori, plànols, fotografies, símbols. També,quan el tema ho necessiti i es treballi la partici-pació, debat o resposta cooperativa, una ade-quada organització de l’aula podrà ser eficaç.

La societat enquè vivim51

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 63

Page 64: Competència científica

64

Prepara’t per a una entrevista. El teu company et fa una sèrie de preguntessobre el lloc on vius i has de saber respondre. Per començar identifica en el mapa la comarca de Catalunya on vius i pinta-la. Després, respon les preguntes en un full.

1

Identificar i localitzar el territori on vivim

F Reconèixer el territori52

Nom:

Data:

OR

GA

NI

TZ

AC

S

OC

IA

L

a) Com es diu la comarca?

b) Quin nom reben els que hi han nascut

o hi pertanyen?

c) És una comarca que té mar o és interior?

d) Quins dos elements naturals del paisatge

en destacaries?

e) Tu i la teva família sou d’aquesta comarca

o heu nascut en un altre lloc?

f) Creus que hi ha molta gent d’altres llocs

que ha vingut a viure a aquesta comarca?

g) Quines comarques té per veïnes

la teva comarca?

h) Com es diu la capital de la teva comarca?

i) T’agrada viure-hi? Per què?

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 64

Page 65: Competència científica

53Reconèixer alguns països europeus pels seus símbols

OR

GA

NI

TZ

AC

S

OC

IA

L

F

L’Agnès, durant el mes d’agost, ha viatjat amb els seus pares per diversos països d’Europa i ha enviat aquestes postals als seus amics. S’ha oblidat d’escriure en cada targeta a quin país era (Itàlia, França, Anglaterra i Rússia).

Escriu el nom a cada postal i el nombre de cada país en el lloc corresponent del mapa d’Europa.

1

65

Nom:

Data:

Postalsd’Europa

1 2

34 Rússia

4

942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 65

Page 66: Competència científica

66

Llegeix aquest text sobre la immigració irregular i respon les preguntes.

a) Per què creus que aquestes persones arrisquen la vida?

b) Coneixes algun immigrant africà?

Observa aquest mapa del món i pinta el territori del continent africà. Marca amb una X la part d’Àfrica que es considera el centre d’Àfrica.

2

1

Localitzar un continent en el mapa del món

F On és Àfrica?54

Nom:

Data:

OR

GA

NI

TZ

AC

S

OC

IA

L

IMMIGRACIÓ IRREGULAR DES D’ÀFRICAHi ha molts immigrants del continent africà que intenten arribar de manera irregular a

Europa a través de les illes Canàries i les costes andaluses amb cayucos i pasteres.Aquestes embarcacions són molt fràgils o petites per anar per mar obert, de manera queels seus ocupants s’hi juguen la vida i molts sovint la perden. De vegades, aquests immi-grants s’embarquen a les costes del centre d’Àfrica i poden arribar a fer travessies perl’oceà de més de 1.200 quilòmetres.

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 66

Page 67: Competència científica

Reconèixer el fenomen de l’emigració

OR

GA

NI

TZ

AC

S

OC

IA

L

F

Observa els jugadors que formen el primer equip del Barça o els treballadors d’una obra del teu barri. Tots viuen i treballen a Catalunya, però alguns vénen d’altres països o d’altres continents. Passa el mateix a les aules de la nostra escola: tots vivim aquí, però alguns han vingut d’altres poblacions o d’altres països. Anem a conèixer els llocs d’origen d’alguns de nosaltres.

Forma un grup amb dos o tres companys i fes una enquesta sobre el llocd’origen dels companys de classe. Després, completa el quadre.

• El meu nom i el dels meus companys • Lloc de naixement

• Els meus pares • Lloc de naixement

• Els meus avis • Lloc de naixement

• Els meus besavis • Lloc de naixement

1

67

Nom:

Data:

D’on venim?55

Nombre d’alumnes nascuts en aquesta població.

Nombre d’alumnes els pares dels quals van néixer en una altra població.

Nombre d’alumnes nascuts en un altre país.

Nombre d’alumnes els pares dels quals van néixer en un altre país.

Nombre d’alumnes els avis dels quals van néixer en una altra població o en un altre país.

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 67

Page 68: Competència científica

56Tots som consumidors i comprem allò que

necessitem a les persones que ens ho proporcio-nen: aliments, roba, calçat, llibres, aparells, ener-gia, servei mèdic i altres serveis...

El consum té alguns límits i per això parlem deconsum responsable i consum no responsable.Considerem consum responsable el que té encompte les conseqüències per a la salut, per a l’economia personal, per a la bona conservaciódel medi ambient, per a la salut de les altres per-sones. Considerem consum no responsable el queno té en compte aquestes condicions i nomésmira la satisfacció immediata personal o d’un grupde persones, encara que tingui efectes negatius.

Preguntem als alumnes si les situacionssegüents retraten una conducta responsable ono responsable. A continuació, entre tots han dedonar raons per justificar la seva opinió.

1. En Gerard banya el seu gos gastant una granquantitat d’aigua. «No gastis aigua», li diuen.«Tant és!», respon. Els meus pares tenen proudiners per pagar la factura de l’aigua.

Clau: L’aigua és un bé escàs. Costa moltobtenir l’aigua potable. Hem de ser solidarisamb els que no en tenen.

2. L’Ester tenia un reproductor d’MP3 una micaantic però que funcionava molt bé. Pel seu ani-versari n’hi van regalar un altre de més complet.No obstant això, demana a la seva mare que n’hicompri un de colors que acaba de sortir i que jatenen les seves amigues.

Clau: Està justificat comprar el que esnecessita però no acumular objectes quetenen la mateixa utilitat. La producció indus-trial d’objectes consumeix energia i contami-na el medi.

3. En Pere i la Maria van anar amb els seuspares a comprar xocolata a una botiga que s’a-nunciava amb un cartell de comerç just. Sabienque el que es pagava en aquella botiga anava aparar a les persones que produïen la xocolata.

Clau: El preu d’alguns productes ésmassa alt per la manca de competència ipels beneficis que guanyen els intermediaris,mentre que els productors hi guanyen moltpoc.

4. Conec una persona que quan va al super-mercat busca els aliments més barats, no es fixaen el que compra, ni en l’estat de conservació nitampoc en la data de caducitat. A vegades hahagut de llençar tot el que ha comprat.

Clau: Els aliments que consumim estanmolt relacionats amb la salut. Cal que defen-sem la seguretat alimentària.

5. L’Anna i en Pau sempre discuteixen. A enPau li agrada anar sempre amb màniga curta,encara que sigui hivern, i posa la calefacció benalta i deixa tots els llums oberts. L’Anna noaguanta la calefacció, es posa un jersei aldamunt de l’altre i així diu que estalvia energia.Amb qui estàs d’acord? Per què?

Clau: La calefacció i la llum elèctrica con-sumeixen molta energia, produïda en cen-trals tèrmiques i nuclears molt contaminants.L’estalvi energètic és desitjable.

68

Interioritzar hàbits de consum responsable

OR

GA

NI

TZ

AC

S

OC

IA

L

B Consumidors responsables

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 68

Page 69: Competència científica

Reconèixer algunes funcions dels ajuntaments

OR

GA

NI

TZ

AC

S

OC

IA

L

F

L’ajuntament de la ciutat ha publicat una nota amb les decisions destacades preses en l’últimple a proposta dels regidors corresponents.

Llegeix les decisions i escriu a sota l’assumpte públic amb el qual estàrelacionada aquesta decisió.

a) Es construirà una línia de tramvies que uneixi els dos barris antics de la ciutat.

b) Es vigilarà perquè, a partir de les 12 de la nit, els locals d’oci abaixin la música

i es redueixi el volum de sorolls.

c) Totes les fonts i boques de reg utilitzaran aigua reciclada. És aigua no potable

que no perjudica les plantes.

d) A tots els barris es duplicarà el nombre de biblioteques municipals.

1

69

Nom:

Data:

La nota de premsa de l’ajuntament57

Assumptes

• Fomentar la lectura facilitant llibres gratuïts.• Millorar les comunicacions amb mitjans de transport menys

contaminants.• Protegir el dret al descans de tots els ciutadans.• Evitar malgastar l’aigua davant l’escassetat de pluges.

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 69

Page 70: Competència científica

70

Democràcia a l’aula

A partir d’aquests cursos, els nostres alumnesescoltaran moltes vegades a l’aula les paraulesdemocràcia, conducta democràtica, votaciódemocràtica, antidemòcrata, separació de poders,drets i deures, etc. Paraules que fan referència avalors, convenciments i a maneres de comportar-se quan es viu en la nostra societat.

La competència en aquest àmbit no es nodreixde coneixements teòrics o de posicions críti-ques, sinó de l’exercici dels drets i deures queimplica. I això comença ja en les nostres classes,especialment en aquelles en què es treballen lesrelacions socials.

Els models

Gairebé a diari tenim ocasions de presentar models d’actua-cions conformes amb els valorsdemocràtics. Moltes vegades nosal-tres mateixos serem els models ambla nostra manera de comportar-nos a classe, ialtres, els models són personatges públics querepresenten aquests valors democràtics. Aaquesta edat, aquesta mirada als models és undels camins més eficaços d’aprenentatge.

Oportunitats en la vida escolar

En aquesta proposta citarem algunes oportuni-tats que se’ns presenten habitualment per acon-seguir la competència social i ciutadana basadaen els valors democràtics.

Solució pacífica dels conflictes

Tot i en el cas que els conflictes siguin de pocaimportància –en el joc, en la participació a l’au-la, en les preferències personals– aprofitem l’o-casió per impulsar el diàleg, el respecte al con-trincant i l’acord, no per l’ús de la força o laviolència de les paraules, sinó per les raonsexposades.

Posar-se al lloc de l’altre

En casos d’apreciar errors dels altres o de valo-rar conductes amb les quals alguns alumnes noestan d’acord, fomentem l’empatia, l’esforç percomprendre les motivacions. D’aquesta maneraels nostres alumnes acceptaran millor les dife-rències.

Exercir els drets

Feu realitat a classe la reflexió sobre els dretsque tenen els alumnes en l’àmbit que els corres-pon: dret a rebre tots la mateixa ensenyança,dret a donar l’opinió a classe, dret a manifestarpreferències, dret al joc... Es pot proposar alsalumnes que expressin els drets que creuen quetenen per ser alumnes.

Complir els deures

Juntament als drets han d’expressar-se els deu-res de l’alumne: d’escoltar i participar a classe,de col·laborar en l’ordre i la neteja, de complirles normes establertes...

Acceptar les majories

Sempre que hi hagi ocasió sotmeteu a discus-sió i votació els assumptes: determinada formade treballar a classe, la destinació d’una excur-sió, els temes de treball en grup, l’elecció dedelegats, etc. En aquests casos és important queels alumnes, a banda de l’objectiu de l’activitat,aprenguin els procediments del debat i acceptinles decisions majoritàries.

Reconèixer i valorar les normes de convivència

OR

GA

NI

TZ

AC

S

OC

IA

L

B Característiquesdemocràtiques a l’aula58

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 70

Page 71: Competència científica

Descobrir l’origen, el transport i la comercialització dels aliments

71

OR

GA

NI

TZ

AC

S

OC

IA

L

F

Llegeix aquesta història i fes les activitats.

L’Ernest va acompanyar la seva mare a la fruiteria. Hi van comprar pomes, plàtans, bledes, cebes i patates. Al migdia l’Ernest va veure per televisió unes imatges que ensenyaven un agricultor que estava enfadat. Deia que des de feia molt temps conreava patates a les seves terres, que guanyava pocs diners amb el conreu i, tanmateix, les patates a la botiga eren molt cares.

Ajuda l’Ernest a descobrir el camí que solen seguir les patates des que les conrea l’agricultor fins que les comprem a la botiga. Numera les vinyetes i observa per què han pujat de preu.

Completa aquests textos:

• L’agricultor ven les patates a . Aquest a

• El fruiter compra les patates a

Quants cèntims val el quilo de patates més a la botiga que al camp?

Què podria fer l’agricultor per guanyar més diners amb les patates?4

3

2

1

Nom:

Data:

El viatge dels aliments59

a) L’agricultortreu les patatesde la terra i lesposa en sacs. b) El fruiter compra les patates

al mercat central i les col·loca per vendre-les.

c) El transportistaporta les patatesdes del magatzemdel majorista almercat central.

d) El majoristacompra les patatesa l’agricultor, lesselecciona, les renta, lesemmagatzema i les empaqueta.

e) Al mercat central es col·loquen lespatates perquè vinguin a comprar-lesels encarregats de les botigues.

f) El consumidorcompra les patates a la fruiteria.

20 cèntims el quilo

90 cèntims el quilo 70 cèntims

el quilo

60 cèntims

el quilo

1 euroel quilo

1

1’5 euros el quilo

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 71

Page 72: Competència científica

N

EO

S

A R A G Ó

COMUNITATVALENCIANA

M A RM E D I T E R R A N I

72

Observa aquest mapa. Pinta els territoris que corresponguin a Catalunya i fes els exercicis en un full.

Amb què limita Catalunya, al nord, al sud, a l’est i a l’oest?

Escriu el nom de dues comarques del nord del país, dues del sud, dues de l’est i dues de l’oest.

On està situada la teva comarca? Quina comarca és la més allunyada de la teva?

Escriu una cadena de sis comarques ordenades de sud a nord o d’oest a est.4

3

2

1

Identificar el territori de Catalunya i els seus límits

F Catalunya, comarques i límits60

Nom:

Data:

OR

GA

NI

TZ

AC

S

OC

IA

L

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 72

Page 73: Competència científica

Responsabilitat en l’ús adequat de mitjans i recursos

OR

GA

NI

TZ

AC

S

OC

IA

L

F

A casa nostra no només hi som nosaltres. Cada dia entren i surten moltescoses. Com que és una rutina, amb prou feines ens n’adonem.

Anem a fer d’espies. Formeu grups i cada grup ha d’escollir un dels aspectesque hi ha en l’exemple i fer una llista de què entra i què surt de casa. El grup haurà de discutir quin mètode utilitzarà per obtenir la informació.Feu una llista de les coses en què pot millorar-se el consum.

1

73

Nom:

Data:

Detectius del consum a casa61

COSES QUE ENTREN COSES QUE SURTEN

Coses que nosaltresposem a casa.

Coses que ens envienaltres persones.

Coses que entren a casa nostra per cables, canonades o per ones.

Coses q

ue env

iem a le

s esco

mbrarie

s.

Objectes que ja no usem

i llencem.

Coses

que po

rtem

a reci

clar.

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 73

Page 74: Competència científica

74

Llegeix les preguntes i marca la resposta correcta.

Quantes províncies té Catalunya?

una quatre quaranta-una

Passa algun riu per la teva població?

sí, per l’interior sí, molt a prop

sí, però molt lluny no n’hi passa cap

Quins d’aquests productes són elaborats?

pa refresc pruna melmelada

musclos llet xoriço olives

La millor aigua embotellada, d’on s’obté?

directament del mar d’una font de l’aixeta

Quan es parla d’un regidor, a quina institució ens referim?

a l’ajuntament al parlament al mercat laboral

Quants habitants té Catalunya?

uns 50 milions uns 5 milions més de 7 milions

Quan en una botiga es veu un aliment en mal estat, què fem?

ho diem al venedor denunciem el venedor el comprem i el llencem

Què fa una associació de veïns?

treballa per millorar el barri ven productes a preu baix

Quan diem que una població envelleix, què volem dir?

que és molt avorrida que ha augmentat el nombre de persones grans

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Avaluació de coneixements sobre persones, cultures i organització social

F SUPERTEST sobrela vida en societat62

Nom:

Data:

OR

GA

NI

TZ

AC

S

OC

IA

L

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 74

Page 75: Competència científica

75

Índex

63. Petits historiadors. (S)

64. Les generacions. (F)

65. El museu a l’aula. (M)

66. El temps dels avis. (F)

67. Això no pot ser! (F)

68. La nostra petita història. (F)

69. Quan va passar? (F)

70. Aprendre en un quadre. (F)

71. Qui era i quan va viure? (F)

72. En quin ordre va passar? (F)

73. Quant temps va durar? (F)

74. El patrimoni de la nostra població. (F)

75. Coneixem la història del nostre barri? (F)

76. Supertest sobre la història. (F)

5. CANVIS I CONTINUÏTATS EN EL TEMPS

Competències bàsiques

5. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’explicar ambexemples concrets l’evolució d’algun aspecte de la vida quotidiana,relacionar-lo amb fets històrics rellevants, identificar les nocions dedurada, successió i simultaneïtat.

942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 75

Page 76: Competència científica

76

Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement de la història.

DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 76

Page 77: Competència científica

Suggeriments per a les classes d’història a Coneixement del medi

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

S

La història a Cicle mitjà

En els currículums d’Educació primària, els pro-grames d’història han tingut sempre un lloc des-tacat. No obstant això, la diversitat de disciplinesque aplega l’àrea de Coneixement del medi ha fet que l’estudi de la història es desenvolupi demanera superficial, relegat sovint a les últimessetmanes del curs.

Afegirem a aquesta constatació que, a l’horad’ensenyar història, hi ha un desconcert notablea causa dels vaivens que ha patit l’enfocamentdels estudis històrics. No obstant això, cal re-conèixer que s’estén l’opinió que s’ha de donarmés rellevància a l’estudi de la història en elsnivells bàsics de l’ensenyament. De fet, a moltspaïsos, és una àrea independent des de l’ense-nyament infantil.

Començar una bona programació

En vista de les limitacions de temps –dues otres setmanes del curs– i els pocs mitjans, calelaborar una programació de temps i recursosminuciosa amb la finalitat que els alumnes asso-leixin el nivell que s’espera a Cicle mitjà d’Edu-cació primària.

1. IntegracióAprofitem qualsevol circumstància a classe de

Llengua (narracions, la parla...), de Matemàtiques(mesura del temps, biografies...) o de Coneixe-ment del medi (l’espai viscut, els animals i lesplantes, el funcionament de la societat o elséssers inerts) per conèixer la dimensió històrica.A la vegada, aquestes àrees proporcionen instru-ments per treballar millor la història (càlculs,dates, vocabulari).

2. Els relats històricsDurant el curs no poden faltar lectures amb

contingut històric: biografies, narració d’aventu-res... A vegades, el sentit dramàtic d’aquests tex-tos ens permet alguna representació o algun jocde simulació (vida i relacions en la prehistòria,mercat medieval, descobriments...). Sens dubte,la millor iniciació al coneixement històric.

3. Treballar amb les fonts i el museu de classe Aquesta ha de ser la part essencial de la sub-

àrea. La que proporciona les millors bases perentendre la història i il·lusionar-s’hi. D’unabanda, buscar fotografies antigues, objectes delpassat, anècdotes de la història familiar, l’entornlocal –edificis, carrers, monuments–, cançons...Tot això acompanyat dels interrogants de l’histo-riador: Què? Quan? Per què? Encara hi roman?Ha canviat? Com va ser?

4. La cronologiaEn aquest nivell cal treballar el pas del temps

i és urgent que els conceptes temporals quedinfixats: les unitats de mesura (hora, dia, setma-na...) i el que es fa en cada moment, reconèixerla successió i el canvi en fets de caràcter perso-nal i familiar (naixement d’un germà, un viatge,aniversaris i altres festivitats anuals).

5. Ambientació de l’aulaPer últim, marquem la necessitat que hi hagi

molts estímuls que facin atractiu estudiar. Portara l’aula objectes d’altres temps, cartells, fotogra-fies, personatges i col·locar en un lloc visible unvocabulari històric de cada època que s’estudia.Per exemple, edat mitjana: castell, cavaller, carre-ta, cabanya, catedral, mercat...

77

Petits historiadors63

942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 77

Page 78: Competència científica

Indagar i recollir informació de la història familiar

78

64Els nens, els pares, els avis i els besavis formen les generacions que se succeeixen. Els pares abans són fills dels seus pares i néts dels seus avis. Una generació és el conjunt de persones que tenen més o menys la mateixa edat. En 100 anys de mitjana se succeeixen quatre generacions.

En cursos anteriors has dibuixat més d’una vegada l’arbre genealògic. En aquesta ocasió busca informació i fes-lo tan complet com puguis. Mira de completar com a mínim quatre generacions.

Distribueix en cada generació els termes de parentiu que hi corresponguinrespecte a tu:

FILL FILLA COSÍ COSINA PARE MARE GERMÀ GERMANAONCLE TIA AVI ÀVIA BESAVI BESÀVIA

Escriu una edat aproximada que podrien tenir les persones de cada generació.3

2

1

F Les generacions Nom:

Data:

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

Termes:

Edat:

Termes:

Edat:

Termes:

Edat:

Termes:

Edat:JO

MODEL D’ARBRE

GENEALÒGIC

aproximadament

aproximadament

aproximadament

fill

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 78

Page 79: Competència científica

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

M

El temps històric

Per assolir la competència social cal un certdomini del significat del pas del temps, el canvi,la continuïtat i la successió aplicat a la realitatque viu cadascú.

En aquesta proposta us suggerim una activitatmolt senzilla però que té un gran valor en la for-mació de l’esquema temporal i en la seva rela-ció amb el canvi.

Es tracta d’organitzar un petit museu històric al’aula amb objectes de la vida quotidiana.

És una activitat que no pot aconseguir-se enun moment concret, ja que exigeix una prepara-ció i un temps per aconseguir objectes o unarepresentació. Un cop fets aquests passos previspodem dedicar una mica de temps a fer comen-taris, reflexions, i d’aquesta manera convertiruna curiositat en el reforç d’aprenentatges curri-culars.

Metodologia

En primer lloc cal que feu una introducció del’objectiu de l’activitat i de l’interès que té per atots: convertir-se, ni més ni menys, que en histo-riadors i directors d’un museu!

Primer de tot cal que formin grups a classe.Convé que el grup sigui nombrós per facilitarl’èxit del treball. Els components de cada grupbuscaran, a casa seva i amb ajuda de la família,alguns objectes o fotografies..., o faran un dibuixsenzill d’algun objecte antic que no es puguiportar a l’aula. Cada grup buscarà un tipus d’ob-jectes diferents.

PRIMER PAS

Criteris per a la cerca d’objectes o d’imatges dels objectes:

TemporalGrups d’objectes, uns, d’entre 10 i 20

anys; altres, d’entre 20 i 30 anys, i uns altres,de més de 30 anys.

Tipus d’objectesObjectes d’ús quotidià.• domèstics: utensilis de cuina, rellotges,

mobles.• oci: màquines de fotos, gravadora, cas-

sets...• fotografies i dibuixos.• roba. • dibuixos o textos sobre objectes antics.• joguines.

SEGON PAS

Cada grup presenta a classe les seves troballes.Cada peça tindrà una etiqueta amb informaciósobre de quin objecte es tracta i de quina èpocaés.

Caldrà ordenar els objectes des del més antical més modern, tenint en compte una aproxima-ció del temps.

TERCER PAS

Es col·loquen els objectes, els textos o elsdibuixos a l’aula perquè tothom els valori icomenti. Les preguntes generals que es proposa-ran seran d’aquest tipus:

• Què és? De què és? Per a què és?• Quan s’utilitzava: quan els meus pares eren

petits, en l’època dels meus avis, abans...?• Hi ha algun objecte semblant en l’actuali-

tat? En què ha canviat?

El museu a l’aula65

Utilitzar les nocions de successió i ordenació temporal

79

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 79

Page 80: Competència científica

80

Utilitzar documents visuals per obtenir informació històrica

66Observa amb molta atenció aquesta imatge del temps dels teus avis o moltabans. Després, respon les preguntes.

• Quin tipus d’imatge és, un dibuix, una pintura o una fotografia?

• Pinta la màquina de fotos que es podia utilitzar aleshores.

• En quin temps es podia obtenir aquesta imatge?

Fa 5 anys. Fa 10 anys. Fa més de 50 anys.

Comenteu-ho amb els companys i escolliu les millors respostes.

• Per què només es veuen nens en la fotografia? Els pupitres eren com els d’ara?

Com van vestits? Què hi ha sobre les taules? Què hi ha a les parets de l’aula?

Ensenyeu la fotografia als avis, feu-los preguntes i porteu les respostes a classe.

• La vostra aula era com aquesta? Quina àrea o assignatura us agradava més?

Com es deien els vostres professors preferits? A què jugàveu? I moltes més coses...

3

2

1

F El temps dels avis

Nom:

Data:

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 80

Page 81: Competència científica

Descobrir i explicar anacronismes

81

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

Nom:

Data:

Això no pot ser!67 F

La Núria i en Carles han fet un treball sobre com era la seva ciutat en l’edat mitjana. Després, han trobat en un llibre un dibuix per il·lustrar-ho. Però el dibuix té coses estranyes...

Observa amb atenció el dibuix de la ciutat. Després, numera de l’1 al 5 els errors històrics que ha comès el dibuixant.

Escull 3 errors i explica per què creus que són errors.

a) Número , perquè

b) Número , perquè

c) Número , perquè

2

1

942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 81

Page 82: Competència científica

82

Construir una línia del temps i situar fets familiars

68Llegeix aquest text i fes les activitats.

• Durant el pas dels anys notem que ens passen moltes coses i que canviem

a poc a poc: fem anys, creixem, aprenem coses. Tanmateix, continuem

tenint el mateix nom i els mateixos cognoms. Això és així perquè

continuem sent la mateixa persona.

• Totes les coses que ens passen i els canvis que es produeixen

en nosaltres són la nostra història.

Recorda coses que t’han passat i ordena-les en la línia del temps de la tevahistòria.

Fes-ho així:1. Escriu en un full coses importants que recordis que t’hagin passat. Per exemple: l’anyque vas començar a caminar, l’any que vas anar a l’escola per primer cop, l’any que vasaprendre a anar en bicicleta, l’any que vas aprendre a llegir, l’any que vas anar de vacances a algun lloc especial, i moltes altres coses més.2. Acaba de dibuixar la línia del temps que hi ha en aquesta fitxa.3. Escriu en els requadres que hi ha sobre la línia del temps les coses importants que t’han passat i uneix-les amb una fletxa amb l’any en què van passar.4. Escriu en els cercles de sota el nom d’algun objecte relacionat amb el que has escrit a dalt: per exemple, un llibre que vas llegir, un patinet, un ninot...

2

1

F La nostra petita història

Nom:

Data:

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

0ANYS

1 2 ... 4 5 ... ... 8 9 10

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 82

Page 83: Competència científica

Associar informacions històriques amb el temps històric corresponent

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

F

L’Emili és molt aficionat a llegir relats històrics. Però moltes vegades no endevina quan van succeir els fets que ha llegit. Ajuda’l. Llegeix els textos i respon les preguntes.

Quan va passar el que s’explica?Marca-ho.

Fa molt de temps.

Fa bastant temps.

Fa poc temps.

On van tenir lloc aquests fets?

A Catalunya

A Egipte

A Rússia

Els fets tenen lloc fa uns 1.000 anyso en els nostres temps?

En aquest temps quin d’aquestsfets històrics ha pogut passar?Marca’l.

Els Jocs Olímpics del 1938

Els Jocs Olímpics del 2004

En quin temps va passar el ques’explica? Marca-ho.

Fa uns 2.000 anys.

Fa uns 1.000 anys.

Fa uns 500 anys.

Quin nom rep aquest temps?

edat antiga

edat mitjana

3

2

1

83

Nom:

Data:

Quan vapassar?69

Feia tan bon temps que les classes de medies feien cada dia al camp, en plena natura. La sequera era el tema principal de totes les converses i Francisco va voler que els noisveiessin com havia baixat el nivell de l’aiguadels pantans de la zona. Per això, va organitzar una excursió per visitar Vallderiu i Fontclara.

Adaptat de La llamada del agua, Rocío Antón i Lola Núñez. Edelvives

A les pedreres el soroll era eixordador.

Els obrers tallaven la calcària local, de poca

qualitat, que servia per construir el nucli

de la piràmide. Els ferrers reparaven

les eines escalfant-les al foc i colpejant-les

amb pedres. Al marge dret del Nil,

els picapedrers extreien la calcària blanca

del revestiment.

Adaptat de Las pirámides del Antiguo Egipto,

Florence Maruéjol. Ediciones SM

Ferran és un amic del senyor Gerard.

Quan Gerard se n’anà a la croada

a Jerusalem, li va confiar la seva dona, la seva

filla i tenir cura del castell. Però a Ferran

ningú l’aprecia: és molt dur amb els camperols

i sempre està enfadat amb Elionor, la filla

del senyor.Adaptat d’En tiempos de los caballeros,

Madeleine Michaux i Catherine Brus. San Pablo

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 83

Page 84: Competència científica

84

Descobrir elements històrics en l’art

70Els quadres antics ens ensenyen moltes coses. Per exemple, com vivien les persones en altres temps.

Observa amb molta atenció aquest quadre i respon les preguntes en un full.

a) És una pintura molt antiga o recent?

b) Representa la vida en un poble o en una ciutat?

c) Quants personatges hi veus més o menys?

d) Quines coses hi veus que no són així en l’actualitat?

e) Reconeixes algun joc? Quin?

f) Aquest carrer s’assembla als que veiem ara?

1

F Aprendre en un quadre

Nom:

Data:

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 84

Page 85: Competència científica

Associar personatges històrics amb l’època en què van viure

85

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

Nom:

Data:

Qui era i quan va viure?71 F

En els llibres de lectura de vegades apareixen personatges històrics i no sabem què van fer i quan van viure. Aprèn a fixar-te en els detalls per identificar aquests personatges.

Llegeix aquesta conversa i endevina qui és cada personatge.1

PERSONATGE 1• De quin personatge es tracta?

Napoleó Bonaparte Jaume I el Conqueridor Goya

• A quina època va viure?

Fa més de 5.000 anys. Fa uns 1.000 anys.

Fa uns 500 anys. En l’actualitat.

• Subratlla en les seves paraules alguna expressió que t’hagi portat a endevinar el personatge.

PERSONATGE 2• De quin personatge es tracta?

El capità del Titanic L’emperador Trajà Cristòfor Colom

• A quina època va viure?

Fa més de 5.000 anys. Fa uns 1.000 anys.

Fa uns 500 anys. En l’actualitat.

• Qui va viure abans, el personatge 1 o el personatge 2?

• Subratlla en les seves paraules alguna expressió que t’hagi portat a endevinar el personatge.

Doncs a mi em va costarmolt trobar diners per

organitzar el meu primerviatge. Després, va sertasca dura dominar la

tripulació i comptar ambvents favorables perquèels vaixells avancessin

cap a la destinaciósomniada. Al final,

vam descobrir les terresamericanes que vaigoferir als reis deCastella i Aragó.

Des de nen vaig serafortunat. Amb 8 anys ja

era rei de Catalunya.Anys més tard vaig

proposar-me conquerirValència i Mallorca i hovaig aconseguir. No hi

havia muralla ni castell quees resistís a les meves

tropes. M’admiraven moltsgovernants d’altres

països.

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 85

Page 86: Competència científica

86

Utilitzar les nocions d’ordenació i simultaneïtat

72Llegeix les informacions següents i endevina ràpidament quan van succeir.Escriu cadascuna en la columna corresponent del quadre. Quan hagis acabat, aixeca la mà.

1

F En quin ordre va passar?

Nom:

Data:

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

Abans Fa uns 200 anys Més endavant

Es van inventar els avions

a reacció.

1

Va començar a funcionar

el primer tren a vapor.

2

Els homes van arribar a

trepitjar la Lluna.

3

Van entrar en funcionament

els primers aparells de ràdio.

4

Els vaixells es movien

pel vent que bufava

en les veles.

5

Els governants eren

guerrers i vivien

en castells.

6

Els cavallers viatjaven

a cavall.

7

Es va inventar l’automòbil.

8

Van començar a

funcionar els trens

d’alta velocitat.

9

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 86

Page 87: Competència científica

Comprendre el concepte de durada

87

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

F

Quan una pel·lícula és molt divertida ens sembla que dura poc temps, però quan un acte és avorrit ens sembla que dura molt. Però la durada és un espai de temps determinat que es pot mesurar amb el rellotge.

Fes uns exercicis per calcular la durada en actes rutinaris i després fesexercicis per calcular la durada en períodes històrics.

Relaciona cada acció amb la seva durada aproximada.

Un capítol d’una sèrie de TV • • Una hora aproximadament

Caminar 4 quilòmetres • • Mitja hora

Badallar • • Hora i mitja

Menjar • • Un segon

Ordena de major a menor aquestes durades, i escriu un 1 en la de mésdurada.

una setmana un segle 30 dies dos mesos 24 hores

Marca amb el mateix color cada parella de temps d’igual durada.

La guerra del Francès va començar l’any 1808 i va acabar l’any 1814. Quant temps va durar?

S’anomena edat moderna el temps històric que va començar l’any 1492 i va acabar l’any 1808. Quant temps va durar l’edat moderna?

Catalunya va ser romana uns 800 anys i visigòtica uns 300 anys. Quants anysmés va durar la dominació romana que la dominació visigòtica?

Cristòfor Colom va salpar cap a Amèrica el 2 d’agost de 1492 i va arribar-hi el 12 d’octubre de 1492; aproximadament, quants mesos va durar el viatge?

7

6

5

4

365 diesmig any1 any2 segles6 mesos200 anys

3

2

1

Nom:

Data:

Quant temps va durar?73

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 87

Page 88: Competència científica

88

Identificar i valorar les manifestacions artístiques de l’entorn

74Totes les poblacions i tots els països tenen jardins, costums i monuments que ens van deixarles persones que van viure abans de nosaltres. El nostre deure és conèixer-los i conservar-losperquè les persones que visquin després de nosaltres també els coneguin.

Observa aquestes construccions que són testimoni de diferents èpoques.Ordena-les segons l’antiguitat i situa-les en la línia del temps.

Llegeix les preguntes, prepara’t les respostes i després explica-les als companys.

• Quin edifici artístic de la teva població et sembla més antic? Si no en coneixes cap,

pensa en un d’una població propera.

• A quin dels períodes indicats en la línia del temps correspon?

• Què és el més interessant d’aquest edifici?

• Com era la teva població en l’època de la construcció d’aquest monument: molt gran,

petita, de carrers estrets, amb moltes fàbriques...?

Digues tres raons per conservar monuments antics encara que siguin unes ruïnes.3

2

1

F El patrimoni de la nostra població

Nom:

Data:

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

Fa molts milersd’anys

Fa uns 2.000 anys

Fa uns 1.000 anys

Fa uns 500 anys

Fa uns 200 anys

En l’actualitat

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 88

Page 89: Competència científica

Identificar i valorar el significat de les empremtes antigues

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

F

Forma un grup amb tres o quatre companys per fer un petit informe sobre la història del barri o de la població. Després, el podeu presentar a tota la classe i respondre les preguntes que us facin.

• Primerament de manera individual cal que prepareu la informació.

• Després, en grup, decidiu les informacions més importants.

• Finalment, redacteu l’informe per presentar-lo a classe.

Aquestes fitxes us poden servir d’exemple:

1

89

Nom:

Data:

Coneixem la història del nostre barri?75

ANTIGUITAT DEL BARRI

PERSONATGE RECORDAT

CANVIS EN EL BARRI

CASA O EDIFICI MÉS ANTIC

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 89

Page 90: Competència científica

90

Llegeix les preguntes i marca la resposta correcta.

Un document d’època que diu el lloc de naixement d’una reina és...

una llegenda una dada històrica una suposició

Quan en història parlem de destrals de pedra i viure en coves ens referim a...

l’època prehistòrica l’estudi de les roques el carnaval

Digues quant temps significa cadascun d’aquests termes temporals.

Un segle: Un lustre: Una dècada:

Un cinquantenni: Un semestre:

Ordena els temps anteriors des del més petit al més gran.

Un semestre

Quins d’aquests fets van succeir en l’època dels descobriments?

el descobriment del petroli el descobriment d’Amèrica

Encercla les paraules que són parts d’un castell medieval.

merlet rebedor torre de l’homenatge masmorra espitllera balcó

Com s’obtenien els aliments vegetals abans de descobrir l’agricultura?

no es menjaven

es compraven a altres tribus

es recol·lectaven plantes silvestres

Escriu els temps històrics que falten en aquesta llista:

Fa molts Fa uns Fa uns Fa unsmilers d’anys 2.000 anys 1.000 anys 500 anys

En història es parla de l’Imperi romà, perquè els romans governaven territorismolt diferents a Europa, Àfrica i Àsia, i els seus vaixells comerciaven per tota la Mediterrània. En quina època va tenir lloc aproximadament?

Fa uns 5.000 anys. Fa uns 2.000 anys.

Fa uns 500 anys. Fa uns 10 anys.

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Avaluació de coneixements històrics elementals

F SUPERTEST sobre la història76

Nom:

Data:

CA

NV

IS

E

N

EL

T

EM

PS

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 90

Page 91: Competència científica

91

Índex

77. El mètode científic a Cicle

mitjà d’Educació primària. (S)

78. Un embolic a la cuina. (F)

79. Com reciclem? (B)

80. Jocs de física. (M)

81. Experiències amb l’aire. (M)

82. Experiències amb l’aigua. (M)

83. Mesclem materials. (M)

84. Supertest sobre la matèria. (F)

85. Saps què és l’energia? (M)

86. Invents del segle XX. (B)

87. L’electricitat a casa. (F)

88. Jocs òptics. (M)

89. Experiències amb l’electricitat. (B)

90. Fabriquem sons. (B)

91. Quin invent! (M)

6. MATÈRIA I ENERGIA.ENTORN, TECNOLOGIA I SOCIETAT

Competències bàsiques

6. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’identificar fonts d’ener-gia i procediments i màquines per obtenir-la, posar exemples d’usos pràc-tics de l’energia i fer-ne un ús responsable.

7. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’analitzar les parts prin-cipals d’objectes i màquines, les funcions de cadascuna i planificar i realit-zar un procés senzill de construcció d’algun objecte.

8. És capaç d’obtenir informació rellevant sobre fets anteriorment delimi-tats, fer prediccions sobre esdeveniments naturals i socials, integrar dadesde l’observació i comunicar els resultats.

92. Experiències amb la llum. (M)

93. Errors de funcionament. (F)

94. Qüestió de seguretat. (B)

95. Experiències amb el moviment. (M)

96. Supertest sobre energia

i tecnologia. (F)

942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 91

Page 92: Competència científica

92

Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement de la matèria, l’energia i la tecnologia.

DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 92

Page 93: Competència científica

Orientació eficaç de la classe de Ciències

MA

RI

A

I

EN

ER

GI

A

S

Podem ensenyar Física i Química a Cicle mitjà de Primària

L’afirmació anterior pot sorprendre més d’una

persona o causar una espècie d’ensurt al caire

de la incredulitat. Tanmateix, el currículum d’a-

quest nivell proposa unes competències i una

sèrie d’objectius que ens impulsen a fer servir

estratègies útils per assolir el coneixement cien-

tífic.

Sens dubte, una assignatura de Física i Química

concreta i centrada en l’observació i l’estudi de

la realitat que ens envolta no només és possible,

sinó que també és desitjable.

En el desenvolupament d’aquesta dimensió de

l’àrea de Coneixement del medi es podran esta-

blir unes bases que a poc a poc veuran com s’hi

completa l’edifici científic escolar: la novetat de

l’aprenentatge de les nocions bàsiques i l’exerci-

tació en actituds i procediments com la curiosi-

tat, la capacitat d’admiració, l’observació sis-

temàtica, el registre de dades, la formulació

d’hipòtesis, la comprovació de resultats i l’apli-

cació a altres situacions.

Com ja hem observat en altres moments, en

aquest cicle el camp està adobat per a la conse-

cució de les habilitats que hem citat. Som en una

fase del desenvolupament en què la curiositat, la

capacitat d’admiració i la necessitat de donar

resposta, si més no parcial, als interrogants són

sempre presents.

Podem iniciar els alumnes en el mètode científic?

Tot i que la utilització del mètode científic a

l’aula de manera habitual no sembla senzilla, no

per això hem de dir que és impossible. Hem de

començar pensant que de manera asistemàtica ja

ho acostumem a posar en pràctica en la vida

quotidiana i que no cal muntar un laboratori per

a la iniciació en el mètode científic.

Una manera de començar

Podem ensenyar als nostres alumnes el mèto-

de a partir d’experiències molt senzilles en què

la resposta no és evident i els nens tenen la

tendència a trobar explicacions màgiques. La

majoria dels descobriments científics també van

tenir l’origen en una senzilla pregunta original

fruit de la curiositat humana.

Començarem per preguntar-nos el perquè de

senzills fenòmens que tenen lloc a l’aula.

Nosaltres plantejarem les preguntes inicials i

veurem com aviat els nostres alumnes desco-

breixen moltes altres qüestions que tenen una

explicació científica i no màgica. Algunes de les

preguntes inicials podrien ser d’aquest tipus:

• Per què es mouen els fulls del calendari que

està damunt el radiador calent?

• Per què si toquem la pota de la taula que és

metàl·lica la notem freda, i tanmateix, el tauló de

fusta el notem calent?

• Per què s’entelen els vidres de les finestres

de l’aula quan hi ha humitat o plou?

Aplicació del mètode

En aquesta iniciació aplicarem algunes de les

fases del mètode sense ser gaire exigents. Per

exemple:

• L’observació atenta del fenomen que s’ha

produït.

• La descripció exacta del fenomen i formula-

ció de preguntes sobre per què s’ha produït.

• La proposta sobre les causes que poden

explicar el fenomen.

• La formulació d’hipòtesis.

• La comprovació mitjançant la repetició d’ex-

periències que la hipòtesi és una resposta a la

pregunta inicial.

93

El mètode científic a Cicle mitjà d’Educació primària77

942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 93

Page 94: Competència científica

94

Identificar mescles i separar-les

Un embolic a la cuina78

Imagineu-vos que esteu intentant preparar unes amanides a la cuina i hi ha hagut un petit accident. Ha vessat part de l’ampolla de vinagre sobre el bol de l’oli i s’ha mesclat tot de tal manera que tenim un líquid de color estrany i ja no podem aprofitar l’oli. Hi ha alguna manera ràpida de separar l’oli del vinagre abans que es descobreixi l’embolic?

Formeu grups petits i busqueu la solució seguint les pistes. Escriviu les solucions en un full.

Què vol dir la paraula mescla?

En el líquid estrany que s’ha format en mesclar-se els dos líquids, hi segueixhavent oli i vinagre? Quin gust tindrà la mescla?

Quin creieu que serà el resultat dels vostres esforços? Escolliu la resposta i expliqueu-la.

Ja no podrem separar el vinagre de l’oli.

Trobarem un truc per poder separar el vinagre de l’oli.

Existeixen diversos procediments per separar un líquid que està mesclat amb un altre líquid o amb sòlids molt petits.

• Quin d’aquests procediments val la pena utilitzar per separar el vinagre de l’oli?

Com ho farem? Quin és el resultat? La separació és total?

Informeu-vos i digueu en quins dels casos següents es pot utilitzar el mateixprocediment per separar les dues substàncies mesclades:

En un refresc s’ha mesclat la llimonada amb petits trossos de suro. Com deixaremneta la llimonada?

La maionesa té una mescla d’oli i ou i volem separar-ne l’oli.

En el brou de l’olla hi ha mescla d’aigua i greix i volem treure’n el greix.

A la galleda l’aigua s’ha mesclat amb sorra i volem tenir aigua neta.

5

4

3

2

1

F Nom:

Data:

MA

RI

A

I

EN

ER

GI

A

Decantació. Es deixa reposar la mescla una bona estona. El líquid o el sòlid menys denses queda a la part de dalt i el més dens en el fons.

Filtració. Es passa la mescla per un colador. El líquid el travessa i el sòlid s’hi queda.Evaporació. S’escalfa la mescla i un líquid s’evapora abans que l’altre.

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 94

Page 95: Competència científica

95

Dirigiu als alumnes aquestes observacionsamb forma de test perquè, en grup, facin lesseves reflexions sobre actituds de respecte almedi ambient en l’entorn domèstic.

Punt de partida: les tres erres. Comenteu ambels alumnes l’obligació compartida de cuidar lallar on vivim, és a dir, l’entorn i el medi ambient.Porteu-los a comentar i exemplificar el mètodede les tres erres:

R = reduir el consum d’energia i materials

R = reutilitzar els materialsR = reciclar els materials

1. Apagues els llums quan surts d’una habita-ció?

a) sempre b) gairebé sempre c) gairebé mai

2. Tanques l’aixeta quan has acabat de fer ser-vir l’aigua?

a) sempre b) gairebé sempre c) gairebé mai

3. Què fas amb les bosses de plàstic quedonen a les botigues?

a) demano el major nombre possible de bosses

b) les llenço a les escombraries

c) les guardo

d) evito demanar bosses

4. Què fas amb els diaris que ja has llegit?

a) els llenço a les escombraries

b) els porto a un contenidor

c) els guardo a casa

5. Què fas amb un MP3 que no funciona?

a) el porto a arreglar

b) el llenço a les escombraries

c) el porto a la deixalleria

6. Què fas amb l’aixeta de la font del pati de laqual no para de sortir aigua?

a) intento tancar-la

b) deixo que surti l’aigua

c) aviso perquè vinguin a arreglar-la si s’haespatllat

7. Quins objectes portes a reciclar?

a) plàstic b) paper c) vidre d) piles

8. Què fas quan un llapis gairebé no té punta?

a) l’utilitzo fins al final

b) el llenço a les escombraries

9. Quins tovallons fas servir a casa?

a) de paper b) de roba c) cap

10. A quina temperatura poseu a casa la cale-facció a l’hivern?

a) a 15 graus b) a 25 graus c) a 35 graus

11. Quan un dels teus contes preferits ja estàmolt utilitzat...

a) el llences i en compres un altre

b) l’arregles i el deses

12. Com es guarden a casa teva els aliments ala nevera?

a) en envasos reutilitzables

b) en paper d’alumini

c) en paper transparent

Aprofiteu cada qüestió per obrir undebat sobre les conseqüències de fer unaacció o una altra. Enfortiu el compromís decol·laborar en la millora del medi ambient.

Analitzar comportaments responsables en el consum d’energia

MA

RI

A

I

EN

ER

GI

A

BCom reciclem?79

942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 95

Page 96: Competència científica

Experiències màgiques

En aquesta proposta proposem algunes expe-riències que poden resultar jocs de màgia per alsalumnes. Les utilitzarem sobretot per exercitar-nos en alguns aspectes del mètode científic, par-ticularment en formular hipòtesis i en aplicar elsresultats.

L’ESPELMA MÀGICA

Volem comprovar si en l’aire hi ha oxigen iquè passa si desapareix l’oxigen de l’aire.

Fem l’experiència de l’espelma. Col·loquemuna espelma en el centre d’un plat amb unamica d’aigua, millor si està acolorida amb tinta.Encenem l’espelma i la tapem amb un gotcol·locat cap per avall. Els alumnes observaranquè passa i prendran notes per comentar-hodesprés.

• L’espelma s’apaga? Per què passa?• Què passa amb l’aigua que hi havia dins el

got, puja el seu nivell o descendeix? Per què?

LA PLASTILINA FLOTANT

Volem comprovar per què un vaixell cons-truït amb materials pesants flota a l’aigua iquan deixa de flotar s’enfonsa.

Fem una bola amb plastilina i formulem hipò-tesis: què passarà si la llancem tal qual a l’aigua?I si li fem forma de vaixell, buidant-la de l’inte-

rior? I si finalment a la plastilina amb forma devaixell hi posem a dins boletes de plastilina?

Un cop formulades les hipòtesis per escritduem a terme cadascuna de les accions indica-des, fent variacions de mida, forma, pes de lacàrrega, etc.

Finalment expressem la conclusió i fem aplica-cions als vaixells.

L’AIGUA QUE NO CAU

No veiem l’aire. Com podem estar segurs quel’aire ocupa un lloc en la nostra aula.

Col·loquem una cartolina sobre la boca d’ungot ple d’aigua. Donem la volta al got ajudant-nos de la mà perquè en girar no caigui de la car-tolina. L’aigua hauria de caure pel seu propi pes,però, què passa?

Els alumnes formularan hipòtesis per explicarel fet: La cartolina ha quedat enganxada al got ino deixa passar l’aigua? L’aigua ha desaparegut?La superfície de la cartolina recolzada en l’aireque hi ha sota no cau i, per tant, no deixa pas-sar l’aigua?

MA

RI

A

I

EN

ER

GI

A

M Jocs de física80

96

Experiències per formular hipòtesis sobre el comportament de la matèria

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 96

Page 97: Competència científica

Establir conjectures a partir d’experiments

MA

RI

A

I

EN

ER

GI

A

M

L’aire

Tenim intuïcions sobre l’aire, especialmentquan hi ha vent. Però la informació que rebemes refereix més als efectes que a la mateixa natu-ralesa de l’aire.

Per als alumnes segueixen sent un misteri con-ceptes com el pes de l’aire, el volum de l’aire ifenòmens com la comprensió o l’expansió.

Feu aquesta experiència durant uns minuts ifeu que l’observació obri les portes a un conei-xement més profund de l’aire.

Convecció de l’aire i altres gasos

Ajudeu els alumnes a construir aquesta espiralde cartolina en forma de serp i munteu-la talcom indica el dibuix.

Col·loqueu la serp sobre una font de calor, unradiador o un llum encès. Els alumnes comenta-ran què està passant (la serp gira sobre el seueix).

A continuació, col·loqueu la serp sobre lataula. Què passa? (no gira). Col·loqueu la serpsota la font de calor, què passa? (no gira).

1) 2)

Per mitjà de preguntes en veu alta feu que elsalumnes reflexionin sobre la naturalesa de l’aire.Per exemple: Què ha passat? Què ha canviatperquè en el radiador la serp giri i a la taula no?Què mou la serp: la mà, l’aigua, l’aire...? Si ésl’aire, per què no es veu? Què és l’aire? Per quènomés hi ha moviment quan hi ha calor sota laserp? Així, a poc a poc, acabaran descobrint quel’aire és a tots els punts de l’habitació i que l’ai-re, quan s’escalfa (baixa la seva densitat), puja. Iquè passa amb el buit que deixa l’aire quanpuja? (l’ocupa aire més fred).

Aplicacions

A continuació, guieu els alumnes a realitzar latransferència del que han après cap a altresfenòmens. Dibuixeu a la pissarra aquests esque-mes sobre com bufa la brisa del mar durant eldia i durant la nit i animeu els alumnes a expli-car-ho.

A)

B)

Podeu fer-ne altres aplicacions: movimentsatmosfèrics, l’aire condicionat, el moviment del’aire dins una nevera...

97

Experiències amb l’aire81

menys temperatura més temperatura

menys temperatura més temperatura

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 97

Page 98: Competència científica

Experiència1

Quantitat d’aigua a l’ampolla

Quantitat d’aigua al plat

Experiència2

Quantitat d’aigua del plat al sol

Quantitat d’aigua del plat a l’ombra

Experiència3

Tros de roba mullat Tros de roba airejat

MA

RI

A

I

EN

ER

GI

A

M Experiències amb l’aigua82

98

Aplicar a altres models conclusions a partir d’experiències directes

L’aigua

Els alumnes coneixen l’aigua en els tres estats,i saben que es troba en forma de gas en l’aire.Tanmateix, només són capaços d’intuir les cau-ses per les quals l’aigua s’evapora i es transfor-ma en un gas, mesclant-se amb els altres gasosque formen l’aire.

Us proposem tres experiències senzilles que noexigeixen gaire preparació i que ens permetendeterminar que l’aigua s’evapora més ràpidamentquan la superfície és més gran, i quan la tempe-ratura augmenta i quan hi ha vent.

Evaporació de l’aigua

Experiència 1

Material. Una ampolla, un plat i una petitaquantitat d’aigua.

Procés. Vesseu la mateixa quantitat d’aigua al’ampolla i al plat. Deixeu-ho destapat duranttota la nit sobre una taula de l’aula.

Experiència 2

Material. Dos plats i aigua.Procés. Ompliu els dos plats d’aigua i durant

unes hores col·loqueu-ne un en una zona asso-lellada de l’aula i l’altre en una zona d’ombra.

Experiència 3

Material: Dos trossos petits de roba i aigua.Procés. Humitegeu una mica i amb una matei-

xa quantitat d’aigua, prèviament mesurada, elsdos trossos de roba. Agiteu un dels trossos de ro-ba durant uns minuts.

TAULA

Dibuixeu a la pissarra un quadre i escriviu-hitotes les dades de les experiències.

En les dues primeres experiències es potmesurar amb una proveta la quantitat inicial ifinal d’aigua o simplement es pot estimar apro-ximadament.

En la tercera experiència només s’indicarà si laquantitat d’aigua és major o menor en cada trosde roba.

ALGUNES CONCLUSIONS

Portarem les experiències a activitats de la vidaquotidiana, com per exemple assecar la roba.Farem preguntes als alumnes:

• S’assecarà la roba a temperatura ambientsense que arribi als 100 graus?

• Quan s’assecarà millor la roba: a l’hivern o al’estiu? Per què?

• Quan s’assecarà millor la roba: quan facivent o quan no en faci?

942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 98

Page 99: Competència científica

MA

RI

A

I

EN

ER

GI

A

M

Fabriquem toves

Us proposem una activitat senzilla amb múlti-ples aplicacions didàctiques. Després de dur-la aterme els alumnes aprendran:

• Com es fa una mescla heterogènia.• A plantejar-se una construcció sense pràcti-

cament cap eina.• A fabricar un material respectuós amb el

medi ambient.• A obtenir de manera natural un aïllant tèrmic

eficaç.Es tracta de fabricar unes petites toves i des-

prés reflexionar sobre el significat del materialque s’ha produït.

Una reflexió per començar

Intentem destacar la importància de l’activitat.Podem fer una mica d’història explicant alsalumnes que la tova és un material de construc-ció que es va inventar i es va utilitzar en tempsremots, que s’ha utilitzat en civilitzacions moltallunyades entre si i que actualment encara es faservir.

Fabricació de toves

Aquesta experiència, molt apropiada per a unaacampada o per a una estada en una granjaescola, també es pot fer a classe si aconseguimobtenir els materials de fabricació. Necessitem,argila, una mica de palla i aigua.

Mesclem i pastem els materials a mà icol·loquem la mescla en un senzill motlle fet dellistons. Apretem bé la mescla i quan hagi pres

la forma del motlle la traiem i la posem al sol ia l’aire. La tova pot tenir les mides següents: 6 cm × 3 cm × 1,5 cm.

Un cop construïda una quantitat de tovespodem fer petites construccions: tàpies, cases,etc.

Reflexions

Fem preguntes als nostres alumnes perquè s’a-donin de la importància del que acaben de fer.

• Quins materials s’utilitzen en la fabrica-ció de toves?

• S’ha utilitzat alguna màquina? S’hacontaminat l’aire amb el seu funciona-ment?

• Creus que en una construcció ambtoves s’ha de portar els materials de fabri-cació des de molt lluny? I un cop fabrica-des les toves, han de traslladar-se a llocsllunyans?

En definitiva, subratlleu el respecte al mediambient que s’aplica en la fabricació de toves ique ha de transferir-se a moltes altres fabrica-cions que...

• contaminen.• produeixen molts residus.• gasten molta energia en el procés de fabri-

cació.

Mesclem materials83

Classificar els materials en naturals i artificials

99

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 99

Page 100: Competència científica

100

Llegeix les preguntes i marca la resposta correcta.

Quan a l’estiu ens mengem un gelat correm el risc que es desfaci. Quan ho facanvia d’estat, de...

sòlid a gasós sòlid a líquid gros a petit de líquid a sòlid

Caminant entre la boira tenim la impressió que ens mullem. Això és a causaque la boira és...

aigua sòlida aigua líquida vapor d’aigua glaç

Els ous es fregeixen a la paella amb oli molt calent. Quina paella t’agradariautilitzar?

una de fusta una de plàstic una de metall

Què li passaria a la paella de plàstic amb la calor de la cuina?

canviaria de color es fondria es quedaria igual

Gairebé tot el que ens envolta està fet de mescles. Marca la substància que noés una mescla.

cargol de ferro salsa maionesa formigó pintura

Què passa si posem una llauna de llimonada al congelador?

redueix la mida esclata i es trenca no passa res

Per què passa el que has marcat?

Perquè l’aigua quan es gela augmenta de volum i no cap a la llauna.

Per què el fred estova el metall.

Si a la llet de l’esmorzar li afegeixes unes gotes de vinagre, la llet «es talla»,que és una manera de fer-se malbé. Què ha passat?

un canvi físic no hi ha cap canvi un canvi químic

Un diamant natural, quina mena de substància és?

una roca un plàstic un metall transparent un cristall

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Comprovar coneixements elementals sobre la matèria

F SUPERTEST sobre la matèria84

Nom:

Data:

MA

RI

A

I

EN

ER

GI

A

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 100

Page 101: Competència científica

EN

ER

GI

A

I

TE

CN

OL

OG

IA

M

L’energia

En aquest àmbit de la competència científicautilitzarem moltes vegades la paraula energia.Citarem l’energia quan parlem de forces, quanparlem de so, quan parlem de calor...

Convé que en alguna ocasió en veu alta fem lapregunta «què és l’energia?» Sense pretendre bus-car una definició exacta, sinó per moure’ns en elterreny de les experiències i dir que sabem queexisteix energia pels efectes que es produeixen:si s’endolla un cable i es posa en funcionamentun aparell, hi ha energia; si llancem una pedra al’aire i ascendeix per després caure a terra, hi haenergia, etc.

En aquesta ocasió durem a terme unes expe-riències senzilles per obtenir la intuïció d’on hiha energia.

PRIMERA EXPERIÈNCIA

Ajudeu els alumnes a construir aquest mòbil.

Materials:•Alguns llistons petits de fusta.•Dos eixos de filferro.•Quatre rodes de suro.•Un llistó més llarg, un fil i un contrapès de

pedra.

Abans de deixar anar el contrapès, feu pregun-tes als alumnes.

Què passarà si deixem anar la pedra?En quina direcció es mourà el mòbil?Abans de moure’s, tenia energia? On esta-va continguda? Si li posem un contrapèsmés gros, anirà més ràpid o més a poc apoc?

SEGONA EXPERIÈNCIA

Ajudeu els alumnes a construir aquest altremodel de plataforma o trineu mòbil.

Materials:• Un tauló molt llis, tallat en forma de trineu.• Una goma elàstica.• Una hèlix feta de llauna.Un cop col·locades l’hèlix i la goma, i un cop

recargolada, sense deixar-la anar, fem algunespreguntes prèvies.

Què passarà quan deixem anar l’hèlix?En quina direcció es mourà el trineu? Enaquest cas on està emmagatzemada l’e-nergia?

Què podem fer per què el trineu vagimés ràpid? Es podria moure un automòbilamb aquesta energia? Per què?

etc.

Saps què ésl’energia?85

Identificar les forces conegudes que fan que els objectes es moguin

101

contrapèsfil

eix

eix

clau goma cargol

hèlix

plataforma

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 101

Page 102: Competència científica

102

Reconèixer alguns invents que han millorat la qualitat de vida

1. LA IL·LUMINACIÓ

2. RENTAR LA ROBA

3. CONSERVAR ELS ALIMENTS

EN

ER

GI

A

I

TE

CN

OL

OG

IA

B Invents del segle XX86

Per què parlem d’invents als alumnes?

El tema dels invents sempre és interessant i

acostuma a despertar l’admiració en els alumnes

d’aquesta edat, tan motivats pels descobriment i

les respostes a milers de preguntes. El tema es

pot tractar des de molts punts de vista i pot

desenvolupar-se amb gran amplitud o cenyint-se

a aspectes concrets de naturalesa científica,

mecànica o social.

En aquesta proposta seleccionarem tres invents

que han modificat intensament la qualitat de vida

de les persones, i ho farem des d’un punt de

vista evolutiu perquè els alumnes apreciïn els

canvis i el significat de l’invent final. De cada cas

mostrarem diversos dibuixos posant en evidència

que l’invent va venir a satisfer una necessitat real

en totes les èpoques. Podeu ensenyar-los als

alumnes o podeu descriure cadascuna de les

situacions i fer després les preguntes correspo-

nents.

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 102

Page 103: Competència científica

Posar exemples d’usos pràctics de l’energia elèctrica

EN

ER

GI

A

I

TE

CN

OL

OG

IA

F

Observa els objectes elèctrics que sol haver-hi en una casa.

Uneix-te amb alguns companys, dibuixeu de manera senzilla casa vostra i indiqueu-hi tots els aparells elèctrics que hi ha a cada habitació. Després, feu llistes d’aparells.

1

103

Nom:

Data:

L’electricitat a casa87

CUINArentadora

nevera

vitroceràmica

fluorescent

batedora

punts de llum

SALAlàmpada

televisor

vídeo

aspiradora

telèfon

punts de llum

DORMITORIlàmpada de sostre

flexo

ordinador

equip de música

guitarra elèctrica

punts de llum

BANYlàmpada

de paret

assecador

maquineta d’afaitar

raspall de dents

ràdio

HABITACIÓ DE TREBALLARlàmpada de sostre

planxa

trepant

JARDÍlàmpada de jardí

tallagespa

punts de llum

942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 103

Page 104: Competència científica

EN

ER

GI

A

IT

EC

NO

LO

GI

A

M Jocs òptics88

El cos i les màquines

Amb freqüència, per facilitar el coneixementdel cos humà es recorre a la comparació ambaparells que podem veure i observar. Així escompara el funcionament de músculs, ossos iarticulacions amb els moviments de les palan-ques, el funcionament del cervell amb el d’unordinador o d’un robot, el funcionament del coramb el funcionament del motor d’un cotxe ol’estructura dels ulls amb la de les màquinesfotogràfiques. Tanmateix, té més possibilitatscomentar que s’han inventat moltes màquinesdesprés d’observar el cos humà i el seu funcio-nament.

En el cas de les màquines fotogràfiques és benclar l’exemple; tanmateix, hem d’admetre quel’experimentació amb alguns aparells ens hapermès conèixer millor el funcionament d’al-guns òrgans del nostre cos. En aquesta propos-ta hem de realitzar diversos instruments de jocels efectes dels quals aparentment màgics ensexpliquen com actua l’òrgan de la visió.

PRIMERA EXPERIÈNCIA

Construïm rotoscopis

Consisteix a construir unes joguines que ja esfeien fa moltíssims anys.

Materials:• Cartolina.• Tisores.• Fils de cotó, gomes.• Llapis de colors.

Elaboració:Tallem un cercle de cartolina de 6 cm de radi

i hi dibuixem en una cara un ocell i en la caraoposada una gàbia on pugui cabre l’ocell. Femdos orificis en els extrems d’un dels diàmetres

del cercle i lliguem dos fils de cotó a cadascun

dels orificis. Fem girar el disc al voltant de l’eix

format pel fil de cotó i després estirem. Veurem

com l’ocell es posa a la gàbia.

Altres models

Dibuixos animats

Ajudeu els alumnes a explicar els efectes de

moviment que hem produït a partir d’imatges

estàtiques.

104

Descriure el funcionament de màquines senzilles

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 104

Page 105: Competència científica

Valoració del funcionament de l’energia elèctrica

105

EN

ER

GI

A

IT

EC

NO

LO

GI

A

B

Conductors i aïllants

En les competències científiques relacionades amb elconeixement de l’electricitat hi ha dos tòpics d’especialimportància: el coneixement dels circuits elèctrics i elreconeixement de materials aïllants i de materials bonsconductors de l’electricitat. En aquesta proposta treballa-rem la diferenciació entre materials conductors i materialsaïllants.

Feu amb els alumnes diferents experiments per classifi-car els materials que es proposen. Feu preguntes de pre-dicció abans de sotmetre’ls a prova i després de fer-lesdemaneu als alumnes que recullin els resultats en un qua-dre. Tingueu en compte que alguns materials metàl·licspoden aparèixer com a aïllants a causa del fet que estanrecoberts de pintura o d’un altre material aïllant.

Experiències amb l’electricitat89

Material conductor Material aïllant

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 105

Page 106: Competència científica

106

La producció del so

Per arribar a intuir que el so té l’origen en unavibració i es comunica per mitjà d’ones, val lapena experimentar amb diferents objectes iobservar com es produeix la vibració. Aquestaproposta és principalment gràfica. Observeu elsdibuixos i feu que els alumnes experimentin itreguin conclusions.

1. La vibració d’un regle.

• Què sona?• Si subjectem el regle amb l’altra mà, què

passa?

2. Vibració de l’aire de dins una ampolla.

• Què passa si bufem amb més força?

3. Vibració del vidre.

• Quan colpegem ampolles de mida diferent,sona igual?

4. Vibració per fregament amb l’aire.

• Augmentem la velocitat del gir. Què passa?

El so es transmet per ones en totes les direc-cions.

• En quina direcció es mouen les ones?

• En quina direcció es mouen les ones?

Hi ha sons greus i sons aguts

• Fem més curta la corda, el so és més greu omés agut?

• Allarguem la corda, el so és més greu o mésagut?

• Passem el llapis pel cartró. Si el passem mésde pressa, canvia el so?

Feu preguntes sobre com es forma el so, com es transmet i quins tipus de so hi ha.

Experiències per conèixer millor com es produeix el so

EN

ER

GI

A

IT

EC

NO

LO

GI

A

B Fabriquem sons90

942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 106

Page 107: Competència científica

91

EN

ER

GI

A

IT

EC

NO

LO

GI

A

MMuntar i desmuntar màquines i explicar com funcionen i per a què serveix cada part

L’assecador de mà

Porteu un assecador de mà a classe i pregun-teu als alumnes: Què és? Per a què serveix?Quan es fa servir? Què cal fer perquè funcioni?Com funciona?

A continuació, desmunteu l’assecador de mà osi us ho estimeu més expliqueu quines peces té. Seguiu preguntant: L’assecador de mà és unamàquina simple o composta? Quina funció técada peça?

1. El motor2. El ventilador3. La presa d’aire fred4. La sortida d’aire calent5. L’interruptor6. El cable i la clavilla7. La resistència

Centreu l’atenció en la resistència com a peçaprincipal de l’aparell. Expliqueu en què consis-teix: un filament metàl·lic mal conductor de l’elec-tricitat. Quan el corrent elèctric hi passa, ofereixresistència, s’escalfa i s’il·lumina. L’energia elèctri-ca es transforma en energia calorífica i en energialluminosa. La calor que desprèn eleva la tem-peratura de l’aire que impulsa el ventilador.Destaqueu el fet que la resistència és un graninvent ple d’aplicacions.

Poseu en marxa l’assecador de mà i feu que elsalumnes comprovin la temperatura de l’aire quanestà engegat i quan està apagat.

Altres aparells que funcionen amb una resistència

Animeu els alumnes a repetir les explicacionssobre l’assecador de mà i, a continuació, propo-seu-los que observin els aparells dibuixats, quediguin quins tenen una resistència i en què s’as-semblen a l’assecador de mà i en què no. Queexpliquin per a què serveix cada aparell i comfunciona.

torradora bombeta planxa

ventilador fogonet radiador

Finalment, feu preguntes sobre l’electri-citat recordant el que heu estudiat.

107

Quin invent!

4 2 13

57 6

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 107

Page 108: Competència científica

108

Establir prediccions sobre la refracció de la llum

L’arc de Sant Martí

Presentem als nostres alumnes aquestes expe-riències en què trobaran quelcom pràcticamentmàgic, com és la descomposició de la llum.Basem la nostra activitat en quelcom tan espec-tacular com l’arc de Sant Martí. L’arc de SantMartí és un dels fenòmens de la naturalesa quea través dels temps més ha cridat l’atenció. Hadonat lloc a mites, llegendes, contes fantàstics idiverses explicacions científiques. En cada llen-gua té un nom ple de poesia.

Però, quan es forma l’arc de Sant Martí i perquè es forma sempre amb els mateixos colors? A què es deu que la presència de l’arc de SantMartí estigui relacionada amb la pluja i el sol?Podem fabricar l’arc de Sant Martí?

PRIMERA EXPERIÈNCIA

• Objectiu. Ajudats per l’aigua i la llum inten-tarem crear un arc de Sant Martí petit.

• Materials. Un recipient de plàstic transpa-rent. Un mirall petit. Llum natural o el focusd’una llanterna. Una cartolina blanca.

• Realització.

1. Omplim el recipient d’aigua fins a la meitat.2. Col·loquem el mirall a l’interior recolzant-lo

en el fons i en un dels costats.3. Orientem el recipient de manera que arribi

un raig de sol a l’aigua que està en contacteamb el mirall (o bé utilitzem el focus d’una llan-terna).

4. Fem que es projecti la llum sobre la cartoli-na blanca.

• Observació. D’on prové el raig de llum? On acaba? Quins colors veiem en el paper? Enquin ordre? Si traiem l’aigua del recipient, sesegueix veient l’arc de Sant Martí? I si traiem elmirall?

SEGONA EXPERIÈNCIA

• Objectiu. Podem aconseguir l’efecte contra-ri, és a dir, unir les llums de colors per obtenirla llum blanca?

• Materials i realització. Podem utilitzar duesclasses de material:

1. Tallem un cercle de cartolina blanca, el divi-dim en sectors i pintem cada sector d’un delscolors de l’arc de Sant Martí. Travessem el cen-tre amb un llapis i fem rodar el disc a moltavelocitat.

2. Col·loquem sobre una baldufa un disc divi-dit en sectors circulars iguals, pintem els sectorsamb els colors de l’arc de Sant Martí (dues vega-des cada color) i fem girar la baldufa amb velo-citat.

• Observació. Què hem aconseguit fent girarels discos de colors? Quins colors queden dinsde la llum blanca?

• Nota. Si sembla interessant, derivem l’obser-vació dels efectes de les experiències a consta-tar que la llum és una forma d’energia i que cadacolor que conté la llum blanca es propaga demanera diferent.

EN

ER

GI

A

IT

EC

NO

LO

GI

A

M Experiències amb la llum92

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 108

Page 109: Competència científica

Saber relacionar els efectes amb les causes

109

93Errors de funcionament

EN

ER

GI

A

IT

EC

NO

LO

GI

A

F

Observa els dibuixos i llegeix els textos. Després escull la resposta del tècnicque correspongui a cada cas, llegeix-la en veu alta i explica un cas semblant.

1

RESPOSTA DEL TÈCNIC “SUPERMANETES”

1. El fre de mà paralitza el moviment de les rodes del cotxe.

2. L’acció d’estirar és la contrària d’empènyer.

3. Per tal que l’aire circuli per l’aspiradora no ha d’haver-hi cap fuita.

4. La cadena transmet el moviment dels pedals a la roda.

5. Amb la porta oberta no es tanca el circuit elèctric i la rentadora no

funciona.

6. La paraula off significa que l’aparell està fora de funcionament.

L’Agnès ha posat la roba brutaa la rentadora, prem el botód’engegar i no funciona.

En Pere no para de pedalejar i la bicicleta no avança.

En Gorka empeny la portaamb força i no es mou.

Està endollada, el motorfunciona, la col·loca bé però no aspira.

En Lluís posa el motoren marxa i accelera,però el cotxe no avança.

L’Anna s’enfada perquè ha col·locat el CD a l’aparellde música i no funciona.

estireu

on/off

A

B

C

F

E

D

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 109

Page 110: Competència científica

La seguretat en l’ús dels aparells i les eines

En aquest període del curs dedicat a estudiarl’energia i la tecnologia és molt convenient detant en tant fer una parada per tractar assumptesde seguretat en l’ús de les màquines i aparells,tant els elèctrics com els mecànics.

Ho plantejarem com un estudi de casos en quèpresentareu la situació i els alumnes, organitzatsen grups petits, donaran la seva resposta citantraons per les quals cal adoptar una determinadaactitud. Fareu les aplicacions que us semblinconvenients i suggerireu als alumnes que ellsmateixos expliquin situacions de risc d’accidenti les mesures que cal prendre per evitar-los.

1. El microones

La Marina s’ha despertat d’hora i hadecidit fer-se l’esmorzar. Comença posant-se la llet en un got que introdueix en elmicroones perquè s’escalfi. Sense havercomprovat si el got està prou calent, el treuamb la mà dreta per posar-hi una cullera-da de sucre. Com que la llet no està gairecalenta, torna a posar el got en el microo-nes, però amb la cullera metàl·lica a dins. Il’engega.

Quina acció ha estat incorrecta des del punt de vista de la seguretat? Per què?

2. El bricolatge

La Marina demana ajuda al seu pareper fer un calaix de fusta que li han dema-nat a la classe de treballs manuals. El seupare ve a ajudar-la, però li demana queella triï els materials i les eines i li digui comhan d’utilitzar-se. La Marina posa sobre lataula unes peces de fusta que li han donata classe, eines elèctriques com la serra i eltrepant, i eines manuals com el tornavís i elmartell.

Marqueu les accions que han d’evitar:

Canviar la broca o la fulla de serraamb la màquina endollada al correntelèctric.Utilitzar guants i ulleres de protecció.Subjectar bé les peces que s’han detallar, clavar o foradar.Rentar-se les mans i manipular leseines elèctriques amb les mans mulla-des.Distreure’s l’un a l’altra parlant mentreestan fent forats.Desendollar les eines per netejar-les.

EN

ER

GI

A

IT

EC

NO

LO

GI

A

B Qüestió de seguretat94

110

Apreciar tenir cura de la seguretat en la manipulació d’aparells

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 110

Page 111: Competència científica

EN

ER

GI

A

IT

EC

NO

LO

GI

A

MExperiències amb el moviment95

Establir hipòtesis davant una experiència sobre el moviment

111

Treballar en equip

En aquesta fitxa fem una proposta amb la fina-litat no tant de fixar l’aprenentatge de nocionsreferides al moviment, sinó d’exercitar el proce-diment científic de la formulació de conjecturesprèvies a la realització d’una experiència.

Per tant, és important seguir el mètode pre-nent-se molt seriosament cadascuna de les fa-ses dels exercicis i que tots els components decada grup participin en la formulació de les opi-nions.

Plantejarem tres experiències diferents i cadagrup haurà d’anotar en un full el resultat queesperen de l’experiència abans de dur-la aterme. Hauran de justificar la seva opinió.

Un cop fetes les tres experiències, llegirem totsels textos i seleccionarem aquells que haginencertat algunes de les previsions. Després llegi-rem les justificacions de les opinions i en selec-cionarem les correctes. En cas que no n’hi hagi,iniciarem un debat dirigit a aproximar-nos a lescauses exactes.

• Agrupació. Dividiu la classe en grups dequatre alumnes cadascun, ja que és el nombreque, a la vegada que permet certa riquesa d’opi-nions, té una alta capacitat operativa.

• Materials. Cartolines DIN-A4 de colorsnegre, gris i verd; tisores; alguns clips; cintaadhesiva, i una petita rampa de fusta.

En cada cartolina retallem una tira de 6 cmd’ample i 22 cm de llarg. Unim els extrems ambcinta adhesiva per obtenir un petit cèrcol.

En el cèrcol gris i en el cèrcol verd enganxeuen l’interior i ben centrat un clip amb cintaadhesiva. En el cèrcol verd enganxeu un segonclip en l’interior i en la banda oposada al primerclip.

cèrcol negre cèrcol gris cèrcol verd

PRIMERA EXPERIÈNCIA

Deixem anar el cèrcol negre i el gris en larampa fent que parteixin del mateix punt.

• Quin arribarà primer? Per què?

SEGONA EXPERIÈNCIA

Deixem anar el cèrcol negre i el cèrcol verd.• Quin arribarà primer? Per què?

TERCERA EXPERIÈNCIA

Deixem anar el cèrcol gris i el cèrcol verd.• Quin arribarà primer? Per què?

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 111

Page 112: Competència científica

112

Marca les respostes correctes.

Van dir-li que utilitzés energia renovable en la seva casa de camp. Quin tipus d’energia podria utilitzar?

gas butà gasoli electricitat obtinguda amb plaques solars carbó

D’on es treu el petroli?

de dipòsits naturals situats a molta profunditat

de fonts en la superfície terrestre

L’ús del carbó en les calefaccions contamina. Per què?

perquè és molt brut perquè és car

perquè quan es crema desprèn gasos verinosos

Què és una central hidroelèctrica?

una fàbrica que utilitza la força de l’aigua per obtenir electricitat

una gran oficina on contractem l’electricitat per a casa nostra

Encercla el circuit en el qual s’encendrà la bombeta.

Un d’aquests elements no és una forma d’energia. Marca’l.

el so la llum la duresa la calor la gravetat

Quina d’aquestes màquines és la més simple?

el llevataps l’obreampolles l’obrellaunes

Escriu tres formes de força que poden moure una embarcació en el mar.8

7

6

5

4

3

2

1

Constatar coneixements elementals sobre energia i tecnologia

F SUPERTEST sobre energia i tecnologia96

Nom:

Data:

EN

ER

GI

A

I

TE

CN

OL

OG

IA

a) b) c)

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 112

Page 113: Competència científica

113

7. CONNEXIONSAMB ALTRES ÀREES

Índex

97. Dibuixar una taula amb l’ordinador. (F)

98. El dia del medi ambient. (M)

99. Digues-ho també en anglès! (F)

100. El dia de la dona treballadora. (M)

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 113

Page 114: Competència científica

114

Fes el teu horari de classes amb l’ordinador.

Observa el model i descobreix com fer-lo.1

Utilitzar procediments bàsics per al tractament de textos

F Dibuixar una taula amb l’ordinador97

Nom:

Data:

CO

NN

EX

IO

NS

A

MB

A

LT

RE

S

ÀR

EE

S

Pots guiar-te per aquestes instruccions:

1. Col·loca el full en horitzontal («Fitxer–Format de pàgina–Horitzontal»).2. Insereix una taula amb 9 files i 6 columnes («Taula–Insereix–Taula»).3. En els encapçalaments de cada fila col·loca els dies de la setmana de dilluns

a divendres («Format–Tipus de lletra: Arial; Estil: Normal; Mida: 13»).4. En les files de la primera columna escriu els intervals horaris.5. Omple els requadres amb els noms de les matèries.6. Agrupa les cel·les de les files corresponents a l’esbarjo i el dinar.7. Pots millorar l’horari posant colors o ombrejats als quadres que t’interessen.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

1a hora matèria A matèria B matèria B

2a hora matèria A matèria A

ESBARJO

3a hora matèria B matèria B matèria A

4a hora matèria B

DINAR

5a hora

6a hora

HORARI DE CLASSES

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 114

Page 115: Competència científica

CO

NN

EX

IO

NS

AM

BA

LT

RE

RE

ES

MEl dia del medi ambient98

Sentit de la proposta

El dia 5 de juny se celebra el Dia Mundial delMedi Ambient, declarat per les Nacions Unidesl’any 1972. A la nostra classe podem compartirels objectius d’aquest esdeveniment, que consis-teix a sensibilitzar-nos que la cura del mediambient és un deure, no només individual i pen-sant en les nostres condicions de vida presents,sinó col·lectiu i pensant, també, en la qualitat devida de les generacions futures.

Els alumnes de Cicle mitjà, amants de la vidaanimal i curiosos vers la varietat vegetal, no tar-den a assumir aquests objectius, expressant ambla seva ingenuïtat i generositat tot tipus de decla-racions.

Les activitats

La celebració d’aquesta efemèride en el mesde juny, en dates que s’acosten al final de curs,pot resultar una mica incòmoda; tanmateix, tél’avantatge de produir-se en plena primavera,quan les plantes renoven el color verd i s’om-plen de flors i encara no ha començat la tempo-rada més seca de l’any. A més a més, com queels programes d’estudi estan finalitzant, teniml’oportunitat de fer alguna activitat que reculliaprenentatges que ja s’han treballat en altresàrees.

Dues propostes

En aquesta data a tot arreu es fan algunes acti-vitats que mostren el compromís col·lectiu per laconservació del medi i pels esforços per aconse-guir un desenvolupament sostenible: es fanplantacions massives d’arbres, es lluita per aturarla desertització de zones en perill, es fan tasquesextraordinàries de neteja del sòl i de reciclatge,s’omplen els carrers i les aules de cartells recor-dant els nostres deures respecte a la conservaciódel medi.

Dins dels límits establerts per a aquestes pro-

postes de millora de les competències, suggerimdues activitats de caràcter cooperatiu que inte-gren aprenentatges de diferents àmbits.

PRIMERA PROPOSTA

Un mural col·lectiu

Esteneu en una paret de l’aula una por-ció adequada de paper continu. Els mem-bres de cada grup i seguint un ordre esta-blert hi dibuixaran elements d’un lloc onels agradaria viure. Donaran color al con-junt i explicaran a tota la classe com elsagradaria que fos el lloc i què voldrien queno tingués.

SEGONA PROPOSTA

L’escombra col·lectiva

En petits grups de tres agafaran un fullgran en blanc i hi aniran escrivint allò queescombrarien del medi perquè es poguésviure a gust i amb alegria.

Sensibilitzar en la conservació del medi

115

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 115

Page 116: Competència científica

116

F Digues-ho també en anglès!99

Nom:

Data:

CO

NN

EX

IO

NS

A

MB

A

LT

RE

S

ÀR

EE

S blood sang breathing respiració body cosdigestive digestiu ear orella eye ull

face cara foot peu hair cabellshand mà heart cor leg camalung pulmó mouth boca muscle músculnose nas nutrition nutrició climate clima

air aire autumn tardor gas gasearth terra galaxy galàxia moon llunaliquid líquid milky way via làctia spring primaveraorbit òrbita solid sòlid sun solstars estrelles summer estiu weather temps atmosfèric

thermometer termòmetre universe univers world mónwind vent winter hivern cape cap

bay badia beach platja desert desertcloud núvol coast costa hill turóforest bosc gulf golf lake llac

ice glaç island illa plain planalandscape paisatge mountain muntanya river riu

rain pluja rainbow arc de Sant Martí water aiguasea mar valley vall banana plàtan

amphibions amfibis apple poma cat gatbirds ocells branch branca duck ànec

crocodile cocodril dog gos fish peixeagle àguila elephant elefant leaf blade fulla (planta)

flower flor horse cavall mouse ratolímammals mamífers metamorphosis metamorfosi pear pera

orange taronja oviparous ovípar reptilia rèptilspollen pol·len rabbit conill sepal sèpal

root arrel rose rosa tree arbrestamen estam stem tija viviparous vivípar

trunk tronc vertebrates vertebrats box caixabedroom habitació bottle ampolla classroom classe

bridge pont brother germà Christmas Nadalclown pallasso child nen door porta

church església doctor doctor grandmother àviafather pare friday divendres monday dilluns

garage garatge grandfather avi paint pinturahouse casa library biblioteca sister germana

mother mare nurse infermera teacher professor-asaturday dissabte school escola toy shop jugueteriasunday diumenge supermarket supermercat window finestra

thursday dijous town ciutat artisan artesà-anatuesday dimarts wednesday dimecres cave cova

amphiteatre amfiteatre castle castell middle ages edat mitjanaking rei queen reina prehistory prehistòria

chariot carro to hunt caçar romans romanspharaon faraó road carretera wheel roda

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 116

Page 117: Competència científica

CO

NN

EX

IO

NS

AM

BA

LT

RE

RE

ES

MEl dia de la dona treballadora100

De què es tracta?

Aquesta proposta, englobada dins del progra-ma de millora de les competències socials i cien-tífiques, està orientada a sensibilitzar els alum-nes en la defensa de la igualtat de les persones–homes i dones normals– en l’organitzaciósocial, en la història, en la ciència i la tecnolo-gia, i en el rebuig de qualsevol mena de discri-minació pel que fa a la diferència de sexe.

Per aconseguir aquest propòsit ens sembla unaidea interessant sumar els nostres alumnes a lacelebració universal del dia de la dona treballa-dora que se celebra a tot el món el dia 8 demarç.

Doneu als alumnes informació prèvia sobrel’origen d’aquesta commemoració, de la situaciódiferent que ha tingut la dona al llarg del tempsespecialment en el camp laboral, científic, tec-nològic o del protago-nisme social.

Després, proposeu-los alguna acció con-creta en què es mate-rialitzi la seva partici-pació activa en aques-ta efemèride.

Els orígens

Sense entrar en gaires detalls, expliqueu alsalumnes que aquesta festa es va començar acelebrar com a record permanent d’uns fetsinacceptables que van tenir lloc fa uns 100 anys.En una fàbrica tèxtil dels Estats Units, un grupgran de dones treballadores es va enfrontar alspropietaris per sol·licitar millores en la sevafeina: treballar menys de 10 hores diàries, rebreun salari digne i ser tractades com a persones ien igualtat de condicions que els homes. La res-posta va ser una dura repressió que va acabaramb incendis i moltes morts. Des d’aquellmoment va créixer la consciència del paper de

les dones en el treball i la lluita per un treballdigne.

El sentit de la nostra celebració

Sens dubte, el record que la nostra classe pottenir sobre aquesta celebració no tindrà uncaràcter reivindicatiu. Es tractarà més aviat dereflexionar sobre el paper de les dones junta-ment amb els homes en la cerca d’un mónmillor i més humanitzat. I també de ser cons-cients que aquest paper ha estat minimitzat ique en l’actualitat està arribant a una conside-ració més justa. És un bon moment per valorarl’esforç de les mares que fan una feina familiari social de molta importància.

Accions

• Accions espontànies. Si només es vol desti-nar un breu espai de temps a la celebració,podem introduir el sentit de la festa i desprésobrir un senzill debat sobre la presència de ladona en el món de les professions o de les acti-vitats científiques. Es pot preguntar per activitatsde mares que compaginen el treball fora de casaamb la feina de casa o comentar casos que ereninsòlits fa cinquanta anys: la dona militar, lesastronautes, la dona manobre, etc.

• Accions preparades. Formar grups ambalumnes que vulguin fer el treball voluntària-ment i encarregar-los amb temps diferents tas-ques: buscar informació sobre dones influentsen la política, en la ciència, en l’art, etc. Amb totsels treballs es farà un petit àlbum.

Valorar la presència de la dona en la història i en la ciència

117

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 117

Page 118: Competència científica

118

Preguntes, suggeriments i solucions

Fitxa 3. Respostes modela) vaques, gallines, cavalls, conills, porcs, tractors...;

b) darrere meu; c) cap a la dreta; d) al meu davant;e) ànecs i gallines...

Fitxa 4. Respostesa) de carreteres; b) Per on passen les carreteres i la

distància entre poblacions. c) l’Espluga, Santa Creu, SantPere, Quatre Camins i la Clota; d) 27 km; e) Perquè pujauna muntanya.

Fitxa 8. Respostes modela) el lloc del tresor; b) el banc; c) 15 passes.

Fitxa 11. Respostes modela) un paisatge costaner; b) la contaminació del sòl,

de l’aire i de l’aigua; c) respectant les plantes, els ani-mals i el sòl.

Fitxa 13. Respostaa) –8º; b) –40º; c) –18º; d) –25º.

Fitxa 16. Respostes modelUs explicaré com són aquests paisatges. El de dalt

es tracta d’una vall. Al fons s’aixequen les muntanyesque són part d’una serralada. Per la part més baixapassa un riu i hi ha un petit llac...

Fitxa 17. Respostes modela) És un paisatge de plana perquè és pla i no es

veuen muntanyes o turons; b) És un paisatge sec per-què no es veu molt arbrat; c) És un paisatge transfor-mat perquè es veuen algunes construccions –carrete-res, edificis, camps de conreu parcel·lats...

Fitxa 18. Respostes modela) les muralles, l’església...; b) l’extensió de la ciu-

tat, els edificis...; c) la qualitat de les cases, els car-rers...; d) els fums, la desaparició del bosc. Replantantarbres.

Fitxa 19. Text oral1. És el Pedraforca, massís de 2.497 metres d’altitud,

a la comarca del Berguedà. La forma peculiar que téel converteix en una de les muntanyes més caracterís-tiques de Catalunya.

2. Es tracta del delta del riu Llobregat, de 97 km2.És el segon en extensió de Catalunya, darrere del de

l’Ebre. En l’actualitat es veu afectat per les obres d’am-pliació de l’aeroport del Prat, les obres de l’AVE i laconstrucció d’edificis per a oficines.

3. Són les muntanyes de Montserrat, a cavall de lescomarques del Bages, el Baix Llobregat i l’Anoia. Lesformes tan curioses d’aquestes muntanyes són resul-tat de processos geològics iniciats fa uns 60 milionsd’anys.

4. Aquest paisatge, a prop de Tarragona, està formatper terres ondulades dedicades al conreu.

Fitxa 20. Respostes1: a l’hivern; 2: hi plou sovint; 3: més petita que en

la realitat; 4: no hi ha cap arbre; 5: una forma de lacosta; 6: que deixarien de formar-se núvols i pluja; 7:en una badia; 8: un pingüí; 9: a tothom.

Fitxa 23. Respostes modelCas 2: Els mobles en lloc d’estar fets de fusta podri-

en ser de plàstic.Cas 3: Per fer les samarretes en lloc de cotó es po-

drien fer servir fibres artificials.

Fitxa 24. Respostes modela) perquè els linxs, com els tigres i els gats, perta-

nyen a la classe dels felins; b) si els linxs no trobenaliment, emigren o desapareixen; c) eren uns animalsmolt interessants, llestos, àgils, bells...

Fitxa 25. Respostes model1. La part de les extremitats amb què els cavalls tre-

pitgen a terra és una ungla gruixuda i dura. Les ferra-dures poden clavar-s’hi sense que facin mal al cavall.D’aquesta manera es protegeixen les ungles. Altres ani-mals en lloc d’ungla tenen la planta tova i encoixinada,per la qual cosa no se’ls poden clavar ferradures.

2. Les vaques són mamífers remugants. Els animalsde remuc digereixen els aliments en dues etapes. Enla primera tallen l’herba o la palla i se l’empassen;aquesta passa a la panxa, on comença la digestió. Enla segona, tornen l’aliment a la boca, on la masteguenlentament per passar la pasta a l’estómac. Aquestamasticació s’anomena remugar.

3. La diferència està en el fet que les gallines, comtots els ocells, són ovípares i les vaques, com tots elsmamífers, són vivípares. La vaca produeix llet per ali-mentar les seves cries.

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 118

Page 119: Competència científica

119

4. Les gallines que viuen en llibertat normalmentdormen dretes sobre uns pals. Tenen un sentit espe-cial de l’equilibri que aconsegueixen repartint adequa-dament el seu pes sobre les potes.

Fitxa 26. Respostes1. a) ocell; b) mamífer; c) amfibi; d) rèptil; e) peix;

f) mamífer.2. a) bec, ous; b) no sóc ocell, tinc pèl; c) neden; d)

sang freda; e) aletes, escates; f) alleto...

Fitxa 27. Respostes model1. L’escarabat menja les fulles, el cargol menja l’es-

carabat, l’ocell menja el cargol; el ratolí menja elsaglans, el mussol menja el ratolí...

2. Cuc – llangardaix – serp – eriçó...3. No hi hauria animals.

Fitxa 28. Respostes model1: arrodonides; 2: retallades; 3: molt fines; 4: molt

amples.

Fitxa 29. Respostes1. És un animal o una planta que va viure fa milers

d’anys i s’ha convertit en pedra.2. A – a; C – b; B – c.

Fitxa 30. Respostes model1. Resposta lliure. 2. Si desapareixen les acàcies, les

girafes no tindran aliment ni tampoc els antílops o elstèrmits. Sense tèrmits no hi haurà porcs formiguers,etc. 3. No germinaria l’herba, no es desenvoluparienles acàcies de la mateixa manera.

Fitxa 31. Resposta modelLa mosca és un insecte. El seu cos està dividit en

tres parts: cap, tòrax i abdomen. Té dos ulls formatsper milers d’ulls petits. Les ales són transparents; té 6potes que són articulades; i les antenes són curtes.

Fitxa 32 Respostes model1. No actua correctament. Les plantes a la nit des-

prenen diòxid de carboni, que és un gas nociu, men-tre que durant el dia desprenen oxigen.

2. L’Àngels actua correctament perquè els geranis espoden multiplicar per esqueixos, que són petites partsde la planta.

3. No actua correctament. No s’han d’arrencar lesplantes, i menys encara si són rares o protegides.

4. No actuen correctament. Pel tronc dels arbrespassa la saba, que és el nutrient de les plantes. Si se’nmalmet l’escorça, se’n perjudica la nutrició.

5. No actua correctament. Les arrels absorbeixenl’aigua de la terra que conté dissoltes substàncies ali-mentoses que hi ha al sòl.

Fitxa 33. Respostesa) vertebrats; b) escates; c) quatre; d) la forma de

la cua, la grossària del cos...; e) rèptil; f) és un cama-leó.

Fitxa 36. Respostes1: la balena blava; 2: l’aranya lleó; 3: el cavallet de

mar; 4: s’alimenta de formigues; 5: no té columna ver-tebral; 6: el panda; 7: el dofí; 8: l’abella; 9: tots tres;10: el mosquit.

Fitxa 38. RespostaA: traumatologia; B: ginecologia; C: oftalmologia; D:

dermatologia; E: endocrinologia.

Fitxa 40. Respostesb) als 4 anys. c) als 14 anys; d) a l’edat de 12-14

anys en la majoria dels casos l’alçada de les nenes éssuperior a la dels nens.

Fitxa 42. Respostes3: a una articulació; 4: aparell circulatori, aparell

locomotor, aparell digestiu; 5: els ossos, els músculs,els tendons i les articulacions.

Fitxa 45. Respostes2. a) 20 dents; b) 28 dents; c) 32 dents; d) 12 dents.3. Una nena.

Fitxa 46. RespostaÉs correcte el dibuix C.

Fitxa 47. Respostes modela) Perill d’insolació i deshidratació. Protegir-se amb

cremes, buscar l’ombra i fer poc exercici.b) Danys en l’aparell respiratori: gola, bronquis,

pulmons. Vestir roba d’abric i portar calçat imperme-able.

c) Danys per a l’aparell respiratori i la pell. Evitaruna estada prolongada en aquest lloc, protegir-se elnas i la boca per filtrar l’aire contaminat.

d) Danys en l’aparell respiratori. Protegir-se ambcalçat i roba impermeable.

Fitxa 49. Resposta modelEsmorzar: suc de taronja, llet, ous, pastissos.Dinar: pasta o llegums; carn de pollastre; fruita

variada.

942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 119

Page 120: Competència científica

120

Berenar: fruita, embotits, llet.Sopar: verdura fresca, ous o peix fresc, iogurt.

Fitxa 50. Respostes1: en un parc. 2: creix molt ràpid. 3: netejar-lo amb

aigua oxigenada. 4: menjo carn, pasta i verdura. 5: enl’adolescència. 6: jugar a l’aire lliure és bo. 7: la gola.8: 208. 9: parlant amb sinceritat.

Fitxa 54. Resposta modela) perquè volen arribar a països europeus per tro-

bar feina i una vida millor.

Fitxa 57. Respostesa) Millorar les comunicacions amb mitjans de trans-

port menys contaminants. b) Protegir el dret al des-cans de tots els ciutadans. c) Evitar malgastar l’aiguadavant l’escassetat de pluges. d) Fomentar la lecturafacilitant llibres gratuïts.

Fitxa 59. Respostes1. 1–a: agricultor; 2–d: majorista; 3–c: transportista;

4–e: mercat central; 5–b: fruiter; 6–f: consumidor.2. L’agricultor ven les patates al majorista; Aquest al

transportista. El fruiter compra les patates al mercatcentral.

3. 130 cèntims (1,30 euros).4. Fer alguna de les funcions que fan altres agents:

transportar, emmagatzemar, vendre directament a lesfruiteries.

Fitxa 60. Respostes1. Al nord, amb França i Andorra; al sud, amb la

Comunitat Valenciana; a l’oest, amb Aragó; i a l’est, elmar Mediterrani. 2–4: respostes lliures.

Fitxa 62. Respostes1: quatre; 2: resposta lliure; 3: pa, refresc, melmela-

da, xoriço; 4: d’una font; 5: a l’ajuntament; 6: més de7 milions; 7: ho diem al venedor; 8: treballa per mi-llorar el barri; 9: que ha augmentat el nombre de per-sones grans.

Fitxa 67. Respostes modela) número 1, perquè en l’edat mitjana no hi havia

soldats romans; b) número 2, perquè no s’haviainventat la televisió; c) número 3, el fanal, perquè noexistia la llum elèctrica.

Fitxa 69. Respostes1. Fa molt de temps. A Egipte. 2. En la nostra època.

Els Jocs Olímpics del 2004; 3. Fa uns 1.000 anys. edatmitjana.

Fitxa 70. Respostes modela) antiga; b) un poble; c) uns 50; d) les cases, el

carrer, els vestits...; e) el cèrcol, els salts...; f) no.

Fitxa 71. RespostesPERSONATGE 1: Jaume I el Conqueridor. Va viure fa

uns 1.000 anys. PERSONATGE 2: Cristòfor Colom. Fa uns500 anys. Va viure abans que Jaume I.

Fitxa 73. Respostes2. Un segle; dos mesos; 30 dies, una setmana; 24

hores.3. 200 anys – 2 segles; 6 mesos – mig any; 1 any –

365 dies.4. 6 anys5. 316 anys6. 500 anys7. 2 mesos

Fitxa 76. Respostes1. Una dada històrica. 2. L’època prehistòrica. 3. 100

anys, 5 anys, 10 anys, 50 anys, 6 mesos.4. Semestre, lustre, dècada, cinquantenni, segle.5. El descobriment d’Amèrica.6. merlet, torre de l’homenatge, masmorra, espit-

llera.7. Es recol·lectaven plantes silvestres.8. Fa uns 200 anys i en l’actualitat.9. Fa uns 2.000 anys.

Fitxa 78. Respostes1: barreja; 2: resposta lliure; 3: Trobarem un truc per

poder separar el vinagre de l’oli. 4: la decantació; 5:el suro flota i queda separat del líquid; si refredem elbrou de l’olla, el greix queda en la superfície i es pottreure; si deixem reposar l’aigua, la sorra quedarà alfons i el líquid a la superfície.

Fitxa 84. Respostes1: de sòlid a líquid; 2: vapor d’aigua; 3: una de metall;

4: es fondria; 5: cargol de ferro; 6: esclata i es trenca; 7:Perquè l’aigua quan es gela augmenta de volum i nocap a la llauna; 8: un canvi químic; 9: una roca.

Fitxa 96. Respostes1: electricitat obtinguda amb plaques solars; 2: de

dipòsits naturals situats a molta profunditat; 3: perquèquan es crema desprèn gasos verinosos; 4: una fàbri-ca que utilitza la força de l’aigua per obtenir electrici-tat. 5: c; 6: la duresa; 7: l’obreampolles; 8: la força delvent; la força d’un motor; la força dels braços enremar.

942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 120