Revista Entre Persones juny 2013

Click here to load reader

  • date post

    09-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    221
  • download

    6

Embed Size (px)

description

 

Transcript of Revista Entre Persones juny 2013

  • Nmero 32 Juny 2013 Revista informativa del grup Mussap

    Mussap, productes innovadors: els mediadors tenen la paraula

    Mussap es converteix en el referent de la protecci als caadors i els pescadors

    Entrevista a Albert Coma:Per a mi el model ideal dasseguradora s Mussap

    entrepersones

    Nova imatge de Mussap

  • En aquesta edici de la nostra revista, trobareu la nova imatge corporativa de Mussap. La presentem amb el goig de veure-hi represen-tats els nostres valors, s a dir, tot el que som, el que ens identifica i ens dna sentit de ser, la nostra identitat. Una imatge que, en veure-la, transmet tot el que representa. Aix ho hem ents nosaltres i aix us ho oferim a tots.

    Amb aquesta illusi lanirem implementant de manera gradual a tots els elements de la mtua.

    Obrint la darrera publicaci del llibre dhistria de la mtua Cam del centenari, shi pot veure, noms fent-hi una ullada, que un dels trets caracterstics de Mussap ha estat la voluntat devolucionar al mateix ritme que ho feia la societat. Ha estat sempre capa didentificar i avaluar en cada moment les coses que calia canviar, de donar respostes amb noves solucions asseguradores. Volem, sempre, com a valor principal, donar servei a les persones. Ho sintetitza molt b el nostre lema, Entre persones.

    El disseny, la imatge, els colors, les for-mes, avui ms que mai, tenen una capacitat comunicadora indiscutible, una capacitat de transmetre emocions, afinitats, simpaties i un conjunt de sintonies a les persones.

    Avui, presentant-vos la nova imatge corporativa, creiem que hem aconseguit totes aquestes coses.

    Confiem que aquestes sensacions positives ho siguin per a tota la mediaci. Qui ens cone-gui ens reconeixer, i qui no ens conegui tindr inters per saber coses de nosaltres. Som una empresa daqu portada per gent de la terra; bons professionals que treballen per donar el millor servei i atenci a les persones que volen que caminem amb ells, fent ruta junts.

    Tingueu present que som una mtua consolidada, amb productes fets per persones i per a persones, amb esperit innovador i amb uns valors arrelats durant una trajectria de 80 anys.

    Llus Caabate RipollsDirector general de Mussap

    Editorial

    La nova imatge de Mussap

    entrepersones2

    Revista Entre Persones. Edita: Grup Mussap, Via Laietana, 20 08003 Barcelona Tel. 932 956 300 Fax 932 956 314 e-mail: [email protected] Consell de redacci: Ramon Verdaguer, Germn Reverter i Marc Carrasco. Direcci i coordinaci de producci: DS Comunicaci. Equip de redacci: David Sanclemente, Rosa Querol i Merc Moreno. Assessorament Lingstic: Elisabet Kamal. Disseny i maquetaci: Estudi Guillem Vidal. Impressi: F&P Institut Grfic S. A. Entre Persones no comparteix necessriament les opinions signades pels seus collaboradors. Prohibida la reproducci total o parcial de la publicaci, per qualsevol mitj, sense autoritzaci de leditor.

  • mussap 3

    Mussap

    Els mediadors de Mussap, b di-rectament o b per mitj del Consell Consultiu de la Mediaci, sn un dels eixos inspiradors de les noves assegurances de la mtua. Es tracta dun element diferenciador de sum-ma rellevncia en un context presidit per la guerra de preus i en el qual els agents cada vegada requereixen ms esfor per aconseguir i retenir clients. La dimensi de Mussap i la seva vocaci de proximitat als mediadors sn els factors clau que permeten desenvolupar una estratgia dinnovaci altament capillar: en efecte, grcies a la tasca

    dels agents, la mtua s capa didentificar nous nnxols de mercat, per petits que siguin, i proporcionar-los rpidament el tipus de produc-te que ms sadequa a les seves necessitats. Aix han nascut assegurances com Mascota&Vetersalut, Mascota HV&C, Bicigrino, Bicisegur i, ara, Urban Basic. Tots sn subproductes creats a partir de la sollicitud dun

    mediador o dun collectiu interessat, llanats en un temps rcord i dissen-yats totalment a mida.

    Una assegurana per a cada necessitatLadaptaci del producte a les ne-cessitats del collectiu en qesti es fa per mitj de la inclusi de cobertu-res especfiques per a lactivitat o el patrimoni, segons el cas, i lexclusi daltres prestacions considerades no necessries. Per mitj daquesta frmula, Mussap obt productes per-fectament ajustats als requeriments dels mutualistes, que, daquesta

    manera, no han dinvertir en cobertures no neces-sries i, en canvi, disposen de garanties concretes que els interessen i que la majoria dasseguradores sn incapaces de pro-porcionar. En definitiva, es tracta de productes

    molt competitius, tant per afinitat al collectiu al qual sadrecen com per preu. Lxit daquestes assegurances demostra que aquest s un cam de llarg recorregut per tal de garantir noves oportunitats de negoci per als mediadors de Mussap. Al llarg del procs de creaci de nous productes, els mediadors romanen al costat de Mussap, assessorant i participant, tamb, en

    lelaboraci de garanties, un altre ele-ment diferencial de la mtua. En la mateixa lnia de garantir ms competitivitat i oportunitats de negoci per als mediadors, els ltims anys, Mussap est fent un esfor rellevant per ajustar les primes sense que repercuteixi en la qualitat dels productes i serveis.

    Urban Basic, lassegurana bsica per als ciclistes urbansA partir de la petici de la corredoria Pedalplus, Mussap ha tret al mercat Urban Basic, una adaptaci particu-lar del producte Mussapnet Bicicleta que inclou les cobertures de roba-tori, responsabilitat civil, i defensa i reclamaci. La nova assegurana proporciona garanties contra robatori de les bicicletes tant a la llar com a lexterior, i sadrea a ciclistes que facin servir la bicicleta de manera habitual, tant per als desplaaments urbans com per a la prctica ama-teur del ciclisme.

    Productes innovadors: els mediadors tenen la paraula

    A diferncia daltres asseguradores, a Mussap els mediadors sn un referent per crear nous productes, cada cop ms segmentats i adaptats a les seves necessitats. Urban Basic ns la mostra ms recent.

    SN PRODUCTES MOLT COMPETITIUS, TANT PER AFINITAT AL COLLECTIU AL QUAL SADRECEN COM PER PREU, JA QUE EXCLOUEN COBERTURES INNECESSRIES.

  • Comproms social

    entrepersones4

    Collaborar amb iniciatives de tipus so-cial s una forma de quid pro quo de comproms que les entitats, les empre-ses i, especialment, les mtues tenen amb la societat en qu actuen. Amb aquesta idea, Mussap es va compro-metre, fa anys, amb un programa de responsabilitat social corporativa que,

    amb el temps i lexperincia, sha anat enfortint fins a convertir-se en part essencial de la mtua. La solidaritat, el comproms social, els valors socials i humans sn guies fonamentals per al programa dRSC de Mussap. Dins daquestes polti-ques, la mtua actua de manera prio-ritria en quatre grans mbits: social, formatiu, mediambiental i esportiu. En lmbit social, Mussap collabora amb la Fundaci Escle-rosi Mltiple, amb lONG Somriures sense Fronteres, i tamb partici-pa en lesdeveniment Illusions a Taula, organitzat pel Rotary Club Vic-Osona per recaptar fons des-tinats a la solidaritat. En lmbit educatiu, lentitat collabora en el programa daccions de la Fundaci BCN Formaci Professional per a la promoci i el desenvolupament dactivitats formatives a la ciutat de Barcelona. Mussap tamb patrocina diferents accions destinades a pre-servar el medi ambient per mitj de lAssociaci dAmics del Parc Natural Aiguamolls de lEmpord. I, en el captol esportiu, patrocina la jornada ciclista CabrersBTT.

    Integraci laboral de perso-nes amb esclerosi mltipleUna de les apostes ms decidides de Mussap s la collaboraci en la inte-graci de persones amb esclerosi ml-tiple. Per fer-ho, la mtua treballa amb FEM-CET, el Centre Especial de Treball

    de la Fundaci Esclerosi Mlti-ple, confiant-li la manipulaci de tots els enviaments i les cam-panyes de mrqueting. Lentitat es dedica a la integraci laboral de persones amb discapacitat fsica a causa daquesta malaltia neurodegenerativa.

    Sopars solidarisUna altra aposta clau del programa dRSC de Mussap s la collaboraci amb el Rotary Club de la comarca dOsona (Barcelona), que organitza un sopar solidari per recaptar fons destinats a diverses causes. Una iniciativa que porta el nom dIllusions a Taula i que, en ledici denguany, ha recaptat fons per al Banc dels Ali-ments en collaboraci amb Critas. En ledici anterior, lesdeveniment va servir per recaptar fons per a la lluita contra el cncer infantil de lHospital de Sant Joan de Du.

    Formaci professional per al desenvolupament so-cioeconmicMussap tamb t signat un conveni de collaboraci amb la Fundaci BCN de formaci professional. Un organisme que promou el desenvo-lupament socioeconmic de la ciutat de Barcelona a partir del foment de la relaci entre la formaci profes-sional i lentorn productiu de lrea metropolitana.

    Mussap renova any rere any el seu comproms socialCom a valor intrnsec en la seva filosofia mutualista, Mussap entn que t un comproms amb la societat en qu es desenvolupa, que es manifesta en un programa ambicis de responsabilitat social corporativa. Daquesta manera, any a any, la mtua desenvolupa collaboracions amb entitats de diversos mbits.

    EL PROGRAMA DRSC DE LA MTUA ES DESENVOLUPA EN ELS EIXOS SOCIAL, FORMATIU, MEDIAMBIENTAL I ESPORTIU.

  • Productes

    Mussap s, avui en dia, una de les mtues de referncia, al nostre pas, en matria dassegurances de caa i pesca. A Mussap, tant practicants daquests esports com entitats as-sociatives i gestores troben la plissa que ms sadequa a la seva necessi-tat concreta, grcies a lesfor cons-tant de lentitat per desenvolupar productes innovadors a la mida dels requeriments dels mutualistes. Amb la voluntat doferir un servei de la mxima qualitat al collectiu de

    la caa i la pesca, Mussap ha incor-porat, a ms, recentment, dos as-sessors especialitzats. Professionals amb ms de deu anys dexperincia en el sector, que proporcionaran als mutualistes un assessorament expert que els permetr identificar el tipus dassegurana ms adequat a la seva activitat concreta. A aix shi suma la incorporaci duna cartera de ms de 40.000 mutualistes del sector, que incrementa de manera notable el volum dassegurats i con-verteix Mussap en una de les prime-res mtues en aquesta categoria.

    Cobercaa: una opci per a cada necessitatCobercaa, lassegurana per als practicants de la caa, ofereix un am-pli ventall de cobertures que sajusten a cada practicant daquest esport. A ms de lassegurana bsica de responsabilitat civil, de contractaci obligada per a la prctica de la caa, Mussap ofereix una assegurana complementria que inclou els danys ocasionats a tercers en diverses circumstncies, tant si han estat produts pels gossos de caa, durant la prctica del tir al blanc, el tir de co-

    loms o tir al plat, com durant la neteja de larma. El producte tamb cobreix els danys materials que pugui produir un incendi o una explosi causats per larma en el transcurs de lactivitat. De manera addicional, els mu-tualistes poden optar per cobrir els propis accidents, tant si sn durant lactivitat cinegtica com durant el temps de descans, dins dels lmits de la zona de caa, sempre que sestigui practicant lactivitat. La cobertura inclou despeses dassistncia sanitria, mort i invali-desa permanent.

    El robatori o els danys produts a larma de foc durant un potencial delicte al domicili de lassegurat, o al vehicle durant el trasllat a la zona de caa, queden assegurats per la garantia de robatori de larma de caa. Una ltima cobertura optativa assumeix les despeses dassistncia veterinria i el sacrifici necessari i

    leliminaci de restes dels gossos de caa que puguin resultar ferits.

    Coberpesca: per pescar amb tranquillitatEl producte combinat Coberpesca s una assegurana dissenyada per proporcionar tranquillitat als practicants de la pesca amb canya, i cobreix la responsabilitat civil per danys a les persones o danys mate-rials produts per lactivitat, aix com accidents ocorreguts en temps de descans als lmits de la zona de pes-ca. La plissa inclou, a ms, cober-tura davant dels possibles accidents que pugui patir el prenedor.

    Mussap es converteix en el referent de la protecci als caadors i els pescadors

    En qesti dassegurances de caa i pesca, Mussap no t rival. Al ventall de plisses i cobertures ms completes del mercat, ara shi afegeix la incorporaci dassessors altament especialitzats i duna cartera de ms de 40.000 mutualistes, entre caadors, pescadors, juntes directives de societats esportives i juntes rectores de vedats de caa.

    MUSSAP HA INCORPORAT UNA CARTERA DE MS DE 40.000 CAADORS, QUE LA CONVERTEIX EN UNA DE LES PRIMERES MTUES DEL PAS EN AQUESTA CATEGORIA.

    mussap 5

  • Zero Risc

    Xenon

    Sobre Rodes

    Auto Bsic

    La crisi econmica ha com-portat, tamb, la necessitat de ser ms competitius en tots els mbits, doptimitzar al mxim ls de recursos, en definitiva, de fer ms amb menys. I aix s, precisament, el que ha fet Mussap en lrea dassegurances per a lautombil: sense reduir co-bertures, ha millorat latractiu daquesta lnia de productes reduint les primes de Zero Risc, Sobre Rodes, Auto Bsic i Xenon. No es tracta duna retallada lineal de preus, sin duna renovaci de primes que afecta de manera global lestructura tarifria de Mussap. Amb aquesta iniciativa, Mussap aconsegueix incre-mentar lallicient per a lusuari final daquests productes,

    que abans ja oferien cobertures, prestacions i una qualitat de serveis clarament superiors als estndards del mercat. Aquesta reestructuraci de la tarifa tamb constitueix una resposta puntual a les necessitats de la me-diaci, a la qual Mussap sempre presta una atenci molt especial, i el collectiu de la qual ha patit, els ltims anys, els embats de la competncia deslleial que suposa el low cost dintrusos, que tiren dels preus a la baixa sense aportar cap valor afegit per als clients. En canvi, i fidel a la seva filosofia de servei, Mussap aposta per donar suport a lexcellncia, en aquests temps de retallades.

    Segons la directiva hipote-cria que van aprovar a labril la Comissi i el Parlament europeus, un banc no podr condicionar la concessi dun prstec a la contractaci daltres productes com les as-segurances, una prctica molt estesa al sector i criticada de manera reiterada pel collectiu de mediadors dassegurances, i que Mussap ha denunciat, tamb, diverses vegades. Si b la directiva encara t un llarg recorregut, duns dos anys, fins que, finalment, shagi de transferir de manera obligatria a les legislacions de cada pas, s un avan signifi-catiu que deixa en evidncia la Llei de mesures per reforar la protecci als deutors hipote-caris, que sacaba daprovar, publicada al BOE el 15 de

    maig, i que ni tan sols esmenta aquesta problemtica. Les bases de la filosofia de Mussap han estat sempre en la protecci dels consumidors, enriquint la funci del media-dor professional, per la qual cosa cada vegada s ms necessari un canvi de la legis-laci que garanteixi la igualtat de condicions per a tots els agents, evitant lintrusisme.

    Dia a dia

    entrepersones6

    Mussap i lautombil: ms i per molt menys

    A Europa, la banca no podr vendre

    hipoteques i assegurances en un mateix paquet tancat

    Les mtues triomfen a Europa i superen el 28% de quota de participaci al mercat dassegurances

    Lany 2011 va ser de bonana per a les mtues europees que, com Mussap, ofereixen un servei proper als consu-midors i basat en una mplia base de mediadors professio-nals, segons un informe publi-cat per la Federaci Internacio-nal de Cooperatives i Mtues dAssegurances. Aix doncs, mentre la subscripci total de primes, a Europa, va caure un 8%, entre el 2007 i el 2011, les mtues van augmentar els ingressos per aquest concepte gaireb un 15%. Aix suposa un creixement en la quota de mercat de les mutualitats dassegurances de 5,5 punts percentuals en quatre anys, fins al 28,1%, el 2011. Per sectors, el model mutualista tamb ha tingut avanos importants en asse-gurances de vida, amb 6,4 punts de creixement de quota de mercat, aquests mateixos quatre anys, i tamb en el dassegurances generals, amb un increment de gaireb tres punts, durant aquell perode. Aquestes xifres, que recull linforme de la Federaci de Mtues, es contextualitzen en un perode en qu la crisi internacional ha esclatat i des-envolupa plenament la major part dels efectes perniciosos. Per aquest motiu, suposen la confirmaci del triomf del model tradicional de negoci que defensen companyies com Mussap, per tamb el fracs de la deriva cap al low cost que el sector estava experimentant des de feia uns quants anys.

  • mussap 7

    Productes

    Les societats de caa que gestio-nen vedats o les entitats esportives de caa i pesca espanyoles en general sovint es veuen immerses en reclamacions de diversa ndole que, dacord amb la Llei de caa, aprovada el 1970 i reformada el 2005, poden ocasionar als mxims responsables sentncies desfavora-bles a les quals hagin de respondre amb el patrimoni personal.

    Un exemple que abunda sn els accidents de trnsit provocats per espcies cinegtiques, especialment els porcs senglars. Cada vegada sn ms els casos i la sensibilitat que desperten entre lopini pblica. Aix es tradueix en conseqncies jurdiques que afecten directament les societats de caa que gestionen els vedats. Duna banda, els conductors dels vehicles sinistrats noms es poden responsabilitzar de laccident quan

    sels pugui imputar incompliment de les normes de circulaci; en canvi, els danys poden ser exigibles als titu-lars daprofitaments cinegtics quan laccident sigui conseqncia directa de lacci de caar o duna falta de diligncia en la conservaci del terreny acotat. Hi ha prou jurispru-dncia per alertar el sector. Aquesta indefensi ha moti-vat Mussap a elaborar i oferir una

    assegurana que tingui la finalitat principal de protegir els interessos i el patrimoni dels di-rectius de les societats esportives davant de qualsevol reclamaci de tipus econmic o penal que pugui afectar crrecs de la societat: administrador, presi-dent, secretari, tresorer o daltres. Daquesta manera, el primer objec-

    tiu s donar cobertura a la responsa-bilitat civil que es pugui derivar per a lassegurat, dins dels lmits de la llei i del contracte.

    Les cobertures ms comple-tes del mercatEl cost de lassegurana sestipula en funci del pressupost anual de la societat i del capital assegurat escollit. Les cobertures inclouen res-ponsabilitat civil general; despeses de defensa i acci social de respon-

    sabilitat per una reclamaci derivada dun dany mediambiental; despeses de rehabilitaci de la imatge pbli-ca; constituci de fiances penals; pagament dindemnitzacions de la responsabilitat assegurada; honora-ris, costes i despeses del reclamant a qu sigui condemnat lassegurat; defensa jurdica, i gesti i liquidaci de sinistres. Amb la incorporaci de les noves assegurances per a directius, Mussap enriqueix una oferta asse-guradora molt mplia destinada a protegir els interessos de professio-nals i aficionats a la caa i la pesca, en qu la mtua ja s un referent clar. Aix es tradueix en ms de 40.000 mutualistes del sector i una oferta creixent dassegurances que busca adaptar-se sense ms dilacions a les necessitats duna activitat fortament arrelada, al nostre pas.

    Els directius de societats esportives de caa i pesca, ms segurs amb MussapLa inseguretat dels presidents i els directius de les societats esportives de caa i pesca forma part del passat. Mussap, referent en el sector, ha posat fil a lagulla per oferir una assegurana que cobreixi les responsabilitats civils de directius que, amb la legislaci vigent, podrien arribar a respondre amb el seu patrimoni davant de possibles reclamacions: Responsabilitat Civil de Juntes Gestores.

    ELS ACCIDENTS DE TRNSIT PROVOCATS PER PORCS SENGLARS O ALTRES ESPCIES PODEN COMPORTAR CONSEQNCIES JURDIQUES PER ALS DIRECTIUS DE LES SOCIETATS ESPORTIVES.

  • Per qu considera un avantatge te-nir una cartera de clients del sector rural?Perqu tenen un perfil ms tradicional i no estan acos-tumats a les noves tecnolo-gies ni a internet, per la qual cosa, en general, necessiten ms el mediador que no pas els residents de les zones urbanes. A les capitals, els clients tendeixen, cada ve-gada ms, a gestionar-se les assegurances on-line, cosa que relega els mediadors a una funci secundria.

    Qu lha portat a optar per ser agent vinculat?

    La greu situaci del sector. He hagut dapostar per obrir-me a altres assegura-dores, de manera que pugui proporcionar ms produc-tes als clients i, per tant, ser ms competitiu. Per la meva primera assegurado-ra continua sent Mussap i noms treballo amb daltres quan, pel tipus de producte o pel preu, no ho puc fer amb Mussap.

    Qu el motiva a tre-ballar preferentment amb Mussap?A diferncia daltres companyies assegura-dores, Mussap s una entitat propera i sempre est a punt per ajudar els

    mediadors a tarificar o a resoldre qestions, cosa que, per a mi, s un gran valor afegit.

    Vost forma part, tamb, del Con-sell Consultiu de la Mediaci. Quina valoraci fa daquest rgan?Molt bona. Sobretot per als qui treballem en zones ru-rals, ens s essencial poder comptar amb rgans com aquest, en el qual puguem fer sentir la nostra veu, ma-nifestar les nostres neces-sitats concretes i que sens escolti. Estar representats al consell ens s molt til.

    El mn de lassegurana est experimentant can-vis notables, pel que fa a la relaci de les entitats assegurado-res amb la mediaci. Com valora la situa-ci actual?De manera molt negativa. Lentitat que potser ha canviat menys s Mussap, i per aquest motiu hi treballo de manera preferent. A la resta dasseguradores sestan imposant els call centers, sestan eliminant delegacions i thas de dirigir directament a Madrid o Barcelona, cosa que no magrada gens. La majoria de vegades, has de parlar amb una tramitadora que no veus ni coneixes i que, segurament, no tornars a trobar, i et fa la impressi que la teva necessitat li importa poc.

    Entrevista

    Installat a Balaguer (Lleida), Albert Coma ha estat, durant ms de 27 anys, agent de Mussap, i lltim any ha decidit canviar el seu estatus al dagent vinculat. T una cartera de ms de 3.000 clients, de perfil bsica-ment rural, cosa que con-sidera un avantatge, en el moment actual. Membre del Consell Consultiu de la Mediaci, advoca per un model de gesti dassegurances basat en la proximitat.

    entrepersones8

    Per a mi el model ideal dasseguradora s Mussap

    Albert Coma - Mediador dassegurances i membre del Consell Consultiu de Mussap

  • Quins aspectes can-viaria en la relaci en-tre les asseguradores i els mediadors?Per a mi, el model ideal se-ria Mussap, per la proximitat i latenci personalitzada. En altres entitats, potser conec el comercial, per ning ms, i tadones que, tot i que fa el que pot, no t au-tonomia i no pot ser flexible en productes ni condicions. El model de Mussap s que funciona i, a ms, t sucursals a les provncies, cosa que facilita la feina de contacte i negociaci, per als mediadors.

    Quines capacitats i recursos hauria de millorar Mussap per ajudar els me-diadors a tenir ms competitivitat?Apostaria per invertir ms en publicitat i desenvolupar

    models de publicitat ms adaptats al sector rural, aix com estar presents en esdeveniments locals. I, per descomptat, continuar man-tenint uns preus competitius.

    Qu opina de la situaci actual del sector assegurador?s molt complicada. El po-der adquisitiu cada vegada s ms baix, perqu part de la poblaci no t feina, i aix els condueix a adquirir as-segurances de baix cost en lnies directes o en entitats bancries que fan servir, majorment, males arts per aconseguir clients. I els que treballem al sector tradicio-nal no hi podem fer res.

    Quina s la clau per competir amb les entitats bancries?Nosaltres noms podem competir a partir del servei,

    lassessorament i la proxi-mitat als clients, perqu, pel que fa al preu, sempre hi haur una oferta ms econmica. s una sort, tamb, tenir el suport duna entitat que identifica cons-tantment nous segments de mercat i crea nous produc-tes, diferents o pensats per a nnxols de mercat. Per exemple, Mussap t un producte estrella que no t cap altra entitat, i que s lnic amb el qual ms possible competir amb la banca: Zero Risc. Tamb t productes molt especfics, com les assegurances de bicicletes i mascotes. s im-portant conservar aquesta filosofia per poder continuar competint.

    Veu possible eradi-car la mala praxis de bancs i caixes per arribar a una igualtat de condi-cions en lactivitat de la mediaci dassegurances?Ho veig difcil. Els grans lobbies de poder pres-sionen cada vegada ms

    i prescindeixen de les normes tiques i legals, perqu saben que no hi haur conseqncies. Penso que aquesta situa-ci noms es pot acabar si les entitats bancries tornen a tenir la feina que els s prpia, cosa que les portaria a reduir la pressi en lmbit de lassegurana.

    Al seu parer, hi ha alguna cosa ms que es pugui fer?Poca cosa, per sha dintentar. Jo sc del mo-viment gastronmic Slow Food i la nostra filosofia s explicar als escolars qu s el que est passant perqu entenguin que sha de consumir produc-te de proximitat, si volem tenir feina el dia de dem. Aix s totalment aplica-ble, tamb, al sector de les assegurances.

    S UNA SORT, TAMB, TENIR EL SUPORT DUNA ENTITAT QUE IDENTIFICA CONSTANTMENT NOUS SEGMENTS DE MERCAT I CREA NOUS PRODUCTES

    mussap 9

    Dia a dia

  • La vint-i-unena edici de la CabrersBTT ha revalidat els xits duna iniciativa que mant intactes les virtuts: la prctica de lesport no competitiu en un marc paisatgstic incomparable i el voluntariat duns pobles abocats a la popular pedalada. Unes claus dxit que han convertit lactivitat en una de les proves no com-petitives amb bicicleta de muntanya ms importants i multitudinries dEuropa. El registre de participants va ser, enguany, de 3.000 bikers provinents de diferents zones dEspanya, Itlia, Frana i Portugal. La prova es va celebrar a LEsquirol-Santa Maria de Corc, el diumenge 26 de maig, i va transcrrer, tal com s habitual, pels camins del Cabrers i el Collsacabra. Els participants van poder triar entre el recorregut llarg, de 62 quilmetres i un desnivell acumulat de 1.700 metres, i el curt, de 40

    quilmetres i un desnivell acumulat de 900 metres. Tal com marca la filosofia de lactivitat, per renovar les vistes, cada any es varia lleugerament el recorregut pel qual han de passar els ciclistes. Aquesta vegada, han pogut gaudir, entre daltres, del magnfic paisatge de Tavertet. La CabrersBTT lorganitza lAssociaci Espor-tiva del Cabrers (AEC), amb la collaboraci de lAjuntament de Santa Maria del Corc-LEsquirol i el patrocini de Mussap, entre daltres. La mtua mant, daquesta manera, una edici ms, linters per una activitat esportiva que, coincidint amb la filosofia de Mussap, enalteix els valors de lesport en clara sintonia amb el respecte pel medi ambient. Laposta de Mussap pel ciclisme lha portat a crear una lnia de productes dassegurana a mida de cada ciclista, en funci de les seves necessitats i amb la collaboraci dels mediadors. Aix han nascut productes com Bici-grino, Bicisegur i Urban Basic.

    Voluntaris per a lxitEn aquesta edici de la CabrersBTT hi van participar 150 voluntaris, sens dubte, una de les claus de lxit; aix va permetre installar set punts davituallament amb servei mecnic i una zona desmorzar, a Cantonigrs. La zona esportiva de lEsquirol tamb va acollir el Village CabrersBTT, amb 25 expositors que van presentar les ltimes novetats del sector, i el primer Outlet & Ocasi CabrersBTT. Tamb es van progra-mar proves complementries, com la Copa Catalana de Trial, o la MiniCabrersBTT, per a nens, la sisena edici del concurs de fotografia i exhibicions de trial amb BTT, entre daltres. Igualment, es va habilitar un espai dinflables per a nens i un globus aerosttic que va permetre als visitants gaudir de les millors vistes del Village CabrersBTT.

    Patrocinis

    La CabrersBTT, una pedalada amb lxit asseguratEls 3.000 bikers que van participar en lltima CabrersBTT, pedalant pels paratges esplndids de LEsquirol-Santa Maria de Corc, a la comarca barcelonina dOsona, sn la garantia principal dun triomf que es repeteix edici rere edici, i que converteix aquesta prova tan popular patrocinada per Mussap en un referent europeu.

    MUSSAP RENOVA LAPOSTA PER LA CABRERSBTT, EN CLARA SINTONIA AMB ELS VALORS ESPORTIUS I DE RESPECTE PEL MEDI AMBIENT DE LA POPULAR PEDALADA.

    entrepersones10

  • 11mussap

    Qu passa quan hi ha un accident en una batuda de caa que afecta persones alienes a lactivitat o els mateixos caadors? Dos supsits reals ens avancen la soluci: 1. Un dels membres duna ba-tuda de caa dispara sense voler a una persona que passejava pel vol-

    tant, que perd un ull. Tot i lactitud imprudent de lexcursionista, que passejava per una zona de risc correctament senyalitzada, sentn que la seva actuaci s irrellevant i es condemna la companyia asse-guradora a pagar una alta indem-nitzaci. 2. Un caador rep un tret cau-sat per un altre caador. En aquest cas, saprecia una certa assumpci del risc per part del caador que practicava lactivitat, tot i que, fi-nalment, tamb acaba cobrant una indemnitzaci ms reduda. En activitats que provoquen riscos, saplica la teoria de lassumpci del risc: s a dir, qui practica una activitat coneix el risc que implica de patir danys i, per

    tant, nha dassumir les conse-qncies. Amb tot, aquesta teoria, que, prcticament, saplica de manera unnime en activitats ldiques i es-portives, no es fa servir en lmbit de la caa, o es fa servir duna manera molt diluda. I, en el cas de

    persones alienes a lactivitat de la caa, lanlisi del seu comportament per avaluar si tamb ha estat negligent, de manera que exists una culpa compartida es deixa de banda, a diferncia del

    que passa en altres mbits.

    Molt ms que un divertimentI, ara, ens hem de posar seriosos. La diferncia de criteris en matria de caa si ho comparem amb altres activitats- es fonamenta en un sentiment per part dels jutges (i, desafortunadament, de molta gent de la nostra societat) que la caa s una activitat que es pot censu-rar automticament, un divertiment dunes poques persones en contra dels animals. Per no hem doblidar que la caa compleix una funci social: si no es practiqus, la poblaci danimals augmentaria considera-blement, amb tots els riscos que aix comporta. I, en aquest sentit,

    la caa s molt ms que una ac-tivitat recreativa, ats que serveix deina de gesti dels animals sal-vatges i dels danys que generaria la falta de control en la vegetaci, els conreus, la sanitat de les es-pcies salvatges i, fins i tot, dels ssers humans. Seria interessant que es reco-negus als caadors la funci de conservaci i regulaci del medi al servei de linters general, entenent que la caa planteja un servei a la societat, i no pas castigant-los. I, si aix no es fa i, a ms, els criteris que es fan servir judicial-ment sn diferents dels daltra mena dactivitats amb tota la inseguretat jurdica que aix com-porta-, no ens ha destranyar que les primes dassegurances aug-mentin i que els caadors tinguin moltes dificultats per fer-hi front. Esperem que, un dia no gaire llun-y, tot aix canvi.

    Joan Castelltort i BoadaAdvocat - Bufet Jurdic Castelltort & Ayllon Advocats

    Lobservatori

    La caa: una activitat de risc amb funci social Al darrer article de la revista ja apellvem a una certa ironia i bon humor per tractar el tema dels vedats de caa i els accidents de trnsit. Per aquest no s lnic cas que ha arribat als nostres jutjats. Els fets que han provocat danys patits pels mateixos membres de la batuda de caa o per les persones que passejaven pels voltants no sn pocs i, freqentment, han estat judicialitzats.

    LA CAA SERVEIX DEINA DE GESTI DELS ANIMALS SALVATGES I DELS DANYS QUE GENERARIA LA FALTA DE CONTROL.

  • CM

    Y

    CM

    MY

    CY

    CMY

    K