Revista Entre Persones desembre 2012

12

description

 

Transcript of Revista Entre Persones desembre 2012

Page 1: Revista Entre Persones desembre 2012

C M Y CM MY CY CMY K

Page 2: Revista Entre Persones desembre 2012

Ed i tor ia l

Mussap, el valor de la proximitat

En aquesta edició d’Entre Persones, voldria fer una re-

flexió sobre el valor de la proximitat. No hem d’obli-

dar, precisament, que són les persones les qui fan un

poble i un país. També, són les persones i els seus

sentiments els qui fan canviar les tendències i també

els valors.

Avui, moltes persones del nostre país veuen com el

seu dia a dia no té un color clar i la perspectiva de fu-

tur no els omple d’il·lusió. La realitat del nostre en-

torn és preocupant: precarietat i manca d’oportuni-

tats laborals, augment de l’atur, falta de confiança en

la capacitat de la classe política per trobar solucions,

falta de referents morals... Tot això està incidint en les

persones, en la seva necessària autoestima i, en con-

seqüència, en les seves actituds quotidianes.

Davant de totes aquestes incerteses, tothom tendeix

a cercar de nou la família, els amics, els companys,

tot allò que faci sentir humanitat, calor, acolliment,

solidaritat. Augmenten dia a dia les trobades familiars

i amb els amics de tota la vida. Tothom retroba el

gust pel petit comerç de carrer, el plaer de parlar amb

el botiguer i la satisfacció de donar suport al seu ne-

goci, perquè és de casa, perquè és a prop, perquè ens

fa sentir solidaris... Avui, la necessitat de restablir i re-

forçar lligams i relacions té una força creixent.

Aquest sentiment de tornar a les coses properes es fa

extensiu a tot allò que és bo i és d’aquí: botigues,

empreses, productes, serveis..., tot allò que ens fa

sentir que és de casa. Podem veure persones pregun-

tant l’origen de tal o qual producte, per comprar i do-

nar suport a allò que és nostre. No és un rebuig a tot

el que ens ve de fora, sinó una necessitat de reafirma-

ció, de col·laborar amb aquelles entitats, empreses i

persones que comparteixen amb nosaltres aquesta

nova percepció de les coses.

I, efectivament, Mussap també és de casa. La mútua

acaba de complir els vuitanta anys amb una trajectò-

ria en la qual ha mantingut intacta la seva indepen-

dència econòmica, i sempre ha restat al costat dels

seus mutualistes i mediadors. Mussap ha prioritzat el

tracte entre persones, cercant la proximitat, la conci-

liació, l’acord i l’equitat. I, gràcies a la seva xarxa de

mediadors, ha aconseguit mantenir i potenciar aques-

ta ferma voluntat de servei.

L’entitat ha defugit objectius especulatius envers les

persones. Tot el contrari, les seves innovacions en pro-

ductes o en serveis han estat motivades pel desig de

trobar el punt de protecció i assistència més adequat a

les necessitats sempre canviants de les persones.

Mussap també percep aquesta necessitat creixent de

consumir productes propers i de qualitat mitjançant la

seva xarxa de mediació. Representada pel Consell

Consultiu de la Mediació de Mussap, les nostres reu-

nions periòdiques fan possible que coneguem el pols

social dels mutualistes i actuem sempre per oferir

tranquil·litat i esperança en el futur.

Amics, confieu en nosaltres. Perquè la nostra trajectò-

ria de vuitanta anys ens avala i perquè som els de casa.

Lluís Cañabate Ripollès

Director general de Mussap

Revista Entre Persones. Edita: Grup Mussap, Via Laietana, 20 · 08003 Barcelona · Tel. 932 956 300 · Fax 932 956 314 · e-mail: [email protected] de redacció: Ramon Verdaguer, Germán Reverter, Marc Carrasco i David Sanclemente. Direcció i coordinació de producció: DS Comunicació. Equip de redacció: DavidSanclemente, Rosa Querol i Mercè Moreno. Assessorament Lingüístic: Elisabet Kamal. Disseny i maquetació: Estudi Guillem Vidal. Impressió: F&P Institut Gràfic S. A.Entre Persones no comparteix necessàriament les opinions signades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial de la publicació, per qualsevol mitjà, sense autorització de l’editor.

REVISTA31_CAT v1-5_revistamussap 11/12/12 14:49 Página 2

Page 3: Revista Entre Persones desembre 2012

Com tota la mediació ja sap moltbé, Mussap destaca, al sector, perl’agilitat innovadora i la flexibilitat.

Dos atributs que no només li permetenavançar-se en el mercat, sinó també crearassegurances a la mida de determinatscol·lectius, amb el resultat de l’obertura denoves vetes de negoci per als mediadors,que, d’aquesta manera, poden oferir pro-ductes únics i sense competència.

Mussap és capaç de desenvolupar un nouproducte i treure’l al mercat en tan sols unmes. Fer factible aquesta agilitat només éspossible per mitjà de l’alineació de tota l’or-ganització en pro d’aquest objectiu. Enparaules de Ramon Verdaguer, directord’Organització de Mussap, “l’agilitat ésuna conseqüència de la nostra vocació,voluntat i capacitat”.

Com és possible crear una assegurança inno-vadora en tan sols un mes? Com sorgeixenles noves idees de producte? De quina mane-ra es creen les assegurances a Mussap? Enaquest reportatge coneixerem tots els engra-natges de la creació d’un producte Mussap,

des de la inspiració que porta a la idea inicialfins que es posa al mercat. Benvinguts a larebotiga de Mussap.

1. Escoltar el mercat La idea inicial que constitueix l’embrió d’unnou producte pot sorgir tant des de l’estruc-tura de Mussap com des de la mediació.“Molts dels productes es desenvolupen apartir de les idees dels nostres mediadors”,assegura Xavier Gili, director comercial deMussap. Mussap escolta, atén i analitza totesles idees de nous productes que proposa lamediació, bé a títol individual, bé per mitjàdel Consell Consultiu de la Mediació. “Elsmediadors són el nostre sistema d’escoltar elmercat: són els més propers a les necessitatsdels mutualistes i el seu coneixement consti-tueix per a Mussap un capital excepcionalque no es pot desestimar”, afegeix Gili.

Mussap rep i avalua més de 50 propostes denous productes a l’any que arriben per partde la mediació. Aquesta col·laboració resultaespecialment valuosa quan es tracta de des-envolupar assegurances a mida per a deter-minats col·lectius, cosa que constitueix un

element d’alt valor diferencial al sector igenera noves vetes de negoci a les quals capaltra asseguradora és capaç de donar respos-ta. “En aquest punt s’estableix una sinergiamolt eficaç que permet als mediadors obrirnous mercats a molt curt termini”, explica eldirector comercial de la mútua. Només a par-tir d’aquesta fórmula, pràcticament única alsector, ha estat possible crear assegurancesexclusives i personalitzades com Bicigrino,Mascota&Vetersalut o Xenon, desenvolupa-des a partir de la proposta dels mediadors iposades al mercat en un temps rècord.

2. Crear el ‘vestit a mida’Un cop la idea passa pel sedàs delDepartament Comercial, el Departament deDiversos, o el d’Autos, defineixen l’estructuradel producte amb totes les cobertures neces-sàries. “Volem aconseguir un producte elmàxim d’atractiu possible per als mutualistes,estudiant a fons quines necessitats podentenir i de quina manera les podem cobrir”,explica Montserrat Piñol, responsable deDiversos. Això implica una anàlisi en profun-ditat del mercat i de les necessitats dels asse-gurats per crear un producte que doni res-posta. En paraules de Piñol, “es tracta de dis-senyar un vestit a mida”.

En aquest punt, la intervenció dels mediadorstambé és essencial. “Els mediadors tambéparticipen en l’elaboració de garanties, sem-pre els consultem i ens deixem assessorar”,subratlla Piñol.

3

Mussap

mussap

Assegurances innovadores, a mida i en un temps rècord, la gran aposta de Mussap

C

Mussap és capaç de desenvolupar un nou producte i posar-lo al mercat en tan sols un mes. Per què aquestanecessitat? Com és possible generar un nou producte en un termini tan curt de temps? Vocació, voluntat i capacitat són les claus que permeten alinear tota l’organització per fer-ho possible.

Mascota & Vetersalut, Xenono Bicigrino són productes quevan proposar els mediadors ique es van treure al mercat enun temps rècord.

“La nostra dimensió enspermet desenvoluparproductes de manera més àgilque les grans asseguradores”

REVISTA31_CAT v1-5_revistamussap 11/12/12 14:50 Página 3

Page 4: Revista Entre Persones desembre 2012

3. La definició del preuAmb el vestit dissenyat, el DepartamentActuarial entra en escena per quantificar elcost de les cobertures, la qual cosa no sem-pre és una feina fàcil. “Si estem parlant desubproductes, o de productes personalitzats,ens és relativament senzill, perquè ja tenimexperiència i casuística, però quan es tractad’un producte totalment innovador l’esforçés ingent”, assegura David Canals, respon-sable de l’àrea. Determinar els costos d’unaassegurança innovadora suposa recol·lectardades estadístiques de diferents fonts sobreel col·lectiu al qual va dirigit i processar-lesper fer una aproximació de les freqüènciesd’ús que pot tenir cada cobertura.

Quan ja s’ha fet l’estimació de costos, elDepartament Actuarial defineix una propos-ta de preu i la contrasta amb el mercat. “Elcontext del mercat ens guia per determinarel preu final, que ha de ser atractiu per alsmutualistes i, alhora, sostenible per aMussap”, argumenta Canals.

4. Plataforma tecnològica de comercialitzacióÉs el moment de muntar l’estructura decomercialització. Joan Maggi, director delDepartament d’Informàtica i Comunicacions,és el responsable d’aquesta part del procés,que implica desenvolupar la plataforma tec-nològica que permeti als mediadors contrac-tar les noves pòlisses de manera telemàtica.

La infraestructura tecnològica de Mussap facul-ta l’entitat per desenvolupar de manera extraor-dinàriament àgil aquesta part del procés.“Tenim tots els productes parametritzats i, comque l’estructura de cadascun és molt similar,som capaços de crear la plataforma de comer-cialització en dues setmanes”, afirma Maggi.

La notable inversió que ha fet Mussap elsúltims anys a la seva plataforma tecnològica,a més de permetre una agilitat extraordinàriaen la posada al mercat de nousproductes, es tradueix enuna gran capacitat de per-sonalització per als media-dors, que poden comercia-

litzar les assegurances de la mútua per inter-net a cost zero.

Mussap personalitza tant la pantalla d’accéscom la resta de la plataforma i la documenta-ció amb el logotip del mediador que el sol·lici-ta. Gràcies a aquesta possibilitat, “els media-dors que no tenen capacitat d’inversió en tec-nologia pròpia poden, igualment, comercialit-zar assegurances on-line, una opció cada copmés demandada”, assegura Joan Maggi, res-ponsable d’Informàtica i Comunicacions.L’atractiu d’aquesta proposta fa que, cadames, nous mediadors sol·licitin la plataformade venda on-line personalitzada.

5. El llançament El Departament de Màrqueting, dirigit perMarc Carrasco, s’ocupa de l’última baula dela cadena: el llançament i la comercialitzacióde la nova assegurança. “En primer lloc, lanostra tasca és eminentment creativa: hemde buscar un nom i una imatge per al pro-ducte, que l’identifiquin, que siguin atractiusi alhora coherents amb la imatge deMussap”, exposa Carrasco.

Un cop creada la imatge, s’ha de definir dequina manera es ven. Això suposa analitzaren profunditat el producte i el públic al quales dirigeix per determinar quins missatgessón els més adequats per donar-lo a conèi-xer. En el cas de productes innovadors,també cal formar els mediadors sobre lescobertures, una tasca que es fa per mitjà desessions presencials i d’e-learning al CampusOn Line de Mussap.

L’última part del procés és la planificació decampanyes, promocionals o purament publi-citàries, la qual cosa “és una via per donar aconèixer el producte als clients potencials idonar suport a la tasca de comercialització

dels mediadors”, remar-ca el director deMàrqueting.

4 entrepersones

Les grans multinacionals asseguradorespoden posar al mercat productes estàn-dards per al gran públic a preus molt com-petitius, gràcies al seu gran volum; així i tot,les seves estructures burocràtiques alentei-xen el procés d’innovació. “En canvi, lanostra estratègia és buscar l’especialitzaciói la personalització, identificant nouscol·lectius i necessitats no cobertes per aells, i, com que la nostra dimensió ens hopermet, desenvolupar-los amb la màximaagilitat”, indica Ramon Verdaguer, directord’Organització de Mussap.

Especialització, perso-nalització i agilitat són cru-cials per captar nous clients iajuden la mediació a continuarobrint-se camí en un sector que es moucada vegada més per preu. Verdaguer estàconvençut que aquesta és una apostaguanyadora, perquè “avui en dia, elsmediadors volen productes personalitzats i,quan es tracta de grans asseguradores, notroben cap facilitat”.

Especialització i personalització, l’estratègia diferenciadora de Mussap

Mussap

Mascota HV&C

REVISTA31_CAT v1-5_revistamussap 11/12/12 14:50 Página 4

Page 5: Revista Entre Persones desembre 2012

Mascota&Cia,Mascota&Vetersalut i Mascota HV&CMascota&Cia, una assegurança per a animalsde companyia, va dirigida a propietaris demascotes d’entre 6 mesos i 7 anys. Creada el2009, ofereix cobertures destinades a propor-cionar tranquil·litat en cas d’accident o malal-tia de l’animal: assistència sanitària, coberturade despeses de sacrifici, enterrament o inci-neració, robatori o pèrdua i servei d’assistèn-cia telefònica especialitzada 24 h. La pòlissa,pionera en el seu moment, està molt benvalorada, actualment, per la mediació, ja queestà ajudant a crear nous mercats.

Mascota&Vetersalut i Mascota HV&C són fillsde Mascota&Cia. Aquests dos productes per-

sonalitzats atenen les necessitats específiquesde dos col·lectius diferenciats importants.Mascota&Vetersalut és una pòlissa desenvo-lupada de manera exclusiva per als clients delsmés de trenta centres veterinaris adscrits a laxarxa Vetersalut, i incorpora cobertures selec-cionades per la xarxa mateix.

Per la seva banda, Mascota HV&C és unamodalitat d’assegurança per a clíniques ihospitals veterinaris a què es poden acollirels clients per completar la protecció de lamascota amb cobertures per a totes lesproves diagnòstiques i les intervencionsquirúrgiques, cobertures per accident,eutanàsia i incineració.

Bicigrino i BicisegurEs tracta de dos subproductes de MussapnetBicicleta per atendre dos col·lectius específics.

Bicigrino és una assegurança dirigida als pele-grins ciclistes que fan el Camí de Sant Jaumeamb aquest mitjà de transport. Garanteix quees pugui gaudir de l’activitat cicloturista ambtota la tranquil·litat, perquè dóna assistènciatant a la persona com a la bicicleta per mitjàd’un conjunt complet de cobertures i serveis.És un producte extremadament flexible, per-què es modela a mida de cada necessitat, jaque parteix d’una cobertura bàsica d’assistèn-cia en viatge que es pot completar amb fins aset cobertures opcionals. S’ha desenvolupaten col·laboració amb el portal web El Caminode Santiago en bicicleta (www.Bicigrino.com).

D’altra banda, Bicisegur és un producte creata la mida de les necessitats d’un importantsegment de clients d’un dels mediadors deMussap. Incorpora les cobertures necessàriesper a un ús segur de la bicicleta en qualsevolentorn i, com Bicigrino, gaudeix de la màxi-ma flexibilitat.

Xenon, assegurança d’automòbilsXenon és el quart producte de la gammad’assegurances d’automòbil de Mussap, iun paradigma de la filosofia d’orientacióals clients i als mediadors, una característi-ca diferenciadora de l’entitat. Dissenyat ainstàncies del Consell Consultiu de laMediació, atén les necessitats d’un mercatque demanda preus molt ajustats i ofereixuna gamma de cobertures superior a lamajoria de productes d’aquest segmenteconòmic.

Per dissenyar aquesta assegurança, Mussapha revisat totes les cobertures dels seusproductes d’automòbil, eliminant-ne elsdetalls secundaris, cosa que ha permèsreduir-ne el cost sense afectar la qualitat deles prestacions. La pòlissa resultant presen-ta poques diferències respecte a les altresassegurances de l’entitat, per la qual cosaés un producte excel·lent, per la relacióqualitat - preu.

5mussap

Mussap

Productes a mida únics al mercat

Mussap desenvolupa assegu-rances a la mida de diferentscol·lectius, adaptant les cobertu-res de qualsevol de les sevesassegurances bàsiques percrear un nou producte. Per fer-ho, i a petició del mediador o elcol·lectiu interessat, l’entitat creasubproductes complets queexclouen les cobertures nonecessàries, o n’inclouen d’al-tres d’específiques per a l’activi-tat o el patrimoni que s’ha decobrir, adaptant-se, d’aquestamanera, harmònicament aqualsevol necessitat de protec-ció i generant vies de negociinteressants per als mediadors.

REVISTA31_CAT v1-5_revistamussap 11/12/12 14:50 Página 5

Page 6: Revista Entre Persones desembre 2012

n primer lloc, ens agradaria saber elseu parer sobre les causes que hanportat el nostre país a la situació actual.

Actualment, estem travessant uns momentsmolt complicats, fruit de les polítiques apli-cades i d’una total falta de control per partde l’Administració. Entrar a l’euro va com-portar que les entitats financeres poguessinaconseguir grans quantitats de diners a unpreu molt barat, cosa que es va traduir enuna rebaixa dels tipus d’interès en les sevesoperacions creditícies i, per tant, en unaimportant reducció dels seus marges denegoci. Això, per si mateix, no era un pro-blema que afectés el país, sinó tot el contra-ri. Però l’ambició insaciable dels banquersper guanyar diners de manera fàcil, una partde la classe política imputada en incompta-bles casos de corrupció, i la inexistència o laineficàcia del control per part dels supervi-sors ens han portat a la crisi actual. Unacombinació explosiva de factors en quènomés hi faltava el detonador, que va sorgirper part del sector immobiliari.

Si parléssim de responsables, qui assen-yalaria?El sistema financer és el pilar principal dequalsevol economia per garantir que totfuncioni. Les empreses i els comerços, leseconomies familiars, el creixement econò-mic, l’ocupació, tot s’hi recolza en ell. Peròuna cosa tan important per al benestar i laprosperitat d’un país la dirigeixen uns ban-quers preocupats només pels beneficisespeculatius i buits de tota ètica. Ells, amb elvistiplau dels polítics que ens han governatels darrers anys, crec que en són els princi-pals culpables.

I, si parlem del sector assegurador, on és elproblema?Les asseguradores havien aconseguit, elsdarrers anys, sanejar els comptes i acumular,majoritàriament, uns marges de solvènciaenvejables. Ara bé, la incidència de la bancaen el sector assegurador, cada vegada mésimportant, ja sigui per mitjà de les seves asse-guradores o bé operant com a mediadora, haportat el sector a una degradació constant deproductes i serveis, traslladant als consumi-

dors la percepció que l’única diferència que hiha és el preu. Ells han creat –amb el vistiplaudels polítics i les seves lleis– la figura del sim-ple venedor d’assegurances, amb la qual hemde competir nosaltres, els autèntics assessorsprofessionals. Però el que ens preguntem éscom es pot competir, si no es respecten elsprincipis bàsics d’igualtat i la protecció correc-ta dels consumidors, que són els objectiusprincipals de qualsevol llei.

El que sí que puc dir als meus col·legues ésque, si centrem les nostres estratègies devenda només a aconseguir més bons preusper als nostres clients, perdrem l’essència ila finalitat de la nostra activitat, ser asses-sors i especialistes, i ens convertirem en sim-ples cercadors.

Ens ha parlat de dos tipus de distribuïdors,els mediadors professionals i els bancs i lescaixes, que defineix com a simples vene-dors. Com pensen competir amb la banca?Els coneixements i l’experiència que tenimels mediadors ens han de servir per comba-tre les envestides dels simples distribuïdorsd’assegurances, que centren les sevesestratègies de venda en actuacions que, al

meu entendre, no solament freguen lail·legalitat, sinó que queden fora de totaètica. Hem de deixar de lamentar-nos i enshem de posar a treballar per aconseguir uncanvi en la regulació legal que permetiexercir l’activitat de mediació d’asseguran-ces amb unes normes que garanteixin laigualtat de condicions dels diferents opera-dors, que evitin l’intrusisme i, en especial,que protegeixin els consumidors de l’en-gany i de les coaccions.

6

Ent rev is ta

entrepersones

E

“Voldria dir al col·lectiu de mediadors, que com jo estimenla seva professió, que cal prendre part activa en la defensadel nostre espai professional” Joan Carles León Miró - Mediador d’Assegurances i Llicenciat en Dret

“La banca ha creat –amb el vistiplau dels polítics i lesseves lleis– la figura del simplevenedor d’assegurances, amb la qual hem de competirels mediadors, autènticsassessors professionals.”

REVISTA31_CAT v1-5_revistamussap 11/12/12 14:50 Página 6

Page 7: Revista Entre Persones desembre 2012

En la situació actual de descrèdit que patei-xen els bancs i les caixes, on creu que raula clau del seu èxit en la distribució d’asse-gurances?Realment, és sorprenent veure com uns delsprincipals responsables de la crisi actual quepateix el nostre país, els bancs i les caixes,són els que estan incrementant les carteresd’assegurances. La resposta de l’èxit queestan tenint en la distribució d’assegurancesla coneixement tots, i em permeto detallarunes causes que els mediadors professionalsconeixem prou bé. Parlo de:

- Aprofitar-se de les necessitats de crèditper vendre totes les assegurances possibles,sense entrar a valorar si s’ajusten a lesnecessitats dels clients i privant-los del dretd’escollir.

- Establir les condicions d’un crèdit o d’undipòsit a canvi de la subscripció d’assegu-rances.

- Aprofitar-se de les dades que els clients elshan facilitat per gestionar operacions finan-ceres i, fent servir la informació que les asse-guradores i els mediadors els hem fet arribarquan hem carregat un rebut, avançar-se itraslladar als clients propostes d’asseguran-ces que ells no han demanat.

- Traspassar carteres de manera massiva aaltres asseguradores o vendre una part delnegoci d’assegurances sense coneixement niconsentiment dels clients, amb l’únic afanyd’obtenir diners fàcils.

- Fer servir els seus recursos humans en lavenda d’assegurances sense que disposindels coneixements més mínims i elemen-tals sobre els productes i les seves regula-cions legals.

Resulta incomprensible que tot això es per-meti, però és que, a més, els qui haurien deposar ordre en el mercat ens parlen, alsmediadors, de les obligacions de formació,assessorament adequat, ofertes motivades,transparència, bones pràctiques... Aquestesdirectrius, encaminades a professionalitzar elnostre sector, són sempre positives per anosaltres i els consumidors, però el seuincompliment per part de la banca crea ungreuge comparatiu i ens fa competir-hi endesigualtat de condicions.

Com es pot eradicar aquesta mala praxisde bancs i caixes i caminar cap a la igual-tat de condicions dins de l’activitat de lamediació d’assegurances?Hem de concentrar les nostres reivindica-cions. Els col·legis professionals i les asso-

ciacions que ens representen han posat demanifest la problemàtica que pateix lamediació de manera tímida, cadascú pelseu cantó i amb una estratègia errònia,com demostren els nuls resultats obtin-guts. Cal tenir en compte que la solució noestà a les mans ni dels organismes supervi-sors del sector ni dels estaments judicials.Han de ser els polítics que ens governen iens legislen els qui –pressionats per nosal-tres– posin ordre al desgavell que pateixl’activitat de la mediació.

Vull posar com a exemple que s’hauria deseguir el model del Canadà, on els media-dors professionals intervenen en un 73%del total de les assegurances que es distri-bueixen. El seu èxit es deu al fet que dispo-sen d’una associació o una federació que ésl’única veu que representa tot el col·lectiu,i que ha aconseguit una llei que regula l’ac-tivitat de manera més justa i transparent, ique eradica les desigualtats entre els dife-rents canals de distribució. Fent pinya hansabut treure dels polítics lleis justes i basa-des en els principis d’igualtat entre compe-tidors (mediadors i banca), tot preservantels drets dels consumidors i la llibertat d’es-collir, garantint, d’aquesta manera, unassessorament correcte i evitant actuacionscoactives.

La banca té dret a operar en el mercat dela distribució d’assegurances, si bé s’hauriade desvincular del negoci financer. Podriaobrir oficines centrades en el negoci de ladistribució d’assegurances, igual quenosaltres, i això generaria nous llocs de tre-ball i professionalitzaria els seus empleats.

Quin pensa que és el camí que cal seguirper aconseguir el que els mediadorscreuen just?Els mediadors professionals ens hem demobilitzar per traslladar a la societat un mis-satge clar que nosaltres també estem patintles conseqüències de les actuacions delsbancs i les caixes. La seva manera de fer–fora de tota lògica, ètica i control– ha por-tat el nostre país, i moltes de les personesque hi viuen, a una situació d’empobriment,tant de la classe mitjana com dels més des-favorits, i només ha beneficiat els rics.

Esperem que els nostres col·legis i associa-cions deixin de concentrar els esforços a riva-litzar entre ells per captar associats i, d’unavegada per totes, actuïn de manera conjun-ta en una sola direcció. Per això, m’agrada-ria dir a les associacions i als meus col·leguesde professió que potser ja és hora de treurea passejar el nostre cavall de batalla perdefensar la mediació professional.

I, deixant de banda la problemàtica de lamediació, quines serien les solucions persortir de la greu crisi econòmica que estempatint?La situació econòmica del nostre país ésrealment complexa i de solució difícil, a curti mità termini. El que no podem esperar ésque els nostres polítics aportin una sortidaals greus problemes que estem patint entots els àmbits. Hem de ser intel·ligents itenir clar que el remei està en mans detotes i cadascuna de les persones, a títolindividual. Hem de concentrar els esforçosa potenciar el consum intern, els productesde casa nostra, i que els nostres sectorsindustrial i de serveis busquin noves fórmu-les per potenciar les exportacions. És unasolució ben senzilla, que frenaria la desapa-rició contínua de les nostres pimes i comer-ços i crearia ocupació.

7mussap

“Esperem que els nostrescol·legis i associacionsconcentrin els esforços iactuïn de manera conjunta,en una sola direcció.”

REVISTA31_CAT v1-5_revistamussap 11/12/12 14:50 Página 7

Page 8: Revista Entre Persones desembre 2012

Dia a d ia

8 entrepersones

ls mutualistes que hagin de reparar elvehicle després d’un sinistre podran,des d’ara, localitzar de manera molt

més còmoda i fàcil el taller concertat quesigui més a prop de casa seva. Gràcies a l’a-plicació que ha desenvolupat Mussap, tro-bar el taller més proper serà tan fàcil comintroduir el codi postal del domicili a lapàgina web.

Per tal d’accedir a aquesta aplicació, els usua-ris només han d’entrar a www.mussap.net,accedir a la secció Assistència / Tallers i selec-cionar l’opció Recerca de tallers. Després

d’introduir el codi postal o la població, sorti-rà un llistat de tallers propers, amb l’adreçai la seva localització a Google Maps. Els asse-gurats també tenen l’opció de trobar untaller determinat introduint-ne el nom o elcodi. Fàcil, ràpid i còmode.

Amb més de 1.000 tallers distribuïts per totala geografia nacional, els mutualistes sempretenen a prop un taller concertat Mussap,que, entre altres avantatges, els garanteix unservei de primera qualitat, agilitat en la repa-ració i un vehicle de substitució.

E

La xarxa de tallers concertats, ara més amà gràcies al localitzador web

Mussap defensa el model tradicionaltot i la deriva del sector

cap al ‘ low cost’Mussap Assistència Llar: el millor serveid’assistència tècnica a domicili

a incorporació recent del nou servei dedanys elèctrics per sobretensió arrodo-neix les prestacions de Mussap

Assistència Llar i perfecciona l’excel·lent assis-tència a la llar que proporciona la mútua.

Efectivament, Mussap Assistèn-cia Llar és un dels millors ser-veis, i dels més extensos,d’assistència tècnica a domi-cili del país. Preparat perresoldre amb rapidesa, eficà-cia i garantia qualsevol pro-blema derivat d’un sinistre ouna altra eventualitat, propor-ciona a domicili els millors profes-sionals de cada especialitat i evita malde-caps als mutualistes.

Davant de qualsevol sinistre a l’habitatge o elcomerç, val la pena aconsellar sempre als

mutualistes que contactin amb MussapAssistència Llar. Això agilitzarà el procés dereparació i, a més, s’estalviaran tràmits buro-cràtics molestos, com el comunicat o el peri-

tatge. Els mutualistes guanyarancomoditat i aconseguiran un

retorn més ràpid a l’activitathabitual sense avançar cappagament, mentre que elsmediadors resoldran elsinistre amb menys esforçi sense complicacions.

Per recordar les interessantsprestacions de Mussap Assis-

tència Llar, la mútua ha editatun nou fullet informatiu, juntament

amb un imant de nevera que indica els núme-ros de telèfon d’assistència: 902 430 470 i934 968 808.

L

l context econòmic actualporta la major part de ciuta-dans a triar els productes i els

serveis essencialment en funció delpreu. En el sector assegurador, aixòha conduït a un nou model low cost, basat enla venda on-line i en la prestació de serveismitjançant el call center. Aquest model acon-segueix ajustar preus en detriment de la qua-litat de protecció i del servei i reverteix en unapèrdua de pes del mediador, que veu retalladala seva funció d’expert i es converteix en unmer distribuïdor d’assegurances.

En aquest escenari, Mussap es distingeix permantenir el seu model tradicional de venda,que no s’ha vist alterat en absolut per la deri-va del sector cap al low cost. Ferma defensoradels valors tradicionals, la mútua ha pogut tro-bar fórmules que li permetin mantenir la com-petitivitat sense renunciar al tracte personalamb la mediació i els seus mutualistes. Elsmediadors de Mussap poden estar tranquils: ala mútua sempre comptaran amb un interlo-cutor disposat a escoltar les seves peticions i,davant dels assegurats, mantindran la funciód’assessors experts en assegurances.

Mussap, quarta entitat per marge de sol-vènciaI tot plegat amb l'aval de solvència deMussap que, segons l'últim estudi de larevista Actualitat Asseguradora, segueixencapçalant –en quart lloc- el rànquingd'entitats asseguradores espanyoles perresultats marge de solvència / marge desolvència de negoci total.

E

REVISTA31_CAT v1-5_revistamussap 11/12/12 14:50 Página 8

Page 9: Revista Entre Persones desembre 2012

Dia a d ia

Associació d’Amics del Parc NaturalAiguamolls de l’Empordà (APNAE),una entitat sense ànim de lucre quetreballa per a la conservació d’aques-

ta zona pantanosa del nord-est de Catalunya,ha rebut, un any més, el suport econòmic deMussap, que s’emmarca en el seu programade reparació de llunes trencades.

Per cada vidre trencat que reparin els assegu-rats, la mútua destina una quantitat econò-mica a aquesta ONG, aconseguint, d’aquestamanera, el doble objectiu de sensibilitzar elsmutualistes per evitar residus contaminants ide contribuir de manera directa a la conser-vació d’aquest espai natural.

El programa per al foment de la reparació dellunes trencades ja ha arribat al dotzè any iforma part del compromís social de Mussap,que es manifesta en un ampli pla deResponsabilitat Social Corporativa. Dins d’a-quest programa, Mussap manté col·labora-

cions estables amb la Fundació EsclerosiMúltiple, que treballa per millorar la qualitatde vida de les persones afectades per aques-ta malaltia degenerativa; la Fundació BCNFormació Professional, per a la promoció i eldesenvolupament de la Formació Professionala Barcelona, i Som-riures sense Fronteres,entitat dedicada a millorar l’estat anímic denens afectats per llargues malalties.

L’

as vist una bicicleta, aquestesvacances? Aquest ha estat l’eslò-gan del concurs fotogràfic d’estiu

de Mussap, que, per tercer any consecutiu,s’ha dut a terme per mitjà de la seva pàginade Facebook, i ha superat l’èxit dels dos ante-riors. Aquest any, més de 150 participantshan pres part en la convocatòria, presentantfotos de tots els racons del món amb la bici-cleta com a protagonista.

La fotografia Amsterdam, presentada per LoliMartínez, de Pontevedra, ha estat votada peljurat com la millor entre les vint més valoradespels fans de Facebook i s’ha adjudicat un iPadi un val de 200 euros per a

un producteMussap, que la guanyadora invertirà en unaassegurança d’automòbil.

Javea, del mutualista Carlos Font, de Segorbe,ha obtingut el segon premi entre les vint foto-grafies més votades, consistent en un val pervalor de 100 euros, que el guanyador tambéfarà servir per a l’assegurança del cotxe. Per laseva banda, Antonio Soria, de Sòria, ha guan-yat el premi a la millor fotografia –votadaexclusivament pel jurat– amb la imatge Gijón,amb què ha aconseguit un iPad i un val de200 euros, que el propietari invertirà en l’as-segurança d’habitatge Doble Sostre.

H

El tercer concurs fotogràfic d’estiu ja téguanyadors

9

L’APNAE rep un any més el suport de Mussapdins del seu ampli programa de RSC

Mussap regala uncollar a tots els fansde Mascota&Cia

mb l’objectiu de promocionar el pro-ducte Mascota&Cia, Mussap ha llançatuna nova promoció per als seus admi-

radors de Facebook: tothom qui publiqui awww.facebook.com/mascotacia una fotografiadel seu gos o gat se l’obsequiarà amb un collarper a l’animal de companyia.

Per participar-hi, només s’ha d’accedir a l’adreçaweb esmentada anteriorment, fer-se’n fan fentclic a M’agrada, entrar a l’aplicació per mitjà delbotó Participar i carregar una fotografia de lamascota, gos o gat. Tots els participants rebrana casa seva un collar i podran triar entre dosmodels, segons la mida de l’animal.

L’acció promocional està sent un èxit i, en elmoment de tancar aquesta edició, ja tenia mésde 900 participants, una xifra que es preveu ques’incrementarà de manera sensible fins que s’a-cabi el termini de presentació de fotografies, el31 de desembre.

La iniciativa busca, a més, dinamitzar la presèn-cia de Mussap a les xarxes socials, conquerintnous fans que puguin ser mutualistes poten-cials. Amb aquest objectiu, l’aplicació permetque els admiradors comparteixin la promocióamb els amics i atreguin nous internautes al per-fil de Mussap.

A

Xarxet Comú.

Antonio SoriaCarlos Font

Loli Martínez

Foto: Joan Martí

mussap

REVISTA31_CAT v1-5_revistamussap 11/12/12 15:37 Página 9

Page 10: Revista Entre Persones desembre 2012

10

L’observator i

entrepersones

ls darrers anys, hi ha hagut un aug-ment considerable dels accidents detrànsit provocats per espècies cinegè-

tiques –habitualment, porcs senglars i, tam-bé, algun cop, cabirols–, un fet que ha ge-nerat una gran sensibilitat social i ha tingutconseqüències jurídiques: una mateixa llei–Llei de caça 1/1970, de 4 d’abril, reforma-da l’any 2005– s’interpreta, avui en dia,amb més rigor, per part dels tribunals, cosaque afecta directament les societats de ca-ça que gestionen els vedats de caça.

La modificació del 2005 canvia el règim deresponsabilitat objectiva vigent des del 1970(gairebé a cada accident li correspon la sevaindemnització), en la mesura que sembla es-tablir un règim de responsabilitat per negli-gència (només hi hauria indemnització si hiha, almenys, una mínima culpa). No obstantaixò, a efectes pràctics, la reforma de la lleino modifica de manera tan substancial compodria semblar la regulació anterior.

La Llei 17/05, de 10 de juliol, regula concre-tament la responsabilitat en accidents detrànsit per atropellament d’espècies cinegè-tiques. Estableix que el responsable serà elconductor del vehicle quan es pugui imputarincompliment de les normes de circulació.

No obstant això, aquest extrem resulta difí-cil d’acreditar, ja que poques vegades hi hatestimonis dels fets que puguin avalar queel conductor circulava complint la normati-va de circulació o al contrari, i l’autoincul-pació dels senglars és força infreqüent, jaque, tal com és sabut, són mentiders demena. A més, la força actuant –Mossosd’Esquadra, Policia Local– cada vegada por-ta a terme menys estudis de velocitat quepuguin determinar la velocitat a la qual cir-culava un vehicle.

Així “l’incompliment per part del conductorde les normes de circulació” (art. 33 de laLlei de caça) queda a mercè de l’honestedatdel mateix conductor / reclamant, que hau-ria de ser qui confessés un incomplimentdel codi de circulació, encara que, teòrica-ment, no sigui així.

Per tant, els danys personals i patrimonials,en aquests sinistres, segons estableix la Dis-posició addicional novena, només serienexigibles als titulars dels aprofitaments ci-negètics o, en el seu defecte, als propietarisdels terrenys, quan l’accident sigui acció di-recta de l’acció de caçar o d’una falta de di-ligència del terreny acotat.

Gestió i senyalització dels vedats de caçaAquest és el quid de la qüestió: quan es con-sidera que existeix una falta de diligència enla gestió del vedat? Els tribunals exigeixen alsvedats de caça l’adopció de mesures de vigi-

lància i conservació per evitar danys previsi-bles per irrupció d’espècies cinegètiques a lavia pública procedents del terreny acotat. Noobstant això, la llei no concreta cap tipus demesura de vigilància i conservació, deixant alcriteri del jutjador les condicions que es re-quereixen per apreciar una gestió diligent delterreny acotat.

De la mateixa manera, aquesta falta de con-creció genera inseguretat jurídica a les socie-tats de caçadors. Quan podran estar seguresd’haver pres totes les mesures necessàries?

N’hi ha prou demanant la sol·licitud de ba-tudes fora de temporada? S’ha d’haversol·licitat el permís per tancar tot el períme-tre? Els senyals d’animals salvatges en lliber-tat també s’ha de demanar o ja hi hauranpensat els de la Direcció General de Carrete-res? I si el jutjador reclama la col·locació dedispositius sonors i lluminosos? De quinamena de dispositius es tracta? Un semàforen vermell per a senglars? No s’acaba aquí:actualment, hi ha jutges que fan referènciaals repel·lents olfactius, la creació de rasesque dificultin l’accés dels animals a la via, lainstal·lació de barreres… i un ampli ventallde mesures més. Qui garanteix que, un copsatisfets tots aquests requisits, els magis-trats no en necessitaran més?

El porc senglar, una plaga?Hem de tenir en compte que hi ha espè-cies –com el porc senglar– que, els darrersanys, s’han repoblat tant que, en algunsllocs, ja es consideren una plaga. A bandadels nombrosos accidents de circulacióque provoquen aquestes bestioles, tambéhem de tenir presents els quantiosos danysque causen als conreus. Els caçadors, ambles batudes que porten a terme, són, araper ara, l’única mesura que existeix per es-tablir un cert control a la superpoblaciód’aquesta espècie.

De vegades hem d’apel·lar a la ironia per donar sentit a lescoses. El cas dels vedats de caça i els accidents de trànsit és undels que cal mirar-se amb comprensió i... bon humor. Perquè, usimagineu demanar a un porc senglar que miri a dreta i esquerraabans de travessar la carretera?

E

Els caçadors són, ara perara, l’única mesura queexisteix per establir un certcontrol a la superpoblacióde porcs senglars

“El Xino”

Vedats de caça o vedats de vigilància permanent?Joan Castelltort i BoadaAdvocat - Bufet Jurídic Castelltort & Ayllon Advocats

REVISTA31_CAT v1-5_revistamussap 11/12/12 14:50 Página 10

Page 11: Revista Entre Persones desembre 2012

11mussap

D’altra banda, la tendència actual, per partdels tribunals, és la de condemnar, quasisempre, les societats de caçadors –o els pro-pietaris de les zones acotades– per accidentsde circulació a causa de l’atropellament d’unporc senglar, i el fet que es produeixi en mo-ments en què no s’està caçant tampoc nocomporta un eximent de la seva culpa.

L’augment inevitable de primes d’asse-gurançaTenint en compte això, és normal que les asse-guradores cada vegada augmentin més les pri-mes per les cobertures de responsabilitat civilde les associacions que han patit reiterada-ment sinistres d’aquestes característiques, finsal punt que a algunes ja els sigui complicat fer-hi front. Si, ara, l’augment de població delsporcs senglars ja s’ha convertit en una autènti-

ca plaga, no volem ni imaginar-nos què passa-ria si els caçadors, farts de patir aquesta situa-ció, en què se’ls fa responsables de tot, deixes-sin d’anar a caçar.

Potser els legisladors que fan les lleis i els tri-bunals que en personalitzen les interpreta-cions hauran de pensar en noves mesurespreventives dels accidents: porcs senglarsamb corretja, conills ensinistrats, cérvolsamb xip de telecontrol i, per què no, potseruna sèrie de retrats amb testes coronades–com a trofeu cinegètic– als límits dels ve-dats també provocaria la fugida en massa dequalsevol animal, potes ajudeu-me!

A la pràctica, els tribunals han augmentat el ri-gor de la interpretació legal per poder acredi-tar que el vedat ha dut a terme totes les dili-

gències de prevenció per evitar l’accident detrànsit amb espècies cinegètiques, fins al puntque sempre es pot demanar alguna cosa més.

Podríem parlar d’una vigilància constant ipermanent del terreny acotat? Potser esta-blir un examen per treure’s el títol de senglar,en què aquest animal reconegués els límitsdel seu vedat? Això és totalment impractica-ble, a la pràctica... Per això, el millor és aga-far-s’ho amb una mica d’ironia, ja que el queestà passant no respon a la lògica més ele-mental. Si volem viure i gaudir d’un entornnatural, del qual els animals salvatges for-men part, hem de tenir en compte que això,per si mateix, comporta un risc que hemd’acceptar.

Els tribunals exigeixen als vedats de caça l'adopcióde mesures de vigilància i conservació per evitardanys previsibles per irrup-ció d'espècies cinegètiquesa la via pública

REVISTA31_CAT v1-5_revistamussap 11/12/12 14:50 Página 11

Page 12: Revista Entre Persones desembre 2012

C M Y CM MY CY CMY K

Mussap,assegurancesinnovadores,a mida ien temps rècord

Entrevista a J.C. León:“Els mediadors hem deprendre part activa enla defensa del nostreespai professional”

Xenon, Bicigrino iMascota HV&C,productes a midaúnics al mercat

Mussap Assistència Llar:el millor serveid'assistència a domicili

Revista informativa del grup MussapNúmero 31 · Desembre 2012

Mútua d’Assegurances i Reassegurances a P.F.Mútua d’Assegurances i Reassegurances a P.F.

Que la pau i l ’esperitdel mutualisme

us acompanyi duranttot l’any.

Fe l iç 2013!

A G R O - I N D U S T R I A LPrevisora

A Mussap tétot el que necessita…• Tracte directe i personalitzat

• Productes innovadors i a mida

• Xarxa assistencial d’alta qualitat

• Solvència i qualitat certificada

Mussap recolza i confia plenament en el mediador com a la figura idòniaper a comercialitzar els seus productes i assessorar cada client.

No deixi passar l’oportunitat de col·laborar amb nosaltres. Sol·liciti la visitad’un comercial perquè li exposi els productes i serveis que podem oferir-li.

Posi’s en contacte amb nosaltres: [email protected] - Tel. 93 295 63 20

Compromesos amb la mediació

No busqui més!Mútua d’Assegurances i Reassegurances a P.F.

www.mussap.net