PRIMERA PART - VOCABULARI

“Concepto historiográfico que viene siendo utilizado para definir un período histórico caracterizado por la reimplantación o restauración del sistema monárquico tradicional que previamente ha sido superado o derrocado por la acción revolucionaria.

En la historia general de Europa, el término hace referencia al período iniciado en 1814…

En España, sin embargo, es la restauración de la dinastía de los Borbones, expulsados por la Revolución de 1868 y vueltos al trono en la personal de Alfonso XII, mediante el golpe militar de Sagunto, a fines de 1874, lo que ha pasado a definir toda una época de la historia contemporánea de España. Se trata, pues, de una reacción política e ideológica, de contenido legitimista y conservador, frente a la orientación progresista del Sexenio Democrático (1868 – 1874)”

Garcia Nieto, y Yllán. Historia de España 1808 – 1978. Vol.3. Barcelona, 1988

Sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és falsejada per la manipulació electoralexercida per persones influents, que serveixen d’enllaç entre l’oligarquia que deté el poder i elshabitants de llurs localitats.

A l’Estat espanyol la corrupció i la falsificació de les eleccions arribà a dominar la vida políticamunicipal, provincial i parlamentària durant la Restauració (1874-1931), especialment a partir dela instauració del sufragi universal (1889)… El cacic local era normalment un home amb podereconòmic, Intel·lectual o moral sobre una comunitat i ben relacionat amb l’administració. Perdamunt d’ell hi havia el cacic del districte, que controlava i feia elegir el personatge prèviamentdesignat. El governador civil, càrrec de nomenament directe del ministeri de governació, exigiaals cacics el compliment de les consignes del propi partit (liberal o conservador), a canvid’ajudar ell de diverses maneres els cacics elegits. Sovint el poder del cacic era tan gran, queimposava amb facilitat la seva voluntat; però en ocasions calia acudir a la compra descarada delsvots, i encara a la tupinada (fer votar els morts, privar de vot certs individus, eliminar paquets desufragis i invalidar l’elecció, si havia fracassat). El desastre colonial del 1898, les crítiques delsintel·lectuals (Joaquín Costa, Emilia Pardo Bazán, Benito Pérez Galdós), l’acció dels nous partits(republicans, regionalistes, nacionalistes, reformistes i socialistes), les eleccions del 1901(guanyades pels socialistes a Astúries i pels catalanistes a Catalunya) i la llei electoral del 1907iniciaren la davallada del caciquisme, mantingut només a les zones rurals, fins que fou destruïtcom a institució per suspensió del parlamentarisme durant la Dictadura (1923-30).

www.enciclopedia.cat (data de consulta 20 noviembre 2014)

“Término genérico derivado de puchero (primitiva urna electoral) que se empleaba en la España de la Restauración para designar EL PROCESO de manipulación y fraude de los resultados de una elección. Comprendía toda una amplia tipología de maniobras delictivas de contenido muy diferente (compra de votos, falsificación de actas, coacciones), pero cuyo resultado final era burlar la voluntad del electorado. “

http://redul.wikispaces.com/Pucherazo (data de consulta: 26 / XI / 2014)

“Filosofía que deu el seu nom al pensador Karl C.F. Krause (1781 – 1832). El seu

pensament es basava en una pedagogía unida a la natura i en el coneixement del

medi a través de l’experiencia.”

AA.VV., Història d’Espanya 2 batxillerat. Barcelona, 2009

“Corrent ideològic que es desenvolupà a l’Estat espanyol al final del s. XIX i principi

del XX, precipitat de forma immediata pel desastre colonial del 1898 però amb un

rerefons d’insatisfacció del sistema sociopoliticoeconòmic de la Restauració.”

www.enciclopedia.cat (data de consulta: 26/ XI / 2014)

“Doctrina i moviment polític el fonament del qual es trova en la consciencia de

formar una comunitat nacional per raons ètniques, històriques, lingüístiques o

culturals. Durant el segle XIX, la ideología i la política nacionalista europea van

tindre com a objectiu la construcción de nous estats nacionals (Bèlgica, Grècia,

Itàlia, Alemanya,…) o el reforçament de la cohesió nacional dels estats tradicionals”

AA.VV., Història del món comteporani. Anaya. Valencia, 2008.