pissarra 150 pissarra 142 150.pdf · per a participar en un congrÉs de bones prÀctiques tic a...

of 64 /64

Embed Size (px)

Transcript of pissarra 150 pissarra 142 150.pdf · per a participar en un congrÉs de bones prÀctiques tic a...

  • ÍNDEXPISSARRA

    Revista periòdica d’informacióde l’ensenyament de les Illes Balears

    EDITA:

    Sindicat de Treballadores i Treballadors Intersindical de

    les Illes Balears

    Carrer Jaume Ferran, 5807004 Palma

    Tel. 971 90 16 00Fax. 971 90 35 35

    Pàg. Web: www.stei.catE-mail:

    [email protected]@stei.cat

    [email protected]@[email protected]

    CONSELL DE DIRECCIÓI REDACCIÓ:

    Francesc Xavier Alomar NovilaSebastià Bonet Maimó

    Maria Camps SintesM. Antònia Font GelabertFrancesc Garcias Capellà

    Dana Garcias MasTomàs Martínez MiróLluís Segura Gelabert

    Joana Tur Planells

    COORDINACIÓ:Montserrat Nadal

    S’agraeix la col·laboració de lesautores i dels autors dels

    articles.

    MAQUETACIÓ I COMPOSICIÓToni Martínez

    Escola de Formació iMitjans Didàctics.C/ Marià Canals, 13

    07005 PalmaTel. 971 91 00 60

    PUBLICITAT:Jaume Ferran, 58

    07004 PalmaTel. 971 90 16 00

    DISSENY DE LA PORTADA:Toni Martínez

    FOTOS:Francesc X. Alomar

    Catalina Bover Carles CabreraMontse MozoCEPA Pitiüses

    CC La Salle AlaiorCC La Salle Inca

    CC Ntra. Sra. Consolació AlaróCC Santíssima Trinitat

    CC Es LiceuEscoleta Gianni Rodari

    IES Guillem Sagrera IES Porto CristoCEIP Rodamilans

    Internet

    Els articles publicats en aquestarevista expressen unicament l’opinió de les seves autores i

    dels seus autors.

    Dipòsit Legal: PM 533/77ISSN: 1133-052X

    45-7

    8-1011-1314-16

    17-1819-20

    21-2324-2728-2930-3233-3435-36

    37-40

    41-42

    43-47

    48-5051-5354-5758-60

    61-62

    63

    EDITORIAL

    ELS MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DELES ILLES BALEARSBERNAT SUREDA

    PARLAM AMB CATALINA BOVERMONTSERRAT NADAL FULLANA

    CEIP ROSA DELS VENTSMONTSE MOZO

    CAMINANT CAP AL CANVI DE MIRADA. CEIP RODAMILANSMIQUELA BARCELÓ ALZAMORA I MARIA ROSA CAPÓ TOUS

    L’ART COM A FONT DE CREATIVITATESCOLETA GIANNI RODARI

    LA SALLE ALAIOR, UNA PROPOSTA VERTICALI COOPERATIVAEQUIP COORDINADOR D’ECA

    UNA FINESTRA AL FUTURTONI LLUÍS MATIAS GOST, CATA SEGURA FUSTER I JUAN VERGER FRAU

    XARXA D’INSTITUTS CONNECTATS PEL CANVIMONTSERRAT NADAL FULLANA

    S'OBRE EL TELÓ. TEATRE A L'IES GUILLEM SAGRERAPROFESSORAT IES GUILLEM SAGRERA

    L’ITINERARI TECNOLÒGIC EN ES LICEUMIQUEL PIULATS

    EL PROCÉS DE CANVI DES D’UNA ESCOLA PETITAGABRIEL A. GORDIOLA

    UN PROJECTE DE LA SALLE INCA SELECCIONAT PER A PARTICIPAR EN UN CONGRÉS DE BONES PRÀCTIQUES TIC A SALAMANCALA SALLE INCA

    L’ÚS DELS BLOGS EDUCATIUS COM A RECURSDIDÀCTIC: ALGUNES EXPERIÈNCIES AL CEPA PITIÜSESMAXIMILIANO ALCAÑIZ I ANNA TUR

    LA SITUACIÓ DE L’ENSENYAMENT DE LA MÚSICA A SECUNDÀRIAKARMELE VIGARA

    UN CAS DE PROBLEMES DE COMPORTAMENT: DEL PERQUÈ AL COMDAVID RIERA RIU I ANNA SALA FERRAN

    CAP A ON VA LA “NOVA” INNOVACIÓ EDUCATIVAROSA CAÑADELL

    ELS JOCS DE CARTES: MÀGIA I MATEMÀTIQUESFRANCESC XAVIER ALOMAR NOVILA

    ÀNGEL GUIMERÀ I LA SEVA PRODUCCIÓ LITERÀRIACARLES CABRERA VILLALONGA

    L’EDUCACIÓ COM A MECANISME DE COOPERACIÓPER A IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT AGUATEMALAMARIO RODRÍGUEZ ACOSTA

    CREACIÓ DE LA SECCIÓ DE PERSONES JUBILADESDE L’STEIÀNGELS CARDONA PALMER

    REPTES DE FUTURRAMON MONDÉJAR

  • 4 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    Teniu a les vostres mans la Pissarra 150, un númerosimbòlic que dóna fe del llarg camí que ha recorre-gut fins al dia d'avui la nostra publicació. Ens sentimmolt contents de la feina feta fins ara i, alhora, res-ponsables de mantenir el vigor i l'espurna d'una re-

    vista que ha volgut ser sempre un altaveu del món educatiu,dels seus reptes i dels seus anhels, de totes aquelles bonespràctiques que empenyen el carro de la cultura i l'aprenen-tatge malgrat totes les dificultats.

    Dedicam aquest número a la innovació, a tot un seguit depropostes de renovació pedagògica que un bon grapat decentres de les Illes duen a terme des de fa un temps. Peròmés que parlar d'innovació com un significant buit, ens sen-tim més comodes si ens referim a processos d'aprenentatgesignificatiu i metodologies diferenciades emmarcades en es-pais, moments i situacions concretes. I és perquè a l'STEI In-tersindical ens agrada vincular la pedagogia a la participació,a la cooperació, a la gestió compartida, la que promou l'equi-tat i no s'aïlla, sinó que més aviat afronta i mira de reduir lesdesigualtats socials mentre vetlla per la igualtat d'oportuni-tats. La bombeta que il·lustra la portada d'aquest número téla intenció de recollir totes aquestes percepcions, intencionsi sensibilitats diverses.

    Des de l'STEI Intersindical consideram que la tradició peda-gògica de les Illes Balears i del nostre entorn més proper ésun valor que no es pot menystenir ni tampoc obviar, quanparlam d'innovació. Hi ha centres que fa anys, dècades, queexperimenten, creen, motiven, renoven i generen pràctiqueseducatives a partir de cada realitat, de cada necessitat, ambl'esforç compartit i la col·laboració entre companyes i com-panys. Com diu una de les mestres entrevistades en aquestnúmero de la nostra revista, quan parla d'innovació i novesmetodologies, “tot això és més vell que el pastar”.

    No podem ni volem passar per alt que ens trobam en un mo-ment en què un document tan important per al futur de l'e-ducació de la nostra Comunitat autònoma com és el del Pacte

    per l'Educació s'està debatent en el si del Consell Escolar deles Illes Balears. I des de l'STEI Intersindical hem manifestat,sempre que n'hem tengut ocasió, que no acceptarem que,sota l'empara d'una suposada autonomia de centre mal en-tesa i baix el paraigües d'un tèoric pla de qualitat o de milloradels centres, els equips directius puguin seleccionar el seuprofessorat d'acord amb uns criteris subjectius; o que es blin-din certes competències dels directors i directores que vanen contra de la democràcia en les escoles i els instituts, talcom recull la LOMCE. Nosaltres seguim reclamant l'elecciódemocràtica dels equips directius per part de la comunitateducativa de cada centre, sigui públic o concertat.

    Hem de vetllar, per tant, per dotar els centres de tots els re-cursos necessaris, perquè els plans de millora arribin a totesles escoles i instituts de les Illes Balears; hem de combatrel'exclusió i la segregació escolar, hem d'obrir debats pedagò-gics als centres i treballar en comunitat. Ens cal abordar unpla pedagògic plural i extensiu per a tots els centres de lanostra Comunitat autònoma i del conjunt de l'Estat que ensretorni la democràcia als centres; hem d'evitar que ens arra-bassin aquest bé comú que és l'educació i la converteixin enun negoci per a uns pocs.

    Des de l'STEI Intersindical deim Sí als aprenentatges signifi-catius i a unes metodologies actives i dinàmiques per a tot-hom. Deim Sí a una educació pública, democràtica,coeducadora, laica i de qualitat, ja que ens hi va el futur de lanostra terra.

    Per aquest motiu, els propers dies 12 i 13 de maig l'STEI Inter-sindical organitzarà unes Jornades d'Innovació a l'illa de Ma-llorca, perquè pensam que sempre és un bon moment per aanalitzar el nostre sistema educatiu, per a millorar-lo, per agarantir-ne la qualitat, per obrir el debat sobre la pedagogiaque es du a terme en els centres educatius, i per a posar encomú totes les bones pràctiques que el conjunt del professo-rat tira endavant dia rere dia amb passió i energia en beneficide tota la comunitat educativa. Hi estau totes i tots convidats.

    EDITORIAL

  • Al final del franquisme esproduïren moviments im-portants en el camp de larenovació educativa. Les al-ternatives a l’escola fran-

    quista tradicional foren especialmentpotents a Catalunya on grups de pares imestres, amb el suport d’altres sectorssocials, volgueren recuperar la tradicióeducativa renovadora de les dècadesanteriors a la Guerra Civil. El 1965 es creal’Escola de Mestres Rosa Sensat. Un delsmotius bàsics que va impulsar aquellainiciativa va ser la poca formació que re-bien els mestres. El 1966 l’Escola de Mes-tres va organitzar la primera Escolad’Estiu. Aquestes escoles, que recupera-ven un model de formació de mestresmolt participatiu i actiu, reprenien la tra-dició iniciada a Catalunya per la Diputa-ció de Barcelona el 1914.

    L’assistència de mestres de Mallorca iMenorca a les dues primeres Escolesd’Estiu de Barcelona, els anys 1966 i1967, propiciaren la realització de la pri-mera Escola d’Estiu a Palma el 1968. LesEscoles d’Estiu, que es continuaran con-vocant anualment a Mallorca fins a 1971,foren un potent instrument d’innovacióeducativa de les escoles de les Balears.

    El 1974 es creava el Secretariat Pedagò-gic de l’Obra Cultural Balear que es

    mostra especialment actiu organitzantcursos i seminaris de formació per mes-tres i participant en trobades estatalsde grups de renovació educativa. El1975 el Secretariat Pedagògic es va fercàrrec de reprendre l’organització del’Escola d’Estiu, en què col·laborarentambé l’Escola de Magisteri i el Col·legide Llicenciats. Aquells anys sovinteja-ven les declaracions de col·lectius di-versos a favor d’un canvi educatiu i dela democratització de l’ensenyament.

    L’aprovació de la Llei General d’Educa-ció del 1970 va suposar un gir importanten els principis pedagògics oficials i vaobrir tímidament la porta a alguns can-vis.

    El juliol de 1975 es publicava un decretque regulava la incorporació de les llen-gües no oficials al currículum de prees-colar i d’Educació General Bàsica.Aquest decret, aparegut pocs mesosabans de la mort del general Franco, no

    5PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    Els moviments de renovació pedagògicade les Illes Balears, de laTransició a l’actualitat

    Bernat Sureda, professor de la Universitat de les Illes Balears

  • aportava massa cosa més que aixecar laprohibició d’ensenyar el català a les esco-les i acabava amb més de dos segles deprohibició del català als centres d’ense-nyament.

    A Balears, iniciada la Transició, eren moltsels problemes educatius no resolts: en-darreriment de l’oferta educativa públicaen tots els nivells; manca de normalitza-ció de la llengua catalana en l’ensenya-ment; oblit de la cultura pròpia alscontinguts escolars; nul·la capacitat deles institucions locals per intervenir enles qüestions educatives; pes de la rutinai dificultats per renovar els mètodesd’ensenyament; deficients condicions la-borals del professorat i escàs desenvolu-pament de les organitzacions sindicalsdels docents; deficient escolaritzaciód’amplis sectors socials, etc.

    La incapacitat del règim franquista al’hora de donar resposta al problemesque plantejava l’expansió de l’ofertaeducativa havia estat el detonant de se-riosos conflictes els darrers anys de laDictadura, que acabaren el 1975 en va-gues a les universitats i als instituts almateix temps que es reclamava la de-mocratització de l’ensenyament. Els sin-dicats, que ja funcionaven de formaencoberta o aprofitant el sindicalismeoficial, començaren a ser reconeguts. Amés de les seccions d’ensenyança de lesgrans central sindicals com CCOO i UGT,el desembre de 1977, es constituí el Sin-dicat de Treballadors de l’Ensenyamentde les Illes que es convertiria en la força

    majoritària al sectors docent, no aban-donant mai la seva aposta per la renova-ció educativa. Les noves possibilitatsprofessionals i de participació cívica, po-lítica i sindical atragueren alguns delsmembres més actius dels col·lectius do-cents. Aquest fet restà persones dedica-des als que eren en sentit estrictemoviments de renovació pedagògicaque els mateixos docents havien impul-sat. El Secretariat Pedagògic de l’OCB esva desfer, encara que alguns dels seusmembres s’integraren en una comissióorganitzadora que s’encarregà d’orga-nitzar l’Escola d’Estiu de 1977. Desprèsd’un any sense convocar-se, serà l’STEI elque en reprendrà l’organització el 1979.

    El curs 1976-77 inicia les seves activitatsuna delegació a Palma dels ICE de lesUniversitats de Barcelona que, a l’estiude 1977, desenvolupà la Primera Setma-na de Renovació Pedagògica, que es varepetir anualment de forma ininter-rompuda fins al 1993 amb el suport dedistintes institucions i organitzada perl’Associació Illenca de Renovació Educa-tiva. Aquestes trobades, que es varendur a terme en distints indrets de Ma-llorca, suposaren un nou model de for-mació del professorat. L’objectiu bàsicera descobrir l’entorn físic, cultural i so-cial i explorar-ne les possibilitats edu-catives i foren l’inici, a Mallorca, d’unaespecial atenció pels temes de la peda-gogia ambiental.

    A partir de 1978 les institucions públi-ques autonòmiques i locals interven-

    dran cada vegada més en les qüestionseducatives. L’any 1980 el Consell Gene-ral Interinsular crearà el Patronat d’Es-coles d’Estiu de les Illes Balears per talde potenciar aquest tipus de trobades.L’any anterior, el Sindicat de Treballa-dors de l’Ensenyament de Menorca ha-via iniciat la realització, en aquella illa,de les Escoles d’estiu, que continuarenen anys posteriors finançades pel Con-sell de Menorca i que donaran lloc, apartir de 1983, a la constitució del Movi-ment de Renovació Pedagògica de Me-norca. També a Eivissa, el 1982 té lloc laprimera Escola d’estiu, organitzada perun grup de mestres i finançada pel Con-sell Insular d’Eivissa.

    Els nous ajuntaments democràtics, quedesprés de les primeres eleccions que-daren majoritàriament en mans delspartits d’esquerres, volgueren tenir unamajor intervenció en matèria educativaper corregir algunes de les deficiènciesque es consideraven prioritàries comeren: la manca d’escoles infantils, de re-cursos a les escoles, de serveis socioe-ducatius per als col·lectius mésmarginats, etc. El setembre de 1979 l’A-juntament de Palma creà el PatronatMunicipal d’Escoles d’Infant que, a mésde gestionar els seus propis centresd’educació infantil, va donar suport tèc-nic i econòmic a altres escoles infantils.Els primers anys de la dècada dels vui-tanta es posen en funcionament unnombre important de programes muni-cipals de suport a l’escola. El 1980 l’A-juntament d’Artà creà el ServeiMunicipal d’Orientació Educativa(SMOE) d’Artà, que tenia com a funcionscoordinar la intervenció municipal enmatèria d’ajudes a les escoles, famíliesi població estudiantil de tots els nivells.Els anys següents es crearen serveis si-milars en molts dels ajuntaments de lesBalears. Els ajuntaments democràticsimpulsaren també les activitats forma-tives, d’oci i d’animació sociocultural di-rigides a tota la població com: larecuperació de les festes populars, l’ha-bilitació d’espais urbans per fer activi-tats lúdiques i culturals, l’organitzaciód’activitats per a nins i joves, la creacióde programes d’educació d’adults, etc.En general la participació dels ajunta-ments de les illes en temes educatiusfou important els anys vuitanta, peròcomençà a disminuir a principis de ladècada dels noranta a causa de quemoltes de les àrees d’actuació que ini-

    6 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

  • cialment havien assumit els municipisforen ateses per l’Administració estatalo autonòmica.

    El febrer de 1983 les Corts Generalsaprovaren l’Estatut d’Autonomia de lesIlles Balears. A partir d’aquest momentla Comunitat Autònoma assumia lescompetències en matèria d’ensenya-ment de la llengua catalana i de la cul-tura pròpia. L’Estatut incloïa, també,com a pròpies de la Comunitat Autòno-ma, les competències en matèria d’en-senyament en tots els seus graus inivells d’acord amb la legislació bàsicade l’Estat, però aquestes no seran efec-tivament assumides fins el 1998.

    Aquesta distribució de competències - laregulació de l’ensenyament de la llenguaera responsabilitat de la CAIB, mentreque de la gestió del sistema escolar esfeia càrrec el Ministeri d’Educació i Cièn-cia- dificultà encara més un procés denormalització de la llengua que havia desuperar una tradició de més de dos se-gles. El 1982 es revitalitza la Comissió pera l’Ensenyament i Normalització del Ca-talà (CENC) de l’Obra Cultural Balear quedesplegarà, a partir d’aquests anys, unaintensa campanya a favor de la difusióde l’ensenyament en català amb l’orga-nització de seminaris, assessorament ales escoles i convocatòria d’encontres. El1984 el CENC va impulsar el Movimentd’Escoles Mallorquines per donar suporta la difusió de l’ensenyament en català isuport a algunes escoles que, en aquellsanys, ja feien tot l’ensenyament en catalài que va instituir les anuals trobadesd’Escoles Mallorquines.

    L’any 1982 el PSOE guanya les eleccionsi s’inicia un procés de canvi en l’organit-zació del sistema educatiu. La renova-

    ció educativa serà estimulada des delGovern. L’any següent el MEC inicia elscontactes formals amb els Movimentsde Renovació Pedagògica (MRP), quecondueixen, per una part, a queaquests siguin considerats interlocu-tors de la política educativa; i per l’altra,aquest acostament al poder comportaun debilitament de la seva capacitat re-ivindicativa i d’actuació política. Al ma-teix temps el MEC impulsarà un noumodel de formació del professorat,amb la creació el 1984 dels centres deprofessors. Malgrat en el principi elsCEP foren espais de confluència de lespolítiques oficials amb els MRP, en poctemps el control dels estaments oficialses va acabar imposant. La incorporacióde complements salarials en funció dela dedicació a activitats formatives vaacabar desvirtuant la relació entre re-novació educativa i formació que po-dien tenir els CEP. L’organitzaciód’aquests centres ha passat per diver-ses etapes relacionades amb els dis-tints Governs. Una ordre del consellerd’Educació i Universitat del passat marçde 2016 estableix una nova regulació del’organització i el règim de funciona-ment de la xarxa de centres de profes-sorat de les Illes Balears, amb laintenció d’adequar aquests centres ales necessitats formatives del professo-rat i de renovació pedagògica actuals.

    Malgrat que amb la Llei de Reforma Uni-versitària del 1983, en aplicació de l’au-tonomia universitària, els ICE es podiensuprimir, la UIB va mantenir el seu ambfuncions molt similars a les que teniades de la seva creació. L’ICE de la UIB hadonat fins a l’actualitat cobertura a di-verses experiències de renovació edu-cativa, a grups de treball de docents dedistintes àrees i temàtiques i ha organit-

    zat cursos de formació. S’ha d’indicarque el 2015 l’ICE es va transformar enl’Institut de Recerca i Innovació en Edu-cació (IRIE), amb funcions més lligades ala recerca i a la formació especialitzadaque a la bàsica del professorat.

    S’ha de esmentar, també, la incidènciarenovadora en el camp de l’ensenya-ment que han tengut els distints pro-grames d’internacionalització del’educació, que han permès als docentsdels distints nivells de les Illes Balearsintercanviar experiències amb profes-sors d’altres països i conèixer les sevespràctiques i models escolars.

    Per cloure es pot dir que a les darreresdècades, i encara que queden restes depràctiques educatives tradicionals, lacultura de la innovació ha collat als nos-tres centres educatius. Són molts elsgrups de docents que intercanvien ex-periències i centres que manifesten vo-luntat de renovació constant. Lesreaccions de la comunitat educativacontra la política del Govern de Bauzàvan mostrar un bon grau de complicitatentre docents i famílies, una de les con-dicions necessàries per aconseguir mi-llorar l’escola. La creació del’Assemblea de Docents per impulsarles protestes demostra un alt nivell decompromís polític amb la qualitat del’escola. Les reaccions que va provocarla política del darrer Govern del partitpopular també fan pensar en que s’es-tan produint replantejaments de la re-lació entre associacionisme docent,reivindicacions professionals i políti-ques, i la renovació educativa.

    Actualment no es pot plantejar la reno-vació educativa amb els mateixos ob-jectius i mètodes que a les primeresdècades del postfranquisme. Encaraque s’ha de millorar més la formació ini-cial del professorat, aquest està moltmés ben preparat i disposat a la reno-vació. El seu reciclatge permanent hade ser participatiu i resultat de l’inter-canvi d’experiències. S’ha de potenciarel suport als grups i a les xarxes reno-vadores. S’ha de considerar que la re-novació educativa no pot consistirexclusivament amb la introducció denoves tècniques a l’aula; la lluita contrala segregació i el fracàs escolar, la mi-llora de la convivència i el reforç de lacohesió social també han de ser objec-tius de la renovació pedagògica. n

    7PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

  • Quins varen ser els inicis de la vostraproposta?

    Tot va començar d’una manera quepodríem considerar “casual” el mesd’agost del 2015 a s’Illot, en una trobadade mestres durant aquell estiu en quèles companyes del CEIP Talaiot de s’Illotens contaren tots els canvis que haviencomençat a introduir dins els sistemad’ensenyament i aprenentatge. Eren lesprimeres passes del que suposava uncanvi cap a la pedagogia viva en el qualuna de les primeres modificacions eraque els espais dels centres escolarscomençaven a patir una transformaciómolt important. Vàrem visitar l’escolade s’Illot, quedàrem en distintesocasions per veure’ns i parlar de lesqüestions que la nova proposta enssuscitava i vàrem constatar lanecessitat de fer feina de maneraconjunta en nous espais d’intercanvi i,així, poder conèixer-nos millor.

    Els cinc centres que, en un primermoment, vàrem formar part de la Xarxaper a la Renovació Pedagògica deMallorca, varen ser: CEIP Talaiot des’Illot, CEIP Son Juny de Sant Joan, CEIPSant Miquel de Son Carrió, CEIP Rosadels Vents de la Colònia de Sant Pere iCEIP Es Puig de Lloseta.

    I a partir d’aquesta primera trobada,quines altres passes vàreu donar?

    Com que al setembre de l’any 2015s’havia produït el canvi polític a les IllesBalears, una de les primeres accionsque vàrem dur a terme va ser anar aexposar el nostre projecte i les nostresnecessitats als nous responsables de laConselleria d’Educació. Ens vàremreunir amb els caps de Formació,d’Innovació i amb el conseller MartíMarch. Insistírem, entre molts altresaspectes, en la necessitat de disposard’una bona formació inicial i de

    formació permanent, i en fer veure queels espais de les escoles són tambépedagògics i que cal adequar elmobiliari i el material de què disposamal projecte educatiu del centre.

    Per què vàreu fer aquesta demandasobretot a la Direcció General deFormació del Professorat?

    Perquè durant els quatre anys deGovern de José Ramón Bauzá,pràcticament tota la formació delprofessorat havia anat adreçada a laimplantació del TIL i a l’ensenyamentintegrat de llengües estrangeres. Caliaque donàssim resposta a lesnecessitats reals dels nins, a allò que deveres ens reclamen. Vèiem una escolaarcaica, amb estructures tancades, queno era capaç de crear pensament; elsnostres projectes el que pretenen éscrear pensament. La resposta quevàrem rebre per part dels responsablesde la Conselleria va ser, des del primermoment, molt positiva.

    Quins són els trets més destacats de lavostra nova pedagogia?

    En primer lloc, cal un canvi de dalt abaix del rol del mestre, en la sevamirada cap al nin i nina. Hem de posaren marxa la necessitat dereinterpretar i tornar a dissenyar elsistema educatiu tradicional que télloc, encara, a les nostres aules, i tendircap a un procés humanista, que vegi

    8 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    Parlam ambCATALINA BOVER, de la Xarxa per a la Renovació Pedagògica

    Montserrat Nadal, coordinador de Pissarra

    Catalina M. Bover (Vilafranca de Bonany, 1959) ésmestra d’infantil i cap d’estudis del CEIP Son Junyde Sant Joan des de fa sis anys. És una de lesresponsables de la Xarxa per a la RenovacióPedagògica de Mallorca que, en aquest moments,engloba un total de cinc escoles d’infantil iprimària, i una escola municipal de 0 a 3 anys. Hemparlat amb ella del que suposa aquest nou mètodepedagògic i dels reptes que ha d’afrontarl’educació en un món tan canviant i accelerat comel que ens ha tocat viure.

  • 9PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    l’alumne com un tot; multidisciplinar,en el qual s’inclouen totes les àreesd’aprenentatge, de vida; col·laboratiu,que fomenti la feina en equip i elsdiferents nivells d’assoliment delsconeixements; i que doni respostes alsvertaders talents que viuen a lesnostres aules, tal com ens indiquendes de la mirada holística del’educació.

    Les línies més destacades de feina quereclama el nostre model són, entred’altres: la necessitat de crear equipsde compromís entre els mestres, laposada en marxa de l’autonomia realdels centres, la no fragmentació delshoraris escolars, o la implicació de lesfamílies en tot el procés d’ensenyamenti aprenentatge dels infants.

    I si parlam d’objectius, quins consideresels més importants?

    Parlaria, en primer lloc, de la necessitatd’una formació permanent de qualitat,que faci possible una transformacióreal i efectiva de l’escola cap a la novamirada, cap al canvi de paradigma. Elnostre sistema educatiu no ha de donarresposta a les necessitats econòmiquesdel mercat, sinó a les necessitatsemocionals dels nostres infants i nins.Segons el que diu la neurociència, si nohi ha emoció en el procésd’aprenentatge, el nin no aprèn; comtampoc no podrà aprendre si no té unequilibri emocional. Aquesta és, per anosaltres, una qüestió fonamental.

    Un altre dels aspectes que ens cal ésuna formació conjunta entre totes lesescoles que formam part de la Xarxa,en la qual poder compartir els nostresobjectius comuns en el foment i lapràctica d’una educació viva irespectuosa, en la qual el mestre nodirigeix el procés educatiu sinó que fad’acompanyant respectuós de cada undels seus alumnes. Aquest fet reclama,per tant, un canvi interior moltimportant del mestre; i això, devegades, costa molt.

    També consideram important unaqüestió com són els propis edificis i elsequipaments educatius, que hand’estar dissenyats amb criterispedagògics; tant pel que fa a lesinfraestructures, com al material i almobiliari de les nostres escoles. No té

    sentit, per exemple, dotar tots elscentres de les Illes Balears de pissarresdigitals si aquesta és una eina que noformarà part del seu procésd’aprenentatge. Potser el quenecessitam és una nova distribució delsespais, o més terra als patis, o materialque pugui estar a l’exterior i no es facimalbé, o més lloc per a fer-hi un hortescolar... Hem d’arribar a la situacióideal en què el Projecte Educatiu deCentre (PEC) determini quina ha de serla infraestructura del centre docent.

    Quins són els antecedents de la vostraproposta? Damunt quins fonamentsteòrics s’aguanta?

    Cada escola té una preferència a l’horade donar fonaments teòrics a la sevamanera de fer feina. En el nostre cas, al’escola de Son Juny de Sant Joan, tenimmolt presents les teories d’en LorisMalaguzzi, un pedagog italià, que deiaque els nins disposen de múltipleselements a l’hora de configurar el seuprocés d’aprenentatge; i que elsmoviments científics, culturals, artístics,econòmics i polítics de la seva època idel seu entorn influeixen en el seuaccés al món del coneixement com untot, des d’una perspectiva holística. Ique a l’escola el procés d’aprenentatges’ha de fer a partir de les anomenades“comunitats d’aprenentatge”, que estanintegrades pels mestres, l’alumnat, lesfamílies i el seu entorn.

    Pel que fa a la pedagogia sistèmica,aquesta teoria explica que cada mestre

    té el seu rol i que l’ha de dur endavant;i que els pares han d’interactuar al llargde tot el procés d’aprenentatge. Tenim,també, molt de material de l’EscolaMontessori, en el sentit que els ninsaprenen a partir del fet de tocar, depalpar, de l’experimentació i del’emoció. Si un infant és feliç, aprèn; siestà bloquejat per qualque motiu, noaprèn. Fa només 10 anys que lesdarreres investigacions de laneurociència confirmen aquestaafirmació.

    Tenim l’antecedent i exemples moltpropers a Catalunya, que disposa d’unbon bagatge en experiències derenovació pedagògica des de fa moltsd’anys; com va ser el cas de l’EscolaNova, o de l’Escola Rosa Sensat, defigures com na Marta Mata, amb unsmoviments de renovació molt puntersque sempre han estat un referent per ala nostra Xarxa.

    En el cas de Mallorca, tenim precedentstan propers com el moviment de lesEscoles Mallorquines, en les qualsl’ensenyament en català va ser sinònimd’innovació pedagògica i un referent demodernització de l’educació enmajúscules; o tot el que va suposar enel seu moment l’Escola d’Estiu, que vadonar una forta embranzida a la vidade l’escola pública de les Illes Balears.Cal que tornem a retrobar el camí detotes aquestes experiències perquè,com deia una mestra companya meva,tot això que ara es presenta com ainnovació “és més vell que el pastar”.

  • 10 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    Hem de tornar posar sentit comú dins elnostre sistema educatiu: fer entendreque els nins han de tocar per a aprendre,un fet que activa el seu sistema neuronal;que han d’adquirir els coneixements apartir de l’emoció. Si no ho feim així, comdeia en Carles Parellada, en 3 anys hemcremat la llavor dels infants, als qualsobligam a seure i a escriure durantmoltes hores al llarg del dia. Una altradada que posa de manifest que aquestsistema actual no funciona és que l’edatdels nostres alumnes en què es dóna elmajor percentatge de fracàs escolar hapassat dels 12 als 10 anys; som laComunitat autònoma amb més abandódels estudis de tot l’Estat. És evident quequalque cosa falla, hem de canviar, i hohem de fer aviat.

    Quines són les resistències amb quètopa el vostre model?

    Hi ha la pressió social quan es plantejasi els nins, amb aquest nou mètode, nosabran llegir en arribar a una certaedat, per exemple. Després hi ha la porinterna que es dóna dins el propicentre, respecte del conjunt de mestresque compartim el mateix objectiu. Aaquella mestra que té por, que no hoacaba de veure clar, el que feim ésacompanyar-la; cercar entre tots elsmestres allò que ens uneix i no lescoses que ens separen. Per això és tanimportant la formació conjunta i el fetde trobar espais en què puguemrepensar allò que feim.

    No ens podem permetre que un mestrefaci boicot al nostre projecte escolar,però tampoc el podem obligar a estar-hi d’acord; però sí que està obligat arespectar-lo i a treballar d’acord amb elque s’ha aprovat en el claustre i en elconsell escolar.

    Quina és, per tant, la implicació que elsi les mestres han de tenir?

    Cal que hi estigui molt implicat, i quedediqui totes les seves energies a posaren marxa el motor del canvi; aquesta ésuna condició imprescindible, sense capcasta de dubte. No els podem convèncerun per un, tothom ha d’empènyer en lamateixa direcció. No té cap sentit quesigui en el centre fent feina si no creud’una manera clara en aquest projecte.

    Ha passat sovint que el mestre que enun primer moment és “resistent” perpor, quan veu que el nin va fent i aprèn,després respira molt més alleujat ideixa enrere els seus prejudicis; quanobserva com els infants circulen pelsambients de lliure circulació, querecullen el material per iniciativapròpia, que no criden ni es barallen, queesperen de manera disciplinada perpoder entrar a fer un taller que enaquell moment està molt ocupat... Sónmassa arguments per a no qüestionar-se les seves pors inicials.

    I la resposta de les famílies, quina ésdavant tants de canvis?

    Hi ha de tot. Gent que et dóna molt desuport i s’implica a les totes; i altres quetenen un cert temor, cosa que no deixa deser lògica. Per aquest motiu, a l’escola deSon Juny feim feina per projectes a total’etapa de primària i, després, l’anamintroduint dins els primers cursos deprimària. Feim aquestes passes perquètothom si senti còmode, amb laintroducció dels racons de treball, ambels tallers de matemàtiques i de medi quefeim els horabaixes... No hem de tenir pora anar llevant els llibres de text; això sí,aquesta passa comporta que ens hem deconèixer molt bé els currículums escolars.

    Els nins són, per damunt de tot, elsgrans beneficiats amb aquesta novaproposta. És així?

    Sense cap dubte. Els veus feliços iaprenen molt millor. El graud’assoliment de coneixements és moltbo, s’han reduït moltíssim els actesd’indisciplina i, de retruc, els càstigs, jaque la disciplina, si ens ve imposada perun altre, no ens ajuda a créixer. Tot sónbeneficis, un fet que referma el nostreconvenciment a l’hora d’optar per unnou sistema d’ensenyament iaprenentatge i de fer feina en xarxa.

    Moltes gràcies, Catalina, pel temps quehas dedicat a la Pissarra i, sobretot, perl’entusiasme que ens has transmès iper les teves ganes de seguir innovantper a la millora de l’aprenentatge i dela felicitat dels nostres infants. n

  • 11PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    PERMETEU-ME QUE US EXPLIQUI LANOSTRA EXPERIÈNCIA EN PRIMERAPERSONA

    Fa un temps vaig tenir l’oportunitat desomniar en veu alta. La nostraassessora i terapeuta a domicili, de quidesprés us en cantaré altres lloances,em va demanar: “A quina escola vols ferfeina. Tira per amunt, somia, va!” Encaram’emociona evocar aquell momentespecial, tot i que no crec que haguésmarcat un abans i un després: semprem’he considerat una persona ambdevoció cap a l’aprenentatge i amb unaintensa vocació cap a la recerca de lamillora (trobar-la, són figues d’un altrepaner); però haver gaudit del’oportunitat de ser escoltada iacompanyada en la planificació del meuobjectiu, en el meu propi projecte, vasuposar un canvi qualitatiu primordial.En aquell moment, vaig experimentaren primera persona allò que mésendavant he començat a practicar coma mestra, capgirant el sentit delconcepte somni. I per què no projecte?

    CANVI? SEGUR?

    El projecte (somniat) que el CEIP Rosadels Vents posa en marxa de maneraintegral a partir del curs actual va serconcebut inicialment per la majoria demembres de la nostra comunitateducativa, mestres inclosos, com unprojecte de canvi.

    I la veritat és que el concepte canvi persí sol, no funciona. Podríem omplirpàgines (i vides) sobre les resistènciesal canvi. Aquelles conscients ipermeses, volgudes, però sobretot lesno conscients: com de forta és laresistència al canvi en cada un denosaltres? En cada una de les famílies...en cada un dels infants?

    Molt probablement el fet que tantmestres com pares i mares siguem fillsd’un sistema educatiu (no restringim el

    terme “educatiu” únicament a l’àmbitescolar) on imperaven les rutines, lesmarcades pautes de comportament, lesexpectatives finalistes, lacondescendència o la repressió, elmarcatge de gènere o rol, entred’altres, ajudi perquè la paraula CANVIsuposi per a cada un de nosaltres ununivers indòmit, poc conegut, poctransitat plegat de pors i excuses.

    Ningú no n’escapa. Hi ha els que frissen,hi ha els que esperen, hi ha els queesperen ser esperats, els que estiren,els que ja han decidit que prenen perun altre camí... Ja sabeu què hi ha a cadaclaustre, no cal que us ho expliqui jo.

    El nostre cas no és modèlic. Puccompartir amb vosaltres que el claustredel CEIP Rosa dels Vents és fantàstic, unequip feiner i entregat. Les famílies queens porten els fills són genials,implicades i participatives, handepositat en nosaltres la sevaconfiança i, per això, no els podem estarmés agraïts. Els “nostres” alumnes sónpersones genials, de veres, ens regalenmoments emocionants i tendres cada

    dia. Però, amb tot i això, no podemevitar que al nostre camí no hi vagincompareixent entrebancs, tensions idesavinences que cal transitar...

    EN TRÀNSIT...

    No tenim, idò, receptes miraculoses, nicreim que la nostra experiència siguiextrapolable, ja que cada claustre ha defer el seu camí... Però us puc explicaralgunes de les iniciatives que ens hanfet sentir segurs i tranquils a l’horad’iniciar aquest trànsit cap a la revisiócontínua:

    Deixem de parlar de canvi. Ens agra-da més dir-li millora. Ens sembla unterme més exigent, però menys inva-siu.

    Treballam en Xarxa. Trobareu als nos-tres webs i a altres articles una decla-ració d’intencions de la Xarxad’escoles públiques per a la renova-ció pedagògica de Mallorca, a la qualpertanyem. A través d’aquesta orga-nització ens feim costat, ens ajudam,compartim experiències i fomentam

    CEIP ROSA DELS VENTS Montse Mozo,

    especialista de música i tutora de primària

  • 12 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    l’observació intercentres i l’anàlisi i eldebat, processos imprescindibles peral creixement. A més, ens proporcio-na visibilitat de cara a les famílies, al’Administració i a la resta de la comu-nitat educativa: és la presentació delnostre ideari comú, compartit i refe-rencial. Afavoreix, també, la canalitza-ció d’esforços per assolir objectiuscomuns com ara sol·licitar recursoseconòmics. Mitjançant la Xarxa cana-litzam també la formació específicaque detectam necessària, més enllàde la proporcionada per l’Administra-ció ordinàriament, si escau. I organit-zam activitats per a compartir lanostra experiència amb famíliesusuàries i altres escoles interessades.Treballam en Xarxa!

    Ens assessoram específicament. En elnostre cas, a més del Pla específicque elaboram cada any, hem comptatamb l’assessoria de Laura Frau, psicò-loga i psicopedagoga especialitzadaen assessorament escolar.

    Som mestres i no tenim per què serexperts en dur a terme processos de

    revisió tan profunds com el queproposam. Ens enfrontam cada dia a laproposta didàctica d’un sistema en elqual no ens hem instruït. Ensdesproveïm progressivament -almanco aquesta és la intenció- de laseguretat que ens proporcionava lareproducció d’esquemes ja viscuts...Hem sotmès a revisió profunda elsespais, els materials, el temps isobretot el rol de l’adult, entenent queel procés més important que es dóna ala nostra escola és el de viure aprenenti no ensenyant.

    I això no és fàcil. Sorgeixen en cada unde nosaltres, a més de pors i deresistències, interrogants. Moltsd’interrogants.

    L’assessorament de na Laura consisteixa guiar la revisió que en feim, de lesdinàmiques de treball, els adults alcentre. Tot i que també ens assessorasobre aspectes tècnics de lametodologia, la seva gran contribucióés acompanyar-nos en l’aprenentatgede fer feina plegats: reconèixer allò queno funciona, demanar ajuda sense por

    de ser jutjat, oferir-ne sensepor de ser rebutjat,expressar la pròpia opiniósense condicionantsemocionals, cedir senseclaudicar, respectar senseconsentir, no esperarreconeixements externs,exercir el lideratge senseoprimir, reconèixer i posarnom a les necessitats icompartir-les en un clima derespecte.

    No és tasca fàcil. Però aquestés el camí que hem decidittransitar. I en aquest trànsitindividual i compartit ensanem cercant... I trobant.

    EL MISTERIÓS CAS DE L’ES-COLA PETITA

    Sovint, i dic sovint perquè fauns mesos en què el temaacapara moltes hores deconversa amb companys ofamiliars, em trob amb gentencuriosida pel dia a dia delnostre centre. Em fa lasensació que crida moltl’atenció com ens organitzam

    i què implica això que els infants“puguin triar el que volen fer”.

    A més de molta de literatura, hi hanombrosos exemples pràctics, nonomés al Principat, també a les Balearssobre com gestionar els ambients, peròcrec i defens que organitzar el centreper ambients no és el bessó de laqüestió: en el nostre cas i momentconcret els ambients són la propostaque ens ha convençut però no té perquè ser l’única. Hi ha aspectes molt mésimportants lligats essencialment alrespecte del pla intern dedesenvolupament de cada infant (delqual se n’extreuen moltes implicacionspedagògiques) que passen per sobrede qualsevol concreció metodològica.

    Però us puc explicar que organitzam lanostra activitat lectiva en dos blocsdiaris: la lliure deambulació perambients on es recull l’activitat nodirectiva i la franja de tallers, on duim aterme activitat directiva (no obligadaper als infants d’E. Infantil peròobligatòria amb flexibilitat d’eleccióper als alumnes d’E. Primària).

    Oferim ambients de joc simbòlic,construccions, art, lectura,matemàtiques, experimentació iciències i exterior. Els tallers són d’hort,art, jocs de paraules (consciènciafonològica), materials de càlcul, cuina itallers extraordinaris en base ademanda... A més, es fan sessionsd’educació física i psicomotricitat.L’anglès és molt present al centre atèsque la mestra referent de l’ambient i eltaller d’art sempre es dirigeix en anglèsi en vertebra els continguts a través detota la seva activitat. A més, treballamla música amb la col·laboració externad’Arantxa Riera, un referent de lapedagogia musical en primera infància,gràcies a la qual oferim un tallersetmanal de música que integra eltractament dels aprenentatgesmusicals d’acord amb la teoria TheMusic Learning Theory proposada perE. Gordon, coherent amb la resta de lalínia pedagògica del centre.

    Cal afegir que diàriament els infants deprimària treballen també lescompetències a través de projectesindividualitzats. A més, cada dias’ofereix un conte com a moment detrobada abans de clausurar el matí.

  • I amb tot el que us explic, encara me’ndeix, de coses per dir, de comorganitzam el dia a dia a la nostraescola!

    Després d’explicar (de vegades diriaque quasi justificar) tot això, sorgeixeninevitablement les següents preguntes:

    - I no és un caos, tothom a lloure?!

    Idò no. Evidentment hi ha moments onl’energia vessa (i tant!), estam enfora depretendre l’ambient d’una abadiabenedictina. Però en línies generals, ala nostra escola i d’ençà que hemcomençat aquest projecte, es respiracalma. S’ha reduït tant el nombre deconflictes i el grau d’intensitat, fet queafavoreix que els puguem atendre ambqualitat i garantia.

    Explic amb entusiasme com gaudesc deveure infants concentrats en jocsindividuals, que creen jocsextremadament imaginatius en grup,que intenten sense defallir una activitatque no surt, que van sols fins a la cuinaper abocar-se aigua i beure del seutassó o llegeixen un llibre més de mitjahora seguida...

    I al final d’aquesta exhaustivaexplicació, compareix la pregunta delmilió:

    - Ah, però vosaltres sou una escolapetita, no? Clar, així...

    No m’hi esplaiaré gaire, però no. Aixòno funciona perquè siguem una escolapetita. Les millores que proposam, lesrevisions profundes en què ens hemcompromès no són fruit de la nostradimensió. De fet, altres escoles de laXarxa funcionen d’acord al mateixideari i no són centres petits. El mateixpassa a l’escola El Martinet, referentque de ben segur tots coneixereu. Cadaescola, cada context, cada moment téles seves característiques i ser “petit”,no és indicador de major qualitat.

    LA TASCA DE SER FELIÇ

    No sé molt bé a qui devem labescantada fama que té la felicitat...Alguns parlen de la tradiciójudeocristiana, d’altres es repengen dela moral agustiniana, d’una culturaoccidental i industrialitzada que

    pregona l’esforç i el sacrifici com avalors suprems (mentre bombardeja demanera subliminal el triomf socialbasat a ser més viu que l’altre). Resultacuriós haver de justificar en base aestudis de neuropsicologia, allò quehauria de ser una evidènciaclamorosament acceptada per cadaindividu en base a la seva pròpiaexperiència: l’aprenentatge i el gaudisón termes gairebé coincidents!

    Allò que ens fa sentir bé, estimula lesganes de dedicar-m’hi hores i hores, iaprendre i descobrir ens fan sentir béun altre cop. El nostre cervell és unòrgan meravellós, especialitzat aaprendre. El plaer i les emocionsformen part de l’aprenentatge: per què,aleshores, eliminar-los deliberadamentde l’equació? Quina nosa ens fan?Encara confonem alegria i diversió ambcaos i llibertinatge?

    Permeteu-me arriscar una mica idesmarcar-me de la correctesaproposant una pregunta insolent: quinaaltra feina més important té un infantque ser feliç?

    Ho dic perquè estic convençuda que uninfant feliç aprèn i experimenta, éscuriós i gaudeix. Això no vol dir queestigui en les nostres intencionseliminar del seu camí tots els obstacles!De fet, no en tenim cap, d’intenció sobreels obstacles dels infants: ni eliminar-ne ni crear-n’hi. I deixau-me afegir quela gestió de l’estrès (que de ben segurhaurà de patir en nombroses situacionsquotidianes) no l’aprendrà a gestionarnomés pel fet de ser exposat a l’estrèsreiteradament. Repetir moltes devegades una conducta que et suposamalestar no seria la millor manera desuperar el malestar, no?

    La nostra proposta contemplaprimordialment el vessant emocionaltan lligada a la presa de decisions i, engeneral, a tots els aprenentatgesconscients: identificar sensacions,emocions, donar veu a l’infant irespectar i confiar en les sevescapacitats de gestió i creixementemocional, evolutives i socials, etc.

    Els adults marcam límits i pautes deconvivència i treball a l’escola,conscients i coherents, assequibles pera tothom, i guiam els alumnes en un

    clima de calma i tranquil·litat querespecti els seus ritmes i les sevesnecessitats.

    L’acompanyament respectuós, entenem,és l’únic que afavoreix que es doni ambèxit el procés d’aprenentatge perexcel·lència: conèixer-se a si mateixos.

    Sabem que les expectatives i lesprojeccions poden ser malescompanyes de viatge, però lesperspectives de futur per als infantsd’avui en dia genera preocupació tanten pares i mares com en educadors.

    Pensam, idò, que els infants ambexperiència en la gestió emocional nonomés crearan una imatge ajustada desi mateixos i de com es relacionen ambl’entorn, també avançaran ambflexibilitat, compromís, competència(que no competitivitat) i autonomia, fetque no només els ha d’obrir les portesd’un futur mercat laboral sinó que els had’ajudar a viure amb felicitat i harmonia,i participar d’un desitjat món millor.

    SOS

    Deixau-me citar, a tall de comiat, lesparaules (més aviat advertències) queClaudio Naranjo ens va regalar a una deles seves ponències:

    - Senyors i senyores mestres -va dir-, jano hi ha temps per seguir igual, sensereaccionar. Fa més de 30 anys que laciència ha posat sobre la taula una sèried’evidències científiques que deixadesde banda com les teniu, fan que elsistema educatiu actual no només siguide poca qualitat, sinó que pugui arribara resultar nociu per als seus usuaris. Jafeis tard!”

    No és ara la meva intenció tractarconceptes com la neotènia, l’autopoesio l’epigènesi, perquè no en som unaexperta... Però aproximar-m’hi, aaquests termes i altres informacions iaprenentatges proporcionats per lasistèmica o la neuropsicologia obiologia, ha estat tan assequible comnecessari. Cal arriscar-se, cal sortir dela zona de confort, cal enfrontar-se auna realitat que de manera urgentdeixa en evidència que l’escolanecessita el millor de nosaltres.

    Deixem de fer tard. n

    13PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

  • 14 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    D´ON SORGEIX LA NECESSITAT DE CANVI

    Com atendre la diversitat i preparar elsalumnes per ser éssers competents enaquesta societat tan diversa, canviant iplural? La necessitat de donar respostaa aquesta pregunta és l’eix que ensmou a fer un canvi de mirada cap alsinfants i les seves necessitats dins ifora de l’aula.

    D´aquí la importància de veure elsinfants com a persones úniques,sensibles, especials, amb una història isituació familiar diferent darrere cadaun d’ells. Per això és molt importantque com a mestres acompanyem,entenguem i recolzem als nostresalumnes, i recuperar el valor de laparaula, la comunicació, l’escolta activa,l’empatia i la lliure expressió desentiments i emocions.

    També és molt important respectar elsdiferents moments evolutius a nivellcognitiu, motriu, emocional i sensorialde cada un dels alumnes, i potenciar leshabilitats i competències per ajudar-losa créixer de manera holística.

    COM L´INICIAM...

    El traspàs a les aules d´aquestaconcepció i aquest canvi de mirada noés fàcil, necessita d’un procés lent iprogressiu. Un dels aspectes que té aveure amb aquest canvi dins el nostrecentre és que fa cinc anys es va fer uncanvi d´edifici de l´escola on feim feina.Es va fer una escola nova, amb unaubicació i disseny diferent a l´anterior,i unes característiques que varenmillorar alguns aspectes.

    Caminant cap al canvi de mirada. CEIP Rodamilans Miquela Barceló AlzamoraMaria Rosa Capó Tous

  • 15PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    Tenint en compte que aquest centreportava una trajectòria consolidada enel funcionament de l´hort ecològicescolar i formava part des de feia algunsanys del pla ecoambiental, es va tenircura en el disseny i millora de l’espai delcentre on s´ubicaria l´hort i el corraletd’animals, creant un espai enmig delcentre, envoltat de les aules. On esposava a l’abast dels alumnes i elsmestres tota una sèrie de recursosnaturals i animals, (arbres fruiters,plantes aromàtiques, galliner, colomer,conilleres, peixera, bosc mediterrani,hort ecològic...). Uns recursos queesdevindrien dins i fora de les aules unafont de coneixements, experimentació iespai de vivències per treballar elscontinguts del currículum.

    També ha estat fonamental laparticipació a una formació oferida perpart de la Conselleria d´Educacióanomenada “De la terra al currículum” ,la qual ens ha proporcionat una visió queencaixa amb les nostres ganes de canvide mirada. Ens ha permès gaudir tambéd´una formació complementària alcentre que ens ha ajudat a acompanyaraquest camí, i ens ha donat el plaer depoder compartir amb altres centresdiferents experiències i coneixementsque ens acompanyen, ajuden a canviar iens animen a continuar.

    Actualment, s’ha aprovat al claustre unprojecte d´innovació per a milloraraquest camí del canvi. El projecte i laformació s’ha centrat en el treballcooperatiu; aquest fet encara ens haanimat i ajudat molt més a seguirinnovant, ja que l’intercanvid’experiències entre els companys delcentre ens ajuda a enriquir molt lanostra tasca dins les aules.

    Aquest conjunt de circumstànciessumat a una llarga trajectòria delspetits canvis metodològics, han estatel que ens ha impulsat cap alcanvi.També ha estat molt importantel recolzament i col·laboració de lesfamílies, les cares d´alegria i la il·lusiódels infants per aprendre dins i forade l´aula.

    COM EMPRENEM EL CANVI DINS L’AULA

    No és senzill el traspàs d’ aquesta novaconcepció dins el dia a dia de les aules.Destacam la importància de centrar-nos en potenciar les capacitats ihabilitats de cada infant, en lloc decercar les mancances, dificultats i/odeficiències i així poder evolucionarcom a grup i com a individus, tant elsalumnes com nosaltres com a mestrespassant de la integració a la inclusió.

    Quins canvis hem fet dins les aules percomençar a tenir aquest canvi d´unamirada integral a una holística?

    Reduir els espais i els intervals de tempsper seure a taula i cadira dins les aules iampliar els espais i el temps de moviment.

  • Substituir les feines i tasques enmaterial imprès (fotocòpies i llibres)mitjançant les quals es treballavenels continguts, per experiències,vivències, emocions, moviments,paraules… i després arribar al paperen el moment més adient.

    Canviar les classes magistrals, perrotllanes on qüestionar, parlar,intercanviar, dialogar, cercar,observar... i arribar sempre que siguipossible a un consens.

    Des dels tres anys començar a ferfeina amb moltes activitats decohesió de grup per establir vincles itreballar de manera cooperativa,anant aprenent uns dels altres, i ferús de les nostres habilitats percompartir coneixements.

    Diversificar els espaisd’aprenentatge. No limitar l’ aula, coml’únic espai on aprendre. Optimitzartots els recursos dins i fora del centreque puguin ser un espai adient per aaprendre en determinats moments(hort, espais del poble, comerços,galeries d’art…).

    Tenir en compte els recursos humanspropers com a font de transmissió deconeixements i d´experiències,(pares, padrins, artistes locals, amics,familiars...). Obrir la porta del centrea qualsevol persona que ens puguiaportar un nou coneixement,experiència o vivència.

    Oferir als infants activitats obertes,significatives i el màxim demanipulatives possibles, de talmanera que permetin arribar alsdiferents nivells emocionals,cognitius i de maduració dins ladiversitat que tenim al centre, perquècada un en pugui fer unaprenentatge adaptat al seu nivell.

    Fomentar que esdevenguin elsaprenentatges cooperatius entreiguals, i propiciar que tots elsalumnes facin alguna aportació encada procés d’ aprenentatge.

    Substituir progressivament jocs imaterials de plàstic per materials defusta. I anar introduint els elementsnaturals dins les aules, no només coma material per a la manipulació, sinótambé com a recurs educatiu, fontd’aprenentatge i d’investigació.

    PER ACABAR…

    La nostra tasca necessita d´unaconstant reflexió per a millorar i anaravançant. I ens qüestionam tantescoses importants!...

    Per què hi ha tant de fracàs i abandóescolar?

    Per què els infants s’avorreixen tant ales aules?

    Per què els infants només van a l’escolaper treure un títol i una nota, moltes de

    vegades per complir amb lesexpectatives dels pares,i no motivats iamb ganes d’aprendre coses útils?

    Els infants de la societat actual són unsconsentits que tenen més del quenecessiten i no hi ha res que els motivi?O és que, tal vegada i només tal vegada,l’enfocament del sistema educatiuactual hi té molt a veure?

    Hem pensat si realment ens interessaformar persones autònomes,independents, amb capacitat perreflexionar, pensar, argumentar, sercrítiques amb el que passa al seu voltant?O, realment, temem les seves opinions icrítiques, ja que ens sentim atacats ipensam que ja no ens tenen respecte?

    La clau està en donar resposta o enformular bones preguntes?

    Som els mestres els qui tenim la raósempre o també ens equivocam i enscosta haver-ho de reconèixer davantels alumnes?

    Aquestes i moltes altres preguntes lesdeixam enlaire per a la reflexió…

    Tal vegada, i només tal vegada, sitrobam unes respostes sinceres i de cor,deixant la ment a un costat, a aquestespreguntes i a moltes d’altres, podremevolucionar cap a un canvi de mirada del’educació i la societat, adequant-nos ales característiques dels infants i lafutura societat. n

    16 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

  • 17PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    Quan ens proposaren fer unescrit per la revistaPissarra ben aviatpensàrem que ens fariaganes compartir el

    projecte d’art que duguérem a terme elcurs passat. La idea va sorgir de laproposta que ens feren des de laSectorial d’Ensenyament de la Unió deCooperatives, que ens demanaren sivolíem participar a la fira artística queorganitzaven pel mes de maig. Ensanimàrem, i més quan ens diguerenque volien destacar la importància detreballar l’art a les escoles.

    Si volíem introduir-nos dins el tema del’art, allò primer que havíem de fer erafilosofar una mica i plantejar-nos quèenteníem cada una de nosaltres per art,per tal d’arribar a unes conclusions coma equip pedagògic. També parlàrem de

    la necessitat de formar-nos, icontactàrem amb na Magdalena JaumeAdrover, especialista en l’Àread’Expressió Plàstica, i na Noemy BerbelGómez, de l’Àrea de Didàctica del’Expressió Musical, ambduesprofessores de la UIB que ens obrirenuna mica els ulls i ens feren arribar a laconclusió de que art NO només és allòque queda plasmat o que implica larealització d’una activitat plàstica, artés tot allò que ens desperta unaemoció, que ens sorprèn, que enspermet descobrir les coses a través del’expressió, els moviments, lamanipulació... l’art és una eina quepermet que l’infant es desenvolupi demanera global.

    Organitzàrem dos tallers als qualsassistírem tot l’equip amb el títol:“Ombres sonores”. Sortírem de les

    L’ART COM A FONT DECREATIVITAT Escoleta Gianni Rodari

  • 18 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    sessions ben satisfetes i constatant lanecessitat i l’obligació que tenimtotes aquelles persones que ensdedicam al món de l’educació dereciclar-nos, continuar estudiant,investigant...

    “L’art modern pretén aconseguirestimular l’espectador, que tenguiunes noves orelles, uns nous ulls. Quees transformi, que es desacostumi aallò acostumat...” Sentírem aquestesparaules, aquestes idees, lesmateixes que ens va transmetreGianni Rodari, per això ens vaencantar!!

    Tenint en compte que feim feina ambinfants molt petits, pensàrem queiniciar el projecte a través d’un conteque els agradàs seria una bona idea.Els contes, de fet, compleixen moltesde les característiques necessàriesper entendre l’art: ajuden adesenvolupar la fantasia, laimaginació, la creativitat... són unrecurs de gran importància al’Educació Infantil. Amb aquestprojecte d’art hem continuatfomentant el fet que els contespuguin tenir un protagonisme

    especial en el nostre dia a dia. A travésdels contes triats per treballar l’art, elsinfants han pogut apropar-se aexperiències i sensacions moltenriquidores.

    Els contes triats varen ser aquells quecridaven més l’atenció als infants de lesdiferents aules, així per als grups d’1any triàrem “L’elefant Elmer” i per alsde 2 anys “En Patufet” i “La BruixaBrunilda”; planificàrem diversespropostes amb l’objectiu de permetrela manipulació, l’experimentació i ladescoberta a través dels sentits.

    Tots els infants de l’escoleta varenpoder gaudir d’una manera diferent dedibuixar, d’experimentar amb la llum,amb els objectes opacs, translúcids itransparents, jugar, fer ombres, pintaramb terres, amb arena, amb pintures...amb la taula de llum, amb elretroprojector, amb papers en formatmolt gros, horitzontal, vertical... I totaixò partint d’un fil conductor, elscontes!!! Ens va agradar tant queaquest curs continuàrem formant-nos igaudint, amb els nostres infants, de lamàgia de l’art! n

  • 19PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    Per educar un infant és necessàriatota la tribu (Proverbi africà)

    Aquesta és la històriainacabada de com a La SalleAlaior, el claustre deprofessorat intentam, encol·laboraciót amb l’ APIMA i

    la resta dels que formam la nostracomunitat educativa, crear l’escola ambquè somniam: inclusiva, que educaintegralment, preparant per a la vidaadulta i amb un currículum vertical icompetencial que es materialitza en aulesque empren l’estructura cooperativa coma base del dia a dia al centre.

    Educar un infant és una aventuraestimulant, plena de sentiments ivivències que requereixen de laimplicació de família i escola. En aquestcontext, convençuts de que es tractad’un repte importantíssim per a lanostra societat, i creient fermament enl’escola inclusiva i acollidora que trobaun espai per a cada infant, a La SalleAlaior vam començar fa alguns cursosun projecte de centre que tenia com alema “Junts tot és més fàcil”.

    Teníem dos ingredients fonamentalsque expliquen les arrels del nostreprojecte actual: un claustre deprofessorat dinàmic i disposat, i unaescola petita on les famílies sónpresents de manera activa en ladinàmica del centre. Era el contextideal per iniciar un camí de la mà,família i escola, que afavorís l’objectiud’aconseguir que l’estada dels infantsal centre sigui un trajecte decreixement personal que els porti aser persones adultes actives

    socialment i compromeses amb elsvalors lasalians.

    Tot va començar amb una reflexiósobre la metodologia que empràvem.Volíem optimitzar l’atenció a tota ladiversitat que trobam a les aules. Se’nsplantejava el repte de l’avaluació de lescompetències bàsiques i, si l’alumnat hade ser avaluat per competències, sihem de combinar la valoració del saberi el saber fer, era necessari fer un canvien l’estructura d’aula. Així lametodologia cooperativa va ser l’apostade La Salle, iniciada al centre d’ Alaior.

    A l’aula, la introducció de l’estructuracooperativa d’aprenentatge (ECA)suposava un canvi en el paper delprofessorat a la classe. Es deixava detenir el protagonisme d’èpoquesanteriors i es reduïen els momentsd’explicació o intervenció magistral, quees combinaven amb la participació mésactiva de l’alumnat en la dinàmica de lessessions. També era necessaridiversificar l’avaluació, amb l’ús de méseines, permetent en alguns momentsque els alumnes coavaluin les sevestasques o puguin fer suggeriments alsdocents. Així el professorat adoptava un

    LA SALLE ALAIOR, una proposta vertical icooperativa Equip coordinador d’ECA

    Projecte Missatges per la Pau. Diada de la No Violència Escolar. Gener 2016.

  • 20 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    paper de mediador entre l’alumnat i elconeixement.

    En primer lloc, això va requerir d’unafase de formació del professorat, éremconscients que un projecte de centrenecessita de la participació de tots itotes. Si hem d’ensenyar als nostresalumnes a treballar cooperativament,els primers que hem d’experimentar-ho hem de ser nosaltres. És per aixòque vam introduir dinàmiquescooperatives a les nostres reunions decoordinació o, també, a l’hora degenerar documents com la Concreciócurricular de centre o lesprogramacions. Aquestes petitesexperiències van suposar un canvi en laforma de fer feina a l’escola.

    La institució La Salle, amb àmpliaexperiència en introducció d’innovacionspedagògiques a les aules, va donarsuport als centres, i va posar al nostreabast l’assessorament d’experts i unampli programa formatiu fonamentat en

    l’experiència d’exponents clau de lesdinàmiques cooperatives al móneducatiu.

    A poc a poc, es van anar traslladant al’aula els fruits d’aquesta feina, iniciadaa l’etapa de secundària i actualment enmarxa a tots els nostres grups desd’infantil fins a 4t d’ESO.

    Com dèiem al principi de l’article,aquesta és una història inacabada,perquè el camí es va fent dia a dia, desde l’empirisme dels que formam part dela classe: alumnat i professorat. Però, sifeim un poc de retrospectiva, a horesd’ara podem dir que l’estructuracooperativa de l’aprenentatge (ECA) ensha aportat, com a mínim, dues riquesesfonamentals:

    Per una banda, estem convençuts quequan els alumnes s’organitzen en equipsheterogenis per treballar, del diàleg quesorgeix entre ells, neix la consolidació ol’assoliment del coneixement que

    treballen. També, el fet de tenir el grupclasse organitzat en equips permet,sense dubtes, que el professorat puguiatendre millor la diversitat que es trobaa l’aula optimitzant així els recursoshumans de què disposam.

    Per l’altra, a l’àmbit del centre i comqueda palès en els projectes verticalsque generam cada curs, el cooperatius’ha convertit, més que en unaestructura metodològica, en una filosofiade centre. Tots hem après que treballaren grup és difícil: s’ha de dialogar més,s’ha de consensuar tot... però també enshem convençut que, treballant en grupcol·laborativament, cream sinèrgies queens permeten fer coses grans, que totsols no hauríem ni imaginat.

    És per això que, tot i les dificultats quede vegades trobam (no existeix un camísense pedres), els que formam La SalleAlaior, vivim l’ECA com una part de lanostra essència, perquè estem segursque “Junts tot és més fàcil”. n

    Obres realitzades pels que forman part de La Salle Alaior en diferents moments, per a il·lustrar els nostres projectes verticals.

  • 21PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    UNA FINESTRAAL FUTUR

    Al col·legi Nostra Sra. de laConsolació d’Alaró comen-çàrem a implantar elsipads com a eina de treball,el curs 2014-2015. La seva

    introducció s’ha dut a terme de formaprogressiva. L’any anterior a la seva im-plantació es va començar amb la forma-ció específica del professorat, que s’haanat desenvolupant durant els cursosposteriors. El primer any es varen intro-duir els ipads a cinquè de primària i al’any següent es va continuar a sisè i, almateix temps, es va iniciar a primerd’ESO per anar implantant-ho progres-sivament cada curs. Així doncs, en elcurs 2016-17 ja es fa feina amb els ipadsa 5è i 6è d’educació primària i a 1r i 2nd’ESO.

    El fet d’haver introduït els ipads a dinsles aules ens ha permès dur a terme uncanvi metodològic significatiu on es potgarantir que l’alumne sigui vertadera-ment el centre del seu procés d’ense-nyament–aprenentatge prenent-ne elseu propi control.

    A les aules, de forma progressiva, es-tam implantant el model pedagògic“flipped classroom” o aula invertida onles activitats de determinats processosd’aprenentatge es transfereixen forade l’aula. És a dir, activitats que tradi-cionalment s’han realitzat a l’aula talscom les explicacions del professor, pas-sen a realitzar-se fora d’ella i l’alumnatrep els continguts a ca seva a travésdels ipads amb la utilització d’apps

    educatives. Així per exemple, el profes-sorat pot seleccionar un vídeo explica-tiu dels continguts que l’alumne visionaa casa i decideix la quantitat de vega-des que el vol veure o si necessita visio-nar un determinat tram més d’unavegada per tal d’entendre-ho.

    “es pot garantirque l’alumne sigui

    el centre del seuprocés d’E–A

    prenent-ne el seupropi control.”

    Toni Lluís Matias Gost, Cata Segura Fuster i Juan Verger Frau, Docents del CC Ntra. Sra. de la Consolació (Alaró)

  • 22 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    Així doncs, aquests tipus d’activitats enspermeten que cada alumne pugui dur elseu propi ritme d’aprenentatge sense lapressió que s’estableix dins l’aula on,amb les explicacions tradicionals, tot elgrup aula ha d’assimilar els continguts almateix temps i ritme. Així evitamsituacions que frustren l’alumne i esmillora la seva autoestima, tant del’alumnat que necessita més d’unaexplicació com dels que amb una els éssuficient.

    El professor, per la seva banda, ambapps educatives tals com l’EDPuzzle, potincloure qüestions que l’alumne had’anar contestant durant el visionat delvídeo. D’aquesta manera pot comprovarl’assimilació dels continguts de cadaalumne i del conjunt de l’alumnat, ja quel’app inclou un informe amb els resultatsindividuals i els resultats de tot l’alumnaten relació a cada qüestió que s’haformulat. Quan els alumnes arriben al’aula, el professor ja té un primer feed-back de l’activitat que li ajuda a preparar

    estratègies i reestructurar les activitatsque es faran dins l’aula, en funció de lesdificultats detectades.

    Per la seva banda, els alumnes plantegenels dubtes generats després d’haverrealitzat l’activitat a casa i a partir d’aquí,a l’aula podem realitzar tasques on estreballen les habilitats de pensamentsuperior de la taxonomia de bloom:analitzar, avaluar i crear.

    Un dels grans avantatges que hemexperimentat quan invertim l’aula és quea classe podem utilitzar metodologies enquè s’afavoreix l’aprenentatgecooperatiu i podem dissenyar iimplementar activitats méssignificatives, on es millora laparticipació de l’estudiant i es possibilitael seu propi ritme d’aprenentatge.

    Abans d’utilitzar els ipads i invertir lesclasses ens trobàvem que el temps quepodíem dedicar a realitzar activitatscooperatives entre l’alumnat no era

    suficient, i si els alumnes ho haviend’acabar fora de l’aula tenien problemesper a coordinar els horaris de tot el grup.Invertint l’aula ens queda més temps pera treballar amb l’aprenentatgecooperatiu i, al mateix temps, elsalumnes disposen d’una eina de treballeficaç com és l’ipad que en aquests tipusd’activitats els permet una majorinteracció i transvasament d’informació.

    “ És dins l'aula ones treballa el

    contingut i no fora,podent donar un

    suport més personalitzat acada alumne.”

    Els alumnes de 6è de primària han començat a introduir de manera progressiva aquestanova metodologia dins l'àrea de ciències naturals. En aquest cas han començat amb l'aparell digestiu.

    En primer lloc, se seleccionava algun vídeo o fragment que els alumnes havien de visualitzar a casa. Sem-pre s’intentava que aquests fossin de curta durada per tal que els alumnes poguessin focalitzar i mantenirl'atenció durant tot el temps. Encara que gràcies a aquest suport, el temps de durada de les imatges és re-latiu, ja que ells decidien com i quantes vegades veure'l.

    Posteriorment, una vegada han vist el vídeo i sóna l'aula, comença el treball més cooperatiu i on ellspoden expressar el que han entès o exposar elsdubtes que els han pogut sorgir durant el visionatde les imatges. És dins l'aula on es treballa l’as-similació dels continguts i no fora d'ella, podentdonar un suport més personalitzat a cada alumne.

    En el cas de l'aparell digestiu, els alumnes (forade l'aula) han anat veient diferents vídeos sobreles parts i el funcionament d'aquestes, vídeosque els apropaven d'una manera més realista aaquest aparell (fet que amb el llibre de text ésmolt complicat aconseguir). Després a l'aula, hemanat reflexionant i discutint de manera oral tot

    el que succeeix en aquest aparell. A més a més, han anat preparant una sèrie de presentacions ambkeynote aplicant els coneixements adquirits amb el treball a casa. Com que les presentacions les prepar-

    aven dins l'aula, podia comprovar de primera mà quin era el nivell d'aquisició dels coneixements delsnins i guiar-los d'una manera més individualitzada en el seu procés d'E- A.

  • 23PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    Tot aquest procés ens ho facilita ambgran mesura la utilització d’ipads. L’ús deles noves tecnologies també estàresultant una eina molt eficaç a l’horad’ajudar l’alumnat a realitzar activitatsque impliquen l’ús de diverses destresesd’aprenentatge tals com l’exposició detreballs creats pel propi alumnat. És a dir,l’alumnat disposa d’eines del propidispositiu tals com el keynote o appseducatives que, utilitzades de formaconjunta, els permeten tant l’elaboraciódel seu treball com la creació del seupropi material de suport a l’exposiciódins l’aula.

    “s’afavoreix l’aprenentatge

    cooperatiu i podem dissenyar

    i implementar activitats més significatives.”

    Finalment, hem constatat que lautilització de les noves tecnologies haaugmentat la motivació de l’alumnatenvers el seu aprenentatge amb larealització d’activitats altamentinteractives i de feed-back immediat pelsimple fet d’utilitzar aquest dispositius.

    Tot això ens permet que els alumnes,quan finalitzen la seva formació alcentre, siguin capaços d’afrontar elsreptes de futur i resoldre de formacrítica les qüestions que se’ls vaginpresentant. n

    La plataforma que hem triat a primer d'ESO per estructurar els continguts i les tasques delsalumnes és iTunes U. Aquesta App nativa del sistema operatiu iOS (propi dels dispositius mòbils d’Ap-

    ple) és una eina per crear o seguir cursos online. Perquè l’alumnat pugui treballar els continguts fora del’aula, utilitzam l’EDpuzzle, tal com ja hem explicat, aprofitant que la xarxa està plena de continguts audio-visuals molt bons lliures de pagament. Però també utilitzam l’App Explain Everything (iOS) per crear elsnostres propisvídeo-tutorials sino trobam exac-tament allò quevolem explicard’una manerasenzilla i adapta-da al seu nivellacadèmic.

    D’aquesta man-era, els profes-sors podemcompartir la in-formació i elconeixement nonomés amb elsalumnes. Tambépodem involucrard’alguna manerales famílies quetendran, en totmoment, accés atot això des decasa.

    A totes aquestes dinàmiques hem afegit l’ús d’Apps com Socrative o Kahoot, afavorint encara més la im-plicació dels alumnes. Aquestes aplicacions utilitzen principalment estratègies de gamificació (individualo grupal) per assimilar i avaluar continguts d’una manera lúdica. És sorprenent com s’engresquen amb

    aquest tipus d’activitats pel simple fet d’interactuar o autoavaluar-se amb una plataforma “disfressada”de joc o videojoc.

  • 24 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

    Els vents del canvi metodo-lògic i de la recerca de lainnovació han arribat tam-bé als insti tuts de secun-dària de les Illes Balears.

    El curs passat va començar a caminar laXarxa d’Instituts Connectats pel Canvi,amb un primer equip de quatre centresescolars. En parlam amb dues de les se-ves promotores: na Xisca Bonet, capd’estudis de l’IES Porto Cristo; i n’EulàliaGelabert, cap del departament d’orien-tació d’aquest centre de la zona costa-nera del Llevant de Mallorca.

    Com varen ser els orígens de la Xarxad’Instituts?

    Alguns de nosaltres, d’aquí de l’institut,érem conscients que ni el professoratni l’alumnat veia significatiu l’aprenen-tatge que estàvem fent en els nostrescentres, i que ens trobàvem impartintun coneixement aïllat, fragmentat perparcel·les, que costava relacionar amballò que seria funcional fora de les au-les. Un altre dels punts de partida bà-sics va ser, també, la necessitat del’educació inclusiva. Consideràrem queel treball cooperatiu i la implantació deltreball per projectes eren metodologiesvàlides per a millorar aquests aspectes.

    Vàrem saber que a l’IES Antoni Maurade Palma havien començat a fer feinaen aquesta línia amb la implantació del’Aprenentatge Basat en Problemes(APB). Havien començat a fer formacióen aquesta nova metodologia pedagò-gica, amb visites a alguns instituts inno-vadors de Catalunya, com és el cas del’IES Jacint Verdaguer de Sant Sadurníd’Anoia, on coincidírem el mes de maig

    de 2015. Ells (els docents de l’IES AntoniMaura) varen ser els primers en posar-ho en pràctica el curs 2014-15 i foren quiens proposaren trobar-nos, fer qualquecosa de manera conjunta per tal de do-nar coherència a tot aquest movimentque tot just havia començat el seu camí.Necessitàvem dotar-nos d’un mètodeque fos seriós i que ens asseguràs queallò que fèiem ho fèiem bé, unir esfor-ços i compartir les experiències decada un dels centres docents amb lacol·laboració de la Universitat de lesIlles Balears i l’Institut de Recerca i In-novació Educativa (IRIE).

    Una persona que forma part de la Xar-xa de centres de primària per a la inno-vació ens comentava que el que cal ésuna nova mirada del docent, un canviimportant de la seva perspectiva. Hi es-tau d’acord?

    Sí, i més en tractar-se de professorat desecundària, una etapa en la qual l’apli-cació d’aquesta metodologia és més di-fícil i una mica més complexa, pel fet dedisposar d’uns docents i una distribucióde l’ensenyament molt fragmentat endistintes especialitats. En el cas de pri-mària, i sobretot en l’etapa d’infantil, la

    XARXA D’INSTITUTSCONNECTATSPEL CANVI Montserrat Nadal, coordinador de Pissarra

  • formació i la manera de fer feina ésmolt més unitària, no hi apareix tant lafigura de l’especialista, del docent ge-lós del seu redol en el camp del conei-xement. En aquest aspecte, hemd’aprendre de les companyes i els com-panys d’infantil i de primària i ser capa-ços de canviar el xip en aquest sentit:hem de deixar de ser professors dematemàtiques, física o llengua anglesa;som professors de l’IES Porto Cristo.Rompre aquestes inèrcies i la seguretatque ens dóna seguir dins la nostra“zona de confort” com a ensenyants ésuna passa molt important.

    De quina manera heu començat a apli-car aquesta nova metodologia en elvostre institut, aquest Pla d’InnovacióPedagògica?

    Va ser a partir del passat curs escolar,a primer i tercer d’ESO, cursos en elsqual començava a implantar-se la LOM-CE, i aprofitàrem les tres hores que te-níem de lliure disposició per acomençar a fer aquest treball per com-petències. També ho vàrem aplicar aquart del programa de Diversificaciócurricular. En el curs escolar actual, l’a-plicam a primer, segon i tercer de se-cundària.

    Pretenem que sigui un projecte obert, ique el pugui veure tot el centre; de fet,tenim una carpeta d’aprenentatge ba-

    sat en els problemes oberta a tothom,amb un accés totalment lliure. Cal teniren compte, també, que en el nostre cen-tre hi ha una demanda molt forta deformació per part del professorat, tantal llarg del curs passat com d’aquest,amb més d’un 80% del total de la plan-tilla que s’inscriu per a formar-se en lesnoves metodologies innovadores.

    Un altre aspecte que cuidam molt és ladifusió que feim de les nostres pràcti-ques cap a l’exterior, amb la realitzacióde diferents exposicions obertes al pú-blic de la nostra localitat, a l’abast detota la comunitat educativa i de la pobla-ció de Porto Cristo en general; com perexemple, l’exposició que es prepara pera celebrar el Xè aniversari de l’IES. Ésmolt important transmetre als nostresalumnes que allò que aprenen a l’institutté a veure amb el que passa a l’exterior,és significatiu: l’escola i el món no sóndos mons oposats, sinó que es comple-menten i s’enriqueixen mútuament.

    Un cop acabat el primer trimestre d’aquestcurs escolar, quina valoració en feis?

    Consideram que ha anat bé, que tot ple-gat ens du una feinada, sobretot després

    25PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

  • d’un primer any en què ho vàrem de dis-senyar tot de bell nou; la implicació quehi hem dedicat ha estat molt forta. Peròel més important és que els grans bene-ficiats són els nostres alumnes: és moltimportant tot el que aprenen gràcies al’aplicació del treball cooperatiu, que éscomplementari a tots els altres contin-guts del currículum; els sistemes no s’ex-clouen sinó que es reforcen un ambl’altre. Per exemple, amb tot el que hapassat a Síria al llarg dels darrers mesos,el que s’ha treballat a classe en relació aaquesta qüestió els ha ensenyat a valo-rar molt més el valor de la solidaritat, aampliar la visió que tenien del món.Creim que val molt la pena, tot i que en-cara hi ha aspectes que hem de “pulir” ianar millorant.

    Davant els dubtes de la gent que es potdemanar si amb aquest tipus de mèto-de es descuida l’aprenentatge del cur-rículum, els podríem demanar si el fetd’aprendre per competències, d’am-pliar l’àmbit competencial dels alum-nes, no és això també part delcurrículum que els nostres alumneshan d’adquirir? Ho feim, en aquests es-pais, des de la cooperació i des d’unaprenentatge molt significatiu, molt re-lacionat amb el seu entorn i el món real.

    Quins creis que són els ingredients ne-cessaris perquè aquests Plans d’Inno-vació Pedagògica funcionin?

    En primer lloc, la implicació constant ientusiasta de la gent que hi pren part.En el cas del nostre institut, podem dirque comptam amb un equip directiumolt compromès, que ha cregut ferma-ment en aquestes noves pràctiques d’a-prenentatge actualitzades; i amb unagran majoria del claustre de professorsque s’hi ha involucrat de valent, ambmolt d’interès per a formar-se enaquesta nova metodologia.

    I les famílies dels alumnes, com han va-lorat aquest nou projecte?

    De manera molt positiva, ja des de la pri-mera experiència que posàrem en mar-xa el curs passat. No ens ha arribat capcrítica negativa per part dels pares i ma-res de l’alumnat, més aviat el contrari.Perquè han vist que fins i tot els alum-nes amb necessitats específiques de su-port educatiu han gaudit molt més ambla feina per projectes, i estan molt con-tents amb els resultats obtinguts. A més,amb aquestes noves pràctiques, elsalumnes se senten protagonistes delseu procés d’aprenentatge. Te’n posa-rem alguns exemples:

    Al Centre de Cultura de Porto Cristo, esva muntar una exposició sobre les tro-balles que s’havien fet a un vaixell romà

    26 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

  • que es va enfonsar a les aigües del port.Els alumnes de primer d’ESO de l’IES va-ren fer el muntatge de l’exposició i, amés, varen fer de guia de totes les per-sones que anaren a visitar-la. Amb mo-tiu de la diada de Sant Jordi, els nostresalumnes varen adaptar un conte clàssicamb els valor moderns i l’interpretaren,amb titelles, davant els escolars d’in-fantil i primària dels altres centres es-colars de la nostra localitat. Totsaquests fets fan que el seu aprenentat-ge tengui un significat, que se sentinprotagonistes i alhora responsables,que siguin capaços de fer feina enequip, que aprenguin a demanar les co-ses, a respectar els distints nivells d’a-prenentatge dels seus companys, asaber cercar el consens entre diferents;unes habilitats imprescindibles per almoment en què es produeixi el seu ac-cés al món laboral.

    Què els diríeu a aquells companys icompanyes docents que no acaben deveure clar la implantació d’aquest nousistema?

    Que val la pena, de totes totes, posar enpràctica algun tipus de Pla d’InnovacióPedagògica. Si bé és cert que al principicosta molt, el fet de sortir de la nostrazona de confort, perquè estam acostu-mats a fer allò que ja tenim tant per mà,els resultats que s’obtenen i, sobretot,el benefici que en treuen els alumnes,són altament satisfactoris. A més, calque la gent tengui molt clar queaquests projectes de treball cooperatiuno vénen a “destruir” tot allò que demanera tradicional vé marcat en el cur-rículum, sinó a complementar-lo ambunes pràctiques didàctiques i pedagò-giques més actualitzades. En aquestsentit, les assignatures “de tota la vida”són com una mena de capsa d’eines pera aplicar cada un dels projectes de tre-ball cooperatiu que duim a terme; si tuagafes una matèria com les matemàti-ques o les llengües, quan l’apliques a undels projectes de feina, li dónes un sen-tit, la relaciones amb la vida real, ambel dia a dia dels nostres alumnes.

    La posada en marxa d’aquest projecteha incidit, també, de manera positiva enla millora de la convivència en el centre?

    Tot i que el nostre institut és un centrecomplicat, els casos de conductes moltgreus són puntuals. També és cert que,

    des de fa molts d’anys, feim feina ambel conflicte entès d’una manera positi-va. La implantació del treball coopera-tiu per projectes és un element de canvique ajuda a la millora en aquest aspec-te i en d’altres; la nostra idea és que si-gui com una mena de “taca d’oli” i esvagi estenent cada vegada més.

    Quina mena de suport heu rebut perpart de la Conselleria?

    Des del primer moment, hem estattractats des del respecte, el suport i elreconeixement de la nostra feina. Al’hora de dissenyar els Plans Integralsde Millora o d’elaborar el Pla per a laConvivència, des de la Conselleria hanvolgut saber la nostra opinió i ens handemanat la nostra col·laboració. Enaquests moments, l’Institut de Recercai Innovació Educativa (IRIE) dóna suporti assessora la Xarxa d’Instituts mitjan-çant activitats de transferència del co-neixement i de suport a la innovació através de la cooperació amb els grupsde recerca del propi Institut.

    En tot cas, el que ens agradaria és quela dotació de personal per a poder durendavant els Plans d’Innovació Pedagò-gica, que inclou l’aprenentatge per pro-jectes, fos molt més adequada a lesnecessitats dels centres docents que

    han optat per aquest nou model peda-gògic. Trobam que està poc dotada, himanquen professionals per a poder re-alitzar la tasca en condicions.

    Quins centres formen part de la Xarxad’Instituts Connectats pel Canvi?

    Els centres que vàrem impulsar, de for-ma inicial, la Xarxa varen ser l’IES Anto-ni Maura, que com s’ha dit abans en fouel promotor; l’IES Porto Cristo, l’IES PauCasasnoves i l’IES Juníper Serra. Aquestcurs escolar s’hi han incorporat l’IESGuillem Cifre de Colonya i l’IES Sa Blan-ca Dona. En aquests moment, un totalde sis instituts de les Illes Balears.

    I quins són els objectius més destacatsde la Xarxa?

    Entre d’altres, l’impuls de la implantacióde metodologies actives i de gestiód’aula, de models organitzatius i degestió basats en la cultura cooperativade centre; la recepció i la generació deformació, tant als centres com entre elscentres; l’intercanvi de recursos per ala formació dels centres de la xarxa aixícom també d’experiències; el disseny il’aplicació de sistemes d’avaluació delfuncionament i de les activitats de laxarxa; i finalment la difusió de totes lesbones pràctiques que feim. n

    27PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017

  • Quan un infant de 1r d’ESO(Sí, hem dit un infant)arriba a casa un dijous ales 15:30, després d’unasessió d’hora i mitja extra

    (això sí, totalment voluntària) de teatresolidari i - entre cullerada i cullerada desopa- conta el que ha fet a l’institutamb un entusiasme absolut, algunacosa passa!

    Quan un nin, que no volia anar a escolaperquè patia bullying, ara se sent compeix dins l’aigua amb els companys, noés per casualitat.

    Quan una nina es presenta amb unallibreta plena de creacions i la mostraal professor per veure si poden servirper escenificar, és per alguna raó.

    Quan un grup d’alumnes ha perdut lapor i s’atreveix a manifestar tot allò quepensa i que sent, no és puracoincidència!

    Quan un al·lot ha estat amonestat i lisap greu que l’hagin privat departicipar del teatre, resulta un pocestrany si aquesta classe és eldivendres a darrera hora.

    Quan un grup de professors gaudeixende fer la seva feina en equip is’emocionen amb l’expressió d’unalumne, amb el moviment d’un altre,amb la creació del de més enllà – tot ique n’hi ha que fa més de trenta anysque es dediquen a l’ensenyament- japodria considerar-se quelcomextraordinari.

    Quan alumnes de 4t d’ESO actuen coma companys/tutors i dediquen part delseu temps a interactuar amb els méspetits de la casa, això ja no té preu.

    A l’IES Guillem Sagrera tot això entradins la normalitat.

    Aquest comença a ser el fruit del nostreProjecte de millora: S’OBRE EL TELÓ.

    Com és sabut, el Sagrera és un centred’una tradició teatral reconeguda. JoanLacomba i tots els seus seguidors, comJoan Lluís Llinàs, en donen fe. Actors comMarta Barceló, Aina Jaggla, JuanmaPalacios, Nabil Canyelles, Josep RamonCerdà, Lorena Faus i un llarg etc. Varenrebre els primers anys de formació alSagrera Companyies com XICARANDANA

    o UN SOMRIURE, SI US PLAU han donatvida a Son Cotoner any rere any ,senseinterrupció, des del naixement del’Institut.

    Al Sagrera es respira teatre per tots elscostats i molts dels professors quel’habitam, n’hem fet una inspiracióprofunda i hem comprès quel’ensenyament -a través del teatre -ésl’ensenyament que té sentit, perquè elteatre uneix, integra, enriqueix, millorala convivència i l’autoestima, afavoreixla participació activa de l’alumne en elprocés d’aprenentatge..