Allioli 248 - Pissarra 140

of 91 /91
gener-febrer-març 2012 núm. 140 LA SITUACIÓ DE L’EDUCACIÓ AL MÓN Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears STEI-i Allioli Quaderns de l’ensenyament del País Valencià Sindicat de Treballadores i Treballadorsde l’Ensenyament del Pa s Valenci STEPV

Embed Size (px)

description

Edició conjunta d'Allioli i Pissarra sota el tema monogràfic de l'educació en el món.

Transcript of Allioli 248 - Pissarra 140

  • gener-febrer-mar 2012 nm. 140

    LA SITUACI DELEDUCACI AL MN

    Sind

    icat d

    e Tr

    eball

    ador

    es i T

    reba

    llado

    rs-In

    ters

    indica

    l de

    les Ill

    es B

    alear

    s STEI-i

    All

    ioli

    Qua

    dern

    s de

    len

    seny

    amen

    t del

    Pa

    s Va

    lenc

    i

    Sind

    icat d

    e Tr

    eball

    ador

    es i T

    reba

    llado

    rsde

    lEns

    enya

    men

    t del

    Pas

    Valen

    ci STEPV

    cb')-W^h>KedXVbVg'%&'

  • ndex

    editorial i presentaci ..................................................................................... 4

    Illes Balears. Retallades a leducaci: organitzem la resposta! ........................ 6biel caldentey i m. antnia Font

    En lluita permanent per lescola pblica valenciana ........................................ 12m. ngeles llorente corts i Vicent mauri

    Crisi del capitalisme i educaci pblica ........................................................... 15csar cascante

    Ensenyament pblic a Catalunya, un futur incert ............................................ 18ricardo rodilla Juarranz

    Les poltiques neoliberals a leducaci andalusa ............................................ 21Jos segvia aguilar

    Laposta neoliberal per la privatitzaci de lensenyament pblic canari .......... 23Fernando pellicer melo

    El model privatitzador dEsperanza Aguirre ..................................................... 25po maceda

    Per uns pressupostos dignes per a educaci .................................................. 27Josu Zalbidea derteano

    Retallar la democrcia ..................................................................................... 30m sonia Fernndez casal

    Retallades educatives a lEstat espanyol: una crisi amb interessos ............... 33salvador benavent

    Retallades, atur i privatitzaci dels serveis pblics de Castella-La Manxa ..... 35augusto serrano

    De lensenyament a la Comunitat de Madrid, o de com es privatitza lescola pblica ............................................................................ 37carlos sanz

    Europa suporta retallades, ajustos i acomiadaments ...................................... 41beatriz quirs

    Tempesta a leducaci francesa ...................................................................... 43Federaci dels sindicats sud educaci - patrick choupaut

    Augment de la desigualtat en el desenvolupament de leducaci privadai en la reducci dels serveis pblics a Frana ................................................. 45dominique Giannotti i Henri Jean-Nouri

    El valor de la cooperaci educativa en un context de crisi ............................. 47isabel carrillo

    Educaci en la dola espera ............................................................................ 49Fernando rodal mac lean

    La crisi econmica mundial i la seva influncia en leducaci a Guatemala ... 52carlos enrique Fuentes snchez

    Les dues cares de leducaci argentina .......................................................... 54Francisco tito Nenna

    Lesperana des dun nou govern .................................................................... 57luis miguel saravia c.

    Locs de lexperiment educatiu xil ................................................................ 59Jorge inzunza H.

    Reforma neoliberal a leducaci peruana. Canvis amb Ollanta? .................... 62sigfredo chiroque chunga

    Sense equitat no hi ha dret a leducaci ......................................................... 67martha lpez de castilla d.

    Teixint alternatives des de la docncia en laula: CAD .................................... 70Jos antonio aguilar or i esperanza Navarro montenegro

    Un dia del mestre daula a la ciutat ................................................................. 71Flix anchi aguado

    Aix enseny: testimoni duna mestra rural andina ............................................ 74yohanna Fernndez i maritza Fernndez

    Tres testimonis que estudien ........................................................................... 75itala Navarro, Gladys Horna i Francisco barboza

    Mestres hondurenys entre la fantasia i la desesperaci ................................. 77llic. Jos Francisco aguilar sauceda

    Inclusi social per a la transformaci educativa des dels mestres ................. 82renee ramrez puerta

    Leducaci un dret que no sha de privatitzar .................................................. 87m. Neus santaner pons

    llibres ............................................................................................................. 89

    PISSARRARevista peridica dinformaci de lensenyament de les Illes Balears

    editaN:

    Sindicat de treballadores i treballadors delensenyament del Pas Valenci

    Sindicat de Treballadores i TreballadorsIntersindical de les Illes Balears

    Carrer Jaume Ferran, 5807004 Palma

    Tel. 971 90 16 00Fax. 971 90 35 35

    Pg. Web: www.stei-i.orgE-mail: [email protected]

    coNsell de direccii redacci:

    Francesc Xavier Alomar NovilaGabriel Caldentey Ramos

    Maria Camps SintesFrancesc Cardona NattaM. Antnia Font Gelabert

    Toms Martnez MirPere Polo Fernndez

    Joana Tur Planells

    coordiNaci:Joan Lladonet

    Han coordinat el monogrfic:Pere Polo i Vicent Mauri

    Sagraeix la col laboraci de les autores idels autors dels articles.

    maquetaci i composici:Toni Martnez

    Escola de Formaci enMitjans Didctics.

    C/ Mari Canals, 1307005 Palma

    Tel. 971 91 00 60

    publicitat:Jaume Ferran, 58

    07004 PalmaTel. 971 90 16 00

    disseNy de la portada:Grcia Ausis

    Fotos:Pere PoloInternet

    els articles publicats en aquesta revistaexpressen unicament lopini de les

    seves autores i dels seus autors.allioli

    issN 1576-0197. d.l. V-1.454-1981.pissarra

    d l: PM 533/77 issN: 1133-052X

    3

    AllioliQuaderns de lensenyament del Pas Valenci

  • LLestiu passat vrem participar en el SeminariPedaggic Internacional Escola, DiversitatCultural i Treball organitzat per lInstitut de

    Pedagogia Popular del Per, IFEJANT, PRATEC iIPEDEHP. La participaci en aquests seminaris delSTEI-i ve de lluny, la del STEPV s ms recent. Lametodologia del seminari va consistir en la presen-taci dexperincies, valoraci per part de comen-taristes i colloqui. En el Seminari varen participarcom a comentaristes Pere Polo i Vicent Mauri.

    Doncs b, en acabar el Seminari, un redut grupde persones varen fer les valoracions habitualssobre com havia anat, quines eren les propostesper millorar-lo, el canvi de context poltic ieducatiu motivat per lelecci dOllanta Humalacom a nou president, quines podrien ser lescollaboracions futures entre els dos sindicats ilIPP... En aquesta conversa molt interessant vremconcloure que calia augmentar les relacions entreles nostres organitzacions. Per fer-ho realitat es vapensar que estaria b aprofundir en el coneixe-ment de la situaci educativa del Per a travs deledici dun monogrfic.

    El dia del nostre acomiadament del Per, dinantamb Sigfredo, Isabel, Marta, Alejandro, Empar iLoli, en el barri de Miraflores, tocant el Pacfic,vrem acordar que ens posarem a treballar per afer una realitat aquest projecte.

    Lamentablement, el retorn a Europa ens va situaren una realitat molt dura i imprevista. El governcentral, presidit aleshores pel PSOE, va anunciaruna reforma constitucional, noves retalladeslaborals... i les diferents comunitats autnomesvaren continuar el cam de les retallades eneducaci, sanitat... Tamb altres estats europeusfeien descarregar la dolenta situaci econmicaen les treballadores i treballadors per a arravatar-los els seus drets i per a desmantellar els serveispblics.

    En aquest context, vrem considerar, seguint lessvies consideracions de lamic SigfredoChiroque, que seria ms oport retardar elprojecte monogrfic sobre leducaci al Per ique, ara, en aquesta conjuntura, sen dediqus una fer veure com la crisi est afectant leducaci alspasos del Nord i del Sud.

    Per tant, aquesta revista que teniu entre lesvostres mans va ser ideada als carrers de Lima,entre debats sobre leducaci, la crisi, la poltica,les esperances del canvi... i materialitzada entreel Pas Valenci i les Illes. Esperem que us serveixiper revalidar el vostre (nostre) comproms perlescola pblica i per la transformaci social enun moments tan complicats en el Nord i en elSud. q

    editorial i presentaci

    4

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

    Temps de desigualtats, tteemmppss ddee rreeiivviinnddiiccaacciioonnss

  • Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

    5

    PPer segona vegada, STEI-i i STEPV-Iv fem unapublicaci conjunta de les nostres revistes,Pissarra i Allioli. Som dos sindicats que

    compartim no sols un mateix mbit dactuaci,lensenyament, sin tamb una mateixa concepcidel que haur de ser lescola pblica, democrti-ca, plural, gratuta, laica i arrelada al territori, lacultura i la llengua catalana compartida.Coincidim en un model sindical de base assemble-ria i actitud combativa i tamb tenim, i aix s elque justifica aquest nmero, una irrenunciablevocaci solidria i internacionalista.

    En aquella primera ocasi, en el curs 1993/94,la revista se centrava en la figura de Joan Fuster.Ara reprenem la collaboraci per donar unaullada, a vegades inspiradora, daltres esferedo-ra, a lestat de leducaci en el mn.

    Com no podia ser duna altra manera, bona partdels articles daquesta revista socupen de comtenim la casa i com la tenen la resta de territorisde lEstat espanyol. I, lamentablement, tenim encom el fet de patir una ofensiva histrica contratot all que ens identifica i ens uneix: que elsgoverns han dexercir amb decisi el seu poderper a mantindre i avanar cap a un estat dejustcia social. Contrriament, cap naci niterritori espanyol se salva, ara mateix, de laintensa desforestaci dels serveis pblicsmampresa de forma coordinada pels governsautonmics i de lestat.

    Des de lanterior nmero conjunt de les nostresrevistes, els treballadors i les treballadores de len-senyament, aix com el conjunt de la societat, hemabordat una tasca de modernitzaci del sistemaeducatiu sense precedents. Aquest procs,inacabat, ha creat una riquesa immensa en laforma dunes noves generacions que sn les millorformades que hi ha hagut mai. I aix, a pesar deno disposar sempre del suport inequvoc dunesadministracions conscients i implicades en la tascatransformadora de leducaci. En aquest procshem estat crtics quan ens pensvem que es podia

    haver fet ms i millor per una escola pblica, queha de garantir laccs lliure i igualitari alpensament, a la cincia i a la tecnologia. Lescolapblica fa possible una excellncia educativa queno s la daquells que entenen lensenyament comun servici pblic per a empreses privades, sinuna tasca individual i collectiva, duradora en eltemps, demancipaci de totes les persones de laignorncia i la pobresa.

    Si b s cert que tenim una de les taxes ms altesde fracs i aband escolar del nostre entornsocioeconmic, tamb s cert que el punt de qupartem era el duna societat histricament endar-rerida i depauperada. Des dun punt de vistahistric, el professorat ha fet un treball magnfic iha invertit una inrcia de misria i ignornciaseculars. Tot aquest esfor collectiu es troba araen qesti i hem entrat en una dinmica onsembla que els governs han perdut el control sobreles poltiques que han de desenvolupar-se.

    Tampoc el benestar dels estats del nostre venateuropeu, lespill en qu alguna vegada ensmirvem, no passa pel millor moment: lescolarepublicana francesa, un model tan inspirador enalguns aspectes durant tants anys, corre perill dedescomposici sota el regnat de Sarkozy.

    Daltra banda, al continent americ, del qualsocupa mpliament aquesta revista, es donenprocessos esperanadors, tot i que amb totamena de sensacions ambivalents, com el cas delPer, amb el nou perode que obre larribada alpoder dOllanta Humala, o les mobilitzacionsestudiantils xilenes desprs de dcades de sotme-timent a poltiques depredadores de la cosapblica en favor de la banca mundial i la butxacaprivada.

    Els processos llatinoamericans i la reflexi ilactitud digna i combativa dels i de les mestresamericanes han de servir-nos daprenentatge peral temps de resistncia i dapoderament del nostredest en qu ens trobem. q

  • 6PPer situar-nos dins la realitat de les IllesBalears primer volem fer una breu presenta-ci de dades i xifres. Segons dades de la

    Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats ide lAnuari de leducaci 2011(http://www.uib.es/depart/dpde/ Informacidinters), durant el curs 2010-2011, al sistemaeducatiu de les Illes Balears hi havia 170.120alumnes.

    A la resta densenyaments hi trobam:

    Alumnat escolaritzat per titularitat de centre:

    Pel que fa al professorat:

    Les infraestructures i els equipaments educatius sninsuficients en general a totes les illes, per s espe-cialment preocupant a lilla dEivissa on ja hi haprou senyals dalarma i dadvertiment des de faestona, per la saturaci dalumnat dins els centres,que han quedat clarament insuficients per a acollirtot lalumnat que, per llei, t dret a estar escolaritzat,i ho ha de fer en bones condicions. El nostre sistemaeducatiu encara disposa de barracons o aules pre-fabricades que ja no haurien de ser als patis de lesescoles. Palma i Inca tenen ms centres privatscon-certats que centres pblics. Aquesta tendncia,den de laprovaci de la Llei del Dret alEducaci de 1985, sha dinvertir a favor de laconstrucci de centres pblics.

    RETALLADES A EUROPA I A LESTAT

    Als pasos europeus de lentorn ms proper, perexemple a Frana, el president Sarkozy mant que

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

    ILLES BALEARS. RETALLADESA LEDUCACI: ORGANITZEMLA RESPOSTA!

    biel caldentey, secretari general de lSTEI-i m. antnia Font, secretria dEnsenyament pblic de lSTEI-i

    !"#$%$&'(&)*%)+&,( -./012(!"#$%$&'(34&564&%( 78/2.9(!:;( -./9&,,?4%+( [email protected]/AB"&$&C'B#&'52337'&D#',#$"%,#&E'!"#$%"&'-0#-"%$/$&&!"#$%& +(,-*&

    '

  • 7sobren mestres. Lassetjament dels mercats i la crisidel deute han servit dexcusa perqu nombrososgoverns hagin decidit retallar la inversi en educaci.

    Lajustament del dficit imposat pel Banc CentralEuropeu (BCE), lFMI i la Uni Europea sha fet msexagerat a pasos anomenats PIIGS com Portugal,Irlanda, Itlia, Grcia, Espanya... amb dramtiqueslimitacions als pressuposts deducaci. Durant unsanys sha retallat el pressupost dels estudis superiorsuniversitaris. Ara comencen a altres trams educatiusi lagressi va cap a la formaci bsica, a disminuirdocents. Fins i tot a Itlia han introdut anuncis publi-citaris a les aules.

    ...sindicat, que defensa unmodel descola pblica, encatal, inclusiva, que respectael medi ambient, participativa, democrtica, arrelada al medi ique treballa per la igualtatentre homes i dones.

    Mentre el BCE imposava austeritat, la comissriadeducaci de la UE advertia del perill de retallar lainversi educativa, per aix no ha estat inconve-nient perqu Itlia retalli 700 milions deuros enensenyana secundria i Portugal en retalli 200.Altres pasos tamb retallen; Irlanda, Polnia,Srbia, Romania, Txquia, Macednia i Estniaentre un 5 i un 10%.

    Els beneficis de leducaci sn molt elevats, tant pera les persones com per a la societat. Per cada euroque sinverteix en educaci sen treuen 3,9 debenefici. Ms titulaci proporciona menys desocu-paci. Ms titulaci tamb suposa, ms salari i msrendibilitat pblica i privada. Segons un estudipublicat fa poc, les persones sense feina ambtitulaci inferior al batxillerat representen el 21,9% iles persones sense feina amb titulaci superior albatxillerat, noms el 9%.

    El pressupost educatiu global de lEstat espanyol sharedut, segons dades del ministeri, en 2.200 milionsdeuros, tot i que la xifra global dalumnat i de pro-fessorat a lEstat ha pujat. Si la cultura poltica del PP

    de Madrid, de Galcia o de Castella-la Manxa es volimplantar a les Illes trobar loposici del nostresindicat, que defensa un model descola pblica, encatal, inclusiva, que respecta el medi ambient, par-ticipativa, democrtica, arrelada al medi i quetreballa per la igualtat entre homes i dones.

    RETALLADES A LES ILLES BALEARS

    La poltica dausteritat atempta contra els drets a le-ducaci, a la salut i al benestar social. El pressupostper a lany 2012 del Govern de les Illes Balearssinscriu dins daquesta lgica i si lanalitzam afons, hi trobam dades que ens preocupen:

    Una disminuci de la inversi educativa noinferior a 55 milions deuros, que poden arribara ser ms de 118 milions, si la comparam ambla liquidaci del 2010, que fou de 861 milions,i el pressupost inicial del 2012, que s de 743milions.

    La constataci que el pagament del deute i elsseus interessos s de 779 milions i el pressupostinicial per a educaci s de 743 milions.

    Tot i que el pressupost global de la CAIB pujarespecte del pressupost anterior, la quantitatdestinada a educaci baixa. El retrocs del pes

    Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

    Roda de premsa STEI-i, FAPA, FETE-UGT, CCOO, FADAE.

  • 8deducaci en el pressupost general el 2010representava el 24,3%, ara est previst el 20,88%per sota del 21,19% destinat a pagar deute.

    Aquest escenari pressupostari safegeix a les retalla-des ja aplicades al llarg daquest curs escolar 2011-2012. Els auguris per a lany vinent i de cara al curs2012-2013 sn els daccentuar aquesta lnia deretallades. Volen fer-ho amb laugment de lhorarilectiu del professorat de secundria, que provocaruna disminuci de la plantilla de professorat inter.Tamb es congela el sou dels funcionaris i empleatspblics per a lany 2012, es puja la retenci delIRPF entre dos i tres punts, la qual cosa se suma ala retallada de sous efectuada el maig de 2010.

    ...cap mesura per a controlarel frau fiscal de les gransfortunes i els grans patrimonis,cap augment fiscal per al grancapital...

    El partit popular gaudeix, tant en el Govern centralcom en el de les Illes Balears, duna mplia majoriaparlamentria, tot i que ha obtingut la confiana del44,5% de lelectorat. Aquest govern disposar de lafora per imposar poltiques anomenades dausteritatque, com anirem comprovant, sn poltiques de reta-llades de drets i daprimament de lestat del benestar.

    Sota la mstica de lequilibri pressupostari i de laus-teritat, lAdministraci estatal i lautonmica, propi-ciaran la degradaci dels serveis pblics, fent pol-tiques fiscals regressives com sn posar ms impostsindirectes, augmentar les taxes, liva, etc. i la dismi-nuci dimposts per a les rendes del capital i lesgrans fortunes. Aquestes foren algunes de lesmesures que el 30 de desembre de 2011 es varenaprovar en el primer consell de ministres del governde lestat (PP): retalls de 460 milions al MinisteridEducaci, augment de lIRPF, cap mesura per acontrolar el frau fiscal de les grans fortunes i elsgrans patrimonis, cap augment fiscal per al grancapital, perspectiva de recessi per a lany 2012,augment de latur, durant el febrer la contrareformalaboral, un atemptat al drets dels treballadors i tre-balladores En tenim un exemple al nostre mbit,el Govern de les Illes Balears ha decidit no aplicarlimpost sobre els patrimonis de ms de 700.000euros, daquesta manera deixen de recaptar uns 23milions, que sn molt necessaris per al mantenimentdels serveis pblics.

    Caldr resistir i lluitar contra aquestes poltiquesneoliberals imperants aqu i a la Uni Europea quecarreguen lajustament sobre la majoria social iimposen en nom de lausteritat poltiques antisocialsi antieconmiques.

    Tot aix afecta i afectar programes datenci alalumnat amb ms necessitats educatives. Ja hi hasupressi de professorat datenci a la diversitat ianullaci de programes de refor, PAIRE, PALIC iPROA. LSTEI-i exigeix que, a una comunitat onlndex de fracs escolar s tan alt, es mantingui i escobreixi tota latenci a lalumnat amb necessitatsespecfiques de suport, ja que prcticament tots elscentres de les diferents illes ens han contestat unaenquesta dient-nos que tenen un alt percentatgedalumnat amb necessitats especfiques de suport.

    Ens trobam, durant el primer trimestre del nou curs, enun important retard amb la dotaci de les partides

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

    Ciutadans i ciutadanes fent cua per matricular-se a un centre

    dadults.

  • 9pressupostades ordinries i de funcionament alscentres docents. Els centres noms han cobrat fins almes de juny de 2011. Aquestes partides paguen le-lectricitat, laigua, les despeses de manteniment, las-signaci pressupostria als departaments permaterial daula, de laboratori i per material fungible.Els centres pblics ens han fet arribar informaci queencara no han rebut els diners per a despesaordinria. El Conservatori de msica dEivissa no harebut dotaci econmica ni de personal de manteni-ment i neteja i el de Menorca, tampoc. Encara noshan abonat les despeses per dietes i desplaamentsdels EOEP ni dels EAP. Nhi ha que els deuen uns17.000 euros, al voltant del 80% de la partida dedespesa de funcionament del segon semestre.

    ...supressi de la Jubilaci LOEals 60 anys, retalls dentre un5 i un 7% al sou dels mestres, professors i professores;supressi de les substitucionsper baixes, malalties...

    A formaci professional i centres dadults hi hamanca de places i de cicles formatius per a cobrir lanecessitat de formaci dels joves que sn fora delsistema educatiu i de les persones que sn a latur oque cerquen una oportunitat de formaci, ara queamb la crisi no troben feina. Falten places tamb a lesescoles dadults ia les escoles oficials didiomes. Hiha molta gent que ha quedat a fora de lescola i queest en llista despera, perquno sha pogut matricu-lar. Hi ha un gruix important de poblaci amb neces-sitats de formaci que no sha pogut matricular alscentres de formaci professional. A alguns IES hi ha50 , 70, o 100 persones en llista despera per alscicles formatius de grau mitj o de grau superior.

    Shan retallat tamb recursos fora dels centres comsn els camps daprenentatge, que serveixen decomplement als centres educatius, o tots els retallsdajudes i subvencions per als menjadors, llibres detext, transport escolar, escoles matineres...

    Tenim problemes per cobrir elsdesplaaments queels equips dorientaci educativa de primria(EOEP) fan als diferents centres educatius repartitsper les illes. Dificultats per fer les itinerncies entreels diferents centres. I pel que fa a les condicions

    laborals del professorat: supressi de la JubilaciLOE als 60 anys, retalls dentre un 5 i un 7% al soudels mestres, professors i professores; supressi deles substitucions per baixes, malalties o perpermisos; abans es cobrien les baixesde 15 dies,ara noms es cobriran les de 30. Suposar menyscontractaci dinterins. Aix s un atac al collectiums feble de treballadors, en fer caure damunt elsinterins que no tinguin una vacant per a tot lany, elsretalls per afrontar la crisi a lensenyament pblic, jaque a partir del curs 2011-2012 aquests interinsdeixaran de cobrar els dos mesos destiu.Sha produt un deteriorament de les condicionslaborals pel que fa a nombre dhores, rtiosdalumnes, possibilitat de fer desdoblaments,atenci individualitzada, posada en marxa deprojectes dinnovaci, etc.

    Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

  • 10

    ...suprimit els programes deformaci permanent del professorat, de reciclatge decatal i shan susps les subvencions per a fer cursos deformaci o per a fer activitatsde dinamitzaci lingstica icultural...

    Pel que fa a les rtios, hi ha centres que les han hagutdelevar molt i lAdministraci educativa encara no liha donat una soluci. LSTEI-i demana que o b esfaci un desdoblament de grup o b que hi hagi dosmestres dins laula. A ms a ms, sha de tenir encompte que hi ha una normativa que regula lespai,on sindica que cada alumne ha de disposar dunsdos metres quadrats a infantil i dun metre i mig aprimria segons el Reial Decret 132/2010 sobrerequisits mnims dels centres educatius.

    Sn especialment preocupants les rtios dEivissa.Tots els centres de primria avisen que estan perdamunt les rtios establertes. CEIP Cas Serres, CEIPLabritja, CEIP sa Graduada, a Eivissa. CEIPSAlbufera, CEIP Punta de nAmer; CEIP Jaume I dePalma Nova; CEIP Blanquerna del Pont dInca, CEIPVialfs de Sa Pobla; CEIP Jaume III de Llucmajor, totsaquests de Mallorca i a Menorca, el CEIP Mare deDu de Grcia. Pel que fa als centres de secundriatamb tenen grups per sobre de la rtio establerta

    duna forma preocupant a IES Quart de Portmany,IES Sa Colomina, IES Sant Agust dEivissa, IESCalvi, IES Capdepera, IES Puig de Sa Font de SonServera a Mallorca i IES M. ngels Cardona deMenorca...

    Shan suprimit els programes de formacipermanent del professorat, de reciclatge de catali shan susps les subvencions per a fer cursos deformaci o per a fer activitats de dinamitzaci lin-gstica i cultural. Supressi dajudes per aformaci de professorat.

    Tamb sha retallat el pressupost de la Universitat deles Illes Balears (UIB), un 12,5% en dos anys de latransferncia nominativa. Tot aix, quan la implan-taci de la reforma del Pla Bolonya requereix unfinanament addicional. El finanament de la UIBest per sota de la mitjana estatal, tant en relaci alPIB com en la inversi per alumne. La darreramesura s lanullaci de la possibilitat que les uni-versitats puguin accedir a crdits avalats pelMinisteri dEducaci per a implementar els campusdexcellncia.

    Sha fet lanunci daugment dhores lectives al professo-rat de secundria per al curs 2012-2013. Aix potimplicar la prdua dhores per fer coordinacions,atenci especfica a lalumnat amb dificultats I tambimplica ms pocs professors per a fer front a msalumnat, ja que aquest creix, de moment, cada curs. Elprofessorat tanmateix far les mateixes hores per encomptes de coordinacions o desdoblaments i atenci

    individualitzada, far horeslectives. LOCDE, en el darrerestudi, diu que a lEstat espanyoles fan ms hores lectives que lamitjana europea i en canvi aixno dna uns millors resultats.

    Es fa palesa la voluntat datacarel model descola inclusiva i encatal per part del governautonmic: shan produtanuncis de canvis a la llei denormalitzaci lingstica, lamodificaci del decret queregula un mnim del 50% encatal a lensenyament i queencara no es compleix a algunscentres. La lliure elecci de

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

    Concentraci de la Junta de personal docent davant el Consolat de la Mar, el 12

    de desembre de 2012.

  • 11

    llengua provocar la segregaci de lalumnat alscentres educatius de les Illes Balears.

    Selimina o retarda la convocatria de subvencionsal tercer sector que afecta associacions quetreballen en programes educatius de formaci ocu-pacional per a joves i allotes i per afavorir tant laseva formaci personal com la seva inserci social ilaboral.

    I davant tot aix, qu podem fer? Organitzar la resis-tncia, unir forces, programar accions, fer prendreconscincia a tota la poblaci de les causes reals dela crisi. Pot ser hi hagi recuperaci de locupaci,per ser a costa de degradar les condicions detreball i els drets laborals adquirits i no la pujada delsimposts als qui poden pagar ms. Els rics podran serms rics i la classe mitjana i baixa cada vegada serms pobra. LSTEI-i explica, a les reunions o a lesassemblees que convocam als centres, les causes dela crisi i disposa de materials complementaris peraprofundir en aquestes qestions i poder explicar-lesa lalumnat.

    ...intenten alienar la poblaci iconvncer-la que ha de sersubmisa i ha dacceptar laprdua de drets i encara ha dedonar les grcies.

    Aquesta crisi que afecta les Illes Balears, els PPCC,lEstat espanyol, Europa i el mn, programada perxuclar els recursos naturals de la terra en beneficiduns pocs, que no soluciona el problema de la famde tantes persones al mn i que ens deixa sense dretssocials i laborals, necessita una resposta organitzadaen aquests mateixos mbits, local, de pas, estatal,europeu i mundial. Les organitzacions sindicals i elsmoviments socials que hi poden donar una respostahi sn. Ara toca organitzar la resposta a la crisi deforma coordinada i conjunta. Fer saber a la ciutada-nia que els mercats i els lobbys de poder promouenla desafecci poltica, corrompen els poltics,sembren la societat dindividualisme i desnim, des-trueixen la democrcia i, amb un mal s generalitzatper part de la ciutadania de pantalles i mitjans tecno-lgics, intenten alienar la poblaci i convncer-la queha de ser submisa i ha dacceptar la prdua de dretsi encara ha de donar les grcies.

    En la construcci dun mn millor hi hem de ser totsi no hi sobra ning. Treballadors, estudiants,moviments socials, moviment 15M, ecologistes,moviments feministes... Els drets aconseguits elsdefensarem tots junts. Hem daprofundir en la demo-crcia, en la participaci popular directa, quefacilitin les Iniciatives Legislatives Populars (ILP), elspressupostos participatius i lobligatorietat de refe-rndums en qestions de fons amb uns parlamentsque sadeqin, en la seva composici, a la plurali-tat poltica realment existent.

    s imprescindible la millora del finanament de laComunitat Autnoma. Acabar amb els 3.000milions deuros que sen van als fons de lEstat i notornen. La Comunitat Autnoma de les Illes Balearsha estat fins ara la ms mal finanada de tot lEstat.

    Un entorn social i poltic favorable per a un pacteper leducaci amb pressupost adequat, que hidestini el 6% del PIB, on la llengua catalana ocupiel lloc que li correspon com a llengua prpiadaquesta comunitat, amb un pla especfic peratacar el fracs escolar.

    * * * * *

    A les Illes Balears el Govern autonmic aix com elsConsells Insulars i lmplia majoria de les adminis-tracions locals- du a terme un programa dausteritatinspirat en la doctrina neoliberal que supera el de laUE. La finalitat oculta s la privatitzaci total i/oparcial dels serveis pblics, reduir a la mnimaexpressi lesquifit estat del benestar. Sn tempsdifcils, sn temps de resistncia. Cal que siguiactiva. Cal que la ciutadania -professorat, alumnat,pares i mares- prengui conscincia que la lluita perla sanitat, leducaci i el benestar s tasca de totesi de tots. Nosaltres ens fem una pregunta: Quinpacte social per leducaci s possible amb el des-plegament daquestes poltiques?

    La nostra resposta s que si leducaci no s leixcentral de lacci de govern, si no sincrementen elspressuposts deducaci, si no es fa una polticaactiva per la inclusi escolar, la cohesi social i elfoment actiu de la nostra llengua i cultura, no enstrobaran com a comparses duna farsa. Sn tempsdifcils. Cal una resistncia activa. q

    Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

  • 12

    PProtestar, manifestar-se,combatre amb tots elsmitjans al nostre abast les

    retallades en leducaci pblicaha de ser una prioritat fonamen-tal per a totes les persones queencara creiem en leducaci coma factor de canvi, de progrs i detransformaci social. Ni una solapersona de b pot quedar-secallada davant la magnitud delatac dels anomenats mercats.Un atac que no noms afecta launiversalitat i gratutat del sistemaeducatiu, sin que posa en riscels pilars de la democrcia, de laigualtat, de la justcia i de laveritat.

    Per no ens enganyem, aix nocomena ara, des de fa ms

    duna dcada, es van produintatacs sistemtics al carcterpblic de leducaci, creant lescondicions necessries per a laprivatitzaci, no noms delsistema, sin de les ments i de lesconscincies de la ciutadania.Primer ens fan creure que elsistema pblic no funciona(recordem els falsos discursos deviolncia i autoritat a les aules,de llibertat delecci, dideariseducatius, deficcia i de compe-titivitat... etc.) i desprs ho priva-titzen per construir un vast negociamb leducaci i la formaci.

    Al Pas Valenci, tenim llargaexperincia sobre el tema. I ams podem presumir que demanera ms o menys ininterrom-

    puda al llarg de gaireb 20anys, lSTEPV i els MRP hem par-ticipat molt activament en laPlataforma en Defensa delEnsenyament Pblic, amb laqual shan canalitzat moltes deles nostres protestes i propostes.

    ...seguint la sevahomloga

    Esperanza Aguirre,sinventen els CIS,Centres dIniciativaSocial, eufemismedescarat i grollerper a regalar slpblic a empresesprivades...

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

    En lluita permanent perlescola pblica valenciana*

    m. ngeles llorente corts, directora de lEscola de Formaci Sindical Melchor Botella (Intersindical Valenciana),Federaci de MRP del PV

    Vicent mauri, STEPV - Intersindical Valenciana

  • 13

    Recordem que la despesapblica en educaci a la nostracomunitat era, el 2009, el 5%del PIB, mentre la Plataforma enDefensa de lEnsenyament Pblicporta reivindicant el 7% des defa ms de 20 anys. Durant els 8anys de govern del PartitPopular, els concerts amb entitatsprivades han augmentat en totsels trams educatius, fregant ja el50% de loferta educativa enlensenyament obligatori. Latendncia privatitzadora sestncada vegada ms, ara ja ambllum i taqugrafs (el presidentFabra advoca clarament perella) i les retallades es multipli-quen. Menys diners per al funcio-nament general dels centres, eli-minaci de programes de suport,menys diners per a formacidocent, amenaa de tancarcentres de formaci del professo-rat, intent deliminar les lnies envalenci, eliminaci de desdo-blaments i un llarg etctera queposa en perill la qualitat delsistema educatiu pblic.

    Conv saber que en data desetembre de 2011, ms de19.000 alumnes continuen esco-laritzats en 900 barracons, tot ique es lliurs una descomunalbatalla, desprs de la promulga-ci de la LOGSE, per a la cons-trucci de tots els IES necessaris.Lescndol de CIEGSA (empresaprivada encarregada de construircentres per mandat de laConselleria), enorme forat negreque sha empassat milions imilions de diners pblics, no hafet reflexionar els poltics del PPdel PV que ara, seguint la sevahomloga Esperanza Aguirre,sinventen els CIS, CentresdIniciativa Social, eufemismedescarat i groller per a regalar slpblic a empreses privades, per a

    fer negoci amb leducaci all onprecisament hi ha dficit deplaces escolars.

    I aix en nom de la llibertat. Quinallibertat tindran les famlies delsbarracons per portar els seus fills aun centre pblic? Quina llibertathan tingut fins ara per a triar uncentre en condicions? Quinallibertat t la filla duna famlia enatur per a anar a una escola delit?I ms enll de tanta falsedat enspreguntam: I linfant, t algunallibertat? Es garanteix el seu dret ala igualtat doportunitats i a rebreuna educaci de qualitat que no

    adoctrini i preservi la sevacapacitat de judici i decisi?Sembla obvi que no, perqu no hiha llibertat sense justcia social, nohi ha llibertat sense igualtat de dretsper a tothom.

    Tampoc no hem doblidar que laConselleria dEducaci del PV enels anys de govern del PP no haconstrut ni una sola escola infantilpblica, i a ms va deixar perdre el50% d11.424.709 euros el 2008,2009 i 2010, que el pla Educa 3

    del Govern central, assignava alPas Valenci per adequar lofertadeducaci infantil a la demanda.Si s un fet demostrat que en elsprimers tres anys de vida es desen-volupen les capacitats bsiques quecondicionaran futurs aprenentat-ges, la no creaci descoles infantilspbliques, llasta de manera gravs-sima el principi digualtat doportu-nitats, i s una de les causes fona-mentals de les desigualtats que pos-teriorment detectam en lalumnat ique condicionen el seu xitacadmic.

    ...sancions adirectors per

    manifestar opinionslegtimes o

    reivindicar dretsbsics, eliminaci deles competnciesdels consellsescolars per alelecci de ladirecci...

    Al Pas Valenci vivim la contra-dicci permanent dels que diuencombatre el fracs escolar i quealhora retallen programes decompensatria, (sha retallat elpressupost en un 40%, dos anysconsecutius), redueixen professo-rat de suport, eliminen desdobla-ments, augmenten les rtios ieliminen lnies en valenci. Toteselles mesures, tisorades, que vandirectament al cor del que hauriade ser lobjectiu ms importantdel sistema educatiu: garantirlxit educatiu de tot lalumnat, laigualtat doportunitats.

    Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

  • 14

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

    En els pressupostos per al 2012de la Generalitat Valenciana laretallada en ensenyament no uni-versitari es xifra en 20 milionsdeuros, cosa que suposar1.000 llocs de treball menys, eldesmantellament dels CEFIRES idels assessors lingstics. Si aaix hi sumam la retallada dels400 programes de compensat-ria, sarriba a la xifra de 2.200professors/es que se nhan anat alatur. A formaci professional esparla dun pla de refor tanraqutic que afecta noms 80 dels400 instituts. Raquitisme que vaimpedir que 16.000 alumnesoptassin a FP. s duna hipocresiasense lmits, proclamar la necessi-tat de formaci tcnica dels joves,de competncia, dinvestigaci,mentre es desmantella la formaciprofessional i es retallen els ciclesformatius. I per si aix fos poc,endarrereixen el pagament a les

    universitats pbliques (131milions deuros), mentre, aix si,pugen les taxes, impedint laccsa les persones amb menysrecursos.

    Tampoc no podem oblidar que enlltima dcada ha anat minvant lademocrcia en els centres escolars:sancions a directors per manifestaropinions legtimes o reivindicardrets bsics, eliminaci de les com-petncies dels consells escolars pera lelecci de la direcci, privatitza-ci de les gestions de transport imenjador, entre daltres. Especialrellevncia mereix lantidemocrti-ca reforma del Consell EscolarValenci que va eliminar de cop larepresentaci dels MRP, va retallarla participaci de les famlies,alumnat i professorat i laugmentde la representaci delAdministraci, amb el menysprea-

    ble objectiu deliminar la discre-pncia.

    I s que les poltiques educativesno sn ms que una part de lespoltiques neoliberals dun capita-lisme salvatge que utilitza lescrisis com a excuses per a retallarels legtims drets de la ciutadania,mentre els seus mentors, avuianomenats mercats, senriqueixena costa de la pobresa material ieducativa duna majoria de lapoblaci enganyada per unsmitjans de comunicaci al serveidels grans poders econmicsinternacionals que negocien ambla vida (armament) la salut (narco-trfic) i la dignitat (prostituci itrfic dssers humans).

    *Aquest text sha tradut del castell. q

  • 15

    A la memria dIgnacio Fernndez

    de Castro

    TTal i com va plantejar Marxen els Grundrisse, el capita-lisme no pot tolerar un lmit.

    Les contradiccions internes de la-cumulaci del capital provoquencrisis que no sn resoltes: sesalten o eludeixen barreres per ainiciar camins que condueixen anoves situacions de crisi.

    Seguint lestela de Marx, DavidHarvey ha explicat que la formade la crisi actual del capitalismeest dictada en gran part per comes va sortir de la crisi anterior, laqual es va iniciar els anys setantadel segle passat.

    El problema per al capitalismedels anys setanta del segle passatera el poder excessiu del treballen relaci al capital en algunesregions del planeta. Es tractavade disciplinar el treball mitjanantels processos de deslocalitzaci iaix tenir accs a tots els subminis-traments de treball del mn.

    A partir que es va aconseguiraquest objectiu es va comenar aforjar la crisi actual.Lestancament dels salaris vadisminuir la demanda que es vatractar daugmentar amb crditsper al consum, en forma detargetes de crdit i hipoteques pera la compra dhabitatges. Tot iaix els guanys de la indstriaestaven caient i el capitalisme vaser orientant cap a les operacionsfinanceres, que especulant amb el

    capital varen produir gransbeneficis, de manera que aquestnou capitalisme financer vacrixer fins arribar a generar sis oset vegades ms plusvlues que elcapitalisme industrial.

    Per afavorir elconsum del producteeducatiu es va

    utilitzar la teoria delcapital hum,nascuda com a

    correlat educatiu deles doctrines econmiques neoliberals...

    Ara vivim la crisi daquest capita-lisme financer que intenta resol-dres mitjanant la socialitzacide les seves prdues i lobtencide noves plusvlues a travs deldeute dels estats, amb les conse-qncies de prdua del benestarde la majoria de la poblaci.

    En termes generals podem dir queel capitalisme no pot resoldre lesseves crisis, noms pot desplaar-les en lespai, realitzant lacumu-laci del capital en regions enqu les relacions capitalistesestan encara en estat embrionari.

    Per en els anys setanta del segleXX no noms el capitalismefinancer estava en estat embrio-nari. A ms quedaven altresaspectes com els recursosnaturals (laigua i la terra, entrealtres) la sanitat i leducaci que

    no estaven prou explotats pelcapital.

    Leducaci, com la sanitat, enalgunes zones del planeta ambprou feines estava estesa, enaltres tenia un desenvolupamentmitj i en les zones ms desenvo-lupades havia arribat a tots elsciutadans/es, per estava sota elcontrol de lEstat. Leducaci eraun dels aspectes en qu lesrelacions capitalistes estavenencara en situaci embrionria.

    Per a la seva explotaci eranecessari estendre-la el mxim(educaci per a tots al llarg detota la vida) i aconseguir que sor-ganitzs com un mercat.

    Per organitzar-la com un mercathi havia dhaver llibertat dofertaeducativa per part de qualsevolentitat amb la major autonomia,portar al mxim la capacitatdelecci doferta educativa perpart dels clients del producteeducatiu, i limitar el paper deladministraci de lEstat a donarinformaci als clients de laqualitat dels diferents producteseducatius, sense oblidar el seupaper de pagador de leducaci,perqu el seu consum augmentssense dependre del poder adqui-sitiu de cada client.

    Per afavorir el consum delproducte educatiu es va utilitzarla teoria del capital hum,nascuda com a correlat educatiude les doctrines econmiques neo-liberals: leducaci s una

    Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

    Crisi del capitalisme ieducaci pblica*

    csar cascante, professor de la Universitat de Valncia, [email protected]

  • 16

    inversi que han de fer lespersones i els estats per tal quesigui rendibilitzada en formadaugment de locupaci, elssalaris, de la productivitat i de lacompetitivitat. s a dir, com unelement fonamental en lageneraci de riquesa per a lesempreses, que sanir estenent alconjunt de la societat.

    ...fins a la creacide fundacionspbliques o

    privades que sninstruments

    dinfluncia en elsistema educatiu demanera directa i

    que es constitueixenen agncies...

    La crisi actual est deixant aldescobert les falsedats del capita-lisme neoliberal en general, perno tant en el terreny de les polti-ques educatives que segueixenessent hegemniques encara.Bona part dels opositors a les pol-tiques neoliberals segueixen plan-tejant per a leducaci la consignadeducaci de qualitat per a tots alllarg de tota la vida, sense pensarque es tracta dun excellenteslgan per a augmentar elconsum educatiu i que la qualitatde leducaci no s un concepteque es pugui concretar al margedels antagonismes socials. Tambhan interioritzat que en leducaci,independentment de qu i comsensenyi, hi ha el futur de lasocietat, i fins i tot, que la vincula-ci de leducaci amb lempresaafavoreix a tots perqu permetlobtenci de llocs de treball, lamillora de la productivitat, etc. Elque no deixa de ser una interiorit-zaci de les teories del capital

    hum. Altres iniciatives que espretenen desquerres tracten decentrar-se en la disminuci delfracs escolar entre els sectorspopulars, com si el nombre o laqualitat dels llocs de treballvingus donat per la formaci delssubjectes al marge de les relacionsde fora entre capital i treball, o,com si, contra tota evidncia,continuar estudis contribus a unamajor conscincia crtica sobre larealitat social. Tamb, moltesvegades, la necessria defensa delescola propietat de lEstat, enfrontde la privada ignora que les polti-ques educatives neoliberals notenen com a propsit, en primerainstncia, el canvi de propietat delservei educatiu, ni la disminuci dela despesa de lEstat en educaci,sin fer negoci on interessi i ambqui interessi, encara que sigui a lesinstitucions educatives de lEstat,utilitzant per a aix la falsa ideaque el producte educatiu s bosempre, que el seu consum ha deser universal i per tant sufragat pelpropi Estat de forma directa oindirecta.

    Lhegemonia de les poltiques edu-catives neoliberals, fins i tot dinsdels sectors que shi oposen, o

    diuen oposar-shi, ha perms queel seu xit sigui en aquestsmoments molt notable. El capita-lisme obt beneficis a travs dediversos mecanismes legitimatsque van des de la realitzaci pelsestudiants de prctiques en lesempreses com a treball noremunerat, o la venda de materialinformtic per a fins educatius,passant per la producci dactivi-tats de formaci que li snrendibles grcies al finanamentdels propis estats, fins a lacreaci de fundacions pbliqueso privades que sn instrumentsdinfluncia en el sistemaeducatiu de manera directa i quees constitueixen en agncies per aoferir serveis que els estats exter-nalitzen, o per a la promoci din-vestigacions que els siguinrendibles dalguna manera.

    Potser puguem explicar-nos lainsuficincia dels plantejamentsque han prets oposar-se a lEstati a les poltiques educatives neoli-berals per la falsa identificacique han realitzat entre educaciestatal i educaci pblica. En elsanys setanta del segle passat,Althusser, seguint lestela de Leninpel que fa al paper de lEstat en

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

  • 17

    Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

    el capitalisme i de Gramsci sobreels mecanismes dhegemonia, java posar de manifest que leduca-ci era un aparell ideolgic delEstat burgs, que formava partde la superestructura de lasocietat burgesa. Desprs varenarribar els socilegs crtics perexplicar de forma ms refinada elpaper de legitimaci de lordrecapitalista que leducaci realit-zava en assenyalar com el curr-culum escolar explcit i ocult quehabitualment simparteix, tant eninstitucions estatals com en lesprivades s el resultat de laselecci de la cultura que fa laclasse dominant per a anar repro-duint els seus interessos declasse.

    Avui ms que mai, leducaci,encara que sigui estatal, compleixaquest paper legitimador delordre capitalista a ms dhaver-se convertit en un negoci desenvo-lupat per les poltiques educativesneoliberals, que estan aconseguintque sigui un producte de consumsense valor ds ni valor de canviper a la ciutadania.

    ...per tamblluitar, ms enll de leducaci, per unasoluci de la crisique transcendeixi lafalsa democrcia enqu vivim la majo-riadels pobles del

    planeta...

    Sense valor ds perqu no contri-bueix a explicar el mn del capi-talisme neoliberal en qu vivim ies dedica cada vegada ms aproporcionar els coneixements,destreses i habilitats (competn-cies) que el subjecte necessita per

    a estar adaptat a lordre socialimposat i a difondre de maneraimplcita o expressa la ideologiadel capital hum com a incentiuper al consumisme educatiu i lapenetraci de lempresa en ledu-caci all on pot resultarrendible.

    Sense valor de canvi perqu le-ducaci evidencia avui dia,sobretot en els pasos capitalistesms desenvolupats, que no pro-porciona ocupaci, sin que elnombre i la qualitat dels llocs detreball no depenen de la formacirebuda pels individus, sin de lacorrelaci de forces entre capital itreball, que sanir concretant enla lluita de classes que sest

    agreujant al voltant de laresoluci de la crisi que pretnimposar el capitalisme i, especfi-cament en el terreny del volumdocupaci pblica, nica possi-bilitat dacompliment amb sentitsocial dels llocs de treball.

    s clar que leducaci pblica (detots/es i per a tots/es) amb valords i valor de canvi social, novindr ms que de levoluci deleducaci estatal si es produeix.Per tamb s cert que no nhi haprou amb oposar-se a la disminu-ci dels pressupostos educatius, oprocurar lincrement de lanome-nada qualitat mesurada segonsindicadors a ls o altresfalsament alternatius, o de lexten-si de leducaci com si els seuscontinguts fossin alliberadors ocrtics qualsevol que aquestssiguin.

    Perqu leducaci sigui pblica(de tots/es, s a dir, democrtica-ment construda des de cada undels diversos mbits de participa-ci ciutadana, i per a tots/es, sa dir que els seus fruits reverteixinen el benestar general de lasocietat) s necessari canviar elsseus continguts all on puguem,perqu tinguin autntica capacitatde llegir el mn i les nostresprpies vides al mateix temps,per tamb lluitar, ms enll deleducaci, per una soluci de lacrisi que transcendeixi la falsademocrcia en qu vivim lamajoria dels pobles del planeta,caminant cap a una societat quesigui tamb de tots i de totes ipermeti laccs de cada vegada ams ciutadans/es a locupaci encondicions materials suficients i elseu acompliment amb un sentitsocial.

    *Aquest text sha tradut del castell. q

  • 18

    AAmb lexcusa de la crisi, elsgoverns central iautonmic estan imposant

    a Catalunya una srie de mesuresen els serveis pblics en general ien lensenyament pblic en parti-cular, destinades a reduir conside-rablement els seus recursoshumans i materials i abaratir elsseus costos laborals.Aquestes importants retallades enlensenyament pblic estan passantuna mica ms desapercebudes,possiblement per la gravetat de lesretallades sanitries que han ocupatms espai en lopini publicada iper una certa desmobilitzaci queest patint lensenyament pbliccatal en aquests moments, poste-riors a les importants i massivesvagues i mobilitzacions contra la lleideducaci de Catalunya i les pol-tiques educatives neoliberals de laconselleria socialista.

    No obstant aix, les retallades enlensenyament pblic deteriorengreument les condicions dapre-nentatge de lalumnat, tindransens dubte una incidncia claraen la devaluaci de la qualitat delensenyament en els prximsanys i empitjoren considerable-ment les condicions de treball delprofessorat.

    El nou govern de ladreta catalanista,sorgit de les urnesde febrer del 2011,

    ha aprofitat convenientment labretxa oberta perlanterior...

    Aquests retalls es varen iniciar enlmbit estatal amb el govern del

    PSOE, que va reduir els salaris enun 5% el 2010 i va incrementar lareducci en les pagues extraordi-nries el 2011, fet que suposauna retallada salarial de ms del13% de la massa salarial brutabianual, sense comptar lesprdues de poder adquisitiumotivades per lincrement de lIPCdels ltims anys.

    El govern catalanista i progres-sista desquerres, a msdaplicar a Catalunya la retalladasalarial estatal sense dir ni piu, vaanar ms enll, va intentarimposar una poltica dhoresextraordinries a canvi dincre-ments salarials que les massivesmobilitzacions del professorat i elsentit com de la prctica totalitatdels claustres, negant-se aacceptar-ho, va avortar. Lamesura, si el professorat majorit-riament shi hagus acollit, hauriasuposat enviar 8.000 professors iprofessores amb contractestemporals a latur.

    No obstant aix, el govern no esva conformar i va introduirmesures de menor importncia,com treure de lhorari lectiu leshores de determinades coordina-cions pedaggiques i unareducci generalitzada de leshores lectives de coordinaci enleducaci secundria, que vasuposar una reducci de mitjadotaci per centre aproximada-

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

    Ensenyament pblic aCatalunya, un futur incert*

    ricardo rodilla Juarranz,membre del Secretariat Nacional dUSTECSTEs

  • 19

    ment, que el va ajudar a palliarel creixement de la matrcula delcurs 2010-2011.

    El nou govern de la dreta catala-nista, sorgit de les urnes de febrerdel 2011, ha aprofitat conve-nientment la bretxa oberta perlanterior i ha aprofundit amb msfora en les retallades.

    A ms de mantenir les mesuresimposades pel govern anteriorsobre les coordinacions, mitjan-ant acord de govern i la sevaposterior plasmaci en els PPGGde la Generalitat i passant persobre de la negociaci collectiva,ha incrementat en totes les etapeseducatives en una hora mslhorari lectiu del professorat, haredut les hores lectives per a coor-dinacions pedaggiques especfi-ques de la formaci professional iha retirat una sisena hora (unahora ms diria o 5 per setmana)que realitzava lalumnat deprimria en tots els centres,mantenint-la en centres de zonesrurals i entorns urbans desfavorits;en la resta de centres lha substitu-da per dues hores setmanals forade lhorari lectiu normal delalumnat, per a realitzar reforosamb alumnes que no segueixen elnivell de les classes.

    Aquestes mesures han perms algovern de CiU afrontar un curs enqu shan matriculat 21.000alumnes ms amb ms de 800professors menys que el curspassat i conjuntament amb lareducci salarial daquest 2011reduir la massa salarial del pro-fessorat en 120 milions deuros.

    Aquesta reducci efectiva deplantilles no ha generat atur real,perqu shan jubilat 1.500persones, cosa que ha perms

    amortitzar aquests ms de 800llocs de treball i contractar alvoltant de ms de 600 professorsi professores que el curs passat notenien vacant.

    ...ha redut almnim les

    substitucions permalaltia o permisosdel personal laborali ha redut tamb elpersonal datenciindividualitzada alalumnat amb discapacitats.

    Les conseqncies ms directesde les retallades shan manifestaten la prdua de plantilla, en moltscentres entre 1 professor /a i 3 aprimria i incontrolable a secun-dria, on hi ha alguns centres quehan arribat a perdre fins a 9 o 10professors /es; en la massificaci

    de les aules amb incrementsimportants de rtios sobretot en laformaci professional i unaugment considerable de lamobilitat del professorat en situa-cions de provisionalitat i interini-tat, desestabilitzant les plantillesdels centres.

    Tamb ha redut respecte al curspassat, entre altres, les partidesper despesa de funcionament delscentres pblics (30%), les bequesi ajuts socials a lalumnat(47,38%), els serveis de suportals centres (7,65%), les ajudes aescoles bressol municipals(31,52%), la formaci permanentdel professorat (44,51%)... A msha paralitzat la construcci denous centres pblics, incrementantel nombre de barracons o aulesprefabricades; ha redut al mnimles substitucions per malaltia opermisos del personal laboral i haredut tamb el personal datenciindividualitzada a lalumnat ambdiscapacitats.

    Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

  • 20

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

    Uns retalls petits que no es podenanalitzar sols, sin que sinscriuenen el marc dun conjunt demesures socials agressives contraels sectors assalariats com lesreformes laborals, les de lespensions, les de la negociacicollectiva, les de privatitzacions iexternalitzacions dempreses iserveis pblics, que estansuposant un increment importantde latur i de la precarietatlaboral i un retrocs dels dretssocials i laborals, que reafirmenlabsolut domini i control delcapital financer i industrial sobretotes les instncies de lEstat, tantcentral com autonmic.

    Aquesta reducci de costoslaborals, socials i educatius, quecomporten les retallades en len-senyament pblic catal eldebiliten per fer-lo ms permeablea la penetraci de la gestiprivada.

    Aquest s el repte de futur de lespoltiques neoliberals, generarplusvlua, benefici privat deldiner pblic educatiu, i hodemostra tant el fet que lespatronals, fonamentalment catli-ques, dels centres privats sostin-guts amb fons pblics no haginpatit retallades econmiques enlabonament del mdul delconcert que els paga el govern,contrriament als seus treballa-dors i treballadores que varenpatir les mateixes retalladessalarials que els de lensenya-ment pblic, com el marc legaleducatiu pactat en lespectrepoltic parlamentari, bsicamentper la dreta catalanista i elssocialistes catalans, que avanaa travs de la Llei deducaci deCatalunya (LEC), itineraris perfer viable en el futur lesmentatrepte.

    Un intent dacabaramb la democrcia

    de la gesti, dindividualitzar lesrelacions laboralssostraient-les a la

    negociacicollectiva i de desproveir en definitiva, el professorat delcontrol del procseducatiu...

    En laplicaci daquesta llei i elsdecrets principals que la desenvo-lupen, els nostres poltics tenen unclar consens, enfortir lensenya-ment privat concertat en detrimentde lensenyament pblic, afegir ala privatitzaci del transport i elsmenjadors escolars, altres serveiscomplementaris de suport a latasca educativa. En aquest sentit lallei obre la via a la gesti privadade la formaci, la innovaci, las-sessorament i els serveis educatius(orientaci psico-pedaggica), i

    introduir elements de gestiprivada en la gesti i organitzacidel treball escolar en els centrespblics, establint una cadena decomandament jerarquitzadaenfront de la gesti democrtica,un model de direcci jerrquic igerencial dotat de poder real perintervenir en lavaluaci ipromoci docent i en les condi-cions retributives, en la provisi itransformaci de llocs de treball ien definitiva en les condicions detreball del professorat. Un intentdacabar amb la democrcia de lagesti, dindividualitzar lesrelacions laborals sostraient-les ala negociaci collectiva i de des-proveir en definitiva, el professoratdel control del procs educatiu, delque sensenya i dels valors ambqu seduca.

    El cam sha obert, ara. Que elsnostres poltics aconsegueixinrecrrer-lo dependr de lacapacitat doposici i mobilitza-ci que siguem capaos degenerar entre el professorat i laresta de la comunitat educativa.

    *Aquest text sha tradut del castell. q

  • 21

    Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

    LLes retallades en el sistemaeducatiu han estat un delsarguments que el PSOE ha

    posat damunt la taula en el debatelectoral abans del 20N,defensant un missatge queatorgava la defensa dall que spblic al seu partit i la posada enmarxa de poltiques privatitzado-res, al PP.

    I encara que s cert que hi hadiferncies en els processos deprivatitzaci directa, no s menyscert que tots dos partits compartei-xen el mateix full de ruta que neixdel seguiment de les directiveseuropees, estructurades al seutorn en les orientacions delOCDE i lFMI.

    El 2007, el Govern de la JuntadAndalusia va aprovar la LleidEducaci dAndalusia (LEA),amb un ampli suport dorganitza-cions com CCOO i la UGT.

    En aquells moments, des dUSTEAja vrem denunciar que obrialentrada de teories provinents delmn de lempresa o de cultureseducatives allunyades de lanostra, i introduirien aquellsaspectes que els tractats europeusmarcaven com a necessaris per

    a igualar els diferents sistemeseducatius, seguint la lnia de lesteories dEficcia de lEscola

    Una nova concepci delensenyament pblic,externalitzaci i privatit-zaci dels serveis

    La consideraci del sistemaeducatiu pblic com el conjuntde centres, serveis, programes iactivitats de les administracionspbliques de la ComunitatAutnoma o vinculats a lesmateixes, (art. 3) ha obert laporta per a equiparar les duesxarxes (pblica i privada-concer-tada), cosa que ha suposatlaccs de la iniciativa privada aserveis i programes adreats enun principi a lescola de titulari-tat pblica: gratutat de llibres,ordinadors per a lalumnat, pladobertura de centres, etc.Aquest mateix article s referitpels empresaris i els jutges per ademanar un augment de les sub-vencions pbliques als centresprivats o per a crear agnciesexternes encarregades deserveis educatius (menjadors,obres, monitors...) comlAgncia Andalusa de ServeisEducatius.

    Lautonomia dels centres

    Est definida com un delsobjectius essencials de la llei, unalectura detinguda de la LEA i delsdecrets que lestan desenvolu-pant, ens la dibuixa com unaautonomia tutelada, unaautonomia men on els centrespoden escollir sense sortir deloferta que la Conselleria fa. Defet la publicaci dels reglamentsorgnics no la reconeix per alprofessorat, que es veu obligat aseguir les lnies marcades pelsdocuments del centre, amb pocmarge per a desenvolupar lesseves prpies idees, ja que el Pla

    Jos segvia aguilar,responsable dAcci Sindical, USTEA Ensenyament

    Les poltiques neoliberals aleducaci andalusa*La LEA, una aposta per leficcia de lescola

    En la nostra opini, el Govern s el primer responsable de leducaci primria. Els

    ocupadors i les seves empreses contribueixen, treballant amb el Govern i les institucions edu-

    catives a procurar objectius clars per a leducaci, dacord amb les necessitats del mercat.

    OCDE 2004: Briefing paper for the 2004 meeting of educations Ministers. Dublin.

  • 22

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

    de Centre obliga tot el personaldel centre i hi vincula la comunitateducativa.

    Augment de la jerarquia inou paper de la direcci

    Al costat dun augment de sou,reconeixement per a promocionara la inspecci o possibilitat decanviar de centre, shan posat enmarxa una srie de mesures quefan dels equips directius veritablessuperiors jerrquics i que podemresumir en:

    Sn considerats els represen-tants de lAdministraci en elscentres.

    Tenen la potestat de designartutories, caps de departament ialtres crrecs pedaggics.

    Poden sancionar el professorat(potestat disciplinria).

    Poden imposar el seu criteri enel Pla de Centre i el projecteamb el qual es presenten a leseleccions es converteix endocument orgnic del centre.

    Avaluaci i control extern.Millora de la prcticadocent i rendici decomptes

    Amb la creaci de lAgnciaAndalusa dAvaluaci Educativa(AGAEVE), shan convertit elsprocessos davaluaci externa enlinstrument ms efica de pressial professorat i als centreseducatius.

    Lobsessi per la millora delsresultats acadmics fa que laConselleria dEducaci utilitzicom a referncia proves estn-dards de comparaci de resultatsentre els diferents centreseducatius, que encara que no snpbliques, si serveixen de refern-cia i ordenen els centres demanera interna.

    Tamb la posada en marxa delPla de Qualitat i Millora delsRendiments Escolars, on es lligauna part important del sou delprofessorat i el 5% del pressupostdel centre a la consecuci delsobjectius prviament aprovats perla AGAEVE i el grau de satisfac-ci de les famlies, introdueix uncomplement de productivitat entota regla, molt qestionat pel pro-fessorat, experts i fins i tot pelTribunal Superior de JustciadAndalusia.

    En resum, es dissenya unamanera dorganitzar els centreseducatius i les relacions docents

    centrades essencialment enquatre pilars: proves de diagns-tic o de referncia, on cada cursmilers de nins i nines realitzenunes proves que serveixen per acomparar els resultats amb altrescentres i que en el fons obliguenel professorat a adaptar la sevametodologia i el seu tempseducatiu. Daltra banda,laugment de la jerarquitzaci,definint clarament les direccionscom a prefectures la tasca scontrolar el professorat, exercirde representants delAdministraci educativa, totaix des dun perfil ms degestor que de coordinador de lacomunitat educativa; per ltim,les anomenades avaluacionsdacompliment, que camufladesde diverses formes, es basen enun model on agents externs alescola (i interns) analitzenessencialment la tasca docent imarquen el grau dassolimentdels objectius, tot aix associata incentius econmics.

    Tot aix es basa en la idea quecal crear una superestructura quedigui al professorat qu ha den-senyar (proves de diagnstic) icom ho ha de fer (avaluaci da-compliment), i perqu compleixinecessita un o una cap en unaestructura jerarquitzada on sespiga qui mana i qui obeeix.

    Com veiem, el cam est marcat, iel fons de les poltiques que haposat en marxa el PSOE aAndalusia, neixen del mateixtronc i segueixen, desgraciada-ment, directrius semblants; arasentn que en el debat televisiucap candidat dedics ms dunminut i mig a parlar deducaci.

    *Aquest text sha tradut del castell. q

  • 23

    Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

    SSota la coneguda excusa dela crisi econmica iloptimitzaci de recursos,

    leducaci pblica canria hapatit profundes retallades en elsltims anys. Aix responclarament al full de ruta traatpel poder poltic i econmic delarxiplag, el qual safanya per adesmantellar a mitj terminiaquest sector, vital per al progrsi futur de la nostra poblaci,alhora que labandona progressi-vament en mans de lempresaprivada.

    Lassetjament i enderrocamentcontra el Sistema Pblic Educatiuafecta de manera flagrant el dreta leducaci de la poblacicanria, reflectint-se en mltiplesaspectes. Com s de sobresconegut, tots els estudis i informesnacionals i internacionals avalenamb contundncia els negatiusresultats obtinguts per leducacicanria en diferents parmetres,conseqncia lgica de pressu-postos en educaci que no atenenles necessitats reals de lapoblaci. Davant la necessitatinequvoca daugmentar lainversi en matria educativa pera afavorir la millora dels resultats,el Govern de Canries hadisminut, any rere any, lainversi en relaci amb lincre-ment del PIB i dels propis pressu-postos autonmics (del 6,13% delproducte interior brut el 1991,

    sha passat a menys dun 4%actualment). Aquesta poltica dedescapitalitzaci de leducacipblica sha accentuat encarams durant els exercicis 2010 i2011 en qu el Pacte de Govern,subscrit per Coalici Canria i elPartit Popular, ha imposat unaretallada de ms de 180 milionsdeuros en les partides destinadesa lescola pblica mentre, encontrast, els fons destinats alescola privada concertada esmantenien en els mateixos par-metres dexercicis anteriors.

    ...estan suposantun clar atac alsimportants xitsassolits en lavande la qualitateducativa delescola pblicacanria...

    Des daquesta ptica, el nou Pactede Govern conformat per CoaliciCanria i PSOE, desprs de lespassades eleccions autonmiques, ila consegent arribada daquestaltima fora poltica a la ConselleriadEducaci, no ha suposat modifi-cacions significatives en lestat de laqesti. Amb una poltica pressu-postria continuista, el PSOEsembla mostrar-se entestat a seguiraprofundint en la ms que alarmantsituaci de leducaci canria.

    Conseqncia de tot aix sn elsprofunds retalls introduts en elsistema educatiu canari, queestan suposant un clar atac alsimportants xits assolits enlavan de la qualitat educativade lescola pblica canria,arribant a posar en dubte la sevaprpia supervivncia:

    Disminuci del nombre dedocents en les plantilles delscentres (1.200 docents menysdes del 2009).

    Fernando pellicer melo,membre del Secretariat Nacional de lSTEC-IC i president de la Junta de Personal Docent de Las Palmas

    Laposta neoliberal per laprivatitzaci de lensenyament pblic canari*

  • 24

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

    Augment indiscriminat de lesrtios i dels grups barrejatsamb rtios elevades.

    Disminuci drstica de les substi-tucions del professorat,imposant-se als centres un Pla desubstitucions que est suposantuna evident sobrecrregalaboral del professorat i el conse-gent dficit datenci educativaa lalumnat afectat.

    Supressi de mesures datencia la diversitat, reducci pro-gressiva dels professionalsespecialitzats i eliminaci delscentres datenci preferent.

    Congelaci del nombre deplaces de comensals delsmenjadors escolars a infantil iprimria en uns momentsdevident increment de lademanda.

    Drstica retallada del finana-ment de les activitats extraesco-lars dhorabaixa en els centreseducatius pblics.

    Important retallada en elsrecursos destinats a lassessora-ment al professorat.

    Estrangulaci i paralitzaci deloferta idiomtica de les

    Escoles Oficials dIdiomes i eli-minaci de tots els ensenya-ments especfics.

    ...laposta per le-ducaci pblica suna aposta per lasolidaritat, per lajustcia social i perun futur basat en laigualtat doportuni-tats per a tothom.

    Abandonament de les EscolesUnitries de Canries i incom-pliment de lacord marcexistent.

    Desmantellament i privatitzacide gran part de la nostraFormaci Professional amb,aproximadament, 5.000alumnes expulsats del sistemaeducatiu pel dficit de places.

    Retalls en els Centres dePersones Adultes afectantmilers dusuaris.

    Deficitria oferta pblica deplaces escolars per a les edatsentre 0-3 anys, quedant en mansde la iniciativa privada aquesttram educatiu, que t un carcterdeterminant en el procs deformaci dels nins i nines.

    Leducaci i la conseqent inversien aquest mbit s una de les viesindiscutibles per al desenvolupa-ment de qualsevol societat i, llevatque es vulgui mantenir lactualestat de coses, resulta imperatiucollocar aquesta en un lloc priori-tari dins de lactuaci poltica. Peraix, resulta inadmissible quelactual Conselleria dEducaci

    justifiqui lestancament en lainversi educativa emparant-seen el pretext de la crisi.Lestabilitat pressupostria no espot basar nicament en lareducci de la despesa, i msquan aquestes mesures afectenessencialment els sectors ms des-favorits de la poblaci. Alcontrari i entre altres alternatives,el Govern t lobligaci dincre-mentar la recaptaci a travs delestabliment de poltiques fiscalsms solidries, que permetin queels que ms tenen aportin msper a la millora i enfortiment delsserveis pblics.

    En aquests moments de crisi, msque mai cal apostar pels serveispblics, per poltiques educatives dequalitat, entenent que laposta perleducaci pblica s una apostaper la solidaritat, per la justciasocial i per un futur basat en laigualtat doportunitats per a tothom.

    *Aquest text sha tradut del castell. q

  • 25

    Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

    LLa poltica privatitzadora a laComunitat de Madrid s exa-cerbada. La Sra. Aguirre

    aprofita la crisi per cedir cadavegada ms percentatge de ledu-caci a la iniciativa privada.El Govern de la Comunitat deMadrid no ha respectat lstatuquo de la proporci pblica /privada. Aplica una poltica neo-conservadora de privatitzar elsserveis pblics i per aix ha multi-plicat el nombre daules subven-cionades, amb especial mfasiletapa infantil. Les retallades ales universitats pbliques sapli-quen des de linici del curs 2008-09, fet que ha limitat greument lesinversions i que impedeix que lesuniversitats madrilenyes puguinestar entre les millors dEuropa.

    La privatitzaci s un objectiutransversal per a tot el sistemaeducatiu. Javier Restn, directorgeneral de beques i ajudes alEducaci, va explicar la prioritatprivatitzadora en una trobada

    organitzada per la patronal decentres privats ACADE -en la Webde la qual es troba penjat el vdeoamb les seves declaracions-: de764 escoles infantils autoritzadessha passat a 1.063 (299 ms);lany 2009, shan autoritzat eldoble descoles privades quepbliques. La legislaci delgovern regional s clarament afavor de la iniciativa privada.

    Les concentracionsvaren omplir decolor el carrer

    Alcal, davant de laseu de la

    Conselleria, i esvaren desbordarfins a la plaa de la

    Cibeles.La Comunitat de Madrid va desre-gular els 0-3, perqu pogus seruna inversi ms atractiva per ales empreses. (Els decrets de

    requisits mnims, i de currculum,(mar de 2008), divideixenletapa infantil i devaluen les con-dicions que ha de reunir(exemple: no sexigeix pati si hiha una plaa o un parc a prop).En el decret de finanament(agost de 2008) es va fixar unaaportaci superior per a lesescoles infantils privades (2.570euros per plaa) que per a lespbliques de gesti indirecta(1.567 euros per plaa).

    El collectiu de treballadorsdescoles infantils i les casesdinfants de la Comunitat deMadrid varen sortir al carrer el2008 contra aquests decrets. Lesmobilitzacions varen anar increscendo. Els dies 27 i 28 degener de 2009 un 90% delcollectiu es va posar en vaga. Ala massiva concentraci del dia27, la frase ms corejada va serEducam, no guardam. Lesmobilitzacions de letapa infantilvaren comptar amb el suport deles famlies i de la FAPA Giner delos Ros. Les concentracionsvaren omplir de color el carrerAlcal, davant de la seu de laConselleria, i es varen desbordarfins a la plaa de la Cibeles. Esva comenar a utilitzar unacamiseta com a smbol (camisetesnegres amb el missatge 0-6).

    Des del curs 2000-01, la xarxapblica deducaci infantil deMadrid ha vist disminuir en propde 10 punts la seva participacien lescolaritzaci de lalumnat,tot i que cada any ms de25.000 famlies han sollicitat

    po maceda, mestre

    El model privatitzadordEsperanza Aguirre*

  • 26

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

    plaa en una escola infantil pblicasense aconseguir-ho. Lelevadataxa de creixement de guarde-ries i escoles infantils privades vaaconseguir un 50% de lalumnat enel curs 2005-06, superant lapblica a partir daquest moment,mentre que en el conjunt de lescomunitats autnomes la relacipblica / privada a letapa infantilera, segons dades del MEC de2005, dun 66,4% de pblica i un33,6% de privada.

    Un dels instruments ms eficaosde privatitzaci ha estat lapoltica de cessi de parcelles,perqu empreses amiguespoguessin construir macrocentresprivats, als quals es garantia elconcert. Aquesta cessi aprovadapels ajuntaments, majoritriamentgovernats pel PP, va coincidiramb el desenvolupament urbans-tic de nous barris de les localitatsi plans urbanstics de la capital.Aquests municipis varen desafec-tar parcelles pbliques per acedir-les a empreses privades i aordes religioses integristes.Gaireb totes les parcellescedides estan lligades al boomdel totxo.

    ...es va declarar afavor dels centresde gesti privada, ams de presumir dela poltica de cesside sl pblic a

    empreses privades.

    Els municipis que han ceditparcelles (sindica el nombrequan s ms duna) sn: Madrid(7), Alcal de Henares (2),Alalpardo, Alcorcn (2), Arganda(2), Arroyomolinos, Boadilla delMonte (4), El Boalo, Colmenar

    Viejo, Coslada, El Escorial, LasRozas, Majadahonda (2),Mstoles, Moralzarzal,Paracuellos del Jarama (2),Pozuelo (2), Torrejn de Velasco(2), Torrelodones, Tres Cantos,Valdemoro (2), Valdeolmos,Villalbilla (2), Villanueva de laCaada, Villanueva del Pardillo(2). En total, shan cedit al voltantde 750.000 m2 a empresesprivades (de menjador, de netejaviria, constructores, ordes inte-gristes com Comunin yLiberacin, Legionarios deCristo Rey, Fundacin TiemposNuevos, Opus Dei, etc.Lextensi mitjana de lesparcelles s de 16.000 m2. sconeguda la intervenci de laconsellera Figar en una trobadade Comunin y Liberacin aRmini en qu es va declarar afavor dels centres de gestiprivada, a ms de presumir de lapoltica de cessi de sl pblic aempreses privades.

    La crisi econmica ha frenat laconstrucci de noves urbanitza-cions i, per tant, la cessi de slpblic, per el Govern Aguirresegueix apostant per ella comdemostren reiterades declara-cions, i iniciatives com la privatit-zaci del personal laboraldalguns centres pblics, com elSor Juana Ins de la Cruz, deFuenlabrada.

    La venda del CEIP Miguel ngelBlanco dEl lamo va constituirel cim daquesta poltica privatit-zadora. Sengles sentncies delTribunal Superior de Justcia deMadrid, a recursos interposatsper CCOO i la FAPA Giner delos Ros han qestionat lalegalitat de la venda. LaConselleria va recrrer les duessentncies per la qual cosa cal

    esperar la sentncia del TribunalSuprem. La Conselleria ha cedittamb un centre de la ciutat deMadrid que havia quedat buit auna empresa amiga, competint enaquest cas, no tant amb centrespblics com amb centres concer-tats del mateix barri.

    La marea verdaseguir essent,

    durant el temps quecalgui, un crit endefensa de

    leducaci pblica.

    Aquesta poltica privatitzadoraha provocat les mobilitzacions deprincipi daquest curs, protagonit-zades pel professorat delsinstituts, que va reaccionar a lapoltica de retallades de laConselleria, continguda en lesInstruccions per al comenamentdaquest curs, que comportavenque ms de 2.000 interins esveurien privats de la renovacidel seu contracte, amb la conse-gent prdua de qualitat en patiruna retallada important les planti-lles dels centres. La mobilitzacies mant des daleshores. Aaquesta shi han sumat elcollectiu dinfantil i primria, i eldescoles infantils i cases de nins.Molts ciutadans shan sumat desde llavors a la marea verdaque arriba des de totes les locali-tats de la regi a la Gran Via deMadrid els dies de manifestaci.A la del passat 17 de novembretamb shi varen sumar els estu-diants de les universitats. Lamarea verda seguir essent,durant el temps que calgui, uncrit en defensa de leducacipblica.

    *Aquest text sha tradut del castell. q

  • 27

    Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

    EEls diferents governs volen ferdesaparixer de cop els dretssocials i laborals aconseguits

    per nosaltres, aix com pels que enshan precedit, desprs de lluitardurant dcades, utilitzant el pretextfalla de reduir el deute pblic ireactivar leconomia. Estam veientms clar que mai, que les poltiqueseconmiques daquests governsestan sotmeses als dictats dunsmercats sense rostre -que ning noha elegit- i no al servei de les i delstreballadors ni de la societat engeneral. s inadmissible que les con-dicions laborals i la qualitat de vidade la majoria estiguin sotmeses a lacobdcia sense lmits duna minoria.

    Volen enganyar-nos fent-nos creureque la responsabilitat de la crisi sla nostra, i a ms, ens repeteixen

    sense cap vergonya que ens hemdestrnyer el cintur per pagar eldeute entre tots i totes. Aquestespoltiques neoliberals i reaccion-ries, a part danar en contra de lesi dels treballadors, comporten undebilitament dels serveis pblics iun deteriorament en la sevaqualitat, entre altres, en el sistemasanitari i en leducatiu.

    Seguirem reivindicant el nostreinqestionable dret a la negocia-ci collectiva, aix com a unensenyament pblic com a eix delsistema educatiu, perqu entenemque leducaci s un dret bsic ique la seva garantia ms fermas una Euskal Eskola Publikoaslida i de qualitat. Leducaci nos una despesa, sin una inversiper al desenvolupament social.

    Aquestes poltiquespressupostriesavancen justamenten la direcci

    contrria a la queapliquen -tamb enplena crisi- elspasos ms

    desenvolupats...

    En relaci als pressupostos,novament ens volen imposardures retallades a lrea dedu-caci de les dues administra-cions dHego Euskal Herria. Tot ique la opacitat entorn de moltesdades s cada vegada msgran, es constata per a lany2012 un descens drstic enaquest mbit, tant per part del

    Josu Zalbidea derteano, Comissi Permanent de lSTEE-EILAS

    Per uns pressupostosdignes per a educaci*Ni una passa enrere en les condicions laborals!

    Davant les noves retallades socials i laborals, mobilitzaci!

  • 28

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

    Govern de Gasteiz com deldIruea. Lluny del que ens hanvingut dient reiteradament, ledu-caci no s una prioritat delacci pblica i no sescaparde la tisora dUPN-PSN o PSE-PP.Aquests pressupostos comporta-ran el debilitament dels serveispblics i la consolidaci deretalls de drets laborals. Seremla prpia ciutadania i els treba-lladors i treballadores del sectorpblic els qui pagarem les conse-qncies de la crisi.

    Concretant ms, la retallada pres-supostria assoleix el 7% aNavarra i el 0,9% a la CAPB,per des de 2010 s ja de l11,6i 3,8% respectivament. Les dadessn significatives, es prengui lareferncia que es prengui.Aquestes poltiques pressupost-ries avancen justament en ladirecci contrria a la queapliquen -tamb en plena crisi- elspasos ms desenvolupats irecomanen els organismes inter-nacionals. Aquest objectiu esxifra en lactualitat en el 7% delPIB.

    Hem de parlar de retalladesgeneralitzades, per tambselectives. Mentre la major partde les partides pateixen reduc-cions o en el millor dels casos escongelen, hi ha partides a lesquals les restriccions no arriben ifins i tot augmenten significativa-ment. Cada departamentdEducaci t les seves priori-tats, els seus projectes estrat-gics a potenciar i aquests sesalven de la crema a costa deretallar en altres costats. A ttolde curiositat direm que el delGovern Basc gastar aquest anyun total d1,8 milions d perpublicitar les seves activitats, un9,6% ms que el 2011.

    Per, com hem dit, per a lamajoria de les qestions, parlamde retallades generalitzades:

    Euskera. A Navarra, quan escompleixen 25 anys dun marclegal que ofega el creixement deleuskera, el pressupost daquestallengua al Servei dIdiomes, sharedut des de 2008 en un 73,2%.Aix mateix, el pressupost inicialdEuskarabidea en posar-se enmarxa, baixa un 43%. A la CAPBaquest any retallaran un 2%, perel finanament daquest programa,acumula una retallada del 9,2% (6milions) des que aquest govern vaprendre possessi. Els dos governshan adoptat iniciatives estratgi-ques per a potenciar langls en elmarc escolar, en detriment deleuskera. Desapareixen partides oes redueixen en un cas, mentre sin-crementen altres.

    Formaci i innovacieducativa. Des de 2008, aNavarra el pressupost per aformaci general sha retallat un71,8% (un 41,1% enguany). Laformaci lingstica i lespecficadel professorat de FP tambpateixen retallades molt fortes. A laCAPB, es redueix en un 4,8% (2,4milions). Desapareixen les ajudesindividuals i es redueix un 25% laformaci que venia impartint direc-tament el Departament mentre esdobla la que sexternalitza aempreses privades.

    Aquest projecte suna rebaixa

    respecte al pla decreaci descoles

    infantils i sumeix enla precarietat als qui

    sincorporin aaquest.

    Tractament de la diversitat inecessitats educativesespecials. Mentre a Navarra lespartides no shan incrementat, enla CAPB, malgrat laugment delalumnat (7,4%), el descens ssignificatiu: menys reforos al pladimmigraci i menys places do-rientadors. Resulta paradoxal queal mateix temps, Lakua estiguielaborant un Pla Estratgic per adesenvolupar una EscolaInclusiva, que no contempla msrecursos humans, ni un majorfinanament.

    Promoci educativa. Lesbeques shan congelat enambdues comunitats, malgratlaugment substancial dalumnat ide la recrudescncia de les conse-qncies de la crisi en lesfamlies. Mentre a Navarra escongela la partida per amenjadors, en la CAPB es redueixen un 19,1%, decisi lligadapotser a la pujada de quotes. ElGovern Basc fa desaparixer elscursos dangls a lestiu i linter-canvi didiomes, alhora queredueix un 10% lajuda a lesAMPA.

    Cicle 0-3. A Navarra, el pressu-post es redueix novament (3,2%).La retallada en els convenis ambels ajuntaments (11,4%)juntament amb la mala situacieconmica dels ens localsdificulta el manteniment del 0-3 iimpedeix lobertura de novesunitats. A la CAPB promocionenels Nius Familiars, al marge deles exigncies que planteja lalegislaci vigent pel que fa aqualitat dinstallacions i titulaciprofessional. Aquest projecte suna rebaixa respecte al pla decreaci descoles infantils isumeix en la precarietat als quisincorporin a aquest.

  • 29

    Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

    Universitat. El projecte de pres-supostos del Govern Basc per ala UPV / EHU posa en qesti elPla Universitari aprovat pelmateix fa 5 mesos i quecomptava amb lacord de les tresuniversitats. I aix alhora que esmant la quantia de finanamenta les universitats privades. A ms,es redueix la partida per asufragar els complements retribu-tius i desapareix el contracte-programa especfic per a la nor-malitzaci de ls de leuskera. ANavarra, la UPNA t ms sort:puja un 6,9% partint dunasituaci de partida lamentable.

    Ensenyament privat. A laCAPB, lAdministraci ha passata subvencionar (en teoria el100% del cost) els batxillerats,sense que aix pugui considerar-se una prioritat del sistema. Lesaules concertades augmenten idins daquest finanament shiinclou, novament la de centresque segreguen lalumnat persexe. La resta de les partides, persegon any consecutiu tornen apatir fortes retallades que lespatronals transfereixen a treballa-dors/es i famlies. A Navarra,encara que el finanament tambbaixa un 3%, ho fa en menorquantia que la pblica.

    Com veiem, les conseqnciesdaquesta nefasta poltica pressu-postria afecta tot dos sistemeseducatius en la seva integritat, pers lensenyament pblic el que replatac ms dur, ja que s la prpiaAdministraci la que menysprea latasca essencial que aquesta desen-volupa en el camp de la cohesisocial i lingstica, la integraci ola igualtat doportunitats. Pel que faa lensenyament pblic sndiverses les qestions que enspreocupen i volem denunciar:

    Es fa un pas ms en la reduccide recursos humans per alscentres, tot i que ja eren mani-festament insuficients. ANavarra, baixen un 2,2% lesdespeses de personal, consoli-dant les reduccions de plantillaa secundria i congelant laplantilla general. Ignoren uncreixement vegetatiu delalumnat al voltant del 3%anual. A la CAPB, la pujada del1,3% s enganyosa. En doscursos lalumnat ha augmentatel 8,2%, mentre les plantillesnoms ho han fet en un 0,7%.Caldria un mnim de 720 pro-fessors/es ms per a mantenirla rtio anterior.

    Necessitam pressupostos queresponguin a lesnecessitats reals;volem uns pressu-postos que enfortei-xin els serveis

    pblics en general ilensenyamentpblic en particu-

    lar.

    Cada vegada es fan menyssubstitucions en els centres isembla una tendncia que sac-centuar, tot i els inconvenientsque es creen en els centres i lasobrecrrega que suposa per alpersonal docent. Mentre aNavarra, tot i augmentar per al2012, la partida especficaacumula des de 2010 unareducci del 9,5%, en la CAPB esdedicaran 3,5 milions d menys.Amb la qual cosa, a diversoscentenars del collectiu inter selsva a negar loportunitat de treball.

    La poltica de retalladessalarials al personal funcionarii laboral ha vingut acompanya-da de la prdua de poderadquisitiu, generada per lacu-mulaci de la inflaci. Els sousshan rebaixat entre un 8 i un9% i el 2012 augmentaraquesta prdua (altres 3 punts,segurament).

    Reducci sistemtica dinver-sions. A la CAPB un 42% (55,6milions) des del comenamentde la legislatura. A Navarra lapartida per a construcci, equi-pament i manteniment esredueix un 54,7% i la de fun-cionament en un 30,7%. Esten perill lampliaci futura deloferta pblica. En ambduescomunitats, a ms, el manteni-ment dels centres pblics senressentir de la disminuci din-gressos dels ajuntaments.

    A STEE-EILAS no admetem que lacrisi econmica sigui una excusaper a tot. Aquests projectes norecullen el que leducacinecessita en aquests moments,perqu aquesta segueix conside-rant-se una despesa i no unainversi. Els pressupostos han deser una eina de les institucions pera fer poltiques socials queatenguin les necessitats de la genti treballin per la compensaci i laigualtat doportunitats. Necessitampressupostos que responguin a lesnecessitats reals; volem uns pressu-postos que enforteixin els serveispblics en general i lensenyamentpblic en particular. Per tot aix,exigim als governs de Navarra iCAPB que retirin tots dos projectesi que se nelaborin uns altres sobrela base de criteris socials i no eco-nomicistes.

    *Aquest text sha tradut del castell. q

  • 30

    Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012 / Allioli

    DDe totes les retallades quesestan realitzant eneducaci a Galiza, la ms

    alarmant s, sens dubte, la realit-zada a la democrcia. Perexemple, es retalla en democr-cia quan es redueixen les partideseconmiques als aspectes queincideixen directament sobrelatenci a la diversitat en lesaules i, per tant, en la igualtat do-portunitats reals entre lalumnat.La Conselleria dEducaci aGaliza aconsegueix, a ms,retallar la democrcia fins i tot atravs dels projectes o plansestrella, que s com calanomenar-los per ls propagan-dstic que fan dels mateixos -en

    els que major esfor econmicinverteix. Serveixin dexemple lagesti del Pla Abalar (integracide les TIC en la prcticaeducativa), els anomenats con-tractes-programa (refor educatiu,plans de lectura, convivncia,abandonament escolar,excellncia acadmica) o laxarxa de centres plurilinges.En tots ells lAdministraci espresenta davant els docents i elsmitjans de comunicaci com lagestora duns recursos escassosque es lliuraran a aquells centresque ms mrits assoleixin en unbarem en qu el que ms espuntua s la disposici de mitjanspropis per a dur endavant aquests

    projectes. Aix, els centres msben dotats, per qestionsdiverses, es converteixen en elsdestinataris dels escassos recursosa majors que lAdministraciest disposada a aportar enaquests temps dausteritat pressu-postria.

    ...la dretaproclama que vivimen una societat en laqual, amb esforpersonal, qualsevolpot aconseguir elque desitgi.

    m sonia Fernndez casal, responsable de Comunicaci de lSTEG

    Retallar la democrcia*

  • 31

    Allioli / Pissarra 140 gener-febrer-mar 2012

    A ning no se li escapa que ambaquest tipus de poltiquesaugmenta la desigualtat entrecentres i entre lalumnat-, persembla que a la Conselleriagallega no noms no li generacap contradicci conculcaraquest principi bsic de leduca-ci com a dret -la igualtat dopor-tunitats- sin que tampoc t pudorcap a articular un discurs pblicque evidencia la seva falta decomproms amb el mateix.Emparada en el dogma neolibe-ral de la competitivitat, la Xuntarecepta per als centres educatiusles regles del mercat: competn-cia entre ells pels recursoseconmics i materials, premiantels millors i obviant que enaquesta lluita que inevitablementdeixa a la majoria dels centrescom a perdedors, ens portamper davant els drets dels i de lesalumnes. I no noms aix... laprpia Conselleria fa declara-cions en qu parla de centresamb professorat mscomproms, alimentant unaimatge dexcepcionalitat enaquells que aconsegueixen algundels seus plans estre