Allioli Extra inici de curs 2012-13

QUADERNS DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ · EXTRA INICI DE CURS · SETEMBRE 2012

Allioli

LA GUIA DEL PROFESSORATI DELS CENTRES

2012-13

STEPVINTERSINDICAL

VALENCIANA

EL SISTEMA EDUCATIU · NORMATIVA · INFANTIL, PRIMÀRIA,

SECUNDÀRIA, LA PROMOCIÓ EN L’ESO, ENSENYAMENTS NO

OBLIGATORIS I DE RÈGIM ESPECIAL · TUTORIES I ASSIGNACIÓ DE

GRUPS · ELS PROGRAMES EDUCATIUS · EL CONCURS DE TRASLLATS

ELS PROGRAMES D’ENSENYAMENT PLURILINGÜE · CAPACITACIÓ EN

LLENGÜES · EDUCACIÓ EXTERIOR · SISTEMES DE PROTECCIÓ: SALUT

LABORAL · PERMISOS I LLICÈNCIES · LES RETALLADES, A COLP DE

DECRET · CALENDARI ESCOLAR 2012/2013

2 / EXTRA INICI DE CURS / SETEMBRE 2012

ÈPOCA IV - EXTRA INICI DE CURS· Setembre 2012 · STEPV-Iv · DIRECTOR: Amadeu Sanz · REDACCIÓ: · Marc Candela · Beatriu Cardona · Vicent Maurí · Xavi Izquierdo ·MAQUETACIÓ: Gràcia Ausiàs, Amadeu Sanz · ADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan de Mena, 18, baix. 46008 València. Telèfon: 963919147 · Fax.: 963924334 ·[email protected] · TIRATGE: 50.000 exemplars · ISSN: 1576-0197 · DIPÒSIT LEGAL: V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/075INTERSINDICAL VALENCIANA · ALACANT: Glorieta P. Vicente Mojica, 5-12. 03005 · T. 965985165 · ALCOI: Oliver, 1-5è. 03802 · T. 966540602 · ALZIRA: Av. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 · BENICARLÓ: Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 · ELX: Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · CASTELLÓ: Marqués deValverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GANDIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700 · T., F. 962950754 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal delLleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067 ·

Allioli

ENSENYAMENT

ÍNDEX Allioli EXTRA INICI DE CURS • setembre 2012

Com cada nou curs, us presentem La Guia del professorat i dels centres 2012/2013, que arriba amb tota la informació útil per encarar el curs.Estar informat és tindre la capacitat de decidir.

STEPV

El compromís amb l’escola públicaNormativa comunaNormativa : InfantilNormativa : PrimàriaNormativa : SecundàriaCom es promociona en l’ESONormativa: Batxillerat, FP i educació d’adultsNormativa: Ensenyaments artístics, esportius i d’idiomesNormativa: Programes d’atenció a la diversitatNormativa:Plans i programes d’innovacióEl concurs de trasllatsNormativa: Tutories i assignació de grupsEl sistema educatiuEnsenyament plurilingüeTitulació de valencià i capacitació en llengüesNova regulació de les itinerànciesSistemes de protecció: Seguretat socialEl permís de maternitat de les funcionàries interinesSalut laboralJubilacionsPermisos i llicènciesEducació ExteriorLes retallades, a colp de decretCalendari escolar 2010/2011

3-5789101112

13-141516171819

20-2122-232324252627

28-29303132

SETEMBRE 2012 / EXTRA INICI DE CURS / 3

EDITORIAL

C omença ara una de les etapes mésdifícils per a l’escola públicavalenciana i per a les persones que

en formem part: alumnat, pares i mares i,molt especialment, els treballadors i lestreballadores de l’ensenyament. Desprésd’un curs 2011/12 convuls per l’allau deretallades que precaritzaven les nostrescondicions i llocs de treball i el nostresalari, aquest curs s’obri amb un escenarid’agressions generalitzades a l’estat delbenestar que afecta tots els sectors de lasocietat valenciana i espanyola.Des d’STEPV volem, tanmateix, fer unareflexió prèvia que acote el sentit de lesnostres lluites i el nostre compromís. Enaquests moments en què les actuacionsdels governs qüestionen la legitimitat de lanostra funció com a professorat valencià del’escola pública, cal que recordem, de nou,quin és el sentit de l’escola pública ireivindiquem el nostre papertranscendental en la seua realització. Sónarguments dits una i mil vegades abans,però entenem que ara, de nou, tocarepetir-los perquè tinguem ben present perquè som l’STEPV.

Som l’escola públicaL’escola pública té el sentit de contribuir al’emancipació dels pobles sotmesoshistòricament a un règim de misèriaeconòmica, d’ignorància dels mecanismespolítics de l’opressió, i de superstició sotael discurs alienant de la religióinstitucional. L’escola pública és una de les conquestesque el poble s’ha donat a ell mateix, através de les revolucions democràtiques,per a col·lectivitzar i redistribuir el cabdalacumulat del saber humà.El poble va elegir que el seu model haviade ser l’escola pública perquè el és modelde totes i de tots:L'escola pública és la de tots i totes i, pertant, ha de ser totalment gratuïta. Potassistir a ella qualsevol persona,

independentment de la classe social a laque pertany. L'escola gratuïta garanteixuna escolarització total i de qualitat per atots i totes.L'escola pública és democràtica. Per això,la titularitat, la gestió, tots els criteris quen’organitzen les activitats i els objectiusseran públics. La seua organitzaciódemocràtica es basa en l’autonomiapedagògica i de gestió. A més, l'escolapública té la voluntat decidida d'incidir enla vertebració democràtica de la societat itreballa per impulsar una cultura de laparticipació i és la dinamitzadora del'entorn.L'escola pública és plural ideològicament iculturalment. Hi estan presents lesdiferents cultures que conviuen a lasocietat. Per tant es laïca, com correspon aun estat aconfesional, no practical'adoctrinament i garanteix la llibertatd'expressió. El seu projecte educatiupropugna valors universals com la justíciasocial, la solidaritat, la tolerància, elrespecte a la diversitat ideològica, cultural ilingüística; és pacificista i ecologista;s’alimenta de coeducació i de racionalitaten oposició a idearis sectaris quecontribueixen a aprofundir les diferènciesideològiques, culturals i socials, i impulsarels fanatismes. L'escola pública s'implica activament en laconquesta d'una societat més igualitària ijusta. Pert tant no discrimina, no segrega,integra la diversitat i busca constantmentinstruments i estratègies per a compensari superar les desigualtats socials,econòmiques i culturals. D’aquestamanera, manté una actitud de rebel·liafront a les injustícies i de reivindicació fronta l'administració pública, que ésl'encarregada de garantir una educació dequalitat a l'escola pública. L'escola pública és investigadora i crítica.Promou que l'alumnat i el professoratsiguen els i les constructores delconeixement i la cultura. Fomenta l'esperit

crític i el pensament divergent. Practica laformació permanent i la renovaciópedagògica. Utilitza l'autoevaluació internai accepta l'externa com un procés decomunicació pel canvi i la milloraeducativa, establint sempre mesurescompensadores i no sancionadores.L'escola pública ha de ser una baula d'unsistema educatiu de tronc únic, amb un cosúnic d'ensenyants que afavorisca la seuacoherència pedagògica.En l’estat espanyol i al País Valencià,especialment des dels anys 80, el poblevalencià, a través dels successius governs,el seu professorat i la participació de tota lacomunitat educativa, ha fet un gran esforçper dotar-se d’una escola pública quepermetera, a aquelles i aquells que notenien altra oportunitat, accedir alpatrimoni comú del coneixement. Elresultat d’aquesta tasca encara estàincomplet, però està a la vista que avuicomptem amb unes generacions depersones joves que són les més formades,les més civilitzades i amb més criteri de lahistòria del nostre país. Ara ens neguen elreconeixement d’aquest fet per la via de lainterpretació d’estadístiques interessadesen la mercantilització de l’educació, amb lacampanya permanent de descrèdit delnostre paper de funcionaris i funcionàriesdocents i amb la precarització brutal de lesnostres condicions de treball i de lesnostres retribucions. Així mateix, amb eldescrèdit de l’escola pública es crea elclima social propici a la seua privatització ies pretén difondre en l'imaginari social,sense explicitar-ho, la percepció falsa queun model d’escola privada classista,ideològicament esbiaixat i que té com a fiúltim el benefici econòmic propi il’adoctrinament ideològic és la via correctaper al desclassament, l’oportunitat de fugirdel suposat naufragi de les polítiquespúbliques d’igualtat social.A pesar de tot això, en l’STEPV pensem queestem molt lluny de naufragar i ens queda

GUIA DEL PROFESSORAT I DELS CENTRES EDUCATIUS 2012-13

EL COMPROMÍS AMB L’ESCOLA PÚBLICAComença ara una de les etapes més difícils per a l’escola pública valenciana i per a les personesque en formem part: alumnat, pares i mares i, molt especialment, els treballadors i lestreballadores de l’ensenyament. Després d’un curs 2011/12 convuls per l’allau de retallades queprecaritzaven les nostres condicions i llocs de treball i el nostre salari, aquest curs s’obri amb unescenari d’agressions generalitzades a l’estat del benestar que afecta tots els sectors de la societatvalenciana i espanyola.

encara un gran poder per a fer possible lacontinuïtat i el triomf del nostre modeld’escola.

El compromís amb l’escola públicaDavant de la situació de noves dificultats iconflictes amb què comença el curs, ambmenys professorat, més alumnat per aula iuna reducció sagnant del nostre salari,quina és l’actitud que podem adoptar d’unamanera lícita i coherent?En primer lloc, estem tots i totes afectadesper l’agressió, sumament injusta, a lanostra consideració de professorat del’escola pública. El professorat, en tant enquant que docent i funcionari, interí o decarrera, és objecte d’una campanya bruta ibarroera de desprestigi social.S’argumenta que hi ha massa professorat,que està massa ben pagat i que exerceixles seues funcions de manera inconscient idespreocupada, que està acomodat, que noinvestiga, que sovint fa pagar en l’alumnatel seu disgust i la seua incomoditat, que ala que pot se’n va a casa o de vacances…Es difon una imatge del professoratdistorsionada, menyspreada icaricaturitzada.Si tot això, alguna vegada, ho hem pogutfacilitar perquè no hàgem assumit lanostra responsabilitat d’explicar a lacomunitat educativa en què consisteix lanostra tasca, quin és el nostre projecteeducatiu i quina és la seua finalitat últimaemancipadora, és un moment magnífic pera esmenar-ho. El professorat valencià ha fet, fa i farà unatasca ingent per ajudar al conjunt de lasocietat i a les comunitats educatives adesempallegar-se de la caspa, els polls id’una crosta d’ignorància mil·lenària.No cal recordar que qui posa en qüestió idificulta la nostra feina no és el nostrealumnat ni les famílies que dipositen laseua confiança en les nostres escoles i

instituts, sinó els i les governants que enshan encomanat una tasca transcendental idesprés ens posen sota les rodes.Hem de renovar el nostre compromís ambl’atenció als i les nostres alumnes com aprioritat de tota la nostra tasca. Aquestaatenció a l’alumnat i a les seues famíliess’ha de fer en unes condicions de dignitatmàxima i de respecte absolut. El poble hade sentir que, efectivament, l’escolapública és sa casa i s’ha de sentir acollit icelebrat quan acudeix a ella, perquè lanecessita i perquè se la permet. Hem de mantindre el nostre prestigi a base

d’humanitzar i dignificar la nostra figura:no ens podem permetre semblar distants iinaccesibles, entre altres coses perquè noho som. Som persones i treballadors itreballadores, com els pares i mares de lanostra escola, i hem de seguir sentsolidaris amb els nostres iguals perquètinguen així l’oportunitat de ser solidarisamb nosaltres.Això no significa complacència i resignaciódavant un escenari nou en què, per

primera vegada, en comptes d’anarendavant poc a poc, anem cap arrere. Hemde transmetre a la societat que la qualitateducativa serà millor quan tornen els i lesmestres que ara han despatxat, que unnombre reduït d’alumnes per aula permetuna atenció més personalitzada i adequadaa les necessitats de cada alumna o alumne,que els mitjans materials no són un luxe,sinó els ajustats a una societat complexa icanviant. I que el professorat d’una societatmoderna i avançada, com tots elstreballadors i treballadores, ha d’estar benpagat i ha de gaudir d’un temps de lleureque el permeta desemboirar-se, llegir iestudiar, fer exercici o passejar per lanatura, en definitiva, tot allò que l’ajude aestar en la forma física, emocional iintel·lectual per a realitzar amb la finura iqualitat que exigeix la tasca d’educar.Hem d’aprofitar cada ocasió que se’nspresente per comunicar a la comunitat lesdeficiències que observem i patim en elscentres i les aules, i animar a reivindicardavant de qui corresponga, des del mésparticular al més general. També hemd’explicar les conseqüències en les nostresvides i les repercusions en tota la societatde la nostra precarització, si cal amb xifresi exemples. Els treballadors i treballadores,a diferència dels poderosos que amaguenel que guanyen i què fan amb el queguanyen, mai no hem tingut vergonyad’expressar allò que ens falta i necessitem.

Escola pública i valencianaAl País Valencià es va dipositar en l’escolapública, quasi en exclusiva, la tasca denormalitzar l’ús social de la nostra llengua.L’empresa que s’ha dut a terme ha sigut,de nou, hercúlea i tot el que s’ha avançat enla direcció de dignificar i normalitzar elvalencià està en l’haver del professorat, dela comunitat educativa i de les seuesorganitzacions sindicals i socials, que han


EDITORIAL: EL COMPROMÍS AMB L’ESCOLA PÚBLICA

Des d'STEPV venim denunciant, desde fa anys, que darrere de cada intentde reforma educativa i darrere decada retallada hi ha amagada unaintenció privatitzadora. Podeuconsultar els Allioli. Després de lesgrans privatitzacions dels sectors del'energia i les comunicacions, elsserveis públics són l'última granreserva índia que ha escapat a lavoracitat depredadora de la gran

empresa. Com que no és fàcilargumentar la bondat de la gestióprivada dels serveis públics, es tiraara mà d'una estratègia perversa quesol funcionar en el mercatimmobiliari: degradar primer allò quedesprés es vol vendre.Aquesta estratègia es coneix en elmón anglosaxó com a gentrification is'aplica en aquelles zones de lesciutats que poden tindre un alt valor

especulatiu si abans un aconsegueixdesfer-se'n de qui hi viu, normalmentpersones treballadadores id'extracció social humil. Primer, caldegradar els barris amb els quals esvol especular, per a desesperar alsseus habitants i a la població i fer-losque l'abandonen. Després, unavegada t'hauries apropiat d'aquest sòlbarat i degradat, pots planificarinversions, dotacions i construccions

Mercantilització i privatització de l’ensenyament

Ens queda encara un granpoder per a fer possible la continuïtat i el triomf del nostre model d’escola

El model d’ensenyament en valencià garantia elcontacte amb la llengua en cada etapa educativa

rebut poca o cap ajuda de governs,empreses i institucions.El govern valencià del Partit Popular esproposa ara acabar, en nom d’unplurilingüisme falaç, amb un model que, apesar de les seues grans deficiències,garantia que tota la població que entravaen contacte amb el sistema educatiuentrara també en contacte amb la principalsenya d’identitat dels i les valencianes: laseua llengua, el valencià, la nostra manerade comunicar-nos i expressar-nos en lallengua comuna catalana. De nou, des del’escola pública, tenim la responsabilitat iel goig de mantindre vives les expectativesde supervivència i les aspiracions denormalitat de la nostra llengua. Llevatd’alguna excepció honrosíssima, el govern,l’empresa i l’escola privada se’n desenténd’aquest manament, i l’escola públicacontinuarà sent l’última frontera. Per això,el valencià és també una de les senyesd’identitat de la nostra escola pública i nopodem consentir que la situaciód’emergència social arrase la feina detrenta anys.

El paper dels equips directiusUn dels elements bàsics que garanteix laqualitat educativa és la implicaciódemocràtica de tota la comunitat en el seufuncionament. Per això, els equipsdirectius dels nostres centres públics hande ser elegits per la comunitat a la qualserveixen i han d’estar al servei de lesseues necessitats. Tenen l'enormeresponsabilitat de ser el motordinamitzador d’un model d’escola quebusca formar el nostre alumnat en elsprincipis d’una ciutadania lliure i crítica.Per a aprendre el funcionament de lademocràcia, s’ha de viure en democràcia.A més, els equips directius s’han de resistira la temptació d’esdevindre els agentsprofessionalitzats de l’administració en els

centres a canvi de compensacionsconsistents en petits privilegis económics oen la possibilitat d’elegir la composiciód’un percentatge del claustre.

La defensa dels nostres drets laborals: tuets l'STEPVEn aquesta situació d'agressió als dretslaborals dels treballadors i treballadores,el paper que hem jugar les persones ambuna afiliació sindical és més important quemai. I estem convençuts que també enaquesta situació el nostre modelorganitzatiu és el que té més probabilitats

d'èxit en la defensa dels nostres drets.Seguint el model d'autoorganització iautogestió de les lluites obreres de tots elstemps, STEPV promou un sindicalisme debase, assembleari i democràtic i la nostraestratègia de defensa de les condicionslaborals passa pel reagrupament al voltantdels nuclis sindicals de centre i decomarca. STEPV no renuncia al seu model sindicalde proximitat, però aquest no pot ja

funcionar més sobre la base d'un grup depersones alliberades que presten els seusserveis a l'afiliació i a tot el professorat.Això s'ha acabat, potser per a sempre. Comés conegut, l'estratègia de debilitar-noscom a treballadores i treballadors passatambé per debilitar les organitzacions queens representen. Per això, en els darrersanys s'ha volgut castigar als sindicatsd'aquells sectors que s'han mostrat díscolsi poc conformes amb les polítiques deretallades i de privatització. Com queSTEPV mai no ha depés, ni poc ni molt, desubvencions ni d'altres prebendes depoder, se'ns ha intentat castigar amb allòque es pensaven que podia debilitar-nos:les persones que, fruit d'acords legítimsamb les administracions, disposaven d'unaalliberació a temps complet per a l'acciósindical. La denúncia i abolició d'aquestosacords deixen el nombre de personesalliberades per a realitzar tasques d'acciósindical al mínim que permet la llei. Elscaldria redactar unes noves lleis quevulneraren tots els principis de lalegitimitat democràtica per reduir encaramés la representativitat dels treballadors itreballadores.Enguany STEPV comptarà amb vint-i-trespersones alliberades per poder atendre amés de 50.000 professors i professores. Laproporció de la representació és moltmenor que en altres sectors i empreses. Aquestes vint-i-tres persones esreparteixen en les següents tasques: treses dediquen a serveis compartits amb laIntersindical Valenciana (publicacions irelacions exteriors); dues es dediquen aorganització i finances; una a ServeisJurídics; una persona a relacions amb laConselleria i mitjans de comunicació; i lesaltres setze a l'acció sindical en centres, aatenció telefònica i a l'atenció en les setseus que té el Sindicat al llarg del PaísValencià.


EDITORIAL: EL COMPROMÍS AMB L’ESCOLA PÚBLICA

per atraure a població amb un altpoder adquisitiu, disposat a pagar unabona plusvàlua per tindre unapropietat. Això ha funcionat en tot elmón en ciutats com Nova York,Londres, i és el que s'intenta fer enalguns dels barris de les nostresciutats, com El Cabanyal, a la ciutatde València.Aplicada a l'ensenyament, aquestaestratègia passa per la degradació delservei públic i de les condicions detreball dels treballadors itreballadores: un col·lectiu crematperquè està mal pagat, no té cap

consideració social, carregat detasques burocràtiques sense sentit ique no pot acudir a tota la feina quese li encomana perquè no té elsmitjans ni les instal·lacions per a fer-ho. Al remat, les escoles sónabandonades pel personal que hitreballa, per la comunitat que l'usa ipel govern que té l'obligació de fer-laviable i digna. Ho hem vist als EUA,com les escoles públiques dels barrismés desafavorits són substituïdes perescoles concertades finançades ambdiners públics.És per això que hem de fer-nos forts

al voltant de la idea d'escola públicacom a projecte transformador de lasocietat a través de la transformacióde les persones que compartimaquest espai d'investigació i deconeixement. I hem de començar aexigir als partits polítics que governeno que aspiren a governar elcompromís a revertir, sensecompensacions, tot procés deprivatització que s'haja encetat:concerts, centres d'iniciativa social, ouniversitats privades construïdes ensòl públic i finançades amb dinerspúblics.

La qualitat educativa serà millor quan tornen els i les mestres que ara han despatxat

Els mitjans materials no són un luxe, sinó elsnecessaris i ajustats auna societat canviant

escola pública, sí


NORMATIVA COMUNA A TOTS ELS ENSENYAMENTSNormativa general• Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació(BOE 04/05/2006)• Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic del’Empleat Públic (BOE 13/04/2007).• Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’Or-denació i Gestió de la Funció Pública Valenciana(DOCV 14/07/2010).

Instruccions d'inici de curs 2012/2013• Infantil i Primària: RESOLUCIÓ de 3 d’agost de2012 per la qual es dicten i aproven instruccions pera l’organització i el funcionament en les escoles d’Ed.Infantil de segon cicle i col·legis de Primària per alcurs 2012-2013. • ESO i Batxillerat: RESOLUCIÓ de 5 d’agost de 2012,per la qual es dicten instruccions en matèria d’or-denació acadèmica i d’organització de l’activitat do-cent als centres que impartisquen ESO i Batxille-rat per al curs 2012-2013.• Educació Especial: RESOLUCIÓ de 11 de juliol de2012, per la qual s'aproven instruccions per al curs2012-2013 en matèria d'organització i funcionamentdels centres d'educació especial (DOCV 01/08/2012).• Formació Professional:RESOLUCIÓ de 20 de ju-liol de 2012, per la qual es dicten instruccions so-bre ordenació acadèmica i d'organització de l'ac-tivitat docent dels centres de la Comunitat Valen-ciana que durant el curs 2012-2013 impartisquencicles formatius de Formació Professional. (DOCV26/07/2012).• EOI: RESOLUCIÓ de 29 de juny de 2012, per laqual es dicten i aproven instruccions per a l'orga-nització i el funcionament de les escoles oficials d'i-diomes de la Comunitat Valenciana durant el curs2012-2013. )DOCV 5/7/2012).

Organització centres• Decret 233/1997, pel qual s'aprova el reglamentorgànic i funcional de les escoles d'educació infantili dels col·legis d'educació primària (DOGV08/09/1997).• Decret 234/1997, pel qual s'aprova el reglamentorgànic i funcional dels instituts d'educació se-cundària (DOCV 08/09/1997).• Ordre de 31 de juliol de 1998, per la qual es re-gulen les seccions dels instituts d'educació se-cundària (DOCV 20/08/1998).

EspecialitatsEspcialitats del Cos de Mestres: Real Decreto1594/2011, de 4 de noviembre (BOE 9/11/2011)Especialitats del cos de catedràtics i del professoratde les EOI: Reial Decret 336/2010, de 19 de març(BOE 09/04/2010 i correcció d’errades en BOE03/09/2010).Especialitats de secundària: Reial Decret 1834/2008,de 8 de novembre (BOE 28/11/2008).Especialitats dels Cossos de Professors i de mes-tres de taller d’Arts Plàstiques i Disseny: Reial De-cret 1284/2002, de 5 de desembre (BOE 20/12/2002).

Arranjament escolar infantil i primària• Instruccions conjuntes de 9 de gener de 2009 so-

bre criteris generals per a la modificació de la com-posició per unitats, llocs de treball i altres carac-terístiques dels centres docents públics d’educa-ció infantil (segon cicle), primària i educació especialdes del curs 2009/2010.

Desplaçaments i supressions (secundària)• Decret 108/2012, de 29 de juny, del Consell, pelqual es regula la recol·locació i redistribució del per-sonal docent amb destinació definitiva en els cen-tres docents públics no universitaris dependents dela conselleria competent en matèria d'educació.Incompatibilitats• Reial Decret 598/1985, pel qual es desenvolupala llei 53/1984, d'incompatibilitats del personal alservei de les administracions públiques (BOE04/05/1985).Indemnitzacions per raó de servei• Decret 24/1997, sobre indemnitzacions per raóde servei i gratificacions per serveis extraordina-ris (DOGV 17/02/1997 modificat per DECRET88/2008, de 20 de juny en DOCV 24/06/08 i per DE-CRET 64/2011, de 27 de maig, en DOCV 30/05/11).• DECRET 64/2011, de 27 de maig, del Consell, pelqual es modifica el Decret 24/1997, d’11 de febrer,sobre indemnitzacions per raó del servici i grati-ficacions per servicis extraordinaris (DOCV30/5/2012).Requisits mínims centres•Reial decret 132/2010, de 12 de febrer, pel quals'estableixen els requisits mínims dels centres queimparteixen els ensenyaments del segon cicle del'educació infantil, l'educació primària i l'educaciósecundària (BOE 12/03/2010).• Reial Decret, de 15 de març, pel qual s’establei-xen els requisits mínims dels centres que impa-teixen ensenyaments artístics regulats en la Llei Or-gànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (BOE09/04/2010).• ORDE 8/2011, de 23 de febrer, per la qual s’es-tablix el procediment d’autorització provisional pre-vist en la disposició addicional segona, apartat 1,del Decret 2/2009, de 9 de gener, pel qual s’esta-blixen els requisits mínims que han de complir elscentres que impartisquen el primer cicle de l’E-ducació Infantil (DOGV 10/03/2011)Admissió alumnat• DECRET 33/2007, de 30 de març, del Consell, pelqual es regula l'accés als centres docents públicsi privats concertats que impartixen ensenyamentsde règim general (DOCV 3/04/07).Serveis Psico-pedagògics Escolars (SPES)• Decret 53/1989, de 18 d’abril, del Consell de la Ge-neralitat Valenciana, pel qual es regulen els SPE(DOGV 25/04/1989).• Ordre de 10 de març de 1995, de la Conselleriad’Educació i Ciència, per la qual es determinen lesfuncions i es regulen aspectes bàsics del funciona-ment dels SPES de sector (DOGV 15/06/1995).Altranormativa• NOVETAT Videovigilància: ORDE 14/2011, de 7d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formaciói Ocupació, per la qual es crea el fitxer amb dadesde caràcter personal de videovigilància [2011/10677]

(DOCV núm. 6635 de 21.10.2011).• NOVETAT Reclamació qualificacions: ORDE32/2011, de 20 de desembre, de la Conselleria d'E-ducació, Formació i Ocupació, per la qual es regu-la el dret de l'alumnat a l'objectivitat en l'avaluació,i s'establix el procediment de reclamació de qua-lificacions obtingudes i de les decisions de promo-ció, de certificació o d'obtenció del títol acadèmic quecorresponga. [2011/13033] (DOCV núm. 6680 de28.12.2011)• Transició primària a secundària: Ordre 46/2011,de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la quales regula la transició des de l’etapa d’Educació Pri-mària a l’Educació Secundària Obligatòria (DOCV23/06/2011).• Programacions didàctiques:Ordre 45/2011, de 8de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual esregula l’estructura de les programacions didàctiquesen l’ensenyança bàsica (DOCV 16/06/2011).• Xarxa centres plurilingües: Ordre 19/2011, de 5d’abril, de la Conselleria d’Educació, per la quals’establix la Xarxa de Centres Docents Plurilingües(DOCV 15/04/2011).• Foment de la lectura:Ordre 44/2011, de 7 de juny,de la Conselleria d’Educació, per la qual es regu-len els plans per al foment de la lectura en els cen-tres docents de la Comunitat Valenciana (DOCV16/06/2011).• Xarxa centres de qualitat: Ordre de 22 de marçde 2005, de la Conselleria de Cultura, Educació i Es-port, per la qual es regula el procediment per a laimplantació de sistemes de gestió de qualitat alscentres educatius no universitaris (DOCV15/04/2005).• Sanitat escolar: Ordre de 27 de febrer de 2002,de la Conselleria de Sanitat que estableix l'infor-me de l'escolar com a document sanitari d'utilit-zació obligatòria per a l'accés a un centre escolaro per a l'inici d'una etapa educativa (27/03/2002)• Llei d’autoritat del professorat: Llei 15/2010, de3 de desembre, de la Generalitat, d’Autoritat del Pro-fessorat (DOCV 10/12/2010).• Convivència escolar:Decret 39/2008, de 4 d’abril,del Consell, sobre la convivència en els centres do-cents no universitaris sostinguts amb fons públicsi sobre els drets i deures de l’alumnat, pares, ma-res, tutors o tutores, professorat i personal d’ad-ministració i servicis (09/04/2008).• Plans autoprotecció. ORDE 27/2012, de 18 de juny,de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació,sobre plans d'autoprotecció o mesures d'emer-gència dels centres educatius no universitaris dela Comunitat Valenciana. [2012/6296] (DOCV núm.6804 de 26.06.2012) Ref. Base de dades006251/2012. • Calendari escolar. RESOLUCIÓ de 15 de juny de2012, de la Direcció General d'Ordenació i CentresDocents, per la qual es fixa el calendari escolar delcurs acadèmic 2012-2013.

• Menjador escolar. ORDE 53/2012, de 8 d'agost,per la qual es regula el servici de menjador esco-lar en els centres docents no universitaris de titu-laritat de la Generalitat [2012/7958].

Consulta aquesta la normativa a què es fa referència en aquesta guia en: http://stepv.intersindical.org/guies/normativa

escola pública, sí


EDUCACIÓ INFANTILhttp://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion_infantil.htm

Etapa educativa amb identitat pròpia. S’ordena endos cicles. El primer, fins als tres anys d’edat, i elsegon, dels tres als sis. Aquest últim cicle té ca-ràcter voluntari i gratuït.

n Currículum.Els continguts per al primer cicle i el currículumper al segon s’expliciten en dos decrets, que ci-tem més avall en cadascun dels cicles.

nOrganització. Els continguts s’organitzen en àrees correspo-nents a àmbits propis de l’experiència i del desen-volupament, i s’aplicaran per mitjà d’unitats glo-balitzades.

nÀrees.El coneixement de si mateix i autonomia personal;El medi físic, natural, social i cultural (conté l’or-

ganització dels continguts matemàtics); Els llen-guatges: comunicació i representació.

n Avaluació.L’Ordre de 24/08/2008 arreplega les caracterís-tiques (global, continua i formativa), el procésper mig de l’observació directa i sistemàtica, iels documents d’avaluació que configuren l’his-torial educatiu de l’alumnat (qüestionari d’inicid’escolaritat, informe inicial, informe qualitatiual finalitzar cada curs i al finalitzar cada cicle).

nCurrículums.Els nous currículums incorporen aspectes, com eldescobriment de les TIC en l’aula; la iniciació en lalectoescriptura i habilitats logicomatemàtiques;el tractament de preocupacions socials actuals(convivència, resolució pacífica de conflictes, res-pecte de les cultures pròximes...).

• Reconeixement que l’educació infantilés una etapa amb identitat pròpia iúnica. Cal un currículum unificat pera tota l’etapa.

• Regulació d’un ROF específic per alscentres d’infantil, amb els tretscaracterístics i organitzadors delsensenyaments.

nCurrículum. Decret 37/2008, del Consell.La principal novetat és la consideració del caràc-ter educatiu del cicle. El decret n’estableix els con-tinguts: objectius, continguts, metodologia, àreesd’experiències i criteris d’avaluació. La Conselle-ria s’ha compromés a obrir la negociació d’un ROFespecífic per a les escoles d’infantil (0-3 anys).

nOrganització.L’organització del temps ha de donar resposta a lesnecessitats biològiques d’alimentació, higiene,descans, seguretat, relació i comunicació, entre al-tres atencions.

nCoordinació.La Conselleria ha de garantir la coordinació pe-dagògica dels centres del primer cicle amb els delsegon cicle, pròxims entre ells.

nRequisits mínims del centres que impar-tisquen el Primer Cicle d’Infantil.Decret 2/2009, de 9 gener que determina les rà-tios, la tipologia de centres, condicions de les ins-tal·lacions, les plantilles amb el tipus de profes-sorat. Els centres tenen 3 anys per adequar-se aaquests requisits.

n Requisits mínims del centres que impartis-quen el Segon Cicle d’Infantil. Decret 2/2009, de9 de gener. Es determinen les ràtios, la tipologiade centres, condicions de les instal·lacions, lesplantilles amb el tipus de professorat. Els centrestenen un termini de 3 anys per adequar-se aaquests requisits.

• Transferència a Educació de tot elpersonal que treballa en aquestscentres.

• Incorporació immediata del personal deles plantilles.

• Ampliació de la xarxa pública decentres d’aquest cicle.

• Reconeixement ple del caràctereducatiu del treball de les educadores ieducadors i, consegüentment,adequació de la classificació d'aquestsllocs de treball.

• Creació de departaments d'orientacióen tots els centres d’infantil (funciópreventiva i compensatòria).

n Currículum.Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell. El cur-rículum comprén objectius, continguts, metodo-logia i criteris d’avaluació.

n Coordinació.Per a assegurar mecanismes de continuïtat enel procés educatiu de l’alumnat i facilitar-ne l’a-daptació en la transició d’un cicle a l’altre i d’unaetapa a l’altra, els centres estaran coordinatspedagògicament. La Conselleria elaborarà unanormativa reguladora.

n Incorporació de l’anglés.Resolució de 30/07/2008, per la qual s’estableixenels requisits bàsics, criteris i procediments peraplicar en els centres educatius un programa d’e-ducació plurilingüe que permitisca fomentar unaprimera aproximació a la llengua anglesa.

n Suport d’altres mestres.Quan els ensenyaments ho requerisquen, el pro-fessorat d’infantil pot rebre suport de mestresd’altres especialitats (article 2.4. del decret).

• Ampliació de les plantilles dels centresper a aplicar el nou currículum en elsegon cicle i que els mestresespecialistes puguen fer recolzar, en lalabor docent, els ensenyaments que horequerisquen (educació física, música,anglés…).

• Dotació de mestres amb l’especialitatd’anglés per garantir l’ensenyamentdes del segon cicle d’Infantil a tots elscentres.

REIVINDICACIONS PENDENTS

PRIMER CICLE D’INFANTIL

SEGON CICLE D’INFANTIL

NORMATIVA


NORMATIVA

EDUCACIÓ PRIMÀRIAhttp://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion_primaria.htm

Decret de currículum PRIMÀRIAAplicació dels nous ensenyaments establerts pelDecret 111/2007, de 29 de juliol, en tots els cicles.El decret defineix l’educació primària com l’en-senyament bàsic i, per tant, té caràcter obligatorii gratuït. Entén per currículum el conjunt d’objec-tius, competències bàsiques, continguts, mètodespedagògics i criteris d’avaluació.

nOrganització.Sis cursos acadèmics, que ordinàriament cal cur-sar entre els sis i els dotze anys. S’hi organitzentres cicles de dos anys acadèmics. Cada cicleconstitueix la unitat de programació i d’avaluació.

nCurrículum. Les novetats principals són:• Les tecnologies de la informació i la comunica-ció (TIC) han d’estar integrades en totes les àrees.• Tractament de preocupacions socials actuals(convivència, resolució pacífica de conflictes, res-pecte de les cultures pròximes...).• Nova àrea d’Educació per a la ciutatania i elsdrets humans.

nCoordinació.La tutora o el tutor coordinarà el treball del grupdel professorat corresponent i mantindrà una re-lació permanent amb la família.

nAvaluació. Està regulada en l’Ordre de 13/12/2007. Com a novetat, es reintrodueixen els termes Ex-cel·lent, Notable, Bé, Suficient, Insuficient. S’ava-luarà el grau d'adquisició de les competències bà-siques. Els documents oficials d'avaluació són:l'expedient acadèmic, les actes d'avaluació, l'his-torial acadèmic, l'informe personal de trasllat il'informe d'aprenentatge.

nCompetències bàsiques.Són elements integrants del currículum, fixadesen l'annex I del Reial Decret 1513/2006, de 7 dedesembre. Encara que aquestes competènciess'han d'adquirir en finalitzar l'ensenyament bàsic,l'educació primària ha de contribuir a la seua con-secució a través de les distintes àrees en quès'organitza.

nAvaluació de diagnòstic de les competèn-cies bàsiques.La LOE (article 21) determina que es durà a termeen acabar el segon cicle. Tindrà caràcter forma-tiu i orientador per als centres i informatiu per ales famílies i per al conjunt de la comunitat edu-cativa. No tindrà efectes acadèmics.

nHorariOrdre de 28 d’agost de 2007, per la qual es regulal’horari en l’Educació Primària.

nAtenció a la Diversitat– Decret 39/1998, de 31 de març, del Govern Va-lencià, d’ordenació de l’educació per a l’atenció del’alumnat amb necessitats educatives especials(DOGV de 17 d’abril). - Orde 16 de juliol de 2001, per la qual es regulal’atenció a l’alumnat amb necessitats educativesespecials escolaritzat en centres d’Educació In-fantil (Segon Cicle) i Educació Primària (DOGV 17.09.2001).

nPremis i Mencions- Ordre 59/2010, de 2 de juny, de la Conselleriad’Educació, per la qual es regula la menció ho-norífica i la convocatòria dels premis extraordi-naris al rendiment acadèmic d’Educació Primà-ria de la Comunitat Valenciana a partir del curs2009-2010.

• Ampliació de les plantilles per adequar-les a les necessitats del noucurrículum, per atendre a les diferentsnecessitats del nostre alumnat decompensació educativa, amb N.E.E. iamb altes capacitats intel·lectuals), perassegurar els programesd’ensenyament bilingüe i per afomentar l’aprenentatge de llengüesestrangeres per mig de la implantacióde programes d’ensenyament bilingüeenriquit.

• Dotació de personal administratiu a totsels centres d’infantil, infantil i primària,educació especial i formació depersones adultes, segons la següentrelació: de 100 a 199 alumnes, ½ plaça;de 200 a 399 alumnes, una plaça; de400 a 899 alumnes, dues places; mésde 900 alumnes, tres places.

• Regulació de la jornada contínua. Eldebat, malgrat la resistència deConselleria, encara ha de continuar. Elsnous models de jornada i tempsescolars estan avalats per la LOE, quepermet estructures organitzativesvariades i de futur, una norma que dónalegitimitat i cobertura legal a qualsevolmodel organitzatiu que compte amb elsuport democràtic de la comunitateducativa. El Sindicat proposa que cadacentre debata el model de jornada quemillor s’adeque a les seues necessitatsi que servisca per a vertebrar el seuprojecte educatiu.

• Revisió i negociació de tota la normativaobsoleta d’organització dels centres.

ÀREES PRIMER CICLE SEGON CICLE TERCER CICLE1r curs 2n curs 3r curs 4t curs 5é curs 6é curs

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL I SOCIAL 3 3 4 4 3 4

EDUCACIÓ ARTÍSTICA 3 3 3 3 2 2

EDUCACIÓ FÍSICA 3 3 2 2 2 2

CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA 4 4 4 4 3,5 4

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 4 4 4 4 3,5 4

LLENGUA ESTRANGERA 1,5 1,5 2,5 2,5 3 3

MATEMÀTIQUES 5 5 4 4 5 4,5

ED. CIUTADANIA I DRETS HUMANS - - - - 1,5 -

RELIGIÓ / ATENCIÓ EDUCATIVA 1,5 1,5 1,5 1,5 1,5 1,5

TOTAL 25 25 25 25 25 25


HORARIS

nPlantilles• Ordre 101/2010, de 27 de desembre, de la Conse-lleria d’Educació, per la qual s’establixen criteris pera la dotació de plantilles i per a la determinació decondicions de treball del professorat dels centresdocents públics que impartixen ESO, Batxillerat iFormació Professional dependents de la conselle-ria competent en matèria d’educació (DOCV25/01/2011).

nDecret de currículum ESO • Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pelqual s'establix el currículum de l'ESO (DOCV24/07/2007).

nHoraris ESO• Ordre de 29 d'abril de 2008, de la Conselleria d'E-ducació, per la qual es regula l'horari de l'educaciósecundària obligatòria (DOCV 15/05/2008).

nOptatives• RESOLUCIÓ de 8 de maig de 2012, de la DireccióGeneral d’Ordenació i Centres Docents, per la quales publica la relació de matèries optatives de dis-seny propi autoritzades i denegades a partir delcurs 2012-2013 als centres de la Comunitat Valen-ciana que impartixen ensenyances d’educació se-cundària obligatòria.Ordre de 27 de maig del 2008, de la Conselleria d’E-ducació, per la qual es regulen les matèries optati-ves en l’educació secundària obligatòria (DOCV12/06/2008 modificat per Ordre 64/2010, de 16 dejuny en DOCV 29/06/2010).El catàleg d'optatives actualitzat és el següent:1.D’oferta obligada per a tots els centres1rSegona llengua estrangera, Informàtica, Taller

de Llengua: Castellà; Taller de Llengua: Va-lencià; i Taller de Matemàtiques

2nSegona llengua estrangera, Informàtica, Tallerde Llengua: Castellà; Taller de Llengua: Va-lencià; i Taller de Matemàtiques

3r Segona llengua estrangera, Informàtica, Cul-tura Clàssica, i Orientació i iniciació professio-nal

4t Treball monogràfic d’investigació, i AnglésPràctic

2.D'oferta general, en funció de les possibilitats i re-cursos dels centres1r Taller de Música, Comunicació Audiovisual, i

Anglés Pràctic2nTaller de Disseny, Taller de Tecnologies, Taller

del Geògraf i de l’Historiador, i Anglés Pràctic3rDramatització/Teatre, Educació Mediambien-

tal, Lab. de Biologia i Geologia, Lab. de Físicai Química, Taller de Matemàtiques, Taller deLlengua Castellana, Taller de Valencià, AnglésPràctic, Taller de Llengua Estrangera, SectorTurístic en la CV, Ampliació de Geografia i His-tòria d’Espanya, Empresa i Iniciatives Empre-

nedores, i Llengua i Cultura Xinesa.4t Ampliació de geografia i història d’Espanya,

Empresa i Iniciatives Emprenedores, i Llenguai Cultura Xinesa

3.De disseny propi (només en 3r): matèries optati-ves d’iniciació professional vinculades a les en-senyances de formació professional del centre odel seu entorn productiu; cal autorització ex-pressa de la Conselleria.

nAvaluació• Ordre de 14 de desembre de 2007, de la Conse-lleria d’Educació, sobre avaluació en ESO (DOCV21/12/2007). Mapa conceptual sobre promoció: ve-geu pàgina 9.• Resolució de 5 de març de 2008, de la Direcció Ge-neral d'Ordenació i Centres Docents per la qual esdicten instruccions per a formalitzar els documentsbàsics d'avaluació i s'establix el procediment desol·licitud d'assignació del número d'historial aca-dèmic per a Educació Primària i Educació Secun-dària Obligatòria (DOCV 14/03/2008).• Documents oficials d’avaluació: expedient acadè-mic, actes d’avaluació, historial acadèmic de l’ESOi informe personal de trasllat.• Competències bàsiques. Estan fixades en l’annexI del R.D. 1631/2007, de 29 de desembre (BOE05/01/2007). S’han d’adquirir en finalitzar l’ense-nyament bàsic.• Avaluació de diagnòstic de les competències bà-siques aconseguides. La LOE (Art. 29) determinaque es realitzarà en acabar el 2n curs de l’ESO.Tindrà caràcter formatiu i orientador per als centresi informatiu per a les fa-mílies i comunitat edu-cativa. No tindrà efec-tes acadèmics.

nAltra normativa• Ordre de 30 de setem-bre de 2009, de la Con-selleria d'Educació, perla qual es regula la con-vocatòria i el procedi-ment per a la selecció

de centres de pràctiques i s'establixen orientacionsper al desenrotllament del Pràcticum dels títolsoficials de màster que habiliten per a exercir les pro-fessions de professor d'educació secundària obli-gatòria i batxillerat, formació professional i ense-nyances d'idiomes (DOCV 15/10/2009).


NORMATIVA

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAhttp://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion_eso.htm

• Recuperació de l'Acord de Plantillesdenunciat unilateralment per laConselleria, amb tots elsdesdoblaments, reforços, horesd'optativitat i increments horaris quecontemplava.

• Extensió i garantia dels programesd'ensenyament en valencià a tots elstrams educatius, amb catalogaciólingüística dels llocs de treball.•Disminució del nombre total de grups id’alumnat que ha d’atendre cadadocent.

• Reducció de l'horari lectiu per millorarl’atenció i la comunicació professorat-alumnat.

• Eliminació del nombre mínimd’alumnat per constituir optatives, si enel centre hi ha professorat.

• Publicació dels perfils del centres inegociació anual de la planificacióeducativa.


MATÈRIES HORES SETMANALS

1r 2n 3r 4tCiències de la Naturalesa 3 3 - -Biologia i Geologia (*) - - 2 3Física i Química (*) - - 2 3Educació eticocívica - - - 2Educació Física 2 2 2 2Educació plàstica i visual (*) 3 - 2 3C. socials, Geografia i Història 3 3 3 3Ed. ciutadania i els D. humans - 1 - -Castellà: llengua i literatura 3 3 3 3Valencià: llengua i literatura 3 3 3 3Llengua estrangera 3 3 3 3Matemàtiques 3 4 3 4Música (*) - 3 2 3Tecnologies 2 - 3 -Religió 2 2 1 1Optativa 2 2 2 1Informàtica (*) - - - 3Llatí (*) - - - 3Segona llengua estrangera (*) - - - 3Tecnologia (*) - - - 3Tutoria 1 1 1 1TOTAL 30 30 32 32

(*) D’acord amb l’art. 7.4 delDecret 112/2007, del Con-sell, pel qual s’estableix elcurrículum de l’ESO, l’alum-nat cursarà tres d’aquestesmatèries. Els centres hau-ran d’oferir-les agrupadesper opcions que configurenvies formatives coherents.Aquestes opcions es vincu-laran preferentment ambels estudis que, amb poste-rioritat, cursarà l’alumnaten l’educació secundàriapostobligatòria.

Atenció a la diversitat Consulte la pàg. 15 d’aquesta guia i la web


PRIMERESO

SEGONESO

TERCERESO

QUARTESO

2 o 3 matèries suspeses 3 o més matèries suspeses

3 o més matèries suspeses



PDC

PROGRAMA QUALIFICACIÓPROFESSIONAL INICIAL

Tot aprovat

Tot aprovat

Tot aprovat

És repetidor de 2n

No ha repetit 2 vegades

HA REPETIT JA EN ESO

Tot aprovat

2 o 3 matèries suspeses



REPETEIX

amb un Pla Específic Personalitzat

REPETEIX


REPETEIX

PROMOCIONA


amb mesures d’atenció

PASSA

amb programa de reforç pendents

PASSA


PASSA


És repetidor de 3er ESO

No ha repetit 3r ESO

HA REPETIT JA EN ESOPROMOCIONAamb mesures d’atenció

És repetidor de 4t ESO

No ha repetitabans

HA REPETIT JA EN ESO

REPETEIX


TÍTOL GRADUAT

ESO

PROMOCIONAREN L’ESO

nBatxilleratCurrículum:• Decret 102/2008, d’11/07 del Consell, pel quals’establix el currículum del Batxillerat (DOCV15/07/2008). • DECRET 115/2012, de 13 de juliol, del Consell, demodificació del Decret 102/2008, d’11 de juliol, pelqual s’establix el currículum del Batxillerat en laComunitat Valenciana. (DOCV 16/07/2012).Avaluació:• Ordre de 24/11/2008, de la Conselleria, sobre ava-luació en batxillerat en la Comunitat Valenciana(DOCV 15/12/2008).• ORDE 50/2012, de 26 de juliol, de la Conselleriad’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es mo-difica l’Orde de 19 de juny de 2009, de la Conselleriad’Educació, per la qual es regula l’organització i elfuncionament del Batxillerat diürn, nocturn i a dis-tància a la Comunitat Valenciana, i l’Orde de 24 denovembre de 2008, de la Conselleria d’Educació, so-bre avaluació en Batxillerat a la Comunitat Valen-ciana. [2012/7741] (DOCV 03/08/2012)Organització i funcionament:• Ordre de 19/06/2009, de la Conselleria, per la quales regula l’organització i el funcionament del bat-xillerat diürn, nocturn i a distància a la C.V. (DOCV30/06/2009).• ORDE 50/2012, de 26 de juliol, de la Conselleriad’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es mo-difica l’Orde de 19 de juny de 2009, de la Conselleriad’Educació, per la qual es regula l’organització i elfuncionament del Batxillerat diürn, nocturn i a dis-tància a la Comunitat Valenciana, i l’Orde de 24 denovembre de 2008, de la Conselleria d’Educació, so-bre avaluació en Batxillerat a la Comunitat Valen-ciana. [2012/7741] (DOCV 03/08/2012) • ORDE 27/2011, 5 de maig de 2011, de la Conse-lleria d’Educació, per la qual es modifica parcial-ment l’Orde de 19 de juny de 2009, de la Conselle-ria d’Educació, per la qual es regula l’organitzaciói el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i adistància en la Comunitat Valenciana, i l’Orde71/2010, de 15 de juliol, de la Conselleria d’Educació,per la qual es regula el procediment per a sol·li-citar la convalidació i exempció de matèries en l’E-ducació Secundària Obligatòria i el Batxillerat perpart de l’alumnat que cursa simultàniament en-senyances professionals de Música i de Dansa o béque acredita la condició d’esportista d’alt nivell, d’altrendiment o d’elit en la Comunitat Valenciana.(DOCV 13/05/2011)Optatives:• Ordre de 17/06/2009, de la Conselleria d’Educa-ció, per la qual es regulen les matèries optativesen el batxillerat (DOCV 07/07/2009).• ORDE 18/2011, d’1 d’abril, de la Conselleria d’E-ducació, per la qual es modifica parcialment l’Or-de de 17 de juny de 2009, de la Conselleria d’Edu-cació, per la qual es regulen les matèries optati-ves en el Batxillerat. (DOCV 14/04/2011)

Prova majors de vint anys:• ORDE 1/2012, de 4 de gener, de la Conselleria d’E-ducació, Formació i Ocupació, per la qual es regulala prova per a persones majors de vint anys per al’obtenció directa del títol de Batxiller a la Comu-nitat Valenciana. (DOCV 16/01/2012)

n Formació de persones adultes (FPA)• Llei 1/95, de 20 de gener, de la Generalitat Va-lenciana, d’FPA (DOCV 31/01/1995).• Decret 220/1999, del Consell, pel qual es regu-len els programes formatius que figuren en la Llei1/95, de 20 gener, de la Generalitat Valenciana, is’estableix el currículum (DOCV 18/02/2000).• Ordre de 14 de juny de 2000 que regula la im-plantació dels programes formatius dirigits a laformació de persones adultes, i que dicta instruc-cions per a l’organització i funcionament dels cen-tres d’FPA (DOCV 28/06/2000).

nFormació professionalNormativa bàsica:• Llei orgànica 2/2002, de les qualificacions i de laformació professional (BOE 20/06/2002).• R.D. 1538/2006, de 15/12, que estableix l'orde-nació general de la F.P. (BOE 03/01/2007).• R.D. 777/1998, de 30/04, pel qual es desenvolu-pen aspectes de l'ordenació d’FP (BOE 08/05/1998)• Catàleg Nacional de les Qualificacions Profes-sionals: http://www.educacion.gob.es/educa/in-cual/ice_catalogoWeb.html

Normativa pròpia del País Valencià:• CIPFP: Decret 115/2008, d’1 d’agost, del Consell,pel qual es regulen els centres integrats d’FP (DOCV05/08/08).• PQPI: Ordre de 19 de maig de 2008, de la Con-selleria d’Educació, per la qual es regulen els pro-grames de qualificació professional inicial (DOCV23/06/08).• Avaluació: Ordre 79/2010, de 27 d’agost, de laConselleria d’Educació, per la qual es regula l’a-valuació de l’alumnat dels cicles formatius d’FP(DOCV 6/09/2010).• FCT: Resolució d’1 de setembre de 2010, de laDirecció General d’Avaluació, Innovació i QualitatEducativa i de la Formació Professional de laConselleria d’Educació, per la qual es publiquen elsdocuments i models de gestió del mòdul profes-sional de Formació en Centres de Treball (DOCV8/09/2010 i correcció d’errades en DOCV10/09/2010).• FP a distància:Ordre de 4 de juliol de 2008, dela Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’or-ganització de les ensenyances dels Cicles Forma-tius de Formació Professional en la modalitat se-mipresencial o a distància en centres públics de laComunitat Valenciana (DOCV 31/07/08).• Desdoblaments 2012/2013:RESOLUCIÓ de 30de juny de 2012, del secretari autonòmic d’Educa-

ció de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocu-pació, per la qual es publica la relació d’especia-litats i mòduls de cicles formatius la dedicació delsquals és susceptible de desdoblament per al curs2012-2013. (DOCV 09/07/2012)• Novetat:ORDE 46/2012, de 12 de juliol, de la Con-selleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la quales regulen determinats aspectes de l’ordenació dela Formació Professional del sistema educatiu a laComunitat Valenciana. (DOCV 25/07/2012)


nBatxillerat• No a la concertació.• Continuïtat dels Programes d’Ensenya-ment en Valencià.• Manteniment de les tres hores de Filosofia.• Continuïtat d’Història de la música com a op-tativa de 1r.• Manteniment de l’actual estructura d’ofer-ta d’economia i amplicació en 2n.• Oferta en tots els centres de la modalitat debatxillerat cientificotecnològic sense condi-cionar-ho al nombre d'alumnat.• Eliminació de les dues hores de religió o ofe-rida fora d’horari.

n Formació Professional• Control públic de les activitats formativesd'FP i dels títols i certificats professionals. Mo-dificació de les normes que regulen la com-posició dels consells de l’FP per a donar ca-buda a tots els sindicats.• Gestió democràtica dels centres integratsd'FP: elecció dels càrrecs directius pel con-sell escolar del centre.• Ràtio màxima de 20 alumnes per aula, ambdesdoblaments en els mòduls pràctics.• Disseny d'una formació i orientació laboralorientada cap a una cultura sindical solidà-ria i participativa en el món del treball.• Ampliació i potenciació de l’FP a distànciai reconeixement de la tasca docent en els ho-raris del professorat.

nFPA• Negociació i transformació de les places noocupades, catalogades ara com a 1r cicled’ESO, per tal que puguen ser cobertes deforma definitiva pel prof. del cos de mestres.• Dotació de personal administratiu en totsels centres.• Establiment d’un calendari de negociaciód’un ROF propi que en prevejal’especificitat• Negociació dels horaris del professorat.


NORMATIVA

BATXILLERAT, FP I EDUCACIÓ D’ADULTS


NORMATIVA

nEnsenyaments artísticsConservatoris elementals i professionalsMúsica: • Decrets 158/2007 i 159/2007, de 21 de setembre,del Consell, pel qual s’establixen els currículumsde les ensenyances professionals i elementals deMúsica, respectivament, i es regula l’accés a estesensenyances (DOCV 25/09/2007).

Dansa: • Decrets 156/2007 i 157/2007, de 21 de setembre,del Consell, pel qual s’establix el currículum de lesensenyances professionals i elementals de Dan-sa, respectivament, i es regula l’accés a estes en-senyances (DOCV 25/09/2007).

Convalidacions amb ESO i Batxillerat: • Reial Decret 242/2009, de 27 de febrer, pel quals’estableixen convalidacions entre els ensenya-ments professionals de Música i de Dansa i l’ESOi el Batxillerat, així com els efectes que sobre la ma-tèria d’Educació física han de tenir la condició d’es-portista d’alt nivell o alt rendiment i els ensenya-ments professionals de Dansa (BOE 28/02/2009).• Ordre 71/2010, de 15 de juliol, de la Conselleriad'Educació, per la qual es regula el procediment pera sol·licitar la convalidació i exempció de matèriesen l’ESO i el Batxillerat per part de l'alumnat quecursa simultàniament ensenyances professionalsde música i de dansa, o bé que acredita la condi-ció d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'e-lit (DOCV 30/07/2010 modificat per l’Ordre 27/2011,de 5 de maig en DOCV 13/05/2011).• ORDE 27/2011, 5 de maig de 2011, de la Conse-lleria d’Educació, per la qual es modifica parcial-ment l’Orde de 19 de juny de 2009, de la Conselle-ria d’Educació, per la qual es regula l’organitzaciói el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i adistància en la Comunitat Valenciana, i l’Orde71/2010, de 15 de juliol, de la Conselleria d’Educació,per la qual es regula el procediment per a sol·li-citar la convalidació i exempció de matèries en l’E-ducació Secundària Obligatòria i el Batxillerat perpart de l’alumnat que cursa simultàniament en-senyances professionals de Música i de Dansa o béque acredita la condició d’esportista d’alt nivell, d’altrendiment o d’elit en la Comunitat Valenciana.(DOCV 13/05/2011)

Ensenyaments Artístics Superiors• Ordenació general estatal: Reial Decret1614/2009, de 26 d’octubre, pel qual s’estableix l’or-denació dels ensenyaments artístics superiors re-gulats per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’E-ducació (BOE 27/10/2009 i correcció d’errades enBOE 06/11/2009).• Ordenació general autonòmica i plans d’estudis:Decret 48/2011, de 6 de maig, del Consell, pel qual

s’establix l’ordenació de les ensenyances artístiquessuperiors i es determina el marc normatiu per a laimplantació dels plans d’estudis corresponents alstítols oficials de graduat o graduada en les diferentsensenyances artístiques superiors (DOCV10/05/2011).

Art Dramàtic• Reial Decret 630/2010, de 14 de maig, pel qual esregula el contingut bàsic dels ensenyaments ar-tístics superiors de Grau en Art Dramàtic esta-blertes en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig,d’Educació (BOE 05/06/2010).• ORDE 22/2011, de 2 de novembre, de la Conse-lleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la quals’establixen i autoritzen els plans d’estudis a l’Es-cola Superior d’Art Dramàtic de València, depen-dent de l’ISEACV, conduents a l’obtenció del títol deGraduat o Graduada en Art Dramàtic. (DOCV10/11/2011).

Música• Reial Decret 631/2010, de 14 de maig, pel qual esregula el contingut bàsic dels ensenyaments ar-tístics superiors de Grau en Música establertes enla Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació(BOE 05/06/2010).• ORDE 24/2011, de 2 de novembre, de la Conse-lleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la quals’establixen i autoritzen els plans d’estudi dels cen-tres d’ensenyances artístiques superiors de mú-sica dependents de l’ISEACV, conduents a l’obten-ció del títol de Graduat o Graduada en Música.(DOCV 10/11/2011).

Dansa• Reial Decret 632/2010, de 14 de maig, pel qual esregula el contingut bàsic dels ensenyaments ar-tístics superiors de Grau en Dansa establertes enla Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (BOE 05/06/2010).• ORDE 25/2011, de 2 de novembre, de la Conse-lleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la quals’establixen i s’autoritzen els plans d’estudi delscentres d’ensenyances artístiques superiors deDansa dependents de l’ISEACV, conduents a l’ob-tenció del títol de Graduat o Graduada en Dansa.(DOCV 10/11/2011).

Disseny• Reial Decret 633/2010, de 14 de maig, pel qual esregula el contingut bàsic dels ensenyaments ar-tístics superiors de Grau de Disseny establertes enla Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació(BOE 05/06/2010).• ORDE 26/2011, de 2 de novembre, de la Conse-lleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la quals’establixen i autoritzen els plans d’estudi dels cen-

ARTÍSTICS, ESPORTIUS I D’IDIOMES (1)

n CONSERVATORIS • Actualització del reglament orgànic fun-cional dels Conservatoris Elementals i Pro-fessionals.• Regulació de les funcions dels ProfessorsPianistes acompanyants i ràtios d’alumnespor professor.• Regulació de l’assignatura de Música deCàmbra.• Adaptació i integració del Barem del Con-curs de trasllats de conservatoris a la restade cossos de secundària.

n ISEA• Exigència que tot el professorat, dels en-senyaments superiors i dels cicles formati-us, s'adscriga a l'ISEA.• Manteniment de les borses de treball en eltraspàs de competències a l’ISEA. Flexibilitatper a poder triar més d'una especialitat.• Estabilització de les plantilles, amb mesu-res urgents i sostingudes que eviten el nivelld'eventualitat i la falta de transparència enl’adjudicació de les comissions de servei.• Obertura de les borses de treball necessà-ries, com dansa contemporània.• Establiment de fórmules d'estabilitat del pro-fessorat interí i especialment dels mestres detaller en escoles d'art i superior de disseny.• Revisió de l’horari total lectiu del professo-rat i adaptació als estudis superiors.• Establiment d’una mesa de negociació querespecte la composició de l’actual mesa sec-torial d’educació.

n EOI• Expedició del nivell C1 pels certificats de ni-vell avançat de les Escoles Oficials d'Idiomes.• Ampliació i consolidació de la xarxa amb edi-ficis propis. Construcció immediata de lasegona escola a València.• Establiment d’un calendari de negociaciód’un ROF propi que en preveja l’especificitat.L’Ordre que es publicarà ha estat rebutjada pelsindicat i pel conjunt del professorat.



NORMATIVA

tres d’ensenyances artístiques superiors de dissenydependents de l’ISEACV conduents a l’obtenció deltítol de Graduat o Graduada en Disseny. (DOCV10/11/2011).

Arts Plàstiques (Ceràmica i Vidre)• Reial Decret 634/2010, de 14 de maig, pel qual esregula el contingut bàsic dels ensenyaments ar-tístics superiors de Grau en Arts Plàstiques en lesespecialitats de Ceràmica i Vidre establertes en laLlei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació(BOE 05/06/2010).• ORDE 23/2011, de 2 de novembre, de la Conse-lleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la quals’establixen i s’autoritzen els plans d’estudi delscentres d’ensenyances artístiques superiors de ce-ràmica dependents de l’ISEACV conduents a l’ob-tenció del títol de Graduat o Graduada en Arts Plàs-tiques en l’especialitat de Ceràmica. (DOCV10/11/2011)

Taules d’equivalència de crèdits• RESOLUCIÓ de 28 de setembre de 2011, del di-rector general d’Universitat, Estudis Superiors iCiència, per la qual s’aproven les taules d’equiva-lència per al reconeixement individualitzat de crè-dits en ensenyances artístiques superiors de grauen l’àmbit de la Comunitat Valenciana. (DOCV18/10/2011)

Institut Superior d’Ensenyaments Artístics(ISEA)• Llei 8/2007, de 2 de març, de la Generalitat, d’Or-denació de Centres Superiors d’Ensenyances Ar-tístiques i de la creació de l’ISEA (DOCV 08/03/2007).• Estatuts: Decret 82/2009, de 12 de juny, del Con-sell, pel qual s’aproven els Estatuts de l’ISEA(DOCV 17/06/2009).• Consell de Direcció: Resolució de 22 d’abril de2010, del president de l’ISEA, per la qual es no-menen els membres no nats del Consell de Direccióde l’esmentat institut (DOCV 11/05/2010).

Altres• Professorat especialista: Reial Decret 1560/1995,de 21 de setembre, pel qual es regula el règim decontractació de professorat especialista (BOE21/10/1995).

nEscoles Oficials d’Idiomes (EOI)Avaluació• Ordre de 31 de gener de 2008, de la Conselleriad’Educació, per la qual es regula l’avaluació i pro-moció de les ensenyances d’idiomes (DOCV19/02/2008). • Prova certificació: Ordre de 10 de març de 2008,de la Conselleria d’Educació, per la qual es regu-la la prova de certificació de les ensenyances d’i-diomes (DOCV 26/03/2008). • Fitxa individual de seguiment: Resolució de 17 d’a-bril de 2008 per la qual es dicten instruccions pera emplenar la fitxa individual de seguiment (DOCV07/05/2008). • Proves homologades Nivell Bàsic: ORDE 20/2011,de 24 d’octubre, de la Conselleria d’Educació,Formació i Ocupació, per la qual es regulen les pro-ves homologades per a l’obtenció del certificat deNivell Bàsic de les llengües alemanya, francesa, an-glesa i italiana, cursades per l’alumnat d’EducacióSecundària i de Formació Professional de la Co-munitat Valenciana. (DOCV 08/11/2011)

Organització i funcionament• Ordre de 14 de juliol de 2009, de la Conselleriad’Educació, per la qual es regula l’organització i elfuncionament de les escoles oficials d’idiomes(DOCV 31/07/2009).• Ordre de 23 de juny per la qual es regula l’orga-nització i el funcionament de That’s English (DOCV10/07/2008).

nEnsenyaments esportius• Reial Decret 1363/2007, de 24 d’octubre, pelqual s’estableix l’ordenació general dels ensenya-ments esportius de règim especial (BOE08/11/2007).

ARTÍSTICS, ESPORTIUS I D’IDIOMES (2)

RECULL DE NORMATIVA ALWEB DE SINDICAThttp://stepv.intersindical.org/legislacio/legislacio_educativa


PROGRAMES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAThttp://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/atdiversidad.htm

• Compromís social amb l’ensenyament públic.Compliment de la legalitat en els processosd’admissió de l’alumnat. Distribucióequitativa de l'alumnat nouvingut entre elscentres públics i els privats concertats.

• Pla interdepartamental de les institucionspúbliques locals i autonòmiques per a lacompensació de desigualtats i la prevenciódel desarrelament i la marginació social.Plans d’acollida per a l’alumnat immigrant.

• Creació d’una xarxa per a la intervenciócoordinada de professionals de tots elsàmbits de l’administració: personal educadori mèdic, d’assistència social i mediaciócultural, per millorar la convivència icompensar les desigualtats.


NORMATIVA

PROGRAMA PASE El Programa d’Acollida al Sistema Educatiu(PASE) representa una mesura de suporttemporal (màxim, un curs) destinada a l'alumnatestranger de nova incorporació. En una primerafase, ofereix suport a l'alumnat que desconeix lallengua d'ensenyament del centre. En una faseposterior, dóna suport a l'alumnat ambdeficiències en les àrees o matèries,principalment les instrumentals, per a facilitar-lila seua ràpida integració escolar. La metodologiadel PASE integra l'aprenentatge lingüístic ambels continguts de les àrees i matèries.Horari setmanal de l’alumnat:• Àrea específica (Integra els continguts de lesàrees Coneixement del medi, Castellà: llengua i li-teratura, Valencià: llengua i literatura i Matemà-tiques): 14 h.• Amb el grup de referència: 11 h.

COMPENSACIÓ EDUCATIVAEl programa de compensació educativa (PCE)atén la resta de l'alumnat estranger, proporcionantrecursos personals i materials, d'acord amb el plaespecífic presentat per cada centre segons les ne-cessitats educatives específiques del seu alumnat.

PROGRAMES DEL PLA PROAEls programes PROA són el PAE i el Programa desuport i reforç als instituts. El Programa d’acompanyament escolar (PAE)està destinat a l'alumnat de centres públics d'e-ducació primària i d'IES, en desavantatge educa-tiu les famílies del qual no poden proporcionar-liel suport necessari fora de l'horari escolar, peròadquireixen un compromís amb el centre.Amb el PROA, grups d'uns 12 alumnes treballenfora de l'horari lectiu durant quatre hores setma-nals atesos per una professora o un professor queorienta el seu treball escolar, els ajuda a desen-volupar l'hàbit lector, l'expressió escrita i la reso-lució de problemes, i potencia la seua autoestimai l'autonomia davant de l'estudi.El Programa de Suport i Reforç es desenvolupa eninstituts de secundària que escolaritzen una pro-porció important d'alumnat en condició de desa-vantatge educatiu associat amb l'entorn, amb di-ficultats generalitzades en l'aprenentatge. El pro-grama té com a objectiu millorar l'organització ifuncionament del centre, així com les expectativesescolars de l'alumnat. Per a això, ofereix actuacionsen els àmbits següents:• Atenció directa a l'alumnat: transició de primàriaa l’ESO, foment de la lectura i reforços acadèmicscomplementaris, desenvolupament de capacitats...• Col·laboració amb les famílies.• Relació amb l'entorn per a resoldre problemescom l'absentisme o per a facilitar la inserció so-cial de l'alumnat.

PROGRAMES DE QUALIFICACIÓPROFESIONAL INICIALEls PQPI representen una oferta formativa bàsi-ca, adaptada a les necessitats específiques de l’a-lumnat què, o bé corre el risc d’abandonar l’en-senyament reglat, o bé ja ho ha fet sense aconse-guir els objectius previstos en l’ESO.Els PQPI tenen una triple finalitat professionalit-zadora, madurativa i propedèutica.• Modalitats: aules de qualificació, tallers de qua-lificació, programes de qualificació, i programes po-livalents: aules i tallers.• Constitució de grups: per a les modalitats d’au-les i tallers de qualificació professional inicial, or-dinàries o polivalents, el nombre màxim d’alum-nes serà de quinze i el mínim de 10 per grup.• Per al professorat: la impartició dels programesPQPI té la consideració de “tasca d’especial difi-cultat” a l’efecte que es determinen en els diferentsconcursos de trasllats.

PROGRAMA D’ALTES CAPACITATSObjectiu : atendre l'alumnat d'altes capacitats a fid'avaluar els resultats obtinguts i generar bonespràctiques per a la seua posterior difusió.

PROGRAMES DE PREVENCIÓD’ABANDONAMENT ESCOLAREls objectius específics d'aquest programa són:a) Garantir a l'alumnat uns coneixements, proce-diments i actituds bàsics que contribuïsquen al seudesenrotllament en la vida activa i adulta.b) Propiciar la maduresa de l'alumnat, desenrot-llant la seua competència personal, social i pre-laboral, com a forma d'aconseguir el màxim des-enrotllament personal.c) Previndre l'abandó escolar prematur i fomen-tar la integració socioeducativa de l'alumnat ambnecessitats d'adaptació, recolzant-li en el seu iti-nerari educatiu i en la seua etapa de transició a lavida activa.• Alumnat: El grup d'alumnes que desenvolupa-rà el programa estarà comprés, ordinàriament, en-tre 8 i 15; podent-se autoritzar programes a cen-tres que no complisquen aquest requisit amb jus-tificació prèvia suficient.• Horari del programa: L'horari de treball setma-nal assignat al conjunt dels àmbits serà de 32 ho-res, Es podrà dissenyar una optativa de desen-rotllament personal i orientació professional de 2hores setmanals, o incorporar-la en algun dels àm-bits per a garantir la formació per al desenrotlla-ment personal i la integració escolar.Setmanalment el programa comptarà amb unasessió de tutoria grupal. A més, en l'horari de cadaàmbit, es dedicarà un període setmanal per a l'ac-ció tutorial. Finalment, el professor-tutor del pro-grama desenvoluparà sessions individuals de tu-toria i mantindrà contacte assidu amb la família orepresentants legals de l'alumnat.

PROGRAMES DE DIVERSIFICACIÓCURRICULAR (PDC)• Es generalitza la possibilitat de fer dos cursos.• Programa de diversificació curricular per aten-dre els diferents interessos, capacitats i motivacionsde l'alumnat en 3r i 4t d'ESO.• 3r ESO. PDC1: La nova estructura és: set horesde matèries comunes, 19 de matèries específiquesi sis d'optatives.• 4t ESO. PDC2: La nova estructura és: 12 horesde matèries comunes, 19 de matèries específiquesi una d'optativa.• Principal novetat. Els dos cursos incorporen unàmbit pràctic de tres hores.

PROGRAMES D’ADAPTACIÓ CURRICU-LAR EN GRUP (PACG)Els PACG continuen en les mateixes condicions, toti que aniran reduint-se per la implantació dels nousprogrames PQPI.

DIFERÈNCIES INDIVIDUALS• Decret 39/1998, de 31 de març, d’ordenació del’educació per a l’atenció de l’alumnat amb ne-cessitats educatives especials (DOGV 17/04/1998,modificat pel Decret 227/2003, de 14 de novembre,del Consell, en DOGV 18/11/2003).• Ordre de 16 de juliol de 2001 per la qual es re-gula l’atenció educativa a l’alumnat amb necessi-tats educatives especials escolaritzat en centresd’Educació Infantil (2n cicle) i Educació Primària(DOGV 17/09/2001).• Ordre de 18 de juny de 1999 de la Conselleria deCultura, Educació i Ciència, per la que es regulal'atenció a la diversitat en l'Educació SecundàriaObligatòria (DOGV 29/06/1999).• Ordre de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria deCultura i Educació, per la qual es regula l’atencióa l’alumnat amb necessitats de compensacióeducativa (DOGV 17/07/2001).


NORMATIVA

CONTRACTE PROGRAMA (Novetat)Regulat per la RESOLUCIÓ de 12 d’abril de 2012,de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació,per la qual es convoca el programa experimentalper a incrementar l’èxit escolar i reduir l’abandóescolar prematur a través de la posada en mar-xa de contractes programa subscrits entre els cen-tres educatius i l’Administració educativa. (DOCV23/04/2012)Objectiu: L’objecte del programa és incrementarl’èxit escolar de l’alumnat i les taxes d’escolarit-zació en l’educació postobligatòria per mitjà de lasubscripció de contractes programa signats entrel’administració i cada un dels centres educatius se-leccionats. Hi constaran els acords aconseguits en-tre ambdós parts, entorn dels objectius, les es-tratègies, els compromisos, els recursos, el graud’autonomia pedagògica i de gestió, el procés deseguiment i els indicadors d’avaluació que ex-pressen el nivell d’èxit dels resultats obtinguts.Totes les actuacions i programes, com ara INTE-GRA, EXIT, PROA, PASE, programes de compen-sació educativa, PROFUNDIZA, Enriquiment Cu-rricular, Ampliació d’Horari, en els quals el cen-tre estiga participant s’inclouran en el pla d’ac-tuació.La dotació de recursos humans addicionals per alscentres de titularitat de la Generalitat estarà as-sociada a la posada en marxa de mesures espe-cífiques, no tindrà caràcter definitiu i estarà con-dicionada a la renovació del contracte programa.La dotació de recursos materials i econòmics es-tarà vinculada al compliment dels objectius del cursanterior.L’Administració educativa podrà adscriure en co-missió de servici per a cada curs escolar al pro-fessorat funcionari de carrera que es considere ne-cessari per a l’aplicació de les actuacions aprova-des del pla d’actuació.La Comissió de Selecció, Seguiment i Avaluació po-drà assignar, a cada un dels professors o profes-sores participants, fins a un màxim de 60 hores percada curs escolar vàlides per al sexenni.

PLA ÈXIT Objectiu: superació per part de l'alumnat de 3r i4t d'ESO de determinades matèries (Matemàtiques,Castellà, Valencià i Anglès) amb reforços fora del'horari lectiu.Característiques:Modalitat A: Atenció extraordi-nària i reforç durant els mesos de maig i juny; Mo-dalitat B: Atenció extraordinària i reforç durant elmes de juliol.Reconeixement: 60 hores de formació en la mo-dalitat A i fins a un total de 100, per al professo-rat, direcció del centre i coordinador/a del pro-grama.

PROGRAMA INTEGRAObjectiu: prevenir i reduir l'absentisme i l'abandó

prematur del sistema educatiu de l'alumnat d’E-SO entre 14 i 16 anys.Característiques: El programa s’estructura en 3àmbits: el pràctic, el de les competències bàsiquesi el de desenvolupament personal, social i pre-la-boral.Professorat: seleccionat per la direcció del centred'entre el professorat amb destinació definitiva, pre-ferentment.Recursos:propis o amb altres complementaris queli podran ser facilitats per la Conselleria d'Educació.Es podran assignar recursos humans comple-mentaris i altres recursos econòmics i materials.Regulació:Resolució de 21 de març de 2011, de laConselleria d’Educació (DOCV 08/04/2011).

AMPLIACIÓ DE L’HORARIObjectiu: millora de l'èxit escolar de l'alumnat d'E-ducació Infantil, Educació Primària, ESO, Batxillerati Cicles Formatius.Professorat: de participació voluntària per als cen-tris però obligatòria per al professorat.Característiques: les accions es realitzaran im-mediatament abans o després de l'horari lectiu del'alumnat i seran impartides exclusivament per pro-fessorat del centre. Podran portar-se a terme am-pliant l'horari de matí i/o ampliant l'horari de ves-prada. L'ampliació total de l'horari no podrà superarl'hora diària per a l'alumnat en Educació Infantili en Educació Primària, ni les dues hores diàriesper a l'alumnat de la resta d'etapes.Reconeixement: 60 hores de formació.Regulació:Resolució de 23 de març de 2011, de laConselleria d’Educació (DOCV 04/05/2011).

ORIENTACIÓ PROFESSIONAL EN IESObjectiu:millorar el procés, els procediments i lametodologia per a contribuir al desenvolupamentde l'orientació professional dirigida a l'alumnat prò-xim a finalitzar l'educació bàsica.Característiques:només participen centres públicsque imparteixen Educació Secundària Obligatòria.Presentació d’un projecte amb modalitats obliga-tòries i voluntàries i activitats complementàries.Recursos: propis i altres complementaris que elsfacilitarà la Conselleria d'Educació, consistentsprincipalment en una assignació econòmica.Reconeixement: 50 hores de formació al coordi-nador i als membres de l'equip. La participació d'al-tre professorat del centre també serà reconegu-da amb un total de 20 hores.Regulació: Resolució de 6 d’abril de 2011, de laConselleria d’Educació, (DOCV 05/05/2011).

UNIFORME ESCOLARObjectiu: ús de l’uniforme per part de l’alumnat iestudi els seus avantatges en l'àmbit educatiu.Recursos: és concedirà una assignació de fons pú-blics calculada atenent al nombre d'alumnat queuse l'uniforme.

ENRIQUIMENT CURRICULAR I ALTESCAPACITATSObjectiu: fomentar l'enriquiment curricular generali atendre a l'alumnat d'altes capacitats, amb la fi-nalitat d'avaluar els resultats obtinguts i generarbones pràctiques per a la seva posterior difusió.Característiques:mesures dirigides a tot l'alum-nat participant en el programa o bé dirigides a l'a-lumnat que manifeste alt rendiment escolar i/o al-tes capacitats.Recursos:propis i amb altres complementaris quepodran ser facilitats per la Conselleria d'Educació.Es podran assignar recursos humans comple-mentaris, així com recursos econòmics per a co-brir en part les despeses de funcionament i tam-bé recursos materials.Reconeixement: 60 hores de formació al coordi-nador/a i al professorat que hi participe.Regulació:Resolució de 21 de març de 2011, de laConselleria d’Educació, (DOCV 05/05/2011).

PLANS I PROGRAMES PENDENTSDurant el curs 2010/11 s’han tractat en Mesa Sec-torial programes nous i la continuïtat d’altres pro-grames que, en tancar l’edició de l’Allioli encara nos’havien publicat en el DOCV. En la web de Con-selleria que teniu ressenyada en l’encapçalamentes donaran a conéixer.Alguns d’aquests programes han estat recorregutsper STEPV, com l’ampliació de l’horari lectiu,perquè obliga al professorat i, per tant, modificales seues condicions laborals.

PLANS I PROGRAMES D’INNOVACIÓhttp://www.edu.gva.es/eva/val/innovacion.htm

SETEMBRE 2011 / 245 / 17

NORMATIVA

• Ordre marc general amb línies iobjectius clars sobre la políticad’innovació de la Conselleria orientats ala lluita contra el fracàs escolar com aobjectiu principal.

• No a la modificació de les condicionslaborals del professorat, disfressadesde voluntarietat.

• Dotació de Personal d’Administració iServeis als centres docents perquèl’augment de tasques burocràtiques norecaiguen sobre els equips directius i elprofessorat.

• Disseny de programes per a compensarles deficiències de l’alumnat amb lafinalitat que no abandone el sistemaeducatiu durant les etapes obligatòries ili permeta obtindre el títol de Graduaten Educació Secundària.

• Adopció de mesures motivadoresperquè l’alumnat amb titulació deGraduat continue realitzant estudispostobligatoris.

• Pla interdepartamental de les diferentsinstitucions públiques adreçat a lacompensació de les desigualtats i laprevenció del desarrelament i lamarginació social.

• Intervenció de professionals de tots elsàmbits —educadors, personal mèdic,assistents socials i mediadorsculturals...— per a millorar laconvivència i compensar lesdesigualtats.

• Convocatòria de projectes d’innovacióeducativa per a la flexibilizacióorganitzativa de temps i espais.

• Convocatòria de projectes dedesenvolupament de materials irecursos per al suport a la introduccióde les TIC al currículum.

• Convocatòria de projectes d’investigaciói innovació per al treball col·laboratiudels docents.

• Convocatòria de projectes per a lainvestigació i innovació en la gestiódemocràtica dels centres.

• Retirada de la resolució sobre“avantatges de l’uniforme escolar” enels centres públics, Pla Èxit i ampliacióhorària.

REIVINDICACIONS PENDENTS EL CONCURS DE TRASLLATSEl concurs de trasllats és el procediment admi-nistratiu per a assignar destinació definitiva al pro-fessorat funcionari de carrera que no en té i per-què el professorat que ja en té la puga canviar. Hiha dues modalitats de concurs, estatal i autonòmic,que es convoquen cada any alternativament, és adir, un curs és estatal, permetent la mobilitat delfuncionariat de tot l’estat, i l’altre curs és autonò-mic, per a funcionariat del País Valencià que optaa places del País Valencià. Aquest curs el concursde trasllats és estatal. El professorat sense des-tinació definitiva (en pràctiques, en expectativa, su-primit...) ha de participar en el procés de maneraobligatòria, mentre que la resta de professorat,sempre que porte ja tot un curs com a mínim en si-tuació definitiva, hi podrà concursar voluntàriament.El procediment té una primera fase, en el terminide la qual cal presentar la instància de participa-ció i tota la documentació justificativa dels mèritsque al·leguem per al barem. Aquest termini sol serentre novembre i desembre. La segona fase, quesol ser en gener, consisteix en la sol·licitud tele-màtica de destinacions mitjançant un programa in-formàtic.

Per a poder sol·licitar llocs de treball d’una de-terminada especialitat, s’ha d’estar en possessióde les habilitacions corresponents. El professoratdel cos de mestres, abans de concloure el termi-ni de presentació d’instàncies, podrà presentar no-ves sol·licituds d’habilitacions/especialitats diferentsa les de l’ingrés si compleixen els requisits de for-mació corresponents. Tant en el cos de mestrescom en el de professorat de secundària, formacióprofessional, escoles d’idiomes i ensenyaments ar-tístics, es poden adquirir noves especialitats en elsprocediments específics quan es convoquen opo-sicions.

Amb caràcter general, l’ordre de prioritat pera l’adjudicació dels llocs de treball vindrà deter-minada per la puntuació obtinguda segons el ba-rem establert.

No obstant això, algunes situacions del pro-fessorat que hi participa tenen un tractament di-ferent i, per tant, adquireixen drets preferents (vio-lència de gènere, supressió o desplaçament del llocde treball anterior, retorn d’algun tipus d’excedènciao d’una plaça a l’exterior, etc.).

Les vacants a proveir seran publicades en elDOCV prèviament a la resolució provisional del con-curs.

Seran incrementades amb les resultes pro-duïdes pels llocs de treball deixats lliures pel pro-fessorat ja definitiu que es trasllada a una altra pla-ça, i per les eventuals jubilacions. Les vacants quetinguen caràcter itinerant (per al cos de mestres)i les de centres de Formació de Persones Adultes(per a mestres i secundària) seran de petició i ad-judicació voluntària.

L’administració publicarà els llistats de parti-cipants amb la puntuació corresponent i obrirà unperíode per a les reclamacions. Davant de la pu-

blicació de l’adjudicació provisional, es podrà pre-sentar reclamació, però no renúncia. El professo-rat que participa de manera voluntària podrà par-ticipar en el procediment sense efectuar peticionstelemàtiques. Els destins adjudicats en la resolu-ció definitiva de les convocatòries seran irrenun-ciables.El barem del concurs de trasllatsEl Reial Decret 1364/2010, de 29 d’octubre, regu-la el concurs de trasllats d’àmbit estatal entre per-sonal funcionari dels cossos docents, i estableix elsegüent barem, que és idèntic per a tots els cos-sos en tots els punts excepte en la valoració delsconeixements de valencià. El barem està estruc-turat de la següent manera: • Mèrits docentsEs valora l'antiguitat com a funcionari/a de carre-ra, tot tenint en compte, entre d'altres, els anys deprovisional, els de permanència a un centre ambdestí definitiu i, si és el cas, els anys de docènciaa un centre o plaça d'especial dificultat.• Mèrits acadèmicsS'inclouen el doctorat, màsters oficials, el DEA osuficiència investigadora, premis extraordinaris, ti-tulacions universitàries (de grau o de cicle), certi-ficats de les Escoles Oficials d'Idiomes, títol supe-rior de Música o Dansa, títol de tècnic superior d'artsplàstiques i disseny, tècnic esportiu superior, o tèc-nic superior de Formació Professional• Càrrecs directius i funcions docentsEs puntua el temps en què s'ha exercit un càrreca un equip directiu, la funció docent, la coordina-ció de cicle, la caporalia de departament, l'asses-soria del CEFIRE, i exercici de la funció tutorial exer-cida a partir de l'entrada en vigor de la LOE.• Formació i perfeccionamentPuntuen les activitats de formació (cursos, semi-naris, grups de treball, jornades, congressos, etc)tant superades com impartides, i les especialitatsadquirides exclusivament mitjançant oposició.• Altres mèritsEs tenen en compte publicacions, premis o parti-cipació en projectes educatius, premis artístics,composicions, concerts, serveis en l'administració,haver sigut membre de tribunal d'oposició, haversigut tutor/a de les pràctiques del màster de pro-fessorat o del títol de grau de mestre/a, i coneixe-ments de valencià. Per al cos de mestres, el Títolde Mestre de Valencià val 5 punts, mentre que pera la resta de cossos, el Certificat de Capacitació tam-bé en val 5, a més del Títol de Mestre.

Cada curs, el sindicat elabora les

GUIES del concurs de trasllats amb

tota la informació actualitzada. S’envia

als centres i a totes les persones

afiliades. També està disponible en el

web sindical


TUTORIES I ASSIGNACIÓ DE GRUPSNormativa reguladora de l’activitat educativa en els centres de primària i secundària

COS DE MESTRESn Normativa• Decret 233/1997, pel qual s'aprova el ReglamentOrgànic i Funcional de les escoles d'educació in-fantil i dels col·legis d'educació primària.• Ordre de 29 de juny de 1992, per la qual s’apro-ven les instruccions que regulen l’organització i elfuncionament dels centres docents.• Resolució de la Subsecretaria i de les direccionsgenerals d’Ordenació i Centres Docents, i d’Edu-cació i Qualitat Educativa, de la Conselleria d’E-ducació, Formació i Ocupació, per la qual es dic-ten i aproven instruccions per a l’organització i fun-cionament en les escoles d’Educació Infantil de Se-gon Cicle i col·legis d’ Educació Primària per all curs2012-2013. En el moment de tancar l’edició d’a-questa guia encara no s’havien publicat.n La direcció designa i proposa el cessament delsaltres membres de l'equip directiu, i de les coor-dinacions de cicle i tutories.nEl claustreestableix els criteris per a l'assignaciói la coordinació de tutories i de les activitats d'o-rientació de l'alumnat.n En tots els centres, independentment del nom-bre d'unitats, hi haurà una tutora o un tutor percada grup d'alumnat.nLa tutoria i l'orientació de l'alumnat formarà partde la funció docent.nPodrà exercir la funció tutorial qui impartisca di-verses àrees del currículum.n La designació de les tutores i tutors per part dela direcció es fa a proposta del cap o de la cap d'es-tudis, d'acord amb els criteris establits pel claus-tre.

COSSOS DE SECUNDÀRIAn Normativa• Decret 234/1997, de 2 de setembre, pel qual s’a-prova el Reglament Orgànic i Funcional dels ins-tituts d’Educació Secundària.• Ordre de 29 de juny de 1992, per la qual s’apro-ven les instruccions que regulen l’organització i elfuncionament dels centres docents.• Resolució de la Subsecretaria i de les direccionsgenerals d’Ordenació i Centres Docents, i d’Edu-cació i Qualitat Educativa, de la Conselleria d’E-ducació, Formació i Ocupació, per la qual es dic-ten instruccions en matèria d’ordenació acadèmicai d’organització de l’activitat docent als centres queimpartisquen Educació Secundària Obligatòria iBatxillerat per al curs 2012-2013. En el momentde tancar l’edició d’aquesta guia encara no s’ha-vien publicat.

n L’horari lectiu del professorat és de 20 h set-manals, de dilluns a divendres, amb un mínim dedues hores lectives diàries i un màxim de cinc.

n La jornada laboral és de 37 hores i mitja, dis-tribuïdes entre 25 setmanals, (20 lectives i cinc com-plementàries) d’obligada permanència en el cen-tre, cinc complementàries per assistència a claus-

tres, consells, avaluació... i set i mitja per a la pre-paració de les classes i el perfeccionament.

n Hores lectives (20h): corresponen al total deltemps dedicat a atendre els currículums d’ESO, bat-xillerat i cicles formatius i les dedicades a: tutoria;reforç; desdoblaments; programes de diversifica-ció curricular; PQPI i altres programes; coordina-ció didàctica; funcions directives, coordinació aulad’informàtica o TIC, repàs matèries 1r Batxillerati hores d’atenció educativa.

nHores complementàries setmanals (5h): se’n re-serven per a guàrdies, entre una i tres. El professorat tutor també ha de dedicat tres ho-res complementàries: una per a l’atenció a les fa-mílies, i dues per a la col·laboració amb el cap d’es-tudis, el departament d’orientació, el servei d’o-rientació educativa, activitats extraescolars i com-plementàries.

Una hora setmanal per reunions del departa-ment didàctic, pot agrupar-se quinzenalment.

Una o dues hores setmanals per a l’organitza-ció d’activitats esportives, pràctiques de laboratori,manteniment de tallers, arxiu, materials didàctics.Entre una i tres hores setmanals, per a biblioteca.

n Hores individuals de còmput mensual (5h): Esdediquen a assistència a reunions de claustre, con-sell escolar, sessions d’avaluació; assessora-ment lingüístic al centre i cursos actualització lin-güística; col·laboració en les activitats d’orienta-ció universitària de l’alumnat de 2n de batxillerat;participació en activitats de formació i altres acti-vitats autoritzades pel Consell escolar.

n Hores de preparació de classes i perfecciona-ment (7,30h): de lliure disposició per a la prepa-ració de classes, perfeccionament o qualsevol al-tra activitat pedagògica complementària.

Les 25 hores d’obligada permanència es con-signaran en horaris individuals, visats per la direcciói amb el coneixement del professor o professora.Les persones delegades de prevenció de riscos la-borals dedicaran entre un mínim de tres i un mà-xim de quatre hores (còmput setmanal) agrupades,preferentment en el matí del dimarts.

nDistribució i assignació d’horari al professorat.• Està determinada pel nombre de grups i pro-grames autoritzats. La caporalia d’estudis comu-nicarà als caps de departament el nombre de grupsi d’hores lectives setmanals assignades a cada de-partament, amb indicació expressa de les hores /es-pecialitat a impartir en valencià i en castellà.• Pel que fa a l’assignació d’horari, els caps de de-partament reuniran el professorat definitiu que enforma part i el que ha obtingut destinació defini-tiva en l’últim concurs i traslladaran l’assignacióhorària atribuïda a cada docent a la direcció d’es-tudis, així com les hores que no hagen sigut as-sumides pel departament o bé la falta de càrregahorària que afecte un o més membres del depar-

tament. El departament distribuirà l’horari atribuintles hores curriculars corresponents als grups envalencià i la capacitació lingüisticotècnica del pro-fessorat, i a continuació la resta d’hores assigna-des al departament.Efectuat el repartiment, en cas que hi haja excésd’hores lectives en el departament s’aplicaran elcriteri següent d’adjudicació:a) Totes les tutories possibles.b) Totes les hores dels programes: diversificació cu-rricular, PQPI i altres programes, entre el profes-sorat definitiu.• Totes les hores possibles de reforços, desdo-blaments i repassos entre el professorat definitiu.En els centres amb més d’un torn s’agruparan lesrestes horàries en un únic torn i, si no és possible,en dos torns, amb indicació de les hores de noc-turn.• En el cas que no existisca acord per a l’elecció detorns horaris i nivells educatius, s’aplicarà el quefigura en l’apartat 2.1. i 2.2. de l’annex II de l’Ordrede 29/06/1992: 1. Professorat catedràtic i assimi-lat. 2. Professorat d’ensenyament secundari,PTFP, pertanyents als grups A31 i A34 i prof. es-pecial d’ITEM.

Es farà una ronda en què primer es tria torn.Després, cada persona elegirà un grup d’alumnatde l’especialitat i curs que desitge impartir prefe-rentment. A continuació ho farà la persona a quicorresponga elegir en segon lloc i així successi-vament fins que tot el professorat complete el seuhorari lectiu o s’hagen assignat totes les hores co-rresponents al departament. De totes les cir-cumstàncies que es produïsquen en aquesta reu-nió s’alçarà acta, signada per tots els membres deldepartament, de la qual es traslladarà una còpiade manera immediata a la direcció d’estudis. Si hihaguera algun departament amb nombre insufi-cient d’hores lectives, l’horari que no completarales vint hores s’assignarà al professorat major de55 anys.• La caporalia d’estudis incorporarà, a cada horaripersonal, les hor es individuals setmanals co-rresponents a guàrdies, tutories, (pares/mares...),reunió de departament..., fins a completar les 25hores d’obligada permanència en el centre.• La caporalia d’estudis elaborarà els horaris set-manals seguint els criteris adoptats pel claustre.• En la configuració de l’horari de guàrdies del cen-tre es vetllarà perquè el professorat de cada de-partament tinga assignades hores de guàrdia enla franja horària coincident amb l’horari lectiu d’a-tenció directa a l’alumnat per professorat del de-partament corresponent, per tal de garantir la im-partició de les diferents matèries, àmbits i mòdulsa l’alumnat en cas d’absència del professorat titular.• Les matèries a les quals corresponguen dos o tresperíodes lectius setmanals no poden ser imparti-des en dies consecutius. L’horari lectiu de l’alum-nat no podrà incloure hores lliures intercalades nidos o més períodes lectius diaris de la mateixa ma-tèria.


Font: Ministeri d’Educació i elaboració pròpia

Educació superior

Ensenyaments universitaris

Educació secundària

Ensenyaments bàsics

Ed. Infantil

Ed. primària

Ensenyaments elementals

de música i dansa

Ensenyaments professionals

de música i dansa

6 cursos

Educació de persones adultes

Ensenyaments d’Idiomes

Educació

Infantil

Primer cicle(0-3)

Segon cicle(3-6)

Educació

Primària

6é5é4t3r2n1r

ESO

4t3r2n1r

Batxillerat

1r2n

Arts

Ciències i tecnologia

Hum

anitats i CCSS

PQPI Mòduls

professionals igenerals

CiclesFormatiusde GrauMitjà d’ FP

NivellMitjà

NivellBàsic

Grau Mitjà d’Arts

plàstiques iDisseny

TècnicEsportiu deGrau Mitjà

Mòdulsvoluntaris

Música i dansa

Art dramàtic

Arts plàstiques

Disseny

Títol Professional

Ensenyaments Artístics Superiors

Títol de Grau Títol de Doctor

Títol de Màster

Títol de Grau

Títol de Batxillerat

Estudis de Grau

Estudis dePostgrau

Estudis deDoctorat

Títol de Tècnic

Títol de Tècnic

Títol de Tècnic

CiclesFormatiusde Grau

Superior FP

GrauSuperior d’Arts

Plàstiques iDisseny

TècnicEsportiu de

GrauSuperior

Títol de TècnicSuperior



Qualificacióprofessional

Títol Graduat ESO

NivellAvançat

Ensenyaments obligatorisFormació profesionalEnsenyaments artísticsEnsenyaments esportiusAccés condicionatProva diagnòsticaProva d’accés

Proves lliures d’ESO,Batxillerat i FP

Conservació irestauració debéns culturals(no s’oferta al PV)

EL SISTEMA EDUCATIUY


El 3 d’agost de 2012 el Consell Valencià va apro-var el nou Decret de plurilingüisme (publicat enel DOCV el 6 d’agost) que començarà a aplicar-se el curs 2012/13. Per al Sindicat, aquest de-cret no garanteix el compliment dels objectiusper als quals hauria de servir que són el conei-xement en igualtat de les dues llengües oficialsmés l’adquisició d’una llengua estrangera. Amés, el nou decret margina i arracona el va-lencià, que ha intentat obrir-se camí amb mol-tes dificultats durant gairebé 30 anys de fun-

cionament de les línies en valencià i, des de 1997,dels programes lingüístics en valencià PEV i PIL.D’una banda, margina i arracona el valencià per-què:- Parteix de la falsa premissa de considerar elvalencià i el castellà sociolingüísticament en igu-altat de condicions. No hi ha cap mesura de su-port al valencià i desapareix el Pla de Norma-lització Lingüística. El valencià continua sent unallengua minoritzada que necessita d’un suportexplícit de l’administració que, ara, li és defini-

tivament negat.- No es parteix de les avaluacions dels progra-mes lingüístics actuals que indiquen clara-ment que els programes d’ensenyament en va-lencià són els òptims per a introduir una terce-ra llengua. El decret respon a un interés pura-ment polític i ideològic del PP d’anorreament delvalencià.- Elimina el programa d’immersió lingüística,destinat per a l’alumnat castellanoparlant. El va-lencià deixarà, per tant, de guanyar nous par-

DECRET 127/2012, de 3 d’agost, del Consell, pelqual es regula el plurilingüisme en l’ensenyança nouniversitària a la Comunitat Valenciana (DOCV06/08/2012) http://www.docv.gva.es/datos/2012/08/06/pdf/2012_7817.pdf

Objectiu Regular el plurilingüisme en l’ensenyament no uni-versitari, mitjançant l’establiment de dos progra-mes de caràcter progressiu d’aplicació en lesetapes d’Educació Infantil, Educació Primària,Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i For-mació Professional.

Programes ⁃Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valen-cià (PPEV): té com a llengua base per a l’ense-nyament el valencià. Pot aplicar metodologies i me-sures organitzatives d’immersió lingüística enfunció del context sociolingüístic i dels resultats deles avaluacions.⁃Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Caste-llà (PPEC): programa plurilingüe que té com a llen-gua base per a l’ensenyament el castellà.En els dos programes s’impartirà en tots els nivellsalmenys una àrea, matèria o mòdul en la llenguaque no és la base del programa, a més de les àreeso matèries lingüístiques.

Projecte Lingüístic de Centre (PLC)Document del centre docent que arreplega les me-sures organitzatives i curriculars per al desenvo-lupament dels programes lingüístics que es podenaplicar en un centre (substitueix el DPP i el Pla deNormalització Lingüística). Un centre podrà comp-tar amb un o els dos programes plurilingües en elprojecte lingüístic.

Haurà d’arreplegar les actuacions generals i es-pecífiques dissenyades en funció de la realitat lin-

güística de l’alumnat. Inclourà també els criteris iprocediments previstos per a la seua implantació,desenvolupament, seguiment i avaluació, així comels possibles programes experimentals autoritzatsen el centre i una relació nominal del professoratimplicat amb la seua corresponent titulació i com-petència; així mateix, haurà d’incloure un calendarid’implantació.

S’establiran les llengües d’ensenyament de lesdiferents àrees, matèries o mòduls no lingüísticsdel programa o programes plurilingües que es pugaautoritzar al centre.

Serà coordinat per la direcció del centre i l’e-laboració correspondrà a la Comissió de Coordi-nació Pedagògica.

Una vegada oït el Claustre de Professors, es pre-sentarà el projecte al Consell Escolar del centre,o al Consell Social en el cas dels centres integratsde Formació Professional, per a l’aprovació de laproposta, que es remetrà a la Inspecció d’Educa-ció per al seu informe i, posteriorment, a la DireccióGeneral d’Ordenació de la Conselleria per a la seuaautorització o, si és el cas, proposta de modifica-ció.

Coneixement del medi natural i socialS’ha d’impartir en valencià en els termes munici-pals de predomini lingüístic valencià, i en castellàen els termes municipals de predomini lingüísticcastellà (articles 35 i 36, respectivament, de la Lleid’Ús i Ensenyament del Valencià), sense perjudi-ci que una part del currículum de l’àrea puga im-partir-se en una llengua distinta.Ús de la llengua vehicularEn les àrees, matèries o mòduls lingüístics o no lin-güístics impartits en valencià, castellà o en llenguaestrangera, l’alumnat haurà d’utilitzar eixa mateixallengua vehicular tant per a la comunicació oral comescrita.

Transitorietat dels programes bilingüesactualsFins a l’aprovació dels projectes lingüístics dels cen-tres educatius, estos contindran els programes plu-rilingües que corresponguen als programes d’e-ducació bilingüe (PEV, PIL i PIP) que tenen im-plantats en el moment de l’entrada en vigor d’es-te decret. En este sentit, el PEV i el PIL s’assimi-laran al PPEV i el PIP al PPEC.

Llengua baseLa Conselleria d’Educació determinarà la llenguabase del programa o programes d’aplicació en cadacentre públic a la vista dels resultats de les ava-luacions dutes a terme en el centre, de criteris deplanificació educativa que garantisquen el com-pliment de l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de laComunitat Valenciana i d’una consulta sobre la pre-ferència del programa que s’haurà de realitzar encada centre als pares, les mares o els represen-tants legals de l’alumnat, prèvia campanya infor-mativa per part de La Conselleria d’Educació pera informar sobre la consecució dels objectiusplurilingües.

Reforç de l’anglésPer a reforçar l’aprenentatge de l’anglés, els cen-tres podran plantejar un increment horari de l’en-senyament de la llengua anglesa.

Educació InfantilEl programa plurilingüe es caracteritzarà, a mésde per l’ensenyament en valencià i/o castellà, perl’exposició a la llengua anglesa a partir del primercurs del segon cicle de l’Educació Infantil.

Educació PrimàriaEls programes plurilingües es caracteritzaran, amés de per l’ensenyament en valencià i castellà, perl’ensenyament en anglés de continguts específics

ENSENYAMENT PLURILINGÜE

El decret de plurilingüisme atempta contra elvalencià i no aconseguirà els objectius marcats

REGULACIÓ DEL MODEL PLURILINGÜE


lants. - Converteix el Programa d’Incorporació Pro-gressiva (PIP) en Programa Plurilingüe d’En-senyament en Castellà. El PIP permetia incre-mentar progressivament les matèries en va-lencià. Això ni serà possible a partir d’ara.- No es parla explícitament de catalogar lingü-ísticament tots els llocs de treball en valencià.Des de l’any 1999 està pendent la catalogació ensecundària. En canvi, ja s’han catalogat en an-glés les places dels centres de la xarxa pluri-lingüe experimental a efectes de la seua provi-sió no definitiva.- Introdueix una enquesta a les famílies per a de-cidir en quina llengua volen que inicien els en-senyaments els seus fills i filles. Això crearà unconflicte allà on no l’havia sota el fals argument

de la llibertat d’elecció dels pares i mares.D’una altra banda, no assolirà els objectius d’ad-quirir una llengua estrangera perquè:- La mateixa Consellera ha reconegut que no hiha prou docents formats en anglés per aplicarel decret.- No hi ha un pla seriós de formació del pro-fessorat i es pretén col·lapsar les escoles oficialsd’idiomes per a formar-los, sense ampliar la xar-xa d’EOIs, que ja és obsoleta per atendre tota lademanda actual.- No hi ha una partida específica en els pres-supostos per aplicar el decret. És a dir, no s’in-vertirà ni un euro i els centres i el professorats’han d’apanyar amb els seus propis recursos.- Es fomenta fonamentalment l’anglés, margi-nant altres llengües estrangeres presents en el

sistema educatiu valencià, especialment elfrancés.- No s’ha comptat amb les aportacions d’un con-junt molt representatiu d’institucions educati-ves i entitats culturals de la societat valencia-na que apuntaven cap a un altre model de plu-rilingüisme que no marginara el valencià i quepermetia incorporar una tercera llengua amb cri-teris educatius i pedagògics.- No hi ha cap mesura externa al sistema edu-catiu que introduïsca també el plurilingüisme enla societat.


del currículum, almenys, d’una àrea no lingüísti-ca, amb la prèvia autorització de l’administració edu-cativa.

ESO, Batxillerat i FP de grau mitjàEs caracteritzaran, a més de per l’ensenyament envalencià i castellà, per l’ensenyament de contingutsespecífics del currículum, com a mínim, d’una ma-tèria o mòdul no lingüístic en anglés, amb la prè-via autorització de l’administració educativa.

Catalogació lingüísticaEs catalogaran lingüísticament els llocs de treballen els centres públics amb la finalitat de garantirla continuïtat dels programes plurilingües.

Professorat Reconeixement La Conselleria d’Educació tindrà enconsideració el professorat que imparteix en unallengua estrangera les àrees, matèries o mòdulsno lingüístics als efectes que es determinen en elsdiferents concursos d’àmbit autonòmic en què par-ticipe el professorat, així com en les activitats deformació permanent del professorat.Capacitació i formació La conselleria facilitarà laformació contínua del professorat en valencià i enanglés.

Dotació econòmicaCap. El desplegament d’aquest decret haurà de seratés amb els mitjans personals i materials de laConselleria d’Educació.

Altres llengües estrangeres vehiculars La Conselleria d’Educació podrà autoritzar, en elscentres docents que vehiculen en anglés almenysuna àrea, matèria o mòdul no lingüístic, la possi-bilitat de vehicular addicionalment en una altra llen-gua estrangera diferent de l’anglés una àrea ma-tèria o mòdul més. Aquesta autorització estarà con-dicionada a l’existència, en el mateix centre, de re-cursos humans suficients.

Normativa transitòria d’aplicacióFins a la implantació dels programes plurilingüesd’acord amb el calendari d’aplicació es mantenenen vigor els programes lingüístics regulats en la

normativa anterior al decret de plurilingüisme que,alhora, són derogats: disposicions previstes en elDecret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell, sobreaplicació de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, dela Generalitat, d’Ús i Ensenyament del Valencià, enl’àmbit de l’ensenyment no universitari de la Co-munitat Valenciana; així com les relatives a l’arti-cle 88 del Reglament Orgànic i Funcional de les Es-coles d’Educació Infantil i dels Col·legis d’Educa-ció Primària, i els programes d’educació bilingüeprevistos en l’article 102 del Reglament Orgànic iFuncional dels Instituts d’Educació Secundària; Or-dre de 30 de juny de 1998, de la Conselleria de Cul-tura, Educació i Ciència, per la qual s’estableixenels requisits bàsics, criteris i procediments per aaplicar en els centres educatius un programad’educació bilingüe enriquit, i la Resolució de 30 dejuliol de 2008, de la Conselleria d’Educació, per laqual s’estableix els requisits bàsics, criteris i pro-cediments per a aplicar en els centres educatiusun programa d’educació plurilingüe que permetafomentar una primera aproximació a la llengua an-glesa en el segon cicle d’Educació Infantil).

Derogació normativa Queden derogats:⁃ Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell, so-bre aplicació de la Llei 4/1983, de 23 de novembre,de la Generalitat, d’Ús i Ensenyament del Valencià,en l’àmbit de l’ensenyament no universitari de laComunitat Valenciana; ⁃ Els programes d’educació bilingüe a què fa re-ferència l’article 88 del Reglament Orgànic i Fun-cional de les Escoles d’Educació Infantil i dels Col·le-gis d’Educació Primària, aprovat pel Decret233/1997, de 2 de setembre, del Consell, i els pro-grames d’educació bilingüe previstos en l’article 102del Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d’E-ducació Secundària, aprovat pel Decret 234/1997,de 2 de setembre, del Consell;⁃ totes les disposicions del mateix o inferior rangque s’oposen al que disposa aquest decret.

Calendari d’aplicació

CURS 2012-2013 INTRODUCCIÓ: EDUCACIÓ IN-FANTIL 3 ANYSCURS 2013-2014 EDUCACIÓ INFANTIL 4 ANYSCURS 2014-2015 EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYSCURS 2015-2016 PRIMER CICLE EDUCACIÓ PRI-MÀRIACURS 2016-2017 SEGON CICLE EDUCACIÓ PRI-MÀRIACURS 2017-2018 TERCER CICLE EDUCACIÓ PRI-MÀRIACURS 2018-2019 1r i 2n ESO CURS2019-2020 3r i 4t ESOCURS 2020-2021 1r i 2n BAT

Altra normativa sobreplurilingüisme

Resolució de 30 de juliol de 2008, de la Conselle-ria d’Educació, per la qual s’estableix els requisitsbàsics, criteris i procediments per a aplicar en elscentres educatius un programa d’educació pluri-lingüe que permeta fomentar una primera apro-ximació a la llengua anglesa en el segon cicle d’E-ducació Infantil.http://www.docv.gva.es/datos/2008/08/21/pdf/2008_10089.pdf

Ordre de 19 de maig de 2009, de la Conselleria d’E-ducació, per la qual s’estableix l’organització, es-tructura i funcionament d’un programa experi-mental plurilingüe a la Comunitat Valenciana(DOCV 12/06/2009)http://www.docv.gva.es/datos/2009/06/12/pdf/2009_6789.pdf

Ordre 19/2011, de 5 d’abril, de la Conselleriad’Educació, per la qual es va establir la Xarxa deCentres Docents Plurilingües a la Comunitat Va-lenciana, impartir en el seu currículum almenysuna àrea, matèria o mòdul en llengua estrange-ra, preferentment en anglés.http://www.docv.gva.es/datos/2011/04/15/pdf/2011_4482.pdf


- Cursos de Capacitació Lingüística en Valencià (Ni-vells 0, I i II) i- Un dels cursos de Formació Tecnicodidàctica: Es-pecífic A (Infantil i Primària) o Específic B (resta decossos).

– Cursar optativament el Nivell 0 (85 hores) o re-alitzar la Prova de Nivell 0 per a accedir al NivellI.– Cursar el Nivell I (85 hores).– Cursar el Nivell II (85 hores), després d’haver su-perat el nivell anterior.– Per a finalitzar el Primer Cicle cal cursar obli-gatòriament un dels cursos específics A o B (50 ho-res).

- Es pot accedir al Nivell I amb el Certificat de Co-neixements Orals de la JQCV o amb el segon cursdel Nivell Bàsic de Valencià de les EOI.- Es pot accedir al Nivell II amb el Certificat de GrauElemental de la JQCV o haver superat el PrimerCurs del Nivell Intermedi de Valencià de les EOI.- Es pot accedir a un dels Cursos de Formació Tec-nicodidàctica del Primer Cicle (A o B), amb el Cer-tificat de Grau Mitjà o Superior de la JQCV.- Es pot cursar, alhora, el Nivell II i un dels cursosespecífics.

COM S’OBTÉ ITINERARIS ACCÉS

CERTIFICAT DE CAPACITACIÓ

- Curs de Capacitació Lingüística de Nivell III i- Curs de Formació Tecnicodidàctica: Específic D.

Per a accedir al Segon Cicle, s’haurà d’acreditar estar en possessió del Cer-tificat de Capacitació per a l’Ensenyament en Valencià.Dirigit únicament al professorat d’Educació Secundària d’àrees lingüístiques,al professorat d’Educació Infantil i al professorat d’Educació Primària.

COM S’OBTÉ ACCÉS

DIPLOMA DE MESTRE

Primer cicle del Pla de Formació Lingüistico-Tèc-nica en Valencià del Professorat no Universitari dela Universitat d'Alacant, la Universitat Jaume I ola Universitat de València.

Grau Mitjà o Superior de la JQCV i curs específicdel Primer Cicle (A o B, segons corresponga) delPla de Formació Lingüisticotècnica en Valencià delProfessorat no Universitari de la Universitat d’A-lacant, de la Universitat Jaume I de Castelló o dela Universitat de València.

Segon Cicle del Pla de Formació en Valencià delProfessorat no Universitari de la Universitat d’A-lacant, de la Universitat Jaume I de Castelló o dela Universitat de València

El Certificat de Capacitació per a l’Ensenyament en Valencià faculta per a impartir, sempre que s’estiga en possessió de les titulacions o condicions aca-dèmiques i administratives requerides:- l’ensenyament en valencià com a llengua vehicular en la totalitat dels nivells d’ensenyament no universitari, - continguts curriculars de valencià en Educació Infantil i l’àrea de Valencià en Educació Primària.

El Diploma de Mestre de Valencià faculta per a impartir, sempre que s’estiga en possessió de les titulacions o condicions acadèmiques i administratives re-querides- l’ensenyament en valencià com a llengua vehicular en la totalitat dels nivells d’ensenyament no universitari, - continguts curriculars de valencià en tots els nivells d’ensenyament no universitaris.

COM ACONSEGUIR LA TITULACIÓ DE VALENCIÀ I LACAPACITACIÓ EN LLENGÜES ESTRANGERESNormativaORDE de 5 d’octubre de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula el Pla de Formació Lingüisticotècnica en Llengües del Professorat no Uni-versitari i l’obtenció de les titulacions administratives necessàries per a l’ús vehicular de les llengües en tots els nivells d’ensenyament no universitari (DOCV28/10/2009) http://www.docv.gva.es/datos/2009/10/28/pdf/2009_12156.pdf



NOVA REGULACIÓ DE LES ITINERÀNCIES


Nova regulació de les itinerànciesn NormativaOrdre 44/2012, d’11 de juliol, de la Conselleria d’E-ducació, Formació i Ocupació, per la qual es regulael règim aplicable al professorat que presta servi-cis en més d’un centre docent públic d’ensenyan-ça no universitària de titularitat de la Generalitat.(DOCV 17/07/2012).Altres normes d’aplicació: Decret 64/2011, de 27 demaig, del Consell (DOCV 30/05/2011), pel qual esmodifica el Decret 24/1997, d’11 de febrer (DOGV17/02/1997), sobre indemnitzacions per raó del ser-vici i gratificacions per servicis extraordinaris, i Or-dre de 23 de juliol de 1998, de la Conselleria d’E-conomia, Hisenda i Administració Pública, que eldesplega (DOGV de 15/09/1998).

n DefinicionsEs diferencien tres tipus de llocs de treball que com-binen docència en més d’un centre:A) completats: si completem horari amb un altrecentre de la nostra localitat, o de localitats limítrofesper evitar un desplaçament o supressió. Si són cen-tres de localitats diferents, tindrem indemnitzacióper quilometratge.B) compartits: si són en centres de la mateixa lo-calitat.C) itinerants: si són en centres de localitats dife-rents.Atés que els llocs docents itinerants i compartitstenen caràcter singular, l’adscripció a aquestes pla-ces és voluntària.

n Règim i horari del professoratEl professorat complirà, en cada un dels centres,la part proporcional de l’horari complementari set-manal d’obligada permanència i complementarimensual al centre.

L’horari del docent es configurarà, preferent-ment, atenent cada centre en dies i/o en jornades

distintes. Així mateix, no hi haurà obligació de co-mençar i de finalitzar la jornada al centre d’ads-cripció.

L’horari del docent es configurarà, preferent-ment, atenent cada centre en dies i/o en jornadesdistintes. Així mateix, no hi haurà obligació de co-mençar i de finalitzar la jornada al centre d’ads-cripció.

El calendari laboral serà el que correspon al delcentre d’adscripció.

La reducció horària de l’horari complementa-ri serà la següent: fins a 60 km setmanals, dues ho-res de reducció; de 60 a 120 km, tres hores; de 120a 160 km, quatre hores; de 160 a 200 km, cinc ho-res; de 200 a 240 km, cinc hores.

Quan el desplaçament setmanal supere els 200quilòmetres setmanals, el professorat tindrà dreta la reducció d’una hora lectiva a més de les com-plementàries.

El nombre màxim de centres per a atendre éstres, excepte en el cas de centres rurals agrupats,en què el nombre màxim és cinc.

Els horaris seran elaborats, coordinadament,per les direccions d’estudis dels centres en què im-partisca les seues ensenyances. En cas de desacord,els fixarà la Inspecció Educativa.

n Càlcul i cobrament de les indemnitzacionsEl professorat itinerant i el professorat d’horari com-pletat en un altre centre de distinta localitat per-cebrà les indemnitzacions per quilometratge d’a-cord amb aquesta taula: 0,19€/km en el cas de tu-rismes i 0,078€/km en el cas de motocicletes.

Quan en el mateix dia el professorat haja de des-plaçar-se entre diversos centres, es computarà eldesplaçament d’anada entre el centre d’adscrip-ció i el més allunyat d’aquest, i només si hi ha do-cència posterior en el mateix dia al seu centre d’ads-cripció, podrà computar-se el desplaçament de tor-nada a aquest.

En cas d’accident de circulació, el professorattindrà dret a les indemnitzacions que puguen cor-respondre per l’aplicació de l’article 6 del Decret24/1997, d’11 de febrer, del Govern Valencià, quecomprendran els danys propis no coberts perl’assegurança del professorat.

n CentresEl professorat itinerant formarà part dels claustresde tots els centres en què impartisca la docència.En cas de coincidència horària, preferentment as-sistirà a la sessió del claustre del seu centre d’ads-cripció.

n L’opinió del sindicatLa nova normativa d’itineràncies està directa-ment relacionada amb les retallades provocadesper l’augment de ràtios i de l’horari lectiu perquèha provocat molts desplaçaments i supressions ila multiplicació de docents que han d’impartir do-cència en més d’un centre. L’ordre empitjoragreument les condicions laborals del professoratcom, entre altres aspectes, els següents:• la reducció ja no serà d’hores lectives sinó com-plementàries, quan és palés que el professorat iti-nerant i compartit ha de multiplicar l’atenció a l’a-lumnat i a famílies per a poder atendre tots els cen-tres.es continua sense actualitzar la normativa d’in-demnitzacions pel que fa a la quantitat per quilò-metre (l’última revisió és del 2008).• les interines a partir del sisé mes d’embaràs, jano podran suspendre transitòriament les itine-ràncies, amb el conseqüent perill per la seua sa-lut.• es creen les compartides, però sense cap tipusd’indemnització per quilometratge.

- Curs Específic A (per al professorat d’Educació Infantil o d’Educació Primària) - Curs Específic B (per al professorat de la resta de nivells no universitaris).

Per accedir als cursos específics cal acreditar la formació lingüística segü-ent: B1 per a Infantil i Primària; B2 per a la resta de nivells.Aquestes titulacions l’oferixen els següents programes i organismes:– El Programa de Suport a l’Ensenyament i l’Aprenentatge deLlengües Estrangeres (PALE).– Universitats.– Escoles oficials d’idiomes..

COM S’OBTÉ ACCÉS

CAPACITACIÓ EN ANGLÉS I ALTRES LLENGÜES ESTRANGERES

El Certificat de Capacitació en Anglés i en altres llengües estrangeres faculta per a impartir en la llengua estrangera corresponent les àrees no lingü-ístiques de tots els nivells no universitaris, sempre que estiga en possessió de les titulacions o condicions acadèmiques i administratives requerides pera impartir la docència en els esmentats nivells.


SISTEMES DE PROTECCIÓ

RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL http://www.seg-social.es

El personal interí docent està inclòs en el sistemadel Règim General de la Seguretat Social. Aquestrègim presenta algunes caràcterístiques que con-vé conéixer.

nPrestacions per desocupació• Beneficiaris. Tindran dret a percebre aquestesprestacions els treballadors i les treballadores quetinguen cotizats els 365 dies immediatament an-teriors a la situació de desocupació.• Tipus de prestacions. A) Prestacions per desocupació total, per als quevolen treballar i no poden. B) Prestacions per desocupació parcial, per als quehan vist reduïda la seua jornada de treball en, al-menys, un 33%.• Quantia de les prestacions. Es calcularà tenint en compte la base reguladoradels sis mesos immediatament anteriors a la si-tuació de desocupació, i se n’obtindrà la mitjana.Les quanties a percebre seran: A) Durant el 180 primers dies, es pagarà el 70% del’import de la base reguladora. B) A partir dels 181 dies, es pagarà el 50% de l’im-port de la base reguladora.

nPrestacions per incapacitat temporal • La base que es tindrà en compte per a calcularla prestació per incapacitat temporal (IT) serà labase per contingències comunes.• En el període que un treballador es troba en si-tuació d’IT percebrà les quanties següents: A) Del dia 4 al dia 20, es pagarà per part de la Se-guretat Social el 60% de la base reguladora; el 40%

restant el pagarà l'empresa.B) Des del dia 21 es pagarà el 75% de la base re-guladora i el 25% restant el pagarà l'empresa.

n Tipus de jubilacions aplicablesEs presenten a continuació els tipus de jubilacionsmés habituals, encara que n’hi ha d’altres que nose solen aplicar als funcionaris interins.• Jubilació forçosa. Es produeix quan el treballa-dor compleix 65 anys d'edat. La base reguladoraes calcula a partir de les bases per contingènciescomunes dels 15 anys immediatament anteriorsal fet causant.• Jubilació per incapacitat. Es produeix quan el tre-ballador es troba en situació d’IT durant almenys12 mesos, el quals podran ser prorrogats per sismesos més si hi ha alguna possibilitat de recu-peració o el diagnòstic és incert. Actualment no esconcedeixen pràcticament prórrogues i al cap alpart de baixa número 33 aproximadament Inspecciómèdica ja fa passar un tribunal.Els períodes de baixa pel mateix motiu s'acumu-laran a l’efecte d'aquest temps màxim, sempre queentre baixa i baixa no hagen transcorregut més desis mesos. Per al càlcul de la base reguladora estenen en compte les bases de contingències co-munes dels últims huit anys.D'aquests períodes d’IT, es poden derivar quatretipus de jubilacions: • Jubilació parcial. No se sol aplicar.• Jubilació per incapacitat total per a la professióhabitual.El treballador percebrà, si és menor de 55 anys,el 55% de la base reguladora i, si és major de 55

anys, el 75%.• Jubilació per incapacitat absoluta per a qualse-vol professió.Es percebrà el 100% de la base reguladora. No hiha descompte d’IRPF.• Gran invalidesa. No se sol aplicar. 150% de la basereguladora. No se sol aplicar, ja que es dona en ma-lalties molt greus i amb molta dependencia de lapersona malalta.• Jubilació als 60 anys. És produeix quan el tre-ballador té cotitzats a la Seguretat Social un mí-nim de 15 anys i ha realitzat alguna cotització abansde l’1 de gener de 1967. La base reguladora, equi-valent a la base per contingències comunes delsúltims 15 anys, es redueix en un 8% per cada anyque falte per a complir els 65 anys.• Jubilació als 61 anys. El mateix que al punt an-terior però sense la condició de mutualista.

nPrestacions durant la maternitat Durant el període de permís maternal es perce-brà el 100% de la base per contingències comu-nes, la qual serà pagada íntegrament per la Se-guretat Social. Aquesta prestació no està subjec-ta a cap tipus de retenció (IRPF, Seguretat Socialo altres).

NOTA IMPORTANT PER AL PERSONAL SUBSTI-TUT: Cal demanar la baixa quan es té el nome-nament per cobrar en funció de la nòmina actuali no en funció de la prestació d’atur.

per la regulació de lajornada continuada


LES FUNCIONÀRIES INTERINES I ELPERMÍS DE MATERNITAT

Durant aquest curs escolar, un nombre reduït, peròno per això poc important, de professores interineshan patit una situació injusta, ja que han hagut detriar entre el seu permís per maternitat i un lloc detreball.

Quan una docent embarassada o en permís dematernitat obté plaça en les adjudicacions de ju-liol, no hi ha cap problema, perquè una altra per-sona la substituirà mentre està de permís i, en aca-bar-lo, la interina s'incorporarà a la seua vacant ad-judicada. De la mateixa manera, si la docent em-barassada obté vacant per a tot el curs, podrà gau-dir dels seus permisos sense més entrebancs.

La dificultat ve quan el naixement de la criatu-ra té lloc en un moment en el qual a la mare en-cara no l'han adjudicat un lloc de treball ja que, enaquestos casos, la Conselleria d'Educació ha obli-gat a les mares a renunciar al gaudi del seu per-mís si volien ser contractades. El sindicat va fer to-tes les gestions possibles davant de l'administra-ció, però no ha hagut cap rectificació i ara queda lavia judicial.

De cara al curs que ve, la qüestió encara estàoberta, ja que el nou acord de personal interí es-tipula el procediment a seguir en l'adjudicació d'i-nici de curs, però no en la resta d'adjudicacions.STEPV exigeix que, siga quina siga l'adjudicació oel tipus de plaça, el procediment siga el mateix: lacontractació de la mare i, al mateix temps, la con-cessió del permís per maternitat

Revisa la normaEstà la Conselleria d'Educació discriminant les do-nes i coartant el seu dret al treball i a la materni-tat?. Tot sembla indicar que així és, doncs pel sim-ple fet d'haver estat mare i estar gaudint del per-mís per maternitat legalment reconegut, no tenendret que se’ls oferisca un lloc de treball, amb elsperjudicis que a nivell econòmic i administratiu esderiven d'aquesta actuació. De la manera d'actuar de la conselleria, es desprènuna postura contrària a dret, en vulnerar amb aixòtota la normativa vigent aplicable a aquest cas. I quina és la norma que es vulnera, entre d’altres.

Constitució Espanyola (article 35) estableix:"1. Tots els espanyols tenen el deure de treballari el dret al treball, a la lliure elecció de professió oofici, a la promoció a través del treball i a una re-muneració suficient per satisfer les seves neces-sitats i les de la seva família, sense que en cap caspuga haver discriminació per raó de sexe."

Llei 9 / 2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per ala Igualtat entre Dones i Homes (article 4. Princi-pis rectors de l'acció administrativa), disposa: “2. Les diferents administracions públiques, han d'a-doptar una estratègia dual basada en el principi decomplementarietat de mesures d'acció positiva i les

que responguin a la transversalitat de gènere.”Mentre que l’article 13, que regula l’accés a l'o-

cupació en condicions d'igualtat, diu: "En relacióamb el treball, aquesta llei empararà totes les me-sures adequades per al compliment de la igualtaten l'accés a l'ocupació".

Llei Orgànica 3 / 2007, de 22 de març, per a la igu-altat efectiva de dones i homes, en l'article 5. Igu-altat de tracte i d'oportunitats en l'accés a l'ocu-pació, en la formació i en la promoció professionals,i en les condicions de treball, estableix el següent:

Així mateix, en l'article 8. Discriminació per em-baràs o maternitat, regula el següent: "Constitueixdiscriminació directa per raó de sexe tot tracte des-favorable a les dones relacionat amb l'embaràs ola maternitat".

D'altra banda, en l'article 10. Conseqüències ju-rídiques de les conductes discriminatòries, preveuel següent: "Els actes i les clàusules dels negocisjurídics que constitueixin o causin discriminació perraó de sexe es consideraran nuls i sense efecte, idonaran lloc a responsabilitat a través d'un siste-ma de reparacions oindemnitzacions que siguin re-als, efectives i proporcionals al perjudici sofert, aixícom, si s'escau, a través d'un sistema eficaç i dis-suasiu de sancions que previngui la realització deconductes discriminatòries ".

Enxarxats

Enxarxats és una iniciativa del'STEPV per a compartir recursosamb els centres. Des d’aquest es-pai (http://enxarxats.intersindi-cal.org) es pot accedir a múltiplesinformacions sobre diferents sec-tors educatius o a pàgines webamb materials, recursos i enlla-ços referents a aspectes d’interésper al treball a l’escola (un món dellibres, el 9 d’Octubre, educacióper al consum, celebritats...) o in-formacions útils (Un nadal dife-rent, un estiu de profit...).

La Junta de PersonalDocent

És l'òrgan legal de representaciósorgit de les eleccions sindicals enl'àmbit de cada Direcció Territorial:València, 73 representants (33STEPV); Alacant, 63 (26); Castelló,35 (16). Les organitzacions ambmés del 10% del total de vots eme-sos integren les meses sectorialsd'Educació, una en l'àmbit de laConselleria i, una altra, en el con-junt de l’estat. Al País Valencià,l’STEPV hi té el 42,69% de repre-sentativitat en les juntes; la resta esreparteix entre CCOO (19,30%),CSIF (13,45%), ANPE (12,87%) iUGT (10,53%).

El comité de salutlaboral

Els comités de salut laboral sónòrgans paritaris integrats per re-presentants de l'administració idels treballadors que han de vet-lar per la seguretat i la salut la-boral i als quals pot adreçar-sequalsevol treballador o treballa-dora. Les delegades i els delegatsde prevenció tenen atribuïdesfuncions específiques en matèriade prevenció i són elegits entre elsmembres electes de les juntes depersonal i de les seues seccionssindicals. Exerceixen un treball devigilància i control sobre el com-pliment de la normativa de pre-venció de riscos laborals.


“Estudi de les condicions de treball i la influènciad’aquestes condicions en l’estat físic, mental i so-cial del treballador i de la treballadora a causa dela realització d’una tasca específica”. Aquesta de-finició està inspirada en el concepte de salut laboralde l’Organització Mundial de la Salut (OMS): la sa-lut és un estat de benestar físic, mental i social, ino sols l’absència de dany i de malaltia. Des d’a-questa perspectiva, la cultura de la prevenció ha desubstituir la inèrcia dels fets consumats, de tal ma-nera que les mesures per garantir la seguretat i laprevenció dels riscos laborals ha d’integrar-se enles fórmules organitzatives i de gestió empresariali impregnar totes les estratègies de les empresesper dur endavant les seues activitats.

Què fa el SindicatSTEPV-Iv ha promogut diverses campanyes per in-formar els treballadors i les treballadores do-cents de qüestions relacionades amb la salut laborali per reivindicar una millora substancial de les con-dicions laborals mitjançant l’aplicació de polítiquespreventives: Pengem les claus plantejava milloresen les condicions de treball en llocs considerats iti-nerants; Pel reconeixement de les nostres malaltiesprofessionals pretenia, mitjançant una nova cata-logació de les malalties i accidents laborals consi-derats fins ara fortuïts, que s’hi començaren a apli-car mesures preventives des de tots els àmbits degestió de l’administració educativa. Des del comi-té de Seguretat i Salut Laboral, la represenciació delSindicat ha encapçalat la denúncia de situacions con-cretes que produïen un deteriorament greu de lescondicions de treball individuals i col·lectives de pro-fessorat a determinats centres educatius públics.

El Sindicat va propiciar la signatura dels acordsde juliol de 2006 al si de la Comissió Sectorial deSeguretat i Salut Laboral, uns acords que suposavenun impuls necessari.

En aquestos moments hem presentat denún-cia davant la Inspecció de Treball pels successiusincompliments en matèria de Salut Laboral per partde l’administració. La Conselleria està obligada perllei a dur endavant els compromisos adquirits enMesa de Negociació, i per la normativa d'obliga-tori compliment, com ara els Plans d'Autoprotec-ció escolar, la vigilància individualitzada de la sa-lut, el desenvolupament de la figura del coordina-dor de riscos laborals en cada centre, la regulacióde l'adaptació I el canvi del lloc de traball per mo-tius físics o psicosocials, o el protocol contra l'as-setjament en el treball.

Els comités de SeguretatEls comités de Seguretat i Salut Laboral són òrgansparitaris integrats per representants de l’admi-nistració i dels treballadors, que han de vetlar perla seguretat i la salut laboral i als quals pot adre-çar-se qualsevol treballador o treballadora.

S'hi pot traslladar qualsevol problemàtica per-sonal o del centre de traball relacionada amb unasituació de risc laboral.

Les delegades i els delegats de prevenció tenenatribuïdes funcions específiques en matèria de pre-venció i són elegits entre els membres electes deles juntes de personal i de les seues seccions sin-dicals. Exerceixen un treball de vigilància i controlsobre el compliment de la normativa de prevencióde riscos laborals.

En aquestos moments es dóna la paradoxa quetant les presidències del Comité com les secreta-ries deixen de disposar del crèdit horari que tenienassignat per fer les tasques pròpies del servei, jaque la Conselleria, unilateralment, ha pres la de-cisió de prescindir-ne.

La Comissió sectorial de Seguretat i S. LaboralEl Sindicat va propiciar la signatura dels acords dejuliol de 2006 al si de la comissió sectorial de Se-guretat i Salut Laboral. Aquests acords han estatincomplits per la Conselleria, i han estat objecte d’u-na denúncia a l’Inspecció de Treball. El Sindicat, amés d’exigir el seu compliment, vol ampliar els dretsdel professorat sobre seguretat i salut laboral.

Els delegats de PrevencióEls delegats i les delegades de Prevenció del’STEPV-Iv col·laboren amb la Conselleria en la mi-llora de l’acció preventiva, promouen i fomenten lacooperació dels treballadors i les treballadores enl’execució de la normativa sobre prevenció de ris-cos laborals. Els delegats han de ser consultats per

l’administració per a les decisions referides a la con-sulta dels treballadors i treballadores, amb caràcterprevi a la seua execució. Els delegats exerceixen untreball de vigilància i control sobre el complimentde la normativa de prevenció de riscos laborals.

Als delegats i a les delegades se'ls hi pot fer ar-ribar les problemàtiques laborals particulars o delcentre, per estudiar-les i reclamar a continuació l'ac-tuació del Comité de Seguretat I Salut Laboral.

Normativa vigent• Àmbit estatal: Llei 31/1995 de 8/11/95 (BOE10/XI/95). Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Re-ial Decret 39/1997 de 17/I/97 (BOE 31/1/97). Re-glament dels Serveis de Prevenció. Decret 123/2001,del 10 de juliol de la Generalitat Valenciana. • Desenvolupament normatiu al País Valencià: Re-ial Decret 780/1998 de 30/4/98 (BOE 1/5/1998, mo-dificat pel RD 39/1997. Llei 39/1999 de 5/11/99 (BOE6/11/99). Conciliació de la vida familiar i laboral: Re-ial Decret 5/2000 de 4/8/00 (BOE 8/8/00). Text refósde les infraccions i sancions. Llei 54/2003 de 12/12/03(BOE 13/12/03). Reforma del marc normatiu.

Per a saber-ne més• Autoria compartida: “La salud del profesorado”(Tema del mes), a Cuadernos de Pedagogía núm.335, Barcelona, maig 2004.• Autoria compartida: Riesgos psicosociales en laenseñanza, Cuadernos STEs-intersindical, Valla-dolid, 2003.• Navarro, Javier: Legislació bàsica en Salut La-boral, ed. All-i-Oli. València, 2001.

SALUT LABORAL

MÉS INFORMACIÓ EN http://www.intersindical.org/salut_laboral

LA SALUT LABORALUNA PRIORITAT SINDICAL


JUBILACIONS

TIPUS DE JUBILACIÓ

NOTES: •Al començament de cada any, la Conselleria d’Educació publica la convocatòria per acollir-se a la jubi-

lació voluntària LOE (Disposició transitòria segona). Per aquest motiu, les instàncies d’un any no serveixen per al

següent. •Es consideren anys efectius a l’Estat tots els reconeguts com de cotització a qualsevol règim públic de

Seguretat Social. •En cas d’haver canviat de cos al llarg de la carrera professional, existeix una fórmula que apli-

ca l’administració: P= R(1) C(1) + (R(2)-R(1) C(2) + (R(3) – R(2) C(3) +... P= Quantia de la pensió de jubilació. R(1),

R(2), R(3)...= Havers reguladors corresponents al primer i als successius grups professionals en què s’han pres-

tat serveis. C(1), C(2), C(3)...= Els percentatges de càlcul corresponents als anys complets de servei transcorre-

guts des de l’accés al primer grup i als successius fins a la jubilació, o fins a la data en què es computen els ser-

veis en cas de jubilació per incapacitat i altres amb bonificacions en temps de serveis •El màxim de les pensions

per al 2008 està fixat en 33.383,14 euros anuals o 23.84,51euros mensuals amb 14 mensualitats.

INFORMA STEPV-Iv REQUISITS TERMINI OBSERVACIONS DOCUMENTS

JUBILACIÓ VOLUNTÀRIA(Art. 29, Llei 50/84L'administració solfacilitar les instàncies.Vàlid fins el 31/12/12.Hi pot haver canvis.

Tindre complits 60anys i com a mínim 30anys de serveis.

3 mesos d’antelació ala data en què desitgejubilar-se.

JUBILACIÓ FORÇOSAPER INCAPACITATPERMANENT(Art. 39.2 Llei deFuncionaris Civils del’Estat. Art. 28.2.c Lleide classes passives)

Període carència(període mínim decotització), per a tin-dre dret a pensió.Patir incapacitat per-manent per a l’exerci-ci de les seues fun-cions, bé per inutilitatfísica, bé per afebli-ment apreciable defacultats.

D’ofici o a instànciesde l’interessat.

JUBILACIÓ FORÇOSAPER EDAT REGLA-MENTÀRIA(Art. 33, Llei 30/84)

En complir 65 anys.Període de carència,per a tindre dret apensió.

D’ofici, l’Administracióli ho comunicarà a l’in-teressat amb unaantelació de 6 mesos.

PENSIONS EXTRAORDINÀRIES • Quan la incapacitat és originada per accident omalaltia, en acte de servei o com a conseqüència d’a-quest, o per acte terrorista. • S'ha de sol·licitar un expedient d'indagació de causesi l'Administració nomenarà un instructor. Una vegadainstruït s’ha de lliurar al Minis teri d’Economia que sil’aprova multiplica per 2 la pensió inicialment fixada.• La quantia es calcula igual que en el cas d’IPS peròamb els havers multiplicats per dos.• Pot ser per viudetat, orfandat o en favor de pares.

PERSONAL INTERÍ ifuncionari del 2011Vàlid fins el 31/12/2012.Hi ha canvis prevists al 2013.

Tindre complits 67anys o més de 60 peròamb penalització percada any que falte pera complir 65 anys.Període de carènciade 15 anys.

Es convenient presen-tar la sol·licitud amb 3mesos d’antelació a ladata en què desitgejubilar-se.

• Instància sol·licitud en tres exemplars.• Fotocòpia del DNI, per les dues cares.• Certificat de naixement. • Full de ser-veis certificat. • Imprés on es farà constarles dades corresponents a l’anualitat ante-rior. • Domicili particular i telèfon.

El cessament serà el mateix dia queha escollit per a jubilar-se.

• Fotocòpia DNI, per les dues cares.• Fotocòpia NIF.• Certificat de naixement.• Full de serveis certificada. Cas de cotit-zar a alguna Mutualitat docent en cal-dran dos, de fulls.• Imprés de declaració, on es faranconstar les dades corresponents a l’a-nualitat anterior a la de la jubilació.• Domicili i particular i telèfon.Nota: l’administració sol facilitar el pleccomplet d’instàncies.

Es consideren com a serveis efecti-vament prestats el període de tempsque li resta per a arribar als 65 anys.Penalització als afectats amb menysde 20 anys de serveis si la IncapacitatPermanent no l’ha inhabilitat per atota la professió: amb una reducciódel 5% per cada any que falte per acomplir els 20 anys de serveis, ambun màxim del 25%. Si posteriormentes produeix un empitjorament de lamalaltia que l’inhabilite per a totaprofessió o ofici es podrà augmentarla prestació en un 100%.

Pot demanar d’acabar el curs en quècompleix 65 anys i cessar el 31/VIII. Sino, ho farà el mateix dia en què elscompleix.

Es pot fer un càlcul aproximat de laprestació aportant: 1. Informe de vidalaboral actualitzat. 2. Informe de basesde cotització dels últims quinze anys.Per a més informació podeu consultarel web: www.seg-social.es

La jornada reduïda al final de vidalaboral afecta les bases de cotització. Si s’està en situació d’atur és impor-tant demanar la prestació, ja queaquest període computa a efectes dela jubilació. El cessament serà elmateix dia que ha escollit per a jubi-lar-se o als 65 anys.


LLICÈNCIES RETRIBUIDES

LLICÈNCIES NO RETRIBUIDES

REDUCCIÓ DE JORNADA

PERMISOS

ART. 19 . D

ispossicions com

unes: • Hauran de com

pend

re periodes continuats i ininterrom

puts. • Tindran la consideració de ser-

veis prestats a efectes d'antigu

itat. • L'adm

inistració m

antind

rà al p

ersonal e

n alta al règim

de previsió social q

ue corresponga.

DOCU

MEN

TACIÓ

DURADA

OBSE

RVA

CIONS

ASSISTÈN

CIAconferències,

congressos, seminaris...

ESTU

DIS

ART.17

ART.18

Sol·licitud: D. Gen. Personal,

informe Dir. centre.

Sol·licitud: D. General

Personal.

Màxim 6 dies a l'any

Fins a 12 mesos en matèries relacionades

amb l'activitat. -Es pot sol·licitar cada 5

anys de servei ininterrom

puts.

•Contingut relacionat amb l'activitat docent del peticionari. • Depen de les necessitats

del servei. • Percepció íntegra de les retribucions.

• El podran gaudir nom

ès funcionaris de carrera. • Retribucions bàsiques.

• Al final, cal presentar mem

òria i certificació. Si no es fa caldrà tornar les retribucions.

ART. 3

ART. 2

ART. 4

ART. 5

ART. 6

ART. 7

ART. 8

ART. 9

ART. 11

ART. 12

ART. 13

ART. 14

ART. 15

ART. 16

Direcció Territorial.

Direcció del Centre.

Direcció del centre

Direcció Territorial

Imprés + certificat mèdic

i llibre de familia



Dir. centre i Dir. Territorial

en cas de compactar-la

adjuntant llibre de familia

Serveis Territorials.




Direcció del centre.

Cal justificant després.



Justificant.

15 dies naturals consecutius.

El dia de la celebració. A m

és de 375 km

. 2dies naturals consecutius.

Temps necessari indispensable, acreditant

que no es pot fora de la jornada lab.

16 setmanes i 2 setmanes més per cada fill, a

partir del segon, en cas de part m

últiple.

Tambè s'ampliarà en 2 setmanes en cas que

el xiquet o xiqueta patisca alguna discapacitat.

6 setmanes seran inmediatament posteriors

al part.

16 setmanes ininterrompudes, ampliables per

adopció, acolliment múltiple o discapacitat de l’a-

collit, 2 setmanes per cada fill/a a partir del segon,

a partir de la decisió administrativa o judicial.

Fins a 2 mesos, amb retribucions bàsiques

1 hora diaria fins que el nadó tinga 12 mesos

tant per maternitat biològica, adopció o acolli-

ment

15 dies naturals per naixement, adopció...

6 dies naturals i consecutius a partir del fet

causant, si no s’està de baixa.

Temps indispensable, preferentment en horari

no lectiu.

Conjuge, parella de fet o familiar fins a 1r grau

(consanguinitat) fins 4 dies (6 a més de 100

km de la localitat de residencia). Familiar fins

a 2n grau (consanguinitat) o 1r grau (afinitat) 3

dies (5, m

és de 100 km

).

El dia o dies de celebració.

2 dies naturals consequtius

Pel tem

ps indispensable.

Establerta en la normativa vigent

Se’n podrà gaudir 30 dies abans o després de la celebració del m

atrimoni o inscripció

en els registres oficials d'unions de fet, a excepció de supòsits degudam

ent acredi-

tats. • No se’n podrà gaudir si el m

atrimoni o unió de fet se celebra de nou amb la

mateixa persona.

Fins a 2n grau per afinitat o consanguinitat i els fills o filles del conjuge o parella de fet.

Exam

ens prenatals, curssos de tècniques per a la preparació del part, tècniques de

fecundació assistida.

El permís es distribuirà a opció de la interessada, sem

pre que 6 setmanes siguen im-

mediatament posteriors al part. • En cas de defunció o incapacitat de la mare, el pare

podrà fer us del permís en la seua totalitat o pel temp restant. • La mare podrà cedir al

pare una part d'aquest permís (a excepció de les 6 setmanes im

mediatament poste-

riors al part o que no supose un risc per la salut de la mare, de forma simultània o

successiva (sense superar el tem

ps màxim de 16 setmanes o de les que legalment

corresponguen) amb el de la mare. Amb prèvia renúncia del pare, d’aquest permís, en

pot gaudir el cònjuge o parella de fet de la mare. • D’aquest permís, en podrà gaudir

en règim de jornada completa o a temps parcial, depenent de les necessitats del servei

amb un informe de la direcció del centre. • Fills prem

aturs:el permís com

ençarà a

comptar a partir de l'alta hospitalària del nounat excloent-ne les primeres 6 setmanes

posteriors al part. El pare podrà gaudir d'aquest permís en cas de mort de la mare o

incapacitat. • En el supòsit anterior la mare tindrà dret a absentar-se durant un màxim

de 2 hores diàries, preferentment en hores complem

entàries. • Durant la durada del

permís de maternitat biològica es podrà participar en els cursos de formació.

En cas de treballar els dos progenitors i de gaudir simultáneam

ent el permís, la suma

dels dos no excedirà les 16 setmanes o les que corresponguen.

Aquest permís es podrà gaudir en règim de jornada completa o a temps parcial, depe-

nent de les necessitats del servei amb un informe de la direcció del centre.

Durant la duració del permís es podrà participar als cursos de formació.

Es pot iniciar 4 setmanes abans de la resolució d'adopció. Durant la duració del permís

es podrà participar als cursos de formació.

Indistintament pare o mare, amb prèvia renúncia del pare, en pot gaudir el cònjuge o

parella de fet de la mare. • Es pot com

pactar per una ampliació d’un mes del permís

maternal que acumule en jornades com

pletes el tem

ps corresponent.

Previa renúncia del pare el permís el pot gaudir el conjuge o parella de fet de la mare.

Necessitats propies d'assistència de menors, majors o discapacitats al seu càrrec.

Consultes , tractam

ents i exploracions médiques. Reunions de coordinació dels centre

educatius i consultes en l'àm

bit socio-sanitari de fills, filles o menors al seu càrrec...

Els dies com

ptaran a partir del fet que origine el dret. •En cas de malalties greus de

llarga durada, els dies podran utilitzar-se alternats. Es pot concedir de nou cada volta

que s’acredite una nova situació de gravetat. • En cas que l’hospitalització siga infe-

rior als dies a què el personal té dret per malaltia greu, aquest permís es reduirà als

dies d’hospitalització. A excepció de l’existència d’un certificat de gravetat.

Proves selectives d’ingrés en adminisracions publiques. - Exàmens i altres proves defi-

nitives en centres oficials. - Es gaudirà encara que siga compatible amb la jornada.

Aportar justificant

Citacions de tribunals, com

issaries, organismes oficials. Consultes electorals. Càrrecs

electes. Obligacions que generen una responsabilitat d’ordre civil, social o adm

inistrativa.

RED

UCC

IÓ DE JO

RNAD

A n

(personal amb

jornada laboral com

pleta)

ART. 24


Presentar al menys 15 dies

abans del com

ençament de

cada trimestre escolar.

Extraordinàriament, es

podran modificar els terminis.

La reducció consistirà en un terç o mitja

jornada am

b les dism

inucuions de les

retribucions en la part propòrcional

Per guarda legal, menors de 12 anys o familiars (cònjuge o parella de fet) que reque-

risquen especial dedicació. • Cura d'un minusvàlid físic psíquic o sensorial amb una

minusvalidesa igual o superior al 33%

. • Per llarga malaltia o crònica que im

pedisca

realitzar la jornada laboral com

pleta del m

ateix interessat. • En podrà gaudir qualse-

vol m

embre de la parella, però no simultàniam

ent. Les reduccions de jornada són in-

compatibles entre si. • Afectaran la jornada laboral establida en la normativa total-

ment, repercutint de manera proporcional als diferents períodes que configuren

aquesta. • Repercutirà proporcionalment en el permís de lactància.

PERMISOS I LLICÈNCIES

VÍCT

IMES

de la n

nViolència de Gènere

ART. 24

El temps necessari que els serveis socials o

de salut acrediten .

Si la reducció no supere l'hora diaria no genera deducció de retribucions. En la

resta, tindrà efectes econòm

ics proporcionals. -Cal l'informe del M

inisteri Fiscal.

INTE

RÈS

PAR

TICU

LAR n

ART. 20


Personal i informe favorable

Dir. centre.

Mínim 15 dies ininterrom

puts i fins a 9

mesos cada 3 anys.

• Se sol·licitarà 30 dies abans i s'ha de resoldre com

a mínim amb 15 dies d'ante-

lació a la data d'inici. •La denegació serà motivada.

BEQ

UES

D'EST

UDI O

INVE

STIGAC

IÓ n

ART. 21

Sol·licitud: Direcció

Territorial

La duració del fet causant

• Se’n podrà gaudir en funció del que estableixen les respectives convocatòries

i subordinat a les necesitats del servei. També en podran gaudir els funcionaris

i funcionàries a qui s’adjudiquen beques d'estudi o investigació per òrgans com el MEC,

Administracions educatives com

petents en la matèria...

ART.22


Màxim 4 mesos a l'any

• Contingut directam

ent relacionat amb el lloc de treball o la carrera professsio-

nal. •Segons les necessitats del servei.

MAL

ALTIA DE FA

MILIARS n

ART. 23


Màxim 1 any

• Malaltia greu fins a 2n grau per afinitat o consanguinitat am

b convivència am

b el

sol·licitant. - Acreditació de la malaltia per informes mèdics.

DOCV Num

. 5690 / 29.01.2008. DECRET 7/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regulen els per-

misos i llicències del personal docent no universitari dependent de la Conselleria d’Educació. Correcció

DOCV 24/04/08 nAfecta només al professorat opositor nAfecta també al professorat interí

ASSIST

ÈNCIAa cursos de n

perfeccionam

ent professional

MATRIMONI n

no unions de fet.

ASSISTÈNCIA a nn

matrimonis o unions de fet

TÈCNIQUES PRENATALS nn

MATERNITAT BIOLÒGICA nn

ADOPCIÓ o nn

acolliment de menors

ADOPCIÓ

INTERNACIONAL nn

LACTÀNCIA nn

PATERNITAT nn

INTERRUPCIÓ EMBARÀS nn

MÈDIC EDUCATIU nn

i assistencial

MORT O MALALTIA GREU DE

FAMILIARnn

(consaguinitat o afinitat)

EXÀMENS nn

TRASLLAT domicili nn

DEURE INEXCUSABLE nn

FUNCIONS representatives

nn

*El proper 1 de gener de 2011 entrarà en vigor la Ley 9/2009, de 6 de octubre, de ampliación de la duración del permiso de paternidad en los casos de nacimiento, adopción o acogida (BOE núm. 242, de 07/10/09), que amplia del permís per paternitat a 4 setmanes.


LLICÈNCIES RETRIBUIDES

LLICÈNCIES NO RETRIBUIDES

REDUCCIÓ DE JORNADA

PERMISOS

ART. 19 . D

ispossicions com

unes: • Hauran de com

pend

re periodes continuats i ininterrom

puts. • Tindran la consideració de ser-

veis prestats a efectes d'antigu

itat. • L'adm

inistració m

antind

rà al p

ersonal e

n alta al règim

de previsió social q

ue corresponga.

DOCU

MEN

TACIÓ

DURADA

OBSE

RVA

CIONS

ASSISTÈN

CIAconferències,

congressos, seminaris...

ESTU

DIS

ART.17

ART.18

Sol·licitud: D. Gen. Personal,

informe Dir. centre.


Personal.

Màxim 6 dies a l'any

Fins a 12 mesos en matèries relacionades

amb l'activitat. -Es pot sol·licitar cada 5

anys de servei ininterrom

puts.

•Contingut relacionat amb l'activitat docent del peticionari. • Depen de les necessitats

del servei. • Percepció íntegra de les retribucions.

• El podran gaudir nom

ès funcionaris de carrera. • Retribucions bàsiques.

• Al final, cal presentar mem

òria i certificació. Si no es fa caldrà tornar les retribucions.

ART. 3

ART. 2

ART. 4

ART. 5

ART. 6

ART. 7

ART. 8

ART. 9

ART. 11

ART. 12

ART. 13

ART. 14

ART. 15

ART. 16


Direcció del Centre.



Imprés + certificat mèdic

i llibre de familia



Dir. centre i Dir. Territorial

en cas de compactar-la

adjuntant llibre de familia

Serveis Territorials.





Cal justificant després.



Justificant.

15 dies naturals consecutius.

El dia de la celebració. A m

és de 375 km

. 2dies naturals consecutius.

Temps necessari indispensable, acreditant

que no es pot fora de la jornada lab.

16 setmanes i 2 setmanes més per cada fill, a

partir del segon, en cas de part m

últiple.

Tambè s'ampliarà en 2 setmanes en cas que

el xiquet o xiqueta patisca alguna discapacitat.

6 setmanes seran inmediatament posteriors

al part.

16 setmanes ininterrompudes, ampliables per

adopció, acolliment múltiple o discapacitat de l’a-

collit, 2 setmanes per cada fill/a a partir del segon,

a partir de la decisió administrativa o judicial.

Fins a 2 mesos, amb retribucions bàsiques

1 hora diaria fins que el nadó tinga 12 mesos

tant per maternitat biològica, adopció o acolli-

ment

15 dies naturals per naixement, adopció...

6 dies naturals i consecutius a partir del fet

causant, si no s’està de baixa.

Temps indispensable, preferentment en horari

no lectiu.

Conjuge, parella de fet o familiar fins a 1r grau

(consanguinitat) fins 4 dies (6 a més de 100

km de la localitat de residencia). Familiar fins

a 2n grau (consanguinitat) o 1r grau (afinitat) 3

dies (5, m

és de 100 km

).

El dia o dies de celebració.

2 dies naturals consequtius

Pel tem

ps indispensable.

Establerta en la normativa vigent

Se’n podrà gaudir 30 dies abans o després de la celebració del m

atrimoni o inscripció

en els registres oficials d'unions de fet, a excepció de supòsits degudam

ent acredi-

tats. • No se’n podrà gaudir si el m

atrimoni o unió de fet se celebra de nou amb la

mateixa persona.

Fins a 2n grau per afinitat o consanguinitat i els fills o filles del conjuge o parella de fet.

Exam

ens prenatals, curssos de tècniques per a la preparació del part, tècniques de

fecundació assistida.

El permís es distribuirà a opció de la interessada, sem

pre que 6 setmanes siguen im-

mediatament posteriors al part. • En cas de defunció o incapacitat de la mare, el pare

podrà fer us del permís en la seua totalitat o pel temp restant. • La mare podrà cedir al

pare una part d'aquest permís (a excepció de les 6 setmanes im

mediatament poste-

riors al part o que no supose un risc per la salut de la mare, de forma simultània o

successiva (sense superar el tem

ps màxim de 16 setmanes o de les que legalment

corresponguen) amb el de la mare. Amb prèvia renúncia del pare, d’aquest permís, en

pot gaudir el cònjuge o parella de fet de la mare. • D’aquest permís, en podrà gaudir

en règim de jornada completa o a temps parcial, depenent de les necessitats del servei

amb un informe de la direcció del centre. • Fills prem

aturs:el permís com

ençarà a

comptar a partir de l'alta hospitalària del nounat excloent-ne les primeres 6 setmanes

posteriors al part. El pare podrà gaudir d'aquest permís en cas de mort de la mare o

incapacitat. • En el supòsit anterior la mare tindrà dret a absentar-se durant un màxim

de 2 hores diàries, preferentment en hores complem

entàries. • Durant la durada del

permís de maternitat biològica es podrà participar en els cursos de formació.

En cas de treballar els dos progenitors i de gaudir simultáneam

ent el permís, la suma

dels dos no excedirà les 16 setmanes o les que corresponguen.

Aquest permís es podrà gaudir en règim de jornada completa o a temps parcial, depe-

nent de les necessitats del servei amb un informe de la direcció del centre.

Durant la duració del permís es podrà participar als cursos de formació.

Es pot iniciar 4 setmanes abans de la resolució d'adopció. Durant la duració del permís

es podrà participar als cursos de formació.

Indistintament pare o mare, amb prèvia renúncia del pare, en pot gaudir el cònjuge o

parella de fet de la mare. • Es pot com

pactar per una ampliació d’un mes del permís

maternal que acumule en jornades com

pletes el tem

ps corresponent.

Previa renúncia del pare el permís el pot gaudir el conjuge o parella de fet de la mare.

Necessitats propies d'assistència de menors, majors o discapacitats al seu càrrec.

Consultes , tractam

ents i exploracions médiques. Reunions de coordinació dels centre

educatius i consultes en l'àm

bit socio-sanitari de fills, filles o menors al seu càrrec...

Els dies com

ptaran a partir del fet que origine el dret. •En cas de malalties greus de

llarga durada, els dies podran utilitzar-se alternats. Es pot concedir de nou cada volta

que s’acredite una nova situació de gravetat. • En cas que l’hospitalització siga infe-

rior als dies a què el personal té dret per malaltia greu, aquest permís es reduirà als

dies d’hospitalització. A excepció de l’existència d’un certificat de gravetat.

Proves selectives d’ingrés en adminisracions publiques. - Exàmens i altres proves defi-

nitives en centres oficials. - Es gaudirà encara que siga compatible amb la jornada.

Aportar justificant

Citacions de tribunals, com

issaries, organismes oficials. Consultes electorals. Càrrecs

electes. Obligacions que generen una responsabilitat d’ordre civil, social o adm

inistrativa.

RED

UCC

IÓ DE JO

RNAD

A n

(personal amb

jornada laboral com

pleta)

ART. 24


Presentar al menys 15 dies

abans del com

ençament de

cada trimestre escolar.

Extraordinàriament, es

podran modificar els terminis.

La reducció consistirà en un terç o mitja

jornada am

b les dism

inucuions de les

retribucions en la part propòrcional

Per guarda legal, menors de 12 anys o familiars (cònjuge o parella de fet) que reque-

risquen especial dedicació. • Cura d'un minusvàlid físic psíquic o sensorial amb una

minusvalidesa igual o superior al 33%

. • Per llarga malaltia o crònica que im

pedisca

realitzar la jornada laboral com

pleta del m

ateix interessat. • En podrà gaudir qualse-

vol m

embre de la parella, però no simultàniam

ent. Les reduccions de jornada són in-

compatibles entre si. • Afectaran la jornada laboral establida en la normativa total-

ment, repercutint de manera proporcional als diferents períodes que configuren

aquesta. • Repercutirà proporcionalment en el permís de lactància.

PERMISOS I LLICÈNCIES

VÍCT

IMES

de la n

nViolència de Gènere

ART. 24

El temps necessari que els serveis socials o

de salut acrediten .

Si la reducció no supere l'hora diaria no genera deducció de retribucions. En la

resta, tindrà efectes econòm

ics proporcionals. -Cal l'informe del M

inisteri Fiscal.

INTE

RÈS

PAR

TICU

LAR n

ART. 20


Personal i informe favorable

Dir. centre.

Mínim 15 dies ininterrom

puts i fins a 9

mesos cada 3 anys.

• Se sol·licitarà 30 dies abans i s'ha de resoldre com

a mínim amb 15 dies d'ante-

lació a la data d'inici. •La denegació serà motivada.

BEQ

UES

D'EST

UDI O

INVE

STIGAC

IÓ n

ART. 21

Sol·licitud: Direcció

Territorial

La duració del fet causant

• Se’n podrà gaudir en funció del que estableixen les respectives convocatòries

i subordinat a les necesitats del servei. També en podran gaudir els funcionaris

i funcionàries a qui s’adjudiquen beques d'estudi o investigació per òrgans com el MEC,

Administracions educatives com

petents en la matèria...

ART.22


Màxim 4 mesos a l'any

• Contingut directam

ent relacionat amb el lloc de treball o la carrera professsio-

nal. •Segons les necessitats del servei.

MAL

ALTIA DE FA

MILIARS n

ART. 23


Màxim 1 any

• Malaltia greu fins a 2n grau per afinitat o consanguinitat am

b convivència am

b el

sol·licitant. - Acreditació de la malaltia per informes mèdics.

DOCV Num

. 5690 / 29.01.2008. DECRET 7/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regulen els per-

misos i llicències del personal docent no universitari dependent de la Conselleria d’Educació. Correcció

DOCV 24/04/08 nAfecta només al professorat opositor nAfecta també al professorat interí

ASSIST

ÈNCIAa cursos de n

perfeccionam

ent professional

MATRIMONI n

no unions de fet.

ASSISTÈNCIA a nn

matrimonis o unions de fet

TÈCNIQUES PRENATALS nn

MATERNITAT BIOLÒGICA nn

ADOPCIÓ o nn

acolliment de menors

ADOPCIÓ

INTERNACIONAL nn

LACTÀNCIA nn

PATERNITAT nn

INTERRUPCIÓ EMBARÀS nn

MÈDIC EDUCATIU nn

i assistencial

MORT O MALALTIA GREU DE

FAMILIARnn

(consaguinitat o afinitat)

EXÀMENS nn

TRASLLAT domicili nn

DEURE INEXCUSABLE nn

FUNCIONS representatives

nn

*El proper 1 de gener de 2011 entrarà en vigor la Ley 9/2009, de 6 de octubre, de ampliación de la duración del permiso de paternidad en los casos de nacimiento, adopción o acogida (BOE núm. 242, de 07/10/09), que amplia del permís per paternitat a 4 setmanes.


L’EDUCACIÓ EN L’EXTERIORL’educació en l’exterior, que té com a objectiu es-tendre la presència del sistema educatiu espa-nyol en el món i promocionar i difondre l’idiomai la cultura, es realitza en coordinació entre elsministeris d’Educació i el d’Afers Exteriors, jun-tament amb l’Institut Cervantes. Les actuacionss’estenen a 32 països.

Modalitats• Centres de titularitat mixta amb altres països. • Centres de conveni de col·laboració entre el MECi les fundacions culturals.• Escoles europees, destinades a l’educaciódels fills del personal que treballa en les insti-tucions europees.• Agrupacions de llengua i cultura espanyoles,amb programes específics per a fills de residentsen l’estranger, escolaritzats en els sistemes edu-catius dels països de residència. • Seccions espanyoles en centres educatius es-trangers. Estan sotmeses a l’organització d’a-quests últims i als convenis amb les autoritatseducatives en els països respectius.• Centres de titularitat de l’estat. Imparteixen elsensenyaments del sistema espanyol.

• Assessores i assessors tècnics, per a l’assis-tència científica i didàctica.Legislació bàsica• Reial Decret 1138/2002 de 31 d’octubre (BOEde l’1/11/2002) que regula l’acció educativa en l’ex-terior. Les últimes convocatòries han estat: Or-den ECI/3452/2007, de 23 de novembre, BOE del29 de novembre (docents); Orden ECI/3566/2007,de 26 de novembre, BOE del 7 de desembre (as-sessors).Provisió de les places• Requisits. Funcionariat de carrera en activitatamb una antiguitat mínima de tres anys amb co-neixement de l’idioma que s’assenyale en la con-vocatòria.• Selecció. En la fase general es consideren elsmèrits professionals i la valoració del treballdesenvolupat, cursos de formació, mèrits aca-dèmics i antiguitat —màxim, 40%—. La fase es-pecífica consta de dues parts: una sobre con-tinguts teòrics i una altra amb un supòsitpràctic relacionat amb l’exercici de les funcionsdels corresponents cossos docents i amb l’ac-ció educativa en l’exterior.Regulació laboral

• Personal docent. Una vegada assignat un llocen l’exterior no s’hi pot renunciar, excepte perraons excepcionals. L’adscripció és per dos cur-sos, prorrogables per dos períodes de dos cur-sos més (màxim de sis). Acabada la permanèn-cia en l’exterior, el professorat té dret preferenta una plaça docent en la localitat o àmbit terri-torial d’origen. Ha de participar en el concurs detrasllats del curs anterior al seu retorn. El règimdel personal docent, incloses les retribucions, éscompetència del MEC.• Assessories tècniques. Les persones selec-cionades són nomenades per un període d’uncurs en comissió de serveis prorrogable, en rè-gim d’adscripció temporal per un segon perío-de de dos cursos i per un tercer període de dosanys més (cinc cursos en total). El contingut dela prova per a accedir a les assessories així comel seu desenvolupament estan contemplats enl’Orden ECI/3566/2007, de 26 de novembre. El per-sonal destinat a les Escoles Europees, hi pot ro-mandre un màxim de nou anys.

15 de setembre

MARX A DRIDMARX A DRID

15 de setembre

MARX A DRIDMARXMARXMARXMARXMARX A A A A DRIDDRIDDRIDDRIDDRID

Vine amb nosaltres a Madrid

Marxa contra les Retallades

EDUCACIÓ EN L’EXTERIOR


NORMATIVA GENERAL

El curs 2011/12 ha estat marcat per la publicacióde nova normativa que retalla qualitat en l’ense-nyament i drets i condicions laborals del professorat,tant a nivell estatal com autonòmic. També s’ha mo-dificat o refet normativa per poder-la adequar a lesnoves condicions.

El Sindicat ha fet front a aquesta onada d’a-gressions amb tots els mitjans de què disposa: enel marc de la Mesa Sectorial, en la mobilització alcarrer, però també en els tribunals de justícia.STEPV ha presentat els corresponents recursoscontra tota la normativa de retallades, bé directa-ment quan era possible o bé indirectament, com enel cas del decret llei del Conseller Vela, mitjançant50 senadors i senadores, juntament amb la restade sindicats de la funció pública, en solitari o faci-litant recursos individuals al professorat, segonsel cas.

Ací teniu un repàs a tota aquesta normativa deretallades que ha provocat un dels cursos més con-flictius en anys en el sistema educatiu:

Decret llei de retallades salarialsDecret Llei 1/2012, de 5 gener, del Consell, de me-sures urgents per a la reducció del dèficit a la Co-munitat Valenciana (DOCV 10/01/2012)http://www.docv.gva.es/datos/2012/01/10/pdf/2012_210.pdf

Conegut com a “decret Vela” o “decret de re-tallades salarials”. Afecta al conjunt de la funció pú-blica valenciana. En el cas d’educació, retalla un 50%els sexennis i en congela el reconeixement durantdos anys. En el cas del professorat interí, és aco-miadat a 30 juny. Es congelen les aportacions al plade pensions. Retalla drets quant a les reduccionsde jornada i cobrament de les Incapacitats Tem-porals.

Augment de ràtios i càrrega lectivaReial decret llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesu-res urgents de racionalització de la despesa públicaen l’àmbit educatiu.(BOE 21/04/2012)http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2012/04/21/pdfs/BOE-A-2012-5337-C.pdf

Incrementa un 20% les ràtios d’alumnat en to-tes les etapes educatives i augmenta el mínimd’hores lectives a 25h en Infantil i Primària i a 20hen Secundària i resta de cossos. No permet la subs-titució del professorat fins que no passen 10 diesdes de l’inici de la baixa. Ajorna fins a 2014 l’apli-cació dels nous títols de Formació Professional.DECRET 73/2012, de 18 de maig, del Consell, pelqual es determinen les condicions d'aplicació delReial Decret Llei 14/2012, de 20 d'abril, de mesu-res urgents de racionalització del gasto públic enl'àmbit educatiu no universitari a la Comunitat Va-lenciana. (DOCV 21/05/2012)http://www.docv.gva.es/datos/2012/05/21/pdf/2

012_4928.pdfORDE 19/2012, de 21 de maig, de la Conselleria d'E-ducació, Formació i Ocupació, per la qual es regulal'aplicació del Reial Decret Llei 14/2012, de 20 d'a-bril, de mesures urgents de racionalització del gas-to públic en l'àmbit educatiu, en els centres docentsno universitaris públics i privats concertats de la Co-munitat Valenciana. (DOCV 22/05/2012) http://www.docv.gva.es/datos/2012/05/22/pdf/2012_4912.pdfAquestes dues normes són l’aplicació al País Va-lencià del Reial Decret llei14/2012 i responsablesde l’acomiadament de més de 2.000 docents inte-rins aquest curs 2012/13. L’administració valencianapodia no haver aplicat el Reial Decret llei, com hanfet altres autonomies.

MODIFICACIONS EN LA NORMATIVA DEPERSONAL I D’INICI DE CURS

Les noves disposicions legals afecten molta nor-mativa que regula condicions laborals del profes-sorat i que s’han modificat per tal d’adaptar-les ala nova situació. Fins i tot els CEFIREs, que no estàafectada per aquestes normes, n’han patit les con-seqüències i n’eliminen la meitat. Altres retalladeshan sigut les que afecten directament l’alumnat, es-pecialment beques i ajudes a transport, menjador,llibres, etc.

Aquestes normes, adaptades o refetes de dalta baix, són:

ItinerànciesOrdre 44/2012, d'11 de juliol, de la Conselleria d'E-ducació, Formació i Ocupació, per la qual es regulael règim aplicable al professorat que presta servi-cis en més d'un centre docent públic d'ensenyan-ça no universitària de titularitat de la Generalitat.(DOCV 17/07/2012)http://www.docv.gva.es/datos/2012/07/17/pdf/2012_7056.pdf

S’empitjoren les condicions del professoratitinerant. Les hores de reducció ja no són lectivesi les itineràncies en centres d’una mateixa locali-tat (ara anomenades places compartides) no do-nen dret a indemnització.

Desplaçaments i supressionsDECRET 108/2012, de 29 de juny, del Consell, pelqual es regula la recol·locació i redistribució del per-sonal docent amb destinació definitiva en els cen-tres docents públics no universitaris dependentsde la conselleria competent en matèria d'educa-ció (DOCV 02/07/2012)http://www.docv.gva.es/datos/2012/07/02/pdf/2012_6537.pdf

S’introdueix normativa de privada per habilitarprofessorat de secundària per impartir matèries deles quals no és especialista per evitar els despla-

çaments que provoca l’augment de ràtios i d’horaridel professorat. Així i tot, es produeixen quasi 800desplaçaments i supressions, gairebé el doble queel curs anterior.

Arranjament escolarLa publicació en abril de la normativa d’augmentde ràtios i professorat per part del Ministeri i el se-guidisme del govern valencià van obligar a laConselleria a modificar l’arranjament escolar pu-blicat en el mes de març. Es va modificar fins a duesvegades. La primera modificació just el dia abansdels actes de supressions d’infantil i primària, ori-ginant un lamentable caos sense precedents en lesdireccions territorials. Aquesta modificació conteniamolts errors que es van subsanar posteriorment,en la modificació definitiva.

Instruccions d’inici de cursPendents de publicació les instruccions d’Infantili Primària, Secundària i Batxillerat i SPES en tan-car aquesta edició. Publicades les de Formació Pro-fessional, EOI i Educació Especial.

Són el gran contenidor de la normativa bàsicaper iniciar el curs. Recullen, per tant, el nou horaridel professorat, els nous criteris de desplaçamenti supressió,... en general totes les variacions i no-vetats en la normativa que afecta el professorat iels centres.

CEFIREsL’última setmana de juliol, la Conselleria intenta ne-gociar precipitadament una ordre de supressió deCEFIREs i una altra amb el nou model de forma-ció del professorat. STEPV denuncia que la nego-ciació és una farsa ja que es pretén negociar quanels CEFIREs ja estan desmantellats. El Sindicatabandona la Mesa Sectorial com a protesta.

Cal dir que la decisió d’eliminar CEFIREs no estàcontemplada en cap normativa estatal, sinó que ésuna decisió pròpia –i arbitrària- del govern valen-cià i de la Conselleria d’Educació.

Concurs de trasllatsTot i que la normativa del concurs no s’ha vist afec-tada, els efectes de les retallades sí que hanafectat molt de professorat amb un nou destí de-finitiu per al present curs.

Un dels criteris de Conselleria per a no oferiruna vacant en el concurs és que siga susceptiblede suprimir-se o de generar un desplaçament.Doncs bé, en publicar-se tota la normativa de re-tallades amb l’arranjament escolar i els concursosde trasllats tancats, molt de professorat que ha ob-tingut nova plaça ha vist com desapareixia la vacanti ha adquirit la condició de suprimit o desplaçat. D’a-questa manera la Conselleria imcompleix elsseus propis criteris per a l’oferta de vacants en elconcurs.

LES RETALLADES, A COLP DE DECRETResum de la normativa que pretén desmantellar l’escola pública

Allioli Extra inici de curs 2012-13

Documents

Transcript of Allioli Extra inici de curs 2012-13