2012: l’any de l’ofensivacontra el sistema educatiuSTEPV preveu un 2013 de mobilitzacions contra les retallades, contra la llei Wert i pel valencià enl’ensenyament

Allioli

> pàg. 8

ENTREVISTA José LuisGonzález, el Maño

Un professorjubilat contra elsdesnonaments

STEPV guanya lasegona sentènciasobre els sexennis del professoratinterí

Els efectescol·laterals de lesdeu retalladesUn article de JaumeCarbonell

> pàg. 9 > pàg. 15> pàg. 2 i 3

Quaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 251 · Època IV · Gener 2013Intersindical

INTERSINDICALVALENCIANA

Emergència educativa?El Ministeri ven una imatge deformada delsistema educatiu per justificar la reforma

> pàg. 10 i 11

EN PRIMER PLA BALANÇ DE 2012 EN EDUCACIÓ

251 / GENER 20132

ÈPOCA IV - Núm. 251 · GENER2013 · SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍSVALENCIÀ. INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV) DIRECTOR:Amadeu SanzREDACCIÓ: Marc Candela, Beatriu Cardona, Vicent MauriCOL·LABORACIÓ: Joan Blanco, MIquel Calatayud, Pere Calpe, Francesc Cerdà, ImmaCoret, Santiago Estañán, Miquel Àngel Ferris, Mari Carmen Gil, José Luis Grande, XaviIzquierdo, Vicent Monroig, Lola Navarro, Mavi Oliver, Albert Sansano, Antoni Soriano.CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Antoni-Josep Soriano DISSENY I MAQUETACIÓ: Jordi Boluda, Amadeu SanzADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan de Mena, 18, bxs. 46008 València.Telèfon 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 ·allioli.stepv@intersindical.org ·www.intersindical.org/stepv ·TIRATGE:15.000 exemplars · ISSN:1576-0197 · DEPÒSITLEGAL:V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT:46/075 ·INTERSINDICAL VALENCIANA ·ALACANT: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005.·Tel.965985165 · ALCOI:Oliver, 1-5a. 03802. Tel. 966 54 06 02 · ALZIRA:Av. Luis Suñer, 28, 16.46600.· Tel. 96 240 02 21 · ELX:Maximilià Thous, 121, bxs. 03201 Elx· Tel. 966 22 56 16 ·CASTELLÓ:Marqués de Valverde, 8. 12003. Tel. 964 26 90 94 · GANDIA: Sant Pasqual, 13,1r, dta. 46700. Tel. i Fax. 96 295 07 54 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 18, bxs. 46008 València. Tel 963919147 ·XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2a. 46800. Tel. 96 228 30 67 · UNIVERSITAT D’ALACANT: EdificiCiències Socials. Tel. 965 90 95 12 · UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964 72 88 12 · UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 96 398 30 18 · UPV: Camí de Vera, s/n.Tel. 96 387 70 46 · UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ (ELX):Maximilià Thous, 121, bxs.Tel. 966 22 56 16 · UNIVERSITAT CARDENAL HERRERA - CEU: Alfara del Patriarca. Tel. 96387 70 46 · UNIVERSITAT CATÒLICA SANT VICENT FERRER: Godella. Tel. 96 387 70 46.

E n una societat en la qual va desapareixent tot vestigi dedemocràcia econòmica, una escola que aspire al’emancipació de la classe que serveix és una institució

obsoleta. Així, per a Wert, l’educació ni és, ni pot ser, un procésdemocràtic. I amb la seua reforma educativa pretén eliminar elselements que subverteixen el procés de transmissió que circula unidireccionalment des del’autoritat al súbdit: la llibertat d’expressió, la gestió compartida pertota la comunitat i la joia del vertader descobriment i l’aprenentatge. El propòsit de la LOMQE és preparar un sistemaeducatiu que responga a les necessitats del capitalisme i que s’organitze al voltant de la funció final de generar profiteconòmic. Gastar per educar treballadores més enllà del nivell deconeixements que requereixen els llocs de treball mal pagats a quèpoden aspirar a partir de la crisi és un malbaratament. Com queper a la majoria dels treballs no es requerirà més que quatrecompetències bàsiques, només un grapat de persones

necessitaran adquirir leshabilitats complexes delpensament i els sofisticatsprocessos d’informació quecalen per a controlar i dirigirla producció mundial.

S’ha acabat la broma. Ambla reforma educativa ens hijuguem alguna cosa més queel futur de l’educació i hem deveure-la en el context deldesafiament total d’un

moviment neoliberal que ha fet la seua porfia a tot o res. Ens hijuguem el futur de tot el sistema social: ja no es tracta de conservaralguns dels guanys que s’havia consentit a la classe treballadora.Ara es tracta de fer-nos poderosos al voltant d’un projecte desocietat que antepose l’interés comú a la cobdícia depredadora dela classe que, ara per ara, va guanyant: mentre que sí que hi hadiners per a rescatar els bancs (de moment, 52.000 milions), per afinançar exèrcits (3.500 milions en la guerra de l’Afganistan) ol’Església catòlica, en canvi, mai no hi ha prou diners per a l’escolapública. Ni per a la sanitat pública, ni l’atenció a la dependència, niper a les persones que es queden sense casa. No pot ser que l’1%de la població, que acapara el 90% de la riquesa, impose a la restaun sistema legal de saqueig i assetge el sistema democràtic.

En totes les societats, estudiants i professorat han sigut i sónl’avantguarda del canvi, i protagonitzen els processos demobilització i lluita més actius contra las aspiracions reformistesdels governs neoliberals. Si el professorat som treballadors de l’ensenyament, i no simplement “professionals” o “administradors”, hem de representar un paper clau en ladefensa de l’escola pública, com a patrimoni nacional i de classe, i promoure, des de la nostra militància sindical i el nostreactivisme, un ampli moviment social que impose la justícia social i econòmica, i unes regles del joc realment democràtiques.

EDITORIAL

El professorat, clau en ladefensa de l’escola pública

Allioli

El decret VelaL’any 2012 arrancava amb el Decret Llei1/2012 de mesures urgents per a la re-ducció del dèficit al País Valencià, l’a-nomenat decret Vela, impulsat per l’a-ra exconseller d’Hisenda i Administra-cions Públiques, que va dimitir per laseua implicació en el cas de corrupcióque afecta el també exconseller RafaelBlasco.

Aquest decret llei rebaixava les re-tribucions del personal funcionari. Alprofessorat funcionari de carrera li re-tallava la meitat del complement de for-mació (sexennis) i acomiadava tot el pro-fessorat interí el 30 de juny quan fins aratenia contracte fins al 30 d’agost.

Per la seua banda, la Conselleriad’Educació posava en marxa altresmesures que complicaven encara mésl’atenció educativa. Va decidir no cobrirtot el professorat que estava de baixa –acompanyat a més amb una campanyadifamatòria contra el col·lectiu docenten què se l’acusava d’estar constant-ment de baixa– i va reduir el pressuposteducatiu en més de 27 milions d’euros.A més, no estava abonant les quantitatsper al manteniment dels centres edu-catius que no podien pagar les facturesd’aigua, llum, gas, telèfon, etc. I men-trestant, el Ministeri d’Educació publi-cava un nou reial decret llei, el 14/2012,que augmenta les ràtios d’alumnat i lacàrrega lectiva del professorat, fetsque compliquen encara més la tascaeducativa.

Totes aquestes mesures van esgo-tar la paciència del professorat, dels pa-res i mares i de l’alumnat, cansats detres anys consecutius de retallades i demaltractaments per part del govern va-

lencià i espanyol. La indignació s’ha tra-duït durant l’any 2012 en les més mul-titudinàries accions de protesta delsdarrers anys en nombroses poblacionsvalencianes contra les polítiques de re-tallades dels governs valencià i espa-nyol, juntament amb la resta de treba-lladores i treballadors de l’àmbit públic.La revolta de l’alumnat de l’IES Lluís Vi-ves de València, reprimida brutalmentper la policia, va donar lloc a la Prima-vera Valenciana i a una campanya de so-lidaritat amb les persones detingudesque va originar a una nova manifesta-ció multitudinària pel centre de la ciu-tat de València.

Durant l’any s’han mobilitzat tots icada un dels centres educatius amb

concentracions setmanalsde tota la comunitat educati-va a les portes dels centres,desenes de tancades en insti-tuts i la participació massiva encada mobilització convocadapels sindicats, que han treballatunitàriament per aturar aques-tes greus polítiques de retallades.També les jornades de vaga con-vocades durant l’any 2012 –dues degenerals i tres d’educatives– vancomptar amb un seguiment im-portant per part del professorat.

S’exigia la retirada de tota la nor-mativa de retallades en educació,que no només afecten les condi-cions laborals del professorat sinóque ataquen la qualitat de l’educa-ció i l’atenció al nostre alumnat. Ésprecisament l’alumnat un delscol·lectius més afectat per les po-lítiques educatives, però tambéeconòmiques i socials, dels go-verns espanyol i valencià, ja queles generacions més ben for-mades de la història estan ve-ient que se’ls està retallanttota possibilitat de prosperaren aquest país.

Cal no oblidar que aques-tes mesures han sigut presesamb l’excusa d’eixir de la crisi, peròel que realment amaguen és l’a-plicació de les premisses ideolò-giques del neoliberalisme mésranci que pretén destruir l’estat delbenestar, desmantellar la sanitati l’educació públiques per oferir-losals interessos privats i posar fi adrets socials i laborals conquistatsper la classe treballadora desprésd’anys de lluites.

L’any de l’ofensivacontra el sistemaeducatiu i elsserveis públicsSTEPV preveu que en 2013 hi haurà mobilitzacionscontra les retallades laborals i socials, contra la lleiWert i pel valencià en l’ensenyamentL’any 2012 ha sigut, sens dubte, l’any més complicat per als treballadorsi treballadores del sector públic valencià i, per tant, per al professorat.Les condicions laborals i retributives han empitjorat considerablementen cada una de les mesures que tant el govern espanyol com el valenciàhan pres respecte al personal funcionari, que s’afigen a les polítiques deretallades de plantilles que van inciar en 2010 la Conselleria d’Educació i també del govern espanyol quant a la disminució i congelació del salari.

2012

Aquestes mesures,preses amb l’excusa de la crisi, amaguenl’aplicació de lespremisses delneoliberalisme

S’han mobilitzat tots elscentres educatius ambconcentracionssetmanals de tota lacomunitat educativa a lesportes dels centres

Hem mirar el futur del’educació en el contextdel desafiament totald’un movimentneoliberal que ha fet laseua porfia a tot o res

EN PRIMER PLA BALANÇ DE 2012 EN EDUCACIÓ

GENER 2013 / 251 3

Coordinadora de Professorat Interí

El professorat interí és el que ha pa-gat amb el seu lloc de treball les reta-llades en educació, no només en 2012sinó des de 2010, any en què la Con-selleria va començar a tocar les plan-tilles a la baixa. Per això i pel fet d’a-comiadar el professorat interí el 30 dejuny pel decret Vela, STEPV va decidircrear la Coordinadora de ProfessoratInterí, que es va constituir el 16 de junya Gandia i que ha tingut una intensa ac-tivitat els darrers mesos, especial-ment durant el mes de juliol, coincidintamb l’acomiadament de tot el profes-sorat interí i amb les adjudicacions dedestins per al curs 2012/13, en què esconstatava una nova i greu retallada de2.200 vacants (en total 4.600 en trescursos).

La Coordinadora ha realitzat accionscontundents per fer visible la proble-màtica concreta del professorat in-terí, com l’acampada durant una set-mana al juliol a València i nombrosesaccions durant aquella setmana.

També a l’inici de curs, la Coordi-nadora ha continuat pressionant la

Conselleria per garantir la cober-tura de les vacants i de les bai-

xes de professorat al més rà-pidament possible i per as-sentar-se comarcalment

arreu del País Valencià.

Desaparició de CEFIRE

Els centres de formació i de re-cursos educactius del professo-rat (CEFIRE) també han sofrituna important retallada. La Con-selleria ha desmantellat la meitatd’aquests centres al·legant que nosón necessaris perquè seran sub-stituïts pel nou model de formació

en centres i per la formació a dis-tància. STEPV no només no com-parteix aquest criteri de l’adminis-tració sinó que ha denunciat la per-

secució contra determinats CEFIRE

compromesos amb els moviments derenovació pedagògica, com el d’Elx.A més, el nou model de formació encentres s’està duent a terme de formaprecipitada, sense temps per a triar i

formar el professorat que coordinarà laformació en cada centre docent i enmolts casos sense la corresponentreducció horària per a dedicar-s’hi.

Plurilingüisme

La Conselleria publicava en ple mesd’agost el decret de plurilingüismeque havia de ser aplicat al setembre en2n cicle d’infantil. Un decret que no hatingut el suport de ningú, perquè les or-ganitzacions més representatives de la

comunitat educativa l’hem rebutjat jaque, entre altres qüestions, margina elvalencià i no servirà per a compliramb l’objectiu d’aconseguir el mateixdomini de les llengües cooficials i l’ad-quisició d’una llengua estrangera.

La marginació del valencià ha sigutconstantment denunciada per STEPVen els seus informes anuals sobre la si-tuació del valencià en l’ensenyament.Per sort, el Tribunal Superior de Jus-tícia valencià ha donat la raó al col·legiSant Cristòfol de Picassent en la seualluita per la implantació d’una línia envalencià denegada per la Conselleriad’Educació.

Efectivament, la Conselleria d’Edu-cació ha entrebancat la implantació deles línies en valencià i no fomenta unensenyament plurilingüe en què lallengua pròpia –i minoritzada– sigal’eix sobre el qual construir-lo, com re-comana Europa, ni atén les seues prò-pies avaluacions sobre l’èxit dels pro-grames d’ensenyament en valencià,sinó més prompte al contrari.

Però a més la Conselleria aprofitaaquest decret per contractar becarisd’Anglés per aplicar el programa plu-rilingüe en infantil, en unes condi-cions laborals deplorables, molt mésbarats que un mestre i en substituciódel professorat interí d’Anglés aco-miadat al juny.

Inici del curs 2012/13

Si tot el que s’ha descrit fins ara tenialloc fins a l’agost, l’inici del curs 2012/13no ha anat millor. La Conselleria hacontinuat aplicant noves retallades,aquesta vegada sobre les beques detransport i menjador escolar que handeixat milers d’alumnes sense beca osense una part important de la beca.Novament, l’alumnat paga la malagestió de l’administració valenciana.

Un nou reial decret llei, el 20/2012,de mesures per a garantir l’estabilitatpressupostària, tornava a castigar els

empleats i empleades pú-bliques. Aquesta vegadaanul·lava la paga extra dedesembre i castigava ambretallades salarials al fun-cionariat malalt.

També coneixíem queels pressupostos educatiusestatals i autonòmics tor-naven a sofrir noves reta-llades, que sumades a lesde l’any anterior, s’elevavenal 30%.

I el ministre Wert ame-naçava la comunitat edu-cativa amb una reforma dela LOE, l’anomenada LleiOrgànica de Millora de laQualitat Educativa (LOM-QE), que aplica sense con-

templacions les premisses neoliberalsmés extremes en l’àmbit de l’educaciói convertirà el sistema educatiu públicen un instrument a mercé dels inte-ressos del mercat, a més d’espanyo-litzar i homogeneïtzar nacionalment totl’alumnat de l’Estat.

La consellera d’Educació, MariaJosé Catalá, com a alumna aplicada,està fent tots els possibles per avançarla implantació de la llei Wert al País Va-lencià i ja està plantejant normativa perclassificar els centres educatius, se-leccionar l’alumnat i el professorat icrear centres gueto, tal com marca laLOMQE, que encara no està aprovada.La publicació dels resultats de les

proves diagnòstiques, la implantació deldistricte únic o la normativa que s’es-tà preparant sobre l’autonomia delscentres van per aquest camí.

Sentències favorables al professorat

En aquest primer quadrimestre delcurs, hem conegut algunes sentènciesque han donat la raó al Sindicat en ladefensa dels interessos del professo-rat. Abans, al gener, el TSJ tombava l’o-currència de l’exconseller Font deMora de contractar professorat alié alsistema educatiu per impartir l’optati-va de Xinés. Fa poc, el mateix TSJ in-validava la decisió de la Conselleria deretallar els desdoblaments dels mòdulsformatius en el curs 2010/11, que vacomportar l’acomiadament de cente-nars d’interins i un important entrebanca l’hora d’impartir docència en els ci-cles formatius. També coneixíem unasentència favorable a STEPV que per-metia el cobrament de sexennis perpart del professorat interí, marginat d’a-quest complement de formació. I comja hem dit més amunt, aquesta matei-xa setmana el TSJ donava la raó alcol·legi concertat de Picassent perquèpuga implantar una nova línia en va-lencià.

Compromís del professorat

Malgrat totes les mesures de retalla-des per part dels governs espanyol i va-lencià descrites fins ara, malgrat queel professorat ha sofrit retallades sa-larials, de drets socials i laborals,campanyes de desprestigi, amenacesper mobilitzar-se, acomiadaments,etc., STEPV ha constatat la clara i fer-ma voluntat dels docents de tirar avantels seus projectes educatius, estan in-tentant salvaguardar al màxim l’a-lumnat de les polítiques agressives delsnostres governants. Així ho vam poderconstatar en unes jornades a Gandiadurant el mes de juliol i així es cons-tata dia a dia en les visites als centreseducatius que fan els i les permanentssindicals.

Evidentment, amb la retallada tanforta de professorat i de tot tipus de re-cursos econòmics i materials, és méscomplicat que mai ajudar l’alumnat va-lencià a tirar avant. Però així i tot, elscentres educatius no han oblidat el seucompromís educatiu ni han abandonatla lluita per fer del sistema educatiu unespai de formació humana i integral delnostre alumnat i un mitjà en la lluitacontra les desigualtats socials. I tot aixòa pesar de la consellera Català i del mi-nistre Wert.

Continua la lluita contra lesretallades, la llei Wert i pel valenciàEl BOE publicava al desembre noves mesures que retallen drets de les em-pleades i empleats públics quant a les indemnitzacions per malaltia i hora-ri laboral. I l'1 de gener de 2013 començarà a aplicar-se la prolongació de l'e-dat de jubilació.Mentre els governs espanyol i valencià continuen aplicant retallades, STEPVi la Intersindical Valenciana continuaran mobilitzant el conjunt dels treballadorsi treballadores per evitar-ho. L'any 2013, per tant, serà un any amb noves mo-bilitzacions contra les retallades salarials, laborals i socials, contra la novallei educativa i pel valencià en l'ensenyament.

I en 2013…

251 / GENER 20134

RETALLADES

“Estic pensantseriosament a emigrar sila situació no canvia”Rafa Gargallo Burdeus 32 anys, professor d’anglés

BORRIANA (PLANA BAIXA)

Tots sabíem que les retallades que el govern im-pulsaria amb el nou decret llei del 2012 suposa-ven una nova agressió al sector públic, amb la des-trucció de llocs de treball del professor interí, lareducció dels salaris i la pèrdua de drets en ge-neral per part del professorat. No obstant això,jo em pensava que finalment la situació no arri-baria a ser tan crítica com és actualment.

El meu futur com a docent d’Anglés dins delsector públic és molt negre. Vaig començar a es-tudiar Traducció i Interpretació a la Universitat deCastelló, ja fa més de deu anys. Vaig optar peraquesta carrera perquè les llengües estrangeressempre havien sigut la meua passió. Després de4 anys d’estudi a la facultat, un any d’Erasmus aAlemanya, i diverses estades a Anglaterra, em vaigllicenciar i vaig començar a treballar en una em-presa com a comercial d’exportació. L’experièn-cia va ser positiva, però prompte em vaig adonarque el que realment volia fer professionalmentera dedicar-me a la docència i a la tasca d’edu-cador.

Amb els estalvis que vaig fer, vaig prendre unadecisió molt important per a mi: anar a Sud-amè-rica a col·laborar amb diverses ONG locals. Lameua tasca va ser quasi sempre d’educador i enaquell moment vaig descobrir la meua vertade-ra vocació. Des d’aleshores, la meua carrera pro-fessional s’ha vinculat al 100% amb l’educació. Entornar a casa, em vaig traure el CAP, vaig fer lespràctiques a Borriana i vaig començar la difícil co-mesa d’aprovar unes oposicions. Vaig aprovar l’e-xamen que em permetia estar dins de la borsa deprofessorat interí al País Valencià però em vaigquedar a les portes de treballar i vaig haver detraure una nota millor per a poder prestar serveisi quedar-me definitivament en la borsa. Durantaquest temps vaig treballar al Baix Llobregat, coma professor substitut. La meua primera substitucióal País Valencià va ser una plaça d’atenció domi-ciliària de sis hores setmanals, al març. L’any se-güent no em van adjudicar res i els anys següentsvaig treballar a Sagunt i a Benicarló.

A hores d’ara tinc encara quasi cent personesdavant de mi i la meua situació laboral és deli-cada perquè la prestació de l’atur se m’acaba pel

Nadal i les meues expectatives de treballar en-guany s’esfumen a mesura que passen les set-manes i les places oferides són escasses o in-existents. No entenc com se’ns continua negantel dret a treballar a persones tan formades comnosaltres –parle cinc idiomes– i amb tanta il·lu-sió per la seua professió. Les retallades en edu-cació impliquen retallar el futur de la nostra so-cietat i tornar cap arrere.

Estic pensant seriosament a emigrar si la si-tuació no canvia en els pròxims mesos i ja he co-mençat a cercar ofertes de treball a l’estranger.Mentrestant faig alguna classe particular i he tor-nat a viure amb els pares perquè la meua esta-bilitat econòmica comença a enfonsar-se. És molttrist haver de deixar-ho tot i abandonar el teu paísper buscar oportunitats per culpa de la mala ges-tió dels polítics que el governen.

“No puc tancar-me mésportes de les que ja m'hetancat”Nelo Garcés 40 anys, professor de castellà

VALÈNCIA (HORTA)

El meu nom és Nelo Garcés, tinc 40 anys i sócprofessor interí de l’especialitat de Castellà. Notinc un important recorregut com a interí, peròsí és que el meu. La meua vocació com a pro-fessor ha sigut tardana, perquè vaig començara preparar-me les oposicions l’any 2008. A l’i-nici del curs 2009/10, vaig començar en uncol·legi de Betxí. Vaig deixar aquest lloc de tre-ball perquè em cridaren de la borsa i des del no-vembre vaig treballar com a interí fent diversessubstitucions. Va ser el primer i l’últim any queho vaig fer. Des d’aleshores, no he tornat a capinstitut públic. El pitjor és que cada vegada es-tic més allunyat en la borsa i del món de l’en-senyament. La meua situació és, a hores d’a-ra, preocupant. Treballe, sortosament, en uncol·legi privat prop de València, però he tornata deixar-me un treball estable d’educador demalalts mentals, si un lloc de treball hui pot serestable, per tornar, encara que fóra només peruns quants mesos, a l’educació. No puc tancar-me més portes de les que ja m’he tancat enconstruir-me aquesta estranya biografia. Jas’encarrega el govern, que pague amb elsmeus impostos, de tancar-me’n.

“Encarna, tu com et veusals 35?”Encarna Signes Segrelles 34 anys, professora de Francés

VALÈNCIA (HORTA)

Aquesta pregunta me la va fer un alumne a Fran-ça, quan feia classes de castellà amb la beca d’au-xiliar de conversa. Us puc assegurar que la res-posta s’allunya de la realitat que estic vivint.Residisc on m’envie la Conselleria; enguany a Va-lència: per fi estic prop de casa però amb unescondicions diferents de les d’altres anys. Enguanyhe tingut la sort d’obtindre una vacant al final d’oc-tubre, però de mitja jornada.

Fa huit anys que sóc interina. Vaig formar-mea la Universitat de València fent Filologia Francesa.Com que no en tenia prou, amb el meu nivell dellengua, vaig passar per la beca Erasmus, la becad’auxiliar de conversa, cursos diversos sobre li-teratura francesa i didàctica, i moltes faenetes perpagar els 5 anys que vaig viure al país veí. Des-prés vaig decidir anar a fer el CAP a Granada i ferun curs de lexicologia i fonètica; així, vaig tornara València amb un bagatge important en lameua matèria. Sols em quedaven uns trenta cur-sets més, passar per una escola concertada i duesoposicions, frustrades i frustrants, per accedir ala borsa de secundària. Obtindre la plaça? Sen-se punts d’experiència? On vas!

Vist que jo tinc massa sentiments contradic-toris i que hui tinc ma mare davant de mi, crec queserà millor que ho acabe d’explicar:

“Estavem molt contents de veure que desprésd’haver fet estudis universitaris, cosa que jo no vaigpoder fer, Encarna anava al món de la docènciaamb molta il·lusió. Quan el primer any va anar aparar a un institut de València, l’IES Isabel de Vi-llena, el meu sentiment fou de felicitat en veureque una de les meues filles anava aconseguint elque s’anava proposant: em sentia una mare afor-tunada. Després, ven vindre uns quants anys onla meua preocupació era la carretera: l’enviavena Vinaròs, Benicarló, Castelló. Tenia també subs-titucions per Alaquàs, Sedaví. Mai he arribat a en-tendre molt bé com es fa el procés de selecció delprofessorat, les maleïdes oposicions. Que lameua filla sols és vàlida per substituir i no és bonaperquè li donen una plaça?

Son pare i jo vam lluitar perquè les nostres fi-lles pogueren estudiar i tingueren els drets la-borals decents que nosaltres no vam tindre, peròja veig que no és així.

Ara, que ja fa huit anys que està d’interina ensecundària i que l’han enviada allà on han volgut,no és suficient. No estic preocupada pel treball,ja que les meues filles han sigut emprenedoresi guerreres sempre, estic preocupada perquè aca-be treballant de qualsevol cosa on la seua passióno tinga lloc. No em puc creure que haja que co-mençar de nou. Si els polítics no veuen la impor-tància de l’educació pública, la sanitat pública i elsserveis socials públics, no sé què fan en el poder.”

“Amb les retallades a la nostra llar”Maria Salut Fernàndez 30 anys, professora de Valencià

Francisco Soto33 anys, professor d’Administraciód’Empreses

CREVILLENT (BAIX VINALOPÓ)

El nostre cas és un clar exemple dels entrebancsque ens estan posant les retallades en les nos-tres vides. Som dos professors, dues víctimes d’a-questes brutals retallades que el govern valen-cià i el govern espanyol ens han imposat.Vam arribar a l’ensenyament de manera diferent.Sóc professora per vocació i després de sis anystreballant, ara sóc una més de tantes personesaturades que cada matí intentem omplir eltemps com millor podem.

La meua parella va arribar a l’ensenyament demanera diferent. En els inicis d’aquesta crisi-es-tafa es va quedar sense treball, per això va pre-parar unes oposicions. Només va treballar doscursos perquè en aquest moment van comen-çar les retallades més brutals.

Ara ens trobem ací, on la senyora Català ensha deixat, en un pou fondo i obscur on trobemmolts companys i companyes. Però a poc a poctrobem el camí gràcies a molts alumnes que ensanimen i ens recorden amb quina dedicacióféiem la nostra faena. Per tot això i, sobretot pelnostre fill de dos anys, no solament reivindiquemun lloc de treball, sinó que exigim un ensenya-ment públic i de qualitat, ara més que mai.

Èxit escolar, fracàs socialAmb una excel·lent preparació, però un incert futur en el sistema educatiu, el professorat interí ha sigut el col·lectiu sobre el qual s’haacarnissat la política de retallades educatives del govern valencià. Vora 4.500 persones han perdut el seu lloc de treball des del curs2010/11, un ERO encobert en l’escola pública que l’ha privat del talent i l’energia d’una generació de joves excel·lentment preparats. Alfinal del curs passat, es van organitzar en la Coordinadora del Professorat Interí, que van protagonitzar una acampada davant delPROP de València i diverses accions arreu del País Valencià que van fer visible una de les conseqüències del conflicte educatiu valencià.Allioli ha volgut saber com els va i quines són les seues expectatives. Els ho hem preguntat i ens ho conten amb paraules seues.

GENER 2013 / 251 5

RETALLADES

La historia de un referente comarcalEn el curso 1971/1972 se inauguró enRojales el primer colegio. Además deaulas y patio disponía de gimnasiocubierto, piscina, frontón, dos pistaspolideportivas, comedor, biblioteca,laboratorio, taller de manualidades,agua potable y un entorno único.

En aquellos momentos, el pueblocontaba con 5.700 habitantes y teníados centros, el CP San Pedro Apostol,con cuatro aulas agrupadas en unmismo edificio, el resto diseminadaspor distintas partes del pueblo utili-zando la calle como patio de recreo yel nuevo de 1 línea también, con unasinstalaciones que nos hizo sentirnos or-gullosos a todas las personas del pue-blo el día de su inauguración. Asistenlos niveles de 1º a 8º quedando los par-

vulitos diseminados en aulas por elpueblo.

Los chavales que permanecieron enel antiguo colegio San Pedro se que-jaban porque ellos no disponían deunas instalaciones como las de suscompañeros-as del otro centro.

Los dos claustros llegamos alacuerdo de unificar los dos colegios enun centro de dos líneas, para lo cual senecesitaba la construcción de un cen-tro nuevo de dos líneas en la zona don-de estaba ubicado el colegio de nuevaconstrucción, que permitiera agrupartodas las aulas diseminadas por el pue-blo, y mantener cuatro aulas agrupa-das del antiguo CP San Pedro para in-fantil de 4 y 5 años, pues allí se dispo-nía de un buen patio. Nuestra primeradecepción llegó cuando la dirección

provincial, que había visto con buenosojos el agrupamiento de los dos cole-gio y se había comprometido a construirun centro nuevo junto al inaugurado deuna línea, nos anuncia, al ver las in-fraestructuras con las que contaba elcentro, la construcción de 5 barraco-nes con 12 nuevas aulas y una nuevapista. Algunos que éramos muy jóve-nes planteamos ya en esa reunióncon el inspector y el director provincial,que nos jubilaríamos y no se habríaconstruido el centro nuevo, cosa que asíha sucedido.

Se construyeron tres grandes fosassépticas para la evacuación de lasaguas fecales del centro. En el año1977, cuando se pusieron los serviciosde agua potable y alcantarillado en elpueblo y a todos se les obligó a co-nectarse al alcantarillado y a la red deagua potable, el Ayuntamiento no seaplicó la norma y dejó al centro edu-cativo con fosas sépticas que en la ac-tualidad siguen funcionando: dos deellas y se desbordan en periodos de llu-vias.

Hasta el curso 95/96 la escolariza-ción de nuestro pueblo, más losalumn@s de 6º,7º,8º de Daya Vieja fuemuy buena. Un criterio que se practi-có en el centro fue siempre la buenautilización de los recursos, entendien-do que el dinero público debe ser bienadministrado y sus productos muybien utilizados.

Durante todo este tiempo el puebloexperimenta un crecimiento desorbi-tado y pasa de 6.000 habitantes a los21.900 actuales.

En el centro todas las dependenciasexistentes, desde biblioteca, laborato-rio, talleres, se deben transformar enaulas, aparecen aulas prefabricadas ylo que es peor, por sus malas condi-

ciones, las instalaciones inician unproceso de deterioro que ponen en pe-ligro la integridad de maestr@s,alumn@s y personas que trabajan enel centro.

Los aseos son muy pequeños y es-tán en muy malas condiciones, hastael extremo que un buen número dealumnas no van al aseo por temor a co-ger una infección, i las profesoras tie-nen el mismo problema: posiblemen-te queden pocos centros con fosas sép-ticas en el país.

Actualmente el centro no dispone nide biblioteca, ni aulas de audiovisua-les, ni de informática, ni talleres labo-ratorios y las compañeras que traba-jan en P.T. lo hacen conjuntamente enuna pequeña sala de 22m.

Rojales era un pueblo que se sen-tia orgulloso de la educación públicaque se impartía en el centro y la ma-yoria de los chicos y chicas se forma-ron en el mismo centro, con unos re-sultados muy satisfactorios. Actual-mente ha pasado a tener parte de supoblación escolar en centros privadosy concertados de nuestra comarca yfuera de ella, en torno a un 30-40% desu población infantil; a consecuencia,en muchos casos, de las malas condi-ciones de su centro escolar.

La situación en estos momentos esque tenemos aprobado por la conse-llería la construcción de dos colegiosnuevos. En el curso escolar 2008/2009se reunió el Consejo Escolar Municipaly decidió la ubicación de los mismos.Este acuerdo se trasladó a la Secreta-ria Autonómica de Educación, ConchaGómez, que aprobó la construcción delos dos centros.

De los dos centros está licitadodesde el curso 2009/2010 la cons-trucción del nuevo Príncipe de Espa-

ña, el centro no se ha hecho. Se hicie-ron las catas, pero el colegio se caepoco a poco, con la suerte de que losdesprendimientos mayores se hanproducido por la noche y en vacaciones.El centro queda supermasificado, conpozos ciegos, goteras, falto de electri-cidad y por lo tanto frio, aseos muy cu-tres, sin aulas para hacer alguna ac-tividad fuera de clase habitual, etc.

El pueblo se ha movilizado por laconstrucción del nuevo centro, he-mos realizado buen número de mani-festaciones, viajes a Valencia y la co-munidad escolar se siente muy tristeal ver como un centro que fue referenteen nuestra comarca queda convertidoen el más cutre y desmotivado.

Lo que le ocurre a este pueblo tie-ne RESPONSABLES en el PUEBLO, enALICANTE, y VALENCIA. Hacer los doscolegios que necesitamos sería sim-plemente hacer JUSTICIA para que de-jen de sufrir una mala escolaridad tan-tas generaciones.

Sus padres disfrutaron de unascondiciones muy dignas y sus hij@s es-tán tremendamente mal escolarizados.

NO hay un pueblo con 22.900 habi-tantes con un solo colegio, ni hay otrocentro en el país con pozos ciegos quese desbordan y los pequeños juegan enel patío con barro “amarillo”.

NO hay un claustro que trabaje entan malas condiciones.

NO hay niños y niñas como losnuestros dejando de disfrutar de algobásico para toda su vida. UN CENTROALEGRE, DIGNO Y EN CONDICIONESPARA PODER CRECER, FORMARSE YDISFRUTAR CON SUS COMPAÑEROSY COMPAÑERAS DEL PÚEBLO.

¿ QUIÉN SERÁ RESPONSABLE DEPRODUCIRSE UN ACCIDENTE?

L’any 2003 l’augment en la demanda deplaces al CEIP El Perelló va deixar me-nut l’espai útil de l’antic centre i elsalumnes van haver de ser traslladats abarracons dins de la zona dedicada alpoliesportiu. Des d’aleshores, l’escolano ha deixat de créixer i l’any 2006 laConselleria d’Educació va haver decanviar els antics barracons, ja insufi-

cients, per uns altres de més grans. Lesnoves instal·lacions es presenten coma "provisionals" mentre es preparen totsels tràmits per fer podsible la nova es-cola. Han passat nou cursos i els bar-racons envelleixen ràpidament. Cada ve-gada es fa més evident el mal estat d’a-questes estructures prefabricades,circumstància que va donant lloc a go-

teres i òxids els dies que plou. En cau-re quatre gotes, hi ha algunes aules quehan de ser desallotjades i als corredorses donen vertaderes cascades queinunden el pas dels xiquets. Els acces-sos al centre dificulten encara més elsdies de pluja, ja que per estar ubicat elcentre dins del poliesportiu no existeixun bon sistema de canalització de l’ai-gua i s’hi formen grans bassals. A mésque no hi ha cap tipus de sostre davallel qual poder recollir o deixar els xiquets.

La Conselleria d’Educació ens con-demna a la no-renovació dels recursos

materials per ser un centre de barra-cons malgrat els esforços per part del’escola i l’AMPA per realitzar el canvid’enreixat o la instal·lació de l’alarma.Ara ens demanen la instal·lació d’unaporta blindada per poder dotar-nos d’u-na aula d’informàtica i en una ocasióconcediren uns jocs per al pati d’infantili després retiraren aquesta dotacióen comprovar que el centre està en ba-rracons en la seua totalitat.

L’empresa que s’encarrega de lainstal·lació i el manteniment dels ba-rracons, només va realitzar adequa-

dament els acabats en les zones ex-teriors, les que es veuen des de fora.La resta dels barracons tenen els bai-xos elevats, sense cap element que im-pedisca l’accés a animalots o insectes.

Ens mantenen en aquestes es-tructures insuficients mentre ens ne-guen la renovació ja que estem enaquestes estructures insuficients. Quiho entén?

Al Perelló ens hem cansat d’espe-rar unes bones intencions que no arri-ben. Necessitem una escola digna delpoble i per al poble.

Els centres valencians, contra les retallades

CP PRÍNCIPE DE ESPAÑA DE ROJALES

Esperando la construcción de un centro nuevo desde 2009

CEIP EL PERELLÓ

Fent classe en barracons des de 2003

L’eliminació de les ajudes al transport o de menjador van marcar les mobilitzacions a l’inici del curs en llocs com Benifaraig o Orihuela. Hi ha centres de localitats com Rojales, Sueca i el Perelló, Nàquera, Montserrat, Burjassot, Paiporta o València ciutat que fa anys quereivindiquen la construcció de centres nous o l’eliminació dels barracons on ara mateix estudia l’alumnat. El govern afirma que la inversióeducativa ha sigut excessiva en els darrers anys, i que ja n’hi ha prou. Poden aquest centres seguir així per sempre més?

251 / GENER 20136

RETALLADES

Allioli Les retallades que es constaten en elsdiferents capítols de la despesa en edu-cació previstos per la Generalitat va-lenciana per a 2013 impliquen un re-trocés d’uns quants anys en l'educacióvalenciana.

El govern valencià del Partit Po-pular no reflecteix en els pressu-postos el tantes vegades difós, des defa dos anys, “pla de xoc contra el fra-càs escolar”. Les diferents mesuresque se suposa que estarien inclosesen el pla no hi ixen explícitament coma tals i de nou les ocurrències de baixcost denominades “plans experi-mentals” tenen alguna constànciaen el pressupost. Els famosos con-tractes programa només tenen per a2012, segons la mateixa Conselleria,1,7 milions d'euros dels 18 milionsanunciats a la fi de 2011. Això sí, s'o-culta la informació que el govern deMariano Rajoy els ha fet desaparéixerdel pressupost del Ministeri d'Edu-cació o hi han quedat reduïts a la mí-nima expressió.

L'únic programa que manté una lí-nia de subvenció és el programa decol·laboració per a la reducció de l'a-bandó escolar, que té una aportació dela Generalitat de 250.000 € i una altraquantitat igual que el Ministeri d'Edu-cació hi transferirà. Un altre exemplen’és la línia destinada a subvencionarels programes de qualificació profes-sional inicial, que també són una me-sura positiva per a evitar l'abandó es-colar, ja que es financen al 100% ambels fons socials europeus, sense capaportació del govern valencià.

Promoció del valencià

El millor exemple de com es demostrael valor que es concedeix al fet auto-nòmic és el tractament de la promociódel valencià. El seu pressupost per acompra de béns i despeses de funcio-nament té una retallada del 30% isiga d'1.305.170 € i les transferènciescorrents sofrisquen una retallada ma-jor del 48,16% i en conjunt la promo-ció i ús del valencià caiga fins a nivellsde 1996.

Construccions

S’hi constata, així mateix, la paràlisi ab-soluta del pla de construccions esco-lars amb només 7 milions per a novesconstruccions (seria el valor d'un cen-tre) i 5 milions per a reformes en infantili primària, i només 3.000.000 per a no-ves construccions en secundària i4.294.100 € per a la reforma de centresd'aquesta etapa. Després de l'estrepi-tós fracàs econòmic de l'empresaCIEGSA, creada exclusivament per a laconstrucció de centres, i que l'únicacosa que ha fet amb les actuacions re-alitzades ha sigut incrementar els so-brecostos i el deute de la Generalitat va-lenciana sense haver assolit en deuanys d'existència l'objectiu previst derenovació del mapa escolar per a com-plir la LOGSE de 1990. Això sí, els ges-

tors d'aquesta empresa no solament nosón responsables de la seua pèssimagestió, sinó que han sigut premiats ambcàrrecs institucionals des de la vice-presidència de les Corts o d'una dipu-tació fins a gerències d'organismes pú-blics.

Personal

La següent partida que sofreix unes re-tallades més grans en els pressupos-tos per a 2013 és la que es refereix apersonal. Així en el professorat de se-cundària la disminució és de133.099.000 €, la qual cosa suposa un11,18% menys que el curs passat.Mentre que en primària la retallada ésde 26.861.969 €, cosa que representauna reducció del 2,80%. El sistema edu-catiu disposa de menys professorat,atés que s’han incrementat les ràtiosi les hores lectives en totes les etapes.Això ha implicat un transvasamentd'alumnat als centres concertats i unareducció del nombre de grups i, en con-seqüència, de professorat en els cen-tres públics de tots els nivells d'edu-cació obligatòria.

nDespesa de personal. SecundàriaEn milers d’euros

1.190.509 1.057.41055+502012 2013

Despeses de funcionament

Les partides de les despeses de fun-cionament dels centres tan sols ser-viran per a mantindre en els nivellsmínims tota la xarxa de centres pú-blics de les diferents etapes i ni-vells. En infantil i primària la comprade béns i les despeses de funciona-ment per a l’any 2013 ascendeixen a103.094.620 € i per als centres de se-cundària, batxillerat, formació pro-fessional i règim especial el pressu-post puja a 169.153.000,82 €, la qualcosa representa un increment d'un5,34 %; una de les poques partidesque presenta saldo positiu. Les difi-cultats vindran amb la gestió d’a-questes, ja que d'elles es paguen nosolament les despeses de funciona-ment sinó tot tipus de compres debéns i contractes de serveis, així comtambé les despeses dels programesexperimentals. Es tracta, en conse-qüència, de la partida que més retardsprodueix en el seu abonament alscentres, amb demores que deixen lesdireccions dels centres sense recur-sos econòmics per a pagar els sub-ministraments bàsics com la llum,

l’aigua o el gas.El capítol de la formació del pro-

fessorat de totes les etapes i tipus decentres ha desaparegut. Després dela supressió de la meitat dels CEFI-RE, s'ha anunciat un nou model deformació, encara per implantar, ique en el projecte de pressupost nofigura, llevat que es considere que pera posar-lo en marxa siga bona la re-tallada del 30,22% que sofreix elpressupost de la direcció generalencarregada d’aplicar-lo.

La gratuïtat de llibres de text ésuna altra de les partides que cauenamb les retallades. Ni més ni menys,es redueix un 71,8% i passa de49.828.000 euros en 2011 i 2012 a14.041.000 euros previstos per a2013. Així, les famílies hauran d'a-bonar el cost dels llibres i el mate-rial escolar o recórrer a solucionscreatives com els bancs d'intercan-vi de llibres que la Conselleria ma-teixa està disposada a impulsar. Açòsí, la finalitat de la línia de subven-ció té un matís irònic, atés que ambaquesta reducció es pretén “pro-gressar en la consecució de la gra-tuïtat en els llibres de textos en l'e-ducació obligatòria”.

n Ajudes als llibres de textEn euros

49.828.000 14.041.00050+142012 2013

La línia destinada a subvencionar lesajudes individualitzades al transport es-colar en primària amb 3.899.510 eurosregistra un increment del 67,7% res-pecte a l'any 2012, probablement a cau-sa de l'increment dels costos i delsdeutes acumulats amb els concessio-naris d'aquest servei.

Les ajudes destinades a menjadorescolar tenen assignat en primària unpressupost per a 2013 de 48.859.420 €i en secundària la partida ésd'1.744.000. En 2012 van ser de33.640.000 € i 5.495.750 €, respecti-vament, per tant, es tracta d’una altrade les partides que registra incre-ments, encara que la discussió enconcret girava entorn dels criteris deconcessió d’aquestes.

El bo infantil destinat a cobrir el fi-nançament de les ajudes a escoles in-fantils municipals i privades del primercicle d'educació infantil 0-3 anys as-cendeix en 2013 a 29.815.830 €. La re-tallada és d’un 2,6%. L’any 2012 l'im-port d'aquestes subvencions va as-cendir a 30.615.830 €.

nBo infantil. Ajudes escoles 0-3En euros

30.615.830 29.815.83030+292012 2013

L'educació de persones adultes nosofreix variació malgrat els incre-ments en la sol·licitud de places en elscentres d'adults. El pressupost de2.314.350 euros és el mateix que el del'any 2010.

Participació

El foment de la participació socialpràcticament desapareix dels pressu-postos, només les ajudes a les confe-deracions d'associacions de pares i ma-res s’hi mantenen; en canvi, les dedi-cades al foment de la participación’han desaparegut o quedat a nivellstestimonials de l'alumnat i les de les or-ganitzacions del professorat.

També el Consell Escolar de la Co-munitat Valenciana segueix la seua tris-ta letargia, des que el conseller Ale-jandro Font de Mora es va proposar su-primir el funcionament amb el canvi depresident, de primer, i de la normati-va del seu funcionament després.Aquest òrgan de participació social hadeixat de tindre la funció representa-tiva i el reflex de la pluralitat de la co-munitat educativa valenciana, sensequasi activitat, excepte la meramentprescriptiva. En conjunt, la partida de-dicada al màxim òrgan de representa-ció social de la comunitat educativa esretalla un 1,86%.

En definitiva, es tracta dels pres-supostos més agressius per a l'edu-cació pública, amb una dràstica reta-llada d'infraestructures, de plantillesde professorat i d'ajudes a les famíliesi els alumnes, mentre que es manté ifomenta la concertació. Amb aquestspressupostos s’afona l'educació públicamentre que se salvaguarda la concer-tada, que és el model preferit pel go-vern del PP.

PRESSUPOSTOS 2013

El pressupost d’educació perjudica greument el sistema educatiu valenciàLes retallades afecten quasi totes les partides pressupostàries

L’únic programa amb una línia de subvenció és el de reducció del’abandó escolar

El pla de construccionsescolars es paralitza i s’hi pressuposta noméspel valor d’un centre

El foment de laparticipació socialpràcticament desapareixdels pressupostos

Concertació que no cessa

Les partides que no tenen variaciósón les línies de subvenció desti-nades a cobrir els concerts amb lesempreses titulars dels centres pri-vats. Un any més, els imports d’a-questes línies de subvenció s’in-crementen, encara que aparent-ment no ho fan excessivament.Tenen truc: no reflecteixen la des-pesa real que suposen el total de lesunitats concertades en els dife-rents nivells d’ensenyament. Cal ferressaltar que, any rere any, el Par-tit Popular ha anat incrementant elnombre d’unitats concertades exis-tents en 1995, any en què accedei-xen al govern de la Generalitat.Aleshores, el nombre d’unitats con-certades era de 5.177 i en el curs2010-11, últim any del qual es té in-formació, el nombre total d’unitatsen totes les etapes i nivells concer-tats és de 8.309.Des de l’increment a la carta en elnombre d’unitats d’EGB que es vanreconvertir a secundària, al concertamb tot tipus de centres, fins i totaquells que, per les característiquesi nivell socioeconòmic de les famí-lies o ideari propi, no havien volgutaccedir inicialment a estar sub-vencionats. I el major increment dedespesa va suposar la concertaciódels nivells no obligatoris de l’edu-cació infantil, el batxillerat o la for-mació professional superior. Totaaquesta despesa no recollida en elspressupostos que s’aproven en lesCorts al desembre es compensa aforça de modificacions pressupos-tàries l’agost següent, traspassantdiners inicialment consignats per acentres públics a cobrir les enormesdespeses que comporten cada anyles subvencions amb diners pú-blics de les unitats concertadesamb les empreses privades.

GENER 2013 / 251 7

RETALLADES

AllioliLa Conselleria d’Educació ha modificatels criteris de l’arranjament escolardels centres d’infantil, primària i edu-cació especial per al curs 2013/14 per adonar cabuda a l’augment de ràtiosimposat pel ministre Wert –de 25 a 30alumnes per aula en infantil i primària.

A més, la Conselleria no s’ha con-format amb la retallada de Wert, sinó quel’ha aprofundida, ja que els nous crite-ris també empitjoren les condicionsper a l’autorització d’unitats en centresrurals incomplets respecte al curs ac-tual. Aquests canvis comportaran lasupressió de moltes unitats especial-ment en l’escola rural i, per tant, de pro-fessorat i més massificació a les aules.Segons un estudi del Sindicat, a partird’una enquesta als centres, almenys unmiler de docents podran ser suprimitsdels seus llocs de treball. Això significaque més professorat interí es quedaràsense faena el curs que ve i que el fun-cionariat de carrera afectat haurà decanviar de centre i, segurament, de lo-calitat. La proposta d’arranjament es-

colar podria haver sigut encara molt pit-jor atenent el primer esborrany plante-jat en la Mesa Tècnica de Negociació,que la pressió sindical va poder esme-nar parcialment. Aquest esborrany per-metia, entre altres coses, agrupar uni-tats en centres complets, raó per la qualcosa les supressions es dispararien.

Així i tot, el document final continuavasent insuficient, i per això STEPV va de-manar el manteniment dels criterisque s’aplicaven fins ara per no agreujarla situació en els centres educatius.

La mateixa Conselleria d’Educació ésconscient que l’aplicació d’aquests nouscriteris comportarà noves retalladesen infantil i primària. Però seguramentno s’ha adonat de la seua magnitud finsque no ha començat a veure els núme-ros centre a centre. És per això queSTEPV sospita que no han donat a co-néixer l’arranjament provisional abansde les vacances de Nadal, com sempres’havia fet, i que s’està revisant el do-cument per minimitzar les retallades ievitar les protestes sindicals i dels cen-tres educatius.

El nou arranjament escolar potsuprimir un miler de mestres el curs que veEls nous criteris empitjoren l’augment de ràtios delministre Wert

Centres completsEducació infantil (2n cicle)

Unitats AlumnesCriteris 2009 Criteris 2012 DiferènciaMínim Màxim Mínim Màxim Mínim Màxim

3 41 70 61 90 +20 +204 71 95 91 120 +20 +255 96 120 121 150 +25 +306 121 140 151 180 +30 +407 141 165 181 210 +40 +458 166 190 211 240 +45 +509 191 210 241 270 +50 +60

Educació primària

Unitats AlumnesCriteris 2009 Criteris 2012 DiferènciaMínim Màxim Mínim Màxim Mínim Màxim

2 26 50 31 60 +5 +103 51 75 61 90 +10 +154 76 100 91 120 +15 +205 101 125 121 150 +20 +256 126 150 151 180 +25 +30

Centres incompletsQuan s'agrupe alumnat de diferents cursos, cicles, nivells o etapes, el nombre total d'uni-tats estarà determinat per l'aplicació de la taula següent:

Criteris 2009

Alumnes Unitats Ràtio global alumnes / unitat

Mínim Màxim Mínima Màxima5 12 1 5 12

13 26 2 7 1327 42 3 9 1443 60 4 11 1561 80 5 13 1681 102 6 14 17

103 126 7 15 18127 152 8 16 19

Criteris 2012

Alumnes Unitats Ràtio global alumnes / unitat

Mínim Màxim Mínima Màxima

6 (+1)* 14 (+2) 1 6 (+1) 14 (+2)

15 (+2) 26 2 7 13

La resta de caselles són iguals que els criteris de 2009*Els números entre parèntesi corresponen a la diferència respecte als criteris de 2009

En els centres incomplets i amb caràcter complementari, al que s’ha assenyalat amb an-terioritat podran agrupar-se alumnes de distints cursos, cicles, nivells o etapes, en unitatsmixtes, d'acord amb la taula següent:

Unitats Cursos agrupats Màxim d'alumnes

Criteris 2009 Criteris 2012 Diferència

1 2 20 20 0

1 3 18 19 +1

1 4 16 18 +2

1 5 14 16 +2

1 6 o + 12 14 +2

Aquest quadre no s'aplica als CRA.

AllioliLa Unió de Llauradors i Ramaders iSTEPV comparteixen la preocupació so-bre el negatiu impacte que el nou ar-ranjament pot tindre en l’àmbit rural ihan acordat iniciar una sèrie d’accionsconjuntes si alguna escola rural peri-lla. Les dues entitats faran un segui-ment centre a centre i treballaran ambla comunitat educativa i els ajuntamentsde les localitats afectades per presen-tar al·legacions a la Conselleria d’Edu-cació i mocions als ajuntaments per evi-tar aquestes pèrdues.

A més, tant LA UNIÓ com STEPV haninstat la Conselleria d’Educació i el go-vern valencià a tindre en consideració

les escoles rurals i el sistema educatiupúblic en general i a replantejar-se elscriteris de l’arranjament escolar per evi-tar aquesta nova retallada d’unitats i demestres que avançaria encara més enel desmantellament de l’educació pú-blica i el despoblament de les comar-ques rurals valencianes.

Així ho van anunciar en roda depremsa poc després de conéixer elsnous criteris d’arranjament escolar il’enquesta duta a terme per STEPV enles escoles. Per a la Unió i STEPV, l’es-cola és cabdal en la consolidació d’unpoble, i la consolidació d’un poble éscabdal en la consolidació del territori.

La UNIÓ i STEPV acorden accions perevitar les retallades en l’escola ruralLes dues organitzacions es van reunir a valorar l’impacte del nou arranjament

Comparativa dels criteris actuals(2009) amb els nous criteris (2012)A l’hora de tancar-se aquesta edició de l’Allioli, la Conselleria no hapublicat l’arranjament definitiu, que pot variar respecte a aquestaprevisió.

AllioliEn la Mesa Tècnica del 2 de gener esva tractar la modificació del decretd’admissió d’alumnat de 2007 perpermetre el districte únic amb el falsargument de la llibertat d’elecciódels centres per part de les famílies.

Aquesta normativa s’avança al quepreveu la LOMQE quant a la possibi-litat que els centres puguen acollir-sea plans de qualitat i a especialitzacionscurriculars que permetran la selec-ció d’alumnat i de professorat.

Per a STEPV, totes aquestes ac-cions serviran per a potenciar l’en-senyament concertat –de fet, el dis-tricte únic és una reivindicació de lapatronal– i per a classificar els cen-tres públics d’acord amb el rendimenti la condició social de l’alumnat, i tren-

car així un dels pilars bàsics de tot sis-tema educatiu, que és la lluita contrala desigualtat social.

La Conselleria introdueix nous cri-teris que puntuaran per a l’admissiód’alumnat com la procedència d’altreslocalitats de la província; que els pa-res, mares i germans siguen anticsalumnes del centre; i, fins i tot, quecomputen com a ja nascuts els nonatsde mares gestants.

A més, tot i que el preàmbul con-tinua marcant com a objectiu la dis-tribució equilibrada de l’alumnat ambnecessitats educatives especials en-tre les xarxes pública i concertada, nohi ha ni una sola mesura que ho ga-rantisca.

És per això que STEPV ha exigit laretirada del nou decret i l’obertura d’u-na negociació per a aconseguir l’ob-jectiu de l’equilibri en la distribució del’alumnat amb necessitats educativesespecials.

El Sindicat entén que a la Conse-lleria només li interessa potenciar lesfamílies que compten amb recursoseconòmics per a pagar el desplaça-ment al centre que desitgen i elscostos en el cas dels centres concer-tats, mentre està abandonant a la seuasort la gran majoria de la població es-colar, que ha vist reduïdes totes lesajudes i beques: transport i menjadorescolar, llibres de text, beques per ala universitat, etc.

» DISTRICTE ÚNIC

STEPV exigeix laretirada del noudecret d’admissiód’alumnat

S’avança a la LOMQEquant a la selecciód’alumnat i lapotenciació de la privada

El districte únicpotenciarà l’escolaconcertada i classificaràels centres públics enfunció del rendiment de l’alumnat

ACTUALITAT

D iuen que escriure és terapèutic i deu sercert perquè independentment de laidea que tinga en un començament

sempre n’acaba sorgint una altra que lluita peremergir, tanmateix, no cal estar molt inspiratsper a expressar els sentiments que ens inspi-ren qui ens governa, trobar les paraules justessense caure en l’insult es fa difícil davant tot elque està passant; la falta de sensibilitat, de so-lidaritat, de cultura democràtica, en definitivala falta de saviesa dels polítics que ens gover-nen és tan palesa que fa mal, és una autènti-ca obscenitat. És trist sentir dia rere dia la quei-xa contínua per la situació econòmica, social ipolítica del nostre país, tanmateix és per a miespecialment dolorós comprovar aquesta quei-xa, legítima d’altra banda, sobre la situació del’ensenyament en tots els àmbits educatius.M’agradaria enfocar el problema allí on naix persaber qui el genera, qui l’agreuja, qui intenta“des-orientar” les mirades de la gent perquè

no mire on toca i fan que ens mirem els uns alsaltres amb desconfiança: les famílies als mes-tres, els mestres a les famílies, l’alumnat alsmestres, les administracions municipals i edu-catives entre si, l’escola pública contra l’esco-la concertada, l’escola concertada contra l’es-cola pública... Me’n deixe cap? I així qui guanyasón uns governants als quals els importa benpoc el benestar de l’educació, especialment elde l’escola pública i no fan més que llançar “pro-clames”, normativa innecessària que arriba tardi malament i que fa sentir insegura tota la co-munitat educativa, especialment el professo-rat que no sap on encarar-se per donar respostaa tant de disbarat. A poc a poc, com una gotamalaia volen aconseguir el seu propòsit: “apo-regar” perquè, per a més inri, hi ha “comissa-ris polítics” que deixen caure amenaces vela-des i no tan velades sobre possibles oberturesd’expedients disciplinaris si, fent ús de la lli-bertat d’expressió, llibertat recollida en la De-

claració Universal de Drets Humans, no es re-tiren pancartes, manifestos, opinions... dintredel recinte escolar, si s’hi parla en valencià encontra del desig d’un pare o mare d’alumne, etc.Els docents, cada dia més, es troben que tenenal damunt l’espasa de Dàmocles, i no necessi-tem l’espasa de Dàmocles, necessitem espaisde reflexió, temps, participació en les decisionsque ens afecten, que ens escolten, perquè sialgú sap com funciona i el que necessita l’e-ducació som nosaltres, però sense pressions,sense presses, sense amenaces, sense ac-tuacions populistes que ixen molt cares a la ciu-tadania, no és el moment de tenir por, és el mo-ment d’alçar la veu perquè tenim coses a dir iben dites, perquè ens sobren tots els Werts delmón. Queda clar que el ministre Wert està verden democràcia, en educació, en tolerància, enparticipació, a obrir finestres al món, a saberel lloc que ha d’ocupar l’educació com un dretuniversal en el món actual.

Help!DES DEL SUD VALENCIÀ

TUDI TORRÓ

Els docents es troben que tenen al damunt, cada dia més, l’espasa de Dàmocles

Segona sentència sobre el cobrament de sexennis pel professorat interíEls tribunals tornen a donar la raó al Sindicat pocsmesos després de la primera setència

AllioliRepresentants de STEPV van assistir el4 de gener a la concentració en laConselleria d’Educació convocada perFAPA-València per reclamar un ense-nyament públic, de qualitat i per a lliu-rar carbó a la consellera d’Educació,María José Catalá, en rebuig a les se-ues polítiques educatives, ara que fa justun any del seu nomenament en el càr-rec. A la concentració van assistir re-presentants dels AMPA de centres ubi-cats en barracons que una setmanaabans també es van concentrar, enaquella ocasió, davant el Palau de la Ge-neralitat.

STEPV comparteix les crítiques deFAPA-València a la Conselleria d’Edu-cació. El Sindicat denuncia que en-guany, mentre s’ha retallat salari iplantilla de professorat de forma im-portant, drets laborals i socials, bequesde transport i menjador, que se sumena les retallades de grups, programesd’atenció a la diversitat, etc., d’aquestsúltims dos anys, la Conselleria ha pre-ferit preocupar-se dels qui més recur-sos tenen i facilitar la privatització del’ensenyament.

251 / GENER 20138

Les AMPA tornen a concentrar-se per reclamar una educació pública i de qualitat

STEPV assisteix a la concentració a la conselleria i al lliurament de carbó a la consellera

Rajoy volreformar lespensions en 2013

AllioliEl president del govern espanyol,Mariano Rajoy, ha anunciat la inten-ció de reformar, de nou, el sistema depensions en 2013. Cal recordar queenguany entra en vigor la reformamés recent que va realitzar l’execu-tiu de Zapatero, amb l’acord delssindicats CCOO i UGT i de la patronal.Rajoy pretén obrir un debat per les ju-bilacions anticipades i harmonitzar elsistema de classes passives de l'Es-tat en el RGSS, que durà a negociaral Pacte de Toledo per buscar el con-sens dels agents socials. Per ara, lajubilació anticipada de les classes pas-sives continua vigent mentre no esproduïsca i s’aplique aquesta reforma.

AllioliSTEPV ha guanyat una nova sen-tència, aquesta vegada en el jutjatcontenciós núm. 3 de València, quepermet el cobrament dels sexennisd’una docent interina. Aquesta és lasegona sentència estimatòria sobreaquest tema en tot el País Valencià.Recordem que la primera sentènciatambé la va guanyar STEPV l’octu-bre de 2012.

La base del recurs que ha pro-vocat aquesta sentència és el dretdel professorat interí al cobrament

dels sexennis, reservat només alfuncionariat de carrera, pel fet decomplir les mateixes condicions detreball i de formació que el funcio-nariat de carrera, que sí que té ac-cés als sexennis.

El Sindicat es felicita per aques-ta nova sentència i anima tot el pro-fessorat interí que complisca els re-quisits per al cobrament dels se-xennis a interposar la corresponentreclamació a l’Administració a tra-vés dels serveis jurídics del Sindi-cat.

AllioliLa Coordinadora de Professorat In-terí ha programat un cap de setma-na a l’alberg de Piles (Safor). Serà eldissabte 19 i el diumenge 20 de ge-ner de 2013.

Al llarg del matí del dissabte por-tarem a cap un taller sobre la novareforma educativa. A la vespradacelebrarem una assemblea per es-tablir les properes accions de la co-ordinadora i, en acabar aquesta jor-nada de treball, farem tallers deball per relaxar-nos.

El diumenge farem una passeja-da per les muntanyes de la Safor.

El preu de la pensió completa ésde 18,50 €, que inclou allotjamentamb llençols inclosos (hi heu deportar sac o mantes), el dinar del dis-sabte, el sopar del dissabte i el des-dejuni del diumenge.

Qui estiga interessat a anar-hi,s’hi pot inscriure enviant un correua la coordinadora per fer la reservade la plaça al més prompte possible:

coordinadora.cpi@gmail.com

La CPI prepara un tallerd’anàlisi crítica de la LOMQETindrà lloc a Piles el 19 i 20 de gener

REFORMA EDUCATIVA ATUREM LA LOMQE

Més de 6.300 milions perden elspressupostos educatius des de2010, una mica més d’un 14%,quan l’alumnat ha crescut alvoltant d’un 5,6% –mig milió

d’estudiants–. I segons previsions del mateixgovern, la despesa pública educativa baixaràun punt del PIB, fins al 3,9%, entre 2010 i2015, cosa que equival a una retallada de propdel 20%.

Però aquestes retallades el govern delPartit Popular les disfressa de reformes,reestructuracions i adaptacions necessàriesper a flexibilitzar i optimitzar les inversions. Lacançó és tan reiterativa com demagògica:"Això no té per què afectar la qualitat del’educació perquè amb menys es pot fer elmateix i fins i tot més". Sembla com siressuscitaren, donant-li la volta, l’eslògan delMaig del 68: la imaginació al poder.

La veritat, però, és que hi ha sobradesevidències del fet que les tisorades, quan sóntantes i de tal magnitud, restringeixen el dret al’educació, fan minvar la qualitat del’ensenyament, augmenten les desigualtats icontribueixen al desmantellament del serveipúblic educatiu. Ho diuen les investigacionsmés rigoroses, en són testimoni les polítiqueseducatives aplicades en diversos països i hoconfirma dia rere dia el professorat quetreballa en els diversos trams educatius: desd’infantil fins a la universitat.

Ací se sintetitzen deu dels tisorades mésrellevants, alhora que s’apunten alguns delsseus efectes col·laterals:

1El desviament de fons públics cap al'ensenyament privat concertat, donant mésfacilitats a les subvencions: se n’allarga eltermini de concessió i es concerten també elscentres que escolaritzen per separat xiquets i xiquetes, una mesura de dubtosaconstitucionalitat, tal com s’ha comprovat enalgun dictamen judicial. D’altra banda, ja no esconcedeix prioritat a l’educació pública, atésque, en la nova llei Wert –la LOMQE– no es diuque han de ser públiques les places escolarsque cal garantir.

2El fre a la construcció d'escoles infantilspúbliques. Això suposa la consolidacióprivatitzadora d’una etapa que exclou unsector quantitativament important de lainfància de les classes més baixes. I no calrecordar la importància d’aquest nivelleducatiu per a l’adquisició d’una sèrie d’hàbitsi processos de socialització.

3La desaparició de PROA (programes dereforç, orientació i suport) que "intentencontribuir a debilitar els factors generadors dela desigualtat i garantir l’atenció als col·lectiusmés vulnerables per millorar formació i

previndre els riscos d’exclusió social". La seuaaplicació, desigual en les diverses comunitatsautònomes, havia aconseguit reduirmínimament l’índex de fracàs i abandonamentescolar. Desapareixen també altresprogrames relacionats amb l’educaciócompensatòria, el desdoblament i l’atenciómés personalitzada de l’alumnat més feble ivulnerable. Un colp letal a la igualtatd’oportunitats i a l’escola inclusiva.

4Se suprimeixen, també, diversosprogrames, recursos i serveis de caràcterpedagògic i relacionats amb la informatitzacióde les aules. Sense cap diagnòstic previ peresbrinar què està funcionant bé i que mereixser revisat s’han tallat d’arrel iniciatives iesforços en pro de la millora de la qualitat del’ensenyament. Amb la minva d’aquestaoferta, el desert pedagògic es va engrandint.

5Les aules es massifiquen. S’haaugmentant per llei el nombre d’alumnes peraula i, en alguns casos –sobretot en algunsinstituts de secundària i universitats–, lesaules estan al màxim i l’alumnat no téliteralment on seure.

6La reducció de les beques –entre un 20% iun 40% d’estudiants no han pogut renovar–suposa un altre colp dur als estudiants ambmenys recursos que veuen, a la vegada, compugen les taxes universitàries i el preu delscursos de màster i doctorat. A més, larestricció de les beques o ajudes al transport ial menjador escolar, suposa una dolorosadesprotecció per a les famílies els pares estanen atur o es troben en una situació de pobresaextrema.

7La dràstica disminució d'ajudes a lespersones intel·lectualment discapacitades: desde l’escola fins a altres ofertes formatives ilaborals i vitals. Les entitats socials temenl’extinció de l’atenció a la discapacitatintel·lectual. Perilla el procés d’integracióescolar –força consolidat– i el procésd’inserció laboral –més lent i precari.

8La disminució de les plantilles docents: dediversos milers en l’ensenyament obligatori –entre un o tres docents per centre– i d’uns3.000 a la universitat. A això cal afegir laretallada en els seus salaris: d’un 20% demitjana. Menys professorat i moltes mésdificultats per cobrir les baixes, la qual cosarepercuteix molt negativament en la minva detemps per a atendre l’alumnat en les tutorieso altres moments, així com en la manca detemps per a reunir-se i formar-se elprofessorat.

9La pèrdua del poder de decisió de lescomunitats autònomes, fruit del nou discursrecentralitzador del PP. Això s’aprecia enl’articulat de l’avantprojecte de la nova llei, onel Ministeri d’Educació imposa un percentatgesuperior en els contingut del currículum o enel qüestionament de models lingüístics deprovada eficàcia des del punt de vistapedagògic i de la cohesió social.

0L'eliminació de l'assignatura d'Educacióper a la Ciutadania com a resultat de la pressióde la Conferència Episcopal. L’opció és clara:més religió –amb un major estatus– i nomésvalors cívics per als que no opten per aquestamatèria. Es tracta, sens dubte, de lainterpretació més regressiva dels acords de1979 entre el govern i el Vaticà. Uns acords,per cert, que no tenen raó de ser en un estat

constitucionalment aconfessional i en unasocietat progressivament secularitzada en quèes respecta la llibertat de culte fora del’escola.

Cada un d’aquests punts es podriaestendre amb nombroses dades, matisos iexemples. La magnitud de les retallades no ésla mateixa en totes les comunitats autònomes.N’hi ha algunes que tracten de contindre iatenuar, mentre que en altres no paren decréixer dia rere dia, i s’augura un camí senseretorn. Hi ha altres incògnites: Fins quanromandrà la crisi? I en el pla legislatiuaquesta altra: L’avantprojecte de la LOMQEmantindrà totes les seues essències actualsfins a l’aprovació parlamentària definitiva?S’aplicarà de manera similar o matisada enels diversos llocs? I encara una últimaqüestió: el col·lectiu docent i la comunitateducativa acceptaran sense més la nova llei o oposaran una tenaç i necessària resistència?El temps aïllarà algunes d’aquestesincògnites.

Jaume Carbonell és l’exdirector de Cuadernosde Pedagogía.

JAUME CARBONELL

GENER 2013 / 251 9

El maig de 2012, la comunitat

educativa del País Valencià va fer

una vaga de quatre dies contra les

retallades en educació.

Efectes col·laterals de les

deu tisorades

Hi ha sobrades evidències que les tisorades, quan sóntantes i de tal magnitud,restringeixen el dret al’educació

En algunes comunitats, on no paren de créixer dia reredia, les retallades auguren un camí sense retorn

¿El col·lectiu docent i lacomunitat educativaacceptaran la nova llei o hi oposaran una tenaç i necessària resistència?

REFORMA EDUCATIVA ATUREM LA LOMQE

251 / GENER 201310

EEn la història dels siste-

mes educatius hi ha ha-gut molts altres momentsen què les autoritats es-tatals han llançat un mis-

satge d’alarma semblant al de la se-nyora Gomendio.

En 1983, durant l’administració delpresident Ronald Reagan, una comis-sió d’experts en economia i educació vapublicar el document A nation at arisk, en el qual cridaven a mampren-dre una reforma educativa del sistemadavant la imparable decadència delsresultats acadèmics dels i les estu-diants estatunidencs. Durant el perí-ode de la Guerra Freda, quan encara noexistia PISA, altres estudis apuntavenque els resultats acadèmics quant acompetència matemàtica i lingüísticadels estatunidencs eren superats peraltres estats que, en aquell moment,eren percebuts com a competidors de

la supremacia militar americana(l’URSS), i la supremacia econòmica itecnològica, (el Japó). En A nation at arisk s’alarmava sobre la imminentpèrdua de la supremacia dels EUA enel món si no s’escometia de manera ur-gent una reforma educativa que po-

tenciara els continguts estàndards icondicionara els salaris del professo-rat als resultats de l’alumnat.

La història posterior és coneguda:l’URSS es va descompondre i es va afo-nar ràpidament, mentre que el Japó vaentrar en una depressió econòmica dela qual mai no acaba d’eixir, a pesardels prometedors resultats dels dossistemes educatius en els rànquings in-ternacionals. Els EUA, a pesar que hancontinuat puntuant mediocrement entotes les estadístiques publicades desd’aleshores, són encara la potència mi-litar que domina l’ordre mundial, i laseua indústria tecnològica és la mésàgil, innovadora i creativa.

Segons Yong Zhao, la transmissióamb èxit d’uns continguts preestablitscontribueix ben poc al desenvolupa-ment d’economies que requereixencreativitat i iniciativa individual i, de fet,poden malbaratar l’esperit creatiu i

emprenedor.” Sembla, per tant, unpoc agosarat donar als rànquings es-tadístics internacionals el poder per adecidir quina és la política educativaque ha d’aplicar un estat

D’altra banda, tan mal ens va enPISA?

L’informe PISA, que publica l’OCDEcada tres anys des del 2000, es basa enproves estàndards sobre tres aspectes:comprensió lectora, competència ma-temàtica i competència científica. Enl’últim PISA, de 2009 i publicat en2010 –en el qual no va participar el PaísValencià per voluntat del consellerFont de Mora–, els resultats de l’Estatespanyol es van quedar fregant lamitjana dels països avaluats i si tras-lladàrem a una escala del 0-10 els seusresultats absoluts, estaríem al voltantdel 8: un notable alt. És a dir, tot i queestem per davall de la mitjana, ho es-

tem per dècimes, i ens trobem en elrang de molts països del nostre entorn,com ara França i Alemanya.

Cal destacar també els casos de pa-ïsos, com ara Xile, que des del règimdel general Pinochet és un país pioneren l’aplicació de les mesures de com-petitivitat i d’avaluació externa del sis-tema que vol aplicar el ministre Wertací: Xile mai no ha puntuat alt en elsrànquings de PISA ni en cap altre ràn-quing, i ha estat sempre lluny del ren-diment acadèmic de l’alumnat espanyolen PISA.

El valor de l’equitat

D’altra banda, PISA avalua també al-tres factors que afecten la qualitat d’unsistema, com ara el grau d’equitatsocial que el sistema és capaç d’ab-sorbir i compensar, o el grau d’inequitatque el sistema és capaç de generar. Ien aquest aspecte, el sistema espanyol,

La dèria dels rànkings educatius noés nova: en els anys 60 i 70, els EUAsentien que estaven perdent lacursa educativa amb l’URSS, i elsmitjans més influents se’n feienressò.

PISA, TIMMS, PIRLS*Simplificant, la prova Trends inInternational Mathematics andScience Study (TIMSS) i Progressin International Reading LiteracyStudy (PIRLS) mesuren el dominidels estudiants sobre el que se'lsha ensenyat des dels plansd’estudi, mentre que PISA avaluacom els estudiants poden utilitzarels coneixements i les habilitatsque s’ensenyen en novessituacions.

De veres hiha un estat d’emergènciaeducativa?La secretària d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats, Montserrat Gomendio, ho afirma amb ungest de transida indignació, i alega com a provesconcloents el 26% de taxa d’abandonament escolarprimerenc i els resultats de PISA i altres estudisestadístics, com el TIMMS i el PIRLS*. Altres sistemeseducatius ja han conegut campanyes de descrèdit ireformes semblants, amb conseqüències gens positives.

Xang

ai

Core

a del

S.

Finlàn

dia EUA

Alem

anya

Fran

ça

Estat

espa

nyol Xil

eBra

sil

575538 554

502 520498 488

447405

n Competència científica

Xang

ai

Core

a del

S.

Finlàn

dia EUA

Alem

anya

Fran

ça

Estat

espa

nyol Xil

eBra

sil

556 539 536500 497 496 481

449412

n Comprensió lectora

Xang

ai

Core

a del

S.

Finlàn

dia EUA

Alem

anya

Fran

ça

Estat

espa

nyol Xil

eBra

sil

600

546 541

487513 497 483

421386

n Competència matemàtica

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

501496493

Resultats en PISA 2011Puntuacions de l’Estat espanyol i alguns països del seu entornFONT: INFORME PISA 2010. ELABORACIÓ: ALLIOLI

junt amb el finés, és un dels mésigualitaris dels estudiats. La inequitates mesura pels resultats de l’alumnaten funció de quatre factors: el gènere,la situació socioeconòmica i el grau deformació de les famílies, i per l’origen(si són persones nouvingudes o no). Entots aquests ítems el sistema puntuaexcel·lentment, de manera que el sis-tema educatiu espanyol no suposauna dificultat afegida al desenvolupa-ment acadèmic i social del seu alum-nat. Sistemes de països del nostreentorn, com ara el d’Alemanya, que ins-pira els itineraris de la LOMQE, es re-velen com una font afegida d’inequitatsocial, en la mesura que accentuen lesdesigualtats socials de partida de l’a-lumnat: així, les dones, l’alumnat queprocedeix d’un context familiar més po-bre o menys educat, o les personesnouvingudes tenen menys oportunitatsd’èxit a Alemanya que en el sistemaeducatiu espanyol. (Equity and Qualityin Education: Supporting DisavantagedStudents and Schools, OCDE, 2012)

Per descomptat, sobre aquestesfortaleses del nostre sistema, el mi-nisteri guarda un discret i interessat si-lenci.

Com diuen alguns experts interna-cionals de l’avaluació dels sistemeseducatius (Yong Zhao, Pasi Sahlberg,Keith Baker i Diane Ravitch): aquestacursa internacional no té gens de sen-tit, perquè una vegada un país arriba aun determinat nivell de desenvolupa-ment, els resultats dels tests no diuengran cosa sobre el sistema educatiu osobre el futur de l’economia.

El GERM

Pasi Sahlberg, un dels gurus del sis-tema educatiu finés, observa que l’e-xistència d’uns patrons globals de re-forma educativa: els currículums s’es-tandarditzen per a respondre als testsinternacionals, i els estudiants de tot elmón estudien amb materials didàcticsproveïts per les mateixes multinacio-nals educatives. Les reformes educa-tives de diferents països segueixentambé patrons semblants: avaluacionsexternes, competitivitat entre esco-les, llibertat d’elecció d’escola per a lesfamílies. “És tan evident aquest patrócomú que l’he anomenat Moviment Glo-bal de Reforma Educativa (Global Edu-cational Reform Movement, GERM). És

com una epidèmia que s’escampa i in-fecta els sistemes educatius com un vi-rus. Es contagia a través d’experts, mit-jans de comunicació i polítics. Els sis-temes educatius ampren polítiquesels uns dels altres i així s’infecten. Enconseqüència, les escoles emmalal-teixen, el professorat se sent malamenti l’alumnat aprén menys.”

Perquè el més terrible de tot són elsefectes que tenen aquestes polítiquesallà on s’apliquen. L’administració Bushva llançar la reforma educativa Nochild left behind, seguida després per laRace to the top, de Barak Obama –elsnoms de les reformes americanessempre tenen noms pomposos–, quecondicionava l’obtenció de recursospúblics per part de les escoles a la su-peració de proves d’avaluació externespreparades i corregides per les multi-nacionals del ram. En cas de no millo-rar en un determinat període de temps,l’escola es considera fallida i es tanca,i el seu personal se’l despatxa. Així,cada any es tanquen milers d’escolesi es despatxa desenes de milers de pro-fessors i professores. Se les substitu-eix per una escola charter (una menade concertada, de gestió privada i fi-

nançament públic) que, en molts casos,han de tancar també després de qua-tre o cinc anys. Mentrestant, el pro-fessorat suporta una campanya brutalde descrèdit perquè els experts, els mit-jans, els polítics i, en conseqüència, laciutadania, el culpa de tots els mals, re-als o imaginaris, del sistema. El pan-orama de l’educació als EUA és esfe-reïdor, amb milers d’escoles públi-ques tancades cada any i desenes demilers de docents acomiadats.

Com s’importa una política

Ja abans de la publicació, en 2010, deldarrer informe PISA, la Fundaciónpara el Análisis y los Estudios Socia-les (FAES) establia les línies mestresde la reforma educativa de José Igna-cio Wert, en sintonia amb les directri-us del GERM: competitivitat entre lesescoles, privatització, avaluacions ex-ternes, diagnòstics estandarditzats,llibertat d’elecció…, i que són pròpiesde les receptes que cuinen i difonen lesgrans empreses multinacionals del’educació. Així, el lèxic, l’estil, el to delpreàmbul de la LOMQE estan traduïtsdirectament dels prefacis d’aquests in-formes: per això parlen de “talent”,“ocupabilitat”, “esperit emprenedor”,d’”informació valuosa per als pares”,“exigència”. Al llenguatge s'adhereixenimplicacions subliminals que no per-tanyen als referents de l’escola, peròque estableixen un marc ideal filosò-fic pels seus prejudicis i adulterenamb el seu argot el mercat de les idees.

Empreses com ara Pearson oMcKinsey, a través d’informes “ex-perts”, promouen la identificació de lesseues estratègies de creixement i delucre amb els interessos i les neces-sitats educatives de les societats quevolen convertir en els seus nínxols denegoci: l’educació en línia, l’assesso-ria per a la millora del rendiment delscentres, la formació del professorat, laproducció d’exàmens d’avaluació, l’e-laboració de rànquings escolars, sónàrees de negoci que creixen al ritmeexponencial de la verborrea educativa.

L’estratègia és comuna en totsaquells llocs on s’instal·la el GERM: totallò que prové de la iniciativa privadaés bo, eficient i eficaç. Allò que fan elsgoverns és dolent, ineficient i ineficaç.Amb un petit nombre d'excepcions, totallò que fan els governs ho poden fer

millor les empreses privades.Com que les escoles públiques les

gestionen els governs, són ineficients.Per tant, és millor que l’educació lagestionen les empreses a través delsconcerts educatius i de la formació enlínia, independentment de l'evidènciaen contra. Així, es demonitza l’educa-ció pública, els i les mestres i els sin-dicats docents que els representen. Ies legitima amb l’imprimàtur d’una“reforma” per transferir recursos pú-blics a lucratius negocis.

El GERM aprofita la crisi financeradel país per a aconseguir fins ideolò-gics. Es compara, a través dels governsi dels mitjans de comunicació al seuservei, els resultats obtinguts en lesproves diagnòstiques. Així, el baix ren-diment d’algunes escoles públiques escompara amb els centres privats d’e-lit, amb independència dels diferents iradicals reptes educatius que afronten.

L’alumnat amb necessitats educa-tives especials se’l consigna a les es-coles públiques perquè l’alt cost de laseua educació els fa menys rendi-bles. Després es culpa unes escolespúbliques escurades de recursos de notindre prou èxit i es comença de nou abuscar noves formes de drenar-lesdels pocs recursos que els han quedat.A continuació, es comparen les ava-luacions del professorat com a provade la seua ineficàcia. Així els diners pú-blics es transfereixen amb una su-pervisió mínima, sense transparènciani rendició de comptes, a les empresesque gestionen les escoles amb fins delucre i a les empreses que proporcio-nen les proves estandarditzades o laformació en línia, entre altres serveis.

I és aquesta política educativa d’a-dopció de la cultura dels mercats i dela ideologia del moviment global de re-forma, junt amb les retallades quepatim, les que posen en risc els avan-ços del nostre sistema educatiu i ame-nacen de crear una autèntica emer-gència educativa. En un mercat com-petitiu, n’hi ha que guanyen, peròtambé n’hi ha molts que perden. Si elgovern espanyol i la Conselleria, alum-nat avantatjat del GERM, estan preo-cupats pel futur de l’educació, i no pre-tenen només afavorir un sistema en-cara més classista i injust, hauran derevisar la seua política educativa.

REFORMA EDUCATIVA ATUREM LA LOMQE

GENER 2013 / 251 11

Darrere del GERM hi ha una sèrie d’interessos em-presarials que veuen en l’educació un nínxol de ne-goci suculent. Algunes companyies dels EUAhan edificat poderoses fundacions que difonen laseua ideologia reformista emmascarada de fi-lantropia, com ara The Walton Familiy Foundation(propietaris de Wal-Mart), oThe Broad Foundation(Eli i Edythe Broad, amos de l’asseguradora SunAmerica), i d’altres de vinculades a la indústria tec-nològica que planeja explotar el negoci de la for-mació en línia: la Gates Foundation (Bill i Melin-da Gates, de Microsoft), The Michael & Susan DellFoundation (de la casa Dell), o la Startup:Educa-tion,de Mark Zuckerberg, fundador de Facebook.

Un altra celebritat involucrada és Michael Bar-ber, antic dirigent sindical britànic i assessor pera l’educació de Tony Blair. Actualment dirigeix Pe-arson, la multinacional més poderosa en pro-

ductes educatius, i va ser cap de l’assessoriaMcKinsey per a l’àmbit educatiu, i autor dels in-formes educatius de McKinsey: How the world’smost improved school systems keep getting bet-ter (2010), i How the world’s best-performingschools come out on top (2007), que són els ins-piradors parcials de la reforma Wert. L’informede McKinsey per a Espanya es titula Educaciónen España: Motivos para la esperanza (gener de2012). En aquest es desacredita el sistema edu-catiu espanyol basant-se en la pobresa dels re-sultats en els tests de PISA i marca una agendade reformes amb deu consignes que ha de se-guir el Ministeri amb l’objectiu d’obtindre 520punts en el rànquing de PISA:

1Arribar a un acord nacional sobre l’aspiracióde l’educació a Espanya.

2Elaborar un sistema de métriques granular,

accionable i comú a tot Espanya sobre el qual ba-sar el mesurament de l’exercici i de l’eficàcia delas mesures adoptades.

3 Fomentar/potenciar una cultura de traspa-rència amb les dades com a base de millora com-partint les mètriques desenvolupades amb quipuga actuar-hi.

4Llançar una campanya de reconeixement dela figura del professor per millorar la percepcióde la professió i augmentar l’atracció de talent.

5Desenvolupar una carrera profesional per alprofessorat amb responsabilitat i remuneraciócreixent basada en mèrits.

6Professionalitzar la figura del director de cen-tre a través d’una gestió de talent proactiva i moltenfocada que prepare per al lloc –des d’abans d’ac-cedir-hi.

7Trasformar el fons i la forma dels programesde formació contínua dels professors assegurantque s’orienten clarament a la millora del resul-tat dels alumnes, augmentant alhora l’ eficàcia dels

recursos invertits i la satisfacció dels professors.

8Possibilitar una major autonomia dels centresbasada en resultats.

9 Sintetitzar totes las accions en un pla d’ex-cel·lència accionable que, involucrant tots els ac-tors del sistema, esdevinga el full de ruta per alspròxims sis anys.

0Comunicar de forma consistent i trasparent elpla (l’ambició, les accions llançades, i l’avanç acon-seguit –incloent-hi les dificultats–) per crear en-tusiasme i involucrar-hi tota la societat.

Sembla que el primer punt deixa indiferentJosé Ignacio Wert. Segons aquest full de ruta,després de la LOMQE caldrà el desenvolupa-ment d’una llei de la funció docent que esta-blisca, de primer, una carrera professional ba-sada en el mèrit; és a dir, els resultats del’avaluació del professorat i, segon, enuncie lesbases de la formació inicial i permanent delprofessorat.

La nova alumna americana de sisé.Mireu com es comporta, si fins i totparla del que aprén a escola duranttot l’any.

Corporacions Unides d’Amèricapresenten… Els xiquets sónrendibles. “L’alumnat de les escolespúbliques em fa cantar: cha-ching”.Vinyetes de Robert Rendo, The Truthon Education Reform.

El decàleg de McKinsey per a l’Estat espanyol

El Ministeri oculta que,segons PISA, el sistemaespanyol, junt amb elfinés, és un dels mésigualitaris dels estudiats

Millora del rendiment, e-learning, formació delprofessorat, exàmensdiagnòstics, rànquings...són àrees de negoci quecreixen amb la verborreaeducativa

Milton Friedman The Role of Government in Education (1955)Amb la finalitat de reduir la despesa pública en educació i promoure la llibertat d’elecció de les famílies, proposa un xec escolar que ha de crear un mercat educatiu en el qual les escoles, públiques i privades, competeixen entre elles per atraure alumnat. L’oferta educativa es diversifica per atendre la demanda diferent de serveis educatius en funció de les característiques acadèmiques, de gènere, de raça, de classe i, especialment, econòmiques.

Henry FordEstandardització de la producció industrialLes empreses necessiten una mà d’obra abundant, barata i previsible, que s’adapte dòcilment a unes condicions de treball que maximitzen el seu benefici.

Gerardo Díaz-Ferrán"La mejor empresa pública es la que no existe"Líder empresarial que defén la supremacia del mercat sobre la intervenció pública: "Hay que trabajar más y ganar menos para salir de la crisis".

ESCOLA PÚBLICA

}

Laïca, igualitària i solidària, promou la cooperació i modula les diferències socials. Aspira a emancipar les persones de la superstició, l’endarreriment econòmic i la depauperació cultural. El seu objectiu és formar una ciutadania crítica, lliure i poderosa.

Promou la competència entre escoles, alumnat i professorat i posa el sistema educatiu al servei de l’empresa. Combina principis del neoliberalisme i de la imatgineria nacionalcatòlica per a trencar la cohesió social i retornar al model de societat anterior a 1975.

Jerarquia catòlicaReinstaurar els principisdel nacionalcatolicisme

Segons la Conferència Episcopal, Espanya es troba en una emergència educativa i cal

“impulsar el entusiasmo misionero en un momento de gran secularización”.

}}}

}

Matèries troncals fixades pel govern i llibertat dels centres per a ofertar currículums diferenciats.

Rendició de comptes, per avaluació: interessa només resultat final (l’output)del sistema, amb independència de les condicions en què arriba l’alumnat al sistema (l’input).

Les revàlides i els itineraris permeten separar i classificar l’alumnat a conveniència.

La formació dual facilita a les empreses obtindre mà d’obra adaptada a les seues necessitats.

Les competències bàsiques han de permetre etiquetar l’alumnat amb habilitats certificades.

Desapareix l’assignatura de Ciutadania i és substituïda per una alternativa, avaluable, de la religió.

Les llengües i contingutsno centralistes perden pes en el sistema. El ministeri xantatgea les CCAA i les obligarà a pagar una escola privada a qui vulga estudiar en castellà.

Les direccions dels centres adquireixen lesfuncions dels capataços de l’empresa, amb poder sobrela confecció de les plantilles,l’avaluació del professorat i,posteriorment, sobre les retribucions.

José Ignacio WertComo el toro bravo,se crece con el castigo

“Hay algunas evidencias que relacionan el crecimiento del sentimiento independentista con la dirección que ha llevado el proceso educativo”

}}

Milton Friedman The Role of Government in Education (1955)Amb la finalitat de reduir la despesa pública en educació i promoure la llibertat d’elecció de les famílies, proposa un xec escolar que ha de crear un mercat educatiu en el qual les escoles, públiques i privades, competeixen entre elles per atraure alumnat. L’oferta educativa es diversifica per atendre la demanda diferent de serveis educatius en funció de les característiques acadèmiques, de gènere, de raça, de classe i, especialment, econòmiques.

Henry FordEstandardització de la producció industrialLes empreses necessiten una mà d’obra abundant, barata i previsible, que s’adapte dòcilment a unes condicions de treball que maximitzen el seu benefici.

Gerardo Díaz-Ferrán"La mejor empresa pública es la que no existe"Líder empresarial que defén la supremacia del mercat sobre la intervenció pública: "Hay que trabajar más y ganar menos para salir de la crisis".

ESCOLA PÚBLICA

}Laïca, igualitària i solidària, promou la cooperació i modula les diferències socials. Aspira a emancipar les persones de la superstició, l’endarreriment econòmic i la depauperació cultural. El seu objectiu és formar una ciutadania crítica, lliure i poderosa.

Promou la competència entre escoles, alumnat i professorat i posa el sistema educatiu al servei de l’empresa. Combina principis del neoliberalisme i de la imatgineria nacionalcatòlica per a trencar la cohesió social i retornar al model de societat anterior a 1975.

Jerarquia catòlicaReinstaurar els principisdel nacionalcatolicisme

Segons la Conferència Episcopal, Espanya es troba en una emergència educativa i cal

“impulsar el entusiasmo misionero en un momento de gran secularización”.

}}}

}

Matèries troncals fixades pel govern i llibertat dels centres per a ofertar currículums diferenciats.

Rendició de comptes, per avaluació: interessa només resultat final (l’output)del sistema, amb independència de les condicions en què arriba l’alumnat al sistema (l’input).

Les revàlides i els itineraris permeten separar i classificar l’alumnat a conveniència.

La formació dual facilita a les empreses obtindre mà d’obra adaptada a les seues necessitats.

Les competències bàsiques han de permetre etiquetar l’alumnat amb habilitats certificades.

Desapareix l’assignatura de Ciutadania i és substituïda per una alternativa, avaluable, de la religió.

Les llengües i contingutsno centralistes perden pes en el sistema. El ministeri xantatgea les CCAA i les obligarà a pagar una escola privada a qui vulga estudiar en castellà.

Les direccions dels centres adquireixen lesfuncions dels capataços de l’empresa, amb poder sobrela confecció de les plantilles,l’avaluació del professorat i,posteriorment, sobre les retribucions.

José Ignacio WertComo el toro bravo,se crece con el castigo

“Hay algunas evidencias que relacionan el crecimiento del sentimiento independentista con la dirección que ha llevado el proceso educativo”

251 / GENER 201314 Pensades

Subjectes amb poc depredicat

E nguany la celebració del Dia Internacio-nal del Xiquet i la Xiqueta ha passat bas-tant desapercebuda, potser perquè la ver-

gonya pels xiquets assassinats a Gaza ens ha es-clatat en la cara. Tampoc no calia esperar grancosa d'aquesta commemoració perquè els mit-jans de comunicació no solen tractar els jovescom a subjectes amb mirades i criteris propis enels espais informatius. Això, per no parlar de lapublicitat o l’entreteniment, on els menors sónmers béns de consum i el seu futur s’entén comun simple conjunt de transaccions comercials.En realitat, les xiquetes i els xiquets reals se-gueixen sent invisibles, un fet que atemptacontra la mateixa Convenció sobre els Drets del’Infant, una declaració que arreplega el dret delsmenors de 18 anys a la llibertat de pensament,consciència i creences, i el dret a la llibertat d’ex-pressió.

Si entenem per ciutadania una identitat cívi-

ca –no un simple estatus legal atorgat en la ma-joria d’edat– els menors no són projectes, sinóciutadans que concorren en la vida pública mit-jançant les seues pròpies pràctiques culturals.No són el nostre futur, són subjectes que podenaportar coses en el present que compartim.

Els avanços de la dreta auguren, no obstantaixò, un retorn als mites de la infància com unestadi natural instintiu sense racionalitat niautonomia. Com sempre, és la por la que sos-té l’èxit d’aquests moviments reactius: por deldesordre i dels altres desconeguts, en aquest casxiquets i joves que no responen a l’esquema tra-dicional d’una infància desproblematitzada.

Recordem el menyspreu amb què els mitjansconservadors van tractar fa uns quants mesosels joves de l’anomenada Primavera Valenciana,com si les seues protestes no foren un acte deresponsabilitat política. Paradoxalment sónaquests mateixos discursos els que, mentre sa-

cralitzen una infància ideal i inexistent, enves-teixen contra els xiquets reals, els que desate-nen les seues necessitats o articulen mesurespunitives i repressores cada vegada més dures.L’obsessió per mesurar, controlar i despolititzarla imatge dels joves acaba asfixiant la seua au-tonomia i privant-los de la seua pròpia veu. Escoarta per tant el seu desenvolupament com asubjectes crítics i creatius.

Per a respectar els drets dels xiquets i les xi-quetes de primer cal escoltar-los, valorar lesseues diverses i contradictòries veus i pluralit-zar les seues representacions en els mitjans decomunicació. Tot això implica també qüestionarel caràcter determinista i excloent de les actualspolítiques conservadores que els anul·len coma subjectes. Es tracta, al capdavall, d’assegurar-los contextos educatius i culturals on puguendesenvolupar de manera efectiva la seua parti-cipació ciutadana.

PA I ROSES

MARIA LOZANO ESTIVALIS

D Des que vaig començar a treballar enl’escola, fa ja molts anys, sempre he sa-but que estava en un espai social con-

flictiu, on s’encreuen interessos i formes d’en-tendre el món molt distintes i fins i tot contra-dictòries. Sempre he hagut de desenvoluparestratègies, he necessitat aliances i solidaritats,i he hagut d’enfrontar-me amb persones,grups, ideologies amb què no podia combregar.He plorat, de vegades, i he estat content mol-tes altres, sabent-me en el camí ètic d’una edu-cació alliberadora. No ens enganyem: treballemen un sistema educatiu que és un dels teatresd’operacions del capitalisme salvatge. No sé siho hem oblidat, però l’escola està inventada pera la reproducció del sistema social. D’ací ve el

dilema permanent, la cruïlla ètica en què enstrobem cada dia en obrir la porta de l’aula: alservei de qui estic?; què faré perquè amb les me-ues matemàtiques cada xiqueta o cada xiquetsiga cada dia una miqueta més lliure, més au-tònom, més subjecte amb capacitat de reflexiócrítica i creació autònoma? No servim a la so-cietat dels majors, sinó als subjectes que hande créixer en llibertat al costat dels que hemd’estar, sabent-nos nosaltres també personeslliures.

Per això mai no vaig entendre aquella ob-sessió pel consens del ministre socialista Ga-bilondo amb el PP –Pacto por la Educación–. Quantes reunions perdudes i quant de debatamb qui no volia escoltar! I per això mateix en-

tenc perfectament que “la millora” educativadel tal Wert en la LOMQE és una coherent apos-ta per les elits, i una manera de dir a les clas-ses treballadores, als emigrants, a les perso-nes sense recursos, que les seues aspiracionstenen un límit, que tots no som iguals. No ensenganyem: els itineraris, les revàlides, les ava-luacions i la selecció primerenca, tenen un clarcomponent social. El debat sobre la nova pro-posta de llei no és un debat tècnic ni un debatexclusivament pedagògic. És clarament un de-bat polític. Així ho vaig treballar a les escolesd’estiu dels MRP i així ho vaig aprendre de l’es-timat Gonzalo Anaya que, per cert, al novem-bre compliria anys. Doncs, va per tu, Gonçal (iper les escoles d’estiu!).

TEATRES DE L’ESCOLA

Va per tu,Gonçal!

JAUME MARTÍNEZ BONAFÉ

Aumenta la desigualdad educativaAntonio Antón

Profesor Honorario de Sociología de laUniversidad Autónoma de Madrid Publicat a www.publico.es el 20/9/2012

La estrategia liberal-conservadora del nuevogobierno del PP pretende consolidar ladesigualdad educativa y debilitar la funciónformativa, igualitaria e integradora de laeducación. Además de los recortespresupuestarios, la nueva reforma anunciadapor el ministro Wert adelanta la separación deitinerarios escolares, segmentando mástemprano al alumnado y bloqueando el futurode los sectores desfavorecidosacadémicamente, refuerza el componentememorístico y el viejo sistema de reválidas,apoya la segregación por sexo, y desconsideraun auténtico proceso participativo de lacomunidad educativa y los sindicatos, dandomás poder a la dirección unipersonal en loscentros educativos en detrimento de claustrosy consejos escolares; además, incrementa lacentralización de la ordenación de loscontenidos educativos en detrimento de lasactuales competencias autonómicas.

La reciente propuesta de reforma educativadel PP consolida un segmento inferior,renunciando a que consigan las capacidades yhabilidades del nivel de la enseñanzaobligatoria (y sin el título de la ESO) y con unitinerario cortado (desde los 15 años y larepetición de segundo de la ESO) de undeseable progreso posterior, que les condenade por vida a un empleo precario y con escasacualificación; eso sí, con una supuesta

formación profesional básica y su títulodevaluado correspondiente. La prioridad de laderecha es la calidad para las élites y lasegmentación escolar, como garantía delmantenimiento de las distancias de lossectores privilegiados. La consecuencia es unamayor segregación escolar, con el deterioro deuna enseñanza obligatoria de calidad para lascapas populares y nuevas dificultades para elacceso a la enseñanza superior.

Ante los fuertes embates de losresponsables institucionales de las derechascontra la escuela pública, abandonándola a undeterioro progres ivo, y en ausencia de unaadecuada política educativa, los distintossectores sociales perciben esa realidad y laafrontan como pueden, en el ámbito individualy familiar. Así, existe una diferenciaciónfragmentada de las oportunidades,especialmente entre los tres tercios sociales yentre autóctonos y diversos grupos deinmigrantes. El riesgo adicional en lasgrandes ciudades, con mayor estratificación y

diversidad, es que parte de las capastrabajadoras -autóctonas- vayan abandonandola escuela pública, convertida en unainstitución sobre todo para el tercio inferior, lamitad de él de origen inmigrante. Lasescuelas-gueto, en barrios populares,empiezan a constituirse.

De consolidarse esa disociación respectode las necesidades educativas y de integraciónsocial de la mayoría social, se puededesencadenar la desafección popular por laescuela, la desmotivación del profesorado y elincremento de las deficiencias educativas. Sereforzaría la segmentación escolar de los tresniveles educativos -ESO o menos, medio ysuperior- con un horizonte de bloqueo (cierre)social y frustración, especialmente, para elcasi tercio inferior, con riesgos de abandonoescolar prematuro y fracaso escolar. Latendencia institucional dominante, aún con lasimple inercia, tendería a resaltar la funciónde control social para unos -tercio inferior-, laseparación y tentativa de éxito escolar para

otros -tercio superior-, y la inseguridad sobreperspectivas ascendentes para el resto -sectorintermedio-. Por tanto, existe el riesgo de quese configure este nuevo ciclo socioeducativoen un sentido regresivo, que agrave lasbrechas sociales , desactive la funciónintegradora e igualitaria de la escuela pública,todavía legitimada en la mayoría de lasociedad y la comunidad educativa, ydesaproveche las capacidades intelectualesdel alumnado de origen popular, con efectosperniciosos para el cambio del modeloproductivo y el desarrollo económico.

Un aspecto fundamental de la desigualdadeducativa es la diferenciación por redesescolares: pública y privada -concertada y noconcertada-. La media estatal está en torno ados tercios de alumnos en la escuela pública yun tercio en la privada -mayoritariamenteconcertada y gestionada por la jerarquíacatólica-. En la primera, la gran mayoríaprocede de las clases subordinadas -incluidosinmigrantes- y en la segunda de las clasesmedias urbanas. Pero en los municipios demás de cien mil habitantes se d istribuyen casia la mitad, y en los grandes centrosmetropolitanos, como Madrid y Barcelona, laescuela pública es minoritaria, con poco másde un tercio de alumnos. Ello significa que, enlas zonas de mayor dinamismo económico,segmentación sociolaboral y de rentas ydiversidad étnica, se está consolidando eltrasvase de una parte del alumnado de clasestrabajadoras a los centros privados-concertados, quedando los centros públicospara el tercio social inferior, con másheterogeneidad cultural y mayores dificultadeseducativas. (…)

Al col·legi concertat SantCristòfol de Picassent, al qualuna sentència del TSJ li acabade donar la raó en la seuademanda d’una línia en valenciàque la Conselleria d'Educacióels denegava des de 2010.

OLI

Al col·legi María Nebrera, deGranada, que cobra 190 eurosper accedir a estudiar elcurrículum de les aspirants adocent o administratiu en elcentre. Sí senyor, això ésmercantilització de l’educació.

ALL

RETALLS DE PREMSA

ENTREVISTA

GENER 2013 / 251 15

AllioliNascut a Favara (Franja de Ponent), en 1951, enacabar els estudis de Filosofia i Lletres en la Uni-versitat de Saragossa, en 1976, va haver de triarentre anar-se’n a Galícia o vindre-se’n al País Va-lencià. Es va decidir per Moixent (Costera), on varetrobar-se amb la llengua del seu poble, men-tre treballava al Col·legi Lliure Adoptat (CLA), i onva conéixer la seua companya. Ha exercit la do-cència a Canals, Ibi, la Vila Joiosa –on militava ala Confederació de Sindicats Unitaris de Treba-lladors (CSUT), que més avant es va unir aSTEPV, i en què va ser permanent per a la Ma-rina– i, finalment, en l’IES Misericòrdia i en l’IESVicenta Escrivà, de València. Estant a València, vaser impulsor i responsable de l’àrea de Salut La-boral del Sindicat..

Crisi econòmica, crisi de la banca, crisihipotecària… en 2009, es funda la Plataformaa Barcelona en resposta a la situació en què hiha un nombre creixent de famílies que, decolp, es queda sense faena, sense casa i quees veuen condemnades una situació demarginalitat social…

La Plataforma, com a espai de trobada i de llui-ta, es crea quan coincideixen una sèrie de per-sones en la mateixa situació, amb una altra genti col·lectius que se senten solidaris, i s’adonen queel problema és col·lectiu i que cal actuar. La re-flexió els condueix a la conclusió que el model pro-

ductiu dels darrers anys s’ha basat exclusivamenten la construcció i en l’especulació urbanística,amb un creixement molt alt però que era del totfictici. Es va donar una fatídica convergència d’in-teressos econòmics immobiliaris, interessos dela banca amb moltes ganes de prestar diners sen-se control de cap tipus, i interessos polítics que,junts, van crear la bambolla.

Quina és la magnitud real del problema?Segons fonts judicials hi ha hagut 350.000desnonaments els darrers quatre anys.

Mira, les dades més objectives que hi ha són lesque té el Consell General del Poder Judicial (CGPJ):durant els sis primers mesos d’enguany hi ha ha-gut 397.651 execucions hipotecàries de les quals59.851 són al País Valencià. Pel que fa als des-nonaments, 261.218 famílies a l’Estat han perdutla casa des del 2008 i 51.846 al País Valencià. S’hihan d’afegir les dades dels jutjats de 1a instruc-ció, fet que agreuja més el problema. En fi, la dadabona és que enguany, durant els sis primers me-sos, al País Valencià 93 famílies han perdut la casacada dia i 625 arreu de l’Estat.

O siga que el País València en xifres éscapdavantera…

Efectivament, és un problema social de primeramagnitud, perquè, a més, cada persona desno-nada és una família i, per tant, els desnonamentsafecten vora 1.750.000 persones; és a dir, l’a-

gressió del sistema financer és brutal i l’aquies-cència del poder és obscena i d’una responsabi-litat infinita.

Com s’ha actuat des del poder davant aquestacrisi?

El govern ha promulgat dos reials decrets, i PPi PSOE han mantingut conversacions, però crecque han arribat tard al debat. De primer, perquètenen una responsabilitat directa respecte al’endeutament de les famílies i la creació de labambolla immobiliària. Després, perquè el ques’ha legislat és discriminatori quan parla decol·lectiu vulnerable, que per al govern és uncol·lectiu molt reduït. La PAH entén per col·lec-tiu vulnerable tota aquella gent que no menja perpagar la hipoteca. D’altra banda, condemna a l’ex-clusió social centenars de milers de persones queja han perdut la casa i no preveu una dació en pa-gament retroactiva; és a dir, que manté els deu-tes de la gent. I tampoc no inclou un manamentde la modificació de la llei hipotecaria; i això, enla pràctica, suposarà que continuaran vigents lesclàusules abusives, la doble taxació, interessosexcessius…

S’ha anunciat la creació un parc de lloguerd’habitatges.

El decret és opac sobre això. Des de la PAH pen-sem que l’Estat hauria d’expropiar aquests ha-bitatges i que foren exclusivament socials. En can-vi, s’ha creat una societat mig pública mig priva-da que no sabem com actuarà. De moment, elsbancs que estaven negociant amb nosaltres i ambles persones han deixat de fer-ho, perquè els ixmés rendible vendre les cases a l’empresa mix-ta i desentendre’s de la pressió social. Nosaltressospitem que tota la ciutadania haurà de pagarels habitatges que col·loquen en el banc dolentper rescatar-los i ara el que ens fa por és que tor-nem a l’especulació de nou.

La qüestió dels desnonaments ha saltat al’agenda pública amb els suïcidi d’algunespersones que anaven a ser desnonades. Comtreballa la PAH la dimensió del drama humà?

La pèrdua de l’habitatge suposa el fracàs del pro-jecte vital de moltes persones i els crea un sen-timent de culpa i d’inutilitat social. Cal tindre encompte que l’adquisició de la casa pròpia és la in-versió de més envergadura per a la majoria. Peraixò, abans que res, la Plataforma és un lloc detrobada, d’abraçada, perquè la gent no se sentaa soles. També cal dir que hem tingut sort per-què hi ha psicòlegs que estan disposats a ajudar-nos en els casos més greus, de gent desesperada.Però el fet més curiós és que la gent no està des-equilibrada per se, sinó que la situació és tan ex-trema que la desestabilitza. El que mirem és queaquesta desesperació es transforme en ràbia illuita, a través de la consciència. La Plataformaés un punt de conscienciació i de lluita per intentarcapgirar la situació dramàtica que viuen aques-tes persones.

Quines alternatives proposa la PAH?En primer lloc, la dació en pagament, que con-sisteix a cedir l’habitatge barata la liquidació deldeute. I que siga retroactiva, és a dir, que no hihaja milers de persones que deguen diners persempre més, perquè això les situa en un arxiu demorosos, i després no poden comprar a termi-nis ni una nevera tan sols.

Condemnades a una mort civil, diguem-ne…

En alguns països és llei, com ara als EUA. A laUnió Europea o hi ha dació en pagament o un al-tre sistema que ajuda els afectats; de manera quehi ha molt poca gent que és despatxada decasa.

A nosaltres ens pareix kafkià que una perso-na tinga els diners en un banc, pague una hipo-teca en aquest banc, done la casa al banc, el bancel traga de sa casa i, amb els seus diners, es res-cate aquest banc i la persona afectada quede ensituació d’exclusió social. En definitiva, és una si-tuació esperpèntica.

Com s’atura un desnonament?

Nosaltres, d’acord sempre amb les persones afec-tades, fem un acte civil de desobediència pacífi-ca. Quan es vol dur a efecte un desnonament in-tentem que el veïnat, les organitzacions culturals,socials, sindicals, el 15-M, nosaltres… tots ple-gats formem una barrera al carrer, davant la por-ta de l’edifici que conté el pis objecte d’interven-ció per impedir que la comissió judicial traga unafamília de casa. Hem aconseguit aturar, a esca-la estatal, uns cinc-cents desnonaments; però hiha vegades en què es torna a notificar el desno-nament i, amb l’actuació violenta de les forces derepressió, aconsegueixen desallotjar la plataformai les famílies del pis i posar-lo en mans de la ban-ca terrorista.

Heu promogut també una iniciativa legislativapopular (ILP).

La ILP és la iniciativa que la Constitució permetper a la participació directa dels ciutadans; lla-vors, què passa? Com tothom sap quan arreple-gues 500.000 signatures en sis mesos pots pre-sentar una proposta, que la Junta ElectoralCentral t’accepta prèviament si entén que està d’a-cord amb al llei. Encara que ja les tenim, hem de-manat una ampliació de tres mesos del termini,perquè la gent hi vol participar. Acaba el 20 de ge-ner i les presentarem el 6 de febrer a la JEC. I veu-rem quins partits del Congrés donen suport a laILP, que demana la paralització de tots els des-nonaments, dació en pagament amb caràcter re-troactiu i creació d’un parc social de lloguers, iquins estan al servei de la banca. Trobem que laILP és un instrument de lluita i creiem que seràútil si continuem fent accions i agafem força. Defet, estem posant en marxa noves campanyes, jaque la ineficàcia dels decrets llei és palesa,perquè continuen els desnonaments.

“S’està produint un genoci bancari”

L’agost de 2010 et vas jubilar. A vegadesens imaginem la jubilació com un períoded’abandonar la vida pública i centrar-seen projectes privats ajornats…

De fet a mi també m’agrada això: volia anaral gimnàs, que és el que se sol fer i, en fi, al-gunes coses sí que he fet, com ara mateix, lle-gir. Però, què va passar? S’hi van donar unasèrie de circumstàncies. Primer, la Intersin-dical va decidir crear l’àrea de Moviments So-cials, que treballava al si de la Plataforma pelsDrets Socials. Llavors, això i l’amistat amb Ma-nolo [Colomer], que em va convéncer perquèm’hi implicara junt amb la PAH. A més del fetque la Plataforma es reunira a la seu del sin-dicat a Juan de Mena… Tot plegat va tindrecom a conseqüència que m’hi vaig involucrar.

Jubilació i compromís

José Luis González, membre de la PAH

Cada dia, 93 famílies han perdut la casa al PaísValencià des de 2008

Volem transformar lafrustració en energia positivaper a l’acció

PP i PSOE tenen unaresponsabilitat directa enl’endeutament de les famílies

José Luis González Meseguer, a la seu nacional de STEPV

FUNCIÓ PÚBLICA

251 / GENER 201316

IntersindicalA pocs dies d’espoliar la paga extra ales empleades i empleats públics, elnou conseller d’Administracions Pú-bliques, que també ho és d’Hisenda, vaconvocar la Mesa General de Nego-ciació amb un únic punt en l’ordre deldia: la signatura d’un acord sobredispenses sindicals per atendre les ob-ligacions de la negociació col·lectiva enl’àmbit de la Mesa General.

Davant aquesta convocatòria, laIntersindical Valenciana s’ha mantin-gut ferma en els posicionaments uni-taris que demanaven la derogació deldecret Vela. En aquest sentit, amb in-dependència que a l’octubre ja es vasol·licitar la convocatòria d’una mesaper tractar les qüestions relatives a lescondicions laborals del empleats iempleades de la Generalitat per a2013, hem seguit insistint, i s’ha tor-nat a reiterar per part del Sindicat lainclusió d’aquestes qüestions en l’or-dre del dia. Una petició que no ha si-gut atesa i que ha motivat la convoca-tòria d’una concentració de protesta ales portes de la Ciutat de la Justícia.

Malgrat l’actitud gens dialogantdel conseller Moragues, han hagut desentir-nos dir, de forma reiterada,que les polítiques d’austeritat estancastigant la classe treballadora i, en

particular, el personal de la Genera-litat, amb una retallades salarials i decondicions laborals extremadamentdures, que no estan servint per a afa-vorir una recuperació econòmica. Estracta senzillament d’un procés pre-meditat de destrucció del sector pú-blic. Intersindical Valenciana ha insis-tit particularment en la retirada d’a-quells aspectes més perjudicials delDecret 1/2012, com la reducció delscomplements de carrera professionalde sanitat i sexennis del professorat ola reducció de jornada i salari delpersonal interí docent o de l’adminis-tració del Consell.

Unes peticions que s’han fona-mentat en el fet que aquestes mesu-res s’incloïen en un pla d’estabilitatpressupostària que no preveia la reti-rada de la paga extra de Nadal, pertant, era perfectament compatible larestitució de la situació anterior a2012 amb el compliment les previsionspressupostàries incloses en el pla.Unes decisions que sí que han pres al-tres comunitats autònomes amb go-verns de diferent signe polític, per evi-tar que el seu personal fóra penalitzatdues vegades. Ara bé, sembla que algovern de la Generalitat i a la sucur-sal del Partit Popular del País Valen-cià li importa poc la situació econòmica

i familiar dels seus treballadors i tre-balladores.

També s’hi va abordar la qüestió delpagament de la part proporcional dela paga extra que es correspon amb elperíode treballat abans de la publica-ció del decret de Rajoy.

Per a totes aquestes peticions es vaobtindre la mateixa resposta. Un dis-curs conegut, un “dejà vu”, que ensporta uns quants mesos arrere, on jahem sentit la falsa cançoneta: “Ens sapmolt greu prendre aquestes deci-sions”, “És temporal”, “Reconeixem elsacrifici dels empleats i empleades pú-blics” i, per rematar, “Aquestes me-sures estan donant els seus fruits iprompte eixirem de la situació de cri-si”. Tot una mentida, tot un seguitd’artificis que no es creu ningú per ajustificar el rebuig d’unes peticions rao-nables, davant les quals no podenoposar cap argument, excepte el re-coneixement explícit de la seua in-competència per a gestionar el País enles bones èpoques i l’absència de pro-jecte i d’idees per a eixir de la crisi.

Pel que fa a l’acord de dispenses sin-dicals, vam manifestar el nostre des-acord amb el procés seguit per l’ab-sència de negociació i amb els criterisde distribució de les dispenses; tambéper la demagògia en el tractamentd’aquest assumpte, que pretén l’afe-bliment del moviment sindical i de laresposta laboral als continus atacs a lestreballadores i treballadors; però es-pecialment vam estar crítics a l’abso-luta falta d’ètica de l’administració al’hora de plantejar un acord d’aquestescaracterístiques als sindicats, quan noha sigut capaços d’atendre ni una solade les peticions que s’han fet per mi-llorar la situació del personal. Pensem,i així ho hem manifestat, que el final d’un

any de desavinences amb l’Adminis-tració i de conflictivitat en el sector pú-blic, no pot acabar amb un acord quedóna una imatge falsa de concertaciói diàleg quan aquest no és real sinó querespon a una imposició de la voluntatde l’Administració i a l’acceptació d’u-na part de la bancada sindical que clau-dica davant d’aquesta nova imposició.La reducció de permanents sindicals ide les subvencions als sindicats no sónuna bona notícia per a les treballado-res i treballadors ja que la finalitat d’a-questa no és, de cap manera, l’estalvieconòmic sinó desmuntar els sindicatsper afeblir la contestació a les seues po-lítiques antisocials.

Intersindical Valenciana ha estatl’únic sindicat que no va signar l’acordsobre dispenses sindicals. No ho vamfer, perquè la nostra pràctica no és lade prendre decisions verticals, no ésla demanar suport als companys icompanyes per a determinades qües-tions i no per a altres i, en aquest sen-tit, pensem que el conjunt d’empleatsi empleades públics i en última ins-tància l’afiliació, els que ens autoritzena la ratificació o no de l’acord.

En moments difícils com els ac-tuals, de sacrificis individuals, d’esforçi mobilització col·lectiva, és vital noobrir escletxes entre els sindicats i elconjunt de la classe treballadora, per-què de segur que Intersindical Valen-ciana seguirà demanant la participa-ció i el compromís de tots i totes pelmanteniment dels serveis públics i deles condicions laborals del seu per-sonal. Sobretot, perquè hem pogutcomprovar que poden canviar les per-sones, els consellers, però no canvienels discursos ni les polítiques contrà-ries als interessos del 99% de la po-blació.

Fracassa la Mesa GeneralLa Mesa General ha sigut un fracàs perquè no respon ales necessitats del personal de la Generalitat. S’haconstatat com canvien els consellers, però no els discursosni la línia política d’austericidi.

Es pretén afeblir elssindicats per evitar laconstestació a les seuespolítiques antisocials

Altres comunitats sí quehan volgut evitar que elpersonal fóra penalitzatdues vegades

Intersindical ha sigutl’únic sindicat que no hasignat l’acord sobredispenses sindicals

Concentració davant la Ciutat de la Justícia de València durant la celebració de la Mesa General

ENSENYAMENT PRIVAT

GENER 2013 / 251 17

AllioliEl dia 3 de desembre es va celebrarel Dia Mundial de la Discapacitat. Faara sis anys, en 2006, l’ONU elabo-rà la primera gran declaració dedrets humans del segle XXI, l'ano-menada Convenció de l’ONU per apersones amb discapacitat. L’any2008, el govern espanyol ratificàaquesta declaració,un document es-sencial per a com-prendre d’una ma-nera natural: totsels éssers humans,inclosos aquells quetenen limitacions,són lliures i iguals, amés posseeixen dignitat humana. Nosolament això: posseeixen els ma-teixos drets i deures, són ciutadanscom qualsevol altra persona. Malgrattot, la lentitud de les lleis, la incom-prensió social i el desemparamentdels estats fa que persones quehaurien votar no voten, personesque haurien d’accedir a un lloc de tre-

ball no hi accedeixen, persones quehaurien d’afiliar-se a un sindicat noho fan, persones que haurien deviure independentment viuen enca-ra a casa dels progenitors o veuentancat els seus centres d’integraciósocial. Les persones amb discapa-citat a Espanya no reclamen caritatsinó justícia social com la reclamen

tots els col·lectiusamb risc d’exclusiósocial. La labor del’Estat i de la so-cietat civil, dels sin-dicats de classe idels partits polí-tics, dels sistemeseducatius o de les

associacions de barri, és incloureaquestes persones en llistes d'éssershumans que tenen molt a dir, molt aaportar mentre esperen que el som-ni més gran al qual aspiren, que ésser ciutadans de ple dret en societatsque s’autoanomenen democràti-ques, es complisca d’una manera benplena.

Dia Mundial de laDiscapacitatMilions de persones en el mónsofreixen algun tipus dediscapacitat, sensorial, física o intel·lectual

AllioliBenvolgudes companyes i benvolgutscompanys:Segons el Reial Decret Llei 20/2012,de 13 de juliol, de mesures per a ga-rantir l’estabilitat pressupostària defoment de la competitivitat. La reta-llada s’aplicarà al docent en paga-ment delegat de concertada EN ELSMATEIXOS TERMES QUE AL PERSO-NAL DOCENT DE CENTRES PÚ-BLICS. Vegeu el quadre de l’aplicacióde la retallada.

La retallada se’ns aplicarà en lanòmina de desembre de 2012.

Evidentment, si cobrem menysse’ns ha de retindre menys. Aques-ta regularització es pot fer ara o en ladeclaració de la renda de l’exercici2012.

La quantitat a descomptar potvariar en funció de si s’ha gaudit d’u-na excedència o hem estat de baixa.

STEPV-Iv continuarà denunciant illuitant des del nostre sindicat i desde la Intersindical Valenciana contraaquest tipus de mesures injustesque ens fa pagar la crisi a qui nol’hem ocasionada.

Recorda, en STEPV-Iv tu decideixes.

Retallada del complement retributiu valenciàen la nòmina de desembre

VI CONVENI

La proposta de la patronalimplica la pèrdua de dretslaborals consolidatsLes patronals van presentar el 23 d’octubre un paquet de mesures en la Mesa de Negociació del VI Conveni, el marc que ha de regular les nostres relacions laborals en el futur.

Els punts més destacats de la proposta són:nLa seua vigència seria fins al 31 de desembre de 2012.Recordem que arran de la publicació de la reforma laboralde Rajoy, els convenis només es poden prorrogar un anydesprés que s’haja arribat al final de la vigència.n Eliminen les categories professionals per parlar delsgrups professionals que introduïa la reforma laboral.n Reconeix que no es pot forçar la jubilació.n Demana l’adaptació de les taules salarials del perso-nal amb pagament delegat a les variacions de la llei depressupostos generals de l’Estat. Elimina la barrera queel Conveni pot suposar a les diferents administracions deles comunitats autònomes a l’hora d’aplicar rebaixes sa-larials.n Per al personal amb pagament delegat, només reco-neix el dret a cobrar la paga d’antiguitat (paga de 25 anys)i el complement d’IT (baixes) si es reconeix en els dife-rents acords autonòmics. Una altra vegada eliminaqualsevol dret generat en el Conveni i dóna via lliure a les

administracions per a regular les condicions retributivesde les treballadores i els treballadors sense que aques-ta siga part negociadora ni signant del Conveni.n Amb el pretext de la competitivitat marca un fort en-darreriment de les condicions laborals de les treballadoresi treballadors d’educació infantil de 0 a 3 anys regulantla seua jornada de la següent manera:

Mestra/e: 1.362 hores l’any (32 setmanals).•Educador/a infantil i tècnica/tècnic superior: 1.620 ho-•res a l’any (38 setmanals).Assistent/a: 1.640 hores l’any (39 setmanals).•Vacances: Un mes a l’estiu i deu dies repartits a cri-•teri de l’empresa entre Nadal i la setmana de Pas-qua. L’empresa podrà establir torns per cobrir els ser-veis.Només beca el 15% de la jornada d’infantil de 0 a 3•anys, ja que és l’únic que considera lectiu. També eli-mina beques per a filles i fills que no siguen de tre-balladores i treballadors del centre.

Ara esperem que es tornen a reunir les parts el dia 5 de novembre per veure quina serà la rèplica dels sindicats queestan en la Mesa a Madrid. Esperem que siga enèrgica per a no perdre drets, però que també siga eficaç perquè s’acabe signant un nou conveni ique aquest no siga pitjor que el que ja tenim.En tot cas, des de STEPV-Iv us tindrem informats de l’evolució de les negociacions.

Descarrega’t la “Propuesta de la patronal para el VI Convenio de enseñanza concertada a 23 de octubrede 2012” en la nostra web: http://stepv.intersindical.org/noticies/ensenyament_privat

Retallada desembre

Mestres infantil i primària•1.762,22Mestres 1r cicle d’ESO•1.873,10Llicenciats 1r cicle d’ESO•1.860,45Llicenciats 2n cicle d’ESO.•I cicles formatius 1.860,45Llicenciats batxillerat•1.860,45

Taules salarials del Conveni Autonòmic deDiscapacitat del País València

Publicades les taules salarials de 2010 i 2011 amb la RESOLUCIÓ de17 de octubre de 2012, per la qual es disposa el registre i la publicació del’acord de revisió salarial de l’any 2010 i 2011 del Conveni Col·lectiu Au-tonòmic de Discapacitat de País Valencià”

Pots consultar-les en la nostra web: http://stepv.intersindical.org/no-ticies/ensenyament_privat

Les persones ambdiscapacitat nodemanen caritat,reclamen justícia

Normativa que regula les excedènciesLlei 7/2007, de 12 de abril, de l’Estatut Bà�sic de l’Empleat PúblicLlei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana

251 / GENER 201318

EXCEDENCIES

A. EXCEDÈNCIA VOLUNTÀRIA PER INTERÉS PARTICULAR

n Haver prestat serveis efectius en qualsevol de les administracions p�úbliques durant un mínim de 5 anys immediatament anteriors.n Per a sol·licitar el reingrés serà necessari haver estat en aquesta situació dos anys, almenys.n La concessió quedarà subordinada a les necessitats del servei degudament motivades. n Els interessats i les interessades no meritaran retribucions, ni els serà computable el temps que estiguen en aquesta situacio� a l’efected’ascensos, triennis i drets en el règim de Seguretat Social que els siga d’aplicació.

B. EXCEDÈNCIA VOLUNTÀRIA PER AGRUPACIÓ FAMILIAR

n No es requereix haver prestat un període mínim de serveis.n Els funcionaris i les funcionàries el cònjuge o parella de fet legalment constituïda dels quals visca en una altra localitat perquè ha ob-tingut i està ocupant un lloc de treball de caràcter definitiu com a funcionari de carrera o com a laboral fix en qualsevol de les adminis-tracions públiques, organismes públics i entitats de dret públic dependents o vinculades a aquestes.n Els interessats i les interessades no meritaran retribucions, ni els serà computable el temps que estiguen en aquesta situació a l’efected’ascensos, triennis i drets en el règim de Seguretat Social que les siga d’aplicació.

D- EXCEDÈNCIA PER RAÓ DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

No es requereix haver prestat un període mínim de serveis ni termini de permanència. n Durant els sis primers mesos: dret a reserva del lloc de treball que ocupara l’interessat o la interessada; aquest termini es pot prorro-gar per tres mesos, amb un màxim de díhuit, amb idèntics efectes a fi de garantir l’efectivitat del dret de protecció de la víctima.n Durant els dos primers mesos hi ha dret a percebre les retribucions i�ntegres i, si és el cas, les prestacions familiars per fill o filla a càr-rec.n Computable el temps que estiga en aquesta situació a l’efecte d’ascensos, triennis i drets en el règim de Seguretat Social que els sigad’aplicació.n Les funcionàries interines poden gaudir d’aquesta excedència, per bé que la reserva del lloc de treball es mantindrà únicament men-tre no hi concórrega cap de les causes de cessament previstes per a aquest personal en aquesta llei.

C. EXCEDÈNCIA PER CURA DE FAMILIARS

C.1 Cura de fill o fillan Màxim 3 anys, des de la data de naixement o resolució judicial.

C.2 Cura de cònjuge, parella de fet legalment constituïda o familiar al seu càrrecn Fins al segon grau de consanguinitat o afinitat inclusivament que per raons d’edat, accident, malaltia o discapacitat no puga valdre’sper ell mateix i no acomplisca activitat retribuïda.Comú a ambdues:n No es requereix haver prestat un període mínim de serveis.n El període d’excedència serà únic per cada subjecte causant.n Quan un nou subjecte causant done origen a una nova excedència, l’inici del període d’aquesta posarà fi al període d’excedència ante-rior.nEn cas que dos funcionaris generaren el dret a gaudir-ne pel mateix subjecte causant, l’administració podrà limitar-ne l’exercici simultaniper raons justificades relacionades amb el funcionament dels serveis.n Computable el temps que els interessats i les interessades estiguen en aquesta situacio� a l’efecte d’ascensos, triennis i drets en el rè-gim de Seguretat Social que els siga d’aplicació.n Reserva del lloc de treball obtingut amb caràcter definitiu durant els tres anys de durada de l’excedència.n El lloc de treball que s’estiguera ocupant amb caràcter provisional, perquè no es dispose de lloc de propietat, es reservarà durant elstres anys de durada de l’excedència sempre que no siga objecte de provisió amb destinació definitiva o, si és el cas, s’hi reincorpore el ti-tular d’aquest.n El personal interí pot gaudir d’aquesta excedència, si bé la reserva del lloc de treball es mantindrà únicament mentre no hi conco�rre-ga cap de les causes de cessament previstes per a aquest personal en aquesta llei.n Es podrà participar en els cursos de formació que organitze l’Administració.

E- EXCEDÈNCIA VOLUNTÀRIA AUTOMÀTICA PER PRESTAR SERVEIS EN EL SECTOR PÚBLIC

n Procedirà aquesta declaració quan els funcionaris i funcionàries de carrera hi accedisquen, bé per promoció interna o bé per altres sis-temes d’accés a altres cossos, agrupacions professionals funcionarials o escales de qualsevol administració pública (també incloses, so-cietat mercantils o fundacions pu�bliques controlades per les administracions pu�bliques) i no els corresponga quedar en una altra situa-cio�, així com personal contractat laboral fix, tot aixó sense perjuí del que disposa la normativa sobre incompatibilitats.n No és d’aplicació als funcionaris i funcionàries interins.n Els interessats i les interessades no meritaran retribucions, ni els serà computable el temps que estiguen en aquesta situació a l’efected’ascensos, triennis i drets en el règim de Seguretat Social que els siga d’aplicació.

GENER 2013 / 251 19

Calendari laboral per a tots els sectors

Diverses normes regulen el calenda-ri laboral. La més antiga, l’RD2001/1983, que va ser derogat pelReial Decret Legislatiu 1/1995 que re-gula els horaris especials excepte enels articles 45, 46 i 47 en matèria defestes laborals, raó per la qual conti-nuen sent el referent reglamentari enaquesta matèria. (Vegeu annex.)

L’article 45 del Reial Decret 2001/1983regula, de conformitat amb l’article37.2 de l’Estatut dels Treballadors, lesfestes d’àmbit estatal que s’inclouran enel calendari laboral de cada any com adies inhàbils a efectes laborals, retribuïtsi no recuperables, i estableix la facultatde les comunitats autònomes de subs-tituir les festes assenyalades en l’apar-tat 1. d de l’esmentat article 45 per unesaltres que, per tradició, els siguen prò-pies. En total, 12 festes dividides entreel bloc de les fixes per a totes les co-munitats autònomes i un altre blocque, encara que està determinat, pot sersubstituït. A més, quan la festa cau endiumenge, pot ser traslladada al dilluns.I també, les comunitats autònomes po-den substituir el descans del dilluns deles festes estatals que coincidisquen ambdiumenge per la incorporació d’altresque siguen tradicionals en la comunitatautònoma.

Les festes pròpies del País Valen-cià per a l’any 2012, pel seu caràctertradicional, són el 19 de març; el 9 d’a-bril, dilluns de Pasqua; i el 9 d’octubre.Totes tres se sumen a les altres 9 quesón (si no cauen en diumenge): 1 degener, Divendres Sant, 1 de maig, 15d’agost, 12 d’octubre, 1 de novembre,i el 6, 8 i 25 de desembre. (vegeu elquadre de festes fixes i movibles).

En total, dotze festes a les quals calafegir la determinació de cada ajun-tament de les dues festes laborals decaràcter local, previstes en l’article 46del Reial Decret 2001/1983. El calen-

dari laboral suma en total 12 festes la-borals i enguany s’havia fet a propos-ta de la Conselleria d’Educació perquèestan les facultats normatives enaquesta conselleria i no perquè sigauna norma pròpia i exclusiva de l’en-senyament.

Festes laborals i educatives

Calendari laboral general i calendariescolar van units en la mesura que lesfestes laborals afecten les educativesperò no necessàriament a l’inrevés.Així, com podem veure en els exem-ples situats baix, el dilluns de Sant Vi-cent Ferrer és festa per a tot el sectoreducatiu del PV, però només laboral-ment en aquells municipis on ho de-termina el calendari de festes localsque se sol publicar al desembre per al’any següent. És clar, també, que unafesta local “es perd” si ja està “ocu-pada” per una altra festa. Així, les lo-calitats on les seues festes locals sóna l’agost no les gaudeixen en el sec-tor educatiu. O també, a València o al-tres localitats, “es perd” el dia deSant Vicent Ferrer com a dia de festaexclusivament educativa quan és de-clarada festa de la comunitat en llocd’una de les 12 estatals, com ocorretots els anys.

El calendari laboral, en les dues re-gulacions: festes estatals/autonòmi-ques i festes locals, és de caràcteranual. L’educatiu és per curs escolar,raó per la qual alguns dies de festa sesolapen i, de vegades, indueixen a con-fusió.

Calendari escolar

L’ordre marc que regula el calendariés l’Ordre d’11 de juny de 1998 (DOGV18 juny), que estableix els criteris ge-nerals pels quals s’ha de regir el ca-lendari escolar anual per a tots elscentres docents del PV. Cada any espublica una ordre amb les concrecions

de cada curs. El present curs està re-gulat per la Resolució de 15 juny2012, (DOCV 21/06/2012).D’altra banda, la disposició addicionalcinquena de la Llei Orgànica 2/2006,estableix el nombre mínim de dies lec-tius que ha de comprendre el calen-dari escolar. És l’altra pota sobre laqual es construeix el calendari decada curs. Tenint en compte les festeslocals, estatals/autonòmiques i elnombre mínim de dies lectius per ni-vell educatiu s’elabora el calendari.El calendari escolar, però, no preveuamb exactitud dos blocs més de diesfestius:nEl bloc procedent de les festes localsque, com ja hem vist, publica cada mésde desembre l’Administració en unadisposició legal que enumera totes leslocalitats valencianes.nEls tres dies que pot proposar el Con-sell Escolar Municipal. Són dos blocsdiferenciats, com s’assenyala en l’or-dre marc (1998) reguladora del ca-lendari que estableix:Cuarto. 1. Serán días no lectivos las fechas de-terminadas cada año natural comoinhábiles a efectos laborales en laComunidad Valenciana y los días fes-tivos de carácter local determinados encada municipio al amparo del Real De-creto 2001/1983 de 28 de julio.Quinto.1. Sin perjuicio de las fiestas laborales,establecidas en el ámbito local al am-paro del Real Decreto 2001/1983, de 28de julio, los ayuntamientos, previoacuerdo del Consejo Escolar Municipal,podrán proponer un máximo de tresdías festivos, a efectos escolares, deentre los declarados lectivos en elcalendario, debiendo existir coinci-dencia entre las fiestas de la localidadque se celebren en períodos no vaca-cionales y los días a los que se refie-re el presente párrafo.2. Es competencia del director Terri-torial de Cultura y Educación la auto-rización de los días festivos. A tal fin,los ayuntamientos remitirán, antesdel 20 de julio anterior al curso esco-lar de que se trate, la relación de díasque se propone se declaren como nolectivos, adjuntando a la misma, cer-tificación del acuerdo adoptado, alrespecto, por el Consejo Escolar Mu-nicipal, cuando esté constituido. 3. En el supuesto de que no se remi-tiese la propuesta indicada en el pá-rrafo anterior, el director Territorial de-terminará de oficio las fechas en quese establecerán los días festivos es-colares de cada localidad.

LES FESTES EN L’ESCOLA: EL CALENDARI

9 Fixes 12 d’octubre, Espanya(si no cauen en diumenge) 6 desembre, Constitució

1 de gener, Cap d’Any1 de maig, Treball25 desembre, Nadal15 d’agost, Assumpció1 novembre, Tots Sants8 de desembre, ImmaculadaDivendres Sant

3 Estatals substituibles Dijous Sant6 gener, Reis19 març, Falles o 25 de juliol, Sant Jaume

2 Festes locals -- relació publicada al desembre-- relació publicada al desembre

3 Dies Consell Escolar Municipal -- acord CEM, comunicat a D.Territorial-- acord CEM, comunicat a D.Territorial-- acord CEM, comunicat a D.Territorial

DIES CEM 2012 /13 (*) FESTES LOCALS (**)

2012 2011 2010 2009

7 desembre (***)15 març18 març

8 octubre2 novembre7 desembre

2 novembre 7 desembre 18 març 2013

2 novembre 20–21 juny 2013

València

Burjassot

Buñol

Alacant

5 abril: Dijous Sant16 abril: S. Vicent Ferrer

16 abril: S. Vicent Ferrer16 agost: Sant Roc

29 agost: Tomatina30 agost: Sant Lluís

19 abril : Santa Faç25 juny: Sant Joan

DOCV 28/12/2011

7 gener22 gener: S. Vicent Màrtir

16 agost: San Roque30 set: M. de Déu Cabeça

31 agost: Tomatina01 setembre: S. Lluís

5 maig: Santa Faç24 juny: Sant Joan

DOCV 03/12/2010

22 gener: S. Vicent M. 12 abril: S. Vicent Ferrer

16 agost: Sant Roc30 set: M. de Déu Cabeça

25 agost: Tomatina26 agost: Sant Lluís

15 abril: Santa Faç24 juny: Sant Joan

DOCV 30/12/2009

22 gener, S. Vicent Màrtir 20 abril, S Vicent Ferrer

20 abril, S Vicent Ferrer30 set, M. de Déu Cabeça

26 agost, Tomatina 27 agost, Sant Lluís

23 abril, Santa Faç24 juny: Sant Joan

DOCV 18/12/2008

Exemple de les dues festes locals generals i les tres locals del Consell Escolar MunicipalDies festius en el calendari escolar

(*) Normativa escolar (**) Normativa laboral (***) L’elecció del 18 març com a festa autonòmica deixa lliure el dia com a festa escolar de València.EL CEM de 29/10/2012 l’ha traslladada al 21 de gener i farà pont amb el 22 (S. Vicent Màrtir)

Cada vegada que es produeix una modificació en elcalendari per raó de caure alguna festa endiumenge o alguna altra circumstància, es debatsobre quants i quins són els dies als quals tenimdret i per quin concepte. La resposta és senzilla: 12festes fixades pel govern estatal o l’autonòmic, 2festes locals fixades pel municipi i publicades en elDOCV i fins a tres més que aprova el municipi(diferent de les dues anteriors) a proposta delConsell Escolar Municipal. Explicarem l’origen decadascuna.

Normativa estatal (laboral)

Artículo 451. Fiestas laborales de ámbito na-cional, de carácter retribuido y no re-cuperables:n De carácter cívico: 12 de octubre,Fiesta Nacional de España. 6 de di-ciembre, día de la Constitución Es-pañola.n De acuerdo con el Estatuto de losTrabajadores: 1 enero, Año Nuevo. 1mayo. 25 de diciembre, Natividad delSeñor.nEn cumplimiento del artículo III delAcuerdo con la Santa Sede de 3 deenero de 1979: 15 de agosto, Asun-ción de la Virgen. 1 de noviembre, To-dos los Santos. 8 de diciembre, In-maculada Concepción. Viernes San-to.nEn cumplimiento del artículo III delAcuerdo con la Santa Sede de 3 deenero de 1979: Jueves Santo. 6 de en-ero, Epifanía del Señor. 19 de marzo,San José, o 25 de julio, SantiagoApóstol.2. Cuando alguna de las fiestas com-prendidas en el número anterior co-incida con domingo, el descanso la-boral correspondiente a la misma sedisfrutará el lunes inmediatamenteposterior.3. Corresponde a las comunidadesautónomas la opción entre la cele-bración de la fiesta de San José o lade Santiago Apóstol en su corres-pondiente territorio. De no ejercer-se esta opción antes de la fecha in-dicada en el numero cuatro de esteartículo, corresponderá la celebra-ción de la primera de dichas fiestas.Además de lo anterior, las comuni-dades autónomas podrán sustituir lasfiestas señaladas en el apartado d)del número uno de este artículo porotras que, por tradición, les sean pro-pias.

Asimismo, las CCAA podrán tam-bién sustituir el descanso del lunesde las fiestas nacionales que coinci-dan con domingo por la incorporacióna la relación de fiestas de la comu-nidad autónoma de otras que lessean tradicionales. [….]Artículo 46. Serán también inhábiles para el tra-bajo retribuidos y no recuperables,hasta dos días de cada año naturalcon carácter de fiestas locales quepor tradición le sean propias en cadamunicipio, determinándose por la au-toridad laboral competente -a pro-puesta del Pleno del Ayuntamientocorrespondiente- y publicándose en

el Boletín Oficial de la Comunidad Au-tónoma y, en su caso, en el BoletínOficial de la provincia.Artículo 47. Cuando, excepcionalmente y por ra-zones técnicas u organizativas, no sepudiera disfrutar el día de fiestacorrespondiente o, en su caso, dedescanso semanal, la Empresa ven-drá obligada a abonar al trabajador,además de los salarios correspon-dientes a la semana, el importe de lashoras trabajadas en el día festivo o enel período de descanso semanal,incrementadas en un 75 %, como mí-nimo, salvo descanso compensato-rio.

Normativa autonòmicavalenciana (laboral)

DECRET 163/2011, de 4 de novembre,del Consell, pel qual es determina elcalendari laboral d’aplicació en l’àm-bit territorial de la Comunitat Valen-ciana per a l’any 2012, (DOCV núm.6645 de 07/11/2011) RESOLUCIÓ de 16 de desembre de2011, de la Conselleria d’Educació,Formació i Ocupació, per la quals’aprova el calendari de festes locals,retribuïdes i no recuperables, enl’àmbit de la Comunitat Valencianaper a l’any 2012 (DOCV núm. 6680 de28/12/2011).

L’exemple de Manises del curs 2012/2013

“Visto el acuerdo del Consejo Esco-lar Municipal, adoptado en su sesiónordinaria celebrada el 10 de julio de2012, y en ejercicio de sus compe-tencias, según la orden de 11 de ju-nio de 1998 de la Consellería deCultura, Educación y Ciencia, por laque se establecen los criterios ge-nerales por los que han de regir el ca-lendario escolar para los centrosdocentes de la Comunidad Valen-ciana, en su artículo 5.1, el cual es-tablece que los Ayuntamientos, pre-vio acuerdo del Consejo Escolar Mu-nicipal, pueden proponer, sinprejuicio de las fiestas laborales es-tablecidas en el ámbito local, hastaun máximo de tres días festivos, aefectos escolares, adoptan quelos días no lectivos para el curso es-colar 2012-2013 son los siguientes:“* Viernes 2 de noviembre de 2012.* Viernes 7 de diciembre de 2012. * Lunes 18 de marzo de 2013.”

L’alumnat de la Vall d’Uixó rebutja laviolència contra les donesEl passat 21 de novembre, l’alumnat de quart curs d’ESO dels tres institutsde la Vall d’Uixó –Botànic Cavanilles, Honori Garcia i Benigasló– vanparticipar en l’acte commemoratiu del 25 de novembre, Dia Internacionalcontra la Violència envers les Dones, i per mostrar el seu rebuig a aquestaxacra social. Tot l’alumnat es va dirigir des del seu centre, acompanyat pelprofessorat, al poliesportiu de la ciutat. Des d'allà van marxar conjuntamenten manifestació fins a la rotonda situada a la ronda Clara Campoamor, on van llegir el seu manifest junt amb la corporació municipal i altresorganitzacions veïnals. Després van plantar oliveres com a símbol de la vida.Aquest acte forma part d’una campanya de sensibilització a través delsprogrames de tutoria dels tres centres docents. Una mostra del treballdesenvolupat pels alumnes en aquest tema contra la violència de gènere la trobareu en l’enllaç següent: http://benigaslo.wix.com/violencia-de-genero#!untitled/c18u4

251 / GENER 201320 Polítiques d’igualtat

SALUT LABORAL

L es conductes violentes oagressives es troben molt ar-relades en el llarg repertori de

comportaments humans. Cert ésque en uns individus més que en al-tres! Si originàriament van ser unmecanisme de pura adaptació i su-pervivència de l’espècie, ara és unproblema difícil d’eradicar i amb unaample ventall de factors que les ge-neren: culturals, de personalitat,biològics, la relació i l’educació de lapersona en l’entorn familiar, les ma-lalties mentals o la influència delsmitjans de comunicació.

La violència en el treball és una mos-tra més del variat ventall d’actituds vio-lentes que els humans protagonitzemi es un fenomen que creix, però tambées torna més visible cada dia. La difu-sió mediàtica és un factor que contri-bueix a la visibilització d’aquests com-portaments moralment i èticamenttan reprovables. La mateixa actitudd’alerta de les persones sensibilitzadestambé afavoreixen la denúncia social.

Per violència en el treball enteneml’agressió física per part d’un companyo d’una companya, però també l’a-gressió psicològica i el fet que les or-ganitzacions per a les quals treballemno mostren el respecte que, com a per-sones, ens mereixem.

Les organitzacions són un xarxade persones. De múltiples i variades

persones que conformen una organit-zació amb les seues vivències particu-lars i els seus propis interessos respectea l’empresa. I són justament les vivèn-cies i els interessos els que fan que cadapersona se socialitze i es relacione d’u-na determinada manera. Sense anarmassa lluny, l’organització empresariala què pertanyem com a professionalsde l’ensenyament es caracteritza per nopromoure polítiques actives en temestan delicats i d’interés sectorial com sónels riscos psicosocials o la vigilància dela salut.

La llei de prevenció de riscos labo-rals al final de l’any 1995 reconeix perprimera vegada la necessitat de rea-litzar revisions mèdiques adaptades allloc de treball que ocupem, però la con-selleria d’Educació no ha tingut nitemps, ni ganes ni interés a afavorir quea les seues treballadores i treballadorsse’ls faça una revisió específica i, comque no ho ha fet, ha deixat d’atendre elsproblemes que se’n deriven per a mol-ta gent.

Cal no perdre de vista tampoc queencara no s’ha publicat el decret que re-gula l’adaptació al lloc de treball. De talmanera que si una persona està malaltaper causes físiques o psíquiques, sigainterina o funcionària, pot gaudir de lapossibilitat, temporalment, de ser re-col·locada en un altre lloc de treball, fetque li permetrà seguir amb certa nor-

malitat la seua tasca laboral. Un altreaspecte que exemplifica la falta d’inte-rés per la salut dels docents és la in-eficàcia en la posada en funcionamentde la figura del coordinador de prevencióde riscos laborals en tots els centres dela xarxa educativa. El DOGV que regu-lava la posada en funcionament és defa un any i mig.

Com podem observar, no cal que uncompany o companya ens agrediscaverbalment; no cal que un superior ensassetge psicològicament; tampoc no calque un pare, una mare o alumnat ensagredisca físicament per a sentir elsefectes negatius de la violència en el tre-ball. La deixadesa i la inoperància del’administració educativa valenciana al’hora de vetlar pel benestar físic imental de les seues treballadores i tre-balladors, així com l’incomplimentd’aspectes i preceptes d’una llei queprotegeix la seua salut, són una mos-tra més de violència en l’organització deltreball que patim en la docència.

La mala praxi i la falta d’interés delsdirigents educatius i la seua poca vo-luntat preventiva, constitueixen unexemple més de la violència per defecteque exerceixen les organitzacions i elpreu que la nostra salut, ara per ara, hade seguir pagant.

Benja Giménezés el coordinador de l’à-rea Salut Laboral de STEPV.

La violència en lesorganitzacions: el malexemple de l’Administració BENJAMÍN GIMÉNEZ MILÁN

No respecta les diferents sentènciesdel Tribunal Suprem publicades en2008 i en 2012, que recullen la justi-ficació legal de retirar la subvenció pú-blica a centres concertats que sepa-ren, perquè incompleix “l'article 84 so-bre admissió d’alumnes prohibeixexpressament la discriminació perraó de sexe (…)”. Afegint, a més, que“aquesta impossibilitat d’obtindre con-certs (…) tampoc pertorba cap dretconstitucional dels pares que con-serven el dret de lliure elecció decentre i el dels titulars de la creació decentres amb ideari o caràcter propi dela llei 2/2006”.

L’esborrany modifica l’article 84.3de la LOE sobre admissió d’alumnat encentres públics i privats concertats jaque incorpora la consideració que“no constitueix discriminació l’ad-missió d’alumnes o l’organització di-ferenciada per sexes”. Per tant, es de-fuig la normativa que no permetia do-nar subvencions públiques a centresque impedisquen l’accés adduint elsexe com a causa per no ser admés.Atempta contra l’article 14 de la Cons-titució: “Els espanyols són iguals da-vant la llei, sense que puga prevaldrecap discriminació per raó de naixe-ment, raça, sexe, religió, opinió oqualsevol altra condició o circums-

tància personal o social” com ja vamdenunciar en 2008 i l’agost de 2012. In-compleix la llei d’igualtat que, en el Tí-tol II sobre Polítiques públiques per ala igualtat, Cap. I, Art. 14. C, 1 obligaa “la implantació d’un llenguatge nosexista en l’àmbit administratiu i el seufoment en la totalitat de les relacionssocials, culturals i artístiques”. L’es-borrany està redactat utilitzant unllenguatge sexista i excloent que invi-sibilitza la dona com a alumna, en laseua faceta professional, bé com a do-cent, bé exercint els càrrecs de direc-ció, i pel que fa a la seua responsabi-litat en la presa de decisions com amare o tutora de l’alumnat. Passa peralt les dades que mostren que el 67%de les plantilles educatives són dones.

Educació per a la Ciutadania

Fa desaparéixer Educació per a la Ciu-tadania que, de forma específica in-tegrava dins dels seus nuclis temàticsfonamentals la igualtat efectiva entrehomes i dones, així com també des-apareix Educació Eticocívica com atroncal i, per tant, d’estudi obligatori,i queden eliminades o reduïdes delcurrículum obert de primària i se-cundària les úniques matèries que, demanera directa, introduïen aquesta te-màtica i que responia al principi de fo-

mentar des de l’àmbit educatiu laigualtat efectiva entre homes i dones,i d’eliminar en el procés de socialit-zació primerenca la xacra de la vio-lència de gènere.

Així doncs, Organització de Donesde STES-Intersindical entén que l’es-borrany de la LOMQE fa minvar con-siderablement els actuals principis co-educadors, ja que considera no dis-criminatòria la segregació per sexe del’alumnat: legitima la subvenció pú-blica a centres que segreguen, elimi-na del currículum obert l’eix temàticde la igualtat entre homes i dones, pre-sent actualment en la matèria Edu-cació per a la Ciutadania i en Educa-ció Eticocívica i incompleix la llei d’i-gualtat perquè la LOMQE estàredactada en un llenguatge sexista. Enconseqüència, exigim al ministre d'E-ducació que retire l’esborrany propo-sat com a LOMQE; que retire la sub-venció als centres que segreguen perraó de gènere seguint el dictamen delTribunal Suprem; que complisca la lleid'igualtat a l’hora de redactar qualsevolllei amb un llenguatge inclusiu; que laigualtat entre dones i homes siga re-coneguda de manera explícita dins delcurrículum de primària i secundària,a més de ser considerada de formatransversal.

L’Organització de Dones de STEs rebutja laLOMQEL’Organització de Dones de STEs-Intersindical declara la seua indignaciódavant l’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa(LOMQE) presentat pel ministre d’Educació i mostra el seu rebuig.

GENER 2013 / 251 21A casa nostra

Mavi OliverEl passat 30 de novembre la nostracompanya Maria Peña Laborda va serguardonada amb el premi de la Fun-dació Càtedra Soler i Godes a la inno-vació educativa, en la XIII edició, mo-dalitat individual.

Enguany ens alegrem especial-ment d’aquest premi perquè Maria,mestra compromesa a tots els ni-vells, ha sigut delegada de la Junta dePersonal Docent no universitari deCastelló per STEPV-Iv des de 2002 finsa 2010, i membre del Comité de Se-guretat i Salut Laboral. També va for-mar part de la candidatura de STEPV-Iv per la Plana Baixa en les darrereseleccions sindicals de 2010 i actual-ment es l’enllaç sindical amb la seuaescola Juan Carlos I d’Almenara imembre del Consell Escolar Munici-pal d’Almenara com a representant del

professorat per STEPV-Iv.Fins ara coneixíem, sobretot, la

Maria sindicalista que ens acompan-yava a les manifestacions i concentra-cions, la que col·laborava amb nosal-tres per coordinar les assemblees in-formatives al seu centre, lareivindicativa en les reunions de la Jun-ta de Personal i el Consell Escolar…Ara coneixem més a prop la Mariamestra imprescindible.

Amb els temps que corren, l’e-xemple de Maria és el que esperemque les noves generacions de mestresseguisquen i agafen el relleu. Ens fanfalta moltes Maria Peña a les escoles,que siguen capaces de donar conti-nuïtat a una escola que ara, amb lesnoves lleis i reformes educatives, ésperseguida i pretenen extingir.

Em queda un bon gust i una sanaenveja en veure la seua trajectòria do-

cent, després de sentir els parla-ments de companyes i companys de laseua escola. També una esperança sa-bent que, a través del bon quefer de laseua tasca, Maria està transmeten ageneracions de xiquets i xiquetes unsdeterminats coneixements, valors imanera de relacionar-se que fona-mentaran el seu futur.

Des que Maria començà a fer clas-ses de valencià en l’escola del Saler,l’any 79, ha ensenyat des d’una pers-pectiva col·laborativa, amb la fermaconvicció que en l’espai educatiu, mésque en cap altre, és el treball en comúamb tots els sectors implicats el queproporciona l’èxit i també la satisfac-ció personal. Aquesta és la seua visióper la formació pedagògica, desenvo-lupada a través del Moviment Coope-ratiu Freinet, que Maria va conéixer dela mà de Gonzalo Anaya i M. Dolors

Aparici. Assistia a seminaris el dissabtede matí i compartia amb altres mes-tres la manera de emprar a l’aula lestècniques Freinet. Així, per a Maria,l’ensenyament cobra sentit si és un tre-ball col·laboratiu, reflexiu i crític; un tre-ball on es potencie les capacitats de l’a-lumnat dins un bon clima de col·labo-ració a l’aula i on els projectesplantejats i creats per companys icompanyes conjuntament siguen elsvàlids. Quan en algun moment el tre-ball d’intercanvi i reflexió conjunta noli ha estat possible fer-lo dins de l’es-cola, l’ha pogut compartir amb altrespersones del Moviment de RenovacióPedagògica.

Ara, 36 anys després de moderar eldebat d’Escola Pública en la 1a Esco-la d’Estiu del País Valencià, pensaque no s’ha allunyat molt d’aquestcamí, un camí de lluita per l’escola pú-blica que ja aleshores es veia benmarcat: una escola al servei de lesclasses populars, finançada per fonspúblics, dependents dels òrgans de go-vern autònoms de les diferents nacio-nalitats; gestionada pels sectors di-rectament implicats; gratuïta i obliga-tòria des de preescolar fins als 18 anys;laica –que no antireligiosa–; amb plu-ralisme ideològic; en valencià; arrela-da al medi, científica, crítica…

En aquests temps de crisi, quan te-nim un panorama educatiu preocupantperquè no s’ha arribat a consolidar unacultura de participació social i s’ha de-legat la presa de decisions, ara pen-sem, com Maria, que més que mai hemde construir una societat lliure, críti-ca i amb hàbits de participació demo-cràtica reals.

Per a Maria ara és el moment de re-pensar l’escola valenciana que volem:en valencià i amb l'aprenentatge i el bondomini d’altres idiomes, on l’alumnatpuga desenvolupar totes les seues ca-pacitats individuals i grupals per a laseua realització i pel respecte als altres,que fomente la reflexió crítica i la par-ticipació democràtica en la presa de de-cisions. Una escola coeducativa, onxiquets i xiquetes puguen desenvolu-par igualment la capacitat de concilia-ció i d’empoderament.

Una escola que podrem aconseguirtots plegats amb desig i voluntat de tre-ballar conjuntament.

Maria Penya rep el premi Soler i GodesEl guardó premia la trajectòria individual en innovació educativa

Quan els llums de l’any 2012 s’apaga-ven, ens deixava la companya CarmeCarrascosa. Ja sabem que al món i alnostre estimat País Valencià hi ha mol-tes dones mestres, moltes dones va-lentes, lluitadores, compromeses, decategoria, dones que fan escola comCarme.

Dona d’ulls vius que parlaven. Demans que acaronaven i cridaven sem-pre a les criatures del seu voltant. Pe-tita, fràgil però amb geni. De somriurepicardiós ple de tendresa. De gestossempre rebels.

Dona lluitadora, de valentia com asenyera i amb quatre barres de vida. Ensha deixat convençuda que la docènciamai s’acaba. El seu record romandrà ennosaltres com el perfum de les flors queperduren tota una vida.

Petonets mestra dels nostres fills ifilles. Petonets per a la mestra del Ti-rant lo Blanc d’Alzira. Petonets persempre. Petonets companya... amiga.

El condol de STEPV al seu companyVicent Martínez i a les seues filles Albai Araceli.

AllioliLa nostra companya Maribel Colla-do ha sigut guardonada en la nove-na edició dels Premis Joan Baptis-ta Basset que atorga el Casal Jau-me I de la Vall d’Albaida per la seuatrajectòria en defensa de la llenguai la cultura.

Maribel Collado, una militanthistòrica de STEPV, va ser fundadorai presidenta de l’Associació de Fa-miliars, Amics i Amigues de Malaltsi Malaltes d’Alzheimer i altres De-mències d’Ontinyent, mestra delCEIP Bonavista, organitzadora i di-rectora de balls populars d’Ontin-yent. És membre activa d’EscolesSolidàries, de la Coordinadora de laVall d’Albaida per la Defensa i Ús delValencià.

Els premis Joan Baptista Bassetvolen reconéixer públicament latasca de persones i entitats quehan destacat pel seu treball en la re-cuperació, la promoció, la difusió ila defensa de la cultura pròpia a lacomarca, i alhora també a qui tre-balla en altres àmbits amb valorsmediambientals, socials, culturalsi democràtics. Els guardons es vanlliurar el divendres 16 de novembrea Albaida.

Paraules perCarmeCarme Carrascosa, afiliadahistòrica i permanent deSTEPV a la Ribera durantmolts anys, va faltar el 29de desembre

Un classe a la platja amb Maria Penya

Maribel Colladoguanya el premiJoan B. Basset del2012

251 / GENER 201322 Fent camí

Q uan en el s. I (aC) Cèsar va conquerir laGàl·lia va dividir el país en tres provín-cies: Bèlgica, Cèltica i Aquitània cone-

gudes en conjunt com Gàl·lia Comata en refe-rència a llargària dels cabells que lluïen elsseus habitants (coma en llatí significa “cabe-llera, pèl abundant”).

Doncs bé, en terres remogudes, camps i pratsi fins i tot a les vores dels camins, sol criar-se unbolet ovoide, comestible de jove, d’entre 10 i 12cm de llargària, amb nombroses esquamesblanques que s’obscureixen a mesura que el fongva madurant fins a liquar-se deixant anar un sucnegre com si fóra tinta. Es tracta del Coprinus co-matus o bolet de tinta (cast. barbuda). Si enlla-cem la història de la Gàl·lia Comata i hi afegimel terme grec koprós, que significa “fem”, ja te-nim l’etimologia del Coprinus comatus: “Bolet bar-but (pelut) que creix en el fem.” Es diu que en laSegona Guerra Mundial els nazis utilitzavenuna mescla de tinta amb el suc negre dels bo-lets en tots els documents d’alta seguretat,

així, en revisar-los per comprovar la seua au-tenticitat, si no hi trobaven restes d’espores sa-bien que eren falsos.

Un altre bolet comestible bastant comú per lesnostres terres és el para-sol, o apagallums, nomque fa referència a les considerables dimensionsque pot assolir el seu barret: uns 25 cm de dià-metre per 40 cm d’alçada. Es tracta de la Ma-crolepiota procera, que en llenguatge d’estar percasa significaria “gran i esvelta orella esqua-mosa”, del grec macro “gran”, lepis “esquama”,otos “orella”, i del llatí procerus “alt, esvelt”. Emconta un amic aficionat a la micologia que unavegada va preparar els barrets d’aquests boletsarrebossats amb farina i ou i cap dels comensalsva endevinar de quina matèria primera es trac-tava, uns deien que era carn, uns altres que eraun peix molt fi, fins i tot hi hagué qui va dir queera una verdura estranya, però ningú va pensarque podia tractar-se d’un bolet.

El fredolic –Tricholoma terreum– coneguttambé com a gírgola d’estepa, és un altre bolet

tardà que ix a les pinedes en forma de grups nom-brosos amb els primers freds, d’on li ve el nompopular, fins al punt que es pot arribar a congelar.És un altre bolet comestible que sol menjar-seen guisats i sopes; el seu nom Tricholoma te-rreum, prové del grec tricholoma “marge pelut”i del llatí terreum “terrós, color de terra”.

Hi ha un parent del fredolic, el Tricholomaequestre, que encara que parents s’assemblenben poc, puix aquest últim és tot de color grocamb marques a tall de fibres de tons marrons.Es tracta del groguet, com el seu nom indica i encastellà se l’anomena seta de los caballeros enal·lusió al seu nom científic. Estava catalogat coma comestible fins que fa uns quants anys hi va ha-ver una intoxicació a França amb resultat de mort.S’han publicat diversos estudis que relacionenel consum de grans quantitats d’aquest bolet enpoc de temps curt amb casos de rabdomiòlisi(destrucció del teixit muscular estriat) i que, enalguns casos, pot portar a la mort per implica-ció de la musculatura miocardíaca.

M entre que les retallades en sanitat ieducació, i fins i tot en cooperació i so-lidaritat, van creixent d’una manera

galopant, el pes de l’Església catòlica en la nos-tra societat és intocable.

Enmig de l’escàndol de l’impagament del’impost de béns immobles (IBI), de les seuesmés de 40.000 institucions, ens veiem con-demnats a recordar l’existència dels seus pri-vilegis.

Tinguem en compte que les institucionseclesiàstiques rebran, fins a la fi d’any 10.000milions d’euros, com a resultat de totes lesexempcions d’impostos, subvencions i assig-nacions dels diners públics que els governs icomunitats autònomes de tot signe han anataprovant. La institució eclesiàstica s’ha quedatfora de les dures mesures d’ajustament del go-vern de Mariano Rajoy.

El 4 de febrer de 2012 es va realitza en la Fa-

cultat de Ciències de l’Educació de Sevilla la VIIIJornada Laïcista, d’àmbit estatal, i organitza-da per Europa Laica. Amb participació dequasi 200 persones que representaven agru-pacions a l’Estat espanyol d’Europa Laica, la jor-nada es va estructurar en una conferència marcentorn del laïcisme hui a Europa del catedrà-tic de filosofia de l’Escola d’Estudis Polítics deParís, Henrí Peña-Ruiz, taules de discussió igrups de discussió. Jo vaig tindre la sort d’as-sistir i participar en un debat intens, almenysen els grups sobre “Ritus de pas i processosde socialització”, “Laïcisme i ensenyament uni-versitari i no universitari” i “Interculturalitat ilaïcisme”.

Allí vam poder concloure que el laïcismeal·ludeix a un perfil determinat de ciutadaniacrítica i, per tant, de model democràtic basaten la justícia social, l’equitat i en defensa delque és públic. D’igual manera, aquest laïcis-

me ens acosta a una relació cultural que, en elmarc de les seues complexitats, ha de ser res-pectuós encara que crític.

L’estudi en l’escola del fenomen religiós i deles creences hauria de ser un espai més de tre-ball i anàlisi. Això sí, d’anàlisi crítica en l’àm-bit que li correspon (les humanitats) i per pro-fessorat homologat i expert, no dependent decap credo concret.

Si no es fa una veritable bandera de la qües-tió laica, l’esquerra social, política i sindical esveurà davant la disjuntiva de tancar els ulls omirar cap a una altra banda. Precisament, per-què estem immersos en aquesta crisi es-tructural del sistema capitalista, econòmica,però també cultural i de valors, hem de seguirreivindicant amb més força que mai: la religió(les religions), fora de l’escola, denúncia i finaldel Concordat de 1979, que consagra els pri-vilegis de l’Església catòlica.

ALLEGRO MA NON TROPPO

JOSÉ A. ANTÓN VALERO

He de reivindicar que lareligió, les religions,estiguen fora de l’escola

El laïcisme en la seua cruïlla

NATURA VALENCIANA

INTERNACIONAL

AllioliUna representació de la ConfederacióIntersindical ha participat en la Confe-rència Sindical Internacional de Soli-daritat amb els Treballadors i Treba-lladores i el Poble Palestí que ha tingutlloc els dies 14 i 15 de desembre a Lis-boa (Portugal). En aquesta també vanparticipar nombroses organitzacionssindicals i socials d’arreu del món.

La Conferència Sindical Interna-cional de Solidaritat amb Palestina vaaprovar la declaració en la qual es de-nuncia l’ocupació i l’agressió de l’estatd’Israel als treballadors i treballadorsi el poble palestí durant més de 60 anys.

L’activitat econòmica s’ha vist pro-fundament afectada i la situació de lamà d’obra i l’ocupació a la ribera occi-dental i Gaza és realment preocupant,com demostren els successius infor-mes de l’Organització Internacionaldel Treball (OIT). La construcció del muri dels assentaments i l’augment de to-tes les restriccions als movimentsbrutals dels ciutadans palestins a tra-vés dels punts de control, afecten enprimer lloc els seus empleats i em-pleades.

Abans dels Acords d’Oslo, uns215.000 palestins treballaven a Israelo en els assentaments i ara aquestnombre no és superior a 38 000. Fins

i tot els treballadors i treballadores quereben un permís per a treballar a Israelo en els assentaments dels territorispalestins ocupats, ho fan privats dequalsevol dret sindical o laboral, i sónvíctimes de discriminació massiva, encomparació de les treballadores i elstreballadors israelians.

Com a resultat d’aquestes situa-cions, i no obstant això, segons l’OIT, mésdel 70% de la població viu per davall elllindar de pobresa ($ 1 per dia) i el 75%pateix d’inseguretat alimentària.

Els sindicats participants en la Con-ferència Sindical Internacional de Lis-boa, atesa la difícil situació de les tre-balladores i els treballadors i el poblepalestí, van considerar una sèrie d’ac-cions urgents i prioritàries per millo-rar la solidaritat amb el poble palestí i,en particular, amb el seu moviment sin-dical a través d’iniciatives concretes desolidaritat, com les visites i missions alsterritoris palestins, el suport a l’orga-nització del moviment obrer, particu-larment en àrees de vital importànciaper a la millora de les competències iqualificacions professionals i treballa-dores i treballadors sindicalitzats, lacerca d’iniciatives per denunciar l’o-cupació israeliana i de la solidaritat ambels justos anhels de llibertat i inde-pendència del poble palestí.

La classe treballadora palestina, les primeres víctimes de l’ocupacióLa Confederació Intersindical participa en la Conferència Sindical Internacional de Solidaritat amb Palestina dels 14 i 15 de desembre a Lisboa

JOAN PÉREZ ALBERO

L’etimologia dels bolets(II)

En la conferència van participar nombroses organitzacions sindicals d’arreu del món.

A l'edició 219 de l'Allioli podeu trobar l'article

L'ETIMOLOGIA DELS BOLETS (I)

Escrits GENER 2013 / 251 23

Gorg, o l’optimisme dels seixanta

Les cooperatives d’ensenyament al País Valenciài la renovació pedagògica (1968-1976), M. delCarmen Agulló, Andrés Payà, PUV, València,2012.Les cooperatives d’ensenyament sorgeixen, alPaís Valencià, en un context social, polític ieducatiu molt concret: al final dels anys sei-xanta, fruit de la confluència de diversespersones amb una llarga trajectòria d’acti-

visme en moviments cívics i amb el desig d’im-pulsar una nova manera de fer escola que res-ponga al triple objectiu de ser democràtica, ac-tiva i valenciana. Com a alternativa a l’esco-la rància pròpia del nacionalcatolicisme, imalgrat les temptatives tecnocràtiques –però allunyades dels ideals democràtics–del règim d’intentar renovar l’escola des dedins per adaptar-la a la nova estructura eco-nòmica i de producció, les pedagogies activesi renovadores prenen cos el 1968 al voltant delprojecte de l’Escola Tramuntana, encara queno es podrà organitzar com a cooperativa perles dificultats burocràtiques existents. Peròaquesta iniciativa pionera d’escola renovado-ra al País Valencià ben aviat donarà els seusfruits. Se la considera el projecte mare del qualsorgiran les experiències cooperatives quemantenen, a hores d’ara, el seu pla educatiuinnovador.

Però aquestes experiències no haurien si-gut possibles sense aquell grapat de perso-nes que havien estat vinculades, en dife-rents moments, a la societat valencianista LoRat Penat, al món rural i el cooperativisme so-cial, i a les propostes polítiques valencianis-tes. I a aquelles mares i pares que volien per

a les seues filles i fills un nou model d’esco-la democràtica, activa i valenciana. A partir d’a-cí es configura una iniciativa educativa co-operativista amb caràcters peculiars, que esbifurca en dues grans propostes: l’una, des-tinada a l’educació infantil i primària (Tra-muntana, Mistral, La Masia, La Nostra Esco-la Comarcal, l’Escola Gavina, Les Carolines);i l’altra, a la formació professional agrícola (lesescoles de formació agrícola de l’Horta, la Sa-for i La Serranía).

Més enllà de la història de l’educació,aquest exercici de memòria ens acosta al’activitat engrescadora d’agrupacions políti-ques, sindicals, religioses, veïnals, pedagò-giques del País Valencià del final dels seixantai començament dels setanta. Es tracta d’un re-lat planer, construït sobretot a partir de la veudels protagonistes, que afig una componentemotiva a un tema de la nostra història recent.Un llibre, doncs, oportú i necessari.

Pensando en el futurode la educación. Unanueva escuela para elsiglo XXII, Beatriz Ja-rauta, Francisco Inver-nón (coord.). Graó, Bar-celona, 2012. 158 pàg. Llibre col·lectiu ambvocació ucrònica, peròconscient que “el futurno és mai el que hom

es pensa que és”. El propòsit que es planteja ésel de pensar un futur per a poder millorar el nos-tre present, com preparar el segle XXII des del mo-ment actual. Diferents especialistes del món dela pedagogia s’aproximen a aspectes clau enaquest exercici d’educació-ficció, versemblant enla mida que la nostra educació futura vindrà de-terminada per l’educació que siguem capaços depensar ara, en el segle XXI. El futur de les nos-tres societats, el treball en l’espaitemps electrò-nic, professorat humà i professorat robot, agru-pacions heterogènies de l’alumnat, l’arquitectu-ra escolar, la immobilitat de la institució escolaren un context social canviant, l’aprenentatge deles llengües estrangeres, el futur de l’avaluació…són alguns dels assajos del llibre.

ESCRIT AVUI

ESCRIT AHIR

Fin.Aquest és el lacònic títol de la primera pel·lí-cula del director alacantí Jorge Torregrosa. Unapel·lícula apocalíptica sense imatges especta-culars de catàstrofes naturals, d'invasions ex-traterrestres, de guerres nuclears o de rebel·lionsde màquines. Però, no per això, menys efectivaper fer-nos sentir el misteri de la fi de l'espèciehumana al planeta terra.

En els últims anys, el nombre de pel·lículesi sèries de ficció que narren futurs escatològics

ha anat en augment. Un augment no només nu-mèric, sinó també en intensitat dramàtica de l'es-deveniment. És a dir, les catàstrofes ocorren cadavegada més pròximes al nostre present i senseun heroi o institució que lespuga combatre, de manera quetota esperança de futur per a lacivilització humana desapareix.I la pel·lícula de Torregrosaconta la fi, la desaparició –lite-ral– dels éssers humans de lafaç de la terra. Res de causes,ni de descripcions escatològi-ques, com les del Gènesi, per-què els éssers humans es dis-sipen en el no-res.

El gènere de la ciència-ficciópreveu futurs possibles, utòpicso distòpics, on representar elssomnis o els malsons de la nostra cultura. Al-menys així era fins a l'estrena de títols com TakeShelter, Melancolia o Fin, entre altres films. En

qauests, l'horitzó de futur, després del fet ca-tastròfic, no s'entreveu. Literalment és la fi.

Fin, igual que altres pel·lícules de ciència-fic-ció, és una al·legoria de l'esvaïment de la nos-

tra pròpia cultura. Desprésd'una segona guerra mundialque va deixar en evidència lacapacitat d'autodestrucció dela nostra societat, el sorgi-ment de la postmodernitatcom a relat filosòfic de lasospita de tots els valors ètics,les institucions i els ritus de lamodernitat, sembla que ensha condemnat a la creaciód’històries en què l'horror dela destrucció total siga inevi-table. Si no podem creureque l'educació, l'art, la cièn-

cia… ens pot emancipar, si sentim certes paraulescom ara veritat, bondat, ètica com a quimeres be-ates, llavors morim.

No queda ningú

EN PANTALLA

FinDirector: Jorge Torregrosa. Repartiment:Maribel Verdú  (Maribel), Daniel Grao (Félix)Clara Lago (Eva), Blanca Romero (Cova),Carmen Ruiz (Sara), Miquel Fernández (Sergio),Antonio Garrido  (Rafa), Andrés Velencoso(Hugo), Eugenio Mira (el profeta). Guió: JorgeGuerricaechevarría i Sergio G. Sánchez.Música: Lucio Godoy. Fotografia: José DavidMontero. Muntatge: Carolina Martínez Urbina.Gènere: Ciència-Ficció, Espanya, 2012.

BEGOÑA SILES OJEDA

FERRAN PASTOR I BELDA

Si sentim certesparaules, com ara“veritat”, “bondat”,“ètica” com aquimeres beates,llavors morim

Els 29 números de Gorgrepresenten la combinaciómés feliç de la tradicióvalencianista i aquelloptimisme dels 60

“Manifestació del 15 de desembre a Castelló, 6de la vesprada. Salude Joan Francesc Mira iveig Josep Pitarch. Una estona abans en eltren, una deliciosa tertúlia amb Amadeu Sanz,Manel Rodríguez Castelló i Begonya Mezquita,una col·lega nativa de la meua estimada Mor-vedre. Unes hores abans, a la llibreria de Ro-bert he comprat el darrer número publicat deGorg.”

Les notes anteriors corresponen a unes provesper a un futur dietari. I el darrer número de Gorgesmentat correspon al mes d’abril de 1972. Lacensura no va permetre la continuïtat de la re-vista perquè informava de l’actualitat i no nomésde llibres. Val a dir que havia nascut com un but-lletí bibliogràfic. Mirat a distància, els 29 nú-meros de Gorg (1969-72) representen la com-binació més feliç en aquell temps de la tradi-ció valencianista i aquell optimisme dels 60. Eld’aquells jóvens que proclamaven amb cançonsi manifestacions que tot estava per fer i tot erapossible. Aquesta renovació generacional és

molt gràfica en les portadesd’estil pop; l’Equip Crònica,Andreu Alfaro, Jarque, RafaGassent i Alonso van fer èpo-ca –encara no entenc com nos’han reeditat en forma depòster–. I efectivament; l’es-tètica de les portades re-presenta molt bé la renovaciógeneracional que dominavala publicació.

Jo encara rellig la col·lec-ció i continua admirant-mecom en 4 o 5 anys aquestpaís va passar d’editar unesrevistes valencianistes de continguts emanatsmajoritàriament del tradicionalisme agrope-cuari i oficial (Sicània o València Cultural) a la ple-nitud urbana i internacional (al vent del món) querepresenta Gorg. Deixe a banda la revista Al Vent(1966) editada a Castelló per la seua limitaciógeogràfica. Precisament els al·ludits Mira i Pi-tarch formen part del col·lectiu que va fer viu-re Gorg.

La dictadura també com-portava estranys companysde viatge. A Gorg açò es tra-dueix, per exemple, en el fetque una revista plena d’ateusmilitants insistira tant en el fetque les misses foren en va-lencià. Així podem trobar-nosal costat d’un reportatge sobreel llibre “falsejaments i veri-tats cristianes”, de mossénEspasa un dossier sobre hip-pies i contracultura a València,un altre sobre la literaturadel masclisme, o el conflicte

d’Israel, i així un llarg etc. En fi, els 29 núme-ros publicats quedaran com un homenatge a l’e-ditor, el patrici Joan J. Senent Anaya i al quesom capaços de fer els valencians amb recur-sos escassíssims quan ens ho proposem. Des-prés que el govern feixista tancara la revista,l’empresa editora va continuar amb una altracol·leció anomenada Quaderns de Gorg. Però aixòja és una altra història.

L’última

251 / GENER 201324

Jaume Muñoz, un periodista resistent

E ncara que va compartir promoció ambpersones més grans, com Alfonso Paso,Jaume Muñoz només era un jove mestre

que va estudiar l’ofici de la comunicació en unaescola oficial de periodisme, prèvia a l’aparicióde les primeres facultats de la informació, peron també va passar.

I és que en Jaume s’aplegava la passió perl’escola, per l‘escriptura i pel periodisme, comevidencien el seu treball de final de carrera so-bre les revistes educatives del franquisme, elsseus llibres o els nombrosos articles publicats,molts dels quals en clau satírica.

Però Jaume era també un enamorat del seupaís i el volia lliure, democràtic, solidari, amb laseua llengua normalitzada… amb una forta es-cola pública, popular, democràtica, valencianaque ocupara socialment el paper que el fran-quisme li havia negat. Així, va formar part d’a-quest col·lectiu de persones que va unir en unamateixa lluita la renovació de l’escola, la re-construcció nacional i la recuperació de les lli-

bertats democràtiques; que va fer del movi-ment sindical autònom i assembleari l’espai onconfluïen il·lusions i esperances de transfor-mació; que va crear STEPV i l’ha convertit en laforça majoritària de l’ensenyament des de faquaranta anys.

Convençut que sense informació no hi hagarantia de participació, el jove mestre perio-dista esdevingué una de les persones que va en-gegar aquest projecte informatiu on ara escric.De primer, com a Fulls Informatius i des de1979 amb el nom d’Allioli, Quaderns dels Tre-balladors de l’Ensenyament del País Valencià,de què va ser el primer director.

En 1988 va pensar que una fase de la seuavida sindical havia conclòs i va tornar a la seuaescola de Picassent.

En 1989, convocades les primeres oposi-cions a la nova RTVV, recorde la telefonada deJaume: “Joan, estic pensant a presentar-m’hi.Estic molt content en l’escola però crec que sideixe passar aquesta oportunitat me’n penediré

tota la vida”. I, així, Jaume va passar per les pri-meres oposicions i es va integrar en Radio 9, onva treballar feliçment fins que el sectarisme i laindignitat que va imposar el PP va transformarRTVV en una màquina de manipulació. Jaume,que no s’havia acovardit davant el franquisme,es va retrobar amb la seua vessant sindical i vadecidir implicar-se plantant cara a la manipu-lació. Durant els darrers anys ha sigut anima-dor i dinamitzador de la secció sindical de la In-tersindical Valenciana.

Després d’adscriure’s voluntàriament a l’ERO,el 30 de novembre, Jaume, enganxat al megàfon,es dirigia a l’assemblea a la porta de RTVV per ma-nifestar el seu compromís a continuar en la lluita,ara des de fora, i proclamar que “quan el cap i elcor van junts són invencibles” i també que “algundia aquesta porta (la de RTVV) s’obrirà i tornaran”els que ara se’n van. Paga la pena sentir el que vadir (intersindicalrtvv.com/tag/jaume-ero). És eltestimoni d’un periodista resistent, amb el qual hetingut el gust de compartir treball i amistat.

EL MORTER

JOAN BLANCO PAZ

Després d’adscriure’svoluntàriament a l’ERO,el 30 de novembre, Jaumees dirigia a l’assemblea deRTVV per manifestar elseu compromís acontinuar en la lluita, arades de fora, i proclamarque “quan el cap i el corvan junts són invencibles”

AllioliLes anomenades rutes del Balafiamentde València van mamprendre el camí elpassat mes de maig, i es van convertir entan sols set mesos en un fenomen a la ve-gada ciutadà i mediàtic i sobrepassant elmur de silencis i complicitats dels mitjansde comunicació locals i autonòmics queafecten especialment els temes relatiusa responsabilitats polítiques, corrupció imalbaratament de recursos públics.

En tan sols uns mesos, els promotorsdel ja desaparegut periòdic ciutadà i in-

tercultural Xarxa Urbana, la periodista Te-resa Galindo i l’activista de l’educació i lacomunicació Miguel Angel Ferris, amb unequip de col·laboradors entre els quals elconegut activista veïnal Antonio Marín delCercle Obert de Benicalap, han aconse-guit que les televisions públiques BBC(Gran Bretanya), NHK (Japonesa), Fran-ce-2, DR-TV (Dinamarca), i altres com AlJazeera (Canal Internacional), SAT-1(Alemanya) així com nombroses ràdiospúbliques i un ampli ventall de periòdicsestrangers (Frankfurter, Suddeutshe

Zeitung, els diaris principals del Japó i Fin-làndia, etc.) hagen dedicat un ampli es-pai a València, tant en informatius com enreportatges especials sobre la corrupcióal món, a Europa o Espanya, com el pit-jor exemple de ciutat i regió autònoma en-tre les que mantenen els sistemes de de-mocràcia política formal i “lliure mercat”occidentals.

Amb programes exclusius en horapunta en la BBC aquest diumenge 16 dedesembre amb una audiència estimadade 40 milions d’espectadors de l’àrea an-

glòfona i més de 70 milions de televidentsal canal internacional d’Al Jazeera, les de-núncies fetes pels organitzadors de la rutadel Balafiament hauran aconseguit enpocs dies que els ciutadans d’arreu delmón coneguen una realitat que se’lsnega mediàticament als mateixos va-lencians que la pateixen, incomplint-se enla pràctica els drets i les conquestes mésfonamentals de la democràcia com el dreta la informació i la pluralitat informativa.

De les primeres rutes van nàixer lesaltres quatre ara en marxa, com la de l’a-

bandonament del patrimoni cultural, ladel desmantellament de l’ensenyamentpúblic, la de la cara oculta del centre his-tòric de València i la València multicultural,que s’estrena el pròxim 22 de desembre.

Les rutes ja han produït els primersefectes. A banda del nerviosisme de lesautoritats del PP que s’han vist forçadesa contestar a la BBC i a Levante-TV les de-claracions dels periodistes i assistents, totenviant freqüentment vigilància policial iserveis de seguretat privada darreredels autobusos, amb prohibició de gra-vació als espais de l’America’s Cup i la Ciu-tat de les Arts, s’ha aconseguit refermarla declaració oficial del primer CIS a Va-lència davant l’escàndol internacionaldel col·legi 103 compost sencerament debarracons escolars i primer centre públiccandidat a ser substituït per la privadaconcertada.

RETALLADES

Les rutes del Balafiament trenquen el murmediàtic de silencis i complicitats

Una imatge de la ruta del Balafiament del 15 de desembre a València

Les autoritats del PPs’han vist forçades acontestar a la BBC i aLevante-TV lesdeclaracions delsperiodistes

Tota la informació de les “RutesCiutadanes” es pot trobar a web:rutadespilfarrovalencia.wordpress.com