“Cal denunciar la ‘titolitis’ i defugir una formacióentesa com a negoci”Entrevista amb Mª Ángeles Llorente, directora del’Escola de Formació Sindical Melchor Botella

> pàg. 16

Els objectius dela llei d’economiasostenible per a la formacióprofessional

DÓNA UN COLP DE MÀ

STEPV ampliala campanya dedefensa del’escola pública

STEPV demanaal governespanyol queprioritzel’educació

> pàg. 3 > pàg. 7> pàg. 9

2012suposarà un avanç cap a la privatitzacióL’anàlisi del pressupost educatiu de la Generalitat valenciana confirma la retallada de professorat i l’aposta del govern per la privatització de l’ensenyament

> pàg. 4-5

Al servei de l’empresaEls plans del conseller Ciscar per a l’educació valenciana

AllioliQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · Núm. 247 · Època IV · Gener 2012Intersindical

INTERSINDICALVALENCIANA

Educació vol modificar l’acord deprofessorat interí per empitjorar-ne les condicions laborals> pàg. 2-3

(… i les del professorat funcionari)

EN PRIMER PLA LES RETALLADES EN EDUCACIÓ

247 / GENER 20122

ÈPOCA IV - Núm. 247 · GENER2012 · SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍSVALENCIÀ. INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV) DIRECTOR:Amadeu Sanz COORDINADORA:Rosa RoigREDACCIÓ: Marc Candela, Beatriu Cardona, Vicent Mauri COL·LABORACIÓ: CarlosAliaga, Amèlia , Macu Gimeno, Benjamín Giménez, Xavi Izquierdo, Lola Navarro, MaviOliver, Yolanda Pons, CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Toni SorianoDISSENY I MAQUETACIÓ:Gràcia Ausiàs, Amadeu SanzADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan de Mena, 18, bxs. 46008 València.Telèfon 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 ·allioli.stepv@intersindical.org ·www.intersindical.org/stepv ·TIRATGE:15.000 exemplars · ISSN:1576-0197 · DEPÒSITLEGAL:V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT:46/075 ·INTERSINDICAL VALENCIANA ·ALACANT: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005.·Tel.965985165 · ALCOI:Oliver, 1-5a. 03802. Tel. 966 54 06 02 · ALZIRA:Av. Luis Suñer, 28, 16.46600.· Tel. 96 240 02 21 · BENICARLÓ:Pl. de l’Ajuntament, 3. 12580.· Tel. 964 46 52 83 ·ELX:Maximilià Thous, 121, bxs. 03201 Elx· Tel. 966 22 56 16 · CASTELLÓ:Marqués deValverde, 8. 12003. Tel. 964 26 90 94 · GANDIA: Sant Pasqual, 13, 1r, dta. 46700. Tel. i Fax. 96 295 07 54 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 18, bxs. 46008 València. Tel 963919147 ·XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2a. 46800. Tel. 96 228 30 67 · UNIVERSITAT D’ALACANT: EdificiCiències Socials. Tel. 965 90 95 12 · UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964 72 88 12 · UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 96 398 30 18 · UPV: Camí de Vera, s/n.Tel. 96 387 70 46 · UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ (ELX):Maximilià Thous, 121, bxs.Tel. 966 22 56 16 · UNIVERSITAT CARDENAL HERRERA - CEU: Alfara del Patriarca. Tel. 96387 70 46 · UNIVERSITAT CATÒLICA SANT VICENT FERRER: Godella. Tel. 96 387 70 46.

El 7 de desembre el conseller Ciscar anunciava la intenció del seudepartament que el professorat cobrara “en proporción al añotrabajado”, donant a entendre així que, potser, aquest col·lectiuestava cobrant fins ara per damunt del que li corresponia i que això,d’alguna manera, depén de la discreccionalitat, més o menysgenerosa, del patró. Es tracta d’una nova desconsideració d’unaadministració que, en lloc de d’assumir com a pròpia la dignitatdels treballadors i treballadores que cada dia posen la cara i el cospel sistema educatiu valencià, prefereix sembrar la insídia davantde l’opinió pública i preparar així l’adveniment de la GranPrivatització, justificada en una suposada ineficàcia del serveipúblic. Al País Valencià ja ha començat aquest procés de

desforestació dels serveispúblics i les conseqüènciessón visibles en l’augment dela càrrega de treball delpersonal als centres, ambmés alumnat que cal atendre,en bona part a causa de les2.500 vacants menys ques’han oferit en els dos darrersanys.

L’obstinació ideològica perquè es complisca la profecia que l’escolapública és el mal, és l’excusa per a la degradació i la culpabilitzaciódel personal que la serveix i la fa possible. Això requereix també, noens enganyem, desacreditar i debilitar les organitzacions quepretenguen plantar cara. Caldrà recuperar, si s’ha perdut, el vellhàbit d’estar junts i de parlar entre nosaltres molt sobre les coses:pels corredors, a la sala del professorat, en el claustre i enl’assemblea del centre o la comarca. Sense escarafalls i ambalegria, hem de recordar-nos que no som víctimes ni culpables dela fatalitat i que conservem un poder immens de transformació perla nostra capacitat de treball i compromís, però també pel nostrepotencial d’associació i mobilització. No estem sols i anem en bonacompanyia: som el professorat valencià. Ni més ni menys.Mentre esperem que comence a actuar el nou ministre d’Educació–que ja va dir que “los resultados de la educación no han estado a laaltura de los recursos invertidos, que han sido muchísimos”– i lesconcrecions de la reforma educativa que va anunciar Mariano Rajoy–amb unes “enseñanzas comunes en todo el territorio nacional” i la supressió, sine die, de l’oferta pública d’ocupació– renovem i reforcem les nostres xarxes solidàries que ens permeten rebatreuna argumentació perversa i unes intencions malèvoles ambl’escola pública.

EDITORIAL

Deforestar l’escola pública

No som víctimes niculpables de lafatalitat i conservemun poder immens detransformació

Allioli

AllioliL’educació no s’ha de considerarcom una mercaderia i un negocisubjecte a les regles del mercat,sinó com un dret de les personesque han de poder exercir al llarg detota la vida. Totes les personeshan de tindre accés a una educa-ció pública, gratuïta i de qualitat através dels col·legis, instituts i uni-versitats públiques. El Sindicat

considera que, davant el canvi degovern, cal una política afavorido-ra d’aquests principis, una escolapública per a totes i tots, i no unaescola subsidiària de la privada. Enaquest sentit, STEPV mostra pre-ocupació per les declaracions i lesaccions dels màxims dirigents delPP de desconsideració envers l’es-cola pública, i l’apel·lació perquè,per a fer front a la crisi generada

pels especuladors, els mercats i labanca, es retallen els pressupostosdestinats a l’educació i als serveispúblics. Les retallades s’estanaplicant a casa nostra, al País Va-lencià, com en altres comunitatsautònomes governades per la dre-ta: a Catalunya, Castella-la Manxa,Comunitat Autònoma de Madrid,Galícia i les Balears. Els governsautonòmics s’afanyen a reduir els

Amb el canvi en el panorama polític espanyol, STEPV ofereix consens però exigeix que l’educació no siga objecte de sectarismes ideològics

STEPV demana al nou govern espanyol que prioritze les inversions en educació

La conselleria vol modificarl’acord de professorat interíper empitjorar-ne lescondicions laboralsProposa pagar el juliol i l’agost només a qui obtingavacant en els tres primers actes d’adjudicació

Condiciona a un nou acord la idea de reduir la jornadao cessar a partir de l’1 de juny

Allioli El 23 de novembre se celebrà, en laMesa Tècnica, en què la Conselleriad’Educació va presentar l’esborranyd’una nova ordre que ha de substitu-ir l’acord de personal interí signat arafa poc més d’un any.

L’esborrany inicial enviat al Sindi-cat modificava greument les condi-cions laborals del professorat, perquècomprometia el cobrament de l’estiuper a aquelles vacants adjudicades apartir del setembre, i proposava la re-ducció de jornada o el cessament, apartir de l’1 de juny, per a aquelles al-tres que es quedaren sense hores lec-tives o resultaren afectades per unadisminució d’aquestes. A més, Edu-cació volia convertir en “periòdiques”les actuals adjudicacions setmanals.

STEPV, junt amb el sindicat AFID, varebutjar des de l’inici la modificació d’unacord que, per principi, ja era deficienti insatisfactori. Cal recordar que STEPVva signar l’acord ara denunciat perquèen una situació de retallades educati-ves, calia preservar les condicions la-borals i millorar-les en aspectes comla restricció territorial de les vacantsoferides. El sindicat procura ara rescatarmillores que no va ser possible acordaraleshores i que depenen més de la pla-

nificació educativa que d’una despesaeconòmica significativa. Fins ara, lapressió sindical, que ha rebut el suportdel professorat en les assembleesque ha convocat STEPV al llarg deldesembre, ha aconseguit que en lesreunions mantingudes amb l’Admi-nistració educativa, aquesta haja mo-dificat la postura inicial respecte al co-brament del juliol i l’agost, i respec-te al cessament del professorat interíque no tinga docència directa a partirde l’1 de juny. Tanmateix, STEPV i AFID(Associació de Funcionaris Interins Do-cents) consideren que cal mantindrela pressió, tant en les reunions com enel carrer.

En aquest sentit, en les assemble-es del professorat s’ha acordat crearuna coordinadora de professorat interíper fer el seguiment de les negocia-cions, però també per plantejar altresqüestions que preocupen el profes-sorat interí.

STEPV vol recordar també que elprofessorat funcionari no és alié a lalluita del professorat interí, atés quel’empitjorament de la situació laborald’un col·lectiu repercutiria, directa-ment, en les condicions laborals del’altre col·lectiu, com hem vist que pas-sa en altres territoris de l’Estat.

EN PRIMER PLA LES RETALLADES EN EDUCACIÓ

GENER 2012 / 247 3

La Junta de Personal deValència, en defensa d els serveis públics

La permanent de la Junta de Per-sonal Docent no Universitari de Va-lència va decidir en una reunió ce-lebrada el 14 de novembre de 2011aprovar una resolució en defensadels serveis públics i de l’estat delbenestar, i de rebuig a les retalla-des que els diferents governs, del’Estat i del País Valencià, estan re-alitzant en els recursos de les ad-ministracions públiques, en justícia,en sanitat, en educació i en els sis-temes de protecció social. Així ma-teix es va adherir a les mobilitza-cions que tinguen lloc en defensadels serveis públics i de l’estat delbenestar.

Rebuig de la denúncia i de la proposta de novaredacció dels articles denunciats. La pressiósindical força que la conselleria no imposel’ordre amb la nova redacció.

STEPV convoca assemblees a Alacant, Va-lència i Castelló de professorat interí, en lesquals el professorat rebutja frontalment laproposta de la conselleria i acorda pressio-nar l’Administració per mantindre aquellsguanys adquirits quant al cobrament del’estiu.

Els sindicats STEPV, CCOO i UGT convoquenconcentracions de rebuig a Alacant, Caste-lló i València de rebuig.

STEPV rebutja aquesta proposta. Empitjorala situació anterior (cobrament fins al 31 d’oc-tubre).

Inacceptable. A més, comportaria una segonaretallada dels desdoblaments, després queel curs passat es reduïren els mòduls sus-ceptibles de ser desdoblats.

Aquestes vacants són totes les necessàriesper a posar en marxa el curs i han d’estarprevistes per planificació educativa al finaldel curs i, com a màxim, al setembre. Laresta de vacants són sobrevingudes (jubila-cions, defuncions, excedències, etc.). Pertant, les que estan previstes per planificacióhan de cobrir-se fins al 31 d’agost.

Totes les vacants que responguen a la pla-nificació educativa per a posar en marxa elcurs tinguen nomenament fins al 31 d’agost,independentment de la data en què siguenadjudicades.

STEPV, CCOO, CSIF, ANPE i UGT convoquennoves concentracions a Alacant, Castelló i Va-lència pel manteniment de l’acord.

Pretén denunciar tres articles i la Disposi-ció Addicional 3ª de l’acord de prof. Interí iproposa una nova redacció mitjançant unaordre.

A partir de setembre no es paga a ningú l’es-tiu. Les adjudicacions seran periòdiques, nosetmanals. Es cessarà o reduirà la jornadai retribucions a partir de l’1 de juny a qui esquede sense totes i part de les hores lecti-ves.

Cobrament de l'estiu: Conselleria modificala proposta inicial i proposa que només co-bren l’estiu qui tinga vacant en les tres pri-meres adjudicacions de setembre.

Reducció de jornada o cessament l'1 dejuny: Proposa ara que afecte al professoratde desdoblament en els cicles formatiusd’FP.

Definició de vacant d’inici de curs: Conselle-ria manté que les vacants d’inici de curs sónles que s’oferten en els tres primers actesd’adjudicació de setembre.

Abonar els mesos de juliol i agost a qui ob-tinga vacant en les tres primeres adjudica-cions a partir de setembre.

Novetat:Compromís que aquestes tres pri-meres adjudicacions seran per cada cos i esproduiran abans del 15 o del 31 d’octubre. Laresta d’aspectes que pretenien modificar esretirarien, sempre i quan els sindicats ac-cepten la proposta d’estiu i s’arribe a un nouacord

Convocatòria de MesaSectorial i Tècnica per al23 de neovembre

Mesa Sectorial i Tècnica

Assemblees STEPV

Concentracions

Mesa Tècnica

Grup de treball

Concentracions

21-N

23-N

24-N

30-N

7-D

14-D

15 -Dz<

DATA TEMA PROPOSTA CONSELLERIA POSICIÓ STEPV

recursos que constitueixen el moll del’os de l’educació: plantilles, despesesde funcionament, beques, ajudes demenjador, de materials curriculars,formació del professorat, infraes-tructures, construccions, reformes…

Ens trobem davant un exemple de laprofecia autocomplida: com que elprincipi de la fe neoliberal dicta que l’es-cola pública és ineficaç i no funciona, seli retiren els recursos que necessita pera funcionar efectivament i els desvia capa l’ensenyament privat. Es tracta deconvertir l’educació en un negoci i per-petuar, des de l’escola, l’ordre naturalde la divisió social.

Per tot això, STEPV s’oposa a les re-tallades i les privatitzacions del governde la Generalitat Valenciana en l’edu-cació, però també les que afecten lasanitat, la dependència, els trans-

ports o en Correus, i demanem al fu-tur govern espanyol que no s’apuntea aquest camí. En aquest moment, tancrític per a la societat, per a les tre-balladores i treballadors, calen altrespolítiques que afavorisquen els sectorsmés afeblits de la societat, no els méspoderosos. Cal potenciar l’educació ila formació de les persones de totesles edats, des de l’educació infantil finsa la formació de persones adultes o launiversitat, i cal invertir els recursospúblics en la xarxa pública de centresdocents; en la millora de les plantillesdels centres; en la dignificació de latasca docent; en instal·lacions delscentres; en la construcció de nous cen-tres per satisfer tota la demanda quehi ha; en la millora de la política de be-ques i d’ajudes a les persones que te-nen menys recursos; en la garantia

que l’alumnat domine la llengua prò-pia del país i una o dues llengües es-trangeres; en el foment d’una escolainclusiva per a totes i tots. Per a fer-ho possible cal que, a més de les in-versions exigides, el nou govern òbri-ga un procés de negociació real permillorar l’educació a l’Estat espanyol.El conjunt de la comunitat educativa,els sindicats, la confederació d’ampesi els sindicats estudiantils, han de serescoltats i han tindre veu en les deci-sions que afecten el sistema educatiu.Si el president del govern espanyol volusar l’educació de forma sectària,assistirem a un nou conflicte. Nosal-tres tenim clar on serem: amb aque-lles persones i col·lectius que lluiteni treballen cada dia per millorar l’e-ducació i aconseguir una escola pú-blica, democràtica i de qualitat.

L’educació no és unamercaderia subjecta ales regles dels mercatso l’interés de l’empresa

El govern ha d’obriruna negociació real per a millorar l’escolapública en tot l’Estat

Rescatar les vacants dels llimbs

Concentracions de personal interí.El quinze de desembre van tindre lloc les con-centracions convocades pels sindicats de la Mesa Sectorial d’Educació pel man-teniment de les condicions laborals i retributives que contempla l’acord. Un cen-tenar de docents interins es va concentrar a València, a la Conselleria d’Educa-ció, un centenar més a Alacant i una cinquantena a Castelló en les respectivesdireccions territorials d’educació. En la foto, la concentració d’Alacant.

STEPV ha proposat que totes les pla-ces vacants que responguen a la pla-nificació educativa per a posar enmarxa el curs tinguen nomenamentfins al 31 d’agost, independentment

de la data en què siguen adjudicades.L’objectiu d’aquesta proposta és ques’oferisquen totes les vacants al julioli que, com a màxim, al setembre s’ad-judiquen aquelles places que no es

puguen tancar en la planificació an-terior a l’estiu perquè depenen de lesproves i de la matriculació del mes desetembre, de l’autorització de cicles,etc.

AllioliEl 21 de setembre, el senyor Jose Cis-car Bolufer, conseller d’Educacio,Formacio i Ocupacio, va exposar da-vant la sessió plenària de les Cortsvalencianes la que ha de ser la polí-tica del seu departament aquesta le-gislatura i que consta d’una sèrie d’ei-xos que han de fer possible posar enmans de les empreses el sistemaeducatiu valencià. El conseller pro-posa:n una reformulació de la formacióprofessional (FP) per a adaptar-la a lesnecessitats canviants del mercat detreball; n una reforma de la formació de per-sones adultes (FPA), orientada a re-cuperar per a les aules els qui ja no es-tudien;n un pla de xoc contra el fracàs esco-lar basat en la competitivitat entre elscentres a canvi de l’obtenció d’incen-tius.

Nova llei d’FPA

Va anunciar una nova llei de formacióde persones adultes (FPA) per al ge-ner o febrer de 2012. Per al conseller,l’FPA ha ocupar-se de:n la preparació per a l’obtenció del gra-duat en ESO;n la preparació per al títol de batxille-rat;n la preparació per a l’obtenció de l’ac-cés a cicles formatius de formació pro-fessional;n la preparació de l’accés a la univer-sitat per a majors de 25 anys. Una llei que, segons el conseller, “enspermetrà tractar una nova via perquèels nostres ciutadans tinguen méspossibilitats efectives de formació,d’ocupació, d’èxit i de futur.”Consulteu la nostra reflexió sobreaquesta llei en la pàg. 11 d’aquesta edi-ció.

Infraestructures i CIS

Per fer desaparéixer les que ano-mena “instal·lacions educatives pro-visionals”, i que són conegudes tam-bé com a barracons, fomentarà elscentres d’iniciativa social (CIS). Re-cordem que el projecte dels CIS con-sisteix a cedir terrenys públics aempreses perquè hi construïsquencentres privats que, de manera au-tomàtica, obtindrien un concert edu-

catiu de llarga durada, en un perío-de que pot anar des dels 50 fins als65 anys. La comunitat educativa hamanifestat el rebuig a aquesta ini-ciativa en moltes ocasions i la Plata-forma per l’Ensenyament Públic haconvocat diverses mobilitzacions d’o-posició.

Fracàs escolar: pla de xoc

Ciscar va proposar, així mateix, un plade xoc contra el fracàs escolar, inte-grat per un paquet de noves mesuresdirigides a l’alumnat, als docents i a lesfamílies, a la societat en conjunt per-què, segons ell, “l’educació és cosa detots”.

Tanmateix, la conselleria s’ha ne-gat a introduir aquest pla en el calen-dari de negociacions per a aquestcurs i s’ha limitat a demanar, en nomdel consens, les aportacions de lacomunitat educativa. STEPV ha pre-sentat ja una bateria de mesures pera millorar les xifres de fracàs i aban-dó escolar al País Valencià.

Competència entre centres

Ciscar introduirà el principi empre-sarial de la competitivitat a travésdels “contractes programa”: cadacentre “ha de buscar i trobar la seuapròpia via cap a l’èxit (…) perquècada un dels nostres centres educa-tius es vincule, directament, ambl’assumpció de responsabilitat pelsresultats obtinguts.” D’ací es farà unaclassificació dels centres pels resul-

tats obtinguts sobre uns objectius bà-sics que vertebren el programa: lamillora dels resultats en avaluaciódiagnòstica; la millora de la taxa d’i-doneïtat; l’increment de la taxa degraduats; l’increment del percen-tatge d’alumnes excel·lents; i la re-ducció de la taxa d’absentisme es-colar en el centre. La mesura, quetindrà caràcter voluntari, comptaràamb incentius per a aquells centresque vulguen adherir-s’hi i integraràels programes experimentals hui enmarxa, com Èxit o Integra.

Fer més amb menys

El conseller també va fer al·lusió alsmitjans materials que l’Administracióestà disposada a conjuminar per a dura terme el seu programa: “L’eix prin-cipal que aquest conseller aplicarà alllarg de la seua responsabilitat alcapdavant d’aquesta conselleria noserà altre sinó fer més amb menys, através d’unes polítiques basades enl’optimització de recursos i en l’eficà-cia i eficiència d’aquests.“ Tot semblaindicar que continuarà, d’aquesta ma-nera, amb la tònica dels dos darrerscursos de prescindir de personal do-cent, principalment l’interí, per a aten-dre una demanda educativa creixent,i d’atribuir noves tasques al personalfuncionari (“més amb menys”).

Formació en anglés

Hi haurà un nou model de formaciódel professorat que ha de permetre

“actualitzar i adaptar el coneixe-ment i les habilitats dels nostresdocents a les necessitats i exigènciesactuals del nostre sistema educatiu.”S’impartirà de forma presencial enels mateixos centres o bé en línia,“prioritzant, juntament amb les com-petències bàsiques, l’ús de les tec-nologies de la informació i la comu-nicació i la utilització i domini de lesllengües estrangeres, fonamental-ment l’anglés.”

Plurilingüisme

Va esmentar també altres dels temespendents en l’educació valenciana: laimplantació “gradual” del nou modeld’educació plurilingüe, pendent denegociació amb la comunitat educa-tiva; el manteniment de les ajudes so-cials dirigides a afavorir la igualtatd’oportunitats, com ara el bo infan-til, el bollibre, i les ajudes per a l’ad-quisició de llibres de text en secun-dària, de menjador i de transport es-colar. Aspira també a implantar,experimentalment, el llibre electrònic.

Proves de batxillerat

Durant els mesos de gener i febrer de2012, es realitzaran unes proves pera l’obtenció del títol de batxillerat per-què les persones majors de vint anyssense requisit acadèmic previ, i quepermetran accedir a estudis de for-mació professional de cicle superior,universitaris o incorporar-se al mónlaboral.

El conseller va anunciar un pla valen-cià per a l’ocupació amb l’objectiu d’a-costar la formació a les necessitats deles empreses: ha d’incorporar “un sis-tema de qualificacions adaptat a les ne-cessitats del mercat laboral de la Co-munitat Valenciana”, i ha de ser prouflexible “per a adaptar-se i atendre lesnecessitats sempre canviants del mónlaboral i els nous jaciments d’ocupacióque vagen sorgint”. Aquest pla tindriauna inversió de 350 milions d’euros alllarg de la legislatura.

Per al conseller, la formació pro-fessional serà el nexe entre l’educa-ció i l’ocupació; per això, cal “im-pregnar el nostre sistema educatiu de

determinats valors i habilitats com lacultura de l’esforç i del treball, la pro-ductivitat, l’emprenedorisme (sic), lapresa de decisions o el treball enequip.” Entén el conseller que l’evo-lució natural és la creació d’un noumodel, que anomena ”escola-em-presa”, amb la qual s’incrementaria “lapresència de l’alumne en l’empresaprogressivament fins a aconseguirl’objectiu d’un 50% de formació enl’aula i un altre 50% de formació enl’empresa”. Així, s’impulsarà una re-forma “del nostre model de formacióprofessional perquè s’adapte a lesnecessitats actuals del teixit produc-tiu i afavorisca el treball juvenil” i, a

més a més, “continuar dissenyantuna formació professional i una edu-cació superior més especialitzada i vin-culada directament amb el món em-presarial”.

De la creació de nous llocs de tre-ball –”el major repte de la legislatura”per a Ciscar–, se’n derivaran altres be-neficis, però no per a la ciutadania engeneral, com caldria esperar: “D’a-questa mesura es beneficiaran tambéles empreses, que podran elegir de for-ma selectiva els millors alumnes pera les seues plantilles.”.

Va anunciar, així mateix, “un siste-ma de prospecció permanent per an-ticipar-nos a les necessitats de les em-preses”, raó per la qual s’adaptarà laintermediació laboral del Servef als per-fils que seran demanats per les em-

preses i es desenvoluparan “itinerarisd’inserció laboral per als demandantsd’ocupació.”

El conseller va invocar el PavaceII –acord que inclou l’administració,les patronals i CCOO i UGT, però queexclou STEPV i la Intersindical Va-lenciana, a pesar de la seua condi-ció de sindicat majoritari en totes lesadministracions valencianes– com laplataforma que impulsarà la nego-ciació col·lectiva, “perquè, a travésdels acords amb les organitzacionsempresarials i sindicals més re-presentatives afavorisca la flexibili-tat interna de les empreses, incre-mente la productivitat i la capacitatd’adaptació de les empreses i pos-sibilite millorar la conciliació de lavida familiar i laboral.”

La formació, al servei de l’empresa

247 / GENER 20124

UNIVERSITAT

“Refermarem eltalent, la formacióuniversitàriad’excel·lència i latransferència deconeixement al’empresadirectament des dela universitat alteixit productiu.

COMPETITIVITAT

“Cada centre ha debuscar i trobar laseua pròpia via cap a l’èxit: es farà unaclasssificació delscentres pelsresultats obtinguts

Fins a 24 vegades va esmentar la paraula em-presa o algun dels seus derivats el conseller enel discurs, fet que és revelador de les intencions

implícites en el seu programa: posar el sistemaeducatiu valencià al servei de l’empresariat i con-vertir-lo en una mena d’oficina d’ocupació.

Va parlar de l’escola en termes de competi-tivitat, productivitat, èxit i excel·lència, fidel al llen-guatge d’una ideologia, la neoliberal, que enténla societat com un immens jaciment de mà d’o-bra barata i no com l’estructura de convivènciajusta i democràtica entre ciutadans lliures, tal comla defineix alguna de les nostres lleis de majorrang. Més enllà d’una actitud i unes formes més

dialogants i amables que les del seu trist ante-cessor –va anunciar l’adveniment de ”la legis-latura dels consensos i dels acords”–, poc de con-sens serà possible si les polítiques van en una di-recció tant o més depredadora envers l’alumnati el professorat del País Valencià.

Fa un poc de vergonya aliena haver de recor-dar que l’escola pública no és un instrument alservei d’un sector que, per més poderós que siga,no deixa de ser una minoria privilegiada. L’es-cola pública és la garantia que el poble tindrà les

mateixes oportunitats per aspirar a la pròpia fe-licitat que puguen tindre els fills i filles de les clas-ses més afavorides, i no un sistema que perpe-tue la dominació de molts per uns pocs a travésde la precarietat econòmica i la penúria cultural.Posar les escoles i instituts a competir les unescontra les altres per les molles que caiguen dela taula de l’estat del benestar és una irrespon-sabilitat que atempta contra el principi d’igual-tat i responsabilitat que invoca en la seua justi-ficació.

De quin consensparlem

INICI DE LA LEGISLATURA EN EDUCACIÓ

El conseller Ciscar presenta un programa que posal’educació valenciana al servei de l’empresaEl titular d’Educació, Formació i Ocupació va definir les líniesd’actuació del seu departament davant les Corts valencianes

ACTUALITAT

GENER 2012 / 247 5

Allioli Al final del desembre les Corts valen-cianes van aprovar els pressupostos dela Generalitat valenciana per a 2012.STEPV analitza tot seguit els pressu-postos educatius que contenen.

La Conselleria d’Educació gestionael 33% dels pressupostos de la Gene-ralitat valenciana i, en conjunt, hi ha unincrement del 5,82% sobre el pressu-post de 2011. Tanmateix, aquest in-crement no beneficia l’ensenyamentpúblic i confirma la retallada de pro-fessorat que s’està produint des delcurs passat, tal com es pot comprovaren el capítol I corresponent a les des-peses de personal. Primària té assig-nat 977.406.580 €, que suposa una re-ducció d’un 0,23% respecte a l’any2011. En secundària i resta de cossos,l’assignació és d’1.196.418.030 €, un2,99% menys que en 2011. Això equi-val als més de 1.200 docents queSTEPV denuncia que s’han retallatdes del curs passat (vegeu nQuadre A).

En el capítol II, de despeses de fun-cionament dels centres, hi ha uns in-crements del 23,63% en primària i del22,78% en secundària respecte a 2011.Ara bé, els centres estan patint uns re-tards en els cobraments d’aquestespartides que posen en perill el fun-cionament diari dels centres com hadenunciat el sindicat al començamentde curs arran de les enquestes fetesals centres. La conselleria deu el se-gon quadrimestre de 2011 als centresde primària i secundària i el trimestredel present curs. A més, no totsaquests diners van als centres. La Di-recció General d’Ordenació i Centresdestina diverses quantitats –de què noes dóna informació pública– per a co-brir altres despeses que no són prò-piament les de funcionament delscentres i que, a causa de la gestió in-tegral del pressupost, mai no s’arriba

a saber quina n’és la veritable desti-nació (publicitat, premsa i escola, pu-blicacions, contractes amb empresesde serveis... (n Quadre B).

Quant a les construccions de cen-tres públics CIEGSA perd un 43% delpressupost (96.620.800€ menys quel’any 2011) i té un deute acumulat de2.200 milions d’euros. La partidadestinada per a 2012 és només de 128milions d’euros per a la construccióde centres públics. La conselleria haapostat per fomentar la cessió de sòlpúblic per construir-hi centres con-certats i preveu construir 30 centresseguint aquest model al final de la le-gislatura, que la conselleria anome-na eufemísticament centres d’ini-ciativa social. Aquesta iniciativa com-

porta un pas més en la política de pri-vatització de l’ensenyament, que hatopat amb el rebuig frontal d’STEPV,i de desmantellament de l’ensenya-ment com a servei públic.

Impuls a la privatització del’ensenyament

Les despeses en concerts educatius eninfantil, primària, educació especial

han augmentat en 5 milions d’euros.També s’han incrementat en la matei-xa quantitat en ESO, després que aques-tes partides s’han mantingut falsa-ment congelades durant tres anys –s’in-crementaven amb modificacionsposteriors dels pressupostos–. Per con-tra, han disminuït lleugerament aques-tes inversions en els cicles formatius ien el batxillerat. En global, els incre-ments en concertació s’incrementen en8.931.100 €. Les modificacions que esrealitzen posteriorment a l’aprovaciódels pressupostos fan difícil una anàli-si acurada de la inversió real en concertseducatius. Aquesta estratègia de l’Ad-ministració és totalment intencionada icalculada per evitar les crítiques a la po-lítica de privatització de l’ensenyamentque, des de l’any 1995, porta a terme elPartit Popular (n Quadre C).

L’experiència d’aquests últims anysfa que qüestionem la fiabilitat d’aquestspressupostos. Aquests darrers dosanys s’han modificat, a través delDOCV, moltes partides per retallar-les

–pel que fa a l’ensenyament públic i alvalencià– o augmentar-les –quant a lesconcertacions–, com es pot comprovaren la relació detallada que annexem.

El procés de privatització no és nou,però el govern valencià ha aprofitat elcontext de crisi econòmica que estemtravessant per donar-li un nou impulsamb la construcció dels CIS, però tam-bé amb una retallada sense precedentsde què l’ensenyament concertat haquedat al marge. Segons les estadísti-ques del Ministeri d’Educació en elcurs 2010/11, ha crescut en 22.864l’alumnat de la pública i només hi ha ha-gut un augment de 68 unitats per aten-dre’ls –només en primària perquè ensecundària s’han perdut 241 unitats– iuna retallada de 628 docents –dades definal de curs–. Per contra, l’alumnat deconcertada ha augmentat en 10.872, lameitat que en la pública, i en canvi lesunitats concertades han augmentat en426 (158 més que en la pública, més deldoble) i el professorat ha crescut en 456(n Quadre D).

ANÀLISI DELS PRESSUPOSTOS 2012

2012 aprofundirà el procés deprivatització de l’ensenyamentEs confirma la retallada de professorat en l’escola públicai l’aposta de l’Administració per subvencionar la privada

n Quadre A

CAPÍTOL I. Despeses de personal (milers d’euros)

ETAPA 2009 2010 2011 2012 Dif. 2011/2012 %

E. PRIMÀRIA 1.021.579,70 1.021.579,70 979.679,08 977.406,58 -2.272,50 -0,23

E. SECUNDÀRIA 1.283.953,18 1.322.062,57 1.233.327,59 1.196.418,03 -36.909,56 -2,99

TOTAL 2.305.532,88 2.343.642,27 2.213.006,67 2.173.824,61 -39.182,06 -1,80

n Quadre B

CAPÍTOL II. Quadre evolució de les despeses de funcionament dels centres públics (milers d’euros)

ETAPA 2009 2010 2011 2012 Dif. 2011/2012 %

PRIMÀRIA 79.378,24 75.949,93 75.949,93 99.451,66 23.501,73 23,63

E. SECUNDÀRIA 95.145,34 93.203,89 93.203,89 120.703,89 27.500 22,78

TOTAL 174.523,58 169.153,82 169.153,82 220.155,55 51.001,73 23,16

n Quadre C

CAPÍTOL IV. Quadre de les despeses en concerts educatius

ETAPA 2008 2009 2010 2011 2012 Dif. 2011/2012 %

EI/PRIM/EE 301.672.000 301.672.000 301.672.000 301.672.000 306.672.000 5.000.000 1,6

ESO 224.235.000 224.235.000 224.235.000 224.235.000 229.235.000 5.000.000 2,1

CICLES FP-GM 26.005.000 27.710.040 27.710.040 26.710.040 26.210.040 -500.000 -1,9

BATXILLERAT 20.808.000 22.091.980 22.091.980 22.659.930 22.091.030 -568.900 -2,5

TOTAL 572.720.000 575.709.020 575.709.020 575.276.970 584.208.070 8.931.100 1,52

n Quadre DEvolució de l’alumnat, professorat i unitats en pública i concertada (2009-11)

PÚBLICA PRIVADA-CONCERTADA

2010/11 2009/10 DIFERÈNCIA 2010/11 2009/10 DIFERÈNCIA

ALUMNAT 676370 653506 22864 335978 325106 10872

UNITATS 22802 22734 68 10917 10491 426

PROFESSORAT 52226 52854 -628 17728 17272 456

�n Quadre DEvolució de l’alumnat, professorat i unitats en pública i concertada (2009-11) PÚBLICA PRIVADA-CONCERTADA 2010/11 2009/10 DIFERÈNCIA 2010/11 2009/10 DIFERÈNCIAALUMNAT 676370 653506 22864 335978 325106 10872UNITATS 22802 22734 68 10917 10491 426PROFESSORAT 52226 52854 -628 17728 17272 456

300000

400000

500000

600000

700000

800000

10000

15000

20000

25000

10000

20000

30000

40000

50000

60000

2009/10 2010/11 2009/10 2010/11 2009/10 2010/11

nAlumnatCURS 2009/10 i 2010/2011

nUnitatsCURS 2009/10 i 2010/2011

FONT: CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, MEC / ELABORACIÓ PRÒPIA

nProfessorat CURS 2009/10 i 2010/2011

Ensenyament públic Ensenyament privat/concertat

Les modificacionsposteriors a l’aprovaciódels pressupostosoculten la inversió realen concerts educatius

Els darrers anys, elDOCV ha modificatpartides per traure-lesde la pública i posar-lesen la privada

L’objectiu del govern ésdesmantellar l’escolapública i fomentar laprivatització de tots elsserveis públics

STEPV denuncia la doble vara de mesurar a l’hora d’aplicar unesretallades que el sindicat considera innecessàries en l’ensenyament.Aquestes retallades únicament en la pública i la pretensió de construirmés centres concertats i menys de públics, confirmen l’objectiu delgovern valencià de desmantellar els serveis públics per privatitzar-los,en consonància amb les polítiques neoliberals que s’han imposat arreud’Europa per a fer front a la crisi.Enfront de tot això, STEPV reivindica unes polítiques i uns

pressupostos que servisquen per a atendre totes les necessitats delservei públic d’educació, tant en la dignificació de les condicions laboralsdel professorat com en la millora de la dotació dels recursos per al’atenció de l’alumnat. En canvi, la proposta del govern del Partit Popularincideix en les retallades en l’escola pública i el foment de laprivatització. Aquesta aposta suposa potenciar un model educatiu elitistaque servisca per a reproduir la divisió social del treball, seleccionant lespersones que han d’ocupar després els diferents llocs de treball icàrrecs socials, i contribuir decisivament a consolidar les estructuressocials imperants i a difondre els valors i la ideologia del sistema.

La doble vara

ACTUALITAT

ACTUALITAT

247 / GENER 20126

Plurilingüisme

Ordre gestió econòmica centres docents

Comissió Seguretat Laboral

Decret centres privats integrats

Ordre nivells xarxa de qualitat

Decret contractes programa

Ordre calendari escolar

Uniforme escolar, experimentació i in-novació i premis DG Qualitat

Ordre bases concessions ajudes men-jador escolar

Adequació al RD 1146 i 1147/2011 FP iPQPI

Adequació de l’ordenació del títol de bat-xiller per a alumnat provinent de ciclesde grau mitjà

Ordre suprimits i desplaçats

Convocatòria direccions i convocatòriadireccions centres integrats

Llei de persones adultes

Adequació RD 1147/2011 a proves i acursos d’accés directe, ordre de FCT iavaluació

Admissió alumnat cicles, ordre 33/2011i ordre oferta parcial

Aplicació llei economia sostenible se-cundària

Convocatòria comissions serveis, ad-judicacions provisionals i interins

Nous currículums FP

Atenció diferències individuals

Ordre reguladora centres pràctiques

Desdoblaments cicles

Ordre reguladora del nou model de for-mació del professorat

ROF secundària

ROF centres integrats

ROF infantil i primària

Resolucions inici de curs

18 novembre (grup treball)

Ajornades. Sense data

11 gener

11 gener

18 gener

18 gener

19 gener

26 gener

26 gener

1 febrer

1 febrer

15 febrer

7 març

14 març

28 març, 4 abril, 25 abril

18 abril

25 abril

25 abril

2 maig

2 maig

16 maig

16 maig

30 maig

AllioliSTEPV va proposar una sèrie de temesde negociació per blindar el sistemaeducatiu i el professorat davant les re-tallades iniciades el curs passat, queafecten especialment el professoratinterí, com serien un nou acord deplantilles de secundària i FP, quesubstituïra l’ordre actual imposada elcurs passat per la conselleria i que mi-lloraren les plantilles actuals; un plad’estabilitat del professorat interí i l’o-ferta d’ocupació pública. Tampoc no espreveu la petició de STEPV de dotar elscentres d’infantil i primària de per-sonal d’administració i serveis o la ne-gociació dels temes que afecten l’Ins-titut Superior d’Ensenyaments Ar-tístics.

Sobre l’oferta d’ocupació pública i,per tant, sobre la convocatòria d’o-posicions, l’Administració ha dit queel tema no està tancat i que l’oferta de-pendrà del que passe després de leseleccions del 20-N.

El Sindicat també va demanar a laconselleria la retirada de la iniciativa decedir sòl públic a les empreses priva-des per construir-hi centres educatiusconcertats –anomenats CIS pel con-seller– que recull la llei d’acompanya-ment dels pressupostos. STEPV haadvertit que aquesta proposta és un saltqualitatiu molt gran quant a la priva-tització de l’ensenyament i està creanttensió en el sector públic. Entre altrespropostes, aquesta afectarà les plan-tilles, ja que es preveu un traspàs d’a-lumnat de la pública a la concertada. Enaquest sentit, el Sindicat no dubtarà aconvocar les mobilitzacions necessà-ries, com la del passat 10 de novembre,per aturar aquesta iniciativa de la con-selleria, en la línia que va aprovar laJunta de Personal Docent de València.STEPV ha sol·licitat la negociació d’unnou mapa escolar per a planificar laconstrucció dels centres públics ne-cessaris per a atendre la demanda entots els sectors educatius.

25 gener

18 gener

25 gener

25 gener

25 gener

1 febrer

1 febrer

22 febrer

8 febrer

22 febrer

21 març

21 març

2 maig

23 maig

30 maig

2 maig

9 maig

9 maig

23 maig

23 maig

6 juny

CALENDARI DE NEGOCIACIONS

Educació presenta elcalendari de temes per negociar aquest cursL’Administració no va acceptar pràcticament cap proposta sindical

TEMA M. TÈCNICA M. SECTORIAL

Allioli Com tots els anys, novembre és elmes en el qual l’administració solpublicar el concurs general de tras-llats, que afecta milers de persones.Aquest procediment, que s’allargafins al maig, té com a finalitats do-nar una destinació definitiva al fun-cionariat en pràctiques o de carre-ra que no en tinga i, paral·lela-ment, canviar la destinació definitivad’aquelles persones que considerenque la plaça que tenen és millora-ble. Però, com comprovem any rereany, açò és la teoria.

El problema fonamental dels con-cursos de trasllats del País Valenciàés que l’Administració no ofereixtotes les vacants del sistema, so-bretot adduint problemes quant a laconsolidació de vacants en els cen-tres: si una vacant no està consoli-dada en el catàleg del centre, no re-percuteix en el concurs. Ara bé, elscriteris per la determinació de lesplantilles dels centres o bé no estanadaptats totalment a la LOE –com ésel cas dels centres d’infantil i pri-mària–, o estan subjectes a infraes-tructures clarament insuficients –com ocorre amb les EOI–, o estan di-

rectament al servei de les retalladesque ha fet la conselleria –com és elcas dels centres de secundària id’FP.

En aquest context, l’exigènciad’STEPV no pot ser altra que la in-corporació de totes les vacants delsistema educatiu, l’adaptació de lesplantilles a les necessitats reals delscentres i de la ciutadania, i el retorna l’acord de plantilles de secundàriai FP, que va ser denunciat unilate-ralment per la conselleria. L’Admi-nistració només s’ha compromés acol·locar en el concurs la majoria devacants possibles, i STEPV vetlaràperquè es mantinga aquest com-promís.

Quant a novetats respecte delconcurs anterior –que, recordem-ho, sorgia d’un nou reial decret–,l’Administració ha fet una interpre-tació estricta de l’RD 1364/2010 pelque fa al dret de renúncia, que po-drà fer-se efectiu únicament si nofem cap petició telemàtica, i el dretpreferent, que el professorat supri-mit haurà d’exercir si no vol ser ad-judicat d’ofici.

Pel que fa al barem, hi ha millo-res que cal destacar, com ara la in-

corporació, a demanda d’STEPV,de la coordinació TIC, d’aula d’in-formàtica, didàctica d’EOI (apartat4.3), i de la coordinació dels grupsde treball (apartat 5.2). Sense aten-dre s’han quedat, però, altres re-ivindicacions importants, com ara laconsideració del treball en centreso llocs d’especial dificultat inde-pendentment de la plaça des de laqual es concursa –cosa que ja vamreclamar al ministeri en la nego-ciació del reial decret, i que sí queestava prevista en la normativa es-tatal anterior–, la valoració de la tu-torització del CAP i de la diploma-tura de Magisteri, i la creació de lacoordinació de prevenció de riscoslaborals.

A més, la conselleria continua re-iterant l’incompliment de la nor-mativa pel que fa a l’explicitació dela titulació de Filologia Catalana, apesar de les nombroses sentènciesjudicials sobre l’assumpte. Així ma-teix, hem demanat que es redacte latotalitat del text en llenguatge no se-xista, segons la mesura 7.4 del I Plad’Igualtat entre Dones i Homes del’Administració de la Generalitat2010-12.

Allioli Centenars de persones han partici-pat en les concentracions convocadesper la Plataforma en Defensa del’Ensenyament Públic a Castelló (uncentenar de persones), València (vora500), Gandia (un centenar), Dénia(vora 350), Alcoi (unes 200) i Elx (uncentenar) en rebuig a la cessió de sòlpúblic per a construir centres con-certats. A més, l’Ajuntament d’Alcoi

ha aprovat la moció de rebuig a laconstrucció de centres concertats.Aquesta mesura ha estat inclosa enla Llei d’acompanyament dels pres-supostos per a 2012. Els pressupos-tos s’aprovaran en les Corts el properdivendres 23, per això les concen-tracions s’han convocat prèviament.

La Plataforma també ha convocatuna manifestació per al proper 21 degener, per a continuar mostrant el re-

buig de la comunitat educativa aaquesta mesura, però també per adenunciar les retallades d’unitats,programes d’atenció a la diversitat ilínies en valencià que des del curs2010/11 està aplicant la Conselleriad’Educació.2010-12.

D’altra banda, l’Ajuntament d’Al-coi aprovà una moció de rebuig a lacessió de sòl públic per a la cons-trucció dels centres concertats-CIS.

La conselleria continua sense oferir lesvacants existents en el concurs de trasllatsEl concurs, tot i que millora aspectes del barem i queda pendent laconsideració dels llocs d’especial dificultat, reitera l’incompliment de lanormativa pel que fa a l’explicitació de la titulació de Filologia Catalana

Concentracions en diversespoblacions valencianes per a rebutjar la privatització del sòl públic

Concentració del 21 de desembre a la plaça de l’Ajuntament de València

ACTUALITAT

GENER 2012 / 247 7

Flexibilitat i accessibilitat, els objectius de la lleid’economia sostenible per a l’FPAllioli La Llei 2/2011, de 4 de març, d’Eco-nomia Sostenible (LES), introdueixmodificacions en alguns articles de laLlei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’E-ducació, per impulsar l’FP, com fixenels objectius del programa de reformesde l’Estat espanyol per al 2011. Així, l’a-lumnat podrà continuar la formacióuna vegada que haja acabat l’ESO, fa-cilita l’accés a l’FP, la permanència enel sistema educatiu i una millora en laseua qualitat. La LES, a més, permetal professorat dels centres integratsampliar voluntàriament la dedicaciósense necessitat que se n’autoritze lacompatibilitat perquè es considerad’interés.

D’altra banda, la Llei Orgànica4/2011, d’11 de març, complementà-ria de la LES, recull modificacions nor-matives de la Llei Orgànica 2/2006, de3 de maig, d’Educació, que establei-xen opcions adreçades a les diversesmodalitats de batxillerat i als diferentscicles de grau mitjà d’FP, per orien-tar l’elecció de l’alumnat i organitzarels programes de qualificació pro-fessional inicial (PQPI).

L’alumnat de 15 anys, amb mésopcions

La modificació de la llei implica can-vis en Reial decret 1631/2006, de 29 dedesembre, pel qual s’estableixen elsensenyaments mínims corresponentsa l’ESO, que amplien i flexibilitzen l’o-ferta educativa adreçada a l’alumnatde 15 anys per intentar afavorir quecompleten els estudis obligatoris.

Les novetats més destacables són dosi afecten l’estructura de l’últim cursd’ESO, que aprofundeix el seu caràc-ter orientador i l’accés de l’alumnat de15 anys als programes de qualificacióprofessional inicial.

Aquest decret estableix tres op-cions per a 4t d’ESO, que no condi-cionen les modalitats de batxillerat ode cicles formatius d’FP de grau mit-jà, i introdueixen tres noves matèriesen el currículum (Alimentació, nutri-ció i salut, Ciències aplicades a l’ac-tivitat professional i Orientació pro-

fessional i iniciativa emprenedora). A més, el decret generalitza l’ac-

cés als PQPI amb 15 anys. En la LOE,s’establia que aquests programesestaven destinats a l’alumnat major de16 anys que no haguera obtingut elgraduat en ESO i, només excepcio-nalment, hi podia accedir alumnat ma-jor de 15 anys que no estiguera en con-dicions d’accedir a tercer, i haguera re-petit alguna vegada en secundària.

El Reial decret 1147/2011, de 29 de ju-liol, pel qual s’estableix l’ordenació ge-neral de l’FP del sistema educatiu, ésfruit d’aquest marc normatiu i regu-la l’ordenació de l’FP que s’implanta-rà progressivament en els cursos2011-2012 i 2012-2013. Les principalsnovetats són:1. La integració en l’FP dels mòdulsprofessionals dels programes de qua-lificació professional inicial.2. L’ampliació de les possibilitatsd’accedir als diferents nivells d’FP

(essencialment als cicles de graumitjà i superior), a través d’una regu-lació de l’accés i les convalidacions iexempcions.3. Preveu cursos d’especialització.4. Aposta per la flexibilització de l’o-ferta formativa per garantir una milloradaptació a les demandes de l’entornsocioeconòmic. 5.Regula l’FP a distància, la informa-ció i l’orientació professional, la xarxade centres d’FP o la col·laboració ambel sistema universitari.

La implantació progressiva de la nova ordenació de l’FP

En conjunt, l’aspecte més destacabled’aquests canvis normatius fan refe-rència a l’ampliació de les possibili-tats d’accés entre nivells d’FP que fa-ciliten les passarel·les, com ara: n Accés als cicles formatius de graumitjà. Permet l’accés als cicles for-matius de grau mitjà després d’haversuperat un PQPI i també que s’hi po-drà accedir en superar un curs de for-mació específic. Aquest curs ha de du-rar un mínim de 600 hores i el currí-culum de referència per a l’organització

del curs s’ha de centrar en les com-petències bàsiques de l’ESO i s’orga-nitzen en els àmbits de comunicació,social i cientificotecnològic.n Accés als cicles formatius de grausuperior. Amplia les possibilitats i con-dicions d’accés als CFGS. Amb un tí-tol de tècnic de grau mitjà i haver su-perat un curs de formació específic espot accedir als cicles de grau supe-rior. El curs ha de durar un mínim de700 hores i constar de dues parts, unade comuna i una altra d’específica:

• La comuna és instrumental i ha dedesenvolupar els objectius de caste-llà i idioma estranger del batxillerat.• L’específica s’ha d’organitzar, al-menys, en dues opcions: ciència i tec-nologia, i humanitats i ciències socials.n Mobilitat entre FP de grau mitjà iel batxillerat. L’alumnat amb el títolde tècnic d’FP podrà obtindre el títolde batxiller mitjançant la superaciód’un curs d’un any de durada.

Respecte a la mobilitat entre FP degrau superior i els ensenyamentsuniversitaris vinculats, estableix queexistirà almenys la convalidació de 30crèdits universitaris ECTS.

Vies d’accés ampliades a l’FP i passarel·les

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

2008/09 2009/10 2010/11

2008/09 2009/10 2010/11

2011/12

50.87359.315 63.105 70.198

304.765318.037 314.897 327.985

7%

1.328 1.357 1.389

1.437 1.517 1.549

6,4% 11,2%

Grau superior Grau mitjàUnitats en cicles formatius

Cicles formatius Secundària

Alumnat en centres públics Alumnat en centres privats

Evolució de l’alumnat

Els cicles formatius en centres públics i privats (curs (2010/11)

84%71,8%

16%28,2%

L’alumnat de 15 anystindrà més opcionsformatives al seu abast

Enguany començal’aplicació progressivade l’ordenació de l’FP

FON

T: C

ON

SELL

ERIA

D’E

DU

CAC

IÓ /

ELA

BO

RAC

IÓ P

RÒ

PIA

Els/les estudiants nocomunitaris no hauran depagar cinc vegades més perla matrícula universitària

Les Corts valencianes van aprovar el19 de desembre una esmena trans-accional a l’article de la llei d’acom-panyament dels pressuposts de 2012que donava llibertat a la conselleriad’Educació perquè aprovara un aug-ment de la matrícula universitària

fins a cinc vegades superior per a alsestudiants i les estudiants no comu-nitaris. La Plataforma d’EstudiantsNo Comunitaris s’havia mobilitzat,amb el suport de les organitzacionsd’estudiants, partits i sindicats, entreels quals hi havia STEPV, contra aques-ta mesura que suposava una vulnera-ció dels drets d’estrangeria reconegutsen la Constitució espanyola.

Si haguera prosperat l’ esmena enels pressupostos, l’aplicació d’aques-ta mesura podia suposar un incrementde fins a 6.000 euros en la matrículade l’alumnat no comunitari de lesuniversitats valencianes.

Aportacions al pla de xoccontra el fracàs escolar

STEPV va presenta les seues aporta-cions al pla de xoc contra el fracàs es-colar de la Conselleria d’Educació.L’existència d’un alt grau de fracàs es-colar fa necessària l’acció conjunta deles parts implicades de la societat, jaque el fet que hi haja escolars amb di-ficultats per a superar les exigènciesdel sistema educatiu implica no solsfactors estrictament individuals sinótambé educatius, socials i culturals.Calen programes que tinguen encompte aquesta realitat.

Constituïda la Plataforma dela Universitat Pública

Les seccions sindicals d’STEPV, CCOO,UGT, CGT i CSI·F de la Universitat deValència, promotores de la plataforma,inviten totes les organitzacions i col·lec-tius, sindicats, estudiants, i qualsevolmembre de la comunitat universitàriai del conjunt de la societat, a participar-hi. Denuncien que la precarietat crò-nica que pateixen les universitats pú-bliques, contrasta de manera podero-sa amb el tracte que des del Conselles dó�na a les privades, amb tota menad'ajudes i benediccions.

Més de 200 manifestos contrales retallades en educació

El 22 d’octubre, representants de lesorganitzacions sindicals STEPV-Iv,FE CCOO-PV, CSI·F, ANPE i FETE-UGT PV van registrar a la conselle-ria més de 200 manifestos delscentres docents contra les retalla-des en educació. Aquesta acció per-tany a la campanya unitària d’àmbitestatal que els sindicats van posaren marxa al setembre arran de lapolítica de retallades que s’estàaplicant en moltes comunitats au-tònomes.

BREUS

247 / GENER 20128 Pensades

El 15-M,a l’aula

P er a construir un futur millor cal saber lli-gar el passat amb el present: les utopiessense memòria són perilloses, com ho

són els castells en l’aire de la mitologia tecno-lògica, perquè sempre emmascaren la històriai els interessos del mercat.

Per a combatre l’amnèsia, l’escola ha de serconscient de la seua pròpia història i teixir uto-pies juntament amb altres agents socials. An-tonio Machado subratllava, a través de Juan deMairena, que tot el que sabem ho sabem entretots, una magnífica observació sobre el conei-xement construït en xarxa, una bella sentènciaque ben bé hauria pogut incorporar-se als lemesque protagonitzaren el 15-M, un moviment des-crit com una monumental escola de diàleg, cre-ació i proposta política.

Però quantes escoles podrien hui reconéixer-se en la imatge d’aquelles places? Assemblees,marxes per pobles i ciutats, protestes, accions

als barris, propostes, debat en Internet, teorieslligades amb pràctiques socials... Tot això cons-titueix un autèntic procés de creació social.

El 15-M ha retornat el saber de les utopies,no com a relats determinats i tancats, sinó coma experiències de vida i d’acció compartida, unaesperança –en la línia que va dibuixar Paulo Frei-re– que no es pretén messiànica sinó estratègicai vinculada amb pràctiques transformadores. Elque somiem i esperem, ho ideem entre tots.

Si l’escola només veu alumnes a través d’es-tructures, currículums i avaluacions, la institu-ció esdevindrà un espai de frustració. Però si

orienta la seua mirada cap als cossos dels joves,les seues sensibilitats i els seus ideals, podrà in-corporar-se als nous espais de reconeixement iacció comunitària que han saludat l’entrada desegle. No es tracta d’observar-los o analitzar-lossinó d'entrar-hi amb propostes de pensament id’acció per a una educació emancipadora.

La institució educativa hi té molt a aprendre,però també molt a aportar, sobretot si està com-promesa, com exigia Hanna Arendt, a pensar,transformar i estimar el món. La creació de vin-cles sociocomunitaris no pot dependre d’unes re-lacions contractuals més o menys formalitzadessinó d’una autèntica implicació humana.

El 15-M ens ha mostrat que les utopies queno ens commouen són estèrils i que el com-promís que no ens afecta no ens deixa avançar.Per això la història d’aquest moviment hauria deformar part de l’experiència i el saber construïtsa les nostres aules.

PA I ROSES

MARIA LOZANO ESTIVALIS

Les utopies sense memòria són perilloses, perquè sempreemmascaren la història i els interessos del mercat

N o sé si quan aquesta columna es pu-blique ens hauran tornat a abaixar elsou o suprimit alguna paga o aquests

“complements” sense els quals el concepte souperd el seu veritable significat. No sé quants in-terins més es quedaran sense treballar i quantsjoves titulats no podran presentar-se a les con-vocatòries d'oposicions. Si això passa, es faràamb la legitimitat que atorga la democràcia for-mal: el suport en les urnes. No sé tampoc quantslectors d'aquesta columna es consideren pro-gressistes o d'esquerres, encara que tampoc noem puc imaginar un educador que no s'apassionepel canvi, la renovació, el desenvolupamentdels pobles, la crítica social, el pensament lliu-re. Per això, em trobe una miqueta confús: edu-quem els qui voten, i els pares dels qui voten. Què

els estem ensenyant? M'he trobat gent molt po-bra maleint immigrants quan en topa algun almetro. Els he sentit declarar que això del na-cionalisme és la pesta. I quan volen insultar po-den recórrer a la paraula comunista. No diré quela culpa de la idotització generalitzada vinga del'escola.

No dic això. Però em pregunte quines einesconceptuals i procedimentals activen els currí-culums escolars. La capacitat de ser subjecte,

la capacitat per a prendre a les nostres mans eldestí de les nostres vides, la lucidesa, la savie-sa, el pensament crític, tot això que alimenta laconsciència crítica i la intel·ligència; tot això, dic,ha de conrear-se a l'escola. És la nostra obligaciócom a servidors del poble: educar; educar dedebò, educar contra el procés creixent d’idiotit-zació social. Jo ho vaig aprendre de Freinet, i hova subratllar Gonzalo Anaya: no es pot ser pro-gre al carrer i carca a l'aula; no es pot ser un re-novador a l'aula i un conservador al carrer. Calestar en els dos fronts alhora. De primer, pelsxiquets i les xiquetes, que han de créixer sabent-se amb capacitat per a pensar un món millor imés just. Però també, si voleu, perquè no ens lle-ven més diners dels que guanyem amb el nos-tre treball.

TEATRES DE L’ESCOLA

El capitalisme voraç haaconseguit posar contra lescordes el moviment obrer

Perquè no esfurten méspasta…també!

JAUME MARTÍNEZ BONAFÉ

Des dels temps de la LUEV (Llei d’Ús i Ensenyamentdel Valencià) s’ha insistit més en l’ensenyament que noen l’ús efectiu de l’idioma en condicions normals. Quicreia que a més coneixement lingüístic, més ús, potsentir-se desenganyat des de fa temps, perquè no haanat d’eixa manera ni ací ni en els altres territoris delnostre domini lingüístic. El valencià no és una llenguani més fàcil ni més difícil que les altres; qui ha cregutque amb una titulació administrativa ja està tot fet oque pel fet de generalitzar el seu ús a l’escola -cosaque realment no s’ha assolit- es garanteix el seuprestigi , va prou errat qui s’ho creu, com ho demostrenles estadístiques més fiables, quan s’analitza l’ús almateix pati de l’escola, al carrer, als mitjans decomunicació i en altres àmbits importants per a lapervivència d’una llengua.Això sí, l’administració de torn amb gran parafernàliaanunciarà que ha fet una collita de no sé quants milersde títols més i que les coses van bé, i el lector delsdiaris –de paper o electrònics- podrà sentir-sereconfortat i pensar que les coses van bé per alvalencià. L’engany, al meu parer és múltiple, perquè nil’ús social depén d’un titulació, ni l’aprenentatge de lesdestreses comunicatives, com ara, saber parlar,escriure, o entendre, es dirimeixen en una prova més omenys atzarosa.Josep Manuel Esteve, Levante-EMV, 4/12/2011

RETALLS DE PREMSAPEPE HERRERO

EL PARDALET

A la loteria de Nadal que,massa sovint, mostra unaquerència a repartir la sortentre persones que nosemblen, precisament, estarmolt necessitades d’unaajudeta per arribar a final demes.

A la Coordinadora de Col·lectiusdel Parc Alcosa que manté unamobilització des de fa mesos iara està en vaga de fam perexigir el pagament de lesquantitats que els deul'ajuntament d'Alfafar i laGeneralitat Valenciana.

OLI

ALL

La Junta “Quantificadora” i la normalitzaciópendent

Per què t’has decidit a dirigir l’Escola deFormació de la intersindical? Un grup de companys/as del STEPV em van pro-posar fer-me càrrec de la direcció de l'EscolaSindical de Formació Melchor Botella (ESFMB).Vaig entendre que en l’actual context sociopo-lític de neoliberalisme salvatge no podia dir queno. És necessari que totes ens impliquem en ladefensa d’un sindicalisme assembleari, con-testatari i alternatiu que defense els drets delstreballadors i treballadores, alhora que lluita perla millora i la dignitat de servicis públics. Eneste sentit la formació és un eix estratègic, jaque permet millorar la pràctica professional detota l’afiliació i també la preparació de les per-sones que en cada moment representen a la in-tersindical en l’exercici de les seues funcions.Dirigir l’ESFMB suposa al mateix temps un rep-te i un honor. Tan sols espere no defraudar lesexpectatives de les persones que m’han animata encetar esta responsabilitat.

Com veus el present i el futur de l’ESFMB?

L´ESFMB va nàixer amb una decidida voluntatde promoure un model de formació contínua al-ternatiu i complementari a l’oficial. Un modelbasat en la reflexió crítica sobre la pràctica, queajudara a generar propostes de canvi vincula-des a la transformació social. Al llarg dels seus10 anys d’existència ha anat creixent, alhora queampliava la seua oferta formativa. En l’actua-

litat s’impartixen en el centre una mitjana de 70cursos a l’any amb la participació de 1500 alum-nes/as procedents de tots els àmbits laboralsen què està implantada la intersindical. Conti-nuar el treball iniciat per Manolo Cabanillas iRamón Torres suposa una àrdua tasca en quèem vaig a emprar amb força i ganes.

Com valores l’estat actual de la formació delprofessorat en el País Valencià?

Les retallades són el senyal distintiva també enformació docent. En els pressupostos per a 2012el retall en formació aumenta i els actuals res-ponsables de la Conselleria han anunciat en di-verses ocasions la desaparició dels CEFIRES.Des dels MRPs hem defés sempre els “plans deformació en centres” com la millor estratègiaformativa per a vincular teories i pràctiques.També hem defés sempre l’existència de cen-tres comarcals de formació (Primers centres deprofessorat), amb un funcionament democrà-tic i amb un clar paper dinamitzador: ajudantals centres en els seus propis projectes, afa-vorint i possibilitant l’intercanvi d’experiències,els seminaris, els grups de treball, les publi-cacions…etc. Centres de formació docent querespongueren a les demandes formatives delprofessorat i no als dictats de l’administració.Centres vius, en els que les assessories parti-ren de l’experiència concreta del professorat,en els que la burocràcia no tinguera cabuda.

Centres de formació comarcals directament vin-culats al desenvolupamentdels pobles i de lescomarques, que feren realitat el somni d’unaeducació crítica, emancipadora i transforma-dora. No és, ni ha sigut esta la línia de les di-ferents administracions educatives. Per aixó lanecessitat d’espais formatius alternatius i in-dependents dels poders dominants, com aral’ESFMB.

Quina creus que ha de ser la funció de laformació permanent?

En primer lloc hem de tindre clar que la for-mació és un dret dels treballadors i de les tre-balladores. En segon lloc, que per a formar-secal disposar de temps i el que és més impor-tant de temps compartits. Aprenem dels altresi amb els altres. Per això l’Administració hau-ria de prioritzar ajudes formatives a grups depersones que volen millorar la seua pràcticaquotidiana en els centres, que volen millorar l’a-tenció que presten a l’alumnat, que pretengu-en combatre la desigualtat i propiciar l’èxit detot l’alumnat. Cal formar a tot el professorat pera la busca, la participació i l’intercanvi. Fan fal-ta línies formatives que permeten practicar lademocràcia en els centres educatius i assajarlínies metodològiques alternatives en què elprofessorat i l’alumnat siguen els protagonis-tes, fugint de la dictadura curricular dels llibresde text.

Cal denunciar i fugir de la formació-negoci.Titulitis per als sexennis i el concurs de trasllats,deiem fa uns anys. Les TICs i la formació on lines’han convertit en les estreles de la formació ne-goci, unides a l’idioma de l’imperi, l’anglés, ne-cessari per a continuar mantenint el negoci dela formació. I jo em pregunte , aquesta “for-mació” ha contribuït a millorar la capacitat depensar i actuar del professorat i alumnat en elscentres educatius? Ha millorat significativamentla pràctica educativa i els resultats acadèmics?Pareix evident que no.

Com fer possible l’escola pública hui, en uncontext de privatització i mercantilitzaciócreixent?

L’escola pública ha de ser l’eix vertebrador delsistema educatiu perquè és l’única que pot ga-rantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió so-cial. Però perquè això siga posible a més dereivindicar infraestructures i recursos, hauremde canviar mentalitats i redefinir el sentit del pú-blic, que implica necessàriament aprofundir enla democràcia. Considere que l’escola públicaté davant tres grans reptes: Primer, empode-rar als membres de la Comunitat Educativa,alumnat, famílies i professorat impulsant la par-ticipació, la reivindicació i la presa de decisionscol·lectiva. Segon: Treballar per la igualtatd’oportunitats, garantint no sols l’accés, sinótambé l’èxit de tot l’alumnat. Tercer: avançar capa un currículum democràtic basat en la co-operació i no en la competitivitat, un currícu-lum coherent i útil, sistemàtic i reflexiu, morali inclusiu, un currículum en acció que connec-te la cultura acadèmica amb la vida. Per a aixònecessitem docents qualificats i compromesos,docents amb il·lusió i esperança, amb ganes deviure la professió amb passió. I no oblidant lahistòria. Totes les conquistes importants de lasocietat s’han aconseguit lluitant per ellesamb determinació i valentia.

Com hauríem de combatre les reformeseducatives anunciades pel govern del PP?

En els pròxims anys, la batalla essencial seràla pervivència de la qualitat dels servicis pú-blics: l’educació, la sanitat i els serveis socials.No rendir-se és la resposta. El gran problemaque tenim, en els centres, en els sindicats, enla societat, és que el discurs de la crisi ha ca-lat en les nostres ments, generant senti-ments d’acceptació, impotència i submissió. Elnostre principal enemic som nosaltres/asmateixos/as. Cal rebel·lar-se sempre, nodonar-nos per vençuts, ni vençudes; buscar no-ves estratègies. Necessitem reflexió i debat so-bre què fer i com fer-ho. Repetir el nostre dis-curs i fer-ho arribar sense parar. En esta èpo-ca de desideologizació general, és necessarimantindre viu l’esperit crític i la formació d’u-na conciència col·lectiva d’insubordinació caraal neoliberalisme, que oferisca propostes detransformació real de l’educació i de la so-cietat. Cal dirigir gran part del treball sindicalcap a la sensibilització i la formació de les per-sones.

GENER 2012 / 247 9Entrevista

“Cal denunciar la ‘titolitis’ i defugiruna formació entesa com a negoci”Allioli

Mª Ángeles Llorente és mestra de la renovació pedagògica. Amb 30 anys de treball en l’escola pública,és una defensora incombustible de l’ensenyament públic: ha impulsat i coordinat diferentsplataformes en defensa de l’ensenyament, va ser presidenta de la Federació d’MRP del País Valencià imembre del Consell Escolar Valencià. Durant més de 10 anys ha coordinat projectes de formació enel CP Cervantes de Bunyol i, pel seu prestigi, és requerida en activitats formatives de Cefires,Universitats i ampes de tot l’Estat. Va estar en el Fòrum Mundial d’Educació de Porto Alegre en 2003i és una de les ponents del que se celebrarà al gener en l’emblemàtica ciutat brasilera. Aquest curs haacceptat el repte de dirigir l’escola de formació d’STEPV.

El model de l’ESFMB és el dela reflexió sobre la pràctica,que genera propostesvinculades a la transformaciósocial

Necessitem docents qualificatsi compromesos, amb il·lusió i esperança, amb ganes deviure la professió amb passió

Mª ÁNGELES LLORENTE CORTÉS, DIRECTORA DE L’ESCOLA SINDICAL MELCHOR BOTELLA

ENSENYAMENT PRIVAT

247 / GENER 201210

De vegades, com a mestre, he perdut laperspectiva d’allò que és més importanten la tasca de cada dia. Especialment, en

moments de conflicte amb les companyes i elscompanys, o amb la titularitat, o amb mi ma-teix, sempre he trobat un moment per a aturar-me i fer reflexió sobre què faig en l’escola i perquè. Sortosament, em reconforta adonar-meque el més important és l’alumnat, aquells és-sers immadurs i per adobar que donen sentital treball que fem cada dia a l’aula.

A la tasca sindical diària, a la trinxera, ocorrequelcom de semblant. A voltes, oblidem que es-tem ací per defensar els drets de les treballado-res i els treballadors de l’ensenyament i ens en-gresquem en lluites que s’allunyen de la posicióde l’enemic veritable. Veiem fantasmes, ens dei-

xem portar pel temor sense fonament i la com-petència d’altres qui, segons la meua modesta opi-nió, haurien d’apuntar a un indret comú. Algunesforces sindicals han dissenyat durant els darrersanys un pseudooponent, tot tractant de modelaruna raó que done sentit i argument a la seua ac-tivitat diària. Alguns ho han fet per ignorància, al-tres per manipulació política, altres per acomo-dament i alguns per subjugació a les patronals ientitats jeràrquiques. Mentrestant, ens donemcolps entre nosaltres, amb la consegüent pèrduad’energia del que hauria de ser la força nuclearde la classe treballadora.

Sumar forces és l’única manera de ser solida-ris amb aquells a qui representem, ja que deposi-ten la seua confiança en nosaltres per tal d’asse-gurar la seua dignitat personal i laboral als centres

de treball. L’enemic de tots els sindicats és nomésun: aquell qui atempta contra la certesa que les tre-balladores i els treballadors de l’ensenyament des-envolupen la seua tasca amb dignitat i amb mitjansque garanteixen una educació universal.

En n pocs mesos he passat d’aprenent sindi-calista a sindicalista indignat. I és que semblamentida que en aquest món de la lluita hagencrescut tants avars de poder, que no tenen dub-te a entrebancar-te mentre avances confiat.

Per acabar, nosaltres, els sindicalistes, teniml’obligació d’actuar cada dia per a atendre fidel-ment la nostra afiliació, sense perdre la pers-pectiva de classe, i denunciar la falta de noble-sa i de solidaritat en el foc creuat d’aquells quiaprofiten el camp sindical de batalla per servirprincipis burgesos i posicions de privilegi.

Nosaltres els sindicalistes

AllioliMolts són els canvis que estem vivintels últims dos anys i molts són elsque, probablement, ens queden perviure; i tot motivat per l’excusa de laconjuntura econòmica. Un dels can-vis que més preocupa la gent grandel nostre sector és el que afectaràla jubilació parcial.

La jubilació parcial és una fórmu-la que es va plantejar com a mesurad’incentivar l’ocupació, ja que procu-ra el relleu generacional de forma gra-dual en un lloc de treball: una perso-na és jubilada (rellevada) de part de laseua jornada sempre que una altrapersona (rellevista), en situació dedemanda d’ocupació, siga contracta-da per cobrir aquesta mateixa part dejornada. Les condicions per a poder ju-bilar-se parcialment han anat variantamb el temps, però a pesar de l’en-

duriment progressiu –ara, en línies ge-nerals, cal tindre 61 anys en lloc de 60,i en la majoria dels casos la jornadamàxima que es pot llevar és el 75% ino el 85% com fa uns anys– continuasent una mesura molt atractiva per ales treballadores i els treballadors. Arabé, cal no oblidar que per a jubilar-separcialment no n’hi ha prou de tindre61 anys i complir la resta de requisits,sinó que s’ha de fer mitjançant unacord amb l’empresa, i això vol dir queés aquesta la que té tot el poder de de-cisió. Fins ara, això no havia sigut capobstacle per als interessos de les tre-balladores i els treballadors, ja que alsempresaris també els havia interessateconòmicament.

Què passarà, però, a partir de2013? Segons la Llei 27/2011, de l’ud'agost, sobre actualització, ade-quació i modernització del sistema de

la Seguretat Social, la jubilació par-cial és manté, per bé que ha sofrit al-gunes modificacions. La més signi-ficativa de totes, i que pot ser clau, ésel canvi en la forma en què es cotit-zarà. Durant 2013 la base de cotit-zació del personal serà equivalent al30% de la base de cotització que ha-guera correspost a la jornada com-pleta. S'incrementarà un 5% percada any a partir de 2014, i així finsa arribar al 100%. Això perquè, enarribar al 2027 –any en què la jubi-lació ordinària serà als 67, si no es técarrera laboral completa–, l’empre-sa haurà de pagar pel personal alseu càrrec el 100% de la base de co-tització.

Les conseqüències ja estan co-mençant a notar-se en el sector –pa-tronals, sindicats, personal laboral...Fins que no es manifeste l’INSS cla-

rament sobre com s’aplicarà la novaregulació sols podem especular, peròsembla palés que, a partir de 2013, ala patronal començarà a deixar d’in-teressar-li que el personal es jubileparcialment, per no haver de cotitzarmés per ell. Nosaltres pensem que en-cara pot interessar a les empreses, sis’adonen que hi eixiran guanyant, al-menys els primers anys.

Quan una persona es jubila pa-cialment cobra en funció de la jor-nada. Si treballa un 25% cobra en lamateixa proporció en tots els con-ceptes. Encara que s’incremente laseua cotització un 5% s’ha de tindreen compte que deixa de cobrar un75% dels triennis, que pot suposar unestalvi de diners a l’empresa.

No obstant això, és difícil avançarres, ja que encara s’ha de desenvolu-par la llei i caldrà esperar que l’INSSmarque quins seran els criteris. Amés, per al personal amb pagamentdelegat la jugada és més confusa, jaque és de la butxaca de la Conselle-ria d’on ixen els diners dels salaris.

AllioliLa Conselleria d’Hisenda no ha au-toritzat el pagament del mòdul d’al-tres despeses que, trimestralment,abona la Conselleria d’Educació alscentres concertats per cobrir des-peses com la llum, el telèfon, l’aigua,el manteniment, a més del salari delpersonal del personal d’administra-ció i serveis (PAS). Alguns centres famés de cinc mesos que no cobrenaquest mòdul i hi ha titulars que es-tan suplint aquesta mancança ambaltres finançaments alternatius. Tan-mateix, aquesta no és la solució.

Des de la conselleria s’informàSTEPV del fet que aquesta situació noestava previst que variara gens finsque no passaren les eleccions del 20de novembre. Ja han passat i estemquasi igual.

La Conselleria d’Hisenda és laresponsable d’aquesta situació tangreu per als companys i companyesdel PAS, la nòmina dels quals es veuafectada, a part del fet de la conge-lació que pateixen en el comple-ment autonòmic des de 2005.

STEPV exigeix a la Conselleriad’Hisenda l’abonament d’aquesta

partida pressupostada el curs passati a la Conselleria d’Educació quecomplisca els acords signats.

A la reunió que vam tindre els cincsindicats del sector amb el directorgeneral de Centres el 17 de novem-bre argumentà que els 18 centresd’educació especial ja havien cobrataquest mòdul, per donar així prefe-rència a aquests centres, mentreque les cooperatives –13 en totalque tenen un conveni ex professoamb la conselleria– podien quedar-se sense cobrar les 3 partides d’a-quest mòdul, a més d’altres coope-

ratives que sols cobren aquesta par-tida i que es quedarien sense cobrar-la. En aquestes cooperatives, elsdocents tenen pagament delegat i lanòmina ix de la conselleria.

La postura de l’Administració

A la pregunta d’STEPV sobre la gentdel PAS de la resta de centres con-certats, el director general contestàque “es treballarà per intentar nor-malitzar la situació els propers me-sos.” En vista d’aquesta problemàti-ca, desenes de persones, professo-rat i personal d’administració i

serveis de centres concertats i de co-operatives d’educació, ens vam con-centrar, convocats per STEPV, el dia29 de novembre davant la Conselle-ria d’Hisenda a València per exigir l’a-bonament d’aquest mòdul tant a lescooperatives com a la resta de cen-tres concertats on treballa personaldel PAS.

El Sindicat fa una crida generalit-zada, tant a les entitats titulars comals docents, perquè s’afigen a lapressió sindical i aconseguir que Hi-senda desbloquege l’impagamentd’aquest mòdul pròximament.

PENSAMENTS PRIVATS

A vegades oblidem queestem ací per defensarels drets de lestreballadores i elstreballadors

IGNASI GARCIA SOLER

La jubilació parcial, a partir de 2013

RETRIBUCIONS

El govern no paga lesdespeses de mantenimentdels centres concertatsAquesta és la partida que inclou el salari del PAS, entre altres necessitats bàsiques dels centres

Acord per laimplantació de lareforma als centresconcertatsAllioli La Conselleria d’Educació va convo-car, el dilluns 19 de desembre, totesles organitzacions sindicals i les pa-tronals per començar la mesa de ne-gociació sobre el nou document d’im-plantació de la reforma educativaen centres concertats del País Va-lencià. Les conclusions foren les se-güents: n La pròrroga de l’Addenda de 2008sobre el document de 1996 se signaràabans del 31 de desembre de 2011.n Les organitzacions convocadespresentaran les esmenes a la pro-posta de nou acord convocades abansdel 31 de gener de 2012.nEl nou acord se signarà abans de fi-nalitzar el mes de març de 2012.

Concentració pel pagament del màdul Altres despeses, el 28 de novembre

GENER 2012 / 247 11

Fa unes setmanes eixia un reportatge enel diari El País, “Todos los colores del va-lenciano”, que tractava de la iniciativa de

la Federació Escola Valenciana d’implicar elsnostres polítics en el programa de voluntariatlingüístic, una iniciativa que ja fa uns quantsanys que està en marxa, concretament des del2005, en la qual s’han implicat ajuntaments, ca-sals i universitats, i això ha propiciat que, a ho-res d’ara, més de 5.000 parelles lingüístiqueshagen passat per aquesta experiència tan en-riquidora. Tanmateix, han hagut de passarquasi 7 anys perquè la premsa de “gran tirada”es faça ressò del voluntariat lingüístic ¿I perquè? Perquè els nostres polítics, després de 7anys i amb una bona cobertura mediàticas’han sumat a la iniciativa. Que 3 diputades i 1

diputat (2 parelles lingüístiques) d’un total demés de 80, siga notícia ja diu molt de com vanles coses en qüestions de llengua pròpia; arabé, això també ens mostra el poder mediàtic dela classe política, el que es podria aconseguirsi només el 50% dels polítics que ens repre-senten tingueren clar que la llengua no té co-lor, que és patrimoni de tots els valencians, queusar el valencià de manera normalitzada, ambrespecte i amb cura, és el mínim que es pot de-manar als nostres representants, que el dominide la llengua pròpia és cultura. Tanmateix, enssorprenem que una diputada del PP forme partde la minvada representació ¿Per què? Perquèen tot el món la llengua si que té color, no no-més ací, i les llengües de prestigi tenen el co-lor del poder, i el poder sempre mata els més

desafavorits i les llengües que no tenen un es-tat que les protegisca són fagocitades per lespoderoses i no importa tot el que es perda enaquesta fagocitació. Al País Valencià només ensqueda l’escola i també l’estem perdent perquèels polítics no hi creuen i molts mestres tam-poc, i ara m’adone que, com sempre, aquest es-crit pren vida pròpia i acabe escrivint el que novolia escriure, volia fer una columna positiva,d’agraïment una vegada més a la Federació Es-cola Valenciana que és quasi l’únic motor quequan més afonats estem en aquestes qüestionss’engega i ens fa surar, i ara m’ix que aques-ta iniciativa ha continuar estenent-se sense ob-lidar l’escola, perquè molts docents de tots elsnivells educatius necessiten urgentment una pa-rella lingüística.

La llengua no té colorDES DEL SUD VALENCIÀ

TUDI TORRÓ

En tot el món la llengua sique té color, no només ací,i les llengües de prestigitenen el color del poder

El dia 20 de gener es compleixen 17anys de la promulgació de la llei d’a-dults. En un altre moment, ho hauríemcelebrat, però, ara per ara, no estan lescoses per a celebracions si des de laConselleria d’Educació, Formació iOcupació, i en boca del màxim res-ponsable, l’Honorable Sr. José Ciscar,s’està anunciant que al llarg d’aques-ta legislatura, “i amb l’objecte decombatre el fracàs escolar”, canviaràl’actual model de formació de perso-nes adultes, és a dir, promulgarà unanova llei. Que potser ho diu perquè espensa que l’actual model legislatiu ésresponsable de l’elevat nivell de fracàsescolar que patim?

Amb tot i això, el fet més curiós ésque l’actual llei d’adults acabarà els diessense haver-se desenvolupat del tot.

Al meu parer –i tal vegada és unamica de reduccionista–, els dos ele-ments de l’actual llei que falten des-envolupar i que són claus per a la con-secució d’un model d’ensenyamentd’adults (EA) que satisfaça les neces-sitats de formació de les persones enels seus territoris són: 1. El finançament de les accions for-matives desenvolupades pels ajunta-ments.2.El desenvolupament de plans terri-torials (locals, comarcals, mancomu-nals) que, d’una banda, coordinen elsrecursos existents als territoris i vet-len per la seua optimització –cosa nogens dolenta en època de crisi–, i del’altra, possibiliten que hi haja una ofer-

ta formativa que satisfaça les neces-sitats reals dels qui hi viuen.

Han passat 17 anys i ja no sé quèpensar, si es desídia, falta d’imagina-ció o tal vegada que als diferents con-sellers d’Educació que han passat alllarg d’aquests anys no els ha impor-ta gens ni miqueta l’EA. Potser pre-tendre, en els temps que corren, quela Generalitat es faça càrrec de la fac-tura sagnant que els ajuntaments es-tan patint per mantindre els centresd’FPA de la seua titularitat, és, a ho-res d’ara, una utopia; i amb aquestesparaules no vull, ni de lluny, eximir elgovern de la seua responsabilitat,perquè governar, entre altres coses, ésprioritzar. Per això, apuntava abans quel’EA no els importava gens ni mique-ta: sols cal fixar-se en la quantitat decentres municipals que any rere anytanquen les portes o en disminueixenconsiderablement l’oferta formativaper no poder suportar la despesa.

Però el segon dels elements que hedescrit, no costa diners. És qüestió demodel, de planificació, de coordinacióde recursos. Alfons Formariz apunta-va, en la I Jornada d’FPA, la impor-tància del treball en xarxa dels dife-rents agents socials per a definir elsobjectius generals, prioritzar les ac-cions, vetlar per l’equilibri territorial,obrir vies d’investigació amb les uni-versitats, avaluar el compliment delsobjectius generals i la implantacióterritorial, i destacava el paper fona-mental dels ajuntaments en la coor-

dinació d’agències, l’autonomia dia-logada dels centres, la diversitat defuncions i la pluralitat professional.

Però tornant a l’anunci que feia alcomençament d’aquest escrit, vullafegir que, en una primera instància, iaprofitant el marc que ens oferia la ce-lebració de la jornada que he esmen-tat adés, vam fer gestions perquè vin-guera alguna persona de la Conselle-ria d’Educació, Formació i Ocupació apresentar-nos el nou model d’EA alqual el conseller feia referència. Volí-em conéixer de primera mà l’avant-projecte de llei, però les gestions vanresultar del tot infructuoses. Resultatde tot açò és la pregunta que tothomestà fent-se: si es vol canviar el modelés perquè el model actual no serveix isols es poden fer dues coses: millorar-lo o empitjorar-lo. Per a millorar-lo noés necessari canviar la llei, tan sols calaplicar-la i desenvolupar-la en la seuatotalitat; així que temem que el nou mo-del siga més restrictiu.

Finalment, una última reflexió en-cara. Bàsicament, tots els progra-mes formatius previstos en la Llei1/95 de Formació de Persones Adul-tes formen part de les accions des-crites en el document de referència. Enaquest context, cal preguntar-nos: ésnecessari de veritat canviar la llei d’a-dults actual?

Joan V. Pérez Albero és representantde l’STEPV-Iv en el Consell de la For-mació de Persones Adultes.

AllioliEls sindicats que representen el pro-fessorat valencià i Escola Valencianahan reclamat a la Conselleria d’E-ducació el manteniment dels pro-grames actuals en la reunió del grupde treball de sindicats sobre el noumodel d’ensenyament plurilingüe.També hi ha hagut unanimitat per ademanar que els mateixos centres iels seus docents decidisquen el pro-cés d’implantació de la llengua es-trangera.

Els cinc sindicats amb represen-tació en el sector educatiu i Escola Va-lenciana van expressar a la Conse-lleria d’Educació la seua unanimitata l’hora de reclamar que la necessà-ria introducció de l’anglés en el sis-tema educatiu s’ha de fer des delsprogrames actuals (PEV, PIL i PIP) ide l’experiència plurilingüe dels úl-tims anys. En la taula de treball so-bre el model plurilingüe entre els cincsindicats i la Conselleria d’Educació,on Escola Valenciana va assistir con-

vidada per STEPV-Iv, FE CCOO PV iFETE-UGT-PV, va quedar palés ques’han de mantindre les línies en va-lencià en el sistema educatiu. El di-rector general d’Ordenació i CentresDocents, Rafa Carbonell, es va com-prometre a traslladar al conseller launanimitat respecte al mantenimentdels programes actuals, per tant de leslínies en valencià, al conseller d’Edu-cació, José Ciscar. Amb aquest con-sens, el sector descarta la pretensióinicial d’imposar una única línia, que

a més de suprimir les línies en valen-cià, comportaria una nova retallada deles plantilles de professorat. A mésSTEPV-Iv, FE CCOO PV, FETE-UGT-PVi Escola Valenciana van incidir tambéen la necessitat que se superen les de-ficiències actuals d’implantació deles línies a les zones castellanopar-lants i a l’escola privada per millorarla defensa i la promoció de l’ús del va-lencià tal com estableix el nostre Es-tatut d’Autonomia.

Altres elements consensuats pelsector que es van plantejar a la conse-lleria van girar entorn del paper dels pro-fessionals i els centres a l’hora d’im-plantar el plurilingüisme i de la neces-sitat de programes de formació delprofessorat per tirar avant el projecte.

Sobre el procés d’implantació del’anglés, en la reunió del grup de tre-ball es va reclamar que les àrees, lesmatèries, els mòduls i els projectesdesenvolupats en aquesta llengua es-trangera es decidisquen a propostadel claustre pel consell escolar decada centre, tenint en compte el co-neixement que té el professorat delnivell d’anglés del seu propi alumnat.En el disseny de l’esborrany de de-cret es fixaven les àrees a impartir enllengua estrangera sense preveure elcriteri professional dels docents decada centre, que són els principalsconeixedors de la pròpia realitat.Aquesta decisió, segons reclamen elssindicats, ha de passar pel claustrei el consell escolar.

L’FPA, en la cruïllaPolítiques educatives

JOAN PÉREZ ALBERO

El dia 4 de novembre, es va celebrarla I Jornada d’FPA, organitzada con-juntament per la Coordinació Co-marcal de Centres d’FPA de l’Alacantíi l’Escola Sindical Melchor Botella, enel CFPA Giner de los Ríos d’Alacanti hi van assistir més de 60 docents. Hivan intervindre l’esmentat AlfonsFormariz, expert en formació depersones adultes, i Vicent Carrasco,professor de l’Institut de Ciències del’Educació de la Universitat d’Alacant.

La sessió de la vesprada la vamdedicar a debatre entorn del “Plan deAcción para el Aprendizaje Perma-nente. Nuevas Oportunidades paraAprender”, document de treball ela-borat per la Subdirecció Generald’Aprenentatge al Llarg de la Vida, delMinisteri d’Educació, en què s’ana-litza la situació de l’aprenentatge per-manent en l’Estat espanyol i es de-fineixen els eixos estratègics i les ac-

cions que hauran de dur-se a termeper aconseguir l’objectiu marcat perla UE que, l’any 2020, un mínim del15 % de les persones adultes parti-cipe en accions formatives. Actual-ment la mitjana de la Unió Europeaés del 9,5 %, si bé l’Estat espanyol estroba vora un punt per damunt d’a-questa mitjana, un 10,4%, però moltlluny dels països més desenvolupats,com ara Suècia o Dinamarca, quesuperen el 30%.

Podeu consultar aquest docu-ment en l’enllaç de més avall: és delectura fàcil i recomanable.**La formació bàsica de personesadultes: imaginari social, aproxima-ció teòrica, organització democràtica.http://www.educa-alv.es/conteni-do_secciones/fondo_documen-tal/Borrador_Plan_de_Accion_Aprendizaje_Permanente.pdf

I Jornada de Formació de Persones Adultes

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Consens del sector educatiu per implantar el plurilingüisme en l’ensenyament a partir dels programes actuals

247 / GENER 201212

Allioli Alguns centres educatius estan rebentun requeriment de la Inspecció deTreball mitjançant el qual la Conselleriad’Educació, com a empresa que és,haurà de posar en marxa la llarga llis-ta d’incompliments en matèria de sa-lut laboral des que, el 1995, es va apro-var la llei. Han hagut de passar cinc

anys des de la primera denúncia a laConselleria d’Educació per la faltad’aplicació dels mínims que marca lallei de prevenció de riscos laborals per-què la Inspecció de Treball adoptarauna actitud de vertadera preocupacióper la salut laboral dels 55.000 docentsde l’ensenyament públic del País Va-lencià. És, a partir del requeriment, que

ara s’envia als centres educatius ques’estableix un punt d’inflexió per a laconselleria, ja que és a partir d’aquestrequeriment quan es constata i ix a lallum l’enorme quantitat d’accions queen matèria preventiva hauria d’haverrealitzat la nostra empresa.

És destacable, així mateix, que lamajor part de la documentació i els

protocols exigits són de caràcter psi-cosocial: adopció d’un procedimentper a detectar situacions d’assetjamentlaboral i tindre mesures previstes pera donar resposta a aquestes situacions,la planificació de l’activitat preventivaen matèria de riscos psicosocials, l’a-nàlisi i valoració de la càrrega mentala què estan exposats els docents, l’a-valuació dels factors psicosocials quepuguen generar estrés, els ritmes detreball, les relacions personals.

Cal no oblidar, en aquest sentit, quetambé es demana informació i posa-da en funcionament dels plans d’au-toprotecció que mai no s’han dut a ter-me, sobre la inexistent vigilància de lasalut per als milers de docents o so-

bre la planificació de les mesures d’e-mergència, com és ara els primers au-xilis, la lluita contra els incendis i l’e-vacuació de les treballadores i dels tre-balladors.

La Inspecció de Treball, com a mà-xima autoritat en matèria de treballi amb aquest requeriment, posa enrelleu la lògica preocupació per l’e-norme quantitat d’incompliments dela institució educativa i esperem queaquesta funció inspectora comence aposar ordre en el desconcert impe-rant en la prevenció dels riscos la-borals que pateix des de fa molts anysel nostre sector per la deixadesa i lafalta d’interés dels que dirigeixen elsector de la prevenció en educació.

SALUT LABORAL

Posar ordre en el desconcert imperant en la prevenció dels riscos laborals

Allioli

El Sindicat ha proposat a lesjuntes de personal nouniversitari de Castelló,València i Alacant unresolució sobre la violènciade gènere on recull lesaccions que la conselleria tépendents de desenvoluparals centres educatius.STEPV considera demàxima importància feraquesta denúnciapúblicament, perquè no estracta solament de l’ús dellenguatge sexista en elsdocuments de la conselleria,sinó del fet quel’Administració estàincomplint tota lanormativa d’igualtat degènere en el sistemaeducatiu.

A diferència d’altrescomunitats autònomes comAndalusia, que tenen un plad’igualtat d’educació des de2005, el govern valencià nitan sols ha informat elprofessorat de la normativaen vigor ni de tot allò que espot fer des dels centreseducatius per treballar per laconsecució de la igualtat ievitar la violència de gènere.

El 25 de novembre de cada any se ce-lebra el dia per l’eliminació de laviolència envers les dones. Malaura-dament no hi ha signes que ens mos-tren que la situació ha canviat, que lesestadístiques baixen respecte a altresanys, i una vegada més hem de la-mentar la suma de més morts de do-nes per la violència masclista. Aques-ta és la més greu de les violències,però no deixa de ser una més entred’altres que les dones pateixen enl’àmbit familiar i/o laboral junt ambl’assetjament, la minva de drets, la

discriminació i la invisibilització. L’ac-tual crisi econòmica ha agreujat la si-tuació i ha augmentat les desigualtatsperquè , basant-se en raons d’auste-ritat, s’han retallat mitjans i recursosnecessaris per a pal·liar diferènciesinjustes.

Són moltes les veus que s’alcenper defendre que la igualtat de gè-nere és la base de la justícia sociali que una educació de qualitat és laferramenta per a combatre les de-sigualtats i les xacres que aquestesarrosseguen.

Tenim el convenciment que part dela solució passa per una política edu-cativa que protegisca i promoga l’e-ducació igualitària entre l’alumnatde les escoles i dels instituts, que con-sidere que la coeducació ha de ser uneix transversal a les aules i que sen-se la seua existència deixem de ban-da un dels millors instruments per acombatre la violència de gènere.

Per això, volem denunciar l’in-compliment per part de la Conselle-ria d’Educació, Formació i Ocupació deles lleis vigents i demanem que des-

envolupe les mesures següents perpromoure la igualtat als centres edu-catius:1. Creació d’un pla marc de compli-ment obligatori per a tots els centreseducatius valencians tant públics comprivats concertats, segons mana laLlei 9/2003 de la Generalitat Valen-ciana per la Igualtat.2. Nomenament de la persona, queforme part del consell escolar ques’ha de fer responsable del pla d’i-gualtat del centre i de la creació de lacomissió d’igualtat.3. Dotació als centres docents de laformació, els recursos econòmics i lescondicions laborals (descàrrega lec-tiva) per dur a terme les correspo-nents funcions de la persona res-ponsable i/o comissió d’igualtat. LO1/2004, de Mesures de Protecció In-tegral contra la Violència de Gènere,LOE en el capítol III, article 126.2.4. Creació d’una unitat de suport a laigualtat, en el si de la Conselleria d’E-ducació, que vetle pel compliment detota la normativa referent a la igual-tat i la no-violència en els centres edu-catius, així com les comissions de se-guiment d’àmbit provincial. Pla d’I-gualtat 2010-2012 de la Generalitatvalenciana. 5.Creació de la Comissió d’Igualtat enel Consell Escolar de la Comunitat Va-lenciana.6. Promoció, mitjançant convocatòriade premis, de projectes coeducatiusals centres docents.7. Utilització de llenguatge no sexis-ta en els documents normatius i engeneral en totes les comunicacionsque l’Administració educativa pugaemetre.8.Presència equilibrada de dones i ho-mes en els òrgans de control i de go-vern dels centres educatius.9. Integració del principi d’igualtat als es-tudis, que aquest s’aplique als cursos iprogrames per la formació inicial i per-manent del professorat i que s’oferiscauna àmplia oferta formativa perquè totprofessional de la docència no univer-sitària puga assolir els coneixements bà-sics d’una educació en la igualtat i perla igualtat.

Resolució de les juntes de personal docent no universitari de Castelló, València i Alacant, promoguda per STEPV

Manifestació a València del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, celebrada enguanysota el lema “Contra la violència masclista, totes les mans són necessàries”.

El tancament de la Biblioteca i Centrede Documentació de la Dona, depen-dent de la Direcció General de Famíliai Dona de la Conselleria de Justícia iBenestar Social és conseqüència de l’a-mortització, prevista per al dia 31 de de-sembre, de la plaça de bibliotecària, a

causa de la jubilació de la titular –unaspecte de les retallades del pla d’a-justament de la Generalitat fou l’a-mortització dels llocs de treball de lespersones que es jubilen en 2011–. Aixís’ha fet, sense mirar si, com en aquestcas, es tractava de l’única persona que

atenia un servei tan important comaquest, que ha significat una inversió pú-blica molt gran, i que a més conté unsfons impressionants i gaudeix d’un granprestigi que s’ha anat guanyant al llargdels darrers vint anys.

L’Administració educativa incompleix la legislació sobre violència de gènereSTEPV promou una proposta de resolució per a les juntes de personal sobrela violència de gènere

Polítiques d’igualtat

Es consuma el tancament de la Biblioteca de la Dona

GENER 2012 / 247 13

ESCOLA SINDICAL DE FORMACIÓ MELCHOR BOTELLA

SERVEIS JURÍDICS

Matrícula obertaals cursos presencialsdel segon trimestre del Pla de Forma-ció d’STEPV per al curs 2011/12.n LABORATORI DE CIÈNCIES: LA MA-LETA DE LA CIÈNCIA (30 hores). Alge-mesí.n COACHING I LIDERATGE PER ALSDOCENTS (30 hores). Xàtiva.nTÈCNIQUES PER a MILLORAR LA CO-MUNICACIÓ A L'AULA (30 hores). Cas-telló.

CERTIFICACIÓ Pendent de la confir-mació de l’homologació amb la Con-selleria d'Educació, Formació i Tre-ball i a més certificades per la Univer-sitat de València. Més informació de cada activitat, ma-trícula i pagament per la web l’EscolaSindical de Formació Melchor Botella.

Comissions de servei

El jutjat contenciós administratiu nú-mero deu de valència, mitjançant sen-tència número 400/2011, de 23 de no-vembre de 2011, estima la demanda in-terposada per una funcionària decarrera del cos de mestres, en la qualinstava que li fóra adjudicada una pla-ça en comissió de serveis per al curs

escolar 2010/2011, ja que hi concorriatant una malaltia pròpia com de fami-liar (del fill). Concretament, el jutjat en-tre els seus fonaments de dret, per es-timar el present recurs, disposa que“com que existeix el supòsit de fet quehabilita l’obtenció de la comissió (perla circumstància social especial con-sistent en la malaltia que pateix el seufill), la discrecionalitat de l’adminis-

tració no és absoluta, sinó que ha de sermotivada quan implica una elecciópreferent d’un sol·licitant davant d’unaltre en un procediment de concur-rència competitiva, és a dir, s’ha de jus-tificar que en la resta de sol·licitants deles comissions no concedides a la de-mandant concorrien igualment elselements reglats de l’acte (causes so-cials), encara que quede a la discre-

cionalitat de l’Administració –en elmarc dels límits de la raonabilitat queno deriven en arbitrarietat– la valora-ció de quines són les causes socialsconcurrents més dignes de protecció.No obstant això, res d’això s’ha fet, sinóque l’Administració en la seua resolu-ció original es va limitar a publicar elllistat d’adjudicacions, sense motiva-ció, i el que és més greu, a contestar

el recurs de reposició que la interes-sada va seguir sense oferir motivacióque permetera determinar l’absènciad’arbitrarietat en la decisió, tal com ex-igeixen els arts. 54.1.f) i 54.2 de la Llei30/1992.

En conseqüència, és clar que pro-cedeix anul·lar l’acte impugnat ja queés contrari a dret per falta de motiva-ció”.

A casa nostra

Allioli El 26 de novembre es va celebrar elXX aniversari de la creació de l’as-sociació cívica valenciana Tirant loBlanc, impulsora principal de laFundació Nexe, i amb la qual STEPVmanté un conveni de col·laboració. Elprojecte de l’ACV Tirant lo Blanc i dela Fundació Nexe ha consistit aquests

anys a articular un “nou valencia-nisme” o “valencianisme de conci-liació” que pretén transcendir l’es-tèril conflicte que llasta el nostre po-ble per centrar-se en les qüestionsque ens unien, que ens fan més po-ble, i canviant les dinàmiques, sobrela base de respectar opinions ben di-ferents de la nostra sense pensar-

nos en la possessió absoluta de capveritat o essència. Als actes van as-sistir destacades personalitats delpanorama nacional, com és ara Vi-cent Maurí, responsable de rela-cions de la Intersindical Valenciana,Enric Morera, Ximo Bosch, RamonLapiedra o Mònica Oltra, entre d’al-tres.

La Pelitrúmpeli, a laseu de ValènciaAllioli David Carboneras, Jesús Huguet i Aita-na Carrasco van presentar aquesta revistainfantil i ens contaren que la idea va nài-xer en el si de l’Associació Moixama i queara és una realitat gràcies a la voluntati la passió de les persones que hi treba-llen i a la infraestructura de l’editorial ElBullent. És una publicació curulla de be-lles històries i amb unes il·lustracions degran exigència tècnica i d’alta resolucióartística. Molt recomanable. Us hi podeu subscriure a través dewww.lapelitrumpeli.com

AllioliEl Consell Nacional d’STEPV (CN) es vareunir el 3 de desembre a Algemesí (Ri-bera) per ratificar les línies d’acciósindical en els diferents sectors edu-catius. En el sector d’ensenyamentpúblic no universitari, l’èmfasi se situaràa posar fre a les retallades i en l’opo-sició a la cessió de sòl públic per a cons-truir centres concertats (anomenatsCIS). També s’hi ratificà la línia de tre-ball sobre ensenyament plurilingüe. Enensenyament privat, STEPV ja ha con-vocat concentracions per exigir el pa-gament del mòdul d’altres despesesque la conselleria deu des de fa tres me-sos. En universitats, les modificacionsde la normativa que afecta les con-tractacions del professorat centraranl’atenció de l’acció sindical. També ladefensa dels drets adquirits davantles retallades que s’aplicaran en les uni-versitats. També s’insistirà en la rei-vindicació històrica de negociar unconveni col·lectiu de personal laboral,tant de PAS com de PDI per a les uni-versitats valencianes.

El Sindicat ha analitzat la conjuntu-ra econòmica i política actual, tant delPaís Valencià com de l’Estat espanyol

després de les eleccions generals del20 de novembre i ha conclòs que caldràuna política d’intervenció global, unitàriai sostinguda en el temps per a ferfront a les polítiques de retallades dedrets i serveis socials.

Així mateix, s’hi va acordar mantin-dre i impulsar la campanya “Dóna uncolp de mà” per la dignificació del pro-fessorat i de la tasca docent, per re-llançar el concepte d’escola pública comel model d’ensenyament que necessi-ta la societat, integrador, equitatiu,igualitari, de qualitat, etc.

A més, el CN va aprovar una reso-lució referida a la recent declaració dela Moixeranga d’Algemesí.

El CN d’STEPV està compost per 85delegats i delegades, i és el principal òr-gan de decisions entre congressos.

El Consell Nacional d’STEPV aprova les línies d’acció sindical del curs

www.escolasindical.org

L’ACV Tirant lo Blanc celebra el vinté aniversari

Allioli El 2 de desembre es va constituir elnucli sindical d’STEPV del Camp deMorvedre, el primer acte del qual hasigut una concentració davant de laseu del Port de Sagunt. La reunió vaservir per a “dinamitzar l’acció sindi-cal a la comarca i denunciar la políti-ca de retallades dels governs valen-cià i estatal en els serveis públics engeneral, i en l’educació en particular”,declarava la seua representant co-marcal, Imma Coret.

A la constitució del nucli sindical,que es reunirà periòdicament pertractar la situació de l’ensenyament ala comarca, també ha assistit BeatriuCardona, coordinadora de la interco-marcal de València, que va informarsobre l’empitjorament de les condi-cions del professorat interí, la retalladacontínua de fa anys en unitats educa-tives, la cessió de sòl públic per a es-coles privades en els nous pressu-postos de la Generalitat (els anome-nats impròpiament centres d’iniciativa

social), la sobrecàrrega de tasques ques’han de realitzar als centres, i la ne-fasta política de la conselleria pelque fa al plurilingüisme. “L’assembleaha sigut, sense cap mena de dubte,una trobada enriquidora i engresca-dora, en el qual totes les persones as-sistents han dit la seua. Aquesta és laforça del nostre sindicat: la nostragent, que s’implica i s’interessa perl’escola pública”, concloïa Cardona.

AllioliEl Sindicat ha decidit incorporar-se ala Campanya Mundial per l’Educació(Global Campaing for Education, GCE)en l’àmbit del País Valencià, i ha man-tingut una entrevista amb la coordi-nadora de la campanya, Maria Colo-rado, per manifestar-li la intenciód’incorporar-se a les organitzacionssocials i sindicals i a les institucionsque la promouen.

La Campanya Mundial per l’Edu-cació és una coalició internacional for-mada per ONG, sindicats de l’entorneducatiu, centres escolars i movi-ments socials de molt divers signe.Totes aquestes organitzacions coin-cideixen a reclamar el compliment ín-tegre dels compromisos de la Cime-ra de Dakar (Senegal, 2000) en què lacomunitat internacional es va com-prometre a garantir l’accés a una edu-

cació de qualitat per a tothom abansde l’any 2015. La campanya va nàixerperquè aquest compromís interna-cional, valuós i necessari, no passa-rà desapercebut. El seu objectiu ésmobilitzar la ciutadania perquè exi-gisca als seus governs i a la comuni-tat internacional que complisquenles seues promeses i es responsabi-litzen del destí de milions de perso-nes excloses del dret a l’educació. Anomés tres anys de 2015, data fixadaper a aconseguir l’educació per a to-tes i tots, aquest any 2012 la Cam-panya Mundial per l’Educació se cen-trarà a defensar el dret a l’educacióinfantil. Sota el lema “Amb drets desdel principi. Per una educació infan-til de qualitat “, es vol reivindicar la im-portància de l’Atenció i Educació a laPrimera Infància (AEPI).

En els últims anys, s’ha avançat enl’escolarització primària en molts paï-sos. No ha passat el mateix amb l’AE-PI, una etapa fonamental per a les xi-quetes i xiquets i, en conseqüència, perles seues comunitats i les seues na-cions. L’any 2000, 189 països es vancomprometre a aconseguir per al2015 els Objectius de Dakar, entre elsquals hi ha estendre i millorar l’aten-ció i educació integrals de la primerainfància, especialment de les xiquetesi xiquets que són més vulnerables idesfavorits.

STEPV sesuma a laCampanyaMundial perl’Educació

ES CONSTITUEIX EL NUCLI SINDICAL DEL CAMP DE MORVEDRE

“Estem preparats i preparades per acontinuar les mobilizacions per unensenyament públic valencià de qualitat”

247 / GENER 201214 Fent camíMoltes són les coses que em van despertar lacuriositat impregnada amb una certa dosi d’ad-miració en visitar el bloc de Josep Pàmies(http://joseppamies.wordpress.com/), però,d’entre totes, en destacaré dues: la seua lluita,no exempta de riscos, contra els transgènics iles multinacionals farmacèutiques i l’acció di-vulgadora per donar a conéixer al gran públic elsbeneficis, no sols per a la salut sinó també pera la butxaca, de l’ús de determinades plantesamb propietats medicinals rellevants, us acon-selle la visita al bloc.

En sentir parlar de l’estèvia (Stevia rebau-diana) hem de pensar de seguida en un d’eixosremeis que la natura posa al nostre abast pera combatre, entre altres coses, una de les dis-funcions més esteses al món modern, la dia-betis mellitus. Els estudis mèdics constaten queel principi actiu de la planta indueix les cèl·lu-

les beta del pàncrees a produir per si mateixesquantitats importants d’insulina, la qual cosacontribueix a reduir la glucosa en sang que ésla causa d’aquesta malaltia; però no sols aju-da a combatre les conseqüències de la diabe-tis, sinó que a més redueix la pressió arterial,regula l’aparell digestiu en general, actua fa-vorablement amb persones que pateixen an-sietat, regula els greixos en persones obeses,és diürètica, redueix el colesterol i ajuda a cre-mar triglicèrids. En fi, tot un remei casolà a quèes pot accedir amb certa facilitat. Torne a in-sistir a tots i a totes els qui pugueu estar inte-ressats, que visiteu el seu bloc!

L’estèvia té, a més, un elevat poder edulco-rant molt més potent que la sacarosa i elsedulcorants sintètics substitutius del sucre,com ara la sacarina o l’aspartam (de propietatscancerígenes), tal volta per això la Comissió Eu-

ropea, amb un gest a favor del bon gust i la sa-lut de la ciutadania, n’ha permés la comercia-lització, això sí, sols es permetrà la utilització del’edulcorant d’estèvia, la resta de components dela planta de propietats medicinals per millorarla diabetis, la hipertensió, el colesterol, els tri-glicèrids..., hauran de comptar amb alguna pa-tent de la màfia farmacèutica.

L’estèvia, coneguda com a fulla dolça o fullade sucre, és originària de la flora sud-america-na i es cria espontàniament en l’hàbitat semià-rid de les zones muntanyoses del Paraguai i a leszones adjacents del Brasil; és un arbust dioic detiges herbàcies i fulles de color verd brillant, el·líp-tiques, dentades i alternes, que arriba als 90 cmd’alçada. No va ser fins la a seua identificació pelnaturalista paraguaià Moisés de Santiago Ber-toni el 1887 que es van descobrir les seues pro-pietats edulcorants i medicinals.

A ssistim a processos accelerats de pri-vatització declarada o encoberta de lasanitat i l’educació pública. Els diferents

senyals que els interessos de la patronal i labanca s’orienten cap al desmantellament del’estat per a l’ocupació i gestió d’aquests"mercats", segons la seua pròpia filosofia ne-oliberal, sembla que es va confirmant.

Una altra de les facetes de la crisi econòmicaha sigut la reducció de les partides de coopera-ció internacional provinents de fons públics. La Ge-neralitat valenciana està aplicant les tisores enaquests pressupostos des de fa temps, fins a dei-xar bloquejades i inviables línies de treball his-tòriques amb països, entitats i organitzacions po-pulars amb què determinades ONGD treballaven,

sense que al govern valencià li importe les re-percussions que això suposa per a cooperatives,col·lectius de dones, centres de salut o suport acomunitats indígenes, per esmentar-ne alguns.

I és que, igual que s’introdueix en altres sec-tors públics, s’enarbora que el principi que la ini-ciativa privada és essencial per a evitar la despesade l’Administració pública en temps d’escasse-tat de recursos.

Ja existia aquesta participació del sector pri-vat, afavorit per la cooperació bilateral i multi-lateral, així com en alguns casos, a través de lesONGD. De fet, el pla director de la cooperació es-panyola (2009-2012) valora com a essencial en lacooperació al sector privat empresarial. La jus-tificació era que l’execució dels objectius de “des-

envolupament” eren més eficients d’aquesta ma-nera. Ens sona? Però aquest desenvolupaments’identificava amb creixement, i estímul a l’acti-vitat econòmica que, sovint, obviava la realitat d’u-na ajuda lligada, de manera que, tal com recor-da Carrión i Fresnillo, de l’Obervatori del Deuteen la Globalització-ODG (Entrepobles, núm. 56,2011), el que es declara com a “ajuda al desen-volupament no ho és, sinó que torna als païsosrics en forma de contractes que beneficien lesgrans empreses”.

Cal témer que els processos de mundialit-zació que estem vivint, estiguen promoguts perunes empreses que, en realitat, busquen ac-cedir a nous mercats i compensar la baixadade demanda en els negocis locals.

ALLEGRO MA NON TROPPO

JOSÉ A. ANTÓN VALERO

Com l’ajuda aldesenvolupament tornaals països rics en formade contractes a empreses

La privatització de la solidaritat

NATURA VALENCIANA

INTERNACIONAL

Albert SansanoFa vint, les organitzacions i movi-ments de la societat civil al Brasil,amb el suport dels moviments i xar-xes internacionals, es van unir amb elrepte de promoure el Fòrum Global 92,

un veritable fòrum mundial de la ciu-tadania, que va donar espai i visibili-tat als actors socials en el debat i con-trol social dels temes emergents en laconferencia Rio-92 (1). Aquell mo-ment va marcar el començament d’un

cicle de Conferències de les NacionsUnides sobre el DesenvolupamentSostenible, com a resultat de les ad-vertències i demandes d’un movi-ment socio-ambiental que s’haviaconvertit en global.

El moment en què viu el planeta ila població mundial és greu. Persis-teixen i es reprodueixen la pobresa ila desigualtat, potenciats cada vega-da més per la crisi ambiental i cli-màtica. Al saqueig del planeta s’uneixla marginació i l’extermini de moltspobles i grups socials. Si bé estempassant per una crisi de la civilitza-ció, els governs i amplis sectors de lessocietats nacionals, lligats i cecs peral futur immediat, s’aferren a unmodel d’economia, de governança ide valors passats i paralitzants.

Davant una nova conferència de lesNacions Unides sobre el desenvolu-pament sostenible - CSD de 2012, tam-bé anomenada “Rio +20”, que se ce-lebrarà el juny de 2012, el Comité delFacilitador de la Societat Civil Brasi-lera per Riu +20, que combina diferentsxarxes i organitzacions no governa-mentals i moviments socials del Bra-sil, ha fet una crida a les organitzacionsde la societat civil, moviments socialsi populars de tot el món a participar enel procés que conclourà en una cimeradels pobles per al desenvolupament

sostenible-Rio+20 paral·lela”. Responent a aquesta crida, a l’à-

rea metropolitana de Porto Alegre secelebrarà el Fòrum Social MundialTemàtic “Crisi capitalista, JustíciaSocial i Ambiental”, davant el que, laSecretaria Executiva del Consell In-ternacional del Fòrum Mundial d’E-ducació (FME) va considerar la ne-cessitat de celebrar, des de l’àmbiteducatiu , una edició conjunta del’FME amb el mateix tema.

L’objectiu d’aquest FME serà ferpossible una àmplia discussió i l’e-laboració d’alternatives, en què par-ticipen els diferents sectors socials dela comunitat educativa i els que s’hirelacionen, per incloure-hi, com unaprioritat i responsabilitat de tota la so-cietat, la major quantitat de pers-pectives educatives i posicionar l’e-ducació en aquest avanç cap a una so-cietat més justa i sostenible. Peraixò, la metodologia prevista ja ha co-mençat amb un debat virtual en laweb de l’FME 2012 (2), i continuarà aPorto Alegre amb uns debats en quèparticiparan, junt amb Aminata Dia-llo, Sergio Haddad, Moacir Gadotti,Pablo Gentilli i Carlos Taibo, etc.,els nostres companys Fernando Ba-llenilla i Mª Angeles Llorente.

El debat virtual i la programació espoden seguir en http://fmejsa.fo-rummundialeducacao.org

Albert Sansano és coordinador delFórum Mundial de Educaçao

JOAN PÉREZ ALBERO

L’estèvia

El Fòrum Mundial d’Educació i el FòrumSocial Mundial debatran alternatives a lacrisi del sistema capitalista

Entorn del tema “Crisi capitalista, justícia social i ambiental”, se celebraran del24 al 29 gener de 2012 a Porto Alegre (Brasil)

Les persones participants en l’Assemblea

d’Educació del IX Fòrum Social Mundial

(gener de 2009, a Belém do Pará, Brasil) fan

una “ciranda”, un ball i cançó participativa

(ALBERT SANSANO)

La situación de las personas re-fugiadas en Espanya- Informe2011, CEAR, Entimema, Ma-drid 2011. 177 pàg.Aquest informe recull les di-ficultats que hi ha a Espanyaper a demanar asil, el procés

complex d’integració que han d’afrontar les per-sones refugiades i la situació de vulnerabilitat quepateixen quan se’ls denega l’estatut. La infor-mació que conté és fruit del coneixement i l’ex-periència en la lluita pels drets humans de laComisión Española de Ayuda al Refugiado.

Les arracades de la mestra,Mari Carmen Díez Navarro,Graó, Barcelona 2011. 187 pàg.Recull de textos que girenentorn del fet educatiu, que in-clou la criança, el vincles sa-ludables en l’àmbit escolar,l’essència de les criatures i la

posició implicada i responsable que hauria de tin-dre la societat respecte a la seua cura. Claus pera respondre als canvis sense perdre el nord.

Per què als nens no els agra-da anar a escola?, Daniel T. Wi-llingham, Graó, Barcelona2011. 275 pàg.Aquest llibre ens acosta alfuncionament del cervell del’alumnat. Es tracta d’un ma-

nual d’ajuda en forma de respostes útils i inte-ressants adreçat a totes aquelles personesque vulguen comprendre com aprenem, a par-tir de la psicologia cognitiva i de tot allò que elscientífics han aconseguit esbrinar sobre el fun-cionament cerebral.

Evaluar. Cómo aprenden losestudiantes el proceso de va-loración, Paola Plessi, Nar-cea, Madrid, 2011. 213 pàg.Aquest llibre estudia l’ope-ració d’avaluar tot allò queens envolta a través de di-ferents teories i epistemo-

logies, per després aplicar-ho al context edu-catiu i a les seues implicacions en els estudiantsi en el procés d’aprenentatge.

Studia Philologica Valentina, volum d’estudisde Filologia Clàssica de la Facultat de Filologiade la Universitat de València-Estudi General.2011. 420 pàg.

El número 13 d’aquesta publicació corres-ponent a l’any 2011 i que acull estudis d’epi-grafia llatina i tradició clàssica i humanisme,fins ara inèdits, ret homenatge pòstum a Ber-tomeu Xavier Gómez Font, fundador de la sec-ció sindical d’STEPV de la Universitat de Va-lència i professor en aquesta mateixa insiti-tució. Es tracta d’un recull de treballsespecífics i erudits publicats pel departamentde Filologia Clàssica de la Universitat de Va-lència entorn de l’epigrafia llatina, com ara“Epigrafía métrica del País Valencià”, de Ro-cío Carande Herrero; “Un miliario de Au-gusto procedente de Fraga”, de Javier Vela-za; “Les inscripcions llatines de l’Alt Palàn-cia: una eina didàctica”, de Jorge PérezAsensio; entre d’altres; així com també tre-balls dedicats al temes humanístics com, perexemple, “Sobre la prosa d’art en Isabel deVillena”, de Rosanna Cantavella; “La sintaxisde Torrella en la Universidad de Cervera”,d’Eustaquio Sánchez Salor; o “El mundoclásico en obras satíricas de la literatura encastellano del siglo XV”, de Jordi Sanchis Llo-pis.

Escrits GENER 2012 / 247 15

ESCRIT AVUI

ESCRIT AHIR

Ironia, sagacitat, subtilesa, agilitat rítmica són elstrets estilístics tant de l’escriptura teatral de Reza,com de la mirada cinematogràfica de Polanski.Uns trets enaltits en la pel·lícula Un déu salvat-ge, adaptació de l’obra homònima de YasminaReza. L’obra de Reza i Polanski no només com-parteix semblances expressives, sinó també decontingut. Tota l’agudesa literària i visual dels tex-tos d’aquests autors s’orienta a mostrar una ve-ritat fosca que habita en cada personatge.

Aquesta analogia narrativa i estilística queda plas-mada en perfecta harmonia en la pel·lícula.

Per als autors cadascun dels seus personat-ges està cobert per una màscara esculpidaamb formes educacionals i culturals que els per-met relacionar-se, però queoculta els seus veritables sen-timents i pensaments. Unamàscara que els cobreix, peròde la qual cal despullar perquèaflore la seua veritable essèn-cia.El suspens narratiu va in cres-cendo per desemmascarar"l’altre” subjecte que es cobreix de moneres ci-vilitzades. Ara bé, quan la màscara cau, aquestsautors ens mostren uns personatges mesquins,hipòcrites, agressius; uns personatges abjectes

i alienats al seu propi ésser. En realitat, deixenal descobert l’existència en cada un dels perso-natges d’un “déu salvatge”, tal com diu Alan, undels protagonistes. En el fons, per a Polanski, totacultura reprimeix el subjecte, des del moment

que per a conviure amb els al-tres hem de marcar una sèriede prohibicions per controlarels nostres instints. Això faque els personatges argu-menten sobre la dialècticaentre civilització-barbàrie, ra-cionalitat-irracionalitat-agressivitat i, al final, la po-

sada en escena s’inclina cap a la veritat del se-gon terme. Ara bé, una visió negativa de la cultura,ja que aquesta, també, eleva el subjecte de la bar-bàrie que l’habita.

Éssers civilitzats?

EN PANTALLA

Un dios salvajeDirector: Roman Polanski. Repartiment: JodieFoster, Kate Winslet, Christoph Waltz, John C.Reilly. Guió: Roman Polanski i Yasmina Reza.Música: Alexandre Desplat. Fotografia: PawelEdelman. França, Alemanya, Polònia i Espanya/2011.

BEGOÑA SILES OJEDA

La cultura eleva el subjecte de labarbàrie que l’habita

Els darrers anys l’Ajuntament de la Pobla Llarga(Ribera Alta) i un col·lectiu d’aficionats a la histò-ria organitzem, durant les festes locals, una rutacultural per conéixer diversos aspectes del poble.La del juny passat es dedicà als horts que hi ha ala part de llevant del terme. Cal aclarir que el ter-me hort, al raiguer de les muntanyes d’Alzira-Car-caixent–la Pobla Llarga-Rafelguaraf-l’Énova, de-signa una finca agrícola amb la corresponent casagran i infraestructura (bassa, canalitzacions, poude motor…) per al regadiu de tarongers. Els par-ticipants en aquesta excursió constatàrem que lapartida del Pla-Serratella del nostre poble era unbon exemple de la relació entre prosperitat eco-nòmica i expansió cultural. En efecte, un grup deburgesos i d’intel·lectuals liberals i renaixentisteshi varen invertir i van convertir en finques de re-gadiu amb tarongers grans extensions del secà an-cestral per a participar en el negoci d’exportaciódurant l’època daurada de la taronja (acaballes delXIX i primer terç del XX). Hi eren, entre d’altres, l’a-

rabista Julià Ribera i Tarragó, el periodista, polí-tic i financer Àngel Villalobos i Febrer, el jurista imembre del Tribunal Suprem Enrique Lassala, elmercader Sánchez de León o el financer Serra-tossa. Però jo sent una predilecció especial perl’Hort de Carreres, que donava nom a una serre-ta tocant al poble i que, encara que és terme mu-nicipal de Carcaixent (lapartida de la Pedrera endiuen els carcaixentins),forma part del món humài vivencial de la Pobla Llar-ga, sobretot perquè està si-tuat en el camí d’accésque el veïnat del carrerVall ha tingut a la ditaserreta.

Doncs és en aquest pera mi entranyable Hort deCarreres, on els propieta-ris passaven els estius is’han escrit moltes pàginesde la producció valencia-nista d’aquesta saga, onaquesta relació entre elsdiners de l’exportació agrí-cola i la publicació de lli-bres i articles és més evi-dent. Val a dir, primer que res, que aquesta famí-lia representa molt bé l’evolució d’una part delmoviment renaixentista. El primer dels Carreresque es fa lletraferit, Francesc Carreres i Vallo (1858-1936), era un ric propietari carcaixentí involucrat

en totes les innovacions de la burgesia agrària queva acumular una barreja de càrrecs de tipus eco-nòmic i polític (Ajuntament de València, Caixa d’Es-talvis, séquia Reial del Xúquer…). Però també vapublicar textos sobre Gaspar Aguilar i Rey d’Artiedaa més de ser el president d’Acció Bibliogràfica Va-lenciana i membre fundador, junt amb la segona

generació de renaixentistes(Rodrigo Pertegás, MartínezAloy, Llorente Falcó…) delCentre de Cultura Valen-ciana. El fill, Salvador Car-reres Zacarés (1882-1963)també llicenciat en Dret,com son pare, es doctorà enFilosofia i Lletres. Naix a Va-lència i pertany a la gene-ració que signa les Nor-mes de Castelló. Ja usa elvalencià de les Normes enles seues obres “científi-ques”, com ara Notes per ala història dels bandos deValència” (1930) entre d’al-tres. Però no és la llenguamajoritària de les seuespublicacions. Va ser directorde l’arxiu de la ciutat de Va-

lència, secretari del Centre de Cultura Valencia-na, Cronista de València, primer president de l’As-sociació de Cronistes Oficials del Regne de Valènciai col·laborador de diverses publicacions renai-xentistes com El Archivo. El seu fill, Francesc Car-

reres i de Calatayud (1916-1989), fa un salt quali-tatiu més: també doctor en Filosofia i Lletres, ésmembre fundador i secretari d’Acció CulturalValenciana amb Sanchis Guarner, Emili Gómez Na-dal i altres, entitat nítidament nacionalista valen-ciana i culturalment pancatalanista. També sig-na les Normes de Castelló i tota la seua produc-ció literària fins a la guerra és en valencià (duesnarracions curtes i una novel·la, escrita a l’Hort ,se-gons indica l’edició). Col·labora en diverses pu-blicacions. Però és en les col·laboracions en ElCamí i en Acció Valenciana on es mostra procata-lanista i combatiu en l’aspecte nacional (Cucó enl’antologia El Pensament Valencianista, en repor-ta una de ben emblemàtica). Tot açò canviarà des-prés de la guerra. Passada aquèsta és nomenatmembre i secretari del Centre de Cultura Valen-ciana seguint la tradició familiar i el poc que pu-blica ho farà en castellà. Fins que es jubila tam-bé és director del British Institute de València. Lafamília va tindre el bon sentit de depositar a la Bi-blioteca Valenciana el bo i millor de la col·lecció dellibres de les tres generacions. I aquesta és la his-tòria que he rememorat moltes vegades asseguten un banc de pedra amb respatler modernista si-tuat en aquest hort. Rodat de tarongers, palme-res i pomelos. Mentre el solet dels migdies del’hivern riberenc calfava la lectura d’El cavaller deldubteen el mateix lloc en el qual va escriure aques-ta novel·la ambientada en la València dels anys vintFrancesc Carreres l’any en què es va proclamarla II República. Quan tot semblava possible. Bonany nou!

Un cas d’evolució de la Renaixença: la saga dels CarreresFERRAN PASTOR I BELDA

L’última

247 / GENER 201216

Resistiré

S erà cosa dels temps que allò que femsempre, lluitar, no ho fem amb el mateixacompanyament. Si en el passat hem en-

tonat L’Estaca i altres cançons convertides enhimnes de resistència i de lluita, ara incorporemResistiré, una vella cançó del Dúo Dinámico. L’o-currència d’El Gran Wyoming, des del programatelevisiu El Intermedio, ha connectat amb nom-brosos col·lectius que escenifiquen, lúdicament,la seua protesta a la política de retallades pre-sents i futures.

Però no ha sigut aquest l’únic senyal delscanvis. Així, el 27 d’abril de 1988, la gran mani-festació estatal de l’ensenyament públic en vaga,acabava en la plaça Jacinto Benavente de Madridamb un manifest unitari llegit per un vell anima-dor de les lluites socials, el professor en exce-dència Jose Antonio Labordeta. Ara, però, el 22d’octubre de 2011, una altra gran manifestaciócontra les retallades en l’ensenyament acabavaen el mateix lloc, amb el mateix recorregut i ambuna assistència encara major que la de 1988. El

cantautor militant, però, era substituït per Pas-tora Vega, una coneguda actriu, no menys com-promesa, però amb una relació més mediàticaamb l’ensenyament. Hi ha 23 anys de diferència,però una mateixa lluita.

Escrivia en aquestes pàgines, abans del 20-N,que deixant de banda qui guanyara les eleccions,nosaltres estaríem, com sempre, crítics i dispo-sats a combatre les polítiques que considerencom a inevitables l’eliminació de drets socialsque durant dècades ens ha costat aconseguir.

Canviaran algunes formes, però no ens ren-direm ni deixarem que el desànim guie les nos-tres actuacions. En l’àmbit de l’Estat, vam resis-tir i vam lluitar contra la UCD, el PSOE, el PP, denou el PSOE i ara, també de nou, ho tornarem afer contra el PP si persisteix en la política de re-tallades. I en l’àmbit del País Valencià, igual.

Durant anys, la nostra acció sindical ha estatpresidida per la defensa de l’ensenyament públici la millora de les nostres condicions laborals. Iho hem fet articulant els processos de negocia-

ció amb les mobilitzacions, imprescindibles pera avançar, perquè no es pot entendre una cosasense l’altra. I així ho continuarem fent. Si d’al-guna cosa ens sobra és de capacitat per a treba-llar pel futur, amb propostes i reflexions, peròtambé de resistir i plantar cara.

El passat resultat electoral ens marca un camíde retallades. El mateix camí que ja recorríem elsdarrers mesos. Potser ara, a més, les retalladesvinguen acompanyades d’altres involucions, desegregacions de l’alumnat, de més privatitza-cions... Però estarem on sempre i com sempre.

La comunitat educativa ha emés –arreu del’Estat– senyals de no romandre passiva. Recu-perem idees i enfront dels atacs i el desànim en-tonem amb determinació i veu forta:

“Resistiré para seguir viviendo / soportaré /los golpes y jamás me rendiré / y aunque lossueños se me rompan en pedazos / resistiré,resistiré”.

EL MORTER

JOAN BLANCO PAZ

Canviaran algunesformes, però no ensrendirem ni deixarem queel desànim guie les nostresactuacions

STEPV amplia la campanya per una escola pública,democràtica, gratuïta i de qualitat, participativa, envalencià i plurilingüe

Per l’escola públicaL’escola no és pública des de sempre. Va nàixer amb la modernitat, de l’energiad’apoderament del propi destí dels pobleseuropeus enfront de les classes mésprivilegiades. Amb aquesta, el poble es donavaa si mateix el poder per a accedir a una vidamillor.

Cap govern ha regalat res al poble: el dret a una educació pública, gratuïta, lliure desectarismes i supersticions l’han conquerit elspobles europeus i a ells pertany, com tambéens hem guanyat uns drets laborals ambcompromís sindical i mobilitzacions.Tanmateix, ara s’ha estés el discurs que totplegat és un luxe que no ens podem permetre.Això emmascara el fet que alguns han deciditprivatitzar, per motivacions econòmiques iideològiques, l’accés lliure i igualitari alpensament, la ciència i la tecnologia quenomés garanteix l’escola pública.

Culpar la víctima

Una de les estratègies més perverses de quèse serveix el poder és la de culpar el més dèbilde la seua debilitat. Així, se’ns fa sentir que laresponsabilitat d’una crisi econòmicaprovocada per l’activitat depredadora de bancsi governs irresponsables és nostra, perquèhem gaudit d’uns drets que, en el fons, no ensmereixíem.

És mentida. Els treballadors i treballadoresde l’ensenyament hem abordat en els últimsanys una tasca de modernització del sistemaeducatiu sense precedents i que ha creat unariquesa immensa en la forma d’unes novesgeneracions que són les millor formades quehi ha hagut mai.

I això, a pesar de no disposar sempre delsuport inequívoc d’unes administracionsconscients i implicades en la tascatransformadora de l’educació.

Si bé és cert que tenim una de les taxesmés altes de fracàs i d’abandó escolar del

nostre entorn socioeconòmic, també és certque el punt de partida era una societathistòricament endarrerida i depauperada. Desd’un punt de vista històric, el professorat ha fetun treball magnífic i ha invertit una inèrcia demisèria i ignorància seculars. A vegades, però,aquest treball és molt poc reconegut: se’ns diuque treballem massa poc, que guanyemmassa, que som uns privilegiats.

No hem d’interioritzar aquests missatges,que només pretenen debilitar-nos perquè, enrealitat, tenim un poder enorme, de la midadel qual donen compte els mitjans ideològics,econòmics i mediàtics que ara es conjuguencontra l’escola pública.

Ajuntem-nos, rompem l’aïllament

Molt sovint, l’aïllament en què vivim aquestsatacs augmenta la nostra ansietat i genera unsentiment d’impotència, respecte al qual pocpodem fer nosaltres, i que a ningú li importa.

La nostra força, la de les treballadores i treballadors, està en el fet que siguemcapaços de compartir la nostra experiència i els nostres sabers, en la unió, en el contacte, a ser conscients que no estem sols si somcapaços de crear i mantindre les nostresxarxes solidàries.

Per això, volem invitar-te a participar, adonar un colp de mà a l’escola pública i alscompanys i companyes que hi treballem i quela fem possible. Ajuda’ns, fes-nos un toc,parlem d’allò que ens inquieta o que ensagrada:n fes un tuit a #mésrespecte,nsegueix la campanya i participa en el Facebook,n comparteix el que vulgues en la web Dóna uncolp de mà, n entra a l’espai de l’afiliació per trobar-te ambels qui som iguals,n implica’t, a la teua comarca, amb els nuclis sin-dicals d’STEPV,nparticipa en les assemblees comarcals i del teucentre…