Més de mil persones podenperdre el seu lloc detreball el proper cursUna enquesta del sindicat preveu que en setembres’igualen les retallades del curs passat

Allioli

> pàg. 8 i 9

Les instruccionsd’inici de cursdonen cobertutaa les retallades

L’onzé congrésactualitza elmodel sindicald’STEPV

El nou sistemad’accés

> pàg. 10 > pàg. 4> pàg. 3

Quaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 244 · Època IV · Estiu 2011Intersindical

INTERSINDICALVALENCIANA

CONTRA LES RETALLADES I PEL VALENCIÀ

> pàg. 2-3

Després del trencament unilateral de part de la Confederació Espanyolad’Organitzacions Empresarials (CEOE) deles negociacions per a un pacte per a la

reforma del marc laboral, el govern vaaprovar la reforma de la negociaciócol·lectiva. STEPV ha manifestat endiverses ocasions que la reforma del model

laboral és necessària, però ha manifestat elseu rebuig a la reforma de la negociaciócol·lectiva que proposa el govern de l’Estatperquè retalla drets laborals i sindicals,marca unes noves regles de joc per aregular les relacions laborals, imposa unarbitratge obligatori que buida decontinguts els convenis col·lectius, permeta les empreses que es despengen delsconvenis marcs, i s’arriba pràcticament al’eliminació de la negociació col·lectiva. Unguany, el de la negociació col·lectiva, que

fins ara havia atorgat seguretat jurídica iregles homogènies respecte de lacompetència mercantil, alhora quereforçava el protagonisme dels sindicatscom a instrument de vertebració del teixitsocial, i constituïa un pilar central delsistema democràtic de relacions laborals.Ara, les coses han canviat.

Milers de personesomplen els carrersde València

> pàg. 9

La reforma de la negociaciócol·lectiva retalla drets laborals i sindicals

EN PRIMER PLA LES RETALLADES EN EDUCACIÓ

244 / ESTIU 20112

ÈPOCA IV - Núm. 244 · ESTIU 2011 · SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍSVALENCIÀ. INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV) DIRECTOR: Joan Blanco COORDINADORA: Rosa RoigREDACCIÓ COL·LABORACIÓ: Marc Candela, Beatriu Cardona, Vicent Esteve, MacuGimeno, Benjamín Giménez, José Luís Grande, Empar Moreno, Juan Miguel Muñoz,Amadeu Sanz, PRODUCCIÓ: Pep RuizDISSENY I MAQUETACIÓ: Gràcia Ausiàs, Jordi Boluda, Amadeu SanzADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan de Mena, 18, baix. 46008València.Telèfon 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 ·allioli.stepv@intersindical.org ·www.intersindical.org/stepv · TIRATGE: 15.000 exemplars · ISSN: 1576-0197 · DIPÒSITLEGAL: V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/075 ·INTERSINDICAL VALENCIANA · ALACANT: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T.965985165 · ALCOI: Oliver, 1-5º. 03802 · T. 966540602 · ALZIRA: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p.16. 46600 · T. 962400221 · BENICARLÓ: Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 ·ELX: Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · CASTELLÓ: Marqués de Valverde, 8.12003 · T. 964269094 · GANDIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700 · T., F. 962950754 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 ·T. 962283067 · UNIVERSITAT D’ALACANT: Edifici Ciències Socials. Tel. 965909512 · UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964728812 · UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018 · UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA: Camí de Vera, s/n. Tel. 963877046 · UNIVERSITAT MIGUELHERNÁNDEZ (ELX): Maximilià Thous, 121 b. Tel. 966225616 · UNIVERSITAT CARDENALHERRERA - CEU: Alfara del Patriarca. Tel. 963877046 · UNIVERSITAT CATÒLICA SANTVICENT FERRER: Godella. Tel. 963877046

El conseller Alejandro, ja és història. Seguint un vell costum queatorga a les persones el benefici de ser capaços de canviar el rumbde les coses, STEPV dóna la benvinguda a José Císcar com a nouconseller d'Educació, Formació –quina?– i Ocupació –quina barrejainnecessària–, i li desitja sort i encerts en el desplegament de laseua responsabilitat.

El senyor Císcar arriba al càrrec en un moment en què s'estàjugant una partida el resultat de la qual serà crucial per a definir elmodel de societat en les pròximes dècades. El diagnòstic de lasituació actual és, si més no, preocupant: la gravetat de la crisieconòmica que han provocat les polítiques de liberalització delsmercats financers i la deriva del model econòmic basat en

l'especulació immobiliària nopoden servir de coartada pera avortar l'incipientdesenvolupament social quelentament s'havia encetat enel País Valencià com aresultat de les inversions enun sector públichistòricament paupèrrim enl'Estat espanyol. Ara que els

agents del poder econòmic internacional enviden contra lesestructures que serveixen de protecció de les persones mésdesafavorides i que són l'única garantia de progrés i de benestar,els poders públics han de servir de tallafocs i defendre els dretssocials i millorar uns serveis públics. I en l'ensenyament valenciàse'ns plantegen desafiaments que transcendiran el perìode d’unalegislatura.

En l'escola hem d'implementar un sistema plurilingüe queassegure la plena competència de l'alumnat en les dues llengüesoficials i, al menys, en una altra llengua estrangera. Això no es potfer a costa del valencià:hi ha maneres de garantir el coneixementde tres o més llengües en l'ensenyament sense sacrificar ni deixard'estendre el coneixement del principal patrimoni cultural del PaísValencià. N'hem de parlar.

Les taxes d'abandonament escolar són una altra dadapreocupant i, tot posant en suspens la interpretació interessada deles estadístiques que fustiguen al sistema com a ineficaç imalbaratador, sembla una obvietat que no es resol amb retalladesen programes d'atenció a la diversitat, que s'han revelat exitosos enla recuperació d'un alumnat que, altrament, quedaria abandonat ala seua sort. O amb retallades en desdoblaments, augment deràtios, reducció de plantilles... N'hem de parlar.

El conseller Císcar comptarà amb la nostra crítica i, si cal, lamobilització, pèrò també ha de comptar amb la nostra voluntat deparlar, de ser capaços de convertir la crítica en solucions, dereprende el debat i la negociació de tot allò que ens afecta i amb elque ens hi juguem molt.

N’hem de parlar.

EDITORIAL

Hem de parlar i buscarsolucions

El conseller Císcarcomptarà amb lanostra crítica i lanostra voluntat deparlar

Allioli

STEPV s'oposa al modellingüístic que planteja laConselleria a l'ensenyamentEl Sindicat planteja un model basat en l’ensenyament envalencià, que garanteix l’adquisició de llengües

AllioliEl nou conseller d’Educació, Formaciói Ocupació, José Císcar, va ratificar la vo-luntat de l’Administració de seguir en-davant amb el projecte de decret queplanteja la supressió de l’ensenya-ment en valencià per al curs 2012/13.

El model que planteja és similar alque s’ha aplicat a Galícia i que hacomptat amb el rebuig de la comunitateducativa gallega. Segons aquest mo-del, s’impartirien les matèries en tresllengües, en una determinada propor-ció. STEPV rebutja aquest model, plan-tejat pel conseller anterior, perquèdóna per suposat que el valencià estàen les mateixes condicions d’igualtatque el castellà, cosa que no és certa, tali com ve denunciant any rere any STEPVen els informes sobre la situació del va-lencià a l’ensenyament. A més, ni estàavaluat ni està consensuat.

L’aplicació d’un model plurilingüenecessita que l'aprenentatge de totestres llengües siga introduït amb crite-ris educatius, segons allò que la psi-colingüística diu sobre l'aprenentatge deles llengües: immersió en les llen-gües minoritzades, assoliment de la lec-toescriptura primer en una de les llen-gües minoritzades i després en la res-ta. L'aprenentatge de diverses llengües

ha de descansar sobre fonaments cien-tífics i no pas ideològics, i menys encarasobre prejudicis.

Per al Sindicat, el model proposat perFont de Mora i ara assumit pel consellerCíscar, no garanteix el compliment de laLlei d’Ús i Ensenyament del Valencià nidels decrets curriculars de primària i se-cundària en el que es refereix a l’adqui-sició de les mateixes competències lin-güístiques en valencià i en castellà.

També és aventurat fer una propos-ta d’un nou model lingüístic sense ha-ver fet ni donat a conéixer una avalua-ció prèvia del funcionament dels pro-grames lingüístics actualment vigentstot posant-los en relació amb els ob-jectius de l’adquisició de llengües.

En eixe sentit, els únics informes co-neguts de la pròpia Conselleria són defa anys i posen de manifest que els pro-

grames que tenen el valencià com abase (PEV i PIL) han complit aquests ob-jectius, tant en adquisició de les llengüesoficials, com d’altres llengües.

Per tot això, STEPV considera que calestendre al conjunt del sistema educatiuels programes d’ensenyament en va-lencià, sobre els quals s’hauria deconstruir un model d’ensenyamentplurilingüe, d'una manera assenyada iplanificada.

Per la seua banda, el Director ge-neral de centres va imposar una MesaTècnica el 29 de juny i una Sectorial el6 de juliol per a negociar l’aplicació deldecret que, tanmateix, es van ajornar pelnomenament del nou conseller i la re-modelació en Conselleria. Així, l’admi-nistració ha manifestat la seua volun-tat de començar la negociació aquestmes de juliol.

La societat valenciana es manifesta contra el decret de plurilingüisme

El 9 de juny, dia de constitució de les Corts Valencianes, es van concentrar milers de persones a la plaça de la Mare deDéu de València, la Casa dels Caragols de Castelló de la Plana i els Serveis Territorials d'Educació d'Alacant en contradel projecte de decret de plurilingüisme de la conselleria d’Educació, convocades per Escola Valenciana i amb el suportd’STEPV i d’altres sindicats, partits polítics i organitzacions de la societat civil. La convocatòria simultània en les tresgrans capitals valencianes va tindre llos a les 19 hores, i per visualitzar al màxim l'aposta pel plurilingüisme es convidàtothom a acudir-hi amb samarretes de colors vius, els colors de la imatge gràfica de la campanya “Sí al valencià”.

La Junta de Personal de València exigeix la retirada del decret sobre plurilingüisme

La Junta de Personal Docent no Universitari de València va aprovar el 6 de juny una resolució que exigeix la retirada de l’esborrany del decret sobre plurilingüisme i en què s’insta a la Conselleria a negociar un model plurilingüe a l’ensenyament que respectel’ensenyament del valencià.

Plaça de la Mare de Déu de València, el 9 de juny (V. FERRI)

ESTIU 2011 / 244 3

Més de mil persones tornaran a perdreel seu lloc de treball el proper cursSTEPV fa una enquesta a centres a partir dels criteris d’inspecció que preveuque s’igualen les retallades del curs 2010/11

Què s’hi ha dit

Comunicat de l’IIFV

L’Institut Interuniversitari de FilologiaValenciana (IIFV) manifesta que “l’ela-boració de la proposta del decret s’hafet al marge de la participació activa delsprofessionals de l’ensenyament i sen-se cap tipus de consens amb els sec-tors educatius als quals va destinat.”

La xarxa Lluís Vives d’universitats

“La incorporació de programes pluri-lingües en cap cas no s’ha de fer en de-triment de la llengua pròpia dels va-lencians o obviant l’experiència positi-va que ha significat el desplegament deles línies en valencià durant els últims25 anys. Ans al contrari, la incorpora-ció de llengües estrangeres hauria deservir per potenciar i millorar els actualsprogrames bilingües i enriquits, que sónels que millors resultats donen enl’adquisició del valencià, el castellà il’anglès.”

Facultat de Filologia, Traducció iComunicació de la UV

L’aplicació d’un decret sobre plurilin-güisme no hauria de tenir, en cap cas,com a conseqüència l’eliminació delsProgrames d’Immersió Lingüística (PIL)ni del Programa d’Ensenyança en Va-lencià (PEV), que s’han demostrat comels més eficaços en l’aprenentatge deles llengües oficials.

Comunicat Adide-PV

Sabem que la conselleria d’Educació nodesconeix el resultats de les avaluacionsdels programes que s’han realitzat enel nostre sistema educatiu, com ara lade Domènech i Zornoza (1996) i les duesde l’Institut Valencià d’Avaluació i Qua-litat Educativa (IVAQUE/IVECE): l’una(2000), de 1228 alumnes de 4t d’ESO, il’altra (2004) de l’alumnat d’educació in-fantil de 14 centres Programa d’Edu-cació Bilingüe Enriquit (PEBE). En to-tes ha quedat patent la superioritat delPrograma d’ensenyament en valenciài del Programa d’Immersió Lingüísticasobre el Programa d’incorporació pro-gressiva i han posat de manifest que elvalencià no és un problema en els es-tudis de l’alumnat sinó, més aviat, lacondició necessària per a l’excel·lència.

AllioliAmb el tancament de grups d’ESOamb 35 alumnes –quan la ràtio legalno permet més de 30–, la no auto-rització de grups de cicles formatiussense un mínim de 25 alumnes en lapreinscripció –que actualment és de12– i la fusió de programes lingüís-tics en valencià i castellà, la Conse-lleria constrenyerà encara més elsistema educatiu públic valencià.Les conseqüències d’aquestes me-sures també afectaran les condi-cions laborals del professorat perquè,en alguns casos, veurà incrementatel seu horari lectiu fins a 20 hores.Aquestes mesures, que incrementen

les retallades que ja va aplicar la con-selleria d’Educació aquest curs, com-portaran l’acomiadament de cente-nars de docents interins, l’incre-ment de desplaçament de professoratfuncionari de carrera i un greu em-pitjorament de les seues condicionslaborals i de la qualitat en l’educació.

Segons una enquesta que ha re-alitzat el Sindicat als centres docents,la previsió de retallades de profes-sorat per al curs que ve seran simi-lars a les d’aquest curs. És a dir, mésde mil professors i professores in-terines no tindran lloc de treball elcurs que ve. D’aquests, 200 corres-ponen al cos de mestres i 900 als

cossos de secundària. De la matei-xa manera, el professorat desplaçatduplicarà, com a mínim el d’aquestcurs.

STEPV ha exigit a l’administracióque pose fi a aquestes retallades, res-taure les plantilles de secundària i FP,que ha denunciat i derogat aquestcurs, i establisca plans reals i efec-tius per a fer front a l’alt índex d’a-bandonament i fracàs escolar, quearriba al 40%. Mentre no es produiscaaquesta rectificació, el Sindicat ani-ma al professorat i a la comunitateducativa a continuar la mobilitzaciómentre la Conselleria no rectifique enla seua actitud.

Els centres responen

IES Pere d’Esplugues

El claustre denuncia que pateix desdel 2009 greus retallades, es pro-nuncia sobre la reducció de recursos:”Estem convençuts que seria un greuimpediment per continuar amb l’or-ganització i marxa del centre el fet dereduir el nombre de grups i per tant,de professorat, ja que sumadesaquestes mesures a les que hem pa-tit enguany serà difícil continuar ambaquest PEC que tan bons resultats pe-dagògics ens han donat al llarg delsanys al centre”.

IES Tulell, Alzira

El Claustre de l’IES n.4 d’Alzira ma-nifesta la seua indignació per la des-aparició de Programes d’Atenció a laDiversitat, Atenció a l’alumnat estra-nger, a més de reforços i desdobles;i l’increment fins a 35 alumnes peraula en ESO i més de 35 en Batxille-rat, així com la impossibilitat de triarla llengua d’aprenentatge i demana laretirada de les dites mesures.

Iniciativa virtual

A la web d’Actuable,s’arrepleguen ad-hesions a la campanya: Per una es-

cola pública i de qualitat: no a les re-

tallades

http://actuable.es/peticiones/per-es-cola-publica-i-qualitat-a-les-retallades

IES Jaume II el Just, Tavernes de laValldigna

El 22 de juny tancada d'alumnat, pa-res i mares, personal no docent i pro-fessorat en protesta pel tancamentdels cicles formatius d'Informàtica denocturn.

IES Tirant lo Blanc, Gandia 

El professorat ha seguit asistint di-lluns de negre al centre sota el lemaDe dol per l'ensenyament públic. La

iniciativa s’ha extés a d’altres centres

IES Alcalans, Montserrat

El 16 de Juny 180 persones, profes-sorat i alumnat, es tanquen per pro-testar contra les retallades. En unaassemblea de pati exposen: “Volemgaudir d’unes aules dignes, la nostrallengua no ha de perdre’s, hem d’es-timular a tots a l’aprenentatge d’a-questa; la cessió de terreny públic pera la construcció d’escola privada su-posa un afavoriment del privilegisd’uns pocs; La substitució efectiva delprofessorat amb baixa laboral en untermini màxim de 7 dies benificiarà di-rectament el ritme de les classes; lesnostres demandes són possibles i peraixò les exigim.”

AllioliMilers de persones, més de 30.000,convocades per la Plataforma perl’Ensenyament Públic van omplir elscarrers de València i la Plaça de laMare de Déu exigint un ensenyamentpúblic de qualitat, el fre a les retalla-des en ensenyament i un model plu-rilingüe que potencie el valencià i nol’arracone.

La comunitat educativa –professo-rat, pares i mares i alumnat- van mos-trat el seu rebuig a les retallades eneducació i pel valencià aquest dissab-te 18 de juny a València. Els partits po-

lítics PSPV, Compromís, EU i ERPV, inomborses entitats cíviques i culturalstambé hi han assistit a la multitudinà-ria manifestació que ha col·lapsat el ca-rrer Sant Vicent de València perquè lagent no cabia ja en la plaça de la Marede Déu, lloc on finalitzava la marxa.

Aquesta manifestació és una se-riosa advertència a la conselleria d’E-ducació i al nou govern del presidentCamps que la comunitat educativano pensa consentir més retallades enensenyament ni la desaparició del’ensenyament en valencià del nostresistema educatiu. Per això STEPV fa

una crida a l’administració perquèescolte la veu del carrer, pose fre a lesretallades i accepte negociar un mo-del plurilingüe consensuat i que po-tencie el valencià. Altrament, les mo-bilitzacions continuaran i la comunitateducativa donarà resposta a les agres-sions a l’ensenyament públic per partdel govern valencià.

Des de STEPV volem agrair a totesi tots la vostra presència en la mani-festació i us animem a mantindrel’actitud de lluita els pròxims mesosper aconseguir l’ensenyament de qua-litat que mereix el nostre alumnat.

Manifestació de la Plataforma de l’ensenyament públic a València, el 18 de juny (GRÀCIA ÀUSIAS)

Milers de persones omplen el carrer aValència contra les retallades i pel valencià

AllioliEl sindicat afirmà que l’ensenyamentpúblic es veurà greument afectat per ladecisió de la conselleria d'Educació detirar endavant amb les instruccions d’i-nici de curs. L’ STEPV ha demanat larestitució de les plantilles de Secundàriai FP, la recuperació de les unitats i delsprogrames necessaris en els centres,el respecte a les línies en valencià i laregulació del model de jornada per alscentres d’infantil i primària i la dotacióen aquests centres de personal d’ad-ministració.

Durant la negociació l’administracióno ha acceptat cap esmena del STEPVa la normativa d’Educació Infantil iPrimària, de Secundària, ni de Forma-ció Professional, cosa previsible, ja queles al·legacions del sindicat anaven di-rigides a la línia de flotació de la polí-tica educativa de la Conselleria, de laqual les instruccions són un mer reflexe.L'administració que treballa amb lesmàximes de les retallades, de l'augmentde ràtios, de la supressió de grups i pro-grames d'atenció a la diversitat i, en de-finitiva, dona l'esquena a la comunitateducativa.

Quant a infantil i primària, el Sindi-cat demanava la regulació de la jorna-da flexible, la dotació de personal d'ad-ministració i serveis i l’ampliació del’horari dels equips directius que cada

vegada han de fer front a més tasquesburocràtiques i de gestió, i la dotació delprofessorat necessari per tal d'im-plantar anglés a l'educació infantil,com marca la LOE.

Quant a FP, STEPV ha demanat unaclariment sobre la instrucció queestà donant la inspecció de no obrirgrups amb menys de 25 alumnes ins-crits, quan el que està regulat és un

mínim de 12 alumnes. El Cap d’Àreade Centres, Alberto Morales, ha ga-rantit que els grups s’obriran amb 12alumnes com a mínim tot i que en lespreinscripcions estan demanant 25.STEPV ha denunciat que aquestademanda està creant una gran alar-ma en el professorat i l’alumnat deFP. En eixe sentit, STEPV aconsellaals centres que denuncien qualsevolincompliment en l’aplicació de lanormativa vigent i que no consentis-quen cap denegació d’obertura degrups si compleixen el requisit d’unmínim de 12 alumnes.

I, quant a Secundària, el Sindicat harebutjat les instruccions perquè donencobertura a les retallades en educació,ja que es basen en l’ordre de plantillesde secundària i FP, imposada per laConselleria aquest curs i rebutjadapels sindicats, per a configurar lesplantilles de Secundària i FP. Com javam denunciar en el seu moment,l’ordre de plantilles dóna coberturalegal a les retallades de professorat queha aplicat la Conselleria aquest curs ique s’incrementaran encara més elcurs que ve.

244 / ESTIU 20114

ACTUALITAT

Se sortegen els tribunalsper a les oposicions de 2007 i les de 2010

Amb i l’assistència dels sindicats i depúblic interessat, el 17 de juny, la Di-recció General de Personal, celebràel sorteig dels tribunals de les opo-sicions d’inspecció de 2007 i 2010. Enel cas de les oposicions de 2007dues sentències havien invalidat lesactuacions del tribunal perquè haviaestat triat a dit i no per sorteig comdiu el RD d’accés. L’acte s’ha realit-zat amb total transparència. En el de

les oposicions de 2010 hi ha hagutparticipació de persones voluntà-ries, tal com estava regulat en la con-vocatòria.

Finalment es mantindran lescomissions de serveis en elsconservatoris superiors

Conselleria ha establert una pròrrogade les Comissions de Serveis als con-servatoris superiors, una vegada des-cartada l’opció de la millora de treballper manca de temps. Les comissionsnomés s’ofertarà al professorat que ac-tualment està en comissions de ser-veis en aquests conservatoris. La Con-

selleria s’ha compromés a negociar elcurs que ve solucions a la problemà-tica de l’estabilitat de les plantilles enels conservatoris superiors.

Es corregirà l’augment de les taxes dels cicles d’art i disseny

La Llei 16/2010, de 27 de desembre, deMesures Fiscals, de Gestió Adminis-trativa i Financera, i d’Organització dela Generalitat ha fixat per al curs queve unes taxes inassumibles per a l’a-lumnat dels cicles d’ensenyamentsprofessionals d’arts plàstiques i dis-seny. Es demanaven 51,81€ per mò-

dul per la qual cosa un cicle sencer(dos cursos) pot costar més de 1.000€.Conselleria ha reconegut que és unaerrada i s’ha compromés amb STEPVper a esmenar-la el més promptepossible.

Més de 3.000 persones per aunes oposicions amb unaoferta de places ridícula

Només 110 places s’ofertaven enles oposicions d’enguany: 80 placesde l’especialitat de Primària en el cosde Mestres, 20 places de Física iQuímica en el cos de Secundària i 10de Serveis a la Comunitat en el cos de

Professorat Tècnic de FP. S’han ne-cessitat 23 tribunals per a les opo-sions de Primària (8 a Alacant, 3 aCastelló i 12 a València), 7 per a lesde Física i Química (2 a Alacant, 1 aCastelló i 4 a València) i 6 per a Ser-veis a la Comunitat (2 a Alacant i 4 aValència) per atendre les 3.000 per-sones participants.

STEPV ja va denunciar, en conéixerl’oferta pública d’enguany, que era ri-dícula i simbòlica i que no complia nitan sols amb el 30% de la taxa de re-posició. Aquesta oferta també respona la política de retallades de profes-sorat que està aplicant des d’aquestcurs la Conselleria d’Educació.

AllioliDurant el mes de juny, s'ha negociat unanova ordre sobre les proves homolo-gades, en substitució de la criticada nor-mativa mitjançant la qual s'han regit elsexàmens durant el dos últims cursos.La negociació de la nova ordre haviacreat expectatives positives entre el pro-

fessorat, ja que l'administració havia tre-ballat el document amb l'Associació deprofessorat d'anglés de València, Ala-cant i Castelló (APAVAC) i amb l'Asso-ciació de professorat de francés (APF).En finalitzar la negociació l’expectati-va s’ha frustrat perquè la Conselleria noha incorporat al text la principal ex-

igència del professorat d’una provaúnica per a tots els centres, com la quees fa actualment a les Escoles oficialsd'idiomes, i com recomanen totes lesinstitucions expertes en l'ensenyamenti certificació de llengües estrangeres.

Ja fa dos anys, STEPV va denunciarque les proves no constitueixen un

avanç cap al plurilingüisme real i efec-tiu no, sinó que són necessàries me-sures com l'adaptació immediata de totsels currículums de llengües estrange-res al Marc europeu comú de referèn-cia, el desdoblament de totes les clas-ses de llengües, la dotació de suficientprofessorat d'anglès per complir la

LOE a infantil, i la formació de tot el pro-fessorat en llengües estrangeres. A mésa més les proves, tal com vaticinàSTEPV en la primera negociació, hanprovocat la reacció contrària del pro-fessorat de llengües estrangeres, al qualhan obligat a elaborar-les i realitzar-les.També han manifestat la seua queixa lesdireccions dels centres educatius per ladificultat de compatibilitzar en un ma-teix espai la realització d'aquestes pro-ves i el normal desenvolupament de lesclasses.

El sindicat creu que una prova úni-ca per a tots els centres del País Va-lencià, tant públics com concertats,és l'unica garantia d'equitat, rigor iuniversalitat.

STEPV rebutja les instruccions d’inici de curspresentades perquè donen cobertura a lesretallades en educacióEl sindicat ha demanat la restitució de les plantilles de Secundària i fp, la recuperació de les unitats i dels programes necessaris en els centres, el respecte a les línies en valencià i la regulació del model de jornada

BREUS

Les instruccions d'inici de curs per l'organització i funcionament dels Centres Específics d'Educació Especialvan ser publicades en 2000. Des d'aleshores, la Conselleria ha anat prorrogant-les cada curs, amb algunesmodificacions. STEPV considera que l'actitud de l'administració no és seriosa, ja que aquesta pròrroga és unreflexe del poc que s'ha fet en 11 anys per aquestos centres en particular i per l'atenció a l'alumnat ambnecessitats específiques de suport educatiu en general.

Aquesta immobilitat normativa ha creat plantilles inestables als centres, un factor essencial per aquest tipusd'alumnat, ja que el criteri per la creació d'unitats no és el mateix que a infantil i primària. Tanmateix, des de fatres convocatòries del concurs general de trasllats, no s'han consolidat vacants, la qual cosa ha estat moltnegatiu per al professorat que hi podria accedir.

STEPV, a més, ha demanat a l'administració que siga especialment rigorosa amb el compliment de ladotació de personal d'infermeria, i que es garantisca la necessària coordinació entre les direccions dels centresi les gerències dels departaments de salut, per tal de regular els procesos i procediments a realitzar pel serveisde salut dins del centre educatiu.

L’administració ha paralitzat la negociació del nou decret d’Atenció a la diversitat

L'any passat es va començar a treballar un nou Decret d'Atenció a la Diversitat, però la negociació es vaparalitzar. STEPV considera aquest nou document absolutament necessari per tal de solucionar la precàriasituació dels CEEE, i per tal de tractar l'atenció a la diversitat des de tots els àmbits i nivells.

ENSENYAMENT D’IDIOMES

Es frustra la negociació que incloïa l’exigència d’unaprova única per a tots els centres del País ValenciàLa prova és l’única garantia d’equitat, rigor i universalitat, segons stepv

L’actualització dels Centres d'Educació Especial, pendent des de l’any 2000

ESTIU 2011 / 244 5

ACTUALITAT

Han estat molts anys d'esforços, treball imilitància per anar fent visible la nor-malitat d'ús del valencià entre els va-

lencians i valencianes. Ha estat un treball pre-ciós del moviment de mestres i un compromisadmirable de les families, i bona traducció d'ai-xò és Escola Valenciana. Ha estat un projecte depolitica pública i un projecte del poble, d'una veuassumida pel poble, en el sentit dels versos d'Es-tellés. Ha estat un moviment, que movent-se haanat trobant les dreceres i camins per continu-ar avançant. Ha estat i és, ara mateix.

Però l'amo ha parlat: "Chaval, déjate de cho-

rradas. Mis clientes piden otra cosa. Menos ton-

terías sobre la raíz cultural y vamos donde está

el negocio. Vamos a por la excelencia, nuestra ex-

celencia. Cámbiame la ley y vamos a ir cambiando

el curso de la historia. Yo te dictaré el curriculum".

És la veu de l'escola privada d'èlit. Eixa que tam-bé mamà la llet dels diners públics, i no en té prou.És el discurs d'un projecte cultural per a la re-producció de la desigualdat social. Tots no somiguals, venen a dir. I jo tinc una escola només pelsmillors. I els millors són sempre els que tenenla pasta. Això venen a dir. I el valencià els molesta.¿No vau vore els videos de l'autoodi? "Perdonad

si se me escapa alguna en valenciano!"

Ai! Ara recorde les classes clandestines de va-lencià a l'Escola de Magisteri a l'inici dels 70. Enshavíem d’amagar! Ha estat una passa de gegant.Tu saps, mestre, mestra, que el teu alumnat ha fetl'escolarització en valencià, i parla i escriu per-

fectament el castellà i pot parlar i escriure qual-sevol altra llengua, de la mateixa manera que sapresoldre un problema de matemàtiques, interpretarun mapa o analitzar un fet històric. És el nostre tre-ball, el treball de mestres, families i estudiants. Peraixò és indignant tenir governants que gestionenl'administració pública al dictat de la voz de su amo.

Doncs a les places de les principals ciutats la veuindignada ha començat a pensar politiques de re-sistència i disenyar formes actives d'anar fent pos-sible altra política. Sumem també aquest particularindignació a les múltiples particulars indignacionsde molts ciutadans i ciutadanes. Això de que uns'alce del llit amb el peu dret, estire els braços, mireper la finestra i diga “Hoy voy a hacer una ley!”, s'had'acabar per sempre.

TEATRES DE L’ESCOLA

És indignant tenirgovernants quegestionen la cosapública al dictat de ‘lavoz de su amo’

La llengua de l'amo

AllioliLa reunió de la Comissió de Seguimentde l’Acord d’Interins per a determinarla provincialització de les borses, pre-vista per al 24 de juny, es va ajornar pelnomenament del nou Conseller d’E-ducació i dels canvis en l’estructura dela Conselleria. La reunió es va realit-zar, finalment, l’1 de juliol, amb les ad-judicacions del cos de mestres enmarxa i sense la restricció provincialactivada, tal com s’havia acordat me-sos abans.

Així i tot, es va aconseguir la pro-vincialització de les borses de mestres

i, fins i tot, l’obertura d’un segon ter-mini de peticions per a tot aquell pro-fessorat que no estava convocat. D’a-questa manera també es garantiaque cap vacant es quedaria senseadjudicar en juliol i que tot el profes-sorat estaria en el seu lloc de treball,en aquella província de la seua prefe-rència i, fins i tot, en centres d’altresprovíncies que voluntàriament ha-gués sol·licitat.

En el cos de secundària i en la res-ta de cossos docents, la provincialit-zació estava condicionada a la cober-tura de totes les vacants, que en el mo-

ment de la reunió de la Comissió deSeguiment, no es coneixien. La fòr-mula acordada per a evitar que cap va-cant es quedara sense adjudicar sis’activava la provincialització va ser lasegüent: en aquella borsa en què, unavegada adjudicades les vacants res-pectant la preferència provincial, siquedava alguna vacant sense cobrirs’adjudicaria d’ofici a partir de l’últi-ma persona del llistat. D’aquesta ma-nera es garanteix, com en el cos demestres, la provincialització genera-litzada a totes les borses i la cobertu-ra de totes les vacants, amb l’excep-ció assenyalada.

La pressió sindical va ser deter-minant per aconseguir la provincia-lització de les borses i el complimentde l’acord d’interins, que STEPV vasignar finalment, precisament per-què la Conselleria garantia aquestapossibilitat i es comprometia a po-sar-la en marxa en les adjudicacionsde juliol.

ADJUDICACIONS TELEMÀTIQUES DEL PROFESSORAT INTERÍ

La pressió sindical garanteix la provincialització de lesborses de treballEls canvis en la Conselleria retarden la decisió amb les adjudicacions de mestres en marxa

JAUME MARTÍNEZ BONAFÉ

Participació massiva en les assemblees informatives sobre el procediment telemàtic d’adjudicacions

AllioliEl 21 de juny va tindre lloc en el Minis-teri d’Educació una primera reunió dela mesa de negociació per a tractar l'es-borrany del futur Reial Decret d'ingrésen la funció pública docent. Durant elmes de juliol la mesa s’ha tornat a re-unir amb la pretensió del ministeri detancar la negociació a final de mes.

STES-i ha reiterat la seua oposicióa aquest debat en considerar que el con-text polític actual no és l'idoni per a ini-ciar aquest procés negociador. El mi-nisteri d'Educació pretén aplicar lanova norma per a la convocatòria d'o-fereix d'ocupació de 2012.

La Confederació d’STEs-i ha de-manat reiteradament al ministeri d'E-ducació durant el curs que ara acaba lapròrroga del sistema transitori d'ingrésen la Funció pública docent previst enla LOE, en considerar que l'objectiu per

al qual va ser creat, disminuir per sotadel 8 % la interinitat en l'ensenyamentpúblic, i possibilitae la funcionaritzaciódel professorat que ocupa aquestes pla-ces, encara no s'ha complit. D’altra ban-da, l'última oferta d'ocupació públicas'ha vist molt significativament afecta-da per les condicions imposades per laLlei general de pressupostos de l'estatper a 2011, amb la limitació al 30 % dela taxa de reposició d'efectius, el quecomportarà sens dubte un augment dela interinitat. Mentre açò succeïxca, noés just abandonar el procediment tran-sitori amb l’elaboració d'un nou R. D.d'Ingrés a la docència que renuncie aaconseguir el fi esmentat . Per açò,STEs-i rebutja l'esborrany proposat i re-clama la seua retirada. D'haver unanova proposta de RD d'Ingrés, aques-ta ha de contemplar un accés diferen-ciat a la docència, com instrument que

garantisca la funcionarització del pro-fessorat interí.

La Confederació d’STEs-i exigeix, amés, que la negociació d'un nou siste-ma d'ingrés s'efectue amb les garan-ties necessàries de temps per a dur-laavant. Garanties, d'una banda, de tempspolític, atès que l'actual conjuntura noés la més apropiada per a iniciar un pro-cés de dubtós final; i d’altra banda, ga-ranties de participació sindical delscol·lectius afectats, immersos ara en lesoposicions i/o fora de les aules. Per aSTES-i, és requisit indispensable que lanegociació s'inicie a partir de setembre,amb el professorat situat en els centreseducatius.

Els marcs que han de definir un nousistema d'ingrés en la funció docent, pera STEs-i, són: � Pròrroga del sistema d'ingrés tran-sitori previst en la LLOE.

� Introducció en el nou esborrany del'Accés Diferenciat. � Proves de la fase d'oposició no eli-minatòries. �Garanties d'objectivitat de les provesi imparcialitat dels tribunals en lesmateixes. �Convalidació total de la fase de pràc-tiques al professorat interí, sense ava-luació final. � Incrementar la valoració de l'expe-riència docent en el barem fins al 45 %,incloent la formació permanent comelement a considerar.

En qualsevol cas, l'Administracióha de comprometre's a negociar una so-lució justa i definitiva per al professo-rat interí. Però el ministeri no té cap vo-luntat d’allargar la negociació. A faltad’alguna reunió aquest mes en la qualel ministeri presente el document de-finitiu que enviarà a les comunitats au-

tonónomas per al seu tractament en laconferència d'educació, cal assenyalarque els responables de l'administraciócentral han insistit en la seua posicióque totes les proves seran eliminatòries,que hi haja una prova en la fase de pràc-tiques per a tothom, un augment del te-mari fins als 60 temes en el cos de mes-tres i de 80 en secundària… Pel que res-pecta a la prórroga de la transitòria, haninformat que estan estudiant les difi-cultats legals que han quedat supedi-tades a l'efecte de la convocatòria de lesoposicions de Madrid, que introdueixuna dificultat addicional en haver-se re-alitzat en un sistema d’oposicions pro-pi i en una data posterior al calendarid’aplicació de la LOE. Si no canvien lesposicions del ministeri, el sindicat pro-posarà mobilitzacions per a setembre.Com sempre, en el web trobareu totala informació actualitzada.

El ministeri s’obstina en negociar un nou sistema d’ingrés a la funció pública docent sense el professorat en els centresEl Sindicat aposta per prorrogar el sistema transitori i negociar el curs que ve el nou accés amb el professorat a les aules i no en el mes de juliol

244 / ESTIU 20116

El projecte de llei d'Igualtat de Tracte també impedeixals centres rebutjar la matriculació d'immigrantsperquè el text prohibeix la discriminació per "origenracial o ètnic". El Govern tracta d'evitar així que el 90%dels alumnes amb dificultats, com els immigrants,siguin matriculats a l'escola pública, segons les dadesde matriculació d'aquest curs 2010/2011. (...) La iniciativa crearà un nou organisme, l'AutoritatEstatal per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació,com a ens independent per assistir als afectats ipromoure fórmules de mediació o conciliació entre lesparts amb el seu consentiment. Aquesta autoritatpodrà investigar per compte propi l'existència depossibles casos de discriminació, a més d'exerciraccions judicials en defensa dels drets derivatsd'aquesta llei. (...) Per al Govern, es tracta d'una llei "marc, integral, degaranties i de dret antidiscriminatori" que abasta totsels àmbits de la vida quotidiana: l'ocupació, l'educació,l'assistència sanitària, l'accés al treball, a l'habitatge iaels serveis socials (...) La futura norma pretén unir enun mateix text tota la legislació antidiscriminatòriaespanyola i les directives europees dictades en aquestmateix sentit. La majoria de països membres de la UnióEuropea, com Alemanya, Holanda o Suècia, ja hanaprovat normes similars.Anna Flotats, Público, 28 de mayo de 2011

RETALLS DE PREMSAPEPE HERRERO

EL PARDALET

A l’intervencionisme moral del’esglèsia catòlica en matèriad’educació sexual, quequalifica l’homosexualitat dedisfunció i adoctrina sobre la“injustícia de l’ús delsmètodes anticonceptius”.

A l’alenada d’aire fresc que ha suposat la presència de les indignades i els indignatsen les places i els carrers, i queens ha recordat que lademocràcia es construeix cada dia

OLI

ALL

Pensades

La fórmula plantejada pel govern valenciàen l’esborrany de decret sobre plurilin-güisme, en què planteja a la comunitat

educativa la proposta “equilibradora” de repartirel temps curricular en un 33% en cada llenguad’aprenentatge: valencià, castellà i anglés, i dei-xa l’1% restant supose que, probablement, peral xinés, ens porta, una vegada més, a indignar-nos contra els qui gestionen la política educa-tiva del nostre país i, una vegada més, hauremde dir que ja ni ha prou, amb els arguments ne-cessaris que seran incapaços de contestar i ar-gumentar. Amb la proposta plantejada, la con-selleria d’Educació peca d’irresponsable, jaque alarma les famílies, l’alumnat i el profes-sorat amb una altra “ocurrència” que des-acredita l’educació valenciana, intenta manipularla comunitat educativa presentant un projecte“equilibrador” de llengües sense cap rigorcientífic ni pedagògic. Altra vegada el consellerd’Educació i els seus tècnics copien fórmules fo-ranes per vendre’ns un model que s’ha de-

mostrat que no funciona. L’ésser humà ésplurilingüe per naturalesa, tots podem ser plu-rilingües, és una capacitat que tenim i que la po-dem desenvolupar si es donen les condicionsidònies, la primera condició és saber d’on par-tim, com s’aprenen les llengües i què neces-sita el nostre alumnat per a esdevindre pluri-lingüe. Encara que no vos ho cregueu les llen-gües tenen ànima i és aquesta “ànima” la queens fa defendre la llengua de la qual hem de par-tir per a poder anar reconeixent les altres llen-gües que ens seran útils en la nostra vida i, comque la vida de cadascú és diferent, els educa-

dors sabem que la llengua ànima del nostre po-ble és el valencià, de què sorgiran les altres. Peraixò, només amb un ensenyament amb plan-tejaments rigorosos i programes plurilingüescontrastats i avaluats que ens indiquen per onhem d’anar i que és el que hem d’evitar, podranfacilitar a les generacions futures i no tan futuresuna formació plurilingüe que ens agrairan. AlPaís Valencià ja tenim els programes contrastatsque sabem que funcionen malgrat els entre-bancs que ha anat posant la mateixa adminis-tració educativa, i són els programes d’ense-nyament en valencià i d’immersió lingüística,funcionen i garanteixen l’equilibri entre el va-lencià i el castellà, després vindrà una llenguaestrangera, només ens falta una cosa, que elsque ens governen s’ho creguen i posen els mit-jans necessaris per a la seua correcta aplica-ció. Siguem positius, reconeguem el que tenimi sabem que funciona, valorem les coses pròpies,respectem el valor de la nostra paraula, delsnostres mots.

Equilibrilingüístic

DES DEL SUD VALENCIÀ

TUDI TORRÓ

Paraules quevalen més quemil imatges

En les aules, un dels exercicis més grati-ficants és treballar sobre els grafitis. Veu-re l’alumnat adonar-se’n que existeix vida

i creació més enllà de les tanques i els apara-dors és com percebre el peix que descobreix elslímits de la seua peixera. Després, ve la recer-ca: murs replets d’imatges, mobiliari urbà ocu-pat per signes diversos, portes de vàters enva-ïts de frases i acudits. “Digues què escrius en elbany i et diré què estudies”, sentència unaalumna: exagerat, però digne grafiti que com-parteix l’efímera glòria de la nostra pissarra.

D’entre totes les discussions que sorgeixen,em quede amb la transgressió visual de la pa-raula. Perquè la protesta política, estètica o amo-rosa s’hi fa visible sobretot en les imatges. So-bre parets o murs virtuals, ens hem acostumata incorporar l’imaginari de l’expressió lliure apartir de metàfores visuals escrites amb l’ae-rosol. I en aquest marc, ha tornat la paraula al

centre de la creació intel·lectual per a ocupar pla-ces i carrers i reconvertir-los en l’autèntic cen-tre d’impacte visual.

Moltes coses hem d’agrair al moviment 15-M; entre elles, la d’haver regenerat l’esperit gra-fiter més anàrquic i subversiu. Qualsevol llen-çol, cartró, tovalló o samarreta ha esdevingut criti proposta. Sobre distints supors materials, la fra-se inicial ha anat metamorfosejant-se gràcies alscontinus debats o a la necessitat d’algú detransgredir la transgressió. Pancartes corregi-

des o ampliades, en lletres diverses i de distintscolors han acampat en la Plaça. Quantes por-tades de diaris, capçaleres de telenotícies iposts en blocs de tota mena s´han guanyataquestes paraules?

Deia Montaigne que en els seus escrits cita-va els altres per a expressar millor el seu pro-pi pensament. I és això el que podem fer a l’au-la, només que amb cites anònimes, comunes, detots.

Als meus alumnes els demane que s’ex-pressen apropiant-se de les inscripcions que mésels afecten. Però jo també ho faig. Ara me n’a-profitaré d’aquest espai i diré que aquesta “noés una crisi, és una estafa”, i que “si no et mousno notes les cadenes” perquè “nosaltres bus-quem raons i ells victòries”. Insistisc que “no somantisistema, el sistema es antinosaltres”. I, so-bretot, estic convençuda que “aquesta revolucióo és feminista o no serà”.

PA I ROSES

MARIA LOZANO ESTIVALIS

Hem d’agrair al moviment del 15-M haver regeneratl’esperit grafiter més anàrquic i subversiu

Les escoles que excloguenper sexe, sense subvenció

Reconeguem el que tenim,valorem les coses pròpies,respectem el valor de la nostraparaula, dels nostres mots

ENTREVISTA

ESTIU 2011 / 244 7

Clara Esteve FerrerEn aquests temps en què el sistema educatiusembla caminar a les palpentes i cap a un ho-ritzó boirós, conversar amb José Gimeno Sa-cristán sobre pedagogia i política educativa és,a més d'un autèntic plaer, una oportunitat perconferir lucidesa a un debat, el del model edu-catiu, que poques vegades s'aborda amb laprofunditat que requereix. La veu d'aquest re-conegut pedagog i pensador, que fins enguanyocupava la càtedra de Pedagogia i OrganitzacióEscolar a la Universitat de València, resulta mésesclaridora que mai en un moment en què, mésque replantejar-nos quin model d'escola volem,es fa necessari donar resposta a una preguntaprèvia: per a què serveix l'escola? A aquest i d'al-tres interrogants ens ha donat resposta Gime-no Sacristán, com sempre sol fer-ho, amb vo-luntat crítica, solidesa d'idees i, per què no dir-ho, un pessiguet de sornegueria.

Com a mitjà de comunicació que som semblaoportú començar aquesta entrevista amb lasegüent pregunta: fins a quin punt creus queels mitjans de comunicació contribueixen auna anàlisi fructífera del sistema educatiu?

Bé, ja saps que en periodisme hi ha una màxima:són notícies només les males notícies. Doncs, eneducació, alguna cosa d'això hi ha. És noticiableallò que sobreïx per alguna raó, no precisamentpositiva, i són menys cridaneres les accions de lagent quan està treballant. Fan més atenció a les

veus altisonants i molt poca al que fan els qui tre-ballen dia a dia tan bé com poden. Quan s'obri elcap a un alumne o un professor, doncs és notí-cia. Que un professor mobilitze tot un alumnat percom és de bo, això no és notícia.

I des de la universitat, quant es contribueix aaquesta anàlisi en profunditat?

Encara que siga una paradoxa, jo crec que en launiversitat el tema de l'educació li importa poc.Tradicionalment se’n desentén, de la pràctica po-lítica i de la del professorat. S'està defenent úl-timament la idea que no ens hem d'immiscir enel que és polític per no contaminar el que és in-tel·lectual amb les desviacions ideològiques,però en educació és impossible parlar sense par-lar de valors, d'ideologia, d'accions… Aleshoresjo crec que la universitat no ha aportat res al de-bat, ni tan sols al de la seua pròpia reforma.

I, què es fa des de la política? L'any passats'intentà sense èxit arribar a un gran pactesocial i polític per l'educació. Creus en aqueststipus d'iniciatives?

El pacte és absolutament imprescindible, ne-cessari i urgent, perquè els reptes són de tantamagnitud, de tant de calibre, que per descomp-tat es tracta d'assumptes d'Estat. És a dir, el fra-càs escolar no és un problema de quatre pro-fessors que qualifiquen malament o de cincalumnes que són ganduls; el problema del fra-càs escolar és un problema cultural del país: te-

nim un professorat, uns pares, un alumnat i, so-bretot, una classe dirigent, que és la que és.

Com és?

De bastant baixa qualitat, especialment al País Va-lencià. Però, d’un poble que és fustigat per un gruppolític i se li dóna suport electoral durant setzeanys, què en pots esperar? Doncs que liquidenl'escola, perquè una altra cosa, no... En aquest trosde carrer, hi ha deu cafeteries en cent metres. Ésa dir, València, i Espanya, en general, són un granbar, però un bar on es parla de futbol no de po-lítica. I no pot ser que aquest país siga tan des-graciat fins al punt de tindre un fracàs escolar delsmés alts de l'OCD; no són els nostres alumnestan genèticament infradotats perquè es produïscaaquest daltabaix.

Un altre dels assumptes que es posà sobre lataula durant el debat sobre el pacte educatiuha sigut el sistema d'ingrés a la docència. Quèen penses, del sistema actual?

És difícil que parle des de l'objectivitat perquèsóc pare d'una víctima. Els últims anys són devergonya: la destrucció del capital juvenil en ladocència per prioritzar l'experiència i l'antiguitatés alarmant. Hi ha quantitat d'estudiants quehan tret un 10 en l'oposició i que no hi poden en-trar perquè després un que ha tret un cinc en-tra perquè té experiència, i açò és un disbarattan gran...

I la solució, quina seria?

A aquests creients de l'experiència se'ls hau-ria de dir el que em deia a mi un professor: “Hiha anys d'exercici que mereixen anys de presi-di”. L'experiència, per si mateixa, no és res. Amés, a València aquest sistema d'oposicions s’a-greuja pel sistema de constitució dels tribunals.Pensar que es presenten professors voluntarisentre els quals tria després la conselleria,implica un deteriorament dels mecanismes le-gals de l'estat de dret, que resulta increïble quepasse desapercebut. Perquè el qui és triat noés necessàriament el millor professor, sinó talvegada el que més ho necessita per motius eco-nòmics o qui té més afinitat amb l'administra-ció. D'altra banda, un bon sistema hauria de va-lorar la qualitat de la formació intel·lectual, elgrau de compromís amb la professió i l'expe-riència pràctica guiada i avaluada, no qualse-vol. Estem deixant entrar gent en la docènciaque no sap parlar, gent que té idees sobre l'e-ducació reaccionàries, gent que és d'infantil peròno ha estudiat els mètodes d'ensenyament dela lectoescriptura, i això és molt fort. El pro-fessorat a Espanya no representa l'elit intel·lec-tual que se suposa hauria de representar.

En aquest sentit, ets partidari de l'avaluacióperiòdica del professorat?

Avaluar sí, però segons com, perquè hi ha pro-fessors que treballen en unes condicions moltmés difícils que altres. I les proves externes sónperilloses quan no es té en compte les variablesinternes. A més, als professors que van obtindrebons resultats se'ls podria motivar de moltes ma-neres, no únicament per la via econòmica com,per exemple, disminució horària, viatges d'estudi...Així, si un professor és meritori en el sistema i lidones una beca perquè se'n vaja a l'institut de ma-temàtiques de Lobaina, doncs això pot ser un pre-mi molt important per a ell.

I què passaria amb aquells professors que nodemostraren que són prou competents?

Jo crec que el professorat és una classe tre-balladora compromesa, com qualsevol altra,però n’hi ha uns quants que desbaraten la fo-tografia. Hi ha un sector que ens fa desmeréi-xer a tots, i a aquests el principal interessat aapartar-los hauria de ser el mateix professorat.Apartar-los seria l'última mesura, això sí,abans caldria fer-los uns quants avisos, com fana Cuba. O a Xile, on ho han pactat els sindicatsamb el govern.

Un altre dels temes d'actualitat són lespolítiques educatives que prioritzenl'excel·lència i que ja s'estan començant aaplicar per exemple a Madrid. Què en penses,d'això?

La via tradicional de la dreta ha sigut apartar els“pobres d'esperit” que, segons PISA, solen co-incidir amb els pobres de butxaca, i ara s'han ado-nat que si això no ho poden aconseguir així, sí quepoden aconseguir-ho fent el contrari: apartant elsmillors. Això, per tant, és molt més que una me-sura puntual: és una estratègia de segregació dela dreta, que no vol educar-se amb els qui no sónde la seua condició social.

En aquesta línia es podria interpretar tambéun dels últims decrets aprovats per laconselleria d'Educació: el decret dels centresplurilingües, que deixa la porta oberta que elscentres puguen fer proves de selecció pertriar els alumnes que formaran part d'aquestsprogrames que, en cada centre, només podranser aplicats a uns pocs grups i no a tots...

Doncs si això és veritat jo crec que fins i tot és in-constitucional, perquè atempta contra el dret d'i-gualtat en l'educació obligatòria. No es poden as-signar més mitjans en l'obligatòria excepte alsmés dèbils, segons el criteri de justícia distribu-tiva, i això que pretenen fer és una desprotecciódels més dèbils. Però és clar, als centres que s'ad-herisquen a aquesta xarxa plurlingüe els pinta-ran d'un altre color, els col·locaran una placa...És increïble, el que fa la política de dretes, i finsa quin punt està buidant el sistema ideològic queningú reacciona contra això. Això és per a portar-ho al Constitucional. En secundària és immorali il·legal. I el pitjor és que el professorat combregaamb aquestes tesis segregacionistes. Ací hi ha unproblema de base, i és que falta un sentit de pera què és l'educació. És a dir, què ha d'aconseguirun sistema educatiu? La justícia o l'excel·lència,la igualtat o la discriminació? I el problema és quel'esquerra ha desdibuixat la seua imatge i el seuprograma. I que el professorat no està ideològi-cament format, no en un sentit partidista, sinó enun sentit ètic.

Una última pregunta per acabar: quin conselldonaries als joves que s'acaben d'incorporar ala docència?

Doncs jo li aconsellaria que visca bé, alegre, con-tent, que vaja molt al cinema, que llija molta li-teratura, i que viatge pel món. Que li agrade el quefa, i que s'acostume a viure en pau amb la in-certesa, és més, que considere la incertesa coma norma de la vida. I que no pague les frustracionsderivades del sistema amb els seus alumnes.

JOSÉ GIMENO SACRISTÁNEXCATEDRÀTIC DE PEDAGOGIA I ORGANITZACIÓ ESCOLAR DE LA UV

“Què ha d'aconseguirl'educació: justícia o excel·lència, igualtat o discriminació?”

Tenim un professorat, uns pares, un alumnat i, sobretot, una classe dirigent, que és la que és

El professorat a Espanya no representa l'elit intel·lectual que se suposahauria de representar

José Gimeno Sacristán, durant l’entrevista AMADEU SANZ

244 / ESTIU 20118

AllioliEls dies 10, 11 i 12 de juny, a la ciutat d’Albora-ia, s’ha celebrat, per onzena vegada, el congrésd’STEPV. El primer va ser l’any 1979 a Elx i va es-tar precedit d’anys de debat sindical sobre quintipus de sindicalisme calia construir. Per a par-ticipar en els debats, opinant i decidint, les per-sones afiliades han sigut convocades a diversesassemblees durant els mesos d'abril i maig, enles quals s’ha debatut i votat esmenes i pro-postes, i s’han elegit les 159 persones de les di-ferents comarques que han actuat com a dele-gades en el congrés.

Els debats han abordat l’actualització de lesposicions referents a la política educativa, el mo-del sindical i la nostra pràctica sindical i orga-nitzativa, l’acció sindical en la universitat i la car-ta financera.

La primera ponència estava orientada adebatre sobre l'exercici de la docència en el se-gle XXI i a analitzar el paper del professoratcompromés amb una educació inclusiva i dequalitat. I tot, després dels canvis legislatiusdels darrers anys i en la perspectiva de nego-ciació de les futures lleis d’educació en el casdel País Valencià i de l’estatut docent en el casde l’estat espanyol.

La ponència constava de diferents blocs re-ferits a les característiques professionalitzado-res del nostre treball, la formació del professo-rat, la formació permanent, la formació inicial…A més, reflexionava sobre l'accés, l'acreditacióde les competències per a l'aptitud docent, la ca-rrera professional i l’avaluació del professorat,el professorat de l'ensenyament privat, o el com-promís amb la igualtat.

En la ponència d’organització s’analitzava elmodel sindical, la nostra pràctica sindical i or-ganitzativa i l’actualització de les estructures or-ganitzatives al context polític i sindical actual.

El document feia una anàlisi dels diversos as-sumptes que han tingut rellevància en els darrersanys per extraure’n així unes conclusions queservisquen per a encarar els nous reptes. En-tre aquests reptes, les eleccions sindicals de

2010/2011; la política formativa del sindicat; elfuncionament dels seus òrgans; les polítiquesd’igualtat de gènere; el paper com a impulsorsde la Intersindical Valenciana, la presència en laConfederació dels STES i la política internacio-nal. Com a conseqüència d’aquestes reflexions,es proposaven diverses mesures d'actuació i lacorresponent modificació dels estatuts.

La tercera ponència estava orientada a ana-litzar la situació de les universitats valencianes

i fixar-hi el treball del Sindicat. Així, s’analitza-va l’autonomia universitaria, els estudis o el fi-nançament de les universitats. També aborda-va el paper del personal docent i investigador iel del personal d'administració i serveis, així comla implantació de l’Espai Europeu d'Educació Su-perior i la situació específica de les universitatsprivades.

Per últim, la carta financera analitzava el pa-per pel qual es regeixen anualment les financesdel sindicat en la línia d’assegurar l’autonomiafinancera que garanteix en cada moment l’e-fectiva independència del sindicat.

Acte inaugural

El dia 10, pel matí, el congrés va arrancar ambl’elecció de la mesa del congrés, la presidènciade la qual va recaure en Manolo Cabanillas queva pronunciar les primeres paraules i va donarpas a la intervenció de les organitzacions con-vidades, una nodrida representació de la co-munitat educativa i d’organizatcions cíviques, sin-dicals i polítiques. Així, va intervindre Toni Gis-bert, gerent d’Acció Cultural del País Valencià;M. Ángeles Llorente, dels Moviments de Reno-vació Pedagògica; Vicent Moreno, presidentd’Escola Valenciana; Juan Miguel García, del sin-dicat USO; Evarist Carbonell, de FSIE; Nines Espí,d’ANPE; Guillermo Martí, de FETE UGT; Migu-el Ángel Vera, de CCOO; Laura Albelda de la Unióde Cooperatives Educatives Valencianes; JoséManuel Boquet, de la patronal CECEVAL; XimoGranya, d’ERPV; Pura Peris, d’Els Verds-País Va-lencià; Juan Ponce, d’Els Verds-Esquerra Eco-logista; Ignacio Blanco, d’Esquerra Unida; En-ric Morera, del Bloc; i Pilar Sarrión, del PSPV.També s’ha llegit el saluda d’Albert Sansano, Co-ordinador de la Secretaría Ejecutiva del Conse-jo Internacional del Fórum Mundial de Educa-ción. La Mesa del Congrés va lamentar l’absència

L’onzé congrés d’STEPV actualitza un model i una pràctica sindical i organitzativaDiferents ponències abordaren l’exercici de la docència en el s. xxi, el model de l’organització,l’estat de les universitats valencianes i la carta financera del sindicat

Van ser elegides les persones que conformaran el Secretariat nacional d’stepv durant els propersquatre anys

Consolidar l’Espai de l’afiliació

El congrés ha decidit donar una passaendavant en relació als serveis que ha deprestar a les persones afiliades,desenvolupant l’Espai de l’afiliació. Eneixe sentit, l’Espai ampliarà els seuscontinguts amb totes aquellesinformacions i estudis que genere elsindicat i que serveixquen per a millorarla participación i promoure els finsd’STEPV en el sistema educatiu icomptarà amb espais específics per arebre les aportacions i la participación del’afiliació en les activitats sindicals,inclosa la participació en els procesosinterns i els negociadors. Per a fer-lopossible, adequara les seues estructuresinternes per coordinar els serveis del’afiliació i, en el primer Consell Nacionalposterior al congrés, presentarà un plade treball específic amb indicació detotes aquelles activitats que depenen deles àrees de treball que siguensusceptibles de ser pròpies de l’afiliació,tant aquelles ja desplegades pel sindicato que puguen ser generades en el futur.

STEPV ha aprovat lamodificació de les seuesestructures de coordinaciódels diferents sectors

Hi van assistir representacionsde sindicats de Catalunya,Euskal Herria, Balears, Aragóo Castella-la Manxa

L’Espai de l’afiliació ampliaràel seus continguts per amillorar la participació i promoure els fins d’STEPV

ESTIU 2011 / 244 9

de representants del PP, així com de la Con-selleria d’Educació i de la Generalitat que tam-bé havien estat convidats.

Per la vesprada, i després de les interven-cions de les persones convidades, es va pro-cedir a la lectura i aprovació de l’Informe delSecretariat Nacional i en dies successius a laresta de documents congressuals. El Sindi-cat es reforça per a fer front a les agressionsa l’ensenyament . Després de tres dies de de-bats, el congrés s’ha dotat d’eines i reflexionsper a fer front a les agressions que està patintel sistema educatiu públic al País Valencià entots els trams educatius.

En eixe sentit, el Sindicat, majoritari en l’en-senyament públic, ix reforçat d’aquest congrésper a contestar la política de retallades ence-tada per l’exconseller Font de Mora en l’en-senyament públic no universitari, que s’in-crementaran el curs que ve, i que s’ha vistagreujat per l’anunci de la supressió de l’en-senyament en valencià.

STEPV ha aprovat la modificació de lesseues estructures de coordinació dels diferentssectors (universitat, ensenyament públic iensenyament privat), s’han marcat les líniesa seguir en l’àmbit universitari apostant de-cididament per un model d’universitat públi-ca i democràtica. També es reaferma en la de-fensa de les condicions laborals dels treba-lladors i treballadores de l’ensenyamentprivat. Finalment, el Sindicat ha iniciat un de-bat sobre el paper del professorat en la societatactual que continua obert, davant la situaciópolítica i educativa generada arran de les elec-cions locals i autonòmiques del 22 de maig iles pròximes eleccions generals de 2012. ElCongrés també ha aprovat tres resolucions,una per a intensificar la relació amb l’afiliació;una altra que aposta per la mobilització de laclasse treballadora i del conjunt de la socie-tat per a posar fre a les polítiques econòmiquesi socials neoliberals dels diferents governs, es-tatal i autonòmic; i una última, en rebuig al re-cent Reial Decret-Llei de reforma de la nego-ciació col·lectiva que ha imposat el govern del’estat.

Elecció dels òrgans sindicals

Amb l’elecció dels òrgans de direcció deSTEPV (Consell Nacional i Secretariat Nacio-nal) ha conclós l’XI Congrés. El Secretariat Na-cional, òrgan executiu del Sindicat, ha estat re-novat parcialment i està format per 16 mem-bres: Miquel Calatayud, Beatriu Cardona,Benja Giménez, Xavi Izquierdo, Carmen Gómez,Marc Candela, Amadeu Sanz, Sònia Ibáñez, Ig-nasi Amorós, Manolo Serrano, Mavi Oliver, JoséManuel López Grima, Bernat Valero, VicentMaurí, Lola Navarro i Rafa Jiménez.

Acte de cloenda

Al Congrés, hi han estat convidades a partici-par representants de sindicats de treballadorsi treballadores d’altres territoris de l’estat comUSTEC-STES (Catalunya), STEE-EILAS (Eus-kal Herria) i d’altres que formen part de la Con-federació d’STES com STEI-i (Illes Balears),STERM (Múrcia), STEA (Aragó) o STECM (Cas-tella la Manxa). També hi han assistit membresde la Confederació d’STES, de la qual STEPVen forma part. Representants d’aquests sin-dicats, juntament amb AFID, sindicat de pro-fessorat interí amb el qual STEPV treballa es-tretament, i membres de les organitzacionsd’estudiants BEA i SEPC, han participat en elsparlaments de tancament del congrés aquestmatí.

Les ponencies i resolucions aprovades elspodeu trobar en l’apartat del congréscorresponent en l’Espai de l’afiliació alqual podeu accedir amb el vostre nom icontrassenya. http://espai.intersindical.org

ENSENYAMENT PRIVAT

244 / ESTIU 201110

AllioliSTEPV ha manifestat en diverses oca-sions que la reforma del model labo-

ral és necessària, però ha manifestatel seu rebuig a la reforma de la nego-ciació col·lectiva que proposa el govern

de l’Estat perquè retalla drets laboralsi sindicals, marca unes noves regles dejoc per a regular les relacions laborals,imposa un arbitratge obligatori que bui-da de continguts els convenis col·lec-tius, permet a les empreses que esdespengen dels convenis marcs, is’arriba pràcticament a l’eliminació dela negociació col·lectiva. Un guany, elde la negociació col·lectiva, que fins arahavia atorgat seguretat jurídica i regleshomogènies respecte de la compe-tència mercantil, alhora que reforça-va el protagonisme dels sindicats coma instrument de vertebració del teixitsocial, i constituïa un pilar central delsistema democràtic de relacions la-borals. Ara, les coses han canviat.

El Reial Decret Llei 7/2011, de 10 dejuny, de mesures urgents per a la re-forma de la negociació col·lectiva, és lanorma que ha aprovat el Consell de Mi-nistres amb caràcter d’urgència, i queestà en vigor des del 12 de juny, l’ende-mà de ser publicada al BOE. El text s’en-via a les Corts per començar el tràmitparlamentari en el Congrés de diputa-des i diputats, que l’ha de convertir en llei.Durant el procés parlamentari sofriràcanvis per la introducció d’esmenes depart dels grups de la cambra. No obs-tant, la norma ja està en vigor.

El Reial Decret-Llei 7/2011 significauna agressió més en la línia de la re-forma laboral i, una regressió en el sis-tema de la negociació col·lectiva perquèredueix els drets que les treballadoresi els treballadors teníem i consideràvemconsolidats:� Incrementa el poder discrecional del'empresariat en matèria de flexibilitatinterna en les empreses. Els dona po-ders per a intervindre en la distribucióde la jornada, els temps de treball, lamobilitat funcional i fins i tot sobre eldespenjament en el compliment delsconvenis.� Es debilita el sistema de negociaciócol·lectiva trencant la garantia que sig-nificava el tindre com a conveni de mí-nims els convenis provincials. Possibi-lita el pactar en l'àmbit de l'empresa persota el contingut d'altres convenis.�Reforça el camí encetat per la refor-ma laboral sobre “l'acomiadament ob-jectiu”, acomiadament indiscriminat,barat i finançat en alguna mesura perl'estat. Inclou un nou reglament sobreels EROS (expedients de regulació de l’o-cupació) que possibilita l'acomiada-ment amb 20 dies d’indemnització (aco-

miadament objectiu) si les empresespreveuen el tindre pèrdues, encara quesiga de manera temporal.�Limita els temps de durada de les ne-gociacions col·lectives:Per els convenis de durada menor dedos anys a 8 mesos.Per els convenis de durada major de 2anys a 14 mesos.� En cas de no obtindre acord empre-sa i sindicats en el temps assenyalat escrea un servei d’arbitratge que dictarà“laudo” d’obligat compliment.� Les empreses disposaran del 5% dela jornada per a distribuir-la segons liconvinga.�Per a modificar les condicions de tre-ball en la empresa s’obri un nou procés:�Consulta per part de l’empresa a lespersones representants , computa unperíode de 15 dies.�Negociació en la comissió paritària unavegada finalitzada la consulta. S’had’arribar a un acord en el termini mà-xim de 7 dies. �Si no s’aconsegueix l’acord hi ha ob-ligació d’acudir a la mediació o arbitratgeque tindrà un termini màxim de 5 diesper a resoldre.

El govern espanyol aprova un reial decret que posa en perill la negociació col·lectivaDesprés del trencament unilateral de part de la CEOE de les negociacions per a un pacte per a la reforma del marc laboral, el govern va aprovar la reforma de la negociació col·lectiva

AllioliLa negociació del VI Conveni col·lec-tiu està en suspens i sense negocia-ció real des del 29 d’octubre de 2009.Mentre no se signe un nou conveni,l’actual es prorroga automàticament.

L’STEPV-Iv, considera que a mésdel que es reclama des de la plata-forma unitària, s'hauria de modificarl'article 9 del Conveni, que dóna tot elpoder a l'empresari per a organitzarel treball del personal contractat sen-se tenir en compte l'opinió i decisionsde les delegades i els delegats de per-sonal. Les patronals no accepten elque es reivindica des dels sindicatsque negocien el conveni –FSIE-USO-UGT-CCOO i CIG–:l’adaptació de lescondicions laborals a la legislació vi-gent (Estatut dels Treballadors, Lleid'igualtat ... etc); permisos per adop-ció i per acompanyar al metge; Com-plements retributius autonòmics; ambcaràcter general es demana un in-crement salarial del 3% per a tots elsnivells, centres i categories; per al per-sonal d’administració i serveis, deles 57 hores a disposició de l'empre-

sa, es demana contemplar com treballefectiu el descans en jornada conti-nuada i que es determinen dos diescontinuats de descans setmanal, enaquells casos que no siga possiblegaudir en cap de setmana del descansd'un dia i mig.

Que pretenen les patronals?

Per la seua part, les patronals redu-eixen la seua proposta d’increment sa-larial a un 1,4% per al PAS i personalno concertat i d’una quantia equivalenta l'increment del mòdul per al perso-nal docent. També pretenen que s’ac-cepte la possibilitat d’ampliar la jor-nada laboral del personal docent en 90hores anuals, sense que siguen con-siderades extraordinàries, per a acti-vitats extraescolars o organitzadesper l'empresa, que serien considera-des com “de lliure oferta per part del'empresa i voluntàries pels treballa-dors i les treballadores”.

En referència a les retribucionsper càrrecs unipersonals, no fan capoferta de millora. D’altra banda, la seuapretensió és que l'ensenyament només

serà gratuït per als fills i filles del per-sonal que treballa al centre, apostantper suprimir les actuals comissionsmixtes de places de gratuïtat.

A més, volen augmentar la jorna-da del personal docent que treballaamb alumnat d’entre 0 i 3 anys, en con-cret i per a mestres, fins a les 1.362 ho-res anuals (32 setmanals); per al per-sonal educador infantil, 1.620 hores (38setmanals); per al personal assis-tent, 1.640 hores (39 setmanals). En re-lació amb aquest personal volen apli-car una distribució irregular de laseua jornada laboral, oferint un mesde vacances, preferentment en estiu,i altres10 dies retribuïts a l'any, segonsel criteri de l'empresari.

Com a novetat respecte a tots elsanteriors convenis, i per primera ve-gada, les cooperatives d'ensenya-ment –a través de la Federació Es-panyola de Centres d'Ensenyamentd'Economia Social (FED-ACES)– vanasseure's a negociar. Així, la mesa denegociació ha quedat constituïda ambles patronals EyG, CECE, APSEC iFED-ACES.

RADIOGRAGIA SOBRE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA A L’ENSENYAMENT CONCERTAT

La negociació del nou conveni, paralitzadaper la negativa de la patronal Mentre no se signe el VIé conveni, l’actual es prorroga automàticament

Com s’estructura legalment la reforma?

Com afecta al sector la nova normativa

Mentre alguna de les dues parts no done per finalitzat el procés denegociació del VI conveni, res no canvia i el final del procés negociador esfarà en base a l’anterior norma. Però si el procés finalitza perquè algunade les parts trenca unilateralment la negociació, s'obrirà una nou procésde negociació i, en aquest cas sí, s’aplicaria el Reial Decret–Llei 7/2011.Amb això, el temps de durada de les negociacions serà limitat a 14mesos. Finalitzat aquest període i si no hi ha acord serà el serveid’arbitratge qui dictaria laudo d'obligat compliment.

Quatres aspectes fonamentals

La nova norma és per al sindicat l'agressió més greu en el món laboraldes fa temps, i que és conseqüència de la reforma laboral introduïda desde fa uns mesos. Per una altra banda quan es signe el nou conveni la novareforma de la negociació col·lectiva ens afectarà plenament, i destaquem4 aspectes:� Jornada laboral: la nova llei contempla un 5% de la jornada de lliuredistribució per part de l'empresari. Al nostre sector es donen duespeculiaritats per al personal docent. Per una banda l'horari lectiu s'had'enmarcar dins del horari de l'alumnat, ja que estem a un sistemaeducatiu. Per altra banda, el conveni ja contempla que la organització deltreball és competència de l'empresari, per la cual cosa l'horari no lectiudel personal docent ja es distribueix a criteri del titular.� La possibilitat de que l'empresa puga agafar-se a les claúsules dedesvinculació salarial s'amplien, ja que ara només falta que esprevinguen pèrdues. Al personal amb pagament delegat és difícil que aixòli afecte, ja que cobra directament de la Conselleria. A la resta delpersonal sí que li pot afectar.� Es preveu que a la empresa es puga negociar un nou conveni perbaix dels mínims que marca el sectorial. L'únic que necessital'empresa es arribar a un acord amb els representants delstreballadors de l'empresa i, en cas de no produir-se, hauria dedecidir un servei d'arbitratge.� Quines persones formen el servei d'arbitratge? Encara no està definitaquest órgan ni la seva composició, però sembla clar que l'administraciótindrà molt a dir. Per la qual cosa els interessos d'aquesta podrancondicionar les decicions d'aquest servei.

ESTIU 2011 / 244 11

AllioliEn el Ple del Observatorio Estatal de la

Convivencia Escolar de l’1 de juny, es vapresentar una eina virtual que permeta cada centre educatiu avaluar l'estat dela convivència en el seu àmbit. Aquestinstrument és una de les aplicacionsque es desprenen de l'informe sobrel'estat general de la convivència esco-lar en el conjunt de l'Estat, publicat a fi-nals del curs 2008-09, només que ambla part dedicada al professorat, i que esva completar a començament del curspassat amb sengles parts sobre les fa-mílies i sobre l'alumnat des d'unaperspectiva de gènere.

Aquesta ferramenta es pot trobar alweb del Ministeri d'Educació amb to-tes els elements informatius que per-meten aplicar-la, tot i que només estroba en castellà, raó per la qual elscentres amb altres llengües oficialsn'haurien de fer la seua corresponentadaptació, com és el cas de moltscentres valencians.

El sindicat no ha comprovat ni laseua utilitat ni la mecànica de l'apli-cació, raó per la qual no pot emetreuna opinió valorativa. No obstant,quant a l'informe estatal del qual pro-cedeix, cal subratllar que les perso-nes que van dirigir l'estudi ja van con-siderar en els seu moment que no hihavia dades que avalaren les dife-

rents, però convergents, iniciatives degoverns conservadors per a l'apro-vació de les anomenades lleis d'au-toritat del professorat, ni pel grau deconflictivitat, ni per les necessitats ex-plicitades pel professorat, les famí-lies o els estudiants. Els resultats d'a-quell informe (elaborat amb la par-ticipació de 6.000 docents, 23.000alumnes i més de 10.000 famílies)deixaren clar que no hi havia motiuper a l'alarma social que s'estavacreant aleshores, tot i que sí que hi haproblemes que cal atendre adequa-dament. L'informe, a més, propor-ciona bones “pistes” per tal d'enca-rar la solució d'aquestes problemes.

De fet, al final del curs passat es vapresentar un altre document amb 17mesures de política educativa que in-tentaven concretar actuacions, una deles quals és la ferramenta d'auto-diagnòstic esmentada.

Per l’Observatorio Estatal sabemque cada comunitat autònoma dispo-sa del seu propi estudi, si més no pelque fa a les dades, així com pel que res-pecta a cadascun dels centres que hivan participar en l'estudi.

Com l'Observatori per a la Convi-vència Escolar adscrit a la Conselle-ria d'Educació, Formació i Ocupació nopermet la participació de la comuni-tat educativa (al contrari que l'Obser-vatori Estatal, on sí que està repre-sentada), els representants del pro-fessorat no tenim accés a la informacióque s'hi genera. No obstant, us con-videm a entrar al web per si, en algunmoment, es dóna a conèixer el treballrealitzat.

L'Observatori estatal crea una ferramentavirtual per a avaluar la convivència en cadacentre escolar

AllioliArran de les presions de l’arquebis-bat de València, la conselleria d’E-ducació ha reduït dràsticament, du-rant el curs 2010/11, la realització delPrograma d’intervenció en educaciósexual (PIES) que venia impartint-seen els instituts a tot l’alumnat de ter-cer d’ESO. Dissenyats per la Direcciógeneral de salut pública, el progra-ma era impartit per personal sanitario de l’àmbit educatiu que haguera re-alitzat un curs formatiu supervisatcientíficament per especialistes ensexologia, que garantien el rigor me-todològic i pedagògic del seu contin-gut.

L’arquebisbat ha oferit a la Con-selleria un programa alternatiu basaten les recomanacions de l’InstitutoJuan Pablo II que introdueix una visiómés acord amb la seua visió moral dela conducta humana. En el seu tema-ri alternatiu cataloga l’homosexuali-tat com a “disfuncionalitat”, classifi-ca la bondat dels éssers humans enfunció de la seua capacitat per a viu-re en família, i adoctrina sobre la“injustícia de l’ús dels mètodes anti-conceptius”.

En resposta a aquest intent de laconfesió catòlica d’immiscir-se enl’espai públic amb la col·laboració del’administració educativa, una sèried’associacions de la societat civil i

sindicats, entre els quals estàSTEPV, han constituït la Plataformaen defensa d’una educació sexualcientífica, i que va ser presentada enroda de premsa el 13 de maig a la

seu d’Intersindical valenciana. LaPlataforma promou la continuïtat dela impartició dels programes inclo-sos en els PIES, sobre la base legalexistent i d’acord amb els principis

científic i pedagògics que han avalat,entre d’altres, el 13é Congrés mun-dial de sexologia o la mateixa con-selleria de Sanitat de la GeneralitatValenciana.

Es constitueix la Plataforma per una educaciósexual de base científicaRespon a les concesions de la conselleria d’Educació a la pressió de l’arquebisbat de Valènciaperquè reduisca dràsticament la realització dels PIES

Reivindicacions de la plataforma

� L'educació sexual ha de tenir obligatòriament un punt de vista racional,científic i no doctrinal. No es tracta d'inculcar als xiquets i adolescents lamoral d'una o altra confessió religiosa, sinó d'abordar la sexualitat des dela perspectiva del consens de la comunitat científica internacional.� La plataforma denúncia, per tant, la ingerència de l’arquebisbat en elsPIES i rebutja el material elaborat pel mateix o organitzacions afins, sentun material doctrinal i no tècnic, per al qual existeixen, en tot cas, altresàmbits (parròquies, assignatura de religió, activitats extraescolarsvoluntàries, família, etc.).� Els alumnes d'ensenyaments obligatoris tenen dret a una educaciósexual científica i racional, independentment del centre al que vagen i delmodel familiar dels seus pares, com que una educació racional i científicano pot ser objectada per motius ideològics, molt especialment perquèafecta a la salut pública de tota la població.� Per tant, la plataforma sol·licita el manteniment dels Programesd'Intervenció en Educació Sexual, amb continguts contrastatscientíficament, tal com estaven dissenyats des de la Conselleria de Sanitati impartits per professionals educatius i sanitaris, i per a tots els centresd'ensenyaments obligatoris de la Comunitat Valenciana.

Web de l'Observatori per a la Convivència Escolar, adscrit a la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació:http://www.edu.gva.es/eva/val/conv_observatorio.htmWeb del Observatorio Estatal de la Convivencia Escolar, adscrit al Ministeri d'Educació:http://www.educacion.gob.es/horizontales/ministerio/organos/observatorio-convivencia.html

La intenció del llibre és expressar laconvicció que l’àmbit escolar és l’espai idoniper ensenyar l’alumnat a pensar i adquirirla capacitat crítica que és la base perfomentar la llibertat de pensament, deconsciència i expressió, i que açò és noméspossible en un model d’escola pública ilaïca. Aquest intent desperta enormesresistències polítiques i religioses quepretenen entrebancar l’avanç en la nostrasocietat d’aquest model en la mida que

suposa una pèrdua de control social, moral ipolític sobre la ciutadania per part de lesinstitucions que el detenten. Els assajoscontinguts en el llibre repassen el contexthistòric i polític, tant a l’Estat espanyol comeuropeu, així com analitzen les implicacionsper a col·lectius com el les dones del’ocupació de l’espai públic, en especiall’escolar, per la confesió religiosa, iaprofundeixen en l’estat actual de laqüestió. Entre les autores del llibre hi ha la

companya d’STEPV, María Ángeles Llorente,que hi contribueix amb el text “Laicismo yeducación pública en el Estado español.Cómo construir la democracia”, on afirma,entre d’altres que són las “jerarquíaseclesiásticas ancladas en el pasado las queobligan a que escuelas e institutos debanimpartir dos horas lectivas más (…) que bienpodrían emplearse en otros usos muchomás necesarios desde el punto de vistaeducativo.”

Europa Laica compila en Aprender sin dogmas un grapat d’assajos que defenen i fomenten el sentit d’un ensenyament laïc actual

Polítiques educatives

Acte de presentació de la Plataforma a la seu d’STEPV AMADEU SANZ

244 / ESTIU 201112

Polítiques d’igualtat

Allioli “En moments de crisi, de retallades,les dones sempre patim un poc més”afirma l’área de la dona de la Inter-sindical. “Els avanços socials i políticsestan en perill, no podem baixar la gu-àrdia i hem de treballar en positiu”, ad-verteix. Per eixa raó, el Sindicat ha po-sat en marxa la campanya Més cor-responsabilitat, més treball digne, pervisibilitzar des d’una perspectiva de gè-nere la crisi i les propostes per avan-çar en la millora de la situació de lesdones.

Exigim corresponsabilitat

Les responsables sindicals consta-ten que tot i que les dones s’han in-corporat al món del treball remunerat,els homes no ho han fet al del treballdomèstic i de cura i atenció. Una si-tuació que s'agreuja amb les polítiquesneoliberals que s'estan adoptant ambl'excusa de la crisi, i que segueixen per-petuant aquests rols. Des de l’àrea dela dona es denuncia que l'origen d'a-quest repartiment desigual està en ladivisió sexual del treball, en el model:home sustentador, dona dedicada a lacura. I insisteixen a explicar que“malgrat que la nostra preparacióacadèmica és major, la nostra pro-gressiva incorporació al mercat labo-ral, la fem en desigualtat de condicionsi arrosseguem aquestes diferències alllarg de tota la nostra vida”

Les dades de la desigualdat

Les dones tenim més taxa d'inactivi-tat laboral i d'atur. El primer trimes-tre d'enguany la taxa d'atur femení ésd'un 21,94 per cent, al costat del 20,76per cent del masculí.�El 40 per cent de les persones en atursón joves, i més de la meitat són do-nes amb formació bàsica o superior. � Un 80 per cent dels contractes atemps parcial es concentren en lapoblació femenina. �A la Unió Europea la taxa d'ocupacióde les dones es redueix en 15 puntsquan són mares, mentre que en els ho-

mes augmenta en 6 punts. D'altrabanda, dones amb una preparacióacadèmica superior han d'abandonar

el mercat laboral perquè no poden con-ciliar la criança amb el seu treball. � Només un mínim percentatge dels

permisos de maternitat són gauditspels pares, el mateix passa amb les ex-cedències per cura de familiar. �Les dones hem de treballar 418 diesenfront dels 365 que treballen elshomes, per a poder percebre el ma-teix salari. En els dos últims anys al'Estat espanyol, com a mitjana, els sa-laris dels homes han sigut un 25 percent superiors als de les dones. � Només el 30 per cent de les donesarriba a el 100 per cent de la seua pen-sió. Una de cada quatre dones majorsde 65 anys està sota el llindar de la po-bresa.

Les dones davant les retallades

El manifest de la campanya, accessi-ble des de la web del sindicat, fa un re-pàs exhaustiu a les conseqüènciesque les retallades tenen sobre les de-sigualtats de gènere en l'àmbit del tre-ball assalariat, domèstic i reproductiu.Des de la supressió de les línies desubvenció a programes d'igualtat querepresenten un pas arrere important,passant per la la modificació de la ne-gociació col·lectiva que acaba amb lagarantia de la negociació i regulació deles condicions de treball. Des de la de-nuncia de la falta d'inversió pública enescoles infantils de 0 a 3 anys o cen-tres de dia fa que les dones tinguenmés difícil conciliar la vida personal ila laboral, fins la denuncia que la cri-si està servint d'excusa per a no dedi-car els recursos necessaris per aldesenvolupament dels plans d'igual-tat, tant en les empreses com en lesadministracions públiques.

I per què és pitjor per a les dones?

� Reforma de les pensions: l'aug-ment del còmput de jubilació de 15 a25 anys és pitjor per a les dones, ja quetenen majors períodes d'inactivitatpels anys dedicats a la cura. L'extra decotització de 9 mesos (fins a un màximde 2 anys) per cada criatura no com-pensa els anys que les dones hi dedi-quem. � Ampliació edat de jubilació als 67anys afecta la salut de les dones, a cau-sa de les dobles i triples jornades re-alitzades al llarg de la vida laboral. � Un 51,38 per cent de les pensionis-tes ho és per un dret derivat, la majo-ria per viduïtat. A més, un 70,63 percent de les persones que percebenpensions no contributives són dones.

La corresponsabilitat en positiu

La igualtat de gènere és necessària pera reordenar l'economia i distribuirequitativament el treball i els recursosnecessaris per a un desenvolupamentsostenible. I les mesures en postiu quees reclament des del sindicat són, enprimer lloc, la corresponsabilitat en lacriança i l'educació dels nostres fills ifilles, perquè les empreses tinguen lesmateixes obligacions amb hòmens idones, repartiment equitatiu del treballdomèstic i de la cura de les personesen situació de dependència, inversió enserveis públics com escoles infantils de0 a 3 anys i centres d'atenció a perso-nes dependents o centres de dia, ra-cionalització dels horaris laborals i re-ducció de la jornada,

La crisi empitjora la situaciósocial de les donesIntersindical valenciana enceta una campanya per exigircorresponsabilitat i treball digne per a les dones

AllioliEl Plenari de la confederació STEs-I, re-unit a la localitat d'Almagro (Castella LaManxa), els dies 18 a 19 de juny de 2011,va acordar donar un suport total al pro-jecte de Llei d'Igualtat de Tracte. D'a-provar-se aquesta LLei, el Reial Decretpel qual es regula la concertació de cen-tres privats amb fons públics s'hauriade modificar per a impedir que es con-tinue concertant centres que segregu-en l'alumnat pel sexe.

Després de la sentència del Tribu-nal Suprem, a l'abril de 2008, que ator-gava a les diferents administracionseducatives la competència per a man-tenir o rescindir concerts als centresque segreguen l'alumnat en funció delseu sexe, i la decisió d'algunes Comu-nitats Autònomes de no concertar alscentres que no imparteixen educaciómixta - Andalusia, Balears, Catalunya,Castella-la Manxa, Cantàbria- enfrontd'altres que, com Madrid, confirmen que

l'ensenyament segregat no és impedi-ment perquè aquests centres reben fi-nançament públic, l'Organització deDones d'STEs ja vam denunciar ales-hores que concertar la segregació esuna “il·legalitat i un frau de llei” apel·lanttant a l'article 14 de la Constitució("Els espanyols són iguals davant la llei,sense que puga prevaler discriminacióalguna per raó de naixença, raça, sexe,religió, opinió o qualsevol altra condi-ció o circumstància personal o so-

cial."), com a l'article 84.3 de la LOE so-bre admissió d'alumnat, una denúnciad'una situació que s'anunciava clara-ment com a característica de la políti-ca educativa del PP.

Responsables de l’Organización deMujeres –OM- dels STEs han declarat“No podem donar per vàlids els argu-ments que s'esgrimeixen per a justifi-car pedagògicament les bondats d'a-questa segregació, doncs no entenemuna educació que ignore la realitat so-

cial. Una societat que és mixta no potacceptar que les xiquetes i xiquets re-ben una educació per separat. Perdescomptat, no podem acceptar queamb finançament públic, es continuedonant suport a aquest tipus de pràc-tiques en, si més no, 50 centres con-certats.”

Des d'STEs-I van reiterar el suportal projecte de Llei d'Igualtat de Tracte,i la modificació consegüent que s'-hauria de fer tant de la LOE com delReial Decret que regula els concerts, enel sentit de no finançar amb fons públicscentres que segreguen l'alumnat en raóal sexe. El Consell Escolar de l'Estat jaha donat suport a aquesta eventual mo-dificació, entenent que s'ha d'acabaramb una discriminació que no cap enl'ordenament legal.

STEs a favor del projecte de Llei d'Igualtat de Tracte i encontra de segregar l'alumnat per sexe amb fons públics

No podem baizar la guàrdia i hem de treballar en positiu AMADEU SANZ

Qui i quan es promou el qüestionari?Des del servei de prevenció de riscos del’administració educativa es promogué enabril una avaluació de la percepció de riscospsicosocials per al personal docent i nodocent que treballa en centres públics de laComunitat Valenciana. Així mateix, es vaadvertir que sobre l’obligatorietat de lacooperació en l’avaluació, segons la llei dePrevenció de riscos laborals.

Què hi han dit els sindicats?Totes les organitzacions sindicals STEPV,CCOO, ANPE, UGT i CSIF valoren positivamentque es promoga una avaluació dels riscospsicosociales, però han manifestat el rebuig ala metodologia proposada per l’administració.

Quins són els motius dels delegats idelegades de salut laboral?El qüestionari de valoració de la percepció deriscos psicosocials de docents no s'ha sigutconsensuat amb els agents socials, ni hi hagaranties que aquest mètode siga vàlid nifiable, perquè no està acreditat ni avalat percap organisme oficial de reconegut prestigi.

En demanar el qüestionari les dadespersonals de qui el respon no respecta laprivacitat i l’anonimat, condicióimprescindible si volem obtenir uns resultatsreals i no desvirtuats metodològicament.

1 2 3 4

ESTIU 2011 / 244 13

La reforma laboral i de les pensions,les retallades en despeses socials i elcreixement de l’atur evidencien el

malestar social i laboral que fa ben poc haesclatat en les places de moltes ciutatsespanyoles. Amb les reformes, en elscentres de treball han aparegut novescondicions de treball que comporten nousriscos laborals lesius per a la salut de lestreballadores i els treballadors. Així, cobrenimportància i extensió els riscospsicosocials de la salut (RPS). Totes lesdades apunten que existeix unacorrespondència entre temps de crisi il’augment considerable dels RPS. En 1986l’Organització Internacional del Treball (OIT)va definir els riscos psicosocials com elresultat de la interacció entre el contingutdel lloc, l'organització i gestió del treball i laresta de condicions ambientals id’organització, d'una banda, i les aptituds,competències i necessitats dels empleats,per una altra. L'experiència i percepciód'aquestes interaccions afecta a la salut iseguretat de les treballadores i delstreballadors, i els resultats de lesorganitzacions.

Els factors de riscs psicosocials de la salut

Els factors que influeixen sobre els RPStenen el seu origen en l'organització.L'abordatge més complet se centra en elssegüents: a) les exigències psicològiques –quantitatives, cognitives i emocionals–; b) elcontrol sobre el treball –habilitats iautonomia, control del temps, sentit del

treball i la implicació/integració enl'empresa–; c) el suport social de companys,companyes i direcció –temps de disposicióde la informació; definició del rol i conflictes,qualitat del lideratge, relacions socials isentiment de grup, i l'ajuda de companys,companyes i direcció–; d) el desequilibrientre l'esforç i les compensacions rebudes –salari, tracte just, control de l'estatus–.

La situació més negativa per a la salutseria la de l'alta tensió: altes demandes isota control, combinades amb un baixsuport social. A aquests factors d’anàlisi calafegir d’altres que agreugen la situació peral col·lectiu de les dones treballadores i lapertinença a classes socials més baixes queemmalalteixen més, viuen menys anys iamb més incapacitats laborals que lespersones de classes social altes.

Podríem fer un quadre a part ambaquesta dada

RPS en l'ensenyament.

La incidència dels RPS en l'ensenyament ésconeguda. En l'Enquesta Nacional de laGestió de la Seguretat i la Salut en lesEmpreses 2009 un 14,1% del total de lespersones participants identificaven l'estrès,depressió o ansiet com un risc laboral. EnAdministració Pública i Educació i Transporti Comunicacions el percentatges era méselevats –32,60% i 31,80%–.

Entre el professorat, inestabilitat iinseguretat laboral

Hem vist com els RPS tenen el seu origenen l'organització de les empreses, i com lanormativa exigeix que s'integre i s’avalue la

prevenció en totes les decisions i nivellsjeràrquics. Tota norma que modifica lescondicions laborals ha de ser participadapels òrgans de seguretat i salut laboralscorresponents, Comitès provincials oComissió Sectorial de Seguretat i salutlaboral. Però la conselleria d’Educació no hoha fet.

La denúncia unilateral per part de de laconselleria d’Educació del Decret deplantilles, i l'eliminació de desdobles iprogrames educatius, ha situatl'organització educativa en un climad'inestabilitat i inseguretat global, a mésd’impedir la programació i planificacióadequada de grups. Una actuació de tantarepercusió entre el professorat, no hauriad'haver-se pres amb tanta lleugeresa. Entreel professorat s’ha generat malestar,descontentament i estrès.

La retallada d'hores, per al professoratd’FP, que implica una modificació de lescondicions de seguretat i salut del treball,també augmenta potencialment el nivell deriscos en seguretat, higiene industrial,ergonomia i psicosociologia. Per eixa raó, enl'últim Comitè de seguretat i salut laboral esva sol·licitar una avaluació de riscos.

En aquesta mateixa línia, entenem que elprojecte de la Generalitat Valenciana sobretrilingüisme crea un marc educatiu negatiuper a les condicions de treball.

Si bé es cert que qui governalegítimament ha de desenvolupar la seuapolítica, també és ben cert que hi haelements de l'organització laboral tanimportants, que la seua modificació no potfer-se precipitadament si altera

substancialment el marc laboral. I encararesulta més important que es tinga d'unavaloració científica adequada.

Les organitzacions sindicals handemostrat sobradament la seua voluntat departicipació i compromís. Però també hemde denunciar allò que entenem que està almarge de la pròpia normativa, com lesexigències als equips directius respecte a laprevenció, o el qüestionari sobre RPS que haelaborat la pròpia conselleria d’Educació,sense que els Comités de salut laboralhagen participat, i que a més a més, des dela nostra opinió, vulnera la confidencialitat,exigeix una obligatorietat –que és dubtosad’entrada– i no permet atribuir l'origen delsriscs a qui realment l’ha provocat, laconselleria d'Educació i el Govern valencià.

José Luis González Meseguer és delegat deprevenció laboral.

Temps de crisi, temps de riscos psicosocialsJOSÉ LUÍS GONZÁLEZ MESEGUER

Salut laboral4 raons en contraEL QÜESTIONARI DE PERCEPCIÓ DE RISCOS PSICOSOCIALS

Els factors que influeixen en els riscos psicosocialstenen el seu origen en l’organització

L'experiència d'aquestesinteraccions afecta la salutde les treballadores i delstreballadors

Des que vaig assumir la secretaria delComitè de Salut Laboral de València,l’any 2008, molts han sigut els acords

i pocs els resultats per l’actitud d’unaconselleria d’Educació poc interessada enactuar de manera seriosa en una políticabàsica per a una administració moderna.

Aquestos tres anys han estat marcats perdues circumstàncies ben contradictòries.D’una banda la unanimitat en prendre elsacords tant en la permanent com en el plenaridel Comitè de salut laboral; una unanimitatsense discrepàncies, entre les diferents

centrals sindicals i la administració, poc usualen d’altres àmbits de negociació irepresentació. I a l’altra banda una aplicaciósota mínims dels acords unànimes, per partde la conselleria d’Educació. Màxim acord,mínima aplicació de l’acord. I com s’explica lacontradicció? L’exconseller Alejandro Font deMora ha mostrat ben poc interès per aquestesqüestions, i ha arribat a nomenar durant elstres últims anys tres caps de Servei deprevenció.

Amb el primer cap de servei, JuanMartínez, s’acordà crear la figura delcoordinador/coordinadora de salut en cadacentre docent. Una funció que assumiria

un membre del claustre amb una reduccióhorària de dues hores setmanals i ques’havia d’ocupar entre d’altres coses encol·laborar en l’elaboració i implantaciód’un pla de prevenció, el control de laseguretat de les instal·lacions del centre ila implantació d’hàbits per a millorar lasalut del docents i l’aparició de riscoslaborals. Amb aquest cap de servei tambées va acordar el document per adaptar elsllocs de treballs per al professorat ambproblemes de salut, amb l’objectiu demillorar les condicions del professoratafectat i la productivitat del centre. Dosacords aprovats en la negociació que, noobstant, la Conselleria no ha volgut queentren en vigor.

Amb la següent, Sonia Latorre, bonesparaules però pocs avanços concrets. I,finalment, amb Luis Gómez s’ha engegatun pla de vigilància de la salut del personaldocent no universitari, però sense mitjans.Un avanç més simbòlic que real.

I mentrestant i per la via dels fetsconsumats, s’ha produït un atac als comitésde salut laboral, perquè l’administració vadecidir retirar les hores assignades alsdocents que ocupaven les presidències i lessecretaries dels comités laboralsprovincials, per al curs 2010-2011. Unadecisió que en la pràctica ha suposat deixarsense efectivitat uns òrgans que s’havienconvertit en una molèstia.

Però encara més, la Conselleria haseguit avançant unilateralment, i malgratl’oposició dels sindicats, ha distribuït un testde riscos sociolaborals i un protocol deprevenció a les empreses que prestenserveis als centres docents, amb contingutsno consensuats, i a carregat els equipsdirectius amb les funcions que lacoordinació de riscos laborals teniaassignada.

Rosa Clement és secretària del Comité deSalut Laboral de València

ROSA CLEMENT

De l’acord al desacord:l’administració desfà tres anysunanimitat

244 / ESTIU 201114

Si una cosa tenen en comú plantes com la po-mera, la perera, el nesprer, el codonyer, l'a-metler, la prunera, el cirer, la bresquillera...etc, és que, a més de ser arbres fruiters cone-guts i estimats per tots nosaltres, pertanyen ala mateixa família, les Rosàcies, de la quetambé en són membres altres arbres del gè-nere Crataegus, potser ja no tan coneguts; emreferisc a l'arç blanc o espinalb (Crataegus mo-

nogyna), en castellà espino de flor blanca, espi-

nalbo o espino albar, i a l'atzeroler o ceroler(Crataegus azarolus). La paraula crataegus quedenomina el gènere prové del grec krataios,que significa “força”, “vigor”, la qual cosa ex-plica que el peu d'arç blanc s’haja fet servircom a patró per uns altres fruiters de la ma-teixa família. Així, atzerolers, pereres i pruneresempeltats sobre l’arç blanc beuen la saba vivi-ficant del vigorós tronc sobre el que creixen i,d’eixa manera, es reencarnen cada estiu ennous i agradables fruits. Degut a la seua lon-

gevitat i al fet què està armat de fortes i lace-rants espines, l'arç blanc ha estat utilitzat aNormandia, des de temps immemorials, per aconstruir tanques per barrar el pas en grangesi així delimitar els cantons de les propietats ru-rals. A més, l’arç blanc ha passat al subcons-cient col·lectiu de molts països europeus, comara a Sèrbia i Croàcia, on la fusta ha esdevingutl'estaca idònia per matar els llegendaris vam-pirs, o a Anglaterra on, des del segle X, va servenerat pels cristians anglesos atés que se liatribuïa l'origen de la corona d’espines.

Un dels aspectes mes cridaners de la plan-ta es l’espectacular floració de flors blanques quecobreix l'espinós esquelet de la planta en iniciar-se el bon temps. D'ahí l'origen de la fitonímia ambquè és coneguda la planta als diversos indretson creix (en llatí, alba espina). L'associació entrel'inici de la primavera i la florida d'aquestaplanta ha estat constant en moltes cultures; aixíl'1 de maig els creuaments de camins s’ornaven

amb garlandes de les flors més característiquesdel moment, com ara les de l’arç blanc; a llocscom la serradada pirenenca del Cadí, s’eixia alcamp la vespra de l’1 de maig –el 30 d’abril, fes-tivitat de Sant Pere Martir– i s’hi escampaven gar-landes d’arç blanc per afavorir les collites de lanova estació.

Quan la tardor anuncia els primers freds hi-vernals, l’arç blanc ofereix un nodrit mostrari defruits comestibles, les cireretes de pastor, d'es-cassa polpa però d’un atractiu i brillant color ver-mell que pengen en abundants ramellets al’espera de ser menjats pels ocells frugívors.També han format part de l’alimentació huma-na més antiga, com ens recorda el català PiusFont i Quer (1888-1964): “Las majuelas (un delsnoms castellans del fruit) fueron pasto del hom-

bre desde remotas epocas, cuando todo aprove-

chaba para su mantenimiento; en las habitaciones

lacustres prehistóricas se han hallado restos de

ellas, principalmente los cuescos de sus frutos”.

El contrast entre la "marea blava" i el Mo-viment 15-M, ens ha interpel lat a la re-flexió. Més enllà dels possibles perills de

tot moviment social, com interclassista o falt deradicalitat per no impugnar en realitat el siste-ma, sinó només pels seus "excessos", ens que-da el regust de la mobilització social. La gent s'al-ça contra la imposició d'una societat declients/consumidors, colonitzats en el seu ima-ginari col·lectiu i les seves consciències, mit-jançant la manipulació de la cultura i els mitjansde comunicació. Per això, l'acció cultural, la con-sideració de les seves polítiques, l'educació, sónpart de l'adquisició d'una consciència crítica i po-lítica, en el que l'educació hauria de ser central.Un exemple paradigmàtic, en el cas del govern

valencià, com a reacció a les seues polítiques demalbaratament i especulació, i sense conside-rar l’impactes mediambiental i social, ha estatl'aparició de plataformes ciutadanes com els Sal-

vem, que suposen un acte de reafirmació socialciutadana, amb la reivindicació alternativa del te-rritori, els models urbanístics, l’organització delsseus recursos i del paisatge, que són un excel·lentobjecte d'anàlisi i estudi escolar.

Això suposa identificar amb claredat elsnous subjectes educatius en les nostres socie-tats tant en l'àmbit formal, no formal i informal,de manera que ja no és possible fer distincionsen les esferes de responsabilitat totalment se-parades. El educatiu es converteix en un projectesocial i cultural comunitari. El problema és la pre-

sa d'una consciència que relacione els interes-sos pràctics concrets amb l’interés un canvi pro-fund del model de desenvolupament, relacionantla sostenibilitat del planeta amb alternatives lo-cals i globals.

L'escola s'ha de ser un lloc on crear i afavo-rir espais d'ús públic, per desenvolupar els pro-jectes culturals populars, i permetre territorisfísics i simbòlics per a l'intercanvi cultural en-tre realitats diferents, però que constitueixen unbagatge identitari d'origen, que ha de ser inter-subjetivado i redefinit de manera crítica.

Potser una conclusió del que ha passat ambel 15-M siga el plantejar fins a quin punt el de-bat educatiu forma part realment de les basessocials i dels partits.

ALLEGRO MA NON TROPPO

JOSÉ A. ANTÓN VALERO

Hem de fer-nos presentsals carrers, als camps, enels arxius, per recordarque no hi ha oblit.

El 15M i l’educació

NATURA VALENCIANA

INTERNACIONAL

Fent camí

AllioliEl Congrés Mundial de la Internacio-nal de l'educació (IE), tindrà lloc a Ciu-tat del Cap, Sudàfrica, del 22 al 26 dejuliol de 2011. El congrés, que se ce-lebra cada quatre anys, i és el major òr-gan de decisió de la Internacional del'Educació, determina les polítiques, elsprincipis d'acció i els programes del'organització. El pròxim congrés técom tema principal "Una educació dequalitat per a construir el demà." i vaser decidit pel Consell executiu almarç de 2010, i serà tractat amb unasèrie de subtemes com ara: �Aconseguir una educació de qualitat � Una educació integradora per a unasocietat integradora

� Els sindicats treballant junts a nivellnacional i internacional � El futur de l'educació més enllà dela crisi econòmica

A més, el congrés tria als membresdel Consell Restringit (Presidència,Vicepresidència i Secretaria General)i els altres membres del Consell Ex-ecutiu de la IE. El Congrés Mundialtambé adopta el pressupost general idetermina les quotes d'afiliació.

El congrés hauràd’elegir els i lesmembres dels seusòrgans directius

“Una educació de qualitat per a construir el demà”, lema del sisè congrés de la Internacional de l'educacióTindrà lloc a Sudàfrica del 22 al 26 de juliol i s’hi debatrà sobre estratègies sindicals globals i sobre polítiques integradores en educació

JOAN PÉREZ ALBERO

El gènere ‘Crataegus’:l'arç blanc o espinalb

Què és la IE?

La Internacional de l'educació (IE) és la federació d'organitzacions querepresenta a 30 milions de docents i altres treballadors i treballadores del'educació, a través de les seues 402 organitzacions membres en 173països i territoris. La Confederació STES-intersindical, a la qual pertanySTEPV, és membre fundacional de la IE.

http://www.ei-ie.org/spa/El cinqué congrés de la IE es va celebrar a Berlín en 2007 (HTTP://WWW.FLICKR.COM/PHOTOS/30593921@N03/)

Escrits

Escletxes per a la llenguaculta en el 1939

Dibujo: artes plàsticas y visua-les,Francisco Esquinas i Mer-cedes Sánchez Zarco (coords.),Graó, Barcelona 2011, 188pàg.Les bones pràctiques quepresenta estan basades en les

experiències personals dels autors, en el conei-ximent de l’alumnat i els centres i en els seuesinvestigacions i innovacions. Presenta projectescom Del joc de l'art a l'art del joc o Homenatge tri-

dimensional a M.C. Escher.

Pequeños grandes científi-cos, Irmgard M. Burtscher,Narcea, Madrid 2011, 144 pàg.A través de més de cinquan-ta senzills experiments esproposa guiar activament lesi els científics menuts cap a lacomprensió de les propietats

de l’aigua, de l’aire o dels fenòmens atmosfè-rics. Les activitats estan adreçades al treball enpetit grup i van acompanyades de preguntes perestimular la curiositat de l’alumnat jove.

Didàctica de las matemáti-cas, Jesús María Goñi (coord.),Graó, Barcelona 2011, 178pàg.El llibre se centra en la lògi-ca de les accions professio-nals unides a la pràctica do-

cent en el procés d’ensenyament i aprenentat-ge de les matemàtiques. Tracta les finalitats, laproposta de tasques, l’avaluació, la planificaciócurricular, els processos d’aprenentage i l’ac-ció comunicativa.

Reacciona, José Luís Sam-pedro i altres, Aguilar, Ma-drid 2011, 169 pàg.Un dels llibres de referènciaper a entendre l’actual cri-si econòmica, política i so-cial, i que expressa algunsdels plantejaments de mo-

viments socials com el recent del 15-M. Invo-ca a la responsabilitat de la ciutadania perquèprenga postura i actue i es comprometa, es-perançada, amb el bé comú.

Enric Valor. Estudi i compromís per la llengua, Jo-sep Daniel ClimentEdita: Acadèmia Valenciana de la Llengua.València, 2011. 378 pàg.Aquesta obra és la número 12 de la col·lecció

Recerca, especialitzada en l’estudi i investiga-ció sobre la llengua. Enric Valor i Vives (Castalla,1911 - València, 2000) ha sigut una de les per-sonalitats valencianes més significatives en l’es-tudi i difusió del valencià. Al llarg de la seua vidasempre va demostrar una decidida actitud cí-vica en defensa de l’ús social del valencià, com-promís que el va portar a publicar centenarsd’articles sobre llengua en la premsa valen-ciana, fer de professor dels cursos de llenguade Lo Rat Penat, ser responsable de la revis-ta Gorg, elaborar nombroses obres gramaticalsi lexicogràfiques i crear una importantíssimaobra literària.

Aquest estudi ofereix una completa pano-ràmica d’Enric Valor com a estudiós i divulga-dor del valencià, i tot això aprofitant l’avinen-tesa que el 2010 vam commemorar el desè ani-versari de la seua desaparició i el 2011celebrem el centenari del seu naixement.

Així mateix, l'obra estudia detalladament elconjunt d´activitats lingüístiques i culturals du-tes a terme per Enric Valor i recull i inventariaels estudis i investigacions que s´han publicatsobre la seua vida i la seua obra.

ESCRIT AVUI

ENXARXATS �

ESCRIT AHIR

Si Freud va remarcar com tot individu sent un"malestar amb la cultura" pel límit que aques-ta imposa, Woody Allen, reflecteix a Midnight inParis com per a certs individus la cultura se sentamb certa malenconia. Malenconia perquè algunacosa li falta. I com que falta quelcom, anhelen al-tres cultures, o millor, anhelen altres èpoquesculturals. Èpoques culturals on l'individu éslliure per realitzar els seus somnis, els seus de-sitjos. Èpoques culturals "daurades", sense fal-

ta, sense límit i, per tant, imaginàries. El prota-gonista de l'última pel·lícula de Woody Allen sentaquest malestar malencòlic per l'època culturalen què viu i té la seua "època daurada": els anysvint i trenta del segle XX. Tota labellesa cultural de la nostra his-tòria germina per aquest per-sonatge en aquestes dècadesen les tertúlies, les festes en elscafés de París. París amb totsels seus artistes, Picasso, Dalí,Buñuel, Hemingway, Fitzge-rald, Stein…, són la fantasiaimaginària per al protagonista.Midnight in Paris és un relatfantàstic, un conte de fades. Ales dotze de la nit, el personatge principal es tras-llada en el temps: del París de S. XXI al París de

principi del segle XX. I en aquest París, cada nitfins a la matinada, sent l'amor, l'art, el desig perla vida. En realitat, en aquestes sortides nocturnesper un París anacrònic, deixa de sentir la por…

la por a la mort. Com tot con-te fantàstic, al final del recor-regut per aquest París fora deltemps el personatge ha d'a-conseguir l'experiència ne-cessària per dur a terme elseu desig. Per això, haurà detrencar amb una vida satis-factòria a nivell econòmic iemocional, però amarga en lasolitud. Només llavors podràarribar a ser un escriptor de

vida bohèmia al París del segle XXI. Pura fanta-sia imaginària.

Una fantasiaimaginària

EN PANTALLA

Midnight in ParisDirector: Woody Allen. Guió: Woody Allen.Repartiment: Quen Wison, Rachel Mc Adams,Marion Cotillard, Michael Sheen, Kathy Bat,Carla Bruni, Kurt Fully. Fotografia: DariusKhondji. EUA / 2011.

BEGOÑA SILES OJEDA

FERRAN PASTOR I BELDA

El valor de les imatgeshttp://www.cinescola.info/

Sempre s'ha afirmat que una imatge val més quemil paraules. En l'actualitat, es tracta d'una exa-geració nostàlgica. El desgast també ha arribatal món de les imatges, de la ficció. Però pot la fic-ció cinematogràfica ser un recurs didàctic útil al'aula?. Una part significativa de realitzadors es-

tan convençuts de fer les seues produccions ambla intenció d'entretindre, no d'ensenyar res, i que,per contra, recreen realitats i, per tant, les de-formen. Però pot la deformitat cinematogràficaser un recurs útil a l'aula?.

Què s'ha fet de Freinet?http://www.icem-pedagogie-freinet.org/

Celéstin Freinet fou, sens dubte, un dels mésgrans innovadors en matèria de tècniqueseducatives. Però li hem perdut el rastre. Laseua empremta ha anat desdibuixant-se ambel pas del temps. Ja no se'l recorda, ni elmencionen ja els gurús postmoderns, malgrat

que, amb la introducció de les novestecnologies a l'educació, aquest autor hauriad'haver reviscolat al recer de l'accessibilitatdels nous recursos a l'abast de l'alumnat i delprofessorat que fan que l'experiènciaeducativa siga més autònoma i creativa, puravivència.

El protagonista sentla malencolia del'època cultural enquè viu i té la seua"època daurada"

Malgrat la repressió durantel mateix 1939 hi va haverun poc de vida escrita per ala llengua

És ja nombrosa la bibliografia sobre l’intent de ge-nocidi de la llengua catalana del primer fran-quisme. Malgrat la repressió durant el mateix 1939alguns clavills permeteren un poc de vida escri-ta per a la llengua. Sens dubte, el més important,però no pas l’únic, va ser la publicació del tercertom de la monumental Bibliografia de la Lengua

Valenciana de Josep Ribelles Comín dedicat alssegles XVII i XVIII. La publicava a Madrid el Pa-

tronato de la Bibiloteca Nacional. Aquesta obra, quepretenia compilar tota la producció impresa en ca-talà al País Valencià, va guanyar el 1905 un con-curs amb premi d’edició de l’obra –el volum an-terior s’havia publicat durant els anys 20–. El fettenia la seua importància perquè el voluminós lli-bre –més de 500 pàgines–, imprés amb la re-glamentària àguila franquista va fer un gran ser-vei a la memòria col·lectiva del lector culte va-lencià. Atés que Ribelles, a més de descriure lescaracterístiques dels llibres que compilava, hi afe-gia un text significatiu extret dels mateixos. El re-

sultat és una veritable antologia de textos en va-lencià d’aquells segles entre els quals hi podemtrobar-ne alguns denunciantl’estat de postració social de lallengua i reivintdicant-ne lanormalitat literària i culta quetot i escrits en els segles XVII iXVIII eren de rabiosa actualitaten el País Valencià de 1939.Paga la pena que en transcri-bim algun, com ara aquest pa-ràgraf de la famosa dedicatòriaque Marc Antoni Ortí adreça alsJurats de la Ciutat de Valènciaen el seu llibre Siglo Quarto de

la Conquista de Valencia, publi-cat el 1640. el qual transcric totrespectant l’ortografia del text:“perque si en algun temps (y tan antich que yo nolhaja alcançat) solia ferse tan gran estimacio dela llengua Valenciana, que quan en les juntes de

la Ciutat, estaments y altres comunitats, algu delsvalencians ques trobauen en elles se posaua a

parlar en Castellà tots los de-més s´enfurien contra ell,dientli, que parlas en sa llengua;es ara tan al reves , que casi entotes les juntes se parla enCastella (…)”. No cal dir que elcastellonenc Ribelles Comínva ser un deixeble conseqüentde la Renaixença que, entrealtres coses va publicar unacol·lecció de llibrets de tema va-lencià a Barcelona. Conseqüenti ben informat, no debades en elseu lloc d’arxiver de la Diputa-ció de Barcelona va tenir un au-xiliar impagable per als seus

treballs; la biblioteca que Marià Aguiló va donara aquella institució, uns dels pilars de l’actual Bi-blioteca de Catalunya.

ESTIU 2011 / 244 15

L’última

244 / ESTIU 201116

Temps de canvi i de descans

Quan era jove tenia presa per passar a unanova etapa de la vida. La primera que re-corde va ser per a superar els dotze anys,

edat suficient per a que em deixaren entrar enuna sessió que els dimecres programava el cine“de arriba”, a Cheste, on vivia.

Després vingueren altres etapes: passar elscatorze, els dihuit, els vint-i-un... sempre espe-rant accedir a experiències noves. Amb el pas deltemps l’aspiració ha derivat a esperar l’arriba-da de l’estiu, un temps per a desconnectar de lafeina diària.

Però si cada any té un estiu, la vida sindi-cal sindical també disposa de períodes es-pecials que esperem amb ansietat. Si a Mo-rella esperen el nou sexenni, en el sindicat es-perem un nou estiu quadriennal que tanca uncurs de quatre anys i que, en aquesta ocasió,ha sigut tens i complicat, farcit d’esdeveni-ments esperats alhora que imprevisibles:eleccions sindicals –el nostre exàmen–, elec-cions autonòmiques –que aporten nous go-vernants–, congrés d’STEPV –que actualitza

politiques i renova compromisos–… i tot aixòsempre que el curs no vinga carregat de sor-preses.

Els darrers quatre anys han estat intensos,d’una activitat caracteritzada per un permanentestat de mobilització. Però, a més, en una situacióde beligerància de l’administració educativavalenciana inèdita quant al bloqueig, sectarismei virulència, en especial contra el nostre sindi-cat, acompanyada per un antisindicalisme po-pulista i, en el marc estatal, d’unes polítiques ne-oliberals agressives no esperades d’un partit quese reclama d’esquerres.

En eixe context, les eleccions sindicals hantancat la primera part del cicle quadriannual demanera satisfactòria, atorgant a STEPV la setenamajoria sindical.

A final de curs hem anat de congrés. Enguanytocava a València. Hem debatut i hem triat no-ves persones que tindran el compromís de co-ordinar el sindicat el proper quadrienni.

Hem viscut moments memorables, com la ce-lebració dels primers vint-i-cinc anys d’aques-

ta revista, hem posat en lletra la nostra històriaamb el llibre sobre els nostres primers trenta-cinc anys, hem celebrat i homenatjat a com-panyes i companys jubilats. Però també hem plo-rat per la sobtada desaparició de amics i ami-gues que tant estimàvem: Toni, Xavi, Mingo, Pep,Empar... i tants altres més.

Del resultat de les eleccions autonòmiques nohem extret grans novetats. O potser si, amb unparlament valencià més plural i amb un movi-ment ciutadà obert i assembleari que aposta perrefrescar la vida politica i ciutadana.

Fa quatre estius, amb la concertació dels bat-xillerats s’accentuava la política privatitzadora.Poc després s’iniciava la fase de les ocurrències.S’ha acabat el curs. Dolçaines i tabals resonenal llarg del país. El conseller Alejandro “l’inau-gurador” ja no està, però nosaltres ens quedem.

Comença un nou quadrienni. Una etapa s’a-caba i una altra comença, sense sorpreses. Jasabem la feina que ens queda a fer. Alguns, finsi tot, canvien de lloc.

Benvingut l’estiu. Ens l’hem guanyat.

EL MORTER

JOAN BLANCO PAZ

Comença un nouquadrienni. Una etapas’acaba i una altracomença, sense sorpreses.Ja sabem la feina que ensqueda a fer. Alguns, fins itot, canvien de lloc.

La Confederació d’STEs-Intersindical va celebrar del 17 al 19de juny la seua Conferència Sectorial d'Educació a Almagro(Castella-la Manxa) Els debats van girar entorn al compromís del professorat amb el sistemapúblic en un context marcat per la deriva conservadora generalitzada. En unsmoments en els quals l'ensenyament públic es troba amenaçat en quasi totala Unió Europea pel neoliberalisme més bel·ligerant i per impúdics intents demercantilització, STEs-Intersindical ha d'aprofundir en les seues anàlisis pera definir una acció sindical precisa, alhora que combativa i responsable. Ser elmodel sindical més votat en el conjunt de l'Estat situa a la confederaciódavant el compromís de respondre adequadament a les demandes delssectors més compromesos del professorat.

AllioliAmb la participació de quasi un cente-nar de profesores i professoros de totl’estat, del 27 al 29 de maig s’han ce-lebrat a Aguilar de Campoo (Palència)les Jornades sobre l’Educació en elmedi rural organitzades per la Confe-deració STES-intersindical. Aquestajornada ha continuat la línia encetadafa uns mesos per l’organitzada perSTEPV a Montixelvo. Entre els debatsdestaquen el corresponents a grups detreball i ponències sobre formació ini-cial i permanent; renovació i innovacióeducatives; itineràncies, incentius, re-sidència i arrelament; prevenció deriscos i salut laboral; les dones en elmedi rural, l'escola rural en les lleiseducatives, la diversitat de l'escola ru-ral en l'estat espanyol. També es pre-sentaren diferents experiències edu-catives com les Escoles Camperoles, laUniversitat Rural Paula Freire, la Uni-versitat Popular Palencia, o el Prees-colar Na Casa de Galícia.

De les conclusions destaca la ne-cessitat d’un tractament adequat i mo-tivador en la formació inicial del pro-

fessorat que contemple la realitatdel medi rural, la consideració dedeterminats llocs de treball com decaràcter singular, la dotació de re-cursos e incentius adequats, afavorirl’estabilitat en les plantilles i equipsdocents, vinculant els requisits per ala seua provisió a projectes educatiuos.D’altra banda es va aprovar l’elabo-ració d’un estudi de les condicions delprofessorat itinerant en tot l’Estat, ate-ses les distintes realitats, que con-temple la normativa aplicada, el con-cepte d’itinerància i àmbit d’aplicació,la jornada laboral amb itineraris enquilómetres i reducció d’horaris, subs-titucions, compensacions econòmi-ques i d’altres tipus, dietes, segurs,tractament de la prevenció de riscoslaborals, itinerància i maternitat…En la jornada també van participar di-ferents representants de l’adminis-tració entre els quals destaca el trac-tament de la formació professional enel medi rural a càrrec de Soledad Igle-sias, subdirectora general d’Orienta-ció i Formació Professional del Mi-nisteri d’Educació.

JORNADES DE LA CONFEDERACIÓ D’STES

L’educació en el medi rural, a debatEs van celebrar entre el 27 i el 29 de maig en Aguilar de Campoo (Palència)

S’elaborarrà un estudide les condicions delprofessorat itinerant entot l’Estat

Cal un tractamentadequat en la formacióinicial que contemple la realitat del medi rural