Dibuix per a pissarra: L’EFECTE HIVERNACLE reflexions ...

Apèndix 1.1 – Efecte hivernacle

Apèndix 1.1

Dibuix per a pissarra: L’EFECTE HIVERNACLE

La terra sense atmosfera. La temperatura mitjana seria de ‐18°C – i així no hi podria haver vida. La llum del sol arriba a la superfície de la Terra i es transforma en energia tèrmica. L’energia tèrmica es reflecteix a l’espai exterior. (Una part de la llum entrant es reflecteix de nou a l’espai immediatament com a llum. Per tal de simplificar el dibuix, això aquí no ho representem).

Dibuixa una atmosfera al voltant de la segona esfera. Escriu “atmosfera” – perquè la paraula no la coneix tothom. Fes uns quants punts dins l’atmosfera per simbolitzar les molècules de gas. Esmenta alguns gasos – per exemple, l’oxigen, el diòxid de carboni (dibuixa’ls en colors diferents). Comenta que n’hi ha més. La llum del sol arriba a la superfície després de travessar l’atmosfera i es transforma en energia tèrmica. Una part de l’energia tèrmica es reflecteix cap a l’espai exterior i una altra es manté dins l’atmosfera pels gasos d’efecte hivernacle, per exemple el diòxid de carboni. A causa de la composició de l’atmosfera fa cent anys la temperatura mitjana de la terra era de +15°C. Aquest es és l’efecte hivernacle natural que permet la vida a la terra. Fes molts més punts a l’atmosfera de la tercera esfera. Simbolitzen l’augment d’emissions de CO2‐com a conseqüència de l’activitat humana: en cremar combustibles fòssils, que contenen carboni, emetem CO2 a l’atmosfera. Com a resultat, l’atmosfera es torna menys permeable a l’energia tèrmica i així emmagatzema més energia d’aquest tipus. Per aquest motiu la temperatura mitjana de la Terra augmenta progressivament. Durant els darrers cent anys, la temperatura mitjana ha augmentat fins a +15,8°C. Aquest és l’efecte hivernacle causat per l’activitat humana i causa el canvi climàtic que estem vivint ara.

Llum del sol + reflexions terra + equador atmosfera + molècules de gas

Experiment COM FUNCIONA L’EFECTE HIVERNACLE

Apèndix 1.2

A més de l’explicació sobre l’efecte hivernacle que hem dibuixat

a la pissarra amb les imatges de l’apèndix 1.1, l’experiment que

us descrivim a continuació es pot fer servir per ajudar els nens i

les nenes a explorar la transformació de l’energia de la llum en

energia tèrmica i l’efecte hivernacle.

Necessitem:

un pot gran de vidre

un termòmetre

film transparent

una mica de terra negra

Per preparar l’experiment:

Poseu la terra dins el pot.

Tapeu el pot amb el film transparent.

Poseu el pot a l’ampit de la finestra, si fa sol. Si no en fa, poseu‐lo sota un llum.

Mesureu la temperatura del pot cada cinc minuts.

Anoteu els resultats que aneu obtenint.

(Aquest experiment es pot fer en grups o bé davant de tota la classe).

Possibles variacions

Agafeu un segon pot, poseu‐hi un paper blanc al fons i seguiu el mateix

procediment que amb el pot anterior. El paper blanc reflecteix una part més gran

de la llum, per tant la temperatura es mantindrà més baixa.

Agafeu un segon pot amb terra negra, però no el tapeu. Seguiu els mateixos

passos que amb l’altre pot. En aquest cas, s’hauria de produir un efecte

hivernacle molt menor.

Apèndix 1.2 – Experiment efecte hivernacle

VALORS DE REFERÈNCIA PER FER LES MESURES A

pèndix 1.3

Valors de temperatura: Segons el RD 1826/2009 de 27 de novembre que modifica el Reglament d’Instal∙lacions tèrmiques en els Edificis (RITE), s’estableixen limitacions referents a la temperatura interior de locals com:

Administratius.

Comercials: botigues, supermercats, centres comercials, etc.

Pública concurrència.

Culturals: teatres, cines, auditoris, centres de congressos, etc.

Establiments d’espectacles públics i activitats recreatives.

Restauració: bars, restaurants, cafeteries.

Transport de persones: estacions i aeroports.

Concretament els següents valors:

Temperatura mínima a l’estiu: 26ºC.

Temperatura màxima a l’hivern: 201‐21ºC.

Sent l’humitat relativa entre un 30 % i un 70%.

Tot i que no hi ha les escoles com una categoria específica, entenem que són locals de pública concurrència i agafem aquests valors com a referència. Valors d’il∙luminació: Segons la norma DIN 5035 sobre il∙luminació d’espais interiors (també a la UNE EN 12464 de la “Iluminación de los lugares de trabajo”) els nivells d’il∙luminació especifiquen que:

Per una escola en general: 400 – 700 lux.

Si volem concretar:

Auditori i sales esportives: 100‐300 lux.

Aules2: entre 300 i 500 lux

Laboratori i biblioteca: 500 lux (mínim).

1 L’Institut Català d’Energia a Catalunya recomana 20 ºC. Posem el dos valors per tenir un rang de referència.

Apèndix 1.3 – Valors de referència

2 Per les aules es recomana entre 250 i 700 lux (300 lux per aules amb infants i 500 lux per aules d’adults).

Apèndix 1.3 – Valors de referència

A més, els socis alemanys del projecte concreten més valors per altres espais de l’escola: Valors de temperatura:

Espai ºC Observacions

Aules 20 – 22ºC Nosaltres podem mantenir els 20‐21ºC.

Altres estances, gimnàs 15 – 18ºC

Lavabos, 18 ‐ 20ºC

Passadissos, escales 14‐17ºC

Valors d’il∙luminància :

Espai LUX Observacions

Aules 300 Nosaltres podem mantenir entre 300 i 400 lux.

Passadissos i escales 200

Lavabos 300

L’heu ap

agat b

é?

Apag

ueu la

pan

talla en

esp

era

Apag

ueu el

llum!

Finestra

Pissarra

Paret

Nota: pels interruptors dels llums, podeu posar la indicació que us sigui més clara

OBRIU BÉ LA FINESTRA

… i apagueu la calefacció

abans d’obrir la finestra.

ÉS MILLOR obrir la finestra DEL TOT durant POCA ESTONA,

QUE tenir‐la ENTREOBERTA molta estona.

Apèndix

1.4

.

Màx

im 3

–

massa calo

r

Si n

o, fa

A

INSTRUMENTS DE MESURA p

èndix 1.5

Què mesura? Unitats Observacions sobre el seu funcionament

Termòmetre

La temperatura

Graus centígrads (ºC)

Només cal encendre el termòmetre, és molt senzill.

Inclou una sonda de temperatura exterior. Per tant, registre tant temperatura interior com exterior. Com a consell, intentar posar el termòmetre el més lluny de la finestra possible i lluny d’una font de calor.

Permet saber el màxim i el mínim registrat tant interior com exterior.

Es pot tenir en un espai fixe o moure’l per tenir registres de temperatura a diferents espais.

Luxòmetre

Il∙luminància ( flux lumínic incident per unitat de superfície)

Lux L'aparell inclou instruccions molt senzilles.

Una de les poques coses que cal tenir en compte és que el rang amb el que treballem a l'escola és 2000, cal posar el boto a aquesta rang d'unitats per tenir un bona mesura. Si el rang no és el correcte a l pantalla apareix 1.

La mesura s'ha de prendre horitzontal al pla de treball, així a les aules posarem el luxòmetre a sobre una de les taules dels alumnes i als passadissos posarem el luxòmetre al terra.

A l’hora de fer les mesures cal intentar no fer ombres al sensor, prenent les mesures a una certa distància.

Endoll mesurador / wattimetre d’endoll

El consum d'un aparell o d'un

conjunt d'aparells que se li endollen.

Kilowatts hora (kWh)

També dóna altres unitats: costos (€),

potència (kW), altres.

T’informa en temps real del consum de cada electrodomèstic que s’hi endolli. Permet avaluar l’eficiència dels electrodomèstics

L'aparell inclou instruccions tot i això el seu funcionament és molt senzill, només cal endollar‐lo al corrent i connectar‐hi l’electrodomèstic que volem mesurar.

A més a més de l’energia consumida i els costos econòmics, l’endoll ens dona força informació que potser no necessitarem treballar amb els alumnes per la seva complexitat: voltatge, corrent i freqüència de la xarxa elèctrica, potència real, potència aparent, factor de potència, mínimes i màximes de tensió, temps de connexió i funcionament.

L’apendix 1.3. explica en detall els valors de referència per les mesures de temperatura i il∙luminancia.

Apèndix 1.5 – Instruments de mesura

Apèndix

EL CONSUM D’ENERGIA A LES LLARS. INFORMACIÓ I RECURSOS PER TREBALLAR‐HO A L’AULA

Si sou una escola que voleu traspassar les fronteres de l’edifici on esteu i treballar amb els alumnes el

consum d’energia a les llars, aquí us proporcionem alguns recursos que pensem que us poden ser

d’utilitat.

1. Informació de consums globals d'una llar. Font IDAE.

L’IDAE (Institut per la Diversificació i Estalvi Energètic del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme) ha

editat un informe sobre “Anàlisis del consum energètic del sector residencial a Espanya”. El podeu

consultar a: 1.6

http://www.idae.es/index.php/mod.documentos/mem.descarga?file=/documentos_Informe_SPAHO

USEC_ACC_f68291a3.pdf

És molt llarg i extens. Concretament (en les pàgines 61, 65 i 66) diu que:

El consumo medio de los hogares situados en la zona Mediterránea es 8.959 kWh al año 0,032 TJ, un 15%

inferior a la media nacional. En el abastecimiento energético de la demanda, predomina el uso de la

electricidad frente al gas natural y productos petrolíferos. Las energías renovables presentan un mayor

aporte que en las restantes zonas climáticas, desempeñando la energía solar térmica un papel más

relevante.

Per tipus d'habitatge diferencia:

Viviendas en Bloque

El consumo medio de las viviendas en bloque es de 7.859 kWh al año (0,028 TJ), inferior en un 25% al

consumo de la vivienda media nacional. En relación a las estructura del consumo por usos predomina la

calefacción aunque su representatividad es menor a correspondiente a la media nacional. En orden de

importancia, le siguen los electrodomésticos y el agua caliente sanitaria.

Viviendas Unifamiliares

El consumo medio de las viviendas unifamiliares es 17.012 kWh/vivienda (0,061 TJ), casi el doble del

consumo de la vivienda media nacional. En la estructura del consumo por servicio/usos predomina el

servicio de calefacción con una representatividad significativamente superior a la media nacional, 64%

frente al 47%. En orden de importancia, le siguen los consumos asociados a electrodomésticos y agua

caliente sanitaria.

A la pàgina 70 hi ha una taula resum que creua tipus d'habitatge i zona climàtica, amb consums per

habitatge en TJ.

Apèndix 1.6 – El consum d’energia a les llars. Informació i recursos per treballar‐ho a l’aula.

http://www.idae.es/index.php/mod.documentos/mem.descarga?file=/documentos_Informe_SPAHOUSEC_ACC_f68291a3.pdf

http://www.idae.es/index.php/mod.documentos/mem.descarga?file=/documentos_Informe_SPAHOUSEC_ACC_f68291a3.pdf

Apèndix 1.6 – El consum d’energia a les llars. Informació i recursos per treballar‐ho a l’aula.

2. Informació de com consumeix energia una llar (per distribució de consums)

Si més enllà del consum total d’un habitatge, us interessa saber com es gasta l’energia en una llar,

l’ajuntament de Barcelona i ecologistes en Acció van donar els següents percentatges:

29% calefacció

28,5% ACS

11% cuina

10% il∙luminació

21,5% electrodomèstics

Aquesta informació i d’altre molt interessant la podeu trobar a la guia:

http://www.bcn.cat/agenda21/A21_text/guies/estalvi_energetic.pdf

3. Informació de com consumeix energia una llar i consells per estalviar‐ne

La Generalitat té una pàgina web amb informació molt clara i consells per estalviar:

http://www.gencat.cat/web/multimedia/cat/estalvi/index_htm.htm

4. Activitat educativa per saber quanta energia consumeix una llar

Podeu consultar l’Activitat de l'Agenda Escolar del curs 2013‐2014, sobre la despesa energètica en una

llar:

http://agendaescolar2013‐2014.diba.cat/activitat/estalviem‐energia‐i‐diners‐a‐casa

On els alumnes (pensat més per secundària) investiguen quanta energia gasten els principals aparells

de casa seva.

http://www.gencat.cat/web/multimedia/cat/estalvi/index_htm.htm

http://agendaescolar2013-2014.diba.cat/activitat/estalviem-energia-i-diners-a-casa

FITXA DE TREBALL 1 EXPEDICIÓ ENERGÈTICA “ENERGIA A L’ESCOLA” INFORMACIÓ SOBRE L’EDIFICI DE L’ESCOLA TASCA:

Feu un esbós de l’escola.

Encercleu la part de l’escola que té calefacció amb un bolígraf vermell i

la que no té calefacció amb un bolígraf blau.

Informació general: Dia Temperatura exterior (°C):

Preu del kWh1:

Informació sobre

l’edifici: Quin any es va construir l’escola?

Superfície coberta (m²):

Superfície que té calefacció (m²):

ESPAI:

NOMBRE POTÈNCIA

(kW)2 TEMPS

D’ENCESA (h) DESPESA

(€)

E3

BOMBETES

A

E

FLUORESCENTS

A

E BOMBETES BAIX

CONSUM A

INTERRUPTORS

IL∙LUMINACIÓ

ALTRES

1 Calculat a partir del total de la factura 2 Per mirar la potència dels fluorescents segurament us caldrà una escala, també ho podeu preguntar a consergeria.

Fitxa de treball ‐ 1

3 E – encès A ‐ Apagat

SITUACIÓ FLUORESCENTS: PARAL∙LELS A LES FINESTRES (Dibuixa‐ho al plànol) PERPENDICULARS A LES FINESTRES ENCESA: TOTS ALHORA PER RENGLERES EN ZIGA‐ZAGA ALTRES

SUBMINISTRAMENT

NOMBRE

MIDA (COSTELLES o mesura amplada i llargada)

GAS ELÈCTRIC

E

RADIADORS

A

E

PLAQUES

A

CALEFACCIÓ

ALTRES

SITUACIÓ DELS RADIADORS O PLAQUES: (dibuixa‐ho al plànol) Es poden regular?

NOMBRE POTÈNCIA TEMPS D’ÚS DESPESA

O4

S ORDINADOR

T

O

S CASSETTE

T

O

S IMPRESSORA

T

O

S CANÓ DE DADES

T

O

S

APARELLS

ALTRES

T


4 O – Obert S - Standby T- Tancat


NOMBRE

OBERTES

TANCADES

FINESTRES

REIXETES A PART

SUPERIOR FINESTRES

VENTILADORS

AIRES

ACONDICIONATS

VENTILACIÓ

PORTES

CORTINES

LAMES

PERSIANES

PROTECCIÓ SOL

ALTRES

COM VENTILEU LES AULES?

- Obrint una mica les finestres molta estona (> 5 min)? - Obrint molt les finestres poca estona (5 min)?

ALTRES COMENTARIS:

NOMBRE

OBERTES

TANCADES

TIPUS

LLUMS

PORTES

EXTERIOR

FINESTRES

VEUS ALGUNA ALTRA COSA RELLEVANT PER L’ÚS DE L’ENERGIA A L’ESCOLA?

FITXA DE TREBALL 2 EXPEDICIÓ ENERGÈTICA “ENERGIA A L’ESCOLA” CALEFACCIÓ

Com s’escalfa l’escola? Quines parts de l’edifici s’escalfen?

calefacció urbana edifici principal

calefacció per petroli dependències

unitat tèrmica i de potència gimnàs combinades

gas natural centre d’activitats extraescolars

energia solar altres carbó Hi ha circuits de calefacció. pèl∙lets de fusta altres

Consum anual d’energia de calefacció: kWh

Sistema de control de la calefacció: EL SISTEMA DE CALEFACCIÓ ES POT REGULAR I POT FUNCIONAR AIXÍ:

Dies d’horari escolar normal: La calefacció funciona de les a les Temperatura objectiu a les classes: °C Opció d’estalvi per als caps de setmana: La calefacció funciona de les a les No hi ha opció d’estalvi per als caps de setmana. Temperatura objectiu per a l’opció d’estalvi: °C Opció d’estalvi per a les vacances escolars: La calefacció funciona de les a les No hi ha opció d’estalvi durant les vacances escolars. Els tubs de calefacció del soterrani estan aïllats. No n’estan.

Fitxa de treball ‐2

FITXA DE TREBALL 2

Com es genera l’aigua calenta? centralment amb la calefacció de l’escola a les classes amb calderes elèctriques amb un sistema d’energia solar tèrmica D’on prové l’electricitat? sistema fotovoltaic

unitat tèrmica i de potència combinades fent servir fusta, oli extret de plantes, biogàs, gas natural, petroli…

xarxa de subministrament pública electricitat verda d’un proveïdor que empra fonts d’energia renovable Lectura actual del comptador: Consum anual d’electricitat: Potència del sistema fotovoltaic:

Fitxa de treball ‐2


FITXA DE TREBALL 3 RESSENYA DE LA TEMPERATURA A L’ESCOLA

TASCA: No totes les aules de l’escola tenen la mateixa temperatura. Hi pot haver motius diferents per

aquestes diferències de temperatura. Per descobrir si fa massa calor a l’escola i en quins llocs

exactament, cal que mesuris la temperatura de cada aula. A més, has de preguntar a les

persones presents a l’aula què els sembla la temperatura que hi ha. Si l’aula és buida, fes‐te la

pregunta a tu mateix.

Per fer la ressenya de la temperatura de l’escola cal Temperatures referència

un plànol de l’escola 20 °C a les aules

15‐18 °C en altres estances i al gimnàs termòmetres instantanis 14‐17 °C a les escales i als passadissos

Exemple: 22 °C –massa calor

Data: Encarregat del registre: Classe: Temperatura exterior:

Vàlvula Finestres Enquesta als usuaris Aula Temperatura termostàtica obertes (ºC) regulada a (Si / No) Massa calor Massa Bé fred

FITXA DE TREBALL 4 FORMES D’ENERGIA

TASCA:

Troba les característiques correctes

per les següents formes d’energia i

relaciona‐les amb les imatges.

FORMES D’ENERGIA

1 Energia cinètica (moviment)

2 Energia potencial

3 Energia calorífica (tèrmica)

4 Energia lumínica

5 Energia elèctrica

6 Energia química

CARACTERÍSTIQUES Aquesta forma d’energia la trobem en alguna cosa que

A està calenta B està brillant C et pots cremar D s’està movent E dóna electricitat F està flotant allà dalt


A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

R

S

T

U

V

W

X

Y

Z

FITXA DE TREBALL 5 L’ALFABET DE L’ENERGIA

TASCA:

Pensa en on pots trobar energia al teu voltant.

Intenta trobar coses per totes les lletres.

On pots trobar energia i què fa l’energia allà?

Exemple: amb la P podeu posar Pedalar.

Pedalar – Posar en moviment un pedal, especialment els pedals d’una bicicleta. Pedalant puc anar d’un lloc a un altre.


FITXA DE TREBALL 6 CONCURS DE L’ENERGIA

TASCA:

Troba exemples en què facis servir

l’energia per a la vida quotidiana. Com

afecta l’energia? D’on prové l’energia?

Si se t’acaben les idees, pensa a

l’inrevés: Què fa un soroll? Què creix?

Què es mou? Per què canvia la llum o la

temperatura d’una habitació?

Emplena la taula.

Quina energia s’empra i d’on prové?

Què fa l’energia? On es fa servir l’energia?

Creixement

Calor/Fred

Moviment

Trasllat

Soro

ll

Llum

X X X X Cotxe Combustible/Petroli

X X X Assecadora Electricitat/Carbó


FITXA COMPLEMENTÀRIA DE TREBALL D’ON VE L’ENERGIA A L’ESCOLA

Fitxa complementaria de treball – D’on ve l’energia a l‘escola

Investiga: Com arriba l’energia a l’escola? Marca amb una creu d’allà on vingui l’energia per escalfar l’escola?

Sol (electricitat)

D’on ve l’electricitat?

Sol (calor)

àtic

carbó electricitat

aula Sala mestres

Vestíbul

Altres aules Altres combustibles Despatx del conserge Escales

Gas oil

Cuina Sala Gimnàs Menjador calderes

Gas natural

Qui és el responsable de la calefacció i de la nostra instal∙lació elèctrica? _________________________ A l’any, utilitzem _____________ energia calorífica i ____________________ electricitat. D’aquesta energia __________ kWh elèctrics venen dels mòduls fotovoltaics que tenim a la teulada. No tenim energia solar a la nostra teulada. No sabem quanta energia prové dels mòduls de la nostra teulada.

La lectura actual de comptador de l’electricitat és de _____. El comptador a està situat a ___________. La calefacció és controlable i ajustable d’acord amb les següents regles: Cap de setmana/ setmana ____________________________________________________________________________________ Dia / nit _____________________________________________________________________________________ Vacances / curs escolar ____________________________________________________________________________________ Altres: ___________________________________________________________________________________ Els conductes de la calefacció al soterrani / sala de calderes estan ____ aïllats ___ no estan aïllats

FITXA COMPLEMENTÀRIA DE TREBALL COM SURT L’ENERGIA DE L’ESCOLA

Fitxa complementària de treball – Pèrdua energia

Investiga:

Com surt l’energia de l’escola?

Tasca: Explora la teva escola i comprova per on perd energia l’edifici de la teva escola. Apunta‐ho en el full de treball.

Temperatura exterior La temperatura exterior el dia del recorregut és de ºC.

Aïllament Està l’edifici de l’escola aïllat? Demana‐ho al responsable de manteniment.

Il∙luminació exterior Hi ha _______làmpades. _____estan enceses.

Finestres Hi ha _______finestres de les que _____estan completament obertes i _____estan entreobertes.

Portes Hi ha _______portes, de les que _____es tanquen automàticament i _______s’han de tancar manualment. N’hi ha ______que estan sempre obertes completament obertes o que no tanquen bé.

FITXA COMPLEMENTÀRIA DE TREBALL ESCALFO COM UNA BOMBETA DE 100 WATS?

Hi ha quatre maneres d’escalfar un espai tancat, sabries enumerar‐les?

1. _____________________________

2. ______________________________

3. ______________________________

4. ______________________________

Efectivament, una de les maneres és amb el “calor humà”, és a dir, cadascú de nosaltres emet calor, diuen que més o menys igual que una bombeta de 100 watts de potència. Us proposem un petit experiment per comprovar‐ho. Necessitem:

Dues aules de l’escola que, a poder ser, estiguin al costat una de l’altre i que siguin de

característiques semblants. És important que en una de les aules s’estigui fent classe i

que a l’altre no hi hagi ningú.

Un termòmetre.

Paper i llapis.

Passos a seguir:

Seleccioneu les dues aules de l’escola on fareu l’experiment. L’ideal seria que fos l’aula

del vostre costat i, recordeu que ha d’estar buida!

Abans de començar classe, agafeu el termòmetre i anoteu la temperatura en un punt

(intenteu que sigui, més o menys, el mateix lloc a les dues aules: al centre de la classe, al

costat de la pissarra….).

Aneu a la vostra aula i feu la classe que us toqui en aquell moment.

Quan hagi acabat la lliçó, repetiu el pas 2. Anoteu un altre cop la temperatura al mateix

punt que heu pres abans i compareu les dues temperatures.

Aquesta taula us pot servir:

Aula 1 Aula 2

Hora temperatura Hora temperatura

I ara, contesteu‐vos aquestes preguntes:

Són iguals? Quina és més alta?

A quina de les dues aules ha augmentat més la temperatura?

Així doncs, les persones escalfem o no?

Fitxa complementària de treball – Escalfo com una bombeta

FITXA COMPLEMENTÀRIA DE TREBALL PERQUÈ CAL ESTALVIAR ENERGIA?

Hi ha moltes raons per estalviar energia.

N’hi ha tantes, que et deixem que ho parleu a classe i que en busqueu als llibres de text i a internet. Però sobretot, penseu en totes les coses que consumeixen energia, i si sempre ens és necessari consumir‐la...

Moltes RAoNs per estalviar energia

Raó 1

rAó 2

RAÓ 3

Raó 4

raó 5

Raó 6

Raó 7

rAó 8

Fitxa complementària de treball – Estalviar energia

FITXA COMPLEMENTÀRIA DE TREBALL

Fitxa complementària de treball – Actuar Material extret de: L’Agenda escolar europea del medi ambient i el desenvolupament sostenible 2009/2010


Què puc fer jo des de l’escola?

Després de treballar aquesta fitxa i llegir la informació, t’atreviries a dibuixar la distribució de l’energia a l’escola?



Fitxa complementària de treball – Efecte hivernacle Material extret de: L’Agenda escolar europea del medi ambient i el desenvolupament sostenible 2009/2010

Material extret de: L’Agenda escolar europea del medi ambient i el desenvolupament sostenible 2009/2010


Fitxa complementària de treball – Fred, calent Material extret de: L’Agenda escolar europea del medi ambient i el desenvolupament sostenible 2009/2010

Dibuix per a pissarra: L’EFECTE HIVERNACLE reflexions ...

Documents

Transcript of Dibuix per a pissarra: L’EFECTE HIVERNACLE reflexions ...