PER LA PAU: CARREGA’T D’ENERGIA

MATERIAL DIDÀCTIC ­ CAMINADA 2011 Escola Pia Y

de Catalunya Secretarïat de les Institucions Educatives

INTRODUCCIÓ:

L'energia és el corrent que sustenta la vida. Quan ens sentim pletòrics tot sembla possible, la feina més costosa és un repte assequible. Baixos d'energia qualsevol cosa es torna molt difícil i els obstacles insalvables. Les circumstàncies només són una part; com les vivim depèn de l'energètics que ens sentim. Alguns éssers semblen privilegiats, amb un contagiós entusiasme i desbordant energia; uns altres, no obstant això, amb prou feines poden carregar amb si mateixos... És un do aleatori o depèn de cadascun viure d'una o una altra manera? En aquest text descriurem com carregar­nos d'energia i quins són els forats per on la perdem. La vitalitat es manifesta en diferents àrees en l'humà cos físic, ment, emocions, consciència. En cadascuna existeixen comportaments que ens proporcionen vitalitat al costat d'uns altres que ens desgasten. En el físic els punts clau són:

La respiració constitueix una de les fonts d'energia més importants per a l'ésser humà, més important fins i tot que el menjar. La funció de la respiració és tant energetizant, a través de la inspiració profunda, com netejadora, mitjançant l'expiració. La paraula xinesa Ki, referida a la respiració, significa alè o energia vital a més d'aire, i la respiració correcta reforça les reserves d'essència nutricional del cos. Si no se li para esment es produeix de forma tan espontània i natural com el bategar de cor; quan és controlada, la respiració es torna tan voluntària com el caminar i pot utilitzar­se per regular totes les funcions vitals: el pols cardíac, la pressió sanguínia, el metabolisme digestiu, el sistema immunitari, etc. Aprenent a controlar la respiració controles el cos i la ment, podent eliminar l'ansietat i disminuir la tensió.

L'alimentació pot ser una de les fonts d'energia o una forma de carregar­nos de toxines i emmalaltir. És important evitar quotidianament aliments que deixin residus, produeixin pesades digestions i sobrecarreguin el fetge.

L'exercici físic regular ens manté actius i flexibles; l'excés de sedentarisme fa cada vegada més dificultós el moviment. La inèrcia d'estar estàtics va produint cansament crònic. Cal trobar el punt mitjà, tant l'excés com la falta d'exercici esgoten: a cada període d'activitat ha de seguir­li un descans recuperador.

La relaxació no és fer una migdiada, és una pràctica específica que consisteix a anar deixant anar les tensions musculars i psíquiques. Existeixen variades tècniques i tallers on aprendre aquesta útil pràctica.

Silenciar la ment. En el ment s'alberga una dels majors forats per on perdem energia. Els pensaments negatius, la crítica, la queixa, el pessimisme, la desconfiança, els temors ens bloquegen i contreuen, impedint el lliure flux d'energia. Qualsevol pensament és només una interpretació de la realitat, per tant relatiu; hem de ser

pràctics i deixar d'alimentar pensaments que només

produeixen dany i ens omplen de soroll el cap. Poca perspicàcia i capacitat d'actuació podem conservar quan l'atenció es gasta a sostenir paràsits nocius en el nostre interior.

Com els canvis es realitzen gest a gest, a cada moment, comencem a tractar­ nos bé, donant espai als pensaments que ens insuflen entusiasme i obren el cor en substitució dels nocius.

La coherència entre el nostre sistema de valors i el que fem és necessària per no carregar amb el pes de fer el que no ens agrada i de negar­nos a nosaltres mateixos. Així mateix, complir els compromisos fins i tot els menys transcendentals enforteix; si acostumem a no dur a terme les nostres decisions ens afeblim.

Evita dependre de l'exterior per canviar el teu estat d'ànim; en comptes de buscar a un altre perquè et contagiï la seva alegria, entusiasme, benestar , intenta lliurar als altres el millor de tu. Així descobriràs que obres la font, omplint­te del que dónes, donant espai per inundar­te d'aquesta energia que sempre està aquí; només faltava gaudir plenament d'ella.

Algunes fons d’energia

• Prendre el sol moderadament.

• Els colors vius.

• El moviment: caminar, córrer, dansar...

• Exercici físic regular.

• La respiració correcta.

• Les postures correctes.

• El massatge.

• La relaxació.

• Tècniques energètiques: ioga, dansa, etc.

• L'alimentació apropiada per a cadascun.

• Beure aigua.

• Dormir el necessari per a cada constitució, ni més ni menys.

• Tombar­se a la terra.

• Caminar descalç en el camp.

• Abraçar un arbre.

• L'alegria, riure's.

• Cantar.

• La concentració: treballs manuals, alguna cosa que ens delecti...

• Començar projectes.

• Parlar del millor de l'ésser humà.

• La meditació.

• Parlar bé dels altres

• Ser coherent amb el que faig i penso.

• Ajudar als altres.

• Intentar posar bé als altres.

(Extret de: http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=649 consulta 3­11­2011)

ACTIVITATS:

TEXTOS

1. A partir del tex de la introducció:

• Quines pistes ens dóna aquest text que ens ajuden a descobrir que la Pau depèn de com ens carreguem d’energia?

• Alguna de les propostes que fa sobre carregar­se d’energia, la podríeu fer a l’escola?

• Us suggereix algun canvi personal?

Per ajudar­vos encara més us proposem els textos que han treballat sobre aquest tema l’Escola Pia de Tàrrega:

L’avi que plantava oliveres S’acostava l’època de final de la tardor i un home molt gran estava cavant clots al seu camp. —¿Què fas?, li pregunta un veí. —Planto oliveres, respon l’avi. —Les oliveres tarden molts anys a fer fruit ¿Creus que podràs menjar­ne, a la teva edat? ¿Què et dóna forces per fer­ho? —Jo no crec que visqui tants anys per menjar­ne. Però altres en menjaran. Tota la vida que menjo fruits d’arbres plantats per altres persones, i aquesta és la meva manera de demostrar­los el meu agraïment. Pensar en els altres em carrega d’energia.

PREGUNTES DE REFLEXIÓ:

1. Quina energia li feia fer a l’avi tot el que feia? 2. D’on treus tu tota l’energia per fer el que fas? 3. Necessites carregar­te d’energia cada dia? De quina manera ho fas?

L’eutanàsia i els joves Aquest matí, la meva mare i jo érem asseguts al menjador de casa, xerrant sobre moltes coses de la vida... En un moment, la conversa ha anat sobre la vida i la mort. Li he dit: —Mare, si em passa algun accident, no em deixis viure en estat vegetatiu, depenent de màquines, tubs i líquids que degoten d’una ampolla. Si em veus així, fes el favor de desconnectar­me de les màquines que em mantenen viu artificialment. Prefereixo morir. Llavors, la meva mare s’ha aixecat amb cara d’admiració... i m’ha desconnectat del televisor, del DVD, de la televisió per cable, d’internet, de l’ordinador, de l’mp3, de la Play, de la Nintendo DS, del mòbil, de l’ipod!

Hi ha faltat ben poc que no em morís! Però ara ja l’he entesa: jo vivia moltes estones depenent de màquines. Ara m’he dit: Carrega’t d’energia i viu pel teu compte! Estic molt millor!

PREGUNTES DE REFLEXIÓ:

1. El personatge del text està molt passiu i està connectat a l’energia de la tele, de les nintendos, de l’ordinador,...La seva mare vol que es carregui d’un altre tipus d’energia. Quina? Estàs d’acord amb la seva mare? 2. Quin tipus d’energia tens tu? T’agradaria canviar­la?

FICHA TÉCNICA

TITULO ORIGINAL: Peaceful Warrior

DIRECTOR: Victor Salva

GUION: Kevin Bernhardt (basado en la novela de Dan Millman)

FOTOGRAFIA: Sharone Meir

MUSICA: Sebastián Arocha­Morton y Bennett Salvay

MONTAJE: Ed Marx

AÑO: 2006

DURACIÓN: 120 min

PEL.LÍCULA

El guerrero pacífico es la adaptación cinematográfica del best seller de Dan Millman, “El camino del guerrero pacifico”, obra autobiográfica con más de un millón de ejemplares vendidos en Estados Unidos, traducida a 21 idiomas y avalada por autores de la talla de Sting, Eckhart Tolle o Deepak Chopra.

Dan Millman ganó el Campeonato Mundial de Trampolín en Londres cuando tenía dieciocho años, consiguiendo así formar parte del equipo olímpico estadounidense. Tras una inmejorable trayectoria, un accidente en moto fracturó los huesos de su pierna derecha en cuarenta partes, esfumándose así su sueño olímpico y su futuro como deportista de élite. El equipo médico le diagnosticó unas secuelas motrices de por vida y su entrenador asignó su puesto a otro deportista.

Dan Millman confió en sí mismo y realizó el milagro de recuperarse de tan severa lesión. Lo consiguió sólo... y en un año. Según relata, aquel accidente le hizo plantearse por completo el propósito de su vida, comprobando hasta qué punto había dado prioridad al espíritu competitivo, convirtiéndose a sí mismo en su juez más severo y tiránico. Tras la lesión, aprendió a aceptarse y a disfrutar de su persona en aspectos que nada tenían que ver con sus capacidades atléticas.

En ese milagro tuvo mucho que ver la presencia de Sócrates (interpretado por el maestro Nick Nolte), un anciano que sirve gasolina y que le enseña el valor de servir a los demás y la necesidad de vivir para ello anclado en el presente [Del famoso filósofo es la frase: "las verdaderas batallas se libran en el interior".] Sócrates le enseña a saborear todos los aspectos de su vida por la vía de estar presente, comenzando por las pequeñas acciones cotidianas, como mientras se come, para poder apreciar el contraste de sabores y sensaciones en vez de limitarse a tragar compulsivamente comida, como suele hacerse. Así, con pequeños detalles aparentemente anodinos, la obra va dejando en su recorrido algunas frases dignas de ser destacadas y meditadas.

2. Aquest any us proposem que mireu el “El guerrero pacífico”. Si no trobeu la pel.lícula podeu mirar aquests dos vídeos de youtube que presenten molt bé les escenes importants, està dividit en 7 trossos:

http://www.youtube.com/watch?v=7ZO_SJY_WaA

http://www.youtube.com/watch?v=QO9u2Vdd0IE&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=cKKRZdNKZV0&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=hEONbqGbRKs&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=GxlnPjnbhwg&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=ymRjly4OhA8&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=S_aWgk1XTn4&feature=related

Després de visionar les escenes o la pel.lícula, trieu alguna de les frases que més us hagin agradat (les teniu a continuació) i comenteu­les relacionant­les amb la introducció i el lema de la Caminada.

1. La gente a quien cuesta más querer, es quien más necesita el amor 2. ­¿Porqué no me curas la pierna en vez del pecho? ­Creo que la

pierna no es lo único que se te rompió. 3. ­Se te va la olla. ¿Lo sabias? ­Llevo toda una vida practicando. 4. ¿Te has fijado en lo eficaz que puede llegar a ser una buena

defensa? 5. La muerte no es triste. Lo triste es que la gente no sepa vivir 6. Las personas no son lo que piensan que son. Sólo creen serlo. Y

eso es lo más triste. 7. La felicidad es una cualidad evasiva. Si la buscas, no la encuentras.

8. A quién cuesta más querer es a quién necesita más amor. 9. El viaje aporta la felicidad, no el destino. 10.­ Se más de lo que piensas.­ Y piensas más de lo que sabes. El

conocimiento no equivale a sabiduría. 11.­ ¿Dónde estás? ­ Aquí. ­ ¿Qué hora es? ­ Ahora. ­ ¿Qué eres? ­

Este momento. 12. Las tres reglas: Primera: La paradoja. La vida es un misterio, no pierdas el tiempo deduciéndola. Segunda: Humor. No pierdas su sentido, sobre todo en ti. Te dará una fuerza colosal. Tercera:

Cambio. No hay nada que perdure. 13. La gente cree que son sus pensamientos,que equivocados están. 14. No hay que empezar ni parar, solo hacerlo. 15. La vida es elegir, puedes elegir ser una víctima o cualquier otra

cosa que te propongas. 16. El guerrero no se rinde ante lo que le apasiona, encuentra el amor

en lo que hace. 17. Cada momento es único, no hay instantes vacíos. 18. No son reglas, son experiencias aprendidasen mi vida."

PISTES PER CARREGAR­SE D’ENERGIA

3. Visioneu aquests dos vídeos de youtube i trobeu totes les pistes

que podem trobar per carregar­nos d’energia.

• La força de l’abraçada http://www.youtube.com/watch?v=8XWaTt2GGow

• El coratge de sommiar

http://www.youtube.com/watch?v=HWS2RRvj82E&feature=BFa&list=PL62C058F3A95626A5&l f=results_main

Per acabar: la bombeta és un signe de llum i energia!!

Mentre estiguin connectades, totes les bombetes fan llum, encara que tinguin formes o voltatge diferent. Si les desconnectes de la font d’energia, s’apaguen i no fan llum. Amb els cors passa una cosa semblant. Cada cor, que és diferent, és un signe del millor i el pitjor d’una persona. Si el cor està connectat amb bona energia, illumina la persona i tot al voltant. Si l’energia que el mou és negativa, tot ell és fosc i escampa foscor. Ens convé estar atents a quina energia fem servir per carregar­lo. (Text de l’Andreu Trilla)