CME-2013 Material didàctic Ed. Infantil, Primària i Educació no formal

ProPosta didctica Per aeducaci infantil, Primria i educaci no formal

Setmana dacci mundial per a leducaci 22 - 29 dabril de 2013

propuesta primaria 2013_CAT_propuesta didctica.qxd 20/02/13 10:32 Pgina 1

introducci 1

Consideracions generals Objectius generals de la proposta didcticaObjectius generals de la Setmana dAcci Mundial per a lEducaciPer aprofundir

educaci infantil 5

ObjectiusCapacitatsActivitat 1. Lescola que volemActivitat 2. La meva escolaActivitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa

Primer cicle educaci Primria 8

ObjectiusCompetnciesActivitat 1. Laula feliActivitat 2. El clssic de leducaciActivitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa

cicle mitj educaci Primria 11

ObjectiusCompetnciesActivitat 1. Mestres del mnActivitat2. A la cerca del/la professor/a idealActivitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa

cicle superior educaci Primria 14

ObjectiusCompetnciesActivitat 1. Mestres per recordarActivitat 2. Els/les nostres mestres, el nostre futur...Activitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa

educaci no formal (5 - 12) anys 17

Activitat 1. Escola del professoratActivitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa

activitat per a tots els nivells. Posa el/la teu/va profe dins del mapa 21

avaluaci 23

ndeX

Foto de portada: Sergi Cmara/Entreculturas


1introducci

El nombre total de nens i nenes que no van a lescola primria o secundria sha redut de ms de 200 milions que nhihavia lany 2000 a 132 milions que hi ha el 2010, per les xifres segueixen sent molt elevades i shan estancat des del 2008.Per fins i tot per aquells/es que van a escola aquest dret no est garantit. Aquest dret depn que hom els proporcioni unaeducaci de qualitat, que, com la descriu el Frum Mundial sobre lEducaci lany 2000,inclou aprendre a conixer, a fer,a viure junts i a ser.

Fins tres quartes parts dels nens i nenes dels pasos dingressos ms baixos no han aprs a llegir ni escriure desprs dedos o tres anys descolaritzaci obligatria, no cal dir que no han adquirit habilitats encara ms complexes. Diversosestudis subratllen la presncia a laula de docents ben formats com el factor ms important per a laprenentatge.

El nou informe de la Campanya Mundial per lEducaci (CME), tot nen i nena necessita un/a mestre/a. mestrespreparats per a tots/es 1, senyala que calen 1.700.000 docents ms per assegurar leducaci primria universal per al2015. Aquesta s una de les raons per les quals els/les professors/es sn el focus dels esforos de la SAME lany 2013.

1 http://www.campaignforeducation.org/docs/reports/GCE%20ECNAT_A4_SPANISH_RGB.pdf

falten noms dos anys Pel 2015, ladata fiXada Per aconseguir

leducaci Per a tots i totes, i lasetmana dacci mundial Per

leducaci (same) se centra aquestany en el Professorat i en laimPortncia de comPtar amb

docents amb la formaci adequada,amb motivaci i reconeiXement.

ben format

motivat

ben remunerat

tractat com a professional i no com a prestador de serveis

Desde la CMEvolem transmetre dues premisses fonamentals que sn necessries per a una educaci de qualitat real.La primera fa referncia a la necessitat de comptar amb professorat motivat, ben format, amb bones condicionsde treball. s un dret de nens i nenes, joves i persones adultes. La segona fa referncia al fet que la professi docent iels/les professors/es sn subjectes fonamentals del procs de lensenyament i laprenentatge. A ms, s moltimportant que la professi docent estigui present en els debats de presa de decisions sobre les poltiques educatives.

Cal un professorat format capa de gestionar la diversitat a laula i els diferents nivells dedat que tot sovint conviuen alaula (com passa als pasos en situaci de postconflicte), de gestionar possibles situacions de violncia o de recolzarles nenes i fomentar lequitat.

C

aro

line

Tho

mas

/Act

ion

Aid

manca deprofessorat


2A ms, la professi docent s clau a lhora densenyar a lalumnat a donar sentit, participar i construir un mn basat envalors com la pau, la democrcia, la creativitat, la solidaritat, la inclusi, el comproms amb el medi ambient ilenteniment internacional i intercultural.

La CME, des dels seus inicis, lany 1999, ha contribut a fer grans avenos en lobjectiu de leducaci per a totes lespersones. Alguns exemples concrets daquests avenos sn lestabliment dun salari mnim per als/les docents al Brasil,leliminaci de les taxes escolars a Knia o la posada en marxa a Moambic del programa Escolinhas, que acull nensi nenes de 3 a 5anys de llars sense recursos o afectades per la sida.

Per malgrat que cada dia s ms gran la conscincia dels elevats costos socials i educatius que es deriven del fet deno invertir en educaci, els esforos fets sn insuficients. Per aquest motiu, sota el lema sense profes no hi haescola!, aquest any la SAME vol recordar als/les governants la importncia de comptar amb el nombre suficient dedocents amb la formaci, motivaci, remuneraci i reconeixement adequats, per exigir que destinin els recursosnecessaris perqu lEducaci per a Tots i Totes sigui una realitat el ms aviat possible. Els/les docents sn un elementfonamental del Dret a lEducaci.

A aquesta fi, a travs de Posa el/la teu/va profe dins del mapa resumirem en 5 paraules les idees clau sobre laimportncia del professorat, recollirem les respostes tot fent un llistat de paraules i veurem quines sn les quesovintegen ms. A cada aula, o per grups, formarem un nvol de paraules en el qual les paraules ms recurrentsapareixeran ms grans.

El nostre repte ser aconseguir el nombre mxim possible de nvols i posar-los dins dun mapa. cada nvolrepresentar un/a dels/les docents que manquen per aconseguir leducaci per a tots i totes. Amb tots els queaconseguirem farem veure als/les nostres representants poltics/ques la importncia dinvertir en la formaci, elsrecursos i la remuneraci del personal docent en els pasos en desenvolupament i de destinar la inversi necessria perincorporar 1.700.000 professors que calen al mn.

La participaci en la SAME permetr que nens, nenes, joves i persones adultes desenvolupin la competncia ciutadanala definici de la qual fa referncia entre altres coses- a comprendre la realitat social en qu hom viu, cooperar, conviurei exercir la ciutadania democrtica en una societat plural, aix com a comprometres a contribuir a millorar-la, conixerels valors del sistema democrtic i exercir activament i responsable els drets i deures de la ciutadania. A ms, encadascuna de les activitats dirigides als diferents nivells educatius en lmbit formal i no formal, farem referncia a altrescompetncies, les quals contribum a desenvolupar.

a tots/es els/les docents i educadors/es que han elaborat lesactivitats daquesta proposta didctica i a tots/es aquells/es queaccepten aquests suggeriments i els treballen amb el seualumnat.

Daquesta manera confirmen el seu compromsamb la construcci dun mn millor i amb elpoder transformador de leducaci.

la cme/same agraeix

A

SD

E


3* Les diferents activitats estan plantejades tant per a lmbit formal com per a leducaci no formal (grupsdescoltes, ludoteques, activitats de lleure, etc.).

* Utilitzem els termes professor/a i docent per referir-nos a educadors/es, monitors/es etc., tant en lmbitformal com el no formal.

* Proposem per a cada cicle o grup dedat una activitat de reflexi i una altra d acci, que poden portar-se aterme durant les tutories, les hores desbarjo, com a activitats extraescolars, etc.

* Les activitats proposades estan pensades pera diferents grups dedat, peres poden adaptar pera alumnatdaltres nivells.

* El temps proposat per a cada activitat s orientatiu. Cada facilitador/a podr adaptar-lo en funci de lescaracterstiques del grup, de la disponibilitat horria, etc.

* Deixem en mans de cada facilitador/a la temporalitzaci de les activitats durant els mesos de gener (data en qurebran les propostes didctiques) i abril (data en qu se celebrar la SAME en tot el mn).

* Des del PDF que trobars a la nostra web (www.cme-espana.org) pots accedir directament a tots els enllaosque apareixen en aquest material.

obJectiu general de lasetmana dacci mundialPer a leducaci (same)

sensibilitzar la classe poltica i lopini pblica sobre la importncia de comptar amb professorat ben format,remunerat i motivat per assolir una educaci de qualitat i sobre la necessitat dactuar de manera urgent per alacompliment del dret a una educaci permanent de qualitat per a totes les persones.

obJectius generals dela ProPosta didctica

consideracionsgenerals

1 conixer la realitat en qu viuen milions de nens i nenes que no poden exercir el seu dret a leducaci bsicaper manca de professorat i de voluntat poltica en aquest mbit.

2 valorar el dret a leducaci com un dret clau per a altres drets, que est recollit en la Declaraci Universal delsDrets Humans i en la Convenci sobre els Drets de lInfant com un element fonamental per al desenvolupament deles persones i les comunitats.

3 assumir, com a ciutadania activa, la prpia responsabilitat envers les situacions injustes i comprendre que totesles persones podem fer quelcom per canviar-les i transformar aquesta realitat.


4En aquesta proposta et plantegem activitats per treballar el tema. Tanmateix, el dret a leducaci en general i alprofessorat en particular sn temes complexos que tenen relaci amb molts altres temes.

Si vols treballar-lo amb els/les teus/ves alumnes ms profundament, tindiquem alguns llocs on trobars activitats imaterials:

A la pgina web de la campanya (www.cme-espana.org) pots trobar- les propostes didctiques de les SAMEanteriors:

Al canal de youtube de la cme (http://www.youtube.com/user/CMEspain)pots trobar vdeos dinters relacionats amb el tema.

Tamb volem animar-te a llegir els documents ia veure els vdeos queindiquem ms avall sobre la importncia del professorat.

Bibliografia complementria

Todo nio y nia necesita un maestro. Maestros preparados para todos. CME 2012.

Informe de seguimiento de la EPT en el mundo 2012. Unesco.

Les enseignants et la qualit de lducation: suivi des besoins mondiaux dici 2015. Unesco 2006.

Educacin para todos. El imperativo de la calidad. Unesco 2005.http://unesdoc.unesco.org/images/0013/001373/137334s.pdf

La cuestin del profesorado: atraer, capacitar y conservar a profesores eficientes. OCDE 2004.http://www.oecd.org/education/preschoolandschool/34991371.pdf

2010Finanamentdeleducaci

2009Alfabetitzacide personesjovesi adultes

2008Educacii exclusi

2007Dret aleducaci

2006Docents

2012Dret a unaeducaciprimerencade qualitat

2011Dret aleducacide donesi nenes

Per aaProfundir

Profesor Lazhar. Philippe Falardeau. 2011

La clase. Laurent Cantet. 2008

Ser y tener. Nicolas Philibert. 2001

Ni uno menos. Zhang Yimou. 1999

Profesor Holland. Stephen Herek. 1995

Pellcules que aborden el tema del professorat:


5Per portar a terme aquesta activitat hom suggereix al professorat dividir la classe en quatre grups i quecadascun subiqui en un espai de laula. si existeix lopci, hom recomana posar en prctica lactivitat quan hihagi desdoblament de classe perqu en grup redut ser ms fcil treballar i observar les reaccions de

objectius

1 Valorar la importncia de la diversitat de recursos humans i materials a lescola per optar a una educaci dequalitat.

2 Sensibilitzar, a partir de la seva prpia experincia, sobre la importncia daprendre amb lajut dun/a bon/aprofessor/a i poder anar a lescola en bones condicions.

capacitats

aprendre a descobrir

aprendre a pensar i comunicar

activitat 1. l escola que volem

N

ico

las

Axe

lrod

/Act

ion

Aid

grup 1: no es reparteix cap material.

grup 2: es reparteixen llapis de colors i fulls de paper.

es reparteixen llapis, fulls de paper i es fa seure els/les alumnes a les taules.

grup 4: es reparteixen llapis, fulls de paper i es fa seure els/les alumnes a les taules. A ms, s lnic grup quepot interaccionar amb el/la professor/a en el decurs de lactivitat.


6Posteriorment, el professorat demana als/les alumnes que dibuixin all que ms els agrada fer amb el/la mestre/a alescola i hom els recorda que noms el grup 4 pot dirigir-se al/la docent en el decurs de lactivitat.

Sobserven les reaccions de lalumnat vers les limitacions de recursos materials i humans amb qu es troben. Homrecomana no donar massa temps perqu els grups que no disposen de material podrien cansar-se.

Per a la posada en com es reunir tot el grup formant un cercle i hom plantejar als nens i nenes preguntes de reflexi:Com us heu sentit? Quin grup creieu que ho ha passat millor? Qu heu trobat a faltar? Us ha mancat poder-voscomunicar amb el/la profe?

Un cop acabada la conversa, el/la docent refora la idea de la importncia que a lescola hi hagi varietat de material encondicions per poder portar a terme activitats com ms diverses millor i gaudir-ne, i que, sense el recolzament docent,laprenentatge resulta menys gratificant.

* Totes les escoles sn iguals? Tenen les mateixes coses?

* Perqu hi ha escoles que tenen menys coses a les seves classes/aules?

Lactivitat sacaba donant a tots els grups el mateix material que tenia el grup 4 i fent el dibuix que hom havia demanatal principi.

el/la docent convida les nenes i els nens a formar un cercle tots/es asseguts/des a terra, per observar laula,nomenar les coses que ms els agraden i per dir per a qu les fan servir.

activitat 2. la meva escola


7A partir daquesta conversa es tracta de vincular els elements citats amb elsaprenentatges fets durant el curs tot posant laccent en la figura del/a mestre/aen aquest procs.

* Qu heu aprs durant el curs? Amb qu? Amb qui?

Les respostes dels nens i de les nenes saniran apuntant a la pissarra i comentant en grup per tal de ressaltar laimportncia de cadascuna delles en el procs de laprenentatge.

Tot seguit es dividir la classe en dos grups i sels demanar que facin un mural/dibuix.

El primer grup dibuixar una classe tot incorporant al dibuix totes les coses que hem assenyalat com importants a lallista anterior.

El segon grup dibuixar una classe sense les coses assenyalades a la llista anterior.Un cop shagin acabat els murals es fa una posada en com a partir de les preguntes segents que suggerim:

* Quina de les dues llistes correspon ms al que s la nostra escola? Per qu?

Ens centrem en la figura del/a mestre/a: qu penseu que passaria si no hi hagus mestres a la classe?

El/la docent els explicar que al mn hi ha molts nens i nenes que no poden tenir classes ni escoles en les mateixescondicions que les seves, i que alguns/es ni tan sols hi poden anar-hi perqu all on viuen no hi ha professors/es.

Per tal de tenir present durant tot el curs la importncia de poder anar a escola i de tenir bons/es professors/es homproposar al grup de nens/es fer una caixa de records. Dins, els/les alumnes, mestres, pares i mares hi podran anarafegint els seus records, aquells bons moments viscuts amb un/a mestre/a en la seva infncia.

activitat de mobilitzacivegeu pgina 21

s que nens/es i mestre/a confeccionin al llarg del curs un diari o llibre debons records de moments que han passat plegats.


8Per comenar, proposem observar fotos de dues escoles diferents, una despanya i una altra duna escola dunpas empobrit.

Per fer-ho organitzarem grups de 4 alumnes on cadasc es far crrec duna funci: escriptor/a, portaveu, vigilant defer silenci, animador/a (que controla que tots/es hi participin).

objectius

1 Valorar la importncia danar a escola, aix com la de tots els factors que influeixen en el procs educatiu.

2 Conscienciar-se de la importncia de tenir un professorat qualificat i de les conseqncies que aix t en eldesenvolupament individual i collectiu.

competncies

social i ciutadana

aprendre a aprendre

activitat 1. laula feli

A

lbo

an

lactivitat es desenvoluparen quatre fases

C

aro

line

Tho

mas

/Act

ion

Aid

E

ntre

cultu

ras


9el/lescriptor/a anota en una cartolina els elements que el grup anomena en observar les fotos esmentades.

El/la portaveu de cada grup compartir amb la resta de laula els resultats de lobservaci.Desprs de la posada en com el/la docent o b un/a altre/a alumne/a, segons el curs,recollir tot all que shaur comentat en una cartolina gran sota el ttol veig.

El/la docent plantejar la pregunta segent per tal que, altra vegada dividits en grups,aprofundeixin en la reflexi sobre les imatges observades: Quines diferncies veieu entreles dues fotos? A partir de les respostes hom promour el pensament sobre la realitat quees reflecteix en ambdues imatges: Qu deuen estar aprenent? Com estan aprenentaquests/es nens/es? Com creieu que viuen? Penseu que tenen llibres i llibretes? Quant/esnens/es hi ha?

De nou tornarem a la posada en com i hom recollir el resultat a la cartolina de grup sotael ttol Penso.

Les preguntes que no han estat respostes quedaranrecollides en una altra cartolina sota el ttol em demano.(Suggerim que aquesta cartolina tingui continutat durant elcurs escolar per tal de mantenir viu el tema, afegint-hipreguntes i trobant-hi respostes).

Aprofitant tot el que haurem treballat fins al moment, el/la docent posar el focus per a lareflexi final en lalegria daprendre i la importncia de la figura del/la docent en aquest

procs, partint de lexperincia dels/les nens/es a travs de les preguntes que suggerim:

Qu tenen en com aquestes imatges? Qu es necessita per tenir una escola? Qu ens agrada ms de fer en una escola?Qu magrada ms dels/les meus/ves professors/es? Qu mensenyen? Qu fem plegats? Timagines la classe senseprofessor/a? Com seria?

A partir daquest punt es podria iniciar un petit debat en grup gran sobre com ha de ser un/a bon/a professor/a, quinesqualitats i formaci ha de tenir..., explicant que hi ha pasos que no poden tenir bons/esprofessors/es per manca de recursos i destudis.

Per acabar proposarem que, individualment o en grup, plasmin, sota el ttolrefleXiono, la imatge duna aula feli, amb la tcnica que elegeixin (dibuix, collage,modelat...).

la classe es divideix en 4 equips de 6-7 membres.

El/la mestre/a explica el joc, que consistir a passar-se la pilota amb lesmans tot mirant que lequip contrari no se lemporti fins aconseguir 10passis seguits.

Com tots els bons equips, cada grup necessitar un/a entrenador/a unapersona que es responsabilitzi que cada un dels/les components delsequips faci la seva feina el millor possible i segueixi la tcnica quelentrenador/a marca.

Desprs daquesta explicaci deixarem que ells/es mateixos/es decideixinqui ser lentrenador/a, per han de saber que lentrenador/a no juga, queser fora del camp donant instruccions i ordres, i que ho observar tot ianimar, per tal daconseguir lobjectiu.

Un cop elegits/des els/les entrenadors/es, es far, entre ells/es, un sorteigde manera que la meitat dells/es tingui una estona prvia per reunir-seamb el/la professor/a. La resta es quedar entrenant el seu equip.

activitat 2: el clssic de leducaci


10

El/la professor/a explicar als/les entrenadors/es elegits/des per sorteig les normes del joc:

* Juguen dos equips al mig del camp amb una pilota. Una persona de cada equip, elegida pel grup, portar un petoi ser un comod. Cada 3 vegades que aquest aconsegueixi la pilota el seu equip haur guanyat un punt extra.

* No es pot avanar amb la pilota a les mans. Fer-ho significa falta i possessi per a laltre equip.

Els/les entrenadors/es hauran de compartir les normes amb els/les jugadors/es del seu equip.

Comena el joc enfrontant-se un equip amb un/a entrenador/a, que coneix les normes concretes, contra el de laltre/a,que noms coneix les normes generals.El temps de cada partit ser de 5 minuts i saniran comptant els punts queaconsegueix cada equip.

Posada en com:

Quan shagin acabat els partits sen comentaran en grup gran els resultats: Com ha anat? Qu ha passat? Com shasentit lequip menys informat? Com sha sentit el millor informat?

Hom analitzar els avantatges o desavantatges que ha tingut cada equip, si s justa o no la desigualtat en la informaci,les formes darribar-hi... i hom reflexionar, a travs de preguntes-guia, sobre la importncia de tenir una persona queentreni, que sigui bona i conegui b les normes del joc, que els expliqui b la tcnica:

Com ha de ser un/a bon/a entrenador/a? Qu ha de saber?

Qu passaria si la persona que entrena no estigus ben formada o informada? Quines conseqncies tindria per al seuequip?

Finalment, hom far una analogia entre aquesta situaci i el que passa a una classe en la qual el/la docent no t elsconeixements suficients per poder ensenyar b al seu alumnat.

activitat de mobilitzaciver pgina 21

proposem simplificar el joc sense la figura del comod o fent que un delsequips jugui directament sense entrenador/a.


11

Hom proposar el repte de conixer les diferents realitats educativesque hi ha al mn. Per comenar suggerim visionar la pellcula (o una part):Taare Zameen http://www.youtube.com/watch?v=xRn5g7xocmg

Com sn lescola i leducaci que shi mostren? Se semblen a les nostres?Per qu? Com s el nen protagonista? Com s la professora?

Per aprofundir en les diferents realitats hom proposar a lalumnat buscar endiaris, revistes, Internet, etc. imatges que mostrin classes descola queresponguin a diferents contextos educatius i analitzar-los.

* Qu veiem en cadascuna de elles? En qu sassemblen i en qu es diferencien?

* De quins pasos o regions creieu que sn? Qu sabem daquestes regions?

Un cop haurem observat i comentat dividirem la classe en grups de 4/5 nens/es. Cadascun escollir una de les imatgesi mirar de representar a classe lescena que la imatge reflecteix.

Com deu ser aquesta classe? Qu ensenyen? Com s el/la professor/a? Com sn els/les alumnes? Quins materials fanservir? Quina activitat fan?

Quan tots els grups hauran acabat la dramatitzaci, la mestra reparteix a cada grup la imatge seleccionada.

Hom demanar a cada grup que cerqui informaci bsica de context i sobre la situaci de leducaci en aquest pas ique prepari una representaci teatral on es facin paleses les diferents realitats educatives que es reflecteixen a lesfotografies.

objectius

1 Conixer les condicions a qu senfronta el/la professor/a en els pasos empobrits i el seu impacte en la qualitat deleducaci.

2 Comprendre que leducaci de qualitat s un dret fonamental per al bon desenvolupament de tots/es els/les nens inenes i que necessita un professorat ben preparat.

competncies

comunicaci lingstica

social i ciutadana

activitat 1: mestres del mn

E

duc

aci

n S

in F

ront

eras


12

Per tal de conduir la dramatitzaci i facilitar la posterior posada en comsemfatitzar la representaci descenes descola on shi reflecteixin el paperdels/les docents i el seu impacte en els/les alumnes.

Desprs de cada representaci hom comentar en grup a partir de preguntes comles que proposem a continuaci:

* Qu ens mostra cadascuna? Quines coses sobre lestat de leducaci sabem aradaquest pasos, que no sabem abans?

* Reflecteixen situacions semblants o diferents de la nostra realitat? Per qu?

* En quina sembla que es pot aprendre ms i millor? Per qu?

* Quines coses sn importants per aprendre? Com deu ser el/la docent en aquestcontext? s important el/la professor/a a lhora daprendre? Per qu? Com seria unaclasse sense professor/a?

Amb aquestes noves dades es fa un debat sobre les mancances educatives daquests/es nens i nenes, la necessitat deprofessors/es ben formats/des per a una educaci de qualitat, etc. A ms es reflexiona sobre la situaci del professoraten el mn (hi ha dades en la introducci daquesta unitat didctica).

Per ampliar lefecte de sensibilitzaci daquesta activitat proposem oferir als/les alumnes la possibilitat de representarles obres per a la resta de companys/es del centre, exposant les diverses realitats educatives del mn i les sevesconseqncies.

es divideix el grup en dos i es demana a cadascun que elabori un joc de pistes. lobjectiu s aconseguir les pecesamb les qualitats del/la professor/a ideal.

activitat 2. a la cerca del/la professor/a ideal


13

Cada grup treballar en parallel. Per comenar, entre tots/es hauran de definir quines qualitats ha de reunir un/aprofessor/a ideal. El nombre de pistes que hauran delaborar haur de ser igual al nombre de qualitats resultants.

A cada tarja hi escriuran una pista sobre on est amagada la tarja segent i, a ms, tamb hi haur escrita una qualitatnecessria per ser el/la professor/a ideal.

Un cop acabada lelaboraci de targes/pistes, donem un temps a cada equip perqu amagui les seves. Segons el tipusdespai, lactuaci dels grups es pot fer simultniament o consecutivament.

Quan un grup comena escull un/a dels/les seus/ves integrants perqu dibuixi un croquis/mapa de lespai (aula o lespaielegit per a lactivitat) on saniran marcant les pistes que es vagin trobant, aix com les qualitats que shi descobreixin.

El punt de sortida ser el que marqui cada grup en l elaboraci del seu recorregut de pistes. Una persona de lequipelaborador del circuit ser lencarregada de donar la primera pista (Exemple: des de la porta, 3 passos al front, dospassos a lesquerra, a sota la cadira verda).

En aquest punt hi trobaran la segona pista i la primera qualitat per ser el/la professor/a perfecte.

Apuntaran al seu mapa la qualitat trobada i seguiran la segona pista. I aix fins a lltima targeta.

Quan els dos grups hauran acabat el seu recorregut i trobat totes les qualitats, faran una posada en com.Quines qualitats t el/la professor/a ideal que heu trobat?

Les qualitats trobades per ambds grups sescriuen a la pissarra en dues columnes: Coincideixen les caracterstiquestrobades pels dos grups? Quines s i quines no? Quines depenen de la persona (actituds, estil...)? Quines del seucontext (formaci rebuda, recursos disponibles...)?

En aquest debat es far palesa la diversitat de professors/es i, eventualment, la importncia que el professorat estiguiben format i motivat, que compti amb el material necessari i tingui bones condicions de treball per poder oferir unaeducaci de qualitat.


es poden incloure pistes falses o en clau dendevinalla per fer el procs msemocionant.


14

A partir del visionat i de la reflexi posterior sobre el tema exposat, proposarem a lalumnat fer entrevistes a persones delseu entorn familiar sobre un/a mestre/a del qual guardin un record especial (tant bo com dolent).

El grup haur dobtenir testimonis de gent dorigen i edat diversos (gravat o per escrit). A aquesta fi dividirem el grup entres: els uns entrevistaran a persones de la generaci dels/les seus/ves avis/es. El segon grup, de la generaci dels seuspares. El tercer grup, de la seva prpia generaci (amics/gues, germans/es).

Les preguntes de les entrevistes es prepararan a la classe amb lajuda del/la professor/a.La realitzaci de les entrevistesser individual o per grups i requerir una documentaci prvia sobre el context histric, social, poltic, econmic de lespersones entrevistades...

Amb tota la informaci recollida cada alumne/a far una posada en com amb el seu grup per treure conclusions (puntscomuns, particularitats...) entre tots/es.

Posteriorment cada grup les compartir, tot oferint a la resta de la classe un retrat de les diferents concepcions de la figuradel/la mestre/a i leducaci, segons les diferents generacions i testimonis.

objectius

1 Valorar la possibilitat de tenir accs a una educaci de qualitat amb docents qualificats.

2 Conixer la realitat del professorat dels pasos empobrits i descobrir la importncia de treballar a nivell individual icollectiu per millorar leducaci en aquests pasos

competncies

social i ciutadana

comunicaci lingstica

activitat 1. mestres per recordar

K

ari C

olli

ns/A

ctio

n A

id

Per introduir el tema i la reflexi sobre laimportncia del professorat en leducacisuggerim visionar els documentals segents:

Pensando en los dems. 2004. Jap. 55 min.(http://www.youtube.com/watch?v=f9WzX5Svi3k)

Ser y tener. 2002. Frana. 104 min.


15

es llegeixen en grup els segents testimonis de nens/es provinents de diverses parts del mn, que fan palesesdiferents realitats educatives:

meena tenia noms 14 anys quan ella i les seves dues germanes es vanveure obligades a deixar lescola perqu el pare havia perdut la seva feina.Encara recorda la tristesa que va sentir quan, durant tot un any, va haverde quedar-se a casa mentre el seu germ continuava anant a lescola.

Desprs dun any el pare finalment va cedir quan el director del centrecomunitari local li va suplicar que permets a Meena tornar a lescola i esva oferir a pagar els materials bsics que ella necessitava. Tanmateix, lesseves dues germanes van decidir no tornar a lescola.

activitat 2. els/les nostres mestres, el nostre futur...

* Qu tenen en com aquests records? Qu els distingeix?

* Coincideixen les qualitats positives destacades pels testimonis? I les negatives? Per qu?

* Podem definir un/a mestre/a ideal? Per qu?

Amb la informaci recollida en les entrevistes i la posada en com a la classe suggerim elaborar una petita publicacio revista de classe on es faci pals aquest treball i que la revista pugui sser distribuda en el centre o fins i tot pelpoble o ciutat.

meena amiri, 17 anys. afganistan

el meu pare treballava a les mines dor fins que es va posar malalt.Desprs no tenem res i vam haver de deixar danar a lescola. Quan lestropes de Kabila de Catanga van entrar a la nostra vila van saquejar totesles cabres i gallines i ens van fer carregar embalums pesats. Desprsdhaver-nos saquejat tres vegades jo estava molt enfadat i em vaig enrolara lexrcit per venjar-me i per fugir dels atacs. A lexrcit em pagaven 100dlars al mes i em sentia molt feli.

adolescent, 17 anys.congo

sc molt feli dhaver tornat a lescola. Tinc luniforme de lany passat,que encara em serveix, per la meva mare no pot comprar-me llibretesdexercicis. Sense les llibretes no podr escriure, noms llegir i trigarms a aprendre.Visc amb els meus dos germans petits, la meva via i lameva mare. El meu pare s mort i la mare no t feina.

Hi ha dies que no tenim menjar i aix s dur, no hi ha diners per comprarres. De vegades vaig a lescola amb gana, per ara all ens donen menjargratis. Les farinetes del mat i el menjar del migdia ens omplen, i aixaprenem molt millor. Lassistncia a lescola ha augmentat molt.

A lescola hi ha un club per a noies i jo hi vaig els dijous. Sovintrepresentem una obra de teatre i ens hi ensenyen coses. Hem aprscoses del VIH/Sida i com ens podem protegir daquest virus. Tamb hemaprs els drets de les nenes. Ja s que tinc dret a anar a escola. Vullacabar lescola i fer estudis superiors per poder ensenyar a altres.

maua Juma, 11 anys. tanznia


16

De forma individual o per petits grups escolliran un dels testimonis llegits. A partir daquest sels demanar que traslladina format de cmic la histria que conta el testimoni i imaginin com segueix i com acaba aquesta histria per alprotagonista. Qu es pot deduir del context a partir daquest relat? Com imagineu el futur de la persona protagonistadel testimoni escollit? Com influeix en el desenvolupament daquesta persona la qualitat de la formaci rebuda?

Per poder respondre sels demanar que sinformin sobre el context socio-poltic i educatiu del pas del testimoni elegiti que tractin de reflectir-lo en les seves vinyetes.

Per conixer les diferents realitats investigades, en acabar, cada grup presentar a la resta de la classe la histriaillustrada, exposant les dades bsiques de leducaci en el pas del testimoni elegit.

A la posada en com hom senyalar les semblances i les diferncies que shauran trobat en els diferents contextosexposats, tot subratllant la importncia de la qualitat del professorat.

* Quina explicaci tenen les diferncies trobades?

* De quins factors depn la qualitat de leducaci?

* De quins factors depn la formaci del professorat?

Amb els treballs resultants es poden muntar murals de sensibilitzaci sota un lema que reivindiqui la importncia del/ladocent en leducaci de qualitat. Per exemple: els/les nostres mestres = el nostre futur.

toni t 10 anys i, com la majoria dels seus companys, des dels 5 anys combinalescola amb la feina del camp per ajudar els seus pares. A ell li agrada moltanar a lescola perqu aprn moltes coses, encara que s lluny i no telectricitat ni gaire material. Noms hi ha algunes cadires i taules per compartir,una pissarra, llapis i llibreta. Per en Toni no sap si podr seguir gaire ms anysa lescola. A ell li agradaria ser metge, per la seva famlia t pocs diners i perpoder sortir-sen els fills han de treballar...

toni, 10 anys.guatemala

quan acabi lescola vull ser professora... abans mai havia vingut a lescolaperqu el meu pare no creia que les nenes haguessin de rebre cap educaci.Fins i tot la meva mare pensava el mateix, ella tampoc no hi va anar mai, alescola. Els meus germans van anar a lescola perqu ells esdevindran manstreballadores. El meu pare diu que jo haig de casar-me i prou.

rinku, 15 anys.ndia



17

objectius

1 Reconixer la importncia de la figura del/la professor/a en leducaci de qualitat de cada nen i nena.

2 Fer partcips els nens i les nenes de la importncia destendre el dret a leducaci de qualitat per a totes lespersones del mn.

continguts

conceptes: dret a leducaci, desigualtat social, treball en equip, importncia de la formaci.

Habilitats: anlisis de necessitats bsiques, creativitat.

actituds: participaci i collaboraci entre els membres de lequip, respecte vers als/les educadors/es icompanys/es.

durada

2 hores

desenvolupament

es presenta una gimcana o gran joc debases per reflexionar sobre laimportncia del professorat qualificatper a una educaci de qualitat.

Tant en la introducci como en les provesdel joc es plantegen 2 adaptacionssegons les edats:

* Adaptaci 1: de 5 a 7 anys

* Adaptaci 2: de 8 a 12 anys

Sintrodueix la gimcana amb la histriadel professor toms, que servir de filconductor, justificant el pas per a lesdiferents bases.

activitat 1. escola de professorat

A

ndre

w M

cCo

nnel

l/Act

ion

Aid


18

toms, el professor

Hi havia una vegada una escola petita dun poblet molt petit del Pirineu aragons, que tenia un professor molt bo i queestimava molt els/les seus/ves alumnes. Es deia Toms, feia molts anys que hi donava classes i ja era un home moltgran.

Un bon mat el professor Toms va arribar a lescola i va dir als/les seus/ves alumnes: Avui haig de donar-vos unanotcia: lany que ve ja no donar classe en aquesta escola. Ja sc molt gran i em jubilar. En lloc de donar-vos classea vosaltres anir a una escola petita al Senegal. s un pas de lfrica, amb nens i nenes com vosaltres, per ambsituacions molt diferents. Magradaria que sabssiu que al mn hi ha escoles que no tenen els mateixos mitjans quevosaltres.

Tots els nens i les nenes de la classe es van posar tristos i alegres alhora i li varen demanar que no marxs, per,finalment, van entendre que el professor havia danar-sen.

Per abans de marxar mhaureu dajudar!, va demanar el professor. I afeg encara:

Vull que vingui un/a professor/a a substituir-me i que ell/a us pugui donar classe. Vosaltres mheu de dir com voleu que

sigui aquest nou professor o aquesta nova professora.

Volem que sigui com vost!, va dir David.

I jo, com sc?, pregunt Toms.

Doncs un bon professor!, respongu Pedrito.

Se macut una idea, digu el professor Toms. I afeg:

Avui farem una gimcana per veure com s un bon professor.

Qu b!, crid tota la classe.

I tots/es es posaren molt contents/es a organitzar la gimcana i a ajudar al professor Toms.

introducci 1:de 5 a 7 anys

introducci 2:de 8 a 12 anys

toms, el professor amagat

Un bon mat van arribar els/les alumnes a lescola. Tots/es van seure als seus seients com sempre feien. Va sonar eltimbre que anunciava el comenament de la classe, per all passava alguna cosa estranya. El professor Toms no eraal seu lloc. Potser no havia arribat encara? Els minuts passaven i la curiositat dels/les nens/es creixia.

El professor deu estar malalt, digu Juan.

Si estigus malalt ja hauria vingut alg a substituir-lo, digu Leyre.


19

I es va aixecar per veure si trobava alguna pista a la taula del professor. Damunt la taula hi havia un sobre que deia: Perals/les meus/ves alumnes.

Leyre obr el sobre i lleg en veu alta:

Estimats/des alumnes! Avui he decidit que fem tots plegats una gimcana. Com ho veieu? Mhe amagat en un lloc de

lescola per per trobar-me haureu de passar unes proves. En cada una de les proves hi trobareu una pista per saber on

mamago. Aix em trobareu..

Quan van acabar de llegir, es van dividir en grups i van comenar la gimcana per trobar el professor.

Un cop llegida la histria es dividir el grup en equips de tres a sis persones. El nombre de grups haur de ser igual omenor al nombre de proves establertes (5).

Per poder acabar la gimcana cada grup haur de superar un seguit de proves per aconseguir:

* peces dun puzle amb la imatge dun/a professor/a, que representen lelement que treballen en les proves:cor (elementafectiu), malet (recursos personals), barret (idees, coneixement), boca/llavis (aptituds i actituds, comunicaci),llibre(formaci). (Adaptaci 1)

* lletres que ajuden a descobrir on s en Toms: SCAL, ABIB, LIOT, i ECA. (Adaptaci 2)

1. cor (scal / les siluetes)

Hom formar 2 o ms grups. Cadascun elegir una persona (procurant representaci paritria),que sestirar a sobre dun paper llarg. Amb lajuda dels/les companys/es hom dibuixar la sevasilueta en el paper i aquesta servir desprs per bolcar-hi les caracterstiques que ha de tenir un/abon/a professor/a.

* Adaptaci 1: podem partir del record dun professor o una professora que els hagi agradat molt. Per exemple: al pithi dibuixarem un cor gran, si era una persona tendra; al cap, una bombeta, si tenia grans idees, etc.Farem servir materialde revista i dibuixos per tal que els/les nens/es retallin i enganxin.

* Adaptaci 2: hom planteja la mateixa dinmica escrivint en una nota adhesiva les caracterstiques.

2. la Pirmide (cartera)

Hom donar al grup una srie de cartolines amb frases escrites. Els/les participants hauran deconstruir amb elles una pirmide segons la importncia que creguin que t cadascuna i explicarel per qu de la seva consideraci. Tamb podran descartar aquelles que no els agradin ocompletar-les, si s que consideren que falta alguna cosa imprescindible.

La complexitat de les frases sadaptar a la edat de cada grup. Alguns exemples sn: t sentit de lhumor, t vocaci,li agrada el que fa, s simptic/a, comunica b, t energia, t pacincia, gestiona el grup de laula, atn les necessitatsde lalumne/a, sap motivar, t bona formaci de continguts, s creatiu/va, sap ensenyar, fomenta valors, t bonapresncia, t la lletra clara, s autoritari/a, s estricte, etc.

3. lentrevista (boca - llavis / labib)

En aquesta prova els/les participants hauran de posar-se en el lloc del/la director/a de lescolaper seleccionar un/a nou/va professor/a, preparant una entrevista. Entre tots/es consensuaranles preguntes per mirar de valorar i trobar el/la professor/a ideal: Qu li preguntarem? Qu simportant saber sobre ell/a?: gustos, aficions, estudis? A ms de preguntes, hom podr plantejartamb alguna prova. Desprs de preparar breument lentrevista, en faran una representaci.

Aquesta prova es pot adaptar a les diferents edats, ajudant als/les nens/es a preparar lentrevista i adaptant les preguntes.Pensar en diferents professors/es o monitors que han tingut, recordar qu els agradava ... els pot ajudar.


20

4. escola de Profes (llibre / liot)

Dividim un paper o cartolina en 2 columnes. En una delles, els/les nens/es hi posaran a travsde dibuixos o b per escrit (segons ledat) el que creguin que ha daprendre un/a professor/a performar-se com a professional. Per exemple: matemtiques, msica, histria, contes, dibuixar,psicomotricitat, psicologia, etc. aix com aptituds, com per exemple, saber escoltar, saber

consolar, comprensi, etc. A laltra columna els demanarem que escriguin o dibuixin com imaginen que hauria de serlescola de professors/es. Per exemple: tenir una sala gran de gimnstica, una gran biblioteca, sala dordinadors,laboratori...

5. de gran vull ser Professor/a de... (barret / eca)

Es plantejar als/les nens/es que simaginin quin professor els agradaria ser: de cincies,deducaci fsica, de dibuix, de llengua, de matemtiques, dinformtica, etc. Un cop decidit, elsdemanarem que ho representin. Per a caracteritzar la seva elecci, els proporcionarem materials(paper pinotxo, pintures...). Per acabar faran una breu desfilada/exposici explicant qu creuenque ha de fer cada professor/a per impartir com cal la seva assignatura.

El gran joc sacabar quan, desprs dhaver superat totes les proves, tots els equips:

* hauran acabat el seu puzle amb les 5 parts del dibuix del/la professor/a. (Adaptaci 1)

* hauran descobert on s en Toms (Adaptaci 2)

A partir daqu proposem plantejar una breu reflexi amb els/les nens/es sobre les qualitats que hauria de tenir un/abon/a docent i sobre la importncia que els/les docents tenen en la formaci pel futur dels/les seus/ves alumnes. Perfer-ho suggerim les preguntes segents: Com us heu sentit jugant? Heu participat? Shan complert els objectiusproposats? Us ha semblat interessant? Qu heu aprs?

observacions per als/les educadors/es:

* s important que el nombre de grups sigui igual o menor al de les proves establertes (5) per tal que cap grup no quediparat.

* Ser necessari imprimir tants puzles amb la imatge del/la professor/a amb els elements com subgrups hi hagi. s positiuque la imatge pugui mostrar la diversitat del professorat: home, dona, jove, gent gran.

* Hom recomana que hi hagi tants/es monitors/es com proves, aix com un/a monitor/a que coordini la rotaci dels grupsa les proves que nhi calgui.



21

activitat per a tots els nivells

objectius:

1 Recapitular el que haurem treballat sobre la importncia del professorat i la necessitat de lacompliment delcomproms dels pasos daconseguir lEducaci per a Tots i Totes lany 2015.

2 Participar en lactivitat de mobilitzaci mundial.

durant la setmana dacci mundial per leducaci (same) milions depersones en tot el mn ens mobilitzarem sota el lema sense profes no hi haescola!, per recordar als governants la importncia de comptar amb elsuficient nmero de docents amb formaci adequada, motivaci,remuneraci i reconeixement, i per exigir als/les governants que destinin elsrecursos necessaris a fi que leducaci per a tots i totes sigui una realitatcom ms aviat millor. els/les docents sn un element fonamental per al pleacompliment del dret a una educaci de qualitat.

com ParticiPar a laula?

Amb aquesta activitat perseguim lobjectiu de recapitular all que haurem treballat en el decurs de les propostesdidctiques i unir-nos a la mobilitzaci que hom porta a terme arreu del mn.

La nostra finalitat ser tenir el mxim nombre de nvols possibles i posar-los en un mapa. Cada nvol representarun/a dels/les docents que manquen per assolir lEducaci per a Tots i Totes. Amb tots els que aconseguim farem veureals/les nostres representants poltics/ques la importncia dinvertir en la formaci, recursos i remuneraci del personaldocent en els pasos en desenvolupament i de destinar els recursos necessaris per incorporar els 1.700.000 professors/esque manquen al mn.


22

la campanya mundial per leducaci no seria la mateixa sense la vostra implicaci, la devosaltres els/les docents i educadors/es compromesos/es amb el dret a leducaci. Per aixvolem agrair-vos especialment la vostra implicaci e la CME i en la SAME de diferents maneres(elaboraci de materials, implicaci dels vostres centres...).

Us recordem que s molt important que sapiguem quants som. Per aix s imprescindible queenregistreu la participaci dels vostres centres a www.cme-espana.org.

Pas 1

En funci del nivell educatiu en qu estem, les preguntes incitadores per arribar a aquestes 5 paraules seran diferents.

Per exemple, per a un alumnat dinfantil la pregunta podria ser: Qu tagrada ms del/la teu/va profe? Com s el/lateu/va profe? (divertit/da, bo/na); a primria: Qu valores ms dels/les teus/ves profes? (la seva implicaci, la sevaformaci, la seva calidesa) i a secundria les preguntes podrien ser: Quin/a profe ha estat ms important per a tu? Perqu? Per qu s important el professorat?

Recollirem les respostes tot fent un llistat de paraules i veurem quines sn les ms recurrents.

Pas 3

* on line: awww.cme-espana.org podeu afegir al mapa el nmero de siluetes que haureu elaborat i sumar-les a les dela resta de centres i persones que participin a la SAME.

* en papel: elaboreu un mapamundi per classe o en el centre, que senyali la quantitat de docents deducaci primriaque falten a cada pas del mn. Podeu trobar aquestes dades al mapamundi interactiu sobre professorat que ha elaboratla UNESCO (http://www.app.collinsindicate.com/uis-atlas-teachers/es-es).

Aix podreu compartir amb la resta del centre i de la comunitat educativa les conclusions del que haureu treballat.

Pas 2

Tamb podem fer un sol nvol amb les paraules que hagin aparegut a tota lescola o a tot el cicle. Les possibilitats snvries i cada centre pot elegir com far lactivitat.

el nvol de paraules pot representar-se de dues formes:

* en paper, utilitzant la silueta que us proporcionem en el cartell i a la web, on hi escriurem o enganxarem les paraulesque han dit els/les participants, mirant que la mida reflecteixi la freqncia amb qu han aparegut.

Aquests nvols ens serviran per exposar-los a classe, penjar-los a lescola/al centre o utilitzar-los en els actes en qulescola/el centre participi, convocat per lequip de la campanya.

* on line, utilitzant leina que trobareu a aquesta fi al web de la campanya (www.cme-espana.org).

cada participant resumir en 5 paraules les idees clau que vol destacardesprs dhaver treballat el tema.

Ha arribat el moment de posar els/les profes dins del mapa.

com ho farem?

a cada aula o per grups formarem un nvol de paraules amb forma dedocent, en el qual les paraules que han aparegut ms vegades seran de midams gran.


23

setmana dacci mundialPer leducaci (same) 2013

de la propostadidctica deducaci infantil i Primria i educaci no formal

quins nivells Hi Han ParticiPat?

EDUCACI INFANTIL

PRIMER CICLE EDUCACI PRIMRIA

CICLE MITJ EDUCACI PRIMRIA

CICLE SUPERIOR EDUCACI PRIMRIA

GRUP DEDUCACI NO FORMAL

quantes Persones Hi Han ParticiPat? (alumnat, ParticiPants, docents, famlies)

docents / educadors/es imPlicats/es

Nom Correu electrnic

nom del centre / gruP

adrea, cP, localitat

correu electrnic i Persona de contacte


Heu ParticiPat anteriorment en la same? quins anys?

valora del 1 (nivell mnim) al 5 (nivell mXim) la Pertinena dels obJectius PlanteJats iladequaci dactivitats PlanteJades a cada nivell educatiu.

educaci infantil

Objectius 1 2 3 4 5 Activitat 1. Lescola que volem 1 2 3 4 5 Activitat 2. La meva escola 1 2 3 4 5 Activitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa 1 2 3 4 5

educaci Primria

Primer cicle

Objectius 1 2 3 4 5 Activitat 1. Laula feli 1 2 3 4 5 Activitat 2. El clssic de leducaci 1 2 3 4 5 Activitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa 1 2 3 4 5

cicle mitj

Objectius 1 2 3 4 5 Activitat 1. Mestres del mn 1 2 3 4 5 Activitat 2. A la cerca del/la professor/a ideal 1 2 3 4 5 Activitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa 1 2 3 4 5

cicle superior

Objectius 1 2 3 4 5 Activitat 1. Mestres per recordar 1 2 3 4 5 Activitat 2. Els/les nostres mestres, el nostre futur... 1 2 3 4 5 Activitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa 1 2 3 4 5

educaci no formal

Objectius 1 2 3 4 5 Activitat 1. Escola del professorat 1 2 3 4 5 Activitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa 1 2 3 4 5

valora de l1 (nivell mnim) al 5 (nivell mXim) els asPectes segents

Quantitat de materials rebuts 1 2 3 4 5 Data de recepci dels materials 1 2 3 4 5 Possibilitat dinclusi de la proposta en la programaci del centre / collectiu 1 2 3 4 5 Inters a treballar la SAME en anys vinents 1 2 3 4 5

observacions, comentaris i ProPostes de millora

24


Per a la campanya mundial perleducaci s molt important conixerqui hem participat en la same.

Per aix et demanem que enregistris laparticipaci del teu centre awww.cme-espana.org

la vostra opini s molt important perpoder seguir millorant. completa aquest qestionari i:

* envial per fax al 93 412 40 36

* o completal directament al web.

volem conixer lopini de lalumnat sobre la samei els materials. animals a entrar awww-cme-espana.org i a completarel qestionari en lnia.


* enregistra la teva participaci en la same

* fes el teu nvol de paraules i posa el/la teu/va profe dins del mapa

* completa lavaluaci dels materials didctics

FERE - CENTROS CATLICOS

Collabora:La Coalici Espanyola de la Campanya Mundial per lEducaci est integrada per:

Organitzacions que participen en la SAME a nivell estatal:

entra a www.cme-espana.org

Direcci dart, disseny i illustracions: Maribel Vzquez


CME-2013 Material didàctic Ed. Infantil, Primària i Educació no formal

Documents

Transcript of CME-2013 Material didàctic Ed. Infantil, Primària i Educació no formal