Material didàctic per a cursos de llenguatge administratiu

Llengua catalana

Material didàcticper a cursosde llenguatgeadministratiu4a edició

Barcelona, 2007

Material didàctic de suport als cursos presencials de llenguatge administratiu

de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquesta publicació

no està concebuda com a material d’autoaprenentatge

o de suport a altres cursos. El solucionari dels exercicis que conté

aquest Material didàctic s’ha publicat a part.

© D’aquesta edició:

2001, Escola d’Administració Pública de Catalunya i Universitat de Barcelona

4a edició: Barcelona, febrer de 2007

1a reimpressió de la 4a edició (octubre 2007)

ISBN: 978-84-393-7401-5

Dipòsit legal: B-14421-2007

Composició: Addenda

Impressió: Novagràfik, SL, c/ de Vivaldi, 5, 08110 Montcada i Reixac

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Material didàctic per a cursos de llenguatge administratiu : llengua

catalana. - 4a ed.

Inclou solucionari Tít. a la coberta: Solucionari del material didàctic per

a cursos de llenguatge administratiu. - Bibliografia

ISBN 978-84-393-7401-5. -- 978-84-393-7462-2 (Solucionari)

I. Escola d’Administració Pública de Catalunya II. Títol: Solucionari del

material didàctic per a cursos de llenguatge administratiu

1. Català administratiu - Manuals, guies, etc.

804.99:35(075)

Sumari

Presentació, 5

Introducció al llenguatge administratiu, 7

Normes gràfiques de presentació, 15

Procés d’elaboració d’un document, 17

Pautes de redacció, 19

Documents

1. Sol·licitud, 232. Carta, 313. Ofici, 394. Certificat, 475. Diligència, 556. Citació, 617. Convocatòria de reunió, 698. Acta de reunió, 779. Informe, 89

10. Resolució, 9911. Recurs, 109

Abreviacions, 117

Majúscules i minúscules, 131

Puntuació, 135

Terminologia i fraseologia administratives, 147

Bibliografia, 199

Exercicis, 201

Documents per revisar, 259

Presentació

El dossier de llenguatge administratiu que teniu a les mans s’haorganitzat en quatre grans blocs:

1. Documents2. Convencions3. Exercicis4. Documents per revisar

Documents. El primer bloc conté la informació i els exemples delsdocuments del programa dels cursos de llenguatge administratiude l’Escola. Aquesta informació està ordenada de la mateixamanera en cada un dels documents i hem mirat que sigui clara ididàctica per a l’alumnat.

Convencions. En el segon bloc, hi ha tota la informació referent ales convencions que caracteritzen el llenguatge administratiu. Hitrobareu llistes de convencions i també instruccions de la maneracom utilitzar-les.

Exercicis. Els exercicis que formen part del tercer bloc han estatelaborats per l’Escola. Són exercicis de llengua que treballen elsaspectes especialment relacionats amb la redacció administrativa.

Documents per revisar. El material d’aquest bloc també ha estatelaborat per l’Escola. Consta de documents reals per practicar aclasse la redacció dels documents inclosos en el sumari.

A l’hora d’organitzar aquest dossier, la idea global ha estat que l’a-lumnat tingui a l’abast la informació necessària per poder redactardocuments administratius de manera correcta, i que els cursos dellenguatge administratiu siguin l’obrador per fer pràctiques de re-dacció administrativa.

Finalment, esperem haver-nos apropat a la idea que ens va ferplantejar el dossier i que sigui d’utilitat per a tots vosaltres.

5

INTRODUCCIÓ AL LLENGUATGE ADMINISTRATIU

S u m a r i

� Tradició i innovació del llenguatge administratiu català

� Fragments de textos

� Llenguatges d’especialitat. Tecnolectes

Tradició i innovació del llenguatge administratiu català

L’ús de la llengua catalana com a eina de l’Administració pública es remunta pràcticamentals seus orígens. El document més antic conegut escrit íntegrament en català és una pres-tació d’homenatge concedida pel comte del Pallars Jussà Pere Ramon (1098-1112), peròel text més important que es conserva data de la segona meitat del segle XII. Es tractad’una traducció del codi visigòtic anomenat Forum iudicum o Liber iudiciorum, recopilaciódel dret visigòtic redactada en llatí un segle abans. La traducció catalana va ser fetadurant el govern de Ramon Berenguer IV (1131-1162). Aquesta traducció, de la qualnomés es conserva un fragment, té una significació evident: mostra la necessitat comuni-cativa d’usar textos escrits en català, tot i l’existència de la versió llatina.

Cal recordar que una mica més endavant, entre els segle XIII i XV, trobem altres textos jurí-dics redactats en català, com són els Usatges de Barcelona, els Furs de València, el Llibrede les costums de Tortosa i el Llibre del consolat de mar. Una altra mostra important de laprosa d’aquesta època són les quatre grans cròniques: el Llibre dels feits de Jaume I(1274), la Crònica de Bernat Desclot (1288), la Crònica de Ramon Muntaner (1328) i la Crò-nica de Pere el Cerimoniós (1386).

A partir del segle XIII, el català començà a desplaçar el llatí en les comunicacions adminis-tratives i jurídiques, encara que el llatí es va continuar usant fins al segle XVI. Convé des-tacar que la llengua catalana va esdevenir l’idioma habitual de la Cancelleria Reial, al cos-tat de l’aragonès –atès que els reis catalans ho eren també d’Aragó– i el llatí. LaCancelleria, creada al segle XIII, era l’organisme administratiu de la corona catalanoarago-nesa, i s’ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius: lletres reials,contractes, llicències, certificacions... La incorporació del País Valencià i de les Illes Bale-ars al segle XIII al domini lingüístic català va implicar l’expansió geogràfica de la llengua.Cap a la segona meitat del segle XIV la perfecció formal del llenguatge administratiu catalàva servir de model als escriptors catalans coetanis.

Els esdeveniments històrics anaren en contra de la consolidació de la llengua catalana,especialment en l’àmbit de l’Administració pública. Amb la mort de Martí I l’Humà, el1410, sense descendència, i la posterior entronització de Ferran I de la casa castellanadels Trastàmara, el 1412, el castellà començà a ser present, sobretot en els usos oficials.El procés de castellanització s’accentuà en la dinastia dels Àustria (1516-1700), tot i queel català continuà sent la llengua d’ús generalitzat a l’Administració fins al final del segleXVII. Després de la Guerra de Successió, amb la consegüent supressió dels règims auto-nòmics (1707-1716) i la promulgació per Felip V d’una llei, que culminà amb els decrets deNova Planta, segons els quals Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, s’havien deregir exactament com la resta del país, el català quedava exclòs de la legislació.

Tret d’un breu lapse de temps, la Guerra del Francès (1810-1814), i del període de la II Re-pública (1931-1939), la llengua catalana no és emprada oficialment en l’àmbit de l’Admi-nistració fins al moment en què l’Estatut d’autonomia de 1979 permet recuperar les insti-tucions d’autogovern i reconeix el català com a llengua pròpia de Catalunya i, juntamentamb el castellà, l’oficial. Comença, així, una nova etapa per a la recuperació de la llenguacatalana, desplegada per la Llei de normalització lingüística de 1983 i ampliada per la Lleide política lingüística de 1998. Això no obstant, el procés de normalització ha topat iencara topa amb nombrosos entrebancs que s’han d’anar superant.

9

En el conjunt de l’Administració pública el pas d’emprar el català, tant en el canal oral comen l’escrit, no ha estat fàcil. Ha calgut superar greus dificultats, especialment el desconei-xement del llenguatge propi per part dels professionals i la manca de fixació de conven-cions estilístiques i de criteris de redacció propis, imprescindibles en els llenguatges d’es-pecialitat. En aquest sentit, la tasca desenvolupada per la Direcció General de PolíticaLingüística (actualment Secretaria de Política Lingüística), en col·laboració amb l’Escolad’Administració Pública de Catalunya, el Termcat, l’Institut d’Estudis Catalans i els serveislingüístics de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya i de les universitats,entre altres institucions, ha estat imprescindible per elaborar propostes per a un llen-guatge administratiu i jurídic simplificat i genuí.

Per una banda, el llarg procés de castellanització en l’ús de l’Administració lògicamenthavia deixat una forta empremta en les construccions sintàctiques, morfològiques i lèxi-ques; per l’altra, tradicionalment s’usava un llenguatge obscur, arcaic, abarrocat, poc pre-cís, que donava com a resultat uns textos que sovint el ciutadà no entenia.

Per elaborar un llenguatge administratiu actual s’han tingut en compte tres factors deci-sius. En primer lloc, el coneixement de la tradició administrativa catalana. En segon lloc,la normativa internacional del llenguatge administratiu adoptada en altres estats i en diver-ses llengües, i l’aplicació dels criteris promoguts per institucions internacionals –la Inter-national Standarditzation Organitzation (ISO) ha establert recomanacions que afecten laredacció dels documents administratius; a l’Estat espanyol l’organisme que actua com adelegació de l’ISO és l’Asociación Española de Normalización y Certificación (AENOR).Finalment, la depuració de molts elements provinents de l’estil del llenguatge administra-tiu castellà, que inevitablement havien penetrat en el català.

Si observem l’evolució que ha tingut el llenguatge administratiu en els darrers anys en llen-gües properes, com l’anglès o el francès, constatarem que s’ha simplificat extraordinària-ment. Han sorgit diverses publicacions en aquestes llengües que ens en parlen, en lesquals es destaca que la llengua que ha d’usar l’àmbit administratiu, a més de correcta gra-maticalment, ha de ser sobretot clara i entenedora. Potser el testimoni més evident d’a-questa voluntat de reforma, el trobem en el Plain English Movement. Es tracta d’un movi-ment que, tal com reflecteix el seu nom, aposta per un llenguatge planer, a favor de lasimplificació del llenguatge administratiu i jurídic. Va començar als Estats Units durant ladècada dels seixanta als setanta, i es va estendre al francès i, posteriorment, molts delspaïsos de la Unió Europea han fet també esforços per simplificar els respectius llenguat-ges administratius.

L’Administració pública catalana, tenint en compte els elements exposats i seguint elscorrents actuals de reforma en els llenguatges d’especialitat, ha apostat per un model dellenguatge administratiu i jurídic que s’ha de guiar pels principis generals d’estil següents:claredat, precisió, brevetat i senzillesa. I és a partir d’aquests criteris bàsics que s’ha anatavançant per aconseguir uns models de documents que siguin sobretot entenedors i efi-caços, i amb els quals les persones administrades puguin sentir-se identificades.

10

Fragments de textos

A continuació reproduïm alguns fragments de textos, que presentem ordenats cronològi-cament. (Extrets de CABRUJA, Lluís; CASANELLAS, Pere; MASSIP, M. Àngels. Història de lallengua catalana. Barcelona: Columna Edicions, SA, 1990.)

• Únic fragment conservat de la traducció del Forum iudicum o Liber iudiciorum, recopi-lació del dret visigòtic. La traducció catalana és de la segona meitat del segle XII; la ver-sió en llatí es va redactar un segle abans.

[...] e perduda, exés si poden provar que per frau o per galidansa d’altres omes o permandament reial foron encombrats qe non o pogron ademplir, aicelò enfre sis meses.

La voluntat del defunt scrita depós que fo mort, enfre sis meses sie publicada.

Volontat d’aqel o d’aqela qe testa en sa vida, depós sa mort, ans que sis meses sienpassats, sie publicada e manifestada e per escriptura davant qualqe sacerdot o davanttests. E si alcun cela et amaga aquela voluntat del defunt, tant compona de so propiaver ad aqels a cui fon testat, quant pogren conquerre o aver, per auctoritat de la scrip-tura, de las res del defunt.

Si aquele qui fez la escriptura és mort, can sia sabut qe él la fezés. [...]

• Fragment del Llibre de les costums de Tortosa. Es tracta del primer codi de lleis escritoriginàriament en català. El manuscrit conservat és de 1272.

Si alcun servu o catiu fug a son seynor e el seynor à sospita que sia en alcun alberch dela ciutat ne de son termen e demana que·n sia fet encerquament per les cases on hasospita, per juý e per sentència dels ciutadans, lo veger deu anar a aqueles cases e deuaquí fer entrar, si les cases són de cristians o de jueus, dos prohòmens cristians quideuen lo trer e liurar a son seynor, e si les cases són de sarraÿns, lo seynor del servu oel catiu deu anar a l’alcayt e l’alcayt deu anar aquí e deu fer entrar aquí II cristians e IIsarraÿns qui diligentment encerquen aqueles cases a bona fe e sens engan, e, si trobenaquí lo servu o el catiu, deuen lo’n trer e liurar a son seynor. [...]

• Fragment de la Crònica de Ramon Muntaner, escrita entre 1325 i 1328. Se’n conservendiversos manuscrits, el millor dels quals es de l’any 1342.

D’altra part, vos diré cosa de què us meraveylerets, emperò, si bé u ensercats, així u tro-barets: que d’un lenguatge solament, de negunes gents no són tantes com cathalans.Que si volets dir castellans, la dreta Casteyla poch dura e poch és, que en Casteyla hamoltes províncies qui cascun parla son lenguatge, qui són axí departits com cathalansd’aragoneses. E si ben cathalans e aragoneses són d’un senyor, la lengua no és una ansés molt departida. Et axí mateix trobarets en França, e en Anglaterra, e en Alamanya, eper tota Ytàlia e per tota Romania [...].

• El text que reproduïm seguidament és un imprès de l’Administració de justícia de laGeneralitat de Catalunya (1932-1939). (Extret de DUARTE, Cartes; ALSINA, Àlex; SIBINA,Segimon. Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Es-cola d’Administració Pública de Catalunya, 2002.) L’empremta del castellà hi és evident.

11

Sala Especial de Divorcis

En compliment de l’ordenat pel Tribunal del marge en mèrit dels autes de judici deDivorci promoguts per contra i als efectes del’article 69 de la Llei de Divorci, dirigeixo a V. el present per a participar-vos que en sen-tència de data s’ha decretat

L’esmentat matrimoni està inscrit en le Registre Civil d’aqueix jutjar al foli del llibre de la secció corresponent. Pregant-vos acuseu rebut del presenta al major brevetat possible manifestant al mateix temps el compliment de l’ordenat perla Sala.

Barcelona de

12

Llenguatges d’especialitat. Tecnolectes

La facultat humana per comunicar-se s’anomena llenguatge. Aquesta capacitat de l’ésserhumà es duu a terme a partir de diferents llengües. Les llengües són una realitat complexai dinàmica que presenten variacions. Així, podríem dir que una llengua és un conjunt devarietats lingüístiques i funcionals. Per minimitzar tota aquesta diversitat, per un procésespontani, d’una banda, i dirigit, de l’altra, sorgeix l’anomenat llenguatge estàndard–varietat lingüística, usada sobretot en les comunicacions públiques en diversos registres,que tendeix a eliminar al màxim les diferències dialectals.

A partir d’aquesta varietat estàndard, que depenent de la situació comunicativa concretapot tenir un nivell més o menys elevat de codificació normativa, s’elaboren els llenguatgesd’especialitat o tecnolectes, que són les varietats que la llengua adopta com a instrumentde comunicació formal i funcional entre especialistes d’una matèria determinada, com aconseqüència de l’especialització del treball. En els darrers anys s’ha difós molt aquestconcepte, sobre el qual hi ha força bibliografia. El terme llenguatge d’especialitat, anome-nat també llengua tècnica o tecnolecte, l’usen també en altres llengües properes; n’indi-quem algunes a continuació: language for special purposes (anglès), langue d’especialité(francès), Fachsprache o Technolekt (alemany), lingua settoriale (italià).

Hem d’entendre els llenguatges d’especialitat com a formes de llengua particular, quesolen incloure’s dins de les varietats funcionals de la llengua o registres, o sigui vinculatsals usos. Són, per tant, la fusió de fets lingüístics particulars inserits en els fets lingüísticsgenerals. Dit d’una manera més planera, els tecnolectes tenen com a base la varietatestandarditzada de la llengua, amb un nivell més aviat elevat de codificació normativa,però participen de trets particulars.

Els trets principals que caracteritzen els llenguatges d’especialitat són els següents:

• Lèxic i fraseologia propis• Precisió conceptual per evitar ambigüitats• Expressió senzilla, clara i entenedora per garantir l’eficàcia comunicativa• Formalitat i objectivitat per evitar implicacions personals i subjectives.

En la mesura que el llenguatge administratiu és un codi precís de comunicació dins d’unamatèria determinada, podem dir que és el tecnolecte de l’Administració, amb una particu-laritat que cal tenir en compte: pot ser vehicle de comunicació interna de l’Administració,o externa, o sigui entre l’Administració i les persones administrades. El fet que sigui untecnolecte que sovint s’usa per adreçar-se a un ciutadà o ciutadana i al conjunt de lapoblació, implica que sigui necessàriament més assequible que altres llenguatges tècnicsi que sigui un dels llenguatges d’especialitat més acostats als trets definitoris de l’estàn-dard, tot i que té característiques pròpies d’un llenguatge tècnic especialitzat.

13

NORMES GRÀFIQUES DE PRESENTACIÓ

Segons el Programa d’identificació visual de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 1997,<http://www.gencat.net/piv/>), s’han de respectar els punts següents:

El format de paper general que s’utilitza és l’ISO A4 (DIN A4), de 210 x 297 mm. En algunsdocuments, com ara el saluda, és l’ISO A5 (DIN A5), de 148 x 210 mm. En els documentsen què el format habitual no és l’ISO A4, trobareu indicada (a l’apartat «Definició») la midaadequada.

El tipus de lletra que cal usar habitualment en els textos i els impresos de la Generalitat deCatalunya és l’Helvetica (si no se’n disposa, es pot substituir per l’Arial) i les correspo-nents variants de negreta i cursiva (Helvetica Italic, Helvetica Bold i Helvetica Bold Italic).En molts processadors de textos, n’hi haurà prou d’escollir la lletra Helvetica (o Arial) i ser-vir-se, quan convingui, de les opcions de negreta i cursiva del menú de format.

Tots els textos s’han d’escriure alineats per l’esquerra, seguint l’eix vertical on recolza eltext del logotip de la Generalitat de Catalunya (la G de Generalitat).

Model de carta

En la correspondència, es recomana que el cos de lletra no sigui superior a l’11.

La interlínia, o espaiat entre línies, pot ser el que li correspon al cos, o sigui 11 punts (també1 o simple), però pot ser superior (1,5). La separació entre paràgrafs és d’una línia enblanc. No cal justificar el marge dret i s’ha de procurar de no partir paraules.

No feu cap entrada o sagnat a l’inici dels paràgrafs.

El nom i el càrrec de la persona destinatària se situen sota de la denominació de l’organisme,començant a l’alçada de 60 mm. Sempre s’alineen per l’esquerra amb el logotip, com la restadel text. El text de la carta o comunicat comença per sota del senyal de doblec (que marcael final del primer terç del full), per facilitar el plegat adequat al sobre de format americà.

El nom i el càrrec de la persona que signa se situen a sota de l’espai reservat per a la sevasignatura. Separades per una línia en blanc, hi posarem la localitat i la data d’expedició.

La distància mínima recomanada d’aquesta darrera línia al marge inferior del paper no hade ser inferior a 35 mm.

Amb aquestes indicacions, els marges resultants del document seran: superior, 60 mm;inferior, 35 mm; esquerre, 30 mm, i dret, 20 mm.

15

16

[Adreça]

Nom i cognoms (persona destinatària)Càrrec

Senyors/Senyores,

La normalització dels mecanografiats dels papers de carta assegura la unitat d’imatgede tota la correspondència, per la qual cosa aquest exemple és vàlid per a qualsevolorganisme de la Generalitat.

La principal característica és l’alineació per l’esquerra de tots els textos seguint l’eixvertical que dibuixen les línies de la denominació de l’organisme. La font tipogràficaés l’Helvetica i es recomana que el cos de lletra no sigui superior a l’11. L’espaiatentre línies pot ser el que li correspon al cos o sigui 11 punts o superior. La separacióentre paràgrafs és d’una línia en blanc. No cal justificar el marge dret i s’ha deprocurar no partir paraules.

El nom i el càrrec de la persona destinatària se situen sota de la denominació del’organisme, començant a l’alçada que indica el punt que hi ha imprès. El text de lacarta o del comunicat comença per sota del senyal de doblec, per facilitar el plegatadequat al sobre de format americà.

El nom i el càrrec de la persona emissora se situen a sota de la seva firma, així comtambé la localitat i la data d’expedició, separades del primer grup per una línia enblanc. La distància mínima recomanada d’aquesta darrera línia al marge inferior delpaper no ha de ser inferior a 35 mm.

Atentament,

Nom i cognomsCàrrec

Barcelona, d de 20

PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UN DOCUMENT

1. Quin document voleu elaborar?2. De quines parts consta i quina disposició ha de tenir el document que heu escollit?3. Quina informació ha de contenir?4. Com heu d’ordenar aquesta informació?5. Quina varietat de la llengua és l’adequada?6. Heu aconseguit el que us proposàveu?

Abans de començar a redactar un document llegiu els punts següents. Perquè la comuni-cació sigui eficaç penseu que un document ha de ser objectiu, simple, clar i precís.

1. Quin document voleu elaborar?

Escolliu correctament el document que heu d’elaborar. Tingueu en compte:

• a qui va adreçat• quina funció té• quina normativa el regula.

Si teniu algun dubte, consulteu l’apartat «Documents», on trobareu les característiques deldocument concret.

2. De quines parts consta i quina disposició ha de tenir el document que heuescollit?

Consulteu l’esquema del model de document escollit i seguiu-lo. Tingueu en comptetambé les normes gràfiques de presentació que fixa el Programa d’identificació visual dela Generalitat de Catalunya, que es pot consultar a: <http://www.gencat.net/piv/>.

3. Quina informació ha de contenir?

Seleccioneu la informació pertinent per a l’objectiu que us proposeu i deixeu de banda laque no sigui rellevant. Busqueu la simplificació.

4. Com heu d’ordenar aquesta informació?

Estructureu el text en paràgrafs de manera que cada un correspongui a una unitat de mis-satge. Seguiu un ordre lògic, així aconseguireu una comprensió pertinent i ràpida.

17

Trobareu les indicacions necessàries a l’apartat d’«Estructura» i les parts de què consta al’«Esquema».

5. Quina varietat de la llengua és l’adequada?

Penseu que el llenguatge administratiu és un llenguatge d’especialitat o tecnolecte queserveix per a les comunicacions internes de l’Administració i externes, o sigui entre l’Ad-ministració i les persones administrades. El fet que sigui un tecnolecte que s’usa per adre-çar-se a la ciutadania implica que sigui més assequible que altres llenguatges tècnics. Enconseqüència, s’apropa a la varietat estandarditzada, amb un nivell més aviat elevat decodificació normativa i amb els trets que caracteritzen els tecnolectes:

• lèxic i fraseologia propis• precisió conceptual per evitar ambigüitats• expressió senzilla, clara i entenedora per garantir l’eficàcia comunicativa• formalitat i objectivitat per evitar implicacions personals i subjectives.

Consulteu l’apartat de «Terminologia» i «Fraseologia» de cada model de document i el de«Pautes de redacció».

6. Heu aconseguit el que us proposàveu?

Repasseu el document i comproveu que sigui clar i que:

• sigui adequat a la situació comunicativa i a les normes gramaticals• estigui ben cohesionat (connectors, puntuació, pronoms...)• sigui coherent tant pel que fa al contingut com a la forma (reviseu també les conven-

cions gràfiques, tipus de lletra, majúscules i minúscules, abreviacions...).

18

PAUTES DE REDACCIÓ

• Preferentment, empreu els verbs en veu activa, ja que la veu passiva sol ser menysclara i més complexa. Així aconseguireu un estil més directe i eficaç. Ex.: La Comissióva aprovar la proposta (en lloc de La proposta va ser aprovada per la Comissió).

• En les actuacions administratives empreu el present d’indicatiu per indicar accions delpresent. Ex.: resolc, nomeno, és vigent fins a. I el futur per a accions que encara nohagin ocorregut. Ex.: La reunió tindrà lloc el 13 de maig.

• Per indicar el sentit d’obligatorietat empreu la perífrasi d’obligació (haver de) o el verbcaldre, no el verb en futur. Ex.: La documentació que heu de presentar (en lloc de Ladocumentació que presentareu).

• Si el subjecte de l’acció és qui signa el document, useu la primera persona del singularo, en alguns casos, del plural. Ex.: exposo / exposem, certifico, us comunico / us comu-niquem.Només en alguns casos excepcionals, com ara el saluda, emprarem la tercera persona.Ex.: [...] saluda el senyor [...] i el felicita per [...].

• En les comunicacions (cartes, oficis, citacions, etc.), i en el llenguatge administratiuen general, el tractament personal del destinatari és el de vós. Ex.: us envio, vull de-manar-vos.

• Com a recomanació general, és preferible respectar l’ordre neutre de la frase: subjecte+ verb + complement directe + complement indirecte + altres complements. Ex.: Lasecretària exposa els arguments als membres del Consell. El Deganat tramet els infor-mes a la Comissió Econòmica en un termini de quinze dies. També es considera quetenen un ordre neutre moltes frases que comencen amb un complement circumstancialde temps o de lloc: Aquest matí se celebren les eleccions claustrals. En aquest edificihi ha un servei de menjador per a la comunitat universitària.

Eviteu

• La construcció de frases excessivament llargues o amb força subordinacions, ja quepoden ser de comprensió difícil.

• L’ús de paraules o construccions que puguin resultar ambigües.

• Les repeticions d’una mateixa informació de manera diferent i en diversos llocs deldocument.

19

• La discriminació per motiu de sexe. Quan no feu referència a una persona concreta uti-litzeu –sempre que sigui possible– formes neutres com ara alumnat (en lloc d’alumnes),professorat, la persona interessada (en lloc d’els interessats), etc. Quan es tracti d’unapersona d’identitat coneguda, feu servir la forma femenina del càrrec o de la professiósi és una dona. Ex.: la cap de la Secretaria, la directora, etc. (en lloc d’el cap de laSecretaria, el director).

• La utilització sistemàtica d’abreviatures i sigles en lloc de les paraules senceres. Utilit-zeu-les només en casos justificats per la manca d’espai.

• L’ús dels tractaments protocol·laris en els documents de tramitació ordinària. Aqueststractaments solament escauen en situacions solemnes.

• La utilització d’arcaismes com ara hom diu, car, àdhuc, llur, etc. Feu servir les formesmés modernes: es diu, perquè, fins i tot, el seu / la seva.

• L’abús de les majúscules. Recordeu que els noms dels càrrecs s’escriuen amb inicialsminúscules. Consulteu l’apartat «Majúscules i minúscules».

20

DOCUMENTS

S u m a r i

� Sol·licitud

� Carta

� Ofici

� Certificat

� Diligència

� Citació

� Convocatòria de reunió

� Acta de reunió

� Informe

� Resolució

� Recurs

SOL·LICITUD

S u m a r i

� Marc legal

� Definició

� Esquema de la sol·licitud

� Tractament personal

� Estructura i redacció

� Remarques

� Fraseologia

� Exemple de sol·licitud

Marc legal

1. L’article 70.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administra-cions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPA), estableix els requisitsde contingut de la sol·licitud.

2. L’article 71.1 de l’LRJPA estableix el termini per a l’esmena dels defectes formals quecontingui la sol·licitud.

3. L’article 82 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règimjurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, preveu la interrupció dels ter-minis per l’aplicació del silenci administratiu en els casos de sol·licituds que no portinannexa la documentació preceptiva.

4. El Decret 196/1976, de 6 de febrer, estableix l’obligatorietat de consignar en la sol·lici-tud el número de DNI del / de la sol·licitant.

5. El Decret 2423/1975, de 25 de setembre, estableix l’obligatorietat de consignar-hi elnúmero del NIF de les persones jurídiques i entitats en general.

6. L’article 3 del Reial decret llei 1/1986, de 14 de març, de mesures urgents administrati-ves, financeres, fiscals i laborals, deroga l’article 44 del Reial decret 3050/1980, de 30de desembre, pel qual es disposava que les sol·licituds portessin un timbre mòbil o unapòlissa de 25 pessetes.

7. Els apartats 2, 3 i 5 de l’Ordre de l’Estat de 7 de juliol de 1986 estableixen que la sol·lici-tud no s’ha d’adreçar a cap persona concreta, sinó a l’òrgan, al centre o a la unitatadministrativa que l’ha de tramitar, i que se suprimeixen les fórmules de salutació i decomiat.

Definició

Document amb què una persona demana alguna cosa sobre una matèria reglada a unorganisme competent.

Format: DIN A4 (ISO A4).

24

25

Esquema de la sol·licitud

6. Organisme al qual s’adreça

5. Signatura

4. Datació

3. Exposició de la sol·licitud

2. Exposició de motius

1. Dades del / de la sol·licitant

Tractament personal

Emissor: 1a persona del singular (jo).

Receptor: No hi ha tractament personal per a la persona receptora, perquè la sol·licituds’adreça a un òrgan i no a una persona.

Estructura i redacció

1. Dades del / de la sol·licitant

Dades personals de qui signa la sol·licitud:

• nom i cognoms• població i data de naixement (dades opcionals)• DNI (i el NIF si es tracta de persones jurídiques o entitats)• domicili (adreça completa)• telèfon (opcional)• altres dades opcionals (professió, lloc de treball, etc.), segons cada cas.

2. Exposició de motius

En aquest apartat s’hi exposen les circumstàncies i causes que motiven la sol·licitud demanera sistemàtica i esquemàtica. Si és necessari, es poden dividir en punts diferents,que cal marcar en paràgrafs separats per un doble espai mecanogràfic.

L’exposició de motius s’inicia amb la forma EXPOSO, seguida de dos punts. A continuació,s’indiquen concisament, precedides de la conjunció que, les circumstàncies que motiven lasol·licitud. És convenient presentar-les en paràgrafs separats i numerats (1/1r, 2/2n, etc.).La referència a possibles documents annexos es pot fer per mitjà de fórmules com ara:cosa que acredito amb la documentació annexa.

3. Exposició de la sol·licitud

Aquest apartat s’introdueix amb la forma DEMANO (o bé SOL·LICITO), seguida de dospunts.

Tot seguit, en el cas que la frase següent s’iniciï amb una forma personal del verb, el parà-graf s’ha de començar amb la conjunció que.

4. Datació

La datació del document es compon de:

• població, seguida d’una coma• data (el dia del mes i l’any, en xifres; sense cap punt).

26

Barcelona, 29 de novembre de 2006L’Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 2007

La població mai no ha d’anar precedida de la preposició a.

5. Signatura

Signatura de qui formula la sol·licitud. No cal repetir en aquest apartat el nom i els cog-noms de qui signa la sol·licitud.

6. Organisme al qual s’adreça

El centre o la unitat orgànica (si l’emissor els coneix) i la institució a la qual s’adreça lasol·licitud, escrits amb majúscules al peu del document:

RECTORAT DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Remarques

• Els mots instància i sol·licitud són sinònims, però és preferible el segon, ja que és el ques’utilitza sistemàticament a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment administratiu comú.

• La sol·licitud es pot substituir per una petició escrita o per una carta quan la matèria dequè es parla no és reglada, és a dir, quan no hi ha cap disposició administrativa, decreto convocatòria pública que estableixin la presentació d’una sol·licitud. En la peticiósolament cal indicar-hi el nom i els cognoms, el domicili i la signatura de la personainteressada, i concretar el que es demana.

• La sol·licitud no s’ha d’adreçar a una persona concreta, perquè no és un document nominal.Cal adreçar-la a la institució, la unitat o l’òrgan que l’ha d’atendre o tramitar.

• El nom i els cognoms de la persona interessada no han d’anar precedits d’articles per-sonals (en o na). Si no es disposa d’un imprès de sol·licitud, les dades personals espoden redactar en un únic paràgraf. Cal evitar la traducció literal de l’expressió caste-llana provisto de (amb què s’introdueix el número del DNI), i utilitzar les formes amb elo bé que tinc el.

Gerard Rovira Tena, amb el DNI núm. 35426837 JMarta Ponce Duran, que tinc el DNI núm. 38035745 M

• En referir-se a l’emissor, cal substituir les formes verbals de 3a persona per les de 1apersona: exposo, sol·licito.

• Els tractaments protocol·laris i les formes servils, com ara suplico, prego, imploro, sónimpropis d’una sol·licitud. Aquest document, d’altra banda, tampoc no té fórmules desalutació i comiat.

27

Fraseologia

... amb domicili a..., CP..., comarca d...,

... amb el DNI..., expedit a..., el dia...

... domiciliat/ada a...

... nascut/uda a...

... que estudio...

... que sóc...

... que tinc el DNI núm...

... que treballo a..., com a...

... que visc a...

... pl./c. ..., núm. ..., tel. ...

... circumstàncies que queden provades amb el document annex.

... cosa que acredito amb la documentació annexa.

... d’acord amb el que estableix...

... i, com que compleixo els requisits...Que compleixo totes les condicions exigides en la convocatòria.Que, tenint en compte que...La concessió d...Que accepteu aquesta petició d...Que em sigui concedit...

28

Francesc Pla Massip, amb domicili a l’avinguda de Francesc Macià, 136, 3r 4a, 08915Badalona, telèfon 934 654 022 i DNI 49441925 H,

EXPOSO: 1. Que el 27 de desembre de 2005 va acabar el termini per presentarsol·licituds per demanar bestretes sense interès per als funcionaris de laDirecció General de Salut Pública;

2. Que no en vaig poder demanar cap, perquè estava de vacances;

3. Que considero que aquest fet representa un greuge comparatiurespecte als altres companys de la Subdirecció General de PlanificacióSanitària;

4. Que alguns funcionaris no han pogut presentar aquestes sol·licitudsperquè el termini era insuficient.

Per això,

SOL·LICITO: L’obertura d’un altre termini per demanar les bestretes esmentades.

Barcelona, 12 de gener de 2006

[signatura]

DIRECCIÓ GENERAL DE SALUT PÚBLICA

29

CARTA

S u m a r i

� Definició

� Esquema de la carta



� Remarques

� Fraseologia

� Exemple de carta

Definició

Comunicació escrita de caràcter interpersonal, de contingut divers, no prevista en la tra-mitació d’un procediment administratiu.


32

33

Esquema de la carta

7. Informacions addicionals

6. Datació

5. Signatura

4. Fórmula de comiat

3. Cos

2. Fórmula de salutació

1. Destinació

Capçalera

Tractament personal

Emissor: 1a persona del singular (jo), el més usual;1a persona del plural (nosaltres), té un caràcter més impersonal o col·lectiu.

Receptor: 2a persona del plural (vós), el més usual;2a persona del singular (tu), si hi ha una gran amistat;3a persona del singular o del plural (vostè/vostès), expressa una relació dis-tant (no és recomanable en l’àmbit de l’Administració).


1. Destinació

La disposició de les dades de la persona destinatària és la següent:

• nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.), o bé el càrrec• nom de l’organisme, la institució o l’empresa (si escau)• c., pl., av., etc., núm. i pis• codi postal i població• comarca o país (si escau).

En determinats casos, quan per manca d’espai convé simplificar aquestes dades, n’hi haprou d’indicar el nom i els cognoms, o bé el càrrec, i la població.


Les fórmules de salutació més usuals, ordenades pel grau creixent de formalitat, són:

Benvolgut/uda amic/iga,Benvolgut/uda company/a,Benvolgut/uda col·lega,Benvolgut/uda senyor/a,Senyor/a,Distingit/ida senyor/a,

Aquestes fórmules sempre van seguides d’una coma i no es poden abreujar en cap cas.Tampoc no han d’anar acompanyades del nom del destinatari, llevat que entre aquest i l’e-missor hi hagi un tracte de familiaritat o amistat (Benvolguda Anna,).

3. Cos

En la redacció de la carta, s’hi han de tenir en compte els punts següents:

Establiment del nivell de formalitat, que repercuteix en la relació de les fórmules de salu-tació i de comiat, en el tractament entre els comunicants, en la llengua, etc.

34

Claredat, rigor, precisió i propietat en l’ús dels termes; concisió i simplificació; organitzaciódel text en paràgrafs breus i separats, desimboltura i vivacitat.

Ordenació lògica del contingut:

• presentació de l’assumpte• desenvolupament dels diversos fets, arguments, etc.• conclusió: síntesi, petició, etc.


Les fórmules de comiat més usuals, ordenades –com en el cas de la salutació i en corre-lació amb aquesta– pel grau creixent de formalitat, són les següents:

Ben cordialment,Una salutació cordial,Cordialment,Atentament,Ben atentament,Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos atentament.Us saludo amb respecte.

Aquestes fórmules van seguides d’una coma quan no inclouen cap forma verbal, i segui-des d’un punt quan la inclouen.

5. Signatura

La disposició dels diferents elements de la signatura és la següent:

• signatura• nom i cognoms• càrrec.

El nom i els cognoms de qui signa en cap cas no poden anar precedits d’una forma detractament (Dr., Dra., etc.).

6. Datació





35


S’escriuen al peu de la carta. Les més habituals són les següents:

• postdata (PD) i post scriptum (PS)• referència (també es pot indicar sota de la capçalera impresa, alineada per la dreta del

full)• inicials de la persona que dicta o redacta la carta (en majúscula) i de la persona que

l’escriu (en minúscula), separades per una barra:NSG/mpc

Remarques

• En la correspondència formal, la salutació i el comiat més habituals són, respectiva-ment, Senyor i Atentament (o Molt atentament), seguides d’una coma. Aquestes fórmu-les no són adequades per als casos en què hi ha un tracte cordial o amical entre l’emis-sor i el receptor, com tampoc no convé usar formes com ara Benvolgut senyor iCordialment quan les relacions entre l’emissor i el receptor són formals.

Cal ser coherent, doncs, a l’hora d’utilitzar aquestes fórmules, i comprovar que s’hanescollit una salutació i un comiat amb el mateix grau de formalitat:

Senyor, [...] Atentament,Benvolgut amic, [...] Cordialment,

• En les cartes en què s’ha escollit el tractament de tu no escau la utilització de saluta-cions que incloguin la paraula senyor. En aquests casos s’han de fer servir fórmulesde gran cordialitat, com ara Benvolguda amiga, Apreciat col·lega, Estimat Jordi, etc.,seguides d’una coma.

• L’ús de connectors per iniciar paràgrafs és important, no s’ha d’obviar:

D’altra banda, vull exposar-vos l’interès de la vostra proposta [...]Pel que fa al vostre suggeriment, he de dir-vos que el tindrem en consideració.

• L’ús de la conjunció que per introduir oracions de complement directe és imprescindible:

Us indico que hem intentat respectar [...]La degana informa que ha estat elegida [...]Ens demana que en tinguem cura.

36

Fraseologia

A fi d..., us demanem que...Amb el desig que... us demanem...Amb motiu d...Com ja deveu saber, [...]Com que tenim el propòsit d..., ens permetem demanar-vos...El motiu d’aquesta carta és sol·licitar la vostra col·laboració...Em plau de comunicar-vos / fer-vos arribar...En resposta a / Com a resposta a la vostra carta amb data d...Envieu-nos, si us plau...Estic a la vostra disposició per a qualsevol aclariment que us convingui.Lamento haver de comunicar-vos...Per tal d..., us manifestem...Si en voleu / Si us en cal més informació, podeu adreçar-vos a...Si no us és una molèstia, agrairem que ens envieu...Tal com vam quedar en la nostra conversa telefònica, [...]Us adreço aquesta carta per informar-vos...Us agraeixo per endavant...Us agrairem la tramesa d...Us demanem que ens envieu...Us escric per demanar-vos que...Us escric per exposar-vos...Us trameto, adjunt/adjunta/adjunts/adjuntes, [...]

Fórmules de comiat

Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos atentament.Atentament,Ben atentament,Ben cordialment,Cordialment,Mentre espero la vostra resposta, us saludo ben atentament.Rebeu una salutació cordial.Us agraeixo el vostre interès i us saludo cordialment.Us ho agraeixo per endavant i us saludo atentament.Us saludo atentament.

37

38

Sra. Carme Molins i SolàCap del Centre de DocumentacióDepartament d’Acció Social i CiutadaniaPl. de Pau Vila, 1 (Palau de Mar)08039 Barcelona

Senyora,

Us trameto, adjunta, la documentació que vau sol·licitar a la Secció de Publicacionsi us demano que la hi torneu un cop n’hàgiu extret les informacions que necessiteu.

Així mateix, us envio els opuscles que aquesta Secció va editar el mes passat, jaque considero que poden interessar-vos.

Estic a la vostra disposició per aclarir-vos qualsevol dubte referent als documentsannexos.

Atentament,

[signatura]

Lluís Pons i PérezCap de la Secció de Publicacions

Barcelona, 10 de febrer de 2007

OFICI

S u m a r i

� Marc legal

� Definició

� Esquema de l’ofici



� Remarques

� Terminologia

� Fraseologia

� Exemple d’ofici

Marc legal

1. Els articles 58 i 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les admi-nistracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPA), regulen les notifi-cacions administratives.

2. L’article 81 de l’LRJPA regula la notificació de la pràctica de proves.

3. L’ordre de l’Estat de 7 de juliol de 1986, per la qual es regula la confecció de materialimprès i s’estableix l’obligatorietat de consignar determinades dades en les comunica-cions i escrits administratius, preveu:

– L’obligatorietat de la identificació funcional (càrrec) i nominal (nom i cognoms) de quisigna el document (article 1).

– Els criteris estilístics per a l’elaboració dels documents (article 2):2.1. criteris de redacció2.2. fórmules de salutació i comiat2.5. tractament del/de la destinatari/ària2.6. abreviacions2.7. referència a disposicions administratives.

Definició

Comunicació escrita monotemàtica de caràcter oficial que emet l’Administració per notifi-car qüestions relacionades amb la tramitació d’un procediment administratiu.

Hi ha dos tipus d’oficis:

• ofici intern: adreçat a un altre òrgan administratiu• ofici extern: adreçat a una persona fisicojurídica que no pertany a l’Administració.


40

41

Esquema de l’ofici


6. Datació

5. Signatura

4. Fórmula de comiat (opcional i només en l’ofici extern)

3. Cos

2. Fórmula de salutació (opcional i només en l’ofici extern)

1. Destinació

Capçalera

Tractament personal


Receptor: 2a persona del plural (vós).


1. Destinació

Els oficis de caràcter intern s’han d’adreçar al càrrec, no a la persona. Els càrrecs no vanprecedits del tractament protocol·lari corresponent.

La disposició de les dades de la persona destinatària és la següent:

• nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.)• c., pl., av., etc., núm. i pis• codi postal i població.

Si es tracta d’un ofici de caràcter intern i sempre que s’adreci a un càrrec de l’Administra-ció per les atribucions pròpies del càrrec que exerceix, es pot fer constar sols aquestcàrrec (i el centre i/o l’edifici on té el despatx, si es vol), que es pot indicar amb majúscu-les al peu del document:

CAP DEL SERVEI DE GESTIÓ ACADÈMICACAP DEL SERVEI DE PERSONAL. PAVELLÓ ROSA


Els oficis externs poden incloure una fórmula de salutació formal (Senyor, Senyora, segui-des d’una coma), que no apareix en els de caràcter intern.

3. Cos

En la redacció de l’ofici s’han de tenir en compte els aspectes que es descriuen a continuació.

L’ofici és un document monotemàtic.

La disposició del text ha de ser clara i concisa. Els paràgrafs han de ser breus i s’han deseparar per un doble espai mecanogràfic. En els de caràcter intern la redacció és espe-cialment concisa i impersonal.

Ordenació lògica del contingut:

• presentació de l’assumpte• desenvolupament dels diversos fets, arguments, etc.• conclusió: síntesi, petició, etc.

42


Els oficis externs poden incloure una fórmula de comiat (Atentament), que no ha d’aparèi-xer en els de caràcter intern.

5. Signatura

La disposició dels diferents elements de la signatura és la següent:

• càrrec, precedit de l’article corresponent• signatura• nom i cognoms.

6. Datació






S’escriuen al peu de l’ofici. Les més habituals són les següents:

• annexos• referència (també es pot indicar sota de la capçalera impresa, alineada per la dreta del full)• inicials de la persona que dicta o redacta l’ofici (en majúscula) i de la persona que l’escriu

(en minúscula), separades per una barra:NSG/mpc

En el cas que el paper imprès que s’utilitzi consti d’un apartat inicial per a la referència, nos’ha d’incloure aquí, sinó en aquell apartat del començament.

Remarques

• Quan en els oficis de caràcter extern es fa menció de disposicions administratives, laprimera vegada se n’ha d’indicar el número, la denominació i la data de promulgació,sempre que tinguin el rang de llei. Pel que fa a la resta de disposicions, cal indicar lesdades del document oficial en què s’han publicat.

• Atès que es tracta d’un document de tràmit, convé evitar-hi les formes de tractamentprotocol·lari.

43

• En els oficis externs, o bé s’estalvien les fórmules de comiat i de salutació o bé s’usentotes dues. No hi pot haver comiat si no hi ha salutació, com tampoc no hi pot haversalutació si no va acompanyada de la corresponent fórmula de comiat.

• L’adjectiu adjunt/a/s/es s’utilitza generalment entre comes i ha d’estar en concordançaamb la paraula a la qual es refereix.

Us trameto, adjunta, la documentació...

• El verb acompanyar és un verb transitiu que té el significat d’adjuntar una cosa a unaaltra considerada com la principal.

Acompanyo aquest ofici de la sol·licitud de la persona interessada.

Terminologia

Adjuntar v. tr.Fer anar o estar adjunt.

Adjunto a aquest escrit els horaris dels cursos d’estiu.

Annexar v. tr.Adjuntar alguna cosa a una altra de manera que aquella depengui d’aquesta, li serveixi decomplement.

Annexo els informes a l’acta de la reunió.

Trametre v. tr.Fer anar algú o alguna cosa a la seva destinació, enviar.

Us trameto la factura de la comanda.

Fraseologia

D’acord amb el que disposa l’article... del Reial decret..., us comunico que...Us comunico que...En relació amb..., us comunico que...En resposta a..., us comunico que...Per donar compliment a..., us adreço...Per tal que/d..., us demano que...Us faig arribar la llista d...Us trameto, annexos, els informes...

44

45

Sr. David Grau SerraDirector de l’Escola Bernat MetgePasseig de l’Estatut, 2208940 Cornellà de Llobregat

Senyor,

En relació amb la vostra sol·licitud d’1 d’abril de 2007, en què demaneu unasubvenció per reparar el pati de l’Escola Bernat Metge, us comunico que elDepartament d’Educació no en pot iniciar la tramitació perquè no heu adjuntat aaquesta sol·licitud el pressupost corresponent a l’obra que s’hi ha de dur a terme.

Així mateix, us informo que, de conformitat amb l’article 71 de la Llei 30/1992, de 26de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procedimentadministratiu comú, disposeu d’un termini de deu dies hàbils, a comptar de l’ende-mà de la recepció d’aquest escrit, per presentar el pressupost esmentat a la DireccióGeneral de Centres Docents d’aquest Departament (Via Augusta, 202-226, 08021Barcelona); si no ho feu en aquest termini, es considerarà que desistiu de la vostrapetició i s’ordenarà arxivar-la.

Atentament,

La cap de la Secció de Construccions Escolars

[signatura]

Elisenda Claret i Rocamora

Barcelona, 15 d’abril de 2007

CERTIFICAT

S u m a r i

� Marc legal

� Definició

� Esquema del certificat


� Temps verbal


� Remarques

� Terminologia

� Fraseologia

� Exemple de certificat

Marc legal

1. D’acord amb l’Ordre de 31 de desembre de 1958, l’expedició de certificats és una deles funcions atribuïdes als caps de secció.

A les corporacions locals, als jutjats i als centres públics d’ensenyament, els certificats,els expedeixen els/les secretaris/àries (tot i que, per exemple en matèria econòmica,també expedeixen certificats en diferents supòsits els/les interventors/ores i els/lesdipositaris/àries).

2. D’acord amb el que disposen l’article 23.1.f de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, derègim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, il’article 205 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Regla-ment d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, en els casos enquè el document certifica els acords d’una acta de reunió, cal fer-hi constar el vistiplaude qui presideix l’òrgan col·legiat.

Definició

El certificat és el document per mitjà del qual es dóna fe d’un fet, del contingut d’un docu-ment o de les circumstàncies que consten en arxius, registres, llibres d’actes, etc.

Hi ha molts altres tipus de certificat: laboral, acadèmic, mèdic, d’acords presos per unòrgan de govern, etc.

Format: DIN A4 (ISO A4)

48

49

Esquema del certificat

Vist i plau (si escau)

5. Signatura

4. Datació

3. Fórmula de certificació

2. Certificació

1. Dades de qui signa el certificat

Capçalera

Tractament personal


Receptor: no hi ha tractament per a la persona destinatària.

Temps verbal

Present d’indicatiu per indicar l’acte de la certificació.

Present, pretèrit indefinit o pretèrit perfet per relatar els fets de què es dóna fe.


1. Dades de qui signa el certificat

En aquest apartat s’hi indiquen:

• nom i cognoms de la persona que emet el certificat• càrrec i unitat orgànica o institució, entre comes.

2. Certificació

S’introdueix amb la paraula CERTIFICO, en majúscules per destacar visualment l’apartat,seguida de dos punts.

A continuació, precedit de la conjunció que si la frase següent s’inicia amb una forma ver-bal conjugada, s’introdueixen les circumstàncies o els fets certificats.

És convenient que els diferents punts (si és que n’hi ha més d’un) quedin visualment sepa-rats en paràgrafs diferents (1, 2, etc.).

3. Fórmula de certificació

És una fórmula d’estructura bàsica fixa, però que presenta algunes variants.

Les fórmules més habituals són aquestes:

I, perquè consti, signo aquest certificat.I, perquè consti, només a l’efecte de..., expedeixo aquest certificat.I, perquè consti, signo aquest certificat a petició de la persona interessada.

S’hi pot incloure, si escau, una referència al càrrec que dóna el vistiplau al certificat:

I, perquè consti, signo aquest certificat, amb el vistiplau del gerent.

50

4. Datació





5. Signatura

Es compon de:

• signatura de qui certifica• fórmula Vist i plau (si escau), situada a la dreta de l’altra signatura i seguida del càrrec

(precedit d’article) i de la signatura corresponents.

[signatura] Vist i plauLa vicegerent de la Divisió II

[Segell de l’organisme]

[signatura]

Marta Cochs i Tomeu

51

Remarques

• Els mots certificat i certificació designen conceptes diferents. El primer és el nom de totel document; el segon, en canvi, es refereix només a una part del document. Per tant,en la fórmula final s’ha d’usar la paraula certificat.

• La fórmula final i la datació s’han d’escriure en paràgrafs diferents.

• En els certificats mai no s’explicita la destinació del document.

• S’hi ha d’evitar l’ús dels tractaments protocol·laris.

• Cal no confondre el substantiu vistiplau (precedit de l’article el), que es pot usar en elcos d’aquest i d’altres documents, amb la fórmula Vist i plau (dos verbs coordinats ambla conjunció i) que s’usa a l’apartat de signatura.

• Cal distingir entre els verbs expedir i estendre. El primer significa despatxar, estendreper escrit documents oficials, amb les formalitats habituals; el segon, en canvi, significaposar per escrit, redactar, en la forma acostumada una acta, una factura, etc.

I, perquè consti, expedeixo aquest certificat a petició de la persona interessada.El secretari ha d’estendre les actes de les sessions que ha fet la Junta.

Terminologia

EstendreExpedir

Vegeu l’apartat «Remarques».

Fraseologia

CERTIFICO: la conformitat d’aquestes dades amb els documents originals de què disposaaquest/aquesta (nom de la institució o unitat orgànica).

Que, d’acord amb els antecedents...Que, dels antecedents que consten en els arxius d’aquest Servei, es desprèn que...Que, dels informes de què disposa aquest Servei, resulta que...

I, perquè consti, només a l’efecte d..., expedeixo aquest certificat.I, perquè consti, signo aquest certificat, amb el vistiplau d...I, perquè consti, signo aquest certificat a petició de la persona interessada.... per ordre i amb el vistiplau d...

52

53

Francesc Tasies i Fària, cap del Servei de les Conques del Centre de l’Agència Catalanade l’Aigua de la Generalitat de Catalunya,

CERTIFICO: 1. Que el senyor Joan Costa Mases ha sol·licitat la concessió d’unaprofitament d’aigua per regar, consistent en un pou amb elevaciómecànica de 7,5 CV de potència, a la zona de policia del torrent de CanMata, al terme municipal de les Franqueses del Vallès;

2. Que l’expedient número 4762/2004, incoat arran de la sol·licitudesmentada, ha estat sotmès a informació pública i que no s’hi hanpresentat al·legacions;

3. Que continua la tramitació d’aquest expedient.

I, perquè consti i només a l’efecte de presentar-lo a l’Ajuntament de les Franqueses delVallès, expedeixo aquest certificat a petició de la persona interessada.

Barcelona, 9 d’octubre de 2006

[signatura]

[segell de l’organisme]

DILIGÈNCIA

S u m a r i

� Definició

� Esquema de la diligència



� Fraseologia

� Exemple de diligència

56

Definició

Document que es produeix en les actuacions administratives i que acredita un tràmitadministratiu. Serveix per constatar la presa de possessió d’una plaça, la modificaciód’una remuneració, un canvi de categoria, etc.


57

Esquema de la diligència

3. Signatura

2. Datació

1. Cos

Capçalera

Tractament personal

• Emissor: 1a persona del singular (jo).

• Receptor: no hi ha una persona destinatària.


1. Cos

S’introdueix amb una d’aquestes dues fórmules:

FAIG CONSTAR que [...]DILIGÈNCIA per fer constar que [...]

A continuació cal exposar el fet que es constata, d’una manera concisa.

Si hi ha més d’un fet, és convenient que els paràgrafs en què es presenten quedin diferen-ciats visualment (1, 2, etc.)

2. Datació





3. Signatura

L’ordre dels diferents elements de la signatura és el següent:


Fraseologia

DILIGÈNCIA per fer constar que els acords proposats en el dictamen anterior, els va aprovar...FAIG CONSTAR que avui ha pres possessió de la plaça...

58

59

AJUNTAMENTDE PALAMÓS

DILIGÈNCIA per fer constar que la senyora Carme Sol i Càrdenes ha comparegut avui ique li he comunicat:

1. Que el Projecte de la discoteca Gavarra-2 infringeix les ordenances municipals perquèhi manquen sortides d’emergència;

2. Que, d’acord amb l’article 9 del Reglament de serveis de les corporacions locals, téquinze dies per esmenar-ne les mancances; altrament, l’Ajuntament de Palamós podràdictar resolució denegatòria de la llicencia municipal que va sol·licitar la compareixent.

Palamós, 30 de juny de 2007

El tècnic La compareixent

[signatura] [signatura]

Aleix Perera i Vila Carme Sol i Càrdenes

CITACIÓ

S u m a r i

� Definició

� Esquema de la citació



� Fraseologia

� Exemple de citació

Definició

Document per mitjà del qual es demana la presència d’una persona en un lloc, una data iuna hora determinats, per dur a terme un tràmit administratiu.


62

63

Esquema de la citació

4. Datació

3. Signatura

2. Cos

1. Destinació

Capçalera

Tractament personal


Receptor: 2a persona del plural (vós)


1. Destinació

La disposició de les dades del destinatari és la següent:

• nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.)• c., pl., av., etc., núm i pis• codi postal i població• comarca o país (si escau).

Si es tracta d’una citació de caràcter intern i sempre que se citi un càrrec de l’Administra-ció per les atribucions pròpies del càrrec que exerceix, es pot fer constar sols aquestcàrrec (i el centre i/o l’edifici on té el despatx, si es vol), que pot indicar-se amb majúscu-les al peu del document.

CAP DELS SERVEIS CIENTIFICOTÈCNICSCAP DE TRESORERIA. EDIFICI DE LA PLAÇA UNIVERSITAT

2. Cos

Consta de les parts següents:

• referència a la legislació relativa a l’objecte de la citació (si escau)• fórmula de citació• objecte de la citació• dia• hora• lloc• documentació que cal aportar (si escau)• conseqüències si la persona interessada no compareix.

Vegeu-ne l’exemple següent:

D’acord amb el que estableix la Normativa sobre matriculacions, us demano que us pre-senteu per enllestir uns tràmits administratius...

Dia: abans del 15 de novembre de 2007Horari: de 9 a 14Lloc: Servei de Formació de l’Escola d’Administració Pública

64

Documentació que cal que hi aporteu: carnet de família nombrosa.

Us comunico que la incompareixença comportarà la pèrdua dels drets de matrícula, d’a-cord amb la Normativa esmentada.

3. Signatura



4. Datació





65

Terminologia

Citació a dia cert (si el dia i l’hora són determinats)Citació a termini (si s’estableixen un termini i una franja d’horari)CitarCitar a termini (però no emplaçar)Comparèixer (però no personar-se)Presentar-se

Fraseologia

D’acord amb la resolució...Documentació que cal aportar-hi:Heu de presentar-hi...La incompareixença comportarà...... per donar compliment al tràmit d...Si no compareixeu...... us demano la vostra presència per...Us demano que us presenteu en aquestes dependències...Us requereixo perquè comparegueu...

66

67

AJUNTAMENTDE VILADECANS

Sr. Lluís Missé i PratAv. del Baix Llobregat, 7308840 Viladecans

Quant a la vostra sol·licitud de llicència municipal (expedient 198/2003), d’acord ambl’article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracionspúbliques i del procediment administratiu comú, us cito perquè comparegueu el 8 defebrer de 2007, a les 10 hores, al Negociat d’Urbanisme de l’Ajuntament de Viladecans(carrer de Lluïsa Mir, 4), a fi que hi presenteu els documents següents:

1.2.3.

Així mateix, us adverteixo que la vostra incompareixença comportarà:

– que es paralitzi l’expedient;– que, passats tres mesos, se’n decreti la caducitat, d’acord amb el que disposa l’article 92

de la Llei esmentada;– que, atesa la manca de la llicència municipal, s’ordeni el cessament de l’activitat i, si cal,

que es precinti l’establiment per execució subsidiària.

L’alcalde

[signatura]

Joan Martínez i Vehils

Viladecans, 29 de gener de 2007

CONVOCATÒRIA DE REUNIÓ

S u m a r i

� Marc legal

� Definició

� Esquema de la convocatòria



� Remarques

� Fraseologia

� Exemple de convocatòria

Marc legal

1. Articles 51 i del 94 al 100 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local deCatalunya.

2. Articles del 77 al 90, i 112 i 113, del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pelqual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitatslocals.

3. Articles del 27 al 30 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procedi-ment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

4. Articles del 22 al 26 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment administratiu comú.

Definició

Document per mitjà del qual es demana la presència d’alguna persona en un lloc i en unadata determinats per dur a terme una reunió.


70

71

Esquema de la convocatòria de reunió


4. Datació

3. Signatura

2. Cos

1. Destinació

Capçalera

Tractament personal

Emissor: 1a singular (jo)

Receptor: 2a plural (vós).


L’estructura de la convocatòria és molt fixa i l’estil és semblant al de l’ofici intern.

En general, a les convocatòries no hi ha ni fórmula de salutació ni de comiat, encara ques’hi poden fer constar si es consideren convenients.

(Senyor, senyora, / Atentament,)

1. Destinació

La disposició de la persona destinatària és la següent:

• nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.)• c., pl., av., etc., núm. i pis• codi postal i població• comarca o país (si escau).

Si es tracta d’una convocatòria de caràcter intern i sempre que es convoqui un càrrec del’Administració per les atribucions pròpies del càrrec que hi exerceix, es pot fer constarsols aquest càrrec, que pot indicar-se amb majúscules al peu del document:

VICERECTORA DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA

2. Cos

Consta de les parts següents:

• fórmula de convocatòria, amb l’expressió d’ordinària o d’extraordinària, segons el cas• nom de la reunió o de l’òrgan col·legiat que es convoca• dia• hora• lloc• ordre del dia.

Una reunió la convoca el/la secretari/ària per ordre, per indicació o per encàrrec del / dela president/a.

Vegeu-ne l’exemple global següent:

72

Per encàrrec de la presidenta, us convoco a la reunió extraordinària del Ple del ConsellSocial d’aquesta Universitat.

Dia: 24 de maig de 2007Hora: 17.15Lloc: sala de juntes del Rectorat

Ordre del dia:1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior.2. Presentació dels nous Estatuts de la Universitat.3. Torn obert de paraules.

A tall de complement d’aquestes dades, s’hi pot explicitar la disposició, l’acord o el càrrecque estableix la convocatòria.

3. Signatura



4. Datació






En aquest apartat, s’hi pot fer constar la indicació d’una segona convocatòria. També s’hipot incloure la previsió que la persona o persones que no assisteixin a la reunió hagin dejustificar la seva absència.

Les informacions addicionals s’han de consignar en el peu del document, entre la dataciói el/la destinatari/ària.

73

Remarques

• No hi useu el verb celebrar, llevat que us referiu a una festa, un aniversari o una com-memoració, casos que no solen ser motius d’una convocatòria. Podeu usar, en canvi,els verbs tenir lloc, fer-se, dur-se a terme o ser:

La reunió tindrà lloc a les 18.30 hores al despatx del rector.

• La fórmula Precs i preguntes solament s’usa en l’àmbit municipal. A la resta d’adminis-tracions, aquest punt de l’ordre del dia s’anomena Torn obert de paraules.

Fraseologia

Assumptes de tràmit.Complint l’acord pres durant la darrera sessió, us convoco a la propera reunió...Us convoco a la propera reunió...En aplicació d...En compliment d...Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior.Per encàrrec del president, us convoco a la reunió ordinària d...Per indicació de la presidenta, us convoco a...Per ordre del president, us convoco a...Torn obert de paraules.Us convoco a la propera reunió de la Comissió...

74

75

Sra. Olga Llorca i MontserratAv. de Josep Tarradellas, 3408029 Barcelona

Per ordre del president de la Comissió Tècnica per a la Recerca i el Desen-volupament de Fonts d’Energia, us convoco a la sessió ordinària d’aquestaComissió, que es farà el 14 de novembre de 2007, a les 16.30 hores, a la sala dereunions de la Subdirecció General d’Energia, amb l’ordre del dia següent:

1. Lectura i aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió anterior.2. Proposta per crear un parc eòlic al Vallès Oriental.3. Reglamentació per a la instal·lació i l’ús de plaques solars en habitatges

unifamiliars.4. Projecte sobre la construcció d’una planta de tractament de piles usades a

Cardedeu.5. Torn obert de paraules.

El secretari

[signatura]

Guillem Benet i López


Nota: Us demano que, si no podeu assistir-hi, comuniqueu al president els motiusque ho justifiquin.

ACTA DE REUNIÓ

S u m a r i

� Marc legal

� Definició

� Esquema de l’acta


� Temps verbal


� Remarques

� Terminologia

� Exemple d’acta

Marc legal

1. Articles del 22 al 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPA).

2. L’article 26.3 de l’LRJPA fa referència a la possibilitat de tractar en la sessió altres puntsa més dels que figuren en l’ordre del dia.

3. L’article 27 de l’LRJPA estableix els requisits de continguts de les actes.

4. Articles del 94 al 109 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Cata-lunya.

5. L’article 106 d’aquesta Llei estableix els requisits de contingut de les actes.

6. Articles del 77 al 103, i 112 i 113, del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pelqual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitatslocals (ROF).

7. Els articles 97 i 199 del ROF regulen, respectivament, les intervencions dels membresde la corporació i els aspectes formals del llibre d’actes.

8. El Decret 33/1981, de 5 de febrer, regula la confecció d’actes per mitjans mecanogrà-fics a les corporacions locals.

Definició

Document que constata les incidències i els acords presos en una reunió.


78

79

Esquema de l’acta

8. Annexos

Vist i plau (si escau)

7. Signatura

6. Fórmula final

5. Acords

4. Desenvolupament de la sessió

3. Ordre del dia

2. Assistents

1. Identificació de la sessió

Capçalera

Tractament personal

Secretari/ària:• en la redacció de l’acta: 3a persona del singular (ell);• en la fórmula final: 1a personal del singular (jo).

Tractament dels altres membres de la reunió: 3a persona del singular (ell).

Temps verbal

El temps verbal preferent és el present d’indicatiu. Els altres temps verbals sols es fan ser-vir per transcriure les referències o al·lusions a fets passats, futurs, hipotètics, etc. quehagin fet els assistents a la reunió.


1. Identificació de la sessió

Les dades d’identificació de la sessió són el títol, el número, el dia, el lloc i l’hora, i es dis-posen com en l’exemple següent:

Acta de la Junta de Govern de la Universitat de Barcelona

Núm. de sessió: 17/2007Data: 27 de juny de 2007Horari: de 17 a 19.15Lloc: sala de juntes del Rectorat

La indicació de la data de la reunió que es fa en aquest apartat estalvia una posterior data-ció del document: les actes sols tenen la data del dia en què es va fer la reunió.

També s’hi pot indicar (després del número de sessió) si la sessió és ordinària o extraor-dinària.

2. Assistents

Relació dels membres assistents a la reunió, en què ha de constar:

• nom i cognoms, que no solen anar precedits del tractament corresponent• càrrec (en el cas del / de la president/a i del / de la secretari/ària, o bé –si escau– indi-

cació que la persona hi assisteix en representació d’algun organisme).

Tot seguit, quan correspongui, es fa una relació dels membres absents, encapçalats perles frases No hi assisteixen o Han excusat l’absència.

80

3. Ordre del dia

Es transcriuen en aquest apartat els punts de l’ordre del dia previstos a la convocatòria dela reunió. Si hi ha alguna modificació, també s’hi fa constar.

4. Desenvolupament de la sessió

Aquest apartat sol iniciar-se amb la frase El/La president/a obre la sessió [...]. Tot seguits’hi recull la informació sobre els diversos punts de l’ordre del dia.

En redactar aquest apartat, cal seleccionar les intervencions més rellevants i sintetitzar-les.

5. Acords

En aquest apartat es fa la relació dels acords presos i els desacords, i també els temesque han quedat pendents. Es fa d’una manera esquemàtica i se separen els diferentspunts en paràgrafs, numerats segons l’ordre del dia.

En els casos en què no és pertinent recollir les intervencions dels membres de la reunió,s’omet l’apartat de desenvolupament de la sessió i només s’hi fan constar els acords presos.

6. Fórmula final

La fórmula final és fixa i admet molt poques variacions. Generalment és:

El/La president/a aixeca la sessió, de la qual, com a secretari/ària, estenc aquesta acta.

7. Signatura

Habitualment les actes tenen dues signatures. En totes dues s’explicita el càrrec, preceditde l’article corresponent:

a) la signatura del / de la secretari/ària, a l’esquerra:

El/La secretari/ària

[signatura]

b) el vistiplau del / de la president/a (si n’hi ha): a la dreta de la signatura del / de la secre-tari/ària, en aquest ordre:

Vist i plauEl/La president/a

[signatura]

81

8. Annexos

En aquest apartat s’inclouen, si escau, els informes que s’annexen a l’acta i que ja s’hanesmentat en tractar el punt corresponent de l’acta.

Remarques

• Els apartats 3 i 5 es poden fusionar, opcionalment, amb l’apartat 4: Desenvolupamentde la sessió i acords.

• Convé evitar la paraula afers per designar l’apartat Assumptes de tràmit, ja que pel seusignificat s’aplica a temes de força rellevància, no pas a qüestions secundàries.

• S’ha d’evitar l’ús del verb aixecar amb el significat ‘estendre una acta’. Reservemaquest verb per a l’acabament de la sessió: El/La president/a aixeca la sessió [...].

• En l’ordre del dia no es pot usar la designació Precs i preguntes (en comptes de Tornobert de paraules), ja que és exclusiva de les corporacions municipals.

• Cal no confondre el substantiu vistiplau (precedit de l’article el), que es pot usar en elcos d’aquest i d’altres documents, amb la fórmula Vist i plau (dos verbs coordinats ambla conjunció i) que s’usa a l’apartat de signatura.

Terminologia

Abstenció f.Acció i efecte de no prendre part en una votació.

Acord m.Decisió mútuament acceptada entre parts interessades.

Acord administratiu m.Decisió de l’Administració pública, adoptada per un òrgan col·legiat.

Aixecar (la sessió) v. tr.Donar per acabada la sessió.

Assumptes de tràmit m. pl.Punt de l’ordre del dia, habitual a les reunions, que es dedica al tractament de qüestionsreglamentades d’importància menor.Sin.: despatx d’ofici

Constatació v. tr.Acció i efecte de constatar.

Dictamen m.Opinió escrita i motivada que emet un facultatiu sobre un assumpte de la seva especialitat.

82

Esborrany de l’acta m.Text de l’acta abans de ser aprovada.Sin.: minuta de l’acta

Esmena f.Proposta de modificació d’un text.

Estendre v. tr.Redactar una acta.Sin.: llevar acta

Fer constar v. tr.Fer manifesta una cosa.

Majoria f.En una votació, part més gran dels vots emesos en un sentit.

Majoria absoluta f.Majoria que excedeix, segons els casos, la meitat dels membres d’un òrgan o el nombredels vots emesos.

Majoria relativa f.Majoria que excedeix el nombre de vots corresponents a les altres alternatives.

Moció f.1. Proposta feta en una assemblea deliberant, en un congrés, etc.2. En les corporacions locals, proposta que se sotmet directament a coneixement del ple.

Prec m.Fórmula d’una proposta d’actuació dirigida a alguns òrgans de govern municipal.

Proposta f.Acció i efecte de proposar alguna cosa.

Quòrum de constitució m.Nombre mínim de membres presents en una assemblea, necessari per a la validesa delsacords que hi són emesos.

Quòrum de votació m.Proporció de vots favorables que requereix un acord.

Reunió f.1. Conjunt de persones reunides.2. Acció i efecte de reunir-se.

Sessió f.Cadascuna de les reunions dels membres d’una junta, d’un tribunal, d’una assemblea,etc., per ocupar-se dels treballs o dels afers que els són encomanats.

Torn obert de paraules m.Fórmula emprada per designar el darrer punt de l’ordre del dia.

83

Verificar v. tr.Comprovar que una cosa és certa o exacta.

Vot m.Manifestació expressa de la voluntat de cadascun dels membres d’una assemblea.

Vot afirmatiu m.Vot a favor de la proposta votada.

Vot de qualitat f.Vot que, pel fet de ser d’una persona de major autoritat, decideix una qüestió en el casd’empat.Sin.: vot diriment m.

Vot negatiu m.Vot en contra de la proposta votada.

Vot nul m.Vot no vàlid.

Vot particular m.Vot expressat en sentit diferent del que ha resultat majoritari i que s’expressa per escritjustificant-ne els motius.

Vot secret m.Vot emès de manera que no es pugui conèixer la identitat del / de la votant.

Votació f.Acció de votar, d’exercir el dret de vot.

Votació nominal f.Votació en la qual a cada vot hi consta el nom de la persona que l’ha emès.

Votació ordinària f.Votació realitzada aixecant-se les persones partidàries d’una opinió o bé alçant només la mà.Sin.: votació a mà alçada

Votació secreta f.Votació en la qual no se sap qui ha emès el vot.

Votació tàcita f.Aprovació d’una proposta sense formulació expressa de la votació.

84

85

ACTA DE SESSIÓ DE LA COMISSIÓ TÈCNICA D’ACREDITACIÓ

Identificació de la sessió

Núm: 12/2006Caràcter: ordinariData: 18 d’octubre de 2006Horari: de 16 a 19Lloc: sala de juntes del Laboratori General d’Assaigs i Investigacions

Assistents

Jordi Travé Mas, presidentJosep M. Beltran VallèsFrederic Bosch PérezJordi Casanovas GarciaAntoni Costa RibesXavier Mistral BelJoaquim Pi NiubóLluís Ventalló FigueresMarc Penya Pol, secretari

No hi assisteix el representant de la Secretaria d’Indústria i Empresa.

Ordre del dia

1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior.

2. Estudi sobre la previsió de necessitats d’implantació de nous laboratorisacreditats.

3. Disposicions reguladores de l’acreditació de laboratoris d’assaig per al control dequalitat de l’edificació.

4. Visites d’inspecció als laboratoris.

5. Torn obert de paraules.

86

Desenvolupament de la sessió

1. El president obre la sessió, el secretari llegeix l’acta de la sessió anterior i laComissió l’aprova.

2. El senyor Bosch comenta l’Estudi sobre la previsió de necessitats d’implantacióde nous laboratoris acreditats al territori de Catalunya, que li va encarregar laComissió en la reunió anterior, i en reparteix una còpia als assistents a fi quel’estudiïn i presentin, si s’escau, les propostes de limitació de noves acreditacionsde laboratoris a les comarques que ja n’estiguin saturades.

3. El secretari presenta els esborranys de les disposicions reguladores de l’acre-ditació de laboratoris d’assaig per al control de qualitat de l’edificació, en l’àmbitde la ceràmica i en l’àmbit de sòls per a vials (àrids, mescles bituminoses i elsmaterials constituents d’aquestes mescles). El secretari també comunica que lesobservacions que s’hagin de fer a aquests esborranys s’han de presentar a laSecretaria de la Comissió en el termini d’un mes des de la data d’aquesta reunió.

El senyor Pi exposa que, cal aprovar urgentment la nova acreditació proposadaen l’àmbit de la ceràmica.

El senyor Ventalló pregunta si l’Administració, a més de crear nous àmbitsd’acreditació, es preocupa de facilitar feina als laboratoris que s’hagin acreditaten els nous àmbits. També proposa potenciar les homologacions dels productesmitjançant el control a fàbrica, per tal de millorar-ne la qualitat.

El senyor Costa explica que el Departament d’Innovació, Universitats i Empresaha ofert ajuda a diferents grups de fabricants, com ara els rajolers i els cimenters,per a la implantació de manuals de qualitat a les seves empreses i que la DireccióGeneral d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i ObresPúbliques hi ha col·laborat realitzant assaigs de la producció, com en el cas de lacampanya de la ceràmica.

4. El senyor Casanovas comenta el resultat de les primeres visites d’inspecció alslaboratoris després que s’hagin acreditat i indica les deficiències més comunesobservades: les pòlisses d’assegurança de responsabilitat civil caducades o ambperíodes de temps sense cobertura, i el calibratge de les premses d’assaig deresistències a compressió fora del termini que estableix la normativa.

El president proposa que es redacti un reglament intern de la CTA que prevegi lagradació de sancions per les faltes que cometen els laboratoris acreditats, i laComissió ho aprova.

87

5.1. El senyor Mistral pregunta si l’LGAI ha de fer la competència als laboratorisacreditats realitzant sèries de provetes de formigó.

El senyor Bertran li contesta que l’LGAI no té cap intenció de fer la competènciaals laboratoris acreditats fent provetes, però que està obligat per llei a fer-ne sili’n sol·liciten; que, si vol ser un laboratori europeu, ha de ser autosuficient perexigències de la CE i que, en vista de l’estudi de previsions que s’ha presentat,el volum de producció de provetes de l’LGAI és molt petit.

5.2. El senyor Casanovas proposa que la propera reunió de la Comissió es faci el 25de novembre de 2006.

Acords

1. Aprovar l’acta de la sessió anterior.

4. Aprovar, per unanimitat, la redacció d’un reglament intern de la CTA queprevegi la gradació de sancions per les faltes que cometen els laboratorisacreditats.

5.2. Fer la propera reunió de la Comissió el 25 de novembre de 2006.

El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.

El secretari Vist i plauEl president

[signatura] [signatura]

INFORME

S u m a r i

� Marc legal

� Definició

� Esquema de l’informe


� Temps verbal


� Remarques

� Fraseologia

� Exemples d’informes

Marc legal

1. L’article 82.1 de l’LRJPA regula la petició d’informes.

2. L’article 83.1 de l’LRJPA estableix que els informes són facultatius (voluntaris) i no vin-culants (no són de seguiment obligatori), llevat que hi hagi una disposició expressa queindiqui el seu caràcter preceptiu (imprescindible) i vinculant (de seguiment obligatori).

3. L’article 83.2 de l’LRJPA estableix el termini de presentació dels informes sol·licitats.

4. L’article 75 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règimjurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, estableix que els informes jurí-dics immediatament anteriors a les resolucions han de contenir: a) l’enumeració clara isuccinta dels fets; b) les disposicions legals aplicables i l’al·legació raonada de la doc-trina ; c) el pronunciament que ha de contenir la part dispositiva.

Definició

Document que presenta una exposició de caràcter informatiu sobre la situació d’un afer osobre els elements necessaris perquè es resolgui.

L’estructura i el contingut dels informes són força variables; malgrat això s’han de seguirunes pautes i han de contenir unes informacions mínimes.

Si s’analitzen segons el context, els informes poden ser procedimentals (integrats i previs-tos dins d’un expedient ordinari) o no procedimentals (al marge dels expedients adminis-tratius ordinaris). I, segons el contingut, es poden classificar en descriptius o valoratius.

Un tipus específic d’informe és la proposta de resolució.

Un informe s’anomena dictamen quan inclou una valoració o una opinió i és un facultatiuo una comissió tècnica (d’assessorament o consultiva) qui l’emet.


90

91

Esquema de l’informe

7. Annexos

6. Signatura

5. Datació

4. Conclusions

3. Fonaments de dret

2. Antecedents o fets

1. Identificació de l’expedient

Capçalera

Tractament personal


Receptor: en l’informe no es fa referència a la persona destinatària.

Temps verbal

El temps verbal que s’hi usa preferentment és el present d’indicatiu. En l’apartat d’exposicióde precedents també és habitual l’ús del pretèrit indefinit: s’ha estudiat, s’han considerat.


La redacció dels informes ha de ser succinta i no s’hi han d’incorporar dades que ja cons-tin en l’expedient corresponent, si és el cas, o que no siguin estrictament necessàries.


En aquest apartat hi poden constar, opcionalment:

• títol de l’informe, destacat• núm. d’expedient (si escau)• assumpte• sol·licitant (si escau).

2. Antecedents o fets

L’exposició dels precedents i dels fets que motiven l’informe s’ha de fer d’una maneraordenada i clara. Cal mantenir l’ordre lògic de les dades i separar les diferents unitats enparàgrafs, per tal que la lectura pugui ser ràpida.

Els fonaments de dret, en el cas que hi hagin de constar, fan referència a les disposicionslegals que justifiquen les conclusions de l’informe.


Els fonaments de dret, en el cas que hi hagin de constar, fan referència a les disposicionslegals que justifiquen les conclusions de l’informe.

4. Conclusions

Els informes descriptius no contenen aquest punt, només s’ha de tenir en compte, doncs,per als valoratius. Les conclusions solen correspondre amb la proposta de resolució quees desprèn de l’informe.

92

5. Datació





6. Signatura

Consta dels elements següents:


7. Annexos

Si cal, s’hi poden afegir els annexos que es considerin pertinents. Convé fer-ne la llista alfinal de l’informe.

Remarques

• Cal escriure proposo en lloc de «tinc l’honor de proposar» o «vinc a proposar», que sóninadequats.

• El verb informar té significats diferents segons que sigui transitiu (‘posar algú al correntd’alguna cosa’; ‘dotar de forma’), intransitiu (‘els fiscals i els advocats, parlar en com-pliment del seu càrrec’) o pronominal (‘procurar-se notícies entorn d’algú o d’algunacosa’). Cal tenir-ho en compte i evitar l’ús de la forma intransitiva amb complementdirecte (és correcta la frase El degà ha informat el rector sobre..., però és incorrecteescriure La Comissió ha informat favorablement el projecte...).

Fraseologia

Aquesta Comissió considera que...Considero que...... emetre un informe favorable...... informar favorablement sobre...Proposo que...

93

94

Identificació de l’expedient

Informe relatiu a l’expedient 455/2006, d’autorització per a la construcció d’unesinstal·lacions de minigolf en SNU, a la finca de Can Maimó, al terme municipal deVallromanes.

Fets

1. El 17 d’octubre de 2006 el senyor Felip Marimon Gil, arrendatari de la finca deCan Maimó, va sol·licitar l’autorització per instal·lar un camp de golf de di-mensions reduïdes, tipus pitch and putt.

2. El projecte d’aquesta instal·lació preveu construir un edifici de serveis de 169 m²i realitzar en el terreny de joc els treballs següents:

– la construcció d’una xarxa de recs i un llac que funcioni com a dipòsitregulador d’aquesta xarxa,

– el sanejament i la distribució d’energia elèctrica,– la plantació de gespa i la reforestació d’alguns indrets.

3. El terreny on es pretén fer aquesta instal·lació té 75.000 m², la major part del qualés la zona compresa entre la Conreria, Sant Mateu i Sellecs, i està inclòs en el Plad’espais d’interès natural. D’aquest terreny, 51.000 m² són al terme municipal deVilanova del Vallès, i 24.000 m² al de Vallromanes. La qualificació del sòl és derústic ordinari –clau 13– a Vallromanes, i tipus i clau 24 a Vilanova del Vallès.

4. La normativa d’aplicació a Vallromanes fixa en 1,5 ha la finca mínima i admet elsusos d’utilitat pública o interès social d’instal·lacions que s’emplacin en el medirural. A Vilanova del Vallès, s’admet l’ús esportiu i la finca mínima és de 2 ha.

5. L’informe de la Direcció General del Medi Natural del Departament de MediAmbient i Habitatge assenyala que es pot admetre aquesta instal·lació sempreque es compleixin un conjunt de condicions que cal incorporar al Projecte, lesquals fan referència a: la depuració de les aigües residuals, la vegetació que calconservar i replantar, la definició de l’àrea d’aparcament, la base de reg, lalimitació de les tanques publicitàries i la protecció de l’espai que limita amb elbosc.

95

6. En l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua s’hi exposa que, encara que elsrecursos hídrics d’aquesta zona són pobres, la confluència de les dues rieres ésla zona més favorable per fer captacions d’aigües. A més, s’hi indica que lanormativa de la Direcció General del Medi Natural estableix que un camp de golfs’ha de regar amb aigües residuals depurades. Per tant, l’autorització per regar lafinca amb aigües subterrànies només es pot concedir amb caràcter provisional is’ha de preveure, a curt termini, la tramitació de la concessió corresponent a lautilització d’aigües residuals depurades.

7. El 28 de febrer de 2007 el sol·licitant va presentar un Projecte modificat percomplir les condicions establertes per la Direcció General del Medi Natural, en elqual:

– s’esmenten les condicions de la depuradora, i hi figura el gràfic del’emplaçament, però no el projecte d’aquesta instal·lació;

– es proposa que l’edifici de serveis tingui un cos quadrat prefabricat, amb elsparaments de façana construïts amb mur de cortina de vidre i xapa llisalacada;

– manca encara definir l’àrea d’aparcament;– s’accepten la resta de condicions, que queden reflectides en un text refós.

8. En el termini d’informació pública DEPANA ha presentat una al·legació en quèdemana que se li notifiquin les actuacions posteriors.

9. El 26 d’abril de 2007 el sol·licitant ha aportat un altre informe favorable del’Agència Catalana de l’Aigua sobre la disponibilitat d’aigua a la finca.


La tècnica

[signatura]

Júlia Rossell i Bresca

96

AJUNTAMENTD’ARENYS DE MUNT

PROPOSTA D’ADQUISICIÓ DE MATERIAL

1. Cal adquirir tres rellotges perquè el personal de l’Ajuntament d’Arenys de Munt puguifitxar a l’entrada i a la sortida de la feina.

2. L’Ajuntament n’ha demanat el preu a l’empresa Timer, SL.

3. L’empresa Timer, SL, ha comunicat a l’Ajuntament que l’import de tres rellotges i elmaterial complementari necessari és de 2.800 euros.

4. L’informe de la intervenció municipal acredita que en la partida 03 343 748 delpressupost de la corporació hi ha crèdit suficient per atendre aquesta despesa.

Proposo a la Comissió de Govern:

Que acordi l’adquisició de tres rellotges i el material complementari necessari a l’empresaTimer, SL, i que autoritzi el pagament de la despesa de 2.800 euros.

Arenys de Munt, 25 de juny de 2007

El regidor de l’Àrea de Personal

[signatura]

Josep Canals i Suñé

97

AJUNTAMENT DESANTA COLOMA DE FARNERS


Expedient número 675/2006, relatiu a la devolució de l’import de l’impost sobreconstrucccions, instal·lacions i obres a la companyia ENHER.

Fets

1. El 25 de juny de 2006 la companyia ENHER va sol·licitar l’autorització per construir unalínia BT aèria trenada a fi de subministrar electricitat a l’abonat Xavier Gómez Ribalta, ala carretera comarcal C-152, PK 21,30.

2. El 3 de desembre de 2006 la companyia ENHER va satisfer 545 euros en concepte del’impost sobre construccions, instal·lacions i obres.

3. En l’expedient de concessió a ENHER de l’autorització per realitzar l’obra indicada hiconsta que l’Ajuntament no va atorgar-la-hi i que, com ho acredita l’informe delsserveis tècnics municipals, l’obra no s’ha dut a terme.

4. El 8 de gener de 2007 la companyia ENHER va presentar una sol·licitud en quèdemanava a l’Ajuntament la devolució de la quantitat abonada.

5. El 18 de gener de 2007 l’alcalde va dictar el decret d’incoació de l’expedient dedevolució a ENHER de la quantitat satisfeta, en què demanava que el secretari emetésun informe sobre si era procedent retornar-la-hi.

6. El 20 de gener de 2007 el secretari va emetre un informe favorable a la devolució aENHER de l’import de l’impost esmentat.

Fonaments de dret

L’article primer de l’Ordenança fiscal número 4, relativa a l’impost sobre construccions,instal·lacions i obres, estableix que el fet imposable d’aquest impost és la realització dinsdel terme municipal de qualsevol construcció, instal·lació o obra per a la qual s’exigeixl’obtenció de la llicència d’obra corresponent.

98

AJUNTAMENT DESANTA COLOMA DE FARNERS

Atès que, en no haver-se dut a terme l’obra, no s’ha produït el fet imposable que preveu elprecepte esmentat, és procedent que la corporació retorni a ENHER l’ingrés efectuat.

Proposta de resolució

Proposo que la Comissió de Govern acordi la devolució de l’ingrés corresponent alpagament de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres a la companyia ENHER.

Santa Coloma de Farners, 30 de març de 2007

El regidor d’Urbanisme

[signatura]

Marcel Ulldemolins i Marfull

RESOLUCIÓ

S u m a r i

� Marc legal

� Definició

� Esquema de la resolució


� Temps verbal


� Remarques

� Fraseologia

� Exemple de resolució

Marc legal

1. L’article 89.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administra-cions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPA) preveu que les resolu-cions han de decidir totes les qüestions plantejades per les persones interessades iderivades del procediment.

2. L’article 89.3 de l’LRJPA estableix que les resolucions han de contenir la decisió i, amés, han d’indicar els recursos que s’hi poden interposar en contra.

3. L’Ordre de l’Estat de 10 de gener de 1981 estableix els requisits formals que han decontenir les resolucions: a) nom i cognoms, signatura i rúbrica del titular de l’òrgan delqual emana l’acte o la resolució; b) antesignatura amb expressió del càrrec que exer-ceix la persona que subscriu el document; c) referència succinta, quan escaigui, de ladisposició o l’acte en què es fonamenta l’exercici de la competència per resoldre.

4. L’article 16 de l’LRJPA preveu que els/les titulars dels òrgans administratius podendelegar la signatura de les seves resolucions als / a les titulars dels òrgans administra-tius que en depenguin (en el marc del que estableix l’article 13 d’aquesta Llei).

5. L’article 54 de l’LRJPA fixa els casos en què les resolucions han de contenir una moti-vació prèvia: a) els actes que limiten drets subjectius o interessos legítims; b) els queresolen procediments de revisió d’ofici d’actes administratius, recursos administratius,reclamacions prèvies a la via judicial i procediments d’arbitratge; c) els que se separendel criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius; d) elsacords de suspensió d’actes, sigui quin sigui el motiu d’aquesta; e) els acords d’aplica-ció de la tramitació d’urgència o d’ampliació de terminis; f ) els actes que es dicten enl’exercici de potestats discrecionals, i també els que han de ser motivats perquè hoestableix una disposició legal o reglamentació expressa.

6. L’article 79.2 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment irègim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya estableix que “els actesadministratius resolutoris han de ser motivats amb una referència succinta dels fets ifonaments jurídics, amb la identificació de les normes aplicables i, si escau, del règimde recursos que siguin procedents”.

7. L’article 80 de la mateixa Llei distingeix, dintre dels actes administratius resolutoris,entre acords, si provenen del Govern, i resolucions, si emanen dels consellers o d’al-tres òrgans directius.

Definició

Document amb què es pren una determinació o decisió sobre un afer. Generalment com-porta l’acabament del procediment administratiu, previ a l’execució.


100

101

Esquema de la resolució

7. Signatura

6. Datació

5. Peu de recurs

4. Resolució


2. Fets o antecedents


Capçalera

Tractament personal


Receptor: en la resolució no es fa referència a la persona destinatària.

Temps verbal

El temps verbal que s’hi usa preferentment és el present d’indicatiu.



La identificació de l’expedient encapçala aquest document. Sol constar de les dadessegüents: número d’expedient i unitat orgànica que emet la resolució.

2. Fets o antecedents

Aquest apartat s’identifica en el document mitjançant el títol FETS / RELACIÓ DE FETS /ANTECEDENTS. Sota mateix s’indiquen els diferents fets i les diferents accions seguidesdes de l’inici de l’expedient.

La presentació ha de ser clara, per la qual cosa és recomanable que es faci en apartatsseparats i amb frases completes. L’exposició de cada fet s’ha de redactar de manera sin-tètica i, si n’hi ha més d’un, és preferible numerar-los mitjançant cardinals (1, 2, 3, etc.).


Aquest apartat s’identifica en el document mitjançant el títol FONAMENTS DE DRET.

Quan és procedent, es fa una referència succinta a les disposicions o els actes i a la doc-trina jurisprudencial en què es fonamenta l’exercici de la competència. Aquesta exposiciós’ha de redactar de manera sintètica i, si hi ha diversos actes o disposicions, és preferiblenumerar-los mitjançant cardinals (1, 2, 3, etc.). Es tracta d’explicitar l’argumentació jurí-dica en què es fonamenta la decisió i per què s’aplica al cas concret sobre el qual es resol.

En el cas que, segons la llei, s’hi hagi d’incloure la motivació prèvia, també s’hi ha de ferconstar.

Aquest apartat pot acabar amb una expressió d’enllaç amb el següent: com ara Per això(o bé En conseqüència), d’acord amb el que disposen els articles (aquí s’enumeraranexclusivament els articles a què s’ha fet referència en els fonaments de dret), i fent ús deles atribucions que m’han estat conferides per (aquí es concreta el precepte, l’autorització,etc. pertinent). O bé, simplement, Per això / En conseqüència, seguits d’una coma.

102

4. Resolució

El nucli del document s’introdueix amb la paraula RESOLC, seguida de dos punts, i potestar precedit de la frase Fent ús de les atribucions que m’han estat conferides, [...].

La paraula RESOLC se substitueix per ACORDA quan és un òrgan col·legiat qui formula laresolució.

Aquest apartat final també pot anar encapçalat amb l’epígraf:

Resolució

Per tant, resolc:(en aquest cas els verbs s’han d’escriure en infinitiu.)

O bé amb l’epígraf:

Resolució

(en aquest cas els verbs s’han d’escriure en primera persona del singular.)

Tot seguit es fa una exposició resumida de la decisió presa i, si és necessari, s’indiquen elnom i els cognoms de la persona o les persones a qui s’ha de notificar la resolució. Ésrecomanable de separar en paràgrafs els diferents apartats de la resolució (1, 2, etc.).

Vegem-ne un exemple:

RESOLC:

1. Desestimar la sol·licitud que va presentar...2. Notificar aquesta resolució a...

5. Peu de recurs

D’acord amb el que estableixen els articles 89.3, 107 i 109 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administra-tiu comú; d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció conten-ciosa administrativa, i d’acord amb la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei30/1992, les resolucions han d’acabar amb un peu de recurs, el contingut del qual, queindiquem tot seguit, varia segons els casos següents:

a) En resolucions que exhaureixen la via administrativa i sobre matèries de personal queno es refereixin al naixement o a l’extinció de la relació de servei dels funcionaris decarrera:

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, independentment de la sevaimmediata executivitat, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el JutjatContenciós Administratiu de Barcelona en el termini de dos mesos, a comptar de l’en-demà de la notificació de la resolució, d’acord amb el que estableixen els articles 8 i 46 dela Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.També es pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent.

103

No obstant això, les persones interessades poden optar per interposar contra aquestaresolució un recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictada, en el termini d’unmes, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució. En aquest cas no es podràinterposar el recurs contenciós administratiu mentre no es dicti resolució expressa o pre-sumpta del recurs de reposició, d’acord amb el que disposen els articles 116 i següents dela Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i elprocediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

b) En la resta de resolucions que exhaureixen la via administrativa:

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, independentment de la sevaimmediata executivitat, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la SalaContenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini dedos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb el queestableixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdic-ció contenciosa administrativa. També es pot interposar qualsevol altre recurs que es con-sideri procedent.

No obstant això, les persones interessades poden optar per interposar contra aquestaresolució un recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictada, en el termini d’unmes, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució. En aquest cas no es podràinterposar el recurs contenciós administratiu mentre no es dicti resolució expressa o pre-sumpta del recurs de reposició, d’acord amb el que disposen els articles 116 i següents dela Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i delprocediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

c) En resolucions que no exhaureixen la via administrativa:

Contra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recursd’alçada davant l’òrgan superior jeràrquic del que l’hagi dictada en el termini d’un mes, acomptar de l’endemà de la notificació de la resolució, segons el que estableix l’article 114de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques idel procediment administratiu comú.

d) En actes de tràmit:

Contra aquesta resolució, que és de tràmit, no es pot interposar cap recurs, sense perju-dici que les persones interessades legítimes puguin repetir les argumentacions en el recursque sigui procedent contra la resolució que posi fi al procediment.

6. Datació





104

7. Signatura

La signatura del titular de l’òrgan consta de:


En el cas que la resolució s’emeti per delegació, s’hi ha de fer constar (Per delegació / p. d.).

Remarques

• En les resolucions cal evitar els usos de la veu passiva, de les formes verbals imperso-nals i de la forma HE RESOLT / HA RESOLT:

La Comissió va emetre [...] i no Van ser emeses [...]Els senyors Miquel Pons i Carles Costa han presentat [...] i no S’ha presentat [...]

RESOLC i no HE RESOLT

• Les formes verbals de futur no expressen obligatorietat i, per tant, cal evitar-les quans’usen amb aquest sentit i utilitzar els verbs haver de o caldre.

Fraseologia

A proposta de la Comissió d...En data... es va rebre una sol·licitud...D’acord amb el que estableix el Reial decret...... d’acord amb els criteris generals establerts... i la normativa aprovada...D’acord amb la proposta que ha presentat...Després d’estudiar la proposta...En aplicació d..., sobre...Fent ús de les atribucions que em confereix l’article...... ha presentat la documentació exigida...L’article... de la Llei... atorga competències a... per emetre resolucions...L’article... regula...... va estudiar l’expedient d...... va examinar l’informe d...

Vegeu també l’apartat «5. Peu de recurs».

105

106


Expedient 345/2006, relatiu a la procedència de l’adquisició directa, per l’Ajuntamentde Sant Celoni, de la finca situada a la partida d’Olzinelles, parcel·la 32 del polígon 5, delterme municipal.

Fets

1. La finca esmentada té 11.537 m², és propietat del senyor Antoni Roig i Vilà i de lasenyora Lluïsa Cot i Morera i està inscrita amb el número 2088 en el Registre dela Propietat d’Arenys de Mar.

2. En compliment de l’article 190.3.a de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i derègim local de Catalunya, i l’article 30.1.a del Reglament del patrimoni dels enslocals, de 17 d’octubre de 1988, l’Ajuntament va trametre l’expedient d’ad-quisició directa de la finca a la Direcció General d’Administració Local per tal queemetés l’informe preceptiu sobre la procedència d’aquesta adquisició.

3. L’informe de l’arquitecte municipal acredita que el valor de la finca és 2.100.000euros i que la superfície i la situació de la finca fan que sigui la més idònia perampliar i completar les instal·lacions actuals de la zona de proves del circuit demotocròs, ja que està situada al costat est d’aquesta zona de proves.

4. L’informe de la interventora acredita que aquest import és inferior al 5% delsrecursos ordinaris del pressupost únic de la corporació i que hi ha consignaciópressupostària per atendre la despesa d’adquisició de la finca.

Fonaments de dret

Els articles 190.3.a i 275.2.a de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règimlocal de Catalunya, permeten d’autoritzar la contractació directa quan ho requereixinles peculiaritats dels béns, les necessitats del servei que s’ha de prestar o leslimitacions del mercat immobiliari.

Atès que en aquest cas concorren els requisits esmentats i atesa la finalitat públicaa què l’Ajuntament destinarà la finca, és procedent d’autoritzar-ne l’adquisiciódirecta.

107

Resolució

Per tant, resolc:

1. Informar favorablement sobre l’adquisició directa, per l’Ajuntament de SantCeloni, de la finca d’11.537 m², situada a la partida d’Olzinelles, parcel·la 32 delpolígon 5, del terme municipal, propietat del senyor Antoni Roig i Vilà i de lasenyora Lluïsa Cot i Morera, i inscrita amb el número 2088 en el Registre de laPropietat d’Arenys de Mar.

2. Condicionar aquesta decisió, atès el sistema de finançament que l’Ajuntamentpretén acordar, al compliment del que preveuen els articles del 154 al 163 de laLlei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, i els articlesconcordants del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, que despleguen el capítolprimer del títol sisè de la Llei esmentada, en matèria de pressupostos.

Contra aquesta resolució que no exhaureix la via administrativa, es pot interposarrecurs d’alçada davant el conseller de Governació i Administracions Públiques en eltermini d’un mes, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, segons elque estableix l’article 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic deles administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Barcelona, 24 de novembre de 2006

El director general

[signatura]

Josep Sala i Roura

RECURS

S u m a r i

� Marc legal

� Definició

� Esquema del recurs



� Remarques

� Fraseologia

� Exemple de recurs

Marc legal

Els recursos administratius poden ser d’alçada, de reposició i de revisió.

1. La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú(LRJPA), preveu dos tipus de recurs: el d’alçada i el de reposició. El recurs d’alçada ésprocedent per recórrer contra les resolucions i els actes que no exhaureixen la viaadministrativa i es pot interposar davant l’òrgan que els va dictar o davant l’òrgan com-petent per resoldre el recurs, que és el superior jeràrquic. Contra les resolucions i elsactes que exhaureixen la via administrativa es pot interposar, potestativament, unrecurs de reposició davant l’òrgan que els va dictar o, directament, un recurs conten-ciós administratiu.

2. Els articles 116 i 117 de l’LRJPA regulen la interposició dels recursos potestatius dereposició. L’article 110.1 de l’LRJPA estableix els requisits de contingut dels recursosadministratius.

3. L’article 118 de l’LRJPA regula la interposició dels recursos extraordinaris de revisió.

Definició

Document pel qual es demana a un òrgan administratiu superior que anul·li o que modifi-qui una resolució o un acte d’un òrgan inferior perquè el recurrent el considera perjudicialper als seus drets.

Hi ha diversos tipus de recurs, segons la matèria que tenen com a objecte i la via d’inter-posició: d’alçada, de reposició, de revisió i contenciós administratiu.


110

111

Esquema del recurs

8. Òrgan al qual s’adreça el recurs

7. Signatura

6. Datació

5. Sol·licitud

4. Annexos

3. Al·legacions

2. Formulació del recurs

1. Dades de la persona que interposa el recurs

Tractament personal


Receptor: no té cap tractament personal.


1. Dades de la persona que interposa el recurs

Les dades personals es disposen de la manera següent:

• nom i cognoms• DNI• domicili, població, codi postal i telèfon.

2. Formulació del recurs

Aquest apartat sol començar amb una referència a l’acte que motiva el recurs: el càrrec ol’òrgan que va dictar la resolució, la data d’aquesta, l’expedient, la data de la notificació ala persona interessada, etc. En segon lloc s’expliciten la llei i els articles a l’empara delsquals s’interposa el recurs. Tot seguit s’usa una de les fórmules següents: Formulo recurso bé Interposo recurs.

3. Al·legacions

Aquest apartat s’encapçala amb la paraula AL·LEGACIONS i tot seguit es concreten els fona-ments de dret i els documents en què es basa la interposició del recurs. Convé redactarles diverses al·legacions en paràgrafs diferents i numerar-les amb cardinals (1, 2, 3, etc.).

4. Annexos

Són els documents que s’adjunten al recurs. Aquest apartat pot estar inclòs en el 3 o béfer-lo constar separadament.

5. Sol·licitud

És la concreció d’allò que es demana i s’introdueix amb la paraula SOL·LICITO, seguidade dos punts.

112

6. Datació





7. Signatura

Signatura de la persona que interposa el recurs. No cal repetir en aquest apartat el nom iels cognoms de qui signa el recurs.

8. Òrgan al qual s’adreça el recurs

Òrgan que ha de resoldre el recurs, escrit amb majúscules al peu del document:

PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Remarques

• El recurs és un document que s’adreça a una institució, una unitat o un òrgan, i, pertant, la destinació no s’ha de personalitzar.

• Cal evitar l’ús d’expressions com ara proveït del DNI [...], del castellà provisto de, quees tradueix al català per expressions com ara amb el DNI o bé que tinc el DNI.

• Tampoc no s’han d’utilitzar els articles en/na davant dels noms, ni les formes servilscom ara prego, suplico, etc., ni els tractaments protocol·laris.

• El recurs no inclou ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat.

113

Fraseologia

... que visc al carrer..., número..., pis..., de Barcelona...

... contra la resolució dictada amb data...

... contra la resolució que va dictar el rector de la Universitat d... el 4 de gener de 2007, enl’expedient instruït sobre..., en el qual sóc persona interessada...... contra la resolució presa en l’expedient...... d’acord amb el que disposen els articles...... d’acord amb el que estableixen el Reial decret... i els Estatuts d...... d’acord amb els articles...... d’acord amb els criteris generals establerts per... i la normativa aprovada...... d’acord amb els articles... de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment administratiu comú...... d’acord amb la declaració que va presentar...... en aplicació d..., sobre...Fent ús del dret que em confereix l’article...Interposo/Formulo recurs d’alçada, d’acord amb l’article..., contra la resolució...L’article... de la Llei... atorga competències a... per emetre resolucions.La resolució se’m va notificar el 14 de febrer de 2007.... resolució que em fou notificada en data...... i presento, adjunta a aquest recurs, la documentació que prova...... la qual cosa acredito amb els documents annexos que indico tot seguit:La revocació d’aquesta resolució.... que es decideixi la revocació de la resolució esmentada.SOL·LICITO: Que es dicti resolució per revocar la que és objecte de recurs.SOL·LICITO: Que es modifiqui la resolució que és objecte d’aquest recurs en els temessegüents:

114

115

M. Dolors Coll i Subirats, amb domicili al carrer de Sant Antoni M. Claret, 121, 08025Barcelona, telèfon 93 455 88 63 i DNI 35654898 L,

Formulo, d’acord amb els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, derègim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, recurs d’alçada contra la resolució dictadael 10 de maig de 2004, per la qual es fan públics els resultats del segon exercici de lesproves selectives de la convocatòria 20/2004 per a l’accés al Cos de Subalterns de laGeneralitat de Catalunya.

AL·LEGACIONS:

1. El 22 d’abril de 2007, a les 16 hores, vaig realitzar, a l’aula número 1 de la Facultat dePsicologia, el segon exercici corresponent a la prova de temari de la convocatòriaesmentada.

2. En les llistes publicades el 10 de maig de 2007, el meu nom figura en la dels nopresentats.

3. M’és imprescindible saber la qualificació obtinguda en aquesta prova per podercontinuar realitzant la resta de proves.

DEMANO: que es modifiqui la resolució objecte de recurs i que se’m notifiqui laqualificació obtinguda.

Barcelona, 11 de maig de 2007

[signatura]

CONSELLER DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

ABREVIACIONS

S u m a r i

� Abreviatures

� Sigles i acrònims

� Símbols

� Principals grups d’abreviacions

Les abreviacions són el resultat de la supressió de lletres en un mot o sintagma per tal dereduir-ne l’extensió en un context en què és preferible la seva forma abreujada.

Si es vol que el llenguatge administratiu sigui clar i fàcilment comprensible, l’ús que s’hade fer de les abreviacions ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent.

En aquest sentit, cal observar una sèrie de criteris generals que ajuden a trobar el puntd’equilibri entre la simplificació que representen les abreviacions i la comprensió del text:

• No s’han d’utilitzar abreviacions si ocupen els mateixos espais que el mot o el sintagmasencers.

• L’ús de les abreviacions és indicat per a taules, gràfics, llistes, quadres sinòptics, clas-sificacions, etc.

• Les abreviacions es poden utilitzar sense cap inconvenient quan acompanyen xifres:Va recórrer 3 km a peu.

• Si no hi ha cap més solució i manca espai en el text, es poden crear de nou abrevia-cions. En aquest cas, cal que es puguin desxifrar fàcilment escrivint el desplegament alcostat de l’abreviació la primera vegada que apareix o bé explicant-ne el significat ambuna nota al peu de la pàgina o al final del document.

• Cal tenir en compte el tipus de persona a qui va adreçat el text i distingir entre els docu-ments interns i els externs, entre els adreçats a especialistes i els adreçats al públic engeneral, etc.

• En un mateix text s’ha de mantenir un criteri de coherència, sense barrejar diferentstipus d’abreviacions, per exemple:

2n 3r. 4.t

En general, doncs, cal atenir-se al principi que com més formal és un text menys abrevia-cions s’hi fan servir.

1. Abreviatures

Una abreviatura és un escurçament gràfic d’un mot o d’un sintagma, que es forma supri-mint lletres internes o finals i que s’indica amb un punt o una barra.

Les abreviatures es poden referir a un sol mot (aleshores les anomenem abreviatures sim-ples) o bé a un sintagma (abreviatures compostes).

pl. plaçac/c compte corrent

1.1. Les abreviatures es poden formar de diverses maneres:

a) Per suspensió, quan suprimim la part final d’un mot.

exp. expedientc/ carrer

118

Se suprimeix el final de la paraula a partir de la primera vocal d’una síl·laba, inclo-ent-t’hi aquesta vocal i tant si va darrere d’una consonant sola com si va darrered’un grup de consonants.

disp. disposiciócol·l. col·laboradorpaq. paquet

Les abreviatures per suspensió no tenen marca de plural.

les pàg. 20 i 21 les pàgines 20 i 21

b) Per contracció, quan la part suprimida correspon a l’interior d’un mot, de maneraque es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals.

gral. generalIl·lma. Il·lustríssima

Generalment, també s’escurça tallant abans d’una vocal, sobretot abans de la pri-mera vocal.

Les abreviatures per contracció segueixen les normes generals de formació del plural.

Srs. Senyorsfres. factures

c) Per suspensió o contracció, amb l’afegiment d’alguna lletra de l’interior del mot,generalment consonants.

dl. dillunsMgfca. Magnífica

Si ocasionalment cal crear una nova abreviatura, és recomanable seguir el proce-diment de suspensió.

1.2. Quan abreugem un sintagma, n’hem de mantenir totes les preposicions i els articlessi marquem l’abreujament amb un punt.

n. de la t. nota de la traductora

En canvi, els ometem si utilitzem la barra inclinada.

m/f al meu favor

1.3. Les abreviatures mantenen els accents de la paraula sencera.

pàg. pàgina

1.4. En general, la lletra inicial de l’abreviatura s’escriu en majúscula o minúscula segonscom s’escriuria el mot o el sintagma que abreuja

a. de C. abans de Cristresolució núm. 222 resolució número 222

119

En són una excepció les formes abreujades de tractament de respecte i de designa-ció genèrica que precedeixen els noms propis, que s’escriuen sempre amb la inicialamb majúscula.

Mn. Alcover mossèn AlcoverSra. Ferrer senyora FerrerSta. Anna santa AnnaProf. Recasens professora Recasens

1.5. Pel que fa a l’apostrofació, les abreviatures segueixen la regla general.

l’av. Gaudí l’avinguda Gaudí

1.6. El punt abreviatiu sempre va seguit d’un espai, tant si és en posició final com interiord’abreviatura.

núm. 33 número 33p. o. per ordre

La barra abreviativa sempre va seguida d’un espai quan és en posició final d’abrevia-tura, però no en posició interior d’abreviatura.

c/c compte correntc/ de l’Or carrer de l’Or

1.7. En els tractaments de respecte (tractaments protocol·laris i genèrics) es permet larepresentació simultània del masculí i del femení en una mateixa abreviatura mitjan-çant una barra inclinada. Aleshores cal escriure la forma masculina seguida del puntcorresponent i a continuació la barra i la terminació de femení sense punt al final.

Sr./a senyor/aDr./a doctor/aExcm./a i Mgfc./a Sr./a Excel·lentíssim/a i Magnífic/a Senyor/a

1.8. Els numerals ordinals

En singular, l’abreviatura d’aquests nombres es representa amb la xifra seguida del’última lletra del mot desplegat (amb un punt opcional després de la lletra).

1r 1r. primer1a 1a. primera

En plural, l’abreviatura es forma amb la xifra seguida de les dues últimes lletres delmot desplegat (amb un punt opcional després de l’última lletra).

3rs tercers3es terceres4es quartes5ns cinquens

120

De forma menys recomanable, també es poden abreujar els ordinals amb les lletresvolades i un punt entre la xifra i la lletra volada.

1.r primer

Si el numerals ordinals abreujats apareixen en un text escrit amb majúscules, la lletrao les lletres de l’abreviatura es continuen escrivint en minúscula.

2n CONGRÉS DE PEDIATRIA2n. CONGRÉS DE PEDIATRIA2.n CONGRÉS DE PEDIATRIA

Quan l’ordinal s’expressa en xifres romanes no es fa servir cap marca d’abreviació ino s’escriu cap lletra a continuació de la xifra.

II Jornades Nacionals de Dietètica

2. Sigles i acrònims

Les sigles i els acrònims són abreviacions del nom d’organitzacions, publicacions, institu-cions, comissions, empreses, entitats, etc., formades a partir de la lletra (sigla) o lletres(acrònim) inicials de cada un dels elements de la designació completa. No s’escriuen maiamb punt final ni amb punts interns.

2.1. Les sigles i els acrònims no tenen marca de plural.

les AV les associacions de veïnsels CAP els centres d’assistència primària

En aquest sentit, cal evitar la duplicació de lletres com a marca de plural.

*EEUU / EUA Estats Units d’Amèrica

Llevat d’alguns casos consolidats per l’ús:

PPCC Països CatalansCCOO Comissions Obreres

2.2. Els articles, les preposicions i les conjuncions no acostumen a formar part de lasigla o l’acrònim.

CAP Centre d’Assistència PrimàriaIncasol Institut Català del Sòl

2.3. Pel que fa a l’accent, les sigles no s’accentuen, encara que la vocal corresponent delsintagma vagi accentuada.

ADN àcid desoxiribonucleic

121

En general, els acrònims tampoc no porten accent gràfic, tot i que es poden accen-tuar per assegurar-ne una pronunciació determinada.

mòdem modulator-demodulator

2.4. Les sigles s’escriuen en majúscula

IVA impost sobre el valor afegit

Els acrònims corresponents a noms propis es poden escriure amb totes les lletresmajúscules o només amb la lletra inicial majúscula.

Renfe / RENFE Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles

Les sigles i els acrònims lexicalitzats, això és, que han esdevingut noms comuns,s’escriuen en minúscules i es poden accentuar.

ovni objecte volador no identificatradar radio detecting and ranging

En casos especials determinades sigles es poden escriure amb alguna minúscula.

LECr Llei d’enjudiciament criminalUdG Universitat de Girona

2.5. Pel que fa a l’apòstrof, cal seguir les normes ortogràfiques generals i tenir en comptela pronunciació més que no pas la grafia.

la FAO la Food and Agriculture Organizationla UNESCO la United Nations Educational, Scientific and Cultural Organizationl’NBA la National Basketball Associationla UB la Universitat de Barcelonal’IPC l’índex de preus de consum

2.6. Ni les sigles ni els acrònims no han de portar punt després de cada lletra ni s’ha dedeixar cap espai en blanc.

*I.B.I. / IBI impost de béns immobles

3. Símbols

Els símbols responen a convencions internacionals, establertes per organismes compe-tents en la matèria. Són signes gràfics que representen una paraula, un sintagma o unvalor en matemàtiques, geometria, física, química, unitats de mesura, monetàries, etc. i nos’escriuen mai amb punt ni barra al final.

Els símbols sempre es llegeixen com si estiguessin escrits amb totes les lletres, és a dir,desenvolupats.

122

3.1. Els símbols no tenen marca de plural.

5 m 5 metres30 30 euros

3.2. Atès el seu caràcter internacional, els símbols tampoc no porten mai accent.

a àrea (unitat de mesura)

3.3. S’escriuen amb majúscula o amb minúscula segons la forma que s’ha fixat interna-cionalment per a cada cas independentment de la tipografia de la resta del text.

Majoritàriament, els símbols s’escriuen amb minúscula, llevat de les unitats monetà-ries, els punts cardinals, els elements químics i les unitats de mesura que provenend’un nom propi, els quals s’escriuen amb majúscula.

DM marc alemany g gramNE nord-est m/s metre per segonO oxigen m2 metre quadratAu or H hotelN newton h horaPa pascal it italià (idioma)

3.4. Pel que fa a l’apòstrof, cal seguir les normes generals d’apostrofació i tenir en compteque els símbols sempre es llegeixen seguint la seva forma desenvolupada. De totamanera, les possibilitats d’apostrofar un símbol solen ser molt poc habituals, atès queen la majoria de textos el símbol es troba en un context en què va precedit d’una xifra.

l’H l’hidrogenl’ESC l’escut

3.5. Quan els símbols acompanyen nombres, s’ha de deixar un espai entre l’última xifra iel símbol que la segueix.

75 cm

Són casos especials, que s’escriuen sense cap espai entre l’última xifra i el símbol:

7º 7 graus10’ 10 minuts15’’ 15 segons0,7% 0,7 per cent (també s’hi pot deixar un espai: 0,7 %)

3.6. El símbol i la xifra que el precedeix formen un tot inseparable; per tant, en cap cas nos’ha de començar línia amb un símbol deixant la xifra a la línia anterior.

123

124

4. Principals grups d’abreviacions

Adreces

àtic

avinguda

baixada

baixos

carrer

carretera

codi postal

entresòl

escala

número

passeig

plaça

planta

polígon

porta

rambla

riera

ronda

sense número

sobre àtic

telèfon

travessera

travessia

urbanització

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

sigla

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

àt.

av.

bda.

bxs.

c. c/

ctra.

CP

entl.

esc.

núm.

pg.

pl. pça.

pl.

pol.

pta.

rbla.

ra.

rda.

s/n

s/àt

tel.

trav.

trv.

urb.

Dies de la setmana

dilluns

dimarts

dimecres

dijous

divendres

dissabte

diumenge

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

dl.

dt.

dc.

dj.

dv.

ds.

dg.

125

Tractaments protocol·laris

Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor

Excel·lentíssim/a i Magnífic/a Senyor/a

Excel·lentíssim/a Senyor/a

Honorable Senyor/a

Il·lustre Senyor/a

Il·lustríssim/a Senyor/a

Magnífic/a Senyor/a

Molt Honorable Senyor/a

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

Excm. i Rvdm. Sr.

Excm./a i Mgfc./a Sr./a

Excm./a Sr./a

H. Sr./a Hble. Sr./a

I. Sr./a Il·ltre. Sr./a

Im./a Sr./a Il·lm./a Sr./a

Mgfc./a Sr./a

M. H. Sr./a M. Hble. Sr./a

Tractaments genèrics de respecte, professions i càrrecs

advocat/ada

alcalde/essa

alumne/a

auxiliar

capità/ana

caporal

catedràtic/a

delegat/ada

director/a

director general

doctor

mossèn

president/a

professor/a

sant/a

senyor/a

traductor/a

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura i sigla

abreviatura i sigla

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura i sigla

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

adv.

alc.

al.

aux.

cpt. CT

cpl. CL

catedr.

del.

dir.

dir. gral. DG

Dr. Dra. Dr./a

Mn.

pres.

prof.

St. Sta. St./a

Sr. Sra. Sr./a

trad.

126

Àmbit administratiu

a favor de

a favor meu

a l’atenció de

advertiu-ho bé (nota bene)

al meu càrrec

al meu favor

amb còpia

certificat

com abans (ut supra)

confronteu

completament (in extenso)

comptabilitat

departament

destinatari

dies [des de la] data

dies [des de la] factura

duplicat

en funcions

expedient

gir postal

per autorització

post data

post scriptum

gir postal

mesos vista

nombre

nota

ordre de pagament

per absència

per autorització

per compte de

per exemple

per extensió

per ordre

referència

abreviatura

abreviatura

abreviatura

sigla i abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

sigla

abreviatura

sigla i abreviatura

sigla i abreviatura

sigla

abreviatura

abreviatura

abreviatura

sigla

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

f/

f/m

a/

NB n. b.

m/c

m/f

a. c.

cert.

ut s.

cf.

i. e.

compt.

dept.

dest.

d/d

d/fra

dupl.

e. f.

exp.

GP

p. a. p. aut.

PD p. d.

PS p. s.

GP

m/v

nre.

n.

OP

p. abs.

p. a. p. aut.

p/c

p. e. p. ex.

p. ext.

p. o.

ref.

127

registre

sense data

servei públic

signatura

tant per cent

tom

vegeu

vist i plau

vistiplau

abreviatura

abreviatura

sigla

abreviatura

símbol

abreviatura

abreviatura

abreviatura

sigla

reg.

s/d

SP

sign.

%

t.

v. veg.

v. i p.

VP

Àmbit econòmic

cèntim

compte corrent

codi d’identificació fiscal

euro

factura

impost sobre activitats econòmiques

impost sobre el valor afegit

impost sobre els béns immobles

impost sobre la renda de les persones físiques

índex de preus de consum

mesos vista

número d’identificació fiscal

per cent

preu de venda al públic

producte interior brut

producte nacional brut

producte nacional net

societat

societat anònima

societat limitada

xec

abreviatura

abreviatura

sigla

símbols

abreviatura

sigla

sigla

sigla

sigla

sigla

abreviatura

sigla

símbol

sigla

sigla

sigla

sigla

abreviatura

sigla i abreviatura

sigla i abreviatura

abreviatura

ct.

c/c cte. ct.

CIF

EUR €€

fra.

IAE

IVA

IBI

IRPF

IPC

m/v

NIF

%

PVP

PIB

PNB

PNN

soc.

SA s.a.

SL s. l.

x.

128

Àmbit de la informàtica

adreça electrònica

base de dades

byte

disc compacte

disc compacte de memòria(només de lectura)

gigabyte

megabyte

ordinador personal

abreviatura

sigla

símbol

sigla

sigla

símbol

símbol

sigla

a/e

BD

b

CD

CD-ROM

Gb

Mb

PC

Textos normatius

article

Codi civil

Codi penal

Constitució espanyola

decret

decret legislatiu

decret llei

Estatut d’autonomia de Catalunya

Estatut dels treballadors

llei

Llei d’enjudiciament civil

Llei d’enjudiciament criminal

Llei de procediment administratiu

Llei de règim jurídic de les administracions públiques i delprocediment administratiu comú

llei orgànica

reglament

reial decret

reial decret legislatiu

reial decret llei

reial ordre

text refós

abreviatura

sigla i abreviatura

sigla i abreviatura

sigla

sigla

sigla

sigla

sigla

sigla

sigla

sigla

sigla

sigla

sigla

sigla

abreviatura

sigla

sigla

sigla

sigla

sigla

art.

CC C. civil

CP C. penal

CE

D

DLEG

DL

EAC

ET

L

LEC

LECr

LPA

LRJPAC

LO

regl.

RD

RDLEG

RDL

RO

TR

129

Publicacions

Butlletí Oficial de l’Estat

Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya

capítol

confronteu

international standard booknumber

pàgina

títol

tom

vegeu

volum

sigla

sigla

abreviatura

abreviatura

sigla

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

abreviatura

BOE

DOGC

cap.

cf.

ISBN

pàg. p.

tít.

t.

v. veg. vid.

vol.

Documents

document nacional d’identitat siglaDNI

130

Unitats de mesura

ampere

àrea

centímetre

gram

grau Celsius

hora

joule

litre

metre

metre per segon

metre quadrat

milió

minut

mol

newton

pascal

quilòmetre

quilogram

segon

tant per cent

tona

volt

watt

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

A

a

cm

g

ºC

h

J

l L

m

m/s

m2

M

min.

mol

N

Pa

km

kg

s

%

t

V

W

Elements químics

hidrogen

or

oxigen

potassi

sofre

símbol

símbol

símbol

símbol

símbol

H

Au

O

K

S

MAJÚSCULES I MINÚSCULES

Els mots poden anar amb majúscula per dues raons: per la seva situació dins el text (fun-ció demarcativa) i per la seva naturalesa (funció distintiva).

Funció demarcativa

La majúscula amb funció demarcativa s’escriu en els contextos següents:

• Inici de frase1. A principi de text2. Després de punt3. Després d’admiració o d’interrogació4. Després de punts suspensius

• Inici de citació

• Inici després de parèntesis

• Inici d’enumeracions.

Funció distintiva

Regla general

Els noms comuns i els noms propis genèrics (expressions en plural) s’escriuen, en gene-ral, amb minúscules.

Els noms propis concrets, en canvi, s’escriuen generalment amb majúscula inicial.

Vegem-ne alguns exemple relatius a noms de lloc:

131

132

Amb minúscula inicial Amb majúscula inicial

Noms de demarcacions i de divisionsterritorials

la província de Barcelonala comarca d’Osonala diòcesi de Gironala regió d’Alsàcia-Lorena

Noms d’accidents, llocs geogràfics i punts cardinals

la mar Rojala coma de Vacala collada de Tosesel cap de Creusla península Ibèricala plana de Vicel delta de l’Ebre (però, el Delta)el castell de Balsarenyl’ermita del Puignord, però: NNEsud, però: Àfrica del Sudest, però: països de l’Estoest, però: Oest americà

Noms de places, carrers i altres viesurbanes i interurbanes

la plaça de Sant Jaumeel passeig de Gràciala rambla de Catalunyael carrer Granel carrer Majorel carrer de la Riera Blancala ronda de Sant Perela travessera de Gràciala plaça Reialla plaça del Reiel pla de Palaula ronda del Litoralel moll de la Fustael raval de Santa Anna

Però:la Ramblala Gran Viael Camp de Martla Via Júlia

Noms d’entitats locals territorialsMolins de Rei (municipi)la Vall de Bianya (municipi)Sant Climent Sescebes (municipi)el Molí de Fus (poblet)Sant Andreu (barri)Vielha e Mijaran (municipi)el Baix Llobregat (comarca)la Zona Franca (barri)

Noms de lloc històrics, geopolítics i geoturístics

el Principat de Catalunya (per Catalunya)la Ciutat Comtal (per Barcelona)la Ciutat Eterna (per Roma)la Costa Dauradael Tercer Mónl’Orient Mitjà

Noms d’edificis i dependències singularsel Palau Reialla Llotjala Borsael Palau de la Músicael Saló de Centla Galeria dels Miralls

Casos concrets

Hi ha determinats noms que, per raó de la seva naturalesa, han d’anar amb majúscula ini-cial, mentre que d’altres no l’han de dur. A continuació analitzem tres supòsits concretspel que fa a l’ús de majúscules i minúscules.

• Mots que s’escriuen amb minúscula inicial• Mots i denominacions que s’escriuen amb majúscula inicial• Denominacions en què s’escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius

que les componen.

133

Mots amb minúscula inicial Denominacions amb majúscula iniciala tots els substantius i adjectius

Càrrecs oficials i títols nobiliarisel president de la Generalitatel governador civil de Barcelonael diputat d’Esquerra Republicanal’alcalde de Girona ha inaugurat...el conseller de Culturael director general de Política LingüísticaCarles Gustau, rei de Suècia

Càrrecs introduïts per formes de tractament protocol·làries o no catalanes

Molt Honorable Senyor PresidentExcel·lentíssim Senyor GovernadorIl·lustríssima Senyora AlcaldessaSa Majestat el ReiSir Lawrence OlivierDon Pedro García

Formes de tractament abreujadesSr. SerraDra. MartíProf. CarreterM. H. Sr. Joan Rigol

Designacions coreferents d’institucions,entitats, òrgans

la cambra catalanael consistori badaloníla corporació municipal de Girona

Parts genèriques de les obres i els documents legals

en el preàmbul es diu que...a la disposició transitòria quartales disposicions finalsel capítol IIla secció vuitenael títol primerl’annex Iel que disposa l’article 43d’acord amb l’apartat b de l’article 2

Nom propi d’una institució, organisme,entitat o empresa, sencer o parcial

Departament de Justíciaels departaments de Justícia i de CulturaGovern Civil de BarcelonaOficialia Major del ParlamentAjuntament de Manresael Grup Parlamentari d’Esquerra

Republicanala Policia Municipal de Mataróel Registre Civil de Vicel Jutjat de Primera Instància núm. 1l’Associació de Veïns del Poblenoul’Ateneu Barcelonèsla Universitat de Barcelonael Teatre Lliure

Designacions d’òrgans de gestióla Junta Directiva de l’Ateneuel Consell de Direccióla Secretaria General del Departamentla Comissió de Cultura

Congressos, simposis i jornadesel Primer Congrés de Metgesel Desè Simposi de Psiquiatria InfantilI Jornades sobre Lingüística Aplicadaels Jocs Olímpics del 1992

Premis i distincionsel Premi d’Honor de les Lletres Catalanesel premi Ciutat de Palmael premi La Lletra d’Orla Creu de Sant Jordi

Publicacions periòdiques i col·leccionsSerra d’OrEl Temps«El Balancí»«Manuals i Formularis»«Estudis i Propostes»

134

Mots amb majúscula inicial

Designacions d’entitats juridicopúbliquesl’Administració de justícial’Estat francèsel Govern espanyoll’Església catòlica

Cursos i seminarisCurs de llenguatge administratiuSeminari de redacció d’informesDret tributari local (seminari)

Comunicacions, ponències i discursosla ponència «La tradició administrativa

avui: mètodes i problemes»

Títols de llibres i d’obres artístiquesLa febre d’or (novel·la)Casablanca (obra cinematogràfica)Terra baixa (obra teatral)El desconsol (escultura)Diccionari general de la llengua catalana

Denominacions de lleis, decrets, reglaments i altra documentació oficial

Projecte de llei d’ordenació de...Llei d’habilitació de crèdits...Llei 8/1980, de 10 de març, de l’estatut

dels treballadorsProposició no de llei sobre...Proposta de resolució...Resolució 63/II del Parlament de

Catalunya, sobre...Reial decret legislatiu 2976/1983,

pel qual es regula...Moció 24/II del Parlament de

Catalunya, sobre...Dictamen de la Comissió de...el Decret 53/1983, de 24 de juny,

sobre...l’Ordre, de 20 de març de 1985, delDepartament de Justícia, per la qual...

Denominacions de plans, projectes, propostes, estudis, informes

el Programa de recerca i desenvolupament de...

el Projecte de remodelació de...l’estudi L’economia catalana actualel Pla general de normalització

lingüística

PUNTUACIÓ

S u m a r i

� La coma

� El punt i coma

� El punt

� Els dos punts

� Els punts suspensius

� Les cometes

� El guió

� Els parèntesis

� Els claudàtors

� La barra inclinada

Les funcions del signes de puntuació són diverses: estructuren el text, delimiten frag-ments dins d’una frase o d’un text, marquen els revolts sintàctics, posen en relleu idees,eliminen ambigüitats, etc.

Com que en el llenguatge administratiu la precisió i la claredat són dos elements cabdals,cal utilitzar aquest codi gràfic amb la màxima precisió, ja que ajudarà la persona destina-tària a entendre el missatge alhora que evitarà interpretacions errònies del text.

A continuació es detallen els usos principals dels diferents signes de puntuació en relacióamb els documents.

La coma [ , ]

Datacions: s’ha de posar per separar el nom de la població de la data.

Igualada, 26 de juliol de 2007

Adreces: s’ha de posar per separar el nom del carrer del número i també el número delpis i la porta.

c. de Numància, 77, 2n 1aav. de París, 806, esc. B, àt. 2a

Fórmula de salutació: s’ha de posar després d’aquesta fórmula.

Senyor,Benvolguda companya,Distingit doctor,

Fórmula de comiat: si no hi ha verb, s’ha de posar després d’aquesta fórmula.

Atentament,Molt cordialment,

Però, si hi ha verb, s’ha d’acabar la frase amb un punt.

Aprofito l’avinentesa per saludar-vos atentament.

Decimals: s’ha de fer servir com a separador decimal, en lloc de l’apòstrof o el punt.

995,50 euros

Dates de promulgació de lleis, decrets, resolucions, etc.: aquestes dates han d’anaremmarcades entre comes.

Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i delprocediment administratiu comú

Resolució TRI/1849/2004, de 17 de juny, per la qual s’obre la convocatòria per a l’any2004 d’ajuts per a estades a l’estranger

136

Oracions de relatiu i aposicions explicatives: s’ha de posar per delimitar les construc-cions i aposicions explicatives.

La sala d’actes, en la qual farem la reunió extraòrdinària, és al segon pis.L’alcaldessa de Badalona, Jordina Guasc i Vila, va inaugurar el nou poliesportiu.

Vocatius: s’ha de posar per separar els vocatius de la resta del text.

Senyor president, us correspon de donar el vistiplau a aquest certificat.Us correspon, senyor president, de donar el vistiplau a aquest certificat.Us correspon de donar el vistiplau a aquest certificat, senyor president.

Enumeracions: s’ha de posar per separar els elements d’una sèrie, menys l’últim delpenúltim si s’utilitzen les conjuncions i, o, ni.

És necessari aportar-hi una fotocòpia del DNI, el contracte laboral, la targeta sanitària iels certificats dels estudis realitzats.

Per accedir a aquesta informació, cal l’autorització dels senyors Ramis, Güell o Perar-nau.

Us comunico que no heu presentat el certificat del padró municipal, la cèdula d’habita-bilitat del pis esmentat ni el contracte de compravenda.

Però és recomanable d’utilitzar-la davant d’aquestes conjuncions en els casos següents:

Han d’assistir a la reunió els tècnics que hagi designat l’entitat, i el secretari n’ha d’es-tendre l’acta. (Hi ha un canvi de subjecte.)

Els representants de l’Administració i les organitzacions sindicals van signar el pacte, ies van felicitar pels resultats de les negociacions. (Hi ha una altra conjunció per marcaruna subdivisió interna.)

Elisió del verb: cal posar-la en el lloc del verb quan se suprimeix.

D’aquest informe de l’Ajuntament de Reus, n’heu de fer dues còpies; del de l’AgènciaCatalana de l’Aigua, quatre.

Desplaçaments de lloc: pot marcar els elements de l’oració que estan desplaçats de lloc,sobretot si són llargs.

La sol·licitud per demanar una bestreta, l’heu de presentar al Servei de Personal delDepartament de Salut.

De les noves mesures correctores per minimitzar l’impacte mediambiental, en parlarà elconseller a la reunió de demà.

A la subdirectora general del Patrimoni Cultural, li van demanar que donés suport a lespropostes que s’havien presentat.

Connectors: se sol posar per delimitar les conjuncions i locucions conjuntives que solenpronunciar-se fent una pausa, com ara: d’altra banda, així mateix, finalment, a més, a més

137

a més, de fet, en efecte, doncs, per tant, per consegüent, efectivament, en resum, és a dir,no obstant això, si més no, tanmateix, altrament, d’una banda, d’altra banda, etc.

Així mateix, us informo que heu de presentar com més aviat millor un certificat...És necessari que envieu, a més, un certificat...Es comprova, per consegüent, si la proposta s’ajusta a la normativa...D’una banda, cal estudiar el problema amb deteniment; de l’altra, prendre les mesuresnecessàries...

No s’ha d’utilitzar mai la coma per separar:

– el subjecte del verb

El regidor que va presentar l’esmena, no ha pogut assistir al Ple. (incorrecte)El regidor que va presentar l’esmena no ha pogut assistir al Ple. (correcte)

– el verb del complement directe, de l’atribut o del complement preposicional

El Govern central ha decidit, que no avançarà les eleccions. (incorrecte)El Govern central ha decidit que no avançarà les eleccions. (correcte)

L’objectiu prioritari del Govern central serà, no avançar les eleccions. (incorrecte)L’objectiu prioritari del Govern central serà no avançar les eleccions. (correcte)

El Govern central confia, que els governs autonòmics no insisteixin, a retardar les elec-cions. (incorrecte)El Govern central confia que els governs autonòmics no insisteixin a retardar les elec-cions. (correcte)

– les hores dels minuts

La reunió tindrà lloc a les 12,30 hores... (incorrecte)La reunió tindrà lloc a les 12.30 hores... (correcte)

Tampoc no s’ha de posar coma darrere de la identificació funcional, ni de la nominal.

*La directora general del Joc i d’Espectacles, (incorrecte)[signatura]

Maria Guix i Fonolledes

La directora general del Joc i d’Espectacles (correcte)[signatura]

Maria Guix i Fonolledes

[signatura]

*Maria Guix i Fonolledes, (incorrecte)Directora general del Joc i d’Espectacles

[signatura]

Maria Guix i Fonolledes (correcte)Directora general del Joc i d’Espectacles

138

El punt i coma [ ; ]

Oracions: s’ha de posar per separar dues oracions independents que mantenen una rela-ció de significat molt estreta. En aquest cas és gairebé sempre intercanviable amb el punt.

Les associacions de veïns han acceptat la proposta de l’Ajuntament; els sindicats, encanvi, s’han negat a signar-la.

Enumeracions: cal posar-lo per separar els sintagmes del mateix rang que ja contenencomes internes.

Van presidir l’acte d’inauguració el senyor Lluís Gavaldà i Casat, director general deCentres Docents; la senyora Anna Gelabert i Dou, cap de la Secció de Programes Edu-catius; el senyor Pere Ulldemolins i Costa, cap de la Secció de Promoció de ProgramesEducatius, i la senyora Bibiana García i Vilà, cap del Negociat de Programació d’Activi-tats Escolars.

Connectors: s’utilitza davant algunes conjuncions adversatives, com ara: altrament, tan-mateix, etc.

Tots els membres del Consell Comarcal estaven d’acord a acceptar les condicions delconveni; tanmateix, no es va aprovar.

El punt [ . ]

Oracions: n’indica el final.

El conseller manifesta que la decisió adoptada no és definitiva, sinó provisional.

Fórmula de comiat: cal posar un punt en lloc d’una coma si es fa servir una oració coma comiat.

Estic a l’espera de les vostres notícies i us saludo atentament.

Abreviatures: s’ha d’utilitzar en les abreviatures; si es fa servir la barra inclinada en l’abre-viatura, no s’hi ha de posar punt.

tel. (telèfon)Sra. (senyora)núm. (número)c. c/ (carrer)s/n (sense número)a/ (a l’atenció)

Indicacions horàries: s’ha de posar per separar les hores dels minuts.

Horari: de 8.30 a 15.30

139

Dates abreujades: s’usa per separar el dia, el mes i l’any en les representacions numèri-ques de les dates.

9.9.2006

Tot i que aquesta és la forma recomanable, també podria expresar-se amb el guionet o labarra inclinada.

9-9-2006 9/9/2006

Cal tenir en compte, però, que l’ús d’aquestes dates abreujades queda reduït als comuni-cats interns i als quadres de dades.

Quantitats: separa els milers, els milions, els milers de milions...

S’ha d’atendre una despesa extraordinària de 12.500.000 euros.

Però no en portaran els numerals que aporten una idea d’ordre.

la pàgina 3467l’any 2007el telèfon 934 638 976el DNI 35289965el NIF 37256009 J

Referències numèriques: s’ha de posar per separar les referències numèriques de lesclassificacions, les lleis, etc.

D’acord amb l’article 42.4 de la Llei 30/1992...Vegeu l’article 23.5.4 del Decret

Enumeracions: cal posar-lo després del número d’ordre dels diferents apartats d’unaenumeració.

Ordre del dia:1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior.2. Modificació de contractes.3. Torn obert de paraules.

La Comissió va acordar:1. Contractar uns serveis...2. Autoritzar el pagament...

En els documents, no es posa punt al final de la datació, ni després del càrrec ni delnom i els cognoms de qui signa.

Barcelona, 23 de setembre de 2007. (incorrecte)Barcelona, 23 de setembre de 2007 (correcte)

La directora general del Joc i d’Espectacles. (incorrecte)[signatura]

Maria Guix i Fonolledas. (incorrecte)

140

La directora general del Joc i d’Espectacles (correcte)[signatura]

Maria Guix i Fonolledas (correcte)

No s’ha d’utilitzar mai el punt al final de títols, subtítols, rètols o indicadors informa-tius.

Els signes de puntuació i altres signes gràfics. (incorrecte)Els signes de puntuació i altres signes gràfics (correcte)

No fumeu. (incorrecte)No fumeu (correcte)

Les sigles i els símbols mai no duen punt.

D.N.I. (incorrecte)DNI (correcte)

EUR. (incorrecte)EUR (correcte)

No es poden escriure dos punts consecutius. Per tant, el punt desapareix en elscasos següents:

– darrere de l’abreviatura etc. (que ja conté un punt)– darrere dels punts suspensius– darrere dels signes d’admiració i interrogació.

Els dos punts [ : ]

Enumeracions: introdueixen sèries enumeratives.

Per tant, us demano que envieu a aquest Servei els documents següents: una fotocò-pia del DNI, una fotocòpia de la targeta sanitària i una fotografia actual.

a) Si els elements que s’enumeren van en columna, són curts i no contenen verb:

Per tant, us demano que envieu a aquest Servei els documents següents:– una fotocòpia del DNI– una fotocòpia de la targeta sanitària– una fotografia actual.

En lloc dels guions es poden fer servir números o lletres.

b) Si els elements que s’enumeren són més llargs i inclouen un verb:

Cal que feu les tasques següents:a) recollir el correu cada matí,b) atendre el públic,c) vigilar el funcionament de l’aire condicionat.

141

En lloc de lletres, es poden emprar guions o números. En lloc de coma, es pot fer servir elpunt i coma.

c) Si els elements que s’enumeren són oracions completes:

Cal que feu les tasques següents:1. Encarregar-vos de recollir el correu cada matí i de repartir-lo per les unitats de l’or-

ganisme.2. Atendre el públic en l’horari que se us hagi assignat.3. Vigilar el funcionament de l’aire condicionat i responsabilitzar-vos d’avisar el perso-

nal de manteniment si hi ha alguna avaria.

En lloc de números, es poden utilitzar lletres.

Documents administratius: s’han d’utilitzar darrere dels mots exposo, demano, certifico,resolc, etc., d’alguns documents.

EXPOSO: Que reuneixo els requisits exigits...CERTIFICO: Que en el Ple de l’Ajuntament de...

Exemples, demostracions o conseqüències: s’usen per introduir aquests elements.

Hi ha dos tipus d’oficis: l’intern i l’extern.

Citacions i transcripcions textuals: precedeixen les citacions i transcripcions textuals.

L’alcalde demana que consti en acta que ell va afirmar exactament: «És un error greudelegar la gestió de l’escorxador al Consell Comarcal.»

No s’han d’utilitzar els dos punts per separar les hores dels minuts.

Els punts suspensius [ ... ]

Enumeracions no exhaustives: indiquen que hi ha més elements que es podrien enu-merar.

A causa de tot el que us he exposat, d’ara endavant s’ha de fer un control rígid de ladespesa en material d’oficina, fotocòpies, mobiliari...

Omissió de text en una citació: quan s’omet text en una citació literal, els punts suspen-sius han d’anar entre claudàtors [...].

«Les administracions públiques han d’establir models i sistemes normalitzats de sol·lici-tuds [...]. Els models esmentats han d’estar a la disposició dels ciutadans i les ciutada-nes en les dependències administratives.»

Tot i que en el llenguatge administratiu s’utilitzen poc sovint, cal recordar que elspunts suspensius són solament tres; per tant, si acaben una frase, anul·len el puntfinal. D’altra banda, l’ús dels punts suspensius no pot coincidir amb l’ús de l’abrevia-tura d’etcètera.

142

Les cometes [ « » ]

Citacions: es fan servir per reproduir literalment un fragment d’un text escrit o les parau-les d’algú.

L’article 77 de la Lei 30/1992 estableix: «Les qüestions incidentals que se suscitin en elprocediment, fins i tot les que es refereixin a la nul·litat d’actuacions, no en suspenen latramitació, llevat de la recusació.»

La regidora d’Urbanisme va manifestar: «Considero que la proposta del regidor de Cul-tura és inviable.»

Mots amb sentit especial: cal fer servir les cometes per emmarcar els mots emprats enun sentit especial o en un sentit no recollit pels diccionaris, i també per denotar que el motemprat és un manlleu més o menys adaptat al català.

El tècnic va ser deposat per «incapacitat».

Títols: cal utilitzar les cometes per ressaltar:

– els títols de les parts d’una obra o bé d’una publicació periòdica– els títols de conferències, comunicacions, ponències, etc.– els títols de col·leccions de llibres, discos, etc.

No s’han de posar entre cometes els noms d’empreses, establiments, organismes oinstitucions.

El guió [ — ]

Incisos: el guió serveix per delimitar incisos i s’escriu immediatament davant del mot queobre l’incís i immediatament darrere del mot que el tanca.

Els organismes esmentats han acordat avui que signaran un conveni marc —en què tambécol·labora l’Ajuntament— que afavorirà que s’agiliti la tramitació d’aquestes llicències.

Si després de l’incís entre guions hi ha d’anar una coma, aquesta es col·loca darrere delguió de tancament.

Si l’incís entre guions ha d’anar al final d’una frase, aquesta acaba en punt i s’omet el guióde tancament.

Enumeracions: el guió serveix per diferenciar els components d’una sèrie enumerativadisposats en columna; en aquest cas, cal deixar un espai en blanc entre el guió i el primermot de la línia.

D’altra banda, us informo que heu de presentar en aquest Departament els documentssegüents:— una fotocòpia del DNI— una fotocòpia de la targeta sanitària— una fotografia actual.

143

Expressions sintètiques: serveix per assenyalar les expressions d’un període cronològic,d’una successió de pàgines, etc.; en aquests casos, s’ha d’utilitzar el guionet.

El Departament d’Educació va aprovar els programes esmentats durant el curs2007-2008.

En trobareu més detalls a les pàgines 299-310.

No s’ha d’utilitzar el guionet acompanyat del punt per expressar quantitats dediners.

12.689.- euros (incorrecte) 12.689 euros (correcte)12.689,29.- (incorrecte) 12.689,29 (correcte)

Els parèntesis [ ( ) ]

Incisos o aclariments: poden delimitar els incisos o aclariments, conjuntament amb elsguions i les comes.

Us envio el Butlletí Oficial de la Província (BOP) del 3 de juny de 2007.

La documentació esmentada, l’heu de presentar al més aviat possible en el Registre delDepartament de Política Territorial i Obres Públiques (avinguda de Josep Tarradellas,2-6, 08029 Barcelona).

Si el parèntesi de tancament coincideix amb un punt o amb punts suspensius, aquestss’han de col·locar dins o fora del parèntesi segons si formen part o no del text que va entreparèntesis. Si el parèntesi de tancament coincideix amb una coma, un punt i coma o ambdos punts del text principal, aquests signes han d’anar després del parèntesi de tancament.

Enumeracions: si s’utilitzen lletres per designar els apartats d’una enumeració encolumna, s’ha de posar un parèntesi de tancament darrere la lletra.

D’altra banda, us informo que heu de presentar en aquest Departament la documenta-ció següent:a) una fotocòpia del DNIb) una fotocòpia de la targeta sanitàriac) una fotografia actual.

Els claudàtors [ [ ] ]

Omissió de text: assenyalen l’omissió de text dins d’una transcripció literal; en aquestcas, es col·loquen punts suspensius entre els claudàtors.

«Les administracions públiques han d’establir models i sistemes normalitzats de sol·lici-tuds [...]. Els models esmentats han d’estar a la disposició dels ciutadans i les ciutada-nes en les dependències administratives.»

144

La barra inclinada [ / ]

Textos juridicoadministratius: separa el número d’ordre de l’any de promulgació o delegislatura de textos com ara lleis, decrets, resolucions, etc.

Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i delprocediment administratiu comú

Resolució TRI/1849/2004, de 17 de juny, per la qual s’obre la convocatòria per a l’any2004 d’ajuts per a estades a l’estranger

Abreviatures: en porten algunes abreviatures.

c/c (compte corrent)s/n (sense número)

Masculí/femení: es pot fer servir en textos breus, especialment en les salutacions queencapçalen les cartes, per adjuntar la terminació del gènere femení (o la terminació de plu-ral) a la forma masculina singular.

Senyor/a,Benvolguts companys / Benvolgudes companyes,

145

147

TERMINOLOGIA I FRASEOLOGIA ADMINISTRATIVES

Castellà

a beneficio de

a cargo de

a ciencia cierta

a contar de

a continuación

a corto plazo

a cuenta

a cuenta y riesgo

a cuyo fin

a decir verdad

a destajo

a efectos de

a este efecto

a este fin

a falta de

a fecha fija

a fin de

a fin y efecto de

a grandes rasgos

a instancia de

a juicio de

a la mayor brevedad posible

a la recíproca

a la sazón

a la vez

Català

en benefici de

a càrrec de, a/per compte de⏐a cura de, sota la res-ponsabilitat de, a càrrec de

amb (tota) certesa, del cert

a comptar de

a continuació, tot seguit

a curt termini

a compte

a/per compte i risc

per a la qual cosa

amb franquesa, francament

a preu fet, a escarada

a l’efecte de

a/per aquest efecte

amb aquest fi, amb aquesta finalitat

a falta de (no tenint)⏐quan faltaven (valor temporal)

a dia cert, a dia adiat, a dia sabut

a fi de

a fi de, a l’efecte de

a grans trets

a instàncies de

a judici de, a l’arbitri de

al més aviat possible, com més aviat millor

de la mateixa manera

aleshores, llavors

alhora, a la vegada, ensems

148

a la vista de

a largo plazo

a las resultas

a lo mejor

a lo sumo

a los efectos de

a los solos efectos de

a mayor abundamiento

a mediados de

a medida que

a medio plazo

a menos que

a mi cargo

a mi presencia

a nivel de

a no ser que

a pesar de todo

a petición de

a plazos

a raíz de

a razón de

a requerimiento de

a resultas de

a riesgo y ventura

a sabiendas de

a ser posible

a su ruego

a su vez

a tal efecto

a tanto alzado

a tenor de

a todos los efectos

a través de

a veces

atès, vist

a llarg termini

un cop resolt

potser, segons com, si molt convé

com a màxim, a tot estirar, pel cap alt

a l’efecte de

només/únicament a l’efecte de

a més, amb més motiu, si encara no n’hi haguésprou

a mitjan, a mig, a mitja

a mesura que

a mitjà termini

llevat que, tret que, fora que, salvat que, exceptuant

a càrrec meu

davant meu

en l’àmbit de, a escala de, pel que fa a

llevat que, fora que, si no és que, tret que

malgrat tot, amb tot, així i tot, això no obstant

a petició de

a terminis

arran de

a raó de

a requeriment de

a conseqüència de, de resultes de

a risc i perill, a compte i risc

sabent, a sabuda de, a coneixença de

si és possible, si pot ser

a petició seva, a precs seus

al seu torn

a/per aquest efecte, amb aquesta finalitat, ambaquest objecte

a (un) tant alçat, a preu fet

atès el tenor de, per raó de, d’acord amb, segons, envirtut de

amb caràcter general

per mitjà de, mitjançant, a través de

a/de vegades, a cops

149

a vuelta de correo

abajo firmante

abaratar

abarcar

abastecer

abastecimiento

abintestato

abogacía

abogado -da

abonar

abono

abrogación

absolver

abstenerse

acarar

acarrear

acatamiento

accidente en el trayecto

accidente in itinere

acervo

acervo comunitario

achacar

aclaración

aclaratorio

acometer

acompañar

acondicionar

acontecimiento

acordar

acordar día y hora

acorde

acorde con

acoso

acoso sexual

a correu seguit, pel primer correu

sotasignat -ada, sotaescrit -a, infrascrit -a

abaratir

abraçar, comprendre, incloure

proveir de/amb, subministrar, fornir de⏐(d’aliments)abastar

proveïment, provisió, aprovisionament⏐(d’aliments)abastament

abintestat

advocacia

advocat - advocada/advocadessa

abonar

abonament, ingrés

abrogació

absoldre

abstenir-se

acarar, encarar⏐afrontar, fer front a

causar, comportar, ocasionar, provocar⏐transportar,portar

acatament

accident en el trajecte, accident in itinere

accident en el trajecte, accident in itinere

patrimoni, cabal, riquesa⏐conjunt legislatiu

cabal comunitari

atribuir

aclariment

aclaridor -a, explicatiu -iva

escometre, abordar⏐emprendre, iniciar

acompanyar⏐acompanyar amb/de (un escrit)

condicionar

esdeveniment, fet

acordar

fixar dia i hora

conforme

d’acord amb, conforme a

assetjament

assetjament sexual

150

acrecencia

acrecentar

acreditar

acreedor

acta

acta levantada

activo

acto administrativo

acto seguido

actor -ra

actuaciones

acuerdo

acuerdo marco

acusar recibo

acuse de recibo

adelantar

adelanto

además

adeudar

adeudo

adición

adicional

adicción

adjudicación

adjudicar

adjudicatario -ria

administrativista

admitir a trámite

admitir espera

admonición

adoptando -da

adquiriente

adquirir

adscribir

acreixement

acréixer

acreditar

creditor

acta

acta estesa, acta aixecada

actiu

acte administratiu

tot seguit, immediatament, a continuació

actor -a

actuacions

acord

acord marc

acusar la recepció, justificar la recepció

acusament de recepció, justificant de recepció

bestreure, avançar, anticipar (diners) / avançar, antici-par

bestreta, avançament, acompte (de diners)⏐avenç,progrés

a més, a més a més

deure

deute⏐aranzel, drets (duana)⏐abonament, càrrec (enun compte)

addició, suma⏐adició (en l’acceptació d’una herència)

addicional

addicció

adjudicació

adjudicar

adjudicatari -ària

administrativista

admetre a tràmit

tenir espera, admetre espera

admonició, advertiment

adoptant -a

adquirent, adquiridor -a

adquirir

adscriure

151

aduana

aduanar

aducción

aducir

advertencia

advertir

afectar

afecto -ta de invalidez

afianzamiento

afianzar

afiliación

afiliar

aforado

afrontar

afrontar un pago

agilizar

agio

agotar

agotar la vía administrativa

agravante

agravar

agravio

ajeno -na

ajustarse a derecho

ajuste

ajuste contable

al alcance de

al amparo de

al contado

al descubierto

al detalle

al efecto de

al fin y al cabo

al menos

duana

duanar

adducció

adduir

advertiment, admonició (avís sense comminació)⏐ad-vertència (avís amb comminació)

advertir

afectar

afectat -ada d’invalidesa

fiançament

fiançar

afiliació

afiliar

aforat

acarar, afrontar, enfrontar (dues persones)⏐afrontar,fer front a (adversitats)

atendre un pagament, respondre d’un pagament

agilitar, agilitzar

àgio

exhaurir, esgotar

exhaurir la via administrativa

agreujant

agreujar

greuge

aliè -ena, estrany -a, d’altri

ajustar-se a dret

ajustament, ajust

ajust comptable

a l’abast de

a l’empara de, emparant-se en

al comptat

en descobert

al detall, a la menuda

a l’efecte de

al cap i a la fi, al capdavall

almenys, ben bé, si més no, com a mínim

152

al objeto de

al parecer de

al por mayor

al por menor

al portador

al respecto de

albacea

alcance

alcanzar

alegación

alegar

alicuanta, parte

alícuota, parte

alijo

allegado -da

almacén

almacenar

alquilar

alquiler

alta

alto cargo

aludir

alza

alzado -da

alzamiento de bienes

amillaramiento

amojonamiento

amojonar

amonestación

amortización

amortizar

amparar

anales

análisis

anejo

amb la finalitat de, per tal de

a parer de, a l’arbitri de, segons

a l’engròs

al detall, a la menuda

al portador, a qui el porti

respecte a/de, pel que fa a, quant a

marmessor

dèficit comptable, descobert de comptes ⏐malver-sació

aconseguir, assolir, abastar

al·legació

al·legar

alíquota (part alíquota)

alíquota (part alíquota)

contraban, mercaderies de contraban, comís

parent -a, familiar

magatzem

emmagatzemar

llogar

arrendament, lloguer

alta

alt càrrec

al·ludir

alça, augment

alçat -ada

aixecament de béns

amillarament

fitació, amollonament

fitar, amollonar

amonestació

amortització

amortitzar

emparar

annals

anàlisi f

annex

153

anejo -ja

anexar

anexo -xa

ante mi

ante todo

antecesor

antedata

antefirma

antelación

anteperíodo

anteproyecto

anticipar

anticipo

antigüedad

anular

año civil

año natural

apalabrar

aparcería

apátrida

apatridia

apelar

apellidar

apellido

apéndice

apercibimiento

apercibir

apertura

aplazamiento

aplazar

ápoca

apoderado -da

aporte

apoyar

apoyo

annex -a, adjunt -a

annexar, adjuntar

annex -a, adjunt -a

davant meu

abans de res, abans de tot, en primer lloc

antecessor

antedata

antefirma, antesignatura

antelació

avantperíode

avantprojecte

avançar, bestreure, anticipar (diners)

bestreta, acompte

antiguitat

anul·lar

any civil

any natural

emparaular

parceria

apàtrida

apatrídia

apel·lar

cognomenar, anomenar

cognom

apèndix

advertència (avís amb comminació)⏐prevenció(correcció disciplinària)

advertir, amonestar⏐notificar⏐percebre, apercebre

obertura

ajornament

ajornar

àpoca

apoderat -ada

aportació

donar suport, recolzar⏐recolzar

suport, recolzament

154

aprecio

apremiar

apremio

aprobar

aprovechar

apurar

arancel

arbitraje

arbitrio

archivar

archivo

armonizar

arqueo

arraigo

arras

arrendador -ra

arrendamiento

arrendatario -ria

arrendaticio -cia

arrogarse

asalariado -da

asamblea

asentamiento

asentar

asentir

así como

asiento

asignar

asimismo

asistir a la razón

asunto

asuntos de trámite

atender

atestación

atestiguar

atrasar

apreciació, avaluació, valoració, apreuament

constrènyer

constrenyiment

aprovar

aprofitar

esgotar, acabar, consumir, exhaurir

aranzel

arbitratge

arbitri

arxivar

arxiu⏐arxivament (acció d’arxivar)

harmonitzar

arqueig

arrelament

arres

arrendador -a

arrendament

arrendatari -ària

arrendatici -ícia

arrogar-se, atribuir-se

assalariat -ada

assemblea

assentament

assentar, anotar⏐asseure⏐establir, instal·lar

assentir

com també, i també, així com, alhora que, com

assentament (inscripció)⏐seient (moble)

assignar

així mateix, també

tenir, posseir la raó

afer, assumpte

assumptes de tràmit

atendre

testificació, atestació

testificar, testimoniar

endarrerir, retardar

155

atraso

auditar

auditor -ra

augmentar

ausencia

autenticación de firma

autenticar

autocontrato

autofinanciación

autoliquidación

autonomía conflictual

autorización

autoseguro

aval

avalador -ra

avalar

avaluación

avaluar

avalúo

avecinarse

avecindar

avenencia

avería

averiguación

averiguar

aviso

avulsión

baja

bajar

bajo apercibimiento de

bajo condición

bajo inventario

bajo juramento

balance

baliza

balizamiento

retard, endarreriment

auditar

auditor -a

augmentar

absència

autenticació de firma

autenticar, autentificar

autocontracte

autofinançament

autoliquidació

autonomia conflictual

autorització

autoassegurança

aval

avalador -a

avalar

avaluació, valoració, apreuament, apreciació

avaluar, valorar, determinar, apreuar, apreciar

avaluació, valoració, apreuament, apreciació

aproximar-se

aveïnar

avinença

avaria

indagació, investigació, esbrinament

indagar, investigar, esbrinar, escatir, descobrir

avís

avulsió

baixa

baixar⏐abaixar

amb/sota l’advertència de

sota condició

inventariat

sota jurament

balanç

balisa

abalisament

156

bancarrota

bando

barajar

base imponible

bastante

bastantear

bastanteo

beneficiario -ria

beneficio

beneficioso -sa

benéfico -a

bianual

bien

bien de dominio público

bien demanial

bien domanial

bienes gananciales

bien inmueble

bien mostrenco

bien mueble

bienio

bimensual

bimestral

bisiesto

blanqueo de dinero

boletín

bolsa

bono

borrador

brocárdico

bruto -ta

burótica

bursàtil

caber recurso

caducidad

bancarrota, fallida

ban⏐bàndol

utilitzar, fer servir, servir-se de⏐especular

base imposable

bastant

validar

validació

beneficiari -ària

benefici

beneficiós -osa

benèfic -a

bianual

bé

bé de domini públic, bé demanial

bé demanial, bé de domini públic

bé demanial, bé de domini públic

béns de guanys

bé immoble

bé vacant, bé vagant

bé moble

bienni

bimensual

bimestral

bixest, de traspàs

blanqueig de diner

butlletí

borsa

bo

esborrany⏐esborrador

brocard

brut -a

buròtica, ofimàtica

borsari -ària

poder-se interposar recurs, ser procedent interposarrecurs

caducitat

157

cabildo

caja de caudales

calificación

calificar

callejero

callejón sin salida

cambiar

cancela

cancelación

cangrejo

canje

canjear

carecer

carear

careo

carga

cargo

casación

casco antiguo

casco urbano

catastrar

catastro

cauce reglamentario

caución

caución juratoria

caución promisoria

caudal

causa de pedir

causahabiente

causar baja

causar estado

ceder

cédula

cabildo

caixa de cabals

qualificació

qualificar

guia de carrers

carreró sense sortida, atzucac, cul-de-sac

canviar

rastell

cancel·lació

contraporta de seguretat

canvi, bescanvi

canviar, bescanviar

mancar, estar mancat, no tenir

acarar, confrontar (documents)⏐encarar, acarar, con-frontar (testimonis)

acarament, confrontació

càrrega

càrrec

cassació

barri antic, centre històric, ciutat vella, nucli antic,nucli històric

nucli urbà

fer el cadastre de, encadastrar

cadastre

via reglamentària

caució

caució juratòria

caució promissòria

cabal

raó petitòria

drethavent

ser baixa, ser declarat baixa, ser causa de baixa, deixar vacant, donar-se de baixa, ser donat de baixa,cessar la relació laboral

causar estat

cedir

cèdula

158

celebrar

celo

censar

censor jurado de cuentas

cerciorarse

certificación

certificado

certificar

cesante

cesar

cese

cheque

chequeo

cierre

cierto -ta

cifra

citar

citación

citación a comparecencia

clarificar

cláusula

cláusula de descuelgue

coadyuvante

cobertura

cobertura del seguro

cobro

cobro anticipado

cobro de lo indebido

cobro diferido

cobro revertido

código

coercer

cohecho

subscriure, formalitzar, signar, concertar (uncontracte) ⏐tenir lloc, convocar, fer (una reunió)⏐celebrar (solemnement segons un ritual: un judici)

zel

censar

censor jurat de comptes

assegurar-se, cerciorar-se

certificació (acció)⏐certificat (document)

certificat

certificar

cessant

cessar | destituir

cessament

xec

revisió mèdica, reconeixement sistemàtic

tancament, cloenda

cert -a

xifra

citar (avisar)⏐citar (un text)⏐esmentar, mencionar

citació

citació a dia cert

explicar, aclarir, detallar

clàusula

clàusula de desvinculació salarial, clàusula d’implica-ció del règim salarial

coadjuvant

abast, cobertura

abast de l’assegurança, extensió de l’assegurança

cobrament

cobrament anticipat

cobrament de l’indegut

cobrament diferit

cobrament a destinació

codi

coercir, constrènyer

suborn de funcionari

159

colindante

colindar

comandita

cometido

comisar

comiso

comitente

como en derecho mejorproceda

como máximo

como mínimo

comparecencia

comparecer

comparecer ante

compareciente

compeler

competer

compraventa

comprobante

componer

compulsa

computar

cómputo

comunicación

comunicado

comunicado de régimeninterior

comunidad de bienes

con antelación a

con apercibimiento de

con arreglo a

con arreglo a derecho

con carácter de

con cargo a

con conocimiento de causa

contigu -a

afrontar amb, confrontar amb

comandita

comesa, missió, feina

comissar, decomissar

comís, decomís

comitent

com correspongui en dret

com a màxim, pel cap alt

com a mínim, pel cap baix

compareixença

comparèixer

comparèixer davant

compareixent

compel·lir

competir (pertocar)

compravenda

comprovant

compondre

compulsa

computar

còmput

comunicació

comunicat

comunicat intern

comunitat de béns

abans de, amb antel·lació a

amb l’advertència de, amb la prevenció de

d’acord amb, de conformitat amb, conforme a,segons

d’acord amb el dret, conforme amb el dret

amb caràcter de, en qualitat de

amb càrrec a

amb coneixement de causa

160

con creces

con excepción de

con exclusión de

con miras a

con motivo de

con referencia a

con respecto a

con vistas a

con voz y voto

conceder

concesión

concertar

conciliación

concluir

concluso -sa

concordantes

concurrir

concusión

condena

condonación

condueño -ña

conectar

conexión

conferir

confiscar

conforme

conforme a

conforme con

conformemente

conformidad

confrontación

confundido -da

confuso -sa

conminación

consecuente

conseguir

amb escreix

a excepció de, llevat de, fora de, excepte

a exclusió de

amb vista a, pensant en, amb la intenció de

amb motiu de, a/per causa de, per raó de

amb referència a, amb relació a, quant a, pel que fa a

respecte a/de, pel que fa a, quant a


amb veu i vot

concedir

concessió

concertar

conciliació

concloure

conclús -usa

concordants

concórrer

concussió

condemna

condonació

copropietari -ària

connectar

connexió

conferir

confiscar

conforme, d’acord

de conformitat amb, d’acord amb, conforme a

conforme amb (satisfet -a de)

conformement

conformitat

confrontació

confós -osa

confús -usa

comminació

conseqüent⏐consegüent

aconseguir, obtenir

161

consejero -ra

consejo

considerandos

consorte

contabilidad

contable

contemplar

contencioso -sa

contencioso administrativo

contener

contenido

contra reembolso

contracción del gasto

contraer

contrafirma

contrafirmar

contraído

contraído

contraprestación

contrarregistro

contrarrestar

contraseguro

contrasellar

contrata

contratación

contratista

contrato

contrato de alquiler

contrato de puesta a disposición

contrato de seguro

contrato nominado

contrato típico

contribuyente

convalidar

conseller -a

consell

fonaments de dret, raonaments jurídics

consort

comptabilitat

comptable

preveure, establir, disposar, indicar (un preceptelegal)⏐contemplar (un paisatge)

contenciós -osa

contenciós administratiu

contenir

contingut

contrareemborsament, contrareembossament

contracció de la despesa

contreure, contraure

contrasignatura, contrafirma

contrasignar, contrafirmar

contreta (obligació de pagar)

contreta subst. f = obligació

contraprestació

contraregistre

contrarestar

contraassegurança

contrasegellar

contracta

contractació

contractista

contracte

contracte de lloguer / d’arrendament

contracte de posada a disposició

assegurança, contracte d’assegurança

contracte nominat, contracte típic

contracte nominat, contracte típic

contribuent

convalidar

162

convención

convenio

convenir a su derecho

convocar

convocatoria

cónyuge

copropiedad

correr a cargo de

corretaje

coste

cotejar

cotejo

coto

cuando proceda

cuantía

cuanto antes mejor

cuatrienio

cuenta

cuenta de resaca

cuentadante

cuentapartícipe

cuestionario

cumplimentar

cumplimiento

cumplir

cuota

cuota irrebasable

cupo

cursar

dación

dada cuenta que

dado caso que

dado que

convenció

conveni

convenir al seu dret

convocar

convocatòria

cònjuge

copropietat

ser a càrrec de

corretatge

cost

confrontar, acarar (documents)

confrontació, acarament (de documents)

vedat

quan sigui procedent, quan escaigui

quantia

com més aviat millor, al més aviat possible

quadrienni

compte

compte de ressaca

comptedant, comptedonant

comptepartícip

qüestionari

emplenar, omplir (un formulari)⏐formalitzar (un tràmit)⏐complir, acomplir, donar compliment, executar (ordres)

compliment, acompliment

complir⏐acomplir

quota

quota inexcedible

quota⏐contingent

cursar, donar curs, tramitar⏐enviar, trametre⏐cursar,estudiar

dació

atès que, vist que

posat que, suposat que, en el cas que, en el supòsitque

atès que, vist que, considerant que⏐posat que, en elsupòsit que, en el cas que

163

dador -ra

dañar

daño

dañoso -sa

dar abasto

dar audiencia

dar aviso

dar comienzo

dar cuenta

dar cumplimiento

dar curso

dar el enterado

dar fe

doy fe

dar lectura

dar parte

dar término a

dar traslado

datar

dato

de acuerdo con

de adverso

de ahora en adelante

de antemano

de balde

de cara a

de común acuerdo

de conformidad con

de cuando en cuando

de cuenta y cargo de

de cuenta y riesgo

de guardia

de hoy en adelante

de igual clase

dador -a

danyar

dany

danyós -osa, damnós -osa

donar l’abast

donar audiència

avisar, trametre un avís

començar, iniciar

donar compte

donar compliment, tramitar⏐donar compliment, complir⏐fer complir⏐acomplir

donar curs

donar la conformitat

donar fe

en dono fe

llegir

donar part, comunicar, notificar

posar terme a, cloure, concloure

traslladar

datar

dada

d’acord amb, de conformitat amb, segons

de contrari

d’ara endavant, en endavant, d’avui endavant

per endavant

de franc, gratuïtament


de comú acord

d’acord amb, de conformitat amb, conformement a,segons

de tant en tant

a compte de, a càrrec de

de compte i risc, per compte de

de guàrdia

d’avui endavant

del mateix tipus

164

de igual rango

de improviso

de lo contrario

de modo que

de modo y manera

de obligado cumplimiento

de orden de

de pleno derecho

de primera necesidad

de referencia

de resultas de

de rigor

de su clase

de su puño y letra

de todas maneras

de vez en cuando

debe

deber

debido a

débito

debitorio

decaer en su derecho

decenal

decenio

declarar bajo juramento

declarar bastante

decomisar

decomiso

demora

declinatoria

decretar

decreto

decreto-ley

deducción

defecto de forma

del mateix rang

d’improvís, inesperadament, sense preparació

si no, altrament, en cas contrari

de manera que

de manera que⏐a fi de

de compliment obligat

per ordre de

de ple dret

de primera necessitat

esmentat -ada, a què es fa referència

de resultes de, a conseqüència de

de rigor

que correspongui

de pròpia mà

de tota manera, de totes maneres

de tant en tant

deure

deure

per, a/per causa de, per raó de

dèbit, càrrec

debitori

perdre el dret (una persona) / prescriure, caducar (undret)

decennal

decenni

declarar sota jurament

declarar suficient

comissar, decomissar

comís, decomís

demora

declinatòria

decretar

decret

decret llei

deducció

defecte de forma

165

defender

defensor del pueblo

déficit

deficitario -a

deflación

defunción

dejación

dejar nota

dejar sin efecto

delación

delante de mí

delegación

deliberación

demanda

demandante

demanio

demora

denegación

denegación de auxilio

denuncia

depositar

depositario -a

depósito

depreciación

derecho

derecho a hacerlo de por sí

derecho de hacerlo por sí

derechohabiente

derechos de autor

derogación

derrama

desacato

desafectar

desahucio

desahuciar

defensar

defensor del poble

dèficit

deficitari -ària

deflació

defunció

deixament

anotar

deixar sense efecte

delació

davant meu

delegació

deliberació

demanda

demandant

demani

demora, retard

denegació

denegació d’auxili

denúncia

dipositar

dipositari -ària

dipòsit

depreciació

dret

dret a actuar per si mateix⏐sense representants

dret a actuar sense representants, dret a actuar per simateix

drethavent

drets d’autor

derogació

derrama

desacatament

desafectar

desnonament

desnonar

166

desamortizar

desarrollar

desarrollar una ley

desarrollo

descargo

descuento

desembargar

desempeñar un cargo

desembolsar

desembolso

desempeñar

desempleo

desestimación

desfalcar

desfalco

desglosar

desglose

desgravar

deheredar

designar

deslindar

deslinde

deslinde y amojonamiento

despachar

despedir

despenalización

despido

despliegue

despreciable (una cantidad)

destajero

destajista

destajo

destino

destitución

desamortitzar

desenvolupar⏐desplegar

desplegar una llei

desenvolupament⏐desplegament

descàrrec

descompte

desembargar

exercir/ocupar un càrrec

desemborsar, desembossar

desembors, desembós, desemborsament, desem-bossament

exercir, ocupar (un càrrec)⏐desempenyorar (unapenyora)⏐complir, desenvolupar (una funció)

atur, desocupació

desestimación

desfalcar

desfalc

desglossar

desglossament

desgravar

desheretar

designar

delimitar

delimitació

delimitació i fitació

despatxar, tramitar⏐despatxar, acomiadar

acomiadar, despatxar

despenalització

acomiadament

desplegament

negligible, insignificant (una quantitat)

preufetaire, preufeter -a, escarader -a

preufetaire, preufeter -a, escarader -a

preu fet, escar, escarada⏐tram, secció, part

destinació⏐destí

destitució

167

desventaja

detallar

detasa

detención

detentar

determinar

deuda

deudor -ra

devaluación

devaluar

devengable

devengar

devengo

día hábil

día inhábil

diario

dictamen

dictamen conforme

dictaminar

dictar resolución

dictar laudo

diferente a

dilación

diligencia

diligencia de constancia

dimanar de

dimisión

dirección

directiva (subst.)

directivo -va (adj.)

dirimir

disciplinario -a

discurrir

disfrutar

desavantatge

detallar

detaxa

detenció

ocupar, exercir, assumir (un càrrec)⏐detenir, mantenir(un càrrec)

determinar

deute

deutor -a

devaluació

devaluar

meritable

meritar (tenir dret)⏐produir, reportar, aportar (interes-sos)⏐costar, importar

meritació, dret a percebre⏐rèdit, guany⏐cost, import

dia hàbil

dia inhàbil

diari

dictamen

dictamen de conformitat

dictaminar sobre

dictar resolució

laudar

diferent de

dilació

diligència

diligència de constatació

dimanar de, provenir de

dimissió

adreça⏐direcció

directriu, directiva (norma bàsica de la UE)

directiu -iva

dirimir

disciplinari -ària

discórrer

gaudir

168

disfrute

disolver

dividendo

dolo

doloso

dorso

dotación

dotacional

dote

drogadicción

duda

duplicado

duración

echar en falta

edicto

efracción

egreso

ejercer

emancipación

embalaje

embargante

embargar

embargo

embolsar

emitir

emolumento

empadronamiento

empadronar

empeñar

empeño

emplazamiento

emplazar

emplazar en legal forma

empleado -a

empleador -a

gaudi

dissoldre

dividend

dol, engany, frau

dolós -osa

dors, revers

dotació

de dotació

dot

drogoaddicció

dubte (m.)

duplicat

duració, durada

trobar a faltar

edicte

efracció

despesa, partida de descàrrec

exercir

emancipació

embalatge

embargador -a, embargant

embargar

embargament, embarg

emborsar, embossar

emetre

emolument

empadronament

empadronar

empenyorar, pignorar

empenyorament⏐obstinació, entossudiment

citació a termini⏐emplaçament, situació

citar a termini⏐emplaçar, situar, instal·lar⏐instar, rep-tar, desafiar

citar de forma legal

empleat -ada, treballador -a, assalariat -ada

ocupador -a, empresari -ària

169

emplear

empleo

empréstito

en adelante

en ambos efectos

en aplicación de

en aras de

en atención a

en balde

en base a

en beneficio de

en blanco

en breve

en bruto

en calidad de

en cantidad suficiente

en comparación con

en común

en consideración a

en consonancia con

en cuanto

en cuanto a

en cumplimiento de

en curso

en debida forma

en defecto de

en descubierto

en detrimiento de

en efectivo

en el acto

en el caso de que

en el supuesto de que

en espera de

usar, emprar, utilitzar⏐ocupar, col·locar (donar unafeina)⏐gastar, esmerçar

ocupació, feina⏐ús, aplicació

emprèstit

d’ara endavant, en endavant

a ambdós efectes

en aplicació de

amb la intenció de, a fi de

en/per consideració a

en va, debades, endebades

a partir de, basant-se en, sobre la base de, segons,d’acord amb, considerant

en benefici de

en blanc

en breu

en brut

en qualitat de, com a

prou, a bastament

en comparació de

en comú

en/per consideració a, tenint en compte

de conformitat amb, d’acord amb, segons

així que, tan aviat com

quant a, pel que fa a, referent a, respecte a/de

en compliment de, complint, per complir

en curs

degudament, en la forma deguda

a falta de

en descobert

en detriment de

en efectiu

a l’acte



esperant, mentre esperem, en/a l’espera de

170

en este respecto

en este supuesto

en firme

en forma

en función de

en gran medida

en la medida que

en lo que concierne a

en lo referente a

en lo relativo a

en lo sucesivo

en materia de

en méritos de

en metálico

en nombre de

en nombre y representación de

en orden a

en pago a

en prueba de

en relación a

en relación con

en resumidas cuentas

en su caso

en su defecto

en su día

en suma

en tanto que

en tiempo

en tiempo y forma

sobre això, respecte a/d’això, pel que fa al cas

en aquest supòsit

en ferm

de forma legal, de forma escaient

en funció de, depenent de⏐en qualitat de, com a⏐d’acord amb, segons, tenint en compte

en gran mesura

en la mesura que

quant a, pel que fa a, pel que es refereix a

quant a, pel que fa a, referent a

quant a, pel que fa a, pel que es refereix a, amb relació a

d’ara endavant, en endavant

en matèria de

d’acord amb, en virtut de

en metàl·lic, en efectiu

en nom de

en nom de, en representació de

amb vista a, a fi de, amb la intenció de⏐pel que fa a,quant a, en relació amb

en/per paga de

com a prova de

en relació amb, pel que fa a, relativament a, amb rela-ció a, quant a

en relació amb, en correspondència amb, en connexióamb⏐amb relació a, pel que fa, amb referència a,quant a

en resum, en definitiva

si escau, si és procedent⏐si és el cas, si s’escau, si es produeix

si no, si no (ho fa, n’hi ha)

en el seu moment, al seu dia

en suma, en resum

mentre, mentre que, fins que

dins del termini

dins del termini i en la forma escaient, dins del terminii en la forma legals

171

en un solo efecto

en vigor

en virtud de

en vista de

en vista de que

encabezamiento

encabezar

encaje de primas

encargo

encargo de gestión

encartar

encauzar

encomienda de gestión

endosar

endoso

enervar

enfiteusis

enjuiciamiento

enjuiciar

enmendar

enmienda

ensañamiento

ensañarse

ente

entendimiento

enterado

enterado y conforme

enterar

entrecancelas

entrega

entregar

enviar

envio

erario

erogación

erogar

a un sol efecte

en vigor

en virtut de, per raó de

en vista de, considerant, tenint en compte

ja que, atès que

encapçalament

encapçalar

cobrament de primes

encàrrec

encàrrec de gestió

encartar

endegar, encaminar, encarrilar⏐redreçar

encàrrec de gestió

endossar

endós, endossament

enervar

emfiteusi

enjudiciament

enjudiciar

esmenar

esmena

encrueliment

encruelir-se

ens

entesa, avinença⏐enteniment

coneixement

conforme

assabentar, fer saber

cancell de seguretat

entrega, lliurament

lliurar, entregar, fer a mans

enviar, trametre

enviament, tramesa

erari

erogació

erogar

172

erradicar

escabinato

escrito de interposición de recurso

escritura

escritura de poder

escriturar

escucha telefónica

estadillo

estar y pasar por

estarse a

estimar

estimatorio -ria

estipendiar

estipendio

evacuar

evaluable

evaluación

evaluación del desempeño

evento

exacción

excarcelación

excluir

exención

exento

exhort

exhortar

eximir

exonerar

expedientado -da

expedientar

expediente

expedir

expedir testimonio

expropiación

expropiar

eradicar

jurat mixt, jurat escabí

escrit d’interposició de recurs

escriptura

escriptura de poder

escripturar

escolta telefònica

butlleta d’estat

sotmetre’s a, atenir-se

atenir-se a, ajustar-se a

estimar, considerar

estimatori -òria

estipendiar

estipendi

evacuar⏐emetre (un informe)

avaluable

avaluació

avaluació de la feina

esdeveniment

exacció

excarceració

excloure

exempció

exempt

exhort

demanar per mitjà d’un exhort

eximir

exonerar, eximir

expedientat -ada

expedientar, formar expedient

expedient

expedir⏐despatxar, donar curs⏐trametre

estendre testimoniatge

expropiació

expropiar

173

extender

extender acta

extorno de prima

extorsión

extorsionar

extracto

extraditar

extranjería

extranjero -ra

extremo

factura

factura pro forma

facturación

facturar

facultativo -va

fadiga

fallecimiento

fallido -da

falseamiento

falsear

falsedad

falsificación

falsificar

falso -sa

falso testimonio

falta

fe de vida

fe pública

fecha

fedatario -ria

fehaciente

fiador -ra

fianza

fiar

fichar

fichero

estendre

estendre acta, aixecar acta

extorn de prima

extorsió

extorquir, extorsionar

extracte

extradir

estrangeria

estranger -a

punt, qüestió, aspecte⏐extrem

factura

factura proforma, proforma

facturació

facturar

facultatiu -iva

fadiga

defunció, traspàs, mort, decés

fallit -ida

falsejament

falsejar

falsedat

falsificación

falsificar

fals -a

fals testimoni

falta

fe de vida

fe pública

data

fedatari -ària

fefaent

fiador -a, fiançador -a

fiança

fiar

fitxar

fitxer

174

fidedigno -na

fijar el día

filiación

filial

fin

financiación

financiar

financiero

finanzas

finiquito

finiquitar

firma

firmar

firme que sea

firmeza

fiscal

fiscalia

fisco

flete

fletar

folio

folleto

fondo -dos

formalización

formalizar

formar expediente

formar parte

formato

formulario

fraccionamiento

franqueo

franqueo en destino

franquicia

fraude

fraude de ley

fidedigne -a

fixar el dia, adiar, asenyalar el dia

filiació

filial

fi m. (finalitat)⏐fi f. (final)

finançament

finançar

financer

finances

quitança⏐liquidació

liquidar, saldar, quitar de (quitar algú d’un deute)⏐acabar, rematar

firma, signatura

firmar, signar

un cop sigui ferm -a

fermesa

fiscal

fiscalia

fisc

noli

noliejar

foli

fullet

fons

formalització

formalitzar

formar expedient

formar part, integrar

format

formulari

fraccionament

franqueig

franqueig a destinació

franquícia

frau

frau de llei

175

fuero

fuerza de ley

fuerza mayor

funcionario -ria

funcionario -ria de empleo

fundación

fundamentar

fundamento

fundamento de derecho

fundamento jurídico

fundario

fundo

fungible

fusión

fusionar

ganancia

ganar definitiva firmeza

garante

garantía

garantizado -da

garantizar

gasto

generales de la ley

gerencia

gerente

gestión

giro

gobierno

goce

grabar

gratis

gravamen

gravar

gravoso -sa

guarda y custodia

gubernamental

fur

força de llei

força major

funcionari -ària

personal eventual

fundació

fonamentar

fonament

fonament de dret

fonament jurídic, raonament jurídic

immobiliari -ària

finca, propietat immobiliària, propietat immoble

fungible

fusió

fusionar

guany

esdevenir ferm -a

garant, fiador, fiançador

garantia

garantit -ida

garantir

despesa

preguntes generals de la llei

gerència

gerent

gestió

gir

govern

gaudi

enregistrar, gravar

gratis, de franc, gratuïtament

gravamen

gravar, carregar (un impost)

costós -osa, carregós -osa

guarda i custòdia

governamental

176

haber

haber lugar

haberes

habida cuenta

habida cuenta de

hábil

habilitación

habilitado -da

habilitar

hacer constar

hacer entrega

hacer frente a

hacer frente a un pago

hacer las veces de

hacer trance y remate

hacienda

hasta la fecha

hasta nuevo aviso

hecha excepción de

hecho

heredar

heredero -ra

hermandad

hijastro -tra

hito

hoja

hoja de aprecio

hoja de asume

homologación

homologar

honorarios

hoy día

hoy por hoy

huelga

huérfano -na

idoneidad

haver

ser procedent, escaure⏐pertocar

havers pl. (retribucions)

atès que

atès, tenint en compte

hàbil

habilitació

habilitat -ada

habilitar

fer constar

entregar, lliurar, fer a mans

respondre de, atendre (un pagament)

atendre un pagament, respondre d’un pagament

actuar en nom de, actuar com a, substituir

fer el constrenyiment

hisenda

fins ara, fins avui

fins a un altre avís

a excepció de, exceptuant

fet

heretar

hereu -eva

germandat

fillastre -a

fita, molló

full

full d’apreuament

full de conformitat

homologació

homologar

honoraris (retribucions)

avui dia

ara per ara

vaga

orfe, òrfena

idoneïtat

177

idóneo -a

iguala

ilegal

ilegítimo -ma

ilícito -ta

impagado -da

impago

impartir

impedimiento

imponer

imponible

importe

impreso

improcedente

impuesto

impugnación

impugnar

impugnar de contrario

imputado -da

imputar

inalienable

inapelable

inaplazable

incapacidad

incapaz

incautación

incautar

incentivar

incentivo

incertidumbre

incluir

inclusive

incluso

incoación

incoar

incurrir

idoni -ònia

igualació⏐conducta

il·legal

il·legítim -a

il·lícit -a

impagat -ada

impagament

impartir

impediment

imposar

imposable

import

imprès

improcedent

impost

impugnació

impugnar

impugnar de contrari

imputat -ada

imputar

inalienable

inapel·lable

inajornable

incapacitat

incapaç

confiscació, requisició

confiscar, requisar

incentivar, promoure

incentiu

incertesa

incloure

inclusivament

fins i tot

incoació

incoar, iniciar

incórrer

178

incurso -sa en

indebido -da

indiviso -isa

informe

infraestructura

infrascrito -ta

infringir

ingresar en cuenta

ingreso

inhabilitación

inhabilitar

inquilino -na

inscribir

inscripción

insertar

insolvente

instalación

instancia

instar

instruir

instrumentar

interdicto

interés

interesar

interponer

interpósita persona

intervenir

invalidar

invalidez

inventario

ir a cargo de

irrelevante

IVA repercutido

IVA soportado

jefatura

incurs -a en⏐subjecte -a a, sotmès -esa a

indegut -uda

indivís -isa

informe

infraestructura

infrascrit -a, sotaescrit

infringir

ingressar en compte

ingrés

inhabilitación

inhabilitar

inquilí -ina, llogater -a, estadant

inscriure

inscripció

inserir

insolvent

instal·lació

instància

instar

instruir

instrumentar, escripturar

interdicte

interès

interessar, suscitar interès (a algú)⏐concernir,afectar⏐demanar, sol·licitar

interposar

testaferro, persona interposada, prestanoms

decomissar, comissar⏐intervenir (participar)

invalidar

invalidesa

inventari

ser a càrrec de

irrellevant

IVA transferit

IVA suportat

prefectura

179

jefe -fa

juez -za

juicio

juramento

jurar

jusrisconsulto -ta

jurisdicción

jurisprudencia

jurista

justificante

justipreciar

justiprecio

juzgado

juzgado de lo Social (de lo Penal, etc.)

juzgar

lanzamiento

lanzar

laudo

legación

legado

legajo

legalización

legalizar

legar

legislación

legítima

leso -sa

letra de cambio

letrado -da

levantar acta

levantar la sesión

leve

ley

libranza

libre albedrío

cap

jutge -essa

judici

jurament

jurar

jurisconsult -a

jurisdicció

jurisprudència

jurista

justificant

fixar el preu just, estimar

preu just, estim

jutjat

jutjat Social (Penal, etc.)

jutjar, judicar

llançament

llançar

laude

legació

llegat

lligall

legalització

legalitzar

llegar

legislació

llegítima

les -a

lletra de canvi

lletrat -ada

aixecar acta, estendre acta, llevar acta

aixecar la sessió

lleu

llei

lliurança

lliure albir

180

licencia

licitación

licitar

lícito -ta

lindante

lindar

linde

liquidación

liquidez

líquido

lista

listado

listín telefónico

litigar

litigio

llevar a cabo

lo antes posible

lo dispuesto

lo más pronto posible

lo preceptuado

lo que a su derecho convenga

lograr

lonja

lote

lucro

magistrado -da

malos tratos

malversación

malversar

macomunidad

manda

mandamiento

mandamiento de pago

mandatario -ria

mandato

llicència

licitació

licitar

lícit -a

contigu -a, confrontant

confrontar amb, afrontar amb, ésser contigu a

llinda, partió

liquidació

liquiditat

líquid

llista, relació

llistat⏐llista, relació

guia telefònica

litigar

litigi

portar a terme, portar a cap, acomplir


el que disposa


el que estableix

el que convingui al seu dret

aconseguir, assolir, obtenir

llotja

lot

lucre

magistrat -ada

maltractaments

malversació

malversar

mancomunitat

deixa

manament

ordre de pagament

mandatari -ària

mandat

181

mando

marginal

más bien

más o menos

matasellos

matizar

mayor de edad

mayorista

mediación

mediador -ra

mediar

medida

medio

medir

mejor postor

membrete

menor de edad

menoscabar

menoscabo

mensualidad

merma

mermar

mesa de contractación

mientras que

millar

minorista

minusvalía

moción

mojón

montante

monte

monte vecinal en mano común

montepío

monto

comandament

marginal

més aviat

més o menys

mata-segells

matisar

major d’edat

majorista

mediació

mediador -a, mitjancer -a

haver-hi, existir⏐passar, transcórrer⏐mitjançar, intercedir⏐mitjançar, intervenir

mesura

medi (context)⏐mitjà (instrument)

mesurar, amidar⏐mesurar, moderar, contenir

el/la més-dient, el/la més-donant, el/la millor postor -a

capçalera

menor d’edat

menyscabar

menyscabament, menyscapte⏐detriment

mensualitat

minva, disminució

minvar, disminuir

mesa de contractació

mentre que

miler

detallista

minusvàlua (diners)⏐minusvalidesa (persones)

moció

fita, molló

quantitat, import

forest

forest veïnal de mancomú

societat mútua, mútua, mutualitat

import, suma

182

mora

mostrenco

multa coercitiva

multar

nato -ta

naturalización

naturalizar

negligencia

negociado

neto -a

ni de lejos

ni mucho menos

no ha lugar

no lucrativo -va

no obstante

nocivo -va

noche de autos

nombramiento

nombrar

nombre

nómina

nominal

nominativo -va

normación

normar

normativo -va

nota de asume

nota de reparo

notificación

notificar

novación

nulidad

nulo -la

número

numeroso -sa

demora, mora

vagant, vacant

multa coercitiva⏐astricció

multar

nat, nada

naturalització

naturalitzar

negligència

negociat

net -a

ni de lluny

ni de bon tros

no és procedent, no escau

sense finalitat de lucre, no lucratiu -iva

no obstant això, això no obstant⏐malgrat, no obstant

nociu -iva

nit dels fets

nomenament

nomenar (un càrrec)⏐designar⏐anomenar, esmentar(referir-se)

nom

nòmina

nominal

nominatiu -iva

normació

normar

normatiu -iva

full de conformitat

nota d’objecció

notificació

notificar

novació

nul·litat

nul, nul·la

número⏐nombre

nombrós -osa

183

nuncupación

nupcias

objetar

obligación de hacer

obrante

obrar

obrar por sí mismo

obrepción

observancia

obtener

obvención

ocurrir

oferta

ofertar

ofrecer

oficial

oír

oligopolio

omisión

omitir

oneroso -sa

oposición

orden de pago

ordenamiento

ordenanza

ordinario -ria

órgano

ostentar

otorgamiento

otorgar

otrosí

pacto

padrón

pagaré

pago

nuncupació

núpcies, noces, casament

objectar

obligació de fer

que consta en, que és en poder de

obrar⏐constar, figurar

actuar en nom propi

obrepció

observança

obtenir

obvenció

ocórrer, esdevenir-se, passar

oferta

fer oferta (posar a la venda)⏐oferir (fer oferta pública)

oferir

oficial

oir

oligopoli

omissió

ometre

onerós -osa

oposició

ordre de pagament

ordenament

ordenança

ordinari -ària

òrgan

exercir, ocupar, assumir, tenir (un càrrec, una repre-sentació)⏐ostentar, fer ostentació

atorgament

atorgar

altressí

pacte

padró

pagaré

pagament

184

papel sellado

papeleta

papeleta de empeño

para su conocimiento

para su custodia

parado -da

parar el perjuicio

parcionero -ra

parecer

paridad

paro

párrafo

parte

parte alicuanta

parte alícuota

partícipe

partida

partida de nacimiento

partida fallida

pasivo

patente

patentar

pàtria potestad

pedido

penalizar

percibir

pérdida

perención

perfeccionar

período de carencia

período de franquicia

paper timbrat, paper d’estat, paper d’ofici, papersegellat

papereta

papereta d’empenyorament

perquè en prengueu/tingueu coneixement, perquèn’estigueu assabentat

perquè en sigueu custodi

aturat -ada, desocupat -ada, parat -ada

afectar el perjudici

parçoner -a

parer, opinió⏐semblar

paritat

atur, desocupació

paràgraf

comunicat, informe (comunicació)⏐despatx (telegrama)⏐part (porció)

part aliquanta

part alíquota

partícip

partida pressupostària⏐partida, certificat⏐partida(gènere comercial)

partida de naixement

partida fallida

passiu

patent

patentar

pàtria potestat

comanda

penalitzar

percebre

pèrdua

perempció

perfer (un contracte)

període de carència, carència, període de franquícia,període de manca


185

périto -ta

perjuicio

permanecer

permuta

persona interpuesta

personarse

pese a

pesquisa

pétita

pieza

plantilla

plazo

plazo de carencia

pleitear

pleito

pleno

plica

pliego

pliego de cargos

pliego de cláusulas

pliego de condiciones

pliego de descargos

pluriempleo

plusvalía

poder bastante

poderdante

poderes

poderhabiente

póliza

poner en conocimiento

por adelantado

por anticipado

por añadidura

por apoderamiento

por completo

perit -a, pèrit -a

perjudici

romandre, quedar, restar, estar

permuta


comparèixer, presentar-se⏐personar-se

a pesar de, malgrat

perquisició

pètita

peça

plantilla

termini


pledejar

plet

ple

plica

plec

plec de càrrecs

plec de clàusules

plec de condicions

plec de descàrrecs

pluriocupació

plusvàlua

poder validat

poderdant

poders

poderhavent

pòlissa

assabentar, fer saber, comunicar, informar

per endavant, a la bestreta, anticipadament

per endavant, a la bestreta, anticipadament

de més a més, d’afegitó

per apoderament, per poder, per poders

per complet, completament

186

por consiguiente

por cuanto

por cuenta ajena

por cuenta propia

por duplicado

por el/la presente

por lo demás

por lo menos

por mandato de

por ministerio de la ley

por orden de

por otro lado

por poderes

por razón de

por si acaso

por supuesto

por unidad de obra

por vía de apremio

porcentaje

pormenor

portes

postdata

poste

postor -ra

potestad

practicar

precinto

precio

precisar

predio

preención

prenda

prescribir

presente

presidente -ta entrante

per consegüent, per tant

atès que

per compte d’altri

per compte propi, pel seu compte

per duplicat, en doble exemplar, (en) dos exemplars

amb aquesta carta, amb aquest escrit

fora d’això, tret d’això, llevat d’això

si més no, almenys

per mandat de

segons la llei

per ordre de

d’altra banda, a més, a més a més

per poder, per poders, per apoderament

per raó de

si de cas, si per cas, si un cas

per descomptat, sens dubte

a preu fet, a escarada

per via de constrenyiment

percentatge

detall

ports

postdata

pal | punt de socors | sortidor

licitador -a, postor -a

potestat

practicar (una diligència)⏐dur a terme, realitzar

precinte⏐precintament

preu

precisar, especificar (determinar amb exactitud)⏐necessitar, caldre

predi

preempció

penyora

prescriure

present⏐aquest

president -a entrant

187

presidente -ta saliente

prestación de fianza

préstamo

préstamo a la gruesa

presunto -ta

presupuestar

prevalecer

prevaricar

primar

principio de inmediación

principio de no intervención

pro forma

proceder

probable

promedio

promulgar

pronto pago

propiedad intelectual

propio -pia

proposición de ley

prorrata

prorratear

prorrateo

prorrateo de foros

protocolario -ria

proveedor

proyecto de ley

puesta en marcha

puesto que

puja

pujar

quebrantar

quebranto de moneda

quebrar

president -a sortint

prestació de fiança, constitució de fiança

préstec

préstec a la ventura, préstec a risc

presumpte -a

pressupostar

prevaler

prevaricar

primar (concedir una prima)⏐donar prioritat, afavorir

principi d’immediatesa

principi de no-intervenció

proforma

procedir (provenir)⏐ser procedent, escaure

probable (possible)⏐provable (que es pot provar)

mitjana

promulgar

pagament immediat

propietat intel·lectual

propi, pròpia⏐mateix -a

proposició de llei

prorrata

prorratejar

prorrateig

prorrateig de cens

protocol·lari -ària

proveïdor

projecte de llei

posada en funcionament, posada en marxa

vist que, ja que, atès que⏐posat que, en el cas que

licitació

licitar, fer ofertes

trencar, transgredir, infringir

menyscapte de diners

fer fallida

188

querella

quiebra

quita

quita y espera

quitanza

quito

quórum

rango

ratificar

ratio

razón social

realquilado -da

realquilar

reanudar

rebaje sindical

rebasar

rebeldía

recabar

recargo

recaudación

recaudar

recepción

recesión

rechazar

recibir declaración

recibir juramento

recibo

recidivar

reclamación

reclamación económicoadministrativa

reclamar

reclusión

recoger recibo

recomendación

querella

fallida, bancarrota

quitament (acció)

quitament i espera

quitança

quiti, quítia

quòrum

rang

ratificar⏐ratificar, contrasignar, contrafirmar

ràtio f.

raó social

rellogat -ada, sotsllogater -a

rellogar

reprendre

dispensa sindical

excedir, superar, ultrapassar

rebel·lia

demanar, sol·licitar, requerir (un informe)⏐recaptar(diners)⏐abastar, aconseguir, obtenir

recàrrec

recaptació

recaptar

recepció

recessió

rebutjar, refusar

prendre declaració

prendre jurament

rebut

recidivar, reincidir

reclamació

reclamació economicoadministrativa

reclamar

reclusió

fer rebut

recomanació

189

recomendar

reconciliación

reconciliar

reconocer

reconocimiento

rectificación

rectificar

recurrido -da

recurrir

recurso contencioso administrativo

recurso económico administrativo

recurso ordinario

recusar

redada

redhibir

rédito

redituar

reducción

reducir

reembolso

reembolsar

reemplazar

reemplazo

referenciado -da

referente a

referir

reforma

refrendación

refrendar

refrendo

regalía

regir

registrador -ra

recomanar

reconciliació

reconciliar

reconèixer

reconeixement

rectificació

rectificar

objecte de recurs

recórrer contra

recurs contenciós administratiu

recurs economicoadministratiu

recurs ordinari

recusar

batuda

redhibir

rèdit, guany

redituar

reducció

reduir

reemborsament, reembossament, reembors

reemborsar, reembossar

reemplaçar

reemplaçament⏐lleva

a què s’ha fet referència

referent a, pel que fa a, amb relació a

referir, fer saber, comunicar⏐referir, atribuir⏐referir, ferreferència⏐traslladar, trametre⏐indicar, assenyalar,consignar

reforma

ratificació⏐contrasignatura, aval, referendament

ratificar, confirmar, avalar, legalitzar

ratificació⏐contrasignatura, referendament

regalia, royalty

regir, ser vigent

registrador -a

190

registrar

registro

reglamento

regresión

regulación

regular

regularizar

reincidencia

reintegro

relación

relacionar

relevación

relevar

rellenar

remanente

rematar

remitente

remitir

rendir

renta

rentable

rentabilidad

reparto

repercutir

reponer

requerimiento

requerir

requisito

resarcimiento

resarcir

rescindir

rescisión

registrar, enregistrar, inscriure, assentar⏐escorcollar⏐enregistrar, gravar (música...)⏐constatar

registre (civil, mercantil...)⏐registre (llibre)⏐registre,assentament, anotació⏐registre, comprovant⏐ escorcoll, escorcollament, perquisició

reglament

regressió

regulació

regular

regularitzar

reincidència

reintegrament

relació⏐relació, llista

relacionar⏐detallar, esmentar, especificar, fer llista

rellevament

rellevar

emplenar (un imprès) | farcir

romanent

rematar, executar

remitent, expedidor -a

trametre, enviar⏐remetre (per segona vegada)⏐ajornar, remetre⏐remetre (perdonar)⏐remetre, fer unaremissió

retre⏐rendir

renda

rendible

rendibilitat

repartiment

repercutir

reposar

requeriment

requerir

requisit

rescabalament

rescabalar

rescindir

rescissió

191

resguardo

resolución

resolución de un contrato

resolver

resto

restricción

retener

retractar

retracto

retranqueo

retrasar

retraso

retribución

retroactivo -va

reunir

revalorizar

reverso

revocar

riguroso -sa

rogar

rogatorio -ria

rueda de prensa

ruegos y preguntas

saca

sala

sala de lo civil (de lo penal,de lo contencioso adminis-trativo, de lo social...)

salario

saldo

salvar

salvedad

salvo buen fin

salvo error u omisión

resguard

resolució

resolució d’un contracte

resoldre

resta f.

restricció

retenir

retractar

retracte

zona d’edificació reculada

retardar, endarrerir

retard, endarreriment, demora

retribució

retroactiu -iva

reunir (persones)⏐posseir, tenir, complir, concórrer-hi(condicions)

revalorar

revers, dors

revocar

rigorós -osa

demanar, sol·licitar⏐pregar

rogatori -òria

conferència de premsa

torn obert de paraules | precs i preguntes

saca (correu)⏐extracció⏐còpia, duplicat (d’un docu-ment)

sala

sala civil (penal, contenciosa administrativa, social...)

salari

saldo

validar (declarar vàlida una esmena)⏐salvar

excepció, advertiment

salvant-ne la bona fi, amb les reserves acostumades,si se’n comprova la conformitat

salvat error o omissió, llevat error o omissió

192

salvo que

sanción

sancionar

saneamiento

sanear

sano -na y salvo -va

satisfacer

sede

seguir perjuicio

según lo dispuesto

según resulta de

seguro

sellado

sellado -da

sellar

sello

sentar jurisprudencia

sentencia

señalamiento

señalar

señalar día y hora

sesgado -da

sesión

si acaso

si procede

si se produce

si se tercia

siempre que

siempre y cuando

significar

silencio administrativo

sin ánimo de lucro

sin embargo

llevat que, exceptuant que, tret que, fora que

sanció

sancionar (castigar)⏐sancionar, ratificar, contrasignar,referendar

sanejament

sanejar

sa i estalvi, sana i estàlvia

satisfer, pagar (un pagament)

seu

derivar perjudici

segons el que (es) disposa, d’acord amb el que (es)disposa

segons resulta de, segons es dedueix de, segons quees desprèn de

assegurança

segellament

segellat -ada

segellar

segell

constituir/establir jurisprudència

sentència

assenyalament⏐assenyalament, adiament

assenyalar, adiar⏐assenyalar, indicar, establir, preveure (una norma)⏐senyalar (posar un senyal)

fixar dia i hora

esbiaixat -ada

sessió

si de cas

si escau, si és procedent

si s’escau, si es produeix, si s’esdevé

si s’escau

sempre que

sempre que

significar, indicar⏐fer saber, comunicar

silenci administratiu

sense finalitat de lucre

no obstant això, això no obstant, tanmateix

193

sin falta

sin más trámites

sin menoscabo

sin motivo

sin perjuicio de que

sindicato

síndico de agravios

sito -ta

sobornar

soborno

sobrecargo

sobreprecio

sobresello

sobresueldo

sociedad comanditaria

sociedad de gananciales

solape presupuestario

solicitud

solventar

soslayar

subalterno -na

subasta

subsanar

subdelegación

subdirector -ra

subinspector -ra

subrogación

subrogar

subsanar

subscribir

subsecretario -ria

subsidio

substitución

substituir

substituto -ta

sens falta, sense falta

sense fer més tràmits

sens perjudici, sense perjudici

sense motiu

sens perjudici que, sense perjudici que

sindicat

síndic de greuges

situat -ada, siti, sítia

subornar

suborn

sobrecàrrec

sobrepreu

sobresegell

sobresou

societat comanditària, societat en comandita

societat de guanys

solapament pressupostari

sol·licitud

resoldre, solucionar

esquivar, defugir (un deute)

subaltern -a

subhasta

esmenar, corregir, reparar

subdelegació, sotsdelegació

subdirector -a

sotsinspector -a, subinspector -a

subrogació

subrogar

esmenar, reparar, solucionar

subscriure

sotssecretari -ària, subsecretari -ària

subsidi

substitució

substituir

substitut -a

194

substracción

substraer

subvención

suceso

sueldo

sugerencia

suma

suma anterior

suma y sigue

suministro

suplicación

suplicar

suplido

supresión

supuesto

surtir efecto

suscribir

suspender de empleo y sueldo

sustitución

sustracción

sustraer

tablón de anuncios

tal y como

talón

talonario

tamaño

tampón

tan pronto como

tantear

tanto al duplo

tanto de culpa

tarifa

tarjeta

tasa

sostracció (robatori)⏐subtracció

sostreure

subvenció

esdeveniment, succés

sou

suggeriment

suma, import, quantitat total

suma anterior

ròssec

subministrament

suplicació

demanar, sol·licitar

bestreta, avançament, acompte⏐abonament de despeses

supressió

supòsit

tenir efecte, produir efecte, fer efecte, ser efectiu

subscriure

suspendre de sou i feina

substitució

sostracció (robatori)⏐subtracció

sostreure

tauler d’anuncis

tal com

taló

talonari

grandària, dimensió⏐mida

tampó

així que, tot seguit que, tan aviat com

temptejar

doble, doble de la quantitat

tant de culpa

tarifa

targeta

taxa

195

tasación

tasador -ra

tasar

telegrama

telefax

télex

temporalización

tenedor -ra

tenencia

tener constancia

tener entrada

tenor

tenor literal

término

término redondo

territorialidad

tesorería

tesorero -ra

testador -ra

testaferro

testamento

testificación

testificar

testigo

testimonio

testimonio literal

testimonio suficiente

timbre

tipificar

tipo

titulación

titular

título

toda vez que

taxació

taxador -a

taxar

telegrama

telefax

tèlex

temporització

tenidor -a

tinença

tenir constància

registrar-se

tenor

literalment

terme (moment concret de començament o d’acaba-ment)⏐termini (període)⏐termini, pagament

terme rodó

territorialitat

tresoreria

tresorer -a

testador-a


testament

testificació

testificar

testimoni

testimoniatge (acció)⏐testimoniança (document)

testimoniança literal

testimoniança suficient

timbre

tipificar

tipus⏐classe, mena

titulació

titular

títol

atès que, atenent que, perquè, considerant que⏐totavegada que, cada vegada que

196

todo lo más

toma de posesión

toma de razón

tomador -ra

tomador -ra del seguro

tomar razón

tomo

trabajo clandestino

trabajo negro

trabajo sumergido

trabar

trabar embargo

trabar los bienes

tráfico

tramitar

trámite

trance

transacción

transcribir

tránsito

transmitir

traslado

trasladar

traspaso

trasunto

tratado

tribunal

tributar

tributario -ria

trueque

turnar de oficio

turno

ubicación

ubicar

ultimar

ultraje

a tot allargar, a tot estirar, tirant llarg

presa de possessió

nota d’intervenció

prenedor -a

prenedor -a de l’assegurança

prendre nota

tom

treball no declarat

treball no declarat

treball no declarat

embargar

embargar

embargar els béns

tràfic (traficar)⏐trànsit (transitar)

tramitar

tràmit

constrenyiment

transacció

transcriure

trànsit

trametre, enviar⏐transmetre, transferir⏐comunicar

trasllat

traslladar

traspàs

transsumpte

tractat

tribunal

tributar

tributari -ària

bescanvi⏐permuta

nomenar per mitjà de torn d’ofici

torn

ubicació, situació, emplaçament

ubicar, situar, emplaçar

enllestir, ultimar

ultratge

197

unanimidad

urgir

uso

usuario -ria

usucapión

usucapir

usufructo

usufructuar

usufructuario -ria

vacante

vale

valedor -ra

valía

validación

validación de poder

validar

validez

valija

valoración

valoración de solvencia

valor facial

valorización

vecindad

veguer -ra

veguería

vencimiento

venidero -ra

venta

ventaja

ventajoso -sa

ver una causa

veredicto

verificación

verificar

versar

unanimitat

urgir, ser urgent⏐obligar (una llei)⏐instar, apressar

ús⏐usatge, costum

usuari -ària

usucapió, prescripció adquisitiva

usucapir

usdefruit

usufructuar, usdefruitar

usufructuari -ària

vacant

val

valedor -a

vàlua

validació

validació de poder, validació de procura

validar

validesa

valisa

valoració

valoració de solvència

valor facial, valor nominal

avaluació, valoració⏐valorització (augment)

veïnatge

veguer -a

vegueria

venciment

vinent, propvinent, entrant, venidor -a

venda

avantatge m.

avantatjós -osa

conèixer d’una causa

veredicte

verificació

verificar, provar, comprovar, constatar⏐acomplir, fer,dur a terme

versar, tractar de

198

veto

vía de apremio

vicio de forma

vigencia

vigente

vigor

vinculante

vínculo

visado

visto bueno

visto que

vitalicio -cia

viudedad

viudo -da

vivienda

volcar

volumen de negocio

votación a mano alzada

votación nominal

votación ordinaria

votación tácita

voto

voto dirimente

voto particular

voz y voto

vulnerar

ya que

zanjar

vet, veto

via de constrenyiment

vici de forma

vigència

vigent

vigor

vinculant

vincle

visat (fórmula de conformitat)

vist i plau⏐subst. vistiplau, visat

atès que, atenent que, considerant que, ja que

vitalici -ícia

viduïtat

vidu, vídua, viudo -a

habitatge

abocar

volum de negoci

votació a mà alçada

votació nominal

votació ordinària

votació tàcita

vot

vot de qualitat

vot particular

veu i vot

vulnerar

ja que, perquè, atès que

resoldre, decidir, tancar (un assumpte)

BIBLIOGRAFIA

Obres especialitzades

ALTÉS, N.; PEJÓ, X. Manual de redacció administrativa. Vic: Eumo, 2001.

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. Guia lingüística per a les administracionslocals. Barcelona, 1992-1995.

DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA. Terminologia jurídica i administrativa. Barcelona: Generalitat deCatalunya. Departament de Justícia, 1998.

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Majúscules i minúscules. 2a ed. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. (Estudis i Propostes; 1).

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Abreviacions. Barcelona: Generalitat de Cata-lunya. Departament de Cultura, 1997. (Criteris Lingüístics; 2).

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Criteris de traducció de noms, denominacionsi topònims. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999 (Crite-ris Lingüístics; 3).

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Textos normatius del castellà al català. Barce-lona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. (Criteris Lingüístics; 4).

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Documentació jurídica i administrativa. Barce-lona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2002. (Criteris Lingüístics; 5).

SECRETARIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; INSTITUT CATALÀ DE LA DONA. Marcar les diferències: larepresentació de dones i homes a la llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Departament de la Presidència, 2005. (Criteris Lingüístics; 6).

DUARTE, C.; ALSINA, A.; SIBINA, S. Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Genera-litat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2002.

Llengua i Administració. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura,1982-1992.

Llengua i Ús. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994-2000.

MESTRES, J. M. «Els signes de puntuació i altres signes gràfics I i II». Com Ensenyar Catalàals Adults, núm. 21 i 22. Barcelona: Departament de Cultura, 1990.

199

MESTRES, J. M.; GUILLÉN, J. Diccionari d’abreviacions. Barcelona: Enciclopèdia Catalana,1992.

MESTRES, J. M. et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. Vic: Eumo Editorial,UB, UPF, Rosa Sensat, 2000.

SOLÀ, J.; PUJOL, J. M. Ortotipografia. Manual de l’editor, l’autoeditor i el dissenyador grà-fic. Barcelona: Columna Assaig, Eines 3, 1995.

UNESCO. Recomanacions per a l’ús no sexista del llenguatge. Barcelona: Centre UNESCO

de Catalunya, 1992.

Obres lexicogràfiques

Diccionari castellà-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005.

Diccionari català-castellà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001.

Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 3 i 4,Edicions 62, Edicions Moll, Enciclopèdia Catalana i Publicacions de l’Abadia de Mont-serrat, 1997.

200

EXERCICIS

1. Passiva pronominal

2. Altres construccions passives

3. Gerundi incorrecte

4. Abús del gerundi

5. Verb buit

6. Nominalitzacions

7. Possessius innecessaris

8. Ús de mateix/mateixa/mateixos/mateixes

9. Connectors

10. Terminologia administrativa

11. Millora de la redacció

12. Sinonímia

13. Traducció de mots i expressions

14. Abreviacions

15. Majúscules i minúscules

1. Passiva pronominal

Exemple amb construcció de passiva inadequadaPer part dels serveis tècnics municipals es va emetre un informe sobre les llicències d’obres queha concedit el consistori gironí en el primer semestre.

Exemple amb construcció adequadaEls serveis tècnics municipals van emetre un informe sobre les llicències d’obres que ha con-cedit el consistori gironí en el primer semestre.

202

Les construccions de passiva pronominal amb complement agent són incorrectes, ja que és in-coherent usar el pronom es –que serveix per no esmentar l’agent del procés verbal– i, alhora,indicar-lo.

Passiva pronominal

Redacteu en activa les construccions passives pronominals de les frases següents.

1. Pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural s’han convocat sis places d’inspec-tors/ores per a la Direcció General d’Alimentació, Qualitat, i Indústries Agroalimentàries.

2. Així mateix, us notifico que, durant aquest termini d’informació pública, es podran formularsuggeriments i alternatives de planejament per part de corporacions, associacions i particulars.

3. El 20 de juny de 2006 es va emetre pel Servei d’Inspeccions del Departament de Medi Ambienti Habitatge un informe sobre la inspecció anyal preceptiva a l’empresa Passiflora, SA, de Torre-lles de Foix.

4. Us comunico que ja s’ha adjudicat per part de l’Autoritat del Transport Metropolità la construc-ció i l’explotació del tramvia que comunicarà diversos barris perifèrics de la ciutat.

5. S’ha resolt per la Delegació Territorial a Lleida del Departament d’Acció Social i Ciutadaniadenegar la sol·licitud d’ajut que va presentar l’Associació de Famílies del Segrià el 14 de febrerde 2006.

6. Us recordo que, d’acord amb la normativa vigent, es poden subscriure tots els contractes que esconsiderin oportuns per part dels organismes competents.

7. El 7 d’octubre de 2006 se signà un certificat pel secretari que acreditava l’estat actual de l’ex-pedient 29/2006, corresponent a la sol·licitud que va presentar el senyor Lluís Delgado Oliveren qualitat de gerent de Sobeck, SA.

203

8. Per la Direcció General de Salut Pública es formulen els criteris generals de planificació sanità-ria i es coordina el disseny del Pla de salut de Catalunya.

9. Els ajuts per a la normalització lingüística a les universitats i per a l’edició i la difusió de llibresde text en català s’ofereixen per part del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

10. Per part dels tècnics municipals es va emetre un informe sobre la perillositat que, per als via-nants, pot representar l’estat de l’immoble de la fàbrica tèxtil del carrer dels Til·lers.

11. L’expedient d’expropiació dels béns necessaris per executar el Pla general d’ordenació urbanadel sector de Can Fontcoberta s’ha incoat pel Gabinet de Gestió de Projectes i Expropiacions.

12. Atès que per part de les persones afectades s’ha acceptat la proposta de l’Ajuntament, resolcenviar-los la documentació corresponent.

13. Cal que, per part de l’empresa, es comuniqui al Servei d’Informàtica la relació de persones quehan d’estar de servei l’1 de gener de 2007.

14. El 30 de maig de 2006 es va presentar per part de la senyora Adela Camps Solivella la sol·lici-tud d’alta a l’impost d’activitats econòmiques (IAE).

15. Us trameto, adjunta, la resolució que es va dictar el 7 de desembre de 2006 pel director generald’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

16. S’està estudiant pel Servei de Telecomunicacions la proposta de canviar de proveïdor d’accés aInternet.

204

17. Empleneu només els espais en blanc. Els espais ombrejats s’han d’emplenar per l’Administra-ció de la Seguretat Social.

18. Segons la directiva comunitària esmentada, s’ha de fer una avaluació ambiental dels projectespúblics o privats que poden tenir repercussions sobre el medi ambient per part de l’Administra-ció.

19. Us demano que pel Servei de Compres i Material es tramiti l’adquisició de tres ordinadors nousper al Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR).

20. Es dóna compte, pel secretari, de l’informe de l’enginyer municipal en què proposa modificar elProjecte d’enllumenat del carrer de Bolívia.

21. L’article 610 de la Llei d’enjudiciament civil i l’article 92 del Codi civil preveuen la possibilitatque per part del jutge es pugui demanar la intervenció d’un professional a fi de facilitar la reso-lució judicial dels litigis civils.

22. A les oficines de la Regidoria d’Hisenda es facilita, pel Servei d’Atenció al Públic, la informa-ció necessària per poder omplir aquest imprès.

205

2. Altres construccions passives

Exemple en passiva perifràsticaEls documents que us detallo en la llista annexa han de ser presentats per la persona interes-

sada al més aviat possible.

Exemple en activaLa persona interessada ha de presentar els documents que us detallo en la llista annexa almés aviat possible.

Exemple amb participi passiuD’acord amb l’informe emès per la Policia Local, el senyor Jacques Durand resideix a la par-cel·la 77 de la urbanització Cala Piques de Sant Feliu de Guíxols des de l’1 de febrer de 1998.

Exemple en activaD’acord amb l’informe que ha emès la Policia Local, el senyor Jacques Durand resideix a laparcel·la 77 de la urbanització Cala Piques de Sant Feliu de Guíxols des de l’1 de febrer de1998.

206

Sempre que sigui posssible, és millor redactar en activa, perquè les construcions passives difi-culten la comprensió del text ja que l’agent del procés verbal queda en segon terme.

Altres construccions passives

Redacteu en activa les construccions passives de les frases següents.

1. El 14 de gener de 2006 va ser notificada per la Delegació Territorial del Govern de la Generalitatla resolució de l’expedient sancionador 671/2005, relatiu a l’acta d’inspecció del bar Mèxic, delpassatge de la Llibertat, 39, de Castelldefels, que havia estat aixecada pels Mossos d’Esquadra.

2. Us comunico que, a proposta de la Comissió de Subvencions i per Resolució de 15 de juny de2006, us ha estat concedida pel Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura la subven-ció que vau demanar per poder participar en el Festival de Dansa de Salzburg, en la secció d’ar-tistes novells.

3. A la sessió ordinària de 14 de maig de 2006, la Comissió de Govern va aprovar inicialment elProjecte de reparcel·lació del Pla parcial de desenvolupament del sòl urbanitzable de la zona deles Fonts, redactat per l’Institut Català del Sòl.

4. El gerent de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida va ser destituït per l’al-calde dins el marc d’una remodelació de les diferents gerències de l’Ajuntament.

5. Oberta la sessió pel president, el secretari llegeix l’esborrany de l’acta de 24 d’octubre de 2006i la Comissió l’aprova per unanimitat.

6. Els plecs de clàusules i les condicions tècniques poden ser examinats per les persones interessa-des a la Unitat de Gestió Econòmica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

7. L’Agència Tributària informa que les declaracions amb dret a devolució han de ser presentadespels contribuents abans del 3 de juliol de 2007.

207

8. Us trameto, adjunta, una fotocòpia de la denúncia presentada a la Delegació Territorial de Tarra-gona per part del senyor Gerard Abella Mateu contra el restaurant Pantagruel, del carrer de laRiera, 22, de Riudecanyes.

9. Per Aigües Ter Llobregat és convocada la presentació pública d’ofertes per adjudicar les obresesmentades.

10. Les llistes amb els resultats de la prova número 2 de la Convocatòria 18/2006 podran ser con-sultades pels participants a partir del proper dia 14.

11. L’empresa Promopaper, SA, de Capellades, continua abocant al riu quantitats de colorant persobre del percentatge que permet la legislació vigent, segons es desprèn de l’informe emès perl’Agència de Residus de Catalunya.

12. Disposo estimar el recurs d’apel·lació formulat pel procurador Enric Fargas Pijoan, en represen-tació de la Societat Hotelera de la Costa Brava, contra la interlocutòria 91/2006, de 6 de maig,dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Blanes.

13. Ahir va ser presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques el Pla de xoc delsòl industrial de Catalunya 2006-2008, que preveu adquirir i urbanitzar més de 6.000 hectàrees.

14. Certifico que la plaça de ponent d’Obres de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha estat ocu-pada pel senyor Robert Rovira i Costa fins al 30 de setembre de 2006.

15. El 16 de juliol de 2006 es publicà al DOGC l’acord pres pel Ple de l’Ajuntament de Sant Fostde Campsentelles, en la sessió ordinària de 12 de juliol de 2006, relatiu a la modificació del polí-gon industrial Castellnou.

208

16. Us notifico que és necessari que envieu com més aviat millor a la Direcció General de Comerçtota la documentació corresponent a les obres que heu fet a la vostra propietat, per tal que peraquesta Direcció General sigui agilitat el pagament de la subvenció.

17. El 22 de maig de 2006 va ser comprovat pel personal tècnic del Departament d’Interior que lescondicions de funcionament del vehicle eren correctes.

18. Per raons de tresoreria, aquesta quantitat no pot ser abonada per l’empresa dins el termini depagament voluntari.

19. Les bases de la convocatòria poden ser consultades per part de les persones interessades en eltauler d’anuncis del Servei de Recursos Humans.

20. Us recordo que l’informe sobre el mercat de les oleaginoses ha de ser presentat per la ComissióEuropea abans de dos anys.

21. Us envio, també, tota la documentació complementària presentada per l’Ajuntament de Sabadell.

22. L’import que vau dipositar com a fiança us va ser retornat el 12 de juliol de 2006 per la Subdi-recció General de Gestió Econòmica.

23. El Projecte de construcció de la piscina municipal de Xerta ha estat aprovat per la Comissiód’Urbanisme de Tarragona.

24. Només cal emplenar aquesta casella en cas que la declaració sigui presentada per part d’unrepresentant.

209

25. Els continguts del curs són els establerts per l’Institut d’Estudis de la Salut a la Guia de forma-ció 2006.

26. Per part del Departament de la Presidència ha estat posat en marxa un procés per millorar eltractament de la informació que dóna als usuaris.

27. Us trameto, així mateix, una còpia de l’informe redactat per l’arquitecte municipal, referent a lesobres de pavimentació del carrer de Potosí.

28. Contra aquest acte, no és procedent interposar-hi un recurs extraordinari de revisió, ja que nos’ha produït cap de les circumstàncies previstes en l’article 118.1 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiucomú.

29. La proposta presentada pel representant de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural va ser con-testada amb contundència per tots els membres de la Comissió.

30. Amb relació a la visita feta per un inspector del Departament de Treball a les instal·lacions del’empresa TACSA, us comunico que hi va detectar les irregularitats següents.

31. La vostra sol·licitud de vacances d’estiu no compleix els termes establerts pel Decret 389/2000,de 5 de desembre, sobre jornada i horaris de treball del funcionariat al servei de l’Administracióde la Generalitat de Catalunya.

32. És per aquest motiu que demano que per part del Departament d’Economia i Finances sigui con-cedit a aquesta empresa un ajornament del pagament.

210

3. Gerundi incorrecte

Exemple amb gerundi incorrecteLa Comissió de Planejament Urbanístic va debatre els temes pendents, prenent un acord noméspel que fa a reestructurar el polígon industrial.

Exemple amb construcció adequadaLa Comissió de Planejament Urbanístic va debatre els temes pendents, i va prendre un acordnomés pel que fa a reestructurar el polígon industrial.

Exemple amb gerundi incorrecteEl secretari llegeix un escrit comunicant l’atorgament de la subvenció que l’Ajuntament haviasol·licitat.

Exemple amb construcció adequadaEl secretari llegeix un escrit en què es comunica l’atorgament de la subvenció que l’Ajunta-ment havia sol·licitat.

211

El gerundi és un temps verbal que habitualment equival a un adverbi o a una oració subordinadaadverbial; aquesta oració de gerundi ha d’expressar sempre una acció simultània o anterior a ladel verb principal. No són correctes, doncs, el gerundi copulatiu o de posterioritat (que sovintpot ser substituït per la conjunció i i el verb en forma personal), ni el gerundi especificatiu (quepot ser substituït per una construcció de relatiu).Per saber si un gerundi s’usa correctament, l’oració que el gerundi encapçala s’ha de podercol·locar davant de l’oració principal que modifica sense perdre o canviar el sentit.

Gerundi incorrecte

Corregiu els gerundis incorrectes de les frases següents.

1. El 7 de juny de 2006 l’alcaldessa dictà un decret ordenant citar el senyor Màrius Gilabert i Olivaper abonar-li l’import corresponent al preu just de la finca que li havia expropiat l’Ajuntament.

2. El president de la Junta Directiva obre la sessió, llegint el secretari l’esborrany de l’acta de lasessió anterior i aprovant-lo la Junta per unanimitat.

3. La crisi del sector tèxtil s’ha agreujat en els darrers anys, motivant que l’empresa Setinats i Lla-nes, SA, de Terrassa, hagi fet fallida el mes passat.

4. En el darrer acte públic de l’associació esmentada s’hi va produir una sèrie d’incidents, obligantels assistents a abandonar el poliesportiu.

5. La presidenta ha admès les propostes dels diversos licitadors, lliurant-les tot seguit als altresmembres de la Mesa de Contractació.

6. L’alcalde de Prats de Lluçanès va criticar la poca efectivitat de la política urbanística del muni-cipi, proposant destituir el responsable d’aquesta àrea.

7. El 18 d’abril de 2006 la senyora Margarida Oriol Regàs va presentar un recurs d’alçada formu-lant les al·legacions que considerava pertinents.

8. El conseller va acceptar la proposta dels delegats territorials respecte que es convoqués una reu-nió informativa sobre les pèrdues que s’havien produït en l’àmbit fruiter, acordant fer-la el 15de novembre de 2006.

212

9. Us demano que trameteu a la Secretaria General del Departament de Cultura i Mitjans de Comu-nicació un informe detallant el nombre d’hores extraordinàries que ha fet el senyor Ricard For-ment Todó durant l’any 2007.

10. D’altra banda, us informo que heu de presentar un pressupost diferenciat per a cada àmbit temà-tic especificant tots els conceptes de la despesa i les fonts de finançament previstes.

11. Els representants de l’Administració i els de les organitzacions sindicals van signar el pacte,felicitant-se pels resultats de les negociacions.

12. Amb relació al recurs contenciós administratiu 13/2006, que va presentar la UPD davant el Jut-jat Contenciós Administratiu número 4 de Girona, us trameto, adjunta, una còpia de la resoluciódeclarant la fermesa de la sentència dictada.

13. El 2 de febrer de 2006, la senyora Cecília Andreu Tomillo va enviar a la Subdirecció General deComerç una sol·licitud demanant la devolució dels interessos corresponents des de la data depagament de la sanció fins a la data de cobrament de la devolució.

14. Pel que fa a les instal·lacions de Can Soler, la Comissió acorda que el Departament parlarà ambels responsables fent-los arribar una queixa pel mal estat en què estan.

15. En el torn obert de paraules, el senyor Jaume Damell i Garcia pregunta per les obres de remo-delació d’espais a l’edifici principal, interessant-se especialment per les obres de l’entrada.

16. La Comissió Interdepartamental ha debatut aquest assumpte en les tres últimes sessions, prenentels acords que tot seguit us enumero.

213

17. En la sessió de 16 de maig de 2006, la Ponència Ambiental, òrgan col·legiat de la DireccióGeneral de Qualitat Ambiental, va dictar una nova declaració d’impacte ambiental amb caràcterfavorable, substituint la que havia dictat el 3 de febrer de 2006.

18. La disposició addicional sisena de la Llei 3/1998 estableix que, a partir del 30 de juny de 1999,deixa d’aplicar-se a Catalunya el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perillo-ses, entrant en vigor els procediments que especifiquen aquesta Llei i el Reglament que la des-plega, tant per a les legalitzacions d’activitats com per a les ampliacions d’activitats en funcio-nament.

19. El 2 de març de 2006, la Comissió d’Urbanisme de Lleida va trametre un escrit a l’Ajuntamentde Salardú, demanant informació sobre la instal·lació d’un aerogenerador a la zona conegudacom el Mas de la Murtra.

20. La Tresoreria General de la Seguretat Social es va crear amb la finalitat d’unificar tots els recur-sos financers de la Seguretat Social, incloent entre les seves competències gestionar la funcióasseguradora dels accidents de treball.

21. La Comissió de Cultura va estudiar el Projecte de reforma del Teatre Municipal Serafí Pitarra dePalafrugell, considerant-lo adequat a les necessitats actuals del municipi.

22. Us trameto, adjunt, un resum amb les dades més rellevants de l’informe esmentat, demanant-vosque en feu arribar una còpia a tot el personal del Servei de Publicacions.

23. El cap de la Secció de Manteniment va presentar el nou aparell, explicant-ne les característiquesprincipals i el funcionament.

24. La Comissió Central d’Activitats Classificades (CCAC) es va reunir el 9 de març de 2006, fentla declaració corresponent sobre l’avaluació de l’estudi d’impacte ambiental del càmping.

214

25. El president qualifica la documentació personal a què fa referència la clàusula 7a del Plec declàusules administratives, admetent els licitadors següents:

26. S’ha inaugurat el nou CAP de la Rambla de Sabadell, essent la seva capacitat de…

27. Es va aconseguir l’autorització pertinent, iniciant-se de seguida l’aplicació de les clàusules.

215

4. Abús del gerundi

Exemple amb gerundiUs informo que, havent transcorregut el termini d’execució de la resolució de l’expedient433/2000 i no havent-hi hagut cap problema, podeu tornar la fiança que va dipositar l’empresasubministradora.

Exemple sense gerundiUs informo que, com que ja ha transcorregut el termini d’execució de la resolució de l’expe-dient 433/2000 i no hi ha hagut cap problema, podeu tornar la fiança que va dipositar l’empresasubministradora.

216

És aconsellable defugir l’ús generalitzat dels gerundis, tan freqüent en el llenguatge administra-tiu, perquè l’abús de les construccions de gerundi, fins i tot en casos en què poden ser conside-rades correctes, dificulta la comprensió dels textos.

Abús del gerundi

Redacteu les frases següents de manera que hi eviteu les construccions de gerundi.

1. Aquest nou règim legal, creant una única categoria d’habitatges de protecció oficial i incorpo-rant les particularitats de les persones que en volen adquirir un, possibilita l’accés a l’habitatgeamb caràcter general, però reconduint les ajudes econòmiques cap als compradors més necessi-tats, encetant una nova concepció de la legislació protectora.

2. En la sessió de 6 de juny de 2006, la Comissió Territorial d’Activitats Classificades (CTAC) vainformar favorablement sobre la concessió de la llicència de l’abocador esmentat, proposant,però, una sèrie de mesures correctores del Projecte, i demanant, a més, que es complís estricta-ment l’acord de la Comissió Central d’Activitats Classificades.

3. El Servei de Gestió i Atenció Telefònica té com a objectiu atansar als ciutadans i a les ciutadanesla gestió de la Tresoreria General de la Seguretat Social, proporcionant-los informació, facilitant-los la realització de diverses gestions i evitant-los, així, desplaçaments i esperes innecessàries.

4. Ubicant-se dins l’àmbit de l’espai d’interès natural de la vall de Santa Magdalena, aquest càm-ping està inclòs en el Pla d’espais d’interès natural que va aprovar el Decret 328/1992, de 14 dedesembre, per la qual cosa l’empresa promotora ha presentat un estudi d’impacte ambiental, sot-metent-se al procediment específic d’avaluació.

5. Havent obtingut la cèdula de qualificació provisional corresponent, el promotor pot aconseguirun préstec per executar les obres sol·licitant-lo en qualsevol entitat de crèdit presentant-hiaquesta cèdula.

6. Podeu formalitzar la matrícula trametent el formulari d’inscripció emplenat, tot adjuntant-hi elxec o la còpia del resguard de la transferència corresponents.

7. Aquesta Delegació comprovant que no heu mantingut la plantilla de personal fix durant el perí-ode que estableix la normativa vigent, ha incoat un procediment exigint-vos el reintegrament deles subvencions percebudes indegudament.

217

8. Disposeu d’un termini màxim de quinze dies per presentar les al·legacions que considereu per-tinents. No responent dins d’aquest termini, el Departament de Treball dictarà la resoluciócorresponent considerant que desistiu de la petició.

9. El regidor Ferrer intervé demanant que es fixi el dia per a la propera reunió sol·licitant que esfaci abans de trenta dies.

10. Us recordo que les publicacions que em demaneu les podeu recollir a partir de la setmanavinent, passant pel Departament d’Educació i presentant una còpia d’aquest escrit.

218

5. Verb buit

Exemple amb verbs buitsEl senyor Àlvar Iglesias i Mallol va procedir a presentar la sol·licitud d’ajut per efectuar la repa-ració de l’edifici del carrer del Mig, 12-14.

Exemple sense verbs buitsEl senyor Àlvar Iglesias i Mallol va presentar la sol·licitud d’ajut per reparar l’edifici delcarrer del Mig, 12-14.

219

Cal evitar l’ús de verbs superflus que no aporten cap significat al text i que en dificulten la lle-gibilitat.

Verb buit

Corregiu les frases següents suprimint-ne els verbs buits.

1. Davant la sospita d’un nou cas de pesta porcina clàssica, el Departament d’Agricultura, Alimen-tació i Acció Rural ha procedit a estendre les mesures de precaució al terme municipal de Gol-més (el Pla d’Urgell).

2. D’acord amb l’Ordre de 12 d’abril de 1994, del Ministeri de Treball i Afers Socials, reguladorade les iniciatives locals i dels agents d’ocupació i desenvolupament local, el Departament deTreball ha efectuat la concessió d’una subvenció a Iniciatives, SA, perquè procedeixi a la con-tractació d’un agent d’ocupació i desenvolupament local.

3. El secretari dóna lectura d’un escrit en què Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya comunicaa l’Ajuntament la supressió d’un pas a nivell situat al nord-est del municipi.

4. Us notifico que el Projecte del multicine Babilònia incorre en infraccions de la normativa legalvigent perquè no hi preveu sortides d’emergència.

5. Proposo a la Comissió de Govern que prengui l’acord d’adquirir a Infocomplet Catalana de Ser-veis dues impressores Maximum Stylus Color 880 per un import màxim de 496,43 euros.

6. La Direcció General del Medi Natural ha efectuat la difusió dels diferents plans comarcals perrealitzar la prevenció d’incendis forestals en aquesta campanya.

7. El senyor Pere Viladomat i Linares, amb NIF 37295601 L, va realitzar el dipòsit del bitllet 200-13865623-171, corresponent a la Loto 6/49, a l’Oficina Central de Pagament de Premis de l’En-titat Autònoma de Jocs i Apostes el 26 de setembre de 2006.

220

8. Amb relació al Projecte de compostatge als parcs, us comunico que aquesta setmana s’efectuaràel canvi d’ubicació de la unitat de compostatge al cantó lateral esquerre del parc del Rierol, per-què amb la nova ubicació es podrà procedir a millorar-ne el desenvolupament.

9. D’acord amb l’article 57 de la Llei 22/1988, de 29 de juliol, de costes, és necessari que l’em-presa esmentada procedeixi a presentar el document que acrediti que està autoritzada per efec-tuar l’abocament d’aigües residuals a la xarxa pública.

10. El 2 de setembre de 2006 el Ple va fer l’atorgament de la llicència municipal d’obertura delsupermercat Millorpreu i l’aprovació de la liquidació provisional de la taxa corresponent.

11. Amb relació a l’estat de les obres del Pla de camins 2006-2007, us informo que manca realitzarl’asfaltatge dels carrers i el condicionament de les voreres del nou polígon industrial d’Aiguafreda.

12. De conformitat amb els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurí-dic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, vinc a interposarrecurs d’alçada contra la resolució que va dictar la directora general de Qualitat Ambiental el 26de febrer de 2007.

13. Us trameto, adjunt, l’escrit del Jutjat de Primera Instància número 1 de Barcelona en el quals’indica que s’ha de procedir a efectuar l’embargament del sou de la senyora Carmina Volart iRaspall, funcionària d’aquest Departament.

14. A continuació, passo a detallar-vos les actuacions que, com a empresa encarregada del manteni-ment, heu de dur a terme.

15. Us faig tramesa dels justificants d’ingrés corresponents a la recaptació del telèfon públic de lesdependències del carrer de Lepant de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció.

221

16. Us comunico que el conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya ha proce-dit a dictar la resolució següent.

17. Poseu-vos en contacte amb el senyor Heribert Torradell, al telèfon 973 357 986, per tal que usdoni facilitats per accedir a l’edifici.

18. El 16 d’abril de 2006 el senyor Frederic Cervellosa Anadón va realitzar, per aquest concepte, unpagament de 348,59 euros.

19. Quan tota la documentació que lliura el promotor és correcta, el Servei Territorial d’Arquitec-tura i Paisatge procedeix a concedir la cèdula de qualificació provisional.

20. Us demano que el Servei de Compres efectuï els tràmits per a l’adquisició de deu arxivadorsnous per a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.

21. El president obre la sessió, el secretari passa a donar lectura de l’acta de la sessió anterior i laComissió procedeix a aprovar-la.

22. L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Universitat Autònoma de Barcelona han arri-bat a un acord per subscriure un conveni de col·laboració per elaborar un estudi sobre el com-portament demogràfic de la població xinesa de Santa Coloma.

23. Us comunico que podeu procedir a retornar a l’empresa subministradora la quantitat que vadipositar com a fiança.

24. Finalment, la Comissió acorda que el representant del Departament d’Acció Social i Ciutadaniafaci la redacció de l’informe.

222

6. Nominalitzacions

Exemple amb construcció nominalL’empresa metal·lúrgica Acercat, SA, va decidir la presentació de suspensió de pagaments.

Exemple amb construcció verbalL’empresa metal·lúrgica Acercat, SA, va decidir presentar suspensió de pagaments.

223

El recurs a la nominalització, que consisteix a emprar un nom en substitució d’un verb, no ésincorrecte, però és millor no abusar-ne, ja que així el text és més àgil i directe. D’altra banda, lesfrases amb un excés de substantius també tenen un excés de determinants i de preposicions, perla qual cosa el text s’allarga innecessàriament. Cal recordar, també, que aquest recurs no ésgenuí de la llengua catalana.

Nominalitzacions

Redacteu les frases següents convertint en verbs els substantius que ho permetin.

1. En la sessió de 27 de novembre de 2006, la Comissió Tècnica de Formació i Ocupació va acor-dar l’increment de la formació professional, la creació de noves escoles taller a totes les pobla-cions de més de cinquanta mil habitants i l’augment de la informació sobre llocs de treball.

2. Us envio, adjunt, l’imprès de sol·licitud de beques per a l’any 2007, per a la formalització i ellliurament a la Delegació Territorial a Girona del Departament d’Educació.

3. A part d’això, el procediment per a l’atorgament de les qualificacions es podria agilitar amb lanormalització de la documentació necessària.

4. El senyor Albert Torres Solís presenta una proposta per a la realització, als parcs de bombersprofessionals, de les pràctiques del Curs de bombers voluntaris.

5. El 20 de juny de 2004, la delegada territorial del Departament de Cultura va decidir l’arxiva-ment de l’expedient i el retorn de la documentació a l’Ajuntament de Campdevànol.

6. La Junta d’Avaluació es va reunir el 14 d’octubre de 2006 per a l’aprovació dels criteris d’ava-luació del Curs de formació bàsica 2007-2008.

7. Per a l’obtenció d’un crèdit per a l’execució de les obres és necessària la presentació de lacèdula de qualificació provisional.

8. El Servei de Gestió de la Informació es responsabilitza del manteniment de la confidencialitatde les dades de les persones usuàries.

224

9. La cap del Servei de Compres es responsabilitza de l’autorització del pagament de la facturaesmentada.

10. Aquesta Delegació Territorial de Treball ha aprovat la concessió de subvencions per contracta-ció indefinida.

11. La senyora Maria Valls va sol·licitar l’atorgament d’una subvenció per a la rehabilitació de lafaçana de l’habitatge on viu, situat al carrer de Mallorca, 180.

12. Si no presenteu la documentació esmentada dins del termini establert, es considerarà que desis-tiu de la petició i se n’ordenarà l’arxivament.

225

7. Possessius innecessaris

Exemple amb possessius innecessarisEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha iniciat un estudi sobre el nivell sonor de l’em-presa Catalana de Motors, SA, les seves causes i les seves possibles solucions.

Exemple sense possessius innecessarisEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha iniciat un estudi sobre el nivell sonor de l’em-presa Catalana de Motors, SA, les causes i les possibles solucions.

226

Cal prescindir dels possessius innecessaris que no aporten cap informació nova al text. Tambéhem de recordar que, de vegades, per evitar l’abús de possessius, podem usar altres solucionsmés genuïnes, per exemple: pronoms febles o substituir algunes construccions nominals pelsverbs corresponents.

Possessius innecessaris

Corregiu les frases següents eliminant-ne els possessius innecessaris. Feu-hi, si cal, els canvis opor-tuns.

1. El Museu d’Història de Catalunya, situat al Palau de Mar (plaça de Pau Vila, 3, Barcelona), obreles seves portes gratuïtament a tothom el primer diumenge de cada mes.

2. L’empresa Transports del Pallars Sobirà té la seva seu social al carrer de l’Onze de Setembre,49, 25560 Sort.

3. El Ple va aprovar els treballs previs de revisió de la modificació puntual de les Normes subsi-diàries de planejament del sector de les Gorgues. Aquests treballs previs permetran formular elsseus criteris, els seus objectius i les seves solucions generals.

4. El 21 de juliol de 1999 vaig acabar els meus estudis d’advocat, que em van permetre accedir almeu lloc de treball actual.

5. Per tal de facilitar la comunicació, cal que quan telefoneu tingueu preparades les vostres dadesd’identificació: el vostre número del DNI i el vostre número d’afiliació.

6. Si necessiteu més informació sobre aquesta qüestió, us la podrà facilitar l’Ajuntament mitjan-çant la seva Oficina d’Atenció al Ciutadà, situada al carrer de la Palla, 16.

7. Cal que consigneu en aquesta casella la data de la primera vegada que us vau donar d’alta de lavostra activitat professional.

8. Les persones interessades poden presentar les seves sol·licituds durant tot el mes d’agost a la seudel Departament de Treball o a qualsevol de les nostres delegacions territorials.

227

9. Us demano que feu arribar aquesta informació a tot el personal del vostre Departament com mésaviat millor.

10. El president de la Comissió ha disposat el cessament de dos dels seus membres que havien apro-fitat el seu càrrec en benefici propi.

11. Convé conèixer quina és la seva formació i experiència per decidir si és la persona indicada perdesenvolupar tasques de gestió.

12. Aquestes obres són tan interessants que mereixen la seva difusió.

13. Cal conèixer bé tots els elements que han implicat aquest conflicte per arribar a la seva resolu-ció.

14. El Departament de Recursos Humans us va fer una proposta i no heu reconegut els seus avan-tatges.

228

8. Ús de mateix/mateixa/mateixos/mateixes

Exemple incorrecteUs demano que em torneu la Memòria de l’any 2006 si ja heu extret de la mateixa la informa-ció que necessitàveu.

Exemple correcteUs demano que em torneu la Memòria de l’any 2006 si ja n’heu extret la informació que neces-sitàveu.

229

Mateix és un adjectiu i no un pronom.Per tant, no és correcte l’ús de mateix/mateixa/mateixos/mateixes per evitar la repetició d’unnom o un sintagma nominal que ha aparegut abans en el text. En aquest cas, cal utilitzar pro-noms febles o altres solucions.

Ús de mateix/mateixa/mateixos/mateixes

Redacteu les frases següents evitant l’ús de mateix/mateixa/mateixos/mateixes com a pronom.

1. En cas d’incompliment dels terminis parcials que s’estableixin per causa no derivada de forçamajor, la corporació contractant podrà exigir el compliment dels mateixos o deixar sense efecteel contracte.

2. Us trameto els projectes que vau demanar a aquesta Secció perquè informeu la Comissió delsmateixos en la sessió de 10 d’octubre de 2007.

3. El director general de Salut Pública va explicar els criteris que s’havien tingut en compte perobtenir les dades del cens de vacunació escolar, així com l’ús que el Departament de Salut faràde les mateixes.

4. El 4 de juny de 2006 va tenir lloc la sessió extraordinària del Consorci per al DesenvolupamentUrbanístic de la Conca de Barberà. Els alcaldes que van assistir a la mateixa van acordar orga-nitzar una roda de premsa per informar dels nous plans del Consorci per a l’any 2007.

5. Us informo que, si la persona propietària d’un habitatge de protecció oficial sol·licita la desqua-lificació voluntària del mateix, l’Administració la hi pot concedir sempre que de la mateixa noderivin perjudicis per a terceres persones.

6. El cap del Servei de Publicacions va redactar l’informe que li havia sol·licitat el subdirectorgeneral, i va enviar-lo al mateix dins el termini establert.

7. Mitjançant aquest document, el Servei Català de la Salut vol manifestar el compromís d’oferira la societat un servei de qualitat, que pugui ser avaluat i contrastat d’acord amb els objectiusque s’indiquen en el mateix.

230

8. Us trameto l’informe que ha emès el cap de la Divisió Operativa i us recordo que no ha inclòsen el mateix dades anteriors a l’any 1999.

9. El 5 de maig de 2006 la Sindicatura de Comptes va rebre l’informe esmentat i va trametre elmateix al Departament d’Economia i Finances el 12 de maig de 2006.

10. Us trameto el programa dels actes de la Festa Major d’enguany perquè informeu dels mateixosen el setmanari que dirigiu.

11. Tot i que el senyor Joan Comas Vila pot llogar l’edifici sempre que vulgui, la maquinària ques’instal·li en el mateix haurà de ser de propietat del mateix.

12. De seguida que estigui llesta la construcció de l’annex, s’instal·larà en el mateix l’oficina de laRegidoria de Cultura.

231

9. Connectors

Exemple incorrecteEl Departament no va poder iniciar la tramitació de l’expedient degut a la manca de la docu-mentació esmentada.

Exemple correcteEl Departament no va poder iniciar la tramitació de l’expedient a causa de / per culpa de lamanca de la documentació esmentada.

Exemple incorrecteSi desitgeu ampliar la vostra cobertura actual a fi i efecte que aquestes prestacions us quedincobertes, us demano que us poseu en contacte amb nosaltres.

Exemple correcteSi desitgeu ampliar la vostra cobertura actual a fi que / a l’efecte que aquestes prestacions usquedin cobertes, us demano que us poseu en contacte amb nosaltres.

232

Per interferència del castellà o bé per desconeixement de la normativa, sovint s’utilitzen incorrec-tament alguns connectors.

Connectors

Corregiu en les frases següents els connectors que calgui.

1. En relació al vostre escrit de 2 d’abril de 2006, us comunico que l’Ajuntament de Vic ha anul·latla sanció que us va imposar el 25 de març per haver infringit la legislació viària.

2. La inspectora ha de trametre l’informe i el comunicat d’inspecció a la Delegació Territorial commés aviat millor, doncs urgeix tramitar l’expedient corresponent.

3. Maria Teresa Pons, com gerent de l’àrea esmentada, va decidir concedir el permís per fer l’as-samblea a la planta noble de l’immoble.

4. Per tant, la transmissió de l’habitatge s’ajustaria a la normativa i podria fer-se a favor del senyorMarcel Padilla Clotet, sempre i quan el preu d’aquesta transmissió no superés el preu màximadministratiu de venda.

5. Tota vegada que les obres de remodelació de la sala d’actes del Casal Municipal de Cervià deles Garrigues han de començar dues setmanes abans del que s’havia previst, la regidora de Cul-tura ha suspès la conferència sobre el modernisme que havia programat per al 3 de setembre de2007.

6. Quan al Pla de renovació dels programes educatius a l’escola, la Direcció General d’Ordenaciói Innovació Educativa el va presentar el 28 de juny de 2006.

7. No obstant, la Unitat d’Atenció a l’Usuari atendrà el públic també a les tardes, de 15 a 19.30hores.

233

8. Magdalena Lluch i Esteve va assistir a la inauguració de la nova seu de l’associació Els Amicsdel Maresme com representant de l’Ajuntament de Mataró.

9. Cadascun dels organismes prepararà la llista d’assumptes que vol exposar a les jornades, de caraa aprofitar-ne al màxim les sessions.

10. En base als nous criteris d’adquisició de material, s’ha denegat la proposta que va presentar Ofi-servei, SA.

11. El funcionari Víctor Gavaldà Roman no fou traslladat a la Delegació Territorial a Lleida, si noa la de Tarragona.

12. Us informo que a mitjans de març us trametré el material d’oficina i els impresos que vausol·licitar a aquesta Secció el 28 de febrer.

13. L’han nomenada presidenta de Túnel del Cadí, SAC, per a que intenti millorar-ne la situaciófinancera.

14. Us trameto l’esborrany del decret a fi i efecte que hi introduïu les esmenes que considereu opor-tunes.

15. El Ministeri d’Hisenda ha revisat el cadastre de tots els municipis, a l’objecte que pugui dispo-sar de les dades físiques, jurídiques i econòmiques corresponents a l’any 2006.

16. A mida que aneu rebent les adreces i els telèfons de les cooperatives, heu d’enviar aquestesdades a la Unitat d’Informàtica.

234

17. Per raó de les absències reiterades del personal adscrit al Registre d’aquest Departament, és gai-rebé impossible atendre aquest servei degudament. Per això, us demano que m’envieu uninforme exhaustiu al respecte que inclogui propostes per solucionar-ho.

18. Us informo que heu de lliurar a Adigsa el contracte de compravenda abans del 15 de març de2007; del contrari, no tindreu dret a la transmissió de l’habitatge esmentat.

19. El regidor d’Urbanisme va concedir la llicència d’obres a la senyora Pilar Rius Abelló; conse-qüentment, la remodelació de la discoteca Egara es farà al més aviat possible.

20. En quant a la vostra sol·licitud de llicència municipal, us informo que heu de presentar al Nego-ciat d’Urbanisme abans de deu dies la documentació següent.

21. Mentres prepareu la documentació, calcularé l’import que heu de pagar.

22. Aquest sistema informàtic haurien d’implantar-lo també els altres municipis, doncs aporta gransavantatges per a un servei ràpid i concís al ciutadà.

23. Us informo que, arrel de la denúncia dels veïns i la visita d’inspecció corresponent, el Departa-ment ha incoat l’expedient sancionador 38/2007.

24. Amb vista del que ha passat, en el futur caldrà tenir molta més vista.

25. Us comunico que, degut a l’acumulació d’expedients, el retard en la tramitació és d’uns noumesos, aproximadament.

235

26. En ordre a simplificar la gestió dels pagaments, la Secció de Compres va difondre els nous codisatorgats als proveïdors.

27. Us comunico que no us puc trametre els impresos que em vau demanar doncs no n’hi ha exis-tències al magatzem. Tanmateix, s’han exhaurit els opuscles sobre seguretat e higiene.

28. L’Ajuntament de Roses va incoar aquest expedient sancionador degut a la manca de la llicènciamunicipal preceptiva.

29. A no ser que ho justifiqueu degudament, no us admetran la sol·licitud fora del termini establert.

30. Respecte al Projecte d’ampliació d’activitats de les Caves Bofarull, us notifico que el Departa-ment d’Economia i Finances no pot admetre’l per quant no s’adequa a la legislació vigent.

31. Us trameto un programa de les activitats per al primer trimestre de 2007, doncs estic segura queus pot interessar.

236

10. Terminologia administrativa

Trieu l’opció correcta per completar cada frase. Tingueu en compte que en alguns casos hi ha mésd’una possibilitat.

1. Per tal de signar la documentació corresponent, cal que (us presenteu / us personeu / compare-gueu) davant el Servei de Contractacions abans del 30 de maig de 2007.

2. Atès que la resolució esmentada desestima el recurs que vau interposar, us comunico quel’Ajuntament continuarà tramitant el procediment (de constrenyiment / d’apremi)

que havia iniciat amb relació a les sancions impugnades.

3. Les persones interessades poden (formalitzar / complimentar / cumplimentar) la sol·licitud abans del 31 de març de 2007.

4. Us comunico que encara no he rebut (l’acusament de recepció / l’acusament de rebuda / el jus-tificant de recepció) del material informàtic que us vaig trametre el 30 dejuliol de 2006.

5. El recurs d’alçada es pot interposar contra les resolucions i els actes que no (exhaureixin / esgo-tin) la via administrativa.

6. L’acusat es va valer de la seva condició d’amic de la víctima, per la qual cosa el fiscal consideraque va actuar amb (alevosia / traïdoria) .

7. El 23 de febrer de 2007, el subdirector general de Gestió Tributària us va trametre (una citacióa compareixença / una citació a dia cert) per tal que el 5 de març de 2007 uspresentéssiu a la Delegació Territorial de Tarragona amb la documentació esmentada.

8. El director general d’Urbanisme (ha disposat que cessi el / ha cessat el / ha demanat el cessa-ment del / ha destituït el) subdirector general de Planejament.

9. El 12 de febrer de 2007 la jutgessa Clotilde Grau Minoves, del Jutjat de Primera Instàncianúmero 4 de Barcelona, va dictar (la interlocutòria / l’auto) en què aprovavala taxació de les costes del procés.

10. Aquesta informació es farà arribar a tot el personal mitjançant un (comunicat intern / comunicatde règim interior) .

11. Alguns col·laboradors externs del Departament encara no han cobrat les quantitats (meritades /devengades) durant el primer semestre.

237

12. El 23 de gener de 2007, el director general va decidir (donar vista a l’expedient / sotmetre a vistal’expedient) , la qual cosa es va comunicar a les parts interessades.

13. El 3 de setembre de 2006 es va trametre (un emplaçament / una citació a termini)a les parts afectades a fi que entre el 20 i el 30 de setembre, ambdós inclo-

sos, compareguessin davant el Servei de Recaptacions.

14. Us informo que (el termini / el plaç / el terme) per presentar les sol·licitudsde subvenció acaba el 3 de desembre de 2007.

15. L’emplaçament de la instal·lació no afecta cap espai de protecció especial ni cap espai inclòs enel Pla d’espais d’interès natural. Tampoc no afecta cap (forest / mont) ni capcamí ramader.

16. La subhasta es farà pel sistema de (licitació al més-dient / puja a la llana) .

17. Us comunico que, com a conseqüència de l’expedient sancionador que ha incoat la DireccióGeneral de Relacions amb l’Administració de Justícia, el senyor Nicolau Pérez Aldomar, fun-cionari adscrit a aquesta Direcció General, ha estat suspès (de sou i feina / de feina i sou)

.

18. Ateses les característiques de l’obra, l’Ajuntament ha establert que el sistema de retribució sigui(a destajo / a preu fet / a un tant alçat) .

19. Aquesta feina, els obrers no la van cobrar a jornal, sinó ( a preu fet / a escarada / a un tant alçat).

20. En compliment de (la providència / el proveïment / la provisió) del Jutjatd’Instrucció número 1 de Tarragona, el senyor Agustí Pérez Viladomat, testimoni de la defensa,va declarar el 18 de març de 2006.

21. Després de les riuades del mes de setembre, els propietaris van haver de tornar a (fitar/amollo-nar) la finca.

22. El 3 d’abril de 2006, l’Ajuntament de Cardedeu va requerir la senyora Olga Molot i Estapé per-què esmenés la seva sol·licitud de llicència d’obres, amb (l’apercibiment / l’advertència / l’ad-vertiment) que, si no ho feia, s’arxivaria l’expedient.

23. Uniu aquest escrit (a les actuacions / als autos / als actes) corresponents illiureu-ne una còpia a la part contrària.

238

24. Us comunico que el jutge (ha fallat / ha decidit / ha acordat) estimar parcial-ment la demanda que va presentar el senyor Josep Lopera Grau contra l’Ajuntament d’Ulldemo-lins.

25. El 24 de gener de 2006, el Departament de Cultura i l’empresa Despamob, SL, van (celebrar /concertar / subscriure) un contracte per renovar parcialment el mobiliarid’oficina de l’Institut Català de les Indústries Culturals.

26. Alguns propietaris afectats per les expropiacions no estan d’acord amb (el justipreu / l’estim / elpreu just) que ha fixat la Comissió Avaluadora per a les finques.

27. L’acusat ha declarat que el dia (dels autos / dels fets / dels actes) era fora dela ciutat i que hi ha testimonis que ho poden demostrar.

28. La (Sala Contenciosa Administrativa / Sala del Contenciós Administratiu) ha admès a tràmit el recurs que ha presentat la senyora Margalida Pontons i Tomàs contra laresolució que va dictar el Departament de Cultura el 2 de desembre de 2006.

29. El Departament de Treball ha presentat el Pla per a la prevenció de les situacions (d’assetjamentsexual / d’acossament sexual) en l’àmbit laboral.

30. El president de la Comissió replica al representant del Departament d’Educació que, com que lasessió d’avui és extraordinària, no hi ha (torn obert de paraules / precs i preguntes)

i que, per tant, haurà de deixar aquesta qüestió per a la propera sessió.

31. La senyora Laura Mas i Cases ha estat (anomenada / nombrada / nomenada) subdirectora general de la Caixa Rural de Montgros.

32. L’Ajuntament ha anunciat que (recurrirà / recorrerà / recorrerà contra) aquesta sentència.

33. (La validació / El bastanteig) dels documents en què constin els poders delrepresentant legal, l’haurà de fer o bé el Gabinet Jurídic de la Generalitat o bé una assessoriajurídica de la Generalitat.

34. (La decisió / El fallo) de la Sentència de la Sala Penal número 2 de Lleidaestableix la innocència de l’acusat.

239

11. Millora de la redacció

Milloreu la redacció de les frases següents aplicant-hi els criteris d’estil propis de la redacció admi-nistrativa.

1. La Direcció General d’Energia i Mines ha sotmès a informació pública la sol·licitud d’autorit-zació administrativa i de reconeixement d’utilitat pública del Projecte de distribució de gas natu-ral a Cassà de la Selva per un termini de quinze dies, sense que durant el mateix s’hi hagi pre-sentat cap al·legació.

2. De conformitat amb l’article 110 del Reial decret 168/1990, ha estat dictat per l’alcalde d’Arbú-cies el Decret pel qual ordena embargar els comptes corrents a la senyora Assumpció XuclàGarcia.

3. Els mossos van retirar els cotxes sospitosos de contenir substàncies estupefaents per al seu des-ballestament i el seu examen posterior.

4. El 30 de maig de 2007 i conformement a l’Ordre de convocatòria de subvencions corresponent,el senyor Joan Millàs i Roig va procedir a la presentació d’una sol·licitud de subvenció al Depar-tament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural per efectuar la millora de les instal·lacions dela piscifactoria que posseeix a Martinet.

5. Us notifico que avui la directora general de Promoció Cultural ha dictat una resolució conce-dint-vos la subvenció que havíeu demanat, com a representant del grup Foc i Fum, per fer unagira per Alemanya.

6. L’informe del Servei de Condicionament i Rehabilitació indica que el preu de l’edifici és accep-table, però que la seva remodelació costaria molts diners.

7. Us envio, adjunt, l’imprès de sol·licitud de bestreta perquè, després d’emplenar-lo, trameteu elmateix al Servei de Personal.

240

8. L’empresa Promofilm Internacional no va procedir a efectuar la tramesa al Departament de Cul-tura i Mitjans de Comunicació dels documents acreditatius d’estar al corrent de les obligacionstributàries.

9. Us informo que, pel que fa als terminis establerts en el contracte, aquest organisme està facultatper exigir el compliment dels mateixos.

10. El pagament d’aquesta factura es farà per part del Departament quan hagi rebut tots els volumsde la col·lecció.

11. La directora de TVC Multimèdia, SL, ha cessat el cap de l’Àrea de Màrqueting a causa delsmals resultats que l’empresa ha obtingut en el darrer any.

12. La Comissió Jurídica Assessora té autonomia orgànica i funcional, relacionant-se amb elGovern de la Generalitat mitjançant el Departament de Governació i Administracions Públi-ques.

13. El tècnic que ha redactat el projecte de l’activitat s’ha posat en contacte amb el secretari de laComissió d’Urbanisme per tal d’aclarir-li alguns aspectes del mateix.

14. Una vegada hàgiu aportat totes les dades que us ha sol·licitat la Secció de Programació, esredactarà l’informe corresponent per part de la Secció esmentada.

15. El 22 de juliol de 2006, l’Ajuntament de Porrera va procedir a la concessió de la llicència d’o-bertura i funcionament a l’empresa Masies del Prelitoral, SA, per tal d’exercir l’activitat deturisme rural.

241

16. Tot i que l’informe del Servei d’Atenció a la Infància era de caràcter vinculant, no va ser tinguten compte per l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca en el Decret que va dictar l’alcalde el30 de maig de 2006.

17. L’anunci de la licitació per contractar, mitjançant el sistema de concurs, la inspecció i l’anàliside les aigües del riu Foix va ser publicat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge en elDOGC 4020, de 3 de setembre de 2001.

18. Si com a conseqüència d’aquest canvi l’Ajuntament de la Pobla de Massaluca vol mantenir lallicència ambiental, ha de procedir a la revisió de la llicència actual o a la tramitació d’un nouexpedient de llicència ambiental, d’acord amb el procediment de la Llei 3/1998, de 27 de febrer.

19. Els Serveis Territorials del Joc i d’Espectacles depenen funcionalment del Departament d’Inte-rior, adscrivint-se, però, orgànicament, a les delegacions territorials del Departament de la Pre-sidència.

20. L’empresa Automòbils de la Selva, SA, farà el lliurament dels vehicles a la Subdirecció Gene-ral Operativa en un termini inferior a quinze dies.

21. El Departament vol dotar els proveïdors d’una eina informàtica que, mitjançant Internet, els per-meti la consulta de l’estat de la facturació.

22. Per part del Consell Consultiu d’Infraestructures Urbanes, en sessió de 8 de setembre de 2006,es va acordar demanar als serveis tècnics municipals un informe sobre l’estat dels quatre immo-bles situats en la cruïlla dels carrers de Sant Llorenç i de la Verge del Roser.

23. Us demano que realitzeu l’abonament d’aquesta quantitat mitjançant un xec bancari a nom delTresor de la Generalitat de Catalunya.

242

24. El cap de Personal de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge va cessar Angelina Morales Puigperquè no complia l’horari estipulat en el contracte laboral.

25. Cal trametre el contracte al gerent de l’empresa subministradora per a la seva signatura.

26. El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha decidit l’atorgament a l’empresa GràfiquesMascarell, SL, de la reimpressió de la col·lecció de reculls lexicogràfics Berenguer Sarriera.

27. Han d’assistir a l’acte els titulars dels béns i dels drets afectats, aportant els documents acredi-tatius de la seva titularitat i l’últim rebut de la contribució que correspon al bé afectat, podentassistir-hi acompanyats d’un perit o un notari.

28. La proposta de la representant de l’Institut Català de les Dones va ser acollida molt favorable-ment per la resta de membres de la Comissió.

29. S’ha resolt per la Delegació Territorial a Girona del Departament de Treball i Indústria denegarla sol·licitud que es va presentar per part de l’empresa Gresos de Cardona, SA.

30. Els tècnics de la companyia que durà a terme la instal·lació dels aparells d’aire condicionat a lesdependències de la Subdirecció General de Boscos començaran a treballar la propera setmana.

31. Us comunico que la bestreta que vau demanar l’1 de juny de 2006 us ha estat concedida per lacap del Servei de Nòmines.

32. D’altra banda, us comunico que, juntament amb els justificants de les despeses, heu de trametreun informe o una memòria explicant com s’ha desenvolupat el programa subvencionat.

243

33. Els contractistes que tinguin dret de cobrament reconegut per l’Administració podran cedir elmateix en les condicions establertes en l’article 100 del Text refós de la Llei de contractes de lesadministracions públiques, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny.

34. Certifico que, l’11 de març de 2001, l’Ajuntament de Capafonts va trametre el Projecte de res-tauració de la masia de Can Raspall al Departament de Política Territorial i Obres Públiques pera la seva aprovació.

35. A continuació, el senyor Horaci Ibáñez Anglès va fer l’explicació del model de funcionamentdels cursos que s’han dut a terme a la Delegació Territorial a Lleida.

36. En aquest centre us atendrà un equip de professionals de la salut, incorporant a les activitatsd’assistència sanitària les de prevenció, educació sanitària i programes de salut, oferint-vos aixíun servei millor.

37. Els diners que paguen els ciutadans i les ciutadanes són administrats pel consistori, destinant-sea millores en la qualitat de la ciutat i a la prestació de serveis a la ciutadania.

38. El senyor Dídac Cervelló i Ortiz procedeix a la presentació del material, explicant el seu contin-gut i el seu funcionament.

39. El president obre la sessió, procedint el secretari a donar lectura de l’acta de la sessió anterior iaprovant-se la mateixa per part de la Comissió.

40. Cal que l’atenció telefònica sigui feta per part de personal qualificat utilitzant un llenguatge pre-cís i adequant-lo al perfil del ciutadà o la ciutadana usuaris del Servei.

244

12. Sinonímia

Completeu les frases següents amb un sinònim del mot o de l’expressió que hi ha entre parèntesis.

1. Us convoco a la reunió de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Begues, que (tindrà lloc)el 2 d’abril de 2007, a les 17.30 hores, a la sala d’actes de la casa consisto-

rial.

2. Us trameto, adjunta, (la llista) de les persones seleccionades per assistir alcurs d’arxivística.

3. (De conformitat amb) l’article 58 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, s’hande notificar a les persones interessades les resolucions i els actes administratius que afecten elsseus drets i interessos.

4. Contra aquesta resolució, que no (acaba) la via administrativa, podeu inter-posar-hi un recurs d’alçada davant el conseller de Justícia.

5. (A partir d’ara) les oficines d’aquest Servei només atendran el públic de 8 a14 hores.

6. Aquest Departament no pot (satisfer) les despeses que comportaria remode-lar l’edifici del carrer d’Ultònia, 44.

7. Us trameto, adjunta, una còpia del recurs que (ha formulat) la senyoraCarme Bosc i Fontanals.

8. Us informo que heu de demanar la llicència d’obres (mitjançant) unasol·licitud adreçada al Negociat d’Urbanisme d’aquest Ajuntament.

9. Us comunico que heu de presentar en aquesta Delegació Territorial els documents especificatsen la llista annexa (com més aviat millor) .

10. Us notifico que no es pot aprovar el Projecte tècnic del restaurant Balassa, perquè (incompleix)la legislació vigent.

11. El senyor Benet Modolell Raventós (exerceix) el càrrec de president del’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes.

245

12. En la documentació que vau trametre a l’Agència Tributària, no hi (figurava)el NIF de l’empresa.

13. L’1 de desembre de 2006 la Comissió del Patrimoni Artístic i Cultural va emetre un informe enquè indica que no (és procedent) concedir l’autorització per reformar l’es-glésia de Prullans.

14. La cap de la Unitat Administrativa de la Subdirecció General de Conservació de la Natura (vainformar favorablement) sobre l’expedient esmentat.

15. La reunió va acabar sense cap acord, (a causa de) l’actitud poc dialogant deles dues parts.

16. (Pel que fa a) la liquidació que vau presentar, us comunico que hi ha unerror de 8,07 euros (1.343 pessetes).

17. Segons el que (disposa) l’article 68 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, els pro-cediments es poden iniciar d’ofici o a sol·licitud de les persones interessades.

18. (Per ordre de) la presidenta, us convoco a la sessió ordinària de la Comis-sió d’Urbanisme de Girona.

19. Us comunico que el Negociat de Nòmines us ha concedit (l’avançament) de120.000 pessetes (721,21 euros) que vau demanar el 10 de gener de 2007.

20. Us recordo que heu (d’adjuntar) a la sol·licitud la documentació acredita-tiva dels mèrits que hi al·legueu.

21. Així mateix, cal que inclogueu a l’expedient els documents que tot seguit us (detallo).

22. El senyor Josep Graupera i Ramon assisteix a la reunió (com a) represen-tant de les associacions de caràcter cultural de la vila.

23. Us trameto, adjunt, (el text provisional) de l’acta de l’última sessió.

24. Us recordo que podeu presentar o bé el document original, o bé una còpia (autentificada).

246

25. Per tant, us demano que (comparegueu) davant la Junta Arbitral de Consumel 4 de maig de 2007, a les 12 hores.

26. Tot i que encara no s’ha fixat una data, sembla que la reunió tindrà lloc (cap a la meitat de)setembre.

27. El termini de què disposeu per (interposar un recurs contra) la resolució ésde tres mesos.

28. És preferible que (ompliu) l’imprès amb bolígraf blau o negre i en lletresmajúscules.

29. Queden (anul·lades) totes les disposicions estatutàries i de reglaments derègim interior de les associacions que s’oposin a aquesta Llei.

30. Arran d’una denúncia que va presentar el senyor Lluís Codina Bragulat, la Regidoria de MediAmbient va ordenar una inspecció de la tintoreria Petroni, de resultes de la qual (ha iniciat)

l’expedient 2/2007.

31. (A excepció de) la senyora Donesta Farga Homs, que estava malalta, totesles altres persones afectades van assistir a la sessió informativa.

32. El 6 de maig de 2006, el president del Consell Comarcal (va demanar) al’alcalde que rectifiqués aquestes declaracions.

33. L’acta de la sessió no tenia (la conformitat) de tots els assistents.

34. Com que la documentació va arribar tard, l’Administració va haver de pagar el tant per centestablert en concepte de (retard) .

35. La comptabilitat del Departament no recull (les partides registrades) corres-ponents al darrer trimestre.

36. Les irregularitats en la forma de pagament van interrompre la tramitació de (l’encàrrec).

37. Li van concedir (un avançament de diners) del sou per tal que pogués pagarels deutes pendents.

247

38. Per poder finançar aquell projecte tan ambiciós va haver de recórrer a (persones a qui es deuendiners) estrangers.

39. A causa d’una avaria informàtica, (el forniment) del servei no es va ferefectiu fins a cinc hores més tard de l’hora prevista.

40. L’esfondrament del vial ha obligat l’Administració a (respondre d’un pagament)que no estava previst en el pressupost inicial del Projecte.

41. La legislació vigent prohibeix la venda (en grans quantitats) de productesfarmacèutics directament a particulars.

42. Els guanys obtinguts en aquest exercici representen un augment de les vendes del 3% (per termemitjà) cada mes.

43. Van determinar l’import total de l’operació (per una quantitat prefixada) .

44. Les inversions (per un període extens de temps) requereixen una gran visiódel mercat.

45. Us demano que m’envieu tots els expedients (pel primer correu) .

46. Amb la imposició de 3.000 euros al nou compte, va obtenir un telèfon mòbil (gratuïtament).

47. El pagament de la mercaderia es farà efectiu (cap a la meitat de) desembre.

48. L’empresa no preveu cap ingrés extraordinari (en un període de temps breu) .

49. El client va demanar cobrar (anticipadament) les matèries primeres quevolia lliurar més endavant.

50. Caldrà actualitzar la informació de la pàgina web (al més aviat possible) .

51. El nou centre distribuïdor ha fet créixer la venda del material d’oficina (a comerciants minoris-tes) a l’àrea de Sabadell.

248

13. Traducció de mots i expressions

Completeu les frases següents traduint al català els mots o les expressions que hi ha entre parèntesis.

1. Heu de presentar-vos personalment o per mitjà d’un representant a l’oficina esmentada en el(plazo) de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de rebre aquest escrit.

2. El Projecte de les obres d’enjardinament del passeig del Mar de l’Hospitalet de l’Infant no hatingut cap reclamació durant el termini d’informació pública que ha estat exposat en (el tablónde anuncios) .

3. I, perquè consti, expedeixo (la presente certificación) a petició de la per-sona interessada.

4. Us cito perquè (os personéis) en el Negociat d’Urbanisme d’aquest Ajunta-ment el 18 de febrer de 2007, a les 11.30 hores.

5. La propera sessió de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (secelebrará) el 2 de desembre de 2007.

6. Cal que envieu (cuanto antes mejor) l’acta d’inspecció i el protocol corres-ponent a la Unitat d’Inspecció i Avaluació.

7. (Informo favorablemente) l’obra civil projectada, ja que l’empresa esmen-tada disposa de la maquinària i les instal·lacions per desenvolupar aquesta activitat.

8. Certifico que, segons resulta dels antecedents (obrantes) en el Padró muni-cipal d’habitants, la senyora Júlia Guillem Miró està empadronada a Manresa, des de l’any1991, i té el domicili al carrer de Rialb, 79, baixos.

9. Us trameto, adjunts, (los folletos) que el Servei de Publicacions va editar eltrimestre passat.

10. Les autoritats competents no han pogut fins ara (subsanar) els problemesque causa la delinqüència a la zona turística de la ciutat.

11. El Govern (otorga) a l’Ajuntament del Port de la Selva la concessió perconstruir el port esportiu d’aquest municipi i explotar-lo per un termini de trenta anys.

12. Pilar Mestres i Font (ha ostentado) el càrrec d’interventora de l’Ajuntamentde Ribes de Freser fins avui.

249

13. La Subdirecció General de Planificació i Projectes (recabó) a l’empresa quepresentés un nou projecte d’ampliació del port.

14. Aquest certificat no és vàlid si no conté (el visto bueno) del president del’òrgan col·legiat.

15. El senyor Carles Navarro, subaltern adscrit al Departament de la Presidència, ha sol·licitat (unanticipo) en data 13 d’octubre de 2006.

16. Us envio (el borrador) de l’acta de la sessió ordinària del Ple de l’Ajunta-ment de Solsona, de 2 de maig de 2006.

17. L’article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracionspúbliques i del procediment administratiu comú, (contempla) l’obligació del’Administració de dictar resolució expressa en tots els procediments.

18. L’informe de la interventora acredita que en aquesta partida no hi ha (liquidez)suficient per pagar la factura de Manufactures Peris, SA.

19. A la darrera convocatòria de la Direcció General de la Funció Pública s’hi van presentar un gran(número) de sol·licituds.

20. L’Incasol i l’Ajuntament de Sarrià de Ter han (celebrado) un conveni perconstruir 10 habitatges al carrer de la Trinitat d’aquest municipi.

21. Us trameto la sol·licitud d’ampliació d’activitat de l’empresa vinícola Pau Ventura, per tal que(a la mayor brevedad posible) emeteu l’informe corresponent.

22. El 10 de febrer de 1999 la van (nombrar) presidenta de la Comissió Tècnicad’Avaluació de Noves Tecnologies Mèdiques.

23. La lletrada conciliadora ha emès un informe en què consta que l’1 d’octubre de 2006 el treba-llador i l’empresa van arribar a (un entendimiento) .

24. La Secció de Seguretat Viària, (dependiente) del Servei Català de Trànsit,ha redactat un pla de mesures per al bienni 2007-2008.

25. Martí García Roures es va presentar a la darrera convocatòria per cobrir places de tècnic(medio) .

250

26. El 30 d’abril de 2001 (se pusieron en marcha) les noves instal·lacions delPatronat d’Acció Cultural de Sant Carles de la Ràpita.

27. El Consell faculta el president (para la cumplimentación de los trámites) que es derivin de l’acord esmentat.

28. A fi que l’empresa continuï funcionant, (es preciso) que el Departament deTreball li concedeixi un ajut.

29. Us comunico que heu (de subsanar) els errors que conté el Projecte esmen-tat en el termini màxim de deu dies.

30. En el BOE de 21 de juliol de 2001 (se insertó) la Resolució 175/2001 delMinisteri de Foment, relativa al ramal del Llobregat del tren d’alta velocitat.

31. D’altra banda, us informo que les despeses addicionals que se’n puguin derivar (correrán avuestro cargo) .

32. Des del nou web del Departament de Governació i Administracions Públiques es pot accedir alSistema d’Informació de l’Administració Local (SIAL), on podeu (solventar) tots els dubtes que se us plantegin sobre aquest àmbit.

33. El Banc Central Europeu ha recomanat al Govern (un recorte) de la des-pesa pública per tal de frenar el procés inflacionista.

34. Us recordo que (la tarjeta) sanitària facilita i permet la vostra identificaciómitjançant el codi personal de l’usuari.

35. La Comissió Assessora d’Afers Laborals la (compone) un bon equip deprofessionals.

36. De conformitat amb l’article 93.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment administratiu comú, (procede) que l’òrgan que ordeni un acte d’execució material de resolucions notifiqui a la persona interes-sada la resolució que autoritzi l’actuació administrativa.

37. Pel que fa als plànols, us informo que el vostre projecte transgredeix (varias) normatives municipals.

251

38. El cap de Protocol va rebre (los medios de comunicación) a la sala d’actesdel Departament.

39. A l’arxiu municipal, hi ha la documentació que acredita que l’edifici (colindante)és propietat del grup Immobiliària de la Cerdanya.

40. El gerent (señaló) que el contracte subscrit entre el Servei Català de la Saluti els hospitals privats del Baix Llobregat entrarà en vigor l’1 de setembre d’enguany.

41. Us comunico que la tramitació de la vostra sol·licitud de 9 de març de 2006 (permanece)aturada pels motius que us vaig notificar el 18 de maig.

42. En la reunió de la Comissió Tècnica de Reforma Viària es va presentar un informe exhaustiusobre els canvis d’ordenació del (tráfico) al centre de la ciutat amb motiu deles festes nadalenques.

43. (El promedio) de la producció de fruits secs a Catalunya corresponent al’any 2006 ha minvat considerablement respecte de l’any anterior.

44. El lletrat va ordenar (el archivo del expediente) 75/2006, perquè el treballa-dor no s’havia presentat a l’acte de conciliació.

45. Aquest certificat (contempla) el període que la senyora Valls va treballar alDepartament d’Economia i Finances.

46. Us recordo que, si signeu aquest tipus de contracte, estareu (exento) depagar l’assegurança d’accidents perquè ja la cobreix el contracte.

47. El Ple va demanar al regidor de Governació que (averiguase) com s’havieniniciat els aldarulls en la manifestació dels treballadors de SILTA.

48. El Consorci Sanitari (urgió) el cap de la Unitat de Vacunació perquè presen-tés un informe sobre el nombre de col·legials vacunats a les escoles públiques i privades degener a juliol de 2006.

49. Una vegada instruït l’expedient, (procede) iniciar el tràmit d’audiènciacorresponent.

252

50. L’informe que ha emès l’interventor acredita que en la partida 458365 no (existe)consignació suficient per contractar les vint persones que són necessàries

per al servei extraordinari de recollida d’escombraries.

51. No se sap (a ciencia cierta) com acabarà l’expedient disciplinari obert alfuncionari de presons Pere Camprubí.

52. La persona afectada disposa d’un termini de trenta dies (a contar) des de ladata de la notificació de la sanció.

53. Aquesta partida extraordinària és aplicable (a los solos efectos) de pal·liarla repercussió de l’increment del PIB en els salaris dels funcionaris.

54. (A raíz de) la publicació de la notícia, es va descobrir el finançament il·legaldel consorci municipal.

55. La cap del Servei va informar de l’incident el director general, el qual, (a su vez), va elaborar l’informe corresponent per a la consellera.

56. Després de l’exposició del Projecte als tècnics municipals, l’alcalde (acordó día y hora)per presentar-lo als mitjans de comunicació.

57. Es va llegir l’acta de la reunió anterior i (acto seguido) es va tractar el pri-mer punt de l’ordre del dia.

253

254

14. Abreviacions

1. Digueu quina abreviació correspon a cada concepte en singular i en plural.

singular plural

compte cte. ctes.

telèfon

pàgina

document nacional d’identitat

departament

gram

organització no governamental

plaça

senyora

número

2. Poseu la forma de l’article determinat que correspongui davant de cada sigla.

OTAN UNESCO UPC

ISBN IVA IES

EUA DOGC IRPF

FMI IAE SIDA

UB UNICEF IBI

IPC ONU FGC

3. Torneu a escriure aquestes adreces amb les abreviatures que corresponguin.

1. Carrer Muntaner, número 5, entresòl segona

2. Avinguda de la Pau, números 8-10, baixos

3. Plaça Major, sense número, àtic primera

4. Ronda de Sant Pere, número 35, cinquè quarta

5. Passeig de Gràcia, número 39, sobreàtic

4. Ompliu els espais buits següents amb l’abreviatura, la sigla o el símbol que correspongui ales paraules que hi ha entre parèntesis.

CINEMES

ABC

Balmes, 306. 93 209 97 80. de localitats: 914. Dilluns, 11 .(carrer) (telèfon) (Nombre) (euros)

Segrestant la Tingle. 13 anys. Color. , 1999. ( novetats.)(senyora) (Estats Units) (vegeu)

Sessions: 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30 .(hores)

TEATRES

Centre Cultural de Sant Cugat

del Centre Cultural, . Pàrquing a 150 .(Plaça) (sense número) (metres)

Del 13 al 23 de juny la Companyia Parracs, , presenta Central Cafè.(societat limitada)

: John Led. De a , a les 9 del vespre.(Director) (dimecres) (diumenge) (hores)

Preu: 15 . Estudiants amb carnet jove i edat: 15 % de .(euros) (tercera) (descompte)

Venda d’entrades: oficines de Caixa Manlleu. : www.ccsc.net(adreça electrònica)

255

5. Ompliu els espais buits següents amb l’abreviatura, el símbol o la sigla corresponents alsmots que hi ha entre parèntesis.

fecsaendesa

Dades del client

: Joana Gibernau Codina(titular)

: 45555888T(número d’identificació fiscal)

Adreça: Mallofré, 13, (passatge) (sobreàtic)

Localitat i : Lleida 25001(codi postal)

: 973 114 332. : [email protected](telèfon) (adreça electrònica)

Resum de la factura

: 22101N00552934(factura número)

: 856793 2035(referència)

Total factura: 29,20 (euros)

(A) pagament immediat (B) pagament diferit

pagament: 31 2006(primer) (desembre)

Dades de pagament

Banc: 2100 Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona

: 0111 00222222222(compte corrent)

Import(impost sobre el valor afegit)

29,20 4,67

256

15. Majúscules i minúscules

Corregiu les majúscules i les minúscules del text següent.

D’acord amb l’article 4 de la Llei 2/1993, de 6 de maig, de Regulació de SubvencionsOficials, i l’Article 10 del Reial Decret Legislatiu 8/1994, de 4 de gener, dedesplegament de la llei esmentada, us trameto el Projecte de concessió desubvencions per a 2005, elaborat per la cap del Servei d’ajuts complementaris de laDirecció General de Promoció Cultural del Departament de Cultura, perquè n’envieuuna còpia al President del Consell comarcal del Moianès –el qual serà fora de laComarca, i àdhuc de la Província, fins dijous vinent– a l’adreça següent: Carrer delSol, 15, 43539 Solsona (El Solsonès).

Un cop estudiat el Projecte, us demano que hi emeteu l’Informe corresponent i queel trameteu a la cap del Servei esmentat, la qual el lliurarà a la Directora General dePromoció Cultural d’aquest departament.

El Cap del Servei de programes

[signatura]

Joan Mas i Rius

Barcelona, 6 d’Octubre de 2004

CAP DE LA SECCIÓ DE TRAMESES

257

Poseu les majúscules que calgui a les frases següents.

1. L’alcaldessa de Manresa ha dictat la resolució per la qual es creen tres oficines d’acció social,que dependran de l’àrea de benestar i qualitat de vida de l’ajuntament.

2. L’article 56 del reglament de règim interior del departament de justícia, que desplega el decret15/05, de 2 de juny, d’organització i funcionament del departament de justícia, estableix les nor-mes que han de regir la presa d’acords de la comissió de control penitenciari de catalunya.

3. Per indicació de la presidenta, us convoco a la sessió extraordinària de la junta d’avaluació deriscos, que es farà l’1 de juliol de 2007, a les 17 hores, a la sala d’actes de l’institut català d’e-nergies alternatives (plaça de sants, 3, 2n, de barcelona).

4. El rei i el conseller d’educació van inaugurar ahir el nou edifici del col·legi d’arquitectes decatalunya, situat a la rambla de barcelona.

5. Tant la llei d’enjudiciament civil com el codi civil preveuen que els recursos d’aquesta menahan de ser resolts, en última instància, pel tribunal suprem.

6. La directora general d’ocupació del departament de treball i indústria es va emparar en la cons-titució espanyola i en l’estatut d’autonomia de catalunya per defensar el pla d’ocupació 2005-2008, que va presentar en el saló de sant jordi del palau de la generalitat.

258

DOCUMENTS PER REVISAR

1. Sol·licitud

2. Carta

3. Ofici

4. Certificat

5. Diligència

6. Citació

7. Convocatòria de reunió

8. Acta de reunió

9. Informe

10. Resolució

11. Recurs

Roser Planes i Muñóz, amb DNI núm 33877987J i que viu en aquesta Vila, carrer delsXipresos, núm 35, 1er. Pis i té el teléfon 935.678.451, respectuosament

MANIFESTA:

Que és propietaria de la finca, solar, situada en aquesta Vila, de referencia cadastral: ZonaMas Truñó, polígon 25, parcel·la 47.

Que la qualificació urbanística d’aquesta finca, segons Pla General d’Ordenació Urbana(PGOU) definitivament aprovat el 2-III-87 és el següent: Sol urbà, clau 4 A/2 (Sistemad’espais lliures, àrea esportiva i recreativa). Actualment aquest pla està en vigencia.

Que la qualificació urbanística d’aquesta finca en el Pla d’Ordenació Urbana Municipal(POUM), aprovat inicialment el 26-V-02, és idéntica a l’anterior.

Que han transcorregut més de cinc anys des de l’entrada en vigor del PGOU i no s’hainiciat el procediment d’expropiació per part d’aquest Iltre. Ajuntament. Tampoc en elPOUM, aprovat inicialment aquest any, ha variat la seva qualificació urbanística comterreny reservat.

Per tot això,

DEMANA:

Que admeti aquest escrit i, de conformitat amb l’art 108 de la Llei 2/2002 de 14.03.02d’Urbanisme aprobada pel Parlament de Catalunya en sessió núm 51 de 28.02.02,consideri advertit a aquest Iltre. Ajuntament del meu propòsit d’inicar un expedientd’apreuament de la finca senyalada.

Igualada, 27 de novembre de 2006.

Iltre. Sr. Alcalde de l’Ajuntament d’Igualada

260

Na Mireia Ureña Sebastián, en nom i representació de la Comunitat de Propietaris delcarrer Rosselló, 379 (N.I.F. H598734822), domiciliat al carrer Rosselló, 379 3er 1ª, 08025Barcelona, N.I.F.58.344.952.M, i telèfon 933 483 952,

EXPOSA: Que morint el propietari Manuel Soler Guerra, amb DNI 37 459 845 G, veí delpis 4rt 1ª del c/. Rosselló 379 i deixant un deute amb la Comunitat de Veïns perun import de 3.488 Euros, tal i com pot acreditar l’Administrador de la finca, elsenyor Pau Balart Ferrer (nº de col·legiat 2.345), quan es faci qualsevol canvi detitularitat de l’esmentat habitatge, ja sigui per una transmissió patrimonial o peruna acceptació d’herència o per a qualsevol altre tràmit, es tinguin en compteel drets de la deuta pendent.

En virtut de tot l’exposat,

SOL·LICITO: S’atengui el sol·licitat.


Mireia Ureña Sebastián

SECCIÓ DE SUCCESSIONS DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE TRIBUTS DEL DEPARTAMENTD’ECONOMIA I FINANCES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

261

Cap de la Policia Municipalde La GarrigaPç. de l’Església, 208530 Barcelona

Benvolgut,

Us informem que del 10 al 21 d’abril de 2007 es realitzarà a l’Escola de Policia deCatalunya, l’edició d’un Curs d’educació viària (nivell 1), codi 2007/345. D’acordamb la carta que us vàrem enviar el proppassat dia 18 de novembre de 2006, en laque li informàvem del curs i li comentàvem que es donaria preferència a la sol·licituddel seu agent, us comuniquem que per assistir-hi s’ha de cumplimentar de nou lainscripció (s’adjunta model). Així mateix, el preu del curs és de 325 Euros. L’importde la matrícula s’ha d’abonar, una vegada l’alumne ha iniciat el curs, mitjançant unatransferència bancària o un ingrés en efectiu. Cal presentar el justificant depagament al Servei de Gestió Econòmica abans d’acabar el curs. El número decompte de l’Escola de Policia de Catalunya és 2100-3278-19-1200118766 de laCaixa de Catalunya. Cal indicar el nom de l’alumne, l’ajuntament, el codi i el nom delcurs.

Atentament,

Montserrat Soler AyalaLa cap de la Secció de Formació

Mollet del Vallès, 10 de febrer de 2007

262

Plaça de Pau Vila,108039 Barcelona

Sra. Neus Campoy i CastilloC del Francolí, 124-3er-2a.27077 Reus

Li notifiquem que amb data 7 d’octubre del 2.006 la Cap del Servei de prestacionsva dictar la Resolució, de la que us adjuntem còpia, en que es desestima lareclamació prèvia que va formular el proppassat 23 de setembre, perquè en tingueuconeixement.

Tanmateix, li comuniquem, als efectes pertinents, que contra la mateixa s’hi potinterposar una demanda davant els Jutjats Socials de Tarragona, en el termini de 30dies, comptats des de l’endemà al de la recepció d’aquest escrit.

Per a la vostra informació a fi de poder realitzar qualsevol tràmit i/o informació, li femsaber que s’ha d’adreçar a l’Oficina de Benestar i Família a Reus, ubicada a la plaçaMas Pellicer-34 (polígon Sant Josep Obrer), amb telèfon 977.75.79.91 pel matí dedilluns a divendres, de 9 a 14 h. i les tardes de dimats i dijous de 16 a 18 hores, al’estiu del 1 de juny al 15 de setembre l’horari serà de 9 a 14 hores de dilluns adivendres i l’oficina romandrà tancada durant el mes d’agost.

Barcelona, 10 d’octubre del 2.006

Cap de la Secció d’ajuts

[signatura]

Ramon Viader i Alsina

263

Exp. Sanc. Núm. 247/05

Atès que per part de la Directora general de Relacions laborals s’ha decidit procedira suspendre el procediment sancionador de referència, per tractar-se dels mateixosfets que han donat lloc al procediment penal que es tramita per part d’aquest jutjat,en aplicació del disposat an l’article 3 del Text refós de la Llei d’Infraccions iSancions en l’ordre social aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2000 de 4 d’agost, usadjuntem còpia de l’acta d’infracció que es va aixecar per la Inspecció de Treball deBarcelona i de l’acord de suspensió, per al vostre coneixement, i als efectes que enstrameteu en el seu dia la Sentència o resolució judicial que posi fi al procediment.

Atentament.

Barcelona, 6 de setembre de 2006.

Cap de Servei de règim jurídic i relacions laborals

[signatura]

Marta Fernández i Ruaix

JUTJAT D’INSTRUCCIÓ NÚM. 18 DE BARCELONA

264

Sr.

Amb data d’avui, s’ha procedit a dictar resolució, per part de la cap del Servei derehabilitació, concedint-li una subvenció de SIS-CENTS CINQUANTA-SET euros(657 euros) a fi i efecte de dur a terme el finançament de les actuacions derehabilitació d’un habitatge situat a Sant Boi de Llobregat (Carrer de la Pomera, 553er 3a.)

Us fem avinent que la mateixa està sotmesa a les limitacions establertes en el ReialDecret 1/2002 d’11 de gener del 2002, sobre mesures de finançament d’actuacionsprotegides en matèria d’habitatge i sol i en el Conveni marc que es va signar entre laGeneralitat de Catalunya i el Ministeri de Foment el 13 de maig de 2002, sobreactuacions d’habitatge i sol.

Contra aquesta resolució que no esgota la via administrativa hi pot interposar recursd’alçada davant el Director General d’Habitatge, en el termini d’un mes tal i compreveuen els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992 modificada per la Llei 4/1999; totaixò, sense perjudici que pugui interposar si ho considera convenient qualsevol altretipus de recurs que es consideri procedent.

[signatura]

Josep Romà i PonsSecció de finançament d’actuacions

Barcelona, 20 d’octubre de 2006.

Sr. Marcelo García RobledoSant Boi de Llobregat

265

Assumpte: Retornant Resolució Secretari Gral.

Ref.: CFG/cd

Pel vostre coneixement i als efectes oportuns, adjunt us retornem Resolució del Sr.Secretari Gral. en data 4 de març de 2007, un cop signada per la interessada,autoritzant a la senyora xxxx una llicència per assumptes sense cap retribució per alperíode d’un any des del 1.4.07.

Atentament,

Nom i CognomsCap de Negociat de Personal

Tarragona, 11 d’abril de 2007

SRA. CAP DE SERVEI DE PERSONAL DEL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA,RAMADERIA I PESCA

266

Departament d’EducacióDirecció General de Recursos HumansPrograma TXFVia Augusta, 220-22608021 Barcelona

En data 29 de juny de 2006 s’ha contractat amb contracte laboral per a la formacióel Sr. xxxx amb DNI xxxxxx a l’IES xxxx de Cornellà de Llobregat per prestar serveisamb la categoria professional d’aprenent.

Per part del treballador s’ha comès un incumpliment contractual greu i culpable querecau en els següents fets: indisciplina a la feina, ofenses verbals envers el seumonitor i toxicomania habitual; i us faig avinent que totes aquestes conductes estanreflexades en l’art. 54.2 del Estatut dels Treballadors com causa d’acomiadamentdisciplinari i sol·licitem la recisió inmediata del mateix.

Atentament,

Nom i CognomsEl responsable del Programa TXF

Cornellà de Llobregat, 20 d’octubre de 2006

267

Cap de l’Àrea dels Serveis VeterinarisOficina Comarcal del BerguedàC/. Josep Pla, 9, bxos08600 Berga

Ref.: 895/06Assumpte: control de naixements

En l’Acta d’inspecció que es va realitzar per part dels SVO de l’escorxador deSabadell (acta núm. 204/2006), de data 26/5/2006, es constata la detecció d’unavedella gestant en el DIB de la qual obra una edat inferior als dotze mesos, però quepel desenvolupament del fetus fa suposar que realment és major d’aquesta edat.

El DIB de la vedella era E2389Ri provenia de l’explotació Can Vallbona, explotacióen la que, segons el Simogan, havia nascut, tot i que era propietat de Gramu,SA.

Al tractar-se d’una irregularitat en la data del naixement que constava en el DIB,creiem oportú que a l’explotació Can Vallbona se li faci un seguiment de lesnotificacions de naixements i col·locació de les corresponents marques auriculars,controlant tan documentalment com presencialment les 3 properes notificacionsque el titular fagi de nous naixements a la seva explotació. I ens elaborareuposteriorment un informe sobre si es detecten irregularitats o no alhora de notificar iidentificar aquests animals.

El cap de la Secció deRamaderia i Sanitat Animal,

Joan Minuesa Vallès

Barcelona, 25 de novembre de 2.006.

268

Cimec, S.L.Avda. Gaudí, 5808025 Barcelona

Us comunico que el 12/11/06 ha entrat al Departament la sol·licitud d’inscripciódefinitiva com a centre especial de treball (entrada nº 285F/2006).

Tanmateix, l’informo que la durada màxima del procediment referent a l’expedient455/06 és de sis mesos i que, transcorregut el mateix sense que es notifiqui laresolució corresponent, la sol·licitud s’entendrà desestimada, sens perjudici que eltranscurs del termini sigui suspès per la concurrència de qualssevol dels supòsitsprevistos a l’article 42.5 de la LRJPA.

Per consultar sobre l’estat del procediment es pot dirigir al Servei d’Inspecció iRegistre d’aquest Departament a l’adreça i telèfon que es relacionen a continuació:

Pç. Pau Vila108039 BarcelonaTelf.93 483 12 32 / 93 483 12 34

Atentament,

Roser Arioste SanzCap de serveid’Inspecció i Registre


269

Comunicat interior

Referència:

De: Subdirecció general de Comptabilitat

A: Cap de Servei de Gestió Comptable

Assumpte:

Adjunt us lliuro els documents comptables que em va relacionar, en els que s’harealitzat el canvi de dades que es va indicar per part de la Intervenció delegada, alsefectes de procedir a la cumplimentació de la cessió de crèdit.

Atentament,

Margarita Pinyol Fernández


270

CERTIFICAT

Consultada la nostra base de dades sobre expedients administratius sancionadorsno hem trobat cap sanció administrativa imposada a l’empresa xxxxx, en els darrers5 anys, relativa a infraccions de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball.

Certifiquem aquestes dades als efectes que siguin oportuns


EL CAP DE SECCIÓ DE SANCIONS (e.f.)

Nom i Cognoms

271

Nom i Cognoms, President del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu,del Departament d’Educació, de la Generalitat de Catalunya

FAIG CONSTAR: que, la Sra. Nom i Cognoms, amb DNI núm. Xxxxxxx vocal delConsell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu ha dirigit la segona fase de lajornada «Qualitat de l’Educació Infantil» que s’ha realitzat l’any 2006 pel ConsellSuperior d’Avaluació del Sistema Educatiu.

La qual cosa faig constar a petició i efectes del seu currículum.

Barcelona, abril de 2006

272

Nom i Cognoms, major d’edat, amb N.I.F. 40.648.238X Directora General deRecursos Humans del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

CERTIFICO

Que el senyor xxxxx, amb N.I.F. xxxxxxx ha estat contractat laboralment en lamodalitat de substitució (Llei 63/1997 i RD 2720/1998) amb data d’inici 17 d’abril de2006, per prestar els seus serveis amb la categoria professional d’oficial de 2ª demanteniment del grup D2, adscrit a la Llar d’Infants xxxxx de xxxxx, que depèn de ladelegació territorial del Departament d’Educació al Vallès Occidental, realitzant lestasques corresponents a la categoria d’oficial de 2ª de manteniment i que són lessegüents: realitza treballs propis de paleta, pintor, fuster i altres necessaris per almanteniment de l’edifici, tant de l’interior com de l’exterior, realitza instal·lacions nocomplexes per al suport de les activitats educatives a la llar i té cura dels accessosal centre.

I per a què així consti i a petició de l’interessat, signo el present a Barcelona, el 9 demaig de 2006, d’acord amb les competències atribuïdes per Resolució d’1 de junyde 2001 (DOCG núm. 3406, de 11.6.01), de delegació de competències delsecretari general del Departament.

273

Àngels Farriol Ubach, Subdirectora General d’Atenció a la Infància i l’Adolescènciadel Departament d’Atenció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya,

CERTIFICO:

Que he tingut accés a través de mitjans informàtics al document de data 13d’octubre de 2006 del Cap del Servei de Coordinació Jurídica de la Direcció Generald’Atenció a la Infància i l’Adolescència on es resol apreciar en situació dedesemparament a la menor Sònia Hernández Sau, tot disposant l’assumpcióautomàtica per part de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència deles funcions tutelars respecte a ella amb suspensió de la pàtria potestat delsprogenitors i obrint el corresponent expedient.

I, per a què consti i per tal que aparegui en l’escriptura d’acceptació d’herència de lamenor Sònia Hernández Sua, n’estenc aquest certificat a Barcelona, el dia dotze dedesembre de dos mil sis.

Àngels Farriol Ubach

274

DILIGÈNCIA

Jordi Ocaña López i Ramon Bosch Aguilera fem constar que en la data d’avui, 1d’octubre de 2006, s’ha exposat, en el taulell d’anuncis d’aquesta Gerència deSuport Judicial de Barcelona Ciutat, l’edicte en el que es notifica als possiblesinteressats de la interposició del recurs contenciós administratiu número 69/2006-Finterposat pel senyor Albert Gallardo Parès contra la Resolució que es va dictar el 16de juliol de 2006 per part del conseller de Justícia, en relació al concurs número45/06, per ocupar una plaça de lletrat.

Signem aquesta diligència als efectes adients.

VistiplauEl cap de la Unitat de Personal El gerent

Jordi Ocaña López Ramon Bosch Aguilera

275

DILIGÈNCIA

Segons conversa telefònica i posterior confirmació mitjançant fax el JutjatContenciós Administratiu núm. 3 de Barcelona ens ha informat que ha adquiritfermesa la Sentencia nº xxx de data 10 de maig de 2007.

Fem constar l’anteriorment exposat als efectes oportuns.

Barcelona, 15 de maig de 2007

LA CAP DEL NEGOCIAT DE RECURSOS (E.F.)

Nom i Cognoms

276

La senyora Maria Ramírez i Costa, amb DNI 39.876.543N, com a cap del Servei derecursos humans de la Direcció de Serveis del departament de Governació iadministracions publiques de Catalunya

FA CONSTAR

Pel Servei de recursos humans s’ha rebut amb data 17 de novembre de 2004 unacarta de l’ajuntament de Lleida, a nom del senyor Pau López i Crous, i la fem arribara l’esmentat treballador.


Justificant de recepció

Data:

277

Us comuniquem que amb data 14 de març de 2007 s’ha dictat provisió pel TribunalSuperior de Justicia de Catalunya admetent el recurs contenciós administratiu ques’ha interposat per l’ajuntament de Calella en relació a l’acord del Jurat de data 22de novembre de 2005, en el que es fixa el preu just de la finca del carrer Sant Joan,29, d’aquesta població.

Adjunta us trametem aquesta provisió i, d’acord amb l’article 53 de la Llei reguladorade la jurisdicció contenciosa administrativa, us citem perquè el 2 d’abril de 2007 ales 11.30 h. comparegueu davant d’aquest Tribunal (passeig de Lluís Companys, 11,Barcelona) per portar-hi la documentació indicada a l’annex.

El Cap de la Secció de Barcelonadel Jurat d’expropiació de Catalunya

[signatura]

Rossend Calvet i Pomeral

Barcelona, 21 de març de 2007

Sr. Casimir Pons i VallèsC/ del Mar, 4808370 Calella

278

Subdirector general d’Estudis i ProgramacióDepartament de Governaciói Administracions PúbliquesVia Laietana, 69, 4rt08003 Barcelona

Per encàrrec de la Presidenta de la Ponència Tècnica de la Comissió d’urbanismede Barcelona, us convoco a la sessió que es farà el 16 de març d’enguany, a les 5 dela tarda, a la seu del departament de Política Territorial i Obres Públiques (Avda.Josep Tarradellas, 2-6, 7è, 08029 Barcelona).

Punt únic de l’ordre del dia:

— Pla especial d’ordenació i de protecció del medi natural del parc de Collserola.

Barcelona, 20 de febrer de 2.007.

El Secretari de la Ponència Tècnicade la Comissió d’Urbanisme de Barcelona,

Helena Coll Guardiola,

Nota: En cas d’absència, comuniqueu-ho quant abans millor.

279

Cap de la Prefectura Provincial de TrànsitGran Via de les Corts Catalanes, 184, bxs.08038 Barcelona

Per indicació de la presidenta de la Comissió, senyora Josefina Pujolar Mir, emcomplau convocar-vos a la reunió de la Comissió coordinadora del transportmetropolità, que es celebrarà el proper dia el 10 de març de 2007, a les 17h., en lesdependències de la Secretaria per a la Mobilitat, situades al c/.Aragó, 244, 248, 2on,de Barcelona, d’acord amb el següent Ordre del dia:

1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’Acta de la sessió anterior.2. Presentació de les conclusions de l’estudi sobre mobilitat.3. Anàlisi de l’esborrany del pla d’infraestructures i transport col·lectiu.4. Avaluació del Projecte del nou sistema tarifari.5. Proposicions i preguntes.

Així mateix, us preguem que, en cas de poder venir, justifiqueu la vostra absència elmés aviat possible.


El secretari de la Comissió,

Carles Villanueva Tarrida

280

Per encàrrec del Excm. Sr. President d’aquesta Secció i d’acord amb l’article 55 dela Llei 18/2004, d’11 de juny de 2004, d’Expropiació Forçosa, ens plau de convocar-lo a la sessió d’aquesta Secció de Barcelona que s’ha de celebrar el propvinent 5 dejuliol a les 11 h. en el número 2, 3ª planta del Carrer de Jaume I de Barcelona, al’objecte de tractar-hi els assumptes relacionats a continuació.

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la sessió anterior.2. Examen i resolució, si escau, de l’expedient núm. 367/04 que es va incoar per

l’Ajuntament de Granollers, en referencia a la finca n. 7 del Polígon Mogent.3. Examen i resolució, si escau, de l’expedient núm.152/04, que es va incoar per

l’Ajuntament de Centelles sobre la finca n.3 del carrer de Muntanyà.4. Precs i preguntes.

Atentament,

Lluís Gómez i MorellSecretari del jurat

Barcelona, 16 de juny de 2006

Sr. Joan Monroe i Fontanella

281

ACTA DE REUNIÓ NÚMERO 73/2007 DEL COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT(CSS) DEL DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTACIONS PÚBLIQUES

Acta presa de la sessió ordinària del dia 20 de maig de 2007Hora de començament: 11, 00 horesLloc: sala de reunions del Departament

Membres assistents

Manel Llopis Arana, cap del Servei de Recursos Humans, PresidentRosa Miralles Pérez, Secretària

Representants dels treballadors

Francesc Massana Fernández, delegat de CCOOGina López Artúa, delegat de SACJosep Gómez Conesa, delegat de CATAC

Representants del Departament

Pep Vidal Giménez, Cap del Servei de Règim InteriorMarcel Núñez Blasco, responsable de prevenció de riscosLourdes Rius López, Cap del Servei de Gestió Administrativa

No hi assisteixen:

Carles Trepat Munné, delegat d’UGTRicard Hernández Coll, Director de Serveis

Assumptes de la sessió

1. Sobre lectura i, si s’escau, aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió anterior.2. Informe de l’avaluació de riscos.3. Plans d’autoprotecció.4. Actuacions de formació.5. Revisions mèdiques.6. Torn obert de precs i preguntes

Pel president s’obre la sessió, llegint la secretària l’acta de la sessió anterior, a laqual cosa tots hi estan d’acord.

– El cap del Servei de Règim Interior informa de que la major part de les avaluacions deriscos ja estan enllestides, quedant pendents les de les delegacions de Lleida i Tarrago-na, que s’espera procedir a la seva finalització aquest mateix any, ja que el número detreballadors d’aquestes delegacions és molt reduït, unes sis persones en cada una.

282

Tanmateix exposa que, d’acord amb aquestes avaluacions, ja s’ha començat aprocedir a realitzar l’execució alguns plans d’autoprotecció, lliurant als assistents unfulletó informatiu del grau d’execució del mateix.

Per part del delegat de CATAC es pregunta quin nivell de risc tenen les midescorrectores que encara no s’han executat, responent el Cap del Servei de RègimInterior que les d’alt risc s’han executat gairebé totes, menys a l’edifici de ViaLaietana, on hi ha una escala d’accés al terrat, que només és utilitzada pelstreballadors que van a revisar els ascensors, a la qual cosa el delegat de CATACproposa que es comuniqui aquest risc a l’empresa de manteniment dels ascensors,per a què els treballadors que hi vagin estiguin enterats. Tothom hi està d’acord.

– El senyor Núñez, responsable de prevenció de riscos informa de que s’hancomençat a repartir els fulletons informatius sobre els plans d’autoprotecció a tot elpersonal dels quatre edificis més importants, posant també al seu abast els manualscorresponents.

Es pregunta per part de la Cap del Servei de Gestió Administrativa perquè en elsmanuals d’autoprotecció s’identifiquen persones en comptes de llocs, el que nointerferiria en la mobilitat dels treballadors. El senyor Núñez li respon que el caràcterdinàmic d’aquests documents d’autoprotecció ho impedeix; és a dir, que si bés’elaboren un sol cop, s’hi van introduint les modificacions oportunes, no podent serels elements de referència llocs sinó persones, que precisen d’una formaciócontínua, per la mateixa dinàmica dels processos d’autoprotecció.

Actuacions de formació

– La Cap del Servei de Gestió Administrativa comunica que la formació bàsicas’està duent a terme en aquest semestre i que l’altra part de formació obligatòria deriscos específics es farà a partir de setembre, a la qual cosa el delegat de CCOOpregunta per què es deixa pel segon semestre aquesta formació considerada d’altinterès.

Per la Cap del Servei de Gestió Administrativa es respon que inicialment estavaprevist fer-la tota el primer semestre, però que veient que les unitats es quedavenbuides, els caps de servei es van queixar demanant que s’espaiés per un millorfuncionament intern.

283

Revisions metges

El reconeixements metges es faran, tal i com explica el Cap del Servei de RègimInterior segons la Llei de Prevenció de Riscos; conseqüentment, un cop fetal’avaluació de riscos es procedirà a dur a terme els reconeixements tenint en compteels riscos identificats en l’avaluació.

Per part del delegat de SAC es pregunta on faran els reconeixements elstreballadors de Lleida, Girona i Tarragona, responent el Cap del Servei de RègimInterior que en dependències externes de cada una de les poblacions, però que aBarcelona es realitzaran al mateix Departament, encara que si fos precís fer quelcomsingular es traslladarà a la mútua corresponent.

El Comitè aprova la proposta de la delegada del CATAC perquè s’aprofitin elsreconeixements metges per promoure el programa antitabac.

Torn obert de precs

– Pel delegat del SAC s’explica que a l’arxiu central de Lleida només hi ha untreballador, que ell diu que pertany al departament, trobant-se en una situacióprecària de sobrecàrrega laboral. Per part del president es posa en dubte queaquest treballador depengui del Departament, preguntant noms i cognoms, icomprometent-se a realitzar les gestions oportunes al Servei de Recursos Humansper esbrinar-ne la situació laboral.

Per últim, el delegat del SAC pregunta si hi haurà cap canvi en l’organització delDepartament i, si n’hi ha, com afectarà a aquest Comitè, a la qual cosa el presidentdiu no saber-ne res, comprometent-se que, si es produís alguna modificaciórealitzaria la comunicació el més aviat possible.

I no havent-hi més assumptes per tractar, la presidència declara acabat l’acte, is’aixeca la sessió a les 13,45 h., de la qual s’estén aquesta acta, de la qual cosadóno fe.

La Secretària VistiplauEl President

284


Informe relatiu a l’expedient número 267/2005, referent a l’ocupació il·legal del camíramader de Vilanova de Sau a Sant Feliu de Pallerols, al seu pas per la fincaanomenada Can Prats, al terme municipal de Rupit i Pruit amb PTGMF número 143.

Antecedents

1. En març de 2005, la Direcció General del Medi Natural, ens va enviar còpia del’escrit de la Sra. Laura Morell i Ros, en relació al traçat d’un camí ramaderclassificat que passa per la finca de la seva propietat Can Prats, situada al termemunicipal de Rupit i Pruit, per tal que s’informés.

2. El 10 de març de 2005, l’enginyer forestal de la comarca de l’Osona va informaral respecte.

3. El 4 d’abril de 2005 es va fer un requeriment a la Sra. Morell, del que se usadjunta còpia.

Fonaments de dret

L’article 11 de la Llei 2/2005, de març de Vies Pecuàries, relatiu a la modificació deltraçat estableix “por razones de interés público y excepcionalmente y de formamotivada, por interés particular, previa desafectación, se podrà variar o desviar eltrazado de una via pecuaria, siempre que se asegure el mantenimiento de la in-tegridad superficial, la idoneidad de los itinerarios y de los trazados, junto con la conti-nuidad del tránsito ganadero y de los demás usos compatibles y complementarioscon aquel. 2. La modificación del trazado se someterá a consulta previa de lasCorporaciones locales, de las Cámaras Agrarias, de las organizaciones profesio-nales agrarias afectadas y de aquellas organizaciones o colectivos cuyo fin sea ladefensa del medio ambiente. La modificación del trazado se someterá a informaciónpública por espacio de un mes.

285

L’Àrea del Medi Natural considera:

Que s’hauria de modificar i restablir el traçat original del camí ramader codificatcom 143 al Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la finca Can Prats, al termemunicipal de Rupit i Pruit.

Aquest camí haurà de disposar d’una amplada de 4 metres tal com estableix l’Ordrede 8 d’agost de 1984.

El cap de l’Àrea del Medi Natural

[signatura]


286

INFORME-PROPOSTA DE CONTRACTACIÓ DE CURSOS DE RECICLATGE

Atesa la necessitat del Centre de Capacitació Agrària de Manresa de programar elsdos cursos de màrqueting a pagès La comunicació (15 h) i El pla de màrqueting (15h) que imparteix l’empresa Sinop, SL., essent el pressupost del mateixos de 2.600euros (1.300 euros cada un)

Havent-se informat per la intervenció de l’existència de crèdit a la partida95.10.03.226.09/2 del pressupost de la Direcció per fer front a la despesa.

PROPOSO

Que s’acordi per part de la Comissió de Formació la contractació a Sinop, SL per ferels dos cursos: La comunicació i El pla de màrqueting, autoritzant la la despesa de2.600 euros.


Vist-i-plauEl cap de Servei de Capacitació Agrària El Director General

Miquel Revoreda Oller Jaume Martín Solana

287

Informe

Sobre la resolució d’un recurs de reposició contra la diligència d’embargament

Expedient: núm.: 245/2006Contribuent: Maties Coll Arellano.

Per resolució de 19 de setembre de 2006, es va imposar a Maties Coll Arellano unasanció per no respectar el llum vermell d’un semàfor, en el dia, l’hora i el lloc quereferenciats a la denúncia.

Resultant infructuosos tots els intents de notificar-li la dita resolució al domicili queobra en el registre de conductors, per mitjà d’anunci es va efectuar l’acte denotificació, publicat en el 12 de novembre de 2006 en el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya número 348.

Al no haver-se realitzat l’abonament de la sanció en el termini voluntari, per part dela Secció d’Ingressos i Recaptació es va acordar la providència d’apremi,practicant-se la diligència d’embargament; contra la que l’autor va venir a recórrerel 8 de gener de 2007, al·legant manca de notificació, entre d’altres assumptes, dela resolució sancionadora.

No constant a aquest Servei que el contribuent hagi impugnat la providència deconstrenyiment, el que determina, d’acord amb la sentència del Tribunal Supremde 10 de novembre de 1992, que no procedeix en un recurs contra la diligènciad’embargament entrar a conèixer el fons de les qüestions al·legades.

Segons el contemplat en l’article 78.1 del RDL 339/1990, de 2 de març, pel ques’aprova el Text Articulat de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor iSeguretat Viària, s’entendrà per domicili del conductor i del titular del vehicle el queles persones interessades designin de forma expressa i, en el seu defecte, el queobra en els registres de conductors i vehicles.

288

Atès que l’article 78.2 del RDL 339/1990, estableix que les notificacions derivadesdel procediment sancionador s’hauran d’ajustar a allò que disposa aquest mateixarticle i al que preveuen els articles 58 i 59 de la LRJPA, no procedeix l’al·legació demanca de notificació, doncs es va intentar procedir a la notificació dues vegades, ique finalment es va efectuar en el DOGC.

Conseqüentment, procedeix desestimar el motiu de falta de notificació que s’haal·legat per la persona interessada.

Barcelona, 12 de gener de 2007

El Cap de la Secciód’Ingressos i Recaptació

Ignasi Muntanyola Fernández

289

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Aquest Servei Territorial de Tarragona tramita l’expedient sancionador núm.4893/2006, seguit contra Fèlix Gasull Darder per infracció del règim legal que regulaels habitatges de protecció oficial.

RELACIÓ DE FETS

PRIMER: Les actuacions es van iniciar per denúncia que va ser formulada per lasenyora Mònica Solans Puig.

SEGON: En data 25 d’octubre de 2006 s’ha incoat expedient sancionador contra alsenyor Fèlix Gasull Darder, per presumpte infracció de la normativa aplicable alshabitatges de protecció oficial atès que ha venut l’habitatge situat al carrer del’Escorxador, 23, 2n 1a, del Vendrell, per preu superior al legalment previst.

TERCER: Per part del senyor Fèlix Gasull Darder es va presentar el 3 de novembrede 2006, un escrit al·legant que desconeixia totalment que hi hagués un preu màximpel seu habitatge.

També al·lega que va encarregar la gestió de la venda a la immobiliària Minumsa.

Afegeix que el preu de venda que consta en l’escriptura no és el realment rebutperquè inclou la factura de 4.510 Euros de la immobiliària.

Finalment proposa com a prova que es consulti a la immobiliària Minumsa i a lanotaria on es va otorgar l’escriptura pública de compravenda sobre els extrems quesón de veure en el seu escrit.

290

FONAMENTS DE DRET

L’article 112 del Reglament d’Habitatges de Protecció Oficial, estableix que quedaràtotalment prohibit sobrepreu o prima en l’arrendament o venda dels habitatges deprotecció oficial.

El Decret 2001/1998 de 30 de juliol estableix en el seu article 8 el règim jurídic delshabitatges protegits i estableix que el mateix tindrà en tot cas una durada mínima dequinze anys.

L’article 7.2 del mateix decret estableix que en la declaració d’habitatge protegits’ha de fer constar el preu màxim de venda. La qualificació definitiva d’habitatgeprotegit de 14 de novembre de 2002 estableix un preu màxim de venda perl’esmentat habitatge de 85.000 Euros.

Sens perjudici de les actualitzacions d’aquest preu que es van determinar en el plec decàrrecs, el preu reflexat en l’escriptura pública únic vàlid a efectes legals, és de100.340 Euros.

Inclús en el cas que es considerés l’al·legació presentada relativa a la inclusió en elpreu de la factura de la immobiliària, el preu de venda un cop minorat continuariasent superior al preu màxim establert.

A l’empara de l’article 153.C1 del Reglament d’Habitatges de Protecció Oficialconstitueix una infracció molt greu la percepció de qualsevol sobrepreu, prima oquantitat prohibida en l’article 112 del mateix reglament.

L’article 57 del Reial Decret 3148/1978, de 10 de novembre estableix com a sancióper la comissió d’una infracció molt greu una multa de fins a sis mil deu euros.

Es considera improcedent la prova sol·licitada per la denunciada atès que els acordsa que hagi arribat amb l’empresa immobiliària en res afecten a la comissió de lainfracció. En qualsevol cas la responsabilitat d’aquesta s’hauria de determinar per lajurisdicció civil i no en aquest procediment administratiu.

És competent per resoldre el present expedient sancionar el Cap del ServeiTerritorial de Tarragona de la Direcció General d’Habitatge.

291

Vistos el Reglament d’Habitatges de Protecció Oficial; el Reial Decret Llei 31/1978,de 31 d’octubre, i el Reial Decret 3148/1978, de 10 de novembre, la Llei de RègimJurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú itotes les altres disposicions complementàries i concordants de general aplicació,l’Instructor que sotasigna eleva la següent:

PROPOSTA

PRIMER: Imposar al senyor Fèlix Gasull Darder, com autor de la falta greu prevista isancionada, respectivament en els articles 153.C1 del Reglament d’Habitatges deProtecció Oficial i 57.c del Reial Decret 3148/1978 de 10 de novembre, una multa de3.068 Euros.

SEGON: Requerir-li que reintegri a la senyora Mònica Solans Puig, compradora del’esmentat habitatge, els 15.340 Euros, diferència entre el preu abonat i el preumàxim legalment establert, tal i com es va calcular en el plec de càrrecs.

Tarragona, 24 de desembre de 2006

LA INSTRUCTORA

Glòria Sunyé Moniz

292

RESOLUCIÓ

Expedient núm. 584/2006Assumpte: inspecció a l’establiment Fluximsa.

Atès que es va inspeccionar en data 8 d’octubre de 2006 l’establiment Fluximsa, perpart de la Direcció General de Salut Pública, estenent-se l’acta número 349/06, jaque l’establiment esmentat, situat al polígon industrial el Congost, lletra C, delFigaró, realitza l’exercici d’activitats per a les quals la seva inscripció amb número84921 FT del Registre Sanitari d’indústries i productes alimentaris de Catalunya no liatorga autorització.

Vist el que contempla l’article 9.2 del Reial Decret 1712/1991 de 29 de novembresobre Registre general Sanitari d’aliments, podent les empreses alimentàries nomésexercir les activitats per a les quals tenen autorització específica.

RESOLC

Cancel·lar la inscripció de l’establiment Fluximsa en el Registre Sanitari d’indústriesi productes alimentaris de Catalunya, amb el número 84921-FT.

Comunicar això al Ministeri de sanitat i consum, per a què dongui de baixa l’esta-bliment Fluximsa del Registre General Sanitari (inscrit amb el número 89321-MS).

Contra aquesta resolució, que no esgota la via administrativa, hi cap recursd’alçada, davant la Consellera de Salut, dins del termini d’un mes, acomptar de l’endemà de la recepció d’aquesta notificació.

Barcelona, 20 d’octubre de 2006.

El Director General,

Isidre Vallès Martínez

293

RESOLUCIÓ DE DATA 10 DE NOVEMBRE DE 2006 REVOCANT EL TÍTOL -LLICÈNCIA D’AGÈNCIA DE VIATGES A L’ENTITAT XXXXX, AMB NÚMEROD’ORDRE GC XX.

Vista la comprovació efectuada mitjançant visita d’inspecció amb data 10 de febrerde 2006 dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Comerç i Turismeque l’agència de viatges xxxx ha cessat en les seves activitats.

Vist l’edicte de 27 setembre de 2006 que es publicà amb data 18 d’octubre de 2006,notificant la provisió de 17 d’agost de 2006 de la Cap de Secció de Gestió delRegistre d’Empreses i Activitats Turístiques atorgant un termini de deu dies hàbilsper tal de que es presentessin les al·legacions que es consideressin convenients.

Vist que no s’han presentat al·legacions fins a la data actual.

Atès que ha estat provat en la tramitació de l’expedient que l’entitat xxxx fa més desis mesos que no realitza activitats pròpies d’agència de viatges.

Atès que l’article 10.f del Decret 168/1994, de 30 de maig de Reglamentació de lesagències de viatges contempla que la inactivitat comprovada d’una agència deviatges durant més de sis mesos és causa de revocació del títol-llicència.

D’acord amb l’Ordre de 30 de maig de 1998 (D.O.G.C. núm. 2746 de 19.10.1998)atribuint competències en matèria d’autoritzacions i inscripcions d’agències deviatges en el Registre d’Empreses i Activitats Turístiques al cap del Serveid’Empreses i Activitats Turístiques.

En conseqüència,

294

RESOLC

Revocar el títol-llicència a l’agència de viatges xxx amb el número d’ordre GC xx icasa central autoritzada a xxx avinguda xxx, local 2.

Contra aquesta resolució que no esgota la via administrativa podeu interposarrecurs d’alçada davant el Subdirector general de Turisme del Departament deComerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya en el termini d’un mes,comptador des del dia següent al de la seva notificació, d’acord amb allò quecontemplen els articles 48 i 114 de la llei 30/1992 de 26 de novembre.


Nom i CognomsEl Cap de Servei d’Empreses i Activitats Turístiques

295

Expedient: HLB200400185

RESOLUCIÓ CONFIRMÀTORIA

Aquest Servei jurídic, qualitat de processos i Atenció ciutadana tramita l’expedientsancionador núm. HLB200400185 seguit contra GESTORA INMOBILIARIA GRIÑÓN,S.A., JORDI COSME DALMAU, JOSEP MARIA PARDO CÓRDOBA, per infracció delrègim legal que regula la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l’Habitatge.

RELACIÓ DE FETS

PRIMER.- Complerts els tràmits d’aplicació obligatòria, l’instructor va formularProposta de Resolució en el sentit de:

1r.- Imposar a Gestora Inmobiliaria Griñón, S.A. com a promotora, Josep MariaPardo Córdoba com a arquitecte i Jordi Cosme Dalmau com a aparellador, comautors de la falta molt greu prevista i sancionada, en l’article 57.2.a de la Llei del’Habitatge, una multa solidària de mil vuit-cents tres euros (1.803 euros).

2n.- Imposar a Gestora Inmobiliaria Griñón, S.A. com a promotora, Josep MariaPardo Córdoba com a arquitecte i Jordi Cosme Dalmau com a aparellador,l’obligació de realitzar solidàriament les obres consignades en el darrer punt de larelació de fets de la present proposta de resolució en el termini de trenta dies.

SEGON.- Que en data 22-04-2005 el Sr. Josep Maria Pardo Córdoba va presentarl’escrit d’al·legacions que consta a l’expedient.

TERCER.- Que en data 28-04-2005 Gestora Inmobiliaria Griñón, S.A. va presentarl’escrit d’al·legacions que consta a les actuacions.

QUART.- Que en data 09-05-2005 els nostres tècnics van emetre un informe tècnicon es deia que les al·legacions de Gestora Inomiliaria Griñón, S.A. no feien variar elcontingut dels seus informes tècnics anteriors.

CINQUÈ.- Que la resta d’interessats no han presentat cap al·legació a la nostraProposta de Resolució.

296

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- És competent per resoldre aquest expedient la cap del Servei jurídic,qualitat de processos i atenció ciutadana de la Direcció General d’Habitatge.

SEGON.- Que les al·legacions presentades a la nostra Proposta de Resolució noaporten dades noves que puguin fer variar el contingut d’aquella.

Com diu l’informe dels nostres tècnics de data 09-05-2005, cap de les al·legacionspresentades fan variar el contingut dels seus informes.

TERCER.- A causa de les circumstàncies que concorren en l’expedient, procedeixacceptar les motivacions exposades per l’Instructor en la Proposta de Resolució i enconseqüència confirmar-la en tots els seus pronunciaments.

Vistos l’article 89 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i delProcediment Administratiu Comú, l’article 15 del Decret 278/93, de 9 de novembre ialtres disposicions complementàries i concordants de general aplicació el Cap delServei jurídic, qualitat de processos i Atenció ciutadana que signa:

RESOL

Confirmar la Proposta de Resolució formulada per l’nstructor en data 05 d’abril de2005.

La cap del Servei Jurídic, Qualitat deProcessos i Atenció Ciutadana

[signatura]

Anna Falguera i Miró


297

298

AL DIRECTOR GENERAL D’EMERGÈNCIES I SEGURETAT CIVIL

Octavi Cerdán Oliver, que visc a Barcelona, avinguda Mistral, 43, 5è1a, 08015 Barcelona,amb el DNI 43 583 449 B, i telèfon 933 427 493,

Que vinc a formular recurs d’alçada, ja que se’m va suspendre a la tercera prova del procésselectiu per a l’accés a la categoria de bomber de l’escala bàsica del Cos de bombers de laGeneralitat de Catalunya.

EXPOSO: Que el vehicle G-578, amb el que em van fer fer la maniobra de canvi de sentit,l’estiu passat va col·lisionar amb un altre vehicle, i arrel d’això se li van haver de fermodificacions que impedeixen que pugui circular amb normalitat i que no sigui apte per alservei, pel que en el canvi de sentit vaig ser desqualificat doncs vaig sobrepassar l’espaimarcat en uns cinc centímetres.

SOL·LICITO: Que es tingui en compte tot l’exposat i que se’m comuniqui quant més aviatmillor el resultat d’aquestes actuacions.

Barcelona, a 10 de març de 2007

299

Joan Perelló i Vives, major d’edat i amb D.N.I. 42.957.428R, que viu a Sant Celoni (08413)en el núm. 32-2on-4ta del Carrer del Miracle i que té el tel. 93.867.11.19, exposa queformula recurs d’alçada contra la Resolució del Subdelegat del Govern de Barcelona dedata 18 de setembre de 2005 en la que se’l sanciona amb la suspensió de l’autoritzacióadministrativa per conduir durant 1 mes i que va rebre el 26 de setembre de 2005; tot això,d’acord amb el què es preveu en els articles 115 i 117 de la Llei de Règim Jurídic de lesAdministracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

El sotasignat passar a formular les següents al·legacions:

PRIMERA.- La sanció que se li imposa és conseqüencia de la denuncia del proppassat dia29 de novembre de 2003 per excés de velocitat del vehicle 4253 CLK (turisme).

SEGONA.- Que s’han fet vàries al·legacions al Servei Territorial de Trànsit de Barcelona, enreferència a la multa d’aquest, concretament en les dates 7 de març de 2004, 26 de juny de2004 i 30 de juliol de 2005, no havent rebut en cap cas contesta a les mateixes

TERCERA.- Que en la dita data conduïa el vehicle 4253 CLK Mercè Vilaró i Pérez, de la ques’adjunta declaració de conformitat, D.N.I. i justificant conforme en aquest dia va realitzarun viatge de Sant Celoni a Manlleu

QUARTA.- Que la meva professió és la de transport públic de mercaderies per carretera iper tant condueixo un camió i és la meva font d’ingressos.

CINQUENA.- Que el sector del transport, està en crisi des de fa temps i que la retirada delcarnet durant 1 mes és difícil d’assumir per mi. I a més a més tenint en compte que jo noconduïa el vehicle i que per tant jo no vaig realitzar cap infracció.

Per la qual cosa,

SOL·LICITA:

Acceptin aquest recurs i les al·legacions exposades i revoquin la Resolució de suspensióde la meva autorització administrativa per conduir.

En cas que no sigui possible els agrairia em comuniquin si tinc més d’una fórmula percomplir la Resolució, tenint en compte que l’activitat a la que em dedico és a la detransportista i per tant que d’això depenen els meus ingressos mensuals.

Sant Celoni, 17 d’octubre de 2005.

[signatura]

Signat: Joan Perelló Vives

DIRECTOR GENERAL DE TRÀNSITGran Via de les Corts Catalanes, 18408038 BARCELONA

Material didàctic per a cursos de llenguatge administratiu

Documents

Transcript of Material didàctic per a cursos de llenguatge administratiu